Dossier

Patrimoni industrial, passat i present

Pere Santamaria García

En els darrers anys, el patrimoni industrial de Catalunya ha sofert una transformació d’ús molt important, fet que ha provocat en els equipaments uns usos diferenciats dels originals. A continuació, s’exposen quatre casos d’edificis obsolets i abandonats que, amb els nous usos, han revitalitzat els propis edificis i els seus entorns propers.

Rehabilitació de “La Seca” per a espai escènic Arquitecta: Meritxell Inaraja Genís

Rehabilitació de “La Seca” com a espai escènic. Foto: M.Inaraja. Es tracta d’un edifici situat al barri de i que forma part del que era l’antiga fàbrica de la Moneda de , que ocupava diverses fin- ques entre el carrer actual de la Seca cipi del segle XX, quan es va cobrir que ha tingut l’edifici. i el de Flassaders. el pati exterior de la planta baixa per El projecte final manté la tipologia Se l’anomena “La Seca” en remem- crear una única nau. de l’edifici existent i preserva l’única brança del nom de la Seca Reial o L’actual restauració es va portar a sala de planta baixa i la distribució Reial Fàbrica de Moneda de la Corona terme a la finca número 40 del carrer d’espais de les plantes pis al voltant d’Aragó i hauríem de buscar l’origen dels Flassaders, en una part que ocupà del pati, a més a més dels principals de la paraula “seca” en el mot àrab la fàbrica en època medieval. En la in- elements construïts. sekka, com a “lloc on es fabrica mo- tervenció arquitectònica s’ha mirat de Sempre mirant de preservar les ca- neda”. A la fàbrica es va encunyar compatibilitzar la preservació històrica racterístiques formals i patrimonials moneda entre el 1441 i el 1849, tot i patrimonial de les construccions de de l’edifici, la proposta va incorporar la i que una part de l’edifici dataria del les diferents èpoques amb el nou ús construcció de dos nous elements dins segle XIII o, fins i tot, d’algun segle cultural al que es destinaria. Abans del conjunt, per tal d’aconseguir una anterior. La fàbrica ha estat objecte de d’iniciar la restauració, es van deter- bona funcionalitat com a equipament múltiples transformacions, destacant minar totes les intervencions fetes al cultural i per a poder-se adaptar a les les del segle XVIII, amb la col·locació llarg de la historia amb treballs arque- normatives actuals. de l’escut de la casa reial borbònica a ològics i la proposta final les incorpora Amb el tancament d’un buit exis- la façana principal; la del segle XIX, totes per mostrar-ne la diversitat, la tent en l’edifici original, es va crear amb vàries remuntes executades i la complexitat i les modificacions patides un triple espai que relaciona les tres modificació dels forjats; o la de prin- al llarg del temps pels diferents usos plantes en vertical i dóna una propor-

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 24 cionalitat d’edifici públic al conjunt que originàriament tenia una escala i dimensions domèstiques. Aquest triple espai relaciona visualment la planta baixa amb el pati de planta primera i s’aprofita per a crear una entrada de llum natural al nucli d’accés a l’edifici. A la segona planta, s’ha construït una nova ala d’edifici pont cobert, tancat i de construcció contemporània. Aques- ta ala uneix els dos sectors, permet un recorregut continu i delimita les vistes des de l’interior del pati que queda definit com una possible sala d’actes a l’aire lliure. D’altra banda, hi ha la torre medie- val, on s’ubicava el “tresor” (l’or i els metalls per a la fabricació de la mo- neda) i que es trobava molt malmesa per diferents intervencions. Aquí s’ha ubicat l’escala principal com a nucli vertebrador, preservant els murs i les obertures originals. L’estat original presentava un estat d’abandonament molt important, amb múltiples patologies La resta d’espais interiors s’han estructurals. Fotos: M.Inaraja convertit en espais diàfans d’usos múltiples, després d’eliminar divisi- ons secundàries i condicionar-los amb els acabats i instal·lacions necessaris.

Fàbrica de Creació a la Nau central de Fabra i Coats BAAMMP arquitectes i RUISANCHEZ arquitectes

La Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona ocupa una nau que va a ser construïda entre el 1910 i el 1920 i que forma part d’un gran complex industrial, la Coats Fabra SA (antiga Fabra i Coats), de l’antic municipi de Sant Andreu del Palomar (districte 9). Icona del patrimoni industrial bar- celoní, es tractava d’una filatura (fàbri- ca de fils i teixits) que ocupava dues illes de cases separades pel carrer Sant Adrià. Impulsat des de l’ Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), dins del programa Fàbriques de Creació, es va proposar convertir-la en Fàbrica de Creació Artística l’any 2008. La fàbrica té quatre plantes amb es- tructura de maó vist i dues torres ados- sades a la façana que comuniquen ver- ticalment els diferents espais. Hem de buscar el seu origen en un moment Estat final de l’edifici amb les façanes rehabilitades amb recuperació d’elements històric del desenvolupament excep- constructius originals. Fotos: Wenzel

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 25 cional de la ciutat i del procés d’in- dustrialització que va viure Catalunya a partir del segle XIX. L’edifici forma part d’un complex industrial molt més ampli, format per diverses naus cons- truïdes, des del 1890, en diferents moments de l’auge de la indústria tèx- til al desaparegut municipi de , abans de la seva annexió a Barcelona. A part de la Fa- bra i Coats, destaquen especialment la Fàbrica Sant Andreu (entre els carrers Sant Andreu, Sant Adrià, Segre i Pare- llada) i la Fàbrica del Rec (carrers Sant Adrià, Otger, Blai i Jubany i Segre) El 1893, els empresaris Ferran Puig i Gibert i Jaume Portabella van fundar el Vapor de Fil, una fàbrica de filats de lli que va aplicar les últimes inno- Fàbrica de Creació. Foto: Gunnar+Knechtel. vacions tecnològiques del moment als seus processos de producció. El 1884 es constitueix la Sociedad Anónima Fabra y Portabella amb la incorpora- ció de Camil Fabra a l’empresa. Amb la fusió amb l’empresa britànica J&P Coats, el 1903, l’empresa arribarà a ser una de les indústries tèxtils més importants d’Europa i capaç d’absor- bir altres empreses de Sant Andreu, com ara el Vapor de Rec o Ca l’Alzina. L’estructura econòmica, social i cultu- ral del barri anava lligada a l’empresa Interior de la nau. Foto: Ferran Mateo. durant aquells anys i l’arribada dels britànics va aportar innovacions soci- als importants i avenços en els drets dels obrers, com ara les vacances pa- gades. Cal apuntar que, als anys 70, ció definitiva de l’espai a curt termi- jectes i se’n van seleccionar 20) que amb la crisi del tèxtil, va començar el ni. Aquest procés va funcionar com a van suposar una autèntica font d’infor- tancament definitiu de les factories i banc de proves. mació sobre les possibilitats de l’es- l’acomiadament dels treballadors. Es van fixar els pilars que van per- pai, a partir de les demandes de dife- El procés de rehabilitació de l’edi- metre obrir un període usos provisio- rents creadors que van visitar l’espai i fici s’ha portat a terme d’una manera nals a partir de la intervenció i adequa- hi van treballar. Es van seleccionar les atípica. A partir del 2008, amb la re- ció de l’espai amb el projecte Red Bull propostes que havien de portar a terme conversió en Fàbrica de Creació Ar- Music Academy 08 i amb la reflexió un treball continuat d’investigació i de tística, s’inicia l’activitat regular de teòrica que es va fer a les Jornades so- recerca, però també es van acollir al- la Fabra i Coats com a equipament bre Fàbriques de Creació, desenvolu- tres propostes de diferents disciplines destinat, fonamentalment, a oferir es- pades al novembre de 2008. A mitjans artístiques i culturals de curta estada pais i recursos al servei dels creadors de 2009, es publicaven les condicions (inferiors a les 4 setmanes), així com de la ciutat de Barcelona. La posada reguladores per a la cessió temporal propostes o esdeveniments puntuals en funcionament provisional d’aquest dels espais per al desenvolupament de com: el rodatge de curtmetratges i espai va formar part del seu disseny projectes de creació artística i s’obria llargmetratges de joves realitzadors, futur. Després d’un condicionament una convocatòria pública per a la pre- d’anuncis i spots publicitaris, així com bàsic d’una quarta part de la super- sentació de projectes de creació que reportatges fotogràfics; esdeveniments fície total de l’equipament i paral·lel es poguessin desenvolupar allà mentre i presentacions vinculades amb em- a l’ocupació de l’espai, es van definir no comencessin les obres de rehabili- preses i institucions catalanes; la rea- un primer pla d’usos i la concepció tació definitiva. lització d’activitats culturals obertes al d’un avantprojecte arquitectònic que La nau va acollir diferents propostes públic que també han servit per donar permetés poder abordar la rehabilita- i activitats (es van presentar 36 pro- projecció i posar en coneixement la

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 26 idiosincràsia d’aquest espai (Festes de la Mercè, Festival GREC09...). Això va fer possible poder contrastar la res- posta de l’espai a les demandes dels diferents tipus de creadors i usuaris, així com la seva capacitat per a po- der fer conviure i relacionar artistes de diferents disciplines i altres usos. En resum, La Fabra i Coats és un nou concepte d’equipament cultural, des- tinat a donar recolzament a la creati- vitat, el talent i la innovació, ubicat en un edifici emblemàtic del patrimoni Part del complex industrial. Foto: GRC Studio. industrial de la ciutat de Barcelona.

Museu Can Framis molt precàries, pensades únicament ocupa una illa sencera de l’ BAAS, arquitectes per la producció, sense gairebé interès Cerdà. El jardí que l’envolta posa de arquitectònic. El catàleg de protecció manifest la cota en què s’emplaçava Can Framis es troba al barri del Po- patrimonial en va escollir molt poques. el conjunt, un metre i mig per sota del ble Nou, a la zona del 22@, conegu- Inicialment, el pla urbanístic de la ciu- nivell de l’actual trama Cerdà. da per ser un dels focus de les grans tat pretenia enderrocar el conjunt exis- Avui en dia, Can Framis és l’últim transformacions urbanístiques de la tent de Can Framis i construir un nou projecte de la Fundació Vila Casas Barcelona del 92. edifici però, gràcies a la pressió veïnal i funciona com a Museu de Pintura Als segles XVIII-XIX, els terrenys per conservar el conjunt industrial, Contemporània, inaugurat a Barcelo- agrícoles que se situaven al nord de l’Ajuntament va decidir conservar les na, l’abril de 2009. Barcelona van ser objecte d’un gran naus existents, ja que formaven part El procés de rehabilitació va passar canvi a causa de la revolució indus- de la memòria històrica del Poble Nou, per preservar l’antiga xemeneia i dues trial. A l’antic barri del Poble Nou es en ser una de les primeres fàbriques de les tres naus industrials i substi- trobava el motor productiu de la ciutat que s’hi va instal·lar. tuir la tercera, que estava en molt mal i hi convivien múltiples recintes indus- A conseqüència dels Jocs Olímpics estat. En total, hi ha més de 5.700 trials. Va arribar a ser tan important la de 1992, la ciutat de Barcelona va metres quadrats a l’illa, dels quals, un zona industrial que era anomenada po- patir una reestructuració i va expulsar 90% estan destinats a l’exposició i, la pularment com la “Manchester catala- les indústries fora de l’entorn urbà. La resta, a oficines i magatzem. Entre els na”. A finals del s . XVIII, el complex gran transformació urbanística va fer tres edificis que integren l’espai hi ha propietat de la família Framis va dedi- desaparèixer gran part del patrimoni un pati molt gran que funciona com car la seva activitat a la indústria de industrial de Poble Nou i el conjunt una plaça interior i acull part de les la llana. El complex industrial de Can de Can Framis no va sortir impune escultures de l’exposició. Framis va ser un dels primers a instal· d’aquesta transformació, ja que va El projecte va consistir en la restau- lar-se ocupant, aleshores, la superfície perdre bona part de la seva extensió: ració dels dos edificis de les fàbriques equivalent a quatre illes de l’Eixample es van salvar, tan sols, dos edificis i actuals i la construcció d’un de nou i estava format per diversos edificis. la xemeneia. Actualment Can Framis que unirà els altres dos, coincidint Anys després, quan es va traçar la tra- ma Cerdà, el complex Framis va passar a una cota inferior, a causa de la nova rasant d’aquest pla, i quedà enfonsat i esbiaixat respecte dels seus carrers adjacents. Al cap dels anys, va anar perdent la seva activitat i va passar a l’oblit. A diferència d’altres fàbriques, protegides pel Catàleg Patrimonial de la ciutat de Barcelona, a Can Framis no es va valorar cap interès arquitectò- nic, ja que es va projectar pensant més en la seva funcionalitat que no pas en els aspectes estètics. Això va passar amb gran part de les indústries del Can Framis funciona com a Museu de Pintura Contemporània, inaugurat a Barcelona l’abril de 2009. Poble Nou que tenien construccions Foto: GRC Studio

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 27 amb el lloc on hi havia un magatzem, que és l’entrada principal al museu. Els tres edificis configuren un pati, pavimentat amb pedres recuperades de l’antiga fàbrica, que es converteix en el vestíbul del museu i en espai per activitats diverses. Les intervencions es realitzen amb formigó vast que es barreja amb els paviments. Els murs existents es pro- tegeixen amb pintura gris, deixant veure la seva textura original, confor- mant un collage de textures i forats. A fora, el morter de calç, que es barreja amb la maçoneria existent, es fon amb el formigó vist dels nous edificis. La façana es converteix, llavors, en un collage de textures i revestiments que Museu d’història de Barcelona a la fàbrica Oliva Artés. Foto: BAAS. reflecteixen les diferents marques del temps en l’edifici. La part interior de l’edificació es va transformar en un gran espai ex- positiu amb un recorregut continu i del segle XX. Queda situada al costat ren un accés nou pel Carrer d’Espron- sense interrupcions. Les escales són d’altres grans conjunts industrials ca- ceda. Tot i la recessió de la postguerra, els únics punts formals del recorregut talogats, com Ca l’Alier i l’Escocesa, l’empresa va recuperar amb el nom dins d’una zona amb una alta densitat peces significatives de la trajectòria de Tallers Oliva Artés, l’any 1940, i expositiva. La fusta apareix copiosa- fabril barcelonesa del segle XIX, i prop disposava d’un segon taller constru- ment en marcs de finestres, escales i de Can Ricart, un altre gran complex ït al sector nord-oest de la parcel·la, entre els edificis, així com en les pan- industrial. cap a la prolongació de el carrer Ali talles de suport de la pintura. La fàbrica Oliva Artés remunta els Bei (ara carrer del Marroc). El taller El jardí remarca la cota on s’em- seus orígens a l’any 1880, quan An- va patir successives obres de reformes plaça el museu i ajuda l’edifici a dreu Oliva Gallamí, enginyer mecànic, posteriors i ampliacions condiciona- amagar-se del trànsit rodat. La zona va fundar l’empresa que es dedicava al des per la disponibilitat de solar, fins enjardinada ofereix una imatge me- sector mecànic-metal·lúrgic, un taller que, durant els anys 60, l’empresa va lancòlica que potenciarà el contrast fabril per a la reparació, construcció i iniciar una crisi que acabaria amb la amb l’entorn. compravenda de màquines diverses. El suspensió de pagaments, al 1978. 1920, el fill i el gendre van traslladar Després va continuar com a cooperati- la fàbrica a la seva ubicació actual, va constituïda per antics treballadors Museu d’història a davant la necessitat d’un solar més (TOACSI, Tallers Oliva Artés Societat la fàbrica Oliva Artés. ampli. L’any 1936, es va realitzar una Cooperativa Industrial), fins al tanca- Barcelona ampliació de les instal·lacions i crea- ment definitiu, al 2000. BAAS, arquitectes

La Fàbrica Oliva Artés se situa al barri del Poblenou, al carrer Espron- ceda, 142-146, al Districte de Sant Martí, i és un dels testimonis de “la Manchester Catalana al 22@”. era el districte manu- facturer que va ser l’àrea d’expansió industrial de Barcelona del segle XVIII al XX. L’equipament es troba dins del Parc Central del Poblenou, l’antiga àrea suburbial molt dinàmica en els darrers segles, que va acollir els prats d’indianes al segle XVIII i va formar el major districte industrial de Barcelona des de mitjans del segle XIX a mitjans Museu d’història de Barcelona a la fàbrica Oliva Artés. Foto: BAAS.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 28 A principis del 2006, una part sos productius, ara són especialment ciudad. Meritxell Inaraja | Espai La d’aquest complex es va rehabilitar com adequats per acollir nous processos Seca a seu de la Guàrdia Urbana del dis- creatius. http://hicarquitectura.com/2012/ tricte de Sant Martí, a la nau annexa Però aquests espais tan grans són 03/meritxell-inaraja-espai-la-se- situada al carrer Marroc, i les naus un valor que es converteix en un pro- ca-2011/ principals, ubicades al carrer Pere IV, blema de costos a l’hora d’afrontar-ne Fàbrica de creació a la nau central de es restauraren amb la intenció d’ubi- la rehabilitació. També ens trobem Fabra i Coats: car-hi la nova seu del MUHBA (Museu que tenim encara una gran quantitat • Fabra i Coats, Fàbrica de creació de d’Història de Barcelona). d’aquests edificis, la gran majoria de Barcelona http://fabraicoats.bcn. La rehabilitació de la fàbrica i la gran interès patrimonial per la comu- cat/es seva transformació en museu es basa nitat però també en un estat de dete- • http://www.amicsfabracoats.ea26. en l’alliberació de l’espai de la nau riorament important. com/ per tal de potenciar la seva estruc- Això fa que sigui estrictament ne- • Bammp Arquitectes http://www. tura i aconseguir la màxima flexibi- cessari planificar molt bé els usos que bammp.com/ litat i llibertat expositiva, posant en s’hi donen i alhora gestionar-los efi- • Ruisanchez Arquitectes http://www. valor l’espai interior de parets de maó caçment per a que siguin activitats ruisanchez.net/ i la planta basilical. Es construirà un viables i autofinançades. porxo exterior afegit, d’accés, com a També cal tenir en compte que amb Can Framis: element de transició, que relaciona el canvi d’ús d’un edifici industrial es • Arct Dayly Selected Works. 9 nov. l’edifici amb el parc que l’envolta i produeix una modificació, una altera- 2009. Can Framis Museum / Jordi rep els visitants. Tota la nova interven- ció, una tergiversació dels seus valors Badia ció es realitzarà amb un únic material, inicials que poden afectar el seu va- http://www.archdaily.com/40219/ el ferro galvanitzat (revestit de zenc lor patrimonial. Cal dir, també, que cam-framis-museum-jordi-badia/ per evitar la corrosió). La xapa actuarà aquestes alteracions ja s’havien iniciat • 3/24. WEB. L’antiga fàbrica Can com a vincle directe amb el passat amb el cessament de l’activitat indus- Framis, al Poblenou de Barcelona, industrial i metal·lúrgic de la fàbrica trial. Són però, uns canvis estricta- es convertirà en un centre d’art i concordarà amb els elements estruc- ment necessaris per a fer possible la 07/05/2007 turals interiors. S’intervé en aquest reutilització d’aquests edificis i la seva • Groc Studio. http://www.grcstu- patrimoni d’una manera diferent a la adequació a nous usos i a noves nor- dio.es/portfolio/p-l-o-t-10_mu- que estem acostumats, sense tirar tot matives. Aquí és on l’arquitecte ha de seo-can-framis-fundacio-vila-casas/ l’interior. Els interiors queden intactes mostrar el seu saber per tal d’utilitzar • Fundació Vila Casas. http:// i no hi tindran cabuda els serveis. Per els mitjans que té a l’abast per fer www.fundaciovilacasas.com/es/ això, al costat de l’antiga fàbrica, es jugar els valors de l’edifici antic i la museos-y-espacios-de-arte/mu- construirà una nova peça en planta seva transformació en una partida on seo-can-framis/_m:3/ baixa, amb entrada pel carrer de Pere tothom hi surti guanyant. IV. També l’ascensor se situarà a l’ex- En aquest sentit, de les intervenci- Museu d’Història Oliva Artés: terior i, com a element vertical, evo- ons exposades en aquest article, final- • BAAS Arquitectura. http://www. carà les antigues xemeneies. Aquest ment destacaria el procés participatiu baas.cat/ca/equipamientos/muhba element permetrà, també, penjar lones de la Fabra i Coats com a exemple de • El Periódico. dijous, 7 de octubre informatives sobre les activitats que es bones pràctiques pel que fa al procés del 2010 duran a terme al museu. de planejament de l’obra i com a ex- • La Vanguardia, 18/05/2010 El Museu d’Història de Barcelona periència altament enriquidora en la • Muhba Oliva Artés, El centre d’his- Oliva Artés, amb un total de prop de tasca de l’arquitecte i amb bona ga- tòria contemporània de Barcelona 3.500 metres quadrats de superfície, rantia d’èxit en els resultats pel que fa Barcelona, 6 d’octubre de 2010. acollirà elements que permetran fer a la bona adequació de la intervenció Dossier de premsa de l’Institut de una mirada històrica de la ciutat, des per als nous usuaris. Cultura de Barcelona. Oficina de dels primers anys del segle XVIII, amb premsa. els inicis de la manufactura, fins a Per ampliar informació www.bcn.cat/cultura/premsa. http:// principi del segle XXI. La Seca, espai escènic: w110.bcn.cat/fitxers/icub/museu- Els edificis industrials tenen unes • Foment de . 21 març historia/dossierdepremsamuhbaoli- característiques inherents a la seva 2011. La rehabilitació de La Seca vaarts.239.pdf concepció inicial, enfocada bàsica- per a equipament cultural és a punt • Arxiu Històric del Poble Nou. Blog: ment a la funcionalitat, que suposen de finalitzar.http://www.fomentciu- http://www.arxiuhistoricpoblenou. un valor afegit important a l’hora de tatvella.net/noticies_fitxa.php?id- es/historia-poblenou.html plantejar la seva reutilització: espais Noticia=107 lliures, amplis, lluminosos, conce- • HIC et NUNC (Aquí y Ahora) Blog Pere Santamaria García buts i construïts per albergar proces- abierto sobre temas de Arquitectura Arquitecte

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 29