Gramàtica de la llengua catalana Bibliografia

Institut d’Estudis

Gramàtica de la llengua catalana Bibliografia

Institut d’Estudis Catalans

Institut d’Estudis Catalans Barcelona, 2019 © 2019, Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera edició: octubre del 2019

Text consultable en línia: https://www.iec.cat/llengua/documents/GIECbibliografia.pdf

Per a qualsevol consulta, observació o suggeriment podeu adreçar-vos a l’Oficina de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans .

DOI: 10.2436/10.2500/05.1

Aquesta obra és d’ús lliure, però està sotmesa a les condicions de la llicència pública de Creative Commons. Es pot reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. Es pot trobar una còpia completa dels termes d’aquesta llicència a l’adreça: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Introducció

Taula

Introducció 5

1. PRESENTACIÓ 5 2. CARACTERÍSTIQUES 5

2.1. Abast 6 2.2. Procedència de les dades 7 2.3. Dades consignades 7

3. AGRAÏMENTS 8

Abreviacions i signes 11

Fonts consultades 13

Referències bibliogràfiques sobre el català 27

Referències bibliogràfiques generals o sobre altres llengües 175

Introducció

1. PRESENTACIÓ

La «Introducció» de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada el 2016, preveia l’elaboració d’una relació bibliogràfica que fes la funció de llista de referències bibliogràfiques de l’obra. No havent establert prèviament un registre sistemàtic d’aquestes referències, la Secció Filològica —mitjançant la Comissió de Gramàtica i l’Oficina de Gramàtica— ha confeccionat, com a alternativa, una llista de fonts bibliogràfiques dedicades a l’estudi d’aspectes gramaticals de la llengua catalana. Tot i l’extensió, que ultrapassa el que seria esperable en una simple llista de referències d’una obra d’aquestes característiques, no pretén pas ser una relació exhaustiva de la producció bibliogràfica sobre la gramàtica de la llengua catalana publicada d’ençà de l’establiment de la normativa gramatical ni tampoc un banc de dades bibliogràfic. En bona mesura, aquest repertori bibliogràfic permet contextualitzar documentalment la Gramàtica de la llengua catalana, encara que també pot servir com a eina de referència general a tothom qui estigui interessat en l’estudi de la gramàtica del català.

2. CARACTERÍSTIQUES

La bibliografia es presenta en una única llista de referències —dividida entre les dedicades al català i les dedicades a altres llengües— segons el sistema convencional de classificació per nom d’autor seguit de l’any de publicació. Cada referència proporciona la informació habitual de les llistes bibliogràfiques segons si es tracta o no d’una font continguda en una altra (part d’una publicació en sèrie o d’una miscel·lània) i segons el suport físic en què es presenta (en paper o en línia). Tant a l’hora de dur a terme la descripció bibliogràfica prèvia com a l’hora de compondre les referències bibliogràfiques a partir de les dades procedents d’aquesta descripció, s’han tingut en compte els estàndards de la descripció bibliogràfica

5 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

normalitzada internacional (ISBD, RDA). Per raons merament de caràcter pràctic, la presentació de la llista adopta, amb petites variacions, els criteris de citació bibliogràfica que s’apliquen a les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.

2.1. Abast

Per tal de donar coherència a la llista de referències bibliogràfiques, fer-la manejable i pràctica, s’han fixat diversos criteris de selecció tenint en compte el contingut i la tipologia de les fonts, el període de producció i la facilitat d’accés i consulta.

a) Contingut temàtic i tipologia documental. El repertori bibliogràfic recull estudis sobre aspectes gramaticals de la llengua catalana o que proporcionen informació gramatical del català, incloent-hi una selecció de les principals obres de referència sobre la llengua catalana i les altres llengües romàniques. En bona mesura es prescindeix de llibres de text, guies de conversa i altres mètodes de caràcter elemental, bibliografies i textos de temàtica no específicament gramatical, així com textos de teoria lingüística més general i no centrada en l’estudi del català. Dins el ventall divers de publicacions existent, a més de gramàtiques, manuals, algun diccionari i altres llibres i opuscles, aquesta bibliografia registra articles de revistes especialitzades, capítols de miscel·lànies (actes de jornades, homenatges i reculls monogràfics), tesis doctorals i algunes sèries o seccions d’articles de premsa i recursos en línia. A grans trets, se n’exclouen treballs inèdits i altres fonts, com ara articles de premsa —llevat que formin una secció—, entrades d’obres de caràcter enciclopèdic o panoràmic, entrades de blogs, apèndixs gramaticals de diccionaris o bé ressenyes —llevat que complementin substancialment l’obra ressenyada. Resta al marge d’aquest repertori bibliogràfic el corpus de fonts que han aportat o inspirat els exemples continguts en la Gramàtica de la llengua catalana, per les raons que indica la «Introducció» de l’obra (p. XXXV). b) Període cobert. La llista de referències comprèn fonts publicades entre 1918 —data de la primera edició de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra— i 2016 —data d’aparició de la Gramàtica de la llengua catalana—, si bé excepcionalment s’hi inclouen alguns treballs previs de caràcter científic. c) Accessibilitat. En general, la bibliografia conté fonts relativament accessibles per als estudiosos perquè majoritàriament es poden consultar o bé en línia o bé en paper a la Biblioteca de Catalunya o a la xarxa de biblioteques públiques d’arreu dels territoris de parla catalana. No ha de fer estrany que s’hi puguin trobar a faltar fonts menys accessibles, de difusió reduïda —tiratge curt o d’àmbit molt local— o bé produïdes fora de les terres de parla catalana.

6 Introducció

2.2. Procedència de les dades

Les dades corresponents a les referències consignades en la llista bibliogràfica s’han obtingut per diverses vies.

a) Repertoris bibliogràfics. Al llarg de la preparació de la bibliografia s’ha procurat tenir en compte els principals repertoris bibliogràfics existents referits a la producció gramatical sobre la llengua catalana del període esmentat —i, ocasionalment, altres de caràcter més general—, i també les bibliografies de les principals obres de referència d’aquesta matèria. Més esporàdicament, s’ha recorregut a les bibliografies específiques dels autors. b) Catàlegs, biblioteques digitals i repositoris. També s’han consultat els catàlegs col·lectius als quals pertanyen les biblioteques públiques de terres catalanes i altres d’internacionals a més a més de portals bibliogràfics, biblioteques digitals i repositoris. c) Publicacions en sèrie, volums miscel·lanis i actes de congressos. Paral·lelament, s’ha dut a terme el despullament sistemàtic d’un nombre significatiu de publicacions en sèrie, miscel·lànies d’homenatge o bé temàtiques, i reculls de textos d’un mateix autor. Així mateix, s’han revisat els principals col·loquis de lingüística catalana, romànica i general per a buidar-ne els volums d’actes existents.

Les dades de les referències bibliogràfiques de cada font s’han contrastat amb la consulta de la font original o d’una reproducció facsímil. En algun cas s’ha renunciat a incloure la referència bibliogràfica d’una determinada font perquè no ha estat possible fer- ne la comprovació preceptiva.

2.3. Dades consignades

Cadascuna de les referències bibliogràfiques incloses presenta les dades imprescindibles per a identificar-ne la font i, complementàriament, sempre que és possible proporciona informació pràctica sobre les versions més actualitzades existents o la via d’accés a la consulta en línia. a) Menció de responsabilitat. Cada referència conté, sense abreujar, la informació que consta a la font del nom de l’autor o els autors, encara que s’ha prescindit majoritàriament del segon cognom i s’ha adoptat una mateixa forma per a totes les referències d’un mateix autor quan s’han observat variants. Quan els responsables de la font no en són pròpiament els autors se n’especifica, abreujadament i entre parèntesis, la funció: coordinador, director, editor. Si la font està continguda en una miscel·lània o recull també es registren les mencions de responsabilitat de la font que la conté. b) Títol. El títol es consigna íntegrament i es completa amb el subtítol també sencer, en cas que n’hi hagi. Quan la font presenta el títol en més d’una llengua, s’hi fan constar consecutivament totes les variants en l’ordre en què es presenten a la font, tal com és la pràctica habitual. Les referències bibliogràfiques de les fonts contingudes en altres fonts incorporen també el títol del continent (publicació en sèrie, miscel·lània o recull, etc.).

7 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

c) Edicions. En general, les referències bibliogràfiques donen les dades de la primera edició de cada font. Addicionalment, incorporen les dades de la darrera edició coneguda de la font, amb la voluntat d’oferir les versions més actualitzades existents. Tanmateix, en les tesis doctorals publicades totalment o en part per alguna editorial, tan sols es dona la referència de la publicació per l’editorial. En el cas de fonts contingudes en altres fonts, la referència bibliogràfica fa constar si han estat aplegades en reculls posteriors, en bona part perquè poden haver estat revisades i fins i tot actualitzades, i també perquè sovint són més assequibles. d) Publicació. Les dades de publicació van lligades a les de l’edició que es descriu en la referència bibliogràfica de la font i especifiquen la localitat i l’editorial o l’entitat responsable de publicar la font, llevat que la font estigui continguda en una publicació en sèrie, cas en què tan sols s’indica la localitat. Així mateix, les referències incorporen l’adreça URL mitjançant la qual la font es pot consultar en línia, llevat de les fonts que tenen un identificador digital (DOI) plenament operatiu, el qual aleshores substitueix l’adreça URL. e) Localització. En el cas de les fonts contingudes en una altra, s’indica la localització de la font dins el continent mitjançant la concreció de la pàgina inicial i la final. En les publicacions en sèrie i les dividides en toms, volums o números es facilita la numeració de la divisió en què s’insereix la font que es descriu tan sols quan cada divisió té una paginació independent de la de les altres.

El repertori bibliogràfic de la Gramàtica de la llengua catalana no registra cap més informació i, per tant, no fa constar dades com ara la col·lecció a què pertanyen la font o el seu continent, el número o codi identificador estandarditzat que tenen assignat (ISBN, ISSN, codi de barres, etc.) o les seves característiques físiques, com ara la dimensió, l’extensió o la paginació.

3. AGRAÏMENTS

La tasca de confeccionar la llista de referències bibliogràfiques de la Gramàtica de la llengua catalana ha implicat una feina de recopilació i confirmació de les dades que no sempre podia resoldre l’Oficina de Gramàtica amb la bibliografia i els mitjans a l’abast. En aquesta comesa, l’Oficina de Gramàtica ha comptat amb l’ajut de l’àrea de Gestió de la Informació i la Documentació de la Secció Filològica i amb l’assessorament puntual del Servei de Documentació i Arxiu, del Servei d’Informàtica i del Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Una gran part de la consulta directa dels documents registrats a la llista de referències bibliogràfiques s’ha fet mitjançant la Biblioteca de Catalunya, que ens ha ofert sempre les màximes facilitats per a accedir al seu fons bibliogràfic així com al d’altres biblioteques vinculades al Catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) mitjançant la gestió del préstec universitari consorciat (PUC). Més esporàdicament ha calgut recórrer a altres centres de documentació,

8 Introducció

que també han atès amablement les peticions d’informació i de documents, com el CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, el Centre de Documentació de Política Lingüística de la , la Biblioteca Universitària de la Universitat d’Alacant, la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional de Catalunya. Finalment, també ha calgut sol·licitar informacions més puntuals a la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà, al TERMCAT i als departaments de filologia catalana de la Universitat d’Alacant, la Universitat d’, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Jaume I, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Vic. Cal afegir-hi entitats com l’Associació Italiana d’Estudis Catalans (AISC), l’Associació Germanocatalana (DKV), l’Associació Cívica per la Llengua «El Tempir» d’Elx, la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) o l’Asociación de Jóvenes Lingüistas (AJL), així com les editorials Moll i Graó.

9

Abreviacions i signes

- Separa les xifres inicial i final d’un interval — Indica el mateix autor o els mateixos autors de la referència precedent ( ) Enclouen la data de publicació, la menció de responsabilitat o el lloc de la publicació en sèrie [ ] Enclouen informació que no proporciona la font < > Enclouen la URL amb què es pot accedir a la consulta en línia de la font act. actualitzada ampl. ampliada augm. augmentada ca. circa col·l. col·laborador, col·laboradora comp. compilador coord., coords. coordinador, coordinadora; coordinadors, coordinadores corr. corregida dir., dirs. director, directora; directors, directores ed., eds. edició, editor, editora; editors, editores et al. et alii, et aliae facs. facsímil fund., funds. fundador; fundadors i. e. id est impr. impressió n. número, números p. pàgina, pàgines red. redactor, redactora reimpr. reimpressió rev. revisada s. a. sine anno s. l. sine loco s. n. sine nomine s. p. sine pagina ss. següents v. volum, volums

11

Fonts consultades

AARSSEN, Anne; GENIS, René; VEKEN, Eline van der (eds.). Linguistic bibliography. Leiden: Brill. . ACADEMIA.EDU ([s. a.]). Academia.edu. San Francisco: Academia.edu. . ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Catàleg de la biblioteca. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . ALABRÚS, Miquel (1981). «Bibliografia de Figueres i de l’Empordà». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres), v. 15, p. 362-408.

15 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

BÄR, Marcus (2002). «Zweiter Nachtrag zu 50 anys de tesis i tesines sobre temes catalans als països de parla alemanya (1945-1996)». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg), v. 15, p. 193-194. . BARCELÓ, Bartomeu; LUCAS, Antoni Miquel; VALLÈS, Rosa (1999). «Bibliografia sobre i de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)». Territoris (Palma), n. 2, p. 195-401. . BATLLE, Mar; MARTÍ I , Joan; MORAN, Josep; RABELLA, Joan Anton (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BERTHAUD, Pierre-Louis (1946). Bibliographie occitane: 1919-1942. París: Les Belles Lettres. — (1958). Bibliographie occitane: 1943-1956. París: Les Belles Lettres. «Bibliografia de referència de la “Secció monogràfica. Implantació de la normativa lingüística”». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona) (2015), n. 25, p. 153-172. . Bibliografia Històrica Tarraconense (Tarragona), n. I-XVI (1975-1997). BIBLIOTHÈQUE NATIONALE DE FRANCE ([s. a.]). Catalogue collectif de France [CCFr]. París: Bibliothèque Nationale de France. BLASCO, Ricard (1982). «Estudis catalans a Moscou». L’Espill (València), n. 15, p. 143-146. BORONAT, Miquel ([2017]). La meua biblioteca. [S. l.]: [s. n.] . BOVER, August (1990). «Catalan studies in English speaking countries». Bells: Barcelona and literature studies (Barcelona), v. 2, p. 47-51. . — (1993). Manual de catalanística. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BRIESEMEISTER, Dietrich (1979). «Bibliographie katalanischer Veröffentlichungen in Deutschland seit 1945». Iberoromania (Tübigen), n. 9, p. 155-163. BRUNN, Albert von (1979). «Bibliografía helvética de estudios catalanes, 1960-1978». Iberoromania (Tübigen), n. 9, p. 164-168. CASANOVA, Emili (1986). «Els estudis filològics universitaris al País Valencià». Caplletra (València), v. 1, p. 89-96. . CENTRE DE DOCUMENTACIÓ EN SOCIOLINGÜÍSTICA DE LES ILLES BALEARS (2007). «La llengua a les Illes Balears (sociolingüística)» Palma: Universitat de les Illes Balears. . CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LES TERRES DE L’EBRE ([s. a.]). Mostra de llibres ebrencs de llengua. . CERDÀ, Ramon (1982). «El català a la República Socialista de Romania». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 195-197. CHATHAM, James R.; RUIZ-FORNELLS, Enrique (1970). «Catalan». Amb la col·laboració de Sara Matthews Scales. A: Dissertations in hispanic languages and literatures: An index of dissertations completed in the United States and Canada 1879-1966. Kentucky: The University Press of Kentucky, p. 2. CIFUENTES, Lluís; CARRÉ, Antònia (coords.). Sciència.cat DB. Barcelona: Universitat de Barcelona. . CLARIVATE ANALYTICS ([s. a.]). ResearcherID. Boston: Clarivate Analytics. . COLOMINA, Jordi (1999). Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant. COMPAGNA, Anna Maria; PUIGDEVALL, Núria (2015). «Studi di catalanistica in Italia (2005-2014 circa)». Scripta (València), n. 5, p. 162-181. doi: 10.7203/SCRIPTA.5.6383. CONFERENCE OF EUROPEAN NATIONAL LIBRARIANS (CENL) (2005-2013). The European library. [S. l.]: Conference of European National Librarians. .

16 Fonts consultades

CONFERENCIA DE RECTORES DE LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS (CRUE); RED DE BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS (REBIUN) ([s. a.]). Catálogo colectivo. Madrid: Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas. . CONSORCI DE SERVEIS UNIVERSITARIS DE CATALUNYA ([s. a.]a). ARCA: Arxiu de revistes catalanes antigues. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya; Biblioteca de Catalunya. . — ([s. a.]b). Catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya [CCUC]. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. . — ([s. a.]c). Portal de la recerca de Catalunya (PRC). Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. . — ([s. a.]d). Recercat: Dipòsit de recerca de Catalunya. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. . — ([s. a.]e). TDX: Tesis doctorals en Xarxa. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. . CONSORCI DE SERVEIS UNIVERSITARIS DE CATALUNYA; BIBLIOTECA DE CATALUNYA ([s. a.]). RACO: Revistes Catalanes amb Accés Obert. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya; Biblioteca de Catalunya. . COROMINES, Joan (1980-2001). «Indicacions bibliogràfiques». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions «La Caixa», v, I , p. XV-XLIII. COSTA, Joan (2016). «La planificació de corpus sobre el català: bibliografia classificada i comentada». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 26, p. 123-137. doi: 10.2436/20.2504.01.112. CRADDOCK, Jerry R.; AZEVEDO, Milton M; FAULHABER, Charles B. (2008). Bibliography of Hispano- Romance Linguistics (Spanish, Portuguese, and Catalan). Berkeley: UC Berkeley: Research Center for Romance Studies. . CREUS, Imma (2014). «Annexos». A: Reports de la recerca a Catalunya 2003-2009. Filologia catalana: llengua. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 147-152. . DIPUTACIÓ DE BARCELONA ([s. a.]). Aladí: Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona. . DIRECCIÓN GENERAL DE RELACIONES CULTURALES (1961). Repertorio de las obras en catalán más importantes publicadas en España desde el año 1939. Madrid: Escuela de Verano. DIRECTORY OF OPEN ACCESS JOURNALS (DOAJ) ([s. a.]). Directory of open access journals. Dragør: Directory of Open Access Journals. . EBERENZ, Rolf (1982). «Estat dels estudis de llengua i literatura catalanes a la República Federal d’Alemanya, Àustria i Suïssa». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 103-130. EBSCO ([s. a.]). EBSCO open dissertations. Birmingham AL: EBSCO. . ELS NOSTRES CLÀSSICS (1924). Butlletí bibliogràfic català. Barcelona: Els Nostres Clàssics, any 1, n. 1 (1 set. 1924)-any 1, n. 2 (1 nov. 1924). ELSEVIER ([s. a.]). Scopus. Amsterdam: Elsevier. . FALUBA, Kálmán (1982). «Llengua i literatura catalana, a Hongria». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 213-221. FERNÁNDEZ, Ester (1997). «50 anys de tesis i tesines sobre temes catalans als països de parla alemanya (1945- 1996)». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 10, p. 130-159. . — (1999a). «Noves tesis i tesines des de la publicació de la llista 50 anys de tesis i tesines sobre temes catalans als països de parla alemanya (1945-1996)». Zeitschrift für Katalanistik (Tübingen), v. 12, p. 202- 203. .

17 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1999b). «Correccions a la llista 50 anys de tesis i tesines sobre temes catalans als països de parla alemanya (1945-1996)». Zeitschrift für Katalanistik (Tübingen), v. 12, p. 204-215. . FRAGO, Juan A. (1982). «Los estudios catalanes en los países de lengua española». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 55-80. FUNDACIÓ PERE COROMINES ([s. a.]). Catàleg de la biblioteca. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. . FUNDACIÓN BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES ([s. a.]). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Madrid: Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. . FUNDACIÓN DIALNET (2001•). Dialnet. Logronyo: Universidad de la Rioja. . GEIJERSTAM, Regina af (1982). «El català a Escandinàvia». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 199- 212. GENAMICS ([s. a.]). JournalSeek. [S. l.]: Genamics. . GENERALITAT DE CATALUNYA: DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT I CULTURA (1979). Guia bibliogràfica de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Servei Central de Publicacions. GENERALITAT DE CATALUNYA: DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA: CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (2002). La llengua a les comarques de Tarragona (1990-2002). . — (2004). La llengua a les Terres de l’Ebre (1986-2004). . — (2005a). Varietats lingüístiques del català (1983-2004). . — (2005b) Català estàndard i nord-occidental (1980-2004). . — (2009). Tesis doctorals i tesines en llengua i sociolingüística catalanes (1980-2009). . — (2011). El català a Múrcia (1978-2010). . — (2015a). Bibliografia selectiva [de] dialectologia catalana (1964-2015). . — (2015b). La llengua a la Catalunya del Nord I (1974-1999). . — (2015c). La llengua al País Valencià I (1976-1999). . — (2015d). La llengua al País Valencià II (2000-2009). . — (2015e). La llengua al País Valencià (2010-2015). . — (2015f). La llengua a l’Alguer I (1970-1999). . — (2015g). La llengua a les Illes Balears I (1984-1999). . — (2015h). La llengua a les Illes Balears II (2000-2009). . — (2015i). La llengua a les Illes Balears III (2010-2015). . — (2015j). La llengua a Andorra I (1981-1999). . — (2015k). La llengua a I (1970-1999). . — (2016a). La llengua a la Catalunya del Nord II (2000-2015). . — (2016b). La llengua a l’Alguer II (2000-2016). . — (2016c). La llengua a Andorra II (2000-2015). . — (2016d). La llengua a la Franja II (2000-2015). . GENERALITAT DE CATALUNYA: SECRETARIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA: GABINET DE DIDÀCTICA (2005). Bibliografia per aprendre el català. 7a ed. . GENERALITAT DE CATALUNYA: SERVEI DE BIBLIOTEQUES ([s. a.]). Argus: Catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Servei de Biblioteques. . — ([s. a.]). Biblioteques especialitzades de la Generalitat (BEG): [catàleg]. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Servei de Biblioteques..

18 Fonts consultades

GENERALITAT VALENCIANA: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT: BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES DE LA ([s. a.]). Biblioteques especialitzades de la Generalitat Valenciana (BEGV): catàleg general. València: Generalitat Valenciana: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport: Biblioteques Especialitzades de la Generalitat Valenciana. . GENERALITAT VALENCIANA: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT: XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA ([s. a.]). Catàleg general. València: Generalitat Valenciana: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport: Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana. . GIVANEL, Joan (1931-1937). Bibliografia catalana: Premsa. Barcelona: Institució Patxot. GOBIERNO DE ESPAÑA: MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTE ([s. a.]). ISBN: Base de dades de llibres editats a España. Madrid: Gobierno de España. . GOBIERNO DE ESPAÑA: MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTE: SERVICIO GENERAL DE COORDINACIÓN BIBLIOTECARIA ([s. a.]). Catálogo colectivo de bibliotecas públicas (CCBIP). Madrid: Gobierno de España: Ministerio de Cultura y Deporte: Servicio General de Coordinación Bibliotecaria. . GOBIERNO DE ESPAÑA: MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE. Base de datos de tesis doctorales (TESEO). Madrid: Gobierno de España: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. . GOLDEN, Herbert H.; SIMCHES, Seymour O. (1958). Modern Iberian Language and literature: A bibliography of homage studies. Cambridge [MA]: Harvard University Press. GOOGLE ([s. a.]). Google Acadèmic. . GOVERN D’ANDORRA: BIBLIOTECA NACIONAL D’ANDORRA ([s. a.]). Catàleg de la Biblioteca Nacional. Andorra la Vella: Govern d’Andorra: Biblioteca Nacional d’Andorra. . GOVERN DE LES ILLES BALEARS: CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA ([s. a.]). CABIB: Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears. Palma: Govern de les Illes Balears: Conselleria d’Educació i Cultura. . GRIERA, Antoni (1925). «Le domaine catalan. Compte rendu rétrospectif jusqu’en 1924». Revue de Linguistique Romane, v. 1, p. 35-113. doi:10.5169/seals-399046. — (1947). Bibliografía lingüística catalana. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Instituto Antonio de Nebrija: Escuela de Filología. GRUP D’ESTUDIS DE PRAGMÀTICA I ANÀLISI DEL DISCURS ([s. a.]). Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Barcelona: Universitat de Barcelona. . GÜELL, Manel [et al.] (2001). «Bibliografia històrica tarraconense (XVII)». Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (Tarragona), n. 23, p. 367-426. . GULSOY, Joseph (1982a). «Catalan». A: POSNER, Rebecca; GREEN, John N. (eds.). Trends in Romance linguistics and philology. Berlín: Mouton de Gruyter, p. 189-296. — (1982b). «Els estudis catalans a Nord-Amèrica». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 245-267. HODCROFT, F. W. (1975). «Theses in Hipanic studies approved for higher degrees by British and Irish universities (1972-1974) (with some additional earlier titles)». Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool), v. 52, n. 4, p. 325-344. HOLTUS, Günter; MELTZELIN, Michael; SCHMITT, Christian (eds.) (2005). Lexikon der Romanistischen Linguistik, v. VIII, p. 300-309. IBBA, Joan (2004). Bibliografia algueresa. L’Alguer: Edizioni del Sole. Índice Histórico Español (Barcelona), v. 1 i ss. . INSTITUT D’ESTUDIS ANDORRANS. Publicacions. Sant Julià de Lòria: Institut d’Estudis Andorrans. .

19 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS ([2006-2019]). Portal de Publicacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — ([2010-2019]). Hemeroteca científica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SERVEI DE CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA (2017). «Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia (Versió 3, 3.3.2017)». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . JOAN, Anna (2007). «Notícies de lingüística de 2005 i 2006». Serra d’Or (Barcelona), n. 569, p. 66-73. — (2008). «Notícies de lingüística de 2007». Serra d’Or (Barcelona), n. 581, p. 71-75. JOAN, Anna; LORENTE, Mercè (2006). «Notícies de lingüística del 2004». Serra d’Or (Barcelona), n. 557, p. 67-72. JOAN, Anna; MONTANÉ, M. Amor (2009). «Notícies de lingüística de 2008». Serra d’Or (Barcelona), n. 593, p. 68-73. JOHNSON, M. (1984). «Theses in Hispanic studies approved for higher degrees by British and Irish universities (1979-1982) (with some additional earlier titles)». Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool), v. 61, n. 2, p. 233-261. — (1989). «Theses in Hipanic Studies approved for higher degrees by British and Irish universities (1983- 1987) (with some additional earlier titles)». Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool), v. 66, n. 4, p. 417- 444. JOURNALS FOR FREE (2011-2017). Journals for free. [S. l.]: [s. n.].. KUHN, Alwin (1951). Romanische philologie, I: Die romanischen Sprachen. Berna: A. Francke, p. 342-353. LIGUE DES BIBLIOTHÈQUES EUROPÉENNES DE RECHERCHE = ASSOCIATION OF EUROPEAN RESEARCH LIBRARIES (LIBER) (1999-). DART-Europe E-theses Portal. La Haia: Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche = Association of European Research Libraries. . LLOBET, Jordi (coord.) (2002). Bibliografia selectiva. 8 Lingüística, literatura. Barcelona: Generalitat de Catalunya. LORENTE, Mercè (1991a). «Linguistics [1990]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 5, n. 1, p. 256-261. . — (1991b). «Linguistics [gener-juny 1991]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 5, n. 2, p. 173-176. . — (1992). «Linguistics [juliol-desembre 1991]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 6, n. 1-2, p. 460-464. . — (1993a). «Linguistics [1992]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 7, n. 1, p. 138- 143. . — (1993b). «Linguistics [gener-juny 1993]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 7, n. 2, p. 228-230. . — (1994). «Linguistics [juliol-desembre 1993]». Traducció d’Albert Muth. Catalan Review (Barcelona), v. 8, n. 1-2, p. 375-378. . — (1995a). «Lingüística catalana: notícia de les publicacions de 1994». Serra d’Or (Barcelona), n. 432, p. 102-104. — (1995b). «Linguistics [1994]». Traducció de Melissa Wallace. Catalan Review (Barcelona), v. 9, n. 1, p. 192-198. . — (1995c). «Linguistics [1995]». Traducció d’Andrew J. Deiser. Catalan Review (Barcelona), v. 9, n. 2., p. 421-429. . — (1996a). «Lingüística catalana: notícia de les publicacions de 1995». Serra d’Or (Barcelona), n. 443, p. 67- 71. — (1996b). «Linguistics [1996]». Traducció d’Andrew J. Deiser. Catalan Review (Barcelona), v. 10, n. 1, p. 335-340. . — (1997a). «Lingüística catalana: notícies de les publicacions de 1996». Serra d’Or (Barcelona), n. 451-452, p. 99-102.

20 Fonts consultades

— (1997b). «Linguistics [gener-juny 1997]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 11, n. 1, p. 211-217. . — (1998a). «Lingüística catalana: notícies de les publicacions de 1997». Serra d’Or (Barcelona), n. 466, p. 66-71. — (1998b). «Linguistics [1997 (II)]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 12, n. 1, p. 129-131. . — (2000). «Linguistics [juliol 1999 - juny 2000]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 14, n. 1-2, p. 202-210 . . — (2001a). «Lingüística catalana: notícies de les publicacions de 1998 i 1999». Serra d’Or (Barcelona), n. 503 i 504, p. 62-66 i 91-98. — (2001b). «Linguistics [juliol-desembre 2000]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 15, n. 1, p. 159-162. . — (2001c). «Linguistics: 2001 (I) [gener-juny]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 15, n. 2, p. 179-183. . — (2002a). «Lingüística catalana: notícies de les publicacions del 2000». Serra d’Or (Barcelona), n. 509, p. 64-68. — (2002b). «Linguistics [juliol-desembre 2001]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 16, n. 1-2, p. 250-258. . — (2003a). «Linguistics [gener-juny 2003]». Traducció d’Anna JOAN. Catalan Review (Barcelona), v. 17, n. 2, p. 209-214. . — (2003b). «Linguistics [juliol-desembre 2002]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 17, n. 1, p. 113-119. . — (2003c). «Notícies de llibres de lingüística de 2001». Serra d’Or (Barcelona), n. 521, p. 64-68. — (2004). «Lingüística catalana: notícies de les publicacions de 2002». Serra d’Or (Barcelona), n. 533, p. 68- 73 — (2005). «Notícies de lingüística de 2003». Serra d’Or (Barcelona), n. 545, p. 68-73. LORENTE, Mercè; GELPÍ, Cristina (1998). «Linguistics [gener-juny 1998]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 12, n. 2, p. 105-109. . — (1999). «Linguistics [juliol 1998 - juny 1999]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 13, n. 1-2, p. 283-292. . LORENTE, Mercè; JOAN, Anna (2004). «Linguistics [juliol 2003 - juny 2004]». Traducció de Roland Pearson. Catalan Review (Barcelona), v. 18, n. 1, p. 264-270. . MANENT, Albert; CREXELL, Joan (1988). Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1989). Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MAÑÉ, Núria (ed.) (2000). Repertori de catalanòfils 6. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MARCET I SALOM, Pere; SOLÀ, Joan (1998). Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. Vic: Eumo; Universitat de Vic; Girona: Universitat de Girona. MARTÍ I CASTELL, Joan (1987). «Linguistics [gener-juny 1987]». Traducció de Janet DeCesaris. Catalan Review (Barcelona), v. 2, n. 2, p. 283-286.. — (1989). «Linguistics». Catalan Review (Barcelona), v. 3, n. 1, p. 200-203. . — (1990a). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.

21 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1990b). «Linguistics [juliol 1988 – desembre 1990]». Traducció de Janet DeCesaris. Catalan Review (Barcelona), v. 4, n. 1-2, p. 462-469. . MASSOT I MUNTANER, Josep (ed.) (1982). Estudis de llengua i literatura catalanes, V. El català a Europa i a Amèrica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1983). Repertori de catalanòfils 1. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1984). Repertori de catalanòfils 2. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1988). Repertori de catalanòfils 3. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1998). Repertori de catalanòfils 4. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1998). Repertori de catalanòfils 5. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MAYANS, Pere (1996). «El Carxe: la darrera terra de parla catalana». Escola Catalana (Barcelona), n. 326. MCKAY, John (1979). A guide to romance reference : The modern standard languages. Amsterdam: John Benjamins, p. 29-36. MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA, Mireia; FITÉ, Ricard (2007). «XXIII. Bibliografia de consulta». A: Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 3a ed. Vic: Eumo; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat; Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra. CD-ROM, p. 129-216. . MODERN LANGUAGE ASSOCIATION OF AMERICA ([ca. 1980]-). MLA international bibliography. Newton Lower Falls: SilverPlatter. . MOLL, Francesc de B. (2006). Gramàtica històrica catalana. Edició a cura de Joaquim Martí i Mestre. València: Universitat de València. MONTANÉ, M. Amor (2010). «Notícies de lingüística de 2009». Serra d’Or (Barcelona), n. 607-608, p. 101- 105. — (2012). «Notícia de lingüística de 2011». Serra d’Or (Barcelona), n. 629, p. 67-73. — (2013). «Notícia de lingüística de 2012». Serra d’Or (Barcelona), n. 641, p. 75-78. MONTGRONY (2008). Bibliografia sobre variants dialectals. [S. l.]: [s. n.]. . MORAN, Josep (1989). «Linguistics [gener-juny 1988]». Traducció de Janet DeCesaris. Catalan Review (Barcelona), v. 3, n. 2, p. 259. . MORET, Hèctor (1998). Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Calaceit: Associació Cultural del Matarranya; Fraga: Institut d’Estudis del Baix Cinca. NAGORE, Francho (1999). Bibliografía sobre aragonés y catalán, lenguas minoritarias de Aragón. Saragossa: Consejo de la Juventud de Aragón. NETWORKED DIGITAL LIBRARY OF THESES AND DISSERTATIONS (NDLTD). Global ETD Search. Blacksburg VA: Networked Digital Library of Theses and Dissertations. . NORSK SENTER FOR FORSKNINGSDATA = NORWEGIAN CENTRE FOR RESEARCH DATA ([s. a.]). ERIH Plus: European reference index for the humanities and social sciences. Bergen: Norsk Senter for Forskningsdata = Norwegian Centre for Research Data. . OLTEANU, Tudora Sandru (1972). «Bibliografía de los trabajos relativos a la formación de palabras en los idiomas iberorrománicos (1920-1970)». Boletín de Filología Española (Madrid), v. XII, n. 42-45, p. 13- 35. ONLINE COMPUTER LIBRARY CENTER (OCLC) (2001-). WorldCat. Dublin OH: Online Computer Library Center. . OPEN LANGUAGE ARCHIVES COMMUNITY (OLAC). Language resource catalog. [S. l.]: Open Language Archives Community. . ORCID [Open Researcher and Contributor ID] ([s. a.]). Advanced search. Bethesda: ORCID. . PALAU, Montserrat (2000). Bibliografia impresa d’Andorra, 1598-1973. Principat d’Andorra: Fundació CaixaBank.

22 Fonts consultades

PALFREY, Thomas Rossman; FUCILLA, Joseph Guerin; HOLBROOK, William Collar (1939). A bibliographical guide to the Romance languages and literatures. Evanston: Chandler, p. 71–73. . PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS ([s. a.]). Inventari de llibres i opuscles impresos a Vic i comarca d’Osona. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. . PAYRATÓ, Lluís (2016). «Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997-2012». Estudis Romànics (Barcelona), v. 38, p. 55-88. . PÉREZ SALDANYA, Manuel (1993). Dotze anys d’investigació: Tesis i tesines sobre llengua i literatura catalanes, 1981-1992. València: Universitat de València. PERMANENT INTERNATIONAL COMMITTEE OF LINGUISTICS = COMITÉ INTERNATIONAL PERMANENT DE LINGUISTES (1949-). Linguistic Bibliography for the Year = Bibliographie linguistique de l’Année. Utrecht, Bruxelles: Spectrum. PERPIGNAN MÉDITERRANÉE MÉTROPOLE: XARXA DE BIBLIOTEQUES ([s. a.]). [Catàleg col·lectiu]. Perpinyà: Perpignan Méditerranée Métropole; Xarxa de Biblioteques. . PONS, Miquel; VIVES, Miquel (1981). Guia bibliogràfica de llengua i literatura catalanes per a les illes Balears per a l’aplicació del Reial Decret 2193/79 de 7 de setembre. Palma: Comissió Mixta Ministeri d’Educació Consell General Interinsular; Conselleria d’Educació i Cultura. PRAT, Montserrat (1975). Assaig de bibliografia de la llengua catalana. Materials. Tesi de llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona. PRICE, Glanville (1969). «Catalan». A: The present position of minority languages in Western Europe: A selective bibliography. Cardiff: University of Wales Press, p. 23-26. PROQUEST ([s. a.]). Dissertations & theses global. Ann Arbor: ProQuest. . QUINTANA, Artur (1970). «Zur Katalanischen Sprache». A: LÜDKTE, Jens; POUS, Antoni (1970). Informationen über Katalonien. Tübingen: Universität Tübingen, p. 26-33, 65-67. REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA ([s. a.]). Catalogo del Polo regionale SBN Sardegna. [S. l.]: Regione Autònoma de Sardigna. . Repertori general del llibre català. [ca. 1920]. Barcelona: Llibreria Central. RESEARCHGATE (2008-). ResearchGate. Berlín: ResearchGate. . RICO, Albert; SOLÀ, Joan (1995). Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València. RIERA I SANS, Jaume; ROQUÉ, Jordi (1989). «Gramàtics i filòlegs. Repertori bibliogràfic». Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (Barcelona), n. 35, p. 1-20. . [RIPOLL, Laura] (1986). «Principals publicacions sobre llengua i literatura catalanes aparegudes entre el gener de 1984 i l’abril de 1985». Amb la col·laboració del Consell de Redacció. Llengua & Literatura (Barcelona), n. 1, p. 487-499.. — (1987). «Principals publicacions sobre llengua i literatura catalanes aparegudes entre el maig de 1985 i l’abril de 1986». Amb la col·laboració del Consell de Redacció. Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 503-520. . — (1989). «Principals publicacions sobre llengua i literatura catalanes aparegudes entre el gener i el desembre de 1987». Amb la col·laboració del Consell de Redacció. Llengua & Literatura (Barcelona), n. 3, p. 509- 203. . ROCA-PONS, Josep (1971). Introducció a l’estudi de la llengua catalana. Barcelona: Vergara, p. 365-380. ROHLFS, Gerhard (1957). Manual de filología hispánica: Guía bibliográfica, crítica y metódica. Traducció de Carlos Patiño Rosselli. Bogotà: Instituto Caro y Cuervo. Romanische Bibliographie. Berlín [etc.]: De Gruyter, 1877•.

23 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

RUBIO, Luis (1952). Aportación al estudio de la bibliografía lingüística ilerdense. Lleida: Impr.-Escuela Provincial. RUSINÉS, Ernest (2002). «Índex bibliogràfic». A: SOLÀ, Joan; LLORET, Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel (dirs.) (2002). Gramàtica del català contemporani. Amb la col·laboració de Gemma Rigau. 4a ed., 2008. Barcelona: Empúries, p. 3247-3297. SCHÖNBERGER, Axel; STEGMANN, Tilbert D. (1984). «Katalanistische und okzitanistische Publikationen und Aktivitäten (1976-1983) aus dem deutschen Sprachbereich». Romanische Forschungen (Frankfurt), v. 96, n. 3, p. 278-292. . — (1988) «Katalanische Publikationen und Aktivitäten aus dem deutschen Sprachbereich (1984-1987)». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 1, p. 243-262. — (1989) «Katalanische Publikationen und Aktivitäten aus dem deutschen Sprachbereich (1988)». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 2, p. 167-194. . SCHREIBWEIS, Teresa (2006). «Dritter Nachtrag zu "50 anys de tesis i tesines sobre temes catalans als països de parla alemanya (1945-1996)" (Seit 1945 im deutschen Sprachbereich fertiggestellte oder begonnene Promotions-, Magister- oder andere Examensarbeiten katalanistischer Thematik)». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 19, p. 243-246. . SERÍS, Homero (1964). Bibliografía de la lingüística española. Bogotà: [Instituto Caro y Cuervo]. SERRA, Dolors (2002). Bibliografia de Catalunya Nord (1502-1999): Llibres en català impresos a Catalunya Nord; Llibres d’autors nord-catalans publicats en altres llocs. Prada: Terra Nostra. SISTAC, Ramon (1986). «Publicacions sobre la Franja de Ponent (1983-1985)». Els Marges (Barcelona), n. 35, p. 96-101. . SOLÀ, Joan (1977). Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística. Barcelona: Edicions 62. — (1986a). «Linguistics [1984-1985]». Traducció de M. del Tura Boix. Catalan Review (Barcelona), v. 1, n. 1, p. 345-349. . — (1986b). «Linguistics [gener-juny 1986]». Traducció de M. del Tura Boix. Catalan Review (Barcelona), v. 1, n. 2, p. 175-178. . — (1987). «Linguistics [juliol-desembre 1986]». Traducció de M. del Tura Boix. Catalan Review (Barcelona), v. 2, n. 1, p. 187-189. . STEGMANN, Tilbert Dídac (1979). «Llibres alemanys recents sobre temes catalans (anys 1970-1979)». Butlletí del llibre en català (Barcelona), n. 2 (juny-setembre 1979), p. [10-12]. STEVENSON, John (1989). Catalán, Gallego, Vascuence: ensayo bibliográfico de estudios lingüísticos, publicados o realizados en España (1970-1986). Sydney: University of New South Wales: School of Spanish and American Studies. STOLP, Nic (1982). «Els estudis catalans als Països Baixos i a Flandes». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 175-177. SUGRAÑES DE FRANCH, Ramon (1982). «Els estudis catalans als països de llengua francesa». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 81-102. TAVANI, Giuseppe (1982). «Els estudis catalans a Itàlia». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 161-174. THE LINGUIST LIST ([s. a.]a). Books. Bloomington: The Linguist List. . — ([s. a.]b). Search for TOCs. Bloomington: The Linguist List. . The Year’s Work in Modern Language Studies (1930•). Leiden: Brill. TOMÀS, Margalida (1975). «Bibliografia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1974)». Randa (Barcelona), n. 1, p. 223-227. — (1976). «Bibliografia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1974-1975)». Randa (Barcelona), n. 2, p. 217-223. — (1979). «Bibliografia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1977)». Randa (Barcelona), n. 8, p. 215-222.

24 Fonts consultades

TROIKE, Rudolph C. (comp.) (1990). Bibliography of bibliographies of the languages of the world. Volume I: general and Indo-European . Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins. . UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA: DEPARTAMENT DE FILOLOGIA CATALANA (1987-). Traces. Base de dades bibliogràfica sobre llengua i literatura catalanes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Departament de Filologia Catalana. . UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA: SERVEI DE BIBLIOTEQUES ([s. a.]). DDD: Dipòsit digital de documents. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Biblioteques. . UNIVERSITAT D’ALACANT ([s. a.]). RUA: repositori institucional de la Universitat d’Alacant. Sant Vicent del Raspeig: Universitat d’Alacant. . UNIVERSITAT D’ALACANT: BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA ([s. a.]). Catàleg. Sant Vicent del Raspeig: Universitat d’Alacant: Biblioteca Universitària. . UNIVERSITAT DE BARCELONA: CENTRE DE RECURSOS PER A L’APRENENTATGE I LA INVESTIGACIÓ ([s. a.]a). Cercabib. Barcelona: Universitat de Barcelona: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. . — ([s. a.]b). Dipòsit digital. Barcelona: Universitat de Barcelona: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. . — ([s. a.]c). RCUB: Revistes científiques de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. . UNIVERSITAT DE GIRONA: BIBLIOTECA ([s. a.]). DUGiDocs. Repositori digital de la UdG. Girona: Universitat de Girona. . UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ([s. a.]). Repositori institucional. Palma: Universitat de les Illes Balears. . UNIVERSITAT DE LLEIDA ([s. a.]). Repositori obert UdL. Lleida: Universitat de Lleida. . UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMITIA: BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA ([s. a.]). Cerca de la biblioteca. Perpinyà: Universitat de Perpinyà Via Domitia: Biblioteca Universitària. . UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: SERVEI DE BIBLIOTEQUES I DOCUMENTACIÓ ([s. a.]a). Roderic: Repositori de contingut lliure. València: Universitat de València. . — ([s. a.]b). Trobes: catàleg de la biblioteca. València: Universitat de València. . UNIVERSITAT DE VIC ([s. a.]). RIUVic: Repositori institucional de la UVic. Vic: Universitat de Vic. . UNIVERSITAT JAUME I ([s. a.]a). Catàleg de la biblioteca. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. . — ([s. a.]b). Repositori Universitat Jaume I. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA ([s. a.]). Repositori institucional O2. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. . UNIVERSITAT POMPEU FABRA ([s. a.]). E-repositori: Repositori digital de la UPF. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI ([s. a.]). Repositori institucional. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. . VALLVERDÚ, Francesc (dir.) (2001). «Bibliografia». A: VALLVERDÚ, Francesc (dir.) (2001). Enciclopèdia de la llengua catalana. Coordinació de Jordi Bañeres. Barcelona: Edicions 62, p. 391-407. VALSALOBRE, Pep; BADIA, Lola (dirs.) (1993-2018). Qüern. Butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna. Girona: Universitat de Girona. . VENY, Joan (1979). «Obres de lingüística catalana». Serra d’Or (Barcelona), n. 233, p. 50-54. — (1981). «Notícia d’obres de lingüística catalana (1978-1979)». Serra d’Or (Barcelona), n. 256, p. 43-46.

25 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

VILA, PEP (1993). «Bibliografia de la llengua i literatura catalanes al Rosselló». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (Girona), v. 32, p. 267-370. . — (2005). «Vint anys d’estudis de llengua i literatura catalanes al Rosselló (1984-2004)» Anuari Verdaguer (Vic), v. 13, p. 277-292.. WHEELER, Max W.; YATES, Alan (1982). «Els estudis catalans a les universitats de les Illes Britàniques (Regne Unit i República d’Irlanda)». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 179-194. WOLF, Elena M. (1982). «Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1982), p. 223-243. WOODBRIDGE, Hensley C.; OLSON, Paul R. (1952). A tentative bibliography of Hispanic linguistics (based on the studies of Yakov Malkiel). Urbana: University of Illinois, p. 35–43. . XARXA DE BIBLIOTEQUES D’ANDORRA ([s. a.]). [Catàleg col·lectiu de les biblioteques comunals]. Andorra la Vella: Xarxa de Biblioteques d’Andorra. . ZAMORA, A. (1949). Bibliografía lingüística española (1939-1947). Coimbra: Casa do Castelo. ZUBATSKY, David S. (1978). «An annotated bibliography of twentieth-century Catalan and Spanish author bibliographies». Hispania (Ohio), v. 61 (octubre), p. 654-679. .

26

Referències bibliogràfiques sobre el català

ABRIL, Joan (1997). Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Edicions 62. Nova ed., 2010. Barcelona: Educaula. — (1998a). «Moltes qüestions “a” tractar». Llengua i Ús (Barcelona), n. 11, p. 19-20. . — (1998b). «Ús de l’article davant de sigles i acrònims». Llengua i Ús (Barcelona), n. 13, p. 34-37. . — (2007). «Tres qüestions de sintaxi estigmatitzades?» Revista del Col·legi (Barcelona), n. 128, p. 100-111. . ABRIL, Joan; RIERA, Elvira (1997). «L’ús dels possessius». Llengua i Ús (Barcelona), n. 10, p. 32-36. . ABRINES, Bartomeu (2011). «Els de canvi d’estat en català: la participació en l’alternança causativa». Caplletra (València), n. 50, p. 35-65. . ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA ([2006a]). Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . [Cercador:] . — (2006b). Gramàtica normativa valenciana. 3a impr., 2008. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . — ([2010]). Enric Valor: El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . — ([s. a.]-2016). Corpus toponímic valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . [Cercador:] . — (2014-). Diccionari normatiu valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . ACEDO, Víctor; MATEU, Jaume (2009). «L’expressió dels esdeveniments de canvi: del llatí al català». A: CUFÍ (ed.) (2009), p. 473-496. ADAM, Montserrat (2004a). «Els infinitius del tipus “néix(e)re” i la seva àrea geogràfica». Sintagma (Lleida), v. 16, p. 43-76. . — (2004b). «L’extensió velar en les persones 4,5 del present d’indicatiu al nord-est del català central». Journal of Catalan Studies (Barcelona, Cambridge), n. 7, p. [s. p.]. . — (2006a). «Característiques de morfologia verbal rossellonesa al sud dels Pirineus i el seu correlat en occità». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 19, p. 119-152. . — (2006b). El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2007). «Diferències de grau en el canvi lingüístic morfològic dins d’una zona del català i aproximació a les causes». Catalan Review (Barcelona), v. 21, n. 1-2, p. 9-42. . — (2009). «La distinció del mode verbal: ús d’una oposició fonològica al català de la Cerdanya i a l’occità». Estudis Romànics (Barcelona), v. 31, p. 35-54. doi: 10.2436/20.2500.01.27. — (2013). «La continuïtat de l’acció de l’extensió velar verbal: un estudi oral diacrònic al nord del català central». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 21-37. — (2015). «La morfologia verbal i nominal al nord del català central. Estudi de dues tipologies lingüístiques espacials». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Santa Coloma de Farners, amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC (25 i 26 d’octubre de 2013). Edició a cura de Mariàngela Vilallonga. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 57-86.

29 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2016). «Les vocals temàtiques del present en català i el morfema patró-N». A: PRADILLA (ed.) (2016), v. II, p. 85-94. . ADGER, David; QUER, Josep (1998). «Clausal polar determiners in Catalan embedded questions». A: FULLANA i ROCA (eds.) (1998), p. 65-81. ADLI, Aria (2010). «The semantic role of the wh-element and subject position in Spanish and Catalan». Language Typology and Universals (Berlín), v. 63, n. 2, p. 103-117. doi: 10.1524/stuf.2010.0009. ADROVER, Miquel (1970). «A propòsit d’alguns casos en què el estar, si més no en la llengua literària, és desplaçat quasi sistemàticament per viure, quedar-se i trigar». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [54], p. 2-4. AGUILÓ, Cosme (2003). «Conseqüència de la reducció d’un hiat». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 31. . AGUILÓ, Marià (1914-1934). Diccionari Aguiló. Edició a cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . Ed. facs., 1988- 1989. Barcelona: Alta Fulla. AGUSTÍ, Alfred (ed.) (1996). El nord-occidental entre dues llengües?: Actes de les Jornades d’estudi del català nord-occidental: Lleida, 15, 16, 17 i 18 de novembre de 1995. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. AHUMADA, Eulàlia de (1994). «Transcripció i estudi lingüístic d’un procés criminal del s. XIV a Lleida». Anuari de Filologia. Secció C, Llengua i literatura catalanes (Barcelona), v. 17, n. 5, p. 9-35. AIERDI, Joaquim (1999). Dietari: Notícies de València i son regne, de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679. Edició a cura de Vicent Josep Escartí. Barcelona: Barcino. AJUNTAMENT DE MATARÓ (2001). Manual d’estil: Ajuntament de Mataró. Mataró: Ajuntament de Mataró. . ALAMANY, Raimon (1984). «Sobre la construcció en les expressions de data. Edició de la polèmica entre Joan Coromines i Antoni Rovira i Virgili». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 4, p. 83-110. . ALAMON, Francesc (1984). «Espectrografia de vocoids lleidatans (I)». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 79- 88. ALAMON, Francesc; ANDREU, Marcel·la (1991). «Aportació a la fonètica del català nord-occidental». Collegats (Tremp), v. 5, p. 355-368. ALARCOS LLORACH, Emilio (1953). «Sistema fonemático del catalán». Archivum: Revista de la Facultad de Filología (Oviedo), n. 3, p. 135-146. . Recollit amb el títol «Sistema fonemàtic del català» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 11-25. — (1958). «Algunas consideraciones sobre la evolución del consonantismo catalán». A: CATALÁN, Diego (ed.). Miscelánea homenaje a André Martinet: «Estructuralismo e historia» II. [San Cristóbal de La Laguna]: Universidad de La Laguna, p. 5-40. Recollit amb el títol «L’evolució del consonantisme català» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 79-117. — (1960). «La constitución del vocalismo catalán». A: [ZAMORA, Alonso (ed.)]. Studia philologica: Homenaje ofrecido a Dámaso Alonso por sus amigos y discípulos con ocasión de su 60o aniversario. Madrid: Gredos, v. I, p. 35-49. Recollit amb el títol «La constitució del vocalisme català» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 57-78. — (1973). «De fonología catalana: la vocal neutra». Archivum: Revista de la Facultad de Filología (Oviedo), n. 23, p. 293-297. . Recollit amb el títol «La vocal neutra» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 27-31. — (1976). «El sistema verbal del català». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 15-25. Recollit a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 119-136. — (1979a). «De fonología catalana: las semiconsonantes». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIII, p. 11-20. Recollit amb el títol «Les semiconsonants» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 47-53.

30 Obres referides al català

— (1979b). «De fonología catalana: los sonidos africados». A: Homenaje a Samuel Gili Gaya: in memoriam. Barcelona: Biblograf, p. 41-49. Recollit amb el títol «Els sons africats» a: ALARCOS LLORACH (1983), p. 33-45. — (1983). Estudis de lingüística catalana. Traducció d’Alfred Sargatal. Barcelona: Ariel. ALBALADEJO, Marta (1998). «La dixi d’espai: entre el discurs planificat i l’espontani». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 145-165. ALBAREDA, Cristina (2012). «El pronom “hi” en les relatives locatives substantivades i clivellades». Randa (Barcelona), n. 69, p. 197-203. — (2013a). «La duplicació pronominal en les relatives locatives en català». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Bochum), v. 26, p. 275-299. . — (2013b). «Les variants al·lomòrfiques de la preposició “a” en algunes varietats del català: descripció i anàlisi». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2011-2013), v. 5, p. 261-300. — (2016). «El pronom duplicat en les relatives locatives en català: naturalesa i factors condicionants». . A: LEDGEWAY [et al.] (eds.) (2016), secció 4, p. 1-8. ALBRECHT, Jane White; DECESARIS, Janet Ann; LUNN, Patricia V.; SOBRER, Josep Miquel (eds.) (1991). Homenatge a Josep Roca-Pons: Estudis de llengua i literatura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; [Bloomington]: Indiana University. ALCANYÍS, Lluís (1999). Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Edició a cura d’Antoni Ferrando. València: Universitat de València. ALCOVER, Antoni M. ([s. a.]). Quaderns de camp. [S. l.]: [s. n.]. . — (1907). «Les E tòniques del català». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. III, n. 9, p. 408-410. . — (1908a). «Concordansa del participi ab el terme d’acció». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 124-129. — (1908b). «Escorcolls dialectals». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. IV, n. 2, p. 17- 24. . — (1908c). «La llengua catalana té sintacsis pròpia». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 350-399. — (1908-1909). «Una mica de dialectologia catalana». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. IV, n. 9, p. 194-304. . — (1910a). «Disertació doctoral del Dr. Martí Niepage [I]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 12, p. 178-185. . — (1910b). «La llenga mallorquina escrita». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 2, p. 25-32. . — (1911). «Disertació doctoral del Dr. Martí Niepage [i II]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 3, p. 229-234. . — (1912a). «Aclaracions sobre l’article referent a la “Grammatica” del Dr. Todesco». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 1, p. 7-11. . — (1912b). «Disertació doctoral del Dr. Martí Niepage sobre el català escrit de Mallorca». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 1, p. 1-6. . — (1912c). «Observacions sobre fonètica, morfología i ortografía». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 5, p. 97-113. .

31 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1913a). «Quatre mots de llengua i ortografía valenciana [I]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 9, p. 238-243. . — (1913b). «Quatre mots de llengua i ortografía valenciana (i II)». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 10, p. 249-287. . — (1916a). «Estudis de sintaxis dialectal catalana [I]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. IX, n. 1, p. 11-37. . — (1916b). «Estudis dialectals de sintaxis catalana [i II]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. IX, n. 2, p. 49-63. . — (1916c). «La llengua catalana dins l’Historia del Dr. Mn. Juan Binimelis». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma), v. 16, p. 192-211. . — (1917). «Els articles personals». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. IX, n. 8, p. 248- 263. . — (1920a). «Dues eixides filològiques que ens passà per malla donarne conte». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XI, n. 2, p. 23-34. . — (1920b). «La derrera eixida de conjugació i altres erbes a diferents pobles de Mallorca». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XI, n. 2, p. 34-59. . — (1920c). «Notes de gramàtica catalana». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XI, n. 1, p. 8-16. . — (1920d). «Un cas de sintaxis catalana curiosíssim». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XI, n. 4, p. 306-308. . — (1921). «Una altra eixida a Eivissa». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XII, n. 2, p. 37-43. . — (1923). «Un altre esquitx de casos sobre la qüestió del so’n (so d’en)». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XIII, n. 1, p. 57-59. . — (1924a). «Objecte de la llingüística catalana». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XIII, n. 6, p. 345-348. . — (1924b). «Punts capitals de la sintaxis catalana». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XIII, n. 6, p. 321-336. . ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1929-1933). La flexió verbal en els dialectes catalans. Barcelona: Biblioteca Balmes. . — (1926-1962). Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll. . ALEGRE, Montserrat (1986). «Les vocals e i o tòniques en català central: mostra d’alternances geogràfico- lingüístiques». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 4, p. 77-93. Ed. rev. a: FONT (ed.) (1997), p. 9-23. — (2007). Diàlegs de Sant Gregori: Estudi lingüístic de la versió catalana de 1340. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2016). «Estudi lingüístic». A: Lo jardiner hortolà y florista (1852): Caputxins de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 23-30. ALEGRE, Montserrat; BENEDICO, Antoni; HIDALGO, Josep M.; MELIÀ, Miquel (1995). GramatiCard: [totes les regles de la gramàtica catalana]. 2a reimpr., 2012. Barcelona: Castellnou. — (2006). GramatiCard: [regles de gramàtica valenciana]. València: Castellnou.

32 Obres referides al català

ALEMANY, Bernardo (1927). «Una perífrasis homérica que hoy tiene exacta equivalencia en valenciano y en catalán, y la tuvo también en el castellano antiguo».. A: GIL i MOLDENHAUER (dirs.) (1927-1930), v. I, p. 631•638. ALEMANY, Rafael; FERRANDO, Antoni; MESEGUER, Lluís B. (eds.) (1993). Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. ALLEN, Andrew (1977). «The interfix i/esc in Catalan and Rumanian». Romance Philology (Berkeley), v. 31, n. 2, p. 203-211. . ALLIÈRES, Jacques (1967). «Le subjonctif en -i- du gascon occidental et du catalan oriental». Via Domitia (Tolosa de Llenguadoc), v. XII-XIII, p. 15-47. — (1970). «Le subjonctif en “-o” du catalan occidental». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 255-265. . ALOMAR, Antoni Ignasi (1993). «Els pronoms “ns”, “ens”, “enze”, “us”, “eus” i “euze” a Mallorca». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 5, p. 177-188. — (1994). «La desinència -o a la primera persona del present d’Indicatiu a Mallorca». Randa (Barcelona), n. 35, p. 159-187. — (2003). «La locució concessiva enc que». Randa (Barcelona), n. 51, p. 183-190. — (2009). «L’expressió de la data en català a Mallorca al llarg de la història». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 52, p. 39-84. . ALOMAR, Antoni Ignasi; BIBILONI, Gabriel; CORBERA, Jaume; MELIÀ, Joan (1999). La llengua catalana a Mallorca: Propostes per a l’ús públic. 2a ed., 2008. Palma: Consell de Mallorca. ALOMAR, Antoni Ignasi; MELIÀ, Joan (1999). Proposta de model de llengua per a l’escola de les Illes Balears. 2a ed., 2008. Palma: Consorci per al Foment de l’Ús de la llengua Catalana; Moll. ALONSO, Helena; SUÏLS, Jordi (1993). «La morfologia verbal de subjuntiu al Segrià: estudi prospectiu». Sintagma (Lleida), v. 5, p. 5-17. . ALSINA, Àlex (1986a). «Assaig de definició de les funcions del pronom en». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 4, p. 95-121. — (1986b). «Cap i fins versus cap a i fins a». Llengua i Administració (Barcelona), n. 24, p. 3. — (1986c). «Des d’un altre angle: evolució de la k llatina intervocàlica precedida d’una vocal àtona medial en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 1, p. 151-178. . — (1988-1989). «Un aspecte de la morfologia històrica catalana: la primera persona del singular del present d’indicatiu». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 3, p. 89-119. . — (1996). The role of argument structure in : evidence from Romance. Stanford: CSLI Publications. — (2002). «L’infinitiu». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2389-2454. — (2004). «La inversió copulativa en català». Anuari de Filologia. Secció H, Lingüística (Barcelona), v. 26, n. 1, p. 9-44. — (2011). «Tres classes de determinants en català». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 11-35. ALSINA, Àlex; BEL, Aurora (1986). «Els pronoms personals en català i en castellà: anàlisi i contrast». Cuadernos de traducción e interpretación = Quaderns de traducció i interpretació (Bellaterra), n. 7, p. 141-160. ALTURO, Núria (1995). «La variació d’haver auxiliar en el català nord-occidental». A: TURELL (ed.) (1995), p. 221-255. — (1997). «Les seqüències textuals i la selecció del pretèrit indefinit (he parlat)». Treballs de Sociolingüística Catalana (València), n. 13, p. 77-112. . — (1998). «Registres i semàntica verbal: l’ús de les formes de perfet i de present perfet». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 91-114.

33 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2000). «El tractament del significat dels temps verbals en l’obra de Pompeu Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 9-19. — (2001a). «La terminologia lingüística en les gramàtiques catalanes del 1891 al 1933: el temps i l’aspecte». Zeitschrift für Katalanistik (Tübingen), v. 14, p. 62-97. . — (2001b). «Les activitats no són accions (situacions i tipus de text en anglès i en català)». Caplletra (València), n. 30, p. 111-134. . — (2004). «Catalan adpositions of ‘movement’ as aspectual particles: cap (a) and fins (a)». Belgian Journal of Linguistics (Amsterdam), v. 18, n. 1, p. 197-223. doi: 10.1075/bjl.18.11alt. — (2008). La semàntica verbal del català: la representació dels esdeveniments. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2010). «La referència en la gramàtica funcional discursiva». Sintagma (Lleida), v. 22, p. 51-67. . ALTURO, Núria; CHODOROWSKA-PILCH, Marianna (2009). «La gramaticalització de “sisplau”». Els Marges (Barcelona), n. 88, p. 15-37. . ALTURO, Núria; HENGEVELD, Kees (2010). «La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa». Caplletra (València), n. 49, p. 9-26. . ALTURO, Núria; TURELL, M. Teresa (1990). «Linguistic change in El Pont de Suert: The study of variation of /ʒ/». Language Variation and Change (Cambridge), v. 2, n. 1, p. 19-30. doi: 10.1017/ S0954394500000247. — (1991). «Per una sociolingüística de la variació: la lingüística correlacional i la llengua catalana». Treballs de Sociolingüística Catalana (València), n. 9, p. 128-131. . ALVAR, Carlos; BADIA, Lola; CÁTEDRA, Pedro; VALLCORBA, Jaume (eds.) (1986-1991). Studia in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Quaderns Crema. AMADAS, Laia (2002). «Tres arguments a favor de la naturalesa lèxica dels verbs aspectuals seguits d’una oració no finita». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 13, p. 113-164. . AMADES, Joan (1952). «Imitació dels sons». Anales del Instituto de Lingüística (Mendoza), v. V, p. 41-81. ANDREU, Joan (1994). «Les preposicions catalanes per i per a: un cas conflictiu de la normativa lingüística». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), n. 5, p. 59-83. . ANDREVA, Genoveva; RAMONEDA, Rosa; TOLDRÀ, Roser (1991). «El pallarès de la vall d’Àssua». Collegats (Tremp), v. 5, p. 369-380. ANTOLÍ, Jordi M. (2015a). «Estudi diacrònic de les estructures evidencials parèixer/semblar + infinitiu i parèixer/semblar + ser + que. Un castellanisme sintàctic?» A: SINNER, Carsten; WIELAND, Katharina (eds.). Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. [Leipzig]: Leipziger Universitätsverlag, p. 41-60. — (2015b). «Voler + in Catalan: from the imminence aspectual periphrasis to the epistemic and evidential marker (from the 13th century to the present day)». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 14, p. 11-31. doi: 10.5565/rev/catjl.164. ARAGONÉS, Albert (1995). La llengua del Baix Ebre i del Montsià: un model de llengua estàndard oral. Tortosa: Consorci per a la Normalització Lingüística. — (1996). «La llengua estàndard oral de les comarques del Baix Ebre i del Montsià». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 121-132. ARAGONÉS, Albert; DURAN, Jordi; INGLA, Montserrat (2004). Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre. Tortosa: Associació Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre; Valls: Cossetània. ARAMON, Ramon (1957). «Notes sobre alguns calcs sintàctics en l’actual català literari». A: REICHENKRON, Günter (ed.). Syntactica und Stilistica: Festschrift für Ernst Gamillscheg: zum 70. Geburstag 28 Oktober 1957. Tübingen: Max Niemeyer, p. 1-33. Recollit a: ARAMON, Ramon (1997). Estudis de llengua i literatura. Edició a cura de Jordi Carbonell. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 721-755.

34 Obres referides al català

ARENAS, Laia; CUENCA, Maria Josep (2007). «Salutacions i variació textual». Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics (Barcelona), v. 12, p. 253-269. . ARGENTER, Joan A. (1973). «La supervivència dels casos». Serra d’Or (Barcelona), v. XV, n. 162, p. 27. . — (1974). «Sobre l’estructura de la frase». Serra d’Or (Barcelona), v. XVI, n. 172, p. 89. . — (1975). «De la confluència de semàntica, sintaxi i fonologia». Serra d’Or (Barcelona), v. XVII, n. 195, p. 85-86. . — (1976a). «Li vaig veure les cuixes». Els Marges (Barcelona), n. 6, p. 103-110. . — (1976b). «Notes sobre l’infinitiu». Els Marges (Barcelona), n. 8, p. 99-109. . — (1976c). «Un exercici d’anàlisi transformacional entorn del pronom en». A: SÁNCHEZ DE ZAVALA (dir.) (1976), p. 13-58. — (1981). «Els nivells de representació sintàctica». Randa (Barcelona), n. 11, p. 15-35. — (1998). «La variació lingüística: el fet i la seva significació». Caplletra (València), n. 25, p. 11-19. . — (2010). «Les Converses filològiques de Pompeu Fabra i la codificació del català en el context europeu». A: FABRA (2005-2013), v. 7, p. 13-76. ARIMANY, Miquel (1967). Gramática práctica del catalán: Con clave de ejercicios. 6a ed., 1981. Barcelona: Arimany. — (1965-1968). Diccionari català general: usual. 7a ed., 1983. Barcelona: Arimany. ARMANGUÉ, Joan (1999). «La Proposta per a una normativització del català de l’Alguer (1992-1998)». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 139, p. 60-79. ARNAL, Antoni (1997). «Sobre el significat d’algunes construccions amb hi locatiu duplicat». Els Marges (Barcelona), n. 58, p. 108-116. . — (2006). «Pronoms clítics sense referència». A: GINEBRA i SUNYER (eds.) (2006), p. 23-30. — (2007). «La convergència sintàctica». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 15-25. ARNAL, María Luisa (1998). El habla de la Baja Ribagorza occidental: Aspectos fónicos y gramaticales. Saragossa: Institución «Fernando el Católico». ARQUÉS, Ramòn (1910a). «Variants de la llengua catalana parlada a les Borges d’Urgell y pobles veins de la Plana [I]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 3, p. 33-40. . — (1910b). «Variants de la llengua catalana parlada a les Borges d’Urgell y pobles veins de la Plana [i IV]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 6, p. 85-94. — (1910c). «Variants de la llengua catalana parlada a les Borges d’Urgell y pobles veins de la Plana [II]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 4, p. 49-56. . — (1910d). «Variants de la llengua catalana parlada a les Borges d’Urgell y pobles veins de la Plana [III]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 5, p. 69-75. . ARTEAGA, Josep M. (1908). «Ullada general a la fonètica catalana. El seu caràcter propi dins la familia novo- llatina». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 445-465. ARTELLS, Eduard (1969-1971). Llenguatge i gramàtica. Barcelona: Barcino. ARTÉS, Eduard (2016). «The influence of phonology on : the interplay between syllabification and lexical insertion in Pallarese Catalan». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. .

35 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

ARTIGAS, Josep (1995). «Base temporal i configuració del discurs». Interlingüística ([s. l.]), v. 3, p. 7-12. — (2000). «Interpretació genèrica i quantificadors». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 21-32. ARTIGAS, Rosa; FERNÀNDEZ, Josep M.; GARRIDO, Joan M.; LLISTERRI, Joaquim (1995). «Contribució a l’estudi de les modalitats oracionals del català I i II». A: Jornades sobre Llengua i Ensenyament. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, v. II, p. 14-40. ARTIGAS, Rosa; LOZANO, Ferran (1998). «A propòsit de les funcions textuals de les oracions declaratives». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 14, p. 91-104. . ASTRUC, Lluïsa (2003). «Sentence external elements in Catalan». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 15-31. . AVENOZA, Gemma (1996). «Els “graus de les medecines” de l’Inventari o col·lectari de cirurgia de Guy de Chauliac». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 6, p. 17-36. AVRAM, Andrei (1973). «Sur le statut phonologique de la voyelle neutre en catalan». Revue Roumaine de Linguistique (Bucarest), v. XVIII, n. 5, p. 399-405. AVUI (1997). Llibre d’estil del diari Avui. Barcelona: Empúries. AZEVEDO, Milton M. (1989). «Relative informativeness and position in Catalan». Catalan Review (Barcelona), v. 3, n. 1, p. 21-32. . AZKARATE, Miren; GRÀCIA, Lluïsa (1995). «Agentivity and modality in deverbal in Basque and in Catalan». Rivista di Grammatica Generativa (Pàdua), n. 20, p. 3-32. . BABIA, Antoni (1997). La franja de la Franja: El català de la Vall de Benasc, on el català és patuès. Barcelona: Empúries. BACH, Carme (1996). «Reformular: ¿una operación argumentativa aséptica? Estudio del conector de reformulación perifrástica és a dir». Sendebar (Granada), n. 7, p. 225-272. — (2000a). «Coherencia tipológica en los conectores reformulativos del catalán». A: BUSTOS [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 523-538. — (2000b). «De la paràfrasi a la invalidació: els connectors reformulatius – Punt de confluència i divergència». A: ENGLEBERT [et al.] (eds.) (2000), v. VII, p. 31-39. — (2001). «Els connectors reformulatius catalans: anàlisi i proposta d’aplicació lexicogràfica». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . — (2009). «Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català». Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca (Madrid), v. 14, p. 15- 33. doi: 10.5944/rllcgv.vol.14.2009.5939. BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1947). Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en la Península Ibérica. Madrid: [s. n.]. — (1951). «Sobre “ibi” e “inde” en las lenguas de la Península Ibérica». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXXV, n. 1-2, p. 62-74. — (1952a). «Els orígens de la frase catalana». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), v. [8], p. 43-54. — (1952b). «L’Atlas lingüístic de Catalunya i el problema de la sibilant sonora -S- (fon. Z), procedent del llatí -D- (i de -C-, -TY-)». Revista Valenciana de Filologia (València), v. II, n. 1, p. 7-32. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 373-390. — (1952c). «Los demostrativos y los verbos de movimiento en iberorrománico». A: Estudios dedicados a Menéndez Pidal. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, v. III, p. 3-31. — (1952d). «“Regles per esquivar vocables o mots grossers o pagesívols”: unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana: II fonética del texto». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona), v. 24, p. 83-116. .

36 Obres referides al català

— (1953a). «El subjuntivo de subordinación en las lenguas romances y especialmente en iberorrománico». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXXVII, n. 1-4, p. 94-129. — (1953b). «“Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols”: Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana: III morfología y sintaxis». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona), v. 25, p. 146-163. . — (1962). Gramática catalana. 3a reimpr., 1985. Madrid: Gredos. — (1964). «L’articulació de la C’ en català primitiu i la seva acció en el procés CE’- > CI’- (Complement a una llei fonètica catalana observada fa poc temps)». Estudis Romànics (Barcelona), v. 7, p. 1-9. . Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 365-371. — (1965a). «Función significativa y diferencial de la vocal neutra en el catalán de Barcelona». Revista de Filología Española (Madrid), v. XLVIII, n. 1-2, p. 79-93. doi:10.3989/rfe.1965.v48.i1/2.904. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 215-227. — (1965b). «Problemes de la commutació consonàntica en català». Boletim de Filologia (Lisboa), v. XXI, n. 3-4, p. 213-335. . Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 247-342. — (1966). «Predominio de las vocales abiertas e y o en el catalán de Barcelona». Revista de Filología Española (Madrid), v. XLIX, n. 1-4, p. 315-320. doi:10.3989/rfe.1966.v49.i1/4.880. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 209-214. — (1967a). «Calcs lingüístics de les lletres reials escrites per Johan de Coloma, secretari de Ferran el Catòlic de 1483 a 1510». A: MALUQUER DE MOTES, Joan (ed.). Homenaje a Jaime Vicens Vives. Barcelona: Universitat de Barcelona, v. 2, p. 44-54. — (1967b). «Notes per a una caracterització lingüística dels manuscrits del Libre de Contemplació: contribució a l’estudi de la llengua de ». Estudis Romànics (Barcelona), v. 10, p. 99-129. . — (1969). «Algunes mostres de les igualacions ɛ = e i ɔ = o en el català parlat de Barcelona». A: LANGE, Wolf-Dieter; WOLF, Heinz Jürgen (eds.). Philologische Studien für Joseph M. Piel. Heidelberg: Carl Winter, p. 24-29. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 97-103. — (1970a). «L’alternance sourde/sonore dans les réalisations de /s/ en catalan». A: Phonétique et linguistique romanes: Mélanges offerts à M. Georges Straka. Lió, Estrasburg: Société de linguistique romane, v. 1, p. 32-42. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 343-352. — (1970b). «Les oppositions phonologiques ɛ / e et ɔ / o du catalan dans les rimes des poètes modernes». A: ROSETTI (ed.) (1970), v. I, p. 341-374. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 105-140. — (1970c). «Les vocals tòniques e i o en el català de Barcelona. Assaig d’anàlisi fonològica de la situació actual». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 119-172. . Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 141-190. — (1972). «Els prosodemes en català». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 2, n. 1, p. 17-34. . Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 67-80. — (1973a). «L’alternança sorda / sonora en els castellanismes del català vulgar amb consonant sorda originària». Románica (La Plata), v. 6, p. 7-12. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 353-357. — (1973b). «Morphosyntaxe catalane». A: BADIA I MARGARIT i STRAKA (eds.) (1973), p. 181-237. — (1973c). «Phonétique et phonologie catalanes». A: BADIA I MARGARIT i STRAKA (eds.) (1973), p. 115-179. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 15-66. — (1974). «De nouveau sur la sonorisation spontanée des consonnes sourdes en catalan: les palatales». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 38, n. 149-152, p. 20-25. doi:10.5169/seals-399547. Recollit a: BADIA I MARGARIT (1988b), p. 359-364. — (1976). «Aspects de la description du verbe en espagnol et en catalan». A: BOUDREAULT i MÖHREN (eds.) (1976), v. I, p. 293-309.

37 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1977). «Gramàtica normativa enfront gramàtica descriptiva en català modern». Treballs de Sociolingüística Catalana (València), n. 1, p. 37-54. . — (1979). «Petita disquisició sobre el lleidatà prou/prouta (estructura i analogia)». A: Homenaje a Samuel Gili Gaya: In memoriam. Barcelona: Biblograf, p. 59-63. — (1980). «L’Alt Urgell i el català occidental naixent». A: BRUGUERA i MASSOT I MUNTANER (eds.) (1980), p. 349-377. — (1981). Gramàtica històrica catalana. 3a ed., 1994. València: Eliseu Climent. — (1988a). «La “” de Joan Gili i la col·locació de dos pronoms personals àtons en català». A: MANENT, Albert; MASSOT I MUNTANER, Josep (eds.). Miscel·lània Joan Gili. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 31-38. — (1988b). Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1988c). «Un cas de confusió de sufixos: -itzar/-itar en català». A: BENEZECH [et al.] (eds.) (1988), v. I, p. 81-84. . — (1991). «Els “nomina actionis” dins el Diccionari general de Pompeu Fabra: situació i suggeriments». A: ALBRECHT [et al.] (eds.) (1991), p. 23-42. — (1994). Gramàtica de la llengua catalana: Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. 1a reimpr., 1995. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (2002). «Entorn de la correcció normativa». A: MARTÍ I CASTELL (ed.) (2002), p. 23-38. BADIA I MARGARIT, Antoni M.; CAMPRUBÍ, Michel (eds.) (1989). Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BADIA I MARGARIT, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1957). «La llengua de Ramon Llull». A: LLULL, Ramon. Obres essencials. Barcelona: Selecta, v. 2, p. 1299-1358. Recollit parcialment a: MOLL, Francesc de B. (1982). Textos i estudis medievals. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 123-163. BADIA I MARGARIT, Antoni M.; STRAKA, Georges (eds.) (1973). La linguistique catalane: Colloque international organisé par le Centre de Philologie et de Littératures Romanes de l’Université de Strasbourg du 23 au 27 avril 1968. París: Klincksieck. BADIA, Jordi (2000). Diccionari escolar: Dubtes, incorreccions i barbarismes. Barcelona: Castellnou. BADIA, Jordi; BRUGAROLAS, Núria; TORNÉ, Rafel; FARGAS, Xavier (1997). El llibre de la llengua catalana: per a escriure correctament el català. 3a ed., 2a reimpr., 2008. Barcelona: Castellnou. BADIA, Jordi; CASELLAS, David; MARQUET, Lluís (1998). Resolguem dubtes. València: Eliseu Climent. BADIA, Montserrat (1992-1993). «El problema del caràcter fonològic o no dels sons africats [ts], [dz], [t∫] i [dʒ]». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 307-351. . — (2000). Diftongs i africats, dues qüestions polèmiques de fonologia catalana. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2001). «Vocals pròpies del sistema tònic en el sistema àton del català central». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 12, p. 127-142. . — (2002). Introducció a la fonètica i a la fonologia catalanes. 2a ed., 2008. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2009a). «Vocals en contacte en l’àmbit del mot i per fonètica sintàctica (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 31-33. . — (2009b). «Vocals en contacte en l’àmbit del mot i per fonètica sintàctica (i III)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 32-34. . — (2009c). «Vocals en contacte en l’àmbit del mot i per fonètica sintàctica (II)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 67, p. 39-40. . — (2011a). «Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (I): neutralitzacions i sonoritzacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 76, p. 27-28. .

38 Obres referides al català

— (2011b). «Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (II): assimilacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 77, p. 41-42 . — (2012a). «Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (i IV): emmudiments i sensibilitzacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 79, p. 37-39. . — (2012b). «Fenòmens fonètics entre consonants a l’interior de paraula i per fonètica sintàctica (III): geminacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 78, p. 32-34. . BADIA, Toni (1991). «Una gramàtica “PATR” per a un fragment del català». A: MARTÍN (ed.) (1991), v. 2, p. 291-303. — (1992). «Els complements nominals en català». A: MARTÍN (ed.) (1992), p. 107-118. — (1994a). Aspectes del sintagma nominal en català des de la perspectiva de la traducció automàtica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1994b). «Lexicografia i models lingüístics: les teories lingüístiques i el lèxic». Caplletra (València), n. 17, p. 15-46. . — (1998). «Prepositions in Catalan». A: BALARI, Sergio; DINI, Luca (eds.). Romance in HPSG. Stanford: CSLI Publications, p. 109-149. — (2002). «Els complements nominals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1591-1640. BAGÉS, Noemí (2014). El parlar de Flix. València: Brúfol. BAIGET, Josep (1982). Les incorreccions més habituals del català parlat. Barcelona: Instituto Oficial de Radio y Televisión. BAILE, Eduard (2010). «Apunts sobre la llengua d’Arnau de Vilanova: antiescolasticisme i mecanismes lèxics explicatius». A: COLÓN i GIMENO (eds.) (2010), p. 11-35. BALAGUER, Claudi (2014). «De lo(s) a el(s): l’anivellament de l’article a la Catalunya del Nord». En. PUJOL (ed.) (2014), p. 81-93. — (2016). «El passat simple a la Catalunya del Nord». A: LAGARDE i BERTHELOT (eds.) (2016), p. 45-68. BALARI I JOVANY, Josep ([1926-1936]). Diccionario Balari: Inventario lexicográfico de la lengua catalana. Edició a cura de Manuel de Montoliu. Barcelona: Imp. Elzeviriana y Lib. Camí. . BALBASTRE, Josep (1973). Recull de modismes i frases fetes: Català-castellà: Castellà-català. Barcelona: Pòrtic. — (1977). Nou recull de modismes i frases fetes: Català-castellà: Castellà-català. 7a ed., 1996. Barcelona: Pòrtic. BALLART, Jordi (2013). «Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 23, p. 133-151. doi: 10.2436/20.2504.01.55. BALLESTA, Joan-Manuel (1987a). «Algunes consideracions entorn dels verbs copulatius en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 359-375. . — (1987b). «“Observa en l’exemple que es van fixar!”: notes sobre la universalitat del principi de projecció i un tipus de qüestions indirectes en català». Els Marges (Barcelona), n. 36, p. 99-103. . — (1991b). «Sobre la distribució complementària del subjuntiu i de l’infinitiu en oracions completives (I)». Els Marges (Barcelona), n. 44, p. 19-31. . — (1992). «Sobre la distribució complementària del subjuntiu i de l’infinitiu en oracions completives (II)». Els Marges (Barcelona), n. 45, p. 45-46. . BALLONE, Francesc (2008). «Català de l’Alguer: anàlisi instrumental d’un text oral». Insula. Quaderno di cultura sarda (Càller), n. 4, p. 71-89. .

39 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2013). «An acoustic study of Sardinian and Algherese Catalan vowels». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2016). «Sobre la correcta interpretació dels fonemes vocàlics de l’alguerès: un estudi acústic». Caplletra (València), n. 60, p. 55-81. . BARAUT, Cebrià; MORAN, Josep (1996-1997). «Fragment d’una altra versió catalana antiga del Liber Iudiciorum visigòtic». Urgellia (La Seu d’Urgell), n. 13, p. 7-35. BARBERÀ, Jean Marie (1988). «Étude diachronique de quelques temps du passé en catalan: imparfait, parfait, passé composé, plus-que-parfait, passé antérieur de l’indicatif». Tesi de doctorat. Montpeller: [Université de Montpellier]. BARBERÀ, Jeremies; BORRÀS, J. R.; COLOMINA, J.; GUIRAU, A.; JÀFER, S.; LLORCA, J.; PÉREZ MONTANER, J.; PONSODA, J.; SIMBOR, V. (1979a). Curs de gramàtica normativa: Per a ús dels : Grau elemental. 3a ed., 1983. València: Universitat de València. — (1979b). Curs de gramàtica normativa: Per a ús dels valencians: Grau mitjà. 3a ed., 1983. València: Universitat de València. — (1980). Curs de gramàtica normativa: Per a ús dels valencians: Grau superior. 2a ed., 1983. València: Universitat de València. BARCELÓ, Sergi (2013). «L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants». Scripta (València), n. 2, p. 61-83. doi: 10.7203/SCRIPTA.2.3102. BARENYS, Teresa (1994). «Els signes morfològics verbals en el discurs». A: Llengua i ensenyament: Actes de les jornades: Barcelona, del 7 al 10 de setembre de 1992. Vic: Eumo, p. 179-185. BARGALLÓ, Maria (1993). «Sobre la complementariedad entre anáforas y pronominales». A: VIANA (ed.) (1993), p. 29-43. BARNILS, Pere (1911a). «Sobre fonètica catalana [I]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 17, p. 261-269. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 3-10. — (1911b). «Sobre fonètica catalana [i III]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 19, p. 293-298. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 16-20. — (1911c). «Sobre fonètica catalana [II]». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VI, n. 18, p. 277-282. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 10-15. — (1912). «Études de prononciations catalanes à l’aide du palais artificiel». Revue de Phonétique (París), v. II, p. 50-68. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 21-36. — (1913a). Die Mundart von Alacant: Beitrag zur Kenntnis des Valencianischen. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Traducció de Ferran Robles, 2013: El dialecte d’Alacant. Contribució al coneixement del valencià. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. — (1913b). «El dialecte lleidetà». Lo Pla d’Urgell (Bellpuig), n. 76, p. 3-5. Publicat també a: Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII (1913), n. 12, p. 384-386. . Ed. facs. a: Butlletí de Dialectologia Nord-occidental (Fondarella), n. 2 (1983), p. 62-64. — (1913c). «El parlar “apitxat”». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 1, p. 18-25. . — (1913d). «Études de prononciations catalanes». Revue de Phonétique (Barcelona), v. III, p. 268-278. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 37-46. — (1914a). «Comentaris a la flexió alacantina». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 2, p. 24- 33. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 257-265.

40 Obres referides al català

— (1914b). «De fonètica balear». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 2, p. 45-49. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 47-50. — (1915). «L’articulació de la k i la ɡ mallorquines». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 3, p. 73-79. . Recollit a: BARNILS, Pere (dir.) (1917). Estudis fonètics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 75-82 i posteriorment en Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 51-57. — (1916a). «De l’entonació en els nostres dialectes». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 4, p. 11-26. https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes. do?idPublicacion=381&anyo=1916>. — (1916b). «Del català de Fraga». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 4, p. 27-45. Ed. facs. a: Butlletí de Dialectologia Nord-occidental (Fondarella), n. 2 (1983), p. 32-51. Reproduït a: Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 49 (1988), p. 231-249. . — (1916c). «Dos capítols de fonètica». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916- 1917), v. 1, p. 7-28. . Recollit amb els títols «Les consonants dites semi-sordes» i «Sobre la quantitat de les vocals tòniques» a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 59-78. — (1917a). «De l’accent en el rossellonès». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 5, p. 38-43. . — (1917b). «Les vocals finals en el dialecte rossellonès». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916-1917), v. 2, p. 259-283. . — (1920). «Apuntament de problemes de fonètica històrica del català». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 8, p. 69-76. . — (1921a). «Apuntament de problemes de fonètica històrica del català [acabament]». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 56-63. . — (1921b). «Consonants persistents i consonants evolutives». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 91-93. . — (1921c). «Les vocals tòniques del rossellonès». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1921), p. 101-133. . — ([1923]). «Comentaris fonètics: idees i realitats». A: Institut d’Estudis Catalans. Miscel·lània Prat de la Riba. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, v. I, p. 145-148. . Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 113-116. — (1929). «Acerca de determinados reflejos fonológicos de la volición en la palabra». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. II, p. 265-267. Recollit a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 159-161. — (1932). «Articulacions alveolars condicionades». A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 347-351. També a: Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI (1933), p. 175-178. — (1933a). «Apuntaments d’ordre general sobre la preponderància de les vocals en fonètica evolutiva». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI, p. 117-120.

41 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1933b). «Die Mundart von Alacant. Beitrag zur Kenntnis des Valencianischen». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI, p. 189-256. — (1933c). «La consonant r̄ ». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI, p. 89-98. — (1933d). «Nasalitat i nasals». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI, p. 79-88. — (1933e). «Sobre l’articulació de p, t, k». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VI, p. 99-112. BARNIOL, Eugeni (1979). «Llengua catalana i parla solsonina, esborrany». L’Afrau (Solsona), n. 0, p. 7-17. — (1981). «Contribució a un estudi del vocalisme de Solsona». L’Afrau (Solsona), n. 4, p. 5-27. — (1983). «Dissonàncies consonàntiques. Divergències entre el so i la grafia. (Vulgarismes, principalment)». L’Afrau (Solsona), n. 6, p. 5-28. BARTRA, Anna (1981). «Entorn de l’estructura de les frases amb ésser i estar». Estudi General (Girona), v. 2, n. 1, p. 87-93. . — (1984). «Alguns sintagmes agents excepcionals». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 7-25. . — (1986a). «Ho, predicat i argument». Els Marges (Barcelona), n. 35, p. 77-85. . — (1986b). Qüestions de la sintaxi d’ordre. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1987). «Encara n’hi ha més (entorn de en i alguns SNs genitius)». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 377-427. . — (1989). «Reflexions sobre els pronoms febles predicatius». . A: BADIA I MARGARIT i CAMPRUBÍ (eds.) (1989), v. 1, p. 189-200. — (1990). «Sobre unes frases relatives sense antecedent». Caplletra (València), n. 8, p. 131-148. . — (2002). «La passiva i les construccions que s’hi relacionen». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2111-2179. — (2011). «Recycled neuter expletive and the nature of the left periphery: ell and relatives revisited». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 10, p. 185-219. doi: 10.5565/rev/catjl.37. — (2016). «Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica». Caplletra (València), n. 61, p. 295- 327. . BARTRA, Anna; ALEGRE, Montserrat; LORENTE, Mercè (1998). L’estructura de la llengua. [2a ed.], 1999. Barcelona: Grup Promotor Santillana. BARTRA, Anna; BRUCART, Josep Maria (1982). «Alguns arguments a favor de la categoria sintagma predicatiu». Els Marges (Barcelona), n. 24, p. 91-113. . BARTRA, Anna; BRUCART, Josep Maria; RIGAU, Gemma (2002). «“Per què lo prec, si·l plats, que·m perdó mos pecats”. Vigència de l’alternança acusativa en català». Estudi General (Girona), v. 22, p. 213-232. . BARTRA, Anna; CABRÉ MONNÉ, Teresa (2003). «Què sabem de gramàtica catalana? Altres reflexions sobre la GCC». Serra d’Or (Barcelona), n. 517, p. 73-75. BARTRA, Anna; MATEU, Jaume (2005). «Aspecte i prefixació verbal en català antic». Caplletra (València), n. 39, p. 85-108. . BARTRA, Anna; SUÑER, Avel·lina (1992). «Functional projections meet ». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 45-85. . — (1997). «Inert agreement projection and the analysis of bare adjectives». Probus (Dordrecht), v. 9, n. 1, p. 1-31. doi: 10.1515/prbs.1997.9.1.1. BARTUAL, Carles; DÉRI, Bálazs; FALUBA, Kálmán; SZIJJ, Ildikó (eds.) (2013). Catalanística a Hongria (1971/72-2011/12): Actes del Simposi Internacional de Catalanística, Budapest, 24-26 d’abril de 2012. Budapest: Universitat Eötvös Loránd: Facultat de Lletres: Estudis d’Iberoromanística. BASSOLS, Margarida (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo.

42 Obres referides al català

BASTARDAS, Joan (1979). «Sobre la construcció medieval “per sarraïns a preïcar”». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIII, p. 39-58. Recollit a: BASTARDAS (1998), p. 41-69. — (1980). «Nota sobre l’omissió del pronom reflexiu en la construcció factitiva fer + infinitiu». Randa (Barcelona), n. 10, p. 5-24. Recollit a: BASTARDAS (1998), p. 71-104. — (1998). «Els camins del mar» i altres estudis de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2000). Substantius usats en sentit figurat com a qualificadors de persona. 1a reimpr., 2005. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2003). «La concordança del participi dels temps compostos de verbs que governen un infinitiu». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 14, p. 97-140. . BASTARDAS, Maria Reina (2009). «Histoire interne du catalan: onomastique = Interne Sprachgeschichte des Katalanischen: Onomastik». A: GERHART [et al.] (2003-2009), v. 3, p. 3055-3062. BASTARDES, Ramon (dir.) (1990-1997). Gran Larousse català. Barcelona: Edicions 62. BASTONS, Núria; BERNADÓ, Cristina; COMAJOAN, Llorenç (2011). Gramàtica pràctica del català: Marc europeu comú de referència per a les llengües A1-B2. 2a reimpr., 2016. Barcelona: Teide. BATLLE, Mar (1996). «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània». Caplletra (València), n. 20, p. 13-31. . — (2000a). «A propòsit de l’article neutre». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 11, p. 331-351. . — (2000b). «Pompeu Fabra i la denominació dels temps compostos en català». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 33-47. — (2002). L’expressió dels temps compostos en la veu mitjana i la passiva pronominal: El procés de substitució de l’auxiliar ésser per haver. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BATLLORI, Montserrat (2007). «Sincronia i diacronia de ser i estar». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 43-54. BATLLORI, Montserrat; HERNANZ, M. Lluïsa (2009). «En torno a la polaridad enfática en español y en catalán: un estudio diacrónico y comparativo». A: CUFÍ (ed.) (2009), p. 373-406. — (2013). «Emphatic polarity particles in Spanish and Catalan». Lingua (Amsterdam), v. 128, p. 9-30. doi: 10.1016/j.lingua.2012.11.010. — (2015). «Weak focus and polarity: asymmetries between Spanish and Catalan». A: BIBERAUER, Theresa; WALKDEN, George (eds.). over time: Lexical, morphological, and information-structural interactions. Oxford: Oxford University Press, p. 280-298. BATLLORI, Montserrat; IGLÉSIAS, Narcís; MARTINS, Ana Maria (2005). «Sintaxi dels clítics pronominals en el català medieval». Caplletra (València), n. 38, p. 137-177. . BATLLORI, Montserrat; ROCA, Francesc (2011). «Grammaticalization of ser and estar in Romance». A: JONAS, Dianne; WHITMAN, John; GARRETT, Andrew (eds.). Grammatical change. Origins, nature, outcomes. Oxford: Oxford University Press, p. 73-92. . BATLLORI, Montserrat; SÁNCHEZ, Carlos; SUÑER, Avel·lina (1995). «The incidence of interpolation on the word order of Romance languages». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 2, p. 185- 209. . BATLLORI, Montserrat; SUÑER, Avel·lina (2005). «Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric». Caplletra (València), n. 38, p. 279-301. . — (2012). «Los nexos causales y finales en el Curial e Güelfa: descripción de una sincronía histórica». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 481-514. BAU, I.; FONT, R. (1992). «La iodització a la Plana de Vic». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 79-85. BAU, Montserrat; PUJOL, Montserrat; RIUS, Agnès (1994). «Correcció fonética del català o la necessitat de polir la parla». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 1, p. 124-129.

43 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

. BAYÀ, Maria Rosa; BERNAL, Elisenda; CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; DECESARIS, Janet Ann; SOLÉ, Xavier (2000). «La sufixació nominal amb -ada en català». A: ENGLEBERT [et al.] (eds.) (2000), v. IV, p. 85-91. BEÀ, Isaac (2013). «La vocal /a/ àtona final al Pallars Sobirà i la vall Fosca». Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca (Madrid), v. 18, p. 25-45. doi: 10.5944/rllcgv.vol.18.2013.10786. — (2016). «El parlar del Pallars Sobirà i la Vall Fosca». Tesi de doctorat. Lleida: Universitat de Lleida. . BECH, M. Montserrat (1980). «La vocal neutra final al parlar de Roses: precisions sobre el vocalisme empordanès». . A: BRUGUERA i MASSOT I MUNTANER (eds.) (1980), p. 657-668. BEDOGNI, Ursula (2003). «Differenze di applicazione tra il clitico italiano ne e quello catalano en». A: COMPAGNA [et al.] (eds.) (2003), v. II, p. 113-125. BEL, Aurora (1996). «Early negation in Catalan and Spanish». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 5, n. 1, p. 5-28. . — (2001). Teoria lingüística i adquisició del llenguatge: Anàlisi comparada dels trets morfològics en català i en castellà. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2002). «Les funcions sintàctiques». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1075-1147. — (2003). «The syntax of subjects in the acquisition of Spanish and Catalan». Probus (Dordrecht), v. 15, n. 1, p. 1-26. doi: 10.1515/prbs.2003.003. BEL, Aurora; ROSADO, Elisa (2009). «Person and number asymmetries in child Catalan and Spanish». A: GRINSTEAD (ed.) (2009), p. 195-214. BELLÈS, Joan (1991). «La progressió temàtica». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. suplement 8, p. 37-54. — (1994). «Vers un ensenyament dels pronoms personals des del punt de vista comunicatiu». A: Llengua i ensenyament: Actes de les jornades: Barcelona, del 7 al 10 de setembre de 1992. Vic: Eumo, p. 153-162. — (1995). «Preguntar no ofèn. La modalitat interrogativa com a recurs polivalent en la comunicació». A: Jornades sobre Llengua i Ensenyament. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, v. II, p. 41-54. BELLPUIG, Tomàs (1934). «Disquisicions sobre el futur de subjuntiu». La Paraula Cristiana (Barcelona), v. XIX, n. 112, p. 310-320. . BELTRAN, Andreu (1998). El valencià al segle XVIII: Edició i estudi de textos administratius de les comarques del nord de Castelló. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. — (1999). «La llengua al nord del País Valencià». Caplletra (València), n. 26, p. 131-151. . BELTRAN, Joan S. (1986). L’estàndard occidental: Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre. 2a ed., 1988. Barcelona: Generalitat de Catalunya. — (1995). «Les preposicions per i per a. Una visió diferent del problema». A Sol Post (Alcoi), n. 3, p. 21-40. — (2014). Les preposicions per i per a: Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. Lleida: Pagès. BELTRAN, Joan S.; PANISELLO, Josep (2002). Cruïlla: Curs de llengua. Benicarló: Alambor. BELTRAN, Joan S. (1992a). «Interferències dialectals en la varietat estàndard». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 441- 459. — (1992b). «L’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 543-554. BELTRAN, Vicent (1994). El parlar de Callosa d’en Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest: Aportació al vocabulari fitonímic i zoonímic valencià. València: Generalitat Valenciana; Ajuntament de Callosa d’en Sarrià; Denes. — (1999). «Els parlars mallorquinitzants de la Marina». Caplletra (València), n. 26, p. 171-191. . — (2002). «Els parlars de la Marina». València: Denes. A: CASANOVA [et al.] (eds.) (2002), p. 3-18. — (2005). El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Alacant: Universitat d’Alacant.

44 Obres referides al català

— (2008). El parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe. [Petrer]: Centre d’Estudis Locals del Vinalopó. — (2011). Estudi geolingüístic dels parlars de la Marina Alta: L’empremta mallorquina. Ondara: Mancomunitat Cultural de la Marina Alta; Pedreguer: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. — (2014). «El parlar de Benimantell». A: [BALDAQUÍ, Josep M.; SEGURA, Carles (eds.)]. Estudis filològics en homenatge al professor Joan J. Ponsoda. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 55-65. BELTRAN, Vicent; HERRERO, Teresa (2011). Estudi geolingüístic dels parlars de la Marina Baixa: L’empremta mallorquina. Ondara: Mancomunitat Cultural de la Marina Alta; Pedreguer: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. — (2014). «El parlar de la Nucia». A: Estudis filològics en homenatge a la professora Maria Antònia Cano. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 63-72. BENET, Ariadna; CORTÉS, Susana; LLEÓ, Conxita (2009). «Factors predicting phonological adaptations of the Spanish phonemes /x/ and /θ/ in Catalan». Language Typology and Universals (Berlín), v. 62, n. 3, p. 205- 223. doi: 10.1524/stuf.2009.0012. BENEZECH, Jean-Louis; CHARAUDEAU, Patrick; DARBORD, Bernard; ROUDIL, Jean; SCHMIDELY, Jack (eds.) (1988). Hommage a Bernard Pottier. París: Klincksieck. BERCHEM, Theodor (1968). «Considérations sur le parfait périphrastique vado + infinitif en catalan et gallo- roman». A: QUILIS (ed.) (1968), v. III, p. 1159-1169. BERENGUER, Josefa Antonia (1995). «Marcadores discursivos y relato conversacional». Caplletra (València), n. 18, p. 109-120. . BERG, Magnus (1963). «Note sur quelques conjonctions de temps en catalan moderne». A: NYKROG, Per; SÖRENSEN, Hans (eds.). Études romanes dédiéés à Andreas Blinkenberg à l’occassion de son soixante- dixième anniversaire. Copenhague: Librairie Munksgaard, p. 15-20. — (1979). «Note de grammaire catalane. Si et ell pronoms réfléchis». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIII, p. 79-86. BERGUA, Neus; FARGAS, Xavier (2000). Català comercial i administratiu. Barcelona: Castellnou. BERGUE, Paul (1912). «Les voyelles O et U en catalan». Ruscino (Lézignan, Perpinyà), n. 4, p. 549-571. BERKENBUSCH, Gabriele; MEISENBURG, Trudel (1994). «Sa parla de s’illa: Überlegungen zur Beschreibung und Bewertung des Mallorquinischen». A: SCHÖNBERGER (ed.) (1993-1994), v. 2 (edició a cura de Gabriele Berkenbusch i Christine Bierbach), p. 53-80. BERNADÓ, Jordi; PRAT, Francesc (1980). «Sobre els signes fònics usats en les relacions home-bèstia». Treballs de Sociolingüística Catalana (València), n. 3, p. 117-133. . BERNAL, Elisenda (2001). La morfologia derivativa. Barcelona: Grup Promotor Santillana. — (2002). Els sufixos verbalitzadors del català. Relacions semàntiques i diccionari. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. — (2006). «Absències en els diccionaris: llacunes lèxiques i llacunes lexicogràfiques en els substantius deverbals del sufix -itzar». Catalan Review (Barcelona), v. 20, n. 1, p. 51-67. . — (2007). «Formació de verbs, variants morfològiques i neologismes: entre la genuïnitat i el calc». A: LORENTE [et al.] (eds.) (2007), v. 2, p. 197-208. — (2012). «Catalan compounds». Probus (Dordrecht), v. 24, n. 1, p. 5-27. . BERNAL, Elisenda; CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa (2015). «La neologia per conversió sintàctica i per lexicalització». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 119-131. BERNAL, Elisenda; DECESARIS, Janet Ann (2006). «Nominalitzacions deverbals: distribució formal i semàntica».

45 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

BERNAL, Elisenda; LLOPART, Elisabet; GENÉ, Maria (2015). «La neologia per prefixació». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 13-28. BERNAL, Elisenda; SINNER, Carsten (2006). «L’expressió de la causativitat en català i la desaparició del prefix -a». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. BERNAT I BALTRONS, Francesc (2007). «La morfologia del menorquí de Maó segons una descripció desconeguda de Manuel Milà i Fontanals». Randa (Barcelona), n. 58, p. 99-124. BERNS, Janine; JACOBS, Haike; SCHEER, Tobias (eds.) (2011). Romance languages and linguistic theory 2009: Selected papers from «Going Romance» Nice 2009. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins. BERNSTEIN, Judy (1993). «The syntactic role of word markers in null nominal constructions». Probus (Dordrecht), v. 5, n. 1-2, p. 5-61. doi: 10.1515/prbs.1993.5.1-2.5. BIBILONI, Gabriel (1981). «Els problemes ortogràfics de les formes balears de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació». Affar (Palma), v. 1, p. 21-24. . — (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. 2a ed., 2004. València: Edicions 3i4. — (1998a). «La e àtona en el català de Mallorca». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-1998), v. 2, p. 533- 539. — (1998b). «Variació i estàndard». Caplletra (València), n. 25, p. 163-171. . — (2002). «Elisió de -n i -r, distribució de les ròtiques i altres fenòmens consonàntics en el mot». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 271-285. — (2008-2011). Amb bones paraules. . Secció al Diari de Balears (Palma). Recollit a: BIBILONI, Gabriel (2012) Amb bones paraules. Palma: Lleonard Muntaner. — (2006-). Guia de correcció fonètica. [Palma]: Gabriel Bibiloni. . BIBILONI, Gabriel; BORRÀS, J. R.; CASTELLANOS, Josep Anton; POLANCO, Lluís B. (1992). «El procés d’estandardització del català». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 525-534. BIBILONI, Gabriel; CORBERA, Jaume (1984). «La llengua normativa a les Illes Balears». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 147-156. BIBLOGRAF (1974). Diccionari manual castellà-català català-castellà. 10a ed., reimpr., 1997. Barcelona: Biblograf. BLADAS, Òscar (1997). «Expressions lexicalitzades: anàlisi i comparació». Els Marges (Barcelona), n. 59, p. 23-44. . — (2002). «Les rutines de parla en el català col·loquial». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2008). «Posició i funció dels connectors a més (a més), però, i doncs en català escrit i oral». Caplletra (València), n. 44, p. 219-248. . BLADAS, Òscar; NOGUÉ, Neus (2016). «"Que bé, tu! (“that’s great, you!”)”: an emerging emphatic use of the second person singular tu (you) in spoken catalan». Pragmatics (Amsterdam), v. 26, n. 3, p. 473- 500. doi: 10.1075/prag.26.3.06bla. BLASCO, Eduard (1982). «Entorn dels temps verbals i els conceptes d’“aspecte”, “aktionsart” i “estadi” en català». Els Marges (Barcelona), n. 25, p. 109-114. . — (1983). «La iteració sintàctica i verbal en alguerès». . A: TAVANI i PINELL (eds.) (1983), p. 207-212. — (1984). Grammatica storica del catalano e dei suoi dialetti con speciale riguardo all’algherese. Tübingen: Gunter Narr. — (1985a). «Les desinències de la primera persona del present d’indicatiu en català i en occità: estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 2, p. 37-87.

46 Obres referides al català

— (1985b). «Zu en + Infinitiv im Katalanischen». Iberoromania (Tübingen), n. 21, p. 21-25. doi: 10.1515/ iber.1985.1985.21.21. — (1991). «Contributo alla conoscenza del dialetto algherese odierno». A: SCHLIEBEN-LANGE, Brigitte; SCHÖNBERGER, Axel (eds.). Polyglotte Romania: Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann. Frankfurt: Domus Editoria Europaea, p. 355-373. — (1997). «El catalán». A: LORENZO (ed.) (1992-1997), v. I, p. 1089-1106. BLÖMER, Bernhard (1970). Consecutio temporum im Katalanischen. Bonn: Rheinische Friedrich-Wilhelms- Universität Bonn. BOADA, Gemma; BUSQUET, Núria (2009). «L’article salat i el fonema labiodental sonor en català: dues mostres de canvi lingüístic». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 240-246. BOECKX, Cedric; MARTÍN, Txuss (2013). El clític datiu és més que un clític. Lleida: Pagès. BOEHNE, Patricia; MASSOT I MUNTANER, Josep; SMITH, Nathaniel B. (eds.) (1983). Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Toronto, 1982: Estudis en honor de Josep Roca-Pons. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BOHIGAS, Pere (1955). «La llengua dels Miracles de Maria, del manuscrit de Lleida». Boletín de Dialectología Española (Sant Cugat del Vallès), v. XXXIII, p. 285-296. — (1969). «La llengua de Jacme i Pere March». A: Mélanges offerts à Rita Lejeune. Gembloux: J. Duculot, v. 1, p. 339-351. Recollit a: BOHIGAS (1982), p. 139-154. — (1980). «La llengua del cançoner d’Estanislau Aguiló». Estudis Romànics (Barcelona), v. 16, p. 1-19. . Recollit a: BOHIGAS (1982), p. 155- 180. — (1982). Aportació a l’estudi de la literatura catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BOLADERAS, Josep M. (1999). «Transició entre el català nord-occidental i el català central a la Segarra. Estudi del xipella». Miscel·lània Cerverina (Cervera), n. 13, p. 139-179. . — (2007). Les preposicions per i per a i els verbs ser i estar en català nord-occidental. Lleida: Pagès; Universitat de Lleida. — (2010). «Les preposicions en català nord-occidental». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010-2011), v. 1, p. 425- 434. — (2011). Les preposicions en català nord-occidental. Lleida: Pagès. BOLEDA, Gemma (2006). «Automatic acquisition of semantic classes for adjectives». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. BOLEDA, Gemma; SCHULTE IM WALDE, Sabine; BADIA, Toni (2008). «An analysis of human judgements on semantic classification of catalan adjectives». Research on Language and Computation (Berlín), v. 6, n. 3, p. 247-271. doi: 10.1007/s11168-008-9056-4. BOLÒS, Oriol de; HERNÁNDEZ, Enric; MARQUET, Lluís; RIBA, Oriol; VIGO, Josep (2005). Parlar bé el català no és gens difícil: Reflexions sobre el català que ara es parla, un llenguatge interferit i autocensurat. 1a ed., 2a impr., 2007. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BONET, Eulàlia (1986). «L’entonació de les formes interrogatives en barceloní». Els Marges (Barcelona), n. 33, p. 103-117. . — (1990). «Subjects in Catalan». The MIT Working Papers in Linguistics (Cambridge [MA]), n. 13, p. 1-26. . — (1991). «Morphology after syntax: pronominal clitics in Romance». Tesi de doctorat. Cambridge [MA]: Massachussets Institut of Technology. . — (1992a). «La morfologia dels clítics pronominals en català i en altres llengües romàniques». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1992b). «Sobre un dels usos de hi en lloc de li». Els Marges (Barcelona), n. 46, p. 101-110. . — (1993). «3rd person pronominal clitics in dialects of Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 1, p. 85-111. .

47 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1995a). «Feature structure of Romance clitics». Natural Language & Linguistic Theory (Dordrecht), v. 13, n. 4, p. 607-647. doi: 10.1007/BF00992853. — (1995b). «The where and how of clitic order». Revue Québécoise de Linguistique (Montreal), v. 24, n. 1, p. 61-81. doi: 10.7202/603103ar. — (2002). «Cliticització». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 933-989. — (2008). «The person-case constraint and repair strategies». A: D’ALESSANDRO, Roberta; FISCHER, Susann; HRAFNBJARGARSON, Gunnar Hrafn (eds.). Agreement restrictions. Berlín, Nova York: Mouton de Gruyter, p. 103-128.. BONET, Eulàlia; LLORET, Maria-Rosa (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel. . — (2002). «OCP effects on Catalan cliticization». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 19-39. . — (2005). «More on alignment as an alternative to domains: the syllabification of Catalan clitics». Probus (Dordrecht), v. 17, n. 1, p. 37-78. doi: 10.1515/prbs.2005.17.1.37. BONET, Eulàlia; LLORET, Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan (1997). Manual de transcripció fonètica. 2a ed., 2000. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2007). «Allomorph selection and lexical preferences: two case studies». Lingua (Amsterdam), v. 117, n. 6, p. 903-927. doi: 10.1016/j.lingua.2006.04.009. — (2015). «The prenominal allomorphy syndrome». A: BONET, Eulàlia; LLORET, Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan (eds.). Understanding allomorphy: Perspectives from optimality theory. Londres: Equinox, p. 5-44. . BONET, Eulàlia; MASCARÓ, Joan (1997). «On the representation of contrasting rhotics». A: MARTÍNEZ i MORALES (eds.) (1997), p. 103-126. BONET, Eulàlia; TORRES-TAMARIT, Francesc (2010). «Allomorphy in pre-clitics imperatives in Formenteran Catalan: an output-based analysis». A: COLINA [et al.] (eds.) (2010), p. 337-352. — (2011). «Les formes d’imperatiu seguides de clític: un cas de conservadorisme lèxic». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 37-61. BONET, Neus (1989). «Aspects of complex predicate formation in Romance». Tesi de doctorat. Urbana- Champaign: University of Illinois. . BONET, Neus; SALTARELLI, Mario (1987). «Catalan nasal assimilation». A: NEIDLE i NÚÑEZ (eds.) (1987), p. 27-38. BONET, Sebastià (1981). «Els numerals catalans». Anuario de Filología (Barcelona), n. 7, p. 509-528. — (1985). «Un problema d’anàlisi sintàctica: el verb semblar». A: GRIFOLL, Jordi (ed.). Actes del I Congrés de Llengua i Literatura Catalanes al Segon Ensenyament: celebrat a la ciutat de Tarragona els dies 4, 5, 6 i 7 de maig de 1983. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, p. 39-57. — (1989). «Els manuals de gramàtica i la llengua normativa». A: MARTÍ, Joan; PONS, Lídia; SOLÀ, Joan (eds.). Actes de les Terceres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, 17 i 18 de desembre de 1987. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 11-73. — (1991). «Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana moderna». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2000a). «Fabra: sintaxi diferencial i interferència». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 49-80. — (2000b). Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX. València: Universitat de València. — (2002a). La sintaxi del català. Barcelona: Grup Promotor Santillana. . — (2002b). «Les subordinades substantives». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2321-2387. — (2005). «Les principals gramàtiques catalanes de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005-2013), v. 1, p. 159- 204. — (2012a). «Fabra i els adverbis en -ment». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 219-235.

48 Obres referides al català

— (2012b). «Les gramàtiques vuitcentistes de Fabra i la Gramática de la lengua catalana de 1912». Llengua i Ús (Barcelona), n. 52, p. 35-38. . BONET, Sebastià; SOLÀ, Joan (1986). Sintaxi generativa catalana. 1a reimpr., 1988. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. BORDELOIS, Ivonne; CONTRERAS, Heles; ZAGONA, Karen (eds.) (1986). Generative studies in Spanish syntax. Dordrecht: Foris. BORJA, Joan (2009). «Fraseologia i cohesió textual: els marcadors discursius en català». A: FALUBA i SZIJJ (eds.) (2009-2010), v. 2, p. 111-124. BORRÀS, Joan Ramon; ARIAS, Ricard (col.ls.) (1990). Vocabulari castellà-valencià valencià-castellà. Reimpr., 1998. [Barcelona]: Biblograf. BORRÀS, Joan-Ramon (1992). «Més encara sobre les palatals valencianes». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 1, p. 321-335. BORRÀS, Zulema (2000). «Prospective readings revisited». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 8, p. 23-46. . — (2003). «Els modificadors temporals com a complements circumstancials localitzadors». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 14, p. 141-179. . BORRÀS-COMES, Joan; PRIETO, Pilar (2011). «L’adquisició de les codes en català i en castellà». Estudis Romànics (Barcelona), v. 33, p. 23-51. doi: 10.2436/20.2500.01.71. BORRÀS-COMES, Joan; SICHEL-BAZIN, Rafèu; PRIETO, Pilar (2015). «Vocative Intonation Preferences Are Sensitive to Politeness Factors». Language and Speech, v. 58, n. 1, p. 68-83. doi: 10.1177/0023830914565441. BOSCH, Andreu (1998). «Aproximació a l’alguerès col·loquial». Revista de l’Alguer (L’Alguer), n. 9, p. 137- 163. . — (2002). El català de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2009). «Problemes de codificació de l’alguerès». Insula. Quaderno di cultura sarda (Càller), n. 5, p. 77- 88. . També a: PRADILLA (ed.) (2012), p.197- 209. — (2011). «Algunes consideracions a l’entorn de la distribució i la sonoritat de les consonants africades en alguerès». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 63-76. — (2012). «El català de l’Alguer i la interferència dels parlars sards». Rivista Italiana di Studi Catalani (Alessandria), v. 2, p. 93-114. — (2013). «Per una caracterització del català de l’Alguer». A: BARTUAL [et al.] (eds.) (2013), p. 57-78. BOSCH, Andreu; SCALA, Luca (1999). «Variació fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal». Caplletra (València), n. 26, p. 107-130. . BOSCH, Josep Maria (1991). «L’article. Aspectes dialectals i col·loquials». Urtx (Tàrrega), n. 3, p. 19-24. . BOTTINEAU, Didier (2014). «La spécifité du “progressif” catalan: une approche contrastive (anglais, français, gallo, italien, castillan)». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 151-174. BOUDREAULT, Marcel; MÖHREN, Frankwalt (eds.) (1976). Actes du XIIIe Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Tenu à l’université Laval (Québec, Canada) du 29 août au 5 septembre 1971. Quebec: Université Laval. BOVER, August; LLORET, Maria-Rosa; VIDAL, Mercè (eds.) (2001). Actes del Novè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Selected proceedings: Barcelona, 1998. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BOVER, August; MARTÍ-OLIVELLA, Jaume; NEWMAN, Mary Ann (eds.) (1996). Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Berkeley, 1993. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BOYSEN, Gerhard (1971). «Le présent du subjonctif en catalan, en rhéto-roman et en frioulan». Studia Neophilologica (Uppsala), v. 43, n. 2, p. 521-531. doi: 10.1080/00393277108587510.

49 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

BRANCHADELL, Albert (1990). «Una solució del problema de les dates». Caplletra (València), n. 8, p. 107- 115. . — (1992). «A study of lexical and non-lexical datives». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1993a). «El cas de l’objecte indirecte». A: VIANA (ed.) (1993), p. 45-58. — (1993b). «La naturalesa categorial de l’objecte indirecte». Els Marges (Barcelona), n. 48, p. 101-109. . — (1994-1995). «La identitat formal dels datius lèxics i no-lèxics». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 6, p. 233-251. . BRASINGTON, R. W. P. (1973). «Reciprocal rules in ». Journal of Linguistics (Cambridge), v. 9, n. 1, p. 25-33. doi: 10.1017/S0022226700003510. BRIZ, Antonio (1991). El parlar de la comarca de Requena-Utiel. València: Generalitat Valenciana. BRIZ, Antonio; CUENCA, Maria Josep; SERRA, Enric (eds.) (1997). Sobre l’oral i l’escrit. València: Universitat de València. BRIZ, Antonio; PRUNYONOSA, Manuel (1987). Sintaxi i semàntica de l’article. 2a ed., 1990. València: Universitat de València. BROSA, Antoni (2007). Les classes de paraules. Barcelona: Grup Promotor Santillana. BROSSA, Maria (1983). «Estudi lingüístic d’un document català del segle XII (“Zo són clams”) de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia (La Seu d’Urgell), n. 6, p. 335-359. BRUCART, Josep Maria (1986). «Algunes reflexions sobre l’evolució de la gramàtica generativa». Els Marges (Barcelona), n. 33, p. 9-45. . — (2002). «Els determinants». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1435-1516. — (2004). «Contribució de la teoria lingüística a la gramàtica».. A: LLORET i PONS (eds.) (2004), p. 17-58. — (2012). «Copular alternation in Spanish and Catalan attributive sentences». Linguística (Porto), v. 7, p. 9- 43. . BRUCART, Josep Maria; GALLEGO, Ángel J. (2009). «L’estudi formal de la subordinació i l’estatus de les subordinades adverbials». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 20, p. 139-191. doi: 10.2436/ 20.2502.01.36. BRUCART, Josep Maria; RIGAU, Gemma (1995). «Le système des temps verbaux en espagnol et en catalan». Travaux de Linguistique et de Philologie (Estrasburg), v. 31, p. 79-103. — (1997). «Els temps verbals en espanyol i en català: sistemàtica i terminologia». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 12, p. 81-102. . — (2002). «La quantificació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1517-1589. BRUGUERA, Jordi (1981). «La locució prepositiva “de part”, el present històric i el perfet perifràstic en la Crònica de Jaume I». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1981-1983), v. 1, p. 27-42. — (1985). «La llengua del Libre jutge». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 2, p. 89-109. — (1990). Diccionari ortogràfic i de pronúncia. 2a ed., rev. i ampl., 2a impr., 2007. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (1991). «Estudi lingüístic». A: BRUGUERA, Jordi (ed.). Llibre dels fets del Rei En Jaume. Barcelona: Barcino; Fundació Jaume I, v. I, p. 35-133. — (1996). Diccionari etimològic. Amb la col·laboració d’Assumpta Fluvià i Figueras. 4a impr., 2006. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (2000). Diccionari de dubtes i dificultats del català. Amb la col·laboració de Josep Torras. 5a impr., 2009. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (2001). «Sufixos fòssils del català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2001-2002), v. 1, p. 333-372. — (2002). «La llengua de la Bíblia catalana medieval». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2002-2006), v. 1, p. 171-209. — (2003). El català medieval. Barcelona: Grup Promotor Santillana.

50 Obres referides al català

— (2004). «La llengua de les “Homilies”». Llengua Nacional (Barcelona), n. 48, p. 20-22. . — (2006). Diccionari de la formació de mots. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (2008). «La llengua del Llibre dels fets: una sintaxi marcada per l’oralitat». A: COLÓN i MARTÍNEZ (eds.) (2008), p. 365-392. — (2009). «Historia interna del catalán: léxico, formación de palabras y fraseología = Interne Sprachgeschichte des Katalanischen: Wortschatz, Wortbildung und Phraseologie». A: GERHART [et al.] (2003-2009), v. 3, p. 3045-3055. BRUGUERA, Jordi; MASSOT I MUNTANER, Josep (eds.) (1980). Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Andorra, 1-6 d’octubre de 1979. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BRUMME, Jenny (1997). Praktische Grammatik der katalanischen Sprache. 2a ed., 2007. Wilhelmsfeld: Gottfried Egert. BRUMMER, Rudolf (1970). «Das Katalanische — eine autonome Sprache». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 1-6. . BUJ, Àngela (2000). «El paradigma verbal fabrià (gramàtica de 1918) i les monografies verbals posteriors». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 81-96. — (2004). «A la Sénia parlen en la -o». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua (La Sénia), n. 1, p. 88-91. . — (2015). «Els possessius àtons a la comarca del Montsià: algunes dades». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XCI, p. 43-60. BÜRKI, Yvette; CIMELI, Manuela; SÁNCHEZ, Rosa (coords.) (2012). Lengua, Llengua, Llingua, Lingua, Langue: Encuentros filológicos (ibero)románicos: Estudios en homenaje a la profesora Beatrice Schmid. Munic: Peniope. BUSQUET, Núria (2011a). «El parlar de sa en els joves de Tàrbena». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2011- 2013), v. 2, p. 259-274. — (2011b). El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús. Palma: Universitat de les Illes Balears; Institut d’Estudis Baleàrics; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. BUSQUETS, Joan (1996). «Representació del discurs i el·lipsi de sintagma verbal». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2004). «Position du focus et la distinction stripping / ellipse du groupe verbal en catalan». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 29, p. 41-57. . — (2005). «A propos de fer-ho (“le faire”) anaphorique en catalan». A: LAMBERT, Frédéric; NOLKE, Henning (eds.). La syntaxe au coeur de la grammaire: Recueil offert en hommage pour le 60e anniversaire de Claude Muller. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, p. 45-54. — (2006a). «Négation, présupposition et ellipse». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 30, p. 39-50. . — (2006b). «Stripping vs. VP ellipsis in Catalan: what is deleted and when?» Probus (Dordrecht), v. 18, n. 2, p. 159-187. doi: 10.1515/PROBUS.2006.006. BUSTOS, José Jesús de (1997). «Organización textual y oralidad». A: BRIZ [et al.] (eds.) (1997), p. 7-24. BUSTOS, José Jesús de; CHARAUDEAU, Patrick; GIRÓN, José Luis; IGLESIAS, Silvia; LÓPEZ, Covadonga (eds.) (2000). Lengua, discurso, texto: I Simposio Internacional de Análisis del Discurso. Madrid: Universidad Complutense de Madrid; Visor. CABALLER, Guillem (2013). «Estudi d’un canvi lingüístic en curs: obertura de la vocal -a a Rossell i la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua (La Sénia), n. 10, p. 75-81. . CABANES, Vicent (1989). «Ús de les preposicions “a/en” davant els noms propis de lloc. Segles XIII-XIV-XV- XVI». Caplletra (València), n. 6, p. 141-170. . — (1994). «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles XIII-XVI): estudi del sintagma article + substantiu». A: TODOLÍ [et al.] (1994), p. 77-136.

51 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1995). «Anàlisi de la construcció d’objecte directe de persona en català (segles XIII-XVI): estudi del nom propi». A Sol Post (Alcoi), n. 3, p. 47-89. — (1996). «Les perífrasis modals de necessitat-obligació i probabilitat en català. Seguiment diacrònic. Segles XIII al XX». Caplletra (València), n. 20, p. 129-163. . CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa (1977). «Delimitació de la frontera català oriental/català occidental en la zona de l’Argentera-Torre de Fontaubella-Capçanes». Anuario de Filología (Barcelona), n. 3, p. 445-456. — (1986a). «L’anàlisi del discurs, entre la confusió i la polèmica». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 1, p. 281-304. . — (1986b). «Nominalització de radicals adjectius: aspectes de lexicologia descriptiva». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 4, p. 123-154. — (1987). «Normalització terminològica». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1987), p. 49-79. — (1988). «La prefixació en català». A: STACZEK (ed.) (1988), p. 47-63. — (1992). «Qüestions de lexicologia: a propòsit dels noms de cop». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 1, p. 337- 354. — (1994). A lʾentorn de la paraula. València: Universitat de València. — (1998). «Variació per tema. El discurs especialitzat o la variació funcional determinada per la temàtica: noves perspectives». Caplletra (València), n. 25, p. 173-194. . — (1999). «A l’entorn de la norma lèxica: concepte i representació». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 23-33. — (2002). «La derivació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 731-775. — (2015). «La Secció Filològica i el treball normatiu: idees i fets». El Temps (València), n. 1613, p. 64-65. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; COLL, Alba; MONTANÉ, M. Amor (2013). «La composició patrimonial en les llengües romàniques: un recurs en recessió?» A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 3, p. 497-510. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; DOMÈNECH, Ona; ESTOPÀ, Rosa (eds.) (2014). Mots nous en català: Una panoràmica geolectal = New words in Catalan: A diatopic view. Amsterdam: John Benjamins. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; ESTOPÀ, Rosa (dirs.) (2004-). BOBNEO [Banc de l’Observatori de Neologia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; FREIXA, Judit; SOLÉ, Elisabet (eds.) (2000). La neologia en el tombant de segle: I Simposi sobre Neologia (18 de desembre de 1998), I Seminari de Neologia (17 de febrer de 2000). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; MARTÍ I CASTELL, Joan; PONS, Lídia; SOLÀ, Joan (eds.) (1984). Problemàtica de la normativa del català: Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa: Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 30 de setembre i 1 d’octubre de 1983. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; MARTÍ, Joan; PONS, Lídia; SOLÀ, Joan (eds.) (1987). Actes de les Segones Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa: Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 16 i 17 de desembre de 1985. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; RIGAU, Gemma (1985). Lexicologia i semàntica. 2a ed., 1987. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; YZAGUIRRE, Lluís de; CLUA, Esteve (2000). «Diccionari ortològic català». A: CREUS [et al.] (eds.) (2000), p. 315-320. CABRÉ MONNÉ, Teresa (1992). «Abans no: un cas d’expletiu obligatori». Els Marges (Barcelona), n. 45, p. 103-106. . — (1993a). Estructura gramatical i lexicó: el mot mínim en català. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1993b). «Interferència, ortografia i gramàtica». A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 97-109. . — (1994). «Minimality in the Catalan truncation process». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 1, p. 1-21. .

52 Obres referides al català

— (1995). «Condicions prosòdiques i minimitat en el tipus reduplicatiu puput». Caplletra (València), n. 19, p. 187-194. . — (1996). «Fenòmens lingüístics dependents de l’estructura prosòdica». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 185-194. — (1997). «Sobre processos fonològics i normes gràfiques a propòsit de l’epèntesi vocàlica en català». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 115, p. 11-34. — (1998). «Faithfulness to prosodic edges. Dialectal variation in truncated words in Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 6, p. 7-22. . — (2002). «Altres sistemes de formació de mots». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 889-932. — (2009). «Vowel reduction and vowel harmony in Eastern Catalan loanword phonology». A: VIGÁRIO, Marina; FROTA, Sónia; FREITAS, M. João (eds.). Phonetics and phonology: interactions and interrelations. Amsterdam: John Benjamins, p. 267-386. . — (2010). «El sistema vocàlic del català central i l’adaptació dels manlleus». A: FALUBA i SZIJJ (eds.) (2009- 2010), v. 3, p. 111-120. CABRÉ MONNÉ, Teresa; KENSTOWICZ, Michael (1995). «Prosodic trapping in Catalan». Linguistic Inquiry (Cambridge [MA]), v. 26, n. 4, p. 694-705. . CABRÉ MONNÉ, Teresa; MATEU, Jaume (1998). «Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català». Quaderns. Revista de Traducció (Bellaterra), n. 2, p. 65-81. . CABRÉ MONNÉ, Teresa; OHANNESIAN, Maria (2011). «Seqüències de sonicitat decreixent en català i castellà». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 77-93. — (2013). «Semivocals i estructura sil·làbica: un estudi comparatiu entre el català i el castellà». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 1, p. 497-507. CABRÉ MONNÉ, Teresa; PRIETO, Pilar (2004). «Prosodic and analogical effects in lexical glide formation in Catalan». Probus (Dordrecht), v. 16, n. 2, p. 113-150. doi: 10.1515/prbs.2004.16.2.113. — (2005). «Positional and metrical prominence effects on vowel sandhi in Catalan». A: FROTA [et al.] (eds.) (2005), p. 123-157. — (2006). «Exceptional hiatuses in Catalan and Spanish». A: MARTÍNEZ-GIL, Fernando; COLINA, Sonia (eds.). Optimality-theoretic studies in Spanish phonology. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 205- 238. — (2008). «Diftongs creixents versus hiats: situació del català dins la Romània». Randa (Barcelona), n. 60, p. 161-178. CABRÉ MONNÉ, Teresa; VANRELL, Maria del Mar (2013). «Entonació i truncament en els vocatius romànics». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 1, p. 509-519. CABRERA, Maria (2009). «Fenòmens fonològics que presenten variació en el català de l’Alguer. Aproximació diacrònica». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 344-355. — (2013a). «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 23, p. 153-175. doi: 10.2436/20.2504.01.56. — (2013b). «Tot va bé si acaba bé: aplecs consonàntics finals en la flexió nominal patrimonial algueresa». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 63-87. — (2014). «Morphologically conditioned intervocalic rhotacism in Algherese Catalan». A: CÔTÉ, Marie- Hélène; MATHIEU, Éric (eds.). Variation within and across Romance languages: Selected papers from the 41st Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), Ottawa, 5-7 May 2011. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 63-76. CALATAYUD, Josep Vicenç; LUNA, Xavier (1996). «Marcadors discursius: de la conversa al paper». A: SERRA [et al.] (eds.) (1995-1997), v. IV, p. 129-135. CALVERAS, Josep (1925). La reconstrucció del llenguatge literari català: Estudi d’orientació. Barcelona: Biblioteca Balmes.

53 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1926a). «Il·lustracions lingüístiques: del pronom de tercera persona. II. Datiu diferenciat». La Paraula Cristiana (Barcelona), v. III, n. 17, p. 426-435. . — (1926b). «Il·lustracions lingüístiques: formes regides sense preposició del pronom de tercera persona. III. Models de formes». La Paraula Cristiana (Barcelona), v. IV, n. 19, p. 56-73. . — (1926c). «Il·lustracions lingüístiques: les formes regides sense preposició del pronom de 3a persona. I. Es pot dir: Les fem significar?» La Paraula Cristiana (Barcelona), v. III, n. 14, p. 171-174. . — (1928). «Variants de les preposicions a, en, ab en els dialectes catalans». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. I, p. 151-178. — (1929). «La forma “que” del relatiu català [I]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. II, p. 185-254. — (1930). «La forma “que” del relatiu català (acaba) [i II]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. III, p. 177-243. — (1933). Consultes de llenguatge: Quadern I: Fonologia: Morfologia. Barcelona: Biblioteca Balmes. Conté part dels articles de CALVERAS (1928-1936). — (1935). «Secció de llengua literària. Consultes». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. XVII, n. 1, p. 48-57. . — (1928-1936). Consultes. Secció a la revista Catalunya Social (Barcelona) entre els anys 1928 i 1934, i al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma) entre els anys 1935 i 1936. CALVO, Julio (1986). Substantiu i adjectiu. València: Universitat de València. — (1995). «El TAMP en valencià». Caplletra (València), n. 19, p. 259-278. . CAMPMANY, Elisenda (2005). «Nova aproximació a l’estudi dels proclítics del català central septentrional». Catalan Review (Barcelona), v. 19, n. 1-2, p. 59-77. . — (2006a). «Fenòmens de contacte vocàlic entre mots al català central septentrional». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2006b). «Internal and external factors for clitic-shape variation in North-Eastern Catalan». A: HINSKENS, Frans (ed.). Language variation: European perspectives: Selected papers from the Third International Conference on Language Variation in Europe (ICLaVE 3), Amsterdam, June 2005. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 37-51. — (2008). «Diferències fonològiques entre diversos estils de parla al català central septentrional». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2011). «Nova proposta d’anàlisi dels fenòmens de contacte vocàlic entre mots». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 95-122. — (2013). «Els clítics pronominals al català central septentrional: una visió sincrònica i diacrònica». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 89-112. CAMPOS, Héctor Ramiro (1986). «Inflectional elements in Romance». Tesi de doctorat. Los Angeles: University of California. CAMPRUBÍ, Michel (1984a). «La référence temporelle: les prépositions dans les circonstants de phrase et les compléments de verbe en catalan». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 7, p. 34-55. — (1984b). «Les preposicions en els complements circumstancials de lloc i de temps a través del corpus “Atlas català” (1375)». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 1, p. 65-80. — (1987). «La représentation de l’espace à travers les syntagmes prépositionnels en catalan». A: DELPORT, Marie-France; CHEVALIER, Jean-Claude; VICH-CAMPOS, Maryse (coords.). Mélanges offerts à Maurice Molho. Fontenay, Saint-Cloud: E.N.S, v. III, p. 31-46. — (1988a). «La référence temporelle dans les syntagmes prépositionnels en espagnol, catalan et français». . A: BENEZECH [et al.] (eds.) (1988), v. I, p. 143-155.

54 Obres referides al català

— (1988b). «Les prépositions dans le domaine notionnel: la construction prépositionelle des verbes et des adjectifs en catalan et en espagnol». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 13, p. 23-60. — (1990). «La relation prépositionnelle entre le nom et son complément nominal en espagnol et en catalan». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 15, p. 1-23. — (1991). «Les prépositions dans les compléments circonstanciels ou adverbiaux du domaine notionnel en espagnol et en catalan». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 16, p. 1-26. — (1992). «Més sobre la referència espacial en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 3, p. 293-305. — (1995). «Algunes relacions preposicionals del català respecte al castellà i francès». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 1, p. 165-182. — (2002). «“Per” i “per a” o el no respecte de la varietat dialectal». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2002- 2006), v. 1, p. 89-97. — (2003). «“D’aquí a…”, “dentro de…”, “dans…” vs. “al cap de…”, “al cabo de…”, “au bout de…” o l’expressió d’un termini de temps». A: ZIMMERMANN i CHARLON (eds.) (2003), v. 3, p. 107-112. CAMPS, Anna (1999). «Norma, normativa i ús en l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 125-137. CAMPS, Magí (2007-). Lletra petita. Secció al diari La Vanguardia (Barcelona). CAMPS, Oriol (1994). Parlem del català. Barcelona: Empúries. Conté part dels programes radiofònics de CAMPS (1990-1997). — (1990-1997). Parlem del català. Secció radiofònica a Catalunya Ràdio (Barcelona). CAMUS, Bruno (1987). «Negación doble en la Romania: un cambio sintáctico». Revista de Filología Románica (Madrid), n. 5, p. 11-28. . — (2005). «La quantificació: estudi comparatiu castellà-català». Caplletra (València), n. 38, p. 101-118. . — (2007). «Evolució de la sintaxi dels contextos de polaritat negativa en castellà i català». Caplletra (València), n. 42, p. 119-144. . — (2009). «La descripció dels quantificadors del català antic». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 121-135. CAMUS, Bruno; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2011). «From adjectives to quantifiers. Evidence from Old and Modern Catalan». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 10, p. 222-245. doi: 10.5565/rev/catjl.62. CAÑETE, Paola; FERNÁNDEZ, Sabela; JANER, Francina (2015). «La neologia per composició culta». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 53-69. CANO, M. Antònia (1995). El Llibre del Mostassaf d’Elx: Edició crítica i estudi lingüístic. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. CANO, M. Antònia; MARTINES, Josep; MARTINES, Vicent; PONSODA, Joan J. (eds.) (2002). Les claus del canvi lingüístic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Ajuntament de la Nucia; Caja de Ahorros del Mediterráneo. CANTAVELLA, Rosanna (1986). «Els verbs amb afix velar i palatal a l’Espill». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 4, p. 13-26. CANTAVELLA, Rosanna; MIRALLES, Vicent (1984). «Aproximació als pronoms adverbials i personals febles de l’“Espill”». Quaderns de Treball (València), n. 1, p. 11-20. . CANTERO, Francisco J.; FONT, Dolors (2015). «Coincidències i divergències en l’entonació de les interrogatives del català i del castellà». A: MARTÍN [et al.] (eds.) (2014-2015), v. 2, p. 147-162. CAPMANY, Maria-Aurèlia (1959). «Filologia o ètica». Cap d’Any (Palma), v. [4], p. 109-124. Recollit a: PERICAY (ed.) (1987), p. 93-103. CARALT, Ramon (1966). Parleu bé el català: I. Vocabulari d’incorreccions. 15a ed., 1992. Barcelona: Claret.

55 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

CARBÓ, Josep-Lluís (2003). «Baix aragonès i morellà: particularitats i coincidències». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 63-77. CARBONELL, Jordi (1960). «Problemes lingüístics en el teatre». Serra d’Or (Barcelona), v. II, n. 6, p. 20-22. . — (1992). «L’Institut d’Estudis Catalans i la codificació lingüística». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 517-522. CARBONELL, Natàlia; FERRERÓS, Carla; MAS, Marc (2012). «Ús de les preposicions a, en i amb». A: OLIVA (ed.) (2012), p. 9-22. CARCELLÉ, Pep (1999). El parlar de la Ràpita: Llengua i país II. 2a ed., rev. i ampl., 2009. Sant Carles de la Ràpita: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. CARDONA, Osvald (1977). Els grups de vocals en contacte (Un tema de llengua i poètica). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. CARDÚS, Maria (1983). «Sobre la pèrdua de la -s final a la Garrotxa». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXV, p. 39-42. CARIA, Rafael (1994). «Les Ordinacions municipals de l’Alguer (1526)». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 22, p. 45-70. . CARLSSON, Lennart (1970a). «Le type catalan És el millor llibre que hagi escrit mai». Studia Neophilologica (Uppsala), v. 42, n. 1, p. 157-173. doi: 10.1080/00393277008587461. — (1970b). «Sur l’usage des modes après (me) parece que en castillan et (em) sembla que en catalan». Studia Neophilologica (Uppsala), v. 42, n. 2, p. 405-432. doi: 10.1080/00393277008587476. CARMACK, Stanford (1997). «- agreement with complex controllers in Eastern Ibero- Romance». Probus (Dordrecht), v. 9, n. 1, p. 32-77. doi: 10.1515/prbs.1997.9.1.33. CARNICÉ, Mais; CASALS, Jordi (2000). «La correcció lingüística i el món editorial». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 39-45. CARPI ZAIDIN, Joaquín de; CARPI CASES, Joaquín de (1981). El dialecto de Tamarite de Litera. Tamarit de Llitera: Ayuntamiento de Tamarite de Litera. CARRERA, Aitor (2003). «La continuïtat de l’imperfet de tipus aragonès en català i occità. Els casos de la Vall d’Àger i de la Vall d’Aran». Alazet (Osca), n. 15, p. 9-27 . CARRERA, Jordi (1987). «Gramàtica històrica catalana». L’Afrau (Solsona), n. 8 bis, p. 3-76. CARRERA, Josefina (1994). «Uses and variations of word-initial pretonic e- in Alguaire». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 2, p. 1-15. . — (1995). Fonètica pràctica del català oriental central i nord-occidental. 2a ed., rev. i ampl., 2001. Barcelona: Salvatella. — (1996). «La percepció d’alternances vocàliques a Alguaire i Lleida». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 133-143. — (1998). «Estudi del comportament dels segments /bl/, /gl/ i /r/». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 57-74. — (1999). «L’alternança a/e al Segrià». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2000). «El canvi fonètic: lèxic o gradual?» Sintagma (Lleida), v. 12, p. 37-48. . — (2001a). «Algunes consideracions generals sobre l’anàlisi acústica de [e] i de [a] àtones». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 11, p. 68-87. . — (2001b). «La normativització del català modifica els hàbits fonètics dels parlants?» Llengua & Literatura (Barcelona), n. 12, p. 175-199. . — (2002a). Escola catalana i variació fonètica: Una evolució del vocalisme àton a Alguaire i a Lleida. Lleida: Pagès. — (2002b). «Existeix la vocal neutra en català nord-occidental? Caracterització acústica d’algunes vocals àtones emeses a la televisió de Lleida». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg), v. 15, p. 149-167. .

56 Obres referides al català

— (2002c). «Fonètica i morfologia a la televisió lleidatana». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 13, p. 187- 206. . — (2003a). «Algunes consideracions sobre la subjectivitat dels parlants». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 14, p. 171-190. . — (2003b). «Aproximació a la segregació de iod en lleidatà». Catalan Review (Barcelona), v. 17, n. 2, p. 35- 52. . — (2003c). «Variació verbal al Segrià: la pronunciació del morfema de 3a persona en diversos àmbits d’ús». Noves SL ([s. l.]), n. Tardor, p. [s. p.]. . — (2005a). «Les vocals àtones medials dels compostos en lleidatà, entre la variació i la imperceptibilitat». A: MASSOT I MUNTANER (2002-2006), v. 7, p. 251-272. — (2005b). «Linguistic insecurity and phonetic change in northwest Catalan». Estudios de Sociolingüística (Vigo), v. 6, n. 1, p. 65-86. . — (2009). «Apunts sobre la percepció de fricatius i africats en lleidatà». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 18, p. 46-64. . — (2011). «Un parell de ments i moltes llengües: fricatius i africats del lleidatà en nens bilingües i multilingües». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 123-149. — (2013a). «Descripció acústica de vocals mitjanes posteriors del català i castellà en parla espontània». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 1, p. 555-566. — (2013b). «Escoltar l’inesperat at urbi et orbi. Alguns casos de variació morfofonològica del lleidatà». . A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 113-132. — (2013c). «Vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 23, p. 117-132. doi: 10.2436/20.2504.01.54. CARRERA, Josefina; CREUS, Imma (2015). «Normativa i fonètica: una mirada actual». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 25, p. 17-37. doi: 10.2436/20.2504.01.89. CARRERA, Josefina; FERNÁNDEZ, Ana María; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (2010). «Declaratives i interrogatives absolutes del català en l’Atles multimèdia de prosòdia de l’espai romànic». Caplletra (València), n. 49, p. 133-167. . CARRERA, Josefina; FREIXENET, Elisabet (2003). «“Auliva” o “oliva”? Caracterització de l’alternança al Segrià». Noves SL ([s. l.]), n. Tardor, p. [s. p.]. . CARRERA, Josefina; VAN OOSTERZEE, Carlos; FERNÁNDEZ, Ana María; ROMERA, Lourdes; ESPUNY, Janina; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (2004). «Les interrogatives al tortosí i al lleidatà. Un element diferenciador de subdialectes». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 13, p. 158-179. . CARRERAS, Jordi; COMES, Josep; PI-MALLARACH, Josep (1992). «El paper de l’escola en la formació d’un estàndard fonètic». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 561-569. CARRERES, Joan (1992). «La normalització del llenguatge periodístic i els seus problemes». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 251-255. CARRETÉ, Ramon (2005). «Funcions del nom propi en la poesia d’Ausiàs March». A: MASSOT I MUNTANER (2002-2006), v. 7, p. 13-43. — (2011). «Estructures sintàctiques dels noms de casa de Balsareny». A: TORT, Joan (ed.). De noms i de llocs: Miscel·lània d’homenatge a Albert Manent i Segimon. Barcelona: Societat d’Onomàstica, p. 141- 150. CASACUBERTA, Miquel (1984). «Temes de llengua. La divisió de les oracions de relatiu en explicatives i especificatives». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XIX, n. 201, p. 16-17. CASALS, Daniel (2000). «Les Orientacions lingüístiques de Catalunya Ràdio». A: CREUS [et al.] (eds.) (2000), p. 247-257. — (2003). El català en antena: 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio. Benicarló: Onada.

57 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2007). Ràdio en català: Contribució de Catalunya Ràdio a la creació d’un llenguatge radiofònic català per als informatius. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. CASALS, Daniel; CERVIÀ, Consol (1999). «Aproximació al fenomen de la concordança del verb “haver-hi”». Llengua i Ús (Barcelona), n. 15, p. 11-21. . CASANOVA, Emili (1983). «Sobre la moció de gènere dels adjectius de la 3a declinació llatina en català». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. LIX, n. 2, p. 243-264. — (1984a). «Sobre la construcció prepositiva N+P₁+C+P₂+T en català antic». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 1, p. 43-63. — (1984b). «Sobre la moció del sufix -ISTE/-ISTA». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. LX, n. 2-4, p. 259-267. — (1985). «El valenciano dentro del diasistema lingüístico catalán». Revista de Filología Románica (Madrid), n. 3, p. 25-34. . — (1986). «Evolució de la segona persona del singular del present d’indicatiu del verb ser en català». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 467-493. — (1989a). «Aproximació a una gramàtica contrastiva dels dialectes catalans al segle XVIII: la combinació binària de pronoms personals febles de 3a persona». A: BADIA I MARGARIT i CAMPRUBÍ (eds.) (1989), v. 2, p. 57-80. . — (1989b). «Gramàtica històrica i història de la llengua. A propòsit de l’evolució de la desinència de 1a persona del present d’indicatiu». A: FERRANDO (ed.) (1989), p. 343-357. — (1989c). «Les conjuncions finals en català. El cas de per a que». A: HOLTUS [et al.] (eds.) (1989), p. 187- 201. — (1989d). «L’evolució T’L>l·l/l̬ l̬ en català». Caplletra (València), n. 6, p. 117-121. . — (1990). «L’evolució del sistema palatal català: una interpretació». A Sol Post (Alcoi), n. 1, p. 45-62. — (1992a). «Grup fonètic dèbil i préstec: a propòsit dels reflexos de -ticum en català». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 1, p. 391-413. — (1992b). «Sermó de la Invenció de la Creu, predicat per mossén Rafel Andrada en 1654: edició i estudi». En: III Congrés d’Estudis de la Marina Alta: Actes. [Alacant]: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta; Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», p. 421-425. — (1993a). «El català dins la Romània: a propòsit del doble incoatiu ESC/ISC». A: LORENZO (ed.) (1992- 1997), v. V, p. 293-315. — (1993b). «Evolució i interferència en el sistema demostratiu català: una explicació».. A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 161-195. — (1994). «Notes sobre el parlar de la Marina Alta». Aguaits (Dénia), n. 10, p. 73-85. . — (1995). «Els hipocorístics en -o [tipus Manuel > Nelo] en valencià: una interpretació». Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (Barcelona), n. 57, p. 28-36. . — (1997). «A mi em diuen –A ell li diuen / Jo em dic –Ell es diu». A: CASANOVA (ed.) (1997), v. I, p. 261- 269. — (1998). «La llengua d’Isabel de Villena». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), n. 9, p. 99-120. . — (1999a). «La conservació de les vocals posttòniques internes en català, occità i castellà: una nova explicació». Catalan Review (Barcelona), v. 13, n. 1-2, p. 73-106. . — (1999b). «La llengua de Joan Roís de Corella (1435-1497): una presentació». A: MARTINES (ed.) (1999), p. 89-105. — (1999c). «Recorregut per la llengua d’Ausiàs March (1397-1458)». A: ALEMANY, Rafael (ed.). Ausiàs March i el món cultural del segle XV. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. .

58 Obres referides al català

— (2000). «Diacronia del vocalisme tònic dels cultismes en català vist des de la Romània». A: ENGLEBERT [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 75-90. — (2001). «L’evolució de la construcció ço que > lo que, i d’altres amb lo: Factors i conseqüències». A: PUSCH (ed.) (2001), p. 39-64. — (2010). «L’evolució dels prefixos des- i es- en català a la llum de la Romània». A: ILIESCU [et al.] (eds.) (2010), v. VII, p. 385-394. — (2011). «Influencia histórica del aragonés sobre el valenciano». Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 67, p. 201-235. . — (2013a). «Diacronia del vocalisme tònic dels cultismes en català: una explicació». A: MONTOYA, Brauli; MAS, Antoni (eds.). Studia linguistica in honorem Francisco Gimeno Menéndez. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 89-121. — (2013b). «L’adverbi intensificador “mateixa”, “mème, mismo, mateix”, una particularitat romànica del valencià». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 4, p. 51-64. CASANOVA, Emili; CALVO, Cesáreo (coords.) (2013). Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y de Filología Románicas: Valencia, 6-11 septiembre 2010. València: De Gruyter. CASANOVA, Emili (ed.) (1997). IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana: XXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica: Ontinyent (la Vall d’Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 1995. Ontinyent: Denes. CASANOVA, Emili; MARTÍ, Joaquim; SARAGOSSÀ, Abelard (eds.) (2002). Estudis del valencià d’ara: Actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000. En homenatge al Doctor Joan Veny. València: Denes. CASANOVA, Lourdes (1999). «El sujeto en el catalán coloquial». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 29, n. 1, p. 105-131. . CASANOVAS, Ignasi (1908). «Oracions condicionals».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 139-149. CASANOVAS, Montserrat (1994). «Aspectes contrastius de la fonètica i fonologia catalana i anglesa». Sintagma (Lleida), v. 6, p. 15-21. . CASANOVAS, Montserrat; CREUS, Imma (1999). «Apunts sobre el lleidatà: fonètica i morfosintaxi». Zeitschrift für Katalanistik (Tübingen), v. 12, p. 83-108. . CASANOVES, Manuel (1966). Parleu bé el català: II. Normes pràctiques. 4a ed., 1992. Barcelona: Claret. CASASSAS, Jaume (2014a). «L’alternança per/per a davant d’infinitiu. Praxi i normativa (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 88, p. 31-42. . — (2014b). «L’alternança per/per a davant d’infinitiu. Praxi i normativa (i II)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 89, p. 25-33. . CASELLAS, David (1996a). Curs de morfosintaxi de l’oració. Vilassar de Mar: Oikos-Tau. — (1996b). «El complement indirecte i els datius». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VI], n. 17, p. 18-19. . — (2001). «L’aparició d’un nou sufix». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 34, p. 20. . — (2005). «L’un… l’altre». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 50, p. 37. . — (2006). «El pronom personal de tercera persona». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 17, p. 135-182. . — (2007). «Parelles de verbs». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 20. . — (2009). «No el poseu de cap per avall!» Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 28. . — (2013). «Alguns usos incorrectes de estar». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIII, n. 84, p. 33. .

59 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

CASEPONCE, Esteve (1908). «Diferencies més notables que hi ha entre’l català parlat a Barcelona y’l catalá parlat en el Russilló y especialment en el Vallespir».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 325-330. CASES-CARBÓ, Joaquim (1908). «Notes sobre l’empleu abusiu de la particula doncs».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 404-409. — (1943 [i. e. 1944]). «La preposició amb dins els textos antics». A: COROMINES (ed.) (1943 [i. e. 1944]), p. 37-41. CASESNOVES, Raquel; MAS, Josep Àngel (2015). «Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Bochum), v. 28, p. 55-94. . CASSANY, Jordi (1983). «Notes sobre el “ieisme” a la comarca d’Osona». Ausa (Vic), v. XI, n. 106-107, p. 93-104. . CASTAÑO, Joan; MAS, Josep (2015). Llibre de la Fàbrica de Senta Maria de la Vila de Elig, (1592-1699). Alacant: Universitat d’Alacant. CASTELL, Andreu (1990-1991). «El pronom “es” com a element catafòric davant de subordinades en funció d’actant acusatiu». Universitas Tarraconensis (Tarragona), v. XIII, p. 53-60. . CASTELLÀ, Carles (2003). «La transició entre el català oriental i l’occidental al Solsonès». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 42, p. 29-31. . CASTELLÀ, Carles M. (2003). «“Parleu com vúlguieu”: Aproximació a la variació morfològica verbal del Perelló». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 79-96. CASTELLÀ, Josep M. (1991). «Els connectors». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. suplement 8, p. 59-65. — (1992). De la frase al text: Teories de l’ús lingüístic. 2a ed., 1996. Barcelona: Empúries. — (2001). «La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . — (2008). «Gramàtica, interacció i organització informativa en el discurs oral». Caplletra (València), n. 44, p. 109-140. . CASTELLANOS, Josep Anton (1990). «L’ortoèpia segons Fabra». Els Marges (Barcelona), n. 42, p. 83-91. . — (1993). Manual de pronunciació. 2a reimpr., 1997. Vic: Eumo. — (2004). Manual de pronunciació: criteris i exercicis d’elocució. [2a ed.], 2012. Vic: Eumo. CASTELLTORT, Ignasi (1983). La campanya del lloro (Barbarismes versificats): Treballs publicats seriadament a «Igualada, periòdic de l’Anoia» del 9 de gener de 1982 a l’11 de juny de 1983. 3a ed., 1989. Igualada: [s. n.]. CASTILLO, Carmen; FENOLLOSA, Francesc; GARCIA, Vicent; MAS, Josep-Àngel; MOLTÓ, Sofia; OLMOS, Teresa (2011). Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. . CASTROVIEJO, Elena (2006). «“Wh”-exclamatives in Catalan». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2007). «La qüestió de les exclamatives». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 18, p. 317-349. doi: 10.2436/20.2502.01.9. CATALÀ, Dolors (2004). «Formalización lingüística dos adverbios compostos do catalán». Cadernos de Fraseoloxía Galega (Santiago de Compostel·la), n. 6, p. 11-26. . CATALÀ, Isabel (1993). «Tendències lingüístiques en el parlar valencià de Sagunt». Braçal (Sagunt), n. 8, p. 51-71. .

60 Obres referides al català

CATALÀ, Natàlia; BARGALLÓ, Maria (eds.) (1997). Proceedings of the IV Colloquium of Generative Grammar: Tarragona, 15-18 March 1994. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. CATALUNYA RÀDIO: UNITAT D’ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC (2001). Orientacions lingüístiques. Barcelona: Catalunya Ràdio. CÀTEDRA DE LLENGUA CATALANA «MN. PERE PUJOL» (1977). «Temes de llengua: El verb “fer” en català». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XII, n. 124, p. 13. — (1979). «Temes de llengua. Problemes de la llengua, avui. Sintaxi dels pronoms febles». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XIV, n. 149, p. 10-12. CERDÀ, Ramon (1967a). «Aportación al estudio experimental del timbre vocálico en catalán: bases para una normofonética catalana de conjunto». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (1967b). «Apreciaciones generales sobre cast. /x/→ cat. [x] en el Campo de Tarragona». Revista de Filología Española (Madrid), v. L, n. 1-4, p. 57-96. doi: 10.3989/rfe.1967.v50.i1/4.848. — (1970). «L’estructura vocàlica del català comú modern». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 65-117. . — (1972). El timbre vocálico en catalán. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto «Miguel Cervantes». — (1976). «Observacions sobre tàctica i productivitat en la fonologia del català». A: Problemes de llengua i literatura catalanes: actes del II Col·loqui Internacional sobre el català /Amsterdam 1970/. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 17-46. . — (1979a). «Notes sobre les consonants catalanes». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIII, p. 135-150. — (1979b). «Sustancia y forma en la vocal neutra del catalán central». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 9, n. 2, p. 309-376. . — (1985). «Concomitàncies romàniques en la reducció pronominal del català parlat». A: Actes du XVIIème Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Aix-en-Provence, 29 août - 3 septembre 1983. Aix-en-Provence: Université de Provence, v. 2, p. 407-421. CHARLES-LUCE, Jan (1987). «An acoustic investigation of neutralization in Catalan». Tesi de doctorat. Bloomington: Indiana University. CICRES, Jordi (2012). «La pronominalització dels complements del nom que indiquen possessió». A: OLIVA (ed.) (2012), p. 23-34. CIFUENTES, José Luis (ed.) (1998). Estudios de lingüística cognitiva. Alacant: Universitat d’Alacant. CIUFFO, Antoni (1908). «Influencies de l’italià y diferents dialectes sards en l’alguerés».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 170-182. CLARAMUNT, Teresa (1992). «Aspectes morfosintàctics del parlar de Maella». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 133- 139. CLUA, Esteve (1996a). «Les preposicions febles a i en en els complements locatius i direccionals: justificacions des de la fonologia generativa no lineal». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 157-168. — (1996b). «Weak prepositions in Tortosan Catalan: alternation of prepositions, allomorphy or phonological process». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 5, n. 1, p. 29-66. . — (1999). «Variació i distància lingüística. Classificació dialectal del valencià a partir de la morfologia flexiva». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2002). «Gènere i nombre en els noms i en els adjectius». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 483-534. — (2016). «La distància lingüística de les varietats nord-catalanes a partir de les dades del COD». A: LAGARDE i BERTHELOT (eds.) (2016), p. 69-84. CLUA, Esteve; LLORET, Maria-Rosa (eds.) (2013). Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català: Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. CLUA, Maria Jesús; GIRONÉS, Maite (2010). Verbs.cat: Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Barcanova.

61 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

COBA, Joan (1999). «Els adjectius possessius: teoria i problemes d’ús». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . — (2002). «La posposició del possessiu amb article (el germà meu)». A: CASANOVA [et al.] (eds.) (2002), p. 101-117. — (2004). «Apunts per a una anàlisi comparativa dels usos possessius en algunes llengües romàniques». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 15, p. 237-256. . — (2005a). Els adjectius possessius: teoria i alguns problemes d’ús. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2005b). «Introducció a l’estudi dels possessius en algunes llengües romàniques». Interlingüística ([s. l.]), v. 15, n. 1, p. 327-337. COLINA, Sonia; OLARREA, Antxon; CARVALHO, Ana Maria (eds.) (2010). Romance Linguistics 2009: Selected papers from the 39th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSLR), Tucson, Arizona; March 2009. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins. COLL, Alba; MONTANÉ, M. Amor; MORALES, Albert (2015). «La neologia per composició patrimonial». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 71-82. COLL, Pep (1991). El parlar del Pallars. Barcelona: Empúries. Nova ed., 2014. Tremp: Garsineu. COLL-FLORIT, Marta (2011). «Estudi empíric sobre la semàntica verbal del català: el cas de la modalitat de l’acció». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 24, p. 151-181. . COLL-FLORIT, Marta; CASTELLÓN, Irene; CLIMENT, Salvador (2008). «Sobre la natura dels estats. Una revisió basada en corpus». Sintagma (Lleida), v. 20, p. 21-36. . COLOM, Ricard (1998). «L’imperatiu de 1a i 3a persona; una forma genuïna». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 22, p. 23. . COLOMER, Rosa; FONTOVA, Glòria; FORCANO, Neus; SERENA, Antònia; VALLÈS, Anna (1988). «Aportació a l’estudi del canvi i caiguda de preposicions». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 16, p. 22- 28. COLOMINA, Jordi (1985a). «El parlar de la Marina Alta». La Rella (Elx), n. 4, p. 37-54. . — (1985b). L’alacantí: Un estudi sobre la variació lingüistica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil- Albert; Diputació Provincial d’Alacant. — (1986). «Mallorquinismes a Tàrbena i a la Marina Alta». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 659-678. — (1991a). El valencià de la Marina Baixa. València: Generalitat Valenciana. — (1991b). «Morfologia i ortografia: a propòsit d’algunes grafies controvertides». A Sol Post (Alcoi), n. 2, p. 129-153. — (1993). «La contribució dels dialectes a la fixació d’un model estàndard: propostes valencianes per a l’estàndard oral». A: AJUNTAMENT D’ALCOI. I Jornades de Sociolingüística: «La llengua estàndard»: Alcoi, març de 1992. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi, p. 11-38. — (1995). Els valencians i la llengua normativa. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. — (1996). «La simplificació dels grups consonàntics finals en català». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 195-224. — (1999). Dialectologia catalana: introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant. — (2002). «Paradigmes flectius de les altres classes nominals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 535-582. — (2010). «Anar així com a cec. Un estudi sobre la preposició com a en Francesc Eiximenis». A: FERRER, Ramon (ed.). Eiximenis i la seua obra. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 364-383. — (2013a). «Canvi morfològic verbal i normativa: els verbs velaritzats de la tercera conjugació». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 169-199. — (2013b). «¿Coneiximent o coneixement? Visió panromànica i assaig d’explicació d’una irregularitat de la normativa». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2013-2016), v. 1, p. 229-263.

62 Obres referides al català

— (2013c). «La llengua literària segons Vicent Andrés Estellés». A: SALVADOR, Vicent; PÉREZ SALDANYA, Manuel (eds.). L’obra literària de Vicent Andrés Estellés: Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 653-721. — (2014). «¿Adins o endins? Un exercici de normativa sobre els adverbis direccionals en valencià-català». A: Estudis filològics en homenatge a la professora Maria Antònia Cano. Alacant: Universitat d’Alacant, p. 89-105. COLOMINA, Maria Pilar (2016). «Aspectos morfosintácticos de la combinación de clíticos en algunas variedades iberorrománicas». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 46, n. 1, p. 7-37. . COLOMINAS, Carme (2003). «La representació semàntica de les construccions de suport en català». A: PUSCH i WESCH (eds.) (2003), p. 207-216. COLÓN, Germà (1951). «Escisiones lexicales en el dominio lingüístico catalán». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XXVII, n. 2, p. 124-133. — (1952). «Unes notes sobre la pèrdua de la -r final etimològica». Revista Valenciana de Filologia (València), v. II, n. 1, p. 57-65. — (1955). «La matización vocálica en las desinencias de 1a y 3a persona del presente e imperfecto de indicativo (conjugación en -ARE) en las comarcas castellonenses». A: Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, v. I, p. 201-211. Traducció de Francesc Pérez Moragón, amb el títol «La matisació vocàlica en les desinències de 1a i 3a persones del present i imperfet d’indicatiu (conjugació en -ARE) a les comarques castellonenques», a: COLÓN (1997), p. 339-346. — (1961). «Le parfait périphrastique catalan “va + infinitif”». Boletim de Filologia (Lisboa), v. XVIII, p. 165-176. Traducció de Pacià Garriga, amb el títol «El perfet perifràstic català “va + infinitiu”», a: COLÓN, Germà (1978). La llengua catalana en els seus textos. Barcelona: Curial, v. II, p. 119-130. — (1970). «Sobre el funcionament de les sibilants en el català de Castelló». A: Phonétique et linguistique romanes: Mélanges offerts à M. Georges Straka. Lió, Estrasburg: Société de linguistique romane, v. 1, p. 43-51. Recollit a: COLÓN (1997), p. 329-338. — (1976). «Sobre el perfet perifràstic vado+infinitiu en català, en provençal i en francès». A: Problemes de llengua i literatura catalanes: Actes del II Col·loqui Internacional sobre el català /Amsterdam 1970/. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 101-144. . Publicat en francès el 1975 amb el títol «A propos du parfait periphrastique VADO + INFINITIF en catalan, en provençal et en fraçais», Travaux de Linguistique et de Littérature (Estrasburg), v. 13, n. 1, p. 31-66. — (1992). «Uns composts valencians en llur context romànic». Caplletra (València), n. 12, p. 123-136. . Recollit a: COLÓN (1997), p. 115-132. — (1997). Estudis de filologia catalana i romànica. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1999). «Per a la data de l’apitxat». Caplletra (València), n. 27, p. 43-53. . — (2009). «Aspectes sintàctics valencians entre els segles XV i XVI». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 113-119. COLÓN, Germà (ed.) (1977). Actes del Quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Basilea, 22-27 de març de 1976. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. COLÓN, Germà; GARCIA, Arcadi (eds.) (1987). Llibre del Consolat de Mar. Volum IV: Estudi filològic i índexs. Amb la col·laboració de Beatrice Schmid. Barcelona: Fundació Noguera. COLÓN, Germà; GIMENO, Lluís (eds.) (2010). La llengua catalana en temps de Jaume I. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. COLÓN, Germà; MARTÍNEZ, Tomàs (eds.) (2008). El rei Jaume I: Fets, actes i paraules. Castelló de la Plana: Fundació Germà Colón Domènech; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

63 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

COLÓN, Germà; MARTÍNEZ, Tomàs; PEREA, Maria Pilar (eds.) (2004). La cultura catalana en projecció de futur: Homenatge a Josep Massot i Muntaner. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. COMAJOAN, Llorenç; LLORET, Maria-Rosa (2007). «Catalan linguistics: new trends and findings». Catalan Review (Barcelona), v. 21, n. 1, p. 103-123. . COMAJOAN, Llorenç; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2005). «Grammaticalization and language acquisition: interaction of lexical aspect and discourse». A: EDDINGTON, David (ed.). Selected proceedings of the 6th Conference on the Acquisition of Spanish and Portuguese as First and Second Languages. Somerville: Cascadilla Proceedings Project, p. 44-55. . COMISSIÓ DE TOPONÍMIA DE CATALUNYA (2006). Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal. Coordinació de Joan Anton Rabella. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. . COMPAGNA, Anna M.; DE BENEDETTO, Alfonsina; PUIGDEVALL, Núria (eds.) (2003). Momenti di cultura catalana in un millennio: Atti del VII Convegno dell’AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000). Nàpols: Liguori Editore. COMPANY, Catalina; PUIGRÒS, Maria Antònia (2006). Llibre d’estil d’IB3. Inca: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. CONCA, Maria; COSTA, Adela; CUENCA, Maria Josep; LLUCH, Gemma (1998). Text i gramàtica: Teoria i pràctica de la competència discursiva. 2a impr., 2003. Barcelona: Teide. CONTINI, Michel (1995). «“Visti l’as?”: Un trait syntaxique et prosodique sarde dans le catalan de l’Alguer». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 1, p. 221-247. CONTRERAS, Joan Miquel; ROCA, Francesc (2007). «Un tipus especial d’oracions interrogatives: les interrogatives escindides». Caplletra (València), n. 42, p. 145-184. . CONTRÍ, Imma; CORTÉS, Carles (1999). «La presència de la llengua oral en la narrativa simbòlica de Mercè Rodoreda. Un estudi de “Flors de debò” (1981)». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 283-300. CORBERA, Jaume (1993a). Nou vocabulari de barbarismes del català de Mallorca. Palma: El Tall. — (1993b). «¿Vols res? / ¿Hi ha ningú?» Escola Catalana (Barcelona), v. XXVIII, n. 300, p. 6-8. — (1996a). «Català estàndard i dialectes a l’ensenyament». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 197-209. — (1996b). Parlar bé: Orientacions per a l’ús correcte de la llengua catalana, amb referències especials a les Illes Balears. Vilassar de Mar: Oikos-Tau. 3a ed. Palma: El Tall, 2011. — (1999). «La interferència castellana en el mallorquí popular del segle XIX segons la llengua de les Rondaies d’Antoni Maria Alcover». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 463-484. — (2003). «L’alguérais, un dialecte de frontière du catalan». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 67, n. 267-268, p. 321-341. doi: 10.5169/seals-400069. — (2004). «Com temporal en català». A: COLÓN [et al.] (eds.) (2004), p. 157-168. — (2009). «Sufixos particulars mallorquins». A: MASSOT I MUNTANER (2008-2010), v. 3, p. 293-311. — (2012). «No és gens clar». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 78, p. 15. . COROMINA, Eusebi (1991). El 9 Nou: Manual de redacció i estil. 4a ed., 1995. [Barcelona]: Diputació de Barcelona; Vic: Eumo: Premsa d’Osona. — (2001). «L’article personal en català: Marca d’oralitat en l’escriptura». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2003). «L’article personal en català, forma idiosincràtica entre les llengües romàniques». A: COMPAGNA [et al.] (eds.) (2003), v. I, p. 161-171. — (2008). El 9 Nou / El 9 TV: Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d’Osona. — (2014). «L’article personal català, marca bàsica dels registres no formals orals i escrits». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 95-107.

64 Obres referides al català

COROMINES, Joan (1935). «El parlar de Cardós i Vall Ferrera». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 23, p. 241-331. . Recollit a: COROMINES (1976-1977), v. 2, p. 29-67. — (1936). «Mots catalans d’origen aràbic». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 24, p. 1-81. . Revisat i ampliat a: COROMINES (1976-1977), v. 3, p. 68-177. — (1945). «Las Vidas de Santos Rosellonesas: del manuscrito 44 de París». Anales del Instituto de Lingüística (Mendoza), v. III, p. 126-211. Recollit, amb el títol «Les “Vides de sants” rosselloneses: del manuscrit 44 de París», a: COROMINES (1971b), p. 276-361. — (1954a). «Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara». Estudis Romànics (Barcelona), v. 3, p. 201-230. . Recollit a: COROMINES (1971b), p. 183-216. — (1954b). El que s’ha de saber de la llengua catalana. 11a ed., 1995. Palma: Moll. — (1958a). «De gramàtica històrica catalana: a propòsit de dos llibres». A: HATCHER, Anna; SELIG, Karl- Ludwig (eds.). Studia philologica et litteraria in honorem L. Spitzer. Berna: Franke, p. 123-148. Revisat i ampliat a: COROMINES (1971b), p. 245-275. — (1958b). «Normes lingüístiques, catalanes: ni antifranceses ni anticastellanes». Vida Nova (Montpeller), n. 15, p. 12-24. Revisat i ampliat a: COROMINES (1971b), p. 83-94. — (1963). «Sobre l’elocució catalana en el teatre i en la recitació». Miscel·lània Carles Cardó. Barcelona: Ariel, p. 339-348. Revisat i ampliat a: COROMINES (1971b), p. 94-105. — (1971a). «La passiva pronominal és generalment correcta i sovint no ho és la passiva amb ésser». A: COROMINES (1971b), p. 77-82. — (1971b). Lleures i converses d’un filòleg. Edició a cura de Joan Sales. 5a ed., 1997. Barcelona: Club Editor. — (1971c). «Nou converses sobre “per” i“per a”». A: COROMINES (1971b), p. 105-179. — (1976). «Estudis de fonètica històrica». A: COROMINES (1976-1977), v. 1, p. 13-108. — (1976-1977). Entre dos llenguatges. Barcelona: Curial. — (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner. Barcelona: Curial; Caixa de Pensions «La Caixa». COROMINES, Joan (ed.) (1943 [i. e. 1944]). Miscel·lània Fabra: Recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Buenos Aires: Coni. Ed. facs., 1998. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. CORONAS, Ricardo (2010). «Anàlisi comparativa de la coordinació sintàctica». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 50, p. 27-40. . CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS (2006-). ésAdir. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. . CORTÉS, Corinne (1993). «Catalan participle agreement, auxiliary selection and the government transparency corollary». Probus (Dordrecht), v. 5, n. 3, p. 193-240. doi: 10.1515/prbs.1993.5.3.193. — (1995). «Subject-object asymmetries and verb classes». Linguistica Atlantica (Saint John’s), v. 17, p. 63- 78. . CORTÉS, Corinne; GAVARRÓ, Anna (1997). «Subject-object asymmetries and the clitic en». A: BLACK, James R.; MOTAPANYANE, Virginia (eds.). Clitics, pronouns and movement. Amsterdam: John Benjamins, p. 39- 62. CORTÈS, Montserrat (2013). «La representació conceptual del gènere. Una revisió crítica». Caplletra (València), n. 54, p. 235-255. . CORTIELLA, Aureli (1981). Vocabulari de barbarismes. 3a ed., 1984. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya. COSTA, Georges (1977). «Del canvi de o tancada tònica en u al català del nord». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 41, n. 163-164, p. 293-301. doi: 10.5169/seals-399647.

65 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

COSTA I LLOBERA, Miquel (1908). «La preposició a en l’acusatiu». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 119-123. COSTA, Joan (1998a). «I què?: notes sobre la conjunció i en dos textos orals». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 223-239. — (1998b). «Intent de sistematització d’un ús de la preposició a davant del complement directe». Escola Catalana (Barcelona), v. XXXIII, n. 351, p. 36-40. — (1998c). «“Tot Los Angeles i mig Estats Units estan en crisi”. Notes sobre l’ús de “mig” i “tot” davant de topònims». Llengua i Ús (Barcelona), n. 12, p. 32-36. . — (2000). «Pompeu Fabra entre les parts de l’oració i les classes de paraules». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 97-113. — (2005). «Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)». Tesi de doctorat. Girona: Universitat de Girona. . — (2007). «Els criteris de codificació sintàctica de Pompeu Fabra». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 181-189. — (2009). La norma sintàctica del català segons Pompeu Fabra. Munic: Peniope. — (2012a). «La Gramàtica catalana (1956), de Pompeu Fabra, davant la possibilitat de qui subjecte o complement directe en oracions relatives». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 259-267. — (2012b). «L’ús de les preposicions per i per a en les definicions de la primera edició del DGLC». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 249-258. — (2016). «Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra». A: FELIU, Francesc; NADAL, Josep M. (eds.). Constructing languages: Norms, myths and emotions. Amsterdam: John Benjamins, p. 161-177. COSTA, Joan; LABÈRNIA, Aina (2014). «La implantació de la normativa dels relatius: els resultats en dos exercicis gramaticals». Caplletra (València), n. 56, p. 99-129. . COSTA, Jordi Joaquim (1978). «Evolució de la (ó) en el Vallespir i regions veïnes des de la segona meitat del segle XIX». A: AMICS DE BESALÚ. II Assemblea d’estudis sobre el comtat de Besalú: Actes. Olot: Amics de Besalú, p. 49-51. — (1979). «Enclisi del pronom personal als confins catalano-llenguadocians. (Estudi sincrònic i diacrònic)». Revista Catalana (Perpinyà), n. 44, p. 15-17. — (1980). «L’article definit a Catalunya-Nord». A: AMICS DE BESALÚ. III Assemblea d’estudis sobre el comtat de Besalú: Actes. Olot: Amics de Besalú, p. 107-119. — (1983). «Aproximació lingüística al català de Cerdanya». A: INSTITUT D’ESTUDIS CERETANS. 1er Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà: Juliol 1977. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, p. 207-217. — (1987). «Subjuntius presents en -i, -a i '-ia, al català septentrional, un segle enrera». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 6, p. 189-202. CREIXELL, Lluís (1972). «A propòsit d’algunes construccions». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VII, n. 72, p. 45-46. — (1973). «Ésser i estar en català». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 52, p. 27-39. CREMADES, Elga (2015). «L’estructura argumental dels noms en català». Tesi de doctorat. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. . — (2016a). «El règim nominal en català antic». . A: LEDGEWAY [et al.] (eds.) (2016), secció 4, p. 89-104. — (2016b). «Estructura argumental i noms no eventuals en català: una aproximació descriptiva». Études Romanes de Brno (Brno), v. 37, n. 1, p. 193-208. doi: 10.5817/ERB2016-1-17. — (2016c). «Sobre l’assignació de cas en el domini nominal». . A: PRADILLA (ed.) (2016), v. II, p. 95-104.

66 Obres referides al català

CRESPO, Verònica (2010). «L’entonació de les oracions interrogatives absolutes: un estudi de contrast dialectal». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 21, p. 199-226. doi: 10.2436/20.2502.01.49. — (2011). «Aspectes de l’entonació del valencià». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . CRESPO, Verònica; KALAND, Constantijn; SWERTS, Marc; PRIETO, Pilar (2013). «Perceiving incredulity: the role of intonation and facial gestures». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 47, n. 1, p. 1-13. doi: 10.1016/j.pragma.2012.08.008. CRESPO, Verònica; VANRELL, Maria del Mar; PRIETO, Pilar (2010). «L’expressió de la incredulitat en català: un estudi prosòdic». Caplletra (València), n. 49, p. 105-131. . CREUS, Imma (1997). «Aspectes metodològics del treball empíric en la morfologia verbal». Sintagma (Lleida), v. 9, p. 75-89. . — (2000a). «La correcció lingüística en els mitjans de comunicació orals: la ràdio a Lleida». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 87-103. — (2000b). «Llengua oral i correcció lingüística». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 71-85. — (2001). «El desenvolupament de la morfologia verbal: bases teòriques per a l’anàlisi formal». Tesi de doctorat. Lleida: Universitat de Lleida. . — (2002a). «El desenvolupament de la morfologia verbal: l’imperfet nord-occidental en la producció infantil». Sintagma (Lleida), v. 14, p. 67-90. . — (2002b). «La morfologia verbal nord-occidental: dades per al tractament cronolectal de l’imperfet d’indicatiu». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2002-2006), v. 1, p. 33-66. — (2007). «Anàlisi quantitativa de la variació vocàlica de l’imperfet d’indicatiu i del condicional en lleidatà». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2006-2007), v. 3, p. 241-262. — (2011). «Els principis de naturalitat morfològica en les formes de present de subjuntiu lleidatanes». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 151-173. — (2012). «L’ortoèpia fabriana a partir de les Converses filològiques». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 269-278. CREUS, Imma; JULIÀ, Joan; ROMERO, Sílvia (eds.) (2000). Llengua i mitjans de comunicació: Actes del Congrés de Llengua i Mitjans de Comunicació (Lleida, 17-18 de desembre de 1999). Lleida: Pagès. CREUS, Imma; PUIG, Maite; VENY, Joan R. (eds.) (2010-2011). Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. CREUS, Imma; ROMERO, Sílvia (2005). «L’ús oral formal nord-occidental: criteris, descripció i orientacions ortoèpiques». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 16, p. 229-246. . CREUS, Jacint (1994). «De la sintaxi de la frase a la sintaxi del text narratiu». Guix (Barcelona), n. 201-202, p. 89–94. CROUS, Berta (2009). «Estudi interlingüístic de les construccions que expressen estats patològics en català i en mandinga». Tesi de doctorat. Girona: Universitat de Girona. . CROUS, Berta; GRÀCIA, Lluïsa (2015). «Verbos de movimiento, cambios de estado y categorización de afecciones = Verbs of motion, change of state and the categorization of physical and mental disorders». RLA: Revista de lingüística teórica y aplicada (Concepción), v. 53, n. 1, p. 149-174. . CROWLEY, Irving W. (1936). A Modern Catalan grammar. Nova York, Leipzig, Londres, París: G. E. Stechert & Co. Ed. facs., 1987. Ann Arbor: University Microfilms International. CUARTERO, Néstor (2002). «Voicing assimilation in Catalan and English». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . CUBELLS, Olga (2001a). El parlar de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre). La Palma d’Ebre: Associació Cultural l’Espona. — (2001b). «Unes fronteres que no són lingüístiques: la cruïlla la Bisbal, la Palma, Bovera». A: PUSCH (ed.) (2001), p. 111-126.

67 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2002). «Aproximación a la sintaxis dialectal catalana: a propósito del habla de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre)». A: MUÑOZ [et al.] (eds.) (2002), v. II, p. 709-723. — (2003). «El tortosí a la Ribera d’Ebre. Aproximació geolingüística als parlars de la comarca. Nivells morfològic i sintàctic». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 97-124. — (2009). Els parlars de la Ribera d’Ebre. Tarragona: Diputació de Tarragona. — (2016). «Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Móra la Nova (17 i 18 d’octubre de 2014). Edició a cura de Joaquim Mallafrè i Miquel Àngel Pradilla. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 19-62. CUBELLS, Olga; RULL, Xavier (2013a). « as the imperative in northwestern Catalan: a higher degree in the futurity/obligation confluence». Rivista Italiana di Studi Catalani (Alessandria), v. 3, p. 155- 167. — (2013b). «Va degur ser ell, qui va diguer-ho. La combinació de l’auxiliar deure epistèmic amb els auxiliars de temps-aspecte prototípics (va, haver) en concatenacions de perífrasis verbals». Catalan Review (Barcelona), v. 27, p. 51-68. doi: 10.3828/CATR.27.1.51. CUENCA, Maria Josep (1988). L’oració composta (I): la coordinació. València: Universitat de València. — (1989). «La connexió textual: l’adversativitat en el nivell textual». Caplletra (València), n. 7, p. 93-116. . — (1990). «Els matisadors: connectors oracionals i textuals». Caplletra (València), n. 8, p. 149-167. . — (1991a). Les oracions adversatives. [València]: Institut Universitari de Filologia Valenciana; [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1991b). L’oració composta (II): la subordinació. València: Universitat de València. — (1991c). «Sobre l’abast de la negació: negació parcial i processos de rematització». A: MARTÍN (ed.) (1991), v. 2, p. 379-391. — (1992-1993). «Sobre l’evolució dels nexes conjuntius en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 171-213. . — (1993). «Sobre la sintaxi del participi passat: les clàusules de participi». A: HILTY (ed.) (1993), v. I, p. 149-162. — (1996a). «Aproximació sintàctico-pragmàtica a les question-tags en català». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 397-408. . — (1996b). Sintaxi fonamental: les categories gramaticals. Barcelona: Empúries. — (1998a). «Sobre la interrelació del lèxic i la gramàtica: el concepte de connexió lèxica». A: CIFUENTES (ed.) (1998), v. II, p. 507-526. — (1998b). «Text i gramàtica: sintaxi textual». Llengua i Ús (Barcelona), n. 13, p. 42-52. . — (1999). «La connexió i la construcció del text». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 17, p. 77-90. . — (2000a). «Definició i delimitació del concepte de “connector”». A: MACIÀ i SOLÀ (eds.) (2000), p. 77-90. — (2000b). «Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat». Caplletra (València), n. 29, p. 105-120. . — (2000c). «L’estudi dels connectors en el marc de la lingüística cognitiva». A: CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; GELPÍ, Cristina (eds.). Cicle de conferències i seminaris 97-98: lèxic, corpus i diccionaris. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, p. 201-223. — (2001a). «Anàlisi contrastiva dels marcadors de reformulació i exemplificació». Caplletra (València), n. 30, p. 47-72. . — (2001b). «La gramaticalització com a teoria de la variació morfosintàctica».. A: LORENTE [et al.] (eds.) (2001), p. 151-186. — (2002a). Els connectors textuals. Barcelona: Grup Promotor Santillana.

68 Obres referides al català

— (2002b). «Els connectors textuals i les interjeccions». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 3173-3237. — (2003). Sintaxi catalana. 2a ed., 6a impr., 2015. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. — (2004). «El receptor en el text: el vocatiu». Estudis Romànics (Barcelona), v. 26, p. 39-64. . — (2006). La connexió i els connectors: perspectiva oracional i textual. Vic: Eumo. — (2007a). «Modalització i text argumentatiu». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 42, p. 33-43. . — (2007b). «Repetició consecutiva i idiomaticitat». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 20, p. 189-219. . — (2008a). Gramàtica del text. 2a ed., 2010. Alzira: Bromera. — (2008b). «Pragmatic markers in contrast: the case of well». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 40, n. 8, p. 1373-1391. doi: 10.1016/j.pragma.2008.02.013. — (2010). «Díctics espacials i gramàtica en narracions orals». Estudis Romànics (Barcelona), v. 32, p. 101- 123. doi: 10.2436/20.2500.01.49. — (2011). «Catalan interjections». . A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 172-212. — (2014a). «Dixi espacial no situacional: anàlisi descriptiva i contrastiva». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 35-58. — (2014b). «The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate». Discourse Studies (Los Angeles, Londres, Nova Delhi, Singapur, Washington DC), v. 16, n. 6, p. 729-752. doi: 10.1177/1461445614546258. — (2015). «Evidentiality (and epistemicity) in Catalan parliamentary debate». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), v. 8, p. 362-382. . CUENCA, Maria Josep; CASTELLÀ, Josep M. (1995). «Una caracterització cognitiva de les preguntes confirmatòries (question tags)». Caplletra (València), n. 18, p. 65-84. . CUENCA, Maria Josep; MARÍN, Maria Josep (2000). «Verbos de percepción gramaticalizados como conectores: análisis contrastivo español-catalán». Revista Española de Lingüística Aplicada (València), v. Extra 1, p. 215-237. . — (2012). «Discourse markers and modality in spoken Catalan: the case of (és) clar». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 44, n. 15, p. 2211-2225. doi: 10.1016/j.pragma.2012.09.006. CUENCA, Maria Josep; MASSIP, M. Àngels (2005). «Connectors i processos de gramaticalització». Caplletra (València), n. 38, p. 259-277. . CUENCA, Maria Josep; PÉREZ SALDANYA, Manuel (1992). «Característiques distintives de les clàusules no finites». A: MARTÍN (ed.) (1992), p. 265-272. CUENCA, Maria Josep; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2002). Guia d’usos lingüístics 1: Aspectes gramaticals. Coordinació d’Antoni Ferrando [S. l.]: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. CUFÍ, Joan Rafel (ed.) (2009). Diachronic linguistics. Girona: Documenta Universitaria. CURELL, Hortènsia (1991). «The present in English and in Catalan: uses and meanings». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2003). «El perfet en català». A: PUSCH i WESCH (eds.) (2003), p. 35-46. — (2011). «Politeness and cultural styles of speaking in Catalan».. A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 273-308. CUSÓ, Rosó; SADURNÍ, Judit (2000). «Estudi del sufix -ble en els neologismes recollits per l’Observatori del 1989 al 1998». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2000), p. 233-248. CUYPER, Gretel de (2006). «Variaciones en el uso de ser y estar en catalán. Un panorama empírico». Revue Roumaine de Linguistique (Bucarest), v. LI, n. 2, p. 223-244. .

69 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2014). «Una reanàlisi aspectual d’un ús no intransitivitzador de se». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 117-129. D’ANGELIS, Antonella (2013). «Impératif et “mot minimal” en catalan». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 3, p. 551-563. DAVIDSON, Justin (2014). «A of fricative voicing and lateral velarization phenomena in Barcelona: A variationist approach to Spanish in contact with Catalan». A: LAHOUSSE i MARZO (eds.) (2014), p. 223-244. DAVIS, Stuart; NAPOLI, Donna Jo (1990). «The destiny of latin second conjugation in Romance». Probus (Dordrecht), v. 2, n. 2, p. 125-168. doi: 10.1515/prbs.1990.2.2.125. DECESARIS, Janet Ann (1981). «On the formulation and interaction of certain phonological rules in Catalan». A: CRESSEY, William W.; NAPOLI, Donna Jo (eds.). Linguistic Symposium on Romance Languages: 9. Washington DC: Georgetown University Press, p. 24-36. — (1986a). «Les divisions dialectals del català». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 679-701. — (1986b). «Velarization in Catalan verb ». A: JAEGGLI, Osvaldo; SILVA-CORVALÁN, Carmen (eds.). Studies in Romance linguistics. Dordrecht: Foris, p. 309-320. — (1987). «Epenthesis in Catalan». A: NEIDLE i NÚÑEZ (eds.) (1987), p. 79-92. — (1988a). «Regular verb inflection in Catalan». Tesi de doctorat. Bloomington: Indiana University. — (1988b). «The second conjugation in Catalan revisited». A: STACZEK (ed.) (1988), p. 74-82. DECESARIS, Janet Ann; BAYÀ, Maria Rosa; BERNAL, Elisenda (1997). «-Noun sequences in Catalan and Spanish». Proceedings of the Mediterranean Morphology Meetings ([s. l.]), v. 1, p. 111-119. . DECESARIS, Janet Ann; HARDALO, Gina Concetta (1982). «Observacions sobre la concordança del participi en català». A: DURAN [et al.] (eds.) (1982), p. 91-100. DECESARIS, Janet Ann; LUNN, Pat (2000). «On explaining Catalan en». A: CAMPOS, Héctor; HERBURGER, Elena; MORALES, Alfonso; WALSH, Thomas J. (eds.). Hispanic linguistics at the turn of the millennium: Papers from the 3rd Hispanic Linguistics Symposium. Somerville: Cascadilla, p. 282-291. DÉPREZ, Viviane; TUBAU, Susagna; CHEYLUS, Anne; ESPINAL, M. Teresa (2015). «Double negation in a negative concord language: an experimental investigation». Lingua (Amsterdam), v. 163, p. 75-107. doi: 10.1016/j.lingua.2015.05.012. DI PIETRO, Robert J. (1965). «Los fonemas del catalán». Revista de Filología Española (Madrid), v. XLVIII, n. 1-2, p. 153-158. doi: 10.3989/rfe.1965.v48.i1/2.910. DIARI DE BARCELONA (1987). Un model de llengua pels mitjans de comunicació: Llibre d’estil del Diari de Barcelona. 3a ed., 1988. Barcelona: Empúries. DÍAZ-INSENSÉ, Natàlia (1993). «Extraction from DP in Catalan and strong crossover». Cornell Working Papers in Linguistics (Cornell), v. 11, p. 39-55. . — (1994). «Catalan possessives: extraction from DP and strong crossover». A: MAZZOLA, Michael L. (ed.). Issues and theory in Romance linguistics. Washington DC: Georgetown University Press, p. 285-302. DIÉGUEZ, Maria Àngels (2001). El Llibre de Cort de Justícia de València (1279-1321): Estudi lingüístic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. D’IMPERIO, Mariapaola; ELORDIETA, Gorka; FROTA, Sónia; PRIETO, Pilar; VIGÁRIO, Marina (2005). «Intonational phrasing in Romance: the role of syntactic and prosodic structure». A: FROTA [et al.] (eds.) (2005), p. 59-97. DOLS, Nicolau (1993). «La silabificación en el catalán de Mallorca». Hispanorama (Nuremberg), n. 65, p. 22- 26. — (1997). «L’estructura sil·làbica en la diagnosi de l’adquisició de la fonologia i en la intervenció didàctica». Escola Catalana (Barcelona), v. XXXII, n. 343, p. 6-10. — (2000). «Teoria fonològica i sil·labificació: el cas del català de Mallorca». Tesi de doctorat. Palma: Universitat de les Illes Balears. — (2001). «La complexitat dels marges sil·làbics. El cas del català de Mallorca». Randa (Barcelona), n. 47, p. 147-156.

70 Obres referides al català

— (2002a). «Els aplecs consonàntics i l’estructura morfològica». Estudis Baleàrics (Palma), n. 72-73, p. 209- 117. . — (2002b). «Fenòmens en grups consonàntics». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 319-343. — (2002c). «Fonologia abans de la fonologia. Conceptes fonològics en dues arts de trobar». Randa (Barcelona), n. 49, p. 19-30. — (2003). «El comportament de la vocal alta posterior en el català de Mallorca». Estudios Catalanes (Santa Fe), v. 1, n. 1, p. 41-52. — (2011). «Calculant distàncies. Els límits de l’harmonia i de la coarticulació CVC en el català de Mallorca». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 175-191. DOLS, Nicolau; WHEELER, Max W. (1995). «El consonantisme final del mallorquí i el “llicenciament d’obertures”». Caplletra (València), n. 19, p. 51-63. . DOMÈNECH, Meritxell; ESTOPÀ, Rosa; FOLIA, Marta; MOREL, Jordi (2000). «Neologismes de noms d’oficis i de professions formats per sufixació». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2000), p. 219-231. DOMÈNECH, Ona; ESTOPÀ, Rosa (2011). «La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de la llengua catalana». Caplletra (València), n. 51, p. 9-33. . — (2014). «Sufixació = Suffixation». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2014), p. 41-66. DOMINGO, Carles (1966). «E oberta i e tancada al català oriental i al català occidental». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [I], n. [11], p. 1-3. DOMÍNGUEZ, Laura (2002). «Analyzing unambiguous narrow focus in Catalan». The MIT Working Papers in Linguistics (Cambridge [MA]), n. 43, p. 17-34. . DORCA, Jordi (2006). El parlar del Lluçanès: Aportació al coneixement del català central. Prats de Lluçanès: Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. — (2007). El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Torelló: Ajuntament de Torelló. DROU, Pere ([s. a.]). Llibre d’estil d’El Punt: Llengua 2. [S. l.]: El Punt. DUARTE, Carles (1991). «La llengua del manuscrit de 1272 del Llibre de les Costums de Tortosa». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 16, p. 7-56. . DUARTE, Carles; ALSINA, Àlex (1984-1986). Gramàtica històrica del català. Barcelona: Curial. DUARTE, Carles; ALSINA, Àlex; SIBINA, Segimon (1991). Manual de llenguatge administratiu. 6a ed., rev., 2002. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DUARTE, Carles; BROTO, Pilar de (1986). Introducció al llenguatge jurídic. 3a ed. rev., 1990. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DUARTE, Carles; XIRINACHS, Marta (1992). «El llenguatge administratiu català com a llengua d’especialitat». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 219-235. DURAN, Manuel; PORQUERAS-MAYO, Albert; ROCA-PONS, Josep (eds.) (1982). Actes del Segon Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Yale, 1979. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. EBERENZ, Rolf (1979). «La categoria temporal del verb català i el problema del temps en la dimensió textual». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIII, p. 169-180. — (1984). «Les locucions verbals en la prosa de Ramon Llull». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 1, p. 9-41. — (1989). «La perífrasi anar + gerundi del català: un cas d’influència castellana?» A: HOLTUS [et al.] (eds.) (1989), p. 203-214. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (2002). Llibre d’estil. Barcelona: Primera Plana. ELIES, Pere (1975). Canigó: Diccionari català-castellà castellà-català = Canigó: Diccionario catalán- castellano castellano-catalán. [Reimp.], 2001. Barcelona: Ramon Sopena. — (2001). «El tractament de vós». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 34, p. 23. . ENCICLOPÈDIA CATALANA (1985). Diccionari castellà-català. 4a ed., 2a impr., 2009. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. .

71 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

ENCICLOPÈDIA CATALANA (2000). Diccionari de frases fetes, refranys i locucions: Amb l’equivalència en castellà. [5a impr.], 2007. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (1998-). Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. . — (1969-). Gran enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. . ENDRUSCHAT, Annette (2001). «Die katalanische Präposition amb – Funktion und Gebrauch im Vergleich mit anderen romanischen Sprachen». A: PUSCH (ed.) (2001), p. 127-141. ENGLEBERT, Annick; PIERRARD, Michel; ROSIER, Laurence; RAEMDONCK, Dan van (eds.) (2000). Actes du XXIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes: Bruxelles, 23-29 juillet 1998. Tübingen: Max Niemeyer. ENGLER, Winfried (1967). «Zur metathesis in katalanischen Labial-, Dental- und Velarverbindungen mit r». Zeitschrift für Romanische Philologie (Berlín), v. 83, n. 1-2, p. 67-72. doi: 10.1515/zrph.1967.83.1-2.67. EQUIP LEXICOGRÀFIC DIÀFORA (1982). Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. [Reimpr.], 1986. Barcelona: Diàfora. ESCANDELL, M. Victoria (2007a). «Acusatiu preposicional i dislocació amb clític». Caplletra (València), n. 42, p. 185-218. . — (2007b). «Topics from Ibiza: differential object marking and clitic-dislocation». A: KAISER i LEONETTI (eds.) (2007), p. 23-43. — (2009). «Differential object marking and topicality: The case of ». Studies in Language (Amsterdam), v. 33, n. 4, p. 832-884. doi: 10.1075/sl.33.4.02esc. ESCARTÍ, Vicent Josep (1994). «Sobre morfologia i fonètica del valencià del segle XVII i l’actual». A: TODOLÍ [et al.] (1994), p. 31-75. ESCARTÍ, Vicent Josep; ROCA, Rafael (eds.) (1999). Cabanilles i el Barroc valencià: Actes [de les II Jornades Culturals: Algemesí, 6, 7 i 8 de novembre, 1996]. València: Saó. ESCUDERO, Jean-Paul (1999). «Contribució a l’estudi del canvi de la [ó] tònica tancada en [ú] al Vallespir». Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica (Barcelona), n. 77, p. 53-58. . — (2000). «Le catalan septentrional, un dialecte partagé entre deux désinences: parli / firmo (je parle / je signe)». Revue d’Études Catalanes (Montpeller), n. 3, p. 199-213. ESPALLARGAS, Agustí; MONTALAT, Pere (2000). «Aproximació als exemples de les entrades verbals del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra: representació de la sintaxi». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 115-126. ESPINAL, M. Teresa (1980). «“Tu rai!” Observacions sobre un mot-frase anafòric». Els Marges (Barcelona), n. 18-19, p. 102-108. . — (1983a). Els verbs auxiliars en català. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1983b). «La interpretació dels adverbis modals». Cuadernos de traducción e interpretación = Quaderns de traducció i interpretació (Bellaterra), n. 2, p. 127-140. — (1984). «Anàlisi interpretativa d’encara i ja». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 109-148. . — (1986). «Els mots connectors: entorn de rai». Els Marges (Barcelona), n. 35, p. 21-42. . — (1988). Significat i interpretació. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1989a). «Nota sobre una tipologia dels adverbis en -ment». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 1, p. 359-374. — (1989b). «Tipologia dels adverbis: el cas dels anomenats adverbis oracionals». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989-1990), v. 2, p. 21-50. — (1990). «Processament d’informació ambigua». Caplletra (València), n. 8, p. 69-79. . — (1991a). «Negation in Catalan. Some remarks with regard to no pas». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 33-63. .

72 Obres referides al català

— (1991b). «On expletive negation some remarks with regard to Catalan». Lingvisticæ Investigationes (Amsterdam), v. 15, n. 1, p. 41-65. doi: 10.1075/li.15.1.03esp. — (1991c). «The representation of disjunct constituents». Language (Baltimore), v. 67, n. 4, p. 726-762. . — (1993a). «La representació lògica de la negació expletiva». A: VIANA (ed.) (1993), p. 103-123. — (1993b). «The interpretation of no… pas in Catalan». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 19, n. 4, p. 353-369. doi: 10.1016/0378-2166(93)90093-5. — (1993c). «Two squibs on modality and negation». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 1, p. 113-338. . — (1995). «La condición de absorción lógica».. A: GOENAGA (ed.) (1995), p. 151-160. — (1997a). «Nota sobre la negació en oracions imperatives en català». A: SERRA [et al.] (eds.) (1995-1997), v. III, p. 133-138. — (1997b). «The structure of expletive negation in Romance». A: CATALÀ i BARGALLÓ (eds.) (1997), p. 232- 249. — (2000a). «Expletive negation, negative concord and feature checking». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 8, p. 47-69. . — (2000b). «On the semantic status of n-words in Catalan and Spanish». Lingua (Amsterdam), v. 110, n. 8, p. 557-580. doi: 10.1016/S0024-3841(00)00002-4. — (2000c). «Sobre les expressions lexicalitzades». Els Marges (Barcelona), n. 67, p. 7-31. . — (2001). «Sobre els límits del significat. Semàntica i cognició».. A: LORENTE [et al.] (eds.) (2001), p. 251-296. — (2002). «La negació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2727-2797. — (2004a). Diccionari de sinònims de frases fetes. 2a ed., 2006. [Bellaterra]: Universitat Autònoma de Barcelona; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; València: Universitat de València. . — (2004b). «Lexicalization of light verb structures and the semantics of ». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 3, p. 15-43. doi: 10.5565/rev/catjl.104. — (2007). «Licensing expletive negation and negative concord in Romance languages». A: FLORICIC, Franck (ed.). La négation dans les langues romanes. Amsterdam: John Benjamins, p. 49-74. — (2009a). «Clitic incorporation and abstract semantic objects in idiomatic constructions». Linguistics (Amsterdam), v. 47, n. 6, p. 1221-1271. doi: 10.1515/LING.2009.044. — (2009b). «Gramàtica de les frases fetes». A: FALUBA i SZIJJ (eds.) (2009-2010), v. 2, p. 27-46. — (2010). «Bare nominals in Catalan and Spanish. Their structure and meaning». Lingua (Amsterdam), v. 120, n. 4, p. 984-1009. doi: 10.1016/j.lingua.2009.06.002. — (2013). «Bare nominals, bare predicates: properties and related types». A: KABATEK, Johannes; WALL, Albert (eds.). New perspectives on bare noun phrases in Romance and beyond. Amsterdam: John Benjamins, p. 63-94. ESPINAL, M. Teresa; DOBROVIE, Carmen (2006). «Tipología semántica de los nombres escuetos. El caso particular de los nombres escuetos singulares contables». A: FERNÁNDEZ i LAKA (eds.) (2006), p. 327-346. ESPINAL, M. Teresa; MACIÀ, Josep; MATEU, Jaume; QUER, Josep; YNGLÈS, M. Teresa (2002). Semàntica: Del significat del mot al significat de l’oració. Barcelona: Ariel. ESPINAL, M. Teresa; MATEU, Jaume (2005). «La llengua a les frases fetes». Articles. De Didàctica de la Llengua i de la Literatura (Barcelona), n. 36, p. 20-31. . — (2009). «On bare nominals and argument structure». A: MOSCATI, Vincenzo; SERVIDIO, Emilio (eds.). Proceedings of XXXV Incontro di Grammatica Generativa. Siena: University of Siena, p. 131-143. . — (2011). «Bare nominals and argument structure in Catalan and Spanish». The Linguistic Review (Berlín), v. 28, n. 1, p. 1-39. doi: 10.1515/tlir.2011.001.

73 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

ESPINAL, M. Teresa; MCNALLY, Louise (2007). «Bare singular nominals and incorporating verbs». A: KAISER i LEONETTI (eds.) (2007), p. 45-62. [Versió preimpresa: ]. — (2011). «Bare nominals and incorporating verbs in Spanish and Catalan». Journal of Linguistics (Cambridge), v. 47, n. 1, p. 87-128. doi: 10.1017/S0022226710000228. ESPINAL, M. Teresa; PRIETO, Pilar (2011). «Intonational encoding of double negation in Catalan». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 43, n. 9, p. 2392-2410. doi: 10.1016/j.pragma.2011.03.002. ESPINAL, M. Teresa; TUBAU, Susagna (2016). «Interpreting argumental n-words as answers to negative wh- questions». Lingua (Amsterdam), v. 177, p. 41-59. doi: 10.1016/j.lingua.2015.12.013. ESPINAL, M. Teresa; TUBAU, Susagna; BORRÀS, Joan; PRIETO, Pilar (2016). «Double negation in Catalan and Spanish: interactions between syntax and prosody». A: LARRIVÉE, Pierre; CHUNGMIN, Lee (eds.). Negation and polarity: experimental perspectives. Cham: Springer, p. 145-176. ESPINAL, M. Teresa; VILLALBA, Xavier (2015). «Ambiguity resolution and information structure». The Linguistic Review (Berlín), v. 32, n. 1, p. 61-85. doi: 10.1515/tlr-2014-0015. ESPUNYA, Anna (1994). «The imperfective past». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 2, p. 17-43. . — (1996a). «Progressive structures of English and Catalan». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1996b). «The realisation of the semantic operator progressive in English and Romance languages». Language Sciences (Amsterdam), v. 18, n. 1-2, p. 295-303. doi: 10.1016/0388-0001(96)00021-6. — (1997). «The Catalan imperfective past». A: CATALÀ i BARGALLÓ (eds.) (1997), p. 42-56. — (2010). «El significat dels predicats i els valors semàntics del gerundi postoracional». Estudis Romànics (Barcelona), v. 32, p. 73-100. doi: 10.2436/20.2500.01.48. ESPUNYES, Josep (2013). «Si no hi ha acció, no hi ha verb». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIII, n. 82, p. 21-24. . ESQUER, Ramon (1955). «Formas tónicas y átonas del adjetivo posesivo: su evolución y estado actual en Castellón». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XXXI, n. 1, p. 69- 75. ESQUIUS, Roser; HERNÁNDEZ, Enric; PUIGGENÉ, Ariadna (1992). «Un curs de llenguatge tècnic i científic». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 305-308. ESTEBAS, Eva (2003). «The modelling of prenuclear accents in declaratives». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 97-114. . — (2009). The Use and Realisation of Accentual Focus in Central Catalan with a Comparison to English. Munic: LINCOM Europa. ESTEVE, Francesc; MELIÀ, Josepa (2011). Gramàtica zero: El millor ús amb la mínima gramàtica. València: Universitat de València. . ESTOPÀ, Anna; GARCÍA, Cristina (coords.) (2003). Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya. . FABRA, Pompeu (1897). «Étude de phonologie catalane (catalan oriental)». Revue Hispanique (París), v. IV, n. 10, p. 5-30. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 55-83. — (1903). «La representació de la l palatal en catalá». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. I, n. 16, p. 562-569. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 85-94. — (1905). «J. Saroïhandy. Remarques sur la conjugaison catalane». Revue Hispanique (Nova York, París), v. XIII, n. 43, p. 269-276. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 95-104. — (1906). «Les e toniques du catalan». Revue Hispanique (Nova York, París), v. XV, n. 47-48, p. 9-23. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 141-157.

74 Obres referides al català

— (1907a). «Le catalan dans la Grammaire des langues romanes de W. Meyer-Lübke et dans le Grundriss der Rom. Philologie». Revue Hispanique (Nova York, París), v. XVII, n. 51, p. 1-45. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 159- 205. — (1907b). «Sobre diferents problemes pendents en l’actual català literari». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), v. [1], p. 352-369. . Recollit a: FABRA (1980), p. 83-106. Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 207-227. . — (1912). Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L’Avenç. Ed. facs., 1977. Barcelona: Leteradura. Ed. facs., 1982. Barcelona: Aqua. Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 1, p. 443-946. . — (1913). «Els mots àtons en el parlar de Barcelona». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 1, p. 7-17. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 229-241. — (1914). «Els mots àtons en el parlar de Barcelona». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 2, p. 1-6. . Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 243-248. — (1917). Diccionari ortogràfic: Precedit d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. d’E. C. 4a ed., 1937. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . Ed. facs. de la 2a ed., de 1923, a: FABRA (2005-2013), v. 4, p. 231-678. — (1918). Gramàtica catalana. 7a ed., 1933. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 6, p. 137-271. . — (1925a). Les principals faltes de gramàtica (Manera d’evitar-les). Reimpr. de l’ed. de 1937, 1987. Barcelona: Barcino. Nova ed. a: FABRA (2005-2013), v. 4, p. 747-790. . — ([1925b]). L’obra de depuració del català. Barcelona: Ateneu Barcelonès; A. Lòpez Llausàs. . Recollit a: FABRA (1932b), p. 88-115; FABRA (1980), p. 149-165; FABRA (1998), p. 103-111. Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 9, p. 269-288. — (1926a). La conjugació dels verbs en català. 4a ed., 1980. Barcelona: Barcino. Nova ed. a: FABRA (2005- 2013), v. 4, p. 849-902. . — (1926b). La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancilleria catalana durant el segle XIVè. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . Ed. facs. a: FABRA (2013-2005), v. 3, p. 257-286. . — (1927). «De la depuració de la llengua literària». La Nova Revista (Barcelona), v. I, n. 1, p. 4-10. . Revisat a: FABRA (1932b), p. 117-132. Recollit a: FABRA (1980), p. 167-175. Nova ed. a: FABRA (2005-2013), v. 9, p. 291-297. — (1919-1928). Converses filològiques. A: FABRA, Pompeu (2010). Obres completes. Sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; València: Edicions 3i4; Palma: Moll, v. 7, p. 134-947. . — (1929). «La normalització de la gramàtica». La Revista (Barcelona), v. XV, n. de juliol-desembre, p. 3-4. . Recollit a: FABRA (1932b), p. 133-137. Nova ed. a: FABRA (2005- 2013), v. 9, p. 300-301. — (1932a). Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Catalònia. Ed. facs. amb les llistes d’esmenes de Fabra al DGLC a: FABRA (2005-2013), v. 5. — (1932b). El català literari. Barcelona: Barcino. — (1946). Gramàtica catalana. París: Cultura Catalana. Ed. facs. a: FABRA (2005-2013), v. 6, p. 837-932. . — (1954). Diccionari general de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: A. López Llausàs.

75 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1956). Gramàtica catalana. Edició a cura de Joan Coromines. Barcelona: Teide. Nova ed., anotada, a: FABRA (2005-2013), v. 6, p. 473-835. . — (1966). Diccionari general de la llengua catalana. Edició a cura de Josep Miracle. 32a ed., 1994. Barcelona: Edhasa. — (1980). La llengua catalana i la seva normalització. Edició a cura de Francesc Vallverdú. 3a ed., 1992. Barcelona: Edicions 62. — (1983). Diccionari manual de la llengua catalana. 13a reimpr., 1994. Barcelona: Edhasa. — (2005-2013). Obres completes. Sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; València: Edicions 3i4; Palma: Moll. FABRA, Pompeu; COROMINES, Joan (1998). Pompeu Fabra i Joan Coromines: La correspondència dels anys de l’exili. Edició a cura de Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. FABRA, Pompeu; PONS, Agustí; SOLÀ, Joan; MARCET, Pere (1998). Homenatge a Pompeu Fabra: 1868-1948: Fidelitat a la llengua nacional: Biografia. Antologia. Bibliografia. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. FÀBREGAS, Immaculada (1998). «Le prétérit parfait “vado + infinitif”: contribution à l’analyse d’un trait idiomatique du catalan». Tesi de doctorat. Rennes: Université Rennes 2. — (2001). «Le prétérit parfait: entre le mythe et la réalité». A: Els Països Catalans i el Mediterrani: mites i realitats. Actes del Segon Col·loqui de l’Association Française des Catalanistes, Rennes 1999. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 39-53. — (2014). «Truncació = Truncation». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2014), p. 145-177. FÀBREGAS, Immaculada; AR ROUZ, David (2014). «The creativity of the analyzed through the blending process». Catalan Review (Barcelona), v. 28, p. 119-134. doi: 10.3828/catr.28.1.119. FABREGAT, Ferran (1992). «L’origen de la perífrasi catalana de perfet dins el marc general de l’evolució de la perífrasi anar + infinitiu. Un exemple d’explicació del canvi lingüístic des del punt de vista cognitiu». A: MARTÍN (ed.) (1992), p. 305-311. FAHLIN, Carin (1977). «Catalan com et com a dans les subordonnées comparatives». A: Mélanges de philologie offerts à M. Johan Melander, 1a reimpr. Ginebra: Slatkine, p. 235-246. FALCON, Xabier (1992). «La llengua estàndard: models de definició». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 537-541. FALK, Johan (1979). SER y ESTAR con atributos adjetivales: Anotaciones sobre el empleo de la cópula en catalán y en castellano, I. Uppsala: Almqvist & Wiksell. FALUBA, Kálmán (1980). «De nou sobre els en -os del català». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 179-187. FALUBA, Kálmán; SZIJJ, Ildikó (eds.) (2009-2010). Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat Eötvös Loránd de Budapest, 4-9 de setembre de 2006. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. FARAUDO, Lluís ([2006]-). Vocabulari de la llengua catalana medieval. Sota la direcció de Germà Colón. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . FARGAS, Assumpta (1999). «Ortografia: norma i ús». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 85-91. FARGAS, Xavier; PALOMA, David (2005). «Els mitjans de comunicació en català i la naturalització del sufix - ing en la formació de mots». Els Marges (Barcelona), n. 75, p. 87-98. . FARNÉS, Sebastià (1992-1999). Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer i Josep Lluís Savall. Amb la col·laboració de Josep M. Pujol. Barcelona: Columna. FARO, Agustín (1989). «Fonología y morfologia del habla de Santisteba». Alazet (Osca), n. 1, p. 49-72. . FARRÀS, Neus; GARCIA, Carme (1993). Morfosintaxi comparada del català i el castellà. 2a ed., 1997. Barcelona: Empúries. FARRENY, Maria Dolors (1986). Processos de crims del segle XV a Lleida: transcripció i estudi lingüístic. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. — (2004). La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

76 Obres referides al català

FARRERES, Ignasi ([2008]). Panlingua. Mataró: Ignasi Farreres Jordana. FAURA, Neus (1992). «L’argot futbolístic fins al 1936 i als nostres dies». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 257-266. FELDHAUSEN, Ingo (2010). Sentential Form and Prosodic Structure of Catalan. Amsterdam: John Benjamins. FELIU, Francesc (2006). «La llengua catalana al ritual de 1502». A: MARQUÈS, Josep M.; FELIU, Francesc (eds.). Ordinari [Ritual] de Girona 1502. Girona: Diputació de Girona; Universitat de Girona, p. 27-40. FERNÁNDEZ, Ana María (2012). «Aspectos fonéticos del proceso de velarización en las nasales del español y del catalán = Phonetic aspects of velarization process in Spanish and Catalan nasals». Onomázein (Santiago de Xile), n. 26, p. 95-129. . FERNÁNDEZ, Ana María (ed.) (2016). 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística. Barcelona: Universitat de Barcelona. FERNÁNDEZ, Ana María; CARRERA, Josefina (2004). «Percepción de vocales medias del catalán oriental central y del catalán noroccidental por parte de los oyentes catalanohablantes y castellanohablantes de Lleida». A: VILLAYANDRE (ed.) (2004), v. I, p. 973-982. FERNÁNDEZ, Ana María; CARRERA, Josefina; MATAS, José (2002). «Estudio perceptivo de vocales medias del catalán oriental central y del catalán noroccidental». A: MUÑOZ [et al.] (eds.) (2002), v. III, p. 1057-1068. FERNÁNDEZ, Ana María; CARRERA, Josefina; ROMÁN, Domingo; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (2006). «Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida. Comparación de su entonación». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 15, p. 164-209. . FERNÁNDEZ, Ana María; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio; CARRERA, Josefina; VAN OOSTERZEE, Carlos; SALCIOLI, Valeria; CASTELLVÍ, Joan; SZMIDT, Dorota (2004). «Interrogatives absolutes al barceloní i al tarragoní (estudi contrastiu)». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 13, p. 130-155. . FERNÁNDEZ, Ana María; PRADILLA, Miquel Àngel (2004). «Características de las africadas alveolopalatales del catalán oriental central». A: VILLAYANDRE (ed.) (2004), v. I, p. 983-996. FERNÁNDEZ, Ana María; ROSEANO, Paolo; ELVIRA, Wendy; CERDÀ, Ramon; ROMERA, Lourdes; CARRERA, Josefina; SZMIDT, Dorota; LABRAÑA, Sabela; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (2015). «Cap a un nou mapa dialectal del català? Consideracions a partir de dades prosòdiques tractades dialectomètricament = Towards a new Catalan dialectal map? Considerations from dialectometrically obtained prosodic data». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 24, p. 258-286. . FERNÁNDEZ, Anna; VÁZQUEZ, Glòria (1998). «Verbs d’actitud». Sintagma (Lleida), v. 10, p. 45-60. . FERNÁNDEZ, Beatriz; LAKA, Itziar (eds.) (2006). Andolin gogoan: Essays in honour of Professor Eguzkitza. [Leioa]: Euskal Herriko Unibertsitateko. FERNÁNDEZ CAMPO, Francisco (1994). «Interferencias lingüísticas occitano-catalanas en la poesía trovadoresca catalana de los siglos XIV y XV». A: CIERBIDE, Ricardo; RAMOS, Emiliana (eds.). Actes du IV Congrès International de l’Association Internationale d’Études Occitanes: Vitoria-Gasteiz, 22-28 août 1993. Vitòria: Universidad del País Vasco, v. 1, p. 94-99. FERNÁNDEZ, Javier (2016). «Topics at the left edge of infinitive clauses in Spanish and Catalan». Borealis (Tromsø), v. 5, n. 2, p. 111-134. doi: 10.7557/1.5.2.3852. FERRANDO, Antoni (1989a). «La formació històrica del valencià». A: FERRANDO (ed.) (1989), p. 399-428. — (1989b). «La llengua del Misteri d’Elx». A: HOLTUS [et al.] (1989), p. 75-89. Recollit a: FERRANDO (2018), p. 223-245. — (1990). «Elements per a una proposta fonètica». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 51-64. — (1992). «La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner». Caplletra (València), n. 12, p. 59-121. . — (1999). «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern». Caplletra (València), n. 27, p. 109-136. . Recollit a: FERRANDO (2018), p. 405-435. — (2000). «La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 279-340.

77 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2010). «Observacions sobre la llengua d’Ausiàs March». A: BELLVESER, Ricard (coord.). La poesia d’Ausiàs March i el seu temps. València: Diputació de València, p. 169-229. Recollit, amb el títol «Observacions sobre la llengua i el llegat d’Ausiàs March», a: FERRANDO (2018), p. 37-83. — (2012). «Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 1, p. 31-87. Recollit en FERRANDO (2018), p. 153-222. — (2015). «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d’Isabel de Villena = Language and spirituality in Isabel de Villena’s Vita Christi». Scripta (València), n. 6, p. 24-59. doi:10.7203/SCRIPTA.6.7838. Recollit a: FERRANDO (2018), p. 361-404. — (2018). Aportacions a l’estudi del català literari medieval. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. FERRANDO, Antoni (ed.) (1978). Llibre del repartiment de València. Paterna: Vicent García. — (1989). Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986): Volum VIII: Àrea 7: Història de la llengua. València: Institut de Filologia Valenciana. — (1990). La llengua als mitjans de comunicació: Actes de les Jornades sobre la Llengua Oral als Mitjans de Comunicació Valencians. València: Institut de Filologia Valenciana; Universitat de València. — (1992). Miscel·lània Sanchis Guarner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2012). Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa: Novel·la cavalleresa anònima del segle XV en llengua catalana = Linguistic and cultural studies on «Curial e Güelfa»: A 15th century anonymous chivalric romance in Catalan. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins. FERRANDO, Antoni; GUIRAU, Alfons (1983). «Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca de Morella». L’Espill (València), n. 17-18, p. 209-230. . FERRANDO, Antoni; HAUF, Albert G. (eds.) (1989-1994). Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. FERRANDO, Antoni; NICOLÀS, Miquel; PÉREZ SALDANYA, Manuel; SALVADOR, Vicent (1986). Invitació a la llengua catalana. València: Gregal Llibres. FERRANDO, Antoni; SERRA, Xavier (2003). La traducció valenciana de la missa del segle XIV. Estudi i edició de la versió de Guillem Anglés (ACV, Ms. 169). València: Universitat de València. FERRATER, Gabriel ([1968a]). «Gramàtiques per donar i per vendre». La Mosca (Barcelona), n. [0], p. [s. p.]. Recollit a: FERRATER (1981), p. 13-21. — (1968b). «Les gramàtiques de Pompeu Fabra». Serra d’Or (Barcelona), v. X, n. 107, p. 35-37. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 3-12. També a: PERICAY (ed.) (1987), p. 123- 131. — (1969). «Esquelets a l’armari». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [IV], n. [44], p. 8-9. Recollit a: FERRATER (1981), p. 31-33. — (1970a). «La composició nominal». Serra d’Or (Barcelona), v. XII, n. 131, p. 31-32. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 55-62. — (1970b). «L’arquitectura del verb». Serra d’Or (Barcelona), v. XII, n. 132, p. 37-38. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 63-68. — (1970c). «Les formes del verb». Serra d’Or (Barcelona), v. XII, n. 124, p. 40. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 35-39. — (1970d). «Les gramàtiques traspuen». Serra d’Or (Barcelona), v. XII, n. 126, p. 42. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 41-45. — (1970e). «Qüestions del mot». Serra d’Or (Barcelona), v. XII, n. 129, p. 45-46. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 47-54.

78 Obres referides al català

— (1971a). «Els nivells sintàctics». Serra d’Or (Barcelona), v. XIII, n. 140, p. 24-25. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 69-76. — (1971b). «Sobre mètrica». Serra d’Or (Barcelona), v. XIII, n. 143, p. 27-28. . Recollit a: FERRATER (1981), p. 77-86. — (1981). Sobre el llenguatge. Edició a cura de Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema. FERRÉ, Carme (2008). Barcelonatv: Llibre d’estil. 2a reimpr., 2010. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. FERRÉ, Carme; NOGUÉ, Anna (2010). Llibre d’estil: Agència Catalana de Notícies. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. FERRER PASTOR, Francesc (1956a). Diccionari de la rima. València: Frederic Domenech. Nova ed., 2009. Paiporta: Denes. — (1956b). Diccionari valencià ordenat alfabèticament per a servir de diccionari de la rima: Precedit de l’exposició de l’ortografia i morfologia. Amb la col·laboració de Josep Giner. València: Frederic Domenech. — (1985). Diccionari general. 5a ed., 2008. València: Denes. — (1994). Gramàtica valenciana. València: Denes. FERRET, Antoni (1967). «Res, gens i cap». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [II], n. [15], p. 1-2. — (1968). Parleu més bé el català. Amb la col·laboració de Ramon Caralt i Manuel Casanoves. 9a ed., 1993. Barcelona: Claret. FERRÍS, Vicent (1975). «Les construccions absolutes en Tirant lo Blanc». Revista Valenciana de Filologia (València), v. VII, n. 3, p. 194-239. — (1992). «Lleis de l’accent en funció de la quantitat». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 73-91. FIGUERA, Manel; MONTANÉ, Anna; FIGUERA, Agnès; QUÍLEZ, Enric; VIGO, Salvador (2011). El parlar de Cerdanya: Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars. La Seu d’Urgell: Salòria. FIGUERAS, Esperança; POCH, Rosalina (1973). Nou vocabulari de barbarismes. 3a ed., 1992. Barcelona: Barcino. FIGUERES, Ascensió; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2009). «T’ho vinc a dir… A propòsit dels processos de gramaticalització i la formació de perífrasis verbals». A: VEYRAT i SERRA (eds.) (2009), v. I, p. 437-449. FISCHER, Susann (2002). The Catalan clitic system: A diachronic perspective on its syntax and phonology. Berlín, Nova York: Mouton de Gruyter. — (2006). «Degrammaticalisation or the historical distribution of the epenthetic vowel in object pronouns». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 1-25. FISCHER, Susann; KUPISCH, Tanja; RINKE, Esther (eds.) (2016). Definiteness effects: Bilingual, typological and diachronic variation. Cambridge: Cambridge Scholars Publisher. FITÉ, Marcel (2014). Proudubtes.cat: Resol els 101 dubtes més freqüents del català. Barcelona: Barcanova. FITÉ, Ricard (1992). «Incidència dels mitjans de comunicació àudio-visuals en el procés d’estandardització. Relació entre els usos estàndard i la normativa vigent». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 571-577. FITÓ, Jaume (2009). «Multimodalitat i dixi d’espai en joves catalans multilingües». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . FLORICIC, Franck (2011). «Remarques sur l’impératif catalan vine ’viens!‘». Dialectologia (Barcelona), n. 7, p. 1-36. . — (2014). «Remarques sur l’impératif en catalan». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 209-224. FOLCH, Rafael ([1953a]). Gramàtica popular de la llengua catalana. Barcelona: Casa del llibre. — ([1953b]). Tots els verbs catalans: Manera de conjugar-los: Manera d’escriure’ls. Barcelona: Casa del llibre. FONT, Dolors (1997). «Pronúncia de les ee àtones combinades amb altres vocals». A: FONT (ed.) (1997), p. 61-79.

79 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2005). «L’entonació del català. Patrons melòdics, tonemes i marges de dispersió». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2007). L’entonació del català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2008a). «Els patrons entonatius de les interrogatives absolutes del català central». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 19, p. 299-329. doi: 10.2436/20.2502.01.26. — (2008b). «L’entonació lingüística dels dialectes». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2008-2010), v. 1, p. 255- 285. — (2009a). «El parlar menorquí. L’entonació de les interrogatives absolutes». Randa (Barcelona), n. 63, p. 271-290. — (2009b). «Les interrogatives pronominals del català central. Anàlisi melòdica i patrons entonatius». Els Marges (Barcelona), n. 87, p. 41-64. . — (2011). «Èmfasis bàsics de l’entonació en els contorns del català central». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 193-216. FONT, Dolors (ed.) (1997). Aspectes de la llengua catalana al Bages. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, Òmnium Cultural. FONT, Dolors; CANTERO, Francisco J. (2009). «Melodic analysis of speech method (MAS) applied to Spanish and Catalan». Phonica (Barcelona), v. 5, p. 33-47. . FONT, Dolors; RIUS, Agnès; TORRAS, Francina (2014). «Anàlisi acústica de les vocals ‘o’ oberta i ‘o’ tancada seguides de nasal en parla espontània». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 59-72. FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura (1987). Gramatica de la llengua valenciana. 2a ed., corr., 1996. València: Lo Rat Penat. FONTICH, Albert (2004). «La possessió inalienable i l’anàfora corporal». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 15, p. 277-330. . FORCADELL, Montserrat (2013a). «La sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de la dextralocació en el català de TV3». Estudis Romànics (Barcelona), v. 35, p. 401-414. doi: 10.2436/20.2500.01.134. — (2013b). «Subject informational status and word order: Catalan as an SVO language». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 53, p. 39-63. doi: 10.1016/j.pragma.2013.03.017. — (2015a). «Catalan pronominalization and information structure: the role of the primary accent». Catalan Review (Barcelona), v. 29, p. 1-22. doi: 10.3828/catr.29.1. — (2015b). «Seqüències no desaccentuables en català: prosòdia aliena en el català de TV3». Estudis Romànics (Barcelona), v. 37, p. 67-84. doi: 10.2436/20.2500.01.167. — (2016a). «Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 26, p. 7-30. doi: 10.2436/20.2502.01.75. — (2016b). «New prosodic patterns in Catalan: information status and (de)accentability». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 97, p. 1-20. doi: 10.1016/j.pragma.2016.03.007. FORCADELL, Montserrat; LLOPIS, Jaume (2014). «Structural change in Catalan discourse». Studies in Language (Amsterdam), v. 38, n. 2, p. 237-274. doi: 10.1075/sl.38.2.01for. FORT, Maria Rosa (1999). «Llengua escrita i llengua parlada en unes actes municipals fragatines de principis del segle XVI». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 301-327. FORTANET, Inmaculada (1991). «Análisis comparativo de la forma progresiva en inglés, castellano y catalán». A: LÓPEZ i RODRÍGUEZ (eds.) (1991), p. 329-340. FORTEZA, Tomàs (1915). Gramática de la lengua catalana. Palma: Escuela Tipográfica Provincial. . Nova ed., a cura de Maria Pilar Perea, 2008-2009. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma: Universitat de les Illes Balears. FORVO (2007-). Forvo: El diccionari de pronunciacions. Sant Sebastià: Forvo Media. . FOUCHÉ, Pierre (1924a). Morphologie historique du roussillonnais. Tolosa de Llenguadoc: Privat. Ed. facs., 1980. Ginebra: Slatkine.

80 Obres referides al català

— (1924b). Phonétique historique du roussillonnais. Tolosa de Llenguadoc: Privat; París: Picard. Ed. facs., 1980. Ginebra: Slatkine. — (1925). «La diphtongaison en catalan». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 13, p. 1-46. . FOXONET, Emili (1969a). Gramàtica catalana. Perpinyà: Institut Rossellonès d’Estudis Catalans. — (1969b). «La preposició». Revista Catalana (Perpinyà), n. 2, p. 21-29. — (1969c). «L’adjectiu relatiu». Revista Catalana (Perpinyà), n. 3, p. 28-29. — (1970-1971). Aclariments gramaticals. Secció a la Revista Catalana (Perpinyà). — (1972a). «Les conjuncions». Revista Catalana (Perpinyà), n. 13, p. 9-14. — (1972b). «Proposicions circumstancials». Revista Catalana (Perpinyà), n. 14, p. 15-19. — (1972c). «Proposicions completives». Revista Catalana (Perpinyà), n. 14, p. 11-14. — (1972d). «Proposicions relatives». Revista Catalana (Perpinyà), n. 14, p. 20-24. FRANCALANCI, Leonardo (2014). «Estudi lingüístic de la traducció catalana del comentari de Bernardo Ilicino als Triumphi de Petrarca: una primera aproximació». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 245-254. FRANCINO, Glòria (1992). «Variacions lingüístiques: Sopeira». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 141-146. FREIXA, Judit; BERNAL, Elisenda; CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa (eds.) (2015). La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. FREIXA, Judit; ROJAS, Sandra (2015). «La neologia per sintagmació». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 83- 97. FREIXA, Judit; SOLÉ, Xavier (2000). «Les formes neològiques en -atge: descripció semanticoformal i contrast amb les gramàtiques». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2000), p. 249-265. FRESQUET, Rafael (1999a). «El valencià en la Ribera al segle XVII». A: ESCARTÍ i ROCA (eds.) (1999), p. 27- 45. — (1999b). «La llengua col·loquial del segle XVII a la Ribera del Xúquer. Notes sobre els registres lingüístics i el pas de l’oralitat a l’escriptura en uns processos criminals». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 107-123. FRESQUET, Rafael; VILLAFRANCA, Encarna (1999). «Algunes consideracions morfològiques al voltant de l’obra de Roís de Corella». A: MARTINES (ed.) (1999), p. 157-168. FREYSSELINARD, Eric (2002). Grammaire et vocabulaire du catalan. [2a ed.], 2004. París: Ophrys. FRIAS-CONDE, Xavier (2006). «La voix moyenne dans les langues romanes». Revista de Filología Románica (Madrid), n. 23, p. 215-228. . FROTA, Sónia; VIGÁRIO, Marina; FREITAS, Maria João (eds.) (2005). Prosodies. With special reference to Iberian languages. Berlín, Nova York: Mouton de Gruyter. FUENTE, Anahí Alba de la (2010). «More on the clitic combination puzzle: evidence from Spanish, Catalan and Romanian». A: COLINA [et al.] (eds.) (2010), p. 203-216. FULLANA, Lluís (1908). «Ullada general sobre la morfologia catalana» . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 249-282. — (1915). Gramática elemental de la llengua valenciana. València: Establiment Tipografic Domenech. — (1921). Compèndi de la gramática valenciana. València: Librería de la Vda. de R. Ortega. FULLANA, Olga (1994-1995). «Els noms psicològics en català: un estudi descriptiu». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 6, p. 173-200. . — (1995). «Why nominal infinitives express manner». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 2, p. 211-227. . — (1996). «La incorporación, un análisis inviable para los compuestos (N+V) del catalán». Interlingüística ([s. l.]), v. 4, p. 19-22. FULLANA, Olga; ROCA, Francesc (eds.) (1998). Studies on the syntax of central Romance languages: Proceedings of the III Symposium on the Syntax of Central Romance Languages. Girona: Universitat de Girona.

81 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

FUNDACIÓ WIKIMEDIA (2004-). Viccionari. [S. l.]: [s. n.]. . — (2001-). Viquipèdia. [S. l.]: [s. n.]. . FURIÓ, Joan M. (2004). «El verb en valencià en el segle XVI. Estudi de vint documents de la germania en relació amb la diacronia i amb altres obres del període». A: MASSOT I MUNTANER (2002-2006), v. 5, p. 5- 365. FUSTER, Joan (1985). «Les constitucions del convent de Sant Josep: estudi filològic». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. FUSTER, M. Àngels; SÁNCHEZ, Elena (2014). «Estudi de les unitats fraseològiques de la tercera esfera des d’una perspectiva diacrònica». Caplletra (València), n. 56, p. 243-267. . GALAN, Josep; MORET, Hèctor (1995). Estudi descriptiu de la llengua de Fraga. [Fraga]: Institut d’Estudis del Baix Cinca. GALÍ, Rosa (1997). «Notes sobre el ieisme al Bages». A: FONT (ed.) (1997), p. 83-90. GALLEGO, Ángel J. (2007). «Defectivitat morfològica i variació sintàctica». Caplletra (València), n. 42, p. 219-250. . GALLINA, Annamaria (1969). Grammatica della lingua catalana. Barcelona: Barcino. GALMÉS DE FUENTES, Álvaro (1955). «Sobre la partícula “son” antepuesta a nombres de predios mallorquines». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXXIX, n. 1, p. 134-150. doi: 10.3989/ rfe.1955.v39.i1/4.1130. — (1962). «El seseo apical del catalán». A: Las sibilantes en la Romania. Madrid: Gredos, p. 97-102. GAMISANS, P. (1991). «La llengua de Mercè Rodoreda». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 3, p. 353-358. GARCÍA GIRONA, Joaquim (1924). «Estudi de llengua valenciana: en». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. V, n. 6, p. 377-383. GARCÍA, Isabel (1993). «Breu anàlisi de l’el·lipsi en la coordinació disjuntiva: estudi contastiu català- castellà». . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 257-267. — (1997). «El funcionamiento de los conectores ilativos y su papel en los encadenamientos discursivos». A: BRIZ [et al.] (eds.) (1997), p. 165-181. GARCIA, M. Teresa (2006). «Introducció a la Gramàtica francesa de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 289-338. GARCIA, Marinela (dir.); MAS, Antoni; ARRONIS, Carme; CÀMARA, Hèctor (2013). El Libre de caça: estudi i edició d’un tractat de falconeria medieval. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. GARCIA-MEDALL, Joaquim; MORANT, Ricard (1994). «La prefixació verbal en el valencià estàndard actual». A: TODOLÍ [et al.] (1994), p. 137-201. GARGALLO, José Enrique (1989). Guía de lingüística románica. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. GARGALLO, José Enrique; BASTARDAS, Maria Reina (coords.) (2007). Manual de lingüística románica. Barcelona: Ariel. GAROLERA, Narcís (1980). «Una qüestió d’ordre: la disposició dels elements en l’oració». Els Marges (Barcelona), n. 18-19, p. 19-37. . GARRIGA, Pacià (1969). El català sense «lo» neutre. Barcelona: Barcino. — (1984). «Temes de llengua. Una aportació a la qüestió “per-per a”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XIX, n. 201, p. 18-19. GASULL, Joan (1980). «Problemes de la llengua, avui. Sobre “per” i “per a”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XV, n. 152, p. 19-20. GAVARRÓ, Anna (1990). «Syntactic theory and the grammar of Catalan compounds». Tesi de doctorat. Edimburg: University of Edinburgh. .

82 Obres referides al català

— (1991). «A note on Catalan clitics». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 66-73. . — (1992a). «Els compostos del català a la teoria de la recció i el lligament. Un exemple». A: KOBBERVIG [et al.] (eds.) (1992), p. 143-154. — (1992b). «Empty objects in Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 145-161. . — (1992c). «Qüestions pendents per a les anàlisis d’herència en morfologia». A: MARTÍN (ed.) (1992), p. 343-348. — (1992d). «Sobre alguns compostos adjectivals del català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 3, p. 279-291. — (2002). «Modals in Catalan: acquisition, structure and word order». A: LEE, James F.; GEESLIN, Kimberly L.; CLEMENTS, J. Clancy (eds.). Structure, meaning, and acquisition in Spanish: Papers from the 4th Hispanic Linguistics Symposium. Somerville: Cascadilla, p. 165-177. — (2012). «Third person clitic production and omission in Romance SLI». A: LARRAÑAGA, M. Pilar; GUIJARRO, Pedro (eds.). Pronouns and clitics in early language. Berlín: De Gruyter, p. 79-104. GAVARRÓ, Anna; ADANI, Flavia; RAMON, Marta; RUSIÑOL, Sandra; SÀNCHEZ, Raquel (2012). «La comprensió de les clàusules de relatiu en català infantil». Caplletra (València), n. 53, p. 91-105. . GAVARRÓ, Anna; CABRÉ-SANS, Yolanda (2009). «Subjects, verb classes and word order in child Catalan». A: GRINSTEAD (ed.) (2009), p. 175-194. GAVARRÓ, Anna; CUNILL, Arnau; MUNTANÉ, Míriam; REGUANT, Marc (2012). «The acquisition of Catalan relatives: structure and processing». Revue Roumaine de Linguistique (Bucarest), v. LVII, n. 2, p. 183-201. . GAVARRÓ, Anna; LACA, Brenda (2002). «Les perífrasis temporals, aspectuals i modals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2663-2726. GEERAERTS, Dirk (1995). «Especialització i reinterpretació en les expressions idiomàtiques». Traducció de Vicent Salvador . Caplletra (València), n. 18, p. 45-63. . GELABERT, Joan (1934). Gramàtica catalana (grau mitjà). 3a ed., 1936. Girona: Dalmau Carles, Pla. — (1979). Els pronoms febles: Combinacions i ús correcte. 4a ed., 1994. Barcelona: Teide. GELPÍ, Cristina (1998). «Anàlisi de freqüències lèxiques: noms, verbs, adjectius i adverbis en -ment». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 129-141. GENERALITAT DE CATALUNYA (2003-). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. . GENERALITAT DE CATALUNYA: DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA (2000). Criteris lingüístics del Departament de Justícia. 7a ed., 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya. . GENERALITAT DE CATALUNYA: DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (1997). Abreviacions. 2a ed., 2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya. . GENERALITAT DE CATALUNYA: DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2007-). Optimot: Consultes lingüístiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. . GENERALITAT DE CATALUNYA: SECRETARIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2007-2013). Flaixos d’actualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GERHART, Ernst; GLESSGEN, Martin-Dietrich; SCHMITT, Christian; SCHWEISCKARD, Wolfgang (eds.) (2003- 2009). Romanische Sprachgeschichte = Histoire linguistique de la Romania. Berlín, Nova York: Walter de Gruyter. GIANNAKIDOU, Anastasia (2000). «Negative… concord?» Natural Language & Linguistic Theory (Dordrecht), v. 18, n. 3, p. 457-523. doi: 10.1023/A:1006477315705.

83 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

GIANNAKIDOU, Anastasia; QUER, Josep (2013). «Exhaustive and non-exhaustive variation with free choice and referential vagueness: evidence from Greek, Catalan, and Spanish». Lingua (Amsterdam), v. 126, p. 120-149. doi: 10.1016/j.lingua.2012.12.005. GIESE, Wilhelm (1970). «Vosaltres, nosaltres». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 221-225. . GIL, Lucio; MOLDENHAUER, Gerhard (dirs.) (1927-1930). Estudios eruditos in memoriam de Adolfo Bonilla y San Martín (1875-1926). Madrid: Universidad Central. GIL, Margarida (1995). «Estudi d’alguns aspectes del parlar de Vinaròs». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), n. 6, p. 47-55. . GILI, Joan (1943). Introductory Catalan grammar: With a brief outline of the language and literature, a selection from Catalan writers, and a Catalan-English and English-Catalan vocabulary. 5a ed., ampl. amb un capítol de pronunciació i ortografia de Max. W. Wheeler, 1993. Oxford: The Dolphin Book Co. Ltd. GILI, Samuel (1932). «Estudi fonètic del parlar de Lleida». . A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 241-255. GIMÉNEZ, J. Leonardo (2011-). Qüestió de llengua. Secció al diari Levante (València). GIMENO, Lluís (1986). «El tortosí septentrional». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 619-632. — (1989a). «Estudi lingüístic del tortosí meridional». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1989b). «La pèrdua de la /d/ intervocàlica: casos de manteniment en tortosí meridional». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989-1990), v. 2, p. 87-102. — (1989c). «L’elisió de la /r/ final de mot en tortosí meridional». Caplletra (València), n. 6, p. 123-140. . — (1990). «Reflexions dialectals sobre el valencià oral». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 243-244. — (1991). «El tortosí. Extensió i característiques dialectals». A Sol Post (Alcoi), n. 2, p. 171-192. — (1992a). «Les àrees morfològiques en un parlar de transició: el present de subjuntiu en tortosí meridional». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 4, p. 233-263. — (1992b). «Sobre el parlar de Castelló de la Plana». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 133-160. — (1994). Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. — (2004). «Qui no és trist de mos dictats no cur. Una aproximació lingüística ausiasmarquiana a través de les edicions antigues i dels manuscrits coneguts». A: COLÓN [et al.] (eds.) (2004), p. 231-251. — (2005). «Un document de Morella de 1339: edició i estudi lingüístic». A: MASSOT I MUNTANER (2002- 2006), v. 6, p. 31-54. — (2006). «Anàlisi lingüística dels poemes datats al Cançoner dels Masdovelles». A: BELTRAN, Vicenç (ed.). El cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 131-221. — (2015). El Catecisme de mossèn Francesc Selma (1712): Edició i estudi lingüístic. Castelló: Fundació Germà Colón Domènech; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. GINEBRA, Jordi (1996). «Les preposicions per i per a. Comentaris a la proposta Coromines-Solà». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 111, p. 20-32. — (2000). «Sintaxi i fraseologia: els límits de les unitats fraseològiques verbals». A: SALVADOR i PIQUER (eds.) (2000), p. 65-80. — (2001). «Nota sobre els possessius». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 21-22. . — (2008). «Els verbs de suport en català i en anglès. Estudi contrastiu a partir d’un petit corpus paral·lel». Els Marges (Barcelona), n. 85, p. 53-72. . — (2009). «Alternances en el règim verbal preposicional del català antic». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 137-149. — (2011). «Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix auto-». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 217-242.

84 Obres referides al català

— (2015a). «Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic». Caplletra (València), n. 59, p. 137-157. . — (2015b). «¿Sabem si la normativa sintàctica s’assimila?» Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 25, p. 95-111. doi: 10.2436/20.2504.01.93. GINEBRA, Jordi; LLAGOSTERA, Roser (2010). «Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: anàlisi contrastiva català-castellà». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010-2011), v. 1, p. 461-472. GINEBRA, Jordi; LLAGOSTERA, Roser; RULL, Xavier (2014a). «Composició culta = Neoclassical compounding». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2014), p. 67-83. — (2014b). «Prefixació = Prefixation». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2014), p. 23-39. GINEBRA, Jordi; MARTÍNEZ, Raül-David; PRADILLA, Miquel Àngel (eds.) (2000). La lingüística de Pompeu Fabra. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; [Tarragona]: Universitat Rovira i Virgili. GINEBRA, Jordi; MONTSERRAT, Anna (2000). «Tractament de les unitats fraseològiques en el diccionari de Pompeu Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 365-379. — (2002). «Sobre el règim del verb “interessar”». Llengua i Ús (Barcelona), n. 25, p. 44-48. . — (2009). Diccionari d’ús dels verbs catalans: Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. [2a ed.]. Barcelona: Educaula. GINEBRA, Jordi; SOLÀ, Joan (2007). Pompeu Fabra: Vida i obra. Barcelona: Teide. GINEBRA, Jordi; SUNYER, Magí (eds.) (2006). Paraula donada: Estudis de llengua i literatura en homenatge a Joaquim Mallafrè. Benicarló: Onada. GINER, Joan (2013). El valencià de la Valldigna. València: Universitat de València; Mancomunitat de la Valldigna. — (2016). «El parlar de la Safor». Tesi de doctorat. Alacant: Universitat d’Alacant. . GINER, Josep (1949). «Regles de lectura valenciana». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XXV, n. extraordinari (Quadern Jubilar), p. 663-670. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 149-153. — (1952). «Els pronoms personals en valencià». Almanaque de Las Provincias (València), v. LXXII, p. 259- 263. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 293-296. — (1955). «La diftongació en la Romània Occidental i les ee tòniques dins els domini català». A: Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, v. I, p. 289-304. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 104-113. — (1998). Obra filològica (1931-1991). Edició a cura d’Antoni Ferrando. Amb la col·laboració de Santi Cortés. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Denes. GIRALT, Javier (1992-1993). «El paradigma verbal de presente en el habla de Azanuy». Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 48-49, p. 139-161. . — (1995a). «Prefixos i sufixos a la parla de Sant Esteve de Llitera (Osca)». Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 51, p. 217-252. . — (1995b). «Valors i funcions d’IBI i INDE als parlars lliterans». Alazet (Osca), n. 7, p. 57-74. . — (1998a). Aspectos gramaticales de las hablas de la Litera (Huesca). Saragossa: Institución «Fernando el Católico». — (1998b). «El procés de derivació nominal i adjectiva a l’àmbit dialectal de la Llitera». Alazet (Osca), n. 10, p. 27-63. . — (1999). «Una mostra de la transició dialectal catalanoaragonesa: els parlars de la Llitera». Caplletra (València), n. 26, p. 67-90. . — (2011). «El catalán noroccidental a ambos lados de la frontera». Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 67, p. 113-141. . — (2013). «Un inventari de joies reials en temps de Jaume II. Notes lingüístiques». Estudis Romànics (Barcelona), v. 35, p. 189-210. doi: 10.2436/20.2500.01.123.

85 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

GISPERT-SAÜCH, Pilar (1988). «Alguns remeis mèdics casolans del segle XVIII (estudi lingüístic)». A: MANENT i VENY (eds.) (1988), v. 2, p. 253-267. GOENAGA, Patxi (ed.) (1995). De grammatica generativa. Vitòria: Universidad del País Vasco; Sant Sebastià: Diputación Foral de Gipuzkoa. GOMÀ, Enric (ed.) (2015). Canvi d’agulles. Barcelona: RBA. GÓMEZ, Gemma (2010). «Analogies del paradigma verbal rossellonès». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010-2011), v. 1, p. 195-205. — (2016a). «Els pronoms febles del rossellonès: formes superficials i formes subjacents». Estudis Romànics (Barcelona), v. 38, p. 89-109. doi: 10.2436/20.2500.01.192. — (2016b). Gramàtica del català rossellonès. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. GÓMEZ, José Ramón (1989). «Algunas peculiaridades morfosintácticas del valenciano oral de Sagunto». Braçal (Sagunt), n. 1, p. 67-77. . GÓMEZ, Robert (2007). «“Veure a venir” o “veure venir”?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 60, p. 15. . — (2008). «Pensar-s’ho o pensar-s’hi?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 65, p. 20-21. . — (2010). «Una incorporació interessant de clític al verb». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 72, p. 24-26. . GONZÁLEZ, M. Soledat (1991). «El parlar de la Plana Baixa». A: GONZÁLEZ, M. Soledat; ARJONA, Isabel; FLORS, Avel·lí. Miscel·lània 91. València: Generalitat Valenciana, p. 7-80. GONZÁLEZ, Montserrat (1998). «Bé i bueno. Apunts sobre l’ús dels marcadors discursius». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 241-257. — (2001). «Formal and pragmatic function of discourse markers in oral narratives: the case of Catalan and English». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. — (2009). «Narrative clause organization of Catalan and English storytelling». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 41, n. 3, p. 540-563. doi: 10.1016/j.pragma.2008.06.013. — (2011a). «Els marcadors pragmàtics compostos en el relat oral anglès i català». Caplletra (València), n. 30, p. 73-94. . — (2011b). «Indirect evidence in Catalan: a case study». . A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 145-172. GOVERN D’ANDORRA: ÀREA DE CARTOGRAFIA ([s. a.]-). Nomenclàtor oficial d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra. . GOVERN D’ANDORRA: SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA ([s. a.]). Flaixos de llengua. Andorra la Vella: Govern d’Andorra. . GOVERN DE LES ILLES BALEARS (2006). Llibre d’estil. [Palma]: Govern de les Illes Balears. . GRÀCIA, Lluïsa (1986). «La teoria temàtica». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1987). «Sobre el paper temàtic dels subjectes d’alguns verbs d’acció». Els Marges (Barcelona), n. 37, p. 91-97. . — (1988). «Tu també ho fas?: reflexions sobre l’ús de fer-ho en català». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 17, p. 27-29. — (1989a). Els verbs ergatius en català. Maó: Institut Menorquí d’Estudis. — (1989b). La teoria temàtica. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1992). «-ble adjectives and middle constructions: a problem for inheritance». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 163-182. .

86 Obres referides al català

— (1994). «Morphological structure and argument structure of causative-inchoative verbs». Lynx (València), n. 4, p. 117-144. — (1995). Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental. València: Universitat de València. — (2002). «Formació de mots: composició». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 777-829. GRÀCIA, Lluïsa; CROUS, Berta (2008). «Sobre algunos predicados con fer y tenir en catalán: fer un infart vs. tenir un infart». A: LAKARRA, J. A.; ARTIAGOITA, Xabier (eds.). Gramatica jaietan Patxi Goenagaren omenez. Sant Sebastià: Universidad del País Vasco, p. 351-362. . GRÀCIA, Lluïsa; FULLANA, Olga (1999). «On Catalan verbal compounds». Probus (Dordrecht), v. 11, n. 2, p. 239-261. doi: 10.1515/prbs.1999.11.2.239. — (2000). «Catalan verbal compounds: Internal order and argument interpretation». A: DRESSLER, Wolfang U.; PFEIFFER, Oskar E.; PÖCHTRAGER, Markus A.; RENNISON, John R. (eds.). Morphologycal analysis in comparison. Amsterdam: John Benjamins, p. 75-88. GRÀCIA, Lluïsa; RIERA, Laura (2003a). «A propos des noms déverbaux avec le suffixe -era du catalan». Cahiers de Grammaire (Tolosa de Llenguadoc), n. 28, p. 153-261. . — (2004). «Adjetivos derivados de nombres de posesión inalienable en catalán: análisis descriptivo». A: VILLAYANDRE (ed.) (2004), v. II, p. 1415-1428. GRÀCIA, Lluïsa; TURON, Lídia (1998). «Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una propòsta d’anàlisi semàntica». Estudi General (Girona), v. 17-18, p. 11-35. . — (2000). «On appreciative ». Acta Linguistica Hungarica (Budapest), v. 47, n. 1-4, p. 231-247. doi: 10.1023/A:1014018732641. GRANDIA, Marià (1908). «Formació de la paraula catalana». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 283-287. GRAU, Antonio (2005). «Que interrogativo átono opcional en catalán central». Boletín de Lingüística (Caracas), n. 23, p. 23-35. . — (2006). «Conflicting quantity patterns in Valencian Catalan prosody». Céfiro (Lubbock), v. 6, n. 1-2, p. 54-69. . GRAU, Maria (1999). «Anàlisi i producció de textos en registre col·loquial». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 113-124. GRIERA, Antoni (1913a). «El parlar d’Eivissa i Formentera». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (Palma), v. VII, n. 12, p. 365-374. . — (1913b). «Notes sobre’l parlar d’Eiviça i Formentera». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 1, p. 26-36. . — (1915). «El dialecte del Capcir». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 3, p. 115-136. . — (1917a). «El dialecte baleàric». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 5, p. 1-33. . — (1917b). «L’article en català i la llengua literària». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 5, p. 50-60. . — (1918). «El dialecte baleàric (acabament)». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 6, p. 1-14. .

87 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1920a). «El català occidental». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 8, p. 35-59. . — (1920b). «El català oriental». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 8, p. 1-34. . — (1921a). «El català occidental (continuació)». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 1-3. . — (1921b). «El rossellonès». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 33-50. . — (1921c). «El valencià». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 4-32. . — (1949). Dialectología catalana. Barcelona: Escuela de Filología. GRIMALT, Josep A. (1972). «El vocalisme de Felanitx». Mayurqa (Palma), n. 8, p. 57-63. . — (2009). «Els articles en el parlar de Mallorca». Estudis Romànics (Barcelona), v. 31, p. 55-75. . GRINSTEAD, John (ed.) (2009). Hispanic child languages: Typical and impaired development. Amsterdam: John Benjamins. GROSSMANN, Maria (1980). «Sistema lexical dels noms de color en català». Estudis Romànics (Barcelona), v. 16, p. 99-118. . — (1986). «Anàlisi dels compostos catalans del tipus somiatruites». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984- 1987), v. 4, p. 155-169. — (1989). «La formazione delle parole in catalano. Presentazione di una ricerca in corso con alcune osservazioni sui tipi di verbalizzazione denominale mediante suffissazione». A: KREMER (ed.) (1988- 1992), v. VII, p. 503-511. — (1994). Opposizioni direzionali e prefissazione: Analisi morfologica e semantica dei verbi egressivi prefissati con des- e es- in catalano. Pàdua: Unipress. — (1998). «Més sobre la formació dels nomina agentis, instrumenti i loci en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-1998), v. 2, p. 559-575. GRUP DE RECERCA EN FONÈTICA ([s. a.]-). Diccionari de pronúncia del català. Lleida: Universitat de Lleida. . GRUP D’ESTUDIS CATALANS (1992). El barco fantasma (1982-1992). Barcelona: Llibres de l’Índex. GUARNERIO, P. E. (1886). «Il dialetto catalano d’Alguero». Archivio Glottologico Italiano (Roma, Torí, Florència), v. IX, p. 261-364. . GUERRERO, Aurélie (2011). «Verbal inflection in central Catalan: a realisational analysis». Lingue e Linguaggio (Bolonya), n. 2, p. 265-282. doi: 10.1418/35843. — (2014). «Analyse thématique de la flexion en catalan central standard». Tesi de doctorat. Tolosa de Llenguadoc: Université Toulouse le Mirail - Toulouse II. . GUINOT, Josep Maria (1984). Fonetica de la llengua valenciana. València: Valencia 2000. — (1987). Gramatica normativa de la llengua valenciana. València: Lo Rat Penat. GUIRAU, Alfons (1979). «El fonema palatal africat sonor /ẑ/ en el valencià: camp de dispersió i al·lòfons». Cuadernos de Filología II, Studia linguistica hispanica (València), n. 1, p. 107-131. GUITER, Enric (1937). «Elements característics de la llengua catalana [I]». Nostra Terra (Palaldà), n. 14, p. 128-131. — (1937-1938). «Elements característics de la llengua catalana [i II]». Nostra Terra (Palaldà), n. 15, p. 143- 144. — (1938). «Flexió de la primera persona singular del present d’indicatiu». Nostra Terra (Palaldà), n. 20, p. 274-176. — (1943). Étude de linguistique historique du dialecte minorquin. Montpeller: Imprimerie de la Charité.

88 Obres referides al català

— (1944). «La morphologie catalane du parfait de l’indicatif». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales (Perpinyà), v. 62, p. 143-152. — (1946). «Le subjonctif synthétique en catalan». Revue des Langues Romanes (Montpeller), v. LXIX, p. 157-168. — (1952). «Faits de fermeture vocalique dans quelques hautes vallées catalanes». Revue des Langues Romanes (Montpeller), v. LXXI, p. 159-170. — (1957). «La gran pietat de la llengua catalana». Vida Nova (Montpeller), n. 11, p. 25-35. — (1965). «Quelques participes passés anormaux dans le catalan du Roussillon». A: STRAKA, Georges (ed.). Xe Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Université de Strasbourg du 23 au 28 Avril 1962. París: Klincksieck, p. 399-414. — (1966). «Le Z intervocalique caduc en catalan: phonétique et toponymie». Travaux de Linguistique et de Littérature (Estrasburg), v. 4, n. 1, p. 233-444. — (1970). «El límit nord-oriental del català». Miscellanea Barcinonensia (Barcelona), v. IX, n. 27, p. 29-51. — (1972a). «Els límits lingüístics». Miscellanea Barcinonensia (Barcelona), v. XI, n. 31, p. 7-53. — (1972b). «Sobre la posició de l’epítet». Miscellanea Barcinonensia (Barcelona), v. XI, n. 33, p. 7-22. — (1977). «Parles nord-catalanes [I]». Revista Catalana (Perpinyà), n. 36, p. 11-22. — (1978a). «Contactes lingüístics del Pireneu mediterrani». Miscellanea Barcinonensia (Barcelona), v. XVII, n. 49, p. 37-57. — (1978b). «Parles nord-catalanes (Fi)». Revista Catalana (Perpinyà), n. 37, p. 11-19. — (1992). «El català del nord». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 189-215. GULSOY, Joseph (1964). «Cat. dins y el problema de Ĭ > i». Romance Philology (Berkeley), v. XVIII, n. 1, p. 36-41. . Revisat, ampliat i recollit, amb el títol «El català dins i el problema de Ĭ > i i el de Ŭ > u», a: GULSOY (1993), p. 105-122. — (1965). «The descendants of and Provençal ab “with”». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 29, n. 113-114, p. 38-59. doi: 10.5169/seals-399353. — (1967). «Nuevos datos sobre el imperativo segunda persona plural en catalán». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XLIII, n. 3, p. 153-177. Revisat, ampliat i traduït a: GULSOY (1993), p. 351-376. — (1963-1968). «L’origen dels parlars d’Énguera i de la Canal de Navarrés». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 317-338. . — (1976). «El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 27-59. Revisat i ampliat a: GULSOY (1993), p. 377-419. — (1977). «El desenvolupament de la semivocal -w en català». A: GULSOY i SOLÀ-SOLÉ (eds.) (1977), p. 71- 98. Revisat i ampliat a: GULSOY (1993), p. 123-168. — (1981a). «L’evolució de la terminació adjectival -ĬDUS en català i en castellà». A: MASSOT I MUNTANER, Josep (coord.). Homenatge a Josep M. de Casacuberta, II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 25-42. Revisada a: GULSOY (1993), p. 295-312. — (1981b). «L’evolució de les ee tòniques en català». A: Mélanges de philologie et de toponymie romanes offerts à Henri Guiter. Perpinyà: Imprimerie Catalane, p. 81-104. Revisat i ampliat a: GULSOY (1993), p. 67-103. — (1986a). «El desenvolupament del nexe QU̯ en català». A: ALVAR [et al.] (eds.) (1986-1991), v. I, p. 133- 146. Recollit a: GULSOY (1993), p. 233-250. — (1986b). «Fragmentació dialectal del català». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 425-440. — (1988). «La -o de primera persona de l’indicatiu present en català». A: RASICO i WITTLIN (eds.) (1988), p. 43-68. Revisat i ampliat a: GULSOY (1993), p. 421-444. — (1989a). «Els descendents del sufix -(A)TĬŌNE en català». A: HOLTUS [et al.] (eds.) (1989), p. 361-381. Recollit a: GULSOY (1993), p. 315-349. — (1989b). «Els mots». A: TAVANI [et al.] (1989), p. 129-160. Recollit a: GULSOY, Joseph (2001). Estudis de filologia valenciana. Edició a cura d’Antoni Ferrando. València: Universitat de València, p. 169-209.

89 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1990). «El desenvolupament de la “l” final de síl·laba en català, II». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989- 1990), v. 4, p. 203-227. Recollit, amb el títol «El desenvolupament de la -L implosiva en català (II part)», a: GULSOY (1993), p. 207-231. — (1991). «El desenvolupament de la -l implosiva en català». A: ALBRECHT [et al.] (eds.) (1991), p. 167-203. Recollit a: GULSOY (1993), p. 169-206. — (1993). Estudis de gramàtica històrica. València: Institut Universitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1996). «El tractament de la -n. — (2000). «L’aportació de Pompeu Fabra a la fonètica històrica catalana». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2000), p. 13-29. — (2001). «La formació del perfet perifràstic “vado + infinitiu”». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 9-54. GULSOY, Joseph; SOLÀ-SOLÉ, Josep M. (eds.) (1977). Catalan studies: Volume in memory of Josephine de Boer = Estudis sobre el català: Volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Hispam. GUMBAU, Felip (2015). «No digues mai “mai (no) ho faré”». Núvol (Barcelona). . GUSPÍ, Marta (1993). «Estudi de la duració de les consonants en el context de final i principi de paraula en català i en castellà». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 5, p. 190-221. . GUTIÉRREZ, Francisco (1984). «Comparación de algunos aspectos de la entonación del catalán y el inglés». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 149-158. — (1991). «Bases para una comparación de la prosodia del catalán, del castellano y del inglés: entonación». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. GUTIÉRREZ, Xavier (1999). «Com funcionen els relatius? Aprendre gramàtica investigant». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 93-111. GUZMAN, Josep-Roderic (2007). «Traduccions i usos sintàctics de l’expressió de l’abstracció». Caplletra (València), n. 43, p. 59-87. . HAENSCH, Günther (1960). Las hablas de la Alta Ribagorza (Pirineo Aragonés). Saragossa: Institución Fernando el Católico. Ed. facs., 2003. Saragossa: Gara d’Edizions. — (1962). «Algunos caracteres de las hablas fronterizas catalano-aragonesas del Pirineo (Alta Ribagorza): contribución al estudio del problema de los dialectos llamados de transición». Orbis (Lovaina), v. XI, n. 1, p. 75-110. — (1980). «Els parlars catalans d’Areny i de la Ribera de Cornudella». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 219-229. HARRIS, James (1995). «La projecció sintaxi-fonologia en els clítics del català i de l’espanyol». Caplletra (València), n. 19, p. 229-257. . — (1997). «Why n’ho is pronounced [li] in Barceloní Catalan: morphological impoverishment, merger, fusion, and fission». The MIT Working Papers in Linguistics (Cambridge [MA]), n. 30, p. 451-479. . HEINZ, Matthias (2010). «La diachronie des structures syllabiques en espagnol et en catalan: analyses quantitatives et textuelles». A: ILIESCU [et al.] (eds.) (2010), v. II, p. 97-106. HELLAND, Corinne (2007). «Attrition and syntactic subjects in Catalan». A: CANO, Pablo; FERNÁNDEZ, Isabel; GONZÁLEZ, Miguel; PREGO, Gabriela; SOUTO, Montserrat (eds.). Actas del VI Congreso de Lingüística General, Santiago de Compostela, 3-7 de mayo de 2004. Madrid: Arco Libros, v. I, p. 205- 216. HERNÁNDEZ, Carlos (1989). L’oració simple. València: Universitat de València. HERNÀNDEZ, Caterina (1999). La llengua també és femenina. 3a ed., 2001. Barcelona: Comissió Obrera Nacional de Catalunya. . HERNÀNDEZ, Lluís (1992). «Un sistema per a l’anàlisi automàtica de la flexió del verb català». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

90 Obres referides al català

— (1993). Tots els verbs catalans: Manual d’ús. Barcelona: Teide. HERNANZ, M. Lluïsa (1978). «Oració i fragments: vers una definició conjunta». Els Marges (Barcelona), n. 13, p. 88-102. . — (1979). «Oració i fragments: solució transformacional o interpretativa?» Els Marges (Barcelona), n. 15, p. 81-93. . — (1990). «La teoria del control i els infinitius no controlats». Caplletra (València), n. 8, p. 21-40. . — (1993). «A propósito de los adjuntos libres». A: VIANA (ed.) (1993), p. 125-173. — (2002). «L’oració». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 993-1073. HERNANZ, M. Lluïsa; RIGAU, Gemma (1984). «Auxiliaritat i reestructuració». Els Marges (Barcelona), n. 31, p. 29-51. . — (2006). «Variación dialectal y periferia izquierda». A: FERNÁNDEZ i LAKA (eds.) (2006), p. 435-452. — (2007). «Microvariació sintàctica: el català i l’espanyol comparats». Caplletra (València), n. 42, p. 109- 117. . HERRERO, Ricard; JIMÉNEZ, Jesús (2011). «Coarticulació i harmonia vocàlia en valencià septentrional». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 243-273. HERRICK, Dylan (2002). «Catalan phonology: cluster simplification and nasal place assimilation». A: WILTSHIRE, Caroline R.; CAMPS, Joaquim (eds.). Romance phonology and variation: Selected papers from the 30th Linguistic Symposium on Romance Languages, Gainesville, Florida, February 2000. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 69-83. — (2006). «Mid vowels and schwa in Eastern Catalan: five non-Barcelona dialects». A: MONTREUIL, Jean- Pierre Y. (ed.). New perspectives on Romance linguistics: Vol. II: phonetics, phonology and dialectology: Selected papers from the 35th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), Austin, Texas, February 2005. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 113-126. — (2007). «An acoustic description of central Catalan vowels based on real and nonsense word data». Catalan Review (Barcelona), v. 21, p. 231-256. . HIDALGO, Antoni (1995). «Entonació i conversa: aproximació als mecanismes prosòdics demarcatius d’unitats sintàctiques en la parla col·loquial». Caplletra (València), n. 19, p. 145-159. . HIDALGO, Antonio (1997). «La estructura del discurso oral. En torno a las funciones lingüísticas de los suprasegmentos en la conversación coloquial.» A: BRIZ [et al.] (eds.) (1997), p. 147-163. HILFERTY, Joseph (1995). «Metonímia i metàfora des d’una perspectiva cognitiva». Caplletra (València), n. 18, p. 31-44. . HILTY, Gerold (1961). «Oratio reflexa en català». Estudis Romànics (Barcelona), v. 8, p. 185-187. . — (1980). «Alguns aspectes de l’evolució històrica de la ę i de la ẹ en català». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 231-237. HILTY, Gerold (ed.) (1993). Actes du XXe Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Université de Zurich (6-11 avril 1992). Tübingen: Francke. HINZELIN, Marc-Olivier (2006). «Die neutralen Pronomina “ell”, “això”, “allò”, “açò” und “ço” in unpersönlichen Konstruktionen in diachroner und dialektaler Variation». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 47-84. — (2010). «Catalan and Spanish neuter pronouns in impersonal constructions: diachronic and dialectal variation». Dialectologia (Barcelona), n. 4, p. 23-45. . HIRSCHBÜHLER, Paul; RIVERO, María-Luisa (1981). «Catalan restrictive relatives: core and periphery». Language (Baltimore), v. 57, n. 3, p. 591-625. . — (1984). «Non matching concealed questions in Catalan and the projection principle». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 169-196. .

91 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

HOINKES, Ulrich (1993). «Nous aspectes del debat sobre la fragmentació dialectal del català». A: HILTY (ed.) (1993), v. II, p. 459-473. HÖLKER, Klaus (1988). «Morphologische Variation der romanischen klitischen Personalpronomina (dargestellt anhand des Katalanischen)». Romanistisches Jahrbuch (Berlín), v. 39, p. 274-298. doi: 10. 1515/9783110244953.274. HOLLE, Fritz (1908). «La frontera de la lengua catalana en la Francia meridional».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 335-339. HOLTUS, Günter; LÜDI, Georges; METZELTIN, Michael (eds.) (1989). La Corona de Aragón y las lenguas románicas: Miscelánea de homenaje para Germán Colón = La Corona d’Aragó i les llengües romàniques: Miscel·lània d’homenatge per a Germà Colon. Tübingen: Gunter Narr. HOMEDES, Esther (2012). «Aproximació al parlar de la Sénia». Lo Senienc: Memòria, natura i llengua (La Sénia), n. 9, p. 52-56. . HUALDE, José Ignacio (1992). Catalan. Londres, Nova York: Routledge. [4a impr.] Hoboken: Taylor and Francis, 2013. — (1995). «Sobre el concepte de derivació fonològica: alguns fenòmens vocàlics en basc i en català». Caplletra (València), n. 19, p. 65-80. . HUALDE, José Ignacio; NADEU, Marianna (2011). «Lenició i contrast fonèmic en català central i mallorquí»., p. 275-293. A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 275-293. HUALDE, José Ignacio; NADEU, Marianna; SIMONET, Miquel (2010). «Lenition and phonemic contrast in Majorcan Catalan». A: COLINA [et al.] (eds.) (2010), p. 63-80. HUALDE, José Ignacio; PRIETO, Pilar (2014). «Lenition of intervocalic alveolar fricatives in Catalan and Spanish». Phonetica (Bankstown), v. 71, n. 2, p. 109-127. doi: 10.1159/000368197. HUBER, Joseph (1929). Katalanische Grammatik: Laut- und Formenlehre, Syntax, Wortbildung. Reimpr., 1992. Heidelberg: Carl Winter. IBÁÑEZ, Josep (1966-1967). Aclariments lingüístics. Secció al setmanari Tele/Estel (Barcelona). IBORRA, Joan (2009). «Estudi lingüístic». A: TOMIC, Pere. Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya. Edició a cura de Joan Iborra. Catarroja: Afers, p. 99-138. ILIESCU, Maria; SILLER-RUNGGALDIER, Heidi; DANLER, Paul (eds.) (2010). Actes du XXVe Congrès International de Lingüistique et de Philologie Romanes: Innsbruck 2007. Berlín, Nova York: De Gruyter. ILLA, Isidre (1975). «Temes d’ara (primer aplec)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 100, p. 76-82. — (1976). «Temes d’ara (segon aplec)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XI, n. 104, p. 3-8. — (1977). «Temes de llengua. Qüestions de mimetisme (quart aplec)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XII, n. 125, p. 12-15. ILLAMOLA, Cristina (2013). «La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?» Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 23, p. 81-101. doi: 10.2436/20.2504.01.52. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995). Diccionari de la llengua catalana. 9a reimpr., 2005. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Palma: Moll; València: Edicions 3i4. . — (1996-1998). Diccionari de freqüències: Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Sota la direcció de Joaquim Rafel. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2001). Diccionari manual de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62; Enciclopèdia Catalana; Institut d’Estudis Catalans. — (2003). El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. .

— (2008). Novetats del diccionari ( Diccionari de la llengua catalana, segona edició). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. .

92 Obres referides al català

— (2001-). Atles lingüístic del domini català. Sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2005-). Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. Sota la direcció de Joaquim Rafel. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2007-). Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62; Enciclopèdia Catalana. . — (2005-). Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Sota la direcció de Joaquim Rafel. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916-1917). Estudis romànics: llengua i literatura. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (1921). Biblioteca Filològica de l’Institut de la Llengua Catalana. V. XIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (1990a). Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1990b). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I: fonètica. Edició a cura de Joan A. Argenter. 3a ed., rev., 5a reimpr., 2009. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1992a). Documents de la Secció Filològica II. 3a ed., rev., 1996. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1992b). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II: morfologia. Edició a cura de Joan A. Argenter. 4a ed., rev., 5a reimpr., 2009. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1996). Documents de la Secció Filològica III. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1997). Documents normatius 1962-1996 (Amb les novetats del diccionari). Edició a cura de Joaquim Rafel. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional. 2a ed., 1999. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2000). Simposi Pompeu Fabra: Jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Edició a cura de Joan A. Argenter. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (1999-2002). El llenguatge. Secció al diari La Vanguardia (Barcelona). Recollit a: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2006). Llenguatge: Articles de La Vanguardia (1999-2002). Edició a cura de Francesc Vallverdú. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2003). Documents de la Secció Filològica IV. Edició a cura de Lluís B. Polanco. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2005). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (15 i 16 d’octubre de 2004). Edició a cura de Brauli Montoya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; València: Universitat de València; Alacant: Universitat d’Alacant; Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; UNIVERSITAT DE PERPINYÀ (2007). Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . IZQUIERDO, Tere (2003). «La labiodental fricativa sonora a Paüls (Baix Ebre): aproximació a l’estudi d’una variable fonètica des de la sociolingüística de la variació». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 201-217.

93 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

JACAS, Soledat (1993). A comparative study of verb movement in Catalan and French. Ann Arbor: University Microfilms International. JACOBS, Bart (2011). «Present and historical perspectives on the Catalan go-past». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 24, p. 227-255. . JÀFER, Salvador; BALLESTER, Josep (1990). «Sobre l’elocució en els recitat de textos poètics». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 249-252. JANÉ, Albert (1962). Signe: Normes pràctiques de gramàtica catalana. Amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau. 11a ed., 1978. Barcelona: [s. n.]. — (1967). Gramàtica essencial de la llengua catalana. 2a ed., 1983. Barcelona, Bogotà, Buenos Aires, Caracas, Mèxic: Bruguera. Nova ed., 1986. Barcelona: Barcanova. — (1968). Gramàtica catalana. 2a ed., 1977. Barcelona: Salvat. — (1967-1970). Aclariments lingüístics. Secció al setmanari Tele/estel (Barcelona). Recollit a: JANÉ, Albert (1973). Aclariments lingüístics. Barcelona: Barcino. — (1977-1980). El llenguatge. Barcelona: Edhasa. Conté part dels articles de JANÉ (1976-1985). — (1976-1985). El llenguatge. Secció al diari Avui (Barcelona). Recopilat a: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2011). Recull d’articles de membres de la Secció Filològica - Albert Jané. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1992). «Consideracions sobre una tasca molt delicada: la del corrector de català». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 587-588. — (1997a). «El pronom “en” fent de subjecte». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 20, p. 12-13. . — (1997b). «El tema i el rema». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 18, p. 17. . — (1997c). «La focalització dels complements pronominals». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 19, p. 11-12. . — (1998a). «La història de Lilith». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 25, p. 20. . — (1998b). «La representació pronominal del complement del nom». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 24, p. 17-25. . — (1998c). «Se’n refien força». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 25, p. 25. . — (1998d). «Sobre l’ús impersonal del pronom es». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 23, p. 20-23. . — (1999a). «Duplicacions pronominals». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 26, p. 26-27. . — (1999b). «És quan dormo que hi veig clar (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 27, p. 16-20. . — (1999c). «És quan dormo que hi veig clar (i II)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 28, p. 29-32. . — (2000a). «El relatiu neutre». Revista del Col·legi (Barcelona), n. 4, p. 39-41. — (2000b). «Sobre el complement del nom». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 33, p. 19-25. . — (2001a). «Algunes observacions sobre l’ús de haver-hi». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 26-27. . — (2001b). «El pronom ell (i flexió) referit a inanimats». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 23- 25. . — (2001c). «Els quatre tractaments del català». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 33-35. . — (2001d). «Més sobre el complement del nom». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 34, p. 11-13. .

94 Obres referides al català

— (2001e). «Sobre l’omissió indeguda i l’ús abusiu del pronom “hi”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XI, n. 36, p. 12-16. . — (2001f). «Un cas de concordança: “Ell és un dels qui va(n) dir que sí”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XI, n. 37, p. 16-20. . — (2002a). «Les repeticions de mots». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 39, p. 13-15. . — (2002b). «L’ús i la norma». A: MARTÍ I CASTELL (ed.) (2002), p. 13-21. — (2002c). «Sobre el plural de “vós”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 38, p. 18. . — (2002d). «Sobre l’ús dels pronoms forts». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 41, p. 18-24. . — (2002e). «Sobre un ús de l’adverbi “mai”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 38, p. 14-15. . — (2003a). «La lexicalització del pronom “es” impersonal». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 42, p. 16-19. . — (2003b). «L’ús de la coma en les dislocacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 43, p. 17. . — (2005a). «El pronom “hi” i els complements de lloc». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 51, p. 14- 17. . — (2005b). «Ser o dir-se’n». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 52, p. 16. . — (2006). «L’adverbi “tot” en locucions que indiquen oposició». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 55, p. 29-30. . — (2007a). «Els tractaments i les inconseqüències». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 59, p. 23. . — (2007b). «Sobre la col·locació dels pronoms febles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 18- 19. . — (2007c). «Sobre “l’ell emfàtic”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 12. . — (2008). «Sobre alguns termes correlatius». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 64, p. 19-20. . — (2009a). «El sentit absolut». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 69, p. 33-34. . — (2009b). «Els mots que i què». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 17-18. . — (2009c). «Els pronoms adverbials». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 67, p. 36-38. . — (2010a). «He arribat, he vist, he vençut». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 72, p. 29-30. . — (2010b). «Les oracions impersonals dels gramàtics». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 73, p. 22- 25. . — (2010c). «Malgrat». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 72, p. 30-31. . — (2010d). «Sobre la lexicalització dels pronoms adverbials». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 70, p. 40-41. . — (2011a). «L’ús gramatical dels mots genèrics». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 76, p. 24-26. . — (2011b). «Notes sobre l’ús del possessiu llur». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 75, p. 11-13. . — (2011c). «Permetre-s’ho tot». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 74, p. 31-32. .

95 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2012a). «Les el·lipsis». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 81, p. 31-34. . — (2012b). «No s’hi pensa». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 78, p. 20-21. . — (2012c). «Sobre els usos gramaticals dels gramàtics». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 79, p. 25- 27. . — (2013). «L’alternança de les preposicions febles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIIII, n. 83, p. 20- 25. . — (2014a). «Espardenyes de cànem». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 86, p. 21-22. . — (2014b). «Estar a punt». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 86, p. 22. . — (2014c). «Sobre els diminutius». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 87, p. 26-27. . — (2015a). «Algunes pronominalitzacions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 93, p. 32-33. . — (2015b). «Perquè i per què». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 90, p. 19-20. . — (2016). «El pronom “hi” pleonàstic». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXVI, n. 95, p. 29-31. . — (2009-). Ho diem bé? Secció a la revista Cavall fort (Barcelona). JANÉ, Ezequiel (1979). Els verbs catalans. 4a ed., 1987. Barcelona: Salvatella. JIMÉNEZ, Jesús (1995). «Els aplecs ts i dz en valencià. Una anàlisi des de la teoria de l’optimitat.» Caplletra (València), n. 19, p. 81-111. . — (1996a). «Aproximació als grups de consonants en posició final de mot en català des de la teoria de l’optimitat». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 225-258. — (1996b). «Problemes de la representació del fonema /ʃ/ en català occidental». A: BOVER [et al.] (eds.) (1996), p. 125-148. — (1997). «L’estructura sil·làbica del dialecte valencià». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . — (1998). «Valencian vowel harmony». Rivista di Linguistica (Pisa), v. 10, n. 1, p. 137-161. . — (1999). L’estructura sil·làbica del català. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2001). «L’harmonia vocàlica en valencià». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 217-244. — (2002). «Altres fenòmens vocàlics en el mot». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 169-194. JIMÉNEZ, Jesús; HERRERO, Ricard (2015). «L’harmonia vocàlica i el canvi lingüístic». A: LLORET [et al.] (eds.) (2015), p. 17-43. JIMÉNEZ, Jesús; LLORET, Maria-Rosa (2006). «Asimetries en la interfície morfologia-fonologia». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2010). «Entre la articulación y la percepción: armonía vocálica en la península Ibérica». A: ILIESCU [et al.] (eds.) (2010), v. II, p. 107-115. — (2011a). «Harmonia vocàlica: paràmetres i variació». Estudis Romànics (Barcelona), v. 33, p. 53-80. doi: 10.2436/20.2500.01.72. — (2011b). «Hòmens, homes i conflictes de naturalitat». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2011-2013), v. 1, p. 217-245. — (2013). «Efectes de prominència en canvis vocàlics obscurs». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 1, p. 657-668. — (2015). «Prominence and centralization: a two-way contrast between lexical and epenthetic non-labial high vowels in Algherese Catalan = Prominencia y centralización: un doble contraste entre vocales altas no

96 Obres referides al català

labiales léxicas y epentéticas en el catalán de l’Alguer». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 24, p. 172-204. . — (2016). «Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l’optimitat: interacció entre sonorització i espirantització». A: FERNÁNDEZ (ed.) (2016), p. 61-66. JIMÉNEZ, Jesús; TODOLÍ, Júlia (1995). «La forma dels pronoms clítics catalans: condicions sil·làbiques i alineament morfològic». A: MARTÍN, Carlos (ed.). Lenguajes naturales y lenguajes formales: actas del XI Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales = XI Congrés de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 429-437. JOAN, Bernat (1997). «El català comú: la seua construcció i entrebancs que s’hi oposen». Eivissa (Eivissa), n. 31, p. 28-33. . JONG, Jelly Julia de (1995). «Case-theory: a solution of the bound pronoun problem in Romance languages». . A: GOENAGA (ed.) (1995), p. 129-137. JORDANA, Cèsar-August (1933). El català i el castellà comparats. [3a ed.], 1980. Barcelona: Barcino. JOVÉ, Fèlix (1908). «Partícules pronominals hi, en, ho». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 113-114. . JUAN-MOMPÓ, Joaquim (1990). «Dificultats d’un model fonètic valencià». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 253- 255. — (1991). «Breu ullada a la llengua del XVI: la Història de València de Pere Antoni Beuter». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 3, p. 225-240. — (2007). «Una nota sobre el mot aplaudiment». Randa (Barcelona), n. 58, p. 171-178. — (2008). «Aproximació al valencià modern segons un testament de 1699». Afers (Catarroja), v. 23, n. 61, p. 637-652. JUARROS, Eva (2006). «El discurs indirecte com a adaptació evolutiva: teoria del joc i pragmàtica». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. JUGE, Matthew L. (2002). «Polysemy patterns in semi-lexical elements in Spanish and Catalan». Studies in Language (Amsterdam), v. 26, n. 2, p. 315-335. doi: 10.1075/sl.26.2.05jug. JULIÀ I MUNÉ, Joan (1997). «Variació i fonètica». A: LLORET [et al.] (1997), p. 149-177. — (1998). «Variació foneticofonològica. Una aproximació a la diversitat del vocalisme en lleidatà». Caplletra (València), n. 25, p. 23-42. . — (2000). «Pompeu Fabra, “eurofonetista”». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 237-256. — (2002). «Els sons del català». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 37-87. — (2003). Diccionari de fonètica. Barcelona: Edicions 62. — (2008). «El gironí i la pronúncia estàndard». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Banyoles (16 i 17 de juny de 2006). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 91-112. — (2012). «La fonamentació ortològica de Fabra i les aplicacions de Coromines». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 279-303. JULIÀ I MUNÉ, Joan (ed.) (2000). Llengua i ús a les Terres de Ponent: criteris i àmbits d’aplicació. Lleida: Pagès. JULIÀ I MUNÉ, Joan; CREUS, Imma (2005a). «El paper dels mitjans de comunicació a la configuració de l’estàndard oral (nord-)occidental de la llengua catalana». A: ROVIRÓ, Bàrbara; TORRENT-LENZEN, Aina; WESCH, Andreas (eds.). Normes i identitats = Normen und Identitäten: Sprachwissenschaftliche Beiträge des 19. Deutschen Katalanistentags Köln 2003. Titz: Axel Lenzen, p. 111-130. — (2005b). «Phonetic variation in Catalan: the new Diccionari de la pronúncia catalana (DPC)». Catalan Review (Barcelona), v. 19, n. 1-2, p. 109-128. . JULIÀ I MUNÉ, Joan; ROMERO, Sílvia; CREUS, Imma (2004). El català nord-occidental: descripció i orientacions ortoèpiques. Lleida: Pagès. JUNYENT, M. Carme ([2008]). «Gènere, sexe, llengua». . A: MORENO (ed.) ([2008]), p. 1081-1092.

97 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

JUNYENT, M. Carme (ed.) (2013). Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries. KAILUWEIT, Rolf; RADATZ, Hans-Ingo (eds.) (1999). Katalanisch: Sprachwissenschaft und Sprachkultur: Akten des 14. Deutschen Katalanistentags im Rahmen von «Romania I», Jena, 18.9-2.10.1997. Frankfurt: Vervuert. KAISER, Georg A.; LEONETTI, Manuel (eds.) (2007). Proceedings of the workshop «Definiteness, specificity and animacy in Ibero-Romance Languages». Constança: Universität Konstanz. . KLESPER, Otto (1930). «Beiträge zur Syntax altkatalanischer Konjunktionen». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 18, p. 321-421. . KOBBERVIG, Karl I.; PACHECO, Arseni; MASSOT I MUNTANER, Josep (eds.) (1992). Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Vanvouver, 1990. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. KREMER, Dieter (ed.) (1988-1992). Actes du XVIIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes: Université de Trèves (Trier) 1986. Tübingen: Max Niemeyer. KUEN, Heinrich (1932). «El dialecto de Alguer y su posición en la historia de la lengua catalana [I]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. V, p. 121-177. — (1934). «El dialecto de Alguer y su posición en la historia de la lengua catalana [i II]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. VII, p. 41-112. LABÈRNIA, Aina (2015). La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. LACA, Brenda (1986). «Notes per a un estudi del pleonasme pronominal en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 5, p. 65-88. — (1989). «Acerca de la sintaxis del de “partitivo” en catalán». Romanistisches Jahrbuch (Berlín), v. 40, p. 247-264. doi: 10.1515/9783110244960.247. — (1995). «Une question d’aspect: à propos des périphrases progressives en catalan». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 1, p. 495-509. LACERDA, Armando de; BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1948). Estudios de fonética y fonología catalanas. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Instituto Antonio de Nebrija. LACREU, Josep (1990). Manual d’ús de l’estàndard oral. 10a ed., corr. i ampl., 2012. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Universitat de València. — (1999). Els verbs valencians: manual pràctic. Amb la col·laboració d’Ofèlia Sanmartín i Dionís Seguí. [2a ed.], 2010. Alzira: Bromera. LACREU, Josep (dir.) (1995a). Criteris lingüístics. Conxa Chulià (red.). [València]: Generalitat Valenciana; Denes. — (1995b). Diccionari valencià. 2a ed., 1996. Alzira: Bromera; València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Generalitat Valenciana. — (1995c). Gramàtica valenciana. 6a ed., 2004. València: Bromera; Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Generalitat Valenciana. — (1995d). Vocabulari de barbarismes. [València]: Generalitat Valenciana. . — (2001). Diccionari valencià de pronunciació. Alzira: Bromera. LAFONT, Robert (1970). «Reflexions sobre lo perfach perifrastic amb anar en catalan e en occitan». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 271-277. . LAGARDE, Christian; BERTHELOT, Martine (eds.) (2016). Qüestions de la llengua a la Catalunya del Nord. Canet: Trabucaire. LAHOUSSE, Karen; MARZO, Stefania (eds.) (2014). Romance languages and linguistic theory 2012: Selected papers from «Going Romance» Leuven 2012. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins.

98 Obres referides al català

LAMUELA, Xavier (1982). «La llengua catalana entre la codificació i l’estandartització». Els Marges (Barcelona), n. 25, p. 11-22. . — (1984). «Fixació i funcionament de la gramàtica normativa en el procés d’estandardització de la llengua catalana». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 65-90. — (1986). «L’evolució e > ə en català». A: ALVAR [et al.] (eds.) (1986-1991), v. I, p. 147-154. — (1992). «L’evolució dels sons representats per g, j, i tg, tj en català». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 263-273. — (2013). «El gènere en les llengües romàniques: quan el gènere expressa el nombre i el femení és neutre». Caplletra (València), n. 54, p. 179-212. . LAMUELA, Xavier; MURGADES, Josep (1984). Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema. LANG, M. F. (1988). «Portar. A profile of its productivity and morphosyntactic characteristics in verb- complement composition». Bulletin of Hispanic Studies (Liverpool), v. 65, n. 2, p. 163-198. doi: 10.3828/bhs.65.2.163. LARA, Víctor (2016). «La expresión del futuro en las lenguas romances de la península Ibérica». Boletín de la Real Academia Española (Madrid), v. 96, n. 314, p. 529-558. . LARREULA, Frederic (1974). Aclariments ortogràfics: dubtes i errors de llenguatge. [Nova ed., 1979.] Barcelona, Bogotà, Buenos Aires, Caracas, Mèxic: Bruguera. LATORRE, Roser (1966). Primer curso de catalán. 3a ed., rev., 1985. Barcelona: Barcino. — (2004a). «Règims verbals caiguts en desgràcia [I]». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIV, n. 48, p. 26 . . — (2004b). «Règims verbals caiguts en desgràcia [II]». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIV, n. 49, p. 21. . — (2005a). «Les preposicions; algunes expressions modificades». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 52, p. 30. . — (2005b). «Què ens passa, amb les preposicions?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 51, p. 26. . — (2005c). «Règims verbals caiguts en desgràcia [i III]». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 50, p. 36. . — (2006a). «Formes verbals manllevades del castellà». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 54, p. 17. . — (2006b). «Règims verbals modificats». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 56, p. 33. . — (2007a). «El risc dels compostos». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 21. . — (2007b). «Ús i abús dels qualificatius». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 59, p. 25. . — (2007c). «Ús impropi de preposicions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 60, p. 17. . — (2008). «Disbarats en el món dels verbs». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 64, p. 18. . — (2009). «Una vegada més, les preposicions que trontollen». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 31. . LEAL, Ignasi (1988a). «L’expressió del moviment en anglès i la comparació amb el català (I)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIII, n. 244, p. 7-8. — (1988b). «L’expressió del moviment en anglès i la comparació amb el català (i II)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIII, n. 245, p. 16-17. LEDGEWAY, Adam; CENNAMO, Michela; MENSCHING, Guido (eds.) (2016). Actes du XXVIIe Congrès international de linguistique et de philologie romanes (Nancy, 15-20 juillet 2013). Nancy: ATILF. .

99 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

LEONETTI, Manuel (2011). «La expresión de la estructura informativa en la sintaxis: un parámetro de variación en las lenguas románicas». Romanistisches Jahrbuch (Berlín), v. 61, p. 338-355. . LINDVALL, Lars (1983). «Sempre, tost et leurs synonymes en catalan ancien. Étude lexicographique». Revue Romane (Copenhaguen), v. 18, n. 1, p. 23-44. . LLACH, Sílvia (2007). «Fonaments fonètics de l’adquisició de la fonologia de les consonants del català». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . LLACH, Sílvia; SERRA, Pep (2012). «Ser o estar? Les raons d’algunes vacil·lacions». A: OLIVA (ed.) (2012), p. 97-117. LLADÓ, Mireia; OBRADÓS, Isabel; SOLÉ, Elisabet (2000). «Els prefixos sub-, sots- i vice- en la formació dels noms de càrrec». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2000), p. 201-217. LLAÓ, Jordi; BORRÀS, Joan (2012). «Morfologia verbal i anivellament dialectal: el cas del present de subjuntiu calero». BeCEroLes (Alcanar), v. 5, p. 79-85. . LLEÓ, Conxita (1970). Problems in Catalan phonology. [2a ed.], 1979. Seattle: University of Washington. — (1984). «Arbitrarietats normatives en la descripció gramatical del català». A: Actes du XVIIème Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Aix-en-Provence, 29 août - 3 septembre 1983. Aix- en-Provence: Université de Provence, v. 5, p. 31-45. — (1992). «Les arbitrarietats normatives i els anomenats “pronoms pleonàstics”». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 597-605. LLEÓ, Conxita; MASCARÓ, Joan (1976). «Contribució a la fonologia generativa del català: reestructuració en la gramàtica?» A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 61-80. LLEÓ, Conxita (1983). «Mots suposadament negatius: necessitat d’un tractament semàntico-pragmàtic». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXV, p. 295-330. — (1986). «Algunes solucions dialectals de l’anivellament morfofonològic verbal». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 495-509. — (1995). «Processos reduplicatius en català i ritme prosòdic: de l’adquisició fonològica a la formació de mots». Caplletra (València), n. 19, p. 195-214. . LLEÓ, Conxita; BENET, Ariadna; CORTÉS, Susana (2007). «Some current phonological features in the Catalan of Barcelona». Catalan Review (Barcelona), v. 21, n. 1, p. 279-300. . LLEÓ, Conxita; CORTÉS, Susana; BENET, Ariadna (2011). «Reanalitzant la vocal neutra barcelonina». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 321-351. LLINÀS, Mireia (1990). «Verbal sequences: a generative approach». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1991a). «The affix-like status of certain verbal elements». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 129-147. . — (1991b). «Verbs de “reestructuració” o verbs de “no-reestructuració”». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 4, p. 265-276. . — (1993). «An incorporation analysis revisited». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 1, p. 139-152. . LLINÀS, Mireia; COLL, Mercè (2001). «Telic verbs in early Catalan». Probus (Dordrecht), v. 12, n. 1, p. 69- 79. doi: 10.1515/prbs.13.1.69. LLINÀS, Mireia; FERNÁNDEZ, Javier (2013). «Reflexiones en torno a la supresión del complementante en inglés, español y catalán». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 43, n. 1, p. 55-88. . LLISTERRI, Joaquim (1984). «Aproximació a la síntesi de les vocals del català». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 45-77. .

100 Obres referides al català

— (1987). «Anàlisi, síntesi i percepció de grups oclusiu-vocal del català. Contribució a l’estudi dels correlats acústics del lloc d’articulació». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . LLOBERA, Josep (1985-1987). El llenguatge. Secció al diari Avui (Barcelona). — (1997). «Més sobre la concordança del participi, en temps compostos». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 21, p. 16. . LLOMPART, Ignasi (2014). Gramati.cat: gramàtica de butxaca: solucions ràpides per dominar el català. [2a ed.], 2017. Barcelona: Barcanova. LLOP, Ares (2016). «La negació en els parlars pirinencs centrals. Sintaxi de la partícula emfàtica cap». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 26, p. 31-60. doi: 10.2436/20.2502.01.76. LLORENS, Héctor (2011). «Una aproximació semàntica al processament de la informació temporal». Tesi de doctorat. Alacant: Universitat d’Alacant. . LLORET, Maria-Rosa (1990). «Aproximació a la fonologia no-lineal». Límits (Barcelona), n. 9, p. 65-75. — (1992). «Les africades i la representació fonològica no-lineal: estructures de contorn». Els Marges (Barcelona), n. 46, p. 47-63. . — (1995). «El tractament de les formes nominals “invariables” quant a nombre». Caplletra (València), n. 19, p. 215-227. . — (1996a). «Dissimilació de sonants i representació autosegmental». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 169-183. — (1996b). «Els diminutius i les marques de gènere». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 3, p. 63-76. — (1997). «Sonorant dissimilation in the Iberian languages». A: MARTÍNEZ i MORALES (eds.) (1997), p. 127- 150. — (2002a). «Canvi lingüístic i variació fònica». A: CANO [et al.] (eds.) (2002), p. 331-364. — (2002b). «Estructura sil·làbica». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 195-249. — (2003). «Variació condicionada: aspectes qualitatius i quantitatius». Catalan Review (Barcelona), v. 17, n. 2, p. 107-122. . — (2004). «The phonological role of paradigms: the case of insular Catalan». A: AUGER, Julie; CLEMENTS, J. Clancy; VANCE, Barbara (eds.). Contemporary approaches to Romance linguistics: Selected papers from the 33rd Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), Bloomington, Indiana, April 2003. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 275-297. — (2008). «L’excepcionalitat sil·làbica de s: de Fabra als nostres dies». Catalan Review (Barcelona), v. 22, p. 265-292. — (2011). La fonologia del català. Barcelona: Grup Promotor Santillana. . — (2013). «Diferències en les terminacions flexives dels elements nominals». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 245-278. — (2015). «La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques». Caplletra (València), n. 58, p. 55-89. . — (2016). «Apunt sobre la defectivitat dels articles personals».. A: PRADILLA (ed.) (2016), v. II, p. 105-109. LLORET, Maria-Rosa; BOIX, Emili; LORENTE, Mercè; PAYRATÓ, Lluís; PEREA, Maria Pilar (eds.) (1997). Anàlisi de la variació lingüística: Actes sobre la 2a Jornada sobre la Variació Lingüística i del 3r Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-3). Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. . LLORET, Maria-Rosa; JIMÉNEZ, Jesús (2008). «Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton». Caplletra (València), n. 45, p. 55-91. .

101 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2010). «Sobre les vocals afegides de l’alguerès». Insula. Quaderno di cultura sarda (Càller), n. 7, p. 111- 139. . LLORET, Maria-Rosa; PONS, Clàudia (2016). «Catalan vowel epenthesis as evidence for the free ride approach to morphophonemic learning». Linguistic Inquiry (Cambridge [MA]), v. 47, n. 1, p. 147-157. doi: 10.1162/LING_a_00207. LLORET, Maria-Rosa; PONS, Clàudia; BOSCH, Eva (eds.) (2015). Clàssics d’ahir i d’avui en la gramàtica del català. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. LLORET, Maria-Rosa; PONS, Clàudia (eds.) (2004). Lingüística i gramàtiques. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. . — (2011). Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català: volum d’homenatge a Max W. Wheeler. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. LLORET, Maria-Rosa; PONS, Clàudia; JIMÉNEZ, Jesús (2011). «Rara afis, rara avis. O del comportament fonològic especial de les fricatives labiodentals en català». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 353-403. LLORET, Maria-Rosa; RAMOS, Joan-Rafael (2006a). «Els cursos orals de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005- 2013), v. 2, p. 663-706. — (2006b). «La Gramàtica catalana. Curs mitjà (1918) de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005-2013), v. 2, p. 207-219. — (2006c). «Les gramàtiques de Pompeu Fabra destinades a un públic no català». A: FABRA (2005-2013), v. 2, p. 321-332. LLORET, Maria-Rosa; VIAPLANA, Joaquim (1992). «Les vocals finals dels elements nominals en català». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 5, p. 419-446. — (1996). «Els clítics pronominals singulars del català oriental: una aproximació interdialectal». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 2, p. 273-309. — (1997a). «On the morphological categoy of gender in Catalan and in Spanish». A: DRESSLER, Wolfgang U.; PRINZHORN, Martin; RENNISON, John R. (eds.). Advances in morphology. Berlín, Nova York: Mouton de Gruyter, p. 171-188. — (1997b). «Variació, fonologia i morfologia». A: LLORET [et al.] (1997), p. 93-120. — (1998a). «El binarismo del género gramatical en castellano y en catalán». Verba (Santiago de Compostel·la), v. 25, p. 71-91. . — (1998b). «Variació morfofonològica. Variants morfològiques». Caplletra (València), n. 25, p. 43-61. . LLULL, Antoni (2009). Prenint el demble a les paraules: defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats. Palma: Documenta Balear. LOMBARD, Alf (1979). «Encore une fois le î prosthétique du roumain. Et un rapprochement avec le catalan». Revue Roumaine de Linguistique (Bucarest), v. XXIV, n. 1, p. 5-9. LÓPEZ, Ángel (1979a). «El pretérito perifrástico catalán y la teoría de las perífrasis románicas». A: Homenaje a Samuel Gili Gaya: in memoriam. Barcelona: Biblograf, p. 129-137. — (1979b). «Perífrasis gramaticalizadas con participio en las lenguas hispánicas». Cuadernos de Filología II, Studia linguistica hispanica (València), n. 1, p. 147-161. — (1988). «Una visió integrada del diasistema fonològic català». Caplletra (València), n. 3, p. 25-41. . — (1992). «Assaig d’explicació del diasistema verbal català i de la seva sèrie de dominància de trets». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 275-297. — (1993). «L’apitxat com a contacte de llengües i com a solució interna».. A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 137-142. LÓPEZ, Ángel; MORANT, Ricard (2002). «L’adverbi». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1797-1852. LÓPEZ, Ángel; PENADÉS, Immaculada; PÉREZ SALDANYA, Manuel; PRUNYONOSA, Manuel; TORTOSA, Vicent (1983). «Per a una gramàtica liminar del català: assaig de categorització sintàctica-semàntica». Cuadernos de Filología I, Teoría: lenguajes (València), n. 3, p. 139-157. LÓPEZ, Ángel; RODRÍGUEZ, Evangelina (eds.) (1991). Miscel·lània homenatge Enrique García Díez. València: Universitat de València; Generalitat Valenciana.

102 Obres referides al català

LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (1968). «Els pronoms febles “en” i “hi” enriquint les significacions del verb». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [III], n. [25], p. 1-5. — (1969). «Usos literaris de valencians i mallorquins». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [IV], n. [37], p. 1-9. — (1970). «Notes sobre els pronoms en, hi». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [55], p. 2-6. — (1972). «Adjectiu de nom - Adjectiu de verb (una altra nota sobre el pronom hi)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VII, n. 69, p. 18-19. — (1976). Llengua standard i nivells de llenguatge. 2a ed., rev. i act., 1984. Barcelona: Laia. — (1985). «La formació de paraules». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 7, p. 28-29. — (1998). Diccionari complementari del català normatiu. Barcelona: Edicions 62. — (1999). Gramàtica del català actual: sintaxi i morfologia. 2a ed., rev., 2001. Barcelona: Edicions 62. — (2001). Qüestions bàsiques del català actual: lèxic i semàntica, fonètica i ortografia. Barcelona: Edicions 62. — (2002). Diccionari de formació de paraules. Barcelona: Edicions 62. LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (ed.) (2000). Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Amb la col·laboració de Bernat Cormand. 2a ed., 2005. Barcelona: Edicions 62. LORDA ALAIZ, F. M. (1968). «Carles Riba, traductor de la “Odisea”: análisis y motivaciones». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. LORENTE, Mercè (1996a). «La teoria de l’estructura argumental i la representació del lèxic». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 323-335. . — (1996b). «Una proposta de classificació dels verbs catalans». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 3, p. 77-101. — (2002). «Altres elements lèxics». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 831-888. — (2010). «Verbs pronominals de font lèxica: reflexivitat i reciprocitat inherents». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010-2011), v. 1, p. 435-445. — (2012). «Verbs pronominals inherents: descripció i representació lexicogràfica». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 305-316. — (2013). «Endreçant neologismes verbals». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 279-293. — (2015). «Els reptes d’una lexicologia integral: de caçafantasmes a trencaclosques». A: LLORET [et al.] (eds.) (2015), p. 165-183. — (2016). «La fraseologia interferida: primera aproximació als factors interns de la interferència». . A: PRADILLA (ed.) (2016), v. II, p. 111-119. LORENTE, Mercè; ALTURO, Núria; BOIX, Emili; LLORET, Maria-Rosa; PAYRATÓ, Lluís (eds.) (2001). La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació: Actes del 5è i 6è col·loquis lingüístics de la Universitat de Barcelona (CLUB-5, CLUB-6). Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. . LORENTE, Mercè; CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa (1998). «L’estructura argumental dels predicats derivats». Estudi General (Girona), v. 17-18, p. 67-78. . LORENTE, Mercè; CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; YZAGUIRRE, Lluís de (1997). «Lèxic i variació». A: LLORET [et al.] (1997), p. 121-147. LORENTE, Mercè; CANTERO, Laura (2015). «La neologia per sufixació». A: FREIXA [et al.] (eds.) (2015), p. 29-51. LORENTE, Mercè; ESTOPÀ, Rosa; FREIXA, Judit; MARTÍ, Jaume; TEBÉ, Carles (eds.) (2007). Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

103 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

LORENZO, Ramón (ed.) (1992-1997). Actas do XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxía Románicas: Universidade de Santiago de Compostela, 1989. La Corunya: Fundación «Pedro Barrié de la Maza, Conde de Fenosa». LOZANO, Ferran (1991). «La modalització dels enunciats». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. suplement 8, p. 15-25. LÜDTKE, Jens (1978). Prädikative Nominalisierungen mit Suffixen im Französischen, Katalanischen und Spanischen. Tübingen: Max Niemeyer. — (1983a). «Les exclamatives en catalan». A: ROEGIEST, Eugeen; TASMOWSKI, Liliane (eds.). Verbe et phrase dans les langues romanes: mélanges oferts à Louis Mourin. Gent: Romanica Gandensia, p. 57-67. — (1983b). «L’originalitat de la nominalització catalana». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXV, p. 331-335. LUNA, Xavier (1993). «Els connectors des del punt de vista funcional». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1995). «Les vocals tòniques a l’Alt Empordà». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres), n. 28, p. 267-303. . — (1996). «Les vocals àtones a l’Alt Empordà». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (Figueres), n. 29, p. 379-406. . — (2002). «El present de subjuntiu en -o- en el català central». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 13, p. 93-111. . LUNN, Patricia V. (1979). «Pronouns as articles: evidence from Catalan». A: PORQUERAS-MAYO [et al.] (eds.) (1979), p. 129-137. — (1983). «The influence of pronunciation on semantic change: the case of per and per a». A: BOEHNE [et al.] (eds.) (1983), p. 67-75. MACARIE, Liliana (1969). «Points de vue au sujet de quelques particularités dans la morphologie du verbe catalan». Revue Roumaine de Linguistique (Bucarest), v. XIV, n. 1, p. 23-24. — (1980). Limba catalanǎ: Fonologie. Morfologie. Vocabular. Bucarest: Universitatea din Bucureᶊti. MACIÀ, Jaume (1981a). «Temes de llengua. Els pronoms adverbials (II)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XVI, n. 173, p. 15-17. — (1981b). «Temes de llengua. Pronoms adverbials (I)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XVI, n. 172, p. 11-13. — (1982a). «Temes de llengua. Els pronoms adverbials (III)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XVII, n. 174, p. 9-12. — (1982b). «Temes de llengua. Els pronoms adverbials (IV)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XVII, n. 176, p. 13-14. MACIÀ, Jaume; SOLÀ, Joan (eds.) (2000). La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari: propostes pràctiques. Barcelona: Graó. MALKIEL, Yakov (1941). «Atristar—Entristecer: adjectival verbs in Spanish, Portuguese, and Catalan». Studies in Philology (Chapel Hill), v. 38, n. 3, p. 429-461. . MALLAFRÈ, Joaquim (1991-1992). Sobre el llenguatge. Secció al Diari de Barcelona. Recollit a: MALLAFRÈ, Joaquim (1994). De bona llengua, de bon humor. Barcelona: Columna. MANENT, Albert (1989). «El “vós”, un tractament tradicional i literari». Serra d’Or (Barcelona), v. XXXI, n. 358, p. 16-20. MANENT, Albert; VENY, Joan (eds.) (1988). Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MANUNTA, Francesc (1995). «Els perfets simples i perifràstics en la tradició algueresa». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 1, p. 605-619. MARÉ, Pau (2009). «Una proposta de caracterització dels clítics pronominals del català». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 97-109.

104 Obres referides al català

— (2012). «L’ús dels clítics pronominals del català i la seva adquisició per parlants de romanès i de tagal». Tesi de doctorat. Girona: Universitat de Girona. . MARÍ, Isidor (1982a). «L’estandardització de la llengua catalana: perspectives actuals». Affar (Palma), v. 2, p. 43-53. . — (1982b). «Registres i varietats de la llengua». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 3, p. 27-39. — (1986). «Sobre l’estàndard i l’ensenyament del català». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 12, p. 23-25. — (1987a). «Cap a la consolidació del català estàndard». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 8, p. 9-19. — (1987b). «Noves consideracions sobre l’estàndard». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 13, p. 23-25. — (1987c). «Varietats i registres en la llengua dels mitjans de comunicació de masses». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1987), p. 9-30. — (1988). «La repetició, la substitució i les proformes». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 17, p. 24-26. — (1991). «La determinació». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. suplement 8, p. 55-58. — (1992). «Estat d’elaboració dels registres». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 199-215. — (1994). «La difusió del concepte de registre en la lingüística catalana». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIX, n. 308, p. 24-27. — (1997). «L’aportació balear a la nova gramàtica de l’IEC». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Mallorca (18 i 19 d’octubre de 1996). Edició a cura de Joan Veny. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 11-16. — (2010). «La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans». Llengua i Ús (Barcelona), n. 49, p. 18-26. . — (2015). «De la llengua literària a l’estàndard més inclusiu i funcional». El Temps (València), n. 1613, p. 58-62. MARÍ, Isidor (ed.) (1992). Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana IV: àrea 3, lingüística social. Palma: Universitat de les Illes Balears. MARÍ, Josep (1973). «L’article literari en la llengua de les Pitiüses». Eivissa (Eivissa), n. 3, p. 38-41. . MARÍ, Roser (2009). «El dialecte eivissenc en l’actualitat. La neutra tònica i el tractament dels grups finals -ia i -ua». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 269-281. — (2010). «El parlar de Formentera: el dialecte per descobrir». Anuari Verdaguer (Vic, Barcelona), n. 18, p. 305-317. . — (2013). «La flexió verbal de l’eivissenc: el segment velar a les formes del mode subjuntiu». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 295-311. MARÍN, Maria Josep (1996). «Una aproximació a la definició del concepte de connector textual». A: SERRA [et al.] (eds.) (1995-1997), v. IV, p. 136-144. — (1998). «Una proposta gramatical per a la definició i la caracterització dels connectors». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 9, p. 207-234. . — (2005). «Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció». Caplletra (València), n. 38, p. 47- 71. . MARÍN, Maria Josep; CUENCA, Maria Josep (1998). «La gramaticalització en els connectors: de l’oral a l’escrit». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 1, p. 383-402. — (2012). «De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral». Caplletra (València), n. 52, p. 65-94. . MARÍN, Rafael (1999). «L’anàlisi aspectual: alguns assoliments». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 10, p. 91-124. . — (2003). «Ésser o estar: una qüestió d’aspecte». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 181, p. 13-19. MARINER, Sebastià (1958). «“Latencia” y neutralización, conceptos precisables». Archivum: Revista de la Facultad de Filología (Oviedo), n. 8, p. 15-32.

105 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

view/3206/3070>. Primera part, traduïda amb el títol «Casos de català -ŋ = /-N(C)/», recollida a: MARINER (1975), p. 9-19. — (1963). «Pro sistema en gramàtica». Miscellanea Barcinonensia (Barcelona), v. II, n. 5, p. 137-150. Recollit a: MARINER (1975), p. 21-42. — (1968). «El femenino de indeterminación». A: QUILIS (ed.) (1968), v. III, p. 1297-1313. Modificat i traduït, amb el títol «El femení d’indeterminació», a: MARINER (1975), p. 43-74. — (1970). «Influència eufèmica que priva sobre el sistema: la conjugació pronominal de verbs de funcions fisiològiques». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 279-287. . Recollit i traduït a: MARINER (1975), p. 141-155. — (1971). «Interpretación de los modos del verbo catalán según una noción básica triple». Prohemio (Barcelona), v. II, n. 3, p. 439-465. Recollit i traduït a: MARINER (1975), p. 97-139. — (1973). «Situación del neutro románico en la oposición genérica». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 3, n. 1, p. 23-38. . Recollit i traduït a: MARINER (1975), p. 75-96. — (1975). Estudis estructurals de català. Barcelona: Edicions 62. — (1976). «Qüestions de mètrica estructural catalana». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 93-114. Recollit a: MARINER (1975), p. 157-189. — (1979). «Si que… (=/= sí que…), sorpresivo-encarecedor en catalán». A: Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach (con motivo de sus XXV años de docencia en la Universidad de Oviedo). Oviedo: Universidad de Oviedo, v. 4, p. 167-179. — (1980). «Diàtesis múltiples de la sèrie en -dor(a)». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 315-321. — (1982). «Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1981-1983), v. 2, p. 51-65. — (1987). «Retrucs teòrics de la discussió sobre fonologia de tx/x i tj/j». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 6, p. 109-132. — (1992). «Vagi + infinitiu en el sistema modal, temporal i aspectual». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 337-349. MARQUET, Lluís (1993). El llenguatge científic i tècnic. 2a ed., rev. i act., 1995. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. — (2009a). «Els substantius postverbals en -e». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 26. . — (2009b). «Sobre els gentilicis en -eny». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 67, p. 29. . — (2010). «Els mots plans en -ol». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 71, p. 32. . — (1979-2011). Novetat i llenguatge. Barcelona: Barcino; Institut d’Estudis Catalans. . MARTÍ I CASTELL, Joan (1970a). Contribució a l’estudi del dialecte occidental. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona. — (1970b). Gramàtica catalana: curs mitjà. 3a reimpr., 1985. Barcelona: Edhasa. — (1981). El català medieval. La llengua de Ramon Llull. Barcelona: Indesinenter. — (1982). Gramàtica catalana: curs superior. 2a reimpr., 1984. Barcelona: Edhasa. — (1994). «Els entrebancs de la sintaxi en l’ús de la llengua catalana». A: AJUNTAMENT DE VILA-SECA. Miscel·lània d’homenatge al Dr. Esteve Pujals. Barcelona: Columna, p. 241-262. — (1996). «Significació lingüística dels Usatges de Barcelona». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 3, p. 103-132. Recollit a: MARTÍ I CASTELL, Joan (2014). Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes. Tarragona: Diputació de Tarragona; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 110-136.

106 Obres referides al català

— (2002). Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona: el codi a mitjan segle XII. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2008). «Una aproximació a la llengua de Ramon Llull: l’ús de les oracions condicionals amb si». A: COLÓN i MARTÍNEZ (eds.) (2008), p. 459-486. — (2011). «Unitat i variació lingüística: una qüestió ideològica». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 76, p. 5-9. . MARTÍ I CASTELL, Joan (ed.) (2002). De la preceptiva de la llengua catalana: reflexions i notes 2000-2002. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. MARTÍ I CASTELL, Joan; MORAN, Josep; ALEGRE, Montserrat; MELIÀ, Miquel; QUEROL, Ernest (1985). Coneguem els nostres parlars. Coordinació de Joan Martí i Castell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Jaume (1992). «L’efecte entre els oïdors dels diversos accents de l’elocució formal estàndard d’un noticiari». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 579-585. MARTÍ, Josep (1984). «Paràmetres vocàlics del català». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 23-43. — (1986a). «Estudi acústic del català i síntesi automàtica per ordinador». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. — (1986b). «Paràmetres acústics per a la síntesi de consonants fricatives catalanes». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 2, p. 152-193. . MARTÍ MESTRE, Joaquim (1991). «Estudi lingüístic». A: MARTÍ MESTRE, Joaquim (ed.). Les Ordinacions de la costa marítima del regne de València (1673). València: Institut de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2012a). «Aspectes de morfologia nominal en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 597- 630. — (2012b). «El vocalisme i el consonantisme en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 537- 596. MARTÍ MESTRE, Joaquim (ed.) (1994). El Libre de Antiquitats de la Seu de València. València: Institut Universitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MARTÍ, Núria (1995). «De in catalan elliptical nominals: a partitive case marker». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 2, p. 243-265. . — (2002). «El SN: els noms». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1281-1335. — (2010). «The syntax of partitives». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . MARTÍ, Sadurní (coord.) (2007). Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Girona, 8-13 de setembre de 2003. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MARTÍ, Sílvia; MIÑANA, Vicenç (1988). «Les preposicions, més predicats que mai». Caplletra (València), n. 3, p. 101-108. . — (1993). «El sintagma nominal: aspectes del seu funcionament intern». A: VIANA (ed.) (1993), p. 175-196. MARTÍN, Àlex; PIQUER, Adolf; SÁNCHEZ, Fernando (eds.) (2014-2015). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Salamanca, 1-6 de juliol de 2012. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MARTÍN, Carlos (ed.) (1991). Lenguajes naturales y lenguajes formales: actas del VI Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales = VI Congrés de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. — (1992). Lenguajes naturales y lenguajes formales: actas del VIII Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales = VIII Congrés de Llenguatges Naturals i Llenguatges Formals. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. MARTÍN, Francisco Jesús (2012). «Deconstructing Catalan object clitics». Tesi de doctorat. Nova York: New York University. . MARTÍN, Rosa Ana; SÁNCHEZ, Fernando (2000). «Contribución a la morfofonología del catalán: estudio de las alternancias ∅ ~ n y w ~ b». A: ENGLEBERT [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 297-306.

107 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

MARTINES, Josep (1997). «El sufix -aire al País Valencià». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 7, p. 229-262. — (1999). «Sobre una construcció sintàctica catalana una mica controvertida: “ser + de + infinitiu”. “E si de dos mals lo menor és de elegir, qual serà l’altre, si la mort per menor elegexes” (Joan Roís de Corella)». A: MARTINES (ed.) (1999), p. 211-263. — (2000). «Sobre una altra construcció sintàctica catalana força controvertida (I): “en + infinitiu” temporal al País Valencià». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 127-164. — (2005). «La llengua antiga i els usos sintàctics contemporanis: l’expressió de la intensitat». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2005), p. 31-98. — (2009). «L’expressió de l’abstracció i estudi de les traduccions: les Poesies d’Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasar de Romaní». Estudis Romànics (Barcelona), v. 31, p. 105-139 . — (2010a). L’anomenat «lo neutre»: l’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Institut d’Estudis Catalans. — (2010b). «L’article definit masculí abstracte en les codes de les oracions comparatives de desigualtat en català antic». A: DE BENEDETTO, Nancy; RAVASINI, Ines (eds.). Da Papa Borgia a Borgia Papa: litteratura, lingua e traduzione a Valencia. Lecce: Pensa MultiMedia, p. 221-243. MARTINES, Josep; MONTSERRAT, Sandra (2009). «La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marc. Un tast de la sintaxi (I)». Journal of Catalan Studies (Barcelona, Cambridge), n. 12, p. 1-32. . MARTINES, Vicent (2006). «Materials per a l’anàlisi multilingüe i contrastiva de locucions, col·locacions i fraseologia: un escandall quant a Ausiàs March i Tirant lo Blanch». Caplletra (València), n. 40, p. 153- 190. . MARTINES, Vicent (ed.) (1999). Estudis sobre Joan Roís de Corella. Alcoi: Marfil. MARTÍNEZ, Ana M.; TORRE, Antoni de la (1989). «El mode d’acció verbal com a categoria oracional: factors que intervenen en la seua configuració». . A: BADIA I MARGARIT i CAMPRUBÍ (eds.) (1989), v. 1, p. 201-211. MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (1986). «La velarización de la vocal neutra del catalán central causada por la proximidad de l». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 2, p. 112-149. . MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio; FERNÁNDEZ, Ana María; CARRERA, Josefina (2005). «Diferències dialectals del català a partir de les oracions interrogatives absolutes amb “que”». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 14, p. 328-353. . MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio; FERNÁNDEZ, Ana María; DORTA, Josefa; FERNÁNDEZ, Elisa (2006). «La intercomprensió d’interrogatives absolutes amb tonemes descendents del català, de l’espanyol de les Canàries i del gallec». Estudis Romànics (Barcelona), v. 28, p. 7-28. . MARTÍNEZ, Fernando; MORALES, Alfonso (eds.) (1997). Issues in the phonology and morphology of the major Iberian languages. Washington DC: Georgetown University Press. MARTÍNEZ, Violeta; TORRES, Francesc (2013). «¿Diptongos crecientes o decrecientes? Un análisis comparativo de las secuencias de vocales altas en español y catalán». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 1, p. 683-694. MARTORELL, Laura; HOOGEVEEN, Doris; FERNÁNDEZ, Ana María (2007). «Aproximació a l’entonació del català de València en el marc del projecte AMPER». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 16, p. 100-118. . MARTOS, Josep Lluís (1996). «Cognició, temporalitat i lingüística comparada: el pretèrit perfet perifràstic i la metàfora del temps en català». Caplletra (València), n. 20, p. 111-127. . — (1998). «Traducció i lingüística cognitiva: la distribució del dia en anglés, català i espanyol».

108 Obres referides al català

stribuci%C3%B3_del_dia_en_angl%C3%A9s_catal%C3%A0_i_espanyol>. A: CIFUENTES (ed.) (1998), v. II, p. 743-754. MARVÀ, Jeroni (1968). Curs superior de gramàtica catalana. Edició a cura d’Eduard Artells. 5a ed., 1988. Barcelona: Barcino. MAS, Antoni (2016). «Aproximació a l’estudi lingüístic del Flos sanctorum». A: LAGARDE i BERTHELOT (eds.) (2016), p. 29-44. MAS, Joan; MIRALLES, Joan; ROSSELLÓ, Pere (eds.) (1998-2000). Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Palma (Mallorca), 8-12 de setembre de 1997. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MAS, Josep-Àngel (2008). El morfema ideològic: una anàlisi crítica dels models de llengua valencians. Benicarló: Onada. MAS, Josep-Àngel; ALANDETE, Josep (2009). Manual de llenguatge tècnic. València: Universitat Politècnica de València. MAS, Marta; VERGÉS, M. Helena (1995). «La gramàtica: un entrebanc, una píndola, una eina…?» Llengua i Ús (Barcelona), n. 2, p. 45-53. . MAS, Marta; VILAGRASA, Albert (2012). Gramàtica catalana de la A a la Z. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MASCARELL, Joan; RULL, Xavier (2007). «La via tortosinovalenciana de per i per a». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 209-218. MASCARELLA, Jordi (coord.) (1991). El Cançoner de Batet: transcripció i estudi lingüístic i literari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. MASCARÓ, Ignasi (1987a). «Ciutadella-Maó. Greu vs. agut en dos parlars menorquins. Plantejament de la qüestió». Randa (Barcelona), n. 21, p. 197-211. — (1987b). «Introducció a l’entonació dialectal catalana». Randa (Barcelona), n. 22, p. 5-38. — (1990). «Les vocals tòniques a Mallorca i Menorca: un estudi acústic». Revista de Menorca (Maó), v. 81, n. 2, p. 177-188. MASCARÓ, Ignasi; ROSEANO, Paolo (2015). «Un canvi entonatiu en curs: les interrogatives absolutes entre adolescents menorquins». Randa (Barcelona), n. 74, p. 139-153. MASCARÓ, Joan (1978). «L’estructura fonològica del català: el cicle fonològic i el component morfològic». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1983). La fonologia catalana i el cicle fonològic. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1984a). «Aramon-aramònic: una regla fonològica catalana no descoberta fins ara». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXVI, p. 123-129. — (1984b). «Sobre la reducció de les transformacions d’elisió». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 197-215. . — (1985a). «Catalan nominal markers and vowel insertion». Cornell Working Papers in Linguistics (Cornell), v. 7, p. 162-175. . — (1985b). Morfologia. 3a ed., 1991. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (1986). «Compensatory diphthongization in Majorcan Catalan». A: WETZELS, Leo; SEZER, Engin (eds.). Studies in compensatory lengthening. Dordrecht: Foris, p. 133-146. . — (1987). «Syllable-final processes in Catalan». . A: NEIDLE i NÚÑEZ (eds.) (1987), p. 163-180. — (1989). «On the form of segment deletion and insertion rules». Probus (Dordrecht), v. 1, n. 1, p. 31-61. doi: 10.1515/prbs.1989.1.1.31. — (1991a). «Iberian spirantization and continuant spreading». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 167-179. .

109 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1991b). «La importància lingüística de la polèmica sobre la vocal neutra del català central i el seu caràcter fonemàtic». Els Marges (Barcelona), n. 44, p. 33-43. . — (1995). «A reduction and spreading theory of voicing and other sound effects». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 2, p. 267-328. . — (1996). «External allomorphy and contractions in Romance». Probus (Dordrecht), v. 8, n. 2, p. 181-205. doi: 10.1515/prbs.1996.8.2.181. — (2002a). «El sistema vocàlic. Reducció vocàlica». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 89-123. — (2002b). «Morfologia: aspectes generals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 465-482. — (2006). «L’obra científica de Pompeu Fabra. Articles majors». A: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 13-54. — (2008). «La distribució de les vocals mitjanes tòniques en català central». Caplletra (València), n. 44, p. 79-102. . — (2011). «Efectes accentuals i sil·làbics sobre la distribució de les vocals mitjanes en català central». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 405-426. — (2015). «Regularitat i excepcions en fonologia: les reduccions vocàliques». A: LLORET [et al.] (eds.) (2015), p. 59-69. — (2016). «Morphological exceptions to vowel reduction in central Catalan and the problem of the missing base». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 15, p. 27-51. doi: 10.5565/rev/catjl.184. MASCARÓ, Joan; RAFEL, Joaquim (1981). «La ẹ̯ intervocàlica baleàrica». Randa (Barcelona), n. 11, p. 37-44. — (1990). Diccionari català invers amb informació morfològica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MASCARÓ, Joan; RIGAU, Gemma (2002). «Introduction: the grammar of clitics». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 9-15. . MASSANELL, Mar (2001). «Morfologia flexiva actual de la Seu d’Urgell i Coll de Nargó: estadis en el procés d’orientalització del català nord-occidental». Zeitschrift für Katalanistik (Tübingen), v. 14, p. 128-150. . — (2003). «Manteniment i transformació de la flexió verbal regular en la varietat tortosina septentrional». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 219-237. — (2004). «Y assò és la veritat. Transcripció i estudi lingüístic d’un judici penedesenc del primer terç del segle XVII». A: MASSOT I MUNTANER (2002-2006), v. 4, p. 23-106. — (2011). «La preferència per la posposició dels subjectes definits en les construccions inacusatives: un tret desapercebut del català nord-occidental». Estudis Romànics (Barcelona), v. 33, p. 107-128. doi: 10.2436/ 20.2500.01.74. — (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!»: manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català del tombant de segle. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2013). «Denominacions del crepuscle en llengua catalana». Caplletra (València), n. 54, p. 51-103. . — (2016). «Sincretisme i canvi morfològic: evolució de la terminació verbal en -AT en català». Caplletra (València), n. 61, p. 165-209. . MASSIP, M. Àngels (1989). Aproximació descriptiva al parlar tortosí. Tarragona: Diputació de Tarragona. — (1993). «Afinitats lingüístiques entre el balear i el tortosí». A: LORENZO (ed.) (1992-1997), v. IV, p. 57-64. MASSOT I MUNTANER, Josep (ed.) (1981-1983). Miscel·lània Pere Bohigas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1984-1987). Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1989-1990). Miscel·lània Joan Bastardas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1991-1993). Miscel·lània Jordi Carbonell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1994-1997). Miscel·lània Germà Colón. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1997-1998). Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1997-2000). Homenatge a Arthur Terry. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

110 Obres referides al català

— (2001-2002). Miscel·lània Giuseppe Tavani. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2002-2006). Miscel·lània Joan Veny. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2006-2007). Homenatge a Joseph Gulsoy. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2008-2010). Miscel·lània Joaquim Molas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2011-2013). Miscel·lània Albert Hauf. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2013-2016). Miscel·lània Jordi Bruguera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MATA, Meritxell (2006). «Els adverbis d’acte de parla i la perifèria esquerra oracional». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2007). «Els adverbis d’acte de parla i el modus oracional». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 18, p. 285-315. doi: 10.2436/20.2502.01.8. MATAMALA, Anna (2004). «Les interjeccions en un corpus audiovisual: descripció i presentació lexicogràfica». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . — (2008). Interjeccions i lexicografia: anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual i proposta de representació lexicogràfica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. MATAMALA, Anna; LORENTE, Mercè (2007). «Combinatòria d’interjeccions i llengua oral». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 245-262. MATAS, Josep (1996). «Validació de la carta vocàlica del català oriental central mitjançant la tècnica de l’escalament multidimensional». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 8, p. 254-270. . MATEU, Jaume (2000a). «La semàntica relacional de l’estructura argumental i la seva aplicació a una alternança lexicosemantica del català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 11, p. 281-309. . — (2000b). «Why can’t we wipe the slate clean? A lexical-syntactic approach to resultative constructions». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 8, p. 71-95. . — (2002). «Argument structure: relational construal at the syntax-semantics interface». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2005). «La selecció de l’auxiliar en els verbs intransitius del català antic: alguns aspectes descriptius i explicatius». Caplletra (València), n. 38, p. 211-240. . — (2015). «La inacusativitat i la selecció de l’auxiliar en català antic». A: LLORET [et al.] (eds.) (2015), p. 127-151. MATEU, Jaume; ESPINAL, M. Teresa (2007). «Argument structure and compositionality in idiomatic constructions». The Linguistic Review (Berlín), v. 24, n. 1, p. 33-59. doi: 10.1515/TLR.2007.002. MATEU, Jaume; MASSANELL, Mar (2015). «A constructional approach to auxiliary selection: evidence from existential constructions». A: KAILUWEIT, Rolf; ROSEMEYER, Malte (eds.). Auxiliary selection revisited: gradience and gradualness. Berlín, Munic, Boston: De Gruyter, p. 183-211. MATEU, Jaume; RIGAU, Gemma (2002). «A minimalist account of conflation processes: parametric variation at the lexicon-syntax interface». A: ALEXIADOU, Artemis (ed.). Theoretical approaches to universals. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 211-236. — (2009). «Romance paths as cognate complements: a lexical-syntactic account». A: MASULLO, Pascual José; O’ROURKE, Erin; HUANG, Chia-Hui (eds.). Romance linguistics 2007: Selected papers from the 37th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL),Pittsburgh, 15-18 March 2007. Amsterdam: John Benjamins, p. 227-241. MATUTE, Cristina (2016). «Entre pronombres y adverbios: mecanismos de cambio en la historia dialectal peninsular de hi/ý < ibi». Boletín de la Real Academia Española (Madrid), v. 96, n. 313, p. 201-237. . MAYOL, Laia (2007a). «“Ho sabíeu, això?” La dislocació a la dreta en català». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 20, p. 221-238. .

111 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2007b). «Right-dislocation in Catalan: its discourse function and counterparts in English». Languages in Contrast (Amsterdam), v. 7, n. 2, p. 203-219. doi: 10.1075/lic.7.2.07may. — (2008). «Catalan “Déu n’hi do” and conventional implicatures in exclamatives». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 7, p. 135-165. doi: 10.5565/rev/catjl.135. — (2010). «Refining salience and the position of antecedent hypothesis: a study of Catalan pronouns». University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics (Filadèlfia), v. 16, n. 1, p. 126-136. . MAYOL, Laia; CLARK, Robin (2010). «Pronouns in Catalan: games of partial information and the use of linguistic resources». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 42, n. 3, p. 781-799. doi: 10.1016/ j.pragma.2009.07.004. MEDINA, Jaume (1989). «Josep Ruaix i la norma». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 33, p. 140-142. MEIER, Harri (1947). «O problema do acusativo preposicional no catalão». Boletim de Filologia (Lisboa), v. VIII, p. 237-260. . MEISENBURG, Trudel (2009). «Interne Sprachgeschichte des Katalanischen: Laut- und Schriftsystem = Histoire interne du catalan: systèmes phonique et graphique». A: GERHART [et al.] (2003-2009), v. 3, p. 3020-3030. MELCHOR, Vicent de (1996). «Cronologia dels canvis en els pronoms clítics del català rossellonès». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 5, p. 259-272. — (1997). «L’ortoèpia tradicional i la pronunciació de les <-r> finals». Els Marges (Barcelona), n. 58, p. 100- 107. . MELIÀ, Joan (2000). «La codificació fabriana i les Illes Balears». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2000), p. 183-189. MENDELOFF, Henry (1968). «The Catalan periphrastic perfect reconsidered». Romanistisches Jahrbuch (Berlín), v. 19, p. 319-326. doi: 10.1515/9783110244762.319. MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1908). «Sobre los límites del valenciano». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 340-344. MENHARDT, Hermann (1930). «Pharmacologie catalane: un manuscrit catalan dans la bibliothèque de l’évêque à Klagenfurt-Autriche». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. III, p. 245-267. . MENSCHING, Guido (1999). «Infinitivkonstruktionen mit explizitem Subjekt im Katalanischen». A: KAILUWEIT i RADATZ (eds.) (1999), p. 191-217. MESQUIDA, Joan-Antoni (1994). «El registre tècnico-científic de la llengua catalana al segle XVII a través d’un tractat de química titulat Tractat del salitre (Palma, 1640)». Catalan Review (Barcelona), v. VIII, n. 1-2, p. 265-273. . — (1996). El Tractat del salitre (Palma, 1640): Estudi històric i lingüístic d’un text químic del segle XVII. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics. — (1998). «Estructures sintàctiques del català en els principals algorismes aritmètics al segle XVI». A: SOBRER (ed.) (1998), p. 198-211. — (2003). «L’Art y stil para scriure a totes persones de qualsevol estat que sien. E diverses maneres de comptes abreviats molt necessaris per a totes persones, de Thomàs de Perpenyà: un manual de correspondència de principis del segle XVI». A: ZIMMERMANN i CHARLON (eds.) (2003), v. 3, p. 317-329. — (2015). «La morfologia verbal al segle XVI. Usos en un tractat matemàtic». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), n. 7, p. 348-371. . MESTRE, Martí; CUENCA, Maria Josep (2016). «Use of connectives and argumentation in Catalan parliamentary debate». A: FERNÁNDEZ-VILLANUEVA, Marta; JUNGBLUTH, Konstanze (eds.). Beyond language boundaries: multimodal use in multilingual contexts. Berlín, Munic, Boston: De Gruyter, p. 162- 178. .

112 Obres referides al català

MESTRES, Josep M. (1985). «Abreviacions: un assaig de classificació tipològica». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 6, p. 13-22. . — (1987a). «El món de les expressions temporals (I): una aproximació a la història de l’expressió de la data. Primera part.» Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 9, p. 21-64. . — (1987b). «El món de les expressions temporals (II): una aproximació a la història de l’expressió de la data. Segona part». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 10, p. 33-67. . MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA, Mireia; FITÉ, Ricard (1995). Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. 4a ed., 2009. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat. . MESTRES, Josep M.; GUILLÉN, Josefina (1992). Diccionari d’abreviacions: Abreviatures, sigles i símbols. Amb la col·laboració d’Elisabet Curt. 2a ed., rev. i ampl., 2001. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. MEYER-LÜBKE, Wilhelm (1925). Das Katalanische: Seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen: Sprachwissenschaftlich und historisch Dargestellt. Heidelberg: Carl Winter. Traducció de Guillem Calaforra, amb el títol «El català», a: CALAFORRA, Guillem (1998), Wilhelm Meyer-Lübke i Das Katalanische: Introducció i traducció. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 77-234. — (1932). «Katal. “vina”, “fes”, “vés”». A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 343-345. MIGLIO, Viola (2002). «No existe la vocal neutra en catalán». A: MUÑOZ [et al.] (eds.) (2002), v. IV, p. 1789- 1801. MILÀ I FONTANALS, Manuel ([1875]). Estudios de lengua catalana. Barcelona: C. Verdaguer. Recollit a: Obras completas. Edició a cura de Marcelino Menéndez Pelayo. Barcelona: Librería de Álvaro Verdaguer,1890, v. III, p. 507-544. . MILÀ, Josep (1987). Els verbs catalans: Conjugació. 3a ed., 1991. Barcelona: La Llar del Llibre. MILÀ, Josep (ed.) (1995). Tots els verbs i la seva conjugació: Incloent-hi, en els cinc models bàsics, les formes estàndards valencianes i baleàriques. [Reimpr.], 2006. Barcelona: Edicions 62. — (2009). Els verbs catalans i la seva conjugació: Incloent-hi, en els cinc models bàsics, les formes estàndard valencianes i balears. Barcelona: Educaula. MIÑANA, Vicenç; MARTÍ, Sílvia (1989). «Nota sobre la teoria de la predicació (una alternativa d’anàlisi sintàctica dins el marc de la GGT)». Límits (Barcelona), n. 7, p. 25-32. MIQUEL I PLANAS, Manuel (1968). «El verb estar, verb intransitiu (primera lletra oberta al senyor Jaume Vallcorba)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola Catalana (Barcelona), v. [III], n. [28], p. 1-5. — (1969a). «En canvi». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola Catalana (Barcelona), v. [IV], n. [34], p. 6-9. — (1969b). «Entorn de “L’escriptor català i el problema de la llengua”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola Catalana (Barcelona), v. [IV], n. [38], p. 2-5. — (1971a). «Aportació a l’estudi dels verbs “ésser” i “estar”. La veu passiva (I)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 56, p. 2-5. — (1971b). «Aportació a l’estudi dels verbs “ésser” i “estar”. La veu passiva (i V)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 61, p. 49-57. — (1971c). «Aportació a l’estudi dels verbs “ésser” i “estar”. La veu passiva (II)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 58, p. 20-23. — (1971d). «Aportació a l’estudi dels verbs “ésser” i “estar”. La veu passiva (III)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 59, p. 29-35. — (1971e). «Aportació a l’estudi dels verbs “ésser” i “estar”. La veu passiva (IV)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 60, p. 40-46. — (1973). «Ésser. Estar.-El complement del verb estar.-I». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. IX, n. 86, p. 89-93.

113 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1975a). «Ésser.- Estar.-El complement del verb estar.-II». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 94, p. 3-8. — (1975b). «Ésser.-Estar.- El complement del verb estar.-IV». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 96, p. 19-27. — (1975c). «Ésser.-Estar.- El complement del verb estar.-V». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 97, p. 35-46. — (1975d). «Ésser.-Estar.-El complement del verb estar.-III». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 95, p. 11-14. — (1980-1988). Temes de llengua. Secció al Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona). — (1987). «Verbs pronominals amb complement preposicional (I)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXII, n. 241, p. 3-4. — (1988a). «Verbs pronominals amb complement preposicional (i IV)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIII, n. 244, p. 3-4. — (1988b). «Verbs pronominals amb complement preposicional (II)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIII, n. 242, p. 6-8. — (1988c). «Verbs pronominals amb complement preposicional (III)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIII, n. 243, p. 3-4. MIQUEL I PLANAS, Ramon (1908). «Els relatius que y qui». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 322-324. . MIQUEL, Teresa (1971). «Sobre les preposicions a, en». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VI, n. 64, p. 78-80. MIR, Josep M. (1990). «Revisió a la pronominalització atributiva i predicativa de la llengua catalana». Sintagma (Lleida), v. 2, p. 5-18. . MIRA, Joan Francesc (1974). Som: Llengua i literatura. 6a ed., 1987. València: Eliseu Climent. MIRACLE, Josep (1936). Gramàtica catalana: Manual pràctic. Barcelona: Catalònia. 9a ed. Andorra la Vella: Casal i Vall, 1983. MIRALLES, Joan (1984). Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1357-60): Introducció, transcripció i estudi lingüístic. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Palma: Institut d’Estudis Baleàrics; Moll. MIRAVITLLES, Joan (1975). Humanització del català: Ésser, estar i alguna cosa més. Barcelona: Pòrtic. — (1982). Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. 8a ed., 2007. Barcelona: Claret. MOIX-TVRDÁ, Diana (1980). «Assaig d’anàlisi morfològica del substantiu català». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 415-422. MOLHO, Maurice (1976). «L’aorist perifràstic català». A: Problemes de llengua i literatura catalanes: Actes del II Col·loqui Internacional sobre el català /Amsterdam 1970/. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 67-100. . MOLINA, Xavier; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2012). «Les construccions condicionals de Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 631-647. MOLL, Aina (1957). «Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco». Revista de Filología Española (Madrid), v. 41, n. 1-4, p. 341-371. doi: 10.3989/rfe.1957.v41.i1/4.1051. — (1958). «¿Llengua o dialecte?» Cap d’Any (Palma), v. [3], p. 112-125. — (1960). «La llengua literària i els correctors». Cap d’Any (Palma), v. [5], p. 137-150. Recollit a: PERICAY (ed.) (1987), p. 106-113. — (1986). «Problemàtica del català estàndard». Serra d’Or (Barcelona), n. 317, p. 11-13. MOLL, Aina; ALOMAR, Antoni Ignasi; RIBA, Cèlia (1991-1998). Línia directa: amb la Campanya de Normalització Lingüística. Secció als diaris Diario de Mallorca (Palma) i Dia 16 de Baleares (Palma). Recollit a: ALOMAR, Antoni Ignasi; MOLL, Aina; RIBA, Cèlia (1992-2003). Línia directa: amb la Campanya de Normalització Lingüística. Palma: Govern de les Illes Balears.

114 Obres referides al català

MOLL, Francesc de B. (1929). «La flexió verbal en els dialectes catalans [I]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. II, p. 73-184. Consultable en línia a: ALCOVER i MOLL (1929- 1933). — (1930). «La flexió verbal en els dialectes catalans (continua) [II]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. III, p. 73-168. Consultable en línia a: ALCOVER i MOLL (1929- 1933). — (1931). «La flexió verbal en els dialectes catalans (continuació) [III]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. IV, p. 9-104. Consultable en línia a: ALCOVER i MOLL (1929- 1933). — (1932a). «Estudi fonètich y lexical del dialecte de Ciutadella». A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 397- 460. Publicat amb el títol «Estudi fonètic i lexical del dialecte de Ciutadella» el 1979 en la revista Randa (Barcelona), n. 8, p. 5-48. Recollit a: MOLL, Francesc de B. (2006). Obres completes, v. III, p. 15-61. — (1932b). «La flexió verbal en els dialectes catalans [i IV]». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. V, p. 9-72. Consultable en línia a: ALCOVER i MOLL (1929-1933). — (1952). Gramática histórica catalana. Madrid: Gredos. Nova ed., en català, corr. i anotada, a cura de Joaquim Martí, 2006: Gramàtica històrica catalana. Amb la col·laboració de Jesús Jiménez. València: Universitat de València. — (1955). «Els parlars baleàrics». Boletín de Dialectología Española (Sant Cugat del Vallès), v. XXXIII, p. 127-136. — (1956). «Els dialectes i la llengua literària». Cap d’Any (Palma), v. [1], p. 125-144. — (1959). Els llinatges catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears): Assaig de divulgació lingüística. 4a ed., 1987. Palma: Moll. Recollit a: Obres completes, 2006 , v. III, p. 157-510. — (1961). «Una crítica i una resposta». Cap d’Any (Palma), v. [6], p. 106-111. — (1962). Rudiments de gramàtica normativa per a ús dels escriptors baleàrics. Palma: Moll. [1a ed., 1937, amb el títol Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleárics.] — (1966). «Assaig d’estudi preliminar». A: GINARD, Rafel. Cançoner popular de Mallorca. Mallorca: Moll, p. XIII-LXXXIV. — (1968). Gramàtica catalana: referida especialment a les Illes Balears. 14a ed., rev., 2008. Palma: Moll. — (1974). L’home per la paraula. Palma: Moll. — (1977). Diccionari català-castellà; Diccionari castellà-català. Palma: Moll. — (1990). El parlar de Mallorca. [4a ed.], 2010. Palma: Moll. Recollit a: Obres completes, 2006, v. III, p. 71-100. — (1996). La llengua de les Balears. 18a ed. Palma: Moll. MOLL, Juli (1972). «Mots compostos substantiu+substantiu». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VII, n. 67, p. 2-5. MOLL, Juli; TORT, Joan (1985). Toponímia i cartografia: Assaig de sistematització. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. MOLLÀ, Toni (1990). La llengua dels mitjans de comunicació. Alzira: Bromera. MONFERRER, Aina (2015). «Estudi lingüístic, literari i textual de la poesia de Vicent Andrés Estellés en un marc d’interessos traductològics i didàctics». Tesi de doctorat. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. . MONGE, Félix (1955). «Sobre las construcciones reflejo-pasivas en catalán medieval». Boletín de Dialectología Española (Sant Cugat del Vallès), v. XXXIII, p. 365-376. MONJO, Joan Lluís (1993). «“No és lo mateix parlar amb la reina que amb sa gerra”. (Sobre l’ús de l’article literari al parlar de Tàrbena)». . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 2, p. 473-494. MONJO, Joan-Lluís (ed.) (2009). El cançoner popular de Tàrbena. Recopilació i estudi lingüístic. Alacant: Universitat d’Alacant. MONLLAÓ, Maite (2003). «Perífrasis verbonominals: definició, característiques i criteris operatius per reconèixer-les». Estudios Catalanes (Santa Fe), v. 1, n. 1, p. 75-93.

115 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

MONSERRAT, Sandra (2012). «La perífrasi estar + gerundi en català antic: un estudi de corpus». A: BÜRKI [et al.] (coords.) (2012), p. 309-323. MONTOLIO, Estrella (2000). «Les estructures condicionals [si p, q] i la seva rellevància en les formulacions legislatives, administratives i jurídiques». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 34, p. 67-91. . MONTOLIU, Manuel de (1914). «Miscel·lània sintàctica». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 2, p. 13-23. . — (1916a). «Morfologia del verb segons els documents catalans del Rosselló publicats per n’Alart». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916-1917), v. 1, p. 91-116. . — (1916b). «Notes sobre el perfet perifràstic català». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916-1917), v. 1, p. 72-83. . — (1917). «Sobre la redacció de la Crònica d’En Jaume I». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1916-1917), v. 2, p. 25-72. — (1927). «La paraula catalana “rai”: Estudi lexicogràfic i etimològic». A: GIL i MOLDENHAUER (dirs.) (1927-1930), v. I, p. 615-630. . MONTOYA, Brauli (1989a). «La flexió verbal catalana: Una proposta de descripció pandialectal». Sintagma (Lleida), v. 1, p. 5-14. . — (1989b). La interferència lingüística al sud valencià. València: Generalitat Valenciana. — (1990). «Coneixement i conreu de la lingüística general als Països Catalans (1857-1937)». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 3, p. 103-115. . — (1993). Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. — (1995). «L’observació del canvi fonològic en el català balear». A: TURELL (ed.) (1995), p. 165-219. — (1998). «Mesures estadístiques i acústiques del canvi fonològic en el vocalisme balear». A Sol Post (Alcoi), n. 4, p. 75-91. — ([2010]). «El valencià d’Enric Valor: una llengua oral viva i culta per al segle XXI». A: ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA ([2010]), p. 141-151. MONTSERRAT, Anna (2007). «El règim verbal en l’obra gramatical de Fabra». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 219-228. MONTSERRAT, Anna; CUBELLS, Olga (eds.) (2007). Entorn i vigència de l’obra de Fabra: Actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Valls: Cossetània; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. MONTSERRAT, Anna; GINEBRA, Jordi (2000). «El règim verbal en el diccionari de Pompeu Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. II, p. 165-178. MONTSERRAT, Mònica (2003). «Els criteris lingüístics dels mitjans de comunicació del Baix Ebre i del Montsià». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 239-251. MONTSERRAT, Mònica; PALOMA, David (2012). «La e tònica del català davant ». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 329-340. MONTSERRAT, Sandra (2002a). «El procés de gramaticalització del verb venir. La perífrasi venir+a+inf.» A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2001-2002), v. 3, p. 289-315. — (2002b). «Valors de la perífrasi . En el discurs rondallístic mallorquí». Interlingüística ([s. l.]), v. 13, n. 3, p. 97-113. — (2003). «Venir a + substantiu / venir a + infinitiu en català: el límit del concepte de perífrasi». A: PUSCH i WESCH (eds.) (2003), p. 147-160. — (2005). «Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català». Caplletra (València), n. 39, p. 61-83. .

116 Obres referides al català

— (2012a). «Continuar + gerundi i seguir + gerundi: un estudi de corpus». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), v. 2, p. 148-184. . — (2012b). «Les perífrasis aspectuals en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 649-670. MONTSERRAT, Sandra; GONZÀLVEZ, Héctor (2003). «Estudi de la semàntica del verb “venir” en l’obra poètica d’Ausiàs March». A: COMPAGNA [et al.] (eds.) (2003), v. I, p. 339-365. MONTSIÀ, Bernat (1934). El català en vint lliçons: Regles de gramàtica, exercicis i clau. [3a ed.], 1980. Barcelona: Barcino. MONTURIOL, Joaquim; DOMÍNGUEZ, Eloi (2001). El parlar de la Garrotxa. [Olot]: Ràdio Olot. MORA, Joan Carles (1998). «L’elisió i la intrusió contextual en la llengua oral: una anàlisi fonètica del català». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 75-89. MORAGAS, Miquel de; BERRIO, Jordi (1989). «La situació actual del català als MCM». A: [VALLVERDÚ, Francesc (ed.)]. Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana V: Àrea 4: Mitjans de comunicació i noves tecnologies. Barcelona, Perpinyà: Edicions 62, p. 21-22. MORALES, Alfonso (1995). «On deletion rules in Catalan». A: AMASTAE, Jon; GOODALL, Grant; MONTALBETTI, M.; PHINNEY, M. (eds.). Contemporary research in Romance linguistics: Papers from the XXII Linguistic Symposium on Romance Languages, El Paso/Juárez, February 22-24, 1992. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 37-52. MORALES, Alfonso; PRIETO, Pilar (1992). «Processos d’epèntesi en grups clítics en tortosí». A: KOBBERVIG [et al.] (eds.) (1992), p. 131-142. MORALES, Montserrat (1993). «Transfert linguistique et évolution du passé défini dans les langues romanes: le cas valencien». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 57, n. 225-226, p. 79-92. doi: 10. 5169/ seals-399906. MORAN, Josep (1974). «L’ús del verb “ésser” com a auxiliar per a formar els temps verbals compostos». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. IX, n. 90, p. 24-27. — (1978). «Temes de llengua. A propòsit de l’ús “altres/d’altres”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XIII, n. 135, p. 7-8. — (1984). El Capbreu de Castellbisbal: Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Nova ed., 2016. [Castellbisbal]: Publicacions del Museu de la Pagesia. — (1987). «Un document familiar català del segle XVIII. Transcripció i comentari lingüístic». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 295-319. . — (1989). «Notes sobre la confluència de v i b en català». Caplletra (València), n. 6, p. 107-116. . Recollit a: MORAN, Josep (1994). Treballs de lingüística històrica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 25-42. — (1990). Les homilies de Tortosa. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1992-1993). «Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell. Transcripció i estudi lingüístic». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 147-169. . — (1995). «Els sufixos per a la formació de gentilicis en català». A: Estudis d’onomàstica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 155-163. — (1997). «Origen del plural dels noms acabats amb -s en singular». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997- 1998), v. 1, p. 311-327. — (1998). Cronicó de Perpinyà (segle XIII): Estudi filològic i lingüístic. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1999). «Les suffixes dans la formation des noms d’origine en catalan». A: KREMER, Dieter (ed.). Onomastik: Acten des 18. Internationalen Kongresses für Namenforschung: Trier, 12-17 April 1993. Tübingen: Max Niemeyer, v. 5, p. 137-142. Recollit i traduït amb el títol «Els sufixos per a la formació de gentilicis en català» a: MORAN, Josep (1995). Estudis d’onomàstica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 155-163.

117 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2009a). Característiques del nom propi: Estudi d’interpretació lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2009b). «Notes sobre la sintaxi conjuncional del català arcaic». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 103-112. MORAN, Josep; RABELLA, Joan Anton (1999). Diccionari etimològic manual. Barcelona: Edicions 62. MORANT, Marc (2008). «L’alternança datiu/acusatiu en la recció verbal catalana». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . MORANT, Ricard (1986). «Sobre la negación en catalán». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. — (1991). «La negación inmanente trascendente preverbal en catalán». A: KREMER (ed.) (1988-1992), v. II, p. 402-409. — (1993). La negación en catalán. València: Universitat de València. MORANT, Ricard; ESCRIVÀ, Vicent (1987). L’apitxat de Gandia: un problema sociolingüístic. Oliva: Colomar. MORANT, Ricard; PÉREZ SALDANYA, Manuel (1988). «The verbal mood in the Iberoromanic group». Lynx (València), n. 1, p. 135-159. MORANT, Ricard; SERRA, Enric (1987). Els modificadors intraoracionals i interoracionals. València: Universitat de València. MORANTE, Roser; VÁZQUEZ, Glòria (1998). «Anar ‘go’, donar ‘give’, and posar ‘put’: shift verbs in Catalan». Berkeley Linguistics Society: Proceedings of the annual meeting (Berkeley), p. 161-172. . MOREL-FATIO, A. (1888). «Das Catalanische». A: GRÖBER, G. (ed.). Grundriss der romanischen Philologie. Estrasburg: Karl J. Trübner, v. I, p. 669-688. [Publicació separada (de la 2a ed., corr. i ampl.): MOREL- FATIO, A.; SAROÏHANDY, J. (1906). Grammatik der Katalanischen Sprache. Estrasburg: Karl J. Trübner.] MORELL, Carme (1986). La famosa comèdia de la gala està en son punt: Edició i estudi. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MORENO, Antonio (ed.) ([2008]). Actas del VIII Congreso de Lingüística General: Madrid, 25-28 de junio de 2008. [Madrid]: [Universidad Autónoma de Madrid]. . MORET, Hèctor (1990). «Aproximació al parlar de Mequinensa». Alazet (Osca), n. 2, p. 83-112. . — (1994). Sobre la llengua de Mequinensa. [Fraga]: Institut d’Estudis del Baix Cinca. MORET, Hèctor (ed.) (2009). Llengües i fets, actituds i franges: Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. [Calaceit]: Associació Cultural del Matarranya; [Fraga]: Institut d’Estudis del Baix Cinca. MORET, Hèctor; SANCHO, Carles (1998). «Alguns aspectes fonètics, morfosintàctics i lèxics del parlar de Vall-de-roures». A: Segones Jornades d’Estudi a la Terra Alta: Batea, del 27 al 29 d’octubre de 1995. [Batea]: Patronat Pro-Batea (Calaceit: Gràfiques del Matarranya), p. 429-460. MORET, Hèctor; SASOT, Màrio (1996). Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí. [Fraga]: Institut d’Estudis del Baix Cinca (Calaceit: Gràfiques del Matarranya) MOREU-REY, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica vària. Palma: Moll. — (1982). Els nostres noms de lloc. 2a ed., rev. i ampl., 1999. Palma: Moll. MOREY, Jaume; MELIÀ, Joan; CORBERA, Jaume (1994). Alfa: Mètode d’autocorrecció gramatical assistida. 2a ed., rev. i ampl., 1995. Palma: Universitat de les Illes Balears. MOROS, Rosa Maria (1993). «El parlar de Vinaròs. Observacions fonètiques i morfològiques». Passadís (Benicarló), n. 9-10, p. 79-109. MORVAY, Károly (1995). «Problemes de fraseologia catalana. Fraseologismes i fraseoides». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 2, p. 51-63. MOURIN, Louis (1969). «Le présent du subjonctif en catalan, et la morphologie comparée». A: DETHIER, Fred (ed.). Mélanges offerts à Rita Lejeune. Gembloux: J. Duculot, v. 1, p. 367-377.

118 Obres referides al català

MUÑOZ, M. Dolores; RODRÍGUEZ-PIÑERO, Ana Isabel; FERNÁNDEZ, Gérard; BENÍTEZ, Victoria (eds.) (2002). IV Congreso de Lingüística General: Cádiz, del 3 al 6 de abril de 2000. Cadis: Universidad de Cádiz. MUNTÉ, Josep (1967-1968). Diálogo sobre cuestiones en catalán. Secció al diari Tele/express (Barcelona). MURTRA, Pilar (1994). Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . MUXÍ, Isabel (1995). «Optional participial agreement in Barcelonian Catalan». Newcastle and Northumbria Working Papers in Linguistics (Newcastle), v. 3, p. 197-210. — (1996). «Optional participial agreement with direct object clitics in Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 5, p. 127-145. . NADAL, Josep M. (1975a). «Aspectes de la complementació en el català actual: per a una sintaxi abstracta». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1975b). «Semàntica i sintaxi (Aspectes de la complementació en català)». Els Marges (Barcelona), n. 3, p. 7-38. . — (1976a). «Introducció a l’estudi de les oracions completives del català». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 115-140. — (1976b). «Sintaxi abstracta i derivació: transitivitat versus intransitivitat en el català actual». A: SÁNCHEZ DE ZAVALA (dir.) (1976), p. 151-193. — (1977). «Sobre l’ordre d’aplicació de les transformacions en una gramàtica generativa i transformacional». Els Marges (Barcelona), n. 9, p. 85-89. . NADEU, Marianna (2014). «- and speech rate-induced vowel quality variation in Catalan and Spanish». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 46, p. 1-22. doi: 10.1016/j.wocn.2014.05.003. NADEU, Marianna; HUALDE, José Ignacio (2012). «Acoustic correlates of emphatic stress in Central Catalan». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 55, n. 4, p. 517-542. doi: 10.1177/ 0023830911434125. NADEU, Marianna; RENWICK, Margaret E. L. (2016). «Variation in the lexical distribution and implementation of phonetically similar phonemes in Catalan». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 58, p. 22-47. doi: 10.1016/j.wocn.2016.05.003. NAVARRO, Antoni (1908). «El català a-n el Ribagorça».. A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 222-231. NAVARRO, Josep Lluís (2013). «Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar». Aula de Lletres Valencianes (València), n. 3, p. 131-162. . NAVARRO, Pere (1986). «De gramàtica històrica catalana: estudi morfo-fonològic de l’article definit en el Tirant lo Blanc». Universitas Tarraconensis (Tarragona), n. 10, p. 149-161. . — (1992). El parlar de la Fatarella (Terra Alta): Estudi fonètic, morfosintàctic i lèxic. 2a ed., 1993. [Gandesa]: Centre d’Estudis de la Terra Alta (Calaceit: Gràfiques del Matarranya). — (1994). «Aproximació geolingüística als parlars de la Terra Alta». A: Actes de les Primeres Jornades d’Estudi sobre la Terra Alta: Horta del 5 al 7 de novembre de 1993. [Gandesa]: Centre d’Estudis de la Terra Alta (Calaceit: Gràfiques del Matarranya), p. 141-170. — (1996). Els parlars de la Terra Alta. Tarragona: Diputació de Tarragona. — (1999). «Els parlars de transició entre el català occidental i l’oriental». Caplletra (València), n. 26, p. 91- 105. . — (2000a). Aproximació geolingüística als parlars de la Ribera d’Ebre. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. — (2000b). Aproximació geolingüística als parlars del Priorat. [Reus]: Carrutxa (Calaceit: Gràfiques del Matarranya). — (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Calaceit: Associació Cultural del Matarranya.

119 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

NAVARRO, Pere; GINEBRA, Jordi (2003). «Estudi lingüístic d’El Nou Testament de nostre Senyor Jesús Christ traduït del grek en llengua menorquina». A: ZIMMERMANN i CHARLON (eds.) (2003), v. 3, p. 159-172. NAVARRO, Tomás; SANCHIS GUARNER, Manuel (1934). «Análisis fonético del valenciano literario». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXI, n. 2, p. 113-141. NEIDLE, Carol; NÚÑEZ, Rafael A. (eds.) (1987). Studies in Romance languages. Dordrecht: Foris. NEIRA, Jesús (1983). «/lo/, “artículo” neutro en el catalán moderno: sus orígenes». A: Serta philologica F. Lázaro Carreter natalem diem sexagesimum celebranti dicata. Madrid: Cátedra, v. 1, p. 475-484. NEVINS, Andrew (2015). «Free-rides in morphological classification: the case of Catalan pre-stressing suffixes». A: LLORET [et al.] (eds.) (2015), p. 105-118. NIEPAGE, Martin (1909). Laut- und Formenlehre der mallorkinischen Urkundensprache. Halle: Druck von Ehrhardt Karras. . NILSSON, Kåre (1984). «Observaciones sobre el uso de los adverbios deícticos del castellano (aquí, acá etc.) y sus formas correspondientes en catalán y portugués». Revue Romane (Copenhaguen), v. 19, n. 2, p. 219- 244. . — (1990). «Els pronoms adverbials “en” i “hi” en català modern». Revue Romane (Copenhaguen), v. 25, n. 2, p. 197-211. . NOGUÉ, Neus (2000). «La norma i l’estàndard als mitjans de comunicació de masses: la ultracorrecció com a símptoma». A: CREUS [et al.] (eds.) (2000), p. 295-306. — (2005). «Dixi de persona i marcs participatius en català». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2008a). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2008b). «La dixi de persona en el discurs acadèmic oral en català». Caplletra (València), n. 44, p. 169- 194. . — (2010). «La primera persona del plural en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 21, p. 155-198. doi: 10.2436/20.2502.01.48. — (2011). «Person deixis in Catalan». A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 115-144. . — (2013). «Els “criteris de visibilització de les dones” en català: límits sintacticosemàntics i discursius». Caplletra (València), n. 54, p. 213-234. . NOGUÉS, Gabriel (1908). «Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 300-306. . NONELL, Jaume (1908). «Necessitat de redimir la prosòdia catalana de la influència castellana». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 288-299. . OBRADOR, Bernat (1908). «Del ús dels verbs auxiliars catalans». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 130-138. . OFICINA DE PROMOCIÓ I D’ÚS DEL VALENCIÀ; CONFEDERACIÓ SINDICAL DE COMISSIONS OBRERES DEL PAÍS VALENCIÀ (1998). Criteris de llenguatge no sexista. 3a ed., 2007. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana. . OLIVA, Salvador (1977a). «Dos aspectes del ritme en el català modern». Els Marges (Barcelona), n. 9, p. 89- 96. . — (1977b). «Estructura profunda de les formes verbals pronominals: gramàtica dels verbs pronominals en català segons la teoria dels casos». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1988). «Tipologia dels verbs pronominals». Estudi General (Girona), v. 8, p. 31-49. . — (1989). «El complement indirecte i altres datius». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 36, p. 131-144. — (1992). La mètrica i el ritme de la prosa. Barcelona: Quaderns Crema. — (1995). «Els complements adverbials adjunts». Els Marges (Barcelona), n. 54, p. 5-19. . — (1996). «El sintagma fonològic: interaccions entre eurítmia i sintaxi». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 141-156.

120 Obres referides al català

— (2001). «Entonació i variació». . A: LORENTE [et al.] (eds.) (2001), p. 47-58. — (2002). «L’equivalència combinatòria de les preposicions a i en». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Girona (25 i 26 de maig de 2001). Edició a cura de Josep Moran. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 27-44. — (2008). Nova introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema. OLIVA, Salvador (ed.) (2012). Joan Solà, in memoriam. Girona: Universitat de Girona. OLIVA, Salvador; SERRA, Pep (2002). «Accent». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 345-391. OLIVA, Víctor (1908). «Documents sobre’l català parlat a Sopeira (Aragó)». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 421- 435. . OLIVERAS, Sebastià (dir.) (2002). Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: La Busca. OLLER, Anna (2000a). «Els connectors i la fraseologia: el llavors col·loquial». A: SALVADOR i PIQUER (eds.) (2000), p. 333-342. — (2000b). «Una muestra de investigación en corpus orales informatizados: el llavors (entonces) coloquial». A: BUSTOS [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 633-653. OLTRA-MASSUET, Isabel (1999). «On the constituent structure of ». The MIT Working Papers in Linguistics (Cambridge [MA]), n. 33, p. 279-322. . — (2010). «On the morphology of complex adjectives». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2013). «Variability and allomorphy in the morphosyntax of Catalan past perfective». A: MATUSHANSKY, Ora; MARANTZ, Alec (eds.). Distributed morphology today: Morphemes for Morris Halle. Cambridge [MA]: The MIT Press, p. 1-19. OLTRA-MASSUET, Isabel; CASTROVIEJO, Elena (2013). «Approaching results in Catalan and Spanish deadjectival verbs». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 12, p. 131-154. doi: 10.5565/rev/ catjl.17. ORDÓÑEZ, Francisco (1998). «The inversion construction in interrogatives in Spanish and Catalan». A: LEMA, José; TREVIÑO, Esthela (eds.). Theoretical analyses on Romance languages: Selected papers from the 26th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL XXVI), Mexico City, 28-30 March, 1996. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 329-350. — (2007a). «Cartography of postverbal subjects in Spanish and Catalan». A: BAAUW, Sergio; DRIJKONINGEN, Frank; PINTO, Manuela (eds.). Romance languages and linguistic theory 2005: Selected papers from «Going Romance» Utrecht, 8–10 December 2005. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 259-280. — (2007b). «Observacions sobre la posició dels subjectes postverbals en català i castellà». Caplletra (València), n. 42, p. 251-272. . — (2013). «Some clitic combinations in the syntax of Romance». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 201-224. . OREŠNIK, Janez (2003). «Naturalitat lingüística en català: concordança amb l’objecte». Verba Hispanica (Ljubljana), v. 11, n. 1, p. 69-77. doi: 10.4312/vh.11.1.69-77. ORIOL, Maria del Carme (1992). «La preposició “a” introductora del complement directe (1)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXVII, n. 291, p. 6-7. — (1993a). «Interferències en l’ús oral de les preposicions A, EN i AMB (1)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXVIII, n. 301, p. 6-10. — (1993b). «Interferències en l’ús oral de les preposicions A, EN i AMB (2)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXVIII, n. 302, p. 6-8. — (2006). «La pedra roja: transcripció i estudi d’una rondalla catalana inèdita». A: GINEBRA i SUNYER (eds.) (2006), p. 107-119. ORION, Bernhard ([1943]). La formación de nombres por sufijos en catalán: Abhandlung zur Erlangung der Doktorwürde der Philosophischen Fakultät I. Zuric: Buchdruckerei H. Schraner.

121 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

ORTEGA, Marta; PRIETO, Pilar (2011). «Acoustic Correlates of Stress in Central Catalan and Castilian Spanish». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 54, n. 1, p. 73-97. doi: 10.1177/ 0023830910388014. ORTEGA, Rudolf (2014). Tots els dubtes: Una gramàtica del català a l’abast. Barcelona: RBA. — (2014-). Brou de llengua. Secció al diari El País (Barcelona). ORTEGA, Rudolf; BRUNAT, Gemma (2009). Llibre d’estil de COMRàdio: Manual de llengua de les emissores municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona. ORTÍS, Pere (1995). On va el català? Barcelona: Selecta-Catalònia. — (1999a). «Els pronoms adverbials en i hi». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 26, p. 28. . — (1999b). Netegem i enriquim la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [2a ed., rev.] Barcelona: La Busca Edicions, 2012. — (2001). «Reflexius a la biorxa». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 41. . — (2009). «Hem perdut els pronoms adverbials». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 26. . OSVÁTH, Alexandra Kathryn (2015). «Una comparació de les formes pronominals de tractament en els estudiants parlants d’espanyol i català a Barcelona». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 64, p. 128- 155. doi: 10.2436/20.8030.02.119. PADGETT, Jaye (2009). «Systemic contrast and Catalan rhotics». The Linguistic Review (Berlín), v. 26, n. 4, p. 431-463. doi: 10.1515/tlir.2009.016. PADROSA, Susanna (2009). «“Entre”- prefixed verbs in Catalan: a lexical semantic account». Interlingüística ([s. l.]), v. 18, p. 871-881. — (2011). «Complex word-formation and the morphology-syntax interface». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . PADROSA, Susanna; MARKOVA, Angelina (2009). «Some remarks on prefixation: evidence from Bulgarian, Catalan and English». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 200-213. PAIS, Joan (1970). Gramàtica algueresa. Edició a cura de Pasqual Scanu. Barcelona: Barcino. PALAU, Ferran (1974). «Més sobre adjectius d’una i dues terminacions». Revista Catalana (Perpinyà), n. 24, p. 13-15. — (1976). «Morfologia i accentologia del català central». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 141-171. — (1984). «Les preposicions catalanes per i per a expressant la causa i la finalitat. Comparació amb altres llengües romàniques». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXVI, p. 195-228. — (1986). El problema de les preposicions «per» i «per a». Barcelona: Barcino. — (2002). «Confusió de preposicions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 41, p. 26. . — (2005). Phonologie et introduction à la morphologie du catalan. Lovaina, París, Dudley: Peeters. PALET, M. Teresa (1987). «Un problema de lingüística contrastiva: las preposiciones en español y catalán». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 17, n. 1, p. 69-84. . PALET, M. Teresa; ROMERO, Manuel (1987). Capbreu de la Baronia d’Entença (s. XIV): Introducció històrica i estudi lingüístic. Tarragona: Diputació de Tarragona. PALMADA, Blanca (1992). «La construcció de les síl·labes i l’elisió vocàlica del català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 371-392. . — (1993). «La reducció de [e] inicial de l’occidental: les raons del sistema i la interferència». . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 111-120. — (1994a). La fonologia del català: Els principis generals i la variació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

122 Obres referides al català

— (1994b). «Sobre la semblança excessiva en fonologia». Els Marges (Barcelona), n. 49, p. 95-106. . — (1995a). «En defensa de labiodental». . A: GOENAGA (ed.) (1995), p. 11-24. — (1995b). «La representació de les palatals». Caplletra (València), n. 19, p. 27-41. . — (1997). «Continuant spreading and feature organization». A: MARTÍNEZ i MORALES (eds.) (1997), p. 151- 171. — (2002). «Fenòmens assimilatoris». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 251-270. PALMADA, Blanca; SERRA, Pep (1991). «On the specification of coronals». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 181-199. . PALOMA, David (1997). «El català col·loquial a les sèries de Televisió de Catalunya». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2013). «La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents.» Caplletra (València), n. 55, p. 87-105. . — (2013-2015). Etcètera. Secció al diari El Punt Avui (Barcelona). PALOMA, David; MONTSERRAT, Mònica; MAS, Josep Àngel (2009-). Diccionari de dubtes del català oral. [Castelló]: Xarxa Vives d’universitats. . PALOMA, David; PUIGRÒS, Maria Antònia; RICO, Albert; TORRENT, Anna M. (2009). Guia fonètica per a les televisions locals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PALOMA, David; RICO, Albert (1998). Diccionari de dubtes del català. 2a ed., 2000. Barcelona: Edicions 62. — (2007). «Variació formal i enriquiment lèxic. El cas dels verbs amb el prefix a-». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 239-252. — (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62. Nova ed., 2014. Barcelona: Educaula62. PALOMBA, Joan (1908). «La gramàtica del dialecte modern alguerés». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 168-169. . — (2000). Nuova grammatica del dialetto algherese odierno. Edició a cura d’August Bover i Joan Veny. L’Alguer: La Celere Editrice. — (2001). Grammatica del dialetto algherese odierno. Edició a cura de Francesco Bertino. L’Alguer: Obra Cultural de l’Alguer. PAR, Anfós (1923). Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398). Halle: Max Niemeyer. . — (1928). «“Curial e Guelfa”: Notes lingüístiques y d’estil». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. I, p. 119-150. — (1929a). «“Qui” y “que” en la Península Ibérica. II. En el dominio catalán (Continuación)». Revista de Filología Española (Madrid), v. XVI, n. 2, p. 113-147. — (1929b). «“Qui” y “que” en la Península Ibérica. II. En el dominio catalán [I]». Revista de Filología Española (Madrid), v. XVI, n. 1, p. 1-34. — (1930). «La desinència -o del indicatiu present». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. III, p. 169-176. — (1931). «Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssichs menors catalans». Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (Barcelona), v. IV, p. 171-187. PARÉS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. 3a ed., 2001. Barcelona: Edicions 62. PARLAMENT DE CATALUNYA: DEPARTAMENT D’EDICIONS ([s. a.]). Manual de correcció dels diaris de sessions. Barcelona: Parlament de Catalunya. . PASCUAL, Montserrat (2001). «A syntactic analysis of instrumental prepositional phrases». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 9, p. 53-68. . — (2002). «Diversos usos i peculiaritats de la preposició amb». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 13, p. 165-186. .

123 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

PASTRE, Louis (1912a). «De l’emploi de l’hi et de els hi [I]». Revue Catalane (Perpinyà), v. 6, n. 68, p. 246- 251. . — (1912b). «De l’emploi de l’hi et de els hi [i III]». Revue Catalane (Perpinyà), v. 6, n. 70, p. 313-316. . — (1912c). «De l’emploi de l’hi et de els hi [II]». Revue Catalane (Perpinyà), v. 6, n. 69, p. 277-281. . — (1921). «Questions de langue catalane. Les mots en ia». Revue Catalane (Perpinyà), v. 15, n. 174, p. 55- 57. . — (1925). Éléments de grammaire catalane: Rédigée conformément aux règles orthographiques en usage dans la littérature moderne. Perpinyà: Societé d’Études Catalanes. . PAULYN, Willy (1932). «Die Reibelaute, b, g, d, im Katalanischen». A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 195- 203. PAYÀ, Marta (2003). «Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in Catalan». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 207-227. . PAYRATÓ, Lluís (1988). Català col·loquial: Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. 3a ed., corr. i ampl., 1996. València: Universitat de València. — (1992). «Pragmática y lenguaje cotidiano. Apuntes sobre el catalán coloquial». Revista de Filología Románica (Madrid), n. 9, p. 143-153. . — (1994). «Límits i trets del català col·loquial». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIX, n. 308, p. 6-8. — (1998). «Variació funcional, llengua oral i registres». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 9-33. — (2000). El català col·loquial i la conversa. Barcelona: Grup Promotor Santillana. — (2002). «L’enunciació i la modalitat oracional». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1149-1220. — (2003). Pragmàtica, discurs i llengua oral: Introducció a l’anàlisi funcional de textos. 2a ed., 2010. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. — (2014). «Del present imperfecte i dels futurs de probabilitat, o entorn de la filologia, la lingüística, l’anàlisi crítica del discurs i les ciències de la comunicació». Caplletra (València), n. 39, p. 109-133. . PAYRATÓ, Lluís (ed.) (1998). Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PAYRATÓ, Lluís; COTS, Josep M. (eds.) (2011). The pragmatics of Catalan. Berlín, Boston: De Gruyter Mouton. PEANA, Joan (1995). «El fenomen del rotacisme en la parla popular algueresa d’avui». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 2, p. 101-119. PEIRATS, Anna Isabel (2004). Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig. Alzira: Bromera. PELLICER, Joan Enric (1986). «Estudi i edició de la Rondalla de rondalles». A: GALIANA, Lluís. Rondalla de rondalles. València: Institut de Filologia Valenciana, p. 81-176. — (2001). Tots els verbs: Inclou una completa secció de dubtes i interferències verbals. 2a ed., 2008. València: Edicions 3i4. — (2007). Guia essencial de la llengua. 3a ed., 2010. Aldaia: Adonay. — (2012). Criteri: Guia valenciana de la llengua. 3a ed., ampl., 2013. [València]: ENlogística. PELLICER, Joan Enric; GINER, Rosa (1997). Gramática de uso del valenciano. València: Mil999. Nova ed., 2007. València: Adonay. PENSADO, Carmen (2000). «Sobre la historia del ensordecimiento final». Estudis Romànics (Barcelona), v. 22, p. 29-57. . PENYARROJA, Leopoldo (1991). «Sintaxis i lèxic en el Tirant lo Blanch: del valencià quatrecentiste al valencià modern». A: COLÓN, Germà; PEÑARROJA, Leopoldo; [ENRIQUE I] TARANCÓN, C[ardenal Vicent]; HAUF, Albert. Literatura valenciana del segle XV: Joanot Martorell i sor Isabel de Villena. València: Consell Valencià de Cultura, p. 37-66.

124 Obres referides al català

PEREA, Maria Pilar (1997a). «El comportament de les vocals temàtiques en alguns verbs algueresos de la 2a conjugació». Revista de l’Alguer (L’Alguer), n. 8, p. 169-191. . — (1997b). «Irregularitat i flexió verbal». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 10, p. 65-79. . — (1998). «Antoni M. Alcover i el català de l’Alguer». Revista de l’Alguer (L’Alguer), n. 9, p. 225-247. . — (1999a). «De la llengua oral a la llengua escrita: dos processos algueresos del segle XVI». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 31-60. — (1999b). «Estructura i variació en el verb català de començaments de segle: La flexió verbal en els dialectes catalans (Alcover-Moll)». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2001). «Ús i productivitat dels sufixos verbals en català». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 325-346. — (2002). «Flexió verbal regular». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 583-646. — (2003). «La tendència expansiva del segment velar dels verbs de la segona conjugació en els dialectes catalans». A: SÁNCHEZ, Fernando (coord.). Actas del XXIII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica: Salamanca, 24-30 septiembre 2001. Tübingen: Max Niemeyer, v. 1, p. 403-418. — (2005). El verb. Barcelona: Grup Promotor Santillana. — (2006). «L’expansió dels verbs incoatius en català: distribució i valor del segment extensió “-eix-”». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2007). «El perfet simple: extensió i ús a començament del segle XXI». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 279-296. — (2011). «Els imperatius en contacte amb els enclítics pronominals». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 427-457. — (2012a). «La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica». A: MIRALLES, Carles; MALÉ, Jordi; PUJOL, Jordi (eds.). Actes del III Simposi Carles Riba: Barcelona, 30 de novembre i 1 i 2 de desembre de 2009. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 349-380. — (2012b). «Les combinacions de clítics pronominals en els dialectes catalans». Estudis Romànics (Barcelona), v. 34, p. 99-143. doi: 10.2436/20.2500.01.96. — (2013). «Els clítics pronominals preposats i posposats en català: anàlisi i comparació». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 2, p. 297-309. — (2015). «Morfologia i norma: algunes qüestions». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 25, p. 39-64. doi: 10.2436/20.2504.01.90. PERERA, Joan (1986). «Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch (primera part)». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 1, p. 51-109. . — (1987). «Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch (segona part)». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 19-66. . PERERA, Joan; BEL, Aurora (2011). «Propietats pragmàtiques i gramaticals en el desenvolupament de la coreferència pronominal». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 24, p. 183-211. . PÉREZ, Ernest (1985). Com s’escriu el català correcte. Barcelona: Edicions Cap Roig. PÉREZ, Roger (2014). «Anàlisi cognitiva de les construccions d’estructura argumental del verb prototípiques en català». A: PUJOL (ed.) (2014), p. 131-148. PÉREZ SALDANYA, Manuel (1988). Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu. [València]: Institut de Filologia Valenciana; [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1990). «La categoria gramatical del temps i les relacions deíctiques i anafòriques». Caplletra (València), n. 8, p. 117-129. . — (1991a). «Adverbis modals i adverbis performatius». A: LÓPEZ i RODRÍGUEZ (eds.) (1991), p. 403-416. — (1991b). « are pronominals». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 201- 210. .

125 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1991c). «Notes sobre la categoria gramatical del temps». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 4, p. 425-436. — (1991d). «Temps i representació temporal». A: MARTÍN (ed.) (1991), v. 2, p. 825-838. — (1992). «Aqueix obscur subjecte del desig». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 2, p. 505-522. — (1993). «Les categories flexives del temps i l’aspecte. Una aproximació sintàctica, semàntica i morfològica». A: VIANA (ed.) (1993), p. 197-214. — (1994). «Les expressions temporals com a predicats d’esdeveniment». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 6, p. 277-307. . — (1995). «Analogia i canvi morfològic: a propòsit de les formes verbals velaritzades». Caplletra (València), n. 19, p. 279-305. . — (1996a). «Aproximació cognitiva al complement indirecte en català». A: BOVER [et al.] (eds.) (1996), p. 191-209. — (1996b). «El canvi lingüístic i els conflictes de naturalitat: les desinències del present de subjuntiu». Caplletra (València), n. 20, p. 83-110. . — (1996c). «Gramaticalització i reanàlisi: el cas del perfet perifràstic en català». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 71-107. . — (1997). «Entre el lèxic i la gramàtica: els processos de gramaticalització». A: CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa; LORENTE, Mercè (dirs.). Cicle de conferències 95-96: Lèxic, corpus i diccionaris. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, p. 91-111. — (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València. — (1999). «Morfosintaxi històrica i tipologia textual: a propòsit de l’evolució funcional de les formes en -ra». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 61-78. — (2000a). «Del “perfet” a l’“indefinit” (i viceversa). El nom dels temps verbals i altres problemes terminològics relacionats amb les categories gramaticals del verb». A: MACIÀ i SOLÀ (eds.) (2000), p. 91- 119. — (2000b). «Notes per a una estilística dels temps verbals». Caplletra (València), n. 29, p. 83-104. . — (2001). «La gramaticalització del significat». . A: LORENTE [et al.] (eds.) (2001), p. 297-323. — (2002a). «El canvi morfològic». A: CANO [et al.] (eds.) (2002), p. 365-396. — (2002b). «Les relacions temporals i aspectuals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2567-2662. — (2004a). «La negació i la concordança negativa en català antic». Estudis Romànics (Barcelona), v. 26, p. 65-83. . — (2004b). «Normativització, normalització i canvi lingüístic». A: ANDREU, Joan; MESEGUER, Lluís; PITARCH, Vicent; SALVADOR, Vicent (eds.). La llengua i la literatura: història i actualitat. Actes de les jornades celebrades a la Universitat Jaume I en el setantè aniversari de les Bases Ortogràfiques del 1932. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p. 85-93. — (2009a). «Historia interna del catalán: morfosintaxis y sintaxis = Interne Sprachgeschichte de Katalanischen: Morphosyntax und Syntax». A: GERHART [et al.] (2003-2009), v. 3, p. 3030-3045. — (2009b). «Si per la tua gràcia podia eu conservar ma vida ‘If by your grace I could preserve my life’: prenominal possessive constructions in Old Catalan». A: CUFÍ (ed.) (2009), p. 275-298. — ([2010]). «La flexió verbal: un bestseller valencià». A: ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA ([2010]), p. 128-140. — (2013). «“Que sa il·lustre senyoria cullga o faça cullir dits fruits”: una aproximació històrica als verbs velaritzats». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 313-333. — (2015a). «Les construccions causals en català: classes i nexes que les introdueixen». Els Marges (Barcelona), n. 105, p. 10-38. . — (2015b). «Paradigms as triggers of semantic change: demonstrative adverbs in Catalan and Spanish». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 14, p. 113-135. doi: 10.5565/rev/catjl.165.

126 Obres referides al català

PÉREZ SALDANYA, Manuel; CUENCA, Maria Josep (1994). «Tense and aspect in non-finite clauses». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 1, p. 121-141. . PÉREZ SALDANYA, Manuel; HUALDE, José Ignacio (2003). «On the origin and evolution of the Catalan periphrastic preterit». A: PUSCH i WESCH (eds.) (2003), p. 47-60. PÉREZ SALDANYA, Manuel; MARTINES, Josep (eds.) (2009). Per a una gramàtica del català antic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. PÉREZ SALDANYA, Manuel; MORANT, Ricard (1987). «Sobre la negació en català». Caplletra (València), n. 2, p. 65-87. . PÉREZ SALDANYA, Manuel; RIGAU, Gemma (2005a). «Cuesta arriba e por llano: The development of “postpositions” in Spanish and Catalan». Journal of Portuguese Linguistics (Lisboa), v. 4, n. 1, p. 69-91. . — (2005b). «Variació gramatical i prescripció». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2005), p. 109-124. — (2007). «Els adverbis de lloc intransitius i la formació de construccions amb adverbis posposats». Estudis Romànics (Barcelona), v. 29, p. 61-80. . — (2010). «Entre dues gramàtiques: de la descripció a la prescripció». A: NOGUÉ, Neus; BOIX, Emili; BONET, Sebastià; PAYRATÓ, Lluís (eds.). Joan Solà: 10 textos d’homenatge. Barcelona: Empúries, p. 219-238. — (2011). «Totz hic viuen ací, e yo sol no yc puc viure!: una aproximació històrica als adverbis demostratius». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 459-488. — (2012). «L’é tengut baix e sota peu: alguns aspectes dels adverbis i les preposicions al Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 691-714. — (2015). «Gramàtica i normativa». El Temps (València), n. 1613, p. 66-67. PÉREZ SALDANYA, Manuel; RIGAU, Gemma; SOLÀ, Joan (2009). «La gramàtica de Pompeu Fabra de 1918/1933». A: FABRA (2005-2013), v. 6, p. 13-133. PÉREZ SALDANYA, Manuel; SALVADOR, Vicent (1993). «Lingüística cognitiva i llengües en contacte: el cas de futur de probabilitat en català». A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 229-245. . — (1995). «Fraseologia de l’encara i processos de gramaticalització». Caplletra (València), n. 18, p. 85-108. . PÉREZ SALDANYA, Manuel; SIFRE, Manuel; TODOLÍ, Júlia (2004). Morfologia catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. PÉREZ SALDANYA, Manuel; VALLÈS, Teresa (2005). «Catalan morphology and low-level patterns in a network model». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 4, p. 199-223. doi: 10.5565/rev/catjl.119. PERICAY, Xavier (ed.) (1987). L’altra cara de la llengua. Barcelona: Empúries. PERICAY, Xavier; TOUTAIN, Ferran (1986). Verinosa llengua. 4a ed., 1988. Barcelona: Empúries. PERRENOUD, Philippe (1999). «“Parla com cal!”. Reflexions sociològiques sobre l’ordre lingüístic». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 35-61. PEY, Santiago (1982). Vocabulari de barbarismes. Barcelona: Teide. PEYTAVÍ, Joan (2009). «Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 20, p. 193-207. doi: 10.2436/20.2502.01.37. — (2016). El català al nord de Catalunya a principi del segle XXI: Perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística del dialecte. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. PHARIES, David A. (1990). «The Ibero-Romance -aina». Romance Philology (Berkeley), v. 43, n. 3, p. 367-399. . PICALLO, M. Carme (1984a). «La interpretació obviativa i la noció “categoria de règim”». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 217-248. . — (1984b). «The Infl node and the null subject parameter». Linguistic Inquiry (Cambridge [MA]), v. 15, n. 1, p. 75-102. . — (1986). «A note on the visibility condition». A: BORDELOIS [et al.] (eds.) (1986), p. 111-119.

127 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1990a). «Elements anafòrics i localitat». Caplletra (València), n. 8, p. 41-53. . — (1990b). «Modal verbs in Catalan». Natural Language & Linguistic Theory (Dordrecht), v. 8, n. 2, p. 284- 312. doi: 10.1007/BF00208525. — (1991a). «Nominals and nominalizations in Catalan». Probus (Dordrecht), v. 3, n. 3, p. 279-316. doi: 10.1515/prbs.1991.3.3.279. — (1991b). «Possessive pronouns in Catalan and the avoid pronoun principle». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 211-234. . — (1992). «Funcions dobles: tres estudis de sintaxi catalana». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (1993). «El contingut lèxic del pronom nul». A: VIANA (ed.) (1993), p. 215-229. — (1994a). «A mark of specificity in indefinite nominals». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 4, n. 1, p. 143-167. . — (1994b). «Catalan possessive pronouns: the avoid pronoun principle revisited». Natural Language & Linguistic Theory (Dordrecht), v. 12, n. 2, p. 259-299. doi: 10.1007/BF00993146. — (2002). «L’adjectiu i el sintagma adjectival». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1641-1688. — (2008). «Gender and number in Romance». Lingue e Linguaggio (Bolonya), n. 1, p. 47-66. doi: 10.1418/ 26709. PICÓ, Neus; RAMON, M. Magdalena (2009). Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca, Universitat de les Illes Balears. . PI-MALLARACH, Josep (1993). «La variació fonètica del morfema d’infinitiu de la segona conjugació». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 7, p. 393-412. — (1998). «L’obertura de les vocals mitjanes en una mostra de neologismes del català». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2007). «L’actualitat de Fabra en l’adaptació fonològica de les vocals mitjanes anteriors en mots de nova creació». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 229-238. PINEDA, Anna (2013a). «Double object constructions and dative/accusative alternations in Spanish and Catalan: a unified account». Borealis (Tromsø), v. 2, n. 1, p. 57-115. doi: 10.7557/1.2.1.2524. — (2013b). «Double object constructions in Spanish (and Catalan) revisited». A: BAAUW, Sergio; DRIJKONINGEN, Frank; MERONI, Luisa; PINTO, Manuela (eds.). Romance languages and linguistic theory: Selected papers from «Going Romance» Utrecht 2011. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 193- 216. — (2013c). «L’alternança acusatiu/datiu en els verbs de transmissió, reflex de la ubicació/destinació». A: CASANOVA i CALVO (coords.) (2013), v. 2, p. 311-324. — (2014a). «Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2014b). «What lies behind dative/accusative alternations in Romance». A: LAHOUSSE i MARZO (eds.) (2014), p. 123-140. — (2015a). «Del datiu a l’acusatiu. Un canvi sintàctic en procés en llengües romàniques i basc». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 25, p. 73-98. doi: 10.2436/20.2502.01.74. — (2015b). «Katalanaren bariazio sintaktikoa: ikuspegi orokorra eta kasu zehatzak». Lapurdum (Baiona), n. Especial 3, p. 207-234. doi: 10.4000/lapurdum.2670. PIQUER, Adolf (2000). «Pragmaestilística del català». Caplletra (València), n. 29, p. 53-68. . PIQUER, Adolf; UHLIG, Birte (2001). «Sobre els marcadors discursius en el relat: una aproximació contrastiva català/alemany». A: PUSCH (ed.) (2001), p. 181-192. PITARCH, Vicent (1977). Curs de llengua catalana. 3a ed., 1983. València: Tres i Quatre. PLA NUALART, Albert (2009). Català a la terrasseta. Secció al diari Avui (Barcelona). — (2010). Això del català: Podem fer-ho més fàcil? Barcelona: Columna. Conté part dels articles de PLA NUALART (2009).

128 Obres referides al català

— (2011). Un tast de català. Barcelona: Columna. Conté part dels articles de PLA NUALART (2009) i PLA NUALART (2010-2016). — (2015). «Nous criteris per a velles qüestions controvertides». A: GOMÀ (ed.) (2015), p. 104-118. — (2010-). Un tast de català. Secció als diaris Avui i Ara (Barcelona). PLANAS, Sílvia (2001). «Identificació de les vocals tòniques del català». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2007). «Identificació de les vocals tòniques del català. Mètode d’identificació mitjançant les freqüències relatives dels intervals F0~F1, F1~F2 i F2~F3 i la freqüència d’F0 de les vocals». Phonica (Barcelona), v. 3, p. 106-122. . PLANAS, Sílvia; VILLALBA, Xavier (2013). «The right periphery of interrogatives in Catalan and Spanish: syntax/prosody interactions». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 12, p. 193-217. doi: 10.5565/ rev/catjl.72. PLAZA, Antonio (1990). «El dialecto del valle de Benasque (comarca de Castejón de Sos). Bases para una morfosintaxis». Alazet (Osca), n. 2, p. 155-236. . PLAZA, Carme (1992). «Fonètica dialectal i fonètica estàndard. Els factors sociolingüístics del canvi». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 87-96. — (1996). La parla de la Conca de Barberà. Tarragona: Diputació de Tarragona. POLANCO, Lluís B. (1984). «La normativa al País Valencià. Problemàtica i perspectives». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 107-146. — (1990). «Elements per a una proposta morfosintàctica». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 65-100. — (2016). «Estandardització de la llengua i mitjans audiovisuals: a propòsit d’unes notes morfosintàctiques d’Enric Valor». A: PRADILLA (ed.) (2016), v. I, p. 313-334. . PONS, Clàudia (2001). «El comportamiento prosódico de los clíticos pronominales en balear». Interlingüística ([s. l.]), v. 11, p. 304-308. — (2002). «Estructura sil·làbica i processos fonològics en balear». Catalan Review (Barcelona), v. 16, n. 1-2, p. 181-197. . — (2003). «Teoria de l’optimitat, processos segmentals i variació dialectal en català». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg), v. 16, p. 55-76. . — (2004a). «Algunes observacions sobre el vocalisme i el consonantisme de Menorca». Revista de Menorca (Maó), v. 88, n. 1, p. 157-201. . — (2004b). «Els contactes consonàntics en balear. Descripció i anàlisi». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2004c). «Segmental and featural strategies to avoid adjacent sibilant segments in Balearic Catalan: an optimality account». A: BOK-BENNEMA, Reineke; HOLLEBRANDSE, Bart; KAMPERS-MANHE, Brigitte; SLEEMAN, Petra (eds.). Romance languages and linguistic theory 2002: Selected papers from «Going Romance» Groningen, 28–30 November 2002. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 217-234. — (2005a). «Avall, que fa baixada. Els efectes de la llei del contacte sil·làbic en les llengües romàniques». Linguistica Occitana (Montpeller), n. 3, p. 28-48. . — (2005b). «Preconsonantal palatal segments. A cross-dialectal analysis». A: FROTA [et al.] (eds.) (2005), p. 287-314. — (2005c). «Què tenen en comú l’assimilació regressiva de mode d’articulació, el rotacisme i la semivocalització?» Randa (Barcelona), n. 55, p. 181-202. — (2006a). «Contrast sintagmàtic, pressions analògiques i simplificació de grups consonàntics finals en català». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona.

129 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2006b). «Nova aproximació a la simplificació de grups consonàntics finals en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 17, p. 183-214. . — (2007a). La teoria de l’optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Maó: Institut Menorquí d’Estudis; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2007b). «L’assimilació regressiva de mode d’articulació en el català de Mallorca i de Menorca». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 327-348. — (2011). «Underapplication of vowel reduction to schwa in Majorcan Catalan productive derivation and verbal inflection». A: BERNS [et al.] (eds.) (2011), p. 273-290. — (2012). «Loanword phonology, lexical exceptions, morphologically driven underapplication, and the nature of positionally biased constraints». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 11, p. 127-166. doi: 10.5565/rev/catjl.13. — (2013a). «(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca». Caplletra (València), n. 55, p. 49-85. . — (2013b). «Sobre la representació subjacent de les paraules començades en VsC- i sobre el caràcter opac de les alternances morfofonològiques per prefixació». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 335-350. PONS, Josep Sebastià (1919). «L’article EL ou LO». Revue Catalane (Perpinyà), v. 13, n. 153, p. 151-153. . PONS, Júlia (2013-2014). «Trets de l’entonació del menorquí». Phonica (Barcelona), v. 9-10, p. 129-134. . PONS, Lídia (1987a). «Sobre les combinacions [ks] i [gz] del català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984- 1987), v. 6, p. 31-78. — (1987b). «Xinxirinxina, trap-trap. Aspectes de la motivació fonètica en català». A: ALVAR [et al.] (eds.) (1986-1991), v. II, p. 165-177. — (1988). «Anàlisi de dos fenòmens fònics en la parla de Barberà del Vallès». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1992). Iodització i apitxament al Vallès: Interpretació sociolingüística i psicolingüística dels canvis fonètics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (1993). «Sobre les oracions copulatives en català». A: HILTY (ed.) (1993), v. I, p. 603-613. PONSODA, Joan J. (1996). El català i l’aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295). Alcoi: Marfil. PORQUERAS-MAYO, Albert; BALDWIN, Spurgeon; MARTÍ-OLIVELLA, Jaume (eds.) (1979). Estudis de llengua, literatura i cultura catalanes: Actes del Primer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Urbana, 30 de març-1 d’abril de 1978). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PORREDON, Romi (1992). De llevant fins a ponent. Els parlars catalans. 2a ed., 1995. Barcelona: La Magrana. POU, Agustí; BOSCH, Esteve (1998). «El nom propi i la llengua catalana». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 29, p. 107-146. . PRADILLA, Miquel Àngel (1993a). «Un cas de sociolingüística catalana: la pre-palatal sonora benicarlanda». A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 143-160. . — (1993b). Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental valencià. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. — (1995). «El desafricament prepalatal intervocàlic al català de transició nord-occidental/valencià». A: TURELL (ed.) (1995), p. 53-116. — (1996a). «Caracterització acusticoarticulatòria dels sons fricatius i grups africats prepalatals a la comarca del Baix Maestrat». Passadís (Benicarló), n. 16, p. 47-93. — (1996b). «Estudi descriptiu dels sons fricatius i grups africats prepalatals a la comarca del Baix Maestrat». Passadís (Benicarló), n. 16, p. 11-45.

130 Obres referides al català

— (1996c). «Sociolingüística quantitativa i anàlisi qualitativa de variables fonètico-fonològiques: a propòsit del desafricament prepalatal». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 8, p. 208-251. . — (1998). «Entonació». A: PRADILLA, Miquel Àngel (ed.). El món dels sons. Benicarló: Alambor, p. 115- 149. — (2002a). «Ensordiment, espirantització i fenòmens que afecten les sibilants». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 287-318. — (2002b). «La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodològica». Noves SL ([s. l.]), n. Tardor, p. [s. p.]. . PRADILLA, Miquel Àngel (ed.) (2003). Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada. — (2012). Fabra, encara: Actes del III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 17, 18 i 19 de desembre de 2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2016). Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell. Tarragona: Publicacions URV. PRATS, Joan (ed.) (1995). VerbiCard: [Tots els verbs catalans conjugats]. 2a ed., 2006. Barcelona: Castellnou. PRATS, Modest (1986). «Estudi lingüístic». A: LÓPEZ, Álvaro; CÁTEDRA, Pedro M. (eds.). Història de París i Viana: Edició facsímil de la primera impressió catalana (Girona, 1495). Girona: Diputació de Girona, p. 97-111. PRIETO, Pilar (1995). «Aproximació als contorns tonals del català central». Caplletra (València), n. 19, p. 161-186. . — (1997). «Prosodic manifestation of the syntactic structure in Catalan». A: MARTÍNEZ i MORALES (eds.) (1997), p. 173-194. — (1999). «Patrons d’associació de l’estructura tonal en català». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 7, p. 207-218. . — (2001). «Notes sobre l’entonació dialectal del català: les oracions interrogatives absolutes». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 347-377. — (2002a). «Entonació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 393-462. — (2002b). Entonació: Models, teoria, mètodes. Barcelona: Ariel. — (2002c). «Tune-text association patterns in Catalan: an argument for a hierarchical structure of tunes». Probus (Dordrecht), v. 14, n. 1, p. 173-204. doi: 10.1515/prbs.2002.003. — (2003). «Correlats acústics de l’accent secundari en català». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 12, p. 106-142. . — (2004). Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. — (2005). «Stability effects in tonal clash contexts in Catalan». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 33, n. 2, p. 215-242. doi: 10.1016/j.wocn.2004.07.001. — (2007). «El model mètric i autosegmental aplicat al català». A: CARRERA, Josefina; PONS, Clàudia (eds.). Aplicacions de la fonètica. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 173-186. . — (2011a). «Efectes mètrics sobre l’agrupació prosòdica. El cas de la resolució de xocs accentuals en català». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 489-500. — (2011b). «Prosodic effects on phrasing: clash avoidance in Catalan». Lingua (Amsterdam), v. 121, n. 13, p. 1923-1933. doi: 10.1016/j.lingua.2010.12.007. PRIETO, Pilar; BORRÀS, Joan; CABRÉ MONNÉ, Teresa; CRESPO, Verònica; MASCARÓ, Ignasi; ROSEANO, Paolo; SICHEL, Rafèu; VANRELL, Maria del Mar (2015). «Intonational phonology of Catalan and its dialectal varieties». A: FROTA, Sónia; PRIETO, Pilar (eds.). Intonation in Romance. Oxford: Oxford University Press, p. 9-62.

131 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

PRIETO, Pilar; BORRÀS-COMES, Joan; TUBAU, Susagna; ESPINAL, M. Teresa (2013). «Prosody and gesture constrain the interpretation of double negation». Lingua (Amsterdam), v. 131, p. 136-150. doi: 10.1016/ j.lingua.2013.02.008. PRIETO, Pilar; BOSCH, Marta (2006). «The development of codas in Catalan». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 5, p. 237-272. doi: 10.5565/rev/catjl.67. PRIETO, Pilar; CABRÉ MONNÉ, Teresa (coords.) (2013). L’entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PRIETO, Pilar; CABRÉ MONNÉ, Teresa; VANRELL, Maria del Mar (2009). «El projecte de l’Atles interactiu de l’entonació del català: el cas de l’Alguer». Insula. Quaderno di cultura sarda (Càller), n. 6, p. 131-160. . — (2010). «L’Atles interactiu de l’entonació del català i el traçat de les isoglosses entonatives del català». Caplletra (València), n. 49, p. 201-226. . PRIETO, Pilar; ESTEBAS, Eva; VANRELL, Maria del Mar (2010). «The relevance of prosodic structure in tonal articulation edge effects at the prosodic word level in Catalan and Spanish». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 38, n. 4, p. 687-705. doi: 10.1016/j.wocn.2010.10.004. PRIETO, Pilar; OLIVA, Salvador; PALMADA, Blanca; SERRA, Pep; BLECUA, Beatriz; LLACH, Sílvia; OLIVA, Victòria (2001). «Anàlisi acústica de la resolució de xocs accentuals en català». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 11, p. 12-40. . PRIETO, Pilar; PRADILLA, Miquel Àngel (2003). «Les inflexions finals en l’entonació del tortosí». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 275-286. PRIETO, Pilar; RIGAU, Gemma (2007). «The syntax-prosody interface: Catalan interrogative sentences headed by que». Journal of Portuguese Linguistics (Lisboa), v. 6, n. 2, p. 29-59. . — (2011). «Prosody and pragmatics». A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 17-48. . . PRIETO, Pilar; VANRELL, Maria del Mar (2006). «Sobre alguns contrastos fonològics en l’entonació del català». Caplletra (València), n. 41, p. 43-69. . PRUNÉS, Marta (2005). «El verb “haver-hi” i la concordança del verb». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 53, p. 34-35. . — (2006). «Remarques sobre els quantitatius “massa”,“molt” i “gaire”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 57, p. 31. . PRUNYONOSA, Manuel; PÉREZ SALDANYA, Manuel (1987). Elements per a una sintaxi liminar del català. València: Eliseu Climent. PUIG, Joaquim; FREIXA, Judit (1990). «El camp de dispersió de les vocals catalanes des del punt de vista de la percepció». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 4, p. 124-146 . . PUIGDOMÈNECH, Laura; SOLÍS, Marina (2005). Proposta de llibre d’estil per a Andorra Televisió. [S. l.]: [s. n.]. . PUIGRÒS, Maria Antònia (1998). «Estudi fonètic del parlar de Manacor». Randa (Barcelona), n. 41, p. 129- 144. — (2001). «Anàlisi del sistema vocàlic balear». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 12, p. 105-125. . — (2003). «El model de llengua de TVE a les Illes Balears. Anàlisi fonètica i morfològica». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . PUJOL, Antonina (1998). Els verbs catalans: Conjugacions de les Illes Balears. 2a ed., rev., 2009. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. PUJOL, Josep M. (1967). «Consideracions sobre alguns punts de fonètica». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [II], n. [14], p. 1-2.

132 Obres referides al català

PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (1995). Ortotipografia : Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna. 4a ed., rev. Barcelona: Educaula, 2011. PUJOL, Mercè (ed.) (2014). Recherches sur la langue catalane: Actes du Colloque International, Nanterre, 4 et 5 novembre 2010. Llemotges: Éditions Lambert-Lucas. PUSCH, Claus D. (2006). «Relative pronoun reduction and resumptive pronouns in spoken Catalan. A corpus- based study». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 85-117. PUSCH, Claus D. (ed.) (2001). Katalanisch in Geschichte und Gegenwart: Sprachwissenschaftliche Beiträge = Estudis de lingüística. Amb la col·laboració d’Eva Centellas. Tübingen: Stauffenburg. — (2006). La gramàtica pronominal del català: variació-evolució-funció = The grammar of Catalan pronouns: variation-evolution-function. Aachen: Shaker. PUSCH, Claus D.; WESCH, Andreas (eds.) (2003). Verbalperiphrasen in den (ibero-)romanischen Sprachen = Perífrasis verbals en les llengües (ibero-)romàniques = Perífrasis verbales en las lenguas (ibero-) románicas. Hamburg: Helmut Buske. PUYUELO, Núria (2011-2018). Etcètera. Secció al diari El Punt Avui (Barcelona). QUER, Josep (1992-1993). «Estructures dislocades i quantificadors». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 393-415. . — (1997). «Distinguishing between negative and non-negative licensing of negative items». A: CATALÀ i BARGALLÓ (eds.) (1997), p. 250-266. — (1998). Mood at the interface. La Haia: Holland Academic Graphics. — (2001). «Interpreting mood». Probus (Dordrecht), v. 13, n. 1, p. 80-111. doi: 10.1515/prbs.13.1.81. — (2002). «Subordinació i mode». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2799-2866. — (2008). «Argument clauses and nominal features». Lingue e Linguaggio (Bolonya), n. 1, p. 93-110. doi: 10.1418/26711. QUEROL, Ernest (1996). «Un nou model per a l’estudi del comportament lingüístic: la teoria de les catàstrofes». Caplletra (València), n. 21, p. 161-184. . QUEROL, Laia (2006). «El paper del segment velar en la morfologia verbal del català». A: VII Congrés de Lingüística General: Actes, del 18 al 21 d’abril de 2006. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (2009). «Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occidental». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2010). «Els increments de l’arrel verbal en català i d’altres llengües romàniques». A: FALUBA i SZIJJ (eds.) (2009-2010), v. 3, p. 285-296. — (2011). La morfologia verbal del català nord-occidental: Descripció i anàlisi dels segments velar i palatal. Lleida: Pagès. QUILIS, Antonio (ed.) (1968). XI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas: Actas. Amb la col·laboració de Ramón B. Carril i Margarita Cantarero. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. QUINTANA, Artur (1973). Handbuch des Katalanischen. 4a ed., act. i ampl., 1997. Barcelona: Barcino. — (1984). La nostra llengua: Gramàtica de llengua catalana. Saragossa: Diputación General de Aragón. — (1986). «El parlar de la Codonyera: Resultats d’unes enquestes». Estudis Romànics (Barcelona), v. 17, p. 1-253. . 2a ed., corr. i ampl.: QUINTANA, Artur (2012). El català de la Codonyera. Saragossa: Institución Fernando el Católico; Prensas Universitarias de Zaragoza; Gara d’Edizions. — (1987). «Els parlars del Baix Matarranya». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 6, p. 155-187. — (1993). «Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 6, p. 271-308. — (2016). «Morfologia del grup nominal en el català de la Codonyera». A: PRADILLA (ed.) (2016), v. I, p. 223-229..

133 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

QUINTILLÀ, M. Teresa (1992). «La indeterminació del subjecte al llatí i a les llengües romàniques: noves reflexions». Sintagma (Lleida), v. 4, p. 5-13. . RABASSA, Lídia (1994). «Phonetique, phonologie et morphologie nominale du catalan andorran: le systeme et ses variations». Tesi de doctorat. Tolosa de Llenguadoc: Université Toulouse - Jean Jaurès. — (1996). «La situació del català d’Andorra». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Andorra (2 i 3 de juny de 1995). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 17-33. — (2002). «Vivacité des imparfaits en -b- en catalan andorran». A: AURNAGUE, Michel; ROCHÉ, Michel (dirs.). Hommage à Jacques Allières: Romania et Vasconia. Anglet: Atlantica, p. 271-286. — (2006a). «Estudi morfològic i variacional del verb “batre” en català andorrà». Treballs de Sociolingüística Catalana (Benicarló), n. 19, p. 309-329. . — (2006b). «Étude morphologique du verbe “donar” en catalan andorran. Variations générationnelle et spatiale». A: TRENC (ed.) (2006), p. 219-242. — (2011). «El català andorrà: entre tradició i innovació. Estudi de morfologia verbal». A: DEBATS DE RECERCA. Recull de conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 de l’"origen de les espècies". Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Societat Andorrana de Ciències, p. 306-309. . RABELLA, Joan Anton (1994a). «L’ús dels verbs ésser i estar a la llengua antiga no-literària». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 2, p. 281-296. — (1994b). «Variació i canvi històric de la morfologia verbal en les declaracions del procés contra El cavaller i l’alcavota». Anuari de Filologia. Secció C, Llengua i literatura catalanes (Barcelona), v. 17, n. 5, p. 37-79. — (1997). «Un possible recurs onomàstic de caire afectiu». A: CASANOVA (ed.) (1997), v. II, p. 885-890. — (1998). Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (2006). «L’article i el nom propi». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2006-2007), v. 1, p. 215-230. — (2009). «L’article literari i l’article salat: variable diatòpica o diastràtica?» A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 151-161. — (2012). «L’ús de l’article determinat i dels descriptius geogràfics en la toponímia catalana». Llengua i Ús (Barcelona), n. 51, p. 78-85. . RADATZ, Hans-Ingo (1994). «Observacions sobre el sistema pronominal del català de Mallorca». A: SCHÖNBERGER (ed.) (1993-1994), v. 2. (edició a cura de Gabriele Berkenbusch i Christine Bierbach), p. 81-96. — (2003). «La perífrasis . En castellano, francés i catalán: por la misma senda – pero a paso distinto». A: PUSCH i WESCH (eds.) (2003), p. 61-75. — (2007). «De la Mallorca preturística a la moderna. La desdialectalització del català de Mallorca». Els Marges (Barcelona), n. 81, p. 29-41. . RAFEL, Joan (2000). «Complex small clauses». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. RAFEL, Joaquim (1969). Gramàtica catalana: Curs elemental. 16a ed., 1993. Barcelona: Edhasa. — (1970). «La u catalana d’origen consonàntic». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 179-211. . — (1976). «Fonologia diacrònica catalana: aspectes metodològics». A: Problemes de llengua i literatura catalanes: Actes del II Col·loqui Internacional sobre el català /Amsterdam 1970/. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 47-65. .

134 Obres referides al català

— (1977). «Escisió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques». A: Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach (con motivo de sus XXV años de docencia en la Universidad de Oviedo). Oviedo: Universidad de Oviedo, v. 2, p. 195-215. — (1980). «Sobre el benasquès». . A: BRUGUERA i MASSOT I MUNTANER (eds.) (1980), p. 587-618. — (1981). La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional: Estudio fonológico. Barcelona: Universitat de Barcelona. ; ; ; ; ; ; ; ; . — (2010). «Introducció a l’edició de les Converses filològiques». A: FABRA (2005-2013), v. 7, p. 77-131. — (2016). «La sintaxi dels adjectius i els diccionaris».. A: PRADILLA (ed.) (2016), v. I, p. 335-343. RAMOS, Joan-Rafael (1992). Introducció a la sintaxi: Anàlisi categorial i funcional de l’oració simple. 3a ed., 1998. València: Tàndem. — (1998a). «Les construccions existencials en català antic». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 1, p. 359- 382. — (1998b). «Presentational sentences in ». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 6, p. 41-58. . — (1999a). «El sincretisme morfològic com a factor de canvi sintàctic». Catalan Review (Barcelona), v. 13, n. 1-2, p. 189-199. . — (1999b). «Estudio de los usos de los verbos “esser”, “estar” y “haver-hi” en catalán antiguo». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. — (2000). Ésser, estar i haver-hi en català antic: Estudi sintàctic i contrastiu. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2001a). «El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics». Estudis Romànics (Barcelona), v. 23, p. 123- 146. . — (2001b). «Els derivats d’esse i stare en les llengües romàniques». Caplletra (València), n. 30, p. 135-168. . — (2002a). «El SV, II: la predicació no verbal obligatòria». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1951-2044. — (2002b). «Factors del canvi sintàctic». A: CANO [et al.] (eds.) (2002), p. 397-428. — (2004a). «El complement indirecte: l’alternança datiu/acusatiu». Estudis Romànics (Barcelona), v. 27, p. 94-111. . — (2004b). «El règim verbal: anàlisi contrastiva català-castellà». Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics (València), v. 9, p. 119-139. . — (2004c). «Les estructures amb ésser + participi passat: problemes d’ambigüitat formal». Caplletra (València), n. 36, p. 55-72. . — (2005a). «Els auxiliars dels temps compostos en català medieval». Caplletra (València), n. 38, p. 179-209. . — (2005b). «Les alternances acusatiu/datiu: perspectiva normativa i dialectal». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2005), p. 151-159. — (2007). «Les relacions espacials: les localitzacions metafòriques». Catalan Review (Barcelona), v. 21, n. 1- 2, p. 301-320. .

135 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2012a). «Sinonímia i canvi lingüístic: romandre, restar i quedar». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), v. 2, p. 21-40. . — (2012b). «Usos sintàctics dels verbs copulatius en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 715-742. — (2014). «Les oracions de relatiu i la represa pronominal amb en». Caplletra (València), n. 56, p. 67-98. . — (2016). «El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI)». Zeitschrift für Romanische Philologie (Berlín), v. 132, n. 3, p. 669-692. doi: 10.1515/zrp-2016-0046. RASICO, Philip D. (1980). «Sobre l’evolució de les consonants llatines l-, -ll-, n- i -nn- en català antic». Els Marges (Barcelona), n. 20, p. 99-106. . — (1983). «Estudi fonològic i complementari de la Crònica de Bernat Desclot (ms. 486 de la Biblioteca de Catalunya)». A: BOEHNE [et al.] (eds.) (1983), p. 35-51. — (1985a). «La conservació de la -N’ etimològica a l’antiga diòcesi de Girona». A: SMITH [et al.] (eds.) (1985), p. 41-56. — (1985b). «Les Ordinacions d’Empúries: Estudi lingüístic i reedició del text». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 2, p. 111-143. — (1986). «Entorn d’una llei fonètica catalana observada fa temps». Estudis Romànics (Barcelona), v. 19, p. 197-207. . — (1987). «Dues qüestions de fonologia diacrònica catalana». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 2, p. 7- 17. . — (1989a). «Els sons del català». A: TAVANI [et al.] (1989), p. 87-118. — (1989b). «Informe sobre acusacions fetes contra en Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell (c. 1251): retranscripció i estudi lingüístic». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 1, p. 9-26. — (1989c). «The formation of Valencian apitxat». Hispanic Review (Filadèlfia), v. 57, n. 4, p. 457-475. doi: 10.2307/473754. — (1989-1990). «El “Capbreu de la Vall de Ribes”: edició crítico-filològica i estudi lingüístic». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona), v. 42, p. 341-378. . — (1991). «Pompeu Fabra i els orígens de la fonologia catalana». A: ALBRECHT [et al.] (eds.) (1991), p. 231- 242. — (1999). «The Ordinacions de la Vall de Ribes (1347): an edition and linguistic study». Catalan Review (Barcelona), v. 13, n. 1-2, p. 203-212. . — (2005). «El cens de la vall de Cucurull (segle XIII): edició filològica i estudi lingüístic». A: MASSOT I MUNTANER (2002-2006), v. 7, p. 5-11. — (2006). El català antic. Girona: CCG Edicions. RASICO, Philip D.; WITTLIN, Curt J. (eds.) (1988). Actes del Cinquè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord- Amèrica: Tampa-St. Agustine, 1987. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. RASPALL, Joana; MARTÍ, Joan (1984). Diccionari de locucions i de frases fetes. 3a ed., 2002. Barcelona: Edicions 62. — (1995). Diccionari de locucions. Barcelona: Edicions 62. Nova ed., 2013. Barcelona: Educaula62. — (1996). Diccionari de frases fetes. Barcelona: Edicions 62. Nova ed., 2013. Barcelona: Educaula62. REAL, Cristina (2008). «Mesurant els verbs de mesura: reflexions al voltant de les nocions de transitivitat i complement». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 19, p. 269-298. doi: 10.2436/20.2502.01.25. — (2010). «A microparametric approach on goal of motion constructions: properties of adpositional systems in Romance and Germanic». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 9, p. 125-150. doi: 10.5565/ rev/catjl.97.

136 Obres referides al català

— (2013). «Lexicalization by phase: the role of prepositions in argument structure and its cross-linguistic variation». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . RECASENS, Daniel (1977). «Aproximació a les cadències tonals del català». Anuario de Filología (Barcelona), n. 3, p. 509-516. — (1980). «Notes entorn del rendiment fonològic de l’oposició /b/-/v/ al Tarragonès: Estat actual». Estudis Romànics (Barcelona), v. 16, p. 163-183. . — (1981). «Futur dels estudis de fonètica experimental del català». Els Marges (Barcelona), n. 21, p. 47-64. . — (1982). «Noves perspectives en els estudis de fonètica experimental: Aplicació al cas català». A: DURAN [et al.] (eds.) (1982), p. 51-66. — (1983). «Coarticulation in Catalan VCV sequences: and articulatory and acoustical study». Tesi de doctorat. Connecticut: University of Connecticut. — (1984a). «Bases per a una fonètica normativa del català estàndard». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 57-64. — (1984b). «Evolució i coarticulació de vocals i consonants». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1984c). «Timing constraints and coarticulation: alveolo-palatals and sequences of alveolar + [j] in Catalan». Phonetica (Basel), v. 41, n. 3, p. 125-139. doi: 10.1159/000261719. — (1985a). «Coarticulatory patterns and degrees of coarticulatory resistance in Catalan CV sequences». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 28, n. 2, p. 97-114. doi: 10.1177/002383098502800201. — (1985b). «Contribució a l’estudi de les àrees dialectals de transició: El Camp de Tarragona, àrea lingüística-pont entre català oriental i català occidental». A: MOLL, Aina (ed.). XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques: Palma de Mallorca, 7-12 d’abril de 1980. Palma: Moll, v. II, p. 539-555. — (1985c). Estudi lingüístic sobre la parla del Camp de Tarragona. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1986a). Estudis de fonètica experimental del català oriental central. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (1986b). «Temes de variació dialectal del català». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 523-544. — (1990). Temes de fonètica i lingüística del català. Tarragona: Diputació de Tarragona. — (1990-1991). «Tendències fonètiques i classificació dialectal al domini lingüístic català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 4, p. 277-310. . — (1991). Fonètica descriptiva del català (Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX). 2a ed., 1996. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (1992). «Trets dialectals imperceptibles». Escola Catalana (Barcelona), v. XXVII, n. 293, p. 14-18. — (1993). Fonètica i fonologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (1995). «Coarticulació i assimilació en fonologia. Dades de moviment lingual sobre els grups consonàntics amb C2=/d/en català». Caplletra (València), n. 19, p. 11-26. . — (1998). «Factors històrics d’algunes característiques fonètiques i fonològiques del mallorquí». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-1998), v. 2, p. 541-558. — (2004). «The effect of syllable position on consonant reduction (evidence from Catalan consonant clusters)». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 32, n. 3, p. 435-453. doi: 10.1016/j.wocn.2004.02.001. — (2009). «Sobre la rellevància del detall articulatori i acústic en l’explicació del canvi fonètic». A: CUFÍ (ed.) (2009), p. 115-134. — (2010). «Differences in base of articulation for consonants among Catalan dialects». Phonetica (Bankstown), v. 67, n. 4, p. 201-218. doi: 10.1159/000322312.

137 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2011a). «Sobre l’elisió i el manteniment de la vocal posttònica medial dels proparoxítons llatins en català i altres llengües romàniques». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 521-542. — (2011b). «Variació fonètica i canvi lingüístic en el tarragoní del segle XX». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Tarragona (12 i 13 de juny de 2009). Edició a cura de Miquel Àngel Pradilla. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 75-84. — (2013). «Coarticulation in dark Catalan [/] and the alveolar trill: general implications for sound change». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 56, n. 1, p. 45-68. doi: 10.1177/0023830912440790. — (2014a). «Acoustic characteristics of (alveolo)palatal stop consonants, and velar softening». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 42, p. 37-51. doi: 10.1016/j.wocn.2013.12.003. — (2014b). Fonètica i fonologia experimentals del català. Vocals i consonants. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. . — (2014c). «Gradient phonetic implementation of regressive voicing assimilation in Catalan heterosyllabic two- and three-Consonant Clusters». Phonetica (Bankstown), v. 71, n. 2, p. 128-156. doi: 10.1159/ 000369028. — (2016). «The Effect of Contextual Consonants on Voiced Stop Lenition: Evidence from Catalan». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 59, n. 1, p. 139-161. doi: 10.1177/0023830915581720. RECASENS, Daniel; ESPINOSA, Aina (2005). «The role of contextual and prosodic factors on consonant lenition and elision. The case of intervocalic [j] in Majorcan Catalan». Journal of Portuguese Linguistics (Lisboa), v. 4, n. 1, p. 7-37. . — (2006a). «Articulatory, positional and contextual characteristics of palatal consonants: evidence from Majorcan Catalan». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 34, n. 3, p. 295-318. doi: 10.1016/ j.wocn.2005.06.003. — (2006b). «Estudi experimental de les consonants fricatives del mallorquí i del valencià». Estudis Romànics (Barcelona), v. 28, p. 125-150. . — (2007). «Phonetic typology and positional allophones for alveolar rhotics in Catalan». Phonetica (Bankstown), v. 64, n. 1, p. 1-28. doi: 10.1159/000100059. — (2010). «The role of the spectral and temporal cues in consonantal vocalization and glide insertion». Phonetica (Bankstown), v. 67, n. 1-2, p. 1-24. doi: 10.1159/000319376. RECASENS, Daniel; ESPINOSA, Aina; SOLANAS, Antoni (2004). «Underlying voicing in Majorcan Catalan word-final stop-liquid clusters». Phonetica (Bankstown), v. 61, n. 2-3, p. 95-118. doi: 10.1159/ 000082559. RECASENS, Daniel; FONTDEVILA, Jordi; PALLARÈS, Maria Dolors (1994). «An electropalatographic investigation of segmental complexity in alveolopalatal consonants». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 2, p. 71-96. . — (1995). «Velarization degree and coarticulatory resistance for /l/ in Catalan and German». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 23, n. 1-2, p. 37-52. doi: 10.1016/S0095-4470(95)80031-X. — (1996). «Linguopalatal coarticulation and alveolar-palatal correlations for velarized and non-velarized /l/». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 24, n. 1, p. 165-185. doi: 10.1006/jpho.1996.0010. RECASENS, Daniel; MARTÍ, Josep (1990). «Perception of unreleased final nasal consonants». Journal d’Acoustique (Les Ulis), n. 3, p. 287-299. . RECASENS, Daniel; MIRA, Meritxell (2012). «Voicing assimilation in Catalan two-consonant clusters». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 40, n. 5, p. 639-654. doi: 10.1016/j.wocn.2012.06.001. — (2013a). «An articulatory and acoustic study of the fricative clusters /sʃ/ and /ʃs/». Phonetica (Bankstown), v. 70, n. 4, p. 298-322. doi: 10.1159/000356628. — (2013b). «Voicing assimilation in Catalan three-consonant clusters». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 41, n. 3-4, p. 264-280. doi: 10.1016/j.wocn.2013.03.002. RECASENS, Daniel; PALLARÈS, Maria Dolors (2001a). «Coarticulation, assimilation and blending in Catalan consonant clusters». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 29, n. 3, p. 273-301. doi: 10.1006/jpho.2001. 0139.

138 Obres referides al català

— (2001b). De la fonètica a la fonologia: les consonants i assimilacions consonàntiques del català. Barcelona: Ariel. RECASENS, Daniel; PALLARÈS, Maria Dolors; FONTDEVILA, Jordi (1998). «An electropalatographic and acoustic study of temporal coarticulation for Catalan dark /l/ and German clear /l/». Phonetica (Bankstown), v. 55, n. 1-2, p. 53-79. doi: 10.1159/000028424. RECASENS, Daniel; ROMERO, J. (1997). «An EMMA study of segmental complexity in alveolopalatals and palatalized alveolars». Phonetica (Bankstown), v. 54, n. 1, p. 43-58. doi: 10.1159/000262209. REIG, Eugeni S. (2011). «Pel matí, per la vesprada i per la nit». Aula de Lletres Valencianes (València), n. 1, p. 227-241. . RENART, Guillem (1949). «La preposició “amb” en el valencià antic». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XXV, n. 2, p. 149-152. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 81-83. RENAT, Guillem (1933). La conjugació dels verbs en valencià. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 217-253. — (1936). «Els reflexos lat. -ATA, -ARE en valencià». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XVII, n. 4, p. 338-345. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 52-60. — (1943 [i. e. 1944]). «Les e tòniques del valencià». A: COROMINES (ed.) (1943 [i. e. 1944]), p. 349-362. Recollit a: GINER, Josep (1998), p. 61-72. . RENEDO, Xavier (1992). «Edició i estudi del Tractat de luxúria del Terç del Crestià de Francesc Eiximenis». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. RIBA, Cèlia; RIUS, Lluís (1999). «Aproximació a les onomatopeies catalanes a partir de les rondalles mallorquines en la versió de Mn. Antoni M. Alcover». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 432- 452. RIBERA, Josep (1998). «El valencià central a la subcomarca de la Vall de Segó». Braçal (Sagunt), n. 17-18, p. 265-274. . — (2014a). «“L’ambaixador dels Estats Units a Espanya no solta una en castellà”. Gènesi i mort de l’adverbial partitiu en». Braçal (Sagunt), n. 50, p. 17-30. . — (2014b). «Les expressions demostratives no situacionals i l’estat cognitiu dels seus referents». Caplletra (València), n. 57, p. 61-93. . RIBERA, Josep; CUENCA, Maria Josep (2013). «Use and translation of demonstratives in fiction: a contrastive approach (English-Catalan)». Catalan Review (Barcelona), v. 27, p. 27-49. doi: 10.3828/CATR.27.1.27. RIBES, Enric (2005). «Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 16, p. 389-406. . — (2015). «Els articles en la toponímia actual de les Pitiüses». Eivissa (Eivissa), n. 57, p. 65-73. . RIBOT, Maria Dolors de (1992). Problemàtica de l’adquisició del sistema fonemàtic de la llengua catalana a les comarques de Girona (Adquisició del sistema consonàntic). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. RICO, Albert (2008). «Manuals divulgatius de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005-2013), v. 4, p. 681-710. RICO, Albert; PALOMA, David (2000). Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62. RIDRUEJO, Emilio (1985). «La forma verbal en -ra en valenciano». A: Actes du XVIIème Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Aix-en-Provence, 29 août - 3 septembre 1983. Aix- en-Provence: Université de Provence, v. 2, p. 437-448. RIERA, Bonaventura (1908). «Relatiu possessiu català equivalent al llatí cuius, quorum, quarum». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 115-118.

139 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

RIERA, Carles (1992). Manual de català científic: Orientacions lingüístiques. 2a ed., 1993. Barcelona: Claret. — (1997a). «A propòsit del pronom hi sobrer». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 21, p. 17-18. . — (1997b). «A propòsit dels noms d’acció i d’operació tècnica». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 18, p. 9-15. . — (1998). «El pronom reflexiu si i les expressions de reciprocitat». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 22, p. 15-18. . — (2000). «Repetició i elisió de preposicions». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 30, p. 22-27. . — (2006). «Ús de les conjuncions “i” i “o” en oracions amb verb d’elecció». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 57, p. 12-14. . — (2007). «Expressió del termini d’una durada amb temps previ». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 13-15. . — (2008). «Sobre el plural de l’indefinit un». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 65, p. 17-20. . — (2009). «Sobre la construcció temporal 'un cop / una vegada + participi o oració subordinada’». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 29-30. . — (2010a). «El verb fer com a verb vicari». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 70, p. 37-38. . — (2010b). «L’adjectiu “sol” quan va sol i quan va acompanyat». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 73, p. 20-21. . — (2010c). «Usos de “sense un/una”, de “sense cap” i de “sense cap ni un/una”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 71, p. 21-23. . — (2011). «Sobre “la majoria (de)” o “la major part de”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 74, p. 13-16. . — (2012a). «Concordança amb la locució “un servidor”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 79, p. 28-30. . — (2012b). «Sobre la construcció “(no) poder amb”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 78, p. 22- 23. . — (2013a). «Sobre “tal com”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIII, n. 84, p. 34-35. . — (2013b). «Una construcció incorrecta amb el verb “caldre”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIII, n. 85, p. 32. . — (2014a). «A propòsit de les partícules “sinó”, “sinó que”, “sin no”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 87, p. 31-35. . — (2014b). «A propòsit de “no… gaire res”. Abús d’una construcció». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 89, p. 23-24. . — (2014c). «Nota sobre el pronom “qui”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 86, p. 15-17. . — (2015a). «A propòsit de “ningú altre”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 92, p. 30-31. . — (2015b). «Errors freqüents amb “fins” i “fins a” davant d’infinitiu». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 90, p. 21-22. . — (2015c). «Sobre el règim del verb “pensar”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 91, p. 35-36. . — (2016a). «La preposició “contra” i els pronoms “jo” i “mi”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXVI, n. 96, p. 41. . — (2016b). «Sobre l’adverbi “just” i altres aspectes relacionats». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXVI, n. 94, p. 36-39. . — (2016c). «Sobre l’adverbi “molt”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXVI, n. 95, p. 32-33. .

140 Obres referides al català

RIERA I RIERA, Manel (1992). La llengua catalana a Andorra: estudi dialectològic dels seus parlars rurals. [Barcelona]: Institut d’Estudis Andorrans - Centre de Barcelona. RIERA, Jaume (1969). «La partícula “que” i els anomenats “relatius”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [IV], n. [44], p. 1-5. RIERA, Laura; TURON, Lídia; GRÀCIA, Lluïsa (2002). «Análisis semántico de los compuestos adjetivales del catalán con nombre de posesión inalienable». A: VEIGA, Alexandre; GONZÁLEZ, Miguel; SOUTO, Montserrat (eds.). De lenguas y lenguajes. La Corunya: Toxosoutos, p. 189-199. RIERA-EURES, Manel; SANJAUME, Margarida (2010). Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions: amb equivalències en anglès, espanyol i francès. Vic: Eumo. RIGAU, Gemma (1976). «Anem o venim?» Els Marges (Barcelona), n. 8, p. 33-53. . — (1978). «“Hi” datiu inanimat». Els Marges (Barcelona), n. 12, p. 99-102. . — (1979). «Entorn de la naturalesa anafòrica dels pronoms personals en català». Els Marges (Barcelona), n. 16, p. 93-98. . — (1980). «La referència en els sintagmes nominals del català». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 523-542. — (1981a). «Alguns aspectes de les relacions interoracionals». Estudi General (Girona), v. 2, n. 1, p. 121- 125. . — (1981b). Gramàtica del discurs. 2a ed., 1988. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1981c). «L’home pel llenguatge». Randa (Barcelona), n. 11, p. 7-14. — (1982). «Inanimate indirect object in Catalan». Linguistic Inquiry (Cambridge [MA]), v. 13, n. 1, p. 146- 150. . — (1984a). «De com si no és conjunció i d’altres elements interrogatius». A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 249-278. . — (1984b). «Reflexions sobre entonació i sintaxi». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 175-179. — (1986a). «Elements connectors: conjuncions». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 10, p. 31- 32. — (1986b). «Some remarks on the nature of strong pronouns in null-subject languages». A: BORDELOIS [et al.] (eds.) (1986), p. 143-163. — (1987). «Sobre el carácter cuantificador de los pronombres tónicos en catalán». A: DEMONTE, Violeta; FERNÁNDEZ LAGUNILLA, Marina (eds.). Sintaxis de las lenguas románicas. Madrid: Ediciones El Arquero, p. 390-407. — (1988a). «Els predicats no verbals i l’efecte d’inespecifitat». Estudi General (Girona), v. 8, p. 51-64. . — (1988b). «Strong pronouns». Linguistic Inquiry (Cambridge [MA]), v. 19, n. 3, p. 503-511. . — (1989a). «Connexity established by emphatic pronouns». A: CONTE, Maria-Elisabeth; PETÖFI, János S.; SÖZER, Emel (eds.). Text and discourse connectedness: Proceedings of the Conference on Connexity and Coherence: Urbino, July 16-21, 1984. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 191-205. — (1989b). «Prédication holistique et sujet nul». Revue des Langues Romanes (Montpeller), v. XCIII, n. 2, p. 201-221. — (1990a). «Les propietats d’“agradar”: estructura temàtica i comportament sintàctic». Caplletra (València), n. 8, p. 7-19. . — (1990b). «The semantic nature of some Romance prepositions». A: MASCARÓ, Joan; NESPOR, Marina (eds.). Grammar in progress: Glow essays for Henk van Riemsdijk. Dordrecht: Foris, p. 363-373. — (1991). «On the funtional properties of AGR». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 235-260. .

141 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1993a). «Aspects of Catalan dialectal syntax: unaccusative sentences and related structures». Journal of Hispanic Research (Londres), v. 1, n. 3, p. 315-329. — (1993b). «El comportamiento sintáctico de los predicados existenciales en catalán». Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca (Madrid), v. 3, p. 33-53. doi: 10.5944/rllcgv.vol.3.1993.5695. — (1993c). «La legitimació de les construccions temporals d’infinitiu». A: VIANA (ed.) (1993), p. 231-252. — (1994a). «Catalan presentational sentences and the properties of Agr nodes». A: CINQUE, Guglielmo; KOSTER, Jan; POLLOCK, Jean-Yves; RIZZI, Luigi; ZANUTTINI, Raffaella (eds.). Paths towards universal grammar: Studies in honor of Richard S. Kayne. Washington DC: Georgetown University Press, p. 343- 359. — (1994b). «Les propietats dels verbs pronominals». Els Marges (Barcelona), n. 50, p. 29-39. . — (1995a). «Propiedades de FLEX en las construcciones temporales de infinitivo: la legitimación del sujeto». A: GOENAGA (ed.) (1995), p. 173-184. . — (1995b). «The properties of the temporal infinitive constructions in Catalan and Spanish». Probus (Dordrecht), v. 7, n. 3, p. 279-301. doi: 10.1515/prbs.1995.7.3.279. — (1997a). «Locative sentences and related constructions in catalan: ésser/haver alternation». A: MENDIKOETXEA, Amaya; URIBE-ETXEBARRIA, Myriam (eds.). Theoretical issues at the morphology- syntax interface. Bilbao: Universidad del País Vasco; Sant Sebastià: Diputación Foral de Gipuzkoa, p. 395-421. . — (1997b). «Sintaxi i variació dialectal: les construccions locatives». A: LLORET [et al.] (1997), p. 179-201. — (1998a). «Del lèxic a la sintaxi: estructura i funcionament del verb “caldre”». A: CABRÉ CASTELLVÍ, M. Teresa (dir.). Cicle de conferències 96-97: Lèxic, corpus i diccionaris. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, p. 13-38. — (1998b). «La variació sintàctica: uniformitat en la diversitat». Caplletra (València), n. 25, p. 63-81. . — (1998c). «On temporal and causal infinitive constructions in Catalan dialects». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 6, p. 95-114. . — (1999a). «Los predicados impersonales relativos en las lenguas románicas». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 29, n. 2, p. 317-355. . — (1999b). «Relativized impersonality: deontic sentences in Catalan». A: TREVIÑO, Esthela; LEMA, José (eds.). Semantic issues in Romance syntax. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins. — (2001). «The role of the quantifier tot in some Catalan temporal phrases». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 9, p. 85-100. . — (2002a). «Els complements adjunts». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2045-2110. — (2002b). «La posición del sujeto en catalán». A: BRAÑAS, J. M.; CHOI, Nak-Won; SHIN, Chan-Yong ([eds.]). Conexiones de la sociedad coreana y la española: I Congreso Internacional de la Coreanología. [Jeonju]: Universitat Nacional de Chonbuk; [Bellaterra]: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2004). «El quantificador focal pla: un estudi de sintaxi dialectal». Caplletra (València), n. 36, p. 25-54. . — (2005a). «Estudi microsintàctic del verb caldre en el català antic i en l’actual». Caplletra (València), n. 38, p. 241-258. . — (2005b). «Number agreement variation in Catalan dialects». A: CINQUE, Guglielmo; KAYNE, Richard S. (eds.). The Oxford handbook of comparative syntax. Oxford: Oxford University Press, p. 775-805. — (2012). «Mirative and focusing uses of the Catalan particle pla». A: BRUGÉ, Laura; CARDINALETTI, Anna; GIUSTI, Giuliana; MUNARO, Nicola; POLETTO, Cecilia (eds.). Functional heads. Oxford: Oxford University Press, p. 92-102. — (2013). «La preposició silent d’alguns verbs de moviment local». Els Marges (Barcelona), n. 100, p. 125- 132. . RIGAU, Gemma; SUÏLS, Jordi (2010). «Microvariation in Catalan and Occitan complementizers: the so-called expletive se». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 9, p. 151-165. doi: 10.5565/rev/catjl.98.

142 Obres referides al català

RIGOL, Josep (1908). «Pronoms y adgetius pronominals. Us recte del “llur”». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 106-112. RIQUER, Martí de (1948). «Examen lingüístico del “Libre dels feyts d’armes de Catalunya” de Bernat Boades». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona), v. 21, p. 247-274. . — (1951). «La llengua de les poesies d’Andreu Febrer». A: FEBRER, Andreu. Poesies. Edició a cura de Martí de Riquer. Barcelona: Barcino, p. 140-160. — (1955). «La lengua de los poetas catalanes medievales». Boletín de Dialectología Española (Sant Cugat del Vallès), v. XXXIII, p. 171-179. RIUS, Agnès (2013-2014). «Trets acústics de les vocals del català central». Phonica (Barcelona), v. 9-10, p. 33-40. . — (2016). «Les vocals del català central en parla espontània». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . RIUS, Agnès; PÉREZ, Mireia (2012). «El parlar pallarès. Aproximació als trets melòdics bàsics». Phonica (Barcelona), v. 8, p. 84-105. . RIUTORT, Macià (2000). «L’ortoèpia catalana segons Pompeu Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 69-85. ROBINSON, Joy L. (1978). «Verbal deference in Catalan: a sociolinguistic investigation of the pronouns of address». Tesi de doctorat. [Stanford]: [Stanford University]. — (1980). «Sociolingüística i variació semàntica: els tractaments en català». A: BRUGUERA i MASSOT I MUNTANER (eds.) (1980), p. 619-637. ROBLES, Ferran (2006). «La fraseologia metalingüística amb verbs de llengua en alemany i català. Estudi comparat d’un corpus de locucions verbals». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . ROCA, Francesc (1992). «Object clitics in Spanish and Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 245-280. . ROCA-PONS, Josep (1955). «Estar + participi, adjectiu o complement preposicional en català antic». Revue des Langues Romanes (Montpeller), v. LXXII, p. 5-23. — (1956). «Sobre el habla del valle de Flamisell». A: UNION INTERNATIONALE D’ÉTUDES PYRÉNÉENNES. Actes du Deuxième Congrès International d’Études Pyrénéennes: Luchon-Pau, 21-25 septembre 1954. Tolosa de Llenguadoc: Union Internationale d’Études Pyrénéennes, v. 8, secció VII, p. 70-81. — (1957-1958). «Verbs auxiliars afins a estar en català antic». Estudis Romànics (Barcelona), v. 6, p. 165- 168. . — (1960a). Introducción a la gramática. Barcelona: Teide. — (1960b). «Tenir + participi en català antic». A: Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, v. II, p. 295-312. — (1961). «Estar + gerundi en català antic». Estudis Romànics (Barcelona), v. 8, p. 189-194. . — (1970). «Morfologia verbal catalana». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 227-254. . — (1971). Introducció a l’estudi de la llengua catalana. Barcelona: Vergara. — (1976a). «Les formes subjacents i la morfologia catalana». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 173-199. — (1976b). «Sobre los verbos auxiliares en las lenguas románicas». A: VARVARO (ed.) (1976-1981), v. III, p. 313-323. — (1977). «Sobre la flexió nominal catalana». A: GULSOY i SOLÀ-SOLÉ (eds.) (1977), p. 99-110. — (1980). «Sobre las formas pronominales débiles del catalán». A: ROCA-PONS, Josep (ed.). Homenaje a Don Agapito Rey. Bloomington: Indiana University, p. 51-70. — (1984). «Els pronoms febles al parlar de Barcelona». A: TORRES, Antonio (ed.). Josep Maria Solà-Solé: homage, homenaje, homenatge (Miscelánea de estudios de amigos y discípulos). Barcelona: Puvill Libros, v. I, p. 329-340. — (1985). «Sobre els verbs copulatius ésser i estar». A: SMITH [et al.] (eds.) (1985), p. 85-102.

143 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1987). «Sobre l’article». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 6, p. 5-29. — (1992). «Noves consideracions sobre les formes pronominals febles del català». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 3, p. 91-107. — (1998). «Alguns aspectes de la gramàtica catalana». A: SOBRER (ed.) (1998), p. 45-68. RODRIGO, Mateu (ed.) (2013). Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420). València: Universitat de València. RODRÍGUEZ-VIDA, Susana (1997). El català de la A a la Z. Moià: J. Ruaix. ROFES, Xavier (2007). «Aportació a l’estudi de la conjunció concessiva jatsia». Caplletra (València), n. 42, p. 75-106. . — (2010). «Panorama de les construccions concessives en temps de Jaume I». A: COLÓN i GIMENO (eds.) (2010), p. 155-195. — (2012a). «Condicionals concessives i altres construccions de valor concessiu en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 795-842. — (2012b). «Les construccions concessives en el Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 743- 794. ROHLFS, Gerhard (1971). «Autour de l’accusatif prépositionnel dans les langues romanes». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 35, n. 139-140, p. 312-334. doi: 10.5169/seals-399507. ROJAS, Eunice (2013). «El efecto del pronombre locativo HI/Ý en la evolución de los usos locativos de “ser” y “estar” en castellano y catalán». Estudis Romànics (Barcelona), v. 35, p. 69-85. doi: 10.2436/ 20.2500.01.118. ROKSETH, Pierre (1921a). «La diphtongaison en catalan». Romania (París), v. XLVII, n. 188, p. 532-546. . — (1921b). «L’article majorquin et l’article roman dérivé de IPSE». A: [INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA] (1921), p. 86-100. . ROMERA, Lourdes; FERNÁNDEZ, Ana María (1995). «Nasal palatal: segment complex». Caplletra (València), n. 19, p. 43-50. . ROMERA, Lourdes; FERNÁNDEZ, Ana María; SALCIOLI, Valeria (2009). «Análisis perceptivo de la entonación del castellano de Barcelona y del catalán de Barcelona». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 18, p. 346-366. . ROMERO, Sílvia (1996). «L’article etimològic en àmbits d’ús oral informal». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 165- 173. — (1998). «Aproximació a la variació pronominal àtona en àmbits d’ús oral formals i informals». A: PAYRATÓ (ed.) (1998), p. 115-128. — (2000). «La correcció lingüística en l’àmbit local». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 29-38. — (2001a). «Canvi lingüístic en morfologia nominal a la Conca de Tremp». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2001b). «Notes per a la caracterització de la parla de la Conca de Tremp». Sintagma (Lleida), v. 13, p. 55- 77. . — (2001c). «Una aproximació a l’estudi dels processos de canvi lingüístic en varietats geogràfiques no prestigioses: el cas de la Conca de Tremp». Noves SL ([s. l.]), n. Hivern, p. [s. p.]. . ROMEU, Xavier (1983). Manual de fonologia catalana. 2a ed., corr., 1987. Barcelona: Barcanova. ROSÀS, Laia (2008). «La freqüència d’aparició sil·làbica com a eina d’anàlisi lingüística». Catalan Review (Barcelona), v. 22, p. 309-328. ROSEANO, Paolo; FERNÁNDEZ, Ana María; ELVIRA, Wendy; MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio (2015a). «Contacto lingüístico y transferencia prosódica bajo una perspectiva diacrónica: el caso del alguerés». Dialectologia et Geolinguistica (Bamberg), v. 23, n. 1, p. 95-123. doi: 10.1515/dialect-2015-0006. — (2015b). «La entonación de las preguntas parciales en catalán». Revista Española de Lingüística Aplicada (Logronyo), v. 28, n. 2, p. 511-554. doi: 10.1075/resla.28.2.07ros.

144 Obres referides al català

— (2016). «Caracterització acústica dels accents prenuclears de les interrogatives absolutes i les declaratives neutres en català central». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 25, p. 11-38. . ROSEMEYER, Malte (2016). «The development of iterative verbal periphrases in Romance». Linguistics (Amsterdam), v. 54, n. 2, p. 235-272. doi: 10.1515/ling-2016-0001. ROSETTI, Alexandru (ed.) (1970). Actele celui de-al XII-lea congres internaƫional de lingvisticǎ ᶊi filologie romanicǎ: Bucureᶊti, 15-20 aprilie 1968. Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România. ROSSELLÓ, Joana (1986). «Gramàtica, configuracions i referència: per una teoria alternativa del PRO-drop romànic». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1997). «Arguments nuls i perifèria de la frase a les gramàtiques infantils i adultes». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 8, p. 309-341. . — (2000). «A minimalist approach to the null subject parameter». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 8, p. 97-128. . — (2002). «El SV, I: verb i arguments verbals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1853-1949. — (2003). «Preliminars per a una gramàtica de la còpula basada en trets». Estudios Catalanes (Santa Fe), v. 1, n. 1, p. 109-122. — ([2008]). «L’estructura sintàctica de les frases copulatives especificatives». . A: MORENO (ed.) ([2008]), p. 1733-1745. ROSSICH, Albert (1996). «Un tipus de frase negativa del nord-est català». Els Marges (Barcelona), n. 56, p. 109-115. . ROTGER, Juan; BARCELÓ, Mariano; QUINTANA, Lorenzo (eds.) (1932). Miscelánea filológica dedicada a D. Antonio Ma Alcover con motivo de la publicación del Diccionari Catalá-Valenciá-Balear. Palma: Círculo de Estudios. ROVIRA, Sílvia; VILA, Pep (1992-1993). «Consueta del Juý (manuscrit 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Transcripció, notes i estudi». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 103-145. . ROYO, Antoni (1969). «Tres notes». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [IV], n. [43], p. 1-2. ROYO, Jesús (1992). «La influència del campanar en les expressions horàries». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 115- 122. ROYO, Laia (2016). «L’extensió velar dels verbs anar, fer, veure i haver en el parlar dels joves de Manresa». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 26, p. 163-180. doi: 10.2436/20.2504.01.114. RUAIX, Josep (1986a). «Tradició i analogia en la llengua catalana: aplicacions a la fonètica [I]». Escola Catalana (Barcelona), v. XXI, n. 226, p. 6-7. — (1986b). «Tradició i analogia en la llengua catalana: aplicacions a la fonètica [i III]». Escola Catalana (Barcelona), v. XXI, n. 228, p. 3-5. — (1986c). «Tradició i analogia en la llengua catalana: aplicacions a la fonètica [II]». Escola Catalana (Barcelona), v. XXI, n. 227, p. 3-4. — (1989). Punts conflictius de català: Deu estudis sobre normativa lingüística. Barcelona: Barcanova. — (1990). La conjugació dels verbs. 2a ed., corr. i ampl., 1990. Moià: Josep Ruaix i Vinyet. — (1994-1995). Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui. Moià: Josep Ruaix i Vinyet. — (1996a). Diccionari auxiliar. Moià: Josep Ruaix i Vinyet. — (1996b). «Les noves normes sobre el guionet». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VI], n. 17, p. 14-17. . — (1997-1998). Català complet: Curs superior de llengua. 2a ed., 2006-2007. Barcelona: Claret. — (1998). «Concordança del participi». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 22, p. 12-14. . — (1998). «Valoració del sistema normatiu actual». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 25, p. 5-8. . Recollit i modificat a: RUAIX (2016), p. 7-14. — (2000a). «La fórmula de datació». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 30, p. 28-29. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 15-17.

145 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2000b). «Remarques sobre el mot “tot”». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 32, p. 23. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 19-20. — (2001a). «Abús de “només”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XI, n. 37, p. 21-23. . — (2001b). «Significats impropis de la preposició “a” regida». Llengua Nacional (Barcelona), v. XI, n. 36, p. 26. . — (2002a). «Abús de l’article davant els numerals i en altres casos». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 38, p. 17. . — (2002b). «Una estructura bona si hi intervé adverbi». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 41, p. 17. . — (2003a). «Calcs en els adjectius o pronoms determinatius». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 43, p. 15-16. . — (2003b). «La preposició “a” amb el complement directe». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 18. . — (2003c). «La preposició “de” davant els determinants». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 18. . — (2003d). «L’article davant els noms de persona». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 19. . — (2003e). «Límits en l’ús dels pronoms febles “en”,“hi”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 44, p. 15-34. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 31-76. — (2003f). «Una combinació de pronoms febles admissible?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 42, p. 21-24. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 21-30. — (2004). «Verbs de narrador». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIV, n. 49, p. 25-33. . Recollit i modificat a: RUAIX (2016), p. 77-92. — (2005). «Pèrdua o substitució dels pronoms febles “en”, “hi”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 51, p. 18-19. . — (2006a). «Qüestions de concordança». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 56, p. 17-32. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 93-127. — (2006b). «Zeugmes». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 57, p. 17. . Extret de: RUAIX (1994-1995), v. 2, p.109. — (2007a). «Calcs que afecten els adverbis». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 58, p. 35. . — (2007b). «Col·lisió o confusió de construccions, falta de correlació». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 60, p. 18-20. . — (2007c). «Els girs “a” i “de” + infinitiu amb valor condicional». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 59, p. 26. . — (2007d). «Errors en la correlació de temps». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 61, p. 32-33. . — (2007e). «“Estar” en perjudici de “ser”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 59, p. 19. . — (2007f). «Un cas de zeugma i un de perífrasi». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 60, p. 32. . — (2008a). «Abús d’algunes formes secundàries en verbs». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 65, p. 24. . — (2008b). «Incoherències». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 63, p. 20. . — (2008c). «Mal ús dels articles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 63, p. 21. . — (2009a). «El “de” regit». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 67, p. 33-35. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 147-154.

146 Obres referides al català

— (2009b). «Una proposta poc convincent (*d’aquí mig any)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 27-28. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 155-159. — (2009c). «Verbs pronominals abusius i fenomen invers». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 69, p. 22-32. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 161-185. — (2010a). «Pleonasmes en les oracions de relatiu». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 73, p. 17-19. . Recollit a: Ruaix (2016), p. 211-214. — (2010b). «Pronom abusiu en perífrasis». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 70, p. 33-36. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 187-195. — (2010c). «Pronom equivocat en perífrasis». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 71, p. 18-20. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 197-202. — (2010d). «Relatiu sintètic i relatiu amb prolepsi». Llengua Nacional (Barcelona), v. XX, n. 72, p. 31-34. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 203-209. — (2011a). Nou diccionari auxiliar. Barcelona: Claret. — (2011b). «Zeugmes (nova versió)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXI, n. 76, p. 17-23. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 265-278. — (2012a). «És admissible “cap” en lloc de “gens de”?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 81, p. 35- 37. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 349-355. — (2012b). «Incoherència». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXII, n. 79, p. 31-36. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 319-330. — (2013). «Sobre certes oracions de relatiu sense verb». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIII, n. 82, p. 25-27. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 357-362. — (2014). «Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 89, p. 15-17. . — (2015a). «Conjuncions». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 92, p. 32-39. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 447-460. — (2015b). «Qüestions sobre pronoms febles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 91, p. 25-34. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 427-445. — (2015c). «Relatius i interrogatius defectuosos». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXV, n. 90, p. 23-31. . Recollit i ampliat a: RUAIX (2016), p. 409-425. — (2016). Estudis de llengua. Barcelona: Claret. RUAIX, Josep; RIERA, Carles (2009). «Sobre la locució “a mitjan”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 29-30. . Recollit a: RUAIX (2016), p. 143-146. RUBIÓ, Jordi (1955). «Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle XV». Boletín de Dialectología Española (Sant Cugat del Vallès), v. XXXIII, p. 357-364. RULL, Xavier (1999). «-Eig: entre la genuïnitat i el calc». Els Marges (Barcelona), n. 63, p. 59-88. . — (2000). «Descripció del sufix {-ist/m}». Journal of Catalan Studies (Barcelona, Cambridge), n. 3, p. [s. p.]. . — (2001a). «Innovació en el sistema afixal: nous prefixos i sufixos del català». Catalan Review (Barcelona), v. 15, n. 1, p. 95-116. . — (2001b). «La construcció ser + participi en els temps perfets». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 28-29. . — (2003). «Els plurals reforçats en català». Estudios Catalanes (Santa Fe), v. 1, n. 1, p. 123-131. — (2004). La formació de mots: Qüestions de normativa. Vic: Eumo. — (2006a). «Recursos del català en la formació de noves paraules: una perspectiva social». A: TRENC (ed.) (2006), p. 293-303. — (2006b). «Sufixos dels llenguatges d’especialitat de ciències pures (química, física, bioquímica, biologia, geologia) en llengua catalana». A: GINEBRA i SUNYER (eds.) (2006), p. 163-176. — (2007a). «Els substantius d’acció i efecte en català». Tesi de doctorat. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. .

147 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2007b). «La lexicalització de sigles: pautes i propostes». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 18, p. 475- 523. doi: 10.2436/20.2502.01.15. — (2008a). «Caracterització morfològica sincrònica del sufix nominalitzador de verbs -ur+F». Catalan Review (Barcelona), v. 22, p. 35-43. — (2008b). Els estrangerismes del català: Com són i per què en tenim: Una aproximació social i lingüística. [2a ed.], 2009. Tarragona: Publicacions URV. — (2008c). «Per un ús coherent i sistemàtic de les preposicions en noms de plats». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVIII, n. 62, p. 25-31. . — (2009a). De la sufixació en català: Apunts i reflexions (1999-2009). Benicarló: Onada. — (2009b). «La commutabilitat d’infinitiu i gerundi en perífrasis verbals». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2008-2010), v. 3, p. 313-336. — (2009c). La composició culta en català. Palma: Moll. — (2011a). «La perífrasi verbal conativa [ser + a + infinitiu]: descripció i gènesi». Sintagma (Lleida), v. 23, p. 41-51. . — (2011b). «“Poder ara neva tornar”. Els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català». Estudis Romànics (Barcelona), v. 33, p. 81-106. doi: 10.2436/20.2500.01.73. RUSINÉS, Ernest (2015). «Ni tot està per fer ni tot és possible». A: GOMÀ (ed.) (2015), p. 75-88. RUSSELL-GEBBETT, Paul (1956). «The Xipella subdialect of Catalan in Tuixén and Josa de Cadí; Yéisme in Gósol and Sorribes». Orbis (Lovaina), v. V, n. 2, p. 393-406. — (1961). «Catalán oriental y catalán occidental en el nordeste de la provincia de Lérida». Boletim de Filologia (Lisboa), v. XIX, p. 305-315. . — (1976a). «La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval». A: BOUDREAULT i MÖHREN (eds.) (1976), v. I, p. 367-371. — (1976b). «L’estructura de les oracions condicionals de realització impossible en el català medieval». A: TATE i YATES (eds.) (1976), p. 207-216. RUYRA, Joaquim (1929). «Vetaquí». La Nova Revista (Barcelona), v. IX, n. 31, p. 8-11. . SABANÉS, Roser; LÓPEZ, Conxita (1994). «Disfunció entre el coneixement gramatical i l’ús de la llengua a les Terres de Ponent». A: Llengua i ensenyament: Actes de les jornades: Barcelona, del 7 al 10 de setembre de 1992. Vic: Eumo, p. 139-145. SABORIT, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. SAFFROY, Aurélie (2014). «Les Terres de l’Èbre, une aire de transition à l’origine du parler tortosí». Revue d’Études Catalanes (Montpeller), n. 1, p. 43-50. . SALA, Ernesta (1983). El parlar de Cadaqués. [Girona]: Diputació Provincial de Girona. — (1992). «El parlar cadaquesenc». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. SALCIOLI, Valeria (1981). «Anàlisi espectrogràfic de les prepalatals del català parlat a Barcelona». Anuario de Filología (Barcelona), n. 7, p. 533-550. — (1988a). «Estudio fonético-experimental de la entonación interrogativa catalana». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 3, p. 36-70. . — (1988b). «La entonación. Estudio fonético-experimental de la entonación interrogativa catalana». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. SALMONS, Io (2015). «The agramatic comprehension of contrastive focus and clitic left dislocation in Catalan». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . SALOW, Karl (1912). Sprachgeographische Untersuchungen über den östlichen Teil des Katalanisch- langedokischen Grenzgebietes. Hamburg: Kommissionsverlag von Lucas Gräfe & Sillem. SALTARELLI, Mario (1970a). «Fonologia e morfologia algherese». Archivio Glottologico Italiano, v. 55, n. 1- 2, p. 233-256.

148 Obres referides al català

— (1970b). «Fonologia generativa dell’algherese». A: ROSETTI (ed.) (1970), v. I, p. 311-314. — (1979). «Catalan causatives». A: PORQUERAS-MAYO [et al.] (eds.) (1979), p. 139-148. SALVÀ, Francesca (2003). La variació a l’estàndard de la lateral palatal al català de Mallorca, Menorca i Eivissa. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . SALVADOR, Carles ([1936]). Qüestions de llenguatge. València: Impremta de V. Cortell. . — (1949). «Els complements verbals». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. XXV, n. extraordinari, p. 500-506. — (1951). Gramàtica valenciana. València: Lletres Valencianes. . 17a ed. València: Edicions 3i4, 1995. — (1957). Parleu bé!: Notes lingüístiques (Obra pòstuma). [2a ed., 1966]. València: [Sicània]. SALVADOR, Vicent (1989). «L’anàlisi del discurs, entre l’oralitat i l’escriptura». Caplletra (València), n. 7, p. 9-31. . — (1990). «Els registres orals». A: FERRANDO (ed.) (1990), p. 205-222. — (1993). «Aspectes semàntico-pragmàtics de les condicionals: aplicació a un corpus de proverbis catalans». A: HILTY (ed.) (1993), v. I, p. 669-682. — (1995). «Tu dius “vaig entrar”, jo dic “entrí”. El perfet català: variable dialectal, variable funcional». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (Borriana), n. 6, p. 5-13. . — (1996). «Fraseologia del “com”». . A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 355-380. — (1998). «Concessivity and processes of grammaticalization: the case of the Catalan connective encara que». A: CIFUENTES (ed.) (1998), v. II, p. 863-872. — (2000). «L’estil nominalitzat». Caplletra (València), n. 29, p. 69-82. . — (2002). «Les construccions condicionals i les concessives». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2977-3025. — (2010). «Entre la retòrica i la gramàtica: estructures de la concessivitat en català». A: FALUBA i SZIJJ (eds.) (2009-2010), v. 3, p. 17-42. — (2011). «Metaphor and styles in Catalan». A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 309-330. . SALVADOR, Vicent; PÉREZ SALDANYA, Manuel (1993). «Transitivité et interférence linguistique: la construction a + complément d’objet direct en espagnol et en catalan». Contrastes: Espagnol (Niça), p. 39- 67. . SALVADOR, Vicent; PIQUER, Adolf (eds.) (2000). El discurs prefabricat: Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. SALVANYÀ, Jaume (2009a). Diccionari del català col·loquial: Dubtes davant del micròfon. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (2009b). «El plural amb “s” de les sigles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 68, p. 10-13. . — (2009c). «Granes i blaugranes». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIX, n. 66, p. 27. . — (2014). «Uns ulls aixinats i un vi aixampanyat». Llengua Nacional (Barcelona), v. XXIV, n. 89, p. 18. . — (2015a). «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús». A: MARTÍN [et al.] (eds.) (2014-2015), v. 2, p. 315-325. — (2015b). «Sobre els hipocorístics i altres escurçaments». Núvol (Barcelona). . SAMPER, Albert (2000). «La correcció lingüística a la premsa lleidatana. El llibre d’estil de Segre». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 65-69. SÁNCHEZ DE ZAVALA, Víctor (dir.) (1976). Estudios de gramática generativa. Barcelona: Labor.

149 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

SÁNCHEZ, Enric (1997). «Casos semàntics i verbs modals». A: SERRA [et al.] (eds.) (1995-1997), v. III, p. 226-233. SÁNCHEZ MIRET, Fernando (1999). «El plural del tipo “mà-mans” en catalán: cambio de clase y naturalidad en morfología». A: FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, J.; FERNÁNDEZ JUNCAL, C.; MARCOS SÁNCHEZ, M.; PRIETO DE LOS MOZOS, E.; SANTOS RÍO, L. (eds.). Lingüística para el siglo XXI: III Congreso de Lingüística General celebrado en la Universidad de Salamanca en la primavera de 1998. Salamanca: Universidad de Salamanca, v. II, p. 1455-1464. — (2004). «El problema de la hipotètica diftongació en català en el context de les altres llengües romàniques». Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics (València), v. 9, p. 141-188. . — (2012). «La història de /-r/ en català: perspectiva romànica». A: VENY, Joan (ed.). La lingüística romànica al segle XXI: IV Jornada de l’Associació d’Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 23 d’octubre de 2009). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 27-60. SÀNCHEZ, Joan Josep (1992). Els verbs. Barcelona: Salvatella. SÁNCHEZ, Noèlia (2013). «“És quan dormo que hi veig clar”: aproximació a les construccions de clivellament en català». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 23, p. 157-192. doi: 10.2436/20.2502.01.64. SANCHIS GUARNER, Manuel ([1933]). La llengua dels valencians. València: L’Estel. 24a ed. València: Tres i Quatre, 2009. — (1936). «Extensión y vitalidad del dialecto valenciano “apitxat”». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXIII, n. 1, p. 45-62. — (1949). «Noticia del habla de Aguaviva de Aragón». Revista de Filología Española (Madrid), v. XXXIII, n. 1, p. 15-65. — (1950). Gramàtica valenciana. València: Torre. Nova ed., a cura d’Antoni Ferrando, 1993. Barcelona: Alta Fulla. — (1956). «Factores históricos de los dialectos catalanes». A: Estudios dedicados a Menéndez Pidal. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, v. VI, p. 151-186. — (1960). «La partícula “Son” de Son Armadans y los demás predios mallorquines». Papeles de Son Armadans (Madrid, Palma), n. 50, p. 176-184. — (1967). «Las hablas del Alto Mijares y de Fanzara (provincia de Castellón)». Boletín de la Real Academia Española (Madrid), v. 47, p. 201-212. . — (1968). «Noticia del habla de Énguera y la Canal de Navarrés (Prov. de Valencia)». A: QUILIS (ed.) (1968), v. IV, p. 2039-2045. SANCHIS, Hèctor (2015). «Los balls sense vel (1858): descripció lingüística d’un text religiós del s. XIX». Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca (Madrid), v. 20, p. 41-58. doi: 10.5944/ rllcgv.vol.20.2015.15930. SANCHO, Antonio (1932). «El acento mallorquín». A: ROTGER [et al.] (eds.) (1932), p. 525-538. SANCHO, Pelegrí (1992). «Les preposicions com a elements de relació». A: MARTÍN (ed.) (1992), p. 563-570. — (1994a). Les preposicions en català. València: Universitat de València. — (1994b). «Les preposicions en català. Una aproximació al sistema prepositiu del català des de la semàntica del prototipus». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . — (1995a). «Aspectes formals de les preposicions en català». Caplletra (València), n. 19, p. 349-364. . — (1995b). La categoria preposicional. València: Universitat de València. — (1995c). «Problemes de delimitació de la categoria preposicional en català: els “adverbis preposicionals”». Catalan Review (Barcelona), v. 9, n. 1, p. 139-158. . — (1998). «Construccions d’exclusió en català i espanyol». A: CIFUENTES (ed.) (1998), v. II, p. 873-887. — (2000). «Fenòmens de preposició Ø en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-2000), v. 4, p. 233- 254.

150 Obres referides al català

— (2001). «Algunes reflexions sobre l’ús pragmaticodiscursiu de la fraseologia. El cas de la preposició damunt i de la interjecció uei?! en el valencià col·loquial». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 407-423. — (2002). «La preposició i el sintagma preposicional». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1689-1796. — (2003). «Anàlisi contrastiva interdialectal de la fraseologia: el cas de Déu-n’hi do, ausa(d)es/a gosa(d)es i espaiet». Catalan Review (Barcelona), v. 17, n. 2, p. 151-176. . — (2009). «Sobre un uso coloquial de que átono en algunes construcciones enfáticas del valenciano coloquial». A: VEYRAT i SERRA (eds.) (2009), v. II, p. 735-744. — (2010). «Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial». Caplletra (València), n. 48, p. 93-125. . SANGLES, Ramon (2008). Compendi de normes d’estil: Manual per a redactors i correctors. 4a ed., 2010. Barcelona: Llengua Nacional. . SANSANO, Gabriel (2000). «Romans nou y curiós sobre un pleyt de un pollastre / que se li perdé a don Salvador Mas, natural de Elig… (1776), un col·loqui il·licità setcentista. Estudi i edició». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 279-307. SANTAMARIA, Laura (2010). «El col·loquial de la ficció. La caracterització de la parla dels joves». Llengua i Ús (Barcelona), n. 49, p. 78-89. . SANZ, Cristina; GONZÁLEZ, María José (1995). «Ser and estar in Tortosí Catalan: language contact, language variation, and language change». Sintagma (Lleida), v. 7, p. 5-25. . SARAGOSSÀ, Abelard (1991a). «Alguns aspectes de l’estructura sintàctica de l’oració». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. . — (1991b). «Crítica de dos intents generativistes de definir les categories sintàctiques». A Sol Post (Alcoi), n. 2, p. 247-267. — (1991c). «Nota sobre els sufixos -er(a) i -ar». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 3, p. 397-434. — (1991d). «Sobre l’oposició semàntica ± concret». A: LÓPEZ i RODRÍGUEZ (eds.) (1991), p. 417-423. — (1993). «Un intent d’emmarcar l’estudi d’algunes interferències entre el català i el castellà en relació a l’ús del pronom ell». . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 211-228. — (1994a). «El concepte “nucli”: una proposta de definició». A: MARTÍN, Carlos (coord.). Lenguajes naturales y lenguajes formales: Actas del X Congreso de Lenguajes Naturales y Lenguajes Formales (Sevilla, 26-30 de septiembre de 1994). Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 291- 306. — (1994b). Els predicatius i les categories sintàctiques. València: Universitat de València. — (1996a). «Sobre l’anteposició dels adjectius qualificatius en el català contemporani». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. LXXII, n. 1, p. 107-143. — (1996b). «Una introducció al concepte “pronom”». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 409-439. . — (1997a). Criteris de la normativa: L’ortografia contemporània. Uns quants problemes actuals. València: Saó. — (1997b). «La concordança del participi amb els pronoms febles objectius ('Aquesta novel·la ja l’he llegida’): una singularitat de la llengua catalana». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 21, p. 9-14. . — (1997c). «Una aproximació a la interpretació de la dualitat balear No em recorda res / No em record de res». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-1998), v. 1, p. 357-376. — (1997d). «Una caracterització dels conceptes sintàctics més fonamentals». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. LXXIII, n. 1, p. 97-156. — (1998a). «Sobre el concepte sintàctic “oració”». A Sol Post (Alcoi), n. 4, p. 111-138.

151 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1998b). «Teoria, evolució i normativa». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. LXXIV, n. 3, p. 413-439. — (1999a). «Els criteris de la normativa a partir de textos de Fabra». A: CANO, M. Antònia; MARTINES, Josep; MARTINES, Vicent; PONSODA, Joan J. (eds.). Bescanvi i identitat: interculturalitat i construcció de la llengua. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Universitat d’Alacant; La Nucia: Ajuntament de la Nucia, p. 201-242. — (1999b). «Introducció al concepte “adjectius possessius”, i aplicació a la teoria del retrocés de la forma llur i de les formes contractes (son carrer → el seu carrer)». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 205- 232. — (1999c). «Sobre la coordinació de les investigacions en sintaxi, en dialectologia i en gramàtica històrica com a fonament important de la normativa». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-2000), v. 2, p. 335-352. — (1999d). «Una reivindicació universitària d’Albert Jané. Les comparatives d’igualtat aproximativa com a exemple». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 27, p. 13-15. . — (1999e). «Valencian within contemporary standard Catalan: an approximation». Catalan Review (Barcelona), v. 13, n. 1-2, p. 213-223. . — (2000a). «Els adjectius possessius: naturalesa teòrica i aplicació a la normativa i al català col·loquial». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 11, p. 199-280. . — (2000b). «Les relacions de Fabra amb el valencià». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2000), p. 191-197. — (2000c). «Una aportació de Fabra inadvertida: l’ortografia de les paraules compostes». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 87-100. — (2001a). «Estudi de la dualitat “en/al + infinitiu”. Prolegòmens. Evolució de Fabra». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 425-448. — (2001b). «La pronúncia dels numerals 17, 18 i 19 al llarg de la història». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2001-2002), v. 2, p. 287-320. — (2001c). «Sobre la coherència lingüística del superlatiu aplicat a circumstancials (“vine al més tost que pugues”)». Estudis Romànics (Barcelona), v. 23, p. 102-121. . — (2002a). «La normativa sintàctica i la sintaxi col·loquial: el cas de la concordança del participi amb els pronoms febles objectius (Aquesta cançó ja l’he sentida). Problemes de descripció i de comprensió, amb una proposta per a la normativa». A: CASANOVA [et al.] (eds.) (2002), p. 545-580. — (2002b). «Les construccions comparatives i les oracions consecutives». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 3095-3171. — (2003). Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. Gandia: CEIC Alfons el Vell. 2a ed., rev. i ampl. València: Tabarca Llibres, 2005. — (2004). «El valor dels adjectius demostratius segons les lingüístiques catalana i castellana: problemes i solucions». Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics (València), v. 9, p. 199-243. . — (2005a). «Per a un estudi de la sintaxi de Jacint Verdaguer». Anuari Verdaguer (Vic, Barcelona), n. 13, p. 41-121. . — (2005b). «¿Quin paradigma incoatiu convé al valencià?» Índex (València), n. 13, p. 2-24. Rev. i ampl., amb el títol «Les formes incoatives de la tercera conjugació (patixc, patesc, pateixc, patisc)», a: . Recollit a: SARAGOSSÀ (2007a), p. 223-270. — (2006a). «L’evolució semàntica de barat/ar i la grafia de la preposició resultant». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 17, p. 381-428. . — (2006b). «Origen i valor de les construccions donar de menjar i donar de mamar». Randa (Barcelona), n. 56, p. 137-155.

152 Obres referides al català

— (2007a). Reivindicació del valencià: Una contribució. València: Tabarca Llibres. — (2007b). «Sobre l’estructuració gramatical de Fabra (1956) i uns altres encerts teòrics». A: MONTSERRAT i CUBELLS (eds.) (2007), p. 261-279. — (2007e). «Visió panoràmica de la construcció de + adjectiu qualificatiu». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 445-468. — (2009). «La concepció dels connectors oracionals en contrast amb Fabra (1956)». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2008-2010), v. 4, p. 227-255. — ([2010]). «Enric Valor des de la lingüística i des de la normativa». A: ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA ([2010]), p. 114-127. — (2011). El valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu»: ¡De més verdes en maduren! València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. — (2012a). «Circumstancials o connectors? La proposta de Fabra (1956)». A: PRADILLA (ed.) (2012), p. 341- 349. — (2012b). «La coherència estructural de germans i hòmens». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2011-2013), v. 4, p. 247-270. — (2015). «Els plurals amb una consonant nasal: anàlisi contrastiva». A: MARTÍN [et al.] (eds.) (2014-2015), v. 2, p. 327-337. SAROÏHANDY, Jean-Joseph (1905). «Remarques sur la conjugaison catalane». Bulletin Hispanique (Bordeus), v. 7, n. 2, p. 128-139. . — (1908). «El català del Pirineu, a la ralla d’Aragó». A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 331-334. . SATORRA, Jordi (2003). «Trets morfològics tortosins a la zona sud-oriental de les Garrigues històriques». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 315-328. SATORRES, Vicent (1988). «Aproximació a l’estudi lingüístic d’un llibre de capítols». A: MANENT i VENY (eds.) (1988), v. 3, p. 235-251. SAURA, José Antonio (1998a). «El habla del valle de Benasque: aspectos fonéticos, morfosintácticos». Tesi de doctorat. Saragossa: Universidad de Zaragoza. — (1998b). «Incrementos átonos benasqueses». Alazet (Osca), n. 10, p. 159-179. . — (2000). «Aspectos de fonética y analogía en la flexión verbal benasquesa». Alazet (Osca), n. 12, p. 147- 159. . SCALA, Luca (ed.) (2003). Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita: Model d’àmbit restringit de l’alguerès. Document aprovat per l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. SCHÄDEL, Bernhard (1908). Manual de fonètica catalana. Cöthen: Otto Schulze. . SCHLIEBEN-LANGE, Brigitte (1971). Okzitanische und katalanische Verbprobleme: Ein beitrag zur funktionellen synchronischen Untersuchung des Verbalsystems der beiden Sprachen (Tempus und Aspekt). Tübingen: Max Niemeyer. SCHMID, Beatrice (1988). Les «traduccions valencianes» del Blanquerna (València 1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523): Estudi lingüístic. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2001). «Contrastes y afinidades: la forma verbal en “-ra” en la península Ibérica». Estudis Romànics (Barcelona), v. 23, p. 48-64. . — (2012). «Un aspecto sintáctico del Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 843-874. SCHÖNBERGER, Axel (ed.) (1993-1994). Akten des 2. gemeinsamen Kolloquiums der deutschsprachigen Lusitanistik und Katalanistik (Berlin, 10-12 September 1992). Frankfurt: Domus Editoria Europaea. SCHÖNBERGER, Axel; STEGMANN, Tilbert Dídac (eds.) (1995-1996). Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Frankfurt am Main, 18-25 de setembre de 1994. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

153 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

SCHÜRR, Friedricht (1970). «Nochmals über das Diphthongierungsproblem im Iberoromanischen und besonders im Katalanischen». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 173-178. . SEBASTIAN, Raimon (2014). «Ferrer Saiol, traductor de Pal·ladi». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . SEDÓ, Jordi (2002-2012). Sense pèls a la llengua. Secció a la revista Escola Catalana (Barcelona). SEGARRA, Mila (1984). «Reflexions sobre la normativa sintàctica actual». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 13-36. — (1985a). Història de la normativa catalana. [3a ed.], 2000. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. — (1985b). «La reforma lingüística catalana». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2000). «Pompeu Fabra i el català de Barcelona». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2000), p. 199-226. SEGARRA, Mila; FARRENY, M. Dolors (1996). «Estàndard nord-occidental: fonaments històrics i descripció del model». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 37-53. SEGUÍ, Gabriel (1993). Iniciació a la morfosintaxi catalana. 2a ed., rev. i ampl., 1995. Palma: Documenta Balear. SEGUÍ, Gabriel (ed.) (1994). El català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca (1516-1847). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. SEGURA, Carles (1996). Estudi lingüístic del parlar d’Alacant. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil- Albert. — (1998). El parlar d’Elx a estudi: aproximació a una descripció. Elx: Ajuntament d’Elx. — (1999). «Els verbs del tipus naixtre al Baix Vinalopó». Caplletra (València), n. 26, p. 193-218. . — (2003a). «Els intercanvis de a i e pretòniques en català occidental. Una proposta de l’estàndard oral occidental». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 329-350. — (2003b). Una cruïlla lingüística: Caracterització del parlar del Baix Vinalopó. Alacant: Universitat d’Alacant; Elx: Ajuntament d’Elx. — (2003c). Variació dialectal i estandardització al Baix Vinalopó. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2003d). «Variació fonètica i estandardització al País Valencià». Noves SL ([s. l.]), n. Tardor, p. [s. p.]. . — (2009). «La preposició per a en el català del segle XIII». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 191-218. — (2013). «Extensió de la preposició per a en les construccions destinatives no finites en català. Una aproximació basada en l’ús». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), v. 4, p. 370-382. . SEIFERT, Eva (1957-1958). «Die Verben habere und tenere im Katalanischen». Estudis Romànics (Barcelona), v. 6, p. 1-74. . SENTÍ, Andreu (2012). «L’expressió de l’obligació en català arcaic i els verbs deure, haver i tenir». A: BÜRKI [et al.] (coords.) (2012), p. 420-435. — (2014). «Composició patrimonial i sintagmació = Vernacular compounding and syntagmatic compounding». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2014), p. 85-114. — (2015). «Subjectification and attenuation in the conceptual schema of the Catalan deure with evidential meaning». eHumanista/IVITRA (Santa Barbara), v. 8, p. 517-543. . SERENA, Pura (1995). Manual d’estil: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Coordinació de Pilar Tió. 2a ed., rev. i ampl., 2004. Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

154 Obres referides al català

SERRA, Enric; GALLARDO, Beatriz; VEYRAT, Montserrat; JORQUES, Daniel; ALCINA, Amparo (eds.) (1995- 1997). Panorama de la investigació lingüística a l’Estat espanyol: Actes del I Congrés de Lingüística General. València: Universitat de València. SERRA, Enric; PRUNYONOSA, Manuel (2002). «La coordinació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2181-2245. SERRA, Francesc-Xavier (1990). «Morfofonologia: “trencaclosques” i companyia». Urtx (Tàrrega), n. 2, p. 87-101. . SERRÀ, Màriam (1997a). «La frase: ordre lògic i ordre empragmàtic (i III)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 20, p. 14-15. . — (1997b). «La frase: ordre lògic i ordre empragmàtic (II)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 19, p. 13-14. . SERRÀ, Màriam; JANÉ, Albert (1997). «La frase: ordre lògic i ordre empragmàtic (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VII], n. 18, p. 16-17. . SERRA, Pep (1992-1993). «De la representació de l’accent». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 5, p. 417- 443. . — (1995). «L’estructura prosòdica i l’accent». Caplletra (València), n. 19, p. 113-144. . — (1996a). «La fonologia prosòdica del català». Tesi de doctorat. Girona: Universitat de Girona. — (1996b). «Sobre l’enduriment prematur dels conceptes: a propòsit de les erres». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 107, p. 9-27. — (1997). «Prosodic structure and stress in Catalan». A: MARTÍNEZ i MORALES (eds.) (1997), p. 195-231. SERRA, Vicens (1908). «Ullada dalt dalt a algunes questions illades de gramàtiga eyvissenca». . A: VALLÈS (ed.) (1908), p. 186-187. SERVEIS LINGÜÍSTICS DE LES UNIVERSITATS VALENCIANES ([2005]). Criteris lingüístics: Per als usos institucionals de les universitats valencianes. [Alacant]: Universitat d’Alacant. . SERVERA, Joan Ignasi (2006). «Algunes anomalies en l’evolució de la Ẹ del llatí vulgar en el català de Mallorca». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 17, p. 343-356. . SERVITJE, Albert (1996). Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . SIFRE, Manuel (1991). «Un model generatiu per a la flexió verbal catalana». A: LÓPEZ i RODRÍGUEZ (eds.) (1991), p. 433-455. — (1992). «Tendències de la flexió verbal castellonenca». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (Castelló de la Plana), v. 68, n. 4, p. 583-595. — (1993). «Canvis d’adscripció conjugacional per influència de l’espanyol».. A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 247-255. — (1995). «Reflexions sobre la vocal temàtica». Caplletra (València), n. 19, p. 307-332. . — (1998). «Flexió verbal catalana. Estudi lingüístic de la morfologia flexiva de les formes verbals». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. SIMONET, Miquel (2005). «Prosody and syllabification intuitions of [CiV] sequences in Spanish and Catalan». A: FROTA [et al.] (eds.) (2005), p. 247-267. — (2007). «Basic melodic contours in Majorcan Catalan: shape and alignments of pitch movements in declaratives». A: CAMACHO, José; FLORES, Nydia; SÁNCHEZ, Liliana; DÉPREZ, Viviane; CABRERA, M. José (eds.). Romance linguistics 2006: Selected papers from the 36th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), New Brunswick, March-April 2006. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 283- 296. — (2009). «Nuclear pitch accents in Majorcan Catalan declaratives: phonology, phonetics, diachrony». Studies in Hispanic and Lusophone Linguistics (Berlín), v. 2, n. 1, p. 77-116. doi: 10.1515/shll-2009-1036.

155 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2010a). «A contrastive study of Catalan and Spanish declarative intonation: focus on Majorcan dialects». Probus (Dordrecht), v. 22, n. 1, p. 117-148. doi: 10.1515/prbs.2010.004. — (2010b). «Alveolar laterals in Majorcan Spanish: effects of contact with Catalan?» A: COLINA [et al.] (eds.) (2010), p. 81-94. — (2010c). «Dark and clear laterals in Catalan and Spanish: interaction of phonetic categories in early bilinguals». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 38, n. 4, p. 663-678. doi: 10.1016/j.wocn.2010.10.002. — (2011). «Production of a Catalan-specific vowel contrast by early Spanish-Catalan bilinguals». Phonetica (Bankstown), v. 68, n. 1-2, p. 88-110. doi: 10.1159/000328847. — (2015). «An acoustic study of coarticulatory resistance in “dark” and “light” alveolar laterals». Journal of Phonetics (Amsterdam), v. 52, p. 138-151. doi: 10.1016/j.wocn.2015.07.006. SISTAC, Ramon (1985). «Prospeccions dialectals en una frontera lingüística: el ribagorçà a la línia Fonts- Peralta de la Sal». Butlletí de Dialectologia Nord-occidental (Fondarella), n. 4, p. 5-17. — (1990). «Els parlars de Ponent». Ilerda (Lleida), n. XLVIII, p. 191-195. . — (1993). El ribagorçà a l’Alta Llitera: Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (1998). «Àrees lingüístiques». A: Segones Jornades d’Estudi a la Terra Alta: Batea, del 27 al 29 d’octubre de 1995. Calaceit: Patronat Pro-Batea, p. 357-377. — (2000). «El català nord-occidental i la codificació fabriana». A: INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: SECCIÓ FILOLÒGICA (2000), p. 227-234. — (2009). «La -o final com a vocal de suport i marca de masculí en català de la Llitera». A: MORET (ed.) (2009), p. 471-477. SITJÀ, Marina (1991). «Reflexions a l’entorn de l’ús de les preposicions en els sintagmes travats». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. 24, p. 29-31. SKUBIC, Mitja (1975). «Contribution à la syntaxe du verbe en catalan». Linguistica (Ljubljana), v. 15, n. 1, p. 185-196. . — (1989). «L’estructuració en l’oració composta en el Tirant lo Blanc». Linguistica (Ljubljana), v. 29, p. 137-145. . — (2004). «El perfectum praesens en català». Verba Hispanica (Ljubljana), v. 12, n. 1, p. 155-158. doi: 10.4312/vh.12.1.155-158. SMITH, Nathaniel B.; SOLÀ-SOLÉ, Josep M.; VIDAL, Mercè; MASSOT I MUNTANER, Josep (eds.) (1985). Actes del Quart Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Washington, D. C., 1984: Estudis en honor d’Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. SOBRER, Josep Miquel (1973). «L’artifici de La plaça del Diamant, un estudi lingüístic». A: In memoriam Carles Riba (1959-1969). Barcelona: Ariel, p. 363-375. SOBRER, Josep Miquel (ed.) (1998). Actes del Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica: Bloomington, 1995. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. SOFTCATALÀ (2005). Guia d’estil per a la traducció de programari. [S. l.]: Softcatalà. . SOL, Lluís (1990). «L’obertura de les vocals medials en paraules extretes de gramàtiques generals i articles de lingüística sobre la llengua catalana». Anuari de Filologia. Secció C, Llengua i literatura catalanes (Barcelona), v. 13, n. 1, p. 9-120. SOLÀ, Jaume (1988). «Efectes co-articulatoris de les consonants palatals sobre la vocal neutra del català central». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 3, p. 136-156. . — (1990). «Sobre la partícula rai i els tòpics». Caplletra (València), n. 8, p. 55-68. . — (1991a). «Burzio’s generalization, binding theory and I-subjects». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 261-300. . — (1991b). «Les categories funcionals d’inflexió i el moviment del verb». Els Marges (Barcelona), n. 44, p. 69-86. .

156 Obres referides al català

— (1991c). «Negació, verbs i adverbis: posició relativa en català, francès i anglès». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 4, p. 243-264. . — (1992). «Agreement and subjects». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (1994). «Concordança i subjectes». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 6, p. 217-236. . — (1998). «Clitics are inflection. Evidence from Catalan». A: FULLANA i ROCA (eds.) (1998), p. 213-225. — (2002a). «Clitic climbing and null subject languages». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 1, p. 225-255. . — (2002b). «Modificadors temporals i aspectuals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2867-2936. — (2006). «Els pronoms forts i el tret [humà]». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 119-137. — (2009). «Adverbis i ordre de mots». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 163-173. SOLÀ, Jaume; GAVARRÓ, Anna (2006). «Subextraction in Romance interrogatives». A: DOETJES, Jenny; GONZÁLEZ, Paz (eds.). Romance languages and linguistic theory 2004: Selected papers from «Going Romance» Leiden, 9–11 December 2004. Amsterdam: John Benjamins, p. 297-315. SOLÀ, Joan (1970a). «Problemes actuals de la gramàtica catalana: 1. La negació». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1970b). «Substantivació de l’infinitiu en català». Estudis Romànics (Barcelona), v. 12, p. 289-309. . — (1972-1973). Estudis de sintaxi catalana. 4a ed., 1985-1993. Barcelona: Edicions 62. — (1973). «La concordança del participi passat en català». A: In memoriam Carles Riba (1959-1969). Barcelona: Ariel, p. 391-416. — (1973). «Orthographe et grammaire catalanes». A: BADIA I MARGARIT i STRAKA (eds.) (1973), p. 81-113. — (1974-1976). A l’entorn de la llengua. Secció al diari Diario de Barcelona (Barcelona). Recollit a: SOLÀ, Joan (1977). A l’entorn de la llengua. Barcelona: Laia. — (1976). «¿Negación doble en catalán (antiguo y moderno)?» A: BOUDREAULT i MÖHREN (eds.) (1976), v. I, p. 373-387. — (1977a). Del català incorrecte al català correcte: història dels criteris de correcció lingüística. 2a ed., 1985. Barcelona: Edicions 62. — (1977b). «El gerundi. Un assaig». Anuario de Filología (Barcelona), n. 3, p. 517-560. — (1981). «“Ser” i “estar” en el català d’avui». Studia Neophilologica (Uppsala), v. 53, n. 1, p. 149-176. doi: 10.1080/00393278108587805. — (1983). «Qüestions sintàctiques pendents en la normativa actual». . A: TAVANI i PINELL (eds.) (1983), p. 153-194. — (1987). Qüestions controvertides de sintaxi catalana. 3a ed., 1994. Barcelona: Edicions 62. — (1990a). Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries. — (1990b). «L’ordre de mots en català». A: SOLÀ (1990a), p. 91-125. — (1992). «Necessitem una autoritat lingüística efectiva». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 461-466. — (1993a). «Aspectos de sintaxis comparada de las lenguas románicas». A: HILTY (ed.) (1993), v. III, p. 345- 355. — (1993b). La llengua, una convenció dialèctica. Barcelona: Columna. Conté part dels articles de SOLÀ (1991-2010). — (1994). Sintaxi normativa: estat de la qüestió. 3a ed., corr., 1997. Barcelona: Empúries. — (1995). Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Amb la col·laboració de Xavier Fargas, Anna Gudiol i Alba Fraser. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística; Ajuntament de Barcelona. . — (1999a). «Actitud de l’escola davant la norma». A: VILÀ i FARGAS (coords.) (1999), p. 9-21. — (1999b). Parlem-ne: Converses lingüístiques. Barcelona: Proa. Conté part dels articles de SOLÀ (1991- 2010). — (2000a). «El manuscrit de la gramàtica pòstuma de Fabra». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 141- 190.

157 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2000b). «Reflexió breu sobre el concepte de “normativa”». A: MACIÀ i SOLÀ (eds.) (2000), p. 39-46. — (2002). «Les subordinades de relatiu». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2455-2565. — (2006). «Aspectes normatius dels pronoms». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 139-165. — (2009). «Les gramàtiques de Pompeu Fabra de 1956 i 1946». A: FABRA (2005-2013), v. 6, p. 273-457. — (1991-2010). Parlem-ne. Secció als diaris Diari de Barcelona i Avui (Barcelona). — (2011a). «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples». A: L’última lliçó: Parlaments polítics i acadèmics. Barcelona: Empúries, p. 103-143. — (2011b). Plantem cara: Defensa de la llengua, defensa de la terra. 8a ed. Barcelona: La Magrana. [Conté part dels articles de SOLÀ (1991-2010).] SOLÀ, Joan; CARRERA, Josefina; PONS, Clàudia (dirs.) (2008-). Els sons del català. Barcelona: Universitat de Barcelona. . SOLÀ, Joan (dir.) (1991). Llibre d’estil. Coordinació de Jaume Gibert. Redacció de Daniel Cassany. 2a ed., 1993. Barcelona: Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. SOLÀ, Joan; LLORET, Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel (dirs.) (2002). Gramàtica del català contemporani. Amb la col·laboració de Gemma Rigau. 4a ed., definitiva, 2008. Barcelona: Empúries. SOLÀ, Joan; VERJAT, Alain (1970). «L’article et l’affaiblissement des bases en catalan». A: ROSETTI (ed.) (1970), v. I, p. 621-625. SOLÀ, Verònica (2011). Llibre d’estil de la Diputació de Girona. Amb la col·laboració de Xavier Fargas i Sònia Martínez. Girona: Diputació de Girona; Vic: Eumo. . SOLANS, Esperança (1990). «Introducció a la morfosintaxi de la parla nord-occidental (Lleida)». Ilerda (Lleida), n. XLVIII, p. 209-215. . — (1996). Estudi fonètic sobre la parla de Lleida. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs. SOLÉ, Elisabet (2002). «Els noms col·lectius catalans: Descripció i reconeixement». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . — (2007). «La formació de noms col·lectius en català: tradició i innovació». A: LORENTE [et al.] (eds.) (2007), v. 2, p. 419-428. SOLÉ, Maria-Josep (1986). «La realitat psicològica de les formes subjacents i les regles de derivació transformacional. El cas de les obstruents subjacents catalanes». Estudios de Fonética Experimental (Barcelona), v. 2, p. 282-317. . SOLÉ, Xavier (2000). «Neologia i formació de gènere». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (2000), p. 29-41. SOLER, Joan (1999). «Repercussió de l’obra de Joan Coromines en la llengua catalana actual». A: SOLÀ, Joan (ed.). L’obra de Joan Coromines: Cicle d’estudi i homenatge. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, p. 89-106. SPITZER, Leo (1914-1915). «Syntaktische Notizen zum Catalanischen». Revue de Dialectologie Romane (Köthen), v. VI, p. 81-138. . — (1920). «Sobre la formació de les paraules onomatopeiques en català». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 8, p. 60-68. . — (1921). «El dual en català i en castellà». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 83-84. . — (1928). «Cat. “¡ray!”» Revista de Filología Española (Madrid), v. XV, n. 3, p. 284-289. STACZEK, John J. (ed.) (1988). On Spanish, Portuguese, and Catalan linguistics. Washington DC: Georgetown University Press. STEINKRÜGER, Patrick O. (1995). «Grammatikalisierungen von Auxiliaren und Copulae im Katalanischen der Decadència». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 8, p. 35-62. . — (1997). «Zur Grammatikalisierung der haben-Verben im Katalanischen». Language Typology and Universals (Berlín), v. 50, n. 4, p. 329-338. doi: 10.1524/stuf.1997.50.4.329.

158 Obres referides al català

— (1999). «Das katalanische perfet perifràstic — ein ehemaliger Evidential?» A: KAILUWEIT i RADATZ (eds.) (1999), p. 219-235. STRYCHARCZUK, Patrycja (2015). «Manner asymmetries in Central Catalan pre-vocalic voicing». Language Sciences (Amsterdam), v. 47, n. part A, p. 84-106. doi: 10.1016/j.langsci.2014.08.004. SUÏLS, Jordi (2008). «La distribució d’haver i ser en ribagorçà. Una aproximació». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 19, p. 221-253. doi: 10.2436/20.2502.01.23. — (2014). «Les fronteres lingüístiques i administratives als Pirineus centrals: la Ribagorça i l’Aran». A: CASESNOVES, Raquel; FORCADELL, Montserrat; GAVALDÀ, Núria (eds.). Ens queda la paraula: estudis de lingüística aplicada en honor a M. Teresa Turell. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, p. 53-69. SUÏLS, Jordi; ARIÑO, Susana; ALTURO, Núria; TURELL, M. Teresa (2010). «El canvi lingüístic al Pont de Suert, vint anys després (estudi en temps real a partir de l’estudi en temps aparent de 1986)». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010-2011), v. 1, p. 297-314. SUÑER, Avel·lina (2002). «Les construccions adjuntes en gerundi i participi». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 3027-3093. — (2016). «Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual». Caplletra (València), n. 61, p. 259-294. . SUÑER, Margarita (1994). «Negation and the features of Comp». Cornell Working Papers in Linguistics (Cornell), v. 12, p. 183-192. . SZIJJ, Ildikó (2010). «Derivació deverbal regressiva en català i en castellà». A: CREUS [et al.] (eds.) (2010- 2011), v. 1, p. 379-390. — (2013). «Variants dialectals de les formes d’imperatiu irregulars en català». A: BARTUAL [et al.] (eds.) (2013), p. 165-172. — (2015). «Les formes d’imperatiu dels verbs dir i fer en les llengües iberoromàniques». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2013-2016), v. 3, p. 155-172. SZMIDT, Dorota T.; LABRAÑA, Sabela (2013). «Entonación de las oraciones interrogativas absolutas neutras en el catalán mallorquín. Comparación con el catalán central de Barcelona = Intonation in information- seeking yes-no questions of Catalan from Majorca. Comparison with the central Catalan of Barcelona». Onomázein (Santiago de Xile), n. 27, p. 286-297. . SZMIDT, Dorota T.; LABRAÑA, Sabela; CASTELLVÍ, Joan; AGUILAR, Lourdes (2008). «Intonation des phrases interrogatives avec l’expansion du sujet et avec l’expansion de l’objet du catalan barceloní». Géolinguistique (Grenoble), n. 10, p. 93-110. TAIXÉ, Àngela (1989). «Derivació mitjançant els sufixos -itat, -tat, -dat, -etat i -edat». Escola Catalana (Barcelona), v. XXIV, n. 262, p. 4-5. TALARN, Joan (2000). «A l’entorn de la intervenció en textos administratius i jurídics». A: JULIÀ i MUNÉ (ed.) (2000), p. 55-64. TARRIDA, Alfons; PASCUAL, Emili (1984). Diccionari Regina d’ús del català: barbarismes, sinònims, equivalències català-castellà, castellà-català, gentilicis, vocabularis català-castellà de vegetals i animals. Barcelona: Regina. TATE, Robert B.; YATES, Alan (eds.) (1976). Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Celebrat a Cambridge del 9 al 14 d’abril de 1973. Oxford: The Dolphin Book. TAVANI, Giuseppe; PINELL, Jordi (eds.) (1983). Actes del Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Roma, 28 setembre - 2 octubre 1982. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. TAVANI, Giuseppe; RASICO, Philip D.; WHEELER, Max W.; GULSOY, Joseph; PASCUAL, José Antonio; KREMNITZ, Georg; ZIMMERMANN, M. Claire (1989). Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Llibre blanc sobre la unitat de la llengua catalana. Barcelona: Barcino. TEIXIDÓ, Josep-Enric (2000). «La reconstrucció de l’estàndard català des de l’àmbit universitari». A: JULIÀ I MUNÉ (ed.) (2000), p. 47-53. TELEVISIÓ DE CATALUNYA: COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE TVC (1995). El català a TV3: Llibre d’estil. 2a ed., 1998. Barcelona: Edicions 62.

159 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

TERMCAT, Centre de Terminologia (2001). Nou diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions 62, TERMCAT, Centre de Terminologia. — (2005). Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic: Eumo; Barcelona: TERMCAT Centre de Terminologia. . — (1999-). Neoloteca. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. . — (2000-). Cercaterm. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. . TERMCAT, Centre de Terminologia: Consell Supervisor (1990). Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. . — (1992). Formació del plural dels manlleus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. TERRADO, Francisco Javier (2002). «Los participios ribagorzanos en -áu,-éu, -íu». Caplletra (València), n. 32, p. 53-71. . TERUEL, M. Elvira (1992). «L’adequació de la llengua als registres periodístics». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 237-250. TERZI, Arhonto (1994). «Clitic climbing from finite clauses and long head movement». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 2, p. 97-122. . THORSON, Jill; BORRÀS, Joan; CRESPO, Verònica; VANRELL, Maria del Mar; PRIETO, Pilar (2014). «The acquisition of melodic form and meaning in yes-no interrogatives by Catalan and Spanish speaking children». Probus (Dordrecht), v. 27, n. 1, p. 73-99. doi: 10.1515/probus-2013-0019. TIMONER, Joan (1965). «De gramàtica catalana: la qüestió dels acusatius i datius del pronom ell a Menorca». Revista de Menorca (Maó), v. 56, n. 1, p. 35-38. — (1969). «De gramàtica catalana: l’article normal a Menorca». Revista de Menorca (Maó), v. 60, n. 2, p. 83- 84. TODOLÍ, Júlia (1990). «Les funcions pronominals en el català del País Valencià». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989-1990), v. 4, p. 253-261. — (1992). «Variants dels pronoms febles de 3a persona al País Valencià: regles fonosintàctiques i morfològiques subjacents». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 5, p. 137-160. . — (1993). «Els clítics pronominals de 3a persona a les comarques d’Alacant: interferència lingüística del castellà?» . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 3, p. 197-210. — (1994). «L’evolució en l’ús literari dels pronoms febles (Estudi diacrònic. Segles XIV-XX)». A: TODOLÍ [et al.] (1994), p. 7-30. — (1995). «Aproximació a la sintaxi dels pronoms clítics catalans». Tesi de doctorat. València: Universitat de València. — (1996). «Doblament i represa pronominal en català». A: SCHÖNBERGER i STEGMANN (eds.) (1995-1996), v. 3, p. 441-464. . — (1998a). Els pronoms personals. València: Universitat de València. — (1998b). «Els pronoms predicatius i el límit atribució/predicació: un enfocament cognitiu». A: CIFUENTES (ed.) (1998), v. II, p. 889-903. — (1999). «Els pronoms clítics del valencià i el barceloní contrastats». A: KAILUWEIT i RADATZ (eds.) (1999), p. 253-265. — (2002). «Els pronoms». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1337-1433. — (2006). «“El presumpte agressor n’havia denunciat la desaparició”. El pronom “en” i la funció de complement del nom». A: PUSCH (ed.) (2006), p. 167-203. TODOLÍ, Júlia; ESCARTÍ, Vicent Josep; CABANES, Vicent; MORANT, Ricard; GARCIA-MEDALL, Joaquim (1994). Estudis sobre morfologia valenciana: Miscel·lània 94. Alcoi: Marfil; València: Generalitat Valenciana.

160 Obres referides al català

TORNER, Rafel (2000). «Un suggeriment sobre la normativa que regeix la distribució de per i per a davant d’infinitiu». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 33, p. 15-18. . — (2009). «Un oblit del diccionari normatiu i de la gramàtica? “Abans de”, “després de”…, però i “llavors de”?: una expressió que demana ser reconeguda». Revista de Catalunya (Barcelona), n. 247, p. 112-123. TORRAS, Josep; ROBERT, Mercè (1995). Els verbs catalans: models de conjugació. 2a ed., rev., 2006. Barcelona: Proa. TORRAS, Josep; ROBERT, Mercè; BORT, Núria; MORAGAS, Elvira de (2009). Diccionari de verbs: Models de conjugació. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. TORRENT, Anna M. (1992). «El component verbal dels missatges publicitaris». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 267- 296. TORRENT-LENZEN, Aina (1997). «Les oracions de temença i la normativa catalana». Zeitschrift für Katalanistik (Frankfurt), v. 10, p. 80-89. . — (1999a). «La negació contextual en català i en les altres llengües romàniques». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1997-2000), v. 3, p. 289-312. — (1999b). «L’afirmació i la negació en català: llengua parlada contra llengua normativa». A: KAILUWEIT i RADATZ (eds.) (1999), p. 169-190. — (2000). «Reflexions entorn del concepte de norma lingüística als Països Catalans». A: GINEBRA [et al.] (eds.) (2000), v. I, p. 205-218. — (2001). «Que tens gana? Anàlisi de la funció pragmàtica del que introductor d’una pregunta amb corba entonativa descendent». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2001-2002), v. 2, p. 321-333. — (2007). «La negació amb pas en català antic». Randa (Barcelona), n. 59, p. 201-214. — (2009). «Les variants inferencials de la partícula pas en català». A: MORET (ed.) (2009), p. 495-509. — (2011). «Modal particles in Catalan».. A: PAYRATÓ i COTS (eds.) (2011), p. 81-114. TORRENT-LENZEN, Aina; PÉREZ SALDANYA, Manuel (2006). «L’anomenada negació expletiva en català antic». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2006-2007), v. 1, p. 231-253. — (2010). «Los activadores negativos en catalán antiguo». A: ILIESCU [et al.] (eds.) (2010), v. II, p. 585-592. TORRES, Francesc Xavier (2004). El capbreu de l’arquebisbe Ènnec de Valterra (1396-1398). Introducció. Estudi. Transcripció. Eivissa: Mediterrània; Consell Insular d’Eivissa i Formentera. TORRES, Marià (1983). «Aspectes del vocalisme tònic eivissenc». Eivissa (Eivissa), n. 14, p. 22-23. . — ([1993]). La llengua catalana a Eivissa al segle XVII: «Reials ordinacions de la Universitat d’Eivissa» (1.663): introducció, estudi lingüístic i transcripció. Eivissa: Editorial Mediterrània. TORRES, Marta (2001). «L’expressió de les hores en català: anàlisi contrastiva». Caplletra (València), n. 30, p. 169-198. . — (2004). «Que què de què, eh?: preguntes i respostes en registres (in)formals». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 41, p. 13-38. . TORRES-TAMARIT, Francesc (2012). «Syllabification and opacity in harmonic serialism». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . TORRES-TAMARIT, Francesc; PONS, Clàudia (2012). «Serial prosodification and voiced stop geminates in Catalan». A: FRANCO, Irene; LUSINI, Sara; SAAB, Andrés (eds.). Romance languages and linguistic theory 2010: Selected papers from «Going Romance» Leiden 2010. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 115-134. TORROELLA, Guillem de (1984). La faula. Edició a cura de Pere Bohigas i Jaume Vidal Alcover. Tarragona: Edicions Tàrraco. TORRUELLA, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel; MARTINES, Josep (dirs.) ([s. a.]). Corpus informatitzat del català antic. [S. l.]: [s. n.]. .

161 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

TRENC, Eliseu (ed.) (2006). Els Pirineus, Catalunya i Andorra: Actes del Tercer Col·loqui Internacional de l’AFC, Andorra 2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. TUBAU, Susagna; ESPINAL, M. Teresa (2012). «Doble negació dins l’oració simple en català». Estudis Romànics (Barcelona), v. 34, p. 145-164. doi: 10.2436/20.2500.01.97. TUBAU, Susagna; GONZÁLEZ, Santiago; PRIETO, Pilar; ESPINAL, M. Teresa (2015). «Prosody and gesture in the interpretation of yes-answers to negative yes/no-questions». The Linguistic Review (Berlín), v. 32, n. 1, p. 115-142. doi: 10.1515/tlr-2014-0016. TURELL, M. Teresa (1988). «Self-reference in Spanish and Catalan discourse». A: STACZEK (ed.) (1988), p. 199-210. — (1990-1991). «L’auto-referència en català i en espanyol: el contrast entre els pronoms definits i l’impersonal». Universitas Tarraconensis (Tarragona), v. XIII, p. 257-274. . TURELL, M. Teresa (ed.) (1995). La sociolingüística de la variació. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias. TURULL, Albert (1990). «Notes sobre el lleidatà». Ilerda (Lleida), n. XLVIII, p. 201-206. . — (1992). «La subestandardització». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 607-611. TURULL, Isabel (2008). «L’ús de l’article en italià i català. Estudi comparatiu». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 19, p. 255-268. doi: 10.2436/20.2502.01.24. UKAS, Catherine (1977). «Distinctive features and the Catalan vowel system». A: GULSOY i SOLÀ-SOLÉ (eds.) (1977), p. 111-121. UNIVERSITAT D’ALACANT ([2006]). Quadern de valencià superior. Alacant: Universitat d’Alacant. UNIVERSITAT DE BARCELONA: SERVEIS LINGÜÍSTICS (2004-). Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. . UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ([s. a.]-). Tot dret: Llibre d’estil per a la ràdio i la televisió de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, IB3. . UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA: SERVEI LINGÜÍSTIC (2007). Guia lingüística. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. . UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA: SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA (1999). Guia lingüística pràctica 1: Dubtes lingüístics més freqüents. [S. l.]: Universitat Politècnica de Catalunya. VALLCORBA, Jaume (1967-1968a). «Comunicació sobre l’ús dels verbs ésser i estar». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [II], n. [22], p. 3-5. Recollit a: VALLCORBA (2010- 2011), v. II, p. 59-61. — (1967-1968b). «El gerundi “estant”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [II], n. [22], p. 1-3. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 56-58. — (1968a). «Els verbs ésser i estar als predicats locatius». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [III], n. [30], p. 4-11. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 70-79. — (1968b). «Estar en». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [III], n. [27], p. 1-2. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 67-69. — (1968c). «Tornant al tema: ésser i estar». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [III], n. [26], p. 1-4. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 62-66. — (1969). «Comentaris per cercar raons». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [IV], n. [39], p. 1-4. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 80-84. — (1970a). «Apunts sobre el joc expressiu atès amb els verbs ésser, haver, anar, estar i alguns altres». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [51], p. 2-8. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 150-160. — (1970b). «Els pronoms febles “en” i “hi”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [50], p. 1-2. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 140-141. — (1970c). «Els verbs ésser i estar acompanyant adjectius o participis (continuació)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [49], p. 1-10. Recollit a: VALLCORBA (2010- 2011), v. II, p. 128-139.

162 Obres referides al català

— (1970d). «Els verbs ésser i estar acompanyant adjectius o participis (continuació de la sèrie d’articles publicats als Butlletins de maig de 1967, octubre de 1968, gener i ferbrer de 1970)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [47], p. 1-6. Recollit a: VALLCORBA (2010- 2011), v. II, p. 107-114. — (1970e). «Els verbs ésser i estar acompanyant adjectius o participis (continuació de l’article del Butlletí del mes passat)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [48], p. 1-11. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 115-127. — (1970f). «Els verbs ésser i estar als predicats locatius (continuació de l’article del Butlletí anterior)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [46], p. 4-9. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 100-106. — (1970g). «Els verbs ésser i estar als predicats locatius (continuació de l’article publicat al Butlletí d’octubre de 1968)». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [45], p. 1- 11. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 87-99. — (1970h). «Uns altres usos del verb “estar”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [V], n. [50], p. 2-6. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 142-149. — (1972). «Corol·lari de l’estudi sobre els verbs “ésser” i “estar”». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VII, n. 70, p. 26-30. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 207-215. — (1973). «Sobre les combinacions binàries dels pronoms febles». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. VIII, n. 82, p. 59-64. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 227-234. — (1975). «El partitiu». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. X, n. 101, p. 86-88. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 247-249. — (1978). Els verbs ésser i estar en català. Barcelona: Universitat de Barcelona; Curial. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. I, p. 341-519. — (1983). «Sobre les combinacions binàries de pronoms febles». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXV, p. 583-596. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 273-289. — (1986a). «Comentari a un incitament de Verinosa llengua (I)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXI, n. 228, p. 6-7. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 293-295. — (1986b). «Comentari a un incitament de Verinosa llengua (i II)». Escola Catalana (Barcelona), v. XXI, n. 229, p. 3-4. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 296-298. — (1996). Història dels verbs ésser i estar (En català i en castellà): Primera part. Vilassar de Mar: Oikos- Tau. Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. I, p. 520-598. — (1998a). «Apunts per al bon ús dels verbs ésser i estar». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 24, p. 26. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 405- 406. — (1998b). «Observacions sobre els pronoms febles en i hi». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 22, p. 19-22. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 376-383. — (1998c). «Per què el castellà evolucionà de ser a estar i el català no ho ha fet». Llengua Nacional (Barcelona), v. [VIII], n. 23, p. 12-19. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 387-401. — (1999a). «Com és constituït el complement circumstancial de durada limitada». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 26, p. 24-25. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 407-410. — (1999b). «El verb estar sense acompanyar-lo cap complement temporal». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 27, p. 21-24. . Recollit a: VALLCORBA (2010- 2011), v. II, p. 411-416. — (1999c). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Primera part: Presentació. Les fórmules castellanes». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 28, p. 18-24. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 417-431.

163 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1999d). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Segona part: Les formulacions catalanes». Llengua Nacional (Barcelona), v. [IX], n. 29, p. 12-19. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 432-446. — (2000a). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Cinquena i darrera part: Les interferències i les substitucions entorn del complement del nom». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 32, p. 15-20. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 480-492. — (2000b). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Quarta part: Les interferències i les substitucions entorn del quantitatiu partitiu (II) i del substantiu fent de nucli de la frase». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 31, p. 23-29. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 465-479. — (2000c). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Tercera part: Les interferències i les substitucions. L’anaforisme del partitiu (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. [X], n. 30, p. 13-21. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 447-464. — (2001a). «Exemples il·lustradors d’un dels usos d’ésser i estar». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 34, p. 14. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 505-507. — (2001b). «La invasió dels verbs en condicional». Llengua Nacional (Barcelona), v. [XI], n. 35, p. 18-19. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 510-514. — (2001c). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Addenda (I)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XI, n. 37, p. 13-15. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 522-529. — (2002a). «“Haver-hi” en lloc de “estar”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 38, p. 16. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 539-540. — (2002b). «Hi cal ésser o estar?» Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 41, p. 27. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 555-556. — (2002c). «Les interferències en els adverbials en i hi i les substitucions esgarriadores. Addenda (II i última)». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 39, p. 16-17. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 543-548. — (2002d). «Les parts i el tot». Llengua Nacional (Barcelona), v. XII, n. 41, p. 16. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 551-553. — (2003a). «“Diversos” i “uns quants”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 43, p. 18. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 580-582. — (2003b). «El daltabaix dels verbs i els pronoms febles». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 43, p. 14-15. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 575-579. — (2003c). «En català distingim sempre “partitiu” de “sencer”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 42, p. 20. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 573-574. — (2003e). «“Ésser” o “estar” en un lloc». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 20. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 587-589. — (2003f). «“Hi ha” i “haver-n’hi”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 42, p. 20. . — (2003g). «La essa sonora i la sorda». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIII, n. 45, p. 21. . — (2004a). «“Hi ha previst”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIV, n. 47, p. 21. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 601-602. — (2004b). «Sobre “ésser” i “estar”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XIV, n. 47, p. 20. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 598-600.

164 Obres referides al català

— (2005a). «”Estar-hi” fins a “ésser-ne” fora». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 51, p. 21. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 609-611. — (2005b). «Recordem un dels usos dels quantificadors». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 50, p. 35. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 606-608. — (2005c). «Tothom». Llengua Nacional (Barcelona), v. XV, n. 51, p. 22-23. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 612-614. — (2006a). «Sobre el conjunt “el+adjectiu”». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 54, p. 21. . — (2006b). «Uns “el que” rebutjables». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 54, p. 20-21. . Recollit, amb el títol «Usos no genuïns de l’article el», a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 621-624. — (2006c). «Usos propis i espuris d’anar i estar + gerundi». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVI, n. 57, p. 15-16. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 625-629. — (2007). «L’adjectiu i l’adverbi menys». Llengua Nacional (Barcelona), v. XVII, n. 59, p. 18. . Recollit a: VALLCORBA (2010-2011), v. II, p. 634-636. — (2010-2011). Obra gramatical i lingüística completa. Edició a cura de Josep Ferrer i Lluís Marquet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. VALLDUVÍ, Enric (1988). «Sobre el perfet perifràstic del català». A: RASICO i WITTLIN (eds.) (1988), p. 85- 98. — (1991). «Text i cohesió». COM: ensenyar català als adults (Barcelona), n. suplement 8, p. 32-36. — (1992a). «A preverbal landing site for quantificational operators». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 319-343. . — (1992b). «Focus constructions in Catalan». A: LAEUFER, Christiane; MORGAN, Terrell A. (eds.). Theoretical analyses in Romance linguistics: Selected papers from the Linguistic Symposium on Romance Languages XIX, Ohio State University, April 21-23, 1989. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 457- 480. — (1992c). «L’estructura informacional de l’oració i la dislocació en català». A: KOBBERVIG [et al.] (eds.) (1992), p. 155-172. — (1992d). The informational component. Nova York, Londres: Garland. — (1993). «Catalan as VOS: evidence form information packaging». A: ASHBY, William J.; MITHUN, Marianne; PERISSINOTTO, Giorgio (eds.). Linguistic perspectives on the Romance languages: Selected papers from the XXI Linguistic Symposium on Romance Languages, Santa Barbara, 21-24 February 1991. Amsterdam, Filadèlfia: John Benjamins, p. 335-350. — (1994a). «Detachment in Catalan and information packaging». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 22, n. 6, p. 573-601. doi: 10.1016/0378-2166(94)90031-0. — (1994b). «L’embalatge informacional: més enllà del contingut proposicional». A: Llengua i ensenyament: Actes de les jornades: Barcelona, del 7 al 10 de setembre de 1992. Vic: Eumo, p. 119-127. — (1994c). «Polarity items, n-words and minimizers in Catalan and Spanish». Probus (Dordrecht), v. 6, n. 2- 3, p. 263-294. doi: 10.1515/prbs.1994.6.2-3.263. — (2001a). «El component informatiu i l’estructura dels enunciats». . A: LORENTE [et al.] (eds.) (2001), p. 113-150. — (2001b). «La dislocació del verb en català». A: BOVER [et al.] (eds.) (2001), p. 467-494. — (2002). «L’oració com a unitat informativa». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 1221-1279. VALLÈS, Emili (1915). Lliçons de gramàtica catalana. Barcelona: Baixarías. 2a ed., corr., 1931. Barcelona: Llibreria Sintes. — (1927). Pal·las: Diccionari català-castellà-francès. Barcelona: Pal·las. Novíssima ed., corr. i ampl.: Pal·las: Diccionari català il·lustrat. Barcelona: Massanés, 1962. — ([1930]). Diccionari de barbarismes del català modern. Barcelona: Central Catalana de Publicacions.

165 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

VALLÈS, Emili (ed.) (1908). Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Barcelona, octubre de 1906. Barcelona: Estampa d’En Joaquim Horta. . Ed. facs., 1985. Barcelona: Vicens-Vives. VALLÈS, Teresa (2007). «Els prefixoides del català». A: LORENTE [et al.] (eds.) (2007), v. 2, p. 459-471. VALLS, Esteve (2009). «Actualització dels estudis sobre la pronúncia xipella: estat de la qüestió, nova delimitació geogràfica i perspectives de futur». Interlingüística ([s. l.]), v. 19, p. 319-331. — (2013a). «Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental». Treballs de Sociolingüística Catalana (Barcelona), n. 23, p. 57-79. doi: 10.2436/20.2504.01.51. — (2013b). «Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2013c). «La distribució de les extensions velar i palatal en la morfologia verbal regular dels parlars de la Franja: un exemple d’evolució intrasistèmica autònoma en el marc de l’efecte-frontera». A: CLUA i LLORET (eds.) (2013), p. 351-384. VALLVERDÚ, Francesc (1968a). L’escriptor català i el problema de la llengua. 2a ed., rev., 1975. Barcelona: Edicions 62. — (1968b). «Notes sobre qüestions gramaticals». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. [III], n. [32], p. 1-3. — (1977). «La normalització del català modern». Treballs de Sociolingüística Catalana (València), n. 1, p. 147-155. . — (1986). Elocució i ortologia catalanes. Barcelona: Jonc. — (1987). «El model de llengua dels mitjans de comunicació». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1987), p. 89-111. — (1988). «El català estàndard: problemes i realitat». A: LÓPEZ, J. M.; LLOBREGAT, Enric; YVARS, J. F. (eds.). Homenatge a Lluís Guarner 1902-1986. València: Generalitat Valenciana, p. 241-249. — (2000a). El català estàndard i els mitjans audiovisuals: Escrits elaborats des de la Comissió de Normalització Lingüística de TVC (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió). Barcelona: Edicions 62. — (2000b). «L’estàndard i els mitjans». A: CREUS [et al.] (eds.) (2000), p. 61-67. VALLVERDÚ, Francesc (dir.) (2001). Enciclopèdia de la llengua catalana. Coordinació de Jordi Bañeres. Barcelona: Edicions 62. VALLVERDÚ, Josep (1978). «Temes de llengua. Un ús d’imperatiu futur en terres de Lleida». Butlletí Interior dels Seminaris de la DEC: Escola catalana (Barcelona), v. XIII, n. 133-134, p. 8. VALLVERDÚ, Teresa (2000). «La teoria de l’optimitat i l’anàlisi fonològica». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 11, p. 311-330. . — (2002). «Fenòmens en grups vocàlics». A: Solà [et al.] (dirs.) (2002), p. 125-167. VALMALA, Vidal (2013). «On right node raising in Catalan and Spanish». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 12, p. 219-251. doi: 10.5565/rev/catjl.64. VALOR, Enric (1971). Millorem el llenguatge. València: Gorg. Nova ed., 1999. València: Eliseu Climent. — (1977). Curs mitjà de gramàtica catalana: Referida especialment al País Valencià. 7a ed., 1999. València: Edicions 3i4. — (1983a). La flexió verbal. València: Eliseu Climent. 28a ed., act., a cura de Joan Enric Pellicer, 2013. — (1983b). Temes de correcció lingüística. 2a ed., 1984. València: Eliseu Climent. VAÑÓ-CERDÀ, Antonio (1999). «La morfologia verbal com a una de les causes de la vacil·lació en l’ús dels verbs ésser i estar en català». A: MAS [et al.] (eds.) (1998-2000), v. 2, p. 5-29. També a: Zeitschrift für Romanische Philologie (Berlín), v. 115 (1999), n. 2, p. 260-279. doi: 10.1515/zrph.1999.115.2.260. — (2000). «Estar amable oder Ésser amable? Das ist die Frage! Untersuchungen zum Themenkomplex von ser und estar im Katalanischen». Zeitschrift für Romanische Philologie (Berlín), v. 116, n. 3, p. 456-486. doi: 10.1515/zrph.2000.116.3.456. — (2002). «Estar con adjectivos como expresión de cualidades permanentes en catalán». Revue de Linguistique Romane (Estrasburg), v. 66, n. 263-264, p. 523-556. doi: 10.5169/seals-400057.

166 Obres referides al català

— (2005). «Reflexions sobre el sufix “-ada” en català». Zeitschrift für Katalanistik (Friburg, Tübingen), v. 18, p. 115-140. . — (2007). «L’ús d’estar amb locatius en català». A: MARTÍ (coord.) (2007), v. 2, p. 481-493. VANRELL, Maria del Mar (2007). «A tonal scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives». Journal of Portuguese Linguistics (Lisboa), v. 6, n. 1, p. 147-178. . — (2011). «The phonological relevance of tonal scaling in the intonational grammar of Catalan». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. — (2013). «Pitch accent types and the perception of focus in Majorcan Catalan wh-questions». A: HANCIL, Sylvie; HIRST, Daniel (eds.). Prosody and iconicity. Amsterdam: John Benjamins, p. 127-148. VANRELL, Maria del Mar; CABRÉ MONNÉ, Teresa (2011). «Entonació vocativa i mot mínim en alguerès». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 501-520. VANRELL, Maria del Mar; FERNÁNDEZ, Olga (2013). «Variation at the interfaces in Ibero-Romance: Catalan and Spanish prosody and word order». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 12, p. 253-282. doi: 10.5565/rev/catjl.63. VANRELL, Maria del Mar; MASCARÓ, Ignasi; PRIETO, Pilar; TORRES-TAMARIT, Francesc (2010). «Preguntar per saber i preguntar per confirmar: l’entonació de les interrogatives absolutes informatives i confirmatòries en català central i balear». Randa (Barcelona), n. 64, p. 77-95. VANRELL, Maria del Mar; MASCARÓ, Ignasi; TORRES, Francesc; PRIETO, Pilar (2010). «Entonació i pressuposició en les interrogatives absolutes del mallorquí». Caplletra (València), n. 49, p. 227-255. . — (2013). «Intonation as an Encoder of Speaker Certainty: Information and Confirmation Yes-No Questions in Catalan». Language and Speech (Londres, Los Angeles), v. 56, n. 2, p. 163-190. doi: 10.1177/ 0023830912443942. VARVARO, Alberto (ed.) (1976-1981). XIV Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza: Napoli, 15-20 aprile 1974. Nàpols: Gaetano Macchiaroli; Amsterdam: John Benjamins. VASSALLS, Gerard (1974a). «Dialecte rossellonès i dialectes occitans [I]». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 55, p. 11-15. — (1974b). «Dialecte rossellonès i dialectes occitans [i II]». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 56, p. 17-23. VASSILIEVA-ŠVEDE, Olga (1970). «Algunas tendencias en la evolución de la estructura gramatical del español, catalán y portugués». A: ROSETTI (ed.) (1970), v. I, p. 497-504. — (1976a). «Algunos problemas actuales del estudio de los idiomas pirenaico-romances (español, portugués, gallego y catalán)». A: VARVARO (ed.) (1976-1981), v. II, p. 97-106. — (1976b). «La categoría del aspecto verbal en las lenguas pirenaico-romances (español, portugués, gallego y catalán)». A: BOUDREAULT i MÖHREN (eds.) (1976), v. I, p. 483-492. VÁZQUEZ, Glòria (1996). «Aproximació del model de llengua als mitjans de comunicació de les Terres de Ponent». A: AGUSTÍ (ed.) (1996), p. 185-196. — (1997). «El clític es i la construcció anticausativa». Sintagma (Lleida), v. 9, p. 61-73. . — (1998). «La interacció entre la sintaxi i la semàntica en el comportament verbal». Tesi de doctorat. Lleida: Universitat de Lleida. . VEGA, Carles; MIR, Josep M.; SÁEZ, Xavier; PONS, Albert (1990). La parla de la Ribera d’Ebre: Aspectes morfològics: La pronominalització àtona. [Flix]: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. VEGA, Jorge (2016). «Verbal aspect and definiteness effects in Catalan absolut small clauses». A: FISCHER [et al.] (eds.) (2016), p. 333-373. VENY, Joan (1962). «Notes phonétiques sur le parler de Campos (Majorque)». Boletim de Filologia (Lisboa), v. XX, p. 323-340. . — (1971). «Estudi lingüístic». A: AGRAMONT, Jacme de. Regiment de preservació de pestilència (s. XIV). Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 95-186.

167 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (1973). «Dialectologie catalane». A: BADIA I MARGARIT i STRAKA (eds.) (1973), p. 289-337. Les dues primeres parts, revisades i traduïdes amb els títols «La geolingüística als Països Catalans» i «Alguns problemes de dialectologia catalana» a: VENY (1984), p. 7-37 i p. 39-61, respectivament. — (1976). «El valencià meridional». A: Problemes de llengua i literatura catalanes: Actes del II Col·loqui Internacional sobre el català /Amsterdam 1970/. [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 145-230. . Revisat a: VENY (1984), p. 203- 240. — (1977). «Aproximació a l’estudi del dialecte eivissenc». Randa (Barcelona), n. 5, p. 5-42. — (1978). Els parlars catalans. Barcelona: Dopesa. 13a ed., rev. i ampl., 2002. Palma: Moll. — (1978). Estudis de geolingüística catalana. 2a ed., 1984. Barcelona: Edicions 62. — (1985). «[Patit tractat sobra lo regiment en temps de hepidèmie] (segle XIV). Edició i estudi lingüístic». A: Homenatge a Antoni Comas. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 545-567. — (1986a). «Estudi lingüístic del Manuscrit de Pere Segarra». A: GUILLÉN, Empar. El Manuscrit de Pere Segarra: Recull històric d’Ivars d’Urgell i diari de l’autor (1932-1938). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 9-19. — (1986b). «La dialectologia catalana: realitats i perspectives». A: VENY i PUJALS (eds.) (1986), p. 383-423. — (1991a). «Llengua històrica i llengua estàndard a la Plana de Vic». Ausa (Vic), v. XIV, n. 127, p. 315-324. . — (1991b). Mots d’ahir i mots d’avui. Barcelona: Empúries. — (1993). «Fortuna del fonema /x/ en català: visió històrica de la “queada”». . A: ALEMANY [et al.] (eds.) (1993), v. 2, p. 405-436. — (1994). «La importación del fonema /x/ en catalán». Revista Española de Lingüística (Madrid), v. 24, n. 1, p. 1-20. . — (1995). «Yeísmo histórico y tratamiento de /x/ en asturiano y catalán». Lletres Asturianes (Oviedo), n. 50, p. 27-37. . — (1998). «L’alguerès i la llengua estàndard». A: MANINCHEDDA, Paolo (ed.). La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo: atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani: Cagliari 11-15 ottobre 1995. Càller: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, v. I, p. 555-566. — (1999). Aproximació al dialecte eivissenc. Palma: Moll. — (2001). Llengua històrica i llengua estàndard. València: Universitat de València. — (2003a). «Qüestions geolingüístiques a l’entorn de la varietat tortosina». A: PRADILLA (ed.) (2003), p. 351- 380. — (2003b). «Sobre el mallorquí aluleia ‘cridòria’ i el sufix -eia». Randa (Barcelona), n. 50, p. 219-228. — (2011). «Sobre derivats populars catalans del gerundiu». Estudis Romànics (Barcelona), v. 33, p. 293-302. . — (2013a). «Pronúncia diftongada de [o], [u] (oliva > auliva) i pronúncia monoftongada de [əw]/[aw] (rautija > rutija) en posició àtona». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (2013-2016), v. 1, p. 191-228. — (2013b). «Sobre l’epítesi dental de -R> -RT en català: del cor al *cort». Estudis Romànics (Barcelona), v. 35, p. 391-399. doi: 10.2436/20.2500.01.133. — (2015a). «Català occidental/català oriental, encara». Estudis Romànics (Barcelona), v. 37, p. 31-65. doi: 10.2436/20.2500.01.166. — (2015b). «Estudi lingüístic». A: AGRAMONT, Jacme de. Regiment de preservació de pestilència (1348). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 25-40. — (2015c). «Llengua general i llengua diatòpica: un repte per a un estàndard oral participatiu». El Temps (València), n. 1613, p. 68-69. VENY, Joan; MASSANELL, Mar (2015). Dialectologia catalana: Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona. VENY, Joan; PUJALS, Joan M. (eds.) (1986). Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

168 Obres referides al català

VERDAGUER, Pere (1973). «L’imperatiu en francès, en castellà i en català». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 50-51, p. 60-62. — (1974a). Cours de langue catalane. 3a ed., 1992. Barcelona: Barcino. — (1974b). El català al Rosselló: Gal·licismes, occitanismes, rossellonismes. Barcelona: Barcino. — (1974c). «Encara més sobre adjectius d’una o dues terminacions». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 57, p. 17-19. — (1978). «Remarques sobre l’accentuació tònica en català». Sant Joan i Barres (Perpinyà), n. 70, p. 38-42. — (1984). «El català al Rosselló i la norma». A: CABRÉ CASTELLVÍ [et al.] (eds.) (1984), p. 93-105. — (1999). Grammaire de la langue catalane: Les origines de la langue. Barcelona: Curial. VEYRAT, Montserrat; SERRA, Enrique (eds.) (2009). La lingüística como reto epistemológico y como acción social: Estudios dedicados al profesor Ángel López García con ocasión de su sexagésimo aniversario. Madrid: Arco/Libros. VIANA, Amadeu (1988). «Les oracions finals. Complements adjunts i representacions sintàctiques». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1989a). «Algunes construccions d’el·lipsi d’objecte». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989-1990), v. 2, p. 5-20. — (1989b). «Sintaxi i planificació del discurs». Caplletra (València), n. 7, p. 83-91. . Reproduït a: MARÍ (ed.) (1992), p. 297-303. — (1990a). «La sintaxi de la conjugació en català». Caplletra (València), n. 8, p. 81-105. . — (1990b). «Sobre simetries: el cas de les finals i les causals». A: FERRANDO i HAUF (eds.) (1989-1994), v. 2, p. 371-392. — (1990-1991). «Dominis opacs i oracions adjuntes». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 4, p. 183-213. . VIANA, Amadeu (ed.) (1993). Sintaxi: Teoria i perspectives. Lleida: Pagès. VIANA, Amadeu; SUÏLS, Jordi (2002). «Les construccions causals i les finals». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2937-2975. VIAPLANA, Joaquim (1977). «Una aproximació generativa a les clàusules relatives catalanes». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. — (1980). «Algunes consideracions sobre les formes pronominals clítiques del barceloní». Anuario de Filología (Barcelona), n. 6, p. 459-483. — (1981). Elements per a una gramàtica generativa del català: Relativització i temes annexos. Barcelona: Edicions 62. — (1984). «Determinant de l’antecedent i tipus de clàusula relativa: un cas de selecció sintàctica en català». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXVI, p. 373-385. — (1985). «En relació a la distinció oriental-occidental: notes crítiques sobre el mapa dialectal del català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984-1987), v. 2, p. 27-36. — (1986). «Morfologia flexiva i flexió verbal catalana». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 1, p. 385-403. . — (1991a). «Comparació interdialectal i llengua». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 4, p. 215-242. . — (1991b). «Sobre la flexió nominal en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1991-1993), v. 2, p. 235-264. — (1992). «La flexió verbal regular del valencià». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 3, p. 381-424. — (1995). «Sobre la irregularitat verbal». Caplletra (València), n. 19, p. 333-348. . — (1996). «Els verbs regulars de la primera conjugació en el català nord-occidental: una descripció comparativa». A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 3, p. 311-339. — (1999). Entre la dialectologia i la lingüística: La distància lingüística entre les varietats del català nord- occidental. Amb la col·laboració d’Esteve Clua, Miquel Salicrú i Maria Pilar Perea. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

169 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

— (2000). Lingüística descriptiva: Una introducció aplicada al català. Barcelona: Edicions 62. — (2005). «Velar verbs and verbal classes in Catalan». Catalan Journal of Linguistics (Bellaterra), v. 4, p. 225-247. doi: 10.5565/rev/catjl.120. — (2011). «Les classes flexives i la flexió nominal en català». A: LLORET i PONS (eds.) (2011), p. 543-565. VIAPLANA, Joaquim; DECESARIS, Janet Ann (1984). «La “vocal neutra” del català central: fonema o al·lòfon?» A: Estudis gramaticals. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, p. 341-380. . VICENT, Marc (1994). «Problemàtica de l’acusatiu preposicional en català: notes al voltant de Roís de Corella». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1994-1997), v. 1, p. 93-109. VIDAL, Pau (2015). «Contra el negar clus». A: GOMÀ (ed.) (2015), p. 62-74. VIGO, Eugenio M. (2016). «Copular inversion and non-subject agreement». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . VIGO, Josep (2002). «Sobre el català científic». A: MARTÍ I CASTELL (ed.) (2002), p. 39-50. VILÀ, Carme (1986). «El vocalisme tònic en el parlar de la Plana de Vic». Ausa (Vic), v. XII, n. 117, p. 131- 140. . — (1989). El parlar de la Plana de Vic. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa. — (1990). Sintaxi bàsica del català. 2a ed., 1994. Barcelona: Barcanova. — (1992). «La regressió del ieisme al Principat». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 71-77. VILÀ, Montserrat; FARGAS, Assumpta (coords.) (1999). Normativa i ús de la llengua. Barcelona: Graó. VILARÓ, Francesc (1987). «La funció de “en funció de”». Revista de Llengua i Dret (Barcelona), n. 10, p. 75- 82. . VILAWEB (2006). Llibre d’estil de Vilaweb: llengua i redacció. Barcelona: Vilaweb. . VILLAFRANCA, Encarna (1999). «Notes lingüístiques al voltant d’uns processos judicials de Cullera (s. XVII)». A: ESCARTÍ i ROCA (eds.) (1999), p. 225-234. VILLALBA, Xavier (1992). «Case, incorporation, and economy: an approach to causative constructions». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 2, p. 345-389. . — (1994a). «Clitic climbing in causative constructions». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 3, n. 2, p. 123-152. . — (1994b). «Clitics, case checking, and causative constructions». Kansas Working Papers in Linguistics (Kansas), v. 19, n. 1, p. 125-147. . — (1996). «Sobre la dislocació a la dreta». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 7, p. 209-234. . — (1998). «Right dislocation is not right dislocation». A: FULLANA i ROCA (eds.) (1998), p. 227-241. — (1999). «Nihil est in LF quod prius non fuerit in SS». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 7, p. 239-252. . — (2000). «The syntax of sentence periphery». Tesi de doctorat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. . — (2001). «The right edge of exclamative sentences in Catalan». Catalan Working Papers in Linguistics (Bellaterra), v. 9, p. 119-235. . — (2002a). «Dos tipus d’oracions exclamatives en català». Els Marges (Barcelona), n. 69, p. 83-95. . — (2002b). «La subordinació». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 2247-2319. — (2003). «An exceptional exclamative sentence type in Romance». Lingua (Amsterdam), v. 113, n. 8, p. 713-828. doi: 10.1016/S0024-3841(02)00117-1. — (2004). «Descripció i norma: amb i el canvi de preposició». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 15, p. 257-276. . — (2007). «La dislocació a la dreta en català i en castellà: microvariació en la interfície sintaxi/pragmàtica». Caplletra (València), n. 42, p. 273-302. . — (2009a). «La perifèria oracional en el català antic: una exploració cartogràfica». A: PÉREZ SALDANYA i MARTINES (eds.) (2009), p. 175-190.

170 Obres referides al català

— (2009b). The syntax and semantics of dislocations in Catalan: A study on asymmetric syntax at the peripheries of sentence. Colònia: Lambert Academic Publishing. — (2011). «A quantitative comparative study of right-dislocation in Catalan and Spanish». Journal of Pragmatics (Amsterdam), v. 43, n. 7, p. 1946-1961. doi: 10.1016/j.pragma.2011.01.002. — (2013). «Eventive existentials in Catalan and the topic-focus articulation». Rivista di Linguistica (Pisa), v. 25, n. 1, p. 147-173. . — (2016a). «Definiteness effect, pronouns and information structure in Catalan existentials». A: FISCHER [et al.] (eds.) (2016), p. 172-209. . — (2016b). «L’evolució de les oracions exclamatives-qu de grau en català». Caplletra (València), n. 61, p. 211-226. . VILLALBA, Xavier; MAYOL, Laia (2013). «Right-dislocation in Catalan: tails, polarity and activation». International Review of Pragmatics (Leiden), v. 5, n. 1, p. 87-117. doi: 10.1163/18773109-13050104. VILLALBA, Xavier; PLANAS, Sílvia (2016). «Interacció sintàctica i entonativa a les interrogatives catalanes amb dislocació a la dreta». A: FERNÁNDEZ (ed.) (2016), p. 311-319. VILLANGÓMEZ, Marià (1972). Curs d’iniciació a la llengua: Normes gramaticals, lectures eivissenques i formentereres. 2a ed., 1978. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs. VILLAS, Montserrat (1990). «Entorn de la llengua de la “Disputació d’en Buc ab son cavall”». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1989-1990), v. 3, p. 11-45. — (1995). «Concomitàncies i divergències entre lexemes catalans i lexemes d’altres llengües». Randa (Barcelona), n. 37, p. 221-241. — (1999). La morfologia del lèxic de Solitud de Víctor Català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. VILLAYANDRE, Milka (ed.) (2004). Actas del V Congreso de Lingüística General. León, 5-8 de marzo de 2002. Madrid: Arco Libros. VIÑAS DE PUIG, Ricard (2008). «Agentivity and experiencer verbs in Catalan and Mayangna and the roles of “little v”». Journal of Portuguese Linguistics (Lisboa), v. 7, n. 2, p. 151-172. . VIRGILI, Josep M. (1992). «Problemes d’estàndard en l’àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià». A: MARÍ (ed.) (1992), p. 555-560. VIRGILI, Valentina (1971). «Notas sobre la entonación catalana». Archivum: Revista de la Facultad de Filología (Oviedo), n. 21, p. 359-377. . VIRUETE, Ricardo (2007-2008). «Aproximació a la morfologia verbal del català de Benavarri (Osca)». Archivo de Filología Aragonesa ([Saragossa]), n. 53-54, p. 99-128. . VITORIA, Antoni (1992). «Algunes particularitats fonètiques del valencià de Sagunt». Braçal (Sagunt), n. 6, p. 35-41. . VIUDAS, Antonio (1979-1980). «Descripción fonológica del habla de La Litera». Archivum: Revista de la Facultad de Filología (Oviedo), n. 29-30, p. 423-457. . WALKOW, Martin (2011). «Person restrictions and the representation of third person – an argument from Barceloní Catalan». A: BERNS [et al.] (eds.) (2011), p. 343-362. WANNER, Dieter (1979). «Notes on the phonology of Catalan clitics». A: PORQUERAS-MAYO [et al.] (eds.) (1979), p. 111-128.

171 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

WARTBURG, Walther von (1921). «Substantifs féminins avec valeur augmentative». Butlletí de Dialectologia Catalana (Barcelona), n. 9, p. 51-55. . WHEELER, Max W. (1977a). «Els fonemes catalans: alguns problemes». Els Marges (Barcelona), n. 9, p. 7- 22. . — (1977b). «Problemes lèxics per al generativista: els mots catalans a doble arrel». A: COLÓN (ed.) (1977), p. 235-249. — (1979). Phonology of Catalan. Oxford: Blackwell. — (1980a). «Analogy and inflexional affix replacement». A: TRAUGOTT, Elisabeth C.; LABRUM, Rebecca; SHEPHERD, Susan (eds.). Papers from the 4th International Conference on Historical Linguistics. Amsterdam: Benjamins, p. 273-283. Recollit i traduït amb el títol «L’analogia i el reemplaçament dels afixos flexionals» a: WHEELER (2007), p. 19-29. — (1980b). «Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i en Curial e Güelfa». Estudis Romànics (Barcelona), v. 16, p. 21-47. . — (1980c). «Phonological variation in contemporary Catalan». Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), v. XXIV, p. 603-621. — (1983). «Catalan in recent phonological theory». A: BOEHNE [et al.] (eds.) (1983), p. 53-66. — (1984). «Els enllaços fònics: un nou plantejament». Folia Phonetica (Lleida), n. 1, p. 159-174. — (1985). «Sincretismo entre categorías modales y cambio desinencial en el verbo románico». A: UNIVERSITÉ DE PROVENCE. Actes du XVIIème Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes: Aix-en-Provence, 29 août - 3 septembre 1983. Aix-en-Provence: Université de Provence, v. 2, p. 451-460. Recollit i traduït amb el títol «Sincretisme entre categories modals i canvi desinencial en el verb romànic» a: WHEELER (2007), p. 87-100. — (1986a). «Analogy and psychology: morphological change in Balearic Catalan». Sheffield Working Papers in Language and Linguistics (Sheffield), n. 3, p. 1-16. Recollit i traduït amb el títol «Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia verbal balear» a: WHEELER (2007), p. 31-53. — (1986b). «Catalan sandhi phenomena». A: ANDERSEN, Henning (ed.). Sandhi phenomena in the languages of Europe. Berlín, Nova York, Amsterdam: Mouton de Gruyter, p. 475-488. — (1987). «L’estructura fonològica de la síl·laba i del mot en català». A: MASSOT I MUNTANER (ed.) (1984- 1987), v. 6, p. 79-108. — (1989). «Les formes». A: TAVANI [et al.] (1989), p. 119-128. Recollit, amb el títol «La unitat de la llengua catalana: les formes», a: WHEELER (2007), p. 175-187. — (1991). «Dels quantitatius i altres elements especificadors». Els Marges (Barcelona), n. 43, p. 25-49. . — (1992). «La conjugació valenciana: geografia, diacronia i psicologia». A: FERRANDO (ed.) (1992), v. 3, p. 425-458. Recollit a: WHEELER (2007), p. 55-85. — (1993a). «Changing inflection: verbs in North West Catalan». A: MACKENZIE, David; MICHAEL, Ian (eds.). Hispanic linguistic studies in honour of F. W. Hodcroft. Oxford: Dolphin, p. 171-206. Recollit i traduït amb el títol «El canvi flexional: els verbs en el català nord-occidental» a: WHEELER (2007), p. 101- 138. — (1993b). «On the hierarchy of naturalness principles in inflectional morphology». Journal of Linguistics (Cambridge), v. 29, n. 1, p. 95-111. doi: 10.1017/S0022226700000062. Recollit i traduït amb el títol «Sobre la jerarquia dels principis de naturalitat en la morfologia flexional» a: WHEELER (2007), p. 153- 173. — (1996). «La primera persona del present d’indicatiu, pot haver-hi més a dir-ne?» A: Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: Universitat de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 2, p. 411-425. Recollit a: WHEELER (2007), p. 139-152. — (1997). «La variació: orígens i finalitats». A: LLORET [et al.] (1997), p. 69-88. — (2002a). «Flexió verbal irregular i verbs defectius». A: SOLÀ [et al.] (dirs.) (2002), p. 647-729. — (2002b). «La lenició en la fonologia catalana: perspectives teòriques i empíriques arran dels etnotextos de l’ALDC». Interlingüística ([s. l.]), v. 13, n. 1, p. 83-100.

172 Obres referides al català

— (2005). The phonology of Catalan. Nova York: Oxford University Press. — (2006). «Introducció a la Gramàtica anglesa de Pompeu Fabra». A: FABRA (2005-2013), v. 3, p. 641-663. — (2007). Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Alacant: Institut Universitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2012a). «La morfologia verbal al Curial e Güelfa». A: FERRANDO (ed.) (2012), v. 2, p. 875-908. — (2012b). «Vies d’analogia i d’explicació en l’evolució del pretèrit feble de la conjugació-e romànica». Estudis Romànics (Barcelona), v. 34, p. 7-36. doi: 10.2436/20.2500.01.93. — (2015). «L’evolució dels paradigmes del temps present de la conjugació III en castellà i català: alternances vocàliques metafòniques i la morfologia autònoma». A: MARTÍN [et al.] (eds.) (2014-2015), v. 2, p. 93- 145. WHEELER, Max W.; YATES, Alan; DOLS, Nicolau (1999). Catalan: A Comprehensive Grammar. [3a ed.], 2009. Londres, Nova York: Routledge. WOLF, E. M. (1980). «L’adjectiu dins l’estructura semàntica del text (ús obligatori o facultatiu)». Els Marges (Barcelona), n. 20, p. 3-21. . XARXA VIVES D’UNIVERSITATS ([s. a.]). Criteris lingüístics per a textos corporatius de difusió general. [S. l.]: Xarxa Vives d’universitats. . XURIGUERA, Joan Baptista (2001). Els verbs catalans conjugats. 38a ed. Barcelona: Claret. YATES, Alan (1975). Catalan. 4a reimpr., 1984. Londres: Hodder and Stoughton. YNGLÈS, M. Teresa (1991). «Les relacions semàntiques del cas datiu». A: ALBRECHT [et al.] (eds.) (1991), p. 271-308. — (1996). «El temps no “passa” en va: correlació forma-significat en les expressions temporals». Llengua & Literatura (Barcelona), n. 7, p. 235-270. . — (2011). El datiu en català: una aproximació des de la lingüística cognitiva. Edició a cura de M. Teresa Espinal, Jaume Mateu, Teresa Cabré Monné i Gemma Rigau. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. YZAGUIRRE, Lluís de (1990). «L’estructura sil·làbica del català central». Tesi de doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona. . — (2016). «Les geminacions a l’estàndard oral». A: PRADILLA (ed.) (2016), v. I, p. 345-352. . YZAGUIRRE, Lluís de (dir.) (2008-). ReSOLC-mitjansCAT. Coordinació d’Ester Pedreño. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. . ZENÓBIO, Bruno (2003). «A ordem dos constituintes adjectivo e substantivo na língua catalã: uma análise diacrônica». Sintagma (Lleida), v. 15, p. 61-71. . ZIMMERMANN, Marie-Claire; CHARLON, Anne (eds.) (2003). Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

173

Referències bibliogràfiques generals o sobre altres llengües

ACADEMIA DAS CIÊNCIAS DE LISBOA; FUNDAÇÃO CALOUSTE GULBENKIAN (2001). Dicionário da língua portuguesa contemporânea. Lisboa: Verbo. ACADEMIA DE LA LLINGUA ASTURIANA (1998). Gramática de la llingua asturiana. 3a ed., 2001. Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana. . — (2015-). Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA). Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana. . ACADEMIA ROMÂNA (2005). Gramatica limbii române. [2a ed.], rev., 2008. Bucarest: Editura Academiei Române. ACADÉMIE FRANÇAISE (1932). Grammaire de l’Académie Française. [3a ed.], 1939. París: Firmin-Didot et Cie. — (1992-). Dictionnaire de l’Académie Française. 9a ed. París: Académie Française. . ACCADEMIA DELLA CRUSCA (2000-2004). Lessicografia della Crusca in rete. Sota la direcció de Massimo Fanfani i Marco Biffi. Florència: Accademia della Crusca. . ALCINA, Juan; BLECUA, José Manuel (1975). Gramática española. 11a ed., 2001. Barcelona: Ariel. ALIBÈRT, Loís (1935-1937). Gramatica occitana: Segon los parlars lengadocians. Tolosa de Llenguadoc: Institut d’Estudis Occitans. Ed. facs. de la 2a ed. de 1976 a cura de Ramon Chatbèrt (Montpeller: Centre d’Estudis Occitans), 2000. Tolosa de Llenguadoc: Institut d’Estudis Occitans; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. — (1965). Dictionnaire occitan-français d’après les parlers languedociens. [7a ed.], 2002. Tolosa de Llenguadoc: Institut d’Estudis Occitans. . ÁLVAREZ, Rosario; MONTEAGUDO, Henrique; REGUEIRA, Xosé Luis (1986). Gramática galega. 7a ed., 1998. Vigo: Galaxia. ASHER, Ron E. (ed.) (1994). The encyclopedia of language & linguistics. Oxford, Nova York, Seül, Tòquio: Pergamon. 2a ed., a cura de Keith Brown, 2006. Amsterdam, Boston, Heidelberg, Londres, Nova York, Oxford, París, San Diego, San Francisco, Singapur, Sydney, Tòquio: Elsevier. . BALLESTA, Joan-Manuel (1991a). Diccionari de gramàtica generativo-transformacional. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Versió act. i ampl.: VILLALBA (2004). BATTAGLIA, Salvatore (1961-2009). Grande dizionario della lingua italiana. Torí: Unione Tipografico- Editrice Torinese. . BOSQUE, Ignacio; DEMONTE, Violeta (eds.) (1999). Gramática descriptiva de la lengua española. [3a reimpr.], 2001. Madrid: Espasa. BOSQUE, Ignacio (dir.) (2004). Redes: Diccionario combinatorio del español contemporáneo. 4a reimpr., 2010. Madrid: Ediciones SM. CANTALAUSA, Joan de (2003). Diccionari general occitan: A partir dels parlars lengadocians. 2a ed., corr. i augm., 2006. Lo Monastèri (Rodés): Cultura d’Óc. . CARRERA, Aitor (2007). Gramatica aranesa. Lleida: Pagès. COMPANY COMPANY, Concepción (dir.) (2006-2014). Sintaxis histórica de la lengua española. Mèxic, D. F.: Universidad Nacional Autónoma de México; Fondo de Cultura Económica. COROMINES, Joan (1980-1991). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Amb la col·laboració de José A. Pascual. Madrid: Gredos. — (1990). El parlar de la Vall d’Aran: Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó. 2a ed., 1991. Barcelona: Curial. COSTA, João (ed.) (2000). Portuguese syntax: New comparative studies. Nova York: Oxford University Press. CUERVO, Rufino José (1998). Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. Barcelona: Herder. CUNHA, Celso Ferreira da; CINTRA, Luís F. Lindley (1984). Nova gramática do português contemporâneo. 21a ed., 2014. Lisboa: João Sá da Costa.

177 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

DARDANO, Maurizio; TRIFONE, Pietro (1997). La nuova grammatica della lingua italiana. 10a reimpr., 2010. Bolonya: Zanichelli. DE MAURO, Tullio (1999). Grande dizionario italiano dell’uso. Torí: Unione Tipografico-Editrice Torinese. [DEXONLINE] (2004-). Dexonline: Dicționare limbii române. [S. l.]: Dexonline. . DIEZ, Friedrich (1836-1844). Grammatik der Romanischen Sprachen. Bonn: Eduard Weber. . Traducció d’Auguste Brachet, Alfred Morel-Fatio i Gaston Paris al francès: Grammaire des langues romanes, 1874-1876. París: Librairie A. Franck. Ed. facs., 1973. Ginebra: Slatkine Reprints; Marsella: Laffitte Reprints. DURO, Aldo (dir.) (1986-1994). Vocabolario della Lingua Italiana. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana. Edició en línia: ISTITUTO DELLA ENCICLOPEDIA ITALIANA ([2006]-). Vocabolario Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana. . EBNETER, Theodor (1994). Syntax des gesprochenen Rätoromanischen. Tübingen: Max Niemeyer. FREIXEIRO, Xosé Ramón (1998-2000). Gramática da lingua galega. 2a ed., 2006. Vigo: A Nosa Terra. GARZANTI LINGUISTICA ([2000]-). Dizionari Garzanti Linguistica. [Milà]: Garzanti Linguistica. . GAUCHAT, Louis; JEANJAQUET, Jules; TAPPOLET, Ernest (funds.) (1924-). Glossaire des patois de la Suisse romande. Ginebra: Droz. . GREVISSE, Maurice (1936). Le bon usage: Grammaire française. Edició a cura d’André Goosse [a partir de la 12a ed.]. 15a ed., 2011. Brussel·les: De Boeck-Duculot. GUILBERT, Louis; LAGANE, René; NIOBEY, Georges (dirs.) (1971-1978). Grand Larousse de la langue française. París: Larousse. . GUTIÉRREZ, Juan (dir.) (1996). Diccionario Salamanca de la lengua española. Madrid: Santillana; Salamanca: Universidad de Salamanca. Nova ed., [s. a.], a: . Madrid: Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado. HUDDLESTON, Rodney D.; PULLUM, Geoffrey K. (2002). The Cambridge grammar of the English language. Cambridge, Nova York, Port Melbourne, Madrid, Cape Town: Cambridge University Press. . IMBS, Paul; QUEMADA, Bernard (1971-1994). Trésor de la langue française: Dictionnaire de la langue du XIXe et du XXe siècle (1789-1960). París: Centre National de la Recherche Scientifique. Edició en línia, amb el títol Trésor de la langue française informatisé, 2002. Nancy: Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française; Centre Nationale de la Recerche Scientifique; Université de Lorraine. http://atilf.atilf.fr/tlf.htm. INSTITUTO DE ESTUDIOS ALTOARAGONESES (1997-2002). Tresoro d’a luenga aragonesa. [Osca]: Instituto de Estudios Altoaragoneses. . JONES, Michael Allan (1993). Sardinian syntax. Londres, Nova York: Routledge. MATEUS, Maria Helena Mira; BRITO, Ana Maria; DUARTE, Inês; FARIA, Isabel Hub (1983). Gramática da língua portuguesa. Coimbra: Almedina. 7a ed. Lisboa: Caminho, 2006. MERRIAM-WEBSTER (2002). A dictionary of prefixes, suffixes, and combining forms from Webster’s third new international Dictionary, unabridged. Springfield MA: Merriam-Webster. . MEYER-LÜBKE, Wilhelm (1890-1902). Grammatik der Romanischen Sprachen. Leipzig: Fues’s Verlag. Ed. facs., 1972. Hildesheim, Nova York: Georg Olms Verlag. Traducció al francès d’Eugène Rabiet, August Doutrepont i Georges Doutrepont, 1890-1906: Grammaire des langues romanes. París: H. Welter. Ed. facs., 1974. Ginebra: Slatkine Reprints; Marsella: Laffitte Reprints. — (1911). Romanisches etymologisches Wörterbuch. 7a ed., 2009. Heidelberg: Carl Winter. . MOLINER, María (1966-1967). Diccionario de uso del español. 4a ed., edició del cinquantenari, 2016. Madrid: Gredos.

178 Obres referides a altres llengües

NAGORE, Francho (1977). Gramática de la lengua aragonesa. Saragossa: Librería General. Nova ed., 1989. Saragossa: Mira Editores. PANĂ DINDELEGAN, Gabriela; MAIDEN, Martin (eds.) (2013). The grammar of Romanian. Oxford: Oxford University Press. PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia (1998). Diccionari de lingüística. Oliva: Colomar. PUDDU, Mario (2000). Ditzionàriu de sa limba e de sa cultura sarda. 2a ed., 2015. Càller: Condaghes. Edició en línia: CHERATZU, Francesco (coord.) (2000-). Ditzionàriu in línia de sa limba e de sa cultura sarda. Càller: Regione Autònoma de sa Sardigna. . — (2008). Grammàtica de sa limba sarda. Càller: Condaghes. QUIRK, Randolph; GREENBAUM, Sidney; LEECH, Geoffrey; SVARTVIK, Jan (1985). A Comprehensive grammar of the English language. 21a impr., 2007. Londres, Nova York: Longman. RAPOSO, Eduardo Buzaglo Paiva; DO NASCIMENTO, Maria Fernanda Bacelar; DA MOTA, Maria Antónia Coelho; SEGURA, Luísa; MENDES, Amália (eds.) (2013). Gramática do português. [Lisboa]: Fundação Galouste Gulbenkian. REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2009). Nueva gramática de la lengua española. 2a impr. corr., 2010. Madrid: Real Academia Española, Espasa. . — (2010). Nueva gramática de la lengua española: Manual. Madrid: Real Academia Española; Espasa. — (1992-). Diccionario de la lengua española. 21a-23a ed. Madrid: Real Academia Española; Espasa. . — (2005-). Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Real Academia Española; Asociación de Academias de la Lengua Española; Santillana. . — (2008-). Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española. Madrid: Real Academia Española. . REAL ACADEMIA GALEGA (1997-). Dicionario da Real Academia Galega. 3a ed., 2000. La Corunya: Real Academia Galega; Vigo:Galaxia. . REALITER. XARXA PANLLATINA DE TERMINOLOGIA (1998). Taula panllatina de formants cultes. [S. l.]: [s. n.]. . RENZI, Lorenzo; SALVI, Giampaolo; CARDINALETTI, Anna (eds.) (1988-1995). Grande grammatica italiana di consultazione. Bolonya: Il Mulino. RIEGEL, Martin; PELLAT, Jean-Christophe; RIOUL, René (1994). Grammaire méthodique du français. 6a ed., act., 2016. París: Presses Universitaires de France. ROBERT, Paul (1953-1964). Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française [Le Grand Robert]. Casablanca: Société du Nouveau Littré; París: Presses Universitaires de France. — (1967). Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française [Le Petit Robert]. París: Sociéte du Nouveau Littré. Nova ed., 2011. París: Le Robert. SABATINI, Francesco; COLETTI, Vittorio (eds.) (2008). Il Sabatini Coletti: dizionario della lingua italiana. Milà: Sansoni. SANTAMARINA, Antón (coord.) (2006-). Dicionario de dicionarios: corpus lexicográfico da lingua galega. [Santiago de Compostel·la]: Instituto da Lingua Galega. . SECO, Manuel; ANDRÉS, Olimpia; RAMOS, Gabino (1999). Diccionario del español actual. 2a ed., act., 2011. Madrid: Aguilar. SERIANNI, Luca; CASTELVECCHI, Alberto (1997). Italiano: grammatica, sintassi, dubbi. [1a reimpr.], 2005. Milà: Garzanti. SPANO, Giovanni (1851-1852). Vocabolariu sardu-italianu et italianu-sardu = Vocabolario italiano-sardo e sardo-italiano. Càller: Tipografia Nazionale. Ed. facs., 1981. Sala Bolognese: Arnaldo Forni. TERMCAT, Centre de Terminologia (1992). Diccionari de lingüística. [2a ed.], 1993. Barcelona: Fundació Barcelona. TUSON, Jesús (dir.) (2000). Diccionari de lingüística. Barcelona: Vox.

179 Bibliografia de la Gramàtica de la llengua catalana

UBAUD, Josiana (2011). Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan = Dictionnaire orthographique, grammatical et morphologique de l’occitan. Canet: Trabucaire. UNIVERSIDÁ D’UVIÉU (2004-). Eslema. Oviedo: Universidá d’Uviéu. . VALENTINI, Erwin (coord.) (2001). Gramatica dl ladin standard. [S. l.]: Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin. . VILLALBA, Xavier (2004). Diccionari Ballesta de gramàtica generativa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. WARTBURG, Walther Von (1948-2002). Französisches Etymologisches Wörterbuch: Eine darstellung des galloromanischen sprachschatzes. Tübingen: J. C. B. Mohr (Paul Siebeck). . WAGNER, Max Leopold (1960-1964). Dizionario etimologico sardo. Heidelberg: Carl Winter. XUNTA DE GALICIA ([2008]-). Digalego: Dicionario de galego. [Santiago de Compostel·la]: Xunta de Galicia. . ZINGARELLI, Nicola (1917). Vocabolario della lingua italiana. Milà: Bietti e Reggiani. Reimpr. de la 12a ed., de 1993, 2018: Lo Zingarelli: vocabolario della lingua italiana. Edició a cura de Mario Cannella i Beata Lazzarini. Bolonya: Zanichelli.

180