Heràldica municipal

de la Armand de Fluvià i Escorsa

L‘any 1980, la Generalitat va obtenir de l’Estat acusat rebuda. L’escut proposat és el següent: De sinople espanyol la transferència de la competència d’oficialitzar (verd), amb una torre oberta d’argent acostada d’una els símbols dels ens locals de Catalunya. Des d’aleshores campana de sable a la destra i una graella també de sable i com a Assessor d’Heràldica i Genealogia de Catalunya, a la sinistra. Al timbre una corona de poble (fig.2). La faig els preceptius informes tècnics pels Ajuntaments que campana fa referència al campanar que figura al segell de sol·liciten iniciar expedient d’oficialització de llurs escuts l’Ajuntament, la graella és el símbol o atribut del patró municipals i, una volta oficialitzats hom pot demanar local, sant Llorenç. La torre representa l’antiga Torre de l’oficialització de l’altre símbol: la bandera. Actualment, Das, que defensava un pas estratègic i que el 1474 va dels 947 municipis n’hi ha 717 que ja els han oficialitzat, ésser el centre d’una revolta contra Lluís XI de França. seguint la voluntat del nostre Govern de normalitzar el va iniciar expedient d’oficialització al seu Ple país en aquest tema, per tal de posar-nos al nivell dels de 8.2.1990. L’informe tècnic amb una proposta d’escut altres estats de la Comunitat Europea. La tramitació dels és del 20 de juny del mateix any i va ésser dictaminat expedients d’oficialització va quedar establerta al Decret favorablement per l’IEC el 17 de març de 1992. Sense 139/2007, de 26 de juny, i cada quatre o cinc anys, la que l’Ajuntament hagi manifestat cap resposta. direcció General d’Administració Local insta a què ho La proposta va ésser la següent: d’argent, un mont facin, mitjançant carta, els ajuntaments que encara no de sinople movent de la punta somat d’un castell d’or, els han oficialitzat. tancat de gules (vermell) i carregat d’una vila d’or unida La comarca de Cerdanya té disset municipis, dotze al castell per un pal zigzagat d’argent. Corona de vila dels quals ja han estat oficialitzats. Són aquests: Bellver (fig. 3). Molt semblant al que sempre ha tingut. de Cerdanya, , , Ger, Guils . En aquest Ajuntament l’expedient de Cerdanya, Isòvol, , , d’oficialització va començar per un acord del Ple de 12 Montellà i Martinet, , i Puigcerdà. de gener de 2002. L’informe amb la proposta d’escut és Cinc estan en tràmit o han restat caducats perquè de 20 d’octubre del mateix any. Igualment com els casos han deixat passar el termini fixat per donar una resposta anteriors l’Ajuntament no ha donat cap resposta. L’escut o no hi ha hagut una acceptació de la proposta per part és de porpra (entre violeta i lila) amb un agnus Dei de l’Ajuntament. Són els següents: Alp, Das, Llívia, Riu d’argent nimbat d’or (groc) portant la típica banderola de Cerdanya i Urús; el dia que estiguin oficialitzats ho de gules amb una creu plena d’argent amb l’asta creuada seran tots els disset. d’or, acompanyat a la punta d’una faixa ondada de Alp va iniciar expedient d’oficialització per un acord sinople. Corona de poble (fig.4). L’agnus Dei és l’atribut del Ple de 15.2.1990. L’informe amb una proposta d’escut de sant Joan Baptista, patró local, i la faixa representa el data del 20 de maig del mateix any i consistia en un riu, senyal parlant del nom del municipi. escut d’argent (blanc), amb una vall de sinople (verda) Urús va acordar en un Ple de 9 de juny de 1998 sobremuntada d’un isard de sable (negre), timbrat iniciar l’expedient d’oficialització i l’informe amb la amb la corona de poble (fig.1). La proposta va obtenir corresponent proposta d’escut és de 26 de juny del dictamen favorable de l’Institut d’Estudis Catalans el 12 mateix any. Enviat a l’Ajuntament, encara no hi h hagut

20 de febrer de 1991. L’Ajuntament, tanmateix no ha donat cap resposta. L’escut és de sinople, una flor de neu cap resposta ni s’ha interessat a parlar-ne des d’aleshores. d’argent. Corona de poble (fig. 5). Tradicionalment, Das va acordar iniciar l’expedient al Ple de 3.7.1998. una flor era el senyal dels segells del municipi. L’informe tècnic amb una proposta és del 28 de juliol Seria convenient per a la normalització heràldica següent, però des d’aleshores l’Ajuntament no n’ha del país que els escuts d’aquests cinc municipis cerdans figura 1 figura 2

poguessin unir-se als dels que ja són oficials, i també ho seria que la comarca oficialitzés el seu perquè el que està emprant és un escut, inventat al segle XVI o XVII, que mai no ha existit oficialment.

figura 3 figura 4 figura 5

21