Va per nosaltres !

PRIMAVERA 2016 CONSUM I ESTILS DE VIDA TRANSFORMADORS N 50

La petjada de l’era digital

Internet són cables Estar connectats ens empodera però també ens fa vulnerables, en què quedem? Propostes per a una connexió transformadora

Món en moviment: Sexualitat conscient: Economies menys CO2, més erotisme i consum. transformadores: Joan vacances; ets donant Opcions per a Subirats davant del canvi ambiental?; i més p. 4 anticonceptius p. 24 polític en marxa p. 29 opcions.org Opcions és una associació sense ànim de lucre amb més de 20 anys d’experiència com a centre de referència en recerca i informació en consum, així com en l’àmbit de les economies transformadores. El nostre criteri independent i el rigor de les nostres investigacions, publicacions i projectes pretenen avançar vers una nova cultura del consum, més conscient i transformadora. DIRECCIÓ Ana Villagordo (Quadern central) La nostra activitat principal és la publicació de la revista Opcions, amb més de 2.400 subscriptors. i Montse Peiron (resta de seccions) Les activitats formatives i el servei de consultoria i assessorament són els altres grans pilars de la REDACCIÓ nostra activitat. Álvaro Porro, Ana Perea, Ana Villagordo, Montse Peiron, Toni Lodeiro i Verónica Ramilo. FOTOGRAFIA EDITORIAL Betty Navarro, Alexander Kharchenko UNA SETMANA OFFLINE

IL·LUSTRACIONS Fa unes quantes setmanes em van robar el tava doncs d'un tema econòmic (no menor) i Carlos Velasco, Pepon Meneses mòbil mentre portava els nens a l'escola. En de logística i temps (quants dies hauria d'estar i Jana Martínez qüestió de pocs minuts ja no el tenia i, després així?). No era tan greu. De fet, no ho és pas. DISSENY GRÀFIC d'una hora buscant-lo, vaig acceptar que ja no Estar desconnectada una setmana, precisa- Ana Perea, ExLibris tornaria. No podia avisar ningú, no sabia qui- ment quan estava tancant la redacció i maque- MAQUETACIÓ na hora era, no podia enviar un missatge per tació del Quadern central d'aquest número 50 Muntsa Busquets dir que arribava tard a una reunió i no sabia de la revista Opcions, ha estat tot un repte. He PUBLICITAT si havia rebut un correu electrònic important après que estar desconnectats d'Internet ens Isabel Atela, que estava esperant. Tampoc podia consultar pot permetre estar més connectats amb el nos- [email protected] el meu calendari online; estava sola davant el tre dia a dia, amb allò que realment importa i SUBSCRIPCIONS perill, davant la meva memòria oxidada i poc que ningú no ens pot robar: converses no re- [email protected] entrenada i davant la inquietud del meu entorn transmesses, passejos mirant endavant (i no al IMPRESSIÓ proper, que em buscava i no em trobava. mòbil), una tarda amb els nostres sense enviar Gramagraf, SCCL Fins aquí tot va ser neguit i ràbia, també. A cap foto o missatge; moments viscuts de ma- Dipòsit Legal: B- 17766-2002 partir de la primera hora, però, vaig optar per nera més íntima, conscient i tranquil·la. ISSN: 1579-9476 ser més constructiva i trobar una solució. De Internet ha esdevingut més que una nova

Impresa en paper 100% reciclat. fet, només havia perdut el dispositiu, com a tal, tecnologia, una nova cultura sense la qual, Aquesta revista també s'edita perquè tota la resta ho tinc al núvol: números sembla, ens costa viure. Fins que un dia el mò- en castellà. de telèfon, adreces de mail, les meves fotos, bil desapareix, i al cap d'una hora d'acceptació els arxius en els que treballo, tots els correus i endreça, tot segueix endavant. electrònics, les múltiples xarxes socials en les que participo, etc. Res d'això s'havia perdut, Ana Villagordo, ambientòloga només el gadget, buit però ple alhora. Es trac- Redactora del Quadern central d'aquest número

SUMARI Amb la col·laboració de: MÓN EN MOVIMENT Iniciatives de canvi, inspiracions, recursos 4

QUADERN CENTRAL Consum conscient d’Internet. Enxarxats 8

EL PODER DELS COSTUMS

AGRAÏMENTS Erotisme, consum i anticonceptius 24 Andreu Camprubí, Arturo Bonnín, EL PODER DE LES REGLES DEL JOC Leandro Navarro i David López (Universitat Politècnica de Entrevista a Joan Subirats: Les economies Catalunya), David Franquesa 29 (eReuse.org), David Megías i Mayo transformadores en el canvi polític Fuster (IN3, Universitat Oberta de Catalunya), Mario Macías (Barcelona Supercomputing Center), Marta Batalla, Mònica SUBSCRIPCIONS Lujan, Òscar Càmara (Aiguasol). La revista Opcions és possible gràcies a la nostra comunitat de més de 2.400 subscriptors. Per 4,5 € mensuals (54 € anuals) pots formar part d’Opcions i esdevenir un consumidor més crí- tic i conscient, amb accés a informació contrastada i independent. Pregunta els teus dubtes, col·labora compartint la teva experiència i iniciatives que coneguis, i difon els nostres contin- guts. Ets part del canvi! Entra a www.opcions.org/revista/subscripcio i suma’t a una nova cultura del consum. Centre de Recerca i Per realitzar una donació de suport al projecte, el nostre número de compte és el següent: Informació en Consum ES51 3025 0001 11 1433230889. Passeig Urrútia, 17 · 08042 Barcelona Tel. 93 412 75 94 SUBSCRIURE'S ÉS FER POSSIBLE AQUESTA EINA TRANSFORMADORA [email protected] www.opcions.org 2 50 · Primavera 2016

, UN COMIAT SATISFET Quan rebreu aquest número d’Opci- ons haurà fet un any que us va arri- bar l’anterior, en què us anunciàvem una aturada per repensar el model de publicació i de negoci, davant de les serioses dificultats econòmiques que teníem. Molts vau participar en la re- pensada, a través de l’enquesta o apor- tant elements de reflexió en el procés. Gràcies! Hi ha hagut consens a mantenir el suport paper, i en breu s'estrenarà tam- bé l'edició digital. La lògica digital obre Il·lustració de Jana Martínez. Campanya Mou-te Campanya Martínez. i coopera Jana de Il·lustració Ajuntament de Sant Cugat, 2008. més possibilitats en la quantitat i dina- misme de la informació que es publica, Atela, Ruben Suriñach, Toni Lodeiro, acompanyament, recursos, orientaci- amb nous formats i canals de difusió Jose M. Alonso. ons, criteri, possibilitats... opcions ;) que permetran arribar a més públic i Amb aquest equip, i amb diferents Hem après i crescut en molts sentits, seguir responent a les inquietuds dels entrades i sortides al llarg del temps també hem tingut per descomptat situ- que sempre ens heu seguit. Redefinir (no vull deixar d’esmentar Ana Perea, acions difícils... Ha estat un viatge molt el model de negoci d'un mitjà no és tri­ Milanka Ljubojevic, Johny Garcia, Ele- enriquidor, i viscut molt intensament. vial, avui en dia; agraïm el generós cop na Galán, Mariel Vilella, Marta Galán, Celebrant i agraint l’equip de luxe de mà d'en Xavier Masllorens i l'Eugeni María Heras, Betty Navarro, Anna Gar- amb qui he treballat, m’acomiado aquí Roures. Ho teniu tot descrit al fulletó cia, Muntsa Busquets, Carlos López), com a directora d’Opcions. Desitjo que que acompanya aquest número. hem elaborat Opcions des del 2002. segueixi aportant respostes i reflexi- Al camí no hi han faltat entrebancs. Parlo ara en boca de tots i totes per dir ons cap a una altra cultura del con- Primer van deixar l’equip dues perso- que estem molt satisfets d’haver apor- sum. El món –l’economia, la política, la nes, perquè van tenir ofertes laborals tat una eina que ha tingut un paper en societat...– és cada cop més canviant, i que no podíem igualar. Més endavant aquest moment de la història en què es s’entrecreuen tendències cap a rumbs jo vaig sentir dificultat per seguir, pel fa més i més diàfan que la societat de ben diferents, alguns de lluminosos cansament acumulat, i després em va consum no pot dur sinó a una debacle i altres d’inquietants. Els valors i les arribar una malaltia de llarga durada civilitzatòria –ho vull dir amb aquestes accions del consum conscient i trans- –un tumor al pit, un tipus de càncer paraules, altisonants però merescudes. formador poden ser un far encara més molt freqüent i conegut, i per sort gens L’impacte social d’Opcions fins avui fa valuós que quan les aigües no estaven preocupant en el meu cas. De manera de mal determinar, però sí que sabem tan mogudes. que em vaig retirar del procés, en la que ha tingut un valor important per a Bon consum conscient a tothom! culminació del qual han participat al- milers de persones al llarg de més d’una gunes de les persones amb més trajec- dècada. Hem buscat, construït i divul- Montse Peiron, tòria a la revista: Álvaro Porro, Isabel gat coneixements, discurs, denúncies, directora d’Opcions 2002 – 2015

3 50 · Primavera 2016 Si coneixes cap iniciativa per compartir, envia-la a [email protected] Món en moviment

CAMPANYES JO SÓC DONANT PROPOSTES AMBIENTAL, I TU? Aquest és el nom de la MENYS CO2 C MÉS VACANCES campanya que ha ende- Per cada dia que un empleat va a treballar sense vehicle amb gat l’Obrador del Tercer motor, guanya deu minuts de vacances; fent-ho tot l'any, és Sector Ambiental de Ca- una setmaneta més. I si hi va compartint cotxe, guanya sis talunya per animar-nos minuts de vacances per dia. Això és així a JAE-Ingenieria y a fer donacions a les en- Desarrollos i a Metalband, dues empreses de Logroño que titats ecologistes. A Catalunya n’hi ha més de dissenyen béns d'equip per a l'automoció (justament!). Treba- 200, no tenen ànim de lucre i esmercen moltes llen amb una flexibilitat horària que els permet oferir aquesta hores gratuïtes per protegir i millorar el nos- "espècie" sense que se'n ressenti la productivitat. tre medi ambient. La iniciativa persegueix motivar la mobilitat sostenible Al web de la campanya hi podem veure els

(menys CO2, menys congestió i soroll), el benestar dels treballa- molts projectes als quals podem ajudar, i co- dors (organisme i cervell més actius, menys estrès, més temps, neixerem la gran feinada que fan les nostres menys despesa...) i l’eficiència en el treball (ments més desper- associacions. tes, menys baixes laborals). entitatsambientals.cat/donantambiental El programa va co- Algunes d’aquestes donacions poden donar mençar l’1 de gener, i al lloc a una desgravació fiscal. Trobareu més in- cap de dos mesos un 26% formació a l’apartat Fes-te donant del web an- de la plantilla anava a terior. treballar sense motor o en vehicle compartit (més del triple que abans d’aplicar la mesura), cosa que per cert ha alliberat RECURSOS força espai a la parcel·la. S’espera que la xifra augmenti quan vingui el bon temps, per- MILLOR QUE NOU, INTERCANVIAT! què la major part de la plantilla veu la idea amb bons ulls i té L’excel·lent iniciativa Millor Que Nou aca- bicicleta. Els treballadors mateixos demanen des de fa temps ba d’inaugurar un nou servei, Intercanviat, a l’administració que disposi carrils ciclopeatonals per accedir que és un espai permanent on intercanviar al polígon on hi ha la factoria, perquè actualment l’accés sen- coses, al barri de Sant Antoni de Barcelona. se motor és incòmode i una mica perillós. tinyurl.com/MQNintercanviat És una idea bonica oi? I fàcilment replicable. De moment ja Les eines per reparar objectes i trobar s’ha posat en contacte amb l’empresa un ajuntament, que vol opcions de segona mà segueixen sent a mi- mirar d’implantar-la al seu municipi. llorquenou.cat, i a millorquenou.cat/cat/mi- llor_enllacos hi ha recursos de fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

UN ALTRE MITJÀ QUE APOSTA PER UNA ALTRA ECONOMIA El Salmón Contracorriente és una aposta informativa crítica sobre economia, que es presenta així: Un nou animalet, una nova alternativa informativa a l’actual premsa eco- nòmica, perquè l’economia és una ciència social al servei de les persones. El seu caràc- ter és social, solidari, responsable, sostenible i, sobretot, divulgatiu. Ja fa més d’un any que ofereix continguts al seu web, donant cabuda a teories i tendències econòmiques alternatives al sistema imperant. elsalmoncontracorriente.es

4 50 · Primavera 2016 CARRO DE COMBATE: QUATRE ANYS JA! Carro de Combate és un projecte periodístic que té força punts en comú amb nosaltres: investiga l’origen dels productes i les condicions laborals en què són fabricats, per donar visibilitat als impactes socials i ambien- tals del que consumim, i promou alternatives per a un consum crític i soli- dari. Des del 2012 es poden veure els seus continguts a carrodecombate. com i ha publicat llibres com Amarga Dulzura. Una historia sobre el origen del azúcar o Consumir es un acto político. En aquests moments estan investigant en profunditat la indústria de l’oli de palma a Amèrica Lla- tina, el Sud-est asiàtic i Àfrica, gràcies a les col·laboracions rebudes a través d’una campanya de micro- mecenatge. De fet necessitarien més diners, de manera que si estàs interessat/da a participar econòmi- cament i millorar les possibilitats de la seva investigació, pots anar a carrodecombate.com/2016/03/07/ aceite-de-palma-africa. Al març van començar a penjar els primers informes de la recerca.

RECURSOS CADA COSA A LA SEVA HORA, TAMBÉ A LA CUINA! RECURSOS Al web escuracassoles.cat hi trobarem idees de temporada per cuinar a cada moment de l’any UNA IMMOBILIÀRIA amb el que dóna l’hort, el mar i la muntanya. Flam AMB CRITERIS SOCIALS de castanyes, per a les sobres de la castanyada; Renunciem a participar en opera- bunyols d’escarola, per menjar-ne calenta a l’hi- cions especulatives, a obtenir be- vern; etc. Informació per cuinar bo i senzill apro- neficis econòmics a costa dels tre- fitant els recursos propers. A més del web,publi - balladors, afavorim acords entre quen un receptari en paper que pots comprar a iguals evitant posicions de poder, través del correu [email protected]. rebutgem el frau a les administra- Que aprofiti! cions públiques evitant operaci- . ons en què es busqui frau fiscal o d’ajudes socials, no cobrem co- missió pels serveis que oferim de tercers (assegurances, certificats PROJECTES d’eficiència energètica...). REUSAR, RECICLAR... I INTEGRAR IMMIGRACIÓ Fa un parell d'anys, l'Ajuntament de Barcelona va voler millorar la si- tuació de persones immigrants sense papers que feien algun duro recollint residus metàl·lics i venent-los a recicladors. Va encarregar a la cooperativa LabCoop d'aconseguir-ho, i el resultat és que avui 15 Aquests són alguns dels criteris d'aquelles persones són socis treballadors de la nova cooperativa que defensa Etikalia, una immo- Alencop (i aviat en seran 30), tenen un habitatge digne i han rebut biliària que va treballar amb el go- formació per moure's en el nostre ecosistema laboral i social. Bona vern basc entre 2002 i 2012, posant part dels ingressos vindran de l'Ajuntament durant dos anys, mentre al mercat 5.000 habitatges buits i Alencop crea fonts d'ingressos pròpies. uns 10.000 contractes de lloguer. La seva activitat principal és recollir Després d’això ha seguit funcio- gratuïtament a domicili electrodo- nant dintre del sector privat im- mèstics i tota mena de ferralla, que mobiliari. Treballa per tot Biskaia. seran reciclats. I recentment ha enge- etikalia.es gat una campanya d'educació sobre recollida selectiva i reutilització de RAEE (residus d'aparells elèctrics i electrònics) per als veïns del districte de Sant Martí de Barcelona. alencop.coop, raee.alencop.coop

5 50 · Primavera 2016 NOTÍCIES RECURSOS PER PAL·LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA, ACCIÓ! COLORS NATURALS I TEIXITS SLOW La cooperativa d'electricitat renovable Som Energia Una parella i tres projectes que integren art i soste- està actuant en la problemàtica de la pobresa energè- nibilitat: tica. La companyia garanteix el subministrament durant • Pintures per a llenç, aquarel·les, tinta xi­ne­sa, un any als socis dels quals comprova que estan en aques- oli, guix... amb colorants naturals, kits perquè ta situació, i per als no socis també en pugui fer un mateix: ecolorgy.com. que hi estan busca conve- nis –amb el mateix fi– amb • Per treballar amb llana (i altres fibres animals i vegetals), fibres, tints naturals, utensilis i cur- els municipis on viuen. Si no sos: mundolanar.com. en troba, deriva el client a una comercialitzadora de • I una proposta de teixits: tinctorea.com. referència (les cinc grans), Tots integrats a la ini- en la qual per llei podrà acollir-se al Bo Social (25% de ciativa Romi & Ato “Slow descompte) i se li garanteixen dos mesos de subminis- Textiles & Natural Colors trament des de la comunicació de l'impagament. Més Studio “, que té la seu a The detalls a tinyurl.com/SomEnergia-PobresaEnergetica. Dyer’s House (La Casa del D'aquesta manera, Som Energia va un pas més enllà Tintorer), a Valle de Soba del que estableix la llei catalana per enfrontar la po- (Cantàbria). romiato.com bresa energètica. Tant de bo la seva actitud s'encomanés a altres companyies (qui sap si n'hi ha que incompleixen la llei, que impedeix tallar subministraments en cas de pobresa).

NOTÍCIES ELS MUNICIPIS TAMBÉ FAN CONSUM CAMPANYES TRANSFORMADOR! CARREGA’T D’ENERGIA! La tardor passada l’Ajuntament de Barcelona va posar en mar- Carrega’t d’Energia és una campanya de xa l’elaboració d’un Pla d’Impuls del Consum Responsable, l’Ajuntament de Barcelona per informar i aju- que té per objectiu potenciar canvis en el consum tant de la dar a estalviar energia a casa. S’ha endegat un pròpia institució com dels barcelonins. Va encarregar a Op- entorn virtual anomenat Assessor Energètic cions fer una primera anàlisi per situar els fonaments del Pla, Virtual que proporciona consells i informa- i properament es començarà una segona fase que consistirà cions a partir del con- en l’elaboració pròpiament dita. Més detalls a tinyurl.com/im- sum domèstic, que aju- pulsCR-Barcelona. daran a canviar hàbits. Per altra banda, el novembre passat el ple de Terrassa va El consum s'obté de la aprovar deixar de treballar, sempre que sigui tècnicament companyia elèctrica via­ble, amb entitats de la gran banca (BBVA, Banco Santander, (durant un temps la Caixa Bank...), i passar a ser clients d’entitats ètiques (Coop57, campanya instal·lava Fiare, Triodos Bank) o cooperatives (Caixa d’Enginyers). L’acord equips de mesura en es va prendre per unanimitat entre totes les forces polítiques temps real per obtenir presents al consistori (Ciutadans, CiU, PSC, ERC-MES, Terrassa el consum, però actual- en Comú i CUP). ment això està aturat). El consum conscient i l’economia solidària també han tin- El servei inclou resol- gut un paper destacat a trobades de les Ciutats pel Bé Comú, dre consultes gratuïta- els també anomenats “ajuntaments del canvi”: consistoris sor- ment. gits de les candidatures de confluència de les esquerres a les Dintre de la campanya també s’ofereixen últimes eleccions municipals, a tot l’Estat espanyol. tallers, com Desmuntant les factures de gas I al març vam coorganitzar, juntament amb la cooperativa i electricitat o Renovables a la llar, a centres MaOs, les jornades #NovaCulturaDoConsumo per a l’Ajunta- cívics i locals d’entitats socials que ho sol·li- ment d’A Coruña. Vídeos, articles, entrevistes i altres materials citin. a facebook.com/events/235722330103703. Fins ara s’han fet trenta tallers, als quals Sembla que això del consum conscient i transformador no han assistit mig miler de persones. La campa- és cosa de quatre gats... nya seguirà activa tot l’any 2016. ajuntament.barcelona.cat/autosuficiencia

6 50 · Primavera 2016 ENVÀS, COM ESTÀS? Al nostre número 47 hi vèiem que els residus d’objectes d’un sol ús al mar és una de les principals problemàtiques ambientals globals. Un estudi científic preveu que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peix, en pes;1 i això suposant que la població marina no decaigui, cosa poc probable. Entre aquests residus hi ha les bosses comercials; a Catalunya anem tard a desempallegar-nos-en. El maig de l'any passat la Generalitat, els fabricants de bosses i els comerciants van acordar modificar la legislació per obligar tot tipus de comerços a cobrar per les bosses de plàstic d'un sol ús a partir del gener passat (la quantitat que vulguin, que segurament no superarà els cinc cèntims). Però la modificació encara no s'ha fet, perquè el canvi de govern va interrompre el procés. Vaja, només ens faltava aquest entrebanc... que probablement s'allargarà: la modificació va lligada amb l'aprovació dels Pressupos- tos 2016, que no està clar que s'arribi a fer aquest any (com a aviat seria abans de les vacances, ens diu la Generalitat). Mentrestant, la Generalitat ha promocionat el cobrament voluntari de les bosses.. Aquesta mesura és millor que res, però és pitjor que posar un gravamen de 20 cèntims per bossa, que és el que la Fundació per la Prevenció de Residus proposa des de fa una dècada. A Irlanda ho van fer, ara ja fa catorze anys, i al cap de tres mesos només quedava un 10% de les bosses. En canvi, a altres llocs sí que s’han mogut amb més encert: • A Andalusia s’ha de pagar un impost per cada bossa de plàstic d’un sol ús. Des del 2011 era de 5 cèntims, i enguany ha passat a 10 cèntims. • A Andorra, les bosses de plàstic d’un sol ús estan directament prohibides, a tots els comerços de qualsevol tipus. • A Formentera també, i a més les bosses d’un sol ús biodegradables (de paper o compostables) s’han de cobrar a com a mínim 10 cèntims. A opcions.org/blog/envas-com-estas hi podeu veure una versió més completa d’aquesta informació.

1. S. Jennings i altres: Global-scale predictions of community and ecosystem properties from simple ecological theory, Proceedings of the Royal Society 2008.

PROPOSTES REPARAR, PRENDRE UN CAFÈ, LECTURES APRENDRE I COMPARTIR COSES BRUTES EN EL TURISME El 2009 naixia a Amsterdam una fórmula més per potenciar la reparació d’objectes: Aquest llibre és una denúncia de la pre- el Repair Café, un espai en el qual es pren carietat laboral de les treballadores un cafè i es reparen objectes. Actualment se que netegen habitacions d’hotel. Les celebren esdeveniments d’aquests a més de protagonistes prenen la paraula en- mil localitats de tot el món, auspiciats per la senyant una cara del turisme que ha Fundació Repair Café (repaircafe.org/es) i empitjorat amb la crisi econòmica i és amb el lema Llençar-ho? Ni pensar-hi! invisible als ulls dels que s’allotgen als hotels. Les condicions de contractació El passat 19 de desembre es va celebrar s’han deteriorat i s’ha incrementat el treball a temps parcial, el primer Repair Café a l’Estat, al Medialab eventual i les subcontractacions. La càrrega de treball, els rit- Prado Madrid, organitzat per TimeLab i l’As- mes i les pressions han arribat a extrems que estan posant en sociació per al Desenvolupament dels Bancs risc la salut física i psíquica de les treballadores. del Temps. En aquesta ocasió es van reparar només joguines espatllades de tot tipus i Totes portem medicaments. Jo l’espidifrén per al dolor i materials, que després els nens participants altres pastilles per a l’ansietat. Al matí em llevo i em prenc les es van poder intercanviar. meves pastilletes [..] i així és com aguantes. El llibre, d’Ernest Cañada i publicat per Icaria editorial, sorgeix en el marc de la campanya internacional per la dig- nificació de les condicions laborals de les cambreres de pis, promoguda per la UITA-Unió Internacional de Treballadors de l’Alimentació.

7 50 · Primavera 2016 QUADERN CENTRAL

 Uns 900.000 quilòmetres de cables submarins de fibra òptica i uns 100 milions de servidors a tot el món mostren que Internet té un alt component material. El núvol ‘pesa’, i molt.  Els centres de dades on s’allotgen els servidors són responsables només del 17% del consum d’energia total d’Internet. Un 61% depèn del nostre ús final a través de dispositius connectats.  La reutilització de dispositius electrònics no només suposa una opció més sostenible, sinó que també és rendible i pot ocupar molta gent. Per què, llavors, és encara tan incipient a Europa?

8 50 · Primavera 2016 Consum conscient d'Internet Enxarxats El quid de les TIC Internet ha esdevingut una nova ma- ples alternatives per a un consum, so- Qui de nosaltres no té telèfon mòbil o mò- nera de viure i relacionar-nos: una bretot, transformador. bil intel·ligent? Portàtil? Ordinador? Smart nova cultura. Fins a quin punt podem, Resulta inquietant aquesta escala- TV? Segurament, la immensa majoria te- doncs, fer que aquesta nova cultura da accelerada per estar hiperconnec- nim algun d’aquests dispositius; produc- Ivagi en la direcció del consum cons- tats, per compartir absolutament cada tes que ens permeten comunicar-nos i cient i sostenible? En aquest Quadern moment de les nostres vides i opinions intercanviar informació, principalment, a analitzem els següents tres grans as- a la xarxa, per saber-ho tot en tot mo- través d’Internet i de les telecomunicaci- pectes: la sostenibilitat del núvol i del ment, per treballar a un ritme accele- ons. Les conegudes TIC (Tecnologies de la no núvol, la governança d’Internet i rat resultat d’unes noves maneres de Informació i la Comunicació) denominen la vulneració de la privacitat a la que funcionar més eficients, però sempre un concepte dinàmic. Després de la in- estem sotmesos, i els residus lligats voler més, i més ràpid. Per altra banda, venció de l’escriptura, els primers passos al consum de dispositius digitals, un Internet també ha esdevingut un faci- cap a una societat de la informació han tema no menor i que implica situacions litador per accedir a informació sense estat marcats pel telègraf elèctric, des- d’extrem impacte ambiental i social. filtres de grans mitjans (també amb prés el telèfon i la radiotelefonia, la tele- Però com a Opcions que som també l’aparició de mitjans independents), visió i finalment Internet. oferim un gran ventall d’alternatives per establir nous canals de comunica- Així doncs, aquestes TIC estan en contí- perquè, un cop siguem conscients de ció bidireccionals, per organitzar-nos nua evolució no només per la innovació què hi ha darrera de cada comunicació a nivell social, tot democratitzant pro- tecnològica constant, sinó sobretot per online que fem a partir d’ara, també cessos, i per empoderar-nos fent possi- l’ús que en fem les persones. puguem conèixer i triar entre múlti- ble un canvi cultural i polític.

‘Inter què?’ Inter networks Internet és un acrònim format a partir de l’anglès INTERconnected i NETworks, una ‘xarxa de xarxes’, i designa una xarxa de com- putadors a nivell planetari interconnectats amb encaminadors (routers). Però Internet no existiria sense un altre component bàsic: els protocols de comunicació, el seu idioma comú. Sense aquest idioma –els protocols TCP/IP–, Internet no podria existir perquè les xarxes no s’entendrien entre si. Un dels serveis que utilitza Internet com a mitjà de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW o ‘la Web’), fins al punt que és habitual la confusió d’ambdós conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet navegar de manera senzilla per Internet. Un altre servei molt popular és l’enviament de correu electrònic, o almenys així ha estat fins ara. Internet ja ens és molt familiar i, de fet, ens costaria acostumar-nos de nou a viure sense ell; però els seus inicis van ser uns altres. L'any 1969 ja connectava universitats i centres d’investigació i l’any 1981 es va acordar el protocol Internet (IP) per enviar dades des de qualsevol màquina de la xarxa. No va ser fins els anys 90 que es va expandir el seu servei més comercial, tal com el coneixem avui. Il·lustració de Pepon Meneses. Pepon de Il·lustració

 Si un servei és gratuït, el producte ets tu. Les nostres dades personals, ubicació i comportament a la xarxa esdevenen el futur ‘petroli’ per als data brokers.  Una connexió basada en el procomú va ser l’origen d’Internet i ho hauria de tornar a ser, amb l’empoderament dels consumidors i la cerca del benefici col·lectiu.  Ser fora del mainstream (el que fa la majoria) pot resultar incòmode, però esdevé transformador.  Emprem l'smartphone de manera intel·ligent? Reduir el consum de dades és el punt de partida vers un consum sostenible d'Internet.

9 50 · Primavera 2016 Quin impacte ambiental té el núvol?

Internet funciona sobre un conjunt de computadors interconnectats i amb un idioma comú que ens permet obtenir molts serveis, cada cop més. Per tant, quan parlem d’Internet i del núvol no ens referim a un concepte immaterial, sinó a un de molt material i dissemi- nat pel món, que consumeix recursos i que genera residus i emissions con- Consum conscient d'Internet conscient Consum taminants, també gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Però Internet tam- bé ha reduït de manera considerable el consum de serveis fins ara més impac- tants i ens ha permès relacionar-nos de manera eficient possibilitant reunions i formació a distància, optimitzant processos de treball, revolucionant els mitjans de comunicació, etc. Llavors, quin és el balanç ambiental i social d’Internet? El seu impacte és superior a l’impacte que es donaria si no existís? Ho intentarem resoldre a continuació, fent un recorregut sobre els efectes am- bientals de la seva part més física (els centres de dades i servidors) i la vessant més quotidiana (el seu ús).

INTERNET SÓN CABLES, FÀBRIQUES, ROUTERS, ANTENES I DISPOSITIUS ELECTRÒNICS Com calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de quelcom tan intangible com Internet? El primer pas és materialitzar-lo. De la mateixa Energia nuclear Carbó Energia hidràulica manera que l’aigua surt per l’aixeta Gas natural Altres combustibles fòssils Energies renovables després de recórrer quilòmetres de A dalt, captura de pantalla del Submarine Cable Map (TeleGeography), mapa interactiu obert canonades i la gasolina o gasoil per (actualitzat el de 26 de març de 2016). A baix, imatge de la ubicació dels principals centres de dades mundials i l'origen de les seves fonts enegètiques (Informe de Greenpeace 'Clicking Clean', 2014). la mànega de la benzinera després de travessar mig món, Internet també necessita uns 100 milions de servi­ a Espanya. Per construir centres de tema menor: d’una banda està clar dors1 repartits en centres de dades (els dades es tenen en compte aspectes que suma punts en les estratègies de més grans reben el nom de granges de com l’espai (en cal molt, per temes de responsabilitat social corporativa i en servidors); uns 300 cables de fibra òp­ seguretat), l’accés a electricitat barata, la imatge dels grans gegants de les da- tica submarins (entre actius i en cons- la proximitat a llacs o rius per ajudar a des, però per l’altra banda els assegura trucció, uns 900.000 quilòmetres);2 refredar les màquines (ja que un dels una font energètica més segura i, en i antenes i routers per fer arribar els principals consumidors d’energia és la molts casos, més barata depenent del paquets d’informació als nostres múl- refrigeració dels servidors), les baixes país. tiples devices digitals. Així doncs, In- temperatures (per tant, es prefereix Les granges de servidors més grans ternet 'pesa' i molt. A continuació ens ubicar-los en indrets freds), la possibi- del món es troben a Tokio (130.000 m2), centrarem en els centres de dades. litat de funcionar amb energies reno- Chicago (102.000 m2), Dublín (51.000 Segons diverses fonts, el 22% dels vables (grans empreses estan invertint m2), Gal·les (70.000 m2) i Miami (70.000 servidors es concentren a 10 ciutats en reduir l’impacte ambiental associat m2). El seu nombre s’ha mantingut gai- del món com són Houston, Mountain al seu consum) i incentius fiscals. rebé constant des del 2008 atès que els View, Scottsdale i San Antonio3. El 42% L’origen renovable de l’energia con­ darrers deu anys s’han consolidat les es troben a Estats Units i un 3,5% són sumida pels data centers no és un tecnologies de la virtualització, que

10 50 · Primavera 2016 Projecció de l’increment del consum d’energia d’Internet han permès multiplicar la seva capa­ citat per cinc (segons dades de la Inter- 1013 national Data Corporation). 3% INCREMENT Així doncs, quan ens connectem a 1012 Internet, en realitat, ens estem con- CIA IÈN FIC Provisió global d’electricitat nectant a grans centres de dades llu- A E LOR energia (Wh) MIL CIA nyans. Sembla que Internet es va ma- 11 0% IÈN 10 EFIC LORA Projecció d’increment % MIL terialitzant cada cop més. Però, encara 15 del consum si l’eficiència dels ho farà més si provem d’entendre què equips es manté constant passa quan accedim a la xarxa. El se­ 1010 40% increment anual de dades Projecció d’increment nyal surt del nostre ordinador i es Consum total d’ 1.500 milions d’usuaris al 2010 del consum si l’eficiència millora dirigeix al punt d’accés de l’edifici (el 10% increment anual d’usuaris un 15% cada any (el ritme actual) 109 RITI), i des d’allí a les centrals de les       operadores i a la central telefònica. Al Any seu torn, les operadores es connecten entre si i arriben als centres neutres, Actualment, l'eficiència energètica dels equips que intervenen en Internet creix un 15% cada any (en color blau). Però l'eficiència de tot Internet només creixeria a aquest ritme si cada any es on s’enllacen amb les grans xarxes de­ renovessin tots els equips, cosa impensable. Per això, l'increment real de consum estarà entre la nominades Tier 1. A la Península, les corba blava i la puntejada en groc. principals connexions amb la Xarxa Font: CEET Annual Report, 2013. Universitat de Melbourne. global són a Conil (Cádiz) i Estepona (Málaga), per on passen dos dels prin- cipals cables intercontinentals. Altres la costa oest dels Estat Units creuant el fraestructura. Els centres de dades, les connexions importants són les que Pacífic. Un exercici curiós per consci- antenes de mòbil i els dispositius ne- passen pels Pirineus i la connexió amb enciar-nos sobre com les nostres con­ cessaris per accedir a Internet reque- Lisboa.2 sultes a Internet impliquen un llarg reixen grans quantitats d’electricitat. Amb l’aplicació per a Android In- viatge per múltiples servidors físics En Jon Koomey, professor de la Univer- trace: Visual Traceroute es pot fer un a molts quilòmetres de distància. Al sitat de Stanford, és un dels pocs que seguiment del camí que recorren les Terminal del nostre ordinador, posant s’ha dedicat a calcular aquest impacte nostres dades des del dispositiu em­ tracert (per Windows) i traceroute (per i afirma que l'ús d'Internet, si tenim prat fins a múltiples servidors de tot Ubuntu i Mac), i una adreça web, tam- en compte tots els elements que el fan el món. En introduir el nostre IP, un bé es pot fer aquest exercici. Els resul- funcionar, suposa el 8-10% del nostre domini o un lloc web, s'obté com a re- tas es poden interpretar seguint les consum energètic total. Els centres de sultat un mapa que mostra el recorre- indicacions How to read a traceroute? dades representen un 1,5-2%. gut corresponent i també un informe (accessible a la xarxa).4 Avui dia, l'electricitat que consu­ resum amb les adreces IP, la ubicació meixen la major part dels centres dels servidors i els mil·lisegons que LA PETJADA ENERGÈTICA DE LES TIC de dades prové de centrals de car­ han trigat les nostres dades en passar I LA SEVA CONTRIBUCIÓ bó i nuclears. Per exemple, el 55,1% d’un servidor a un altre. Per exemple, AL CANVI CLIMÀTIC de l’energia utilitzada pels servidors per accedir al web d’Opcions les nos- El causant principal de la petjada d'Apple prové del carbó, un 49,7% en tres dades han passat per un total de 16 ambiental d’Internet és l’energia ne- el cas d’IBM i un 39,4% en el cas de servidors i han creuat l’oceà Atlàntic i cessària per fer funcionar la seva in- Facebook.­ 5 Tot i aquest escenari, les Estats Units. En una consulta a la versió digital del diari The Guardian les dades han travessat Europa, Àsia i arriben a Evolució del consum d’energia d’Internet

1. RenewIT. Data centres: market archetypes and 13% 17% case studies (abril, 2014). www.renewit-project. 23% eu. 2. Ecologistas en Acción. Una red sin límites en un 62% 25% 61% 53% planeta limitado (juny, 2013). 22% 24% 3. Royal Pingdom, NY Times, Jon Koomey, Data Center Knowledge. Informació trobada a la in- fografia Internet no és invisible, de Mari Nieves Lorenzo per a relajaelcoco per a Yorokobu. 4. Scott Mitchel. How to read a traceroute? Inmo- 2002 2011 2020 tion hosting (octubre, 2015). 5. A l’informe de Greenpeace Clicking Clean: how Centres de dades Antenes i cables Consum final companies are creating the Green Internet? (abril, 2014) es pot consultar quines són les fonts energètiques dels grans hubs (concentra- Font: Greenpeace. Clicking Clean: How Companies are creating the Green Internet? (abril, 2014). cions territorials) de centres de dades.

11 50 · Primavera 2016 grans empreses són conscients de l’impuls publicitari que suposa ser Què passa en 60 segons a Internet? eco-­friendly i estan dedicant grans A Youtube, WhatsApp, Google i Facebook, entre 2012 i 2014 esforços a incorporar energies reno­ vables, més enllà dels seus interessos per models més sostenibles que els fan menys dependents energètica­ Google Facebook ment i els permet reduir costos. És un motor És un lloc web de cerca de de xarxes socials Des del projecte europeu RenewIT, continguts 4 milions en el qual està implicat el Barcelo- d'Internet 3,3 milions na Supercomputing Center, l’Institut 2 YouTube de Recerca en Energia de Catalunya milions 2,5 milions És un lloc on (IREC) i la consultoria energètica Ai- WhatsApp els usuaris Consum conscient d'Internet conscient Consum 694.445 poden pujar És una aplicació cerques guasol, entre d'altres, estan investigant de missatgeria 79.361 120 i compartir 50.000 posts vídeos el potencial de les energies renovables instantània milions 31.000 72 com a font d’alimentació dels centres milions 20.000 25 hores de dades. A més, s’està treballant en milions de missatges hores de vídeos pujats millorar l'eficiència dels centres de 2012 2013 dades mitjançant una gestió més ade­ 2014 quada del software, i sistemes de refri­ geració més eficients, com refrigeració Font: tiempoargentino.com. 'finestres obertes', o el reaprofitament de la calor generada per sistemes de calefacció, aigua calenta, etc. d’aquestes tecnologies digitals (ordi- resposta a la pregunta: el balanç global Els centres de dades no només s’uti­ nadors, smartphones, tauletes, smart ambiental d’Internet és positiu (menys litzen per emmagatzemar dades de la TV, etc.). És a dir, tot i que Internet ens impactant) o negatiu (més impactant)? xarxa associada a Internet, sinó que ha permès ser molt eficients, la crei­ Segons el darrer estudi citat del CEET també realitzen altres tasques com el xent circulació de dades i l’increment (SMARTer 2020 Report), tot i que el càlcul intensiu de models matemàtics previst d’usuaris ens condueix vers consum d’energia d'Internet s'incre­ (el MareNostrum de la UPC n’és un un augment considerable del seu con­ menti (i les emissions associades), exemple) o d’aspectes comptables (en sum d’energia. atès el major nombre d’internautes i el cas dels bancs), i l’emmagatzematge En relació a les emissions de GEH més dades circulant; sí que es preveu de bases de dades diversos. Així doncs, i l’afectació de l’era digital en el canvi una reducció de les emissions globals el consum d'energia dels centres de climàtic, el CEET i el prestigiós cen- relacionades amb la millora de l'efi­ dades no prové únicament del fun- tre de recerca Bell Labs (comprat per ciència que Internet pot traslladar a cionament d'Internet. A més, resulta Nokia enguany) han calculat que el d’altres activitats humanes. Per tant, que la majoria dels centres de dades sector de les TIC i Internet produeix el balanç ambiental, segons aquest

són petits i no tenen prou escala com 850 milions de tones de CO2 a l’any, informe, és positiu: l'impacte d'Inter- per aplicar mesures d’eficiència o mi- xifra que es duplicarà el 2020 (segons net és inferior a l'impacte si aquest no llora ambiental. Només els grans s’ho un dels seus estudis).7 De les emissi- existís. Altres estudis, però, arriben a poden permetre. Per tant, hi ha molt ons globals del sector de les TIC (l’any conclusions diferents. camí per recórrer en la minimització 2011), un 61% prové del consum final de l’impacte ambiental dels servidors dels nostres dispositius digitals i no­ L’ÚS QUOTIDIÀ D’INTERNET. associats al nostre ús d’Internet. més un 17% prové dels molt citats QUAN LES MEGUES, LA RAPIDESA Segons l’Annual Report 2013 del data centers; tot i que la previsió que I ELS DISPOSITIUS DIGITALS CEET6, tot i que l’eficiència en el fun- en fa el SMARTer 2020 Report és que SÍ QUE IMPORTEN cionament d’Internet s'incrementés aquest percentatge arribi a un 23% el S’estima que 2,5 milions de persones un 15% cada any (és la projecció més 2020. Tanmateix, i segons aquest ma- estan actualment en línia, i s’espera optimista, vegeu la gràfica de la pàgi- teix informe, les TIC podrien possi­ que aquest nombre augmenti gairebé na anterior), l’any 2025 aquesta xarxa bilitar reduir les emissions globals un 60% en els propers cinc anys. Se-

de xarxes consumiria el 5% del submi- de CO2 en 7,8 gigatones el 2020. Això gons l’Informe Sociedad de la Informa- nistrament global d'electricitat. Però equival a un 15% de les emissions de ción en España 2015, a Espanya hi ha segons projeccions més pessimistes i sectors com el de l’energia, l’edificació, 27,1 milions d’internautes (un 58,37% també més realistes, es podria arribar el transport o el comerç. de la població total); en particular, un a consums del 10-15%. A més, aquestes Segons en Jon Koomey, cal no obli- 98,5% dels joves entre 16 i 24 anys usen dades es refereixen només a la indús- dar que Internet ajuda a millorar l’efi- Internet. Les línies de fibra òptica ja tria de les TIC (és a dir, les fàbriques, ciència de les indústries no digitals, que sumen 3,1 milions, pràcticament el xarxes, etc.) però no comptabilitzen encara representen el 90% del consum doble que l’any 2014. Sembla que ens el consum associat al nostre ús final energètic mundial. Llavors, quina és la agrada consumir tecnologia digital:

12 50 · Primavera 2016 un 78,2% dels internautes ho fem a Pel que fa a l’ús final i més quoti­ els seus impactes ambientals resulta través de l’ordinador i un 88,3% amb dià, el primer pas és reduir el consum molt complex de calcular i, en tot cas, l’smartphone. Però Internet també es associat a les TIC, valorant les nostres el que s’ha fet en diversos articles cien- consumeix des de les televisions, les necessitats reals. A Internet cada cop tífics són aproximacions amb exem- smart TV (sembla que només si un pro- ens trobem més vídeos (que s’enge- ples concrets, com ara: què impacta ducte està connectat a Internet passa a guen sols), més animacions, més qua- més, veure continguts amb un DVD o ser smart), un 44% més que l’any 2014; litat en les imatges; i cada vegada po- bé online en streaming? 10 Segons dades i des de les consoles de videojocs, un dem adjuntar més arxius i més pesats de l’any 2011, si se substituïssin totes 32% més que el 2014.8 en un sol correu o missatge, perquè en les visualitzacions amb DVD per fer-ho En el nostre dia a dia fem servir pocs anys la quantitat de dades que en streaming es gastarien 162 bilions Internet constantment per a comuni- podem enviar han passat de desenes de joules menys d'energia primària i car-nos i nodrir-nos d’informació. Per de MB a més de 10GB, i 'gratis'. Si, s'emetrien 86 bilions de quilogramsn treballar i distreure’ns. Internet ha es- com en el cas dels telèfons mòbils, no menys de CO2; estalvi equivalent a devingut més que una tecnologia, una l’energia primària utilitzada per satis- nova manera de viure i relacionar-nos. Si una cerca a Internet fer la demanda anual d’electricitat de Més de 2.000 milions d’usuaris amb gairebé 200.000 llars als Estats Units. una gran activitat diària: cerques triga més de 400 Cal puntualitzar que les emissions

(una mitjana de 5,7 bilions al dia), el mil·lisegons, els usuaris de CO2 directament relacionades amb correu electrònic que responem (425 cerquen menys o busquen el funcionament dels nostres dispo- milions d’usuaris de Gmail que pro- sitius digitals, principalment els telè­ dueixen 12.240 milions de mails cada alternatives. Això equival fons mòbils i les tauletes, representen hora), un anunci que ens arriba (que, a 'obrir i tancar els ulls', menys del 20% del total d’emis­sions de mitjana, corre per Google 30 bili- i ja es considera esperar as­sociades a aquests gadgets.11 La ons de vegades cada dia), tafanejar massa. La rapidesa, doncs, resta es generen en la seva fabricació per Facebook (200 milions d’actualit- i transport. Per tant, és en aquestes zacions per hora) i veure aquell vídeo sí que importa fases del seu cicle de vida en què hem pendent del Youtube (amb uns 4 bi- de concentrar, també, els esforços; so- lions de visualitzacions).8 L’apl icat iu només paguéssim per velocitat sinó bretot els governs, dissenyadors i fabri- The Internet in Real Time mostra la també per dades consumides, segu­ cants. I també nosaltres com a consu- quantitat de gigabytes de dades, mis- rament la nostra manera de consu­ midors hem de triar productes més ben satges i likes de Facebook, piulades del mir ‘Internet’ seria menys impulsiva, dissenyats i més duradors. Twitter, pujades a l’Instagram, nous més reflexiva. Un altre aspecte clau quan parlem usuaris de Linkedin, número de pins Per exemple, els spam que es gene- de comunicacions i Internet és la ra­ del Pinterest, missatges de WhatsApp, ren emeten 28,5 milions de tones de pidesa i la immediatesa. Segons la in- etc. en temps real. És difícil seguir els CO2, a més d’un total de 104.000 mi- vestigació La velocitat importa en una números, ja que creixen de manera lions d’hores per esborrar-lo. I és que cerca de Google12 si una cerca triga més molt ràpida i constant. Quin vertigen! resulta que el 61% dels mails que es de 400 mil·lisegons, l’usuari realitza reben no són essencials (un 68,8% di- menys cerques de manera gradual en rectament són spam).9 Un altre exem- el temps. Per a Google aquest criteri ple molt estès a la xarxa és l’impacte és bàsic per al seu model de negoci. 6. Centre per a unes Telecomunicacions Ener- gèticament Eficients (CEET), centre de recerca d’un correu elecrònic que implica Els seus usuaris són impacients i si les públic-privat dedicat a millorar l'eficiència l’emissió de 4g/CO2 i un amb un adjunt respostes triguen a arribar més del que energètica de les telecomunicacions globals. Universitat de Melbourne (Austràlia). pesat emet 50g/CO2. Abans hem parlat volen, busquen menys. Però, quant és 7. CEET i Bell Labs. Methodologies for assessing de 12.240 mails cada hora, només cal un mil·lisegon? I 400 mil·lisegons? Un the use-phase power consumption and green- multiplicar i el vertigen s’incrementa. mil·lisegon és la mil·lèsima part d’un house gas emissions of telecommunications network services (gener, 2013). Environ Sci segon i 400 mil·lisegons equival a obrir Technol. Pel que fa al consum d’energia Segons i tancar els ulls, i això ja es considera 8. Fundación Telefónica. Sociedad de la Infor- dades de l’any 2012 de l’Electric Re- esperar massa fent una cerca. Esperar mación en España (SIE) 2015. search Institute, els smartphones i les que es descarregui un vídeo, una can- 9. M.Berners-Lee i altres. What’s the carbon foot- print of email? The Guardian (21 d’octubre, 2010). tauletes consumeixen molta menys çó o una actualització d’una xarxa so- 10. A. Shehabi i altres. The energy and greenhouse- energia que aparells electrònics tra­ cial no és ben rebut; i tot i que sembli gas implications of internet video streaming in dicionals com el portàtil, el PC de so­ imperceptible per als humans, no ho the United States, Institut of Physics, 2014. bretaula, o la TV de plasma. Es tracta és, i les grans empreses estan investi- 11. O. Bates i altres. Towards an holistic view of the energy and environmental impacts of domestic d’aparells multifuncionals que han gant en aquest sentit com a factor com- media and IT. Lancaster University, 2014. aconseguit ‘miniaturitzar’ d’altres petitiu.13 12. J.Brutlag. Speed matters for Google web dispositius més grans, reduint el con­ El consum d’energia de l’ús de les search, Google, Inc. (22 de juny, 2009). sum de materials i d'energia. TIC, doncs, és prou significatiu com 13. S.Lohr. For impatient web users, an eye blink is just too long to wait. New York Times (29 de El balanç entre els beneficis ambi­ per intentar minimitzar-lo amb un ús febrer, 2012). entals d’aquesta desmaterialització i més conscient i sostenible.

13 50 · Primavera 2016 Internet és un common? Ens empodera o ens fa vulnerables? La nostra privacitat està en joc?

SÍ, INTERNET ÉS UN COMMON… les comunitats mercantilitzant Inter- molt de comunitats i no és una casua­ O HAURIA DE SER-HO. VA NÉIXER net, és a dir, cercant un ús privatiu. Ara litat perquè, de fet, el concepte de 'co­ COM A TAL hi ha una nova onada que ha aprofitat munitat virtual' el va desenvolupar l’auge de l’economia col·laborativa i ha un psicodèlic que venia de la contra­ Un common consisteix en un bé que és permès a empreses com Uber o Airbnb cultura californiana dels anys 60, on Consum conscient d'Internet conscient Consum compartit per totes les persones que continuar amb el procés de desempo- s'originà l'ús social d'Internet. interactuen amb ell o contribueixen a derament. Però aquest darrer plante- En conclusió, Internet sí que és la seva creació, empoderant-les. De fet, jament obre un debat que no analitza- un commons. Així va néixer i així gran part de la organització de la vida rem en l'actual Quadern. s’articula. Però darrerament s’ha quotidiana i de la pròpia activitat hu- Tanmateix, la majoria de comuni­ desenvolupat en un context econòmic mana passa per lògiques de bé comú, tats emergeixen fora d’aquests grans en què ha predominat l’expansió de no privatives. Un exemple clar és l’eco- players o grans corporacions, seguint lògiques capitalistes amb un model nomia domèstica i de les cures que, de una lògica propera a l’origen d’In­ oligopòlic, amb una gran concentració fet, ha resolt gran part de les necessi- ternet: una xarxa de xarxes com a bé de poder i una conseqüent generació tats que tenim i que està adoptant part comú. I no sempre aquestes opcions de desigualtats. Aquest model s'ha del que abans es cobria a través de que sorgeixen des de la lògica procomú instal·lat també a Internet i ha alterat l’estat del benestar. Però en el discurs esdevenen minoritàries, sinó que en les regles del joc preexistents, segons econòmic hegemònic només es plan­ molts casos dominen en certes àrees, les quals: Internet, en majúscula, és teja el binari entre mercat i Estat com com és el cas de la Wikipèdia en la in- de tots i per a tots. els dos únics models d’organització dústria de les enciclopèdies. Per tant, de la producció, quan en realitat hi ha el model de procomú no sempre és SI UN SERVEI ÉS GRATUÏT, aquest tercer model: el de procomú. minoritari i, en tot cas, estava primer EL PRODUCTE ETS TU Internet va néixer i es va desen­vo­ que el model que respon a una lògica En la comunicació digital, la majoria lupar com un bé comú, com un es­pai capitalista. Normalment, es plantegen de serveis compten amb una versió bà- compartit construït de manera des­ ‘alternatives’ a una manera ja existent sica (no premium) que és gratuïta. Més cen­tralitzada, on la pro­pietat es­de­ de fer les coses perquè aquesta no aca- enllà de les estratègies de màrqueting venia­ col·lectiva. Des de llavors, s'han ba de funcionar o de convèncer a part que ens fan voler cada vegada més i esdevingut diverses onades d’accés i dels seus usuaris. D’aquí el consum al- amb més prestacions, encara que final- compartició d’espais a la xarxa més ternatiu o les economies alternatives, ment s'hagi de pagar; què més s'amaga corporatius i amb condicions d’utilit- per exemple. En el cas d’Internet, i se- rere aquest dispendi de funcionalitats zació que han tret aquesta dimensió de gons insisteix la Mayo Fuster, activista a cost zero? Com es financien les em- procomú, en els quals no hi havia con- i recercadora de l'IN3, l’alternativa ha preses que faciliten aquests serveis? En trol sobre el procés, i el resultat final era estat la visió privativa del capitalisme, general, totes les companyies que ens de propietat privada. Tot va començar ja que originàriament Internet era i és ofereixen els seus productes estan in- amb el 2.0, quan empreses com Google, d’ús col·lectiu i comunitari. I no a l’in- teressades a envair la nostra privacitat, Facebook o Yahoo van desempoderar revès. Si ens fixem, a Internet es parla ja que el producte amb el qual poden

Qui vigila que Internet respongui a un model de bé comú? Com?

A l'Internet Governance Forum (IGF)14 es treballa per consens i amb una gestió multistakeholder (múltiples parts interessades a nivell internacional; grups autònoms interconnectats reflexe de la societat civil, sector privat, governs, comunitats acadè- miques i de recerca i organitzacions nacionals i internacionals) per crear polítiques i estàndards compartits que mantenen la interoperabilitat global d’Internet per al bé públic. L’abril del 2014, a partir de la iniciativa NetMundial15 del govern de Brasil, es van definir uns principis de governança d’Internet per fer que Internet sigui realment un commons. Aspectes com la inter- connexió, l’intercanvi de tràfic, la compatibilitat (els protocols i la interoperabiliat), les regles d’accés, etc. són els aspectes d’Internet que resulta més important que siguin gestionats sota el paradigma de bé comú. L’objectiu és contribuir a crear un marc adequat per a la governança d’un Internet inclusiu, multisectorial, efectiu, legítim i en evolució. A més, considerant que els drets humans són universals, tal com indica la Declaració Universal dels Drets Humans, aquests també haurien de constituir la base dels principis de la governança d’Internet.16 Perquè el drets de les persones fora d’Internet també han d’estar protegits a Internet.

14 50 · Primavera 2016 La no neutralitat d’Internet, en som conscients? obtenir beneficis, normalment en for- ma de publicitat, són les nostres dades Tracking, blocking, throttling, paid priorization… Tot això ens ‘sona a xino’ o fins (ja siguin personals, d'ubicació física o i tot sembla un embarbussament, però en realitat són pràctiques que es donen el nostre comportament de navegació). diàriament i que ens afecten directament. Totes estan lligades al concepte de Aquí està el quid de la qüestió: resulta no neutralitat, que vol dir que els servidors no donen a tothom les mateixes que el producte pel qual 'no paguem' possibilitats d’accés a les informacions de la xarxa. Per exemple, bloquejant som nosaltres mateixos. (blocking) les visites a certes pàgines, o ralentint o accelerant intencionada- Moltes webs, gairebé totes, utilit- ment aquests accessos (throttling), i a més fent-ho en funció de la quantitat zen les famoses galetes (cookies) per que pagui el navegant (client). Potser ara us sona una mica més tot plegat, ja guardar informació sobre la nostra que pràcticament tots els webs el practiquen i nosaltres som les principals navegació quan les visitem. Les gale­ víctimes, més o menys conscients, però així és. Organitzacions com W3C (pro tes són una sèrie de microprogrames estàndards oberts), EDRI.org (pro privacitat i protecció de dades), APC (pro que s’instal·len al nostre dispositiu i accés universal), pro commons (Netmundial, The Green Group, The Commons envien al propietari del lloc web in­ Network, Heinrich Foll Foundation), Internet Society (ISOC.org), Electronic Fron- formació sobre la nostra IP o MAC (la tier Foundation (EFF.org) vetllen per assegurar l’accés universal a Internet, tot «matricula» del nostre dispositiu), el respectant els drets humans de les persones. temps que utilitzem el lloc web i com l’utilitzem, i sovint tambe sobre els altres llocs web que consultem men- formació s’emmagatzema a les galetes final d’aquesta recollida d’informa­ tre tenim una web concreta oberta. A del nostre dispositiu. Això no està ma- ció i sense valorar si té sentit fer-ho; i més, el diàleg que s’obre quan una web lament, no? El problema arriba si les llegir-nos les polítiques de privacitat t’avisa que està apunt d’instal·lar-te galetes s’utilitzen amb altres finalitats, dels entorns que més visitem. unes galetes, no dóna massa opcions com ara determinar quin tipus de pro- Però, què més podem fer per recu­ reals: Si acceptes la instal·lació de les ducte ens agradaria comprar segons perar la nostra privacitat en la xarxa, cookies, clica a Acceptar o Continuar. les nostres cerques. més enllà de navegar de manera més Pots llegir més informació. O bé, si se- conscient? D'una banda, i de moment, gueixes navegant entenem que acceptes La paciència i el sentit encara haurem de renunciar a la como- les condicions. On està el ‘no’ en aquest ditat adquirida, escollint aplicatius, diàleg? A la Guia sobre l'ús de les cookies comú són necessàries programari o serveis que es troben fora de l'Agencia Española de Protección de quan naveguem per del mainstream (el que té la majoria de Datos es poden consultar detalls sobre Internet. La nostra gent). Però, d'altra banda, ja comptem les galetes i també sobre els nostres amb opcions open source que són d’ús drets en el seu ús.17 privacitat està en joc majoritari, com Wordpress, Ubuntu o En David Megías, director del In- Open Office. ternet Intedisciplinary Institute (IN3) En Megías també insisteix en tren­ Per tant, no sempre s’ha de renun­ de la Universitat Oberta de Catalunya car certs mites com que ‘Google ven ciar a comoditats, sinó, en tot cas, (UOC), destaca que les cookies no són les nostres dades’, ja que en realitat cercar aquestes comoditats en d’al­ necessàriament 'dolentes'. Es van ide- Google no pot comerciar-hi directa­ tres entorns menys invasius i més ar per poder emmagatzemar informa- ment (per exemple amb l’historial de procomuns, apostant i participant ció entre sessions diferents en l’accés a navegació) sense el nostre consenti­ d'un canvi cultural i polític vers en- un mateix web. Això permet que quan ment (el qual donem o no quan Google focaments de caràcter col·lectiu. A la tornem a navegar per la mateixa pàgi- ens ho pregunta i especifica a la seva Guia Pràctica hem fet un recull d'al- na no haguem de tornar a entrar tota política de privacitat). Evidentment, guns d'aquests entorns, programari, la informació de nou (per exemple om- les empreses interessades a tenir els aplicatius, xarxes socials, navegadors, plir un formulari), ja que aquesta in- perfils dels usuaris són les que es de- etc; que ofereixen bones prestacions diquen a les vendes directes o bé a la sota el paraigües del bé comú i que no publicitat. Poder enviar publicitat per- vulneren la privacitat. sonalitzada és el somni de qualsevol La investigadora Mayo Fuster in- 14. Internet Governance Forum. http://www.intgo- vforum.org/cms/ . venedor o publicista. I de fet, els prin- sisteix en una idea clau sobre la nos- 15. Iniciativa NetMundial. https://en.wikipedia. cipals beneficis de Google provenen tra llibertat a Internet a través d’una org/wiki/NetMundial_Initiative dels serveis de publicitat. Per aquest comparació: Un presoner està molt 16. Governança d’Internet segons Wikipèdia. https://en.wikipedia.org/wiki/Internet . motiu el que podem fer quan nave­ còmode a la seva cel·la ja que li porten 17. Guia sobre l’ús de les cookies de l’Agència guem per Internet és no donar les nos­ el menjar, el mantenen, no ha de fer ni Espanyola de Protecció de Dades, 2013. tres dades sense consultar l’objectiu pensar en res més; però, no és lliure!

Aquest espai utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí. ACCEPTO

15 50 · Primavera 2016 El que hem entès fins ara com a sung smart TV, que incorpora càmera pèrdua de privacitat encara és no­ i envia vídeos d’escenes quotidianes més la punta de l’iceberg. Els verita­ per analitzar hàbits de consum i fins bles diners de la mercantilitzacio de i tot l’ús de l’espai privat), joguines es- les dades personals no son encara pies (com la recent Hello Barbie, que en aquesta interficie concreta entre grava el que diuen els infants mentre l’usuari i les empreses que recullen juguen i ho envia a Mattel o possi- dades. Qui guanya diners amb la bles hackers), etc; són exemples que nostra cessio, no sempre conscient, mostren com la nostra privacitat no de dades personals son aquells que sempre passa de manera conscient i es col·loquen en les primeres posici- consentida per les nostres mans. Con- ons de la carrera per emmagatzemar cretament, el cas de la Samsung smart dades a l’espera que la promesa de la TV i la Hello Barbie esdevenen exem- Consum conscient d'Internet conscient Consum monetaritzacio es realitzi. De mo- ples de l'Internet de les coses o el futur ment, aquesta promesa nomes ha de les coses interconnectades, que pot omplert les butxaques dels fundadors multiplicar les ales als vulneradors de i accionistes d’empreses amb un mo- la privacitat. del de negoci centrat en la compra Connectar fins a 50.000 milions i venda de perfils de dades i ha creat Il·lustració de Pepon Meneses. d’objectes a la xarxa pel 2020 (segons un submercat de 'corredors de dades' dades de Gartner) obre tot un món de (data brokers), companyies dedicades QUAN EL CARRER I ELS NOSTRES possibilitats a la recollida de dades a l’encreuament de diferents bases de OBJECTES ENS VIGILEN personals. Tanmateix resulta espe- dades d’activitat online i offline per I si resulta que un altre àmbit d'ob­ rançador, tal i com explica en Jeremy tal d’augmentar el preu de venda dels ten­ció de dades no es limita a l’ús Rifkin al seu llibre La societat del cost perfils generats d’aquesta manera. d’In­ternet amb gadgets concrets, sinó marginal zero: l’Internet de les coses, Aquest ‘mercat de les dades’ no es que arriba a un espai tan públic com els béns comuns, i l’eclipse del capita- limita a creuar les dades del que com- el carrer o un espai tan privat i íntim lisme, que les coses interconnectades prem, amb qui interactuem i que ens com casa nostra? Centres comercials també permetran supervisar el con­ agrada. El comerc de dades inclou o botigues que ens observen (amb sum d’electricitat, optimitzar l’efi­ tambe, i cada vegada mes, expedients sensors de comptatge de persones, ciència energètica i compartir l’elec­ medics, detalls fiscals i de renda o targetes de fidelització,wifi gratuït a tricitat verda restant, entre d’altres dades bancaries, es a dir, el tipus d’in- canvi d’accedir als perfils de Facebook coses. formacio que pot determinar si se’ns o Twitter), censos alimentats amb les En aquest escenari en Rifkin pre- dona un credit, si se’ns ofereix una as- dades dels nostres dispositius mòbils veu un nou tipus de consumidor, més seguranca medica mes o menys cara (l’Institut Nacional d’Estadística ha proactiu i capaç de produir allò que o si aconseguim un lloc de treball. De anunciat que en seguirà el rastre per necessita: el prosumidor. Tot sota el cop, el preu pagat en dades es revela alimentar el cens de 2021), electro- paraigües d’una economia basada en desproporcionat. domèstics intel·ligents (com la Sam- el procomú col·laboratiu.

16 50 · Primavera 2016 Reparar aparells digitals és una opció competitiva? Els residus digitals poden esdevenir recursos i oportunitats?

Amb la col·laboració de David Franquesa. model de gestió menys dirigit als resi­ rebutjos: bandes organitzades que Investigador a BarcelonaTech (Universitat Po­li­­tècnica de Catalunya). Participant en els dus i més als productes, a millorar la els deriven i roben en punts nets de projectes Reutilitza i ereuse.org. seva usabilitat i allargar la seva vida recollida, transportistes i recollidors útil. Perquè donar una nova vida als clandestins que desvien els residus Els productes que consumim no inter­ dispositius digitals (o reutilitzar-los) del circuit oficial, etc. L’OCU va fer un nalitzen habitualment els costos am­ és una forma eficaç d’optimitzar re- seguiment de 16 aparells elèctrics i bientals i socials associats a l’extracció cursos, prevenir la generació de resi- electrònics en desús tornats a la botiga dels seus materials, a la seva fabrica- dus, enfortir la creació d’ocupació lo- o dispositats en un punt net per com- ció deslocalitzada, al seu transport cal i les capacitats digitals, i, quan és provar si feien tot l’itinerari correcte i emmagatzematge, i a la seva gestió solidària, permetre reduir la fractura per afavorir-ne el reciclatge. El resultat finalista. Els productes tecnològics digital i enfortir a entitats i a projectes d’aquest estudi (que disposava d’un relacionats amb l’era digital també d’interès social. segueixen aquesta lògica, de manera La compra de tecnologia refusbis- Encara resulta més barat que el seu preu final no inclou totes les hed o reacondicionada, és a dir, adqui- fabricar lluny un producte afectacions associades a la seva pro- rida de segona mà, reparada i revenuda ducció. Llavors serien massa cars. Però de nou, amb una garantia menor i un nou que reparar-lo prop encara resulta més barat fabricar un IVA del 0%, comença a estar de moda. de casa. Per què? producte nou a països llunyans (a cos- Aquesta tendència, entre l’activisme ta d’un baix cost en mà d’obra, matè- ecologista i l’oportunisme comercial, rastrejador connectat per satèl·lit) va ries primeres i energia necessària pel passarà de facturar 6.000 milions d’eu- ser que només quatre aparells van ser seu transport) que reparar-lo prop de ros l’any 2014 a 12.000 milions d’euros processats en plantes autoritzades. El casa. en 2017.18 Un creixement de més del ciutadà, quan compra un equip, paga Cal avançar, doncs, vers polítiques i 100% que es tradueix en la venta de 120 una taxa pel reciclatge. Aquests diners legislacions en clau internacional que milions d’unitats ‘reacondicionades’ han de permetre als fabricants, orga- regulin de manera correcta aquestes anuals a principis de l’any 2018. Lla- nitzats en Sistemes Integrats de Ges- lògiques tan il·lògiques. Mentrestant, vors, el 2017, el 64% dels mòbils que tió (SIGs), disposar d’uns ingressos per des de la ciutadania i les administra­ circulin es reciclaran comercialment. finançar els punts nets. Però sembla cions cal impulsar la reparació i reu­ ser que ni els residus es recullen ni els tilització de productes, així com nous ES RECICLEN CORRECTAMENT productes es reutilitzen. productes fàcilment reparables que ELS RESIDUS ELECTRÒNICS A Espanya, comparant-ho amb al- siguin més durables. Comença a ser QUE GENEREM? tres membres de la UE, podríem dir urgent dirigir-nos vers un model en el En les darreres investigacions so- que la situació legislativa actual és qual qui contamini (i exploti), sigui qui bre deixalles electròniques al món de les més ambicioses en objectius de pagui. s’estima que l’any 2014 es van generar reutilització, tot i que aquests siguin Els recents canvis legislatius, tant a al voltant de 41,8 milions de tones mè­ molt discrets. El 20 de gener del 2015 Espanya com a Europa, i l’aposta per triques (Mt) de residus electrònics, i va ser aprovat en Consell de Minis- la reutilització per part de la societat que aquest nombre s’incrementarà tres el nou Reial Decret 110/2015, de civil, l’administració pública i l’em- fins a 50 Mt l’any 2018.19 A Europa, 20 de febrer, sobre residus d’aparells presa privada, estan conduint vers un l'any 2014 es van generar unes 11,6 Mt elèctrics i electrònics, que transposa de residus dels quals només el 35% van a la legislació nacional la Directiva ser recollits i tractats. De la resta, un 2012/19/UE del Parlament Europeu i 75% van ser exportats dins i fora de la del Consell. El Real Decret d’Espanya 18. Gartner. Rise in smartphone reuse will motiva- te providers to take a closer look at second- UE (principalment amb el seu comerç ha estat el primer de la UE que obliga hand market, Stanford Conn. (febrer, 2015). il·legal als països del Tercer Món).20 per mandat un mínim de reutilitza­ 19. C. P. Balde i altres. The global e-waste monitor Resulta paradoxal que tot i l’aug­ ció (en el cas d’equips informàtics i – 2014, United Nations University, IAS – SCYCLE, Bonn, Alemània, 2015. ment en el consum d’aquests produc­ mòbils, un 3% entre 2017 i 2018 i un 20. J.Huisman i altres. Countering WEEE Illegal tes, a les plantes de reciclatge s’hagin 4% a partir del 2018). Els percentat- Trade (CWIT). Summary Report, Market As- recollit un 50% menys que fa cinc ges són irrisoris però resulta que són sessment, Legal Analysis, Crime Analysis and Recommendations Roadmap. (30 d’agost, 2015), anys. Hi ha moltes interferències que obligatoris i són els primers que s’han Lió, França. frusten una gestió correcta d’aquests fixat a Europa.

17 50 · Primavera 2016 Iniciatives existents que promouen un model de reutilització d’aparells electrònics traçable, obert i social

eReuse.org és un projecte europeu que desenvolupa una plataforma de codi lliure i un model obert (sense propietat intel·lectual) amb l’objectiu d’arrencar el procés de reutilitza- ció, generar eficiències locals, garantir el reciclatge final i asse- gurar la traçabilitat d’aquests aparells.

EL projecte CoreTIC (Capacitar, ocupar, revaloritzar i empren- dre amb les TIC) de la Generalitat de Catalunya és un exemple d’ús de la plataforma de reutilització de eReuse.org. Durant

Consum conscient d'Internet conscient Consum l’any 2014 es va realitzar un pilot de donació de 1.500 equips. Els receptors van ser seleccionats pel Departament de Benes- tar Social i Família en una convocatòria en espècies dirigida a entitats socials. Empreses d’economia social especialitza- des en reutilització es van desplaçar a les instal·lacions dels donants per a preparar i saber comunicar i mesurar l'impacte social i ambiental de la donació solidària.

Reutilitza.cat és una plataforma social i solidària que faci- lita la donació directa de dispositius digitals a iniciatives socials d’organitzacions i particulars. Per a impulsar el sec- tor de la reutilització solidària, però, és necessari establir es- tàndards, tecnologies que certifiquin processos i assegurin el reciclatge final de tot dispositiu, i saber comunicar i mesurar l’impacte social i ambiental de la donació solidaria. Reutilitza. cat n’està al cas i fa un seguiment. És possible fer-se donant i contribuir a aquest model descentralitzat i solidari via el for- mulari: https://www.reutilitza.cat/donate o enviant un correu a [email protected]. Imatge del projecte Reutilitza.cat.

GADGETS CONNECTATS A INTERNET de números de sèrie de components, oferta de donants i demanda per part I DESCONNECTATS DEL MÓN reparació i testeig; i la donació solidà­ d’entitats del tercer sector i de proxi- Les externalitats ambientals i socials ria o venta a un nou usuari. Ambdós mitat al donant. Es tracta, doncs, d’un del cicle de vida dels dispositius di- passos s’han de fer amb traçabilitat problema d’inèrcies adquirides que gitals no es reflecteixen en un cost per donar garanties de reciclatge final. cal redirigir vers un model de gestió econòmic, ni en el cost que s’ha pagat A nivell europeu existeix una forta descentralitzat per a la reutilització, per adquirir-los. Externalitats com el demanda del mercat per als productes amb eines de codi obert que li donin canvi climàtic, els conflictes bèl·lics electrònics de segona mà de qualitat. suport. Una proposta de reutilització per l’accés a matèries primeres o els De mitjana, el 50% de les persones a sense propietat intel·lectual que té per impactes negatius de la seva fabrica- Europa –segons una enquesta realit- objectiu generar eficiències locals i ció i vulneració dels drets humans21 zada per Eurobaròmetre Flash22– vol- garantir el reciclatge final, i que ha de- generen cada dia més desigualtats. Els dria comprar un dispositiu de segona mostrat que la reutilització, a més de col·lectius més exclosos de la fractura mà. A més, reutilitzar aquests gadgets tenir beneficis socials i ambientals, és digital són sovint els més afectats per digitals també esdevé una oportu- viable econòmicament i compatible les externalitats dels múltiples dispo- nitat d’ocupació significativa: té po- amb el reciclatge. sitius que hi circulen. Així doncs, tota tencial per donar feina a 10 vegades estratègia que cerqui la minimització més persones per tona de material d’aquestes externalitats s’ha de pro- processat que el reciclatge. moure entre la ciutadania. Però si la reutilització és tan be­ 21. D. Álvarez i D.Franquesa. ¿Mi ordenador La reutilització per venta o donació neficiosa i té demanda local, per què vulnera los derechos humanos? El coste social seria una d’aquestes estratègies i cons- és una pràctica tan incipient a Euro­ y ambiental de la alta tecnología. Universitat ta, bàsicament, de dos passos: la pre­ pa? Resulta que la majoria d’aparells Politècnica de Catalunya (UPC). 2010. 22. Comissió Europea: Eurobarometer 388 - Atti- paració per a la reutilització, amb els electrònics es recicla (tractament fi- tudes of Europeans towards waste manage- processos d’esborrat de dades, registre nalista) massa aviat tot hi que hi hagi ment and resource efficiency, 2014.

18 50 · Primavera 2016 GUIA PRÀCTICA Eines per a un ús conscient i sostenible En el nostre dia a dia fem servir molts productes i serveis que ens permeten comunicar-nos, intercanviar informació, establir sinèrgies laborals, compartir moments… la major part de vegades a través d’Internet. I tot allò que compartim, enviem, consultem o descarreguem s’enregistra i permet definir un perfil de cadas- cun de nosaltres, moltes vegades a l’abast d’interessos privats. A més, tot això té un clar impacte, no no- més a nivell social sinó també a nivell ambiental. Però, què podem fer nosaltres per controlar més la nostra identitat digital? Com podem reduir el nostre impacte ambiental quan naveguem? Com podem reduir els residus electrònics derivats del l’afany per estar hiperconnectats? A continuació es plantegen algunes ei- nes que ens han de permetre connectar-nos sense deixar d’empoderar-nos.

OPCIONS DE PRODUCTES I SERVEIS VERS UNA CONNEXIÓ TRANSFORMADORA Estar fora del mainstream, el que tot- familiars que facin el canvi, que apos- models. A continuació es plantegen hom fa servir, és incòmode. Ens po- tin pel nou model. Però no sempre algunes op­cions transformadores per- dem sentir sols i haver de convèncer és fàcil. Els canvis sempre són trau- què Internet no perdi el seu potencial als nostres amics, companys de feina i màtics però permeten transformar procomú de partida.

Categoria Productes d’ús Opcions transformadores que responen al plantejament originari d’Internet majoritari (en el com a bé comú i que no vulneren la privacitat mainstream) Correu electrònic Outlook Thunderbird. Client de correu electrònic de codi obert distribuït per la Fundació Mozilla i (programa-‘cartes’) Gmail (Google) procedent del projecte Mozilla. Inbox (Google) Mailpile. Client de «correu web» amb funcions de xifrat i emmagatzematge de dades fàcils PostBox d’utilitzar. Apple Mail Tutanota. Client de «correu web» de codi obert que se centra en la privacitat. Yahoo Mail Correu electrònic MSN (Microsoft) Enigmail. Extensió de seguretat per a Mozilla Thunderbird i Seamonkey. Permet redactar i (servei-‘carter’) Gmail (Google) rebre missatges de correu electronic signats o encriptats amb l’estandard OpenPGP. Outlook GnuPG. Eina d’encriptació i signatures digitals que substitueix el sistema PGP (Pretty Good Privacy) amb l’avantatge de ser programari lliure amb llicencia GPL. Hotmail MailPile. Projecte de «correu web» que permet triar entre fer servir l’ordinador propi com Yahoo a servidor, per poder controlar les dades i la privacitat propies, o be executar Mailpile en un ordinador al nuvol. RiseUp. Projecte per crear alternatives democratiques i practicar l’autodeterminació mitjancant la promoció de mitjans de comunicació segurs.

Votacions Doodle Dudle. Generador de votacions que millora la privacitat. L’acces i l’edició estan mes ben controlats i les votacions s’eliminen automaticament si no s’hi accedeix durant mes de tres mesos.

Navegació web La navegació web es la HTTPS Everywhere. Protocol per a una navegació segura que evita les punxades porta d’entrada per a informatiques i les intercepcions (man-in-the-middle). l’intercanvi d’un gran Do not Track. Politica que permet als usuaris donar-se de baixa voluntariament del volum d’informació seguiment de llocs web que visiten, com ara serveis d’analitiques, xarxes de publicitat i en linia. L’opció de plataformes socials. navegació privada Privacy Badger. Complement del navegador que evita que els anunciants i altres http:// (private browsing) no garanteix que la rastrejadors segueixin secretament que visita l’usuari i quines pagines web mira. nostra sessió deixi de Tor. Xarxa oberta basada en programari lliure que ajuda l’usuari a mantenir la seva ser rastrejada. privacitat evitant analisis de transit.

19 50 · Primavera 2016 GUIA PRÀCTICA

Navegador Internet Explorer Firefox. Navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. Chrome (Google) Chromium. Projecte de navegador de codi obert de web del que Google Chrome obté el Safari (Apple) seu codi de font.

Cercador Google DuckDuckGo. Cercador que assegura la privacitat de l’usuari que cerca evitant els resultats de cerca personalitzats. Bing (Microsoft) Ixquick. Potent cercador que no compila ni comparteix cap informació personal i ofereix Yahoo! una Guia Telefonica Internacional i acces a 18 milions d’hores de video amb el seu cercador Aol de videos. Ask Starpage. Cercador anonim que no registra l’adreca IP de l’usuari ni en rastreja les cerques. Guardonat amb el Segell Europeu de Privacitat.

Allotjament Amazon Nodo50. Proveïdor de serveis d’Internet sense ànim de lucre que s’autodefineix com a

Consum conscient d'Internet conscient Consum projecte autònom de contrainformació telemàtica orientat als moviments socials. Google AppEngine Pangea. Proveïdor de serveis d’Internet dirigit a les associacions, ONGs, persones i Rackspace col·lectius sense ànim de lucre que treballen per al canvi, la justícia social, l’educació, la pau, el medi ambient, el desenvolupament i la cooperació.

Emmagatzematge Google Drive Dropbox SecureDrop. Plataforma de programari de codi obert per a la comunicació segura entre periodistes i fonts d’informació (informants). al núvol iCloud SpiderOak. Permet emmagatzemar, sincronitzar, compartir i accedir privadament a les propies dades des de qualsevol lloc, a partir d’un entorn «coneixement zero». Tresorit. Emmagatzematge d’objectes digitals de valor, accessible des de qualsevol lloc i compartible de manera segura. Altres: OwnCloud, Seafile, Syncthing...

Localitzadors, Google Maps Openstreetmap. Projecte col·laboratiu per crear mapes lliures i editables. rutes

Xarxes socials Facebook Diaspora. Sorgeix el 2010 com a alternativa a Facebook. Ofereix la primera xarxa social gestionada per la comunitat, distribuida, descentralitzada i respectuosa amb la privacitat, Twitter que permet als usuaris tenir el control de les seves dades. Tuenti N-1. Es un «dispositiu tecnopolitic» sense anim de lucre que promou l’us d’eines lliures, MySpace desenvolupades i autogestionades amb una etica horitzontal. Altres: Friendica, GNUSocial (quitter.se).

Analítiques Google Analytics Piwik. Plataforma analítica open source, que assegura la privacitat dels usuaris, 100% de webs propietaris de les seves dades.

Missatgeria Line Chatsecure. Client de xat encriptat lliure i de codi obert per a iPhone i Android que admet instantània Hangouts (Google) encriptació «off-the-record» (OTR) per XMPP. WhatsApp (ara ja Cryptocat. Aplicació de codi obert, de programari gratuit i accessible que ofereix un xat assegura la privacitat encriptat en el navegador o en el mobil. end to end, però Telegram. Servei de missatgeria multiplataforma amb clients de codi obert que permet encara no de tota la intercanviar missatges, fotos, videos i documents encriptats i autodestruibles. informació). TextSecure. Encripta els missatges de text i de xat amb connexió sense fil i al telefon. Facebook Messenger

Audio/Vídeo/VOIP Skype (Microsoft) Jitsi. Aplicació multiplataforma de veu (VoIP), videoconferencies i missatgeria instantania lliure i de codi obert per a Windows, Linux i Mac OS X amb llicencia GPL. Admet diversos Hangouts (Google) protocols populars de missatgeria instantania i telefonia i també permet compartir VOIPBuster l’escriptori. Redphone. Es una aplicació de codi obert amb llicencia GPL que ofereix trucades amb encriptacio d’extrem a extrem per a usuaris que la tinguin instal·lada per garantir que ningu mes pugui escoltar les seves converses. Tox. Programa que permet realitzar videoconferencies, trucades i missatgeria de text prioritzant la privacitat i sense cap cost afegit ni continguts publicitaris. Altres: Jabber, FirefoxHello...

Font: Elaboració pròpia a partir de Anonimitza’t. Manual de defensa electrònica, fullet editat en el marc de l’exposició Big Bang Data del CCCB; així com d'altres informacions trobades a la xarxa i consultades a experts. En alternativeTo.net es poden consultar recomanacions de crowdsourced software.

20 50 · Primavera 2016 Recomanacions per a un ús intel.ligent de l'smartphone Més enllà de poder accedir a productes i serveis alternatius que ens permetin comunicar-nos i treballar com fins ara però assegurant la nostra privacitat i seguretat de les transaccions i informacions que intercanviem; molts de nosaltres ja tenim un ordinador, un portàtil o un smartphone. Per tant, un primer pas és millorar la funcio- nalitat al llarg del seu ús i poder allargar la seva vida útil. Ens centrarem, però, en el cas del mòbil, un dispositiu totalment incorporat en el nostre dia a dia. 22. Més privacitat 11. Tria conscient La mandra i manca de sentit comú posen en risc Abans de comprar, pensem què necessitem la nostra privacitat • Cal valorar la mida del dispositiu. Necessitem que Quan tenim pressa, el mòbil en una mà i en l’altra el carro de la com- sigui tan gran? Ens resulta còmode? pra o els nostres fills que ens reclamen, però necessitem aquella apli- • Pensem en la durada de la bateria. És una especifi- cació o llegir aquella notícia o contactar amb aquella persona; som cació tècnica més (capacitat en mil·liampers, mA) a capaços de dir-li que sí a tot! Vols perdre la teva privacitat i que et posi tenir en compte. Per exemple, un telèfon de 4 polça- publicitat segons els teus correus personals? La resposta és: Sí, vull!. des amb 1.500 mA segurament tingui més autonomia Cada dia diem que sí a moltes d’aquestes demandes; però, i si baixem que un de 5 polçades amb 2.300 mA, ja que un cop la el ritme i abans de respodre que sí pensem i valorem les opcions que pantalla està encesa, és un dels elements que consu- tenim? Potser al final la resposta segueix essent afirmativa, però al- meix més energia. menys ho haurem valorat de manera conscient. Per començar: • Comprem el mòbil que necessitem i no un altre pot- ser millor però que no aprofitarem al 100%. Per fer • Cal llegir tots els missatges sobre seguretat i privacitat en el mo- servir WhatsApp i Facebook, no cal gaire cosa. ment d’instal·lar una aplicació. • Si ens agraden les fotos, ens hem de fixar en la quali- • En alguns casos, configurar la privacitat és tot un repte. És el cas tat de les lents i el sensor quan llegim les especifica- de Windows 10, molt agressiu amb la privacitat dels usuaris. No ens cions tècniques, més que en els megapíxels. hem de deixar intimidar. Si finalment no ens convenç l’opció final, • Assegurem-nos que l’espai d’emmagatzemmatge és cal buscar una altra. suficient. Avui dia aquest ha de ser, mínim, de 16 Gb • En el cas d’emmagatzematge en el núvol, no hi guardem informació (per desar aplicacions i fotos). sensible (mai contrassenyes o números de targetes de crèdit, per • Valorem la versió del sistema operatiu i el suport exemple). En cas de fer-ho, fem servir xifratge propi (aplicatius com per part del fabricant: Google i Apple donen suport TextSecure, Wickr, Telegrama, Gliph, Surespot) i no confiar només en i actualitzacions del sistema operatiu pels seus dis- el xifratge de la companyia. positius (Nexus i iPhone, respectivament). La majoria • Evitem donar accés a la ubicació física excepte per a aquelles apli- dels altres fabricants no actualitzen el sistema ope- cacions que realment ho requereixin (com ara la navegació en ruta). ratiu dels terminals. • Fem servir el sentit comú (aquest consell és universal però és dels • No comprem el mòbil a través de l’operador, a la llar- més importants). Per exemple, si un joc del mòbil ens demana acce- ga sortirà més car, ja que alguns busquen permanèn- dir a la llista de contactes o al registre de trucades, preguntem-nos si cies ocultes. això és coherent amb el tipus d’aplicació. Si no ho és, encara que ens resulti incòmode, no hem d’instal·lar-nos finalment aquella aplicació. Trencant mites: consumeix més energia treballar amb programari local o al núvol? Office en el nostre PC versus GoogleDocs En aquest cas els avantatges del núvol no tenen res a veure amb eficiència energètica. Hem de tenir en compte que les aplicacions al núvol consumeixen doblement: la part del software que s’executa al servidor i l’ordinador, així com el navegador web que s’executa a casa de l’usuari. Per tant, treballar al núvol, per definició, no consumeix menys, però tampoc podríem dir que més ja que el fet de treballar en línia amb altres persones sí que aconsegueix processos més eficients i evita enviaments constants d’arxius.

21 50 · Primavera 2016 GUIA PRÀCTICA

3.3. Menys consum de dades i... d’energia 4.4. Més durabilitat Reduir la nostra factura energètica depèn també Volem que el mòbil ens duri més de 2 anys? de nosaltres • Cal mantenir el mòbil en bones condicions ambien- • Actualitzar les aplicacions amb el wifi ens permetrà estalvi- tals, evitant temperatures i humitats massa elevades, ar el nostre consum de megabites (Mb). L'streaming de vídeo el contacte amb l’aigua, i l’exposició directa al sol. té un elevat consum i amb la funció auto-play (els vídeos es • Protegim el mòbil amb una funda per evitar possi- posen en marxa només passar per sobre) s’engeguen sense bles trencaments i el deteriorament de la pantalla. que volguem i això consumeix molt. En la configuració d’apli- • Assequem-lo ràpidament en el cas que es mulli i no catius com Twitter, Facebook o Instagram es pot configurar el tornem a fer servir fins que hagin passat 24 hores. perquè els vídeos només s’engeguin quan tenim wifi. • Quan el mòbil comenci a perdre prestacions, canviem • Si configurem les pujades d’arxius automàtiques perquè les peces que siguin substituïbles. Bàsicament es

Consum conscient d'Internet conscient Consum només passi quan es compta amb connexió wifi, ens estal- tracta de la bateria, ja que hi ha pocs mòbils modulars. viarem moltes megues. • De tant en tant, reinstal·lar el software de fàbrica • Amb l’activació de l’opció ‘Restringir dades de referència’, pot ajudar a allargar la vida útil del mòbil. si una aplicació consumeix moltes dades ‘en segon terme’ • Cal carregar correctament el mòbil (sempre fins al evitarem utilitzar la xarxa mòbil per descarregar actualitza- 100%), tal com hem insistit en el consell anterior. cions d’estat. Per exemple, quin sentit té actualitzar Twitter • Evitem possibles pèrdues del dispositiu amb la des- constantment sense que el consultem? càrrega d’aplicactius de cerca com Lookout o Whe- • Cal esborrar els correus electrònics que no necessitem res my Droid, entre d’altres. així com comprimir els documents adjunts. Ocupen espai i aquest espai consumeix energia i té emissions. I millor enca- ra, enviem enllaços enlloc d’arxius ja que ocupen menys i qui els rep té l’opció d’obrir-los o no. • Quan fem una cerca hem d’intentar fer servir paraules clau 5.5. Reciclatge final tan precises com puguem i guardar les adreces habituals a I ara que ja no volem aquest mòbil la carpeta de favorits. o que ja no funciona, què fem? • La càrrega del mòbil ha de ser del 100%. No cal esperar a que es descarregui del tot per a recarregar-lo; però sí permetre A Catalunya i a Espanya comptem amb recursos (orga- que es carregui del tot. nitzacions, empreses, iniciatives...) que faciliten la reu- • Amb la precàrrega de continguts amb wifi, com per exemple tilització d’aparells (ordinadors i mòbils), diferenciant música o vídeo de streaming en Spotify i YouTube; reduïm el quines es dediquen a la recollida (hi podem portar el consum de dades i podem gaudir igualment d’aquests con- nostre aparell) i a la distribució (hi podem anar a buscar tinguts en el moment que no tinguem connexió. aparells), o a totes dues coses. El Programa UPC Reuti- • Per consultar Facebook existeixen alternatives a l’aplicació litza facilita un llistat d’entitats i programes de reutilit- oficial, com Tinfoil, Metal, Toffed i Hermit, que consumeixen zació TIC: https://reutilitza.upc.edu/recursos-i-enllacos/ molt menys. links-daltres-entitats.

22 50 · Primavera 2016 Tendències obertes, equitatives i sostenibles Alguna cosa està canviant: un mòbil modular que dura més de 2 anys, accés a Internet gratuït i per a tothom, operadores mòbils ètiques, una nova tecnologia que ens pot retornar el poder de les nostres dades, etc. No tot són denúncies, males notícies i pitjors perspectives. S’està reaccionant i donant opcions més enllà d’aplicacions, navegadors, clients de correu electrònic, serveis d’emmagatzematge al núvol, xarxes so- cials, etc. S’està plantejant un canvi de model que permeti impulsar i recuperar un altre en el qual Internet sigui gestionat i liderat per les persones per a un benefici comú, i no per les corporacions i governs amb interessos privats.

MÒBILS MODULARS, MÉS JUSTOS I SOSTENIBLES: EL CAS DEL FAIRPHONE UNA OPERADORA Tot i que ja es compta amb opcions com Wipro, un mòbil d’una empresa tecnolò- DE TELEFONIA I INTERNET gica hindú que ha superat a d’altres marques segons la Rànquing Verd d’electrònics ÈTICA de Greenpeace; o bé el Blackphone, que bloqueja el rastreig extern; i fins i tot el Eticom/Som Connexió es tracta d’una projecte ARA de Google (modular, entre d’altres coses); el Fairphone 2 (el primer cooperativa sense ànim de lucre que model del qual, el Fairphone, es va llançar al mercat a finals del 2013) és ara mateix des de l’any 2014 ofereix serveis de te­ l’únic smartphone modular comercialitzat que cerca objectius no només econò- lefonia i accés a Internet a persones mics, sinó sobretot socials i ambientals. amb un model col·lectiu i democràtic. Després de conèixer detalls del recent informe d’Amnistia i d’Afrewatch, This Proporciona telefonia mòbil en forma is what we die for, sobre els abusos als drets humans en la República Democràtica de compra col·lectiva a l’operador mòbil del Congo lligats a l’extracció de coltan, un dels metalls emprats en la fabricació de virtual MasMovil que utilitza la xarxa bateries de mòbils (entre d’altres usos), comptar amb una opció com el Fairphone de l’operador Orange. Col·labora i com- 2 esdevé més que una bona notícia. parteix valor amb guifi.net i actualment està en proves el servei de telefonia i In- DONAR CONNEXIÓ A INTERNET, ternet fixe (ADSL, fibra) a través de com- A TOTHOM I A TOTES LES COSES pra col·lectiva amb Vodafone. D’una banda, guifi.net consisteix en una xarxa de telecomunicacions comuni­ tària; una xarxa ciutadana, lliure, oberta i neutral, que es vertebra a partir d’un UNA NOVA TECNOLOGIA acord d’interconnexió en el que cada participant en connectar-se incrementa la MÉS TRANSPARENT xarxa i n’obté connectivitat. Ho fa combinant connexions inalàmbriques amb d’altres amb fibra òptica, amb uns 30.000 nodes (punts de connexió) operatius I SEGURA ubicats a Catalunya i al País Valencià, tot i que estan arribant a altres indrets del Blockchain és una tecnologia que ofe- món. Va néixer a Osona amb l’objectiu de donar connexió a aquells indrets on la reix veracitat i transparència, accele- xarxa d’Internet no arribava. Actualment, però, es tracta de la xarxa lliure més rant les transaccions dels negocis. Es va extensa de tot el món. Segons estadístiques de Measurement-Lab, guifi.net està crear fa anys com a ingredient clau de classificat en primer lloc a Espanya tant en velocitat de pujada com en latència Bitcoin, la moneda digital, però s’ha vist mitjana, i tercer en velocitat de descàrrega. que es pot anar més enllà, ja que el seu D’altra banda, i més lligat a l’Internet of things, és a dir, la connexió a Internet sistema redueix dràsticament els cos­ de les nostres coses, la iniciativa The things network permet connectar qualsevol tos i complexitat i incrementa la segu­ aparell o sensor propi a baix cost sense necessitat de wifi o 3G, a través de la nova retat i fiabilitat de l’enviament de qual­ tecnologia LoraWAN™. Els impulsors proposen aquest repte: ‘Imagine a global sevol altre tipus de fitxer o transacció. internet, for connected devices, free, sustainable for everyone, by everyone’. És a Es tracta d’un sistema operatiu per a dir, una xarxa que dóna cobertura a tota una ciutat amb una tecnologia diferent les interaccions, una xarxa peer-to-peer i que permet muntar una altra xarxa de sensors per controlar allò que es vulgui. de distribució de ‘paquets’, encara per Ciutadans empoderats controlant la seva pròpia ciutat: una veritable smart city. consolidar però amb un gran potencial.

23 50 · Primavera 2016 El poder dels costums Consumar més = viure Erotisme, millor? consum i anticonceptius

TONI LODEIRO i VERÓNICA RAMILO

Fem aquí una mirada des del consum conscient cap a la sexualitat. El primer cop d'ull ens fa topar amb l'omnipresent "sexualització" d'imatges públiques de tota mena, que per una banda potencia tot un sector de consumisme, i per una altra limita i condiciona les nostres vivències eròtiques. En aquest article propo- sem fer més cas del nostre cos que de tots aquests missatges, i també explorem opcions interessants, tant en pràctiques com en productes, per quan volem evitar que el sexe derivi en procreació.

ERÒTIC CONSUMISME... I CONSUMISME ERÒTIC “No sólo de pan vive el hombre”, ni la dona, és cia de la sexualitat perquè no compleixen “la Hi ha persones clar. El sexe mou muntanyes, i la societat de norma” que diu que com més relacions, més consum ho aprofita per moure milions. Indi- orgasmes, més joguines eròtiques... més mo­ insatisfetes rectament, perquè les empreses saben que no dern/a ets i més feliç seràs. Això genera molta amb la seva hi ha com “sexualitzar” un anunci, una sèrie, pressió, un temor de sentir-te raret, reprimit o vivència de una pel·lícula... per multiplicar l’atenció que “convencional”, si no compleixes aquesta nor- la sexualitat atreu. I també directament, ja que la “indús- ma o expectatives. tria del sexe” promou, com qualsevol altra, el Des d’Opcions per descomptat que no farem perquè no consumisme dels seus béns i serveis (des del valoracions sobre si és bo o dolent compor­ compleixen porno fins a la prostitució, passant per cursos, tar-nos de manera molt promíscua o ascèti­ “la norma” teràpies... i els mil i un objectes que es venen als ca. Segurament una cosa i la contrària poden sex-shops). ser positives o tot el contrari depenent de la orientada Venint com venim de viure durant segles persona, del seu moment vital... La proposta, al coit, a sota una moral castradora –i no només en el com en qualsevol aspecte de la vida, passa per l’orgasme sentit sexual–, és innegable que aquesta “se­ escoltar-nos i saber què necessitem realment, xua­lització” té molt de refrescant i allibera­ intentant ser conscients de les pressions exter- i a la quantitat dora. Però, alhora, i tal com expressa magis- nes i filtrant-les, tant si vénen d’un bisbe dels tralment Pedro Guerra a la cançó Sexo, també d’abans com si ens arriben en un anunci ple de arriba carregada d’efectes secundaris. “cossos danone”. I és que aquest consumisme està orientat I és que el que em sembla fonamental és que en un sentit coito– i orgasmocèntric. Maximit- ens sentim a gust amb el nostre cos i la nostra za la teva erecció, Augmentarà la teva capacitat sexualitat, perquè són peces importants per al per aconseguir orgasmes, etc. Són reclams que nostre benestar. Una amiga meva em deia que el ens indueixen a sentir que “hem de” (obligació) seu consum de xocolata augmentava molt quan equiparar el sexe amb la penetració o amb arri- “lo altre” no xutava. I concloïa bromejant que bar “al clímax”. En paraules del sexòleg Samuel no pot ser, perquè el cacau, encara que sigui de Díez: La publicitat de joguines sexuals gira en- comerç just, ve de molt lluny. El cas és que amb torn de l’excitació com a estat, els genitals com les nostres insatisfaccions no només augmenta a àrea, la penetració com a pràctica i, per sobre el consum de xocolata, sinó també les vendes de de tot, l’orgasme com a meta. En aquest context, productes per aprimar, les cirurgies estètiques, no és estrany que de vegades puguem trobar els trastorns alimentaris o el consum d’ansiolí- paral·lelismes entre les ànsies de consumir que tics i antidepressius. Res més lluny de la meva ens genera la publicitat i algunes de les nostres intenció que atribuir l’origen d’aquests mals ànsies de consumar. únicament a les insatisfaccions eròtiques, però Les conseqüències són que, cada cop més, no tinc cap dubte que una educació sexual mi- hi ha persones insatisfetes amb la seva vivèn­ llor, que ens ajudi a una major acceptació i gau-

24 50 · Primavera 2016 Principal matèria primera: el làtex El làtex és una emulsió lletosa que s’utilitza per, entre altres coses, produir cautxú, que s’usa en la producció de neumàtics, productes impermea- bles, adhesius... Pot ser d’origen natural o sin- tètic (derivat del petroli). La immensa majoria dels preservatius que hi ha al mercat són de làtex natural. Es pot obtenir de la saba de diver- ses plantes, però la major part del que s’usa in- dustrialment s’extreu de l’escorça d’un arbre, la siringa (Hevea brasiliensis), que es conrea prin- cipalment al Sud-est asiàtic. L’al·lèrgia o intolerància al làtex d’algunes persones ha impulsat la fabricació de profi- làctics a partir d’altres materials, tots derivats d’hidrocarburs. El més habitual és el poliuretà, i d’altres són el poliestirè o el vitril. Hem llegit que el poliuretà té algun avantatge “tècnic” so- di dels nostres cossos i de la nostra sexualitat, bre el làtex, perquè condueix més bé la calor i és, segur, part de la solució i no del problema. els condons poden ser més prims i resistents. En tot cas, sovint volem evitar que la pràc­ tica del sexe derivi en procreació, ja sigui per Additius Els preservatius solen contenir addi- ­raons personals, familiars o demogràfiques. tius amb funcions lubrificants, estabilitzants, Aquí entren en escena els mètodes anticon­ antioxidants, etc.1 Són d’origen sintètic, i n’hi ceptius. A continuació proposem opcions de ha algun de controvertit. consum conscient de preservatius, i pràcti­ Per exemple els parabens, conservants molt ques “naturals” per evitar l’embaràs. sospitosos d’alterar el sistema hormonal.2 Avui Recordem abans de començar que cap mè­ tode anticonceptiu garanteix el 100% d’eficà­ cia, i també que cap mètode anticonceptiu val per a tothom; depèn del nostre tipus de relaci- SEXO ons, del nostre cos, etc. Fragment de la cançó de Pedro Guerra. Es pot llegir i escoltar sencera a YouTube. EIXAMPLAR EL PLAER: PRÀCTIQUES “ACONCEPTIVES” Estás enfermo En línia amb la crítica al coitocentrisme, se’ns si piensas todo el día en el sexo, fa suggerent compartir la idea de mètodes acon- no es nada bueno, no, no, ceptius. Es tracta de pràctiques que exclouen estar hablando siempre de sexo. la penetració vaginal, i per tant la possibilitat Pero hay una mujer desnuda d’embaràs, i persegueixen el plaer estimulant en cada tarro de yogur, diferents parts del cos. Massatges, petons, ca- el cuerpo que jamás soñaste rícies, contacte entre els cossos, bondage o lli- en las hojillas de afeitar, gaments… Tot el que se’ns acudeixi! Activar la en la pasta de dientes, imaginació i la creativitat ens ajudarà a no cau- y a la hora de cenar re en la tan temuda rutina. esa mujer blanca y desnuda Aquests jocs eròtics ens permeten explorar que se ofrece y que se da. desitjos, descobrir noves sensacions i obrir el ventall de possibilitats per proporcionar i ob- [..] tenir gaudi. Com a mètode anticonceptiu, són Pero hay una mujer desnuda gratuïts i no produeixen efectes indesitjats. que te trepa por la piel, los pechos que jamás soñaste EL QUÈ, COM I ON DELS CONDONS flotando en el café, en el coche, en el asiento Usar preservatiu és una de les mesures més delantero, está otra vez eficaces per evitar que el coit provoqui un em- esa mujer blanca y desnuda baràs (i infeccions de transmissió genital). Po- que te vuelve del revés. dem considerar diversos paràmetres per trobar opcions de consum conscient.

25 50 · Primavera 2016 Marques de preservatius amb algun aspecte interessant Fair Squared RFSU Pasante Billy Boy Glyde Làtex de  plantacions  sostenibles Comerç Just  Fabricats a Europa    (Alemanya) (Regne Unit) (Alemanya) Sense parabens      Té models sense caseïna   

Altres Vegeu el text. L’empresa neix També fa un model sense lubrificant. en un marc interessant, Es poden comprar bosses de 100 l’Associació Sueca unitats. per l’Educació Marca distribuïda per BioBio Sexual. (informació útil per a botigues). rfsu.se/es/Espanol També es ven a la xarxa, per exemple a olokuti.com

Comentem que les marques més esteses pertanyen a grans multinacionals, com és d'esperar. En concret Durex pertany a Reckitt Benckiser (Clearasil, Strepsils, Finish, Calgon, Woolite, AirWick, Cillit Bang, Veet, Harpic...), i Control a Artsana (Chicco, Boppy, neoBaby, Pic, Lycia). diverses marques anuncien a l’etiqueta que els Conservació i residu El làtex natural s’oxida en Hi ha condons no contenen parabens... però sí que presència d’aigua, llum i escalfor, de manera poden contenir altres compostos tòxics, com el que convé guardar els condons en un lloc fresc, iniciatives propilenglicol o la cera de parafina (DEA). sec i fosc. que Un altre additiu problemàtic que hi ha a Els preservatius de làtex natural només són obtenen molts condons són les nitrosamines, una fa- “relativament biodegradables”, perquè el làtex mília de substàncies c ancerígenes que també ha estat vulcanitzat (mitjançant calor, per tal el làtex hi ha en alguns aliments –sobretot a carns i d’endurir-lo) i pels additius sintètics que conte- de manera peixos processats o fumats–,3 al fum del tabac nen. És per això que es degraden lentament. Els sostenible o a l’aire urbà. La seva funció és fer el produc- condons de materials alternatius derivats del te més elàstic. Hem consultat alguns estudis petroli no són biodegradables. i amb cien­tífics però no hem trobat cap conclusió Per tot això, el més adequat és llençar els beneficis àmpliament acceptada sobre el grau de mi- condons a la fracció rebuig de les escombrari- socials gració de nitrosamines que es pugui donar es. Sobretot, no els llencem al vàter! fent servir preservatius, ni sobre la seva peri- llositat. També és freqüent que hi hagi caseïna, una ALTERNATIVES INTERESSANTS proteïna làctica. Aquesta dada és interessant EN LA PRODUCCIÓ per a qui opti per no consumir productes d’ori- Les plantacions de siringa, com les d’altres cul- gen animal. Hi ha unes quantes marques de tius amb fi industrial (palma, coco, etc.), se so- condons “vegans” (vegeu la taula). len explotar sota la concepció extractivista de 1. A tinyurl.com/fabrica- cioCondons hi podem Com que actualment no és obligatori po- la natura que aviven les empreses petrolieres, veure el procés de sar la composició completa a l’envàs dels pre- fusteres, hidroelèctriques, etc. Tanmateix, hi fabricació. servatius, no podem descartar la presència ha iniciatives que obtenen el làtex de manera 2. Comissió Euro- pea: State of the d’aquests additius, llevat que el fabricant ho sostenible i amb beneficis socials. art assessment­ of indiqui expressament. És el cas dels preservatius Natex, produïts endocrine disrupters, per una empresa brasilera gestionada per una desembre 2011. 3. L’OMS va informar que Lloc de fabricació Fa anys que va començar fundació pública i de la qual es beneficien 700 aquests aliments són el procés de deslocalització cap al Sud-est famílies siringueiras, que s’organitzen en coo- cancerígens la tardor asiàtic, avui pràcticament generalitzat; Con- peratives i gestionen de manera sostenible el passada. trol va tancar la seva última fàbrica a l’Estat el làtex d’arbres silvestres de la zona. La fàbrica, 4. Més informació a preservativosnatex. 2013. A la taula hi tenim algunes excepcions. a l’Amazònia i amb 200 treballadors majoritàri- com.br.

26 50 · Primavera 2016 ament de la regió, produeix anualment més de infèrtils de la dona, ja sigui per evitar o per faci- 100 milions de condons. Però de moment no es litar l’embaràs. Per basar-nos-hi com a mètode venen al nostre país.4 anticonceptiu, és molt important la precaució: Sí que s’hi venen els de la marca alemanya Fair Squared, l’única a Europa que fabrica con- • Abans d’usar-los és necessària una bona dons elaborats amb làtex procedent de planta- formació, preferiblement a través d’un curs cions sostenibles i explotades sota els criteris o instrucció personalitzada. I fan falta disci- del comerç just, en col·laboració amb l’orga- plina i constància (preferiblement per part nització internacional Fair Rubber, en la qual de tots dos membres de la parella) per fer un actualment participen quatre proveïdors de la seguiment exhaustiu del cicle menstrual. zona índica. A tinyurl.com/FairRubber-exits • Cal tenir present que el cicle pot sofrir altera­ podem conèixer millores comunitàries i indi- cions, per exemple per estrès, imprevistos... viduals (en electricitat, aigua potable, educa- • És necessari usar altres mètodes anticon­ ció...) que s’han aconseguit gràcies a les condi- ceptius els “dies risc” del cicle (uns onze dies cions de venda del làtex que possibilita el fet de per cicle). treballar amb Fair Rubber. • La variant més eficaç és la combinació de L’empresa també fa condons “vegans”, sense tots tres paràmetres (mètode sintotèrmic). caseïna. Durant la nostra recerca hem trobat a la xarxa força informacions antiquades sobre No hem de confondre aquests mètodes amb aquesta marca, com que fabrica las marques la simple “marxa enrera” o coitus interruptus. Lümmen Tuten i French Letter (que actualment En aquest cas, l’eficàcia ve minvada per una no existeixen com a tals), que experimenta amb banda per l’existència del líquid pre-seminal, animals (ho feia quan la UE li obligava) i que que, encara que pocs, conté espermatozous, i promou cuines solars a les plantacions i està per una altra perquè assegurar que es practica-

certificada com a empresa “neutra en CO2” (tot i rà rigorosament no sempre és fàcil. que sí que compensa emissions plantant arbres Dit tot això: els mètòdes basats en l’observa- a Alemanya). fairsquared.info ció de la fertilitat són barats, autogestionaris i no tenen efectes secundaris. “A PÈL” UNS QUANTS DIES AL MES No protegeixen en absolut davant d’infecci­ Hi ha mètodes que observen diferents parà- ons de transmissió genital, per a la majoria de metres (el calendari, la temperatura i el moc les quals el preservatiu és el mitjà que aporta cervical) per determinar els períodes fèrtils i una protecció més alta (que no absoluta). 

RECURSOS

CONDONS “A GRANEL” SOBRE ANTICONCEPCIÓ La majoria de marques oferixen envasos de 144, o fins i tot de A PARTIR DEL PERÍODE FÈRTIL 500 o 1.000 preservatius, tot i que no és habitual trobar-ne a Moltes publicacions i centres que ensenyen les botigues. És qüestió de preguntar, si és que ens interessa aquest tipus de mètodes estan influïts per visi- aquest format. ons religioses o filosòfiques que no tenim perquè compartir, encara que decidim usar-los. Filtrar Condomcampus.com ven a granel (només en línia) i té les mar- què ens interessa i què no és cosa nostra. ques que hi ha a la taula (entre d’altres), cosa que la converteix en un recurs a tenir en compte. Per exemple, hi ha un llibre de caràcter religiós on s’explica molt bé el mètode sintotèrmic: Cómo LECTURES SOBRE SEXUALITAT NO COITOCÈNTRICA reconocer la fertilidad. El método sintotérmico, L’article De los beneficios del sexo, del sexòleg Samuel Díez i d’Ana Otte i altres (editorial Eiunsa 2008). També publicat al periòdic Diagonal, explica com el model de sexua- en trobarem una explicació resumida al llibre litat imperant, reduït a genitals i orgasmes, permet generar ne- Viatge al cicle menstrual, d’Anna Salvia Ribera goci a partir de tot el que se surt de la norma. El podeu trobar a (autoedició, 2012). tinyurl.com/DeLosBeneficiosDelSexo. Altres recursos: plannedparenthood.org/esp/ Antimanual de sexo (Temas de Hoy 2008) és un llibre amè de temas-de-salud/anticonceptivos, planificacion- Valérie Tasso que intenta desmuntar tòpics i obrir-nos a maneres familiarnatural.es, cosplan.com (centre i cursos menys habituals i més suggerents de mirar la sexualitat. Podeu a Pamplona), renafer.org (centre amb cursos a trobar-ne una ressenya i entrevistes amb l’autora a la Wikipèdia. Barcelona).

27 50 · Primavera 2016 Fes-te soci/sòcia de

Et facilitem un consum responsable

Energia | Finances i assegurances | Comunicació Salut, cultura i oci | Hàbitat | Mobilitat mesopcions.coop

[email protected] | 93 412 76 75

28 50 · Primavera 2016 El poder de les regles Les economies del joc transformadores davant del canvi polític Possibilitats i límits en marxa

ÁLVARO PORRO

L'Álvaro Porro, part fonamental del cor d'Opcions durant molts anys, entrevista el politòleg Joan Subirats. Amb 37 anys, els coneixements, trajectòria i compromís de l'Álvaro l'han portat a dirigir una àrea de desenvolupa- ment local de l'Ajuntament de Barcelona dedicada en bona part a promocionar les "altres economies". En Joan Subirats combina, als seus 64 anys, la seva àmplia experiència amb una mirada fresca, curiosa i innovadora. La conversa ens ajuda a veure ponts: entre generacions, entre moviments socials i polítics, entre l’acadèmia i el periodisme... Vols travessar-los amb nosaltres?

La relació entre canvis Si haguessis d’explicar a algú què fas a la vida, vis tecnològics, he mirat de no perdre el pas i personals, comunitaris i socials és una línia de què li explicaries? Què li diries que et motiva a situar-me en aquest terreny; perquè en el fons reflexió d’Opcions des de fer el que fas? és el que em manté en tensió, i m’agrada man- fa temps. Podeu trobar-ne Jo sóc universitari, ja fa quaranta-un anys que tenir-me en tensió. unes quantes lectures a tinyurl.com/consu- faig de professor universitari. Per a mi la uni- mo-consciente-y-cambio versitat ha sigut un lloc de creixement perso- Si jo t’hagués de posar un símbol, et posaria un i a tinyurl.com/politi- cas-y-comunidades. nal, d’aprenentatge constant, i al mateix temps pont. Et veig com una “persona pont”, que no dei- un lloc on anar posant en contrast el que jo sé xa de ser una missió a la vida... amb les estructures acadèmiques més conven- La idea està ben vista. Moltes vegades em cri- cionals. No he fet una “universitat alternativa”, den des de llocs que no pensava mai que em he fet les classes que tocava fer, però intentant cridessin, perquè els ajudi a fer connexió entre incorporar una perspectiva crítica. Això m’ha diferents perspectives. permès estar a la universitat i continuar fent de tafaner, tenir curiositat i manifestar-la per co- Ser pont, com tot, té avantatges i desavantatges: ses noves que emergeixen. no pots estar gaire a qualsevol dels dos costats Si una cosa Com que jo em vaig formar personalment, (perquè deixaries de ser pont), però alhora pots caracteritza acadèmicament i políticament a l’esquerra, veure què podria aprendre un costat de l’altre. Et la nova amb una mirada molt d’oposició, primer amb voldria demanar com creus que poden “contami- el franquisme i després amb el que ha anat ve- nar-se” els dos costats, en diversos casos en què política, és el nint, sempre he tingut una mirada com “a la veig que fas de pont.1 mantenir contra”, i això m’ha permès no quedar-me si­ Un primer pont seria el generacional. Lligant la tensió tuat en el que seria el manteniment de l’statu una mica amb el que deies abans, això de la nova dins/fora. quo o de l’establishment, sinó sempre intentant política que està passant ara ja ho has viscut mirar coses diferents. dues vegades a la teva vida. Sembla que estàs En l’anterior La barreja de curiositat, de sentit crític i de il·lusionat amb aquesta segona vegada. Què pot ocasió tota la buscar alternatives diferents del que passa és aprendre aquesta generació de l’altra? preocupació el que m’ha motivat i em continua motivant. Hi ha una cosa que és molt evident, a l’escenari Si apareixia un canvi dintre del que és la trans- actual, que és el no deixar-se “capturar” per era entrar, i formació social on no hi havia un eix dreta-es- la institució; si una cosa caracteritza la nova quedar-nos-hi querra, m’hi he volgut ficar; si apareixien can- política, és el mantenir la tensió dins/fora.

Joan Subirats és catedràtic de Ciència Política a clusió social, i també treballa en problemes d´in- 1. A l’entrevista es van tractar altres ponts: la Universitat Autònoma de Barcelona, i investi- novació democràtica i de societat civil. És autor o Catalunya-Espanya, gador i responsable del Programa de Doctorat de ha participat a diversos llibres, com Otra sociedad moviments socials- polítics, acadèmia- l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) ¿Otra política? (Icaria editorial 2011) o Repensar las periodisme. de la UAB. És especialista en temes de governança, políticas urbanas (Diputació de Barcelona 2012). gestió pública i anàlisi de polítiques públiques i ex-

29 50 · Primavera 2016 En l’anterior ocasió aquesta tensió no hi era, al i això ho està canviant tot, ho està trasbalsant revés: tota la preocupació era entrar, i quedar- tot. Qui no entengui això, no entén res. nos-hi. Hi havia la mirada que la transformació També és cert que hem d’incorporar el con- social passava per les institucions, era una lò- flicte en aquest nou món, en què les desigual- Seria gica molt “estatocèntrica”, molt de tradició “de tats, injustícies, etc. existeixen igual, només contradictori palacio de invierno”. que diferents de les que teníem, tenen formats que avui Ara la mirada és molt diferent, fruit de mol- diferents; i els vells esquemes no ens acaben de tes circumstàncies; dels aprenentatges, però servir. Hem de polititzar aquest nou escenari. continuéssim també del fet que el mateix paper de l’estat s’ha No podem ser presoners d’allò analògic, perquè pensant que resituat. Hi ha una nova mirada “nosaltres el món serà digital. l’economia hem de ser més forts”, on “nosaltres” vol dir: des del punt de vista comunitari, social i col· Entrant en la temàtica més concreta d’Op­cions, pública és lectiu. No ens hem de deixar perdre una imatge que du per subtítol consum i estils de vida trans- l’economia d’allò públic en la qual siguem protagonistes. formadors i s’hi parla d’economia social i soli- de l’estat. Un dels errors que vam cometre l’altra vegada dària, d’economies col·laboratives, comunità­ va ser deixar que la idea de públic es convertís ries, de tot aquest fenomen de formes diferents El concepte en sinònim d’institucional. de produir, consumir, satisfer necessitats, etc. d’economia Això pot tenir un perill, que és considerar Aquesta nova onada de politització, de nous sub- pública avui que les institucions són poc importants, i tam- jectes polítics, penses que aporta alguna cosa bé hem après que ho continuen sent. No pel fet respecte al consum, els estils de vida, l’economia seria de ser forts fora de les institucions no ens ha solidària? l’economia d’importar el que hi passi a dintre. Hem de ser Crec que totalment. A l’època d’aquesta foto col·lectiva, capaços d’innovar socialment col·lectivament de Novecento que tens aquí, la mirada se cen- cooperativa, però, al mateix temps, no ser ingenus i pensar trava molt en una idea d’economia en el sentit que les institucions no importen, com tampoc de propietat pública dels mitjans de produc- solidària pensar que el que facin les institucions acaba ció. I això era “LA” economia, l’economia a la sent allò determinant, perquè no és veritat. qual aspiràvem. La resta era una mica, sent Aquesta tensió és important. políticament incorrecte, “mariconades”, ele- Una altra diferència seria la mirada ideolò- ments que estaven bé per anar fent però “que gica. A l’època anterior, la meva ideologia era no acabaven de”. Si ens mirem Catalunya, la com “de calaixera”: totes les coses que jo ne- tradició anarco-sindicalista era considerada cessitava eren a la meva ideologia, i no neces- infantilisme, d’alguna manera, una reacció sitava anar a mirar enlloc més. Ara en canvi d’un moviment social i obrer poc madur i que segurament tinc una mirada més modular, no havia arribat a entendre les complexitats de com “d’Ikea”: de mobles que de vegades s’ajun- les contradiccions. I ara, en canvi, estem re­ ten, s’acosten, s’adapten a les circumstàncies... descobrint la significació que tenia un tipus Hi ha uns valors sòlids, però que no tenen una d’experiències que tenien un fortíssim com­ connotació “de dalt a baix”. Això dóna una mi- ponent comunitari, mutualista, de solidari­ rada molt més plural, permet dividir-te i tor- tat, de reciprocitat... Llegint La gran transfor- nar-te a ajuntar, pots tenir multipertinença... mació, de Polanyi, quan ell diu que hi ha una Són elements que es van aprenent. El debat so- confusió entre societat de mercat i economia de bre “dreta-esquerra”, “a dalt-a baix”... té els seus mercat, estic entenent que allà hi havia molts perills i problemes, però és cert que aprèn a no elements que eren precisament contradictoris quedar-se atrapat en aquestes lògiques. i que demostraven una maduresa molt supe- rior a la que havíem llegit anteriorment en re- I en aquest règim de móns modulars les persones lació a aquest moviment.2 I afortunadament, pont són clau, perquè ajuden a fer la modulació... diria, que ara hi ha aquesta recuperació. Per- Un altre pont: l’analògic-digital. què seria totalment contradictori que, amb Sí, aquest per mi també és molt important. l’evolució que tenim al món, ara continuéssim Jo vinc del món analògic, vaig fer la tesi amb pensant que l’economia pública és l’economia paper carbó, tippex i màquina d’escriure! I no de l’estat. El concepte d’economia pública se­ 2. La gran transforma- ció es va publicar t’estic parlant de la prehistòria, estic parlant de ria l’economia col·lectiva, cooperativa, soli­ el 1944. Parla de les l’any 80. dària... Allò que Polanyi posa de relleu quan convulsions socials i Hi ha una cosa molt senzilla que vaig apren- diu hi ha aquestes formes de resoldre els temes polítiques que hi van haver a Anglaterra dre fa cinc anys, en una estada a Nova York per de subsistència; una és el mercat, però n’hi ha amb la implantació de mirar-me aquest tema més a fons: que internet moltes altres. Doncs, treballem en aquesta l’economia de mercat, i de la gran transfor- no és un martell, sinó que és un altre país. Hi pluralitat, incorporem aquesta complexitat mació social que va ha gent que pensa que internet és un martell com un element. En canvi, la idea de duali- donar-se al món occi- dental. Karl Polanyi nou per continuar fent el mateix que feia però tat mercantil-estatal és reduir, simplificar la va ser un economista més àgilment; però no, internet és un altre país, complexitat. polític hongarès.

30 50 · Primavera 2016 I respecte a la dimensió digital, en això fet que tu mires el llibre i la font d’informació del consum i els estils de vida? que això genera per vendre després el profiling Crec que és central. Una de les coses de l’Álvaro Porro: “ha estat mirant aquests lli- més espectaculars és l’atac en profun- bres, va en Vueling a no sé on, fa això i allò... ditat que significa l’economia digital aquest és el profiling que busco”. En el fons, es- des del punt de vista de trencar la idea tan treballant en una utilització de la informa- de rivalitat, en la propietat. Si tu poses ció, però si mires el que estan fent des del punt l’accent en l’accés i en l’ús, i no en la de vista de llibres, és el típic exemple del que propietat, això és un atac en pro- hauria de fer l’esfera pública, un estat. Resulta funditat a la idea del capitalisme que els únics que estan fent una funció glo- que es basa precisament en la bal pública és una entitat que no és “sin áni- idea que si tu tens, jo no tinc, i la mo de lucro”, sinó “sinónimo de lucro”. Estan propietat és un element central. No fent una funció pública amb un ànim de lucre. tot és així, però hi ha molts elements de Com podríem replantejar el paper de lo públic l’economia que tu pots compartir i fer en un sentit en què el paper d’innovació pugui servir sense que s’esgotin ni es deterio- després generar un procés de redistribució? rin, sinó que al revés, es multipliquen; llavors, com ho fas, des del punt de I per últim: si haguessis de dir quines són les de- vista d’apropiació individual? Per- bilitats i fortaleses que veus al nou cicle polític, què això és contradictori amb la idea a la nova onada política...? mercantil d’apropiar-te d’aquest bé i Les fortaleses són la voluntat d’experimentar. I fer pagar per l’accés. La pròpia evo- les debilitats... les possibilitats d’experimentar! lució tecnològica està posant de re- Normalment oportunitats i riscos són la ma- lleu que on hi ha el guany, en tot cas, teixa moneda. és al circuit, no a la propietat. I això Està molt bé, volem experimentar, estem és brutal. I això sí que hauria de fer canviant la manera de fer, volem canviar-la... i repensar el paper de lo públic, això és un avantatge. Jo crec que aquesta és la és a dir, com la inversió pública gran fortalesa, la voluntat de dir “No ens creiem en la capacitat d’innovació po- que la democràcia sigui només votar cada qua- dria ser revertida socialment. tre anys i que hi hagi un recanvi en els partits”. La socialdemocràcia va treba- La gran força és descobrir que la democràcia llar amb la hipòtesi que no calia és revolucionària. Ser demòcrata és ser revo- Caricatura de Joan Subirats. plantejar-se el debat sobre el model lucionari, avui; no cal ser d’esquerres, simple- Carlos Velasco econòmic, sinó que el que calia era fer pa- ment ser demòcrata. És a dir: que hi hagi justí- gar impostos per després distribuir –partint de cia, que hi hagi igualtat i que el poble decideixi. la hipòtesi que no era canviable, aquest sistema. Per què fer un programa màxim més màxim? Però en canvi, si mirem els orígens de l’economia Amb això en tindries prou. Però, és clar, això no digital, molts dels avenços de l’economia digital és la democràcia que ens han venut. vénen a través d’una grandíssima inversió públi- Quina és la feblesa? Que els instruments La gran força ca: la inversió en anar a la lluna, que tenim per fer això no estan pensats per fer això. Estan pensats per regular, inspeccionar i és descobrir ...en internet... sancionar; que és el que feien les administra- que la en internet, el tema de l’exèrcit, etcètera. Hi cions al segle XIX. Però si tu has d’aconseguir democràcia és ha hagut aquesta inversió, i després s’ha do- que no hi hagi injustícia, que hi hagi igualtat... revolucionària. nat a l’àmbit privat perquè ho comercialit­ aquesta administració no serveix. zi i ho mercantilitzi. Per què no invertir en En el fons, per a aquesta estructura admi- Ser demòcrata avenços d’aquest tipus d’innovació, i que des- nistrativa és més important el procés que el és ser prés la mercantilització d’aquests avenços resultat. Si un càrrec demana comptes a la gent revolucionari, permeti una redistribució? La redistribució que depèn d’ell, li diran que han fet bé tot el que estaria plantejada en la capacitat d’aprofitar, havien de fer, perquè han passat el paper, han avui; d’apropiar-se dels recursos. Un exemple: qui posat el segell... El càrrec pensarà “Al final no no cal ser està fent en aquests moments l’escanejat de han fet res!” Però escolti, a mi m’han contractat d’esquerres, tota la producció mundial de llibres? Google. perquè això passi, no per a una altra cosa. Aquest Té 450 milions de llibres escanejats. I ho està és un problema greu, l’instrument amb el qual simplement fent, teòricament, en benefici públic. Té una es treballa no està pensat per fer això. Això és ser demòcrata sentència d’un tribunal dels Estats Units que fotudíssim, i s’ha tendit a externalitzar, conce- li deixa fer mentre ho faci “a fi de bé” i no ho dir, fer partenariat amb el tercer sector... perquè comercialitzi. Evidentment ells diuen que no com que hi ha tantes dificultats, acabes dient ho comercialitzaran, perquè en el fons la seva “Fes-ho tu, i jo ja et dono les subvencions i et font de negoci no és vendre’t el llibre, sinó el passo controls.” 

31 50 · Primavera 2016 opcions.org