ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-184-1 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA La Serranía

Requena -

La Hoya de Buñol - Chiva

La

El Valle de - La Canal de Navarrés LA LA COMARCA DE LA SAFOR. UN TERRITORIO DIVERSO, UNA ECONOMÍA DIVERSIFICADA

La Safor es la comarca litoral más meridional València por población, por detrás de l´Horta de suave pendiente de la topografía comarcal y de la provincia de València. Se trata de un terri- València y la Ribera Alta. la fertilidad del terreno por la acumulación de torio que cuenta con una localización estraté- limos aluviales han dado lugar a una excelente gica, en el corredor litoral valenciano, entre las Los municipios litorales de La Safor, y en parti- capacidad agrológica de sus suelos. Se estima capitales de Alacant y València. Cuenta con una cular , son destino de miles de turistas que el 72% de la superficie comarcal posee ex- estructura económica diversificada basada en que buscan la fórmula tradicional de “sol y playa” celentes aptitudes para el cultivo: 12% de capa- un sector turístico sobresaliente, una agricul- en esta parte del territorio valenciano. El clima cidad muy elevada, y 60% es elevada. La media tura comercial arraigada en la citricultura, un es suave, por supuesto mediterráneo, con unos provincial es del 34%. sector industrial pujante que ha desarrollado valores térmicos ideales: 16,8 grados de media la transformación de productos locales y unas anual, 9,9 de media en enero, y 24,8 en julio. Y El minifundismo es otro rasgo de la agricultura infraestructuras de transporte beneficiosas dispone de magníficas playas, 21, de las cuales de La Safor. Hay unas 7.100 explotaciones que para la economía comarcal y supracomarcal más de 10 son banderas azules. Hallamos un tienen un tamaño medio de 2,5 hectáreas por ex- (autovías, puerto comercial de Gandia, ferroca- equipamiento turístico maduro, con 33 hoteles, plotación, cuando la media provincial es de 6,4. El rril de València). 3.200 apartamentos turísticos y 650 restau- cultivo protagonista del regadío son los cítricos. rantes. Llama la atención el elevado número de La Safor tiene una superficie de 430 km2, de los residencias secundarias, 48.800, frente a las La industria constituye otra actividad desta- cuales 123 están protegidos (28% comarcal). 69.900 principales. Las residencias secunda- cada. Hay 534 empresas industriales, que La superficie forestal ocupa 19.660 hectáreas, rias representan el 41% de las viviendas de La emplean a 8.800 trabajadores. Parte de las el 45% de la superficie comarcal. Está integra- Safor, mientras que a escala provincial ascien- empresas están localizadas en algunos de los da por 31 municipios, cuya población asciende a de a solo el 16%. Los contratos laborales anua- 31 polígonos industriales, que se extienden 181.000 habitantes. Se aprecia una contrasta- les generados por el turismo, y en general por el por unos 4.800.000 metros cuadrados. Des- da diversidad derivada de los distintos tamaños sector servicios, representan el 65% del total. taca, entre otras, la empresa agroalimentaria de los núcleos de población. 18 de ellos no al- de Dulcesol. Los sectores más sobresalientes canzan los 2.000 habitantes. Gandia es la prin- La agricultura es una actividad tradicional en son la alimentación, las nuevas tecnologías y el cipal ciudad, capital comarcal en la que residen La Safor, tanto en el llano litoral del Bajo Serpis, químico. 78.500 vecinos. , en el sur, suma 28.000, y como en el tramo final del río Vaca, en la Vall- , 17.900. La cuarta po- digna. La superficie cultivada asciende a 17.800 La función comercial se ha desarrollado en la co- blación es , con 6.200. En conjunto, La hectáreas, de las cuales 12.110 son de regadío, marca, merced al protagonismo de su capital, Safor es la tercera comarca de la provincia de concretamente el 68% de esa superficie. La Gandia, que ejerce su función de centralidad no

6 LA COMARCA DE LA SAFOR. UN TERRITORI DIVERS, UNA ECONOMIA DIVERSIFICADA

La Safor és la comarca litoral més tat principal, capital comarcal en la que a escala provincial és només el vincial és de 6,4. El cultiu protagonis- meridional de la província de Valèn- qual resideixen 78.500 veïns. Oliva, 16%. Els contractes laborals anuals ta del regadiu són els cítrics. cia. Es tracta d’un territori que té al sud, en té 28.000, i Tavernes de la que genera el turisme, i en gene- una localització estratègica, al co- Valldigna, 17.900. La quarta població ral el sector serveis, representa el La indústria hi és una altra activitat rredor litoral valencià, entre les ca- és Xeraco, amb 6.200. En conjunt, la 65% del total. destacada. Hi ha 534 empreses in- pitals Alacant i València. Hi ha una Safor és la tercera comarca de la dustrials, que donen faena a 8.800 estructura econòmica diversificada província de València per població, L’agricultura és una activitat tradi- treballadors. Part de les empreses basada en un sector turístic excel. per darrere de l’Horta de València i cional a la Safor, tant al pla litoral estan localitzades en alguns dels 31 lent, una agricultura comercial arre- la Ribera Alta. del Baix Serpis, com al tram final polígons industrials, que s’estenen lada en la citricultura, un sector in- del riu Vaca, a la Valldigna. La su- per uns 4.800.000 metres quadrats. dustrial puixant que ha desenvolu- Els municipis litorals de la Safor i, en perfície conreada arriba a 17.800 Destaca entre altres l’empresa agro- pat la transformació de productes particular, Gandia, és destinació de hectàrees, de les quals 12.110 són alimentària Dulcesol. Els sectors locals i unes infraestructures de milers de turistes que cerquen la de regadiu, concretament el 68% més excel.lents són l’alimentació, les transport beneficioses per a l’eco- fórmula tradicional de «sol i platja». de la superfície. El pendent suau de noves tecnologies i el químic. nomia comarcal i supracomarcal El clima és suau, per descomptat la topografia comarcal i la fertilitat (autovies, port comercial de Gandia, mediterrani, amb uns valors tèr- dels sòls per l’acumulació de llims La funció comercial s’ha desenvolu- ferrocarril de València). mics ideals: 16,8 graus de mitjana al.luvials han donat lloc a una capa- pat a la comarca, gràcies al protago- anual, 9,9 de mitjana al gener, i 24,8 citat agrològica excel.lent dels sòls. nisme de la capital, Gandia, que exer- La Safor té una superfície de 430 al juliol. I hi ha unes platges magní- S’estima que el 72% de la superfície ceix la funció de centralitat no només km2, dels quals 123 estan protegits fiques, 21, de les quals més de deu comarcal té aptituds excel.lents per pel que fa als trenta municipis de la (28% comarcal). La superfície fores- tenen bandera blava. Trobem un al cultiu: 12% de capacitat molt ele- Safor, sinó que la influència que té tal ocupa 19.660 hectàrees, el 45% equipament turístic madur, amb 33 vada, i 60% elevada. La mitjana pro- s’estén més enllà dels límits comar- de la superfície comarcal. La integren hotels, 3.200 apartaments turístics vincial és del 34%. cals (, Vall d’Albaida…). Hi 31 municipis, la població dels quals i 650 restaurants. Crida l’atenció la ha a la Safor dos hipermercats, 82 suma 181.000 habitants. S’aprecia quantitat elevada de residències El minifundisme és un altre tret de autoserveis i supermercats, més de una diversitat contrastada derivada secundàries, 48.800, davant de les l’agricultura de la Safor. Hi ha unes 750 comerços d’alimentació i més de les diverses grandàries dels nuclis 69.900 principals. Les residències 7.100 explotacions que tenen una de 1.800 establiments comercials de població. N’hi ha díhuit que arriben secundàries representen el 41% grandària mitjana de 2,5 hectàrees que no són d’alimentació. A Gandia als 2.000 habitants. Gandia és la ciu- dels habitatges de la Safor, mentre per explotació, quan la mitjana pro- se’n concentra el 65%.

7 solo respecto a los 30 municipios de la Safor, Bienes de Relevancia Local (BRL), yacimientos tanto natural como cultural, el liderazgo de su sino que su influencia se extiende más allá de los arqueológicos (278), museos (3), colecciones capital, Gandia; el puerto comercial, deportivo límites comarcales (Marina Alta, Vall d´Albaida…). museográficas (3) y sociedades musicales (31) y pesquero (además del deportivo de Oliva); la Hay en La Safor 2 hipermercados, 82 autoser- forman parte de esa oferta. Gandia es además existencia de un tejido empresarial asentado vicios y supermercados, más de 750 comercios sede de tres universidades, lo que favorece la en el territorio (clúster territorial); las oportuni- de alimentación, y más de 1.800 establecimien- existencia de un ecosistema de innovación de dades ofrecidas por su localización estratégica; tos comerciales que no son de alimentación. En escala comarcal. y las relaciones institucionales que cohesionan Gandia se concentra el 65% de éstos. en territorio, como es la Mancomunidad de La La Safor cuenta con varios recursos y opor- Safor y con una visión más supracomarcal, el La Safor posee un rico patrimonio cultural que tunidades que le permiten disfrutar de un es- Consorcio de las Comarcas Centrales, consti- permite diversificar su oferta cultural y turís- cenario ideal para afrontar nuevos retos para tuyen elementos que condicionarán sin duda el tica. 29 Bienes de Interés Cultural (BIC), 70 su desarrollo. Su amplio y variado patrimonio futuro de La Safor.

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

8 La Safor té un ric patrimoni cultural sitats, la qual cosa afavoreix que hi natural com cultural, el lideratge de com és la Mancomunitat de la Safor, que permet diversificar l’oferta cul- haja un ecosistema d’innovació d’es- la capital, Gandia, amb el port co- i amb una visió més supracomarcal, tural i turística. Béns d’interés cul- cala comarcal. mercial, esportiu i pesquer; el port el Consorci de les Comarques Cen- tural (29), béns de rellevància local esportiu d’Oliva; l’existència d’un trals, són elements que condiciona- (70), jaciments arqueològics (278), A la Safor hi ha diversos recursos teixit empresarial assentat al te- ran sens dubte el futur de la Safor. museus (3), col.leccions museogrà- i oportunitats que permeten que rritori (clúster territorial); les opor- fiques (3) i societats musicals (31) siga un escenari ideal per a afron- tunitats oferides per la localització formen part de l’oferta. Gandia és tar nous reptes per al desenvolupa- estratègica; i les relacions institu- de més a més seu de tres univer- ment. L’ampli i variat patrimoni tant cionals que cohesionen el territori,

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

9

ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 34 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 74 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 36 3.1 Cultivos de secano en franca regresión...... 62 4.2 Principales sectores...... 74 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 36 3.2 El arrozal: pasado y presente...... 64 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 36 3.3 La huerta tradicional. Importancia histórica 4.3 El peso de la industria en la comarca...... 76 1.3 Medio ambiente...... 22 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, y modesto papel actual...... 64 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo migraciones, crecimiento...... 38 3.4 El predomino casi absoluto de los cítricos Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestales...... 22 2.1.5 Densidad de población...... 40 en el momento actual...... 64 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 42 3.5 Los sistemas de riego...... 66 IV. SECTOR SECUNDARI paisajística...... 24 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, 3.6 La ganadería...... 70 Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 4.1 El paper de la indústria a València...... 75 1.3.3 Litoral...... 30 Joan Carles Membrado-Tena 2.2.1 Caracterización de la comarca III. SECTOR PRIMARI en relación a la actividad económica...... 42 4.2 Principals sectors...... 75 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 2.2.2 Caracterización del nivel educativo 3. Agricultura i Ramaderia Joan Carles Membrado-Tena de la comarca...... 44 Juan Piqueras 1.1 Medi físic...... 17 4.3 El pes de la indústria en la comarca...... 77 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 3.1. Cultius de secà en franca regressió...... 63 Joan Carles Membrado-Tena por sexo, edad y nacionalidad...... 44 3.2 L’arrossar: passat i present...... 67 1.2 Marc climàtic...... 19 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo 3.3 L’horta tradicional. Importància històrica Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 50 i modest paper actual...... 69 1.3 Medi ambient...... 23 2.2.5 Caracterización de las condiciones 3.4 El predomini quasi absolut dels cítrics Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de empleo y trabajo en la comarca...... 52 en el moment actual...... 69 2.2.6 Caracterización del paro registrado 3.5 Els sistemes de reg...... 69 1.3.1 Recursos forestals...... 23 en la comarca...... 56 3.6 La ramaderia...... 71 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat paisatgística...... 23 II. RECURSOS HUMANS 1.3.3 Litoral...... 31 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 35 Carles Simó 2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 37 2.1.2 La grandària de la població...... 37 2.1.3 Estructura de la població...... 37 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 41 2.1.5 Densitat de població...... 41 2.2 Mercat laboral...... 43 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 43 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 47 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 47 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 49 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 53 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 53 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 82 6.1 Recursos sociales...... 116 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 136 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 148 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 82 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 122 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 136 8.1.1 Red de carreteras...... 148 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 136 8.1.2 Ferrocarril...... 148 5.1.2 Equipamiento educativo...... 88 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 140 8.1.3 Puertos...... 150 Alícia Villar, Sandra Obiol 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 142 6.2.1 Agencias para el Fomento 8.2 Parque de vehículos...... 152 5.1.3 Equipamiento bancario...... 96 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 122 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 142 José Manuel Pastor, Ángel Soler José Manuel Pastor, Ángel Soler 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos 8.3 Parque de viviendas...... 156 5.2 Equipamiento comercial...... 100 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis José Manuel Pastor, Ángel Soler per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS por el Clima y la Energía...... 124 5.2.1 Equipamiento comercial...... 100 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 137 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 102 territorial local...... 128 Josep Montesinos, José Luis Jiménez 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 149 5.3 Sector turístico...... 108 6.2.4 Mancomunidades...... 130 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 137 José Manuel Pastor, Ángel Soler Rosa Yagüe, Isidre March 7.1.2 Béns de rellevància local...... 137 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 149 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 141 8.1.2 Ferrocarril...... 149 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...... 141 V. SECTOR TERCIARI 6.1 Recursos socials...... 117 8.1.3 ...... 151 5.1 Equipaments i serveis...... 83 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 143 8.2 Parc de vehicles...... 153 Àngela Montesinos 5.1.1 Equipament sanitari...... 83 6.2 Instruments de planificació...... 123 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano 8.3 Parc d’habitatges...... 157 5.1.2 Equipament educatiu...... 89 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 123 5.1.3 Equipament bancari...... 97 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis 5.2 Equipament comercial...... 101 per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil pel Clima i l’Energia...... 127 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 101 territorial local...... 131 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 105 6.2.4 Mancomunitats...... 133 5.3 Sector turístic...... 109 Rosa Yagüe, Isidre March

13 i la Platja de Gandia des del Mondúber Autor: Miquel Francés I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

La Safor se localiza en el extremo sur oriental del Mondúber; hacia occidente de la comarca del Serpis que tiene su origen en la vertiente me- de la provincia de València. Con una superficie se encuentran la Serra de Buixcarró y la Serra ridional del Buixcarró; y el río de Gallinera, al sur total de 430 km2, está integrada por 31 muni- de Marxuquera, separando La Safor de la Vall de la comarca, cuyo origen está en las cercanas cipios de muy diverso tamaño, que van desde d’Albaida; un pequeño sistema central, la Serra serras de l’Albureca y Foradada. el de menor entidad, Benirredrà con 0,4 km2, de la Falconera, atraviesa la Comarca de NO a hasta el de mayor extensión, Gandia con 60,8 SE; mientras que en el sur se localizan la Serra En La Safor se identifican hasta ochos siste- km2. Comparte sus límites con las comarcas de de la Safor, la Serra Gallinera, la parte terminal mas acuíferos diferentes: “Sierra de las Agujas” La al norte, La Ribera Alta en el de la Serra de l’Albureca, y la Serra de Mostalla. (acuífero de tipo mixto, que combina propieda- interior noroccidental, La y La Vall d’Al- des de acuífero libre con confinado, y litología baida en el oeste, El al suroeste y La En su gran mayoría se trata de sistemas de poco carbonatada), “Plana de Jaraco” (de tipo libre y Marina Alta al sur. Tiene una fachada litoral de alcance altitudinal. A pesar de esto algunos de litología detrítica), “Bárig” (de tipo mixto y litolo- 28 km, repartidos entre diez municipios, de los sus puntos más elevados alcanzan altitudes de gía carbonatada), Marchuquera-Falconera” (de cuales Tavernes de la Valldigna (5,5 km), Gandia importancia, como el Mondúber (891 m) y el Alt tipo libre y litología carbonatada), “Plana de Gan- (6,2 km) y Oliva (7,8 km) son los que mayor línea de la Safor (1.013 m), en la cresta de una estruc- dia” (de tipo libre y litología detrítica), “Sierra de de costa poseen. tura geomorfológica característica, el Circ de La ” (de tipo mixto y litología carbonatada), “Al- Safor. Posiblemente esto se deba a los procesos mirante Mustalla” (de tipo mixto y litología car- La distribución del relieve de la comarca de La de disolución kárstica asociados a este tipo de bonatada) y “Oliva-Pego” (de tipo libre y litología Juan Antonio Pascual Safor sigue un patrón típico de los conjuntos rocas. detrítica). A excepción de los sistemas Sierra de Emilio Barba Emilio Iranzo montaña-litoral. La formación de un semicírculo Ador y Almirante Mustalla, que solo tienen bom- interior de sierras cercanas al mar permite la El principal curso fluvial de La Safor es el río Ser- beos para usos agrícolas y urbanos, los otros distinción clara entre los espacios de montaña pis, de régimen permanente, que desemboca en incluyen extracciones para usos industriales. y su solución litoral, por medio de un llano de el Mediterráneo tras un largo recorrido que se Todos sufren presiones por contaminación di- inundación construido con los aportes de mate- inicia en la Serra de Mariola y de . De me- fusa de origen agrícola; los acuíferos detríticos riales de las montañas próximas. En su extremo nor trazado, otros cauces de importancia de La Plana de Jaraco, Plana de Gandía y Oliva-Pego noroeste, la comarca queda delimitada por la Safor son el río Vaca, un curso autóctono de po- tienen también presiones por intrusión marina. parte más oriental de la Serra de y la cos kilómetros de longitud, que drena las tierras El sistema Oliva-Pego recibe además presiones Serra de les Agulles; en el norte, y al sur del río del norte de la comarca desde su nacimiento en por sobreexplotación, al superar el volumen Vaca, la comarca es atravesada por el Massís el Massís del Mondúber; el río Vernissa, afluente anual de agua extraída el recurso disponible.

16 1.1 FÍSIC MEDI Gandia amb 60,8 amb Gandia km km 430 de total superfície una Amb cia. de de Valèn la província sud-oriental la al’extrem localitza es Safor La drà amb 0,4 amb drà km Benirre des del de menor entitat, van que diversa, ben grandària de de muntanya i la solució litoral, per per litoral, solució ila muntanya de espais els entre clara distinció la permet mar ala properes serres de formació d’un interior semicercle La muntanya-litoral. conjunts dels típic patró un segueix Safor la de ca comar la de relleu del distribució La tenen. costa de línia més que els (6,2 (7,8Gandia km) iOliva km) són (5,5 Valldigna la de Tavernes km), quals dels municipis, deu entre tits 28 repar de km, litoral façana una Té sud. al Alta Marina i la sud-oest al Comtat Valli la el d’Albaida al’oest, Costera la nord-occidental, l’interior a Alta Ribera la nord, al Baixa Ribera la de comarques les amb límits els 2 , la formen trenta-un municipis municipis trenta-un formen , la 2 , fins al més gran, gran, més al , fins 2 . Comparteix . Comparteix - - - - fològica característica, el circ de la la de circ el característica, fològica geomor d’una estructura cresta la (891 m) (1.013 il’Alt Safor la de m), a Mondúber el com d’importància aaltituds arriben que punts ha hi que encara altitudinal, abast poc de mes siste de tracta es part major En la Mostalla. de serra i la l’Albureca de serra la de terminal part la Gallinera, serra Safor, la la de serra la ha hi sud al que SE; mentre NO a de comarca la travessa nera, Falco la de serra la central, sistema Vall la d’Albaida–; de Safor xicotet un la –separa Marxuquera de serra la i Buixcarró de serra la ha hi marca co la de aoccident cap Mondúber; del massís el travessa la comarca Vaca, la riu del sud i al nord, al lles; Agu iles Corbera de serres les de oriental més part la per delimitada està comarca la nord-oest, trem l’exA pròximes. muntanyes les de materials de aportacions les amb construït d’un d’inundació pla mitjà ------mixt, que combina propietats d’aqüí propietats combina que mixt, tipus de (aqüífer Agulles» les de rra «Se diferents: aqüífers sistemes ahuit fins s’identifiquen Safor la A l’Albureca i Foradada. de serres properes ales és qual del l’origen comarca, la de sud al llinera, Ga de riu iel Buixcarró; del ridional me vessant al l’origen té que Serpis, del afluent Vernissa, riu el dúber; del al naixement massís del Mon des comarca la de nord del terres de que longitud, drena les lòmetres qui pocs de autòcton Vaca, curs un riu el són Safor la de d’importància llits altres curt, més traçat De tana. i d’Ai Mariola de serra ala s’inicia que llarg d’un recorregut després Mediterrània ala desemboca que permanent, règim de Serpis, riu el és Safor la de principal fluvial El curs roques. de tipus aeixe sociats as càrstica dissolució de processos Safor, a possiblement causa dels ------treta el recurs disponible. el recurs treta anual d’aigua el volum superar ex en per sobreexplotació, pressions a més, rep, Oliva-Pego na. Elsistema mari intrusió per pressions també tenen iOliva-Pego Gandia de Plana Xeraco, de Plana detrítics aqüífers els agrícola; d’origen difusa minació perTots conta pressions pateixen industrials. a usos per extraccions inclouen altres els iurbans, coles agrí a usos per bombaments nen quei només Almirall Mostalla, te d’Ador Serra els sistemes Excepte (de detrítica). i lliure litologia tipus carbonatada) i «Oliva-Pego» litologia i mixt (de tipus Mostalla» «Almirall carbonatada), i litologia mixt tipus d’Ador» «Serra (de detrítica), tologia «Plana de Gandia» (de i lliure li tipus carbonatada), i lliure litologia tipus (de da), «Marxuquera-Falconera» carbonata i litologia mixt (de tipus «» detrítica), ilitologia lliure pus (de ti Xeraco» de «Plana bonatada), car i litologia amb lliure fer confinat, ------

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

La Safor es la comarca de la provincia de Valèn- CLIMA cia con precipitaciones más abundantes (Cua- Precipitación Temperatura Municipios dro 1.1). En término medio, en ella llueve hasta media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio 762,3 mm. Es más, aunque el reparto entre los Ador 761,1 16,8 9,7 24,8 747,7 17,2 10,2 25,2 distintos municipios que componen la comarca Almiserà 717,3 16,8 9,8 25,0 no es homogéneo, con una diferencia de 200,1 785,5 17,3 10,3 24,8 mm entre ellos, incluso las lluvias caídas en la Alqueria de la Comtessa, l’ 761,4 17,2 10,2 24,7 población con menores registros, Piles, son Barx 869,9 15,4 8,3 23,9 relativamente altas (669,8 mm), y todavía más 724,7 17,4 10,5 24,8 Beniarjó 791,7 17,4 10,2 24,8 abundantes en el que presenta las máximas, Benifairó de la Valldigna 761,3 16,6 10,0 24,6 Barx con 869,9 mm. Beniflá 799,5 17,4 10,2 24,8 Benirredrà 752,2 17,3 11,0 25,0 El climograma de Benifairó de Valldigna, de Castellonet de la Conquesta 773,4 16,6 9,2 24,8 referencia para la comarca, indica un reparto Daimús 699,2 17,6 10,9 25,1 mensual de las precipitaciones con una distri- Font d’En Carròs, la 807,2 17,1 9,9 24,7 Gandia 738,2 17,0 10,3 24,9 bución muy irregular (Figura 1.1). Seis meses 695,4 17,5 10,7 25,0 presentan valores superiores a 60 mm, cua- Xeraco 725,3 16,9 10,1 25,0 Juan Antonio Pascual tro con registros entre 20 y 40 mm, y dos con Xeresa 740,1 16,7 9,8 24,8 Emilio Barba 747,5 16,3 9,0 24,7 Emilio Iranzo lluvias entre 5 y 20 mm. Las diferencias más acusadas, en cuanto a los volúmenes de lluvia Miramar 672,0 17,4 10,6 24,8 Oliva 775,0 17,6 10,6 25,2 registrados, se dan en el segundo cuatrimestre Palma de Gandía 755,8 17,1 10,2 25,1 del año, pero, sobre todo, en los meses de octu- 732,3 17,2 10,3 24,7 bre, noviembre y diciembre, cuando se alcanzan Piles 669,8 17,3 10,5 24,6 casi 120 mm en octubre, más de 100 mm en 787,8 17,4 10,2 25,0 noviembre, y más de 90 mm en diciembre. De 801,2 17,3 10,0 24,7 enero a mayo se establece un período de lluvias Real de Gandía 760,1 17,2 10,5 24,9 Rótova 733,4 16,8 9,9 24,9 algo más regular, con totales mensuales que 842,2 16,3 9,2 24,5 oscilan entre 40 y 65 mm, con los máximos, su- Tavernes de la Valldigna 702,8 16,9 10,1 24,9 periores a 60 mm, en enero y marzo. En los me- Vilallonga 784,7 16,3 9,0 24,5 ses centrales del año, en verano (en junio, julio y Comarca 762,3 16,8 9,9 24,8 agosto), las lluvias escasamente superan los 20 Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra. mm, siendo julio el mes más seco, con valores inferiores a 5 mm.

18 1.2 CLIMÀTIC MARC més abundants més cia de València amb precipitacions provín la de comarca la és Safor La ges una mica més regular, amb to amb regular, més mica una ges a maig s’estableix un de període plu gener De 90desembre. de al mm imés 100 de més novembre, al mm 120 avora s’arriben al’octubre, mm quan idesembre, novembre tubre, d’oc mesos els en sobretot, però, l’any, de quadrimestre segon el en donen es registrats, pluja de volums als quant acusades, més ferències 5i20 di mm. Les entre pluges amb 20 i 40 mm, i dos entre registres amb a60 mm, quatre superiors 1.1) molt irregular distribució una amb precipitacions les de sual men repartiment un indica marca, co ala per referència de Valldigna, la de Benifairó de climograma El 869,9 amb Barx, mm. màximes, les presenta que el en abundant més (669,8 alta mm), tivament iencara rela és Piles, baixos, més registres amb població a la caiguda pluja la tot i fins 200,1 ialtres, uns entre mm de diferència una amb homogeni, és no comarca la componen que municipis diferents els entre ment reparti el que encara més, mm.És a 762,3 fins plou hi mitjà, terme . Sis mesos presenten valors valors presenten mesos . Sis (Quadre 1.1). (Figura (Figura En ------tals mensuals que oscil que mensuals tals i agost), les pluges escassament su escassament pluges les i agost), juliol l’any, de (juny, al’estiu centrals mesos Als i març. a 60 mm,gener al superiors i 65 màxims, mm, els amb 10 i 11 °C. Les temperatures de ju 10 de i 11 temperatures °C. Les (21)9 i10 °C,entre resta ila entre temperatures presenten 9 °C, huit a oinferiors iguals gener de janes poblacionsNomés mit tenen tres (11Benirredrà de els °C).màxims (8,20Barx de els °C) són iels nims mí els moderats, són d’hivern lors va els 2,7 de és En general, graus. municipis els entre variabilitat i la 9,9 de és qual °C,la de mitjana la ca, comar a la uniformes menys mica una mitjanes gener,de registren les mínimes, temperatures °C.Les 16,5 entre anuals i17,5mitjanes les temperatures cipis presenten muni 80% el dels això, obstant no 17,6 (Oliva, alta més peratura °C); 15,4 (Barx, baix més tem °C)de iel registre el amb municipi el entre 2,2 de graus, rang un en geres, 16,8de °C. oscil Hi ha comarca la atota per mitjans lors va amb suau, és Safor a la anuals mitjanes temperatures de El règim mm. a 5 inferiors valors amb sec, més mes el 20 juliol els mm, i és peren . len entre 40 entre len . lacions lleu ------Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, . (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 ratures mostra una situació d’hiver situació una mostra ratures tempe les de mensual distribució La (15,7Jeroni °C). Sant de Llocnou és contrast més de (14 Benirredrà és °C), baix i el més 14,9diferència de °C.municipi El de és mitjana i la baixes, gener) de i els juliol de registres els entre cies (entesestèrmiques com les diferèn (25,2 amplituds té °C). comarca La (23,9 Barx de °C)població d’Oliva i la d’1,3 la entre diferència una graus 24,8 s’assoleixen °C, amb comarca ala 22 els °C. mitjana, De superen Safor, se la a tota caloroses són liol Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: - - - principals són precipitacions mitja principals són precipitacions de síntesi termopluviomètriques característiques les plujosa, litoral plana la de clima un com Valenciana, Comunitat a la per establits climes dels dins definida, està comarca la de climàtica caracterització La estiu. ple de alts valors als bar arri 20 els °C, sense també superen isetembre Juny iagost. juliol de sos a22 °C, me als superiors ratures tempe amb calorosos, iestius brer), ife gener (desembre, freds més 10 de mesos baixen °C no als que moderades, temperatures amb ns - - - - -

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

El régimen de temperaturas medias anuales °C. Las temperaturas de julio son calurosas en Junio y septiembre superan también los 20 °C, en La Safor es suave, con valores medios para toda La Safor, superándose los 22 °C. Por tér- sin llegar a los valores altos de pleno verano. toda la comarca de 16,8 °C. Se dan ligeras os- mino medio, en la comarca se alcanzan 24,8 °C, cilaciones, en un rango de 2,2 °C, entre el mu- con una diferencia de 1,3 °C entre la población La caracterización climática de la Comarca que- nicipio con el registro más bajo (Barx, 15,4 °C) de Barx (23,9 °C) y la de Oliva (25,2 °C). La co- da definida, dentro de los climas establecidos y el de mayor temperatura (Oliva, 17,6 °C); sin marca tiene amplitudes térmicas (entendidas para la Comunitat Valenciana, como un clima embargo, el 80% de los municipios presentan como las diferencias entre los registros de julio de la Llanura Litoral Lluviosa, cuyas principales sus temperaturas medias anuales entre 16,5 y y los de enero) bajas, estando la media en 14,9 características termo pluviométricas de sínte- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 17,5 °C. Las temperaturas mínimas, las de ene- °C. El municipio de menor diferencia es Benirre- sis son precipitaciones medias anuales alrede- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO ro, registran medias algo menos uniformes en drà (14 °C), y el de mayor contraste es Llocnou dor de 650 mm, con un máximo en otoño y otro la comarca, cuya media es de 9,9 °C, y la varia- de Sant Jeroni (15,7 °C). secundario en primavera, y veranos muy secos. bilidad entre los municipios alcanza 2,7 °C. En Las temperaturas medias oscilan entre 16 y 18 general, los valores de invierno son moderados, La distribución mensual de las temperaturas °C, con inviernos suaves y veranos cálidos. Fenó- estando entre los mínimos de Barx (8,20 °C) y muestra una situación de inviernos con tempe- menos locales, como la disposición de la costa, los máximos de Benirredrà (11 °C). Sólo tres raturas moderadas, que no bajan de 10 °C en inciden en el reparto anual de las precipitacio- poblaciones tienen medias de enero iguales o los meses más fríos (diciembre, enero y febre- nes, sobre todo las llamadas “gotas frías”. inferiores a 9 °C, ocho presentan temperaturas ro), y veranos calurosos, con temperaturas su- entre 9 y 10 °C, y el resto (21) entre 10 y 11 periores a 22 °C, en los meses de julio y agosto.

20 nes oscil mitja temperatures Les secs. molt iestius primavera, ala secundari altre i un tardor ala màxim un amb 650 de mm, voltant al anuals nes tot les anomenadestot fredes». «gotes sobre precipitacions, les de anual en incideixen el repartiment costa, la de disposició la com locals, mens Fenò càlids. i estius suaus hiverns 1.2 CLIMÀTIC MARC . len entre 16 i18 entre len °C, amb - - - El Mondúber des de Xeraco. El MondúberdesdeXeraco. Autor: ESTEPA

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES Superficie Forestal (Arbolado y matorral) Principales formaciones forestales Municipios Mezcla de La Safor presenta una gran heterogeneidad por HA % Coníferas Frondosas coníferas lo que respecta a la distribución del suelo fores- y frondosas Ador 729,2 52,8 181,8 - - tal. Así, contiene algunos municipios, con térmi- Alfauir 230,2 37,0 181,8 - 7,3 nos municipales reducidos (e.g. Beniflà), o cos- Almiserà 477,9 64,2 210,7 - - teros (e.g. Daimús), que carecen de superficie Almoines - - - - - forestal, mientras que otros, como Barx, Simat Alqueria de la Comtessa, l’ 21,2 9,8 4,9 - - de la Valldigna, o Vilallonga superan el 70% de Barx 1.181,4 73,3 209,8 114,2 27,6 Bellreguard 5,3 1,9 - - - territorio forestal en sus términos municipales Beniarjó 0,6 0,2 0,6 - - (Figura 1.2, Cuadro 1.2). El resto de municipios Benifairó de la Valldigna 1.045,1 51,7 272,6 - - muestra una gradación entre estos extremos, Beniflá - - - - - lo que, teniendo en cuenta también la diversi- Benirredrà 11,2 28,7 0,9 - - dad en la superficie de los mismos, deja el total Castellonet de la Conquesta 307,6 56,6 58,0 - - comarcal en un 46%. En términos absolutos, Daimús 8,4 2,7 - - - Font d’En Carròs, la 415,6 42,0 273,2 - 4,4 Gandia, Simat de la Valldigna, y Vilallonga supe- Gandia 2.673,6 43,7 599,8 32,6 3,7 ran cada uno las 2.500 ha de suelo forestal, y Juan Antonio Pascual Guardamar de la Safor 3,5 3,2 - - - Emilio Barba junto con Barx, Benifairó de la Valldigna, Oliva y Xeraco 844,0 41,5 280,6 - - Emilio Iranzo Tavernes de la Valldigna, suman más del 70% Xeresa 842,8 50 341,7 - - del territorio forestal comarcal. De la superfi- Llocnou de Sant Jeroni 389,2 60,1 297,3 - - Miramar 14,0 5,5 - - - cie forestal de la comarca, poco más del 30% Oliva 1.363,0 22,7 522,6 12,8 3,5 es arbolada, casi totalmente de coníferas. Las Palma de Gandía 416,3 29,9 260,5 - - frondosas solo tienen una presencia cuantitati- Palmera - - - - - vamente digna de mención en Barx y Vilallonga, Piles 13,2 3,4 - - - estando ausentes de la mayoría de municipios. Potries 25,2 8,2 20,3 - - Rafelcofer 11,8 5,8 - - - Real de Gandia, el 245,7 40,4 140,9 - - Con este panorama, no sorprende que el pino Rótova 477,8 62,4 87,8 - - carrasco Pinus halepensis domine la fracción Simat de la Valldigna 2.880,9 74,8 415,2 - - arbolada del suelo forestal, cubriendo casi Tavernes de la Valldigna 1.833,7 37,2 539,0 - - 5.400 ha (Ministerio de Agricultura, Pesca, 3.193,2 73,7 793,5 329,7 73,9 Alimentación y Medio Ambiente 2006). La su- Comarca 19.661,6 45,7 5.693,5 489,4 120,4 Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 perficie es en general reducida en todos los C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 municipios, y solo 4 (Gandia, Oliva, Tavernes de Comarca/Provincia 3,38 % - 1,79 % 3,23 % 0,67 % la Valldigna y Vilallonga) suman más de 500 ha Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006).

22 1.3 AMBIENT MEDI que el pi blanc (Pinus halepensis) sorprén no dit, panorama el Amb municipis. de majoria n’hi la en ha ino iVilallonga, a Barx d’esment na dig quantitativament una presència tenen només frondoses Les feres. coní de totalment quasi d’arbres, 30% és del més poc comarca, la de forestal superfície la De comarcal. forestal 70% territori del del més sumen Valldigna, la de i Tavernes Oliva Valldigna, la de Benifairó Barx, amb i junt forestal, sòl de hectàrees 2.500 les cadascun superen llonga Gandia, Simat de la Valldigna i Vila absoluts, 46%. un en En termes comarcal total el deixa superfície, la en diversitat la també compte en tenint cosa, qual la extrems, els tre en gradació una mostra municipis gura 1.2, Quadre 1.2) forestal als termes municipals municipals termes als forestal 70% el territori de superen llonga, Simat deBarx, la Valldigna o Vila com altres, que mentre forestal, superfície (Daimús), tenen no que ocostaners (Beniflà) reduïts cipals muni termes amb municipis, quants uns ha hi Així, forestal. sòl del ció distribu a la fa que pel rogeneïtat hete gran una presenta Safor La 1.3.1 forestals Recursos . La resta de de resta La . (Fi ------versos municipis veïns (Castellonet (Castellonet veïns municipis versos idi a Llocnou arbrades, no part jor ma la en 1.300cremar hectàrees, 2012, del juny al Jeroni, Sant va ique de aLlocnou l’iniciat Concretament, 2016a). Rural, Desenvolupament i Climàtic Canvi Ambient, Medi ra, d’Agricultu (Conselleria Safor a la (més 500 de hectàrees) incendi 2010, del Des gran un s’ha declarat a Vilallonga. ribera de bosc de cinquanta de més mica una iles aOliva, hectàrees sp) vint de (Juniperus ginebrar un esmentar cal comarca, ala d’arbratge diversitat l’escassa acompletar per nalment, clapa a Gandia, i Vilallonga. Oliva Fi xicoteta alguna també se’n troba nes (Quercus ilex) dignes d’esment, alzi quantes unes ha hi també Barx A iXeresa. aBarx extensions tetes xico tres troben es qual pinea), del (Pinus ver pi el és residual, manera de present, L’altra un. cada conífera 500 de ga) hectàrees més sumen Tavernes de la Valldigna i Vilallon Oliva, (Gandia, quatre inomés pis, munici els tots en reduïda general en és 2006).biente, superfície La Am yMedio Alimentación Pesca, Agricultura, de (Ministerio tàrees 5.400 vora hec cobreix forestal, sòl del arbrada fracció la domine ------abasten una extensió de 10.580,59 de extensió una abasten (LIC) comunitari d’interés llocs Els municipal. 543,81natural paratge i 3.290,93 protegits paisatges RAMSAR, azones com també des declara Pego-Oliva), de (Marjal ral 533,08 quals natu les parc són Entre protecció. amb hectàrees 12.310,84 representen la verda ra La infraestructu protegida. perfície Quadre 1.3) Safor la de comarca La construït. ha hi que del jament una d’espon funció que exerceixen o o reconeixement, de protecció que tenen, disposen d’alguna figura o patrimonial ecològica singularitat la per que, enclavaments Són zació. d’urbanit procés del lliures d’espais conjunt al referència fa es verda d’infraestructura parla es Quan paisatgística diversitat 1.3.2 i verda Infraestructura (VALDECANTOS al., 2016). et 238 hectàrees calcinar va hi i que 2016, el en a originat di incen gran pel afectat veure va es Valldigna la de Simat de municipal Vall a la d’Albaida). terme el Amés, iMontitxelvo, Safor, iTerrateig a la iVilallonga, Ador Conquesta, la de té el 28,59% el té su la de (Figura 1.3, ------ampli ventall al ampli ventall un crear de s’han encarregat tància impor poca més de cursos altres amb junt Serpis riu el homogènia, relativament on, amb una fisiografia Gandia-Oliva de pla al situa se que lloc, l’agrícola a lligat la citricultura, predominant en trobem, primer Dins paisatgística de la tipologia mediterrani. agroforestal paisatge de muntanyosa orla una en recolzen es que iturístics, nístics urba des pels desenvolupaments antropitza marjals per mar la amb contacte del abans succeïdes vials, al iglacis litorals planes sobre regadiu de agrícola mosaic el és ca comar la de caràcter el marca que paisatgística tipologia Safor,la la A UNESCO. la de històric moni patri oés rupestre art té que lloc (PATRICOVA); iun coves setze ha hi d’inundació risc per lliures zones 6.287,30més, A gestionada. ca són 3.931,42quals públi muntanya són (PATFOR), forestal les de territorial d’actuació Pla del dins previst restal 20.485,60 ha hi marca d’espai fo co Ala humides. azones com des També 4.674,77 considera estan (ZEPA). aus a les per protecció cial i 9.273 d’espe zones les hectàrees . luvial de sòls fèrtils. fèrtils. sòls de luvial . lu ------

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

cada uno. La otra conífera presente, de mane- que por su singularidad ecológica o patrimo- Dentro de la tipología paisajística predominante ra residual, es el pino piñonero Pinus pinea, del nial cuentan con alguna figura de protección encontramos, en primer lugar, el agrícola arbo- que se encuentran tres pequeñas extensiones o reconocimiento, o que ejercen una función lado ligado a la citricultura, que se ubica en el en Barx y Xeresa. Barx presenta también algu- de esponjamiento de lo construido. La comar- llano de Gandia-Oliva donde, con una fisiografía nos encinares Quercus ilex dignos de mención, ca de La Safor (Figura 1.3, Cuadro 1.3) cuenta relativamente homogénea, el río Serpis junto a encontrándose también alguna pequeña man- con el 28,59% de su superficie protegida. La otros cursos de menor importancia se han en- cha en Gandia, Oliva y Vilallonga. Por último, por Infraestructura Verde se encuentra represen- cargado de crear un amplio abanico aluvial de completar la escasa diversidad de arbolado en tada por 12.310,84 ha bajo protección. Entre fértiles suelos. Esta red hidrográfica, que verte- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC la comarca, hay que mencionar un enebral Juni- ellas 533,08 ha son Parque Natural (Marjal de bra el paisaje comarcal se caracteriza por ser I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO perus spp. de 20 ha en Oliva, y las algo más de Pego-Oliva), declaradas también como Zonas de recorrido corto y carácter mediterráneo. 50 ha de bosque ribereño en Vilallonga. RAMSAR, 3.290,93 ha Paisajes Protegidos y Otros cursos que completan la red hidrográfica 543,81 ha Paraje Natural Municipal. Los Luga- y que estructuran la base abiótica del mosaico Desde 2010, solo se ha declarado un gran in- res de Interés Comunitario (LIC) comprenden paisajístico agrícola, son los barrancos de Be- cendio (mayor de 500 ha) en La Safor (Conse- una extensión de 10.580,59 ha y 9.273 ha las niopa, el río Vaca y los barrancos de Xeresa y jería de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Zonas de Especial Protección para las Aves del Molí; también destaca la densa red de dre- Climático y Desarrollo Rural, 2016a). Concre- (ZEPA). También 4.674,77 ha están considera- naje existente en la cara norte de la sierra de tamente, el iniciado en Lloc Nou de San Jeroni, das como Zonas Húmedas. La comarca cuenta la Safor, donde el barranco homónimo conduce en junio de 2012, y que quemó 1.300 ha, en su con 20.485,60 ha de espacio forestal contem- las aguas al río Serpis. mayoría no arboladas, en este y varios munici- plado dentro del Plan de Actuación Territorial pios vecinos (Castellonet de la Conquesta, Ador, Forestal (PATFOR), de las cuales 3.931,42 ha Los musulmanes aprovecharon los abundantes y Vilallonga, en La Safor, y y Montitxel- son Montes Públicos Gestionados. Además recursos hídricos de la zona, provenientes de vo, en La Vall d’Albaida). Además, el término mu- 6.287,30 ha son zonas libres por riesgo de manantiales para construir un complejo siste- nicipal de Simat de la Valldigna se vio afectado inundación (PATRICOVA); y hay 16 cuevas y 1 lu- ma de riego, mientras que los espacios a los por el gran incendio originado en Carcaixent en gar que tienen arte rupestre o son Patrimonio que no llegaban las aguas fueron aterrazados y 2016, y que calcinó 238 ha en este municipio Histórico de la UNESCO. sembrados con los cultivos tradicionales de se- (Valdecantos et al. 2016). cano. Es por eso que los cultivos de secano se En La Safor, la tipología paisajística que marca ciñen a las laderas aterrazadas más próximas el carácter de la comarca es el mosaico agrí- a las sierras, mientras el regadío se asienta en 1.3.2 Infraestructura verde cola de regadío sobre llanuras litorales y glacis los valles, terrazas o zonas bonificadas por ba- y diversidad paisajística aluviales, sucedidas antes de su contacto con rrancos, fuentes o ríos. el mar por marjales antropizadas por los desa- Cuando se habla de infraestructura verde se rrollos urbanísticos y turísticos, que se apoyan A principios del siglo XX, y merced de la prolife- hace referencia al conjunto de espacios libres en una orla montañosa de paisaje agroforestal ración de pozos y motores históricos, fue posi- del proceso de urbanización. Son enclaves mediterráneo. ble crear un sistema de riego por elevación a

24 1.3 AMBIENT MEDI es transformaren les superfícies superfícies les transformaren es que manera de superior, cota una a elevació per reg de sistema un crear possible ser va històrics, tors imo pous de proliferació ala cies i grà passat, segle del A principis orius. fonts barrancs, per nificades bo ozones terrasses valls, ales ta s’assen regadiu el que mentre rres, se ales pròxims més abancalats vessants als cenyeixen se secà de cultius els que això per És secà. de sembrar amb tradicionals els cultius i abancalar l’aigua van es arribava no quals als espais els que mentre reg, de un complex sistema a construir per de naixements, zona, provinents de la abundants hídrics recursos els aprofitar van musulmans Els l’aiguacondueix Serpis. al riu homònim barranc el Safor, on la de serra la de nord cara ala ha hi que la de densa drenatge xarxa destaca també Molí; idel Xeresa de barrancs Vaca iels riu el Beniopa, de barrancs els són agrícola paisatgístic mosaic del abiòtica base la estructuren que i hidrogràfica xarxa la completen que cursos Altres mediterrani. caràcter i curt recorregut de ser per teritza carac es ique comarcal paisatge el vertebra que hidrogràfica Xarxa ------Figura1.2 Recursosforestales

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

una cota superior, de modo que, se asiste a la INFRAESTRUCTURA VERDE o Superficie Protegida (1) % Superficie No tipologías de N unidades transformación de las superficies tradicionales Municipios Km2 HA protegida (1) protección (1) paisajísticas (2) de secano a riego, quedando el secano relegado Ador 4,66 465,95 33,71 3 4 a la periferia y sectores más residuales, más Alfauir - - - - 2 alejados y menos rentables. Desde mediados Almiserà 2,17 216,59 29,09 2 2 del siglo XX, además se asistió a la sustitución Almoines 0,25 24,68 11,65 1 1 de las producciones de hortalizas, caña de azú- Alqueria de la Comtessa, l’ - - - - 1 Barx 6,66 666,33 41,36 2 1 car o moreras por el cultivo de cítricos, que I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Bellreguard - - - - 1 paulatinamente fue convirtiéndose en un mo- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO Beniarjó 0,32 32,05 11,64 1 2 nocultivo de naranjos, que llegó a desplazar al Benifairó de la Valldigna 9,12 912,44 45,15 2 2 cultivo de arroz del marjal; y provocó práctica- Beniflá 0,12 11,59 18,54 1 1 mente la desaparición de la huerta tradicional. Benirredrà - - - - 2 Castellonet de la Conquesta 0,02 1,68 0,31 1 2 Daimús 0,02 1,59 0,50 1 1 El regadío arbolado asciende en las sierras y va- Font d’En Carròs, la - - - - 2 lles del flanco suroccidental de La Safor, como Gandia 18,76 1.875,71 30,65 4 4 por ejemplo en el valle del río Vernissa, en la de- Guardamar de la Safor 0,01 0,89 0,81 1 1 presión de la Marxuquera, las sierras de la Cuta, Xeraco 12,07 1.207,00 59,34 2 2 Ador, y en las áreas meridionales de la Falconera Xeresa 11,08 1.108,46 65,76 2 2 Llocnou de Sant Jeroni - - - - 2 y del Buixcarró, último eslabón de las montañas Miramar - - - - 1 prebéticas. Después empieza a ser sustituido Oliva 5,68 567,96 9,46 3 3 por el paisaje agroforestal del Massís del Mondú- Palma de Gandía 0,20 20,34 1,46 2 4 ber y de las Sierras de les Agulles i Corbera. Este Palmera - - - - 1 es un espacio netamente montañoso en el que Piles 0,03 2,63 0,67 1 1 se vislumbran dos zonas fisiográficas diferencia- Potries 0,37 37,49 12,20 1 1 Rafelcofer - - - - 1 das, una de sierras y otra de corredores intra- Real de Gandia, el 0,61 60,70 9,99 1 3 montanos y altiplanos. Finalmente encontramos Rótova 0,76 76,48 9,98 2 2 algunos paisajes netamente silvícolas, ligados a Simat de la Valldigna 3,88 388,09 10,08 2 3 la sierra de La Safor. Tavernes de la Valldigna 18,17 1.817,15 36,85 2 3 Villalonga 28,15 2.815,03 64,94 3 3 Comarca 123,11 12.310,84 28,59 5 9 El paisaje de la comarca está muy antropizado y Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - transformado por la práctica de la actividad agrí- C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - - cola. Los espacios naturales en la llanura han Comarca/Provincia 2,77 % 2,80 % - - - quedado relegados al lecho fluvial y márgenes Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del del río Serpis, al sector oriental del Racó del Duc Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9.

26 1.3 AMBIENT MEDI serra delaSafor. ges netament silvícoles, lligatsa la uns quants Finalment trobem paisat- dors intramuntanyencs i altiplans. - corre i unaaltrade serres una de diferenciades, zones fisiogràfiques muntanyós dos qual s’albiren en el És unespainetament i Corbera. lles - de lesAgu i de lesserres Mondúber massís del del paisatge agroforestal comença a substituir-loel Després clavó delesmuntanyes prebètiques. es- darrer Buixcarró, Falconera ide i a les àreesmeridionalsdela Ador de laCuta i les serres Marxuquera, de riu Vernissa,aladepressió del la Safor,com dental de ara alavall flanc sud-occi- del i lesvalls serres ascendeix a d’arbres les El regadiu tradicional. l’horta de desaparició la pràcticament provocar iva marjal; la de d’arròs cultiu el a desplaçar bà arri que tarongers, de monocultiu un en convertir va es gradualment que cítrics, de cultiu al moreres o sucre de canya d’hortalisses, produccions les de substitució a la assistir va es amés XX, segle tjan mi de Des rendibles. i menys yats allun més residuals, més sectors iels perifèria ala relegat quedà secà i el a reg, secà de tradicionals - - - Figura1.3 Espaciosprotegidos

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

y al este de la sierra de Mustalla; a algunas man- prehistóricos del paleolíticos y del neolítico de sesenta del siglo XX. Así, los cascos urbanos chas en la vertiente meridional de las sierras de vital relevancia, como las cuevas de les Mera- de los municipios han crecido de forma desme- Agulles y de les Creus; a las vertientes septep- velles, les Malladetes, el Parpalló o Bolomor. A surada. Un ejemplo de ello son las ciudades de trionales del Mondúber, y a los espacios húme- los primeros habitantes les suceden poblados y Gandia y Oliva que prácticamente han quedado dos de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa, alquerías musulmanas como las de Alfauir, Almi- unidas, pues el conjunto de todos los pueblos que Gandia y Oliva. Por su parte, en las áreas de tran- serà o Ròtova. Huellas visuales de relevancia son existen entre ellas conforma una pequeña conur- sición hacia la montaña, la vegetación natural la mezquita de la Xara, convertida en ermita, el bación. En las zonas costeras se han desarrolla- ha quedado relegada a las áreas más abruptas monasterio de Santa María de la Valldigna y el do extensos complejos turísticos, que se llenan I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC como sucede con el sector septentrional de las monasterio de Sant Jeroni de Cotalba, estos últi- en periodo vacacional. Y los centros comerciales I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO sierras de Cuta y de Ador, y con el meridional de mos fundados durante la cristiandad. y áreas de ocio también han sufrido un importan- la sierra de Buixcarró; y en la sierra Falconera. Fi- te incremento. nalmente, en las zonas de paisaje agroforestal y En cuanto al poblamiento encontramos para la silvícola, los espacios naturales son los predomi- tipología de regadío un espacio muy humanizado, nantes. En estas áreas de especial valor ambien- fragmentado por importantes vías de comuni- tal domina la carrasca o el pino carrasco junto a cación como son la autopista AP-7, la carretera especies arbustivas como el lentisco, la coscoja N-332 y la comarcal CV-60, lo que indica una to- o el palmito y aromáticas como por ejemplo el ro- pografía propicia y un dinamismo socioeconómi- mero, relegando a las zonas húmedas a los hele- co. Estas vías de comunicación suponen un hito chos y la hiedra. En las zonas de marjal dominan relevante en la dinámica de la comarca, debido los carrizales, juncos y nenúfares. a que las ciudades y pueblos, los polígonos indus- triales y los centros comerciales se han desarro- La presencia humana en la unidad queda patente llado a partir de ellas. En este paisaje se enclavan desde los albores del tiempo. Desde la prehisto- veinte núcleos de población, cuyo entramado ur- ria se han sucedido diversos pueblos y culturas. bano, industrial y comercial ha sufrido un cambio Muestra de ello son los importantes yacimientos paulatino, que ha sido más notable, en los años

28 1.3 AMBIENT MEDI ra. Finalment, a les zones de paisatge ra. Finalment,aleszonesdepaisatge rra deBuixcarró;ialaserraFalcone- i d’Ador,ambelmeridionaldelase- septentrional de les serres de Cuta abruptes comocorreambelsector ha quedatrelegada a lesàreesmés a lamuntanya,vegetaciónatural banda, alesàreesdetransiciócap Xeresa, GandiaiOliva.Perlaseua de TaverneslaValldigna,Xeraco, del Mondúber, i als espais humits Creus; alsvessantsseptentrionals de lesserresAgullesi algunes clapesalvessantmeridional Duc ial’estdelaserraMostalla; Serpis, alsectororientaldelRacó legats aljaçfluvialimargesdelriu naturals alaplanahanquedatre- tica del’activitatagrícola.Elsespais antropitzat itransformatperlapràc- El paisatgedelacomarcaestàmolt habitants els succeeixen poblats i habitants succeeixen els primers Als o Bolomor. Parpalló el Malladetes, les Meravelles, les de com tic gran les coves de rellevància, Neolí Paleolític idel prehistòrics del són mostraimportants elsjaciments En i cultures. succeït diversospobles temps. Desdelaprehistòrias’han albors del les patent desde queda La presència humana en la unitat nen elscanyissars,juncsinenúfars. l’hedra. Aleszonesdemarjaldomi- les zones humides,les falagueres i aromàtiques comaraelromaní;ia llentiscle, lacoscollaoelmargallói amb espèciesarbustivescomarael domina lacarrascaoelpiblancjunt àrees devalorambientalespecial turals sónelspredominants.Eneixes agroforestal isilvícola,elsespaisna- - industrials i els centres comercials centres industrials iels les ciutats els polígons i elspobles, en ladinàmica lacomarca, ja que de comunicació de són unafita rellevant dinamisme socioeconòmic. Les vies indica una topografia propíciaiun i la comarcal CV-60, la qualcosa l’autopista N-332 AP-7, lacarretera municació importants com ara són manitzat, co- vies de fragmentat per un espaimolt hu- tipologia deregadiu a Quant la al poblament,trobemper de SantJeroniCotalba. monestirquan es vafundartambéel cristiandat, la durant la Valldigna de Santa monestir de Xara ienel Maria la de mesquita, convertidaenermita, com la mtes rellevància visuals de fauir, Almiserào Ròtova. - I les empre musulmanes com alqueries les d’Al - tingut unincrementimportant. d’ocitambéhan comercials iàrees de vacances. I període els centres complexos turístics, que s’omplin en extensos s’han desenvolupat neres zones costales - A teta conurbació. conforma unaxico- una ialtra entre hi ha conjunt tots que de els pobles pràcticament estan unides, ja que el les ciutats de Gandia que i Oliva, En són desmesurada. un exemple manera municipis hancrescutde XX. Així,elsnuclisurbansdels segle més notable enelsanys seixanta del patit que hasigut un canvi gradual, quals ha industrial icomercialdels població,l’entramaturbà, nuclis de vint s’enclaven En eixepaisatge vies. les de a partir s’han desenvolupat

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.3 Litoral LITORAL Superficie Protegida (1) o Municipios N Banderas No Playas (3) Comarcas azules (2) Nueve municipios contribuyen a las 651 ha de li- HA % Bellreguard - - 1 1 toral (tomando una franja de 200 m) que tiene la Daimús 1,59 4,63 - 2 comarca de La Safor, siendo Tavernes de la Vall- Gandia 13,99 8,50 1 4 digna, Gandia y Oliva los que cuentan con mayor Guardamar de la Safor 0,89 10,76 - 1 superficie de costa. Los usos natural y urbano Xeraco 18,20 26,41 1 1 se reparten casi a partes iguales algo más del Miramar - - 0 1 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Oliva 32,53 17,23 4 7

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO 80% de esta superficie (Morales y Barba 2015). Piles 2,63 8,54 1 1 Del total comarcal, sólo un 12% del litoral está Tavernes de la Valldigna 8,87 7,66 2 3 protegido, en su mayor parte por los LICs de La Comarca 78,69 12,08 10 21 Marjal y las Dunas de La Safor, y en la desembo- Provincia 762,27 33,53 30 62 cadura del Río Serpis por el Paisaje Protegido del C.Valenciana 2397,64 30,13 125 331 Serpis (Cuadro 1.4). Comarca/Provincia - - 33,33 % 33,87 % Cuadro 1.4 (1) Fuente: Elaboración propia a partir de SIOSE (2005) (2) Fuente: IVE (2016) (2) Fuente: Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (2017) Un total de 21 playas se distribuyen en esta fran- ja litoral, con mayor presencia en Oliva, que cuen- ta con 7 de ellas, contando todos los municipios costeros con al menos una playa. La gran mayo- ría de las playas de la comarca son de arenas finas y doradas, y de una tipología abierta (Mora- les y Barba 2015). Diez de ellas obtuvieron ban- dera azul en 2016, aunque la calidad del agua de baño se considera excelente prácticamente en todas ellas, mostrando solo la Playa de Les Deveses, en Oliva, una calidad “suficiente” (Con- selleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, Generalidad Valen- ciana, 2016b).

30 (Morales i Barba, 2015). Del total Del 2015). i Barba, (Morales mica 80% de lasuperfície més del quasi a partsigualsuna reparteixen més gran. Elsusos natural iurbàes costa de tenen unasuperfície que de laValldigna,Gandia i Oliva són els té lacomarcaSafor;Tavernes de que metres) 200 una franjade rar de litoral(enconside651 hectàrees - Nou municipis contribueixen ales 1.3.3 Litoral 1.3 AMBIENT MEDI menys una platja. La gran majoria de els municipis costaners tenen al- en téset,itots que a Oliva, presència amb més a lafranjalitoral, tribueixen vint-i-unaUn total de platgesesdis- pis (Quadre1.4). Ser- paisatge protegitdel Serpis pel riu del for, ienladesembocadura Sa - la de Dunes i les Marjal la LIC de en lamajorpartpels està protegit, comarcal, només un 12% litoral del Generalitat Valenciana, 2016b). Climàtic i DesenvolupamentRural, Ambient, CanviMedi d’Agricultura, una qualitat «suficient» (Conselleria tra la platja a Oliva, Deveses, de les pràcticament en totes, només mos- gua debany es considera excel 2016, encara que laqualitat de l’ai- van obtindrebanderablavaenel Deu oberta (MoralesiBarba,2015). id’unatipologia nes finesidaurades, la comarcason d’are platges de les . lent lent - Riu Serpis. Autor: MiquelFrancés

31 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Almoines, Bellreguard i Palmera Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat. II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- nidad Valenciana se ha instalado en el decreci- demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido miento, pero la gran mayoría de las comarcas de València fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana, con el objeti- de la provincia de València decrecen. Se trata, estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- por lo tanto, de una población estacionaria. Solo tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valèn- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad cia, por otra, conservan un crecimiento positi- tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la vo. Al concentrar el 60% de la población de la cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes provincia de València tienen un impacto fuerte de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- en la dinámica de crecimiento provincial. La Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés, nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento de Cofrentes, Vall d’Albaida, Costera, Camp de censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre Morvedre, Rincón de y Ribera Baixa es- herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del tán inmersas en un proceso de decrecimiento por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- de intensidad diversa. Aunque hay comarcas de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa del interior de la provincia que entraron en un Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a proceso de despoblamiento a mediados de si- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también de pérdida de población actual se ha iniciado en parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- los últimos diez años como consecuencia de la provincia de València (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador reducción de la inmigración y el aumento de la rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media migratorio. También ha participado la fuerte re- como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con ducción de la fecundidad (número medio de hijos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años), global (relación entre los individuos en edad no por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media- activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica dos de la década de los setenta, la fecundidad activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de se instaló en niveles por debajo del umbral del lación entre la población de 65 años y más y la València, el decrecimiento y el envejecimiento reemplazo de las generaciones. Durante ese población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- son los elementos más importantes. Por aho- largo periodo de reducción de los nacimientos, bién la tasa de población activa. Se ofrece tam- ra, la tasa de crecimiento provincial conserva la población, que continuaba creciendo gracias bién la tasa de actividad para caracterizar la todavía el signo positivo, mientras que la Comu- al saldo natural, inició un proceso de envejeci-

34 global (relació en els individus entre l’edat mitjana, l’índex de dependència s’ha utilitzat edat, per l’estructura a fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com pressada - ex ratio, osex masculinitat de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri 2.1). (Figura piràmide de de València la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Per tenir compte de de compte tenir Per ------densitat de la població expressada de la població expressada densitat la també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de iexpressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la de indicador és dinàmica calculat Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement (naturalcomponents o migratori). i i els el seus creixement tructura l’es amb relacionar poden es quals les imortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu de lal’estructura població segons el Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents població, i de la persones proporció la de l’activitat amb relació la teritzar carac per d’activitat taxa la també S’ofereixen de població activa. taxa 0 a15 la també anys), is’ha emprat de població i la i més 65 de anys ció d’envelliment (relació la pobla entre otaxa l’índex activa), potencialment població ala respecte activa no edat ------la Hoya de Buñol-Chiva, la Safor, el Safor, el la Buñol-Chiva, de Hoya la Requena-Utiel, de Plana la varrés, Na de Canal la Serrans, marques, co de resta ila zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. ment creixe de dinàmica la en impacte fort un tenen territoris aquests població de de valència la província 60% la el de Enconcentrar positiu. de un l’altre creixement conserven iValència, Hortes iles d’un costat, Túria, de Camp el Només cionària. esta d’una població doncs tracta Esde València decreixent. estan província la de comarques les de majoria gran la però decreixement, Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, molt petites. oscil fortes les de (2015 i 2016) l’efecte minorar de a fi gener de primers dos els entre na mitja població la sobre també culat s’ha cal indicador Aquest territori. com a indicador de l’ocupació del quadrat, kilòmetre per persones en . lacions en entitats lacions en entitats . lat en el el en lat ------et al. 2005; al. 2007)et Torres Pérez, i 2008; Simó Castro, (Mora XX segle del a finals arrencar van que gració d’immi fluxos intensos els amb tat contrares ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies creixent continuava que ducció la dels població, naixements, re de període llarg aquest Durant dereemplaçament les generacions. del llindar del sota per nivells en lar instal 1970,va es dels fecunditat la 2012). dècada la de mitjans de Des al. et (Simó banda 49 anys), d’altra 15 dels des als fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà (nombre fecunditat la de reducció forta la participat ha També hi migratori. saldo el gatiu ne tornat ha cosa qual la gració, l’emi de il’augment immigració la de reducció la de a conseqüència com anys deu darrers els en iniciat s’ha actual població de pèrdua de 1987),Pérez, tendència aquesta (Gozálvez passat segle del meitat en de un despoblament a procés entrar van província la de l’interior de comarques Totalgunes ique diversa. d’intensitat decreixement de procés un en immerses estan Baixa Ribera i la Ademuz de Rincón el Morvedre, de Camp el Costera, la Vall la d’Albaida, Cofrentes, Valle de - - - - - .

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren y las inmigrantes llegadas de personas laporque de pérdida población por emigración aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de Apesar a otra. comarca una de enormemente cambia rámica también al La pano envejecimiento. contribuye que hecho joven-adulta, población expulsa torio cambio de signo del el saldo terri migratorio, al., (Simójecimiento et. El cambio de hace tendencia acelerar el enve años. diez dura ya tendencia la yahora fuerza, con disminuido ha nacimientos de número el recursos–, a los acceso de crisis una definitiva, –en actual y laboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo decidían emprender su proyecto amenudo inmigrantes de –jóvenes– parejas las a que principalmente gracias aumentó mientos naci de número El reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos aportaron que al. 2008; et. Simó Castro, (Mora pasado siglo del postrimerías las de que en inmigración comenzaron intensos flujos los con contrarrestado fue que miento POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA , 2005; 2007) Torres Pérez, y 2014). el con Además, ------los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas (Cuadro 2.1). (Cuadro grandes (4-623) (4.352)guard y Vilallonga más los son (5.881),Xeraco grupo, del Dentro mil. Bellre seis de ymenos habitantes mil de más tienen (21) (992). municipios de grande más el Elresto (133) pequeño más el es Conquesta y Palmera, la de Castellonet que el en grupo personas; mil municipiosHay menos donde siete habitan de (26.190)va (17.734). Valldigna la de y Tavernes (75.514), Gandia capital la grandes: más pios Oli munici tres los en concentra se población la de 6,86%. el 68,5% el 31 Con municipios, presenta re población (Cuadro 2.1) y su de la provincia poblada más comarca tercera la es Safor La 2.1.2 El dela tamaño población 2.1). de Valènciaprovincia (Cuadro la en observada ala cercana muy está marcal co edades por estructura La nacimientos. y los las defunciones entre de la diferencia negativo migratorio saldo el medida mayor en contribuye poblacional pérdida Ala años. diez últimos los en observado el que intenso más ritmo aun ahora decrece población Safor, la La de comarca En la 2.1.1 Panorámica demográfica - - - - - (Cuadro 2.1) de masculinidadla (Cuadro relación así, Aun mujeres. las de supervivencia mayor la aevidenciarse empieza 55 los años, de A partir de masculinizada jóvenes-adultos. ción bastante puede a responder una inmigración de pobla únicamente que lo 20-49 años, de edades las masculina en sobrerepresentación en la fuerte de la población en la reside comarca estructura de la importante, particularidad, La la provincia. de población la con comparte que estructura la de Características crisis. la con rompió se que quince unos hace nacimientos los de montada re pequeña yla años cuarenta unos hace inició se que natalidad la de progresivo declive el tran 2.1.11).(gráfica mues también histogramas Los invertida trompa una de forma la también tiene que La pirámide la media provincial. jecimiento enve de grado mismo el experimenta pero cida, La de es La también una Safor población enveje 2.1.3 la de población Estructura mismos municipios registran los valores extre valores los registran municipios mismos Estos comarca). la de joven más (el municipio 36,7 ylos Barx de Beniflà 49 años de los entre 12,4 de es municipios los años, entre medias (42 edades de años). Elrango provincia la de la que misma la es comarca la de media edad La resto. el y ligeramente primero el intensamente y Palmera masculinizadas, más son poblaciones Safor, Miramar la de Guardamar Conquesta, la los municipios de la misma. de Solo Castellonet de mayoría gran la y en comarca la toda en xos se de claro equilibrio un embargo, sin muestra, lasculada conjuntamente edades todas para cal ------i Serranos). Sis comarques tenen tenen comarques Sis i Serranos). Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, 20.000 (Rincón de Ademuz, Valle de de menys comarques tenen Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també nals la població i les grandàries poblacio L’estructura de temps. el ien sitat en inten difereixen nes immigrants perso de arribades iles emigració perquè la pèrdua de població per aspectes en molts difereixen tes aques comarques, entre semblants Tot trets al’altra. iels d’una comarca enormement canvia panoràmica La a l’envelliment. també contribuint ta, jove-adul població foragita territori de signe elcanvi del saldo migratori 2014). al. et (Simó el amb A més, l’envelliment accelerar fent cia està tendèn de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta iara força, amb disminuït ha naixements de bre nom el recursos–, als d’accés crisi una –en definitiva, actual i laboral valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu prendre el seu projecte reproduc decidien em freqüentment molt –joves–d’immigrants parelles les que fet al principalment gràcies tar va augmennombre de naixements El d’edat reproductiva. tant, i per d’edat jove, efectius aportar van que DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------6,86%.68,5% el 31Amb municipis, 2.1) (Quadrepoblada de la província més comarca tercera la és Safor La la de població 2.1.2 grandària La que la di negatiu migratori saldo el mesura gran més en contribueix poblacional pèrdua Aaquesta anys. 10 darrers els en l’observat que intens més ritme aun ara decreix població Safor, la la de comarca A la demogràfica 2.1.1 Panoràmica (Quadre 2.1). València. de Província a la servada al’ob propera molt és comarcal edats L’estructura per naixements. i els defuncions les entre ferència 100.000 habitants. els iValència) superen Hortes i les Alta Túria, Safor,(Camp de Ribera marques de l’àrea metropolitana co iles comarques tres Finalment, Vall Morvedre. d’Albaida de iCamp Baixa, Ribera Costera, Buñol-Chiva, de Hoya Requena-Utiel, de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre , i la seua població representa el el representa població seua , ila - - - l’estructura de la població a la co a la població la de l’estructura de important, particularitat, La cia. provín la de població la amb parteix com els estructura seua la de trets Aquests crisi. la amb estroncat 15 uns s’ha fa que anys naixements dels remuntada xicoteta ila anys 40 uns fa iniciar va es que natalitat la de progressiu declivi el mostren 2.1) (Figura invertida d’una baldufa forma la bé tam té piràmide La provincial. tjana mi la que d’envelliment grau mateix el experimenta però envellida, ció pobla una també és Safor la de La la de població 2.1.3 Estructura grans. (Quadregrans. 2.1). 623) (4.352) iVilallonga més els són (5.881), Xeraco grup (4- Bellreguard 6.000. de i menys d’aquest Dins (21) 1.000 de més tenen habitants municipis de (992).gran resta La (133) menut més més el i Palmera el és Conquesta la de Castellonet grup, 1.000de aquest en persones; menys habiten hi on municipis set (17.734). Valldigna la de nes Hi ha (75.514),dia (26.190) Oliva iTaver Gan la capital grans: més municipis tres als concentra es població la de . Els histogrames també també histogrames Els . ------Quant a l’índex de dependència, el 16,8. de és comarca la de mitjà d’envelliment, que el mentre valor taxa la de baix més valor el mostra 7,4, de valor Safor la de Guardamar 16. de un menors amb Però xiquets 100 cada per 64 de anys majors 27,7d’envelliment: i9,3 persones taxa la de extrems valors els tren municipis mateixos regis Aquests comarca). la de jove més (elmunicipi 36,7 iels Barx de Beniflà de 49 anys 12,4 els de és municipis entre anys, els entre mitjanes d’edats El rang (42anys). província la de la que teixa ma la és L’edat comarca de mitjana resta. la illeugerament primer el intensament més masculinitzades, poblacions són i Palmera Miramar Safor, la de Guardamar Conquesta, decomarca. la Només Castellonet la de municipis dels majoria i a gran comarca la atota sexes de equilibri clar un però, mostra, conjuntament 2.1) (Quadre masculinitat de raó la teix, de les dones. Tanmasupervivència major la a evidenciar-se comença 55 anys, dels Apartir joves-adults. de masculinitzada bastant població de immigració a una respondre pot únicament que cosa 20-49 anys, de edats ales masculina presentació sobrere en la forta marca resideix calculada per a totes les edats edats les a totes per calculada - - - -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS marcal es bajo y parecido al provincial. En la co En la provincial. al yparecido bajo es marcal En al cuanto índice de dependencia, el valor co 16,8. de es comarca la de medio valor el que mientras envejecimiento, de tasa la de bajo más valor el 7,4,de muestra Safor la de Guardamar valor un con Pero dieciséis. de menores niños cien cada por 64 de años mayores personas 27,7 envejecimiento: de tasa y9,3 la de mos POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA Figura 2.1PiràmidedepoblacióLaSafor. Fuente: PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 - - también la tasa de población activa más alta de de alta más activa población de tasa la también (26,9) bajo más y expone dependencia de índice el tiene de la Conquesta Castellonet extremo, (60,7%). comarca la de baja más otro Enel tiva municipio de la también tiene población tasa ac cada el cien no mismo personas dependientes; (64,6) por dependientes personas de alto más número el tiene Jeroni Sant de Llocnou marca, - (Cuadro 2.1) Valldigna. (Cuadro la de Benifairó de valencianas tierras de fuera nacidos 8,6% de habitantes proporción baja y la 31,9%), (ambos con y Beniarjó Oliva lado, un por (37,7%),Gandia entre interna variación fuerte una yL’Horta hay Ademuz de Pero yValència. Rincón del después alta más proporción cera ter la Valenciana, Comunitat la de fuera cidas (28,5%) na proporción personas de fuerte una de la población por origen, en la habita comarca (78,8%). comarca estructura la ala Encuanto dro 2.1) dro (Cua acero cercano medio anual crecimiento un tiene comarca la años, diez últimos En los crecimiento migraciones, 2.1.4 mortalidad, natalidad, Dinámica: moines, Barx, Vilallonga, Llocnou de Sant Jeroni Jeroni Sant de Llocnou Vilallonga, Barx, moines, Al en positivo siendo continúa pero importante, tamaño de municipios los todos en negativo es comarcal anual Elcrecimiento defunciones. las a superan todavía nacimientos los Conquesta la de en Almoines, Palmera Beniflà, y Castellonet así, Aun 21 municipios. registran que negativo emigración, también por pero el saldo natural ocasionadoro por la de pérdida población por cla decrecimiento un en entrado ha comarca la embargo, sin Actualmente, negativo. miento creci un registran ya Valldigna la de Tavernes y Oliva Gandia, pero periodo, mismo el durante anual importante un crecimiento que conservan y municipiosnicipios negativo con crecimiento . Con fuertes diferencias, hay once mu once hay diferencias, fuertes . Con ------en porcentaje).(*)Sindatos municipio (2) Fuente:INE.Censo Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE (4) Altas dehombrespor cada municipales depersonas del sobre lapoblación de 2011. (3)Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera de2015(expresado 1 de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Alfauir Ador Almoines Almiserà Barx Alqueria delaComtessa,l’ Bellreguard Beniflá Beniarjó Benifairó delaValldigna Benirredrà Xeraco Castellonet delaConquesta Piles Palmera Xeresa Font d’EnCarròs,la Daimús Tavernes delaValldigna Llocnou deSantJeroni Guardamar delaSafor Rótova Palma deGandía Oliva Miramar Gandia Villalonga Simat delaValldigna C.Valenciana Provincia Comarca Rafelcofer Potries Real deGandia,el Comarca/Provincia Municipios

4.980.689 2.543.315

174.459

17.734 26.190 75.514 6,86 % Población 2015 (1)

1.374 2.302 1.504 1.264 1.754 4.623 5.881 1.592 1.622 2.239 1.285 2.740 3.761 3.054 1.652 2.620 4.352 3.362 1.410 1.020 2.286

458 272 453 992 133 489 527

213,57 235,26 de población Densidad 1091 1617 4097 1023 1031 1228 403 102 686 724 637 285 132 448 380 357 704 115 433 966 101 167 331 684 376 73 37 79 80 25 83 87 -

Sex ratio 100 102 108 101 101 109 100 101 114 104 122 100 112 104 116 100 102 108 105 (1) (3) 100 104 98 97 97 99 98 93 98 99 99 99 97 95 92 -

13,84 11,79 14,30 13,25 10,98 21,90 11,27 2015 (1) natalidad Tasa de 6,19 8,83 8,72 7,83 8,01 9,48 7,34 6,60 9,93 7,17 8,55 8,71 9,94 4,39 7,92 8,20 7,53 7,87 8,23 3,74 8,24 7,10 6,86 5,47 7,90 7,85 7,64 -

mortalidad 2015 (1) Tasa de 11,00 12,86 12,58 14,90 11,52 11,09 11,20 10,04 11,71 12,17 10,68 12,23 12,25 13,55 10,62 18,68 19,64 9,09 7,11 7,28 4,40 3,67 8,65 8,55 6,13 8,18 4,42 3,99 7,96 7,30 9,77 7,48 9,10 8,9 -

inmigraciones 12,03 4,43 4,53 (1) (4) 3,49 9,68 3,68 5,04 4,91 7,44 4,72 5,52 5,87 1,29 3,79 5,72 5,85 3,48 6,75 4,33 7,04 4,97 2,88 6,09 6,95 7,02 3,52 4,96 5,06 6,17 2,41 2,7 4,1 4,9 % 4 -

% Residentes nacidos fuera 29,41 20,74 % % 15,65 % 18,25 % 19,38 % 17,95 % 13,74 % 12,14 % 31,93 % 31,98 % 22,49 % 18,16 % 29,39 % 11,61 20,57 % % 16,75 % 23,90 % 21,42 % 10,51 % 27,01 27,72 % % 10,44 % 13,33 16,35 % % 10,29 % 37,73 % 10,50 % 17,73 % 28,11% 28,51% 33,22% de laCCAA 9,42 % 8,63 % 7,17% (2) - (*)

crecimiento 2015 (1) -15,28 -35,24 -13,56 -15,31 -25,34 -55,08 -18,76 -14,04 -25,53 45,85 12,66 19,15 60,15 30,36 Tasa de -9,39 -4,17 anual -8,87 -4,20 -6,25 -7,00 -9,27 -2,94 0,37 8,69 3,68 0,00 1,14 2,04 0,80 1,31 2,51 5,28 6,20 0,00 -

crecimiento -11,78 -10,78 14,60 2015 (1) -0,26 -1,34 -0,18 -3,38 -0,79 -4,35 -4,97 -1,15 -5,32 -5,65 -2,49 -1,54 -0,90 -2,76 -0,65 -4,81 -5,37 -6,25 -1,46 -3,74 -3,52 -4,37 Tasa de natural 0,71 2,20 5,19 3,67 8,83 8,17 0,00 6,99 0,24 -

2006-2016 crecimiento -24,66 21,67 44,84 37,66 12,56 35,98 14,35 32,49 11,95 10,07 Tasa de -2,98 -9,42 -5,04 -7,50 -4,00 -0,70 -8,27 -0,02 -2,83 -4,89 1,27 3,23 3,14 8,84 2,76 0,00 8,36 0,99 7,99 1,07 0,76 7,84 9,41 6,93 anual -

población Tasa de 66,69 67,02 61,86 64,85 62,82 66,54 63,65 62,06 73,95 67,75 61,86 64,14 67,17 78,82 68,63 62,87 65,12 65,13 66,28 67,43 62,29 67,55 68,16 64,52 64,28 68,23 60,74 67,21 64,18 activa 66,9 66,4 66,4 66,1 (2) 67 -

dependencia Índice de 49,48 49,21 49,95 61,77 54,21 58,67 57,11 50,29 61,14 47,92 34,96 48,92 50,59 61,56 45,56 59,06 50,88 48,23 48,04 53,57 26,87 51,28 53,54 54,98 60,55 46,71 48,79 49,24 46,57 64,64 55,82 50,6 55,9 55,5 (2) -

envejecimiento 16,69 17,16 21,18 22,33 22,44 20,95 15,12 27,74 23,17 11,41 14,61 15,75 19,95 15,46 10,59 17,99 23,56 17,92 17,04 18,77 16,55 15,14 17,88 20,33 15,28 17,28 22,23 21,66 Tasa de 16,8 16,8 9,31 7,41 25,7 21,3 (2) -

42,21 42,15 42,35 46,09 45,94 45,56 44,65 40,65 49,03 42,94 45,44 39,37 43,80 40,61 39,20 48,02 43,17 36,67 41,90 42,79 42,39 48,13 42,62 43,41 44,77 44,30 41,89 42,34 41,67 43,20 46,33 45,88 42,72 45,15 media Edad -

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 40 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS ción ha sido más fuerte. más sido ha ción inmigra la Jeroni Sant de yLlocnou Conquesta la de Castellonet Barx, en habitantes, cien por 2,7 de sido ha llegadas comarcal media La sidad. inten poca mostrado ha observado año último el en habitantes) de municipal padrón el en (altas de La la inmigración Conquesta. y Castellonet DE LA POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA - - La DrovaiBarx,amblaSerradelBuixcarróal’esquerraelMassísMondúber aladreta,iValldignaalfons. Gandia, Miramar y Palmera presentan una den Gandia, Miramar presentan y Palmera (4.097), alta más la es Bellreguard, Almoines, densidad la L’Horta En Benirredrà, y València. de después (403) Safor alto La más en el do es cuadra kilómetro por habitantes de El número 2.1.5 Densidad población de - - (Cuadro 2.1) cuadrado (Cuadro por kilómetro bitantes ha cien a los inferior es densidad la Valldigna la de ySimat Jeroni Sant de Llocnou Conquesta, la de Castellonet Valldigna, la de Benifairó Barx, Almiserà, Alfauir, en que Mientras cuadrado. kilómetro por habitantes mil de alta más sidad Autor: ESTEPA . - entre Gandia (37,7%),Gandia entre iBeniarjó Oliva interna variació forta una ha hi Però iValència. d’Ademús Hortes iLes Racó del després alta més porció pro tercera la Valenciana, munitat Co la de fora nascudes persones de (28,5%) proporció forta una habita comarca a la origen, per població la de (78,8%). al’estructura fa que Pel comarca la de alta més activa ció pobla de taxa la també i exposa dex de dependència més (26,9) baix l’ín té de la Conquesta Castellonet (60,7%). comarca extrem, Al’altre la de baixa més activa població de taxa la també té municipi aquest cada 100 no dependents; persones (64,6) dependents de persones per alt més nombre el té Jeroni Sant de Llocnou comarca, la A provincial. al i semblant baix és comarcal valor DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA - - - - i Tavernes de la Valldigna ja han es han ja Valldigna la de i Tavernes Oliva Gandia, però període mateix el durant anual important creixement un conservat han que i municipis negatiu municipis amb creixement 11 hagut ha hi diferències, fortes (Quadre 2.1) azero proper mitjà anual creixement un tingut ha 10 comarca la anys darrers En els creixement. migracions, mortalitat, 2.1.4 natalitat, Dinàmica: gatiu. Actualment però la comarca comarca la però Actualment gatiu. ne un creixement enregistrant tat cianes de Benifairó de la Valldigna Valldigna la de Benifairó de cianes valen terres de fora nascuts tants 8,6% de habi proporció baixa la 31,9%),(ambdós amb i d’una banda . Amb . Amb - - - - ha estat més forta. més estat ha Llocnou de Sant Jeroni la immigració i Conquesta la de Castellonet Barx, en 100 per 2,7 habitants, arribades de estat ha comarcal mitjana La tat. intensi poca mostrat ha observat any darrer el en d’habitants) nicipal mu padró el en (altes immigració La deJeroni, la Conquesta. i Castellonet Sant de Llocnou Vilallonga, Barx, nes, aAlmoi positiu essent continua però important grandària de municipis els tots en negatiu és comarcal anual les El defuncions. peren creixement encara su els naixements questa Con la de iCastellonet Palmera, flà, Beni Tot aAlmoines, iaixò, municipis. 21 que enregistren negatiu natural per emigració també però pel saldo ocasionat per la pèrdua de població en unha clar entrat decreixement ------(Quadre 2.1) quadrat quilòmetre per habitants 100 als inferior és densitat la digna Vall la de iSimat Jeroni, Sant de nou de la Lloc Conquesta, Castellonet Valldigna, la de Benifairó Barx, serà, Almi Alfauir, que Mentre quadrat. quilòmetre per 1.000de habitants major densitat una presenten mera Gandia, Miramar i Pal Bellreguard, (4.097), alta més la és Almoines, València. la A densitat Benirredrà i Hortes les de després alt més el (403) Safor a la és quadrat metre quilò per d’habitants El nombre 2.1.5 població de Densitat . - - - - -

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

La caracterización de un mercado laboral se municipios costeros de la comarca que en los De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- realiza habitualmente utilizando diversos indi- del interior, los cuales suelen ser también los ción de 2001, en las localidades de mayor pobla- cadores que expresan la incorporación de la de mayor envejecimiento de la población (lo ción se concentra en buena medida la población población a la actividad laboral (ya sea trabajan- cual explicaría su menor actividad económica). ocupada residente en la comarca: Gandia supo- do en un empleo o buscándolo activamente), el Como ocurre de forma general, la tasa de acti- ne casi el 43%, Oliva el 14% y Tavernes de la nivel educativo, la incidencia del empleo y el des- vidad masculina en la comarca es superior a la Valldigna algo más del 10%, quedando el resto empleo (diferenciando en términos de género, femenina, y coinciden los municipios de mayor de municipios bastante por debajo de estos en edad o nacionalidad), las condiciones laborales tasa de actividad global con aquellos en los que cuanto a su peso relativo. Un indicador intere- (temporalidad, jornada...) y la distribución de los la participación de las mujeres en la actividad sante es la tasa de empleo, que indica que un puestos de trabajo entre los distintos sectores también es más alta. 43% de la población en edad de trabajar (16 y productivos. En el caso de un análisis comarcal más años) residente en La Safor está ocupada, y municipal como el que nos ocupa, la disponibi- Por otra parte, la incidencia del desempleo so- nivel que es prácticamente igual al de la Comu- lidad de fuentes de información estadística fia- bre la población activa (tasa de paro), según nitat Valenciana y algo inferior al de la provincia bles es un problema, por lo que combinaremos los datos del Censo de Población de 2011 (no de València. Las menores tasas de empleo se diversas fuentes buscando ofrecer un retrato comparables a los de la Encuesta de Pobla- presentan en general en municipios con baja ajustado de la comarca de La Safor en térmi- ción Activa) fue casi un 33%, algo inferior a la tasa de actividad, si bien en los casos de Oliva nos laborales. de la Comunitat Valenciana pero superior a la o la Font d’En Carròs se deben a su mayor tasa Ernest Cano de la provincia de València (Cuadro 2.2). Debe de paro. Por encima de la media en tasa de em- Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer señalarse que los municipios de mayor pobla- pleo están los municipios con tasas de actividad Josep Banyuls 2.2.1 Caracterización de la comarca ción (Gandia, Oliva, Tavernes de la Valldigna) altas o con tasas de desempleo bajas. Si nos Juan Ramón Gallego en relación a la actividad presentan importantes tasas de paro en 2011, referimos a las diferencias de género, práctica- económica año claramente inserto en la crisis económica mente en todos los municipios de la comarca la reciente, lo que explica en buen parte la alta tasa de empleo es menor para las mujeres que De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- tasa de desempleo de la comarca. Si bien a ni- para los hombres. ción, elaborado por el Instituto Nacional de vel comarcal, autonómico y provincial la tasa de Estadística (INE) en el año 2011, la comarca paro masculina es superior a la femenina, en Para actualizar la información de tasas de acti- de La Safor tenía una tasa de actividad (pobla- un cierto número de municipios no ocurre así vidad, paro y empleo a nivel comarcal podemos ción activa respecto a la población en edad de de acuerdo con esta fuente (entre ellos Oliva y acudir a la explotación estadística de datos de trabajar) del 63,6%, prácticamente igual a la Tavernes de la Valldigna). Posteriormente ana- la Encuesta de Población Activa (EPA) realizada registrada en la Comunitat Valenciana y en la lizaremos esta cuestión de género con datos a nivel subprovincial por el Portal Estadístico de provincia de València (Cuadro 2.2). Este indica- de paro registrado y veremos que no parece la Generalitat Valenciana, si bien su significati- dor del grado de incorporación de la población confirmarse la mayor incidencia del desempleo vidad estadística es inferior a la que tienen los al mercado laboral (sea trabajando o buscan- femenino en prácticamente ningún municipio resultados provinciales, autonómicos o nacio- do empleo), en general es más elevado en los de la comarca. nales que el INE extrae de la EPA. Según esta

42 2.2 MERCAT LABORAL 63,6%, pràcticament igual a la re a la igual 63,6%, pràcticament del treballar) de edat en població a la respecte (poblaciód’activitat activa taxa una tenia Safor la de comarca (INE) l’any de 2011,Estadística la de Nacional l’Instituto de població, de cens del dades les amb D’acord econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització laborals. termes en Safor la de comarca la de ajustat retrat un d’oferir tal per fonts ses diver combinarem cosa qual la per és un fiables problema, estadística d’informació fonts de disponibilitat la ocupa, ens que la com i municipal comarcal d’una anàlisi cas En el tius. produc sectors diferents els entre treball de llocs dels distribució la jornada...) i (temporalitat, laborals edat o nacionalitat), les condicions gènere, de termes en (diferenciant desocupació ila l’ocupació de dència inci la educatiu, nivell el tivament), una ac o buscant-ne una ocupació en treballant siga (ja laboral tivitat al’ac població la de incorporació la expressen que indicadors diversos utilitzant habitualment fa es boral la d’un mercat caracterització La ------crisi econòmica recent, la qual cosa cosa qual la recent, econòmica crisi 2011,el la en inserit clarament any en importants d’atur taxes senten Valldigna) la pre de i Tavernes Oliva nicipis amb més població (Gandia, 2.2) (Quadre València de província la de ala superior però Valenciana nitat Comu la de ala inferior mica una 33%, un quasi ser va activa) població comparables a les de l’enquesta de del cens de població del 2011 (no dades les d’atur), segons (taxa tiva ladesocupació sobre població ac D’altra banda, la de incidència la alta. més també l’activitat en dones les de participació una tenen que els amb alta més global d’activitat taxa elsi municipis coincideixen amb una femenina, ala superior és comarca a la masculina d’activitat taxa la ral, gene manera de mica). ocorre Com econò la menor activitat explicaria cosa qual (la població la de velliment en més tenen que els també ser len so quals els l’interior, de els en que comarca la de costaners municipis els en elevat més és general en que ocupació) ocercant (siga treballant laboral mercat al població la de ció 2.2) (Quadre València de província i ala Valenciana Comunitat a la gistrada . S’ha d’assenyalar que els mu els que . S’ha d’assenyalar . Indicador del grau d’incorpora grau del . Indicador ------en municipis amb baixa taxa d’acti taxa baixa amb municipis en en general més es presenten baixes de València. d’ocupació Les taxes província la de al inferior mica i una Valenciana aligual de la Comunitat pràcticament és que nivell ocupada, està Safor ala resident anys) i més (setze treballar de edat en població 43% un la que de indica que pació, d’ocu taxa la és interessant dicador Un in relatiu. pes al quant davall per bastant municipis de resta la queda 10%, del més mica una Valldigna la de 14% el 43%, el Oliva vora i Tavernes suposa Gandia comarca: a la sident re ocupada població la mesura bona en concentra es població més amb població del 2001, a les localitats de cens del dades les amb D’acord comarca. la de municipi cap cament la desocupació femenina en pràcti la major de incidència confirmar-se pareix no que iveurem registrat d’atur dades amb gènere de qüestió la analitzarem na). Posteriorment Valldig la de i Tavernes Oliva ha hi quals els (entre font la amb d’acord així ocorre no municipis de nombre cert un en femenina, ala superior d’atur la taxa vincial masculina és i pro autonòmica comarcal, escala a bé Si comarca. la de desocupació de alta taxa la part bona en explica ------de manera que en el 2017 el en que manera de taxa la posteriorment, s’haque revertit 2009 anys i2013, els entre Safor la a augment fort un experimentar va d’atur, taxa ala fa que Pel ferències. 2017 re el en tres les s’han igualat i comarca a la s’ha reduït l’activitat però València, de província ila ciana Valen Comunitat la de ala superior 2009 el en era Safor la de d’activitat taxa la l’EPA. font, de la trau Segons l’INE que ex oestatals autonòmics provincials, resultats els tenen que a la inferior és tenen que estadística significativitat la ique tot lenciana, Va Generalitat la de Estadístic tal Por pel subprovincial aescala feta (EPA) activa població de l’enquesta de dades de l’explotació estadística a acudir podem comarcal escala a iocupació atur d’activitat, taxes de informació la aactualitzar Per homes. als per que dones a les per menor és d’ocupació taxa la comarca la de municipis els tots en de gènere, pràcticament diferències ales referim ens Si baixes. ocupació des de taxes oamb altes d’activitat taxes amb municipis els ha hi pació d’ocu taxa en mitjana la de damunt ha. Per hi que alta més d’atur taxa ala degudes són d’en Carròs Font ola d’Oliva casos els en bé si vitat, ------

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS alcanzado el nivel obligatorio), un 56% estudios 56%un estudios obligatorio), nivel el alcanzado haber sin pero estudios, de omás (cinco años grado primer de 16% del más estudios tienen algo que mientras estudios, sin personas 9% de 2.3) (Cuadro Valenciana Comunitat la yde provincial a nivel registra se que a la parecida vamente (16 relati trabajar es Safor años) La y más en de edad en población la presenta que cativos edu 2011, de ción niveles de distribución la De del Censo acuerdo con los de datos Pobla dela comarca educativo nivel del 2.2.2 Caracterización algote más débil en la comarca. Valenciana,Comunitat y la recien recuperación la yde provincial anivel que fuerte más sido ha Safor La de comarcal trabajo de mercado el bre so crisis la de impacto el que expresa evolución su empleo, de tasa ala Encuanto Comunitat. la y de provincial paro de tasa la de encima por poco un sigue bien si reciente, crisis la de cipio prin al existió que a la 21%) inferior algo sería del (cerca 2017en comarcal paro de tasa la que forma de posteriormente, revertido ha se 2009 y 2013 entre Safor La en que aumento fuerte un experimentó paro, de tasa ala pecta res que lo Por referencias. tres las igualado 2017 y en comarca la en han se reduciendo ido ha se actividad la pero València, de provincia la y Valenciana Comunitat la de a la superior era 2009 en Safor La de actividad de tasa la fuente, 2.2 MERCADO LABORAL : hay casi un 2% de analfabetos y casi un un ycasi 2%analfabetos un de casi : hay ------(Cuadro 2.4) (Cuadro Social ridad Segu la de Registro del afiliaciones de datos Los nacionalidad y sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización inferior que a nivel provincial, y aún menor si la la si menor yaún provincial, a nivel que inferior empleo en (casi La Safor un 13%) ha sido algo del que la reciente teriormente, recuperación an afirmado lo con línea en concluir, puede se perspectiva esta Desde previamente. analizado de que la hemos población ocupada residente caracterización la de a diferencia comarca, la en viven que personas por ocupados mente necesaria no zona, la en existentes trabajo 2013 entre y 2017. de puestos los de trata Se en la de fase económica recuperación reciente, y municipal comarcal empleo del evolución la tar Guardamar de la Safor. la de Guardamar y 2011 Benirredrà Gandia, de Real Gandia, en en presentaba se grado tercer de estudios con población la de relativa importancia mayor la municipal, a nivel educativos niveles los lizamos ana Si femenino. colectivo el en grado tercer de estudios de presencia mayor una hay también que tiempo al hombres, los entre que estudios ysin analfabetos de colectivo del mayor algo importancia una hay mujeres, las de caso En el doctorado). universitario, o máster grado tura, (diplomatura, grado de licencia tercer estudios 17% el ycasi tienen ypostobligatoria) gatoria de segundo grado (enseñanza secundaria obli nos permiten comen nos permiten ------intenso en el grupo de 45 a 59 años. Por último, último, 45 Por de a 59 años. grupo el en intenso delforma, empleo el ha crecimiento sido más 45 (38,6% a59 años 2017). en otra de Dicho de personas las de la aumentado ha que tiempo (41% 30 de años a44 grupo del 2017) en al del empleo dentro relativa dido la importancia 2013 entre do y 2017. descen ha embargo, Sin cambiado con el del aumento empleo registra ha no importancia y esa trabajo, de puestos los 2017 en Safor La en supone 13% un años de (Cuadro edad de pos 2.5) gru según empleo del estructura la variado ha como ver para Social Seguridad ala ciones afilia de datos los utilizar también Podemos alrededor deltrabajo 24%). de puestos los (donde crecen o Daimús Gandia 2013-2017, de Real Vilallonga, como otros sino del empleo en el período relativo crecimiento mayor un experimentado han que los estos son no pero Valldigna, la de y Tavernes Oliva Gandia, do al hablar de la población ocupada residente, señala ha se como son, comarca la de trabajo de puestos los de parte mayor la concentran másvalencianos amplios. municipios Los que territoriales niveles en observa se que la que empleo algo comarcal, menor aunque resulta del feminización la de aumento un es sultado 14%). (casi el mujeres por ocupados Elre los 12% (casi el menos que aumento) de crecido han hombres por ocupados trabajo de puestos Los comarca). la de encima por puntos dos de Valenciana (donde el empleo ha más crecido Comunitat la de dinámica la con comparamos . El grupo de 16 de . Elgrupo a 29 ------Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO 2.2 MERCAT LABORAL Ador Alfauir La Safor Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Almiserà Beniarjó Bellreguard Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Beniflá Benifairó delaValldigna Palma deGandía Oliva Miramar Guardamar delaSafor Castellonet delaConquesta Benirredrà Real deGandia,el Llocnou deSantJeroni Província deValència Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Rafelcofer Palmera Comunitat Valenciana Xeresa Xeraco Vilallonga/Villalonga Potries Piles Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

63,6 % 64,2 % 63,6 % 57,2 % 57,5 % 53,7 % 62,1 % 64,1 % 53,7 % 62,9 % 63,8 % 70,8 % 66,4 % 67,6 % 53,9 % 63,1 % 68,3 % 79,0 % 64,0 % 71,0 % 56,6 % 59,1 % 67,6 % 59,9 % 61,8 % 60,2 % 64,1 % 64,4 % 62,2 % 66,6 % 54,3 % 65,9 % 67,5 % 66,1 % Total

Tasa deactividad2011 67,9 % 68,9 % 68,0 % Hombres 64,7 % 57,9 % 53,3 % 68,0 % 70,6 % 63,0 % 72,2 % 67,8 % 64,2 % 73,7 % 61,4 % 65,5 % 70,5 % 73,1 % 81,0 % 67,1 % 72,3 % 71,8 % 62,7 % 59,2 % 76,5 % 68,4 % 70,8 % 67,4 % 64,4 % 68,3 % 66,7 % 58,6 % 72,6 % 72,3 % 67,6 %

59,3 % 59,7 % 59,3 % 50,0 % 58,4 % 51,4 % 54,1 % 55,7 % 44,4 % 63,1 % 57,7 % 62,7 % 64,7 % 52,5 % 67,8 % 55,5 % 60,9 % 71,4 % 63,9 % 51,9 % 44,0 % 63,4 % 58,3 % 77,5 % 55,0 % 62,3 % 59,8 % 60,5 % 55,4 % 53,6 % 51,7 % 64,1 % 60,6 % 63,3 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

32,8 % 31,4 % 33,4 % 19,3 % 39,4 % 23,6 % 27,6 % 48,3 % 26,2 % 30,8 % 37,0 % 29,6 % 33,3 % 28,6 % 36,1 % 36,8 % 22,1 % 28,1 % 34,0 % 27,3 % 30,5 % 29,5 % 28,3 % 30,5 % 30,7 % 31,4 % 29,6 % 20,8 % 30,7 % 29,7 % 32,0 % 27,4 % 22,8 % 30,9 %

Tasa deparo2011 31,7 % 28,7 % 30,8 % 24,0 % 25,3 % 23,4 % 52,9 % 27,3 % 27,7 % 44,6 % 35,7 % 37,1 % 29,8 % 32,1 % 24,7 % 26,9 % 40,5 % 25,2 % 30,4 % 15,4 % 29,5 % 24,1 % 17,6 % 26,9 % 37,5 % 31,5 % 26,3 % 14,3 % 31,0 % 29,3 % 33,4 % 23,5 % 24,8 % 29,5 %

36,4 % 34,0 % 34,3 % 36,3 % 13,3 % 21,9 % 33,3 % 41,7 % 22,2 % 34,1 % 34,0 % 17,9 % 38,1 % 38,2 % 21,8 % 32,9 % 44,6 % 32,0 % 40,0 % 30,6 % 28,6 % 35,7 % 38,7 % 35,8 % 21,7 % 27,2 % 30,3 % 29,0 % 30,5 % 30,1 % 30,3 % 32,6 % 20,0 % 34,0 %

42,8 % 44,1 % 42,4 % 46,2 % 47,4 % 46,4 % 27,8 % 42,5 % 46,8 % 32,5 % 39,9 % 39,6 % 44,9 % 40,4 % 42,5 % 53,2 % 41,8 % 42,2 % 51,6 % 46,9 % 47,2 % 41,7 % 56,8 % 42,8 % 42,7 % 46,8 % 39,4 % 38,6 % 52,3 % 44,4 % 42,1 % 43,8 % 50,9 % 46,6 % Total

Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 46,4 % 49,1 % 47,1 % 49,1 % 54,1 % 50,8 % 29,6 % 42,1 % 52,2 % 29,5 % 43,7 % 40,4 % 46,2 % 47,9 % 42,0 % 54,7 % 44,9 % 46,7 % 64,7 % 50,8 % 50,0 % 47,0 % 50,0 % 44,2 % 49,2 % 44,8 % 46,2 % 66,7 % 62,0 % 45,5 % 45,5 % 50,8 % 51,2 % 46,6 %

39,2 % 39,2 % 37,8 % 38,9 % 43,3 % 43,5 % 25,9 % 40,0 % 41,5 % 35,7 % 35,7 % 49,0 % 42,9 % 35,3 % 37,8 % 52,1 % 37,5 % 37,7 % 44,4 % 41,2 % 37,6 % 37,0 % 47,5 % 35,3 % 42,0 % 45,4 % 34,8 % 30,7 % 42,5 % 42,1 % 38,7 % 42,2 % 50,7 % 42,3 %

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Oliva (28%), (30%)Oliva (8,5%). Xeresa oSimat en extracomunitarios de menor bastante cia una proceden que trabajan) hasta extranjeros los de mitad la extracomunitarios (donde son Gandía desde varía esto municipios los en pero Europea, Unión a la ajenos países de procede comarca la en trabaja que extranjera obra de Un 43% mano la de significativamente). crecido ciones de como Valldigna Benifairó (donde ha 2013 desde variado a 2017, excep algunas con ha no presencia dicha En general a extranjeros. a la Social corresponden Seguridad afiliaciones 15% el entre 16% y el donde Valldigna, las de la de ySimat Xeresa Oliva, Gandia, en comarcal media la superándose extranjera, obra de mano por ocupados trabajo de puestos de nificativa sig una tiene relativamente comarca presencia la tanto, lo Por Valenciana. Comunitat la de el tres casi yen València de provincia la de dato el ra extranje 2017 nacionalidad de son Safor La en en Social Seguridad ala afiliados trabajadores 13,5% un que señalar que hay los último, de Por 45 de años. mayores por cubiertos trabajo de puestos los de baja relativamente cia importan y una comarcal media la supera que 30 de años menores de empleo el en presencia una con Gandia, de caso el Destaca Valenciana. Comunitat la yen provincial anivel registrados con los coincidentes son prácticamente valores (7%60 2017). de en años ymás grupo Dichos del comarcal empleo el en peso el variado ha no 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro 2.6) (Cuadro , lo que supera en cinco puntos puntos cinco en supera que , lo - - - - - Cuadro 2.3. POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO La Safor Ador Alfauir Bellreguard Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Almiserà Guardamar delaSafor Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Benifairó delaValldigna Beniarjó Barx Simat delaValldigna Rótova Miramar Llocnou deSantJeroni Oliva Xeresa Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palmera Palma deGandía Xeraco Comunitat Valenciana Vilallonga/Villalonga Tavernes delaValldigna Provincia València Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

Analfabetos 1,9 % 1,7 % 1,5 % 0,8 % 1,0 % 1,0 % 1,9 % 0,0 % 1,7 % 9,1 % 1,1 % 1,1 % 2,1 % 1,5 % 2,0 % 0,9 % 1,4 % 0,0 % 2,5 % 1,6 % 5,6 % 1,7 % 2,1 % 2,7 % 1,9 % 1,3 % 1,2 % 2,0 % 0,0 % 2,9 % 1,6 % 0,6 % 0,6 % 3,4 %

Sin estudios 11,9 % 11,1 % 10,7 % 12,4 % 11,8 % 11,0 % 11,2 % 12,2 % 11,5 % 13,7 % 10,3 % 8,8 % 8,8 % 8,4 % 8,8 % 9,1 % 6,8 % 7,9 % 9,7 % 8,5 % 9,6 % 7,4 % 5,9 % 4,8 % 3,7 % 8,7 % 0,0 % 5,3 % 8,8 % 8,2 % 9,5 % 8,6 % 9,8 % 6,7 %

1 16,5 % 14,8 % 15,1 % 14,0 % 18,5 % 11,8 % 18,1 % 12,0 % 14,8 % 22,1 % 23,3 % 14,1 % 17,3 % 14,4 % 19,6 % 13,8 % 15,2 % 20,2 % 20,4 % 25,7 % 16,9 % 14,8 % 20,8 % 15,3 % 17,1 % 20,9 % 21,1 % 13,2 % 22,9 % 16,7 % 20,2 % 18,6 % 23,4 % 16,5 % ER Grado

56,2 % 56,7 % 55,4 % 2 59,7 % 58,9 % 54,7 % 55,6 % 53,4 % 56,9 % 53,2 % 58,3 % 56,9 % 52,2 % 56,0 % 64,5 % 50,2 % 58,7 % 51,0 % 55,8 % 64,5 % 57,1 % 50,6 % 60,6 % 55,6 % 54,5 % 48,8 % 50,9 % 57,3 % 59,5 % 54,4 % 55,4 % 60,0 % 62,0 % 54,6 % º Grado

3 16,7 % 19,9 % 17,8 % 13,1 % 11,8 % 12,8 % 14,8 % 17,8 % 19,2 % 11,1 % 18,0 % 17,8 % 13,8 % 15,8 % 14,9 % 14,3 % 17,5 % 15,2 % 25,2 % 11,6 % 20,5 % 11,7 % 15,3 % 29,6 % 17,1 % 10,3 % 13,8 % 14,3 % 12,0 % 14,4 % 12,3 % 15,5 % 15,7 % ER 7,4 % Grado lenciana lenciana Va Comunitat la i de provincial cala aes registra es que ala semblant relativament és Safor a la anys) més i (setze treballar de edat en blació po la presenta que educatius nivells 2011, del població de distribució la de cens del dades les amb D’acord la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 comarca. ala dèbil més mica una Valenciana, i la recent recuperació Comunitat la ide provincial escala a que fort més sigut ha Safor la de comarcal treball de mercat el sobre crisi la de l’impacte que expressa l’evolució d’ocupació, taxa ala Quant iautonòmic. provincial d’atur taxa la de damunt per mica una continua bé si recent, crisi la de principi al hagué hi que ala inferior mica una 21%) del (prop comarcal d’atur seria dari obligatori i postobligatori) i vora i vora i postobligatori) obligatori dari de segon grau (ensenyament secun 56% un estudis obligatori), nivell el assolit haver sense però d’estudis, omés (cinc anys grau primer de dis 16% del més estu mica una tenen que mentre estudis, sense sones per 9% un de i vora 2% d’analfabets 2.2 MERCAT LABORAL (Quadre 2.3) : hi ha vora un un vora ha : hi ------comarca, a diferència de la caracte la de adiferència comarca, a la viuen que persones per ocupats necessàriament no zona, ala ha hi que treball de llocs dels tracta Es 2013 anys els i2017. entre recent, en la de fase econòmica recuperació imunicipal comarcal l’ocupació de l’evolució comentar ens permeten (Quadre 2.4) Social Seguretat la de dadesLes d’afiliacions del registre nacionalitat i sexe, edat per l’ocupaciócomarcal, de 2.2.3Caracterització rització de la població ocupada resi ocupada població la de rització tància una mica més alta del col del alta més mica una tància impor una ha hi dones, les de cas Enel doctorat). universitari, màster (diplomatura, grau o llicenciatura, grau tercer de 17%el estudis tenen de la Safor. la de iGuardamar Benirredrà Gandia, de 2011 el en sentava Real aGandia, pre es grau tercer de estudis amb de la població relativa importància major la municipal, aescala catius edu nivells els analitzem Si femení. col el en grau tercer de alta més d’estudis presència una ha hi també que alhora homes, els entre que estudis isense d’analfabets tiu . lectiu lectiu . lec ------

per a veure com ha variat l’estruc variat ha com a veure per Social Seguretat a la d’afiliacions dades les utilitzar també Podem 24%). del voltant al treball de Gandia o Daimús (on els llocs creixen de Real Vilallonga, altres: uns són 2013-2017, període el en que sinó l’ocupació de gran més relatiu ment creixe un experimentat han que els són no però Valldigna, la de Tavernes i Oliva Gandia, resident, ocupada ció pobla la de parlar en s’ha assenyalat com són, comarca la de treball de la major dels llocs part concentren que municipis Els amplis. més cians valen s’observa territorials en nivells que la que menor és que encara cal, comar l’ocupació de feminització la de 14%). augment un és Elresultat el (vora dones per ocupats els que (quasi 12% el menys cut d’augment) cres han homes per ocupats treball de llocs Els comarca). la de damunt per punts dos de més crescut ha ció Valenciana (onla Comunitat l’ocupa de dinàmica la amb comparem la si baixa més iencara provincial, escala a que (quasi 13%) un inferior sigut ha Safor ala l’ocupació de recent ració recupe la que anteriorment, afirmat s’ha que el amb línia en concloure, pot es qual la de des Perspectiva prèviament. analitzat hem que dent ------en cinc punts la dada de la província província la de dada la punts cinc en (Quadre 2.6) estrangera nacionalitat de són for 2017 el en Social Sa a la Seguretat ala afiliats 13,5% treballadors dels un que assenyalar cal Finalment, 45 de anys. majors per coberts ball dels de llocs baixa tre relativament i una importància comarcal mitjana la supera que 30 de anys menors de l’ocupació en presència una amb Gandia, de cas el Destaca lenciana. Va Comunitat iala provincial cala a es registrats els amb coincidents 2017). pràcticament són que Valors (7% el en 60 anys de i més grup del comarcal l’ocupació en pes el variat ha no Finalment, 45de a59 anys. grup el en intens més sigut ha ció manera, de l’ocupa el creixement (38,6% 2017). el en d’una altra Dit 45 de a59 anys persones les de la 2017) el augmentat ha que alhora (41%30 de anys a 44 grup del en l’ocupació de dins relativa portància im la descendit ha això, No obstant 2013 anys els i entre 2017.trada regis l’ocupació de l’augment amb canviat ha no té que importància la 2017 i 13% un treball, de llocs dels el en Safor ala suposa a 29 anys d’edat grups segons l’ocupació de tura (Quadre 2.5) , la qual cosa supera supera cosa qual , la . El grup de 16 de . Elgrup ------

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.4 TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) 2.2 MERCADO LABORAL de C.V.Sieldatoafiliacióntrabajadoreses menorquecinco,noseindicaelvalorrealsinounespacioenblanco. Miramar Llocnou deSantJeroni Palma deGandía Oliva Guardamar delaSafor Palmera Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Benirredrà Beniarjó Piles Castellonet delaConquesta Beniflá Benifairó delaValldigna Vilallonga/Villalonga Rafelcofer Potries Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Xeresa Xeraco Tavernes delaValldigna Rótova Real deGandia,el Almoines Almiserà Alfauir Ador La Safor Provincia València Comunitat Valenciana Simat delaValldigna Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente:Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 43061 18925 Total afiliacionesS.Social 6786 1003 1457 1266 1123 3675 782 153 407 241 514 775 407 277 585 313 234 624 367 284 595 593 243 352 258 619 91 13 27 72

2017 (trim2) 1.767.306 917.144 48516 20910 7576 1578 1494 3837 1397 909 169 442 959 331 522 822 430 359 848 439 921 361 317 769 799 304 365 526 329 614 73 25 35 56

-19,8 % -22,2 % 12,7 % 13,5 % 15,1 % 11,6 % 10,5 % 16,2 % 10,5 % 23,7 % 92,3 % 31,7 % 37,3 % 19,6 % 54,3 % 29,6 % 45,0 % 11,6 % 29,2 % 49,4 % 24,6 % 25,1 % 24,4 % 16,6 % 29,6 % 34,7 % 27,5 % -8,2 % -0,8 % Total 8,6 % 1,6 % 5,7 % 4,4 % 2,5 % Variación relativa2013-2017(trim2)

Hombres 100,0 % -14,6 % -11,9 % -16,3 % 11,8 % 14,2 % 15,9 % 10,7 % 13,8 % 10,5 % 27,1 % 48,1 % 26,9 % 38,6 % 17,7 % 19,5 % 46,9 % 42,6 % 21,3 % 38,6 % 55,4 % 27,7 % 28,3 % 41,2 % 40,4 % 27,6 % 20,0 % -3,5 % 3,1 % 7,7 % 7,1 % 3,1 % 2,9 % 8,4 %

Mujeres -25,6 % -31,0 % 13,9 % 12,5 % 14,0 % 12,9 % 19,1 % 10,3 % 14,1 % 22,6 % 18,2 % 85,7 % 39,5 % 34,7 % 14,8 % 48,0 % 23,0 % 18,2 % 11,5 % 21,6 % 15,5 % 67,6 % 36,6 % 10,0 % 22,6 % 20,0 % 43,4 % -9,1 % -0,9 % -5,6 % 8,0 % 3,8 % 7,0 % 4,2 %

03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 41,8 % 45,0 % 44,9 % 25,5 % 47,3 % 28,3 % 43,3 % 45,5 % 31,1 % 44,2 % 34,2 % 53,8 % 38,1 % 37,7 % 52,1 % 53,8 % 43,8 % 36,8 % 31,8 % 31,6 % 33,7 % 55,3 % 46,1 % 41,7 % 49,4 % 36,7 % 30,4 % 36,1 % 37,0 % 40,3 % 32,0 % 34,7 % 32,9 % 32,2 % Tasa defeminización

42,2 % 44,6 % 44,5 % 25,4 % 43,8 % 31,9 % 43,8 % 46,6 % 45,6 % 30,7 % 52,0 % 30,5 % 36,0 % 53,3 % 44,7 % 37,8 % 29,1 % 34,3 % 40,4 % 47,6 % 36,4 % 51,4 % 42,1 % 38,4 % 48,2 % 37,6 % 28,2 % 34,5 % 31,4 % 35,7 % 29,2 % 36,5 % 31,6 % 36,2 % dels de de llocs la treball comarca l’estructura analitzar permeten ens (Quadreper secció d’activitat 2.7) Social Seguretat ala afiliacions Les la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 (28%), (30%) (8,5%).Xeresa o Simat a Oliva d’extracomunitaris menor bastant procedència auna llen) fins treba hi que estrangers dels mitat la (on extracomunitaris són Gandia de des varia això municipis els en però Europea, Unió la de fora de països de procedeix comarca a la treballa que d’obramà estrangera Un 43% la de significativament). (on crescut ha Valldigna la de fairó com excepcions ara Beniquantes 2013 del variat 2017, al unes amb ha no presència dita la En general a estrangers. corresponen Social Seguretat a la afiliacions les de 15% el entre 16% on iel Valldigna, la de i Simat Xeresa Oliva, Gandia, a comarcal mitjana la supera se d’obramà estrangera, per ocupats de de llocs treball ment significativa relativa presència una té comarca la tant, Per Valenciana. Comunitat la de la tres quasi ien València de 2.2 MERCAT LABORAL - - -

espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyen enlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) Provincia València Comunitat Valenciana Xeresa Xeraco Vilallonga/Villalonga Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Palmera Palma deGandía Potries Rafelcofer Piles Oliva Llocnou deSantJeroni Guardamar delaSafor Miramar Gandia Font d’EnCarròs,la Barx Almoines Almiserà Alfauir La Safor Daimús Ador Castellonet delaConquesta Alqueria delaComtessa Benirredrà Beniflá Bellreguard Benifairó delaValldigna Beniarjó Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipio ni edad (2ºtrimestre). Social,por AfiliacionesalaSeguridad

16 a19 itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliacionesporedad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 12,6 % 12,0 % 13,2 % 11,8 % 12,6 % 11,5 % 14,9 % 13,2 % 11,3 % 14,3 % 10,7 % 12,6 % 13,6 % 16,5 % 15,0 % 12,3 % 12,1 % 12,8 % 10,2 % 10,1 % 13,2 % 10,9 % 11,6 % 12,0 % 9,6 % 8,9 % 7,3 % 7,5 % 6,5 % 8,8 % 5,1 % - - -

45,8 % 45,7 % 44,9 % 44,8 % 52,5 % 41,1 % 43,7 % 39,3 % 42,8 % 46,2 % 42,8 % 40,6 % 37,2 % 46,1 % 47,0 % 45,7 % 49,9 % 51,0 % 46,2 % 45,2 % 41,2 % 41,7 % 41,2 % 42,8 % 44,4 % 46,0 % 46,9 % 42,1 % 49,9 % 46,5 % 43,9 % 0a4 5a4 60ymás 45a49 30 a44 - - -

35,5 % 35,1 % 35,6 % 36,1 % 30,3 % 39,9 % 40,3 % 38,6 % 36,2 % 35,0 % 39,8 % 35,9 % 43,2 % 46,5 % 37,7 % 35,6 % 32,9 % 35,3 % 36,3 % 33,8 % 37,9 % 39,7 % 38,5 % 37,8 % 34,1 % 37,6 % 41,5 % 40,3 % 36,6 % 38,1 % 32,4 % - - -

10,2 % 6,7 % 6,6 % 6,3 % 5,4 % 5,7 % 6,5 % 7,5 % 6,6 % 6,2 % 7,5 % 7,1 % 7,3 % 5,6 % 4,1 % 6,1 % 6,2 % 3,7 % 4,6 % 0,0 % 5,9 % 8,6 % 6,5 % 7,6 % 5,7 % 9,6 % 6,2 % 3,6 % 6,0 % 5,2 % 6,2 % - - -

13,0 % 13,4 % 13,2 % 12,3 % 12,5 % 10,3 % 12,2 % 11,1 % 13,0 % 11,8 % 10,7 % 10,0 % 19,2 % 15,9 % 13,6 % 16,1 % 13,0 % 12,0 % 15,2 % 11,8 % 13,9 % 6a1 0a4 5a4 60ymás 45 a49 30a44 16 a19 8,1 % 8,4 % 7,3 % 8,0 % 9,7 % 3,6 % 9,2 % 9,7 % 7,8 % 8,6 % - - -

41,9 % 41,8 % 41,1 % 41,4 % 40,4 % 50,8 % 39,0 % 37,5 % 40,5 % 46,0 % 34,2 % 40,0 % 41,9 % 44,7 % 37,4 % 42,9 % 41,1 % 36,7 % 35,6 % 41,2 % 38,1 % 38,3 % 41,0 % 35,3 % 41,8 % 39,7 % 48,3 % 38,0 % 41,0 % 35,9 % 36,7 % - - -

37,8 % 37,5 % 38,6 % 39,1 % 42,4 % 36,1 % 41,3 % 44,3 % 38,5 % 39,9 % 44,4 % 41,4 % 39,1 % 37,0 % 48,5 % 40,8 % 43,8 % 47,3 % 42,5 % 35,9 % 40,9 % 45,0 % 41,6 % 38,8 % 36,3 % 41,6 % 44,0 % 44,0 % 36,3 % 41,2 % 44,3 % - - -

10,1 % 10,0 % 7,3 % 7,3 % 7,1 % 8,0 % 8,2 % 4,8 % 7,3 % 7,3 % 8,9 % 6,8 % 8,4 % 7,7 % 6,8 % 7,2 % 5,0 % 5,7 % 5,4 % 0,0 % 7,0 % 7,7 % 7,3 % 4,3 % 9,5 % 6,6 % 5,7 % 6,4 % 6,4 % 8,2 % 7,9 % - - -

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS comarca de perfil industrial. perfil de comarca una ante estemos que decir puede se no que en valenciano, el conjunto por lo representa que lo de debajo por puntos dos de más pero alimentaria), a dedicada la industria bastante manufacturera, industria a la referimos nos si 12% industrial, (13%comarcal actividad la toda empleo el en peso cierto un tiene industria La familias. las de final consumo yel turismo el con relacionadas bastante están que ramas, estas 2013 en relativa en especialización una tenía (5,4%). ya agrícolas comarca La actividades (7,4% y las trucción comarca) la de empleo del cons la como así Valenciana, Comunitat la en ramas dichas de peso del encima por puntos (26%), cinco comercio Gandia) casi yel ambas (15% del empleo en comarcal, muy concentrado en valenciano:comarca el ámbito la hostelería la de relativa especialización una existe que las en 2017 en y, tanto, for por superior peso un Sa La en presentan que actividades de serie una observa se valenciano, autonómico a nivel tiene que el con comarcal empleo el sobre tiva produc rama cada de relativo peso el parando Com- ramas. u otras una en empleo del relativa yla también la que especialización pertenecen a productiva rama ala cuanto en comarca la de trabajo de puestos los de estructura la analizar 2.7) (Cuadro actividad de ción a la Social Seguridad por sec Las afiliaciones empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización 2.2 MERCADO LABORAL nos permiten permiten nos - - - - DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD trabajadores esmenorquecinco,noseindica el valorrealsinounespacioenblanco. 2.6. Cuadro Alfauir Simat delaValldigna Rótova Almiserà La Safor Tavernes delaValldigna Ador Provincia deValencia Xeraco Vilallonga/Villalonga Benifairó delaValldigna Xeresa Real deGandia,el Potries Benirredrà Beniflá Beniarjó Bellreguard Barx Rafelcofer Almoines Comunitat Valenciana Castellonet delaConquesta Alqueria delaComtessa,l’ Piles Gandia Palmera Font d’EnCarròs,la Daimús Guardamar delaSafor Llocnou deSantJeroni Palma deGandía Miramar Oliva Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de dato de d’Economia Si el Sostenible.Conselleria Fuente: nacionalidadSocial por(datos2ºtrimestre). Afiliaciones Seguridad

100,0 % Nacionalidad española 86,7 % 91,3 % 89,3 % 95,8 % 91,8 % 95,1 % 91,4 % 84,0 % 89,9 % 91,8 % 88,9 % 90,1 % 95,3 % 83,3 % 91,6 % 95,7 % 84,1 % 92,4 % 92,0 % 92,1 % 89,8 % 86,6 % 95,2 % 90,9 % 84,0 % 91,4 % 89,4 % 92,3 % 89,2 % 85,7 % 85,1 % 91,0 % 84,3 % (trim2) 2013

86,5 % 91,5 % 89,2 % (trim2) 91,1 % 91,1 % 91,7 % 84,7 % 96,4 % 89,4 % 91,3 % 91,2 % 94,3 % 93,6 % 84,4 % 86,9 % 89,2 % 96,1 % 87,3 % 91,2 % 86,0 % 89,6 % 91,7 % 94,2 % 90,9 % 91,8 % 83,9 % 87,2 % 89,8 % 88,0 % 94,5 % 90,7 % 84,2 % 90,9 % 89,3 % 2017

Nacionalidad extranjera 15,0 % 13,5 % 10,3 % (trim2) 2013 7,4 % 3,5 % 4,9 % 3,9 % 5,8 % 4,5 % 8,3 % 3,8 % 0,0 % 6,9 % 5,4 % 2,9 % 7,7 % 4,2 % 5,6 % 5,4 % 6,7 % 4,0 % 4,1 % 7,7 % 6,2 % 5,7 % 5,2 % 7,7 % 6,1 % 5,9 % 4,6 % - - - -

14,0 % 10,9 % 10,7 % 11,4 % (trim2) 2017 7,7 % 3,9 % 5,4 % 8,9 % 4,0 % 5,4 % 5,1 % 8,4 % 3,9 % 6,9 % 6,7 % 3,0 % 6,9 % 3,7 % 4,0 % 5,7 % 5,3 % 5,4 % 8,0 % 7,3 % 3,6 % 5,7 % 0,0 % 5,7 % 5,0 % 3,6 % - - - -

Nacionalidad extranjeraNoUE (trim2) 2013 6,0 % 5,2 % 5,8 % 1,0 % 0,8 % 2,8 % 3,7 % 2,9 % 1,9 % 1,8 % 4,4 % 3,2 % 6,5 % 8,2 % 3,4 % 2,4 % 5,7 % 3,2 % 3,9 % 0,0 % 5,0 % 8,2 % 2,3 % 4,5 % 5,7 % 4,5 % 4,7 % 9,8 % 6,6 % 4,3 % - - - -

(trim2) 2017 5,8 % 4,6 % 5,4 % 1,3 % 2,4 % 2,9 % 3,8 % 4,2 % 4,8 % 0,0 % 4,8 % 6,2 % 2,7 % 5,7 % 5,1 % 2,2 % 3,3 % 6,4 % 3,2 % 3,0 % 1,9 % 3,6 % 8,1 % 5,6 % 3,6 % 8,2 % 4,5 % 4,4 % 7,1 % 4,2 % - - - - de perfil industrial. de perfil d’una comarca davant som que dir pot es no cosa qual la per valencià, en el conjunt vall del que representa da per punts dos de més però tària), alimen a dedicada la indústria part gran en manufacturera, indústria la a 12% referim ens si industrial, vitat (13% comarcal l’acti l’ocupació tota en pes cert un té indústria La lies. famí les de final consum iel turisme el amb relacionades bastant estan 2013 que el en branques, eixes en ja relativa tenia una especialització (5,4%). agrícoles comarca La vitats acti iles comarca) la de l’ocupació (7,4% construcció la com de na, així Valencia Comunitat ala branques mateixes les de pes del damunt per (26%), punts cinc merç vora ambdós co aGandia) iel concentrada molt (15% taleria comarcal, l’ocupació de l’hos valencià: l’àmbit en comarca la de relativa especialització una ha hi quals les en tant, i, per superior pes 2017 el en Safor ala un presenten que d’activitats sèrie una s’observa valenciana, autonòmica a escala té que el amb comarcal l’ocupació sobre productiva branca cada de relatiu pes el Encomparar o altra. branca una en l’ocupació de relativa i també l’especialització pertanyen qual ala productiva branca ala quant 2.2 MERCAT LABORAL ------L. Actividadesinmobiliarias P. Educación M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas K. Actividadesfinancierasydeseguros J. Informaciónycomunicaciones Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento I. Hostelería sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el F. Construcción S. Otrosservicios H. Transporteyalmacenamiento devehículosmotor G. Comercioalpormayorymenor;reparación C. Industriamanufacturera B. Industriasextractivas A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD Cuadro 2.7 Cuadro de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores yaireacondicionado D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor gestiónderesiduos E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, anys 2013anys i2017, del damunt per els 34% un (augmenta entre leria l’hosta sigut ha d’ocupació termes en dinàmic més el recent ment comarca, en el de període creixe la de significatius sectors els Entre Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

- -

que l’agricultura ha perdut ocupació ocupació ha perdut que l’agricultura (quasi 14%), un l’ocupació mentre lenciana, el ha comerç augmentat va a escala que menys que encara (18%) crescut ha també construcció en l’àmbitcreixement valencià), la

100,0 % 12,3 % 25,7 % 12,4 % 2013 0,0% 0,8 % 3,1 % 0,9 % 1,1 % 1,9 % 3,5 % 3,5 % 5,2 % 4,0 % 7,1 % 0,1 % 3,3 % 5,3 % 1,0 % 6,3 % 2,4 %

100,0 % LA SAFOR 072013-2017 2017 14,7 % 25,9 % 12,1 % 0,9 % 3,4 % 0,8 % 1,2 % 1,8 % 3,7 % 3,1 % 4,4 % 4,1 % 7,4 % 0,1 % 3,3 % 4,6 % 0,9 % 5,4 % 2,2 % 0,0 %

-17,6 % - 31,2 % 18,6 % 22,4 % 15,1 % 32,0 % 11,8 % 34,2 % 18,4 % 12,7 % 13,6 % 50,0 % -5,4 % -1,7 % -4,4 % 4,7 % 0,4 % 2,5 % 3,9 % 9,3 % 3,2 % nen a la Comunitat Valenciana, són són Valenciana, Comunitat ala nen te que ala inferior importància una amb ique tot comarcal), l’ocupació 4% el 5% iel de (entre Safor a la tivitats amb presència significativa ac Altres comarca. ala relatiu i pes

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 5,8 % 0,7 % 2,3 % 1,6 % 8,9 % 7,7 % 4,0 % 6,2 % 4,4 % 1,6 % 5,0 % 5,9 % 0,1 % 4,1 % 3,0 % 1,0 % 2,4 % 0,2 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0 % 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 1,8 % 5,5 % 0,9 % 1,7 % 9,9 % 1,8 % 7,4 % 3,8 % 6,3 % 4,6 % 5,0 % 0,1 % 2,9 % 6,3 % 1,0 % 3,6 % 2,1 % 0,2 %

-10,0 % 18,3 % 19,3 % 11,5 % 41,5 % 24,3 % 28,4 % 15,7 % 15,1 % 27,3 % 13,5 % 24,1 % 16,9 % -9,4 % 9,0 % 9,6 % 1,8 % 9,0 % 7,7 % 0,7 % 2,6 % - -

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS situación ysituación evolución de las condiciones laborales considerar a la continuación interesante Resulta enla comarca ytrabajo de empleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización superiores). ámbitos los en presenta que del mitad la sea sociales y servicios sanidad en empleo el que (destaca yautonómico provincial anivel presentan que al inferior Safor La de empleo el en peso un tienen sanidad y la educación la como privada) ser da pue (aunqueprovisión su públicos servicios que reseñar pena la Gandia). en Merece bastante que han en crecido empleo (concentrándose y técnicas, científicas profesionales actividades 2013 entre empleo y2017, perdido han ylas aunque Pública, Administración y la transporte el son Valenciana, Comunitat la en tienen que la a inferior importancia una con bien si marcal), co 4% el empleo 5% yel del (entre Safor La en significativa con presencia actividades Otras comarca. la en relativo ypeso empleo perdido ha (casi 14%), un agricultura la que mientras lenciano, el ha comercio su aumentado empleo (18%) va crecido ha anivel que menos aunque valenciano),ámbito también la construcción y 2017, el en crecimiento su de encima por 2013 34% un entre (aumentando hostelería la sido ha empleo de términos en dinámico más el reciente crecimiento de período el en ca, comar la de significativos sectores los Entre 2.2 MERCADO LABORAL - - - - AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA real sinounespacioenblanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliacionesalaSeguridad Cuadro 2.8 La Safor Tavernes delaValldigna Ador Provincia deValencia Comunitat Valenciana Xeraco Rafelcofer Piles Palma deGandía Oliva Miramar Daimús Castellonet delaConquesta Alfauir Xeresa Vilallonga/Villalonga Simat delaValldigna Real deGandia,el Potries Palmera Llocnou deSantJeroni Gandia Font d’EnCarròs,la Benirredrà Rótova Beniarjó Almiserà Guardamar delaSafor Beniflá Bellreguard Almoines Benifairó delaValldigna Barx Alqueria delaComtessa,l’ Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente:Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y portipode Afiliaciones Seguridad

32,7 % 27,5 % 29,7 % 23,8 % 26,9 % 36,5 % 43,2 % 25,3 % 41,4 % 26,8 % 30,3 % 30,2 % 30,9 % 27,0 % 34,1 % 53,2 % 33,3 % 11,7 % 38,8 % 34,7 % 26,4 % 28,2 % 35,6 % 26,5 % 27,7 % 46,4 % 64,6 % 35,7 % 42,0 % 33,1 % 25,2 % (trim2) 2013 8,0 % - -

(trim2) 36,5 % 32,3 % 34,3 % 28,3 % 41,7 % 30,1 % 42,5 % 46,0 % 27,4 % 33,3 % 29,6 % 37,9 % 41,2 % 25,8 % 33,8 % 34,9 % 62,9 % 39,2 % 35,9 % 27,8 % 45,1 % 42,9 % 40,3 % 39,7 % 34,6 % 40,8 % 37,3 % 34,3 % 51,8 % 41,7 40,2 % 34,0 % 25,6 % 2017 % -

neiio Temporales Indefinidos 108,8 % -38,2 % -21,8 % -15,4 % -17,6 % -17,6 % 31,9 % 38,5 % 22,9 % 23,0 % 30,7 % 17,9 % 19,6 % 14,3 % 16,8 % 38,0 % 27,7 % 62,6 % 27,3 % 46,5 % 28,1 % -3,3 % -4,8 % -7,4 % 8,7 % 7,7 % 9,5 % 0,8 % 8,4 % 5,6 % 9,4 % 6,6 % - -

217,2 % 115,2 % 400,0 % -30,8 % -52,4 % 36,5 % 36,6 % 31,4 % 12,9 % 91,1 % 15,9 % 75,2 % 48,4 % 24,7 % 84,5 % 92,2 % 45,9 % 17,8 % 19,5 % 50,3 % 48,3 % 74,0 % 62,9 % 36,6 % 78,4 % 57,6 % 39,4 % 95,5 % 46,4 % -1,2 % -5,8 % 3,0 % - -

(trim2) 22,3 % 26,0 % 23,2 % 25,2 % 19,8 % 11,7 % 13,6 % 13,0 % 30,5 % 29,1 % 13,7 % 16,7 % 15,5 % 21,4 % 13,6 % 20,5 % 11,6 % 53,8 % 45,3 % 38,1 % 25,8 % 42,9 % 20,1 % 20,4 % 17,6 % 26,5 % 31,6 % 23,0 % 20,7 % 25,7 % 17,8 % 2013 6,5 % - -

23,4 % 26,1 % 24,0 % 29,8 % 28,6 % 14,8 % 29,9 % 19,7 % 21,1 % 12,0 % 13,7 % 11,0 % 22,7 % 22,8 % 22,1 % 22,3 % 27,8 % 28,8 % 38,1 % 32,4 % 26,3 % 26,3 % 24,6 % 16,6 % 30,6 % 32,3 % 26,2 % 20,3 % 14,1 % 26,6 % (trim2) 2017 7,2 % 4,3 % - - del 33% 2017del el ien 36%, el supera 2013 el en que marca, quasi ser va co ala temporal) contracte amb l’ocupació (proporció d’assalariats de temporalitat de taxa la calcular (Quadre 2.8) jornada de tipus iper contracte de tipus per d’altri), compte per (treball general règim del Social Seguretat ala afiliacions les afer-ho per servir Safor, fent ala laborals condicions nuació la i situació evolució de les considerar a conti És interessant ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització superiors). àmbits els en presenta que la de mitat la siga socials veis iser sanitat en l’ocupació que taca (des i autonòmica provincial escala a presenten que al inferior Safor la de l’ocupació en pes un tenen nitat sa ila l’educació com privada) ser pot provisió la que (encara públics serveis que ressenyar Val pena la a Gandia). concentrades (sobretot ocupació en crescut han que ques, i tècni científiques professionals 2013 el tre 2017, iel activitats iles en ocupació perdut han que encara pública, il’Administració transport el 2.2 MERCAT LABORAL . La font ens permet permet ens font . La ------treball assalariats de la Safor, en la de assalariats treball 2017 el en com de 26% llocs el dels 2013 el en tant afecta parcial, nada jor la de incidència ala fa que Pel construcció). agricultura, (hostaleria, id’obra eventuals contractes iels tat per l’estacionali afectades activitats comarcal en diverses pecialització l’assenyalada sens dubte es influeix qual la de lògica la en precarietat, ila l’eventualitat per caracteritzada comarca a la l’ocupació de peració recu una configura Això Gandia. de 37% pel passant Valldigna, la de nes 42% al Taver 34% de del van a Oliva ocupació, més tenen que als referim que, elevades si ens de temporalitat taxes amb general en bé si diverses, són situacions les da). municipis, Per indefini l’ocupació augmentat ha que 31% del més del Safor més (23 punts ala crescut ha temporals treball de el nombre de llocs esmentat període el en que s’ha d’assenyalar espanyol, i valencià context el en estranya xifra 2013anys i2017. Tot una és no ique els entre temporal a l’ocupació ferior in ritme aun crescut haja indefinida conseqüència que del l’ocupació fet lenciana. Augment de la temporalitat Va Comunitat ala ha hi que poralitat tem ala superior punts idos vincial pro mitjana la que més punts quatre ------pació a la Safor en el període recent recent període el en Safor ala pació desocu la de variació la comentar (SERVEF) permeten iFormació pació Valenciàcionades pel Servei d’Ocu propor registrat d’atur xifres Les ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 curs intensiu a la jornada parcial. jornada ala intensiu curs re del part bona explica i comerç d’hostaleria sectors els en marcal co dubte, l’especialització relativa 42%). (amb del Valldigna més Sens la de iTavernes parcial) a jornada les ocupacions assalariadesserien 37% (on del més de Gandia ara com de bona l’ocupació, part concentren que municipis en parcial jornada la la incidència elevada dedestacar cal municipal Aescala valencià. text con el en comarca la sobre ticular par manera de recau que variables) i reduïdes jornades de tracta es si sobretot problemàtiques, de treball icondicions adequat vida de nivell un permeten no que salaris porta com que (en mesura la laboral tat un indicador de precarie possible és també tant, Per i autonòmica. provincial aescala registra es que del damunt per punts itres dos tre ------cia de l’atur registrat respecte a la a la respecte registrat l’atur de cia municipal), hem calculat la incidèn a escala estimacions ha hi no (de fet província ala inferiors a escales ble l’EPA de fia és no l’explotació i que aturada), està tant, i, per ocupació busca que part la a saber per tiva la conéixer població ac requereix (que d’atur taxa la estimar meten SERVEF per el no proporciona que registrat d’atur dades les que Atés superiors. àmbits en s’han registrat que les de Safor a la dèbil més posterior recuperació iuna crisi la de gran més cidència in una desocupació, de termes en ara nou, de descriu Això crisi. la de (un 144%) a l’inici havia hi que a la superior 2017 el en bastant encara registrat d’atur xifra una és dita ca dinàmi la de Elresultat autonòmica. i provincial a escala perimentada al’ex inferior però 25%, important del registrat l’atur de reducció una 2013 del des econòmica permés ha conjuntura millor la banda, D’altra Valenciana (Quadre 2.9)Comunitat la de ial València de província la de al 227%), del superior increment un 3,3 per (augment multiplicara es registrat l’atur que suposar va crisi 2007 anys i2013, els Entre forta la recuperació. la de id’inici crisi de ------.

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 54 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO Provincia València Comunitat Valenciana Xeraco Simat delaValldigna Miramar Castellonet delaConquesta Benirredrà Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Almiserà Alfauir Xeresa Ador La Safor Vilallonga/Villalonga Tavernes delaValldigna Rótova Oliva Llocnou deSantJeroni Guardamar delaSafor Gandia Daimús Beniflá Benifairó delaValldigna Beniarjó Real deGandia,el Potries Palma deGandía Rafelcofer Font d’EnCarròs,la Piles Palmera Municipios

Paroregistradosegúnsexo(a31demarzo cadaaño).Fuente:ServicioValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

198.345 95.784 2007 6052 3085 141 118 152 830 112 606 98 44 84 58 11 44 47 38 10 96 10 45 61 36 36 52 47 28 19 47 79 9 3 6

Total paroregistrado 293.973 591.125 19784 2013 1906 2912 9585 186 145 297 446 278 107 210 528 103 160 145 478 126 219 147 266 270 146 440 255 58 11 37 55 57 26 93 92

208.164 420.710 14766 2017 1397 2076 7564 123 107 195 320 192 175 140 358 137 101 325 186 115 205 100 178 282 19 40 79 13 23 49 67 64 70 63 3

198,0 % 206,9 % 226,9 % 2007-13 188,9 % 322,7 % 181,3 % 229,5 % 137,8 % 186,1 % 203,1 % 216,3 % 305,1 % 231,0 % 250,8 % 358,6 % 427,3 % 210,7 % 244,3 % 247,4 % 240,4 % 516,7 % 302,8 % 214,5 % 231,6 % 321,2 % 232,1 % 212,8 % 450,0 % 292,9 % 266,7 % 470,0 % 210,6 % 222,8 % 384,2 % Variación relativaparoregistrado

2013-17 -28,8 % -29,2 % -25,4 % -33,9 % -28,3 % -31,0 % -21,1 % -14,4 % -34,3 % -32,0 % -30,9 % -49,2 % -15,1 % -28,7 % -34,2 % -58,2 % -24,1 % -72,7 % -26,2 % -14,0 % -26,2 % -33,3 % -32,2 % -35,0 % -50,0 % -48,6 % -30,3 % -31,5 % -24,7 % -21,8 % -35,9 % -26,7 % -30,2 % -31,5 %

071 072013 2007 2007-17 112,1 % 117,3 % 144,0 % 179,5 % 191,5 % 127,0 % 143,2 % 129,5 % 175,4 % 128,6 % 112,8 % 150,1 % 201,7 % 130,0 % 145,2 % 151,8 % 113,5 % 390,0 % 135,5 % 216,7 % 180,6 % 130,5 % 257,7 % 150,0 % 263,6 % 125,3 % 144,7 % 231,6 % 99,0 % 86,1 % 68,4 % 75,6 % 44,4 % 0,0 %

61,3 % 60,3 % 61,2 % 75,0 % 50,4 % 58,5 % 68,2 % 52,8 % 63,8 % 69,4 % 83,3 % 58,3 % 60,7 % 63,2 % 55,8 % 65,5 % 36,4 % 60,0 % 59,6 % 58,0 % 70,0 % 64,4 % 62,3 % 61,2 % 55,6 % 64,4 % 72,3 % 50,0 % 64,3 % 62,5 % 66,7 % 65,8 % 72,3 % 63,2 % Tasa feminizaciónparoregistrado

50,3 % 50,0 % 49,2 % 48,4 % 42,2 % 44,4 % 51,7 % 50,3 % 49,1 % 40,8 % 56,9 % 50,8 % 38,5 % 45,9 % 49,0 % 48,6 % 45,2 % 41,9 % 47,4 % 67,3 % 50,3 % 41,6 % 48,1 % 61,7 % 54,3 % 45,5 % 53,2 % 46,6 % 49,3 % 47,0 % 36,4 % 46,3 % 47,8 % 42,2 %

57,8 % 57,8 % 56,6 % 48,8 % 60,2 % 52,3 % 51,0 % 51,9 % 49,3 % 48,2 % 53,8 % 53,8 % 47,4 % 58,4 % 56,6 % 57,8 % 67,2 % 52,7 % 54,9 % 65,0 % 60,9 % 56,8 % 48,6 % 54,3 % 58,4 % 50,0 % 56,1 % 66,7 % 62,0 % 56,2 % 47,8 % 56,6 % 63,5 % 2017 60,7% INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO Cuadro 2.10 Font d’EnCarròs,la Daimús Beniflá Castellonet delaConquesta Benirredrà Guardamar delaSafor Gandia Benifairó delaValldigna Provincia València Comunitat Valenciana Tavernes delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Beniarjó Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Almiserà Alfauir Ador La Safor Xeresa Palmera Bellreguard Vilallonga/Villalonga Simat delaValldigna Potries Piles Palma deGandía Oliva Miramar Llocnou deSantJeroni Xeraco Municipios

Paroregistradoa31demarzoporsexo/Población de15añosymásporsexo.Fuente:ElaboraciónpropiacondatosServicioValenciano deEmpleoyFormación(SERVEF)PadrónMunicipalContinuo(INE).

4,5 % 4,7 % 4,0 % 3,9 % 3,3 % 1,9 % 3,4 % 3,3 % 3,1 % 2,9 % 3,2 % 4,7 % 2,8 % 2,8 % 4,0 % 2,8 % 3,3 % 3,6 % 2,8 % 2,9 % 2,1 % 4,5 % 3,6 % 5,5 % 3,5 % 1,6 % 2,4 % 2,8 % 3,3 % 3,4 % 3,4 % 3,6 % 3,4 % 4,1% oa Hombres Total

Incidencia paro2007 3,5 % 3,8 % 3,1 % 2,9 % 2,8 % 1,2 % 1,8 % 2,3 % 2,2 % 2,1 % 2,4 % 3,7 % 2,7 % 2,3 % 2,8 % 2,2 % 2,3 % 2,6 % 2,1 % 1,6 % 2,9 % 3,4 % 3,2 % 2,6 % 3,4 % 3,3 % 0,5 % 1,2 % 2,7 % 2,7 % 3,5 % 2,3 % 2,5 % 2,3 %

Mujeres 5,4 % 5,7 % 5,0 % 5,0 % 3,9 % 2,9 % 4,5 % 5,0 % 4,0 % 3,1 % 5,0 % 4,3 % 5,6 % 2,9 % 3,4 % 5,1 % 3,5 % 4,3 % 3,5 % 4,3 % 1,5 % 5,6 % 5,0 % 4,6 % 7,7 % 3,8 % 2,7 % 3,7 % 2,9 % 3,9 % 3,3 % 4,6 % 4,6 % 4,5 %

13,5 % 13,6 % 12,9 % 11,3 % 12,6 % 10,3 % 15,5 % 11,5 % 11,7 % 13,9 % 14,4 % 13,9 % 11,7 % 11,2 % 10,8 % 11,3 % 11,8 % 13,1 % 12,0 % 15,3 % 12,5 % 10,2 % 12,3 % 12,0 % 12,2 % 7,7 % 7,5 % 8,5 % 9,8 % 9,9 % 8,7 % 9,3 % 9,6 % 8,3 % Total

Incidencia paro2013 13,8 % 13,7 % 13,0 % 11,4 % 14,6 % 10,7 % 15,6 % 12,7 % 14,3 % 12,9 % 11,7 % 12,0 % 12,6 % 11,4 % 11,3 % 14,3 % 10,7 % 14,9 % 11,7 % 10,2 % 10,0 % 11,7 % 12,2 % 10,5 % 13,0 % 12,2 % 11,6 % 13,7 % Hombres 9,0 % 5,8 % 8,5 % 9,8 % 8,6 % 9,2 %

13,2 % 13,5 % 12,7 % 11,1 % 10,5 % 10,0 % 15,5 % 10,8 % 19,9 % 14,5 % 15,0 % 11,8 % 10,5 % 10,5 % 10,1 % 11,3 % 11,9 % 12,0 % 13,3 % 15,8 % 13,3 % 11,6 % 12,0 % 10,8 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 6,3 % 9,3 % 8,8 % 9,5 % 9,7 % 8,4 % 8,0 % 7,2 % 7,5 % 7,3 %

10,7 % 11,0 % 10,7 % 10,2 % 11,4 % 11,1 % 12,4 % 11,4 % 10,6 % 10,2 % 10,8 % 10,3 % 10,6 % 9,3 % 9,9 % 3,1 % 5,7 % 9,9 % 8,8 % 9,2 % 9,3 % 7,0 % 6,7 % 7,3 % 8,0 % 8,3 % 9,5 % 7,1 % 6,3 % 6,4 % 7,6 % 7,6 % 7,6 % 9,6 %

Incidencia paro2016 10,5 % 10,3 % 11,3 % 10,6 % 10,1 % 12,1 % 10,6 % 11,7 % 9,7 % 9,9 % 9,8 % 8,7 % 5,9 % 4,5 % 7,8 % 9,9 % 8,0 % 9,7 % 8,3 % 6,8 % 8,7 % 6,0 % 6,1 % 8,4 % 7,5 % 8,7 % 5,3 % 6,7 % 8,9 % 6,5 % 7,5 % 6,7 % 6,6 % 6,5 %

11,6 % 11,6 % 12,0 % 10,0 % 12,5 % 11,5 % 13,5 % 12,0 % 11,0 % 10,8 % 11,9 % 10,7 % 11,2 % 11,3 % 10,4 % 10,4 % 10,4 % 10,4 % 10,2 % 9,9 % 0,0 % 9,2 % 6,9 % 9,9 % 7,2 % 7,4 % 8,7 % 6,8 % 8,4 % 8,5 % 7,3 % 6,1 % 7,7 % 7,7 %

55 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 56 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 26% de los puestos de trabajo asalariados de La La de asalariados trabajo de 26% puestos los de 2013 en tanto 2017 en como afecta al parcial, jornada la de incidencia a la respecta que lo Por construcción). agricultura, obra (hostelería, yde eventuales contratos ylos estacionalidad la por afectadas actividades diversas en comarcal sin duda la señalada especialización influye lógica cuya en precariedad, yla eventualidad la por do peración del empleo en la caracteriza comarca recu una configura 37% Esto el por Gandia. de pasando Valldigna, la 42% de al Tavernes de Oliva ariéndonos los de mayor empleo, van del 34% en que, de temporalidad refi tasas con elevadas si bien son enlas diversas, general situaciones elaumentado empleo indefinido). Por municipios 31% del más ha que lo Safor de más (23 puntos La en crecido ha temporales trabajo de puestos de número el período este en que señalarse valenciano y español, debe entraña el contexto 2013entre y2017. ex cifra una es no bien Si temporal empleo al inferior ritmo aun crecido debe al hecho de que el empleo haya indefinido se temporalidad la de aumento Este Valenciana. Comunitat la en existente temporalidad ala rior supe puntos ydos provincial media la de cima en por 2017y en puntos 36%, el cuatro supera 2013 en que 33% del comarca, la en casi ral) fue tempo de(proporción asalariados con contrato calcularte de la del temporalidad tasa empleo (Cuadro 2.8) jornada de tipo ypor contrato de ajena), tipo por cuenta por (trabajo General Régimen del Social Seguridad la a en LaSafor, ello para las afiliaciones utilizando 2.2 MERCADO LABORAL . Esta fuente nos permi nos fuente . Esta ------económica desde 2013 reduc una desde económica permitido ha 2.9) (Cuadro Valenciana Comunitat la de y al València de cia provin la de al superior 227%), incremento un 3,3 del por (aumento multiplicara se registrado paro el que 2007 supuso y2013, crisis fuerte la Entre recuperación. la de inicio yde crisis de te del desempleo en en La Safor el recien período variación la comentar (SERVEF) permiten ción yForma Empleo de Valenciano Servicio el por proporcionadas registrado paro de cifras Las enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización intensivo a la jornada parcial. jornada ala intensivo recurso este de parte buena explica comercio y hostelería de sectores los en comarcal tiva rela 42%). del más especialización la duda Sin (con Valldigna la de y Tavernes parcial) a jornada serían asalariados 37% empleos del más los de del empleo,buena parte como Gandia (donde concentran que municipios en parcial jornada la de incidencia elevada la destacar cabe nicipal mu nivel A valenciano. contexto el en comarca esta sobre particular forma de recae variables) y reducidas jornadas de trata se si todo sobre de y vida condiciones de problemáticas, trabajo nivel adecuado un permiten no que salarios ta compor que (en medida la laboral precariedad posible de indicador este también tanto, lo Por yautonómico. provincial a nivel registra se que lo de encima por puntos y tres dos Safor, entre . Por otra parte, la mejor coyuntura coyuntura mejor la parte, otra . Por ------do a que en 2016inciden la en aque do reducido haya se del empleo ha lleva posterior La recuperación 13%. al aafectar llegado había registrado paro 2013en que mientras el parada, estaba Safor La de trabajar de edad en 4%un población la de 2007, año el en que ver mos crisis, la de inicio al precauciones, pode población Con estas activa. la sobre calcula se EPA, la esta que ya estima que paro de tasa ala inferiores evidentemente 2.10) INE del (Cuadro Continuo Municipal Padrón el proporciona que años más 15 de y personas de datos los registrado paro el con comparar para referencia como zamos utili ello, Para trabajar. de edad en población a la respecto registrado paro del incidencia la calculado hemos municipal), anivel timaciones es existen no (de hecho provincia a la inferiores aniveles fiable EPA la de resulta no explotación la y que desempleada), está y, tanto, por empleo buscando está que parte la saber para activa población la conocer (que requiere paro de tasa la estimar SERVEF permiten el no proporciona que registrado paro de datos los que Dado superiores. ámbitos en registrado han se que las de Safor La en débil más posterior recuperación yuna crisis la de cia deen desempleo, términos una mayor inciden ahora nuevo, de describe Esto crisis. la de inicio (un 144%) al superior existía que ala bastante 2017 en aún registrado paro de cifra una es dinámica esta de Elresultado yautonómico. cial provin anivel experimentada ala inferior pero 25%, del importante registrado paro del ción . Los datos son son datos Los . ------DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD Cuadro 2.11Paroregistradosegúngruposdeedad(a31 marzodecadaaño).Fuente:ServicioValencianoEmpleoyFormación(SERVEF).Ministerio deEmpleoySeguridadSocial(enero2017). 2.2 MERCAT LABORAL Castellonet delaConquesta Benirredrà Daimús Beniflá Font d’EnCarròs,la Benifairó delaValldigna Beniarjó Guardamar delaSafor Gandia Barx Alqueria delaComtessa,l’ Llocnou deSantJeroni Bellreguard Almoines Xeresa Oliva Miramar Almiserà La Safor Vilallonga/Villalonga Palma deGandía Comunitat Valenciana Xeraco Palmera Alfauir Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Potries Piles Ador Provincia València Rafelcofer Municipios

Menos de25 11,0 % 10,5 % 11,2 % 10,2 % 10,1 % 11,5 % 12,9 % 10,8 % 11,0 % 12,3 % 11,0 % 10,2 % 10,3 % 9,9 % 8,8 % 8,9 % 7,8 % 0,0 % 9,1 % 7,6 % 9,7 % 9,7 % 9,4 % 8,6 % 9,7 % 9,4 % 9,2 % 8,2 % 9,8 % 8,6 % 9,5 % 7,6 % 7,5 % 9,1%

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 52,3 % 50,2 % 51,2 % 46,2 % 51,5 % 45,5 % 59,6 % 59,8 % 51,4 % 51,0 % 51,1 % 54,7 % 43,7 % 57,5 % 53,4 % 63,6 % 52,2 % 53,8 % 49,5 % 52,7 % 37,8 % 57,2 % 52,8 % 58,7 % 53,7 % 56,8 % 56,5 % 61,1 % 51,6 % 54,8 % 56,9 % 54,5 % 53,6 % 50,5 %

45 ymásaños 37,8 % 41,0 % 39,8 % 42,8 % 29,8 % 40,7 % 54,5 % 29,0 % 39,5 % 41,4 % 38,8 % 27,3 % 35,6 % 33,1 % 37,9 % 46,6 % 37,7 % 40,9 % 37,8 % 34,6 % 51,4 % 33,6 % 31,5 % 33,3 % 34,6 % 35,4 % 36,3 % 38,8 % 29,4 % 36,1 % 34,2 % 41,9 % 32,9 % 35,2 %

Menos de25 12,2 % 33,3 % 16,5 % 10,0 % 13,9 % 11,3 % 11,4 % 10,0 % 12,2 % 7,1 % 7,7 % 7,2 % 7,5 % 4,9 % 7,8 % 9,2 % 8,7 % 6,6 % 6,0 % 8,8 % 8,0 % 5,0 % 0,0 % 9,2 % 5,3 % 7,4 % 8,9 % 3,1 % 8,6 % 9,0 % 6,3 % 6,9 % 7,1 % 5,6 %

2017 (a31deMarzo) 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,3 % 44,2 % 41,9 % 32,7 % 34,7 % 48,1 % 44,9 % 33,3 % 40,7 % 39,9 % 39,1 % 43,9 % 42,6 % 35,8 % 40,1 % 44,1 % 48,8 % 48,8 % 51,4 % 35,0 % 46,2 % 42,1 % 44,9 % 48,9 % 44,3 % 44,7 % 44,6 % 44,8 % 45,3 % 44,6 % 43,0 % 63,5 % 43,6 % 44,3 %

48,1 % 51,6 % 50,9 % 59,8 % 53,1 % 33,3 % 35,4 % 50,2 % 49,3 % 50,8 % 49,5 % 49,6 % 52,2 % 58,2 % 46,0 % 44,6 % 53,8 % 39,8 % 41,3 % 47,7 % 43,5 % 40,6 % 60,0 % 52,6 % 49,5 % 46,2 % 51,6 % 46,8 % 48,0 % 45,5 % 30,2 % 46,5 % 46,4 % 48,6 %

57 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 58 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS con una incidencia particularmente elevada del con una incidencia particularmente municipios los entre sitúa utilizando estamos que indicador el municipal, a nivel descendemos Si mujeres. las entre superior yes sido ha que observa se trabajar, de edad en población la sobre registrado paro del incidencia a la mos referi nos Si municipios). los todos ticamente 2017, en comarca la 50% prác en del ymás en registrados 57% parados el los de casi res (son feminizado un desempleo muje bastante 2013 de a partir evidenciando acrecer vuelto ha y mujeres), hombres de laboral situación 2007 y2013 entre do la baja ala (igualando registrado paro del feminización la género, de En términos crisis. ala previo nivel del encima por bastante 11%, del menos algo hasta todavía paro del cia 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro 2.9) (Cuadro , que se había reduci - - - - edad edad de grupos por registrado paro el diferenciar SERVEF permiten del datos los parte, otra Por (13,5% trabajar de edad en 2017). en mujeres las entre registrado paro del cidencia in mayor con municipio el Gandia También sería comarcal. media la en estarían Valldigna la de yTavernes Oliva que mientras desempleo, de co un problema específi también presentaría pero del empleo la comarcal mayor parte concentra 2017). en localidad registrado Dicha paro del parte formaría trabajar de edad en población (donde12,4% un Gandia la de registrado paro un 38%. El inicio de la recuperación posterior posterior recuperación la de 38%.un Elinicio años 44 de 52%, mayores el ylos presentaban 25 re de años a 44 personas las registrados, 10% un parados 25 de suponían los de años res (Cuadro 2.11) (Cuadro . En el año 2013, año . En el meno los - - - - colectivos más afectados. colectivos alos respecta que lo por como general a nivel de desempleoreducción en la comarca, tanto de términos en recorrer por camino queda aún que lo con igual, por edad de grupos los todos mejorando de la desempleo situación deestá del empleo no el reciente aumento definitiva, En años. 44 de mayores activos de volumen el pleo, lo que cual debe significa haber crecido em del aumento un experimentado haya grupo este que de a pesar años, 44 de mayores los do se ha con menor reducido entre intensidad registra paro el forma, otra de Dicho parados. de 44% el total a representar llegan que años, 44 de mayores los de peso el aumente y que 25 48% aun de 2017 en años a 44 grupo del registrado paro el en peso el baje que hecho ha - - del nivell previ a la crisi. ala previ nivell del l’11%, damunt per bastant encara de menys mica a una fins l’atur de 2016 el en incidència la s’haja reduït que fet ha l’ocupació de posterior 13%. el recuperació La a afectar arribat havia hi 2013registrat l’atur el en que mentre parada, estava Safor la de treballar de edat en ció 4% un pobla la de crisi, la de a l’inici l’any que 2007, veure podem cions, precau eixes Amb activa. població la l’EPA, sobre l’EPA que ja calcula es estima que d’atur taxa ala inferiors 2.10) l’INE de (Quadre continu municipal padró el proporciona que anys més i quinze de persones de dades les registrat l’atur amb a comparar per areferència com utilitzem fer-ho, a Per treballar. de edat en població 2.2 MERCAT LABORAL . Les dades són evidentment . Les dades són evidentment - - de la població en edat de treballar treballar de edat en població la de (on 12,4% un Gandia registrat l’atur elevada de cidència particularment in una amb municipis els entre situa servir fem que l’indicador municipal, aescala descendim Si dones. les tre en superior i és sigut ha que serva població en edat de treballar, s’ob la sobre registrat l’atur de dència inci a la referim ens Si municipis). els tots 50% pràcticament en del 2017, el en comarca ala des i més registra aturades persones les de 57% el quasi (són dones feminitzada unaevidencia desocupació bastant 2013, del apartir que fet a créixer idones), tornat ha d’homes laboral 2013 situació la baixa a la (igualant 2007 anys i els entre reduït s’havia (Quadre 2.9) registrat l’atur de feminització la gènere, de En termes , que , que - - - - - cuperació posterior ha fet que baixe baixe que fet ha posterior cuperació 38%. un L’inici anys 44 de re la de 52%, el majors iels representaven 25 de anys a 44 persones les trats, regis 10% un aturats saven dels 2013, supo 25 de anys menors els d’edat (Quadre 2.11) grups per l’atur diferenciar registrat permeten SERVEF del dades les banda, D’altra (13,5% treballar de edat 2017). el en en dones les entre registrat l’atur de incidència més amb municipi el També Gandia seria comarcal. na mitja la en estarien Valldigna la de iTavernes Oliva que mentre pació, de desocu un problema específic presentaria també però comarcal, l’ocupació de part major la centra 2017). con el Safor la de capital La en registrat l’atur de part formaria Lany y n L’a . ------general com pel que fa als col als fa que pel com general aescala tant comarca, ala ocupació des de reducció de termes en a fer camí ha hi encara tant per manera, mateixa la d’edat de grups els tots millora de la desocupació de situació no l’ocupació de recent l’augment Endefinitiva, anys. 44 de majors tius d’ac volum el crescut d’haver ha que significa cosa qual la l’ocupació, de augment un experimentat haja grup el que apesar anys, 44 de majors els entre intensitat menys amb duït s’ha re registrat l’atur manera, tra d’una al Dit d’aturats. 44%el total arepresentar arriben que anys, 44 de majors dels pes el augmente que 2017 48% aun el 25 en anys a44 i de grup del registrat l’atur en pes el més afectats. . lectius lectius - - - -

59 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS La Marjal de Xeraco des del Mondúber Autor: Miquel Francés III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

La cuenca de la Safor y la Valldigna (antigua Vall 3.1 Cultivos de secano rrobo, aunque se le dedican mejores tierras y de l’Alfàndec) son dos de las zonas agrícolas en franca regresión bancales más grandes; a veces estaban mez- más privilegiadas de toda la ribera mediterrá- clados, como todavía puede verse en los pocos nea. Diversos factores se suman para hacer de Los cultivos de secano, hoy casi extinguidos, campos cultivados que restan (122 hectáreas ellas auténticos vergeles en donde los cultivos fueron en el pasado muy importantes, sobre en total), siendo Barx (67) el único municipio en se han ido renovando a lo largo de los siglos al- todo el algarrobo, el olivo y el viñedo. El primero donde tiene cierta relevancia. bergando sucesivamente todo género de hor- como productor de leña y de algarrobas, que talizas, cereales y frutales, entre los que cabría fueron el pienso habitual del ganado de labor; el El viñedo conoció su mejor época en la segun- destacar la caña de azúcar (siglos XV-XVII), el segundo como abastecedor de aceite a los ha- da mitad del siglo XIX gracias a la exportación arroz, los tomates, el maíz y los cítricos. Todo bitantes de la comarca; y el tercero, la vid, como de pasas hacia Inglaterra que se hacía por el ello gracias a un microclima mediterráneo por productor de uvas moscatel que convertidas en puerto de Dénia y, desde 1893, también por el su posición abierta al influjo de las brisas mari- pasas fueron un cultivo comercial que alcanzó de Gandia (4.100 toneladas en el año 1900). La nas y protegida de los vientos fríos y secos del su apogeo en la segunda mitad del siglo XIX y demanda y los precios eran tan altos que la viña norte y del interior continental gracias a las ca- comienzos del XX, cuando fueron destruidos llegó a ser plantada tanto en las pronunciadas denas montañosas que se levantan de manera por la plaga filoxérica. laderas de los montes como en las tierras lla- brusca por todas partes, excepto la del mar. nas en regadío, estimándose una superficie de A la bondad climática hay que añadir la abun- A mediados del siglo pasado los secanos ocu- 3.340 hectáreas en 1889. La plaga filoxérica, Juan Piqueras dancia de aguas, unas veces bajadas desde paban todavía casi 6.500 hectáreas, siendo el que invadió esta zona a partir de 1906, mató las montañas interiores por los ríos Vernissa y más extendido el algarrobo (4.900), que ocu- todas aquellas vides y la replantación posterior Alcoi, otras por potentes manantiales que aflo- paba las zonas más montuosas de los munici- con planta americana injertada de la variedad ran al pie de la mismas, como el riu de la Vaca pios interiores, especialmente los de Vilallonga moscatel, sólo se llevó a cabo en los términos (Simat), la Font d’En Carròs o el riu Molinell; y (780), Oliva (724), Benifairó, Simat, Ador, la Font, más occidentales, como Rótova, Llocnou de todavía unas terceras que afloran en la misma etc. Actualmente sólo quedan unas 160 hectá- Sant Jeroni, Almiserà, Alfauir o Castellonet, que llanura costera en numerosos “ullals” como los reas repartidas entre Vilallonga, Simat y la Font entre todos sumaban 884 hectáreas en 1945, de Xeraco, Xeresa y Gandia (Ullal del Duc). Los d’en Carròs. En el resto de la comarca se le con- que posteriormente se irían reduciendo rápida- suelos aluviales que cubren las llanuras son fru- sidera extinguido, por más que todavía pueden mente hasta quedar sólo 24 según el Registro to de la disolución de las calizas que constituyen verse muchos árboles entre los campos y los Vitícola de 1977. En sus últimos tiempos la el armazón montañoso circundante, que las llu- montes, aunque la mayoría sin los cuidados que producción era destinada en sus dos terceras vias se han encargado de arrastrar y depositar necesitaría para su regular rendimiento. El partes a la producción de pasas en los típicos en las partes bajas. Aunque por su propia natu- olivo ocupaba en 1960 una extensión de 1.200 “riu-raus” que todavía se pueden ver, ahora con- raleza este tipo de suelos no son de gran fertili- hectáreas, siendo de nuevo el término de Vila- vertidos en chalets o abandonados entre na- dad, los agricultores se han encargado durante llonga el principal cosechero (340 hectáreas), ranjos. Otra parte era comercializada como uva siglos de beneficiarlos con abonos orgánicos y, seguido por los de Gandía (200), Simat (114) de mesa, especialidad que llegó a cobrar cierta desde 1850, con abonos químicos. y Barx (110). Su hábitat era el mismo del alga- importancia en el término de Xeraco, cuyos al-

62 calcàries que constitueixen l’arma quecalcàries constitueixen les de dissolució la de fruit són nes al sòls Duc). (ullal del iGandia Els Xeresa co, aXera ha hi que ullals molts els en costanera plana mateixa ala brolla la que encara Molinell,el riu i altres o d’enVaca (Simat), Carròs Font la la de riu el com muntanyes, les de al que peu afloren naixements tents po de altres iAlcoi, Vernissa rius pels interiors muntanyes les de des l’abundància d’aigua, vegades unes afegir cal climàtica mar. bondat Ala de banda la per excepte arreu, tot per brusca s’alcen manera que de muntanyoses cadenes ales gràcies continental l’interior i de nord del isecs freds vents dels protegida i marines brises les de a l’influx ta perma la mediterrani posició ober microcli aun Tot gràcies això trics. cí iels dacsa la tomaca, la l’arròs, XV-XVII), (segles sucre de canya la destacar caldria quals els entre ifruiters, cereals d’hortalisses, nere gè tot successivament albergat han i segles dels llarg al s’han renovat on els cultius autèntics ne vergers afer- per sumen se factors Diversos mediterrània. ribera la tota de des més privilegia agrícoles zones les de l’Alfàndec) dos de són vall (antiga Valldigna ila Safor la de conca La RAMADERIA I AGRICULTURA 3. . luvials que cobreixen les pla que cobreixen luvials ------Els cultius de secà, hui quasi extin quasi hui secà, de cultius Els regressió franca en 3.1 desecà Cultius destruir la plaga de la fil la de plaga la destruir va la que fins XX, del començament i XIX segle del mitat segona la en l’apogeu assolir va que comercial cultiu un ser va pansa en convertit que moscatell raïm de productora a com vinya, la tercer, iel comarca, la de d’oli habitants als abastidor com segon el faena; fer de bestiar del habitual pinso el ser van que garrofes, i de llenya de productor a com primer El vinya. ila l’olivera garrofera, la sobretot portants, im molt passat el en ser van gits, les pluges s’han encarregat d’arros s’han encarregat pluges les que circumdant, muntanyosa dura 1850, químics. amb abonaments de i, des orgànics abonaments amb beneficiar-los de segles durant gat s’han encarre agricultors els tilitat, fer gran de sòls de tipus són no sa naturale mateixa la per que Encara baixes. parts ales idepositar segar que ocupava les zones més mun més zones les ocupava que (4.900), garrofera la estés més el 6.500 quasi hectàrees, encara pava ocu secà el passat, segle mitjan A . loxera. ------1900). La demanda i els preus eren 1900). eren preus iels demanda La (4.100 Gandia de pel bé l’any tones 1893, de i, des Dénia de port tam pel feia es que a Anglaterra cap ses pan de al’exportació gràcies XIX segle del mitat segona la en bona més l’època conéixer va vinya La rellevància. certa té (67) on Barx i és municipi l’únic (122 total), en resten que hectàrees conreats camps pocs els en veure pot es encara com barrejades, ven esta avoltes grans; més i bancals bones més terres s’hique dediquen encara garrofera, la de mateix el (114)Simat (110).i Barx L’hàbitat era (200), Gandia de seguit hectàrees), (340lallonga conreador el principal Vi de terme el és nou de hectàrees; 1.200 de 1960 en va extensió una regular.rendiment L’olivera ocupa a un per necessitaria que cures les sense majoria la que encara yes, muntan i les camps els entre bres ar molts veure se’n poden encara que més per extingida, considera es comarca la de resta Enla Carròs. d’en Font i la Simat Vilallonga, entre repartides 160 unes ha hectàrees n’hi només Actualment, etc. Font, (724), Ador, la Simat, Oliva Benifairó, els de Vilallonga (780),especialment interiors, municipis dels tanyoses ------en 1889.en fil la de plaga La 3.340 de hectàrees superfície una planes en s’estima regadiu; terres les en com muntanyes les de sants ves pronunciats els en tant plantar a arribar va es vinya la que alts tan d’Abasts de València. ial Gandia de Prat del mercat al dre a ven portaven el magatzemistes d’on des els Xeraco, de terme al cia importàn certa a tindre arribar va que amenjar, per especialitat raïm a com comercialitzava es part altra Una tarongerars. entre abandonats o xalets en convertits ara veure, s’hi poden encara que riuraus pics tí els en panses de producció a la parts terceres dos en destinada era producció la temps, darrers 1977. de vitícola registre Enels el 24 només segons a quedar-ne fins ràpidament es reduïren teriorment 1945, en 884 pos que hectàrees sumaven tots entre que Conquesta, la de o Castellonet Alfauir Almiserà, Jeroni, Sant de Llocnou Ròtova, ara com occidentals, més termes als a terme dur va es només moscatell, varietat la de empeltada americana planta amb posterior replantació la i vinya aquella 1906, tota matar va de apartir zona la envair va que . loxera, - - - - -

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI casi todo elcasi espacio. todo ocupar por terminado ha que último este árbol ynaranjos, hortalizas frutales, por ocupada ser a empezó zona 1971 esta entonces ydesde en acabaron obras Las y acequias. caminos de red nueva una con desecación, ysu Tavernes de del arrozal antiguo parcelaria centración con la a cabo llevar para orden una aprobó ra Agricultu de En 1966naranjales. Ministerio el y huertas en arrozal del transformación la ble renta más sería que pensó yse arroz el por interés el a perderse empezó cuando pasado 1886. en había siglo que del amediados ya Fue 12.866 las mismas hanegadas, prácticamente a 1796 en que ascendido hectáreas), habrían 9.410 de total un aquí (774dieron hanegadas En1752 misma. la de norte mi al se quedan que , de arrozales los de natural gación decir, prolon es la Tavernes-Xeraco, de marjal la siglos durante fue cultivo de zona principal Su comercial. coyuntura la yde temporales de los siglos en de función las prohibiciones largo alo variable muy fue arroz de plantada superficie La golf. de ycampos hoteles nes, urbanizacio son hay que lo huerta de lugar en hoy aunque hortícolas, cultivos los para última esta reservada litoral, del arenosa restinga la a preceden que humedales los en árabes los de tiempos los desde cultivando viene se El arroz 3.2 ypresente pasado El arrozal: València de Abastos de yal Gandía de Prado del mercado al a vender llevaban la macenistas ------rios de cañizos, lograban que sus cosechas se se cosechas sus que lograban cañizos, de rios rudimenta invernaderos y a los clima al gracias dos por Cavanilles a del finales siglo XVIII, cuando alaba fueron ya que pasadas, pocas en rizaron caracte les que primerencs cultius de tradición larga la mantener querido hayan no agricultores los que lástima una Es habituales. más cultivos lechugas suelen ser ornamentales y los plantas pimientos, berenjenas, Melones, yOliva. Palmera (50), (46)raco por Gandia medida, menor yen Xe (65 Tavernes de hectáreas), términos los por más bajas y húmedastierras al vecinas litoral, la en exclusivamente localizadas 200 hectáreas, solamente ocupa huerta la actual momento el 1960. hasta XIX siglo del En finales desde terra aIngla exportación de objeto fueron últimos dos Estos las las y berenjenas, cebollas los tomates. pimientos, los seda, de gusano del cría la para ra more la como cultivos prosperaron Enellas ríos. los de aguas las con regaban se entonces por de las principal ocupación 5.000 que hectáreas la XIX siglo del mediados hasta fue huerta La actual papel ymodesto histórica Importancia tradicional. 3.3 huerta La dedica 62 hectáreas. 62 hectáreas. dedica le Oliva de término el donde en Pego-Oliva, de Marjal la de inundada zona ala arroz al vado reser está sólo actual momento Enel naranjos. de yhuertos hortalizas de campos en formados trans (62), apoco poco y Xeresa sería táreas) (127 Xeraco de arrozales hec los parte, su Por ------Es dros 3.1, 3.2 y3.3, Figuras 3.1 y3.2) en Vilallonga (18importancia hectáreas). (Cua cierta alcanzan sólo Safor la en que mientras Valldigna, la en localizan se cuales las de mitad la 142 suman apenas hectáreas, y granados, aguacates granados, caquis, Entre aceptación. tenido han apenas aquí caqui, el ser pueda como expansión, gran experimentando están marcas co y otras Xúquer del Ribera la en que nativos alter cultivos demás los que lo por esto por sea Quizás citrícolas. comarcas otras en que temprana más recolección su de cálido más ma cli al gracias benefician se aquí bien si precios, bajos sus de a pesar cítricos, los en confiando siguen 5.734 agricultores Los mandarinos. de y dulces naranjos de 5.847 con tal, hectáreas 93 to el % del cubren cítricos Safor. Los la en 9.050 otras y las Valldigna la en 3.400 están 12.450 que en las de estima se da hectáreas, cultiva superficie la monocultivo, de carácter registran cítricos los cuando actualidad, En la actual momento enel cítricos los de 3.4 absoluto casi El predomino solo cultivo de cítricos no deja de ser una gran gran una ser de deja no cítricos de cultivo solo su libro La Huerta de Gandía. de Huerta La libro su en Fontavella Como puso Vicente de relevancia XX. siglo del a mediados mantenía se todavía cia circunstan Esta valencianas. de huertas resto al respecto con días veinte hasta adelantaran te paisaje agrícola, tan especializado en un un en especializado tan agrícola, paisaje te

------Cuadro 3.1 SUELO PRODUCTIVO Ador Almiserà Alfauir Almoines Alqueria delaComtessa,l’ Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Benifairó delaValldigna Barx Guardamar delaSafor Beniarjó Bellreguard Oliva Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Gandia Daimús Potries Piles Palmera Palma deGandía Font d’EnCarròs,la C.Valenciana Comarca Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Comarca/Provincia Provincia Villalonga Simat delaValldigna Tavernes delaValldigna Municipios

(1) Fuente:IVE(2009).(2)COPUT(1995) ySIOSE(2005).(*)NodisponemosdeestosdatosparaelconjuntolaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03

17806,48 2.195,03 2.671,26 1.020,03 2.325,87 2.777,07 595,95 178,18 241,44 238,72 188,21 119,08 147,62 127,32 178,19 746,64 177,57 906,89 553,53 727,43 166,96 157,21 178,06 263,33 321,45 284,04 220,03 4,11 % Ha 77,74 31,34 80,97 39,26 2,92 Total

236,03 38,48 41,35 40,34 43,12 38,35 32,43 84,07 36,08 36,95 28,67 34,62 44,47 46,97 32,84 25,58 64,50 58,66 57,93 40,12 65,10 35,76 35,86 37,08 36,21 45,65 40,66 32,45 23,53 72,12 77,26 47,16 7,51 7,90 % -

148.489,16 267.753,88 2.387,87 1.379,19 2.067,41 12110,6 360,33 174,92 116,46 129,83 154,24 673,04 157,01 158,09 111,26 152,91 155,44 338,16 557,09 157,58 139,02 164,52 523,74 223,12 275,65 672,16 557,72 8,23 % 202,5 48,58 29,45 71,94 Ha 52,1 2,92 33,2 Regadío Superficie cultivada(1)

29,91 68,01 34,07 84,83 60,46 98,17 48,24 81,95 90,14 89,39 87,95 88,42 67,02 93,97 94,69 38,16 85,88 93,43 59,03 61,09 88,85 88,43 92,33 57,75 76,58 62,83 85,75 88,89 78,55 71,62 84,56 65,90 20,08 100 % -

287.520,89 627.680,5 2.219,35 5695,9 235,62 124,98 283,39 107,89 815,84 383,15 215,37 170,34 347,87 258,46 1,99 % 36,22 33,97 17,79 25,64 20,56 78,74 18,19 25,15 13,67 60,92 62,45 Ha 3,26 1,89 73,6 8,87 7,82 45,8 9,03 6,06 Secano -

31,99 70,09 65,93 39,54 15,17 51,76 11,58 32,98 18,05 12,05 10,61 38,91 61,84 40,97 37,17 11,15 28,38 11,57 14,12 15,44 42,25 23,42 14,25 34,10 11,11 21,45 79,92 1,83 9,86 5,31 6,57 6,03 7,67 % - -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 12,73 10,54 38,12 15,63 21,14 12,46 6,88 - (*) ------

59,31 27,71 67,79 80,21 14,18 99,28 75,45 83,73 82,80 44,58 60,03 24,42 82,31 42,30 75,35 54,89 84,14 54,91 70,07 44,71 91,36 69,29 67,04 17,32 100 100 100 100 100 100 100 100 - (*) - -

Capacidad agrícola(%)(2) 17,10 47,73 15,84 62,39 13,48 10,77 20,18 37,32 74,24 26,23 25,76 30,53 32,56 51,59 7,17 5,48 5,01 5,58 0,47 - (*) ------

14,28 20,22 16,27 22,52 14,56 3,72 7,21 8,15 0,19 1,14 3,88 0,19 4,16 4,02 0,64 5,94 8,64 3,25 - (*) ------

11,64 23,24 24,55 19,35 15,75 13,92 31,36 25,76 15,86 32,49 15,37 2,91 7,14 9,15 2,04 0,72 5,29 7,01 8,65 3,06 1,16 3,99 - (*) ------

cualificada 0,25 - (*) No ------

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 66 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Oliva, Rafelcofer, Miramar, Alquería de la Com la de Miramar, Alquería Rafelcofer, Oliva, de términos los 1.082 en bonifican hectáreas que riego de filas doce con Oliva de Comuna Acequia la arranca Clara, Casa la de partidor el en adelante, más Poco yOliva. d’en Carròs Font la Potries, de términos los en 479 hectáreas a riego dan que brazales seis con Rebollet, del Acequia la porción su toma Fosca, Casa la de llamado ellos, de primero En el proporcionales. partidores dos Potries en tiene acequia gran las del pueblo proximidades de Vilallonga. Esta en nombre mismo del río del agua el toma que Alcoi, de Real Acequia la es estructura principal y XIV, mayor La y XVI. siglos XV los durante nos cristia los por luego yaumentados musulmana, la y dominación durante regulados construidos históricos”, “regadíos llamamos a los tenecen per primeras Las pozos. de elevada agua con 8.500 regadas otras son que mientras reas, 3.400 casi hectá bonifican que y fuentes, ríos los de parte en proviene riego el para agua El 3.5 deriego sistemas Los extendido. más cultivo el era azúcar de caña la que en tiempos alos remontarse falta hace No notable. bastante es pasados tiempos con te Elcontras litorales. tierras estas registran que de humedad niveles dados los ambiental altos kiwis, los eincluso caquis los aguacates, los ser podrían como subtropical, tipo de cultivos chos mu otros darse podrían antes, expuestas zones ra las por que, la en comarca una en paradoja GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------Cuadro 3.2 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Oliva Ador Piles Palmera Palma deGandía Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Guardamar delaSafor Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Benirredrà Beniarjó Almoines Almiserà Alfauir Beniflá Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Castellonet delaConquesta Benifairó delaValldigna Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Villalonga Tavernes delaValldigna Provincia

Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario(2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 10,46 % 67.774 7.092 1.192 1.081 299 137 113 131 118 170 257 649 223 137 140 272 412 356 303 324 81 61 98 47 75 80 25 19 60 72 85 70 5

Tamaño medio(Ha) 7,49 6,44 2,53 1,59 2,12 1,27 1,82 0,84 3,29 2,15 1,25 3,38 1,44 1,00 1,22 3,35 1,71 2,19 2,51 1,68 1,85 1,51 1,05 3,03 2,24 2,04 2,69 0,58 7,77 1,30 3,15 2,15 2,46 6,74 - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. concentració parcel concentració la a terme a dur per orde una var apro va Agricultura de Ministerio En 1966, itarongerars. el hortes en l’arrossar transformar rendible més seria que pensar va ies l’arròs per l’interés a perdre’s començar va quan passat segle amitjan ser Ja va 1886. en havia hi que mateixes les a 12.866, ascendit pràcticament 1796 en que hectàrees), haurien 9.410 de total (774un fanecades En1752 nord. ací mesurar van es al paren que Cullera, de arrossars dels natural adir,és prolongació la Tavernes-Xeraco, de marjal la gles se durant ser va principal cultiu de zona La comercial. conjuntura la i de defunció les temporals prohibicions en segles dels llarg al variable molt ser va d’arròs plantada superfície La golf. de i camps hotels cions, urbanitza són ha hi que el d’horta lloc en hui que encara hortícoles, cultius als per reservada litoral, del arenosa la restinga cedeixen pre que aiguamolls als àrabs dels temps L’arròs dels des conrea es ipresent 3.2 L’arrossar: passat de camins i séquies. Les obres van van obres Les iséquies. camins de xarxa nova una amb dessecació, seua i la Tavernes de arrossar tic . lària de l’an de lària - - - - - Cuadro 3.3 TIPO DECULTIVO(Ha) C.Valenciana Provincia Comarca Villalonga Simat delaValldigna Rótova Comarca/Provincia Tavernes delaValldigna Real deGandia,el Potries Piles Palma deGandía Oliva Miramar Rafelcofer Xeresa Llocnou deSantJeroni Xeraco Gandia Palmera Guardamar delaSafor Font d’EnCarròs,la Castellonet delaConquesta Benirredrà Benifairó delaValldigna Daimús Beniflá Ador Beniarjó Barx Alqueria delaComtessa,l’ Alfauir Almoines Almiserà Bellreguard Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

110.959,32 57.944,18 herbáceos 293,66 103,15 Cultivos 0,51 % 12,13 23,07 31,46 16,57 46,94 10,62 7,06 1,63 1,24 0,18 0,85 0,05 0,64 9,68 3,41 7,71 1,72 1,29 0,16 0,2 0,3 0,1 4,1 5,5 2,9 1 - - - -

151,17 6,12 % 52,92 familiar Huerto 3,24 0,11 0,25 0,17 0,05 0,02 0,11 0,05 0,03 0,16 0,05 0,52 0,09 0,04 0,14 0,17 0,11 0,05 0,07 0,02 0,19 0,21 0,08 0,06 0,04 0,05 0,4 - - - - -

220.110,74 429.474,33 Cultivos leñosos 12.220,06 2.020,41 2.385,23 1.337,79 138,99 222,94 160,35 110,36 570,42 153,76 166,97 523,42 157,49 548,25 279,91 129,83 332,65 156,99 163,39 627,79 174,36 175,22 196,92 364,53 156,05 5,55 % 703,6 30,91 71,79 70,52 32,2 2,92 54,1

158.035,05 354.982,4 Otros cultivos 5.422,38 2.204,85 309,12 282,28 382,72 254,05 105,45 169,36 204,27 753,69 3,43 % 48,92 58,42 17,99 10,99 24,09 17,79 37,96 20,65 20,56 51,11 31,13 223,5 23,48 63,28 7,82 6,06 0,43 71,8 9,03 9,54 2,04 -

436.142,89 895.567,22 17.939,34 1.020,03 2.325,87 2.777,07 2.671,26 2.195,03 178,19 119,08 284,04 220,03 157,21 178,06 906,89 727,43 188,21 263,33 553,53 321,45 178,18 147,62 177,57 595,95 746,64 241,44 238,72 166,96 127,32 4,11 % Total 39,26 31,34 80,97 77,74 2,92

67 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 68 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI atraviesan la zona de riego. de zona la atraviesan AP-7, la como que infraestructuras, grandes las y urbana expansión gran la por otras Vernissa, de caso el en con pozos, de agua con regada a ser pasado haber por veces unas perdido han 1.300 de más otras Las se 2.000de hectáreas. beneficiada es de poco realmente más perficie su la 1968, actual, año el momento el en pero 3.365 de en teóricamente era total regada ficie super la acequias y otras unas Entre pozos. de agua con exclusivamente regado aser pasado ha que sistema, este desorganizó arriba, aguas pozos de apertura la por causada caudal, su de drástica reducción la pero y Gandia; Benirredrà Real, de términos los en 448 hectáreas mismo del izquierda la por yregaba río pequeño este de aguas las tomaba que Vernissa, de Acequia la de Comunidad la sistema gran este de parte formaba también años algunos hace Hasta hectáreas. 121 riega que March, Ausiàs lugar aquel de y señor poeta el por XV siglo el en d’en abierta March, Acequia yla Vernissa, río el hasta Gandia de yPalma Ador en 197 riega que hectáreas rròs, En Ca de la son como menores acequias dos otras derivan río del izquierda margen la Por yGandia. Daimús Palmera,Almoines, Bellreguard, Guardamar, Beniarjó, Beniflà, de términos los en hectáreas 1.138riega que Gandía, de Comuna Acequia ala ya corresponden 14con obrazales filas Real, Acequia la de queda que Lo y Piles. tessa GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. - - - Figura 3.1Zonificacióndecultivos I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Xeraco (50), (46)Xeraco Gandia menor i, en (65 Tavernes de hectàrees), termes pels litoral, al veïnes ihumides baixes més terres ala exclusivament zades localit 200 hectàrees, només ocupa 1960. l’horta actual, moment Enel a fins XIX segle del finals de des rra aAnglate d’exportació objecte ser van últims dos Els tomaca. ila ceba de seda, l’albergina, el pimentó, la cuc del cria a la per morera la com dels rius. Hi cultius van prosperar l’aigua amb regaven es llavors que 5.000 les de hectàrees principal l’ús XIX segle amitjan L’horta fins ser va paper actual imodest històrica Importància 3.3 L’horta tradicional. 62ca hectàrees. dedi hi d’Oliva terme el on go-Oliva, Pe de marjal la de inundada zona la al’arròs reservada ha hi només actual, moment En el tarongers. de i horts d’hortalisses camps en poc a a poc (62), transformar van es (127 Xeraco iXeresa hectàrees) de arrossars els banda, seua la Per l’espai. tot quasi ocupant ha acabat que arbre itarongers, hortalisses fruiters, a ocupar-la començà zona 1971en acabar la llavors de ides - - - - En l’actualitat, quan els cítrics re cítrics els quan En l’actualitat, actual moment el en dels cítrics absolut 3.4 quasi El predomini gràcies al clima més càlid de la co la de càlid més clima al gràcies beneficien es ací bé si baixos, preus iels tot cítrics, els en confiant nuen conti agricultors Els mandarí. de i5.734 dolç taronger de hectàrees 5.847 amb 93% el total, del reixen cob cítrics Safor. Els ala restants 9.050 iles 3.400 Valldigna ala són quals 12.450en les de hectàrees, s’estima conreada la superfície de monocultiu, caràcter gistren bre La Huerta de Gandia. de Huerta La bre lli el en Fontavella Vicente ressaltar va Com XX. segle a mitjan mantenia es encara que Una circumstància valenciana. d’horta resta a la paració com en dies avint fins s’avançaren collites les que aconseguien canyís, de rudimentaris hivernacles i als ma cli al XVIII, gràcies quan segle del fi la a Cavanilles lloar va ja que passades, èpoques en caracteritzar van els que primerencs de cultius tradició llarga la mantindre volgut hagen no cultors agri els que llàstima una És bituals. ha més conreus els són ornamental i planta albergina, lletuga pimentó, Meló, iOliva. Palmera per mesura, ------rius i fonts, que bonifiquen vora vora bonifiquen que ifonts, rius dels L’aigua part en prové reg al per 3.5 dereg Els sistemes ya de sucre era el cultiu més estés. estés. més cultiu el era sucre de ya can la què en temps als muntar-se re No cal notable. bastant és sats pas temps amb contrast El litorals. terres les registren que ambiental d’humitat alts nivells els compte en tenint kiwi, el itot ifins caqui el l’alvocat, com subtropical, tipus de cultius altres molts fer podrien es amunt, més exposades raons les per qual, la en comarca una en paradoxa gran una ser de deixa no cítrics de cultiu sol un en litzat especia tan agrícola Un paisatge 3.3, Figures 3.1 i3.2) (18 (Quadres 3.1, hectàrees) 3.2 i a Vilallonga importància certa tenen només Safor ala que na, mentre Valldig ala localitzen es quals les de mitat la 142 sumen ners, hectàrees, i magra alvocaters caquiers, Entre acceptació. tingut han no quasi ací caquier, el ser pot com expansió, gran experimenten comarques tres i al Xúquer del Ribera a la que tius alterna cultius altres els que això per és Potser citrícoles. comarques altres en que primerenca més llita ------Ador i Palma fins al riu Vernissa, i la i la Vernissa, riu al fins i Palma Ador a 197 rega que hectàrees Carròs, d’en la són com menors séquies dos Pel del deriven riu marge esquerre damar, iGandia. Daimús Guar Palmera, Bellreguard, moines, Al Beniarjó, Beniflà, de termes als 1.138 rega que Gandia, hectàrees de comuna séquia a la corresponen ja 14 amb obraços reial, files séquia la de queda Elque i Piles. Comtessa Miramar, la l’Alqueria de felcofer, Ra d’Oliva, termes als hectàrees 1.082 bonifiquen que reg de files dotze amb d’Oliva comuna séquia la arranca Clara, Casa la de partidor al avant, més Poc iOliva. d’en Carròs Font la Potries, de termes als tàrees 479 reguen que hec braços sis amb Rebollet, del séquia la ix Fosca, Casa la de primer, anomenat En el proporcionals. dos partidors tries Vilallonga. Séquia a granque Po té del poble de nom a les proximitats mateix del riu l’aigua del pren que d’Alcoi, reial séquia la és estructura i principal XIV, major La gles iXVI. XV se els durant cristians pels després i augmentats musulmana, minació do la durant i regulats construïts històrics», «regadius anomenats als pertanyen primeres Les pous. de da eleva aigua amb 8.500ha regades n’hi que mentre 3.400 hectàrees, ------

69 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 70 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI (Cuadro 3.4) (Cuadro Jeroni. Sant de Llocnou en Tamiko,Granja está tercera, La Barx. de término el en localizan se Gómez, y Joaquín Mestre Avícolas ellas, de Dos cabezas. de millón un de más algo suman que avícolas granjas grandes tres de excepción a importancia de carece ganadero ​El sector 3.6 ganadería La duplicada. casi estará actualmente que fra 247 ci Safor la en pozos, 1933 censados fueron En naranjo. del cultivo el extendía se que tiempo mismo al XIX siglo del mitad segunda la en carse amultipli empezaron eléctricos, yluego vapor de primero motor, con pozos Los carabassí. del rec elevadas por manual el método conocido como eran aguas que manan, allí y que antiguamente la odos, metro un sólo elevan marjal, del zona la en que, ymotores profundos acuíferos los de des agua el extraen que pozos de agua con dos y de la la Safor Valldignaregadíos son abasteci los de parte mayor la tanto, por Actualmente, aXeraco. frente mar el en desemboca Vaca, que riu el formar para tes fuen otras de las con engrosando va se abajo aguas que Simat, de Font la todas de caudalosa más la siendo circundan, la que montañas las de pie al nacen que fuentes por alimentados históricos regadíos otros existen Valldigna En la - - - - - Figura 3.2 Capacidad agrológica és la Font de Simat, que aigua ava aigua que Simat, de Font la és totes de cabalosa més la circumden; la que muntanyes les de peu al naixen que fonts per alimentats històrics A la Valldigna regadius hi ha altres reg. de zona l’AP-7, com tures, la travessen que infraestruc grans iles urbana sió expan gran la per altres Vernissa, de cas el en com pous, de aigua amb a regar-se passat haver per gades 1.300 de més ve unes s’han perdut altres Les 2.000 de més hectàrees. poc de és beneficiada realment cie superfí la 1968, actualment, però 3.365 de l’any teòricament era total regada superfície la ialtres, quies sé unes Entre pous. de aigua amb exclusivament a regar-se passat ha que sistema, el desorganitzar va amunt, aigua pous de l’obertura per causada cabal, del dràstica ció reduc la però i Gandia; Benirredrà Real, de termes als 448 hectàrees riu del l’esquerra per iregava riu l’aigua xicotet d’eixe agarrava que Vernissa, de séquia la de munitat co la sistema gran del part mava for també anys quants uns fa Fins 121 rega que March, siàs hectàrees. Au d’aquell lloc, isenyor poeta pel XV segle el en d’en oberta March, séquia ------El sector ramader no hi té importàn té hi no ramader El sector 3.6 ramaderia La (Quadre 3.4) Jeroni. Sant de Tamiko, aLlocnou Granja tercera, La Barx. de terme al situades estan Gómez, i Joaquín Mestre Avícolas Dos, caps. de milió d’un més mica una sumen que coles aví granges grans tres de llevat cia per a formar el riu Vaca, que desem Vaca, que riu el aformar per fonts d’altres la amb s’engrosseix ll ment deu estar quasi duplicada. duplicada. quasi estar deu ment actual que 247 Safor la xifra pous, a En 1933ronger. censats ser van ta del cultiu el s’estenia que temps mateix al XIX segle del mitat segona la en amultiplicar-se començar van elèctric, idesprés vapor de primer motor, amb pous Els carabassí. del areg com conegut manual mètode el amb elevada era antigament que i brolla, l’aigua hi que o dos, metre un només eleven, marjal del zona la a que, imotors profunds aqüífers dels l’aigua des extrauen que pous de aigua amb proveïts són digna Vall ila Safor la de regadius dels part major la tant, per Actualment, Xeraco. de davant mar ala boca ------Cuadro 3.4 GANADERÍA Guardamar delaSafor Xeraco Gandia Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Llocnou deSantJeroni Font d’EnCarròs,la Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Benifairó delaValldigna Almiserà Alfauir Xeresa Beniflá Beniarjó Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Villalonga Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palmera Palma deGandía Oliva Miramar Ador Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

Nº Explotacionesganaderas

4,02 % 4193 1319 53 17 15 1 1 3 1 3 2 2 3 2 3 ------

Superficie parapastos(Ha) 116886,13 31063,92 379,36 145,81 1,22 % 48,98 10,04 16,95 20,81 36,05 1,08 1,61 0,83 0,22 2,05 1,52 0,38 5,06 4,45 0,36 0,56 13,6 69 ------

71 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Polígons industrials a Oliva Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat. IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1 El papel de la industria en València tualidad, la agricultura emplea a un 11% de sus po industrial también se dedica a la pastelería de personas empleadas, la construcción a menos larga duración: se trata de Juan y Juan industrial El territorio de la provincia de València y, en ge- del 7%, la industria al 12% y los servicios al 70. sl (688 personas empleadas). En Oliva la gran neral, de la Comunitat Valenciana se caracteriza Por municipios, los más industriales son Gandia, empresa agroalimentaria es Refresco Iberia sa tradicionalmente por la existencia de un fuerte Vilallonga, Oliva y Tavernes y . (486 personas empleadas), de elaboración de desequilibrio entre un litoral densamente urba- Si tomamos en cuenta el porcentaje de perso- zumos de frutas y hortalizas, pero también King nizado y un interior en vías de despoblamiento. nas afiliadas en sectores industriales sobre el Regal sa (186 personas empleadas), de fabrica- Durante las últimas décadas la progresiva ter- total de personas afiliadas a la seguridad social, ción de cacao, chocolate y productos de confite- ciarización de la economía, acompañada de un el municipio con mayor porcentaje de personas ría, además de otras empresas de elaboración fuerte desarrollo asociado al turismo de sol y empleadas en la industria es Vilalonga (50%) y el de arroz y productos cárnicos. En l’Alqueria de playa ha agudizado este fuerte contraste entre Real de Gandia (27%), mientras que Gandia es la Comtessa se encuentra la empresa Roscris el interior despoblado y el litoral superurbaniza- solo el 9%, Oliva el 12% y Tavernes el 13%. Beniopa sl, de fabricación de pan y de productos do. Solo las actividades industriales han servido frescos de panadería y pastelería. de contrapeso para evitar un despoblamiento Cabe destacar en la Safor la potente industria aún mayor en las comarcas interiores. Estas ac- de la alimentación y, a mucha distancia, la de Por lo que respecta al sector de la madera, tividades industriales se desarrollan sobre unos la madera y del corcho, productos metálicos, destaca la empresa Faus international flooring espacios prelitorales e interiores (la Plana occi- productos minerales no metálicos (para cons- sl, de fabricación de estructuras de madera y Joan Carles Membrado-Tena dental, la Ribera Alta, la Costera, la Vall d’Albaida, trucción), papel, química y muebles. (Cuadro piezas de carpintería y ebanistería para la cons- l’Alcoià-Comtat, la Foia de Castalla, el Vinalopó) 4.1, Figuras 4.1 y 4.2) trucción (189 personas empleadas), en el Real cuyo progreso económico –en mayor o menor de Gandia. También cabe citar en Tavernes de la medida– está relacionado con una notable in- Dentro del sector industrial de la Safor cabe Valldigna Antonio Grau, de fabricación de enva- dustrialización endógena, es decir, derivada de destacar, por tanto, el subsector de la alimen- ses y embalajes de madera. En la industria del iniciativas empresariales locales y especializada tación –tanto los de fabricación de productos papel también destaca Tavernes, con la empre- en la producción de bienes de consumo (cerámi- alimentarios (como las empresas que vamos a sa mandriladora alpesa sl (189 personas em- ca, textil, confección, juguete, calzado, mueble, citar) como los de comercialización al por ma- pleadas) de fabricación de papel y cartón, pero agroalimentación) con una fuerte tradición arte- yor de frutas (normalmente naranjas). La Safor sobre todo Gandia, con Cartonajes Unión (471 sana basada en los recursos locales. alberga en su territorio un potente clúster agro- personas empleadas), de fabricación de papel alimentario. Casi la mitad de los empleados in- y cartón ondulados y de envases y embalajes dustriales de la Safor se dedican a la industria de papel y cartón. En Miramar cabe destacar 4.2 Principales sectores agroalimentaria, y entre las poblaciones destaca Smattex, una gran empresa de fabricación de la actividad de Vilallonga, Gandia y Oliva, y, mucho colchones (180 personas empleadas). En el caso de la Safor, el grado de industrializa- menos, l’Alqueria de la Comtessa. En Gandia des- ción no ha sido nunca demasiado alto y ha tenido taca la gran empresa Dulcesa (grupo Dulcesol), En la fabricación de productos metálicos, cabe mucho que ver la industria agroalimentaria, deri- de elaboración de productos de pastelería (536 destacar la empresa gandiense Basor electric vada de su tradicional riqueza agrícola. En la ac- personas empleadas). En Vilallonga el primer gru- sa, de forja, estampación y embutición de me- 74 basada en els recursos locals. locals. recursos els en basada artesana tradició ció) forta una amb moble, calçat, joguet, agroalimenta consum (ceràmica, confecció, tèxtil, de béns de producció la en litzada iespecia locals empresarials tives d’inicia adir, és derivada endògena, industrialització amb una notable relacionat està mesura– o menor –en major quals dels econòmic grés pro el Vinalopó) el Castalla, de Foia la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la Costera, la Alta, Ribera la occidental, Plana (la iinteriors prelitorals pais es uns sobre desenvolupen es que industrials Activitats interiors. ques comar ales gran més encara ment despobla un aevitar per contrapés de servit han industrials activitats les Solament superurbanitzat. litoral i el despoblat l’interior entre trast con fort el aguditzat ha iplatja sol de turisme al associat volupament desen d’un fort acompanyada mia, de l’econo terciarització gressiva pro la dècades darreres les Durant de en despoblament. vies un interior i urbanitzat densament litoral un tre en desequilibri fort un per nalment tradicio Valenciana es caracteritza Comunitat la de general, i, en cia Valèn de província la de El territori aValència 4.1 El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. ------tor de l’alimentació –tant els de fabri de els –tant l’alimentació de tor subsec el tant, per s’ha destacar, de Safor la de industrial sector del Dins dre 4.1, Figures 4.1 i4.2) (Qua ció), imobles. paper, química metàl no nerals metàl productes suro, idel fusta la de la distància, i, a molta l’alimentació de indústria potent la Safor a la destacar S’ha de 12% el Oliva 13%. el iaTavernes 9%, a el solament és aGandia que (27%), Gandia de Real el bant mentre (50%) aca Vilallonga ien és dústria in la en ocupades persones de alt més percentatge un amb municipi el Social, a la Seguretat nes afiliades perso de total el sobre industrials sectors en afiliades persones de ge Gandia. Si el percentat considerem de Real iel iTavernes Oliva Vilallonga, Gandia, són industrials més els cipis, 70%. al muni Per 12%al serveis iels 7%, indústria la del amenys trucció cons la ocupades, persones les de 11% aun faena dóna l’agricultura tat, En l’actuali agrícola. riquesa dicional de la tra derivada agroalimentària, indústria la aveure molt tingut ha i hi alt massa mai sigut ha no trialització d’indus grau Safor, el la de cas En el 4.2 sectors Principals . lics (per aconstruc (per lics . lics, productes mi productes lics, ------taca l’empresa Faus International International Faus l’empresa taca des fusta, la de sector al fa que Pel ipastisseria. forn de frescos productes ide pa de cació fabri SL, de Beniopa Roscris presa l’em ha hi Comtessa la l’Alqueria de A carnis. iproductes d’arròs boració d’ela empreses d’altres amés teria, confi de iproductes xocolate cacau, sones hi treballen), de de fabricació SA (186 Regal King ha hi també per però ihortalissa, fruita de sucs de d’elaboració SA (486 treballadors), Iberia és Refresco agroalimentària empresa gran la AOliva treballen). hi SL (688 persones Industrial y Juan Juan de tracta es durada: llarga de pastisseria ala dedica es també Vilallonga el industrial grup primer A treballen). hi (536seria persones pastis de productes de d’elaboració (grup Dulcesol), Dulcesa empresa gran la destaca AGandia Comtessa. la l’Alqueria de menys, i, molt Oliva, de Vilallonga, Gandia i l’activitat ca les poblacions desta tària, i entre agroalimen dediquen a la indústria de la es Safor industrials empleats dels mitat la Quasi potent. mentari agroali clúster un ha hi Safor A la taronja). (normalment fruita de gròs al’en comercialització de els com queles empreses esmentarem) (com alimentaris productes de cació ------ductes minerals no metàl no minerals ductes metàl de tancaments fabricació SL, de Maguisa Metálicas i metalls, de iembotició estampació forja, de SA, electric Basor dienca gan l’empresa destacar cal lics, metàl productes de fabricació En la ballen 180 persones). (hi tre matalafs de fabricació de sa empre gran una Smattex, destacar cal AMiramar icartó. paper de ges i embalat i d’envasos ondats cartó i paper de fabricació de treballen), (471 Unión hi Cartonajes persones amb Gandia, sobretot però i cartó, paper de fabricació de treballen) hi SL (189 Alpesa nadora persones mandri l’empresa amb Tavernes, destaca també paper del indústria En la fusta. de i embalatges vasos d’en fabricació de Grau, Antonio Valldigna la de a Tavernes citar de També Gandia. de Real s’hadors), al (189 construcció a la per treballa fusteria de ipeces fusta de tures Flooring SL, de fabricació d’estruc unes quantes empreses multinacio empreses quantes unes destaquen química En indústria pedra. la de iacabat ment talla tall, de Gandia, de Real SA, al Compac iMarmol Jeroni, Sant de aLlocnou ceràmics, productes de fabricació SA, de prens Verni punta . lics. En pro lics. . lics des lics ------.

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 76 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA primera acaparan el grueso de la actividad co actividad la de grueso el acaparan primera y la yTavernes, Oliva Gandia, como ciudades en ocupación en sector segundo el es industria La sector). gran solo un de der dad económica en de tiempos (no crisis depen estabili mayor una procura económicos tores sec diversos de y convivencia diversidad la que ya futuro, el en reforzarse debería secundario sector del papel El secundario. papel un juega industria la donde terciario, predominio con ca comar una de básicamente trata se obstante, No diversificado. productivo sistema un por caracteriza se Safor la que afirmar Podemos la en comarca 4.3 dela industria El peso de limpieza y desinfección. productos de Potries, en sa y desinfectantes Detergentes y y abrillantamiento; limpieza de artículos otros y detergentes jabones, de fabricación de mús, Dai en Disarp y farmacéutica; cosmética ria, en higiene y seguridad, alimenta especialistas sas sl multinacionales, en como Ador, Betelgeux empre algunas destacan química En industria piedra. la de y acabado tallado corte, de Gandia, de Real el en Sa, Compac yMarmol Jeroni, Sant de Llocnou en cerámicos, productos de cación fabri de sa, prens Verni despunta metálicos no minerales En productos metálica. carpintería de fabricación de sl, Maguisa yMetálicas tales, SECUNDARIO SECTOR 4. ------Figura 4.1Planeamientourbanístico 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. la comarca que alternen indústria, indústria, alternen que comarca la de municipis els que assenyalar Cal Safor. la de iturística serveis de cial, comer l’activitat de gruix el acapara primera i la iTavernes, Oliva dia, Gan ara com ciutats en ocupació en sector segon el és indústria La sector). gran d’un sol (no dependre econòmica en de temps crisi bilitat esta major una procura econòmics sectors diversos de i convivència diversitat la que ja futur, el en forçar re de s’hauria secundari sector del El paper secundari. paper un té tria indús la on terciari, predomini amb d’una comarca bàsicament tracta es això, No obstant diversificat. tiu produc sistema un per racteritza ca es Safor la que afirmar Podem la en comarca 4.3 dela El indústria pes desinfecció. i neteja de productes de a Potries, SA ydesinfectantes i Detergentes iabrillantament; neteja de articles ialtres detergents sabons, de ció fabrica de aDaimús, Disarp tica; ifarmacèu cosmètica alimentària, iseguretat higiene en especialistes SL aAdor, Betelgeux ara com nals, ------Figura 4.2 Red decomunicaciones ypolígonosindustriales

77 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 78 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA zación de naranja (y por tanto agricultura) son son agricultura) tanto (y por naranja de zación comerciali agricultura, industria, que alternan comarca la de municipios los que señalar que Safor. Hay la de y turística servicios de mercial, Cuadro 4.1 SECUNDARIO SECTOR 4. MANO DEOBRAINDUSTRIAL Vilallonga Simat delaValldigna Guardamar Castellonet Barx Almiserà Alfauir Benirredrà La Fontd’enCarròs Xeraco Beniarjó Xeresa Benifairó delaValldigna Palma deGandia Rótova Ador Piles Almoines Palmera Potries Beniflà Llocnou desantJeroni Bellreguard Rafelcofer l’Alqueria delaComtessa Daimús Miramar Real deGandia Tavernes delaValldigna Oliva Gandia Municipios

Fuente: PersonasafiliadasalaSeguridadSocial (2016).

en industria(2016) Población ocupada 1.773 388 878 125 156 238 496 902 12 25 30 33 34 34 41 43 48 49 52 68 69 69 74 85 90 0 0 0 0 0 0 - en muchos de los procesos productivos. procesos los de muchos en mejoras las como así tecnológicos, avances los y innovaciones las altos, más salarios los ficada, cuali más obra de mano la aportan que los son unidos-, van -que avanzados servicios los de tor sec yel industria la que cuenta en tener que hay que ya positivo, absoluto en es Esto industrial. ra cultu de 2013, pérdida una habido ha ello ycon 2008 y entre retrocedido ha también Safor la de comarca la de industrial sector del El peso estatal. media ala mayor mucho era 9%, que del una caídaPIB acumulada valenciano registraba 2008 y2013, el 28%. periodo, un de mismo Enel en València industrial derrumbe ha sido, entre El general. en yvalenciana Safor la de sociedad yla industrial economía la para impacto cativo signifi un tenido ha crisis La social. como tiva produc tanto equilibradora función importante siempre ha una tenido La apremiante. industria de hecho,necesidad de reindustrialización, es La industria. la en aconfiar volver necesario Es racional. poco manera yde pido paisaje demasiadocomarcal transformado rá y ha territorio, del ordenación inadecuada una ha un propiciado de suelo exceso y residencial e inmobiliario construcción la de sector el más, (actualmente ende crisis). la construcción Ade demasiado condicionadoestá por los intereses y autóctona industria una es no turismo el a que debe se Ello bajos. más renta de niveles los seen po yturísticos comerciales más los que tras más elevada,los un tienen de mien renta nivel ------como es el turismo. el es como ycíclico inestable tan sector aun todo- –o casi todo confiarse Safor. No puede la de económico futuro el para crucial es tanto, por trializacion, reindus la de Elcamino añadido. valor mayor generan que osemitransformados, intermedios productos en especializada está no cambio, en saforenca, industria La final. demanda de tos química), y hacia demasiado produc orientada la de caso el en (salvo tecnificada escasamente está industria su pero agricultura), industria, (comercio, turismo, diversificado servicios, tivo produc sistema un posee Safor la que cierto Es innovación. yla ciencia la tos, conocimien nuevos los producción de formas las de dentro insertan se donde caminos por y la tecnología; la con investigación la industria integran que sistemas por pasa dustrialización rein esta de Elcamino XX. siglo del industrial productiva realidad aquella en basarse puede no industrialización nueva La siglo. de cambio valencianade la el endógena industria hasta propio fue que al y diferente nuevo contexto un en encontramos nos ahora No obstante, de prioritarias. sus políticas una como europea reindustrialización la menta yfo plantea Europea Unión la que la por razón la es e industria económico crecimiento entre deen económica. crisis momentos La relación social que da económica estabilidad ficación diversi la facilita industrial sector el Además, ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. funció equilibradora important tant tant important equilibradora funció una tingut ha sempre indústria La urgent. és fet, de dustrialització, rein de necessitat La indústria. la en aconfiar tornar necessari És racional. poc manera i d’una pressa de massa comarcal paisatge el transformat iha rritori, te del inadequada ordenació i una un depropiciat excés sòl residencial ha iimmobiliari construcció la de tor sec el Amés, crisi). en (actualment construcció la de interessos pels condicionat massa iestà autòctona indústria una és no turisme el que conseqüència és Això baixos. més renda de nivells els tenen i turístics comercials més els que mentre vat, ele més renda de nivell un tenen que els són agricultura) tant (i per ronja de ta comercialització agricultura, - - - - - innovacions i els avanços tecnolò avanços iels innovacions les alts, més salaris els qualificada, d’obra mà més la aporten que els units–, són –que van avançats veis ser dels sector iel indústria la que compte en tindre cal que ja positiu, absolut en és no Això industrial. ra de cultu una pèrdua hi ha hagut això 2008 anys i2013, els entre dit iamb retroce ha també Safor la de marca co la de industrial sector del El pes estatal. mitjana ala alta més molt era 9%, que del acumulada da caigu una registrava PIB valencià el període, d’un 28%.mateix En el 2008 anys i2013,els entre sigut, ha a València industrial solsida La general. en valenciana i la Safor la de societat ila industrial l’economia a per significatiu impacte un tingut ha crisi La social. com productiva ------que integren la indústria amb la re la amb indústria la integren que sistemes per passa dustrialització rein la de Elcamí XX. segle del trial indus productiva realitat la en sar ba pot es no industrialització nova La segle. de canvi al fins endògena valenciana indústria la de propi ser va que al idiferent nou context un en trobem ens ara això, No obstant prioritàries. polítiques seues les de una com europea zació la reindustrialit i fomenta planteja Europea Unió la qual la per raó la és econòmic i indústria creixement entre relació La econòmica. crisi de moments en social estabilitat econòmica que dóna diversificació la facilita industrial sector el més, A productius. dels processos molts en millores les com així gics, - - - - - ble i cíclic com és el turisme. el és com icíclic ble inesta tan sector aun tot– –o quasi tot confiar pot Safor.No es la de mic econò futur al per crucial és tant, per reindustrialització, la de camí El alt. més afegit valor un generen que o semitransformats, termedis in productes en especialitzada està no canvi, en saforenca, indústria La final. demanda de a productes cap orientada química), i massa la de cas el en (excepte tecnificada escassament està indústria la però agricultura), indústria, turisme, veis, (comerç, ser diversificat productiu sistema un té Safor la que cert És iciència la innovació. la els nousproducció coneixements, de formes les de dins s’insereixen on camins per tecnologia; i la cerca - - - -

79 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Zona comercial de Gandia Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Municipios Nº Hospitales de salud Nº Consultorios El estudio de la salud y el sistema sanitario nos Ador - - 1 permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Alfauir - - 1 to que constituyen dos elementos clave en la or- Almiserà - - 1 ganización de ésta y forman parte de la estructu- Almoines - - 1 Alqueria de la Comtessa, l’ - - 1 ra social. Las transformaciones que se dan en la Barx - - 1 gestión pública de la salud vienen impulsadas por Bellreguard - 1 1 los cambios sociales y políticos de cada época. Beniarjó - - 1 Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Benifairó de la Valldigna - - 1 tamente relacionados con los cambios sociales Beniflá - - - Benirredrà - - 2 que se van produciendo (González y Hortelano, Castellonet de la Conquesta - - 1 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Daimús - - 2 lias de las comarcas de València, a excepción de Font d’En Carròs, la - - 1 la capital, se pone de manifiesto que para una Gandia 2 3 4 más amplia eficacia de los programas de preven- Guardamar de la Safor - - 1 Xeraco - - 1 ción es fundamental considerar la pluralidad de Alícia Villar Xeresa - - 1 Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y Llocnou de Sant Jeroni - - 1 comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- Miramar - - 2 lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). Oliva - 1 2 Palma de Gandía - - 1 Palmera - - 1 La comprensión de lo que es saludable y lo que Piles - - 1 no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- Potries - - 1 minos de actuación sanitaria o la relación entre Rafelcofer - - 1 cómo las desigualdades sociales determinan Real de Gandia, el - - 1 el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- Rótova - - 1 Simat de la Valldigna - - 1 riando con el tiempo y configurándose según Tavernes de la Valldigna - 1 1 diferentes modelos de atender la salud comu- Villalonga - 1 - nitaria y, con ello, la disposición de recursos Comarca 2 7 36 sanitarios que responden a políticas sanitarias Provincia 29 139 284 concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- C.Valenciana 61 283 605 Comarca/Provincia 6,90 % 5,04 % 12,68 % tat Valenciana (2016-2020) se establece como Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016). principio básico que “la salud tiene que ser va- lorada como un gran recurso de la sociedad y

82 diferents models d’atendre la salut salut la d’atendre models diferents segons is’ha configurat temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials tats com les desigualo la entre relació sanitària d’actuació termes en ritari prio és que el sobre és, ho no que el i saludable és que del comprensió La dez-Coronado, Gómez, 2015). Fernán (González, drogues les de entorn ha hi que comportaments i els actituds a les quant familiars de modelsconsiderar la pluralitat fonamental és prevenció de grames pro dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es capital, comarques de València, la excepte les de famílies amb estudi un gons 2000). se- exemple, Per i Hortelano, (González produint van es que cials so canvis els amb relacionat ment directa troba es sanitari sistema el això, Per època. cada de polítics i socials canvis pels impulsades tan es salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------sentit, el benestar i la salut són con són salut i la benestar el sentit, Valenciana». En eixe Comunitat la de econòmicdesenvolupament i social al per actiu un icom societat la de recurs gran un com s’havalorar de salut «la que bàsic a principi com Valenciana (2016-2020) s’estableix Comunitat la de Salut de Pla IV En el concretes. sanitàries a polítiques responen que sanitaris recursos de disposició la això, i, amb comunitària - hem obtingudes del portal d’infor portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat l’abast per suficient però sanitari, sistema da, de el conéixer nostre ilimita descriptiva, manera una ri, sanita equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre ció rela complexa a la acostarem Ens persones. les tes per a elemental un to dret siderats - - - - - Centre comercialLaVital.Gandia. recursos sanitaris disponibles. En disponibles. sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut sal Univer de la de Conselleria Sanitat 2016 del Gestió de Memòria la i de al’any 2016 referència amb nibles dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir lenciana Va Generalitat la de ARGOS mació Autor: ESTEPA - - -

83 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 84 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los requiera. se que y tratamiento men en de función hospitalario, la complejidad régi oen ambulatoria atención en presta se sanitaria atención La y concertados. privados medios de a través y también damentalmente, fun pública, gestión la de através proveen se prestaciones Estas valenciano. sanitario tema sis el denomina se que lo configuran salud la de promoción yde rehabilitadores terapéuticos, diagnósticos, preventivos, servicios sanitarias, prestaciones las de provisión la Valenciana, Comunitat la de ámbito Enel disponibles. rios sanita recursos los de definitoria aclaración breve una haremos datos, alos pasar de Antes Pública. iSalut Universal Sanitat de 2016 de Gestió de Conselleria la de Memoria la 2016 año al yde referencia en disponibles datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS información de portal del obtenido hemos las cifras Las texto. este de alcance acotado el por suficiente pero sanitario, sistema nuestro conocer de y limitada, descriptiva, una manera sanitario, equipamiento sobre datos los mediante ysalud sociedad tre compleja en relación aNos esta acercaremos las personas. todas para elemental derecho un considerados son salud y la estar bien el sentido, Eneste Comunidad”. la de social y económico desarrollo el para activo un como SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------centros que prestan atención en régimen am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, y técnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes uni valenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen CENTROS DELASAFOR Cuadro 5.2 Unidad deOdontologíaPreventiva Unidad deConductasAdictivas Unidad dePrevencióndelCáncerMama Centro deEspecialidades Unidad deSaludsexualyreproductiva Unidad deRehabilitación Unidad deAlcohología Salud Mental Hospital Consultorio auxiliar Centro Sanitariointegrado Centro deSalud

Recursos sanitariosdeLaSafor2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana

Tipo decentro

------Número una comarca de las más pobladas de las co las de pobladas más las de comarca una es que puesto sanitarios, recursos de mapa amplio un con cuenta Safor La de comarca La partamentos.. de a esos pertenecen también que marcales co demarcaciones otras yen comarcas estas en vive que población la atoda cobertura dan 5.1) (Figura salud de 11de departamentos total un existen València de comarcas En las Comunidad. en nuestra dad hemoterápica activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las de prolongación una como y funcionan bulatorio 36 4 1 3 1 1 1 5 1 2 5 1

Comarca /Provincia 10,4% 13,1% 14,3% 50,0% 8,5% 5,3% 7,1% 4,5% 8,3% 4,0% 8,3% 5,6% que que - - - - - dels centres de salut i de l’hospital, l’hospital, ide salut de centres dels i pròpies tècniques gra professionals inte ambulatori, la en població règim a atenció presta que integrat, nitari sa centre anomenat sanitari recurs d’un altre També disposa dencial. es resi deshabituació ide mama de cer càn del prevenció de i reproductiva, sexual salut de addictives, conductes de mental, salut de preventiva, gia d’odontolo de rehabilitació, unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema Enel socials. cursos re els amb coordinen i es ciplinaris interdis aequips com actuen que de suport les denominades unitats També ha hi sanitari. sistema al cial es poden considerar com l’accés ini consultoris iels salut de centres Els requerisca. es que tractament i el complexitat la de funció en pitalari, hos règim oen ambulatòria atenció en presta es L’atenciótats. sanitària i concer privats mitjans de través a itambé fonamentalment, pública, gestió la de a través proveeixen es que Prestacions valencià. nitari el que es denomina sa el sistema configuren salut la de promoció de i rehabilitadors terapèutics, tics, diagnòs preventius, serveis tàries, sani prestacions les de provisió la Valenciana, Comunitat la de l’àmbit I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------Figura 5.1Mapasanitario

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI comarcas decomarcas València. las en recurso de tipo 10,4% este de total del un representan que mental salud de unidades dia. También con un número elevado cuenta de Gan en encuentra se ellas 1de provincia, la en te, de las 2 unidades de alcohología disponibles par otra Por recurso. este mediante atender que hay (31que localidades) municipios muchos con comarca una de trata se 36,a que debido de total un auxiliares, consultorios de número amplio el También destaca especializada. la de y primaria atención la de propios servicios ción a la pobla ofrecen instalaciones lldigna. Estas Va La de Tavernes y en Oliva en ubican se que integrados 2centros los destacan abastece se que los de sanitarios recursos los Entre Gandia. de salud de departamento al vinculada valencianas marcas SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS (Cuadro 5.1 y5.2) . Está . Está - - - - oficinas de farmacia. farmacia. de oficinas 77 de total un de dispone que comarca una Es 2 pacientes. derivaron se 2016. solo Gandia de Hospital En el de Pública ySalud Universal Sanidad de selleria Con la de Gestión de Memoria la de datos gún se quirúrgicas, de las intervenciones el ritmo agilizar de objetivo el con privados a centros tes 11.606 de total En 2016 un derivaron pacien se cios especializados. 51 de servi cartera una con Cuenta instaladas. 315 de 5,56 de Dispone días. estancia camas 13.880 de de media una con total un ingresos 2016 año el en atendió que Gandia de Borja de Francesc Hospital el es referencia de hospital El - - - - total d’onze departaments de salut salut de d’onze departaments total un ha hi València de província A la valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per ris necessa recursos els disposen es on l’estructura és que transfusió, de tre ocen perifèrica d’extracció fix punt valencià és el sanitari en el sistema disponible l’hospital. recurs Un altre de externes longació de les consultes pro una com i funcionen ambulatori règim en atenció presten que tres cen són també que d’especialitats, centres els banda, seua la Per blació. po ala especialitzat tipus de cions presta les d’acostar finalitat la amb I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------na. Instal Valldig la de i a Tavernes a Oliva tuen si se que integrats centres dos els destaquen ha hi que sanitaris sos recur els Entre Gandia. de salut de 5.2). (Quadre 5.1 poblades més cianes i valen comarques les de una és que ja sanitaris, recursos de mapa ampli un ha hi Safor la de comarca la A als departaments. bé pertanyen demarcacions que comarcals tam altres ien demarcació la de ques comar ales viu que població la tota (Figura 5.1) població serveis propis de propis l’atenciópoblació serveis Està vinculada al departament departament al vinculada Està . lacions que ofereixen a la ala ofereixen que lacions que donen cobertura a cobertura donen que ------atendre l’any 2016 de atendre total un va que Gandia, de Borja de cesc Fran el és L’hospital referència de de València. comarques a les recurs del total del 10,4% un representen que mental salut de d’unitats nombre elevat un També a Gandia. ha hi troba es una a la disponibles província, cohologia d’al unitats dos les de banda, D’altra recurs. eixe mitjançant atendre cal que (31 municipis localitats) molts amb d’una comarca tracta es que 36, de acausa total un auxiliars, ris l’amplidestaca nombre de consulto També l’especialitzada. i de primària - - - oficines de farmàcia. farmàcia. de oficines 77 de total un ha hi comarca A la pacients. dos derivar van es solament Gandia de l’hospital 2016. del Pública i Salut En versal Uni Sanitat de Conselleria la de tió gons dades de la Memòria de ges se quirúrgiques, intervencions les de ritme el d’agilitar l’objectiu amb d’11.606 privats a centres pacients 2016 total En el un derivar van es especialitzats. 51de serveis 315 instal llits de 5,56 de Disposa d’estada dies. 13.880 amb una mitjana ingressos . lats. Té una cartera Té cartera una lats. - - -

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo cativa: por una parte, la bajada de las cifras de tros, la reestructuración de profesorado o en personas inmigrantes y también el retorno a los nuevos programas lingüísticos. La educación es sin duda un ámbito de actuación sus lugares de origen de una parte de las per- prioritario y que incide de manera directa en la sonas que habían venido a trabajar a nuestra Una manera descriptiva, aunque con sus limi- caracterización de cualquier sociedad. Aquello comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- taciones, de acercarnos a conocer el sistema que entendemos como “educación” se represen- mica y laboral; por otra parte, hemos asistido educativo valenciano, y en concreto en las co- ta frecuentemente como “sistema educativo” a una nueva reforma educativa, la LOMCE de marcas de València, es a través del equipamien- (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro caso, el sis- 2013, con efectos en las ratios profesorado/ to educativo. Por equipamiento educativo en- tema educativo valenciano ha ido configurándo- alumnado. También el cambio político autonómi- tenderemos básicamente, y según los datos a se a partir de los cambios demográficos y de las co de las elecciones de mayo de 2015, con un los que tenemos acceso, el número de centros actuaciones en materia de política educativa. nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- educativos, su desagregación por niveles edu- ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo cativos, por titularidad y el número de alumnado Los datos de la demografía educativa del siste- efectos, a corto y medio plazo, en el sistema y su escolarización según programa lingüístico, ma educativo valenciano en el período de veinte educativo, especialmente en la dotación de cen- todo ello para las enseñanzas no universitarias. años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, como fenómeno significativo, la existencia de CENTROS DE LA COMARCA una tendencia a la contracción del número ab- % respecto al total de Alícia Villar Municipios Nº de centros educativos Sandra Obiol soluto de alumnado escolarizado, producido por comarcas de Valencia una importante bajada de la natalidad iniciada El 74 3,5 en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- El Camp de Túria 129 6,2 nómenos asociados a este período, que aportan El Rincón de Ademuz 5 0,2 impactos variables y distintas lecturas de inter- El Valle de Cofrentes-Ayora 12 0,6 La Canal de Navarrés 20 1,0 pretación son: a) los incrementos de plazas en La Costera/La Costera 71 3,4 determinados niveles educativos, como es el La Hoya de Buño 49 2,3 caso de la educación infantil, debido a factores La Plana de Utiel-Requena 37 1,8 de alcance socioeconómico; b) los efectos de las La Ribera Alta 208 10,0 reformas educativas, como es el caso de la LOG- La Ribera Baixa 65 3,1 La Safor 154 7,4 SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- La Vall d’Albaida 106 5,1 tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta L’ 209 10,0 los 16 años; c) los impactos de la escolarización L’ 255 12,2 de los hijos e hijas de las personas migrantes. L’ 143 6,8 27 1,3 En los años más recientes, dos factores han València 526 25,2 TOTAL 2090 100,0 incidido especialmente en la demografía edu- Cuadro 5.3 Centros de las comarcas de Valencia por tipo de centro y titularidad (curso 2016-17). Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana 88 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS de la LOGSE de 1990, de LOGSE la de reor va que cas el és com educatives, reformes les de b) efectes els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com catius, edu nivells determinats en places de a) són: increments els pretació d’inter lectures idiferents variables impactes aporten que esmentat, de perío al associats fenòmens Altres al., 2012: et (VILLAR huitanta els 41). en iniciada natalitat la de important baixada una per produït colaritzat, d’alumnat es absolut nombre del contracció a la tendència una tiu, significa a fenomen ha, com hi que 1990 anys els tre i 2010, indiquen en comprés anys, vint de període el valencià en educatiu va del sistema educati demografia la de dades Les educativa. política de matèria en actuacions les i de demogràfics canvis dels apartir s’ha configurat valencià educatiu sistema el cas, tre (HERNÀNDEZ, 2000: 192). nos En el educatiu» a«sistema com sovint ta represen es aeducació com tenem en que El societat. qualsevol de ció caracteritza la en directa manera de incideix i que prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament ------incidit especialment en la demogra especialment incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. persones les de fills dels l’escolarització de c) impactes els anys; setze als fins augmentar l’ensenyament obligatori i va educatius nivells els ganitzar - nova reforma educativa, la LOMCE la educativa, reforma nova auna assistit hem banda, d’altra ral; ilabo econòmica crisi forta la de sa acau atreballar, vingut havien que persones les de d’una part d’origen llocs als tornada la itambé grants immi persones de xifres les de da baixa la d’una banda, educativa: fia Escola Pia.AntigaUniversitat deGandia. - - - - el sistema educatiu, especialment el sistema en imitjà, curt atermini efectes, té iEsport, Cultura Investigació, cació, d’Edu Conselleria la de capdavant al 2015, del maig de equip nou un amb de autonòmic les eleccions polític vi Tambéprofessorat/alumnat. elcan 2013, ràtios del les en efectes amb Autor: ESTEPA - -

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 90 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI necesidades educativas especiales asociadas a especiales educativas necesidades con alumnado escolariza se que los en cativos Educación edu Especial son aquellos centros de los denominados parte, Centros Por otra las de Alacant. y24 en 13 València, de Castelló cas de las en comar las en situados 43 están cuales los de 80 de CAES, total un actualmente existen ciana Valen Comunitat En la centro. del total 30% del al osuperior igual porcentaje un en educativa alumnado con necesidades de compensación escolarizan que aquellos o son Preferente ción Ac de Barrio un en ubicados encuentran se Singular Educativa Acción de o Centros CAES denominados centros Los preliminares. rias hacer unas definito aclaraciones Conviene cales. comar territorios dichos de demográficas nes las con dimensio lógicamente, en concordancia, (12,2%), (10%) Nord (10%), l’Horta Alta Ribera yla Oest (25,2%)ciudad l’Horta de comarcas ylas 2017, en València especialmente concentrados 2016- curso del datos los según 2.090 centros de total un con cuentan comarcas Estas nas. 356.592 de es perso universitarios no cativos en las de comarcas València edu en los niveles 2016-17 curso el en escolarizada población La disponibles del 2016-17. curso datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS formación in de portal del obtenemos la información Esta SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS (Cuadro 5.3) ------Obligatoria es de 150 alumnos, aunque existen 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio aun asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados a los En cuanto y17 Alacant. en Castelló en 7 València, de comarcas las en 24cuales están los de Valenciana, Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia en decisiones ylas políticos momentos también depende de los cuestión aunque esta ordinarios, centros en especiales educativas des necesida con alumnado al aescolarizar tiende se inclusión la favorecer de objetivo el Con cial. Espe Educación de Centros oen ordinarios tros especiales su en escolarización cen educativas del alumnado con necesidades características las de dependerá que decir Cabe ordinarios. centros los en encuentran se no que adaptados recursos de conjunto un dispone se los yen dad de discapaci permanentes condiciones severas CENTROS DELACOMARCAPORTIPO Cuadro 5.4 Formación depersonasadultas Centros deenseñanzasespecializadas Centros deaccióneducativasingular(CAES) TOTAL Centros sistemaextranjero Centros ruralesagrupados Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias Centros deeducaciónespecial

Centros delacomarcaLaSaforportipocentro(curso2016-17).Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Tipo decentro

- - - - -

los que suele haber cursos de preparación de de preparación de cursos haber suele que los en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se eintereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. y5en 14València, Castelló en de comarcas las en 27 sitúan se cuales los de 46 CRA, actualidad la en hay Valenciana munitat Co la en Actualmente, 30 minutos. los supere no el instituto aquella donde está hasta localidad desde la ellos desplazamiento agrupamientos paratambién es configurar considerado, puesto po en cada curso). El tiempo del desplazamiento decir, es 1gru (4 unidades, unidades de mínimo 16 el con y30 entre alumnos prevista mínima demanda una hay si ESO de centro un asigna se para los desplazamientos conrales dificultades ru En zonas número. a este excepciones algunas Número 154 11 95 39 1 1 3 5

- - - - - Nord (10%)Nord (10%), Alta Ribera ila (12,2%), Oest l’Horta de l’Horta (25,2%)València comarques iles a 2017, especialment concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris no educatius nivells els en València 2016-2017 de comarques a les curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons i bàsicament, entendrem educatiu equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera lingüístics. programes nous els o en professorat de tructuració rees la centres, de dotació la en I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------especial. Amb l’objectiu d’afavorir d’afavorir l’objectiu Amb especial. d’educació centres oen ordinaris pecials l’escolarització en centres es educatives necessitats amb l’alumnat de característiques les de dependrà que dir S’ha de ordinaris. centres els en ha hi no que tats adap recursos de d’unsa conjunt dispo es quals els ien discapacitat de permanents severes condicions especials associades a educatives necessitats amb alumnat colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment nitat Comu la A centre. del total 30% del al o superior igual percentatge un en educativa compensació de tats amb alumnat necessi escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé (Quadre 5.3) comarcals. territoris les dimensions dels demogràfiques amb lògicament, concordança, en ------14 a Castelló i5aAlacant. 14 aCastelló València, de comarques ales tuen 27 si quals se 46 ha CRA,hi dels Valenciana a la Comunitat tualment, Ac hora. mitja la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de el desplaçament desagrupaments per elsés a considerat: configurar deltemps desplaçament també curs). El cada a dir, en és grup un unitats, (quatre d’unitats mínim el 16 amb i 30 entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assignadesplaçaments un centre als per dificultats amb rurals nes Enzo excepcions. ha hi que cara 150 de és en alumnes, Obligatòria Secundària d’Educació centre un a Per així. centre un municipi a un demanda mínima s’assigne perquè (CRA) agrupats hi harurals una centres anomenats als fa que Pel i17 aAlacant. 7 aCastelló València, de comarques a les tuats Valenciana, 24 quals si dels estan Comunitat ala 48 centres de total un ha hi Actualment, educativa. ca políti de matèria en decisions i les depéntambé polítics dels moments que qüestió una és que encara ris, ordina centres en especials tives educa l’alumnat amb necessitats a escolaritzar tendeix es inclusió la ------que no arriben als 500 habitants i 500 als habitants arriben no que ha hi quals dels municipis, trenta-un 172.821 de total un en persones, 2016, viuen Safor la de comarca a la Segons les dades del del padró lingüístic. programa segons i l’escolarització d’alumnat nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la educatius, centres de nombre el en centrem Safor,ens la de marca co la de educatiu equipament sobre A les dades continuació, comentem d’Alacant. 67 i 29 Castelló València, de de ques comar a les ha, 135hi corresponen que adultes persones de formació de 231 de centres total Del cífica. espe formació de tipus altre i un universitat ala accés professional, a formació l’accés Secundària, ció d’Educa Graduat del lliures proves de preparació de cursos haver-hi sol quals els en centres Són anys. díhuit dels a partir accedir S’hi pot té. que interessos i els pectatives ex les compte en tenint cursar pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació a la Quant - - - - -

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 92 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI bitantes, tiene 4 CAES asignados, o en el Camp Camp el o en asignados, CAES 4 tiene bitantes, 220.676 tiene que Alta ha Ribera la de caso el decomarcas población elevada. Por ejemplo, en otras con comparación en superior geramente li número CAES, un considerados 5centros con comarca una es que remarcar significativo Es 5.7) y 5.5 5.4, de (Cuadro tración equipamiento educativo. concen mayor una tendrán que las serán nes (25.789). poblacio y Oliva estas Lógicamente, (74.814 Gandia de caso el como sa, habitantes) numero muy población una con cuentan otros y 500 los habitantes alcanzan no cuales los de algunos 31 por municipios, formada personas, 172.821 de total un viven Safor La de marca 2016, de padrón de datos co la en los Según ma lingüístico. progra según escolarización ysu alumnado de número yel titularidad por educativos, niveles por desagregación su educativos, centros de ro la ciudad de València, en el núme centrándonos a junto Sud yl’Horta Oesta l’Horta Nord, l’Horta de comarcas las de educativo equipamiento sobre los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso Profesional, aFormación acceso el cundaria, Se Educación de Graduado del libres pruebas SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------ral de centros privados en este ciclo frecuente ciclo este en privados centros de ral gene pauta la 40%, siendo el supera no centaje por el comarca esta en infantil de ciclo primer del caso Enel privados. centros de proporción mayor una con cuenta que el nivel este siendo obligatoria, secundaria 60% educación la en un casi de porcentaje el destaca privada, dad titulari de centros de presencia a la Respecto agrupados. rurales centros 2 hay y también británico educativo sistema el sigue que centro un hay En Gandia adultas. nas perso de y11 formación ala medias dedicados yenseñanzas ESO primara, infantil, de centros 95 especializadas, 39 enseñanzas de especial, educación de 1centro con cuenta Safor La detalle. en aquí abordar podemos no que cuestión una es caso Entodo, centros. de tipo este de configuración la en directamente lo que la dimensión población no siempre influye 156.744 con Túria de CAES,por ningún tiene no CENTROS EDUCATIVOSDELACOMARCAPORNIVEL Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Ciclos formativosdeGradoSuperior Ciclos formativosdeGradoMedio Educación Infantilprimerciclo Ciclos formativosdeGradoBásico Bachillerato Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Educación SecundariaObligatoria Centros delacomarcaporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

- - - - - Públicos conservatorio profesional de música de Oliva y la yla Oliva de música de profesional conservatorio el pública, titularidad de centros dos de provista está 2013). comarca la de musical formación La lidad de la Comunidad Valenciana” (Rausell al, et territoria de grado mayor con cultural hecho el en música ala convierte que musical, aprendizaje y práctica de red “una densa a una junto torio un terri fenómeno bien arraigado en nuestro dered asociaciones y agrupaciones musicales, una numerosa Valenciana cuenta Comunitat La valencià. en hacen lo universitario no educativo nivel algún cursan que 10 personas cada 7de casi que lo por valenciano lingüístico socio predominio de comarca una es Safor La superiores. grados ofertan que los que relativos, términos en numerosos, más son medios grados ofertan que privados centros los cambio en pública, titularidad de totalidad su en prácticamente son básico grado de ciclos los profesional, formación En la alta. más mente 11 10 11 39 31 8 8

concertados Privados 14 14 14 1 3 1 4

Privados 2 3 0 2 2 2 6

titularidad privada 27,2 % 42,8 % 35,2 % 59,2 % 29,1 % 39,2 % 9,0 % Presencia

- - - EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN Cuadro 5.7 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Comarca Almoines Almiserà Alfauir Ador Alqueria delaComtessa,l’ Barx Bellreguard Beniarjó Benifairó delaValldigna Benirredrà Beniflá Daimús Castellonet delaConquesta Font d’EnCarròs,la Xeraco Guardamar delaSafor Gandia Miramar Xeresa Palma deGandía Oliva Llocnou deSantJeroni Piles Palmera Real deGandia,el Rafelcofer Potries Simat delaValldigna Rótova Villalonga Tavernes delaValldigna Comarca Comarca/Provincia Provincia C.Valenciana

Fuente: ConselleriadeEducación,Investigación, CulturayDeporte(2017).

Municipios

6,48 % 1.465 2.574 95 29 13 1 2 2 3 2 2 2 2 2 3 2 1 2 2 1 2 1 4 2 9 2 4 Infantil, primaria ------

y secundaria 4,65 % 135 86 4 1 2 1 ------

Profesional 8,15 % 135 231 11 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 ------

Nº Centroseducativos dlo Rural Adultos 11,11 % 46 27 3 1 1 1 ------

12,50 % 17 8 1 1 ------Escuela Oficial

de idiomas 4,00 % 48 24 1 1 ------

seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 4,17 % 36 17 1 1 ------

11,54 % 552 338 39 11 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 1 1 1 2 3 1 1 ------

de educación habitantes Centros por mil 0,90 0,73 0,83 1,39 1,72 0,78 1,09 2,76 1,88 2,28 1,88 0,98 0,87 0,61 1,06 1,15 3,68 1,37 0,99 1,92 0,70 2,95 1,09 3,13 1,46 0,80 0,90 2,62 1,37 ------

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 94 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI en nuestro ámbito territorial más cercano. cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que y del conocer conviene que educativo ma siste del a destacar aspectos los de uno es que Creemos comarca. según heterogénea muy presencia una con y privada pública red doble la por caracterizado educativo sistema un de gen ima una da nos equipamiento sobre datos los de específica En observación conclusión, esta comarca. la de municipios los todos casi muy elevado de de escuelas música privadas en número aun junto Rótova, de municipal escuela SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS - - Palau delsBorja.Gandia. Autor: Antoni MartínezBernat ​ dem abordar ací detalladament. po no que qüestió una és cas, En tot della de tipus centres. configuració en directament influeix sempre no població dimensió la cosa qual la per 156.744 amb Túria n’hi no cap, ha de Camp oal assignats, CAES tre 220.676 qua ha hi té que habitants, Alta, Ribera la de cas el en exemple, Per població. molta de comarques d’altres comparació en superior lleugerament nombre CAES, un rats conside ambcomarca cinc centres una és que remarcar significatiu És 5.7) i 5.5 5.4, (Quadres important. més educatiu d’equipament una concentració tenen que municipis els són ment, (25.789). i Oliva habitants) Lògica (74.814Gandia de cas el és com gran, població una tenen que altres I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS - - - - pràcticament íntegrament de titu íntegrament pràcticament són bàsic grau de cicles els sional, profes formació Enla cicle. eixe en privats centres més de és general 40%, pauta ila el supera no tatge percen el d’infantil, cicle primer del cas En el privats. centres de alta més proporció una té que nivell el l’educació és obligatòria, secundària 60% un en quasi de percentatge el destaca privada, titularitat de tres cen de presència ala fa que Pel agrupats. rurals centres dos ha hi itambé britànic educatiu sistema el segueix que centre un ha hi AGandia adultes. persones de formació a la dedicats ionze tjans mi iensenyaments ESO primària, d’infantil, 95 centres especialitzats, ció especial, 39 d’ensenyaments d’educa centre un ha hi Safor la A ------la comarca està proveïda de dos dos de proveïda està comarca la al., 2013).et de musical formació La (RAUSELL Valenciana» Comunitat la de territorialitat de alt més grau un amb cultural fet el en música la teix musical, que conver i aprenentatge pràctica de xarxa «una densa amb junt territori nostre al arrelat ben un fenomen musicals important, d’associacionsxarxa i agrupacions una ha hi Valenciana Comunitat A la valencià. en fan ho universitari no educatiu nivell algun cursen que persones deu cada de set cosa qual per valencià la mini sociolingüístic predo de comarca una és Safor La superiors. graus que ofereixen els que relatius, termes en més, són mitjans graus ofereixen que privats centres els canvi en pública, laritat - - nostre àmbit territorial més proper. proper. més territorial àmbit nostre dedesenvolupament l’educació en el el en efectes deriven es qual i del que conéixer convé educatiu tema sis del s’ha destacar que de pectes as dels un és que Creiem comarca. segons heterogènia molt presència una amb iprivada, pública xarxes, dos les per caracteritzat educatiu ens dóna una d’un imatge sistema equipament sobre dades les de feta En conclusió, l’observació específica comarca. la de municipis els tots quasi en música de privades les d’esco amb quantitat unajunt gran Ròtova, de municipal i l’escola d’Oliva de música professional servatori con el pública, titularitat de centres - - - -

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario 2007 la red de oficinas se ha reducido un 38% De los 31 municipios que componen la comarca, y el empleo en el sector un 30%. La reducción 4 de ellos han perdido todas las oficinas banca- El sistema bancario es uno de los pilares bási- de la red de oficinas ha sido tan importante que rias que estaban instaladas en el territorio. Los cos del funcionamiento de las economías de- aparece un nuevo problema: la exclusión finan- municipios de la comarca que pasan a situación sarrolladas. Su actividad principal consiste en ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa- de exclusión financiera son Barx, Benirredrà, la intermediación, proceso mediante el cual se ñola viene en municipios donde no hay ninguna Llocnou de Sant Jeroni y Potries. Alfauir, Almi- captan fondos de los agentes con capacidad de oficina, y en algunas provincias este porcentaje serà, Beniflà, Castellonet de la Conquesta, Guar- financiación y se canalizan estos fondos hacia supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto damar de la Safor y Palmera ya en 2009 no con- aquellos que tienen necesidad de financiación. por parte de los bancos como por las AAPP. taban con oficinas bancarias en su territorio. Las mayores reducciones en términos unitarios se En este proceso de intermediación la red de ofi- En la comarca de La Safor la reducción en el dan en Gandia y Oliva, con 31 y 14 oficinas banca- cinas bancarias tiene un papel determinante al número de oficinas entre los años 2009 y 2015 rias menos en el periodo respectivamente. aumentar la accesibilidad de los clientes a los ha sido de 69 oficinas (Cuadro 5.8, Figuras 5.2, servicios bancarios, tanto en la captación de 5.3, 5.4 y 5.5), pasando de 204 a 135. Esto Piles, Simat de la Valldigna, la Font d’En Carròs pasivo como en concesión de préstamos, pues supone una disminución del 33,8%, exactamen- y l’Alqueria de la Comtessa son los municipios cuanto más densa sea la red de oficinas mayor te la misma caída que la media de la provincia que presentan una mayor densidad de oficinas será la cercanía del banco con el cliente y ma- de València. En términos de oficinas por cada por cada 1.000 habitantes en 2015, con un va- José Manuel Pastor 1.000 habitantes, en 2009 esta ratio se situa- lor de entre 1,3 y 1,8, mientras que atendiendo Ángel Soler yor el conocimiento del historial crediticio. ba en 1,1, mientras que en 2015 muestra el va- a la ratio de oficinas por km² Bellreguard con 5 Con la crisis, el sector bancario español se ha lor de 0,8 oficinas por cada 1.000 habitantes. oficinas bancarias exhibe un valor de 1,8, muy visto obligado a afrontar una profunda reestruc- El análisis en base a la superficie de la comarca superior al 0,2 de la media de la provincia. turación para corregir diversos desequilibrios y muestra una importante reducción al pasar de la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde 0,47 oficinas por km² en 2009, a 0,31 en 2015.

96 Cuadro 5.8 EQUIPAMIENTO BANCARIO Alfauir Ador Almoines Almiserà Alqueria delaComtessa,l’ Bellreguard Barx Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Font d’EnCarròs,la Beniflá Benifairó delaValldigna Beniarjó Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Guardamar delaSafor Gandia Piles Palmera Palma deGandía Oliva Comarca Villalonga Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Municipios

Fuente: CajaEspaña(2011).

Cajas deAhorro 7,20 % Nº Bancosy 4.508 2.390 172 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 75 25 15 1 2 1 4 1 1 5 1 5 2 2 2 2 6 1 1 5 2 3 6 2 2 ------

Índice debancarización 0,88 0,93 0,94 0,82 0,65 1,19 0,31 1,21 1,12 1,05 0,74 2,62 0,88 1,75 0,97 0,95 0,60 1,08 0,79 0,86 0,82 0,89 0,97 1,75 0,69 1,64 0,76 1,36 ------cines ha sigut tan important que que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’era Així, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari sistema El 5.1.3 Equipament bancari ------instal havia hi que bancàries oficines les totes perdut han quatre comarca, la componen que 31Dels municipis 2009,el a0,31 2015. el en en km² per 0,47 de passar oficines en important reducció una mostra comarca la de superfície la de base L’anàlisi la sobre habitants. mil cada per 0,8 de oficines valor el mostra 1,1, en tuava 2015 el en que mentre si se 2009 el en ràtio la habitants, mil cada per d’oficines En termes València. de província la de mitjana la que caiguda mateixa la tament 33,8%, del exac disminució una sa 5.4 i5.5) cines 2009anys i 2015 69 de ofi sigut ha els entre d’oficines nombre el en ció reduc la Safor la de comarca A la de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on població espanyola en viu municipis 2,5% un la de Enefecte, financera. un problemaapareix nou: l’exclusió . lades al territori. Els municipis municipis Els territori. al lades (Quadre 5.8, Figures 5.2, 5.3, , de 204, de a135. supo Això ------jana de la província. província. la de jana d’1,8,0,2 al mit la de superior molt valor un exhibeix bancàries oficines cinc amb km², Bellreguard per cines d’ofi ràtio la compte en tenint que 1,3 d’entre valor un i1,8, mentre 2015, el en habitants mil amb cada per alta més d’oficines densitat una presenten que municipis els són sa Comtes la i l’Alqueria de d’en Carròs Font la Valldigna, la de Simat Piles, període respectivament. el en menys bancàries i 14 oficines 31 amb i Oliva, a Gandia són unitaris termes en importants més duccions re Les bancàries. oficines tenien no 2009 el en ja iPalmera Safor la de Guardamar de la Conquesta, tellonet Cas Beniflà, Almiserà, Alfauir, tries. iPo Jeroni Sant de Llocnou rredrà, d’exclusió són Beni Barx, financera asituació passen que comarca la de ------

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 98 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2009) Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2009) (2009) Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2015) Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2015)

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con Gandia, actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de València se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

100 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2

pl con za ec ex fr fr p de pú co El s escos: carnisseries, peixteries, carnisseries, escos: uiteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, uiteries, ementàries. erceixen una funció social i social funció una erceixen r-se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en r-se blic integren un nombre ampli nombre un integren blic onòmica important en localit- onòmica important m a equipament de caràcter de m aequipament siderable d’activitats com- siderable d’activitats mercats municipals, mercats arades o punts de venda venda de o punts arades que que - - - - -

comercial més gran. més comercial més poblades disposen d’una oferta àrees les que manera de població, la de a la distribució responen minorista del comerç territorial de localització pautes les Valenciana, Comunitat A la

blim ve El ge ig ge po r es mu qu am pa pen d’ El ga fu am or me El inc desm en o ll o co de s establiments comercials inde- comercials establiments s ambulants s mercats nds especialitzat en totes les totes en especialitzat nds nda efectuada fora d’un esta- fora efectuada nda sen permanentment d’una imat- permanentment sen departaments per ganitzat manera ocasional, periòdica als mescla comerç, serveis co- co- serveis comerç, mescla als mmes de productes. de mmes ts per una o diverses entitats, entitats, odiverses una per ts ocs degudament autoritzats, degudament ocs losos camions botiga. losos nt comercial no especialitzat, no especialitzat, comercial nt ns i activitats complementàri- ns i activitats b assortiments amplis ipro- amplis b assortiments b criteri d’unitat; el treball dels dels treball el d’unitat; b criteri centres comercials, elacionades amb l’entorn, i dis- idis- l’entorn, amb elacionades dents, planificats i desenvolu- planificats dents, grans magatzems grans ent comercial permanent, comercial ent ntinuada, en els perímetres perímetres els en ntinuada, estió unitària (AECC). unitària estió instal untables o transportables, untables . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , més dèbil a causa de la importància importància la de acausa dèbil més vegada cada comarcal capital a la amb una centralitat grandària poca la per municipis, seus dels consum de capacitat menor la mostren Cofrentes iElValle de Navarrés de Canal la Buñol, de Hoya La quena, Utiel-Re Ademuz, de ElRincón nía, Serra La com al’interior més ques comar les contra, Per habitants. dels iconsum compra de capacitat la en reflecteix es ique territori el en rellevant isocial econòmica tat l’activi dinamitzen que comarcals acapitals com actuen que Gandia, amb Safor ila Ontinyent amb baida Vall la d’Al Xàtiva, amb Costera la Sueca, amb Baixa Ribera la Alzira, amb Alta Ribera la Llíria, amb Túria del Camp el Sagunt, amb Morvedre de Camp el com mitjana, grandària de comarcal capital una tenen que comarques les ha hi València de cia 2013). provín a la nivell segon En un Valenciana (La Caixa, Comunitat la de comercial isuperfície oferta major la concentren l’Horta de L’àrea comarques iles València de 2013). (La Caixa, detallista comercial l’oferta de 48,4%total del (INE, Valenciana 2016)munitat iel 51,29%el Co la de població la de de ValènciaLa província representa ------ca (Quadreca 5.10) comar la de serveis ide ministratiu (74.814gran ad icentre habitants) més població la Gandia, de ciutat la Hi destaca a l’interior. rural ter caràc i de litoral zona ala turístics municipis, de diversitat una tueixen consti la Safor la de comarca La (Quadre València de 5.9).cial l’equipamentque produeix comer comercial i l’atracció proximitat la menor, a causa de fonamentalment equipament un té comarques altres a superior població una Túria amb de Camp el això, No obstant cials. comer i4centres ambulants cats 39 ha hi mer Safor iala comercials; i 2 centres ambulants 34 mercats i municipis deu en municipals cats mer ha hi Alta Ribera a la mercials; co i 22 centres magatzems grans 4 ambulants, 82 mercats cipals, muni mercats 44 amb València i l’Horta de comarques ales alta més concentració una ha hi privats, i públics espais els en concentra es que comercial a l’oferta Quant 2015). ira, v iRo (Mollá, Gil rural litoral-sistema franja la dualitat queda reflectida tant iper metropolitana, il’àrea sal ica cap del icomercial econòmica ------101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI (Cuadro 5.10). (Cuadro comarca la de servicios yde (74.814 administrativo ycentro habitantes) tamaño mayor de población Gandia, de ciudad la Destaca interior. el en rural carácter y de toral li zona la en turísticos municipios, de versidad di una constituyen la Safor La de comarca La 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ciales DirectoriodeCentrosyParquesComerciales2016laAsociaciónEspañola yParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). Cuadro 5.9Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València.Fuente:Censo de MercadosMunicipalesy de Comercio Mercados deventanoy Consumo, sedentaria delaDirecciónGeneral datos centros comer- EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403

- - - - - equipamientos 52,86 % Número 157 cuentan con un mercado municipal. municipal. mercado un con cuentan Valldigna la de Simat con junto municipios tres Éstos Valldigna. la de yTavernes Oliva Gandia, de los Destacan estivales. periodos los en litoral el en especialmente comarca, esta en sentativos repre son también ambulantes mercados Los Vital. yLa yor Ma MYO, Plaza Comercial Parque Gandia, four Carre comerciales: centros con comarca la de ciudad única la Es comerciales. y equipamientos formatos de diversidad una con cuenta Gandía Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 las de la Ribera Alta y la Ribera Baixa, la Safor y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio ta de proximidad de las pequeñas poblaciones. de proximidad ta se dirige, a la complementar ofer principalmente comarca la de interior del ambulante oferta La

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 0 0 0 0 0 0 - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIALDELASAFOR Comerciales 2016delaAsociaciónEspañola CentrosyParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). 5.10 Cuadro Ador Alfauir Almoines Almiserà Alqueria delaComtessa,l’ Barx Bellreguard Beniarjó Guardamar delaSafor Benifairó delaValldigna Xeraco Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Xeresa Miramar Llocnou deSantJeroni Oliva Piles Palmera Palma deGandía Potries Rafelcofer Real deGandia,el Rótova Simat delaValldigna Tavernes delaValldigna Vilallonga Provincia Comarca C.Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

Equipamiento comercial de La Safor. Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados de venta no sedentaria de la Dirección General de Comercio y Consumo, datos centros comerciales Directorio de Centros yParques de Comercio yConsumo, Directorio datos de centros comerciales General Dirección la venta nosedentariade y Mercadosde Mercados Municipales Censo de La Safor.Fuente: de Equipamiento comercial

Población 2016 4.959.968 2.544.264 172.821 74.814 25.789 17.485 6,79 % 1.437 1.451 2.322 1.280 4.582 1.756 3.058 1.596 1.600 2.197 5.732 3.764 2.609 1.011 1.561 1.017 2.757 1.374 2.286 1.276 3.341 4.375 451 273 490 141 453 543

equipamientos 4,82 % Número 157 Mercados municipales 83 1 4 1 1 1 ------

Puestos conventa 3,43 % 1.868 3.916 64 11 15 29 9 ------

equipamientos 12,34 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 39 1 1 1 1 1 1 1 5 1 2 1 1 2 1 1 1 1 1 3 2 1 2 1 1 1 2 2 - - - -

Puestos conventa 20.654 40.508 8,72 % 1800 408 130 210 119 263 214 10 18 15 16 12 40 30 13 71 82 21 14 12 29 42 6 4 5 5 5 6

almacenes 0,00 % Grandes 4 0 6 ------

equipamientos 11,76 % Centros comerciales Número 34 64 4 ------4

149 7,45 % Locales 1.999 3.679 ------14-9 - 103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 104 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI ductos de consumo cotidiano, mientras que en en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry 1.000 m (de de más grandes 317por supermercados representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11) (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 2 ), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos, . - - - - - alcanza a una parte de la comarca de La Vall d’Al La de comarca la de parte auna alcanza que Safor, sino La de comarca ala limita se no comercial materia en Gandia por jugado El papel 5.12) (Cuadro 10.000 de más de cuadrados mercado metros hiper yun grandes supermercados yun treinta medianos, supermercados veinticuatro vicios, autoser veintinueve Cash&Carry, cinco por ta compues está Safor La de comarca la de taria alimen base de minorista comercial oferta La 2016). (Pateco, tantes 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes 5.000 de o más población una con municipios . ------dependen en materia de servicios y comercio. dependen de en servicios materia que la yde Gandia sobre pivotan que poblaciones pequeñas componen la comarca la de El interior y turística. la población residente a atender para diversa servicio libre de oferta una desarrollado han también que blaciones po son yOliva Valldigna la de Tavernes Xeraco, municipio. su en hipermercado un con cuenta que única la yes Cash&Carry cuatro cuenta 10 supermercados medianos, 3 autoservicios), grandes, (21 supermercados libreservicio de tos con ely mayor cuenta número de establecimien ydiversa cuantiosa es comercial oferta Su canas. cer comarcas otras yde Alta Marina la de baida, - - - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 la Valldigna municipal. mercat tenen de Simat amb junt que municipis tres Els Valldigna. la de iTavernes Oliva Gandia, de els Destaquen estivals. períodes els en litoral al cialment a la comarca, espe representatius són també ambulants mercats Els La Vital. i Mayor MYO, Plaza comercial parc el Gandia, Carrefour comercials: centres amb comarca la de ciutat l’única És comercials. i equipaments formats de diversitat ha hi A Gandia 1881 en terna (Mollá, 2014). A. Pa de Municipal Mercado el fue cia Valèn de provincia la en abrió se que mercados los de Elprimero zona. la de habitantes alos productos sus ofrecían y artesanos agricultores era eldicionalmente lugar donde los Tra mercados. asus ligada cuentra muchos pueblos de l’Horta se en de donde se La asientan. historia del municipioción fresca o barrio de alimenta centros los principales como suelencomarcas constituirse estas de municipales mercados Los ------la Comunitat Valenciana. la Comunitat a com València de província ala tant servei lliure de comerç del mitat la més de ció alimentària, concentren distribu la en consolidat més format el són supermercats Els mercats. i 18 a l’engròs hiper 32 autoserveis A València és on s’assenta una do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç m (de 1.000 de més grans mercats 317 per super representada està de València a la província mentària ali base de servei L’oferta lliure de (Quadre 5.11) Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació tat de les poblacionstat xicotetes. de l’oferta proximi complementar a s’adreça, principalment, comarca la de l’interior de L’oferta ambulant 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans, . ------tiosa i diversa i té la quantitat més més quantitat la ité idiversa tiosa quan és ha hi que L’oferta comercial Alta i d’altres comarques properes. Vall la d’Albaida, de Marina la part una abasta que Safor,sinó la de ca comar ala limita es no comercial matèria en Gandia té que El paper (Quadre 5.12). quadrats tres me mil deu de més de hipermercat i un grans supermercats trenta-un vint-i-quatre supermercats mitjans, autoserveis, vint-i-nou al’engròs, veis autoser cinc per composta està for Sa la de comarca la de alimentària base de detallista L’oferta comercial 2016). (Pateco, habitants mil i trenta mil deu d’entre població una amb municipis en zen localit es valencians supermercats Un 31,1% supermercat. de mat dels for el presència més té habitants omés mil cinc de població una amb que en municipis mentre quotidià, de consum de productes proveïment el faciliten que autoserveis els minen predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als ------nen en matèria de serveis i comerç. serveis de matèria en nen depe qual la ide Gandia sobre ten que pivo nen poblacions xicotetes compo la L’interior comarca la de iblació la turística. resident po la a atendre per diversa servei lliure de oferta una desenvolupat han també que poblacions són Oliva i Valldigna la de Tavernes Xeraco, mercat. hiper un ha hi on població l’única és i al’engròs autoserveis quatre ha hi autoserveis), tres mitjans, mercats super deu grans, (21 supermercats servei lliure de d’establiments gran ------105 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 106 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Cuadro 5.11ComerciominoristadebasealimentariaporcomarcaslaprovinciaValència. COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS València Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La Camp deTuria Camp deMorvedre La Valld’Albaida La Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Ribera Municipios Safor Serranía Costera Alta Baixa

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 1 5 0 1 4 0 0 3 0 0 0

47,8 % Autoservicio (≤ 399m 623 298 109 53 29 21 10 25 10 11 13 20 30 7 8 2 3

2 ) 39,08 % 400-999 m Fuente: Alimarket.Diciembre2017. 609 238 139 70 11 24 11 28 5 0 3 2 5 4 4 2 0

Supermercado 2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 13 31 13 11 24 27 9 1 4 4 1 0 0

2 50,00 % ≥ 2.499m 1 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

2 2.500- 4.999m 16,7 % 1 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 7 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 Cuadro 5.12 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIA Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Benifairó delaValldigna Beniarjó Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Almiserà Alfauir Ador Comarca Villalonga Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palmera Palma deGandía Oliva Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Guardamar delaSafor Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Municipios

Fuente: Alimarket.Diciembre2017.

15,62 % Cash&Carry 69 32 5 1 4 ------

9,73 % Autoservicio (≤ 399m 623 298 29 1 1 1 2 1 1 1 2 2 1 1 1 2 2 1 1 5 3 ------

2 ) 10,08 % 400-999 m 609 238 24 10 1 1 4 1 4 3 ------

Supermercado 2 9,78 % ≥ 1.000m 626 317 31 21 1 1 1 2 1 3 1 ------

2 0,00 % ≥ 2.499m 1 0 2 ------

2 2.500- 4.999m 0,00 % 1 0 6 ------

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 0,00 % 19 6 0 ------

2 10,00 % ≥ 10.000m 17 10 1 1 ------2 107 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (rojo) se con- centra en la ciudad de València y, por último, las cinco comarcas marcadas en color azul pre- sentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turis- Rosa Yagüe Isidre March mo es una actividad residual o testimonial.

Entro del turismo de playa, la comarca líder indiscutible es La Safor, con un impresionante índice de 184,54. Este liderazgo también lo es en términos absolutos, con un elevado peso de la comarca en el conjunto del alojamiento turís- Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016). tico provincial, el 35,35 % del total.

En cuanto a la modalidad de alojamiento “apar- En cuanto a municipios turísticos líderes hay En cuanto al indicador de Plazas por 1.000 habi- tamento”, está muy concentrada en las comar- que decir que La Safor lidera con claridad el tantes, que informa acerca de la intensidad en cas litorales, por medio del típico “apartamento ranking de los municipios con mayor número de alojamiento turístico, el gráfico desvela algunas de playa en alquiler”. La Safor sustenta gran plazas de alojamiento disponible, con 6 de los 9 diferencias respecto al ranking de plazas en parte de su oferta de alojamiento en esta mo- que figuran en el gráfico. Gandia es el municipio términos absolutos. Nuevamente son munici- dalidad, de ahí su acusada intensidad, cifrada turístico líder indiscutible en el ámbito de playa, pios de La Safor los que lideran el Cuadro 5.8, en 7,43 veces más apartamentos que su peso con el 18,8 % de las plazas de toda la provincia, copando los tres primeros puestos y cinco de poblacional. tan sólo por detrás de la capital. (Figura 5.8) los 7 totales.

108 «apartament», està molt concen molt està «apartament», d’allotjament modalitat ala Quant 35,35% el vincial, total. del pro turístic l’allotjament de conjunt el en comarca la de elevat pes un amb absoluts, termes en és ho bé 184,54. de tam nant que Lideratge impressio índex un Safor,amb la és indiscutible capdavantera comarca la platja, de turisme al fa que Pel o testimonial. residual una activitat és hi turisme el que constància deixa que cosa baix, molt turístic tjament un índex d’allocolor blau presenten en marcades comarques cinc les i, finalment, icasal cap al concentra es (en roig) urbà Elturisme rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les Enverd platja. delun de turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, jament d’allot cipal d’intensitat indicador (Figura 5.6) (Figura gràfic El 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 mostra el prin el mostra ------Pel que fa a municipis turístics cap turístics a municipis fa que Pel poblacional. pes el que 7,43en apartaments més vegades xifrada té, que acusada intensitat la això per apartament, modalitat la en d’allotjament l’oferta de part gran sustenta Safor La lloguer». en de platja del «apartament típic mitjà per litorals, comarques ales trada en el turisme de platja en bona part part bona en platja de turisme el en gràcies a l’especialitzacióturística intensitat en capdavantera víncia pro la de comarca la és Safor La totals. set dels icinc llocs primers 5.8 lalideren Figura que els Safor la de municipis són Novament absoluts. termes en ces pla de rànquing del respecte cies diferèn quantes unes desvela gràfic el turístic, en allotjament intensitat la sobre informa que habitants, mil per places de al’indicador Quant 5.8) (Figura capital. la de darrere per sols tan província, la tota de ces 18,8 el amb platja, de pla les %de en líder l’àmbit indiscutible turístic municipi el és Gandia gràfic. el en ha hi que nou dels sis amb disponibles, d’allotjament places més amb cipis muni dels rànquing el claredat amb lidera Safor la que dir cal davanters ; copen els tres tres els copen ; ------Figura 5.8Fuente:ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) Figura 5.7 totals de la província. El segon lloc lloc Elsegon província. la de totals 18,8% d’allotjament places les de 16.969 ha hi Gandia A el places, places d’allotjament turístic. de quantitat de termes en provincial rànquing el lideren que municipis dos els iOliva, Gandia destaquen quals Dels costaners. municipis dels Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) places per mil habitants, de 184,54. de habitants, mil per places de l’indicador amb mesurada jament, d’allot d’intensitat taxa a una gràcies relatius, termes en també vincial pro rànquing el lidera comarca La provincial. del total 7,62% el representen que places, 6.874 amb Oliva, l’ocupa, adistància, - - 109 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 110 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI con 1.220 plazas. Por tanto, la Safor concentra concentra Safor 1.220 la con tanto, Por plazas. Valldigna, la de Tavernes de delante por tres 1.672 con Daimús 1.346, con y Miramar los 2.346 con plazas, Xeraco de trata Se provincial. 10top el en entran comarca la de más nicipios mu tres alojamiento, de plazas de En términos 69% total. el del representan na municipios. Gandia, y Tavernes Oliva de la Valldig tres concentran la población la de parte buena 3.000 de menos habitantes, con mayoría la (31 total), en municipios de número elevado un excelencia. poblada, Densamente y formada por por litoral de turística comarca una es Safor La x1.000 184,54.“plazas de habitantes”, detensidad alojamiento, medida con el indicador in de tasa auna gracias relativos, términos en también provincial ranking el lidera comarca La vincial. 7,62% el pro total representan que del plazas 6.874 con comarcal, municipio otro el Oliva, cia adistan ocupa lo lugar Elsegundo provincia. la de totales 18,8%el alojamiento de plazas las de Gandia 16.969 alberga plazas, nada menos que (Figuraalojamiento turístico. 5.9 y5.10) de plazas de número de términos en provincial ranking el lideran que municipios dos los y Oliva, Gandia destacan ellos De costeros. municipios sus de parte buena en playa de turismo el en gracias a su especialización turística intensidad en líder provincia la de comarca la es Safor La TURÍSTICO SECTOR 5.3 - - - - - lor 7,43, provincial. lor la en destacado líder va un con / % población, % apartamentos tasa la por medido apartamentos, de Intensidad de indicador el en patente queda alquiler de mento aparta el en comarcal especialización La tivo. adquisi poder menor de a turistas tariamente priori atrae y que sector el para añadido valor considerada lalidad de menor de apartamento, moda la en comarca la de costeros municipios los de especialización la reflejan datos Estos estrellas. de tres hotel un con 218 sus combina apartamentos Miramar oferta. única como 34 apartamentos con yPiles 120con apartamentos Bellreguard, de sus plazas disponibles. Lo mismo sucede en 100 el % representa alojamiento de modalidad 331, con y Daimús esta 420con apartamentos Xeraco en Así, playa. con comarca la de cipios muni demás los todos en total prácticamente es alquiler” de “apartamento formato al pecto o especialización dependenciaplazas. res Esta de absolutos términos en peso su superando (el13,3 y Oliva tota) % del provincial) total del (el 21,7 2.001 con Gandia te apartamentos % claramen Safor, destacando La en ubican se la provincia en toda disponibles apartamentos los de mitad La apartamentos. los miento, aloja de modalidad a una turístico potencial gran su medida gran en debe comarca La la capital. València, incluyendo provincial, a nivel jamiento alo de plazas más 10 con los de seis municipios ------nicipios costeros de la comarca copan buena buena copan comarca la de costeros nicipios mu los esperar, de era como turístico, miento Retomando el indicador de de aloja intensidad municipios. 7 entre repartidas ofertadas, les rura casas 8 las únicamente Son inexistente. prácticamente es rural turismo de actividad la montañosa, mar, del orografía y con kilómetros 10-15 aunos comarca, la de interior el en ubican se que municipios de número elevado al Pese el denominado albergue “Mar juvenil i vent”. Piles, de municipio el en características estas de establecimiento un acoge que sí realidad en pero indican queles no de dispone ningún albergue, oficia datos Los comarca. la en o testimoniales nulas son alojamiento de modalidades de El resto Gandia. en dos y otras va Oli en dos Tavernes, en ellas de tres pensiones, ysiete hostales siete ofrece también comarca d´En La Font yla Miramar Carròs. Rótova, en (2) y Tavernes (3), y uno Oliva Vilallonga en can ubi se hoteles de Elresto hotelero. alojamiento de plazas de términos en València, de ciudad la de detrás únicamente provincial, lugar gundo se en comarcal capital a la sitúan cifras Estas pensiones. y dos hostales cinco 23 hoteles, con Gandia, en concentra se hotelera oferta La 5.7) (Figura costeras. comarcas las tre en destacado lugar primer el ocupando marca, co la ofrece que 12 azules las por banderas impulsado ve se litoral de turístico El atractivo

------5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 de litoral per excel per litoral de turística comarca una és Safor La pràcticament total en tots els altres altres els tots en total pràcticament és que lloguer» de «apartament al format o dependència respecte de places.absoluts Especialització termes en pes el superant total) del (el 13,3% iOliva provincial) total del (el 21,7% 2.001amb apartaments Gandia clarament destaca hi Safor; ala són província la tota en nibles dispo apartaments dels mitat La apartaments. els d’allotjament, litat moda auna turístic potencial gran el manera gran en deu comarca La València,closa la capital. d’allotjament in provincial, a escala places més amb municipis deu dels sis concentra Safor la tant, Per ces. 1.220 amb Valldigna, la de nes pla Taver de 1.346, davant per tres els 1.672 amb Daimús amb iMiramar 2.346 amb Xeraco de places, tracta Es 10 top el en provincial. entren comarca la de més municipis tres d’allotjament, places de En termes (Figura 69% 5.9 total. el del i5.10) Tavernes de la Valldigna representen i Oliva Gandia, municipis: tres centren con la població la de part bona tants, 3.000 de menys habi amb majoria la (31 total), municipis en de elevada quantitat una per iformada poblada, . lència. Densament ------Figura 5.10OfertaturísticadelCamp deMorvedre 111 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 112 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI actividades náuticas. actividades en especializadas ellas de seis activo, turismo de actividades a ofertar dedicadas empresas (2017), ocho València con cuenta comarca la de Diputación la de datos a los Atendiendo poblacional. tamaño escaso su con comparación en respetables mar, cifras 20Mira de ylos Daimús de 30 restaurantes los y especialmente 24 los Xeraco de destacar 41. Tavernes 104 adistancia y ya A aporta Oliva 360 con restaurantes. a Gandia, lógicamente corresponde oferta mayor La poblacional. peso su de encima por claramente provincial, total 10,68% el del 662 con restaurantes, cuenta comarca la restauración, la de campo En el deplaza alojamiento. ninguna ofertan no ellos de siete sólo tan ca, comar la conforman que 31 los De municipios 100. tasa la supera que marcal 138,59 de co tasa una municipio con otro el es Bellreguard ranking. del lugar y séptimo sexto 266,55 de tasa 226,81, con yGandia el ocupan una con Safor. Oliva la de Guardamar de nicipio mu pequeño el encuentra se ofertada, plazas 1.000 las alcanzar no al ranking del fuera pero (585,71)(409,28). superior incluso tasa una Con (546,76),Daimús (515,91) Miramar y Xeraco comarca: la de a municipios corresponden zas pla No primeras en vanoprovincial. las tres ranking del posiciones primeras las de parte TURÍSTICO SECTOR 5.3 - - - - - Figura 5.9OfertaturísticadelCampdeMorvedrevsprovincia.Fuente:ElaboraciónpropiaapartirIVE(2016). poco dispone de dispone ningúnpoco balneario. ytam bodegas de carece Safor la Finalmente, cuatro. con Valldigna la de Tavernes cando PR ubicados enrecorridos la comarca, desta 11 de total un los Son senderismo. del terreno el en montañosa yorografía naturales cursos re sus de provecho sacando está comarca La - - - 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 capital comarcal en comarcal segon lloc pro capital la situen que Xifres pensions. i dos hostals cinc 23 amb hotels, Gandia, a concentra es L’oferta hotelera costaneres. les comarques entre lloc destacat primer el ocupa hi comarca; ala ha hi que blaves banderes dotze les sa l’impul litoral de L’atractiu turístic província. ala destacat ter 7,43, valor un amb població, capdavan de cent per tant entre d’apartaments cent per tant de taxa la per mesurat d’apartaments, d’intensitat l’indicador en patent queda lloguer de tament L’especialització comarcal en l’apar baix. més adquisitiu poder de turistes prioritàriament atrau i que sector al per afegit valor menor de la siderada con d’apartament, modalitat la en ca comar la de costaners municipis dels l’especialització Les dades reflecteixen estreles. tres de hotel un amb 218Miramar combina apartaments oferta. aúnica com 34 apartaments amb iPiles 120amb apartaments aBellreguard, ocorre Elmateix bles. per decent cent les places disponi el d’apartamenttjament representa 331, amb d’alloi Daimús modalitat la 420 amb apartaments aXeraco Així, platja. amb comarca la de municipis (Figura 5.7) (Figura ------ciutat de València, en termes de pla de termes en València, de ciutat la de darrere per únicament vincial, però fora del rànquing en no arribar arribar no en rànquing del fora però (585,71), superior itot fins taxa una (515,91) (409,28). iXeraco Amb (546,76),Daimús marca: Miramar co la de a municipis corresponen places primeres tres les debades, No provincial. rànquing del sicions po primeres les de part bona copen comarca la de costaners municipis d’allotjament els òbviament, turístic, d’intensitat l’indicador En reprendre municipis. set entre repartides rurals, cases huit ha hi Únicament inexistent. pràcticament és rural turisme de tat l’activi muntanyosa, orografia i amb mar, del quilòmetres oquinze deu a uns comarca, la de al’interior ha hi que cipis Tot considerablede muni i la quantitat «Mar ivent». juvenil alberg denominat el n’hi aPiles, que un ha sí realitat en però alberg, cap ha hi indiquen que no dadesLes oficials nul són hi ment d’allotja modalitats de resta La aGandia. idos aOliva dos Tavernes, a tres pensions, iset hostals set ha També d’en hi Carròs. Font ila mar Mira (2) iTavernes ga aRòtova, i un (3), aOliva Vilallon situen se d’hotels resta La hoteler. d’allotjament ces . les o testimonials. otestimonials. les ------Figura 5.7 distància els 41 els S’han Tavernes. de distància n’hi 104 ha AOliva a ija taurants. 360 amb a Gandia, res lògicament correspon oferta major La cional. pobla pes del damunt per rament cla 10,68%el provincial, total del 662 ha hi restaurants, comarca a la restauració, la de camp En el d’allotjament. plaça cap tenen no set només saforencs, 31Dels municipis 100. taxa la supera que comarcal pi 138,59 de taxa una munici l’altre és amb Bellreguard rànquing. del lloc 226,81,amb iseté sisé el ocupen 266,55 de taxa una amb iGandia Safor. Oliva la de Guardamar de cipi muni xicotet el ha hi places, mil a les Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) - - - - - ni tampoc cap balneari. cap tampoc ni cellers ha hi no Safor ala Finalment, Tavernes de la Valldigna amb quatre. destaca hi PR comarca; ala onze ha del senderisme.sa en Hi el terreny muntanyo i l’orografia naturals sos recur dels profit trau comarca La nàutiques. activitats en pecialitzades es sis actiu, turisme de activitats rir aofe dedicades empreses huit ha hi (2017), València de tació comarca ala Dipu la de dades les Tenint compte en tenen. que població la amb compara es si respectables Miramar, xifres 20 iels de 30 Daimús de els cialment i espe 24 els Xeraco de destacar de ------113 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Tarongers i monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Alfauir Autor: Antoni Martínez Bernat VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

Formar parte de una asociación es una de las 39,84%, seguida de Oliva con un 15,74%, las po- a) Un primer grupo formado por aquellos muni- vías con las que la ciudadanía cuenta para po- blaciones que en mayor medida concentran las cipios con menor densidad asociativa –inferior der implicarse de manera activa en los asuntos asociaciones existentes en la comarca de La al 10,14‰, primer cuartil en el mapa más dé- públicos (Font, 2001). No en vano, un tejido aso- Safor. Ambos municipios concentran pues más bilmente coloreado– entre los que nos encon- ciativo sólido fortalece a su vez la democracia de la mitad de las asociaciones de la comarca, tramos las ciudades de Gandia (8,73‰) y Oliva de una sociedad al tiempo que favorece su ca- un 55,57%, por tanto, no es de extrañar que el (9,75‰) en las que se concentran el mayor nú- pacidad de respuesta ante los riesgos sociales resto de municipios posean unos valores que mero de entidades pero que a la vez tienen el (Subirats, 1999). La participación ciudadana a no superan el 10%, sobre todo si tenemos en mayor número de habitantes, que como hemos través de las asociaciones tiene una larga tradi- cuenta que La Safor se configura con un núme- visto suele estar relacionado (Cucó, 2015). ción en nuestro país, pero en los últimos años, ro elevado de localidades. Es más, diez de estos sobre todo a partir de la década de los 90, ha vi- municipios no superan el 1%: Almiserà, Caste- b) Un segundo grupo con una densidad asociati- vido un empuje importante especialmente a tra- llonet de la Conquesta, Beniflà, Guardamar de va mayor, con muchos municipios que superan el vés de la participación en entidades de nuevo la Safor, Alfauir, Llocnou de Sant Jeroni, Palme- valor medio provincial del 11,49‰, entre los que cuño, de formas y carácter diferentes a las que ra, Potries, Benirredrà y Simat de la Valldigna. destaca Ròtova con un 20,39‰. han sido predominantes hasta este momento Un valor relativo menor, pero que sin embargo como ha sido estudiado por diferentes autores en términos absolutos superan los valores que Los indicadores disponibles son insuficientes (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001; Ariño, Castelló presentan otras comarcas. para poder obtener una imagen ajustada de la Sandra Obiol y Llopis, 2001). Una esfera que ha crecido de red de asociaciones de la comarca y de las loca- Alícia Villar manera notable en los últimos años y el número El número de asociaciones por 1.000 habitan- lidades que la conforman. Los datos disponibles de asociaciones de la provincia de València ha tes, es decir, cómo se relacionan estas canti- no reflejan la capacidad de movilización social pasado de las 5.491 entidades en 1988 a las dades con la población municipal, se incluye en de las asociaciones ni el volumen y el carácter 29.492 en 2014 (Cucó, 2015). la Figura 6.1. En este caso son las poblaciones de la actividad desarrollada por estas mismas del Real de Gandia (18,01‰), Llocnou de Sant asociaciones. Aun así, las estadísticas anali- La comarca de La Safor, con 31 municipios, Jeroni (18,02‰), Alfauir (18,56‰) y Ròtova zadas nos permiten una primera mirada a los cuenta con un total de 1.722 asociaciones (20,39‰), las de mayor densidad asociativa recursos asociativos presentes en la comarca inscritas en su territorio. Esta cifra supone el según nos indican los datos disponibles en Con- y hacernos una idea de la presencia de las mis- 5,84% del volumen total de la provincia (Cuadro selleria de Governació i Justicia (2014). Y, al con- mas en la vida diaria de los ciudadanos. No está 6.1 y Figura 6.1) , respecto el total provincial trario, Simat de la Valldigna con un 4,63‰ es el de más destacar el trabajo de algunas entida- es una de las comarcas que presenta un volu- municipio con menor número de asociaciones des de la comarca siguiendo las indicaciones de men moderado, únicamente cuatro comarcas por mil habitantes. El valor medio comarcal se Novell (2017) como es el caso del CEIC-Alfons el tienen un porcentaje mayor: La Ribera Alta, sitúa en un 9,51‰, casi dos puntos menos que Vell en Gandia pero con perspectiva comarcal, L’Horta Nord, L’Horta Oest y la ciudad de Valèn- el valor medio provincial. Podemos distinguir promotor de la Xarxa d’Estudis Comarcals de cia. Centrando la mirada municipio a municipio dos grandes grupos: les CCV. También el Col.lectiu de Mestres de la se observa que es la ciudad de Gandia con un Safor, creada en la década de los 70 con clara

116 6.1 iFigura 6.1) (Quadre província la de total lum 5,84% el suposa vo que del Xifra territori. al inscrites associacions 1.722 de total un ha hi municipis, 31 Safor,amb la de comarca la A 29.492 2014 el en (Cucó, 2015). 1988 en 5.491 les de a les entitats de València la província ha passat de d’associacions nombre iel anys últims els en notable manera de 2001). crescut ha que Una esfera 2001; iLlopis, Cucó, Castelló Ariño, 2004; (Ariño, i Ariño autors diversos estudiat han com llavors, fins nants predomi ales diferents i caràcter formes de encuny, nou de entitats en participació la de através ment especial important impuls un viscut ha noranta, dels dècada la de partir a sobretot anys, últims els en però país, nostre al tradició llarga una té associacions les de através tadana 1999). ciu (Subirats, participació La socials riscos dels davant posta res de capacitat la n’afavoreix que alhora d’una societat democràcia la torn seu al enforteix sòlid ciatiu asso 2001). teixit un No debades, (Font, públics assumptes els en tiva ac manera de implicar-se a poder per ciutadania la té que vies les de una és d’un associació part Formar 6.1 RECURSOS SOCIALS , respecte del total total del , respecte ------Figura 6.1 Figura la en s’inclou municipal, població la amb quantitats les nen a dir, relacio és es com habitants, mil per d’associacions nombre El comarques. altres senten pre que valors els superen absoluts termes en això, obstant no que però la Valldigna. menor, Un valor relatiu de iSimat Benirredrà Potries, mera, Pal Jeroni, Sant de Llocnou Alfauir, Safor, la de Guardamar Beniflà, ta, de la Conques miserà, Castellonet l’1%: superen no Al municipis deu més, És localitats. de elevat nombre un ha hi Safor a la que compte en tenim si 10%, el sobretot superen no que valors uns tinguen municipis de resta la que estrany gens és no 55,57%,un comarca, la de tant per associacions les de mitat la de més tant per concentren municipis dos Safor. Totsla de comarca ala ha hi les associacions que concentren mesura major en que poblacions 15,74%,un amb d’Oliva seguida les 39,84%, un amb Gandia són que va s’obser amunicipi municipi mirada la En centrar València. de ciutat la i Oest l’Horta Nord, l’Horta Alta, ra Ribe la alt: més percentatge un nen te comarques quatre únicament moderat, volum un presenta que comarques les de una és provincial ------. Cuadro 6.1Fuente:ConselleriadeGovernacióiJusticia(2014) NÚMERO DEASOCIACIONES Almiserà Tavernes delaValldigna Bellreguard Castellonet delaConquesta Comarca/Provincia Palma deGandia Potries Llocnou deSantJeroni Alfauir Guardamar delaSafor Comarca Gandia Oliva La Fontd’enCarròs Xeraco El RealdeGandia Villalonga Daimús Piles Almoines Rótova Rafelcofer L’Alqueria delaComtessa Beniarjó Xeresa Barx Benifairó delaValldigna Miramar Ador Simat delaValldigna Benirredrà Palmera Beniflá Municipios

Número asociaciones 1.722 127 271 686 59 18 18 45 43 41 32 28 27 27 25 23 21 20 17 17 16 13 10 36 26 26 26 2 8 2 6 6

Porcentaje 100,00 39,84 15,74 5,84 0,12 7,38 3,43 2,61 2,50 2,38 2,09 1,86 1,57 1,57 1,51 1,51 1,51 1,45 1,34 1,22 1,16 1,05 1,05 0,99 0,99 0,93 0,58 0,12 1,63 0,75 0,46 0,35 0,35 117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS embargo, si hablamos de número de trabajado 58,54%. trabajo: Sin propio su mediante socios sus por ejercida es actividad cuya aquellas decir es asociado, trabajo de cooperativas las man for lo València de provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter el Respecto 73,39% y el trabajadores. los de entidades las 55,32% un València: de de provincia la de torio terri en concentran se cooperativas estas de mayoría La sociedades. de tipo aeste culados vin 19,55% españoles un trabajadores los de y españolas 10,7%un cooperativas de total del relativos valores en suponía Esto trabajadores. 45.096 de total un con Valenciana Comunitat la en Social Seguridad la en alta de situación en 1.260, había cooperativas Social sociedades ySeguridad Empleo de Ministerio del datos los 2015). yHaro, Sanchis (Campos, En2016, según territorial desarrollo su en como así ubican, se donde lugar del y social territorial cohesión la en pueden incidir positivamente cooperativas Las territorio. un de social tejido el en damental en un fun elemento referencia) las convierten en sucapacidad comunidad de reinversión de y interés osu democrática (como gestión su cooperativas las de rectores principios Los rio. territo su en radicadas cooperativas entidades de número el son comarca una cuenta que los con sociales recursos los mejor conocer para importante lugar, elemento un En segundo Safor. La de asociativo namismo di importante un de ejemplos Son comarca. la de educativa realidad la en incidir de intención 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Figura 6.1Númerodeasociaciones tats que la conformen. Les dades dis dades Les conformen. la que tats locali les ide comarca la de ciacions d’asso xarxa la de ajustada imatge per a una poder ficients obtindre Els disponibles indicadors són insu de l’11,49‰.vincial pro mitjà valor el superen que nicipis mu molts amb alta, més associativa densitat una amb b) grup Un segon (CUCÓ, 2015). relacionat està vist hem com que fet habitants, més ha hi alhora on però entitats, més concentren es (8,73‰)Gandia (9,75‰), iOliva on ha hi 10‰– quals al els ferior entre –in baixa més associativa densitat amb municipis de a) grup Un primer grups: grans dos distingir Podem provincial. mitjà valor el que menys 9,51‰, un en situa punts dos quasi se comarcal mitjà Elvalor habitants. mil per associacions menys amb pi 4,63‰, un amb munici lldigna el és (2014). Vala de Simat contrari, I al i Justícia Governació de Conselleria indiquen les dades disponibles a la que segons alta més associativa tat (20,39‰),i Ròtova d’una densi les (18,02‰),Jeroni (18,56‰) Alfauir (18,01‰),Gandia Sant de Llocnou I són les poblacions del Real de 6.1 RECURSOS SOCIALS ------NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2Númerodecooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos. de mobilització social de les associa les de social mobilització de la capacitat ponibles no reflecteixen desenvolupament territorial (CAM territorial desenvolupament el en com així situen se on lloc del i social territorial cohesió la en ment poden incidir positiva cooperatives Les d’un territori. social teixit el en en un element fonamental verteixen con les referència) de comunitat la en reinversió de capacitat i la rés o l’inte democràtica (com gestió la cooperatives les de rectors cipis prin Els territori. al ha hi que tives coopera són el nombre d’entitats comarca una en ha hi que socials recursos els bé més a conéixer per important element un lloc, En segon en ciutadans. dels diària la vida tenen que presència la de idea una fer-nos i comarca ala presents associatius recursos als mirada primera una ten les analitzades estadístiques perme així, Encara aterme. duen que tivitat l’ac de caràcter iel volum el ni cions Comarca Porcentaje Co Porcentaje Provincia marca/Provincia

100,00 100,00 2241 Total 4,73 106 ------

sumidors i usuaris amb un 42,05%. un amb iusuaris sumidors de con en les cooperatives centren con es treballadors, de nombre de parlem si 58,54%. això, No obstant el treball: seu el mitjançant socis els fan que la aactivitat com tenen que a dir, és les associat, treball de ves cooperati les formen la part major la València de província ala ratives, coope les de caràcter al fa que Pel 73,39% i el treballadors. tats dels 55,32%un València: de enti les de província la de territori en centren con es part major La societats. de tipus a eixe vinculats espanyols dors 19,55% iun panyoles treballa dels es 10,7%cooperatives de total del un relatius valors en suposava Això 45.096 de treballadors. total un amb Valenciana Comunitat a la cial So Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260havia societats , hi Social ySeguridad Empleo de rio 2016, segons les dades del Ministe SANCHISPOS, i HARO, 2015). En el Agrarias 10,38 12,23 4,01 274 11 Fuente: IVE(2003)

rbj scaoVivienda Trabajo asociado 73,18 70,75 1640 4,57 75

------6.2 enCom el podem Quadre observar realitat. seua la de dimensions rents dife les de mesura de d’indicadors construcció la faciliten perquè local l’àmbit de administracions nostres les de atenció més ireclamar l’anàlisi de resultats els cura amb agafar cal Però analitzada. realitat ala mació aproxi primera una permeten però nombre de treballadors), al contrari, d’anàlisi (per exemple, no el tenim ni dimensions inclouen les mateixes actualitzades tan no estan marcal ico municipal aescala dades Les associat (70,75%).associat Un 10,38% són treball de part major la en ratives coope Són intermedi. lloc un ocupa comarques de resta la de valors als d’un és 4,73%cia fa que pel qual el en el de conjunt de Valèn la província (un 70,75%).sociat percentual Elpes as treball de 2003.el part major La en 106 de cooperatives total un via , a la comarca de la Safor hi ha hi Safor la de comarca , ala 1,89 1,89 4,73 106 2

16,98 8,14 9,86 Otras 221 18 ------119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 120 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS medio. Son cooperativas en su mayor parte de de parte mayor su en cooperativas Son medio. inter lugar un ocupa comarcas de resto del valores los 4,73% un de València respecto que de provincia la de conjunto el en porcentual (un 70,75%). asociado trabajo de éstas peso Su de 2003. en parte mayor La 106 cooperativas de total un con contaba Safor La de comarca 6.2 Como en el podemos Cuadro observar de dimensiones su realidad. diferentes las de medida de indicadores de construcción la facilitara que local ámbito del nistraciones admi nuestras por atención mayor una mar yrecla análisis este de resultados los cuidado con tomar que hay Pero analizada. realidad la a aproximación primera una permiten pero contrario, al trabajadores), de número el con siones de análisis (por ejemplo, no contamos las mismas ni incluyen dimen actualizados tan están no y comarcal municipal anivel datos Los 42,05%. un con yusuarios consumidores de cooperativas las en concentran se éstos res 6.1 RECURSOS SOCIALES , la , la - - - - sis. Existe pues en la comarca una significativa significativa una comarca la en pues Existe sis. sociales en considerados el análilos recursos de número mayor el concentran que los blación asociaciones son los municipios de mayor po de número del porcentual distribución la con visto hemos Como comarcas. las de rativas 15,09% un con Oliva, hablando– coope las de –cuantitativamente importancia de orden por sigue Le asociado. trabajo de marca), mayoría la co la de (uncooperativas 38,67%de total del 41 cooperativas total un inscritas había ciudad esta en que indican nos datos Los comarcal. ycapital habitantes de número mayor con cipio muni el también Gandia, es territorio su en vas cooperati de número mayor un con municipio El servicios. de ylas usuarios y consumidores de las crédito, de cooperativas las otras, entre encuentran, se donde diverso incluidas en un apartado de la están provincia– conjunto el presenta que el que mayor centual 16,98% yun agrícolas por –un peso perativas (70,75%). asociado trabajo Un 10,38% coo son ------tas necesidades. necesidades. tas aes respuestas den les que políticas mentar necesidades de sus ciudadanos y poder imple las mejor conocer de propósito el con local nivel a y actualizados desagregados suficientemente datos con contar por yabogar importancia esta entender central Es bienestar. su mejorar para alcance a su tienen ciudadanos los que cursos re los mejor poco un a conocer contribuye cas ycomar municipios nuestros de cooperativas En y de conclusión, conocer el asociativo tejido 2017). (Novell, sector el dinamizar para comarcal capital la de centro del ciantes comer por creada cooperativa Històric, Centre También Gandia podemos Comercial destacar . Valldigna la de Tavernes en situada bebidas de distribución a la dedicada 70,los yDisvall de década la en creada Oliva, en Transportes, de Olivense Sindical COSOTRANS-Cooperativa comarca la en destacan Plaza, Valencia por dos Según facilita los datos polarización territorial. ------6.1 RECURSOS SOCIALS orde d’importància –quantitativa- d’importància orde per Va darrere associat. treball de majoria la comarca), la de ratives (uncoope 38,67%de tives total del 41 coopera total un inscrites havia hi aGandia que indiquen ens dades Les comarcal. i capital habitants més amb municipi el també Gandia, és territori al cooperatives de alt més nombre un amb municipi El serveis. de iles usuaris i consumidors de les crèdit, de ves cooperati les altres, ha, entre hi on divers apartat un en incloses estan província– la de conjunt el presenta que el que alt més percentual pes un 16,98% iun agrícoles – cooperatives - - - destacar Gandia Comercial Centre Centre Comercial Gandia destacar També Valldigna. la de podem vernes aTa situada begudes de distribució ala dedicada 70, dels iDisvall dècada ala creada aOliva, Transports, de se Oliven Sindical TRANS-Cooperativa COSO comarca ala destaquen za, per Valencia Pla dades facilitades Segons les significativa. territorial polarització una tant, per comarca, l’anàlisi. ala Hi ha en considerats socials recursos dels part major la més població els que concentren de municipis els són sociacions d’as nombre del percentual bució distri la amb vist hem Com ques. de les comar de les cooperatives 15,09% un amb Oliva, parlant– ment ------que els hi donen respostes. respostes. donen hi els que dans i poder implementar polítiques ciuta dels necessitats les bé més local amb de conèixer el propòsit a escala i actualitzades agregades des suficientment dades tindre per iadvocar importància la entendre’n central És benestar. el a millorar per a l’abast tenen ciutadans els que sos recur els bé més mica una conéixer a contribueix i comarques municipis nostres dels cooperatives ide ciatiu asso En conclusió, el conéixer teixit 2017). (Novell, sector el dinamitzar per comarcal de la capital del centre comerciants per creada cooperativa Històric, - - - - 121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- ción de herramientas telemáticas especificas a de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y permi- situación del comercio local, que deben identifi- te acercar la actuación administrativa a un alto car los factores sociales, económicos y urbanís- Las Administraciones Públicas locales han porcentaje de usuarios, universalizando el servi- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar tenido un papel clave en la dinamización co- cio a través de la colaboración con la Federación propuestas de actuación sobre las estrategias mercial de las ciudades lo que se refleja en la Valenciana de Municipios y Provincias (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- creciente importancia que han ido concedien- ciones territoriales de inspiración comercial, así do al comercio dentro de la estrategia de ciu- Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos dad. Actuando en colaboración estrecha con especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- la Administración Autonómica, han desarro- nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de llado acciones de dinamización del comercio, ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o entre la que se encuentra la creación de figu- la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- Esta figura profesional tiene sus antecedentes una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que en los profesionales denominados “Asesores de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad servicios en el tejido asociativo-comercial va- los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá lenciano y en las Cámaras de Comercio. la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del La Red de Agencias para el Fomento de la entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada y apoyada desde la Dirección General de Co- nación comercial eficiente y competitiva dentro para prestar asesoramiento y apoyo técnico, mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- del territorio municipal; (3) potenciar los centros tanto a las propias corporaciones locales, en nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- comerciales tradicionales en los que se basa la cuanto a las decisiones que tienen que adoptar mercio y Trabajo, es un instrumento mediante articulación del territorio de la localidad, favore- en relación con el sector, como el conjunto del el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- ciendo su consolidación como función de centra- tejido comercial de cada localidad, ya sea en ción con la Administración Local, impulsa el lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- los procesos de modernización de las PYMES, proceso de modernización y ordenación del ción especializada a los operadores del sector en la renovación y desarrollo comercial de los comercio local. de la distribución comercial, mediante la utiliza- centros urbanos, así como en la consolidación

122 de la d’Economia Conselleria Soste iConsum Comerç de General recció Di la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres i valencià en les ciatiu-comercial asso teixit el en serveis prestaven ATC els amb junt que inoranta tanta comercial de les dècades dels hui de desenvolupament dels centres impulsors els ser van valencians (ATC)comerç» municipis els en que de tècnics «assessors denominats en els professionals antecedents els té que (AFIC). professional Figura comercial innovació la de foment al per agències sector: al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del mització dina de accions desenvolupat han autonòmica, l’Administració amb ta col en Actuant tat. ciu de l’estratègia de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial mització dina la en clau paper un tingut han públiques locals administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 . laboració estre ------col Valenciana, en el qual, la Generalitat Treball, mitjançant és un instrument i Comerç Productius, Sistemes nible, vei a través de la col la de através vei el ser universalitzant d’usuaris alt, percentatge a un administrativa l’actuació acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La zació i ordenació del local. comerç modernit de procés el impulsa cal, per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. mercial co dedesenvolupament l’activitat el procuren que proactives lítiques po de desenvolupament al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la i l’autonòmica, local l’Administracióde cooperació entre bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, il’administració. tatives represen organitzacions les ciants, comer els entre d’unió permanent anexe com i serveixen local merç en co especialitzades terlocutores a in com AFIC actuen oficines Les (FVMP). iProvíncies pis la Federació Valenciana de Munici . laboració amb l’Administració lo . laboració amb ------i modernització de l’estructura co l’estructura de i modernització acoadjuven l’efectiva racionalització que o projectes actuacions altres (8) qualssevol ciutat; la de comerç el dinamitzen que promocional ter caràc de actuacions (7) executar col equipaments els afecten que les en com així comercial, ció d’inspira territorials actuacions les en tant s’han desenvolupar, de que iinversions estratègies les sobre ció d’actua (6) propostes dinàmica; fer la condicionen en que i urbanístics econòmics socials, factors els car del local, comerç que han d’identifi situació la sobre estudis els en par a l’efecte;específiques (5) partici d’eines telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada especia informació a la l’accés cilitar (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els (3) potenciar municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; lectius; ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en redunden que municipi, del dins negoci de d’oportunitats ció ocapta creació la com així mercial, ------123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 124 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS especialmente relevante la actividad turística y turística actividad la relevante especialmente Es sector. aeste 85,2% el Gandia pertenecen 4.941 en las hay de que empresas servicios, sector al dedican se empresas estas de yoría ma gran La Gandia. de ciudad la en ubicadas están comarca la de Un 45,7% empresas las de vecinas. comarcas las de los sobre también sino comarca, su de municipios los sobre sólo no dad, Tradicionalmente Gandia ha centrali ejercido territorio. del vertebración la positiva manera de favorecido ha que lo supramunicipal rácter ca de equipamientos otros de concentración la fomentado han que servicios de proveedor pal yprinci neurálgico centro el es comarca la de Red AFIC, Gandia y Gandia, Oliva. ciudad principal dos con ciudadesSolamente oficina cuentan residencial. (Cuadrocarácter 6.3) de y playa sol de turismo un turístico, sector el en economía su basa litoral el económico, eje principal como naranja la de cultivo el con cola agrí principalmente es comarca la de interior el Mientras interior-litoral. dualidad territorial una por caracteriza se Safor La de comarca La PATECO.Oficina la por Valenciana, Generalitat la de y Consumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados Acción de nes Pla los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por rente prefe- uso de comerciales urbanos espacios de PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------pondientes planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su inicial que iban el diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: termedio del Área Funcional Comercial la Safor. la Comercial Funcional Área del termedio in comercial nodo ser ypor local ámbito del allá más van que ydotaciones equipamientos sus por Safor la comarca la en destaca también Oliva Safor. la de cial Funcional comercial delcabedera Área Comer es Gandia de ciudad la Además, Gandia. de sas el 41,9% concentran cenamiento de las empre y alma atransporte junto ambas comercial, la - - - - - de las alcaldías, apuesta por una mejora del pro del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, implicación de la sociedad valenciana”. valencianas de y las en comarcas la sostenible desarrollo de políticas las en municipios los de pel el pa potenciando haciamisos la sostenibilidad, compro yposteriores Aalborg de Compromisos los con línea en municipal gestión la de ámbitos los en todos de sostenibilidad gración de criterios 21, Local inte Agenda la yla como así Alcaldías las de Pacto del Acción de Planes los de efectiva implantación yla desarrollo el “Impulsar red la de 2017-2021,Estratégico misión como postula que Plan nuevo el elaborado ha Sostenibilitat ala Cap Valencians Municipis de Xarxa la europeo, rácter ca de yorganizaciones redes otras con relación yla compromisos los actualizados y mantener revitalizar de fin el ycon inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre ------INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación y Medio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadirlosmunicipios que que lo Municipis iProvíncies(FVMP)estabaactualizandolosdatospor Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro Ador Alfauir Almiserà Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almoines Benifairó delaValldigna Beniarjó Bellreguard Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palmera Palma deGandía Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Guardamar delaSafor Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflà Vilallonga Tavernes delaValldigna Oliva Miramar Gandia Font d’EnCarròs,la Daimús Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Municipios

Oficina No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí - - - -

Acreditada No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - - - -

Red Afic(1) Servicio mancomunado Nombre ------

Acre. No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - - - -

(2000 -2006)(2) 9,21 % PRODER 2 142 76 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 7

(2002 -2006)(2) LEADER + Programas dedesarrollo 202 67 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - -

Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 10,87 % 316 138 15 No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2010 -2014)(3) 5,92 % PDRS 351 152 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 9 125 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 126 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS seguimiento y evaluación de resultados. de yevaluación seguimiento su yrealizado práctica en puesto yhaberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la plimiento: de cum niveles tres El contempla Pacto objetivos. los conseguir para acabo llevarán se que didas me las incluya que acción de plan yun climático del y cambio vulnerabilidades derivadas riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un zar areali comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de 2030 el emisiones para 40% un las ducir yre climático cambio al adaptarse de objetivo el 2015 en impulso con renovado un experimentaba del 2020, en el horizonte puestos con objetivos zado el “Pacto de los Alcaldes” desde el año 2008 Lan climático. cambio el contra lucha yde CO2 de de de emisiones reducción energética, en materia de locales gobiernos una de serie compromisos sión Europea, supone de la los adopción por parte apoyada por financieramente lainiciativa Comi Energía”, yla Clima el por Alcaldías las de El “Pacto y de concienciación la y sostenibilidad. fomento naturales, de recursos sostenible duos, gestión economía y minimización verde de resi y gestión agua, del integral ciclo climático, y cambio gía ener de cinco específicas: comisiones técnicas aparición la con amplían ahora) se hasta (únicas AL21 las de seguimiento yde sostenible nicipal Así, las mu comisiones de gestión existentes. yestrategias instrumentos los renovar de ción inten la con ytransversal, diversificado amplio, más AL21. la enfoque de nuevo un con hace Lo deceso y implementación planificación, gestión PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------para el cumplimiento del Pacto de las Alcaldías, Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió en el recogidas de mismo. inversión actuaciones las de financiación ala dirigía se ayuda yla tado, redac Acción de Plan un con contaban ya que municipios alos ‘C’PACES. dirigía se modalidad La ERVCC la nuevo en yun 2030),de consistían que 2015 de Energía y la ma horizonte (con nuevo el Cli el por Alcaldes los de 2020)del Pacto nuevo al de losPacto de Alcaldes 2008 (con el horizonte implicados desde de el los adaptación trabajos municipios alos llegar yhacía DIVALa realizaba ycondiciones. objetivos nuevos alos adaptarse 2015 de antes debían yque Alcaldes los de to Pac al adheridos estaban ya que municipios los a (PACES). ‘B’ dirigía se modalidad La Sostenible Energía yla Clima el para Acción de VCC) Plan yel (ER del Cambio Climático derivadas rabilidades y Vulne Riesgos de (IER), Evaluación la Referencia de Emisiones de DIVA la de Inventario del parte por yentrega ‘A’ realización la lidad en consiste moda La Pacto. al adheridos 50.000 habitantes modalidades) a dirigida municipios de menos de (en tres ayudas de línea una entonces tenía que DIVA, la de parte por dado impulso el con diendo 2016, del apartir hecho han coinci lo firmantes municipios los de parte mayor ejemplo). La por Ribera, La (como de el comarcales consorcios yalgunos energía, de yregionales locales cias como entidades, las de agen otras participación la contempla DIVA; la también pero coordinadora municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad 228 València de provincia la en hay Actualmente ------del total de 31 que configuran la comarca. la 31 de configuran que total del 77% el supone cual lo 24 municipios; Xarxa la de te par forman En total, Valldigna. la de yTavernes ra Daimús, Miramar, Benirredrà, PalmeBellreguard, Ador, AL21 la añaden Almiserà, se asuscribir ron llega que municipios alos que ya superior, mente cipis Valencians es sensible Cap a la Sostenibilitat Muni de Xarxa la de parte forma que comarca la de municipios de número el embargo, Sin Agenda. la aimpulsar llegaron no restantes municipios yGandia, Simat de la Valldigna. Rótova quince Los de ElReal Rafelcofer, Potries, Oliva, Jeroni, Sant de Llocnou Xeresa, d´En Xeraco, Gandia, Font Carròs, de la la Valldigna, defairó la Conquesta, Castellonet Beni Beniarjó, Comtessa, la l’Alqueria de moines, de los municipiosimplementación. Se de trata Al DIVA la de su para subvenciones momento su en 16que (el 31 52%) sus de municipios recibieron AL21, la ya desarrollado han municipios sus de ría mayo la donde comarcas las de otra es Safor La acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 empreses de Gandia. A més, és la és Amés, Gandia. de empreses el 41,9% concentren matge de les i emmagatze transport el amb junt quals les comercial, ila turística l’activitat És especialment rellevant sector. al 85,2% ha, el hi pertanyen 4.941 les que de empreses serveis: sector al dediquen es part major La a Gandia. situades estan comarca la de Un 45,7% empreses les de les comarques veïnes. de els sobre també sinó comarca, la de municipis els sobre solament no centralitat, exercit ha Gandia ment Tradicional del territori. vertebració la positiva manera de afavorit ha que fet supramunicipal, caràcter de equipaments d’altres concentració la fomentat han que serveis de dor iproveï neuràlgic principal centre el és comarca, la de ciutat principal Gandia, iOliva. AFIC, Gandia xarxa la de oficina tenen ciutats dos Només residencial. (Quadre 6.3) caràcter de i platja sol de turisme un turístic, sector el en l’economia basa litoral el econòmic, eix principal a com taronja la de cultiu el amb la agríco és principalment la comarca de l’interior Mentre interior-litoral. territorial dualitat una per teritza carac es Safor la de comarca La - - - - - i l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte iel la per Sostenibilitat Municipis de la Xarxa l’Agenda 21 a Local, la qual els municipis es van com van es municipis els qual la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la 6.2.2. van ser especialment intenses. Hi intenses. especialment ser van 2000 actuacions les anys dels cada dè AL21.mitjan les de de partir A seguiment iel a l’impuls contribuir de (DIVA)València finalitat la amb de Diputació la de suport el amb Valencians cap a la Sostenibilitat, Municipis de Xarxa la Constituïren d’Aalborg. Carta la de principis els seus i fer a impulsar prometre funcional comercial de la Safor. la de comercial funcional l’àrea de intermedi comercial node ser iper local l’àmbit de enllà més van que i dotacions, equipaments pels Safor ala destaca també Oliva Safor. la de comercial cional fun l’àrea de comercial capçalera

la s la Municipis per ostenibilitat: De ostenibilitat: - - - estratègic 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després ciutadania. la de i sensibilització formació a la per i activitats 21Agenda escolar d’una el desenvolupament tografia, car de preparació la d’emissions, conòmic del municipi, un inventari i socioe ambiental diagnòstic un incloïen auditories Les l’ajuntament). DIVAla de o de part per modalitats: dos en auditories les aterme dur a per d’ajudes (convocatòries cer volupar la metodologia) finan com (va desen tècnic suport tant oferia municipals. Per a implementar-lo ambientals d’auditories programa el AL21 les de destaca lupament desenvo i el l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre d’acció local corresponents. dels plans a real partir plementació inicial a la im del des ven diagnòstic ana que d’intensitat nivells ferents di amb AL21 pròpia, desenvolupar van que xarxa la de municipis hagué ------ció i foment de la sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli de les sostenible desenvolupament dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així il’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com ------127 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 128 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS De especial relevancia resultan los fondos co fondos los resultan relevancia especial De fórmulas. diferentes sus en y territorial local llo los programas de desarro debemos destacar València de provincia la de territorio el cuenta que con institucionales recursos los de Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas Gandia. de yReal Rafelcolfer Potries, Safor, Miramar, la de Piles, Guardamar rredrà, Beni Beniarjó, Barx, Comtessa, la de queria l’Al Ador, Almoines, Alfauir, fueron municipios IER, del ERVCC la PACES. yel Estos y entrega DIVA la de da ‘A’) (modalidad realización la para 2016 año el en 13 ayu la recibieron firmantes, defase implementación. De los 29 municipios en de la adhesión siguiente yestadio situarse primer el cerrar momento el por logrado ha no aello, Pese hacerlo. en València de provincia la de municipio 2020, año el primer el siendo de decompromisos emisiones reducción para los en Alcaldes diciembre 2008, asumiendo los de Pacto el Suscribió Gandia. de caso el rece de la Valldigna.vernes Mención me especial Palma de Gandia, Vilallonga y Ta Rótova, Oliva, 2017: en Valldigna, la hicieron de lo Benifairó 8 2016, año el otros que durante to mientras pac el 29, los De 21 adhesión. de suscribieron fase primera la en encuentran se Todos ellos mismo. 31 del los de (el 94%) firmantes son 29 caso este en que vemos Energía, yla Clima el por Alcaldías las de Pacto al atendemos Si PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------desarrollo, tanto por los cambios en su base base su en cambios los por tanto desarrollo, de programas los implementar de forma la en cambios a sucesivos han debido hacer frente También progresiva. forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas que en las del Las distintas litoral). interiores comarcas las (mayor en espacio el en ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha peso (su tiempo el en ni valenciano; territorio el todo en generalizada sido ha no programas estos Económica de Zonas Rurales). La aplicación de yDiversificación Desarrollo de Operativo ma PRODER (Progra rural desarrollo de española iniciativa la con concordancia en convivió esta años varios durante que ya acabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue de l’Économie Rurale) valenciano. en el territorio Développement de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC)desarrollo de Comunitaria ciativa Ini primera la de marcha en puesta la desde años veinticinco de más ya Han transcurrido deciana València. y en la provincia Valen Comunitat la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan y que LEADER dología meto la en basadas están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los gestionan (EDLD), que Participativo Local Desarrollo de las Estrategias especialmente destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente 2020 recoge 2014- programación de periodo actual el en que Cohesión, de Política ala ligados munitarios - - - - - este programa de desarrollo nacional ascendió ascendió nacional desarrollo de programa este de beneficiaron se que municipios de El número +. IC la LEADER de benefició se comarca la de pio munici ningún aunque rural, desarrollo de teria ma en comarca la de yexperiencia contacto de PRODER 2(2000-2006) toma primera la supuso actualidad. la 2000 año el hasta desde rural llo desarro de materia en experiencia mayor una II PRODERLEADER de ni 1, tenido ha aunque de ni benefició No se Valencia. de provincia la de 100, cota la de litoral el en geográfica área el en encuentra se Safor la de comarca La del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las presentan que estrategias, las de selección La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad a una limita se que ámbito un general lo por EDUSIlas tienen práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural desarrollo de estrategias las Si urbanas. a caso las ciudades y regiones gidas en este (FEDER) Regional ydiri Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI),cofinanciadas Integrado e Sostenible Urbano Desarrollo de Estrategias de marcha en puesta la contempla 2020 también 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. coordinación y gestión de prácticas las en como territorial ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 agències locals i regionals d’energia, i locals regionals agències les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però nadora; coordi DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment resultats. de ció i l’avalua seguiment el fet i haver-ne pràctica en posat d’acció ihaver-lo compliment: l’adhesió, el pla tindre de nivells tres preveu Elpacte tius. objec els aaconseguir per terme a dur s’hi de que han mesures les i unclimàtic pla d’acció que incloga del canvi derivades i vulnerabilitats riscos de avaluació una d’emissions, inventari un afer comprometen es pacte al s’adhereixen que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos i de CO2 de 2030 emissions 40% un les al per ireduir climàtic canvi al tar-se 2015 el en vat d’adap l’objectiu amb reno impuls un 2020, experimentà del en l’horitzó situats amb objectius l’any de 2008 des Alcaldies les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de d’emissions de reducció energètica, matèria en compromisos de sèrie una ten adop locals governs els que suposa Europea, Comissió la de financer suport té que iniciativa i l’Energia, Clima pel Alcaldies les de El Pacte ------de les Alcaldies, amb un canvi en les les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el acomplir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va d’inversióactuacions incloses. les de finançament al dirigia es da il’aju d’acció redactat, pla un tenien ja que municipis als dirigia Ces litat l’ARVCCen PACES. nou iun moda La 2030), del consistien que horitzó nou 2015 del il’Energia Clima pel (amb el Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó Alcaldies les de Pacte del des d’adaptació balls tre els implicats, municipis als bar arri DIVA feia La iels feia, condicions. i objectius nous als d’adaptar s’havien 2015 del abans Alcaldies ique les de Pacte al adherits estaven ja que pis munici als dirigia Bes modalitat La al clima i (PACES). l’energia sostenible (ARVCC) d’acció per Pla iel climàtic del canvi derivades i vulnerabilitats (IER), riscos de l’avaluació referència de d’emissions l’inventari illiura bora DIVA A,la ela modalitat Enla pacte. al adherits mil habitants cinquanta dirigida a municipis de de menys modalitats) (en d’ajudes tres línia una DIVA, llavors la de tenia que trebada 2016, del l’es amb partir coincidint a fet han ho firmants municipis dels part major La exemple). per Ribera, la (com de el comarcals i consorcis ------pis de la comarca que forma part part forma que comarca la de pis munici de nombre el això, obstant l’agenda. No aimpulsar arribar van no restants municipis quinze na.Els Valldig la de iSimat Ròtova Gandia, de Real el Rafelcofer, Potries, Oliva, Jeroni, Sant de Llocnou Xeresa, co, Xera Gandia, d’en Carròs, Font la ta, Valldigna, de la Conques Castellonet la de Benifairó Beniarjó, Comtessa, municipis d’Almoines, l’Alqueria de la dels Es tracta a implementar-les. per València de Diputació la de cions subven moment seu el en rebre van (el 52%) municipis trenta-un dels ze l’AL21, desenvolupat han set que ja municipis dels majoria la on ques comar les de altra una és Safor La aterme. dut han els apenes que i les d’acció pla el desenvolupat han cipis muni els tots quals les en marques les co acusades entre diferències amb homogènia, AL21 sigut ha no les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats ------(modalitat A) per a fer i lliurar l’IER, illiurar A) a fer per (modalitat València de Diputació l’ajuda la de l’any 2016 rebre van tretze mants, fir 29 Dels municipis següent. ció en la d’implementa fase situar-se i d’adhesió estadi primer el tancar moment de aconseguit ha no i això, a l’any per 2020. d’emissions ció Tot reduc de compromisos els assumir a València de província la de nicipi mu 2008 del primer el i és embre dels alcaldes al el pacte des criure Va subs Gandia. de cas el mereix especial Esment Valldigna. la de nes Vilallonga idia, Taver Ròtova, Oliva, Gan de Palma Valldigna, la de fairó 2016,2017 el i en Beni fer van ho l’any durant pacte el subscriure 29, Dels d’adhesió. 21 fase ra van prime la en troben Tots es nataris. 31 29que dels (el 94%) sig són en veiem i l’energia, clima pel alcaldies les de pacte el compte en tenim Si comarca. la de 77% total del el suposa cosa qual la municipis, 24 xarxa la de part formen total, En Valldigna. la de iTavernes mera Daimús, Miramar,Benirredrà, Pal s’afigen Ador, Almiserà, Bellreguard, l’AL21 a subscriure arribar van que municipis als que ja superior, ment és sensible cap a la sostenibilitat valencians municipis de xarxa la de ------129 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 130 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Sant Jeroni, Rafelcofer y Simat de la Valldigna) la de y Simat Rafelcofer Jeroni, Sant delldigna, la Llocnou de Conquesta, Castellonet Vala de Benifairó Barx, (Ador, Almiserà, Alfauir, seleccionados municipios los de DER 2. Dentro PRO en alcanzado al 29 similar del %, muy taje porcen un en quedar hasta beneficiarios, pios consigo una en el reducción número de munici traído ha programación de periodo El nuevo Alta. Ribera yLa Baixa ra Ribe La Costera, La de comarcas las con junto Ruralter-LEADER, 7de Zona la en integrados quedaron Todos Valldigna. la ellos de y Simat va Róto Rafelcofer, Potries, Palmera, Jeroni, Sant de Safor, Llocnou la de Guardamar Conquesta, de la de Valldigna, la nifairó Castellonet Beniflà, Be Barx, l´AlqueriaAlmiserà, Comtessa, la de nicipios seleccionados fueron: Ador, Alfauir, PRODER de 2. mu Los beneficiarios fueron sí ausencia de Palma de Gandia y Vilallonga, que la destaca periodo este para seleccionados de del municipios conjunto comarcal. Dentro total 48 % del el hasta ascendió beneficiarios municipios de porcentaje el que ya anterior, al periodo respecto considerablemente mentó au programa este de aplicación de área el Ruralter-LEADER de marcha en puesta la Con denominadodesarrollo Vernissa. Serpis llonga. Todos en el grupo de ellos se integraron yVila Rótova Gandia, de Palma Jeroni, Sant de Llocnou de la Conquesta, Almiserà, Castellonet fueron:cionados Ador, como beneficiarios Alfauir, selec municipios Los comarcal. 23al total %del PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------te también un precedente en forma de Pacto Pacto de forma en precedente un también te exis Safor la en que destacar Safor. Cabe la de la Federación de Asociaciones de Empresarios (UGT y y CCOO) SERVEF,Safor, el sindicatos los la de Mancomunitat la acuerdo del parte man for también Ayuntamiento, al y,junto comarca la toda participa acuerdo este en Gandia, de Ayuntamiento el sido ha subvención la de tante 2.0.de competencias Aunque solici la entidad adquisición la para formación de lanzadera una en consistente experimental proyecto y un rial queen el 2017 territo un diagnóstico incluye “Laenvolupament Emprén”), Sostenible Safor Des iel a l’Ocupació per ATEDL Territorial (Acord un desarrollando está se también Safor En la supramunicipal. una por entidad sentada pre de la provincia la única candidatura última (EDUSI esta Valldigna Valldigna), la de La siendo (EDUSI Gandia Gandia) Mancomunitat yla cieron 2017, del la convocatoria, segunda la en hi lo que (EDUSI mientras Oliva), Oliva de candidatura 2016, del la la presentó se convocatoria, mera FEDER. pri En la Fondos con cofinanciación su para seleccionada sido ha tres las de ninguna aunque acogida, buena una tenido ha iniciativa esta EDUSI, comarca de la en que lo por ciación cofinan la para candidaturas tres hasta tado presen han se Safor La en que destacar Cabe Rótova. como destacadas por ejemplo, Vilallonga, también salidas pero como, incorporaciones nuevas producido han se embargo, sin Rurals; Som área el bajo fueron ------Defensa • yservicios: obras siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según Safor” “La de Municipis de 1. Mancomunitat 6.4) con dos mancomunidades: (Cuadro actualidad la en cuenta Safor La de comarca La 6.2.4 Mancomunidades ma que se llegaron aimpulsar. llegaron se que ma progra este de pactos últimos FOR),los de uno (PACTSA Safor la de comarca la de Empleo el por Territorial 2011en Pacto del Consorcio del creación ala llevó que Empleo, el por Territorial

Xer de Ra Pa Ll d’ Ca Be C la Al Mu Te w Lo Fec ocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Miramar, Oliva, Jeroni, Sant de ocnou En Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, la de Guardamar Gandia, En Carròs, ww.mancomunitat-safor.es fauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de l’Alqueria de Almoines, fauir, Almiserà, léfono: 96 296léfono: 50 03 calización: Avda. República 28, Argentina, la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, lma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Potries, Piles, Palmera, Gandia, de lma stellonet de la Conquesta, Daimús, la Font Font la Daimús, Conquesta, la de stellonet nifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Benirredrà, Beniflà, Valldigna, la de nifairó felcofer, el Real de Gandia, Rótova, Simat Simat Rótova, Gandia, de Real el felcofer, nicipios asociados: 29 ha de inscripción: 02/10/1986 aco yXeresa. aco omtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Beniarjó, Bellreguard, Barx, omtessa, Gand

d el

m edio

ia a mbiente,

o rdenación

- - PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 cinc anys des de la posada en marxa marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València.lencià i a la província va territori el atot llarga trajectòria una tenen ja ique LEADER todologia me la en basades estan que rurals, zones ales d’acció local grups els (EDLD), gestionen que participatiu cal de lo desenvolupament estratègies les especialment s’han destacar de quals les Entre desenvolupament. de d’estratègies tipus diferents sament 2014-2020 actual ció expres inclou programa de període el en que hesió, co de política a la lligats comunitaris els fons especial resulten rellevància D’una fórmules. diverses les en torial iterri local desenvolupament de mes València els progra hem de destacar de província la de territori al ha hi que institucionals recursos dels Dins local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes Gandia. de Real i Rafelcofer Potries, Miramar, Piles, Safor, la de Guardamar Benirredrà, Beniarjó, Barx, Comtessa, la de ria l’Alque Ador,ser Almoines, Alfauir, l’ERVCC van PACES. iel municipis Els ------pament urbà sostenible i integrat iintegrat sostenible urbà pament desenvolu de estratègies marxa 2014-2020 en posar preveu també cohesió de política la banda, D’altra requerides. icoordinació gestió de pràctiques les en com territorial base la en vis pels can tant de desenvolupament, d’implementarforma els programes la en canvis successius d’afrontar També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant han anat integren, que les municipis els i, sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el atot generalitzada sigut ha no rurales). L’aplicació programes dels económica de zonas y diversificación desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos durant que ja a terme, s’hique duia de rural desenvolupament iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària de iniciativa la primera ------de municipis que es van beneficiar beneficiar van es que municipis de +. IC la LEADER de Elnombre neficiar be va es comarca la de municipi cap rural,desenvolupament encara que de matèria en comarca la de riència iexpe contacte de presa primera la PRODER 2 (2000-2006) suposar va al’actualitat. 2000 fins l’any de des rural desenvolupament de matèria en experiència major una PRODER 1, tingut ha que encara II LEADER de ni de ni beneficiar va es No València. de província la de litoral 100, cota la de al geogràfica l’àrea en troba es Safor la de comarca La pública. convocatòria mitjançant de Hacienda d’Espanya del govern Ministerio el fa la autònomes, nitats comu les presenten que tratègies, de població. La de selecció les es llindarmunicipis eixe que superen la d’agrupacions concurrència de convocatòries les en exclou no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat a una limita es que àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural desenvolupament d’àmbit de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional Desenvolupament de peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades ------la Ribera Alta. Ribera la i Baixa Ribera la Costera, la de ques comar les amb junt ralter-LEADER, Ru 7de zona la en integrats dar que Tots van Valldigna. la de Simat i Ròtova Rafelcofer, Potries, mera, Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Pal la de Guardamar Conquesta, la de de la Valldigna, Castellonet Beniflà, Benifairó Barx, Comtessa, la de ria l’Alque Ador, Almiserà, ser: Alfauir, van seleccionats 2. municipis Els PRODER de beneficiaris ser van que Palma de Gandia i Vilallonga, que sí de l’absència destaca període al per conjunt de municipis seleccionats del Dins comarcal. total 48% al del fins va ascendir beneficiaris nicipis mu de percentatge el que ja terior, al an període respecte rablement vaprograma augmentar conside del d’aplicació l’àrea ter-LEADER, Rural de marxa en posada la Amb Vernissa. denominatdesenvolupament Serpis de grup el en integrar van Tots es Palma i de Gandia, Vilallonga. Ròtova Llocnou deConquesta, Sant Jeroni, deAlfauir, la Almiserà, Castellonet Ador, ser: van abeneficiaris com comarcal. Els municipis seleccionats 23% al total del ascendir va estatal del de programa desenvolupament ------131 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 132 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Fomento • yservicios: obras siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según de la Valldigna Benifairó PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 2. Mancomunitat de “La Valldigna” de “La 2. Mancomunitat cul con t y de y Po lo Va Ba Mu Te Lo Fec di só tr so tu a de d de Me Gr Ví urbanísticas. competencias territorio, del cal. Medio ambiente y urbanismo. Turismo yurbanismo. ambiente Medio cal. stribución y depuración destribución aguas. ansformación y tratamiento de residuos residuos de ytratamiento ansformación as de comunicación y transporte público. público. ytransporte comunicación de as rísticas. Servicios educativos, culturales, culturales, educativos, Servicios rísticas. léfono: 96 281léfono: 25 35 lidos. Sanidad ambiental, abastecimiento, ciales y asistenciales. Recogida, yciales asistenciales. calización: Plaça del País Valencià, 10, Valencià, País del Plaça calización: úa comarcal y perrera comarcal. comarcal. yperrera comarcal úa lldigna y Tavernes de la Valldigna. rx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la la de Simat Valldigna, la de Benifairó rx, tural y arquitectónico. tural nicipios asociados: 4 canización administrativa, banco banco administrativa, canización ha de inscripción: 20/06/2002 servación del patrimonio histórico, histórico, del patrimonio servación líticas de promoción cultural, deportiva deportiva cultural, promoción de líticas ctividades agrícolas y dotaciones ydotaciones agrícolas ctividades atos y gestión tributaria. Promoción Promoción tributaria. ygestión atos iempo libre. Recuperación y Recuperación libre. iempo

d e

l a

o cupación

y

d esarrollo

Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Ador Alfauir Almiserà Almoines Alqueria delaComtessa,l’ Barx Bellreguard Beniarjó Benifairó delaValldigna Beniflá Benirredrà Castellonet delaConquesta Daimús Font d’EnCarròs,la Gandia Guardamar delaSafor Xeraco Xeresa Llocnou deSantJeroni Miramar Oliva Palma deGandía Palmera Piles Potries Rafelcofer Real deGandia,el Rótova Simat delaValldigna Tavernes delaValldigna Villalonga Comarca

Municipios

Fuente: MinisteriodeHaciendayAdministraciones Públicas(2017).

Municipios mancomunados 29 SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI - -

No actividadesmancomunadas 47 11 11 11 11 11 11 16 11 20 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 11 20 20 PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 tat supramunicipal. tat enti una per presentada província la de candidatura l’única és darrera la Valldigna (EDUSI la Valldigna), la de (EDUSI Gandia) mancomunitat ila 2017, del la tòria, Gandia fer van ho convoca segona la en que mentre (EDUSI d’Oliva Oliva), candidatura la 2016, del la tòria, presentar va es convoca FEDER. primera Fons Enla amb al per cofinançament cionada selec sigut ha tres les de cap que encara acolliment, bon un tingut ha iniciativa la comarca ala cosa qual d’EDUSI, la per cofinançament al per candidatures atres fins presentat s’han Safor a la que destacar Cal Ròtova. ara com destacades eixides també però ara Vilallonga, com incorporacions noves s’han açò, produït obstant no Rurals; Som l’àrea en ser digna)van Vall la de iSimat Rafelcofer Jeroni, Sant de Llocnou Conquesta, la de de la Valldigna, Benifairó Castellonet Barx, (Ador,nats Almiserà, Alfauir, seleccio municipis DER 2. dels Dins PRO en al’aconseguit similar molt 29%, del percentatge un en quedar a fins beneficiaris, municipis de bre nom el en reducció una comportat ha programació de període El nou ------1. de Mancomunitat municipis (Quadre 6.4) mancomunitats: dos l’actualitat en ha hi Safor la de comarca la A 6.2.4 Mancomunitats Encara que l’entitat sol l’entitat que Encara a l’adquisició 2.0. de competències per formació de llançadora una en consistent experimental projecte i un territorial inclou un diagnòstic 2017 Emprén»), el en que «La Safor ció i el sostenible desenvolupament l’ocupa per ATEDL territorial (Acord un desplega es també Safor A la que es van arribar aimpulsar. arribar van es que programa del pactes darrers dels (PACTSAFOR), Safor la de un marca co la de l’Ocupació per Territorial 2011 el en Pacte del Consorci del creació a la portar va que l’ocupació, per territorial pacte de forma en precedent un també ha hi Safor a la que destacar Safor. Cal la de saris Federació d’Associacions d’Empre (UGT ila iCCOO) VEF, sindicats els SER Safor, el la de mancomunitat la l’acord de part formen també l’ajuntament, amb i, junt comarca la tota participa l’acord en Gandia, de l’Ajuntament sigut ha subvenció de l de a Safor . licitant de la la de licitant - - - -

Defensa • següents: serveis i obres les aterme dur pot nitat mancomu- la estatuts, els Segons i ge ad co pú Vi com or Xer Ta Ró Ra Ga Je de l d’ Co Ben de Be l’ Al Mu Te w Ar Lo 2 d’ Da Alqueria de la Comtessa, Barx, Barx, Comtessa, la de Alqueria En Carròs, Gandia, Guardamar Guardamar Gandia, En Carròs, ww.mancomunitat-safor.es es de comunicació i transport itransport comunicació de es fauir, Almiserà, Almoines, Almoines, fauir, Almiserà, denació del territori, denació del territori, lèfon: 96 296lèfon: 50 03 vernes de la Valldigna,vernes roni, Miramar, Oliva, Palma de de Palma Miramar, Oliva, roni, calización: Avda. República Avda. República calización: marcal. Mecanització la Valldigna, Beniflà, blic. Grua comarcal i gossera igossera comarcal Grua blic. ministrativa, banc de dades dades de banc ministrativa, gentina, 28,gentina, Gandia nquesta, Daimús, la Font Font la Daimús, nquesta, llreguard, Beniarjó, Benifairó Benifairó Beniarjó, llreguard, ndia, Palmera, Piles, Potries, Potries, Piles, Palmera, ndia, felcofer, el Real de Gandia, Gandia, de Real el felcofer, tova, Simat de la Valldigna, Valldigna, la de Simat tova, ta d’inscripció: d’inscripció: ta nicipis associats: 29 associats: nicipis a Safor, Llocnou de Sant stió tributària. Promoció Promoció tributària. stió aco iXeresa. aco octubre de 1986 de octubre irredrà, Castellonet de la Castellonet irredrà, petències urbanístiques. urbanístiques. petències

d el

m edi

a

mbient,

Foment • següents: serveis i obres les aterme dur pot nitat mancomu- la estatuts, els Segons de la Valldigna 2. Mancomunitat

i a de ll cu Tu Me i de de Si Ba Mu Te Be Va Lo 20 d Da di San i t Arr cu tu d’ iure. Recuperació i conservació activitats agrícoles i dotacions idotacions agrícoles activitats stribució i depuració d’aigües. i depuració stribució mat de la Valldigna i Tavernes iTavernes Valldigna la de mat ractament de residus sòlids. de residus ractament rístiques. Serveis educatius, educatius, Serveis rístiques. risme i polítiques de promoció promoció de ipolítiques risme lèfon: 962 81lèfon: 25 35 rquitectònic. ltural, esportiva i de temps temps ide esportiva ltural, iassistencials. socials lturals, calización: Plaça del País País del Plaça calización: la Valldigna. l patrimoni històric, cultural cultural històric, l patrimoni lencià, 10,lencià, nifairó de la Valldigna nifairó rx, Benifairó de la Valldigna, Valldigna, la de Benifairó rx, ta d’inscripció: d’inscripció: ta nicipis associats: quatre associats: nicipis di ambient i urbanisme. iurbanisme. ambient di eplega, transformació eplega, transformació senvolupament local. itat ambiental, proveïment, ambiental, proveïment, itat e juny del 2002 del e juny

d e

l ’ocupació

133 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Moros i Cristians d’Oliva Arribada dels Moros a la platja per conquerir la població Federació de Moros i Cristians d’Oliva

VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca de La Safor ha sido y es un espacio Font d’en Carròs: el Castillo del Rebollet y el re- en Bellreguard, la de Sant Roc en Benifairó, la densamente poblado, lo que ha dejado no pocos cinto murado de El Rafalí. En Oliva el Palacio de de Sant Antoni Abat en La Font d’en Carròs, la restos de su acontecer a lo largo de los siglos. los Condes de Oliva y la Torre en esta misma de Santa Anna en Gandia; la de los Sants Anto- Su situación geográfica entre València y Ala- ciudad, así como los castillos de Santa Anna y nis, Sant Pere Apòstol, y Sant Vicent Ferrer en cant, su costa, sus terrenos de marjal, su huer- del Castellar. El Castillo de Borró en Ròtova. Las Oliva; Ermita del Santíssim Crist de l’Agonia en ta y su zona interior montañosa conforman un torres vigías de Piles y de Xeraco. El castillo de Potries, Mare de Déu de Gràcia en Simat, Mez- rico y variado paisaje. (Cuadro 7.1 y Figura 7.1). Alcalá d’Alfàndec en Tavernes de la Valldigna; en quita de la Xara hoy Ermita de Santa Anna en dicho término municipal también la Torre de la Simat, Ermita del Santíssim Crist del Calvari de Vall; el Castillo de Vilallonga. Destaca en la co- Tavernes, de Sant Antoni Abat y Santa Bàrbara, 7.1.1 Bienes de Interés Cultural marca el impresionante conjunto arquitectóni- y Via Crucis en Vilallonga; Ermita del Santíssim co religioso del Monasterio de Santa Maria en Crist de l’Agonia en Xeraco; de la Santíssima Tri- Sus diversos núcleos urbanos, sus huertas y Simat de la Valldigna. nitat en Xeresa. montañas albergan un importante número de BICs. Es el caso del Monasterio de Sant Jeroni También están declarados BICs diversos es- La Capilla de la Mare de Déu de la Font en Vi- de Cotalba en Alfauir, y en la misma localidad la cudos nobiliarios especialmente en Gandia y lallonga. Las iglesias parroquiales: parroquial Torre y el Castillo de Palma. Gandia, la capital co- Tavernes de la Valldigna. Además de los yaci- de Loreto en Ador, del Rosari en Alfauir, de la marcal, reúne los siguientes BICs: el castillo de mientos arqueológicos, de los que hablaremos Nativitat en Almiserà, de Sant Jaume Apòstol Josep Montesinos José Luis Jiménez Bairén y los restos de las murallas de la ciudad más abajo, como la Cova de les Maravelles y del en Almoines, de Sant Pere y Sant Pau Màrtirs de Gandia; entre el patrimonio religioso de la ciu- Parpalló, entre otras. en l’Alqueria de la Comtessa, de Sant Miquel dad destaca la Colegiata de Santa Maria. Cabe Arcàngel en Barx, de Sant Miquel Arcàngel en subrayar asimismo el denominado Morabet Entre el Patrimonio Inmaterial Valenciano ocu- Bellreguard, de Sant Joan Baptista en Beniar- (o posible Nevera) y las alquerías fortificadas pa un papel central por su afición y señal de jó, de Sant Joan Evangelista en Benifairó, de como la de la Torre dels Pares y la Alqueria del identidad la Pilota Valenciana, de gran partici- Sant Jaume Apòstol en Beniflà, de Sant Llorenç Duc. En la misma capital se conservan el Palau pación en la comarca, especialmente en Ador. Màrtir en Benirredrà, de Sant Jaume Apòstol Ducal de los duques de Gandia (uno de los mejor en Castellonet de la Conquesta, de Sant Pere conservados de nuestro territorio y que mues- Apòstol en Daimús, de la Visitació en el Real de tra de la potencia de la nobleza valenciana en 7.1.2 Bienes de Relevancia Local Gandia, de Sant Antoní Màrtir en La Font d’en esas épocas), y la antigua Universidad Escuelas Carròs; las parroquiales de la Mare de Déu de Pías, testimonio del impulso de la ciudad. Otros Los BRLs se inventarían casi a los dos centena- Mondúber, Sant Cristòfol Màrtir y Sant Josep BICs de la comarca se localizan en el castillo de res. Si los agrupamos por tipologías, abundan en Gandia; la de Sant Joan Baptista en Guar- la Vilella en Almiserà, la Alquería Fortificada y los de sentido religioso, tales como las Ermitas: damar de la Safor, la de Sant Andreu Apòstol el Trinquet en Almoines. En Benifairó el Castillo la de Sant Josep en Ador, Sant Miquel Arcàn- en Miramar; las Parroquiales de la Assumpció de Marinyén. Restos del castillo en Castellonet gel en l’Alqueria de la Comtesa, la de Sant Pere y Sant Roc en Oliva; Parroquial de Sant Miquel de la Conquesta. Los sistemas defensivos en La Màrtir en Barx, la de la Mare de Déu del Carme Arcàngel en Palma de Gandia, de la Puríssima

136 potència de la noblesa valencianapotència la de imostra territori nostre del conservats ben (un més Gandia dels de ducs dels palau el conserven es mateix AGandia Duc. del l’alqueria i Pares dels torre la de la com des fortifica alqueries iles Nevera) sible el denominatmateix Morabit (o pos així subratllar Cal Maria. Santa de col la destaca ciutat la de religiós patrimoni el entre ciutat; la de muralles les de restes iles Bairén de castell el BIC els següents: té cal, comar capital la Gandia, Palma. de castell iel torre la localitat mateixa iala aAlfauir, Cotalba de Jeroni Sant de monestir del BIC. cas el És quants uns alberguen imuntanyes tes hor les urbans, nuclis diversos Els 7.1.1 cultural d’interés Béns 7.1). Figura (Quadre 7.1 ivariat ric paisatge i un conformen muntanyosa interior zona ila l’horta marjal, de terrenys els costa, la iAlacant, València tre en té que geogràfica situació La segles. dels llarg al història seua la de restes poques no deixat ha cosa qual la poblat, densament espai un iés sigut ha Safor la de comarca La PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 . legiata legiata - - - - - cià ocupa un paper central, per l’afi per central, paper un ocupa cià valen immaterial patrimoni el Entre altres. entre lló, Parpa i del Meravelles les de cova la com avant, més parlarem quals dels arqueològics, jaciments dels A més Valldigna. la de i Tavernes a Gandia especialment nobiliaris escuts sos BIC diver declarats Tambéestan a Simat de la Valldigna. Maria de del Santa monestir religiós arquitectònic conjunt pressionant l’im comarca ala Destaca llonga. Vila de Vall; castell la el de torre la ha hi també municipal terme mateix el en Valldigna, la de aTavernes dec d’Alcalà d’Alfàn castell el Xeraco; i de Piles de guaita de torres les Ròtova; a Borró de Castell el Castellar; i del Anna Santa de castells els com així Torre, ila d’Oliva comtes dels palau el aOliva Rafalí; del emmurallat cinte re i el Rebollet del castell el Carròs: a defensius la Font d’enels sistemes de la Conquesta; a Castellonet tell cas del restes Marinyén; de castell el a Benifairó, a Almoines; trinquet iel fortificada l’alqueria a Almiserà, de la són Vilellacomarca el castell BIC la de Altres ciutat. la de l’impuls de testimoniatge Pia, Escola sitat Univer època), il’antiga aquella en ------tol a Almoines, Sant Pere i Sant Pau Pau iSant Pere Sant aAlmoines, tol Apòs Jaume Sant a Almiserà, vitat Nati aAdor, aAlfauir, Roser Loreto Font a Vilallonga; de les esglésies la de Déu de Mare la de capella La aXeresa. Trinitat ma iSantíssi l’Agonia de aXeraco Crist a Vilallonga,i Santíssim viacrucis Bàrbara i Santa Abat Antoni Sant Tavernes, de Calvari del Crist sim Xara), la de Santís mesquita (antiga aSimat Anna Santa aSimat, Gràcia de Déu de Mare l’Agonia aPotries, de Crist Santíssim a Oliva, Ferrer Vicent i Sant Apòstol Pere Sant ni, Anto Sant a Gandia, Anna Santa d’en Carròs, Font ala Abat Antoni Sant aBenifairó, Roc Sant reguard, a Bell Carme del Déu de Mare Barx, a Màrtir Pere Sant Comtessa, la de Sant Miquel a Arcàngel l’Alqueria a Ador, Josep Sant ermites: les ara com religiosos, de n’hi molts ha gies, tipolo per agrupem els Si dos-cents. vora són BRLEls s’inventarien que local 7.1.2 derellevància Béns ca, especialment aAdor. especialment ca, comar ala present ben valenciana, pilota la d’identitat, a senyal i com ció ------Déu de Fàtima a Daimús, de Santa Santa de aDaimús, Fàtima de Déu de Mare la de esglésies Les marcal. co capital mateixa ala Clara Santa de monestir el aGandia, Roc Sant de convent el aBenirredrà, Esclaves les de convent el ha hi iconvents, tirs mones els Entre aXeresa. Pàdua de Antoni Sant aXeraco, l’Encarnació la Valldigna, Reis a Vilallonga, Sants de aTavernes Apòstol Pere i Sant Josep Sant Valldigna, la de a Simat a Sant Miquel Ròtova, tol Arcàngel Apòs Bartomeu Sant a Rafelcofer, Alcalá de Diego iSant Pàdua de ni Anto Sant Potries, de Joans Sants aPiles, Bàrbara Santa a Palmera, de Gandia, la Concepció Puríssima Oliva, Sant Miquel a Arcàngel Palma a Roc a Miramar, l’Assumpció iSant Apòstol Andreu Safor, Sant la de mar aGuarda Baptista Joan Sant Gandia; a Josep iSant Màrtir Cristòfol Sant Mondúber, de Déu de Mare la de parroquials les d’en Carròs; Font a la Màrtir Antoni Sant Gandia, de Real al Visitació la a Daimús, Apòstol Pere de la Sant Conquesta, a Castellonet Apòstol Jaume Sant aBenirredrà, tir Màr Llorenç Sant aBeniflà, Apòstol Jaume Sant a Benifairó, Evangelista Joan Sant aBeniarjó, Baptista Joan Miquel a Arcàngel Bellreguard, Sant Sant Miquel a Arcàngel Sant Barx, Comtessa, la al’Alqueria de Màrtirs ------137 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 138 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Benifairó de la Valldigna. Benifairó en Mahones de Elmolino Alfauir. en Un Horno Vilallonga. en Mirant de y la Safor la de Nevera la Barx, en Ventisquero y un Neveras cuatro actividades: otras ycon nieve la de comercio relacionadas con el construcciones Antiguas de la Valldigna. Tavernes en Roc Sant de Hospital Antiguo y el digna. Romero en Hospital Benifairó Hospitales: Vallla de Tavernes de Consistorial Casa Safor; la de Tamarit Guardamar en odels Gran Casa Valldigna; la de Benifairó en Plancha y Casa tor Pas Casa Alfauir; de señorial casa la de restos los servicios: y de públicos edificios y otros les señoria También casas diversas se conservan ciudad de Oliva. la en Rebollet del Déu de Mare la de Gandia, en Marc Sant de yla Magdalena Maria Santa de Daimús, en Fàtima de Señora Nuestra Iglesias: comarcal. capital misma la en Clara Santa de Monasterio Gandia, en Roc Sant de Convento Benirredrà, en Esclavas las de Convento ventos: ycon monasterios los Entre Xeresa. en Pàdua de Antoni Sant de Xeraco, en Encarnació la de Vilallonga, en Reis Sants los de na; Parroquial Valldig la de Tavernes en ambas Apòstol Pere Sant de y la Josep Sant de Parroquiales na; las de Sant Miquel en Arcàngel Simat de la Valldig Ròtova, en Apòstol Bartomeu Sant de felcofer, Ra en Alcalá de Diego ySan Pàdua de Antoni Sant de Potries, de Joans Sants los de Piles, en Bàrbara Santa de Palmera, en Concepció YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Ador Alfauir Benifairó delaValldigna Beniarjó Bellreguard Barx Almoines Almiserà Alqueria delaComtessa,l’ Font d’EnCarròs,la Daimús Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Gandia Comarca/Provincia Tavernes delaValldigna Oliva Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Guardamar delaSafor C.Valenciana Provincia Rafelcofer Comarca Vilallonga Simat delaValldigna Rótova Real deGandía Potries Piles Palmera Palma deGandía Municipios

Fuente: Conselleriad’Educació,CulturaiEsport (2017).1.Datosdel2015

7,08 % 1.142 BIC`s 466 33 10 2 1 1 1 3 1 2 1 1 3 1 1 1 4 ------

7,31 % 5.159 2.340 171 BRL`s 14 21 30 18 13 11 2 1 2 7 8 1 1 3 2 1 2 1 1 9 2 2 3 1 1 4 1 2 1 6 -

arqueológicos 6,64 % Yacimientos 8.710 4.185 278 108 16 18 10 13 20 20 2 9 1 4 5 1 1 2 1 1 2 2 4 2 2 1 6 4 5 9 3 6 - -

1 5,17 % 136 Museos 58 3 2 1 ------

museográficas Colecciones 5,55 % 104 54 3 1 1 1 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 Oliva, Palmera, Rafelcofer i Vilallonga. Palmera,Oliva, Rafelcofer Gandia, Xeresa, de iestacions crucis Valldigna, Vilallonga i i Xeresa; els via la de Tavernes Rafelcofer, Potries, Oliva, Gandia, d’en Carròs, Font a la ha hi que molts els Valldigna, la de Benifairó Comtessa, la l’Alqueria de de els com ceràmics, panells de cosa bona ha hi comarca la de camp de icases edificis places, carrers, Als de la Valldigna. Benifairó a Mahones de molí iel a Alfauir forn un aVilallonga; Mirant de i la Safor la de nevera la a Barx, ventisquer un i neveres quatre activitats: altres i amb neu la de comerç el amb des relaciona construccions Antigues de la Valldigna. aTavernes Roc Sant de Hospital tic il’an aBenifairó Romero l’Hospital Valldigna; la de Tavernes de sistorial con casa Safor, la la de Guardamar Tamarit a o dels Gran Casa la digna, Vall la de aBenifairó Planxa i casa d’Alfauir, Pastor casa senyorial casa la de restes les serveis: i de blics pú edificis i altres senyorials cases quantes unes També conserven es aOliva. llet Rebo del Déu de Mare la de Gandia, a Marc Sant ide Magdalena Maria ------Figura 7.1Recursospatrimoniales 139 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 140 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS del Parpalló en Gandia, que forma parte del Pa del parte forma que Gandia, en Parpalló del Cova la de hallazgos los en localiza se Superior Paleolítico del Arte del cumbres las de una Pero Mediterráneo. del extremo este en Superior Paleolítico del tudio es el para importante yacimiento un es Gandia; en Maravelles les de Cova La está importantes más yacimientos los Entre comarca. esta de arqueológicos a300 lugares los aproxima Se 7.1.3 Yacimientos arqueológicos Gandia. de ciudad la en Porra la de Tío yel Sibil.la la de Cant el declarado ha se Local Relevancia de Inmaterial Bien Como y Vilallonga.Palmera, Rafelcofer Oliva, Gandia, Xeresa, de y estaciones Crucis Via Y los y Xeresa. Vilallonga Valldgina, la de vernes Ta Rafelcofer, Potries, Oliva, Gandia, de ciudad la en también abundantes los d’en Carròs, Font La de numerosos muy los Valldigna, la de fairó localidades de la Alqueria de Beni la Comtessa, las de los como cerámicos, paneles los abundan campo de ycasas edificios plazas, , En sus YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 - - - - Ricardo en Tavernes de la Valldigna. la de Tavernes en Ricardo y Mossén Rótova; en también Roja y Penya tova Rò en Penades Rates les de Cova la Gandia; de Palma en Clau la de Cova la de Abrigos los fauir; Al en Coves les de Barranc Gandia; en Roges Penyes les de abrigos Meravelles, les de Abric son: ellas de Algunas Mediterráneo. Arco del Rupestre Arte denominación la bajo manidad Hu la de Patrimonio declarado arte histórico, pre hombre del arte el reflejan que grabados y rupestre pintura de muestras con algunos humano, ser el por utilizadas y covachas gos abri de muestra buena una hay comarca En la humanos seres esos de y artística simbólica capacidad la de testimonio un son tas en las plaque reflejadas monial; las muestras religioso-mágico-cere con untudes trasfondo e inquie sus creencias reflejarían las plaquetas sobre dedonde las a representaciones través santuario ytambién siglos, los de largo alo nos de deencuentro, los intercambio, grupos huma de punto un sería Ellugar vegetales. menos, las humanas animales, de figuras geométricos, nos sig representan Se opintadas. grabadas treas pé plaquetas de miles varios hallado han se ella UNESCO. la por En declarado Mundial trimonio ------bronce, ibérico, romano… ibérico, bronce, varias: aépocas pertenecientes hábitat de gos hallaz También diversos comunicación. de vías de huellas época misma la yde romanas villas de restos numerosos hay a Gandia; frente cios pe diversos hasta localizado han se costa En la Alcoi-Gandia-Port, CM Ceràmica de Potries. Potries. de CM Ceràmica Alcoi-Gandia-Port, d’Ador, CM Etnològica CM Ferrocarril manentes: a lasRespecto Colecciones Per Museográficas Oliva. de Arqueològic Museu yel Gandia de Faller (MAGA), Gandia de Museu Arqueològic Museu Los en Museos la con: reconocidos comarca museográficas 7.1.4 ycolecciones Museos - - - I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 mostres reflectides a les plaquetes plaquetes a les reflectides mostres les religiós-màgic-cerimonial; refons re un amb iinquietuds creences les reflectir devien les plaquetes sobre representacions les de através on santuari i també segles, dels llarg al humans grups dels d’intercanvi, trobada, de punt un ser degué lloc El i vegetals. menys– –les que manes d’animals, hu figures geomètrics, signes Espintades. representen o gravades pètries plaquetes de milers quants uns trobat S’hi han UNESCO.la per declarat mundial ni patrimo del part forma que Gandia, a Parpalló del cova la de troballes a les localitza es Superior leolític Pa del l’art de cims dels un Però Mediterrani. del al’extrem zona, ala Superior tic Paleolí del al’estudi per important jaciment un és aGandia; Meravelles dels cova la ha hi importants més jaciments els Entre comarca. a la arqueològics llocs 300Vora els són 7.1.3 arqueològics Jaciments Gandia. de ciutat a la Porra la de tio i el la Sibil la de cant el s’ha declarat local rellevància de immaterial abé Com - - - - - . són el Museu de Arqueològic Gandia comarca a la reconeguts museus Els museogràfiques 7.1.4 Museus icol diverses: bronze, ibera, romana… ibera, bronze, diverses: aèpoques pertanyents d’hàbitat lles comunicació. També troba diverses de de vies empremtes època teixa vil de restes moltes ha hi Gandia; de davant restes diverses s’han localitzat costa A la nes de la Valldigna. aTaver Ricardo iMossén a Ròtova, Roja Penya ila Penades Rates les de cova la Gandia, de aPalma Clau la de cova la de abrics els aAlfauir, Coves les de barranc aGandia, Roges yes Pen les de abrics Meravelles, les de abric l’arc de mediterrani: rupestre art denominació la amb humanitat la de patrimoni declarat art tòric, l’art de l’humàreflecteixen prehis que igravats rupestre pintura de mostres n’hi tenen humà, que ha ser l’és per utilitzades icoves d’abrics mostra bona una ha hi comarca A la humans. sers és d’aquells iartística simbòlica tat capaci la de testimoniatge un són . les romanes i de la ma la i de romanes les . leccions leccions ------fa a les col ales fa que Pel d’Oliva. Arqueològic Museu el i (MAGA), Gandia de Faller Museu el de Ceràmica de Potries. Potries. de Ceràmica de ila Alcoi-Gandia-Port Ferrocarril del d’Ador, l’Etnològica permanents: la . leccions museogràfiques leccions museogràfiques Aqüeducte deSantJeroniCotalba.Alfauir. Autor: Antoni MartínezBernat ​ 141 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

La Safor es una de las comarcas de la provincia de València que abarca mayor número de muni- cipios (31). (Cuadro 7.2)

Solo cuatro poblaciones tienen fiestas declara- das de Interés Turístico. Gandia tiene, por una parte, la Setmana Santa, declarada en 1983 y, por otra, les Falles declarada en el año 1984.

Otra población más pequeña que la anterior es La Font d’En Carròs, cuya Fiesta de Sant Antoni del Porquet fue declarada en 2008 como Fiesta de Interés Turístico Local.

Oliva, entre otras, celebra la festividad de Moros y Cristianos en verano, que fue declarada Fiesta de Interés Turístico Autonómico en 2008. Àngela Montesinos

Por último, también en el año 2008, Tavernes de la Valldigna recibió la declaración de Fiesta de Setmana Santa de Gandia. Autor: Àlex Oltra. Junta Mayor de Hermandades Interés Turístico Local por su festividad fallera dedicada a Sant Josep. En Bellreguard disfrutan de las Danzas, con el La comarca de la Safor disfruta de un paisaje único baile recuperado, a día de hoy, el llamado dual espectacular, de costa con una planicie para El resto de poblaciones, aunque con ausencia “Baile de la Horca” (Ball de la Forca) del cual se su huerta y un interior montañoso creando un de declaración oficial, gozan de festividades de tiene noticia en La Safor. Beniarjó celebran su conjunto serrano y rica vegetación de montaña. indiscutible interés y belleza. patrón Sant Marc desde el siglo XVI. Conformada por 30 municipios, supone el 9,76% Ador celebra sus fiestas patronales la tercera Benifairó de la Valldigna, Beniflà, Benirredrà, Cas- del total de todas las sociedades musicales de la semana de agosto, además de Moros y Cristia- tellonet de la Conquesta, Daimús, Guardamar de provincia de València. No todas gozan de dichas nos. Alfauir honra a la Mare de Déu del Rosari; Al- la Safor, Xeraco, Xeresa y el resto de poblaciones sociedades: solo dos carecen de ellas, Almiserà y miserà a Sant Antoni y a Santa Úrsula; Almoines de la comarca de La Safor disfrutan de siestas Castellonet de la Conquesta. El resto poseen una, a Sant Antoni del Porquet, al igual que l’Alqueria patronales, fallas, moros y cristianos, Virgen del Oliva dos y Gandia, capital de la comarca, ubica- de la Comtessa y Barx. Carmen, 9 d’Octubre, fiestas en las barriadas, da entre mar y montañas, tres. Gandia agrupa Sant Antoni, el Corpus, etc. la mayor concentración de sociedades gracias

142 MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS Moros i Cristians. Alfauir honora la la honora Alfauir iCristians. Moros de amés d’agost, setmana tercera la patronals Ador les festes celebra i bellesa. interés d’indiscutible tivitats se declaració de fes oficial, frueixen sen encara poblacions, de resta La Josep. aSant dedicades Falles les per local turístic d’interés festa de claració de la rebre va Valldigna la de nes l’any 2008, també TaverFinalment, 2008. el en autonòmic turístic d’interés declarada festa al’estiu, Cristians i Moros celebra altres, entre Oliva, local. turístic d’interés afesta com 2008 el en declarada ser va qual la de Porquet del Antoni Sant de Festa la d’en Carròs, Font la és l’anterior que xicoteta més població Una altra l’any 1984.declarada 1983 en clarada Falles les l’altra, i, de de d’una Santa, banda, la Setmana té, Gandia turístic. d’interés rades decla festes tenen quatre Només (31). municipis més (Quadre 7.2) de València la província que abasta de comarques les de una és Safor La ------FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas “FiestadeInterésTurístico”antes lapublicacióndeOrdenITC/1763/2006, de3mayo. y lasinternacionales,nacionales yturísticasdeclaradashastael2dejulio de2015.(2)Fuente:Federaciónsociedades musicalesdelaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro Provincia Comarca Villalonga Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Rótova Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palmera Oliva Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Gandia Font d’EnCarròs,la Castellonet delaConquesta Benirredrà Beniflá Benifairó delaValldigna Beniarjó Bellreguard Barx Alqueria delaComtessa,l’ Almiserà Alfauir C.Valenciana Palma deGandía Guardamar delaSafor Daimús Almoines Ador Co Municipios marca/Provincia

(1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 2 ------

ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 8 ------

Fiestas segúninterésturístico 7’7 % 30 13 1 1 ------

16,67 % 53 6 1 1 ------

25 % Turístico (*) 13 8 2 2 ------

9,76 % Sociedades Musicales 328 547 32 (2) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 3 - - 143 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 144 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Escuela de Música Districte Marítim del Grau Marítim de Escuela de Música Districte la también contempla sociedad esta principio Enun Gandia. de Grau del vecinos los de chos mu por einiciada XX), siglo del (finales hablando fundacionalmente joven más la Gandia, de Grau del Musical Associació la importante, menos no Y, pero Coro. el yen último, por Joven Banda la en Mayor, Banda participan ala llegar de antes que escuela su en alumnos de centenar un de consolidada. Dispone de más totalmente mente yactual ocasiones, diferentes en refundada sido ha que ya ámbitos, diferentes en cultades difi diferentes superar que tenido ha que dad socie una XX, 20 siglo del años los allá fundada cias a Musical la Associació Centre de Beniopa, También 300 gra unos alumnos. de escuela una con independiente, ser para municipal carácter este de separó se años los de paso el con que y municipal como XIX siglo el en fundada Borja de Francesc Sant Artístico-musical Unió a la MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES - - - - - de Viernes Santo. Viernes de “Desenclavament” el Oliva, de Santa Setmana la de central acto el en participación su destacar cabe Cantorum; Scola la de componentes Oliva, de cantores antiguos los de unión ala gracias 1970, en fundada Oliva, aparece Cecília Santa queMás la anterior, reciente la Associació yprofanas. sacras obras interpreta que joven sección una Es musical. oferta la pletar 1996 en “Josepfeó creado Climent”, com para Or el también posee que localidad, esta de gua anti más sociedad la es XIX, siglo del a finales d’Oliva, fundada La Associació Artístico-musical separen. se que da Federación de Sociedades Musicales recomien la económicos, intereses de como envergadura de tanto cuestiones, diferentes por que, Gandia, - - - - MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS toni, el Corpus, etc. Corpus, el toni, An Sant barri, de festes 9 d’Octubre, Carme, del Déu de Mare i Cristians, Moros Falles, patronals, festes bren cele Safor la de comarca la de cions pobla de resta ila Xeresa Xeraco, Safor, la de Guardamar Daimús, ta, de la Conques Castellonet nirredrà, Be Beniflà, Valldigna, la de Benifairó XVI. segle del des Marc Sant patró el celebren A Beniarjó Forca. la de Ball l’anomenat ara, fins notícia té es que Safor ala recuperat ball l’únic amb Danses, les ha hi A Bellreguard iBarx. Comtessa la de ria l’Alque que igual Porquet, del Antoni Sant festeja Almoines Úrsula; Santa i de Antoni Sant de honor en festa fa Roser, del Almiserà Déu de Mare ------nicipal per a ser independent, amb amb independent, a ser per nicipal mu caràcter del separar va es anys dels pas el amb ique amunicipal com XIX segle el en fundada Borja de cesc Sant Fran la Unió Artisticomusical gràcies a de societats concentració major la agrupa Gandia tres. tanyes, i mun mar entre situada comarca, la de capital i Gandia, dos Oliva una, tenen en resta La Conquesta. la de iCastellonet no, Almiserà que dos ha n’hi tenen: en municipis els No tots musicals de de València. la província societats les totes 9,76% de total del el suposa municipis, trenta Hi ha de muntanya. vegetació rica i una serrà conjunt un crea que muntanyós interior iun al’horta per amb una plana pectacular, de costa es dual paisatge un té comarca La - - - - dura com d’interessos econòmics, econòmics, d’interessos com dura d’enverga tant qüestions, diferents per però Gandia, de Grau del Marítim Districte Música de l’Escola també abasta Gandia. Al principi, la societat de Grau del veïns dels molts per da iinicia passat), segle del (de finals jove més la Gandia, de Grau del cal l’Associaciómenys important, Musi no però cor. el ien I, finalment, jove banda la en major,banda participen ala d’arribar abans que al’escola nes d’alum Tédada. d’un més centenar consoli totalment està actualment, i, vegades unes quantes refundada sigut ha que ja àmbits, diferents en dificultats superar de hagut ha que societat una passat, segle del vint anys pels fundada Beniopa, de sical bé gràcies a l’Associació Mu Centre d’unsuna escola 300 Tam alumnes. ------vament» de Divendres Sant. vament» de Divendres «Desencla el d’Oliva, Santa Setmana la de central l’acte en participen que destacar cal Cantorum; Scola la de components d’Oliva, cantors antics dels 1970, unió ala gràcies apareix en fundada d’Oliva, Cecília Santa ció l’anterior,l’Associa que recent Mes profanes. i sacres obres interpreta que jove secció una És musical. l’oferta pletar 1996 en creat acom per Climent, Josep l’Orfeó ha hi també qual la en localitat, la de antiga més societat la és XIX, segle del fi ala fundada L’Associació d’Oliva, Artisticomusical separen. se que recomana Musicals la Federació de Societats - - - 145 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Desembocadura del Barranc de Sant Nicolau, Grau i Port de Gandia. A l’esquerra desembocadura del riu Serpis. Autor: ESTEPA VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras posee 10 kilómetros de este tipo de carretera, en particular contribuyen a la vertebración del lo que supone un 3,3% del total de la provincia territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia de València. Tavernes de la Valldigna, Benifairó gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat de la Valldigna y Palma de Gandía son los muni- y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 Kilómetros, un 45,6% del cipios con una extensión significativa de carre- eficiencia del sistema productivo, incentivar la total. La comarca de La Safor cuenta con 50 tera comarcal. inversión privada, y mejorar la competitividad kilómetros de este tipo de carreteras, un 9,4% de las economías. de la provincia de València. Oliva es el munici- Los últimos tipos de carreteras analizadas son pio que posee más kilómetros de autopistas o las locales. La provincia de València es la que La mejora de la red de transporte y comunica- autovías, un total de 13. Le siguen Tavernes de más kilómetros tiene, concretamente 2.278, ciones contribuye a la reducción de los tiempos la Valldigna y Gandia con 9 y 5 kilómetros de un 40,9% del total. La Safor presenta 98,8 km de desplazamiento tanto para el intercambio de carretera respectivamente. La AP-7 (corredor de este tipo de carretera, un 4,3% de la provin- mercancías como al traslado de personas. De mediterráneo litoral) cruza la comarca desde cia de València. Gandia es el municipio con más esta forma, la existencia de infraestructuras Tavernes de la Valldigna hasta Oliva. La CV-60 kilómetros de carreteras locales, con 17,3 km. adecuadas de transporte y de comunicaciones (Beniarjó-Terrateig) también discurre en su ma- Le siguen Simat de la Valldigna, Oliva y Tavernes a las necesidades actuales constituye un factor yor parte por la Safor (Figura 8.1). de la Valldigna. Tan solo 7 de los 31 municipios clave para el desarrollo de las actividades huma- de la comarca no poseen ningún kilómetro de José Manuel Pastor nas. Otros aspectos a considerar de la mejora carretera local. Ángel Soler La red de carreteras nacionales tiene una ex- de la red de infraestructuras son la seguridad (la tensión en la provincia de València de 359 ki- reducción del número de accidentes), la conser- lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La vación de los vehículos, el consumo de combus- comarca de La Safor posee 47,8 kilómetros de 8.1.2 Ferrocarril tible, la contaminación o la comodidad del viaje. carreteras nacionales, un 13,3% de la provincia de València. Gandia y Oliva son los municipios La provincia de València posee 104,8 km de vía La ampliación y renovación de la dotación de con más kilómetros de carretera nacional den- de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% infraestructuras introduce mejoras de produc- tro de la comarca, con alrededor de 13 km cada del total de la Comunitat Valenciana, correspon- tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- uno. Les siguen Tavernes de la Valldigna, Xeresa diéndole el restante 48% a la provincia de Ali- pecialmente las más desfavorecidas. Muchos y Xeraco. La N-232 recorre la Safor desde Ta- cante. La comarca de La Safor no posee ningún estudios avalan que las empresas se localizan vernes de la Valldigna hasta Oliva. km de este tipo de vía de ferrocarril. no solo donde la demanda de sus productos es mayor, sino también donde los costes de trans- En cuanto a las carreteras autonómicas, Cas- Si se considera el número de kilómetros de vías porte menores porque la red de infraestructu- telló es la provincia de la Comunitat Valenciana de Renfe, la provincia de València posee 448 ras es mayor. con más kilómetros. La provincia de València se km, el 48,5% del total de la Comunitat Valen- sitúa en segundo lugar con 297 km, lo que su- ciana. La comarca de La Safor posee 19,6 km, pone un 34,4%. La comarca La Safor tan solo lo que supone un 4,4% del total de la provincia

148 ment les més desfavorides. Molts Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el isobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció sum de la combustible, contamina dels vehicles, ella con conservació del nombrereducció d’accidents), (la seguretat la són fraestructures d’in xarxa la de millora la de derar s’han consi de que aspectes Altres humanes. activitats les de pament desenvolu al per clau factor un és actuals necessitats ales nicacions i deadequades comu de transport d’infraestructures l’existència Així, persones. de transport al per com mercaderies de al’intercanvi per els de temps desplaçament tant areduir contribueix comunicacions i transport de xarxa la de millora La les economies. de competitivitat la imillorar vada pri la inversió incentivar productiu, d’augmentar l’eficiència del sistema amés social, cohesió ila econòmica oregió país, l’eficiència faciliten desenvolupar econòmicament una ia territori el avertebrar bueixen les públiques contri en particular i general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa metres de carreteres nacionals, un un nacionals, carreteres de metres 47,8 té en Safor la de comarca quilò La 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de València quilòmetres, de província a la extensió una té nacionals carreteres de xarxa La 8.1). (Figura Safor la per part major la en discorre també CV-60 La (Beniarjó-Terrateig) Oliva. a fins Valldigna la de Tavernes de des comarca la travessa litoral) ni L’AP-7vament. mediterra (corredor respecti de carretera quilòmetres 9i5 amb iGandia Valldigna la de 13. de Tavernes total Van darrere un quilòmetres, més té en que nicipi mu el és Oliva València. de província 9,4% un la de 50ha quilòmetres, n’hi Safor la de comarca Ala total. 45,6% un del 532amb quilòmetres, Valenciana, Comunitat la de tensa fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen es empreses les que avalen estudis ------de la Valldigna, Oliva i Tavernes de de iTavernes Oliva Valldigna, la de 17,3. amb cals, Simat Van darrere lo carreteres de quilòmetres més amb municipi el és Gandia València. de 98,8 4,3% un km, província la de n’hi ha Safor Ala 40,9% total. del 2.278, un concretament té, en tres quilòme més que la és València de província La locals. les són litzades ana carreteres de tipus últims Els comarcal. de carretera significativa extensió una amb municipis els són Gandia de i Palma Valldigna la de Benifairó València. Tavernes de la Valldigna, de província la de 3,3%un total del suposa cosa qual la 10 quilòmetres, n’hi ha només Safor la comarca A la 34,4%. un suposa cosa qual la km, 297 amb lloc segon en situa se cia de Valèn La província quilòmetres. Valenciana amb més Comunitat la de província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant Tavernes de la Valldigna a Oliva. fins de des Safor la N-232La recorre iXeraco. Xeresa Valldigna, la de nes Taver 13 Vanun. darrere cada km vora amb comarca, la de dins cional na carretera de quilòmetres més amb municipis els són iOliva Gandia 13,3%València. de província la de ------Xeraco. i Valldigna la cions), de Tavernes esta (tres aGandia n’hi cinc: ha Safor la de comarca iala lenciana, Va154 n’hi Comunitat que ala ha 68 les de té València de província la Renfe, de estacions ales Quant C-1de rodalia (València-Gandia). línia la de tracta Es comarca. ala rril de de via ferroca quilòmetres tenen que municipis els són i Xeresa raco Gandia, Tavernes de la Valldigna, Xe València. de província la de total 4,4% un suposa del cosa qual la km, n’hi 19,6 ha Safor la de comarca A la Valenciana. Comunitat la de total del 48,5% el 448 km, té en València de província la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò n’hi no ha. Safor la de comarca Ala d’Alacant. província ala rrespon 48% co restant el Valenciana, nitat Comu (AVE), la de 52% un total del velocitat d’alta ferrocarril de via de 104,8 té València de km província La 8.1.2 Ferrocarril quilòmetre de carretera local. de carretera quilòmetre cap tenen no comarca la de nicipis 31 dels mu set Només Valldigna. la ------149 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 150 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES de València. Portuaria Autoridad la de ydepende Gandia de el es último Este yotro. ydeportivas pesqueras comerciales, actividades realizan se que el en Estado el gestiona que yotro Oliva, de nicipio en bajo el situado concesión mu la Generalitat gestiona que deportivo únicamente es que uno puertos, dos posee Safor La de comarca La 8.1.3 Puertos y Xeraco. Gandia (3 estaciones), Tavernes de la Valldigna de municipios los en encuentran se 5que posee Safor La de comarca y la Valenciana, Comunitat 15468 las de la posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones a las En cuanto (València-Gandia). C-1 cercanías de línea la de trata Se comarca. la en ferrocarril de vía de kilómetros con tan cuen que municipios los son y Xeresa Xeraco de València. Gandia, Tavernes de la Valldigna, COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS - - - Locomotora del“TrendelsAnglesos”(Alcoi-Gandia).Gandia. Autor: ESTEPA DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES Portuària de València.Portuària l’Autoritat de i depén Gandia de port el És i altres. i esportives pesqueres comercials, activitats a terme duen es qual el en l’Estat gestiona que tre al iun d’Oliva, municipi al situat sió en conces la Generalitat gestiona que esportiu únicament és que un ports, dos té Safor la de comarca La s t r o P 8.1.3 - - Figura 8.1Reddecomunicaciones 151 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

La industria del automóvil destaca como uno los sectores fundamentales de España en los últi- mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- res más importantes del sector industrial, sino por su importante contribución al crecimiento económico. Este sector aporta innovación, ex- portaciones e internacionalización y puestos de trabajo de calidad.

El progresivo envejecimiento del parque de ve- hículos, unido a la recuperación de las ventas motivado por la mejora de las perspectivas eco- nómicas, supone una gran oportunidad para la reactivación y desarrollo del mercado interno de la Comunitat Valenciana y España en el sec- tor del automóvil para el futuro.

José Manuel Pastor El parque de vehículos de La Safor ha experi- Ángel Soler mentado en los 7 años comprendidos entre 2010 y 2016 una moderada reducción (2,4%). Esta disminución se confirma por tipos de ve- hículo pues tan solo las motocicletas protago- nizan un crecimiento, que además es notable (11,1%) (Cuadro 8.1).

Los tractores industriales son el tipo de vehí- culo que mayor reducción muestran (26,9%) debido a las importantes reducciones que han tenido lugar en Barx, Beniarjó, Benifairó de la Valldigna, Daimús, Llocnou de Sant Jeroni, Pal- ma de Gandia, y Vilallonga, con tasas superiores al 40% de reducción. Los autobuses han retro- cedido durante el periodo un 14,3%, las furgo- netas y camiones un 11,2% y los ciclomotores

Vehicles als voltants de la Col.legiata de Santa Maria. Autor: ESTEPA 152 reduccions a Barx, Beniarjó, Beni Beniarjó, a Barx, reduccions (26,9%) importants les de a causa reducció més amb vehicle de pus ti el són industrials tractors Els (11,1%). notable és més que a un creixement, protagonitzen motocicletes les sols tan que ja cle, vehi de tipus per confirma es que derada (2,4%). reducció Disminució 2010 el entre sos 2016 i el mo- una compre anys set els en perimentat ex ha Safor la de vehicles de El parc 8.1)dre futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs lització i internaciona novació, exportacions in aporta Elsector econòmic. ment creixe al important contribució la per sinó industrial, del sector importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals com un dels sectors de l’automòbil La indústria destaca 8.2 PARC DE VEHICLES (Qua ------fairó de la Valldigna, Daimús, Lloc Daimús, Valldigna, la de fairó tants, que representen el 43,3% el de representen que tants, 75.000 vora amb habi comarca la de poblat més municipi el Gandia, del total. 3,2% un sols tan suposen noritaris, mi molt vehicles ialtres autobusos tractors, Els mitjana. la de damunt 11,2%,un per percentuals 6,6 punts representen ciclomotors Els ciana. de València i Valen de la Comunitat província la de mitjana la de damunt 12,5%, per percentuals 2,4 punts un quasi amb camions iels gonetes 12%, un amb fur iles motocicletes les importància en na. Van darrere València i Valencia de la Comunitat de província la de mitjana la de vall da per percentuals Safor, 9,5 punts ala vehicles deu cada de sis senten dominen els que turismes, repre L’any 2016, el vehicles de parc el (-0,1%).riables inva s’han mantingut pràcticament període, el durant turismes, Els 11,2%un 10,7%. un ciclomotors i els camions iels 14,3%, furgonetes les un període el durant retrocedit han autobusos Els reducció. 40%al de superiors taxes amb iVilallonga, dia Gan de Palma Jeroni, Sant de nou ------rada per la que presenten els auto els presenten que la per rada supe veu es que encara alta, més és comarca la de dins municipal dispersió la i camions i furgonetes ciclomotors Enmotocicletes, cotet. xi molt és variació de coeficient el que ja turismes, els entre reduïdes molt són vehicles de parc del tual percen considerar la distribució en municipis entre diferències Les en tenen. no Safor la de iGuardamar questa de la Con únicament Castellonet industrials, tractors als fa que Pel flota. la en 47 autobusos amb destaca qual la iGandia, raco Xe Miramar, Xeresa, Oliva, Gandia, de Palma Gandia, de Real Valldigna, la de Tavernes Vilallonga, són hicles en el de parc autobusos ve tenen Safor la de comarca la componen que 31Tan dels municipis nou sol vehicles. més amb pi munici el Gandia també és vehicles de categories restants En les mes. 12.983 amb Oliva, turis distància amolta Va darrere comarca. la de 41% el suposa cosa total qual la del 35.013, concretament té, turismes més que el és comarcal, població la ------de la Valldigna. i Tavernes Safor, Miramar la de mar Guarda del de parc trobem vehicles que si el considerem total mentre i Gandia, Safor, Miramar la de mar Guarda són turismes en baix més motorització de índex un amb cipis muni Els iRòtova. Barx Jeroni, Sant de Llocnou Van darrere comarca. la de l’índex de damunt 48%un per situa se que Gandia, de Real el és alt més motorització de índex un amb municipi el vehicles, de parc del total el compte en té es Si iBarx. Ròtova sónrismes Llocnou de Sant Jeroni, tu en alt més motorització de índex un amb comarca la de municipis Els iBeniarjó. Xeresa com municipis en relativa presència destacada una amb industrials tractors i els busos - - - - 153 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 154 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES yor número de turismos posee, concretamen posee, turismos de número yor ma que el es comarcal, 43,3% población la de el representan que 75.000 casi con habitantes comarca la de poblado más municipio el Gandía, 3,2% un total. solo del tan suponiendo minoritarios, muy vehículos y otros autobuses tractores, Los media. la de encima 11,2%, un por sentan porcentuales 6,6 puntos repre ciclomotores Los C. Valenciana. la y de encima de de València la media de la provincia por 12,5%, un casi con porcentuales 2,4 puntos ycamiones 12%, un con furgonetas ylas cletas las motoci lenciana. Le siguen en importancia Va Comunitat la y de València de provincia la de media la de debajo por porcentuales puntos Safor, 9,5 La en 10 cada 6de vehículos sentan dominadocuentra por los que turismos, repre en se 2016 año En el vehículos de parque el se han (-0,1%). invariables mantenido ticamente prá periodo, el 10,7%.un durante turismos, Los 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS ------los son muy reducidas entre los turismos, pues pues turismos, los entre reducidas muy son los del parque de vehícu porcentual la distribución municipios al entre considerar Las diferencias parque. su en tipo este de vehículos poseen no Safor la de mar yGuarda Conquesta la de Castellonet mente única industriales, tractores los de Respecto flota. su en ses 47 con autobu último este destacando Gandia, y Xeraco Miramar, Xeresa, ,Oliva, Gandia, de Palma Gandia, de Real Valldigna, la de Tavernes Vilallonga, son estos vehículos, de parque su tre en autobuses poseen Safor La de comarca la componen que 31Tan los 9de municipios solo con mayor número de vehículos. de vehículos sigue siendo Gandia el municipio categorías 12.983 restantes En las turismos. con Oliva, distancia a mucha sigue Le comarca. 35.013, te 41% el la de supone que lo total del ------y Tavernes de la Valldigna. Safor, Miramar la de Guardamar encontramos del parque de vehículosconsideramos el total si que mientras y Gandia, Safor,Miramar la de Guardamar son turismos en motorización de ce índi menor con municipios Los yRótova. Barx ni, de la comarca. Le siguen Llocnou de Sant Jero índice del encima 48% un por sitúa se que día, Gan de Real es motorización de índice mayor del parque de vehículos elel municipio total con cuenta en tiene se Si y Barx. Rótova Jeroni, Sant de Llocnou son turismos en motorización de ce índi mayor con comarca la de municipios Los y Beniarjó. Xeresa como municipios en tiva rela presencia una con destacada industriales tractores y los autobuses los presentan que la por superada ve se mayor, es aunque comarca la de dentro municipal dispersión la camiones y yfurgonetas ciclomotores En motocicletas, pequeño. muy es variación de coeficiente el - - - - - 8.2 PARC DE VEHICLES Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). PARQUE DEVEHÍCULOS Palmera Real deGandia,el Potries Piles Palma deGandía Simat delaValldigna Rótova Rafelcofer Villalonga Oliva Llocnou deSantJeroni Xeresa Xeraco Tavernes delaValldigna Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Miramar Guardamar delaSafor Benirredrà Beniflá Beniarjó Provincia Gandia Daimús Castellonet delaConquesta Benifairó delaValldigna Bellreguard Alfauir Ador Font d’EnCarròs,la Barx Almoines Almiserà Alqueria delaComtessa,l’ Municipios

1.184.168 2.387.858 83.290 12.623 34.491 Turismos 7,03 % 1.241 1.373 1.772 8.273 1.077 2.848 2.205 1.132 1.540 2.249 1.907 1.209 497 789 936 732 526 316 192 849 752 245 830 719 214 741 133 806 73

346.818 175.642 Motocicletas 16.020 9,12 % 1.409 2.008 7.219 151 323 143 222 357 165 203 438 194 446 209 225 381 159 370 117 132 297 133 304 92 82 43 54 52 13 50 29

476.862 226.514 17.388 Furgonetas 7,68 % y camiones 1.394 2.615 6.241 145 171 611 163 127 325 240 401 328 558 738 217 130 242 349 297 463 200 219 405 257 278 79 25 73 23 41 33 Tipo devehículo

5,29 % 4.372 2.345 Autobuses 124 30 14 23 49 4 2 2 ------

10,70 % 22.460 13.459 industriales 1.440 Tractores 485 140 414 19 20 39 29 47 13 37 50 19 16 41 12 11 2 3 2 6 7 1 6 3 7 2 5 3 1 - -

79.518 44.206 6,65 % 2.940 1.014 Otros 120 610 111 200 140 10 21 45 24 50 98 80 45 22 38 38 21 42 33 53 24 21 27 17 8 3 8 3 8 6

479,42 465,60 477,42 Turismos 559,57 501,09 501,01 481,98 566,59 569,65 542,87 515,69 527,07 599,62 481,02 484,27 511,71 466,51 432,06 392,64 548,87 540,84 484,04 486,48 568,83 506,66 456,75 507,05 472,36 539,30 504,26 535,90 488,97 525,20 467,25 Índice demotorización -

1029,75 666,15 647,32 694,73 785,11 849,81 719,34 784,27 845,04 701,18 793,28 730,39 639,28 884,25 845,02 709,74 812,58 757,35 617,56 560,33 842,11 731,78 782,78 852,85 654,55 836,64 684,62 821,14 833,33 705,66 747,22 790,18 757,35 681,22 Total - 155 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

José Manuel Pastor Ángel Soler

Poblament dispers a la Marjal de Pego-Oliva des de la Font Salada. Oliva. Autor: ESTEPA

El parque total de viviendas está formado por Con la crisis económica, los procesos de exclu- mal estado de conservación. El impacto de la las viviendas principales y las no principales. La sión residencial se han agudizado en España, actual crisis económica se traduce en muchos última crisis, provocada por el pinchazo de la afectando a grupos sociales en riesgo de ex- y graves problemas en el ámbito residencial burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo clusión. Los problemas del sistema residen- en España: un elevado número de viviendas va- sobre el parque total de viviendas, en especial cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino cías; urbanizaciones iniciadas y no terminadas sobre las viviendas principales que se han redu- también a las condiciones de habitabilidad, de y gran número de edificios nuevos y semihabi- cido de forma continuada desde 2009 tanto en estabilidad y de adecuación pues una caracte- tados. El acceso a la vivienda tiene evidentes el conjunto de España como en todas las CC.AA. rística del parque de viviendas es su elevada repercusiones sociales y económicas pues Por su parte, según datos del Banco de España, antigüedad. Según estudios recientes el 54%, afecta a la formación de nuevos hogares, a el 86% de las viviendas en España son de pro- está construido antes de 1980 y el 78,9% de la emancipación de los jóvenes y con ello, por piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen estas viviendas no son accesibles. Además, el ejemplo, a los índices de natalidad. de alquiler o cesión. 16,2% del parque de viviendas se encuentra en

156 ba en mal estat de conservació. L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb ocessió. lloguer de règim en són 14% un inomés propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc 8.3 PARC D’HABITATGES ------urbanitzacions iniciades i no acaba iniciades urbanitzacions buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte re Oliva, amb 19.035 amb el en Oliva, re vivendes 2011. el en comarca la de Va darre 54.590,Gandia, 40,5% un total del és habitatges més té que El municipi 9,3%el 2011 el en (Quadre 8.2). l’any de 2001,respecte representa percentuals 0,2 en punts València de província la de respecte pes 2011 el en el reduït ha habitatges 134.895 de total un Amb conjunt. el en València de província la per tat al’experimen inferior això obstant 2001del 2011, iel no creixement els de censos població i habitatges entre 16,4% comprés període el en del increment un experimentat ha Safor la de d’habitatges El parc deíndexs natalitat. els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des - - - - - punts percentuals. En el conjunt de de conjunt En el percentuals. punts 23,7 de increment un Safor, amb la de aGuardamar s’ha registrat secundaris els en important més 60%. al L’increment relatiu superior alt, més relativament pes un tenen que els són secundaris habitatges iMiramar, els Safor, Xeraco la de Guardamar a Daimús, banda, seua la 93,7%Per el en total. situa se del principals dels pes el darrer, En el iBenirredrà. Beniflà Beniarjó, nes, Almoi Són total. 80% el del supera principals habitatges dels pes el pis munici quatre en Fins secundaris. 0,4% iel habitatges principals, ges 96,3% el habitat quals sigut dels han 18.997 de increment un habitatges, 2001 el 2011 iel Entre s’ha produït -4,01%. del variació una amb Ròtova de cas el és d’habitatges, parc el en negatiu un creixement ha registrat municipi un Safor, únicament la de ca comar la de municipis trenta-un Dels 212,1%. un comarca, la de d’habitatges parc el en gran més l’increment experimentat ha que pi munici el és Safor la de Guardamar 2011, 14,1% un comarcal. total del - - - - - Miramar, Oliva iRòtova. Miramar, Oliva Safor, la de Guardamar d’en Carròs, Font la Barx, Alfauir, amb completa (678,97). Jeroni Sant de es llista La 703,28, de índex Llocnou de seguit d’Ador, el és un amb destacat més cas El comarcal. mitjana a la rior supe valor un presenten municipis 240,89. en nou de situa se Un total lliment de residencial la comarca d’aco capacitat de L’índex sostre de tipus. d’un altre els -1,6 i -0,3 secundaris, els buits els en en percentuals -5,3 punts relatiu, pes perdut han tipologies de resta la que mentre percentuals, punts 7,3 en s’ha incrementat principals habitatges dels pes el comarca la - - 157 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 158 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES de viviendas de esta comarca, un 212,1%. un comarca, esta de viviendas de en el el mayor parque incremento perimentado ex ha que municipio el es Safor la de Guardamar 2011, en viviendas 14,1% un comarcal. total del 2011. en comarca la 19.035 con Oliva, sigue Le 54.590, Gandia, es de 40,5% un senta total del pre viviendas de número mayor que El municipio 8.2). (Cuadro 9,3% el así 2011 en 2001,año representando del respecto porcentuales 0,2 en cia puntos Valèn de provincia la de respecto peso su cido 134.895 de 2011 en total un viviendas redu ha Con conjunto. su en València de provincia la por experimentado al inferior embargo sin miento 2001 de y2011, yViviendas Población de creci de la los Censos realización comprendido entre del 16,4% unmentado incremento en el periodo experi ha Safor La de viviendas de El parque 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS ------las secundarias se ha registrado en Guardamar Guardamar en registrado ha se secundarias las en importante más relativo 60%. Elincremento al mayor, superior relativamente peso un tienen Miramar, son las secundarias que las viviendas y Safor, Xeraco la de Guardamar Daimús, en te, par su 93,7%Por el en total. sitúa se del pales princi las de peso el último En este Benirredrà. y Beniflà Beniarjó, Almoines, son Estos total. del 80% el supera principales viviendas las de peso el municipios cuatro en Hasta secundarias. das 0,4% y el vivien principales, viviendas sido han 18.99796,3% de el que las de mento viviendas, 2001 y2011Entre incre un producido ha se riación del -4,01%. va una con Rótova de caso el es este viviendas, de parque el en negativo crecimiento un trado regis ha municipio un Safor, únicamente La de comarca la de municipios yun treinta los De ------Guardamar de la Safor, Miramar, Oliva yRótova. Safor, Miramar, la de Oliva Guardamar d’en Carròs, Font La Barx, Alfauir, con completa (678,97). Jeroni Sant de se Llocnou de lista La 703,28, de Ador, de índice un el es con seguido destacado más El caso comarcal. media a la rior supe valor un presentan municipios nueve de tal 240,89. en sitúa se Un to comarca la de dencial resi acogida de capacidad de techo de El índice tipo. y-0,3pp otro de las vacías -1,6 -5,3pp secundarias, las en las en relativo, peso perdido han tipologías de resto el que tras (pp), mien 7,3 en porcentuales mentado puntos se ha incre principales de laspeso viviendas el comarca la de conjunto En el porcentuales. 23,7 de puntos incremento un Safor, con la de - - - - - 8.3 PARC D’HABITATGES Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Almiserà Alfauir Almoines Ador Alqueria delaComtessa,l’ Benifairó delaValldigna Benirredrà Beniflá Bellreguard Barx Beniarjó Castellonet delaConquesta Palmera Gandia Font d’EnCarròs,la Real deGandia,el Rafelcofer Potries Piles Palma deGandía Oliva Guardamar delaSafor Daimús Comarca/Provincia Xeraco Rótova Miramar Llocnou deSantJeroni Xeresa C.Valenciana Tavernes delaValldigna Simat delaValldigna Provincia Villalonga Comarca Municipios

Fuente: INE,Censosde 2001 y2011.

3.147.515 1.452.770 134.895

19.035 54.590 15.190 1.230 4.090 1.155 3.285 1.330 1.080 2.370 5.935 1.060 6.195 4.710 1.165 1.900 2.620 9,3 % 012001 2011 175 245 850 830 910 210 630 820 890 510 735 695 370 85

1.217.898 2.547.775 Número viviendas 115.898 15.547 49.759 13.224 3.411 2.743 1.282 1.760 4.283 5.782 3.926 1.652 2.000 9,5 % 884 148 227 708 791 663 129 808 586 701 319 757 528 926 889 346 724 334 61

212,14 Evolución (%) 23,54 19,29 16,39 39,14 18,24 25,19 19,91 20,06 15,04 62,79 16,98 42,95 59,87 39,34 17,57 39,20 19,76 22,44 38,57 14,47 19,97 34,66 10,78 31,05 14,87 15,01 31,00 -4,01 7,93 7,51 9,71 3,74 7,14 -

1.986.905 1.014.675 69.900 10.675 29.645 Principales 1.895 1.155 1.570 1.215 1.110 2.265 1.410 1.840 7.200 6,9 % 990 105 160 545 600 175 655 590 730 485 400 565 405 710 875 880 225 520 240 65

655.130 223.885 Secundarias 48.790 19.910 21,8 % 1.325 1.625 5.595 4.540 3.030 3.750 6.020 130 110 105 350 120 280 815 130 215 255 15 35 30 10 55 30 10 70 35 95 65 35 -

2011 505.065 214.015 16.190 5.035 2.765 1.970 7,6 % Vacías 110 175 150 220 870 320 295 680 180 255 505 340 120 150 180 570 275 525 35 65 25 30 40 80 10 40 80 95

Número viviendassegúntipo 7,7 % Otro tipo 415 195 15 5 5 5 ------

1.492.792 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 51.611 21.568 1.414 1.162 7.497 1.149 1.964 5.881 1.288 6,5 % 131 595 448 496 612 482 412 818 407 509 349 235 617 772 673 556 215 677 447 87 82 36 32

564.086 199.815 48.104 21.241 24,1 % 1.819 1.674 5.431 3.373 3.258 3.470 5.305 312 122 111 507 179 229 237 352 59 63 33 80 38 18 47 76 50 8 2 5 1 4 -

444.823 208.064 2001 15.811 2.507 6.806 2.029 7,6 % 189 182 178 209 176 174 214 132 158 475 135 243 135 137 134 345 274 356 88 99 83 47 21 79 96 39 69 2

46.074 14.944 2,5 % 372 112 144 37 16 16 1 1 3 2 1 8 3 4 5 2 1 3 9 4 ------

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad según tipo 243,28 240,89 130,79 703,28 636,45 163,87 170,20 138,95 416,24 202,21 289,58 106,97 239,53 113,72 157,40 100,20 271,52 173,38 286,46 317,36 119,28 351,11 678,97 224,73 142,12 33,45 45,50 49,90 ------159 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, pendencias. Revista Española de Drogodepen- El marco de análisis: las relaciones complejas en- Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- dencias, 40 (3), 43-60. tre estructura social y políticas sociales. En Ade- tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del España. Barcelona: Icaria, 23-62. cion-anual (consultado el 23/10/2017). Paisaje. València: Direcció General del Territori i Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- AECC (Asociación Española de Centros Comer- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. ciales) (2017): Base de datos de centros y par- (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- ques comerciales en España. tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- valencia-2.pdf. versitat de València i Diputació de València. ción alimentaria. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Anuario Económico de España (2013). Base de (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Los recursos territoriales valencianos: bases para datos municipal. Barcelona: La Caixa de la Comunitat Valenciana (2016-2020). el desarrollo. Universitat de València.

Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, una modalidad de recurso social territorial. En educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- 85-110. Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los cietat valenciana: estructura social i institucional. recursos territoriales valencianos. València, Uni- Alzira: Bromera. Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- versitat de València i Diputació de València, 64-65. lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- a la luz del caso valenciano. Revista Internacional Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones nicipal 2016. de Sociología (RIS), 29, 7-34. públicas. Barcelona: Ariel. Infraestructura Valenciana de Dades Espacials Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- Municipal. Portal d’Informació Argos http:// http://www.idev.gva.es/va/ nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. www.argos.gva.es/va/inici/ València: Fundació Bancaixa. Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa- monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia- grada para el análisis de los paisajes valencianos. lisis del cooperativismo valenciano como recurso na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. Universitat de València: tesi doctoral. del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial les valencianos. Bases para el desarrollo. València mez, J. (2015). Las familias valencianas como valenciana: antecedentes, problemas y política de la València: Universitat de València, 285-296. agentes de salud en la prevención de drogode- Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

162 Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar- valenciano: empresas y municipios / El sector in- ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades dustrial valencià: empreses i municipis. En Her- mapa-forestal-espana. musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los métodos cuantitativos para la economía y la em- recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- presa (15), 117-132. sos territorials valencians. Universitat de València i nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, Diputació de València, 104-105. J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación territoriales valencianos. Universitat de València i social y económica de los espacios ganadores en Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- Diputació de València, 130-131. la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114. dustrial comarcal valenciana / Especialització in- dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- no: los polígonos industriales y superficie industrial toriales valencianos / Atles dels recursos territorials sitat de València. regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. valencians. Universitat de València i Diputació de (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. València, 106-107. Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va- Universitat de València i Diputació de València, lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. 108-109. Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- cies recents de l’activitat industrial valenciana. En pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- Plan de acción comercial y sostenibilidad de recursos territoriales valencianos. Universitat de cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- València. Documento interno. València i Diputació de València, 110-111. cia i Diputació de València, 116-117. PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- forme anual de la distribución comercial minorista Factores clave en la creación y desarrollo de coo- riales: la industria en la provincia de València. en la Comunitat Valenciana 2016. perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios recursos territoriales valencianos: bases para el de- PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial cooperativos, 119, 183-207. sarrollo. Universitat de València, 163-178. Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- na. http:// www.patsecova.es Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de España? Madrid: Fundación Encuentro. escala comarcal en la Administración local española. Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371. tesis geográfica. València: Gules. Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí- nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano: educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València. me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.

163