Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, La família Casanova el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · ALBERTÍ, Santiago. LOnze de setembre. Barcelona, 1964 el patrimoni monumental propietat La família Casanova va arribar a Moià lany 1461, per mitjà de la activitats educatives · CARRERAS i BULBENA, Josep Rafel. Antonio de Villarroel, Rafael de de la Generalitat de Catalunya, del qual formen compra del mas i el molí de Cladelles. Eren originaris del mas Casanova y Sebastià Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el siti part indrets tan emblemàtics com els monestirs Casanova, situat a la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, dins de 1713-1714. Barcelona, 1914. [reed. Facsímil, 1995] Dossier educatiu de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; el terme actual de Collsuspina. la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa · CASTELLVÍ i OBANDO, Francesc de. Narraciones históricas de 1700 a Pel fet de passar a residir a Moià es convertiren de facto en 1725. Madrid, 1997 2002. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida; ciutadans de Barcelona, ja que la vila havia obtingut de Pere III, les canòniques agustinianes de Sant Miquel lany 1384, el privilegi de ser Carrer de Barcelona, amb la qual · SANPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nación catalana. Barcelona, 1905 dEscornalbou, de Santa Maria de Vilabertran cosa els seus habitants podien gaudir de tots els privilegis i les [reed. Facsímil, 2001] llibertats de què gaudien els habitants de la ciutat comtal. i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí Personatges i escuts · SERRET i BERNÚS, Carles. Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. de Miravet, baluard de lorde del Temple; Casa museu Rafael Casanova a Moià Barcelona, 1996. i també les cases-museu de Rafael Casanova, Recorregut per lexposició descobrint la figura de Rafael Casanova a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. i el context en el que es desenvolupà el conflicte de la guerra de · TORRAS i RIBÉ, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona successió, parant atenció en els motius heràldics que identifiquen (1697-1714). Barcelona, 1999. els diferents personatges. En el taller es treballarà el llenguatge i Una de les prioritats del Museu dHistòria les normes bàsiques de lheràldica, mentre cadascú confecciona · TORRAS i RIBÉ, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona, 2005 de Catalunya, ara estès per tot el territori català, el seu propi escut. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, el i el gaudi de la història de Catalunya qual es dividirà en dos grups, atesos els condicionants despai de i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, les sales. Cada grup farà les dues parts: primer la visita i després duna manera molt especial, als escolars darreu el taller o a la inversa. de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Adreçat al cicle superior de Primària una nova publicació, el dossier educatiu, Durada de lactivitat: 2 hores adreçat a la comunitat educativa, amb lobjectiu dajudar a entendre els monuments i dinformar de totes les activitats educatives Retorn al 1714 Experiència Fotogràfica Internacional que shi realitzen. A través dun joc de rol, els alumnes sendinsaran a la societat del dels Monuments (EFIM) segle XVIII en el context de la vila de Moià, poc abans de la guerra La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Casa Rafael Casanova Horaris de visita de successió. Adoptant diferents papers i prenent com escenari L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Plaça Pau Vila,3 Rafael Casanova, 13 · De dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h. diferents indrets del nucli antic, hauran de fer front a diferents numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada experiències pedagògiques aplicades Moià era aleshores una vila amb una considerable potència en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva 08003 Barcelona 08180 Moià conflictes socials i polítics. Personatges i escuts al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots econòmica, amb fira i mercat establerts des de lany 1151 i un de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- alguns dels Telèfon 93 225 47 00 Telèfon 93 830 01 43 www.mhcat.cat www.mhcat.cat · Durada: 2 hores. petit nucli dartesans que oferien diferents serveis. Era, també, Aquesta part més lúdica sacompanya duna visita a la casa que monuments més representatius de lart i la història de Catalunya. els nivells educatius: educació infantil, educació · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. centre dun ampli territori, capital de la sotsvegueria de Moià i ens introdueix al Moià de lèpoca, la figura de Rafael Casanova i el primària, educació secundària i batxillerat, Moianès, lliure de qualsevol dependència feudal i gelosa en la Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans conflicte de la guerra de successió. Retorn al 1714 tot ajustant els continguts i procediments defensa dels seus privilegis, obtinguts en moltes ocasions a costa de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta · Durada: 2 hores. als objectius curriculars dels diferents cicles de grans sacrificis. Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, els a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. quals es dividiran en dos grups de treball. Cada grup farà les dues secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). de cada etapa. Més enllà de leducació formal, A les darreries del segle XVI, els Casanova passaren a residir a la parts: primer la visita i després el joc o a la inversa. Rafael Casanova i la guerra de Successió les propostes educatives del museu van vila, des don es dedicaven a ladministració del seu patrimoni i al · Durada: 1 hora. adreçades, també, a leducació en el lleure comerç de gra i llana per aprovisionar la important indústria tèxtil Adreçat a l ESO moianesa. Una hàbil política matrimonial els va permetre engrandir · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. de les famílies que visiten els monuments Durada de lactivitat: 2 hores el patrimoni i establir relacions amb les més importants famílies Casa els caps de setmana i durant les vacances, de la zona. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) · Informació al telèfon 93 225 47 00 i a www.mhcat.cat. tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. Els Casanova tingueren una destacada intervenció en els afers Rafael Casanova i la guerra de Successió Rafael públics: Francesc Casanova havia estat capità de la Santa Unió i lluità en diverses ocasions contra bandolers i invasors francesos. Visita al museu i a lesglésia de Santa Maria per aproximar-nos a Casanova El pare del mateix Rafael Casanova va ser sotsveguer, membre la figura de Rafael Casanova i la guerra de Successió, tenint com Jaume Sobrequés i Callicó del Consell de la Vila i batlle en diferents ocasions. Fou també un a marc de referència la vila de Moià al segle XVIII. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Director del Museu dHistòria de Catalunya dels promotors de la fundació a Moià del col·legi de lEscola Pia Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà (1683), primer daquest orde a la Península Ibérica. Adreçat a tots els nivells Text del dossier: Ramon Tarter Durada de lactivitat: 1 hora. Activitats educatives: Ramon Tarter, Marta Fàbrega, Araceli Moral, Anna Guiteras. Fotografies: Pepo Segura, MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, La família Casanova el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · ALBERTÍ, Santiago. LOnze de setembre. Barcelona, 1964 el patrimoni monumental propietat La família Casanova va arribar a Moià lany 1461, per mitjà de la activitats educatives · CARRERAS i BULBENA, Josep Rafel. Antonio de Villarroel, Rafael de de la Generalitat de Catalunya, del qual formen compra del mas i el molí de Cladelles. Eren originaris del mas Casanova y Sebastià Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el siti part indrets tan emblemàtics com els monestirs Casanova, situat a la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, dins de 1713-1714. Barcelona, 1914. [reed. Facsímil, 1995] Dossier educatiu de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; el terme actual de Collsuspina. la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa · CASTELLVÍ i OBANDO, Francesc de. Narraciones históricas de 1700 a Pel fet de passar a residir a Moià es convertiren de facto en 1725. Madrid, 1997 2002. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida; ciutadans de Barcelona, ja que la vila havia obtingut de Pere III, les canòniques agustinianes de Sant Miquel lany 1384, el privilegi de ser Carrer de Barcelona, amb la qual · SANPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nación catalana. Barcelona, 1905 dEscornalbou, de Santa Maria de Vilabertran cosa els seus habitants podien gaudir de tots els privilegis i les [reed. Facsímil, 2001] llibertats de què gaudien els habitants de la ciutat comtal. i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí Personatges i escuts · SERRET i BERNÚS, Carles. Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. de Miravet, baluard de lorde del Temple; Casa museu Rafael Casanova a Moià Barcelona, 1996. i també les cases-museu de Rafael Casanova, Recorregut per lexposició descobrint la figura de Rafael Casanova a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. i el context en el que es desenvolupà el conflicte de la guerra de · TORRAS i RIBÉ, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona successió, parant atenció en els motius heràldics que identifiquen (1697-1714). Barcelona, 1999. els diferents personatges. En el taller es treballarà el llenguatge i Una de les prioritats del Museu dHistòria les normes bàsiques de lheràldica, mentre cadascú confecciona · TORRAS i RIBÉ, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona, 2005 de Catalunya, ara estès per tot el territori català, el seu propi escut. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, el i el gaudi de la història de Catalunya qual es dividirà en dos grups, atesos els condicionants despai de i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, les sales. Cada grup farà les dues parts: primer la visita i després duna manera molt especial, als escolars darreu el taller o a la inversa. de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Adreçat al cicle superior de Primària una nova publicació, el dossier educatiu, Durada de lactivitat: 2 hores adreçat a la comunitat educativa, amb lobjectiu dajudar a entendre els monuments i dinformar de totes les activitats educatives Retorn al 1714 Experiència Fotogràfica Internacional que shi realitzen. A través dun joc de rol, els alumnes sendinsaran a la societat del dels Monuments (EFIM) segle XVIII en el context de la vila de Moià, poc abans de la guerra La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Casa Rafael Casanova Horaris de visita de successió. Adoptant diferents papers i prenent com escenari L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Plaça Pau Vila,3 Rafael Casanova, 13 · De dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h. diferents indrets del nucli antic, hauran de fer front a diferents numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada experiències pedagògiques aplicades Moià era aleshores una vila amb una considerable potència en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva 08003 Barcelona 08180 Moià conflictes socials i polítics. Personatges i escuts al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots econòmica, amb fira i mercat establerts des de lany 1151 i un de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- alguns dels Telèfon 93 225 47 00 Telèfon 93 830 01 43 www.mhcat.cat www.mhcat.cat · Durada: 2 hores. petit nucli dartesans que oferien diferents serveis. Era, també, Aquesta part més lúdica sacompanya duna visita a la casa que monuments més representatius de lart i la història de Catalunya. els nivells educatius: educació infantil, educació · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. centre dun ampli territori, capital de la sotsvegueria de Moià i ens introdueix al Moià de lèpoca, la figura de Rafael Casanova i el primària, educació secundària i batxillerat, Moianès, lliure de qualsevol dependència feudal i gelosa en la Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans conflicte de la guerra de successió. Retorn al 1714 tot ajustant els continguts i procediments defensa dels seus privilegis, obtinguts en moltes ocasions a costa de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta · Durada: 2 hores. als objectius curriculars dels diferents cicles de grans sacrificis. Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, els a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. quals es dividiran en dos grups de treball. Cada grup farà les dues secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). de cada etapa. Més enllà de leducació formal, A les darreries del segle XVI, els Casanova passaren a residir a la parts: primer la visita i després el joc o a la inversa. Rafael Casanova i la guerra de Successió les propostes educatives del museu van vila, des don es dedicaven a ladministració del seu patrimoni i al · Durada: 1 hora. adreçades, també, a leducació en el lleure comerç de gra i llana per aprovisionar la important indústria tèxtil Adreçat a l ESO moianesa. Una hàbil política matrimonial els va permetre engrandir · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. de les famílies que visiten els monuments Durada de lactivitat: 2 hores el patrimoni i establir relacions amb les més importants famílies Casa els caps de setmana i durant les vacances, de la zona. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) · Informació al telèfon 93 225 47 00 i a www.mhcat.cat. tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. Els Casanova tingueren una destacada intervenció en els afers Rafael Casanova i la guerra de Successió Rafael públics: Francesc Casanova havia estat capità de la Santa Unió i lluità en diverses ocasions contra bandolers i invasors francesos. Visita al museu i a lesglésia de Santa Maria per aproximar-nos a Casanova El pare del mateix Rafael Casanova va ser sotsveguer, membre la figura de Rafael Casanova i la guerra de Successió, tenint com Jaume Sobrequés i Callicó del Consell de la Vila i batlle en diferents ocasions. Fou també un a marc de referència la vila de Moià al segle XVIII. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Director del Museu dHistòria de Catalunya dels promotors de la fundació a Moià del col·legi de lEscola Pia Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà (1683), primer daquest orde a la Península Ibérica. Adreçat a tots els nivells Text del dossier: Ramon Tarter Durada de lactivitat: 1 hora. Activitats educatives: Ramon Tarter, Marta Fàbrega, Araceli Moral, Anna Guiteras. Fotografies: Pepo Segura, MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora les forces que acompanyaven Casanova, els consellers i la bandera atacaren la muralla de Jonqueres i recuperaren el baluard de Sant Pere. Durant la batalla, Casanova fou ferit i Exposició permanent Exposició permanent hagué de cedir la bandera al comte de Placència. En un atzarós trasllat fou portat al col·legi de la Mercè i posteriorment a Façana i galeria de la casa lHospital de la Santa Creu. Villarroel també havia caigut ferit en un combat al Pla de Llull i hagué de ser retirat.
Després de gairebé deu hores de lluita, els poc més de cinc Mostra de lascens social de la família era el patrocini que Cal destacar especialment com a punts dinterès de ledifici El 1713 va participar en la Junta de Braços que el 30 de juny funcionaris francesos i castellans xocaren frontalment amb Després duna nova ofensiva, els austriacistes es Berwick consolidà el bloqueig, tant per mar com per terra i mil defensors de la ciutat havien pogut contenir lavanç borbònic Lonze de setembre de 1714. Antoni Estruch. ostentaren sobre diferents capelles de lesglésia parroquial de els finestrals de reminiscència gòtica de la façana, el cos de va votar per prosseguir la guerra i continuar la resistència les formes tradicionals de govern del país. A aquest fet sajuntà possessionaren de Madrid, encara que de manera efímera, continuà amb la política de bombardejos indiscriminats contra en tota la línia. Malgrat una certa estabilització dels fronts, Fundació Caixa de Sabadell Moià. Al principi exerciren com a patrons de la capella del la llanterna dil·luminació de lescala i el badalot amb lescut contra Felip V. En aquestes dates fou escollit membre de la lactitud prepotent del virrei Velasco, les seves constants el 1710. Les decisives derrotes de Brihuega i Villaviciosa la ciutat que havia iniciat el seu antecessor. Concentrà grans lavanç continuava lent però imparable. Barcelona estava Roser, la qual fou moblada amb un retaule de factura barroca familiar sobre un cel ras, les dues galeries: la vella solemne Junta que havia de dirigir la defensa de Barcelona. El 30 de ingerències en aspectes del govern que no eren competència (desembre del 1710) i lofensiva del duc de Noailles contra masses dartilleria destinades a esmicolar les muralles i a perduda. A primera hora de la tarda es tocà a capitulació, obra del manresà Pau Sunyer. Posteriorment passaren a i ordenada, la nova airosa i decorada amb pintures que novembre de 1713 Casanova fou elegit conseller en cap, seva i la repressió indiscriminada que va iniciar contra persones Catalunya, que conduí a la caiguda de Girona (gener del 1711), obrir bretxes per on podrien entrar les seves forces en lassalt cessà el foc i inicià negociacions. ostentar el de la capella de lAnunciació. Diferents membres representen els tres poders, les sales nobles del primer pis càrrec que a més comportava el comandament de la Coronela, considerades com a proaustriacistes. A causa daixò, el partit reduïren considerablement el territori controlat per larxiduc. definitiu. A lexterior la resistència quedava reduïda a les Ja durant la guerra tots els territoris que anaven essent de la família seguiren la carrera eclesiàstica, com ara Josep, amb ornamentació geomètrica, loratori de gust barroc i milícia gremial de la ciutat. austriacista, fins aleshores poc organitzat, emergí amb força. fortaleses de Cardona i Hostalric i a les diferents partides de Casanova i Villarroel, ferits tots dos, poca cosa més pogueren ocupats foren sotmesos a una dura repressió, en forma que exercí en diferents períodes com a administrador de la finalment la sala i alcova amb pintures que representen la La mort de lemperador Josep I (abril del 1711) i lascens de miquelets escampades pel territori que podien poc més que fer que donar el vistiplau als termes de la capitulació que dempresonaments, desterraments, judicis sumaris i execucions Comunitat de Preveres de Moià i, com a tal, utilitzà els serveis història bíblica dEster. Lelecció de Casanova significà un punt dequilibri entre Lacció dagents anglesos i holandesos i la personalitat de larxiduc al tron imperial canviaren la situació. En aquesta fer distreure forces del cordó de setge de Barcelona o intentar shavien pactat amb els enviats de Berwick. A fi de sostreure a la qual es va sumar una política sistemàtica de confiscació dadvocat del seu germà, que representà la comunitat moianesa la facció més irredemptista, partidària duna defensa a ultrança, Jordi de Hessen, príncep de Darmstadtt, darrer virrei de tessitura el nou govern conservador britànic desconfià de la introduir-se a la ciutat a fi de reforçar-ne la defensa. A més, el conseller en Cap de la més que probable repressió, fou i una fiscalitat abusiva, exemple de la qual fou la posterior en els assumptes legals que shavien de resoldre a Barcelona. i dels partidaris de la capitulació. Durant el seu mandat es Carles II, fervent partidari de larxiduc i personatge molt formació dun gran bloc austríac i va buscar una pau negociada leficiència del bloqueig marítim havia augmentat i els vaixells inscrit com a mort en el registre de lHospital de la Santa Creu implantació de limpost del Cadastre, amb unes xifres, sobretot Aquesta relació es mantingué tant abans com després de la reorganitzà la defensa, es formaren noves unitats de apreciat a Catalunya, la signatura per part del grup dels a la qual es va acollir França, a la vora del col·lapse pel cost que, procedents de Mallorca o de punts de la costa catalana, i amagat fins que pogué ser traslladat a la casa pairal dels en els primers anys, inassolibles pel precari estat econòmic guerra de Successió. Rafael Casanova combatents i es buscaren mitjans per aprovisionar la ciutat. Vigatans del pacte de Gènova (1705) i el desembarcament que li representava la guerra. periòdicament podien introduir subministraments a la ciutat seus sogres a Sant Boi de Llobregat. del país. de tropes aliades a Barcelona, provocaren el decantament disminuïren de manera alarmant. En latac definitiu sobre Barcelona de l11 de setembre de dels catalans en favor de Carles III. En les converses que portaren als tractats dUtrecht (1713) A primera hora del matí del 13 de setembre, tropes franceses Rafael Casanova i Comes va néixer en aquesta casa pels 1714, Rafael Casanova fou ferit en els combats de la zona i Rastatt (1714) els ambaixadors catalans mai no tingueren El dia 3 de setembre, per discutir una proposta de capitulació comandades pel marquès de Guerchy i guiades pel coronel Can Casanova. Una casa benestant voltants del 1660, fill de Rafael Casanova i Solà i Maria Comes del Portal Nou i el baluard de Sant Pere. Fou retirat en un Entre les moltes raons que afavoriren aquest decantament, veu i Catalunya va passar a ser una simple moneda de canvi feta pels borbònics, es reuní per darrera vegada la Junta de Joan Francesc Ferrer prengueren possessió de la ciutat. i Sors. Per les dades que sen conserven, molt probablement atzarós trasllat i portat a lHospital del Col·legi de la Mercè. hi havia un fort ressentiment antifrancès covat durant anys. en el tauler europeu. En aquests tractats es reconeixia per Guerra. Casanova i Villarroel eren partidaris de capitular o ocupava el cinquè lloc dentre onze germans. Una vegada rendida la ciutat, fou inscrit com a mort i el De fet, durant tota la segona meitat del segle XVII, hi hagué part dels aliats Felip V com a rei dEspanya a canvi de la seva almenys demanar una treva per poder refer mínimament les Can Casanova forma un conjunt acabat fruit de diferents portaren a Sant Boi, a casa dels seus sogres per refer-se de un estat de guerra amb França i constants invasions per renúncia als drets successoris al tron francès. Shi acordava, defenses. En la votació, el grup partidari de la resistència, intervencions arquitectòniques al llarg del temps. Tota ella Passà a Barcelona per estudiar dret juntament amb el seu les ferides i amagar-lo de la més que probable repressió. tropes franceses. També en la ment del país hi havia encara també, levacuació de les tropes imperials de Catalunya i el majoritari, féu inclinar la votació al seu favor. Villarroel, Les conseqüències de la guerra conserva lesperit duna casa pairal dels segles XVII i XVIII. germà Josep, que hi seguia la carrera eclesiàstica. Sabem la desmembració de Catalunya a causa del tractat dels Pirineus repartiment entre els aliats de bona part de les possessions disconforme, va dimitir com a cap de la defensa i demanà que el 1686 ja havia conclòs els estudis, ja que en un document Casanova va restar amagat un temps i posteriorment va tornar (1659), fet que entroncava, també, amb un sentiment de espanyoles a Europa. Anglaterra obtenia avantatges comercials sortir de Barcelona. Pels voltants del 1570 la casa era propietat de Pere Mas, daquesta data sel cita com a doctor en drets. a aparèixer a la vida pública tot retornant a la seva antiga castellanofòbia, afavorit per les polítiques repressives dOlivares i consolidava la possessió de Gibraltar i Menorca. La guerra La derrota catalana del 1714 va suposar la desaparició de paraire i comerciant, que va emparentar amb els Casanova professió dadvocat. Es retirà definitivament el 1737 i va morir i la constant presència de tropes castellanes, que vivien del a Catalunya quedava reduïda a un afer domèstic de la monarquia bona part de lentramat constitucional que definia a Catalunya per la via matrimonial. Desconeixem en quin moment la branca El 22 de juliol de 1696 va contraure matrimoni amb Maria a Sant Boi de Llobregat el 3 de març de 1743. país i que eren vistes com a invasors, com els francesos. espanyola. com a Estat integrat dins la monarquia hispànica. El decret principal de la família va passar a residir-hi, però molt Bosch i Barba, vídua i hereva dun important patrimoni a Tant la petita noblesa com lestament religiós eren LOnze de Setembre de Nova Planta (1716), molt més meditat que els que van probablement fou a les darreries del segle XVI. La part més Barcelona i Sant Boi de Llobregat. El matrimoni tingué quatre declaradament antifrancesos i anticastellans. En aquests moments Catalunya havia quedat sola i la decisió afectar Aragó i València, suprimia les institucions de govern vella de ledifici va ser reformada el 1586, sen van modificar fills: Francesc, mort el 1710; Pau i Teresa, bessons que de resistir que adoptà la Junta de Braços (juny-juliol del 1713) tradicionals, posava les bases per a la reforma dels municipis els darreres i shi va adossar una galeria. moriren infants, i Rafael, que es mantingué tota la vida al La guerra de Successió Així que Carles III arribà a Barcelona safanyà a convocar no se sustentava únicament en la preferència dun o altre Després duna sèrie datacs preparatoris portats a terme a i sotmetia Catalunya a les lleis de Castella. Tot i això es costat del seu pare. Maria Bosch va morir el 29 de desembre Corts, en les quals es confirmaren les concessions fetes per candidat, sinó, en vista del que havia passat a València i lagost i els primers dies de setembre, la matinada de l11 de mantingué, sense pràcticament modificacions, el Dret Civil Lany 1617 Francesc Casanova rebé autorització per ampliar de 1704. Felip V. Desprès dun intent per part dels borbònics per Aragó, en una lluita pel manteniment de les Constitucions i la setembre de 1714 les forces borbòniques iniciaren latac Català i algunes altres lleis que si shaguessin derogat podien la casa carregant-la sobre les antigues muralles de la vila i va El conflicte que anomenem guerra de Successió (17021714) recuperar Barcelona (abril-maig del 1706), larxiduc emprengué salvaguarda de les institucions de govern del país. definitiu sobre Barcelona. Berwick disposava de quaranta mil causar la fallida de lordenament jurídic del país. poder ocupar el fossat per utilitzar-lo com a hort. Segurament Fou nomenat conseller tercer de Barcelona el 25 de gener soriginà quan, arran de la mort sense descendència de Carles una campanya en què els aliats ocuparen València, Aragó i soldats per atacar les grans bretxes que els bombardejos en aquestes dates la casa fou novament ampliada en adossar- de 1706 i al cap de poc temps docupar el càrrec la ciutat II, lImperi Austríac, Anglaterra i Holanda no acceptaren els sinternaren a Castella i van arribar fins a Madrid (juliol del Labril del 1713, amb un país pràcticament ocupat en la seva havien obert a les muralles de la ciutat. Villarroel, que no havia Una altra conseqüència de la guerra fou la repressió que es hi ledificació del costat. va ser assetjada per les tropes filipistes (abril maig del termes del seu testament, que donava la corona espanyola 1706). Els borbònics reaccionaren aviat i amb el suport totalitat, les tropes del duc de Pòpuli havien iniciat un nou pogut sortir de Barcelona, recuperà el comandament i va cursar desencadenà arreu del país, considerat com a rebel. Catalunya 1706). El 1707 larxiduc Carles li concedí el títol de Ciutadà a Felip dAnjou, nét de Lluís XIV de França i van fer costat a majoritari de Castella obligaren els aliats a retrocedir. La setge a Barcelona. A lestiu del 1714, una vegada acabada instruccions per organitzar la defensa. Donà ordres per redistribuir estigué ocupada fins més enllà del tractat de Viena (1725) Rafael Casanova i Comes abandonà la casa per anar a estudiar Honrat i encara el 1708, acabat ja el seu mandat, formà part laltre pretendent, larxiduc Carles dÀustria. derrota dAlmansa (abril del 1707) afavorí locupació de la guerra a Europa, Lluís XIV va trametre un gran exèrcit en lartilleria, aplegà cavalleria per contraatacar a la zona del Pla per un formidable exèrcit, que shavia de mantenir amb els a Barcelona. La casa quedà en propietat del seu germà gran de la delegació de Barcelona que anà a Mataró a rebre la València i Aragó, linici duna dura repressió i labolició dels ajuda del seu nét sota les ordres del duc de Berwick, amb la den Llull i el baluard de Llevant i demanà als consellers de la recursos dun país arruïnat per anys de guerra. Les grans Francesc i els seus descendents locuparen fins a les primeries reina Elisabet, muller de Carles III. En un principi els catalans no van oposar-se a Felip V. Aquest, furs valencians i aragonesos. A més, els borbònics penetraren missió dexpugnar Barcelona, aleshores defensada per poc ciutat que apleguessin tota la gent que poguessin i es dirigissin, obres de fortificació que emprengué el nou règim borbònic, del segle XIX. A partir daquest moment tingué diferents usos, a fi datraurels a la seva causa, va anar a Barcelona i va en territori català, ocupant Lleida, Tàrrega, Cervera i, al juliol més de sis mil homes, la majoria membres de la Coronela. portant la bandera de Santa Eulàlia, símbol de la ciutat, al com ara la Ciutadella de Barcelona, pensades més per tenallar fins que, lany 1935, shi instal·là el Museu de Moià. convocar Corts en les quals féu importants concessions. Tot del 1708, Tortosa. sector de Jonqueres i el Portal Nou. A quarts de set del matí, el país que per defensar-lo dun enemic exterior, foren i això, lactitud i les maneres absolutistes dels ministres i íntegrament sufragades amb recursos del país. les forces que acompanyaven Casanova, els consellers i la bandera atacaren la muralla de Jonqueres i recuperaren el baluard de Sant Pere. Durant la batalla, Casanova fou ferit i Exposició permanent Exposició permanent hagué de cedir la bandera al comte de Placència. En un atzarós trasllat fou portat al col·legi de la Mercè i posteriorment a Façana i galeria de la casa lHospital de la Santa Creu. Villarroel també havia caigut ferit en un combat al Pla de Llull i hagué de ser retirat.
Després de gairebé deu hores de lluita, els poc més de cinc Mostra de lascens social de la família era el patrocini que Cal destacar especialment com a punts dinterès de ledifici El 1713 va participar en la Junta de Braços que el 30 de juny funcionaris francesos i castellans xocaren frontalment amb Després duna nova ofensiva, els austriacistes es Berwick consolidà el bloqueig, tant per mar com per terra i mil defensors de la ciutat havien pogut contenir lavanç borbònic Lonze de setembre de 1714. Antoni Estruch. ostentaren sobre diferents capelles de lesglésia parroquial de els finestrals de reminiscència gòtica de la façana, el cos de va votar per prosseguir la guerra i continuar la resistència les formes tradicionals de govern del país. A aquest fet sajuntà possessionaren de Madrid, encara que de manera efímera, continuà amb la política de bombardejos indiscriminats contra en tota la línia. Malgrat una certa estabilització dels fronts, Fundació Caixa de Sabadell Moià. Al principi exerciren com a patrons de la capella del la llanterna dil·luminació de lescala i el badalot amb lescut contra Felip V. En aquestes dates fou escollit membre de la lactitud prepotent del virrei Velasco, les seves constants el 1710. Les decisives derrotes de Brihuega i Villaviciosa la ciutat que havia iniciat el seu antecessor. Concentrà grans lavanç continuava lent però imparable. Barcelona estava Roser, la qual fou moblada amb un retaule de factura barroca familiar sobre un cel ras, les dues galeries: la vella solemne Junta que havia de dirigir la defensa de Barcelona. El 30 de ingerències en aspectes del govern que no eren competència (desembre del 1710) i lofensiva del duc de Noailles contra masses dartilleria destinades a esmicolar les muralles i a perduda. A primera hora de la tarda es tocà a capitulació, obra del manresà Pau Sunyer. Posteriorment passaren a i ordenada, la nova airosa i decorada amb pintures que novembre de 1713 Casanova fou elegit conseller en cap, seva i la repressió indiscriminada que va iniciar contra persones Catalunya, que conduí a la caiguda de Girona (gener del 1711), obrir bretxes per on podrien entrar les seves forces en lassalt cessà el foc i inicià negociacions. ostentar el de la capella de lAnunciació. Diferents membres representen els tres poders, les sales nobles del primer pis càrrec que a més comportava el comandament de la Coronela, considerades com a proaustriacistes. A causa daixò, el partit reduïren considerablement el territori controlat per larxiduc. definitiu. A lexterior la resistència quedava reduïda a les Ja durant la guerra tots els territoris que anaven essent de la família seguiren la carrera eclesiàstica, com ara Josep, amb ornamentació geomètrica, loratori de gust barroc i milícia gremial de la ciutat. austriacista, fins aleshores poc organitzat, emergí amb força. fortaleses de Cardona i Hostalric i a les diferents partides de Casanova i Villarroel, ferits tots dos, poca cosa més pogueren ocupats foren sotmesos a una dura repressió, en forma que exercí en diferents períodes com a administrador de la finalment la sala i alcova amb pintures que representen la La mort de lemperador Josep I (abril del 1711) i lascens de miquelets escampades pel territori que podien poc més que fer que donar el vistiplau als termes de la capitulació que dempresonaments, desterraments, judicis sumaris i execucions Comunitat de Preveres de Moià i, com a tal, utilitzà els serveis història bíblica dEster. Lelecció de Casanova significà un punt dequilibri entre Lacció dagents anglesos i holandesos i la personalitat de larxiduc al tron imperial canviaren la situació. En aquesta fer distreure forces del cordó de setge de Barcelona o intentar shavien pactat amb els enviats de Berwick. A fi de sostreure a la qual es va sumar una política sistemàtica de confiscació dadvocat del seu germà, que representà la comunitat moianesa la facció més irredemptista, partidària duna defensa a ultrança, Jordi de Hessen, príncep de Darmstadtt, darrer virrei de tessitura el nou govern conservador britànic desconfià de la introduir-se a la ciutat a fi de reforçar-ne la defensa. A més, el conseller en Cap de la més que probable repressió, fou i una fiscalitat abusiva, exemple de la qual fou la posterior en els assumptes legals que shavien de resoldre a Barcelona. i dels partidaris de la capitulació. Durant el seu mandat es Carles II, fervent partidari de larxiduc i personatge molt formació dun gran bloc austríac i va buscar una pau negociada leficiència del bloqueig marítim havia augmentat i els vaixells inscrit com a mort en el registre de lHospital de la Santa Creu implantació de limpost del Cadastre, amb unes xifres, sobretot Aquesta relació es mantingué tant abans com després de la reorganitzà la defensa, es formaren noves unitats de apreciat a Catalunya, la signatura per part del grup dels a la qual es va acollir França, a la vora del col·lapse pel cost que, procedents de Mallorca o de punts de la costa catalana, i amagat fins que pogué ser traslladat a la casa pairal dels en els primers anys, inassolibles pel precari estat econòmic guerra de Successió. Rafael Casanova combatents i es buscaren mitjans per aprovisionar la ciutat. Vigatans del pacte de Gènova (1705) i el desembarcament que li representava la guerra. periòdicament podien introduir subministraments a la ciutat seus sogres a Sant Boi de Llobregat. del país. de tropes aliades a Barcelona, provocaren el decantament disminuïren de manera alarmant. En latac definitiu sobre Barcelona de l11 de setembre de dels catalans en favor de Carles III. En les converses que portaren als tractats dUtrecht (1713) A primera hora del matí del 13 de setembre, tropes franceses Rafael Casanova i Comes va néixer en aquesta casa pels 1714, Rafael Casanova fou ferit en els combats de la zona i Rastatt (1714) els ambaixadors catalans mai no tingueren El dia 3 de setembre, per discutir una proposta de capitulació comandades pel marquès de Guerchy i guiades pel coronel Can Casanova. Una casa benestant voltants del 1660, fill de Rafael Casanova i Solà i Maria Comes del Portal Nou i el baluard de Sant Pere. Fou retirat en un Entre les moltes raons que afavoriren aquest decantament, veu i Catalunya va passar a ser una simple moneda de canvi feta pels borbònics, es reuní per darrera vegada la Junta de Joan Francesc Ferrer prengueren possessió de la ciutat. i Sors. Per les dades que sen conserven, molt probablement atzarós trasllat i portat a lHospital del Col·legi de la Mercè. hi havia un fort ressentiment antifrancès covat durant anys. en el tauler europeu. En aquests tractats es reconeixia per Guerra. Casanova i Villarroel eren partidaris de capitular o ocupava el cinquè lloc dentre onze germans. Una vegada rendida la ciutat, fou inscrit com a mort i el De fet, durant tota la segona meitat del segle XVII, hi hagué part dels aliats Felip V com a rei dEspanya a canvi de la seva almenys demanar una treva per poder refer mínimament les Can Casanova forma un conjunt acabat fruit de diferents portaren a Sant Boi, a casa dels seus sogres per refer-se de un estat de guerra amb França i constants invasions per renúncia als drets successoris al tron francès. Shi acordava, defenses. En la votació, el grup partidari de la resistència, intervencions arquitectòniques al llarg del temps. Tota ella Passà a Barcelona per estudiar dret juntament amb el seu les ferides i amagar-lo de la més que probable repressió. tropes franceses. També en la ment del país hi havia encara també, levacuació de les tropes imperials de Catalunya i el majoritari, féu inclinar la votació al seu favor. Villarroel, Les conseqüències de la guerra conserva lesperit duna casa pairal dels segles XVII i XVIII. germà Josep, que hi seguia la carrera eclesiàstica. Sabem la desmembració de Catalunya a causa del tractat dels Pirineus repartiment entre els aliats de bona part de les possessions disconforme, va dimitir com a cap de la defensa i demanà que el 1686 ja havia conclòs els estudis, ja que en un document Casanova va restar amagat un temps i posteriorment va tornar (1659), fet que entroncava, també, amb un sentiment de espanyoles a Europa. Anglaterra obtenia avantatges comercials sortir de Barcelona. Pels voltants del 1570 la casa era propietat de Pere Mas, daquesta data sel cita com a doctor en drets. a aparèixer a la vida pública tot retornant a la seva antiga castellanofòbia, afavorit per les polítiques repressives dOlivares i consolidava la possessió de Gibraltar i Menorca. La guerra La derrota catalana del 1714 va suposar la desaparició de paraire i comerciant, que va emparentar amb els Casanova professió dadvocat. Es retirà definitivament el 1737 i va morir i la constant presència de tropes castellanes, que vivien del a Catalunya quedava reduïda a un afer domèstic de la monarquia bona part de lentramat constitucional que definia a Catalunya per la via matrimonial. Desconeixem en quin moment la branca El 22 de juliol de 1696 va contraure matrimoni amb Maria a Sant Boi de Llobregat el 3 de març de 1743. país i que eren vistes com a invasors, com els francesos. espanyola. com a Estat integrat dins la monarquia hispànica. El decret principal de la família va passar a residir-hi, però molt Bosch i Barba, vídua i hereva dun important patrimoni a Tant la petita noblesa com lestament religiós eren LOnze de Setembre de Nova Planta (1716), molt més meditat que els que van probablement fou a les darreries del segle XVI. La part més Barcelona i Sant Boi de Llobregat. El matrimoni tingué quatre declaradament antifrancesos i anticastellans. En aquests moments Catalunya havia quedat sola i la decisió afectar Aragó i València, suprimia les institucions de govern vella de ledifici va ser reformada el 1586, sen van modificar fills: Francesc, mort el 1710; Pau i Teresa, bessons que de resistir que adoptà la Junta de Braços (juny-juliol del 1713) tradicionals, posava les bases per a la reforma dels municipis els darreres i shi va adossar una galeria. moriren infants, i Rafael, que es mantingué tota la vida al La guerra de Successió Així que Carles III arribà a Barcelona safanyà a convocar no se sustentava únicament en la preferència dun o altre Després duna sèrie datacs preparatoris portats a terme a i sotmetia Catalunya a les lleis de Castella. Tot i això es costat del seu pare. Maria Bosch va morir el 29 de desembre Corts, en les quals es confirmaren les concessions fetes per candidat, sinó, en vista del que havia passat a València i lagost i els primers dies de setembre, la matinada de l11 de mantingué, sense pràcticament modificacions, el Dret Civil Lany 1617 Francesc Casanova rebé autorització per ampliar de 1704. Felip V. Desprès dun intent per part dels borbònics per Aragó, en una lluita pel manteniment de les Constitucions i la setembre de 1714 les forces borbòniques iniciaren latac Català i algunes altres lleis que si shaguessin derogat podien la casa carregant-la sobre les antigues muralles de la vila i va El conflicte que anomenem guerra de Successió (17021714) recuperar Barcelona (abril-maig del 1706), larxiduc emprengué salvaguarda de les institucions de govern del país. definitiu sobre Barcelona. Berwick disposava de quaranta mil causar la fallida de lordenament jurídic del país. poder ocupar el fossat per utilitzar-lo com a hort. Segurament Fou nomenat conseller tercer de Barcelona el 25 de gener soriginà quan, arran de la mort sense descendència de Carles una campanya en què els aliats ocuparen València, Aragó i soldats per atacar les grans bretxes que els bombardejos en aquestes dates la casa fou novament ampliada en adossar- de 1706 i al cap de poc temps docupar el càrrec la ciutat II, lImperi Austríac, Anglaterra i Holanda no acceptaren els sinternaren a Castella i van arribar fins a Madrid (juliol del Labril del 1713, amb un país pràcticament ocupat en la seva havien obert a les muralles de la ciutat. Villarroel, que no havia Una altra conseqüència de la guerra fou la repressió que es hi ledificació del costat. va ser assetjada per les tropes filipistes (abril maig del termes del seu testament, que donava la corona espanyola 1706). Els borbònics reaccionaren aviat i amb el suport totalitat, les tropes del duc de Pòpuli havien iniciat un nou pogut sortir de Barcelona, recuperà el comandament i va cursar desencadenà arreu del país, considerat com a rebel. Catalunya 1706). El 1707 larxiduc Carles li concedí el títol de Ciutadà a Felip dAnjou, nét de Lluís XIV de França i van fer costat a majoritari de Castella obligaren els aliats a retrocedir. La setge a Barcelona. A lestiu del 1714, una vegada acabada instruccions per organitzar la defensa. Donà ordres per redistribuir estigué ocupada fins més enllà del tractat de Viena (1725) Rafael Casanova i Comes abandonà la casa per anar a estudiar Honrat i encara el 1708, acabat ja el seu mandat, formà part laltre pretendent, larxiduc Carles dÀustria. derrota dAlmansa (abril del 1707) afavorí locupació de la guerra a Europa, Lluís XIV va trametre un gran exèrcit en lartilleria, aplegà cavalleria per contraatacar a la zona del Pla per un formidable exèrcit, que shavia de mantenir amb els a Barcelona. La casa quedà en propietat del seu germà gran de la delegació de Barcelona que anà a Mataró a rebre la València i Aragó, linici duna dura repressió i labolició dels ajuda del seu nét sota les ordres del duc de Berwick, amb la den Llull i el baluard de Llevant i demanà als consellers de la recursos dun país arruïnat per anys de guerra. Les grans Francesc i els seus descendents locuparen fins a les primeries reina Elisabet, muller de Carles III. En un principi els catalans no van oposar-se a Felip V. Aquest, furs valencians i aragonesos. A més, els borbònics penetraren missió dexpugnar Barcelona, aleshores defensada per poc ciutat que apleguessin tota la gent que poguessin i es dirigissin, obres de fortificació que emprengué el nou règim borbònic, del segle XIX. A partir daquest moment tingué diferents usos, a fi datraurels a la seva causa, va anar a Barcelona i va en territori català, ocupant Lleida, Tàrrega, Cervera i, al juliol més de sis mil homes, la majoria membres de la Coronela. portant la bandera de Santa Eulàlia, símbol de la ciutat, al com ara la Ciutadella de Barcelona, pensades més per tenallar fins que, lany 1935, shi instal·là el Museu de Moià. convocar Corts en les quals féu importants concessions. Tot del 1708, Tortosa. sector de Jonqueres i el Portal Nou. A quarts de set del matí, el país que per defensar-lo dun enemic exterior, foren i això, lactitud i les maneres absolutistes dels ministres i íntegrament sufragades amb recursos del país. les forces que acompanyaven Casanova, els consellers i la bandera atacaren la muralla de Jonqueres i recuperaren el baluard de Sant Pere. Durant la batalla, Casanova fou ferit i Exposició permanent Exposició permanent hagué de cedir la bandera al comte de Placència. En un atzarós trasllat fou portat al col·legi de la Mercè i posteriorment a Façana i galeria de la casa lHospital de la Santa Creu. Villarroel també havia caigut ferit en un combat al Pla de Llull i hagué de ser retirat.
Després de gairebé deu hores de lluita, els poc més de cinc Mostra de lascens social de la família era el patrocini que Cal destacar especialment com a punts dinterès de ledifici El 1713 va participar en la Junta de Braços que el 30 de juny funcionaris francesos i castellans xocaren frontalment amb Després duna nova ofensiva, els austriacistes es Berwick consolidà el bloqueig, tant per mar com per terra i mil defensors de la ciutat havien pogut contenir lavanç borbònic Lonze de setembre de 1714. Antoni Estruch. ostentaren sobre diferents capelles de lesglésia parroquial de els finestrals de reminiscència gòtica de la façana, el cos de va votar per prosseguir la guerra i continuar la resistència les formes tradicionals de govern del país. A aquest fet sajuntà possessionaren de Madrid, encara que de manera efímera, continuà amb la política de bombardejos indiscriminats contra en tota la línia. Malgrat una certa estabilització dels fronts, Fundació Caixa de Sabadell Moià. Al principi exerciren com a patrons de la capella del la llanterna dil·luminació de lescala i el badalot amb lescut contra Felip V. En aquestes dates fou escollit membre de la lactitud prepotent del virrei Velasco, les seves constants el 1710. Les decisives derrotes de Brihuega i Villaviciosa la ciutat que havia iniciat el seu antecessor. Concentrà grans lavanç continuava lent però imparable. Barcelona estava Roser, la qual fou moblada amb un retaule de factura barroca familiar sobre un cel ras, les dues galeries: la vella solemne Junta que havia de dirigir la defensa de Barcelona. El 30 de ingerències en aspectes del govern que no eren competència (desembre del 1710) i lofensiva del duc de Noailles contra masses dartilleria destinades a esmicolar les muralles i a perduda. A primera hora de la tarda es tocà a capitulació, obra del manresà Pau Sunyer. Posteriorment passaren a i ordenada, la nova airosa i decorada amb pintures que novembre de 1713 Casanova fou elegit conseller en cap, seva i la repressió indiscriminada que va iniciar contra persones Catalunya, que conduí a la caiguda de Girona (gener del 1711), obrir bretxes per on podrien entrar les seves forces en lassalt cessà el foc i inicià negociacions. ostentar el de la capella de lAnunciació. Diferents membres representen els tres poders, les sales nobles del primer pis càrrec que a més comportava el comandament de la Coronela, considerades com a proaustriacistes. A causa daixò, el partit reduïren considerablement el territori controlat per larxiduc. definitiu. A lexterior la resistència quedava reduïda a les Ja durant la guerra tots els territoris que anaven essent de la família seguiren la carrera eclesiàstica, com ara Josep, amb ornamentació geomètrica, loratori de gust barroc i milícia gremial de la ciutat. austriacista, fins aleshores poc organitzat, emergí amb força. fortaleses de Cardona i Hostalric i a les diferents partides de Casanova i Villarroel, ferits tots dos, poca cosa més pogueren ocupats foren sotmesos a una dura repressió, en forma que exercí en diferents períodes com a administrador de la finalment la sala i alcova amb pintures que representen la La mort de lemperador Josep I (abril del 1711) i lascens de miquelets escampades pel territori que podien poc més que fer que donar el vistiplau als termes de la capitulació que dempresonaments, desterraments, judicis sumaris i execucions Comunitat de Preveres de Moià i, com a tal, utilitzà els serveis història bíblica dEster. Lelecció de Casanova significà un punt dequilibri entre Lacció dagents anglesos i holandesos i la personalitat de larxiduc al tron imperial canviaren la situació. En aquesta fer distreure forces del cordó de setge de Barcelona o intentar shavien pactat amb els enviats de Berwick. A fi de sostreure a la qual es va sumar una política sistemàtica de confiscació dadvocat del seu germà, que representà la comunitat moianesa la facció més irredemptista, partidària duna defensa a ultrança, Jordi de Hessen, príncep de Darmstadtt, darrer virrei de tessitura el nou govern conservador britànic desconfià de la introduir-se a la ciutat a fi de reforçar-ne la defensa. A més, el conseller en Cap de la més que probable repressió, fou i una fiscalitat abusiva, exemple de la qual fou la posterior en els assumptes legals que shavien de resoldre a Barcelona. i dels partidaris de la capitulació. Durant el seu mandat es Carles II, fervent partidari de larxiduc i personatge molt formació dun gran bloc austríac i va buscar una pau negociada leficiència del bloqueig marítim havia augmentat i els vaixells inscrit com a mort en el registre de lHospital de la Santa Creu implantació de limpost del Cadastre, amb unes xifres, sobretot Aquesta relació es mantingué tant abans com després de la reorganitzà la defensa, es formaren noves unitats de apreciat a Catalunya, la signatura per part del grup dels a la qual es va acollir França, a la vora del col·lapse pel cost que, procedents de Mallorca o de punts de la costa catalana, i amagat fins que pogué ser traslladat a la casa pairal dels en els primers anys, inassolibles pel precari estat econòmic guerra de Successió. Rafael Casanova combatents i es buscaren mitjans per aprovisionar la ciutat. Vigatans del pacte de Gènova (1705) i el desembarcament que li representava la guerra. periòdicament podien introduir subministraments a la ciutat seus sogres a Sant Boi de Llobregat. del país. de tropes aliades a Barcelona, provocaren el decantament disminuïren de manera alarmant. En latac definitiu sobre Barcelona de l11 de setembre de dels catalans en favor de Carles III. En les converses que portaren als tractats dUtrecht (1713) A primera hora del matí del 13 de setembre, tropes franceses Rafael Casanova i Comes va néixer en aquesta casa pels 1714, Rafael Casanova fou ferit en els combats de la zona i Rastatt (1714) els ambaixadors catalans mai no tingueren El dia 3 de setembre, per discutir una proposta de capitulació comandades pel marquès de Guerchy i guiades pel coronel Can Casanova. Una casa benestant voltants del 1660, fill de Rafael Casanova i Solà i Maria Comes del Portal Nou i el baluard de Sant Pere. Fou retirat en un Entre les moltes raons que afavoriren aquest decantament, veu i Catalunya va passar a ser una simple moneda de canvi feta pels borbònics, es reuní per darrera vegada la Junta de Joan Francesc Ferrer prengueren possessió de la ciutat. i Sors. Per les dades que sen conserven, molt probablement atzarós trasllat i portat a lHospital del Col·legi de la Mercè. hi havia un fort ressentiment antifrancès covat durant anys. en el tauler europeu. En aquests tractats es reconeixia per Guerra. Casanova i Villarroel eren partidaris de capitular o ocupava el cinquè lloc dentre onze germans. Una vegada rendida la ciutat, fou inscrit com a mort i el De fet, durant tota la segona meitat del segle XVII, hi hagué part dels aliats Felip V com a rei dEspanya a canvi de la seva almenys demanar una treva per poder refer mínimament les Can Casanova forma un conjunt acabat fruit de diferents portaren a Sant Boi, a casa dels seus sogres per refer-se de un estat de guerra amb França i constants invasions per renúncia als drets successoris al tron francès. Shi acordava, defenses. En la votació, el grup partidari de la resistència, intervencions arquitectòniques al llarg del temps. Tota ella Passà a Barcelona per estudiar dret juntament amb el seu les ferides i amagar-lo de la més que probable repressió. tropes franceses. També en la ment del país hi havia encara també, levacuació de les tropes imperials de Catalunya i el majoritari, féu inclinar la votació al seu favor. Villarroel, Les conseqüències de la guerra conserva lesperit duna casa pairal dels segles XVII i XVIII. germà Josep, que hi seguia la carrera eclesiàstica. Sabem la desmembració de Catalunya a causa del tractat dels Pirineus repartiment entre els aliats de bona part de les possessions disconforme, va dimitir com a cap de la defensa i demanà que el 1686 ja havia conclòs els estudis, ja que en un document Casanova va restar amagat un temps i posteriorment va tornar (1659), fet que entroncava, també, amb un sentiment de espanyoles a Europa. Anglaterra obtenia avantatges comercials sortir de Barcelona. Pels voltants del 1570 la casa era propietat de Pere Mas, daquesta data sel cita com a doctor en drets. a aparèixer a la vida pública tot retornant a la seva antiga castellanofòbia, afavorit per les polítiques repressives dOlivares i consolidava la possessió de Gibraltar i Menorca. La guerra La derrota catalana del 1714 va suposar la desaparició de paraire i comerciant, que va emparentar amb els Casanova professió dadvocat. Es retirà definitivament el 1737 i va morir i la constant presència de tropes castellanes, que vivien del a Catalunya quedava reduïda a un afer domèstic de la monarquia bona part de lentramat constitucional que definia a Catalunya per la via matrimonial. Desconeixem en quin moment la branca El 22 de juliol de 1696 va contraure matrimoni amb Maria a Sant Boi de Llobregat el 3 de març de 1743. país i que eren vistes com a invasors, com els francesos. espanyola. com a Estat integrat dins la monarquia hispànica. El decret principal de la família va passar a residir-hi, però molt Bosch i Barba, vídua i hereva dun important patrimoni a Tant la petita noblesa com lestament religiós eren LOnze de Setembre de Nova Planta (1716), molt més meditat que els que van probablement fou a les darreries del segle XVI. La part més Barcelona i Sant Boi de Llobregat. El matrimoni tingué quatre declaradament antifrancesos i anticastellans. En aquests moments Catalunya havia quedat sola i la decisió afectar Aragó i València, suprimia les institucions de govern vella de ledifici va ser reformada el 1586, sen van modificar fills: Francesc, mort el 1710; Pau i Teresa, bessons que de resistir que adoptà la Junta de Braços (juny-juliol del 1713) tradicionals, posava les bases per a la reforma dels municipis els darreres i shi va adossar una galeria. moriren infants, i Rafael, que es mantingué tota la vida al La guerra de Successió Així que Carles III arribà a Barcelona safanyà a convocar no se sustentava únicament en la preferència dun o altre Després duna sèrie datacs preparatoris portats a terme a i sotmetia Catalunya a les lleis de Castella. Tot i això es costat del seu pare. Maria Bosch va morir el 29 de desembre Corts, en les quals es confirmaren les concessions fetes per candidat, sinó, en vista del que havia passat a València i lagost i els primers dies de setembre, la matinada de l11 de mantingué, sense pràcticament modificacions, el Dret Civil Lany 1617 Francesc Casanova rebé autorització per ampliar de 1704. Felip V. Desprès dun intent per part dels borbònics per Aragó, en una lluita pel manteniment de les Constitucions i la setembre de 1714 les forces borbòniques iniciaren latac Català i algunes altres lleis que si shaguessin derogat podien la casa carregant-la sobre les antigues muralles de la vila i va El conflicte que anomenem guerra de Successió (17021714) recuperar Barcelona (abril-maig del 1706), larxiduc emprengué salvaguarda de les institucions de govern del país. definitiu sobre Barcelona. Berwick disposava de quaranta mil causar la fallida de lordenament jurídic del país. poder ocupar el fossat per utilitzar-lo com a hort. Segurament Fou nomenat conseller tercer de Barcelona el 25 de gener soriginà quan, arran de la mort sense descendència de Carles una campanya en què els aliats ocuparen València, Aragó i soldats per atacar les grans bretxes que els bombardejos en aquestes dates la casa fou novament ampliada en adossar- de 1706 i al cap de poc temps docupar el càrrec la ciutat II, lImperi Austríac, Anglaterra i Holanda no acceptaren els sinternaren a Castella i van arribar fins a Madrid (juliol del Labril del 1713, amb un país pràcticament ocupat en la seva havien obert a les muralles de la ciutat. Villarroel, que no havia Una altra conseqüència de la guerra fou la repressió que es hi ledificació del costat. va ser assetjada per les tropes filipistes (abril maig del termes del seu testament, que donava la corona espanyola 1706). Els borbònics reaccionaren aviat i amb el suport totalitat, les tropes del duc de Pòpuli havien iniciat un nou pogut sortir de Barcelona, recuperà el comandament i va cursar desencadenà arreu del país, considerat com a rebel. Catalunya 1706). El 1707 larxiduc Carles li concedí el títol de Ciutadà a Felip dAnjou, nét de Lluís XIV de França i van fer costat a majoritari de Castella obligaren els aliats a retrocedir. La setge a Barcelona. A lestiu del 1714, una vegada acabada instruccions per organitzar la defensa. Donà ordres per redistribuir estigué ocupada fins més enllà del tractat de Viena (1725) Rafael Casanova i Comes abandonà la casa per anar a estudiar Honrat i encara el 1708, acabat ja el seu mandat, formà part laltre pretendent, larxiduc Carles dÀustria. derrota dAlmansa (abril del 1707) afavorí locupació de la guerra a Europa, Lluís XIV va trametre un gran exèrcit en lartilleria, aplegà cavalleria per contraatacar a la zona del Pla per un formidable exèrcit, que shavia de mantenir amb els a Barcelona. La casa quedà en propietat del seu germà gran de la delegació de Barcelona que anà a Mataró a rebre la València i Aragó, linici duna dura repressió i labolició dels ajuda del seu nét sota les ordres del duc de Berwick, amb la den Llull i el baluard de Llevant i demanà als consellers de la recursos dun país arruïnat per anys de guerra. Les grans Francesc i els seus descendents locuparen fins a les primeries reina Elisabet, muller de Carles III. En un principi els catalans no van oposar-se a Felip V. Aquest, furs valencians i aragonesos. A més, els borbònics penetraren missió dexpugnar Barcelona, aleshores defensada per poc ciutat que apleguessin tota la gent que poguessin i es dirigissin, obres de fortificació que emprengué el nou règim borbònic, del segle XIX. A partir daquest moment tingué diferents usos, a fi datraurels a la seva causa, va anar a Barcelona i va en territori català, ocupant Lleida, Tàrrega, Cervera i, al juliol més de sis mil homes, la majoria membres de la Coronela. portant la bandera de Santa Eulàlia, símbol de la ciutat, al com ara la Ciutadella de Barcelona, pensades més per tenallar fins que, lany 1935, shi instal·là el Museu de Moià. convocar Corts en les quals féu importants concessions. Tot del 1708, Tortosa. sector de Jonqueres i el Portal Nou. A quarts de set del matí, el país que per defensar-lo dun enemic exterior, foren i això, lactitud i les maneres absolutistes dels ministres i íntegrament sufragades amb recursos del país. les forces que acompanyaven Casanova, els consellers i la bandera atacaren la muralla de Jonqueres i recuperaren el baluard de Sant Pere. Durant la batalla, Casanova fou ferit i Exposició permanent Exposició permanent hagué de cedir la bandera al comte de Placència. En un atzarós trasllat fou portat al col·legi de la Mercè i posteriorment a Façana i galeria de la casa lHospital de la Santa Creu. Villarroel també havia caigut ferit en un combat al Pla de Llull i hagué de ser retirat.
Després de gairebé deu hores de lluita, els poc més de cinc Mostra de lascens social de la família era el patrocini que Cal destacar especialment com a punts dinterès de ledifici El 1713 va participar en la Junta de Braços que el 30 de juny funcionaris francesos i castellans xocaren frontalment amb Després duna nova ofensiva, els austriacistes es Berwick consolidà el bloqueig, tant per mar com per terra i mil defensors de la ciutat havien pogut contenir lavanç borbònic Lonze de setembre de 1714. Antoni Estruch. ostentaren sobre diferents capelles de lesglésia parroquial de els finestrals de reminiscència gòtica de la façana, el cos de va votar per prosseguir la guerra i continuar la resistència les formes tradicionals de govern del país. A aquest fet sajuntà possessionaren de Madrid, encara que de manera efímera, continuà amb la política de bombardejos indiscriminats contra en tota la línia. Malgrat una certa estabilització dels fronts, Fundació Caixa de Sabadell Moià. Al principi exerciren com a patrons de la capella del la llanterna dil·luminació de lescala i el badalot amb lescut contra Felip V. En aquestes dates fou escollit membre de la lactitud prepotent del virrei Velasco, les seves constants el 1710. Les decisives derrotes de Brihuega i Villaviciosa la ciutat que havia iniciat el seu antecessor. Concentrà grans lavanç continuava lent però imparable. Barcelona estava Roser, la qual fou moblada amb un retaule de factura barroca familiar sobre un cel ras, les dues galeries: la vella solemne Junta que havia de dirigir la defensa de Barcelona. El 30 de ingerències en aspectes del govern que no eren competència (desembre del 1710) i lofensiva del duc de Noailles contra masses dartilleria destinades a esmicolar les muralles i a perduda. A primera hora de la tarda es tocà a capitulació, obra del manresà Pau Sunyer. Posteriorment passaren a i ordenada, la nova airosa i decorada amb pintures que novembre de 1713 Casanova fou elegit conseller en cap, seva i la repressió indiscriminada que va iniciar contra persones Catalunya, que conduí a la caiguda de Girona (gener del 1711), obrir bretxes per on podrien entrar les seves forces en lassalt cessà el foc i inicià negociacions. ostentar el de la capella de lAnunciació. Diferents membres representen els tres poders, les sales nobles del primer pis càrrec que a més comportava el comandament de la Coronela, considerades com a proaustriacistes. A causa daixò, el partit reduïren considerablement el territori controlat per larxiduc. definitiu. A lexterior la resistència quedava reduïda a les Ja durant la guerra tots els territoris que anaven essent de la família seguiren la carrera eclesiàstica, com ara Josep, amb ornamentació geomètrica, loratori de gust barroc i milícia gremial de la ciutat. austriacista, fins aleshores poc organitzat, emergí amb força. fortaleses de Cardona i Hostalric i a les diferents partides de Casanova i Villarroel, ferits tots dos, poca cosa més pogueren ocupats foren sotmesos a una dura repressió, en forma que exercí en diferents períodes com a administrador de la finalment la sala i alcova amb pintures que representen la La mort de lemperador Josep I (abril del 1711) i lascens de miquelets escampades pel territori que podien poc més que fer que donar el vistiplau als termes de la capitulació que dempresonaments, desterraments, judicis sumaris i execucions Comunitat de Preveres de Moià i, com a tal, utilitzà els serveis història bíblica dEster. Lelecció de Casanova significà un punt dequilibri entre Lacció dagents anglesos i holandesos i la personalitat de larxiduc al tron imperial canviaren la situació. En aquesta fer distreure forces del cordó de setge de Barcelona o intentar shavien pactat amb els enviats de Berwick. A fi de sostreure a la qual es va sumar una política sistemàtica de confiscació dadvocat del seu germà, que representà la comunitat moianesa la facció més irredemptista, partidària duna defensa a ultrança, Jordi de Hessen, príncep de Darmstadtt, darrer virrei de tessitura el nou govern conservador britànic desconfià de la introduir-se a la ciutat a fi de reforçar-ne la defensa. A més, el conseller en Cap de la més que probable repressió, fou i una fiscalitat abusiva, exemple de la qual fou la posterior en els assumptes legals que shavien de resoldre a Barcelona. i dels partidaris de la capitulació. Durant el seu mandat es Carles II, fervent partidari de larxiduc i personatge molt formació dun gran bloc austríac i va buscar una pau negociada leficiència del bloqueig marítim havia augmentat i els vaixells inscrit com a mort en el registre de lHospital de la Santa Creu implantació de limpost del Cadastre, amb unes xifres, sobretot Aquesta relació es mantingué tant abans com després de la reorganitzà la defensa, es formaren noves unitats de apreciat a Catalunya, la signatura per part del grup dels a la qual es va acollir França, a la vora del col·lapse pel cost que, procedents de Mallorca o de punts de la costa catalana, i amagat fins que pogué ser traslladat a la casa pairal dels en els primers anys, inassolibles pel precari estat econòmic guerra de Successió. Rafael Casanova combatents i es buscaren mitjans per aprovisionar la ciutat. Vigatans del pacte de Gènova (1705) i el desembarcament que li representava la guerra. periòdicament podien introduir subministraments a la ciutat seus sogres a Sant Boi de Llobregat. del país. de tropes aliades a Barcelona, provocaren el decantament disminuïren de manera alarmant. En latac definitiu sobre Barcelona de l11 de setembre de dels catalans en favor de Carles III. En les converses que portaren als tractats dUtrecht (1713) A primera hora del matí del 13 de setembre, tropes franceses Rafael Casanova i Comes va néixer en aquesta casa pels 1714, Rafael Casanova fou ferit en els combats de la zona i Rastatt (1714) els ambaixadors catalans mai no tingueren El dia 3 de setembre, per discutir una proposta de capitulació comandades pel marquès de Guerchy i guiades pel coronel Can Casanova. Una casa benestant voltants del 1660, fill de Rafael Casanova i Solà i Maria Comes del Portal Nou i el baluard de Sant Pere. Fou retirat en un Entre les moltes raons que afavoriren aquest decantament, veu i Catalunya va passar a ser una simple moneda de canvi feta pels borbònics, es reuní per darrera vegada la Junta de Joan Francesc Ferrer prengueren possessió de la ciutat. i Sors. Per les dades que sen conserven, molt probablement atzarós trasllat i portat a lHospital del Col·legi de la Mercè. hi havia un fort ressentiment antifrancès covat durant anys. en el tauler europeu. En aquests tractats es reconeixia per Guerra. Casanova i Villarroel eren partidaris de capitular o ocupava el cinquè lloc dentre onze germans. Una vegada rendida la ciutat, fou inscrit com a mort i el De fet, durant tota la segona meitat del segle XVII, hi hagué part dels aliats Felip V com a rei dEspanya a canvi de la seva almenys demanar una treva per poder refer mínimament les Can Casanova forma un conjunt acabat fruit de diferents portaren a Sant Boi, a casa dels seus sogres per refer-se de un estat de guerra amb França i constants invasions per renúncia als drets successoris al tron francès. Shi acordava, defenses. En la votació, el grup partidari de la resistència, intervencions arquitectòniques al llarg del temps. Tota ella Passà a Barcelona per estudiar dret juntament amb el seu les ferides i amagar-lo de la més que probable repressió. tropes franceses. També en la ment del país hi havia encara també, levacuació de les tropes imperials de Catalunya i el majoritari, féu inclinar la votació al seu favor. Villarroel, Les conseqüències de la guerra conserva lesperit duna casa pairal dels segles XVII i XVIII. germà Josep, que hi seguia la carrera eclesiàstica. Sabem la desmembració de Catalunya a causa del tractat dels Pirineus repartiment entre els aliats de bona part de les possessions disconforme, va dimitir com a cap de la defensa i demanà que el 1686 ja havia conclòs els estudis, ja que en un document Casanova va restar amagat un temps i posteriorment va tornar (1659), fet que entroncava, també, amb un sentiment de espanyoles a Europa. Anglaterra obtenia avantatges comercials sortir de Barcelona. Pels voltants del 1570 la casa era propietat de Pere Mas, daquesta data sel cita com a doctor en drets. a aparèixer a la vida pública tot retornant a la seva antiga castellanofòbia, afavorit per les polítiques repressives dOlivares i consolidava la possessió de Gibraltar i Menorca. La guerra La derrota catalana del 1714 va suposar la desaparició de paraire i comerciant, que va emparentar amb els Casanova professió dadvocat. Es retirà definitivament el 1737 i va morir i la constant presència de tropes castellanes, que vivien del a Catalunya quedava reduïda a un afer domèstic de la monarquia bona part de lentramat constitucional que definia a Catalunya per la via matrimonial. Desconeixem en quin moment la branca El 22 de juliol de 1696 va contraure matrimoni amb Maria a Sant Boi de Llobregat el 3 de març de 1743. país i que eren vistes com a invasors, com els francesos. espanyola. com a Estat integrat dins la monarquia hispànica. El decret principal de la família va passar a residir-hi, però molt Bosch i Barba, vídua i hereva dun important patrimoni a Tant la petita noblesa com lestament religiós eren LOnze de Setembre de Nova Planta (1716), molt més meditat que els que van probablement fou a les darreries del segle XVI. La part més Barcelona i Sant Boi de Llobregat. El matrimoni tingué quatre declaradament antifrancesos i anticastellans. En aquests moments Catalunya havia quedat sola i la decisió afectar Aragó i València, suprimia les institucions de govern vella de ledifici va ser reformada el 1586, sen van modificar fills: Francesc, mort el 1710; Pau i Teresa, bessons que de resistir que adoptà la Junta de Braços (juny-juliol del 1713) tradicionals, posava les bases per a la reforma dels municipis els darreres i shi va adossar una galeria. moriren infants, i Rafael, que es mantingué tota la vida al La guerra de Successió Així que Carles III arribà a Barcelona safanyà a convocar no se sustentava únicament en la preferència dun o altre Després duna sèrie datacs preparatoris portats a terme a i sotmetia Catalunya a les lleis de Castella. Tot i això es costat del seu pare. Maria Bosch va morir el 29 de desembre Corts, en les quals es confirmaren les concessions fetes per candidat, sinó, en vista del que havia passat a València i lagost i els primers dies de setembre, la matinada de l11 de mantingué, sense pràcticament modificacions, el Dret Civil Lany 1617 Francesc Casanova rebé autorització per ampliar de 1704. Felip V. Desprès dun intent per part dels borbònics per Aragó, en una lluita pel manteniment de les Constitucions i la setembre de 1714 les forces borbòniques iniciaren latac Català i algunes altres lleis que si shaguessin derogat podien la casa carregant-la sobre les antigues muralles de la vila i va El conflicte que anomenem guerra de Successió (17021714) recuperar Barcelona (abril-maig del 1706), larxiduc emprengué salvaguarda de les institucions de govern del país. definitiu sobre Barcelona. Berwick disposava de quaranta mil causar la fallida de lordenament jurídic del país. poder ocupar el fossat per utilitzar-lo com a hort. Segurament Fou nomenat conseller tercer de Barcelona el 25 de gener soriginà quan, arran de la mort sense descendència de Carles una campanya en què els aliats ocuparen València, Aragó i soldats per atacar les grans bretxes que els bombardejos en aquestes dates la casa fou novament ampliada en adossar- de 1706 i al cap de poc temps docupar el càrrec la ciutat II, lImperi Austríac, Anglaterra i Holanda no acceptaren els sinternaren a Castella i van arribar fins a Madrid (juliol del Labril del 1713, amb un país pràcticament ocupat en la seva havien obert a les muralles de la ciutat. Villarroel, que no havia Una altra conseqüència de la guerra fou la repressió que es hi ledificació del costat. va ser assetjada per les tropes filipistes (abril maig del termes del seu testament, que donava la corona espanyola 1706). Els borbònics reaccionaren aviat i amb el suport totalitat, les tropes del duc de Pòpuli havien iniciat un nou pogut sortir de Barcelona, recuperà el comandament i va cursar desencadenà arreu del país, considerat com a rebel. Catalunya 1706). El 1707 larxiduc Carles li concedí el títol de Ciutadà a Felip dAnjou, nét de Lluís XIV de França i van fer costat a majoritari de Castella obligaren els aliats a retrocedir. La setge a Barcelona. A lestiu del 1714, una vegada acabada instruccions per organitzar la defensa. Donà ordres per redistribuir estigué ocupada fins més enllà del tractat de Viena (1725) Rafael Casanova i Comes abandonà la casa per anar a estudiar Honrat i encara el 1708, acabat ja el seu mandat, formà part laltre pretendent, larxiduc Carles dÀustria. derrota dAlmansa (abril del 1707) afavorí locupació de la guerra a Europa, Lluís XIV va trametre un gran exèrcit en lartilleria, aplegà cavalleria per contraatacar a la zona del Pla per un formidable exèrcit, que shavia de mantenir amb els a Barcelona. La casa quedà en propietat del seu germà gran de la delegació de Barcelona que anà a Mataró a rebre la València i Aragó, linici duna dura repressió i labolició dels ajuda del seu nét sota les ordres del duc de Berwick, amb la den Llull i el baluard de Llevant i demanà als consellers de la recursos dun país arruïnat per anys de guerra. Les grans Francesc i els seus descendents locuparen fins a les primeries reina Elisabet, muller de Carles III. En un principi els catalans no van oposar-se a Felip V. Aquest, furs valencians i aragonesos. A més, els borbònics penetraren missió dexpugnar Barcelona, aleshores defensada per poc ciutat que apleguessin tota la gent que poguessin i es dirigissin, obres de fortificació que emprengué el nou règim borbònic, del segle XIX. A partir daquest moment tingué diferents usos, a fi datraurels a la seva causa, va anar a Barcelona i va en territori català, ocupant Lleida, Tàrrega, Cervera i, al juliol més de sis mil homes, la majoria membres de la Coronela. portant la bandera de Santa Eulàlia, símbol de la ciutat, al com ara la Ciutadella de Barcelona, pensades més per tenallar fins que, lany 1935, shi instal·là el Museu de Moià. convocar Corts en les quals féu importants concessions. Tot del 1708, Tortosa. sector de Jonqueres i el Portal Nou. A quarts de set del matí, el país que per defensar-lo dun enemic exterior, foren i això, lactitud i les maneres absolutistes dels ministres i íntegrament sufragades amb recursos del país. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, La família Casanova el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · ALBERTÍ, Santiago. LOnze de setembre. Barcelona, 1964 el patrimoni monumental propietat La família Casanova va arribar a Moià lany 1461, per mitjà de la activitats educatives · CARRERAS i BULBENA, Josep Rafel. Antonio de Villarroel, Rafael de de la Generalitat de Catalunya, del qual formen compra del mas i el molí de Cladelles. Eren originaris del mas Casanova y Sebastià Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el siti part indrets tan emblemàtics com els monestirs Casanova, situat a la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, dins de 1713-1714. Barcelona, 1914. [reed. Facsímil, 1995] Dossier educatiu de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; el terme actual de Collsuspina. la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa · CASTELLVÍ i OBANDO, Francesc de. Narraciones históricas de 1700 a Pel fet de passar a residir a Moià es convertiren de facto en 1725. Madrid, 1997 2002. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida; ciutadans de Barcelona, ja que la vila havia obtingut de Pere III, les canòniques agustinianes de Sant Miquel lany 1384, el privilegi de ser Carrer de Barcelona, amb la qual · SANPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nación catalana. Barcelona, 1905 dEscornalbou, de Santa Maria de Vilabertran cosa els seus habitants podien gaudir de tots els privilegis i les [reed. Facsímil, 2001] llibertats de què gaudien els habitants de la ciutat comtal. i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí Personatges i escuts · SERRET i BERNÚS, Carles. Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. de Miravet, baluard de lorde del Temple; Casa museu Rafael Casanova a Moià Barcelona, 1996. i també les cases-museu de Rafael Casanova, Recorregut per lexposició descobrint la figura de Rafael Casanova a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. i el context en el que es desenvolupà el conflicte de la guerra de · TORRAS i RIBÉ, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona successió, parant atenció en els motius heràldics que identifiquen (1697-1714). Barcelona, 1999. els diferents personatges. En el taller es treballarà el llenguatge i Una de les prioritats del Museu dHistòria les normes bàsiques de lheràldica, mentre cadascú confecciona · TORRAS i RIBÉ, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona, 2005 de Catalunya, ara estès per tot el territori català, el seu propi escut. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, el i el gaudi de la història de Catalunya qual es dividirà en dos grups, atesos els condicionants despai de i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, les sales. Cada grup farà les dues parts: primer la visita i després duna manera molt especial, als escolars darreu el taller o a la inversa. de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Adreçat al cicle superior de Primària una nova publicació, el dossier educatiu, Durada de lactivitat: 2 hores adreçat a la comunitat educativa, amb lobjectiu dajudar a entendre els monuments i dinformar de totes les activitats educatives Retorn al 1714 Experiència Fotogràfica Internacional que shi realitzen. A través dun joc de rol, els alumnes sendinsaran a la societat del dels Monuments (EFIM) segle XVIII en el context de la vila de Moià, poc abans de la guerra La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Casa Rafael Casanova Horaris de visita de successió. Adoptant diferents papers i prenent com escenari L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Plaça Pau Vila,3 Rafael Casanova, 13 · De dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h. diferents indrets del nucli antic, hauran de fer front a diferents numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada experiències pedagògiques aplicades Moià era aleshores una vila amb una considerable potència en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva 08003 Barcelona 08180 Moià conflictes socials i polítics. Personatges i escuts al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots econòmica, amb fira i mercat establerts des de lany 1151 i un de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- alguns dels Telèfon 93 225 47 00 Telèfon 93 830 01 43 www.mhcat.cat www.mhcat.cat · Durada: 2 hores. petit nucli dartesans que oferien diferents serveis. Era, també, Aquesta part més lúdica sacompanya duna visita a la casa que monuments més representatius de lart i la història de Catalunya. els nivells educatius: educació infantil, educació · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. centre dun ampli territori, capital de la sotsvegueria de Moià i ens introdueix al Moià de lèpoca, la figura de Rafael Casanova i el primària, educació secundària i batxillerat, Moianès, lliure de qualsevol dependència feudal i gelosa en la Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans conflicte de la guerra de successió. Retorn al 1714 tot ajustant els continguts i procediments defensa dels seus privilegis, obtinguts en moltes ocasions a costa de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta · Durada: 2 hores. als objectius curriculars dels diferents cicles de grans sacrificis. Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, els a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. quals es dividiran en dos grups de treball. Cada grup farà les dues secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). de cada etapa. Més enllà de leducació formal, A les darreries del segle XVI, els Casanova passaren a residir a la parts: primer la visita i després el joc o a la inversa. Rafael Casanova i la guerra de Successió les propostes educatives del museu van vila, des don es dedicaven a ladministració del seu patrimoni i al · Durada: 1 hora. adreçades, també, a leducació en el lleure comerç de gra i llana per aprovisionar la important indústria tèxtil Adreçat a l ESO moianesa. Una hàbil política matrimonial els va permetre engrandir · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. de les famílies que visiten els monuments Durada de lactivitat: 2 hores el patrimoni i establir relacions amb les més importants famílies Casa els caps de setmana i durant les vacances, de la zona. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) · Informació al telèfon 93 225 47 00 i a www.mhcat.cat. tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. Els Casanova tingueren una destacada intervenció en els afers Rafael Casanova i la guerra de Successió Rafael públics: Francesc Casanova havia estat capità de la Santa Unió i lluità en diverses ocasions contra bandolers i invasors francesos. Visita al museu i a lesglésia de Santa Maria per aproximar-nos a Casanova El pare del mateix Rafael Casanova va ser sotsveguer, membre la figura de Rafael Casanova i la guerra de Successió, tenint com Jaume Sobrequés i Callicó del Consell de la Vila i batlle en diferents ocasions. Fou també un a marc de referència la vila de Moià al segle XVIII. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Director del Museu dHistòria de Catalunya dels promotors de la fundació a Moià del col·legi de lEscola Pia Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà (1683), primer daquest orde a la Península Ibérica. Adreçat a tots els nivells Text del dossier: Ramon Tarter Durada de lactivitat: 1 hora. Activitats educatives: Ramon Tarter, Marta Fàbrega, Araceli Moral, Anna Guiteras. Fotografies: Pepo Segura, MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, La família Casanova el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · ALBERTÍ, Santiago. LOnze de setembre. Barcelona, 1964 el patrimoni monumental propietat La família Casanova va arribar a Moià lany 1461, per mitjà de la activitats educatives · CARRERAS i BULBENA, Josep Rafel. Antonio de Villarroel, Rafael de de la Generalitat de Catalunya, del qual formen compra del mas i el molí de Cladelles. Eren originaris del mas Casanova y Sebastià Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el siti part indrets tan emblemàtics com els monestirs Casanova, situat a la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, dins de 1713-1714. Barcelona, 1914. [reed. Facsímil, 1995] Dossier educatiu de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; el terme actual de Collsuspina. la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa · CASTELLVÍ i OBANDO, Francesc de. Narraciones históricas de 1700 a Pel fet de passar a residir a Moià es convertiren de facto en 1725. Madrid, 1997 2002. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida; ciutadans de Barcelona, ja que la vila havia obtingut de Pere III, les canòniques agustinianes de Sant Miquel lany 1384, el privilegi de ser Carrer de Barcelona, amb la qual · SANPERE i MIQUEL, Salvador. Fin de la nación catalana. Barcelona, 1905 dEscornalbou, de Santa Maria de Vilabertran cosa els seus habitants podien gaudir de tots els privilegis i les [reed. Facsímil, 2001] llibertats de què gaudien els habitants de la ciutat comtal. i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí Personatges i escuts · SERRET i BERNÚS, Carles. Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap. de Miravet, baluard de lorde del Temple; Casa museu Rafael Casanova a Moià Barcelona, 1996. i també les cases-museu de Rafael Casanova, Recorregut per lexposició descobrint la figura de Rafael Casanova a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. i el context en el que es desenvolupà el conflicte de la guerra de · TORRAS i RIBÉ, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona successió, parant atenció en els motius heràldics que identifiquen (1697-1714). Barcelona, 1999. els diferents personatges. En el taller es treballarà el llenguatge i Una de les prioritats del Museu dHistòria les normes bàsiques de lheràldica, mentre cadascú confecciona · TORRAS i RIBÉ, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona, 2005 de Catalunya, ara estès per tot el territori català, el seu propi escut. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, el i el gaudi de la història de Catalunya qual es dividirà en dos grups, atesos els condicionants despai de i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, les sales. Cada grup farà les dues parts: primer la visita i després duna manera molt especial, als escolars darreu el taller o a la inversa. de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Adreçat al cicle superior de Primària una nova publicació, el dossier educatiu, Durada de lactivitat: 2 hores adreçat a la comunitat educativa, amb lobjectiu dajudar a entendre els monuments i dinformar de totes les activitats educatives Retorn al 1714 Experiència Fotogràfica Internacional que shi realitzen. A través dun joc de rol, els alumnes sendinsaran a la societat del dels Monuments (EFIM) segle XVIII en el context de la vila de Moià, poc abans de la guerra La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Casa Rafael Casanova Horaris de visita de successió. Adoptant diferents papers i prenent com escenari L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Plaça Pau Vila,3 Rafael Casanova, 13 · De dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h. diferents indrets del nucli antic, hauran de fer front a diferents numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada experiències pedagògiques aplicades Moià era aleshores una vila amb una considerable potència en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva 08003 Barcelona 08180 Moià conflictes socials i polítics. Personatges i escuts al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots econòmica, amb fira i mercat establerts des de lany 1151 i un de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- alguns dels Telèfon 93 225 47 00 Telèfon 93 830 01 43 www.mhcat.cat www.mhcat.cat · Durada: 2 hores. petit nucli dartesans que oferien diferents serveis. Era, també, Aquesta part més lúdica sacompanya duna visita a la casa que monuments més representatius de lart i la història de Catalunya. els nivells educatius: educació infantil, educació · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. centre dun ampli territori, capital de la sotsvegueria de Moià i ens introdueix al Moià de lèpoca, la figura de Rafael Casanova i el primària, educació secundària i batxillerat, Moianès, lliure de qualsevol dependència feudal i gelosa en la Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans conflicte de la guerra de successió. Retorn al 1714 tot ajustant els continguts i procediments defensa dels seus privilegis, obtinguts en moltes ocasions a costa de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta · Durada: 2 hores. als objectius curriculars dels diferents cicles de grans sacrificis. Lactivitat està pensada per un grup classe de 25-30 alumnes, els a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. quals es dividiran en dos grups de treball. Cada grup farà les dues secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). de cada etapa. Més enllà de leducació formal, A les darreries del segle XVI, els Casanova passaren a residir a la parts: primer la visita i després el joc o a la inversa. Rafael Casanova i la guerra de Successió les propostes educatives del museu van vila, des don es dedicaven a ladministració del seu patrimoni i al · Durada: 1 hora. adreçades, també, a leducació en el lleure comerç de gra i llana per aprovisionar la important indústria tèxtil Adreçat a l ESO moianesa. Una hàbil política matrimonial els va permetre engrandir · Informació i reserves al telèfon 93 820 91 34. de les famílies que visiten els monuments Durada de lactivitat: 2 hores el patrimoni i establir relacions amb les més importants famílies Casa els caps de setmana i durant les vacances, de la zona. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) · Informació al telèfon 93 225 47 00 i a www.mhcat.cat. tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. Els Casanova tingueren una destacada intervenció en els afers Rafael Casanova i la guerra de Successió Rafael públics: Francesc Casanova havia estat capità de la Santa Unió i lluità en diverses ocasions contra bandolers i invasors francesos. Visita al museu i a lesglésia de Santa Maria per aproximar-nos a Casanova El pare del mateix Rafael Casanova va ser sotsveguer, membre la figura de Rafael Casanova i la guerra de Successió, tenint com Jaume Sobrequés i Callicó del Consell de la Vila i batlle en diferents ocasions. Fou també un a marc de referència la vila de Moià al segle XVIII. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Director del Museu dHistòria de Catalunya dels promotors de la fundació a Moià del col·legi de lEscola Pia Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà (1683), primer daquest orde a la Península Ibérica. Adreçat a tots els nivells Text del dossier: Ramon Tarter Durada de lactivitat: 1 hora. Activitats educatives: Ramon Tarter, Marta Fàbrega, Araceli Moral, Anna Guiteras. Fotografies: Pepo Segura, MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora