ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-185-8 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

LA VALL D’ALBAIDA LA VALL D´ALBAIDA. LA COMARCA VALENCIANA DEL TEXTIL

Con una orientación SO-NE, como consecuen- Benigànim (6.200), Albaida (6.100), Aielo de Mal- 3.516 explotaciones agrícolas y el tamaño me- cia de las Béticas, se extiende la comarca de ferit (4.600) y (4.400). Los 28 munici- dio es de 6,8 ha/explotación. Concentra el 10% la Vall d´Albaida, flanqueada por los relieves de pios restantes tienen menos de 3.000 habitan- de las explotaciones ganaderas de la provincia. la Serra Grossa y el Benicadell. Dos ríos sirven tes; y 19 de ellos, no superan los 1.000. Se trata La industria en la Vall d´Albaida estuvo arraiga- de referencia para identificar las orientaciones de una red de poblamiento característico del da durante décadas al sector textil. La crisis del corredor central que alberga la mayor parte sistema rural valenciano, en donde predominan industrial ha dado lugar a un sector renovado, de los municipios. Nos referimos al río Clariano, en número los núcleos de reducidas dimensio- con interesantes procesos de innovación, y en el sector occidental, y el Albaida, que se une nes. En este conjunto de municipios la tasa de la incorporación de nuevos sectores. Más de en la al río Cànyoles y que tributa en la envejecimiento se halla alrededor del 25%. La 12.000 trabajadores, 43 polígonos industriales en el Xúquer. despoblación es habitual en ellos. (13% de la provincia), que ocupan 7.720.000 m2. Hay más de 940 empresas de las cuales 920 La Vall d´Albaida es comarca de interior, pero Un indicador de la estructura económica y su son manufactureras. En términos generales se a diferencia de otras que comparten esa con- dinamismo es el contrato laboral. En la Vall d´Al- ha generado durante los últimos años un retro- dición, se caracteriza por los procesos que baida se firmaron 22.500 (2016), de los cuales ceso de la capacidad productiva y una cierta permitieron su temprana industrialización y su el 17% fue en el sector agrícola, 23% en indus- reacción de algunos subsectores derivados de especialización en la producción textil. En con- tria, 5% en construcción y 55% en servicios. la propia industria textil, y también de la alimen- secuencia la comarca cuenta con unos rasgos tación, del vidrio o del plástico. singulares que le permiten mantener niveles de La agricultura predominante es la de secano, dinamización e innovación económica y social. pues se cultivan 18.200 hectáreas, lo que re- Paralelamente se está afianzando un proceso Ocupa 722,2 km2, de los cuales 224 correspon- presenta el 75% del total cultivado. Predomina de terciarización de la economía de la Vall d´Al- den a alguna fórmula de protección; la superfi- el cultivo del olivo y del viñedo. El regadío está baida, mediante la actividad comercial y en par- cie forestal ocupa 33.075 hectáreas, el 45% de ligado a las aguas fluviales (Clariano y Albaida) ticular el turismo. la comarca. y las galerías de agua, y a la apertura de pozos en algunos sectores de la comarca. Se cultivan El turismo pese a los esfuerzos de los últimos Se trata de un territorio organizado en 34 muni- preferentemente frutales de hueso. años es una actividad económica por desarro- cipios, que albergan a unos 91.200 habitantes. llar, pues reúne un gran potencial de recursos El principal núcleo de población es , con La capacidad agrícola de la comarca es mayori- turísticos diversos. Por ejemplo, el patrimonio 37.000 habitantes, que representa el 40% de la tariamente moderada, el 83,7% de la superficie, cultural relacionado con las fiestas tradiciona- población de la Vall. Le siguen L´Olleria (8.500), cuando el total de la provincia es el 47%. Hay les (), las Sociedades Musica-

6 LA VALL D’ALBAIDA. LA COMARCA VALENCIANA DEL TÈXTIL

Amb una orientació SO-NE, com a Es tracta d’un territori organitzat en tàrees, la qual cosa representa el 920 són manufactureres. En ter- conseqüència de les Bètiques, s’es- 34 municipis, i amb uns 91.200 ha- 75% del total conreat. Predomina mes generals, s’ha generat durant tén la comarca de la Vall d’Albaida, bitants. El nucli de població principal el cultiu de l’olivera i de la vinya. El els darrers anys una reculada de flanquejada pels relleus de la serra és Ontinyent, amb 37.000 habitants, regadiu està lligat a l’aigua fluvial la capacitat productiva i una certa Grossa i el Benicadell. Dos rius ser- que representa el 40% de la pobla- (Clariano i Albaida) i les galeries d’ai- reacció d’alguns subsectors deri- veixen de referència per a identifi- ció de la Vall. Van darrere l’Olleria gua, i a l’obertura de pous en alguns vats de la mateixa indústria tèxtil, i car les orientacions del corredor (8.500), Benigànim (6.200), Albaida sectors de la comarca. S’hi conrea també de l’alimentació, del vidre o central on hi ha la major part dels (6.100), (4.600) i preferentment fruiter de pinyol. del plàstic. municipis. Ens referim al riu Claria- Bocairent (4.400). Els 28 municipis no, al sector occidental, i l’Albaida, restants tenen menys de tres mil La capacitat agrícola de la comarca Paral.lelament s’aferma un procés que s’uneix a la Costera al riu Càn- habitants; i n’hi ha dènou que no su- és majoritàriament moderada, el de terciarització de l’economia de la yoles i que tributa a la Ribera Alta peren els mil. Es tracta d’una xarxa 83,7% de la superfície, quan el to- Vall d’Albaida, mitjançant l’activitat en el Xúquer. de poblament característic del sis- tal de la província és el 47%. Hi ha comercial i en particular el turisme. tema rural valencià, on predominen 3.516 explotacions agrícoles i tenen La Vall d’Albaida és comarca d’inte- en nombre els nuclis menuts. En el una grandària mitjana de 6,8 hec- El turisme tot i els esforços dels rior, però a diferència d’altres que conjunt dels quals la taxa d’envelli- tàrees per explotació. Concentra el darrers anys és una activitat econò- comparteixen la mateixa condició, ment es troba al voltant del 25%. La 10% de les explotacions ramaderes mica per desenvolupar, ja que té un es caracteritza pels processos que despoblació és habitual. de la província. gran potencial de recursos turístics en van permetre una primerenca in- diversos. Per exemple, el patrimoni dustrialització i l’especialització en la Un indicador de l’estructura econò- La indústria a la Vall d’Albaida va cultural relacionat amb les festes producció tèxtil. Com a conseqüèn- mica i del dinamisme que té són els estar arrelada durant dècades al tradicionals (Moros i Cristians), les cia, la comarca té uns trets singu- contractes laborals. A la Vall d’Al- sector tèxtil. La crisi industrial ha societats musicals (n’hi ha 39), els lars que permeten que mantinga baida se’n van firmar 22.500 en el donat lloc a un sector renovat, amb béns d’interés cultural (30), els béns nivells de dinamització i innovació 2016, dels quals el 17% va ser en el processos d’innovació interessants, de rellevància local (110), els mu- econòmica i social. Ocupa 722,2 sector agrícola, 23% en indústria, i la incorporació de sectors nous. Hi seus (3) i les col.leccions museogrà- km2, dels quals 224 corresponen a 5% en construcció i 55% en serveis. ha més de 12.000 treballadors, 43 fiques (6). La producció agroalimen- alguna fórmula de protecció; la su- polígons industrials (13% de la pro- tària amb marca-territori també és perfície forestal ocupa 33.075 hec- L’agricultura predominant és la víncia), que ocupen 7.720.000 m2, i atractiva. La Vall aglutina el 15% de tàrees, el 45% de la comarca. de secà, s’hi conreen 18.200 hec- més de 940 empreses, de les quals les cases rurals de la província, no

7 les (39), los Bienes de Interés Cultural (30), los (concentra el 60% de los comercios no alimen- financiera arraigada al territorio como es Caixa Bienes de Relevancia Local (110), los museos tarios de la comarca) y núcleo central principal, Ontinyent, la integración de la Universitat de (3) y las colecciones museográficas (6). La pro- y Castelló de de polo del sistema rural del València en Ontinyent y su comarca mediante la ducción agroalimentaria con marca-territorio sector oriental. creación de un Campus, la progresiva consolida- también resulta atractiva. La Vall aglutina el ción del consorcio de las comarcas centrales, 15% de las casas rurales de la provincia , sin La Vall d´Albaida se halla en un proceso de trans- o la mejora de la accesibilidad, presente (auto- embargo su ratio de plazas ofrecidas por 1.000 formación de su estructura económica, de ma- vía del interior A-7) y futura (ferrocarril, autovía habitantes es inferior a la provincial, 23 y 31, nera que el sector industrial textil tradicional, Ontinyent-), se configuran en excelentes respectivamente. Hay un gran contraste entre de base artesanal en sus inicios y de dimensión oportunidades para un nuevo modelo de desa- viviendas secundarias (10%, 3.870) respecto a internacional en sus mejores años, está experi- rrollo territorial de la comarca. las principales (90%, 34.670). mentando una metamorfosis, en donde el mo- delo intensivo en mano de obra ha dado lugar a La Vall d´Albaida es además un área funcional, un modelo basado en la innovación. El proceso en donde Ontinyent ejerce de capital comercial de terciarización, la presencia de una entidad

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

8 obstant això la ràtio de places ofe- comerços no alimentaris de la co- dimensió internacional en els anys la creació d’un campus, la consoli- rides per mil habitants és inferior marca) i nucli central principal, i Cas- més bons, experimenta una me- dació progressiva del consorci de a la provincial, 23 i 31, respectiva- telló de Rugat fa de pol del sistema tamorfosi, on el model intensiu en les comarques centrals o la millora ment. Hi ha un gran contrast entre rural del sector oriental. mà d’obra ha donat lloc a un model de l’accessibilitat, present (autovia vivendes secundàries (10%, 3.870) i basat en la innovació. El procés de de l’interior A-7) i futura (ferrocarril, principals (90%, 34.670). La Vall d’Albaida es troba en un pro- terciarització, la presència d’una en- autovia Ontinyent-Gandia), compor- cés de transformació de l’estruc- titat financera arrelada al territori ten oportunitats excel.lents per a La Vall d’Albaida és, a més, una àrea tura econòmica, de manera que el com és Caixa Ontinyent, la integra- un nou model de desenvolupament funcional, on Ontinyent fa de capital sector industrial tèxtil tradicional, ció de la Universitat de València a territorial de la comarca. comercial (concentra el 60% dels de base artesana en els inicis i de Ontinyent i la comarca mitjançant

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

9

ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 32 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 72 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 34 3.1. La agricultura tradicional: 4.2 El clúster textil valenciano (Alcoi-Ontinyent)...... 72 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 34 La trilogía mediterránea...... 58 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 34 3.2 La expansión de los árboles frutales 4.3 Principales sectores...... 76 1.3 Medio ambiente...... 22 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, y de los cítricos frente a la regresión Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo migraciones, crecimiento...... 36 del viñedo...... 60 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestales...... 22 2.1.5 Densidad de población...... 38 3.3 Los nuevos regadíos...... 62 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 40 3.4 La ganadería...... 66 IV. SECTOR SECUNDARI paisajística...... 24 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 4.1 El paper de la indústria a València...... 73 III. SECTOR PRIMARI Joan Carles Membrado-Tena I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 2.2.1 Caracterización de la comarca en relación a la actividad económica...... 40 3. Agricultura i Ramaderia 4.2 El clúster tèxtil valencià (Alcoi-Ontinyent)...... 73 1.1 Medi físic...... 17 2.2.2 Caracterización del nivel educativo Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 40 3.1. L’agricultura tradicional: 4.3 Principals sectors...... 75 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, 1.2 Marc climàtic...... 19 La trilogia mediterrània ...... 59 Joan Carles Membrado-Tena Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo por sexo, edad y nacionalidad...... 42 3.2 L’expansió dels arbres fruiters i dels cítrics

2.2.4 Caracterización sectorial del empleo davant de la regressió de la vinya...... 63 1.3 Medi ambient...... 23 de la comarca...... 44 3.3 Els nous regadius...... 67 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.2.5 Caracterización de las condiciones 3.4 La ramaderia...... 69 1.3.1 Recursos forestals...... 23 de empleo y trabajo en la comarca...... 48 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat 2.2.6 Caracterización del paro registrado paisatgística...... 23 en la comarca...... 54

II. RECURSOS HUMANS 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 33 Carles Simó 2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 35 2.1.2 La grandària de la població...... 35 2.1.3 Estructura de la població...... 35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 39 2.1.5 Densitat de població...... 39 2.2 Mercat laboral...... 41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 41 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 45 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 45 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 49 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 51 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 82 6.1 Recursos sociales...... 116 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 136 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 150 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 82 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 122 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 136 8.1.1 Red de carreteras...... 150 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 138 8.1.2 Ferrocarril...... 150 5.1.2 Equipamiento educativo...... 88 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 140 Alícia Villar, Sandra Obiol 8.2 Parque de vehículos...... 154 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 142 6.2.1 Agencias para el Fomento José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.3 Equipamiento bancario...... 94 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 122 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 144 José Manuel Pastor, Ángel Soler 8.3 Parque de viviendas...... 158 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.2 Equipamiento comercial...... 100 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS por el Clima y la Energía...... 124 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.1 Equipamiento comercial...... 100 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 137 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 151 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 102 territorial local...... 128 Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 6.2.4 Mancomunidades...... 130 5.3 Sector turístico...... 108 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 137 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 151 Rosa Yagüe, Isidre March 7.1.2 Béns de rellevància local...... 139 8.1.2 Ferrocarril...... 151 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 139 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...... 143 V. SECTOR TERCIARI 6.1 Recursos socials...... 117 8.2 Parc de vehicles...... 155 José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1 Equipaments i serveis...... 83 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 145 Àngela Montesinos 8.3 Parc d’habitatges...... 159 5.1.1 Equipament sanitari...... 83 6.2 Instruments de planificació...... 123 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano 5.1.2 Equipament educatiu...... 89 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 123 5.1.3 Equipament bancari...... 95 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies 5.2 Equipament comercial...... 101 pel Clima i l’Energia...... 127 Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 101 territorial local...... 131 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 105 6.2.4 Mancomunitats...... 133 5.3 Sector turístic...... 109 Rosa Yagüe, Isidre March

13 Vistes de Autor: ESTEPA I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

La Vall d’Albaida está localizada en el extremo de la Font Freda, d’ y del Benicadell, con tal de la comarca, en las vertientes meridiona- sur de la provincia de València, compartiendo el Alt del Benicadell (1.104 m) como punto más les del Buixcarró y occidentales de la Serra de su límite meridional con la de Alacant. Es una co- elevado de todo el conjunto montañoso. Cierran Marxuquera, nace el río de Vernissa, afluente marca de interior, cuya superficie es 722 km2, por el este la comarca de La Vall d’Albaida un del Serpis. El embalse de Bellús, sobre la con- repartida entre 34 municipios. Sus límites son grupo de montañas con direccionalidad diversa fluencia de los ríos Albaida y Missena, es la al sudeste con el , al sur con l’Alcoià, al (Serra de Requena, Serra de Buixcarró y Serra única infraestructura hidráulica existente en la sudoeste con l’Alt Vinalopó, al oeste y norte la de Marxuquera), que establecen el límite oro- comarca. Costera y al este la . gráfico natural con la comarca de La Safor. La Vall d’Albaida se localiza sobre tres sistemas El relieve de la Vall d’Albaida presenta un patrón La estructura geológica de la comarca presen- hidrogeológicos: los acuíferos “Serra Grossa”, al topográfico claramente diferenciado: la gran ta un patrón estrechamente relacionado con norte, de tipo libre y litología carbonatada, “Va- depresión, La Vall d’Albaida, con dirección SO- la disposición del relieve y su topografía. En las lle de Albaida” el de mayor extensión comarcal, NE, excavada por los cursos fluviales, pero so- partes más altas de los rebordes montañosos caracterizado por ser de tipo mixto (que com- bre todo por el río Clariano; el conjunto de mon- se encuentran materiales del Triásico, consis- bina propiedades de acuífero libre con otras tañas que la flanquean por el norte y por el sur; tentes en rocas duras, principalmente, calizas de confinado) y litología carbonatada, y “Sierra y el sistema de pequeñas sierras que cierran la dolomías y algunas areniscas. A media ladera Mariola”, localizado al sur, acuífero de tipo libre depresión por el noreste, y que sólo permiten la se da un dominio de litologías del Neógeno (con- y litología carbonatada. Las aguas extraídas de Juan Antonio Pascual salida de los ríos Clariano-Albaida, por el norte, glomerados, calizas, areniscas y margas). En las los tres sistemas se dedican a usos agrícolas, Emilio Barba Emilio Iranzo y Vernissa, por el este. partes más bajas, en la fosa escavada por el río urbanos e industriales. En ninguno se dan pre- Albaida y sus afluentes, se encuentran materia- siones, ni por sobreexplotación del recurso, ni Dos conjuntos de montañas, en el extremo no- les (gravas, arenas, limos, arcillas, conglomera- por contaminación difusa de origen agrícola. roriental del Sistema Bético, flanquean por el dos) del Cuaternario. norte y por el sur la depresión de la Vall d’Albai- da. Al norte, la gran Serra Grossa, cuya princi- La Vall d’Albaida se organiza hidrográficamen- pal elevación es el Alt de la Creu (899 m); por el te sobre el sistema de drenaje del río d’Albaida sur, delimitan el valle una sucesión de pequeños (afluente del Xúquer), sobre el que drenan los sistemas: Sierra del Morrón, Serra de la Solana, ríos Clariano y Missena. En la parte más orien-

16 1.1 FÍSIC MEDI nissa, per l’est. per nissa, Clariano-Albaida,rius pel nord, i Ver dels l’eixida permeten només i que nord-est, pel depressió la tanquen que serres xicotetes de sistema i el sud; ipel nord pel flanquegen la que muntanyes de conjunt el Clariano; riu pel sobretot però fluvials, sos cur pels excavada nord-est, oest sud- Vall d’Albaida, direcció amb la depressió, gran la diferenciat: clarament topogràfic patró un ta Vallla d’Albaida de presen relleu El Safor. la ial’est amb Costera la amb nord ial al’oest l’Alt Vinalopó, amb l’Alcoià, amb sud sud-oest al al Comtat, el amb sud-est al són, límits Els municipis. trenta-quatre qual és de 722 de és qual km la de superfície la d’interior, marca co una És d’Alacant. la amb dional València, el límit meri comparteix de província la de sud a l’extrem localitzada Valld’Albaida La està 2 , repartida entre entre , repartida - - - - - altes dels vorells muntanyosos es es muntanyosos vorells dels altes més parts Ales topografia. ila lleu ambrelacionat la disposició del re estretament patró un presenta ca comar la de L’estructura geològica Safor. la de comarca la amb natural ra), el límit orogràfic que estableixen iMarxuque Buixcarró Requena, de (serres diversa direccionalitat amb Vall d’Albaida de muntanyes un grup la de Tanquen comarca l’est la per muntanyós. conjunt el tot de elevat (1.104cadell més m) a punt com i del Benicadell, amb l’Alt del Beni d’Agullent Freda, Font la de Solana, la de serres les ElMorrón, temes: sis xicotets de successió una vall la (899Creu m); delimiten sud, pel l’Alt és la qual de la de principal ció l’eleva Grossa, serra gran la nord, Vall la d’Albaida. de Al depressió la sud ipel nord pel flanquegen tic, Bè del sistema nord-oriental trem al’ex muntanyes, de conjunts Dos ------hidràulica que hi ha a la comarca. ala ha hi que hidràulica infraestructura l’única és i Missena, Albaida rius dels la confluència bre Serpis. L’embassament de Bellús, so del afluent Vernissa, riu el naix ra, Marxuque de serra la de cidentals ioc Buixcarró de meridionals sants ves als comarca, la de oriental més part Ala iMissena. Clariano rius els del Xúquer), el qual sobre drenen del d’Albaida riu drenatge (afluent de el sobre sistema gràficament hidro Vall d’AlbaidaLa s’organitza les, conglomerats) del Quaternari. argi llims, arenes, (graves, terials ma troben es afluents, iels Albaida riu pel excavada fossa a la baixes, més parts les A imargues). sos gen (conglomerats, gre calcàries, Neo del litologies de domini un ha hi vessant Amitjan gresos. quants i uns dolomies calcàries palment, princi dures, roques en sistents del Triàsic, materials troben con ------d’origen agrícola. difusa contaminació per ni recurs, del sions, ni per sobreexplotació pres ha No hi iindustrials. urbans agrícoles, a usos dediquen es mes siste tres dels extretes aigües Les carbonatada. i lliure litologia tipus de aqüífer sud, al Mariola», localitzat i «Serra carbonatada, i litologia nat) confi de altres amb lliure d’aqüífer propietats (quecombina mixt tipus de ser per caracteritzat comarcal, «Vall d’Albaida», extensió més de el carbonatada; i lliure litologia tipus de nord, al Grossa», «Serra aqüífers els hidrogeològics: sistemes tres sobre Vall d’AlbaidaLa localitza es - - -

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

La precipitación media anual en La Vall d’Albaida CLIMA es relativamente escasa, de 607 mm (Cuadro Precipitación Temperatura Municipios 1.1), con una diferencia significativa (262,9 mm) media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio entre el municipio de registros más bajos, Fon- Atzeneta d’Albaida 677,9 16,4 9,2 25,2 Agullent 597,5 16,2 8,8 24,9 tanars dels Alforins (515,7 mm), y el de máxi- Albaida 611,1 16,5 9,1 25,3 mos, Pinet (778,6 mm). La amplia diferencia plu- Alfarrasí 578,5 17,2 9,9 25,5 viométrica da también una gran variabilidad en Aielo de Malferit 574,2 16,0 8,6 24,6 su distribución territorial, dándose un reparto 692,3 15,8 8,3 24,4 diferenciado entre las poblaciones. Además de Bèlgida 651,9 17,0 9,8 25,5 Bellús 593,6 16,9 9,6 25,2 Fontanars dels Alforins, nueve municipios pre- 626,9 16,1 8,7 25,0 sentan precipitaciones inferiores a 600 milíme- 679,0 16,7 9,7 25,0 tros, trece tienen precipitaciones entre 600 y Benigànim 644,3 16,9 9,7 25,2 650 mm, seis entre 650 y 700 mm, y Carrícola, 631,7 16,1 8,6 25,1 , y , junto con Pi- 598,3 17,2 9,9 25,5 net alcanzan lluvias superiores a 700 mm. Bocairent 571,1 13,9 6,3 22,7 602,9 16,7 9,5 25,3 Carrícola 722,6 17,1 9,8 25,6 El reparto mensual dibuja en el climograma de Castelló de Rugat 633,4 16,5 9,2 25,0 Juan Antonio Pascual Ontinyent un trazado de las lluvias muy irregular, Quatretonda 717,4 16,3 9,1 24,8 Emilio Barba Fontanars dels Alforins 515,7 14,3 6,7 23,4 Emilio Iranzo con fuertes contrastes entre estaciones (Figura 1.1). En otoño se alcanzan los máximos con regis- Guadasséquies 590,7 17,1 9,8 25,4 Llutxent 713,9 16,1 9,0 24,6 tros muy altos, sobre todo en octubre (120 mm) 604,4 17,3 10,1 25,6 y en noviembre (más de 100 mm). En diciembre, /Montichelvo 687,8 16,4 9,1 24,8 las precipitaciones, aunque menores, son tam- Olleria, l’ 542,1 16,8 9,5 25,2 bién significativas (90 mm). Entre enero y mayo Ontinyent 568,9 15,3 7,9 24,0 las lluvias registradas están siempre por encima Otos 630,3 16,7 9,4 25,3 de 40 mm, alcanzándose picos máximos de in- Palomar, el 636,7 16,6 9,4 25,2 Pinet 778,6 15,4 8,3 24,0 vierno-primavera en enero y en marzo, en ambos Pobla del Duc, la 623,6 17,1 9,8 25,3 meses con registros superiores a 60 mm. En el Ráfol de Salem 614,1 16,6 9,3 25,2 verano se señala una estación seca, con lluvias Rugat 671,9 16,4 9,0 24,9 inferiores a 25 mm, siendo muy acusada la se- Salem 626,1 15,7 8,4 24,5 quía en julio, con valores inferiores a 10 mm. 606,1 17,1 9,9 25,4 Terrateig 717,1 16,4 9,1 24,8 Comarca 607,7 15,7 8,3 24,3 La temperatura media de la comarca es de Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. 15,7 °C. Sin embargo, llama la atención el amplio Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra.

18 1.2 CLIMÀTIC MARC per damunt de 40 mm, amb pics 40 mm, pics de amb damunt per sempre estan registrades pluges les i maig (90ves gener mm). Entre significati també són menors, que encara precipitacions, les embre, (més 100 de novembre mm). des Al (120 a l’octubre mm)sobretot i al alts, molt registres amb màxims 1.1) ra contrastos estacionals forts forts estacionals contrastos amb irregular, molt pluges les de traçat un d’Ontinyent climograma el en dibuixa mensual El repartiment a700 mm. riors supe pluges tenen Pinet amb junt i Terrateig, Llutxent Quatretonda, 650i 700 entre mm, i Carrícola, sis 600 i650 mm, entre precipitacions a 600 mil inferiors precipitacions presenten municipis nou Alforins, dels tanars les poblacions. Aentre més de Fon diferenciat repartiment un ha hi rial, territo en la distribució variabilitat una gran també dóna viomètrica (778,6 mm). L’àmplia plu diferència (515,7 Pinet mm),màxims, de iel Alforins dels Fontanars baixos, més registres de municipi el mm) entre (262,9 significativa diferència una 607 de sa, (Quadre mm 1.1), Vall d’Albaida escas és relativament a la anual mitjana precipitació La . A la tardor s’assoleixen els els s’assoleixen tardor la . A . límetres, tretze tenen tenen tretze límetres, (Figu amb amb ------a 9 °C. Les temperatures d’estiu d’estiu temperatures a 9°C. Les superiors 8i9°C, i22 valors entre a8°C, nou inferiors valors senten pre municipis tres quals, les De (10,1 Montaverner de màxima °C). (6,3 °C) ila Bocairent de mínima la (3,8 ampli rang un entre graus) de gener mitjanes presenten res temperatu les anuals, mitjanes les Com 8,3 de cal moderades. °C, són comar mitjana una amb d’hivern, a17 temperatures °C.periors Les 16 su i17 mitjanes donen °C ihuit 15 entre i16cinc entre °C, dènou a15 °C, inferiors valors tenen Dos comarca. la integren que nicipis mu trenta-quatre els entre valors dels distribució àmplia una permet mitjanes les entre diferència La (17,3 Montaverner temperat, °C). (13,9 Bocairent baixes, °C) més i el més anuals mitjanes de municipi el (3,4 entre ha hi que graus) tèrmic l’ampli rang l’atenció crida això, 15,7 de és marca °C. No obstant co la de mitjana temperatura La a10 mm. inferiors valors amb juliol, al sequera la da acusa a25 molt mm, iés inferiors pluges amb seca, estació una ha hi a60mm. l’estiu A superiors gistres re amb meses dos tots en març, i al gener al d’hivern-primavera màxims ------Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, Generalitat Valenciana. (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 mica entre 16 i16,7 entre mica °C. tèr (9) amplitud una té resta la que 15,3 entre rang un i16 °C, mentre (25) comarca la tenen de municipis dels part major La Alforins. dels 16,7 iels Benicolet Fontanars °C de ques oscil tèrmi amplituds 2,9 Les de graus. d’estiu tèrmic rang un estableix que fet i 25,6 °C respectivament, 22,7 amb iMontaverner Bocairent també són altes imés baixes més nicipis de juliol amb temperatures 22,7 de comarca la de °C. mu Els mitjans valors amb càlides, són Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: . len entre els 15,3 els entre len °C de - - - res entre 10 i20 entre °C. res ambambdós estacions temperatu entre transició de mesos els també isón desembre gener. Destaquen a10 °C, inferiors a temperatures arribar pot es quan freds, mica un mesos Els a 25i agost. °C, juliol al properes caloroses, i temperatures a20°C superiors valors amb bre, i setem agost juliol, juny, són d’estiu, els càlids, més mesos Els tacional. es separació típica una amb res temperatu les de distribució una mostra d’Ontinyent El climograma - - - -

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

rango térmico (3,4 °C) que se establece entre el El climograma de Ontinyent muestra una dis- turas son suaves en invierno y cálidas en vera- municipio de medias anuales más bajas, Bocai- tribución de las temperaturas con una típica no, con medias anuales entre 16-18 °C. rent (13,9 °C) y el más templado, Montaverner separación estacional. Los meses más cálidos, (17,3 °C). La diferencia entre las medias permite los de verano, son junio, julio, agosto y septiem- Clima de la fachada lluviosa del macizo de Alcoi. una amplia distribución de sus valores entre los bre, con valores superiores a 20 °C y tempe- Localizado en la parte central de la comarca. Se treinta y cuatro municipios que integran la co- raturas calurosas, cercanas a 25 °C, en julio y registran precipitaciones medias anuales algo marca. Dos de ellos tienen valores inferiores a agosto. Los meses algo fríos, cuando se pueden menores que las recogidas en el sector orien- 15 °C, cinco entre 15 y 16 °C, diecinueve entre alcanzar temperaturas inferiores a 10 °C, son tal, en torno a 600 mm. El régimen pluviométri- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 16 y 17 °C, y ocho dan medias superiores a 17 diciembre y enero. Destacan también los me- co anual muestra también la concentración de I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO °C. Las temperaturas de invierno, con una me- ses de transición entre ambas estaciones con las lluvias en los máximos de otoño, seguido por dia comarcal de 8,3 °C, son moderadas. Como temperaturas entre 10 y 20 °C. una primavera y un invierno con precipitaciones las medias anuales, las temperaturas medias muy similares y un verano seco. Las tempera- de enero presentan un amplio rango (3,8 °C) en- La configuración longitudinal de la comarca, turas medias anuales están entre los 14-15 °C. tre la mínima de Bocairent (6,3 °C) y la máxima que atraviesa la provincia de este a oeste en su de Montaverner (10,1 °C). De ellas, tres munici- parte central, facilita la aparición de distintos Clima de la vertiente seca del macizo de Alcoi. pios presentan valores inferiores a 8 °C, nueve tipos climáticos. Debido también a la posición Localizado en el sector occidental de la comar- entre 8 y 9 °C, y 22 valores superiores a 9 °C. en el extremo sur de la provincia de València, ca. En esta zona las precipitaciones, menores Las temperaturas de verano son cálidas, con en la Vall d’Albaida se dan propiedades de los cli- que en el resto de climas, alcanzan valores de valores medios de la comarca de 22,7 °C. Los mas meridionales de la Comunitat Valenciana, unos 450 mm, incluso menores. Las tempera- municipios con temperaturas de julio más bajas encontrándose en la comarca, de este a oeste, turas, a igual condiciones de altitud, suelen ser y más altas son también Bocairent y Montaver- los siguientes tipos: algo más cálidas que las registradas en el sec- ner con 22,7 y 25,6 °C respectivamente., esta- tor climático central (Clima de la fachada lluvio- bleciendo un rango térmico de verano de 2,9 °C. Clima de la llanura litoral lluviosa. Localizado en sa del macizo de Alcoi). Las amplitudes térmicas oscilan entre los 15,3 el sector oriental, presenta precipitaciones me- °C de Benicolet y los 16,7 °C de Fontanars dels dias anuales sobre 650 mm. Con estación de Alforins. La mayor parte de los municipios de la máximas lluvias en otoño, dándose también un comarca (25) tienen un rango entre 15,3 y 16 segundo pico de precipitaciones, algo menor, en °C, mientras que el resto (9) tiene una amplitud primavera. Se da una marcada sequía en vera- térmica entre 16 y 16,7 °C. no, alargándose a varios meses. Las tempera-

20 menors que al les arreplegades anuals una mica mitjanes pitacions preci registren Es comarca. la de central part a la d’Alcoi. Localitzat massís del plujosa façana la de Clima 16-18entre °C. anuals mitjanes amb al’estiu, des i càli- a l’hivern suaus són peratures tem Les mesos. s’allarga adiversos que al’estiu, sequera marcada una Hi ha menor, primavera. mica a la una precipitacions, de pic segon un ha hi també tardor, ala màximes pluges de 650 estació bre mm. Amb anuals so mitjanes precipitacions presenta oriental, sector al calitzat Clima plujosa. Lo de la plana litoral següents: tipus els aoest, d’est ca, comar ala Se’nValenciana. troben Comunitat la de meridionals climes dels Vall d’Albaida propietats ha hi a la València, de província la de sud a l’extrem posició la Per climàtics. tipus diferents de l’aparició facilita central, part a la d’esta oest cia provín la travessa que comarca, la de longitudinal configuració La 1.2 CLIMÀTIC MARC ------na plujosa del massís d’Alcoi). massís del plujosa na faça (clima la de central climàtic tor sec al registrades les que càlides més mica una ser solen d’altitud, condicions mateixes les amb tures, tempera Les menys. itot mm, fins d’uns 450 avalors arriben climes, de resta la en que menors tacions, precipi Les comarca. la de dental occi sector al d’Alcoi. Localitzat massís del sec vessant del Clima 14-15 els entre estan °C. anuals mitjanes temperatures Les sec. estiu i un similars molt pitacions preci amb hivern i un primavera una per seguit tardor, de màxims els en de les pluges la també concentració mostra anual pluviomètric El règim 600 de mm. entorn oriental, sector ------Pou Clar.Ontinyent. Autor: Antoni MartínezBernat

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES Superficie Forestal (Arbolado y matorral) Principales formaciones forestales Municipios Mezcla de La Vall d’Albaida aporta unas 33.000 ha de te- HA % Coníferas Frondosas coníferas rreno forestal a la provincia, lo que supone algo y frondosas Atzeneta d’Albaida 289,7 47,8 146,3 4,4 - menos de la mitad de la superficie comarcal Agullent 384,2 23,6 123,4 9,0 12,2 (Cuadro 1.2, Figura 1.2). Bocairent y Fontanars Albaida 1.054,2 29,8 364,8 40,9 3,7 del Aforins son, con mucho, los municipios con Alfarrasí 1,6 0,2 0,1 1,5 - mayor superficie forestal, con más de 2.000 ha Aielo de Malferit 1.275,1 47,7 123,5 5,8 - Aielo de Rugat 448,1 57,2 58,2 0,6 - cada uno. Algunos municipios tienen un 50% de Bèlgida 277,5 16,1 76,9 - 3,3 su territorio dedicado a usos forestales, pero Bellús 472,4 49,5 158,0 - - el relativamente pequeño tamaño de la mayoría Beniatjar 415,5 36,5 153,9 - 27,3 hace que no supongan aportaciones importan- Benicolet 545,1 48,3 69,4 - - tes, quizás con la excepción de Ontinyent. Del Benigànim 1.085,3 32,4 408,1 21,3 75,2 Benissoda 174,4 43,2 6,6 7,2 3,0 total comarcal, alrededor de un tercio de la su- Benisuera - - - - - perficie forestal es arbolada, dominando casi Bocairent 7.387,8 76,2 2.267,2 267,9 629,8 absolutamente las coníferas. Las formaciones Bufali 90,7 28,4 10,8 0,9 10,1 de frondosas solo cubren una superficie desta- Carrícola 136,4 29,6 24,0 4,7 - Juan Antonio Pascual cable en Bocairent; en el resto de municipios, Castelló de Rugat 449,3 23,6 155,0 - 8,5 Emilio Barba Quatretonda 2.603,2 59,7 694,1 89,8 326,9 Emilio Iranzo sólo Quatretonda supera las 50 ha. Fontanars dels Alforins 3.590 48,1 2.593,3 - 24,2 Guadasséquies 6,3 1,9 6,3 - - En cuanto a las especies de arbolado presen- Llutxent 2.036,8 50,7 93,2 7,3 12,0 tes, más de 8.000 ha son pinares de pino ca- Montaverner 15,3 2,1 4,1 - 11,2 Montitxelvo / Montichelvo 257,4 31,5 113,9 1,3 - rrasco Pinus halepensis, con las mayores exten- Olleria, l’ 713,9 22,1 397,7 30,5 22,3 siones en Bocairent y Fontanars dels Aforins, Ontinyent 6.930,6 55,2 912,3 7,2 98,6 con más de 2.000 ha cada uno (Ministerio de Otos 213,6 19,3 38,1 - 14,9 Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Am- Palomar, el 270,1 34,8 74,3 - 3,5 biente 2006). Podemos encontrar algunas for- Pinet 947,5 79,7 58,4 7,7 15,0 Pobla del Duc, la 69,2 3,7 34,4 - 34,1 maciones de pino rodeno Pinus pinaster, que al- Ráfol de Salem 75,9 17,5 53,8 - 6,2 canzan casi 400 ha en el total comarcal, y que Rugat 57,7 18,0 26,5 0,8 - tienen su mayor representación en el término Salem 529,1 61,5 155,2 22,4 1,4 municipal de Quatretonda, una presencia dig- Sempere 6,2 1,6 2,4 - 3,8 na de mención en Albaida, y pequeñas masas Terrateig 264,9 41,9 122,8 6,2 - Comarca 33.075,0 45,8 9.527,1 537,3 1.347,0 en Beniatjar, Llutxent y Pinet. En Bocairent se Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 encuentran algunos encinares Quercus ilex de C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 interés, que totalizan por encima de las 200 ha; Comarca/Provincia 5,68% - 3,00% 3,55% 7,53% 22 Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006). 1.3 AMBIENT MEDI tación y Medio Ambiente, 2006). Ambiente, yMedio tación Alimen Pesca, Agricultura, de terio (Minis un cada 2.000de hectàrees més amb Alforins, dels i Fontanars aBocairent grans més extensions pi blanc (Pinus halepensis), amb les 8.000 de de més pinar són ha sents, pre d’arbratge espècies a les Quant 50 hectàrees. les supera tretonda Qua només municipis, de resta a la a Bocairent; destacable superfície una només cobreixen de frondoses formacions Les coníferes. les ment hi dominen quasi absoluta bratge; d’arés forestal superfície la de terç d’un voltant al comarcal, total Del d’Ontinyent. l’excepció amb potser importants, suposen aportacions no que fa majoria la de grandària ta xicote relativament la però restals, fo ausos dedicat territori 50% del un tenen que municipis Hiun. ha cada 2.000 de més amb hectàrees forestal, superfície més amb nicipis mu els diferència, amb són, forins 1.2) (Quadre 1.2, comarcal fície Figura super la de mitat la de menys mica una suposa cosa qual la província, a la forestal terreny de hectàrees 33.000 unes Valld’Albaida La aporta 1.3.1 forestals Recursos . Bocairent i Fontanars dels Al dels iFontanars . Bocairent ------superfície d’arbratge. Finalment, l’in Finalment, d’arbratge. superfície part major la en també hectàrees, 1.500 unes afectar va a Benicolet, 2011, el en El segon, toll. focus i amb ma de 2.500,vora part major la en 2010, el en calcinar Ontinyent va en 2010. del des ca a Elprimer, iniciat comar la de 500 de hectàrees més afectat han incendis Tres grans a Salem. sylvestris) sp europea (Olea ullastrar iun rins, Alfo dels aFontanars phoenicea) (Juniperus savina de 70 hectàrees d’unes formació una car, finalment, desta S’ha de a Bocairent. només 50 hectàrees les superen comarca, la de ibarrancs llits pels dispersos trobar poden es 200les hectàrees, a arriben no total en que ribera, de boscos de retalls quants Uns Pinet. i aLlutxent i bosquets Quatretonda, a d’alguna formació disposa també l’espècie total; en 200de hectàrees més d’interés, ilex) (Quercus zinars al quants uns ha hi ABocairent net. i Pi Llutxent a Beniatjar, xicotetes i masses aAlbaida, d’esment digna presència una Quatretonda, de cipal muni terme al representació major la tenen ique comarcal, total del 400 hectàrees quasi abasten que pinaster), (Pinus pinastre de cions forma quantes unes trobar Podem ------d’actuació territorial forestal (PA forestal territorial d’actuació Pla del dins previst d’espai forestal 31.944,90 hectàrees té comarca (ZEPA). aus ales per La protecció i 13.621,71 d’especial zones de (LIC) comunitari d’interés llocs són 15.604,52 municipals; naturals ges i5.713,45 protegits paisatges parat Mariola), 2.111,56 de (serra turals 5.805,67 quals les de na parcs són protegida, de superfície hectàrees 22.407,20 representen la verda ra infraestructu La protecció. de gura fi alguna 31,02% té superfície la de d’Albaida Vall Ala oreconeixement. protecció tenen, disposen d’alguna de figura que o patrimonial ecològica gularitat sin la per que, enclavaments ha hi quals els en d’urbanització, procés del lliures d’espais conjunt al cia referèn fa verda infraestructura La paisatgística diversitat 1.3.2 i verda Infraestructura Rural, 2016). Rural, i Desenvolupament Climàtic Canvi d’Agricultura,selleria Medi ambient, en el 2012 i Montitxelvo rrateig (Con Te de municipals termes els afectar Safor, va la de comarca veïna ala ni, Jero Sant de aLlocnou iniciat cendi (Quadre 1.3, Figura 1.3) , el , el ------l’orella del ratolí o l’orelleta de roca. roca. de ol’orelleta ratolí del l’orella com rocoses i fissures parets de pis argelaga. A més, d’endemismes pro o llentiscle coscolla, de acompanyat blanc, i pi carrascar el trobem nant, domi vegetació ala Quant escàs. siga agrari protagonisme el que cat provo han fred mediterrani clima iel imuntanyós agrest El caràcter sud. pel id’Agullent fan ho Benicadell del serres les que d’Albaida, mentre Vall ila Costera la de comarques les entre natural afrontera com actua i que iBenigànim, Genovés del cipis muni als Albaida, riu del a l’estret fins Figuera la de Font la de planes les entre s’estén que Grossa, serra comarca: la de muntanyoses àrees ales vinculada està primera La rururbà. paisatge i el arbrat secà de agrícola paisatge el muntanya, i de forestal silvícola el paisatge paisatgístiques: tipologies tres es poden identificar Vall la d’Albaida de comarca A la UNESCO. la de tòric his patrimoni osón rupestre art tenen que llocs itretze coves cinc (PATRICOVA); d’inundació risc ha ihi 1.227,05més, per lliures zones són A gestionada. pública muntanya 15.959,70 quals TFOR), les de són - - - - -

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

la especie también dispone de alguna forma- conocimiento. En la Vall d’Albaida (Cuadro 1.3, al clima mediterráneo frío, han provocado un ción en Quatretonda, y pequeños bosquetes en Figura 1.3), el 31,02% de la superficie se halla protagonismo agrario escaso en estas zonas. Llutxent y Pinet. Algunos retazos de bosques de bajo alguna figura de protección. La Infraes- En cuanto a la vegetación dominante, encontra- ribera, que en total no llegan a las 200 ha, se tructura Verde se encuentra representada mos el carrascal y pico carrasco, acompañado pueden encontrar dispersos por los cauces y por 22.407,20 ha de superficie protegida, de de coscoja, lentisco, o aliaga. Además, de ende- barrancos de la comarca, superando en algo las cuales 5.805,67 ha son de Parques Natu- mismos propios de paredes y fisuras rocosas las 50 ha sólo en Bocairent. Hay que destacar, rales (Serra Mariola), 2.111,56 Paisajes Prote- como la orella del ratolí o la orelleta de roca. por último, una formación de unas 70 ha de sa- gidos y 5.713,45 ha de Parajes Naturales Mu- Los incendios forestales han tenido un claro I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO bina negral Juniperus phoenicea en Fontanars nicipales; 15.604,52 ha son Lugares de Interés protagonismo en este paisaje, es por eso que del Alforins, y un acebuchar Olea europea var. Comunitario (LIC) y 13.621,71 ha de Zonas de en la mayor parte del territorio se encuentra sylvestris en Salem. Especial Protección para las Aves (ZEPA). La una cubierta vegetal arbustiva de bajo porte o comarca cuenta con 31.944,90 ha de espa- en su defecto de pino carrasco. Tres grandes incendios (superiores a 500 ha) cio forestal contemplado dentro del Plan de han afectado a la comarca desde 2010. El pri- Actuación Territorial Forestal (PATFOR), de las En el caso de la segunda tipología, la existencia mero, iniciado en Ontinyent en 2010, calcinó cuales 15.959,70 son Montes Públicos Gestio- de agua superficial ha posibilitado una agricul- unas 2.500 ha, en su mayoría de matorral. El nados. Además 1.227,05 ha son zonas libres tura de regadío tradicional basada en la capta- segundo, en 2011, y con foco en Benicolet, afec- por riesgo de inundación (PATRICOVA); y hay 5 ción de los azudes y el transporte por acequias. tó a unas 1.500 ha, también en su mayoría a cuevas y 13 lugares que tienen arte rupestre o Desde finales del siglo pasado se ha asistido a superficie no arbolada. Por último, el incendio son Patrimonio Histórico de la UNESCO. una ampliación de la superficie de regadío me- iniciado en Lloc Nou de San Jeroni, en la veci- diante modernos sistemas de riego localizado. na comarca de La Safor, afectó a los términos En la comarca de la Vall d’Albaida se pueden Los cultivos más relevantes de la huerta histó- municipales de Terrateig y Montitxelvo en 2012 identificar tres tipologías paisajísticas: el paisa- rica son as hortalizas y las frutales de hueso. (Consejería de Agricultura, Medio Ambiente, je silvícola forestal y de montaña; el paisaje agrí- Mientras los cítricos han sido introducidos en Cambio Climático y Desarrollo Rural, 2016). cola de secano arbolado; y el paisaje rururbano. ciertos sectores, sobre todo de huerta; y en el secano y algunas zonas regadas por goteo pre- La primera de ellas está vinculada a las áreas dominan la viña y el olivo. 1.3.2 Infraestructura verde montanas de la comarca: Serra Grossa, que y diversidad paisajística se extiende entre los llanos de la Font de la Fi- El clima mediterráneo, de transición entre el lito- guera hasta el estret del riu Albaida, en los mu- ral y el continental, presente en la zona, ha ejer- La Infraestructura Verde hace referencia al nicipios del Genovés y Benigànim, y que actúa cido una gran influencia tanto en la disponibilidad conjunto de espacios libres del proceso de ur- como frontera natural entre las comarcas de la de recursos hídricos como en el desarrollo de banización, en los que se hallan enclaves que Costera y de la Vall d’Albaida, mientras que las una actividad agraria de entidad, tanto de rega- por su singularidad ecológica o patrimonial sierras del Benicadell y de Agullent lo hacen por dío como de secano. Una actividad agrícola que, cuentan con alguna figura de protección o re- el sur. El carácter agreste y montañoso, junto a pesar de su pérdida de importancia en el con-

24 1.3 AMBIENT MEDI Figura1.2 Recursosforestales

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

junto de la economía de la zona, sigue marcando INFRAESTRUCTURA VERDE o Superficie Protegida (1) % Superficie No tipologías de N unidades el carácter del paisaje. Efectivamente, la prácti- Municipios Km2 HA protegida (1) protección (1) paisajísticas (2) ca totalidad de la superficie de la comarca está Atzeneta d’Albaida 2,52 252,38 41,66 1 3 ocupada por cultivos y núcleos de población. Agullent - - - - 4 Albaida 3,12 312,07 8,81 1 3 El paisaje agrícola de la comarca también se ca- Alfarrasí 0,03 3,38 0,53 1 1 racteriza por disponer de una gran cantidad de Aielo de Malferit - - - - 2 Aielo de Rugat - - - - 2 edificaciones dispersas, en especial casas agrí-

I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Bèlgida 2,11 211,26 12,23 1 2 colas o de aperos. En menor medida se observan I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO Bellús 1,51 150,65 15,79 1 2 edificios industriales, próximos a las poblaciones. Beniatjar 4,19 419,18 36,85 1 2 Amén de estas edificaciones dispersas, el pa- Benicolet - - - - 3 trón de asentamiento es el concentrado. Una Benigànim 2,70 270,32 8,08 1 3 Benissoda - - - - 3 veintena de núcleos se asientan en este paisaje, Benissuera 0,47 47,13 22,23 1 1 todos ellos próximos a los ejes fluviales, pero en Bocairent 69,09 6.908,87 71,22 3 4 las cotas más altas para evitar inundaciones. Bufali 0,69 69,00 21,61 1 2 Carrícola 1,07 106,73 23,20 1 2 Hablamos por tanto de un paisaje asociado a Castelló de Rugat 0,06 5,67 0,30 1 2 Quatretonda 17,42 1.741,77 39,98 3 3 un valle ondulado, cuyo centro está ocupado por Fontanars dels Alforins 61,58 6.157,79 82,44 2 3 las aguas del embalse de Bellús y moldeado por Guadasséquies 0,53 52,61 16,13 1 1 el Albaida, el Clariano y sus afluentes. Paisajís- Llutxent 7,81 780,66 19,45 3 2 ticamente se trata de un mosaico de parcelas Montaverner 0,16 16,09 2,17 1 1 de cultivo, tanto de secano como de regadío, y Montitxelvo / Montichelvo 1,85 184,78 22,62 1 2 Olleria, l’ - - - - 3 de pequeños núcleos de población intercalados Ontinyent 28,62 2.861,81 22,81 3 5 que buscan las partes más elevadas del valle. La Otos 2,09 209,18 18,89 2 2 base económica de la unidad era tradicionalmen- Palomar, el 2,57 256,69 33,07 1 2 te la agricultura, hasta que bien entrado el siglo Pinet 6,80 680,10 57,17 3 1 XX, se producen grandes transformaciones so- Pobla del Duc, la 0,38 38,32 2,03 1 1 Ráfol de Salem 0,74 73,93 17,09 1 2 cioeconómicas, en las que la agricultura ha deja- Rugat - - - - 2 do paso a la actividad industrial y a los servicios. Salem 2,35 234,83 27,28 1 2 Sempere 2,05 205,07 53,58 1 1 El paisaje urbano ocupa el valle formado por el río Terrateig 1,57 156,94 24,84 1 4 Comarca 224,07 22.407,20 31,02 5 12 Clariano y los tramos finales de algunos de sus Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - afluentes. Esta unidad queda delimitada por la sie- C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - - rra Grossa al noroeste, las sierras de la Solana Comarca/Provincia 4,93% 4,99% - - - y Filosa al sur y el valle de Albaida al este. Aquí Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del 26 Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9. 1.3 AMBIENT MEDI Figura1.3 Espaciosprotegidos

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

la agricultura predominante es de secano, con cultivos de olivo, almendros, y viñas. Sin embargo, desde las últimas décadas del siglo pasado, en la superficie agrícola ha proliferado el crecimiento masivo de viviendas diseminadas que se tradu- cen en impactos sobre la armonía del paisaje. Existe un paisaje de regadío en torno al núcleo de Ontinyent, sin embargo, las huertas han padecido I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC las mayores transformaciones por la expansión I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO de la ciudad, de las actividades industriales, vin- culadas a la existencia de recursos hídricos y de diseminados de segunda residencia.

Paisatge agrícola. Bèlgida. Autor: ESTEPA

28 1.3 AMBIENT MEDI influència tant en la disponibilitat de de en la disponibilitat tant influència gran una exercit ha zona, a la sent pre continental, iel litoral el entre transició de mediterrani, El clima il’olivera. vinya la predominen localitzat reg amb nes zo ialgunes secà ial d’horta; bretot so sectors, certs en introduïts gut si han cítrics Els pinyol. de fruiters i els hortalisses les són històrica l’horta de rellevants més cultius Els localitzat. reg de moderns sistemes mitjançant de regadiu la superfície de ampliació auna s’ha assistit sat pas segle del finals de Des séquies. per transport iel assuts dels tació en basada lagadiu cap tradicional de re una agricultura possibilitat ha d’aigual’existència superficial tipologia, segona la de cas En el n’hi blanc. o, no pi si ha, de port baix de arbustiva vegetal coberta una ha hi territori del part major la en que clar,això per és protagonisme un tingut han hi forestals incendis Els ------ciat a una vall ondada, el centre de la ciat aunavallondada,elcentredela Parlem pertantd’unpaisatgeasso- inundacions. aevitar per altes més cotes a les però fluvials, eixos als pròxims tots paisatge, al nuclis de vintena una Hi ha centrat. con el és d’assentament patró el disperses, edificacions les de més A poblacions. a les pròxims trials, indus edificis s’observen mesura En menor a eines. o per agrícoles casetes especialment disperses, d’edificacions d’una quantitat gran disposar per caracteritza es també comarca la de agrícola El paisatge i nucliscultius de població. l’ocupen comarca la de superfície la de totalitat pràctica la Efectivament, paisatge. del caràcter el marcant de l’economia de la zona, continua conjunt el en d’importància pèrdua la que, malgrat agrícola Una activitat secà. de com regadiu de tant titat, d’en agrària d’unalupament activitat com hídrics en el desenvo recursos - - - - ha proliferat el creixement massiu el ha proliferat agrícola passat, a lasuperfície segle del dècades les darreres això, desde i vinya.Noobstant ametler d’olivera, dominant secà,ambcultius és de - pre Ací l’agricultura baida al’est. la Solana i Filosa - d’Al al sudi la vall Grossa de al nord-oest, les serres la serra que quedadelimitadaper finals afluents.Unitatd’alguns dels riu Clariano formen elielstrams que El paisatge urbà ocupalavall pas a l’activitat industrial i als serveis. en les quals l’agricultura ha deixat transformacions socioeconòmiques, ben entratelsegleXX,hihagrans dicionalment l’agricultura,fins que base econòmicadelaunitateratra- les partsméselevadesdelavall.La de poblacióintercalatsquecerquen com deregadiu,ixicotetsnuclis de parcel satgísticament estractad’unmosaic l’Albaida, el Clariano i afluents. Pai- bassament deBellúsimodelatper qual estàocupatperl’aiguadel’em- . les de cultiu, tant de secà les decultiu,tantsecà minats desegonaresidència. tència de recursoshídricsi de disse- - tivitats a l’exis industrials, vinculades ac- les la ciutat,de l’expansió de per les transformacions més importants no obstant això, les horteshan patit d’Ontinyent,nucli entorn del regadiu paisatge. Hihaunpaisatgede nia del dueixen en impactes - sobre l’harmo d’habitatges disseminats que estra-

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Bocairent Autor: Miguel Lorenzo II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- Valenciana se ha instalado en el decrecimien- demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido to, pero la gran mayoría de las comarcas de la de Valencia fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti- provincia de Valencia decrecen. Se trata, por estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- lo tanto, de una población estacionaria. Solo tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad cia, por otra, conservan un crecimiento positi- tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la vo. Al concentrar el 60% de la población de la cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes provincia de Valencia tienen un impacto fuerte de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- en la dinámica de crecimiento provincial. La Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés, nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- Requena-, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento de , Vall d’Albaida, Costera, Camp de censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre Morvedre, Rincón de y es- herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del tán inmersas en un proceso de decrecimiento por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- de intensidad diversa. Aunque hay comarcas de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa del interior de la provincia que entraron en un Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a proceso de despoblamiento a mediados de si- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también de pérdida de población actual se ha iniciado en parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- los últimos diez años como consecuencia de la provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador reducción de la inmigración y el aumento de la rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media migratorio. También ha participado la fuerte re- como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con ducción de la fecundidad (número medio de hijos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años), global (relación entre los individuos en edad no por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media- activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica dos de la década de los setenta, la fecundidad activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de Va- se instaló en niveles por debajo del umbral del lación entre la población de 65 años y más y la lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son reemplazo de las generaciones. Durante ese población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- los elementos más importantes. Por ahora, la largo periodo de reducción de los nacimientos, bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam- tasa de crecimiento provincial conserva toda- la población, que continuaba creciendo gracias bién la tasa de actividad para caracterizar la vía el signo positivo, mientras que la Comunidad al saldo natural, inició un proceso de envejeci-

32 global (relació en els individus entre l’edat mitjana, l’índex de dependència s’ha utilitzat edat, per l’estructura a fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com pressada - ex ratio, osex masculinitat de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri 2.1). (Figura piràmide de de València la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Per tenir compte de de compte tenir Per ------densitat de la població expressada de la població expressada densitat la també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de iexpressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la de indicador és dinàmica calculat Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement (naturalcomponents o migratori). i i els el seus creixement tructura l’es amb relacionar poden es quals les imortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu de lal’estructura població segons el Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents població, i de la persones proporció la de l’activitat amb relació la teritzar carac per d’activitat taxa la també S’ofereixen de població activa. taxa 0 a15 la també anys), is’ha emprat de població i la i més 65 de anys ció d’envelliment (relació la pobla entre otaxa l’índex activa), potencialment població ala respecte activa no edat ------la Hoya de Buñol-Chiva, la Safor, el Safor, el la Buñol-Chiva, de Hoya la Requena-Utiel, de Plana la varrés, Na de Canal la Serrans, marques, co de resta ila zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. ment creixe de dinàmica la en impacte fort un tenen territoris aquests població de de valència la província 60% la el de Enconcentrar positiu. de un l’altre creixement conserven iValència, Hortes iles d’un costat, Túria, de Camp el Només cionària. esta d’una població doncs tracta Esde València decreixent. estan província la de comarques les de majoria gran la però decreixement, Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, molt petites. oscil fortes les de (2015 i 2016) l’efecte minorar de a fi gener de primers dos els entre na mitja població la sobre també culat s’ha cal indicador Aquest territori. com a indicador de l’ocupació del quadrat, kilòmetre per persones en . lacions en entitats lacions en entitats . lat en el el en lat ------et al. 2005; al. 2007)et Torres Pérez, i 2008; Simó Castro, (Mora XX segle del a finals arrencar van que gració d’immi fluxos intensos els amb tat contrares ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies creixent continuava que ducció la dels població, naixements, re de període llarg aquest Durant dereemplaçament les generacions. del llindar del sota per nivells en lar instal 1970,va es dels fecunditat la 2012). dècada la de mitjans de Des al. et (Simó banda 49 anys), d’altra 15 dels des als fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà (nombre fecunditat la de reducció forta la participat ha També hi migratori. saldo el gatiu ne tornat ha cosa qual la gració, l’emi de il’augment immigració la de reducció la de a conseqüència com anys deu darrers els en iniciat s’ha actual població de pèrdua de 1987),Pérez, tendència aquesta (Gozálvez passat segle del meitat en de un despoblament a procés entrar van província la de l’interior de comarques Totalgunes ique diversa. d’intensitat decreixement de procés un en immerses estan Baixa Ribera i la Ademuz de Rincón el Morvedre, de Camp el Costera, la Vall la d’Albaida, Cofrentes, Valle de - - - - - .

33 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 34 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren y las inmigrantes llegadas de personas laporque de pérdida población por emigración aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de Apesar a otra. comarca una de enormemente cambia rámica también al La pano envejecimiento. contribuye que hecho joven-adulta, población expulsa torio cambio de signo del el saldo terri migratorio, al., 2014). et. (Simó jecimiento el con Además, El cambio de hace tendencia acelerar el enve años. diez dura ya tendencia la yahora fuerza, con disminuido ha nacimientos de número el recursos–, a los acceso de crisis una definitiva, –en actual y laboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo decidían emprender su proyecto amenudo inmigrantes de –jóvenes– parejas las a que principalmente gracias aumentó mientos naci de número El reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos aportaron que 2008;al., 2005; 2007) et. Simó Torres Pérez, y Castro (Mora pasado siglo del postrimerías las de que en inmigración comenzaron intensos flujos los con contrarrestado fue que miento POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas (Cuadro 2.1). más pequeño (Cuadro municipio el es 52habitantes con Sempere, quince. hay cien los de debajo y por municipios, nueve hay habitantes mil tres y los mil los tre En mil. y siete mil cuatro entre poblaciones con y Bocairent Malferit de Aielo Albaida, nigànim, Be tamaño en Van detrás comarcal. población 50% la L’Olleria el de 8.369, con representan y 35.621 con capital, la habitantes, Ontinyent, provincial). 3,5% el población la de (representa València de provincia la en población de tamaño en sexta la es 34 municipios, con comarca, La 2.1.2 El dela tamaño población 2.1). (Cuadro dida que la media provincial de edades y envejecida también en la misma me estructura una además, Tiene, actualidad. la en intensificado ha se que años, diez últimos los en mica demográfica. Ha iniciado un decrecimiento panorá ala atendemos si provincia, la de marcas co de parte mayor la encuentran se donde grupo del dentro Vall d’Albaida La de está comarca La 2.1.1 Panorámica demográfica - - - - - culinizadas, y Sempere, que muestra una pobla una muestra que y Sempere, culinizadas, Rugat y Terrateig, que poblaciones tienen mas de Aielo Benissoda, Bufali, excepto equilibrio, de valores muestran comarca la de pueblos los 2.1) (Cuadro mujeres cien cada por hombres cien con perfecto equilibrio de valor el muestra ratio o sex masculinidad de relación La edad. la en avanza se más cuanto intensa más hace se cual la años, setenta los de apartir supervivencia la de feminización la que pero suave más población; la de masculinización cierta una patente hace 35-44 se edades A las areducir. vuelto han se nacimientos los mente, Posterior provincia. la de población a la que más años cinco decir es años, 5-9 entre tienen neraciones que en el de momento observación ge las hasta afectó natalidad la de aumento el provincia, la de Adiferencia nuevo. de mentar aau empezaron nacimientos los hijos, tener de eninmigración edad de población joven-adulta a la gracias y principalmente XXI, siglo del pios Aprinci a decrecer. empezó natalidad la sado del siglo de pa lamitad década de los setenta segunda la de a partir provincia, la de comarcas las todas como aque, obedece Elpatrón mide. pirá auna supone se que triangular forma la ne tie años cuarenta los de a partir y sólo invertida 2.1.12) (gráfica baida trompa de forma una tiene Vall d’Al La de pirámide la provincial, la Como envejecidas en el mismociones están grado. pobla Ambas provincia. la de ala parecida muy es comarca la de población la de estructura La 2.1.3 la de población Estructura y la gran mayoría de de mayoría gran yla ------i Serranos). Sis comarques tenen tenen comarques Sis i Serranos). Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, 20.000 (Rincón de Ademuz, Valle de de menys comarques tenen Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també nals la població i les grandàries poblacio L’estructura de temps. el ien sitat en inten difereixen nes immigrants perso de arribades iles emigració perquè la pèrdua de població per aspectes en molts difereixen tes aques comarques, entre semblants Tot trets al’altra. iels d’una comarca enormement canvia panoràmica La a l’envelliment. també contribuint ta, jove-adul població foragita territori de signe elcanvi del saldo migratori 2014). al. et (Simó el amb A més, l’envelliment accelerar fent cia està tendèn de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta iara força, amb disminuït ha naixements de bre nom el recursos–, als d’accés crisi una –en definitiva, actual i laboral valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu prendre el seu projecte reproduc decidien em freqüentment molt –joves–d’immigrants parelles les que fet al principalment gràcies tar va augmennombre de naixements El d’edat reproductiva. tant, i per d’edat jove, efectius aportar van que DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------a la província dea València la província (represen població de grandària en sisena la és 34 municipis de comarca Aquesta la de població 2.1.2 grandària La pro la de comarques de majoria la troben es on grup del dins troba a Vall d’Albaida del es Comarca La demogràfica 2.1.1 Panoràmica ta el 3,5% de la població provincial). provincial). 3,5% el ta població la de (Quadrecial 2.1). provin mitjana la que mesura teixa ma la en itambé envellida d’edats Té, estructura una a més, tualitat. l’ac en intens més s’ha fet qual el anys, deu darrers els en ment Hademogràfica. iniciat un decreixe panoràmica a la atenem si víncia, 100.000 habitants. els iValència) superen Hortes i les Alta Túria, Safor,(Camp de Ribera marques de l’àrea metropolitana co iles comarques tres Finalment, Vall Morvedre. d’Albaida de iCamp Baixa, Ribera Costera, Buñol-Chiva, de Hoya Requena-Utiel, de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre ------els naixements van començarels a naixements fills, tindre de edat amb jove-adulta gràcies a la immigració de població iprincipalment XXI, segle del cipis Aprin adecréixer. començar va tat 1970 dels dècada la de natali la tat mei segona la de apartir província, la de comarques les totes com que, fet al obeeix patró Aquest piràmide. auna suposa li se que triangular forma la té 40 anys dels a partir inomés invertida baldufa de forma 2.1.12)Vall d’Albaida (gràfic una té la de piràmide la provincial, la Com grau. en envellides el mateix estan la Ambdues província. poblacions de ala semblant molt és comarca la de població la L’estructura de la de població 2.1.3 Estructura el municipi més petit (Quadre 2.1). petit més municipi el és 15. 52 amb habitants Sempere, 100 dels n’hi sota ha iper municipis, 9 ha hi 1000 3000 iels habitants 4000 els i7000. entre Entre cions pobla amb i Bocairent Malferit de Benigànim,grandària Albaida, Aielo població comarcal. en Segueixen 50% la el de representen bitants 8.369 amb il’Olleria ha habitants 35,621 amb capital, L’Ontinyent,la - - - - - gat presenta la taxa d’envelliment d’envelliment taxa la presenta gat (40,7d’Aielo Malferit de anys). Ru (52,6Pinet de la de anys) mitjana l’edat diferencien que els són que 12 de és anys comarca la de terior a l’in variació seua la però provincial llindar el en L’edat situa se mitjana província. la de el que igual lliment d’enve Vall grau un la d’Albaida té que proven emprats indicadors els d’edat, a l’estructura fa que Pel da. feminitza població una mostra que iSempere masculinitzades, cions Rugat i Terrateig que pobla tenen de Aielo Benissoda, Bufali, de tret d’equilibri valors mostren comarca la de pobles dels majoria gran i la 100cada (Quadreper 2.1)dones 100amb homes perfecte d’equilibri valor el mostra ratio osex culinitat mas de raó La l’edat. s’avança en més com intensa més fa es qual la 70 anys, dels a partir supervivència la de feminització la que però suau més població; la de masculinització certa una palesa fa 35-44es edats les A areduir. s’han tornat ments els naixe Posteriorment, província. la de població ala que més 5 anys a dir és anys 5-9 entre tenen vació racions que en el moment d’obser gene ales fins afectar va natalitat la de augment aquest província, la de diferència A nou. de augmentar ------

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS años). Rugat presenta la tasa de envejecimiento envejecimiento de tasa la años). presenta Rugat (40,7 (52,6 Malferit de Pinet Aielo de años) la de de media edad la diferencian que los son que años, doce de es comarca la de interior el en variación la pero provincial, umbral el en sitúa se media edad La provincia. la de el que igual envejecimiento de grado un tiene comarca la edad, empleados los indicadores prueban que de estructura a la En cuanto feminizada. ción Figura 2.1PiràmidedepoblacióLaSafor. POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA Fuente: PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 mayores de 64 por cada cien niños. Y Carrícola Y Carrícola niños. cien cada 64 de por mayores personas quince sólo tiene Agullent extremo, otro En el cincuenta. de cerca está comarcal media la cuando dependientes no cien por tes dependencia más 87 alto: dependien persones de índice el tiene Y también comarcal. media la que más diecinueve decir, es casi dieciséis; de menores niños cien cada por 64 de años yores ma 36 personas con comarca la de alta más - - suficiente como para incidir en la tasa de creci de tasa la en incidir para como suficiente intensidad auna hacen lo no hacen, lo que sí que casos pocos los yen defunciones, alas superan no nacimientos Los baja. omuy cero negativa, es natural crecimiento de tasa La claramente. crecido han ySempere Salem de Ràfol séquies, Guadas Benissoda, Benicolet, como Otros anual. según de la de decrecimiento crecimiento tasa dinámica clara una en están 34 municipios los 2016, del enero de 2006del primero 22 yel de enero de primero el Entre observación. de to momen al preceden que años diez los en dente Vall evi d’Albaida La es en ya El decrecimiento crecimiento migraciones, 2.1.4 mortalidad, natalidad, Dinámica: (Cuadro 2.1). 4%al (Cuadro inferior es proporción la Alforins dels Fontanars yen Otos en fuera, nacido han personas tro cua cada de una de más Rugat de Castelló en y Terrateig en que mientras importantes: son (16,9%), municipios entre las diferencias pero Valenciana Comunitat la de fuera nacidas sonas per de baja más bastante proporción una tiene comarca la provincia, la con comparada origen, por población la de estructura ala En cuanto Rugat. baja más y la Carrícola también tiene la alta más tasa La provincial. del cerca muy está elde valor población también comarcal activa, tasa ala Encuanto dependientes. no cien cada con 44,5comarca por dependientes persones el índice demuestra dependencia menor de la ------en porcentaje).(*)Sindatos municipio (2) Fuente:INE.Censo Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE (4) Altas de hombresporcada municipales depersonasdel sobre lapoblación de 2011. (3) Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera de2015(expresado 1 de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA C.Valenciana Provincia Comarca Terrateig Comarca/Provincia Sempere Salem Rugat Pobla delDuc,la Pinet R Palomar, el Otos Montaverner Ontinyent Montitxelvo/Montichelvo Llutxent Guadasséquies Olleria, l’ Fontanars delsAlforins Castelló deRugat Bocairent Benissuera Benissoda Carrícola Benigànim Quatretonda Benicolet Agullent Bufali Bellús Aielo deMalferit Alfarrasí Atzeneta d’Albaida Beniatjar Bèlgida Aielo deRugat Albaida a Municipios fol deSalem

4.980.689 2.543.315

88.956 35.621 3,50 % Población 2015 (1) 2.556 1.691 8.369 2.422 1.003 2.287 4.357 2.378 6.120 1.247 2.402 1.160 4.705 5.987 300 432 179 170 588 423 455 665 466 191 431 167 612 240 326 683 173 52 98

213,57 235,26 de población Densidad 123 136 284 228 141 259 120 106 180 198 148 191 176 168 47 13 50 98 14 56 75 41 80 60 13 21 89 45 54 52 54 20 34 40 22 -

Sex ratio 100 113 103 105 101 116 100 106 103 106 109 104 101 105 122 102 123 103 104 101 111 106 100 (1) (3) 98 97 86 99 92 94 95 99 98 98 97 97 96 98 -

14,18 10,36 11,90 2015 (1) natalidad Tasa de 8,17 8,83 8,72 6,71 0,00 4,60 8,98 0,00 0,00 8,55 8,86 8,38 9,17 4,34 9,11 8,27 9,46 0,00 0,00 8,31 8,18 8,06 6,57 5,97 7,40 4,65 7,78 0,00 3,10 7,29 9,12 0,00 7,38 6,67 -

mortalidad 2015 (1) Tasa de 18,91 10,16 30,03 10,27 10,70 17,81 11,10 11,94 11,63 29,46 11,90 11,91 30,04 15,50 17,60 9,41 9,09 6,71 0,00 4,60 5,59 8,86 8,57 7,88 6,51 8,63 7,10 7,09 8,33 0,00 5,29 8,14 9,51 7,29 7,92 7,42 8,9 -

inmigraciones 17,31 2,70 4,43 4,53 (1) (4) 5,67 5,09 5,03 1,65 1,76 4,50 3,06 3,08 2,39 1,82 1,72 3,29 2,56 2,84 1,40 4,55 0,00 1,68 2,09 3,48 2,08 9,15 2,06 6,59 4,41 3,33 2,34 2,04 2,24 3,07 0,58 2,83 3,29 % -

% Residentes nacidos fuera 16,94% 28,11% 33,22% de laCCAA 28,33% 13,89% 11,17% 14,71% 10,20% 22,46% 10,76% 21,42% 18,80% 11,56% 20,39% 21,93% 18,63% 25,58% 20,94% 19,25% 10,82% 18,17% 16,87% 14,45% 12,86% 2,17% 3,30% 3,99% 5,89% 8,38% 5,80% 9,40% 5,99% 7,35% 5,86% 7,33% (2) - (*) - (*) - (*)

crecimiento 2015 (1) -13,33 -76,92 -41,18 -11,90 -15,38 -31,58 -29,91 -21,46 -33,99 -16,82 -30,61 -15,84 -20,94 -58,33 -21,47 -28,90 11,57 21,65 Tasa de -6,98 -4,17 -2,44 anual -8,26 -6,93 -4,37 -4,64 -3,27 -2,91 -9,02 -6,03 0,37 0,00 0,00 3,13 0,00 5,99 8,78 4,04 -

-30,03 -21,28 crecimiento -30,04 -12,40 -17,60 2015 (1) -0,26 -1,24 -0,18 -5,59 -4,73 -1,17 -1,71 -0,20 -1,53 -2,17 -0,36 -9,75 -5,29 -6,98 -1,75 -3,70 -5,97 -1,25 -1,73 -4,53 Tasa de natural 0,00 0,00 0,00 0,00 2,49 2,37 2,02 0,17 0,00 0,00 0,00 1,70 -

2006-2016 crecimiento -17,18 -13,64 -15,92 -10,11 -18,26 -10,39 -20,15 -18,26 32,09 13,44 22,92 13,02 Tasa de -1,64 -8,72 -2,20 -2,32 -6,89 -1,73 -7,60 -7,55 -0,57 -1,96 -1,30 -9,64 -2,72 -2,17 -5,56 3,23 3,14 0,00 7,64 9,61 4,02 5,27 7,68 2,58 4,83 anual -

población Tasa de 66,69 67,02 66,74 59,09 65,12 62,83 53,48 65,91 62,65 64,74 64,56 63,58 67,38 64,35 68,43 63,12 65,47 65,51 68,52 65,51 60,96 65,24 66,73 62,39 64,38 59,44 63,47 68,63 66,24 63,24 activa 66,5 69,7 61,9 67,9 65,9 66,5 (2) 66 -

dependencia 51,751 Índice de 49,21 49,84 49,95 69,23 53,57 59,51 87,00 51,72 60,00 54,39 57,28 58,19 55,39 52,74 46,14 50,46 51,51 43,48 45,58 47,28 49,85 60,68 64,04 52,66 52,46 60,27 55,46 57,55 50,38 50,96 45,77 68,25 58,12 54,9 48,4 52,8 (2) -

envejecimiento 16,69 17,04 17,16 30,23 26,62 23,23 35,83 30,11 21,13 25,06 21,49 15,28 26,53 17,74 17,69 16,59 15,33 23,09 19,62 19,19 21,36 15,74 19,97 30,69 21,98 18,56 28,21 15,44 17,73 15,22 26,48 23,78 Tasa de 15,6 27,2 24,6 7,74 (2) 20 -

42,21 42,54 42,35 48,58 50,31 44,91 50,52 46,18 44,98 45,15 52,65 47,66 42,07 42,18 42,92 42,08 42,20 44,40 44,67 45,75 41,61 45,50 48,78 51,64 42,50 45,28 50,43 42,63 50,02 42,09 46,16 48,13 43,54 43,00 42,13 49,46 40,76 media Edad -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS provincial provincial media la con comparamos la si cuadrado metro kiló (122), por menos habitantes cien de más La densidad de población es baja en la comarca 2.1.5 Densidad población de habitantes cien cada por padronales 4,5 de altas alrededor alta más intensidad la registran Duc del Pobla yLa Rugat de Castelló Alfarrasí, habitantes, mil de más de tamaño un con pueblos los Entre cial. provin la que baja más intensidad una tiene tes, habitan cien cada por 2,7 padronales con altas comarca, la observado, año último del grantes inmi de flujos los de intensidad ala En cuanto de manera sensible Salem en y Alfarrasí, Bèlgida. Únicamente continúan negativo. rio creciendo migrato saldo un también sino negativo natural el saldo no participa solamente el decrecimiento En 28 en municipios. o cero negativa es anual to crecimien de tasa la Actualmente, anual. miento POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA (Cuadro 2.1). (Cuadro drado) cua kilómetro por habitantes (trece Sempere registra la baja más y la cuadrado kilómetro por 284 habitantes tiene que Ontinyent, de la es La densidades densidad altas. más alta registra ninguno porque alta es no municipios ferentes (Cuadro 2.1) (Cuadro (Cuadro 2.1). (Cuadro . La variación entre los di los entre variación . La ------Benigànim. Benigànim. Autor: ESTEPA fora de la Comunitat Valenciana Valenciana Comunitat la de fora nascudes persones de baixa més bastant proporció una té comarca la província, la amb comparada gen, ori per població la de a l’estructura fa que Pel Rugat. baixa més ila cola Carrí també té la alta més taxa La provincial. del prop molt està també comarcal valor el activa, població de taxa ala fa que Pel dependents. no per cada 100 dependents persones 44,5 amb comarca la de menor l’índex decola mostra dependència I Carrí 100cada 64de per xiquets. majors 15 només té persones llent Agu extrem, 50. de Al’altre prop en està comarcal mitjana la quan per 100dependents no dependents 87 persones alt: més pendència de de l’índex té I també comarcal. a dir, 19 quasi mitjana la que més 16; de menors 100 és cada xiquets per 64 de anys majors persones 36 amb comarca la de alta més DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA - - - - - ja és palès en els deu anys que pre que anys deu els en palès és ja Vall ala d’Albaida El decreixement creixement. migracions, mortalitat, 2.1.4 natalitat, Dinàmica: clarament. La taxa de creixement de creixement clarament. La taxa crescut han iSempere Salem de fol Rà Guadassèquies, Benissoda, colet, anual.creixement D’altres com Beni de segon laca taxa de decreixement dinàmi en una clara estan municipis 2016, de gener de mer 34 22 dels 2006 de ipri gener de primer Entre el momentcedeixen d’observació. inferior al 4% al (Quadre 2.1).inferior és proporció la Alforins dels nars iaFonta aOtos fora, nascut han persones quatre d’unacada de més Rugat de iaCastelló aTerrateig que mentre importants: són municipis (16,9%), entre diferències les però ------bitants bitants 100 cada per ha padronals 4,5 altes de voltant al alta més intensitat la registren Duc del Pobla i la Rugat de Castelló Alfarrasí, 1.000 habitants de més de grandària una amb bles po els Entre provincial. la que baixa més intensitat una té 100 habitants, cada per 2,7 padronals amb altes comarca, la observat, any darrer del d’immigrants fluxos dels intensitat la a fa que Pel iBèlgida. Salem Alfarrasí, de sensible forma a tinuen creixent con Únicament negatiu. migratori saldo un també sinó negatiu natural saldo el participa hi només no ment decreixe Enaquest 28en municipis. ozero negativa és anual creixement de taxa la Actualment, anual. ment creixe de taxa la en incidir per com suficient intensitat auna fan ho no sí, que casos pocs els ien defuncions, les superen no naixements Els baixa. omolt zero negativa, és natural (Quadre 2.1). - - - - - provincial provincial mitjana la amb comparem la si drat qua quilòmetre per menys tants (122)comarca 100 de més habi la baixa és població de densitat La 2.1.5 població de Densitat tants per quilòmetre quadrat. quilòmetre per tants (13 Sempere habi registra la baixa més ila quadrat quilòmetre per 284 té habitants que d’Ontinyent la és alta més densitat La altes. sitats den d’ells registra cap perquè alta és no municipis diferents els entre (Quadre 2.1) . La variació variació . La - - - -

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

En las páginas siguientes caracterizaremos el na y dos puntos inferior a la provincia de Valèn- De acuerdo con la información resultante del mercado laboral de la comarca de La Vall d’Al- cia (Cuadro 2.2). Este indicador del grado de in- Censo de Población de 2011, el empleo comar- baida. En concreto, en primer lugar, mostramos corporación de la población al mercado laboral cal se concentra en buena medida en Albaida, los principales rasgos a partir de la población difiere si consideramos el género. Como ocurre Benigànim, l’Olleria y Ontinyent, ya que entre activa, empleo, paro y nivel educativo. Posterior- de forma general, la tasa de actividad masculina ellos concentran el 61% del empleo de La Vall mente analizamos con más detalle las caracte- en la comarca es superior a la femenina, pero, d’Albaida. Le siguen en importancia Ayelo, Bocai- rísticas del empleo, considerando su evolución, si comparamos con la provincia de València y la rent y , que, junto con los an- aspectos relacionados con las condiciones de Comunitat Valenciana, mientras que la tasa mas- teriores, concentran prácticamente el 70% del empleo (temporalidad y tiempo parcial) y tam- culina está prácticamente al mismo nivel que los empleo. El resto de municipios tiene una dimen- bién la distribución entre distintos sectores otros territorios de referencia (68,4%), la feme- sión menor. En la comarca la tasa de empleo productivos. Por último, examinamos algunos nina se sitúa en el 56,3%, tres puntos por debajo es el 41,9%, nivel que está muy cerca del valor rasgos del desempleo en la comarca. de la tasa de actividad femenina de la Comunitat de la Comunitat Valenciana pero 2 puntos por Valenciana y la provincia. debajo del de la provincia de València. Por gé- Un análisis como el que nos ocupa, a nivel co- nero la tasa de empleo masculina se sitúa en la marcal y municipal, tiene una serie de limitacio- En cuanto a la tasa de paro (incidencia del des- media de la provincia de València y dos puntos nes por la escasez de datos disponibles con la empleo sobre la población activa), según los da- por encima de la de la Comunitat Valenciana. suficiente desagregación territorial. Es por ello tos del Censo de Población de 2011 (y que no son Por el contrario, la tasa de empleo de las mu- Ernest Cano que recurrimos a diversas fuentes de informa- comparables con los de la Encuesta de Población jeres está cinco puntos por debajo de la media Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer ción para ofrecer una visión de la comarca en Activa dado que la metodología es diferente) al- provincial. Esta baja tasa de empleo femenino Josep Banyuls términos laborales lo más ajustada posible. canzó el 32,7%, algo inferior a la de la Comunitat es lo que explica la elevada tasa de paro de las Juan Ramón Gallego Valenciana pero superior a la de la provincia de mujeres en la comarca. València (Cuadro 2.2). Por género también en- 2.2.1 Caracterización de la comarca contramos diferencias importantes, en un doble en relación a la actividad aspecto. Por una parte, la tasa de paro mascu- 2.2.2 Caracterización del nivel económica lina es inferior a los valores provinciales y de la educativo de la comarca Comunitat Valenciana, mientras que la tasa de Los datos del Censo de Población del año 2011 paro femenina es significativamente superior. En De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- que elabora el Instituto Nacional de Estadística concreto, 5 puntos sobre el valor de la provincia y ción de 2011, la distribución de niveles edu- permiten calcular las tasas de actividad, empleo cerca de tres sobre la Comunitat Valenciana. Es- cativos que presenta la población en edad de y paro a nivel comarcal y municipal. Para ese año tas tendencias tan diferenciadas en el paro mas- trabajar (16 y más años) en La Vall d’Albaida es, la comarca de La Vall d’Albaida tenía una tasa de culino y femenino llevan a que la separación entre en algunos casos, bastante parecida a la que actividad (población activa respecto a la pobla- las tasas de hombres y mujeres en la comarca se registra a nivel provincial y de la Comunitat ción en edad de trabajar) del 62,3%, un punto por sea de 12 puntos, cuando en la provincia y en la Valenciana (Cuadro 2.3), mientras que en otros debajo de la registrada en la Comunitat Valencia- Comunitat Valenciana la diferencia son 6 puntos. hay significativas diferencias. La población anal-

40 2.2 MERCAT LABORAL cional de Estadística permeten cal permeten Estadística de cional Na l’any 2011 l’Instituto elabora que Les dades del cens de població de econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització possible. és com ajustada tan rals labo termes en comarca la de visió una a oferir per d’informació fonts a diverses recorrem que això per És cient desagregació territorial. de dades disponibles amb la sufi l’escassetat per limitacions de sèrie una té i municipal, comarcal escala a ocupa, ens que la com Una anàlisi comarca. ala desocupació la de trets quants uns examinem ment, Final productius. sectors diferents entre distribució la itambé parcial) itemps (temporalitat d’ocupació amb les condicions relacionats tes l’evolució, en compte tenint-ne aspec l’ocupació, de característiques les ll deta més amb analitzem teriorment Pos educatiu. inivell atur ocupació, activa, població la de apartir cipals prin trets els mostrem lloc, primer en Vall la d’Albaida.de Enconcret, comarca la de laboral mercat el zem caracterit següents pàgines En les ------la Vall d’Albaida tenia una taxa d’ac taxa una Vallla d’Albaida tenia de comarca la al’anyPer esmentat imunicipal. comarcal aescala atur i ocupació d’activitat, taxes les cular Valenciana però superior a la de la la de ala superior però Valenciana Comunitat la de ala inferior mica una 32,7%, al arribar va diferent) és logia metodo la que atés activa, població parables amb les de l’enquesta de 2011 del població com són no (i que tiva), segons les dades del cens de ac població la sobre desocupació la de (incidència d’atur taxa ala Quant Valenciana munitat i la província. Co la de femenina d’activitat taxa la de davall per 56,3%, el punts en tres (68,4%), ferència situa se femenina la re de territoris altres els que nivell mateix al pràcticament està culina mas taxa la que mentre Valenciana, Comunitat ila València de província la amb comparem si però, femenina, a la superior és comarca ala culina mas d’activitat taxa la general, nera el dederem gènere. ma Com ocorre consi si difereix que laboral mercat grau d’incorporació de la població al València de província ala inferiors punts dos i Valenciana Comunitat ala trada regis la que 62,3%, menys punt un la població en edat de treballar) del a respecte (població activa tivitat (Quadre 2.2) . Indicador del ------na, però dos punts per davall del de de del davall per punts dos na, però del valor de Valencia la Comunitat 41,9%,el prop molt para que nivell és d’ocupació taxa la comarca, A la xicoteta. més dimensió una té cipis muni de resta 70% La l’ocupació. de el pràcticament concentren teriors, an els amb junt que, Duc, del Pobla ila Bocairent Malferit, de Aielo cia importàn en d’Albaida. Van darrere 61% el tren Vall la de l’ocupació de concen que ja iOntinyent, l’Olleria Benigànim, aAlbaida, mesura bona en concentra es comarcal pació del cens de població del 2011, l’ocu resultant informació la amb D’acord punts. sis són diferència la Valenciana Comunitat iala víncia pro ala quan punts, dotze de siga ca comar ala idones d’homes taxes les entre separació la que fet al menen que ifemení masculí l’atur en ciades Valenciana. Tendències diferen tan Comunitat la sobre tres ivora víncia pro la de valor del damunt per punts cinc Enconcret, superior. tivament significa és femenina d’atur taxa la que mentre Valenciana, Comunitat la ide provincials valors als inferior és masculina d’atur taxa D’una la banda, aspectes. dos en importants, cies Per diferèn gènere, trobem també de Valènciaprovíncia (Quadre 2.2) ------. suma dels dos col dos dels suma la que ja comarca ala presència jor ma una té estudis isense analfabeta La població significatives. diferències 2.3)dre (Qua Valenciana Comunitat la i de provincial a escala que es registra ala semblant bastant casos, uns Vall ala anys) d’Albaida en i més és, (setze treballar de edat en població la presenta que educatius nivells 2011, del població de distribució la de cens del dades les amb D’acord la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 d’atur de les dones a la comarca. comarca. ala dones les de d’atur taxa l’elevada explica que la és nina feme d’ocupació taxa baixa La cial. provin mitjana ala inferiors punts cinc és dones les de d’ocupació taxa la contra, Per Valenciana. Comunitat la de la de damunt per punts idos cia Valèn de província la de mitjana la en situa se masculina d’ocupació taxa la de València.la província Per gènere, dis, però sense haver aconseguit el el aconseguit haver sense però dis, d’estu omés (cinc anys grau primer de estudis dels cas Enel Valenciana. Comunitat la ide provincials valors dels damunt per d’un més punt poc , mentre que en altres hi ha ha hi altres en que , mentre . lectius se situa un un situa se lectius ------

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 42 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS (Cuadro 2.4) (Cuadro Social Seguridad la de Registro del afiliaciones de datos los de A partir nacionalidad y sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización bajos. más formación de niveles los con vos dimensión, de con elevada lospresencia colecti pequeña de normalmente municipios, muchos hay contrario extremo el en que mientras grado, de de tercer población conproporción estudios mayor la tienen yOntinyent Bocairent nicipal, mu anivel educativos niveles los analizamos Si provincia. la en alcanza se que lor va del debajo por puntos siete nivel, este posee 12,3% un es que la doctorado) población la de universitario, omáster grado licenciatura, tura, (diploma grado tercer de estudios alos refiere se que lo Por València. de provincia la en dos alcanza niveles los de encimo por puntos tres caso, último este en situándose, tobligatoria) grado (enseñanza y pos secundaria obligatoria 58,5% yun nivel, segundo el este alcanzado ha 16 de 17% mayor del más años población la de sinpero haber alcanzado obligatorio) el nivel estudios, de omás (cinco años grado primer de estudios los de caso En el Valenciana. munitat Co la yde provinciales valores los de encima por punto un de más poco un sitúa se lectivos co dos estos de suma la que ya comarca la en presencia mayor una tiene estudios ysin fabeta 2.2 MERCADO LABORAL podemos ana podemos ------tados del tados resul los con previamente analizado hemos que de la población ocupada residente racterización ca la de adiferencia residentes, por ocupados necesariamente no zona, la en existentes trabajo 2013entre y2017. de puestos los de trata Se en la fase de económica recuperación reciente, ymunicipal comarcal empleo del evolución la lizar pos de edad (Cuadro edad de pos 2.5) gru según empleo del estructura la variado ha como ver para Social Seguridad ala ciones afilia de datos los utilizar también Podemos de menor dimensión. vo del empleo en el 2013-2017, período sino otros relati crecimiento mayor un experimentado han que los estos precisamente media) son la no en 13% (que 38,3%) un un con sitúa se y Ontinyent (que aumenta l’Olleria de excepción la y, con yent son Albaida,comarca Benigànim, l’Olleria y Ontin la de trabajo de puestos los de parte mayor la concentran que municipios Los València. de cia provin la de al inferior 6 puntos valor un presenta indicador 2017 en aunque este comarcal, todavía esnero un de aumento la del feminización empleo gé por diferenciado proceso este de El resultado (14,8%). mujeres por ocupados los que aumento) (12,2% menos crecido han hombres por de dos ocupa trabajo de puestos Los Valenciana. nitat Comu la de del debajo por puntos ydos València de provincia la de nivel el en prácticamente sitúa 13%) del encima por se ligeramente (que está del empleo en La Vallperación reciente d’Albaida recu la que señalar podemos información de te Cuadro 2.2 Cuadro . Con los datos de esta fuen esta de datos los . Con . El grupo de 16 de . Elgrupo a 29 ------es principalmente comunitario. es principalmente 2013 desde general en a2017riado origen ysu va ha no presencia dicha En general extranjera. obra de mano por ocupados trabajo de puestos de poco significativa relativamente presencia una tiene comarca la tanto, lo Por lenciana. Va Comunitat la de del tres y prácticamente València de provincia la de dato del debajo por 2.6) (Cuadro extranjera cionalidad 2017en Social Vallna d’Albaida de La en son Seguridad ala afiliados trabajadores los 8% de un de cerca que señalar que hay último, Por medios. valores los de encima por tos pun dos crecimiento su situarse al ligeramente difiere 45 de a49 años caso el Solo Valenciana. Comunitat la y en provincial anivel registrados a los parecidos bastante son valores Dichos un punto. en ligeramente, aumentado concreto (6,4% 60 de años ymás grupo del 2017) en ha comarcal empleo el en peso el último, Por edad. de grupos otros alos 45 frente de a59 años del empleoto ha sido másen el grupo intenso 39,6%a un 2017). en crecimien el En definitiva, 45 (de de a 59 años 36,4%un personas las de (40,9% la 2017) en aumentado ha que tiempo al considerando de tiempo que estamos intervalo el en puntos cinco disminuido ha que edad, de 30 de años a44 grupo del empleo del dentro relativa importancia la es cambiado ha que si 2013 entre y2017. registrado empleo que Lo del aumento el con cambiado ha no portancia 13,1%un im y esa trabajo, de puestos los de Vall d’Albaida La en 2017 en concentra años , medio punto punto , medio ------Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO 2.2 MERCAT LABORAL Guadasséquies Llutxent Sempere (estimación) Ráfol Quatretonda de Pinet Palomar, Otos Ontinyent el Olleria, Montitxelvo/Montichelvo Montaverner l’ Fontanars Castelló deRugat Carrícola dels Bufali Benissuera Bocairent Salem Rugat Pobla delDuc,la Benissoda Beniatjar Bèlgida (estimación) Atzeneta d’Albaida Agullent La Valld’Albaida Terrateig Benigànim Benicolet Bellús Alfarrasí Aielo Aielo deMalferit de Província deValència Comunitat Valenciana Albaida Municipios

Fuente: CensodePoblación 2011(INE).

Rugat

Salem

Alforins

62,3% 63,6% 64,2% 64,1% 58,8% 44,8% 50,0% 55,9% 51,5% 53,5% 61,8% 57,8% 60,9% 66,2% 52,9% 57,7% 53,1% 62,8% 60,2% 63,5% 61,6% 63,6% 55,6% 63,6% 62,9% 53,4% 58,5% 61,1% 47,5% 64,7% 60,2% 61,8% 59,4% 61,6% 60,4% 61,2% 67,4% Total

Tasa deactividad2011 Hombres 68,4% 68,9% 68,0% 68,4% 69,4% 50,0% 59,2% 56,8% 68,5% 73,9% 68,0% 71,4% 68,0% 56,3% 64,2% 64,1% 56,3% 62,0% 60,0% 69,0% 66,7% 55,6% 70,0% 68,3% 54,8% 56,3% 66,2% 69,0% 64,5% 69,7% 74,9% 66,7% 64,3% 66,9% 64,7% 69,6% 66,7%

uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 56,3% 59,3% 59,7% 60,0% 62,9% 47,4% 52,9% 59,1% 35,3% 58,5% 46,3% 58,6% 49,2% 53,9% 56,1% 44,4% 50,0% 59,3% 55,6% 48,7% 50,0% 53,6% 52,9% 56,7% 36,8% 55,8% 58,5% 54,2% 55,0% 36,7% 60,7% 53,2% 54,3% 53,0% 46,7% 60,3% -

32,7% 31,4% 33,4% 27,5% 41,2% 26,1% 27,7% 24,3% 28,1% 34,7% 31,3% 37,3% 24,6% 20,0% 32,4% 25,0% 29,5% 29,0% 45,5% 22,2% 25,6% 30,6% 42,6% 21,7% 33,3% 38,2% 37,9% 29,9% 32,3% 32,4% 23,5% 30,2% 32,4% 29,5% 36,2% 26,3% 25,6%

Tasa deparo2011 27,5% 28,7% 30,8% 27,3% 28,0% 24,8% 11,1% 22,2% 12,9% 20,0% 38,0% 27,8% 34,3% 16,7% 23,8% 21,4% 29,2% 20,0% 26,5% 23,0% 44,4% 28,6% 16,7% 30,0% 27,5% 22,1% 22,2% 24,0% 35,3% 22,5% 24,6% 26,3% 21,0% 22,2% 36,4% 26,3% 25,0%

39,1% 34,3% 36,3% 28,3% 31,8% 24,3% 21,1% 27,8% 48,4% 31,6% 41,8% 49,2% 42,2% 28,9% 25,0% 42,3% 30,0% 41,2% 30,6% 28,6% 33,3% 36,7% 37,5% 38,1% 59,7% 37,8% 41,4% 25,0% 36,4% 42,4% 31,2% 44,6% 38,5% 36,0% 33,6% 28,6% -

41,9% 44,1% 42,4% 47,9% 47,9% 44,9% 37,8% 41,7% 39,5% 41,5% 35,5% 39,7% 38,2% 46,5% 48,3% 44,4% 43,0% 44,1% 44,3% 40,2% 46,7% 30,3% 35,3% 33,0% 29,5% 40,8% 41,8% 24,4% 40,6% 42,6% 38,5% 45,4% 43,1% 50,1% 41,6% 41,5% 43,8% Total

Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 49,6% 49,1% 47,1% 49,8% 50,0% 51,8% 51,3% 38,9% 51,0% 54,0% 45,5% 48,9% 45,8% 43,3% 44,7% 57,5% 53,6% 55,6% 38,9% 50,0% 55,0% 43,8% 43,5% 31,3% 50,8% 49,5% 35,5% 48,6% 51,4% 45,5% 41,2% 53,4% 51,3% 59,2% 52,0% 50,0% 50,0%

34,3% 39,2% 37,8% 42,9% 38,9% 38,5% 42,2% 30,2% 31,7% 34,1% 25,0% 33,9% 31,2% 43,0% 37,6% 42,4% 33,3% 31,3% 34,2% 33,3% 37,5% 34,2% 36,7% 23,5% 34,1% 14,9% 23,3% 32,7% 34,8% 37,7% 30,6% 35,2% 41,5% 32,4% 33,3% 33,3% -

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS to ha sido por encima de la media. la de encima por sido ha to de empleotración en la su comarca crecimien que una además elevada concen de presentar 2017. industria, la de caso el es aparte Mención en relativa importancia su mantienen mercio, co y el agricultura la de caso el en media la de debajo por moderado, sido ha aumento su que 2013 en y,aun ramas estas relativa en zación una especiali tenía ya Valenciana. comarca La Comunitat la (22,5%), de al superior puntos dos Valenciana), comercio yel Comunitat la de lores 2017 en 21 va los puntos de sitúa encima por (35,5% se además y que empleo del facturera (5,9% del empleo comarcal), manu la industria agricultura la destaca Enconcreto, valenciana. comparación de con el la conjunto economía en comarca la de diferencial productiva zación especiali una existe que afirmar podemos que las en actividades estas en Es superior. peso un Vall 2017d’Albaida año La el en en presentan que actividades de serie una observa se ciana Valen Comunitat la de conjunto el en rama ma mis esa tiene que empleo de volumen el sobre comarca la de productiva rama cada de empleo del importancia la comparamos Si rama. otra del empleo en unala relativa u especialización como así pertenecen que a la productiva rama ala relación en comarca la de trabajo de tos pues los de estructura la analizar podemos 2.7) (Cuadro actividad de sección por Social Seguridad ala afiliaciones las de datos los Con empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización 2.2 MERCADO LABORAL ------

Cuadro 2.3. POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO La Valld’Albaida Benigànim Aielo deMalferit Agullent Bocairent Benissuera Benissoda Benicolet Bellús Bèlgida Atzeneta Aielo deRugat Pinet Montaverner Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Castelló deRugat Carrícola Bufali Albaida Palomar, Ontinyent Olleria, l’ Alfarrasí Quatretonda Otos Montitxelvo/Montichelvo Pobla delDuc,la Ráfol deSalem Comunitat Valenciana Terrateig Rugat Provincia València Salem Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

d’Albaida el

Analfabetos 10,0% 1,9% 1,7% 1,5% 1,8% 1,5% 0,1% 2,1% 0,9% 2,4% 1,9% 1,4% 3,1% 2,9% 0,0% 0,0% 1,6% 2,5% 1,8% 0,0% 0,9% 0,0% 1,2% 2,4% 1,6% 1,7% 2,3% 2,4% 0,6% 1,6% 0,5% 3,8% 0,0% 0,0% 2,6%

Sin estudios 11,8% 10,5% 14,1% 11,4% 10,4% 14,8% 13,3% 18,2% 10,7% 15,1% 11,7% 13,4% 14,0% 10,0% 14,7% 12,6% 13,4% 10,3% 10,3% 14,9% 12,8% 15,6% 9,8% 8,8% 8,4% 8,9% 7,7% 9,4% 8,8% 8,5% 8,2% 9,4% 8,2% 7,6% 9,4%

1 17,6% 14,8% 15,1% 19,9% 17,3% 17,5% 29,4% 18,6% 22,0% 15,6% 18,0% 19,3% 19,5% 22,4% 17,5% 27,9% 14,1% 19,6% 19,4% 22,5% 12,8% 22,3% 25,0% 23,5% 21,3% 15,6% 17,8% 17,7% 30,3% 23,3% 22,0% 17,0% 15,4% 17,6% 15,6% ER Grado

2 58,5% 56,7% 55,4% 60,8% 52,9% 58,8% 50,0% 63,5% 59,0% 57,1% 54,5% 57,3% 59,2% 47,7% 56,1% 52,1% 45,0% 60,0% 56,6% 60,0% 48,5% 52,6% 57,2% 54,0% 60,6% 63,4% 57,6% 65,6% 54,5% 61,6% 60,6% 67,9% 56,8% 60,3% 53,1% º Grado

3 12,3% 19,9% 17,8% 11,9% 11,4% 10,2% 11,1% 11,2% 10,0% 10,0% 11,9% 10,7% 12,5% 10,0% 14,6% 13,9% 14,2% 10,8% 10,3% 12,5% ER 8,8% 8,3% 8,1% 4,9% 8,4% 8,4% 8,1% 8,5% 9,3% 8,5% 5,9% 9,4% 9,4% 3,0% 3,8% Grado fase defase econòmica recuperació re la en imunicipal comarcal l’ocupació 2.4)dre (Qua Social Seguretat la de registre del d’afiliacions dades les de A partir i nacionalitat i sexe, edat per l’ocupaciócomarcal, de 2.2.3Caracterització dels col elevada presència una amb menuts, normalment municipis, molts ha hi ri contra al’extrem que mentre grau, tercer de estudis amb població de proporció major la tenen tinyent i On Bocairent municipal, a escala educatius nivells els analitzem Si província. ala ha hi que valor del davall per punts set nivell, el 12,3% un és té que la població la de doctorat) universitari, omàster grau cer grau (diplomatura, llicenciatura, ter de estudis als fa que Pel València. de província la de nivells dels damunt per punts tres situat postobligatori), (ensenyament i secundari obligatori 58,5% iun grau nivell, segon el el guit aconse ha anys setze de major blació 17% del més po la de obligatori) nivell formació més baixos. 2.2 MERCAT LABORAL podem analitzar l’evolució podem analitzar de . lectius amb els nivells de de nivells els amb lectius ------per residents, a diferència de la ca la de adiferència residents, per ocupats necessàriament no zona, la a ha hi que treball de llocs dels tracta 2013 anys els entre i 2017.cent, Es més menuts. més 2013-2017,període de altres sinó el en l’ocupació de gran més relatiu un creixement que han experimentat els precisament són no mitjana) la en (que 13% un amb situa se Ontinyent 38,3%) un (que augmenta l’Olleria i nigànim, l’Olleria i, excepte i Ontinyent Be Albaida, són comarca la de treball de llocs dels part major la centren con que municipis Els València. de província la de al inferior punts sis valor un 2017 el en presenta encara ique tot comarcal, l’ocupació de zació feminit la de augment un és gènere per diferenciat procés del El resultat (14,8%). dones per ocupats els que (12,2% menys crescut d’augment) han homes per ocupats treball de llocs Els Valenciana. Comunitat la de del davall per punts i dos València de província la de nivell el en ticament 13%) del pràc damunt per situa se Vall ala d’Albaidació (lleugerament l’ocupa de recent recuperació la que mació podem assenyalar esmentada 2.2 del resultats els amb ment prèvia que hemresident analitzat de la població ocupada racterització . Amb les dades de la font d’infor font la de dades les . Amb Quadre Quadre ------d’un 8% dels treballadors afiliats afiliats treballadors d’un 8% dels prop que assenyalar cal Finalment, mitjans. dels valors per damunt dos punts creixement el lleugerament en situar-se difereix 45 de a49 anys cas el na. Només Valencia i a la Comunitat provincial a escala registrats als semblants bastant Valors punt. un concret en 2017) ha lleugerament, augmentat (6,4% 60 anys de imés grup en el pes en l’ocupació del comarcal d’edat. grups Finalment, altres dels davant 45 de a59 anys grup el en intens més sigut ha l’ocupació de el 2017). el creixement En definitiva, (d’una 59 anys 36,4% 39,6% a un en 45 de persones les de la augmentat (40,9%rat 2017) el en ha que alhora de conside temps en l’interval punts cinc disminuït ha que 30 anys, a44 de grup del l’ocupació de dins lativa re importància la és canviat ha que 2013 anys els i2017.entre sí Elque registrada l’ocupació de l’augment amb que no ha canviat ll, importància 2017el 13,1% un treba de llocs dels Vall ala d’Albaida en concentra anys (Quadre 2.5) d’edat grups segons l’ocupació de l’estructura variat ha com a veure per Social Seguretat ala d’afiliacions dades les utilitzar també Podem . El grup de 16 de . Elgrup a29 - - - - tats en les quals podem afirmar que que afirmar podem quals les en tats 2017 activi les Són superior. pes un Vall ala d’Albaida l’any presenten que d’activitats sèrie una s’observa Valenciana de la Comunitat conjunt el en té que d’ocupació volum el bre so comarca la de productiva branca cada de l’ocupació de importància la comparem Si oaltra. branca una en de l’ocupaciól’especialització relativa com així pertanyen, qual ala ductiva pro branca ala fa que pel comarca la de treball de llocs dels l’estructura vitat vitat Social per seccióSeguretat d’acti ala afiliacions les de dades les Amb la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 principalment comunitari. principalment 2013 del variat 2017, al és il’origen ha no En general d’obra estrangera. mà per ocupats treball de llocs de significativa poc relativament cia presèn una té comarca la tant, Per Valenciana. Comunitat la de la de tres ipràcticament València de província la de dada la de davall per estrangera Vallnacionalitat la d’Albaida de són 2017 el en Social a Seguretat a la (Quadre 2.7) (Quadre 2.6) podem analitzar analitzar podem , mig punt punt , mig - - - - -

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.4 TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) 2.2 MERCADO LABORAL de C.V.Sieldatoafiliación detrabajadoresesmenorquecinco,nose indicaelvalorrealsinounespacioenblanco. Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Bufali Benissuera Montaverner Castelló deRugat Bocairent Benissoda Benigànim Carrícola Benicolet Beniatjar Bellús Albaida Aielo deMalferit Agullent Alfarrasí Olleria, l’ Montitxelvo/Montichelvo Bèlgida Atzeneta d’Albaida Aielo deRugat La Valld’Albaida Sempere Provincia València Comunitat Valenciana Terrateig Palomar, el Otos Ontinyent Salem Pobla delDuc,la Pinet Rugat Ráfol deSalem Quatretonda Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente: Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 24.987 Total afiliacionesS.Social 1215 1394 1683 1349 1241 9284 2167 218 237 133 643 542 116 436 135 311 196 720 656 248 847 629 25 13 55 98 56 70 57 88 20 67 37 -

2017 (trim2) 1.767.306 917.144 28.275 10489 1349 1510 1732 1618 1451 2996 300 257 112 606 567 144 617 127 880 721 147 335 280 115 608 866 20 15 39 56 64 47 60 25 70 50 -

13,5 % 15,1 % -15,8% -20,0% -30,4% -34,7% -32,9% -25,0% 13,2% 11,0% 37,6% 24,1% 19,9% 41,5% 15,4% 16,9% 38,3% 22,2% 12,9% 13,0% 35,1% 25,0% 30,7% Total -5,8% -5,9% -3,3% 8,4% 4,6% 8,3% 1,8% 9,9% 2,9% 7,7% 5,3% 4,5% 2,2% Variación relativa2013-2017(trim2) -

Hombres 14,2 % 15,9 % -14,3% -12,6% -18,2% -36,7% -24,5% -20,8% 12,2% 40,9% 11,5% 25,0% 26,0% 19,1% 20,1% 17,4% 38,5% 32,6% 23,4% 15,8% 10,0% 25,0% 52,4% 44,4% -1,0% -3,0% -2,7% 3,0% 7,8% 2,2% 1,7% 1,7% 0,0% 5,7% 9,3% 2,5% -

Mujeres 12,5 % 14,0 % -17,5% -31,8% -27,3% -11,8% -55,8% -58,8% -21,2% -30,0% 14,8% 29,7% 10,1% 20,7% 20,5% 14,3% 19,7% 16,0% 18,5% 37,7% 56,9% 27,5% 16,7% 25,0% 12,5% 16,3% -3,7% -4,4% 9,5% 8,1% 0,0% 7,7% 9,8% 9,4% 1,9% 6,5% -

03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 45,0 % 44,9 % 37,9% 29,4% 35,4% 40,8% 42,6% 38,5% 36,5% 44,0% 35,0% 16,5% 33,6% 56,3% 12,5% 23,6% 49,2% 37,5% 43,9% 39,9% 34,6% 39,9% 31,2% 45,9% 36,7% 36,8% 30,2% 24,3% 42,1% 40,3% 48,9% 40,0% 31,0% 43,2% 40,1% 43,2% Tasa defeminización -

44,6 % 44,5 % 38,4% 27,7% 35,8% 42,2% 37,3% 33,3% 36,2% 40,0% 39,0% 52,8% 39,8% 13,4% 32,6% 20,5% 25,0% 50,1% 29,7% 39,8% 34,4% 14,9% 41,9% 31,1% 42,9% 40,7% 38,4% 21,6% 37,1% 46,7% 40,0% 29,3% 36,0% 43,5% 39,6% 43,1% - junt de la Comunitat Valenciana. de la Comunitat junt con el amb relació en comarca a la relativa nen una menor importància te terciàries activitats les totes que 27,7%.del banda, d’altra Destaca, 17,8%, augment un amb ihostaleria, del augment un amb construcció, són valenciana, l’economia de resta a la diferent relativa una especialització signifiquen no que però comarca, la a pes cert tenen ique anys mateixos els en crescut han que sectors Altres mitjana. ala superior sigut ha tingut en la que comarca, ha el creixement elevada d’ocupacióuna concentració presentar de amés que indústria, la 2017. de cas el és abanda Esment en el que tenen relativa importància la mantenen comerç, i el l’agricultura de cas el en mitjana la de davall per moderat, sigut ha l’augment que 2013 el en i, encara relativa lització especia una tenia hi ja comarca La Valenciana. Comunitat la de al rior (22,5%), comerç el supe punts dos Valenciana), i Comunitat la de valors 2017 el en dels punts damunt per 21 situa se amés ique l’ocupació de (35,5% manufacturera indústria la (5,9% comarcal), tura l’ocupació de l’agricul destaca En concret, ciana. ració al conjunt de l’economia valen compa en comarca la de diferencial hi ha productiva una especialització 2.2 MERCAT LABORAL ------espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyenenlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) Rugat Ráfol deSalem Salem Terrateig Provincia València Comunitat Valenciana Pobla delDuc,la Quatretonda Pinet Otos Palomar, el Ontinyent Olleria, l’ Montitxelvo/Montichelvo Llutxent Montaverner Guadasséquies Castelló deRugat Fontanars delsAlforins Carrícola Bufali Benissuera Benissoda Bellús Bocairent Benigànim Benicolet Beniatjar Bèlgida Atzeneta d’Albaida Alfarrasí Aielo deMalferit Albaida Aielo deRugat Agullent La Valld’Albaida Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipio ni edad (2ºtrimestre). Social,por AfiliacionesalaSeguridad

12,6% 12,0% 13,1% 16 a19 12,3% 12,5% 12,9% 13,8% itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliacionesporedad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 14,9% 20,2% 13,1% 12,8% 12,6% 17,0% 15,2% 18,3% 10,1% 15,9% 12,8% 10,9% 18,1% 11,0% 17,0% 24,4% 13,5% 19,7% 10,9% 13,4% 0,0% 7,9% ------

0a4 5a4 60ymás 45a49 30 a44 45,8% 45,7% 45,1% 29,8% 39,8% 42,9% 34,8% 37,3% 41,8% 44,0% 45,7% 48,5% 54,1% 50,5% 41,5% 39,7% 50,0% 36,3% 38,3% 41,5% 43,2% 51,7% 36,3% 37,6% 50,4% 49,2% 47,4% 45,9% 47,8% ------

35,5% 35,1% 36,4% 49,1% 34,1% 40,0% 43,1% 37,9% 30,2% 25,4% 36,6% 29,1% 34,1% 24,0% 35,1% 28,0% 44,7% 36,3% 40,6% 40,8% 42,1% 24,1% 33,4% 31,9% 35,6% 26,5% 36,2% 36,8% 40,5% ------

11,0% 10,4% 6,7% 6,6% 5,3% 6,8% 9,2% 8,6% 9,0% 5,6% 4,7% 4,8% 5,1% 3,4% 8,1% 8,1% 3,7% 7,2% 6,8% 5,0% 5,4% 4,3% 4,2% 3,9% 4,4% 5,4% 3,9% 3,8% ------

6a1 0a4 5a4 60ymás 45 a49 30a44 16 a19 13,0% 13,4% 13,1% 11,2% 10,6% 12,7% 17,1% 13,5% 13,1% 15,1% 13,4% 14,3% 14,4% 16,4% 12,5% 13,2% 12,6% 15,0% 15,2% 14,3% 23,0% 10,0% 13,6% 7,8% 6,8% 4,5% 7,6% ------

41,9% 41,8% 40,9% 32,9% 43,5% 36,2% 37,2% 42,1% 41,2% 44,3% 44,2% 48,1% 38,6% 48,3% 29,2% 37,4% 33,9% 38,1% 49,3% 35,1% 37,8% 36,1% 44,0% 47,9% 41,1% 40,2% 42,2% ------

37,8% 37,5% 39,6% 39,1% 43,9% 40,4% 40,0% 33,9% 39,0% 37,4% 44,2% 31,9% 39,3% 31,3% 46,3% 38,6% 56,3% 41,8% 42,6% 33,1% 32,6% 46,0% 37,7% 25,5% 41,1% 42,2% 44,5% ------

12,0% 10,2% 10,1% 11,8% 7,3% 7,3% 6,4% 4,3% 0,0% 6,4% 6,2% 5,2% 4,1% 4,4% 8,7% 6,0% 7,6% 0,0% 6,8% 4,2% 6,3% 6,0% 3,9% 3,2% 6,8% 5,1% 5,6% ------

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS pleo y, en este contexto, el empleo ha indefinido pleo y, contexto, en este do se ha una producido del em recuperación el consideran de período tiempo que estamos aque debe se temporalidad la de aumento Este Valenciana. munitat Co la en existente temporalidad la de debajo por 25% del 2017 yen casi fue puntos 29%, el cinco 2013 en que comarca, la en temporal) contrato lidad del empleo de (proporción asalariados con tempora de tasa la calcular permite nos fuente (Cuadro 2.8) parcial) otiempo completo po (tiem jornada de tipo yel ytemporal) (indefinido contrato de tipos los utilizaremos do). ello Para las condiciones de empleo (del asalaria trabajo ajena) podemos algunos aproximar de rasgos cuenta por (trabajo Social Seguridad la de neral del Régimen de las Ge afiliaciones Con los datos enla comarca ytrabajo deempleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización Valenciana. Comunitat la de conjunto al relación en marca co la en relativa importancia menor una tienen terciarias las que actividades todas parte otra 27,7%. del aumento un con por telería, Destaca 17,8% del aumento un con y hos construcción, son valenciana economía la de resto al ferente di relativa una especialización que no significan pero comarca la en peso cierto tienen y que años estos en crecido han que sectores Otros 2.2 MERCADO LABORAL . Esta . Esta ------DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD trabajadores esmenor que cinco,noseindicaelvalorrealsinounespacio enblanco. 2.6. Cuadro Atzeneta d’Albaida Aielo deMalferit La Valld’Albaida Agullent Alfarrasí Albaida Bellús Bèlgida Aielo deRugat Benicolet Beniatjar Benigànim Benissuera Benissoda Bufali Bocairent Carrícola Ontinyent Castelló deRugat Otos Olleria, l’ Montaverner Llutxent Guadasséquies Palomar, el Fontanars delsAlforins Montitxelvo/Montichelvo Pinet Rugat Quatretonda Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Provincia deValencia Salem Comunitat Valenciana Terrateig Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de dato de d’Economia Si el Sostenible.Conselleria Fuente: nacionalidadSocial por(datos2ºtrimestre). Afiliaciones Seguridad

100,0% Nacionalidad española (trim2) 92,2% 91,3% 89,3% 95,7% 89,2% 93,8% 88,8% 87,0% 96,1% 98,2% 94,5% 85,2% 89,7% 93,4% 95,6% 92,0% 94,0% 96,9% 97,0% 93,0% 91,5% 91,9% 89,9% 85,4% 96,8% 94,0% 92,2% 67,9% 95,0% 91,2% 86,5% 92,0% 95,7% 84,3% 77,1% 2013

(trim2) 92,1% 91,5% 89,2% 2017 98,2% 88,1% 95,8% 91,1% 87,4% 95,8% 92,6% 95,3% 94,3% 96,1% 87,2% 85,0% 94,4% 93,8% 96,8% 97,1% 86,7% 92,8% 90,8% 91,9% 85,4% 93,9% 94,2% 93,3% 90,7% 72,8% 92,0% 93,3% 84,0% 93,0% 93,6% 83,1% 80,9%

Nacionalidad extranjera (trim2) 11,2% 11,2% 13,5% 11,3% 30,6% 13,3% 15,7% 2013 5,5% 3,5% 4,9% 2,8% 2,3% 5,1% 7,6% 4,2% 3,7% 4,5% 1,7% 4,3% 2,8% 6,6% 3,2% 4,8% 7,2% 8,8% 5,7% 3,5% ------

11,1% (trim2) 10,4% 10,8% 23,8% 14,7% 12,0% 17,0% 2017 5,7% 3,9% 5,4% 2,7% 5,4% 2,3% 0,0% 4,2% 3,9% 6,6% 4,5% 1,6% 4,6% 7,4% 8,9% 3,9% 4,5% 3,3% 2,5% 5,3% 7,0% ------

Nacionalidad extranjeraNoUE (trim2) 2013 2,3% 5,2% 5,8% 1,3% 1,5% 3,2% 1,9% 1,6% 2,0% 0,0% 1,5% 0,7% 1,5% 1,4% 1,9% 2,7% 3,3% 1,5% 2,8% 3,3% 5,0% 3,0% 0,8% 2,3% 2,4% 7,1% 0,0% ------

(trim2) 2017 2,2% 4,6% 5,4% 1,9% 1,9% 1,5% 1,5% 1,5% 2,3% 4,7% 1,5% 0,0% 1,8% 1,6% 1,9% 2,6% 3,9% 3,4% 1,9% 3,6% 3,3% 0,4% 1,2% 3,6% 0,0% 2,2% 2,1% 4,0% ------el període considerat elel nombre considerat període de en que d’assenyalar hem això, tant No obs l’Estat). de resta ala (tampoc en l’economiaés estranya valenciana no elevada temporalitat La temporal. al’ocupació 2017 inferior ritme aun 2013 anys els i entre crescut ha indefinida l’ocupació qual el en text una de recuperació l’ocupació, con s’hade considerat temps produït període el en que fet del seqüència con és L’augment temporalitat la de Valenciana. la Comunitat a temporalitat la de davall per punts 25% del 2017 el ien 29%, el cinc 2013 el en que marca, quasi ser va co ala temporal) contracte amb l’ocupació (proporció d’assalariats de temporalitat de taxa la calcular (Quadre 2.8) parcial) otemps complet (temps jornada de tipus i el i temporal) finit (inde els de tipus zarem contracte assalariat). utilit treball Per a fer-ho de les condicions d’ocupació (del trets quants uns aproximar podem d’altri) compte per (treball Social Seguretat la de general règim del afiliacions les de dades les Amb ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització 2.2 MERCAT LABORAL . Font que ens permet permet ens que . Font ------J. Informaciónycomunicaciones K. Actividadesfinancierasydeseguros I. Hostelería H. Transporteyalmacenamiento devehículosmotor G. Comercioalpormayorymenor;reparación L. Actividadesinmobiliarias F. Construcción O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas yaireacondicionado D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor gestiónderesiduos E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento P. Educación C. Industriamanufacturera B. Industriasextractivas A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD Cuadro 2.7 Cuadro de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores S. Otrosservicios rent, tots els municipis més grans grans més municipis els tots rent, Bocai de Llevat diverses. són cions situa les municipis, Per indefinida. l’ocupació augmentat ha que del més Valla la d’Albaida 37,6%, el 26 punts crescut ha temporals treball de llocs Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

- -

ca, tot i presentar una temporalitat temporalitat una ipresentar tot ca, econòmicarecuperació de la comar la que afirmar podem tant, per junt, En con menuts. municipis en trobem els elevats més nivells Els baixa. més temporalitat de taxa una presenten

100,0 % 23,3 % 34,0 % 2013 0,1% 1,7 % 0,5 % 4,9 % 0,3 % 3,5 % 6,2 % 2,1 % 4,5 % 2,3 % 3,0 % 0,5 % 0,1 % 0,9 % 2,8 % 0,5 % 2,5 % 6,4 %

100,0 % LA SAFOR 072013-2017 2017 22,5 % 35,5 % 1,4 % 0,7 % 0,3 % 5,6 % 3,5 % 6,5 % 0,1 % 2,2 % 4,3 % 2,2 % 2,8 % 0,4 % 0,1 % 5,9 % 0,8 % 2,4 % 0,7 % 2,3 %

-15,1 % -33,3 % - - 39,7 % 17,8 % 18,8 % 27,7 % 10,8 % 18,3 % 13,2 % 59,7 % -3,8 % -2,2 % -1,7 % 9,5 % 7,9 % 7,7 % 7,9 % 0,0 % 4,2 % 1,8 % 5,2 % són molt elevats. són elevats. molt general i de els temporalitat nivells la que tendència nocasos segueixen ha hi municipal aescala això, obstant No Valenciana. Comunitat a la ha hi que valors els que menor és alta,

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 8,9 % 1,6 % 5,9 % 0,7 % 2,3 % 5,0 % 1,0 % 7,7 % 5,8 % 6,2 % 4,4 % 0,2 % 0,1 % 4,1 % 3,0 % 1,6 % 4,0 % 2,4 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0 % 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 9,9 % 1,8 % 1,7 % 0,9 % 5,0 % 6,3 % 1,0 % 1,8 % 7,4 % 5,5 % 6,3 % 4,6 % 0,2 % 0,1 % 2,9 % 3,8 % 3,6 % 2,1 %

-10,0 % 28,4 % 18,3 % 19,3 % 24,3 % 15,7 % 13,5 % 24,1 % 11,5 % 41,5 % 16,9 % 15,1 % 27,3 % -9,4 % 7,7 % 9,0 % 2,6 % 1,8 % 9,0 % 9,6 % 0,7 %

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS valenciana. A nivel municipal cabe destacar la la destacar cabe municipal A nivel valenciana. economía la de conjunto el en que comarca esta en evolución mejor una presenta yvariables) das reduci jornadas de trata se si todo sobre rias, preca trabajo de ycondiciones bajos salarios comporta que (en medida la laboral precariedad de indicador este también tanto, lo Por mico. yautonó provincial anivel registra se que lo de debajo por puntos ytres dos Vall d’Albaida, entre La de asalariados trabajo de 21% puestos los de 2013 en tanto 2017 en como afecta al parcial, jornada la de incidencia ala respecta que lo Por son muy elevados. generaltendencia yde temporalidad los niveles esta siguen no que casos algunos hay municipal anivel No obstante, Valenciana. Comunitat la en alcanzan se que valores los que menor es ésta temporalidad, elevada una presentar de a pesar comarca, la de económica recuperación la que afirmar podemos tanto, por En conjunto, cida. en municipiosencontramos de dimensión redu de temporalidad. más Los niveles los elevados tasa menor presentan dimensión mayor de los municipios todos deexcepción Bocairent, la Con diversas. son situaciones las municipios lo que ha el aumentado empleo indefinido. Por Vall d’Albaida La en 37,6%, el de más 26 puntos crecido ha temporales trabajo de puestos de ro núme- el período este en que señalar de hemos No obstante, Estado). del resto el en (tampoco valenciana economía la en extraño algo es no al empleo temporal. La elevada temporalidad 2013 entre y 2017crecido inferior ritmo a un 2.2 MERCADO LABORAL - - - - AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA real sinounespacioen blanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliacionesalaSeguridad Cuadro 2.8 Pinet Ontinyent Olleria, l’ Palomar, Otos el Montitxelvo/Montichelvo Rugat Ráfol deSalem Montaverner Quatretonda Pobla delDuc,la Bufali Comunitat Valenciana Terrateig Llutxent Castelló deRugat Carrícola Bocairent Provincia deValencia Salem Guadasséquies Fontanars delsAlforins Benissuera Benicolet Bellús Benissoda Benigànim Beniatjar Bèlgida La Valld’Albaida Atzeneta d’Albaida Alfarrasí Albaida Aielo deMalferit Agullent Aielo deRugat Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente:Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y portipode Afiliaciones Seguridad

(trim2) 27,5% 29,7% 24,9% 29,1% 23,2% 28,4% 37,3% 19,1% 25,8% 32,5% 31,9% 50,8% 46,2% 26,0% 42,6% 32,2% 23,5% 35,9% 85,7% 29,7% 66,7% 22,1% 22,1% 41,4% 35,0% 34,5% 34,1% 13,9% 17,7% 20,5% 27,8% 17,9% 40,3% 2013 - - -

(trim2) 2017 32,3% 34,3% 29,1% 88,9% 35,0% 61,5% 28,6% 33,1% 30,0% 41,2% 39,3% 35,6% 41,5% 21,2% 40,7% 40,5% 34,6% 28,6% 27,6% 27,7% 44,9% 75,0% 34,3% 37,5% 23,8% 37,9% 33,3% 51,4% 39,7% 21,4% 19,9% 22,3% 19,1% 21,7% 30,6% -

neiio Temporales Indefinidos 166,7% - -12,7% -62,2% -13,7% -57,7% -10,5% -20,5% 11,1% 31,9% 37,3% 48,5% 32,8% 33,1% 18,2% 11,6% 17,0% 15,1% 25,6% -8,7% -1,3% 7,7% 9,5% 3,1% 7,8% 8,1% 0,0% 0,0% 5,9% 8,5% 1,4% 3,4% 6,9% - - - -

129,4% -48,8% - -65,6% -57,1% -67,7% 36,5% 36,6% 37,6% 18,9% 33,3% 43,5% 71,6% 70,0% 38,5% 62,9% 51,7% 31,8% 22,2% 50,0% 65,9% 26,9% 22,8% 90,0% 28,0% 97,6% 15,0% 41,3% 24,7% 24,1% -5,4% 4,2% - - - - -

(trim2) 2013 22,3% 23,2% 21,1% 24,0% 25,9% 15,9% 11,8% 24,4% 11,0% 16,0% 18,3% 41,8% 11,7% 20,8% 20,0% 46,2% 34,6% 12,3% 15,3% 11,8% 27,3% 18,2% 44,8% 32,5% 31,0% 13,1% 24,4% 10,2% 11,7% 19,5% 13,6% - - - - -

(trim2) 23,4% 24,0% 21,4% 19,8% 13,9% 11,4% 11,9% 38,5% 27,5% 21,4% 19,7% 35,1% 14,3% 27,2% 16,9% 12,1% 76,9% 39,6% 25,2% 34,6% 20,1% 50,0% 37,8% 13,4% 27,3% 21,7% 17,8% 15,0% 2017 8,3% 8,7% 4,4% - - - - - cionades pel Servei Valenciàcionades pel Servei d’Ocu propor registrat d’atur xifres a las recorrerem que això per És activa. població de l’enquesta de a partir municipal aescala desocupació de dades de disposar possible No és ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 municipal. dimensió la de ment i independent baixos ha alts valors deincidència la parcial, jornada hi la de diversitat l’elevada destacar cal municipal A escala valenciana. l’economia de conjunt el en que ca comar a la bona més evolució una presenta també i variables) duïdes re jornades de tracta es si bretot so precàries, treball de condicions i baixos salaris comporta que sura (en me la laboral precarietat de dor l’indica tant, Per iautonòmica. cial provin aescala registra es que del davall per punts itres dos entre da, de la Vall assalariats d’Albaitreball 2017 el en com 21% el de llocs dels 2013 el en tant afecta parcial, nada jor la de incidència ala fa que Pel 2.2 MERCAT LABORAL ------pació i Formació (SERVEF).Informa iFormació pació de la crisi a la comarca ha sigut sem sigut ha comarca ala crisi la de de desocupació,termes la incidència en tant, Per València. de província la ia Valenciana Comunitat ala lloc gut tin ha que la que intensa més molt reducció una amb però crisi, la de (un 88,4%) al’inici havia hi que ala 2017 el en superior registrat d’atur xifra una és esmentada dinàmica la de Elresultat iautonòmica. provincial aescala al’experimentada superior 37,3%, molt del itambé important registrat l’atur de reducció una més 2013 del apartir per ha econòmica conjuntura la de millora la banda, tra D’al Valenciana. Comunitat ala gué ha hi que del l’entorn ien València de al de la província inferior increment 200%), del (amb augment un un tres per multiplicar va es registrat l’atur que fet pel caracteritzar va es crisi, la de 2013,el impacte fort un amb 2007 el i entre comprés El període (Quadre 2.9) 2013 del a partir ha hi que recuperació de com crisi el derecent lleugera període el tant compte en tenint Vall ala d’Albaida, desocupació la de variació la analitzar permet que ció . ------posterior de l’ocupació ha fet que en en que fet ha l’ocupació de posterior 13,8%. el a afectar recuperació La arribat havia hi 2013registrat l’atur el en que mentre aturada, estava Vall la d’Albaida de treballar de edat en 4,6% un població la crisi, de la L’any conclusions. 2007, de a l’inici quantes unes establir podem dites metodològiques les precaucions l’INE de continu municipal padró el proporciona que anys imés quinze de persones de dades les registrat l’atur amb rar acompa per areferència com zem utilit afer-ho, Per treballar. de edat en població la de respecte registrat l’atur de incidència la calcular és ció pobla de volum al respecte d’atur dades les relativitzar de tenim que manera una província, ala inferiors a escales disponible l’EPAde està no l’explotació indicat, hem ja com que, i activa) població la conéixer quereix (que d’atur re taxa la estimar meten SERVEF per el no proporciona que registrat d’atur dades les que Atés relativa. millora de és actual ció situa la tant iper intensa, més molt i la província, però és recuperació Valenciana Comunitat la de ala blant (Quadre 2.10) . Amb . Amb ------ni per edat ni per gènere. per ni edat per ni manera, mateixa la d’edat de grups els tots de desocupació de situació la millora no l’ocupació de recent l’augment En definitiva, d’aturats. 56% el total a representar arriben que anys, 44 de majors dels pes el 37%un 2017 el en augmente ique a 25 de anys a44 grup del registrat l’atur en 2013 pes el baixe que fet ha del a partir ha hi que recuperació 42%. un La anys 44 de majors i els 48,4%, el representaven anys a 44 25 de persones les registrats, rats 9,5% un atu dels suposaven anys 2.11) d’edat (Quadre grups per gistrat re l’atur diferenciar podem banda, D’altra municipis). els tots ticament 2017, el en 50% pràc el en superen comarca a la registrades aturades 61,4% el (són dones persones les de feminitzada bastant desocupació de 2013.del perfil un tant per És a partir i 2013, acréixer tornat ha 2007 anys els entre reduït s’havia (Quadre 2.9) registrat l’atur de feminització la gènere, de En termes crisi. ala previ nivell del damunt per 10,4%, al fins l’atur bastant encara de 2016el incidència la s’haja reduït . L’any 2013, 25 de menors els , que que , - - -

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO Terrateig Provincia València Comunitat Valenciana Sempere Bufali Bocairent Rugat Fontanars delsAlforins Salem Ráfol deSalem Quatretonda Llutxent Guadasséquies Castelló deRugat Carrícola Benissuera Benissoda Benigànim Pobla delDuc,la Pinet Montitxelvo/Montichelvo Montaverner Benicolet Beniatjar Ontinyent Bellús Olleria, l’ Palomar, el Otos Bèlgida Atzeneta d’Albaida Alfarrasí Albaida Aielo deRugat Aielo deMalferit Agullent La Valld’Albaida Municipios

Paroregistradosegúnsexo (a31demarzocadaaño).Fuente:Servicio ValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

198.345 95.784 2007 3549 1609 186 111 277 296 218 158 106 30 14 69 63 51 15 76 26 10 16 12 16 35 37 64 4 1 1 3 9 8 7 3 8 5 5

Total paroregistrado 293.973 591.125 10664 2013 4838 1123 209 527 186 184 681 223 260 124 105 730 436 299 25 84 59 48 10 20 25 54 10 40 47 23 46 38 73 41 72 14 1 9

208.164 420.710 2017 6688 3257 115 307 110 131 438 144 604 467 260 196 47 18 37 22 35 18 92 10 19 23 17 32 42 33 37 81 63 9 1 4 8 5 6

2007-13 198,0% 206,9% 200,5% 800,0% 180,0% 183,3% 525,0% 321,4% 585,7% 202,9% 177,8% 145,8% 195,2% 100,9% 242,1% 233,3% 575,0% 487,5% 260,8% 100,0% 566,7% 130,0% 137,5% 508,3% 200,7% 279,4% 206,7% 105,7% 156,3% 235,1% 234,9% 180,0% 175,9% 182,1% 53,8% 64,1% 0,0% Variación relativaparoregistrado

2013-17 -28,8% -29,2% -37,3% -41,7% -64,0% -37,3% -55,6% -54,2% -44,0% -45,0% -28,0% -40,9% -49,6% -42,5% -50,0% -60,0% -35,2% -35,7% -61,7% -15,8% -50,0% -58,7% -35,4% -26,1% -42,5% -19,5% -32,7% -48,6% -46,2% -34,7% -40,0% -57,1% -36,0% -40,4% -34,4% 0,0% 0,0%

071 072013 2007 2007-17 112,1% 117,3% 125,0% 164,3% 300,0% 214,3% 100,0% 166,7% 337,5% 125,0% 100,0% 100,0% 118,9% 250,0% 102,4% 104,1% 106,3% 114,2% -11,5% 88,4% 65,1% 56,7% 66,7% 58,1% 74,6% 80,4% 29,7% 72,4% 66,7% 26,7% 70,0% 20,0% 64,6% 84,9% -1,6% 0,0% 5,7%

100,0% 100,0% 100,0% 61,3% 60,3% 61,7% 50,0% 85,7% 71,4% 58,0% 68,8% 70,0% 55,6% 37,5% 60,3% 60,8% 80,0% 59,5% 60,5% 65,4% 63,2% 62,5% 43,8% 75,0% 58,8% 60,0% 40,0% 51,4% 50,0% 62,3% 48,6% 68,8% 58,7% 40,0% 62,0% 61,3% Tasa feminizaciónparoregistrado 0,0%

50,3% 50,0% 51,5% 11,1% 36,0% 44,1% 37,5% 41,9% 43,1% 61,1% 39,1% 40,0% 51,2% 30,0% 55,0% 76,0% 47,4% 40,4% 39,1% 50,0% 52,2% 49,3% 60,0% 55,6% 47,4% 65,8% 43,9% 54,1% 45,8% 59,7% 54,0% 63,8% 55,2% 14,3% 49,8% 56,5% 0,0%

100,0% 2017 57,8% 57,8% 61,4% 54,5% 58,3% 66,7% 67,6% 25,0% 50,9% 47,8% 78,3% 70,2% 40,0% 75,0% 66,4% 66,7% 71,4% 53,9% 61,1% 50,0% 85,7% 59,0% 52,7% 73,7% 64,7% 56,3% 62,1% 62,6% 62,2% 54,3% 66,7% 63,5% 59,3% 33,3% 65,4% 67,3% INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO Cuadro 2.10 Castelló deRugat Aielo deMalferit Agullent Provincia València Comunitat Valenciana Olleria, l’ Fontanars delsAlforins Carrícola Bufali Benicolet Beniatjar Bellús Alfarrasí Albaida La Valld’Albaida Terrateig Salem Pobla delDuc,la Montaverner Otos Ontinyent Montitxelvo/Montichelvo Llutxent Guadasséquies Bocairent Benissuera Benissoda Benigànim Bèlgida Atzeneta d’Albaida Aielo deRugat Rugat Ráfol deSalem Quatretonda Palomar, el Sempere Pinet Municipios

Paroregistradoa31de marzoporsexo/Poblaciónde15añosymás porsexo.Fuente:Elaboraciónpropiacondatos deServicioValencianoEmpleoyFormación (SERVEF)yPadrónMunicipalContinuo(INE).

4,5 % 4,7 % 4,6% 3,4% 4,1% 4,2% 5,4% 1,3% 4,3% 7,1% 3,4% 3,5% 1,6% 4,9% 1,6% 4,2% 4,6% 5,9% 5,7% 2,8% 2,9% 3,4% 1,9% 2,8% 2,3% 3,4% 5,2% 2,6% 3,5% 6,8% 4,7% 2,5% 5,4% 3,3% 0,6% 2,9% 2,4% oa Hombres Total

Incidencia paro2007 3,5 % 3,8 % 3,5% 2,8% 1,1% 5,1% 3,4% 3,2% 4,3% 1,2% 1,8% 3,5% 2,1% 5,8% 2,0% 0,0% 0,0% 4,3% 5,0% 5,9% 3,6% 3,1% 0,0% 1,0% 1,3% 1,1% 2,2% 3,2% 4,0% 2,8% 4,6% 3,0% 2,8% 3,9% 3,2% 1,1% 1,2%

Mujeres 5,4 % 5,7 % 5,7% 4,0% 4,1% 4,7% 5,1% 6,3% 1,5% 5,1% 3,2% 8,4% 8,9% 5,0% 6,8% 3,2% 5,5% 2,0% 3,3% 5,8% 7,7% 2,4% 5,9% 5,9% 0,0% 3,5% 2,7% 3,5% 6,5% 4,3% 6,4% 2,0% 6,8% 3,3% 2,7% 4,8% 3,6%

13,5 % 13,6 % 13,8% 14,1% 11,3% 14,5% 10,6% 10,9% 12,2% 13,7% 11,0% 12,6% 12,1% 15,6% 15,4% 14,5% 10,4% 13,6% 14,8% 12,8% 12,1% 15,3% 12,4% 14,1% 12,6% Total 8,9% 9,3% 9,8% 7,9% 9,6% 7,8% 9,6% 2,5% 5,3% 8,7% 8,4% 6,1%

Incidencia paro2013 13,8 % 13,7 % Hombres 13,4% 12,9% 11,5% 13,0% 11,2% 12,0% 15,2% 10,7% 12,1% 13,3% 13,0% 14,1% 11,0% 14,4% 14,9% 14,8% 13,4% 10,9% 17,6% 16,1% 10,6% 10,1% 16,6% 10,6% 9,9% 9,5% 7,4% 7,8% 9,2% 8,7% 7,1% 4,8% 9,8% 6,6% 6,3%

13,2 % 13,5 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 14,1% 15,4% 11,1% 15,9% 13,8% 15,1% 20,9% 12,2% 14,1% 12,1% 16,7% 14,2% 14,0% 10,2% 13,4% 10,0% 12,2% 13,2% 13,2% 17,8% 20,0% 9,2% 8,7% 7,1% 1,2% 8,4% 6,5% 2,7% 0,0% 9,0% 5,8% 8,7% 6,7% 7,5% 6,4%

10,7 % 11,0 % 10,4% 11,1% 10,1% 11,4% 11,5% 11,8% 12,4% 10,5% 11,6% 12,1% 10,4% 8,8% 9,8% 9,5% 4,5% 5,8% 7,9% 9,1% 3,6% 7,1% 5,9% 8,5% 7,1% 6,9% 2,1% 2,5% 8,1% 5,1% 5,1% 8,0% 8,6% 7,5% 6,6% 6,5% 9,7%

Incidencia paro2016 10,0% 9,7 % 9,9 % 8,5% 8,7% 4,9% 9,5% 8,5% 7,4% 3,6% 9,0% 4,0% 9,3% 8,1% 4,8% 6,5% 4,7% 9,7% 9,6% 7,3% 5,4% 8,4% 4,9% 0,0% 8,2% 4,7% 8,5% 6,1% 5,1% 6,9% 4,4% 6,4% 6,9% 6,0% 6,7% 6,7% 4,9%

11,6 % 12,0 % 12,2% 15,3% 13,9% 11,8% 13,2% 18,2% 18,8% 11,2% 11,6% 15,1% 14,7% 12,0% 13,3% 12,6% 14,1% 8,8% 2,4% 9,5% 5,6% 7,6% 9,6% 5,9% 9,6% 8,4% 8,7% 4,3% 8,9% 4,5% 0,0% 4,1% 5,0% 9,0% 7,7% 7,6% 6,4%

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 54 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS experimentada a nivel provincial y autonómico. yautonómico. provincial anivel experimentada ala superior muy 37,3%, ytambién importante del una del registrado paro reducción permitido 2013 de a partir ha económica coyuntura la de mejora la parte, otra Por Valenciana. munitat Co la en lugar tuvo que del entorno el yen cia de Valèn al de la provincia inferior incremento 200%), del 3(con un aumento un por multiplicó se registrado paro el que de hecho el por rizó caracte se crisis, la de impacto fuerte un con 2007 y 2013, entre comprendido período El 2.9) 2013 de apartir lugar do (Cuadro tenien como el que de ligera recuperación está de crisis el reciente período considerando tanto la variación del desempleo en La Vall d’Albaida, analizar permite información (SERVEF). Esta yFormación Empleo de Valenciano Servicio el proporcionadas por de paro registrado cifras alas recurriremos que ello por Es Actica. ción Pobla de Encuesta la de apartir municipal nivel No es posible disponer de desempleo de a datos enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización de la dimensión municipal.pendientemente inde ybajos altos valores presentando parcial, de la de incidencia la jornada diversidad elevada 2.2 MERCADO LABORAL . ------Vall d’Albaida estaba parada, mientras que en en que mientras parada, Vall d’Albaida estaba La de trabajar de edad en 4,6% población la de 2007, año En el un clusiones. crisis, la de inicio al algunas podemos con establecer todológicas INE el Padrónproporciona Municipal del Continuo 15 de que años y más personas de datos los registrado paro el con comparar para ferencia re como utilizamos ello, Para trabajar. de edad en población ala respecto registrado paro del al volumen de población es calcular la incidencia respecto paro de datos los relativizar de mos tene que forma una provincia, ala inferiores a niveles disponible EPA la de está no tación explo la indicado, hemos ya como yque, activa) población la conocer (que requiere paro de tasa la estimar SERVEF permiten el no proporciona que registrado paro de datos los que Dado relativa. mejora de es actual ción situa la que lo con intensa, más mucho siendo está recuperación la pero y provincia, lenciana Va Comunitat la de a la parecida sido ha marca de desempleo la incidencia de la en crisis la co términos en tanto, Por València. de provincia la yen Valenciana Comunitat la en lugar tenido ha que la que intensa más mucho reducción una con pero crisis la de inicio al existía que a la 2017 en (un 88,4%) superior registrado paro de cifra una es dinámica esta de El resultado (Cuadro 2.10) (Cuadro . Con estas precauciones me precauciones estas . Con ------por igual, ni por edad ni por género. género. por ni edad por ni igual, por ción de desempleo los de grupos de todos edad del mejorando empleo la no situa está reciente aumento el Endefinitiva, parados. de 56% total el arepresentar llegan que años, 44 de yores 37% ma los 2017 de en peso el aumente yque 25 aun de años a44 grupo del registrado paro 2013 el de en peso el baje partir que hecho ha a lugar teniendo está que 42%. recuperación La un años 44 de 48,4%, el mayores ylos sentaban 25 repre de años a44 personas las gistrados, re 9,5% un parados 25de suponían los de años edad edad de grupos por registrado paro el diferenciar podemos parte, otra Por municipios). los todos 2017, en ca 50% prácticamente el en superando en la comar registradas paradas las personas 61,4% el (son mujeres feminizado de bastante desempleo de 2013.de perfil un tanto por Es 2007 apartir y2013,entre acrecer vuelto ha registrado registrado paro del feminización la género, de En términos crisis. ala previo nivel del encima por tante 10,4%, el bas hasta paro del todavía incidencia 2016 la en aque reducido llevado ha haya se empleo del posterior 13,8%.al recuperación La aafectar llegado había 2013 registrado paro el (Cuadro 2.11) (Cuadro (Cuadro 2.9) (Cuadro . En el año 2013, año . Enel menores los , que se había reducido , que se había reducido ------DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD Cuadro 2.11Paroregistradosegúngrupos deedad(a31marzocadaaño).Fuente: ServicioValencianodeEmpleoyFormación (SERVEF).Fuente:MinisteriodeEmpleoySeguridad Social(enerode2017). 2.2 MERCAT LABORAL Bocairent Castelló deRugat Carrícola Bufali Benissuera Benissoda Ontinyent Benigànim Benicolet Bellús Bèlgida Alfarrasí Albaida Guadasséquies Fontanars delsAlforins Beniatjar Atzeneta d’Albaida Aielo deRugat Aielo deMalferit Otos Olleria, l’ Montitxelvo/Montichelvo Montaverner Llutxent Agullent La Valld’Albaida Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Ráfol deSalem Quatretonda Sempere Rugat Salem Terrateig Comunitat Valenciana Provincia València Municipios

Menos de25 10,0% 10,0% 20,0% 10,1% 19,1% 15,8% 11,4% 13,8% 12,5% 14,3% 10,6% 11,7% 10,4% 15,2% 12,9% 10,0% 11,1% 15,3% 8,8 % 8,9 % 9,5% 9,1% 8,3% 9,6% 7,4% 8,1% 9,8% 8,6% 8,5% 0,0% 4,3% 9,6% 9,8% 8,2% 4,2% 8,0% 0,0%

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 50,2 % 51,2 % 48,4% 49,8% 40,0% 40,6% 44,0% 51,5% 48,9% 51,5% 50,0% 60,0% 44,4% 53,2% 39,1% 44,7% 37,5% 48,4% 46,7% 45,8% 35,7% 58,0% 39,8% 51,2% 46,9% 54,3% 44,4% 65,0% 58,1% 50,0% 43,8% 52,7% 56,3% 37,3% 55,6% 60,0% 0,0%

45 ymásaños 100,0% 41,0 % 39,8 % 42,0% 50,0% 50,3% 36,0% 48,1% 38,3% 41,9% 41,7% 40,7% 30,0% 27,7% 39,5% 50,0% 43,5% 44,7% 50,0% 31,4% 48,5% 39,0% 42,5% 42,7% 30,4% 47,1% 34,6% 35,0% 56,5% 29,0% 40,0% 47,9% 37,5% 39,6% 47,5% 33,3% 32,0%

Menos de25 11,1% 10,5% 11,1% 10,8% 21,9% 10,0% 10,9% 7,1 % 7,2 % 6,7% 0,0% 3,9% 9,8% 7,0% 0,0% 0,0% 5,9% 4,9% 0,0% 4,1% 0,0% 9,0% 6,9% 4,3% 6,4% 6,3% 6,0% 4,6% 0,0% 7,1% 0,0% 6,2% 0,0% 0,0% 5,4% 0,0% 0,0%

2017 (a31deMarzo) 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,3 % 41,9 % 37,3% 22,2% 80,0% 37,5% 29,0% 22,9% 38,6% 33,9% 34,0% 46,1% 50,0% 35,3% 43,8% 32,4% 32,1% 49,2% 33,8% 33,3% 46,9% 32,1% 37,2% 52,6% 43,5% 48,2% 70,0% 42,4% 32,6% 46,6% 46,7% 26,2% 51,4% 50,0% 25,0% 22,2% 0,0%

100,0% 51,6 % 50,9 % 56,0% 66,7% 38,9% 58,8% 20,0% 62,5% 67,1% 77,1% 50,9% 56,8% 52,2% 59,6% 47,0% 34,4% 44,4% 48,5% 63,8% 30,0% 56,6% 56,3% 47,4% 58,3% 63,0% 60,2% 66,7% 41,8% 57,6% 46,6% 42,4% 66,7% 43,2% 75,0% 50,0% 77,8%

55 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Vinyes des de Torrefiel. Fontanars dels Alforins Autor: ESTEPA III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

La Vall d’Albaida es sin lugar a dudas la comarca to fohen las rebajan a los 400 mm de l’Olleria o tras que han visto aumentar su extensión y su con mayor diversidad de cultivos y posiblemen- Benigànim. De la combinación de todos estos participación relativa los cítricos y los árboles te también la que mayores transformaciones factores y del distinto comportamiento de sus frutales, especialmente, los caquis, el cultivo de del paisaje agrícola ha llevado a término en propietarios, surge el impresionante crisol de moda. La comercialización de frutas es ahora la las tres últimas décadas. Desde muy antiguo cultivos que llaman la atención a los visitantes, principal base de la agricultura comercial, muy ha sido reconocida la fertilidad de sus suelos tanto en siglos pasados como en la actualidad. por encima de la que puedan supones los vinos, albarizos miocenos de origen marino, muy su- el aceite o los cereales. (Cuadros 3.1, 3.2, 3.3 y perior a la de los suelos pardo-calizos y terra 3.4, Figuras 3.1 y 3.2) rossa de origen continental que predominan en 3.1 La agricultura tradicional: el resto de comarcas valencianas. Las condi- La trilogía mediterránea El viñedo fue desde finales del siglo XIX hasta ciones climáticas derivadas de las diferencias prácticamente el año 2000 el cultivo más ex- de altitud, desde los 100 metros en Benicolet, La trilogía mediterránea (trigo, vino y aceite) tendido por toda la Vall d’Albaida. Según la es- la parte oriental más baja y cercana al mar, y se ha desarrollado aquí mejor que en cualquier tadística oficial de 1889, en plena Edad de Oro los 600 de Fontanars en el extremo occiden- otra comarca valenciana, y hasta mediados del de la viticultura valenciana gracias a las expor- tal lindando ya con tierras manchegas, expli- siglo XX era todavía la que dominada en la agri- taciones a Francia, asolada por la filoxera, el vi- can buena parte de la diversidad de cultivos. cultura local. En 1959, sobre un total de 29.500 ñedo ocupaba 12.495 en el partido de Albaida y A ello hay que añadir la misma forma de valle hectáreas cultivadas (40 % del total) se dedica- 7.899 en el de Ontinyent, que incluía por enton- Juan Piqueras en donde suelen formarse nieblas de invierno y ban 9.550 al viñedo, 7.480 al olivo y 6.100 a los ces a , por lo que podemos primavera con el riesgo de que se produzcan in- cereales de secano. Las otras 6.100 (20%) se estimar que el conjunto de la Vall d’Albaida no ba- versiones térmicas y heladas en las partes más repartían entre huertas, frutales, algarrobos y jada de las 19.000 hectáreas, lo que supondría bajas donde se deposita el aire más frío. Las almendros. que el viñedo ocupaba las dos terceras partes precipitaciones también varían mucho entre la de toda la superficie cultivada. La plaga filoxéri- vertiente meridional del valle, la umbría, que re- Medio siglo más tarde, en el momento actual, ca, que hizo su aparición en Benigànim en 1906, cibe directamente los frentes del NE que dejan cuando la superficie cultivada se ha visto redu- acabó destruyendo todo aquel inmenso viñedo precipitaciones del orden de los 500-660 mm cida a unas 21.000 hectáreas (no llega al 30% que, en 1945, cuando ya se daba por terminada anuales (casos de Beniatjar o Agullent), y la ver- del total comarcal) la trilogía mediterránea re- su reconstitución con planta americana, había tiente septentrional, la solana, en la que el efec- presenta la mitad de la tierra cultivada, mien- quedado reducido a unas 12.000 hectáreas. A

EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS Año Total Regadío Secano Huerta Cítricos Frutales Caqui Olivo Almendro Viña Cereal

1959 29.500 2.584 26.916 1.842 9 848 - 7.480 368 9.560 6.100 1995 28.900 4.083 24.817 653 286 8.780 - 3.240 1.930 10.700 3.420 2016 21.000 6.200 14.800 493 1.770 3.510 1.870 5.000 960 4.130 1.010 Cuadro 3.1 Fuente: Cámaras Agrarias 1959 y Consellerúa d’Agricultura 1995 y 2016 58 la qual l’efecte föhn les rebaixa als als rebaixa les föhn l’efecte qual la en solana, la septentrional, vessant iel oAgullent), Beniatjar de (casos 500-660 de anuals mm cipitacions que pre deixen del nord-est fronts els directament rep l’ombria, que vall, la de meridional vessant el tre també varien molt en cipitacions pre Les fred. l’aire més deposita es on baixes més parts ales gelades i tèrmiques inversions produïsquen es que risc el amb iprimavera vern d’hi boires formar-se solen on vall, de forma mateixa la S’hi d’afegir ha cultius. de diversitat la de part bona expliquen manxegues, terres amb límit amb ja occidental a l’extrem mar, al 600pera Fontanars iels de ipro baixa més oriental part la let, a Benico 100 dels des tud, metres d’alti de les diferències derivades climàtiques cianes. condicions Les valen comarques de resta ala nen d’origen que predomi continental rossa iterra calcaris marrons sòls dels ala superior molt marí, d’origen miocens blanquinosos sòls dels tat fertili la reconeguda sigut ha antic molt de Des dècades. últimes tres les en aterme portat ha agrícola paisatge del transformacions més i la també possiblement quecultius de diversitat més amb comarca la dubte cap Valld’Albaida La sense és RAMADERIA I AGRICULTURA 3. ------i fins a mitjan segle passat era en era passat segle amitjan i fins valenciana, comarca altra qualsevol en que bé més ací s’ha desenvolupat ioli) vi (blat, mediterrània trilogia La mediterrània trilogia La 3.1 L’agricultura tradicional: els cítrics i els arbres fruiters, es fruiters, arbres iels cítrics els relativa participació ila l’extensió augmentat han que mentre reada, con terra la de mitat la representa mediterrània lacomarcal) trilogia total 30% al del (no arriba tàrees 21.000 a unes reduïda s’ha vist hec conreada superfície la quan actual, moment el en tard, més segle Mig iametlers. garroferes fruiters, hortes, entre (20%) repartien es 6.100 altres Les secà. de cereals 7.480 vinya, a la i6.100 al’olivera als 9.550 dedicaven es (40% total) del conreades 29.500de hectàrees En 1959, local. tura total un sobre l’agricul en dominava que la cara com en l’actualitat. l’actualitat. en com passats segles en tant visitants, als que de l’atenció criden cultius cresol l’impressionant sorgeix propietaris, dels comportament del diferent i factors els tots de combinació la De oBenigànim. 400 l’Olleria de mm - - - - - de cellers cooperatius que facili cooperatius de cellers d’una vintena creació ala i gràcies 1950 de 12.000 A partir hectàrees. a unes reduïda quedat havia ricana, ame planta amb reconstitució la da 1945,acaba per donava es ja quan en que, vinya immensa aquella tota 1906, en nim destruint acabar va loxera, que a va Benigà aparéixer fil la de malaltia La conreada. fície super la tota de parts terceres dos les ocupava vinya la que suposaria cosa 19.000 qual la hectàrees, les de Vallla d’Albaida baixava no de conjunt el que estimar podem cosa qual la per Figuera, la de Font la que incloïa llavors al d’Ontinyent, 12.495 d’Albaida i 7.899 partit al fil la per da assola aFrança, exportacions a les gràcies valenciana viticultura la de 1889, de d’oroficial edat plena en l’estadística Vallla d’Albaida. Segons tota per estés més 2000 cultiu el l’any a pràcticament fins XIX segle del finals de des ser va vinya La 3.4, Figures 3.1 i3.2) (Quadres 3.1, cereals. els 3.2, 3.3 i l’oli o vins, els suposar puguen que del damunt per molt comercial, tura l’agricul de principal base la ara és fruita de comercialització La moda. de cultiu el caquis, els pecialment, . loxera, la vinya ocupava ocupava vinya la loxera, ------. les vinyes. vinyes. les alta més rendibilitat la per substituït han a poc a poc que fruiters arbres l’expansió després afavoriria dels que pas primer el ser va fresca, ta frui la de mercat el en entrada una a menjar. per S’hi iniciava raïm de i magatzems línies noves raó eixa per obrir van cooperatives les on iBenigànim, Llutxent, Quatretonda a importants molt també altres i Duc del Pobla a la icomercial tor produc centre gran un amb vall, la de oriental part ala localitzaven es varietats les de majoria La sentació. repre menor (233) de catell ialtres (538), (536),lavallee chasela mos (5.100),(1.600), cardinal per seguit rosetti pel a menjar, encapçalades per raïm de avarietats corresponia xifra la de mitat la de Més vitícola. 1977, en tàrees cadastre el segons 17.400 les de entorn nou de hec a situar-se fins a créixer tornar va vinya de plantada superfície la la, vitíco bon complement a l’activitat iun diversificació una suposava que a menjar, per raïm de vinya la de sió l’expan ide vi, del comercialització i d’elaboració processos els taven ------

59 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 60 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI des protagonistas de la renovación agrícola agrícola renovación la de protagonistas des y ciruelo)quero, melocotonero los gran fueron (albarico hueso de frutales los Precisamente viñedo del ala regresión frente cítricos ydelos frutales árboles 3.2 los de expansión La viñedos. a los rentabilidad mayor su por tuyendo susti irían apoco poco que frutales árboles los de expansión la luego favorecería que paso mer pri el este siendo fresca, fruta la de mercado el en entrada una iniciaba se ellos Con mesa. de uva de y almacenes líneas nuevas razón esta por abrieron cooperativas cuyas Llutxent, y Quatretonda Benigànim, en importantes muy también yotros Duc del Pobla la en y comercial productor centro gran un con valle, del oriental parte la en localizaban se variedades estas de mayoría La representación. menor de y otras (538), (233) (536),lavallé chasela la moscatel la (5.100),setti (1.600), cardinali la por seguida la ro la por encabezadas mesa, de uva de dades avarie correspondía cifra esta de mitad la de Más Vitícola. 1977 en reas Catastro el según 17.400 a las torno en nuevo de hectá situarse hasta acrecer volvió viña de planta superficie la vitícola, actividad ala complemento buen un y diversificación una suponía que mesa, de uva de viñedo del expansión la y de vino, del zación ycomerciali elaboración de procesos los ban que facilita de cooperativas bodegas veintena una de 1950 de creación ala partir ygracias GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------versiones térmicas que pueden llegar a produ llegar pueden que térmicas versiones in las durante heladas de riesgo el mayor es donde centrales vaguadas las en nunca sierras, en las de faldas las regables parcelas tienen (134) Bèlgida que como los todos general y en umbría la de otros también sumaron se que los (223) (130), yBenigànim reas), Quatretonda a (438 hectá Llutxent de términos los en cultivo su incentivó solana la de parte la en riego del generalizada ampliación y la pozos de apertura 1995, de apartir ya la cuando vendría eclosión gran la Pero 210 unas ya censaron hectáreas. 1985 en que manera tal de se abrigadas, nas zo en siempre Agullent, hasta Albaida por so einclu Atzeneta Carricola, Montitxelvo, por poco a poco siguiendo las faldas del Benicadell extendiéndose irían allí Safor.Desde La de ca comar vecina la de duda sin influencia por teig, yTerra Rugat de municipios los por tímida muy manera una yde cincuenta años los de diados me hasta introducidos fueron no cítricos Los (435 hectáreas). Ontinyent de término el en abundantes son también aunque bla, de Rugat, etc., Benigànim. Castelló Llutxent, Po la Bélgida, de términos los por valle, del tal orien parte la en mayoría la hueso, de frutales de 3.500 unas quedan que hectáreas estima se actual momento En el caquis. y los cítricos los como especies nuevas por sustituirlos de necesidad la en viesen se agricultores y los plagas las por atacados aser empezaran que de antes 8.000 de más hectáreas, plantaron se que en y noventa, ochenta años los durante ------existencia de viveros de planta americana que que americana planta de viveros de existencia la es destacada muy vitícola faceta Otra syrah). y merlot (cabernet, extranjero origen de otras y la mandó, la la verdil, forcallada comonastrell, mo la como autóctonas variedades tanto do utilizan calidad de vinos los hacia producción su orientar logrado han particulares y bodegueros grupo de comoy enólogos Moixent, un selecto Font la de cooperativas las tanto donde Alforins, Terresdels vinícola subcomarca la de Moixent, y Figuera la de Font la de a los junto tegrante, in 1.700. de más parte son municipios Ambos algo y Fontanars 500 hectáreas casi mantiene donde occidental, Ontinyent de la parte altas a lasdado tierras casi relegado exclusivamente que ha vinificación de viñedo el parte, su Por (163). Duc del Pobla la (158), (258)Benigànim Gerres les y de Castelló (210 (163),Albaida de Bèlgida los hectáreas), adquiriendo son está de mayor representación don en términos los aunque yFontanars, reas) cipios del valle, (261 incluidos Ontinyent hectá muni los todos en presente ya está que frutal, nuevo este de 1.900 casi hectáreas plantado han se años diez de más Enpoco frío. al tente resis más es incluso en parajes mismos los en del caqui, con elrentable que naranjo compite y más en principio complementaria la novedad ante plantaciones nuevas de ritmo el frenado haberse parece que en a1.800te hectáreas, naranjos que mandarinos) actualmen se eleva (más cítricos de plantada superficie la En total, abril. de mes del comienzos hasta incluso cirse ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Cuadro 3.2 SUELO PRODUCTIVO Atzeneta d’Albaida Agullent Albaida Aielo deMalferit Bèlgida Aielo deRugat Alfarrasí Beniatjar Bellús Benicolet Benissoda Carrícola Benissuera Benigànim Bufali Bocairent C.Valenciana Otos Ontinyent Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Castelló deRugat Provincia Comarca/Provincia Terrateig Salem Rugat Pinet Palomar, el Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Comarca Sempere Pobla delDuc,la Ráfol deSalem Municipios

(1) Fuente:IVE(2009). (2) Fuente:COPUT(1995)ySIOSE(2005).(*) No disponemosdeestosdatosparaelconjunto delaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03 24.159,16 1.362,43 1.208,96 2.147,08 1.300,92 1.094,35 3.733,52 1.207,64 3.392,6 668,84 798,75 384,41 181,75 271,46 563,59 441,68 147,48 100,94 902,77 141,81 875,92 188,74 117,73 318,29 156,14 220,08 466,03 454,05 153,49 Ha 300,4 99,04 44,43 580,1 96,62 37,12 5,54 Total

38,48 40,34 33,44 41,17 49,59 38,46 45,20 49,54 19,04 46,25 34,65 60,23 39,10 24,51 32,05 26,99 21,82 49,98 31,61 22,13 20,96 11,92 42,09 29,86 30,48 24,71 21,92 28,35 27,04 33,95 55,58 43,01 29,63 36,73 35,47 63,97 9,70 % -

148.489,16 267.753,88 5.904,78 176,71 164,24 525,01 335,53 262,95 225,99 400,52 514,27 163,04 589,68 649,93 173,57 166,62 244,09 315,53 98,71 38,16 83,85 12,09 30,56 55,64 26,49 69,93 47,99 48,71 13,64 57,64 40,62 Ha 3,97 82,5 3,01 24,3 4,26 259 Regadío Superficie cultivada(1) -

29,91 34,07 24,44 58,82 24,56 38,53 42,01 21,75 14,88 36,36 51,17 30,86 44,37 34,98 58,71 37,73 26,24 17,38 18,11 14,12 49,96 29,92 52,84 22,13 25,43 20,64 23,67 53,76 26,46 26,13 9,93 6,65 1,87 7,76 8,11 3,00 % - -

287.520,89 627.680,5 18.254,38 1.980,46 2.802,92 3.663,59 123,69 837,42 172,75 946,01 463,22 346,25 479,74 169,66 215,69 502,25 302,99 112,87 171,37 361,65 650,99 140,75 892,11 137,55 835,35 209,96 406,53 260,65 504,6 91,84 74,45 68,48 44,43 82,98 34,11 93,43 73,64 Ha 6,35 Secano

70,09 65,93 75,56 41,18 75,44 61,47 57,99 78,25 90,07 93,35 63,64 85,12 48,83 92,24 69,14 41,29 98,13 73,76 55,63 91,89 81,89 85,88 70,08 62,27 79,36 97,00 77,87 65,02 82,62 50,04 47,16 74,57 73,54 76,33 46,24 73,87 100 % -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 6,88 - (*) ------

27,71 11,86 17,39 68,59 18,79 16,92 11,89 30,75 17,36 35,71 17,92 24,57 6,66 7,19 2,36 5,13 5,99 4,17 1,24 3,91 0,28 4,45 6,81 1,69 - (*) ------

Capacidad agrícola(%)(2) 47,73 83,74 89,84 97,77 92,81 89,94 80,21 93,61 24,03 82,26 94,49 95,83 85,37 91,13 86,41 68,65 81,19 94,96 76,69 80,90 85,15 94,09 92,57 94,13 87,22 81,03 86,59 79,73 92,27 74,88 69,09 63,43 61,92 76,80 82,08 65,66 - (*) -

14,28 14,61 17,55 13,53 24,34 17,44 17,77 32,22 6,87 9,90 2,15 0,94 3,47 5,32 0,03 2,79 3,22 5,04 4,22 1,92 0,56 - (*) ------

10,06 14,85 18,42 23,20 2,91 2,70 0,08 0,26 6,99 0,55 2,05 0,31 0,37 0,99 0,02 4,53 0,06 0,72 1,85 1,20 1,77 5,97 1,52 0,01 5,79 5,87 2,50 - (*) ------

cualificada 0,25 0,04 0,02 2,19 0,02 0,16 2,37 0,55 - (*) No ------

61 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 62 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI trucción del embalse de Bellús, que ha anegado anegado ha que Bellús, de embalse del trucción cons la tras mitad la de amenos reducidas do queda han que 300 de más hectáreas regaban (riu Micena) Cartaina la con junto que Dissabte, y del Marjals les Pobles, Quatre del acequias las por Albaida, el con (67) junta se rit y, donde ya Malfe de Aielo de las por abajo aguas seguido (672 comarca la hectáreas), toda de mayor la de Ontinyent, las acequias la que huerta riegan Clar, arrancan Pou el en donde nacimiento su de des Clariano, río del largo a lo localizan se riego de sistemas mayores Los tradicional. huerta propia su con cuente no que opequeño grande los lugares deltodos valle, donde no hay poblado por repartidas fuentes de docenas varias por como así y Albaida, Clariano ríos los de aguas las por alimentados históricos regadíos a los corresponden que las son primeras Las actual. 1960 en 6.200táreas a casi momento el en 2.580 de pasado ha que hec regada, zona la de ampliación la sido ha años treinta últimos los de experimentadas novedades las de Otra 3.3 nuevos Los regadíos (71)(93), (38), Agullent (116). Ontinyent yl’Olleria (157 Malferit de Albaida Aielo de hectáreas), términos los por participada zona misma una en básicamente concentran se madre cepas de viñedos Los filoxera. la por arruinados viñedos los a1910, torno en restituir que hubo cuando inició se que tradición una siguiendo España, de viveristas zonas mayores las de una aquí tienen GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. - - - - - Cuadro 3.3 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Bèlgida Provincia Castelló deRugat Atzeneta d’Albaida Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Terrateig Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Aielo deRugat Aielo deMalferit Alfarrasí Albaida Agullent Ontinyent Salem Sempere Rugat Ráfol deSalem Otos Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Montaverner

Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario (2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 67.774 5,19% 3.516 193 110 142 198 278 133 310 156 104 205 176 103 263 243 45 11 45 89 37 21 94 14 21 33 52 59 37 48 24 45 26 93 82 26

Tamaño medio(Ha) 28,07 22,84 13,96 6,87 7,49 6,44 3,99 3,47 4,91 4,89 4,81 3,17 5,51 5,22 5,90 8,12 3,37 3,93 3,41 4,59 5,45 5,24 4,88 3,88 3,15 3,72 4,20 3,72 4,72 4,68 4,02 5,42 5,63 6,52 7,74 6,49 5,53 - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Atzeneta i fins i tot per Albaida fins fins Albaida per itot ifins Atzeneta Carrícola, nicadell per Montitxelvo, Be del faldes les seguint apoc poc a estendre d’allí van Safor. Des es la de comarca veïna la de dubte sens influència per iTerrateig, Rugat de municipis als tímida molt manera i d’una cinquanta dels dècada mitjan a fins introduïts ser van no cítrics Els (435 hectàrees). d’Ontinyent terme al abundants són també que encara etc., Rugat, de Duc, Benigànim, Castelló Llutxent, de Bèlgida,pels termes la Pobla del vall, la de oriental part la en majoria la pinyol, de fruiters de hectàrees 3.500 unes ha hi que s’estima tual ac moment En el caquis. i els cítrics els com espècies noves per tuir-los substi de necessitat la en veren es agricultors i els plagues les car-los ata començaren que abans tàrees, 8.000 de més hec plantar van es què en inoranta, huitanta anys els durant agrícola renovació la de tes protagonis grans els ra) ser van (albercoquer, i prune bresquillera pinyol de fruiters els Precisament la de vinya dela regressió davant cítrics i dels fruiters 3.2 L’expansió arbres dels ------Cuadro 3.4 TIPO DECULTIVO(Ha) C.Valenciana Provincia Comarca/Provincia Comarca Terrateig Ontinyent Olleria, l’ Fontanars delsAlforins Aielo deRugat Llutxent Guadasséquies Sempere Salem Rugat Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Otos Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Aielo deMalferit Alfarrasí Pinet Quatretonda Bèlgida Bufali Bocairent Benissoda Benigànim Benicolet Albaida Palomar, el Castelló deRugat Carrícola Benissuera Beniatjar Bellús Agullent Atzeneta Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario de2009.

d’Albaida

110.959,32 57.944,18 herbáceos 3.464,4 921,12 528,02 170,87 160,93 145,46 144,39 665,48 Cultivos 5,98% 95,17 59,94 13,21 14,14 11,62 23,51 29,61 82,98 54,15 20,54 68,49 69,97 14,56 40,05 2,82 0,08 1,68 3,65 13,5 0,12 6,86 3,03 5,36 81,6 1,69 5,7 4,1

10,90% 151,17 52,92 familiar Huerto 5,77 0,11 0,11 0,06 0,18 0,71 0,58 0,21 0,07 0,17 0,11 0,17 0,39 0,18 0,06 0,07 0,16 0,32 0,18 0,21 0,11 0,21 0,02 0,07 0,45 0,09 0,16 0,04 0,12 0,15 0,3 - - - -

220.110,74 429.474,33 Cultivos leñosos 15.224,44 1.959,46 2.032,17 1.031,9 109,19 908,19 161,17 101,75 170,29 821,07 119,82 147,82 783,07 381,74 356,74 234,02 415,94 451,95 220,32 486,21 505,49 557,56 262,16 245,31 6,92% 128,9 882,9 98,31 68,97 27,42 75,98 91,57 645,5 36,06 67,49 638

158.035,05 354.982,4 Otros cultivos 5.464,55 904,41 177,53 221,54 109,33 280,04 149,35 185,93 177,68 780,06 994,94 163,63 174,05 262,02 3,46% 73,59 14,37 98,99 24,36 27,38 39,74 95,49 32,62 36,22 20,78 20,79 28,43 71,43 20,17 81,63 63,75 53,25 14,3 54,5 8,25 4

436.142,89 895.567,22 24.159,16 1.094,35 1.300,92 1.208,96 3.733,52 1.207,64 2.147,08 1.362,43 3.392,6 141,81 156,14 188,74 117,73 153,49 454,05 318,29 875,92 384,41 220,08 147,48 100,94 181,75 798,75 271,46 902,77 441,68 563,59 668,84 466,03 Total 5,54% 37,12 96,62 580,1 99,04 44,43 300,4

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Y GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. Figura 3.1Zonificacióndecultivos I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Figura 3.2 Capacidad agrológica

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 66 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI ba el Censo Agrario de 2009, había una notable 2009, de notable una Agrario había Censo el ba refleja y como tal años, d’Albaida. algunos Hace Vallla de agrario sector del dentro portancia im poca revisten ganaderas explotaciones Las ganadería 3.4 La sucesivamente. yasí a 450 hectáreas; 129 de 72pasado de 420; de amás Bèlgida en han En Benigànim riego. en 500hectáreas casi ahora hay huerta la insignificante era también donde Quatretonda, vecino, pueblo En el caquis. y frutales naranjos, plantado han donde táreas 600 de más hec crear logrado han se riego en ejemplo, nada donde no había prácticamente por Llutxent, en como así Es mismos. a los das acogi parcelas alas goteo por riego el llevan distribución de redes las que los desde agua, de circulares de elevados grandes depósitos res luga sobre bas del valle y orillas la construcción am en perforaciones grandes con actuaciones mayores las acabo llevaron se cuando noventa años los en ya fue pero tradicionales, huertas alas dotación la mantener para ayuda como ocasiones en setenta, años los en ya pagarse apro comenzó pozos de agua con El regadío Agullent. en (80 hectáreas) Jordana Font la de modesto más oel Palomar; yel Atzeneta Albaida, de términos los en 200 hectáreas otras bonifica d’Albaida, que Port del Acequia la de sistema el también es Importante mismas. las de mitad la GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------Cuadro 3.5 GANADERÍA Terrateig Sempere Salem Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Provincia Bufali Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Rugat Ontinyent Olleria, l’ Bocairent Benissuera Benissoda Otos Llutxent Castelló deRugat Benigànim Benicolet Beniatjar Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Fontanars delsAlforins Quatretonda Guadasséquies Carrícola Atzeneta d’Albaida Bellús Aielo deRugat Aielo deMalferit Alfarrasí Bèlgida Albaida Agullent Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario de2009.

Nº Explotacionesganaderas 9,86% 4.193 1.319 130 20 21 1 2 5 6 7 9 1 1 7 7 1 3 8 1 2 6 3 1 1 1 2 6 2 3 3 ------

Superficie parapastos(Ha) 116.886,13 31.063,92 640,52 138,21 2,06% 31,45 27,94 10,95 29,31 14,18 10,11 41,31 34,73 56,98 11,88 16,77 59,33 14,07 79,26 3,91 0,83 4,01 6,72 4,21 0,53 4,48 0,96 3,64 6,79 7,64 4,59 6,83 2,5 2,9 2,9 0,6 - - I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. on més representació té són els els són té representació més on termes els que encara i Fontanars, (261 hectàrees) Ontinyent inclosos vall, la de municipis els tots en sent pre és ja que fruiter, nou del tàrees 1.900 vora hec s’han plantat anys deu de més Enpoc fred. al resistent més és iinclús paratges mateixos amb en el els taronger competeix del caqui, més rendible principi que i en complementària lavant novetat da plantacions noves de ritme el nat s’haja fre que pareix què en tàrees, a1.800s’eleva actualment hec que mandariners)(més tarongers cítrics de plantada superfície la tal, d’abril. Ento acomençaments fins itot fins haver poden hi que miques de gelades tèr durant les inversions risc el major és on centrals tàlvegs els en mai serres, les de faldes les els que parcel tenen (134) Bèlgida ara tots general ien com l’ombria de altres també sumar (130),i Benigànim van es quals als (223) Quatretonda (438 hectàrees), Llutxent de termes als cultiu el var incenti va en solana la de part a la i l’ampliació del reg generalitzada 1995, de tir pous de l’obertura quan apar vindre va eclosió gran la Però 210 unes censar van es hectàrees. 1985 en que manera tal de ja des, abriga zones en sempre a Agullent, . les regables ales regables ------les cooperatives de la Font i Moixent, i Moixent, Font la de cooperatives les tant on Alforins, Terresdels vinícola subcomarca la de iMoixent, Figuera la de Font la amb junt integrant, part 1.700. de més són municipis Tots dos mica una iFontanars 500 hectàrees quasi manté on Ontinyent occidental, part la de altes terres ales vament quasició ha exclusi relegada quedat vinifica de vinya la banda, seua la Per (163).Rugat(258) Duc del Pobla ila (163), Benigànim (158), de Castelló d’Albaida (210 hectàrees), Bèlgida - - caldre restituir les vinyes arruïnades arruïnades vinyes les restituir caldre 1910, de entorn iniciar va es va quan que tradició una seguint d’Espanya, planteristes zones majors les de una ací tenen que americana planta de vivers de l’existència és destacada molt vitícola faceta Una altra i syrah). d’origen (cabernet, estranger merlot altres com imandó, forcallada verdil, com ara monestrell, autòctones varietats tant utilitzant qualitat de vins als cap producció la orientar han aconseguit particulars llerers i ce d’enòlegs grup selecte un com Vistes delaValld’Albaidadesl’ermitaSantAntoniAbat.CastellóRugat. - gada, que ha passat de 2.580 de passat ha hec que gada, re zona la de l’ampliació sigut ha anys trenta darrers dels mentades experi novetats les de Una altra 3.3 Els nous regadius Ontinyent (71) (116).Ontinyent il’Olleria (93), (38), Albaida Agullent tàrees), (157 d’Aielo Malferit de termes hec pels participada zona mateixa una bàsicament en mare es concentren fil la per . loxera. Les vinyes de ceps ceps de vinyes Les loxera. Autor: ESTEPA - - - -

67 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 68 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI vincial), pero desde entonces hasta hoy la ma la hoy hasta entonces desde pero vincial), 1.200.000 ycasi vincial) (13aves de pro %del pro 37.000 (el total 8% del porcino de cabezas unas sumaban más ypocos tres estos Entre y Pinet. Llutxent Quatretonda, de municipios los en concretamente valle, NE del esquina la en y de avícolas granjas de porcino concentración GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. - - - actividad pecuaria de la comarca. comarca. la de pecuaria actividad insignificante casi decir no por modesta, la tan delsierras Benicadell y de Benigànim comple las en colocadas mayoría a 3.000 la colmenas, llega y no y l’Olleria, Benigànim Rugat, de Aielo Algunosde en de rebaños rentabilidad. ovino falta por cerrar que tenido han granjas de yoría - El BenicadellicultiusaBeniatjar. Autor: ESTEPA I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. na) regaven més de 300 hectàrees 300 de hectàrees més na) regaven (riu Mice Cartaina la amb junt que Dissabte, i del Marjals les Pobles, Quatre dels séquies les per baida, (67) l’Al amb s’ajunta on i, ja Malferit d’Aielo les de per avall aigua seguit (672 comarca la hectàrees), tota de gran més la d’Ontinyent, l’horta reguen que séquies les arranquen Clar, Pou al on naixement del des Clariano, riu del llarg al localitzen es importants més reg de sistemes Els pròpia. tradicional horta una tinga no que oxicotet gran poblat ha hi no on vall, la de llocs els tots per des reparti de fonts dotzenes diverses per com així iAlbaida, Clariano rius l’aigua dels per alimentats històrics regadius als corresponen que les són primeres Les actual. moment 1960 en 6.200tàrees avora el en - - - sits circulars d’aigua, des dels quals quals dels d’aigua, des circulars sits de grans depò elevats llocs sobre construcció i la vall la de ribes dos a les perforacions grans amb tants impor més actuacions les a terme dur van es quan noranta anys els en ser va ja però tradicionals, hortes ales dotació la amantindre per a ajuda com a voltes setanta, anys els en ja a propagar-se començar va pous de aigua amb El regadiu aAgullent. (80 hectàrees) Jordana Font la de modest més oel Palomar; iel d’Albaida, Atzeneta termes als 200 hectàrees bonifica que baida, d’Al Port del séquia la de sistema el també és Important mitat. la pat n’ha que ocu Bellús, de bassament de l’em de ladesprés construcció mitat la de amenys s’han reduït que - - - - - quants anys, tal com reflectia el el reflectia com tal anys, quants Vall la d’Albaida. de uns Fa agrari dins del sector importància poca tenen ramaderes Les explotacions 3.4 ramaderia La reg localitzat a les parcel a les localitzat reg el porten distribució de xarxes les hectàrees, i així successivament. successivament. iaixí hectàrees, 72 de 420; de a 450més a Bèlgida 129 de passat han a A Benigànim reg. en 500 hectàrees vora ha hi ara l’horta, insignificant era també on Quatretonda, veí, poble Al caquis. i fruiters tarongers, plantat han on 600 de més hectàrees crear guit s’han aconse reg de gens cament pràcti havia hi no on exemple, per a Llutxent, com així És s’hi acullen. . les que que les - - tat pecuària de la comarca. comarca. la de pecuària tat activi per no dir quasi insignificant, Benigànim la modesta, completen del Benicadell a les serres i de locats col a3.000 majoria la bucs, arriba ino il’Olleria, Benigànim Rugat, de lo aAie d’oví ramats Hi ha rendibilitat. de falta per tancar de hagut han ges gran de majoria la ara fins llavors de d’aus (13% des però provincial), del 1.200.000 ivora provincial) total 37.000uns (el 8% del porcí de caps sumaven més ipocs tres els Entre iPinet. Llutxent Quatretonda, de pis munici als concretament vall, la de nord-est banda ala iavícoles porcí de granges de notable concentració 2009, una del havia hi agrari cens - - - - .

69 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Vila, Eixample i Polígon Industrial d’Ontinyent Autor: ESTEPA IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1 El papel de la industria en València nización de una economía que había sido básica- convirtió esta comarca, a lo largo del siglo XX, en mente agraria hasta entonces (salvo en Alcoi y un distrito fabril especializado en el textil (sobre El territorio de la provincia de València y, en ge- en pocos sitios más). Las distintas comarcas va- todo para el hogar). neral, de la Comunitat Valenciana, se caracteriza lencianas, en función de sus recursos naturales, tradicionalmente por la existencia de un fuerte fueron especializándose en diversas actividades La empresa valenciana ha llegado al presen- desequilibrio entre un litoral densamente urba- fabriles que originaron los clústers o distritos te arrastrando debilidades importantes: baja nizado y un interior en vías de despoblamiento. industriales tradicionales. productividad, poco contenido en innovación, Durante las últimas décadas la progresiva ter- especialización en actividades de bajo valor ciarización de la economía, acompañada de un En aquellas comarcas donde el clima y el regadío añadido o reducida dimensión empresarial. fuerte desarrollo asociado al turismo de sol y impedían desarrollar una agricultura tan produc- Eso sí, para poder competir internacionalmen- playa ha agudizado este fuerte contraste entre tiva como la de la Ribera o la Safor, hubo algunos te, las empresas valencianas han tenido que el interior despoblado y el litoral superurbaniza- emprendedores que desarrollaron industrial- desarrollar fortalezas críticas para poder su- do. Solo las actividades industriales han servido mente un producto derivado de una artesanía perar las debilidades señaladas. Entre esas de contrapeso para evitar un despoblamiento tradicional derivada de la existencia de materias fortalezas destaca especialmente la estruc- aún mayor en las comarcas interiores. Estas ac- primas en el territorio. Las minas de arcilla de turación a lo largo del territorio valenciano de tividades industriales se desarrollan sobre unos l’Alcalatén y Onda fueron el germen de la cerá- muchas actividades tradicionales (textil, calza- espacios prelitorales e interiores (la Plana occi- mica artística y, más tarde, arquitectónica de la do, azulejo, mueble, etc.) en forma de aglome- Joan Carles Membrado-Tena dental, la Ribera Alta, la Costera, la Vall d’Albaida, Plana de Castelló. El esparto del árido valle del raciones especializadas: los clústers o distri- l’Alcoià-Comtat, la Foia de Castalla, el Vinalopó) Vinalopó propició el desarrollo de la artesanía de tos industriales. Estos clústers han permitido cuyo progreso económico –en mayor o menor la alpargata y luego la mecanización de esta téc- superar las limitaciones propias de la falta de medida– está relacionado con una notable in- nica para fabricar zapatos. Las temperaturas innovación o de la reducida dimensión empre- dustrialización endógena, es decir, derivada de frías de las montañas prebéticas permitía que sarial, y han generado un modelo productivo iniciativas empresariales locales y especializada las nieves de las neveras o caves aguantasen du- singular en que la localización en el territorio en la producción de bienes de consumo (cerámi- rante muchos meses y de ahí surgió la industria ha producido ventajas competitivas para las ca, textil, confección, juguete, calzado, mueble, del helado en Ibi y Xixona. La nieve era recogida empresas valencianas, fruto de la cooperación agroalimentación) con una fuerte tradición arte- en recipientes de lata fabricados en Alcoi, y con o de la imitación entre ellas. sana basada en los recursos locales. estas estructuras metálicas se fabricaron los primeros juguetes de la Foia de Castalla. Los sal- Algunos economistas como Marshall, Porter tos de agua de los ríos y barrancos prebéticos o Becattini han reflexionado extensamente so- 4.2 El clúster textil valenciano propiciaron el desarrollo de la energía hidroeléc- bre los clústers, y han destacado sus efectos (Alcoi - Ontinyent) trica que movía los molinos que fueron el germen y beneficios sobre la competitividad de las eco- de la industrialización alcoiana (textil, papel, me- nomías regionales. Los clústers industriales La industrialización valenciana durante el siglo talurgia) y, posteriormente de Bocairent u Ontin- son una de las características de la economía XX sirvió para dar un paso adelante en la moder- yent y otras localidades de la Vall d’Albaida, que valenciana que ha permitido su competitividad

72 basada en els recursos locals. locals. recursos els en basada artesana tradició ció) forta una amb moble, calçat, joguet, agroalimenta consum (ceràmica, confecció, tèxtil, de béns de producció la en litzada iespecia locals empresarials tives d’inicia adir, és derivada endògena, industrialització amb una notable relacionat està mesura– o menor –en major quals dels econòmic grés pro el Vinalopó) el Castalla, de Foia la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la Costera, la Alta, Ribera la occidental, Plana (la iinteriors prelitorals pais es uns sobre desenvolupen es que industrials Activitats interiors. ques comar ales gran més encara ment despobla un aevitar per contrapés de servit han industrials activitats les Només superurbanitzat. litoral el i despoblat l’interior entre contrast fort el aguditzat ha iplatja sol de me turis al associat desenvolupament d’un fort acompanyada l’economia, la progressiva terciarització de dècades darreres les Durant ment. despobla de vies en interior i un zat urbanit densament litoral un entre desequilibri percionalment un fort tradi caracteritza es Valenciana Comunitat la de general, i, en cia Valèn de província la de El territori aValència 4.1 El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. ------(Alcoi -Ontinyent) valencià 4.2. tèxtil El clúster La industrialització valenciana du La industrialització de les neveres o caves aguantaren aguantaren o caves neveres les de neu la que permetia prebètiques muntanyes les de fredes ratures tempe Les sabates. afabricar per tècnica la de mecanització la prés de l’artesania de l’espardenya i des va propiciar el desenvolupament L’espart de l’àrida vall del Vinalopó Plana. la de arquitectònica tard, i, més artística ceràmica la de men ger el ser van iOnda l’Alcalatén de d’argila mines Les territori. al res prime matèries de l’existència de derivada tradicional d’una artesania derivat un producte industrialment queemprenedors desenvoluparen haver-hi Safor,va ola Ribera la de la com productiva tan agricultura unagadiu impedien desenvolupar re iel clima el on comarques A les o districtes industrials tradicionals. clústers els originar van que fabrils activitats diverses en especialitzar van es naturals, recursos dels funció comarques valencianes, en ferents més). di Les llocs pocs ien a Alcoi (excepte llavors fins agrària cament bàsi sigut havia que d’una economia modernització la en avant pas un afer per servir va XX segle el rant ------tats tradicionals (tèxtil, calçat, taule calçat, (tèxtil, tradicionals tats activi moltes de valencià territori del llarg al l’estructuració cialment espe destaca fortaleses les Entre assenyalades. superar les debilitats a poder per crítiques fortaleses de desenvolupar han hagut cianes nacionalment, valen les empreses inter competir a poder per sí, Això xicoteta. empresarial o dimensió afegit valor baix de activitats en ció en innovació, especialitza contingut poc baixa, productivitat importants: debilitats arrossegant present al arribat ha valenciana empresa La llar). ala per tot (sobre tèxtil el en especialitzat bril fa districte un en passat, segle del llarg al comarca, la convertir va que Vall la d’Albaida, de localitats altres i o Ontinyent Bocairent de ment, paper, metal til, alcoiana (tèx de la industrialització germen el ser van que molins els via de l’energia que mo hidroelèctrica van propiciar el desenvolupament prebètics i barrancs rius dels gua d’ai salts Els Castalla. de Foia la de joguets primers els fabricar van es metàl mateixes estructures les i amb aAlcoi, fabricats llanda de La neu s’arreplegava en recipients iXixona. aIbi gelat del indústria la id’ací sorgir va mesos molts durant . lúrgia) i, posterior . liques ------sectors manufacturers madurs que, madurs manufacturers sectors dels un és valencià tèxtil El clúster 2017). (Molina, competitiu tatge principal la d’avan font coneixement el en té ique global és que dament, ràpi molt canvia que context un en inserit productiu d’un model nou tat competitivi a la per crític element un tant, per Pareix, competència. la per imitable fàcilment és no que tica d’una caracterís tracta I, es amés, ha. hi que importants debilitats les i tot competitivitat la n’ha permés de l’economiatiques valenciana que caracterís les de una són dustrials in clústers Els regionals. economies les de competitivitat la sobre ficis ibene efectes els i n’han destacat clústers, els sobre extensament nat reflexio han que o Becattini, Porter Marshall, com Hieconomistes, ha ialtres. unes entre ció imita la ode cooperació la de fruit valencianes, empreses a les per competitius avantatges produït ha territori al localització la què en lar singu ungenerat model productiu ihan empresarial, dimensió reduïda la ode d’innovació falta la de pròpies limitacions les superar permés han que Clústers industrials. districtes o elscions clústers especialitzades: ll, moble, etc.) en d’aglomera forma ------

73 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 74 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 4. SECTOR SECUNDARIO SECTOR 4. Figura 4.2 Planeamiento urbanístico 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. amb l’esclat de la crisi, a partir del del apartir crisi, la de l’esclat amb parcialment canviar va panorama El iElx. aAlcoi localitzats clústers dels cas el en clar especialment ta resul Això total. al respecte cedir retro van industrials clústers de del País Valencià–, com el conjunt cipal aglomeració metropolitana –la prin València de urbana regió la tant contra, Per valenciana. mia l’econo en pes guanyar van conjunt en que oXàtiva), Gandia d’Alacant, (àrees industrials no urbans espais altres en com així alacantí, rístic tu litoral al notable especialment s’observà un dinamisme econòmic crisi ala previs anys els Durant ls valencians (Molina, 2017). tèxti d’empresaris aassociació com d’ATEVAL presència la destacar cal tecnològic l’institut amb Junt a Alcoi. (AITEX), seu amb Textil Industria la de a l’Asociación para la Investigación Innovadora),presarial corresponent i l’AEI Em (Agrupación tecnològic tre d’un cen disposa a fer-ho, Per sector. del principals reptes els són trials indus aplicacions aaltres cap cació diversifi ila productes de innovació la empreses, les de nacionalització inter ila qualitat la per l’aposta amb Junt d’Alcoi i Ontinyent. àrees a les particularment industrial, pes relatiu un manté encara acusat, il’ajust tot ------La indústria de la Vall la d’Albaida de pa ha indústria La 4.3. Principals sectors jana estatal. Així i tot, la Vall la d’Albaida, itot, Així estatal. jana mit ala alta més molt ser va 9%, que del acumulada una caiguda registrà PIB el que valencià alhora tonòmica, pes del 28% en l’economia global au un perdre va Valencià País del trial 2008-2013, del crisi indus sector el 2013), la Durant abans. també però (2008- crisi la de anys pitjors els rant du industrial solsida una tant, per tit, Albertos, 2014).Albertos, (Salom iseues posicions relatives les mantindre ivan bé més mica una crisi la suportar va Vega Baja ila Marina la de litoral iturístic zat urbanit molt el Finalment, o Xàtiva. Gandia com xicotetes més urbanes pitjor comportament d’altres àrees el amb contrasta cosa qual la nal, pes encuperaren l’economia regio d’Alacant re metropolitana i l’àrea València de urbana regió la l’altra, De territori. al crisi la de gravetat general,tracció dóna una idea de la con de fase una en que, fet llavors, comportava es pitjor que la era que Vall ila d’Albaida, d’Ontinyent l’àrea especialment relatiu, el seu declivi en incidint continuaren industrials 2008. clústers D’una els banda, ------acumula un nombre més alt d’activi alt més nombre un acumula que la iés poblada més està dustrial, in més és comarca la de occidental (591) (554). iBocairent Tota part la d’Albaida (604), Malferit Atzeneta de (950), (703),Agullent Albaida Aielo (1.399), l’Olleria de seguit trucció), secundari (exceptedel cons sector Social dins a la Seguretat nes afiliades 2.501 amb perso Ontinyent, és baida Vall la d’Al de industrial centre El gran Figures 4.2 i4.3) (Quadre 4.2, iquímica. alimentació fusta, gràfiques, paper, arts trucció, metàl ductes pro plàstics, de fabricació de els són següents industrials subsectors els tèxtil, del Després secundari. sector Social dins del a la Seguretat afiliades persones les de mitat la vora sumen confecció, la amb junt que, tèxtil tria indús Vall a la d’Albaidacar potent la desta S’ha de ocupada. població la de mitat la serveis iels total del terç un 6%, indústria el la construcció la Social, a la Seguretat nes afiliades perso les 8% de del més mica una ocupa l’agricultura En l’actualitat, fabrils. en activitats els empleats tots de terç un ocupa que ja dustrial, in arrelament fort de comarca una sent valencianes, continua marques co de majoria la amb comparada . lics, materials de cons de materials lics, ------y cia. SA (48)y cia. tèxtils. de d’acabat Revert iManuel punt, de teixits de ció fabrica de treballen) hi (72 persones SL Espí Ramon llar; ala per roba de ció fabrica SA de Belpla tèxtils; teixits de hi treballen),persones de fabricació SA (128 fabrics Adient despunta AAgullent punt. de SL (42) teixits de Nou iPunt tèxtils fibres de ifilada ció (hi 48 treballen persones) de prepara SA llar): de (roba Mopatex tèxtils amb de d’articles fabricació confeccionats SA (67) (48), iCañete ballen), Manterol tre hi SA (50 persones Ferri Gonzalo (111) Mora Tèxtils tèxtils; i productes d’altres 101 fabricació de persones), SL són Cotoblau yent (hi treballen d’Ontin tèxtils empreses grans Les ocupades). persones les de part ta (una quar fabril que ocupades) sones per les de terços (quasi dos serveis ide comercial més molt ciutat una és ihui econòmiques, activitats les en industrial pes del fort decaïment un experimentat ha Ontinyent, marca, (25%). co la de capital Ontinyent La (35%), (30%) Malferit de Benigànim i (41%),Bocairent (39%), Albaida Aielo (47%), (67%), l’Olleria (72%), Agullent (74%),Alfarrasí d’Albaida Atzeneta econòmiques són les activitats entre industrials d’empleats alt més bre nom un amb igrans mitjans nicipis mu els percentatges, Per fabrils. tats ------

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 76 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA País Valenciano–, como el conjunto de clústers clústers de Valenciano–,conjunto el País como del –la metropolitana aglomeración principal València de urbana región la tanto contrario, el Por valenciana. economía la en peso ganaron conjunto en que oXàtiva), Gandia Alacant, de (áreas industriales no urbanos espacios otros en como así alicantino, turístico litoral el en ble nota un dinamismo especialmente económico observó se crisis a la previos años los Durante (Molina, valencianos 2017).textiles empresarios de ATEVAL de cia asociación como presen la destacar cabe tecnológico instituto el con Junto Alcoi. en sede (AITEX), con Textil Industria la de Investigación la para Asociación a la correspondiente Innovadora), Empresarial yAEI (Agrupación tecnológico centro un de ne dispo ello, Para sector. del retos principales los son industriales aplicaciones otras hacia diversificación yla productos de innovación la empresas, las de internacionalización yla lidad ca la por apuesta la con Junto yOntinyent. coi Al de áreas las en particularmente industrial, peso relativo un mantiene aún acusado, ajuste asu pese que, maduros manufactureros res secto los de uno es valenciano textil clúster El 2017). (Molina, competitiva ventaja de fuente principal su conocimiento el en tiene yque global es que rápidamente, muy cambia que contexto un en insertado productivo modelo nuevo un de competitividad la para crítico elemento un pues, Parece, por la competencia. imitable fácilmente es no que característica una de trata se más, Y, ade debilidades. importantes las de a pesar SECUNDARIO SECTOR 4. ------fuerte arraigo industrial, ya que ocupa un tercio tercio un ocupa que ya industrial, arraigo fuerte valencianas, siendo continúa una de comarca comarcas de mayoría la con comparada baida, Vall la d’Al así, Aun estatal. media a la mayor mucho fue 9%, que del acumulada caída una tró regis PIB el que valenciano vez ala autonómica, global 28% economía del la en peso un perdió Valenciano País del 2013industrial sector el 2008- de crisis la Durante misma. la de antes (2008-2013), crisis la de años res también pero peo los durante industrial derrumbe un tanto, lo por Vall la d’Albaida de sufrido, ha industria La 4.3. sectores Principales posiciones relativas (Salom y Albertos, 2014). yAlbertos, (Salom relativas posiciones sus ymantuvo crisis la mejor algo soportó Baja Vega y la Marina la de litoral y turístico nizado urba muy el Finalmente, oXàtiva. Gandia como pequeñas más urbanas áreas otras de miento comporta peor el con contrasta que lo gional, re economía la en peso recuperaron Alacant de metropolitana Área yel València de urbana región la otro, Por territorio. este en crisis la de gravedad la de idea una da general, contracción de fase una en que, lo momento, aquel en taba compor se peor que la Vall d’Albaida, era que yla Ontinyent de área el especial en relativo, ve incidiendo en continuaron su decli industriales 2008. de clústers los lado, un Por a partir crisis, la de estallido el con parcialmente cambió ma Elpanora y Elx. Alcoi en localizados clústers los de caso el en claro especialmente resulta Esto total. al respecto retrocedieron industriales ------marca, Ontinyent, ha experimentado un fuerte fuerte un experimentado ha Ontinyent, marca, (25%). co la de (30%)nim capital yOntinyent La (35%), (39%), Malferit Albaida de Benigà Aielo (67%),Agullent (47%), l’Olleria (41%), Bocairent (74%), d’Albaida (72%), Alfarrasí son Atzeneta económicas sus actividades entre industriales y grandes con mayor número de empleados medianos municipios los porcentajes, Por les. fabri activides de número mayor acumula que la yes pobladas más yestá industrial más es comarca la de (554). occidental Toda parte la d’Albaida (604), (591)rit Atzeneta yBocairent (950), (703),Agullent Malfe de Albaida Aielo (salvo construcción), seguido de l’Olleria (1.399), secundario delSeguridad sector Social dentro 2.501 con Ontinyent, a la afiliadas a la personas Vall la d’Albaida de és industrial centro El gran Figuras 4.2 y4.3) (Cuadro y química. 4.2, alimentación madera, gráficas, artes papel, construcción, de riales mate de metálicos, productos de plásticos, de fabricación de los son industriales subsectores siguientes los Tras textil, el secundario. sector del a lasonas Social afiliadas dentro Seguridad per las de mitad la acasi suman confección, la a junto que, textil industria d’Albaida potente la Vall la en destacar Cabe ocupada. población la de mitad a la servicios ylos total del tercio aun 6%, al industria la construcción la social, seguridad a la afiliadas personas sus 8% de del más aalgo ocupa agricultura la actualidad, En la fabriles. des susde empleados todos se ocupan en activida ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. Figura 4.3 Red decomunicacionesypolígonosindustriales

77 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 78 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Atzeneta d’Albaida con más de 30.000 de más d’Albaida con m Atzeneta en situados de fabricación nat con dos centros Cue ropa. la para tratamiento ode hogar limpia para el cabello,complementos mopas, toallitas plumeros, gamuzas, paños, fregonas, bayetas, corporal, higiene yde cosméticas niño, de bebé, de toallitas productos: otros entre fabrican, en el cuidado de la higiene familiar y del hogar; 1980 en especializada fundó se Ubesol y está Verde. yBosque Deliplus marcas las bajo dona, Merca de 2001 desde es interproveedores que Ubesol, grupo el d’Albaida destaca En Atzeneta SA (48) textiles. de ycia acabado de vert Re yManuel punto; de tejidos de fabricación de empleadas) SL (72 Espí Ramon personas hogar; el para ropa de fabricación SA de Belpla textiles; empleadas),personas de de tejidos fabricación SA (128 Spain fabrics Adient despunta Agullent En punto. SL Nou de (42) yPunt tejidos tiles de tex fibras de ehilado preparación de pleadas) em SA (48 personas hogar): de Mopatex (ropa con textiles confeccionados cación de artículos SA (67) (48),das), yCañete fabri Manterol de (111) emplea SA (50 personas ferri yGonzalo Mora Tèxtils textiles; productos otros de cación SLCotoblau (101 empleadas), personas de fabri son de Ontinyent Las textiles grandes empresas de sus empleadas). personas (un cuarto fabril que ocupadas) personas sus de tercios (casi dos servicios y de comercial más mucho ciudad una es y hoy económicas, dades activi sus en industrial peso del decaimiento SECUNDARIO SECTOR 4. plantilla de cerca de 300 de personas. cerca de plantilla 2 y una ------miento y revestimiento de metales, e Industria eIndustria metales, de yrevestimiento miento SA (218Galol trata de empleadas), personas l’Olleria yen ytricotar; coser de máquinas y de textil de maquinaria la para industria Ontinyent, de sa mecánicas construcciones talleres tálica); me carpintería de (fabricación SL Bocairent de CAV Ventacan destaca metálicos En productos plástico. de yperfiles tubos hojas, empleadas),personas de de placas, fabricación SA (45 técnicos plásticos Rochling empresa la ta despun EnBocairent ycartón. papel de bricación fa de empleadas), SA (240Bernabeu personas Cartonajes empresa gran la de caso el en como papel, de también pero plástico, de y embalajes ha evolucionado hacia la de fabricación envases actualizarse, de fin el con hoy, que vidrio, de cante fabri importante un fue (29). l’Olleria pasado Enel SL Ferrando SA (66) plast oPlásticos Industrial empleadas),personas SL Vallés film (66), plastic SL (64 vidal Plásticos como l’Olleria, de presas em las citar cabe plásticos de fabricación En la de almohadas. fabricación SL, de almohadon Don Malferit, de Aielo en último, Por textiles. fibras de e hilado preparación de empleadas), SA (248 personas Benitex Beniplast empresa la destaca nigànim en plena económica crisis empresarial. En Be empleadas), (70 personas Martí Reig mantas sus por hogar. conocida del Y la limpieza la para textiles productos de fabricación de Albert, Pla textiles; tejidos de SL,fabricación de Nadal mer empleadas), Textil Colo de acabado de textiles; (44 SA personas Wintex citar cabe En Albaida ------por su cuenta. su por conseguido hubieran no que mediática fuerza una consiguen participativa actuar de forma una utilizando competencia, rían considerarse debe que empresas las ocasión, En esta sector. del mismo dentro la empresarial cooperación todo sobre pero ello, para clave requisitos los reúne que ya estudio de objeto territorio el en práctica buena una duda, sin es, Esta imagen. la de através calidad y su producto un valoriza se que puesto marketing, del ámbito el en vación inno de trata Se difusión. su para je) yproducto (paisa territorio unir al innovador resultó duda sin proyecto Este territorial. perspectiva una ydesde vinos sus de calidad la aconocer dar de objetivo el con unieron se área esta de gueros Vall yla bode d’Albaida. Once Costera la de ca comar la entre acaballo territorio del bodegas diferentes de unión la de nace que proyecto un es Alforins Terresdels Valenciano. País el todo de más llamativos agroalimentaria innovación de casos los de uno es que Alforins, Terres dels marca la con relacionadas están bodegas tas SL, etc.). Belda Es SL, Daniel SL,da Zagromonte J Bel (Bodega calidad de vino de fabricación a la ligadas agrícolas, a la y viña nan las actividades predomi Vall,la también de oeste extremo el en Alforins, dels En Fontanars agrícolas. tividades ac de predominio Vall la d’Albaida, de mayor hay tiva-Ontinyent-Albaida--Alcoi). Al este CV-40 la y A-7 de eje al (Xà entorno agrupan se industrias de resto y el textil industria La empleadas). (69 personas yherrajes rraduras ce de fabricación SA, de valenciana mecánica ------Plásticos Vidal SL (64 persones hi hi SL (64 Vidal persones Plásticos ara com l’Olleria, de empreses les citar cal plàstics de fabricació En la coixins. de SL,fabricació de mohadon al Don Malferit, de aAielo Finalment, tèxtils. fibres de ifilada preparació de treballen), hi SA (248nitex persones Be Beniplast l’empresa destaca nim econòmica empresarial. A Benigà hi treballen),persones en plena crisi (70 Martí Reig mantes les per da llar. la de conegu Ila neteja ala per tèxtils productes de fabricació de Albert, Pla tèxtils; teixits de bricació SL,fa de Nadal Colomer Textil tèxtils; hi treballen),persones d’acabat de SA (44 Wintex citar cal A Albaida 300 persones. vora de 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. amb més de 30.000 de més amb m d’Albaida a Atzeneta situats bricació fa de Té centres roba. ala dos per tractament o de a netejar per letes tovallo mopes, cabell, al per ments camuses, comple espolsadors, draps, fregones, baietes, corporal, id’higiene cosmètiques bolquerets, de axiquets per tovalloletes ductes: pro altres entre fabriquen, llar; la de en la higiene familiar i especialitzada 1980 en fundar va es iestà Ubesol Deliplusmarques i Bosque Verde. de Mercadona,proveïdors amb les 2001 del des inter són que Ubesol, grup el d’Albaida destaca A Atzeneta 2 i una plantilla i una plantilla ------d’activitats agrícoles. A Fontanars AFontanars agrícoles. d’activitats Valld’Albaida, predomini més ha hi la Al’est de da-Cocentaina-Alcoi). CV-40 il’A-7 (Xàtiva-Ontinyent-Albai la a l’eix de s’agrupen entorn tries d’indús resta i la tèxtil indústria La (69 hi treballen). persones i ferraments panys de fabricació de SA, valenciana mecánica Industria i metalls, de irevestiment tament trac (218 de treballen), hi persones SA Galol ia l’Olleria itricotar; cosir de màquines ide tèxtil indústria la a per maquinària de SA d’Ontinyent, Talleres mecánicas construcciones metàl tancaments de bricació (fa SLBocairent de Ventacan CAB metàl En productes plàstic. de iperfils tubs fulles, plaques, de fabricació de treballen), hi SA (45 persones técnicos plásticos l’empresa despunta cairent Rochling ABo icartó. paper de fabricació de treballen), hi SA (240nabeu persones Ber Cartonajes empresa gran la de cas el en paper, de com també però plàstic, de iembalatges d’envasos ció fabrica ala cap evolucionat ha zar-se, d’actualit finalitat la amb ara, que dre, vi de fabricant important un ser va SL (29). l’Olleria rrando passat, Enel Fe SA (66) plast oPlásticos Industrial treballen), SL Vallés film (66), plastic . lics destaca destaca lics . lics); lics); ------tingut cada una per compte propi. propi. compte per una cada tingut hagueren no que mediàtica força una aconsegueixen participativa d’actuar forma una utilitzant tència, compe haurien de considerar-se que empreses Les sector. mateix del dins empresarial cooperació la sobretot però aser-ho, per clau sits requi els reuneix que ja d’estudi te objec territori al pràctica bona una dubte, sens És, imatge. la de través a té que qualitat ila producte un ra valo que ja màrqueting, del l’àmbit en d’innovació tracta Es difondre’l. a per iproducte (paisatge) territori unir en innovador ser va dubte sens projecte El territorial. perspectiva d’una des ifer-ho fan hi que vins dels qualitat la valorar fer de l’objectiu amb unir van es l’àrea de cellerers Vall ila d’Albaida. Onze Costera la de comarca la entre territori del llers ce diferents de unió la de naix que projecte un és Alforins Terres dels Valencià. País el tot de cridaners més d’innovació agroalimentària casos dels un és que Alforins, dels Terres marca la amb relacionats estan que SL, etc.).Belda Cellers niel SL, Da SL, J. Zagromonte ga Belda (Bode qualitat de vi de fabricació la ia vinya ala lligades agrícoles, tats activi les predominen Vall, també la de oest al’extrem Alforins, dels ------a laSeguridadSocial(2016). Cuadro 4.2 MANO DEOBRAINDUSTRIAL Agullent Beniatjar Montitxelvo Aielo deRugat Fontanars delsAlforins Llutxent Ràfol deSalem Castelló deRugat Quatretonda Bufali Pobla delDuc,la El Palomar Guadasséquies Alfarrasí Aielo deMalferit Albaida La Valld’Albaida Terrateig Sempere Rugat Pinet Otos Carrícola Benissuera Benicolet Bèlgida Montaverner Atzeneta d’Albaida l’Olleria Ontinyent Salem Benissoda Bellús Benigànim Bocairent Municipios

Fuente: Personasafiliadas

en industria Población ocupada (2016) 9.577 1.399 2.501 518 591 140 145 225 292 554 703 950 464 604 19 19 19 15 32 39 42 57 78 87 65 9 0 0 0 0 0 0 0 5 5

79 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Hospital General d’Ontinyent Autor: ESTEPA V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Municipios Nº Hospitales de salud Nº Consultorios El estudio de la salud y el sistema sanitario nos Atzeneta d’Albaida - - 1 permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Agullent - - 1 to que constituyen dos elementos clave en la or- Albaida - 1 - ganización de ésta y forman parte de la estructu- Alfarrasí - - 1 Aielo de Malferit - - 1 ra social. Las transformaciones que se dan en la Aielo de Rugat - - 1 gestión pública de la salud vienen impulsadas por Bèlgida - - 1 los cambios sociales y políticos de cada época. Bellús - - 1 Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Beniatjar - - 1 tamente relacionados con los cambios sociales Benicolet - - 1 Benigànim - 1 - que se van produciendo (González y Hortelano, Benissoda - - 1 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Benissuera - - 1 lias de las comarcas de València, a excepción de Bocairent - 1 - la capital, se pone de manifiesto que para una Bufali - - 1 más amplia eficacia de los programas de preven- Carrícola - - 1 Castelló de Rugat - 1 - ción es fundamental considerar la pluralidad de Alícia Villar Quatretonda - - 1 Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y Fontanars dels Alforins - - 1 comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- Guadasséquies - - 1 lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). Llutxent - 1 - Montaverner - - 1 Montitxelvo / Montichelvo - - 1 La comprensión de lo que es saludable y lo que Olleria, l’ - 1 - no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- Ontinyent 1 3 - minos de actuación sanitaria o la relación entre Otos - - 1 cómo las desigualdades sociales determinan Palomar, el - - 1 el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- Pinet - - 1 Pobla del Duc, la - - 1 riando con el tiempo y configurándose según Ráfol de Salem - - 1 diferentes modelos de atender la salud comu- Rugat - - 1 nitaria y, con ello, la disposición de recursos Salem - - 1 sanitarios que responden a políticas sanitarias Sempere - - 1 concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- Terrateig - - 1 Comarca 1 9 27 tat Valenciana (2016-2020) se establece como Provincia 29 139 284 principio básico que “la salud tiene que ser va- C.Valenciana 61 283 605 lorada como un gran recurso de la sociedad y Comarca/Provincia 3,45% 6,47% 9,51% Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016). 82 dels d’atendre la salut comunitària i, i, comunitària salut la d’atendre dels mo diferents segons s’ha configurat i temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials com les desigualtats la entre relació o sanitària d’actuació termes en tari priori és que el sobre és, ho no que el La del comprensió que és saludable i 2015). Gómez, do, (González,gues Fernández-Corona dro les de entorn ha hi que ments comporta iels actituds ales quant de models familiars rar la pluralitat conside és fonamental de prevenció programes dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es ques de València, la capital, excepte comar les de famílies amb estudi no, 2000). Per exemple, segons un iHortela (González produint van es que socials canvis els amb relacionat directament troba es sanitari tema sis el això, Per època. cada de tics ipolí socials canvis pels impulsades estan salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------pi bàsic que «la salut s’ha de valorar s’ha valorar de salut «la que bàsic pi princi a com s’estableix (2016-2020) Valenciana de la Comunitat Salut de Pla IV Enel concretes. sanitàries apolítiques responen que sanitaris amb això, la disposició de recursos - mental per a totes les persones. persones. les atotes per mental ele un dret la són salut considerats i benestar el sentit, lenciana». En eixe Va Comunitat la de isocial econòmic desenvolupament al per actiu un com i societat la de recurs gran un com - - sanitari, però suficient per l’abast l’abast per suficient però sanitari, sistema da, de el conéixer nostre ilimita descriptiva, manera una ri, sanita equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre ció rela complexa a la acostarem Ens Bocairent. Autor: Antoni MartínezBernat - - -

83 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 84 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los requiera. se que y tratamiento men en de función hospitalario, la complejidad régi oen ambulatoria atención en presta se sanitaria atención La y concertados. privados medios de a través y también damentalmente, fun pública, gestión la de através proveen se prestaciones Estas valenciano. sanitario tema sis el denomina se que lo configuran salud la de promoción yde rehabilitadores terapéuticos, diagnósticos, preventivos, servicios sanitarias, prestaciones las de provisión la Valenciana, Comunitat la de ámbito Enel disponibles. rios sanita recursos los de definitoria aclaración breve una haremos datos, alos pasar de Antes Pública. iSalut Universal Sanitat de 2016 de Gestió de Conselleria la de Memoria la 2016 año al yde referencia en disponibles datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS información de portal del obtenido hemos las cifras Las texto. este de alcance acotado el por suficiente pero sanitario, sistema nuestro conocer de y limitada, descriptiva, una manera sanitario, equipamiento sobre datos los mediante ysalud sociedad tre compleja en relación aNos esta acercaremos las personas. todas para elemental derecho un considerados son salud y la estar bien el sentido, Eneste Comunidad”. la de social y económico desarrollo el para activo un como SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------es el punto fijo de extracción periférica o centro ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las de prolongación una como y funcionan bulatorio am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, y técnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes uni valenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen CENTROS DELAVALLD’ALBAIDA Cuadro 5.2 Salud Mental Hospital Centro deEspecialidades Unidad deOdontologíaPreventiva Unidad deConductasAdictivas Unidad deSaludsexualyreproductiva Consultorio auxiliar Centro deSalud

Recursos sanitariosdeLaSafor2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana

Tipo decentro

------Número Bocairent, Castelló de Rugat, Llutxent y l’Olleria. y l’Olleria. Llutxent Rugat, de Castelló Bocairent, lud en de las Albaida, localidades Benigànim, de sa y de 9 en centros Ontinyent encuentra se que especialidades de 1centro de dispone dedependen Gandia. del hospital La comarca Rugat, de Castelló incluyendo este, el hacia Otos de des No obstante, d’Ontinyent. General Hospital el pertenece que al Xàtiva-Ontinyent, de salud de departamento al adscrita Está les. principa sanitarios recursos los de tipos rios va con Valld’Albaida La de cuenta comarca La partamentos. de a esos pertenecen también que marcales co demarcaciones otras yen comarcas estas en vive que población la atoda cobertura dan 5.1) (Figura salud de 11de departamentos total un existen València de comarcas En las Comunidad. en nuestra dad hemoterápica activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de 27 1 1 1 1 1 9 1

Comarca /Provincia 9,8% 2,1% 5,3% 2,4% 2,1% 7,2% 8,3% 5,6% que que ------terdisciplinaris i es coordinen amb i es coordinen terdisciplinaris in a equips com actuen que suport hi de ha les denominades unitats També sanitari. sistema al inicial es poden considerar com l’accés consultoris i els salut de centres Els requerisca. es que tractament i el complexitat la de funció en pitalari, hos règim o en ambulatòria atenció en presta es L’atenció sanitària iconcertats. privats mitjans de a través itambé fonamentalment, pública, gestió la de a través veeixen pro es que Prestacions valencià. sanitari sistema el denomina es que el configuren salut la de promoció i de rehabilitadors terapèutics, tics, diagnòs preventius, serveis tàries, sani prestacions les de provisió la Valenciana, Comunitat la de l’àmbit En disponibles. sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut sal Univer de la de Conselleria Sanitat 2016 del Gestió de Memòria la i de al’any 2016 referència amb nibles dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir lenciana Va Generalitat la de ARGOS mació d’infor portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------Figura 5.1Mapasanitario

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Ontinyent. Ontinyent. en 13 encuentran se cuales las farmacias, de de 49 oficinas con Vall d’AlbaidaLa cuenta 2 pacientes. derivaron se 2016. solo Gandia de Hospital En el de Pública y Salud Universal Sanidad de selleria Con la de Gestión de Memoria la de datos gún se quirúrgicas, de las intervenciones el ritmo agilizar de objetivo el con privados acentros tes 11.606 de total En 2016 un derivaron pacien se de 39 especialidades. una Tiene taladas. cartera 267 con ins 4,95 camas de media Cuenta días. 2016 11.690 atendió estancia una con ingresos En comarca. esta en referencia de hospitalario centro el es d’Ontinyent General El Hospital (Cuadros 5.1 y5.2) comarca). la conforman 34 que de total un de habitantes población (13 municipios menos tienen de 500 baja muy de ellos de algunos 27de municipios, total a un abastecen auxiliares consultorios Los salud. de 3centros hay Ontinyent en Además, SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS - - - - CEIP BeataInés.Benigànim. Autor: CEIPBeataInés de les consultes externes de l’hospi de externes consultes les de prolongació una com ifuncionen tori ambula règim en atenció presten que centres són també que litats, d’especia centres els banda, seua la a la població.tipus especialitzat Per de prestacions les d’acostar finalitat la amb l’hospital, ide salut de tres sionals dels cen i pròpies tècniques profes integra ambulatori, règim en població ala atenció presta que integrat, sanitari centre anomenat sanitari recurs d’un altre disposa residencial. Tambédeshabituació es ide mama de càncer del prevenció de ireproductiva, sexual salut de addictives, conductes de mental, de salut d’odontologia preventiva, de rehabilitació, unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema En el socials. recursos els I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS - - - - - tota la població que viu a les comar ales viu que població la tota (Figura 5.1) salut de d’onze departaments total un ha hi València de província A la valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per necessaris disposen els recursos es on l’estructura és que transfusió, de ocentre perifèrica d’extracció fix punt el és valencià sanitari sistema disponible en el recurs tal. Un altre tinyent, al qual pertany l’Hospital Ge l’Hospital pertany qual al tinyent, de de salut Xàtiva-On departament al adscrita Està principals. nitaris sa recursos dels tipus diversos ha Vallla d’Albaida de hi comarca la A als departaments. bé pertanyen demarcacions que comarcals tam altres ien demarcació la de ques que donen cobertura a cobertura donen que - - - - - 11.690 estada una amb ingressos 2016 Enel comarca. la atendre va a referència de hospitalari centre L’Hospital General és d’Ontinyent el 5.1 5.2) i comarca). la conformen 34 que de d’un total 500 habitants de menys tenen municipis (tretze població poca molt de quants uns 27 de municipis, total aun servei donen auxiliars consultoris Els salut. de centres tres ha hi a Ontinyent més, A il’Olleria. Llutxent Rugat, de da, Castelló Benigànim, Bocairent, d’Albai localitats a les salut de tres cen nou ide aOntinyent pecialitats d’es d’un centre disposa comarca La Gandia. de depenen Rugat, de lló Caste inclòs a l’est, cap d’Otos des això, No obstant d’Ontinyent. neral (Quadres - - - - instal 4,95 de Té dies. mitjana 267 llits troben a Ontinyent. a Ontinyent. troben es quals les de tretze farmàcies, de VallA la d’Albaida 49 ha oficines hi pacients. cent derivar van es d’Ontinyent General l’Hospital 2016. del Pública iSalut A Universal de la de Conselleria gestió Sanitat de Memòria la de dades segons quirúrgiques, intervencions les de ritme el d’agilitar l’objectiu amb d’11.606 privats a centres pacients 2016 total En el un derivar van es pecialitats. . lats. Té una cartera de 39 de es Té cartera una lats. -

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo cativa: por una parte, la bajada de las cifras de tros, la reestructuración de profesorado o en personas inmigrantes y también el retorno a los nuevos programas lingüísticos. La educación es sin duda un ámbito de actua- sus lugares de origen de una parte de las per- ción prioritario y que incide de manera directa sonas que habían venido a trabajar a nuestra Una manera descriptiva, aunque con sus limi- en la caracterización de cualquier sociedad. comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- taciones, de acercarnos a conocer el sistema Aquello que entendemos como “educación” se mica y laboral; por otra parte, hemos asistido educativo valenciano, y en concreto en las co- representa frecuentemente como “sistema a una nueva reforma educativa, la LOMCE de marcas de València, es a través del equipamien- educativo” (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro 2013, con efectos en las ratios profesorado/ to educativo. Por equipamiento educativo en- caso, el sistema educativo valenciano ha ido alumnado. También el cambio político autonómi- tenderemos básicamente, y según los datos a configurándose a partir de los cambios demo- co de las elecciones de mayo de 2015, con un los que tenemos acceso, el número de centros gráficos y de las actuaciones en materia de po- nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- educativos, su desagregación por niveles edu- lítica educativa. ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo cativos, por titularidad y el número de alumnado efectos, a corto y medio plazo, en el sistema y su escolarización según programa lingüístico, Los datos de la demografía educativa del siste- educativo, especialmente en la dotación de cen- todo ello para las enseñanzas no universitarias. ma educativo valenciano en el período de veinte años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, CENTROS DE LA PROVINCIA como fenómeno significativo, la existencia de % respecto al total de Alícia Villar Municipios Nº de centros educativos Sandra Obiol una tendencia a la contracción del número ab- comarcas de Valencia soluto de alumnado escolarizado, producido por El 74 3,5 una importante bajada de la natalidad iniciada El Camp de Túria 129 6,2 en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- El Rincón de Ademuz 5 0,2 nómenos asociados a este período, que aportan El Valle de Cofrentes-Ayora 12 0,6 La Canal de Navarrés 20 1,0 impactos variables y distintas lecturas de inter- La Costera/La Costera 71 3,4 pretación son: a) los incrementos de plazas en La Hoya de Buñol 49 2,3 determinados niveles educativos, como es el La Plana de Utiel-Requena 37 1,8 caso de la educación infantil, debido a factores La Ribera Alta 208 10,0 de alcance socioeconómico; b) los efectos de las La Ribera Baixa 65 3,1 La Safor 154 7,4 reformas educativas, como es el caso de la LOG- La Vall d’Albaida 106 5,1 SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- L’ 209 10,0 tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta L’ 255 12,2 los 16 años; c) los impactos de la escolarización L’ 143 6,8 de los hijos e hijas de las personas migrantes. 27 1,3 València 526 25,2 TOTAL 2090 100,0 En los años más recientes, dos factores han Cuadro 5.3 Centros de las comarcas de Valencia por tipo de centro y titularidad (curso 2016-17). incidido especialmente en la demografía edu- Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana 88 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS de la LOGSE de 1990, de LOGSE la de reor va que cas el és com educatives, reformes les de b) efectes els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com catius, edu nivells determinats en places de a) són: increments els pretació d’inter lectures idiferents variables impactes aporten que esmentat, de perío al associats fenòmens Altres al., 2012: et (VILLAR huitanta els 41). en iniciada natalitat la de important baixada una per produït colaritzat, d’alumnat es absolut nombre del contracció a la tendència una tiu, significa a fenomen ha, com hi que 1990 anys els tre i 2010, indiquen en comprés anys, vint de període el valencià en educatiu va del sistema educati demografia la de dades Les educativa. política de matèria en actuacions les i de demogràfics canvis dels apartir s’ha configurat valencià educatiu sistema el cas, tre (HERNÀNDEZ, 2000: 192). nos En el educatiu» a«sistema com sovint ta represen es aeducació com tenem en que El societat. qualsevol de ció caracteritza la en directa manera de incideix i que prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament ------incidit especialment en la demogra especialment incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. persones les de fills dels l’escolarització de c) impactes els anys; setze als fins augmentar l’ensenyament obligatori i va educatius nivells els ganitzar educatiu entendrem bàsicament, i bàsicament, entendrem educatiu equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera lingüístics. programes nous els o en professorat de tructuració rees la centres, de dotació la en educatiu, especialment el sistema en imitjà, curt atermini efectes, té iEsport, Cultura Investigació, cació, d’Edu Conselleria la de capdavant al 2015, del maig de equip nou un amb de autonòmic les eleccions polític vi Tambéprofessorat/alumnat. elcan 2013, ràtios del les en efectes amb LOMCE la educativa, reforma nova auna assistit hem banda, d’altra ral; ilabo econòmica crisi forta la de sa acau atreballar, vingut havien que persones les de d’una part d’origen llocs als tornada la itambé grants immi persones de xifres les de da baixa la d’una banda, educativa: fia ------tats de compensació educativa en en educativa compensació de tats amb alumnat necessi escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé (Quadre 5.3) comarcals. territoris les dimensions dels demogràfiques amb lògicament, concordança, en (10%)Nord (10%), Alta Ribera ila (12,2%), Oest l’Horta de l’Horta (25,2%)València comarques iles a 2017, especialment concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris no educatius nivells els en València 2016-2017 de comarques a les curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons ------7 a Castelló i 17 a Alacant. i17 aAlacant. 7 aCastelló València, de comarques a les tuats Valenciana, 24 quals si dels estan Comunitat ala 48 centres de total un ha hi Actualment, educativa. ca políti de matèria en decisions i les depéntambé polítics dels moments que qüestió una és que encara ris, ordina centres en especials tives educa l’alumnat amb necessitats a escolaritzar tendeix es inclusió la d’afavorir l’objectiu Amb especial. d’educació centres oen ordinaris pecials l’escolarització en centres es educatives necessitats amb l’alumnat de característiques les de dependrà que dir S’ha de ordinaris. centres els en ha hi no que tats adap recursos de d’unsa conjunt dispo es quals els ien discapacitat de permanents severes condicions especials associades a educatives necessitats amb alumnat colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment nitat Comu la A centre. del total 30% del al o superior igual percentatge un ------

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 90 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI necesidades educativas especiales asociadas a especiales educativas necesidades con alumnado escolariza se que los en cativos Educación edu Especial son aquellos centros de los denominados parte, Centros Por otra las de Alacant. y24 en 13 València, de Castelló cas de las en comar las en situados 43 están cuales los de 80 de CAES, total un actualmente existen ciana Valen Comunitat En la centro. del total 30% del al osuperior igual porcentaje un en educativa alumnado con necesidades de compensación escolarizan que aquellos o son Preferente ción Ac de Barrio un en ubicados encuentran se Singular Educativa Acción de o Centros CAES denominados centros Los preliminares. rias hacer unas definito aclaraciones Conviene cales. comar territorios dichos de demográficas nes las con dimensio lógicamente, en concordancia, (12,2%), (10%) Nord (10%), l’Horta Alta Ribera yla Oest (25,2%)ciudad l’Horta de comarcas ylas 2017, en València especialmente concentrados 2016- curso del datos los según 2.090 centros de total un con cuentan comarcas Estas nas. 356.592 de es perso universitarios no cativos en las de comarcas València edu en los niveles 2016-17 curso el en escolarizada población La disponibles del 2016-17. curso datos últimos los consultar podemos cual del a partir Valenciana Generalitat la de ARGOS formación in de portal del obtenemos la información Esta SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS (Cuadro 5.3) ------algunas excepciones a este número. En zonas ru En zonas número. a este excepciones algunas 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio aun asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados a los En cuanto y17 Alacant. en Castelló en 7 València, de comarcas las en 24cuales están los de Valenciana, Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia en decisiones y las políticos momentos también depende de los cuestión aunque esta ordinarios, centros en especiales educativas des necesida con alumnado al aescolarizar tiende se inclusión la favorecer de objetivo el Con cial. Espe Educación de Centros oen ordinarios tros especiales su en escolarización cen educativas del alumnado con necesidades características las de dependerá que decir Cabe ordinarios. centros los en encuentran se no que adaptados recursos de conjunto un dispone se los yen dad de discapaci permanentes condiciones severas CENTROS DELACOMARCAPORTIPO Cuadro 5.4 Formación depersonasadultas Centros ruralesagrupados Centros deenseñanzasespecializadas Centros deeducaciónespecial TOTAL Centros sistemaextranjero Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias

Centros delacomarcaLaSaforportipocentro(curso2016-17).Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Tipo decentro

------

cundaria, el acceso a Formación Profesional, Profesional, aFormación acceso el cundaria, Se Educación de Graduado del libres pruebas de preparación de cursos haber suele que los en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se e intereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. y5en 14València, Castelló en de comarcas las en 27 sitúan se cuales los de 46 CRA, actualidad la en hay Valenciana munitat Co la en Actualmente, 30 minutos. los supere no el instituto aquella donde está hasta localidad desde la ellos desplazamiento agrupamientos paratambién es configurar considerado, puesto po en cada curso). El tiempo del desplazamiento decir, es 1gru (4 unidades, unidades de mínimo 16 el con y30 entre alumnos prevista mínima demanda una hay si ESO de centro un asigna se para los desplazamientos conrales dificultades Número 107 13 24 65 1 1 4

- - - - - proves lliures del Graduat d’Educa Graduat del lliures proves de preparació de cursos haver-hi sol quals els en centres Són anys. díhuit dels a partir accedir S’hi pot té. que interessos i els pectatives ex les compte en tenint cursar pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació a la Quant i5aAlacant. 14 aCastelló València, de comarques ales tuen 27 si quals se 46 ha CRA,hi dels Valenciana a la Comunitat tualment, Ac hora. mitja la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de el desplaçament desagrupaments per elsés a considerat: configurar deltemps desplaçament també curs). El cada a dir, en és grup un unitats, (quatre d’unitats mínim el 16 amb i 30 entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assignadesplaçaments un centre als per dificultats amb rurals nes Enzo excepcions. ha hi que cara 150 de és en alumnes, Obligatòria Secundària d’Educació centre un a Per així. centre un municipi a un demanda mínima s’assigne perquè (CRA) agrupats hi harurals una centres anomenats als fa que Pel I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------i un altre tipus de formació espe formació de tipus altre i un universitat ala accés professional, a formació l’accés Secundària, ció litzats i 65 són d’infantil, primària, primària, i 65 d’infantil, són litzats especia ensenyaments imparteixen 24 especial, d’educació és que un ha hi quals dels educatius, centres 107 amb equipada està comarca La l’equipament educatiu. de part bona una concentra també 2016. lògicament, cosa, qual la Per segons les dades del del padró 35.534població, de gran habitants, més quantitat la diferència, amb concentra, capital, cipis. Ontinyent, i34 muni 88.335amb habitants Vall comarca d’AlbaidaLa una és 5.5 i5.7) 5.4, (Quadres lingüístic. programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el en trem Vall la d’Albaida, de cen ens marca co la de educatiu equipament sobre A les dades continuació, comentem d’Alacant. 67 i 29 Castelló València, de de ques comar a les ha, 135hi corresponen que adultes persones de formació de 231 de centres total Del cífica. ------i aprenentatge musical, que conver i aprenentatge pràctica de xarxa «una densa amb junt territori nostre al arrelat ben un fenomen musicals important, d’associacionsxarxa i agrupacions Valenciana hi ha una A la Comunitat pròpia. llengua la en zació lleugerament d’escolarit baix tatge percen un considerar-se itot, fins podria, percentatge el cosa qual la clar, per valencià predomini amb d’una comarca tracta Es valencià. en 55% un quals estudien les de 12.511 de d’alumnat és persones, 2016-2017curs En el total el comarques. de resta ala litzada genera pauta la seguint privats, tres cen de alta més proporció una amb impartit nivell el és cicle primer de til infan l’educació pública; titularitat de nal centres l’ofereixen íntegrament professio formació 40%; la el supera educatiu nivell cap en que ja pública, titularitat de centres de presència VallA la d’Albaida major una ha hi poblacions. quinze de total a un cobertura donen que agrupats rals ru centres quatre ha hi comarca, la de idemogràfiques físiques ques característi les Per mitjans. ments i ensenya secundària obligatòria ------nostre àmbit territorial més proper. proper. més territorial àmbit nostre dedesenvolupament l’educació en el el en efectes deriven es qual i del que conéixer convé educatiu tema sis del s’ha destacar que de pectes as dels un és que Creiem comarca. segons heterogènia molt presència una amb iprivada, pública xarxes, dos les per caracteritzat educatiu ens dóna una d’un imatge sistema equipament sobre dades les de feta En conclusió, l’observació específica centres. vint de total un sumen que privada titularitat de música de les esco ha hi comarca la de poblacions Enaltres municipal. música de cola d’una es disposa d’Aielo Malferit de Elmunicipi aAlbaida. altre iun yent de música,professionals un a Ontin conservatoris dos Hi ha important. pes un té també musical formació al., 2013).LL et Vall Ala d’Albaida la Valenciana» (RAUSEla Comunitat - de territorialitat de alt més grau un amb cultural fet el en música la teix - - - - -

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 92 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI centros de titularidad pública, puesto que nin que puesto pública, titularidad de centros de presencia VallEn la mayor d’Albaida una hay poblaciones. 15 de total aun cobertura dan que agrupados rurales centros 4 con Vallla d’Albaida cuenta comarca, esta de ydemográficas físicas ticas medias. y enseñanzas Portoria las caracterís y 65 obliga primaria, secundaria son de infantil, pecial, 24 especializadas enseñanzas imparten es educación de 1es cuales los de educativos, 107 con equipada centros está comarca Esta educativo. equipamiento del parte buena una Por lo que, también concentrará lógicamente, 2016. de padrón de datos los según habitantes, el mayor número de población, 35.534 teniendo de la con diferencia, comarca,capital concentra, con 34 y cuenta municipios. Ontinyent, bitantes 88.335 con Vall comarca d’AlbaidaLa una ha es (Cuadroslingüístico. 5.4, 5.5 y5.7) programa según escolarización ysu alumnado de número yel titularidad por educativos, les nive por desagregación su educativos, centros de número el en Vallla d’Albaida, centrándonos de comarca la de educativo equipamiento bre so los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------en el hecho cultural con mayor grado de terri de grado mayor con cultural hecho el en música a la convierte que musical, aprendizaje y práctica de red “una densa a una junto torio un terri fenómeno bien arraigado en nuestro musicales, y agrupaciones asociaciones de red una numerosa Valenciana cuenta Comunitat La propia. en bajo la deligeramente lengua escolarización podría,taje incluso, un porcentaje considerarse porcen este que lo por valenciano, predominio claro con comarca una de trata Se valenciano. en 55% un estudian cuales las de personas, En 2016-17 12.511 de es alumnado de total el comarcas. de resto el en generalizada pauta la siguiendo privados, por centros yor proporción ma una en impartido nivel el es ciclo primer de infantil educación la pública; titularidad de tros cen por totalidad su en ofrecida es profesional formación 40%; la el supera educativo nivel gún CENTROS EDUCATIVOSDELACOMARCAPORNIVEL Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Ciclos formativosdeGradoSuperior Ciclos formativosdeGradoMedio Ciclos formativosdeGradoBásico Educación SecundariaObligatoria Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Educación Infantilprimerciclo Bachillerato Centros delacomarcaporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

- - - - - Públicos en nuestro ámbito territorial más cercano. cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que y del conocer conviene que educativo ma siste del a destacar aspectos los de uno es que Creemos comarca. según heterogénea muy presencia una con y privada pública red doble la por caracterizado educativo sistema un de gen ima una da nos equipamiento sobre datos los de específica En observación conclusión, esta tipo. este de 20 de centros total un suman que privada haycomarca escuelas de música de titularidad la de poblaciones En otras municipal. música de dispone Aielo de de una Malferit escuela de Elmunicipio Albaida. en yotro Ontinyent en uno de música, profesionales con 2 conservatorios Cuenta importante. peso un tiene también sical 2013). al, et mu VallEn la d’Albaida formación la de la Comunidadtorialidad Valenciana” (Rausell 10 29 22 5 6 9 8

concertados Privados 0 0 0 7 2 5 5

Privados 0 0 0 5 0 0 0

titularidad privada 20,0% 14,7% 35,2% 33,3% Presencia 0% 0% 0%

- - - EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN Cuadro 5.7 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Agullent Atzeneta Albaida Alfarrasí Aielo deMalferit Bèlgida Aielo deRugat Bocairent Benissuera Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Castelló deRugat Carrícola Bufali Benissoda Quatretonda Fontanars delsAlforins Llutxent Guadasséquies Ontinyent Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Comarca/Provincia Provincia Comarca Terrateig Salem Rugat Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Otos Sempere C.Valenciana Municipios

Fuente: ConselleriadeEducación, Investigación,CulturayDeporte(2017).

d’Albaida

Infantil, primaria y secundaria 4,44% 1.465 2.574 65 17 2 2 5 2 3 2 1 4 1 3 3 2 1 2 2 1 1 1 5 2 3 ------

Profesional 135 86 0 ------

9,63% 135 231 Adultos 13 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 ------

11,11% Nº Centroseducativos 46 27 Rural 3 1 1 1 ------

Escuela Oficial de idiomas 17 8 ------

4,17% seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 48 24 1 1 ------

36 17 ------

7,10% 552 338 24 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 4 2 2 2 ------

de educación habitantes Centros por mil 1,20 0,73 0,83 2,60 1,35 1,67 1,57 3,13 2,90 1,06 5,95 1,40 2,33 0,85 4,42 1,71 1,76 3,08 1,55 6,58 2,29 0,96 2,96 1,67 2,34 3,44 6,70 0,65 ------

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario aparece un nuevo problema: la exclusión finan- oficinas bancarias que poseía. En 2015, 16 de los ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa- 34 municipios de la comarca (el 47%) se encuen- El sistema bancario es uno de los pilares bási- ñola vive en municipios donde no hay ninguna tran en situación de exclusión financiera, estos cos del funcionamiento de las economías de- oficina, y en algunas provincias este porcentaje son Aielo de Rugat, Carrícola, el Ràfol de Salem, sarrolladas. Su actividad principal consiste en supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto Bellús, Beniatjar, Benissoda, Benissuera, Bufali, la intermediación, proceso mediante el cual se por parte de los bancos como por las AAPP. Guadasséquies, Montitxelvo, el Palomar, Pinet, captan fondos de los agentes con capacidad de Rugat, Salem, Sempere y Terrateig. financiación y se canalizan estos fondos hacia En la comarca de La Vall d’Albaida la reducción aquellos que tienen necesidad de financiación. en el número de oficinas entre los años 2009 y La mayor reducción en términos unitarios se da 2015 ha sido de 28 oficinas (Cuadro 5.8, Figu- en Ontinyent, con 11 oficinas bancarias menos En este proceso de intermediación la red de ofi- ras 5.2, 5.3, 5.4 y 5.5), pasando de 124 a 96. en el periodo. cinas bancarias tiene un papel determinante al Esto supone una disminución del 22,6%, 11,3 aumentar la accesibilidad de los clientes a los puntos porcentuales menos de caída que la Castelló de Rugat, Alfarrasí y Otos son los mu- servicios bancarios, tanto en la captación de media de la provincia de València. En términos nicipios que presentan una mayor densidad de pasivo como en concesión de préstamos, pues de oficinas por cada 1.000 habitantes, en 2009 oficinas por cada 1.000 habitantes en 2015, con cuanto más densa sea la red de oficinas mayor esta ratio se situaba en 1,4, mientras que en un valor de entre 2,2 y 2,6, mientras que aten- será la cercanía del banco con el cliente y ma- 2015 muestra el valor de 1,1 oficinas por cada diendo a la ratio de oficinas por km² Alfarrasí José Manuel Pastor 1.000 habitantes. El análisis en base a la super- con 3 oficinas bancarias exhibe un valor de 0,5, Ángel Soler yor el conocimiento del historial crediticio. ficie de la comarca muestra una importante muy superior al 0,2 de la media de la provincia. Con la crisis, el sector bancario español se ha reducción al pasar de 0,17 oficinas por km² en visto obligado a afrontar una profunda reestruc- 2009, a 0,13 en 2015. turación para corregir diversos desequilibrios y la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde De los 34 municipios que componen la comarca, 2007 la red de oficinas se ha reducido un 38% uno de ellos ha perdido todas las oficinas ban- y el empleo en el sector un 30%. La reducción carias que estaban instaladas en el territorio, de la red de oficinas ha sido tan importante que este es El Palomar donde desaparecen las dos

94 Cuadro 5.8 EQUIPAMIENTO BANCARIO Agullent Alfarrasí Albaida Atzeneta d’Albaida Aielo deMalferit Aielo deRugat Bèlgida Castelló deRugat Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Terrateig Sempere Salem Rugat Pobla delDuc,la Olleria, l’ Llutxent Provincia Ráfol deSalem Pinet Palomar, el Otos Ontinyent Montitxelvo/Montichelvo Montaverner Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Municipios

Fuente: CajaEspaña(2011).

Cajas deAhorro 4,27% Nº Bancosy 4.508 2.390 102 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 34 3 7 2 3 5 1 3 1 9 5 6 6 3 3 2 2 5 2 ------

Índice debancarización 1,10 0,88 0,93 1,13 0,81 2,43 2,31 1,04 1,35 0,92 4,15 1,97 0,90 1,03 1,18 1,93 0,81 2,09 1,56 3,33 2,04 1,63 ------població espanyola en viu municipis 2,5% un la de Enefecte, financera. un problemaapareix nou: l’exclusió que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’era Així, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari sistema El 5.1.3 Equipament bancari ------clusió financera, són Aielo de Rugat, d’ex (elca 47%) situació en troben es comar la de municipis trenta-quatre 2015, Enel havia. hi que dels setze bancàries les dos oficines apareixen Palomar, el des és on territori; al des que instal hi havia bancàries cines ofi les totes perdut ha un comarca, la componen que 34 municipis Dels 2015. el en 2009, el en km² per a 0,13oficines 0,17 de passar en important ducció re una mostra comarca la de fície L’anàlisi super la de base la sobre habitants. mil cada per oficines 2015 d’1,1 el en que valor el mostra 1,4, en situava se mentre ràtio la 2009 el en habitants, mil cada per d’oficines Entermes València. de cia provín la de mitjana la que caiguda de 11,3 menys percentuals punts 22,6%, del disminució una suposa 5.2, 5.3, 5.4 i5.5) (Quadre 5.8, Figures 28de oficines 2009 anys i 2015 els tre sigut ha en d’oficines nombre el en reducció Vall la d’Albaida de la comarca A la de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on , de 124, de a 96. Això . la ------tjana de la província. província. la de tjana 0,2 al mi la de 0,5,de superior molt valor un exhibeix bancàries oficines tres amb km², Alfarrasí per cines d’ofi ràtio la compte en tenint que 2,2 d’entre i2,6, valor un mentre 2015, el en habitants mil amb cada per alta més d’oficines densitat una presenten que municipis els són iOtos Alfarrasí Rugat, de Castelló estudiat. període el en menys càries ban oficines onze amb aOntinyent, és unitaris termes en reducció major La iTerrateig. pere el Palomar, Pinet, Rugat, Salem, Sem Bufali, Guadasséquies, Montitxelvo, Benissuera, Beniatjar, Benissoda, Carrícola, el Ràfol de Salem, Bellús, - - - -

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 96 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Y SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS Figura 5.2 Equipamiento bancario.Oficinas/1.000hab.(2009) I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Figura 5.3 Equipamiento bancario.Oficinas/km 2 (2009) (2009)

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 98 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Y SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS Figura 5.4 Equipamiento bancario.Oficinas/1.000hab.(2015) I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Figura 5.5 Equipamiento bancario.Oficinas/km 2 (2015)

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con Ontinyent y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con Gandia, actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de València se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

100 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2

pl con za ec ex fr fr p de pú co El s escos: carnisseries, peixteries, carnisseries, escos: uiteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, uiteries, ementàries. erceixen una funció social i social funció una erceixen r-se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en r-se blic integren un nombre ampli nombre un integren blic onòmica important en localit- onòmica important m a equipament de caràcter de m aequipament siderable d’activitats com- siderable d’activitats mercats municipals, mercats arades o punts de venda venda de o punts arades que que - - - - -

comercial més gran. més comercial més poblades disposen d’una oferta àrees les que manera de població, la de a la distribució responen minorista del comerç territorial de localització pautes les Valenciana, Comunitat A la

blim ve El ge ig ge po r es mu qu am pa pen d’ El ga fu am or me El inc desm en o ll o co de s establiments comercials inde- comercials establiments s ambulants s mercats nds especialitzat en totes les totes en especialitzat nds nda efectuada fora d’un esta- fora efectuada nda sen permanentment d’una imat- permanentment sen departaments per ganitzat manera ocasional, periòdica als mescla comerç, serveis co- co- serveis comerç, mescla als mmes de productes. de mmes ts per una o diverses entitats, entitats, odiverses una per ts ocs degudament autoritzats, degudament ocs losos camions botiga. losos nt comercial no especialitzat, no especialitzat, comercial nt ns i activitats complementàri- ns i activitats b assortiments amplis ipro- amplis b assortiments b criteri d’unitat; el treball dels dels treball el d’unitat; b criteri centres comercials, elacionades amb l’entorn, i dis- idis- l’entorn, amb elacionades dents, planificats i desenvolu- planificats dents, grans magatzems grans ent comercial permanent, comercial ent ntinuada, en els perímetres perímetres els en ntinuada, estió unitària (AECC). unitària estió instal untables o transportables, untables . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , més dèbil a causa de la importància importància la de acausa dèbil més vegada cada comarcal capital a la amb una centralitat grandària poca la per municipis, seus dels consum de capacitat menor la mostren Cofrentes iElValle de Navarrés de Canal la Buñol, de Hoya La quena, Utiel-Re Ademuz, de ElRincón nía, Serra La com al’interior més ques comar les contra, Per habitants. dels iconsum compra de capacitat la en reflecteix es ique territori el en rellevant isocial econòmica tat l’activi dinamitzen que comarcals acapitals com actuen que Gandia, amb Safor ila Ontinyent amb baida Vall la d’Al Xàtiva, amb Costera la Sueca, amb Baixa Ribera la Alzira, amb Alta Ribera la Llíria, amb Túria del Camp el Sagunt, amb Morvedre de Camp el com mitjana, grandària de comarcal capital una tenen que comarques les ha hi València de cia 2013). provín a la nivell segon En un Valenciana (La Caixa, Comunitat la de comercial isuperfície oferta major la concentren l’Horta de L’àrea comarques iles València de 2013). (La Caixa, detallista comercial l’oferta de 48,4%total del (INE, Valenciana 2016)munitat iel 51,29%el Co la de població la de de ValènciaLa província representa ------centre comercial (Quadre 5.10). comercial centre iun ambulants mercats vint-i-huit municipals, mercats cinc de cial un equipamentconformen comer Vallla d’Albaida de comarca la de pis munici trenta-quatre dels conjunt El (Quadre València de 5.9).cial l’equipamentque produeix comer comercial i l’atracció proximitat la menor, a causa de fonamentalment equipament un té comarques altres a superior població una Túria amb de Camp el això, No obstant cials. comer i4centres ambulants cats 39 ha hi mer Safor iala comercials; i 2 centres ambulants 34 mercats i municipis deu en municipals cats mer ha hi Alta Ribera a la mercials; co i 22 centres magatzems grans 4 ambulants, 82 mercats cipals, muni mercats 44 amb València i l’Horta de comarques ales alta més concentració una ha hi privats, i públics espais els en concentra es que comercial a l’oferta Quant 2015). ira, v iRo (Mollá, Gil rural litoral-sistema franja la dualitat queda reflectida tant iper metropolitana, il’àrea sal ica cap del icomercial econòmica ------101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI (Cuadro 5.10). (Cuadro comercial centro y un mercadillos veintiocho municipales, mercados cinco de comercial equipamiento un Valld’Albaida La de conforman comarca la de municipios ycuatro treinta los de El conjunto 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ciales DirectoriodeCentrosyParquesComerciales2016laAsociaciónEspañola yParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). Cuadro 5.9Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València.Fuente:Censo de MercadosMunicipalesy de Comercio Mercados deventanoy Consumo, sedentaria delaDirecciónGeneral datos centros comer- EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403

- - - equipamientos 52,86 % Número 157 atracción de visitantes de poblaciones vecinas. de visitantes atracción con capacidad de respectivamente, de venta tos 152 con yAlbaida, y58 pues Ontinyent de lantes ambu mercados los destacar cabe Asimismo, degrado la en ciudad. pleno centro inte y está comarcal comercial centro como na 2005),Teler El funcio (apertura que comercial, centro un con ciudad única la d’Albaida siendo Vall La de municipios los de comercial ferente re el es 35.534 de población una habitantes, y con comarca la de capital como Ontinyent, Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - - - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 en la provincia de València, está representada representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11). (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 0 0 0 0 0 0 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIALDELAVALLD’ALBAIDA y ParquesComerciales 2016 delaAsociaciónEspañolaCentrosyParques Comerciales(AECC),eInstitutoNacional deEstadística(2016). Cuadro 5.10Equipamiento comercial deLesHortes y València. Fuente:Censo de MercadosMunicipales y Mercados deventa de Comercio no y sedentaria delaDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros Atzeneta d’Albaida Agullent Albaida Alfarrasí Aielo deMalferit Aielo deRugat Bèlgida Beniatjar Bellús Benigànim Benicolet Benissoda Bocairent Benissuera Bufali Carrícola Castelló deRugat Quatretonda Fontanars delsAlforins Guadasséquies Llutxent Montaverner Montitxelvo Otos Ontinyent Olleria, l’ Palomar, el Pobla delDuc,la Pinet Sempere Salem Rugat Ráfol deSalem Comarca Terrateig Provincia C.Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

Población 2016 4.959.968 2.544.264 88.335 35.534 3,47% 1.153 2.395 5.933 1.274 4.724 5.912 4.288 2.338 2.277 1.691 2.402 8.311 2.564 168 319 689 610 226 187 429 168 973 456 644 581 448 179 163 437 423 296 95 48

equipamientos 6,02% Número 157 Mercados municipales 83 1 1 5 1 1 1 ------

Puestos conventa 4,55% 1.868 3.916 85 22 14 18 28 3 ------

equipamientos 8,86% Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 1 1 2 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 ------

Puestos conventa 20.654 40.508 3,05% 631 152 48 10 58 14 81 18 38 10 12 20 15 22 21 10 40 13 16 12 6 3 5 3 4 6 ------

almacenes Grandes 0,00% 0 4 6 ------

equipamientos Centros comerciales 2,94% Número 34 64 1 ------1

53 2,65% Locales 1.999 3.679 ------53 103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 104 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI dos medianos. y grandes no, L’Olleria supermercados dos con media yuno grandes supermercados dos con Albaida amplia. más libreservicio de oferta una con también yL’Olleria Albaida cuentan de que ciudades las encuentran se nivel, segundo A un la única población con Cash&Carry. que cuenta y es autoservicios, dos medianos, y dos grandes supermercados ocho con comarcal, capital 5.12) Valld’Albaida La de (Cuadro comarca la en taria alimen base de minorista comercial oferta La (PATECO,tantes 2016). 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes 5.000 de o más población una con municipios en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry 1.000 m (de de más grandes 317por supermercados COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 se centra en la ciudad de Ontinyent, como como Ontinyent, de ciudad la en centra se 2 ), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos, ------Centre comercial El Teler. Ontinyent. Centre comercialElTeler.Ontinyent. Autor: ESTEPA COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 re servei més gran de tota la pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç de poblacions veïnes. visitants d’atraure capacitat amb tivament, 152 amb da, respec i58 parades, i Albai d’Ontinyent ambulants cats mer els destacar cal mateix, Així ciutat. la de centre ple en integrat i està comarcal cial comer acentre com funciona que 2005), el ElTeleren cial, (va obrir comer centre un amb ciutat l’única Vall la d’Albaida, de és municipis dels comercial referent el és habitants, 35.534 de població una iamb marca co la de a capital com Ontinyent, ------sum quotidià, mentre que en muni en que mentre quotidià, sum con de productes de proveïment el que faciliten minen els autoserveis predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als Valenciana. Comunitat ala com cia Valèn de província ala tant servei lliure de comerç del mitat la de més concentren alimentària, distribució la en consolidat més format el són Els supermercats permercats. i18 al’engròs hi 32 autoserveis L ’oferta de lliure servei de base ali base de servei L’oferta lliure de (Quadre 5.11). Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, m (de 1.000 de més grans mercats 317 per super representada està de València a la província mentària 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans, ------mercats grans i dos de mitjans. de idos grans mercats super dos amb l’Olleria mitjà, de iun grans supermercats dos amb més àmplia: servei de Albaida lliure oferta una també ha hi on i l’Olleria, Albaida troben es nivell, segon En un al’engròs. autoservei un ha hi on població l’única iés autoserveis, dos mitjans, idos grans mercats super amb huit comarcal, a capital com d’Ontinyent, ciutat ala centra la Vall d’Albaida (Quadre 5.12) de comarca ala alimentària base de detallista L’oferta comercial (PATECO,habitants 2016). mil itrenta mil deu d’entre població amb una en municipis localitzen valencians es dels supermercats Un 31,1% supermercat. de format el presència més té habitants més o mil cinc de població una amb cipis se se - - 105 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 106 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Cuadro 5.11ComerciominoristadebasealimentariaporcomarcaslaprovinciaValència. COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS Camp deTuria Camp deMorvedre València Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La La Valld’Albaida La Serranía Ribera Municipios Costera Safor Alta Baixa

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 4 0 0 3 0 0 0 1 5 1 0

47,8 % Autoservicio (≤ 399m 623 298 109 53 21 10 10 11 13 29 30 25 20 8 2 3 7

2 ) 39,08 % 400-999 m Fuente: Alimarket.Diciembre2017. 609 238 139 70 11 11 28 24 5 2 5 4 4 2 0 3 0 Supermercado

2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 11 24 13 31 13 27 9 4 4 1 0 0 1

2 50,00 % ≥ 2.499m 1 1 2 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

2 2.500- 4.999m 16,7 % 1 6 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 0 1 2 0 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 1 0 7 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 2 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 Cuadro 5.12 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAL’HORTANORD Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Terrateig Sempere Salem Rugat Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Pinet Palomar, Otos Ontinyent Olleria, Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Castelló deRugat Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Bèlgida Aielo deRugat Aielo deMalferit Alfarrasí Albaida Agullent Atzeneta Municipios

l’

Fuente: Alimarket.Diciembre 2017.

d’Albaida el

3,12% Cash&Carry 69 32 1 1 ------

Autoservicio 8,38% (≤ 399m 623 298 25 1 5 1 2 1 2 2 2 1 3 1 1 2 1 ------

2 ) 400-999 m 4,62% 609 238 11 2 2 1 2 2 1 1 ------

Supermercado

2 4,10% ≥ 1.000m 626 317 13 8 2 1 2 ------

2 0,00% ≥ 2.499m 1 2 0 ------

2 2.500- 4.999m 0,00% 1 6 0 ------

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 0,00% 19 6 0 ------

2 0,00% ≥ 10.000m 17 10 0 ------2 107 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (en rojo) se concentra en la ciudad de València y por último, las cinco comarcas marcadas en color azul (l’Horta menos la ciudad de València, el Camp de Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta y la Coste- Rosa Yagüe Isidre March ra) presentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turismo es una actividad residual o testimonial.

La Vall d´Albaida es una comarca de interior, alejada de la costa. A nivel poblacional ocupa una posición intermedia, con la particularidad de contar con un municipio, Ontinyent, que con-

centra el 40 % de la población comarcal total. Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016).

La actividad turística ocupa una posición muy secundaria en su economía. Las 1.034 plazas de La modalidad de alojamiento que provoca esta mente en la figura típica de turismo rural, las alojamiento censadas representan el 1,15 % del posición rezagada es exclusivamente el de casas rurales. En concreto, la comarca alberga total provincial y redundan en un índice de aloja- apartamentos. Los 26 registrados suponen tan 47 casas, el 14,46 % del total provincial, ocu- miento turístico bajo, de tan sólo el 11,71, que- sólo el 0,28 % del total provincial. En el resto de pando la segunda posición en el ranking comar- dando en una de las últimas posiciones del ran- modalidades de alojamiento la comarca se si- cal. Bocairent con 13 casas lidera claramente king y alejada del promedio provincial de 35,46. túa por encima de su peso poblacional, especial- la oferta rural.

108 ció comarcal total. total. comarcal ció pobla la 40% de el concentra que Ontinyent, municipi, un ha hi que tat amb lació intermèdia, particulari una posi ocupa poblacional escala A costa. la de allunyada d’interior, Vall comarca d’AlbaidaLa una és o testimonial. residual activitat una és hi turisme el que constància deixa que cosa baix, molt turístic d’allotjament dex ín un presenten Costera) ila Alta Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera de Camp el València, de ciutat la menys (l’Horta blau color en cades mar cinc les comarques finalment, i, icasal cap al concentra es roig) (en urbà Elturisme rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les En verd platja. de delun turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, d’allotjamentdicador d’intensitat El 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura in el principal 5.6 mostra ------a Otos, Benissoda, Aielo de Malferit Malferit de Aielo Benissoda, a Otos, iun al’Olleria dos aBocairent, tuats si tres hotels, nou ha hi comarca a la hotelera, a l’oferta fa que Pel places. trenta amb iQuatretonda, places, catorze amb a Bocairent, situats albergs, xicotets dos aporta comarca La rural. l’oferta clarament lidera cases tretze amb Bocairent marcal. co rànquing el en posició segona la ocupa 14,46%el provincial; total del n’hi 47, ha comarca ala En concret, rurals. cases les rural, turisme de ca cional, especialment en la típi figura pobla pes del damunt per situa se ca comar la d’allotjament modalitats de resta Enla provincial. 0,28% total del el sols tan suposen registrats ha hi 26 Els que d’apartaments. la vament exclusi és ressagada posició la voca pro que d’allotjament modalitat La 35,46. de provincial mitjana la de da i allunya rànquing del posicions mes l’11,71;sols últi les de una en queda tan de baix, turístic d’allotjament índex un en iredunden provincial l’1,15%sades representen del total cen 1.034Les d’allotjament places l’economia. en secundària molt ció L’activitat

turística ocupa una posi una ocupa turística ------Figura 5.7 exclusiva dels dos hotels que hi ha. hi que hotels dos dels exclusiva en procedents places, cent les de ra barre la supera que municipi l’altre 5,94. baix: L’Olleriamolt 113 amb és d’allotjament índex un presenta ces 211amb que d’Ontinyent pla seguit 223 amb places, Bocairent, lloc mer pri en situa municipis per tjament L’anàlisi del nombre de places d’allo poblacions. set entre partides re nou amb pensions, de l’oferta en destaca comarca La hotel. d’un únic dària considerable, sols dispose tan gran de urbà centre un comarcal, capital la que Sorprén i Ontinyent. Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) ------de municipis superen la mitjana co mitjana la superen municipis de majoria la habitants, mil per places de nombre pel representat rístic, tu d’allotjament a l’índex En passar 5.10) i (Figures 5.7 d’allotjament. plaça cap ofereixen no huit sols tan quals dels 34 municipis, integra comarca La ha. hi que oferta l’escassa lideren un cada ments ambSalem sis i aparta Ontinyent Llutxent, localitats. huit entre tits N’hi 26, ha repar comarca. ala nial testimo és L’oferta d’apartaments - - - - - 109 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 110 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI presentado por el número de plazas por 1.000 por plazas de número el por presentado re turístico, alojamiento de índice al Pasando (Figuras 5.7 y5.10)miento. aloja de plaza ninguna ofertan 8 no sólo tan les cua los de 34 municipios, integra comarca La apartamentos. de oferta escasa esta lideran uno cada 6 apartamentos con Salem y8 Ontinyent localidades. Llutxent, comarca. Son 26, únicamente entre repartidos la en testimonial es apartamentos de oferta La sus dos hoteles. de exclusiva en procedentes caso este en zas, 100las de pla barrera la supera que municipio 5,94. bajo: muy to L´Olleria 113 con otro el es alojamien de índice un 211con presenta plazas que Ontinyent de 223 seguido con plazas, rent, aBocai lugar primer en sitúa municipios por alojamiento de plazas de número del El análisis 7poblaciones. entre 9repartidas con nes, pensio de oferta la en destaca comarca La tel. considerable, sólo disponga tan de un único ho de tamaño urbano un centro comarcal, capital la que Sorprende yOntinyent. Malferit de Aielo Benissoda, l´Olleria en Otos, en dos yuno rent, Bocai en 3ubicados con 9hoteles, alberga ca comar la hotelera, oferta ala respecta que En lo 30 plazas. con tonda, 14y Quatre con plazas, Bocairent, en ubicados albergues, pequeños dos aporta comarca La TURÍSTICO SECTOR 5.3 ------lutos, registra una tasa de 52,01 de por tasa una plazas registra lutos, abso términos en líder municipio el Bocairent, 300 de habitantes. menos con ellos todos y Carrícola, Bufali Beniatjar, de trata Se 40 plazas. de menos 150 ofertando aunque nivel al aproximan se Tres municipios Ontinyent. grande, más localidad su de tasa baja la por do 11,71 en situado comarcal promedio y sesga el superan municipios de mayoría la habitantes, - - turismo activo. de de actividades su oferta significativamente ampliar para margen pues tiene comarca La aventura. de y una ecuestre tipo de ellas de dos activo, turismo de a actividades dedicadas sas empre con tres únicamente la cuenta comarca (2017), València de Diputación la de datos Según provincial. promedio del encima por 1.000 habitantes, El PouClar.Ontinyent. Autor: ESTEPA - 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura 5.10OfertaturísticadelCampdeMorvedre 111 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 112 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI La comarca no dispone de ningún balneario. ningún de dispone no comarca La ción turística. orienta destacada una ycon comarcal lógico eno centro principal el comos erige se Alforins dels (2017). Fontanars de municipio Elpequeño bles según la Denominación València Origen en el enológico, turismo con 9 bodegas visita Vall d´Albaida relevante La posición una ocupan establecimientos. 10los de barrera la poco por superan Albaida L´Olleria Bocairent, y gastronómica. oferta la de mitad la casi aglutina 73 establecimientos debajo de su poblacional. peso con Ontinyent por bastante provincial, 2,68 el tan total %del represen 166Sus restaurantes destaca. poco tam comarca la restauración de oferta En la disponen de al PR. menos un recorrido 8 municipios de PR. de Un total oferta mayor con municipios los 4son con 5yAgullent con Beniatjar comarcal. ranking el en puesto tercer el ocupando comarca, la en PR ubicados dos 18 de recorri los total un Son senderismo. del campo el en montañosa y orografía naturales recursos sus de provecho saca sí comarca La ------Rellotge desol.Otos. Autor: ESTEPA una PR. huit municipis disposen d’almenys de PR. de Un total gran més oferta una amb municipis els són quatre amb iAgullent cinc amb Beniatjar comarcal. rànquing el en lloc tercer el ocupa comarca; ala ha hi PR que sendes les díhuit de total un Són en el camptanyosa del senderisme. mun iorografia naturals recursos dels profit trau que sí comarca La actiu. turisme de d’activitats l’oferta significativament a ampliar per ge mar tant, per té, comarca La tura. d’aven i una eqüestre tipus de dos actiu, turisme de a activitats des dedica empreses tres únicament (2017),València ha hi comarca a la de Diputació la de dades Segons provincial. mitjana la de damunt per 52,01de habitants, mil per places taxa una registra absoluts, termes en capdavanter elmunicipi Bocairent, 300 de habitants. menys amb tots iCarrícola, Bufali Beniatjar, de ta trac Es 40 places. de menys oferint 150 que nivell al encara s’aproximen Tres municipis Ontinyent. gran, més localitat la de taxa baixa la per da 11,71 en situada marcal i esbiaixa ------establiments. deu dels barrera la poc per superen i Albaida l’Olleria Bocairent, mica. gastronò l’oferta de mitat la vora aglutina 73 amb establiments yent per davall del pes poblacional. Ontin bastant provincial, 2,68% total del el representen quals els taurants, Hi166 ha res destaca. tampoc ca comar la restauració de En l’oferta - - - - A la comarca no hi ha cap balneari. cap ha hi no comarca A la turística. orientació destacada una iamb comarcal enològic centre s’erigeixdels Alforins en el principal Fontanars de municipi El xicotet nominació d’origen València (2017). segons la de nou visitables cellers en el enològic, turisme rellevant amb posició una Vall d’AlbaidaLa ocupa Palau delsMilàiAragó.Albaida. - Autor: Antoni MartínezBernat 113 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Ajuntament d’Aielo de Malferit Autor: ESTEPA VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

En este apartado centrado en los recursos siones de la vida cotidiana de sus habitantes y un 5,75‰ y Ontinyent con un 9,93‰. El resto sociales de las comarcas nos basamos en un así las asociaciones culturales (entre las que supera esta media, en especial las localidades análisis de las asociaciones y las cooperativas. destacan las festivas y musicales), económicas, de Salem (34,01‰), Bellús con un 34,99‰, Be- Formar parte de una asociación es uno de los deportivas y educativas destacan especialmen- niatjar (42,92‰) y Carrícola con un 57,14‰. En mecanismos con los que la ciudadanía cuenta te . Es importante señalar el trabajo realizado estas últimas poblaciones, a priori, la incidencia para implicarse de manera activa en los asun- por asociaciones como el IEVA (Institut d’Estu- cotidiana de las asociaciones será mayor. Sin tos públicos (Font, 2001). De hecho, el tejido dis de la Vall d’Albaida) en establecer vínculos embargo, no podemos dejar de señalar que es- asociativo de una sociedad juega un papel fun- comarcales entre las diferentes poblaciones de tamos tratando datos generales y que, aunque damental en su fortaleza democrática y en su la Vall, sobre todo a nivel asociativo, así como los indicadores son valiosos, hemos de ser pru- capacidad de respuesta ante los riesgos socia- las actividades promovidas por la Mancomu- dentes e intentar no realizar asociaciones de les (Subirats, 1999). En el caso de La Vall d’Al- nitat de la Vall d’Albaida, como las rutas turís- ideas que no nos aportan las estadísticas. baida, comarca constituida por 34 municipios, ticas entre sus poblaciones. Por supuesto, la cuenta con un total de 1.258 asociaciones, un capitalidad de la ciudad de Ontinyent se percibe Un segundo elemento clave para conocer me- 4.27% del total valenciano en el que se viene a también en su tejido asociativo, no sólo por su jor los recursos sociales con los que cuenta reflejar la misma heterogeneidad y complejidad mayor número de entidades, sino por su diversi- una comarca son el número de entidades coo- asociativa (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001; Ari- dad de objetivos, encontramos asociaciones de perativas radicadas en su territorio. Según la ño, Castelló y Llopis, 2001). acción social, cultural, asistenciales, sanitarias, Confederació de Cooperatives de la Comunitat Sandra Obiol económicas, educativas, deportivas. Valenciana una cooperativa es una “agrupa- Alícia Villar Estas entidades están muy repartidas por el ción voluntaria de personas físicas y, en las territorio comarcal, siendo Ontinyent con un Sin embargo, esta distribución porcentual nos condiciones de la ley, jurídicas, al servicio de sus 29,17% donde en mayor medida se concentran da una visión poco ajustada a la realidad, dado socios, mediante la explotación de una empresa las asociaciones. A diferencia de otras comar- que la incidencia del tejido asociativo en las dife- colectiva sobre la base de la ayuda mutua, la cas no se aprecia en la Vall d’Albaida una marca- rentes poblaciones depende en gran medida del creación de un patrimonio común y la atribución da polarización territorial. Aun así, en los muni- volumen poblacional. En este sentido nos sirve de los resultados de la actividad cooperativiza- cipios de Albaida, l’Olleria y Ontinyent se ubican como indicador el número de asociaciones por da a los socios”. Son entidades con gran poten- más de la mitad de las asociaciones registradas mil habitantes. Y así se nos dibuja una imagen cialidad en el desarrollo territorial, así como en en la comarca (53,02%). El elevado número de diferente de la comarca (Figura 6.1). la cohesión social y territorial (Campos, Sanchis municipios de la comarca contribuye, sin duda, y Haro, 2015). Además, sus principios recto- a que la mayoría de estos presenten unos nive- Una mirada a la Figura 6.1 nos permite compro- res –gestión democrática e interés por la co- les reducidos de asociaciones y tanto en térmi- bar que estamos ante densidades asociativas munidad de referencia– las convierten en un nos absolutos como relativos (Cuadro 6.1). relevantes. De hecho, tan sólo tres de los 34 elemento fundamental en el tejido social de un municipios tienen un número de asociaciones territorio. De hecho, pueden ser consideradas El carácter de las entidades de la comarca es por mil menor que la media provincial. Se tra- como las empresas de la economía social más muy diverso pero refleja las principales dimen- ta de Rugat con un 5,29‰, Aielo de Rugat con consolidadas (Campos, 2016). Según los datos

116 un total de 1.258 de (un total un associacions distribuïdes ha hi quals els Entre pis. VallA la d’Albaida 34 ha munici hi 2015). 1988en a 29.492 2014 el en (Cucó, 5.491 de passat ha d’associacions nombre el València, de província la 2001). de Llopis, concret cas En el 2001; i i Cucó, Ariño Castelló Ariño, (Ariño, i complexitat 2004;geneïtat hetero gran de esfera una resultat ha cosa qual la de llavors, fins nants predomi ales diferents i caràcter formes de encuny, nou de entitats en participació la de a través bretot so important impuls un viscut ha ta, noran dels apartir sobretot anys, últims els en però país, nostre al ció una tradi llarga té associacions les de através ciutadana participació 1999). (Subirats, socials La riscos dels davant resposta de capacitat la ien democràtica fortalesa seua la en fonamental paper un té cietat d’una so associatiu teixit el fet, De 2001). (Font, públics assumptes els en activa manera de a implicar-se per ciutadania la té que canismes me dels un és d’una associació part Formar cooperatives. iles ciacions asso les de anàlisi una en basem ens comarques, les de socials sos recur els en centrat En l’apartat, 6.1 RECURSOS SOCIALS ------met comprovar que som davant de de davant som que comprovar met Una mirada a la a la Una mirada 6.1) (Figura comarca la de diferent imatge una se’ns dibuixa Iaixí tants. habi mil per d’associacions nombre el a indicador com serveix ens tit, del volum poblacional. En sen eixe poblacions depén en gran manera diferents les en associatiu teixit del ja que la incidència a latada realitat, ajus poc visió una dóna ens centual per distribució la això, No obstant (Quadre 6.1)tius rela com absoluts termes en tant i d’associacions baixos nivells uns tinguen majoria la que fet al dubte, sens contribueix, comarca la de pis L’elevat cas. munici de cada nombre en entitat una tenen iRugat Rugat per exemple els municipis d’Aielo de nicipis amb poques associacions, mu ha hi que trobem ens contrari, 53,02%. un en comarca, En sentit a la registrades associacions les de mitat la de més ha hi iOntinyent ria d’Albaida,l’Olle municipis als i això, tot marcada, territorial polarització una s’hi no aprecia comarques, tres d’al Adiferència més. concentren 29,17%, un amb Ontinyent, se’n on És comarcal. territori pel partides re molt valencià), 4,27%total del Figura 6.1 Figura . ens per ens . ------Cuadro 6.1Fuente:ConselleriadeGovernacióiJusticia(2014) NÚMERO DEASOCIACIONES Albaida Comarca/Provincia Benigànim Comarca Sempere Ontinyent L’Olleria Bocairent Aielo deMalferit Benicolet Montitxelvo Benissoda Otos Bellús Ráfol deSalem Beniatjar Guadasséquies Carrícola Bufali Terrateig Pinet Benissuera Rugat Aielo deRugat Salem Castelló deRugat Montaverner Quatretonda Agullent Atzeneta d’Albaida Fontanars delsAlforins Bèlgida La PobladelDuc Llutxent Alfarrasí El Palomar Municipios

Número asociaciones 1258 104 107 367 89 72 55 15 13 13 12 12 10 10 44 39 35 35 18 15 32 32 27 25 25 17 9 1 1 6 6 5 4 3 …

Porcentaje 100,00 29,17 4,27 8,51 8,27 7,07 5,72 4,37 1,19 1,03 1,03 0,95 0,95 0,79 0,79 0,48 0,48 0,08 0,08 3,50 3,10 2,78 2,78 1,99 1,99 1,19 0,72 0,40 0,32 0,24 2,54 2,54 2,15 1,43 1,35 … 117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES Figura 6.1Númerodeasociaciones xes d’associacionisme relativament ta amb municipis els c) I, finalment, i Otos. Alforins Salem, Pinet, Bèlgida, dels Fontanars de d’Albaida, Ràfol el Atzeneta colet, Beni Montaverner, Bocairent, quies, Guadassé Montitxelvo, Alfarrasí, Terrateig, Albaida, de Rugat, Castelló Benissuera, Quatretonda, Agullent, l’Olleria, la Pobla del Duc, Llutxent, 30‰: Benigànim, Aielo de Malferit, 10‰ el iel entre intermèdies, taxes unes mostren que b) municipis Els iOntinyent. Rugat de Aielo gat, l’11,49‰: de provincial mitjana Ru la superen no que a) municipis Els sociativa: as taxa a la fa que pel grups tres distingir podem localitats, les tes 57,14‰.un to compte en tenim Si (42,92‰) amb Beniatjar i Carrícola (34,01‰), 34,99‰, un amb Bellús de Salem cialment les localitats espe mitjana, la supera resta La 9,93‰.5,75‰ un amb i Ontinyent un amb 5,29‰,un Rugat de Aielo amb Rugat de tracta Es provincial. mitjana ala inferior mil per cions un d’associa nombre tenen cipis 34 muni dels tres sols tan fet de rellevants, associatives densitats 6.1 RECURSOS SOCIALS ------NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2Númerodecooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos. de persones físiques i físiques ende les condi persones voluntària una és «agrupació rativa Valenciana una coope Comunitat de la deConfederació Cooperatives la Segons territori. al radicades cooperatives d’entitats nombre el són comarca una en ha hi que socials recursos els bé més néixer aco per clau element Un segon les estadístiques. ens aporten no que d’idees associacions fer no iintentar prudents ser de hem sos, valuo són indicadors els que encara ique, generals dades amb tractem no podem d’assenyalar deixar que això, No obstant alta. més és cions de associa les quotidiana incidència la a priori, poblacions, darreres En les iCarrícola. tjar nissoda, Bufali, Salem, Bellús, Benia 50‰: al Palomar, Be superiors tot i 30‰ al ifins superiors notables, Co Porcentaje Provincia Porcentaje Comarca marca/Provincia

100,00 100,00 2241 Total 5,49 123 ------

d’una empresa col d’una empresa l’explotació mitjançant socis, dels servei al jurídiques, llei, la de cions en situació d’alta en la Seguretat Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260havia societats hi 2016 Valenciana Comunitat ala el en , Social ySeguridad Empleo Segons les de dades del Ministerio 2016). (Campos, consolidades més social l’economia de empreses les es podenDe considerar com fet, d’un territori. social teixit el en tal en un element fonamen verteixen con les referència– de comunitat la per ol’interés democràtica gestió la –perexemple rectors principis 2015). i Haro, Sanchis els Amés, (Campos, iterritorial social cohesió la en com així territorial volupament desen el en potencialitat gran amb entitats socis». Són als rativitzada coope l’activitat de resultats dels il’atribució comú d’un patrimoni creació la l’ajuda de mútua, base Agrarias 10,58 12,23 23,58 274 29 Fuente: IVE(2003)

. lectiva sobre la la sobre lectiva rbj scaoVivienda Trabajo asociado 73,18 70,73 1640 5,30 87

- - - - ni són tan completes, però poden poden però completes, tan són ni actualitzades tan estan no nicipal imu comarcal a escala ponibles dis dades les nostre, apesar Molt 42,05%. un amb iusuaris sumidors de con en les cooperatives centren con es treballadors, de nombre de parlem si 58,54%. això, No obstant el treball: seu el mitjançant socis els fan que la aactivitat com tenen que les associat, treball de cooperatives les formen la València de província a la quantitat major la cooperatives, les de caràcter al fa que Pel lladors. 73,39% iel treba dels entitats les 55,32% un València: de de província la de territori en concentren es part major La societats. de tipus a eixe vinculats espanyols treballadors 19,55% i un espanyoles dels ratives 10,7% un coope de relatius total del valors en suposava Això balladors. 45.096 de tre total un amb Social 4,73 106 … … …

3,17 9,86 5,69 Otras 221 7 ------119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 120 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS ponibles en la comarca de la Vall d’Albaida sobre Vall la d’Albaida de sobre comarca la en ponibles dis estadísticos datos Los extraer. podamos que ser en por las ello conclusiones muy prudentes Sin dejary del de de solidez tejido cooperativas. a una tener imagen del más carácter completa contribuir pueden pero completos, tan son ni dos actualiza tan están no ymunicipal comarcal vel ani disponibles datos pesar, los anuestro Muy 42,05%. un con yusuarios consumidores de cooperativas las en concentran se éstos res embargo, si hablamos de número de trabajado 58,54%. trabajo: Sin propio su mediante cios so sus por ejercida es actividad cuya aquellas asociado, trabajo de cooperativas las forman lo València de provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter el Respecto 73,39% yel trabajadores. los de entidades las 55,32% un València: de de provincia la de torio terri en concentran se cooperativas estas de mayoría La sociedades. de tipo a este culados vin 19,55% un españoles trabajadores los de y españolas 10,7%un cooperativas de total del relativos valores en suponía Esto trabajadores. 45.096 de total un con Social Seguridad la en alta de situación en cooperativas sociedades 1.260 había 2016 Valenciana Comunitat la en en Social y Seguridad Empleo de Ministerio del 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Bèlgida, ecológica). especializadaen agricultura de a Cofrudeca integra ejemplo (por perativas coo diferentes entre tejen se que colaboración los de vínculos va (Ontinyent) y que representa en el de envasado y oli elaboración de aceite Vallla d’Albaida (CoopVall) centrada Comarcal Cooperativa la de caso el es tradición, larga de cooperativas de importante número un tramos encon sentido y en este un papel significativo jugado ha agricultura la embargo sin fección, con yla textil del industria ala vinculada muy estado ha comarcas las de económica vida La 6.2) (Cuadro otras. entre usuarios, y consumidores ode créditos de cooperativas aquellas de otras: encuadradas en el epígrafe ytodas asociado Vall trabajo la d’Albaida de la es en encontrar frecuente más es que cooperativa de Eltipo disponibles. datos los según gistradas re cooperativas de 53,66% el total del centran (10,55%),ria con conjunto en que poblaciones (14,63%),Ontinyent (11,38%) Quatretonda y l’Olle (17,07%), Bocairent de valores los destacan pios munici Por 70,73%,un asociado. trabajo de son cooperativas, estas de parte mayor La vinciales. pro cooperativas de 5,49% un total supone del que lo registradas 2003 123 había cooperativas que en nos muestra registradas cooperativas ------que les den respuestas a estas necesidades. necesidades. aestas respuestas den les que políticas implementar ypoder ciudadanos sus de conocer mejor las necesidades depropósito el con local a nivel y actualizados desagregados suficientemente datos con contar por abogar y importancia esta entender fundamental es En consecuencia, bienestar. su mejorar para alcance a su tienen ciudadanos los que cursos re los mejor poco un a conocer contribuye cas, ycomar municipios nuestros de cooperativas yde asociativo tejido el Conocer zona. la en vas y de menorpeso cooperati del asociativo tejido a un medida gran en y, contribuye conforman la que poblaciones de número gran al sumado Eso, entidades. estas de parte gran centran l’Olleria,cadas –Ontinyent, Bocairent– que con la Vall d’Albaida unas desta tiene poblaciones valencianas, comarcas otras en ver podemos que polarización de niveles alcanzar sin ciones, asocia las con ocurría ya como En conclusión, renovable. gía eléctrica ener de comercialización a la SENEO dedicada eléctrica cooperativa la adquiriendo está que visibilidad la también destacar de Oes niense. Onte Vinícola Cooperativa a la encontramos que la en vinícola industria la también Destaca ------6.1 RECURSOS SOCIALS en conjunt concentren el 53,66%en conjunt concentren (10,55%),l’Olleria que poblacions (14,63%), (11,38%) Quatretonda i (17,07%), Bocairent de Ontinyent valors els destaquen municipis Per (Quadreassociat. 6.2) 70,73%, un part, major treball de La provincials. cooperatives de total 5,49% un del suposa que cosa des registra 123 havia hi cooperatives 2003 el en que mostra ens trades regis cooperatives d’Albaida sobre Vallla de comarca ala disponibles estadístiques dades Les extraure. en les conclusions que en puguem prudents molt això per ser de deixar Sense de cooperatives. del teixit i la solidesa del caràcter completa més imatge una atindre contribuir - - senta els vincles de col de vincles els senta repre ique d’oli (Ontinyent) d’ ielaboració l’envasat en centrada Vall la d’Albaida (CoopVall) Comarcal Cooperativa la de cas el És tradició. llarga de cooperatives de important nombre un trobem sentit aquest en i significatiu paper un jugat ha tura l’agricul però confecció, ila tèxtil del a vinculada la molt indústria estat ha comarca la de econòmica vida La altres. entre iusuaris, midors consu o de crèdits de cooperatives d’altres: l’epígraf en enquadrades les itotes associat treball de la és Valla la d’Albaida trobar freqüent més és que cooperativa de El tipus des segons les dades disponibles. registra cooperatives de total del . laboració - - - - de les entitats. Això, sumat al gran gran al sumat Això, entitats. les de part gran concentren que cairent– l’Olleria –Ontinyent, i Bodestacades poblacions Vallunes la d’Albaida té valencianes, comarques altres en re que podemvells de veu polarització ni aconseguir sense associacions, les amb ocorria ja com En conclusió, d’energia renovable. elèctrica comercialització a la NEO dedicada SE elèctrica cooperativa la quirint ad està que visibilitat la també car desta de Oés ontinyentina. vinícola Cooperativa a la trobem que la ara com vinícola, indústria la també ca Desta ecològica). agricultura en da de Bèlgida,Cofrudeca especialitza (per exemple integra cooperatives diferents entre que es teixeixen ------tiques quetiques els hi donen respostes. i poderciutadans implementarpolí dels necessitats les bé més néixer co de propòsit el amb local a escala i actualitzades desagregades ment suficient dades tindre per i advocar importància entendre’n fonamental és aconseqüència, Com benestar. el amillorar per al’abast tenen dans ciuta els que recursos els bé més mica una aconéixer contribueix icomarques, municipis nostres dels cooperatives ide associatiu teixit el Conéixer zona. ala cooperatives de i associatiu teixit del menor pes un a manera gran en contribueix men, nombre de poblacions que la confor - - - - - 121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- de la distribución comercial, mediante la utiliza- de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y ción de herramientas telemáticas especificas a Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y per- tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la mite acercar la actuación administrativa a un situación del comercio local, que deben identifi- Las Administraciones Públicas locales han alto porcentaje de usuarios, universalizando el car los factores sociales, económicos y urbanís- tenido un papel clave en la dinamización co- servicio a través de la colaboración con la Fe- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar mercial de las ciudades lo que se refleja en la deración Valenciana de Municipios y Provincias propuestas de actuación sobre las estrategias creciente importancia que han ido concedien- (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- do al comercio dentro de la estrategia de ciu- ciones territoriales de inspiración comercial, así dad. Actuando en colaboración estrecha con Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos la Administración Autonómica, han desarro- especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- llado acciones de dinamización del comercio, nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de entre la que se encuentra la creación de figu- ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- Esta figura profesional tiene sus antecedentes ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- en los profesionales denominados “Asesores una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- servicios en el tejido asociativo-comercial va- mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad lenciano y en las Cámaras de Comercio. los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- La Red de Agencias para el Fomento de la cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- y apoyada desde la Dirección General de Co- Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- nación comercial eficiente y competitiva dentro para prestar asesoramiento y apoyo técnico, nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- del territorio municipal; (3) potenciar los centros tanto a las propias corporaciones locales, en mercio y Trabajo, es un instrumento mediante comerciales tradicionales en los que se basa la cuanto a las decisiones que tienen que adoptar el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- articulación del territorio de la localidad, favore- en relación con el sector, como el conjunto del ción con la Administración Local, impulsa el ciendo su consolidación como función de centra- tejido comercial de cada localidad, ya sea en proceso de modernización y ordenación del lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- los procesos de modernización de las PYMES, comercio local. ción especializada a los operadores del sector en la renovación y desarrollo comercial de los

122 de la d’Economia Conselleria Soste iConsum Comerç de General recció Di la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres i valencià en les ciatiu-comercial asso teixit el en serveis prestaven ATC els amb junt que inoranta tanta comercial de les dècades dels hui de desenvolupament dels centres impulsors els ser van valencians (ATC)comerç» municipis els en que de tècnics «assessors denominats en els professionals antecedents els té que (AFIC). professional Figura comercial innovació la de foment al per agències sector: al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del mització dina de accions desenvolupat han autonòmica, l’Administració amb ta col en Actuant tat. ciu de l’estratègia de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial mització dina la en clau paper un tingut han públiques locals administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 . laboració estre ------col Valenciana, en el qual, la Generalitat Treball, mitjançant és un instrument i Comerç Productius, Sistemes nible, vei a través de la col la de através vei el ser universalitzant d’usuaris alt, percentatge a un administrativa l’actuació acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La zació i ordenació del local. comerç modernit de procés el impulsa cal, per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. mercial co dedesenvolupament l’activitat el procuren que proactives lítiques po de desenvolupament al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la i l’autonòmica, local l’Administracióde cooperació entre bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, il’administració. tatives represen organitzacions les ciants, comer els entre d’unió permanent anexe com i serveixen local merç en co especialitzades terlocutores a in com AFIC actuen oficines Les (FVMP). iProvíncies pis la Federació Valenciana de Munici . laboració amb l’Administració lo . laboració amb ------de l’estructura comercial, així com com així comercial, l’estructura de i modernització racionalització tiva al’efec coadjuven que o projectes actuacions altres (8) qualssevol tat; ciu la de comerç el dinamitzen que promocional de caràcter actuacions equipaments col equipaments els afecten que les en com així cial, comer d’inspiració territorials cions actua les en tant desenvolupar, de s’han que iinversions estratègies les sobre d’actuació (6) propostes fer que la en dinàmica; condicionen tics iurbanís econòmics socials, factors els d’identificar han que local, merç co del situació la sobre estudis els en (5) participar al’efecte; pecífiques d’eines es telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada l’accéscilitar a la informació especia (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els (3) potenciar municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; (7)lectius; executar ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en dunden re que municipi, del dins negoci de la d’oportunitats o creació captació ------123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 124 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS empresas situadas en el situadas empresas municipio. Además, 76,8% del amás las agrupa de sector Este terciarizada. claramente está Ontinyent de rial empresa estructura la actualidad Enla mía. de elha la motor sido econo tradicionalmente textil-confección industria la de sector el yent AFIC. Red EnOntin oficina una con cuenta nim Además, los y municipios Benigà de Ontinyent moción Económica. Pro de departamento su de AFICRed através la de parte forma d’Albaida. Mancomunidad La Vall la de Mancomunitat ala vez asu necen perte comarca esta de Todos municipios los (Cuadro comarca. 6.3) la de empresas las de 36,2% el supone que yhostelería transporte cio, de elempresas la comer comarca, destacando ciarizada, el donde 68,0% se encuentra de las ter claramente está comarca la de empresarial estructura la actualidad Enla economía. la de ha el motor sido tradicionalmente textil dustria in la de sector el comarcal, capital su en mente Vall la d’Albaida, de yprincipal comarca En la PATECO.Oficina la por Valenciana, Generalitat la de y Consumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados Acción de nes Pla los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por rente prefe- uso de comerciales urbanos espacios de consolidación la en como así urbanos, centros PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------la realización de las auditorias en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su inicial que ibanel diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: Funcional Comercial de la Vall Comercial d’Albaida.Funcional Área del comercial cabecera la es Ontinyent - - - sostenible y de seguimiento de las AL21 las de (únicas seguimiento y de sostenible municipal gestión de comisiones las Así, tentes. exis yestrategias instrumentos los renovar de intención la con y transversal, diversificado plio, am más AL21.la enfoque nuevo un con hace Lo deso de y planificación, implementación gestión proce del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, sociedad valenciana”. la de implicación la y en valencianas comarcas las de sostenible desarrollo de políticas las en bilidad, el papel potenciando de los municipios sosteni la hacia compromisos y posteriores Aalborg de Compromisos los con línea en cipal munibilidad de la los en ámbitos gestión todos sosteni de criterios de integración la como así 21, Local Agenda yla Alcaldías las de Pacto del Acción de Planes los de efectiva implantación la y desarrollo el “Impulsar red la de misión como 2017-2021, Estratégico Plan nuevo postula que el elaborado ha Sostenibilitat a la Cap lencians Va Municipis de Xarxa la europeo, carácter de yorganizaciones redes otras con relación y la compromisos los actualizados y mantener lizar revita de fin el y con inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: ------INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación y Medio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadir losmunicipios que que lo Municipis iProvíncies(FVMP)estabaactualizandolosdatospor Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro Atzeneta d’Albaida Agullent Albaida Alfarrasí Aielo deMalferit Aielo deRugat Bèlgida Bellús Benissoda Benicolet Beniatjar Benissuera Benigànim Bocairent Bufali Carrícola Castelló deRugat Quatretonda Fontanars delsAlforins Guadasséquies Llutxent Montaverner Montitxelvo /Montichelvo Otos Olleria, l’ Palomar, el Ontinyent Pinet Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Rugat Salem Sempere Comarca/Provincia Terrateig C.Valenciana Provincia Comarca Municipios

Oficina No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí Sí - - - -

Acreditada No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No Sí - - - - Red Afic(1)

MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA MANC.VALL D’ALBAIDA Servicio mancomunado Nombre - - - -

Acre. No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - - - -

(2000 -2006)(2) 44,74% PRODER 2 142 76 34 Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2002 -2006)(2) LEADER + Programas dedesarrollo 202 67 No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No - -

Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 17,39% 316 138 24 No No No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2010 -2014)(3) 19,74% PDRS 351 152 30 No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 125 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 126 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS contempla la participación de otras entidades, entidades, de otras la participación contempla DIVA; la también pero coordinadora entidad la siendo Pacto, al adheridos 228 municipios València de provincia la en hay Actualmente resultados. de yevaluación guimiento se su yrealizado práctica en puesto y haberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la de cumplimiento: niveles tres contempla Pacto El objetivos. los conseguir para a cabo llevarán plan las de medidas que acción incluya que se yun climático cambio del derivadas rabilidades yvulne riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un arealizar comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de emisiones 40% las 2030 el para un yreducir climático cambio al se adaptar de 2015 en impulso do objetivo el con renova un 2020, del experimentaba horizonte el en puestos 2008 año objetivos el con desde Alcaldes” los de “Pacto el Lanzado climático. bio cam el contra lucha y de CO2 de emisiones de reducción de energética, materia en promisos de loste delocales gobiernos una de serie com Comisión Europea, supone la adopción por par porgía”, la financieramente apoyada iniciativa Ener y la Clima el por Alcaldías las de El “Pacto decienciación la y sostenibilidad. fomento y naturales, con de recursos sostenible gestión residuos, de y gestión y minimización verde mía cambio climático, del ciclo agua, integral econo energía y específicas: co comisiones técnicas cin de aparición la con amplían ahora) se hasta PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------nuevos objetivos y condiciones. La DIVA La realiza ycondiciones. objetivos nuevos a los 2015 de antes adaptarse des debían y que Alcal los de Pacto al adheridos estaban ya que municipios alos ‘B’ dirigía se CES). modalidad La (PA Sostenible Energía y la Clima el para Acción (ERVCC) de Plan yel Climático Cambio del das Evaluación de Riesgos y Vulnerabilidades deriva (IER), la Referencia de Emisiones de Inventario DIVAla de del parte por yentrega realización ‘A’ la en modalidad La Pacto. al consiste ridos adhe 50.000 de menos de habitantes nicipios (ende ayudas modalidades) tres a dirigida mu línea una DIVA, entonces la de tenía que parte por dado 2016,del impulso el con coincidiendo a partir hecho han lo firmantes municipios los de parte mayor ejemplo). La por Ribera, La de (como el comarcales consorcios yalgunos gía, como las agencias y locales de regionales ener Ombria deCalsFrares.FontanarsdelsAlforins. ------da, bien sea por parte de la DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió mismo. el en recogidas inversión de actuaciones las de financiación ala dirigía se ayuda yla redactado, Acción de Plan un con contaban ya que cipios muni alos ‘C’PACES. dirigía se modalidad La ERVCC la nuevo en yun 2030), consistían que de 2015 de Energía la horizonte (con nuevo el y Clima el por Alcaldes los de Pacto nuevo al deAlcaldes 2008 (con del 2020) el horizonte los de Pacto el desde adaptación de trabajos los implicados municipios alos llegar yhacía ba Autor: MiquelFrancés - - - PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 de la Vall d’Albaida. comercial funcional de l’àrea cial comer capçalera la és Ontinyent Amés, municipi. al situades preses 76,8% del més em les de agrupa Elsector terciaritzada. clarament està d’Ontinyent empresarial tura l’estruc Enl’actualitat, l’economia. de el tradicionalment sigut motor ha tèxtil-confecció indústria la de sector el AFIC. AOntinyent xarxa la de oficina una tenen Benigànim i d’Ontinyent municipis els A més, ment de econòmica. promoció departa del AFIC através xarxa la de part Vall d’Albaida, forma qual la la de mancomunitat ala pertanyen comarca la de municipis Tots els (Quadre 6.3) comarca. la de 36,2% el empreses les de suposen que i l’hostaleria, transport el merç, co el destaca hi empreses; les de 68,0% el troba es on terciaritzada, clarament està comarca la de rial empresa l’estructura En l’actualitat cionalment de el l’economia. motor tradi sigut ha tèxtil indústria la de sector el capital, a la principalment Vall la d’Albaida, de i comarca A la ------i l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte iel la per Sostenibilitat Municipis de la Xarxa l’Agenda 21 a Local, 6.2.2. la qual els municipis es van com van es municipis els qual la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la pament de les AL21 destaca el pro el AL21 les de destaca pament desenvolu iel l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre d’acció local corresponents. dels plans a real partir plementació inicial a la im del des ven diagnòstic ana que d’intensitat nivells ferents di amb AL21 pròpia, desenvolupar van que xarxa la de municipis hagué Hi intenses. especialment ser van 2000 actuacions les anys dels cada dè AL21.mitjan les de de partir A seguiment iel a l’impuls contribuir de (DIVA)València finalitat la amb de Diputació la de suport el amb Valencians cap a la Sostenibilitat, Municipis de Xarxa la Constituïren d’Aalborg. Carta la de principis els seus i fer a impulsar prometre

la s la Municipis per ostenibilitat: De ostenibilitat: ------dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així il’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després de la ciutadania. sensibilització i formació ala per iactivitats colar 21 d’una Agenda es envolupament des el cartografia, de preparació la municipi, d’emissions, un inventari i ambiental socioeconòmictic del incloïen un diagnòs auditories Les DIVA la de l’ajuntament). ode part per modalitats: dos en auditories les a terme a dur per d’ajudes catòries la metodologia) (convo financer com (va desenvolupar tècnic suport tant nicipals. oferia Per a implementar-lo mu ambientals d’auditories grama ------experimentà un impuls renovat en el el en renovat impuls un experimentà 2020, del l’horitzó en situats jectius l’any de 2008 des ob amb Alcaldies les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de sions d’emis reducció de energètica, tèria ma en compromisos de sèrie una queposa locals adopten els governs su Europea, Comissió la de financer suport té que iniciativa i l’Energia, Clima pel Alcaldies les de El Pacte sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli de les sostenible desenvolupament ------127 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 128 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS gat y Salem. Ru Salem, de Ràfol el Otos, Ontinyent, l’Olleria, Montitxelvo, Montaverner, Carrícola, Bufali, Rugat, Bèlgida, Bellús, Benigánim, Bocairent, de Aielo Alfarrasí, Albaida, d’Albaida, Agullent, 19: aotros AL21 Atzeneta la junto adoptado habían 6que los de trata Se Xarxa. la de socios 74% el son comarca, la de total, del municipios 25 Así, amplia. más mucho resulta comarca la de municipios los de presencia la casos bos Enam Energía. yla Clima el por Alcaldías las de Pacto yel Sostenibilitat ala Cap Valencians ticipación municipal en la Xarxa de Municipis pliamente, sin embargo, con de el par nivel am contrasta representación modesta Esta Duc. del Pobla yla El Palomar Llutxent, Alforins, dels Fontanars Quatretonda, Malferit, de Aielo desarrollo: su para Valencia ha subvenciones de de recibido la Diputación (el18 AL21 la comarca la y %) adoptado han de 34 municipios los 6de Únicamente Local. 21 Agenda la de implantación baja una por za Vallla d’Albaida de caracteri se comarca La acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------cuenta el territorio de la provincia de València València de provincia la de territorio el cuenta que con institucionales recursos los de Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas Palomar, el Ràfol de Salem y Salem. el Montaverner, Llutxent, Alforins, dels tanars de Rugat, Fon soda, Castelló Bufali, Carrícola, Benis Alfarrasí, d’Albaida, Agullent, Atzeneta IER, del ERVCC la PACES: y el elaboración la para València de 2016 Diputación la de ayuda la de el en 13 beneficiarios ellos, De fueron hesión. ad de la implementación, de fases tres las de primera la en encuentra se Alcaldías las de to Pac del firmantes 29 de municipios El conjunto de del lasmomento Pacto Alcaldías. el por firmado han no que pocos los de también son cambio en pero Xarxa, la de parte y forman AL21 la adoptaron que municipios pocos los de son parte, su por Duc, del Pobla yla Malferit de Aielo Pacto. el firmado han ni Xarxa la de parte forman AL21 la tampoco ni adoptaron no que comarca la de municipios 2únicos los son pere ySem Beniatjar ellos, De ySempere. Duc del bla Po la Beniatjar, Bellús, Malferit, de Aielo Pacto: al acogido han se no 5municipios Únicamente 2017. el en 2016,en hizo lo que Terrateig, salvo Pacto el Vall la d’Albaida.de firmaron Todos ellos 85% municipios el los de 34, supone que los lo de a29 yasciende superior todavía es Alcaldías las de Pacto al adhesión de grado el parte, su Por ------va. También a hansucesivos debido hacer frente progresi forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas distintas Las litoral). del las en que interiores comarcas las (mayor en espacio el en ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha (su peso tiempo el en ni valenciano; sido el generalizada en territorio todo ha no programas estos de aplicación Rurales). La Económica de Zonas y Diversificación Desarrollo de Operativo PRODER (Programa rural sarrollo de española de la con iniciativa en concordancia convivió esta años varios durante que ya a cabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue valenciano. territorio el Rurale) en mie de de Développement Actions l’Éconoson Entre (Liai LEADER rural (IC) desarrollo de Comunitaria Iniciativa primera la de marcha en puesta la de des años veinticinco de más ya transcurrido Han deciana València. y en la provincia Valen Comunitat la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan y que LEADER dología meto la en basadas están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los gestionan (EDLD), que Participativo Local Desarrollo de las Estrategias especialmente destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente 2020 recoge 2014- programación de periodo actual el en que Cohesión, de Política ala ligados munitarios co fondos los resultan relevancia especial De fórmulas. diferentes sus en y territorial local llo los programas de desarro debemos destacar ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 l’avaluació de riscos i vulnerabilitats i vulnerabilitats riscos de l’avaluació (IER), referència de d’emissions ri l’inventa DIVA illiura A, la elabora modalitat En la pacte. al adherits habitants mil cinquanta de menys a dirigida municipis de modalitats) (en d’ajudes tres línia una llavors nia DIVA, la de te que l’estrebada amb 2016, del a partir fet coincidint han ho firmants municipis dels part jor ma La exemple). per Ribera, la de (com el comarcals iconsorcis gia, agències locals i d’ener regionals les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però dora; coordina DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment resultats. de il’avaluació seguiment el fet ihaver-ne pràctica en posat ver-lo d’acció i ha pla el tindre l’adhesió, de compliment: nivells tres preveu Elpacte objectius. els a aconseguir per aterme dur s’hi de que han res mesu les incloga d’acció que pla un i climàtic canvi del derivades litats i vulnerabi de riscos una avaluació d’emissions, inventari un afer meten compro es pacte al s’adhereixen que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos ide CO2 de emissions 40% les 2030 al per un ireduir climàtic canvi al 2015 d’adaptar-se l’objectiu amb ------no ha homogènia, sigut amb diferèn AL21 les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el acomplir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va incloses. d’inversió actuacions les de finançament al i l’ajuda dirigia es d’acció redactat, pla un tenien ja que municipis als dirigia Ces modalitat l’ARVCC en tien PACES. nou i un La 2030), del consis que horitzó nou el 2015 del il’Energia Clima pel (amb Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó caldies Al les de Pacte del des d’adaptació treballs els implicats, municipis als arribar DIVA feia La i els cions. feia, i condi objectius nous als d’adaptar 2015 del abans dies s’havien ique Alcal les de Pacte al adherits ven esta ja que municipis als dirigia es B (PACES). modalitat La sostenible i l’energia clima al d’acció per Pla i el (ARVCC) climàtic canvi del derivades ------Ràfol de Salem, Rugat i Salem. l’Olleria, Otos, Ontinyent, Montitxelvo, Montaverner, Bufali, Carrícola, rent, Bèlgida, Bellús, Benigànim, Bocai Rugat, de Aielo Alfarrasí, Albaida, d’Albaida,dènou: Atzeneta Agullent, l’AL21 altres amb adoptat junt vien ha que sis dels tracta Es xarxa. la de socis 74% el són comarca, total, del la de 25 municipis Així, àmplia. més molt resulta comarca la de municipis dels presència la casos, dos En tots il’energia. clima pel alcaldies les de pacte iel sostenibilitat ala cap cians valen municipis de xarxa la en pal amb munici el de nivell participació això, obstant no àmpliament, trasta que con representació Modesta el Palomartxent, i la Pobla del Duc. Llu Alforins, dels Fontanars tonda, Quatre plegar-la: Aielo de Malferit, a des per València de Diputació la de l’AL21 subvencions rebut ihan (el18%) comarca la adoptat han municipis de sis dels trenta-quatre l’Agenda de ció 21 Únicament Local. implanta baixa una per caracteritza Vall la d’Albaida de es comarca La aterme. dut han els penes a que d’acció iles pla el desenvolupat han municipis els tots quals les en les comarques cies acusades entre ------Salem i Salem. de Palomar, el Ràfol Montaverner, Llutxent, Alforins, dels Fontanars de Rugat, Castelló Bufali, Carrícola, Benissoda, Alfarrasí, Agullent, da, d’Albai l’ERVCC PACES: iel Atzeneta l’IER, a elaborar per València de ció 2016 el en Diputa l’ajuda la de de beneficiaris ser van tretze quals, d’implementació, la d’adhesió. Dels fases tres les de primera la en ba tro es alcaldies les de pacte del ris signata 29 de municipis El conjunt de de moment les alcaldies. el pacte firmat han no que pocs dels també són canvi en però xarxa, la de part l’AL21 adoptar van que i formen pis munici pocs dels són banda, seua la per Duc, del Pobla ila Malferit de Aielo pacte. el firmat han ni xarxa la de part l’AL21 tar formen tampoc ni adop van no que únics dos els són iSempere Beniatjar quals, Dels re. i Sempe Duc del Pobla la Beniatjar, Bellús, Malferit, de Aielo pacte: al s’han no acollit municipis cinc ment 2017. el en fer va ho que teig, Única 2016, el en firmar Terra de llevat Vallla d’Albaida. de Totsvan el cipis 85% el muni dels suposa cosa qual 34, a 29 la dels iascendeix superior encara és alcaldies les de pacte al d’adhesió grau el banda, seua la Per ------129 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 130 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS municipios que conforman la comarca fueron fueron comarca la conforman que municipios de 2000-2006 totalidad la periodo el Durante programación. de periodos distintos los de largo alo programas los de gestión yde territoriales cambios algunos aunque ha sufrido actualidad, la +hasta LEADER desde alta sido ha rural rrollo implicación de cuya comarca en desa materia una Es yAlacant. València entre provincial límite el en territorio, del intermedia franja la de dentro Vall la d’Albaida de encuentra se comarca La del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las que presentan de las estrategias, selección La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad auna limita se que ámbito un general lo por EDUSI tienen las práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural de desarrollo urbanas. Si las estrategias a caso las ciudades y regiones en este rigidas (FEDER) Regional ydi Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI), cofinanciadas e Integrado Urbano Sostenible de Desarrollo de Estrategias 2020 en marcha la puesta también contempla 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. y coordinación gestión de prácticas las en como territorial base su en cambios los por tanto desarrollo, de mas cambios en la de forma implementarlos progra PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 - - - - - ha aumentado el número de municipios bene municipios de número el aumentado ha (2014-2020) programación de periodo El actual menor local. capacidadciente de gestión cre auna unía se territorial coherencia de dida pér creciente Esta Alacant. de provincia la de municipios los gestionaba que , Rural Desarrollo de 8: GAL Centro zona el en incluido fue que Bocairent, salvo Ruralter-LEADER; 6 de área el en municipios de resto el ter-LEADER; Rural 7de área el en integrados quedaron teig yTerra Salem Rugat, Salem, de Ràfol el Pinet, Montitxelvo, Aielo de Rugat, Llutxent, Benicolet, Así, actuación. de diferentes áreas tres en dos dividi fueron que sino actuación, de área tieron municipios seleccionados no solo no compar de Elresto Duc. del Pobla y la l´Olleria, Ontinyent Montaverner, Quatretonda, Rugat, de Castelló Agullent, Albaida, Benigànim, Aielo de Maiferit, fueron: seleccionaron se no que municipios del periodo anterior. respecto Los importante pérdida una 71 al supuso cual %, lo ascendió comarca) la de total al (respecto seleccionados municipios de conjunto el lado, un Por partida. com aser pasó que programa, del actuación pios seleccionados, también en pero el de área consigo cambiostrajo en el número de munici (2007-2013) Ruralter-LEADER programa El d´Albaida. Vall La GAL denominado un exclusiva forma de los municipios de la pudieron gestionar comarca que es periodo este de positiva DER 2. parte La del PRO programa seleccionados y beneficiarios ------entidad líder.entidad de Alcoi la el Ayuntamiento siendo formalmente Alacant, de l’Alcoià, de provincia la en comarca la Ibi, e de Alcoi de municipios los con junto rial territo acuerdo un de participa que sí tinyent On de ciudad la embargo, sin supracomarcal; o comarcal ATEDL un a impulsar vocación de llegado ha No se convocatoria. segunda la en ni primera la en ni seleccionada fue no aunque Ontinyent, de EDUSI ciudad de la para didatura can una VallEn la d’Albaida presentado ha se Costera. yLa Safor La con Rurals) junto (Som un mismocipios seleccionadosGAL comparten muni Los Duc. del Pobla y la l´Olleria, Ontinyent Montaverner, Quatretonda, Rugat, de Castelló no seleccionados han sido Beniatjar, Benigànim, municipios Los comarca. la de 88 total % del el hasta desarrollo de programa del ficiarios 1. 6.4) sola mancomunidad. (Cuadro una con Vall la d’Albaida de cuenta comarca La 6.2.4 Mancomunidades

Te w Ont Lo Fec l de Ma ww.mancovall.es léfono: 96 291léfono: 15 32 calización: Avda. Sant Francesc, 8, Francesc, Avda. Sant calización: ncomunidad de Municipios ha de inscripción: 16/04/1991 inyent a “Vall d’Albaida”

- - - - PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 que s’hi duia a terme, ja que durant durant que ja a terme, s’hique duia rural desenvolupament de iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària iniciativa primera la de marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València. ivalencià a la província territori el atot llarga trajectòria una tenen ja ique LEADER todologia me la en basades estan que rurals, zones a les d’acció local grups els (EDLD), gestionen que participatiu de local desenvolupament tratègies especialment les es de destacar s’han quals les Entre envolupament. des de d’estratègies tipus diferents expressament inclou 2014-2020 actual programació de període el en que cohesió, de política a la lligats comunitaris fons els resulten cial espe D’unafórmules. rellevància diverses les en iterritorial local de desenvolupament programes de València els hem de destacar província la de territori al ha hi que institucionals recursos dels Dins local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes ------EDUSI tenen en general un àmbit àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural d’àmbitdesenvolupament de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional Desenvolupament de peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades iintegrat sostenible urbà pament desenvolu de estratègies marxa 2014-2020 en posar preveu també cohesió de política la banda, D’altra ció requerides. icoordina gestió de pràctiques les en com territorial base la en canvis pels tant desenvolupament, de mes d’implementarforma els progra la en canvis successius d’afrontar També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant anat han integren, les que municipis els i,sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el a tot generalitzada sigut ha no L’aplicaciórurales). programes dels económica de zonas diversificación y desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos ------2013) va comportar canvis en el el en -2013) canvis comportar va (2007 - LEADER Ruralter El programa GAL denominat la Vall d’Albaida. deder un manera gestionar exclusiva po van comarca la de municipis els que és període del positiva 2. part La PRODER programa del beneficiaris i seleccionats ser van comarca la conformen que municipis de talitat 2000-2006, període el to la Durant períodes de programació. diferents dels llarg al programes dels gestió ide territorials canvis alguns patit ha que encara tualitat, al’ac +fins LEADER de des alta de ha rural desenvolupament sigut matèria en qual la de implicació la comarca una És iAlacant. València entre provincial límit al territori, del dins intermèdia de la franja troba Vall la d’Albaida de es comarca La pública. convocatòria mitjançant de Hacienda d’Espanya del govern Ministerio el fa la autònomes, nitats comu les presenten que tratègies, de població. La de selecció les es llindarmunicipis eixe que superen la d’agrupacions concurrència de convocatòries les en exclou no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat a una limita es que - - - - - (2014-2020) ha augmentat el nom el augmentat ha (2014-2020) L’actual programació de període localnor creixent. de gestió me s’unia capacitat auna rritorial de pèrdua te coherència creixent La d’Alacant. província la de cipis muni els gestionava que Alacant, Rural Desenvolupament de Centre 8:GAL zona el en inclòs ser va que Bocairent, excepte ralter-LEADER; Ru 6de l’àrea en municipis de resta la Ruralter-LEADER; 7de l’àrea en integrats quedar van iTerrateig lem Sa Rugat, Salem, de Ràfol el Pinet, Montitxelvo, Llutxent, Benicolet, gat, Ru de Aielo Així, d’actuació. ferents di àrees tres en dividits ser van que sinó d’actuació, àrea compartir van nonicipis solament seleccionats no mu de resta La Duc. del Pobla i la da, Montaverner, l’Olleria, Ontinyent Quatreton Rugat, de Castelló nim, Albaida, Benigà Aielo de Malferit, Agullent, ser: van seleccionar van es no que municipis Els anterior. ríode del pe respecte pèrdua important 71%, una al suposar va cosa qual la ascendir va comarca) la de total del municipis (respecte seleccionats de conjunt D’una el banda, partida. com a ser passar va que programa, del d’actuació a l’àrea també però nombre de municipis seleccionats, ------131 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 132 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Mecanización • Matadero. • Vías • Sanidad • Recogida, • Promoción • Promoción • Limpieza • Gestión • Extinción • Defensa • Caja • Abastecimientos, • yservicios: obras siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2

Servicios • y a o de y a y ba y e y dep de Sa de On Mon de Ca Ben Ben Alb Ag Municipios asociados: 34 ls Alforins, Guadasséquies, Llutxent, Llutxent, Guadasséquies, Alforins, ls l Duc, Quatretonda, Rugat, el Ràfol Ràfol el Rugat, Quatretonda, l Duc, rrícola, Castelló de Rugat, Fontanars Fontanars Rugat, de Castelló rrícola, ullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Rugat, de Aielo Malferit, de Aielo ullent, quilibrio ecológico. quilibrio grícolas. sistenciales. tinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla Pobla la Palomar, el Pinet, Otos, tinyent, aida, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Atzeneta aida, Alfarrasí, Bellús, issuera, Bocairent, Bufali,issuera, Bocairent, Bèlgida, iatjar, Benigànim, Benicolet, Benissoda, nco de datos. de nco

strucción de basura. de strucción

taverner, Montitxelvo, l’Olleria,taverner, Montitxelvo, d d uración de aguas. lem, Salem, Sempere y Terrateig. e e

c

c t

am

d

omunicación ributaria.

ooperación v d

e el t iaria e ducativos,

ratamiento y y biental.

m

i d d ncendios.

otaciones otaciones a edio

y dministrativa

d

d e

a

istribución l mbiente ugares

i

ntermunicipal. c

y

ulturales y

t

t ransportes t i ndustriales ransformación urísticas.

p

úblicos.

Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Comarca Terrateig Sempere Salem Rugat Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Otos Ontinyent Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Castelló deRugat Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Bèlgida Aielo deRugat Aielo deMalferit Alfarrasí Albaida Agullent Atzeneta d’Albaida

Municipios

Fuente: MinisteriodeHaciendayAdministraciones Públicas(2017).

pú blicos. Municipios mancomunados 34 SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI

No actividadesmancomunadas 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 d’Alcoi és l’entitat capdavantera. d’Alcoi l’entitat és d’Alacant; formalment l’Ajuntament l’Alcoià, de província ala comarca d’Alcoi la i Ibi, de municipis els amb junt territorial d’un acord participa que sí d’Ontinyent ciutat la això, tant obs no o supracomarcal; comarcal ATEDL un aimpulsar vocació de bat No s’ha arri convocatòria. segona la en ni primera la en ni seleccionada ser va no que encara d’Ontinyent, d’EDUSI ciutat a la per candidatura una VallA la d’Albaida s’ha presentat Costera. i la Safor la amb juntament GAL Rurals) (Som mateix un teixen Els compar municipis seleccionats Duc. del Pobla ila Ontinyent l’Olleria, Montaverner, Quatretonda, Rugat, Beniatjar, Benigànim, de Castelló municipis han no sigut seleccionats Els comarca. la de 88%al total del fins desenvolupament de programa del beneficiaris municipis de bre - - - 1. (Quadre 6.4) ha una mancomunitat. Vallla d’Albaida de hi comarca la A 6.2.4 Mancomunidades

Fo Ca Bo Be Ben At R de Ag Mu Te w Fr Lo 16 d Da l de Ma ww.mancovall.es ancesc, 8, Ontinyent ancesc, lèfon: 962 91lèfon: 15 32 zeneta d’Albaida,zeneta Bellús, ntanars dels Alforins, Alforins, dels ntanars calización: Av. Sant de calización: rrícola, Castelló de Rugat, Castelló rrícola, ullent, Aielo de Malferit, Aielo Aieloullent, de Malferit, nissoda, Benissuera, Benissuera, nissoda, cairent, Bufali, Bèlgida,cairent, ta d’inscripció: d’inscripció: ta nicipis associats: 34 associats: nicipis ncomunitat de municipisncomunitat a Vall d’Albaida iatjar, Benigànim, Benicolet, ugat, Albaida, Alfarrasí, Alfarrasí, Albaida, ugat, ’abril de 1991 de ’abril

Proveïments, • següents: serveis i obres les aterme dur pot nitat mancomu- la estatuts, els Segons Promoció • Mecanització • Escorxador. • Neteja • Gestió • Extinció • Defensa • Caixa •

i ba i e i i d Sem el R de P el l’ Mon Gu ntermunicipal. Olleria, Ontinyent, Otos, Otos, Ontinyent, Olleria, quilibri ecològic. quilibri epuració d’aigües.epuració l Duc, Quatretonda, Rugat, Rugat, Quatretonda, l Duc, adasséquies, Llutxent, Llutxent, adasséquies, nc de dades. de nc alomar, Pinet, la Pobla Pobla la alomar, Pinet, àfol deàfol Salem, Salem, pere ipere Terrateig. taverner, Montitxelvo, taverner, Montitxelvo,

d

t e v

ributària. iària d’

d c

incendis. el ooperació i

d

m otacions

i

d a d edi istribució dministrativa e

l

locs a mbient

i

ndustrials p úblics.

Arreplega, • Sanitat • Vies • Serveis • Promoció •

i tr i a de i t i agr ransformació o destrucció ransformació ssistencials. ansports públics. ansports brossa.

ícoles. d e

a c e omunicació mbiental. ducatius,

i

tr d otacions actament

c ulturals

t urístiques.

133 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Detall d’esquadra de l’Olleria Miguel A. Martínez. Ajuntament de l’Olleria VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca de la Vall d’Albaida reúne un impor- Señora de la Asunción. El término municipal al- vales más representativos en tierras valencia- tante número de recursos culturales y patrimo- berga un yacimiento arqueológico con arte ru- nas. Asimismo, destaca el Palau de la Vila o de niales en consonancia con el papel destacado pestre, la Cova Xica. la duquesa de Almodóvar (siglos XIII-XIX), cons- que ha detentado este territorio desde tiempos truido sobre el antiguo alcázar islámico y muy prehistóricos hasta la actualidad. (Cuadro 7.1 y El centro del casco histórico de Llutxent está transformado en el siglo XVIII, en el que sobre- Figura 7.1). dominado por su Castillo Palacio Señorial, cuya sale su fachada, excelente muestra del gótico construcción puede remontarse a finales del civil valenciano. Otro BIC destacado es la iglesia siglo XIII- siglo XIV con reformas posteriores de Santa Maria (siglos XIV-XVI), que se emplaza 7.1.1 Bienes de Interés Cultural para adaptarlo como residencia palaciega, de donde hubo una primera construcción cristia- la que merece destacarse la decoración pictó- na, probablemente sobre la mezquita islámica. La comarca de la Vall d’Albaida cuenta con 30 rica de su sala de honor. Situado en las afueras Su magnífica portada renacentista es una de elementos declarados Bien de Interés Cultural de la población, en un cerro junto al Montsant las mejores muestras del primer Renacimien- (BIC), lo que representa un 6,44% de toda la se encuentra el castillo de Xiuío, de época almo- to valenciano. A esta relación cabría añadir la provincia. Cinco municipios, Albaida, Llutxent, hade (siglo XIII) y dotado de una gran cisterna. serie de yacimientos arqueológicos de arte Ontinyent, Bocairent y l’Olleria poseen el 73,3% Se piensa que las leyendas generadas en torno rupestre, declarados BIC con la categoría de de todos los recursos BIC de la comarca. a la conquista cristiana motivaron que en sus Zona Arqueológica. Ontinyent reúne 7: los de la proximidades se erigiese el monasterio del Cor- Balma de la Fabriqueta, Balma de Bas, Barranc Josep Montesinos El núcleo antiguo de Albaida está definido por pus Christi, ejemplo del gótico valenciano y una de la Neu, el Gegant, la Creu, la Fos y la Monja. José Luis Jiménez los restos de su muralla islámica del siglo XIII, ermita, que posteriormente pasó a ser iglesia. del periodo almohade con reformas en los si- En el siglo XVIII se procedió a su renovación tras El término de Bocairent presume de su pasado glos sucesivos hasta el siglo XVII. Junto a esta el incendio en la guerra de Sucesión. Tras la ibérico, representado por su león escultórico, muralla fue erigido a fínales del siglo XV el Pala- desamortización del siglo XIX, mantuvo su uso hallado en el siglo XVIII en la loma de Galbis, cio de los Milà i Aragó con ampliaciones poste- religioso. Llutxent acoge además la Ermita de la próxima al nacimiento del río Vinalopó. El pro- riores, como la del siglo XVII, cuando se añadió Consolació, en el lugar en que el Camí de Costa pio núcleo urbano ha deparado restos de épo- el patio y la iglesia. La apertura de un arco en hace un repecho, ante una de las cruces votivas ca ibérica y posteriores, como les Covetes dels el siglo XVIII hizo posible el acceso a la iglesia del siglo XIV, también declarada BIC. Se trata de Moros, datadas en el siglo VII. Pero sobre todo desde el exterior del palacio. A unos dos km al un edificio de estilo barroco construido el 1772, destaca su casco antiguo (Barrio Medieval) que sur de la localidad se localizan los restos del en cuya decoración interior sobresale un zócalo posee la declaración de BIC. En la zona más ele- Castell Vell de Albaida, en ruinas, que entre los de azulejos de donde se relata el mila- vada se encuentra la Iglesia Parroquial de Nos- siglos XV y XVII controlaba el paso del puerto de gro de los Corporales. tra Senyora de l’Assumpció, en cuyo solar estu- Albaida y buena parte del valle. Albaida cuenta vo hasta principios del siglo XVI el castillo. En el además con un elemento de patrimonio inmate- En Ontinyent, el Barri de la Vila, declarado con- término municipal y en el denominado Alto de rial con declaración de BIC, el toque manual de junto histórico artístico a mediados del siglo Mariola se yergue la Torre de Mariola, de época campanas de la iglesia parroquial de Nuestra pasado, conserva uno de los conjuntos medie- medieval islámica, probablemente del siglo XI. A

136 vell d’Albaida, molt desfet, que entre entre que desfet, d’Albaida, molt vell castell del restes les ha hi localitat la de sud al quilòmetres dos A uns palau. del l’exterior de des l’església a l’accés possible fer XVIII va segle L’obertura i l’església. el en d’un arc pati el afegir va es XVII, quan segle del la com posteriors, ampliacions amb iAragó Milà dels palau el XV gle se del afinals erigit ser va muralla la de costat XVII. Al segle al fins sius succes segles els en reformes amb del segle XIII, del almohade període islàmica muralla la de restes les per definit d’Albaida està antic El nucli comarca. la BIC de recursos els 73,3% tots de el tenen il’Olleria– Bocairent yent, municipis –Albaida, Ontin Llutxent, Cinc província. la 6,44%un tota de (BIC),representa cosa tural qual la cul d’interés bé declarats ments ele VallA la d’Albaida trenta ha hi 7.1.1 cultural d’interés Béns (Quadre 7.1a l’actualitat iFigura 7.1). fins prehistòrics temps de des rritori te el tingut ha que destacat paper el amb d’acord ipatrimonials culturals de recursos important una quantitat Vall la d’Albaida de ha hi comarca A la PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 ------de la desamortització del segle XIX, XIX, segle del desamortització la de Després Successió. de Guerra a la l’incendi de després renovació la ne afer- procedir va XVIII es segle En el església. aser passar va riorment poste qual la ermita, iuna valencià exemple delCorpus Christie, gòtic s’erigira del el monestir proximitats ales que motivar van cristiana ta de la conques generades entorn Es pensa quecisterna. les llegendes d’una gran XIII) (segle hade idotat almo d’època Xiu, del castell el ha hi Montsant del costat al tossal un en població, la de afores als nor. Situat d’ho sala la de pictòrica decoració la s’ha destacar de qual la de palatina, com a residència per a adaptar-lo posteriors reformes amb XIV segle XIII o segle del fi ala remuntar pot es qual del construcció la senyorial, palau dominat pel castell està txent Llu de històric nucli del El centre Xica.Cova la rupestre, art amb arqueològic jaciment un ha hi municipal terme Al l’Assumpció. de Déu de Mare la de campanes de l’església parroquial de manual BIC, de toc el declaració amb immaterial patrimoni de ment ele un ha, amés, hi AAlbaida vall. la de part d’Albaida ibona port del pas el controlava i XVII XV segles els ------zona arqueològica. A Ontinyent n’hi A Ontinyent arqueològica. zona de BIC categoria la amb declarats rupestre, d’art arqueològics ments jaci de sèrie la afegir-hi Cal valencià. del primer Renaixement mostres millors les de una és naixentista re portada magnífica La islàmica. la sobre mesquita probablement cristiana, construcció primera una XIV- hagué s’emplaça hi XVI), on que (segles Maria Santa de l’església és BIC destacat Un altre valencià. civil excel mostra frontera, la destaca XVIII, qual el en segle el en transformat imolt islàmic ser alcàs l’antic sobre II-XIX), construït XI (segles d’Almodóvar duquessa la o de Vila la de palau el destaca mateix, Així valencianes. terres en representatius més medievals junts con dels un conserva passat, segle a mitjan artístic històric conjunt rat decla Vila, la de barri el Ontinyent, A el miracle dels Corporals. relata es on Manises de taulells de sòcol un sobreïx qual del interior coració 1772, en construït de la en barroc d’estil d’un edifici BIC.da tracta Es XIV, declara segle del també votives creus d’una les de davant amunt, va Costa de camí el què en lloc el en ció, Consola la de l’ermita amés ha hi ALlutxent religiós. l’ús mantindre va . lent del gòtic dellent gòtic ------segles XVII-XIX, del qual destaca l’es destaca qual del XVII-XIX, segles dels Santonja), (Casa Marau dels lau pa el urbà nucli al L’Olleria conserva Canals. de oUll Roja Teulars iPenya els Pontet, el Calvari, el Sarsa, la de Cova Fos, la de Cantal Cortijo, del Alts set: té en Bocairent queològica. ar zona de BIC categoria la amb queològics d’art declarats rupestre, ar jaciments de sèrie la afegir-hi Cal islàmica, del probablement segle XI. medieval d’època Mariola, de torre s’alça la Mariola de Alt denominat al i municipal terme Al castell. el XVI segle del a principis fins estar va qual la de solar l’Assumpció, el en de l’església troba es elevada més BIC. de zona la A declaració la té que medieval) (barri antic nucli el destaca sobretot VII. Però segle el en datades Moros, dels Covetes les com posteriors, de ialtres ibèrica d’època restes oferit ha urbà nucli delnaixement Vinalopó. riu El mateix al pròxima Galbis, de XVIII lloma a la segle el en trobat escultòric, lleó pel representat ibèric, passat del presumeix Bocairent de El terme Monja. i la Fos la Creu, la Gegant, Neu, el la de barranc el Bas, de balma la queta, Fabri la de balma la de els set: ha - - - - - 137 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 138 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS da con 14, con da 11 con con Duc Salem del Pobla y la 17, con yBocairent 16, con baida Agullent Bèlgi d’Al 20, con Atzeneta 24, Malferit con de Aielo yQuatretonda Benigànim 26 yacontinuación, con lugar, 34, Ontinyent segundo con en Albaida encuentra se cabeza ala recursos, de número 12,95% Por un provincia. la toda representa de (BRL), Local que lo Relevancia de 303de Bienes total un Vall la d’Albaida de reúne comarca La 7.1.2 Local deRelevancia Bienes yXVIII. XVII siglos los en posteriores, mas 1516 en Germanías 1566 de yantes refor con las de Guerra la de final el entre sitúa se ción construc de fecha Su renacentista. portada Mariade Santa Magdalena con una elegante la parroquial iglesia sanías. Asimismo, destaca yarte local Historia de el Vidrio, del Valenciano Museo el alberga actualidad, Enla XIX. siglo del lacionada la con de Masonería liberal principios re pictórica decoración una ofrece que salón, salón, gran su BIC, como como así catalogado nobiliario, escudo su destaca que del XVII-XIX, siglos los de Santonja), (Casa Marau los de cio Pala el urbano casco su en L’Olleria conserva Canals. de oUll Roja Teulars yPenya Els ElPontet, Calvari, El Sarsa, la de Cova Fosc, la de Cantal Cortijo, del 7: reúne Alts cairent Bo Arqueológica. Zona de categoría BIC la con declarados rupestre, arte de arqueológicos tos yacimien de serie la añadir cabría relación esta YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Castelló deRugat Carrícola Bufali Bocairent Benissoda Benigànim Benicolet Beniatjar Bellús Bèlgida Aielo deRugat Benisuera Alfarrasí Agullent Atzeneta d’Albaida Ontinyent Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Montaverner Aielo deMalferit Albaida Comarca Terrateig Sempere Salem Rugat Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Pinet Palomar, el Otos Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Municipios

Fuente: Conselleriad’Educació, CulturaiEsport(2017).1.Datosdel2015

6,44% 1.142 BIC`s 466 30 1 1 1 1 1 1 6 3 1 1 5 2 6 ------

12,95% 5.159 2.340 303 BRL`s 24 17 24 14 17 11 10 20 34 16 26 2 5 8 7 3 1 1 3 4 3 7 5 2 6 2 4 1 1 4 1 9 5 6

arqueológicos 9,22% Yacimientos 8.710 4.185 386 20 34 83 27 15 21 82 16 13 5 2 1 3 1 3 5 7 3 2 2 2 4 1 4 8 1 7 7 2 1 1 3 - -

1 5,17% 136 Museos 58 3 1 2 ------

museográficas 14,81% Colecciones 104 54 8 1 3 2 1 1 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 per davall de deu. deu. de davall per béns local,tenen de rellevància però també municipis vint-i-tres Altres 11amb 10. amb Duc del Pobla ila llent amb 16, Bèlgida amb 14, Salem 17, amb d’Albaida iBocairent Agu 20, amb Atzeneta Malferit de Aielo 24, amb iQuatretonda Benigànim 26 amb i, acontinuació, Ontinyent lloc, 34, amb segon en Albaida ha hi capdavant al recursos, de nombre Per 12,95% província. la tota de un (BRL); local vància representa relle 303 de de béns total un ha Vallla d’Albaida de hi comarca la A local 7.1.2 derellevància Béns iXVIII. XVII segles els en 1566, posteriors reformes amb 1516 en Germanies les de i abans de Guerra la de final el entre situa se construcció de data La elegant. renaixentista amblena una portada Magda Maria Santa de l’església ca desta mateix, Així iartesanies. local d’història el Vidre, del Valencià seu Mu el ha hi En l’actualitat, XIX. segle del dela liberal principis maçoneria relacionada ambcoració pictòrica de una amb saló, gran el com així aBIC, com catalogat nobiliari, cut ------tituït per les caves i els pous de neu, neu, de pous iels caves les per tituït cons està palau). important Un grup o Mansió dels Tudela) i Bellús (casa Cultura la de (Casa mira) iBenigànim Monte de Marqués del iCasa bara Bàr Santa de Baró del (Casa tinyent aOn ara com pairals, icases palaus de forma en municipis, quants uns en present és civil L’arquitectura valencià. territori el tot en musulmana religiosa l’arquitectura de mostres poques les de una ser en Rugat de Castelló de mesquita l’antiga s’ha destacar de Igualment, de béns local. detegoria rellevància ca la de dins nombrós més tipus el amb gran diferència, constitueixen, esmentats, edificis dels molts de ra fronte a la generalment corporats in ceràmics, retaules Els nestirs. imo convents mesura, menor i, en terme de creus com així poblacions, les de voltants als preferentment localitzades d’ermites, important presència una s’observa mateix, Així iBenigànim. Ontinyent Albaida, a ara com cas algun en esglésies altres sumar-se poden qual a la pi, l’església de cada munici parroquial haja hi que habitual iés religiós ter caràc de als correspon elevat més el percentatge identificats, cursos re de tipus els Tenint compte en ------Terrateig amb 8. amb Terrateig 15, amb 13 amb Agullent Albaida i 16, amb 20, amb l’Olleria Alforins 27, Salem amb 21, dels Fontanars amb 34, amb Bèlgida Rugat de lló Caste Va darrere comarca. la tota 42,74% el 82,amb concentren de 83 amb iOntinyent Bocairent cia. provín la 9,22% un posa tota de su cosa qual la 386ha jaciments, Vall la d’Albaida de hi comarca a la arqueològics, ajaciments fa que Pel 7.1.3 arqueològics Jaciments del Dilluns, a Aielo de Malferit. de aAielo Dilluns, del oFàbrica Sanchis Juan i Alcoholera J. de Mompó Hijo Juan licors de brica fà ila aOntinyent Paduana La ques: fàbri antigues les per representat està important, menys això per no però nombrós, menys Un apartat Ràfol de Salem i Terrateig. el Palomar,Rugat , Montitxelvo, el Bellús, Beniatjar, de Bufali, Castelló da, Salem, la Pobla del Duc, Llutxent, d’Albaida,Atzeneta Bèlgi Bocairent, Benigànim, Quatretonda, Ontinyent, Albaida, extensa: és tenen en que pis munici de nòmina La XIX. al XVI segle del fred del comerç l’antic tindre va que la importància que testimonien ------rranc del Castellet (Carrícola), del Castellet rranc la del Ba del cova la com sepulcrals, coves del Duc). És quan també s’evidencien Pobla (la Missena de ner) Camí iel (Montaver Colata (Ontinyent), Costa l’Arenal de la de els com a l’aire lliure, poblats primers els avançades més ja etapes en oferirà ramaderia ila ra l’agricultu de Elfiançament Comtat. del comarca veïna ala (Beniarrés) l’Or de cova la amb vincular cal que (Bocairent), Sarsa la de cova la de tracta Es occidental. Mediterrani el per al del en període coneixement de referents la categoria quireixen ad que exponents té Neolític el amb ducció de l’economia de la producció intro la suposar va que significatiu vi 7.000 era). Elcan nostra la de abans (8.000- Mesolític del prehistòrics caçadors darrers era), dels com (10.000-9.000 nostra la de abans era) l’Epipaleolític ide nostra la de (32.000-11.000 superior tic abans hi del ha Paleolí evidències mateix, (Bellús). Així Petxina la de cova a la materials restes s’han trobat quals dels neandertals, caçadors de grups de tractaria Es era. nostra la de 75.000entre i50.000 abans anys mitjà,del aproximadament Paleolític avançada etapa auna corresponen comarca a la antics més humana presència de testimoniatges Els ------139 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 140 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS dotados de esta tipología es extensa: Albaida, Albaida, extensa: es tipología esta de dotados municipios de nómina La XIX. al XVI siglos los te duran frío del comercio antiguo el detentó que importancia la testimonian que nieve, de pozos ylos cavas las por constituido está importante Tudela) Un grupo los de (casa-palacio). y Bellús o Mansión Cultura la de (Casa mira) y Benigànim Monte de Marqués del yCasa Bárbara Santa de Barón del (Casa Ontinyent en como riegas, sola ycasas palacios de forma en municipios, algunos en presente está civil arquitectura La valenciano. territorio el todo en na musulma religiosa de la arquitectura muestras escasas las de una ser por Rugat de Castelló de mezquita antigua la destacarse merece te, Igualmen bienes. de categoría esta en meroso nu más tipo el diferencia, gran con constituyen, edificios, estos de muchos de fachada la en te generalmen cerámicos, incorporados retablos Los ymonasterios. conventos medida, menor y en término de cruces como así poblaciones, de en las los alrededores das preferentemente localiza ermitas, de presencia importante una y Benigànim.Ontinyent Asimismo, se observa iglesias en algunas localidades como Albaida, otras sumarse pueden que ala municipio, cada la iglesia de parroquial se encuentre apartado este en que habitual y es religioso carácter de a más los corresponde elevado el porcentaje identificados Atendiendo a de los tipos recursos cifra. última esta de debajo por Local Relevancia de Bienes poseen municipios 10. veintitrés Otros YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------hay evidencias del Paleolítico superiorhay (32.000- del evidencias Paleolítico (Bellús).Asimismo, Petxina la de Cova la en les materia restos encontrado han se que los de neandertales, cazadores de grupos de trataría 75.000 entre y50.000mente a. n. e. Se años avanzada del medio, Paleolítico aproximada etapa a una corresponden comarca la en guos anti más humana presencia de testimonios Los 8. con y Terrateig 16,20, 15, con l’Olleria 13 con Agullent Albaida 27, con Alforins 21, dels con Salem, Fontanars 34, con Bèlgida Rugat de Castelló sigue Le ca. 42,74% el 82,con concentran comar la toda de 83y Ontinyent con Bocairent provincia. la toda 9,22%un supone que lo de 386 yacimientos, Vallla d’Albaida de presenta comarca la gicos, arqueoló a yacimientos refiere se que lo Por 7.1.3 Yacimientos arqueológicos ambas en Aielo de Malferit. de Aielo en ambas Dilluns, del oFàbrica Sanchis Juan Alcoholera J. y de Mompó Hijo Juan Licores de Fábrica la y Ontinyent; en Paduana La fábricas: antiguas las por representado está importante menos ello por no pero numeroso menos Un apartado Salem y Terrateig. de ElPalomar, Ràfol el Montitxelvo, Rugat, de Castelló Bufali, Beniatjar, Bellús, Llutxent, Duc, d’Albaida, Bèlgida, Bocairent, Salem, la Pobla del Atzeneta Benigànim, Quatretonda, Ontinyent, - - - - - gat) y el Tossal del (Bellús). Caldero Ru de (Castelló Buitrera (l’Olleria), la Porquet (Fontanars dels Alforins),llaret del el Castellet Caste el (Bocairent), Teular Jaume el Sant de en elencuentran Cabeç de (Ontinyent), Navarro se comarca la en exponentes principales Los yacimientos. de proliferación mayor una supuso (1.800 Bronce del Edad la por sentado a. n. e.) repre ycultural, cronológico salto siguiente El (Otos). Mata la de Barranc yel (Beniatjar) Carbonera la de (Salem), Barranc el Coves les de Barranc el (Ontinyent), Gegant el (Bocairent), Calvari el en presentes rupestre arte de restos de mayoría la coincide etapa esta Con tinyent). (On Garrofer (Albaida) del Reial ola Camí del la (Carrícola), Castellet del Barranc del cueva la cuando cuevas se sepulcrales, evidencian como Duc). del también Es Pobla (la Missena de Camí y el (Montaverner) Colata (Ontinyent), Costa la poblados al aire libre, como los del Arenal de primeros los avanzadas más ya etapas en rá depara ganadería yla agricultura la de miento afianza El Comtat. del comarca vecina la en l’Or (Beniarrés) de Cova la con vincular que hay que (Bocairent), Sarsa la de Cova la de trata Se occidental. Mediterráneo el en período este de conocimiento el para referentes de categoría la adquieren que exponentes con cuenta tico, Neolí el con producción la de economía la de introducción la supuso que significativo cambio (8.000-7.000 Mesolítico del tóricos a. n. e.). El prehis cazadores a. n. e.), últimos los de como 11.000 (10.000-9.000 a. n. e.) Epipaleolítico y del ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 Figura 7.1Recursospatrimoniales 141 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 142 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS modelo de villa, de como Bocairent. Sant Antoni los valles, algunos de los cuales al responden por dispersos asentamientos de rural paisaje a un paso dar para abandonando irán se altura en fortalezas Ia. n. e. las siglo del Apartir les. para las comunicaciones comarca estratégico paso un controla que fortificado centro tante Vall la d’Albaida), impor un Bocairent, Comtat; el (, Mariola de Cabeço El de ibérico do fortifica asentamiento el ibérica época la Para YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 - - - Arqueológico de Ontinyent y de la Vall la d’Albaida y de Ontinyent de Arqueológico ElMuseo yBenissoda. d’Albaida, Albaida neta Atze entre repartidas restantes tres ylas rit dos en enlocalizan Aielo Bocairent, de Malfe se tres que las de museográficas, colecciones ocho como así Albaida, en yuno Ontinyent en dos museos, tres con cuenta comarca Esta museográficas 7.1.4 ycolecciones Museos Les CovetesdelsMoros.Bocairent. Autor: ESTEPA - - Museo Etnológico de la VallMuseo Etnológico d’Albaida. el Benissoda, en y finalmente, Albaida en grelles Se José Museo Casa la EnAlbaida, Artesanal. d’Albaidaricio. Atzeneta su Colección Tradición Apa Elvira Cerámica Colección yla Bravo Nino Aielo la de Colección Malferit Museográfica Ferri. Antoni Museo y el Parroquial Museo el Municipal, Museo su aporta Bocairent gráficas, museo colecciones a las refiere se que lo Por del siglomitad XIX. segunda a la remonta se caso este en que tejo, fes de tipo este en antigüedad mayor una con valencianos municipios los de uno es vano en no arraigo, gran un posee Ontinyent en que tianos y Cris Moros de Fiesta la con l’Agonia, vinculado de Crist Santíssim del Fester Museu el es yent Ontin cuenta que con museístico espacio otro El moderna. época la hasta paleolítico del fin el desde abarca que cronológico marco amplio un del arqueológicas y Museu, excavaciones con prospecciones las de parte mayor su en nutren se Vallla d’Albaida. de fondos Sus comarca la derelacionado arqueológico con el patrimonio museístico (MAOVA)referente principal el es ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 Caldero (Bellús).Caldero Tossal iel Rugat) del de (Castelló ra Buitre (l’Olleria), la Porquet del tellet Cas el Alforins), dels (Fontanars ret Castella el (Bocairent), Jaume Sant Teular el de (Ontinyent), Navarro de Cabeç al troben es comarca a la principals exponents Els jaciments. de proliferació major una suposar (1.800 era) va nostra la de abans Bronze del l’Edat per representat següent, icultural cronològic El salt (Otos). Mata la de barranc i el (Beniatjar) bonera Car la de (Salem), barranc el Coves les de barranc el (Ontinyent), Gegant el (Bocairent), Calvari al presents rupestre d’art restes de majoria la (Ontinyent). Amb l’etapa coincideix Garrofer (Albaida) del Reial o la Camí - - - - huit col huit com així aAlbaida, iun a Ontinyent dos museus, tres ha hi comarca A la museogràfiques 7.1.4 Museus icol de les quals tres són a Bocairent, a Bocairent, són tres quals les de com Sant Antoni de Bocairent. com Sant Antoni dels quals al responen model de vil alguns valls, les per dispersos ments d’assenta rural paisatge aun pas nar ado per abandonant van es altura en fortaleses les era, nostra la de I abans segle del Apartir comarcals. nicacions comu ales per estratègic pas un trola con que fortificat centre important un Vall la d’Albaida), Bocairent, Comtat; el (Alfafara, Mariola de Cabeço del tificat for l’assentament ibèrica al’època Per . leccions museogràfiques, leccions museogràfiques, . leccions leccions . la, la, - - - - - del segle XIX. mitat segona ala remunta es festa: la és antiga més on valencians cipis muni dels un és debades no lament, arre gran un té hi qual la i Cristians Moros de Festa la amb vinculat nia, l’Ago de Crist Santíssim del Fester Museu el és aOntinyent ha hi que L’altre moderna. museístic ca espai a l’èpo fins paleolític del fi la de des queampli abasta marc cronològic un amb museu, del arqueològiques ide excavacions les prospeccions part major la en nodreixen es fons Els comarca. la de arqueològic ni amb el patrimo relacionat principal museístic (MAOVA) referent el és Vallla d’Albaida ide d’Ontinyent Arqueològic Museu El i Benissoda. d’Albaida, Albaida a Atzeneta tants res tres iles Malferit de aAielo dos ------la Vall d’Albaida. de Etnològic Museu el a Benissoda, i, finalment, Segrelles Josep Museu Casa la Albaida, A Artesanal. dició d’Albaida Col la ha hi ta Atzene A Aparicio. Elvira Ceràmica Col ila Bravo Nino gràfica Col la ha hi Malferit de Aielo A Ferri. Antoni Museu i el Parroquial Museu el Municipal, seu Mu el aporta Bocairent gràfiques, col a les fa que Pel . leccions museo . lecció Museo . lecció Tra . lecció - - - - - 143 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

La comarca de La Vall d’Albaida está formada El resto de municipios y poblaciones también cos editados. Alfarrasí posee la Banda Instruc- por treinta y cuatro municipios, y de estos, seis disfruta de propias y comunes festividades: tiva Musical, que destaca por la interpretación gozan de festividades declarada de interés tu- fiestas patronales, cabalgatas de reyes, Sema- de música festera, y la Agrupació Musical “La rístico. Estas festividades son diferentes entre na Santa, Moros y Cristianos, 9 d’Octubre, Sant Banda”, fuertemente unida a la festividad de sí y de cariz tradicional. (Cuadro 7.2) Josep, Festa de Les Cassoletes, de la Pansa o Moros y Cristianos. Bélgida tiene la Unió Musi- Pascua; en esta última festividad es subrayable cal belgidense desde principios del siglo XX y la En Agullent, en el año 2010, la Nit de les Fogue- el municpio de Alfarrasí, donde celebran L’Ange- Agrupació Ben Bons, institución joven, fundada res, también conocida por Festa del Miracle, se let de la Corda; se trata de una niña vestida de en 1988 y donde la media de edad no supera los declaró Fiesta de Interés Turístico Local; cons- ángel que le quita el manto a la Virgen María treinta años. ta de una romería nocturna, en época estival, antes de la Misa Mayor (se basada en La Bajada desde la población a la ermita de Sant Vicent del Ángel de Tudela de Navarra). La Societat Instructiva Musical, más antigua, Ferrer. También los Moros y Cristianos fueron y la Societat Musical La Tropical, más joven y declarada Fiesta de Interés Turístico (en 2012). La comarca de La Vall d’Albaida recibe su nom- humilde pero consolidada, se ecnuentran en Be- bre por el color blanco de sus tierras, ya que nigànim. En Bocairent fueron creadas en el siglo Esta declaración anterior es compartida, pero la palabra árabe albaida significa “la blanca”. Es XX la Associació Unió Musical, fruto de dos so- no al mismo nivel, con Bocairent, en donde su una comarca colindante con el Comtat, l’Alcoià ciedades musicales preexistentes (La Primitiva festividad de Moros y Cristianos fue declarada y el Alt Vinalopó por el sur, con la Costera por el y la Nova), y la Societat Musical Vila de Bocai- Àngela Montesinos en el 2002 como Fiesta de Interés Turístico, norte, y con la Safor por el este. rent. Montaverner posee la Agrupació Musical pero en este caso, Nacional. Se celebran duran- y la Banda Artístico-cultural (BACM), ambas del te cuatro días, en honor al patrón de la villa, San Compuesta por 33 municipios, muchos de ellos siglo XX. En l’Olleria están la Societat Escola Mu- Blas, a partir del primer sábado de febrero. con una toponimia de origen islámico. El carác- sical Sant Cecília, tradicional desde el siglo XIX, ter musical de esta comarca está construido y la Escola Musical La Nova, creada en 2003. Podemos observar que la fiesta mayor de la a través de 30 sociedades musicales, que re- Por último, en el Palomar se encuentran La Pri- vall d’Albaida es, sin duda, Moros y Cristianos. presentan el 11,89% respecto al total de la pro- mitiva y la Societat Musical La Nova, con 35 y En Llutxent también fueron declarados Fiesta vincia de València, un tanto por ciento bastante 27 componentes respectivamente. La Unió Mu- de Interés Turístico local en 2009. En L’Olleria, alto en comparativa con otras comarcas de sical Quatretondense, fundada en 1947, será al declaración de Fiesta de Interés Turístico se similares características. el origen de las sociedades musicales en este produjo en 1985. Y los de Ontinyent en 2010, municipio. En 1981 se separa de esta un gru- como Interés Turístico Nacional. Existen siete municipios que carecen de estas po de músicos y nace la Agrupació Musical La sociedades. Del resto, la mayoría tienen una, Nova y, en 1986 sufrirá, de nuevo, otra escisión Y, por último, otra festividad característica del pero también existen casos de dos, como en para que otro grupo de músicos funde La Lira Palomar, La Festa del Xop, fue declarada Fiesta Albaida, donde está el Cercle Musical Primitiva de Quatretonda. Todas tres actualmente están de Interés Turístico Local en el año 2009. Se ce- d’Albaida El Gamell, con 90 componentes, y la en pleno funcionamiento y con sus propias es- lebra el segundo y cuarto fin de semana de mayo. Unió Musical d’Albaida l’Aranya, con varios dis- cuelas de música.

144 MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS rés turístic nacional. turístic rés 2010, el en d’inte yent a festa com 1985. en fer va es tic d’Ontin Iels turís d’interés festa de declaració 2009. el en la local Al’Olleria, rístic tu d’interés festa declarats ser van també Llutxent A iCristians. Moros dubte, Vall la d’Albaidade sens són, major festa la que observar Podem febrer. de dissabte primer del apartir Blai, sant vila, la de patró del honor en dies, quatre durant celebren Se nacional. rístic tu d’interés 2002 el afesta com en declarat ser va iCristians Moros els on Bocairent, amb nivell, mateix al no però compartida, Declaració (l’any 2012). turístic d’interés festa declarats ser van i Cristians ros També Ferrer. Mo els Vicent Sant de al’ermita població la de estival, època en nocturna, d’una romeria consta local; turístic d’interés festa declarar va es Miracle, del Festa la com coneguda també Fogueres, l’any 2010,A Agullent, les de Nit la tradicional. (Quadre 7.2) caire i de si entre diferents tivitats fes Són turístic. d’interés clarades de festes tenen sis quals dels pis, formada per trenta-quatre munici Vallla d’Albaida de està comarca La ------FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas “FiestadeInterésTurístico”antes lapublicacióndeOrdenITC/1763/2006, de3mayo. y lasinternacionales,nacionales yturísticasdeclaradashastael2dejulio de2015.(2)Fuente:Federaciónsociedades musicalesdelaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro Comarca Terrateig Salem Pobla delDuc,la Pinet Otos Ontinyent Provincia Sempere Rugat Ráfol deSalem Palomar, el Olleria, l’ Montaverner Llutxent Guadasséquies Quatretonda Carrícola Benissuera Benigànim Benicolet Beniatjar Aielo deRugat Albaida Agullent C.Valenciana Montitxelvo /Montichelvo Fontanars delsAlforins Castelló deRugat Bufali Bocairent Benissoda Bellús Bèlgida Aielo deMalferit Alfarrasí Atzeneta d’Albaida Co Municipios marca/Provincia

(1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 2 ------

25% ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 8 2 1 1 ------

Fiestas segúninterésturístico 30 13 ------

53 6 ------

12,5% Turístico (*) 13 1 8 1 ------

11,89% Sociedades Musicales 328 547 39 (2) 1 1 1 1 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 3 2 2 2 2 2 ------145 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 146 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS para llegarpara a la cualidad interpretativa. musicalesen necesarios los conocimientos continúan que lo por medio, grado de musicales estudios menos, al y realizan, y jóvenes fantiles in bandas por pasado han miembros sus dos 2003, año el en to donde fundada d’Ontinyent, Simfònica Banda la último Y por escuela. de da y ban educandos de escuela música, de banda tuviera que sociedad una crear de ilusión la con un grupo de músicos denominados “Intokables” en origen su 2003 en tiene 90 y consolidada años los en fundada d’Ontinyent Musical pació Agru La Artística. Banda y la Musical Unión la anteriores, existentes bandas dos las de dera here XX, siglo 40 del años los de afinales ye Musical Se constitu d’Ontinyent. Unió Artística Societat la ocupa nos Ontinyent de caso En el MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES ------Ambaixador iBandereracàrrecdelacomparsaMossàrabslesfestesMoros iCristiansd’Ontinyent,2015 Rubén Montava. SocietatdeFesters delSantíssimCristdel’Agonia MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS El caràcter musical de la comarca comarca la de musical caràcter El amb una toponímia d’origen islàmic. molts municipis, trenta-tres Hi ha l’est. per Safor ila nord, pel Costera la de sud, pel l’Alt Vinalopó l’Alcoià i Comtat, del veïna comarca blanca’. ‘la És significa albaida àrab paraula la que ja terres, les de blanc color pel nom el rep comarca La de Tudela). navarresa localitat a la fa es que gel l’àn de baixada la en (esmajor basa missa la de abans Déu de Mare a la mantell el lleva li que d’àngel vestida d’una xiqueta tracta Es Corda. la de l’Angelet fa es on Alfarrasí, destacar s’ha de qual la en festa oPasqua, sa Pan la de Cassoletes, les de Festa Josep, Sant 9 d’Octubre, i Cristians, Moros Santa, Setmana reis, de des cavalca patronals, festes comunes: i pròpies festivitats tenen també i poblacions municipis de resta La maig. de setmana de cap iquart gon l’any 2009. local se el fa Es turístic d’interés festa declarada ser Xop, va del Palomar,racterística del la Festa ca festivitat altra una I, finalment, - - - - - cietat Musical La Tropical, més jove i i jove més Tropical, La Musical cietat So ila antiga, més Musical, tructiva Ins Societat la ha hi A Benigànim anys. trenta els supera no 1988 en dada d’edat mitjana la ion fun jove, institució Bons, Ben pació i l’Agru passat segle del principis de da la té Unió Musical Belgidense des Bèlgi i Cristians. Moros de festivitat a la unida «La Banda», fortament i l’Agrupació Musical festera, sica mú de interpretació la per destaca qual la Musical, Instructiva Banda la ha hi AAlfarrasí editats. discos d’Albaida cal l’Aranya, diversos amb Musi Unió i la components, noranta amb d’Albaida El Gamell, Primitiva Musical Cercle el ha hi on Albaida, ara com dos, tenen en que casos ha hi també però una, tenen en ria majo la resta, La musicals. cietats so tenen no que municipis set Hi ha ques similars. característi de comarques altres amb comparació en alt bastant ge de València,província un percentat l’11,89% la ten de total del respecte represen que musicals, societats trenta de através construït està ------quaranta del segle passat, hereva hereva passat, segle del quaranta anys dels fi ala constitueix Es yent. d’Ontin Musical Artística Unió tat Socie la ha hi d’Ontinyent cas En el decoles música pròpies. es i amb funcionament ple en estan actualment Totes tres Quatretonda. de Lira La funda músics de grup tre al un perquè escissió altra una nou, 1986 i, en Nova de La Musical patirà, l’Agrupació inaix músics de grup un En1981 se’nQuatretonda. separa musicals al municipisocietats de 1947, en fundada les de l’origen és La Unió Musical Quatretondense, i 27 respectivament. components 35 amb Nova, La Musical Societat la i Primitiva La ha hi Palomar al ment, 2003. el en Final creada Nova, La Musical il’Escola XIX, segle del des cola Musical Sant Cecília, tradicional Es Societat la ha hi Al’Olleria passat. (BACM),Artisticocultural del segle Banda ila l’Agrupació Musical té ner Musical Montaver Vila de Bocairent. Nova), iLa Societat ila (La Primitiva musicals preexistents dos societats l’Associació Unió Musical, de fruit passat segle el en creades ser van ABocairent consolidada. però humil, ------tat interpretativa. quali ala aarribar per necessaris musicalsnuen en els coneixements conti cosa qual la per mitjà, grau de musicals estudis almenys, ifan, ves i jo infantils bandes per passat han membres els 2003,tots qual la en l’any fundada d’Ontinyent, fònica d’escola. I, la Banda finalment, Sim ibanda d’educands escola música, de banda tinguera que societat una il la amb «Intokables» en un grup de músics denominats 2003 el l’origen en té i consolidada noranta anys els en fundada tinyent L’Agrupació d’On Musical Artística. Banda i la Musical Unió la teriors, an existents bandes dos les de . lusió de crear crear de lusió ------147 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Pont Vell. Ontinyent Autor: Antoni Martínez Bernat VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras provincia. Bocairent, Ontinyent y l’Olleria son los en particular contribuyen a la vertebración del municipios con más kilómetros de carreteras territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia autonómicas con entre 6 y 12 km. Le siguen en gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat importancia Alfarrasí, Castelló de Rugat, Bèlgi- y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 km, un 45,6% del total. La da, Montitxelvo, Montaverner y la Pobla del Duc. eficiencia del sistema productivo, incentivar la comarca de La Vall d’Albaida cuenta con 24 kiló- La CV-60 circula por la Vall d’Albaida, comuni- inversión privada, y mejorar la competitividad metros de este tipo de carreteras, un 4,4% de cando el túnel de l’Olleria con la Safor. La CV-81 de las economías. la provincia de València. Albaida es el municipio comunica Ontinyent con Villena, pasando por que posee más kilómetros de autopistas o au- Bocairent. La mejora de la red de transporte y comunica- tovías, un total de 7. Le siguen Agullent, l’Olleria, ciones contribuye a la reducción de los tiempos Terrateig, Benissoda, Aielo de Malferit y Atze- El último tipo de carreteras analizadas son las de desplazamiento tanto para el intercambio de neta d’Albaida. La A-7 (corredor mediterráneo locales. La provincia de València es la que más mercancías como al traslado de personas. De central) cruza la comarca de norte a sur. Entra kilómetros tiene, concretamente 2.278, un esta forma, la existencia de infraestructuras por el túnel de l’Olleria y sale por el puerto de 40,9% del total. La Vall d’Albaida presenta 212,6 adecuadas de transporte y de comunicaciones Albaida (Figura 8.1). km de este tipo de carretera, un 9,3% de la pro- a las necesidades actuales constituye un factor vincia de València. Ontinyent y Fontanar del Afo- clave para el desarrollo de las actividades huma- La red de carreteras nacionales tiene una ex- rins son los municipios con más kilómetros de José Manuel Pastor nas. Otros aspectos a considerar de la mejora carreteras locales, entre 37 y 34 km. Le siguen Ángel Soler tensión en la provincia de València de 359 ki- de la red de infraestructuras son la seguridad (la lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La Benigànim, Bocairent y l’Olleria. Tan solo Benis- reducción del número de accidentes), la conser- comarca de La Vall d’Albaida posee 25,1 kiló- soda, Guadasséquies y Montaverner no poseen vación de los vehículos, el consumo de combus- metros de carreteras nacionales, un 7,0% de la kilómetro alguno de carreteras locales. tible, la contaminación o la comodidad del viaje. provincia de València. Albaida, Bellús, Alfarrasí y Montaverner son los municipios con más kiló- La ampliación y renovación de la dotación de metros de carretera nacional dentro de la co- 8.1.2 Ferrocarril infraestructuras introduce mejoras de produc- marca, con entre 4 y 7 km. Le siguen Atzeneta tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- d’Albaida, el Palomar y Guadasséquies. La provincia de València posee 104,8 km de vía pecialmente las más desfavorecidas. Muchos de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% estudios avalan que las empresas se localizan En cuanto a las carreteras autonómicas, Cas- del total de la Comunitat Valenciana, correspon- no solo donde la demanda de sus productos es telló es la provincia de la Comunitat Valenciana diéndole el restante 48% a la provincia de Ali- mayor, sino también donde los costes de trans- con más kilómetros. La provincia de València cante. La comarca de La Vall d’Albaida no posee porte menores porque la red de infraestructu- se sitúa en segundo lugar con 297 km, lo que ningún km de este tipo de vía de ferrocarril. ras es mayor. supone un 34,4%. La comarca de La Vall d’Albai- da no posee 45 kilómetros de este tipo de ca- Si se considera el número de kilómetros de vías rretera, lo que supone un 14,3% del total de la de Renfe, la provincia de València posee 448 km,

150 da dels productes és més gran, sinó sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen es empreses les que avalen estudis Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el isobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció consum de la combustible, contamina dents), dels vehicles, el la conservació d’acci nombre del reducció (la retat segu la són d’infraestructures xarxa la de millora la de s’han considerar de que aspectes Altres humanes. tats activi les de desenvolupament al per clau factor un és actuals necessitats a les comunicacions i de transport de adequades d’infraestructures tència l’exis Així, persones. de transport al per com mercaderies de a l’intercanvi els per de temps desplaçament tant a reduir comunicacions contribueix i transport de xarxa la de millora La de les economies. la competitivitat imillorar privada inversió la centivar l’eficiència in productiu, del sistema d’augmentar amés social, cohesió la país, l’eficiència faciliten econòmica i o regió una econòmicament lupar iadesenvo territori el a vertebrar públiques contribueixen en particular iles general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa baida, el Palomar iGuadasséquies. Palomar el baida, d’Al Atzeneta Van 4 darrere i 7 km. entre amb comarca, la de dins cional na carretera de quilòmetres més amb municipis els són Montaverner València. i Albaida, Bellús, Alfarrasí de província 7% la un de lòmetres, 25,1 Vall la d’Albaida de té ca en qui comar La 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de cia quilòmetres, Valèn de província ala extensió una té nacionals carreteres de xarxa La 8.1). d’Albaida (Figura port pel iix ria l’Olle de túnel pel Entra asud. nord de comarca la travessa central) terrani d’Albaida. L’A-7neta medi (corredor iAtze Malferit de Aielo Benissoda, Agullent, l’Olleria,darrere Terrateig, Van set. de total un oautovies, pistes d’auto quilòmetres més que municipi de València.província Albaida és el 4,4% un la de 24 té en quilòmetres, Vall la d’Albaida de comarca La total. 45,6% un del 532amb quilòmetres, Valenciana, de latensa Comunitat fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també ------cap quilòmetre. cap tenen en no i Montaverner séquies l’Olleria. Només Benissoda, Guadas i Bocairent Benigànim, Van darrere 37 i34 km. entre locals, carreteres de quilòmetres més amb municipis els són Alforins dels i Fontanars de València.província Ontinyent n’hida 212,6 ha 9,3% un km, la de Vallla A d’Albai 40,9%un total. del 2.278, concretament té, en tres quilòme més que la és València de província La locals. les són zades analit L’últim carreteres de tipus Bocairent. per passant Villena, amb Ontinyent CV-81 Safor. La la amb ria comunica d’Albaida, comunica el túnel de l’Olle Vall la per CV-60 La Duc. circula del i la Pobla Montaverner Montitxelvo, de Rugat, Bèlgida, Castelló Alfarrasí, importància en 12 Van darrere km. 6i entre autonòmiques. carreteres de quilòmetres més amb municipis els són il’Olleria Ontinyent cairent, Bo província. 14,3% la de total del un suposa cosa qual la quilòmetres, 45 Vall la d’Albaida de té en marca 34,4%. un suposa co La cosa qual la 297 amb lloc km, segon en situa se de València La província lòmetres. Valenciana amb qui més Comunitat la de província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant ------Pobla del Duc. i la Ontinyent Montaverner, gànim, Beni Albaida, aAgullent, troben es estacions Les sis. província: la de estacions més amb comarques les Vall ila de d’Albaida una és lenciana, Va154 n’hi Comunitat que ala ha 68 les de té en València de província la Renfe, de estacions ales Quant (Ontinyent-Alfafara). Clar Pou del clusa la per iix Aigües les de l’estret per aBenigànim Valld’Albaida, entra la tota travessa Xàtiva-Alcoi carril Elferro iOtos. Duc ner, del Pobla la Montaver d’Albaida, Agullent, guits 7i9, se entre ferrocarril, de via de quilòmetres més amb municipis els València. Benigànim són i Ontinyent de 7,6%un província la de total del 34,1 té en suposa cosa qual la km, Vall la d’Albaida de comarca na. La Valencia de la Comunitat del total 48,5% el 448 km, té València de cia provín la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò Vall la d’Albaida de n’hi no ha. comarca A la d’Alacant. província a la rrespon 48% co restant el Valenciana, nitat Comu (AVE), la de 52% un total del velocitat d’alta ferrocarril de via de 104,8 té València de km província La 8.1.2 Ferrocarril ------151 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 152 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES taverner, Ontinyent y la Pobla del Duc. del Pobla yla Ontinyent taverner, en Agullent,cuentran Albaida, Benigànim, Mon en se estaciones 6. Estas poseer al provincia la de estaciones más con comarcas las de una Vall d’Albaida y La es Valenciana, Comunitat la 15468 las de posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones alas En cuanto yent-Alfafara). (Ontin Clar Pou del cluse la por ysaliendo gües Ai les de Estret el por a Benigànim entrando Vall la d’Albaida, toda atraviesa Xàtiva-Alcoi rril Elferroca yOtos. Duc del Pobla La taverner, Mon Agullent, Albaida, de seguidos 7 y9 km, entre ferrocarril, de vía de km más con nicipios de València. Benigànim son los mu y Ontinyent 7,6% un provincia supone la que de lo total del 34,1 Vall d’Albaida La de posee comarca La km, Valenciana. Comunitat la de 48,5% el total del COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS ------Pont deBaix.AieloMalferit. Autor: ESTEPA DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES Figura 8.1Reddecomunicaciones 153 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

José Manuel Pastor Ángel Soler

Panorama d’Albaida. Autor: Miquel Francés

La industria del automóvil destaca como uno los reactivación y desarrollo del mercado interno mentadas en Aielo de Malferit, Castelló de Ru- sectores fundamentales de España en los últi- de la Comunitat Valenciana y España en el sec- gat, Montaverner, Ontinyent, Salem y Terrateig. mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- tor del automóvil para el futuro. Las furgonetas y camiones, así como los ciclo- res más importantes del sector industrial, sino motores y autobuses también presentan tasas por su importante contribución al crecimiento El parque de vehículos de La Vall d’Albaida en de variación negativas durante el periodo. Sin económico. Este sector aporta innovación, ex- los 7 años comprendidos entre 2010 y 2016 se embargo, las motocicletas experimentan un im- portaciones e internacionalización y puestos de mantenido prácticamente invariable pues pre- portante incremento (16,8%) en la comarca, so- trabajo de calidad. senta un mínimo crecimiento (0,2%), aunque si bre todo en los municipios de Aielo de Malferit, consideramos el tipo de vehículo observamos Bèlgida, Montaverner y Rugat, donde la tasa de El progresivo envejecimiento del parque de ve- una cierta heterogeneidad en su evolución. Así, variación es superior al 30%. Los turismos, du- hículos, unido a la recuperación de las ventas los tractores industriales son el tipo de vehículo rante el periodo, han experimentado un modes- motivado por la mejora de las perspectivas eco- que mayor reducción muestran (31,1%) debido to incremento (2,1%), y pese a que en la mayor nómicas, supone una gran oportunidad para la fundamentalmente a las reducciones experi- parte de los municipios el número de turismos

154 Ontinyent, Salem i Terrateig.Ontinyent, Las Montaverner, Rugat, de Castelló Malferit, de a Aielo reduccions les (31,1%) de fonamentalment a causa reducció més amb vehicle de tipus el són industrials tractors els Així, l’evolució. en heterogeneïtat certa unael de tipus vehicle observem (0,2%), encara que si considerem mínim un creixement que presenta ja invariable pràcticament tingut 2010 el entre 2016 i el s’ha man compresos anys set els en baida Vall la d’Al de vehicles de El parc futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs ternacionalització i in innovació, exportacions aporta sector El econòmic. creixement al important contribució la per sinó industrial, sector del importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals sectors dels un com de l’automòbilLa indústria destaca 8.2 PARC DE VEHICLES - - - - un 8,9%. Els tractors, autobusos i autobusos 8,9%.un tractors, Els motocicletes iles vehicles de parc 11,2% un representen del motors la Valenciana. Comunitat Los ciclo i de València de província la de na mitja la de damunt per percentuals 15%, un amb camions punts cinc i els furgonetes les importància en Valenciana. VanComunitat darrere la ide València de província la de mitjana la de davall per percentuals punts deu Valla la d’Albaida, vora sis de cadasenten deu vehicles dominen els que turismes, repre L’any 2016, el vehicles de parc el davallada (Quadre 8.1).xicoteta una s’aprecia iTerrateig Rugat net, Pi Otos, Montitxelvo, Alforins, dels Fontanars Bellús, aAlfarrasí, tat, augmen ha turismes de nombre el municipis dels part major la en que (2,1%), modest increment un i itot experimentat han període, el durant 30%. al turismes, Els superior és variació de taxa la on i Rugat, verner d’Aielo Bèlgida, de Malferit, Monta municipis als sobretot comarca, la (16,8%) important increment un a experimenten això, les motocicletes No obstant període. el durant tives nega variació de taxes presenten també iautobusos ciclomotors els com així camions, i els furgonetes ------tes i camions, la dispersió municipal municipal dispersió la icamions, tes i furgone ciclomotors motocicletes, En xicotet. molt és variació de ficient coe el que ja turismes, els entre des reduï molt són vehicles de parc del percentual considerar la distribució municipis entre en Les diferències en tenen. no 34municipis dels huit únicament industrials, tractors als fa que Pel 26 amb autobusos. destaca qual el iOntinyent, Duc del Pobla la Benigànim, Llutxent, Bocairent, d’Albaida, Atzeneta són vehicles, de en elbaida parc autobusos tenen Vall la d’Al de comarca la componen que 34 municipis Tan dels sis sols vehicles. més amb municipi el tinyent On és també vehicles de categories restants Enles 4.046amb turismes. l’Olleria, distància a molta darrere Va comarca. la de total 40% del el sa 17.807,cretament supo cosa qual la con turismes, més té que municipi el és comarcal, 40,2%el població la de representen que 35.000 habitants, de més mica una amb comarca la el municipi mésOntinyent, poblat de 3,9% un total. sols del tan posen su minoritaris, molt vehicles altres ------Malferit i Albaida. l’Olleria, Aielo de trobem Ontinyent, del de parc vehicles elsiderem total con si que mentre iCarrícola, txent són Ràfol de Salem, Terrateig, Llu baix més turismes en motorització de índex un amb municipis Els Pinet. i Rugat de Aielo Bufali, Van darrere comarca. la de l’índex de damunt per 256% un situa se que Bellús, és alt més motorització de índex un amb municipi el vehicles, de parc del total el compte en té es Si dasséquies. iGua Rugat Pinet, Bufali, són rismes tu en alt més motorització de índex un amb comarca la de municipis Els Rugat. de iAielo Beniatjar en municipis com relativa presència destacada una amb industrials tors i els els trac autobusos presenten que la per superada veu es que cara en alta, més és comarca la de dins ------155 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 156 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES sentan el 40,2% de la población comarcal, es el el es comarcal, 40,2% el población la de sentan repre que 35.000 de más algo con ca habitantes el municipio másOntinyent, poblado de la comar 3,9%un total. del solo tan suponiendo minoritarios, muy vehículos yotros autobuses 8,9%. un tractores, tas Los 11,2% motocicle ylas vehículos de parque del un representan ciclomotores Los C. Valenciana. la yde València de provincia la de media la de encima por porcentuales 5puntos caso este 15%, un con y camiones en furgonetas las cia Valenciana.Comunitat Le siguen en importan la yde València de provincia la de media la de debajo por 10 porcentuales casi baida, puntos Valld’Al La en 10cada 6de vehículos sentan dominadocuentra por los que turismos, repre en se 2016 año En el vehículos de parque el 8.1). (Cuadro Terrateig se aprecia una pequeña reducción. y Rugat Pinet, Otos, Montitxelvo, Aforins, dels Fontanars Bellús, Alfarrasí, en aumentado, ha 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS ------miones la dispersión municipal dentro de la co la de dentro municipal dispersión la miones yca yfurgonetas ciclomotores motocicletas, En pequeño. muy es variación de coeficiente el pues turismos, los entre reducidas muy son los del parque de vehícu porcentual la distribución municipios al entre considerar Las diferencias parque. su en tipo este de los vehícu poseen no 34 municipios los 8de mente única industriales, tractores los de Respecto 26 con autobuses. último este cando La Pobla desta del DucLlutxent, y Ontinyent, d’Albaida,son Atzeneta Benigànim, Bocairent, estos vehículos, de parque su entre autobuses Vall d’Albaida La de poseen comarca la ponen com que 34municipios los de Tan seis solo municipio con mayor número de vehículos. de vehículos el siguecategorías siendo Ontinyent restantes Enlas 4.046 con turismos. l’Olleria, distancia amucha sigue Le comarca. la de total 17.807,concretamente 40% del el supone que lo posee, turismos de número mayor que municipio ------ria, Ontinyent, Aielo de Malferit yAlbaida. Malferit de Aielo Ontinyent, ria, deltal parque l’Olle de vehículos encontramos to el consideramos si que mientras y Carrícola son Ráfol deturismos Salem, Terrateig, Llutxent municipios con en menor índice de motorización Los yPinet. Rugat de Aielo Bufali, siguen Le ca. comar la de índice 256% un del encima por sitúa se que Bellús, es motorización de índice mayor del parque de vehículos elel municipio total con cuenta en tiene se Si yGuadasséquies. Rugat Pinet, Bufali, son turismos en motorización de índice mayor con comarca la de municipios Los Rugat. de yAielo Beniatjar como municipios en relativa presencia con una destacada dustriales in tractores y los autobuses los presentan que la por superada ve se mayor, es aunque marca - - - - 8.2 PARC DE VEHICLES Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). PARQUE DEVEHÍCULOS Agullent Beniatjar Atzeneta d’Albaida Bellús Bèlgida Aielo deRugat Albaida Olleria, l’ Montitxelvo /Montichelvo Guadasséquies Benicolet Aielo deMalferit Alfarrasí Otos Ontinyent Palomar, el Montaverner Llutxent Fontanars delsAlforins Benissoda Benigànim Salem Rugat Pinet Bufali Benissuera Ráfol deSalem Pobla delDuc,la Quatretonda Bocairent Castelló deRugat Carrícola C.Valenciana Comarca/Provincia Terrateig Sempere Provincia Comarca Municipios

1.184.168 2.387.858 44.068 17.406 Turismos 3,72% 1.351 2.104 2.946 3.926 1.054 1.245 1.254 2.963 1.025 2.416 125 194 683 299 343 330 913 293 740 115 110 292 259 500 119 239 239 173 122 127 90 43 30

346.818 175.642 Motocicletas 3,63% 6.374 2.543 144 114 137 382 108 192 225 184 566 230 149 377 422 27 57 18 74 41 11 19 41 70 37 26 18 15 36 33 33 24 8 8 5

476.862 226.514 11.315 Furgonetas y camiones 5,00% 3.386 201 336 141 164 185 487 152 129 653 787 264 766 101 503 572 740 407 507 57 80 60 62 49 84 74 37 19 28 61 90 61 67 Tipo devehículo 5

2,52% 4.372 2.345 Autobuses 59 24 19 5 2 1 8 ------

22.460 13.459 2,89% industriales Tractores 389 22 13 13 99 32 14 15 53 44 25 2 6 2 5 7 5 4 2 5 1 6 1 2 7 2 2 ------

79.518 44.206 4,87% 2.154 Otros 561 496 140 163 29 44 11 16 29 84 41 23 10 78 25 43 34 66 19 95 33 64 7 5 8 1 4 3 2 7 9 4 - -

479,42 465,60 495,39 Turismos 588,79 595,09 539,92 520,83 502,20 447,18 593,42 492,07 562,45 496,24 435,18 498,50 520,23 408,98 487,09 569,23 488,64 469,11 527,33 448,19 484,15 478,76 496,60 641,63 438,78 554,51 554,52 642,46 647,06 730,54 623,04 576,92 553,24 423,33 Índice demotorización -

2579,75 1156,07 1000,00 1245,51 666,15 647,32 723,49 921,55 849,19 839,10 854,17 673,11 885,32 681,14 776,85 988,83 843,96 786,52 749,75 888,56 807,19 799,30 761,77 922,75 708,79 848,17 698,04 775,41 700,68 672,47 656,59 792,52 786,54 734,69 769,23 863,43 746,67 Total - 157 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

Panorámica d’Ontinyent des del Tirador. Autor: Miquel Francés

El parque total de viviendas está formado por también a las condiciones de habitabilidad, de El parque de viviendas de La Vall d’Albaida ha José Manuel Pastor las viviendas principales y las no principales. La estabilidad y de adecuación pues una caracte- experimentado un incremento del 22,3% en Ángel Soler última crisis, provocada por el pinchazo de la rística del parque de viviendas es su elevada el periodo comprendido entre la realización de burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo antigüedad. Según estudios recientes el 54%, los Censos de Población y Viviendas de 2001 sobre el parque total de viviendas, en especial está construido antes de 1980 y el 78,9% de y 2011, crecimiento superior al experimentado sobre las viviendas principales que se han redu- estas viviendas no son accesibles. Además, el por la provincia de València en su conjunto. Con cido de forma continuada desde 2009 tanto en 16,2% del parque de viviendas se encuentra en un total de 46.365 viviendas en 2011 ha incre- el conjunto de España como en todas las CC.AA. mal estado de conservación. El impacto de la mentado su peso respecto de la provincia de Por su parte, según datos del Banco de España, actual crisis económica se traduce en muchos València en 0,1 puntos porcentuales respecto el 86% de las viviendas en España son de pro- y graves problemas en el ámbito residencial del año 2001, representando así el 3,2% en piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen en España: un elevado número de viviendas va- 2011 (Cuadro 8.2). de alquiler o cesión. cías; urbanizaciones iniciadas y no terminadas y gran número de edificios nuevos y semihabi- El municipio que mayor número de viviendas Con la crisis económica, los procesos de exclu- tados. El acceso a la vivienda tiene evidentes presenta es Ontinyent, 18.040, un 38,9% del to- sión residencial se han agudizado en España, repercusiones sociales y económicas pues tal de la comarca en 2011. Le sigue a gran dis- afectando a grupos sociales en riesgo de ex- afecta a la formación de nuevos hogares, a tancia l’Olleria, con 4.015 viviendas en 2011, un clusión. Los problemas del sistema residen- la emancipación de los jóvenes y con ello, por 8,7% del total comarcal. Estos dos municipios cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino ejemplo, a los índices de natalidad. han experimentado incrementos significativos

158 ja que una característica del parc parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb ocessió. lloguer de règim en són 14% un inomés propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc 8.3 PARC D’HABITATGES ------superior a l’experimentat per la pro la per al’experimentat superior ges del 2001 i el 2011, creixement ihabitat població de censos els tre del 22,3% en en el comprés període increment un experimentat ha da Vall la d’Albai de d’habitatges El parc deíndexs natalitat. els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des i no acaba iniciades urbanitzacions buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges ------més important, -14,07%. important, més descens un presenta qual el tonda, iQuatre Benicolet Rugat, de Aielo són d’habitatges, parc el en gatiu ne un creixement marca mostren co la de municipis tres Únicament 30%. al propers 2001 el 2011, iel entre bitatges del nombre d’ha significatius ments incre municipis han experimentat dos Els comarcal. 8,7%un total del 2011, 4.015 el amb en habitatges l’Olleria, a gran distancia darrere 2011. el en comarca la de total Va 18.040, Ontinyent, és 38,9% un del habitatges més té que El municipi (Quadre 8.2). 2011 l’any 3,2% el 2001, el en representa de respecte 0,1 percentuals punts en València de província la de pecte res 2011 pes el incrementat ha el en 46.365 de total habitatges un Amb conjunt. el en València de víncia ------ta l’índex més elevat, 357,8. elevat, més l’índex ta municipi de Bellús el que en presen el i és comarca, la de al superior lor va un presenten municipis a dotze d’acolliment fins pacitat residencial, ca de sostre de al’índex fa que Pel -0,2%. un en lleugerament reduït s’han principals els que 3,4% mentre un en s’han incrementat secundaris habitatges els De mitjana, principals. ment en el nombre d’habitatges creixe al superior sigut ha cundaris se d’habitatges nombre el en riació va la comarca la de municipis dels parts terceres Endos buits. tatges 2,9% iel habi secundaris bitatges 23,7% el principals, ha habitatges 74% el quals dels sigut han tatges, 8.451 de increment un habi produït 2001 anys els i2011Entre s’ha ------159 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 160 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES índice más elevado, 357,8. siendo el municipio de el Bellús el que presenta comarca, la de del al superior valor un sentan doce municipiosacogida residencial, hasta pre del índice de deRespecto techo capacidad de en un ligeramente reducido -0,2%. han se principales las que 3,4% un en mientras se han secundarias incrementado las viviendas Enpromedio, principales. viviendas de número el en crecimiento al superior sido ha cundarias se viviendas de número el en variación la ca comar la de municipios los de partes terceras En dos vacías. 2,9% y el viviendas secundarias 23,7% el principales, viviendas viviendas sido 74% el que 8.451 las de de mento han viviendas, 2001 y2011Entre incre un producido ha se -14,07%. descenso, mayor un senta pre que el último este siendo yQuatretonda, let Benico Rugat, de Aielo son estos viviendas, de parque el en negativo crecimiento un muestran comarca la de municipios tres Únicamente 30%. al cercanos 2001 y 2011, entre viviendas de número del 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS ------Vilad’Ontinyent. Autor: Antoni MartínezBernat 8.3 PARC D’HABITATGES Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Pinet Llutxent Guadasséquies Bufali Bocairent Palomar, el Montaverner Carrícola Benissuera Benigànim Aielo deRugat Pobla delDuc,la Otos Fontanars delsAlforins Castelló deRugat Benicolet Beniatjar Aielo deMalferit Atzeneta d’Albaida Quatretonda Benissoda Agullent Ráfol deSalem Ontinyent Montitxelvo /Montichelvo Bèlgida Alfarrasí Albaida Comarca/Provincia Olleria, l’ Bellús Rugat C.Valenciana Provincia Salem Comarca Terrateig Sempere Municipios

Fuente: INE,Censosde 2001 y2011.

3.147.515 1.452.770

46.365 18.040 1.315 2.615 2.845 1.400 1.105 1.220 2.160 3.280 1.365 4.015 3,2% 012001 2011 125 250 920 125 180 125 365 270 570 250 325 295 330 395 765 240 665 125 200 265 95 80 45

1.217.898 2.547.775 Número viviendas 37.914 14.037 2.276 2.427 1.154 1.286 1.093 1.115 1.746 2.821 3.102 3,1% 122 997 175 111 258 738 177 133 267 463 201 326 499 197 278 211 341 661 125 129 250 88 66 44

Evolución (%) -14,07 23,54 19,29 22,29 14,89 31,90 21,21 41,47 42,86 23,11 12,61 17,22 28,52 24,38 21,32 18,71 24,66 11,62 15,84 23,71 33,27 15,73 49,75 29,43 13,74 16,27 22,42 55,04 -0,31 -6,02 1,12 7,95 2,46 1,69 2,27 6,00 - -

1.986.905 1.014.675 34.670 14.190 Principales 1.795 2.340 1.705 3.160 2.305 3,4% 860 175 250 185 380 665 975 910 145 200 485 930 150 285 940 460 155 250 110 180 40 70 80 65 65 70 75 20

655.130 223.885 Secundarias 3.875 1,7% 240 160 165 100 145 135 190 630 130 120 340 350 90 10 75 50 95 30 20 25 30 80 90 40 65 80 60 35 60 60 40 15 55 65

2011 505.065 214.015 7.795 3.220 Vacías 3,6% 215 415 660 115 165 170 280 725 335 625 40 90 25 90 10 20 15 50 55 50 30 15 40 30 80 80 55 20 10 30 25 5 5

Número viviendassegúntipo 12,8% Otro tipo 415 195 25 5 5 5 5 5 ------

1.492.792 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 28.414 11.141 1.557 1.813 1.349 2.440 2.003 3,6% 191 188 133 889 591 774 342 792 175 384 883 133 244 425 130 210 762 166 71 69 89 75 32 99 79 81 12 92

564.086 199.815 1.868 0,9% 144 145 136 148 156 142 11 10 88 15 48 32 10 70 32 82 69 11 93 38 15 65 91 68 36 32 17 47 4 1 6 5 1 -

444.823 208.064 2001 7.552 2.705 3,6% 212 574 149 110 137 322 564 332 140 196 504 207 727 18 25 56 35 33 15 19 41 46 20 40 82 43 30 36 43 20 32 37 2

46.074 14.944 0,5% 80 43 1 1 1 3 2 5 7 3 7 2 4 1 ------

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad 1.070,83 según tipo 243,28 299,25 127,38 596,95 333,03 148,78 356,96 103,04 109,79 609,25 295,22 122,94 133,20 197,84 387,35 348,52 148,66 216,28 152,33 327,34 737,89 101,26 500,79 126,28 433,15 216,40 352,07 333,54 38,38 52,92 ------161 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, pendencias. Revista Española de Drogodepen- El marco de análisis: las relaciones complejas en- Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- dencias, 40 (3), 43-60. tre estructura social y políticas sociales. En Ade- tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del España. Barcelona: Icaria, 23-62. cion-anual (consultado el 23/10/2017). Paisaje. València: Direcció General del Territori i Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- AECC (Asociación Española de Centros Comer- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. ciales) (2017): Base de datos de centros y par- (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- ques comerciales en España. tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- valencia-2.pdf. versitat de València i Diputació de València. ción alimentaria. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Anuario Económico de España (2013). Base de (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Los recursos territoriales valencianos: bases para datos municipal. Barcelona: La Caixa de la Comunitat Valenciana (2016-2020). el desarrollo. Universitat de València.

Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, una modalidad de recurso social territorial. En educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- 85-110. Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los cietat valenciana: estructura social i institucional. recursos territoriales valencianos. València, Uni- Alzira: Bromera. Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- versitat de València i Diputació de València, 64-65. lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- a la luz del caso valenciano. Revista Internacional Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones nicipal 2016. de Sociología (RIS), 29, 7-34. públicas. Barcelona: Ariel. Infraestructura Valenciana de Dades Espacials Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- Municipal. Portal d’Informació Argos http:// http://www.idev.gva.es/va/ nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. www.argos.gva.es/va/inici/ València: Fundació Bancaixa. Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa- monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia- grada para el análisis de los paisajes valencianos. lisis del cooperativismo valenciano como recurso na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. Universitat de València: tesi doctoral. del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial les valencianos. Bases para el desarrollo. València mez, J. (2015). Las familias valencianas como valenciana: antecedentes, problemas y política de la València: Universitat de València, 285-296. agentes de salud en la prevención de drogode- Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

164 Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar- valenciano: empresas y municipios / El sector in- ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades dustrial valencià: empreses i municipis. En Her- mapa-forestal-espana. musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los métodos cuantitativos para la economía y la em- recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- presa (15), 117-132. sos territorials valencians. Universitat de València i nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, Diputació de València, 104-105. J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación territoriales valencianos. Universitat de València i social y económica de los espacios ganadores en Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- Diputació de València, 130-131. la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114. dustrial comarcal valenciana / Especialització in- dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- no: los polígonos industriales y superficie industrial toriales valencianos / Atles dels recursos territorials sitat de València. regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. valencians. Universitat de València i Diputació de (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. València, 106-107. Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va- Universitat de València i Diputació de València, lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. 108-109. Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- cies recents de l’activitat industrial valenciana. En pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- Plan de acción comercial y sostenibilidad de recursos territoriales valencianos. Universitat de cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- València. Documento interno. València i Diputació de València, 110-111. cia i Diputació de València, 116-117. PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- forme anual de la distribución comercial minorista Factores clave en la creación y desarrollo de coo- riales: la industria en la provincia de València. en la Comunitat Valenciana 2016. perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios recursos territoriales valencianos: bases para el de- PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial cooperativos, 119, 183-207. sarrollo. Universitat de València, 163-178. Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- na. http:// www.patsecova.es Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de España? Madrid: Fundación Encuentro. escala comarcal en la Administración local española. Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371. tesis geográfica. València: Gules. Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J.; Esteban, F.; Mar- tínez, I.; Martínez, R.; Pecourt, J. (2012). Sistema Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano: educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València. me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.

165