setmanari de comunicació Núm 312 10 d’abril de 2013 1,70€

Guillem Agulló, vint anys d’impunitat feixista al País Valencià PÀGINES 2-4

Les investigadores El nou comissari en La regió grega de la La visió particular del en formació lluiten cap dels Mossos es va Calcídica s’aixeca fotoperiodista Paco 6-7 perquè l’administració 9 trucar 225 vegades 14-15 contra l’expansió 17 Elvira, mort ‘un dia els reconegui l’estatus amb un ‘narco’ imputat de l’activitat minera de març’ en un penya- de treballadores per suborn a funcionari a la zona segat del Garraf

LLUÍS RÀFOLS 2 Directa 312 10 d’abril de 2013 ESTIRANT DEL FIL

Han passat dues dècades des que l’independentista Guillem Agulló va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos, però la violència de l’extrema dreta al País Valencià continua sent un problema sense resoldre. Convertit en un símbol de la lluita antifeixista, la seva mort també és el paradigma de la impunitat amb què s’han pogut perpetrar els atacs ultres. L’autor de la punyalada que va acabar amb la vida del jove de Burjassot només va estar quatre anys a la presó i, després, ha continuat vinculat a organitzacions neonazis.

DRETS // ACCIÓ POPULAR CONTRA LA IMPUNITAT RECLAMA LA CREACIÓ D’UNA FISCALIA PER DELICTES D’ODI Dues dècades sense Guillem símbol de la lluita antifeixista

Miquel Ramos València @Miquel_R

a primavera de 1993 sempre s’ha recordat com una fita trista a Burjas- Lsot, arran de la mort de dos fills d’a- quell poble de l’Horta Nord, separat de la ciutat de València només per un carrer, fet que va marcar la història del País Valencià per sempre. Primer fou Vicent Andrés Es- tellés, el gran poeta valencià, que va morir el 27 de març. Quinze dies després, un jove de divuit anys, Guillem Agulló, va ser assas- sinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor. Tots dos van passar a formar part, per casuali- tat, de la història d’un país que renaixia després dels foscos anys de la dictadura franquista i de la inacabada transició. Inacabada perquè Estellés continuava sent objectiu dels atacs de l’extrema dreta espanyolista –que també atemptava contra Joan Fuster, Sanchis Guarner i tants altres– i perquè Guillem Agulló fou assassinat, pre- cisament, per oposar-se a aquests residus del passat feixista que alguna gent ja creia superats. Res més lluny de la realitat: Agu- lló esdevingué la prova que demostrava la vigència del feixisme més criminal a casa nostra, amanit per una sospitosa indolèn- cia institucional i per un seguit d’esdeveni- ments que, al llarg d’aquests vint anys, han demostrat la impunitat eterna de l’extrema dreta al País Valencià.

als nous cadells de l’extrema dreta, més tenars de caps rapats vinguts d’Europa. Cuevas li assestés una ganivetada mortal Agulló esdevingué la Arran es va concentrar semblants als seus homòlegs europeus i Acción Radical s’havia presentat al públic a les portes de al cor. Immediatament van marxar cri- prova que demostrava la encarnats pels nous moviments skinheads durant la vaga general de 1988 portant una l'Audiència Provincial dant “Arriba España”, mentre els amics neonazis, que poc abans ja havien protago- pancarta en català decorada amb una creu de Barcelona per d’Agulló intentaven buscar ajut. La poli- vigència del feixisme més recordar el vintè ani- nitzat terribles crims com el de Sònia, una cèltica on es podia llegir: Contra el capital, cia no va detindre ningú aquella nit ni el versari de l'assassinat criminal a casa nostra jove transsexual assassinada a colps a Bar- lluita radical. Segons publicà llavors el set- de Guillem Agulló dia següent. Els agressors es van entregar celona l’any 1991, o el de Lucrecia Pérez, manari El Temps, en una de les revistes el 15 de març voluntàriament dies després. Guillem era militant de l’organització una migrant dominicana assassinada a d’Acción Radical, apareixia com a adreça d’enguany / ARRAN El judici es va celebrar dos anys des- independentista Maulets i del col·lectiu trets a Madrid per un grup de feixistes, de contacte el despatx de Levantina de prés, sota un clima convuls on es mes- antiracista SHARP i era habitual veure’l al entre els quals hi havia un guàrdia civil. Seguridad –l’empresa de l’advocat ultra clava la indignació de gran part de la Kasal Popular del carrer Flora, una casa José Luís Roberto, actual líder d’España societat valenciana per aquest crim i les okupada que fou l’escola política de moltes ACCIÓN RADICAL 2000– situat a la Gran Via de València. constants agressions feixistes i la inces- joves d’aquells primers anys 90, a cavall València s’havia convertit en un centre La nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló es sant activitat dels grups nazis a València. entre el darrer govern del PSOE i la con- operatiu important d’un dels grups nazis trobava a Montanejos amb una colla d’a- La policia va carregar vàries vegades con- questa (fins encara hui) de l’Ajuntament de més actius a l’Estat, que ja feia cinc anys mics passant les vacances de pasqua tra les amistats i les familiars de Guillem València i la Generalitat Valenciana per que protagonitzava agressions i que, el quan un grup de nazis de València es va Agulló que es concentraven a les portes part del PP. Al mateix temps, però, els sec- 1992, va organitzar el primer Concierto dirigir directament contra ell. Entre tres de l’Audiència de Castelló on se celebrava tors caducs franquistes van passar el relleu por la raza, que va reunir uns quants cen- persones, el van subjectar perquè Pedro el judici i fins i tot va aturar un dels auto- Directa 312 10 d’abril de 2013 3 ESTIRANT DEL FIL 4 30 1976 anys de presó són els que va complir organitzacions socials, culturals i polítiques la llibreria Tres i Quatre ja acumulava Pedro Cuevas, l’ultra que va assassinar formen part d’Acció Popular Contra la set atemptats amb explosius, una pràc- Guillem Agulló d’una ganivetada. Havia Impunitat, una plataforma que, des de tica habitual de l’extrema dreta durant estat condemnat a setze anys 2007, denuncia la violència ultradretana la ‘Batalla de València’

L’alcalde de Burjassot, Agulló, denunciat per España2000 per “incitació a l’odi”

busos organitzats per Maulets per despla- çar-se al judici des de València per fitxar El periodista i batlle de Burjassot totes les assistents. L’objectiu de la de- per Compromís Jordi Sebastià, fensa fou despolititzar el crim, una versió que setmanes enrere havia de- que també van mantenir el PSOE i el PP, nunciat l’assetjament ultradretà que no volien que el problema de la vio- que rebia per Internet, ha sigut lència feixista els esquitxés. I aquesta fou imputat per “incitació a l’odi” pel la versió que acceptà el jutge: havia sigut fet d’haver impedit que membres una baralla entre joves amb un desenllaç del partit feixista España2000 dramàtic. Res més. Setze anys de presó instal·laren una parada sense per només un dels imputats, Pedro José permís davant l’ajuntament. Es Cuevas Silvestre. La resta, absolts. Cue- dóna el cas que, durant els anys vas només compliria quatre anys. Mau- 90, Sebastià va escriure a la re- vista El Temps sobre les trames Havien passat quasi quinze anys del contra immigrants, mesquites, joves d’es- ultres al País Valencià i ja fou de- Els sectors franquistes Arsenal del Frente crim, però la societat valenciana no havia querres i independentistes i boicots habi- Antisistema confiscat nunciat pel líder d’aquest partit, van passar el relleu als oblidat. Es va convocar una roda de tuals de grups ultres contra actes consi- per la Guàrdia Civil José Luís Roberto, a qui va guan- nous cadells de l’extrema premsa a València –que va comptar amb derats catalanistes. l'any 2005 yar el judici per atemptat contra la presència de representants del PSPV, l’honor. dreta als anys 90 d’EUPV, del BNV, Maulets, d’ACPV, la EL NAIXEMENT D’UN SÍMBOL Intersindical i altres organitzacions– per Des dels seus inicis, aquesta plataforma lets, que exercia l’acusació popular, va demanar la il·legalització d’aquest partit. ha reivindicat la creació d’una fiscalia per decidir abandonar el judici com a senyal A més, el País Valencià continuava patint delictes d’odi com la que ja funciona a cupació pels atemptats l’any 2009, Ricar- de protesta per com s’estava instruint el l’assetjament de l’extrema dreta arreu del Barcelona, a més d’investigacions rigoro- do Peralta (PSOE), negà que la situació cas. Mentrestant, el diari de la dreta va- territori, amb bombes contra seus políti- ses sobre els greus atemptats registrats fos preocupant i afirmà que, malgrat els lenciana Las Provincias, llavors dirigit ques, agressions, boicots a actes culturals els darrers anys, dels quals encara no atacs, es vivia una absoluta “normalitat per la ultradretana Maria Consuelo Rey- i altres accions, que, des del franquisme, s’ha esbrinat l’autoria. També ha fet arri- democràtica”, unes declaracions que van na, es dedicava a criminalitzar Guillem s’han succeït sense que hi haja hagut bar informes als successius ministres de indignar encara més les víctimes. Agulló i el seu entorn, rematant-lo a detencions ni condemnes. És per això l’Interior espanyols i a les delegades del Ara que fa vint anys de l’assassinat de cada notícia. que distintes organitzacions van decidir govern i sempre ha obtingut la mateixa Guillem Agulló, finalment, el fiscal ha fet fer un pas endavant aprofitant la nova resposta: no n’hi ha per tant; les forces i arribar la seua qualificació del cas Panzer, UN CRIM POLÍTIC imputació de l’assassí de Guillem Agulló els cossos de seguretat de l’Estat estan cosa que fa pensar que el judici no està Anys després, la versió oficial de l’assassi- al cas Panzer i es van presentar com a treballant de valent. Fins i tot el delegat Pedro Cuevas, l’assassí massa lluny. Mentrestant, els amics i ami- nat de Guillem es desmuntava. L’any acusació popular al judici, que, encara del govern a qui es va traslladar la preo- de Guillem Agulló gues de Guillem Agulló esperen i recor- 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una hui, vuit anys després, no té data de cele- den que allò que van cridar una i milers organització nazi al País Valencià, el bració. de vegades, era cert: ni oblit ni perdó. Pot- Frente Antisistema (FAS), que es dedi- ser Estellés, si hagués estat viu, hauria cava, segons la nota de la Benemérita, a escrit alguns versos al seu veí. Però ha vendre armes prohibides i organitzar Vuit anys després, el judici sigut la societat valenciana i, per extensió, caceres contra immigrants i militants pel ‘cas Panzer’ encara dels Països Catalans qui ha mantingut viu d’esquerres. L’operació Panzer va per- el record del jove antifeixista dedicant-li metre detenir 27 persones, entre elles, no té data de celebració un carrer a Sallent a iniciativa de la CUP l’assassí de Guillem Agulló. Segons conta –que també el va proposar simbòlicament el periodista valencià Joan Cantarero al Aquests col·lectius van formar la pla- com a vicepresident al Parlament de Cata- seu llibre La huella de la bota, Cuevas era taforma Acció Popular Contra la Impuni- lunya– o nombroses cançons per part de un dels responsables de fabricar punys tat, que reuneix més de 30 organitza- diversos grups de música en català. Gui- americans. La seva detenció evidenciava cions socials, culturals, polítiques i llem Agulló ha esdevingut un símbol per a el caràcter polític del crim i tornava a sindicals i a la qual s’ha adherit, també, tota una generació que ha fet d’aquell cas posar el nom d’Agulló als titulars de l’Ajuntament de Burjassot. La plataforma la bandera de la lluita antifeixista. Per premsa. I per si no en teníem prou, dos va fer arribar al Congrés espanyol i a la això l’extrema dreta l’esmenta sovint de anys després, l’any 2007, aquest mateix Comissió Europea les seues denúncies manera insultant per provocar l’esquerra. personatge es va presentar a les elec- sobre els atacs impunes de l’extrema És la seua advertència habitual, ja que cions a les llistes del partit nazi Alianza dreta, entre els quals es compten més saben que matar un jove d’esquerres, Nacional (AN) al poble de Xiva (Foia de d’una vintena d’atemptats amb explosius lamentablement, resulta molt barat al Bunyol). contra ONG i seus polítiques, agressions País Valencià. 4 Directa 3 de 2013 ESTIRANT DEL FIL

DRETS // DES DELS ANYS SETANTA S’HAN SUCCEÏT ELS ATACS DE L’EXTREMA DRETA, MENTRE QUE LES SENTÈNCIES CONDEMNATÒRIES SÓN GAIREBÉ INEXISTENTS De la ‘Batalla de València’ fins hui: cronologia de la impunitat

M. R. @Miquel_R

a Batalla de València és el nom amb què es coneix el període que abraça Lels darrers anys del franquisme i la transició, durant els quals l’extrema dreta espanyolista va atiar l’anticatalanisme més visceral per evitar la construcció nacional dels Països Catalans i del mateix País Valencià promovent la configuració d’una identitat valenciana espanyolista i folklò- rica enfrontada al suposat imperialisme català que pretenia usurpar la personalitat valenciana. Aquest monstre, nodrit per la UCD i per diaris com Las Provincias i se- cundat per l’extrema dreta i altres sectors socials moguts per un sentiment regiona- lista, ha estat exercint la violència i la coac- ció contra tot allò sospitós de ser catala- nista fins a l’actualitat, des de la Universitat de València fins a les botigues que retola- ven en valencià. La violència constant contra càrrecs públics, escriptors, artistes i militants de l’esquerra del període preau- tonòmic fou el xantatge que condicionà fins hui la configuració simbòlica i la iden- titat oficial valenciana. Un èxit de la dreta i del nacionalisme espanyol que rau en l’en- frontament identitari entre gent valen- ciana, amanit amb una història inacabada de violència i impunitat.

Quinze anys després, passada la tem- tat i destrossat per tres membres del dora va perdre el 40% de la visió d’un La violència de l’extrema Concentració de la pesta de la transició, els moviments fei- Grup d’Acció Valencianista (GAV), que plataforma Acció ull. Els imputats van ser absolts. L’octu- dreta ha condicionat la xistes prenen noves formes. És l’hora van ser enxampats i condemnats. Aques- Popular Contra la bre de 2012, la mesquita d’Onda (La dels grups neonazis i nacional-revolucio- ta ha sigut l’única condemna per un atac Impunitat davant les Plana Baixa) va patir un atac amb explo- construcció de la ‘identitat Corts Valencianes el naris com Acción Radical (AR), desarticu- feixista fins hui. sius enmig d’una polèmica atiada per el 9 de novembre de oficial’ valenciana lat l’any 1995 a València i on militava l’ac- Entre el 2007 i el 2010, la plataforma 2011, Dia Internacional l’extrema dreta per la construcció del tual líder de Democracia Nacional (DN), Acció Popular Contra la Impunitat va contra el feixisme / centre de culte musulmà. La policia en- El 1976, la llibreria Tres i Quatre –que Manuel Canduela. El judici es va tancar denunciar una campanya terrorista con- MIQUEL RAMOS cara no ha detingut ningú per cap d’a- té el rècord d’ésser la llibreria que ha amb una condemna pactada amb la fisca- tra ONG i organitzacions d’esquerres. quests fets. patit més atacs a tot Europa– ja havia lia de dos mesos de presó pels principals Havien esclatat més d’una desena d’ar- sigut objecte de set atemptats amb explo- acusats, tot i que, durant vuit anys, havia tefactes explosius a la seu de la Comissió sius. Altres llibreries com La Araña i Set i sigut una organització violenta a la que Espanyola d’Ajut al Refugiat (CEAR), on Actes d’homenatge mig o els domicilis dels escriptors Manu- van confiscar armes i un llistat amb vora nombroses migrants acudien a buscar el Sanchis-Guarner i Joan Fuster, de l’al- 100 persones considerades objectius de assessorament. La seu d’ERPV va patir a Guillem Agulló calde de València Martínez Castellano i la banda. El 2003, la policia va detenir un atemptat amb una bomba carregada del president del Consell pre-Autonòmic divuit persones relacionades amb la Her- de metralla el 2007 i uns desconeguts Dijous 11 d’abril Josep Lluís Albinyana, així com els llocs mandad Nacional-Socialista Armagedón, van disparar amb armes de foc contra el — CONCENTRACIONS A REUS, TARRAGONA on se celebraven aplecs sobiranistes, després d’haver reivindicat l’incendi de centre social Ca Revolta. La nit del 25 I VILAFRANCA DEL PENEDÈS a les 20h a les places també van ser objectiu de les bombes de diverses seus polítiques l’any 2000, però d’abril de 2009 i el gener de 2010, la seu Mercadal, del Rei i de la Vila, respectivament l’extrema dreta entre 1978 i 1979. Però no els imputats van acabar sent absolts el del Bloc (BNV) a Gandia fou incendiada. Divendres 12 d’abril hi va haver cap detenció. L’assassinat del 2005 perquè el jutge va considerar que El mateix any, la mesquita de la capital — CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT jove comunista Miquel Grau a mans d’un no hi havia proves suficients. saforenca i el Casal Jaume I d’Oliva (a la DE GANDIA a les 19:30h membre de Fuerza Nueva el 1977 a Ala- mateixa comarca) van patir un atac amb Dissabte 13 d’abril cant ja assenyalava que el preu de matar UNA ÚNICA CONDEMNA còctels Molotov. Durant la celebració — XERRADA SOBRE L’ASSASSINAT I EL FEIXISME un militant d’esquerres era molt baix. L’any 2002, unes pintades blaveres rei- del Correllengua a Gandia, també el ALS PAÏSOS CATALANS a les 12h Dels dotze anys a què fou condemnat l’ul- vindicaven l’assalt i l’incendi del Racó de 2010, la regidora del BNV Mayte Peiró Ateneu Popular X, Vilafranca del Penedès. tra Miguel Ángel Panadero Sandoval, no- la Corbella, seu d’Endavant al centre de fou ferida per una pedra de grans di- — MANIFESTACIÓ NACIONAL, SOPAR POPULAR més en compliria quatre, gràcies a l’in- València, que va quedar totalment calci- mensions llançada per un grup d’ultres I CONCERT d’Obrint Pas, Feliu Ventura i Atzembla dult parcial d’Íñigo Cavero, ministre de nada. Un any després, el Casal Jaume I que es manifestaven, convocats pel GAV, A partir de les 19h a Burjassot Justícia d’Adolfo Suárez. de Russafa, també a València, fou assal- contra l’acte a favor del català. La regi- Directa 312 10 d’abril de 2013 5

AIXÍ ESTÀ EL PATI 6-7 9 Les investigadores en formació lluiten Josep Lluís Trapero, el nou comissari per impugnar el decret de preus de en cap dels Mossos d’Esquadra, les universitats públiques catalanes investigat al ‘cas Macedònia’

OCUPACIÓ // LA PAH DE GIRONA OCUPA UN EDIFICI PROPIETAT DE LA SOCIETAT DE GESTIÓ D’ACTIUS PROCEDENTS DE LA REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA Salt s’allibera d’actius tòxics

núncia i, d’aquí pocs dies, el bloc de pisos podrà acollir famílies afectades pels pro- cessos d’execució hipotecària.

IRREGULARITATS I FALSIFICACIONS Des de l’esclat de la bombolla immobilià- ria l’any 2007, hi ha hagut més de 12.000 desnonaments a les comarques gironi- nes. A Salt, un poble humil i amb una de les taxes d’immigració més elevades de Catalunya, la situació és especialment dramàtica, ja que, durant els anys de bo- nança econòmica, es van cometre tota mena d’irregularitats per afavorir la con- cessió d’hipoteques a persones amb pocs recursos. El professor de criminologia de la Uni- versitat de Girona Ignasi Bernat explica que una de les pràctiques habituals consis- tia a falsificar nòmines i contractes laborals per facilitar el crèdit. A canvi de substan- cials comissions, una xarxa d’intermedià- ries conduïa els tractes entre les entitats bancàries i les migrants. Les víctimes d’a- questes argúcies eren, habitualment, per- sones d’origen nord-africà o subsaharià, que no comprenien ni els riscos que cor- rien ni el perquè d’unes comissions que podien fer augmentar fins a 40.000 euros el preu de la hipoteca. En molts casos, aquesta era l’única manera d’aconseguir Els terrenys que rodegen l’edifici delaten 1.640 MILIONS DE DINER PÚBLIC un habitatge, ja que, a Salt, durant la bom- Pau Casacuberta Hort del bloc ocupat els errors d’una altra època. Els ajunta- A la PAH, no li falten arguments per expli- bolla immobiliària, el mercat de lloguer va @pauontour per la PAH a Salt / ments de Salt i Girona pretenien urbanit- car l’ocupació. El mes de març d’en- XEVI PLANAS ser pràcticament inexistent. zar dinou hectàrees de conreu per millo- guany, el Banc Mare Nostrum, que a Cata- PUIGBERT esprés d’esbotzar la porta del rar la connexió entre els dos municipis. lunya opera amb la marca Caixa Penedès, número 91 del carrer Doctor Cas- S’havien previst més de 700 habitatges, va rebre 730 milions d’euros procedents Des de l’any 2007, hi ha Dtany de Salt, les activistes de la un hotel i una zona comercial. D’aquest del Fons de Reestructuració Ordenada hagut més de 12.000 PAH, de l’Ateneu Naturalista de Girona i projecte, ara en queden uns quants so- Bancària (FROB), que se sumen als 915 desnonaments a les d’AlCarrer! no podien creure el que veien: lars abandonats, multitud d’obres inaca- que va rebre l’any 2010. Actualment, l’Es- sòls de parquet, cuines de vitroceràmica, bades i uns quants edificis buits que tat controla el 75% de les accions del comarques gironines finestres amb doble vidre... Un edifici de especulen amb la idea d’una incerta re- grup. Per les activistes, és incomprensi- cinc plantes amb quinze pisos nous i en cuperació econòmica. ble que una entitat que ha gaudit d’un L’acció de la PAH ha obert una porta condicions impecables. I tanmateix, se- No és estrany, doncs, que el veïnat de tracte tan exquisit per part de l’adminis- d’esperança a moltes persones que, durant gons les paraules del vigilant de l’immo- Salt es miri amb simpatia el bloc de pisos tració pública no només no aturi la polí- molt de temps, s’han sentit desemparades. ble, els pisos “ni es venen ni es lloguen”. alliberat per la PAH. L’hort urbà, els àpats tica de desnonaments, sinó que, a sobre, Des de l’ocupació, el bloc de pisos ha rebut L’edifici ocupat per la PAH de Girona populars i les activitats que s’hi organitzen mantingui en els llimbs les seves promo- mostres de suport d’organitzacions molt el 22 de març d’enguany és un actiu tòxic, diàriament han fet reviscolar una zona cions acabades. diferents com ICV-EUiA, la CUP de Girona, una promoció fallida del Banc Mare Nos- fragmentada i decadent. Veure com la L’enrevessada situació legal dels ac- Endavant, la Mesa d’Entitats i els sindicats trum que, posteriorment, s’ha traspassat canalla juga en uns solars on, setmanes tius tòxics (propietat de la SAREB, però UGT, CCOO i CGT, entre d’altres col·lectius. a la Societat de Gestió d’Actius Proce- enrere, només hi creixien les males herbes gestionats per les entitats bancàries) La PAH i els col·lectius que participen en dents de la Reestructuració Bancària (SA- és una injecció de moral per un barri a mig sembla afavorir l’ocupació de l’edifici. l’ocupació ja han avançat que això no aca- REB), més coneguda com a banc dolent. construir i gairebé sense serveis. Per ara, ningú no ha presentat cap de- barà aquí: “És el primer pas”, diuen. 6 Directa 312 10 d’abril de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

ENSENYAMENT // LES INVESTIGADORES EN FORMACIÓ LLUITEN PER IMPUGNAR EL DECRET DE PREUS PÚBLICS DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES Pagar per treballar

Les retallades iniciades a finals de 2010 pel primer govern d’Artur Mas encara duren a la universitat catalana i afecten, a més de la qualitat de l’ensenyament que s’hi imparteix, les condicions laborals del professorat i el personal investigador. Aquest últim és, potser, qui més està patint l’ajustament, amb especial cruesa en el cas de les doctorandes, investigadores que encara estan en formació. El 12 d’abril, el col·lectiu culminarà un procés d’organització interna que els durà a manifestar-se en una jornada de defensa dels drets laborals i la seva tasca d’investigació i que volen que serveixi per visualitzar una lluita de la qual es parla poc.

Abril Bonet @AbrilBonet

o és l’única, però sí una més. La universitat catalana està patint Nuna retallada de drets i pressu- postos sense parangó en les últimes dècades, que repercuteix en un aug- ment de la precarietat laboral. Las si- tuació, però, no és aïllada. Diana d’una política transnacional de degradació dels valors de la universitat pública, la universitat està patint retallades arreu d’Europa. Al Regne Unit, el pressupost destinat a l’ensenyament superior s’ha reduït un 80% i, a Itàlia, per esmentar dos exemples, l’anomenada llei Gelmini ha comportat una retallada general del 90% de les beques, fet que ha obert les portes de bat a bat a la privatització, amb la previsible reconversió de les uni- versitats en fundacions. Aquesta conversió cap a la universitat- empresa –que també està en marxa als centres dels Països Catalans– ha provocat respostes de la comunitat universitària i dels seus sectors més precaris. És el cas, entre d’altres, de la figura dels Investiga- dors en Fase Inicials (IFI), que integra les investigadores predoctorals. Submergi- des en l’ambigüitat que suposa estar ads- crites a dues categories diferents, la d’es- tudiant i la de treballadora, les IFI estan considerades com a estudiants, tot i que desenvolupen tasques d’investigació i,

el sou i les IFI també s’han vist afectades personat jurídicament per aconseguir la i Investigadors de la UAB, soci de D- D-Recerca s’ha personat El col·lectiu de docto- per la retallada del sou al personal de la impugnació del darrer decret de preus randes ha convocat Recerca i col·laborador en la part jurídica jurídicament per funció pública i l’eliminació d’una de les públics de les universitats públiques ca- una jornada de lluita de la campanya Tombem el Decret: “La catorze pagues. talanes (Decret 77/2012), que obliga el en defensa dels drets demanda d’interposició de recurs con- tombar el decret que col·lectiu de doctorandes a pagar per laborals el 12 d’abril / tenciós-administratiu contra aquest de- GUIOMAR CARRANZA obliga el col·lectiu de IMPUGNAR EL DECRET 77/2012 cret ja ha estat admesa a tràmit pel Tribu- doctorandes a pagar per Amb la voluntat de posar fre al tracta- nal Superior de Justícia de Catalunya ment que rep la recerca per part de les La conversió cap a (TSJC), que ha requerit al Departament poder fer el doctorat administracions i de treballar per la la universitat-empresa d’Economia que aporti l’expedient admi- millora de la situació de les becàries de ja està en marxa als nistratiu del decret a la causa”. en alguns casos, també docents. Aquesta recerca i altre personal col·laborador, Paral·lelament a aquest procés, amb ambigüitat és l’origen de part dels proble- l’Associació de Doctorands i Becaris de Països Catalans la finalitat de disposar d’una radiografia mes amb què les investigadores han de Recerca de Catalunya (D-Recerca), junta- de la situació del col·lectiu, el grup pro- bregar cada dia, entre els quals desta- ment amb les assemblees de doctoran- poder fer el doctorat. Així ho explica Ri- motor de la campanya està recollint unes quen la manca de protecció legal en cas des Joves Investigadores i Investigadors cardu Graña, doctorand de Bioquímica, enquestes sobre la participació docent i d’eliminació de la plaça o de retard de les de la UAB, Doctorands Diagonal (UB) i Biologia molecular i Biomedicina a la la producció científica de les doctoran- convocatòries. La categoria professional UdGDoc, estan treballant de manera con- UAB, membre de l’Assemblea de docto- des que es presentaran el 12 d’abril du- està clara, però, quan es tracta de retallar junta. En aquest sentit, D-Recerca s’ha randes i doctorands Joves Investigadores rant la jornada de lluita. Directa 312 10 d’abril de 2013 7

“La situació del personal jove investigador és molt precària i volem professionalitzar el sector”

La formació que haurien de rebre les doctorandes depèn de la bona voluntat del grup de recerca o del departament on treballen

n dels milers d’afectats per la de la UB i membre de l’assemblea de Doc- seva feina –que és investigar– i, en alguns estat retallades, habitualment pateixen situació actual és Oleguer Saga- torands Diagonal: “Aquestes enquestes casos, impartir classes: “Ens trobem retards i, en el meu cas, per exemple, Urra, investigador predoctoral al serviran per veure la situació general davant la situació que, en un clima de m’he trobat que vaig matricular-me per Departament de Física Fonamental de la dels doctorands a Catalunya, ja que no retallades de sous, de beques i de convo- començar a treballar a l’octubre i no vaig UB i membre i portaveu de D-Recerca: se’n sabia pràcticament res”, diu. Segons catòries, el preu de la matrícula de docto- cobrar res fins al maig. Ara que hem “La situació del personal jove investiga- Pujol, les preguntes que s’han tractat en rat no ha deixat de pujar de manera començat a treballar en el buidatge de les dor és molt precària i volem professiona- aquestes enquestes plantegen a les per- injustificada durant els darrers anys, fins enquestes, estem veient que un 50% dels litzar el sector de la recerca i aconseguir sones enquestades si han treballat sense a arribar a valors superiors a la meitat doctorands i doctorandes declaren que pal·liar aquesta situació, que és així per cobrar i durant quant de temps; si se’ls d’un sou (el preu actual de la matrícula és s’han trobat en situacions semblants”, diversos motius com la desinformació tenen en compte les hores de classe que de 537 euros). No volem que se’ns faci explica. sobre els drets laborals, la falta de cons- pagar per impartir classes i per investigar ciència de col·lectiu a conseqüència de en nom d’una suposada formació que, PER UNA CIÈNCIA DIGNA la dispersió dels contractes, les posi- “Som considerats formalment, des de la desaparició dels Tots aquests aspectes i d’altres es tracta- cions i les ajudes disponibles (i règims estudiants i privats de cursos de doctorands i amb la introduc- ran a la jornada del 12 d’abril, que també laborals associats), així com de la manca molts drets fonamentals ció dels màsters de l’Espai Europeu d’En- comptarà amb una concentració a la de percepció de la pròpia activitat com a senyament Superior (espai imposat amb plaça de Sant Jaume, acompanyada d’una feina professional, ja que som conside- dels treballadors” el procés de Bolonya), no rebem de sessió de pòsters científics al carrer per rats estudiants i, com a tals, privats de manera oficial, sinó que depèn de la reivindicar una ciència digna. Durant la molts drets fonamentals dels treballa- imparteixen; si han hagut de patir per les bona voluntat del grup de recerca o del jornada, un altre dels objectius serà re- dors”, lamenta. beques, o, entre altres, si serveixen real- departament on treballes”, manifesta. captar fons per la campanya Tombem el Aquesta és la situació que es pretén ment d’alguna cosa els suposats serveis Una situació similar ha portat Eudald Decret (de preus universitaris de la Gene- denunciar el proper 12 d’abril i que es que reben per part de la universitat. Pujol a implicar-se en la reivindicació per ralitat de Catalunya), motiu pel qual es plasmarà a través de les 1.229 enquestes En aquest sentit, Oleguer Sagarra rea- la millora de les condicions dels docto- vendran samarretes durant tot el dia. fetes a les diferents universitats públi- firma l’argumentació del col·lectiu en la rands i doctorandes: “Actualment, t’obli- ques catalanes. Així ho explica Eudald demanda del lema Tombem el Decret, guen a matricular-te per poder fer el doc- + info: Pujol, doctorand del Departament de que gira al voltant del fet que els fan torat, però les convocatòries de les doctorandsdiagonal.wordpress.com Biologia Animal de la Facultat de Biologia pagar taxes de matriculació per exercir la ajudes que hem de rebre, a part d’haver 8 Directa 312 10 d’abril de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

BALES DE GOMA // LA TERCERA VERSIÓ DELS FETS EXPLICADA PEL CONSELLER PODRIA HAVER ESTAT FALSEJADA Versions contradictòries de Felip Puig i els antidisturbis imputats pel cas d’Ester Quintana

al centre de Barcelona. La declaració feta Jesús Rodríguez en seu judicial pels sis policies contradiu @albertmartnez la versió de l’exconseller d’Interior i no- més deixa dues opcions sobre la taula: o ls quatre agents antidisturbis que bé l’exconseller d’Interior menteix o bé viatjaven a la furgoneta E-40 de la menteixen els antidisturbis. Cal recordar EBrigada Mòbil ja ho van manifestar que Manel Prat va fer seva la versió de a inicis del mes de març, però ara ho han Puig, amb la promesa explícita de dimitir refermat el sotsinspector i l’escopeter si es demostrava l’autoria policial de les imputats per les greus ferides que va pa- lesions sofertes per Ester Quintana. tir Ester Quintana: cap d’ells no havia estat interrogat prèviament per part de la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Es- Manel Prat va prometre quadra. Aquestes declaracions entren en que dimitiria si es contradicció frontal amb les paraules de Felip Puig, expressades durant la compa- demostrava l’autoria reixença que va fer el 13 de desembre en policial de les lesions seu parlamentària, on va donar la tercera versió oficial dels fets de la vaga general. d’Ester Quintana Segons va dir Puig, la Divisió d’Afers Interns i la Comissaria General de Recur- Les declaracions del sotsinspector sos Operatius havien fet l’informe més 3772 i l’escopeter 14211 es van fer enmig exhaustiu de la història dels Mossos d’Es- de molta expectació mediàtica i sota for- quadra per esclarir què li havia passat a tes mesures de seguretat. Els encarregats Quintana. També va explicar, amb una del dispositiu van garantir un conducte a Laia Serra, l’advocada de l’Ester cions dels agents durant la nit dels fets. El col.lectiu Arran grandiloqüència notable, que el contin- través del soterrani de l’edifici I de la Ciu- Quintana, va expressar la seva satisfac- Matadepera va boico- Al llarg del mes d’abril, el jutge decidirà gut de l’informe s’havia elaborat mitjan- tat de la Justícia per facilitar que entres- ció per com havien anat les declara- tejar una xerrada de les noves diligències d’instrucció, cen- çant entrevistes a tots i cadascun dels sin i sortissin del despatx del jutge d’ins- cions i va assenyalar que s’havien pro- Felip Puig el 5 d'abril trades –sobretot– en gravacions i testi- comandaments i a tots i cadascun dels trucció número 11 sense ser captats per duït nombroses contradiccions en / ARXIU monis que, fins ara, no han arribat a escopeters que havien actuat aquella nit les càmeres de televisió. relació als horaris, els llocs i les fun- seu judicial.

La furgoneta E-40 Desallotjament El vehicle on viatjaven els agents impu- del Casal de tats pel cas Quintana el 14-N portava la numeració E-40, que en argot policial es Joves de Gràcia coneix com a Dragó 40. Des del cap de setmana passat i prèviament a la de- amb el NOP claració dels agents a la Ciutat de la Justícia, els adhesius que identifiquen la Dues unitats de la Brigada Mòbil furgoneta als dos laterals i a la part pos- van executar, el 8 d’abril, l’ordre de terior han patit una mutilació. No se sap desallotjament del Casal Popular de si ha estat per ordre de la superioritat o Joves de Gràcia, un edifici emble- per decisió dels agents, però el número màtic de Barcelona on, des de fa 4 ja no hi és. Ara s’hi veu això: E- 0. El 6 onze anys, es desenvolupen les ac- d’abril, un fotògraf d’aquest setmanari, tivitats culturals i reivindicatives de Robert Bonet, va voler constatar aques- diverses generacions de joves de la ta actuació irregular dels agents prenent una instantània de la furgoneta en qües- vila. Arran Gràcia va convocar una tió en el marc d’un desplegament al barri de la Sagrada Família de Barcelona –on hi manifestació de resposta, que va havia convocada una marxa pel dret a l’avortament en contraposició a una missa comptar amb la participació de ultracatòlica que es feia a l’avinguda Gaudí–, però li va ser impossible. Un agent de més de 500 persones. En finalitzar la Brigada Mòbil sense TIP, sense NOP i amb la cara tapada li va prendre la càmera la marxa, l’operatiu d’antidisturbis, de fotos i va esborrar-ne les imatges. Posteriorment, quan el fotògraf va exigir res- que duia el NOP a l’esquena per pri- ponsabilitats pel que havia passat, cap agent dels Mossos no el va atendre. mera vegada, va efectuar una càr- L’Oficina del Portaveu dels Mossos d’Esquadra, amb qui ha contactat el setmanari, rega. Un noi va resultar ferit per un no ha donat cap explicació dels fets fins avui. fort cop de porra al cap. / DANI CODINA Directa 312 10 d’abril de 2013 9

INSTITUCIONS // JOSEP LLUÍS TRAPERO, NOU COMISSARI EN CAP DELS MOSSOS, INVESTIGAT PER LA SEVA RELACIÓ AMB MANUEL GUTIÉRREZ-CARVAJO 20.523 segons al telèfon amb un narcotraficant

els Mossos no van disparar cap projectil a Manu Simarro la zona on Quintana va perdre l’ull. Poc @manusimarro després, va sortir a la llum un informe elaborat pel mateix cos dels Mossos d’Es- l conseller d’Interior Ramon Espa- quadra que contradeia la versió donada daler ha inaugurat la seva entrada a per Puig i reconeixia l’existència de trets Ela conselleria més criticada de la en aquella zona. Sergi Pla hauria estat el Generalitat fent canvis en l’estructura responsable que aquest informe no arri- dels Mossos d’Esquadra. De la llista de bés a mans dels caps polítics de la policia canvis, però, en destaquen dos: l’ascens Manel Prat –encara avui, director general de Josep Lluís Trapero de la comissaria dels Mossos– i Felip Puig. d’Investigació Criminal a comissari en Pla, que des del 13 de desembre –data cap de la policia i la recol·locació de Sergi del seu cessament– fins a la data del nou Pla com a cap de la regió policial de la nomenament ha mantingut el seu despatx Catalunya Central. de comissari a la seu central dels Mossos a Sabadell, es va fer famós per la seva inter- EL ‘CAS MACEDÒNIA’ venció al programa Salvados, on va assegu- Trapero està sent investigat pel jutge del rar davant Jordi Évole que Mahatma Gand- cas Macedònia, Joaquín Aguirre, per la hi també hauria rebut cops de porra dels seva relació amb el narcotraficant Ma- Mossos durant el desallotjament de l’acam- nuel Gutiérrez-Carvajo. Al cas, instruït al pada del 15-M a la plaça de Catalunya de jutjat d’instrucció número 1 de Barce- Barcelona, el 27 de maig de 2011. lona, s’investiguen les relacions d’un grup de narcotraficants amb agents dels TENSIÓ ESPADALER-PRAT cossos del Mossos d’Esquadra, la policia Segons els plans de govern d’Artur Mas, espanyola i la Guàrdia Civil, la majoria Ramon Espadaler no ocupava la conselle- d’ells pertanyents a les àrees d’investiga- ria d’Interior. Mas, en primer terme, va ció criminal o contra el crim organitzat. oferir la cartera a Santi Vila, però l’exal- Aguirre creu que els policies han estat calde de Figueres, que ha acabat sent con- subornats, amb regals com rellotges de seller de Territori i Sostenibilitat, la va luxe, a canvi d’oferir protecció a la xarxa rebutjar. Ramon Espadaler, fruit dels equi- de narcotràfic formada per Gutiérrez- libris necessaris entre els dos partits que Carvajo i altres narcos imputats al cas. conformen la coalició, Unió i Convergèn- L’intercanvi principal, però, no serien els cia, va esdevenir la millor opció possible, regals, sinó la informació facilitada per malgrat els recels del president de posar Gutiérrez-Carvajo –que, actuant com a algú d’Unió al capdavant d’una conselleria confident policial, ha ajudat els policies a com Interior. Espadaler va trigar poc a desmantellar altres xarxes delinqüen- xarxa de narcotràfic i obstrucció a la justí- sió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos. nomenar secretari general Josep Martínez Trapero ha passat de cials– i la informació privilegiada que cia, entre d’altres. 225 trucades, 20.523 Casualitats de la vida, o no, avui dia, l’inves- dirigir la comissaria Melgares, amic de la infància i home de la presumptament els policies haurien faci- segons (gairebé sis hores) de converses tigat és el cap dels seus investigadors, atès d’Investigació Criminal telefòniques amb un narcotraficant que la DAI depèn directament de la figura a ser el nou comissari pesen, a dia d’avui, sobre el currículum del comissari en cap. en cap de la policia Sergi Pla va dimitir Trapero és el cap dels seus catalana de l’excomissari general d’Investigació com a comissari investigadors, atès que la Criminal dels Mossos i actual cap del cos, SERGI PLA ÉS RECOL·LOCAT de Recursos Operatius DAI depèn directament Josep Lluís Trapero. El contingut de les El següent cas que cal destacar és el de trucades emeses i rebudes a la Blackberry Sergi Pla, que a partir d’ara serà el cap de arran del cas Quintana del comissari en cap del comissari es desconeix. Ara bé, de les la regió central dels Mossos, amb seu a intercepcions fetes a Gutiérrez-Carvajo, Manresa. Pla va dimitir com a comissari seva confiança, però no va poder fer el litat a la xarxa per protegir-la d’investiga- recordem-ho, imputat a la causa per un general de Recursos Operatius (la comis- mateix amb el director general de la poli- cions judicials. El cas investiga policies presumpte delicte de suborn a funcio- saria que agrupa, entre altres, les unitats cia. Ja l’havia nomenat Convergència: Ma- de tots tres cossos, entre els quals des- nari, entre d’altres, es desprèn una rela- d’antidisturbis BRIMO i ARRO) arran del nel Prat, responsable de casos tan polè- taca la figura de Josep Lluís Trapero. ció que va més enllà del contacte telefònic cas d’Ester Quintana, la dona que va per- mics com el desallotjament de l’acampada Entre l’agost de 2009 i el juliol de 2010 i inclou dinars i trobades físiques. dre un ull per l’impacte d’una bala de indignada o el cas d’Ester Quintana, seria (època en què la instrucció del cas Mace- La relació de Carvajo amb l’àrea d’In- goma el 14 de novembre de 2012 en el de nou el director general de la policia i el dònia ja estava en marxa), l’actual cap vestigació Criminal dels Mossos, dirigida transcurs de la vaga general. A dia d’avui, talp de Convergència dins la conselleria. dels Mossos va mantenir una relació tele- per Trapero fins la setmana passada, no Interior continua negant que les lesions Les primeres tensions ja han sortit a la fònica molt fluïda amb Gutiérrez-Carvajo, acaba aquí i també inclou 144 converses greus patides per Quintana tinguin rela- llum i s’han pogut veure en un cas recent de la qual encara no ha donat explica- telefòniques amb el sotsinspector Antoni ció amb l’actuació dels Mossos aquell com és la presentació del Número Opera- cions davant el jutge que estudia la seva Salleras i 22 amb el cap de la divisió a vespre. Tot i així, la dimissió es va pro- tiu de la Policia (NOP), on la versió expli- imputació per presumptes delictes de Girona Josep Monteys. Les investigacions duir després que el conseller d’aleshores, cada a la premsa i la versió real són, un revelació de secrets, col·laboració amb sobre Trapero han anat a càrrec de la Divi- Felip Puig, afirmés davant la premsa que cop més, contradictòries. 10 Directa 312 10 d’abril de 2013 IMPRESSIONS

CARA A CARA Beneficis i reptes per una Catalunya independent

Quan es planteja la possibilitat de consultar el poble català sobre el futur del seu país, més enllà de la resposta, el que es tem són les conseqüències que se’n puguin derivar. Des de l’àmbit de l’economia, s’han fet diversos estudis i aproxima- cions al que podria suposar el pas. Tanmateix, també hi ha qui assenyala que la independència no serà la solució miracu- losa a totes les dificultats i podria ajudar a fer visibles algunes problemàtiques socials massa arrelades i poc debatudes.

Viabilitat econòmica Classes socials i nació catalana en un Estat català Daniel Raventós Professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de Rosa Maria Codines i Farré la UB, membre del consell de redacció de Sin Permiso Presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès @La_Directa @La_Directa

na nació –Catalunya n’és una de saben, cadascuna a la seva manera, que atalunya té a les mans un moment dels nostres impostos permetria decidir tantes– està integrada per gent que hi ha classes. decisiu de la seva història. I ho és polítiques concretes en benefici de les Uviu de manera molt diferent. Repas- Catalunya no és una excepció. Que pu- Cperquè, ara més que mai, una persones. sem-ho. Uns pocs són rics, l’altra gran part guem, si el poble així ho decideix, ser inde- Catalunya independent és possible. Cata- Un dels pilars que caldria reforçar són persones que no tenen l’existència pendents del Regne d’Espanya des d’un lunya representa el 16% de la població de seria el desplegament de la llei d’educa- garantida i depenen d’altres, normalment punt de vista administratiu és una fita que l’Estat espanyol i produeix el 20% del ció. Que, d’una vegada per totes, ja no dels primers, per poder sobreviure. Els moltes persones desitgen. Un cop indepen- PIB. L’Estat hi recapta el 24% del total se’ns discutís el nostre model lingüístic i clàssics –grecs, és clar– parlaven de rics i dents, acceptem que fos així, això no ens dels seus impostos. Des del nostre país, el tractament de les llengües a l’escola. pobres en un sentit molt precís. Aristòtil assegurarà necessàriament que no conti- s’exporten el 29% de les exportacions També podríem avançar més i millor en –un gran entre els grans del pensament– ho nuï havent-hi classes. I una nació està d’Espanya a la resta del món. polítiques socials que ajudin a donar més deia de manera fàcil d’entendre fins i tot composta per classes que lluiten. I per Aquestes són dades que ens fan pen- oportunitats de desenvolupament perso- per professors universitaris. Segons el lluita entre les classes. Després de la sar que Catalunya seria viable econòmi- nal i professional als nostres joves fent genial àtic, per entendre qualsevol socie- independència, hi haurà qui lluitarà per cament com a Estat independent, ja que, que Catalunya no depengués de políti- tat, primer de tot hem de prestar atenció a fer-les més distants (ara és la tendència si una economia pot sobreviure amb un ques socials centralitzadores la divisió que hi ha entre rics i que impera), o menys polaritzades o gai- dèficit del 8-9% del seu PIB, no cal dubtar que desconeixen la realitat pobres, és a dir, entre aquells rebé suprimir-les, segons la radicalitat polí- que podrà viure si aquest es queda al de les persones. que tenen l’existència ma- tica de cadascú. territori. Per poder construir un estat ens Pel que fa a in- terial garantida i a- cal una base econòmica important i Cata- fraestructures, quells que no la te- La independència no lunya ha estat i és un motor econòmic podríem deci- nen i han de de- important del sud d’Europa. dir una obra pendre dels pri- ens assegurarà que no tan cabdal mers per viu- continuï havent-hi classes “Tenir la possibilitat per les ex- re. Observi’s porta- que, a dife- Quan hi ha grans poders privats que d’organitzar-nos amb la cions de rència del decideixen les condicions d’existència recaptació dels nostres les mer- que diu la material de gran part de les poblacions, la cade- vulgata, llibertat no existeix o és una ombra del que impostos permetria ries Marx no realment podria ser. Això és una realitat, decidir polítiques com és va ser el també avui, a la nostra nació. Amb la inde- el cor- primer pendència (suposem que l’aconseguim), la concretes en benefici redor que va es- disputa continua sent semblant: qui do- de les persones” del Me- criure mina, qui explota (perdonin les ànimes diterrani sobre la llui- sensibles), qui s’emporta la major part del El Cercle Català de Negocis ha calculat i podríem ta de classes pastís. Hi ha acadèmics més o menys de el ràting creditici del futur Estat català tenir el ter- o l’existència moda que parlen d’enveja i d’innovació per basant-se en una sèrie d’indicadors que ritori més ben de les classes. intentar explicar aquestes coses. Sembla el situarien en una posició semblant a articulat i co- Fins fa poques dè- mentida, però és veritat. I estan de moda altres països europeus relativament municat. cades i al llarg de per dir aquestes bajanades. petits, com ara Noruega, Suïssa o Ho- D’aquesta molts segles, era una La llibertat i la igualtat no són dues landa. Per tant, un Estat català indepen- manera, el Parlament cosa sabuda per qualsevol variables a escollir. Ho va expressar de dent portaria una clara solvència econò- de Catalunya tindria capa- persona mínimament culta, manera immillorable el que va ser jutge de mica, amb la qual cosa, un cop assolíssim citat decisòria i no dependria tot i que la manera d’expressar-ho la Cort Suprema dels EUA de 1916 a 1939, independitzar-nos d’Espanya, els benefi- contínuament del que legisla l’Estat fos força diferent. Fora de postmoderns, Louis D. Brandeis: “Podem tenir democrà- cis per la població podrien ser molts i central. Tindríem, doncs, una legislació / ARIADNA BORRÀS acadèmics poc il·lustrats i gent allunyada cia o podem tenir la riquesa concentrada molt importants, ja que tenir la possibili- en ferm i en benefici dels ciutadans de del que passa al món, les persones nor- en unes poques mans, però no podem tat d’organitzar-nos amb la recaptació Catalunya. malment constituïdes experimenten i tenir les dues coses”. No sé dir-ho millor. Directa 312 10 d’abril de 2013 11 IMPRESSIONS

PERSPECTIVA CANVI DE RUMB Sobirania energètica, dret a El ministre l’energia i energies renovables de Defensa Joana Mundó Educadora social viatjant @La_Directa ús i l’accés a l’energia estan directa- ment relacionats amb el benestar L’ de les persones. Una vida digna Eduardo Melero implica poder escalfar-se, il·luminar-se, Centre d’Estudis per la cuinar, conservar els aliments, o tenir Pau J. M. Delàs accés a aigua calenta, de manera que l’e- nergia constitueix una necessitat bàsica @CentreDelas per a tothom. A nivell col·lectiu, l’accés a serveis energètics assequibles i sostenibles ebrer ha estat un mes molt intens per és essencial per l’autonomia d’una comu- al ministre de Defensa, Pedro More- nitat, i és un element clau per reduir la Fnés, en la promoció de l’armament pobresa i millorar l’educació, la salut, la espanyol a diferents parts del món. sostenibilitat ambiental, l’economia, i El 3 de febrer visitava Aràbia Saudita, on poder gaudir d’un medi ambient sa. es reuní amb el príncep hereu i el vicemi- No obstant, l’accés als serveis energè- nistre de Defensa. Una de les finalitats de la tics segueix estant subjecte a les capaci- seva visita era enfortir la presència en tats econòmiques individuals i col·lecti- aquell país de l’empresa espanyola URO, ves, de manera que existeixen grans fabricant del vehicle tot-terreny militar asimetries entre països i població rica i Vamtac. També es van entaular negocia- països i segments de població empo- cions respecte al contracte de subministra- brida. A més, el model energètic més es- ment de 200 carros de combat Leopard, el tès està basat en la producció centralit- valor dels quals es situa en els 3.000 zada d’energia i el consum de recursos milions d’euros. fòssils (i subjectes a propietat). Els dies 11 i 13 del mateix mes, el minis- tre va viatjar a Indonèsia, on va promoure la negociació de diferents acords comer- El dret a l’energia es cials. En aquell país té molts interessos continua ingorant l’empresa Airbus Military, doncs és al país asiàtic on aquesta fabrica una nova versió Fins ara, les polítiques energètiques de l’avió C212-400 conjuntament amb una s’han regit fonamentalment per conside- companyia local i on alhora pretén vendre racions purament econòmiques, ignorant el A400M. que l’energia té una important dimensió El 13 de febrer també va visitar Austrà- governs del PSOE com del PP. Aquesta polí- 900 milions d’euros any. El principal pro- social. Aquest fet està agreujant en molts / PAULAPÉ lia, país amb el que s’està negociant la tica es concreta en diverses activitats: la blema que planteja aquesta política expor- casos la pobresa de persones i comuni- venda de dos vaixells d’aprovisionament cerca de nous mercats i suports a la presèn- tadora és que converteix en paper mullat tats, augmentant les desigualtats, i tenint de combat fabricats per Navantia. De fet, cia exterior de la indústria militar, la cele- el control sobre les exportacions d’arma- una repercussió directa en la satisfacció s’ha cedit una unitat d’aquest a la marina bració de protocols de cooperació amb ment. Segons la normativa de la UE i la de diversos drets. L’accés i l’ús sostenible australiana per un termini d’un any. altres estats per adquirir armament, l’esta- legislació espanyola, el Govern no pot de l’energia és un requisit previ per al dret bliment de contactes i la negociació de con- autoritzar la venda d’armes a països que a una alimentació adequada (conservació tractes, o la representació dels interessos violin els drets humans o que es trobin en i cuina dels aliments), el dret a un habi- El govern no pot de la indústria de defensa en diferents una situació de conflicte, entre altres tatge digne (condicions confortables de autoritzar la venda fòrums. És una política que no només exer- temperatura i il·luminació), el dret a la ceix el ministre, sinó també diferents enti- salut (condicions de seguretat ambiental d’armes a països que tats vinculades al Ministeri de Defensa: l’O- El Ministeri de Defensa en de les llars i els llocs de treball), el dret violin els drets humans ficina de Apoyo Exterior del Ministerio, les intervé com a jutge i part al desenvolupament (impuls de l’econo- agregacions de Defensa a les ambaixades i mia), el dret a un medi ambient sa i els Per últim, el dia 18 el ministre de l’empresa pública Ingeniería de Sistemas en el comerç d’armament drets de les generacions futures. En a- Defensa viatjà a Abu Dhabi per tal d’acudir para la Defensa de España, SA. quest sentit, un model basat en fonts d’e- a la fira d’armament IDEX, una de les més La política espanyola de foment de les supòsits. Totes aquestes activitats de nergia renovables contribuiria a la demo- importants del món, amb l’objectiu de exportacions d’armes s’ha vist reforçada foment de les vendes d’armes es duen a cratització i a la sobirania energètica de donar suport a les empreses espanyoles amb el Reial Decret Llei 19/2012, de 25 de terme abans que se n’autoritzi l’exporta- les comunitats, pel fet que fomenten la presents a l’esmentada fira: Amper, EINSA, maig. Aquesta norma permet que el Minis- ció. Les autoritzacions, però, finalment descentralització de la producció i es sus- ESF, INDRA, Instalaza, Navantia, Rodman teri de Defensa signi contractes de venda s’atorgaran, fins i tot encara que es tracti tenten en recursos que són de lliure accés Polyships, Sener i URO, així com també d’armes amb els governs d’altres països, de països que plantegen grans dubtes com a qualsevol persona. Eurofighter i EADS, doncs part del seu garantint el subministrament de l’arma- és el cas de l’Aràbia Saudita. El Ministeri de Mentre que drets com l’accés a l’aigua capital és espanyol. ment. D’aquesta manera, el Ministeri de Defensa intervé per tant, com a jutge i han estat àmpliament debatuts i accep- Tots aquests viatges s’emmarquen dins Defensa es converteix en el representant alhora part en el comerç d’armament. És tats, el dret a l’energia segueix sent igno- de la política de foment de les exportacions de la indústria militar espanyola. S’ha esti- com si José Mourinho, durant un partit, a rat, malgrat que constitueix un bé social i d’armament que duu anys posant en pràc- mat que aquest tipus d’acords govern a més de dirigir el Real Madrid, exercís d’àr- estratègic imprescindible per a l’emanci- tica el Ministeri de Defensa, tant durant els govern podrien tenir un valor de fins a bitre al mateix temps. pació i autonomia dels pobles. 12 Directa 312 10 d’abril de 2013 IMPRESSIONS

CARTES PENSEM

Envieu les vostres cartes a: [email protected] per correu postal a: Riego 37, bxos esquerra. 08014 Barce- lona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte. Pactes de ferro tou Com és que no se familiar. Una càrrega més. No té recursos propis, el teu. I així, els García Prieto de torn se- Bertan Cazorla només un contracte precari, intermitent, de dos gueixen dictant, anys després i malgrat les m’ha abonat la RMI? @bcr_ dies a la setmana de tres hores. Amb 459 euros i l’a- sentències, qui subministra la mançanilla a Joan Calsapeu Layret jut per lloguer, més els recursos d’aquest familiar, la Fira d’Abril (que sol coincidir amb qui Mataró no es pot subsistir sense la RMI. otser va ser un acte puntual, la salu- contracta un altre fill seu). Sempre i quan r Francesc Coll i Tubau No han avaluat ni han fet bé els càlculs. Tinc dub- tació feixista amb què el futbolista no es posi en política. El clientelisme que Ha passat el mes de març i no se m’ha notificat tes de si es poden fiscalitzar comptes personals. Pdel CF Caldes Francisco García As- venç, però no convenç. Sper ningú del seu departament per què he dei- Dubtes de si els tècnics corresponents i, en concret torga va provocar els aficionats de l’equip Als fills d’alguns nous xat de percebre la Renda Mínima d’Inserció, a la que els que han supervisat i els que executen i cancel·len contrari el 24 de març. I sens dubte el pare, hi tinc dret. Preguntats els serveis socials de l’Ajun- la RMI, estan habilitats per poder fer una avaluació Francisco García Prieto, sempitern presi- cacics, els surt algun tament de Mataró, em respon una treballadora objectiva dels comptes, dubtes de si tenen compe- dent de la Fira d’Abril i les entitats andalu- braç alçat sense voler social de l’Ajuntament que ha parlat per telèfon amb tències en comptabilitat, dubtes de si tenen coneixe- ses a Catalunya, no és responsable dels el tècnic de referència del seu departament de la ments per auditar comptes sense ser auditors, dub- actes del seu fill. I com que no convenç, aquesta mena Comissió Interdepartamental de la RMI, i li han dit tes de si tenen coneixements jurídics. Tinc dubtes de Però pot ser, també, un esdeveniment d’integració s’acaba ràpid quan les engru- verbalment que ha quedat extingida. si estan actuant dins la legalitat. simptomàtic. Simptomàtic de l’herència nes a repartir són escasses o quan la polí- Ho han fet sense previ avís i sense cap mena de Mentrestant, espero la seva resposta li faig una d’un model d’integració pujolista bastit tica, malgrat tot, ocupa un lloc tan preemi- notificació. El commino a què em doni explicacions, reflexió: no vulguis per als altres el que no vol- sobre la cooptació i el clientelisme. Davant nent que ja no es pot dissimular amb lleis convincents i per escrit, de la finalització de la RMI. dries per a tu. Si valoren que haig de recórrer a l’amenaça d’un García Prieto que mai es va de ferro. I llavors, quan imitadors filofeixis- Si han considerat, fent la lectura dels meus comptes Càritas, Creu Roja o altres ONG per cercar ali- presentar a unes eleccions però sempre va tes de legionaris surten en processó en corrents, que hi havia prou recursos, sense analitzar ments i vestits és que no saben què és l’ètica, ni la amenaçar amb despertar un suposat drac algunes ciutats catalanes i PxC fa el salt des objectivament les entrades i sortides dels comptes, consciència ni tenen cap mena de consideració lerrouxista adormit al cinturó, llei de ferro de la carlina Vic a algunes perifèries desen- veurà que han estat de petits préstecs de familiars o cap a les persones. Si es sotmeten a directrius de l’oligarquia: tu no et poses en política cantades amb el PSC per recollir regidors, amistats, que s’han anat retornant per poder fer injustes, vostè i el seus col·laboradors del Depar- (lingüística) i jo no em poso en la FECAC. als fills d’alguns nous cacics els surt algun front als pagaments de despeses corrents dels ser- tament són còmplices d’aplicar retallades socials Tu respectes el meu imperi, jo et deixo fer braç alçat sense voler. veis. Els vincles de sang o d’amistats, li adverteixo, als més necessitats. Indefensió. no tenen cap obligació de substituir els drets socials, La consellera Munté es queixava darrerament és responsabilitat de l’administració. que la Generalitat no rep per serveis socials el que la No tinc cap ingrés i, a més, s’han incrementat les ciutadania de Catalunya aporta i que s’haurien de EL RACÓ IL·LUSTRAT despeses: des l’any passat ha vingut a conviure un plantar. Però només són paraules. TRES

COM S’HA FET...

questa setmana hem canviat on es prenen les decisions pràctiques i una cosa que havia estat exacta- quotidianes. L’hem canviat als dilluns Ament igual des de feia 7 anys, per aprofitar que ja hi ha diverses per- 311 números de la DIRECTA. Hem canviat sones que són a la redacció tancant el l’assemblea del col·lectiu dels dime- número que toca i així es poden tractar cres als dilluns. En aquesta assemblea temes que l’afectin. També ho fem per setmanal, es parlen les qüestions del avançar dos dies el llançament i tenir dia a dia del col·lectiu, es valora qual- més dies per treballar els articles de sevol qüestió relacionada amb el dar- cada setmana. Com veieu, continuem rer número i es fa el llançament de te- canviant i millorant coses. Esperem mes per al proper. És la maquinària que aquest canví vagi bé. Fins la set- bàsica del funcionament del col·lectiu, mana que ve. Salut!

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. Dipòsit Legal: GI-1528-2005 El setmanari Directa no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona www.directa.cat [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA CORRESPONSALIES [email protected] — [email protected] — [email protected] [email protected] — [email protected] — [email protected] BAIX LLOBREGAT: [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] — [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 BARCELONÈS NORD: [email protected] EL CAMP: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les con- GIRONA: [email protected] dicions següents: RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera QUI SOM? REDACCIÓ Estirant del fil David Bou Així està el pati Jesús L’HORTA: [email protected] especificada per l’autor o el llicenciador. Rodríguez i Manu Simarro Impressions Lèlia Becana i Maria Manyosa Quaderns d’Illacrua MANRESA: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra amb finalitats [email protected] Roda el món Oriol Andrés i Roger Suso Expressions Anna Pujol MARESME: [email protected] comercials. MENORCA: [email protected] SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar Reig, Mireia Chavarria i Àlex Vila Poca Broma Rafael Morata Barri Internet Hibai Arbide, Gala Pin OSONA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. i Josean Llorente Agenda Arnau Galí i Muriel Comas La indirecta Àlex Romaguera FOTOGRA- Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la RIPOLLÈS: [email protected] seva llicència. // Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obte- FIA Robert Bonet IL·LUSTRACIÓ Carlos Villafranca CORRECCIÓ Laia Bragulat EDICIÓ Marc SABADELL: [email protected] niu el permís del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualse- Iglesias COMPAGINACIÓ Roger Costa Puyal PUBLICITAT Anna Pujol Reig DIFUSIÓ Blai SOLSONÈS: [email protected] vol altra limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. // Lindström SUBSCRIPCIONS i DISTRIBUCIÓ Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ Jordi Raymond TERRASSA: [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- TERRES DE L’EBRE: [email protected] NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu: http://creati- PROGRAMACIÓ WEB Projecte Ictineo DISSENY GRÀFIC Jose Téllez, Sergio Espin i Núria Ribes vecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a Creative TERRES DE PONENT: [email protected] VALLÈS ORIENTAL: [email protected] Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 9 A FONS | LA PENETRACIÓ EMPRESARIAL A LA UNIVERSITAT 145

Les noves fàbriques de proletariat precari Una de les conseqüències de l’hegemonia neoliberal ha estat la colonització empresarial de les universitats. Els últims anys, d’acord amb els interessos i fruit de la pres- Quaderns d’Illacrua sió de grans transnacionals, s’han introduït una sèrie de pautes de funcionament i de lògiques perverses en el món de l’educació superior. Cada vegada més, s’imposa l’aprofitament privat de la recerca pública, així com la introducció de la lògica del mercat i la precarització en el món universitari. Ho intentem analitzar a través de l’avanç d’una part del contingut del llibre Malas compa- ñias, sobre empreses transnacionals espanyoles, que properament editaran la plataforma RETS i l’Observa- tori del Deute en la Globalització.

Fernando Fernández i Jesús Carrión clau d’una economia que tendeix cap a [email protected] una fase intensiva quant al coneixe- ment, la qual cosa implica, a més, per- Les empreses transnacionals han vist, sones capaces de dur a terme aquests ja fa molt de temps, que és imprescin- processos. Per fer servir un símil, són dible tenir vincles amb les universitats els cervells, i no tant els braços, la força i la generació de coneixement i de de treball que necessita el capital con- MIRALLS capital humà. Per optimitzar la genera- temporani. ció de coneixement útil per a les em- Jaime Prats preses, aquestes estan fent servir la - seva capacitat per influir en els governs “La màgia de la marihuana a fi i efecte de forçar canvis legislatius La força de treball que que derivin en una reestructuració necessita el capitalisme és el seu joc psíquic” total de les universitats i la seva política contemporani són els pàg. 4 i 5 de finançament. La situació de manca de recursos econòmics està generant cervells, no tant els braços les condicions idònies per finançar - TRANSFORMACIONS grups de recerca que enfoquin el seus projectes a qüestions estratègiques per Així, en un món que constantment No en el nostre nom a les pròpies empreses i no per a l’inte- canvia i s’adapta i on hi ha tanta com- rès general de la població. petició internacional, a les grans em- pàg. 6 i 7 preses ja no els resulta rendible dur a Investigació pública, beneficis privats terme investigacions que poden ser Aquest procés de conducció i apropia- molt costoses, encara que totalment ció del coneixement és una tendència necessàries. Per això prefereixen dele- global del capitalisme contemporani. gar la investigació a les universitats –a

DIRECTA 312 DIRECTA 10 d’abril de 2013 En un context de competència mun- través del finançament estatal– i limi- dial, les empreses necessiten estar a l’a- tar-se a comercialitzar i apropiar-se vantguarda pel que fa a la producció de dels beneficis que proporcionin a- coneixement nou i aplicable a la pro- questes investigacions. De fet, ja són ducció. Les tècniques d’elaboració de molt freqüents les aliances entre el FOTOGRAFIA: productes, així com les idees que re- sector públic i privat, entre empresa i Robert Bonet presenten i que al seu torn s’usen per a universitat, amb patent final a favor de la seva comercialització, són aspectes l’empresa. Fa poc, la presidenta de la pàg. 2 DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 A FONS

miento y Desarrollo –al patronat de la qual hi ha representants de Banesto (ara filial del Banco Santander), Yam- aha, Telefónica, Banco Santander, Ca- talunya Caixa, cambres de comerç, Freixenet, IBM, Indra, Mercadona, etc.– sol·licitava, en un informe, l’a- dopció del sistema dels Estats Units per a l’elecció del rector o la rectora, un sistema on els agents externs a la Universitat tenen una influència espe- cial (Estrategia Universidad 2015. La gobernanza de la Universidad y sus entida- des de investigación e innovación). En un altre terreny, el gir iniciat amb aquestes reformes pretén adaptar l’estudiantat a les lògiques laborals fle- xibles i precàries del sistema econò- mic. Alhora, s’aparta l’Estat democrà- tic i la comunitat universitària com a agents principals pel que fa al disseny dels plans d’estudi i els seus continguts acadèmics. El primer està actuant com a subjecte actiu d’aquesta transforma- ció i la segona de vegades actua com a subjecte passiu, plantejant resistències, i de vegades com a estreta col·labora- dora de l’Estat.

La lògica de l’ocupabilitat Segons Xulio Ferreiro, una de les no- ves tasques de la universitat serà for- mar el futur personal laboral en apti- tuds socials i capacitat d’adaptació al canvi, a més d’instruir-lo i formar-lo Conferencia de Rectores de Univer- trols i avaluacions sobre les activitats i La mercantilització les estructures democràtiques de go- en les noves competències tecnològi- sidades Españolas, Adelaida de la Ca- les investigacions del professorat uni- de la universitat vern dels centres d’educació superior: ques que requereix l’empresa privada, lle, assenyalava que “per millorar la versitari. En un context econòmic mar- pública, que va s’argumenta que la universitat s’ha de “com a institució a la qual s’encomana situació de les universitats, també fan cat pel neoliberalisme en què la inversió cristal·litzar amb el regir segons els principis de l’empresa el desenvolupament econòmic”. El falta empreses que utilitzin les seves en polítiques públiques tendeix a re- procés de Bolonya, privada, per això ha de ser dirigida per capital, de la mà de l’Estat, tendeix a patents”. duir-se, el concepte i la finalitat de l’e- té el seu origen en professionals del ram, no per gent aca- formar les seves persones treballado- ducació canvien completament. Així les recomanacions dèmica democràticament escollida. res-màquina mitjançant l’educació La lògica del mercat doncs, en introduir la lògica de mercat que feia l’European Potser per això la Fundación Conoci- cognitiva en les lògiques d’adaptació i En el cas d’Europa, Xulio Ferreiro en el funcionament de la institució, Round Table of Baamonde situa els orígens del nou aquesta passa a regir-se per criteris de Industrialists des de disseny universitari “en les reflexions competició i crematístics, cosa que de- l’any 1989 sobre educació superior que feia l’Eu- riva en una precarització del personal - ropean Round Table of Industrialists docent, producte –en gran part– d’una Arxiu des de 1989, en el sentit de no deixar la divisió del treball que es fonamenta en definició del seu funcionament exclu- el principi que només triomfa qui trans- sivament als sectors acadèmics i també fereix coneixement al sector privat. de fer-hi entrar les necessitats dels D’altra banda, les mateixes univer- generadors d’ocupació”. A més, l’autor sitats competeixen entre elles, ja que el situa la conjunció entre competitivitat finançament, tant públic com privat, econòmica i universitat en l’Estratègia passa a ser dependent, en part, de l’es- mentada productivitat del coneixe- - ment generat. Per tant, els centres que Cada cop són més figurin als primers llocs dels rànquings d’universitats seran els que optaran una freqüents els casos quantitat més gran de recursos econò- en què la universitat mics procedents de l’Estat i destinats a la recerca i la docència més punteres. La investiga amb resta d’universitats seran marginades i, finançament públic i de vegades, cooptades directament pel poder corporatiu com a última solució les empreses comercialitzen per tirar endavant econòmicament, les patents mesura que els governs encoratgen di- rectament. No cal esmentar, a més, que - els fons destinats a recerques amb un La precarització del de Lisboa. A l’Estat espanyol, aquestes contingut crític o amb un caràcter ob- personal docent idees van ser introduïdes de la mà de jectiu i obertament social cada vegada és una de les l’Informe Universitat 2000 (l’anome- tindran menys cabuda en el nou es- conseqüències de nat informe Bricall) i es van posar en quema universitari. l’aplicació de la pràctica amb la Llei Orgànica d’Uni- lògica del mercat versitats (LOU). Menys democràcia, més precarització en el funcionament En una nova aliança entre poder Així mateix, l’anomenat managing passa de les universitats polític i poder econòmic, els governs a ser el pilar central de la institució, - han anat introduint una sèrie de con- fins al punt que intenta imposar-se a Robert Bonet LA PENETRACIÓ EMPRESARIAL A LA UNIVERSITAT DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 • pàg. 3

reciclatge continu. Ja no impera, per tant, la lògica de la persona treballa- dora a la línia de muntatge amb unes competències adquirides per ocupar un lloc durant tota la vida, sinó la de la persona treballadora que s’ha d’adaptar als canvis continus que operen en la lògica productiva de les noves tecnolo- gies, en un context de competició mundial que exigeix superar la inno- vació tecnològica del rival directe en un temps i un cost mínims. És a dir, si bé abans la persona treballadora podia ser més aviat estàtica pel que fa a la cre- ativitat, la tendència actual dicta la necessitat d’una persona treballadora molt més dinàmica. La treballadora crea i innova, mentre que l’empresa s’apropia d’aquesta innovació. - Una de les conseqüències de la introducció de la lògica del mercat a la universitat ha estat la precarització del personal docent -

És a dir, la influència que exercei- –per si això fos poc– quina mena de IL·LUSTRACIÓ: privat. Entre d’altres, esmenta el cas de CSIC havia votat a favor del pla es- xen els poders econòmics a través de formació ha d’haver rebut l’alumnat C. Fosch la doctora Betty Dong, investigadora mentat, al mateix temps que rebia fi- les universitats és doblement brutal: quan surti de la universitat. És a dir, mèdica de la Universitat de Califòrnia, nançament de Gas Natural per un dels d’una banda, introdueixen la lògica de converteixen la institució en una fà- a San Francisco, que va acceptar com- seus projectes de recerca. la precarietat laboral pròpia del neoli- brica de persones proletàries precàries parar un medicament de marca amb el Els efectes que tenen totes aques- beralisme dins l’educació superior i, al seu servei. A causa d’això, les estu- seu competidor genèric. L’estudi es- tes reformes d’arrel nord-americana de l’altra, privatitzen el coneixement, diants han d’estudiar el que determi- tava finançat per la farmacèutica Bo- sobre la universitat i, per tant, sobre la no només descarregant les despeses de nin les empreses i el ritme de l’econo- ots, que esperava que Dong demostrés societat no només seran perjudicials a recerca sobre les institucions públi- mia, directament o indirectament. Per que el medicament de marca, més car, curt termini, sinó també –indubta- ques, sinó també dictant què és el que dir-ho amb paraules del mateix minis- era millor que el genèric. Tanmateix, blement– a llarg termini. Permetre, cal estudiar, quins sabers cal generar i tre d’Educació, Cultura i Esports, José els resultats de l’estudi van indicar que per la via política, que les grans empre- Ignacio Wert, s’hauria “d’inculcar als tots dos medicaments eren bioequiva- ses dictaminin què és el que s’ha d’in- alumnes universitaris que no pensin lents i que, a més, el genèric implicava vestigar equival, potencialment, a dei- només a estudiar el que els ve de gust un estalvi important a la butxaca de la xar que siguin aquestes companyies les o a seguir les tradicions familiars a ciutadania. A l’hora de publicar els que determinin quins són els sabers l’hora d’escollir l’itinerari acadèmic, resultats de la recerca, l’empresa, amb amb què s’ha de constituir la societat sinó que pensin en termes de necessi- el suport de la universitat, ho va impe- en conjunt. Sabers que es regeixen per tats i de la seva possible ocupabilitat”. dir emparant-se en una clàusula del la lògica de la màxima acumulació i el La lògica de l’ocupabilitat a què fa contracte que s’havia signat i que ator- màxim benefici, tan valorada pel capi- referència el ministre troba la seva gava el dret de vet a la companyia. talisme i, en concret, per les empreses màxima expressió en el sistema de transnacionals. Sabers que van contra substitució de beques per préstecs. - els interessos de les mateixes persones En començar els estudis, l’estudian- que passaran a ser proletàries universi- tat s’endeuta amb entitats financeres, En el nou esquema universitari, els fons tàries precàries. Sabers que van contra de les quals es converteix en client destinats a recerques amb contingut crític l’interès de les majories socials. automàticament, quan formalitza la matrícula. Així doncs, matricular-se a tindran cada vegada menys cabuda +info: la universitat comporta passar a ser - clienta d’un banc. Però, a més, exis- — Plataforma RETS: www.rets.cat teix la tendència a responsabilitzar Però no hem de marxar tan lluny — Observatori del Deute en la l’alumnat si no troba feina del que va per trobar casos de clara incompatibili- Globalització: www.odg.cat estudiar: se l’estigmatitza per no ha- tat entre la funció i els interessos de les — Callinicos, Alex, Universities in a ver triat carreres econòmicament institucions públiques universitàries i neoliberal world, Londres, rendibles. Aquí es tanca el cercle de la de recerca i el sector empresarial pri- Bookmarks, 2006. penetració de la lògica de mercat dins vat. Recentment, el Ministeri de Medi — Edu-Factory i Universidad Nómada la universitat. Ambient de l’Estat espanyol ha aprovat (comps.), La Universidad en Conflicto. un pla mitjançant el qual una filial de Capturas y fugas en el mercado Efectes perversos Gas Natural pretén construir un gaso- global del saber, Madrid, Traficantes Tot plegat ha tingut unes conseqüèn- ducte i emmagatzemar gas al Parc Na- de Sueños, 2010. cies controvertides. Al llibre No Logo, cional de Doñana. Ecologistes en Ac- — Verger, Toni, “Políticas de Mercado, Naomi Klein cita alguns casos d’in- ció ha denunciat que aquest projecte Estado y Universidad: Hacia una compatibilitat entre el coneixement posa en perill els ecosistemes de la Conceptualización y Explicación del imparcial i lliure per se que generen les zona i que és incompatible amb la pro- Fenómeno de la Mercantilización de universitats i el seu ús restrictiu, priva- tecció del paratge natural. El curiós del la Educación Superior”, Revista de tiu i exclusivament utilitari del qual cas és que, com va publicar el diari El Educación, 360, gener-abril de 2013. fan gala les grans empreses del sector País, l’Estació Biològica de Doñana del pàg. 4 DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 MIRALLS

Jaime Prats: “La màgia de la marihuana és el seu joc psíquic, no la finalitat productiva” Es calcula que, cada dia, 650.000 perso- nes consumeixen cànem a l’Estat espan- yol. Actualment, es comença a autoritzar l’ús d’aquesta planta –també coneguda com a marihuana i de la qual s’extreuen productes alimentaris, cosmètics i per a la llar– per a l’elaboració de medicaments Àlex Romaguera El moviment antiprohibicionista planteja un retoc per alleugerir els efectes del càncer, l’es- [email protected] legislatiu per regular l’ús del cànem a l’Estat espan- yol. De què es tracta? clerosi múltiple i altres malalties neurode- Les entitats parleu d’“inseguretat jurídica” pel fa a És ben simple. Només caldria que la llei de la seguretat generatives. No obstant això, l’estigma l’autoconsum de marihuana. A què us referiu? social de l’època franquista (17/1967) afegís la tinença “per social i una cultura prohibicionista anco- Considerem un despropòsit que es reconegui el dret de a usos propis” a l’autorització de la producció i la tinença de tenir-ne sempre que no es tregui fora de casa, moment en marihuana per finalitats industrials i mèdiques. Amb rada en el passat fan que el seu consum què l’autoconsum és il·legal i la tinença il·lícita, per la qual aquestes tres paraules ho tindríem solucionat, ja que deixa- públic estigui perseguit per la llei. Jaime cosa t’imposen la corresponent sanció administrativa. Fins i ria sense efecte l’article 25.1 de la llei Corcuera (1/1992) i les tot t’escorcollen per l’aspecte físic, cosa que vulnera l’espe- normatives posteriors. Prats porta mitja vida lluitant contra a- rit legislatiu i els drets més elementals. questa aparent contradicció. Ara fa uns - anys, Prats i altres militants antiprohibi- Quan s’inicia la tendència prohibicionista? “La prohibició del cànem només ha Tot ve de la llei seca de 1920, quan el govern dels Estats portat morts de sida evitables, guerres, cionistes van fundar el Club de Catadors Units va prohibir la venda de begudes alcohòliques. de Cànnabis de Collsacabra, que, junta- Quan la societat nord-americana va liberalitzar-ne el destrucció del medi ambient i crim consum uns anys després, el 1933, aleshores van decretar organitzat” ment amb desenes d’associacions, recla- la prohibició de la marihuana. En ambdós casos part dels beneficis generats en el mercat negre van servir per - men una regulació del consum perquè si- finançar la guerra bruta a tercers països. Amb aquest guin aquestes entitats les que decideixin mateix sistema, unes quantes dècades més tard, els Estats No caldria definir millor què significa consum propi? quan en consumeixen i quanta en poden Units van ajudar la Contra nicaragüenca o van atiar el S’hauria de delimitar a través d’un reglament. En qualsevol conflicte de la cocaïna per desestabilitzar el govern boli- cas, es calcula que un consum responsable seria un quilogram produir, “en lloc de deixar el control de la vià d’Evo Morales. per persona i any, l’equivalent a l’explotació de tres plantes, fet producció i la distribució a les màfies”. que qualsevol consumidor pot demostrar. Si el problema és el Després va arribar la Convenció única d’estupefaents cultiu de 2.000 plantes, aleshores, cal la base jurídica per jus- Editor de la revista Cáñamo, Prats fa peda- de les Nacions Unides (1/1961), que, a més del cànem, tificar que el cànem va destinat a un circuit tancat sense ànim gogia de l’ús responsable i no mercantilit- també declara il·legal el consum de cocaïna i d’opi. de lucre i que no es desvia cap a altres persones. Quines conseqüències ha tingut això? zat d’aquesta planta ancestral que moltes L’única cosa que ha portat són morts de sida que es podrien Les entitats plantegeu que se n’ocupi un consell re- persones integren en un estil de vida més haver evitat, guerres, destrucció del medi ambient, màfies i gulador. És així? crim organitzat, tal com demostren els conflictes del narco- Exacte. Però, abans, ha de canviar el marc legal perquè, fins lliure, harmònic i solidari. tràfic a Colòmbia, Panamà o Mèxic. ara, les sentències judicials només han contemplat el pro- ENTREVISTA DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 pàg. 5

drogues. Energy Control i altres col·lectius també han aportat la seva mirada jurídica, mèdica i social al voltant del consum i la producció de marihuana.

En la mesura que deixa de ser elitista i la demanada és transversal, l’escola i altres agents s’hi haurien d’implicar mitjançant accions pedagògiques? És important, perquè, tot i que els efectes del cànem són reversibles i menys nocius respecte d’altres substàncies psicoactives, si el consum es produeix en una edat molt jove pot suposar una desviació en determinats comporta- ments, ja que els circuits neuronals es troben en una etapa de creixement. És per això que l’escola i altres sectors han de contribuir a transmetre aquest discurs i a establir mesu- res preventives. El coneixement és bàsic per a un ús res- ponsable de la marihuana.

És positiva la decisió de l’Ajuntament de Rasquera (Ribera d’Ebre) de llogar part dels seus terrenys a una entitat de consumidores i crear un centre de recerca FOTOGRAFIA: mama, gràcies al qual avui podem trobar el Sativex, el pri- per difondre la cultura cannàbica? Robert Bonet mer fàrmac indicat per atenuar el càncer i diverses malalties Malauradament, crec que l’acord assolit a Rasquera respon neurodegeneratives. més a l’afany pel consum que no pas a la reivindicació d’uns drets bàsics ni al fet d’apreciar el valor de la planta, el con- Holanda seria un bon referent pel que fa a la venda sum de la qual ens pot proporcionar un joc psíquic. Aquesta reglamentada del cànem? és la seva màgia, no pas la finalitat productiva. Hi ha un fals mite al voltant d’Holanda. El cànem també hi està prohibit, però, per raons de tipus social, el fiscal gene- Ara, l’important és assolir una bona regulació? ral n’autoritza la venda en petites quantitats als Coffee Shops Sí, perquè, d’altra manera, una multinacional acabarà en- i deixa que els ajuntaments facin referèndums per decidir si trant al mercat distribuint cigarrets de marihuana a tots els volen acollir aquests establiments o no. estancs. L’objectiu immediat és posar en marxa el consell regulador a Catalunya i, després, modificar la llei anacrònica Quin seria el model més adequat? de 1967 perquè la tinença pel consum lúdic no sigui penada. Nosaltres n’hem dissenyat un basat en la dispensació de cànem que protegeix els infants i adolescents. Preveiem que la substància no es podria obtenir fàcilment al carrer o en qualsevol botiga, sinó només a través d’associacions cannà- veïment per a un màxim de 200 persones. Abastir un circuit biques, és a dir, de manera restringida a les persones res- tancat de 400 o 500 persones exigeix una reglamentació ponsables i adultes que en formen part. específica, tal com hem demanat al Parlament de Catalunya des del febrer de 2012. - Com es concretaria aquesta reforma? “Amb plantacions acotades i regulades, Caldria introduir la finalitat de la producció i els seus límits s’impediria que les màfies es lucressin en el marc de la llei de drogodependències. Des de la Fede- ració Catalana d’Associacions Cannàbiques (CatFAC) vam amb la substància” expressar la voluntat de facilitar la informació necessària - sobre les incidències i els riscos del consum de cànnabis a la comissió de sanitat. No en va, som els primers interessats Veus factible que s’acabi adoptant? que tot sigui transparent. Tot i que, fins ara, les administracions agafen aquestes regula- cions amb pinces, hi ha països com Alemanya, Bèlgica, Polò- El Moviment Associatiu Cannàbic d’Autoconsum nia, el Regne Unit, el Brasil, l’Argentina o l’Uruguai que estu- (MACA), una entitat sense ànim de lucre de Sants dien implementar-les, mentre que Colorado, Washington i que oferia servei a les consumidores i ho tenia tot en altres estats nord-americans han demostrat que la legalització regla, ha estat tancat recentment. Per què? del consum i la producció no ha generat cap problema. A més, El districte s’ha escudat en el fet que no tenia la llicència d’ac- coneixent l’experiència del tabac i de l’alcohol, la regulació tivitats, però, en realitat, la clausura obeeix a un impuls polí- permetria evitar que es creessin grans estructures econòmi- tic. Per això diem que tenim pressa, sobretot perquè la gran ques que s’enriquissin amb l’addicció a la marihuana. Hem demanda social posa de manifest que els consumidors han de pensat en estructures petites; la regulació contemplaria la tenir informació precisa i un col·lectiu al qual adreçar-se. limitació de quilograms i del nombre de persones per associa- ció, de manera que les plantacions estarien controlades i no hi Sembla incoherent que, si aquests usos estan previs- hauria possibilitats de desviació cap a màfies que es lucrin amb tos i acceptats en l’àmbit industrial, la tinença per la substància. Només cal que el model es debati a les institu- consumir-ne a l’espai públic estigui perseguida... cions i se li doni forma jurídica per aplicar-lo. Les raons estètiques i culturals pesen molt. I això que, del cànnabis, s’aprofita tot! El tronc serveix per produir paper, Qui ha participat en el disseny del model que es va les fulles per fer pintura o les tiges per elaborar roba i altres presentar en el marc del Fòrum de Bellaterra cele- productes tèxtils. Fins i tot es comercialitzen substàncies brat el 20 d’octubre de 2012? per a usos terapèutics. Una lluita que va iniciar, fa anys, el Tothom: des d’entitats cannàbiques fins a sectors del 15-M col·lectiu Ágata, integrat per dones malaltes de càncer de partidaris de la regulació, passant per facultatius i experts en pàg. 6 DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 TRANSFORMACIONS

No en el nostre nom

Un país amb una relació complexa amb el seu llegat jueu i ara- segle XX i el XXI amb tots els colors i per recordar-nos que la boislàmic com el nostre no sempre ha entès amb els matisos injustícia –es digui sionisme o antisemitisme– sempre poueja necessaris el conflicte sagnant que viu Palestina. Junts, una en un passat salvatge: dels calls cremats de Perpinyà o de associació catalana integrada per gent jueva i palestina, neix Palma el 1391 a la Ramallah de 2013, passant pel guetos polo- de la necessitat d’explicar una de les grans injustícies del nesos o lituans de 1944.

Antoni Lluís Trobat [email protected]

Més enllà del tòpic, erroni, que associa la col·lectivitat jueva amb l’Estat d’Is- rael i les seves polítiques, des de fa dè- cades, a casa nostra, sovint s’ha tendit a oblidar la contribució decisiva de per- sones de cultura jueva a les causes emancipadores i a favor d’un món més just. Una aportació que inclou figures de l’esquerra clàssica com Marx, Rosa Luxemburg o Trotsky, però també d’heterodoxes, com la feminista i fun- dadora de la Creu Negra Anarquista Olga Taratuta, l’impulsor de l’ecolo- gisme anticapitalista Murray Book- chin, l’escriptora llibertària Emma Goldman o el propi Noam Chomsky. Sense oblidar, també, milers de lluita- dores anònimes de moviments trans- formadors d’arreu del planeta. Així, activistes pels drets civils dels EUA dels seixanta; brigadistes internacio- nals durant la Guerra Civil contra el feixisme; militants contra l’apartheid a la Sud-àfrica dels anys vuitanta; parti- sanes antinazis no sionistes dels calls europeus dels anys quaranta; estu- diants, obreres o teòriques de les grans mobilitzacions de 1968 i 1977 a Itàlia, Alemanya i l’Estat Francès; humanis- tes lliurepensadores a la Palma, la València o la Girona de fa sis-cents anys, o lluitadores pels drets humans al Xile de Pinochet o l’Argentina de els imperialismes britànic, francès i La defensa dels drets democràtic promogut per europeus rogeneïtat de les seves integrants –amb Videla tenien en comú el fet de ser nord-americà. Les seves integrants de- humans i la lluita de confessió i ètnia jueva que ha fet diferents bagatges polítics i emocio- jueves. fensen, com el moviment de solidari- contra l’ocupació de garants dels interessos del capital nals–, no hi ha una posició comuna tat amb Palestina, la necessitat de reco- aplega tendències internacional i de les grans potències respecte a la solució final del conflicte, Juntes per la pau nèixer la Naqba de 1948 com la gènesi molt diverses occidentals durant els darrers sei- algunes aposten pel model de dos Amb el lema No en el meu nom, que va de tota la problemàtica i treballen a - xanta anys”. estats separats i altres, pel de l’Estat popularitzar part del moviment paci- favor dels drets humans i contra la Mahfouz Abu Turk binacional. Junts forma part de la Xar- fista israelià després de la invasió del Les altres jueves xa Internacional de Jueus Antisionis- Líban de 1982, va sorgir, l’any 2009, - Per a la majoria de persones hebrees tes, IJAN, una organització d’abast l’associació catalana de jueves i palesti- que formen part de l’entitat, la identi- mundial formada per persones jueves nes Junts. Té el seu origen en l’atac “Per a Junts, no hi ha conflicte tat jueva, segurament, es pot explicar a –ciutadanes de països diversos com que l’Estat hebreu va perpetrar contra cultural ni religiós, hi ha una ocupació partir d’obres com El jueu no jueu d’I- l’Argentina, l’Índia, els EUA, el Que- la Franja de Gaza, l’anomenada operació saac Deutscher o La invenció del poble jueu bec o els Països Catalans– que s’oposa Plom Fos. Brian, un dels activistes de militar, un conflicte polític i una de Shlomo Sand, que defensen bàsica- a les polítiques de l’Estat israelià i dóna Junts, internacionalista d’arrels ashke- situació d’apartheid” ment una judaïtat cultural de vocació cobertura i legitimació a campanyes nazites centreeuropees, n’explica l’ob- - internacionalista i agermanada amb els internacionals com la del BDS contra jectiu: “Algunes persones d’origen jue- altres pobles del món –mediterranis o l’apartheid sionista. u, preocupades per l’ofensiva del lobby guerra, el racisme, l’antisemitisme i eslaus– amb els quals han conviscut. Laurent Cohen, fill d’una família sionista català, vam veure la necessitat l’arabofòbia creixent. Com explica Junts ha fet i fa, a Catalunya, una tasca jueva egípcia i també participant de que quedés constància que una part Brian, “la clau de volta de tot plegat és pedagògica mitjançant xerrades i pu- Junts, explica que, en el fons, el paper important dels jueus que vivim a Cata- que no hi ha un conflicte religiós ni blicacions i enfortint el moviment B- de Junts a Catalunya o de l’IJAN a la lunya no només no compartim el que cap xoc entre civilitzacions. A Pales- DS (Boicot Desinversions i Sancions) resta de l’Estat espanyol i al món està passa, sinó que ens hi oposem rotun- tina, jueus, musulmans i cristians a fi de mostrar a la societat catalana que en sintonia amb les demandes del pa- dament”. Així, Junts, considera que havien conviscut durant segles sense hi ha un diagnòstic comú que uneix la cifisme militant de la gent jueva israe- l’origen de l’actual conflicte que viu el problemes, compartint una mateixa població jueva i la palestina en la de- liana antisionista que rebutja l’ocupació Pròxim Orient i, en especial, Palestina cultura amb matisos diferents”. Per a núncia de l’estratègia segregadora, de i que, tot i ser minoritària i minoritzada rau en la natura colonial del projecte l’activista, el conflicte és, essencial- terror i de neteja ètnica que pateix el pels governs, té una importància sim- polític sionista, en connivència amb ment, polític: “Israel és un Estat no poble palestí. Tanmateix, donada l’hete- bòlica que no es pot obviar. Cohen TRANSFORMACIONS DIRECTA 312 • 10 d’abril de 2013 pàg. 7

Les insubmises israelianes: el coratge de no agafar les armes

Maya Wind és la portaveu del moviment insubmís israelià ‘shministim’ des de 2008 explica que “el consens al voltant de liana en la defensa d’una solució justa i - l’ocupació dels territoris palestins, dins pacífica consisteix a criticar l’arrel del CODEPINK Women d’Israel, és molt ampli perquè la mili- problema”. Cohen creu que la fórmula For Peace tarització, el servei militar obligatori i de pau de la Conferència d’Oslo va fra- tot el que comporta juguen una funció cassar estrepitosament: “Ara, pau només interna d’homogeneïtzar una societat pot ser sinònim de justícia per als pales- Si hi ha quelcom que simbolitza un brutalment als quinze anys, quan vaig molt fragmentada i desigual com la tins”. Segons ell, la massa crítica israe- cert canvi generacional entre les descobrir, per mitjà d’una petita asso- israeliana. Segons ell, el sionisme his- liana en defensa dels drets humans i estructures èticament degradades ciació que organitzava trobades entre tòricament majoritari, laic i laborista, contra l’ocupació aplega tendències del vell sionisme i la nova manera joves israelians i palestins, la cruesa sempre ho va tenir molt clar. Ara, molt diverses com ara el moviment reli- d’entendre un futur de pau, justícia i de la situació d’apartheid que vivien emperò, sembla que hi ha senyals i- giós Neturei Karta, el moviment lliber- reparació a l’Israel d’avui és el feno- els que, fins aleshores, anomenàvem nequívocs que gran part dels murs del tari anticapitalista Anarquistes contra el men de les shministim, joves estu- veïns: humiliacions constants, tortu- sistema socioeconòmic edificat a partir Mur o membres d’ONG d’esquerres diants del darrer curs de batxillerat res, demolicions d’habitatges, assassi- de la fundació de l’Estat d’Israel co- com l’Alternative Information Center que, quan són cridades a files per fer nats selectius, un control policial i mencen, com a la resta de l’anomenat (AIC), del carismàtic Michael Wars- el servei militar –tres anys per als militar insuportable…”. A partir d’a- primer món, a esfondrar-se. Les acam- chawsky, que ha pres embranzida i que nois i 21 mesos per a les noies–, s’hi quest moment, la vida d’aquesta jove pades d’indignades a Tel Aviv, en línia incorpora, cada vegada més, “els fills i neguen. Practiquen una forma d’ob- va fer un gir absolut. “El procés judi- amb el moviment Occupy i amb el 15- els néts del sionisme laic, suposada- jecció de consciència (refuznik en cial i tota la nostra campanya va ser M, o el descontent dels sectors laics i ment progressista, que ha acabat cons- llengua hebrea) radical, conseqüent i dura, ja que, amb només dinou anys, progressistes –tant de l’esquerra sio- truïnt un monstre: un Estat colonial i perillosa. ens enfrontàvem a una maquinària nista com de l’antisionista– amb el d’apartheid totalment contrari a la tra- Maya Wind, que es va declarar repressiva molt potent; en aquest tracte de favor i les cessions de l’espai dició jueva de defensa de la justícia i les shminstim el 2008, va ser absolta el sentit, el suport internacional que públic que els religiosos-ortodoxos llibertats”. 2009 després de passar un temps a la vam rebre des de xarxes com l’IJAN reben per part de l’Estat israelià i que presó: des de llavors, ha militat a l’or- va ser cabdal”. Així doncs, malgrat les engreixa els assentaments a Cisjordà- ganització feminista i antimilitarista dificultats que s’albiren, Maya Wind nia mostren que l’statu quo difícilment New Profile i s’ha encarregat de la reflexiona sobre una solució: “Els es mantindrà durant molt de temps. coordinació, a Jerusalem Est, del israelians han de deixar de compor- Per a Cohen, “després de la mort de +INFO Comitè Israelià contra la Demolició tar-se com uns europeus colonialistes l’anomenat Camp de la Pau (a partir de — Junts - Associació Catalana de de Cases i dels projectes de conscien- al Pròxim Orient i aprendre a viure la segona intifada de l’any 2000), que Jueus i Palestins: acjp.cat ciació per a adolescents de l’entitat en pau i en coexistència amb els des de Junts i IJAN definim com a — Xarxa Internacional de Jueus Rabbis for Human Rights. Wind palestins i la resta d’àrabs. L’apartheid pacifisme sionista, queda clar que l’ú- Antisionistes: ijsn.net explica: “El meu procés va esclatar i l’ocupació s’han d’acabar”. nica posició seriosa per la part israe- MÉS QUEMILPARAULES mantenir-se viusilluitant. estat consumat.Ensil·lustraelmeravellós significatde dura, resistentalfocilatempesta,que l’extermininoha comunitat indígenaexisteix,quelacosmovisió maiaper- sustenta pelsabsentsd’aquestacerimònia quecelebrala judicials contrageneralsperfetsdegenocidi. informacions delstestimonisabocadesarecentsprocessos sobre lesmuntanyes,poblesicomunitatssenceres... cions delesmassacres,execucions,elsbombardejos xar... Hoveustranscritalesparets?Atravésdeil·lustra- des del’oblitperrecordar-nos elperquèicomvanmar- gelització desdelacolònia. potser, larecompensaalsacrificipromèsapartirdel’evan- barreja lalluminaturaenmigdefoscormisèria.És, Guatemala ensevocalacercad’unavidaeterna,ones Primer acte Memòria icomunitat El cultealavidail’esperançadelsfills, delfutur, se I denouaescena,se’nstornarepresentartravésles I encompanyiadelséssersestimats,elsmortstornen memòria ilacomunitat. mat. Ensil·lustraelmeravellóssignificat delluitarperla tent alfocialatempesta,quel’extermini nos’haconsu- per celebrarquelacomunitatexisteix, que perdura,resis- Serà enunaaltraescena. molts ianysdesprés,ferunjudicijustalsgenocides. tats. Imatgesretransmesesal’instant,oblidadespocdesprés. de lesimatgesgravadesladestrucciópoblesicomuni- després delbombardeig.Hoveusplasmatendigital?Através les nenesmenorsd’edatse’nsmostrensensevida,alineats, promeses. L’Alcorà tampocendónarespostes,peròtambéinunda de barreja lalluminaturaenmigdefoscormisèria. L’Afganistan ensevocalacercad’unavidaeterna,ones Segon acte El cultealavidail’esperançaensmanté lluitant,vius, O potseracabaranregistradesiarxivadesperpoder, I encompanyial’undel’altre,elsdeucossosdelsnensi FOTOGRAFIA Ramón NuilaiMaiteCusó : Carlos Castro : Carlos DIRECTA 312 •10d’abril de2013

COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: Gemma Garcia A FONS: Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas MIRALLS: Carles Masià TRANSFORMACIONS: Oriol Agulló Quaderns d’Illacrua DISSENY GRÀFIC: Roger P. Gironès • CONTACTE: [email protected] Directa 312 10 d’abril de 2013 13

RODA EL MÓN 14-15 16 La mineria d’or amenaça Els vaivens del procés judicial el futur i la sostenibilitat de la contra els vuit militars acusats península grega de Calcídica de l’assassinat de Víctor Jara

IRLANDA // EL REPUBLICANISME IRLANDÈS FA UN GIR A L’ESQUERRA CONTRA LES RETALLADES Desenterrant els ideals de la proclamació irlandesa de 1916

contra les retallades a tota l’illa i per pro- Eudald Vilamajó Belfast moure una campanya de sabotatge al @eudaldvilamajo nou impost sobre el consum d’aigua. O la del Sindicat Independent de Treballa- dors, que, al congrés anual d’enguany, a iferents grups polítics republicans part d’apostar per l’acció directa en la van recordar el 97è aniversari de lluita sindical, va emfatitzar la importàn- Dla proclamació de la República cia de donar suport a les campanyes d’Irlanda el 31 de març i l’1 d’abril. Tots populars. ells encara es consideren hereus d’a- questa proclamació i recorden la gent EL FÒRUM SOCIALISTA REPUBLICÀ que va morir per ella. L’anàlisi de l’actua- Una altra de les iniciatives destacables litat política viscuda durant l’últim any d’aquest últim any és el Fòrum Socialista acostuma a centrar les intervencions en Republicà Peadar O’Donnell, una orga- cadascuna de les commemoracions. A- nització que, retornant al pensament de quest any, el gir cap a l’esquerra ha estat James Connolly i James Larkin, pretén ser la tendència general dins el republica- un espai de trobada i debat dels diferents nisme irlandès. grups, rerefons i persones republicanes Tot i així, en un article molt eloqüent socialistes i un paraigües de diferents llui- publicat al diari Irish News, el columnista tes sectorials, que ara arrenquen amb Patrick Murphy va dir que els ideals de la proclamació irlandesa de 1916 s’havein enterrat amb l’execució dels seus signants. El fòrum té com a Amb un to irònic, ridiculitzava el fet que, objectiu combatre les cada any, tots els grups polítics marxin rei- polítiques econòmiques vindicant-se com els autèntics hereus de la proclamació. D’acord amb aquesta, “els que imposa la troica hereus haurien de ser radicalment socia- El darrer any, diversos grups han tor- la Sobirania dels 32 Comtats (32CSM) i Marxa de commemora- listes, feministes i antisectaris”, afirmava nat a reivindicar la proclamació i l’alça- la Xarxa Republicana per la Unitat. A ció de l'alçament de pas- força, a més de crear un discurs de mí- Murphy. Tot i la pèrdua de suport popular ment de pasqua de 1916. Segurament través dels seus discursos, es van reafir- qua de 1916 del Sinn Féin nims socialista on els diferents grups se a la majoria de les marxes i parades, els influenciats per la situació econòmica mar en la lluita per una república socia- a Dublín / SINN FÉIN sentin còmodes. Paral·lelament, el fò- rituals militaristes dels diferents grups actual, aposten per la república socialista lista, van centrar les crítiques en la polí- rum té com a objectiu combatre les polí- republicans continuen recordant les com a solució davant l’exclusió social i el tica econòmica i social del Sinn Féin i tiques econòmiques que imposa la troi- morts dels signants, en lloc de centrar-se creixement de la pobresa intrínsecs al van deixar en un segon pla la crítica a la ca al poble irlandès a través del govern en els ideals pels quals lluitaven. capitalisme. Exemples d’això, són les política nacional. de Dublín d’Enda Kenny (del partit de- mocratacristià Fine Gael) i de l’Assem- UN ANY DE MOVIMENTS CREIXEN LES LLUITES POPULARS blea d’Stormont a Belfast i també la do- Tot i que l’acció de govern del Sinn Féin Diversos grups aposten Actualment, a Irlanda, qui mobilitza més minació britànica, el sectarisme i el al nord d’Irlanda és lluny dels ideals de la per la república socialista persones no són els diferents grups repu- racisme. proclamació, la seva marxa continua sent com a solució davant blicans tradicionals, sinó les lluites popu- El mateix columnista, Patrick Mur- la que rep més suport. La diputada del lars contra les retallades, els nous impos- phy, acabava l’article recordant que la Sinn Féin per Dublín Mary Lou McDo- l’exclusió i la pobresa tos i el desmantellament de drets socials meitat dels nadons de Belfast viuen en nald, en la seva intervenció, carregava i laborals. També hi ha alguna excepció, condicions de pobresa, mentre la polí- contra Dublín, Londres i Brussel·les per commemoracions de pasqua de dues com la del partit polític socialista i repu- tica republicana majoritària continua la imposició de l’austeritat –tot eximint- organitzacions revolucionàries oposades blicà Éirígí, que aquest darrer hivern ha apostant per prioritzar la lluita per la se de culpes–, conscient del perill que als acords de pau del Divendres Sant de fet una crida –amb èxit– a través de les independència i no pas per buscar la suposa el gir cap a l’esquerra d’altres 1998 entre els governs irlandès i britànic i xarxes socials i als carrers per l’establi- igualtat entre la gent de què parla la organitzacions. diferents partits polítics: el Moviment per ment d’un moviment més horitzontal proclamació. 14 Directa 312 10 d’abril de 2013 RODA EL MÓN

GRÈCIA //LA MINERIA D’OR AMENAÇA EL FUTUR I LA SOSTENIBILITAT D’UNA REGIÓ AMB UN ALT VALOR NATURAL La catàstrofe del tresor daurat

Les excavadores ja han començat a treballar per destruir dos-cents seixanta- quatre quilòmetres quadrats de massa forestal. Una mina a cel obert, dues de subterrànies, una planta metal·lúrgica de coure i or i una de producció d’àcid sulfúric són els principals elements d’un projecte polèmic que, darrere l’eter- na promesa del creixement econòmic i la creació de mil cinc-cents llocs de treball, amaga la destrucció d’una regió que lluita per la seva supervivència.

poration, presidida per Paul N. Wright, reprendre les activitats fins a l’any 2003. David Bou Salònica han provocat la creació d’un ampli movi- Va ser aleshores que el Consell d’Estat, a @dvdbou ment d’oposició a la minería. Malgrat les instàncies d’una demanda ciutadana, va protestes, a hores d’ara, el projecte se- ordenar la paralització de les operacions gueix endavant amb el suport de l’oligar- perquè considerava que els riscos poten- ituada al nord-est de Grècia, ban- quia hel·lena i els partits polítics aliats de cials de la inversió eren més grans que els yada pel mar Egeu, Calcídica és la troica. beneficis econòmics i socials per la co- Suna gran península coneguda per munitat local. Mesos després, la propie- la seva riquesa natural i paisatgística. Les EL NEGOCI DE L’OR tat de l’explotació de Cassandra va ser platges verges i els boscos ancestrals que Tot i que els primers indicis d’extracció transferida per llei a l’Estat grec per un alberga han fet que la regió es popularitzi d’or a la regió es remunten al segle VI, els valor d’onze milions d’euros. Amb la rati- com una destinació turística de primer impactes negatius que ha tingut aquesta ficació d’aquesta mesura excepcional per ordre, amb un model de desenvolupa- activitat sobre el territori no han estat part del Parlament grec, els assenta- ment respectuós amb l’agricultura, la gaire significatius fins al moment. Diver- ments van ser venuts el mateix dia a la pesca i l’apicultura, pilars bàsics de la sos estudis calculen que ja s’han extret seva propietària actual, Hellas Gold SA, seva economia local. 33 milions de tones d’aquest mineral tan pel mateix preu de compra i sense fer cap post. L’acord també contemplava que els preuat del subsòl de les mines de Cas- beneficis obtinguts de la producció i la El projecte actual sandra, l’única explotació minera de la L’agricultura i el turisme, venda dels minerals serien propietat zona fins a l’actualitat. Aquesta xifra es- exclusiva de l’empresa extractora, mesu- d’ampliació preveu devé insignificant tenint en compte que principals motors de ra que desposseïa l’Estat de cap benefici l’extracció de 380 el projecte actual d’ampliació preveu desenvolupament sobre l’explotació dels seus propis recur- l’extracció de 380 milions de tones els sos naturals. milions de tones propers 25 anys, amb un valor de 15,5 de la regió, corren el els propers 25 anys bilions d’euros. risc de desaparèixer LA COMPLICITAT DE L’ESTAT El desenvolupament de la indústria Durant tot el procés, l’empresa ha comp- Els darrers anys, però, s’han intensifi- minera a Calcídica es va iniciar amb la fi concurs públic ni una avaluació econò- tat amb la complicitat de l’Estat, que ha cat les pressions dels poders polític i eco- de la Segona Guerra Mundial, quan un mica dels actius transferits. L’operació va fet els ulls grossos davant d’una sèrie d’i- nòmic per estendre la mineria d’or i la home de negocis molt important va incloure la concessió de 317 quilòmetres rregularitats i ha permès l’aprovació dels metal·lúrgia a gran part del seu territori, adquirir i iniciar l’explotació dels ter- quadrats per a la mineria i l’exploració, seus plans. S’ha desobeït la legislació fet que obvia els perills irreversibles que renys, fins que el Banc Nacional de Grè- trenta mil metres quadrats per edificar grega en diverses ocasions, per exemple, comporta aquest tipus d’indústria pe- cia va acabar amb l’empresa mitjançant oficines i edificis industrials, dues mines amb el procés d’avaluació del projecte i sada pels ecosistemes i la població resi- un procés especial de liquidació l’any subterrànies i dues plantes de tractament les mesures compensatòries per les afec- dent a la zona. 1992. Tres anys després, la infraestruc- d’or i maquinària pesada. La cirereta del tades. També s’ha vulnerat la legislació Els plans de la societat anònima Hellas tura va ser transferida a TVX Hellas, em- pastís per a la companyia va ser l’as- europea, en concret, la directiva relativa Gold, propietat en un 95% de la produc- presa subsidiària de la companyia mi- sumpció de la concessió amb l’exempció a la regulació d’usos dels espais propers a tora d’or canadenca Eldorado Gold Cor- nera canadenca TVX Gold, que va del pagament de qualsevol tipus d’im- les àrees protegides sota la xarxa Natura Directa 312 10 d’abril de 2013 15

L’Estat endureix la repressió per garantir l’execució del projecte La policia assetga Calcídica per atemorir la població contrària a la mineria

cotxe d’un manifestant, que va patir un accident a causa de la pèrdua de visibili- tat. L’agreujament de la repressió va fer arribar el conflicte als mitjans de comuni- cació, que no van poder ocultar els greus episodis viscuts a Calcídica, tot i ser un dels principals instruments utilitzats pel poder econòmic i polític per manipular l’opinió pública i legitimar el projecte miner. Fruit d’aquesta socialització del conflicte, el moviment va traslladar, amb èxit, les mobilitzacions a Atenes i Salò- nica durant el darrer nadal, per buscar la visibilitat que ofereixen els principals nuclis urbans del país.

QÜESTIÓ D’ESTAT L’emplaçament de la companyia Hellas Gold al bell mig del bosc de Skouries va ser atacat per un grup nombrós de descone- La maquinària de gudes la nit del dissabte 16 de febrer. El l'empresa minera va resultat de l’acció va ser la destrucció de aparèixer cremada a l'indret on s'ha iniciat nombrosa maquinària i diversos vehicles el projecte de la companyia minera, que van quedar totalment calcinats. Des d’aquell dia, la 2000. Fins i tot es va destituir el ministre regió de Calcídica viu un veritable estat de Medi Ambient, que havia rebutjat l’a- d’excepció. Els controls de carretera i les provació de l’informe d’impacte ambien- patrulles de la divisió antiterrorista de la tal, per col·locar-ne un de nou que el va policia grega s’han convertit en una cosa aprovar el mateix dia que va prendre habitual als pobles de la zona. S’han pro- possessió del càrrec. duït detencions il·legals i no comunicades Més de 15.000 per extreure mostres d’ADN de ciutadanes El govern va destituir el persones es van escollides a l’atzar i s’han repetit els episo- manifestar contra la dis de gent retinguda que ha patit interro- mineria i la repressió ministre de Medi Ambient a Salònica / KATERINA gatoris i amenaces per part de la policia. que havia rebutjat SEITANIDOU El 7 de març, durant el migdia, la re- pressió va tocar sostre. Més de tres-cents l’aprovació de l’informe SOCIALITZACIÓ DEL CONFLICTE policies van irrompre a la població de David Bou d’impacte ambiental Salònica Durant la tardor de 2012, es va viure un Ierissos i van llançar grans quantitats de @dvdbou punt d’inflexió i el conflicte per la de- gasos lacrimògens, fins i tot contra el pati Nombrosos estudis acadèmics inde- fensa del territori es va intensificar. El 9 de l’escola del municipi. En una acció tan pendents demostren que, si es duen a de setembre, una primera manifestació a inesperada com injustificada, desenes terme els plans d’Hellas Gold, tots els es mobilitzacions contra l’expansió Skouries va acabar amb desenes de per- d’habitatges van ser escorcollats durant recursos naturals i econòmics de la zona de les activitats mineres a Calcídica sones ferides –entre les quals hi havia un les més de nou hores que l’operatiu poli- rebran impactes negatius que es perllon- Les van reprendre fa dos anys. Des diputat de Syriza i una ciutadana ale- cial va ocupar el poble. Fruit de la inter- garan en el temps més enllà dels anys que d’aleshores, la lluita contra el projecte manya– i quatre persones detingudes. venció, un nadó d’onze mesos va ser hos- duri l’activitat minera. L’agricultura i el d’Hellas Gold ha anat recollint suports Durant una altra protesta, el 21 d’octu- pitalitzat per intoxicació i problemes turisme, principals motors de desenvolu- entre la població dels més de setze bre, catorze persones van ser detingudes respiratoris. Els nombrosos testimonis pament de la regió, corren el risc de des- pobles de la zona i les organitzacions –seran jutjades el proper mes de novem- recollits per videoaficionades van saltar aparèixer. La primera per la desforesta- polítiques, socials i sindicals de tot el país bre– durant l’atac policial contra les ràpidament als mitjans de comunicació i ció i la contaminació del sòl i els aqüífers; i s’ha transformat en una de les lluites manifestants que caminaven pel bosc el debat social sobre la idoneïtat del pro- el turisme, per la degradació de la quali- més transversals que s’han viscut a Grè- intentant accedir a la zona afectada. Des- jecte i la repressió policial no ha parat de tat de vida i de l’entorn natural de la zona cia durant els últims anys. La reacció de enes de persones van patir fractures pels créixer des d’aleshores. Dos dies després, afectada. També es preveu que l’activitat l’Estat davant la mobilització creixent ha cops dels efectius policials, contusions més de 15.000 persones van prendre els minera llenci a l’atmosfera fins a tres-mil estat l’enduriment de la repressió i l’ús pels impactes de les bales de goma i pro- carrers de Salònica contra la mineria i la tones de pols tòxica per hora, a més de d’estratègies que –en diverses ocasions– blemes cardíacs i respiratoris per la inha- repressió. Va ser la mobilització més con- les grans quantitats de residus sòlids que han vulnerat els drets fonamentals de les lació de gasos lacrimògens. La policia va correguda d’una lluita que ha aconseguit es produiran fruit de l’extracció, unes opositores i han provocat denúncies d’or- trencar les finestres dels cotxes que trencar el silenci mediàtic i que manté deixalles que són altament perilloses pel ganitzacions de drets humans com transportaven les ferides als hospitals i va viva l’esperança de preservar les contra- seu elevat contingut d’arsènic. Amnistia Internacional. arribar a introduir una granada de gas al des que van veure néixer Aristòtil. 16 Directa 312 10 d’abril de 2013 RODA EL MÓN

AMÈRICA //QUARANTA ANTS DESPRÉS DE LA MORT DEL CANTAUTOR XILÈ, EL PROCÉS CONTRA ELS VUIT MILITARS ACUSATS DEL SEU ASSASSINAT AVANÇA A BATZEGADES Justícia per a Víctor Jara

tanquetazo, la frustrada sublevació mili- Maria Salicrú-Maltas Mataró tar contra el govern de la Unidad Popu- @__sali_ lar d’Allende, el juny de 1973.

LLIBERTAT SOTA FIANÇA Qué hace aquí este hijo de pu- El 28 de març d'enguany la Corte de Ape- ta? No permitan que se mueva. laciones de Santiago va concedir la lliber- “¿Éste me lo reservo”. Aquesta tat condicional (previ pagament d’una és l’agradable benvinguda que el tinent fiança de 1.600 euros) a Dimter, Hasse, anomenat El Príncipe va propiciar a Víc- Jofré i Bethke. Després de conèixer la tor Jara quan el va reconèixer a l’Estadio notícia, Gloria König, directora de la fun- Chile. Era el dijous 13 de setembre de dació Víctor Jara, va explicar que se sen- 1973 i feia un dia que el popular cantau- tia tranquil·la perquè “sabem que la lli- tor i director de teatre es trobava retin- bertat sota fiança és part del procés”. gut entre milers de preses polítiques en De tota manera, la família Jara segueix aquest pavelló esportiu de Santiago. demanant cautela. En cas que el judici Des que hi va arribar, Jara va ser humi- s’arribés a produir (l’avanç del procés liat i colpejat en públic pels militars, encara ha de ser ratificat per la Cort fidels al cop d’estat del general Pino- Suprema xilena), els exoficials seguirien chet des del dimarts 11. “Canta ahora si negant la veritat i, després, complirien puedes, hijo de puta!”, li cridà El Prín- condemna a una presó de luxe com els cipe en una ocasió. 50 militars condemnats per violacions dels drets humans. Entre els empreso- nats en aquest centre, hi ha Manuel Con- Víctor Jara va rebre treras, cap de la DINA, la policia secreta 43 impactes de bala, de la dictadura. D’altra banda, és poc 36 d’ells mortals segons probable que els EUA –país que va ajudar Pinochet a enderrocar el govern demo- les proves de balística ser fins el 28 de desembre de 2012 que el per Onfray. Smith i Sánchez van ser cràtic d’Allende– extradeixi Barrientos, La tomba de Víctor jutge Miguel Vázquez, de la Cort Su- detinguts per la policia i la resta es van Jara al Cementerio considerat l’assassí principal de Jara. Aquell dijous, Jara va ser traslladat al prema de Santiago, va dictar una ordre entregar entre els dies 2 i 3 de gener. A General de Santiago Malgrat els vaivens del procés, el cas soterrani per ser torturat als camerinos d’arrest pels extinents Pedro Pablo finals de gener, la Sala Penal de la cort de Chile / LEONARDO de Víctor Jara ha estat interpretat com un on tantes vegades s’havia preparat per Barrientos Núñez, Edwin Armando Ro- va donar llum verda a la sol·licitud d’ex- TORO bri d’esperança per a moltes famílies xile- actuar. Després de l’interrogatori, un ger Dimter Bianchi, Raúl Aníbal Jofré tradició de Barrientos –que resideix als nes. Cal recordar les declaracions que va pres el va reconèixer, estirat en un pas- González, Nelson Edgardo Haase Maz- EUA– i, actualment, el Servei Mèdic fer Joan Turner, vídua de Jara, a la DIRECTA sadís, ple de sang, enmig d’orins i ex- zei, Ernesto Luis Bethke Wulf i Jorge Legal efectua proves a Souper per si pot el 20 de desembre de 2010, després que el crements. El dissabte, Jara seguia mori- Eduardo Smith Gumucio i per a l’exco- ser traslladat del geriàtric on resideix a jutge decretés l’exhumació del cadàver bund, però se’l van tornar a emportar ronel Hugo Hernán Sánchez Marmonti i la presó. Souper –amb l’ajuda de Dimter del seu marit: “Francament, no tinc espe- al soterrani. Després d’hores de vexa- l’excomandant Roberto Federico Sou- i Jofré– va ser un dels que van liderar El rances que hi hagi judici. Crec que no tro- cions, el cantautor continuava sense dir barem els responsables de la seva mort. res als militars. Un d’ells –histriònic i Tenim les nostres sospites, però ningú no enfurismat– va perdre la paciència i, La ‘funa’, l’escarni públic xilè ha estat arrestat ni detingut”. per l’esquena, d’un tret al clatell, el va Des del 2009, Víctor Jara reposa de nou assassinar. Després de desplomar-se, Des de fa alguns anys, la Fundación Víctor Jara i altres entitats que lluiten per la justícia i els al Cementerio General, on la família el va Jara va rebre 43 impactes de bala, 36 drets humans a Xile sospitaven que El Príncipe estava vinculat amb l’assassinat del cantautor. poder enterrar, 36 anys després de la seva d’ells mortals segons les proves de Després d’anys d’investigació, es va arribar a la conclusió que es podia tractar de Dimter. mort, amb dignitat i amb el suport de mi- balística. Davant la ineficàcia de la justícia, un grup de xilenes compromeses amb els drets humans li va lers de persones. La seva tomba està si- fer una funa al seu despatx del Ministeri de Treball. Funa és el nom que rep l’escarni públic a tuada a prop del Patio 29, una gran fossa ORDRE D’ARREST Xile. Al nostre país, s’ha popularitzat amb la versió argentina del nom, escrache. Durant la funa, on descansen centenars de persones detin- La família va lluitar perquè es fes justí- Dimter es va comportar de manera histèrica i covarda davant la desena de persones que van gudes-desaparegudes. Quantes d’elles cia des que es va descobrir el cadàver de protagonitzar l’escarni: “¿Qué le he hecho yo a nadie? Le ruego a Dios para que se sepa!”. també van ser assassinades sota les ordres Jara el matí del diumenge 16, però no va dels vuit exoficials avui encausats?

ABRERA Infoespai • Plaça del Sol, 19 Quiosc • Tuset, 38 CALDES DE MONTBUI Quiosc • Plaça Catalunya Santacana, 12 SANTA COLOMA DE GRAMENET SITGES LA DIRECTA Pepereria Abrera • Pg. de l’Estació 21 Taifa • Verdi, 12 Llibreria Hernández • Passeig Reina Quiosc del Caprabo • Av. Pi i Margall, 183 Logofobia • UdG, Dj. 10-18h. Llibreria Papereria Estel • Avingu. Dr. Aramateix • Montserrat 3 Quiosc Can Jornet • Major, 8 BARCELONA — Ciutat Vella Papereria Cercles • Bailen 201 Elisenda de Montcada 2 Papereria Can Rosell • Av. Josep GRANOLLERS Francesc Massana, 16 La Krida • Sicília, 97 TARRAGONA PUNTS Taller de Músics • Requessens, 3 Estanc • Roselló amb Castillejos BARCELONA — Sants Fontcuberta, 118 La Gralla • Plaça dels Cabrits, 5 MATARÓ Distrivinyes • Sant Ramon, 22 CGT • Rambla Nova, 97-99, 2n Espai Icària • Arc de Sant Cristòfol, BARCELONA Guinardó Centre Social de Sants • Olzinelles, 30 CARDEDEU Anònims • Miquel Ricomà, 57 Llibreria Dòria • Pujol, 9 SANT BOI DE LLOBREGAT TÀRREGA DE VENDA 11-23 Rocaguinarda • Xiprer 13 Espai Obert • Violant d’Hongria, 71 Quiosc del Centre • Ctra. de El Racó Ecològic • Roger de MOLINS DE REI Bar Sense Nom • Plaça de les Llibreria Bufavents • Major, 23 Xarxa Consum Solidari • Pl. Sant BARCELONA — Nou Barris La Ciutat Invisible • Riego, 35 Cànoves, 4 Flor, 85 Barba • Rafael Casanova, 45 Preses, 3 Fem Cadena • Av. Barcelona, 81 Agustí Vell, 15 Casal de Barri de Prosperitat • Plaça Terra d’Escudella • Premià, 20 CORNELLÀ DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT PALMA DE MALLORCA Oxford • Ronda Sant Ramon, 113 TERRASSA El Lokal • Cera, 1 bis Ángel Pestaña s/n Teteria Malea • Riego, 16 CGT • Ctra. d’Esplugues, 46 Quiosc • Plaça del Repartidor Llibreria Mallorca • Esglèsia de SANT FELIU DE LLOBREGAT Terrassa Respon • Societat, 6 La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 Ateneu Popular de 9 Barris • Quiosc Cotxeres • Sants, 79 Ateneu Popular de Cornellà • Jacint IGUALADA Santa Eulàlia 11 Ateneu • Vidal i Ribas, 23 Ateneu Candela • Sant Gaietà, 73 Logofobia • UB Raval, Dm. 10-18h Portlligat, 11-15 Quiosc Francisco • Vilardell Guerrero, 8 Llibreria Cal Rabell • Santa Caterina, 17 EL PRAT DE LLOBREGAT Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 VALÈNCIA Quiosc Colom • Rambles Can Basté • Fabra i Puig, 274 Coop57 • Premià, 15 ESPLUGUES DE LLOBREGAT Llegim • Ptg. Capità Galí, 4 Llibreria Drac • Ferran Puig 38 SANT JOAN DESPÍ Café Tendur • Sílvia Romeu, 16 Etnomusic • Bonsuccés 6 BARCELONA — Sant Andreu Koiton club • Rossend Arús, 9 Ubud • Joaquim Rosal, 22 LLEIDA RIPOLL Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Llibreria Sahiri • Danzas, 5 Quiosc Tallers • Rambles Bar La Lira • Coroleu, 15 BELLATERRA Quiosc • Joaquim Rosal amb Laureà Can Ramon • Baixada de la Trinitat 5 Gràfic Paper • Progrés 27 i Mossen Barcelona Terra • Baró de Sant Petrillo, 9 BARCELONA — Eixample Quiosc Comerç • Plaça Comerç Quiosc de Ciències de la miró Espai Funàtic • Pi i Margall, 26 Cinto Verdaguer, 14 La Krepería • Galícia, 8 Sodepau • Carnissers 8 Quiosc Manu • Nàpols-Rosselló Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 Comunicació GAVÀ MANRESA RIPOLLET SANT PERE DE RIBES VILAFRANCA DEL PENEDÈS BARCELONA — Gràcia Ateneu Llibertari • Coroleu, 82 BERGA Art Voltaic • Sant Joan, 1 Moe’s • Joc de la Pilota, 9 El Local • Monturiol, 32 Gabaldà • Plaça de la Font, 2 La Fornal • Sant Julià, 20 Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 BARCELONA — Sant Gervasi Llibreria La Mafalda • Plaça GIRONA MARTORELL SABADELL LA SEU D’URGELL VILADECANS Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 Quiosc • República Argentina, 233 Viladomat, 21 Les Voltes • Plaça del Vi, 2 Llibreria Miró • Francesc Can Capablanca • Comte Jofre 30 Llibreria La Llibreria • Sant Ot, 1 Llibreria Els Nou Rals • Sant Joan, 19 Directa 312 10 d’abril de 2013 17

E

D

L

A

B A

IA L U EXPRESSIONS J

Retrat d’un dia de març

El fotoperiodista Paco Elvira va morir la setmana passada en un penya-segat a les costes del Garraf. Hi havia anat a fer unes fotografies per al seu bloc i, prop de la roca Falconera, va relliscar i va caure al buit. De fet, era un paratge que havia immortalitzat repetidament.

Mireia Chavarria @miretxebarria

n raig de llum que es filtra per l’òp- tica de la Leica i clic! La imatge Us’imprimeix sobre el sensor. Així de fàcil. Per a Paco Elvira, però, la fotogra- fia significava una miqueta més que la mera reproducció de la realitat que tenia al davant. Ell s’involucrava enterament en la presa de la imatge, hi posava part del seu punt de vista polític i de la seva impli- cació personal en allò fotografiat. És aquella “visió particular” de què parlava, que “sempre s’aconsegueix tocant temes que t’afecten o t’interessen”. És per això que, d’alguna manera, les fotògrafes no moren mai. Deixen una petja, incompleta però inesborrable, que impregna de manera fragmentada fotoperiodisme, ja que va oferir la lliber- man. En relació a aquest darrer, reconei- totes aquelles imatges que van voler tat de poder improvisar: podies portar la xia: “M’agradaria que m’hagués retratat”. immortalitzar. És el cas de la imatge de la càmera a sobre sempre i fer la captació Tanmateix, fascinat per la fotografia roca Falconera, indret on el van trobar de manera ràpida encara que les condi- des de jove, el referent principal de Paco mort l'1 d'abril, que no només havia foto- cions no fossin les òptimes. És gràcies a la Elvira va ser Xavier Miserachs. Tal com grafiat reiteradament, sinó que, a més, Leica i al compromís polític i el talent feia ell, el fotògraf intentava documentar era una de les localitzacions que ell des- fotogràfic de Paco Elvira que es va docu- la realitat històrica a través de “la gent crivia a la novel·la Un dia de maig, publi- mentar la lluita universitària contra el corrent”, és a dir, persones obreres, estu- cada el 2001. règim durant els darrers anys del fran- diants i camperoles que, amb les seves quisme. En aquella època, “els fotoperio- pròpies paraules, eren les “protagonistes “Tinc un sentiment distes estaven molt compromesos amb el reals d’aquest canvi”, deia, referint-se a canvi polític, corrien molts riscos”. Des- la transició. De fet, afirmava: “És l’esperit agredolç; tot allò que prés de la mort de Franco, Elvira va retra- solidari de la gent el que ens va fer tirar opaca que cobria el salvatgisme d’una dic- Retrat de Paco Elvira vaig fotografiar és tar les reivindicacions de les jornaleres endavant”. fet per Laura tadura aparentment superada i que exhi- andaluses, l’atur i les vagues que van Tal com apunta el periodista Antonio Guerrero i diversos bia una democràcia poc transparent. És present ara: l’atur, el caracteritzar l’Estat espanyol de la transi- Baños: “Hi va haver un temps en què retrats fets per Paco en aquests mitjans on va publicar les foto- Elvira (de dalt a baix, ció i va elaborar dos reportatges que van nosaltres fèiem les fotos”. Per il·lustrar-ho, grafies més famoses de la seva carrera pro- dolor, la repressió...” funeral Bobby Sands, marcar la seva carrera professional sobre explicava l’anècdota de la famosa fotogra- Mongòlia 1979 i viet- fessional De la mateixa escola que Agustí Cente- els conflictes al País Basc i a Irlanda del fia del governador civil Don Rodolfo fent la namites a Hong-Kong Fins avui molt actiu a les xarxes lles o Robert Capa, Elvira va adoptar la Nord, respectivament. salutació feixista l’any 1975, que Elvira va 1979) socials a través del seu bloc, reconeixia: càmera Leica per dur a terme les prime- incloure en una sèrie de fotografies d’un “Tinc un sentiment agredolç; tot allò que res fotografies quan encara estava estu- COM EXPLICAR LA HISTÒRIA funeral a Barcelona per a la revista vaig fotografiar és present ara: l’atur, el diant Econòmiques a la universitat. Era A banda de l’empremta de fotògrafs com Mundo. I és que, tot i que Paco Elvira tre- dolor, la repressió... Ara està retornant una càmera lleugera i amb una òptica William Klein, Cartier Bresson i Ed van der ballava per mitjans de comunicació que amb les retallades, el desmantellament molt lluminosa, cosa que li permetia cap- Elsken, molt presents en la seva trajectò- servien el règim establert, com ara Pri- de la sanitat, etc. Fins i tot imatges que tar el més imprevist, el més impensat, ria, Elvira es va nodrir de l’estètica que mera Plana o l’agència Cover, les seves obren un dels meus llibres dels grisos que amagava la realitat. De fet, va ser una traspuaven algunes de les pintures de Vin- fotografies el despullaven subtilment o, si estomacant estudiants és una cosa que càmera que va revolucionar el món del cent Van Gogh i els retrats d’Arnold New- més no, el desproveïen d’aquella tela hem vist no fa gaire aquí”. 18 Directa 312 10 d’abril de 2013 EXPRESSIONS

Ja n’estem ‘Fins els Borbons’!

Trenta-vuit dibuixants ‘emPalmats’ i Angle Editorial han editat un recull de les millors vinyetes dedicades a la família reial

Soler, Tres i Xavi han tornat a la càrrega per Anna Pujol Reig presentar-nos, amb clau irònica i d’humor, @putxiputxis les aventures i desventures de la família més famosa de l’Estat espanyol. esprés de publicar Enfoteu-vos-en! un total de 119 pàgines on, dibuix rere ràpidament a disposició judicial, o sigui / FEL Humor Indignat (Angle Editorial, L’AGRAÏMENT DE LES NINOTAIRES dibuix, es van repassant els grans mo- que, gaudiu mentre pugueu”. De cara a la D2012), els llapis esmolats de Pau De fet, l’obra es presenta com un clar ments que ens ha deixat la dinastia borbò- gent més patidora, a l’inici del llibre, les Anglada, Ant, L’Avi, Bié, Jordi Borràs, Jordi agraïment per part dels il·lustradors i les nica des del seu nomenament –de fet, autores destaquen: “Avís a la població: Cap Canyissà, CoNNtra, Cruz, Elchicotriste, il·lustradores als monarques, ja que, com aquest ja és un gran instant d’on poden sor- monarca no ha estat maltractat en l’elabo- Ermengol, Espinosa, Farruqo & Domè- comenten: “Estem sincerament i profun- gir mil i un gags, perquè va ser de tot menys ració d’aquest llibre.” nech, Fel, Fer, Ferran, Ferreres, Franchu, dament agraïts a tota la família reial seriós– fins a les aventures de safari, Urdan- Àlex Gallego, Gras, Meri Gil, Guillem, Kap, espanyola perquè és una font inesgotable garin i companyia. El pròleg de Jair Domín- Fins els Borbons! Kim, Malagón, Napi, Néstor, Nomdenoia, d’acudits. Si no existís aquesta família di- guez comença: “Si finalment resulta que és 38 dibuixants emPalmats Pau, Ricardo Peregrina, Pierino, Plaga, Sr. vinament escollida, on trobaríem la inspi- delicte riure’s de la família reial, els autors Angle Editorial, 2012 angleeditorial.com Plástiko, Lluís Puigvert, Quel, Raquel G. U., ració?” I tant si l’han trobada! El resultat és que signen les següents pàgines passaran Set anys teixint la ‘Directa’

At Versaris i Orxata Sound System actuaran a la festa del setè aniversari del setmanari

mer exemplar de la DIRECTA. Durant poguessin tenir la informació el més rers treballs No Fear i 2.0, respectiva- aquest temps, les 150 subscriptores que actualitzada possible. En la mateixa línia, ment) i la sessió de Dj Titania & Lowpes. van donar suport a una iniciativa de també vam iniciar el Twitter de la DI- El concert es farà a l’Ateneu Popular de periodisme crític, d’investigació, proper RECTA. El resultat ha estat del tot inespe- Nou Barris –que, un any més, ens acom- als moviments socials i independent de rat: la pàgina web rep una mitjana de panya en l’aniversari– i té un bo d’ajut de qualsevol poder polític o econòmic han 100.000 visites úniques mensuals, el 6 euros, destinats íntegrament al pro- augmentat i ja han arribat a ser 1.742. Per Twitter té 17.140 seguidores i l’edició en jecte. A la ciutat de Barcelona, el podeu donar gràcies a totes les persones que feu paper, lluny de perdre protagonisme adquirir de manera anticipada a La Torna possible aquest projecte, us convidem a –una qüestió que inquietava diversa gent (Gràcia), La Ciutat Invisible (Sants), El celebrar totes juntes el setè aniversari de del setmanari– s’ha vist reforçada per Lokal (Raval) i el mateix Ateneu de Nou la DIRECTA amb un concert el dissabte 20 aquests nous canals i moltes de les lecto- Barris; també el podreu adquirir a Corne- d’abril a l’Ateneu de Nou Barris. res esporàdiques s’han unit al projecte llà de Llobregat, Sabadell, Mataró, Lleida com a subscriptores. Gràcies a elles, ara i Tarragona. NOUS REPTES PER ENDAVANT som molta més gent. Però el camí conti- Al llarg d’aquests anys, el panorama ha nua i ens plantegem noves expectatives Concert del setè aniversari Orxata Sound System anat canviant de manera vertiginosa en per construir un mitjà més sòlid i créixer. de la DIRECTA / MARC SARDÓN Anna Pujol Reig l’àmbit social i periodístic. Un exemple Aquests són els grans reptes pel futur. Dissabte, 20 d’abril a les 22h @putxiputxis d’això ha estat l’auge d’Internet, que ha Ateneu de Nou Barris introduït canvis en els models comunica- CELEBRACIÓ EN FAMÍLIA C. Portlligat, 13-15 n any més i ja sabeu què diuen: tius i socials i també en les formes. Per Per poder gaudir d’aquests set anys L3: Roquetes o L3 i L4: Trinitat Nova directa.cat “Qui dia passa, any empeny!” aquest motiu, l’octubre del 2011, es va posant la Directa, la festa comptarà amb ateneu9b.net Com qui no vol la cosa, ja han pas- crear la pàgina web del setmanari, amb la les actuacions dels grups At Versaris i U @La_Directa #arribael7è sat set anys des que va aparèixer el pri- intenció que totes les nostres lectores Orxata Sound System (amb els seus dar- Directa 312 10 d’abril de 2013 19

caza del asesino és una producció mo- desta amb ocasionals aires exploitation. En els dos minuts inicials, ja barreja l’e- Quan el ‘thánatos’ ros i el thánatos, exhibint dones en banya- dor i malalts mentals amb armes blanques. La pel·lícula mostrarà com la víctima, traumatitzada, oscil·larà entre dues figu- res dominants: el psiquiatra que l’ha trac- es convertia en ‘eros’ tada i un periodista que investiga uns crims d’aparent mòbil sexual. Psicosis i El fotógrafo del pánico esta- Films com ‘Cry wolf’ o ‘La caza del asesino’ precedeixen l’explotació de la violència ven a tocar. També s’acostava una nova era on l’incipient thriller psicològic sexual per part del cinema, especialment acusada a partir dels anys 60 i 70 modern derivava ràpidament cap a la successió d’assassinats, en subgèneres com el giallo italià i un cinema slasher que va desplaçar el protagonisme de la Ignasi Franch víctima al botxí, de la trama a l’escenifica- @ignasifranch ció quasi pornogràfica de crims. La caza del asesino representa els estadis inicials es del seu naixement, el cinema d’aquest canvi, com una certa erotització ha hagut d’afrontar la imatge i la de l’assetjament que encara té un pes Drealitat de les dones, però, tret secundari: el plantejament general en- d’excepcions puntuals, sempre ha estat cara recorda molt el cinema negre. controlat per magnats i directors que re- flectien (i potser alimentaven) el mas- clisme social. Especialment als inicis de Sovint, la sèrie B la gran indústria audiovisual, els arqueti- mostrava una gosadia pus femenins dominants van reflectir Fotograma de la pel·lícula ‘La caza del especial a l’hora de una mirada paternalista, més reaccionà- asesino’ / GERD ria o més reformista, com les ficcions de OSWALD, 1958 tractar temes extrems dones perdudes característiques dels anys 20 i 30. Al seu torn, les femmes fata- simbòlic: una habitació no és suficient si tarannà decidit d’una víctima heroïna i Malgrat les seves limitacions, l’obra les pròpies del noir es podien considerar la casa està controlada per algú que et vol per un gir final tranquil·litzador. La seva destaca per una atmosfera especial, en revisions noves i culpabilitzadores del matar. Normalment, el mòbil era econò- durada prudent facilita que el visionat part, nascuda de la personalitat etèria i mite de l’Eva temptadora o, en alguns mic, però, en ocasions, partia de la psico- resulti gaudible. al·lucinatòria del personatge principal. I casos, saludables transgressions de l’or- patia. Gairebé sempre es representaven fins i tot es poden localitzar dues esce- dre establert. Sovint, les interpretacions les protagonistes femenines com a vícti- MOMENT DE CANVIS nes romàntiques amb un rar agosara- depenen del punt de vista de l’audiència. mes insegures i incompletes. A finals de la dècada dels cinquanta, sem- ment estètic, a més d’un ús generós de L’assumpció de codis d’autocensura bla que Hollywood va expandir la repre- l’ocultació visual... potser nascut de les va facilitar que el Hollywood clàssic i La victimització i sentació de la violència psicològica i limitacions logístiques. Aquestes espur- altres cinematografies dominants du- sexual. La indústria era més insistent a nes de creativitat no eviten que el film es guessin la violència sexual a la seva peri- l’assetjament de la dona l’hora d’explorar el costat fosc de la ment recordi, sobretot, pel seu desenllaç... I fèria, al món dels subgèneres i els quic- han estat motius humana amb ficcions psicoanalítiques per la seva mirada pintoresca a les malal- kies. Però la victimització i l’assetjament que substituïen el criminal professional ties mentals. Els anys setanta, encara de la dona han estat motius recurrents en recurrents en els films per nous perfils. Obres d’autors relle- per venir, potser serien un punt culmi- els films d’entreteniment, sobretot des d’entreteniment vants, com The sniper o Mientras Nueva nant de l’erotització del patiment feme- dels anys 60. El mercat videogràfic faci- York duerme, n’eren exemples. Quan s’a- ní, amb l’esclat del cinema de presons lita que es puguin recuperar, en suport Director de Las dos señoras Carroll, bordaven assassinats de dones, ja no sols per a dones, d’un cinema eròtic japonès DVD, dos exemples peculiars de corrents Peter Godfrey també va signar Cry wolf. s’explicaven les històries de marits en- amb especial tendència a representar canònics: Cry wolf i La caza del asesino. En aquesta obra, la vídua d’un jove hereu corbatats que enverinaven les seves es- violacions (en el cas d’alguns directors, revela la seva existència per reclamar la poses riques: cada vegada abundaven amb vocació de denúncia) i d’altres sub- MISTERI AMB SORPRESA fortuna que administra, potser desho- més els urbanites vençuts pel sentiment gèneres. Rebecca o Luz de gas representen una nestament, l’oncle del difunt. Ella i la de fracàs social, per un ressentiment se- antiga tradició que barreja el goticisme, seva cunyada hauran de viure en una xual que derivava en l’assassinat dels Filmografia la literatura romàntica i la novel·la de mansió plena de secrets i d’habitacions seus subjectes (o objectes) de desig. — Peter Godfrey, Cry wolf (Bang misteri. Si Virginia Woolf reclamava una tancades pel patriarca. No hi manquen Sovint, la sèrie B mostrava una gosa- Bang Movies, 1945) cambra pròpia, aquesta mena de female els espectacles d’ombres o eficaces pas- dia especial a l’hora de tractar temes — Gerd Oswald, La caza del asesi- gothic cinematogràfic proposava mal- sejades per passadissos foscos, però la extrems. Sense arribar als extrems del no (Bang Bang Movies, 1958) sons sensacionalistes amb quelcom de producció es diferencia del tòpic pel cinema independent més precari, La 20 Directa 312 10 d’abril de 2013 EXPRESSIONS

Paisatges sonors

d’art sonor, opina que el paisatge sonor Sàgar Malé Verdaguer té relació amb l’anomenat efecte shara- @SagarMale wadji, una sensació contemplativa que experimenta la viatgera en observar el so ui hagi viatjat a l’Índia recordarà d’un paisatge. Aquesta experiència va que el so és una part essencial de portar el col·lectiu WSP a fet gires de Qla vivència del viatge, com les gravacions a ciutats específiques de imatges o les olors. L’any 2002, l’ale- Suècia, Alemanya, França, Itàlia o Es- manya Hildergard Westerkamp va com- còcia per documentar les marques so- posar Into Índia per mostrar-nos que no nores que caracteritzen cada ciutat i els hi ha res que ens apropi tant a aquest país canvis acústics. com el so: “Parlo de la proximitat, de la CAP A L’ECOLOGIA SONORA Als anys 50, músics com Pierre Schaeffer El paisatge sonor, un o Pierre Henry ja composaven música gènere musical basat en partint de sons reals concrets. Però la diferència entre l’anomenada música l’enregistrament de sons concreta i el paisatge sonor és que aquest reals, va néixer durant darrer manté recognoscible el seu refe- rent sonor i li dóna una importància cen- els anys 70 a Vancouver tral, mentre que la música concreta pren la realitat com a punt de partida per ree- quotidianitat, de la bellesa i d’allò sòrdid, laborar-la, fent-la irrecognoscible. de la tecnologia moderna i dels carros de És als anys 90 que es forma el World bous. Aquestes són, precisament, les Forum for Acoustic Ecology (WFAE), que diferències extremes i les contradiccions planteja l’anomenada ecologia sonora, que fan que la vida quotidiana de l’Índia una actitud ètica i compromesa, vincu- tingui una intensitat que talla l’alè”. El lada a l’ecologia i a la seva crítica a la des- paisatge sonor, doncs, té la mateixa in- trucció del paisatge de la mà de l’home. tensitat que una composició musical o Es reivindicava un equilibri més gran de que exploren la importància de l’orali- una fotografia. les fonts sonores que emergien dels pai- EVOLUCIÓ DEL PAISATGE SONOR tat en el cant del poble Maputxe de sud- L'artista Jana Actualment, el paisatge sonor té una Winderen copsa els àmerica, o recorreguts sonors per l’illa WORLD SOUNDSCAPE PROJECT “Un enregistrament evolució molt plural: des de l’ús del so sons de la natura, de Pasqua, al Pacífic. “Són els proces- El paisatge sonor, un gènere musical sense manipulació, o amb manipulació matèria primera de sos de percepció i de jerarquització els basat en l’enregistrament de sons reals, sonor aïlla un entorn electrònica, fins a la mescla d’aquest les seves creacions que poden convertir aquests docu- / LAURA va néixer durant els anys 70 a la Universi- acústic i el converteix amb música; des del treball de paisatge HARRINGTON ments audibles en veritables imatges tat Simon Fraser de Vancouver. El col·lec- en un esdeveniment sonor pur, al seu simple ús barrejant evocadores, elements d’unicitat comu- tiu World Soundscape Project (WSP), altres tècniques. na, una prova intangible de la nostra fundat per Ray Murray Schafer, on parti- repetible, susceptible La noruega Jana Windere, que s’ha memòria col·lectiva”. cipaven Westerkamp, Barry Truax, Bruce de ser examinat” dedicat a les gravacions de glaceres i També hi ha col·lectius de denúncia Davis o Peter Huse, partia d’un principi: sons subaquàtics, comentava en una social com Ultra-Xarxa que, en treballs “De la mateixa manera que una fotogra- satges naturals i urbans. Ferran Cuadras entrevista per Wire: “Som una part del com Structural Adjustements, critiquen fia emmarca un determinat entorn visual comenta que, partint de l’anomenat tot que constitueix el planeta, no a l’especulació immobiliària a Los Angeles que pot ser analitzat detalladament i acoustic design es “persegueix el desco- part, sinó una part. Necessitem ser més amb so. “Ultra-Xarxa llegeix les parets, còmodament, un enregistrament sonor briment i el desenvolupament de tècni- respectuosos i entendre que altres cria- especialment aquelles que estan con- aïlla un entorn acústic i el converteix en ques com les de corregir, reformar o tures perceben altres coses. Podem demnades a la demolició: compte amb un esdeveniment repetible, susceptible renovar la naturalesa social, psicològica i aprendre, si ens acostem en lloc d’estar els buròcrates d’administració de crisis de ser examinat”. Ferran Cuadras, res- estètica de l’entorn acústic i, per tant, del tan autoabsorbits”. El xilè Luís Barrié perquè la crisi és el que els dóna el poder ponsable d’Arsonal, l’únic catàleg català paisatge sonor”. treballa en gravacions antropològiques sota l’aparença del dret”. Directa 312 10 d’abril de 2013 21

de fet, l’única cosa que va fer Carrillo va ser aguan- Líders tar fins al final. També González, Fraga i, si m’ho permeten, jo mateix. Però, avui, em fa l’efecte que a no queden líders com els d’abans. El poble es són tots idiotes i es pensen que el poder els fa invisi- confon quan pensa en els lideratges: pensa en bles. No han après a fer amb discreció allò que la Jla capacitat de guiar la societat cap al futur i en meva generació vam saber fer entre bambolines altres cursileries per l’estil. Però, als líders de debò, mentre es representava el gran espectacle de la només els defineix la capacitat d’aguantar en situa- transició. La meva filla, sense anar més lluny. La cions adverses i de manegar i remoure amb impuni- meva filla i l’imbècil del meu gendre s’han cregut tat. Són més serps que lleons, més paneroles que tan alts i tan guapos que es pensaven que ningú no àguiles; i el poble, que va amb el lliri a la mà, encara els podia posar la mà a la cara. I ara es troben amb no ho ha entès. Per això mateix Franco era l’exem- un jutge irreverent que els ha demostrat que cal fer ple perfecte i ho va saber condensar en aquella mag- les coses bé. Pensava que la nena havia après a ren- nífica frase: “Vostè faci com jo i no es fiqui en polí- tar la roba bruta, que era la més intel·ligent dels tica”. Per això mateix tots respectàvem Carrillo, fins tres, però, fins i tot els líders perdem reflexos amb i tot els franquistes menys intel·ligents. L’escriptoret els anys. Em pregunto què n’haurà tret, de tots aquell català l’ha titllat d’heroi de la retirada, però, aquests anys treballant a La Caixa. J.C.

Selecció de personal

om cada matí, la senyora Solé, encarregada de selecció de personal, feia passar els candidats i les candidates. No aca- Cbava de trobar ningú que li fes el pes i ja havia començat a rebre pressions des de la direcció. I és que es tractava d’un lloc de feina prou bo: a canvi d’una centèsima part del sou mínim interpro- fessional, la persona elegida obtindria tots els avantatges de poder treballar des de casa muntant grapadores. “Primer, hauran d’emplenar aquest full; després, faran un psico- tècnic, una entrevista personal i una dinàmica de grup”. El senyor Alamant, el candidat amb menys possibilitats, estava molt nerviós. Ja havia passat per aquell tràngol moltes vegades i no volia deixar passar cap oportunitat. Va llegir l’enunciat de la proposta de la dinà- mica de grup: “Ets dins d’una barca que s’enfonsa enmig de l’oceà amb la resta de candidats. Sou lluny d’una illa que hi ha a la vista. S’apropen aletes de tauró al voltant de l’embarcació i el pes dels tri- pulants fa que cada cop hi entri més aigua. Com et salvaries?” Ja se la coneixia, aquesta història. Ara venia quan els rivals s’es- plaiaven amb les seves arts oratòries i aconseguien el que, per a ell, semblava cada cop més impossible: una feina. Així que va esperar el moment en què tothom estava concentrat, va treure la pistola de l’interior de l’abric i els va matar tots: un rere l’altre, a excepció de la senyora Solé, que tremolava de dalt a baix. No podia reprimir la repugnància que li causava aquell individu: sense escrúpols, sense consciència, sense que li importés cap d’a- quelles persones que havia mort... i tot només per una feina eixa- rreïda de quatre rals? Mirava amb horror com s’eixugava una taca de sang de la solapa de l’americana, molest, com si fos una cagada de colom. De fet, ja havia començat a marcar el número de la policia, però l’instint li va fer veure clar que s’equivocava, sort del seu olfacte pro- fessional! Va canviar d’opinió i va trucar a direcció. Després d’expli- car tot el que havia succeït, va rebre la felicitació més autèntica que havia rebut mai: “L’enhorabona: ha sabut trobar el candidat ideal!”. Uns dies més tard, el senyor Alamant rebia les primeres peces i la senyora Solé, un sucós augment de sou. GUILLEM PELEGRÍ 22 Directa 312 10 d’abril de 2013

@galapita — @Hibai_ — @josianito

EPIC FAIL SOFG Masclisme a les Què es un DDoS? xarxes. Part II egur que alguna vegada has sentit parlar d’una web o visiten una pàgina en concret fins que cau. Es tracta d’una acti- una companyia que ha patit un atac DDoS. Què vol dir vitat completament legítima i inofensiva i que seria la traducció questa setmana, volem ressaltar dos episodis de Saixò? Imagina que vas al mercat i, quan preguntes al al ciberespai d’una manifestació a l’espai públic o un piquet resposta al masclisme a través de les xarxes. El botiguer “qui és l’últim?”, abans que ningú et respongués, informatiu. Tot i els intents de criminalització dels estats i els Aprimer, al diputat del PSOE @NachoSAmor, que una altra persona ho tornés a preguntar i un altra i un altra i governs, no es pot criminalitzar visitar una web. comparava la legitimitat d’un escrache amb violar un altra... fins que el botiguer no donés a l’abast i li fos impos- El col·lectiu Anonymous utilitza habitualment el DDoS per Monica Bellucci. La resposta de la xarxa va ser tan sible atendre totes les peticions alhora. Es tornaria boig i aca- manifestar-se contra governs o corporacions que retallen les ràpida que es va passar dies intentant justificar la seva baria tancant la parada. llibertats a Internet. Per això fa servir un programa que es diu broma i va deixar de piular. Va ser expulsat de la xarxa. El nom DDoS, acrònim de Distributed Denial of Service, fun- LOIC, que automatitza el procés de visitar una web fins que L’altra va ser a l’escriptor @_enriqueRubio, que en cionaria d’una manera semblant. Consisteix a visitar de manera es col·lapsa. un bloc defensava que les dones que es pinten els llavis massiva una web fins que col·lapsa i no pot oferir un servei. Les o es posen minifaldilla han de comptar amb la possibi- usuàries d’Internet s’organitzen i, en un moment determinat, Si vols saber més: ca.wikipedia.org/wiki/LOIC litat de ser violades. Mitja hora després, el seu compte va ser suspès per la pressió de la xarxa. En contra d’un molt tòpic estès, les xarxes no necessàriament han d’estar dominades pel garrulisme masclista. TUIT ROSA

Memes feministes: memesfeministas.wordpress.com “Thatcher: ding-dong the witch is dead”

l dia que va morir Margaret Thatcher” és el títol de THATCHER’S DEATH PARTY diverses cançons. Doncs, el dia que va morir, la xarxa — ves.cat/eIca CIBERESPAI “Eva reaccionar de manera sorprenent: un munt de POP BRITÀNIC CONTRA LA THATCHER: gent va començar a recordar els grups i les cançons escrites con- — ves.cat/eIct tra ella. Aquí una playlist amb 30 temassos amb il·lustres com BALLAREM SOBRE LA TOMBA DE LA SENYORA THATCHER: Bitcoin The Specials, Dub Syndicate, Exploited, Morrisey, Billy Bragg... — ves.cat/eIda

itcoin és una moneda virtual, anònima i descen- tralitzada. No està subjecta a cap autoritat central Bi està dissenyada per evitar la censura o el control DARTH VADER estatal. Va sorgir l’any 2009 a partir de l’article d’un misteriós matemàtic que va demostrar que hi pot haver un sistema monetari distribuït i ferm basat en el xifratge Wikileaks (la criptografia), un sistema en què les usuàries establei- xen una xarxa d’intercanvi de claus. Des de llavors, el seu ús s’ha popularitzat a la xarxa, hi ha moltes webs que accepten paga- ment amb Bit- coins, el seu canvi fluctua diàriament davant el dòlar o l’euro i fins i tot es parla d’una bom- bolla que podria des- inflar-se. Preocupa als e s t a t s perquè, amb Bitcoin, es podrien evitar episodis de cen- sura econòmica i política com la que va patir Wikileaks quan Visa i Paypal van bloquejar les donacions a aquesta organització. Per altra banda, Bitcoin és una moneda virtual abstracta i interplanetària oberta a tot tipus d’ús de mercat, que permet fer compres anònimes i, per tant, ocultar transaccions d’una legalitat i un ètica questa setmana, Wikileaks ha publicat més d’1,7 dur a terme una veritable investigació. Es tracta d’un bon dubtoses. Tot i que, cal dir-ho tot, les grans màfies i els milions de documents diplomàtics secrets dels Estats exemple de com l’open data obre nous horitzons pel perio- règims autoritaris tampoc no tenen grans problemes AUnits que daten dels anys 70. La característica d’a- disme ciutadà. per practicar l’evasió fiscal i la corrupció amb les mone- quests arxius és que eren “papers desclassificats” als quals Els cables cobreixen el període entre 1973-1976 i inclouen des oficials. només es podia accedir com a documents individuals o en missives enviades o rebudes pel secretari d’Estat dels EUA de Bitcoin no és una moneda social que garanteixi una pdf. A la pràctica, això feia que fos gairebé impossible estu- l’època, Henry Kissinger. Posen al descobert episodis de la economia justa o local. Per tenir una perspectiva social- diar-los. Fent un exercici de paciència i enginyeria inversa, guerra freda com la fi de la guerra del Vietnam, el cop d’estat ment responsable i compromesa en relació amb les han estat anys digitalitzant-los i introduint-los al seu busca- contra Salvador Allende i el suport a les dictadures de Pino- monedes virtuals i conèixer altres monedes virtuals lliu- dor. Ara, no només es poden consultar per àmbits, sinó que chet i Franco o, també, el paper de Juan Carlos I com a confi- res i sistemes híbrids, pots consultar: www.dyndy.net. també es poden relacionar uns i altres, de manera que es pot dent dels EUA i preferit de Washinton a l’inici de la transició. Directa 312 10 d’abril de 2013 23 AGENDA

/04 GIRONA amb Feliu Ventura, acústic d’Obrint Pas i Jornades Revolució 3D DJ11 Activitats a Kan Kolmo Atzembla. Plaça de l’ajuntament 13, 14 I 15/04 BARCELONA 11h Taller de serigrafia ambulant BARCELONA 19h Cafeta Post Porno. Presentació del GIRONA Explosió d’alternatives, solidaritat, suport mutu, acció Xerrada: ‘Iaioflautes: fanzine ‘Flora y fauna vaginal’ Xerrada: ‘Vulneració i coordinació col·lectives al centre de Barcelona envelliment combatiu’ CSO Kan Kolmo C. Carme, 41 de drets a les presons’ 19h Biblioteca Trinitat Vella 18h Centre Cívic Can Ninetes. C. Santa Eugè- C. Galícia, 16 MATARÓ nia, 146. Amb Andrés Garcia, de la Coordi- Setena Nit de glosa a l’Atzucac nadora per la Prevenció de la Tortura, i José Xerrada: ‘Per un 1 de maig 22h Taverna Atzucac. C. Carreró, 31 Solís, víctima de tortures a Quatre Camins combatiu: No pagarem la seva crisi’ Org: Grup antirepressiu de Girona 19h Insula Utopia C. Pablo Iglesias, 88 TARRAGONA Programa: DS 13/4 13h Vermut popular i paella 16h Amb Isa Garnika, SP de la CGT Catalunya Concert feminista amb Falocrácia, GRANOLLERS Noves formes de producció cinematogràfica 16h Born to hate i Pd’s Concert: Pribiz Festa aniversari Kuarentena 19h EAM MC’S (Exèrcit BURJASSOT 00h Sala Dirty - TAU, Port Esportiu 23:30h Anònims. C. Ricomà, 48 d’Alliberament Musical) 20h Concert d’Àrid 21h Concentració d’homenatge Concert: Ai Marai 22h Sopar popular 23h Cabaret de a Guillem Agulló VALÈNCIA /04 teatre DG 14/4 Distribuïdores i serigrafies 8h 19h Plaça de l’ajuntament Xerrada: ‘La repressió als antifeixistes’ DG14 Esmorzar amb xocolatada 9h Biblioteca de la Evasión 19h Casal Obrer i Popular Francesc Santa- + Galeria d’Art fugaç + Anarcoteka 11h xerrada: Rescat GRANOLLERS catalina. C. Salvador Ferrandis Luna, 43 BARCELONA 11h Taller de Javascript 12h Activitat: Rereguarda en Presentació del llibre: Presentació de la campanya Moviment 12:30h Les ciències a la societat de la ‘La revolución de los comités: PALMA “Ni set, ni un, ni mig ni cap” (des)informació: VIH/Sida 14h Dinar popular 16h hambre y violencia en la Quart aniversari de RÀDIO77 Programa 11:30h Taller antirepressiu ProjectA Teatre social presenta Memòries 16h Taular Barcelona revolucionaria. 19:30h Ateneu Popular de Palma 12:30h Jocs 14h Dinar 16h Presentació de rodona: projectes rurals 18h El Raval, viver històric de De junio a diciembre de 1936’ C. Ausiàs March, 5C baixos la campanya de suport a les encausades llibertaris 18h Teatre fòrum a càrrec de la Xixa Teatre 19h Anònims, menjars i pensars per la vaga general al Clot 16:30h Xerrades 20h Assemblea general 21:30h Sopar popular 22:30h C. Ricomà, 57 /04 Can Masdeu. Camí de Sant Llàtzer Companyia Zero en Conducta: Fragmentos de Nymio DS13 23h Jam poètica DL 15/04 9h Esmorzar popular 10h MARTORELL /04 Presentació del col·lectiu ESFA 10h Taller de plantilles Xerrada: ‘L’estafa de la crisi BARCELONA DL15 11h Qüestionant i desafiant la cultura de la monogà- i la resposta indignada’ Vallcarca: Què fem amb el parc mia 12h Software lliure i anarquisme 12:30h Les cièn- 19h Escola Mercè Rodoreda de La Farigola número 19? REUS cies a la societat de la (des)informació: canvi climàtic Camí Fondo, s/n 11h Assemblea oberta amb tallers d’auto- Pel·lícula: ‘La Dignidad de los Nadies’ 14h Dinar popular 16h Taller de teatre de l’oprimit 16h construcció, activitats lúdiques, xocola- de Pino Solanas (Argentina 2005) Xerrada moviments estudiantils 17h Xerrada: Oficina /04 tada i música en viu 20:30h Bar Campus. C. Sant Llorenç, 11 per l’okupació 19h Presentació del llibre Grups autò- DV12 Org: Assemblea Popular de Reus noms, una crònica armada de la transacció democrà- Combinat de circ 47 tica 20h Conseqüències del motí de Quatre Camins, BARCELONA ‘L’art de poder volar’ /04 a càrrec de José Solís 20h Xerrada tecnologia i gène- Taula rodona: ‘La geopolítica 21h Ateneu Popular de 9 Barris DM16 re 21:30h Sopar popular. Concert del cantautor de la independència. El procés C. Portlligat, 11-15 Pedro Batalla 22:30h Actuació de rap combatiu: en el context global’ Kronstadt 23h Cabaret Rebétiko Tango 23:59h 19h Casal Independentista Jaume BURJASSOT BARCELONA Hackinthenight Compte de Sants. C. Muntadas, 24 Actes d’homenatge a Guillem Agulló Xerrada: ‘No Fracking al territori’ A càrrec de Jaule López, Lluc Salellas i 19h Manifestació Nacional 20h Acte d’ho- 19h AVV Eixample Esquerra. Més info i llocs: revolucio3d.wordpress.com Albert Royo. Moderada per Jordi Fexas menatge 21h Sopar popular 22h Concert Av. Roma, 139

Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Sants TV http://sants.tv Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica (només web) Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos Selecció d’alguns programes de LaTele. Podeu consultar la graella sencera o veure (només web) Terrassa www.radiokaos.cat | Postscriptum Radio (només per internet) tots els vídeos a www.latele.cat. Emetem des de Plaça Espanya fins a Sant Pol Terrassa www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.word- de Mar al CANAL 37 DE LA TDT. Resintonitza la teva tele per trobar-nos! press.com | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | CADA NIT A PARTIR DE LES 20H30 NOUS PROGRAMES! Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Ràdio Aktiva 107.6FM Alcoi DILLUNS:20:30h.Notícies 1 DIJOUS:22h. Y tu qué miras gilipollas? www.radioaktivafm.blogspot.com | Ràdio Mistelera 101.4FM Dénia - La Xara www.lamistelera.org | DIMARTS:20:30h. Tv Animalista El programa de punk de LaTele DISSABTE:22h. Cineclub 1 Ràdio Bala 106.4FM Manresa http://radiobalamanresa.wordpress.com FREQÜÈNCIES LLIURES DIMECRES:20:30h. Contra-Infos DIVENDRES:21h. Programa de l’aigua DIUMENGE:21h. La Xerrada

EL TEMPS

DIJOUS 11 DIVENDRES 12 DISSABTE 13 DIUMENGE 14 DILLUNS 15 DIMARTS 16 Temperatures a l’alça i Els termòmetres s’enfila- Més sol i més calor Ambient estable, calor Un front inestabilitzarà la Torna l’anticicló i les tem- ambient plenament pri- ran definitivament. durant tot el dia. a les hores centrals i situació durant el matí, peratures es recuperen maveral. La màniga curta S’ensumarà l’estiu a les Fresqueta a les nits i núvols en augment a les amb tempestes al migdia de la refrescada noctur- serà imprescindible a les comarques del prelitoral. algunes boires enganxa- comarques de Ponent al i a la tarda a les comar- na. Sol i boires a les hores diürnes. Valors de 25 graus. des a les platges. llarg de la tarda. ques de la meitat nord. comarques litorals. Directa 312 10 d’abril de 2013

inDirecta

/ A. T. R. Hassanna Aalia «El Campament de la Dignitat Sahrauí condemnat és l’únic lloc on els sahrauís a cadena perpètua Hassanna Aalia és un dels 25 activistes sah- hem pogut viure en llibertat» rauís condemnats a du- ríssimes penes de presó per un tribunal militar Què ha significat pel poble sahrauí? ampolles de vidre. Pots estar tres setma- Aina Torres Rexach del Marroc arran de la Va ser històric, el campament és l’únic nes detingut sense que la teva família sà- @La_Directa seva participació al lloc on els sahrauís hem pogut viure en piga res de tu. Sense oblidar les dures Campament de la Digni- llibertat. L’ocupació marroquina, però, condicions de les presons marroquines, tat de Gdeim Izik, als om és el dia a dia d’una per- va intentar sembrar la por amb molts on s’apila moltíssima gent i els reclusos afores d’Al-Aaiun, al sona sahrauí a la zona ocu- controls i va matar un nen de catorze emmalalteixen per les males condicions Sàhara Occidental. Du- Cpada? anys quan intentava entrar al campa- del menjar. Moltes famílies tenen por de la policia. ment per una altra porta. El 8 de novem- rant el desmantellament Qualsevol sahrauí d’Al-Ayun, a la zona bre de 2010, a les 5:50h de la matinada, Hi ha hagut un abans i un després del del campament, que va ocupada, veu agents cada dia. A més, van entrar disparant, tirant gasos lacri- campament de Gdeim Izik? provocar tres víctimes des de ben petits, els infants prenen mògens i aigua calenta, també des d’heli- Podríem dir que la primavera àrab va mortals i nombroses consciència que viuen en un país ocu- còpters. En total, van causar tres morts, a començar amb el campament de Gdeim persones ferides, les for- pat perquè els professors no els tracten més de cremar totes les haimes i provo- Izik. Abans, poca gent parlava de la ces militars marroquines igual que als alumnes marroquins. Hi car desenes de violacions, tortures i l’em- lluita dels sahrauís, mentre que, ara, ha moltes polítiques contra la població presonament de més de 200 persones. molts joves sahrauís han perdut la por i van detenir centenars sahrauí: respecte a l’idioma, la cultu- estan animats a lluitar per la llibertat de sahrauís. Entre la ra... Tant és així que no hi ha cap uni- del seu país. gent detinguda hi havia versitat a la zona ocupada; a més, els “Malauradament, els Hassanna Aalia, de 24 colons marroquins sovint maltracten interessos econòmics Estàs condemnat a cadena perpètua, anys, que va ser jutjat en els sahrauís i, mentre ells tenen feina, però no te n’amagues. No tens por? estan per sobre dels dues ocasions i deixat els sahrauís no. Si m’amago, no serviré de res. Almenys en llibertat per manca drets humans i del dret així puc treballar perquè la comunitat de proves. Va aprofitar Com va sorgir el campament de internacional sàpiga què està passant a la Gdeim Izik? a l’autodeterminació zona ocupada del Sàhara. Ho he de fer aquest fet per viatjar al El 2005, vam iniciar protestes pacifiques dels pobles” pels meus companys i pel meu país. A País Basc, on viu actual- contra el règim marroquí per reivindicar més, no crec que l’Estat espanyol accepti ment. Posteriorment, els nostres drets polítics i econòmics. Hi A tu et van detenir i no era la prime- l’extradició perquè s’ha demostrat que el però, el tribunal l’ha van haver moltes víctimes, presos polí- ra vegada que ho feien ni que paties judici on em van condemnar va ser condemnat a cadena tics i violacions de drets humans. De fet, tortures... il·legal, un judici polític contra activistes perpètua. Davant d’això, entre el 2005 i el 2010, el bloqueig infor- Quan tenia disset anys, vaig entrar per dels drets humans. nombroses organitza- matiu va ser tan fort que, tret d’alguna primera vegada a la comissaria per haver cions de prestigi com poca gent, la majoria no va tenir coneixe- participat en una manifestació pacífica a Però l’Estat espanyol, entre altres ment que hi havia un poble que lluitava la sortida de l’escola. I després també he governs occidentals, no ha condem- Human Rights Watch, pels seus drets. Aleshores, vam decidir estat diverses vegades arrestat i torturat, nat les sentències... Amnistia Internacional i fer alguna cosa gran per fer-nos visibles. l’última pels fets del campament. A qual- No ho ha fet perquè, com altres països, té IAJUWS, a més de diver- D’aquí va sorgir el Campament de la Dig- sevol sahrauí que detenen, el torturen interessos econòmics al Marroc; uns inte- ses observadores i juris- nitat de Gdeim Izik, amb més de 20.000 només introduir-lo al vehicle, a més de ressos que, malauradament, estan per tes internacionals, han persones. Mai no havia vist tants sahrauís deixar-lo sense roba, posar-li benes als sobre dels drets humans i del dret a l’au- denunciat el judici. junts en un mateix lloc. ulls i agredir-lo sexualment amb porres i todeterminació dels pobles.