El Papa Més Personal

Setmanari d’informació i de cultura religiosa 5 desembre 2010 Any XXXII ● Núm. 1.628 ● 2,30 euros «LLUM DEL MÓN», EL LLIBRE El missioner Jordi Mas, ENTREVISTA DE BENET XVI «in memoriam» Mons. Sebastià Talta- vull, bisbe auxiliar de Barcelona, en representa- ció del cardenal Martínez Sistach, que es trobava a El Papa més Roma, va presidir el dia 20 de novembre la missa exe- quial per Mn. Jordi Mas i Castells. La cerimònia es va celebrar a l’església personal parroquial de Sant Esteve de la Garriga. Mn. Jordi Mas nasqué a la Garriga l’any 1930 i durant 50 anys ha estat missioner a l’extrem nord del Ca- merun, on ha treballat incansablement per fer més digna la vida dels habitants de la regió, cons- truint pous i promovent serveis sanitaris i educatius, i d’una manera molt especial l’educació de les dones. També va inspirar la creació de l’ONG Ma- kary-Blangoua. P 27

La situació del poble sahrauí P 11 Acollida catalana cap a la JMJ

Quan encara queden nou mesos per a la

L’Osservatore Romano celebració a Madrid de la Jornada Mundial de la Joventut 2011, el Secretariat Interdio- cesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ) ja s’ha començat a mobilitzar per tal que aquest gran esdeveniment eclesial sigui el més reeixit possible. Les diòcesis catalanes seran, a més, diòcesis d’acollida, és a dir, el lloc on molts joves d’arreu del món faran escala Per conèixer el pensament de Benet XVI, ﬁ ns ara teníem a l’abast tots els durant uns quants dies abans d’anar cap a llibres escrits per Joseph Ratzinger i també tots els documents magisterials Madrid. Així, de l’11 al 15 d’agost es preveu d’aquest pontífex, però a partir de la publicació de Llum del món, tenim, en l’acollida de més de 60.000 persones, que es menys de 200 pàgines, un condensat no només del pensament del Papa actual, distribuiran, segons les possibilitats i les in- sinó un autèntic retrat de la seva persona que traspua rere les paraules del seu fraestructures, per tot Catalunya. discurs. El Papa és conscient de la gosadia del seu acte, però ho creia conveni- Coincidint amb la preparació que des de Catalunya es fa ja ent perquè «ha pensat que parlar a la gent d’avui en un llenguatge senzill i de la JMJ 2011, entrevistem la nova directora del SIJ, Marisa planer sobre les preguntes que es planteja la gent seria un servei». Jiménez, que ens parlarà dels reptes actuals de la pastoral P 7-9 juvenil. P 3-5 «Tot el que faré Sumari serà per anunciar l’Evangeli» P 20 Cloenda de l’Any Lauretà P 23 Aules d’història eclesiàstica de Catalunya Xavier Novell prendrà P 26 El P. Puig valora la visita del Papa possessió com a nou bisbe de Solsona el diumenge P 28 Es presenta el llibre «Asuntos religiosos» 12 de desembre P 29 Campanya solidària d’Avismón-Catalunya P 22 2 5 desembre 2010 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Humilitat, Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, responsabilitat, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Júlia Ayala, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Col·laboradors d´aquesta setmana: Stefano Abbate, Fa- brizio Assandri, Joan Barcon, Pilarín Bayés, Agustí Codinach, esperança Delfí Dalmau, Francesc Gamissans. Carmen García, Joan Gui- teras, Elisabet Juanola, Justo Lacunza, Dani Majà, Joan A. Ma- teo, Joan Minguella, Victòria Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Armando Pego, Josep O. Pujol, Francesc Riu, Sergi Les eleccions catalanes al Parlament de la Memòria de l’Administració Tributària Rodríguez, Lluís Serra, Valentí Serra, Lluís Solà, Andreu Sotor- Catalunya 2010 s’han caracteritzat per una 2008, el 59,4% de les declaracions de Ren- ra, Pere Tena, Francesc Torralba, P-J Ynaraja. major participació que en edicions ante- da tenen una base imposable inferior a Redacció, administració, publicitat i promoció: riors i per un alt sentit cívic: cal felicitar- 18.000€ anuals. Els preus dels habitatges C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA se’n. El Sr. Artur Mas, de CiU, en conèixer (compra i lloguer) són desorbitats i no Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 que era el líder de la formació més vota- s’adeqüen a la realitat social del nostre a/e: [email protected] (Redacció) da, va declarar que volia governar amb país, denuncia Càritas. La voluntat de ser- a/e: [email protected] (Administració un tarannà d’humilitat, responsabilitat i vei expressada pel candidat a la Presidèn- i subscripcions) esperança. No és freqüent sentir la parau- cia de la Generalitat té moltes possibilitats a/e: [email protected] (Publicitat) la humilitat en llavis d’un polític i encara de concreció. menys en el clima d’eufòria de la nit elec- Fa poc a la trobada del Club+Amics a Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat toral. Quant a la responsabilitat, la capa- Montserrat, el P. abat, Josep Maria Soler, Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa citat de donar resposta als propis actes és va felicitar el nostre setmanari per la secció Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització el complement indestriable de la llibertat d’entrevistes que hem anat publicant als i la cultura i davant d’un teixit social afligit per tants sis candidats amb representació parlamen- Publicitat: Josep Harris reptes és bo parlar també d’esperança, si tària durant el darrer mes. Els candidats Promoció: Alfons Miralles es fa des del realisme. Certament caldrà s’havien de pronunciar sobre temes clau Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis humilitat, responsabilitat i esperança per que preocupen la ciutadania com ara el re- (subscripcions) fer front, per exemple, a tantes necessi- coneixement del dret a la vida, les respos- Autoedició i compaginació: Carlos Aguado tats socials i a tants col·lectius que entre tes socials davant l’atur, el lloc de la religió Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km nosaltres es troben en alt risc d’exclusió en l’espai públic o els estudis humanístics, 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 amb la possibilitat de perdre l’habitatge entre d’altres, que els presentaven perso- 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 dels quals parla un recent informe de Cà- nes rellevants de l’Església i de la societat ritas: homes solters i joves, nadius i immi- civil. Cal agrair la bona disposició de tot- grants, que han perdut el lloc de treball, hom a plantejar preguntes i als candidats a Difusió controlada per exmenors que havien estat tutelats per respondre-les. Ha estat el nostre granet de l’Administració, famílies monoparentals, sorra per ajudar a apropar a molts catalans Membre de la UCIP immigrants que han perdut o perdran els programes polítics. També Ràdio Estel International Catholic Union of Press la situació de regularitat davant la man- ha anat entrevistant els candidats o alts Membre de l’APPEC ca d’un contracte de treball... Davant dirigents de les diverses formacions políti- Associació de Publicacions Periòdiques en català d’aquest quadre tenebrós, Càritas ha pro- ques que concorrien a les eleccions i a dar- SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ posat mesures concretes per a la classe po- rera hora va fer un notable esforç informa- lítica: un canvi en la llei hipotecària, que tiu seguint els resultats minut a minut des Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 117 € actualment manté el deute del creditor, dels estudis i amb informacions directes Gibraltar i Portugal: 117 € malgrat que hagi retornat el pis a l’entitat des de les seus dels diferents partits. Cal Resta d’Europa: 192 € creditora, afavorir que la persona/grup fa- ara esperar que Convergència i Unió, en Amèrica i Àfrica: 230 € miliar es pugui mantenir en el pis, pagant aquesta nova etapa, mostri un estil de go- Àsia i Oceania: 308 un lloguer, promoure habitatge social: vern que respongui a les expectatives dels € pisos amb lloguer assequible d’acord amb seus votants, però sobretot, al bé comú de El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i els ingressos reals de les persones. Segons Catalunya. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

No sóc el més Tampoc no sóc Però tinc l’esperança que trobar parella el més guapo... llest... entre els 60.000 joves serà un bé col·lateral del bé de la Trobada en si mateixa...

Estudies o treballes?

estadistica 3 En primer pla 5 desembre 2010

Catalunya acollirà més de 60.000 joves camí de la JMJ El Secretariat Interdiocesà de Joventut es mobilitza per a la gran trobada de joves amb el Sant Pare

Samuel Gutiérrez Els bisbes amb els joves

Quan encara queden nou mesos per La consigna d’impulsar i promoure a la celebració a Madrid de la JMJ 2011, tant com sigui possible la JMJ d’aquest el Secretariat Interdiocesà de Joventut pròxim mes d’agost a Madrid ha arribat de Catalunya i les Illes Balears (SIJ) ja al SIJ des dels mateixos bisbes catalans, s’ha començat a mobilitzar per tal que per als quals l’aposta per la joventut aquest gran esdeveniment eclesial sigui és gairebé una exigència evangèlica. el més reeixit possible. Les diòcesis «Sentim el ple suport dels nostres pas- catalanes s’han compromès, a més, a tors —explica Anna Robert—. Ells són esdevenir diòcesis d’acollida, és a dir, els qui més ens engresquen en aquesta el lloc on molts joves d’arreu del món acció pastoral i alhora estan disposats faran escala durant uns quants dies a dedicar temps i recursos econòmics abans d’anar cap a Madrid. Així, de l’11 perquè sigui una experiència reeixida.» al 15 d’agost es preveu l’acollida de més El responsable de la pastoral juvenil de de 60.000 persones, que es distribuiran, la Tarraconense, Mons. Francesc Pardo, segons les possibilitats i les infraes- adreçava no fa gaire un missatge a tots tructures, per tot Catalunya, i fins i tot els agents de pastoral juvenil per tal Mallorca. «Aquest servei que oferirem d’implicar-se en la JMJ: «Per a tots ple- des d’aquí —explica Anna Robert, res- gats i cada u pot esdevenir una oportu- ponsable de comunicació del SIJ— és nitat única per trobar allò que cerquem, també per a nosaltres una oportunitat desitgem, a què aspirem... I el mateix privilegiada de compartir amb altres Déu i Pare té pensat per a nosaltres. No joves d’arreu del món la nostra experi- deixem passar l’oportunitat!» I afegia ència d’Església i preparar-nos per viure pel que fa a la dimensió d’acollida: Amb motiu de la visita del Sant Pare el SIJ va convocar a Barcelona una jornada encara amb més intensitat la Jornada «Les diòcesis d’acollida podrem viure per presentar les propostes de la JMJ 2011. Mundial de la Joventut.» una experiència important de comunió L’acollida tindrà lloc bàsicament en eclesial i fraternitat.» famílies, sobretot els joves de més de 18 que s’esperen unes 90.000 persones Tant en l’acollida com en la parti- anys, mentre que els grups més grans L’acollida potser no és gaire realista. També es cipació directa a les JMJ, des del SIJ seran acollits a escoles i parròquies. Des preveu per a aquell dia l’oferta d’un es proposa viure aquesta experiència del SIJ es confia, tot i les dates una mica en xifres ampli ventall d’espais que posin en amb esperit de pelegrinatge, en clau difícils, en la generositat de les famílies relleu especialment el diàleg entre evangelitzadora, com a camí cap a la i institucions catalanes, que tindran Barcelona: 15.000 joves fe i cultura. La feina que espera als trobada personal amb Crist. «No ens ocasió de viure una experiència similar grups d’acollida i voluntaris és molt preocupa tant el nombre, com el fet a la que ja va tenir lloc durant la tro- Terrassa: 9.500 joves considerable, encara que des del SIJ que el jove pugui fer una veritable bada de Taizé a Barcelona l’any 2000. es viu amb molta il·lusió: «Les nostres experiència d’Església», indica Anna «El nostre somni —afirma Robert— és Tarragona: 8.000 joves forces no vénen de nosaltres mateixos. Robert, «el context en el qual vivim que tota aquesta moguda ens ajudi a La convicció que serà una experiència ens ha fet ser molt humils pel que fa a revitalitzar la nostra pastoral juvenil. Girona: 7.500 joves realment revitalitzadora per a les nos- plantejament i per això el que realment Tant de bo que totes les parròquies tres Esglésies fa que et posis en solfa i ens preocupa és que la nostra pastoral que participen com a acollidores se Mallorca: 6.700 joves alhora posis en solfa molta gent.» sigui veritablement evangelitzadora». sentin engrescades a iniciar després iti- El tret de sortida d’aquesta nova «Les JMJ —continua dient la responsa- neraris seriosos i compromesos amb els Sant Feliu: 3.500 joves aventura de la pastoral juvenil de ble de comunicació del SIJ— van néixer joves!» Per això, un dels objectius del Catalunya va tenir lloc el 7 de novembre a partir del regal de Joan Pau II als joves SIJ és atansar l’experiència d’acollida Tortosa: 2.300 joves passat, coincidint amb la presència del d’una creu nua. Així es va iniciar aquest al nombre més gran possible de llocs Sant Pare a Barcelona. Prop de 1.000 pelegrinatge arreu del món. En som on es treballa amb joves, fins i tot als Urgell: 2.255 joves joves de tots els bisbats de Catalunya testimonis i alhora protagonistes!» més recòndits. I afegeix la responsable es van aplegar al voltant de la Sagrada Encesos encara per l’experiència de comunicació d’aquesta iniciativa: Lleida: 2.000 joves Família per participar en la dedicació viscuda al novembre amb el Sant Pare «Hem d’aprofitar per desvetllar una de la nova basílica i fer costat a Benet a Barcelona, molts joves somien ja amb esperança! La participació en la JMJ i Vic: 1.550 joves XVI. «Aquesta és la joventut del Papa!», la trobada de l’agost. La de la Sagrada l’acollida que farem des de Catalunya cridaven els joves abillats amb el fulard Família ha estat un preàmbul immillo- esdevé una gran oportunitat pastoral, Solsona: 1.200 joves de l’Aplec de l’Esperit de Terrassa i amb rable de les JMJ. El mateix Benet XVI, ja que això ens permet implicar-nos una gran pancarta convidant a la JMJ: a les portes ja de l’avió que l’havia de globalment i treballar en equip, amb «Som-hi, a la JMJ.» portar novament a Roma, exclamava: esperit de servei i ganes de viure una mentre que els pelegrinatges de caire Després de la celebració de l’eucaris- «¡Nos vemos en Madrid!» «¡Sí, sí, sí… experiència inoblidable de comunió més diocesà es distribuiran per la resta tia i la dedicació del temple, els joves nos vemos en Madrid!», van respondre eclesial.» de diòcesis catalanes. convocats pel SIJ es van aplegar al col· entusiastes els nombrosos joves aple- Es treballa ja també en el programa legi marista de la Immaculada, on es gats a l’aeroport del Prat. Barcelona, epicentre de per a aquells dies, que haurà de ser va presentar d’una manera conjunta i l’acollida una mena d’escalfament de motors oficial la proposta catalana per a la JMJ de cara a la participació després a la 2011. A través de la projecció de vídeos A Catalunya arribaran a partir de JMJ. Es dedicarà un dia a les diòcesis i testimonis d’experiències viscudes a l’11 d’agost joves d’arreu del món, respectives, un altre a les parròquies, i les JMJ, es va animar a la participació, especialment de diversos països d’Eu- un altre a nivell interdiocesà, que aple- sobretot pel que fa a l’acollida, que Tota la informació ropa, però també d’Amèrica del Nord garà a Barcelona tots els joves acollits tindrà lloc de l’11 al 15 d’agost. Després, sobre el programa i del Sud, així com d’Àsia i d’Àfrica. Pel i les famílies i grups que els vulguin a partir del 17 d’agost, la delegació seu atractiu turístic i cultural, sobretot acompanyar. En el centre d’aquesta catalana, que podria voltar el miler del SIJ per a la arran de la recent dedicació de la Sa- trobada hi haurà la celebració festiva de persones, té previst emprendre la grada Família, Barcelona esdevindrà de l’eucaristia en un gran espai públic, ruta cap a Madrid, on restarà fins al 21 JMJ 2011 a epicentre d’aquesta acollida, amb tot i que encara resta per concretar el d’agost. El lloc que l’organització ha prop de 15.000 joves. Seran grups més lloc. S’havia pensat inicialment en la assignat al SIJ com a allotjament és el www.jovesij.com aviat petits, d’entre 20 i 50 persones, Sagrada Família, però tenint en compte monestir de San Lorenzo d’El Escorial. 4 5 desembre 2010 En primer pla

Tarragona s’aboca a l’acollida de la JMJ

Joan Boronat / Tarragona entre d’altres països, i va explicar el programa fi xat entre l’11 i el 15 d’agost. L’agost de l’any vinent uns 8.000 jo- Així, el dia 12 es desenvoluparan les ves d’arreu del món visitaran Tarragona activitats preparades a cada parròquia, durant els quatre dies previs a la Jorna- o per arxiprestats; el dia 13 hi haurà da Mundial de la Joventut, que el papa l’anada a Barcelona per participar en Benet XVI ha convocat a Madrid entre una eucaristia conjunta i a un festival els dies 16 i 21. multicultural; el dia 14 serà el de l’en- La de Tarragona ha estat de les pri- viament dels joves pelegrins a les JMJ, meres diòcesis d’acollida de joves i que amb la celebració d’una vetllada, amb ja ha completat les places disponibles. tota probabilitat a Tarraco Arena Plaça. Així, els joves participants, camí de la El viatge cap a Madrid serà el dilluns dia Trobada de Madrid, es repartiran per 15, festivitat de la Mare de Déu. les diferents parròquies de l’arxidiò- Anna Robert, coordinadora de co- cesi, però també en cases particulars i municació de la Delegació de Joventut en les escoles de les principals ciutats per a les JMJ, va informar que hi ha una que disposen d’espai adequat per a pàgina (www.delejot.cat) on es pot tro- l’ocasió. L’arquebisbe de Tarragona, bar tota la informació relativa als dies Mons. Jaume Pujol, en la presentació d’acollida previs, a través del qual hom de la Jornada Mundial de Joventut es pot inscriure com a voluntari o família (JMJ) sota el lema «Edifi cats i arrelats L’arquebisbe Jaume Pujol va presentar la proposta tarragonina per a la JMJ. acollidora, així com també descarregar en Crist, ferms en la fe», va fer una crida el tríptic i omplir-lo a mà. Una altra via als joves i famílies perquè s’engresquin través d’un càtering». L’arquebisbe Per la seva banda, la delegada de de comunicació és el butlletí electrònic a ser voluntaris durant aquest dies Jaume va remarcar que aquests nois i Joventut de l’arquebisbat de Tarragona mensual Connectats que s’envia en d’estada dels joves a Tarragona, en el noies «no vénen a fer turisme sinó que i directora del SIJ, Marisa Jiménez, va diferents idiomes als grups que seran sentit «d’oferir allotjament i esmorzar, es tracta d’un pelegrinatge perquè els posar en relleu l’estada d’aquests joves acollits, i també a través del perfi l de perquè la resta d’àpats se serviran a joves puguin manifestar la seva fe». italians, francesos, txecs, polonesos Facebook «Acollida Tarragona».

Més de dos mil joves seran Pregària de la JMJ acollits a la diòcesi d’Urgell Déu Pare Nostre, posem a les teves mans la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid 2011. Guarda i protegeix el papa Benet XVI i a tots els pastors de la teva Església. Il·lumina i enforteix tots els qui estan preparant aquesta Jornada. Dóna’ls força i saviesa per dur a terme la seva tasca. Concedeix a tots els joves preparar amb profunditat aquest esdeveniment eclesial. Amén.

Senyor Jesucrist, abans de la teva ascensió vas prometre estar amb la teva Església fi ns a la fi del món. Beneeix i multiplica els esforços de tots els voluntaris i el personal de la JMJ. Que siguin fi dels col·laboradors teus en l’obra de la redempció per tal que aquest esdeveniment ajudi a arrelar i edifi car en Crist als joves del nostre país i del món sencer. Amén.

Esperit Sant, Senyor que infon la vida, Urgell va revitalitzar la seva pastoral juvenil a partir de l’Aplec de l’Esperit del 2003. vessa la teva gràcia sobre les nostres terres. Obre els nostres cors per acollir Patrícia Navas / La Seu d’Urgell 14 d’agost. La Seu d’Urgell acollirà tots els joves que vinguin a la Jornada. 550 italians de la diòcesi d’Udine. A Concedeix, a aquells que ens visitin, Urgell s’està preparant per acollir els Balaguer s’hi quedaran 340 moni- la conversió de la seva vida i feu-nos a tots ferms en la fe, més de dos mil joves que s’aturaran a la tors de la federació internacional de en l’esperança i caritat. diòcesi en el camí des dels seus països moviments catòlics de joves FIMCAP: d’origen cap a Madrid per celebrar la 150 alemanys, 60 lituans, 60 eslovacs, Amén. Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). 50 italians i 20 joves de Lubumbas- De moment està previst que 2.255 nois hi (Congo). Castellserà, Penelles i i noies romanguin al bisbat, la majoria Tornabous també acolliran monitors nois i noies de la diòcesi. vidar els joves urgellencs a participar-hi, d’ells del 12 al 15 d’agost, segons inde la FIMCAP, de moment 300, la ma- La tradició segons la qual les diòcesis preparar l’acollida de joves de diversos forma el delegat diocesà de Joventut, joria belgues. I Guissona acollirà 40 properes a la de la JMJ acullen els dies països al bisbat, fer de l’acollida un Lluís Plana. Es distribuiran en diversos joves de les illes Seychelles. previs joves que es dirigeixen cap a la repte: que sigui una manera de presen- poliesportius i escoles d’Andorra, la Cadascun d’aquests grups realitzarà Jornada es va iniciar l’any 1997, quan tar la nostra diòcesi a les diòcesis que Seu d’Urgell, Balaguer, Castellserà, diverses activitats; entre elles, la parti- la multitudinària trobada es va celebrar s’acolliran i a les persones del bisbat que Penelles, Tornabous i Guissona i també cipació, juntament amb tots els joves a París. Enguany, Urgell s’ha sentit im- no la coneixen prou, i fi nalment fer de 200 joves de París s’allotjaran en ten- que de camí cap a Madrid faran estada plicada en la celebració a Madrid. «No l’acollida i la JMJ una oportunitat pasto- des de campanya a Núria. A Andorra a Catalunya, a una macrocelebració hi ha dubte que el fet de celebrar-se ral. «Hem d’engrescar joves que després de moment està previst que siguin a Barcelona. Per organitzar-ho, els a Madrid ens implica d’una manera puguin seguir animats a continuar en acollits 825 joves. En concret, arribaran responsables de la diòcesi catalana ja clara», declara Plana. I afegeix: «El pri- una pastoral ordinària de joves al nostre 300 joves de la diòcesi francesa d’Evry s’han reunit amb els d’altres diòcesis mer que hem de fer és alegrar-nos-en: bisbat», explica Plana. acompanyats pel seu bisbe, 200 de la de procedència dels joves, estan co- tenim davant nostre una oportunitat La majoria de les diòcesis catalanes diòcesi francesa de Pamiers, 70 de la ordinant la participació de voluntaris pastoral per als nostres joves que hem s’organitzaran en comú per participar diòcesi francesa de Tulle, encapçalats i portant a terme diverses converses d’aprofi tar i saber treure’n partit.» en la Jornada Mundial. Els joves faran també pel seu bisbe, 115 de la diòcesi perquè l’estada dels joves a Urgell sigui Per al delegat de Joventut d’Urgell, estada a San Lorenzo d’El Escorial i, des holandesa de Haarlem i 140 holande- una oportunitat per compartir i revifar els objectius que la JMJ d’aquest any d’allí, participaran als principals actes sos més que arribaran el diumenge la fe, tant per als visitants com per als planteja a la diòcesi pirinenca són con- de Madrid. 5 En primer pla 5 desembre 2010 «El tresor més gran és la vida en Crist» Marisa Jiménez, nova directora del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears

S. G. de Déu, on tots esdevenim dants i transformadores que clau en una pastoral vocaci- no pas per la transmissió d’una La de Madrid serà la seva primera onal. Comunitats acollidores visió o d’uns valors morals. participació en una Jornada Mundial i solidàries, que tinguin una Quina és la seva experi- de Joventut i ho farà com a màxima mirada de misericòrdia cap a ència en l’àmbit juvenil de responsable del Secretariat Interdiocesà les «noves fronteres» i «noves l’Església? de Joves de Catalunya i les Illes Balears pobreses» on també veiem els L’Església ha estat sempre un (SIJ). La tarragonina Marisa Jiménez viu nostres adolescents i joves. referent a la meva vida. Tota aquesta gran responsabilitat amb espe- Quins altres desafia- la meva iniciació la vaig fer a rit de servei, sense preocupar-se massa ments teniu entre mans? la parròquia, i va ser allà, en el per la quantitat, convençuda que els Un altre repte important grup de joves i en l’esplai, on joves són el futur de l’Església. té a veure amb la necessitat vaig descobrir el camí cristià que que l’adolescent i jove vagi volia seguir. Després va venir el Afronta la direcció del SIJ a les assolint la identitat cristiana. treball arxiprestal, l’època d’es- portes de la celebració, aquest mes Per això cal convocar-los a tudiant, el MUEC, la catequesi, d’agost, de la Jornada Mundial de moments forts d’Església com el treball a la delegació de joves, la Joventut de Madrid. Ho viu amb ara aplecs, trobades, o, sense la tasca com a membre del con- molta responsabilitat, fins i tot anar més lluny, la JMJ d’aquest sell de pastoral diocesà... Vaig vertigen? estiu..., però l’important és formar part activa de l’organit- Ho visc amb responsabilitat, evi- la vivència de la fe del grup, zació de l’Aplec de Tarragona i dentment, però també amb molta pau. del dia a dia. Per passar de Terrassa, i sempre la formació L’experiència tan reeixida de l’Aplec de l’experiència a la vivència i a pastoral i d’acompanyament a l’Esperit de Tarragona em va confirmar la inserció comunitària. També joves ha estat de fons. en la convicció que és el Senyor el més necessitem definir una pasto- De quina manera ha en- interessat en l’evangelització dels joves i ral jove de procés, missionera, riquit la fe i la pertinença a que és Ell qui ens empeny en tot el nostre més d’anunci, d’iniciació amb l’Església la seva joventut? apostolat. Al mateix temps, tot i que jo una clau més evangelitzado- Les comunitats i persones sigui la responsable visible del SIJ, hi ha ra, i identificar comunitats que em van ajudar en la meva tot un equip fantàstic al darrere, amb referents pels joves, potser formació cristiana van ser molt gent molt valuosa que està lliurant la ja no només una parròquia. importants en la meva vida. seva vida a favor dels joves. Per tot això Cal reflexió i plantejament D’una manera natural la meva afronto la direcció del SIJ com a servei diocesà de conjunt en aquest tema. Fi- comunitats parroquials i religioses, es- vocació personal es va anar configurant a l’Església i als adolescents i joves de nalment, un repte que no podem passar plais, escoles...) es van crear comissions en el servei a l’Església, en els immigrants Catalunya i les Illes Balears. En aquest per alt és el de donar importància a la de treball, jornades de pastoral i es van i en una pobresa que no sempre reconei- sentit, cal dir també que el Secretariat interioritat. Sabem que l’important de demanar moltes col·laboracions. Aquest xem: la de molts joves que encara que Interdiocesà de Joventut (SIJ) viu un mo- la vida de l’adolescent i jove passa al seu nou document va suposar un nou estil materialment tenen cobertes moltes ment de comunió i treball en equip molt interior. Oració i comunitats que acullin, de treball, més centrat en la pastoral de necessitats no tenen el tresor més gran engrescador per a una persona cridada ajudin a donar sentit integral a la vida proposta i de primer anunci de Jesucrist, que és la vida en Crist. a evangelitzar i estimar els joves. de l’adolescent i jove. per donar prioritat a la presència dels Molta gent avui es pensa que els Què se sent cridada a aportar? Com a responsable del SIJ, quina animadors entre els joves en els dife- joves no tenen interès per la reli- M’agradaria potenciar i donar a radiografia fa de la pastoral juvenil rents ambients i, alhora fer dels joves gió, que no tenen set de Déu, que conèixer el secretariat com un servei avui a Catalunya? protagonistes de l’acció. Crec que tots han superat aquesta dependència als joves i a les nostres parròquies, Parlar de la pastoral juvenil a aquells que treballem en l’àmbit juvenil «tradicional»... Quina és la seva esplais, moviments, centres educatius, Catalunya és fer una lectura històrica hauríem de tenir ben present aquest experiència? comunitats religioses... El SIJ està cridat del treball de reflexió i comunió que document, que es pot consultar a www. Cal dir que en el món dels joves convi- a esdevenir un referent per als nostres la pastoral de joventut ha dut a ter- jovesij.com. uen diversos grups des del punt de vista agents de pastoral i catequistes. Tant me amb totes les realitats de pastoral Tot i que de manera encara tími- religiós: restes de nuclis de cristiandat de bo que esdevingui un lloc on trobar juvenil i que té un primer full de ruta da, podem parlar actualment d’una tradicionals, la indiferència juntament recursos, una font on viure la Paraula en l’anomenada Proposta de Pastoral certa recuperació de la vitalitat i el amb la religió popular i un cert neopa- de Déu i traduir-la en vida en clau jove, de Joventut de Catalunya i Balears, de dinamisme juvenil dins de l’Església ganisme, al costat de noves formes de una proposta de camí per a un grup... l’any 1987. Un segon moment en aquest catalana? religiositat (new age). La interioritat També ens sentim cridats a donar su- tronc comú va tenir lloc després de En la societat que vivim hem de ser forma part essencial de l’home i quan la port a les realitats de pastoral juvenil l’Aplec de Vilafranca l’any 1998. Es va conscients que el jove va a contracorrent neguem els problemes surten per altres en les seves accions evangelitzadores i veure la necessitat d’anar actualitzant la quan es planteja l’aspecte religiós. Des costats, afectius, depressius... Una soci- formatives. I a acompanyar els nostres proposta de pastoral juvenil que tenim a d’aquest punt de vista, cal destacar el etat que negui la interioritat i la relació grups parroquials en un bon itinerari de casa nostra i d’aquí va néixer l’any 2003 gran treball i esforç de les delegacions amb el transcendent nega una part es- la fe; donar suport als nostres monitors la reflexió amb el títol Mirada nova: de joves per proposar experiències de sencial d’ella mateixa. De fet, els nostres d’esplais en la seva formació en la fe vers un nou impuls de la Pastoral de trobada amb el Crist. La parròquia i el joves fan relectures d’aquesta necessitat i en els valors de l’evangeli; intentar Joventut. Aquesta és una eina de treball grup ha de ser el lloc on el jove faci el a través de la new age, l’atracció per les plantejar rutes i itineraris possibles comuna on es va tenir en compte la reseu procés i vagi obrint el seu interior a cultures orientals, la ouija..., un bon co- amb la pastoral dels centres educatius alitat dels nostres joves, quines eren les la vida en Crist, on passi de l’experiència llage que ens hauria de fer veure que la religiosos dels nostres bisbats, amb els nostres oportunitats pastorals i quines a la vivència de la seva fe. Cal, però, vida espiritual cristiana és un camí de tro- joves de les realitats comunitàries que se’ns presentaven de noves. Per donar que l’adolescent i jove tingui moments bament amb l’Altre amb majúscules, que tenim als nostres bisbats... resposta a totes les inquietuds i al ven- intensos d’experiència i aquesta és una ens dóna vida, però que cal ser creatius Quins són els reptes més urgents tall de realitats pastorals (moviments, de les tasques que ha de tenir clara el en aquest tema. Cal generar espais càlids avui de la pastoral juvenil? SIJ. Les últimes propostes elaborades de pregària, oberts, però centrats en el Crec que tenim una gran urgència pels delegats de Catalunya, Andorra i les missatge de Crist, propostes cuidades i a trobar agents de pastoral que tin- Illes, han esdevingut d’una gran qualitat amb un llenguatge simbòlic que connecti guin empatia amb el món del jove per «Una societat que pel que fa a experiències transformado- amb els joves del segle XXI. acompanyar-lo. Un dels reptes és cuidar res i un repte en el fet d’adaptar la nos- Hi ha cap recepta màgica perquè aquests agents de pastoral i ajudar-los a negui la interiori- tra tradició eclesial als signes dels temps els joves s’engresquin amb el segui- fer un procés en la inserció eclesial. Hi ha que viuen els nostres joves. Penso en ment de Crist? molts agents que van de franctiradors i tat i la relació amb el Camí de Santiago, el pelegrinatge a I tant! Esdevenir testimonis i ser a tenim el perill de perdre la visió dioce- el transcendent Terra Santa, o la setmana de convivència prop dels joves. Allò que no has rebut no sana, la corporalitat de la nostra tasca amb la comunitat de Taizé. Així mateix, ho pots donar. El missatge no és per als pastoral. També ens cal formular expe- nega una part en la vinguda del Papa a Barcelona la joves, sinó per a aquells cridats a acom- riències de trobada comunitària amb resposta dels grups de joves parroquials panyar-los: estima, sigues testimoni de Déu, on es doni la centralitat del Crist essencial d’ella ha estat molt nombrosa i les delegacions l’evangeli, viu allò que el Senyor ha so- en l’experiència cristiana, comunitats ho valorem molt positivament. miat per a la teva vida, i comparteix-ho vitals, alegres, acollidores. Cal esdevenir mateixa» La reflexió que fem és que la fe la en comunitat. Un bon full de ruta per la comunitats que generem experiències transmetem més per experiències fun- nostra vida i per convidar els altres! 2011 Associació d‘Amics de Catalunya Cristiana

Pelegrinatges a Terra Santa

Del 8 al 17 de març (especial per a gent gran) Del 22 al 29 d’agost Del 4 a l’11 de desembre

RUTA DE LA RUTA DEL PARE PIUS SANTUARIS DEL BÀLTIC RUTA DE LA SEDA MAGNA CATALONIA Roma i audiència Papal, Estònia, Letònia Samarkanda i Sant Giovanni Rotondo, els tresors d’Uzbekistan Sicília i Malta Nàpols i Pompeia i Lituània

14 al 23 de març 13 al 21 de juny 4 a l’11 de juliol 18 al 26 d’octubre

Petits Pelegrinatges Organització tècnica GC 1045 D Fàtima en avió Lourdes Ruta de Sant Ignasi

13 al 15 de maig

14 al 16 12 al 18 de 2 al 8 de maig d’octubre setembre 7 Església a Roma 5 desembre 2010

«Llum del món»: retrat d’un Papa humil i optimista El llibre entrevista de Peter Seewald, sense precedents en la història de l’Església

Marta Nin explicar als periodistes que, tot i que Roma va entregar abans de l’entrevista un esbós amb alguns temes, el Papa no Per conèixer el pensament de Benet sabia totes les preguntes per endavant XVI, fins ara teníem a l’abast tots els i no va censurar cap pregunta ni cap llibres escrits per Joseph Ratzinger i resposta.

també tots els documents magisterials Romano L’Osservatore Pel que fa a la debatuda qüestió del d’aquest pontífex, però a partir de la preservatiu, i entre altres qüestions a la publicació de Llum del món, tenim, en citació que en justificava l’ús per part menys de 200 pàgines, un condensat d’una prostituta (en l’edició italiana no només del pensament del Papa ac- en femení, en l’original alemanya en tual, sinó un autèntic retrat de la seva masculí), Federico Lombardi va aclarir persona que traspua rere les paraules que havia afrontat el tema directament del seu discurs. amb el Papa i que aquest va afirmar que El llibre entrevista de Peter Seewald en aquest cas si era home o dona no a Benet XVI es tracta, de ben segur, d’un canviava: «No és un problema masculí acte «arriscat» per part del Papa, tal o femení, sinó que la justificació del com va dir-li al pontífex el P. Federico preservatiu s’ha d’entendre com un Lombardi, portaveu de la Santa Seu. primer pas de responsabilitat vers el En sentir aquestes paraules, Benet XVI risc de la vida de l’altre.» És a dir, en va somriure. El Papa és conscient de la els casos de persones amb el virus VIH, gosadia del seu acte, però ho creia con- l’ús del preservatiu està considerat pel venient perquè «ha pensat que parlar a Papa com un mal menor. Per la seva la gent d’avui en un llenguatge senzill i El Papa i el periodista alemany Peter Seewald. part, Fisichella va voler deixar clar que planer sobre les preguntes que es plan- això no significa que l’Església accepti teja la gent seria un servei». Així ho va d’un Papa que no eludeix cap pregun- ment, l’esguard del Papa sobre la mo- la regulació de la natalitat per mètodes explicar el mateix Papa al seu portaveu i ta, que ho desitja aclarir tot amb un dernitat és al llarg del llibre present, i de control artificials. I Peter Seewald va així ho va explicar aquest als periodistes llenguatge senzill, però no per això es manifesta amb l’objectivitat de qui lamentar que els periodistes es concen- que el 23 de novembre passat omplien menys profund, i que accepta amb be- en reconeix els elements positius sent tressin tant en aquesta qüestió, la qual la sala de premsa vaticana plena de nevolença les provocacions que moltes alhora conscient també dels negatius. cosa demostra, segons ell, «la crisi del gom a gom com no s’havia vist mai en preguntes posseeixen». El periodista alemany Peter Seewald, periodisme». aquest pontificat. També és important destacar com que ja havia entrevistat Ratzinger quan Llum del món s’ha publicat al mateix Un llibre «únic i original» va remar- «aquestes pàgines deixen traspuar aquest era cardenal, va afirmar durant temps en 8 llengües, entre les quals hi car Lombardi, perquè mai en la història amb claredat el pensament del Papa i la presentació del volum que sí que ha el castellà i el català (Herder) i ja se havia passat que un Papa se sotmetés algú haurà de canviar d’opinió de les havia notat un canvi entre Ratzinger n’ha pactat la traducció a 20 llengües a les preguntes d’un periodista en una descripcions superficials donades en el i Benet XVI: «La gràcia del càrrec fa més. El dia abans de la seva posada entrevista. Joan Pau II va publicar un passat com d’un home obscurantista que ara encara es manifestin millor les en venda ja s’havia exhaurit l’edició llibre entrevista (Travessant el llindar i enemic de la modernitat». Efectiva- seves qualitats personals.» Seewald va italiana. de l’esperança) però va respondre a les preguntes per escrit, sense instau- rar cap diàleg amb l’entrevistador. En aquest cas, en canvi, Benet XVI es va trobar amb Peter Seewald una hora Un esdeveniment editorial durant sis dies del mes de juliol d’enguany a la seva residència de Castel Xavier Bisbal / Roma Pau II, no s’espanta davant de cap pregunta i les respon Gandolfo. Es tracta, per tant, de sis amb un llenguatge molt simple i clar, sense estratègies hores de conversa, que poden «ajudar És ja un esdeveniment mundial. L’apa- comunicatives. Ha estat providencial que hagi estat a donar una visió més completa en el rició, el dimarts 23, del llibre Llum del elegit un Papa professor, perquè al centre hi ha la conjunt de la personalitat del Papa», món, la conversa de Benet XVI amb necessitat de portar al món la qüestió de Déu, aquella va afirmar Lombardi. Peter Seewald, està superant totes les que pot pacificar el xoc de civilitzacions: les altres cul- En la presentació del volum va in- expectatives. A Itàlia, el llibre apareix tures del món estan escandalitzades del comportament tervenir també Mons. Rino Fisichella, amb la tapa blanca, amb el títol en ver- d’Occident, que primer ha difós el materialisme teòric president del nou Pontifici Consell mell que reprodueix la lletra del mateix pontífex, amb mitjançant el marxisme i ara exporta un materialisme per a la Nova Evangelització, el qual l’edició de la Llibreria Editrice Vaticana. El seu director, pràctic. Per això cal donar raó de la pròpia fe, do de va començar dient com «la grafia del Guiseppe Costa, ha explicat que el primer tiratge —ja Déu, i saber-la explicar racionalment». Papa és inconfusible i trobar-la impre- esgotat— ha estat de 50.000 exemplars, però que per A Sant Pere aquell dissabte, mentrestant, centenars de sa a la coberta del volum fa un cert les peticions que rebien, la segona edició ja va sortir fidels participaven aliens al tema en l’anomenada visita efecte». Tal com va dir Fisichella, «en el 2 de desembre. A més, s’està traduint a més de vint di calore als nous cardenals, en què se’ls pot passar una entrevista se suposa que el paper llengües. El llibre va camí de convertir-se en un best a saludar personalment en diverses sales dels palaus central correspon a l’entrevistat; en seller. apostòlics. Alguns corresponsals de la premsa espanyola aquest cas, però, no és així. El títol Més enllà dels temes que tracta, la virtut principal residents a Roma, amb els que hem tingut ocasió de escollit (Llum del món) no permet que del llibre és la de mostrar-nos un Papa proper, humà parlar, ens han manifestat, d’una banda, la sorpresa pel ens aturem en la persona del Papa, i directe, fet que fa que pugui arribar al gran públic moment elegit per a la difusió dels continguts del llibre, sinó que porta més enllà, a qui encara més que altres tipus de publicacions. «No és un text en ple consistori de cardenals, i de l’altra, les dificultats després de dos mil anys il·lumina la de magisteri, ni un de teologia. Llum del món, el llibre per part de la premsa mundial per entendre, per la història, perquè havia dit que era la entrevista amb Benet XVI, és una cosa completament complexitat del tema, l’abast de les paraules del Pontí- “llum del món”». diferent. Un col·loqui sobre tots els camps de l’home, fex sobre l’ús del preservatiu i com no suposen un canvi D’altra banda, el bisbe italià va també de la fe, amb paraules clares i immediates», de doctrina. destacar un altre protagonista de les destaca Salvatore Mazza a l’Avvenire. Però més enllà de tot això, el que sí que han destacat pàgines: l’Església. Es tracta d’un llibre Tot i que el llibre estava anunciat de feia setmanes, la és que el llibre, per la seva forma i pel contingut, «és que, pel que fa a Benet XVI, «condensa revelació d’alguns continguts per part de L’Osserva- una passada» i que mostra un Benet XVI col·loquial, el seu pensament, les seves preocupa- tore Romano, el dissabte abans de la seva publicació, directe i entranyable, una imatge que, una vegada cions i patiments d’aquests anys, el seu va tenir ressò mundial. El mateix director del rotatiu més, trenca els tòpics que han acompanyat la figura del programa pastoral i les expectatives per vaticà, Giovanni Maria Vian, declarava a Il Corriere Papa germànic. Un alt diplomàtic davant la Santa Seu, al futur. La impressió que se’n desprèn della Sera que provocaria «sorpreses», ja que «l’Església en conversa informal, afegia que el mèrit del llibre és és la d’un Papa optimista sobre la vida i Joseph Ratzinger sofreixen prejudicis amb tenacitat. també que ha estat escrit per un gran periodista i entre- de l’Església, no obstant les dificultats Aquest llibre, com els seus precedents, serveix per vistador, sense prejudicis, i que amb les seves preguntes que l’acompanyen des de sempre». desarticular-los, així com el seu magisteri. Benet XVI, permet al Papa sentir-se còmode, esplaiar-se i tractar els Pel que fa a la figura humana del seguint i innovant un camí ja traçat per Pau VI i Joan temes amb més profunditat. pontífex, segons Fisichella «som davant 8 5 desembre 2010 Església a Roma

Algunes píndoles de «Llum del món»

Per Marta Nin aquest sentit, l’abraça de debò» «És important que intentem viure i LES IDEES DEL PAPA pensar el cristianisme de tal mane- «És important que jo no exposi les ra que integri la modernitat bona meves idees, sinó que intenti pensar i correcta i se separi i distingeixi i viure la fe de l’Església, intenti ac- d’allò que esdevé una contrareli- tuar en obediència per missió d’Ell» gió» «El Papa no pot produir en tot mo- «Em sembla important no veure ment afi rmacions infal·libles» només el negatiu» «El Papa pot tenir opinions particulars equivocades» UNA NOVA CARA DEL CRISTIANISME LA GRÀCIA DEL CÀRREC «La burocràcia (eclesial) es troba «M’he lliurat al Senyor i m’adono desgastada i cansada» que sí, que tinc ajuda, ja que veig «Tal vegada el cristianisme està que faig coses que no procedeixen adoptant una altra cara, una altra de mi. En aquest sentit, és ben cert fi gura cultural» que hi existeix l’experimentació d’una gràcia de l’ofi ci» DIMISSIÓ D’UN PAPA «Si un Papa arriba a la conclusió cla- LA PREGÀRIA DE BENET XVI ra que físicament, psíquicament o «El Papa també ell és un senzill cap- mentalment no pot continuar duent taire davant Déu; fi ns i tot més que a terme el mandat del seu càrrec; les altres persones. Naturalment, re- aleshores té el dret i, si s’escau, tam- so abans sobretot a Nostre Senyor, bé el deure de dimitir» amb el qual m’uneix una amistat antiga. Però, també clamo als Sants. EL PATIMENT DE CRIST (...) I, per descomptat, la Mare de «El patiment de Crist no va ser pre- Déu sempre és un gran referent» cisament casual, sinó que va recollir en les seves mans la història sencera LA FE DE JOSEPH RATZINGER de la humanitat. El seu sofriment «A la meva vida m’ha acompanyat per a nosaltres no és només una sempre, d’una banda, el tema de forma teològica. Comprendre-ho i Crist com el Déu viu i present, el deixar-nos portar al seu costat, i no Déu que ens estima i sana a través a l’altre costat, és un acte existen- del dolor i, de l’altra, el tema de cial» l’amor, que després serà central en «Llum del món», de Herder Editorial. la teologia joànica, amb la conscièn- EL LLENGUATGE ECLESIAL cia que es tracta de la clau del cris- «Sovint aquesta condició de Crist tianisme, que aquest ha de llegir-se una dona, cal comprovar si existeix vinent s’ha proclamat en fórmules partint d’això» «Ser cristià és una realment la voluntat de matrimo- que, si bé són veritables, al mateix «Al llarg de tota la meva vida ni i si podrien constituir-ne un de temps han envellit. Ja no parlen al sempre he tingut la convicció que cosa viva i debò. En aquest cas, han d’anar per nostre mode de vida i, sovint, han el cristianisme fa goig i dóna ampli- moderna, que aquest camí» deixat de ser comprensibles per a tud» nosaltres» forma i confecciona HOMOSEXUALITAT I ORDENACIÓ «Cal procurar dir realment la subs- COMPARACIONS AMB JOAN PAU II la totalitat de la DE LES DONES tància com a tal, però dir-la d’una «Jo em vaig dir, simplement, “sóc «Quan en nom de la no-discrimina- forma nova» qui sóc”. No intento ser un altre. meva modernitat ció es vol obligar l’Església catòlica «L’home d’avui ja no comprèn, sen- El que puc donar, ho dono, i el que i que, en aquest a canviar la seva postura davant de se més, que la sang de Crist a la creu no puc donar, tampoc no intento l’homosexualitat o davant de l’orde- és expiació pels seus pecats. Són fór- donar-ho» sentit, l’abraça nació de les dones, vol dir que ja no mules grans i vertaderes, però que de debò» pot viure la seva pròpia identitat» ja no tenen cap mena de lloc en tot SOBRE LA READMISSIÓ DELS BISBES l’entramat del nostre pensament i LEFEBVRIANS CRÍTIQUES AL PAPA en la nostra imatge del món, fórmu- «El nostre treball de relacions públi- «Si només hagués rebut assenti- les que cal traduir i captar de nou» ques va fracassar» ment, hauria hagut de preguntar- persones que responguin amb la me seriosament si realment anuncio LITÚRGIA ELS ABUSOS SEXUALS DEL CLERGAT seva baixa ofi cial de l’Església com a l’Evangeli en la seva integritat» «L’Església es fa visible a l’home en «Per a tots nosaltres va ser terrible forma de protesta contra els abu- moltes coses, en l’acció caritativa, tanta brutícia de sobte. Realment sos] LA MODERNITAT en els projectes de missió, però el va ser gairebé com un cràter de «La modernitat no es conforma lloc on més s’experimenta de debò, volcà, del qual bruscament va sortir CELIBAT només de coses negatives. Si aquest com a Església, és la litúrgia» un núvol enorme d’immundícia que «Crec que el celibat guanya en el fos el cas, no podria subsistir gaire «La litúrgia no és cap xou, cap tea- enfosquia i ho embrutava tot» seu important caràcter de signe i temps» tre, cap espectacle, sinó que viu des «Els mitjans tampoc no haurien sobretot en la seva possibilitat de «Ser cristià no ha d’esdevenir una de l’altre» pogut informar d’aquesta manera ser viscut, si es formen comunitats mena d’estat arcaic que d’alguna si el mal no hagués estat a l’Església de sacerdots. És important que els forma retinc i visc, per dir-ho així, ESGLÉSIA mateix. Només perquè hi havia el sacerdots no visquin aïllats, sinó que paral·lelament a la modernitat. «Pau VI va reprendre allò que mal a l’Església, els altres van poder convisquin en petites comunitats, També és una cosa viva i moderna, desenvolupà Pau, que va defi nir aprofi tar-lo contra ella» que se sostinguin mútuament...» que forma i confecciona la totalitat

«Ho puc comprendre» [que hi hagi «Allà on un sacerdot conviu amb de la meva modernitat i que, en ▼ 9 Església a Roma 5 desembre 2010

l’Església com la corporeïtat per- que semblen ser dins; i n’hi ha molts manent de Crist, com l’organisme dins que semblen ser fora.” En afers viu de Crist. Justament, Pau no la com la fe o la pertinença a l’Església Diàleg amb el món i amb va concebre com a institució, com catòlica, l’interior i l’exterior es tro- a organització, sinó com a organis- ben misteriosament entrellaçats» la vida real de les persones me viu, en què tots obren uns al costat dels altres i cap als altres, en L’HOME I DÉU Fabrizio Assandri / Torí què es troben units des de Crist. És «La infinitat que l’home necessita una imatge, però una imatge que només pot provenir de Déu» Ha estat definit com un magisteri «col·loquial», condueix cap a la fondària i que és «Aquesta conversió (interior) supo- però no és només això. molt realista, ja pel fet que creiem sa que es col·loqui novament Déu El llibre entrevista de Be- que en l’eucaristia rebem realment en primer lloc» net XVI és molt més que Crist, el Ressuscitat» «Avui hem d’accentuar de nou la un «maquillatge» de la «L’Església no imposa cap cosa als prioritat de la pregunta sobre Déu» forma comunicativa per, homes ni tampoc no ofereix cap «Déu no s’imposa sobre la forma al cap i a la fi, conservar sistema moral. Allò que és realment com jo puc establir que aquí, da- la mateixa postura, davant dels reptes del món. decisiu és que Ella els dóna a Ell» munt la taula, hi ha un got, que hi És clar, el Papa no canvia «No és, però, per les xifres que el és. La seva existència és un encon- la doctrina oficial de Papa té poder. El tipus de comunitat tre que arriba fins al més íntim i l’Església a través d’un del Papa és diferent i, naturalment, profund de l’home, però que mai llibre, però revela un cop el tipus de pertinença a l’Església, no pot ser reduïda a la tangibilitat més i sense ambigüitats també. D’entre els 1.200 milions, d’una cosa merament material. Per la voluntat de diàleg n’hi ha molts que interiorment no això, des de la magnitud de l’esde- amb el món contempo- hi pertanyen. En el seu temps, sant veniment queda clar que la fe sem- rani. Més aviat, mostra la Agustí ja va dir: “N’hi ha molts fora pre és un edevenir-se en llibertat» capacitat de deixar la llunyania i sumptuositat que comporta el seu paper, per dir el que pensa de debò i per estimular el debat. Amb la premis- L’Osservatore Romano sa que «El Papa pot tenir opinions personals equivocades». Davant les anticipacions del llibre sobre el profilàctic i els homosexuals, hi ha hagut dues postures contraposades, aplaudiments en el primer cas (fins i tot per part de l’ONU), xiulets en el segon. En realitat el Papa ha reafirmat en tots dos casos el principi general de la moral catòlica, tal com afirma el catecisme. Hauria pogut actuar de forma diferent? Això no obstant, també en temes tan difícils i de conflicte, el Papa ha demostrat —sobretot en el cas del condó— la seva voluntat de diàleg amb el món i amb la vida real de les persones. Però no és només això. Si fossin petites obertures no caldria parlar-ne tant. Tot i que el Vaticà s’hagi avançat a dir que en el que diu el Papa en aquest llibre no hi ha res de «revolucionari», pot ser que no s’equivoqui tant Alberto Melloni, historiador italià especialitzat en història de l’Església i del Concili Vaticà II, quan diu que el Papa «va obrir sens dubte una fissura que tindrà conseqüènci- es inevitables». No sabem cap on portarà això el vaixell de l’Església. Pot ser que no arribi a «revolucions» però, potser, sí a nous enfoca- ments de la realitat per part del Magisteri. Hi ha dos arguments a favor d’aquesta tesi. El primer és la mateixa fórmula escollida per Benet, o sigui la d’un llibre-entrevista. Al Papa no li falten ocasions i possibilitats de parlar al món. De les encícli- ques, a les trobades multitudinàries, a les audiències amb els bisbes i els governants, a les cartes pastorals. Per tant, sortir de l’habitual, per respondre a les preguntes del periodista Peter Seewald sobre el món actual, significa fer una tria precisa. La hipòtesi és que ho hagi fet per rellançar el debat sobre temes que ja es donaven per assu- mits i indubtables. La segona argumentació ens la dóna el mateix Papa quan reconeix les dificultats a «trobar camins que es puguin recórrer humanament» la moral sexual de la Humanae vitae, afegint que «moltes coses en aquest camp han de ser repensades i expressa- des d’una manera nova». El llibre, sens dubte, és molt més que una frase —farisaicament emprada per qui està interessat només a desqualificar el cristianisme— i conté els dubtes, les opinions, les confidències, les esperances i les valoracions del Papa després de cinc anys d’un Pontificat que no deixa de sorprendre i de comunicar amb el món actual. Sense pors, en el llibre de Benet parla del discurs de Ratisbona, de les seves possibles dimissions, de l’escàndol de pedofília, fins i tot agraeix als mitjans de comunicació haver portat a l’atenció un «mal que estava dins de l’Església». Sense oblidar la preocupació pel tràfic de droga alimentat pels vicis d’occident, el cas Williamson, els angli- cans, la confiança cap al futur malgrat la desil·lusió per la llunyania d’occident, Pius XII i els jueus, la vida «dissipada i extraviada» del pare Maciel, a la qual el Vaticà va respondre «amb endarreriments i lentitud». Aquest llibre ens permet un viatge a través de les qüestions capi- tals de l’Església i del món d’avui, però a més, gràcies també al seu llenguatge directe, alhora irònic, en tot cas humil, dins del món de Benet XVI, Papa i home.

11 Església al món 5 desembre 2010

Anàlisi Els sahrauís: fum al campament

Justo Lacunza Balda presa del territori sahrauí. Minerals, Pare blanc, fosfats, litoral marítim sota les dunes arabista-islamòleg movedisses i impredictibles. Mauritània va ensenyar rabiosa les dents, però va Han passat més de quedar fora de combat, es va rendir tres dècades des que davant del Polisario i va firmar la pau el 1975 els sahrauís l’any 1976. Algèria, al seu torn, també van ser abandonats a va ensenyar despietadament els ullals la seva pròpia sort i destí. Els Acords i va continuar donant suport al Front de Madrid (1975) els van deixar a la Polisario, que l’any 1979 va proclamar intempèrie política i a la deriva ins- la república Àrab Sahrauí Democràtica. titucional. Els sahrauís van passar de Llavors l’ambició i l’astúcia del monarca la dependència estatal d’Espanya a marroquí de l’època, Hassan II, quedaria la recerca d’un Estat lliure, autònom i patent amb la Marxa Verda. Una barreja independent. Un somni angèlic que no explosiva de cultura, nacionalisme i re- va quallar mai. ligió, però sobretot de set hegemònica Al llarg d’aquests anys, hem vist i d’ambició territorial. El Marroc va pla- la pobresa i la misèria, l’esclavitud nejar hàbilment la invasió i va teixir les i la submissió, la vara i el gallet. Els xarxes estratègiques com l’ajuda fidel control geogràfic del Sàhara Occidental sap, o se sabrà, tard o d’hora per molt veïns del Sàhara Occidental (Algèria, de l’exèrcit i del clam popular. Tot seguit l’any 1979. Va arribar com el simun del que els mandarins busquin amagatall Mauritània i el Marroc) van ser els es va abatre inexorablement l’urpa reial desert, com una tempesta de pedra i i els autors es refugiïn en l’anonimat primers a veure i ensumar la cobejada del regne alauita, i es va apoderar del pols, com un fuet esquinçador sobre de l’uniforme. Fins el fum grisós de el poble sahrauí. les tendes s’alçava com un braç dret, A partir de llavors els sahrauís han clamant ajuda al cel. I el fum no es conegut els bombardejos, la fugida i podia tapar amb la carpeta marró del Ferides sense cicatritzar al la diàspora, l’èxode i la discriminació, cap de torn. Un presagi nauseabund l’exili humiliant i la violència nocturna. que el conflicte endurit està ben viu i Sàhara Occidental A jutjar pels darrers episodis brutals el futur del Sàhara Occidental crema. als campaments, el vell guió encara no Com el sol implacable i quotidià planant Stefano Abbate provisional per part de la població del s’ha trencat. Bastons i barrots, sang a sobre les lones del campament. A més, Analista en política 1976 (any en què Espanya va deixar el la sorra i plor a les cares, atacs esquin- sense esperança que la solució estigui internacional territori) i dels seus descendents; quatre çadors, desapareguts a la nit i morts a l’abast de la mà, de la diplomàcia o anys després haurien d’haver votat els sense nom. Almenys fins ara. Però tot se de les Nacions Desunides. Els darrers esdeve- residents anteriors a l’any 2000 per a niments entre l’exèrcit la decisió definitiva: annexió al Marroc, marroquí i el poble autonomia o independència. Una solu- sahrauí que des de fa ció que podia semblar equilibrada, que un mes acampaven a Agdaym Izik, al el Consell de Seguretat de les Nacions Sàhara Occidental, han obert una ferida Unides no va tenir la força d’imposar tot que no s’ha cicatritzat des de fa 35 anys. i que s’havia votat amb unanimitat. Des de fa unes setmanes els ciutadans L’Estat espanyol té una responsabilitat sahrauís ja es manifestaven demanant històrica pel que fa a aquest territori on al govern marroquí condicions de vida es viu en la violència. D’una banda, els més bones per a la població del Sàhara, interessos econòmics amb el Marroc i, de condemnada a una situació política i l’altra, una justícia humana que prevegi d’inseguretat que sembla que no té les aspiracions legítimes del poble del solució. L’esclat de la violència i de la Sàhara Occidental. Sense comptar l’ona- repressió per part de l’exèrcit marro- da de morts entre els anys 1977 i 1987, quí ho va arrasar tot; s’hi van afegir en què gairebé 250 miners i camioners la confusió de les notícies i el nombre espanyols van ser assassinats des de les de víctimes; ha dut de nou l’atenció al costes per part del Front Polisario, en la conflicte del Sàhara Occidental. temptativa d’aconseguir el favor polític Les pretensions d’independència i de espanyol a través del terror. reconeixement internacional per part Aquest nou enfrontament entre el del Sàhara Occidental s’han vist frustra- Marroc i el Front Polisario hauria de des amb el pas dels anys. El moviment ser la possibilitat de trobar una solució del Front Polisario que formalment des a aquest conflicte que sembla que no del 1976 governa a la República Àrab es pot resoldre. Davant d’interessos Sahrauí Democràtica (RASD) correspon aparentment inconciliables, el dret a la franja de terra a la part oriental del internacional hauria de col·laborar mur de gairebé 3.000 km que separa activament per a una solució justa i el territori de la RASD de la zona con- equilibrada. Seria oportú apostar per les trolada pel govern marroquí. La inter- forces internacionals que ja són presents venció dels organismes internacionals, al territori, com ara la MINURSO (Missió especialment per part de les Nacions de Nacions Unides per al Referèndum Unides, no ha donat el resultat espe- al Sàhara Occidental, creada amb la rat: tampoc no s’ha pogut concretar el resolució núm. 690 del 1991) per ob- P.I. Can Clapés, 08181 Sentmenat (Barcelona) referèndum promès per a l’autonomia tenir la fi de la violència immediata i T. 93 715 31 02 / Fax 93 715 02 51 del Sàhara Occidental, tant per la manca per intervenir com a agent pacificador. CERERIA ABELLA de voluntat de les Nacions Unides com D’aquesta manera serà possible crear Sant Antoni Abat, 9, 08001 Bcn. per l’ostracisme a la votació del govern un camí diplomàtic i polític que dugui T. 93 441 09 07 / Fax 93 441 70 47 marroquí, que acusa Algèria d’alterar a realitzar els anhels del poble sahrauí Boters, 5, 08002 Bcn. T./Fax 93 318 08 41 la població traslladant ciutadans alge- possiblement dins d’un context d’au- Comte Borrell, 41, 08015 Bcn. T.93 442 93 28 rians a l’altra banda del mur i que té tonomia àmplia dins de la monarquia un interès geopolític considerable a sahrauí. I posar finalment solució a la fe- mantenir aquests territoris. rida. Espanya en aquest sentit pot tenir Les temptatives de pacificació dels un paper de primer ordre: pacificar-se darrers anys també han fracassat. El amb la seva història d’una banda i ser Pla Baker de l’any 2003 preveia inici- mediadora de pau entre els interessos alment la votació per crear un govern marroquins i del poble sahrauí. 12 5 desembre 2010 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés P-J Ynaraja Capellà del Montanyà Castigats sense colònies ([email protected]) ni sortides escolars Suggeriments

L’escola tradicional durant la dictadura, tot i l’exem- i que aparentment limiten condicions laborals asso- nadalencs plaritat de molts mestres, reproduïa esquemes del lides pels mestres. La resposta dels sindicats ha estat sistema polític. Amb la transició, el sistema va evo- diversa incloent vagues, sense que aquestes accions La celebració fonamental de la fe cristiana és, in- lucionar de forma espectacular: la proximitat amb hagin canviat els criteris de l’administració. Ha faltat dubtablement, la Pasqua del Senyor. Ara bé, que els mestres va fer que l’alumnat els perdés la por, es sensibilitat en el tracte i saber asserenar els ànims. ho sigui, no significa que haguem d’iniciar les van incorporar pràctiques didàctiques centrades en Mesures com la reducció salarial general han agreujat nostres il·lusions evangelitzadores al seu voltant. la persona, l’escola es va obrir a altres tipus d’activi- el mal clima a les escoles. És en aquest context que Una sèrie de factors sociològics ho dificulten, tats educatives com la plàstica, la música, l’expressió en perdre la jornada intensiva durant dues setmanes a més que el seu significat resulta per a molts corporal o les convivències en cases de colònies. El al juny, ignorant els sindicats per la seva baixa repre- impossible de reconèixer. Cal afegir que la realit- compromís de mestres i professors amb un projecte sentativitat, a algun professional de l’escola pública zació dels projectes de Déu per a la salvació dels educatiu global els feia impli- se li va ocórrer suprimir les co- homes es va iniciar en el moment de l’Encarnació, car-se fins més enllà del seu lònies i sortides escolars. Amb en el si de Santa Maria, però es va començar a compromís laboral. aquestes mesures de pressió al fer visible quan l’Infant va néixer. I el misteri de L’evolució cap a una socie- final la Conselleria ha hagut Nadal, tot i que és molt profund, ve embolcallat tat excessivament benestant, de fer marxa enrere en la seva d’un mantell de tendresa, que resulta acceptable la manca de models des dels decisió. El sector del lleure més per a la majoria dels homes. quals educar, l’infant com el afectat confia encara en una Al voltant del Nadal, s’ha anat afegint una vesti- «rei de la casa» sense posar-li ràpida recuperació de la situ- menta encantadora. Va aparèixer el naixement o límits, va dificultar qualsevol ació, però això ja s’entreveu el pessebre i les nadales. Aquestes dues úniques intervenció educativa. Aques- que no es produirà de manera coses van ser les que d’antany ens van educar en ta realitat ha portat a un gran significativa per a les sortides el si familiar. Era una fe ingènua, la fe cristiana nombre de famílies a delegar escolars de la pròxima prima- sempre ho hauria de ser. Acompanyant les can- el conjunt de l’educació dels vera. El que sí que és segur és çons al voltant del pessebre, la família reunida fills a l’escola. La pèrdua de que s’han perdut les activitats pregava abans d’anar a dormir. consideració social, del respec- de tardor i la primavera és for- Siguem sincers, la cultura actual hi ha anat afe- te per part dels pares i infants, ça desoladora, i els més per- gint progressos tècnics, però oblida la superació unit al relatiu èxit de moltes pràctiques educatives mal judicats han estat i són els infants privats d’aquestes espiritual. Però que ningú cregui que tot s’ha enteses, ha portat bona part de la professió a un cert sortides i el col·lectiu professional que presta aquest perdut, avui m’he proposat suggerir iniciatives desànim. La seva resposta ha estat massa vegades la servei. Esperem que en un futur la societat valori més d’altres llocs, que poden resultar molt útils. reivindicació de les condicions laborals, especialment aquest tipus de sortides, l’administració ho reconegui A Roma, el tercer diumenge d’Advent, els infants en l’escola pública, el desànim i poc més. ajudant més les entitats no lucratives que organitzen porten a l’hora de l’Àngelus els seus bambinelli, No tot ha de ser pessimisme perquè tant en l’escola activitats d’educació ambiental, sensibilització per a perquè rebin la benedicció del Papa. He dit els pública com en la concertada es perceben signes d’es- la cooperació i altres tipus de convivències escolars infants, però la realitat és que molts adults també perança des d’alguns col·lectius d’ensenyants. i es reconegui també la dedicació extraordinària de hi van amb la seva figureta del Nen Jesús. Aquesta És en aquest context que l’actual conseller d’Educa- mestres i professors a aquestes iniciatives remunerant- imatge es guarda per col·locar-la al pessebre fa- ció s’ha atrevit a fer una Llei d’educació pactada amb los amb dignitat aquest treball. Activitats educatives miliar la Nit de Nadal. Qui en vulgui saber més, no l’oposició, la qual cosa donarà estabilitat a anys vista. que formen part del projecte educatiu de centre no cal que esperi al dia 13, al YouTube hi trobarà uns També ha gosat enfrontar-se al corporativisme més haurien de ser l’arma per manifestar el descontenta- quants exemples, alguns en castellà. Només cal ranci, a prendre mesures pensant en el bé de l’infant ment professional dels mestres. escriure-hi bambinelli i n’apareixen mitja dotzena. Cal escollir-ne alguna d’entre les quals es veu el Papa al balcó. Aquesta iniciativa l’he posada en pràctica diferents anys. Els infants que se’n recor- Saber escoltar den i porten la figureta, l’aixequen il·lusionats per- què jo la beneeixi. Cal dir, també, que jo preparo Joan Guiteras i Vilanova unes quantes imatges de guix senzilles que he modelat jo mateix i les lliuro als que no en porten Degà del Capítol Catedral cap i als adults que ho vulguin. Sé que aquesta de Barcelona figureta es col·locarà en un lloc personal íntim, potser a la taula d’estudi, o al costat del llit, i que és culpa teva i has de millorar-ho, i que, en canvi, les els recordarà tot el que han sentit a l’església. Autoajuda regles del joc establert per una minoria per profit De l’altre suggeriment només en puc parlar pel seu no necessiten cap millora». que m’han informat, però no l’he pogut posar en La doctora Michela Marzano investiga en el Centre Michela Marzano, en dir-li el periodista que al- pràctica mai. Es tracta del costum mexicà de les Nacional de Recherche Scientifique. El periodista que guns llibres d’autoajuda són divertits, afegeix que posadas. Segons m’expliquen amb il·lusió emo- l’ha entrevistada extreu, de les seves declaracions, el «la ideologia que els alimenta no és divertida: porta tiva, els «pelegrins» surten cantant fins a la casa següent titular: «La pornografia i l’autoajuda coinci- a pensar, per exemple, que si avui ets a l’atur, és per- on s’han posat d’acord. Allà s’estableix el diàleg deixen a servir-se de la il·lusió de la llibertat individual què no vas desitjar l’èxit suficient i no et vas esforçar. entre els de fora i els de dins, fins que se’ls conce- per perpetuar l’explotació d’unes persones per les No ets només un perdedor sinó que, a més a més és deix l’entrada. A continuació ve la festa. Tant al altres.» L’entrevistador també destaca: «La teva mala culpa teva i això exculpa, de passada, tots els altres YouTube com a Google, hi ha molta informació sort és culpa teva, perquè el sistema és perfecte.» responsables del teu atur». d’imatges i de la lletra que es canta. Vaig rebre L’entrevistada toca punts delicats de la vida actual. Les declaracions de la professora són, al meu en- un power point d’aquest tema, l’he vist moltíssi- Parla clarament d’aspectes de la vida social que circu- tendre, interessants. Desfan una colla de tòpics que mes vegades, i sempre acabo plorant emocionat len com si fossin dogmes. Considera que, perquè hi ha circulen gairebé de boca en boca i que són tinguts per la tendresa del text. Quan algun mexicà m’ha crisi, estem en el millor moment per desemmascarar com a veritats intangibles. No podem oblidar que explicat els seus records ho ha fet amb molta els llibres de management personal, d’autoajuda i els humans tenim la facultat de pensar. Moltes coses emoció i pietat nostàlgica. I torno a la nostra similars. «Les crisis, afirma, posen en evidència que juguen en contra d’això. Per aquest motiu, sense ser actualitat. Costums i tradicions, no perquè ho si- si vols no sempre pots, perquè, per molt que vulguis, derrotistes, hem de saber reflexionar més. No fos cas guin, mereixen ser mantingudes. Al filó cristià se no assoliràs res si abans no revelem que les regles de que els tòpics danyessin la vida personal i social. Un li ha enganxat molta anècdota que no sempre és l’economia són tramposes, produeixen desigualtat i altre dia tornaré novament a les declaracions d’aques- correcta. Tot el que és heretat bascula entre dos castiguen la majoria.» ta investigadora. Llegir-les aboca a altres perspectives pols: cristianisme i aburgesament. Cal una tasca El periodista diu a la professora que no veu pas que, ancorades en la trama quotidiana de la vida, ens de separació i neteja. És oportú recórrer a inici- que sigui dolent que t’autoajudin. Ella replica que «és ajuden a pensar. I pensar és una bona cosa. Quelcom atives del Tercer Món, que és molt creatiu i, per pervers fer-te creure que tot el que et surt malament alliberador. exigències de la seva realitat, gens aburgesat. 13 Opinió 5 desembre 2010

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana [email protected] [email protected] Acompanyar Menteixen i ho saben Des dels meus temps llunyans de la Universitat m’agrada esbrinar l’etimolo- Londres, 18 de setembre, dissabte. Dos periodistes espanyols es troben al centre gia de les paraules, les nostres paraules derivades del llatí, la llengua mare. de la capital per cobrir informativament una manifestació convocada contra la La seva procedència em fa entendre moltes coses i em situa sovint al meu visita de Benet XVI a la Gran Bretanya. Un periodista pregunta a l’altre: «Quan- lloc. ta gent creus que hi ha?» «Uns 3.000» és la resposta. El primer comenta: «Si És el que em passa amb la paraula acompanyar. Una paraula que fan servir arriben a 2.000, ja és molt.» El segon afegeix: «Pot ser, però jo escriuré 5.000 moltes vegades els voluntaris i també els que tractem de fer la nostra vida perquè, si no, el meu diari no em publica l’article.» El titular va recollir, incom- al costat dels més desfavorits de la nostra societat. Altres vegades s’utilitza prensiblement, la xifra de 15.000 assistents. Menteixen i ho saben. Guardiola la paraula seguiment quan es tracta d’ajudar una persona a sortir d’una va aplicar aquesta expressió als senyors Clos i Gallego, àrbitre i jutge auxiliar situació o millorar-ne la condició de vida. A mi personalment m’agrada més respectivament del partit Almeria-Barça. A l’acta es va falsejar els fets, com vam acompanyar que seguir. Però sobretot quan veiem la procedència d’aquest poder comprovar a través de les imatges de televisió. Pel que fa a informacions mot. Acompanyar ve de dues paraules llatines: comedere i panis. És a dir, relatives al Papa, hi ha empreses mediàtiques, públiques i privades, i periodistes menjar el pa junts, o el que seria el mateix, fer un camí junts. Cadascú s’ali- que menteixen i ho saben. mentarà ell tot sol, però al costat de l’altre. L’homilia pronunciada a la Sagrada Família de Barcelona fou resumida en la Tot aquest preàmbul és per parlar d’aquest tipus d’acompanyament i els premsa amb titulars com aquest: «Enèrgiques condemnes del Papa a l’avorta- seus fruits llunyans. I com sempre, per fer-ho més entenedor, us explico un ment i al matrimoni gai» i «El Papa arremet contra l’avortament i el matrimoni cas que he viscut últimament. entre homosexuals». Benet XVI va dir: «L’amor generós i indissoluble d’un home Fa anys que acompanyem famílies de nois amb problemes i mancances. És i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, una tasca que requereix molta paciència i una mirada d’esperança molt en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural.» No va llunyana. Potser és una tasca complementària a la que fan els serveis socials parlar del matrimoni homosexual, sinó que va exposar de manera respectuosa i amb les seves necessàries exigències. Es tractava —en el meu cas— d’una fa- raonada la seva proposta de família. Els que han divulgat falsos titulars, mentei- mília de cinc fills amb dificultats econòmiques punyents, però molt més amb xen i ho saben. greus problemes en el món de l’educació dels fills quan arribaven a una S’ha especulat amb la xifra de 400.000 persones que sortirien al carrer per salu- certa edat difícil, l’adolescència. A poc a poc anàvem coneixent el panorama dar el Papa, però l’ajuntament de Barcelona va concretar en un quart de milió familiar, i estàvem al costat d’un noi d’aquesta família que aleshores tenia d’afluència del públic. A partir d’una xifra fictícia, s’ha promogut una valoració 14 anys. S’havien creat greus conflictes amb el seu pare, fins arribar a fer-lo de fracàs sense pal·liatius. D’on va sortir la xifra de 400.000? La visita del Papa fora de casa durant dos dies. De moment, mediant amb el pare i acompa- és l’únic esdeveniment de relleu que no ha entrat en guerra de xifres, perquè nyant el fill, semblava que aconseguíem ben poca cosa o més aviat, cap. l’arquebisbat ha evitat l’espiral de la mentida i la desinformació. Els que tenen Van passar els anys. El nostre acompanyament, si més no, ha estat constant aquests comportaments menteixen i ho saben. amb intervals de certa llunyania per exigències del creixement del nostre A la plaça Sant Jaume es van manifestar els contraris al Papa. Les dades van ser amic. 10.000 segons els convocants, 2.500 segons la policia municipal. Menteixen i ho sa- Fa uns dies ens va venir a veure. Ara té 24 anys i ens va comunicar amb un ben. N’hi ha prou amb un exercici rigorós d’hemeroteca per adonar-nos que no incert orgull que ja era un empresari: havia posat una petita botiga que ell teressa la realitat sinó el relat. Determinats mitjans de comunicació no estan atents mateix regentava amb les dificultats pròpies dels començaments i amb els als fets i menyspreen la veritat. El que és important és vendre els seus relats, falsos deutes consegüents. Vam anar a la seva botiga i vam estar xerrant una bona i distorsionats. Tot s’hi val per imposar la seva idea. Menteixen i ho saben. Aquests estona. Amb una sinceritat encisadora ens va posar al corrent de moltes de comportaments avalen la denúncia que va fer el Papa a la conferència de premsa les coses que havia viscut ens els últims mesos des que l’havíem perdut de de l’avió camí de Santiago de Compostel·la. Quina necessitat hi ha de mentir de vista. Nosaltres —la meva companya i jo— l’escoltàvem sense gairebé parlar manera sistemàtica i conscient? En el fons, es tracta d’un dèficit democràtic. On es ni molt menys censurar. Però, en un moment determinat, es va aturar en les margina la veritat, no hi pot existir el bé comú, essència de la democràcia. seves explicacions i ens va fer una pregunta insòlita: «Creieu que encara sóc Guardiola va rebre la sanció d’un partit i el Comitè d’Apel·lació, tot i conèixer la bo? Què és ser bo? Perquè jo vull ser-ho. Fins i tot jo vull creure. Cada nit, veritat dels fets, en va desestimar l’anul·lació. El sistema es protegeix ell mateix, com vosaltres reseu el Parenostre, jo prego amb una sura de l’Alcorà.» fins i tot, a costa d’instal·lar-se en l’engany i la mentida. Aquests poders fàctics Em va venir a la memòria la pregunta del «jove ric» de l’Evangeli i vaig pen- que no temen mentir, distorsionar, enganyar, influir subreptíciament... fan la sar en la resposta de llibertat que Jesús li va dirigir. I tots tres vam parlar del seva feina amb total impunitat, conscients de les mentides que difonen. No es que és estimar de debò els altres... el primer de tots el manaments. tracta que les persones reflexionin els fets objectius, a partir d’informacions contrastades, sinó de colonitzar-ne la ment amb la mentida i l’engany. Flac favor a la democràcia i a la convivència social.

Zoom Eduard Brufau Fe d’errates En l’article anterior es va produir un error de correcció. L’adjectiu «empleada» no corresponia a aquesta frase: «(...) es van carregar l’Es- glésia amb tota l’artilleria per la seva discriminació envers la dona empleada», sinó a la següent: «Sorpresos de manera flagrant, i volent-hi introduir excuses

de mal pagador, van haver de respondre que una dona empleada.» Agustí Codinach Agustí

SERVEI DE LLOGUER Des del 1860

C/ Puigcerdà, 100-102 08019 Barcelona ☎ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193 Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament La còmoda victòria de Convergència i Unió en aquestes eleccions al de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... Parlament permetrà que Artur Mas sigui investit com el 129è president de la Generalitat de Catalunya. Tothom està d’acord que s’obre Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, un cicle polític nou, marcat per una crisi econòmica profunda que el desfilades de modes, banquets i tota classe d’actes a petita o nou govern té el difícil repte d’afrontar tan bé com pugui. Els ciuta- gran escala. dans esperem que el guanyador sàpiga administrar la confiança que CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llúria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 se li ha dipositat i faci de Catalunya una societat més cohesionada i Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 amb menys desigualtats. 14 5 desembre 2010 Opinió

Des del monestir

Lluís Solà La mesura del temps Monjo de Poblet

La represa del nou any litúrgic, amb aquest La vida dels monjos, en un monestir com Poblet, l’any, i se’n recomença la lectura precisament temps seriós i alhora joiós de l’Advent, em porta enclavat en plena natura, està també molt lliga- el 21 de març, el 23 de juny, el 25 de setembre i a meditar sobre el pas del temps. És indubtable da a aquest ritme. Les vinyes, sobretot, amb el el 28 de desembre, pel pròleg, dates que cor- l’estreta relació de l’Any Litúrgic amb el cicle es- seu néixer i morir, ens hi acompanyen. Però hi ha responen, més o menys aproximadament, als tacional. Abans de la darrera reforma litúrgica, un altre tret signifi catiu, en aquesta cadència del dos equinoccis de primavera i tardor, i als dos la celebració de les quatre témpores subratllava temps, a més de la que marca el calendari litúr- solsticis d’estiu i d’hivern. El 21 de març, a més, molt més aquesta dimensió. L’Any Litúrgic, a gic. I és la lectura quotidiana de la Regla de sant s’escau el dies natalis del nostre pare sant Benet. mesura que l’anem desplegant, ens va revelant Benet —cada dia un capítol o un fragment d’un Quan me’n vaig adonar, vaig descobrir un aspec- el caràcter sacramental del temps mateix, de capítol— que fem els monjos a la sala capitular, te nou de la saviesa amagada en la Regla de sant la natura i del cosmos, que són també Llibre al capvespre, abans de Completes. En l’ús cister- Benet, que, a més de donar forma i contingut a través del qual Déu ens parla. La celebració cenc la Regla es llegeix sencera quatre vegades als espais físics on vivim, omple de sentit també del Nadal, vinculada al solstici d’hivern, i la de el temps que ens va forjant, perquè la Regla és Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, paraula, és a dir, logos, sentit. Us convido a posar ens ho recorden cada any, i fan, de cada any, del una paraula en el vostre temps, sobretot ara, temps, sagrament de salvació i de vida per a tots que la Paraula eterna se’ns fa espai i temps, és a nosaltres. dir, carn i sentit de la nostra història.

La sal de la terra

Francesc torralba Professor de Blanquerna-Universitat Joan triadú: l’ésser és donació Ramon Llull

La darrera obra que va presentar Joan Triadú no tendim a compartir se’ns podreix a dins i es gú ens recordi que hi ha riquesa espiritual i que, abans de morir fou Textos i pretextos de pe- torna inútil: aneu i ensenyeu, és això» (p. 112). a diferència de la riquesa material, aquesta ri- dagogia (1938-2008), un assaig clarivident que En aquest breu pensament hi ha el centre de quesa creix de proporcions, com més ens donem recull el seu testament pedagògic, o més exac- gravetat del seu pensament sobre l’educació. als altres. «Tot magisteri —conclou Triadú— és tament, les seves idees i intuïcions degudament Ésser és donar i qui no dóna allò que és, allò que una donació i tendeix a crear una certa igualtat contrastades sobre la pràctica educativa. Un sap, allò que ha après, als altres, es consumeix i humana encara que no pugui obtenir-se mai del text, profund, amarat d’un humanisme cristià es perd en el no-res. Donar i donar-se és, parado- tot.» La gran virtut del mestre és la generositat exigent i rigorós i d’una gran bellesa formal. He xalment, créixer, perquè la lògica de l’ésser no és i només aquesta generositat pot crear vida en la espigolat alguns pensaments d’aquesta obra, la del tenir. Com més es dóna el mestre, més bon ment del deixeble i ensenyar-lo a desenvolupar amb la fi nalitat que els nous mestres i educadors mestre és, més creix com a mestre i més gran és les seves potències latents. Per fer-la realitat, s’atansin a l’obra d’aquest homenot i compren- la seva riquesa espiritual. però, cal superar el més gran dels obstacles, la guin la bellesa de la pràctica educativa. És extraordinari que en un món com el nostre, al- peresa de donar-se una vegada i una altra i en Escriu Joan Triadú: «L’ésser cultivat que no esti- cadascuna d’elles com si fos la primera. ma i no dóna, falta greument a aquesta llei, que Paraules sàvies, aquestes, que haurien d’estar en és el manament de l’amor. Perquè ell en primer la ment dels mestres tot just acabats de sortir de lloc s’esterilitza, car tota riquesa espiritual que les Facultats.

Mirada al món Elisabet Juanola Sòria Periodista. Institut de la Pau Armando de Ramón. Murtra La catedral de Concepción Santa Maria dels Àngels (Xile)

Ha començat el mes de Maria a Xile. El mes de dant la ciutat de Santiago. Moltíssimes persones de Concepción ha estat una de les més afectades Maria, en aquest país sud-americà, va del 7 de el día de la Puríssima van a peu a aquests llocs de Xile, n’és signe la seva catedral, que va estar novembre al 8 de desembre, empatant amb i caminen durant hores per fer present la seva tancada durant diversos mesos. Es feia la missa el dia de la Immaculada Concepció. Com que estimació a la Verge. diaria al carrer mentre es reconstruïa l’església a l’hemisferi sud en aquesta època de l’any és La ciutat de Concepción, segona capital de Xile, per dins. El temps que la catedral estava tanca- primavera, s’acostuma a portar fl ors a la Mare fou batejada amb el nom de la Mare de Déu pel da, les celebracions a l’aire lliure van ser motiu de Déu i resar-li ben aviat al matí el conegut seu fundador Pedro de Valdivia. Aquesta ciutat d’unió i de retrobament, la intempèrie unia més Rosari de l’Aurora. També, durant aquest mes, és primer va tenir seu on ara hi ha Penco, molt més que mai els damnifi cats. Finalment, la catedral freqüent que se celebrin primeres comunions de petita que Concepción, que va haver de ser des- s’ha obert, però les obres continuen. Durant l’hi- nens i nenes. Coincidint amb la proximitat del allotjada pel tsunami que l’any 1751 va destruir- vern s’ha pogut celebrar sense problema a dins. fi nal de curs, els estudiants s’apropen a les esglé- la. Va ser aleshores quan es va fundar l’actual de Mentre es treballava en la reconstrucció, les sies a encomanar els seus exàmens fi nals. Concepción que ha seguit sota la protecció de bastides no han difi cultat la fi delitat i la fermesa El mateix dia 8 de desembre, que és festa, és la Mare de Déu. Amb el terratrèmol que hi va de la gent. La comunitat ha viscut en comunió molt freqüent que es facin pelegrinatges a llocs haver a Xile el 27 de febrer d’enguany, la ciutat la transició i s’ha congregat sense problemes marians, o que moltes persones vagin a peu als mentre les obres estructurals seguien, es neteja- santuaris. És molt conegut el santuari de Lo Vas- ven i reparaven les esquerdes. Ara, tots plegats quez, camí de Valparaíso, o bé el de la Virgen donen gràcies a la Mare de Déu durant aquest del Cerro, que és a dalt del San Cristóbal, guar- mes entranyable. 15 Veu dels pastors 5 desembre 2010

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach La Puríssima, estrella de l’esperança Cardenal, arquebisbe de Barcelona

En el cor de l’Advent pren un relleu especial la fi- tota màcula de pecat original i enriquida amb la cantant les glòries/ d’una verge amb manto blau/ gura de santa Maria, la Mare de Déu, gràvida de la plenitud de la gràcia des del primer moment de la que al sentí’s plena de gràcia/ baixa els ulls, junta Paraula, que ella acollí en el seu cor de verge i que seva concepció. Aquesta veritat fou proclamada les mans/ i es posa a adorar Déu/ en son ventre en el seu si maternal es va fer carn. Des d’aleshores com a dogma de fe pel papa Pius IX l’any 1854, virginal…/ Caieu fulles; caieu fulles,/ que ja s’acosta Déu és l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres. fonamentant-se en les afirmacions de les Sagra- Nadal». Déu atorgà a Maria un paper molt important en des Escriptures sobre Maria i en la fe de l’Església A «La nit de la Puríssima», el poeta s’encanta la història de la salvació. Aquella noia de Natzaret sobre aquest misteri marià. davant el cel blau d’aquella nit, i veu en la Noia fou escollida per Déu i rebé una missió cabdal: ser Poc després de la proclamació del dogma de la Im- de Natzaret la que ens acosta i ens fa familiar Déu la mare del Fill de Déu que s’encarnà en les seves maculada Concepció, la Mare de Déu s’aparegué mateix. «Aquesta nit és bé una nit divina./ La Pu- entranyes virginals per obra de l’Esperit Sant. I en diverses ocasions a una noia senzilla i pobra a la ríssima, del cel/ va baixant per aquest blau que ella tot això per a la salvació de la humanitat. Déu, gruta de Lourdes. I es presentà com la Immaculada il·lumina,/ deixant més resplendors en cada estel». creador de l’home i de la dona, en la plenitud del Concepció. Els pelegrins que visiten aquest santu- Benet XVI acaba la seva encíclica sobre l’esperança temps, assumí la naturalesa humana creada per ell ari poden veure gravades aquestes paraules en la dient que Jesucrist és certament la llum per anto- i demanà la col·laboració de Maria. imatge de la Mare de Déu de Lourdes que presi- nomàsia, el sol que brilla sobre totes les tenebres Tot en santa Maria està en funció de la seva missió deix l’esplanada de la gruta. de la història. Però afegeix que per arribar fins a de ser la mare de Jesucrist. Maria, d’una manera La festa de la Puríssima, situada al bell mig de ell necessitem també llums properes, persones que única, ha estat la primera a beneficiar-se de la l’Advent, ens prepara també per a la propera donen llum reflectint la llum de Crist. Maria és una victòria sobre el pecat obtinguda pel Crist. Així celebració del Nadal. En aquest any dedicat al d’aquestes llums. Ella és una estrella d’esperança. s’entén millor la veritat de la fe cristiana sobre la poeta Joan Maragall i Gorina, que fou un gran Ella que amb la seva acceptació va obrir la porta Immaculada Concepció, entre nosaltres més cone- intèrpret del sentit de les festes cristianes, voldria del nostre món a Déu mateix, perquè en ella el Fill guda popularment com la festa de la Puríssima. remarcar quelcom del que ens diu sobre la festa de de Déu es va fer carn, es va fer un de nosaltres i, Maria és anomenada així perquè, des del primer la Puríssima com a pròleg del Nadal. En el poema com diu l’Evangeli de sant Joan, «va plantar la seva instant de la seva existència, fou preservada de «Nadal», escrit l’any 1895, diu que «neix l’hivern tenda entre nosaltres»

Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells De la mà de la Immaculada Arquebisbe de Tarragona i Primat

El 25 de març de 1858, a la gruta que hi ha to- recuperar va anar a veure-la. «Que bonica! —va tura plasmada i una altra la que s’havia de salvar, cant al riu Gave, Bernadeta Subirous pregunta a exclamar—, però no és ella.» Quan li van pregun- perquè justament la mateixa criatura fos recapitu- la Mare de Déu quin és el seu nom, i ella, sense tar si veient la imatge algú podia fer-se la idea de lada mantenint la semblança.» deixar de somriure, li respon: «Sóc la Immaculada com és la Mare de Déu, va contestar: «Oh, no! La Contemplar les escenes evangèliques en les quals Concepció.» Aquest és el nom de la gran festa que diferència és com de la terra al cel.» apareix Maria, des de Betlem fins al Gòlgota, pot celebrarem el proper dimecres en honor de qui va Maria és l’obra mestra de Déu i no podem imagi- ajudar-nos a comprendre millor la nostra fe i a tenir el singular privilegi de néixer sense el pecat nar com n’és, de meravellosa, aquella dona que deixar-nos portar per la seguretat que tenim una original, és a dir, sense la inclinació torçada de la va voler donar-nos com a mare després que fos Mare que vetlla per nosaltres, coredemptora i voluntat, encara que això no vol dir que li fossin mare del Déu encarnat. Una dona no sotmesa a les també intercessora davant qualsevol de les nostres estalviats el cansament, les contrarietats i la lluita inclinacions del mal, que va pronunciar aquell fiat necessitats. per tirar endavant les coses de la seva vida fins al decidit a la vocació divina que li va arribar a través Us animo a tots a fer aquesta experiència de pre- moment culminant en què el seu Fill és clavat a la d’un arcàngel: «Sóc l’esclava del Senyor. Que es gària mariana. Una ocasió propícia, ja tradicional, creu. Tornant a Lourdes, el 4 d’abril del 1864 es faci en mi segons la vostra voluntat.» és la vetlla de la Immaculada, que enguany tindrà va inaugurar allí la primera imatge de la Mare de Sant Ireneu de Lió, parlant de Crist com el nou lloc al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia Déu, feta per l’escultor Fabisch amb marbre de Adam i de Maria com la nova Eva, es pregunta: de Reus, els goigs de la qual repeteixen a manera Carrara, seguint les indicacions que li havia donat «Per què Déu [després del primer pecat de l’ho- de tornada: «Verge de Misericòrdia, mireu-nos Bernardeta relatives a l’actitud que tenia la Mare me] no va tornar a prendre el fang de la terra per amb ulls d’amor.» de Déu quan li havia dit el seu nom. El dia de la a fabricar un altre home, i va voler en canvi que Corresponguem a l’amor de Maria. Que la devoció inauguració, la jove vident no va poder assistir a aquesta creació es realitzés a partir de Maria?», i a la Mare de Déu ens ajudi en totes les nostres la cerimònia per motius de salut, però quan es va es respon a si mateix: «Perquè no fos una la cria- inquietuds.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 16 5 desembre 2010 Cartes del lector

Cal viure l’Advent Tot recordant Mn. Taulé El Consultori Entrem amb l’Església en aquest temps d’Advent. L’Advent és temps Pel que fa a l’Eucaristia del diumenge 7 de novembre a la Sagrada d’espera i d’esperança. Temps de pre- Família, presidida pel Sant Pare, hi vaig trobar a faltar algun dels paració a la vinguda del Senyor. No- cants de Mn. Taulé, malauradament fi nat farà uns quatre anys. Que PrEguntES I rESPoStES saltres volem celebrar aquest Advent potser ja ens n’hem oblidat? SoBrE doCtrInA I MorAL i unir-nos al crit de tota l’Església que Confi o que, malgrat el pas del temps, no sigui un oblit a la seva pel Dr. Joan Antoni Mateo canta: «Vine, Senyor Jesús!» música i a la seva persona, la qual cosa no serà possible als qui vam Com a cristians ens fem ressò del tenir el goig de tractar-lo, d’estimar-lo i d’estar amb ell en els dar- clamor de la humanitat, que crida rers anys de la seva vida fecunda. Viatge del Sant Pare amb les paraules del profeta Isaïes: Em decep la lectura de la visita del VICENÇ GRANÉ «Cel, deixa caure la rosada, i que els Sant Pare que han fet alguns mitjans: Organista i arxiver de Santa Maria del Mar núvols facin ploure la bondat! Que la que si les dones a l’Església només Barcelona terra s’obri per fer brotar la salvació, hi són per netejar, que si el Papa ha i que la bondat germini alhora!» condemnat l’avortament i els nous Compartim, amb els homes i do- models de família... Potser seria bo, basada en el respecte a la dignitat planifi cació social a costa de la vida nes del nostre temps, la necessitat ur- amb l’estil tan sintètic que caracterit- de la persona no és cap casualitat, és humana, etc. gent de redempció, d’alliberament, za el seu consultori, que ens oferís un un fet innegable. Forma part d’una de justícia, i que el regne de Déu es breu resum del missatge del Papa. emergència antropològica i també JOSÉ MORALES MARTÍN faci realitat entre nosaltres. És temps Diuen que tothom explica el mercat se- educativa; utilitza la psicologia de Palafrugell d’esperança i d’alegria. Esperança gons com li ha anat. I aquests mitjans que l’anunci. que no només és espera i anhel, si- fan una lectura tan ridícula del missatge El Papa ho ha dit amb insistèn- Vergonya aliena nó la certesa que amb Crist i en Ell del papa Benet en el seu darrer viatge a cia en la recent visita a Santiago de comença el temps de la salvació. Santiago i Barcelona es posen en evidèn- Compostel·la i Barcelona, i ho ha tor- És realment vergonyosa la forma Volem transformar el món en una cia. Refl ecteixen la frustració d’una mino- nat a repetir de forma bella i precisa amb què es porten les converses terra nova i en un cel nou. Un món ria que, amb molt de soroll de boixets i po- en l’exhortació apostòlica Verbum amb el Marroc pel que fa al Sàhara. on la solidaritat, la veritat i l’esperan- ques puntes, augurava un fracàs a aquest Domini. Es tracta d’una contribu- Aquesta regió no va pertànyer mai ça siguin més transparents. Un món important viatge apostòlic. El Sant Pare, ció específi ca de la proposta cristi- al Marroc. La seva existència és an- on regnin la justícia, la pau i l’amor. com va passar a Anglaterra, ens ha deixat ana a un món que moltes vegades terior a la creació del modern Estat Per això us vull convidar en aquest un gran testimoni i un ric Magisteri que sent Déu com a superfl u i estrany marroquí, per tant, no hi pot haver temps d’espera a acelerar el Regne ara hem d’anar aprofundint. La petició i, en conseqüència, l’home com un sol·licitud o reclamació d’annexió. amb gestos concrets, personals i Però l’astuta maniobra del Marroc que em fa és força difícil, però ho intenta- viatger sense sentit, matèria per a ré. Què ens ha dit el Papa? Personalment comunitaris, de pregària, de servei, consisteix a introduir marroquins l’enginyeria social dels poderosos destacaria el que segueix: un retorn a Déu, d’acollida, viscuts a les comunitats dins el territori sahrahuí, els quals de torn. fonament de tot el que existeix i garantia i a les famílies. Amb els dons que s’hi censen i així si s’arribés a cele- També està clar que no es dóna de la veritable llibertat. El Papa a Santiago gratuïtament hem rebut hi podem brar-hi el referèndum que ja va re- una resposta intel·lectual coherent, es preguntava com s’havia arribat a fer col·laborar. Confi em en aquesta clamar l’ONU fa trenta anys, el resul- ben al contrari, s’utilitza la desquali- silenci públic sobre la qüestió essencial. Cal vinguda. El Senyor és a prop. Que tat es podria inclinar cap al Marroc. fi cació i, si no, l’insult. Això demostra plantejar la qüestió de Déu amb la seriosi- Maria, dona d’esperança, ens posi en És guanyar temps, estratègia molt que hi ha sectors, fi ns i tot, entre els tat que requereix i, com a cristians, aportar camí. Repetim amb l’Església: «Vine, important, com saben més bé que jo mateixos governants, que no estan la novetat de la Revelació d’un Déu que Senyor Jesús!» els entesos. I mentrestant, els civils disposats a permetre que hi hagi un no és mai adversari de l’home i obstacle a clima de serena resposta pública de la són literalment destrossats. la seva realització ans tot al contrari. És un AURORA GÓMEZ-RAMOS fe als interrogants plantejats avui. Com va dir algú que es va poder error evitar parlar de Déu o voler relegar Barcelona Sens dubte, hi ha un mar de escapar per explicar-ho, un genoci- aquesta qüestió al terreny estrictament fons que pretén arrossegar cap al di autèntic. I nosaltres ens limitem privat. També crec que va insistir el Sant Diàleg entre la fe i la seu interior qualsevol element que a demanar molt humilment que Pare en una relació harmoniosa entre raó s’oposi a la construcció social plan- permetin l’entrada de periodistes dues realitats que no s’han de contraposar tejada i aprovada en els despatxos acreditats. mai: la fe i la raó. És possible una laïcitat dels enginyers socials. Allà hi ha les positiva i cal evitar un laïcisme que ens La insistència amb la qual Benet MÒNICA SERRA VIDAL lleis del Parlament, no les de la raó enfronta i ens empobreix. La religió, com XVI encoratja el diàleg entre la fe i Sant Cugat del Vallès la raó per confi gurar una societat ni les del dret natural, allà hi ha la ja va dir el Papa a Anglaterra, no és un Castells obstacle, sino un ajut. La raó i la fe poden i s’han d’ajudar mútuament. L’ajut que presta la religió en la construcció de les Per una vegada, i sense que ser- persones i societats és un bé massa gran veixi de precedent, el traductor està per bandejar-lo o ignorar-lo. El diàleg fe d’acord amb la traducció de castells i cultura és una prioritat pastoral a tenir per «torres humanes», molt bell i en compte. Finalment, des de la Sagrada cert. Així ho ha reconegut la Unesco, Família, Benet XVI, a partir de la magnífi ca que ha declarat aquesta manifesta- obra sorgida de la ment del geni Gaudí, ció nostra tradicional Patrimoni Cul- tan inspirat i sostingut per un gran Sant tural Immaterial de la Humanitat. de la nostra terra, de Tremp concretament, Aquesta defi nició és molt encertada, sant Josep Manyanet, evidencià la fecundi- perquè no hi ha res més immaterial tat cultural de la fe. A més, féu una crida, que els castells, que es desfan de se- sense condemnar ningú, a treballar a favor guida, vist i no vist, però de bellesa de la família i la vida com a fonaments de tan efímera com potent. Objectiva- la societat i l’Església i claus de construcció ment, no hi ha cap demostració de d’un futur esperançador. poder humà que se li pugui compa- A trets telegràfi cs aquesta seria la meva rar. En ells no hi ha cap rivalitat, sinó lectura de la rica visita que ens ha fet el compenetració i suport. successor de Pere. Evidentment, ara cal Una demostració d’humilitat, que tots estudiem i rebem aquests rics en- quan tot l’esforç de tants homes i senyaments. Una felicitació des d’aquesta dones depèn de l’encert d’una cria- columna a tots els organitzadors i aquells Jaume Sabaté tura, l’enxaneta, que aixecant la mà que ho han fet possible. fa l’aleta. I després, ve el descens, Una setmana després de la visita històrica de Benet XVI a Barcelona amb descarregar-lo, sense fer llenya, • Si voleu enviar les vostres consultes motiu de la dedicació del temple de la Sagrada Família, els treballadors fi ns el que s’anomena completar el al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: de Catalunya Cristiana, Ràdio Estel i Club+Amics vam tenir el privilegi castell. Una lliçó de solidaritat de la [email protected] de visitar l’obra mestra d’Antoni Gaudí de la mà d’un guia excepcional: millor, de disciplina, de feina i de www.balmesiana.org Jordi Bonet, arquitecte en cap de la Sagrada Família. Ens va explicar respecte. Hi ha qui doni més? apartat de correus 121 els orígens de la basílica, així com nombrosos detalls tècnics i artístics 25620 Tremp (Lleida). que posen de manifest la grandiositat del projecte. ISABEL ESTEBAN GÜELL Cal indicar sempre «Consultori». Barcelona 17 Notícies del lector 5 desembre 2010

celebració dels 150 anys de la fundació de la congregació de Dominiques de l’Anunciata a lleida

gna. Carme Baraldés al pati i a altres dependències de l’escola amb nombroses felicitacions Dia inoblidable el del 16 d’octubre entre tots els assistents. L’exposició de del 2010 per a les nostres comunitats murals i àlbums de fotografi es de dife- de Germanes Dominiques i del col·legi rents èpoques, al recinte de l’entrada, l’Anunciata de Lleida. La comme- van motivar expressions d’intercanvi i moració dels 150 anys de vida de la de molta joia en recordar tants de fets congregació a la nostra ciutat ens va i experiències viscudes. convocar a fer una celebració d’acció Avui considerem aquest aniversari de gràcies a Déu, que es va dur a terme com un any de gràcia que Déu ens amb gran il·lusió i sincer agraïment al ofereix a les dues comunitats que nostre fundador sant Francesc Coll. som presents a la ciutat de Lleida i el Celebrar 150 anys és celebrar la fet de compartir carisma i missió amb vida. Per això el primer acte havia els laics ens impulsa cap a un futur de ser l’Eucaristia on s’hi fa present esperançador, confiant, com sant el dinamisme pasqual que junts, ger- Francesc Coll, que Déu durà a bon manes, professors, pares de família, terme la seva obra. Celebrar el 150è alumnes, exalumnes i persones sim- aniversari ens obliga també a fer una patitzants, hem experimentat al llarg revisió de com es tenen en compte de tots aquests anys. L’Eucaristia es els objectius fonamentals i els que va celebrar a la parròquia de Santa Francesc Coll, «Una llum encén una al- Lleida. Ens va recordar que, sens dub- s’han anat readaptant en el transcurs Teresina i fou presidida pel nostre tra llum», tot deixant al peu de l’altar, te, és molt el que s’ha sembrat i que dels anys. És un temps per agrair els bisbe Joan Piris. Van participar en la i de la seva imatge, les llànties enceses hem de seguir sembrant cada vegada dons rebuts del Senyor per valorar tot concelebració els vicaris general i de commemoratives d’aquests 150 anys més. Després de fer-se ressò d’alguns allò de positiu de tan llarga història pastoral, així com altres sacerdots i de donació de vida. A l’esplendor de aspectes concrets de les lectures de la i posar interès per millorar i anar religiosos de la diòcesi. l’acte hi va contribuir la coral L’Estel missa, ens va motivar i animar a seguir avançant d’acord amb el carisma i la Va ser emocionant l’entrada proces- del Cercle de Belles Arts. fent amb il·lusió i dedicació la tasca voluntat del fundador. Que l’impacte sional d’un grup de cinquanta alumnes A l’homilia, el bisbe Piris es va fer evangelitzadora que des de tants anys de les seves petjades ens ompli de fe i de l’escola, precedits pel coordinador molt proper a l’assemblea dels fi dels. ens va encomanar el fundador. d’esperança i ens ajudi a ser elements de pastoral, que feren expressa la tan Va palesar l’acció de gràcies a Déu pels Acabada la celebració litúrgica, multiplicadors en l’extensió del Regne preuada frase del nostre pare sant 150 anys de vida de la congregació a va continuar la festa, molt fraterna, en el món que ens toca viure.

Assemblea de l’Adoració nocturna de roquetes

mn. Antonio Bordàs

Recentment, l’Adoració Nocturna va celebrar l’assemblea d’inici de curs, que va tenir lloc a la casa d’espiritualitat de les Teresianes de Tortosa. Un centenar de persones hi va participar. La secció de Roquetes va organitzar la trobada. A l’acte, que es va iniciar a dos quarts d’onze del ma- tí, es va presentar l’ordre del dia. S’hi van resar les laudes i, tot seguit, Mn. Domingo Escuder va dirigir trobada a montserrat del club+Amics una meditació sobre el tema L’Eucaristia com una continuació de l’encarnació del Crist entre nosaltres. redacció manifestar que la comunitat benedictina havia Jesús, que es va fer present en la carn, en la seva seguit des dels seus orígens la trajectòria del humanitat, ara continua present en el pa, que és el El Club+Amics (Amics de Catalunya Cristiana) setmanari i va recordar que Mons. Joan E. Jar- seu cos, i en el vi, que és la seva sang. va celebrar el dissabte 20 de novembre la que, cofundador de Catalunya Cristiana, havia Després es va celebrar l’Eucaristia. A les dues va tenir vingut a presentar-los el projecte abans que el seva trobada anual a Montserrat. Una vui- lloc el dinar i cap a les quatre de la tarda es va fer tantena de membres de l’associació es van primer número sortís a la llum. l’exposició amb el Santíssim a l’església, amb una lec- congregar al monestir, on van ser rebuts pel Tant el P. abat com Mn. Aymar van coincidir en tura sobre el tema del dia, uns cants i un estímul per P. abat, Josep Maria Soler. la importància del nou paradigma que s’està vi- continuar el sentit d’adoració a Déu en una societat Mn. Jaume Aymar, director de Catalunya vint en el món de la comunicació i en el fet que secularitzada. També es va pregar per totes les voca- Cristiana i Ràdio Estel, en la seva salutació, les noves generacions cada vegada accedeixen cions de l’Església, especialment per les consagrades, va dir que la presència del monestir i santu- més als mitjans a través d’internet. El P. abat va ari a les pàgines del setmanari és habitual lliurar a la guanyadora del sorteig de Catalunya i així es va acabar amb un desig d’enfortir els grups perquè «Montserrat genera moltes i bones Cristiana, Helena Solé Ribó, la clau del nou ve- que hi ha a la nostra notícies». Va agrair al P. abat i a la comuni- hicle. Després, els membres del Club+Amics van diòcesi. tat la seva participació habitual a Catalunya participar en l’Eucaristia conventual on es va fer Es va notifi car que Cristiana amb articles d’opinió i per la «co- especial esment dels dos mitjans de comunica- l’any 2011 la secció de munitat virtual de pregària» que s’ha creat ció, a l’inici de la celebració i a la pregària dels Benicarló celebrarà el al voltant de les pregàries de les laudes, les fi dels. Tot seguit, van visitar l’exposició L’ex- 125è aniversari de la vespres i la Salve que, diàriament s’emeten pressivitat de la creació, que presenta a la Sala fundació, que va ser el per Ràdio Estel. Abat Garriga l’artista Mònica Rozman (Arrel), 1886. El 2012 la secció El P. abat va agrair als dos mitjans de comu- col·laboradora del setmanari amb les seves il- d’Ulldecona celebra- nicació d’Església l’àmplia cobertura que van lustracions. La trobada va acabar amb un dinar rà el 125è aniversari, donar a la visita apostòlica de Benet XVI. Va de germanor. fundada el 1887.

Catalunya Cristiana posa a disposició dels seus lectors aquest espai, on es publicaran articles i cròniques referents a la vida eclesial de pobles, parròquies, comunitats, grups, etc. Els textos no han de superar les trenta línies mecanografi ades i hi ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon. Podeu enviar-los a: [email protected]. Catalunya Cristiana es reserva el dret de publicar els que consideri oportuns. 18 5 desembre 2010 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Dr. Joan Minguella Solà Doctor en Medicina (Cicle litúrgic A; ferial I) Temps d’ADVENT (Salteri: setmana 2) S’inicia el pas de l’Antic Aureli del Pino. al Nou Testament desembre ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eucari, b.; Romaric, ab.; Santes, Ester, reina. Aquella regió no era un vertader desert, però es vol recordar 5. Diumenge l’Èxode i el lloc de meditació dels profetes; passar per l’aigua Diumenge II d’Advent, Morat. Lectures: 9. Dijous del Jordà, seria com una nova entrada a la terra promesa. Joan Isaïes 11,1-10 / Salm 71 / Romans 15,4-9 / Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 41,13-20 / és la veu de què parla Isaïes (Is 40,3), i la seva vestimenta recorda Elies (2Re 1,8). L’anunci d’una tria fa pensar en la recent Mateu 3,1-12 Salm 144 / Mateu 11,11-15. O bé: Sant lectura de Ml 3,18s (diumenge XXXIII), i en imatges d’altres ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Dalmau, Joan Dídac Cuauhtlatoatzin (MLl), profetes, però Joan diu que la farà Jesús... a la fi dels temps? b.; Sabas, ab.; Guerau de Praga, b.; Santes, Blanc. Sembla una reflexió sobre l’acompliment de les Escriptures. Crispina, vg. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Restitut, Per passar el Jordà cal que ens traguem les sandàlies; a un mr.; Pere Fourier, prev. i fund.; Santes, home ric les hi treu l’esclau, i Joan, parlant de Jesús, es creu 6. Dilluns Leocàdia (Llogaia), vg. i mr.; Valèria, vg. menys digne que un esclau. Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 35,1-10 / i mr. Amb termes apocalíptics, Joan demana la conversió del poble, Salm 84 / Lluc 5,17-26. O bé: Sant Nicolau perquè ja arriba el Regne del cel. Tant els fariseus com els sadu- (MLl), Blanc, Vic: Beata Carme Sallés Ba- 10. Divendres ceus, els poders fàctics d’aquell temps, estaven orgullosos de ser rangueras (MLl), Blanc. Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 48,17-19 / fills d’Abraham, i Joan els diu que ni això ni les seves pràctiques ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pere Pas- Salm 1 / Mateu 11,16-19. O bé: Santa Eu- religioses no són pas suficients, i que cal convertir-se perquè, qual, b. i mr.; Fortià, mr.; Santes, Asel·la, vg. làlia de Mèrida (MLl), Vermell. Terrassa: encara que siguin arbres frondosos, si no donen fruit seran ta- Dedicació de la catedral (S), Blanc. llats. Mateu vol mostrar la continuïtat entre el ministeri de Joan 7. Dimarts ALTRES CELEBRACIONS: Sants, i el de Jesús, que es diferenciaran, però, pel seu baptisme. El de Sant Ambròs (MO), Blanc. Lectures: Melquíades, p. i mr.; Gregori III, p.; Tro- Joan és amb aigua per la conversió, i fa pensar en les purificaci- Isaïes 40,1-11 / Salm 95 / Mateu 18,12-14 bat, mr.; beat Jeroni de Sant’Angelo in ons amb aigua que practicaven els jueus seguint les normes de ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eutiquià, Vado, prev.; Santes, Júlia, vg. i mr. l’Antic Testament. Amb Jesús s’inicia un pas cap al Nou Testa- p. i mr.; Santes, Fara, ab. ment, i el seu baptisme és amb «Esperit i amb foc». 11. Dissabte Però en el text original grec, el mot kai, que relaciona Esperit 8. Dimecres Fèria, Morat. Lectures: Siràcida 48,1-4.9- / foc, té un doble significat, com a suma (= i), però també com La Concepció Immaculada de Santa 11 / Salm 79 / Mateu 17,10-13 addició: «foc de l’Esperit». Observant la trajectòria de Jesús, Maria, Verge (S), Blanc. Lectures: Gènesi ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Damas I, el seu baptisme seria més aviat amb el «foc de l’Esperit», que 3,9-15.20 / Salm 97 / Efesis 1,3-6.11-12 / p.; Pau de Narbona, b.; Sabí, b.; Daniel abrusa els cors amb el seu amor i els fa unir al seu projecte. Lluc 1,26-38. Lleida: Aniversari òbit bisbe Estilita, monjo; Santes, Ida, vg.

als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, Lectures bíbliques és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom.» Diumenge II d’Advent Al·leluia Lc 3,4-6 Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; Tothom veurà la salvació de Déu. Lectura primera Is 11,1-10 Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau. Evangeli Mt 3,1-12 Farà justícia als desvalguts Que domini d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R. Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop Lectura del llibre d’Isaïes: Salvarà els pobres que reclamen, Lectura de l’evangeli segons sant Mateu: Aquell dia, la soca de Jessè tallada traurà un rebrot, els desvalguts que no tenen defensor. Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor S’apiadarà dels pobres i dels febles, així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit els salvarà de la mort. R. de consell i de valentia, esperit de coneixement i de del cel és a prop.» És d’ell, que deia el profeta Isaïes: reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar Que es perpetuï el seu nom, «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel i duri com el sol. aplaneu-li el camí”.» Joan duia una capa de pèl de ca- que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà Que les famílies del país, per beneir-se, mell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva es valguin del seu nom; eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis ma- que se’n valguin tots els pobles de la terra Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió tarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de per augurar-se la felicitat. R. del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà per ell al riu Jordà. amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un Lectura segona Rm 15,4-9 Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farrat- Crist salva tots els homes qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb ge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de Lectura de la carta de sant Pau als cris- fets que us voleu convertir. No vis- l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la tians de Roma: serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva queu refiats pensant que sou fills muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor Germans, tot el que diuen les Es- d’Abraham, que Déu pot donar fills haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca criptures és per instruir-nos a nosal- a Abraham fins i tot d’aquestes pe- del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar tres, perquè la força i el consol que dres. Ara la destral ja està clavada el rebrot de Jessè que s’alçarà dret com a bandera dels elles ens donen ens ajudin a mantenir a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria. la nostra esperança. Que Déu, que us l’arbre que no dóna bons fruits és encoratja i us conforta, us concedeixi tallat i llençat al foc. Jo us batejo Salm responsorial 71 també d’estar d’acord en Jesucrist, només amb aigua perquè us con- perquè, ben avinguts de cor i de llavis, vertiu, però el qui ve després de mi Déu meu, doneu al rei el vostre dret, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, és més poderós que jo, tan poderós doneu al príncep la vostra rectitud. el nostre Senyor. que no sóc digne ni d’aguantar-li el Que governi amb justícia el vostre poble, Per això accepteu-vos els uns als calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit que sigui recte amb els humils. altres com el Crist us ha acceptat, Sant i amb foc. Ja té la pala a les donant així glòria a Déu. Vull dir que mans per ventar la seva era; el seu R. Que el benestar floreixi als seus dies, Crist es posà al servei del poble jueu blat, l’entrarà al graner, però la i mesos i anys abundi la pau. per mantenir la veracitat de Déu, ja palla, la cremarà en el foc que no que calia complir les promeses fetes Glòria Monés s’apaga.» 19 Litúrgia 5 desembre 2010

Pere Tena «Verbum Domini» (1) Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

El fruit del Sínode dels Bisbes del 2008 aportacions noves, fruit del treball sinodal. segona i tercera. El primer capítol és una síntesi Com succeeix en els textos de Benet XVI, tot el de doctrina sobre la revelació divina, formulada En la festa de Sant Jeroni, servent excepcional de document té un to personal i amical. Això es a partir de la Trinitat. La creació és en si mateixa l’Escriptura Santa, el papa Benet XVI ha firmat manifesta en la invitació a l’alegria, al comença- una primera manifestació de Déu, és el Liber l’exhortació apostòlica corresponent al Sínode ment i a l’acabament del text. És l’alegria de la naturae en el qual poden els homes trobar una general de Bisbes de l’any 2008, dedicat a la comunió eclesial, viscuda —diu el Papa— en el primera aproximació a l’amor de Déu que es Paraula de Déu en la vida i la missió de l’Esglé- Sínode, i arrelada en la Paraula de Déu. La refe- revela. L’encarnació del Verb és la culminació sia. Com diu ell mateix en la introducció del rència a l’alegria ve de la primera carta de sant de la revelació: Déu parla als homes en parau- document, es tracta de comunicar al poble fidel, Joan, 1,1-4, i a la benaurança de Maria «perquè les humanes, es presenta enmig d’ells amb un en tots els seus estaments, la riquesa doctrinal i ha cregut». Benet XVI anomena Maria, «Mare de rostre humà. Tot, en Jesucrist, és Paraula de Déu espiritual d’aquella assemblea. La finalitat del Sí- l’alegria». definitiva, escatològica, i només d’acord amb Ell node i la de l’exhortació és la mateixa: subratllar poden ser atendibles les revelacions privades. novament la importància decisiva de la Paraula Esquema i síntesi de l’exhortació L’acció de l’Esperit Sant és la de dur a terme la de Déu en l’existència i en el camí de l’Església, i força de la Paraula, per la predicació i la vida de exhortar els cristians a fer-la cada vegada més la L’exhortació es presenta en tres parts: 1a) La l’Església. La relació Paraula-Esperit-Església és pròpia referència vital, i a anunciar-la al món. El Paraula de Déu (Verbum Dei); 2a) La Paraula en un punt fort d’aquest primer capítol, i fonamen- títol del document és l’aclamació amb què acaba l’Església (Verbum in Ecclesia); 3a) La Paraula per ta tot el que s’explica sobre la unitat entre Tradi- la lectura litúrgica de l’evangeli, i adquireix així al món (Verbum mundo). El pròleg de l’evan- ció i Escriptura, i sobre la inspiració i la veritat de un ressò litúrgic, que l’emparenta directament geli de sant Joan es pren com a guia; cada títol l’Escriptura. amb l’exhortació Sacramentum caritatis. té una referència treta del pròleg, que indica El segon capítol es dedica a la resposta de l’ho- Les «fonts» d’aquesta exhortació es poden trobar l’orientació de la part corresponent del text. La me al Déu que parla. És una resposta en diàleg en les notes (un total de 382). Són tot el material referència no és només textual, sinó que ex- personal, en la qual l’home pot respondre a del Sínode, especialment les propostes sinodals, pressa el que repetidament diu l’exhortació: la Déu amb la seva mateixa Paraula (els salms i sovint incorporades íntegrament; el missatge Paraula de Déu no és un llibre, sinó una Perso- els càntics), a partir de la fe. El pecat és el refús conclusiu, però també els documents del Concili na, Jesucrist, la Paraula feta carn. Trobem aquí de diàleg amb Déu. Maria és la icona perfecta Vaticà II, especialment la constitució Dei Verbum un paral·lelisme amb la insistència que es feia d’allò que pugui haver-hi de més i millor en en la primera part, la constitució Sacrosanctum en l’exhortació postsinodal sobre l’Eucaristia: l’acolliment de la Paraula. Maria, «Mare de la concilium en la segona, i la constitució Gaudi- l’Eucaristia no és una cosa, sinó la presència do- Paraula de Déu», i «Mare de la fe». um et spes en la tercera; hi ha també referència nada de la persona de Jesucrist, del seu misteri El tercer capítol és més de caràcter tècnic i pas- de textos de Joan Pau II, de Pau VI, i del mateix pasqual. La primera part va del paràgraf 6 al 49, toral. Tracta sobre les condicions d’una inter- Benet XVI, com són discursos, encícliques, i la més d’un terç del conjunt (124 paràgrafs), i està pretació correcta de l’Escriptura, d’altra banda seva intervenció en el debat sinodal. Això fa que dividida en tres grans capítols; la seva lectura és totalment necessària per no caure en una visió la lectura de l’exhortació es basi, en gran part, del tot necessària per comprendre el fonament secularitzada del text sagrat, i també per evitar sobre textos coneguts, encara que amb algunes de les concrecions que es troben en les parts les interpretacions fonamentalistes.

desEMBRE El sant de la setmana Per Eduard Brufau 6 Beata Carme Sallés ✓ Nascuda a Vic l’any 1848 ✓ Fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament ✓ Es va dedicar a l’educació infantil femenina ✓ Va morir a Madrid l’any 1911 ✓ Beatificada l’any 1998 per Joan Pau II

Aquesta beata vigatana de jove va ser promesa amb un conegut de la família, però tot i la insistència de la família perquè es casés ella va rebutjar el matrimoni per dedicar-se per complet a Déu. L’any 1871 es va traslladar a Barcelona on va entrar com a novícia a les Adoratrius del Santíssim Sagrament i més tard va ingressar a les Dominiques de l’Anunciata, on va tenir contacte amb el món de l’ensenyament de les nenes i joves. L’any 1892, però, va abandonar la congrega- ció, i es va traslladar a Madrid on, amb el consell del prevere Celestino de Pazos va fundar l’institut de les Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament, dedicat a la instrucció de les nenes. L’any 1893 la fundació va rebre l’aprovació del bisbe de Burgos, i la beata Carme Sallés en va ser nomenada superiora general. Poc abans de morir va poder veure com rebien l’aprovació del Vaticà. En pocs anys la nova institució va obrir cases arreu de l’Estat i avui està estesa també per altres continents. 20 / 21 5 desembre 2010

Més de 2.000 persones han visitat el lloc al llarg d’aquest any Es clou el 250è aniversari de la benedicció del santuari de Loreto

El bisbe Joan Piris va consagrar el nou altar el 8 de novembre del 2009.

Els gegants de Llardecans no van faltar a la gran festa de Loreto el 17 d’agost.

Jordi Curcó / Llardecans al santuari, concelebrada pels sacerdots a l’entorn del santuari de Loreto, com a celebracions del que ha estat aquest Any Fotos: Jordi Curcó i Josep M. Cebrià fills del poble, que en són cinc, entre ells punt de referència de la fe de Llardecans Marià. Poques setmanes després, el 10 l’actual rector, Mn. Josep M. Cebrià, i i de la seva identitat com a poble. de desembre, ara fa un any, Llardecans El 10 de desembre, festivitat de la altres mossens de les parròquies veïnes En paraules del seu rector, les cele- s’aplegà de nou al voltant de la seva Mare de Déu de Loreto, el poble de i de l’arxiprestat. El santuari lluirà per bracions han tingut un to senzill, però patrona per celebrar-hi la seva festa Llardecans, a la comarca del Segrià i a l’ocasió els nous bancs, culminant així alhora solemne, commemorant amb litúrgica, a la qual seguirien al llarg de diòcesi de Lleida, clourà amb tota solem- les millores que durant aquests darrers especial significació totes les festes l’any un ventall de festes i celebracions nitat l’Any Lauretà, celebrat amb motiu anys han anat embellint Loreto. marianes. L’Any de Loreto s’inicià ofici- religioses i marianes, així com trobades del 250è aniversari de la benedicció del Amb aquesta celebració, que haurà alment el 8 de novembre del 2009 amb i actes culturals. santuari de la seva patrona, la Mare de estat precedida de la tradicional Novena la inauguració de les obres de millora del El rector explica amb satisfacció que Déu de Loreto. de preparació de la festa, el bisbe de santuari i la consagració del nou altar, han estat molts els actes organitzats i Serà a les 12 del migdia, quan el bisbe Lleida posarà punt final a un any d’actes que oficià ja aleshores el bisbe Joan Piris, celebrats per remarcar els 250 anys de de Lleida, Joan Piris, presidirà l’Eucaristia religiosos i també culturals organitzats marcant d’alguna manera el to de les la benedicció del santuari. Ho fa amb Josep M. Cebrià, fill i rector de Llardecans «La Mare de Déu de Loreto ho és tot per al nostre poble»

Mn. Josep Maria Cebrià Sebastià nascut a Llardecans i he vist moltes llàgrimes i emocions a l’entorn de l’any 1943, solament en fa set que es capellà, havent la nostra patrona. D’altra banda, cal destacar que estat una vocació tardana. Va ser ordenat prevere el durant aquest any més de 2.000 persones han vingut 6 de juliol del 2003 pel bisbe Francesc Xavier Ciurane- a Llardecans per visitar el santuari i la Mare de Déu ta i des de l’any 2005 és curiosament rector del seu de Loreto. poble. Ell ha volgut respondre les nostres preguntes Està content de la resposta del poble davant sobre Loreto i Llardecans, fent-ho amb entusiasme i d’aquest 250è aniversari de Loreto? emoció, com ho fa un bon fill quan es tracta de parlar Molt content! Tots plegats ens hem sentit més iden- de la seva terra i la seva Mare. tificats amb la nostra patrona, tant a nivell personal Què representa per a Llardecans el santuari de com institucional i associatiu. L’ajuntament, les en- la Mare de Déu de Loreto? titats i col·lectius del poble, conjuntament amb la Com una mare en una família, la Mare de Déu de parròquia, han fet possible que aquest any hagi estat Loreto ho és tot per al nostre poble. La nostra patrona un veritable Any de Loreto. Tots els actes celebrats és el millor que tenim, ens identifica com a poble i han estat molt concorreguts i el poble, en conjunt, ens aplega com a cristians. ha viscut amb entusiasme aquesta commemoració Ha ajudat a posar en valor el santuari de Loreto que tothom ha fet seva. el fet que vostè, a banda de ser-ne el rector, és I a partir d’ara? també fill del poble? Continuarem treballant perquè la devoció a la nos- Certament, no és freqüent que el rector d’un poble tra patrona vagi a més. Maria ens porta Jesús i els en sigui també fill, d’això en dono gràcies a Déu. I seus fills volem viure els valors evangèlics, que tan com a fill de Llardecans i alhora mossèn del poble, he necessaris són en els moments actuals que vivim a procurat fer tot allò que pugui ser bo per a la nostra casa nostra. Maria és el camí que ens porta a Jesús Mare, vetllant perquè no li falti de res al seu santuari, i Loreto continuarà sent la Casa de la Mare de Déu procurant que els seus fills la visitin i s’hi trobin a gust, que a tots ens acull. Pel que fa al proper any tenim celebrant a casa seva la fe i aquells esdeveniments un altre esdeveniment que voldríem celebrar també familiars i personals rellevants en llurs vides. Com amb tota solemnitat, es tracta del 65è aniversari de a fill de Llardecans porto la nostra patrona al cor i cal dir que ha estat un Any Lauretà curull d’actes, la coronació canònica de la Mare de Déu de Loreto, penso que, com jo, tots els fills del poble. celebracions i esdeveniments de tot tipus que han que es commemorarà el 24 de setembre del 2011, Quins fruits ha tingut aquest any jubilar per a projectat el santuari i la devoció a la Mare de Déu data d’una altra festa molt mariana, la de la Mare la fe del poble i per a la vida del santuari? de Loreto a la comarca, a tota la diòcesi i fora d’ella. de Déu de la Mercè. Caldrà anar pensant com ho Els fruits espirituals cadascú se’ls sap, però sí que Ha estat un any de pregària i d’espiritualitat mariana celebrarem. Reportatge

una contundent afi rmació: «Loreto ha estat a la mateixa data que 250 anys abans s’hi visitat i venerat tot l’any.» Certament que havia celebrat la primera missa. ha estat així. El santuari de Llardecans ha segons la llegenda, un soldat va La celebració la va presidir el bisbe de Vic, acollit durant aquest any trobades de diver- Romà Casanova, responent afi rmativament ses institucions diocesanes com la Confraria deixar al poble la imatge de la verge a la invitació que li havia fet el rector del de la Mare de Déu de Montserrat, que a poble. «El bisbe de Vic, quan era rector l’abril va iniciar allí el tridu en honor de la Una antiga llegenda explica de Flix, que no és una població llunyana a patrona de Catalunya. També hi va anar que va ser un soldat, que de Llardecans, va tenir contacte amb nosaltres i l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, retorn d’una guerra havent estima molt el nostre santuari de Loreto. Per que es va sumar així a l’acte de benedicció i arribat als afores del poble on això ens va fer molt contents que vingués entronització a l’interior del santuari d’una passà la nit al ras, l’endemà a presidir l’acte central d’aquests 250 anys imatge de la Mare de Déu de Lourdes, que deixà en aquell indret anome- de Loreto», ha explicat el rector. fou duta a Llardecans des d’aquest santuari nat “La Mateta”, una imatge Els actes s’iniciaran com és costum a marià. Era un obsequi del sacerdot diocesà de pedra que duia a la seva les 8 del matí amb el tradicional Rosari fi ll del poble, Mn. Josep Miarnau, en memò- motxilla, que havia recollit de l’Aurora fi ns a la Mateta, indret on ria de la seva germana, Martina Miarnau, d’alguna església d’un altre segons és tradició fou trobada la imatge sagristana honorària de la catedral de poble destruït. Descoberta de la Mare de Déu de Loreto. A les 12 Lleida, traspassada fa un any. la imatge de la Mare de Déu s’iniciarà la celebració central amb la pro- També vingué a Llardecans el Consell pels vilatans, la veneraren cessó encapçalada pel bisbe Casanova i els General de Germandats i Confraries de allí mateix, sota el nom de concelebrants, que sortiran de l’església l’arxidiòcesi de Barcelona i s’han celebrat Loreto i posteriorment amb parroquial per dirigir-se al santuari de diversos actes culturals, com un recital de una primitiva capella enmig Loreto, on va tenir lloc la missa solemne, poesia, l’actuació del Petit Cor de la Cate- de la població, que ja era cantada pel Cor Parroquial i amb ofrenes dral de Lleida, sota la direcció del mestre de construïda el 1612. Pocs anys a la patrona, a càrrec de totes les entitats després calgué refer-la de nou capella Mn. Joaquim Mesalles i una xerrada de la població. A la sortida, després de i el 26 de febrer de 1628 es sobre els santuaris i ermites de la Mare de venerar la patrona al seu cambril i de dóna per acabada la que serà Déu a la diòcesi de Lleida. Loreto ha viscut, cantar els goigs, es va fer una ballada de la segona capella de Loreto. a més, la celebració d’acció de gràcies dels gegants, per cloure la diada amb un dinar Cap al segle XVIII, la senzilla capella construïda amb materials ordina- 50 anys de sacerdoci de Mn. Jordi Piñol, fi ll ris, s’anava degradant a mesura que la devoció envers la Mare de Déu de germanor al poliesportiu. del poble, actual rector de Juncosa de les de Loreto anava augmentant. En calia una de nova. Batlle, regidors i Després de tot un any, Llardecans viurà Garrigues i els Torms i dels vint-i-cinc anys de rector escolten el desig del poble i s’uniren per fer-ho possible. Cal en- de nou, tot coincidint amb la festa de la seva vida religiosa del claretià Agustí Miarnau. derrocar la capella antiga per bastir-hi una de nova, la tercera. Així es patrona el 10 de desembre, una nova diada féu i el 14 de setembre del 1741 es beneí i col·locà la primera pedra. La a l’entorn del santuari de la Mare de Déu El bisbe de Vic va presidir l’acte seva construcció fou una tasca feixuga i llarga, patí paralitzacions com a de Loreto, com a cloenda del que ha estat central de l’aniversari conseqüència de les sequeres, les males collites i les guerres. Dinou anys el 250è aniversari de la seva benedicció. Un després, el 15 d’agost del 1760, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu poble que viu embolcallant Maria al seu L’acte central d’aquest Any Jubilar es va es beneeix el nou santuari i dos dies després, el 17 d’agost el rector Mn. santuari i que no ha deixat mai de cantar-li celebrar, però, el 17 d’agost, tot commemo- Pere Cebrià hi celebrà la primera missa. Enguany s’han complert els 250 amb els goigs de lloança: «Celestial empera- rant alhora la festa votiva de la Mare de Déu anys d’aquella fi ta històrica. dora, / Verge Sagrada Maria: empareu-nos de Loreto, en plena festa major del poble i nit i dia / de Loreto gran Senyora.»

DIÀLEGS ÍNTIMS amb el cor a la mà franCesC Malgosa i riera

Per conèixer Francesc Malgosa cal llegir, sens dubte, Diàlegs íntims (amb el cor a la mà). Una obra feta des de la llibertat, per algú que, conscient que es troba a la recta fi nal de la seva vida, obre el cor sense por, pensa en veu alta. L’autor es despulla sense complexos, diu el que creu amb la serenor d’un vell savi i en més d’una ocasió, les seves reﬂ exions aconsegueixen arrencar-nos un somriure. A través d’un llenguatge planer, Francesc Malgosa obsequia els lectors amb aportacions interessants basades en la seva pròpia vida, de persona a persona. Pàgina a pàgina hom va descobrint diferents vessants de l’autor. Tro- bem un Francesc Malgosa trist, autocrític, confi dent, quotidià, com- promesament solidari, agraït, esperançat, un xic humorístic i sempre creient.

(Del proemi de Teresa Pou i Busquet, periodista)

distribuCiÓ i venda Roger de Llúria, 5 - 08010 Barcelona Tel. 933 010 062 / Fax 933 174 830 / a/e: [email protected] Preu: 10 euros www.claret.cat 22 5 desembre 2010 Església a Catalunya

Solsona «Tot el que faré serà per anunciar l’Evangeli» Xavier Novell prendrà possessió com a nou bisbe de Solsona el diumenge 12 de desembre

Ramon Estany cesi. Com ha rebut la seva família el nomenament? El diumenge 12 de desembre, la Amb molta sorpresa, desbordats per diòcesi de Solsona es vestirà amb les una cosa que no es podien ni imaginar. millors gales amb motiu de la presa de Amb alegria també, sobretot veient possessió del nou bisbe Xavier Novell i que molta gent també està contenta. Gomà. A banda de l’acte religiós a la ca- 7 Regió / Badia Enric I amb una mica de temor, perquè són tedral basílica de Solsona, les autoritats conscients i coneixen la realitat de la civils locals, comarcals i d’arreu de la nostra Església. Saben que no tothom diòcesi rebran oficialment el nou cap de estarà content i que, quan em toqui l’Església de Solsona. Després de signar començar a prendre decisions, algú es al llibre d’honor de l’ajuntament, com podrà incomodar i que això suposarà en les grans celebracions de la ciutat, crítiques. Lògicament, per a una mare baixarà la corporació municipal i el o un pare veure com critiquen el seu fill bisbe cap a la catedral, acompanyats de no és agradable i els fa patir. la imatgeria folklòrica del Corpus i la Des d’una altra perspectiva més sim- Festa Major i l’Orquestra Patinfanjàs. A pàtica, una de les primeres coses que un quart de cinc de la tarda es procedirà em van dir els meus nebots va ser: «Que a l’entrada de la corporació municipal a fort tenir un tiet bisbe!» la catedral i inici de l’acollida del capítol En l’aspecte més personal, el seu catedral del bisbe electe. A dos quarts pare, en la cerimònia d’ordenació de cinc tindrà lloc l’inici de la celebració episcopal i presa de possessió, par- litúrgica de l’ordenació episcopal i de la ticiparà com a diaca o estarà entre presa de possessió. A dos quarts de set els fidels? de la tarda, aproximadament, entrarà No hem tingut temps de parlar-ne. al temple l’element més solemne del Jo respectaré el que ell decideixi, però folklore solsoní, l’àliga que ballarà en em sembla que aquest dia haurà de fer honor del nou bisbe. cions, i la dificultat de sentir-nos tots que persones laiques puguin dedicar-se costat a la meva mare. els membres de l’Església de Solsona completament al treball apostòlic. Jo Una de les qüestions debatudes Com ha rebut el nomenament? units per dur a terme plegats una tasca crec en aquesta col·laboració i conti- i impulsades en l’episcopat de Amb sorpresa, i amb agraïment en- de conjunt. nuaré donant-hi suport. l’anterior bisbe Jaume Traserra és vers el Sant Pare per haver-me confiat En el primer cas jo intentaré fer el Una de les solucions que proposa l’agrupació de parròquies. Es con- aquesta tasca. Amb sorpresa també meu treball aquí a la meva diòcesi per passa per la nova evangelització, tinuarà amb aquest procés durant perquè molta gent s’ha entusiasmat mirar que molts coneguin Jesús i l’esti- que particularment remarca en el el seu episcopat? i s’ha il·lusionat per aquest nomena- min i hi creguin, i apreciïn l’Església. En seu lema episcopal. Sí, i tant. Per tal de poder garantir ment, i això també em provoca una l’aspecte més proper a la nostra diòcesi, Les vocacions sempre són un regal un servei adequat a totes les parròquies gran alegria. Una mica també de te- el primer que faré serà parlar amb tots de Déu, per això, molt sovint, allà on serà necessari continuar garantint-ho mor perquè penso que potser no estic i cadascun dels capellans de la diòcesi menys has treballat apareix un noi a tot a les parròquies de referència i fent prou preparat com per fer de bisbe de per mirar de sentir-nos tots embarcats qui Déu crida. Però també és veritat allò que sigui possible a les parròquies Solsona. Però amb l’ajut dels preveres, en el mateix projecte. que una Església on la vida cristiana agrupades. És una manera racional i tots els laics i religiosos, confio poder De fet, Solsona és una diòcesi en família és pobra, on la Pastoral d’In- encertada de mirar de distribuir els sortir-me’n. envellida pel que fa als capellans. fants i de Joves no ajuda que aquests recursos i els capellans que tenim, i El fet d’haver treballat tots El problema de la manca de voca- nois i noies es trobin amb el Senyor, és també de vetllar perquè les comunitats aquests anys al costat del bisbe cions, com el veu? posar-hi moltes dificultats a la crida de cristianes siguin una mica més vives, Jaume fa pensar a molts que serà És un problema molt i molt greu, Déu. Per tant, s’ha de mirar de treballar perquè algunes petites parròquies en un bisbe continuista. Què ens en i per tant, serà una de les prioritats en tots aquests camps, perquè quan aquests moments estan desdibuixant- pot dir? del treball que vull dur a terme amb Déu cridi un jove, aquest jove el pugui se el perfil de comunitats vives. Són El treball que ha fet el bisbe Traserra tothom. Cal ajudar les famílies que hi escoltar i respondre-li. He volgut esco- poques les persones que van a missa, ha estat un gran treball i una gran hagi un caliu cristià, que els nois i noies llir precisament aquest lema, Omnia i veient-se tan poquets i atesos amb tasca, i per tant, tot allò de bo que ell puguin tenir espais on créixer en la fe i Propter Evangelium, perquè crec que tanta brevetat, el risc és que acabin ha fet jo ho continuaré. És veritat que puguin arribar a plantejar-se què és el estem en un temps d’evangelització. El desanimant-se, fet que no passa quan els canvis que tenim al davant són molt que Déu Nostre Senyor els demana i res- nostre país té llargues arrels cristianes assisteixen a l’Eucaristia amb una aflu- importants i que em tocarà, si Déu em pondre-li. Tenim només un seminarista i però en aquests últims anys ha expe- ència més gran de fidels, i veient que dóna vida, viure’ls. S’hauran de fer una mitjana d’edat de 70 anys i mig del rimentat una forta secularització. El la litúrgia és bonica. coses noves i reptes nous. Intentaré clergat i hem de treballar perquè això papa Joan Pau II ja va invitar l’Església Continuarà treballant per impul- posar tota la imaginació, tota la intel· canviï. Primer, fent allò que diu l’Evan- d’Europa a la nova evangelització. I el sar el diaconat? ligència i tota la col·laboració de totes geli: «Demaneu a l’amo dels sembrats Papa actual ha creat recentment un Jo crec totalment en totes les vocaci- les persones de la diòcesi per mirar de que enviï més segadors.» Un dels objec- Consell Pontifici per la Nova Evange- ons que hi ha a l’Església. I em sembla fer que arribi l’Evangeli a tothom. tius principals del meu pontificat serà lització. I moltes persones diuen que magnífic que a Solsona hi hagi molts En aquests temps que no són tan continuar treballant en la promoció el que cal avui a Europa és tornar a diaques, molts religiosos i molts cape- fàcils per a l’Església, quins reptes de les vocacions, que vol dir un treball anunciar l’Evangeli. llans i moltes famílies cristianes, per afrontarà la diòcesi solsonina els ample, un treball amb les famílies, vol I és el treball que com a capellà he fet tant, promouré un impuls decidit a la propers anys? dir un treball amb les parròquies i vol en aquest aspecte, anunciar l’Evangeli promoció de la vocació del diaconat, i Jo distingiria entre els temps difí- dir també un treball amb els sacerdots als qui no creuen, als qui creuen però un impuls decidit a l’Escola de Formació cils per a l’Església en general, i que que són els qui primer proposen la els costa seguir en la pràctica de la fe, de Laics, de la qual em sento constructor concretaria més en una secularització vocació, ells mateixos que amb la seva ha estat important, i penso que com a i valoro molt el bé immens que ha fet important de la societat, i per tant, vida són una invitació a la vocació. bisbe serà una de les meves prioritats, a aquesta diòcesi. una certa impermeabilitat a l’anunci Però no només vocacions de capellà. que totes les persones que viuen en I com seran les relacions amb les de l’Evangeli per part dels qui han de La tasca de l’Església no només la fan aquesta diòcesi puguin escoltar la bona administracions locals i comarcals ser-ne receptors. També una imatge els sacerdots. Ells tenen una tasca molt notícia de l’evangeli, puguin saber que en aquells aspectes en què el bisbat pública malmesa a conseqüència dels important, però al pontificat del meu Déu els estima, que Jesucrist ha mort i comparteix responsabilitats, per escàndols, particularment de pederàs- predecessor s’han ordenat diaques, i jo ressuscitat per ells i que si obren el cor exemple els museus? tia, que s’han divulgat i ampliat tant desitjo que el Senyor continuï cridant poden trobar la vida. Tot el que faré Hi ha, per part meva, la voluntat de com s’ha pogut. I d’altres més propers, més homes a ser diaques, homes casats serà per anunciar l’Evangeli. col·laborar amb totes les institucions i específics de la nostra diòcesi, com i solters. També durant aquest temps És fill d’una família cristiana, i a per mirar de fer el màxim possible en la falta de sacerdots, la falta de voca- s’ha començat a explorar la possibilitat més, el seu pare és diaca de la diò- tots els aspectes de la cultura. 23 Església a Catalunya 5 desembre 2010

Barcelona Aules d’història eclesiàstica de Catalunya La lliçó inaugural del curs va abordar la visita apostòlica del 1928 del nunci Tedeschini a Barcelona

Fra Valentí Serra de Manresa polítics del Directori Militar per tal de Membre del consell de redacció resoldre definitivament la qüestió ca- d’«Analecta Sacra Tarraconensia» talana, anomenada també el problema catalán; una qüestió que fou internaci- El dijous 28 d’octubre, a la sala de onalitzada per Georges Dwelshauvers conferències de la Fundació Balmesiana, (antic professor de la Universitat de va tenir lloc un solemne acte acadèmic Barcelona i admirador del P. Rupert M. en el qual fou inaugurat el primer curs de Manresa i dels caputxins de Pompeia) de les Aules d’Història Eclesiàstica de amb l’obra que publicà a París l’any 1926 Catalunya amb una brillant lliçó inau- significativament titulada:La Catalogne gural titulada La visita apostòlica del et le problème catalan. 1928 del nunci Tedeschini a Barcelona Al llarg de la conferència el Dr. Corts i el seu informe final, pronunciada pel va posar en relleu com el nunci Tedes- Dr. Ramon Corts i Blay, director de la chini, amb la seva pròpia càrrega de Biblioteca Balmes, professor d’Història prejudicis, pressionat per la dictadura, i de l’Església a la Facultat de Teologia informat maliciosament durant la visita de Catalunya i creador d’aquestes apostòlica que practicà a les diòcesis Aules d’Història Eclesiàstica, que seran de la Tarraconense, va redactar un in- una nova activitat de la Biblioteca Bal- forme final de la visita practicada que mes, Fundació Balmesiana, i Cultura no tenia gaire a veure amb la vitalitat Religiosa, tal com posà en relleu el Dr. pastoral i amb la romanitat de l’Església Enric Martínez, secretari de la Fundació de Catalunya. Si s’haguessin aplicat els Balmesiana. decrets de cinc congregacions roma- El Dr. Ramon Corts és ben conegut nes de l’any 1929, que condemnaven per la seva irradiació pastoral des de la alguns abusos que no es cometien parròquia de la Concepció i, també, per en la pastoral catalana, hauria estat la seva valuosa aportació a la història desastrosa la seva execució; una apli- eclesiàstica de casa nostra a través de cació que fou evitada, principalment, l’edició i estudi de la documentació gràcies a les assenyades gestions del inèdita que localitza en les seves re- prepòsit general de la Companyia de cerques que, any rere any, efectua en Jesús, P. Ledochowsky, i de l’abat gene- els arxius vaticans mentre sojorna al ral de la Congregació benedictina de convictori sacerdotal annex a l’església Subiaco, P. Etcheverry, i, també, per les de Montserrat de Roma, on també hi ha El nunci Tedeschini, durant el Congrés Eucarístic del 1952. pressions efectuades pel cardenal Vidal ubicat un dels més prestigiosos centres i Barraquer, avalat per bona part de d’estudi d’història eclesiàstica. D’aques- de l’historiador. La visita apostòlica del l’episcopat català i per intel·lectuals de ta manera Mn. Corts alhora continua nunci Tedeschini, efectuada amb un «La visita apostòlica relleu com Antoni Rubió i Lluch i Ferran amb la presència de clergues catalans gran secretisme, formava part del se- Valls i Taberner. a la Ciutat Eterna. guiment que efectuava la Santa Seu a del nunci Tedeschini, Aquesta temàtica tan suggeridora En la sessió acadèmica del dijous 28 propòsit de la puixança dels moviments amb un gran secretis- com delicada, secretíssima durant molts d’octubre el Dr. Ramon Corts anticipà, i nacionalistes al País Basc i a Catalunya decennis, recentment desenterrada dels en va fer partícip el nombrós auditori, i que, a partir de 1923, amb l’adve- me, formava part del arxius vaticans i analitzada per Mn. alguns dels resultats de la seva actual niment de la dictadura del general seguiment que feia la Ramon Corts, fou una magnífica lliçó investigació en els fons arxivístics ge- Primo de Rivera, va prendre una nova inaugural, i molt escaient per tal de nerats per la nunciatura de Tedeschini, orientació puix que, tal com va exposar Santa Seu a propòsit donar inici al primer curs de les Aules especialment pel que fa a la visita el Dr. Corts en la seva conferència, en de la puixança d’Història Eclesiàstica de Catalunya. apostòlica del 1928 a les diòcesis ca- radicalitzar la confessionalitat el règim En acabar la conferència el Dr. Corts talanes, una temàtica molt delicada dictatorial de Primo de Rivera, i en es- dels moviments va rebre la felicitació dels assistents, —encara avui sensible i que Mn. Corts trènyer les vinculacions Església-Estat, nacionalistes al País entre els quals Àngel Fàbrega, Nazario qualificà com «la història d’una gran des del Govern de Madrid es demanà González, Antoni Pujals, Albert Manent incomprensió»— que va ser exposada a la Santa Seu, com a contrapartida, la Basc i a Catalunya» i Jordi López Camps, entre molts altres. amb el tacte i amb l’objectivitat pròpies col·laboració eclesial en els projectes Ad multos annos!

Nou curs a l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco

Sergi Rodríguez / Barcelona valoració a la formació de diverses cloure els seus estudis durant el curs pas- xillerat en Teologia dels monjos, que generacions de monjos benedictins. sat. L’acte va acabar amb la celebració posteriorment han pogut continuar La inauguració del nou curs a l’Insti- També va valorar positivament l’avenç de l’eucaristia, presidida pel provincial els seus estudis d’especialització en tut Superior de Ciències Religioses Don dels treballs de catalogació dels fons de salesià, que va ser seguida d’un moment diverses universitats i instituts superi- Bosco, amb seu a Martí-Codolar, es va la Biblioteca, que actualment compta convivencial. ors eclesiàstics de Roma. El P. Latorre iniciar amb la lectura de la memòria amb 49.341 volums, entre els quals cal va agrair l’enriquiment que tant la acadèmica del curs 2009-2010, a càrrec citar la recent incorporació del Seminari Medalla de l’Abadia de presència dels mateixos monjos com la del director del centre, Jordi Latorre, de Salesianitat i una donació de 87 lli- Montserrat qualitat dels seus treballs de síntesi han tot destacant la refundació de l’ISCRDB bres d’entre els segles XVI a XIX. aportat a les aules del centre. que ha suposat l’adaptació a l’Espai Posteriorment el provincial dels Sale- L’abat de Montserrat, Josep M. So- La col·laboració entre el monestir de Europeu d’Educació Superior. També sians, Àngel Asurmendi, com a president ler, va lliurar al Centre Teològic Salesià Montserrat i el Centre Teològic Salesià va valorar la nova proposta de Curs de l’ISCRDB, va declarar oficialment Martí-Codolar la Medalla del Mones- Martí-Codolar va començar l’any 1999, d’Actualitat Pastoral i el nombre de 54 inaugurat el curs, en el decurs d’unes tir pels seus deu anys d’estreta col· amb la signatura d’un conveni entre el alumnes matriculats per a l’obtenció de paraules amb les quals va reiterar el tret laboració en la qualificació teològica cenobi benedictí i la Universitat Pontifí- la diplomatura en Ciències Religioses. carismàtic de la formació universitària dels joves monjos d’aquesta comunitat cia Salesiana de Roma. Durant aquests El professor Latorre va fer referència salesiana, com a «forma de capacitar-se benedictina. En el decurs de l’acte, el 11 anys una desena de monjos de alhora a la concessió de la Medalla de per construir més eficaçment el Regne pare abat va agrair la fraternal col· Montserrat i Poblet, així com monges l’Abadia de Montserrat, que va tenir de Déu». Moments abans havia lliurat laboració del Centre Teològic Salesià de Sant Benet, han passat per les aules lloc el juliol passat, com a mostra de els diplomes als alumnes que van con- a l’hora de facilitar l’obtenció del bat- del Centre Teològic. 24 5 desembre 2010 Església a Catalunya

Tarraconense Jornades interdiocesanes de Catequesi Catequistes de Catalunya i Balears es van reunir a Santa Susanna amb el lema «Esdevenir cristians»

Redacció unida a tota l’acció litúrgica i sacramen- infants ve condicionada per l’exemple on, mitjançant unes petites llanternes, Santa Susanna tal, ha d’afavorir aquesta participació. de les persones grans; poc vigor a les dibuixaren una gran creu en la foscor No podem oblidar que la participació respostes, estar despistat, accions me- de la nit. Tot seguit, dividits en trenta Del 12 al 14 de novembre, el bisbat fructuosa en la celebració litúrgica i càniques. Mn. Termes va reivindicar el grups feren camí vers la parròquia, de Girona va acollir les IV Jornades sacramental depèn molt de la qualitat sentit festiu de l’Eucaristia. Celebrar el aturant-se de tant en tant per llegir la Interdiocesanes de Catequesi a Santa de la catequesi.» Dia del Senyor vol dir celebrar la Re- perícopa de sant Lluc referida als deixe- Susanna, a la comarca del Maresme, que Després va ser el torn de Sebastià surrecció, un esdeveniment joiós que bles d’Emmaús i per respondre i posar en com sempre organitzava el Secretariat Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, ens omple d’esperança i dóna sentit a comú les deu preguntes que figuraven Interdiocesà de Catequesi (SIC), convo- i la seva ponència sobre Viure el dia la nostra vida i a la nostra fe. al llibret de ruta que es va repartir entre cades sota el lema «Esdevenir cristians. del Senyor, estructurada en cinc punts. La sessió de la tarda va començar amb els participants a les Jornades. Instruïts per la Paraula, renovats pels Mons. Taltavull va començar parlant Mn. Joan M. Amich, membre del SIC i Un cop arribats a l’església, Mons. Sa- sagraments». sobre la «cultura» del cap de setmana coordinador dels materials didàctics del linas va presidir l’eucaristia. En l’homilia, Montserrat Oriol, directora del SIC, que condiciona el viure avui el diumen- nou catecisme Jesús és el Senyor, amb va glossar la importància de la tasca dels va donar la benvinguda als prop de 300 ge —entès com a Dia del Senyor— en la la ponència Caminar al pas de l’Any Li- catequistes, als quals els va ser lliurada catequistes vinguts d’arreu dels bisbats nostra societat. Va reflexionar sobre el túrgic, seguint les guies didàctques del una creu de fusta d’olivera de Jerusalem, amb seu a Catalunya i també dels de les fenomen de la mobilitat i els esforços catecisme «Jesús és el Senyor», elabora- com a senyal de marca dels cristians. El Balears. Mons. Xavier Salinas, bisbe de (equilibris) pastorals en una societat des pel SIC. En la dissertació va recordar ritu de benedicció de la creueta va ser Tortosa i encarregat de la Conferència també multicultural. La vida actual que «en la situació actual són molts els emotiu i simpàtic. Episcopal Tarraconense per a El diumenge 14 de novem- la Catequesi, va dirigir la pre- bre va començar amb el rés de gària inicial, complementada Laudes i la pregària, preparada amb un corprenedor muntatge per Mn. Salvador Gras, dele- audiovisual. gat de Catequesi del bisbat Després de sopar, es va de Girona, acompanyat per presentar un happening, ide- Mn. Antoni Elvira. Mn. Xavier at per Mn. Josep Lluís Arín i Morell, delegat de Catequesi magníficament realitzat pel de l’arquebisbat de Tarragona, grup Bufanúvols, encapçalat va presentar la ponència El per Pau Tarruell i Carmina catequista inicia a celebrar Mas. Es titulava Els caminants basant-se en el verset «Senyor, d’Emmaús i explicava l’episodi ensenyeu-nos a pregar» (Lc dels dos deixebles que, camí 11,1). Mn. Morell va indicar que d’Emmaús, es trobaren amb el la catequesi inicia a totes les Senyor ressuscitat. dimensions de la vida cristiana, A continuació Mn. Arín, que tal com ho exposen els punts 85 va demostrar que el rigor en i 86 del Directori General per l’exposició no està renyit amb el a la Catequesi. Va presentar la bon humor que fa atractius fins figura del catequista com a per- i tot els temes més àrids, es va sona que prega i celebra amb endinsar en el que va qualificar l’Església. En relació amb la de «recuperació d’uns deixebles pregària va dir que calien unes en procés de dimissió», aplica- Foto de família dels catequistes aplegats a Santa Susanna. condicions prèvies: escoltar-se, ble als nostres temps. Va indicar descobrir el valor del silenci, que l’episodi dels deixebles d’Emmaús és també condiciona el ritme setmanal i infants que desconeixen els símbols i els trobar algú que prega i celebra, nodrir la millor catequesi resurreccional, cen- el temps lliure, que pot ser un temps elements més bàsics de les celebracions la pregària amb la vida i la vida amb la trada en la iniciativa i acció del Senyor buit o temps ple. En una segona fase, cristianes. Molt sovint, aquesta apreci- pregària. I va establir un programa de ressuscitat i estructurada sobre el con- Mons. Taltavull va plantejar el tema ació és extensiva als pares». quatre passes: pregar i celebrar; pregar trast d’aquests dos deixebles d’Emmaús Eucaristia, assemblea i diumenge fent- Mn. Amich va remarcar que «des i celebrar davant els nois/es; pregar i que comencen abandonant Jerusalem, se preguntes com ara com vivim el cap del primer dia cal anar comunicant la celebrar amb els nois/es; i ensenyar a conversant-discutint, amb ulls que no de setmana i el diumenge? Com vivim idea que la catequesi no es redueix a la pregar i a celebrar els nois/es. reconeixen Jesús i acaben amb els ulls i celebrem el Dia del Senyor? Quina participació en la sessió setmanal amb el També va parlar del catequista com oberts i reconeixent Jesús, conversant evolució hem viscut quant a vivència grup i els catequistes, sinó que s’estén a aquella persona que acompanya una amb el cor abrusat d’entusiasme i tor- i participació? En quin estat d’ànim se la celebració de la missa dominical amb evolució. Una evolució que ofereix nant a Jerusalem amb els Onze. celebra l’Eucaristia dominical? la comunitat». El ponent va continuar moltes facetes: des d’una pregària en Després d’analitzar quins motors- Va cloure la intervenció glossant explicant que «l’itinerari catequètic que simbiosi, vers una pregària autònoma; forces provoquen un canvi tan radical, textos del papa Benet XVI, i va dir que proposa el SIC està estructurat seguint des d’una pregària manipuladora i va resumir la seva intervenció dient que «participar en l’assemblea litúrgica do- el ritme de l’any litúrgic». utilitarista, vers una pregària gratuïta; «confiant en la Gràcia misericordiosa minical, juntament amb tos els germans Va acabar dient que «en les circum- des d’una pregària antropomòrfica, del Senyor que constantment pren la i germanes amb els quals es forma un stàncies presents de les nostres parrò- vers una pregària personal; des d’una iniciativa i vol fer camí amb nosaltres, sol cos en Jesucrist, és una cosa que quies, vénen sovint a la catequesi nois i pregària animista, vers una pregària deixant-nos guiar per les Escriptures la consciència reclama i que alhora la noies fills de pares batejats, que no van cristiana; des d’una pregària ritualista, que ens interpel·len i il·luminen el forma. Perdre el sentit del diumenge, demanar el Baptisme al seu temps per vers una pregària autèntica; i, final- camí a seguir; seguint el camí incom- com a Dia del Senyor per santificar, als fills. La petició del Baptisme demana ment, des d’una pregària centrada en parablement més gran de la caritat, és símptoma d’una pèrdua del sentit un camí, un procés, una progressió, unes ella mateixa, vers una pregària centrada signe suprem d’identificació cristiana; autèntic de la llibertad cristiana, la etapes. Cal que cada etapa es correspon- en Déu. celebrant vivament l’Eucaristia que llibertat dels fills de Déu». gui al creixement en la fe dels infants», La sessió va seguir amb diferents expressa tota la identitat cristiana, La tercera ponència de la sessió tot indicant que en la Guia «es proposen experiències viscudes i ben preparades esdevindrem realment pedres vives de matinal va ser La celebració de l’Euca- aquestes celebracions catecumenals, sobre la missa d’infants. Van exposar les l’Església que el Senyor vol fer créixer ristia, model d’integració entre Paraula tot i que originalment són pensades per seves experiències grups de catequesi avui a casa nostra». i sagraments, segons el Directori de als infants no batejats (catecúmens), ha pertanyents als bisbats de Solsona, Vic, El segon dia de les jornades va co- Misses amb nens, desenvolupat per Mn. semblat que alguns dels seus elements Tortosa i Mallorca. mençar amb una pregària preparada Enric Termes, delegat de Catequesi de poden ser adequats també per als in- Després d’una breu pausa, hi va haver per Mn. Arín, seguida de la ponència Barcelona. La seva va ser una interven- fants ja batejats». una emotiva celebració de la Paraula, Catequesi i Litúrgia. Dues accions fo- ció molt viscuda, plena d’experiències i Al capvestre, els catequistes es van conduïda per Mn. Salvador Gras, amb namentals en el procés per esdevenir curulla d’anècdotes. Es podria resumir la traslladar a la parròquia de Malgrat de unes sentides pregàries preparades per cristià, a càrrec de Mn. Antoni Elvira, de- seva ponència amb aquella dita popular Mar, on participaren en la celebració les diòcesis de Solsona, Girona, Menorca legat de Catequesi del bisbat d’Urgell. «Què fan els infants? El que veuen fer de l’Eucaristia dominical. Prèviament, i Tarragona. El cant dels adéus va posar Va dir que «la catequesi, intrínsecament als grans!». Molt sovint la conducta dels s’aplegaren a la platja de Santa Susanna punt final als tres dies de convivència. 25 Església a Catalunya 5 desembre 2010

Terrassa «Enviats a anunciar la bona nova» Presentació del Pla Pastoral de la diòcesi de Terrassa

Redacció pregària inicial amb la conferència de Sant Cugat del Vallès Mons. Jesús Catalá, bisbe de Màlaga i president de la Comissió Episcopal de El dissabte dia 20 de novembre el Pastoral de la Conferència Episcopal bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Espanyola. En les seves paraules, Mons. Saiz Meneses, va presidir la presentació Catalá va reflexionar sobre la impor- del nou Pla Pastoral Diocesà Enviats a tància del pla pastoral en la vida de anunciar la bona nova per als propers la diòcesi a partir de les quatre grans Constituït el tribunal per a un tres anys. accions de l’Església (l’evangelització, la L’acte va tenir lloc al Casal Borja de celebració, el servei i la comunió), dels presumpte miracle atribuït Sant Cugat del Vallès i hi participaren criteris i actituds a tenir present, així prop de 400 persones entre preveres i com dels objectius i els passos a tenir al beat Pere Tarrés diaques, religiosos i laics de tota la di- en compte en la planificació pastoral. òcesi, representants de les parròquies, El bisbe va insistir especialment en la Redacció / Terrassa nomenat el Dr. Josep Massegú com arxiprestats, delegacions i moviments i concreció del treball i la seva avaluació. a pèrit mèdic del tribunal. Hi van ser institucions eclesials. Hi assistiren també En les seves reflexions va fer referències El divendres dia 12 de novembre el presents també la Dra. Silvia Correale els seminaristes de la diòcesi. al text concret del nou pla pastoral. bisbe de Terrassa, Mons. Saiz Meneses, i Mn. Francesc Raventós, postuladora Es va iniciar la jornada després de la Després del diàleg i el descans, Mons. i vicepostulador respectviament de Salvador Cristau, bisbe auxiliar va constituir el tribunal eclesiàstic per la causa de canonització. Pere Tarrés de Terrassa, va presentar les a un presumpte miracle atribuït al i Claret (Manresa, 1905 – Barcelona, grans línies del pla pastoral i beat Pere Tarrés dintre del territori 1950) va ser metge i capellà, i un dels es va visionar un power point de la diòcesi. Presideix el tribunal líders destacats de la Federació de amb la presentació de les ac- Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar, Joves Cristians de Catalunya. Va ser cions previstes per a aquests i en formen part Mn. Joan Làzaro, beatificat a Loreto per Joan Pau II el propers cursos. El text va ser promotor de justícia, i Mn. Xavier diumenge 5 de setembre del 2004. distribuït entre els assistents. Aróztegui, notari. Així mateix ha En acabar la jornada Mons. Saiz Meneses va animar els diocesans a treballar de- cididament a partir de les propostes presentades i les accions encomanades als di- A la teva parròquia, versos organismes diocesans en el Pla Pastoral. També va fer públic el nomenament dels a més del propi full de tres primers vicaris episcopals de la diòcesi, que són Mn. la parròquia, Joan Carles Montserrat per a la zona pastoral de Collserola, Mn. Víctor Manuel Fuentemi- lla per a la zona pastoral del Vallès Occidental i Mn. Lluís DESCOBREIX: Pou per a la zona pastoral del Vallès Oriental. Sant Feliu de Llobregat El full diocesà Primera Trobada d’Animadors (al bisbat de Vic; Full diocesà; al bisbat d’Urgell; de la Litúrgia Full dominical; al bisbat de Tortosa: Vida diocesana; al bisbat de Terrassa: Full Dominical; Redacció / Sant Feliu de Llobregat lectors i acòlits, salmista, monitor, a l’arquebisbat de Tarragona: Full Parroquial; donadors de comunió, sagristans…) i El dissabte dia 20 de novembre al també de la conveniència de potenciar al bisbat de Solsona: Full Diocesà; al bisbat de matí va tenir lloc a la Casa de l’Església els equips d’animació litúrgica, tant a Sant Feliu: Full Dominical; al bisbat de Lleida: Vida del bisbat de Sant Feliu de Llobregat nivell parroquial com supraparroquial la primera Trobada d’Animadors de la o arxiprestal. Parroquial; al bisbat de Girona: Full Parroquial; Litúrgia d’aquesta diòcesi. Després d’una pausa, en què molts a l’arquebisbat de Barcelona: Full dominical) Convocada per la Delegació de Pasto- dels assistents van aprofitar per visitar ral Sacramental i Litúrgia, hi van assistir les dependències de la recentment unes 130 persones que desenvolupen estrenada Casa de l’Església, es van algun ministeri en les celebracions distribuir en tres tallers, conduïts ca- litúrgiques de les diferents parròquies dascun d’ells pels altres membres de la i el nostre setmanari i comunitats del territori del bisbat. Delegació de Litúrgia: els lectors, amb Després de la pregària de tèrcia i de les el diaca Florenci Travé; els cants i la paraules de benvinguda del bisbe Agustí música, amb la laica Monsterrat Escolà; Cortés, es va passar a la ponència central i els altres animadors de la celebració, Catalunya Cristiana de la jornada, que va anar a càrrec del amb el monjo Bernabé Dalmau. Amb delegat, Xavier Aymerich, sobre el tema la cloenda conjunta i l’agraïment a de L’equip d’animació litúrgica. tots els assistents, es va cloure aquesta En la presentació es va insistir en la primera trobada, que donat l’èxit de importància dels ministeris laïcals en participació, es preveu que tingui con- www.catalunyacristiana.cat la celebració litúrgica (cants i música, tinuïtat en el futur. 26 5 desembre 2010 Ressons de la visita

«Hem d’encetar un temps de construcció a partir de la visita pastoral» P. Enric Puig, coordinador de la visita del Sant Pare a Barcelona

Carme Munté acabat la feina. Tot estava tenint ben present que, a punt: les diverses respon- com es recollia en un blog, Aplaudiments i un sincer agraïment sabilitats assignades, la «ens ha agradat i ens hem i reconeixement és el que està rebent infraestructura disposada i agradat». el P. Enric Puig en els dies posteriors a cadascú al seu lloc amb un La preparació de la vi-

Agustí Codinach la visita del Sant Pare a Barcelona amb programa d’acció, amb un sita ha exigit un enorme motiu de la dedicació de la Sagrada Fa- protocol definit. Calia exe- esforç humà i, un cop el mília. Coordinador de la visita, aquest cutar-lo i viure els diversos resultat ha estat reeixit, jesuïta que ha ocupat diversos càrrecs moments. La consciència arriba el moment dels de responsabilitat a l’arquebisbat de que, en general, tot havia agraïments. A qui dona- Barcelona —actualment és secretari anat bé l’anava adquirint ria gràcies vostè? general de la Fundació Escola Cristia- a mesura que es desenvo- En primer lloc he d’agra- na— va començar a respirar alleujat a lupaven els diversos actes. ir al Sr. Cardenal la con- mesura que tot el programa dels dies La certesa, raonable, el fiança que va suposar 6 i 7 de novembre anava sortint com diumenge, a les vuit del l’encàrrec de coordinar la estava previst. Després d’uns dies de vespre. preparació de la visita. I, merescut descans, el P. Enric Puig s’ha Una de les preguntes evidentment, he de donar reincorporat novament a les seves que es formula molta gràcies a moltes persones, funcions i, amb la perspectiva dels dies gent és: per què el papa- professionals i voluntaris. passats, se sent satisfet i agraït per la mòbil anava tan ràpid La preparació de la visita feina feta i per l’esforç de tantes per- en el seu recorregut? pastoral ha estat un veri- sones que han fet possible que la visita La missa de la dedicació table treball d’equip. Ha del Papa hagi estat un gran èxit. es va allargar. Calia recupe- de ser motiu d’agraïment Quina és la valoració que fa del rar l’horari previst i potser a Déu i de joia per a tot- resultat de la visita de Benet XVI això en va fer incrementar hom. No podem deixar a Barcelona? Tot va sortir tal com la velocitat. Es fa difícil en al marge dels agraïments estava programat? una visita tant ajustada en les institucions públiques La valoració és molt positiva. A nivell el temps poder atendre i privades que han apor- eclesial, hem d’estar-ne contents. Les tots les demandes de pre- tat la seva col·laboració Esglésies d’aquesta terra han estat es- sència del Papa. en la mesura de les seves pecialment sota la mirada del Sant Pa- Les mesures de segu- possibilitats i segons les re. S’ha remarcat el nostre arrelament retat extremes, a què responsabilitats a assumir. en la fe des de la cultura i la caritat. A responien? El P. Enric Puig va ser un dels concelebrants de la missa de Tothom va estar a l’alça- nivell social i ciutadà, el Sant Pare ha En el nostre temps les dedicació de la Sagrada Família. da de les circumstàncies. estat objecte, majoritàriament, d’un mesures de seguretat s’han L’agraïment, per tant, és acolliment càlid i agraït. Pel que fa a extremat arreu. Arriben a un nivell que molt general i sentit. la programació i en línies generals he sobta el ciutadà normal. Es prenen, pe- Ha estat enriquidor organitzar de respondre que sí, encara que de ben rò, a fi de bé. En la visita apostòlica es «L’actitud del una visita d’aquesta envergadura? segur que sempre hi ha possibilitats de va aplicar el protocol previst i habitual Sant Pare és molt Repetiria l’experiència? millorar determinats aspectes. en situacions com aquesta. La presèn- He après moltes coses de les situa- Quines són les qüestions que cia de membres de la Casa Reial, dels acollidora, el sents cions viscudes i de les persones amb més l’amoïnaven a mesura que governs i d’altres autoritats, també van qui he tractat; algunes les he conegut s’acostava la visita? fer multiplicar aquests dispositius. proper i et fa per primera vegada en aquesta ocasió. A mesura que augmentaven les Es mostra satisfet de la quantitat El cardenal Lluís Martínez Sistach va persones que sol·licitaven participar de gent que va sortir als carrers de sentir a prop seu. assenyalar unes directrius clares que en la celebració, era més dificultós Barcelona a rebre el Papa? Està parlant amb emmarcaven el projecte. Així mateix, trobar cadires i ubicacions adients en Penso que es va acollir el Sant Pare l’experiència dels representants de la els carrers propers. Sobre la marxa và- amb afecte i entusiasme i, de fet, fou tu i s’interessa pel Santa Seu en l’organització de visites rem haver de fer dues ampliacions. La superada la meva previsió personal. ha estat una bona base per iniciar el nostra voluntat era no deixar-ne ningú D’altra banda costa trobar punts de que li dius» treball. També les aportacions dels al marge i que a fora de la basílica el referència per fer estimacions precises. col·laboradors més directes han ajudat clima de l’esdeveniment fos d’autèn- Les condicions de cada lloc i circums- a definir el directori de la visita. Els tica participació en la celebració de la tància, i els programes de les visites, reptes que s’anaven plantejant, doncs, dedicació. També ens preocupava que són tan diferents que no es poden fer L’actitud del Sant Pare és molt acolli- han demanat respostes que entre tots les mesures de seguretat necessàries no comparacions. La presència i seguiment dora, el sents proper i et fa sentir a prop hem aportat. esdevinguessin obstacle a la voluntat de la celebració a l’entorn de la Sagrada seu. Està parlant amb tu i s’interessa pel A la qüestió de si repetiria l’expe- de tanta gent de fer-s’hi presents. Família, sí que va superar les previsions, que li dius. Al moment del comiat em va riència he de dir-li que sí, sobretot si En quin moment es va sentir cosa que ens va obligar a afegir a les agrair, una vegada més, l’esforç de tots pogués fer-ho amb els col·laboradors alleujat en prendre consciència que 36.000 cadires dels carrers l’aforament els que hem treballat en l’organització immediats que he tingut o amb un tot havia anat bé? de la plaça Monumental. de la visita. Se’l veia content. equip semblant. Els encerts serien la El dissabte dia 6, a mig matí, em Com valora la polèmica suscita- Quins poden ser els fruits de la base del nou projecte i les errades, ele- va semblar que, personalment, havia da pel fet que fossin les monges visita de Benet XVI a Barcelona? ments d’estudi per no recaure-hi. de la catedral les que preparessin Potser encara és aviat per formular- Pot explicar alguna anècdota als l’altar? Entén que hagi pogut mo- los. Les diverses famílies i sensibilitats lectors de Catalunya Cristiana dels lestar algunes dones? preparatius de la visita? ESTAMPES - ROSARIS - PESSEBRES - OLIS - TRÍPTICS espirituals han estat sota la mirada del - RETAULES - IMATGES RELIGIOSES - MEDALLES Entenc les diverses lectures que se’n successor de Pere, signe d’unitat ecle- Va arribar a les meves mans la carta - RESTAURACIONS - MIRALLS poden fer. Es podria haver previst d’una sial. En aquest sentit, potser cal buscar d’un nen de nou anys que li deia al - ICONES - ORFEBRERIA. altra manera. S’escollí aquesta, atenent més el que ens uneix en el testimoniat- Sant Pare que l’havia vist cansat. Li el carisma de la congregació a la qual ge de Jesús en la nostra societat; les pa- recomanava que quan li passés això, pertanyen les religioses esmentades: el raules del Sant Pare ens hi han convidat. pensés que hi havia moltes persones servei al culte. També una dona va re- En la revisió de l’acció evangelitzadora que l’estimaven. L’infant afegia que bre de mans del Sant Pare el llibre de la en àmbit personal i comunitari potser això el faria sentir-se més bé. No hi ha Paraula i va llegir la primera lectura. cal deixar enrere aquelles actituds dubte que és un consell que neix de Boters 7 i 9 Tel. 933 175 685 Suposem que va tenir ocasió de ben intencionades però que han re- l’estimació i que és ben encoratjador. 08002 Barcelona Fax 934 127 523 parlar personalment amb el Sant sultat eixorques... Caldrà reflexionar i No sé, però, si elimina el cansament, e-mail: [email protected] Pare. Què ens pot explicar d’aques- discernir. Hem d’encetar un temps de probablement el fa assumible amb www.articulosreligiosos.com ta experiència? construcció a partir de la visita pastoral, l’ajuda de Déu. 27 In memoriam 5 desembre 2010

Jordi Mas i Castells, sacerdot i missioner

Joan Barcon i Prevosti més. Amb sis anys l’escola passà dels 8 i el Txad. Torna a Zinah per estar-hi dos n’hauré plantat força.» La missió catò- alumnes a 150 i actualment s’ha con- anys més. lica, certament, té molts arbres. L’eco- En Jordi Mas i Castells va néixer a la vertit en un Institut amb més de 800 El 1976 deixa Zinah i amb el Dr. Mag- logia era una de les seves dèries. Garriga el 14 de març del 1930. El pare alumnes i amb un gran prestigi. gi decideix anar a la zona més pobra A Jordi Mas no li agradaven ni els pre- era pagès i la mare va portar al món Després de la seva estada a Tokom- i abandonada del Camerun: l’extrem mis ni les medalles. Si les havia acceptat cinc germans. Als 11 anys les paraules bere durant sis anys, el 1967 fa un nord, a Makary i Blangoua, pobles era per bé de potenciar la seva tasca a i l’exemple del rector del poble, Mn. reciclatge d’un any a l’Institut Catòlic, actualment amb més de 5.000 i 2.000 Àfrica perquè sabia que li seria més fàcil Antoni Fàbregas, van decidir que anés al Col·legi Superior de Cooperatives i a habitants respectivament, però que en aconseguir diners per fer pous, escoles i a estudiar al Seminari de la Conreria. l’Institut de Llengües Africanes a França aquell temps eren petits nuclis de pes- obres en general. Després de construir Passats nou anys al Seminari Major de i torna al Camerun l’any 1968 per treba- cadors. Gràcies a l’ajut econòmic dels l’hospital a Zinah el governador, que era Barcelona, fou ordenat prevere l’any llar a Zinah, poble d’uns 500 habitants a amics suïssos de Maggi, va fer un nou l’home més poderós de la zona després 1954 amb els seus companys de la 100 quilòmetres de Tokombere. Amb el hospital a prop de Blangoua, Madà, que del president de la República, volia promoció 1941-1954, entre els quals hi Dr. Joseph Maggi va construir un altre encara funciona actualment. imposar-li la medalla del Mèrit Civil. havia Fèlix Miquel, que l’acompanyà hospital amb 45 llits. En els sis anys de Inaugurà la Missió de Blangoua en Tots dos, de comú acord, hi van renun- uns anys al Camerun. Amb un grup de la seva estada a Zinah no va batejar una aula que li va deixar una mestra ciar. El que és curiós és que en Maggi capellans demanà al bisbe Modrego cap musulmà. Ja li ho havia advertit musulmana per tal de fer-hi classes a fou candidat al premi Nobel gràcies al anar de missioner a l’Àfrica després el sultà de la zona: «Pas de mission uns quants infants, els actes de culte i diari francès Liberation i Jordi Mas fou d’aprofundir el document pontifici ici...» I va haver de fer la missió a dos les reunions, ja que no tenien encara candidat l’any 2003 a obtenir el premi Fidei Donum, en el qual Pius XII dema- quilòmetres del poble. Els diumenges cap terreny. Així va néixer la Missió de Sant Jordi de la Generalitat amb 4.000 nava sacerdots per al Tercer Món. celebrava missa, amb en Maggi com a Blangoua. Amb un sac de dormir, una signatures, i ni a un ni a l’altre els foren L’any 1961, surt del port de Barcelona feligrès i un infermer francès. Va viure un mosquitera, un filtre per obtenir aigua concedides aquestes distincions. en un vaixell de transport —viatge sub- temps a casa d’una família musulmana. potable i un fogó de campanya va co- El rei Joan Carles li va atorgar el títol vencionat pels companys de promoció de la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica d’estudis— i en setze dies va arribar a l’any 2001. Alguns companys del Ca- Douala. El bisbe Thomas Mongo l’espe- merun van comentar que la modèstia rava al port. Passà els primers sis mesos d’en Jordi estava per sobre d’aquests a Edéa, població de 15.000 habitants, reconeixements, però que se’n congra- on estudià el bakoko i el bassa, les du- tulaven perquè la seva gran obra s’ho es llengües més importants. Pocs dies mereixia. El 2007 se li atorgà el primer després d’arribar, el bisbe Mongo el Premi de Cooperació Internacional del nomena vicari del rector de Tokombere, departament del Consell Comarcal del Simon Mpecké —conegut com a baba Vallès. I el novembre del 2008 el Premi Simon—, que tenia cura d’una parrò- Josep Parera de l’Obra Social de Caixa quia de 20.000 habitants. Els habitants Penedès dotat amb 50.000 euros, a baixaven de les muntanyes a la plana banda d’altres guardons. per tal d’aconseguir feixes de cultius i Nombroses i importants visites ha noies per convertir-les en mares i criar rebut Mas a la Missió Makary-Blangoua. nous guerrers. El que més impacte li causà fou la visita Jordi Mas va lluitar contra la pobresa del bisbe Joan Enric Vives, i més tard del per tal de superar la misèria, la incultu- bisbe Joan Carrera. ra, la malaltia d’aquella regió. Les seves Quan el bisbe Joan Enric Vives va eines eren fer hospitals, escoles, centres anar l’any 1998 a veure els missioners de formació professional, pous d’aigua, al Camerun, en Jordi es fregava els horts familiars, promoció de la dona, re- ulls, incrèdul, i es deia segons alguns sidències per a joves estudiants. L’abbé dels seus companys: «Déu meu, he Simon era considerat un sant —té obert esperat 38 anys perquè es complís un el procés de beatificació a Roma—, dels meus somnis: sentir el suport dels passava hores resant a la capella i per responsables del meu bisbat amb la seva al Jordi fou un mestre en la pastoral presència física a Blangoua i a Makary.» africana i especialment per a la gent de El bisbe Vives, al final de la seva visita, les tribus. Ell li va aconsellar: «Jordi, tu «Inaugurà la Missió de Blangoua en una va comentar, a més de lloar la tasca fes el que puguis, però sàpigues espe- dels seus companys Fèlix Miquel i Sisco rar que Déu faci la seva feina. Si no ets aula que li va deixar una mestra musulmana Pausas: «L’obra de Jordi Mas és extra- capaç de ser pacient i treballar amb el ordinària. No me la podia imaginar. que tens, torna a Barcelona.» per tal de fer-hi classes a uns quants infants, S’hi posa de manifest la solidaritat de Jordi Mas, amb la seva moto Confort, l’Església de Barcelona. La seva tasca és va fer milers de quilòmetres visitant les els actes de culte i les reunions» molt important: esglésies, escoles, hos- tribus de la regió. No va trobar-hi ni un pitals, centres de promoció de la dona, sol cristià. Després de batejar el primer projectes agrícoles, pous d’aigua, aules catecumen, Simon se’n va anar a París polivalents, etc.» a fer un any de reciclatge i ell tot sol es La família resava a Al·là i ell intentava mençar a estudiar la zona de Blangoua Segur que en Mas havia pensat en va quedar de responsable de la parrò- explicar qui era Jesucrist. Va portar-hi un i Makary durant 20 dies. Va conèixer l’evangelització bàsica per a aquella quia. Va construir una petita rectoria, llit, una taula, una cadira i una llàntia pescadors, pagesos, pastors sedentaris, gent; poc es podia pensar que un dia amb els diners que li enviava en Simon, de petroli. Aquella habitació fou per pastors nòmades que celebraven festes hauria de fer de xofer d’ambulàncies, i una petita residència per a monges. a ell una engrescadora catedral. Amb i ritus ancestrals per demanar salut i portador de lliteres de malalts per a un Va conèixer un metge suís, en Maggi, aquesta família musulmana va tenir un pluja. Amb aquests coneixements i amb hospital, assistent social o, més tard, cri- i van construir un hospital per a 125 gran disgust: un infant de la família va grans dificultats va néixer la missió. Des- ador d’oques salvatges, gallines, cabres llits. Tenien tres infermeres i en Jordi intentar pujar al remolc del seu cotxe en prés van venir els escoltes de la Garriga i o estanys per a l’espirulina, constructor també va fer d’infermer i es cuidava de marxa, va relliscar, el remolc el va aixafar prepararen el terreny que va aconseguir de pous d’aigua, arquitecte d’escoles, la distribució de les medicines. i va morir. No van voler fer cap denúncia en Jordi. Mentrestant, tres contenidors cases, aules polivalents i molts altres Quan va deixar, després de sis anys, malgrat que un policia catòlic els ho feien d’habitatge, capella, magatzems projectes, perquè en el seu cap incansa- Tokombere hi havia 25 cristians; la resta aconsellava. Aquest greu accident no de medecines i estris en general. ble sempre hi havia projectes nous. Al- eren animistes. Anys després va formar minvà la seva gran amistat amb aquella Ell mateix, quan ja havia fet la cons- guns pensaven que eren irrealitzables, una comunitat d’uns 150 batejats. Va família, però el va marcar molt. trucció de l’escola en un camp d’esports que els faria i quedarien sense activitats, participar en el naixement de la pri- Era el 1974, any en què ell va tornar i la rectoria, va plantar uns arbres co- que un internat de noies es convertiria mera comunitat cristiana d’aquesta a Barcelona i el bisbe el va enviar a Sant neguts com a Neem, que són d’origen en magatzem, o que els pous d’aigua parròquia. A més de l’hospital, va fer Pau d’Ordal, Lavern, l’Avinyonet i les indi i s’adapten molt bé al terreny de la restarien inservibles perquè la sorra els una escola al mateix Tokombere amb Junyoles. Al cap de dos anys, el 1976, missió; creixen ràpidament, fan ombra hauria tapat. I no, d’una manera o altra 8 alumnes. En Jordi va deixar que els va tornar a Zinah. En Jordi era aventu- abundant i el fruit serveix com a anti- ell se’n sortia amb una constància i deci- pares dels alumnes anessin a classe amb rer, els amics de Barcelona l’ajudaren a palúdic. Un dia parlant d’ecologia em sió titànica. Jordi Mas —amb els seus de- els seus fills. Els pares sabien més coses comprar un Land-Rover perquè la moto va dir: «Si en un futur deixo Àfrica no fectes i limitacions, com tothom— fou que els fills, però després els fills sabien Confort ja s’havia fet vella. Portà aquest sé ben bé què hauré fet durant tants una bona persona, un bon sacerdot i més que els pares, es van acomplexar i cotxe al Camerun viatjant durant 15 anys en aquest continent, però d’arbres un admirable missioner. Descansa en la al cap de tres mesos ja no van tornar-hi dies pel desert d’Algèria, Níger, Nigèria en aquesta regió semidesèrtica sí que pau del Senyor, amic. 28 5 desembre 2010 Cultura

Propostes per a la integració de la religió i la laïcitat en la societat actual Presentat el llibre «Asuntos religiosos» de Jordi López Camps

Carmen García molts musulmans. Va manifestar el per cercar la veritat i per resoldre en bles de la religió per a la formació de Barcelona desig que «els musulmans tinguin els la veritat els problemes morals que les consciències i de la contribució que mateixos drets i deures que els altres sorgeixen, tant en la vida individual pot aportar al costat d’altres instàncies El 21 d’octubre passat va tenir lloc al catalans. Per això cal treballar la con- com en les relacions socials. Aquesta per a la creació d’un consens ètic de Museu d’Història de Barcelona la pre- vivència en barris i municipis». fidelitat a la consciència és la base de fons a la societat.» sentació del llibre Asuntos religiosos. la llibertat, per tant, de la sana laïcitat L’abat de Montserrat va concloure la Una propuesta de política pública, de Tres models o laïcitat positiva.» seva intervenció dient que la proposta Jordi López Camps, exdirector general Aquesta constitució conciliar també del llibre Asuntos Religiosos se situa en d’Afers Religiosos de la Generalitat de A continuació va prendre la paraula tracta de la justa autonomia de les aquesta línia i que en la nostra societat Catalunya, i publicat per l’editorial l’abat de Montserrat. Va assenyalar realitats terrenals. I va ressaltar: «L’Es- es van donant les bases necessàries per PPC. La presentació va comptar amb que el llibre tracta un tema de gran glésia reconeix tot allò que hi ha de bo progressar en aquest sentit. l’assistència de Josep M. Soler, pare actualitat donats els conflictes que en la dimensió social contemporània, abat de Montserrat; Josep Herrero, hi ha en alguns països europeus. Va principalment l’evolució vers la unitat, Diversitat religiosa director de l’editorial Cruïlla; Luis parlar de l’experiència de l’autor en el procés d’una socialització i associació Aranguren, director d’Ediciones PPC, i la gestió de la política pública dels civil i econòmica que vol contribuir al L’autor del llibre, Jordi López Camps, Mohammed Chaib, diputat pel PSC. afers religiosos i de la necessitat de bé comú de la societat dels nostres va destacar el seu caràcter catòlic, Aquest llibre es va concebre després promoure una ètica cívica compartida dies.» Dels textos conciliars es dedueix socialista i lligat a Montserrat, ja que de la decisió del Govern socialista per creients i no creients. —va prosseguir el ponent— que l’Es- és president de la Comissió executiva d’una pròxima revisió de la llei del Patronat de la Muntanya. orgància de la llibertat religiosa. Va posar en relleu que «aquest Pretén, segons l’autor, «donar llibre vol ser una síntesi de les claus per comprendre com ha meves experiències i una pro- evolucionat la qüestió laica en posta per oblidar els desencon- els darrers anys en la societat Codinach Agustí tres entre creients i no creients. contemporània i com encaixa Les religions poden ajudar a l’actual debat al voltant de la renovar el pensament laic». laïcitat en la filosofia política També va dir que la política del moment». no pot ser insensible a l’actual José Bono, president del diversitat religiosa. Per això Congrés dels Diputats, ressalta va afegir: «La religió no és un en el pròleg que «Jordi López problema polític, la religió inte- no dogmatitza, sinó que raona, ressa a la política perquè ajuda analitza i du a terme propostes a integrar la societat. De la ma- suggestives per integrar la di- teixa manera que els governs versitat del fet religiós, que és fan política sobre la joventut una realitat innegable en les han de fer una política d’afers societats contemporànies, en el religiosos. No saben relacionar- marc d’una política democràtica se amb les altres religions. Cal i oberta». promoure la llibertat religiosa En el seu parlament, Luis i la seva pràctica. Les persones Aranguren va destacar la inten- han de practicar la seva religió ció de l’editorial PPC (Promoción en llibertat. Els poders públics Popular Cristiana) de divulgar el mis- Va començar la seva intervenció han de practicar la discriminació po- satge de Jesús a la gent d’avui amb un explicant que hi ha tres models per sitiva.» llenguatge assequible. I va afegir que a la interrelació entre política i reli- «La religió no Segons López Camps, la política és important reflexionar sobre la pre- gió: excloent (vida religiosa privada); és un problema també s’ha d’encarregar de vetllar per sència del fet religiós en la societat: «Es indiferent, que oblida el fet religiós i la recuperació i la transmissió de valors tracta de propiciar un espai de diàleg i només tolera les expressions populars, polític, la religió que s’estan perdent i que compartiran convivència. Viure plegats, encara que i inclusiu, que valora el procés religiós amb altres religions. I va assegurar hi hagi coses que no compartim.» com una cosa positiva en valors socials. interessa a la que «aquests principis són claus per Mohammed Chaib va parlar en I va afegir: «Aquest model és el que construir una “aliança de valors”. defensa de la comunitat islàmica a la recull l’autor, la Constitució espanyola política perquè Les decisions perquè les lleis siguin qual pertany. En primer lloc va ressaltar i l’Església catòlica. Hi participen cre- democràticament acceptades han de que el panorama religiós d’avui no ients, no creients i institucions públi- ajuda a integrar ser moralment acceptades. Hem de té res a veure amb el de fa vint anys; ques que han de vetllar per l’interès crear noves condicions. La laïcitat de d’aquí la importància de la gestió de general sense interessos partidistes per la societat» les institucions públiques no impedeix la diversitat religiosa. Va reclamar un contribuir al bé comú.» que cooperin amb les institucions re- reconeixement de les diverses religi- El P. Josep M. Soler va constatar la ligioses». ons sense imposicions sobre les altres nova diversitat de la societat actual Per la seva part, Josep Herrero va i, en particular, el reconeixement a amb el consegüent problema de drets i denunciar l’absència de formació reli- Catalunya d’una realitat com és l’islam. deures que comporta, ja que la religió giosa en els nostres joves, que «no te- «Aquest llibre arriba en un moment en té una dimensió comunitària i, per nen formació ni tan sols vocabulari per què a Europa no hi ha sintonia amb el tant, una dimensió pública. «La visió poder dialogar». També va observar món islàmic. La culpa no és dels mu- que té l’Església catòlica —va comen- que el món de la televisió contribueix sulmans, sinó de la política que s’ha tar— des de la perspectiva del Concili glésia reconeix la llibertat religiosa, que no hi hagi valors, no únicament desenvolupat en aquests països», va Vaticà II obre un canvi de perspectiva la no-confessionalitat de l’Estat i la en les famílies cristianes sinó fins i tot constatar. molt notable en la relació entre l’Esglé- igualtat jurídica dels ciutadans. de les d’altres religions. El diputat va continuar la interven- sia catòlica i la societat moderna.» Així mateix, el P. Soler va recordar el Finalment, va haver-hi un petit ció ressaltant els valors comuns entre També va recordar el text fonamen- discurs de Benet XVI al Palau de l’Elisi debat en què va intervenir, entre d’al- totes dues religions, com la justícia, la tal de la constitució conciliar Gaudium davant del president francès el 2008: tres, un monjo budista d’origen català igualtat, la fraternitat, etc. i advertint et spes sobre l’Església i el món con- «Cal insistir en la distinció entre l’àmbit que va ressaltar que avui dia ja hi ha els polítics que no juguin amb la contemporani, que ressalta la dignitat polític i el religiós per tutelar tant la nombrosos casos de persones catalanes vivència. Segons Chaib, amb aquests de la consciència: «La consciència és llibertat religiosa dels ciutadans com que abracen altres religions, cosa que, enfrontaments l’única cosa que acon- el nucli més secret i el sagrari de l’ho- la responsabilitat de l’Estat. D’altra en tenir la mateixa cultura que els segueixen és potenciar els radicalis- me. Per la fidelitat a la consciència els banda, cal adquirir una consciència cristians, suposa un pont per a l’entesa mes, en contra dels quals també lluiten cristians s’uneixen als altres homes més clara de les funcions insubstituï- entre les diferents religions. 29 Cultura 5 desembre 2010

Recollida d’aliments per als avis necessitats Organitzada per Avismón-Catalunya, tindrà lloc el 10 de desembre a Barcelona

Miquel Àngel Codina ment a aquelles persones que, a causa espàrrecs, pèsols, mongeta tendra, etc.), Barcelona del que cobren de pensió, no poden aliments dolços (galetes, xocolata, sucs, cobrir les despeses fixes. És per això que llet condensada…) i també productes El 1996 un grup de persones de dife- necessitem la col·laboració de tothom», d’higiene personal, com colònia o gel rents àmbits professionals, sensibilitza- explica Magdalena Blasco, directora per a la dutxa. Montserrat Blasco puntu-

des per les problemàtiques de la gent d’Avismón-Catalunya. Avismón-Catalunya alitza que «les persones que no puguin gran, va crear Avismón-Catalunya. Els Aquesta iniciativa solidària tindrà lloc anar el dia 10 a fer la seva contribució objectius principals d’aquesta associació el proper 10 de desembre, de 10.00 a solidària a la campanya, han de saber sense ànim de lucre són pal·liar la soli- 18.00, a Barcelona, concretament a la que des d’Avismón-Catalunya continu- tud de persones grans que viuen soles Rambla de Catalunya cantonada amb arem recollint aliments i productes fins al seu domicili i vetllar perquè totes les el carrer de Còrsega. «Des dels inicis a finals de gener del 2011. És important necessitats que puguin tenir estiguin co- de la campanya, la Guàrdia Urbana tenir en compte que els aliments han de bertes. Al llarg d’aquests anys, Avismón desenvolupa una tasca molt important: ser de llarga durada». I afegeix: «Mai no ha esdevingut un punt de referència un urbà, ja jubilat, dirigirà el trànsit com hem de deixar de ser solidaris amb els dins del món de la vellesa gràcies a es feia antigament i la banda de música que ho necessiten. Cal educar els nostres la transparència, la professionalitat i de la Guàrdia Urbana tocarà nadales. fills, néts i nebots que no tan sols hem de la independència de la seva actuació, També hi haurà activitats adreçades als pensar en nosaltres, sinó en el proïsme que li han valgut el reconeixement i el infants», informa Blasco. més necessitat. Això no tan sols és vàlid respecte de la societat catalana. Els ciutadans poden portar aliments en aquests dies nadalencs sinó durant «Novament ens apropem al Nadal i de primera necessitat (arròs, llet, oli, els 365 dies de l’any.» tornarem a fer la recollida d’aliments pasta de sopa, sucre…), aliments en con- Més informació: Avismón-Catalunya, per poder portar una panera als avis serva (llegums cuits, fruita en almívar, La Guàrdia Urbana col·labora també c/ Jocs Florals, 59, baixos - 08014 que assistim; la resta d’aliments que ens tonyina, patés, sardines, olives, tomà- en aquesta campanya, recuperant Barcelona, tel. 933 325 858, a/e: info@ quedin els anirem repartint mensual- quet fregit i conserves de verdura com una imatge tradicional. avismon.org, www.avismon.org

Lliurament de premis de la Fundació Lluís Carulla Redacció / Barcelona

El dijous 18 de novembre va tenir lloc al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona el lliurament del XXXIV Premi d’Honor Lluís Carulla i dels XXVIII Carulla Lluís Fundació Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El Premi d’Honor Lluís Carulla corresponent a l’any 2010 es va atorgar a la Fundació puntCAT. Aquest guardó, dotat amb 50.000 euros, es concedeix des del 1977 a persones o entitats que, amb la qualitat de la seva activitat científica, cultural o cívica, hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana. Segons Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Ca- Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel, rulla, el premi és «un missatge amb el seu guardó. de distinció i d’estímul», que en aquest cas mostra com la catalanitat i la al món amb la mirada posada cap al identitat i les noves tecnologies caminen futur. juntes. La Fundació puntCAT promou la Per la seva banda, els XXVIII Premis llengua i la cultura catalanes a internet i d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Ca- ha fet del «.cat» un dels dominis de refe- rulla van ser per a les persones següents: rència a la xarxa. Salvador Alegret, pre- el periodista Enric Frigola, el poeta i sident de la Fundació puntCAT, afirma estudiós de la sardana Lluís Subirana, la que el «.cat» és un cas «d’èxit col·lectiu professora de música Magdalena Gon- i tecnològic» i que no és res més que la zález, el filòleg i activista a favor de la part visible d’un iceberg que representa llengua Joan Melià, l’empresari i activista tota una comunitat lligada a la llengua valencià Carles Subiela i el sastre Pasqual i la cultura catalanes a internet. Mel·lai, difusor de la història, les tradi- Després de cinc anys de la concessió, cions i els costums de l’Alguer. el número de webs registrades en el Aquests guardons, atorgats des del «.cat» ha crescut fins a arribar als 43.764 1983 i dotats amb 5.000 euros cadascun, registres, les millores tecnològiques van destinats a fer conèixer i distingir la introduïdes han convertit el domini tasca (sovint anònima, però exemplar) en el segon més segur del món i ha de persones que han actuat al servei esdevingut el domini genèric amb més de la identitat nacional en els diversos densitat d’informació pel gran volum de àmbits de la vida i de la relació humana, continguts i documents de què disposa com ara l’ensenyament, els mitjans de a la xarxa. El domini «.cat» ha ajudat comunicació, les ciències, l’art, la cultura decisivament que la llengua catalana popular, la música, el teatre, l’economia, tingués un lloc a internet i es fes visible el dret, l’acció social i cívica, etc. 30 5 desembre 2010 Cultura

Domingo Viladomat, un pintor per redescobrir Una exposició sobre l’artista es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona

Miquel Àngel Codina mostra als mitjans de comuni- Barcelona cació— és donar a conèixer a les noves generacions l’obra El Museu Diocesà de Barcelona extraordinària del meu pare. acull fins al 19 de desembre l’exposició Ell és el gran desconegut. Domingo Viladomat. Entre la mística i Sempre he pensat que l’art l’hiperrealisme. Domingo Viladomat és el que més contribueix a la (Madrid, 1913 - Polop de la Marina, felicitat humana. La música 1994) surt a les enciclopèdies d’art barroca era una font d’inspi- com a «pintor d’origen català», ja que ració per al meu pare.» era descendent d’Antoni Viladomat Dels quadres exhibits, en Manalt (Barcelona, 1678-1755), gran destaca la magnífica sèrie de mestre de la pintura barroca catalana. les espigoladores, «envoltades Els seus quadres destaquen per la seva de cert misteri, ja que mai no lluminositat i la seva particular visió deixen veure el seu rostre», de la realitat. Molts d’ells tenen un va constatar Alicia Vilado- estil dalinià, on desapareix la força de mat. També hi ha una de les la gravetat. obres més emblemàtiques de «Tots els temes pintats per Domingo l’artista: el Crist dels cards, Viladomat passen de l’estadi d’efímers que va presidir el casament a ser peces d’art permanent i perenne. del príncep Felip amb Letízia Així ho podem comprovar en les repre- Ortiz a la catedral de l’Almu- sentacions dels objectes més senzills de dena de Madrid. Cal destacar la nostra vida quotidiana: fruites, teles, altres obres, com La catedral «Crist dels cards». «Ruth, l’espigoladora». trossos de paper, cards… El nostre artis- submergida, Codonys amb ta marca tots aquests elements amb el tela blanca, Natura morta de la ger- seu peculiar segell d’obra mestra; tots ra i la ceba, Homenatge a Zurbarán, ells estan mancats de data de caducitat, L’amic dels ocells i un retrat del rei Joan Campanars perquè, com tot bon art, mereixen la Carles I. També es presenta una obra perennitat. L’art és etern», escriu Mn. excepcional, Sant Antoni de Pàdua, Josep M. Martí i Bonet, director del del seu avantpassat Antoni Viladomat. Delfí Dalmau i Museu Diocesà de Barcelona, al catàleg Domingo Viladomat va ser un artista Granyena Argemir de la mostra. polifàcetic. A més de la seva vessant de [email protected] L’exposició, organitzada per Bancaja pintor, va ser director de cinema (Dos de Segarra i el Museu Diocesà de Barcelona, està mujeres en la niebla, Hermano menor, comissariada per Alicia Viladomat, Gayarre, Perro golfo…). També va ser Al sud de Cervera, cap a ponent, màxima experta en l’obra del seu pare. guionista i productor cinematogràfic, Granyena, situada dalt d’un «L’objectiu fonamental de la mostra escenògraf, il·lustrador i editor. Va turó encastellat amb l’església —va assegurar la filla de Domingo crear la primera revista d’art en color: parroquial ben a prop del cim, Viladomat durant la presentació de la Arte y Hogar. destaca pel seu alt campanar. La seva gent, avui poca, de sempre ha estat dedicada a l’agricultura i la ramaderia. En el seu terme, La bona notícia una mica ondulat, els poblats, com Granyena, es troben més o menys acimats. Francesc L’església parroquial dedicada a L’himne de la JMJ Gamissans Santa Maria és un edifici neo- clàssic de fi del segle XVIII, de Impressiona pensar que un himne pugui ser cantat avui simultàniament tres naus totes elles cobertes per més d’un milió de joves. Això serà una realitat i tindrà lloc a la Jor per una sola extensa teulada. nada Mundial de la Joventut (JMJ), que se celebrarà a Madrid, en presèn Les naus amb voltes bufades es- cia de Benet XVI, del 16 al 21 d’agost del 2011. tan separades per arcs formers El títol de la cançó és Firmes en la fe i ja va ser estrenat el 8 de novembre de mig punt i robustos pilars passat, vigília de la Mare de Déu de l’Almudena, patrona de Madrid. Va cruciformes. El tram central ser interpretat per una jove orquestra de la capital i pel cor de l’escola- proper a l’absis té una volta nia d’El Escorial. Tots dos grups han participat també en l’enregistrament lleugerament més elevada que de la partitura. les altres, com una cúpula baixa Aquest cant acompanyarà els joves en la preparació i celebració de sobre petxines. La nau major l’esmentada Jornada Mundial. La lletra es basa en un text de l’apòstol arriba als 28 metres i escaig de llargada, en fa 7,44 d’amplada i 14 d’alça- sant Pau, escollit pel papa Benet, com a lema de la Jornada: «Arrelats i da; la cúpula amb el seu cupulí arriba als quinze i mig. edificats en Crist, ferms en la fe.» L’autor del text és Mons. César Franco, El frontis presenta un portal clarament barroc, en arc rebaixat, pilastres coordinador general de la JMJ i bisbe auxiliar de Madrid. Ha manifestat sobre pedestals adossades als muntants i decorades amb enramades; en- que les estrofes del cant «ressalten la humanitat santíssima de Crist, a taulament clàssic i una fornícula buida decorada a l’entorn per motllures l’estil de la tradició mística espanyola, i pretenen apropar-la a la joven- curvilínies i volutes. Dues gran pilastres recorren la façana de dalt a baix i tut». un gran frontó triangular la corona. Murs de pedra groguenca de carreus Enrique Vázquez, sacerdot i compositor de música religiosa, ha estat l’en ben escairats al frontis li donen un aire majestuós. carregat de posar solfa a l’himne. Vázquez recorda el procés de compo El campanar, de planta quadrada amb costats de set metres i mig, té un sició, del qual ha destacat que «el primer repte va ser idear una melodia segon cos octagonal coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb que ajudés a entendre el text, a cantar-lo i resar-lo». balustrada i pinacles de bola als vuit angles; una torreta amb pinacle al L’obra musical ha estat enregistrada en tres versions: una de litúrgica, cim es troba aixecada al seu centre. La cel·la queda oberta amb quatre una altra d’instrumental per a grans cors i una tercera de popular amb finestrals d’arc de mig punt adovellats i damunt impostes, un a cada cara acompanyament de guitarra. Les tres apareixen a la web oficial de la alterna. Els seus murs, com els de la façana, presenten carreus ben escai- JMJ, on també es poden descarregar les partitures per ser interpretades. rats. Una escala de paret a paret, sobre voltes i amb ull central tancat per Qui la prefereixi en format CD, pot adquirir-la a l’Editorial San Pablo, un envà puja per graons d’obra fins a prop de la cel·la, on s’hi acaba ac- que ha patrocinat la gravació i la producció dels CD. Finalment, un vídeo cedint per un últim tram de ferro. L’alçada total arriba als 45 metres, tot musical de l’himne en versió multilingüe es facilitarà més endavant al un senyor campanar. Es troba en un angle del frontis, a l’esquerra, i el sol públic. del migdia l’il·lumina talment que fa com si les pedres fossin daurades.

32 5 desembre 2010 Cultura

s’uneix als guanyadors de l’any passat, el matrimoni format per Carl i Ellie a la Atorgat el Premi Personatge pel·lícula d’animació Up, dirigida per Pete Docter i produïda per Pixar. Uns personatges que van ser premiats pel de l’Associació CinemaNet «profund caràcter humà que destil·la la pel·lícula», en particular per una his- tòria d’amor que, durant dècades, els El guanyador ha estat Sam, el nen malalt de leucèmia uneix i continuarà motivant l’ancià Carl del film «Vivir para siempre» després de la mort de la seva dona. Promoció de valors Redacció / Barcelona CinemaNet és una associació sense Sam, el nen de 12 anys malalt de ànim de lucre dedicada a la promoció leucèmia que lluita per fer dels seus dels valors humans, cívics, familiars i últims mesos de vida una aventura educatius en el cinema. Des del 2003 a la pel·lícula Vivir para siempre, de promou diversos premis cinemato- Gustavo Ron, ha estat el guanyador gràfics. Va crear el Premi Personatge del Premi Personatge que atorga l’As- l’any 2009 per «incentivar la creació sociació CinemaNet. de papers» que defensin «els valors En les seves deliberacions, el jurat humans i familiars que propugna» ha destacat d’aquest personatge «la aquesta entitat «d’una manera creïble, innocència amb què redescobreix i raonat i natural». planteja les preguntes més elementals Les bases del Premi Personatge i, alhora, les més fonamentals», i tam- pretenen que sigui una convocatòria bé que, en una pel·lícula espanyola, oberta, en la qual poden presentar ofereix «el tipus de testimoni que candidatures productors, distribuï- l’Espanya actual necessita sentir. Sam dors, actors, crítics, experts i també afronta més dificultats que la majoria espectadors. Pot optar al guardó de nosaltres… i com les afronta és qualsevol personatge que representi una lliçó per a tots. La vida de Sam és els valors de l’associació, ja sigui prin- curta, però ell l’omple de sentit fins a Valdés, llicenciada en Dret i Psicologia; cipal o secundari, amb imatge real o l’extrem, i constitueix una autèntica Cruz Delgado, especialista en produc- d’animació, que aparegui en una pel· lliçó, no de com morir, sinó de com val ció de cinema d’animació; Ninfa Watt, «La vida de Sam lícula estrenada a Espanya entre l’1 la pena viure». exdirectora del Departament de Cine- de novembre de l’any anterior i el 31 Sam ha estat escollit entre una ma, Ràdio i Televisió de la Conferència constitueix una d’octubre de l’any en curs. selecció de cinc finalistes, on com- Episcopal Espanyola; la professora autèntica lliçó, Entre les activitats de CinemaNet, petia amb: Muna (Nisreen Faour) a María de los Ángeles Almacellas y també trobem la gestió del portal de Amerrika, Hipo a Cómo entrenar a els crítics de cinema Álvaro Abellán, no de com morir, cinema www.cinemanet.info, així com tu dragón, Leigh Anne Tuohy (San- Jerónimo José Martín, Eduardo Torres- l’organització de cinefòrums, conferèn- dra Bullock) a The Blind Side i Zahra Dulce i Juan Pablo Serra. sinó de com val la cies i debats. Actualment, és present a (Shohreh Aghdashloo) a La verdad de L’acte d’entrega del premi tindrà Barcelona i Madrid, i s’està posant en Soraya M. lloc les pròximes setmanes i comptarà pena viure» marxa a València i Albacete. Més infor- Els membres del jurat han estat el amb representants de l’equip res- mació: Associació CinemaNet, c/ Clot periodista Daniel Arasa, director de ponsable de la pel·lícula. En guanyar 187, àtic, 4t – 08027 Barcelona, tel. 933 l’Associació CinemaNet; María Dolores aquesta segona edició del premi, Sam 409 126, a/e: [email protected]

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ Manel Camp Quartet, Tangram. ✪ Ricard Torino, Ave María. ✪ AA.DD., El disc de La Marató. ✪ Carmen Souza, Verdade. Galileo Vesc-Temps Record. Autoedición. TVC Disc. MC-Ojo Música. El so del jazz Temàtica religiosa Iniciativa solidària Notes d’elegància El pianista Manel Camp, sempre El tenor Ricard Torino acaba d’edi- El 12 de desembre vinent es podrà El segon àlbum de la cantant africa- sensible al món que l’envolta i capaç tar el disc Ave María, en què inter- adquirir el disc de La Marató amb na Carmen Souza, titulat Verdade, com ningú de descobrir la immen- preta peces clàssiques de temàtica diversos diaris d’informació general traspua d’elegància en la seva senzi- sitat de la senzillesa, posa, un cop religiosa de grans compositors com al preu de nou euros, a més del cost llesa, en el seu so acústic i en la seva més, el seu geni al servei de l’art. Schubert, Mozart, Bizet, Händel, del diari. Enguany aquesta iniciativa instrumentació. L’artista assegura L’acompanyen en aquesta aventura Bach, Franck o Gounod. També solidària de Televisió de Catalunya que aquest disc és molt més per- els músics Matthew Simon, Horacio fa una versió del cèlebre El cant es dedica a la lluita contra les lesions sonal que l’anterior. «M’he deixat Fumero i Lluís Ribalta. Presenten dels ocells. Torino va fer els estudis medul·lars i cerebrals adquirides. endur —comenta— per la música al seu nou àlbum set magnífiques musicals al Conservatori Superior de El disc compta amb la participació i el missatge que tenia dins meu.» exposicions de jazz. L’experiència de Música del Liceu de Barcelona i ha d’artistes com Montserrat Caballé, Compta amb invitats especials, entre cadascun d’ells s’ha unit per crear fet nombrosos concerts i producci- Nina, Elèctrica Dharma, Beth, Marti- ells el percussionista Pedro Segundo un so, una idea i un llenguatge ons operístiques arreu del món. rio o Ensemble Taller de Músics. i els pianistes Víctor Zamora i Jonat- compartit. han Idiagbonya. 33 Cultura 5 desembre 2010

Llibres Art renaixentista Una decisió vital Aquest llibre documenta l’etapa més des- Edda Marty adora passejar vora el mar, tacada, pel que fa a l’art, de l’església de però sap que no aconseguirà acostumar- Sant Joan Baptista d’Orta, que s’inicia amb se mai als hàbits burgesos del Trieste de l’ampliació del temple, el 1513. Al llarg de la segona dècada del segle passat. Deci- les seves pàgines, hi apareixen les visites deix fer l’últim curs de batxillerat en un pastorals; els rectors; el retaule major, pin- institut masculí per poder accedir a la tat per Joan de Borgonya; la custòdia-os- universitat. A pesar que ella només tensori, realitzada per Gabriel Vilamarics; pretén ser una més a la classe, la seva el retaule de les Ànimes del Purgatori, presència pertorbarà el seu entorn decorat per Vicent Desi; el retaule per a acadèmic. L’autor d’aquesta novel·la és la capella de la Concepció, etc. (Ramon el periodista i escriptor d’origen jueu Ribera) Giani Stuparich.

Joan-Hilari Muñoz, La parròquia de Sant Joan Baptista d’Orta en el segle del Giani Stuparich, Un año de escuela en Renaixement. Ecomuseu dels Ports, 2010, Trieste. Editorial Minúscula, Col·lecció 140 pàg. Paisajes Narrados, 2010, 94 pàg. Poeta i místic Expedició Sant Joan de la Creu va ser en vida un guia espiritual per a les persones que aspiraven a arriscada un creixement personal i necessitaven ajuda L’emperador Justinià organitza, l’any 551, en la recerca de Déu. La vigència d’aquest una expedició a la Xina per descobrir el místic arriba fins al nostre temps amb la se- secret més ben guardat d’Orient. Per a va obra, analitzada en aquest volum. El seu aquesta missió arriscada, triarà els homes geni poètic, desencadenat en l’obscuritat i més capacitats i idonis del seu imperi. la tragèdia personal, expressa el silenci de No obstant això, tres dones, de diferents Déu. Aquesta paradoxa, trobar la presència orígens, cultures i religions, marcaran el i plenitud divina en el silenci, va ser l’objec- destí dels expedicionaris. Aquest llibre de te del seu ensenyament al llarg de la seva l’escriptora i actriu Coia Valls va obtenir el vida. Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2010.

Wilfrid McGreal, Juan de la Cruz. Coia Valls, La princesa de Jade. Editorial Herder, 2010, 110 pàg. Columna Edicions, 2010, 360 pàg. Educant en valors Art Aquesta obra col·lectiva és la culminació de la commemoració del cin- quantenari de la fundació dels dos inqüestionable primers agrupaments escoltes de Els professionals del flamenc gaudeixen Granollers: Agrupament Sant Esteve avui de més consideració social que mai. i Agrupament Anna Frank. A més La crònica de l’evolució d’aquest art l’ex- d’oferir dades interessants sobre pliquen aquí els mateixos protagonistes: l’organització, les activitats... de tots Antonio Mairena, Farruco, Juan Habichue- dos grups, també explica els orígens la, Juan Varea, Fernanda de Utrera, Chano i l’evolució del moviment escolta a Lobato, José Menese, Enrique Morente, escala mundial i a Catalunya. També Paco de Lucía... Figures inqüestionables s’ofereix un DVD amb abundant ma- d’aquest art i, alguns d’ells, grans patriar- terial fotogràfic i documental. ques gitanos. Els testimonis han estat reco- llits pel periodista Alfredo Grimaldos. AA.DD., Escoltisme a Granollers (1958-1969). Salvador Estany-Agru- Alfredo Grimaldos, Historia social del pament Escolta i Guia Sant Esteve de flamenco. Ediciones Península, Col·lecció Granollers, 2010, 462 pàg. Atalaya, 2010, 316 pàg. Esperit de Un poeta genial Aquesta pretén ser la biografia definiti- superació va de Joan Salvat-Papasseit, un referent Aquest volum recull 22 testimonis de valors imprescindible de la poesia catalana del viscuts a l’edat juvenil amb ocasió de la segle XX. L’aparició de documents fins ara pràctica esportiva d’alta competició: Rafa inèdits (correspondència, poemes, textos Nadal, Arantxa Sánchez Vicario, Pau Gasol, i entrevistes) i l’aportació de testimonis Miguel Induráin, Nadia Comaneci, Iker Casi- nous la converteixen en un instrument llas, Lionel Messi, etc. Els seus triomfs són el imprescindible per endinsar-nos en la seva resultat de conrear valors ocults per al gran vida i obra. Els autors d’aquesta obra són públic i d’un esperit de superació continu; Ferran Aisa, gran expert sobre el poeta, i són la recompensa a l’esforç i sacrifici callat la historiadora Mei Vidal. en cada solitari entrenament diari.

Gerardo Castillo, Así conquisté la gloria. Ferran Aisa i Mei Vidal, Joan Ediciones Internacionales Universitarias, Salvat-Papasseit (1894-1924). Editorial Ba- Col·lecció Yumelia, 2010, 352 pàg. se, Col·lecció Base Història, 2010, 504 pàg. 34 5 desembre 2010 Cultura

Crítica literària Armando Pego Professor titular de la Facultat de Filosofi a L’al·lucinació pseudoreligiosa de la URL

Malgrat la portada provocativa, pensada sobretot com un reclam publi- HERNÁN RIVERA LETELIER citari, la darrera novel·la guanyadora El arte de la resurrección del Premi Alfaguara, del xilè Hernán Rivera Letelier, sent com és una obra Alfaguara, 2010, 264 pàg. de contrastos barrocs, s’endinsa en tota una tradicció literària i existencial his- pànica que té antecedents tant en la mateixa literatura xilena com en l’es- Senyor, la seva manera de viure va desert). Com a la Madame Bovary de panyola. A més de reelaborar tècniques compaginar la pobresa més crua amb Flaubert, el narrador omniscient uti- característiques de la novel·la llatino- la luxúria més descarnada. A la novel- litza de vegades la primera persona americana, el referent més proper de la s’alternen el relat de la seva vida pròpia de qui ha estat testimoni del Rivera Letelier és el poemari Sermones amb els esdeveniments que li passen que explica, com si el mateix novel- y prédicas del Cristo de Elqui (1977) al Nadal austral del 1942, quan viatja lista es volgués fondre dolorosament del seu compatriota el poeta Nicanor fi ns a l’ofi cina de La Piojo on vol con- amb la substància real que ha activat Parra, un dels versos del qual dóna títol vertir en companya seva Magdalena la seva imaginació i experiència com a a la seva novel·la. Però no és localisme Mercado, una prostituta que, com ell, miner en aquells mateixos llocs durant el que compta aquí, sinó l’expressió es lliura a una religiositat excèntrica i, trenta anys. d’una set universal de l’home de ser- si més no, heterodoxa. A mig camí entre el truà i l’asceta, el per-a-Déu en una època de crisi on els En certa manera, aquesta novel·la Cristo de Elqui resulta ser un exponent grans valors s’han eclipsat. ofereix una relectura dels límits del re- del magma d’inquietuds espirituals El novel·lista s’ha documentat en alisme literari per compensar la frustra- que en períodes turbulents connecten profunditat per compondre el paisatge ció i el desemparament que arrossega amb els estrats més profunds de la històric de la trama i dels principals darrere seu un món deshumanitzat. psique popular. La passió i el menys- personatges. La fi gura de l’al·lucinat El Cristo de Elqui que compon Rivera preu que acompanyen a parts iguals està representada per Dámaso Zárate Letelier està forjat amb el metall quixo- aquest desgraciat semibruixot, que al Vega, el Cristo de Elqui, un personatge tesc de Nazarín (1895) de Benito Pérez fi nal no aconsegueix el seu propòsit, real de mitjans del segle passat que va Galdós. Com a les novel·les realistes, els retraten la necessitat humana de con- sobre un món estrambòtic poblat per predicar durant dues dècades per les noms dels personatges són simbòlics sol, de superació i d’esperança, entre bojos, prostitutes i marginats. Encara mines salnitreres del desert d’Atacama (Magdalena Mercado, la prostituta a les adversitats i les injustícies d’una amb rivets de sentimentalisme fàcil, un missatge basat en remeis medici- la qual pretén conquistar el Cristo de realitat degradada. No és un llibre refl ecteix una compassió desesperada nals casolans i en un vague misticisme. Elqui, i Anónimo Bautista, el boig de blasfem ni irreverent, ni tampoc una pels somnis patètics i impossibles, però Afi rmant ser la reencarnació de Nostre l’escombra, que el recull mig mort del mirada entre humorística i surrealista humans, dels seus protagonistes. Crítica teatral Andreu Sotorra Escriptor i periodista Cireres cor de colom a l’hort de Txèkhov col·laborador de Ràdio Estel

i quan ja no hi ha ningú diu, de tu a tu L’HORT DELS CIRERERS, amb els espectadors, que a ell i al petit d’Anton Txèkhov. ofegat els han deixat oblidats a dins. VERSIÓ, de David Mamet. Julio Manrique mou els personat- © David Ruano ges de Txèkhov en un clima festiu, de DIRECTOR: Julio Manrique. disbauxa, fi ns i tot frívol a vegades. INTÈRPRETS: Montse Guallar, Només Varya (Cristina Genebat, autora David Selvas, Mireia Aixalà, també de l’excel·lent traducció) i Petya Cristina Genebat, Ferran Trofi mov (Oriol Vila) són els únics que Rañé, entre altres. contrasten amb l’exaltació col·lectiva i Teatre Romea, Barcelona. aporten el raonament entre sensatesa Fins al 9 de gener. i intel·lectualitat. Una manera de perfi lar la societat russa de l’època que agonitza lentament. El muntatge, en menys de dues ho- Txhèkhov, Mamet, Manrique. No és res, fa un recorregut ascendent —clàs- la recepta d’un nou còctel, però en te- sic, comèdia, farsa o vodevil, al vostre atre pot resultar un combinat explosiu. gust— que arrenca amb un aire des- Amb alcohol pujat de grau i cireres cor concertant, es va asserenant, s’enfi la de colom. Simbòlica la pila de maletes de nou en un clima de gresca i esclata i baguls a l’entrada de la platea que fa quan arriba la desfeta i l’abandó de Montse Guallar, David Selvas, Norbert Ibero, Xavier Ricart, Ferran Rañé, endevinar anades i vingudes dels per- la casa, just quan s’han començat a Enric Serra (al fons). sonatges pel passadís central. I és així. estellar els primers cirerers. Les maletes i els baguls són la metàfora Les cireres es cullen de l’arbre i es del viatge. Uns que se’n van, uns altres «Dance me to your beauty with a bur- com la jueva. Cohen pensava en això. mengen a grapats, sota l’ombra del que arriben. ning violin» (Porta’m ballant fi ns a la Manrique-Txèkhov-Mamet pensen en fullatge. Se’n tasta la polpa i se n’escup Pareu bé l’orella: per començar, hi teva bellesa amb un violí en fl ames), la mort i l’amor de l’obra: l’esperit del el pinyol a terra perquè en surtin nous sentireu una de les peces emblemà- en referència simbòlica als forns dels nen ofegat, personatge absent, però rebrots al cap d’uns anys. Julio Man- tiques de Leonard Cohen, Dance me camps d’extermini. que apareix com un miratge; l’enamo- rique s’ha aproximat a la posada en to the end of Love, cantada per una Pot semblar fora de lloc referir-se a rament silenciat entre Varya (Cristina escena amb un ritual similar, engrapant sensible veu femenina i rematada amb l’Holocaust a l’hora d’enfocar la histò- Genebat) i Yermolay Lopakhin, l’espe- els personatges, forçant-los a actuar un minisolo coreogràfi c, estil delíri- ria de la família txekhoviana que és a culador immobiliari que vol fer cases en un puny, tastant-ne el millor de um trèmens, d’Anya (Mireia Aixalà). punt de perdre la casa de camp, l’hort d’estiueig (David Selvas); la frustració cadascun. Els pinyols que els adjudica Leonard Cohen la va escriure pensant ple de cirerers i el món aristocràtic. Pe- de la serventa (Gemma Brió) que veu també formen part de la proposta. Pe- no pas en un episodi d’amor, com ha rò hi ha una similitud entre la pèrdua com desapareix l’home de qui està rò l’equilibri es manté. I un té la sospita acabat considerant-la tothom, sinó en de la terra que t’ha vist néixer i créixer enamorada; el vell majordom Firs (En- que la collita dels cirerers d’aquest Hort l’Holocaust. D’aquí ve un dels versos: i l’intent de la crema d’una cultura ric Serra) que ronda com un fantasma serà de les bones. Ciència 35 Per Francesc Nicolau 5 desembre 2010 Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques El deteriorament biològic de la Mediterrània

Segurament que em direu que parlo massa d’aquest han introduït 637 espècies procedents d’altres mars, tema. Però, així i tot, no he pogut resistir a la temp- moltes vingudes del mar Roig des de l’obertura tació de dir-hi alguna cosa més. És un fet dolorós del canal de Suez; la tonyina vermella és a punt de i alarmant de debò la degradació que pateix el col·lapsar per massa pescada i és tanta la disminució nostre planeta pel que fa a les espècies vives i crec d’espècies que fa que si, per exemple, a les costes que si en parlem molt potser ens en podrem sensi- de Florida hi ha un 30% de peixos, a la conca del bilitzar més tots i això pot contribuir a fer que els Mediterrani només n’hi hagi un 4%. I pel que fa a entesos hi apliquin el remei que cal. Avui només us Catalunya encara podem dir que tenim la part més resumirem el que hem llegit recentment del que rica del Mare Nostrum, perquè a mesura que s’analit- passa al Mare Nostrum. zen les condicions de vida cap al sud i cap a l’est van El motiu és la publicació a la revista Plos One dels empitjorant a causa d’una major salinitat de l’aigua principals resultats del cens de la vida marina fet al i més alta temperatura. Egipte, Israel i Turquia tenen llarg dels últims 10 anys per la Comissió Oceanogrà- els litorals més pobres biològicament. Els mars més fica Internacional. Hi han treballat uns 27.000 cien- Pesca de la tonyina vermella. amenaçats a escala mundial són Mediterrani, golf tífics d’uns 80 països i han classificat unes 185.000 de Mèxic, mar de la Xina, el Bàltic i el Carib, però, espècies. I també han analitzat com estan canviant d’aquestes amenaces que, a part de la sobrepes- fixem-nos que ocupem el primer lloc! Què cal fer-hi els ecosistemes del mar a causa de set grans amena- ca, són pèrdua d’hàbitat, contaminació, espècies per part nostra? Si el pitjor mal és la sobrepesca, pot- ces que han identificat, de les quals la més impor- invasores, canvis de temperatura, falta d’oxigen ser no abusar del peix, i després no abocar-hi conta- tant és la sobrepesca. i acidificació de l’aigua. Exemples d’això: la mort minants ni productes que acidifiquin l’aigua. La resta Pel que fa a la Mediterrània hi hem vist astorats massiva de tortugues atrapades a les xarxes ha faci- deixar-la en les mans de Déu i de qui més hi pugui que ocupa el primer lloc pel que fa a l’existència litat la proliferació de meduses al Mediterrani; s’hi fer que no pas nosaltres. L’univers de les galàxies 5. Les estrelles de la Galàxia són de magnituds diferents

Des de l’antigor s’han classificat les tuds visuals, o sigui aparents, la va fer de l’ordre de la centmilionèsima de la grau molt alt de probabilitat que tin- estrelles per magnituds. Per magnituds Hiparc de Nicea (150-80 aC, aprox.). Va d’una estrella de primera. No cal dir que drà la mateixa lluminositat intrínseca, aparents, és clar, en un principi. Cre- anomenar «de primera magnitud» les es fa el càlcul amb rigor i pràcticament i fent la proporció entre lluminositats ient que les estrelles eren fixes, totes més brillants, i després de les restants sempre surt un nombre fraccionari per aparents deduir-ne la distància. Això no a la mateixa distància, a la volta del digué que eren de segona, de tercera... a la magnitud de qualsevol astre. es pot fer sempre; hi ha estrelles que firmament, els antics s’afiguraven que fins a sisena magnitud. Les de sisena presenten un espectre lluminós estrany, la diferència de brillantor responia a magnitud es troben al límit de la visi- Les magnituds absolutes són diferent de tots els que es troben en les diversitat intrínseca, per això la paraula bilitat de l’ull humà; són les que només una altra cosa pròximes conegudes. magnitud corresponia sempre a la que poden veure les persones de molt bona Posem algun exemple: de Canopus creien que era la seva lluminositat. Fins vista quan el cel és net, sense contami- Ara bé, si volem conèixer com són (Alfa Carinae), que visualment és de al segle XVII, no es va veure amb certesa nació en nits molt clares i sense lluna. realment els astres components d’una magnitud -0,8, no en podem saber la que no eren fixes ni totes a la mateixa Aquesta classificació era, naturalment, galàxia ens interessa més saber la «mag- distància. La seva brillantor és excepcio- distància, gràcies a Halley, que va com- poc precisa, i quan es va voler fer el càl- nitud absoluta» de cada estrella —o nal amb un tipus d’espectre que només provar que canvien de posició amb el cul més rigorós els astrònoms decidiren lluminositat «intrínseca» que realment ens diu que és molt calenta i intriga els pas del temps. posar com de sisena magnitud les que té— que no pas la que en percebem astrònoms la gran lluminositat. Con- Ara bé, si es troben a distàncies di- brillessin tan sols una centèsima part per la distància a què es troba. I s’ha sideracions, més o menys fundades, ferents no podria ser que totes fossin de la lluminositat de les de primera; convingut prendre com a patró de me- donen el resultat que es troba a uns iguals? És la pregunta que es planteja- així a menor nombre de magnitud més sura la lluminositat aparent que tindria 190 anys llum, però això li donaria una ren alguns astrònoms d’aquell moment. brillantor. Una estrella típica del cel és l’estrella si estigués a la distància de magnitud intrínseca de -3,7, cosa que Aleshores la brillantor dependria no- l’Espiga de la constel·lació de Virgo (o deu «parsecs» respecte a nosaltres (un el faria 16.000 vegades més lluminós més de la llunyania. Aquesta és la idea Alfa Virginis), que no és la més brillant parsec és la distància que correspon a que el Sol. Però els càlculs són incerts, que tingué Huygens i la va voler aplicar del cel, però es considerà com a típica la paral·laxi d’un segon, és a dir a la i si s’hi afegeixen més consideracions al problema, no resolt aleshores, de la de primera magnitud. Les més brillants llunyania que tindria l’astre si des d’ell resulta que encara estaria més lluny, distància a què es troben les estrelles: que ella tenen magnitud inferior a 1, l’angle amb què es veiés la distància i aleshores brillaria com 50.000 Sols. si totes llueixen igual que el Sol i el Sol i fins i tot la poden tenir negativa. La Terra-Sol fos d’un segon d’arc; equival Aneu a saber. Però que es trobi més a és una estrella com totes, mirem quan- Sírius (que és Alfa Canis Maioris) la té a 3,26 anys llum). Si poséssim el nostre prop dels 190 anys llum que hem dit és ta llum rebem d’una estrella i quanta de -1,5, Canopus (Alfa Carinae) de -0,8, Sol a deu parsecs (o sigui a 32,6 anys- del tot improbable. Un altre exemple ens n’arriba del Sol i fent la proporció l’Alfa Centauri és de -0,2, i Artur (que és llum) seria de magnitud +4,7 i Sírius a la és Rigel, de la constel·lació d’Orió. Es corresponent sabrem quantes vegades Alfa Bootis) de -0,1. Són les «fixes» més mateixa llunyania de +1,4. Aquests són, troba, segons sembla, a 660 anys llum és més lluny l’estrella, qualsevol que brillants del cel. Totes les restants ja són doncs, els valors de les seves magnituds de llunyania, i això li atribueix una mag- sigui. Va fer càlculs amb l’estrella Sírius, de magnitud positiva. I si apliquem el absolutes. nitud absoluta de -6,9, equivalent a dir la més brillant del cel, i obtingué una càlcul de magnitud al Sol haurem de dir Ara bé, ens trobem amb la dificultat que el seu esclat és de 260.000 vegades distància que no arribava a una vintena que la té de -27 i pel que fa als planetes de no poder fer el recompte de les el del Sol, cosa difícil d’admetre, però part de la que sabem real avui dia (que la tenen variable, però Venus, Júpiter, magnituds absolutes de la major part no és impossible. és de 8,83 anys llum). L’error provenia Mart i Saturn, sempre negativa. En el dels astres de la nostra galàxia perquè El que sí que sabem segur és que de no saber que aquesta estrella és 26 màxim esclat Venus arriba a -4. per calcular-les a partir de les aparents comparant la lluminositat del Sol amb vegades més brillant que el nostre astre Com que les de primera magnitud cal saber la distància a què es troben, i la de les estrelles properes, de les que rei. Prou sabem ara que hi ha gran diver- brillen 100 vegades més que les de si- dels estels que són més enllà de 150 anys tenim seguretat en la distància, s’ha sitat d’estrelles, unes més brillants que sena, per passar de magnitud 1 a les llum no se’n pot pas saber la llunyania de dir que el nostre astre rei del siste- el Sol i altres no tant! Què calgué fer, següents s’ha de fer dividint per l’arrel pel mètode trigonomètric (o sigui, fent ma planetari és una estrella senzilla, doncs, per esbrinar quina és realment cinquena de 100, que és 2,512, o sigui la triangulació astre, Terra i Sol) i, ja ho podríem dir vulgar, no de les grans ni la brillantor intrínseca de cada estrella, que les brillantors de les de segona vam dir, la Galàxia té un diàmetre no tampoc de les més petites, però sí que ja la que té en ella mateixa, a part de la magnitud en endavant són, respecte de inferior als 85.000 anys llum. Per a les cal posar-la a la meitat inferior a l’escala distància a què la veiem? Calcular-ne la les de primera: 1/2,512, 1/6,32, 1/15,85, estrelles de més enllà dels 150 només de lluminositats. llunyania, un cop mesurada amb preci- 1/39,81 i 1/100. Abans de la invenció podem fer servir mètodes indirectes, Però la lluminositat no és pas tot el sió la magnitud aparent. del telescopi la cosa s’havia d’acabar que no seran mai tan segurs com el que tenen les estrelles. Hi ha altres de- aquí, però ara s’ha passat a magnituds trigonomètric, però força aproximats. talls interessants que cal saber si volem I com precisar les magnituds successives, dividint sempre per 2,512, i Com es fa? Comparant: si, per exemple, formar-nos una idea més cabal d’aquests aparents? s’ha arribat a la magnitud 24, gràcies a una estrella presenta un espectre llumi- constituents d’una galàxia: volum, mas- la fotografia amb exposició. La llumino- nós molt igual al d’una estrella propera sa, temperatura i composició química. En La primera classificació per magni- sitat corresponent a la magnitud 24 és coneguda, podem deduir-ne amb un parlarem als capítols següents. 36 5 desembre 2010 En pantalla

Novetats cinematogràfiques Qualificacions: * Dolenta ** Regular *** Bona **** Molt bona Harry Potter I lEs relÍquiEs de la Entrelobos **** mort (1a part) *** Director i guionista: Gerardo Olivares. Director: David Yates. Intèrprets: Juan José Ballesta, Sancho Gracia, Carlos Bardem, Manuel Guionista: Steve Kloves. Ángel Camacho, Luisa Martín. Intèrprets: Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson, Ralph Fiennes, Gènere: drama. Brendan Gleeson, John Hurt. Espanya, color. 2010. 114 minuts. / Públic: joves. Gènere: fantasia-aventures. Estats Units-Regne Unit, color, 2010. 148 minuts. / Públic: joves. Als set anys, Marcos és venut pel seu pare per El poder de Voldemort domina no treballar amb un cabrer únicament el món màgic, sinó també a la Vall del Silenci, un el muggle. Milers de persones fugen indret perdut de Sierra esporuguides a amagar-se del Senyor Morena. Amb ell aprèn Fosc. Harry i els seus amics decideixen els secrets de la natura i, amagar-se en un lloc segur que, en a la seva mort, sobreviu poc temps, deixa de ser-ho. Aleshores, durant dotze anys junta- Harry, Ron i Hermione emprenen el ment amb una bandada viatge per aconseguir els Horrocruxes de llops, i n’és el líder. que falten i destruir-los. És la manera Entrelobos és un llarg- de posar fi a l’innombrable. metratge de ficció basat Estem davant l’adaptació del setè en l’extraordinària histò- i darrer llibre del jove mag. Harry ria de Marcos Rodríguez Potter i les relíquies de la mort s’ha Pantoja, nascut al nord de dividit en dues parts cinematogrà- la província de Còrdova fiques per poder incloure el llarg el 1946, en ple cor de desenllaç de la lluita entre el Bé i Sierra Morena. En tornar el Mal. Potser aquest factor pesa a la civilització, mai no va massa en l’estructura del guió, cosa aconseguir adaptar-se a la societat. El seu somni sempre va ser tornar a que produeix una sensació de llarg viure entre llops. capítol televisiu. En aquest sentit, Aquesta pel·lícula és, com diu el seu director, una història d’amor entre la pel·lícula, tan tancada en la seva un nen i la natura, però també és un film sobre l’amistat i la lleialtat, mitologia, personatges i codis, esde- la supervivència i la capacitat de superació. En el paper protagonista, vé quelcom poc desxifrable, i si més cal destacar la increïble feina del nen Manuel Camacho, d’una frescor i no avorrida, si no se n’ha llegit la base literària o no se n’han vist les prèvies ingenuïtat que traspassa la pantalla. Sancho Gracia dóna vida al cabrer cinematogràfiques. Això no obstant, el llegat de fans tindrà una acció ben dosificada al llarg de Atanasio, un savi de la serra que anirà transmetent a Marcos, que se la trama, conflictes personals ben barrejats amb l’humor i uns efectes especials l’arriba a estimar com un pare, tots i cadascun dels secrets més recòndits omnipresents però efectius. El retrat de l’adolescent i les seves inseguretats de la vall. També cal destacar la magnífica banda sonora composta per continua vigent, però és aquí on Yates se separa més del llibre i s’encamina Klaus Badelt. cap a una figuració més comercial. Segurament el desenllaç arribarà el juliol Entrelobos ens referma en el nostre amor pel bon cinema, per trans- del 2011. metre’ns a través de les imatges un contingut de valors que la mateixa Llenguatge: col·loquial; humor: 3; acció: 4; violència: 3; sexe: 1 (qualificaci- natura ens brinda cada dia de forma tan esplendorosa i gratuïta. Humor: ons de 0 a 3). 1; acció: 6; violència: 2; sexe: 0; llenguatge: rural.

Estrena en DVD El món de la televisió Toy Story 3 **** Hispania, la leyenda ** Director: Lee Unkrich. Dimecres – 22.30 h – Antena 3 Guionistes: Michael Arndt, John Lasseter, Andrew Stanton i Lee Unkrich. Gènere: animació. Hispània, segle II Estats Units, color, 2010. 103 minuts. / Tots els públics. aC. En un món en què el poder d’uns Andy Davis té 17 anys i ha d’anar pocs regeix la vida de a la universitat, cosa que fa que les molts, un grup de re- seves joguines es preocupin per bels hispans liderats un futur incert. Ha valgut la pena per un pastor lusità, esperar onze anys per veure de nou Viriato, lluitaran con- Woody, Buzz, Jessie i la resta de tra Roma per defen- joguines a la gran pantalla. El 1995 sar el seu territori. Pixar va sorprendre el món amb el El context històric primer llargmetratge animat ge- d’Hispània és molt nerat íntegrament per ordinador, nou a la petita pan- Toy Story, que va generar una fita talla, ja que és la en la història del cinema. primera vegada que Amb un guió impecable, noves es produeix al nostre tecnologies al seu favor, personat- país una sèrie de te- ges entranyables i el perfecte equi- màtica pèplum que, a més, convenç públic i crítica. I amb raó, ja que els capítols libri entre les rialles i els moments estan ben estructurats, distribueixen les dosis d’acció de forma que l’espectador emotius, Toy Story 3 conserva la no s’avorreixi i la trama surt enriquida perquè està construïda en dos pilars clau: la màgia, l’acció i l’entreteniment interessant figura de Viriato (la seva mentalitat estratègica a la batalla, juntament de sempre i esdevé, possiblement, amb els valors heroics que regeixen la seva vida) i l’ús de plans força treballats per la millor saga animada de tots els a les escenes de conteses. Un altre punt a favor és que les subtrames no desllueixen temps. i estan ben acoblades al relat principal, en particular, la història dels personatges Humor: 5; acció: 5; violència: 2; interpretats per Juan José Ballesta i Anna de Armas. sexe: 0; llenguatge: col·loquial. En resum, un producte més que entretingut que sorprendrà moltes persones Extres DVD: idiomes: castellà, català, anglès i portuguès; subtítols. Cas- per la seva qualitat i innovació. Aquesta producció espanyola posa un èmfasi exa- tellà, anglès, portuguès i anglès per a sords; documentals i reportatges gerat en la necessitat de mostrar d’una manera exhibicionista tant les escenes de diversos. violència com de sexe.

(Teleespectadors Associats de Catalunya) Tel. 934 881 757 a/e: [email protected] - web: www.taconline.net 37 Ràdio Estel 5 desembre 2010

Distinció a Ràdio Estel us oferirà en directe des de la catedral de Solsona l’ordenació episcopal Joan Úbeda de Xavier Novell i la presa de possessió Jaume Aymar com a nou bisbe de Solsona. Serà el diu- Director menge 12 de desembre a les 16.30 h

Joan Úbeda i Comas (Barcelona, 1926) és un dels col·laboradors més veterans de Ràdio Estel: amb la seva cita quotidiana a l’espai Dietari de música i músics el continuem escoltant cada dia. Ara ha estat distingit per l’Associació Musical de Mestres Directors amb el guardó Felip Pedrell. L’acte es va celebrar el dia 21 de novembre, vi- gília de Santa Cecília, patrona dels músics, a l’Auditori Cullell i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona i hi va intervenir l’Or- feó Sarrianenc dirigit per Carme Maestre. Joan Úbeda té una dilatada trajec- tòria al servei de la musicologia, la composició, la direcció coral i la pedagogia musical. De petit, formà part de l’escolania dels Ca- putxins de Pompeia de Barcelona. Va fer estudis amb Antoni Català, Antoni Pérez Moya i Joan Tomàs. En l’orgue va comptar amb el mestratge de Joan Suñe Sintes al Palau Nacional de Montjuïc. Als divuit anys va començar la pràctica de la direcció coral. Va dirigir la Schola Cantorum de la par- ròquia de Sant Vicenç de Sarrià, la Coral Nou Ressò, la de Sant Jeroni de Montbau, la dels Amics del Cant Gregorià i la de Santa Cecília, entre d’altres. Amb el pare Miquel Altisent (1898-1975), escolapi i un referent del gregorianisme a Catalunya, va viatjar per tot el país orientant la tasca de molts cors i de molts cantaires. Com a resultat d’aquells fets, el cant gregorià a Catalunya va rebre un fort impuls amb la nova creació de nombroses Schola Cantorum que van aflorar pel país en els anys posteriors al Graella de Ràdio Estel Congrés Eucarístic (1952). Llicenciat en Musicologia pel Pon- tifici Institut de Música Sagrada de Roma i secretari del Congrés Litúrgic de Montserrat (1956), Joan Úbeda fou un dels membres fundadors del Centre de Pastoral Litúrgica i responsable de les edicions de cants de les celebracions litúrgiques en llengua vernacla. Alguns dels seus cants encara es canten com Tothom coneixerà, escrit amb motiu de la primera missa del poeta Francesc Malgosa Riera, cofundador d’aquest setmanari, i l’Al·leluia ple de vida, Crist ens ha salvat, amb lletra de Mn. Albert Taulé. Ha estat professor de música en escoles públiques i privades. Fruit d’aquesta tasca docent fou el llibre Els noms de la música (Ed. Oikos-tau, 1998). Joan Úbeda s’enorgulleix d’haver pogut saludar personalment el papa Joan XXIII i el mestre Pau Casals. A Ràdio Estel és també un dels assessors musicals de la radiofór- mula. Des del setmanari li diem de tot cor: enhorabona, Joan, per aquesta merescuda distinció.

38 5 desembre 2010 Agenda

• FUNDACIÓ JOAN MARAGALL.— dent de l’entitat, sobre La batalla • VERITABLE VIDA EN DÉU.— El 12 DESEMBRE ÉS EL MES Reflexions teològiques. Evangeli de Lepanto y la intervención de de desembre, a les 18.00, el grup CONSAGRAT A LA i Pastoral de la Cultura. Sabeu Cervantes. Gran Via de les Corts de pregària de la Veritable Vida en IMMACULADA CONCEPCIÓ entendre en quin temps esteu vi· Catalanes, 653, àtic 2n - Barcelona. Déu tindrà la seva trobada a la ca- vint? (Lc 12,56), a càrrec de Mons. pella de les Carmelites Missioneres Sebastià Taltavull. Dates: 2, 9 i 16 • LLIBRERIA CLARET.— El 9 de de- del carrer Puiggarí, 1 – Barcelona. INTERNET de desembre. Lloc: auditori Funda- sembre, a les 19.30, presentació Més informació: Mercè Ferrer, tel. ció Joan Maragall, c/ València, 244 del llibre El evangelio es Jesús, 935 304 806. - Barcelona. Inscripció: 25 euros. editat per Verbo Divino. Hi inter- • ROGELIO CABADO.— Aquest can- Places limitades. Més informació a vindrà l’autor, Josep Oriol Tuñí i • ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ.— El tautor cristià estrena pàgina web la www.fundaciojoanmaragall.org. Xavier Alegre. C/ Roger de Llúria, 5 12 de desembre, a les 18.00, con- (www.rogeliocabado.com) amb – Barcelona. cert de Nadal amb la coral Som, di- recursos, descàrregues, fotografi- • CONCERT DE CARILLÓ.— Diumen- rigida per Enric Azuaga. C/ Consell es, etc. ge 5 de desembre, a les 12.00 h, • AMICS DE SANT FRANCESC.— El 9 de Cent, 293 – Barcelona. concert de carilló a càrrec d’Anna de desembre, a les 20.00, pregària. BARCELONA Maria Reverté. Lloc d’audició: Pati Convent dels frares franciscans, c/ • FUNDACIÓ CATALANA SÍNDROME dels Tarongers o Galeria Gòtica del Santaló, 80 – Barcelona. DE DOWN.— El 15 de desembre, Palau de la Generalitat. Entrada amb motiu del X Aniversari del gratuïta. • ASSOCIACIÓ AMICS DELS ÀN- Servei de Suport a la Vida Inde- GELS.— El 9 de desembre, a les pendent, jornada dedicada a • ESCOLA DE PREGÀRIA.— El 7 de 20.00, sessió d’estudi Els poders reflexionar i reivindicar aquest desembre, a les 22.00, a la ba- espirituals en els evangelis, a dret reconegut per l’ONU i molts sílica de la Mercè (pl. Mercè, 1 càrrec de Rafael Méndez, rector altres organismes internacionals. – Barcelona) tindrà lloc l’Escola de de la Mare de Déu dels Àngels. C/ Inscripció gratuïta. Més informació Pregària per a joves amb l’arque- València, 78 – Barcelona. al web: www.fcsd.org. • 41 TROBADA DE PESSEBRIS- bisbe de Barcelona, el cardenal TES DE CATALUNYA I BALE- Lluís Martínez Sistach. • PREGÀRIA ECUMÈNICA.— Diven- ARS.— Del 26 de novembre dres 10 de desembre, pregària en al 12 de desembre, a Mataró. • BASÍLICA DE LA CONCEPCIÓ.— El commemoració de l’aniversari de Se celebraran diferents actes, 7 de desembre, a les 17.30, cele- la Declaració Universal dels Drets però els centrals seran els dies bració comunitària de la Penitèn- Humans, al col·legi de les Filles de 11 i 12 de desembre. cia; a les 18.00, missa de vetlla. Maria Auxiliadora. C/ Sepúlveda, Destaquem: Solistes de la Concepció; a les 67 - Barcelona. • Exposició de pessebres a 19.00, primeres vespres solemnes; l’Associació de Pessebristes de el 8, a les 11.00, missa solemne • PARRÒQUIA SANT RAMON DE Mataró celebrada per Mons. Joan Goda- PENYAFORT.— 4t Concert Benè- • Exposició de prop de 2.000 fi- yol, bisbe emèrit. Missa polifònica. fic de Santa Llúcia:La història de • VIDA CREIXENT.— Dijous 16 de gures de pessebres a l’Ateneu Cor estable de la Concepció; a les Nadal —música i poesia—, orga- desembre, reunió d’animadors, Caixa Laietana de Mataró 19.00, segones vespres solemnes. nitzat per la Fundació ajudant- única al mes. A les 5 de la tarda. • Al Museu Municipal de Can C/ Aragó, 299 – Barcelona, www. ajudar. Dissabte 11 de desembre, a Rivadeneyra, 6, 3a. Aula 1. Tema Palauet, exposició de quadres concepciobcn.com. les 21.30 h. Rambla de Catalunya, IV: Feliços els humils, ells posseiran i obres d’art del segle XVII 115 - Barcelona. la Terra. i contemporanis dedicats al • CATEDRAL.— El cor de cambra pessebre Francesc Valls participarà en la • ESCOLA D’ANIMACIÓ BÍBLICA.— • FUNDACIÓ SARDÀ-PUJADAS.— 17 • Al Museu Arxiu de Santa missa del 8 de desembre, a les L’11 de desembre, de 10.30 a de desembre, a les 11 h, a la seu Maria de Mataró, exposició 11.30: ofertori, Ave Maria de J. 13.00, al Centre d’Estudis Pastorals de la fundació (c/ Varsòvia, 162 - de documents i fotografies de Busto; comunió, Ave verum de (c/ Rivadeneyra, 6 – Barcelona). Barcelona), celebració del seu 25è l’Associació de Pessebristes de Byrd; sortida, Beatam me dicent Més informació: Quique Fernán- aniversari. També es commemora Mataró a 12 de F. Valls; el 12, a les 10.30: dez, tel. 652 078 868, quimil66@ el centenari del naixement de Mn. • A les 12 h, missa a la basílica ofertori, Benedixisti Domine, de yahoo.es Francesc de Paola Sardà Pujadas, de Santa Maria de Mataró Palestrina; comunió, Qui sedes, de promotor de la fundació a redós • A continuació, dinar de ger- Bortniansky; sortida, Rorate caeli • CAIXAFORUM.— L’11 i 18 de de la parròquia Mare de Déu de manor de Rossi. desembre, a les 17.30, activitat Montserrat. Tel. 932 387 387. Per a més informació i inscrip- familiar Srkibo. Una aventura cal· cions: • ASSOCIACIÓ ESPANYOLA ligràfica. Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8 GIRONA www.pessebresmataró.com, D’AMICS DELS CASTELLS.— El 9 de – Barcelona, tel. 934 768 635. tel. 669 974 242. desembre, a les 19.00, conferència de Juan Amat Cortés, vicepresi- • COSMOCAIXA.— El 12 de desem- • CÀTEDRA FERRATER MORA.— Del bre, a les 12.00, activitat científica 13 de novembre al 30 de gener, per a nens de 7 a 12 anys sobre per commemorar els vint anys de Meravellosa química. C/ Isaac New- la Càtedra Ferrater Mora de Pen- ton, 26 – Barcelona, www.laCaixa. sament Contemporani, exposició LLAR D’ANCIANS PRUDENCI MIRALLES es/ObraSocial. 20 anys de pensament contempo· per a grans persones grans rani, que vol mostrar les activitats • MONESTIR DE SANT PERE DE LES realitzades durant aquest període PUEL·LES.— El 12 de desembre, a i també el significat i influència Places disponibles i preu assequible les 17.30, concert del cor Lerània. tant per la Universitat de Girona Hi interpretarà la Missa llatina de com per a la societat que serveix. NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) Schumann i altres peces. C/ Anglí, Fontana d’Or, Girona. Més infor- www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] 55 – Barcelona. mació, al tel. 972 418 019. Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 • SANTUARI DEL MONT.— El 8 de desembre, a les 12.00, festa de la Immaculada: missa solemne.

• CATEDRAL.— El 8 de desembre, a les 11.00, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, presidirà la celebració de l’eucaristia a la catedral en la festivitat de la Immacu- lada Concepció.

39 Agenda 5 desembre 2010

• FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU • SEMINARI LAÏCAL DIOCESÀ.— DE LORETO.— El 10 de desembre, L’11 de desembre, a les 17.00, «Catalunya Cristiana» als quioscos de Catalunya a les 12.30, el bisbe Pardo presidirà Escola de litúrgia. Lloc: santuari i la celebració de l’eucaristia a les monestir de la Mare de Déu de la instal·lacions de l’aeroport. Serra de Montblanc, tel. 977 860 Podeu trobar-la setmanalment a: 097, seminari.laical.serra@arque- LLEIDA bisbattarragona.cat. Maria Pujades Majó Francesc Macià, 86 08358 Arenys de Munt La Formiga d’Or Av. Portal de l’Àngel, 3 08002 Barcelona TERRASSA Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona • CÀRITAS.— El 10 de desembre, de Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona 18.00 a 20.00, reconeixement a les • CONSAGRACIÓ EN L’ORDE DE LES persones voluntàries; l’11, de 9.45 VERGES.— El 8 de desembre, a les Llibreria L’Escaire Pg. Maragall, 342 08031 Barcelona a 13.15, assemblea. Els dos actes se 17.00, Carme Elias Elies rebrà la Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles celebraran a l’Acadèmia Mariana. consagració en l’Orde de les Ver- Papereria Bitlloch Ample, 25 17300 Blanes ges de mans de Mons. Josep Àngel Llibreria Empuries Álvarez de Castro, 6 17001 Girona SANT FELIU DE LLOBREGAT Saiz a l’església de Santa Maria de Llibreria Diocesana Pl. del Vi, 2 17004 Girona Palautordera. Llibreria Issauna Pg. Bell-lloc, 7 25210 Guissona • FAMÍLIA.— L’11 de desembre, de 16.30 a 18.00, la Delegació de Fa- URGELL Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola mília i Vida organitza unes sessions Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida formatives i pràctiques per a ma- • PATRONAT D’ARBOLÓ.— Dilluns L’Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 Lleida trimonis Diàleg en família. 30 anys 6 de desembre, tot celebrant la Llibreria Moral S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa de la «Familiaris consortio». Més Puríssima Concepció, a les 12 h, Llibreria Dalmases Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa informació: www.bisbatsantfeliu. celebració d’una missa al santuari Llibreria Larsa 08199 Montserrat org/familia. d’Arboló. Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera • ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ORGUE VIC Llar del Llibre Pg. Pl. Major, 12 34 08202 Sabadell DE SITGES.— El 12 de desembre, Llibr.-papereria Pilar Boladeras Pl. Major, 10 43420 Sta. Coloma de Queralt a les 18.00, concert de Nadal a • COVA DE SANT IGNASI.— Del 10 Kiosco Baldiri Bosch Eusebi Güell, 87 08830 Sant Boi de Llobregat càrrec de l’Agrupació Polifònica de al 12 de desembre, taller dirigit Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona Vilafranca. Dirigeix: Xavier Cervera per Asun Puche, psicòloga, sobre Llibreria Sauret Carme, 14 25300 Tàrrega i David Hernández. Parròquia de Escoltar i actuar per arribar a ser; Sant Bartomeu i Santa Tecla de del 26 al 31, exercicis espirituals Sitges. amb Xavier Rodríguez i Ignasi Vila, s.j. Més informació: tel. 938 720 Reserveu el vostre exemplar, ara! 422, [email protected], Tarragona www.covamanresa.cat. Anuncis per paraules • SOPAR-COL·LOQUI DE JUSTÍCIA I • CASA D’ESPIRITUALITAT CLA- PAU.— Serà el 10 de desembre, a RET.— El 12 de desembre, de les 20.30, amb el tema Breu anà· 10.00 a 18.00, recés d’Advent. Més lisi de la realitat sociocultural de informació: Rbla. Sant Domènec, 5 COMPRA i VENDA DIVERSOS Guatemala, a càrrec de Ramon – Vic, tel. 938 850 544, claretvic@ COMPRO SEGELLS, postals, monedes, ADVOCADA especialista en nul·litats Bosch i Puis (missioner diocesà claretvic.net. rellotges, joguines, instruments mu- matrimonials i separacions. 1a visita laic). Lloc: Restaurant M. R., c/ sicals i tota classe d’objectes i mobles gratuïta. Tel. 934 510 707. Francolí, 59 – Torreforta. Confir- antics. Tel. 933 578 394. mar l’assistència: tel. 977 212 303. COMPRO rellotges de qualsevol tipus, DESCOBREIX premsa cristiana, ens ràdios, làmpades, mobles, segells, comunica, ens uneix, ens enforteix. postals, monedes, llibres, joies i instruments musicals. Tel. 609 230 303. PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPA " • Perquè l’experiència del patiment sigui ocasió per comprendre Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ a les situacions de malestar i de dolor dels altres base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA • Perquè els pobles obrin les portes a Crist i al seu evangeli c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. Nombre de setmanes Import total NOM ...... ADREÇA ...... POBLACIÓ ...... C. P...... PURÍSSIMA CONCEPCIÓ 2010 TELÈFON ...... DNI/CIF ...... ✔ Dimarts, dia 7 de desembre A les 17.30 h Celebració Comunitària de la Penitència A les 18 h Missa de Vigília. Solistes de la Concepció 12,20 € A les 19 h Primeres Vespres Solemnes

✔ Dimecres, dia 8 de desembre A les 11 del matí Missa Solemne celebrada per l’Excm. i Rvdm. Mons. Joan Godayol, bisbe emèrit Missa Polifònica. Cor Estable Concepció 20,35 € A les 19 h Segones Vespres Solemnes

Basílica de la Puríssima Concepció Preus per setmana (IVA Inclòs) Aragó, 299 - 08009 Barcelona www.concepciobcn.com RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ 40 5 desembre 2010

Des del carrer Pensant-ho millor Mònica Padrol, directora de l’agència de viatges «Ruth Travel»

«He vist persones que anaven a Terra Santa Francesc Riu, salesià com a viatgers i en tornaven com a pelegrins» President de la Fundació Rinaldi

Samuel Gutiérrez La confiança dipositada pel La soledat! Club+Amics en l’agència de viatges «Ruth Travel» es consolida any rere any. Heus aquí un dels temes centrals La seva especialització en pelegrinat- de l’encíclica Caritat en la veritat: ges i viatges religiosos és tota una ga- cal que ens obrim als altres i que rantia, així com un segell característic fem nostres els problemes dels més d’una agència nascuda l’any 2007 per a pobres. Però el papa Benet ens sor- la qual «el turisme religiós és més una prèn quan crida la nostra atenció vocació que un bon negoci». La seva sobre un aspecte de la persona que directora, Mònica Padrol, ens obre les no solem tenir en compte quan ens portes i els secrets de casa seva tot con- referim a la pobresa: «Una de les vidant-nos a descobrir el valor afegit pobreses més profundes que l’ho- dels viatges realitzats en clau espiritual. me pot experimentar és la soledat.» Més informació a: www.ruthtravel.es Què vol dir el Papa quan afirma - tel. 934 673 244. Què us va conduir cap a l’especi- que la soledat és una mena de alització en turisme religiós? pobresa? Encara ens sorprèn més Quan era estudiant de turisme vaig quan afirma que totes les formes començar com a becària en una gran creu, que ens identifica i ens convida a intenses. He vist persones que sortien de pobresa són causades per la agència de l’època, Viajes Melià. Walter realitzar el nostre propi viatge espiritual. de Barcelona com a viatgers i torna- soledat, és a dir, per l’aïllament, Wasercier, actual directiu d’EL AL, aca- No em preocupa reconèixer i afirmar la ven com a pelegrins. L’experiència de que no és més que el resultat de la bava de crear el primer departament realitat: som cristians i fem viatges pen- conèixer els llocs on va viure Jesús no manca d’amor. especialitzat en turisme religiós d’Es- sats i projectats per a cristians. deixa indiferent absolutament ningú. Ho expressa amb molta claredat: a panya i jo vaig començar des de zero Què oferiu que no ofereixen al- Quines són les vostres propostes part de la soledat, «també les altres amb aquesta «nova especialitat». En tres agències de viatges? estrelles per al 2011? pobreses, incloses les materials, nei- principi, però, confesso que no em re- El nostre valor afegit és l’especialit- Recomanem l’itinerari que hem pro- xen de l’aïllament, del fet de no ser sultava gaire atraient. Quan ets jove zació en el turisme religiós. Qualsevol jectat especialment per al Club+Amics. estimat o de la dificultat d’estimar. sempre és més atractiu el glamur dels agència virtual pot proporcionar a una Es tracta d’un pelegrinatge a Terra Ben sovint són provocades pel re- creuers de luxe o les platges de la Po- parròquia bitllets d’avió a Roma, però Santa concebut per a la gent gran. Ells buig de l’amor de Déu, a causa de linèsia... El fet d’acompanyar grups de què passa quan es tracta de reservar es mereixen el millor i hem preparat la tendència de l’home a tancar-se pelegrins em va donar l’oportunitat de una missa a una capella concreta, a la un itinerari de deu dies, complet pe- en si mateix, creient que és auto- compartir les experiències i la joia dels cripta del Vaticà o una hora santa a rò tranquil, apte per a persones que suficient o bé un fet insignificant pelegrins i vaig descobrir que pelegri- Jerusalem? La diferència entre viatge no poden caminar gaire. També hem i passatger, un “estranger” en un nar és molt més que fer un viatge. És turístic i pelegrinatge és molt impor- posat molta il·lusió en la Ruta de la univers format per casualitat». una experiència de vida, de convivèn- tant. El pelegrinatge és molt més que Seda que el Club+Amics ofereix per a Si això és així, farem bé d’adonar- cia, de créixer en la fe... La nostra feina un viatge. Perquè sigui un èxit ha d’estar la tardor. Compartir l’eucaristia amb nos que la causa de la soledat en esdevé, doncs, ocasió de fer realitat el perfectament organitzat tècnicament i la reduïda comunitat catòlica de Sa- què ens podem trobar no sempre somni de moltes persones. al mateix temps oferir un itinerari amb marcanda serà una gran experiència. seran els altres, sinó també el fet de Fins i tot el logo de Ruth Travel objectiu evangèlic, en el qual tindrà un A nivell cultural destaquem un altre és inequívocament religiós... No us paper molt important la sensibilitat i itinerari molt especial: la Magna Cata- tancar-nos en nosaltres mateixos i preocupa tancar massa el vostre personalitat dels guies locals que faran lònia, un recorregut històric per terres de la tendència que tenim a sentir- «target»? les visites culturals, etc. de Sicília i Malta, o el viatge als Països nos autosuficients. El nostre logo és un senyal a la roca. És el Pròxim Orient —sobretot Bàltics previst per a l’estiu. Com a pele- L’arrel del problema de la soledat Volem representar un signe que algun Terra Santa— el vostre destí més grinatge especial hem preparat la ruta personal és aquest: creure que no viatger anònim va deixar-hi perquè re- suggeridor? del pare Pius. A Roma assistirem a l’au- tenim necessitat de mantenir-nos sultés inesborrable al pas del temps. Un Sí, sens dubte. Terra Santa és el destí diència pública del Sant Pare i al sud en relació amb els altres, com a símbol que pretenia expressar la pròpia per excel·lència. No hi ha comparació d’Itàlia coneixerem en profunditat els membres que som de la gran famí- experiència interior del seu itinerari i dei- amb altres llocs. Fa més de 20 anys llocs relacionats amb la vida sant Pius lia dels fills de Déu. El Papa ho ar- xés un missatge d’esperança a qui passés que organitzo pelegrinatges a Israel i de Pietrelcina, com ara San Giovanni gumenta així: «La criatura humana, per aquest mateix lloc. Una marca, la Palestina i he viscut experiències molt Rotondo o Pietrelcina. de naturalesa espiritual, es realitza en les relacions interpersonals. Com més les viu de manera autèntica, Rauxa més madura en la pròpia identitat personal. L’home no aferma la seva identitat aïllant-se de tothom, sinó posant-se en relació amb els altres i amb Déu. Per això les relacions Eduard humanes tenen una gran importàn- cia.» Silenci hipòcrita Brufau Per tant, ens cal evitar l’aïllament que condueix a la soledat personal, Al nostre món occidental sembla que les dones ja han els darrers temps, com ara les curses de Fórmula 1 i de i també l’egoisme que pot ser la assolit el paper que els pertocava en gairebé tots els motociclisme. Convertides en una part més del decorat, primera causa de la soledat que pa- àmbits, i s’han aconseguit avenços importants per posar hi ha noies que es limiten a fer de maniquins de som- fi a l’arraconament que històricament han patit. També riure encarcarat, tot repartint petons i aplaudiments. teixen altres persones que viuen a cal deixar clar que s’ha arribat el reconeixement de la En uns esports seguits majoritàriament per homes, elles prop nostre. «L’home perd el nord dignitat de les dones gràcies només a la tasca de consci- queden relegades, per dir-ho suaument, al trist paper quan està sol, quan s’allunya de la enciació que han fet durant anys elles soles, i sempre a del reclam. Això tothom ho pot veure, però ningú no realitat, quan renuncia a pensar i contracorrent. ho denuncia. Gràcies a aquest silenci hipòcrita el que en creure en allò que li dóna solidesa.» Així i tot, la nostra societat encara arrossega maneres realitat és un insult es presenta com una cosa normal, o No haurem de reconèixer que per- de fer denigrants que, sorprenentment, gairebé nin- fins i tot, com un model a imitar. I així continuarà sent dem el nord quan oblidem que els gú no denuncia. N’és un bon exemple la imatge de la fins que les dones no denunciïn aquesta ofensa en tota altres ens necessiten i que nosaltres dona en esdeveniments esportius de gran seguiment regla. els necessitem?