La Palanca Palanca Analitza La Gestió D’Aquests PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, 10 Anys I Del Mandat Actual

Campabadal, 10 anys d’alcalde A partir d’entrevistes amb l’alcalde la i els caps de l’oposició d’Artesa, La Palanca Palanca analitza la gestió d’aquests PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, 10 anys i del mandat actual. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Foto: Ramon Giribet i Boneta

4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 23 LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS Premis del Consell Comarcal de la Noguera 5 EDITORIAL Les mateixes oprtunitats per a tothom 24 TEMA DEL MES Campabadal, 10 anys a l’alcaldia d’Artesa 6 NOTICIARI Parla l’oposició Breus La Palanca valora l’acció municipal a Artesa Associació de Comerç i Serveis d’Artesa 35 OPINIÓ 10 ESPORTS Catalunya paga molt i rep poc XX Campionat de Futbol Sala d’Artesa. Concurs de pesca. Breus 36 MÚSICA, MESTRE! Cercavins i Joan Carbonell per Sant Cristòfol 13 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC Propera Ball de cascavells estrena de “El Maquis, la Guerra Silenciada” 38 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 15 INFORME Sessions del Ple i Acords de la Comissió de Ressò de l’últim llibre de Ferran Sànchez Govern. Anuncis municipals

16 FILA 7 41 PROGRAMA DE LA FIRA Guerrilers per la llibertat. Cinema i maquis. (cap. 2) Fira de Sant Bartomeu 2001

18 DES DEL SENAT 43 XAT JOVE Futura Llei de Cooperació Autonòmica Què tal un bany?

19 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 44 HUMOR Novetats de l’estiu Barbaritats del nostre poble

21 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS 45 PALANC-OCI L’incert moment blaugrana Encreuat. Codis de barres. Problema d’escacs

22 LA NOGUERA 46 IMATGES D’AHIR Breus Paletes i cosidores. 1946

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa 2, 3, 4 i 5 d’agost: 15 d’agost: de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià. Festa Major d’Alentorn Festa Major de Rubió Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. 4 d’agost: 15, 16, 17, 18 i 19 MES DE JUNY Jornades Culturals 2001 a d’agost: Vilanova de Meià: Xerra- Festa Major de Cubells Municipi d’Alòs de Balaguer da-col·loqui de Ramon Defuncions (pendent de maig): Pollina sobre El misteri 18 i 19 d’agost: dia 24:Josep Terré i Pedra (90 anys) natural d’Alòs de Balaguer del iodur de plata a la Sala Festa Major de Boada d’Actes de l’Ajuntament Municipi d’Artesa de Segre 18 d’agost: Naixements: 4 i 5 d’agost: Commemoració del 40 dia 23 (pendent de maig): Yuosf Dahmani i Boutahri Festa Major de Tòrrec aniversari del Parc dia 4: Ilyas Baidi i Rayevska Recreatiu de Vilanova de dia 8: Nordeni Benachour i Benachour 5 d’agost: Meià. Ball amb el conjunt dia 16:Albert Priego i Eroles Festa homenatge a la gent FLIPER (cava, xocolatada dia 29:Raquel Amell i Ros gran a Vilanova de Meià, i coca gratuïts) organitzada per l’Associa- Matrimonis: ció de la tercera edat 18 i 19 d’agost: dia 9: Jordi Fontanet i Ribera (d’Artesa) Verge de Meià Festa Major d’Anya M. Carme Puigredon i Bernaus (d’Artesa) Festa Major de Montsonís dia 23:Iolanda Tarragona i Esteve (de Tudela) 10, 11 i 12 agost: Festa Major de Seró Jordi Carulla de No (de Tàrrega) Festa Major d’Alòs de dia 30:Ester Llobet i Reig (d’Artesa) Balaguer. 24, 25 i 26 d’agost: Joan A. Vega i Martínez (d’Artesa) Festa Major de Baldomar. 11 d’agost: Festa Major de la Torre de Municipi de Foradada Jornades Culturals 2001 a Fluvià Defuncions: Vilanova de Meià: Xerra- dia 17:Antoni Serentill i Santacreu (76 anys) natural de Montsonís da-col·loqui d’Antoni 25 d’agost: Roig sobre L’Amical de Festa de l’aigua a Municipi de Vilanova de Meià Mauthausen a la Sala Alentorn Defuncions: d’Actes de l’Ajuntament dia 8: Cecília Cases i Cases (81 anys) natural de Montsonís 25 i 26 d’agost: dia 11:Maria Domingo i Miranda (94 anys) natural de Sta. Maria de Meià 11 i 12 d’agost: Fira de Sant Bartomeu dia 15:Lluïsa Garcia i Castells (90 anys) natural de Vilanova de Meià Festa Major de Vall-llebrera (Fira del meló) a Artesa Festa Major de Vilves de Segre

14 i 15 d’agost: Festa Major de Sta. Maria de Meià

Meteorologia

JUNY Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. Municipi de Vilanova de Meià Per manca de dades, lamentem no poder oferir la infor- Municipi d’Artesa de Segre mació. Dades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observa- tori de la Pça. de l’Ajuntament). Municipi de Foradada Dades facilitades per l’Ajuntament de Foradada. Temperatura mitjana del mes: 22,9° Temperatura màxima: 40° (dia 25) Dies amb precipitacions: 1 (dia 10: 8 mm) Temperatura mínima: 8° (dia 11) Amplitud tèrmica màxima: 23° (dia 20: màx. 34° i mín. 11°) Amplitud tèrmica mínima: 7° (dies 9 i 10) Dies amb precipitacions: 1 (dia 10: 6 mm)

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Les mateixes oportunitats per a tothom Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Els funcionaris són aquelles persones que treballen directament per Miquel Mota i Pérez (Coordinador General) a l’Administració (local, provincial, regional o estatal, segons els Miquel Regué i Gili Sergi Valls i Jové casos) i que estan al servei del ciutadà. Hi ha funcionaris amb plaça definitiva i altres que ho són interinament o provisionalment. El fet ASSESSORS LINGÜÍSTICS és que desenvolupen un treball de servei públic de forma remunera- Carme Barril i Brescó Ramon Giribet i Boneta da. Núria Ribes i Novau La manera d’accedir a una plaça de funcionari pot ser per dife- Miquel Regué i Gili rents vies, però bàsicament s’hi arriba per oposició o a través d’una SUPORT INFORMÀTIC selecció de personal on es valoren les aptituds i coneixements dels Josep M. Espinal i Aubet candidats que s’hi presenten. L’Administració sol fer públiques les places vacants, per tal que tothom tingui la possibilitat de presentar- MAQUETACIÓ La Palanca s’hi i accedir-hi. Sembla, però, que l’Ajuntament d’Artesa es passa pel folre aques- SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT tes normes. Actualment de tots els treballadors municipals (adminis- Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre Telèfon 973 40 11 58 tratius, algutzil, brigada, secretària i bibliotecària), poc més de la meitat tenen plaça definitiva assolida a través d’un concurs-oposi- FOTOGRAFIA ció, però la resta ocupen un lloc de treball públic interí sense haver Joan-Promovídeo / La Palanca passat cap prova ni cap selecció. De fet, aquests llocs de treball pro- REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ visionals s’han cobert a dit, o sigui per recomanació d’algun regidor Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca i amb el beneplàcit explícit o implícit de la resta del Consistori. I Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE aquesta situació no és nova ja que fa anys que es ve repetint la histò- IMPRIMEIX ria. NORPRINT - Artesa de Segre Tot i que aquests llocs de treball són provisionals i, per tant, no són per sempre, aquests treballadors o treballadores reben un sou TIRATGE 750 exemplars que prové de les arques públiques. I han tingut l’oportunitat d’accedir-hi quan la resta ni s’ha assabentat que hi havia aquestes places SUBSCRIPCIÓ ANUAL vacants, perquè l’Ajuntament no ho ha fet públic. 3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) 4000 PTA (preu estranger) No dubtem pas de la professionalitat d’aquests treballadors municipals, ja que de ben segur tenen bones aptituds i coneixements i fan ADRECES INTERNET la seva feina com cal. Del que si dubtem, és de la forma privilegiada http://www.lapalanca.arrakis.es correu electrònic: [email protected] amb què han aconseguit el treball, ja que han tingut un possibilitat que la resta no ha tingut. I no pas per culpa seva, sinó per la falta de -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la transparència de l’Ajuntament. Premsa Comarcal Catalana 1997. L’alcalde i els regidors de l’Ajuntament d’Artesa han de reflexio- -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. nar davant aquest fet, ja que segons el nostre parer s’ha de donar les mateixes oportunitats a tots els ciutadans i ciutadanes per assolir un NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions, treball públic, ni que sigui una feina per quatre dies o per quatre encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solament mesos. s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, domicili i DNI de l’autor. I això és ben fàcil de fer. Només cal anunciar aquests llocs de El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les treball (a través de Ràdio Artesa, La Palanca o el taulell d’anuncis col.laboracions. municipal) i donar les mateixes oportunitats a tothom. Hi ha diver- «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col.laboradors. sos mètodes de selecció, com preparar diferents proves i valorar el currículum. Si es fes així, molta gent ho agrairia. Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Col·laboradors del Mes: Satur Zamora, Ferran Sánchez, Josefina París, Jaume Cardona, Sícoris, Meritxell Freixes, M. Neus Bròvia, Membre de Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, www.enigmacard.com.

5 la Palanca Noticiari

Sícoris recita en català a l’Ambaixada Espanyola xarxa d’abastament d’aigua és la casa de colònies d’Andorra de Cal Petit d’Argentera.

Millores a les piscines d’Artesa L’Ajuntament d’Artesa ha destinat enguany gai- rebé 3 milions de ptes. a obres de millora de les piscines municipals. Aquestes han consistit en enrajolar el terra dels vestidors i fer una separació entre els d’homes i els de dones, solucionar les pèrdues d’aigua de la piscina petita, repassar l’en- rajolat del fons de la piscina gran, reparar els skimers –feia anys que no funcionaven– i instal·- lar-ne dos més (són els responsables de mantenir la superfície de l’aigua neta), augmentar el volum de les tres entrades d’aigua a la piscina gran (la bomba treballa més bé), col·locar dos tubs que permeten netejar el fons de la piscina recuperant Rossend Marsol i Clua, Sícoris, tot recitant a l’Ambaixada Foto: Xavier Pujol la mateixa aigua (abans se’n perdia), posar plats a El nostre col·laborador Rossend Marsol Sícoris va recitar, el passat les dutxes exteriors per evitar l’acumulació d’ai- 19 de juny, 16 poemes del seu llibre La terra dels Valires a l’Am- gua, instal·lar un tobogan i un trampolí amb goma baixada Espanyola a Andorra. L’acte fou presentat per la directora antilliscant, i comprar una trentena d’hamaques. de la revista 7Dies, Rosa M. Sorribes, i l’ambaixador espanyol va Per a la realització de les obres a la piscina gran parlar (en català) sobre la personalitat d’en Sícoris. A l’acte, que ha calgut estovar tot el voltant d’aquesta. Les pis- acabà amb un aperitiu, també hi assistiren el Ministre d’Afers Ex- cines d’Artesa ja tenen uns 30 anys i cada any teriors i el President del Sindicat d’Iniciativa, entre d’altres perso- l’ajuntament, abans de començar la temporada nalitats. d’estiu, hi ha de realitzar obres de manteniment i millora. Malgrat tot, una bona part de la ciutada- Aigua per a Argentera i Boada nia continua reclamant unes piscines noves i més espaioses.

Benet Tugues, gerent de CDC Després que el desembre passat s’integrés com a vocal dins l’executiva intercomarcal de Conver- gència Democràtica de Catalunya, l’alentorní Benet Tugues (exmilitant d’ERC i del PI) ha estat nomenat com a gerent de la Federació Intercomarcal de CDC a les Terres de Lleida. Tugues substitueix a Gabriel Balcells, que ha passat a treballar com a tècnic a l’empresa pública Regsa, responsable de la construcció d’infraestructures hidràuliques a Catalunya. El president de la Federació, Isidre Gavín, destaca de Tugues “el seu gran coneixement de la política de Lleida”. (La Mañana, 07-07-2001)

Boada tindrà nou abastament d’aigua Foto: Antònia Nova campanya d’excavació a la Cova del Aquest dos pobles del municipi de Vilanova de Meià veuran co- Parco mençar aviat les obres per al subministrament d’aigua potable. En Durant les tres setmanes que van del 25 de juny al aquests moments, el projecte es troba en perìode de licitació públi- 15 de juliol, un equip d’excavació dirigit per Josep ca i es preveu que a final d’estiu puguin començar aquestes obres, M. Fullola i M. Àngels Petit (catedràtics de la Uni- que tenen un període d’execució de sis mesos. L’Agència Catalana versitat de Barcelona) ha estat treballant novament de l’Aigua s’ha encarregat d’elaborar el projecte i de licitar-lo, i es a la Cova del Parco. El jaciment, descobert el 1974 farà càrrec del 80% del seu cost, que s’aproxima als 60 milions de per Rafel Gomà “el Parco”, es troba al municipi ptes. La resta anirà a càrrec de l’Ajuntament de Vilanova i dels d’Alòs de Balaguer i va ser excavat en un principi veïns beneficiats, que hauran de sufragar-ne una petita part mitjan- pel doctor Joan Maluquer de Motes, arqueòleg i çant unes contribucions especials que el consistori vilanoví encara catedràtic il·lustre molt recordat per la gent no ha determinat. Cal destacar que un dels llocs on arribarà la nova d’Artesa. El 1987, el doctor Fullola va assumir-

6 la Palanca Noticiari ne la direcció, la qual cosa significa que aquesta ha estat la seva Artesa per tal d’elaborar-ne un informe i, segons quinzena campanya. Per la seva part, la doctora Petit va afegir-se l’alcaldia, s’esperen notícies per a finals d’aquest al projecte l’any 1992. Segons els directors de l’excavació, aquesta mateix mes. pot durar encara uns 10 anys més i es creu que s’ha arribat a datar- ne l’època d’ocupació més antiga: entre els 14.000 i 12.000 anys Renovació de junta a les Artesenques aC, a l’època del final de Paleolític coneguda com Magdalenià. Al Actives Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, s’hi pot veure una El passat 7 de juliol, l’associació de dones estratigrafia i una agulla d’os d’aquest jaciment. Alguns materials Artesenques Actives va celebrar el sopar de clo- de la cova, però, els podem trobar exposats al Museu del Montsec enda de la temporada. En aquest es va fer renova- d’Artesa. Aquest museu és el lloc on cada tarda es troben els com- ció de junta. Després de cinc anys com a presi- ponents de l’equip d’excavació per revisar els treballs realitzats denta, es despedí Roser Monfà, que serà relleva- durant el matí a la cova. da en el càrrec per Tània Caubet. També s’acomi- adaren de la junta Pepita Llera i Mercè Giribet. Asfaltada la carretera de Tòrrec Dolors Potrony i Pepita Monell foren escollides A finals del passat mes de juny va quedar acabat el nou asfaltat de per substituir-les. Continuen a la junta M. Àngels la carretera que porta a Tòrrec des de Montargull. L’obra ha estat Vilana, M. Àngels Gili, Enriqueta Valls, M. Pau Baella, Rosa Almuzara, Divina Mateo i Maria Jou. L’associació compta actualment amb un centenar de sòcies, que tenen la possibilitat de realitzar activitats diverses en aquesta entitat.

Desmunten les sitges metàl·liques dels “Silos”

Tòrrec ha vist millorada la seva via principal Foto: Antònia realitzada per l’empresa Àrids Romà i ha costat uns 20 milions de ptes. Atès el mal estat en què es trobava el pis de la carretera, es tractava d’una obra molt necessària, que ha consistit en una capa d’aglomerat asfàltic. Ha estat finançada pel Departament d’Obres Públiques de la Generalitat a través del Consell Comarcal de la Noguera; però la meitat del cost ha hagut d’anar a càrrec de l’Ajun- tament de Vilanova de Meià, ja que la previsió feta pel Consell només arribava per fer la meitat del 4,6 km que té aquesta carretera.

Campabadal i Oriola negocien la compra de la Caser- na a Madrid El dimecres 11 de juliol, l’alcalde d’Artesa i el regidor del PP Joan Oriola, acompanyats del diputat al Congrés per ERC Joan Imatge de la grua desmontant les sitges Foto: Satur Zamora Puigcercós, es van traslladar a Madrid per negociar in situ la com- Fa unes setmanes, l’empresa d’Artesa Grues Es- pra de la Caserna de la Guàdia Civil. En haver transcorregut més tany va iniciar el desmuntatge de les sitges metàl·- de trenta anys des de la cessió dels terrenys per a la construcció de liques de l’espai dels “Silos” d’Artesa. La titolaritat l’edifici, l’ajuntament no pot recuperar aquest patrimoni sense d’aquest espai és del Departament d’Agricultura, comprar-lo. El motiu pel qual encara no hi ha hagut cap acord amb Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l’estat és que el consistori artesenc només està disposat a pagar pel el qual ha cedit el seu ús a l’Ajuntament d’Artesa valor del solar, ja que considera que l’edifici està totalment en ruï- pels propers cinc anys, que poden ser prorroga- nes. Després de l’entrevista, els representants del patrimoni estatal bles. L’Ajuntament va treure la tanca que envolta- es van comprometre a enviar un tècnic per comprovar aquestes va el recinte fa uns mesos i ara ha decidit desmun- circumstàncies i poder arribar a un acord el més aviat possible. El tar aquesta part. De moment, l’espai dels 19 de juliol, un aparellador enviat des de Madrid es va presentar a “Silos”s’utilitzarà per aparcament de vehicles.

7 la Palanca Noticiari Constituïda l’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa

o hi ha dubte que el comerç repre- a la signatura dels primers associats (de N senta un sector econòmic impor- moment, gairebé 40), es van aprovar les tant del municipi d’Artesa. En els dar- quotes (6.000 ptes d’inscripció i 6.000 rers anys, hi ha hagut alguns intents ptes. anuals) i es va acordar la primera d’unir esforços i constituir una associ- acció a dur a terme. ació d’aquest sector, com s’ha fet –amb Aquesta primera acció consistirà en més o menys fortuna– en molts altres la instal·lació de la carpa de la Diputa- municipis. L’últim intent seriós, que ció de Lleida, que l’ajuntament ja té de- gairebé ja es va donar per fet, es va manada, al recinte de la Fira del Meló produir la tardor del 1997 (veure La dels dies 25 i 26 d’agost. Tots els socis Palanca núm. 189 del desembre que hi estinguin interessats s’hi podran d’aquell any). Sigui pels motius que si- encabir. Dins la carpa es muntarà un bar guin, l’esmentada associació no s’ha arri- que servirà per recaptar fons per l’as- bat a constituir fins aquest mes de juliol. sociació. A més, cada comerç associat Des de començaments d’any, diver- aportarà un producte per als dos sorteigs sos comerciants entusiastes del projec- que s’efectuaran els dos dies de la fira. te de crear una associació s’han anat Els estatuts aprovats estableixen que reunint, amb la participació de la regi- cada establiment associat disposarà dora de Festes i Fira, i han anat perfi- d’un únic vot independentment de les lant el que a hores d’ara ja és per fi una persones que assisteixin a les reunions. realitat: l’Associació de Comerç i Ser- La junta es renovarà per meitats cada veis d’Artesa. Efectivament, el passat dos anys i es realitzarà un assemblea 5 de juliol va tenir lloc la reunió en la ordinària a l’any. que ja es van presentar els estatuts i es La primera junta està formada per les va escollir la primera junta. Posterior- següents persones: Roger Mateo (pre- ment, el 19 de juliol, es van aprovar de- sident), M. Alba Solanes (vicepresi- Tot i que els nombre de comerços i finitivament els estatuts, es va procedir denta), M. Àngels Leal (tresorera), serveis d’Artesa és almenys tres vega- Maribel Vila- des superior al nombre d’associats fins priñó (secretà- al moment, alguns membres de la jun- ria), Joan Ca- ta ens han manifestat que estan molt mats, Sílvia entusiasmats amb el projecte, que ha Cardona, Mercè de servir per millorar aquest sector i do- Nogués i Teresa nar més vida al municipi. De fet, al- Ribó (vocals). guns comerços no associats se sap que De manera pro- s’han quedat a l’expectativa per incor- visional, comp- porar-se quan l’associació s’hagués taran amb la constituït, mentre que d’altres ja han col·laboració de manifestat la seva intenció d’inscriure- la regidora Rosa s’hi. Ros en represen- tació de l’ajuntament d’Artesa, que actuarà amb Text: Ramon Giribet i Boneta veu i sense vot. Fotos: Arxiu La Palanca www.lapalanca.arrakis.es 973 40 11 58alanca (contestador automàtic) [email protected] P

9 la Palanca Esports XX Campionat de futbol sala d’Artesa

El Tersir-Korral guanya el campionat

Enguany el Campionat d’estiu de fubol sala ha arribat a la seva vintena edició. El nombre de participants ha estat de 19 equips distribuïts en dos grups, el grup A amb 9 equips i el grup B amb 10. Han estat dos mesos de futbol sala a la fresca, on prop de dos-cents artesencs i comarcans han practicat esport i molts d’altres han presenciat els partits prenent un gelat o un refresc. El 1982 es va iniciar aquest torneig organitzat pel CENG, que amb els anys s’ha anat consolidant com un dels actes esportius que més expectació crea a casa nostra. 20 estius de futbol sala, un grapat de partits i nombrosos futbolistes. I al capdavant Rafa Vega, incombustible en l’organització i l’arbitratge (La Palanca va publicar al seu número 184, del juliol de 1997, un ampli reportatge sobre la història d’aquest campionat). Aquesta XX edició va ser guanyada pel Tersir-Korral que en la final es va emportar el triomf davant dels Olis Macià-Celler de l’Arnau, pel resultat de 6 gols a 4. A continuació teniu els resultats de la fase regular i dels play-off.

Grup A Grup B PJ PG PE PP GF GC PTS PJ PG PE PP GF GC PTS O. Macià – C. Arnau 8620571814 Alls Stars 70-71 9801421816 nktl’s – C. Cercós 8512323211 De Luxe 9711423015 Pub Halley 8512402811 Pub Trèbol 9603512812 Tashia 8502272910 L’Art 66-67 9603413312 Alentorn 83143123 7 Èfors 9423352210 Tersir – Korral 83143642 7 Pintures Valls 94053634 8 Pako Jones 82063557 4 Mc Patolea 93152126 7 Sexy Boys 82063147 4 Thanatos 93064344 6 Arcom 82063040 3 Clau de Sol 91263055 4 Pizzeria el Cau 90091649 0

10 la Palanca Esports

Els dos equips finalistes d’aquesta vintena edició: Olis Macià-Celler de Arnau i Tersir-Korral

Els equips que es van disputar el tercer i el quart llocs: nktl’s-Calçats Cercós i Tashia Abans dels encontres que van cloure el XX Campionat d’Estiu de Futbol Sala, el Bar Les Picines va organitzar un partit entre dos equips femenins que va finalitzar amb empat a quatre i es va resoldre en una llarga i emocionant tanda de penals Text i fotos: Sergi Valls i Jové

PALMARÈS CAMPIÓ SOTSCAMPIÓ 1995 Calçats Cercós C. Garí-Galceran CB 1986 SAT Solés Jorper’s 1996 Pub Jack’s Tudela 1987 SAT Solés Jorper’s 1997 Garí-Galceran Tudela 1988 3 Trossos de 3 SAT Solés 1998 Halley O. Macià-C. de l’Arnau 1989 SAT Solés-3 T. de 3 Frankfurt Balmes 1999 Tersir-Korral Tashia 1990 Auto-Xami Els Porrers 2000 Halley Tersir-Korral 1991 F. Balmes-C. Cercós SAT Solés-Cal Petit 2001 Tersir-Korral O. Macià-C. de l’Arnau 1992 SAT Solés-Cal Petit F. Balmes-C. Cercós Nota: els anys 1982, 1983, 1984 i 1985 es va disputar el campi- 1993 F. Balmes-C. Cercós SAT Solés-Cal Petit onat de manera molt informal, on no comptava la classificació i 1994 C. Garí Els Porrers on molts jugadors jugaven en diversos equips a la vegada.

11 la Palanca Esports Concurs de pesca d’Artesa

El diumenge 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del Concurs de Pesca organitzat per la Societat de Pescadors Esportius d’Artesa de Segre. La trobada dels pescadors es va fer al Bar Sícoris i, després de les inscripcions dels 31 participants (dos en la categoria infantil i 29 a la de socis), van acudir al riu Segre per a competir i intentar assolir els premis en les diferents categories. La durada del concurs es va perllongar de les 9h fins a les 12,30 h, procedint després a pesar les peces capturades, al recinte de les Primera classificada en categoria infantil, juntament amb membres de la Junta de pescadors Escoles Velles. Els guanyadors i primers classificats, foren: 1r classificat: Vicenç Llovera i Sans (21 truites), que va rebre com a premi un trofeu i un equip de pesca. 2n classificat: Josep Acosta i Peña (14 truites), amb un trofeu i una canya. 3r classificat: Joan Llanes i Cases (10 truites), amb un trofeu i un carret. El premi a la truita més gran, la qual feia 1 Kg. de pes, se’l va endur Ramon Escolà i Farré. Cal esmentar que els dos competidors infantils van ser Elisabet Fernández i Peres i Bernat Giribet i Sellart, classificats en l’ordre esmentat. Miquel Mota Primer classificat en categoria socis La més gran

Campabadal fitxa per la UE Lleida III Campionat de futbol sala infantil El futbolista artesenc Jaume Campabadal i Monfà ha Durant els mesos de juny i juliol es va disputar al fitxat per la Unió Esportiva Lleida, que enguany mi- poliesportiu de les piscines el III torneig de futbol litarà a 2a B. Campabadal va quallar una gran tempo- sala infantil, organitzat pel CE Artesa de Segre. En- rada a les files del CF Balaguer, on va quedar campió guany hi havia les categories aleví i infantil, amb qua- de Catalunya, i ara ha vist recompensats els seus es- B tre equips cadascuna i amb 60 joves futbolistes en forços amb aquest fitxatge. El jugador arriba avalat r total. A la categoria aleví, l’equip vencedor va ser el per Carles Viladegut, exentrenador del Balaguer que Mónaco i el trofeu de màxim golejador va ser per aquesta propera temporada dirigirà el Lleida, amb qui e Miquel Massana, el de porter menys golejat per Joel Campabadal ha estat els dos últims anys. El futbolis- u Vila i el jugador revelació va ser Marc Valls. A la ta, de 26 anys d’edat, ha signat un contracte professi- s categoria infantil, l’equip guanyador va ser el Boca onal per un any amb opció a dues temporades més. Juniors i el màxim golejador va ser Joan Carles Macià, Campabadal juga per la banda esquerra, de lateral o el porter menys golejat Carles Guàrdia i el jugador d’interior, i destaca per la seva capacitat física i per revelació Ignasi Jou. L’organització va anar a càrrec ser un jugador d’equip (vegeu l’entrevista publicada dels futbolistes de l’Artesa Xavi Ribera, Carles per la Palanca al número 231 del mes de juny). Galceran i David Galceran.

1212 la Palanca la Palanca Des del Mirador del Montsec Propera estrena de “El Maquis, la Guerra Silenciada”

ranscorreguts 25 anys de la mort sotasignant, sota la direcció d’Enric del poble que en patia les conseqüènci- T de l’autòcrata, fins aquest any 2001 Calpena i la realització d’Enric Massip. es, alhora que incideix en la clau de les cambres parlamentàries de Madrid S’han fet aproximacions a 15 fonts ar- l’extermini total: les contrapartides. I i Catalunya no han adoptat un acord tes- xivístiques, més de 60 entrevistes i com se sumaren esforços canviant de timonial consistent en substituir en els s’han rodat exteriors a 20 llocs diferents tàctica amb un altre tipus de resistèn- arxius, expedients i consells de guerra de la geografia catalana i francesa. La cia no armada, pacífica, sindical, catò- contra maquis els qualificatius de recreació de les activitats d’una parti- lica i cultural. “BANDOLEROS y MALHECHO- da guerrillera clàssica es filmà al La paraula final la tindran els espec- RES” pel de LLUITADORS PEL RE- Montseny amb 7 actors (4 maquis i 3 tadors, però sens dubte ha estat un enor- TORN DE LA DEMOCRÀCIA I LA guàrdies civils). El documental parteix me i rigorós treball de camp, sense pre- LLIBERTAT. de la diàspora republicana, segueix amb cedents i amb dos objectius. Per una Sobre el maquis s’han fet 4 docu- la participació espanyola a la banda, demostrar que, després de l’1 mentals (1986, 1987, 1994, 1996) i més Résistance, la invasió de 1944 amb un d’abril de 1939 hi hagué a Espanya una pel·lícules (12 entre 1954 i 1975, i 8 de extens relat de l’episodi de la Vall Guerra Silenciada d’uns quants davids 1975 al 2001) que llibres no s’han es- d’Aran, la intenció d’UNE per restau- idealistes contra un goliat que conquistà crit (uns deu). Fa poc es va estrenar rar la República, la continuació de les el poder amb la raó de les armes. Totes Silencio roto de Montxo Armendáriz, infiltracions guerrilleres a base de par- les guerres són absurdes, però aquesta un film que tracta amb molt detall i tides menors fins a la retirada entre encara ho fou més perquè va ser silen- veracitat un cas típic, genèric, d’un grup 1948 i 1949 amb l’inici de la Guerra ciada tant per les institucions de l’exili de fugits a la muntanya que acaba com Freda que coincidí amb el reconeixe- que la van promoure (CNT i PCE) com tots aquells que no van saber o poder ment internacional de l’Espanya fran- pel govern franquista que la va perse- retirar-se a temps. Aquest mateix direc- quista. guir. Per una altra part, s’evidencia que tor d’Oria Films està ultimant un docu- Segueix amb la lluita armada anar- els maquis no foren herois ni bando- mental dirigit per Javier Corcuera i amb quista i un especial remember per als lers, pertanyien al bàndol perdedor de guió de Fernando León que duu per tí- quatre mites: Faceries, Sabaté, Massana la Guerra Civil i anhelaven la restaura- tol Maquis, el exilio interior. i Capdevila amb totes les seves llums i ció de la República i no es volien do- Abans d’acabar l’any, TV3 estrena- les seves ombres. S’aporten significa- nar per vençuts. Creien que era possi- rà un documental de cinc capítols de tius retalls de la infrahumana vida dels ble una insurrecció popular a causa de mitja hora, iniciativa d’Enric Canals, guerrillers a les muntanyes i també de la misèria i la repressió regnants; però director de la productora Mercuri de com se’ls torturava. El relat ve les democràcies europees i els EUA, 1990 al 2000, després de “fitxar” el contextualitzat amb aspectes de la mi- davant de la incertesa del règim que sotasignant d’aquest article, autor del serable Espanya de la postguerra i il·- podria sorgir de la profunda divisió de llibre Maquis a Catalunya, arran que lustrat amb thrillers de films de l’èpo- l’exili republicà, protegiren a Franco la publicació d’aquest, a més d’arribar ca que presentaven els maquis com a fins a la seva mort el 20 de novembre a 4 edicions, ocupés els primers llocs malfactors. Apareixen unes quaranta de 1975, data real de la finalització de llibres més llegits entre setembre i persones entre testimonis, antagonistes d’aquella guerra que uns centenars de desembre de 1999 perquè de cop i vol- i protagonistes. republicans van perllongar de forma ta va resultar que sobre el tema il en S’expliquen les raons que conduïren agònica vint anys més amb una especi- connaît un rayon. El documental s’aca- a l’abandonament de l’oposició arma- al intensitat de 1944 a 1951. bà el passat mes de març. Hi han treba- da antifranquista en constatar que era llat més de 25 persones i el primer dels un combat estèril, fins i tot impopular, quatre guionistes n’ha estat també el i sobretot molt dur per aquells sectors Ferran Sánchez i Agustí

13 la Palanca

Informe Ressò de l’últim llibre de Ferran Sánchez

« La Historia no la escriben los d’ambdós llibres són testimonis vencidos y, si la escriben, los ven- de carn i os i han servit per ela- cedores se encargan de que nadie la borar una sèrie documental de lea”, augurà encertadament l’últim pre- televisió. sident de la República Manuel Azaña, Però aquells maquis, mort a l’exili el 1940. El primer llibre excombatents del bàndol perde- sobre la Guerra Civil escrit per un der- dor de la Guerra Civil, es van rotat no va poder sortir, i amb moltes quedar sols com succeí als censures, fins al 1955 (Incerta glòria partizanos italians a Roma amb de Joan Sales). els americans aturats a les portes En una autèntica croada de recupe- de la Ciutat Eterna o als resistents ració de la memòria històrica cal ins- de Varsòvia amb els russos espe- criure aquesta nova obra del nostre rant que els exterminessin. No- company Ferran Sánchez Agustí en què més una resistència va triomfar. Fou la guerrillera que tuvo en jaque al ejército tracta àmpliament un episodi d’una der- de París perquè el general Jacques franquista”. rota silenciada: Maquis y Pirineos. La Leclerc va desobeir els Aliats. La professora Mercè Barallat recor- gran Invasión, 1944-1945. És el seu Per qüestions de mercat ho fa en cas- dà a Lleida que l’autor explica “la post- tercer treball, a part de nombroses con- tellà, un castellà “pobret però honraet” guerra a la frontera pirinenca, les vi- ferències i participacions en col·loquis com diria Josep Pla. Amb “un estil amè cissituds d’aquells guerrillers i xerrades des que el 1994 debutà al i didàctic”, afegí el periodista Josep antifranquistes que mal vestits, mal diari Segre de Lleida amb 44 reportat- Tarragona a El Periódico. Sobre “un armats, mal alimentats no es deixaven ges d’aquesta desconeguda i fins i tot tema viu, que ha ressuscitat una pàgina abatre per les circumstàncies amb l’es- temàtica tabú. Seguí amb Maquis a de la història del nostre país”, digué el perança fallida de l’ajut internacio- Catalunya (4 edicions) i en aquest cas professor d’història Ramon Salvadó a nal”. aprofundeix en morts i combats produ- Manresa, on l’últim maquisard del Rodrigo Moreno Planisolis, excom- ïts durant la massiva penetració pels Bages, Ramon Codina Solé, el qualifi- batent republicà i resistent a França que Pirineus d’Osca, Navarra, Lleida i cà com un escriptor que lluita contra va tenir un germà guerriller al Maestrat Girona, que va començar la tardor de l’associació del “terme maquis amb el i que fou encarregat d’un dels nombro- 1944 i continuà amb petites partides a de delinqüència i vandalisme”. sos chantiers francesos amb què es pa- partir de 1945, sempre amb l’esperan- El periodista Pau Echauz ha dit a La trocinaven les infiltracions de les par- ça d’un desenllaç mundial que facilités Vanguardia que “Sánchez Agustí ha tides i es preparava la guerrilla, definí l’enderrocament del règim franquista. destapado toda una epopeya bélica que l’autor com un “estudioso aplicado que Molts dels protagonistes i antagonistes muy pocos conocían: la gran invasión merece nuestro profundo respeto y agradecimiento, sus libros deben ser leídos y meditados, ya que realza el generoso sacrificio de aquellos guerrilleros que les llevaba hasta la muerte a cambio de nada”. Enfrontaments entre divisionaris i guerrillers en el Midi aquella tardor de 1944, Radio Pirenaica, la Línia Gutiérrez “la Maginot dels Pirineus” i el Maquis del Llo que intentà ocupar Llívia en 1946 per proclamar la Repú- blica, són quatre capítols tan summa- ment inèdits com sorprenents, igual que la majoria de gravats, fotografies i quatre mapes dissenyats per ell mateix sobre les més de 30 penetracions pels Pirineus, la invasió del Pallars i la Vall d’Aran i l’estat bèl·lic que visqueren els Pirineus entre 1944 i 1950.

La Palanca

15 la Palanca Fila 7 Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis. (Cap. 2) Miquel Mota

al remetre’s a fonts de la Guàrdia Durant la contesa, els dos bàndols d’elles hauran de lluitar contra l’her- C Civil, per trobar que entre 1943 i rivals realitzarien documentals i pel·- mètica i forta censura de l’època, la in- 1952, les baixes ocasionades als guer- lícules propagandístiques (els “nacio- diferència del públic (els cops de tiso- rillers pujaven a 5.548, 2.166 morts en nals” les realitzaven a Alemanya sota ra, oferien uns productes molt manipu- combat i 3.382 executats, havent-se de- el recolzament del govern nazi, i a mida lats que s’allunyaven completament tingut també a 19.407 còmplices, la ma- que anirien conquerint Espanya passa- dels gustos cinèfils de l’època) i la rea- jor part també afusellats o executats. rien a realitzar-les dins territori de l’es- lització i protagonisme d’uns directors Però és clar que les xifres són a la bai- tat), de les quals cal destacar Sierra de afins al règim i al seu postulari polític. xa, ja que cada dia apareixen nous ca- Teruel (Espoir-1938) del republicà Arribant ja als finals de la dictadura i sos i la tasca en la actualitat dels ma- André Malraux. Ja principis de la transició, sorgiran cin- quis supervivents és recuperar la me- instaurada la dicta- tes de més envergadura, realitzades per mòria històrica i realitzar un arxiu on dura i durant la vi- directors d’idees d’esquerres que veu- constin les dades referents a la guerri- gència d’aquesta, ran com poden plasmar en imatges el lla antifranquista. De moment, i després apareixen pel·- que fins aleshores trobaven prohibit, de patir la més brutal repressió, oblit i lícules clarament encara que en molts casos comptaran tergiversació històrica, han aconseguit, patriòtiques i amb la indiferència del públic però amb el passat 16 de maig, l’aprovació per d’exaltació de el beneplàcit de la crítica espanyola i unanimitat al Congrés dels Diputats de l’esperit nacional, internacional. No serà fins l’any 1999, la rehabilitació política dels maquis, que en algun cas quan crítica i públic acompanyaran els deixant així d’ésser considerats bando- concret compten amb guionistes “d’ex- films realitzats, aconseguint aquests lers i malfactors, i reconeixent la seva cepció”, Raza (1941) de José Luis renéixer un subgènere que durant tota tasca i dedicació com a lluitadors per Sáenz de Heredia, el deu al mateix la seva existència ha comptat amb mul- la llibertat, de fet els primers lluitadors Franco. La censura, la poca creativitat titud de dificultats per a subsistir. Mos- per la democràcia després de la Guerra i el punt de vista “nacional” marcaran tra del comentat és l’escàs nombre de Civil. (2) les pel·lícules a l’hora d’abordar la cintes realitzades envers el tema (21 en guerra durant el període dictatorial. total), que es veuen complementades Cinema i maquis Arribada la democràcia, el panorama per poc més de set documentals que canvia i sorgeixen films molt tracten el fet. Por llanuras y montañas guerrilleros libres van importants. Dins el gènere cal Per a confeccionar el present treball los mejores luchadores del campo y de la ciudad (bis). destacar: Tierra de España periodístic, cal comentar que s’ha acu- La bandera de combate con su manto cubrirá (1937) de Joris Ivens, Por dit a nombroses fonts documentals, re- a los bravos paladines que en la lucha caerán (bis). quién doblan las campanas vistes cinematogràfiques, col·- Ni el dolor ni la miseria nos harán desfallecer (1943) de Sam Wood, leccionistes particulars, distribuïdores seguiremos adelante sin jamás retroceder (bis). Canciones para después de cinematogràfiques, etc., i s’han cons- Nuestros jefes nos ordenan avanzar hasta vencer una guerra (1971) de Basilio tatat les enormes dificultats existents abnegados españoles, nuestra consigna es vencer (bis). Martín Patino, La vieja per a trobar algunes de les cintes co- Venceremos el fascismo, en la batalla final memoria (1977) de Jaime Ca- mentades (els documentals no han es- camaradas muera Franco, viva la Unión Nacional (bis). mino, Las bicicletas son para tat oferts per pràcticament cap de les (Himne del guerriller) el verano (1984) de Jaime televisions nacionals, i els que ho han Chávarri, La vaquilla (1985) estat, ja fa alguns anys). De la major La Guerra Civil espanyola, considerada de Luís G. Berlanga, ¡Ay, Carmela! part dels treballs es mencionarà la dis- per molts historiadors com l’última guer- (1990) de Carlos Saura, Tierra y tribuïdora videogràfica (encara que en ra romàntica, donada la defensa de les libertad (1995) de Ken Loach, l’actualitat poden estar descatalogades llibertats i ideals democràtics d’un poble Libertarias (1996) de Vicente Aranda, i sols es trobaran via col·leccionistes), que van emprendre els defensors repu- La hora de los valientes (1998) de alguna data d’emissió televisiva (en al- blicans recolzats per les Brigades Inter- Antonio Mercero. guns casos cal agrair l’ajut de nacionals fins la derrota de l’any 1939 Com si d’una mena de subgènere es videocinèfils compulsius de ja fa uns en mans del feixisme franquista, ha es- tractés, i sense que fins pràcticament a anys), i de totes elles el nombre d’estat, des del seu mateix inici, font inex- l’actualitat aconsegueixi guanyar el seu pectadors a les sales cinematogràfiques. haurible d’inspiració cinematogràfica tan lloc dins les pantalles cinematogràfi- El comentari més exhaustiu correspon- a nivell estatal com internacional, erigint- ques, comencen a realitzar-se a partir drà a les que considera l’autor com a se en un gènere cinematogràfic paral·lel de l’any 1953, pel·lícules que tractaran millors exponents de la temàtica, i l’or- als habituals del Setè Art. la temàtica dels maquis. Les primeres dre de comentari es correspondrà a l’or-

16 la Palanca Fila 7 dre cronològic, segons any de rodatge, mada la inutilitat de mostrar qualsevol bologia i propaganda del règim envers i no a cap mena de classificació políti- mena de resistència al franquisme i al l’inadequat de no anar pel camí correc- ca (durant la dictadura, transició o de- nou ordre imposat per la dictadura. Es te i militar en el bàndol equivocat. mocràcia), tractament del tema (temà- podria adscriure al gènere policíac. Aquest fets l’abocaran al desgraciat tica principal, secundària o de tràmit), final que espera a tots els que discre- o importància cinematogràfica o histò- El cerco. Espa- pen amb la nova Espanya. rica de les cintes. nya. 1955. De Destaquen els atractius paisatges de I bé, deixem-nos estar de preàmbuls Miguel la Sierra de Albarracín, però adoleix i endinsem-nos en el tema. Iglesias. Est. 1- d’un tractament seriós del tema, cosa 09-1955. Amb que converteix la pel·lícula en una mena Dos caminos. Espanya. 1953. D’Arturo José Guardiola, de creuament entre el cinema d’aven- Ruiz Castillo. Est. 1-02-1954. Amb Isabel de Cas- tures tipus Pimpinela Escarlata i El Rubén Rojo, María Asquerino, Angel tro, Angel zorro, i el western de sèrie B nord-ame- Picazo, Trini Moreno, Juanjo Jordán. B/N. ricà, abitllada per la impossible, petu- Menéndez. B/N. Dur.: 82m. Especta- Dur. 77m. Es- lant i insuportable lliçó moral del fran- dors: 2.610. pectadors: 5.024. Emissió TV2: 5-02- quisme de l’època. La cinta ens narra les vicissituds de 1991. dos amics excombatents republicans als Adscrita al cinema policíac realitzat La paz empieza nunca. Espanya. 1960. quals durant l’any 1945, el destí torna- a Barcelona durant les dècades dels 50- De León Klimovsky. Est. ¿? (Aut. 19- rà a creuar les seves vides des d’un punt 60, i considerada com un dels seus mi- 12-1960). Amb Adolfo Marsillach, de vista molt diferent. L’un, en acabar llors fruits, juntament amb Brigada cri- Concha Velasco, Carmen de Lirio. B/ la guerra, es queda a Espanya i refà la minal, Apartado de correos 1001, A tiro N. Dur.120m. Espectadors: ¿?. Emis- seva vida, adaptant-se al nou poder es- limpio i Los atracadores, basa el seu sió TVE: 30-03-2001. tablert. L’altre marxa a l’exili francès, i interès en la inspiració que evoca la Cinta inspirada en una novel·la del després de combatre a la resistència seva trama narrativa de fets protagonit- falangista Emilio Romero, que ens re- francesa contra els nazis, retorna a Es- zats per membres de la partida de lata les aventures d’un falangista, el panya amb grups de guerrillers, per a Faceries, guerriller urbà de la Catalunya qual durant l’època de l’aïllament in- lluitar contra Franco. antifranquista, aconseguint burlar la ternacional que va patir Espanya, deci- Realitzada per un equip tècnic afí al censura de l’època i passant desaper- deix infiltrar-se dins la guerrilla fent- Movimiento i al règim, expressa els cebuda per a molts historiadors de ci- se passar per comunista, per així acon- arquetips típics de l’època, mostrant el nema del maquis (no així pel nostre seguir espatllar els plans instigats pel perill del comunisme i dels dissidents col·laborador Ferran Sánchez Agustí) comunisme, per a realitzar una invasió del govern franquista, postulant per un que l’exclouen de les seves llistes i ar- internacional d’Espanya i acabar amb final en el que triomfarà la nova Espa- ticles (i no és l’única). el franquisme. nya en front dels enemics que tractaran Instiga i aviva “el dimoni comunis- de desequilibrar-la. Torrepartida. Espa- ta” que el franquisme trobava arreu, des nya. 1956. De Pedro d’un punt de vista falangista, i a inicis La ciudad perdida. Espanya-Italia. Lazaga. Est. ¿? (Aut. dels 60. El seu leit-motiv, queda resu- 1955. De Margarita Alexandre i Rafael 08-09-1956). Amb mit en la següent frase: “La historia de M. Torrecilla. Est. ¿? (Aut. 28-07- Enrique Álvarez España la estamos haciendo todos los 1955). Amb Cosetta Greco, María Diosdado, Adolfo españoles: los que ganamos y los que Dolores Pradera, Fausto Tozzi. B/N. Marsillach, Germán perdieron nuestra guerra. Y para hacer Dur.: 83m. Espectadors: 794. Cobos. COLOR. cosas que dejen en buen lugar a nuestro Un exmilitar republicà, sobreviu a Dur. 90m. Espectadors: 35. Emissió pueblo, ahora que queremos ir todos Madrid, després d’un tiroteig amb la Antena 3: 18-06-2001. hacia arriba, la paz empieza nunca”. policia que mata els seus tres com- Pel·lícula realitzada per director i panys, amb qui s’havia endinsat dins col·laboradors afins al règim, que ens territori nacional per a realitzar accions narra la història de dos germans. Un subversives. En la seva fugida captura- d’ells acabarà unint-se als grups de rà com a ostatge una dona de l’aristo- guerrillers que operen a les muntanyes, cràcia, però acabarà fracassant en la per diferències amb les forces vives del seva temptativa d’evasió i caurà mort poble, principalment amb el capità de sota les bales de la policia. la Guàrdia Civil i l’alcalde, el seu pro- La primera pel·lícula en què es nar- pi germà. ren les peripècies d’un maquis urbà, No obstant, no aprovarà mai els mè- transcorre durant una acció narrativa de todes del cap de la partida, i mantindrà 24 hores i per descomptat deixa plas- l’eterna disjuntiva plantejada per la sim-

17 la Palanca Des del Senat La futura Llei de Cooperació Autonòmica n dels possibles “regalets” amb què Va reiterar, un cop més, el seu com- ble. Amb el pretext de dificultats ensU pot obsequiar el Partit Popular, promís de que fos un projecte acordat procedimentals en habilitar la forma, en la segona part d’aquesta legisla- amb les Comunitats Autònomes, i que s’ha anat retardant i ara no sembla que tura de la “victòria suficient” i a l’em- no seria en cap cas d’harmonització pugui reeixir. Malgrat tot, nosaltres no para de la seva majoria absoluta, pot com la LOAPA, sinó d’impuls a la cul- renunciem a que algun dia sigui una re- ésser una Llei de Cooperació Auto- minació del procés autonòmic. Va ex- alitat, com tenen altres estats comuni- nòmica. El cert és que ja en les seves plicar també el procediment per tal de taris. primeres compareixences a les Corts, configurar l’esborrany del projecte, per Vàrem recordar que el nostre Grup el Ministre per a les Administracions mitjà de conferències, reunions, semi- polític, CiU, s’havia plantejat dues pri- Públiques ho havia anunciat, tal com naris amb experts, catedràtics, funcio- oritats en aquesta legislatura: la millo- en diverses ocasions se n’han fet res- naris, etc., perquè sigui elaborat de baix ra de l’actual sistema de finançament sò els mitjans de comunicació de ma- a dalt i reculli la informació de tothom, autonòmic i la millora de l’autogovern. nera reiterada. per la qual cosa al setembre es posarà Que havíem estat un component fona- Amb l’objectiu d’explicar els eixos en contacte amb els governs autonò- mental per tal d’aconseguir l’estabili- bàsics i directrius de l’avantprojecte, mics, comprometent-se a informar de tat de l’actual marc constitucional i que així com els continguts i les negociaci- tot al Senat en tant que cambra territo- estem legitimats per reclamar un nou ons amb les Comunitats Autònomes, va rial. impuls i un avanç en lo que ha de ser comparèixer en la Comissió General En el torn de portaveus vàrem poder l’Estat Autonòmic en els propers anys. d’Autonomies del Senat, el Ministre exposar la nostra posició, així com les En l’àmbit de la millora de l’autogo- POSADA. Abans d’entrar en el tema nostres preocupacions al respecte. La vern, no podem fer un balanç positiu. concret, va manifestar que el model au- primera, com alguna veu governamen- Dóna més aviat la sensació que es vol tonòmic havia aconseguit integrar la tal ha manifestat, és que es pluralitat en la unitat, a lo que ens vàrem vulgui tancar el procés au- veure obligats a puntualitzar-li que tonòmic i aquesta llei en Les competències assumides es po- aquesta integració és de doble direcció: seria un instrument. Ans el den veure alterades i poden incor- de la pluralitat a la unitat i amb el res- contrari, es tracta d’un pro- pecte de la unitat a la pluralitat. Que cés evolutiu, dinàmic, obert porar-se obstacles en el procés d’as- només podrà funcionar des d’aquesta i flexible que ha de perme- sumpció progressiva de noves com- concepció, perquè unitat no és unifor- tre arribar al nivell d’auto- petències de cara al futur mitat i la pluralitat és diversitat, fets di- govern que desitgen i pre- ferencials, i cal el respecte corresponent tenen legítimament les au- als mateixos i no es pot oblidar que trac- tonomies, d’acord amb el bloc de cons- tancar el sistema i que l’avantprojecte tar de la mateixa forma realitats dife- titucionalitat, o sia, Constitució i Esta- de Llei de Cooperació Autonòmica pot rents, només porta a augmentar les di- tuts d’Autonomia. ésser un dels instruments principals per ferències. Cal estudiar i corregir l’actual situa- aconseguir aquest objectiu. Després va entrar a anunciar algu- ció de que aquelles comunitats que no- Encara que en principi tranquil·litzen nes línies que inspiren la iniciativa, per- més volien la descentralització admi- les reiterades declaracions del ministre, què encara no hi ha un esborrany i per nistrativa i no l’autonomia i l’autogo- que no tirarà endavant sense el consens tant no es pot parlar de continguts. Re- vern són les que avui manifesten la seva necessari amb les CCAA, ja veurem forçar les conferències sectorials com satisfacció; mentre que pel contrari fins on li permetien respectar-les. a òrgans adients de coparticipació, així aquelles que exigien l’autogovern i que No estem segurs ni de la necessitat com les comissions bilaterals de coo- en el fons són les que varen motivar ni de l’oportunitat d’una llei d’aquesta peració, tant entre Estat i Comunitats l’actual estructura autonòmica per so- mena. No creiem que sigui el mecanis- Autònomes, com entre aquestes, afavo- lucionar un contenciós històric, es mos- me per a continuar avançant en el des- rir la signatura de convenis tant verti- tren insatisfetes, desencisades i obsta- envolupament de l’Estat Autonòmic, cals com horitzontals, consorcis i ens culitzades per arribar al nivell de capa- que en tant que compost, ha de respec- mixtes i la cooperació normativa. Lo citat d’autogovern al que creuen tenir tar el principi dispositiu que ha permès interessant, sens dubte, va ésser l’anun- tot el dret moral i legítim. a les CCAA accedir als nivells d’auto- ci de la creació d’una conferència de Quelcom semblant vaig dir de la re- govern dins el respecte del marc cons- cooperació autonòmica com una mena presentació i participació autonòmica titucional establert. de Conferència de conferències secto- en els consells de ministres de la Unió Tot el que són Projectes Transversals rials, i finalment va referir-se a la par- Europea. La legislatura passada es va- en l’àmbit de les competències, o els ticipació de les autonomies en els as- ren aprovar per unanimitat iniciatives intents d’harmonització, ens fan por, sumptes de la Unió Europea. parlamentàries perquè això fos possi- ens inspiren desconfiança o temença,

18 la Palanca Des del Senat ja que les competències assumides es flexible i obert, que li doni el dinamis- voler pretendre. I finalment uns mana- poden veure alterades i, al mateix me que precisa; considerant que, en ran (l’Estat) i els altres hauran de creu- temps, poden incorporar-se obstacles en aquest sentit, la llei pot produir tot el re (les autonomies). el procés d’assumpció progressiva de contrari, essent possible que sigui un Ull, doncs, a les intencions que ama- noves competències de cara al futur. mecanisme que freni el ritme d’assump- ga la futura llei de Cooperació Auto- Catalunya i altres comunitats histò- ció de competències desitjable i desit- nòmica. riques no varen accedir a l’autogovern jat en un Estat compost com el nostre. com a una solució a una descentralit- Hem d’entendre i volem concebre la zació, sinó com a resposta històrica a cooperació com a voluntat i lleialtat la seva voluntat d’autogovern. I és en mútua. Sense aquestes actituds i com- el respecte a aquesta voluntat de diàleg portaments, no hi hauria veritable coo- i consens on ha de situar-se una llei com peració. Si això funciona prou bé no aquesta, de lo contrari el Gobierno no calen lleis, que comportaran una obli- Jaume Cardona i Vila l’hauria d’impulsar. gació i la cooperació mútua esdevin- Secretari Quart de la Mesa El nostre Estat autonòmic ha de fo- drà obligació –i coordinació– des de Senador per Unió namentar-se en un marc constitucional dalt a baix, tot el contrari que es diu Grup CiU

Notícies de la Biblioteca Novetats d’aquest estiu

La llegenda de l’Everest. Conrad Digue’m agosarat. Els monòlegs. Aukez i David Roberts. Símbol Ed., Andreu Buenafuente i altres. Ed. Co- 2000. lumna, 2000. Crònica de com varen trobar el cos de És el treball de quatre persones que han G. Mallory, desaparegut a l’Everest el posat els seus cervellets al màxim de 1924. El dia 8 de juny de 1924, George revolucions per intentar fer riure. Això Mallory i Andrew Irvine van ser vistos és el que diu el mateix Andreu a la so- per darrera vegada pujant al cim de lapa del llibre. Memòries d’un cirurgià. Moisès l’Everest. Des d’aleshores, els munta- Broggi. Ed. 62, 2001. nyencs s’han preguntat si van aconse- Aquestes i altres llibres els podreu tro- Moisès Broggi (Barcelona, 1908) es va guir fer el cim vint-i-nou anys abans bar a la biblioteca. Per exemple: fer cirurgià al costat dels germans Tri- que Edmund Hillary i Tenzing Norgay. - Guies d’hotels. as i Pujol, va col·laborar amb ells en la - Guies de cases de pagès. renovació de la Universitat Autònoma La Mort: una aurora. Elisabet - Guies de càmpings. de Barcelona dels anys trenta. Va par- Kübler-Ross. Ed. Luciérnaga. 5a. ed. - Guies de viatges. ticipar activament en la Guerra Civil Les experiències científiques de la doc- com a cap de l’equip quirúrgic de les tora Kübler-Ross permeten confirmar Brigades Internacionals. l’existència d’una vida més enllà de la Molt bon estiu a tots els lectors! La naturalitat en la descripció mort. Només es tracta del pas cap a un d’aquests records fa que resulti més nou estat de consciència. pròxim l’intens dramatisme de la Guer- ra Civil i les penúries dels vençuts du- Curso práctico de poesía. Alba Edi- Josefina París rant la postguerra. La seva condició de torial, 2000. cirurgià el converteix en un observa- Un mètode senzill per a tots els que escri- dor privilegiat d’esdeveniments com el uen poesia o bé tenen ganes d’escriure’n. 18 de juliol pels carrers de Barcelona, Servei de préstec els excessos anarquistes, la guerra a Técnicas de iluminación. Roger Hicks Horari d’estiu fins al 15 de setembre Brunete i Terol, els judicis sumaríssims, i Frances Schultz. Ed. Cúpula, 1999. De dilluns a divendres de 18 a etc. També ens dóna una visió molt cla- És una guia pràctica per a tots els afec- 20:30 hores. ra de l’organització de la sanitat i del cionats a la fotografia. Més de 200 fo- Tancat per vacances del 30 de tractament innovador de les ferides de tografies i 75 esquemes d’il·luminació juliol al 30 d’agost. guerra que tant bon resultat varen donar. fàcils de fer.

19 la Palanca Des del País dels Pirineus L’incert moment blaugrana

ha acabat el bròquil de la tem- A criteri nostre, la nefasta herència aquells jugadors que han demostrat a S’ porada futbolera i, fins al setem- de Herr Van Gaal, transformant l’es- bastament no posseir ni la categoria su- bre vinent, dejuni i abstinència de sència catalana del club en qüestió en ficient, ni l’estima necessària a la sa- tals manifestacions esportives al llarg una mercenària legió holandesa, ha gra- marreta blau i grana... i a l’ample de la pell de brau espa- vitat força negativament en el futur bar- I efectuada aquesta neteja, ull viu nyola. celonista. I la demencial política de fit- amb els fitxatges! Que l’home és l’únic Cal dir, però, que la temporada re- xatges sota la batuta de animal que ensopega centment finalitzada, esguardada des Serra Ferrer –un entrena- dues vegades amb la d’una òptica blaugrana, ha resultat dor de via estreta– amb mateixa pedra i, si es tor- tremendament negativa, terriblement els Alfonsos, Petits, na a reproduir aquesta decebedora per a tota la confraria de Gerards, De la Peñas, aberrant situació, potser seguidors de l’històric club català –molt Marcelos, Danis i com- arribarà el moment abundosos també a la Terra dels panyia, sumada a la con- d’apagar el llum i fotre Valires–, que han vist com el Barça dels tinuïtat d’alguns paquets el camp... seus amors, després d’arrossegar per holandesos com Zenden, Com a cloenda, direm aquests camps de Déu i dels àrbitres la Kluivert, Reiziguer i els que –honestament– cre- penosa imatge de totes les seves misè- “gemelos”, i amb un por- iem que Reixach no és ries i de totes les seves mancances, no ter de pa sucat amb oli, l’entrenador que neces- ha estat capaç de conquerir cap títol. han transformat aquell Barça que feia sita el Barça, que el Sr. Gaspart no ha Ni tan sols la simbòlica Copa de trempar, i galvanitzava els seus incon- donat –fins ara– la mida, que s’ha Catalunya, en la qual fou batut per un dicionals, en un equip carent d’ànima i d’acabar amb les sospites (llum i taquí- entusiasta Balaguer, militant de la 3a en moltes ocasions mancat de dignitat grafs) de comissions impressionants divisió espanyola... Sembla mentida, esportiva, que ha jugat impunement arrel dels nous fitxatges –com per però és veritat. amb el sentimentalisme del poble cata- exemple l’escàndol del brasiler Així les coses, i a desgrat de les res- là. Salvarem tan sols de la crema gene- Geovanni (els comptes clars i la xoco- sonants declaracions apriorístiques del ral el coratge de Luis Enrique, de Puyol, lata espessa)–, que s’ha de prescindir Sr. Gaspart –asseverant que “aquest de Sergi i del mateix Guardiola, que dels serveis d’un tal Minguella i d’al- any ho guanyarem tot”–, la crua reali- possiblement veient la “debacle” bar- tres presumptes carronyers del futbol, tat ens ha demostrat que la fatxenderia celonista ha preferit abandonar la nau que s’han de fitxar quatre cracks que és mala consellera, majorment quan tals blau i grana... Bon vent i barca nova! marquin la diferència –no quatre pa- incontinències verbals no van acompa- Cal, doncs –si es vol recuperar l’es- quets– i la resta jugadors de casa... i lli- nyades per un lògic suport que doni con- sència del barcelonisme, si es vol que cenciar tot l’excedent d’intermediaris sistència a tan agosarades expressions... la gent torni a vibrar amb el clam de existent a l’òrbita del Club. “Visca el Barça i Cal un cop fort de timó per trencar Visca Catalunya”- l’incert actual rumb de la nau barcelo- portar a terme una nista; car, en cas contrari, negre, però profunda catarsi, que molt negre, veiem el futur d’aquest un sanejament a equip que, malgrat tot, continua encara fons de la plantilla, atresorant el sentiment de molta gent amb l’organització de catalana nissaga. Ull viu!, Sr. d’una singular Gaspart, que el carro marxa pel tómbola, oferint a pedregal... preus de saldo – però ja!– tots Sícoris

21 la Palanca La Noguera

Dimissió d’un conseller socialista presentació del llibre L’Emperador o cal. Més de 100 experts es van trobar En un ple extraordinari celebrat el 20 L’ull del vent de Baltasar Porcel, XXI per debatre el feudalisme, comptant de juny, que va durar només uns cinc Premi de les Lletres Catalanes. L’acte amb la presència de prestigiosos i re- minuts, el Consell Comarcal de la va comptar amb una nombrosa assis- putats experts en el tema, pertanyents Noguera va fer oficial la dimissió, per tència de públic, el qual va poder gau- a universitats com Harvard, Saragossa, motius personals, del conseller socia- dir d’un interessant col·loqui de l’au- Lleida, Salamanca, Oviedo i Sevilla. lista Josep Dalfó. El seu substitut serà tor. Dins del programa, es van realitzar tam- probablement Josep Baldillou, regidor bé visites al monestir de Santa Maria del grup socialista de l’ajuntament de Inversió de 160 milions a la Co- de Gualter i a la col·legiata de Sant Pere Balaguer. operativa de Vallfogona de Ponts. Dissabte 30 de juny, la Cooperativa El Consell Comarcal impulsa un Agropecuària Vallfogonina, de Mostra Gastronòmica de la No- pla per la joventut Vallfogona de Balaguer, va inaugurar guera El passat dimarts 26 de juny, i les seves noves instal·lacions. Aques- El 13 de juliol i dins el marc del Claus- mitjantçant una roda de premsa, el Con- tes han suposat una inversió econòmi- tre del Consell Comarcal de la Nogue- sell Comarcal de la Noguera, va donar ca de 160 milions de ptes. i ocupen tres ra, va tenir lloc l’edició número cinc a conèixer les propostes bàsiques que hectàrees de terreny, on cal destacar un de la Mostra Gastronòmica de la No- pretén impulsar per involucrar la joven- edifici de 1.200 metres, del qual adqui- guera, la qual va com-ptar amb la par- tut en la vida socio-política. reix especial relleu la seva secció làc- ticipació de tretze restaurants (destaca- Com a trets essencials destaquen la pre- tia i l’Agro-botiga. rem la presència del Restaurant la So- ponderància del món del treball i l’ha- lana de Foradada i del Restaurant Roma bitatge per a la joventut actual. En Rècord de participació a la de Cubells), quatre empreses de vins aquest sentit, es farà un estudi per va- Transsegre (menciona- lorar les possibilitats laborals que té el Els dies 7 i 8 de juliol, la festa naútica rem entre jovent de la comarca així com per excel·lència de la Noguera va batre les presents l’accesibilitat a l’habitatge. S’impulsa- tots els récords de participació al comp- a la Coope- ran també les iniciatives empresarials, tar amb 257 embarcacions i més de rativa culturals i educatives promogudes pel 2.000 participants en la seva dissetena d’Artesa de jovent de la comarca. edició. Perfectament consolidada i àm- Segre i els pliament promocionada, la Transsegre vins de la Presentació de l’Emperador o comença a agafar la veritable enverga- Vall de Bal- L’ull del vent dura que els seus organitzadors domar), Auspiciat per la dessitjaven i rep nombrosos participants dues de ca- Societat Gastro- de contrades forànies, la qual cosa els fès i una de nòmica i Cultural fa pensar en limitar el número de bar- cava. L’èxit del Comtat ques participants. Cal destacar la parti- assolit ha d’Urgell i el Con- cipació, diumenge al matí, d’un grup estat impor- sell Comarcal de de raiers de la Pobla i, com no, la cada tant i ens fa la Noguera, i pre- cop més nombrosa presència de nave- creure que sentat per Joan gants i mariners artesencs. s’organitza- Arjona i Sales, el rà anual- passat dijous 28 Càtedra d’Estudis medievals a ment, ja que de juny va tenir Balaguer feia dos lloc a la Sala De l’11 al 13 de juliol, va tenir lloc la anys que no d’Actes del Con- sisena edició de la Càtedra d’Estudis es realitza- sell Comarcal la Medievals a la seu del Consell Comar- va.

22 la Palanca La Pàgina de l’IES Els Planells Premis del Consell Comarcal de la Noguera

l passat dia 8 de juny el Consell Una altra alumna del nostre centre de Sant Bartomeu), la de Lleida (Fira E Comarcal de La Noguera féu rebé un accèssit. És na Marta Sánchez de Sant Miquel) i la de Vilanova de l’entrega de premis de treballs ela- i Cirera amb el títol “Contaminació Meià (Fira de la Perdiu). Per dur a ter- borats per alumnes de centres de la acústica a Artesa de Segre”, coordinat me aquest Treball he consultat fonts nostra comarca. L’acte se celebrà al pel departament de Ciències i tutoritzat bibliogràfiques per analitzar els orígens Consell Comarcal i fou presidit pel pel professor Sr. Jordi Valls i de cada fira, he entrevistat les diverses President del Consell, Sr. Marcel·lí Marquilles. entitats organitzadores de cada fira per Guillaumet. Des d’aquí volem felicitar aquestes saber les seves opinions, previsions de El Consell Comarcal de La Noguera dues alumnes pel reconeixement que futur i projectes per edicions properes. convoca anualment aquest premi per han rebut per la seva tasca i encoratjar La informació proporcionada per les guardonar aquelles obres que estudien tots els nostres alumnes a treballar amb entitats ha estat fonamental per a l’ela- fets de la nostra comarca. la mateixa intensitat com fins ara i a boració del treball i des d’aquestes lí- El nostre centre, l’IES Els Planells elaborar treballs de màxim interès per nies vull agrair la seva col·laboració. d’Artesa de Segre, obtingué el segon a la nostra comarca. He anat a les cinc fires esmentades i premi en la categoria de Treballs de A continuació us presentem la intro- he fet fotografies que, juntament amb Recerca. L’alumna que rebé aquest ducció i presentació del treball que ha altres fonts bibliogràfiques, mapes i guardó és n’Anna Codina i Queralt fet la pròpia alumna i si algú està inte- gràfics formen la part gràfica del tre- d’Artesa que enguany ha cursat el se- ressat en aquest tema podeu adreçar- ball. gon curs de Batxillerat al nostre cen- vos a l’IES per a consultar aquest i la La hipòtesi que es planteja al princi- tre. El treball premiat era el seu Treball resta de treballs presentats. pi del Treball és que hi ha una estreta de Recerca titulat “Les fires a Lleida”, “En aquest Treball de Recerca he relació entre els poductes que s’expo- que elaborà durant els cursos 1999- intentat estudiar a fons les fires de sen a cada fira i l’activitat econòmica 2000 i 2000-2001, coordinat pel Depar- Lleida i el seu entorn econòmic, social de la zona, ja sigui industrial, comerci- tament d’Administració i Gestió i i cultural. al, agrícola, ramadera o turística”. tutoritzat per la professora Sra. Rosa Les fires que he analitzat més deta- Porta i Garrofé. (vegeu La Palanca del lladament han estat la de Balaguer, la mes d’abril d’enguany). de Solsona, la d’Artesa de Segre (Fira IES Els Planells

23 la Palanca Tema del Mes Campabadal, 10 anys d’alcalde

l passat mes de juny es van complir 10 anys des que el Sr. Jaume Campabadal i Farré va accedir a l’Alcaldia E d’Artesa encapçalant la llista d’ERC. Després de Vicenç Roca i de Jaume Cardona, ha estat el tercer alcalde des de la restauració de la democràcia. El seu pas per l’ajuntament, però, ve de més lluny, com veurem en el primer apartat de la següent entrevista. Amb majoria simple el 1991, absoluta el 1995 i altre cop majoria simple des de 1999, ha governat el municipi amb equips que poc a poc s’han anat renovant. Durant aquests anys, també ha viscut la política de molt a prop i ha ocupat diversos càrrecs de rellevància. Per tots aquests motius, l’hem entrevistat.

Antecedents molta feina que tenia a casa meva, no em vaig presentar. Però el cuc de la Com va ser el seu pas per l’Ajunta- política i el poble d’Artesa, em tornà a ment abans de la restauració de la picar, de manera que em presentava democràcia? novament amb els meus companys Considero que va ésser testimonial, pel l’any 1991, en què guanyàrem les elec- poc temps que va durar (7 o 8 mesos). cions amb 5 regidors. A les següents Tenia inquietuds socials i ciutadanes, eleccions, vam guanyar per majoria però degut a que uns acords presos pel absoluta aconseguint 6 regidors. consistori, sobre el secretari de l’Ajun- tament, no es van dur a terme, vaig de- Quina valoració global i personal fa cidir dimitir. d’aquests 10 anys a l’alcaldia d’Artesa de Segre? Quan i per què es va introduir en el Mai un pot estar satisfet de la seva tas- món de la política municipal? ca, perquè sempre es pot haver fet més; L’any 1983, per primera vegada em però les ganes no hi han faltat i crec presento a unes eleccions municipals que en faria una valoració positiva. democràtiques. Tal i com he dit en la Sobretot gràcies a l’ajuda dels com- pregunta anterior, tenia inquietuds so- panys que mai m’han fallat, he après cials i polítiques envers el nostre mu- molt i he fet molts amics. Si a algú li he nicipi i també per la nació catalana. fallat, li demano perdó. Globalment, ho L’educació que vaig rebre dels meus valoraria amb un aprovat. pares ha influït en mi. A casa meva, després del treball, els nostres temes Quins aspectes d’aquests 10 anys eren la política i l’esport (el futbol prin- valoraria més positivament? cipalment). La satisfacció que dóna treballar pel poble i els seus ciutadans, la col·la- I els seus anys com a cap de l’oposi- boració de la gent, el reconeixement i ció? les paraules d’ànim de gent que no ens Precisament l’any 1983, Esquerra Re- voten en altres conteses electorals, i el De quines fites aconseguides durant publicana de Catalunya va treure 4 re- sentir-te recolzat per la majoria dels aquest període se sent més orgullós? gidors. Convergència i Unió ens va ciutadans d’Artesa, el recuperar amis- Deu anys passen de pressa, però since- guanyar, per tant vam ser el grup prin- tats, la col·laboració del nostre equip, i rament crec que s’han fet coses impor- cipal a l’oposició. Es va fer una oposi- també –perquè no– de l’oposició. tants. No enumerarà les petites, que ció constructiva. Es poden comptar amb Pel que fa als companys i companyes també ho són. els dits de la mà les vegades que vàrem d’Esquerra Republicana, la seva tasca - Enllaçar la C-1313 amb la carretera votar en contra. Vam col·laborr amb com a regidors ha estat impagable. de Montsonís. l’equip de govern a fer poble i em vaig - La compra del solar i la construcció fer càrrec de la regidoria d’obres i ur- Quins valoraria negativament? del Centre d’Assistència Primària. banisme i era el responsable d’organit- La pèrdua d’alguna amistat (per temes - La construcció de la residència i la zar la Fira. municipals), la lentitud de les Adminis- posada en funcionament. tracions públiques, alguns projectes no - El magatzem municipal i el Casal de Deu anys d’alcaldia realitzats, la mala política econòmica la Gent Gran. d’administracions superiors i el no re- - La portada d’aigua a 46 masies de Què el va empènyer a presentar-se coneixement de la mala política de fi- Montmagastre, Sant Marc i la com a alcalde el 1991? nançament dels municipis amb molts Vedrenya. La legislatura 1987-1991, degut a la nuclis agregats. - El Parc de Bombers.

24 la Palanca Tema del Mes

- L’entubament del Senill. La més xocant, el primer o segon any però sense competències i sense poder - La compra dels terrenys a la carretera de mandat, en el transcurs de la Volta econòmic. Vàrem fer el que vam po- de Montsonís (entre Col·legi i el Se- Ciclista a Catalunya. Estava a la carre- der, discrepant amb el que no ens agra- nill) per convertir-ho en equipaments. tera d’Agramunt una parella de la Guàr- dava i donant suport al que ens sem- - El polígon Industrial del Pla (en cons- dia Civil, se’m va quadrar i em van fer blava positiu. S’han de potenciar. trucció). una salutació militar. El que vaig fer és Pel que fa a la Diputació, hi porto dos - Enllumenats a Vall-llebrera i girar-me endarrere per veure si venia algu- anys. És un ens amb el qual no hi estic Montargull. na personalitat, amb la sorpresa per la meva d’acord, però avui disposa d’un fort - Dipòsit d’aigua a Vilves. part i de la parella de Guàrdia Civil. potencial econòmic, que crec que hau- - etc. ria de passar als Consells Comarcals. Incursió al món de la polí- Mentrestant, des del grup d’ERC a la tica Diputació, estem fent una tasca constructiva i denunciem i presentem mo- Quan i per què es va fer militant cions per millorar el seu funcionament. d’ERC? Està molt endeutada i cal optimitzar els L’any 1983, al presentar-me a les elec- recursos en benefici dels municipis i cions, em vaig donar d’alta al meu par- dels seus ciutadans. tit, ERC, per convicció i arrels famili- ars. Segons l’opinió que tinc del pano- A partir de totes aquestes experièn- rama polític de la nostra nació és el grup cies, com veu el País i el món de la polític que representa més a la majoria política en general? de ciutadans tant en el caire social com Catalunya tira endavant, a pesar de tot, en política nacional. gràcies a la seva gent. Convindria més alternança política, pel rovell, els vicis Com valoraria la seva experiència i també casos de corrupció deguts a com a president d’ERC? tants anys de govern. Convindria més Positivament, quant a ser un càrrec al pressió en el tema nacional. Convergèn- que mai havia somiat i que, per un mi- cia i Unió s’ha acomodat, sobretot vol litant d’ERC, és el màxim al que pot manar i ho anteposa al primer. S’ha aspirar. Sincerament, en el partit hi ha- d’aprofundir i desenvolupar més la de- via persones més indicades que jo per mocràcia per fer del poble de Catalunya representar-lo, però algú ho ha de ser i un poble lliure per tal de poder assolir en el Congrés de Manlleu vaig ser ele- les fites desitjades. Cal lluitar contra git. Després de 15 mesos d’exercir el l’immobilisme i les ràncies idees del càrrec, que em va fer conèixer molta govern de Madrid. gent important tant del nostre país com La globalització és un fet que només de l’estranger, va venir una crisi dins el afecta la vessant econòmica i deixa el partit i el secretari general i alguns mi- món a mans del capital, pobres de no- litants van decidir deixar-lo i crear-ne saltres! I la gent que no compta?? El Per contra, quines fites considera no un de nou, el PI (Partit per la Indepen- Japó, Brasil, EUA es desmarquen de les aconseguides? dència). Durant dos mesos vaig exer- solucions mediambientals, fan la polí- La modificació de normes i urbanitza- cir-lo junt amb el de secretari general tica a les multinacionals i a la banca. ció del Senill (però està en projecte per per tal de fer la transició fins el Con- Ells ho tenen clar: més beneficis a cos- realitzar amb un 80-85% de finança- grés de Vilafranca. El partit em va re- ta del que sigui, reduir llocs de treball, ment per la Confederació Hidrogràfica conèixer la meva tasca i tot el Congrés castigar el medi ambient, etc. Només de l’Ebre). La carretera de Baldomar a em va demanar que fos vicepresident miren el seu profit. Trencant l’equili- Clua (a punt de començar). Entubar la del partit, però vaig decidir no accep- bri de dos models socials diferents ara Secla en tot el tram del casc urbà (obra tar la vicepresidència. Aquests últims tot està en mans d’un. Personalment també compromesa per la Confedera- mesos van ser molt durs. crec que en el terme mig està la virtut, ció Hidrogràfica de l’Ebre). Urbanitzar o es fa un replantejament o crec que i remodelar la zona del mercat, carrer Què ha suposat per a vostè el seu pas això no acabarà bé. Cal corregir i apun- Bisbe Bernaus, Plaça Major, Església i pel Consell Comarcal de la Noguera, talar les polítiques socials en ensenya- Maria Anzizu, entre altres. fa uns anys, i per la Diputació de ment, sanitat, justícia, benestar social, Lleida actualment? habitatge i medi ambient. Cal garantir- Ens podria explicar alguna o algu- Dues administracions completament ho a la majoria dels ciutadans, almenys nes anècdotes que li han succeït en diferents. La primera, el Consell Co- uns mínims, sinó les conseqüències funció del seu càrrec? marcal, compta amb la meva simpatia, poden ser irreparables.

25 la Palanca Tema del Mes

L’Artesa del present i del Obres ja adjudicades i començades com tivitat. D’aquesta manera, estic segur futur el Polígon Industrial, fer la carretera de que Artesa tirarà endavant. Baldomar a Clua, urbanitzar el carrer Quin ambient es respira actualment Roc del Cudòs, urbanitzar les És cert que, com vostè diu d’un temps al consistori municipal? Com veu el perllongacions dels carrers Monges, ençà, no es tornarà a presentar a les paper dels grups de l’oposició? Escoles i Jesús Santacreu, fer un dipò- properes eleccions municipals com a Crec que normal. Hi ha ganes de treba- sit a Tudela de 500.000 litres, arranjar alcaldable? Si és així, tenen decidit llar i fer coses, però s’ha d’administrar uns carrers i una plaça a Anya, arranjar qui serà el proper cap de llista del i decidir prioritats. Diria que és bo. carrers a Seró, fer el clavegueram nou seu grup? Quant als grups de l’oposició, fan la a Baldomar, condicionar el “tros” Estic convençut que els alcaldes no ho seva feina. Crec que també és normal. d’Alentorn, arranjar el clavegueram a haurien de ser més de 2 o 3 mandats, i Però, en general, col·laboren quan es Alentorn, fer el pati al centre Els Pla- menys en un poble. Per molta depen- tracta de projectes d’interès general. nells i, si pot ser, les obres que té com- dència que creï la política, crec en la promeses la Confederació Hidrogràfi- renovació i l’alternança i amb la gent En aquests dos últims anys, quines ca de l’Ebre, que són: la canalització i nova i jove amb idees fresques. Per tant, són les queixes i/o reivindicacions urbanització del Senill, l’entubament de no em presentaré a les properes elecci- més importants que li han fet arri- la Secla, fer una àrea lúdica a la Palan- ons municipals. Pel que fa al possible bar els ciutadans/es? Què en pensa i ca en una finca donada gratuïtament per candidat, jo crec que sé la persona que què s’ha fet al respecte? la vídua del Sr. Ignasi Maluquer de ho podria ser i amb totes les garanties Com ha de ser, bastants. Hi ha moltes Motes, arranjar l’àrea lúdica de la Font d’èxit, tant per la persona com pel po- coses a fer i a millorar: voreres i car- de la Trilla i fer els col·lectors de cla- ble; però estem en un partit polític i no rers en mal estat, engrandir el pati del vegueres i la planta depuradora. sóc jo sol qui ho ha de decidir. centre Els Planells, millorar algunes clavegueres que tenen fuites i produei- Com veu el futur del municipi Vol afegir alguna cosa? xen danys a cases o finques, també mi- d’Artesa de Segre? Molt agraït a les dones i homes llorar tots els equipaments municipals... El veig bé. Artesa té una economia di- d’Artesa. versificada, la qual cosa fa que no de- Quins projectes té previst dur a ter- pengui d’un sol sector econòmic. Crec me durant el que queda de mandat que la gent d’Artesa és el principal ca- municipal? pital i la veig amb moltes ganes i crea-

Parla l’oposició

n l’entrevista efectuada al batlle Campabadal s’ha fet un repàs a la seva trajectòria política i a la seva tasca al E capdavant del Consistori d’Artesa durant els darrers deu anys. Aprofitant aquest fet, la Palanca ha passat als caps dels partits de l’oposició una sèrie de preguntes sobre aspectes que només fan referència al present mandat, encetat el 1999 i que s’acaba el 2003.

CiU: Maricel Segú i Peralba

La Sra. Segú milita a CDC ja des de Quin ambient es respira actualment nos dels fets hem d’estar-hi al damunt l’any 1987 i fa uns anys que n’és la en el consistori municipal? Com veu i moltes vegades ens en assabentem Cap Local a Artesa. Des de 1995, és el paper de l’equip de govern? I el de quan aquests ja han estat consumats. regidora a l’Ajuntament i, per tant, la resta de grups de l’oposició? A més, el que és la relació amb el porta una experiència de 6 anys. En Estem passant un període on l’equip de nostre grup no és massa fluïda, no sé si aquests moments és la cap del grup govern funciona com si tingués majo- és pel nombre de regidors que som o més important de l’oposició. ria absoluta i per tant per assabentar- per la coalició que representem. Ens

26 la Palanca Tema del Mes hem ofert moltes vegades a realitzar ja dels diferents espais, il·luminació, gestions davant de l’Administració au- voreres, pavimentació de carrers, etc. tonòmica i, la veritat, la seva actitud ha estat de rebuig. Com veu el futur del municipi Quant als grups de l’oposició, po- d’Artesa de Segre? dem considerar que tenim bona rela- El nostre municipi té una cosa a fa- ció entre tots, encara que ens falta anar vor, que són les persones que hi viuen més a la una. i que sempre han estat molt emprene- dores i amb ganes de portar projectes Quines actuacions del seu grup mu- endavant. nicipal destacaria durant aquests Però també es necessita un equip de dos anys? govern amb ganes de tirar-ho endavant De propostes se n’han fet moltes, en- i de mirar pel poble pel damunt de tot. cara que les úniques que han donat Espero i desitjo que l’estancament fruit ha estat l’arranjament de les pla- que està patint en aquests moments el ces ( jubilats i Ajuntament), enllume- nostre poble no sigui per gaire temps nat, pavimentació de carrers. Aques- i puguem tornar a ser un poble pioner tes últimes consensuades amb els al- dins de la nostra comarca. tres grups de l’oposició. financiï com a tantes altres poblacions. En el moment de realitzar la propos- Ara ens trobem que obres importants Es tornarà a presentar a les prope- ta de l’arranjament de les places, tam- no es poden realitzar per manca de dis- res eleccions municipals com a bé hi anava inclòs el seu manteniment, ponibilitat. alcaldable? Si no és així, tenen deci- cosa que no està massa clar que es por- dit qui serà el proper cap de llista del ti a terme. Quins projectes no s’han realitzat i seu grup? vostè creu que haurien estat positius, En aquests moments no puc pronunci- Amb quins projectes realitzats du- necessaris... pel municipi? ar-me al respecte, ja que el nostre grup rant aquest mandat municipal està Sí que durant aquests dos anys s’han ad- és una coalició i per tant ens hem de més d’acord? I amb quins menys? quirit uns terrenys per si algun dia es posar d’acord els partits a l’hora de Un dels projectes més importants que construeixen unes noves piscines. Però decidir qui serà el cap de llista les pro- s’està portant a terme és la construc- nosaltres creiem que és un tema prioritari, peres eleccions. ció del Polígon Industrial. Nosaltres des ja que un poble com Artesa no es pot del nostre grup estem d’acord amb permetre tenir les piscines actuals. Vol afegir alguna cosa? aquesta obra, ja que fa molt de temps També és molt important reorganit- En primer lloc, encoratjar als veïns del que s’hagués hagut de realitzar. Però zar els espais dedicats a les diferents nostre municipi a fer-nos arribar els amb el que no estem d’acord és amb la entitats i associacions d’Artesa, ja que seus suggeriments o les seves queixes forma de finançar-la, ja que s’hagués són moltes i, per tant, després de la gran de les accions o fets que creguin opor- pogut demanar l’ajut de la Generalitat tasca que realitzen creiem que es me- tuns. mitjançant l’organisme competent com reixen tenir unes instal·lacions correc- I per últim, fer reflexionar a l’equip és l’INCASOL tes i ben organitzades. de govern en que a l’Ajuntament som Creiem que no és el mateix haver de I sobretot, encara que no siguin grans 11 regidors. I que, per tant, si anem tots demanar un préstec l’Ajuntament de projectes, netejar la cara del poble. d’acord podrem realitzar més projec- tants diners, o bé que la Generalitat ho Quan dic això, em refereixo en la nete- tes pel bé del nostre municipi.

PSC: Joan Pellicer i Garcia

El Sr. Pellicer és un dels regidors més 1991, ha encapçalat les llistes del PSC Quin ambient es respira actualment veterans del consistori artesenc: 14 en les tres eleccions que hi ha hagut, en el consistori municipal? Com veu anys de forma ininterrompuda. El sortint sempre escollit només ell. En el paper de léquip de govern? I el de 1987, quan el seu grup va obtenir dos el període 1995-1999 va col·laborar la resta de grups de lóposició? regidors a les eleccions municipals, amb l’equip de govern d’ERC, quan Lámbient sempre ha estat de era el segon de la llista i va entrar-hi aquest grup tenia majoria absoluta, companyerisme entre el consistori, en- per primera vegada. A partir del i va ser tercer tinent d’alcalde. cara que per poder realitzar algunes

27 la Palanca Tema del Mes coses ens hàgim de discutir, cosa que tard, es construeix el polígon industri- entra dins de la lògica en un ajuntament. al, que arriba una mica tard i –com he Léquip de govern el veig normal en comentat anteriorment– finançat tot per general, però es nota uns símptomes de lájuntament, inclosos els accessos (és ver- cansament o passotisme en algun mem- gonyós); però es feia així o bé no es faria. bre i més voluntat que decisió en altres. Pel que fa a la resta de grups de Com veu el futur del municipi lóposició, estem bastant units en líni- d’Artesa de Segre? es generals, cosa que fa que de vega- El futur del nostre municipi, vull ser des es puguin realitzar petites coses que optimista i pensar que serà com la ma- láctual equip de govern no faria; en- jor part de municipis; però crec que fóra cara que, com dic, són poques i petites, millor si es pugués tenir més autono- però moltes vegades són aquests petits mia municipal, la qual cosa vol dir més detalls que fan el millor conviure dels diners i no haver de dependre tant de ciutadans en el dia a dia. les altres administracions, ja que són els ciutadans els que coneixem més els Els ciutadans/es li han fet arribar problemes i mancances del municipi. reivindicacions i propostes? Com ha Això és una cosa que no sabrem fins intervingut el seu grup al respecte? Amb quins projectes realitzats du- que passin uns anys més, però sobretot Els ciutadans en ocasions ens fan arri- rant aquest mandat municipal està hem de canviar la mentalitat que té bar reivindicacions que la majoria de mes dácord? I amb quins menys? láctual equip de govern, millor dit, la vegades no se´ls ha escoltat o no se´ls Estic dácord amb la majoria de pro- mentalitat de lálcalde, perquè la ma- hi té en compte per part de lálcaldia, jectes realitzats aquest dos darrers anys, joria de coses depenen sols de cosa que seria el més correcte, i des- no en va els he votat a favor; encara lálcaldia. prés es posen en contacte amb els grups que en alguns estic dácord amb el pro- a lóposició per solucionar els proble- jecte, però no en la forma de realitzar- Es tornarà a presentar a les prope- mes i inquietuds del municipi. los, sobre tot en el tema del finança- res eleccions municipals com a El meu grup municipal consta dún ment. Aquest és un tema que néstic del alcaldable? Si no és així, tenen deci- sol regidor, però per léxperiència dels tot segur que fem les coses com es diu dit qui serà el proper cap de llista del anys a lájuntament fa que moltes ve- en lárgot actual “a cop de taló”, o si- seu grup? gades els diferents grups es recolzin gui a pagar del fons de lájuntament. Quan acabi aquesta legislatura, portaré amb la meva experiència per poder en- Sóc de lóposició que no es creu, no se 16 anys a lájuntament. Crec que ja va tre tots intentar fer veure les coses de sap, no es vol i quan es fa no es deu fer sent hora de buscar un relleu pel meu diferent manera, però sempre segons el prou bé demanar ajudes perquè els re- lloc de regidor. Per tant, no em presen- tema, perquè cadascú té més coneixe- sultats així ho demostren, sinó mirem taré com a cap de llista, però això no ment dúns temes o altres. els pressupostos de la Generalitat vol dir que em retiri de treballar per aquests dos anys i el nom d’Artesa no Artesa i el seu municipi. Continuaré Quines actuacions del seu grup munici- hi consta. El motiu? Cadascú que hi formant candidatura i intentar assesso- pal destacaria durant aquests dos anys? pensi el seu, jo hi penso el meu. rar la gent que la integrin dins les me- En aquests dos darrers anys, el meu ves possibilitats, amb la meva experi- grup ha fet fer, per mediació del pres- Quins projectes no s´han realitzat i ència i amb les meves coneixences per supost, un carrer a Vernet, i que es fés vostè creu que haurien estat positius, intentar millorar el benestar d’Artesa i a jova, amb lo qual jo hi crec, i molt; necessaris pel municipi? poder aconseguir les coses que ens hem introduït i séstà portant a terme La depuradora hauria déstar feta fa mereixem. I si algun artesenc vol tre- durant aquest any la senyalització ru- anys, el projecte està aprovat i els ter- ballar pel municipi, la meva candida- ral, que no tenim ni un indicador al terrenys expropiats fa temps. El camí de tura resta oberta per a tothom. me, cosa molt necessària, però més a Clua encara fa més anys. Fer pisos de tot el terme de Montmagastre, Sant protecció oficial, tenim els terrenys de Vol afegir alguna cosa? Marc i la Vedrenya; hem aconseguit que l’escorxador, les cases dels mestres i ni Sols vull agrair a La Palanca la seva no es transformés en una zona edifica- tan sols se’n parla. Una casa de cultura gentilesa en deixar-me una pàgina per ble el col·legi de les monges; hem fet o bé un local social per ubicar les enti- expressar les meves inquietuds i idees un projecte dámpliació del casc tats, sala déxposicions, lloc de reunió com a regidor de lájuntament d’Artesa d’Artesa a láltra banda del Senill, que està del jovent. No gastar-se tant els diners en els dos darrers anys. I animar als ciu- redactat léstudi, però com és un projecte en les piscines i fer-ne unes de noves a tadans per a que formin part de les can- molt ambiciós falta estudiar-lo més i redac- lálçada del segle XXI, com tenen els didatures, que a més de treballar per al tar-lo definitivament, i altres coses que per municipis veïns més petits que nosal- municipi, és a la vegada una nova ex- manca déspai no em puc allargar. tres. I per fi, després dúns anys de re- periència enriquidora i satisfactòria.

29 la Palanca Tema del Mes

PPC: Joan Oriola i Palau

El Sr. Oriola és l’únic representant tenir un bon passeig i unes piscines del seu partit a l’actual Consistori d’acord amb les necessitats del poble d’Artesa. Per altra banda, tot i que d’Artesa. havia anat dins les llistes del seu partit en altres eleccions, aquesta és la Com veu el futur del municipi primera vegada que és regidor i, per d’Artesa de Segre? tant, és el cap d’oposició més novell Jo crec que gràcies a la construcció del dels tres que hi ha. polígon, Artesa té bones perspectives de futur. Quin ambient es respira actualment en el consistori municipal? Com veu Es tornarà a presentar a les prope- el paper de l’equip de govern? I el de res eleccions municipals com a la resta de grups de l’oposició? alcaldable? Si no és així, tenen deci- Actualment no es respira mal ambient, dit qui serà el proper cap de llista del però podria ser millor. Crec que l’equip seu grup? del govern treballa amb bona intenció i regidories de les quals considero que De moment no, però encara falten dos dins de les seves possibilitats i, per tant, se m’hauria d’haver donat més autono- anys i no puc saber lo que pensaré en no son criticables. I la resta dels grups mia i responsabilitats. aquell moment. Per tant, no sabem qui crec que desenvolupen la seva feina. serà el proper cap de llista del PP. Són Amb quins projectes realitzats du- coses que s’han de decidir al seu mo- Els ciutadans/es li han fet arribar rant aquest mandat municipal està ment. reivindicacions i propostes? Quines més d’acord? I amb quins menys? són? Com ha intervingut el seu grup Estic d’acord amb el projecte del polígon i Vol afegir alguna cosa? al respecte? altres, encara que no estic d’acord de la Que en el ple de cada primer dimarts Els ciutadans m’han fet arribar propos- manera que alguns s’han portat a terme. del mes, m’agradaria que els ciutadans tes, les quals hem presentat a l’equip hi assistissin més per reivindicar les del govern. Quins projectes no s’han realitzat i seves propostes i els seus problemes, i vostè creu que haurien estat positius, a la vegada assabentar-se del que passa Quines actuacions del seu grup munici- necessaris... pel municipi? a l’ajuntament. pal destacaria durant aquests dos anys? No s’han realitzat els projectes del Pas- La màxima col·laboració amb l’equip seig del Senill i el de les piscines mu- del govern, ja que se’m van donar dos nicipals. Crec en la conveniència de

La Palanca valora l’acció municipal a Artesa

om resulta a tots ulls lògic i natural, la tasca de l’equip de govern C municipal en el decurs del present mandat i dels dos anteriors (a càr- rec sempre d’ERC -des de 1991- i amb Jaume Campabadal d’alcalde), no acabarà mai de ser al gust de tothom, ja que el tarannà polític, ideològic i social de la ciutadania, marcarà la valoració que d’aquesta es pugui arribar a fer en funció de les necessitats i de les prioritats de cada habitant del municipi d’Artesa. Ara bé, procurant observar-ho des d’un punt de vista objectiu, cal emprendre la tasca valorativa partint des d’un caire de críti- ca constructiva. Donada la limitació d’espai de què disposem, cal com- prendre que la valoració –per molt que ho intentem– no podrà ser mai del tot exhaustiva i segur que quedaran molts aspectes per analitzar i valorar, encara que ho hem fet de la forma més àmplia possible. Hem organitzat els temes per apartats perquè sigui més entenedor.

30 la Palanca Tema del Mes

Urbanisme nombrosos vials, que a Per altra banda, a l’estiu trobem la aquestes alçades del segle mancança d’unes Piscines Municipals XXI no deixa de ser fran- adients a la demanda de la gent que en cament preocupant i tercer- vol gaudir i que es veu obligada a rea- mundista. Però tal vegada litzar un èxode als pobles de la rodalia el que encara ens crida més que compten amb instal·lacions modè- l’atenció és que a la zona del casc antic, els carrers i les seves voreres, estan patint un fort i progressiu degradament que ur- geix una ràpida i prompta resposta per part del Consistori. Quant als camins, Urbanísticament, la ciutat d’Artesa ha cal dir que a pesar de l’arranja- crescut força en els últims anys, expan- ment de varis d’ells –principal- dint-se cap al Senill i cap a la carretera ment als nuclis agregats-, podem d’Agramunt. S’observa una bona salut observar com l’horta d’Artesa i les se- liques. Ara bé, hem de ser conscients en el món de la construcció, fet que ves vies d’accés van experimentant un que unes piscines noves requereixen comporta l’augment del preu del sòl fort deteriorament, fent pràcticament una gran inversió que ara per ara és di- urbà i de les cases i pisos de la ciutat, i impossible l’accés a alguns horts i fícil d’assolir, ja que existeixen altres les dificultats de molts joves per adqui- trossos. prioritats. L’ús de les piscines es limita rir la seva primera vivenda. Caldria que només al període estiuenc, mentre que l’Ajuntament es plantegés fer alguna Serveis i equipaments altres equipaments dels quals estem cosa davant d’aquesta situació, poten- En general, la ciutadania es queixa de mancats farien servei tot l’any. ciant les vivendes de protecció oficial la deficiència d’alguns serveis munici- i/o urbanitzant més terrenys per tal pals (l’aigua, reparacions, neteja i man- Economia d’abaratir el cost del sòl. teniment d’espais públics...), que nosal- La falta de previsió de fa uns anys a tres atribuïm principalment a la manca l’hora d’adquirir tota una sèrie d’equi- Vials públics de personal i de mitjans adequats. Re- paments pel poble que podien haver Si en el decurs dels darrers anys, la tas- cordem en aquest sentit les queixes re- servit per a la ubicació del tan desitjat ca de govern s’ha vist marcada en cents d’un grup de persones pel que fa polígon d’Artesa, ha fet que durant els aquest camp per la urbanització i asfal- al Cementiri Municipal. darrers anys hi hagi hagut un fre a l’ex- tatge de diversos carrers, hem de con- La consecució de l’Estació d’ITV, la pansió de l’activitat industrial. Aques- traposar la falta de pavimentació de construcció del Parc de Bombers i de ta s’ha vist pràcticament deixada de les noves Oficines Municipals es podrien considerar tres fites importants en qüestió d’equipaments. La proliferació, però, d’edificis públics en estat ruïnós (Casa dels Mestres, Escorxador, Caser- na...), on no s’acaba de definir el que s’hi vol fer, és un nota negativa en aquest apartat. Si bé l’Ajuntament ha realitzat millores en aquests últims anys, tant a la Plaça de l’Ajuntament com a la Plaça dels Jubilats, per a l’esbarjo de la mai- nada, fa falta un espai verd que doni cabuda a tota la ciutadania. El promès passeig del Senill i, últimament, la zona de la Palanca, han de ser una realitat de forma immediata. Als pobles del municipi també trobem llocs tan agrada- bles com la Font de la Trilla que merei- xerien més atenció.

31 la Palanca Tema del Mes banda per fàbriques i indústries Sanitat i benestar social pliació del pati, què? Ara que estan fe- forànies. Tan sols ha continuat tirant La construcció del CAP ara fa una anys tes les cessions dels terrenys, després endavant la petita empresa familiar i, va cobrir les necessitats sanitàries bà- de tants anys, és únicament responsa- principalment, la vinculada al comerç. siques. El transport sanitari, amb una bilitat del Consistori que els nostres A hores d’ara, sembla que amb l’inici de nova empresa al capdavant, també fun- infants i adolescents ja disposin de més les obres del polígon industrial del Pla, ciona força bé. Caldria lluitar, però, per espai per a l’esbarjo. aquest fet pot quedar subsanat en part. aconseguir nous i millors serveis que Pel que fa a l’Escola de Música, cal Pel que fa al sector primari, la gran ara només estan a l’abast dels CAP-2, dir que l’Ajuntament s’hi ha abocat per empenta i iniciativa demostrada per la com serien servei de radiografies, re- tal que sigui un espai d’ensenyament Cooperativa d’Artesa ha d’ésser corres- habilitació, metges especialistes, etc. musical com cal, tot i els dèficits que posta amb iniciatives municipals de re- Quant a la Residència de la Gent presenta la seva seu a les Escoles Ve- colzament al desenvolupament de Gran, cal apostar per la seva amplia- lles. l’agricultura i la ramaderia. ció, ja que amb només 24 places i amb Dins del sector terciari, cal remarcar el progressiu envelliment de la pobla- Cultura també la recent creació de l’Associa- ció, en un futur no donarà cabuda a tots Després de la consolidació del Premi ció de Comerç i Serveis d’Artesa, que els artesencs i artesenques que ho ne- de Narrativa Breu d’Artesa, i la reper- amb l’ajut de l’Ajuntament, ha d’im- cessitin. Per cert, el Casal de la Gent cussió que aquest assoleix arreu, junta- pulsar definitivament el sector comer- Gran també se’ls està quedant petit. ment amb les millores en la cial de casa nostra. infraestructura i prestacions de la Bi- Per contra, la potenciació del turis- Ensenyament blioteca Municipal Joan Maluquer, ob- me -turisme d’interi- servem que la major or, evidentment–, que part d’aspectes cul- pot oferir la nostra turals del nostre mu- àrea d’influència, nicipi deixen molt continua sent una de que desitjar. les assignatures pen- Estem a l’espera dents de l’Ajunta- del que es promet ment. des de fa uns quants anys: el Casal Cul- Medi Ambient tural d’Artesa (que La col·locació de hipotèticament es si- nous contenidors i tuaria on hi ha el ru- papereres per part de ïnós edifici de la l’Ajuntament, no ha Guàrdia Civil, si al- vingut acompanyada gun dia s’aconse- d’una campanya prou gueix la titularitat insistent cap a la del solar). En conscienciació de la aquest, les diferents ciutadania envers el medi ambient. En els últims temps s’han efectuat mi- entitats podrien desenvolupar algunes S’han realitzat diverses millores, però llores substancials a la Llar d’Infants de les seves activitats i l’Ajuntament falten zones verdes com cal (passeig del Municipal, situada a l’edifici de les podria promoure’n altres: exposicions, Senill, la Palanca, Castellot...). Caldria Escoles Velles. Tot i això, la seva ubi- conferències, teatre, cinema i tot el que vetllar també pel cabal mínim del riu cació no acaba de ser la més idònia per- tingui a veure amb l’oblidada cultura. Segre, i per la millora de les seva aigua què es tracta d’un edifici vell que es va A data d’avui, la manca d’un Casal de (depuradora d’aigües residuals, control apedaçant i que limita possibles ampli- Cultura és suplida pel local de la Dàlia d’abocaments, etc.). acions; a més, el seu pati és una plaça Blanca, que tot i ser una entitat privada Targeta groga a l’Ajuntament per pública que ha de compartir amb altres (propietat d’una sèrie de socis) cedeix permetre la col·locació de tantes ante- usuaris. la seva seu per a la realització d’actes nes al Castellot (es podrien haver uni- Quant a “Els Planells”, és necessà- diversos. Es tracta, malgrat les últimes ficat en una sola torre) i en la falta d’in- ria la seva ampliació ja que, davant el reformes, d’un local vell que mereixe- formació envers les plantes de tracta- tancament de les Monges, les aules de ria una injecció econòmica per part de ment de purins previstes a les nostres primària són insuficients. Malgrat les l’Ajuntament, ja que en fem ús tots els rodalies. recents reformes, cal ampliar-lo –com artesencs. A part de tot el que es pugui exigir a més aviat millor– amb algunes aules Menció a part mereix el Museu, on l’Ajuntament en aquest apartat, cal que més. Les gestions que pugui fer l’Ajun- s’estan donant els passos per a col- la gent es conscienciï i ho assimili com tament davant el Departament d’Ense- locar-lo al lloc que li correspon dins la una tasca que ens afecta a tots. nyament són fonamentals. I de l’am- ruta museística de Catalunya, però no

32 la Palanca Tema del Mes s’hi acaba de percebre l’impuls defini- pocs anys, que necessiten d’una espe- pavimentació de carrers a Seró, l’arran- tiu per part del Consistori que ho acabi cial atenció per continuar donant vida jament de camins, etc.; cosa que mos- fent realitat. a l’estiu. tra que a pesar de les dificultats, de moment l’Ajuntament fa el que es pot Esports (tal vegada no tot el que s’hauria de L’esport local gaudeix de bona salut, fer) i no se’ls té al marge. Per des- amb clubs que cobreixen futbol, fut- comptat, s’ha de millorar l’ajut i bol sala, bàsquet, ciclisme, atletisme, l’atenció a aquests pobles. tir amb arc, etc., tot i que la continuï- tat d’alguns esports es veu condicio- Societat nada per la falta de canalla i de perso- Des de sempre, Artesa ha estat con- nes que vulguin passar al davant. siderada com una ciutat oberta i re- Quant als equipaments, el camp de ceptora de gent immigrant, on els seus futbol necessita millores com són un habitants han rebut noves gents, in- nou enllumenat i uns vestidors dig- tegrant-les perfectament a la seva idi- nes, mentre que al pavelló osincràsia i cultura, i sense cap mena poliesportiu li convé un millor man- de racisme o xenofòbia. En els dar- teniment i l’ampliació de les grades rers anys, però, l’onada d’immigrants de la pista de bàsquet, davant l’auge estrangers que han recalat a les nos- d’aquest esport. Cal destacar positi- tres contrades ha estat inusitada. Gent vament la realització d’una prova del del nord d’Àfrica, dels països de l’Est, Campionat d’Espanya de Ral·lis. El de Sudamèrica, etc., arriben buscant Ral·li d’Artesa ens dóna a conèixer la feina i tranquil·litat que els seus pa- arreu de l’estat i porta nombrosos vi- ïsos d’origen no els garanteixen. Tro- sitants, que emplenen calaixos de co- bem que s’hauria de buscar la fórmu- merços i bars. la per tal que s’anessin integrant als Quant a la Fira, hem de dir que s’ha nostres costums i a la nostra ciutat, evi- Associacionisme assolit un reconeixement a nivell de tant en tot el possible que es poguessin Artesa pot estar orgullosa de gaudir Catalunya, però caldria potenciar-la i donar brots de racisme i l’aïllament dels d’un nodrit grup d’entitats que tiren diversificar-la més, organitzant més ac- nous convilatans. Donat l’elevat fluxe endavant gràcies al treball d’un col·lec- tes i ampliant els expositors cap als sec- migratori, des de l’Ajuntament caldria tiu de persones, que supleixen amb tors econòmics que, ara per ara, no hi potenciar cursos i activitats destinats a bona voluntat les mancances i que en són representats (ramaderia, indústries la integració d’aquests nouvinguts (cur- molts casos diversifiquen la seva tasca i comerç locals, etc.) sos de català, de cuina, d’higiene i sa- associacionista. La manca de locals nitat, xerrades sobre els nostres cos- adequats per a poder realitzar les seves Pobles tums, etc.). activitats, juntament amb el poc recol- El fet de ser un municipi amb un elevat zament econòmic de les regidories per- nombre de pobles agregats, suposa un tinents, frenen l’expansió de la seva problema per aquests i per Artesa. A La Palanca feina altruista, no sempre socialment l’hora de poder as- valorada i reconeguda. solir objectius, emprendre accions i re- Festes i Fira partir subvencions i Si el gruix de festes artesenques les cen- ajuts, cal dir que en trem en quatre grans nuclis (Festes de els darrers anys Nadal, Carnestoltes, Festes de Setma- s’han pogut realit- na Santa i Festa Major), trobem que zar obres com la l’oferta es mostra una mica estancada i portada d’aigua a monòtona. Això fa que la gent les masies de s’endormeixi i no acudeixi en ocasions Montmagastre, als actes programats. Renovar part de Sant Marc i la l’oferta i oferir –per exemple– cinema Vedrenya, el dipòsit al carrer, concerts de música clàssica, d’aigua a Vilves, els exposicions pictòriques, fotogràfiques, enllumenats a Vall- etc., podria ser part de la solució. No llebrera i Mon- oblidem tampoc les festes majors de tot targull, la portada el municipi, algunes recuperades fa de llum a Clua, la

33 la Palanca Opinió Catalunya paga molt i rep poc

avant la renegociació amb el go- peració. Es manté, per exemple, un apa- nançament de la Generalitat, tal i com D vern de l’estat del model de fi- rell burocràtic ple de funcionariat du- ho és al País Basc i a Navarra, i és aquí nançament autonòmic per als pro- plicat en àmbits traspassats a les comu- on s’hauria d’arribar més endavant. La pers cinc anys (quinquenni 2002- nitats autònomes (sanitat, ensenyament, Generalitat seria l’única administració 2007), Esquerra Republicana de treball, cultura...) amb la finalitat de tributària i tindria eines per assegurar Catalunya ha posat en marxa una controlar (potser interferir) l’acció campanya informativa per tal que dels governs autonòmics. Per al- La diferència entre el que paguem tothom que viu a Catalunya sigui tra banda, l’anomenada solidari- conscient que el sistema que s’ha tat ha consistit en un important els catalans i catalanes a l’estat i el aplicat fins ara (excepte al País Basc flux de recursos en forma que rebem a canvi és d’1,34 bilions i a Navarra), i el que es vol continu- d’infraestructures gratuïtes i sub- de ptes. anuals ar aplicant, és totalment injust per sidis que només han contribuït a al nostre país. La campanya diu: Ni mantenir estructures socials injus- més ni menys. Catalunya necessita un tes en benefici de l’oligarquia de sem- una qualitat de vida digna per a tots els finançament just. pre i que han servit per captar vots catalans i catalanes, tant si han nascut Mentre que Catalunya representa el clientelars. Finalment, gràcies al nos- aquí com si no, parlin català o castellà. 15,4% de la població de l’estat, resulta tres impostos s’ha accentuat el pes es- Catalunya podria decidir quin grau de que aporta el 22% de la totalitat dels pecífic de Madrid, que competeix de cooperació estableix amb les zones impostos. A més, Catalunya té un com- forma deslleial amb l’estructura econò- menys desenvolupades de l’estat; però, pliment fiscal superior a la mitjana es- mica de Catalunya, la qual va perdent a més, podria garantir que aquests di- panyola en un 11,4%, quan el d’altres rellevància. Per citar un exemple con- ners es destinessin als objectius fixats i comunitats autònomes és inferior fins cret, de les 7 vies ràpides d’entrada a no a continuar alimentant els privilegis en un 27,7%. Per contra, la inversió Barcelona, 6 són autopistes de peatge; d’alguns i el vot captiu d’altres. pública mitjana anual de l’estat al nos- quan de les 8 vies ràpides d’entrada a Malauradament, quan aquestes líni- tre país va ser del 8,9% en l’etapa del Madrid, totes són autopistes gratuïtes. es vegin la llum, el govern espanyol PSOE i de l’11,7% des que mana el PP. Què proposa ERC? Des de Catalunya probablement haurà tancat de forma Cal afegir que els recursos per habitant només es pot considerar positiu un precipitada (es parlava de fer-ho a la de què disposa la Generalitat són un 6% model que com a mínim contingui: tardor) la negociació del nou sistema inferiors a la mitjana del que disposen - Traspàs dels impostos de l’estat. Amb de finançament mitjançant un pacte altres comunitats autònomes amb les cessió de capacitat normativa, de ges- d’estat més que probable amb el PSOE mateixes competències i un 54% infe- tió i inspecció. (per cert, què en dirà el PSC?) i CiU. rior (quasi res!) al que disposa la co- - Aplicació efectiva de l’Estatut d’Auto- D’aquesta manera, rebutjada per CiU munitat foral de Navarra. nomia, on s’especifica que la participa- la posició defensada per ERC d’assolir En definitiva, i en nombres absoluts, ció econòmica de l’estat s’ha de calcular un ampli acord dins el Parlament de la diferència entre el que paguem els en base a la mitjana de població de Catalunya per negociar amb el govern catalans i catalanes a l’estat i el que re- Catalunya (15,4%) i el seu esforç fiscal de l’estat, la majoria absoluta del PP a bem a canvi és d’1,34 bilions de ptes. en l’IRPF (24%). Per tant, el 19,7%. Madrid continuarà fent possible durant anuals (gairebé un milió per família!). - Integració de la sanitat en el finança- cinc anys més l’expoli de Catalunya. Del 1986 al 1998, Catalunya ha acu- ment autonòmic general. Això sí, uns quants milers de milions mulat un dèficit fiscal de 10,7 bilions - Reducció del dèficit fiscal en 500.000 menys, que se’ns vendran com un gran de ptes. (14,4 bilions en ptes. d’avui). milions de ptes. anuals. D’aquests di- èxit i que, en realitat, és molt poc. O si La solidaritat de Catalunya amb els ners, es podrien destinar 100.000 mili- no, fem números: 1,34 bilions són territoris més desafavorits de l’estat és ons de ptes. anuals per eixugar, en 15 1.340.000 milions de ptes.; 134.000 clar que hi ha de ser. De fet, però, aquest anys, l’enorme deute de la Generalitat milions sembla una gran quantitat i és l’argument que s’utilitza per a justi- acumulat en els dos darrers decennis. només seria el 10%. Veurem quant més ficar aquest expoli fiscal tan salvatge i Amb 100.000 milions anuals més, es se’ns “donarà” del que de fet és nostre. que paradoxalment serveix per a que podrien rescatar els peatges de les au- En tot cas, i després de tants anys de després siguem titllats d’insolidaris per topistes catalanes en un període de deu dèficit fiscal, un trist balanç que no ens part de molts espanyols i espanyoles als anys. Amb la resta es podria fer permet estar al nivell econòmic i de quals no se’ls ha explicat tota la veritat. importantíssimes inversions en camps benestar que ens pertoca. La trista realitat és que amb els nos- tan fonamentals com la sanitat, l’ense- tres diners s’alimenten actuacions del nyament, les comunicacions... govern espanyol que res tenen a veure Ja fa anys, però, que ERC defensa el amb conceptes com solidaritat i coo- Concert Econòmic com a model de fi- Secció Local d’Artesa de Segre

35 la Palanca Música, Mestre! Cercavins i Joan Carbonell per Sant Cristòfol

ny rera any, el dia 10 de juliol, a Muñoz (tarota i flauta travessera). És difícil –diu Cercavins- arribar a A Artesa de Segre se celebra el dia A ritmes de xotis, masurques, pas- tots els públics amb aquest estil de de Sant Cristòfol, el patró dels con- sos dobles, valsets, polques... Cercavins música, sobretot al públic més jove que ductors; un gènere força nombrós al ens va mostrar un repertori de peces és el que més ens interessa i a qui li és nostre poble si parlem de camions! musicals recuperades del folk català i més desconegut aquest món. És per Tradicionalment, en la diada de Sant altres de collita pròpia, algunes d’elles això que estem arranjant les melodies Cristòfol és fa la benedicció de tots els d’origen lleidatà. Noms com: que entonaven els nostres avis amb els vehicles artesencs acuradament orna- Mariagneta, Els Falcons, L’escotet, La ritmes actuals, per tal d’adaptar el nos- mentats, duta a terme pel mos- tre folk a la també evolució mu- sèn Salvador. Però des de fa ja sical. Intentem així captivar i do- tres anys, el dia 10 de juliol s’ha nar a conèixer al públic més jove convertit en una festa popular allò que els nostres pares i avis que cada cop es fa més gran. van cantar i ballar als seus vint Aproximadament unes mil anys. cinc-centes persones es van aple- Cercavins, després de la tem- gar al carrer Balmes per disfrutar porada d’estiu 2001 (ja en vàrem del dia. Després d’un gustós be- parlar en la revista anterior) té renar popular ofert a tot aquell previst gravar el seu primer tre- que tingués gana, la pista de ball ball discogràfic. Esperem que era a punt de ser estrenada. tingueu molta sort. El fi de festa musical el van Després de l’actuació del grup amenitzar dos grans grups que es Cercavins, en Joan Carbonell va podrien ja sentir nostres: continuar animant la festa i fent Cercavins i el gran professional moure els peus a tot aquell amb i veí d’Artesa, Joan Carbonell. I Imatge d’arxiu de Joan Carbonell actuant al c. Balmes ganes de ballar i disfrutar, un any diem nostres, perquè Cercavins, Com- presó de Lleida, El Vals dels Enamo- més, del dia de Sant Cristòfol. Una festa panyia folk de les Terres de Ponent està rats, A Vilafranca, La Fuga de diferent, una festa familiar, una festa format per sis membres quatre dels Marcovau i moltes altres són les can- que cada cop té més èxit i acceptació. quals són d’Artesa de Segre i comarca: çons que Cercavins va oferir als Gràcies a tots vosaltres, Artesa per fer Enric Ros (veu, guitarra clàssica i es- artesencs aquest dia. No calia fixar-s’hi que amb la vostra presència la festa hagi panyola), Salvador Maluquer (baix gaire per veure que Artesa estava estat un èxit també aquest any. Espe- elèctric), Gerard Sala (bateria), disfrutant. Des del més petit al més gran rem que el 2002 encara sigui millor. Meritxell Freixes (violí i mandolina), van poder gaudir d’una música catala- Jaume Médico (flabiol i gralla) i Bep na força abandonada. La Palanca

36 la Palanca Música, Mestre! Ball de Cascavells

esprés d’uns mesos d’absència, Montclar. Segons ell havia explicat, realitzant, tant sols, un clic amb el ra- D torna “Les Nostres Cançons” amb aquests goigs els va compondre basant- tolí en la nostra pàgina web. una tonada de les nostres contrades. En se en un ball tradicional que antigament Us adjuntem una imatge dels docu- aquest cas, us presentem una tonada que s’havia ballat a Refet i a les rodalies. ments d’on hem extret aquesta tonada i porta per títol Ball de Cascavells. Així doncs, aquesta partitura pertany, les anotacions que realitzava Joan Ama- La tonada en qüestió fou recollida de ben segur, a la tonada d’aquest ball des. per Joan Tomàs i Joan Amades l’estiu al qual mossèn Miquel Ribera feia re- de 1930 al seu pas per Artesa de Segre. ferència. En aquest cas, l’informant (aquell que Per acabar de completar la fitxa Sergi Valls i Jové cantava les cançons als missioners de d’aquest ball, faltaria encara una des- l’Obra del Cançoner Popular de cripció completa dels diferents punts Catalunya) fou en Pau Clua, conegut que el componen i una harmonització com en Pau Cafeter. Aquest era el pare per a un conjunt instrumental determi- d’Alfons Clua, autor de la Samba del nat. Castellot, ambdós portaven el Cafè del Properament podreu escoltar en for- Pau (on actualment hi ha el bar Sícoris mat digital totes aquestes tonades que a la carretera d’Agramunt). us anem presentant en aquesta secció Joan Amades va anotar al document: Sense lletra el cantaire els havia tocat esent músic en els pobles de Cabanabona i de Seró on encara es toca en el dia que es fa l’Aplec a l’Er- mita de la Mare de Déu de Refet. Fent un salt en el temps, Refet té uns goigs en lloança a la seva Mare de Déu que va compondre el difunt mossèn Miquel Ribera d’Oliana durant els vint anys que va ser rector de Refet i

37 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes de juny de 2001

SESSIONS DEL PLE - Quarta filera – 54.000 ptes 119.976 pts per l’obra “Construcció - Cinquena filera – 42.000 ptes d’un dipòsit d’aigua a Vilves”. 12-06-00 - Ple ordinari Aprovació per unanimitat de Aprovació de l’acta de la sessió l’informe de reconeixement del tercer ACORDS DE LA COMISSIÓ DE anterior, ordinària del dia 8 de maig. trieni al treballador Jaume Farrando i GOVERN Alés, treballador en règim laboral de (dels dies 4, 18 i 25) Aprovació per unanimitat de l’Ajuntament. l’adjudicació de les obres del PUSOC Absències: Per ERC Sr. Gonzàlez el 18/ 2000: 06/01.

- L’obra “Pavimentació de la Plaça i el Aprovació de les actes de les C/Major d’Anya”, amb un pressupost sessions ordinàries de 28 de maig, 4 i d’execució per contracta de 5.992.596 18 de juny. ptes es declara deserta, i es procedeix a la seva contractació per procediment Proposar a l’Alcaldia que dema- negociat. ni a l’Excma. Diputació de Lleida una - L’obra “Urbanització del C/Roc del petita ajuda de 600.000 pts que perme- Cudòs”, s’adjudica a Sorigué S.A. per tin dur a terme l’obra de “Pavimenta- un pressupost de 36.127.600 ptes. ció de la Plaça i el C/Major d’Anya”, - L’obra “Instal.lació d’un dipòsit d’ai- el cost de la qual és 5.992.596 ptes. gua de 500.000 litres a Tudela de Segre”, s’adjudica a Tehorsa per un Aprovació per unanimitat de la S’aprova per unanimitat ratificar pressupost de 8.450.000 ptes. Certificació n. 1, per import de i convalidar a tots els efectes adminis- 10.022.837 pts, corresponents a l’obra tratius l’acció administrativa interposa- Per unanimitat es rebutjada la “Urbanització Polígon 2, Sector Indus- da pel Consorci Localret en represen- proposta de “Modificació puntual de les trial “El Pla”, signada per l’arquitecta tació, entre altres, d’aquest municipi NNSS de la parcel.la de MM Domini- Sra. Espar i realitzada per Sorigué S.A. requerint la correcta liquidació de la ques de l’Anunciata”, situada al C/Prat compensació substitutòria dels Tributs de la Riba,36. S’aprova per unanimitat Locals de les empreses del grup reconsiderar l’acord d’aprovació defi- Telefónica. Aprovació per unanimitat del nitiva de l’”Estudi de detall de la tanca Plec de condicions tècniques per al sub- posterior de les parcel.les del carrer Aprovació per unanimitat de ministrament d’un camió grúa a l’Ajun- Jesús Santacreu”, redactat per l’arqui- l’adjudicació de l’obra “Arranjament tament d’Artesa de Segre i de la con- tecte Sr. Mallol i promogut per La Co- camí a Colldelrat”, per un pressupost certació d’una operació de crèdit de operativa d’Artesa, deixant-lo sense de 3.432.069 ptes a M. Y J. Grúas, S.A. 6.000.000 ptes per poder realitzar efecte en el referent a l’augment d’ocu- aquesta adquisició. pació de la planta soterrània, atès que Proposar a l’Alcaldia la conces- la proposta vulnera les determinacions sió de les següents llicències d’obres i Aprovació per unanimitat de la de planejament vigent. guals: inscripcio registral com a Be Patrimo- nial de l’Ajuntament, de la finca urba- Aprovació per unanimitat de la - A la Sra. Antonia Moles i Arnau, per na, solar, situada al C/del Forn, s/n de devolució de les següents fiances, sig- arranjament i pintat de façana de l’edi- Seró, amb una superficie de 67,10 m2. nades pels directors tècnics correspo- fici situat al C/Calvari, 39. nents: Al Sr. Lluís Mora i Ros, per reformes Aprovació per unanimitat de la d’ampliació d’un magatzem agrícola a modificació de l’Ordenança fiscal, n. - A Congestprom S.A., 19.560 pts per Seró. 8, reguladora de la taxa de cementiri l’obra “Arranjament de carrers a Anya”, - Al Sr. Josep Camats i Bernad, en re- municipal, quedant fixats els següents 78.929 pts per l’obra “Condicionament presentació de Cap de la Serra S.A., per imports per als títols dels nous nínxols tram marge esquerra C/Ctra Agramunt” modificació de la distribució de l’edi- a 50 anys prorrogables: i 37.220 pts per l’obra “Vestidors camp fici d’habitatges situat al C/Ctra de futbol”. d’Agramunt, 16 i C/Monges, 9. - Primera filera – 84.000 ptes. - Al Sr. Joan Codina i Bernaus, entrada - Segona i tercera fileres – 96.000 ptes - A Construccions Torrent, SCP, de vehicles a través de la vorera, a l’edi-

38 la Palanca Informació Municipal d’Artesa fici situat al C/Tarragona, 15, cantona- ment a Eva Camats i Rodríguez, per productiva de la granja d’aviram de la da Plaça de l’Ajuntament. obertura d’un establiment destinat a Sra. Magdalena Garriga i Besora, que - Al Sr. Jordi Fité i Perella, per cons- perruqueria, tractament de bellesa i ven- passa a granja de conills en cilce tan- trucció d’un habitatge unifamiliar, lo- da al detall, a la planta baixa de l’edifi- cat, situada al polígon 26. cal comercial i magatzem, al solar si- ci situat al C/Monges, 2. tuat al C/Ctra de Ponts, 15. Informes d’Alcaldia: - A Fons Aumedes, SCCL, per Proposar a l’Alcaldia donar-se instal.lació d’una grúa per poder per assabentada del canvi d’orientació L’Ajuntament d’Agramunt de- construir un edifici d’habitatges a la mana un aval d’1.000.000 ptes com a Plaça del Ball, 14. garantia de l’arranjament dels desper- - A la Sra. Magdalena Garriga i Besora, fectes que el 7è Rallye Racc-Club de per arranjament d’una granja per canvi Terra pugui produir als camins del seu d’orientació d’aviram a granja cunícula, terme municipal. L’organització es farà situada al polígon 26. càrrec del 50% del cost de l’arranjament - A la Sra. Carme Solé i Estany, per de tots els camins afectats. recobriment de la terrassa de l’habitatge situat al C/Maria Anzizu, 50

Proposar a l’Alcaldia la conces- sió de la llicència d’obertura d’establi- M. Neus Bròvia i Pijuan

39 la Palanca Informació Municipal d’Artesa

Artesa: casa nostra... cosa nostra!

Què han de fer els amos dels gossos i del gats?

Identificar-los per mitjà d’un xip o d’un tatuage. La identificació permet recuperar els animals domèstics en cas de pèrdua, evita robatoris i dificulta els abandonaments irresponsables.

Recollir amb una bossa de plàstic o de paper els excrements dels animals i impedir que facin les seves necessitats als carrers i places, a les zones verdes i, sobretot, als espais de jocs infantils. Tothom vol mantenir neta casa seva. Per tant, els amos dels gossos i dels gats han d’evitar deixar brut el municipi d’Artesa, que és casa nostra.

Portar-los lligats pel carrer. Els amos dels gats i dels gossos han d’evitar que molestin el veïnat quan els treuen a passejar pel carrer. Els animals que passegen deslligats poden ser perillosos. Si molesten o fan mal a algú, la responsabilitat és de la persona propietària.

Els animals ens fan companyia i ens ajuden en tasques de vigilància. El dret de tenir-los implica el deure d’educar-los!

Ajuntament d’Artesa de Segre

40 la Palanca Programa de la Fira Fira de Sant Bartomeu 2001

DISSABTE 25 D’AGOST DIUMENGE 26 D’AGOST

13h OBERTURA DE LA FIRA 10h IV TROBADA DE PUNTAIRES Lloc: Entrada del recinte Lloc: Carrer Sants Cosme i Damià 13,30h VI D’HONOR A LES AUTORITATS Organització: Grup de Puntaires d’Artesa a càrrec de les envasadores D.O. Costers del Segre 10,30h IV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 14h DEGUSTACIÓ DE PAELLA Inscripcions fins a les 12 del migdia a l’estand d’in Venda de tiquets a l’Ajuntament i a l’estand d’infor formació mació 11h XIV DESFILCAN (Mostra canina) Lloc: Als estands del vi Lloc: C/ St. Antoni M. Claret (Es disposarà de taules i cadires per a tothom) 17,30h FUTBOL: TROFEU FIRA DEL MELÓ 16,30h XV TORNEIG DE BITLLES Torneig Triangular Lloc: Ctra. Montsonís Lloc: Camp d’Esports Municipal 18h XERRADA-TAST SOBRE VI I LES SEVES QUA 19,15h EXHIBICIONS D’AERÒBIC I MASTERCLASSE LITATS Lloc: C/ Marcel·lí Farré Lloc: Davant l’estand d’informació Organitza: Gimnàs Altis 18,30h JORNADA DE PORTES OBERTES AL JACI 19,30 h LLIURAMENT DE PREMIS: MENT ARQUEOLÒGIC D’ANTONA IV CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Lloc de trobada: Davant de l’Ajuntament CONCURS DE PRODUCTES ESTRANYS DEL Organitza: Secció d’Arqueologia del Museu del CAMP Montsec Lloc: Davant l’estand d’informació 18,30h SORTIDA DE LA VIII CURSA POPULAR FIRA 21h CLOENDA DE LA FIRA DEL MELÓ Inscripcions: 973 400 134 i 973 400 343 Lloc sortida i arribada: Recinte de la Fira Organitza: CUDOS Durant la tarda: FINALS DE BÀSQUET A TRES Lloc: C/ Guimerà NOTA: Durant els dies que restarà oberta la Fira es podran Organitza: CENG comprar tiquets que donaran dret a degustacions dels dife- 22h IXa. FESTA DEL VI rents productes exposats al Recinte de la IXa. Mostra de Sopar de Germanor , amenitzat amb música Dixieland Vins D.O. Costers del Segre. Alguns actes encara estan pen- pel grup “Pixie i Dixie” dents de confirmarció. Properament rebreu a casa el progra- Lloc: Estands del vi ma d’actes definitiu.

MOSTRES I CONCURSOS IV Concurs de Pintura Ràpida IX Mostra de Vins D.O. Costers del Segre Visites guiades XIII Mostra de Productes Artesans Servei de guarderia XXII Fira del Meló Exposició de manualitats de les Artesenques Actives Exposicions fotogràfiques I Mostra de Oficis Artesans XXII Concurs i Mostra de Productes Estranys Exposició sobre el Vi i la Vinya VI Mostra de Punta de Coixí Exposició i projecció de vídeos de Càritas d’Artesa

41 la Palanca Xat Jove Què tal un bany?

a Diana i la Bea estan ben estirades al mig del bat de sol L que cau sense miraments. La Bea ja fa estona que està inquieta posant-se crema i espantant-se les mosques. En canvi, la Diana jeu tranquil·lament a punt d’agafar el son.

Bea: No m’enredaràs més a venir en aquestes piscinotes desastroses! Són una merda. No s’aguanten per enlloc. Per començar no tenen ni gespa! Només aquesta catifa que vol semblar gespa artificial i ni tan sols és això! L’aigua està bruta, plena de pixarrades i bosses de patates! Diana: Però, què dius? Si sempre veig que hi tiren cloro! Bea: Sí, sí, jo també ho veig! Massa que ho veig! De tant cloro que hi fiquen no es poden veure ni les rajoles del fons! Guaita, guaita com hi va! No s’espera ni que marxi la gent! Venga garrafes de lejia! Es pensa que així la higiene està assegurada! Diana: Queixetes! La qüestió és queixar-te d’alguna cosa o altra. No t’està res bé! Mira-ho pel cantó bo: la gent s’estima més marxar en busca d’unes piscines amb millors condici- Bea: Digue’m el que vulguis, però ja ho tinc decidit! Me ons. Per tant, ens queda la piscina tota per a nosaltres. Què n’aniré a la piscina que té la meva germana al xalet de Cam- més vols que poder nedar sense estar a l’aguait per si atro- brils! Allò sí que és vida! Té una piscina envoltada de gespa pelles algú?! A més, tenim tot el voltant de la piscina per verda i ben cuidada, sense mosques i amb aigua neta i cla- poder-nos estirar sense patir a posar els peus al cap d’un ra!!! A més, té un camp de golf i una pista de tennis. No altre. I és més encara: tenim un socorrista per a nosaltres m’enganxaràs més en aquestes piscinotes. soles! Diana: Però no tothom pot ser tan adinerada com tu! Els Bea: Sí, sí, tot el que vulguis. Però per estirar-nos aquí que pobres mortals ens hem de conformar amb el que tenim, que és més dur que una pedra ... què vols que t’hi digui? A més, encara que és poc, n’estem ben orgullosos! Au ves, ves, ves- el colmo del colmo són aquestes mosques enganxifoses! Això te’n a Cambrils i queda-t’hi! Ara bé, no em tornis plorant i sí que em rebenta. Les trobo repugnants!!! queixant-te que les platges estan brutes! Allò sí que és insu- Diana: Ai nena, bleda! Què els vols fer a les mosques? Tot- portable! Un munt de gent aglomerada sense trobar ni tan hom té dret a la vida, no? sols un lloc per poder estirar la tovallola! Però si és això el Bea: Però, no els costa gaire tirar un insecticida!! que vols, bye, bye, preciosa!! Diana: Ai, que pija que ets, nena!! Nosaltres

Extra Humor

43 la Palanca Humor

44 la Palanca Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans 123456789101112 13 14 Horitzontals 1. Artista que dóna forma al fang. Símbol de l’actini.- 2. 1 Plural, igualtat entre dues expressions matemàtiques 2 que contenen alguna variable. Producte químic relacionat amb la neteja.- 3. Al revés, la porta de sortida del 3 cos. Prefix relacionat amb l’ésser. Conjunt de roques.- 4 4. Interjecció. Consonant d’una arcada. Al revés, lloc 5 on es cou el pa. Consonants.- 5. Entrenador que ha vist volar la lliga de 1993. La germana del pare o de la 6 mare. L’inicial del suport.- 6. Escoltar. Part del cos que 7 suporta la motxilla. Cap turc, en el bon sentit de la paraula. Sofre.- 7. Consonants. Aus o insectes que piquen. 8 Cent. Que no parla.- 8. Al revés, porc petit. Vocal ober- 9 ta. Instrument d’autotortura usat per fer penitència.- 9. 10 Afirmació. La germana del pare o de la mare. Direcció assenyalada per l’estrella Polar. La primera consonant.- 11 10. Consonant dental. Torna l’ànim. Embarcació espor- 12 tiva de rems.- 11. Estaven situats en un lloc. Resarien. Tres de dretes.- 12. El polvorí d’un vaixell. Consonant amb revolts. Verticals 1. Xicotes que atenen el telèfon i filtren les comunicacions.- 2. Estat en què la balança no s’inclina ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra. Deïtat egípcia.- 3. Animal considerat poc intel×ligent. Metall preciós usat pels joiers. Consonant vibrant. Prefix relacionat amb el ronyó.- 4. Al revés, argó. Terminació d’infinitiu. Dret concedit a una persona per l’explotació exclusiva d’un invent.- 5. Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art. Vocal oberta.- 6. Entre els dos pits. Consonant repetida que representa un so palatal. Al revés, contrari de dolenta.- 7. Clot. El nom vulgar de Gossweilerodendrom balsamifera. Ràbia.- 8. Escrits, delators, amenaçadors o insultants que no porten signatura. Extensió gran d’aigua salada.- 9. Al revés, afirmació. Nota musical. Al revés, branca.-10. Consonant vibrant. Acció de girar al voltant d’alguna cosa. Al revés, queixa.- 11. Entre la gola i l’estómac. Consonants alveolars. Terminació d’infinitiu.- 12. Al revés, gos. Compost orgànic format per nitrogen.- 13. Plural, qui mana en un convent. Al revés, coure. Lletra rodona.- 14. Plural, que serveixen per cremar.

Codis de barres per www.enigmacard.com

Si recordeu el truc, podreu llegir sense cap problema aquests dos refranys.

Problema d’escacs

Juguen les negres

b) L’home avar és com el porc: no s’aprofita fins que no és mort. és no que fins s’aprofita no porc: el com és avar L’home b)

a) Val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire. en perdiu una que mà la a pardal un més Val a)

Codis de barres de Codis

1-...,Tdh5; 2-Axh5, Txg2+; 3-Rh1, Th2+; 4-Rg1, Th1++ 4-Rg1, Th2+; 3-Rh1, Txg2+; 2-Axh5, 1-...,Tdh5;

Problema d’escacs Problema

VERTICALS: A partir de les horitzontals. les de partir A VERTICALS:

9.- Sí. Tia. Nord. B. 10.- T. Reanima. Iol. 11.- Eren. Orarien, E. 12.- Santabárbara. S. Santabárbara. 12.- E. Orarien, Eren. 11.- Iol. Reanima. T. 10.- B. Nord. Tia. Sí. 9.-

nroF. TB. 5.- Floro. Tieta. Su. 6.- Oir. Llom. Aga. S. 7.- NB. Polls. C. Mut. 8.- írraG. A. Cilici. A. írraG. 8.- Mut. C. Polls. NB. 7.- S. Aga. Llom. Oir. 6.- Su. Tieta. Floro. 5.- TB. nroF.

HORITZONTALS: 1.- Terrisaire. Ac. 2.- Equacions. Sabó. 3.- luC. Onto. Rocam. 4.- Ei. Ena. Ei. 4.- Rocam. Onto. luC. 3.- Sabó. Equacions. 2.- Ac. Terrisaire. 1.- HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

45 la Palanca Imatges d’Ahir Paletes i cosidores. 1946

ra la festa de Sant Antoni, patró dels dreta: l’Antònia Cercós de cal Miquel després tots plegats fessin cap a la E paletes, en els temps llunyans de 1946. Segon, avui cal Xarxalè, desconeguda, mateixa sala de ball. Quatre galifardeus, volem dir paletes, el Lluc Camats, l’Enriqueta del Jot, En aquells anys de la postguerra, d’entre 16 i 20 anys, per immortalitzar desconeguda, la Mercè del Calderer, l’ofici de paleta ocupava la major part l’esdeveniment van anar a fer-se fotos avui del Nogués, la cosina de l’Antònia dels nois d’Artesa, ja que calia refer la davant “la Granja”, un dels edificis Cercós, la Ramoneta del Rufino, desfeta. També les noies ocupaven la emblemàtics de l’Artesa d’aquells anys. l’Antonio Jubete i el Rossendo del major part del seu temps a aprendre de Com que hi havia el nostre correspon- Bepeta, qui ja llavors lluïa els seus dots cosir i ens diuen que en aquells anys sal a l’estranger, l’inefable Sícoris, no cal de conqueridor i les ulleres fosques tan també anaven a rentar a la Secla. dir que van fer bastant rebombori, per la de moda entre els polítics de l’època. Algunes recorden que, tant a la Secla qual cosa van anar a buscar les modistes Agenollats a baix: el Jaume de cal com als cosidors, en aquells temps del cosidor de la Rosa del Martinet, per Platots, l’Enric paleta i el Pere Jou. cantaven de valent. tal de millorar el contingut de la foto. Mentre ells feien festa, per a elles era Foto cedida per Lluc Camats Les noies i nois eren, d’esquerra a un dia feiner normal, encara que Text: Bartomeu Jové i Serra

RÀDIO 91.2 FM 91.2 FM RÀDIO 91.2 FM ARTESA ARTESA 91.2 FM

46 la Palanca