LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LA II REPÚBLICA LA GUERRA CIVIL I L'INICI DEL FRANQUISME A LES USERES (1931 - 1944)

JOSÉ RUBIO MIGUEL - CRONISTA OFICIAL DE LES USERES

1 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ÍNDEX

- ACTES DEL CONSISTORI MUNICIPAL ------pàg. 4 (1933 - 1944)

- RESULTATS ELECTORALS (1931 - 1936) ------pàg. 31

- "PARTES" DEL CONFLICTE BÈL.LIC ------pàg. 35

- ASSISTÈNCIA SANITÀRIA BENÈFICA ------pàg. 41

- CLASSIFICACIONS DE SOLDATS ------pàg. 44

- CANVI DELS NOMS DELS CARRERS ------pàg. 51

- CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA - PROCESSOS ------pàg. 61

- ARXIU FUNDACIÓ PABLO IGLESIAS ------pàg. 76

- ARXIU HISTÒRIC NACIONAL - INFORME CAUSA GENERAL - LES USERES ------pàg. 80

- ARXIU HISTÒRIC MINISTERI DEFENSA ------pàg. 104

- RESSENYA D'UN AVIADOR USERÀ ------pàg. 124

- APÈNDIX FOTOGRÀFIC ------pàg. 125

- BIBLIOGRAFIA ------pàg. 144

2 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

INTRODUCCIÓ

El present treball d'investigació era quasi ja una obligació, després de realitzar el treball monogràfic sobre el periòde bèl.lic referent a la nostra esglèsia parroquial amb motiu de la conmemoració dels Centenaris; és la primera volta que es fa un estudi exhaustiu sobre la II República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme, ací al nostre poble, Les Useres.

Com tots sabeu, degut a la Guerra Civil van desaparèixer els arxius municipal i parroquial de Les Useres; la tasca de recopil.lar tota la informació que al meu abast he investigat ha estat molt important i decissiva per poder mostrar una vissió el més fidedigna dels episodis d'eixa època, sense caure en particularitats o en apologies de determinades ideologies. De jove preguntava a la gent major qué sabíen de la Guerra Civil, i la major part d'eixes persones que van viure en eixos anys, em contestaven que perquè calia remoure una cosa que ja estava passada i no era del gust de la majoria el traure a la llum eixos moments de la nostra història col.lectiva.

Com a Cronista oficial de la vila i terme de Les Useres era un repte molt especial el poder esbrinar alguns detalls d'eixos episodis que afectaren a la convivència entre les diferents famílies que composaven la societat userana dels anys 30 i principis dels 40 del segle passat. Jo mateixa em posa d'exemple de complexitat entre famílies que pertanyien a un bàndol i altres que simpatitzaven per un altre bàndol: per la part de ma mare pertanyien a un partit que era totalment diferent les seues postures ideològiques amb el partit que era afí als que seguien per la part de mon pare; jo no tinc cap culpa d'allò que els meus avantpassats van fer o van deixar de fer durant eixa dècada; per tant, el meu exemple és igual de comparable als de molts userans i useranes que arran d'aquesta investigació coneixeran de l'afiliació ideològica del seu familiar o conegut durant eixe trajecte històric que encara estava sense esbrinar.

Seríem "sabocs" si per poder saber una mica més d'aquella època hi hagués algunes persones que es sentiren molestes per fer menció en aquest treball del seu pare, "agüelo" o altres familiars i realitzaren alguns comentaris despectius; perquè la història no es pot amagar i al final sempre ens deixa en el lloc més addient en què qualsevol pot acariciar l'esperit crític i de llibertat que ens fa a tothom dignes de l'essència humana.

No cal dir que aquest treball pot donar peu a altres posteriors investigacions i que qualsevol aportació addicional sempre serà ben rebuda per així poder aprofundir més encara en aquestos anys tan decissius de la nostra història més recent. Darrerament només voldria el fer saber que si alguna persona conserva documentació sobre la República - Guerra Civil o té al seu poder els originals llibres de les actes del consistori municipal seria de molta ajuda el poder comptar amb eixa informació; i com no, donar les gràcies als familiars de les personalitats useranes que apareixen en l'apèndix fotogràfic per donar - ho a conèixer.

3 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

16 d'Abril de 1933 al 7 de gener de 1934

- Sessió del 23 d'abril de l'any 1933: Alcalde (del Partit Republicà Radical): D. Joaquín Gil Herrero Regidors (a Les Useres li corresponien en eixe moment 11 regidors): D. José Bagán Gimeno (1º Tinent d'alcalde), D. Emilio Tomás Martí (2º Tinent d'alcalde) D. Manuel Garcia Monferrer, D. Aurelio Herrero Roca, D. Tomás Martí Tomás, D. José Vte. Andrés Ribés, D. Moisés Valdivieso Cuevas, D. Joaquín Roures Andrés i D. Eugenio Centelles Royo (que ja havia ocupat el càrrec d' Alcalde durant la Restauració d'Alfons XIII pel partit Liberal). No va acudir a aquesta sessió plenària el regidor D. Ismael Valls Ribés.

- Comença el llibre d'actes del consistori municipal al foli 15 amb unes partides presupostàries per a pagar el pleit que va moure el veí de Les Useres, Vicent Miquel Gil (rebesavi meu, conegut amb el malnom de Visent el Surdo i de professió carnisser) perqué era el propietari del casalici que estava situat al carrer de l'Alcora i la plaça del Loreto en què l'Ajuntament va voler expropiar-ho per a construïr una nova casa quartel per a la Guàrdia Civil (actualment eixe solar correspon a l'actual Casa de la Cultura que es va edificar als anys 80 del segle passat). Així l'Ajuntament va haver de pagar aquestes quantitats als següents advocats: - a D. José Ortells Aparisi (advocat) 750 pts. - a D. Pablo Gamir Francés (secretari judicial) 165 pts. - a D. Tertuliano Puerto (procurador) 34 pts. - sol.licitud d'un crèdit de 121 pts. per al pagament de les costes del pleit o litigi judicial.

- El regidor del partit Radical D. Tomás Martí Tomás va proposar al Consistori municipal que tiraren fora de la Casa Abadia al capellà de la parròquia de Les Useres (D. Esteban Monfort Montoya) per no satisfer el lloguer que havia estipulat l'Ajuntament, donant poders i demés a procuradors i advocats per a solucionar eixe assumpte. Aquesta iniciativa va tindre el suport de 4 regidors (Senyors: Gil, Bagán, Martí i Valdivieso) i en contra van votar 3 regidors (Senyors: Herrero, Tomás i Andrés).

I és que com diu el refranyer castellà de aquellos lodos vienen estos barros, perquè si l'esglèsia local userana hagués estat al marge de "discutinis" polítics, probablement no hagués existit un afany tan hostil contra la pràctica del culte religiós pels carrers userans durant eixos anys. Aquesta teoria es desprén d'un article periodístic en què un capellà userà i beneficiat a la nostra parròquia de la Transfiguració va proclamar tota una apologia en defensa de D. Manuel Valls Martí (alcalde de Les Useres en el periòde anomenat de la Dictablanda entre el 1930 i l'abril de 1931); com no, regidor de signe conservador i monàrquic que d'acord amb el relat del presbiter, mossén Aurelio Salvador, era el millor alcalde que havia tingut el nostre poble en molts anys, explicant tota una sèrie

4 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 d'obres i de millores per al nostre municipi. Així doncs, per culpa d'aquest "boato" un poc maniqueu de les bondats del equip de govern anterior, redactat només un mes abans de realitzar-se les eleccions municipals, junt amb un incipient ambient de per sí ja contrari contra l'esglèsia amb el nou sistema de govern emanat de la nova II República; va propiciar un clima d'enemistat palesa entre el nou equip de govern del partit republicà Radical - el partit Nou userà - i el clergat local que es demostra amb les inciatives legislatives de la nova corporació municipal republicana.

L'article de mossén Aurelio Salvador aparegut al diari La Província Nueva el dia 24 de març de l'any 1931 deia el següent, amb aquest títol:

USERAS - El Resurgir de un Pueblo La noble Useras, la fidelísima en sus religiosas tradiciones, la que tiene por escabel una fértil y amenísima huerta, está de enhorabuena: estaba postrada y se ha levantado con gallardía de su pernicioso abatimiento. ¿Quién ha realizado el milagro? Aunque se molesten, voy a estampar sus nombres: Don Manuel Valls, nuestro dignísimo alcalde, ayudado eficazmente por la respetabilísima Corporación y el secretario de la misma Don José Montolio, iniciador del amplísimo proyecto que tiende a la radical urbanización y embellecimiento de este pueblo, que era digno de mejor suerte. El refrán dice: obras son amores y no buenas razones, y obras son y dignas de todo encomio las realizadas en el Cementerio de la villa que parecía un verdadero muladar por su completo abandono. Obras son y no palabras las dos magníficas escalinatas, la del Callejón de Alfonso XIII y la de la Virgen del Carmen que han cumplido a maravilla un doble fin: la del adorno de sus calles respectivas y la de hacer desaparecer un foco de infección de muchas enfermedades.

No es menos notable el arreglo de la calle de la Nevera: su transformación ha sido tan completa, que puede figurar entre las primeras del pueblo; pero la estética se impone y la calle de Alfonso XIII queda muy mal parada con el arreglo de la anterior, de la que es paralela. ¿Tendrá tanta potencia la Caja de nuetsra Casa capitular? Me he entrevistado con el señor secretario, que como he dicho, ha sido iniciador del plan urbanizador y con satisfacción immensa ha cumplido mis deseos. Useras va a cambiar de ésta, todos sus andrajos y va a ponerse el traje de boda, me ha dicho: no solo se va a emprender la calle de Alfonso XIII, si que el Boquerón, ignominia del pueblo de Useras, desaparecerá - aunque para ello se necesite la expropiación forzosa para que puedan circular libremente toda clase de vehículos sin estorbo alguno. También sufrirán honda transformación la calle de Santa Ubaldesca, la calle de la Roca y la de la Sala capitular que ahora estan intransitables.

Además, el plan de mejoras va también al embellecimiento de las afueras y al engrandecimiento de su tan vasto término. La Fuente de Más Arriba con su árida tierra y escarpadas rocas va a convertirse en un inmenso jardín, y si hoy esa fuente copiosa de riquísimas aguas no ofrece ningún atractivo, sino es para el sediento, los artísticos caños, los largos y elegantes asientos en rededor, y la tupida arboleda en perspectiva, harán de ello un pequeño pero delicioso paraíso donde irán a pasar alegres y divertidos ratos los bulliciosos jóvenes en los días de fiesta y los demás del pueblo; lo mismo que los forasteros podrán con mayor motivo ahora ir con sus cestas bien repletas a pasar las

5 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 calurosas tardes de verano. También pueden rebosar satisfacción los vecinos de la partida de Pou Encalbo y sus alrededores: porque es un hecho ya, que el pozo charco de donde han sacado el agua para beber y otros menesteres, será arreglado con las condiciones de higiene necesarias para la salud pública: será un pozo algibe de magnas proporciones.

Y no digamos nada de la nueva construcción de una casa-escuela en la partida de las Mezquitas: el Ayuntamiento se va a coronar de gloria si realiza tamaño proyecto: porque esto representa una administración local muy limpia y honrada y al mismo tiempo, un interés también en grado superlativo, por las cosas que afectan a la cultura, tan necesaria en estos tiempos.

Para acabar, solamente me resta dar en nombre del pueblo, un voto de gracias al digno y laborioso alcalde y demás miembros del ilustre Ayuntamiento y darles alientos para que no cejen en sus nobilísimos proyectos, que realicen obras de utilidad y necesidad públicas: que en vez de construir una pasarela de madera en el barranco llamado del Molinar, que sea un puente; y si el vecindario de este agradecido pueblo, se dá cuenta de que el dinero de su contribución se gasta de esta manera tan útil y beneficiosa, gustosos lo darán y contribuirán notablemente a todas las iniciativas de sus dignos representantes. AURELIO SALVADOR - Presbítero

(Cal agraïr la col.laboració d'Alfredo Fornas per haver-me lliurat aquest article periodístic)

- També apareixen detallats a les actes els festejos per a conmemorar el II Aniversari de la proclamació de la II República, en què els actes al nostre poble foren els següents: el dia 14 d'abril va estar present la bandera republicana en tots els edificis públics municipals, el dia 15 d'abril es va efectuar una manifestació pública presidida per les autoritas pels principals carrers de la localitat (eixint des de la plaça de la República, actual replaceta del Camí Ral) acompanyant tota la comitiva per la Banda Municipal Userana; per la nit va tindre lloc una vetllada musical (verbena) i el dispar de traca i cohets, totes les despesses anaven a càrrec de l'Ajuntament; les quals van arribar a la xifra de 269 pts. i 50 cts.

- També es va acordar la reparació del carrer de la República (el carrer Camí Ral, que durant la Restauració borbònica va rebre el nom de carrer d'Alfons XIII), en què per els costats del carrer s'havien de posar unes voreres i al mig havia d'estar de pedra matxacada; donant l'execució del carrer al que ho faça més barat, sense que no es sobrepassara de les 2.500 pts. Així apareix una partida de 425 pts. que va ser abonada a Juan Bautista Valls Climent per portar 80 sacs de ciment marca sansón per arreglar el vial. Els comptes de l'Ajuntament els portava D. Rafael Beltrán, apoderat de Castelló. A més a més, també es va construïr un grup nou de vuit nitxos al Cementeri i es va acordar abonar unes 120 pts. per haver arreglat el rellotge públic a Serafín Pérez Ribés.

- En la sessió del 7 de maig de 1933 van anomenar com a vocals de la Junta Pericial del Cadastre a D. Vicente Tomás Forés i a D. Tomás Tomás Chiva. També van declarar com a persona d'inutilitat

6 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 física a José Vte. Rubio Royo, pare del quinto Vicente Rubio Martí, per tindre sol.licitada una prórroga de 1º classe amb el justificatiu expedient de pobressa (per ser fill únic i son pare impedit). També es va acordar reparar la línea telefònica de Les Useras a l'Alcora i arreglar el camí de la Bassa d'en Saera, el de la Font de Més Amunt i la Bassa del Molí; a més de preparar l'organització de les festes d'agost, encarregant-se d'aquestes festes l'alcalde i el regidor Manuel Garcia. En aquesta documentació no apareix el nom oficial de Festes Patronals, sinó que són expressades d'aquesta forma: Organización de los festejos que desde tiempo inmemorial se celebran en esta villa - Festejos Cívicos en los mismos días del próximo mes de agosto que el año anterior - Les despesses de les festes d'agost van costar a les arques municipals 1.709'60 pts.

- S'aprova la llista anual de la gent que s'acull a la Beneficiencia Municipal confeccionada per l'apotecari userà D. José Manuel Tomás Escrig (per a la compra de medicines) que ascendeix a 179 pts. Es compren unes 50 bombetes per a l'enllumenat públic a la Sociedad Anónima de Indústria amb un import de 50 pts. També es va acordar l'encarregar a la policia urbana i rural del municipi per a procedir a la demarcació i alineament del carrer de la República (el carrer del Calvari) perquè s'estava construïnt la Societat de Sant Felip Neri (l'actual Cooperativa, la qual cal recordar que la seua data de fundació es va efectuar l'any 1931).

- Es presenten els comptes municipals de l'exercici de l'any 1932, sent l'alcalde D. Joaquín Gil Herrero el que ordenava els pagaments, D. Vicente Garcia Portolés era el depositari i D. Manuel Valls Martí com a interventor (aquest darrer va ser secretari del jutjat municipal). De superhàbit de l'any anterior hi havien 16.940'31 pts. - els ingressos de l'any 1932 ascendien a 38.855'25 pts. - les despesses eren de 40.828'96 pts. - quedant en caixa 14.966'70 pts. El compte de propietats i drets ascendia a 73.677 pts. (sense cap passiu); la relació de deudors arribava a 24.024'37 pts. i el compte dels acreedors ascendia a 9.632'35 pts. Se li van abonar la quantitat de 9.915 pts. al secretari de l'Ajuntament D. José Montoliu Vilanova pel seu quinqueni.

- A petició del regidor D. Joaquín Roures es va acordar per unanimitat la construcció d'un pont sobre el barranc de la Barrera a la Ramblella, en el camí de la Bassa d'en Saera a la partida del Pou d'en Cabanyes, autoritzant al regidor D. Emilio Tomás per a contractar a un arquitecte per elaborar els planos i el projecte d'execució.

- En la sessió extrordinària del 3 de setembre de 1933, amb l'assistència de tots els regidors menys (D. Tomás Martí i D. Ismael Valls) es va procedir a la Elección de representantes de la Región para formar parte del tribunal de garantías Constitucionales. La forma de la votació es va fer amb papeletes doblades i depositades en una urna, sent el resultat: representant titular - D. Fernando Gasset Lacasaña (7 vots), representant suplent - D. Rafael Blasco Garcia (7 vots), van haver dos vots en blanc. També li van abonar a Isidoro Pons Altava i a Vicente Ribés Solsona 4 pts. a cadascú per fer arribar uns telegrames urgents de Govern civil destinats als alcaldes de i d'Atzeneta, i a Vicente Ribés Solsona li abonaren 10 pts. pel mateix motiu però destinat a l'alcalde de . Una comissió encapçalada per l'alcalde i el 1º tinent d'alcalde baixaren a la capital per a demanar que no llevaren la comandància de la Guàrdia Civil al nostre poble.

7 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Degut a la mort del polític blasquista i republicà i escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, el consistori municipal es va sumar al dol de tan insigne novelista en què es va efectuar un homenatge pòstum i decidiren assistir al Cortejo Fúnebre l'alcalde i els dos tinents d'alcalde a la ciutat del Túria, pagant totes les despesses l'ajuntament.

- Es va acordar donar la subhasta del degüello de reses de tot el terme a l'escorxador municipal per als anys 1934 i 1935 amb un remanent únic aportat pel pastor i carnisser José Vicente García Maimó per la quantitat de 2.776 pts. També es va procedir a l'esporgar de les garroferes i les oliveres que hi havien en les passaes del terme que eren propietat de l'Ajuntament per a posar a subhasta pública la llenya que d'elles es trauria.

- El 7 de gener de 1934 es van elegir els vocals per a la contribució territorial municipal, sent els següents vocals: - vocales natos de la parte Real: D. Vicente Garcia Miguel (major contribuient de rústica resident al municipi), D. Matías Martínez Escrig (major contribuient de rústica resident fora del municipi), D. Vicente Cervera Broch (major contribuient d'urbana) i D. Salvador Valls Martí (major contribuient d'industrial). - vocales natos de la parte personal: D. Tomás Tomás Chiva (major contribuient de rústica), D. Francisco Andrés Branchadell (major contribuient d'urbana) i D. José Mª Pruñonosa Royo (major contribuient d'indústria).

- També es van acordar fer Fiestas Cívicas durant els dies del 16 al 19 de gener (eren les tradicionals festes en honor de Sant Antoni i la Puríssima), consistent en els següents actes: la típica matxada, repartiment dels rotllos, corregudes de matxos, caballs i burros; a més de bicicletes, trencada de perols i altres jocs, tot pagat pel consistori municipal.

8 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

Del 3 de març de 1935 al 22 de juny de 1936

- Apareix una partida de 54 pts. destinada a les despesses que ocasionaren la neteja dels carrers degut a les festes de Sant Antoni i de la Puríssima; a més, es va donar el permís per arreglar alguns desperfectes de l'escola de xiquets nº 1 de la localitat. El 1º tinent d'alcalde va acudir en nom de tot l'Ajuntament a una assemblea algarrobera a la capital, les despesses a càrrec del consistori. També se livan abonar 32 pts. a Magdalena Dimas Vidal i a Maria Garcia Peris per donar assitència a un pobre transeunte que estava internat a l'Hospital municipal (del 3 al 8 de març).

- El 1º tinent d'alcalde protesta perquè no està conforme amb la paga que li han donat al secretari; ja que (segons ell) amb 20 pts. diàries tenia suficient. Es va posar una canal a la part posterior de la casa quartel de la Guàrdia Civil perquè les aigües pluvials anaren directament als retretes. També es va acordar arreglar el carrer de Santa Ubaldesca, amb un import que no sobrepassaren les 2.500 pts. A més, van acordar comprar la casa que hi havia al costat de l'Ajuntament (la Sala vella), una part s'afegiria a les dependències municipals i l'altra part aniria com a via pública, dita casa era propietat de José Garcia Herrero; la qual va ser adquirida pel preu de 1.000 pts. (carrer del Carme nº 4, manzana nº 15).

- A proposta del regidor José Vte. Andrés, tan l'encarregat de les obres municpals com els mateixos jornalers (braceros) havien de cobrar igual, sent l'estipendi en eixe moment de 4 pts. un jornal; el regidor Tomás Martí va afegir a dita proposta que aceptaren a tots (sense cap distinció) per a treballar en les obres municipals. També es va acordar que baixaren a la capital el secretari i el 1º tinent d'alcalde per a negociar la construcció del camí veïnal de Les Useres a la Vall d'Alba, per la pedania de la Barona; eixe projecte es va encarregar a l'enginyer de Castelló D. Tomás Quesada Alfonso (amb un import de 1.256 pts.)

- En la sessió del 2 de juny de 1935 es va llegir un informe aparegut al diari La Gaceta de Madrid en què apareixia que era urgent el construïr escoles públiques en el terme de Les Useres, per ser molt insalubres les que hi havien i no reunir les condicions higièniques que exigia la Pedagogia Moderna; aquesta decisió va tindre els vots favorables de 6 regidors (en contra votaren els regidors Andrés, Martí i Valdivieso).

Aleshores es va sol.licitar la construcció a compte de l'Estat d'un grup escolar de 4 seccions unitàries: 2 per a xiquets i 2 per a xiquetes en el casc urbà del poble, amb una casa - habitació per als mestres (amb entrades i murs diferents perquè no estiguen les escoles a sota de les vivendes dels mestres); a més a més, d'un edifici escola per a l'escola mixta de les Crevades i altre igual per a l'escola mixta de les Mesquites, totes dues amb casa-habitació per als mestres. L'aportació del consistori userà seria del 20% ; ja que segons el Cens de l'any 1930, la població de la vila i terme de Les Useres era de 2.754

9 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 habitants de dret. Així per a la construcció de dites escoles i edificis l'Ajuntament va demanar una subvenció a l'Estat de 18.000 pts, anomenaren la realització del projecte a l'enginyer D. Eduardo de Garay.

- També es van aprovar amb els vots favorables de tots els regidors menys el vot del regidor José Vte. Andrés, de la partida de les despesses ocasionades per les Festes Cíviques del 14 d'abril; les quals importaren 264 pts. I també aprovaren l'assignació econòmica de 110 pts. per a que l'Alcalde anara a Castelló a negociar el tema de la construcció de les escoles.

- Va arribar una carta oficial del President de la Diputació, D. Carlos Selma, explicant la subvenció donada a l'ajuntament userà per a la construcció del camí a la Barona, amb un import total de 134.271'88 pts. Les despesses ocasionades pel mítin electoral de propaganda republicana del partit Radical a la ciutat de València van ser pagades pel consistori municipal; a aquest acte van acudir l'alcalde, els dos tinents d'alcalde i els regidors Manuel Garcia i Joaquín Roures. També es va acordar l'abonament de 40 pts. a Vicente Rodrigo per la pólvora, mina, metxa i el permís per la reparació del carrer de Santa Ubaldesca; a més de 436 pts. per a Juan Bta. Valls pels sacs de ciment i a Vicente Marco Valls 80 pts. pel transport d'eixos sacs.

- Al mes de juliol es van preparar els actes de les festes d'agost (Festejos Cívicos del 6 al 11 de agosto) els quals consistirien en dianes, cercaviles, serenates, balls populars, correguda de jónecs i focs d'artifici. Per haver estar empressonats dos dies al Depósito Municipal d'acord amb la sentència emanada pel Jutjat Municipal, el consistori ha de pagar 3 pts. als següents veïns: Vicente Andrés Benages, Daniel Pruñonosa Benages, Eduardo Ribés Hererro, Isidro Ribés Gil, Joaquín Chaparra Casanova, Vicente Pruñonosa Benages, Francisco Valls Mateu, Manuel Monfort Sabater, Rosildo Juan Martí i Miguel Juan Benages.

- Es va aprovar pel consistori que el regidor D. Eugenio Centelles Royo anara a la capital per entrevistar-se amb el jutge J. Ortells Aparisi, en el pleit contra el capellà del poble mossén Eliseo Gómez Andrés, les despesses a càrrec de l'ajuntament. També es va demanar que dintre del Plan Nacional de Carreteras s'incloga una que vaja de Les Useres a la Pelejana, en la carretera de a Albocàsser. A més, acordaren retirar tots els femers que estaven situats a prop del pou de la partida del Pou d'en Calvo; ja que si no els retiraven podrien ocassionar la contaminació de les aigües d'eixe pou i la infecció de puces que aixó comportaria.

- Per part del consistori van sol.licitar a la Jefatura de Obras Públicas que instalaren en el segon tros de la carretera de la Foia a Atzeneta unes alambradas de protección, concretament en la zona de la Font de Més Amunt, degut al perill dels vehicles. També l'Ajuntament es va solidaritzar amb el consistori salmantí de Aldeadávila de la Ribera degut amb un judici que ha manprés contra la llei de l'11 de juliol de 1934 (Coordinación Sanitaria), amb un donatiu de 15 pts. A més a més, es van trobar a l'arxiu municipal 4 carabines velles en estat inútils,

10 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 que van ser donades a la Guàrdia Civil per a ferralla. Per últim, l'alcalde va demanar permís de 15 dies a la corporació municipal per baixar a Castelló i cuidar de la seua dona que estava malalta en l'hospital.

- També va sorgir una notícia al periòdic Diario de Castellón, apareguda el 13 d'agost de 1935, en què el diputat tortosí, D. Joaquín Bau Nolla, del partit tradicionalista, va fer una campanya a Les Useres on el diari afirma que hi havia l'assistència de l'alcalde i de la banda de música; el qual va fer un discurs des del balcó de l'Ajuntament, afirmant (segons relata el diari) que: es hora de transformar en riquísimos vergeles las tierras hoy muchas veces yermas por la absoluta carencia de aguas (...) se va a comenzar por su cuenta y razón en un plazo de breves días los trabajos necesarios para la traida de las aguas que han de hacer de tan simpática y noble población un emporio de belleza y prosperidad... (Cal agraïr la col.laboració d'Alfredo Fornás per haver-me lliurat aquest article de propaganda electoralista).

- A proposta del 1º tinent d'alcalde, Emilio Tomás, es va requerir la presència a les dependències municipals del veïns recaudadors: Ligorio Roca Gil o els seus hereus, Juan Garcia Domènech i Vicente Garcia Portolés, perquè presentaren la liquidació de tots els valors que obraven en el seu poder, a més dels comptes justificats de la seua gestió en un termini d'un mes. També es va declarar prófugo el quinto Jaime Trilles Forés, per no presentar-se a la reclussió del servei militar. Es van abonar 321 pts. a Ricardo Villanueva de Castelló per haver realitzat dos portes de cristal per a la vivenda del secretari municipal; i per blanquejar i desinfectar les escoles es van pagar 95 pts.

- D'acord amb la nova llei municipal del 31 d'octubre de 1935 es va ordenar que el consistori municipal havia de celebrar les sessions ordinàries els dies 5 i 20 de cada mes a les 10 h. del matí. Així també, degut que en el terme hi han moltes masades, algunes d'elles a més de 10 km. de distància, sent el costum dels masovers el vindre al poble tots els diumenges per a provissionar-se dels diferents articles de primera necessitat (a més de complir amb la tradició d'acudir a la missa en la parròquia); l'Ajuntament va acordar per unanimitat el tindre obert els diumenges les dependències municipals perquè els masovers feren les gestions oportunes i els dilluns tingueren festa els funcionaris municipals. També acordaren reduïr els sous del practicant i de la comadrona a 750 pts., a més d'eliminar l'assignació de pagar l'assistència mèdica al personal i família de la Guàrdia Civil; ja que segons el criteri de la corporació eixos serveis els havia de prestar el metge titular.

- Es va acordar la confecció del padró per a l'any 1935, sent aquestes les diferents seccions:

- Sección Primera - Plaza de San Antonio: la Plaça de Sant Antoni (l'actual Plaça de l'Ajuntament), Baixada de Sant Antoni, carrer Sant Antoni, carrer Dolores de Gimeno (l'actual Carrer Major i abans de la República era anomenat carrer de Sant Roc), Baixada Carrer Nou (actual carrer de la Baraneta), carrer del Carme, carrer la Roca, carrer dels Oms, carrer Sant Cristòfol, carreró de la Sala i la Sala Nova.

11 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Sección Segunda - República: carrer i plaça de la República (l'actual Camí Ral), carrer de la Nevera, carrer Baixada Sant Roc, carrer Santa Ubaldesca, carrer Abadia, carrer Església, carrer Roques de la Conilla, carrer del Loreto, carrer de la Font, carrer de l'Alcora, carrer Campana i carrer de l'Olivera.

- Sección Tercera - Pozo Encalvo: comprenia les entitats rurals del Pou d'en Calvo, les Traguantes, la Lloma, el Mas de n'Arqués, partida Formany, el Mas Blanc, el Mas de Bernat del Clotàs, el Freginal, el Bobalar, el Cap d'en Roures o Camp dels Roures, el coll de Casimiro, la Umbria dels Parrandes i els edificis disseminats del nº 713 al nº 813 inclós.

- Sección Quarta - Balsa Ensaera: comprenia les entitats rurals de la Bassa d'en Saera de baix, el Cap pelat del Pla, les Clotxes del Sord, l'era del Cementeri, les eres del Furgo, el Mas d'Antolina, el Mas dels Catalans (família dels Rubio), el Mas de Gil, el Mas de Marianito, el Mas de Miravet, el Mas del Pelegrí, el Mas de Roures, el Mas dels Sants, Mas dels Trossos, les Mesquites, el Molí de Felip del Clotàs, el Vilar de la Cals o Vila - calle, el Perxet de baix, el Perxet de dalt, la Ramblella, el Vilallonc de dalt, el Vilallonc de baix i els edificis disseminats del nº 574 al nº 712 inclós.

- Sección Quinta - las Quebradas: comprenia les entitats rurals de les Crevades, la Bassa d'en Saera de dalt, el Barranquet, la Bodega de les Clotxes, els Cups, el Forn de les Crevades, l'Hostal Nou, el Mas de Benito, el Mas de Canes, el Mas del Geperut, el Mas del Surco, el Mas de Jumicos, el Mas de Basset, el Mas d'Esteve la Solsona, el Mas dels Masians, el Mas de Pere Masians, el Mas de Quicarro, el Mas del Rull, el Mas del Sant d'avall, el Mas del Sant de dalt, la Teuleria de la Cova Panxa, el Vilar Negre i els edificis disseminats del nº 241 al nº 573 inclós.

- Sección Sexta - Artesa: comprén les entitats rurals de l'Artessa de baix, l'Artessa de dalt, el Bancal Roig, la Bodega dels Xulos, la Canyà, la Foia Estreta, el Mas del Carxet, el Mas dels Xulos, el Mas d'en Retor, el Mas d'en Savi de dalt, el Mas d'en Savi de baix, el Mas de la Palanca, el Mas del Racó, el Mas de Senén, el Mas dels Vilàs, la partida Munyies, la Tancà, el Pou del Coixo, el Pou d'en Cabanyes, la Pressola i els edifcis disseminats del nº 1 al nº 240 inclós.

- L'any 1935 els funcionaris municipals de Les Useres eren els següents:

- Grup A - Administratius: Cristóbal Bellés Garcia, amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies de serveis i un sou anual de 600 pts.; Vicente Garcia Portolés, amb 3 anys, 3 mesos i 5 dies de serveis i un sou del tres por ciento premio de cobranza; i Manuel Valls Martí, amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies de servei i un sou del tres por ciento premio de cobranza.

12 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Grup B - Facultatius i tècnics: D. Enrique Roca Martí (era el metge titular), amb 50 anys i 13 dies de servei i un sou de 3.500 pts., D. José Manuel Tomás Escrig (era l'apotecari titular), amb 4 anys , 11 mesos i 29 dies de servei i un sou de 1.800 pts., D. Manuel Izquierdo Gil (era el menescal titular), amb 7 anys, 3 mesos i 21 dies i un sou de 1.375 pts., José Joaquín Barberán Royo (era el practicant titular), amb 7 anys i 7 mesos i un sou de 750 pts., D. José Montoliu Villanova (era el secretari de l'Ajuntament), amb 7 anys, 1 mesos i 5 dies i un sou de 4.500 pts., Manuel Valls Martí, amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies i un sou de 600 pts. i Vicente Garcia Portolés, amb 4 anys, 6 mesos i 1 dia i un sou de 100 pts.

- Grup C - Serveis Especials: Cristóbal Bellés Doménech, amb 7 anys, 5 mesos i 4 dies de servei i un sou de 365 pts.

- Grup D - Subalterns: Francisco Branchadell Beltrán (era l'agutzil municipal), amb 15 anys, 8 mesos i 25 dies de serveis i un sou de 1.000 pts., Vicente Ribés Solsona, amb 4 anys, 6 mesos i i 25 dies i un sou de 521 pts., José Ribés Andrés, amb 4 anys, 6 mesos i 28 dies i un sou de 300 pts., i els empleats a jornal José Bernad Bellido, Vicente Aparici Gil i Miguel Marín Dealbert, amb 3 anys, 6 mesos i 18 dies cadascú i amb un sou de jornal el dia que hi havia faena de 3 pts. i 50 cts.

- Es va adquirir un mobiliari nou per a les oficines municipals provinent el material de José Hernández de Catarroja (València), amb un import de 605 pts. També es va arreglar el Carri-Nou amb un import de 1.840 pts. i la neteja del pou a la partida del Pou d'en Calvo va costar 50 pts. A més van sol.licitar el cridar a un técnic per arreglar el rellotge públic perquè no funcionava des del gener de 1936; dita neteja minuciosa va suposar una despessa de 700 pts. També van acordar el tipo medio de jornal de un bracero en esta localidad, sea el de 5 pesetas a los efectos de quintas.

- El consistori municipal va acordar destituïr a l'apoderat i gestor de l'ajuntament, l'advocat D. Rafael Beltrán Centelles, veí de Castelló, i en el seu lloc van anomenar una apoderada, Dª. Francisca Loaces Ordaz, veïna de Castelló, assignant-li una gratificació anual de 200 pts. També es va informar que la subsecretaria de Sanitat de Castelló havia concedit la substitució de l'actual metge titular userà D. Enrique Roca Martí, a favor del nou metge D. Rafael Monfort Adán.

- El menescal de Les Useres (D. Manuel Izquierdo) va sol.licitar a l'ajuntament un augment del seu sou, però el consistori es va negar adduïnt que dit veterinari no residia al poble des de que va ser anomenat en el seu càrrec el dia 20 d'agost de 1928, amb el sou presupostat per a tal funció. Per tant, el sou de 2.000 pts. li correspondria si tinguera el seu domicili a Les Useres, però com que també exerceix en altres pobles (com són Atzeneta, Benafigos, Vistabella i ), no li poden augmentar el sou; el qual només reconeix als animals que es sacrifiquen una volta a la setmana, els divendres.

13 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Aquestos eren els presupostos de l'Ajuntament de Les Useres per a l'exercici 1935 - 1936:

- Presupostos de Despesses: obligacions generals - 9.727 pts., representació municipal - 500 pts., vigilància i seguretat - 921 pts., policia urbana i rural - 4.055 pts., recaudacions - 1.400 pts., personal i material d'oficina - 9.315 pts., salubritat e higiene - 2.555 pts., beneficiència - 7.650 pts., assistència social - 150 pts., instrucció pública - 1.795 pts., obres públiques - 4.725 pts., montes - 4 pts., foment dels interessos comunals - 2.700 pts., imprevistos - 500 pts. Total de Despesses: 45.993'80 pts.

- Presupostos dels Ingressos: rendes - 167'05 pts., ingressos eventuals i extraordinàris - 900 pts., drets i taxes - 7.365'70 pts., costes dels recàrrecs i participacions d'atributs nacionals - 7.017 pts., imposició municipal - 30.443 pts., multes - 100 pts. Total dels Ingressos: 45.993'80 pts.

- Les despesses de les festes cíviques del 16 al 18 de gener (les de Sant Antoni i la Puríssima) van ascendir a 1.046'75 pts. Els temporals d'aigua van arrasar part del carrer de la Mare de Déu del Carme, en què moltes cases estaven a punt de desplomar-se, sobretot la del veí José Gil Ibáñez; la qual tenia un clavill de grans dimensions, totes aquestes despesses del temporal van anar a càrrec de l'Ajuntament. A més es va aprovar l'incorporació a la llista municipal d'assitència médica per pobressa a les veïnes Josefa Tomás Campos i Joaquina Chaparra Aparisi.

- Per a tractar els assumptes de la construcció de les escoles i de la carretera a la Barona, l'Ajuntament va acordar otorgar un total de 250 pts. per a les despesses del viatge a la capital i la posterior entrevista de l'alcalde i regidors als governadors civil i militar de la província (D. Manuel Salvadores de Blas i D. Antonio Navarro Sánchez). Així a l'alcalde D. Joaquín Gil li van abonar 75 pts., al 2º tinent d'alcalde D. José Bagán li van abonar 60 pts., al 1º tinent d'alcalde D. Emilio Tomás i al regidor D. Manuel Garcia els van abonar 30 pts., als regidors D. Joaquín Roures i D. Aurelio Herrero 15 pts. i al secretari D. José Montoliu unes 70 pts. També es van entrevistar amb l'inspector superior de Primera Ensenyança, D. Sandalio González i González, i amb el cap provincial de la secció administrativa, D. Manuel Fuentes Ortega.

- Les festes cíviques en conmemoració del 14 d'abril van costar 644'50 pts. La darrera sessió plenària del consistori municipal en què apareix la lletra i la signatura del secretari de l'Ajuntament (D. José Montoliu) i la de l'alcalde republicà de Les Useres (D. Joaquín Gil) va ser el dia 22 de juny de 1936, apareguda al foli nº 49 del llibre d'actes.

14 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

Guerra Civil - del 23 al 30 d'agost de l'any 1936

Al revers del foli nº 49 del mateix llibre d'actes que fins ara hem detallat apareix un canvi en el tipus de lletra (més basta i de pitjor ortografia).

- Sessió Extraordinària del dia 23 d'agost de 1936, baix la presidència del president del Frente Popular D. Cristóbal Aicart Mateu, es passa a llegir un comunicat del governador civil de la província (no hi pose el nom); en què es fa saber la substitució de l'anterior Corporació Municipal per una Junta de Gestores: - Presidente: D. Dionisio Sabater Pérez - Vocales: D. Fermín Andrés Edo, D. Jaime Bernad Dealbert, D. Agustín Dimas Forés, D. José Vte. Fabra Garcia, D. Juan Beltrán Climent, D. Julio Chiva Vidal i D. Vicente Garcia Herrero.

Els presents acepten els càrrecs pels quals han estat dessignats, amb l'entrega de les seues credencials i les respectives baras de mando. No van acudir a aquest acte els membres de l'anterior corporació municipal. Van acordar la celebració de les sessions ordinàries els dies 10, 20 i 30 de cada mes a les vuit de la nit. Van signar aquesta acta de dita sessió els 8 representants abans esmentats, més una altra persona que era el que redactava aquesta acta, que per la seua signatura era D. Enrique Andrés Edo.

- En la sessió extraordinària del dia 24 d'agost de 1936, en què assisteixen tots els vocals, menys Fermín Andrés Edo, havent justificat aquest la seua absència, es va notificar l'abandonament de destí del secretari de l'ajuntament D. José Montoliu. Aleshores es va procedir a anomenar com a nou secretari a D. Enrique Andrés Edo, del Front Popular, amb caràcter d'interí de segona categoria.

- En la mateixa sessió es relata la dimissió presentada per l'agutzil municipal Francisco Branchadell Beltrán, i anomenen com a nou agutzil a Cristóbal Aicart Mateu (la mateixa persona que obstentava el càrrec de president local del Front Popular). També presenta la dimissió del càrrec d'interventor de l'ajuntament Manuel Valls Martí, i anomenen per a eixe càrrec al mateix secretari Enrique Andrés Edo.

També va presentar la dimissió del càrrec de rellotger municipal Vicente Martí Pruñonosa, i anomenen per a eixe càrrec a Salvador Sabater Andrés. Presenten la dimissió el sereno de la localitat José Ribés Andrés i van anomenar per a eixe càrrec a Enrique Monfort Sabater; també dimiteixen del càrrec de guàrdies de camp municipal: Joaquín Herrero Tomás, José Bernad Bellido, José Aparici Gil i Miguel Marín Dealbert, i anomenen per a eixos càrrecs a Raimundo Centelles Capdevila, Joaquín Escrig Marco, Vicente Royo Rubio i Alejandro Martí Forés.

15 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Per últim, també va presentar la dimissió del càrrec de recaptador dels arbitris municipals, Vicente Garcia Portolés, anomenant ara per al mateix càrrec amb caràcter d'interí a Vicente Royo Dealbert.

- Sessió ordinària del 30 d'agost de 1936, a la qual van acudir: el president, D. Dionisio Sabater, i els vocals, D. Fermín Andrés, D. Jaime Bernad, D. Juan Beltrán, D. Julio Chiva i D. Vicente Garcia. En aquesta sessió van acordar la distribució dels fondos per al mes de setembre per desenes parts del pressupost municipal. En aquest full nº 50 r de dita acta, s'acaba la redacció de la sessió amb aquestes paraules: se comunicó un escrito del Gobernador Civil de la Provincia, en el cual se confirma...

16 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

Del 19 de juny de 1938 al 31 de Desembre de 1939

A continuació vaig a redactar íntegrament la constitució de la Comissió Gestora que es va efectuar al nostre poble una vegada entraren a principis de juny de 1938 (del 8 al 9 de juny) l'exèrcit franquista; la qual comença així:

Provincia de Castellón - Municipio de Useras - número impreso <> - Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación - Acta de Constitución Provisional de la Comisión Gestora de Useras -

En Useras, partido judicial de , provincia de Castellón, a diez y nueve de Junio de 1938, II Año Triunfal - D. José María Salcedo y Ortega, Capitán Honorífico del Cuerpo Jurídico Militar, en nombre del Excmo. Sr. General Jefe del Cuerpo de Ejército 1º División de Navarra (no posa el seu nom però el general en qüestió era D. Rafael García - Valiño y Marcén), nombro la Comisión Gestora Provisional de esta localidad formándola los siguientes señores:

Alcalde - Presidente: D. Argelio Beltrán Negre Concejales: D. Higinio Martí Queral (que serà el 1º tinent d'alcalde), D. Francisco Tomás Royo (que serà el 2º tinent d'alcalde), D. José Vicente Ribés Andrés, D. Salvador Gil Domingo, D. Vicente Martí Gil. Secretario: D. Juan Bautista Doménech Branchadell

Estos nombramientos tienen carácter provisional y sólo subsistirán hasta que por las autoridades que designe el Ministerio del Interior, se proceda a la Constitución definitiva de dichas corporaciones. Si se produjera alguna vacante se pondrá inmediatamente en conocimiento de la Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación radicante en Zaragoza (Fuendar nº 2). Presentes los mencionados señores juran por su honor desempeñar fielmente sus respectivas funciones con celo, austeridad y energía, inspirándose en las normas de la España Nacional del Generalísimo Franco, nuestro Glorioso Caudillo, realizando su cometido con la máxima rapidez que la acertada resolución de cada caso exija; en unión de las demás personas a quienes esta Autoridad Militar designará, si lo estima conveniente, para ocupar otros puestos que faciliten el más próximo restablecimiento de la vida civil en este Municipio.

En su virtud quedan en posesión de sus cargos, siendo las once horas y dos minutos del dia de hoy. Y para que conste, firman conmigo la presente, después de quedar enterados de su contenido, aceptando y agradeciendo su nombramiento que les permite cooperar con el mayor entusiasmo al resurgir de la Nueva España.

17 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

(Signatures) José Mª Salcedo - Argelio Beltrán - José Vte. Andrés - Salvador Gil - Higinio Martí - Vicente Martí - Francisco Tomás - Juan Bta. Doménech - Rubricados - Es copia.

- Acta nº 1 - Sessió del 20 de juny de l'any 1938, es reuneixen els membres de la nova Comissió Gestora de Les Useres en un nou local, perquè en la Sala o antic ajuntament estava derruïda per les bombes que van caure i s'havia de refer. La casa provisional que van ocupar per a celebrar els plens del consistori estava al carrer de la Roca (l'edifici que ha estat com a taberna o bar de Conxa la de Perifollo), sent el propietari Nicolás Ribés Gual; el qual percibia de lloguer 200 pts. (del 21 de juny de 1938 al 30 de juny de 1939). En aquesta sessió van anomenar els mestres que s'encarregaran de les escoles: a l'escola de xiquetes del poble van designar a Dª María Concepción Adell Royo i Dª Josefina Herrero Rubio; per a l'escola de xiquets del poble (en la Plaça de Sant Antoni, l'actual edifici de l'Ajuntament) designaren a D. Giordano Blasco López; i per a l'escola mixta de la partida de les Mesquites van designar a Dª Carmen Llobregat Adell. Van anomenar un nou apoderat que representara a la Gestora en la capital, asignant per a eixe càrrec a l'advocat D. Antonio Alegre Fabra, veí de Castelló. També van demanar l'autorització al Govern civil per a poder transportar viatgers entre Les Useres i Castelló, passant per Costur, la Foia i l'Alcora; el camió estava cedit per Félix Folch.

- En altra sessió van acordar que celebrarien els plens municipals ordinaris totes les setmanes els diumenges a les 9 del matí (abans de la missa major). Van acordar que eixe trajecte del camió del transport de viatgers el realitzara el regidor Vicente Martí Gil (conegut com el camió de Sidreta). També van anomenar un nou sereno - enterrador, l'encarregat fou Vicente Martínez Olaria, com a enterrador percibiria el sou de 600 pts. anuals (inclós el servei de sereno); a més de l'obligació de netejar els carrers del poble dos dies a la setmana, estipulant les categories dels soterraments: si era un enterro de primera o general cobraria 23 pts. (incloses en eixos diners les 5 pts. que hauria d'abonar a cadascú dels portadors de barra i els treballs del soterrar), si l'enterro era de segona o ordinari cobraria 15 pts. (a raó de 3 pts. per barra i 3 pts. per soterrar). Pel que fa al càrrec de vigilant nocturn o sereno estava obligat a cantar totes les hores des de les 23.00h fins les 3.00h (com abans es feia anomena l'acta).

- Es va acordar la celebració de les tradiconals festes en honor de la Transfiguració del Senyor (no posa el nom de festes patronals), els dies 6 i 7 d'agost, amb missa major i sermó. (No apareixen els actes de les processons perquè encara no s'havien comprat o regalat les actuals imatges que hi han a la parròquia i les ermites). També van designar el dia 15 d'agost per a celebrar la subhasta de les Garroferes de la Mare de Déu, designant per a tal assumpte al regidor José Vte. Andrés i al veí Vicente Gil Domingo; el valor de dita subhasta estava taxat en 300 pts., però es va haver de fer una segona, la qual va ser adjudicada al veí Nicolás García Nebot al preu de 226 pts. A més es van sumar a la petició de l'ajuntament de Vinarós, amb la contribució de 15 pts., per regalar el bastó de mando al governador civil de la provincia como tributo de homenaje y admiración.

18 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Acorden demanar a la Electra del Mijares una plaça de llumener, perquè la vacant estava abandonada, i anomenen per a eixe càrrec a Tomás Martí Nácher, por tener buena conducta cuando desempeñaba su función como auxiliar. A més totes les despesses que ocasionaven els malalts dels refugiats que havien arribat al poble fugint de la zona roja, anaven a càrrec del consistori. Es va ordenar que començaren els treballs de demolició i recollida de materials, mobiliari i documentació que puguera haver-se salvat de l'edifici de l'antic ajuntament (la Sala). També es va acordar reparar els desperfectes ocasionats per la Guerra al local de la clínica i Hospital municipal.

- En la recollida d'ous per als hospitals militars va sorgir una polémica entre els ajuntaments d'Atzeneta i Les Useres, en l'acta apareix d'aquesta forma: Con referencia al oficio del Excm. Gobernador de la Provincia referente a la recogida de huevos para presentarlos en la Alcaldía de Adzaneta, y en vista que esa alcaldía los abona a un real menos en docena de la tasa; y como quiera que con ello sale perjudicado este vecindario, se acuerda dejar en suspenso la recogida de huevos para Hospitales militares y delegar al Alcalde para entrevistarse con el Excm. Gobernador a fin de llevarlos a Castellón.

- Es va anomenar la Comissió depositària de Recuperació agrícola, formant-la els següents veïns: l'alcalde, el secretari, dos vocals de la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS : Manuel Andrés Gual (que després en pocs anys serà alcalde del municipi) i el regidor Salvador Gil; com a agricultor designen a Agustín Rubio Royo (de malnom Gostí el Català, germà del meu besavi) i a pràctic de camp a Tiburcio Pardo Martí (que a finals de la dècada dels 50 serà alcalde de la localitat). També van designar a la Comissió de Abastos e Higiene, formada per l'alcalde, el regidor Francisco Tomás (que deprés, en la dècada dels 50, també va ser alcalde de Les Useres, amb el malnom de Frasisquet de l'alcalde o el panadé) i al practicant Joaquín Barberán Royo (éste último miembro de la Falange). Els membres de la Comissió de Educación Nacional i d'obres públiques estava presidida pel 1º tinent d'alcalde Higinio Martí i per dos vocals (els regidors José Vte. Andrés i Salvador Gil).

- Es va procedir a la pràctica de multes per desobediència a l'autoritat contra alguns veïns: així, Manuel Casanova Tomás i la seua germana Carmen Casanova (por insultos indirectos al Sr. Juez municipal), van haver de pagar 20 pts. de multa; Carmen Albalate Garcia, Vicente Gil Tomás i Josefina Mateu Branchadell van pagar 10 pts. de multa por incumplimiento de ordenes de la alcaldia. Es va acordar adquirir una imatge del Sagrat Cor de Jesús per a que presidira el saló d'actes de l'Ajuntament (d'acord amb l'esperit del Nacionalcatolicisme efectuat per les forces franquistes), a més acordaren el reparar el pont de la Rambla de la Viuda per haver estat malmés durant els bombardejos de la Guerra i l'abonament dels viatges que havien de fer l'alcalde i el secretari a Castelló per assumptes del canje de moneda roja.

- El registre de colocació obrera de la Falange va designar com a nou escrivent al fill del regidor Gil, el nou empleat de l'ajuntament era Salvador Gil Garcia (de malnom Savadó Laborda, que després será molts anys el secretari de l'ajuntament a més d'altres càrrecs), amb un sou anual de 500 pts.

19 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

També es va procedir a reposar als funcionaris municipals que havien sigut destituïts per l'anterior equip de govern (els rojos segons la documentació de l'acta); l'apotecari - D. José Manuel Tomás Escrig (de familia benestant i d' Acció Catòlica, coneguts com els Maco), el metge (que ja tenia més de 80 anys) D. Enrique Roca Martí, el practicant - Joaquín Barberán Royo i l'agutzil Francisco Branchadell Beltrán; els quals percibirán el mismo haber que tenian antes del 18 de julio de 1936.

- El 30 d'octubre de 1938, darrer diumenge del mes, per ser la festivitat de Cristo Rey del Universo, no es va celebrar cap sessió plenaria de l'ajuntament; el qual va participar de la missa i processó solemne pels carrers de la localitat, on les despesses eren pagades pel consistori municipal.

- Es va acordar la designació dels membres de la Beneficiencia Social Local, composta per l'Alcalde i dos membres de la Falange: Vicente Bernat Royo i Ezequiel Saborit; i un delegat de l'auxili social i també de la Falange: Juan Rubio Tomás (de malnom Valentí i d'ofici comptable). També es va constituïr la Junta Agrícola local, formada per: president - l'alcalde D. Argelio Beltrán Negre (del partit de la CEDA durant la II República i el 1º Alcalde masover, era del Mas de Basset, de família terratinent i católica i d'ascendència carlista, germà de la meua besàvia Purificación Beltrán); vicepresident - Paciano Bernat Royo (que era el Jefe Local de la Falange); vocals: Agustín García Miguel, Vicente Tomás Forés, Tiburcio Pardo Martí i D. Juan Pardo Fortuño (aquest darrer havia estat alcalde en la dictadura de Miguel Primo de Rivera i era un terratinent de família caciquil de signe cossiero en la Restauració borbònica) com a llauradors.

- Es va procedir a posar unes multes de 10 pts. per pastoreig abusiu a Manuel Bartoll Escrig, a Salvador Tomás Royo i a Vicente Gil Herrero; a més van abonar a Rosario Martí 21 pts. per haver blanquejat la clínica. El dia de Nadal, per ser diumenge, no van fer cap sessió plenaria. L'1 de gener de 1939 van designar com a recaptador del repartiment general d'utilitats al primer tinent d'alcalde Higinio Martí; el qual havia de percibir per eixe càrrec l'1 % de la cobrança de dit impost. També es va manar separar del cementeri la part catòlica de la part civil, afegint uns cartells per a la seua separació; a més decidiren fer les festes de Sant Anoni que havien estat suspeses durant la Guerra: como es de costumbre la tradicional fiesta de San Antonio suspendida dos años por el dominio rojo.

- S'encarreguen als fusters de la localitat, Álvaro Monferrer i Miguel Mallol, la realització de les portes de les escoles, les finestres, els cristals, passadors, oli per al rellotge, adecuació de les vivendes dels mestres, etc. A més va arribar una carta del mestre nacional D. Vicente Puig Segarra en què afirmava que la casa designada per a d'ell no garantitzava la seua estabilitat; on aquest assumpte estava pendent des de l'any 1936 per causa de la guerra, i com ja s'havia tornat a la normalidad reclama les millores en la casa, asignant-li com a gratitud pels serveis prestats al poble 200 pts. També es va informar de l'ingrés per part de l'ajuntament al Banc d'Espanya de 5.000 pts., ja que en el consistori no hi havia cap caixa de caudals.

- Degut als excelents serveis prestats pel capellà de la parròquia, mossén Cristóbal Bertrán, el consistori municipal per eixa tasca dels 6 mesos últims li donaren com a gratificació 600 pts.

20 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

També va haver una sol.licitud d'augment de sou del practicant titular, ja que al.legava que durant la Guerra, per coaccions polítiques, li van rebaixar el seu sou; el consistori va decidir augmentar-li'l a unes 1.050 pts. anuals. A més es van aprovar les despesses presentades per Amparo Pardo per diferents subministraments a l'exèrcit en valor de 61 pts.; a Vicente Forés i Vicente Martínez 52 pts. i 120 pts. per diferents jornals al cementeri i a la casa del mestre en les escoles de les Crevades; i al servei municipal de sereno li van apujar el sou fins a les 600 pts. anuals.

- El metge del poble D. Enrique Roca va sol.licitar la seua jubilació después de más de 54 años de servicio al municipio sin ningún tipo de queja; el dia 28 de febrer de 1939 va accedir al càrrec de metge interí del partit de Les Useres D. Rafael Monfort Adán (que després passaria a ocupar el càrrec de cap local de la Falange). També es van anomenar els vocals de la Junta Escolar municipal: vocals mestres - D. Giordano Blasco López (el mestre més vell de la localitat) i Dª María Concepción Adell Royo; vocals pares de família - Joaquín Barberán Royo (el practicant) i Tomasa Martí Gil (germana d'un dels regidors); inspector de sanitat municipal - D. Rafael Monfort Adán.

- El 6 de març de 1939 va ocupar el càrrec de menescal amb caràcter eventual de Les Useres D. José Vicente Tena Segarra; el qual va cesar del seu càrrec als dos mesos perquè s'havia reintegrat a la seua plaça de Xàbia (Alacant). Així el consistori va anomenar un nou menescal per no deixar el poble sense eixe servei, el candidat fou el veterinari de l'Alcora D. Francisco Ripollés Ejarque, efectuant dos visites a la setmana. A més es va notificar que havien rebut de la comissió d'abastos de la provincia uns 1.300 kg. d'arrós, on decidiren repartir-los entre les tendes del poble i del terme a raó de 500 grams per cap de família. També es va notificar la mort de la mestra Dª María Gracia Rochera Cantavella, en què la seua germana (Carmen) reclamava 166 pts. del lloguer de la seua vivenda, satisfent el consistori amb eixa quantitat a la germana de la mestra.

- Es va enviar un telegrama urgent dirigit al president de la Diputació en què es notificava l'absència de l'alcalde D. Argelio Beltrán Negre per no poder acudir a l'homenatge que tindria lloc a Peníscola a la persona del general militar D. Antonio Aranda. També es va aprovar el subministrament de la llet que necessitava la filla de Elisa Beltrán Capdevila per estar malalta i haver-ho manat el metge. A més es va procedir a reparar un tabic o prim que estava en mal estat en l'escola de xiquets de la Plaça de Sant Antoni; ja que en la Guerra havia caigut una bomba a la plaça i estava a punt de caure; dit edifici era propietat de Dª Matilde Pardo Valls (de família terratinent userana), la qual cobrava pel lloguer de l'edifici Escola nº 2 la quantitat de 220 pts. anuals a càrrec de l'ajuntament.

- Llista del soldats que no acudiren a files:

Fallo a los expedientes instruidos por falta de la mayoría de los mozos al acto de clasificación y declaración de soldados, los quales son:

21 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

1º - Baldomero Bachero Miñana, hijo de Jaime y de Elisa 2º - Arturo Blasco Sierra, hijo de Giordano y de Maria 3º - Vicente Brancahdell Pallarés, hijo de Vicente y de Rosa 4º - Matías Beltrán Gil, hijo de Eugenio y de Carmen 5º - Francisco Centelles Centelles, hijo de Francisco y de Teresa 6º - Salvador Escrig Mateu, hijo de Salvador y de Leandra 7º - Francisco Gil Bernat, hijo de Manuel y de Vicenta 8º - Vicente Folch Monferrer, hijo de Félix y de Vicenta 9º - Francsico Gil Gil, hijo de Antonio y de Astolde 10º - Manuel Gual Escrig, hijo de Manuel y de Magdalena 11º - José M. Gual Tomás, hijo de Miguel y de Rosa 12º - José J. Herrero Gual, hijo de Manuel y de Teresa 13º - Joaquín Herrero Rubio, hijo de Joaquín y de Leonor 14º - Angelino Mas Martí, hijo de Tomás y de Teresa 15º - Laurentino Martí Royo, hijo de Laurentino y de Magdalena 16º - Rafael Miguel Dealbert, hijo de Jaime y de Salvadora 17º - Vicente Portolés Royo, hijo de Vicente y de María 18º - José Vte. Royo Miralles, hijo de José y de Teresa 19º - Manuel Ribés Juan, hijo de Vicente y de Juana 20º - Benito Salvador Moliner, hijo de Benito y de Providencia 21º - Manuel Tomás Aparisi, hijo de Tomás y de Josefa 22º - José Vte. Tomás Barrera, hijo de Francisco y de Vicenta 23º - Francisco Tomás García, hijo de Francisco y de Dolores 24º - Vicente Albella Solsona, hijo de Vicente y de Adela 25º - Antonio Branchadell Tomás, hijo de Antonio y de Teresa 26º - Francisco Dalmau Capdevila, hijo de Elias y de Carmen 27º - José Vte. Escrig Escrig, hijo de José y de Leduvina 28º - José Vte. Fabra Torà, hijo de José y de Vicenta 29º - José Vte. Font Royo, hijo de Vicente y de Rosa 30º - Lorenzo Gozalbo Comes, hijo de Sebastián y de Natalia 31º - Juan Miralles Beltrán, hijo de José y de Mº Amada 32º - Vicente Monfort Solsona, hijo de Vicente y de Elisa 33º - Domingo Orenga Brancahdell, hijo de Francisco y de Teresa 34º - Enrique Orenga Dealbert, hijo de Vicente y de Rosa 35º - José J. Pallarés Andrés, hijo de José y de Teresa 36º - Vicente Portolés Tomás, hijo de Manuel y de Damiana 37º - Francisco Ribés Gil, hijo de Isidro y de Bárbara 38º - Salvador Rubio Borrás, hijo de Salvador y de Francsica 39º - Tomás Ribés Rubio, hijo de Tomás y de Rosa

(...) y visto lo expuesto por los comparecientes familiares y el dictamen del regidor síndico, el Ayuntamiento acuerda que debe declarar y declara a los expresados mozos prófugos.

22 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- La llum de l'enllumenat públic del poble del mes de desembre va costar 190 pts. i el transport de 35 reclutes a la capital realitzat per Vicente Martí va costar 105 pts. També van demanar que s'agilitzara la construcció del darrer tram de la carretera a la Barona (ja que existien 5 km fets i en faltaven només 3 km per acabar la carretera i empalmar-la a la que va de Castelló a la Iglesuela del Cid.

Els vocals de la parte real de la contribució del repartiment de l'any 1939 eren: Vicente Tomás Forés (de la família dels Macos, terratinent i d'Acció Catòlica) major contribuient per rústica resident al poble; D. Matías Martínez Escrig (dels Pelejaneros, terratinents i familia de l'alcalde pel Mas de Basset) major contribuient de rústica no resident al poble; D. Enrique Roca Martí, major contribuient d'urbana i Vicente Garcia Maimó, major contribuient d'industrial.

Els vocals de la parte personal de la contribució del repartiment de l'any 1939 eren: D. Cristóbal Beltrán Badenes, capellà de la parróquia userana, major contribuient de rústica resident al poble; Vicente Ribés Lliberós, major contribuient de rústica no resident al poble; Jaime Miguel Tomás (de malnom Joume del carnissé, era besavi meu, va ser el cap del partit Radical a Les Useres, també anomenat partit Nou, durant la II República, terratinent i regidor durant la Restauració) major contribuient d'urbana i Joaquín Royo Andrés (d'ofici tender), major contribuient d'industrial.

- Les sessions de la Comissió Gestora municipal es van traslladar a un altre edifici, en aquest cas era la casa que encara conserva la capelleta de Sant Roc; en eixa època la propietària era Dª Patrocinio Negre Valls (casada amb l'ex-alcalde D. Eugenio Centelles Royo) i família de l'actual alcalde franquista (concretament aquest era nebot de la propietària de l'edifici) al carrer Dolores de Gimeno (avui carrer Major), amb el següent lloguer: con abono de 200 ptas. pagadoras por trimestres vencidos a partir del 1 de julio de 1939. Per part de l'ajuntament de Villahermosa del Río, reclamaven 21'50 pts. mensuals per l'orfandad de D. Enrique Morte Farrago, secretari de l'ajuntament de Les Useres abans de la Guerra Civil, en què es sol.licita la viudedad de diversos anys atrassats.

- L'1 de juliol de 1939 va cessar del càrrec de secretari accidental Juan Bta. Doménech, passant a ocupar el lloc d'oficial de secretari interí i amb un sou anual de 1.000 pts,; i van anomenar a un nou secretari municipal amb caràcter d'interí, el qual posseïa el títol de Batxiller, era D. Adolfo Segarra Sanz. A partir d'aleshores, en la nova casa que fará les funcions d'ajuntament, les sessions plenàries ordinàries es realitzaven els segons i quarts dissabtes de més a les 8 de la vesprada. Però promte van sorgir discrepàncies per la part de l'alcalde i regidors massovers; els quals, van demanar autorització al Governador civil perquè continuaren celebrant-se les sessions plenàries els diumenges; ja que molts regidors hvaien de vindre dels massos que estaven molt lluny del poble i havien de deixar molt prompte la faena del camp. A la fi governació va recolzar aquesta demanda i autoritzà el celebrar les sessions de l'Ajuntament tots els segons i quarts diumenges de mes a les 11 del matí. També acordaren fer més solemnes les festes majors d'agost, sobre todo en la parte que concierne a las funciones religiosas, contractant a una banda de música i fer vaquetes si el pressupost ho permetera, pagant totes les despesses l'ajuntament.

23 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Com resultava que degut a la Guerra civil en el terme hi havien molt poques escopetes, l'ajuntament va sol.licitar una autorització especial perquè els caçadors de Les Useres pogueren caçar al tord sense l'ús de les escopetes; on l'alcalde juntament amb els altres dels pobles de la contornada van pressionar perquè arribara eixa autorització per part del governador. A més a més, degut a la gran mancança de productes bàsics com era el cas del pa, l'alcalde va haver de baixar a la capital per a trobar farina, i en el mateix viatge es va reunir amb altres alcaldes de la zona per tractar de retornar els animals robats en el periòde bèl.lic.

- En la sessió del 29 d'octubre de 1939 el secretari anomena al 1º tinent d'alcalde amb les funcions d'alcalde, segurament es tractaria d'assumptes puntuals degut que l'alcalde D. Argelio Beltrán, com tenia la seua adreça al Mas de Basset (a més de tres hores de camí), no podria signar alguns assumptes que serien de més urgència; així al full 40r del llibre d'actes apareix d'aquesta forma: bajo la presidencia del Sr. Alcalde accidental don Higinio Martí Queral. També presenta la dimissió el sereno Vicente Martínez Olaria per motius de malaltia, el qual va ser substituït per Juan Cantó, amb un sou anual de 600 pts. A més es va aprovar un donatiu de 100 pts. per a la secció juvenil de la Falange de la localitat, i es va encarregar al mestre D. Giordano Blaco la confecció de l'impost anual del repartiment general d'utilitats.

- Es va acordar la construcció de cinc seccions per a les escoles municipals: dos per a xiquets, dos per a xiquetes i una per a pàrvuls, el lloc per a eixes edificacions havia de ser extramuros en la zona llamada de la Zanja, amb un solar de 320 m2. També s'aprova el donatiu de 50 pts. per a les monges oblates de Benicàssim; i per als soldats que ingressen a files com ajuda de socorro 7 pts. i 50 cèntims. A més es va abonar a Amparo Pardo Martí 26 pts. per la manutenció de diversos soldats de recuperació.

- L'ajuntament tenia un deute de 2.349 pts. amb la mancomunitat sanitària de Castelló, a més s'informa d'un incendi que es va produïr en les dependències de la casa quartel de la localitat, quedando la mayor parte de las instalaciones inservibles. A més el comandant del Puesto de la guàrdia civil de Les Useres, Salvador Romero Magín, va sol.licitar que l'ajuntament construïra dos pabellons més dels cinc que ja hi havia; degut que la plantilla de la benemèrita havia augmentat a 7 persones. També hi ha una reclamació per part de l'anterioragutzil en què sol.licitava el sou durant els anys que va estar destituït per la rebelión marxista. A més es va traslladar la festa antiga de la Puríssima que es venia cel.lebrant al nostre poble ensendemà de Sant Antoni (18 de gener) en el dia 8 de desembre (avui en dia ja no acudeix la corporació municipal); així apareix a l'acta: la Alcaldía manifiesta que estando muy próxima la celebración de la fiesta de la Inmaculada Concepción, acordando actuar el Ayuntamiento en la misma, sufragando los gastos que se ocasionen en la parte religiosa.

- Els pressupostos de l'any 1939 tenien un total d'ingressos i de despesses de 55.086 pts. Es va acordar demanar una ampliació del crèdit per a la reconstrucció de la Sala (que va ser bombardejat per aviació el 8 de juny de 1938) amb un import de 1.286 pts.

24 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

També es va confeccionar una llista de famílies pobres de la localitat perquè pogueren obtindrel'assitència gratuïta durant l'any 1940 de medicina, cirurgia i farmàcia. El 31 de desembre es va fer la subhasta dels pesos i mesures per a l'any 1940, en què participaren 16 veïns del poble, on el remat de la subhasta va ser atorgat a Alfredo Rubio Bernat (de malnom el Merequildo, propietari d'un dels bars de la plaça), per un import de 3.301 pts. La subhasta de l'escorxador degüello de reses, va ser adjudicada a Vicente Garcia Maimó (casat amb Mercedes Miguel Tomás, d'ofici carnissera), però no ens posa a l'acta l'import de la mateixa.

- Per últim, en aquesta acta s'ens informa de la gratificació als camioners Vicente Martí Gil i Félix Folch Gassulla pel servei prestat a la població de Les Useres: dando las gracias la Corporación a estos dos hombres porque sin ese servicio no se hubiera desenvuelto la vida en la población con la normalidad de ahora. La marca del camió era FORD 6.5.2339, i el servei era de passatgers entre el poble i Castelló per la carretera de la Foia.

25 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

Del 10 d'Octubre de l'any 1942 al 23 de Desembre de 1944

- En el primer foli ja apareix la signatura d'un nou alcalde, era D. Manuel Andrés Gual, la resta dels regidors eren els mateixos que els designats pel general militar Garcia Valiño al mes de juny de 1938. En aquesta sessió extraordinària del 10 d'octubre de 1942 es van dessignar els membres de la comissió de l'impost del repartiment: - Parte Real del Repartimiento: José Bagán Gimeno (que havia estat 2º tinent d'alcalde en la II República i que després, en els anys 50, serà regidor de la corporació municipal franquista) major contribuient de rústica del poble; D. Matías Martínez Escrig, major contribuient de rústica de fora del terme; Juan Gual Barrera (rebesavi meu, de malnom de Mariano Porró, d'ofici moliner, cunyat de l'ex-alcalde D. Argelio Beltrán) major contribuient d'urbana; i Valentín Rubio Sabater, major contribuient d'indústria.

- Parte Personal del Repartimiento: D. Cristóbal Bertrán Badenes (el capellà de la parròquia, natural d'Atzeneta) major contribuient de rústica del poble; Jacinto Beltrán Solsona, major contribuient de rústica de fora del terme; Jaime Miguel Tomás, major contribuient d'urbana; i Guillermo Solsona Miralles, major contribuient d'indústria.

- Van anomenar com a oficial de 2º de secretari a Salvador Gil Garcia, amb aquestes paraules de reconeixement: a pesar de su corta edad ha demostrado inteligencia y un amor al trabajo a todas luces digno de encomio. També van anomenar a un nou secretari de l'ajuntament, aquest ja amb la plaça tiular definitiva, era D. Isidoro Espada Adell, que havia estat secretari de l'ajuntament de la Pobla de Benifassà. A més es va aprovar el donatiu de 100 pts. por contribuir en el arguinaldo de la Gloriosa División Azul, que está combatiendo con esmero al marxismo en las frías estepas rusas.

- El pressupost per a l'any 1943 de la corporació municipal era d'un total d'ingressos i de despesses de 87.601 pts. En una llibreta que em va lliurar Vicente Flors (on cal cagraïr la seua col.laboració), apareixen detallades totes les despesses i entrades de l'any 1942; es tracta d'una Memória publicada el 6 de febrer de 1943 impresa en Armengot, amb la signatura de l'alcalde, D. Manuel Andrés i del secretari, D. Isidoro Espada (aquest va accedir al càrrec en propietat el 12 de desembre de 1942).

En dit document es despren que durant l'any 1942 la corporació municipal va celebrar 17 sessions ordinàries i 9 sessions extraordinàries; en una d'aquestes darreres es va renovar parcialment la Comissió Gestora de l'Ajuntament, en què l'alcalde D. Argelio Beltrán va deixar el seu càrrec a favor de D. Manuel Andrés Gual; també va deixar el càrrec de regidor Vicente Martí Gil (on ara l'ocuparà l'anterior alcalde). També es despren de dita memòria que els anys 1939 - 1940 i 1941 estaven sense liquidar a nivell dels comptes municipals.

26 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Els ingressos de l'Ajuntament venien de les següents retribucions: reintegraments de subministraments a l'exèrcit; ingressos no previstos; productes de les garroferes i oliveres de les finques propietat del municipi; productes de les aigües sobrants dels llavadors públics; arrendament dels pesos i les mesures; el degüello dels animals a l'escorxador; drets d'enterrament i concessió dels nitxos al Cementeri; instal.lacions elèctriques; participacions en les cèdul.les personals; recàrrec del 15 % de la contribució industrial, participacions del 20 % de les cuotes del tresor d'industrial i d'urbana; 16 centéssimes de territorial cobertes les atencions de 1º ensenyança; arbitris sobre les begudes, les carns i els inquilinats; repartiment general de les utilitats, que constitueixen la major part dels ingressos; i finalment la imposició de les multes municipals.

En totes aquestes partides d'ingressos la corporació municipal userana feia front a totes les següents partides de despesses en l'any 1942: les pensions dels funcionaris jubiltats; crèdits reconeguts; aportacions obligatòries a nivell provincial; institut provincial d'higiène; atencions a les pressons del partit judicial de Llucena; pagament a l'estat de la contribució de rústica; impost de les persones jurídiques; pagament de l'1'20 % de pagos i el 20 % de propis; subscripcions als botlletins de l'estat i de la província; reintegraments de documents; el lloguer de la casa per albergar l'Ajuntament; subministraments a l'exèrcit; l'aforament als instruments de pesos i mesures; el sosteniment de l'oficina del Registre Civil; despesses de representació de l'Ajuntament; el haber d'un vigilant nocturn; el socorro a pobres transeuntes; enllumenat públic; conservació del rellotge públic del campanar; despesses de recaptació, els habers del secretari, dos oficials de secretaria, un agutzil, el depositari i apoderat de l'Ajuntament en la capital i d'un advocat assesor; el material per a les oficines; les quotes per al sosteniment del col.legi oficial de secretaris de la província; les despesses ocasionades per la neteja de les fonts, dels llavadors i de les vies públiques; el blanquejar de calç els edificis municipals i el cementeri; l'adquisició de vacunes i desinfectants; titulars de Medicina, Farmàcia, practicant, comadrona i d'inspecció de sanitat pecuària; la quota al patronat provincial antituberculós; subsidi de la vellesa; el lloguer de les cases - habitacions de les escoles de les Mesquites i dels Hostals i dels locals escoles del poble; despesses de la Fiesta del Árbol; la quota per al sosteniment de de l'escola de formació professional de la província; despesses de la celebració de la Fiesta del Libro; la subvenció al Frente de Juventudes; les despesses de les festes cívico-religiosas que paga l'Ajuntament (les quals en eixa època eren: la Festa de Sant Antoni al gener; els sermons de Quaresma; la processó del Diumenge de Rams, la cera del Monument del Dijous Sant i la processó del Divendres Sant i del Diumenge de Pasqua; l'ajuda econòmica a la Pelegrinació a Sant Joan de Penyagolosa i a la processó de dia de la Creu de maig al Piló; la Festa al patró del poble Sant Felip Neri; a la processó general del Corpus Christi; als sermons i processons en les Festes majors d'agost; a la solemne festivitat i posterior processó general de Cristo Rey del Universo que es feia el darrer diumenge d'octubre; a la festivitat de Tots Sants; a la festivitat de la Puríssima en desembre i a la festa del dia de Nadal); l'aportació econòmica per a la reconstrucció d'un altar i per últim les despesses no previstes.

També apareix en dita memòria que les millores que havia d'afrontar d'inmediat la nova corporació municipal eren: la reconstrucció de l'edici destrossat per les bombes de l'antic ajuntament, la Sala capitular; la construcció de noves escoles al poble i al terme (les que en un futur seràn les escoles de les Munyies i del Pou d'en Calvo) a més de cases per a poder viure els mestres.

27 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Per a poder realitzar aquestes obres de gran importància el nou secretari, Isidoro Espada, va proposar el següent: existen en este término municipal propiedad del Ayuntamiento varias fincas rústicas, algunas de considerable extensión y todas ellas de leñas bajas que no producen más que pastos que en la actualidad no dan al Municipio rendimiento alguno; pero que si se explotaran los aprovechamientos forestales, aumentaría la fuente de ingresos del Municipio (...) També van sol.licitar ajuda a l'estat per a construïr les noves escoles i les cases per als mestres (acogiéndose a los beneficios concedidos por Decreto del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes de fecha 5 de enero de 1933). Per a refer la Sala van sol.lictar préstecs al Ministeri de la Governació, d'acord amb l'anomenat Instituto de Crédito para la reconstrucción Nacional; i també per part de la Falange, mitjançant la Delegació Nacional de Sindicats, a l'anomenada Obra Sindical del Hogar.

- La subhasta de pesos i mesures la va adquirir José Mª Pruñonosa Royo i la del degüello de reses el carnisser Vicente García Maimó (sense especificar la quantitat de l'import de dites subhastes). Les despesses de les festes de Sant Antoni de 1943 van pujar a 1.115 pts., més 129 pts. per la neteja dels carrers per a dites celebracions. La recaptació de l'estació de telefònica de l'any 1942 va supossar uns ingressos de 309 pts. També es va aprovar l'abonament per a la reparació de l'esglèsia parroquial per les destrosses ocasionades en la Guerra civil per un import de 3.000 pts.

- En la sessió extraordinària del 27 de febrer de 1943 apareix una renovació parcial de la Comissió Gestora del municipi; així per ordre del Governador Civil es va cessar del seu càrrec al 1º tinent d'alcalde Higinio Martí, fent menció dels nous regidors i de l'entrega de les corresponents insignies. Així l'ajuntament quedava cosntituït d'aquesta forma: Alcalde - D. Manuel Andrés Gual; 1º Tinent d'alcalde D. Juan Martínez Chiva; 1º Gestor - Francisco Tomás Royo; 2º Gestor - José Vte. Andrés Ribés; 3º Gestor - Salvador Gil Domingo; 4º Gestor - Argelio Beltrán Negre i 5º Gestor - D. Vicente Beltrán Pruñonosa. També es va sol.licitar a la direcció catastral de la província les còpies del catastre de rústica del terme per haver-se cremat el que hi havia a la Sala en la passada Guerra civil; en què totes les còpies de les diferents parcel.les seràn pagades per tots els propietaris d'acord amb la seua riquessa.

- En el judici de l'expedient de conducta polític - social del secretari de l'ajuntament en temps de la II República, D. José Montoliu, van anomenar com a instructor al 1º tinent d'alcalde. En aquest informe, l'anterior secretari al.legava que el van tirar fora del seu càrrec perquè era de dretes, però l'instructor de l'informe i tota la corporació municipal actual declararen que havia abandonat el seu càrrec voluntàriament per anar a ingressar a les files del Ejército Rojo; a més a més, afirmaven que una vegada acabada la Guerra civil no es va reintegrar al seu càrrec ni es va personar en aquest ajuntament, sentenciant definitivament la prohibició de l'ex-secretari de tornar a demanar el càrrec en aquesta corporació, acabant l'informe amb aquestes paraules: queda aprobado plenamente la ideología izquierdista del secretario José Montoliu Villanova, el cuál se incorporó en el ejército republicano voluntariamente el 18 de julio de 1936.

28 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

A més es va aprovar l'abonament de 20 pts. a Juan Martí Queral per tallar a los mozos. També s'informa que el recaptador de la contribució de l'estat per aquesta contornada era D. Juan Luís Badía, el qual s'emportava el 3% de les quantitats ingressades.

- Es va abonar a la companyia d'autobussos Hispano de Fuente Ensegures la quantitat de 85'88 pts. per l'import de 17 bitllets de viatgers per als soldats reclutes de l'any 1943. També es van aprovar el pagament de les diverses despesses: al fuster Miguel Mallol per arreglar 2 taules de tipus escritori - 72 pts.; a Benjamin Saborit Escrig per construïr 2 nitxos - 120 pts.; a Vicente Martí Queral per blanquejar el quartel de la Guàrdia Civil - 585 pts.; a Vicente Bernat per arreglar la calefacció de l'Ajuntament - 100 pts.; donatiu al Hogar Infantil de l'auxili local - 200 pts.; a Vicente Martí Gil per uns segells de correus i uns reintegraments - 270'56 pts.; per la reparació de la Font de Més Amunt - 276'25 pts.; al mestre D. Vicente Puig Segarra per la compra de llibres per a l'escola - 300 pts.; per una bandera nacional per al balcó del consistori feta en casa de Joaquín Lehastre de València - 175 pts., a Rosario Martí Solsona per blanquejar les escoles - 210 pts.; a Teresa Branchadell per la neteja de l'ajuntament i dels llavadors públics - 100 pts.; a Juan Martí Queral per blanquejar els edificis de l'ajuntament - 181 pts.; a Vicente Garcia Maimó per portar 100 kg. de carbó per a la calefacció del consistori 60 pts.; a Cristóbal Marco pel lloguer de la casa de la mestra - 120 pts. i a María Roures pel lloguer de la casa de la mestra de les Crevades - 120 pts.

- El 25 de setembre de 1943 es va informar del projecte de pressupost per a la reconstrucció de la Sala en què es demanava un prèstec al Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional per un import que arribava a les 70.000 pts.; les despesses de l'obra eren aquestes: cost de l'obra - 66.366'22 pts., obligacions generals de gestió 2.633'38 pts., i despesses imprevistes - 1.000 pts., total = 70.000 pts. L'arquitecte encarregat per fer els plànols, memòries i demés papers era D. José Gimeno Amela.

- Però en la sessió del 7 de novembre de 1943 va haver una protesta sobre eixe pressupost per part de l'anterior alcalde i aleshores regidor, Argelio Beltrán Negre; el qual afirmava que no era partidari de demanar un préstec de tanta importància per a refer l'antic ajuntament perquè això supossaria l'increment de la contribució dels veïns; adduïnt que amb les partides destinades a les festes i a les millores de carrers durant diversos anys, amb eixos diners es podria reconstruïr la Sala. A aquesta proposta es van sumar els regidors José Vte. Andrés i Vicente Beltrán; açó va ser contestat per l'alcalde D. Manuel Andrés Gual en què afirmava que era necessari el demanar el préstec per a refer l'ajuntament; alhora de la votació per aprovar eixe pressupost només van votar en contra els regidors Argelio Beltrán i José Vte. Andrés.

- Es van aprovar les despesses de les festes majors d'agost de l'any 1943, les quals van arribar a un import de 3.603'50 pts.; a més s'informa que es va ingressar per la subhasta de les aigües dels llavadors i de la bassà la quantitat de 6.875'50 pts. També aprovaren que per a la festa de la Puríssima l'ajuntament contractara a un orador sagrado, en què les despesses de dita festivitat van importar 232 pts.

També apareix una partida per a pagar a Emilio Tomás Martí (de malnom Milio de la Rulla, 1º tinent d'alcalde en la II República i propietari del café - teatre situat al Camí Ral, el qual servia com a seu

29 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 del partit Nou per a fer reunions, on avui está l'actual estanc) pel lloguer del seu edifici com a casa de l'ajuntament, amb un preu de 720 pts. anuals. Les despesses del telèfon de l'any 1943 ascendien a 228'34 pts. A més es va aprovar un altre abonament al capellà de la parròquia de 5.000 pts. per a la reconstrucció de l'esglèsia i ermites.

- L'oficial de 1º de l'ajuntament, Cristóbal Bellés Garcia, va sol.licitar la creació d'una plaça en dit consistori perquè fora anomenat secretari de 3º categoria, al.legant que des de l'any 1928 que exercia eixe càrrec en la secretaria municipal. El 26 de febrer de 1944 tota la corporació municipal, a instància del senyor alcalde, aprovaren per unanimitat (full 35r del llibre de les Actes municipals) una partida de 750 pts. per adquirir una imatge del Patró del poble Sant Felip Neri (és l'actual imatge que hi ha en l'altar de l'església parroquial, ja que l'anteior imatge va ser cremada en la Guerra Civil, i que per desgràcia fa més de 50 anys que no es trau en processó, no hi ha cap poble de la contornada que no traga en processó la imatge del seu patró o patrona, el cas de Les Useres és únic e inexplicable).

- Van anomenar com a nou menescal al mateix que també s'ocupava del poble d'Atzeneta, era D. Félix Escudero. També apareixen detallades les següents despesses: al ferrer Adrián Pons per uns postes per a indicar les entrades al poble - 40 pts.; al fuster Álvaro Monferrer per les fustes per a subjectar els mateixos indicadors - 35 pts.; a la mestra Maria del Pilar García per la compra de 4 quadres del Sagrat Cor de Jesús per a les 4 escoles - 80 pts.; a Manuel Gasch per encordar 4 cadires de les dependències municipals - 25 pts.; a la mestra de les Crevades Dª Vicenta Escrig per blanquejar l'escola i la casa de la mestra - 100 pts.; per un mapa municipal d'Espanya - 25 pts.; per arreglar el carrer de la Font - 5.034'55 pts.; a Vicente Garcia Maimó per una sària de carbó vegetal - 51 pts.; a Emilio Tomás Martí pel lloguer del café - teatro per a casa de l'ajuntament 720 pts. anuals; al llumener Tomás Martí Nácher per material eléctric - 35 pts.; a l'oficial de secretari Salvador Gil Garcia pel treball d'hores extres en la confecció dels padrons de les contribucions - 360 pts.; i al carter Hipólito Aicart per anar a replegar la correspondència durant els mesos que el cotxe de correus va deixar de circular - 500 pts.

Les darreres informacions que ens detalla dita acta van ser que les despesses de les festes majors d'agost van importar 5.034'55 pts., tots van votar a favor menys el regidor José Vte. Andrés Ribés, el qual va renunciar al càrrec de depositari municipal. També apareix la informació per part de l'apotecari José Manuel Tomás Escrig per sol.licitar la construcció d'un mausoleo o panteó familiar (família dels Macos) en el cementeri municipal de més de 8 m2.

30 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

RESULTATS ELECTORALS - ANY 1931

Segons el periódic Heraldo de Castellón el dia 13 d'abril de 1931 apareixen els següents resultats:

Useras - 9 demócratas y 1 conservador (Art. 29)

Segons el diari la Província Nueva el dia 1 de juny de l'any 1931 apareix el següent resultat electoral: Useras - 11 Republicanos y 3 indefinidos

Segons el peròdic el Heraldo de Castellón, el dia 29 de juny de 1931 apareixen publicats els següents resultats electorals: USERAS

- Conjunción Republicano - Socilalista: D. Fernando Gasset Lacasaña - 348 (vots), en el total de la província de Castelló va obtindre 43.474 vots. D. Vicente Sales Musoles - 172 , en tota la província va obtindre 40.223 D. Juan Sapiña Camaró - 171 , en tota la província va obtindre 37.547 D. Alvaro Pasqual Leone - 172 , en tota la provincia va obtindre 36.732 D. José Royo Gómez - 173 , en tota la provinica va obtindre 35. 341

- Candidatura Republicana - Independiente: D. Vicente Cantos Figuerola - 349 , en tota la província va obtindre 15.637

Aquesta era la candidatura del partit majoritari en la població de Les Useres, V. Cantos era de Burriana i va arribar a ministre en el govern del partit Radical d'Alejandro Lerroux durant l'anomenat Bienni Negre o Conservador. Aquest partit era conegut a nivell local com a Partit Nou, amb més de 700 afiliats, la seu del partit estava al Café - Teatre del Camí Ral propietat del 1º tinent d'alcalde Emilio Tomás Martí, on feien els seus actes de propaganda electoral.

Altre lloc en què es reunien només els principals mandataris del Partit Nou userà era en la casa - hostal del Camí Ral propietat de Jaime Miguel Tomás, líder local del partit, en què diversos testimonis de persones majors afirmaven que en les eleccions es posaven a la portalada de dita casa dos llibrells plens de bunyols i de figues albardaes per a "conquistar" als possibles votants; també altra manera d'atraure als votants (segons els mateixos testimonis) era que alguns militants més acèrrims anaven pels masos del terme amb una navaja o ganivet per "assegurar" millor el vot a dit partit.

31 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Concentración de Izquierdas: D. Miguel Peña Masip - 0 , en tota la província 11.261 D. Tomás Benet Benet - 226 , en tota la província 6.328 D. Artur Perucho Badia - 218 , en tota la província 6.093 D. José Castelló Soler - 223 , en tota la província 10.630

- Concentración de Derechas: D. Jaime Chicharro - 39 , en tota la província 10.538 D. Bautista Planelles - 37 , en toa la província 7.631

RESULTATS ELECTORALS - ANY 1933

Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 20 de novembre de l'any 1933 va publicar els següents resultats electorals: Useras - censo de 1.638 votantes

Candidatura Republicana Radical: Cantos - 538 , en tota la província 51.326 Morelló - 565 , en tota la província 47.036 Leone - 542 , en tota la província 46.541 Calot - 540 , en tota la provincia 43.518

Candidatura de Derechas: Chicharro - 88 , en tota la província 49.479 Villalonga - 88 , en tota la província 52.212 Granell - 87 , en tota la província 48.126 Martí - 87 , en tota la provincia 49.706

Candidatura de Izquierdas: Sapiña - 3 , en tota la provincia 33.614 Casas Sala - 1 , en tota la província 30.771 Royo - 3 , en tota la provincia 30.979 Dóriga - 2 , en tota la provincia 32.978

Candidato Conservador: Breva - 34 , en tota la provincia 16.043

Candidato Radical - Socialista: Castelló - 6 , en tota la provincia 5.980

32 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 4 de desembre de l'any 1933 va publicar els següents resultats electorals en la 2º convocatoria:

Useras - censo de 1.638 votantes

Candidatura Republicana Radical: Cantos - 775 , en tota la província 55.230 Morelló - 762 , en tota la província 52.396 Leone - 764 , en tota la província 52.229 Calot - 759 , en tota la provincia 50.520

Candidatura de Derechas: Chicharro - 253 , en tota la província 52.597 Villalonga - 261 , en tota la província 56.309 Granell - 252 , en tota la província 53.223 Martí - 255 , en tota la provincia 53.415

Candidatura de Izquierdas: Sapiña - 2 , en tota la provincia 26.753 Casas Sala - 0 , en tota la província 26.714 Royo - 2 , en tota la provincia 25.482 Dóriga - 1 , en tota la provincia 25.265

RESULTATS ELECTORALS - ANY 1936

Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 17 de febrer de 1936 va publicar els següents resultats electorals municipals, no apareixen el total de vots en la província:

Useras - 1.666 de censo electoral

Candidatura Republicana Radical: Lerroux - 1.178 Vicente Cantos - 1.178 Morelló - 0 Cantos (R.) - 1.178

33 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Candidatura de Derechas: Fabra - 350 Villalonga - 350 Martí - 350 Sanz - 350

Tradicionalistas: Bau - 350 Soler - 350

Candidatura de Izquierdas: Casas Sala - 100 Fé Castell - 100 Sapiña - 100 Hidalgo - 100

34 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

"PARTE" DE L'ACCIÓ BÈL.LICA AL FRONT

(...) Después de que Camilo Alonso Vega hiciera el signo de la Cruz con su sable en aguas del Mediterraneo y de que los italianos entraran en Tortosa; el alto mando franquista proyecta una ambiciosa ofensiva sobre Castellón, Sagunto y Valencia. La Agrupación de Divisiones Garcia Valiño, encuadrada en el Cuerpo del Ejército del Maestrazgo, se une a los Cuerpos del Ejército de Galicia y Castilla, formando un inmenso frente en forma de arco des de los Montes Universales hasta el Mediterraneo.

A principios de mayo del 38 Garcia Valiño asalta las posiciones de Cantavieja e Iglesuela del Cid defendida por el cuerpo 21º ; al mando de ella Cristóbal Errandonea. Ayudado por Aranda y las Flechas Negras italianas, toma Iglesuela y ocupa la línea Valdelinares - Mosqueruela el 20 de mayo. A principios de Junio, Valiño, al mando de 6 divisiones y con apoyo aéreo, perfora las líneas del 22º Cuerpo republicano, ocupa el nodo de comunicaciones de Adzaneta y avanza hacia Lucena del Cid. Las fuerzas republicanas retroceden hasta Oropesa para defender Castellón (...)

Diari ABC - Sevilla 10 de Juny de 1938 - Parte Oficial de Guerra

CUARTEL GENERAL DEL GENERALÍSIMO - Además de las posiciones que ayer se hicieron constar en el Parte, fueron ocupadas las de Maluendas, Cabrera y alturas al sur de Sierra Villar en el sector de Puertomingalvo.

Hoy, en el frente de Teruel, no obstante la resistencia del enemigo y la fuerte tormenta que ha dificultado nuestro avance, se han alcanzado, en el sector occidental, las importantes alturas de cotas 1.752, 1.705 y 1.714, el macizo del Pelamozo, el Prado, Cerro Montero y en el sector oriental se ha rectificado nuestra línea a vanguardia. Se han cogido ciento veintinueve cadáveres del enemigo, cerca de dos centenares de fusiles y diverso armamento y material.

En el frente de Castellón han continuado asímismo nuestra progresión, pero no se conoce con exactitud la línea alcanzada, porque la gran tormenta que empezó esta tarde y continuaba a la hora de cerrar el Parte, ha cortado las comunicaciones con algunas de las divisiones operantes. Desde luego se sabe que se han ocupado el pueblo de Useras y otras importantes posiciones y que una sola columna ha hecho trescientos nueve prisioneros, entre ellos un capitán. En el alto Cinca (...)

Salamanca 9 de Junio de 1938 - II Año Triunfal - De orden de su Excelencia - El General Jefe de Estado Mayor - FRANCISCO MARTÍN MORENO.

35 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Progresión hacia el Sur - Marchando hacia el sur, por todos los caminos del avance que se insinuaron los días pasados, las tropas han continuado la progresión, y las que ocuparon Adzaneta, hoy han seguido su avance para rebasar primero y ocupar luego el pueblo de Useras.

El paso de la Sierra de la Cruz ha sido la mayor dificultad, porque los enemigos han querido defenderla con abundantes armas automáticas, a las que ha sido menester acallar, dando los generosos pechos de los valientes, en un asalto impetuoso. Por la carretera al este de Albocácer, también han progresado los soldados, cerrando una bolsa que cada día tiene la boca más estrecha. Y por los sectores muy al sur de Chodos, por debajo del enorme cono de Peña Golosa, han seguido el avance, en dirección a esa carretera de Lucena del Cid, que ahora está ya al alcance casi de las fuerzas que operan por el ala izquierda del amplio dispositivo.

A propósito de Adzaneta, es menester destacar algunos detalles de cierta importancia, que prueban cómo los rojos van modificando su línea de conducta, no para mejorar respecto a la finalidad que persiguen; sino para contribuir más y mejor todavía para llevar al confusionismo a las gentes que están a su lado por grado o por fuerza. En el pueblo de Adzaneta la propaganda mural ha hecho un gasto extraordinario. Casi diría que es el pueblo donde he visto mayor derroche de máximas y consejos a falta de carteles de esos colores terriblemente chillones a que los marxistas son tan aficionados. Estos rótulos a las gentes pintándolas la España de Franco como una horda sedienta de sangre, como una turba de gentes sin Patria y como un gobierno integrado de vendidos al oro extranjero. Lo más curioso del caso es que la palabra República se emplea cada vez menos y los llamamientos al patriotismo abundan constantemente, afirmando que ellos son los que luchan por la independencia de España y para salvarla de la tiranía extranjera (...)

Diari La Vanguardia - Barcelona - Dijous 9 i divendres 10 de juny de 1938

Las bombas de la aviación italoalemana siguen causando estragos entre los no combatientes. La presión enemiga en el frente de Levante, a pesar de su persistencia, no logra quebrantar la moral del Ejército republicano. Ataques y contraataques en varios sectores. Ha sido inutilizada una fábrica de electricidad facciosa al NO de Villahermosa. El ejército de Extremadura rectifica con ventaja las líneas de vanguardia.

El Ministerio de Defensa Nacional facilitó anoche el siguiente parte:

FRENTE DEL ESTE: la actividad registrada en los distintos sectores se redujo a tiroteos y cañones sin importancia.

36 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

FRENTE DE LEVANTE: Con fuerte protección de aviación y tanques, los facciosos atacaron intensamente nuestras posiciones del sector de la Puebla de Valverde, consiguiendo, a costa de muchas bajas, modificar ligeramente sus líneas. Otros ataques rebeldes a la cota 1.064 al S de Linares de Mora, fueron, a pesar de su dureza, totalmente neutralizados. En la zona de Vistabella, el enemigo consiguió ocupar el Mas de Isidro, que fué más tarde recuperado por nuestras fuerzas. Derrochando hombres y material, los facciosos consiguieron ocuparlo de nuevo, pero en un enérgico contraataque los soldados republicanos volvieron a conquistarlo, quedando definitivamente en nuestro poder. En el sector de Valldaba (així apareix escrit) las tropas leales han conquistado el Racó de Tells. En un golpe de mano realizado por patrullas propias, fué inutilizada la fábrica de electricidad enemiga, situada al NO de Villahermosa. Nuestros soldados regresaron a sus bases sin novedad. Los ataques facciosos sobre el Tosal, en la zona de Vistabella, fueron totalmente rechazados.

------

FRENTE DE LEVANTE: Los facciosos han proseguido su ofensiva en todos los sectores de este frente, atacando con gran dureza nuestras posiciones del Carril al SE, de Cerro Montero y pista de Camarasa, en la zona de la Puebla de Valverde, siendo totalmente rechazados. Con fuerte protección de tanques, aviación y artillería, presionaron intensamente por el sector de Villahermosa, donde nuestras fuerzas se vieron obligados a abndonar el vértice Peñagolosa y Sanahuja. La aviación leal realizó eficaces servicios de ametrallamiento y bombardeo de las líneas rebeldes. Cuarenta y un cazas propios entablaron combate con ocho aparatos facciosos de gran bombardeo a los que protegían cuarenta y cinco "Fiat". Fueron derribados los siguientes aparatos enemigos: uno de gran bombardeo que cayó incendiado: un "Fiat" que cayó en la cuenca del río de Lucena; otro al N del pueblo de este nombre; otro al N de ; otro al S de Adzaneta, otro al NE, de este pueblo, lanzándose el piloto en paracaídas; otro en Lucena del Cid, entre el pueblo y el castillo de Híjar, y otro que cayó incendiado en Benafigos. Además, dos "Fiats", chocaron, ardiendo uno de ellos y cayendo los dos bastante dentro del territorio rebelde. Nosotros perdimos tres aparatos, resultando ilesos los pilotos.

37 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Operaciones militares en la Província de Castellón - Autor: Manuel Salvador Gaspar (Teniente Coronel Honº)

BATALLA DE ARAGÓN - (...) Esta vasta operación fue encomendada al Ejército del Norte mandado por el General Dávila, siendo Jefe del Estado Mayor el general Vigón. Las fuerzas que tenían que realizar éstas operaciones integraban un conjunto de 26 Divisiones distribuidas en seis Cuerpos de Ejército (C.E.) y una Agrupación. Estos eran los de Navarra (Solchaga); Aragón (Moscardó); Marroquí (Yagüe); C.T.V. (Berti); Galicia (Aranda); Castilla (Varela) y la Agrupación García Valiño con la 1º División de Navarra, 1º División de caballería (Monasterio) y la 105 División (Santiago). (...)

BATALLA DE LEVANTE: Con la llegada al mar de las fuerzas del C.E. de Galicia finalizaba la Batalla de Aragón e iba a dar comienzo la de Levante. Este C.E. (General Aranda) con las divisiones: IV de Navarra (Alonso Vega), con tres Brigadas mandadas por los Ttes. Coroneles Cisneros, Ibisate y Torrente con los batallones: III de Melilla, I, II y III de Flandes, III y IV de Bailén, batallón C de las Navas y III de Sicilia; IV de San Marcial, IV de San Quintín, V de la Victoria y V Tabor de Tetuán. De artillería figuraban un grupo de 65, otro de 100 y un tercero de 105; y en ingenieros dos compañías: 83 división (Martín Alonso), dos brigadas a las ordenes del Coronel Mizzian y Tte. Coronel Quintana con los siguientes batallones: II y IV Tabores de Ceuta, Mehal-la de Gomara; II, III y VII batallón de Mérida; I, II, III y XIII de Zamora; III de F.E.T. de Galicia y III de F.E.T. de Asturias; más el II Bón. de Argel de reserva. En artilleria dos baterias de 65, dos de 105, un grupo de 75 y otro de 100, y en ingenieros un grupo de zapadores y una compañía de Transmisiones 84 división (Galera), dos brigadas mandadas por los Tte. Coroneles Soto y Alonso de Orduña con los batallones de Zamora V, XV y XVI, de Mérida IV, de Zaragoza II y IV, de Burgos IV y V; más las banderas de (...)

El 1º de Mayo se incorporó la División 14 (brigadas LXX y XCVIII) para defender la segunda línea (Oropesa - Puebla Tornesa - Villafamés) Cuerpo XXII; Divisón 19 (brigadas LII, LXXIV y LXXIX) con un batallón agregado y 19 piezas de artillería. Durante el mes de mayo la fortificación se intensificó extraordinariamente, a base de la recluta forzosa de personal civil (el celebre "canguro" a la salida de los cines que indiscriminadamente montaba en camiones a los espectadores en condiciones de trabajar en ellas). Un fuerte temporal de lluvias, el acopio de nuevas brigadas, el temor a los castigos, la tenaz labor del Comisariado rojo y el crecimiento de una extensa red de fortificaciones había permitido que el Ejército Popular se recuperase moral y tácticamente (...)

Los propósitos del mando del ejército eran envolver y batir al enemigo desplegado frente al C.E. de Galicia, impidiéndole la retirada al sur del Río Mijares y a tal objeto fijarle en la línea del Rio Segarra o Cuevas, y atacar su flanco desde Vistabella a Ares, para una vez alcanzada la línea Adzaneta - Villar de Canes, desplazar la masa de maniobra hacia el SE para cerrar sobre la costa al Sur de Castellón.

38 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Esta maniobra comprendió dos fases, la primera desde el 27 de mayo al 4 de junio y la segunda dede el 7 de junio al 15 del mismo mes (...)

Al destacamento de enlace, constituido por las Divisiones 1º de Navarra, 108.61 (2º Brigada) y 3º Brigada de caballería, reforzada por la brigada de Flechas Negras, y al mando del General García Valiño se le da la misión de avanzar sobre Mosqueruela, sobre Vistabella y Adzaneta para oblicuar después hacia el SO. Las fortificaciones enemigas en éste sector eran: - entre Oropesa y Cabanes, se apoyaba la línea defensiva en las sierras de Oropesa y la Herradura, Castillo de Miravet, con centros de resistencia en Mina de Hierro, y Cabanes en el Vértice Gaidó; - en Vall d'Alba un centro de resistencia en Vértice Blanco y otro en el Tosal Roig; - en la Pelechaneta un centro de resistencia a la altura de Beca y corte de carretera entre los kms. 17 y 19; - en el sector de Adzaneta (on cal remarcar que no tots els llocs citats pertanyen al terme d'Atzeneta, sinó que corresponen a les partides situades al nord del terme de Les Useres) estaba poderosamente fortificado, con centros de resistencia a vanguardia de las lomas de Mas d'Olaries y Cova Pancheta, Masia de Crevades, alturas al S de Racó de Portales, Masia de Serradetes y centros de resistencia de segunda línea en los vértices Andreva y Bobalar, alturas de Rocas del Sol y Adzaneta (...)

La idea de maniobra era fijar al enemigo desde Albocacer a la Barona y progresar al sur hacia Costur (al mismo tiempo que el destacamento de Enlace llegase a Benafigos, Chodos y Vértice Gozalbo) para rebatirse después sobre la Barona, Villafamés y . El límite de acción entre las unidades del C.E. y del destacamento de enlace era esencialmente la carretera de Adzaneta a Costur y puente sobre el pantano de Maria Cristina en la carretera de Castellón a Alcora. El desarrollo de la misma estaba prevista de la siguiente forma: una masa de ataque (Agrupación ofensiva) formada por la IVª, 2ª Brigada de la 55 y un grupo mixto de carros, apoyados por 23 baterías de artillería (92 cañones) avanzaría rápidamente hacia el Sur para alcanzar en dos saltos los siguientes objetivos: en el primer asalto: a) - la meseta al SE de Adzaneta entre Useras y la Rambla de la Viuda; b) Meseta de Costur, ocupado Costur continuan en direccion SE para el segundo asalto: a) - Carretera de Villafamés - San Juan de Moró y b) carretera de Puebla Tornesa - Borriol.

La 1º Brigada de la 55 División que cubría el flanco Este, una vez ocupada la meseta de Adzaneta por la Agrupación ofensiva, ocuparía posiciones al Este de la Rambla de la Viuda para permitir el tránsito por la carretera de Adzaneta a la Barona y más tarde a Villafamés. La División 84 se extendería desde Tírig al Sur de la Sierra Esparreguera, relevando a la Brigada 55 y tendría dispuestas sus unidades de reserva para operar en dirección Sur. La División 83 concentraría una brigada y dos grupos de artillería en la región de Cuevas de Vinromá para avanzar posteriormente sobre Villanueva de Alcolea y Cabanes. Sus oponentes son los C.E. XXI y XXII mandados respectivamente por Errandonea e Ibarrola, estando Adzaneta defendida por la División de Extremadura y contando con dos divisiones más, la 52 y la 70.

39 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

El C.E. XXII estaba compuesta por las divisiones 41, 6ª y 48, el punto clave del avance señalado era el pueblo de Adzaneta, importante nudo de comunicaciones en el que confluyen las carreteras de Chodos, Vistabella, Benafigos y Torre Embasora y arrancan las que conducen a Alcora y enlaza con la de Albocacer a Villafamés, con un fortísimo centro de resistencia que separaba a las dos masas que operaban a una y otra margen de la Rambla de la Viuda. El día 7 de junio de 1938 se reanuda la ofensiva y se reduce la bolsa de Benafigos por la Agrupación García Valiño y se ocupa dicho pueblo, y por los flancos en combate cuerpo a cuerpo se ocupa Chodos y se alcalzaban las alturas que dominan Adzaneta por el Oeste, mientras la IVª y 55 arrollan al enemigo que defendía la Rambla Monlleó, la cruzan y ocupan las alturas que dominan Adzaneta por el NO, posiciones que son contraatacadas.

El dia 8 la IVª ocupa Adzaneta y la 2ª brigada de la 55 progresa 3 kms. al sur de dicha población por ambos lados de la carretera; mientras el destacamiento de enlace desciende de Peñagolosa en dirección Lucena del Cid, y la IVª División llega el día siguiente a Useras, prosiguiendo su avance sobre Costur, orientando su flanco izquierdo en dirección a Villafamés. Este mismo día el Jeje del C.E. XXII ante la imposibilidad de detener la situación autoriza al Coronel Ibarrola para efectuar un repliegue con el mayor orden, escalonando el repliegue, y el 10 de junio la retirada general de sus fuerzas a la línea Oropesa - Cabanes - la Barona. El 10 se perfecciona la maniobra sobre las vías de comunicación, y el destacamento de enlace inicia la maniobra para la posesión de Lucena del Cid fuertemente defendida y fortificada, con la carretera que conduce a y envuelve el pueblo por el E llegando por Figueroles a las proximidades del cruce de la Foya; y la Agrupación ofensiva ocupado Costur se orienta hacia el SE y ocupa la Barona (...)

40 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Llista Benéfica dels veïns que gaudien d'assistència sanitària

Ayuntamiento de Useras - Provincia de Castellón - Servicio Benéfico - Sanitario -

Lista de las famílias de este término municipal que tienen derecho a disfutar gratuitamente el expresado servicio en el próximo año de 1942.

NOM OFICI ADREÇA Persones de MALNOM dita família Jaime Capdevila jornaler el Barranquet una Joume el Balaguer Centelles Josefa Pérez Peris labores Loreto una Josepa la Sesilia Sebastián Pitarch jornaler Sant Roc una Calçaroja Barrera Ubaldesca Pouplà labores Carri-Nou una Valdesca la Mahona García José Vte. Solsona jornaler la Foia Estreta sis el Vallés Vallés Vicente Pruñonosa jornaler Sant Antoni una el Roso Aparisi Salvador Juan jornaler Mas d'en Savi una Savadoro Tomás Josefina Sabater labores Sant Antoni tres Josefina la chaparra Chaparra Magdalena Dimas labores Sant Antoni una la Jórdia Vidal Vicente Mateu jornaler Carri- Nou tres Trentadeu Escrig Tomasa Chiva labores Carme dos Maseta del Sereno Sabater Juan Rubio Puerto jornaler Carri-Nou una Pío Tomás Forés Royo jornaler Carme tres Passaparets Carmen Andrés Edo labores Alcora una Carmeta de l'aguasil

Rogelia Gil labores Sant Roc tres Viuda de Ligoriet Centelles José Beltrán Beltrán jornaler Mas de Jumicos cinc Pepet de Pascualo Jaime Allepuz Martí jornaler Sant Antoni cinc Monsó Constantina Forés labores la Baraneta dos Constantina Aparisi Teresa Albalate labores Mas del Sant dos filla de l'Obrera Albella Salvador Bernat jornaler Mas de Formany tres el moreno Herrero

41 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Vicente i Manuel jornalers Mas de n'Arqués una el ciego Andrés Benages Teresa Sabater labores Carme una la Mahona Garcia María Chiva Solsona labores Carme una Marieta de les Ramones Juan Branchadell jornaler Santa Ubaldesca una Juan de Nelet Beltrán Julia Salvador labores les Tancades tres Benito Dealbert Antonia Martí Gil labores Alcora una Tona del Garrido Hermenegildo jornaler Clotàs seis Chaparra (bocasa) Chaparra Cuevas Vicente Royo Rubio jornaler la Campana cinc Caquet José Batalla Beltrán jornaler el Surquet una Quicarro Rosa Garcia labores Carri-Nou una Rosa la ferrera Ventura Joaquina Ibáñez labores Santa Ubaldesca dos Ramón de Chaparra Collado Vicenta Capdevila labores el Barranquet una la Balaguera Centelles Juliana Beltrán labores Santa Ubaldesca una la Juliana Herrero Vicente Miralles Gil jornaler el Molinar dos Pospós Magdalena Gil labores Carri-Nou una Posposa Capdevila Salvador Aicart jornaler Mas del Retor una el Furgo Centelles Vicente Gil Tomás jornaler Alcora dos teuler Carmen Vives Valls labores Oms dos ----- Argelio Edo Beltrán jornaler la Palanca una de la Serena Providencia Moliner labores Sant Antoni tres de Benito Vidal Vicenta Andrés Gil labores Santa Ubaldesca una Senta l'aguasila Maria García Peris labores Sant Antoni una Maria del Mas del Verduc Maria Edo Ribés labores Carme una la cunyada del Sereno Mercedes Casiano labores Carri-Nou tres la nora del Furgo Masons Raimunda Gil Tomás labores Alcora una la dona de Sisto José Vte. Escrig jornaler Coll de la Bassa quatre Paulino Miralles Rosalia Tomás labores Santa Ubaldesca una Rosalia la de platillos Aparisi

42 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

José Beltrán Rubio jornaler el Povet tres fill del Rosso Vicente Portolés jornaler el Formany cinco fill de Vitoria Cuevas Sara Royo labores Camí Ral dos ------Barrachina Vicente Garcia jornaler Sant Antoni dos el Gós Pruñonosa José Beltrán Solsona jornaler les Clotxes dos el surdet Carmen Ribés Creu labores Mas del Retor tres la curandera Enrique Monfort jornaler Pou d'en Cabanyes quatre de Roc Sabater Vicente Martí jornaler Roques de la quatre el Mut Queral Conilla Francisco Tomás jornaler Pou d'en Cabanyes tres ------García Concepción Roca labores Major sis Viuda de Batiste Gil

43 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

EXEMPLES DE CLASSIFICACIONS DE SOLDATS USERANS

A continuació detallarem els informes realitzats al gener de 1940 sobre alguns veïns del poble i del terme que havien estat soldats reclutes en els anys de la Guerra Civil; es tracta de fitxes de classificació amb un model ja establert en què s'exposa la participació dels soldats o dels veïns en temps de guerra. Aleshores per a no ferir la sensibilitat de ningú, només vaig a posar el model trobat dels meus familiars més pròxims; d'aquesta manera, no pot haver cap perjudici per si anomena a uns i no anomena a uns altres (en pobles menuts sol passar açò).

Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de Castellón - Número 32

Reemplazo de 19 37 - Ficha de Clasificación núm. 17

Apellidos ********* Nombre *******

Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 16 de mayo de 19**

Hijo de Jaime y de Salvadora residentes en Useras c/ José Antonio

Estado soltero nombre de la esposa

Residencia actual del mozo Useras

Oficio actual Tratante Oficios anteriores Tratante

Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en las filas rojas.

Sirvió en el Ejército Nacional en el Regimiento de Infanteria nº 52, desde el 9 de junio de 1938 hasta el primero de octubre de 1939.

Sirvió en el Ejército Rojo en Sanidad Militar desde el 15 de agosto de 1937 hasta el 9 de junio de 1938.

Obteniendo los empleos de soldado.

En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las faenas de su profesión

Pasó a la España Nacional el día 9 de Junio de 1938 por Useras

Prisionero o Presentado presentado

44 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Posee bienes en ninguno

Tiene parientes afincados en Useras

Personas que pueden avalarlo Tiburcio Pardo Martí y Juan Martí Queral

Documentos que presenta: un pasaporte provisional del Regimiento de Infanteria Carros de Combate nº 2 , expedido en Zaragoza el primero de octubre de 1939.

(Firma del interesado)

CLASIFICACIÓN PROVISIONAL

Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto

Useras a 22 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.

------

Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de Castellón - Número 32

Reemplazo de 19 39 - Ficha de Clasificación núm. 21

Apellidos ********* Nombre *******

Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 21 de julio de 19**

Hijo de Jaime y de Salvadora residentes en Useras c/ José Antonio

Estado soltero nombre de la esposa

Residencia actual del mozo Useras

Oficio actual Tratante Oficios anteriores Tratante

Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en las filas rojas.

45 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Sirvió en el Ejército Nacional en No . Estuvo dos días en Campo de Concentración.

Sirvió en el Ejército Rojo en C.R.I.M. nº 11 de Castellón y en Barcelona en la Retaguardia nº 14 desde enero de 1938 hasta final de la guerra.

Obteniendo los empleos de soldado

En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las faenas de su profesión

Pasó a la España Nacional el día 27 de marzo de 1939 por Valencia

Prisionero o Presentado presentado

Posee bienes en ninguno

Tiene parientes afincados en Useras

Personas que pueden avalarlo Paciano Bernat Royo y Álvaro Monferrer Sales

Documentos que presenta: Oficio del Tribunal Médico Militar de Castellón que le declaró Apto para servicios auxiliares el 19 de enero de 1938 y una notificación de la Comisión Clasificadora de Castellón - clasificado Adicto. (Firma del interesado) CLASIFICACIÓN PROVISIONAL

Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto

Useras a 24 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.

------

Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de Castellón - Número 32

Reemplazo de 19 38 - Ficha de Clasificación núm. 16

Apellidos ************ Nombre *******

Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 5 de Enero de 19**

Hijo de Francisco y de Carmen residentes en Useras c/ José Antonio

46 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Estado soltero nombre de la esposa

Residencia actual del mozo Useras

Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador

Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en las filas rojas.

Sirvió en el Ejército Nacional en el Regimiento de Transmisiones de El Pardo, desde el 8 de septiembre de 1939 hasta el 3 de octubre del mismo; y en esta fecha pasó a la Compañia de Trabajadores nº 77 hasta el 7 de febrero de 1940.

Sirvió en el Ejército Rojo en el Cuerpo de Ingenieros 121 Brigada desde el 15 de noviembre de 1937 hasta el 13 de marzo de 1938, y hasta 8 de junio del 38 estuvo escondido en casa.

Obteniendo los empleos de soldado

En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo

Pasó a la España Nacional el día 8 de junio de 1938 por liberación de Useras

Prisionero o Presentado presentado

Posee bienes en ninguno

Tiene parientes afincados en Useras

Personas que pueden avalarlo ------

Documentos que presenta: Ninguno

(Firma del interesado) CLASIFICACIÓN PROVISIONAL

Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto

Useras a 23 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.

------

47 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de Castellón - Número 32

Reemplazo de 19 --- - Ficha de Clasificación núm. -----

Apellidos ********** Nombre ***********

Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el (25 años) de de

Hijo de Francisco y de Carmen residentes en Useras c/ José Antonio

Estado soltero nombre de la esposa

Residencia actual del mozo Useras

Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador

Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras

Sirvió en el Ejército Nacional en No

Sirvió en el Ejército Rojo en con carácter forzoso en la 90 Brigada - 4º Cuerpo del Ejército, desde el 26 de junio de 1937 hasta el 28 de marzo de 1939

Obteniendo los empleos de soldado

En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo Señalando como dirigentes y autores de delitos a Dionisio Sabater Pérez, a Gumersindo García y a Agustín Dimas.

Pasó a la España Nacional el día ------por ------

Prisionero o Presentado Presentado

Posee bienes en ninguno

Tiene parientes afincados en Useras

Personas que pueden avalarlo Juan Llobregat Capdevila (c/ José Antonio) y Agustín Rubio Royo (masía del Catalá)

Documentos que presenta: escrito por el que se acredita que ha estado recluso a disposición de las Autoridades Rojas.

48 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

(Firma del interesado)

CLASIFICACIÓN PROVISIONAL

Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto

Useras a 25 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.

------

Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de Castellón - Número 32

Reemplazo de 19 36 - Ficha de Clasificación núm. 18

Apellidos ********** Nombre *********

Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 11 de marzo de 19**

Hijo de Juán y de Purificación residentes en Useras c/ Nevera

Estado soltero nombre de la esposa

Residencia actual del mozo Useras

Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador

Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en las filas rojas-

Sirvió en el Ejército Nacional en Tercer Regimiento de la División 55

Sirvió en el Ejército Rojo en la 114 Brigada desde el 18 de marzo de 1937 hasta el dia 30 de junio de 1938.

Obteniendo los empleos de soldado En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo

Pasó a la España Nacional el día 30 de junio de 1938 por Artana

Prisionero o Presentado presentado

49 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Posee bienes en ninguno

Tiene parientes afincados en Useras

Personas que pueden avalarlo Tiburcio Pardo Martí y Juan Martí Queral

Documentos que presenta: Un pase provisional de haber sido licenciado y expedido en Boltaña (Huesca) el 2 de agosto de 1939. (Firma del interesado)

CLASIFICACIÓN PROVISIONAL

Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto

Useras a 21 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.

El presidente de la Comisión - Argelio Beltrán

(És l'única fitxa de classificació que jo he vist que apareix la signatura de l'alcalde, açò és degut perquè la persona que apareix en dita fitxa era el seu nebot).

50 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

TAULA DELS CANVIS DE NOM DELS CARRERS DE LES USERES Font: Llibre de Contribució d'Indústria - Anys 1935 - 1937 - 1940

ACTIVITATS PROPIETARI CARRER 1935 CARRER 1937 CARRER 1940 Venta de Tejidos Vicente Tomás Dolores de Maurín Dolores de Forés Gimeno Gimeno

Valentín Rubio ------Real Sabater

Paquetería Juan Rubio República República ------Sabater

Joaquín Royo República República ------Andrés

Vicente Royo ------Loreto ------Dealbert

Ultramarinos Guillermo Santa Santa ------Solsona Miralles Ubaldesca Ubaldesca

Nicolás García Roca Roca Roca Nebot

Comestibles Magdalena República ------Benages Gil

Laurentino Martí Dolores Gimeno ------Solsona

Doverilia Gil Crevadas Crevadas ------Centelles

Joaquín Royo República República ------Andrés

Licoroso Torner Crevadas Crevadas ------Ribés

Manuel Valls Dolores Gimeno Maurín ------Martí

51 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Comestibles Benjamín Saborit ------Nueva Escrig

Abacería José Gil Cuevas Figuerassa ------

Tiburcio Pardo ------Plaza Virgen del Martí Loreto

Juan Rubio ------Sabater José Antonio

Sara Barrachina ------Mateu José Antonio

Venta Carne Vicente García Bajada San Bajada San Bajada San Cerdo Maimó Roque Roque Roque

Teodoro García Dolores Gimeno Maurín ------Miguel

Tomás Tomás Iglesia Iglesia ------Mateu

Francisco ------Durruti ------Branchadell Mateu

Venta Carne Nicolás Garcia República República José Antonio Fresca Gozalbo

Venta de Francisco Beltrán República Largo Caballero ------Harinas Allepuz

Vicente Monfort República ------Marín

Café Francisco Andrés República República República Andrés

Juan Pardo Plaza San Plaza Casas Sala Plaza San Antonio Fortuño Antonio Plaza San Antonio Manuel Rubio Plaza San Plaza Casas Sala Barrera Antonio

52 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Café Emilio Tomás República Largo Caballero José Antonio Martí

Parador y Mesón Vicente Martí Gil República Largo Caballero José Antonio

Taberna José Escrig Loreto Loreto Plaza Virgen del Garcia Loreto

Fermín Andrés Nueva Durruti Edo ------

Joaquín Martí ------Forés José Antonio

José Mateu ------Escrig Alcora

Venta Calzado Vicente Garcia Dolores Gimeno ------Dolores Gimeno (alpargateria) Portolés

Juan García Loreto Loreto ------Doménech

Fábrica de José Manuel ------Abadia Alpargatas Tomás Escrig Acción Católica

Venta Paja y Eugenio Beltrán Mas Blanch Mas Blanch ------Cebada Rubio

Joaquín Roures Balsa Ensaera Balsa Ensaera ------Andrés ------Tomás Villagrasa ------(No posa rés) Hernández

53 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Especulador Cristóbal Aicart República ------Huevos Mateu

Vicenta Beltrán San Antonio San Antonio ------Pitarch

Dolores Escrig Fuente ------Forés

Especulador Joaquín Herrero Castellón ------Huevos Roca

Tomás Ribés Alcora Alcora ------Branchadell

José Ribés Ribés ------Alcora

Venta de Juan Rubio República Largo Caballero ------pólvora Sabater

Pesos y Medidas Jose María República República ------Pruñonosa Royo

Alfredo Rubio ------Plaza San Antonio Bernad

54 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Carro 1 Francisco Nevera ------caballería Cuevas Albalate

Alfredo Herrero República ------Escrig

Tomás Ribés Alcora ------Branchadell

Hipólito Roca República ------Beltrán

Vicente Marco ------(No posa rés) ------Valls

Carro amillarado Magdalena Valls República ------Martí

Carro 2 Cristóbal Aicart ------República ------caballerías Mateu

Fábrica tejas y Vicente Paricio Pozo Encabañez ------ladrillos Expósito

Farmacéutico JoséManuel Dolores de ------Mayor Tomás Escrig Gimeno

Médico D. Enrique Roca Dolores de ------Martí Gimeno

D. Rafael Dolores de ------Mayor Monfort Adán Gimeno (San Roque)

55 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Molino Represa Tomás Escrig Molinar Molinar Molinar de 1 piedra Fortuño menos de 3 meses con Manuel Ribés Molinar Molinar Molinar fuerza hidráulica Tomás del 10% Enrique Roca Molino de la villa Molino de la villa Molino de la villa Martí

Enrique Rubio Nueva (Molinar) Durruti (Molinar) Nueva (Molinar) Puerto

Francisco Valls Roca (Molinar) Roca (Molinar) Roca (Molinar) Miguel

Molino Aceite Argelio Beltrán Masía Baset ------Masía Baset (Vilar con Prensa de Negre (Vilar Negre) Negre) husillo José Gil Ibáñez Fuente Pablo Iglesias Fuente

Vicente Tomás Dolores Gimeno ------Mayor Forés (San Cristóbal) (San Cristobal)

Juan Gual ------Nevera Barrera

Vicente Forés ------Santa Ubaldesca Martí José Antonio Prensa Manuel Vicente República República mecánica Garcia Monferrer

Sastre Balbino Escrig República Largo Caballero ------Branchadell

Emilio Nebot República República ------Gual

Modista Ramona Pons ------(No pose rés) ------Saborit

Matrona Dolores Gállego ------José Antonio Pitarch

56 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Panadería Adolfo Tomás República Largo Caballero José Antonio Cuevas

Francisco Tomás República República José Antonio Royo

Salvador Valls Dolores de Maurín ------Martí Gimeno

Vicente Bernad ------José Antonio Royo

Horno de pan sin Manuel Barrera Dolores de Maurín Mayor venta Pruñonosa Gimeno

Manuel Vicente Fuente Pablo Iglesias Fuente Benages Andrés

Mariano Escrig Santa Santa Santa Ubaldesca Fortuño Ubaldesca Ubaldesca

Carpintería de Joaquín Andrés República Largo Caballero José Antonio una cepilladora Roca

Federico Gonell Fuente Pablo Iglesias ------Gozalbo

Miguel Mallol República Largo Caballero ------Monferrer

sierra circular Álvaro Monferrer República Largo Caballero José Antonio 30 ctms Sales

Herrería Ramiro Fabra Fuente Pablo Iglesias ------Beltrán

Hermenegildo Roca Roca Roca Pons Saborit

Ezequiel Saborit República Largo Caballero José Antonio Escrig

57 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Barbería Francisco Andrés Sala Sala San Roque Tomás

Enrique Santa Santa Santa Ubaldesca Barberán Ubaldesca Ubaldesca Capdevila ------Juan Llobregat República ------Capdevila ------Pedro Herrero República ------Tomás Plaza Virgen del Alfredo Andrés ------Loreto Barrera San Roque Trinitario Beltrán ------Pardo Mayor Tomás Tomás ------Branchadell

Trinquete Fermín Andrés ------(No posa rés) ------Edo

Sindicato (Es va fundar Calvario Camino de Calvario Agrícola de l'any 1931) Castellón Useras San Felipe (No apareix el (Apareix amb el Neri nom del sant) nom de Sociedad)

Només vaig a detallar breument una xicoteta biografia dels personatges que apareixen en el canvi dels carrers que per decissió política afectaren a la nostra nomenclatura tradicional durant el periòde estudiat. Sí que hem de remarcar una peculiaretat molt curiosa, no apareixen en cap dels documents que jo he investigat el canvi dels noms dels carrers del santoral local userà; així, tan els carrers de la Santa Ubaldesca, com el de sant Roc, Sant Antoni, la Plaça de Loreto, Sant Cristòfol i el carrer de la Mare de Déu del Carme van continuar amb la mateixa denominació en el periode estudiat de major conflictivitat contra l'esglèsia catòlica.

58 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Pel carrer anomenat Maurín que sempre havia estat denominat carrer de Sant Roc o del Portal de Sant Roc, després, al final de la Restauració borbònica el van anomenar carrer Dolores de Gimeno (el qual serà objecte d'estudi en un posterior treball sobre eixa important nissaga familiar userana), i amb la nova gestora municipal del Front Popular van canviar el nom en homenatge a Joaquín Maurín Julià (1896 - Bonansa, Osca, 1973 - Nova York), mestre i polític d'esquerres, diputat en febrer de 1936 pel Front Popular, secretari general del P.O.U.M. (Partit Obrer d'Unificació Marxista).

Pel carrer anomenat Pablo Iglesias, que sempre havia estat anomenat carrer de la Font, amb la nova gestora municipal del Front Popular van canviar el nom en homenatge a Pablo Iglesias Posse (1850 - el Ferrol, A Coruña, 1925 - Madrid), polític marxista, diputat espanyol i fundador del P.S.O.E. (Partit Socialista Obrer Espanyol).

Pel carrer anomenat Largo Caballero, que sempre havia estat denominat el Camí Reial, popularment en la parla userana com a Camí Ral, via de pas de les raberes d'animals en direcció a l'abeurador de la Font de Baix, que durant la Restauració borbònica va passar a anomenar-se com a Calle de Alfonso XIII; i durant la II República l'ajuntament republicà del Partit Radical el va canviar de nom en homenatge a la República, un nou sistema polític de govern que trencava amb l'anterior sistema polític que era la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera.

Aleshores tot el llarg Camí Ral es va anomenar Calle de la República, i la Replaceta del Camí Ral es va anomenar la Plaza de la República, amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front Popular van dividir el carrer en dos noms; des de el Boqueró fins l'inici de la Replaceta continuava anomenant-se carrer de la República, i des de la Replaceta (la primera casa la del fuster Álvaro Monferrer) fins el final del carrer a la casa del Mistero van canviar el nom pel de Largo Caballero, en homenatge a Francisco Largo Caballero (1869 - Madrid, 1946 - París), sindicalista i polític marxista espanyol, va ser ministre de Treball en la II República (1931 - 1933); ministre de Guerra (1936 - 1937) i President del Consell de Ministres (1936 - 1937); president del P.S.O.E. (1932 - 1935) i secretari de la U.G.T. (1918 - 1938).

Per la plaça anomenada Plaza de Casas Sala, que sempre havia estat anomenada com a Plaça de Sant Antoni, excepte en el periode de la Dictadura Militar de Miguel Primo de Rivera, que la plaça va rebre el nom de Plaza del Directorio (a l'igual que el sistema polític del Directori militar imposat per dita Dictadura), i amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front Popular van canviar el nom de la plaça major del poble en homenatge a Francisco Casas Sala (1896 - Manresa, Barcelona, 1936 - Terol), advocat i polític republicà; president l'any 1933 del partit de A.R.C. (Acción Republicana de Castellón) i l'any 1936 va ser elegit diputat pel partit Izquierda Republicana de Castelló.

Pel carrer anomenat Durruti, que sempre havia estat anomenat com a Carrer Nou, en la parla userana amb el nom de Carri-Nou, amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front Popular van canviar el nom del carrer en homenatge a Buenaventura Durruti Dumange (1896 - Lleó, 1936 - Madrid) sindicalista, de professió mecànic i anarquista de la C.N.T. (Confederación Nacional de

59 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Trabajadores), on va lluitar en una formació de milicians coneguts amb el nom de la Columna Durruti.

Per últim, amb l'entrada de l'exèrcit franquista, i amb un profund canvi de govern i de sistema polític, l'anomenada com a Dictadura de Franco, el nou equip municipal de la gestora franquista va canviar el nom de tot el carrer Camí Ral pel nom de Calle José Antonio, en homenatge a José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (1903 - Madrid, 1936 - Alacant) advocat i polític de dretes, fill del dictador Miguel Primo de Rivera i fundador del partit feixista F.E.T. y de las J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).

60 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA SALAMANCA - PROCESSOS

El 23 de feber de l'any 1936 el Comité Ejecutivo Nacional del nou partit anomenat U.R. (Unión Republicana) mitjançant la secretaria del seu registre d'eixida va agraïr a la major part de la corporació municipal de Les Useres la seua unió al nou projecte polític d'Unió Republicana, que abans havien estat afiliats al P.R.R (Partido Republicano Radical), la notificació rebuda és la següent:

Madrid, 23 de febrero de 1936 Sr. D. Joaquín Gil - Useras (Castellón)

Muy señor mío: Agradezco extraordinariamente la adhesión de ustedes a nuestro Partido. A los efectos de legalizarla, deben ponerse de acuerdo con el Presidente de nuestra agrupación provincial de ésa, don Jaime Albiol, que vive en Castellón, González Chermá, 133. Le saluda atentamente.

El telegrama que va enviar l'alcalde republicà de Les Useres, D. Joaquín Gil Herrero, a la secretaria del nou partit és el següent:

80009 MADRID - USERAS 8 45/46 23; 19 H 15

= DISUELTO EL PARTIDO RADICAL DE ESTA VILLA ACORDO EN DICHO ACTO POR LA CASI UNANIMIDAD DE LOS 750 AFILIADOS ADHERIRSE AL PARTIDO DE UNION REPUBLICANA QUE TAN DIGNAMENTE DIRIGE LE SALUDA ATENTAMENTE = JOAQUIN GIL =

EL 23 de juny de l'any 1936 apareix la següent nota sobre la construcció de les escoles públiques de Les Useres:

Recomendado USERAS - CASTELLÓN

Recomendante Francisco Casas Sala

Asunto Expediente construcción escuelas

Tramitación envíase traslado dispensa aportación 23-6-36

61 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

A continuació vaig a redactar l'Acta de la reunió de Sindicats de la Comarcal de l'Alcora, sindicats de la C.N.T i de la A.I.T. que es va celebrar en dita vila el 30 d'agost de l'any 1936, en què també assistiren els delegats de dit sindicat de Les Useres:

Acta de la reunión de Sindicatos de la Comarcal de Alcora, celebrada en ésta el dia 30 de Agosto de 1936.

El Comité Comarcal informa a las delegaciones asistentes la necesidad que había de celebrar dicha reunión, ya que los momentos actuales así lo requieren, presentando unos puntos a discutir como orden del día. El salón donde se celebró el cambio de impresiones estaba atestado de las delegaciones de los Sindicatos efectivos y un sinfin de Delegados de los pueblos que simpatizan con nuestra organización confederal, sumando un total de 40 localidades distintas de esta Comarca; en ellos se pudo ver la compenetración y entusiasmo hacia los postulados de la C.N.T. y después de saludar al Comité Comarcal, tras breves palabras, es puesta a discusión el siguiente orden del día:

Primero. Revisión de Credenciales: siendo estas revisadas sin ninguna anomalia, escepto en las delegaciones de la sección de Pintores de Castellón, acordándose que dicha escepción quedará a resolverla dicha sección en una reunión de ella.

Segundo. Nombramiento de mesa de discusión: recayendo los cargos en las siguientes delegaciones. Presidente Onda; Secretario de Actas Burriana; Idem de Palabras Pintores de Castellón.

Tercero. ¿Qué determinaciones debemos de tomar acerca de los muchos Sindicatos que solicitan el ingreso en nuestra Central Sindical? La presidencia insinua a la asamblea que no debemos obstaculizar a ningún pueblo que sienta simpatías por nuestra organización; organizándose en Sindicatos de la C.N.T., pero sí debemos tener en cuenta en la distribución de carnets confederales, siendo un grande peligro en los momentos por los que atravesamos; al cual podríamos identificar al acuerdo tomado en Levante, con sus carnets provisionales locales, distribuyendo éstos circunstancialmente hasta la completa normalidad.

Construcción Castellón dice: hay muchos que tienen ingresos pedidos en la C.N.T. y hay que aprovechar la ocasión no haciendo el mínimo desprecio y sí darles facilidades a todos los que desean el ingreso siendo autenticos trabajadores. Al igual propone se nombre una comisión de información comarcal para orientar a los muchos pueblos que actualmente viven en oscuridad orgánica sindical. La presidencia manifiesta la gran necesidad de crear los Comités antifascistas en aquellas localidades donde en la actualidad no los haya; y otro del seno del sindicato llamado Comité revolucionario, integrado por militantes competentes y decisivos.

Quarto. ¿Se debe celebrar un congreso provincial de Sindicatos? El presidente explica la necesidad del caso preguntando a la asamblea dicha interrogación, contestando con un sí unanime. El comité comarcal explica los motivos fundamentales porqué ha

62 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 puesto este punto a discutir, y encarece a las demás representaciones de los distintos Sindicatos, que brevemente manden a este Comité cuantas iniciativas tiendan a confeccionar la orden del día; y una vez esté confeccionada celebrarán los tres Comités Comarcales de la provincia un cambio de impresiones donde definitivamente concluiremos la efectica orden del dia a tratar en el próximo pleno provincial de Sindicatos, notificando a los mismos la fecha de su celebración. El Presidente dice: se debe de organizar la vida del trabajo por mediación del requisamiento y controlado de las fincas que fueron propiedad de los declarados facciosos.

Quinto. Ruegos y preguntas, Castellón propone que no tengan voz ni voto los que nuevamente ingresen en nuestra organización hasta que otro acuerdo modifique el presente. Alquerias del Niño () insinua que el Sindicato que oficialmente está en la C.N.T., al cuál le representa estas delegaciones anteriormente ya sentía simpatías por la C.N.T.; al cuál sentiría que por ser más recientes en el ingreso, se les negase el voto y la voz, a pesar de su entusiasmo. Se tomaron en consideración dichas palabras.

Hay un sin fin de sindicatos que preguntan al Comité Comarcal el por qué no manda material confederal a los mismos. Este contesta con una carta del Comité Regional con la que quedan satisfechos.

A continuación se lee otra de la compañera Pilar Grangel de Barcelona saludando afectuosamente a la reunión adhiriéndose a la misma. Las delegaciones de Castellón manifiestan a la Asamblea el requisamiento de una imprenta por la que muy en breve se irá a la creación de un diario que deben colaborar cuantos compañeros se crean entusiastas y capaces de orientar por mediación de las columnas del diario que ha de fundarse. El presidente, en vista de que todas las inspiraciones de las delegaciones han sido ya expresadas, procede a levantar la sesión a las dos de la tarde, y de todo ello, como secretario doy fé.

Esta acta está extendida en Alcora el dia 7 de Septiembre de 1936. El Secretario del Comité Comarcal

(signatura de Joaquín Gozalbo)

63 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Federación Regional Levantina de Sindicatos Unicos de la Enseñanza - C.N.T. - A.I.T. - Valencia

Informe con referencia a cuestiones escolares que la Federación Regional Levantina de Sindicatos Unicos de la Enseñanza interesa de Useras y facilitado en 19 de Marzo de 1937. Relación nominal con expresión de la edad, de todo el personal docente que en el día de a fecha presta sus servicios en esa localidad. Indíquese si dependen del Estado, Municipio, particulares, etc.

Maestros del Estado - Mª Concepción Adell Royo, 38 años - Mª Gracia Rochera y Cantavella, 42 años - Carmen Llobregat Adell, 23 años - Marcelino Vidal Llorens, 59 años - Giordano Blasco López, 47 años - Vicente Puig Segarra, 25 años. Maestros Particulares - José González Tejedor, de 37 años.

Niños de la localidad De 1 año - 12 niños / 10 niñas De 2 y 3, en total - 20 niños / 22 niñas De 4, 5 y 6, en total - 48 niños / 38 niñas De 7 y 8, en total - 42 niños / 40 niñas De 9, 10, 11, 12 y 13, en total - 71 niños / 90 niñas Totales ---- 193 niños / 200 niñas

Niños anormales mentales ..... Idiotas o Imbéciles ------Otras anormalidades 1 niño Niños anormales físicos ...... Sordo - mudos ------Ciegos ------

Niños matriculados entre las escuelas de la localidad De 1 año ------De 2 y 3, en total ------De 4, 5 y 6, en total - 38 niños / 42 niñas De 7 y 8, en total - 39 niños / 32 niñas De 9, 10, 11, 12 y 13, en total - 65 niños / 78 niñas Totales ------142 niños / 152 niñas

La edad escolar es de 6 a 14 años pero por circunstancias actuales se toman hasta 5 y 4 para atender las famílias si es preciso.

Niños - Asisten el 79 por 100 de los matriculados. Niñas - Asisten el 78 por 100 de los matriculados.

64 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Causas de la irregular asistencia a clase: Las necesidades de las famílias es la principal causa de irregularidad

Escuelas nacionales que hay en la localidad Niños 2 Niñas 2 Mixtas 2 (en las masías) Total - 6

Escuelas que reúnen buenas condiciones pedagógicas ninguna " " regulares " " 4 " " malas " " 2 Total ------6

Personal docente de la localidad. Maestros 3 - Maestras 3 Son unitarias y mixtas Escuelas que hacen falta 1 de Párvulos Personal docente que hace falta 1 Maestro

Observaciones No hay entidad ni particular que atienda a la enseñanza, el Ayuntamiento atiende solamente lo preciso, paga alquileres de los locales escuelas que no son propios a sus dueños; atiende a la conservación de las mismas con reparaciones necesarias, abona las indemnizaciones de casa habitación a los Maestros y no puede hacer más por lo reducido de su término municipal y por consiguiente repercute en corto el presupuesto de ingresos. Debemos de haceros observar también que aquí existe este Sindicato desde el 18 de julio para acá y que por lo tanto la emansipación empieza ahora.

(Apareix el segell del sindicat de la C.N.T. de Les Useres)

65 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- MEMORIA DEL EXAMEN DE LOS AÑOS 1932 - 1933 - 1934 Y 1935 -

En la villa de Useras a 10 de julio de 1937, después de examinadas, condicionalmente, las cuentas correspondientes a los años naturales de 1932 al 1935, ambos inclusive; para lo que fuí requerido por el Consejo Municipal de esta Villa, según acuerdo del mismo, en uso de las facultades que le confiere la Ley Municipal vigente en su título III, Cap. 1º Sección 1º, Artículo 102, apartado d): (...) Que personado en las Casas Consistoriales, encontré toda clase de facilidades para cumplir mi cometido, tanto por parte del Presidente del Consejo y componentes del mismo como del Secretario y empleados municipales de éste, debiendo hacer constar que por uno como por otros se hicieron protestats de que ningún fín de persecución ni malintencionalidad les había guiado al tomar el Acuerdo de examinar las cuentas y sí solo el deseo de que, a poder ser, se hiciese un detenido examen de la de los años mencionados, para poderlas conocer el Consejo y en su consecuencia cumplir lo que las Leyes ordenan respecto a la aprobación de cuentas y demás; puesto que los cuentadantes que debieron formalizarlas y presentarlas, en cumplimiento de lo reglado sobre la materia, no lo llevaron a efecto.

Les manifesté que veía con agrado la tesitura en que se encontraban y los buenos deseos que les animaban; por que, como ya dije a los Sres. Alcaldes y Secretario, cuando vinieron a Castellón para comunicarme el que habían acordado designarme para realizar el examen de las precitadas cuentas, que yo no aceptaba sin la condición precisa de que no admitiría coacción alguna y que obraría en justicia, pués sería una incongruencia exigir el que silenciara la verdad de cómo las encontraba, según mi pobre opinión, para no disgustar a unos u otros. Seguidamente pedí que se me facilitara cuantos documentos y datos existieran en las oficinas de aquel Consejo que pudieran afectar a las cuentas de que se trataba.

Se me entregaron los que, según dijeron, se habían podido recoger en las distintas dependencias municipales y procedí a catalogarlos y clasificarlos según clase, número y año. Una vez hecho ésto, observé, con asombro, por tratarse de documentos importantes como Mandamientos de pago e ingresos y demás que faltaban una infinidad de ellos. Entonces dí cuenta de ello al Sr. secretario, el que reunió a los Consejeros, a los que manifesté la imposibilidad de cumplir la gestión que se me había encomendado por carecer de datos para ello. Visto lo cuál, se acordó, entre todos, y siempre con el fín de no perjudicar a los cuentadantes, el que se les citase para que acudieran; así como invitarles a que aportasen cuántos datos tuvieran, acaso en su poder, con el fin de aclarar las cuentas. Acudieron la mayoría de ellos diciendo que no podían aportar más datos que los que teníamos en las oficinas de las Casas Consitariales, e iniciaron manifestaciones que no puedo transcribir por no tratarse de datos que pudieran aportar alguna luz para el esclarecimiento del asunto que me fué encomendado.

Volví a manifestar a los Consejeros la imposibilidad de examinar las cuentas por carecer de los datos necesarios en que bascularlas, o sease, de donde arrancar los precisos para hacerlo según las leyes exigen.

66 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Consecuentes con su criterio de que era preciso aclararlas, a pesar de convencerse de que faltaban, como ya anteriormente se dijo infinidad de documentos, se acordó tomar como base para ello los pocos libros de contabilidad, los Repartos Genarales de Utilidades y algunos expedientes de Subastas que había y dí comienzo al examen atendiendome a los pocos documentos allí habidos y tras un detenido y minucioso estudio y comprobación de ellos, vengo en exponer lo siguiente:

Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1932

CARGO DATA Importe ------25.087'05 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento de ingreso nº 10 de fecha 3 de Diciembre de 1932

Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1933

CARGO DATA Importe ------28.936'24 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento de ingreso nº 14 de fecha 5 de Septiembre de 1933

Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1934

CARGO DATA Importe ------28.858'77 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento de ingreso nº 30 de fecha 25 de Agosto de 1934

Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1935

CARGO DATA Importe ------29.938'18 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento de ingreso nº 8 de fecha 7 de Septiembre de 1934

Importa el CARGO --- 112.865'24 pts. Importa la DATA ------73.380'05 pts. Déficit ---- 39.485'19 pts. Que corresponde a lo pendiente de cobro de los años que se citan y en la cuantía que se enumera (...) TOTAL ------39.485'19 pts.

Arbitrio sobre Pesas y Medidas

Año 1932 - Importe ---- 4.950'45 pts. Liquidado por José María Pruñonosa Royo Año 1933 - Importe ---- 4.950'45 pts. Liquidado por José María Pruñonosa Royo Año 1934 - Importe ---- 5.833'56 pts. " " " " Año 1935 - No ingresó nada en el curso del año. Año 1936 - Según me indica el secretario ingresó a cuenta de éste año 2.962'35 pts., quedando por lo tanto un déficit en contra de las arcas municipales en este año, 2.287'35 pts.

67 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Expediente de Subasta para la contratación del servicio de recaudación del arbitrio municipal sobre deguello de reses en el Matadero municipal de este término durante los años 1934 y 1935, adjudicada en tercera subasta celebrada el 26 de octubre a Vicente García Maimó por la cantidad de 2.776 pts. Año 1936 - Al no encontrarse ingreso alguno por el arriendo en este año, se citó por este Consejo Municipal al contratista Vicente Garcia Maimó, requiriéndole para que hiciese efectivo dicho ingreso.

Personado en las Casas Consistoriales dicho Sr. dice: Que él no debe efectuar un pago dos veces, porque ello implicaría el dejarse, aunque la frase sea dura, estafar, puesto que ya lo había pagado. Ante las manifestaciones se invitó a dicho Sr. a que presentase pruebas de haberlo efectuado, diciendo el mentado, que esperasen un poco que iba a su casa a por la carta de pago que obraba en su poder. Volvió poco después, con una carta de pago sin reseñar, con fecha 24 de Diciembre de 1935, formalizada con las firmas y rúbricas de Manuel Valls - Interventor; Vicente Garcia - Depositario; y de Joaquín Gil - Alcalde. (Vicente Garcia Maimó, de malnom Vicent dels Bernats, germà de la meua besàvia Carmen, era carnisser i per allò que es dedueix d'aquesta Memòria l'Ajuntament republicà no era tot el legal que havia de ser; o bé, si ho veiem d'una altra manera, pot ser fora una errada sense cap mala intenció).

Fué grande el asombro del que subscribe, al percatarse que dicha carta de pago estaba bien extendida y no podía alegar ignorancia alguna el que la expidió; puesto que consta en ella el título del capítulo a que pertenece, el artículo y la partida correspondiente al arbitrio de que se trata. Y sin embargo, no tenía número de orden ni de concepto, prueba inequívoca de que no se había asentado en los libros correspondientes; y mas de extrañar era el que llevaba fecha de 24 de Diciembre del año en curso, cuando los libros de este año finan los asientos con fecha 1º de Noviembre, y por lo tanto este ingreso no tiene constancia en ellos. Por parecer al que subscribe demasiado incongruente ésto, no se atreve a calificarlo, dejando que lo hagan las autoridades competentes para hacerlo.

Subastas de Aguas de los lavaderos públicos y Balsa de la Virgen de este término Año Cargo Data 1933 - del 8 de abril al 7 de octubre 710'55 pts. No ingresó nada 1934 - del 10 de marzo al 20 de octubre 495'45 pts. No ingresó nada 1935 - del 12 de junio al 4 de septiembre 304'60 pts. " " "

Queda por lo tanto un déficit en contra de las arcas municipales por el concepto de estas subastas 1.510'60 pts.

Expedientes para la venta en pública Subasta de las Algarrobas y Aceitunas de la propiedad de este municipio. Celebrada en 25 de agosto de 1933 en que fué adjudicada a José Vicente Campos Beltrán por el

68 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 valor de 51 pts. No ingresó nada en dicho año y sí en el año 1934, sin número y por el valor de la subasta. El 30 de agosto de 1934 se adjudicó en subasta a Juán Cuevas Tomás, por valor de 169 pts. Ingresó dicho importe el 31 de dicembre del año en curso.

(...) que en cuanto a subastas el que suscribe ni encontró mención, ni reseña alguna de las cantidades ingresadas por DEPÓSITOS, ni ha visto que dichas subastas se hayan ingresado, con las condiciones que marcan los pliegos de ellas (...) pues no se sabe si se reintegraron a los interesados o si por incumplimiento de pagos quedaron en las arcas municipales. Resumiendo, el que suscribe, se vé en la necesidad antes de pasar a dar el total del Resumen de lo visto por él en este examen de cuentas, de advertir a este Consejo Municipal de Useras, que observó el abandono que hubo por parte de los regidores de esta Villa, durante los años que se le han sometido a examen (nosaltres a aquest examen l'anomenem amb la nova terminologia de les auditories de comptes municipals).

Y una vez dicho ésto, en honor a la verdad, paso a enumerar los créditos que se adeudan a las arcas municiapales por los conceptos que se me han podido venir a la comprobación y que son los siguientes:

Por Repatimientos Generales de Utilidades ------adeudan 39.185'19 pts. Por Arbitrio sobre Pesas y Medidas (año 1935) ------adeudan 2.287'35 pts. Por subastas de Aguas (años 1933 - 1934 y 1935) ------adeudan 1.510'60 pts. Por subasta de Deguello de Reses (importe del año 1935 con carta de pago que se libró y que no se sentó en los libros y por tanto oficialmente no puede darse como ingresado) ------adeudan 1.388 pts.

TOTAL s.e.u.o. ------44.371'14 pts.

Esto es todo lo que tengo el honor de exponer al dignísimo Consejo, deplorando que por el grandísimo abandono en que estaba, sin duda, la administración municipal, no se hayan podido facilitar los datos necesarios, para haber cumplido mejor la misión que se me encomendó y que con mis pocos conocimientos llevé a efecto lo mejor que pude. Ahora y después de un detenido estudio este Consejo Municipal, con su superior criterio, acordará lo que estime conveniente. USERAS 11 DE JULIO DE 1937

El Oficial 1º de Intervención del Consejo Municipal de Castellón José Santamarta = Rubricado Nota = Han sido satisfechas la cantidad de 1.510'60 pts. por lo que se adeudaba por el arbitrio de aguas y dias después de haberse cerrado esta Memoria.

69 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

INCAUTACIÓ FORÇOSA DE LES FINQUES PARTICULARS DE LA FAMÍLIA DELS GRAU A LES USERES DURANT LA GUERRA CIVIL

Villa de Useras - Província de Castellón - Año de 1937 Expediente instruido con motivo de la enagenación en pública subasta de las leñas procedentes de la limpia de los árboles existentes en fincas de Dª Angeles Grau Tamarit, incautadas y administradas por el Consejo Municipal.

En la villa de Useras a 1º de Octubre de 1937 siendo la hora señalada y bajo la presidencia del camarada Dionisio Sabater Pérez, se hallaron reunidos en el Salón de Sesiones de la Casa Consistorial los camaradas marginales: Vocales - Francisco Domingo Tomás, Ramón Solsona Chaparra, Jaime Bernad Dealbert, Jaime Font Valls, Secretario - Enrique Andrés Edo; al objeto de celebrar la presente sesión que la Presidencia declaró abierta. Por la Presidencia se expuso que como verán en las papeletas de convocatoria, el objeto de la reunión era para tratar sobre la conservación, sostenimiento y limpia de árboles existentes en las fincas incautadas a nombre de Angeles Grau Tamarit (aquesta era una terratinent que pertanyia a una famíla originària i benestant de i que ja al segle XVIII apareix en el llibre de les Passaes del terme que dites finques pertanyien a la família dels Grau, escampades pel nord del terme, concretament encara es conserva el nom d'una partida anomenada el Mas dels Grau, a prop de la partida de la Cova Panxa) existentes en este término municipal partidas Basa Surco, Foyetes y Bustalet.

Despues de hacer uso de la palabra varios de los Señores reunidos se acordó se proceda al sostenimiento de conservación y limpia de árboles existentes en las fincas expresadas, autorizando a la Presidencia para que lleve a efecto lo acordado, y se autoriza así mismo para que solicite la venta en pública subasta de las leñas procedentes de dicha limpia y disponga lo necesario para que lleve a efecto la subasta de referencia con objeto de poder atender a los gastos que ocurran en el arreglo y conservación de dichas fincas. Y no siendo otro el objeto de la reunión la Presidencia levantó la misma de la que se extiende la presente que suscriben los Señores concurrentes certifico.

Pliego de Condiciones bajo las cuales se enagena en pública subasta la leña procedente de la limpia de los árboles en las fincas partidas de Foyetes y Bustalet existentes en este término municipal incautadas a Angeles Grau Tamarit.

1º - Se enagenan en pública subasta las leñas procedentes de la límpia de los árboles de las fincas incautadas a Angeles Grau Tamarit situadas en este término y partidas Foyetes y Bustalet.

2º - La subasta se celebrará en esta Casa Consistorial los días y horas que señalen la Presidencia, bajo la Presidencia de este o el que haga sus veces y concejal que esta designe; y la segunda caso de tener que celebrarla se verificará siete días después y con la rebaja del 25%.

70 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

3º - El tipo de subasta para la antedicha enagenación será el de 2.400 pesetas, adjudicandose al mejor postor.

4º - Para tomar parte en la subasta será condición previa justificar por medio de recibo haber depositado en la Depositaria municipal o en la mesa en el acto de la subasta el importe del 10% del tipo del remate en metálico en moneda legítima y cédula personal cuando la presentación del pliego.

5º - El rematante hará efectivo el importe del remate en el plazo de un mes contados desde aquel en que se haga la adjudicación y siempre antes de retirar la leña de las respectivas fincas.

6º - Todos los gastos de enagenación y tramitación, reintegro del expediente correran de cuenta del rematante.

7º - El rematante entregará al Secretario la cantidad de 20 pesetas por la tramitación de este expediente.

Casas Consistoriales de Useras a 13 de diciembre de 1937

EDICTO

Don Dionisio Sabater Pérez, Presidente del Consejo Municipal de la Villa de Useras. Hago Saber: Que el dia 30 del actual, en el Salón Consistorial, y de 11 a 12 horas se adjudicará en pública subasta y en pliego cerrado la leña procedente de la limpia de los arboles de las fincas incautadas a Angeles Grau Tamarit situadas en este término municipal y parages de Foyetes y Bustalet, cuyo expediente y pliego de condiciones se encuentra de manifiesto en la Secretaria de este Consejo, si dicha subasta quedara desierta por falta de licitadores, se celebrará una segunda tres días después en el mismo sitio y hora y con la rebaja del 25 %.

Useras 14 de diciembre de 1937 (apareix el segell del Consell userà i la signatura de l'alcalde)

ACTA DE SUBASTA

En la villa de Useras a 30 de diciembre de 1937, se constituyeron en la Casa Consistorial el Sr. Alcalde - Presidente D. Dionisio Sabater Pérez y el Teniente - Alcalde D. Jaime Font Valls, con el infreaescrito secretario (era Enrique Andrés Edo) a fin de proceder a la celebración de la subasta pública de enagenación de las leñas procedentes de la limpia de los arboles existentes en fincas de este término municipal y partida de Foyetes y Bustalet incautadas a Angeles Grau Tamarit por el tipo de 2.400 pts.

71 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Pliegos -

Número 1 - Pascual Broch Miralles, vecino de Useras, labrador, cédula num. 179588 expedida en Useras el 11 de abril de 1937 que ofrece por el remate la cantidad de 25 pesetas de más por encima del pliego de mayor cantidad ofrecida, cuya proposición le fué rechazada por no cumplir las condiciones establecidas.

Número 2 - Bartolomé Rubio Gascón, vecino de Borriol, jornalero, cédula num. 211774, que ofrece por remate la cantidad de 3.231'25 pesetas, cuya proposición fué admitida.

Número 3 - Francisco Valls Tomás, vecino de Useras, labrador, cédula num. 1834, que ofreció por remate la cantidad de 912 pesetas, cuya proposición fué rechazada por no cubrir el cupo.

Número 4 - Emilio Tomás Martí, vecino de Useras, labrador, cédula num. 1736, que ofreció para el remate la cantidad de 2.700 pesetas.

Concluida la lectura de los pliegos la Presidencia adjudicó provisionalmente el remate a favor de Bartolomé Rubio Gascón por la cantidad de 3.231'25 pesetas. En cumplimiento de lo dispuesto se hace constar que no hubo protestas ni reclamación alguna.

(signatura dels regidors, de l'alcalde i del rematant de la subhasta)

OBRAS Y SERVICIOS MUNICIPALES POR ADMINISTRACIÓN

Relación de jornales devengados por los operarios, carros y acémilas que se han empleado en trabajos de entrenimiento y conservación de las fincas encautadas que figuran a nombre de Angeles Grau Tamarit; a cargo de este Ayuntamiento de Useras. Año de 1937

El preu del jornal variava segons la tasca que realitzaven els jornalers, però estava situat entre les 6 i les 12 pessetes per dia o jornal; alguns treballaven tota la setmana (inclús els diumenges), altres només uns dies a la setmana. Els treballs es van desenvolupar durant els mesos d'octubre i de novembre de l'any 1937.

El nom dels jornalers eren: Jaime Font Valls, José Sebastián Gozalbo, Isidro Beltrán Mateu, Manuel Gil Bernad, Salvador Escrig, Manuel Gil Porcar, Vicente Segura Cuevas (bracero), Vicente Centelles Ribés, Manuel Centelles, Vicente Segura (caballería), Eugenio Beltrán Aicart, Eugenio Beltrán Rubio, Bautista Centelles Forés (cortador), Jaime Centelles Forés (cortador),Cristóbal Forés Albalate, Joaquín Mateu Mateu i José Forés Centelles.

72 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN DE FINCAS INCAUTADAS

Cuenta que rinde el depositario que suscribe de los ingresos y gastos ocurridos en las fincas incautadas a Angeles Grau Tamarit del año 1937.

Cargo: Importa lo ingresado con motivo de la limpia del arbolado de las fincas existentes partidas Foyetes y Bustalet sitas en este término de Useras, según expediente de subasta celebrada ------Total --- 3.231'25 pesetas

Data: Satisfecho según libramiento a 31 de diciembre de 1937 ------2.479'72 pesetas

Diferencia ----- 751'53 pesetas Useras 3 de marzo de 1938 - El Depositario - Jaime Font Valls

73 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

SESIÓN DE ACTAS DEL LIBRO DEL PÓSITO DE USERAS

Només vaig a redactar la darrera acta del final del mandat de l'alcaldia republicana i les dos actes conservades de la nova gestora del Front Popular.

En la villa de Useras a 19 de Julio de 1936 siendo la hora de las diez de la mañana del dia diez y nueve, bajo la Presidencia del Alcalde D. Joaquín Gil Herrero, del primer teniente de Alcalde D. José Bagán Gimeno, y con la asistencia de los señores concejales Manuel Garcia Monferrer, Aurelio Herrero Roca, Emilio Tomás Martí, Moisés Valdivieso Cuevas y Joaquín Roures Andrés. Abierto el acto se leyó y aprobó el acta de la anterior, seguidamente explicado que fue por la presidencia, el objeto de la presente ya consignado en las papeletas de convocatoria, que se adjudica a la concesión de préstamos. Y leída la relación formada por secretaria, examinadas con detención las peticiones echas, y previa deliberación sobre la cualidad de los peticionarios, la de sus fiadores y cantidades solicitadas; el Ayuntamiento por unanimidad acordó conceder los préstamos solicitados y son los que a continuación van relacionados:

Nombre de los Peticionarios Nombre de sus Fiadores Cant. solicitadas Cant. concedidas

Jaime Tomás Benages Matías Nebot Palau 200 pts. 200 pts. Juan Pardo Fortuño Jaime Centelles Martí 500 pts. 500 pts. Remigio Doménech Branchadell Bautista Doménech Branchadell 500 pts. 500 pts. Saturnino Gual Forés Feliciano Maimó Branchadell 250 pts. 250 pts. Enrique Marco Escrig Vicente Miguel Andrés 500 pts. 500 pts. Ubaldesca Gual Forés Felipa Gual Forés 250 pts. 250 pts. Miguel Mateu Herrero Matias Mateu Miguel 150 pts. 150 pts. Pascual Branchadell Beltrán Ezequiel Saborit Escrig 250 pts. 250 pts. José Rubio Barrera José Galindo Ribés 500 pts. 500 pts. José Galindo Ribés José Rubio Barrera 500 pts. 500 pts.

Igualmente se acordó que los anteriores préstamos han sido concedidos por el plazo de un año, que vencerán en primero de julio de de 1937 y que ascienden a un total de 3.450 pesetas. Con lo cual el señor presidente y terminado su objeto, dió por terminado el acto a las diez horas y treinta minutos, firmado todos los señores concurrentes conmigo. El Secretario - Manuel Valls

Sesión extraordinaria dia 22 de noviembre de 1937.

En la villa de Useras a 22 de noviembre de 1937 siendo la hora señalada en la convocatoria y bajo la presidencia de D. Dionisio Sabater Pérez, se hallaron reunidos en el salón de sesiones de la Casa consitorial los señores consejeros: Fermín Andrés Edo, Francisco Domingo Tomás, Ramón Solsona Chaparra, Jaime Font Valls, Júlio Chiva y Baldomero Bachero Miñana; al objeto de celebrar la presente sesión.

74 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Dada cuenta de una comunicación del intendente del Ministerio de Agricultura - Sección Servicios de Pósitos - en la que en contestación o comunicación esta presidencia a seis de septiembre último, manifestó que es preciso liquidar las deudas del Pósito con arreglo a lo determinado en el artículo 22 del Reglamento vigente que dice: "Los préstamos devengaran el 5 % de interés anual divisible por meses. Estos intereses si no fueran pagados se acumularan cada doce meses al principal y produciran nuevos intereses; los que puede conceder y conceda es condonar los apremios en las cosas en que el agente ejecutivo no haya intervenido". La Corporación después de examinado el asunto con toda detención acuerda de conformidad con lo resuelto en la mencionada comunicación y que se comunique este acuerdo a la subsecretaria del Ministerio de Agricultura - Servicios de Pósitos. Y no siendo otro el objeto de la sesión se levanta la misma de la que se extiende la presente acta que suscriben los señores concurrentes, certifico. (Apareixen les signatures dels regidors, de l'alcalde i del secretari Enrique Andrés Edo).

Sesión Extraordinaria en 2º Convocatoria.

En la villa de Useras a 12 de marzo de 1938 siendo la hora señalada en la convocatoria y bajo la presidencia de D. Dionisio Sabater Pérez se hallaron reunidos en el salón de sesiones de la Casa consistorial los señores consejeros: Jaime Bernad Dealbert, José Martí Tomás, Agustín Dealbert Tomás, Jaime Font Valls, José Fabra Garcia y José Campos Beltrán; al objeto de celebrar la presente sesión extraordinaria que la presidencia la declaró abierta previa lectura de ratificación del acta anterior. Diose cuenta y lectura a una comunicación del Intendente del Servicio de Pósitos del Ministerio de Agricultura, en la que hace saber que en lo dispuesto en el artículo 73 del Reglamento, corresponde ingresar en la cuenta corriente de la Dirección General las existencias que no tengan aplicación, y en caso contrario se hará responsable a los (...). La corporación por unanimidad aprueba depositar en una cuenta corriente del Banco de España en la capital de la provincia a nombre del cajero de Pósitos, Estación Olivarera Hellín (Albacete), la suma de 16.505'08 pesetas que en unión de 8.494'92 pesetas que ya obran en poder de la Dirección General asciende a un total de 25.000 pesetas. Y no habiendo más cuentas pendientes que tratar, la presidencia levantó la sesión de la que se extiende la presente acta que suscriben los señores concurrentes, certifico.

(Apareixen les signatures dels regidors, de l'alcalde i del secretari Enrique Andrés Edo).

75 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ARXIU DE LA FUNDACIÓ PABLO IGLESIAS - P.S.O.E.

En la villa de Useras a quince de enero de 1937, reunidos (...) del Partido Socialista Obrero Español, en número de 15, bajo la presidencia del Camarada José Campos Beltrán (es tractava del veí de Les Useres José Vicente Campos Beltrán, de malnom Vicent de Maó) se acuerda constituir dicho p(...) lista en esta localidad. Leidos por el Secretario los Estatutos Nacionales y Locales aprobados por el Sr. Gobernador de la província, son aprobados por unanimidad.

Presidente - José Campos Beltrán Vicepresidente - Trinitario Rubio Cuevas Secretario - Manuel Gual Escrig Vice-secretario - Alfredo Tomás Branchadell Contador - Francisco Herrero Bellés Tesorero - Joaquín Escrig Marco Vocal 1º - José Vicente Fabra Garcia Vocal 2º - Vicente Garcia Herrero Vocal 3º - Alejandro Martí Forés Vocal 4º - Enrique Barberán Martí Vocal 5º - Jaime Font Pardo

Se fija la residencia de la agrupación en la calle de la (Santa) nº 16. Y por último, se acuerda comunicar este acuerdo a la dirección provincial de agrupaciones, mandándoles copia del acta de fundación y dos ejemplares del Reglamento Local, para que por mediación se nos dé de alta en el Partido Socialista Obrero español.

Y no habiendo más asuntos de que tratar se levanta la presente que es fiel reflejo esta acta que firma conmigo el presidente.

Signatura del President del P.S.O.E. de Les Useres - José Vicente Campos Beltrán Signatura del Secretari del P.S.O.E. de Les Useres - Manuel Gual Escrig

El reglament de l'agrupació socialista de Les Useres constava de 12 articles signats el 15 de gener de 1937 pel president i pel secretari del partit socialista userà.

Així apareixia estipulat el 1º Article:

Artículo Primero - Reunidos en el día de la fecha los camaradas de USERAS entusiastas de las ideas de Marx y con el fin de organizarse en partido, acuerdan constituir el Partido Socialista de USERAS fijando su domicilio en la calle de la ( Santa ) nº 16 de dicha localidad.

76 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

El dia 30 de juliol de 1937 van rebre una comunicació del Partit Socialista en la seu de València amb la següent informació: Agrupación Socialista de Useras - Castellón

Estimados compañeros: La comisión ejecutiva en su última reunión acordó después de examinar vuestro reglamento y acta de constitución dar ingreso en el Partido a esa Agrupación Socialista. Las cuotas són 1 peseta por afiliado al semestre, dando su pago adelantado por semestres. Los carnets y organizaciones generales son a (...) céntimos y tenéis que adquirirlos directamente de esta S(...) Al mismo tiempo os recordamos el artículo 18 de la Organización General que dice: " Todas las colectividades del Partido tienen el deber de suscribirse a EL SOCIALISTA que lo adquieran cuantos individuos las constituyan". Lo que esperamos cumplais. Cordialmente vuestros y del Socialismo, Por la C.E.

El 26 de setembre de 1937 l'alcalde de Les Useres, del partit de Izquierda Republicana i president també de la U.G.T. de la Terra de Les Useres va enviar un comunicat al Camarada Francisco Largo Caballero - President del Govern Republicà en què li dedicaven un carrer en nom seu al poble de Les Useres. Aquesta misiva va ser contestada pel secretari del partit Pasqual Tomás agraïnt eixe gest de gratitud vers la causa de la Unió General de Treballadors.

També l'Alcalde de Les Useres, Dionisio Sabater, va demanar la intervenció del president de la República, Francisco Largo Caballero, perquè es pronunciara sobre un afer intern de designació de càrrec de jutje de pau de la localitat a favor de José Vicente Andrés Gil i en detriment de l'altre aspirant a jutje municipal Constantino Saborit Fabregat, la carta diu així:

Useras (Castellón) 21 de octubre de 1937 Excm. Sr. Don Francisco Largo Caballero Valencia.

Muy señor nuestro y de la mayor consideración y respeto: Confiando en su benevolencia nos permitimos molestar su atención para explicarle el caso siguiente: Para la próxima renovación de Jueces Municipales, los partidos de Izquierda Republicana, Socialista y la Sindical de U.G.T. unidos en fraternal abrazo desde el principio de la rebelión, hemos propuesto a José Andrés Gil, persona capacitada por todos los conceptos y el que nos ha servido de guía para el mejor desenvolvimiento de la Revolución. Contra esta candidatura existe otra de Constantino Saborit Fabregat, este individuo no tiene ninguna nota favorable en su haber como no sea el haber acompañado hasta ponerlo a salvo al Cura del pueblo que su conducta dejó bastante que desear.

Este aspirante que merece el calificativo de transfuga como lo demuestra que militando como milita en Izquierda Republicana y no ser admitido en la C.N.T. ha entablado negociaciones con el

77 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 diputado Sr. Gómez Hidalgo, para organizar el Comité de Unión Republicana que en este pueblo todavía no existe, a cambio de que sea nombrado el Juez.

Nosotros señor Largo Caballero, que conocemos su recta actitud confiamos en que no tolerará que prevalezca una cacicada del señor Gómez Hidalgo, en menos precio de los que desde el primer día estamos al frente del movimiento pasando por todas las vicisitudes propias de la revolución. En espera de que hará valer su influencia para la justicia que pedimos suyos y de la causa antifascista.

Por Izquierda Republicana (segell del partit i signatura de Jaime Bernad Dealbert) Por la Sindical U.G.T - Sociedad de Trabajadores de la Tierra (segell del sindicat i signatura de Francisco Domingo Tomás) Partido Socialista (segell del partit i signatura de Manuel Gual Escrig) Por el Consejo Municipal (segell de la Presidència municipal i signatura de Dionisio Sabater Pérez) Dalt de la misiva, apareix escrit a mà el següent: No puedo hacer nada

La contestació a la petició d'una part dels partits d'esquerres userans va ser signada pel secretari general Francisco Largo caballero, la qual apareix d'aquesta forma:

25 de octubre de 1937

Sociedad de Trabajadores de la Tierra - Useras (Castellón)

Estimados Compañeros: He recibido la carta que con fecha 21 me enviaron suscrita también por Izquierda Republicana, Partido Socialista, Consejo Municipal, en la que solicitáis que me interese porque sea nombrado José Andrés Gil para el cargo de Juez Municipal. Siento mucho tener que manifestaros que me es de todo punto imposible hacer lo que solicitáis por tener la seguridad de que mi intervención en el sentido que me lo pedís, daría resultados contraproducentes. Tened en cuenta la situación que estamos atravesando y os explicaréis perfectamente lo que queda indicado.

Sin otro particular, quedo cordialmente vuestro y de la causa obrera.

El SECRETARIO GENERAL - Firma: Francº L. Caballero.

78 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

INFORME DE LA CAUSA GENERAL REDACTADA

A PARTIR DE L'ENTRADA DE L'EXÈRCIT FRANQUISTA

AL TERME DE LES USERES.

LA DOCUMENTACIÓ ES TROBA A L'ARXIU HISTÒRIC

NACIONAL DE MADRID.

HE TRANSCRIT EIXE INFORME - MEMÒRIA TAL COM

APAREIX A LA DOCUMENTACIÓ.

79 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Informe General de la Actuación Roja en el pueblo de Useras. Guardia Civil - Comandancia de Castellón - Puesto de Useras.

En contestación a su escrito de fecha 29 del próximo pasado mes de septiembre en el que interesa Informe sobre la actuación roja en este pueblo, tengo el honor de participar a la respetable autoridad de V. que según los informes adquiridos de las personas consideradas adictas al Glorioso Movimiento Nacional y Autoridades locales, la situación del pueblo al iniciarse el Movimiento era completamente tranquila.

No existían otras organizaciones que el partido de la C.E.D.A., Radical y el de Izquierda Republicana, en su mayoría era Católico, y el Ayuntamiento lo mandaban por mayoría el partido Radical que en las elecciones del 16 de febrero se unieron al fatídico Frente Popular. Desde el día que se inició el Glorioso Movimiento Nacional hasta el día 25 de julio, se hizo vida normal, se celebraba la Santa Misa todos los días hasta esta fecha en que fué cerrada la Iglesia y Ermitas por el Comité Revolucionario formado en aquél día y que lo componían: Fermín Andrés Edo (preso en Castellón), Vicente Ribés Solsona (asesinado en este pueblo) y otros varios que después entregaron las llaves al alcalde del Frente Popular, Joaquín Gil Herrero, también preso en Castellón.

El día 9 de agosto del año 1936 tomaron por asalto el Ayuntamiento los componentes del Comité y simpatizantes entre los que figuraban como dirigentes, Cristóbal Aicart Mateu, huido a zona roja, el Fermín Andrés Edo, Recaredo Safont Aparisi y Agustín Dimas Forés, estos dos también huidos a zona roja. Estos mismos el dia 11 del mismo mes ordenaron el saqueo de la Iglesia y Ermitas quemando las Imágenes y cuánto en ellas hallaron.

Encontrándose oculto en este pueblo Don Fernando Gasch Villalonga, sacerdote destinado en esta villa desde antes del Movimiento, al iniciarse éste y ser perseguido vivió oculto hasta el dia 12 de noviembre de 1936 que fué buscado por los dirigentes del pueblo, entre los que se encontraban Cristóbal Aicart Montoliu, secretario del P.O.U.M., actualmente en filas rojas, Gumersindo Garcia Beltrán (apodo el "Gos") presidente de la C.N.T., también en filas rojas, y el Vicente Ribés Solsona (asesinado); y una vez hallado lo entregaron a los inseparables de Alcora que lo asesinaron en dicho pueblo.

El dia 26 de septiembre de 1936 también fué buscado por estar oculto en este pueblo Ramón García Portolés, natural de esta villa y vecino de Alcora, de oficio comerciante, quién siguió la misma suerte que el anterior; figurando entre los buscadores el Cristóbal Aicart Montoliu, el Gumersindo García Beltrán, el Vicente Ribés Solsona, Agustín Dimas Orenga, en filas rojas, Dionisio Sabater Pérez, presidente de la U.G.T. y voluntario en filas rojas, Jaime Bernad Dealbert, en filas rojas, Recaredo Safont Aparisi, huido a zona roja, Secundino Tomás Ribés, huido a zona roja, Baldomero Bachero Miñana, voluntario teniente en filas rojas, y Agustín Martí Mateu, prisionero en Santoña.

80 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

En los primeros días del mes de febrero del año 1937 fué asesinado en el Ayuntamiento de esta villa, el ya citado Vicente Ribés Solsona, sujeto de malos antecedentes y filiación C.N.T. - F.A.I., pistolero que se dedicaba a robar a mano armada, ha hacer saqueos y amenazar a las personas de derechas, sospechando y casi sobre seguro que el asesino fué el ya citado Gumersindo Garcia Beltrán, sujeto también de malos antecedentes y conducta, desconociendo los motivos, aunque es creencia general haya sido por egoismo de mandos.

El día 9 de junio de 1938 y en la retirada del Ejército rojo por la presión arrolladora de las fuerzas nacionales, fueron también asesinados en este término municipal los vecinos Basilio Bellés Bellés y Ramón Ribés Herrero, suponiendo que el motivo fué el dar vivas a España y a Franco creidos que era el Ejército Nacional. Por el mismo motivo, el mismo día y por las mismas fuerzas rojas fué muerto Manuel Pérez Agut, también vecino de este pueblo.

Dios salve a España y guarde a V. muchos años. Useras 4 de octubre de 1938. III Año Triunfal. El Comandante de Puesto - (signatura) Ángel Escribano Catalán

- INFORME EFECTUAT PEL CAPELLÀ DE LES USERES -

M. I. Sr. Vicario General - Castellón

Muy Sr. mio: En contestación a su atenta circular debo cominicarle que en este término municipal, en la partida denominada el "Collado" junto a la carretera de Adzaneta, el dia 21 de septiembre de 1936 fué encontrado el cadaver del Rvdo. Mosen Vicente Besalduch, natural de San Mateo y organista de la parroquia del mismo. Las heridas que presentaba eran de arma de fuego en la cabeza. Como testigos, por ser los que entregaron el dicho mártir a los asesinos, pueden facilitar el descubrimiento de los autores los Sres. Juan Juan y Jacinto Agut de Adzaneta. Su cadaver está en este cementerio, pero la defunción no fué inscrita en el Registro Civil.

Todos los altares, imágenes y ornamentes fueron destruidos, quemados, etc. Se conservan solamente la Veracruz, la Custódia, 4 cálices, 2 copones y 1 cruz parroquial. Los daños aproximados son: 13 altares con sus respectivas imágenes - 100.000 pts.

(els altars eren els següents: altar Major, altar de Sant Felip Neri, altar de la Mare de Déu del Carme o de les Ànimes, altar de la Mare de Déu dels Dolors, altar de la Mare de Déu del Roser, altar de Sant Joan, altar de la Puríssima, altar del Baptisteri, altar de Sant Antoni (Sant Crist de l'Agonia), altar de Santa Ubaldesca, altar de la Mare de Déu del Loreto, altar de l'ermita del Calvari i l'altar de l'ermita de Sant Antoni dels Hostals).

81 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

5 cuadros lienzos ordinarios 1 cruz gótica 5 estandartes 4 banderas 4 ternos 26 casullas 11 capas pluviales 24 albas 1 campana 4 campanas estropeadas archivo parroquial incendiado

Sabe puede mandar a este su affrmo. y s.s.q.l.b.s.m.

Useras 3 - XI - 38 !Viva Cristo Rey! Cristóbal Bertrán Badenes (Signatura)

- DECLARACIÓ DE FERMÍN ANDRÉS EDO -

En Castellón a 6 de Noviembre de 1938, ante este Juzgado compareció el testigo (...) dijo, llamarse como queda dicho, de 44 años de edad, natural de Useras, de profesión Industrial, que sí ha sido procesado y con domicilio detenido en Carcel de Castellón.

Preguntado, contesta: Que el declarante perteneció al Comité que se formó en Useras hasta Diciembre del año 36, en que marchó a Barcelona. Que en ese tiempo solo se acuerda de dos personas que fueron asesinadas, una un sacerdote de Alcora y la otra Ramón García Portolés, vecino también de Alcora. Que estos dos estaban escondidos en Useras, fueron descubiertos por gente del pueblo pertenecientes a la C.N.T., deteniéndolos y dando aviso al Comité de Alcora que al efecto vinieron por ellos y los asesinaron.

Que aunque algunos de los que dieron este aviso pertenecían al Comité de Useras obraron por su cuenta y sin que para ello hubiera acuerdo del Comité. Que no se acuerda que se cometieran más asesinatos por lo menos en el tiempo que estuvo el declarante.

Que la quema de los objetos de Iglesia y demás atropellos que se cometieron en el pueblo fueron acordados por el Comité, sobretodo por su presidente, Dionisio Sabater Pérez, que era el que hacía y deshacía por su cuenta. Que también se ejecutaron por el Comité varias multas aunque luego se devolvió el dinero. Que a las órdenes del Comité había unos 25 o 30 del pueblo para hacer guardias y demás servicios que se les encomendaba.

82 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Leida, se afirma y certifica y firma con el Sr. Juez. Doy Fe.

(Signatura de Fermín Andrés) (Signatura del Jutge Zubimendi)

- BREU RESSENYA DELS FETS OCORREGUTS -

En el término municipal de USERAS de 2.700 habitantes aproximadamente, el número y clasificación de víctimas es el siguiente:

Asesinatos 1 sacerdote 4 varones, de ellos uno de más de 60 años.

Otros hechos delictivos Destrucción de una Ermita. Saqueo y destrucción de los objetos del Culto de la Iglesia parroquial y de 3 ermitas. Destrucción del Archivo parroquial. Destrucción de dos edificios particulares y saqueo de la casa-cuartel de la Guardia Civil. Saqueo de la casa-Abadia. Incautaciones de fincas y de mobiliario.

El asesinato del Sacerdote y de uno de los vecinos fué planeado y ejecutado por el Comité revolucionario y extremistas del pueblo. Los otros tres vecinos asesinados lo fueron por soldados rojos, poco antes de la liberación del pueblo, en Junio de 1938. El vecino asesinado anteriormente pertenecía al Comité revolucionario y fué muerto en riña por sus compañeros. Varios vecinos de Alcora estaban refugiados en Useras y descubiertos los que formaban el Comité dieron cuenta de ello al de Alcora, ordenando este último su detención y asesinato, interviniendo en estos hechos la cuadrilla de asesinos conocidos por "Los Inseparables".

Los hechos reseñados fueron ordenados y ejecutados por el Comité revolucionario y vecinos extremistas.

També sabem que va haver un capellà amagat en diverses cases i masos del poble i terme de Les Useres, era el sacerdot operari diocesà José Manuel Claramonte ( - 1892), va ser detingut per un soldat republicà al nostre terme i el van afussellar en uns masos del terme de la Vall d'Alba el 10 de juny de 1938 (va ser beatificat el 13-10-2013).

Castellón de la Plana a 12 de noviembre de 1938

83 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Memoria de los Hechos ocurridos en relación con el Glorioso Movimiento Nacional en el Pueblo de Useras (Castellón) a partir de las Elecciones de 1936.

Epígrafe A Estado de Orden público en los pueblos de la demarcación, los meses precedentes al Alzamiento Nacional especialmente a partir de las elecciones de 1936.

1º - Si ocurrieron disturbios graves o atropellos a personas y propiedades que alteraron el orden.

- Respecto a este inciso no hay nada que señalar.

2º - Dirigentes más destacados de los partidos políticos del Frente Popular, sindicales obreras o agrarias.

- Pueden considerarse como dirigentes más destacados de los partidos del Frente Popular: Jaime Miguel Tomás, Jefe Local del Partido Radical, que en las últimas elecciones del 16 de febrero de 1936, cedió los votos completos a los partidos del Frente Popular; Emilio Tomás Martí, concejal de la Gestora y 2º Jefe más destacado del partido anteriormente mencionado; Joaquín Gil Herrero, Alcalde Presidente de aquel Ayuntamiento; José Bagán Gimeno, 1º Teniente de Alcalde; Eugenio Centelles Royo, radical Socialista en las últimas elecciones entregó los votos al Frente Popular; José Montoliu Villanueva, Secretario del Ayuntamiento y propagandista acérrimo del Frente Popular; Manuel Valls Martí, auxiliar primero del Ayuntamiento, el que tenía cierta confianza con los elementos políticos de que se ha hecho mención; Vicente García Miguel, persona de influencia del citado partido. Todos estos individuos permanecieron en los cargos expresados, desde el 20 de abril de 1931 hasta el 9 de agosto de 1936.

3º - Actuación de las autoriades locales.

- Todos los dirigentes reseñados en el apartado anterior, son responsables por su actuación de haber conminado al Cura párroco de esta localidad, D. Esteban Monfort Montoya, a abandonar la Casa Abadía bajo el pretexto de que pagara derechos de inquilinato. Por otra parte, son también causantes de haber impedido al citado Cura párroco la celebración de cultos religiosos en las vías públicas, como eran las procesiones tradicionales de la localidad. También suspendieron de sueldo al Vicario de esta parroquia, D. Eliseo Gómez Andrés, por haber votado a las derechas, como asímismo al entonces Alguacil municipal Francisco Branchadell Beltrán, por las mismas causas.

4º - Propagandas y excitaciones a la violencia.

- Los medios empleados por los dirigentes políticos locales fueron valiéndose de la propaganda de los mítines celebrados en ésta, por los Jefes Provinciales de sus mismos partidos; no teniendo

84 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 antecedentes de haber empleado excitaciones a la violencia.

5º - Demás datos que puedan afectar a este partido.

- Entre los medios empleados como coacción para obligar a ciertos individuos de derechas a que votaran para el Frente Popular; se dá el caso de que los expresados dirigentes obligaban a todos los que tenían fondos a un Pósito de Beneficiencia Local, a que votaran a su partido o les retirarían los fondos o préstamos citados.

Epígrafe B El Movimiento Nacional en los pueblos de la demarcación. Antecedentes.

1º - Si hubo o no, una vez producido el Alzamiento Nacional, actos de participación en pro del mismo.

- No se tienen antecedentes de que una vez producido el Alzamiento Nacional, hubiera en ésta localidad actos de participación o afecto a la Santa Causa.

2º - En qué consistieron.

- No hubo demostraciones de afecto de ningún género.

3º - Cómo fueron vencidos.

- No fué vencido ningún acto de participación en pro de la causa roja, por no haber existido demostraciones de esta naturaleza.

4º - Personas que se sumaron al Alzamiento.

- No se tienen antecedentes de que esta localidad se sumara algún elemento al Alzamiento Nacional, por estar emplazada en zona roja.

5º - Elementos que sofocaron tales intentos de adhesión al G.M.N.

- No hubo que sofocar tales intentos de adhesión al G.M.N. por no existir en ésta.

6º - Medios empleados para ello.

- No se emplearon medios para sofocar los intentos de adhesión al G.M.N.

85 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Epígrafe C Organización que una vez implantado el Dominio Rojo, se dió en los pueblos de la demarcación al terror marxista.

1º - Inspiradores de dicha organización.

- Surgido el Alzamiento Nacional, permanecieron en los primeros momentos desempeñando los mismos cargos ya enumerados en el apartado 2º epígrafe a), los individuos mentados en el mismo, los que como medida preventiva procedieron a la recogida de todas las armas de los elementos de derechas, como igualmente se incautaron de ciertos aparatos de radio que poseían algunas adictas al Movimiento. Estos individuos permanecieron en estos cargos enumerados hasta el 9 de agosto de 1936, en que los elementos destacados extremistas rojos se apoderaron pistola en mano de los repetidos cargos, erigiendose en jefes de la política local.

2º - Dirigentes.

- Son considerados desde esta fecha como elementos extremistas inductores y materialmente responsables de cuantos desmanes fueron cometidos en esta localidad; Cristóbal Aicart Mateu, Jefe del Comité revolucionario local, afiliado así mismo al P.OU.M. y U.G.T; Fermín Andrés Edo, actuante en el Comité revolucionario y perteneciente al partido de Izquierda Republicana; Jaime Bernat Dealbert, de Izquierda Republicana; Vicente Royo Dealbert, de U.G.T.; Vicente Fabra Garcia, U.G.T.; Gumersindo García Beltran, C.N.T; Presidente - Dionisio Sabater Pérez, U.G.T.; Baldomero Bachero Miñana, C.N.T; Ramón Solsona Chaparra, C.N.T; Agustín Dimas Forés, C.N.T.; Juan Beltrán Climent, C.N.T.; Enrique Andrés Edo, Izquierda Republicana, secretario del Comité Revolucionario local; José Vicente Andrés Gil, Juez municipal, asesor técnico de los elementos extremistas e inductor en gran parte de los desmanes cometidos en esta localidad; Agustín Dimas Orenga, C.N.T.; Agustín Martí Mateu, C.N.T.; Recaredo Safont Aparisi, C.N.T.; Cristóbal Aicart Montoliu, C.N.T. y secretario del P.O.U.M.; Secundino Tomás Ribés, C.N.T.

3º - Participantes con actos de ejecución o colaboración.

- Todos los elementos descritos en el párrafo anterior, pueden considerarse como participantes en la ejecución o colaboración de cuantos desmanes fueron llevados a cabo en esta localidad.

4º - Miembros de los comités revolucionarios.

- Funcionaban en esta localidad cuatro comités revolucionarios, compuestos por los partidos de la C.N.T., U.G.T., P.O.U.M. e Izquierda Republicana, funcionando en la directiva de estos mismos los individuos a que se hace referencia ya en el párrafo segundo, con los cargos también a la vez, en el repetido párrafo.

86 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

5º - Actuación de la Justicia Roja.

- La actuación de la Justicia roja en esta localidad, fué que el Alcalde asaltó al Ayuntamiento, atropellando a todos los elementos de derechas, cometiendo toda clase de desfueros, vejaciones, como asimismo, requisas, incautaciones, quema, destrozos de las campanas y por último la detención del sacerdote reverendo D. Fernando Gasch Villalonga y del fabricante D. Ramón García Portolés, que más tarde fueron asesinados en el pueblo de Alcora, de esta provincia; a continuación, se cometieron en esta época varias detenciones ilegales recaidas en personas de derechas, persiguiendo un fin puramente arbitrario y déspota, siendo en resumen la actuación desastrosa por todos los conceptos.

6º - Funcionarios de los organismos de Justicia.

- El periodo rojo desempeñaba el cargo de Alcalde de esta localidad Cristóbal Aicart Mateu, que permaneció en el mismo hasta el 15 de agosto de 1936, en que le sustituyó en el cargo Dionisio Sabater Pérez; éste lo ostentó, hasta el mes de mayo de 1938, en que volvió hacerse cargo de la Alcadía Cristóbal Aicart Mateu. En este periodo desempeñó el cargo de Juez municipal José Vicente Andrés Gil, hasta el mes de enero de 1938 aproximadamente, en que se hizo cargo el hasta entonces suplente Balbino Escrig Branchadell, permaneciendo en el mismo hasta la liberación de esta localidad.

7º - Dirigentes de sindicatos.

- Son como dirigentes de la que fué Sindical de la C.N.T. Gumersindo Garcia Beltrán, que ostentó el cargo de Presidente de la misma; de la U.G.T., Vicente Andrés Gil, que ostentaba el cargo de Presidente; del P.O.U.M. Cristóbal Aicart Mateu, que ostentaba el de Presidente.

8º - Dirigentes de partidos políticos.

- Pueden considerarse como dirigentes de los partidos políticos, Constantino Saborit Fabregat, Presidente de la Izquierda Republicana; Eugenio Centelles Royo, promotor y resorte principal del partido Radical Socialista.

9º - Elementos de acción que capitanearon patrullas o tuvieron actuación destacada en las mismas.

- Pueden considerarse como elementos de acción destacada, José Martí Tomás, Laurentino Martí Royo, Vicente Fabra García, Vicente Campos Beltrán, Alfredo Tomás Bernat, Jaime Font Valls, Vicente Royo Rubio, Alejandro Martí Forés, Salvador Sabater Andrés, Juan Pruñonosa Royo, Salvador Bartoll García, Agustín Dealbert Tomás y Raimundo Centelles Ribés.

10º - Agitadores y propagandistas destacados.

87 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Son considerados como propagandistas, José Vicente Andrés Gil, Enrique Andrés Edo, Cristóbal Aicart Mateu, Fermín Andrés Edo, Agustín Dimas Forés, Francisco Andrés Tomás, Gumersindo García Beltrán, Agustín Martí Forés, Balbino Andrés Branchadell, Agustín Aicart García, Vicente Fabra García, Vicente Royo Dealbert, Rogelia Juan Benages, Carmen Nebot Gual, una tal Fortuosa la Escolana, Encarnación Juan Garcés y Francisca Mateu Aicart.

11º - Asesinos, colaboradores, inductores y excitadores al asesinato.

- Son responsables de crimenes cometidos en esta localidad, Gumersindo Garcia Beltrán, Cristóbal Aicart Mateu, Dionisio Sabater Pérez, Agustín Dimas Forés, Agustín Dimas Orenga, Baldomero Bachero Miñana, Secundino Tomás Ribés, Agustín Martí Mateu, Recaredo Safont Aparisi, Jaime Bernat Dealbert, Ramón Solsona Chaparra, Juan Beltrán Climent, Cristóbal Aicart Montoliu y Fermín Andrés Edo.

12º - Los periódicos que se publicaron durante el dominio rojo en la localidad, expresando los nombres de los directores, propietarios, redactores y colaboradores (...)

- No fueron publicados periódicos durante el dominio rojo en esta localidad, así como tampoco se tienen antecedentes de que ningun funcionario u organismo oficial político o social se incautara de la prensa afecta al G.M.N.

13º - Si hubo emisora de radio en la localidad, quienes fueron sus directores, locutores y personas al servicio de la misma.

- Tampoco ha existido emisora alguna en esta localidad.

Epígrafe D Procedimeintos más frecuentes empleados en la organización del Terror Marxista.

1º - Forma habitual de actuar los dirigentes y sus colaboradores.

- La forma habitual de actuar los dirigentes y sus colaboradores, fué la de cometer toda clase de desmanes y tropelías, desatinos y absurdeces que estuvieran a su alcance, cometidos éstos en cuantas personas tenían antecedentes de que eran de derechas de orden o afectas al G.M.N., consistiendo estos actos en la exigencia de cantidades bajo la morbosa amenaza de muerte; otras estribaban en ser vejaciones y atropellos de toda índole afectiva en estas mismas personas; destrucciones perpetradas en los altares con imágenes de las Iglesias, locales, robos de objetos de valor que custodiaban los templos y llegando en sus veleidades de su innoble proceder hasta la realización del más repugnante delito del crimen alevoso.

2º - Locales donde celebraban reuniones.

88 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Fueron los locales destinados como punto de reunión la Iglesia local; la casa Abadia; en un edificio propiedad de D. Emilio Tomás Martí y otro de D. Vicente Tomás Forés.

3º - Sitio donde hacian comparecer a las víctimas.

- Emplearon como locales destinados para la comparecencia de las víctimas, el centro donde estaba emplazada la C.N.T. y el Ayuntamiento.

4º - Lugares de encarcelamiento, cárceles y checas.

- Fué punto elegido como lugar de encarcelamiento la Casa consistorial.

5º - Saca de presos.

- Hubo en esta localidad dos sacas de presos; en la primera fué asesinado el vecino de esta localidad D. Ramón García Portolés, dejando en libertad al que hasta entonces había permanecido encerrado en unión del anterior Tomás Tomás Mateu. En la siguiente fué asesinado el reverendo cura D. Fernando Gasch Villalonga y poniendo en libertad a un hermano menor del mismo.

6º - Vejaciones, malos tratos de obra y palabra a que eran sometidas las víctimas y torturas que pudieran sufrir.

- Aunque no se tienen antecedentes de malos tratos o torturas; es notorio se le hizo objeto de mofa y le lanzaron infinidad de blasfemias y pullas contra su dignidad de religioso por toda una turba de desaforidos truhanes de la peor catarva y turbulenta chusma.

7º - Forma de tomar las revoluciones o acuerdos.

- Se desconoce las formas de tomar las resoluciones o acuerdos. Por ser éstos secretos entre los dirigentes.

8º - Procedimientos habituales para cometer los asesinatos.

- Los procedimientos habituales para cometer los assesinatos eran después de la detención, trasladados a la comarcal de Alcora, donde posteriormente eran asesinados, al suponer por éstos últimos.

9º - Lugares donde eran llevados a efecto.

- Las personas asesinadas de esta localidad, le fueron en las inmediaciones del Cementerio y carretera colindante al pueblo de Alcora (Castellón).

89 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

10º - Medios empleados para ello.

- El medio empleado para ello era la consecución y conducción al antes citado pueblo, el fusilamiento.

11º - Casos de ensañamiento y mayor crueldad.

- En cuanto a ensañamiento, se cita el caso antes de haber procedido a la muerte del reverendo sacerdote D. Fernando Gasch Villalonga, el haberlo amputado bárbaramente uno de los dedos de una mano.

12º - Destino dado a los cadáveres de las víctimas (si fueron enterrados, abandonados, quemados, etc.)

- En el Cementerio de esta localidad fué enterrado el cadáver de un sacerdote que fué vilmente asesinado por milicianos desconocidos, en la carretera enclavada en una partida denominada "El Collado" lindante con las inmediaciones del término del pueblo de Adzaneta (de esta provincia). En cuanto a las víctimas ya referidas que fueron asesinadas en las cercanías de Alcora yacen enterrados sus restos mortales en el Cementerio de éste último.

13º - Enterramientos practicados fuera de los cementerios en que aún continuan los restos de las víctimas aludidas que se encuentren en malas condiciones por hallarse los restos a flor de tierra o por cualquier otro motivo que se especificara.

- No se tienen antecedentes de que existían restos de personas enterradas en este término municipal fuera del Cementerio de la localidad.

Epígrafe E Relación de asesinatos cometidos en cada uno de los pueblos y personalidad de las víctimas (profesión, filiación política y demás datos de interés).

1º - Fueron detenidos y posteriormente asesinados en el término municipal de Alcora el reverendo cura D. Fernando Gasch Villalonga y el comerciante natural de ésta y vecino de Alcora D. Ramón García Portolés, por cuya causa fueron asesinados.

Epígrafe F Formación de milicias en los primeros dias con destino a los frentes de combate. 1º - Procedimientos empleados para su recluta y conduccion al frente.

- No existeron procedimientos especiales para la recluta y conducción al frente, dado el caso que los elementos de esta localidad, se afiliaron con carácter de combatientes voluntarios; contandonse entre estos los siguientes individuos: Gumersindo García Beltrán, jefe de la C.N.T., Recaredo Safont Aparisi, de la C.N.T. y Benito Salvador Moliner, de la C.N.T.

90 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

2º - Elementos destacados en la dirección de estas operaciones.

- Se cuentan como elementos destacados en la dirección de estas operaciones, al ya enumerado en el párrafo anterior jeje local de C.N.T. Gumersindo García Beltrán, el que ostentaba la graduación de jefe de centuria.

3º - Agrupación de las milicias por partidos políticos y sindicales.

- No se tienen antecedentes de agrupaciones de milicias de partidos políticos y sindicales.

Epígrafe G Reclutamiento de quintas para el llamado ejercito popular.

1º - Medios terroristas empleados para la recluta forzosa.

- No se tienen antecedentes de medios terroristas empleados para la recluta forzosa, así como represalias sobre emboscados o represalias contra sus familiares.

2º - Represalias sobre emboscados.

- Queda contestado en el inciso anterior como se insiste en este párrafo.

3º - Represalias sobre sus familiares.

- Igual que el precedente se especifica a continuación los datos requeridos.

Epígrafe H Principales desmanes y atropellos cometidos en los pueblos de la demarcación.

1º - En relación con la persecución religiosa.

- En cuanto a la persecución religiosa fué detenido y vilmente asesinado el vicario de esta población D. Fernando Gasch Villalonga, apoderandose de las Iglesias que existían en esta, en donde procedieron a la destrucción de las imágenes y altares, así como de los ornamentos sagrados y valor artístico de los mismos, transformándolos en centros o puntos de reunión del P.O.U.M. En la plaza de Loreto de esta localidad también existía una ermita de este nombre, la cual por mandato de los Jefes locales de aquel entonces, fué totalmente arrasada y derruida, no existiendo en la actualidad restos algunos de la misma. Así mismo fué destruido el Calvario de ésta, en donde en la actualidad no existe más que ruinas del mismo.

2º - En relación con el patrimonio artístico y cultural.

91 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- No existen antecedentes de destrucción alguna en relación con el patrimonio artístico y cultural a excepción enumerada en el párrafo precedente.

3º - En relación con la propiedad privada.

- En cuanto a la propiedad privada, procedieron a la incautación de las fincas de diversas personas de derechas y por tanto desafectas a la canalla roja, procediendo a la exigencia de cantidad a todas aquellas personas que los consideraban desafectas; invirtiendo el total de estas cantidades para el pago de milicianos a sueldo que tenían en esta localidad.

4º - En relación con la banca.

- Existía en esta localidad una Caja Rural Agrícola dedicada preferentemente a la concesión de préstamos a los labradores, la que se incautaron los elementos directivos rojos de la misma.

5º - En relación con la indústria.

- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra la indústria.

6º - En relación con el comercio.

- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra el comercio.

7º - En relación con la agricultura.

- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra la agricultura.

Epígrafe I La liberación

1º - Forma de producirse.

- Fué liberada esta localidad el dia 9 de junio de 1938 por las fuerzas del Glorioso Ejército Nacional, al mando del Excelentísimo General (García Valiño).

2º - Actitud del vecindario.

- La actitud del vecindario fué plenamente apoteósica ante la entrada del invicto Ejército Nacional y con muestras del más acendrado cariño en pro de la causa.

3º - Huida de los elementos rojos.

92 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Al aproximarse la inminente liberación de esta localidad, huyeron de ésta un número no inferior a 15 o 20 famílias de los elementos rojos, los cuales al finalizar la guerra volvieron a sus respectivos hogares.

4º - Indicación de los elementos huidos más destacados y paradero actual de los mismos especificando el lugar del extranjero en que se encuentren si es conocido.

- Los sujetos que se suponen en Francia son por referencias no confirmadas los siguientes: Gumersindo García Beltrán, Cristóbal Aicart Mateu, cuya residencia se ignora.

Relación nominal del personal que se menciona en la adjunta memoria, expresiva del punto de residencia y situación actual.

NOMBRES Situación actual Pueblo de Calle Núm. residencia

93 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Jaime Miguel Tomás En libertad Useras José Antonio 41 (malnom - Joume del carnissé)

Emilio Tomás Martí Idem Villarreal Se ignora (Milio de la Rulla)

Joaquín Gil Herrero Idem Useras Mayor 46 (Ximo Monferrero)

José Bagán Gimeno Idem Idem Idem 18 (el Figuerolero)

Eugenio Centelles Royo Idem Idem Nevera 14 (Eugenio l'alcalde)

José Montoliu Villanueva Idem Se ignora

Manuel Valls Martí Idem Useras Mayor 32

Vicente García Miguel Idem Idem Idem 13

Cristóbal Ahicart Mateu En carcel (el Furgo) provincial

Fermín Andrés Edo Fusilado

Jaime Bernat Dealbert En carcel Madrid

Vicente Royo Dealbert En libertad Useras Ubaldesca 10

Vicente Fabra García Idem Idem Masia Foyeta Gumersindo García Beltrán (el Gos) Se supone en Francia Dionisio Sabater Pérez

Baldomero Bachero Miñana Desterrado Morell - Tarragona- Ramón Solsona Chaparra Fusilado

Agustín Dimas Forés

Carcel San Juan Beltrán Climent Miguel José Vte. Andrés Gil Fusilado

94 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Ribesalbes Enrique Andrés Edo Fallecido

Agustín Martí Mateu Fusilado

Recaredo Safont Aparisi Fallecido

Cristóbal Aicart Montoliu Se supone en (fill del Furgo) Francia

Secundino Tomás Ribés En carcel Balbino Escrig Branchadell Barcelona Useras (el Cóquero) Fallecido Constantino Saborit Fabregat En libertad Idem Roca 16 José Martí Tomás

Laurentino Martí Royo Idem Idem Abadia 14

Barcelona José Vicente Campos Trabajadores nº 93 Beltrán (Vicent de Maó) En libertad Alfredo Tomás Bernat Idem Masia Encalvo

Jaime Font Valls Idem Idem Masia Blanch Vicente Royo Rubio Idem Idem C. Nueva 48 Alejandro Martí Forés Idem Campana 2 Salvador Sabater Andrés Idem Idem San Cristóbal 26 Juan Pruñonosa Royo Fallecido Masia Sabatera Salvador Bartoll García En libertad Campana Agustín Dealbert Tomás Carcel (fill de Joume el fustero) Provincial

95 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Encarnación Juan Idem Idem San Cristóbal Garcés 22

Idem Idem Callejón 2 Fructuosa la Escolana Idem Idem Nevera 16

Carmen Nebot Gual 10 Idem Idem Ubaldesca Rogelia Juan Benages

Agustin Ahicart Garcia Idem Idem Masia Ensabí

Francisco Andrés Tomás Idem Idem Callejon

Raimundo Centelles 7 Ribés En libertad Idem Loreto

Francisca Mateu Ahicart Idem Castellón Se desconoce

Benito Salvador Moliner Fallecido

Useras, 10 de Febrero de 1943 El comandante del Puesto (Signatura) Emilio Martínez Gómez

96 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- ACTA DE DEFUNCIÓ DE MANUEL PÉREZ AGUT -

En la villa de Useras, provincia de Castellón, a las diez horas treinta minutos del dia veinte de abril de mil novecientos cuarenta y cuatro; ante D. José Vicente Dealbert Cuevas, Juez Municipal y D. Cristóbal Bellés Garcia, secretario, se procede a inscribir la defunción de Manuel Pérez Agut de 47 años de edad, natural de esta villa, hijo de José y de Dolores, domiciliado en la Masía Sandungo, de profesión labrador, y de estado casado con Dª Manuela Ribés Herrero, de cuyo matrimonio dejó tres hijos llamados Manuel, José- Ramón y Miguel Pérez Ribés. No testó. Falleció en el sitio conocido por Masia Lentao, partida de la Barona del término de Vall d'Alba el dia 8 de junio de 1938 a consecuencia de asesinado según resulta de diligencias practicadas y reconocimiento practicado, y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta villa (...)

El 10 de febrer va declarar com a testic la seua viuda Manuela Ribés Herrero.

- ACTA DE DEFUNCIÓ DE JUAN RAMÓN RIBÉS HERRERO -

En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la defunción de Juan Ramón Ribés Herrero de 48 años de edad, natural de Useras, hijo de Ramón y de Rosa, domiciliado en Masía Sandungo, de profesión labrador y de estado casado con Dª Amparo Pérez Agut, habiendo dejado de su matrimonio cinco hijos llamados Maria Dolores, Juan Ramón, Vicente, José y Manuel Ribés Pérez. No testó. Falleció en el sitio conocido por la Masia Lentao, partida de la Barona del término de Vall d'Alba, el dia 8 de junio de 1938, a consecuencia de asesinado, según resulta de diligencias practicadas y reconocimiento practicado, y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta villa (...)

El 10 de febrer va declarar com a testic la seua viuda Amparo Pérez Agut on afirma que va ser enterrat al Cementeri dels Ibarsos.

- ACTA DE DEFUNCIÓ DE BASILIO BELLÉS BELLÉS -

En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la defunción de Basilio Bellés Bellés, de 54 años de edad, natural de , hijo de Blas y de Rosa, domiciliado en la masia de Tiburcio de este término, de profesión labrador y de estado casado con Maria Marín Albert, de cuyo matrimonio dejó cinco hijos llamados, Urbica Adelaida, José Fidel, Juan Ovidio, Maria Soripes y Luís Bellés Marín, falleció a 500 metros de su domicilio el dia 8 de junio de 1938 a consecuencia de asesinado según resulta de diligencias practicadas y reconocimiento practicado y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta villa (...)

El 4 de març de 1943 en el Jutjat municipal d'Atzeneta va declarar com a testic la seua viuda Maria Marín Albert, natural de Benafigos, domicili en el carrer Ravalet d'Atzeneta, on declara el següent: su marido Don Basilio Bellés Bellés, de profesión labrador, afiliado a Derecha Regional Agraria, de

97 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

54 años de edad, con domicilio en Useras, masía de Tiburcio, en la retirada de las fuerzas rojas lo sacaron de casa juntamente un soldado del ejército rojo que se había retirado en la misma, y a una distancia de 500 metros asesinaron a los dos. Todo fué hecho el 8 de junio de 1938, sobre las seis y media de la tarde. Que después de asesinado fué enterrado de piedra, tardando tres días a encontrarlo. Que se ignora las heridas que sufrió porque no se lo dejaron ver los que lo encontraron, que ignora las personas que han cometido el hecho por ser fuerzas que iban en retirada, y por lo tanto, menos su paradero.

- ACTA DE DESAPARICIÓ DE MANUEL RUBIO BARRERA -

En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la desaparición de D. Manuel Rubio Barrera, de 67 años de edad, labrador, natural y vecino de esta villa, hijo de Vicente y de Manuela y de estado casado con Dolores Bernat Branchadell, de cuyo matrimonio quedaron dos hijos llamados Alfredo y Hermenegilda Rubio Bernat, el que según datos obrantes en la Causa General, el dia 11 de junio de 1938, al ir a buscar a una hija suya fué detenido y llevado en dirección al pueblo de Costur, desconociéndose lo que pudo suceder, ya que su cadáver no ha sido encontrado (...)

El 10 de febrer de 1943 va declarar com a testic el seu fill Alfredo Rubio Bernat.

- ACTA DE DEFUNCIÓ DE VICENTE RIBÉS SOLSONA

En la villa de Useras a las once horas del dia 3 de febrero de 1937, ante D. Dionisio Sabater Pérez, presidente del C.M. y D. Enrique Andrés Edo, secretario, se procede a inscribir la defunción de Vicente Ribés Solsona, de 41 años de edad, natural de Useras, hijo de Tomás Ribés Benages y de Rafaela Solsona ---- de Useras, de profesión ---- y de estado ---- Sebastian Gozalbo---- Esta inscripción se practica en virtud de manifestación personal de Cristóbal Aicart Mateu, natural de Useras, de edad 42 años, de estado casado, de profesión Alguacil, domiciliado en Useras calle de la República, que es convecino del finado habiendola presenciado como testigos D. ---- Garcia y D. Alejandro ---- mayores de edad y de esta ---- en la c/ Dolores ----

En la villa de Useras a 20 de abril de 1944 (...) compareció Purificación Sebastián Gozalbo, mayor de edad, natural de Figueroles y vecina de esta villa, esposa del difunto Vicente Ribés Solsona, no pudiendo comparecer Cristóbal Aicart Mateu por encontrarse ausente, cuya compareciente manifiesta: Que su esposo Vicente Ribés Solsona, de 41 años de edad, natural y vecino de esta villa, de profesión u oficio vigilante nocturno, falleció el dia 3 de febrero de 1937 en la misma Casa Ayuntamiento, ignorándose la hora, que era hijo de Tomás Ribés Benages y de Rafaela Solsona, difuntos. Que en el acto de su fallecimiento era casado con la declarante de cuyo matrimonio dejó una hija llamada Purificación Ribés Sebastián. Que no otorgó testamento. Que murió asesinado, y su

98 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta localidad (...)

El 10 de febrer de 1943 va declarar com a testic la seua viuda Purificación Sebastián Gozalbo.

- INFORME DE L'ALCALDE DE L'ALCORA SOBRE LA COMARCAL -

Al margen --- Alcaldia Nacional de Alcora (Castellón) Negociado nº 342. Al centro --- En contestación a su atenta comunicación (donada pel Fiscal instructor de la causa general d'inspecció del palau de Justícia de Madrid) con fecha 8 de mayo ultimo (1941) interesándose por los nombres y apellidos de los sujetos que formaron la Comarcal de esta villa, he de participar a V. Que según los antecedentes que me han suministrado por el Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil del puesto de esta villa y Jefe local de F.E.T. y de las J.O.N.S., el primer comité Comarcal formado en 1932 y que funcionaba clandestinamente en esta villa; de acuerdo con los elementos de la Plana y especialmente de Burriana son: como Presidente, Joaquín Gozalbo Gasch, actualmente preso en la cárcel de Castellón, al que ahún no se le ha juzgado; Secretario, Vicente Nebot Miralles, este como jefe más distinguido, continuando en el cargo durante el Movimiento y en la actualidad preso en la cárcel de Castellón según unos y en la cárcel Modelo de Barcelona según otros; Joaquín Gozalbo Gasch, preso en la cárcel de Castellón sin juzgar; José Martí Nebot, en ignorado paradero; Ramón Aicart Andrés, preso en la cárcel de Castellón; Ismael Aicart Andrés, se ignora el paradero: los cuales durante el Movimiento se dedicaban a robar y asesinar.

Durante el Movimiento fueron dirigentes y desempeñaron cargos: Vicente Bonet Bachero, se ignora el paradero; Ramón Vitureira Peña, ajusticiado; Enrique Remolar Ferris (Alcalde), ignorado paradero; Braulio Montes Cercos, ajusticiado; Manuel Gasch Garcés, ajusticiado; Cristóbal Saborit Chiveli, ajusticiado; Jaime Añó Pardo, ajusticiado; Vicente Gasch Salvador, ajusticiado; Vicente Pallarés Prats, ajusticiado; Vicente Herrero Ferrer, se ignora paradero; Ernesto Branchat Nebot, condenado última pena; Casiano Andrés Nebot, preso cárcel Castellón; Juan Morte Nebot, ajusticiado. Todos ellos dirigentes marxistas en esta que sembraron el duelo y terror en toda la comarca y dada la clandestinidad en que actuaban no se les puede precisar los cargos que desempeñaban en la misma.

Lo que tengo el honor de participar a V. para su conocimiento y efectos consiguientes. Dios guarde a V. muchos años - Alcora 16 de junio de 1941- El Alcalde Benjamín Canó - Rubricado, hay un sello en tinta que dice Alcaldia Constitucional de Alcora.

99 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Relación de personas residentes en este término municipal (Ayuntamiento de Useras - Partido Judicial de Lucena del Cid) que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueran asesinadas.

- Vicente Ribés Solsona, 43 años de edad, jornalero, C.N.T., vigilante nocurno, fecha de su muerte - 2 de febrero de 1937, asesinado en la Sala Ayuntamiento en riña; personas sospechosas de participación en el crimen - los componentes del Comité municipal en aquella fecha.

- Basilio Bellés Bellés, 60 años de edad, labrador, apolítico sin cargos ninguno, fecha de su muerte - 9 junio de 1938, asesinado en su propia finca; personas sospechosas de participación en el crimen - por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.

- Ramón García Portolés, 46 años de edad, comerciante, tradicionalista, fecha de su muerte - 26 de septiembre de 1936; personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal de Alcora sacó de casa, (se investiga en Alcora donde tenía su vecindad).

- D. Fernando Gasch Villalonga, 24 años de edad, sacerdote, coadjutor de esta villa, fecha de su muerte - 12 de noviembre de 1936, personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal de Alcora se lo llevó.

- Juan Ramón Ribés Herrero, 47 años de edad, jornalero, apolítico sin cargos ninguno, fecha de su muerte - 10 de junio de 1938 en la masia Lentao, herida de fuego, personas sospechosas de participación en el crimen - por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.

- Manuel Pérez Agut, de 46 años de edad, jornalero, apolítico sin cargo ninguno, fecha de su muerte - 10 de junio de 1938 en la Masia Lentao, heridas de arma de fuego, personas sospechosas de participación en el crimen - por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.

- Manuel Rubio Barrera, de 60 años de edad, labrador, apolítico sin cargo ninguno, fecha de desaparición - 10 de junio de 1938, desaparecido en servicio ordenado por fuerzas nacionales.

- D. José Vicente Besalduch Pascual, de 56 años de edad, sacerdote, párroco de San Mateo, fecha de hallazgo del cadáver - 21 de septiembre de 1936 en la carretera a Adzaneta por arma de fuego, personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal de Alcora.

Useras 14 de febrero de 1941, el Alcalde accid. - Higinio Martí el Secretario - Adolfo Segarra

- A més a més, el 14 d'octubre de 1938 (signatura d'Higinio Martí com alcalde accidental) apareix una relació d'uns cadàvers apareguts al terme municipal de Les Useres, els quals es van trobar el dia 9 de juny de 1938, segons la relació:

9 soldados (5 nacionales y 4 rojos) cuyos nombres se desconocen por no reclamar el enterrador al Sr.

100 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Teniente nota de ello. Fueron traidos al Cementerio por fuerzas nacionales de Navarra. Personas sospechosas de participación en el crimen - Fuerzas rojas en liberación del pueblo.

Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de Iglesias y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos (...)

El 11 de agosto de 1936 fué incautada la Iglesia, la Hermita del Santo Cristo, la del Loreto, la de Santa Ubaldesca y la del Calvario, saqueando cuanto valor había, quemando las imágenes, se incautaron de fincas de terratenientes de forasteros y algunas del pueblo a perpetuidad, de urbanas; estableciendo en unas y otras sociedades anarquistas de la C.N.T. y P.O.U.M. que celebraban reuniones y vendían comestibles. La Hermita del Loreto fué derrumbada completamente sin quedar ni una piedra, así como las campanas que fueron arrancadas, las cosechas de las fincas fueron vendidas a los dirigentes de Castellón. La casa cuartel de la Guardia Civil y la Casa Abadía fueron igualmente saqueadas.

Entre los perjudicados figuran: Emilio Tomás Martí, D. Vicente Tomás Forés, D. Enrique Roca Martí, D. Nicolás Ribés Gual y los herederos de D. Agustín Roca Vaquer. Personas sospechosas de participación en el crimen: Dionisio Sabater Pérez, Jaime Bernat Dealbert, Gumersindo Garcia Beltrán, Cristóbal Aicart Mateu, Agustín Dimas Forés, Ramón Solsona Chaparra, Fermín Andrés Edo, Enrique Andrés Edo y Salvador Sabater Andrés.

Useras a 14 de Octubre de 1938. III Año Triunfal. El Alcalde - Higinio Martí

En los primeros dias de agosto de 1936 hubo el saqueo de la Iglesia y profanación, destrucción y quema de imágenes, muebles, altares y demás ornamentos y objetos del culto.

Nombre y domicilio del perjudicado - Culto y clero. Personas sospechosas de participación en el delito - El comité revolucionario: Dionisio Sabater Pérez, Cristóbal Aicart Mateu, Recaredo Safont Monfort, Agustín Martí Mateu, Baldomero Bachero Miñana, Secundino Tomás Ribés, Agustín Dimas Forés, Vicente Ribés Solsona, Gumersindo García Beltrán, Enrique Andrés Edo, Fermín Andrés Edo.

Useras a 14 de febrero de 1941, el Alcalde - Higinio Martí el Secretario - Adolfo Segarra

101 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- Testimonis dels familiars userans per declarar l'assasinat del capellà fill de Figueroles i d'ascendència userana Mossen Luís Negre Valls - (germà de la meua rebesàvia Maria Negre Valls, del Mas de Basset)

- DECLARACIÓ DE PEDRO ROMERO VÁZQUEZ -

En Castellón a 4 de octubre de 1938 ante este Juzgado (...) dijo llamarse como queda dicho, de 45 años de edad, de estado casdo, natural de Sosmolinos (Guadalajara), de profesión contratista, que no ha sido procesado y con domicilio en Castellón, calle Avenida de Lidón nº 1.

Preguntado, convenientemente manifiesta: Que un tio de su Señora Dª Patrocinio Centelles Negre, llamado D. Luis Negre Valls, presbítero de 62 años, natural de Figueroles, con residencia en Castellón, calle de Alloza nº 9, en el alzamiento se refugió huyendo de la probable persecución en el pueblo de Figueroles, donde fué detenido el dia 19 o 20 de Diciembre de 1936 por individuos del Comité de Alcora, siendo conducido a este pueblo donde después de haberle hecho firmar la cesión de ciertos valores, le asesinaron al parecer en término de Moró, sin que hasta la fecha hayan tenido noticias exactas de su asesinato ni del lugar de su enterramiento. Que el asesinato lo verificaron según han oido decir el dia 23 de Diciembre de 1936.

El hecho fué denunciado ante el Juez militar de Lucena del Cid. Su desaparición y probable defunción no ha sido inscrita en el Gobierno Civil y a los efectos de esta hace constar que era hijo de Luis Negre (natural de Figueroles) y de Faustina Valls (natural de Useras), pudiendo servir de testigos el actual alcalde de Figueroles Avelino Gil, y Mosen Balaguer, sacerdote con domicilio en Castellón.

Que al detenerle vestía de paisano sin que se conozca otras características y que era de estatura regular, algo grueso y pelo blanco (...)

(signatura de Pedro Romero)

- DECLARACIÓ DE GUADALUPE CENTELLES NEGRE - (neboda del capellà Mossen Luis Negre i filla de l'ex-alcalde de Les Useres D. Eugenio Centelles Royo)

En Castellón a 15 de octubre de 1938, ante este Juzgado (...) dijo llamarse como queda dicho, de 38 años de edad, de estado soltera, natural de Useras, de profesión labores, que no ha sido procesada, y con domicilio en Castellón, calle de Alloza nº 9.

Preguntado, convenientemente manifiesta: Que vivía al iniciarse el Movimiento en Figueroles, en el domicilio de su tío, el sacerdote D. Luis Nergre Valls, que en 20 de diciembre de 1936 fué detenido y al parecer asesinado pocos días después, sobre cuyo hecho ya ha prestado declaración el cuñado de la que dice D. Pedro Romero Vázquez.

102 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Que tenía en propiedad, digo en usufructo, el sacerdote D. Luis Negre, algunas fincas rústicas en términos de Figueroles y de Alcora, de las cuales se incautaron los Comités de los respectivos pueblos a poco de empezar el Alzamiento y que después de ser asesinado, los del Comité de Alcora que efectuaron la detención, le robaron dinero y títulos éstos por valor de unas 20.000 pesetas y luego los del Comité de Figueroles se incautaron de la casa con muebles, ropas y demás enseres; todo lo cuál ha desaparecido, calculando un valor a todo ello de 5.000 pesetas aproximadamente.

Leida, laratifica y firma con S.S. Doy fe:

(signatura del jutge Zubimendi) (signatura de Guadalupe Centelles)

Relació dels fets ocorreguts pel capellà de Figueroles Mossén Francisco García (22 - 10 - 1938)

(...) D. Luís Negre Valls, adscrito a la parroquia de la Santísima Trinidad de Castellón, natural de Figueroles, fué asesinado en la partida de Moró, término de Villafamés, por los afiliados a la misma Comarcal. Se desconocen los medios con que llevaron a efecto su asesinato, así como también si fué inscrito en el Registro Civil de Villafamés. (...)

103 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ARXIU GENERAL E HISTÒRIC DEL MINISTERI DE DEFENSA

Procedimientos Judiciales Incoados por la Justicia Militar a raíz de la Guerra Civil ...

A continucació vaig a detallar els informes individuals custodiats a l'arxiu del Ministeri de Defensa de Madrid d'aquells veïns i veïnes del nostre poble, Les Useres, que van ser expedientats a la Guerra Civil. No sé si em faltará algun que altre d'expedient, però crec que la gran majoria estan ací detallats. Només vull aclarir que si algun familiar o persona està interessada en saber un poc més sobre la història del seu familiar o conegut més pròxim només cal que es dirigisca a la següent adreça de correu per poder enviar un e-mail i obtindre fotocòpia dels expedients que allí es custodien (les fotocòpies s'han de pagar i el cost de l'enviament també): [email protected] La primera referència de l'expedient és el Fondo, la gran majoria pertanyen a Castelló; després apareix el número del Sumari, a continuació l'any i per últim el número de la Caixa al que pertany l'expedient en qüestió, on la major part ja estan digitalitzats.

Per al present treball només he investigat a fons tres expedients dels userans i useranes que apareixen en dit arxiu; en definitiva, es tracta de les dos màximes autoritats que van desenvolupar el càrrec de Alcalde - President: el de la II República - Joaquín Gil Herrero i el de l'alcalde de la Gestora del Front Popular durant la Guerra Civil - Dionisio Sabater Pérez. Per últim, també he vollgut posar l'expedient d'un familiar meu (per així no ferir la possible sensibilitat d'algunes persones vers els seus familiars o coneguts) que també va pertànyer al sindicat de la C.N.T local i al final del conflicte com a regidor en dita gestora municipal - Agustín Dealbert Tomás.

- CRISTÓBAL AICART MATEU - No he trobat el seu expedient

- ENRIQUE ANDRÉS EDO - CS - 3926 - 1939 - 13792 - 13 Dig.

- FERMÍN ANDRÉS EDO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig. Va morir als 44 anys, industrial, casat i afliliat a Izquierda Republicana, el dia 30 de juliol de 1940

- JOSÉ ANDRÉS GIL - En una altra informació pose el següent: Suboficial GC - Useras - XII - 1937 - TF (Tropas de Franco) - DOME (Diario Oficial Ministerio del Ejército)

- BALDOMERO BACHERO MIÑANA - CS - 3921 - 1939 - 13733 - 17 Dig. Va morir als 22 anys, era fadrí i afiliat a la C.N.T., el dia 27 de juliol de 1940

104 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- JOSÉ BAGÁN GIMENO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- SALVADOR BARTOLL GARCIA - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- JUAN BELTRÁN CLIMENT - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- JAIME BERNAT DEALBERT - CS - 3304 - 1939 - 14207 - 1 Dig.

- JOSÉ VICENTE CAMPOS BELTRÁN - No he trobat el seu expedient.

- EUGENIO CENTELLES ROYO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- MIGUEL CHIVA GARCIA - No he trobat el seu expedient. Va morir als 37 anys en el camp de concentració de Güsen el 21 de desembre de 1941.

- JULIO CHIVA VIDAL - CS - 3326 - 1939 - 13772 - 7 Dig.

- VICENTE DEALBERT MIGUEL - Valencia - 11621 - 1939 - 17003 - 1

- AGUSTÍN DEALBERT TOMÁS - CS - 3303 - 1939 - 14180 - 9 Dig.

- AGUSTÍN DIMAS FORÉS - CS - 3194 - 1939 - 14279 - 4 - Dig. Va morir als 47 anys, estava casat i afiliat a la C.N.T., el dia 5 de juliol de 1941

- AGUSTÍN DIMAS ORENGA - CS - 3924 - 1939 - 13880 - 6 Dig.

- FRANCISCO DOMINGO TOMÁS - No he trobat el seu expedient.

- BALBINO ESCRIG BRANCHADELL - CS - 3301 - 1939 - 14051 - 10 Dig.

105 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- JOSÉ VICENTE FABRA GARCIA - CS - 1007 - 1939 - 14018 - 5 Dig.

- JAIME FONT VALLS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- GUMERSINDO GARCIA BELTRÁN - No he trobat el seu expedient

- VICENTE GARCIA HERRERO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- JOAQUÍN GIL HERRERO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- ROGELIA JUAN BENAGES - CS - 3307 - 1939 - 13837 - 1 Dig.

- ALEJANDRO MARTÍ FORÉS - CS - 3925 - 1939 - 13762 - 16 Dig.

- AGUSTÍN MARTÍ MATEU - CS - 2684 - 1939 - 13816 - 15 Dig. Va morir als 31 anys, estava casat, afiliat a la C.N.T., el dia 3 de novembre de 1939

- FERNANDO MARTÍ ROYO - CS - 7289 - 1939 - 13689 - 3 Dig.

- LAURENTINO MARTÍ ROYO - CS - 2910 - 1939 - 14145 - 2 Dig.

- TOMÁS MARTÍ TOMÁS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- JOSÉ MARTÍ TOMÁS - CS - 3920 - 1939 - 14216 - 4 Dig.

- JOSÉ MONTOLIU VILLANUEVA - València - 1431 - 1939 - 18510 - 1

- JAIME MIGUEL TOMÁS - No he trobat el seu expedient.

106 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- JOSÉ PÉREZ RIBÉS - No he trobat el seu expedient. Va morir als 43 anys en el camp de concentració de Mauthaussen el 28 de novembre de 1941.

- JUAN PÉREZ RIBÉS - CS - 2308 - 1939 - 14121 - 3

- JUAN PRUÑONOSA ROYO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- JOSÉ RIBÉS ANDRÉS - CS - 2076 - 1939 - 14003 - 13 Dig.

- VICENTE ROYO DEALBERT - CS - 3302 - 1939 - 14130 - 2 Dig.

- VICENTE ROYO RUBIO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- TRINITARIO RUBIO CUEVAS - CS - 5847 - 1939 - 13734 - 14 Dig.

- JUAN RUBIO MATEU - MADRID - 124844 - 1862 Va morir als 43 anys en el camp de concentració de Mauthaussen el 27 de setembre de 1942

- SALVADOR SABATER ANDRÉS - CS - 402 - 1941 - 14045 - 11 Dig.

- DIONISIO SABATER PÉREZ - CS - 3919 - 1939 - 13998 - 6 - Dig.

- CONSTANTINO SABORIT FABREGAT - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

- RECAREDO SAFONT APARISI - No he trobat el seu expedient.

- RAMÓN SOLSONA CHAPARRA - CS - 3310 - 1939 - 13873 - 8 - Dig.

- JOSÉ TENA BELTRÁN - CS - 7059 - 1940 - 13796 - 4

107 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

En una altra informació pose: 32 anys, cap de la Guardia de Asalto i afusellat a Tarragona.

- ALFREDO TOMÁS BRANCHADELL - CS - 7788 - 1940 - 13808 - 12 Dig.

- EMILIO TOMÁS MARTÍ - No he trobat el seu expedient.

- SECUNDINO TOMÁS RIBÉS - CS - 1800 - 1939 - 14047 - 9 Dig.

- JUAN TOMÁS MARTÍ - CS - 386 - 1941 - 14370 - 2 Dig.

- MOISÉS VALDIVIESO CUEVAS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.

108 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JUDICI SUMARÍSSIM DE DIONISIO SABATER PÉREZ

Ejército Español - Plaza de Castellón - Procedimiento Sumarísimo de Urgencia nº 3919 C - 39 - Procesados en prisión preventiva el día - Dionisio Sabater Pérez - Licenciado - Prisión provincial Juez instructor - Juzgado Militar nº 3 - Auditoría de Guerra de ocupación - Ejército de Levante - 23 de julio de 1939

- INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL DE LES USERES

5º Tercio de la Guardia Civil - Puesto de Useras - Comandancia de Castellón

Por fuerzas de este Puesto ha sido detenido el individuo Dionisio Sabater Pérez, de 35 años, soltero, natural de Useras, Alcalde que fué durante el dominio rojo de esta población; por hallarse reclamado del Ilustrísimo Señor Auditor de Guerra como autor de varios delitos. Este sujeto, antes del Movimiento militaba en el partido Izquierda Republicana, y durante el mismo a la U.G.T.; fue Alcalde del Ayuntamiento marxista, propagandista fanático de ideas disolventes. Fué uno de los que en unión de Enrique Andrés Edo (apodo "el Orellut") trabajó para la instalación del P.O.U.M. en esta localidad; a pesar de no sustentar las ideas de este partido, de las que deciá eran demasiado conservadoras.

Hizo guardias de control, andubo con escopeta y pistola, ordenó la requisa de dinero, armas y productos del campo, intervino muy activamente en el saqueo de la Iglesia y quema de Imágenes; tomó parte en la busca del sacerdote D. Fernando Gasch y de D. Ramón García Portolés, que una tarde fueron asesinados por los "Inseparables" de Alcora; es sujeto peligroso. Dios Guarde a V.S. muchos años.

Useras, 5 de Julio de 1939 - Año de la Victoria - El comandante del Puesto - Salvador Romero Magian

- INFORME DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES

Dionisio Sabater Pérez, Presidente del Comité Municipal durante el periodo rojo, autor de las quemas, de la destrucción de las Hermitas y la Iglesia Parroquial, Presidente de la U.G.T., ayudó a las detenciones de D. Fernando Gasch Villalonga y D. Ramón Garcia Portolés, hizo guardias con escopeta y pistola, se asesoraba de Enrique Andrés Edo.

Useras, 10 de julio de 1939 - Año de la Victoria El Alcalde accidental - Higinio Martí

109 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- DECLARACIÓ DEL PROCESSAT - DIONISIO SABATER PÉREZ

Preguntado dice que en representación de Izquierda Republicana fué nombrado Presidente de la Gestora, niega hiciese guardias armadas, pues dice se limitaba a hacer las funciones de presidente de la Gestora y que como tal solo iba armado de pistola. Dice que las requisas que ordenó, solamente se limitaban a pedir dinero a las gentes según su riqueza y que éste lo repartieron más tarde entre la gente que estaba sin trabajo. Niega su participación en el incendio y destrucción de las imágenes religiosas, pues dice que ese día se encontraba en Castellón. Interrogado niega su participación en la busca y detención del sacerdote D. Fernando Gasch y de Ramón García; pues dice que cuando él se enteró, ya estaban detenidos, y que ésto se lo comunicó personalmente el presidente de la C.N.T., llamado Gumersindo Garcia. Niega su intervención en la destrucción y saqueo de las ermitas del pueblo; pero manifestaba que en una reunión de la Gestora se acordó destruir una de dichas ermitas conocida por la Ermita de la Virgen de Loreto. Que no tiene nada más que manifestar ... (signatura d'ell)

- INFORME DE L'ALCALDIA, DE LA FALANGE I DE LA GUÀRDIA CIVIL LOCAL

(...) No se puede comprobar que hiciera guardia, pero sí es cierto que llevaba colgadas muchas pistolas y también es cierto que ordenaba hacer guardias. Éste fué autor moral y material y se puede decir que uno de los principales sujetos que tomaron parte directamente, no solamente en la destrucción y quema de las imágenes religiosas; sino también en todo vestigio de nuestra Santa Religión y con las ricas telas de los ornamentos y vestidos de las imágenes se hacía camisa, otras ropas interiores y se tomaba el lujo de regalarlas a la camarilla marxista en ésta población (...)

Con las detenciones de D. Fernando Gasch y Ramón Garcia con su consentimiento se verificó dicha detención, fueron conducidos a presencia del procesado, el que en vez de ordenar la libertad de ambos, toda vez que podía hacerlo por su cargo, hizo lo contrario, ordenando su ingreso en la cárcel y entrega a los "Inseparables de Alcora". También se llevó a cabo la destitución de la Maestra Nacional por ser de filiación de derechas (...)

Alcalde accidental - Higinio Martí Jefe de la Falange - Paciano Bernat Comandante del Puesto - Salvador Romero Magian

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JOSÉ MANUEL TOMÁS ESCRIG

Castellón 10 de febrero de 1941

Natural de Useras, casado, de 37 años, de profesión farmacéutico, que no ha sido procesado y con domicilio en Useras, calle Mayor nº 54. Manifiesta conocer al encartado en estas actuaciones Dionisio Sabater Pérez, por razones de vecindad del que sabe, que con anterioridad al Movimiento Nacional era de ideas izquierdistas,

110 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 ignorando en qué partido o sindical militaba. Iniciado este, tiene conocimiento de que desempeñó el cargo de Presidente de la gestora cuando ocurrieron en el pueblo los siguientes desmanes: se destruyeron las Iglesias y las imágenes, incautaciones de fincas y peticiones de dinero, detención de D. Fernando Gasch y de D. Ramón García, los que con posterioridad resultaron asesinados. Que el declarante cree que si bien éstas detenciones y asesinatos ocurrieron durante el mandato del procesado, éste no intervino directamente en los mismos; los quales, una vez detenidos fueron llevados al local del Ayuntamiento ignorando si el procesado tomó parte en el acuerdo de entregarlos a los "Inseparables de Alcora", que fueron los que llevaron a cabo los asesinatos de dichos Sres. El declarante hace constar que durante el mandato del procesado, también se llevó a cabo el asesinato del presidente de la C.N.T.; el cual se efectuó en la secretaria del Ayuntamiento y el procesado obligó a los dirigentes de dicha sindical a que lo presenciasen. Que no considera capaz al procesado de haber intervenido en ningún asesinato. Que nada más tiene que manifestar... (signatura del testic)

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JOSÉ VICENTE ANDRÉS RIBÉS

Castellón 10 de febrero de 1941

Natural de Useras, de 50 años de edad, casado, labrador, que no ha sido procesado y con domicilio en Useras, calle Mayor. Conoce al procesado Dionisio Sabater Pérez por razones de vecindad, que iniciado el Movimiento Nacional por estar el declarante perseguido por sus ideas derechistas, desconoce los hechos en que directamente haya tomado parte el procesado; pero tiene conocimiento de ello por ser de conocimiento general (...)

Que al declarante le pidieron 500 pesetas las que con posterioridad le fueron devueltas por el propio Dionisio; el cual tuvo una actuación en todo momento moderaada, portándose bien con los elementos de derechas y por su forma de proceder cree el declarante que de haber ejercido dicho cargo otro individuo que no hubiese sido el Dionisio Sabater, hubiesen ocurrido en el pueblo mayores desmanes. Que nada más tiene que declarar... (signatura del testic)

- DECLARACIÓ DE LA TESTIC - MERCEDES PORTOLÉS BARREDA

Castellón 10 de febrero de 1941

Natural de Useras, de 51 años, casada, sus labores, que no ha sido procesada y con domicilio en Useras, calle de la Iglesia. Preguntada, manifiesta (...) que también a la declarante le pidieron 1.000 pesetas, las caules con posterioridad le fueron devueltas. Que la declarante es tía carnal de D. Ramón García Portolés, persona que fué asesinada durante el

111 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 tiempo en que el procesado era presidente de la Gestora, y que dicho Sr. fué al pueblo de Useras al objeto de evitar la persecución de que era objeto en el pueblo de Alcora.

Que dicho Sr. vivió en la casa de la declarante y cierto día se presentaron en su domicilio varios individuos armados, entre los que figuraba Dionisio Sabater; los cuales procedieron a rodear la casa y más tarde a la detención de su repetido sobrino y al marido de la declarante, siendo conducidos al Ayuntamiento y horas más tarde puesto en libertad el marido de la declarante y su sobrino conducido a Alcora en donde fué asesinado. Que a pesar de haber ocurrido estos hechos, el procesado durante los últimos meses de su mandato fué moderado, portándose bien con las personas de orden. Que nada más tiene que manifestar... (signatura de la testic)

- INFORME DE L' AUDITOR DEL JUDICI

Valencia del Cid, 21 de febrero de 1942

En cumplimiento de lo que dispone el artículo 2º de la ley de 12 de julio de 1940 (D.O. Nº 162) procede que el presente procedimiento se continúe por los trámites del Juicio Sumarísimo que establece el art. 649 y siguientes del código de Justicia Militar; procede que V.E. acuerde la elevación a plenario de estos autos contra Dionisio Sabater, el cuál deberá quedar en la situación de prisión preventiva y la subsiguiente vista y fallo de la misma en Consejo de Guerra Especial de Castellón, pasando previamente a la Fiscalía Jurídico Militar para calificación y después al Juzgado militar nº 1 de dicha Plaza, para que proceda a la práctica de las diligencias que establecen los artículos 657 y siguientes del código de Justicia Militar.

- INFORME DE L'ACTA PERICIAL

El Fiscal calificó los hechos de adhesión a la rebelión del art. 238 del código de Justicia Militar y solicitó la pena de 30 años de reclusión mayor. La Defensa alega que mi defendido, antes del Alzamiento era apolítico, si bién fué Alcalde de Useras, no intervino en ningún hecho delictivo; sino al contrario, hizo todo el bien que estuvo a su alcance, que si fué de la C.N.T. fué debido a que como alcalde no podía estar sin implicarse, que si bien requisó dinero, fué para abonar las tierras y cuándo se recogió la cosecha devolvió el dinero que les había requisado. No intervino en la destrucción de la Iglesia y la quema de las Imágenes, y pide la pena de 12 años y un día de reclusión menor.

112 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- INFORME A FAVOR DE DIONISIO DELS VEÏNS DE LES USERES

Los abajo firmantes declaramos que Dionisio Sabater Pérez, natural de esta villa, hijo de Vicente y de Josefa, antes del Glorioso Movimiento Nacional, observó buena conducta y de ideas apolítico. Que fué durante el movimiento de la Gestora Municipal, ostentando el cargo de Delegado de Abastos; y por lo tanto, encargado de procurar artículos alimenticios para el pueblo, que eran distribuidos equitativamente no solo entre los vecinos de derechas e izquierdas del pueblo; sinó también entre algunas famílias de derechas que se vinieron a esconder al pueblo, como la família del Sr. Bau, su chófer, el Sr. Gumbau y el secretario provincial del Partido Tradicionalista.

Esta empresa hizo que la mayor parte del tiempo estuviera fuera del pueblo y por varias provincias a las que llevaba artículos cosechados en el pueblo para traer harina y otros géneros; siendo su preocupación que no faltase suministro en la población. Estando en tal cargo y en unión de todo el consejo, acordaron garantizar la vida y la manutención de las famílias arriba indicadas dudando; debido a su buen comportamiento interviniera en detención alguna; así como, aconsejaron a los elementos de derechas, que convivieran con ellos para que de esta manera se despistara a los "Inseparables" en las correrías que contínuamente hacían por estos pueblos; llegando incluso a matar a uno de la C.N.T., el mayor revolucionario del pueblo que era quien denunciaba a los elementos de derechas y quería quemar y destruir cuánto le venía en gana, quedando el pueblo en tranquilidad y sin que ocurriera alguna cosa más.

También recogieron dinero en las casas más fuertes del pueblo, pero fué empleado en la compra de abonos para la siembra y una vez vendidos se devolvió el dinero a sus dueños y que el día de la quema de la Iglesia y Ermitas se marchó a Castellón a efectuar una de las compras de abono, sin que por lo tanto estuviera presente en ella. Dias antes de ser destruidos los Santos, uno en nombre de la Comisión Gestora y con ocasión de haber recibido varios avisos de los "Inseparables": que si no los quemaban subirían ellos; se presentó el declarante Vicente Bernad Royo, para comunicárselo y hablar con la señora Bau, contestándole éste de parte de aquella que si no tenían otro remedio que los quemaran, pero que respetaran las vidas, contestando que evitarian todo cuánto fuera de su parte.

Que no solo por sus ideas, sino por su poca cultura, es incapaz de hacer propaganda alguna de ideas disolventes, siendo siempre reservado en hablar. Que no solo no se perseguía a los elementos de derechas, sinó que lo mismo que iban a su lado al café, jugaban a la pelota y se pasaban los ratos de ocio juntos y que en momentos de peligro eran todos avisados para que se escondieran.

Useras, 15 de junio de 1942

Firmas: Higinio Martí (1º Teniente Alcalde), José Vicente Dealbert Cuevas (Juez de Paz), Vicente Martí, José Vicente Andrés, Hermenegildo Pons, Juan Gual Barrera, Francisco Branchadell, Emilio Nebot, Francisco Andrés, Alfredo Miguel Dealbert, Álvaro Monferrer Sales, Tomás Martí, Pedro Herrero, Vicente Cervera, Nicolás García Gozalbo, Evaristo Marco Gual, Cristóbal Forés, Vicente Martí, Abdón Martí, Juan Llobregat, Adolfo Tomás Cuevas, Joaquín Pitarch, Tiburcio Pardo,

113 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Trinitario Beltrán, Salvador Beltrán, Vicente Beltrán, Vicente Martí, Salvador Valls, Antonio Sebastián, Juan García, José Cuevas, Tomás Rubio, Enrique Doménech, Vicente Forés, Francisco Branchadell, Joaquín Barberán, Alfredo Rubio, Alfredo Miguel, Juan Capdevila, José Escrig, Vicente Bernad, Vicente Marco, Vicente Mateu, Manuel Andrés, Juan Rubio, Vicente Cuevas, Juan Pardo, Paciano Bernat, Eliseo Escrig y Gonzalo Escrig.

Como Alcalde - Presidente de la Comisión Gestora de este Ayuntamiento de Useras, garantizo que las firmas que anteceden corresponden a los individuos que figuran, personas de buena solvencia. Y para que conste, libro la presente que firmo y sello.

En Useras a 18 de julio de 1942 - Argelio Beltrán Negre

- INFORME DE L'ALCALDE DE LES USERES

(...) Como demostración de lo expuesto, está el caso de que un individuo, el más indeseable de la población perteneciente a la C.N.T. que con sus amenazas tenía atemorizado a la población, fué muerto a tiros en la Casa Ayuntamiento durante su mandato. Por todo lo expuesto y por el conocimiento que tengo de tal individuo, pacífico y de orden, a pesar de sus ideas, dudo pudo haber intervenido en la preparación de ningún asesinato, pués su temperamento parece no estaba predispuesto a ello, sinó al contrario, a practicar el bien entre todos sus convecinos sin distinción de clases, que se vieron amparados por él durante el tiempo que ejerció el cargo de Alcalde.

Useras - 19 de junio de 1942 - Argelio Beltrán Negre - Alcalde de Useras

- SENTÈNCIA

En la Plaza de Castellón a 2 de Septiembre de 1942

Presidente - Comandante Sr. Cachavera Santodomingo Vocales: - Teniente Sr. Anego Garcia - Teniente Sr. Igual Ventura - Alférez Sr. Manrique Arenós Vocal Ponente: - Teniente Sr. González Cienfuegos

Resultando: que el procesado Dionisio Sabater Pérez, de 38 años de edad, soltero, natural y vecino de Useras, labrador, hijo de Vicenta y de Josefa, pertenecía a Izquierda Republicana y a la U.G.T. antes del 18 de julio de 1936 y durante el período rojo en representación de dicha sindical, fué Alcalde del pueblo, por cuyo cargo y como vocal nato fué miembro del Comité Revolucionario, usaba pistola, ordenó requisas e intervino en la destrucción de la Iglesia y de las Ermitas, acusado de haber intervenido en la busca de personas derechistas; constando también en el sumario que se portó bién con las personas de derechas y fué muy equitativo y humano en la distribución de víveres, servicio a que por su cargo estaba obligado, hechos que contradicen la perversidad que apuntan aquellas

114 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015 afirmaciones, apareciendo en suma el procesado como persona que si bien, de ideas izquierdistas al servicio de los rojos, causante de daños materiales que incluso afectaban a los sentimientos cristianos de religiosidad, no estaba exento de instintos humanos, y frente a las personas y a los daños de las mismas; se refleja como hombre que hizo por no causar molestias al pueblo; aunque fueran de ideología adversa a la suya. (...)

FALLAMOS: Que debemos condenar y condenamos al procesado Dionisio Sabater Pérez a la pena de 12 años de prisión mayor con los accesorios legales de suspensión de todo cargo y del derecho de sufragio durante el tiempo de la condena, abono de la prisión preventiva y al pago de la responsabilidad civil sin determinación de cuantía.

- Liquidación del tiempo de condena del acusado Dionisio Sabater Pérez

Fué reducido a prisión el 17 de abril de 1939, se hizo ejecutoria la sentencia el 29 de septiembre de 1942; ha sido condenado a la pena de 12 años de prisión mayor; Tiempo que ha estado en prisión y que se le abona 1.250 días; le resta cumplir la pena mediante el abono indicado 8 años 6 meses y 10 días - Deja extinguida la condena el día 7 de Abril de 1951.

El 28 de gener de 1943 va obtindre la llibertat condicional vigilada. El 31 de juliol de 1947 va demanar que li fora concedit un Indult, tenint ja la seua residència al poble de El Morell a Tarragona. El 27 de setembre de 1947 el capità general de la 3º Regió Militar de València (D. José Monasterio Ituarte) li va concedir l' Indult, ratificat pel jutjat militar nº 3 de Castelló (jutje D. Bartolomé Ramírez Suárez). La condemna li va ser extingida el 12 d'abril de 1951 (edad 48 años, registro civil casado, hijos ninguno, domicilio que elige Morell - Tarragona, pelo rubio entrecanoso, ojos pardos, cara alargada, color sano, complexión fuerte).

115 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JUDICI SUMARÍSSIM D'AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS

- DECLARACIÓ DE L'ACUSAT – AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS

En Burriana a 12 de enero de 1940 ante el sr. Juez Militar nº 3 (…) de edad 53 años, natural de Useras, Castellón, partido judicial de Lucena del Cid, vecino de Useras de estado viudo, labrador, hijo de Jaime y de Vicenta. Dice que con anterioridad al G.M.N. Residía en Barcelona (called del Cid nº 12), afiliado a la C.N.T., que por el mes de septiembre se enroló en la columna del capitán del Bayo, para desembarcar en Mallorca. Luego se trasladó al pueblo de Useras en donde permaneció hasta la liberación del mismo, donde siguió militando en la C.N.T. Y fué nombrado vocal de la Junta Directiva. Que en el año 1938 fué nombrado concejal del Ayuntamiento, cargo que ejerció durante dos meses, y en dicho tiempo no se cometió hecho delictivo alguno. (signatura d'Agustí)

- INFORME DE L'AJUNTAMENT, DE LA FALANGE I DE LA GUÀRDIA CIVIL DE L.U.

Useras, 11 de octubre de 1940 , Agustín Dealbert Tomás, de 53 años, de apodo el Peña, dicho sujeto antes del Movimiento residía en Barcelona, donde se dedicaba como trastero yal año se vino a esta población , ingresado en la C.N.T donde fué erigido como Jeje, fué concejal de la Gestora Marxista, marchó voluntario a la columna del capitan del Bayo para la pretendida conquista de Palma de Mallorca. Gran propagandista de ideas disolventes y fué agente de los arbitrios municipales por ser persona de confianza. Durante su cargo no ocurrióotra cosa alguna que los propios del estado de efervescencia marxista, por lo que no se cree le alcance grado de responsabilidad.

(signatura de les tres institucions)

- DECLARACIÓ DEL TESTIC ENRIQUE MATEU MARCO

Castellón 11 de octubre de 1940, 34 años, natural de Useras, labrador, calle del Pueblo nº 8, no ha sido procesado (…) considera a Agustín Dealbert como individuo de escasa cultura y bastante desgraciado, que en el pueblo desempeñó el cargo de Consumero con el fin de evitar que los vecinos del mismo se provisionaran de artículos de primera necesidad, pero debe de hacer mención que por mediación de propinas dejaba entrar otra clase de artículos. (signatura d'Enrique)

- DECLARACIÓ DEL TESTIC TIBURCIO PARDO MARTÍ

Castellón, 21 de febrero de 1940, 39 años, casado, natural de Useras, labrador, domicilio Plaza de Loreto nº 3, que no ha sido procesado (…) que dicho procesado anteriormente vivía en Barcelona donde se dedicaba a la recolección de trapos y papeles, después vino a Useras y militó en la C.N.T., y marchó voluntario hacia Palma de Mallorca (…) (signatura de Tiburcio)

116 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- DECLARACIÓ DEL TESTIC D. RAFAEL MONFORT ADÁN (President de la Falange)

Useras, 22 de marzo de 1941, Rafael Monfort Adán, casado, de 38 años, licenciado en Medicina y Cirurgía, que no ha sido procesado, y que en la actualidad ejerce el cargo de Jefe Local de F.E.T. Y de las J.O.N.S. (…) conoce a Agustín Dealbert, y le merece mal concepto por su conducta indeseable y que a pesar de que algunos familiares hicieron los imposibles por rehabilitarle continuó su vida de vagabundo; apareció en el pueblo tildándose de excombatiente que había sido voluntario con las fuerzas del comandante Bayo en la toma de Palma de Mallorca; desempeñó un cargo importante en la C.N.T, en los últimos tiempos fué Alguacily luego de haber sido liberado el pueblo se encontraron en su casa habitual una Cruz de la Iglesia y varios candelabros. También afirma que en pleno café llamado del Trinquete, siendo testigos muchos vecinos, entre ellos el que suscribe, dijo el procesado que en Barbastro mató a un fraile y en dicha refriega le produjo a él una herida en la oreja cuya cicatriz se le vé y de allí se fué hacia Palma de Mallorca. En esta villa fué Presidente de la C.N.T. Y vocal del P.O.U.M., concejal marxista, y ahora se halla preso en la cárcel de Burriana. Que el interfecto es muy hablador y sería posible que se atribuyera hechos no cometidos para así adqurirse méritos. La opinión general del pueblo es que es individuo incapaz de cometer delitos de sangre alguno por su cobardía. (signatura de Rafael)

- 2º DECLARACIÓ DEL PROCESSAT – AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS

En Burriana, (es trobava en eixa pressó) 13 de noviembre de 1941 (…) que al estallar el Alzamiento se encontraba sin trabajo y como se enteró que el gobierno rojo admitía voluntarios para hacer fortificaciones , el oponente se alistó sin otras pretensiones que los de poder con su jornal subvenir sus necesidades familiares; el 1 de septiembre de 1936 les engañaron y montaron en un barco de carga con otros 800 individuos y emprendieron el viaje a Mahón, (…) que al ver el engaño a que había sido objeto por parte de los rojos se dejó las fortificaciones y se marchó a Useras donde continuó en este pueblo durante toda la guerra. Que preguntado sobre la herida de la oreja contesta: que elorígen de la herida que tuvo en la oreja fué en una taberna situado en la calle de San Beltrán, hubo allí una pelea de individuos, desconocidos y entonces el que habla fué a separarles, uno de ellos le pegó con una madera en la oreja izquierda del que habala, y tardó en curar unos 20 días. (signatura d'Agustí)

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - CRISTÓBAL AICART MATEU

Castellón (pressó provincial), 8 de junio de 1943, Cristóbal Aicart Mateu, 49 años, casado, de 49 años, comerciante, que sí ha sido procesado, domicilio actual en la Prisión Provincial de esta Plaza. Que el procesado estando afiliado a la sindical de la C.N.T. No desempeñó ningún cargo, según él cree, sólo fué concejal del Ayuntamiento de Useras unos tres meses antes de liberarse la población(..) que no ha cometido ningún delito de sangre. (signatura de Cristóbal)

117 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - ENRIQUE ANDRÉS EDO

En a 30 de julio de 1943, Enrique Andrés Edo, viudo, de profesión secretario del Ayuntamiento, natural de Useras, vecino de Ribesalbes, dice que Agustín Dealbert durante el Movimiento perteneció a la sindical de la C.N.T. Sin que le consta observara mala conducta y que no sabe a la columna que perteneció (…)

(sigantura del Jutge municipal de Ribesalbes – Francisco Arzo y de Enrique Andrés)

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JAIME BERNAD DEALBERT

En Talavera de la Reina (Toledo) (estava en eixa pressó manxega) a 18 de octubre de 1943, comparece Jaime Bernad Dealbert, de profesión jornalero, estado casado, edad 42 años, vecino de Useras, domicilio en la calle de la Plaza, interrogado dijo: que conoce al procesado Agustín Dealbert y que su condcuta político social del mismo, antes y durante el Glorioso Movimiento fué buena (…) (signatura de Jaime)

- INFORME DEL FISCAL

El fiscal va demanar la pena al processat Agustí Dealbert Tomás de 12 años y un día de reclusión menor con los accesorios de inhabilitación absoluta durante el tiempo de la condena. El auditor de Guerra era Vicente Navarro Flors – València 24 de fbrer de 1944.

- LIQUIDACIÓ DEL TEMPS DE LA COMDEMNA

Fué reducido a prisión el 7 de abril de 1939 en Burriana. Se hizo ejecutar la sentencia el 10 de marzo de 1944. Ha sido condenado a la pena de 12 años y un día de reclusión menor. Tiempo que ha estado en prisión y que se le abona – 1.778 días. Le resta cumplir la pena - 7 años, 1 mes y 14 días Deja extinguida la condena el día 24 de abril de 1951

El 16 de maig de 1944 li van donar la llibertat condicional por orden de la Dirección General de Prisiones – observó buena conducta.

118 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JUDICI SUMARÍSSIM DE JOAQUIN GIL HERRERO

- INFORME DE LES AUTORITATS DE LES USERES

En Useras, a 8 de Julio de 1938, ante el señor Juez de Paz de Useras, D. Juan Gual Barrera, el Alcalde de esta localidad D. Argelio Beltrán Negre, el 1º Teniente alcalde – Higinio Martí Queral, los regidores de la Gestora, José Vicente Andrés Ribés , Salvador Gil Domingo, Francico Tomás Royo, el Jefe Local de la Falange de F.E.T. y de las J.O.N.S. D. Juan Pardo Fortuño, el jefe local de milícias de F.E.T. y de las J.O.N.S. Tiburcio Pardo Martí, el secretario de la misma, Bautista Doménech Branchadell y el alguacil del Ayuntamiento Francisco Branchadell; todos vecinos de Useras, manifiestan:

Que al iniciarse el Movimiento Nacional, se encontraban formando parte del Ayuntamiento, constituido desde el 20 de abril de 1931 los siguientes vecinos de Useras: Joaquín Gil Herrero – como alcalde, José Bagán Gimeno – como 1º teniente alcalde, Vicente García Monferrer – como 2º teniente, Aurelio Herrero Roca – como síndico; siendo concejales: Emilio Tomás Martí, Joaquín Roures Andrés, José Vte. Andrés Ribés, Eugenio Centelles Royo, Tomás Martí Tomás, Moisés Valdivieso Cuevas e Ismael Valls Ribés. Los seis primeros pertenecientes al partido Radical de Cantos, votantes del Frente Popular en las elecciones de 1936. Los cuatro últimos pertenecientes al partido Radical - Socialista y José Vte. Andrés Ribés de filiación derechista.

Durante su mandato se publicó el bando de recojida de armas, se armó a las personas de matiz izquierdista y de su confianza y obligaron a todos a prestar servicios de guardia por turnos de 8 horas. Manifiestan los comparecientes que, a excepción del concejal Andrés, los demás, no son personas de nuestra confianza para nuestra causa y que ya a raíz de las elecciones de 1931, suspendieron de empleo y sueldo al vicario de esta parroquia D. Eliseo Gómez por haber votado éste a las derechas.

Que en 9 de agosto de 1936 se constituyó otro Comité o Gestora municipal del que formaban parte : como presidente Dionisio Sabater Pérez y como vocales Vicente Royo Dealbert, Vicente Fabra García, Vicente Campos Beltrán, Alfredo Tomás Bernat (camales), Jaime Font Valls, Cristóbal Aicart Mateu (el Furgo), Balbino Escrig Branchadell, todos ellos afiliados a la U.G.T. Gumersindo Garcia Beltrán (el gosset), Baldomero Bachero Miñana (calaix), Vicente Tomás Martí, Ramón Solsona Chaparra, Agustín Dimas Forés (el chordi), Juan Beltrán Climent, Agustín Dealbert Tomás, pertenecientes a la C.N.T. Fermín Andrés Edo, Jaime Bernat Dealbert (joume de la fustera), Julio Edo Vidal, Constantino Saborit Fabregat, Enrique Andrés Edo, pertenecientes al partido de Izquierda Republicana, siendo el secretario éste último. Balbino Escrig era el Juez Municipal y Salvador Bartoll el fiscal municipal.

119 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Los mencionados individuos de esta segunda gestora habían formado el 1º Comité Revolucionario el 18 de julio de 1936, Comité que estaba presidido por Cristóbal Aicart Mateu, afiliado al P.O.U.M. y al disolverse este partido ingresó en la U.G.T., que estuvo como alcalde una semana todo lo más, sustituyéndole Dionisio Sabater Pérez, presidente de la U.G.T.

Por el Comité o Ayuntamiento se ordenó el saqueo de la Iglesia, participando en el mismo gente de la C.N.T., de la U.G.T., de Izquierda Republicana y del P.O.U.M.; fueron saqueadas la Iglesia Parroquial y las imágenes quemadas, y las ermitas de Santa Ubaldesca, la del Cristo y la del Calvario; la Iglesia del Loreto fué arrasada y convertida en calle; de todos estos destrozos son responsables los que formaban la Gestora.

Como autores materiales de crímenes, espolios, incendios y otros delitos son: Gumersindo Garcia, jefe y director de desmanes, Cristóbal Aicart Mateu, otro de los principales individuos, Dionisio Sabater Pérez, Agustín Dimas, Agustín Dimas Orenga (hijo del anterior), Secundino Tomás Ribés considerado como el más extremo de la localidad y Agustín Martí Mateu (presaris) que hizo guárdias y quemó las imágenes de las iglesias que se encuentra prisionero de las fuerzas nacionales; Recaredo Safont Aparisi (Chuanassa), que también quemó las imágenes de la Iglesia, y Rogelia, Laureana y Magdalena Juan Benages, extremistas, la primera, mujer de Vicente Royo y las otras dos enfermeras rojas y autoras materiales del espolio de las iglesias y Cristóbal Aicart Montoliu, autor de los saqueos y secretario del P.O.UM..

También fué asesinado Vicente Ribés Solsona (el parranda), muerto por Gumersindo Garcia. Fueron derribadas las ermitas del Loreto (cosa que duró más de tres meses) y la ermita del Calvario; Baldomero Bachero, Agustín Dimas y su hijo Agustinet y otro llamado Recaredo descolgaron las campanas de la torre y las rompieron; responsables de estos actos de saqueo los del Comité Revolucionario y Secundino Tomás Ribés (el Maco), el Chuanassa y un tal presaris y los que acompañaban los carros para que nadie pudiera salvar ninguna imágen era Juan Pruñonosa Royo, el Vicente Royo Rubio (bocassa), el Vicente Casanova Branchadell (casanoveta) y algún otro.

Rectificamos lo de Constantino Saborit que en su haber tiene que ayudó a esconder al cura párroco de Useras, D. Estebán Monfort, acompañándole hasta cerca de Adzaneta en plan de escolta para que no le pasara nada, esto ocurrió el 27 de julio del 36; también esa misma noche evitó la quema de la Iglesia del Cristo porque rondaba de guárdia por esos lugares e interceptó las llaves de la iglesia y se las dió al alcalde sin que esa noche le pasara nada a la Iglesia.

También se incautaron unas 50 fincas de particulares, una casa en la Plaza de los Pelechana, una masía llamada del Mas de Carchet y el garroferal de la viuda de Don Joume. Hacia los tres meses después de comenzar el Movimiento, fué detenido por el Comité, sobretodo los de la C.N.T., el vicario de Useras D. Fernando Gasch, que fué entregado a los de Alcora que subieron a Useras y fué asesinado en el cementerio de Alcora; los demás sacerdotes lograron esconderse en otros lugares.Al año de iniciarse el Movimiento, poco más o menos, fué muerto en discusión y por los mismos suyos, el individuo más rojo del pueblo llamado Vicente Ribés Solsona.

(signatures de tots els dirigents)

120 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

- DECLARACIÓ DEL TESTIC - D. RAFAEL MONFORT ADÁN

Lucena del Cid, 29 de julio de 1938, D. Rafael Monfort Adán, de 36 años de edad, estado soltero, natural de Burriana, médico, que no ha sido procesado y con domicilio en Useras; dice que conoce a Jaoquín Gil Herrero, que era alcalde de Useras, militaba en el partido de Cantos y que se encontraba en la alcaldía cuando estalló el Movimiento Nacional, en su mandato se publicó el bando exigiendo la entrega de las armas a todo el vecindario.

Que el declarante presenció desde dentro de la Farmacia el saqueo y destrucción de las imágenes de la Iglesia y después se les obligó a los elementos de derechas a llevar los carros para cargar las imágenes y llevarlas detrás del Cementerio donde fueron incendiadas. La noche anterior vió el declarante desde su casa cómo Cristóbal Aicart Mateu, era uno de los que sacaban cosas de dentro de la Ermita del Cristo y después intervenía en el incendio del edificio y sus anexos.

También días después se obligó a las mujeres destacadas de derechas a sacar los escombros que quedaban de la Ermita y de limpiar la Iglesia; siendo éstas vigiladas por Magdalena Juan Benages. Que la primera gestora roja presidida por el Furgo hizo un bando ordenando la entrega de cosas de la Iglesia o sinó aparecerían quemadas al día siguiente a la puerta de sus casas, incluso los objetos religiosos de propiedad particular. (signatura de D. Rafael Monfort)

- DECLARACIÓ DEL PROCESSAT - JOAQUÍN GIL HERRRERO

En Lucena del Cid, 30 de julio de 1938, Joaquín Gil Herrero, de 60 años de edad, estado casado, natural de Useras, labrador, hijo de Vicente y de Dolores, con domicilio en Useras, calle Mayor. Que no ha sido procesado (…) que el declarante pertenecía antiguamente al Partido Liberal y una vez proclamada la República se hizo del Partido Radical y que en las últimas elecciones de febrero del 36 votó al Frente Popular. Que fué Alcalde de Useras desde el 21 de abril de 1931 hasta los primeros días de agosto de 1936 (…)

(signatura de Joaquín Gil)

- DECLARACIÓ DE L'ALCALDE - ARGELIO BELTRÁN NEGRE

Useras, 19 de julio de 1938, (…) el declarante conoce a Joaquín Gil donde siendo él alcalde se amenazó al Sr. Cura, diciéndole que si no votaba a las izquierdas le quitarían el sueldo de la Misa de Once, cosa que se llevó a efecto aunque la cantidad destinada para dicho servicio figuraba en el presupuesto del ayuntamiento. Antes de las elecciones últimas de Diputados, prohibió poner pasquines en las paredes del partido Derecha Regional.

121 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

En cierta ocasión, el entonces diputado D. Antonio Martí, dió una charla en casa del Sr. Cura y el alcalde Jaoquín Gil, por no haberle pedido permiso, detuvo al Sr. Cura. También hay que decir a su favor, que en su casa escondió valores notables de la Iglesia (el copón y la custodia) con el buén propósito de salvarlos. Cuándo vino a este pueblo D. Joaquín Bau le recibió y despidió con música, permitiéndole dirigir unas palabras al público desde el balcón del Ayuntamiento.

(signatura de l'alcalde)

- LIQUIDACIÓ DE LA COMDEMNA DEL PROCESSAT

Fué reducido a prisión el 9 de julio de 1938. Sentencia el 26 de septiembre de 1938. Ha sido condenado a la pena de 6 años y un día en reclusión menor Deja extinguida la condena el 9 de julio de 1944.

El 20 d'agost de 1940 li va ser aprovada una commutació de rebaixa de pena a 2 anys de pressó menor. Es trobava a la pressó central especial de San Isidro de Dueñas en la localitat de Venta de Baños (Palència).

- INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE EUGENIO CENTELLES ROYO

En el mateix sumari del processat Joaquín Gil Herrero apareix altra informació sobre altres veïns de Les Useres; en aquest cas només farem una breu referència al que va ser Alcalde del muncipi durant la Restauració Borbònica, i que després a la II República es va afiliar al partit Radical – Socialista.

Sobre Eugenio Centelles Royo apareix la declaració del metge D. Rafael Monfort en què anomena el següent: (...)de éste sabe que era algo izquierdista, siendo de la oposición al ayuntamiento republicano y como facultativo sabe que estaba enfermo antes de estallar el Movimiento, continuando con la enfermedad durante los días del dominio rojo en Useras. También sabe que antes de la República era conservador y Tradicionalista, puesto que fué de Chicharro. Que seguramente se hizo del partido Radical – Socialista para luchar contra el partido de Cantos.

Segons la declaració de Vicente Bernat Royo, panader, relatava el següent sobre Eugenio Centelles:

(…) sabe que Eugenio pertenecía primero al partido Tradicionalista, que a ese partido pertenecía también su hermano Paciano Bernat Royo que tenia el cargo de Presidente de dicho partido, el cual era el Director de la Adoración Nocturna y presidente de la Congregación de los Luises de Useras. Que Eugenio Centelles era y es católico sincero e ingresó en el partido Radical – Socialista, partido en el que se afliaron algunos destacados de derechas para luchar contra Cantos y los radicales. En las elecciones del 36 votó a los candidatos tradicionalistas Bau y Soler.

122 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segons la declaració del mateix processat, Eugenio Centelles Royo, de 62 anys, realitzada a Llucena el 7 de juliol de 1938 afirmava el següent:

(…) que el declarante ha pertenecido siempre al partido tradicionalista y siempre ha votado a los de esta ideología y en las elecciones del 36 votó a D. Joaquín Bau, tradicionlista y a Luis Fabra Sans, de la C.E.D.A. Que en el ayuntamiento representaba a los carlistas y estaba en la oposición. Que en el año de 1932 se afilió al Partido Radical – Socialista, siendo su presidente Paciano Bernat Royo, que también era presidente de la Adoración Nocturna en Useras. Que al ingresar en el Radical – Socialista era para luchar contra los cantistas o radicales; que estuvo enfermo de la vejiga durante 37 días, enterándose cuando estaba en cama de su destitución como concejal de Useras. Que el jefe de la F.E.T. y de las J.ON.S de Useras, Juan Pardo (que per a més inri era el seu gendre, casat amb la seua filla Rosa Centelles Negre) conoce los antecedentes carlistas del declarante.

123 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ALFREDO DEALBERT PORCAR - AVIADOR USERÀ A LA GUERRA CIVIL

Fill d'Agustí Dealbert Tomás (germà de la meua besàvia Salvadora) i net de Jaime Dealbert Mateu (de malnom Joume el Fustero) tots els fills van tindre l'ofici del pare, fusters, una nissaga familiar que serà objecte d'investigació en un article posterior, de molta tradició userana des de finals del segle XVIII. Sa mare era Rosa Porcar Nebot, natural de Figueroles, Alfredo va nèixer a la casa del Camí Ral número 8, son pare tenia 29 anys i sa mare 23 anys, el 9 d'agost de l'any 1915, quan comença la Guerra ell tenia 21 anys. La foto que acompanya aquest article estava guardada en una caixa al perxe de ma casa (es tracta d'un retrat d'abans de començar la Guerra, en la foto - postal posa: A mi queridísima tía Salvadora Dealbert . Tu sobrino preferido Alfredo Dealbert). Va morir a la ciutat mexicana de Cuernavaca - Morelos el 10 de setembre de l'any 2011 a l'edat de 96 anys.

D'acord amb l'article de José Ramón Buergo es va enllistar com a voluntari a la base aèria de San Javier (Múrcia) l'any 1932 per a realitzar el servei militar, una volta acabada, es va apuntar a un curs de pilot volant les avionetes de González Gil com a entrenament. Abans de començar la Guerra va tindre 2 naufragis i va ser part de la tripulació d'un submarí. Durant la Guerra va pilotar en la 3º Escuadrilla, sent la base a Girona, en les missions de vol nocturn i de protecció de les costes del Mediterrani amb avions txecs Koolhoven FK - 51. Va lluitar al fronts d'Aragó, Llevant i a la batalla de l'Ebre. Al llarg de la seua peripècia va tindre sis accidents (en dit article s'exposen amb detalls eixos sis accidents), com a conseqüència d'eixos esdeveniments va sofrir un colp en l'accident de Nieuport on es va trencar una cama. L'any 1937 era sergent i l'any 1938 el van ascendir a tinent, on pilotava en la 3º escuadrilla de Chatos - grupo de Caza nº 26.

A l'acabar la Guerra Civil va estar refugiat en cinc diferents camps de concentració francesos: Sep Fonts, Colliure, Argelés sur mer, Gurs i la Reinalda, a prop de Marsella. Va arribar a Mèxic el 2 d'octubre de l'any 1942 en un vaixell portugués anomenat Serpapinto, juntament amb Manuel López i Ignacio Cabezón.

Allí a Mèxic es va dedicar al comerç i es va establir a la ciutat de Cuernavaca on es va casar. No sé si va tindre fills, quan jo tenia 14 o 15 anys va tornar al nostre poble per visitar als seus familiars (tan els de Les Useres com als de Cabanes), va estar a ma casa en què va recordar alguns llocs de la seua joventut; a més va informar d'alguns dels amagatalls que es refugiaven durant la Guerra, un d'ells estava situat per baix de ma casa i s'entrava per la carretera.

A continuació, en l'apèndix fotogràfic apareix la seua fotografia.

124 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

APÈNDIX FOTOGRÀFIC

AGUSTÍN DEALBERT TOMÀS – Les Useres 1886 - ?

Fill de Joume el Fustero – regidor en la Guerra Civil per Izquierda Republicana (foto soldat a la Guerra del Marroc) - President de la C.N.T. de Les Useres en l'any 1938 – Agutzil municipal

125 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ALFREDO DEALBERT PORCAR – Les Useres 1915 – Cuernavaca, Mèxic 2011 (Alfredo del Fustero) Pilot d'aviació a la Guerra Civil – Afiliat al partit del P.O.U.M.

126 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JOAQUÍN GIL HERRERO – Les Useres 1878 – 1955 (Ximo Monferrero)

Alcalde de Les Useres pel partit Republicà Radical – del 20 d'abril de 1931 al 8 d'agost de 1936 També va ocupar el càrrec de regidor durant la Restauració pel partit Liberal.

127 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JAIME MIGUEL TOMÁS - Les Useres 1879 – 1949 (Joume del Carnissé) President del Partit Radical – el Partit Nou – de Les Useres durant la II República. Regidor de l'ajuntament durant la Restauració pel partit Liberal.

128 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

EUGENIO CENTELLES ROYO – Les Useres 1876 – 1947 (Eugenio l'alcalde)

Regidor en l'oposició del Partit Radical – Socialista de Les Useres a partir de l'any 1932. Alcalde de Les Useres pel partit Conservador de l'any 1907 al 1913. Regidor de l'ajuntament pel partit Tradicionalista durant la Restauració.

129 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

(no hi ha fotografia perquè encara no l'han portada els seus familiars, estem en contacte, només la porten la posarem)

CRISTÓBAL AICART MATEU - Les Useres 1895 - ? (el Furgo)

Alcalde del Comité Revolucionari de Les Useres del 9 al 15 d'agost de 1936. President del partit del P.O.U.M. de Les Useres, agutzil municipal (1937 – 1938) Alcalde de Les Useres en la Gestora Municpal durant maig i els primers dies de juny de 1938

130 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

DIONISIO SABATER PÉREZ - Les Useres 1903 – el Morell (Tarragona) 1973

Alcalde de Les Useres de la Gestora Municipal pel partit de Izquierda Republicana del 16 d'agost de 1936 a finals d'abril de 1938. President del sindicat de la U.G.T. de Les Useres.

131 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

ARGELIO BELTRÁN NEGRE - Les Useres 1895 – Bot (Tarragona) 1962 (Argelio Basset)

Alcalde de Les Useres del 19 de juny de 1938 al juliol de 1942. President del partit de la C.E.D.A de Les Useres durant la II República.

132 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

JUAN PARDO FORTUÑO - Les Useres 1895 – 1967 President de la Falange de Les Useres del juliol de 1938 al gener de 1939 Alcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera – regidor del partit consevador El 2º president de la Falange va ser Paciano Bernat Royo (del febrer del 39 al gener de 1941) El 3º president de la Falange va ser D. Rafael Monfort Adán (a partir del febrer del 1941)

133 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

(encara no està la seua fotografia perquè no l'han portada els seus familiars, només estiga la posarem)

MANUEL ANDRÉS GUAL - Les Useres 1884 – 1952 (Manuel de la llum)

Alcalde de Les Useres des del juliol de 1942 al 1947

134 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segell de l'Ajuntament de Les Useres – Signatures de l'alcalde Joaquín Herrero i regidors

Segell del Sindicat Agrícola Sant Felip Neri de Les Useres – Any 1931

135 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Telegrama d'afiliació al Partit de Unión Republicana per part del Partit Nou – Any 1936

Segell del Consell Municipal de Les Useres – Signatures de l'alcalde i dels regidors – Any 1936

136 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segell de l'Alcaldia Republicana de Les Useres – Signatura de l'alcalde Dionisio Sabater

Segell del Consell Municipal – la Presidència – Dionisio Sabater – Any 1937

137 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segell del Partit de Izquierda Republicana de Les Useres – Any 1937

Segell del Partit Socialista Obrer Espanyol de Les Useres – Any 1937

138 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segell del Sindicat de la C.N.T – A.I.T. de Les Useres - Any 1937

Segell del Sindicat de la U.G.T. de Les Useres – Any 1937

139 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Carta enviada per l'alcalde Dionisio al president Francisco Largo Caballero – Any 1937

Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona – nº 1

140 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona nº 2

Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona nº 3

141 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Segell del Partit de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Les Useres – a. 1939

Segell de la Comandància de la Guàrdia Civil de Les Useres – Any 1941

142 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Memòria dels Comptes Municipals de l'Ajuntament de Les Useres – Any 1942

143 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ESCRIG FORTANETE, Joaquim (1998): Llucena: una història de l'Alcalatén. Castelló: Universitat Jaume I.

GABARDA CEBELLÁN, Vicent (2008): <>, a : PAGÉS BLANCH, Pelai (ed.): La repressió franquista. Primera trobada d'investigadors de la comissió de la veritat. València: Tres i Quatre.

FORNAS PALLARÉS, Alfredo (2015): Figueroles. Un espai en temps de canvi. D'una societat tradicional a la modernitat (1870 - 2010). Col.lecció Humanitats nº 47 Universitat Jaume I - Ajuntament de Figueroles

BIBLIOGRAFIA USERANA A EXPENSES DE PUBLICACIÓ

RUBIO MIGUEL, José (2004): Pleit entre Atzeneta - Les Useres (1635 - 1722). Aproximació històrica a partir de les fonts impreses. Treball d'investigació Doctorat, Universitat Jaume I, 325 pàgines

BELTRÁN ZARAGOZÀ, Andreu i RUBIO MIGUEL, José (2008): Les Useres, Història d'un Parlar, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 250 pàgines (més un annex sobre la toponimia userana)

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA

GASCH, Francisco (1993): Un mártir de Cristo Rey, 60 Aniversario de su Martirio. 58 pàg. Tracta sobre la biografia del capellà assasinat Mossén Fernando Gasch Villalonga.

BRANCHADELL LÓPEZ, Aureli (2005): En memòria dels oblidats per la història: els Userans de Mauthaussen, Programa de les Festes Patronals, pàg. 59 - 63

Memòries sobre la seua vida durant la Guerra de Tàrio Rubio (Les Useres, 1920, com a Trinitario Rubio Cuevas, al carrer de l'església, fill de Tomás i de Rosalia): - Per les Pressons de Franco - Memòries d'un pres de la postguerra (1936 - 1945), ed. Cossetania, 2007, 162 pàgines

144 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

VICIANO AGRAMUNT, Josep Lluis (2007): Amagaments en cavitats a la Guerra de 1936-39, a www.cuevascastellon.uji.es

SALVADOR GASPAR, Manuel (2008): Operaciones militares en la província de Castellón. Aula Militar Bermúdez de Castro - http://myslide.es

BUERGO TRONCOSO, José Ramón (2008): Pilotos republicanos en México, Academia de Historia Aeronáutica de México.

GONZÁLEZ GARCIA, Clemente (2012): La Últimas horas del ejército republicano en Castellón. Edición de autor, 335 pàgines.

- (2015): Prospección arqueológica de un campo de batalla - el vértice Gozalvo, Lucena del Cid. Editorial Vivescos, 192 pàgines.

RUBIO MIGUEL, José (2013): L'església parroquial de Les Useres durant la Guerra Civil - 1936 1939, pàgina web lesuseres.es de l'Ajuntament, 15 pàgines.

ARXIUS INVESTIGATS

MINISTERIO DE CULTURA - CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMORIA HISTÓRICA

C/ El Expolio 2 - 37008 SALAMANCA

PS CASTELLÓN T - carpeta 87 i carpeta 218 PS MADRID - carpeta 636 - 3 i 167 , carpeta 601 - 9 i 602 - 4 PS VALENCIA - carpeta 66

MINISTERIO DE DEFENSA - ARCHIVO GENERAL E HISTÓRICO DE DEFENSA

Paseo de Moret 3 - 28008 MADRID

Expedients de Dionisio Sabater Pérez - Joaquín Gil Herrero i altres més i - Agustín Dealbert Tomás

MINISTERIO DE CULTURA - ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL

145 LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015

Serrano 115 - 28006 MADRID

Secció Guerra Civil - Causa General - lligall 1403 - expedient nº 10 i lligall 1404 - expedient nº 43

ARCHIVO DOCUMENTAL FUNDACIÓN PABLO IGLESIAS - MADRID

AH - 51 - 44 / AH - 43 - 19 / AH - 9 - 13 USERAS

ARXIU PRIVAT

Fotocòpies dels Llibres de les Actes de Sessions de l'Ajuntament de Les Useres (1931 - 1944)

JOSE RUBIO MIGUEL - CRONISTA OFICIAL DE LES USERES

Les Useres, 4 de desembre de 2015 – Festivitat de Santa Bàrbera - Segons la dita popular: Santa Bàrbara bendita, guardamos a matros i a la cullita.

146