Ressenyes_

De las urnas a las armas. El Frente Popular y los orígenes de la Guerra Civil en la provincia de .

Juan Martínez Leal es Doctor en Historia Contemporánea y ha sido Catedrático de Enseñanza Secunda- ria y Profesor Asociado de la Univer- sidad de Alicante hasta su jubilación. Es especialista en la Guerra Civil en Alicante y ha escrito en libros, libros colectivos y revistas acerca del tema que nos ocupa. El libro objeto de esta reseña se centra en los meses que van des- de las elecciones de febrero de 1936 hasta el 17 de julio cuando los milita- res se levantan en armas y se produ- ce la Guerra Civil. El libro esta basado en fuentes primarias como prensa y archivos locales así como en docu- mentación inédita hasta ahora como es el Acta de Escrutinio Electoral que se encontraba en el Archivo de la Di- putación Provincial; este Acta aporta la información, mesa a mesa, del escrutinio de las elecciones de febrero de 1936. En dichas elecciones la optó por partidos de derechas junto a la Marina Alta, El Comtat y La Vega Baja que eran por aquel entonces las zonas mas agrícolas de la provincia. La Marina Baixa contaba en la época con 22,918 electores siendo las 5 principales po- blaciones las siguientes: La Vila Joiosa (5,268), (2,570), Callosa d’En Sarriá (2,509), (1,949) y (1,550); en todas ellas ganaron las candidaturas de la derecha sobre las del Frente Popular. Donde mas porcentaje favorable tuvo el Frente Popular fue en La Nucía (70%), (56%) Tárbena (56%) y (50%). El libro analiza en capítulos posteriores la violencia política en la que los ataques de la iz- quierda sobre la derecha son mayoritarios en nuestra provincia (muertes, quema de edificios religiosos, de periódicos, etc.). En otro capítulo analiza la evolución de los partidos políticos hacia los extremos así como la conflictividad laboral que se da en estos meses, sobre todo en la primavera de 1936. Sin ser exhaustivo, se detallan incidentes de orden público en la Marina Baixa como la quema de las iglesias de Orcheta y La Nucía, así como en distintas

218 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 219 Ressenyes_

fincas rurales en poblaciones como Relleu. El último capítulo analiza el golpe militar en la provincia centrándose en Alicante y Alcoy donde habían diversos cuarteles de infantería. Si algo no dice este libro es que falta un estudio serio y riguroso sobre esta época y de la Guerra Civil en la Marina Baixa ya que, hoy en día, no está editado ningún estudio sobre dicha época en nuestra comarca.

Vicente J. Sanjuán

Bartolomé. Ressenya del llibre

L’autor, Miguel del Rey Aynat (Altea 1948) és Arquitecte i Catedràtic d’Universitat. Espe- cialista en Paisatge, Jardineria, Patrimoni i Arquitectura Rural ha escrit diverses obres d’aquestes especialitats, i rebut diversos premis, a banda de escriure també una Guia d’Altea. La publicació que presentem ara és la seua primera obra de ficció. Aquesta obra, en primer lloc, està molt ben escrita. Amb un castellà adient, emprant ex- pressions de l’época i respectant els noms patronímics originals en valencià: alcolec- hes, els noms dels carrers, roders, garrofe- ra, etc... No és una novel·la històrica sinó una histò- ria novel·lada, amb una gran informació de l’epoca de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, del que passa a Europa i al regne d’Espanya i les seues conseqüències més properes i concretes a Altea i la seua comarca. Contada en forma de novel·la perquè resulte més entretinguda la seua lectura: ho aconsegueix amb un excel·lent resultat. Ho fa a través d’una trama basada en una saga familiar, amb les seues polítiques de matrimoni i herències, i de les relacions socials i afecti- ves entre ells i els seus coetanis: criats, treballadors, encarregats de les finques, veïns, etc... Els diàlegs són molt encertats, adequats als personatges (sorprén que sàpiga tan bé com

218 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 219 Ressenyes_

parlen les dones). El matriarcat existent queda molt ben reflectit: manen les dones. La je- rarquia social i política del poder existent a la comarca i la seua relació amb la jerarquia de València i de l’Estat central està molt ben explicada. Quant a la part de l’economia, hi ha un capítol exclusivament dedicat a aquest tema, on queden exposades amb tota la senzillesa possible, sense oblidar el rigor, totes les teories econòmiques del moment i la seua pràctica a la comarca i al regne d’Espanya. Sorprén conéixer que Altea era un viver d’oportunitats de negoci, d’enriquiment i de treball: hi havia mines de basalt, comerç marítim dels productes de la comarca i dels que s’importa- ven, indústria agro-alimentària amb les panses, producció de seda, etc., a banda de la pes- quera i l’agricultura (blat, vinya,...), que després s’enfonsà per les qüestions econòmiques i polítiques que van anar donant-se al llarg del temps. Són molt significatives les dades de la població d’Altea, la qual es va quintuplicar. Al llibre es descriuen les relacions galants amb les dones, com es feien els noviatges, d’amor i/o interés i tot el que es menejava al seu entorn. La descripció tan detallada de la moda, de com vesteixen els protagonistes, com diria Pepe Rovira, ens mostra una “escriptura que sembla que no tingui pressa, mentre ens fa veure la pressa de l’existència”. Hi apareixen un grapat llarg de personatges (molts reals) i un els va agafant la identitat a poc a poc i es va familiaritzant amb ells, sense dificultat. A més que aquests personatges estan molt ben dibuixats i definits, tant en el seu aspecte extern com en la seua psicologia i pràctica vital. Sembla ser que la cursa militar té molta importància en aquest temps passat com a eixida professional, sobretot per als fills no majors que no heretaven quasi res, a causa del sistema del mayorazgo existent que donava el gros del patrimoni al fill major. Gran era el poder de l’església, que aquesta família aconsegueix defugir en gran part i que anomenen com a “las manos muertas”. Estremix el relat de les diferències de classes i el rebuig que experimenta aquesta família de les classes més pobres. A un habitant o visitant actual, el sorprendria saber que el paisatge que ara disfrutem, a l’entorn d’Altea, és tan di- ferent d’aquell d’aleshores: un terme habitat en gran part per arbres de moreres, el blat, les oliveres, les vinyes i molts poquets tarongers. Un dels grans encerts de llibre està en els diferents nivells de lectura que es poden donar. Un lector que es quedarà més amb la trama dels personatges i en com anaven vestits que en l’arquitectura, i d’altre es fixarà més als paisatges i de com era el poble antic, etc. Això facilita la lectura a un públic ample. Un pot sentir el soroll de l’aigua a la sèquia major, pujar damunt d’un cavall i menejar-se al seu ritme, trotar sobre camps d’oliveres, viatjar en carro per la Serra de Bèrnia, atemorir-se davant d’un interrogatori de roders que t’ixen al mig del camí, visitar una venta en plena mun- tanya i les ermites al camp, respirar la humitat de la nit amb una manta al coll, disfrutar d’una eixida de sol del segle passat o de la vista d’un cel amb estrelles sense cap llum artificial a

220 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 221 Ressenyes_

prop, però, també, olorar el comí i la canella de les pilotes de carn picada i extasiar-se amb els dolços d’ametlla que hi descriu i fer-se una idea de com sonen els madrigals de Bocceri- ni, encara que no els hages escoltat mai de la vida. En definitiva, un pot informar-se i sorprendre’s amb el retrat de la vida qüotidiana dels nostres avantpassats en els aspectes econòmic, polític, sociològic, humà, arquitectònic, de la moda, históric... i gaudir, com si estagueres veient una sèrie o una tele-novel·la de les intrigues familiars i dels personatges que hi apareixen. Tot un món molt complex i que en Miquel ha sabut reproduir per a goig de tots nosaltres d’una manera entretinguda, calmada, verosímil, didàctica i emocionant. Un esqueixat esforç coronat amb un notable éxit. Moltes gràcies Miquel per aquest regal que ens has fet. Rifi (Rafael Llorca)

De venda a les llibreries alteanes, a València es pot trobar a Intertécnica (UPV), Ramon Llull, París-Valencia (plaça Alfons el Magnànim), Tirant Lo Blanc (Arts Gràfiques) i Leo. En Castelló a Argot. En , a Guillo. En Vilajoiosa, a Vilallibres.

El camino de las luciérnagas de Mónica Rouanet

Es va presentar a la Llibreria Mascarat d’Altea la novel·la de Mónica Rouanet El camino de las lu- ciérnagas (La Fea Burguesía Ediciones), abans que tancara les seues portes literàries el mes de gener. Després del tancament de la Llibreria l’Espill, ens quedem sense llibreries a Altea. En aquest cas ha estat per la fallida de vendes i rendibilitat. Ajudat, pot ser, pel comportament dels distribüidors que van a la seua (prioritat sobre les demandes de lli- bres de text i llibreries més grans), desatenent l’en- trega dels llibres sol·licitats pels seus clients. Un llibre et tardava messos, quan a Amazon o La Casa del Libro, te’l porten al domicili en dos dies. S’aca- ba, també, el llibreter que t’aconsella lectures susti- tuït pels consells de lectors i crítics literàris on line. La presentadora va ser Ana Gutiérrez, de la qual transcric el discurs. La novel·la tracta del re-

220 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 221 Ressenyes_

trobament de dos amics, de qui es narren les peripècies d’adolescents, barrejades amb fets actuals, amb elements de la novel·la negra, gènere al que s’hi adscriu. S’hi alternen capítols de l’abans i de l’ara. Les aparences enganyen, i que el bo no és tan bo, i el roïn no és tan roïn. Juga molt amb un sentit de l’humor àcid, que comença amb els noms dels personatges que ja els assenyala i els defineix, tals com Atanasio Cuervo Feliz o Teresa Velludo Palomino. També, solucions humorístiques com eixida a moments de tensió entre cadavers. Les rutines juridiques i policials descrites son molt exactes en relació a la realitat dels jut- gats, doncs Mónica és filla de jutge —que va treballar-ne molts anys a Callosa d’En Sarrià— i els seus germans van estudiar Dret, circumstàncies que li van posibilitar escoltar molts casos jurídics i tindre un assesorament privilegiat en aquest cas imaginat. De la qual cosa podem deduir que els jutgats no només són entitats burocràtiques sinó que s’hi treballa amb molta intensitat junt amb la policía per tal de resoldre les incògnites dels processos penals. Altres caracteristiques a destacar serien l’ús d’un llenguatge castellà col·loquial, que no vulgar, i que el coneixement dels personatges es fa a poc a poc, com es dóna en la realitat. Altea arriba a ser protagonista, doncs es tracta del poble que descriu i anomena com Costa- dierzo, amb els seus carrers blancs i estrets, que té molt a veure amb la tria del títol del llibre (per un camí ple de cuquets de llum que s’hi va trobar). Aquesta novel·la, per a mi, a banda de “negra”, és sobretot “psicològica”. Inclosa dins la definició de “novel·la moderna” on hi ha una ruptura de l’ordre cronològic, on els fets ex- teriors perden importància, passant-ne a primer pla els fets interiors dels personatges, pre- valent la vida interior sobre l’estructura linial, lògica i previsible. D’aquí els salts del passat al present i a l’inrevés, com es fa al cinema, amb la técnica del “collage”. Hi ha un resultat més adient a una “ambició literaria” que a un desig de fer un simple instrument d’entreteniment, encara que l’autora no ho faça explícit ni possiblement siga consciente. I, per suposat, el llibre també entreté, i molt. Aquesta barreja d’entreteniment i valor literari pot ser la raó de que pujada en un primer moment a Amazon per a e-book, venguera més de mil exemplars en menys d’una setmana, sense ser coneguda ni tindre tants amics. Per la qual cosa s’ha passat a paper. Que la novel· la enganxa està fora de dubtes.

Rafael Llorca (Rifi)

222 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 223 Ressenyes_

Imatges per a un canvi de segle

L’any 2005, amb motiu de les II Jornades de Patrimoni de la Marina Baixa que es van organitzar a la Vila Joiosa, Maria Justiniano va exposar un excel·lent treball sobre l’arquitec- tura popular del poble d’, que anava acompanyat d’unes sorpre- nents fotografies de la població al començament del segle xx. No feia molt de temps que s’havia desco- bert –com si d’un tresor es tractara, després d’haver estat vora un segle amagat– aquest conjunt de plaques de vidre en què es conservava gravada la vida d’una petita comunitat rural en el canvi del segle xix al xx. Orxe- ta tenia llavors uns 835 habitants, una xifra prou semblant a l’actual, però amb diferències notables, desprès d’haver superat el seu mínim poblacional (427 habitants el 2000) amb la construcció d’urbanitzacions i l’arribada de residents estrangers. El 2014, l’ajuntament d’aquesta localitat nascuda a la vora del riu de Sella va tenir la bona iniciativa de restaurar i publicar 191 fotografies en el llibre Orxeta en los albores del siglo xx, de Sergio Llorens Campello, historiador i tècnic de cultura municipal. L’estudi introductori fet per l’autor té la quantitat i qualitat suficient d’informació per a convertir-se en una història del poble en el trànsit d’un segle a l’altre, a més de comptar amb el llegat impagable del mestre Àngel Llorca, una de les personalitats més destacades –i desconegudes– d’aquest període a la Marina. Llorca, juntament amb el metge orxetà Àngel Ferrándiz, tenia els coneixements, la sensibilitat i l’eina –una càmera fotogràfica– per a convertir-se en un excel·lent cronista del seu temps. Procedent del món de l’educació, en el qual havia sigut un autèntic innovador, i dotat d’una àmplia formació humanística, Llorca es presenta com un narrador excepcional d’una època fonamental del nostre passat recent. Així ho demostra amb les seues fotografi- es i amb els seus escrits periodístics, que es poden rastrejar en la premsa d’aquell moment. En aquest sentit, cal destacar la fita que significa l’aparició del periòdic El León Orcheta- no (1903), que ha servit de base per al text del llibre i que fins al moment era desconegut en la història de la premsa comarcal i provincial (Llorens i Llorens, 2007). Gràcies a la tasca del Museu Virtual d’Orxeta –dirigit pel mateix Sergio Llorens– podem accedir als sis números ori- ginals digitalitzats, que s’haurien d’incorporar als portals de premsa històrica de la Biblioteca Nacional i del Ministeri de Cultura. El redescobriment del llegat i de la dimensió intel·lectual d’Àngel Llorca ha sigut ben re- cent al seu poble natal, tot i que a Madrid hi ha una Fundació dedicada a l’estudi i difusió de

222 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 223 Ressenyes_

les seues idees pedagògiques. Amb lleugeres diferències, es tracta d’un procés semblant al que van tenir els relleuers Eduardo i Leopoldo Soler y Pérez. També vinculats a l’educació, igualment reconeguts a escala nacional i oblidats a casa, van ser cronistes excepcionals del canvi de segle amb els seus nombrosos escrits i les seues fotografies. Redescoberts en la seua autèntica dimensió a partir del 2007 –quan l’Associació Benesit de Relleu engega els actes commemoratius del centenari de la mort d’Eduardo–, la tasca de recuperació del seu llegat documental ha posat de manifest la magnitud de la seua obra i les possibilitats que encara ofereix el seu estudi per a conèixer el nostre passat recent (Cortés i Giménez, 2010). Entre els temes que ocupen l’interès d’aquesta elit intel·lectual, inquieta amb els problemes econòmics i socials dels seus pobles, destaca la construcció, inacabada, de la carretera d’Alcoi a la Vila Joiosa. Una qüestió nuclear que dirigeix gran part dels problemes i es- perances dels pobles situats entremig i desconnectats per carretera amb el litoral o amb l’interior industrial fins a la dècada de 1920, encara que les obres s’havien començat en la dècada de 1860. Els més de seixanta anys que va durar la construcció d’aquesta carretera eren, per a Soler, Llorca i altres, l’exemple més fefaent de l’abandonament del món rural per part d’una classe política corrupta i caciquista, mentre les comunitats rurals tradicionals es transformaven lentament amb l’arribada de la modernitat. El llibre Orxeta en los albores del siglo xx ofereix valuoses imatges de la carretera que eixia de la Vila i acabava a les Forques de Sella. Els seus usuaris, la diligència, Los Exploradores.. i els nous temps que finalment s’expandien a través de les carreteres contribuirien a la desaparició de vestimentes i balls tradicionals que Llorca i Ferrándiz encara van poder captar en les seues fotografies: la bar- reja de senyoretes urbanes i classes populars o els llauradors ballant danses acompanyats per la dolçaina abans de l’arribada de les bandes de música són imatges que captiven per la seua autenticitat. Un testimoni veritablement excepcional. En aquesta línia, nous estudis en marxa, com el treball de final de grau en Història que re- centment Marc Llinares Miguel ha defensat a la Universitat d’Alacant amb el títol La carretera del Barranco de la Batalla a : aportaciones para el estudio de una infraestructura intercomarcal a finales del siglo xix anuncien un seguit de investigacions que ens permetran valorar en la seua completa dimensió la difícil connexió entre Alcoi i la Vila Joiosa i les seues conseqüències. Treballs tots que, en definitiva, van aclarint i il·luminant les fins fa poc tèrbo- les imatges del trànsit entre el segle xix i xx a la Marina.

Pablo Giménez Font

Referències: Cortés Picó, F. i Giménez Font, P. (dir.) (2010) Eduardo Soler y Pérez, un jurista en el paisaje. Alacant: I.C. Juan Gil-Albert. Justiniano, M. (2005) «La casa tradicional d’Orxeta» en 2ª Jornades sobre patrimoni de la

224 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 225 Ressenyes_

Marina Baixa, Alacant: Museu Arqueològic de la Vila Joiosa, pàg. 135-145. Llorens Barber, R. i Llorens Esterelles, C. (2007) La prensa en la Marina Baixa (1882-1999). I.C. Juan Gil-Albert, 528 pàg. Llorens Campello, S. (2014) Orxeta en los albores del siglo XX. Ajuntament d’Orxeta, 78 pàg. + 191 làm. Llinares Miguel, M. (2014) La carretera del Barranco de la Batalla a Villajoyosa: aportaciones para el estudio de una infraestructura intercomarcal a finales del siglo XIX. Treball de final de grau en Història (inèdit), Universitat d’Alacant, 44 pàg.

Al-Azraq el Blau - Crònica de la conquesta de La Muntanya

El género de la novela histórica no es un género nuevo sino muy utilizado desde hace tiempo para poder introducirnos en el conocimiento de hechos pasados que, de esta manera novelada, son comprendidos mejor por el lector y hacen que la lectura de los sucesos acaecidos que se intentan explicar sean muchos más amenos y se comprendan mejor que si el historiador se limita a una sucinta narración de los mismos que acaban resultando pesados y aburridos. Este es el camino que ha tomado nuestro autor Just I. Sellés (Beniarrés, Alicante, 1969) en su obra que comentamos: Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya (Ediciones Circulo Rojo, 2ª edición 2014, edición en versión valenciana y publicada también en castellana). La obra de Just Sellés surge por la necesidad de dar a conocer a este personaje del que mucho se habla y se cita, pero que lamentablemente poco o casi nada se sabe de él. De hecho, nuestro autor tuvo que iniciar una búsqueda rigurosa que le llevó cuatro años por los archivos, para poder certificar la certeza de lo que se hablaba y decía de él: la mayor parte conjeturas o incorrecciones carentes de fundamento, sin ninguna base en la que sustentarse. Por ello, el primer trabajo de Just fue la búsqueda del verdadero Al-Azraq, desmontando

224 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 225 Ressenyes_

sus mitos y encontrando al real personaje histórico, a veces con datos de muy reciente descubrimiento, que hace que su novela se acerque a la máxima rigurosidad histórica que pedimos a una obra que quiere ser eso: un libro de historia presentado al lector de una manera amena para él. La obra nos cuenta los hechos que van sucediendo como si el narrador estuviera presente en el mismo momento en que se producen, asistiendo al diálogo de los personajes, a sus gestos, movimientos… nos refiere lo que dicen… Le interesa a Just comprender también a la propia persona, sus sentimientos, sus vivencias… Trabajo indispensable para hablar objetivamente de alguien que fue muy maltratado en los textos posteriores escritos por los vencedores. Como lamentablemente ha ocurrido siempre. Pies de página aclaratorios y una explicación última del propio autor a manera de epílogo, junto con varias páginas de referencias bibliográficas —ideales para los interesados en ahondar en los aspectos históricos del personaje— completan el libro. Un estilo fluido y ameno hacen que una vez iniciada su lectura nos sintamos atrapados en ella, sin ese vocabulario pedantemente erudito que estropea muchas de las obras actuales escritas en valenciano, lo que hace que el lector se sienta identificado con el lenguaje utilizado. Lo cual es de agradecer. Para Just Sellés es su primera obra histórica novelada. Antes había publicado la novela El llanto del petirrojo, finalista del premio Azorín 2009. Just compagina también la literatura con la fotografía de paisaje. Actualmente se dedica a propagar su trabajo en conferencias que imparte por los diferentes pueblos y localidades de nuestra provincia, de las zonas por donde nuestro personaje histórico vivió y transitó con sus huestes. Acompaña estas charlas con una proyección de las fotos que tomó durante una semana pernoctando en el mismo castillo de Benissili o de Alcalà (de la Jovada) —castillo que fue la residencia de Al-Azraq— junto con una excelente banda sonora de música arábigo-andaluza. La foto de portada y los mapas de montaña son de Just. Los dibujos que ilustran la novela de Josep Borrell. También se recoge algún poema árabe de Abul Beka (1248) de la época en que se desarrollaron los hechos narrados. Qué menos que decir —aunque suene a tópico— que vale la pena leer este libro, al igual que aconsejamos que, si pueden, no dejen de asistir a una de las excelentes conferencias que sobre este personaje da el autor. Nos hace vivir los sentimientos del personaje narrado y entender sus acciones: ¿Por qué vino Al-Azraq desde su dorado exilio en Granada a intentar reconquistar sus tierras, para morir a las puertas de Alcoi con sesenta y cinco años tras una larga cabalgata de diez días? ¿Un martirio final? Estas y otras cuestiones más nos contesta Just y nos intenta explicar a través del propio personaje en su obra.

Manuel Pinto

226 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 10 - 2014 MT