Memòria Del Departament De Cultura 2004

Memòria del Departament de Cultura 2004

Sumari sintètic Organigrama del Departament Conselleria Gabinet de la Consellera

Secretaria General Obres de les Grans Infraestructures Direcció de Serveis Assessoria Jurídica Gabinet Tècnic

Direcció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General d’Arxius Servei d’Arqueologia Servei de Museus Servei del Patrimoni Arquitectònic Centre de Restauració de Béns Mobles Museu d’Història de Catalunya

Biblioteca de Catalunya

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural Àrea del Llibre i de Biblioteques Servei de Biblioteques Àrea de Promoció i Cooperació Artística

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

Institució de les Lletres Catalanes

Teatre Nacional de Catalunya, SA

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Institut Català de les Indústries Culturals

Institut Ramon Llull

Altres Annex Conselleria Secretaria General Direcció General del Patrimoni Cultural

Índex Índex de quadres Índex de gràfics Sumari

Estructura Organigrama del Departament 9 Activitats Conselleria 21 Gabinet de la Consellera 22 1. Funcions del Gabinet de la Consellera 22 2. Activitats de seguiment informatiu i control de l’actuació del Departament 22 3. Actes públics culturals, de representació o acadèmics 23

Secretaria General 25 Secretaria General 26 Direcció de Serveis 28 1. Servei de Gestió Econòmica 28 2. Servei d’Obres i Instal·lacions 32 3. Servei de Contractació i Patrimoni 34 4. Servei de Recursos Humans i Règim Interior 36 5. Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya 40 6. Àrea d’Informatització i Sistemes d’Informació 41 Assessoria Jurídica 44 1. Funcions de l’Assessoria Jurídica 44 2. Normes 44 3. Actuacions judicials 45 4. Convenis 45 Gabinet Tècnic 49 1. Servei d’Informació i Difusió 49 2. Estudis, documentació, estadística i edicions 51 3. Publicacions 53

Direcció General del Patrimoni Cultural 55 Subdirecció General d’Arxius 56 1. Funcions de la Subdirecció General d’Arxius 56 2. Activitats 56 3. Arxiu Nacional de Catalunya 65 4. Subvencions 74 5. Publicacions 77 Servei d’Arqueologia 78 1. Funcions del servei d’Arqueologia 78 2. Objectius específics per a l’any 2004 78 3. Activitats 78 4. Resum de les subvencions i inversions 84 5. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 85 6. Publicacions 85 Servei de Museus 86 1. Funcions del Servei de Museus 86 2. Objectius específics per a l’any 2004 86 3. Museus gestionats per consorci amb participació del Departament de Cultura 88 4. Museus gestionats pel Departament de Cultura 95 5. Protecció del patrimoni cultural moble 103 6. Difusió 105 7. Formació 105 8. Nous museus 105 9. Servei d’Atenció als Museus (Girona) 105 10. Registre dels museus de Catalunya 106 2 SUMARI

11. Subvencions i inversions 106 12. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 108 13. Publicacions 108 Servei del Patrimoni Arquitectònic 110 1. Funcions del Servei del Patrimoni Arquitectònic 110 2. Objectius específics per a l’any 2004 110 3. Activitats 110 4. Resum de subvencions i inversions 115 Centre de Restauració de Béns Mobles 116 1. Funcions del Centre de Restauració de Béns Mobles 116 2. Objectius específics per a l’any 2004 116 3. Activitats 116 4. Gestió de recursos 118 5. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 118 6. Objectius específics per a l’any 2005 119 7. Publicacions 119 Museu d’Història de Catalunya 120 1. Funcions del Museu d’Història de Catalunya 120 2. Objectius específics per a l’any 2004 120 3. Activitats 120 4. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 126 5. Objectius específics per a l’any 2005 126 6. Publicacions 126

Biblioteca de Catalunya 127 1. Funcions de la Biblioteca de Catalunya 128 2. Línies estratègiques 128 3. Informació economicofinancera 128 4. Activitats 129 5. Publicacions 131

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia 133 1. Funcions de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia 134 2. Línies estratègiques 134 3. Informació economicofinancera 134 4. Visitants 135 5. Activitats 136 6. Publicacions 144

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 147 1. Funcions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 148 2. Objectius específics per a l’any 2004 148 3. Informació economicofinancera 148 4. Obres i infraestructures 149 5. Exposicions 149 6. Conferències, col·loquis, congressos i visites actives 150 7. Difusió 151 8. Serveis educatius 152 9. El públic 153 10. Conservació 153 11. Taller de restauració 156 12. El Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 156

3 SUMARI

13. Objectius específics per a l’any 2005 156 14. Publicacions 156

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural 159 Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural 160 1. Funcions de la Direcció General de Promoció Cultural 160 2. Premis Nacionals de Cultura 160 3. Projecció de la cultura i de les noves tendències. Centre KRTU 161 4. Resum de subvencions de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural 165 Àrea del Llibre i de Biblioteques 166 1. Funcions de l’Àrea del Llibre i Biblioteques 166 2. Objectius específics per a l’any 2004 166 3. Producció editorial 166 4. Promoció del llibre en català 166 5. Subvencions 167 6. Resum de subvencions i inversions 167 7. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 167 8. Objectius específics per a l’any 2005 167 Servei de Biblioteques 168 1. Funcions del servei de biblioteques 168 2. Sistema de Lectura pública de Catalunya 168 3. Catàleg col·lectiu de la lectura pública de Catalunya 175 4. Beques del Catàleg col·lectiu de la lectura pública de Catalunya 176 5. Inversions i subvencions 176 6. Resum d’inversions i subvencions 177 7. Publicacions 177 Àrea de Promoció i Cooperació Artística 179 1. Funcions de l’Àrea de Promoció i Cooperació Artística 179 2. Activitats i subvencions en l’àmbit de les arts visuals 179 3. Activitats i subvencions en l’àmbit de la música 186 4. Activitats i subvencions en l’àmbit de les arts escèniques: teatre, dansa i circ 190

Entitat Autònoma de Difusió Cultural 195 1. Funcions de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural 196 2. Balanç econòmic 196 3. Distribució de la plantilla 198

Institució de les Lletres Catalanes 199 1. Funcions de la Institució de les Lletres Catalanes 200 2. Objectius específics per a l’any 2004 200 3. Pressupost 202 4. Activitats 203 5. Resum de subvencions 208 6. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 208 7. Objectius específics per a l’any 2005 209 8. Publicacions 211

Teatre Nacional de Catalunya, SA 213 1. Funcions del Teatre Nacional de Catalunya, SA 214 2. Línies estratègiques 214 3. Informació economicofinancera 214 4 SUMARI

4. Activitats 215 5. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 220 6. Objectius específics per a l’any 2005 220 7. Publicacions 220

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana 223 1. Funcions del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana 224 2. Objectius específics per a l’any 2004 224 3. Activitats 224 4. Àrea de Gestió Administrativa: subvencions i inversions 229 5. Objectius específics per a l’any 2005 230 6. Publicacions 230

Institut Català de les Indústries Culturals 233 1. Funcions de l’Institut Català de les Indústries Culturals 234 2. Línies d’actuació per a l’any 2004 235 3. Informació economicofinancera 236 4. Distribució de la plantilla 237 5. Actuacions destacades 237 6. Àrea de l’Audiovisual 240 7. Àrea de Mitjans de Comunicació 257 8. Àrea de Projectes 259 9. Objectius específics per a l’any 2005 260

Institut Ramon Llull 265 1. Funcions de l’Institut Ramon Llull 266 2. Línies estratègiques 266 3. Informació economicofinancera 268 4. Activitats 269

Annex 279 Conselleria 280 Secretaria General 294 Direcció General del Patrimoni Cultural 302

Índex 359 Índex de quadres 360 Índex de gràfics 364

> Sumari sintètic

Organigrama del Departament

10 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Organigrama general

Conseller Gabinet del Conseller Caterina Mieras i Maria Eulàlia Biosca Rovira Barceló (fins al 31.07.2004) Francesca Garcia Almagro (a partir del 06.09.2004)

Comissionat per al disseny de l’estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall i Masip (a partir del 09.07.2004)

Secretaria General Francesc Vila i Albet (fins al 01.04.2004) Gemma Sendra i Planas (a partir del 02.04.2004)

Direcció General del Patrimoni Cultural Francesc Tarrats i Bou

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural Assumpta Bailac i Puigdellívol

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Ferran Bello Hernáiz

11 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Secretaria General

Secretaria General Direcció de Serveis Servei de Recursos Secció Francesc Vila Josep Pujadas i Humans i Règim d’Administració de i Albet Maspons Interior Personal, Inspecció (fins al 01.04.2004) (fins al 02.09.2004) Maria del Carme i Règim Interior Gemma Sendra i Planas Aurora Baena Ruiz Galimany i onrepaux (a partir del 02.04.2004) (a partir del 03.09.2004) Servei de Gestió Secció de Gestió i Econòmica Control pressu- Marta Martínez i postari Mascorda (fins al 31.08.2004)

Servei de Contractació i Patrimoni Jordi Domeque i Arayo

Servei d’Obres i Secció d’Obres Instal·lacions Josefina Alomar i Unitat de Compres Serrallach i Serveis (fins al 31.08.2004) Elsa Ibar i Torras Oficina de (des del 01.09.2004) Supervisió de Projectes

Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya Santiago Orós i Muruzábal (fins al 30.06.2004) Marc Serra i Serrats (des del 01.07.2004)

Àrea d’Informatització i Sistemes d’Informació Valentí Daniel i Vilaseca Assessoria Jurídica Maria Pilar Bayarri i Secció d’Estudis i Roda Documentació

Gabinet Tècnic Servei d’Informació Secció de Gestió i Josep Missé i Ferran i Difusió Informació Joan Josep Isern i Màrquez

Serveis Territorials Secció de Barcelona d’Organització Montse Illa i Vilà (des del 01.02.2004) Secció d’Inspecció del Patrimoni Arquitectònic 12 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Secretaria General

Serveis Territorials Secció de Girona d’Organització Juan Solana Figueras (des del 29.01.2004 i Secció d’Inspecció fins al 13.05.2004) del Patrimoni Josep Quintanas Arquitectònic Bosch (des del 15.06.2004)

Serveis Territorials Secció de Tarragona d’Organització Teresa Felip i Capdevila (des del Secció d’Inspecció 02.02.2004) del Patrimoni Arquitectònic

Serveis Territorials Secció de Lleida d’Organització Antonio Llevot Lloret (des del 29.01.2004) Secció d’Inspecció del Patrimoni Arquitectònic

Serveis Territorials Secció de les Terres de d’Organització l’Ebre Antoni Lluís Josep Secció d’Inspecció Sabaté Ibarz (des del del Patrimoni 22.01.2004) Arquitectònic 13 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Direcció General del Patrimoni Cultural

Direcció General del Subdirecció General Servei del Patrimoni Secció d’Inspecció Patrimoni Cultural del Patrimoni Arquitectònic Tècnica Francesc Tarrats i Bou Cultural Josep Antoni Navarro Carme Prats i i Cossío Secció d’Inventari Joaniquet del Patrimoni Arquitectònic

Secció de Restauració

Servei Secció d’Inspecció d’Arqueologia Tècnica i Ramon Ten i Carné Programació

Servei de Museus Secció de Gestió i Josepa Parés i Rigau Inspecció

Secció de Documentació i Protecció

Secció de Difusió i Exposicions

Servei de Secció de Restauració de Béns Conservació, Mobles Restauració i Josep Maria Xarrié i Instal·lacions Rovira

Subdirecció General Servei de Gestió del Secció de Gestió del d’Administració i Patrimoni Cultural Patrimoni Artístic Gestió Isabel Colomer i Riera Pepa Moya González Secció de Gestió del Patrimoni Escrit, Documental i Etnogràfic

Subdirecció General Servei d’Arxius Secció d’Inventari d’Arxius Francesc Olivé i Ollé del Patrimoni Ramon Alberch Documental i Fugueras Arxivístic

Secció d’Inspecció Tècnica i de Planificació 14 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Direcció General del Patrimoni Cultural

Arxiu Nacional de Subdirecció Àrea dels Fons Catalunya Francesc Balada i Històrics Josep Maria Sans Bosch Travé Àrea dels Fons de l’Administració

Àrea de Restauració

Àrea dels Fons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals Banc d’Imatge i So Isabel Joven i López

Museu d’Història de Àrea de Gestió Catalunya Economicoadministra- Jaume Sobrequés i tiva Callicó Àrea de Gestió Museogràfica

Àrea de Gestió de Documentació i Difusió

15 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural

Direcció General de Secretaria de Relacions Culturals Promoció i Teresa Bruguera i Cortada Cooperació Cultural Assumpta Bailac i Puigdellívol Servei de Gestió de Promoció Cultural Antoni Herrera Pérez Àrea de Promoció i Cooperació Artística Àrea de Teatre i Lluís Noguera i Dansa Jordana

Àrea de Música

Àrea d’Arts Visuals

Àrea del Llibre i de Servei de Secció de Biblioteques Biblioteques Biblioteques Gabriel Planella i Maria Dolors Portús i Doménech Vinyeta Secció de Biblioteques Especialitzades

Secció del Patrimoni Bibliogràfic

Secció de l’Institut Català de Bibliografia

Secció d’Informació Bibliogràfica

16 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Centre de Promoció Gerència Unitat de Gestió Administrativa de la Cultura Popular Gerard Preminger i i Tradicional Catalana Roig Àrea de Foment de la Cultura Ferran Bello i Hernáiz Popular i de l’Associacionisme

Àrea de Recursos i Documentació

Àrea de Recerca, Conservació i Protecció del Patrimoni Etnològic Antoni Anguela i Dotres 17 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Entitats autònomes, ens públics i societats mercantils

Entitats autònomes

Entitat Autònoma de Difusió Cultural Carmina Vendrell i Escofet

Institució de les Lletres Catalanes Francesc Parcerisas i Vázquez (fins al 14.09.2004) Jaume Subirana i Ortín (des del 15.09.2004)

Biblioteca de Catalunya Àrea de Difusió Vinyet Panyella i Balcells (fins al 13.01.2004) Maria Dolors Lamarca i Morell (des del Arxiu Joan Maragall 12.02.2004) Biblioteca Bergnes de las Casas

Administració Secció d’Assumptes Margarita Valverde Generals i Hernández Secció de Gestió Econòmica

Secció de Recursos Humans

Secció de Manteniment i Seguretat

Unitat Bibliogràfica Secció de Col·leccions Joana Escobedo i Generals Abraham Secció de Reserva Impresa

Secció de Manuscrits

Secció de Música

Hemeroteca Secció de Col·lecció Maria del Tura Molas de Premsa Catalana i Alberich Secció de Col·lecció de Premsa Internacional

Secció de Col·lecció de Recerca i de Revistes Especialitzades

Secció de Col·lecció de Reserva 18 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Entitats autònomes, ens públics i societats mercantils

Revistes Especialitzades

Secció de Col·lecció de Reserva

Unitat Gràfica Secció de Gravats Francesc Fontbona de Vallescar Secció de Cartoteca

Secció de Material Menor

Secció Fonoteca d’Enregistraments Margarida Estañol Antics i Ullate Secció d’Enregistraments Moderns

Gerència Servei Secció de d’Adquisicions Coordinació de les Neus Llisterri i Roc Oficines del Dipòsit Legal de Catalunya

Secció de Compres, Donatius i Intercanvis Àrea de Tecnologia de la Informació

Servei d’Accés Secció de Referència i Obtenció de i Comunicació Documents Núria Altarriba Secció d’Obtenció i Vigatà de Documents i Préstecs

Servei Secció de Dipòsits d’Emmagatzemame nt, Preservació i Secció de Conservació Preservació i Conservació Servei de Normalització Bibliogràfica Imma Ferran i Augé 19 ORGANIGRAMA DEL DEPARTAMENT > Sumari sintètic

Entitats autònomes, ens públics i societats mercantils

Museus d’Arqueologia Administració de Catalunya Víctor Magrans i Julià Miquel Molist i Montañà (fins al 26.05.2004)

Museu de la Ciència i Administració de la Tècnica de Jaume Matamala i Catalunya Cura Eusebi Casanelles i Rahola

Ens públics

Institut Català de les Indústries Culturals Xavier Marcé i Carol

Societats mercantils

Teatre Nacional de Catalunya, SA Domènec Reixach i Felipe > Sumari sintètic

Conselleria

Gabinet de la Consellera 22 CONSELLERIA - GABINET DE LA CONSELLERA

> Sumari sintètic

Gabinet de la Consellera

1. Funcions del Assistència a la consellera o conseller en la seva activitat institucional i pública, Gabinet de la en actes culturals, acadèmics, parlamentaris o de representació. Relacions amb Consellera els mitjans de comunicació. Relacions institucionals. Seguiment i tramitació de qüestions parlamentàries relacionades amb el Departament de Cultura i àmbits del món cultural. Coordinació de l’activitat institucional i política en relació amb altres departaments de la Generalitat, organismes oficials i partits i formacions polítiques.

Relació amb els mitjans de comunicació Pel que fa a la relació amb els mitjans de comunicació, des del Gabinet s’ha mantingut l’atenció de consultes puntuals formulades pels mitjans, també de peticions i tramitació d’entrevistes amb la consellera i alts càrrecs del Departament, així com l’elaboració de dossiers i comunicats de premsa. Durant el 2004 s’han convocat i fet 32 rodes de premsa, presidides per la consellera.

Despatx de la consellera i atenció a visites Durant el 2004, a la secretaria de la consellera s’ha donat tràmit, i resposta, a un volum de 3.674 cartes de correspondència escrita adreçada directament a la consellera, per via postal. En aquest sentit, s’han mantingut relacions escrites i intercanvi de corres- pondència amb personalitats polítiques, institucionals i entitats dels diversos àmbits culturals, així com també artistes, creadors i particulars, al marge del que han estat les invitacions a actes públics, que es ressenyen en l’apartat següent. Així mateix, al llarg del 2004, la consellera de Cultura ha mantingut en el seu despatx un total de 345 visites i entrevistes, amb membres institucionals i personalitats i entitats representatives dels diversos àmbits del món cultural, a més de la recepció de delegacions diplomàtiques i altres autoritats institucionals de Catalunya.

Invitacions i comitès d’honor Durant tot el 2004, des del Gabinet de la consellera s’ha donat tràmit i resposta a 2.511 invitacions d’assistència per a actes públics, provinents de la societat civil, particulars, empreses, entitats, institucions i organismes culturals. Entre aquestes, la consellera de Cultura ha acceptat de prendre part en 23 comitès d’honor, als quals havia estat convidada.

2. Activitats de L’Oficina de Relacions Institucionals s’ha fet càrrec de la preparació de la infor- seguiment mació corresponent per donar compliment a les tramitacions parlamentàries en informatiu i matèria de cultura relacionades amb l’activitat del Departament, tant a iniciati- control de va pròpia com a iniciativa dels diferents grups parlamentaris del Parlament de l’actuació del Catalunya. Departament Així mateix s’ha fet el seguiment informatiu de l’activitat parlamentària del Congrés de Diputats i del Senat, en qüestions relacionades amb els àmbits culturals o el mateix departament de Cultura. D’altra banda s’han coordinat la pre- paració d’informes per complimentar les peticions formulades pel Síndic de Greuges. Seguidament s’exposen les actuacions més destacades que s’han fet enguany en cadascun dels àmbits.

Parlament de Catalunya 1. Compareixença a la Comissió de Política Cultural En l’inici del primer període de sessions de la VII legislatura, l’Oficina de Relacions Institucionals va coordinar els treballs preparatoris per a la comparei- 23 CONSELLERIA - GABINET DE LA CONSELLERA

> Sumari sintètic

xença informativa sobre política cultural, que la consellera de Cultura va dur a terme a petició pròpia, davant la Comissió de Política Cultural, el dia 12 de febrer.

2. Substanciació i participació en qüestions parlamentàries d’impuls o control. Durant l’any 2004, la funció d’impuls i de control de l’acció política i administrativa de l’activitat del Departament de Cultura ha donat lloc a la substanciació de les tramitacions parlamentàries següents, d’acord amb els quadres adjunts.

QUADRE 1. NOMBRE DE SUBSTANCIACIONS O TRÀMITS EN QUÈ S’HA INTERVINGUT DES DEL DEPAR- TAMENT DE CULTURA. 2004 Tipus de tramitació Nombre Interpel·lacions 7 Mocions subsegüents 5 Proposicions no de llei 27 Resolucions 14 Preguntes orals 13 Preguntes escrites 207 Compareixences 1 Sol·licituds d’informació 2

No s’ha intervingut durant el 2004 en tramitacions de proposicions de llei o projectes de llei.

També s’ha donat suport a altres departaments de la Generalitat que han sol·licitat informació i dades del Departament de Cultura per a altres iniciatives parla- mentàries, no específicament d’àmbit cultural.

Corts generals (Congrés de diputats i Senat) L’Oficina de Relacions Institucionals ha donat suport per a la preparació d’informes sobre la posició del Departament de Cultura amb relació a iniciatives i trà- mits parlamentaris a les Corts Generals. També s’ha fet un seguiment general de l’activitat per tal d’oferir informació als alts càrrecs del Departament.

Síndic de Greuges S’ha donat resposta a 3 expedients tramitats pel Síndic de Greuges de Catalunya, que han fet referència als àmbits competencials del Departament de Cultura.

3. Actes públics Des de l’Oficina de Protocol i Relacions Públiques s’ha donat cobertura i coordi- culturals, de nat la presència pública de la consellera en diversos actes culturals, de represen- representació o tació institucional o acadèmics, bé corresponent a invitacions o com a iniciativa acadèmics del mateix Departament de Cultura. Pel que fa a la presència internacional, la consellera de Cultura ha pres part en 4 viatges oficials. Així mateix ha participat en 7 viatges oficials en altres comunitats autònomes, i en 2 ocasions s’ha traslladat a actes a la Catalunya Nord.

Per veure la llista d’actes, consulteu l’Annex. > Sumari sintètic

Secretaria General

Direcció de Serveis

Assessoria Jurídica

Gabinet Tècnic 26 SECRETARIA GENERAL - OBRES DE LES GRANS INFRAESTRUCTURES

> Sumari sintètic

Obres de les Grans Infraestructures

1. Activitats - Acabament de les obres del Palau Nacional de Montjuïc i inauguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya. - Continuació de les obres i instal·lacions del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Concurs i inici del lot 3 (seguretat i intrusió). - Direcció executiva de les obres de la sala de cambra de l’Auditori. Inici de les obres del lot 1.

- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya: - Assessorament de les obres de condicionament del magatzem del Museu. - Continuació de les obres del Museu del Suro de Palafrugell. - Acabament de les obres de l’edifici adjunt al Museu de la Fassina de l’Espluga de Francolí. - Assessorament per a la redacció del projecte del Museu de la Rajoleta d’Esplugues de Llobregat. - Assessorament per a la redacció del projecte del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat. - Estudi de l’avantprojecte del Museu de la Farga de Ripoll. - Assessorament de les obres del Museu de Manlleu. - Assessorament de les obres del Museu de Torelló. - Aprovació de la liquidació de les obres d’adequació de l’espai de relació, pre- sentació i botiga del Gran Teatre del Liceu. - Seguiment dels tràmits per a la redacció del pla especial de l’ampliació i reforma de la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. - Tràmits per a la redacció de l’estudi previ de l’última fase de les obres (espai ocupat per l’Escola Massana) de la Biblioteca de Catalunya. - Aprovació de la liquidació de les obres del Teatre Lliure. - Inauguració de l’Arxiu Històric de Lleida. - Comissió de seguiment del projecte del Palau Municipal d’Esports de Terrassa. - Comissió de seguiment de les obres de l’Auditori de Girona. - Comissió de seguiment de les obres del Parc arqueològic de les mines prehistò- riques de Gavà. - Comissió de seguiment de les obres de l’Ateneu Barcelonès.

2. Objectius Els objectius específics per a l’any 2005 són els següents: específics per Museu Nacional d’Art de Catalunya: a l’any 2005 - Recepció i liquidació dels contractes de les obres i equipaments

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal: - Continuació de les obres i instal·lacions dels lots 1, 2 i 3. - Concurs per a la redacció del projecte de museografia.

Auditori: - Acabament de les obres de la sala de cambra – lot 1 - Concurs i inici de les obres del lot 2 de la sala de cambra.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya: - Assessorament de les obres de condicionament del magatzem del Museu. - Continuació de les obres del Museu del Suro de Palafrugell. - Concurs per a la redacció de l’avantprojecte de les obres de consolidació general del Museu de Ciment Asland de Castellar de n’Hug. - Assessorament de les obres del Museu de Torelló. 27 SECRETARIA GENERAL - OBRES DE LES GRANS INFRAESTRUCTURES

> Sumari sintètic

Museu d’Arqueologia de Catalunya: - Aprovació del pla especial de l’ampliació i reforma de la seu de Barcelona. - Concurs per a la redacció del projecte d’execució i concurs i inici de les obres. - Redacció del projecte d’execució del magatzem de la seu d’Empúries i concurs i inici de les obres.

Biblioteca de Catalunya: - Redacció de l’estudi previ de l’última fase de les obres.

Auditori de Girona: - Comissió de seguiment de les obres.

Parc arqueològic de les mines prehistòriques de Gavà: - Comissió de seguiment de les obres.

28 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

Direcció de Serveis

1. Servei 1.1. Funcions de Gestió Al Servei de Gestió Econòmica li corresponen aquestes funcions: Econòmica - Elaboració de l’avantprojecte del pressupost anual. - Execució del pressupost del Departament. Modificacions pressupostàries. - Elaboració dels documents comptables. - Gestió del fons de maniobra del Departament de Cultura. - Control dels ingressos del Departament de Cultura. - Elaboració dels estudis que es considerin adients sobre els ingressos i les despeses. - Seguiment de les liquidacions pressupostàries i les auditories dels organismes autònoms i altres ens públics vinculats al Departament. - Tramitació dels expedients en via de constrenyiment.

1.2. Objectius específics per a l’any 2004 - Elaboració de l’avantprojecte del pressupost per als exercicis 2004 i 2005 (el pressupost 2003 s’ha prorrogat). - Disseny i desenvolupament d’un aplicatiu informàtic per a l’elaboració del pressupost, seguint els criteris del Pla governamental CAT21 (eixos objectius/programes/actuacions). - Disseny i desenvolupament del “Portal GESTECO”, aplicatiu informàtic per a la gestió i el tractament de la informació derivada de la programació i execució pressupostària. - Consolidació del sistema economicofinancer GECAT. - Suport a l’elaboració dels plans economicofinancers als diferents contractes programa, aprovats o pendents d’aprovació, amb diversos organismes adscrits al Departament. - Seguiment d’auditories, balanços i pressupostos dels organismes autònoms i consorcis dels quals formi part el Departament de Cultura. - Continuar participant en l'Equip de Treball del Pla CAT21, per tal de definir els objectius departamentals, delimitant les actuacions que s'incorporen al pla, quantificant-les i determinant els indicadors que han de permetre mesurar-ne l'eficàcia i l'eficiència.

1.3. Execució del pressupost

QUADRE 1. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA I LES SEVES ENTITATS AUTÒNOMES. 2004 Despeses per capítols ¤ % Capítol I. Despeses de personal 27.233.861,72 4,12 Capítol II. Despeses de funcionament i organització d’activitats 21.525.724,78 11,16 Capítol IV. Subvencions per a activitats 97.277.572,69 50,44 Capítol VI. Inversions 16.297.704,66 8,45 Capítol VII. Subvencions per a inversions 22.296.529,60 11,56 Capítol VIII. Variacions d’actius financers 8.228.405,78 4,27 TOTAL 192.859.799,23 100 29 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

QUADRE 2. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, PER UNITATS DE GESTIÓ I DE DIRECCIÓ. 2004 Unitats de gestió Cap. I Cap. II Cap. IV Cap. VI Cap. VII Cap. VIII Total % Secretaria General 27.233.861,72 15.422.503,05 26.506.447,93 4.795.663,05 245.000,00 2.031.562,37 76.235.038,12 39,53 DG de Promoció - 1.444.232,88 47.668.995,47 7.007.977,09 6.728.723,48 6.196.843,41 69.046.772,33 35,80 i Cooperació Cultural DG del Patrimoni Cultural - 3.552.427,06 19.909.948,95 4.492.097,17 14.000.356,43 - 41.954.829,61 21,75 Centre de Promoció - 1.106.561,79 3.192.180,34 1.967,35 1.322.449,69 - 5.623.159,17 2,92 de la Cultura Popular i Tradicional Catalana TOTAL 27.233.861,72 21.525.724,78 97.277.572,69 16.297.704,66 22.296.529,60 8.228.405,78 192.859.799,23 100 % 14,12 11,16 50,44 8,45 11,56 4,27 100

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, PER CAPÍTOLS. 2000 – 2004 Milions d’euros

160

140

120 (IV); 97,28 100

(I); 27,23 20 (VII); 22,23 (II); 21,53 (VI); 16,30 0 (VIII); 8,23 2000 2001 2002 2003 2004

L’any 2004, com a conseqüència de la reestructuració del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Política Lingüística i la Secretaria General de l’Esport han estat reassignades al Departament de la Presidència. 30 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

QUADRE 3. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, PER ÒRGANS DE GESTIÓ (no inclou el capítol I). 2004 Òrgans de gestió CAP.II CAP.IV CAP.VI CAP.VII CAP.VIII Total Secretaria General 15.422.503,05 26.506.447,93 4.795.663,05 245.000,00 2.031.562,37 49.001.176,40 Transferències a l’Institut Català de les Indústries Culturals - 20.186.002,75 - 245.000,00 2.015.657,37 22.446.660,12 Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural 1.444.232,88 47.668.995,47 7.007.977,09 6.728.723,48 6.196.843,41 69.046.772,33 Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural - 1.662.588,00 - - - 1.662.588,00 Àrea de Cooperació Artística - - - - - Arts Visuals - 4.601.517,00 1.774.615,86 1.355.529,45 - 7.731.662,31 Música - 17.382.171,42 - 560.539,28 3.734.088,41 21.676.799,11 Teatre, Dansa i Circ - 8.338.333,32 - 2.481.644,48 - 10.819.977,80 Àrea del Llibre i Biblioteques ------Llibre - 429.965,30 3.594.316,33 150.253,03 - 4.174.534,66 Servei de Biblioteques - 427.775,56 1.639.044,90 2.180.757,24 - 4.247.577,70 Transferències al Teatre Nacional de Catalunya, SA - 8.684.864,00 - - 2.379.755,00 11.064.619,00 Transferències a l’EA de Difusió Cultural - 4.563.266,93 - - 83.000,00 4.646.266,93 Transferències a la Institució de les Lletres Catalanes - 1.578.513,94 - - - 1.578.513,94 Direcció General de Patrimoni Cultural 3.552.427,06 19.909.948,95 4.492.097,17 14.000.356,43 - 41.954.829,61 Subdirecció General d’Administració i Gestió 3.552.427,06 114.381,31 134.062,73 191.685,06 - 3.992.556,16 Subdirecció General d’Arxius - 822.642,09 923.396,33 2.249.594,33 - 3.995.632,75 Servei d’Arqueologia - 74.593,50 1.819.656,07 1.348.569,72 - 3.242.819,29 Servei de Museus - 6.540.611,15 44.044,76 4.361.813,02 - 10.946.468,93 Servei del Patrimoni Arquitectònic - 38.582,71 1.451.170,78 3.677.673,79 - 5.167.427,28 Servei de Restauració de Béns Mobles - 42.070,88 119.766,50 312.414,67 - 474.252,05 Transferències a la Biblioteca de Catalunya - 6.671.871,25 - 817.174,00 - 7.489.045,25 Transferències a l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia - 3.482.531,07 - 466.035,00 - 3.948.566,07 Transferències al Museu de la - 2.122.664,99 - 575.396,84 - 2.698.061,83 Ciència i de la Tècnica de Catalunya Centre de Promoció de la Cultura 1.106.561,79 3.192.180,34 1.967,35 1.322.449,69 - 5.623.159,17 Popular i Tradicional Catalana Transferències a l’EA de Difusió Cultural - 821.470,00 - - - 821.470,00 Total 21.525.724,78 97.277.572,69 16.297.704,66 22.296.529,60 8.228.405,78 165.625.937,51

QUADRE 4. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ, INCLOENT-HI SERVEIS GENERALS (*). 2000 – 2004 2001 % 2002 % 2003 % 2004 % Arts visuals 7.188.933,96 3,24 8.993.620,10 3,61 11.015.744,90 4,19 11.462.374,43 5,76 Arxius 6.528.827,23 2,94 6.346.789,60 2,54 5.582.195,95 2,13 7.803.201,39 3,92 Biblioteques 17.283.185,64 7,79 16.737.159,06 6,71 16.651.063,71 6,34 19.043.085,27 9,57 Cinematografia i vídeo 8.318.291,19 3,75 12.655.454,60 5,07 10.191.425,09 3,88 10.830.522,20 5,44 Cultura popular i tradicional 4.844.923,71 2,18 4.870.133,57 1,95 5.484.208,90 2,09 7.075.154,44 3,55 Lletres 9.298.830,50 4,19 11.914.147,28 4,78 12.284.805,03 4,68 14.238.246,47 7,15 Museus 24.293.686,73 10,95 26.303.261,69 10,54 25.684.271,27 9,78 24.439.138,57 12,28 Música 16.937.527,24 7,63 20.547.023,43 8,24 23.722.216,33 9,03 26.500.483,14 13,31 Normalització lingüística 15.784.897,53 7,11 17.822.299,30 7,14 18.353.926,70 6,99 - - Patrimoni arquitectònic i arqueològic 7.486.513,42 3,37 6.727.765,72 2,70 11.015.704,35 4,19 11.238.225,26 5,65 Teatre i dansa 21.725.909,42 9,79 26.517.268,81 10,63 25.156.712,13 9,58 31.025.523,01 15.59 Esports 56.320.648,02 25,38 61.496.393,20 24,65 67.599.220,07 25,74 - - Serveis Generals** 25.940.194,01 11,69 28.538.898,95 11,44 29.880.643,64 11,38 35.383.357,41 17,78 TOTAL 221.952.368,60 100 249.470.215,30 100 262.622.138,07 100 199.039.311,59 100 (*) Hi són inclosos els ingressos propis de les entitats autònomes i de les empreses públiques no aportats pel Departament de Cultura. (**) Hi són incloses les transferències a l’Institut Ramon Llull. 31 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

QUADRE 5. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ (*). 2000-2004 2001 % 2002 % 2003 % 2004 % Arts visuals 8.136.633,69 3,67 10.004.615,41 4,01 12.184.076,97 4,64 13.805.798,67 6,94 Arxius 7.711.634,25 3,47 7.222.928,66 2,90 6.445.247,21 2,45 9.419.841,13 4,73 Biblioteques 20.634.485,10 9,30 20.188.493,63 8,09 19.748.011,73 7,52 24.088.318,01 12,10 Cinematografia i vídeo 8.902.761,39 4,01 13.909.899,77 5,58 11.121.457,19 4,23 12.777.200,89 6,42 Cultura popular i tradicional 5.493.466,88 2,48 5.899.924,36 2,36 6.358.172,49 2,42 9.154.109,67 4,60 Lletres 10.024.181,93 4,52 12.740.777,42 5,11 13.037.059,09 4,96 16.993.232,49 8,54 Museus 28.013.628,60 12,62 30.433.078,51 12,20 29.460.593,52 11,22 30.877.668,51 15,51 Música 17.285.909,59 7,79 21.536.971,52 8,63 24.732.691,43 9,42 29.770.520,94 14,96 Normalització lingüística 17.138.024,69 7,72 19.329.545,63 7,75 20.063.401,26 7,64 - - Patrimoni arquitectònic 8.610.898,60 3,88 7.552.748,61 3,03 11.923.362,94 4,54 12.795.700,44 6,43 i arqueològic Teatre i dansa 25.543.899,13 11,51 30.639.808,06 12,28 28.599.461,64 10,89 39.356.920,84 19,77 Esports 64.456.844,76 29,04 70.011.423,72 28,06 78.948.602,59 30,06 - - TOTAL 221.952.368,61 100 249.470.215,30 100 262.622.138,07 100 199.039.311,59 100 (*) Hi són inclosos els ingressos propis de les entitats autònomes i de les empreses públiques no aportats pel Departament de Cultura.

GRÀFIC 2. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ. 2000 – 2004

Milions d’euros 90

0 es xius Ar Lletr i vídeo Música Museus ts visuals Patrimoni queològic língüistica malització Ar 2000-2003 quitectònic i tradicional Biblioteques eatra i dansa i ar ar ts 2002-2003 T Nor Cinematografia Cultura popular Espor

2000 2001 2002 2003 2004 32 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

GRÀFIC 3. PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, PER ÀMBITS D’ACTUACIÓ. 2004

Arts visuals 6,94% Teatre i dansa Arxiu 19,77% 4,73%

Biblioteques 12,10%

Patrimoni arquitectònic i arqueològic 6,43% Cinematografia i vídeo 6,42%

Música Cultura popular 14,96% i tradiconal 4,60% Lletres 8,54% Museus 15,51%

2. Servei d’Obres 2.1. Funcions i Instal·lacions El Servei d’Obres i Instal·lacions té aquestes funcions: - L’elaboració i el seguiment del pla anual d’obres, dels programes d’inversions i dels projectes dels edificis adscrits al Departament. - La direcció i la supervisió del funcionament de les dependències del Departament pel que fa a les instal·lacions, compres, serveis i subministra- ments. - També dóna un ajut tècnic a diferents organismes del Departament així com a altres departaments per al seguiment i l’elaboració de projectes i direcció d’o- bres. - L’avaluació dels riscos existents quant a seguretat i salut dels treballadors i la programació, en conseqüència, de l’acció preventiva corresponent. - La gestió de l’inventari de béns mobles i immobles adscrits al Departament. - Les altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

2.2. Activitats Actuacions en les dependències administratives del Departament - S’ha acabat la tercera fase de les obres de rehabilitació i de les instal·lacions de la Casa Solterra, seu dels Serveis Territorials de Girona. - S’ha redactat el Projecte i han començat les obres d’adequació d’un edifici com a dipòsit documental i oficines, a l’Hospitalet de Llobregat. - S’ha instal·lat una claraboia al pati central del Palau Moja, a Barcelona. També s’ha reforçat l’estructura de l’edifici, s’ha col·locat un paviment nou en una sala de la planta noble i s’ha adquirit mobiliari nou. - S’ha fet l’adequació d’un nou magatzem per als ST de Lleida. - S’ha instal·lat un aparell elevador a l’edifici de Santa Madrona, a Barcelona. - S’han fet les obres d’adequació del magatzem dels ST de les Terres de l’Ebre. 33 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

- S’han fet les obres d’adequació de part de l’edifici com a sala d’exposicions, als ST de Barcelona. - S’han redactat els plans d’emergència del Palau Marc, del Palau Moja i del Servei de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Actuacions en les xarxes territorials d’equipaments culturals - Ha finalitzat el seguiment de les obres de construcció de l’Arxiu Històric Comarcal de la Noguera, a Balaguer. - S’ha donat suport tècnic a l’Institut Català de les Indústries Culturals per determinar l’adjudicatari i fer el seguiment de la redacció del Projecte de la nova Filmoteca de Catalunya, a Barcelona. - S’han fet diverses actuacions a l’Arxiu Històric de Girona: restauració del cel ras, subministrament de mobiliari, instal·lació de sistema de prevenció d’incendis i de detecció d’intrusisme. - S’han instal·lat equips de climatització i lectors impressors digitals a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. - S’ha instal·lat cablatge estructurat de veu i dades a la seu dels Serveis Centrals de Museus de Tarragona i a la Biblioteca Pública de Tarragona. - S’ha traslladat el fons documental i s’ha posat en funcionament el nou Arxiu Històric de Lleida. - S’han licitat i s’ha iniciat el seguiment de les obres de construcció de l’Arxiu Històric Comarcal del Pla de l’Estany, a Banyoles, i de l’Arxiu Històric Comarcal de la Ribera d’Ebre, a Móra d’Ebre. - S’ha instal·lat un sistema de climatització al magatzem de quadres i s’ha renovat la recepció del Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. - S’han acabat les obres d’adequació del Centre d’Art Santa Mònica, a Barcelona. - S’ha urbanitzat l’entorn del Servei de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.

Actuacions de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals - S’han realitzat avaluacions inicials de riscos laborals, revisions i actuacions relacionades amb els plans d’evacuació i emergència de diversos edificis. - S’han fet avaluacions ergonòmiques, avaluacions psicosocials, assessorament sobre petició de mobiliari o material ergonòmic, avaluacions de les condicions d’il·luminació, manipulació de càrregues i confort tèrmic. - S’han revisat i informat els tractaments de control de plagues urbanes, actuacions per al control d’agents químics, físics i biològics, avaluació de les condicions de treball referents a la renovació i qualitat de l’aire, estudis de ventilació, temperatura i humitat, estudis ambientals, microbiològics i de prevenció i control de la legionel·losi. - S’han fet revisions de detecció d’incendi i intrusisme, senyalització de seguretat i d’equips de protecció individual, elements d’extinció d’incendis, mesures de seguretat de les instal·lacions, elements i equips de treball i subministrament d’aparells de comunicació. - S’han fet les actuacions de vigilància de la salut següents: reconeixements mèdics d’inici, visites assistencials, visites relacionades amb els accidents de treball, amb les condicions de treball i de retorn al treball, vacunacions i reconeixements mèdics específics al personal amb risc de càrrega física, personal amb risc de PVD i conducció, xofers, restauradors, jardiners, enquadernadors, treball en alçada, manipulació d’òxid d’etilè i submarinistes. - S’ha fet el seguiment i la investigació dels accidents de treball i recaigudes i els 34 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

càlculs dels índexs d’accidentalitat. - S’han organitzat els cursos de formació en prevenció de riscos laborals i les sessions informatives per al personal del Departament. - S’ha fet la difusió i el seguiment dels diversos protocols: guia per a l’elecció de mobiliari d’oficina, protocol de control de plagues, equips de treball (màquines i eines), protocol d’obres de reforma o ampliació.

2.3. Inversions en immobles

QUADRE 6. INVERSIONS DE LA SECRETARIA GENERAL EN IMMOBLES I ALTRES CONSTRUCCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA. 2004 Concepte ¤ Dipòsit de l'Hospitalet de Llobregat (obres d’adequació) 1.994.488,21 Edifici Santa Madrona. Barcelona (instal·lació elevador i altres) 76.860,09 Palau Moja. Barcelona (instal·lació claraboia pati central, reforçament estruc-tura i altres) 167.903,20 ST Barcelona (obres sala exposicions i altres) 35.824,91 ST Girona, Casa Solterra (obres de rehabilitació i altres) 758.420,22 ST Tarragona 5.942,68 Magatzem ST Lleida (instal·lació elèctrica, tancaments i altres) 63.331,33 Magatzem ST Terres Ebre. Tortosa (obres d’adequació) 23.357,48 Arxiu Històric de Girona 38.053,40 (restauració cel ras, instal·lació del sistema detecció intrusisme i altres) Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès 26.412,47 Biblioteca Pública de Tarragona (instal·lacions diverses) 11.893,13 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 29.981,03 Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona (obres d’adequació) 341.822.68 Servei de Restauració de Béns Mobles. Sant Cugat del Vallès (urbanització i altres) 39.620.12 Museu d’Art de Girona (circuit tancat televisió i altres) 18.190,28 Museu d’Història de Catalunya. Obres a la seu del Museu i als monuments dependents 55.228,63 Altres inversions (obres, instal·lacions) 170.306,34 Mobiliari i estris 268.632,61 TOTAL 4.126.268,81

3. Servei de 3.1. Funcions Contractació i El Servei de Contractació i Patrimoni té aquestes funcions: Patrimoni - L’estudi i la coordinació de les propostes de tramitació d’expedients de con- tractació fetes per les diferents unitats directives del Departament i l’elaboració i control de tots els expedients de contractació. - La gestió del Registre de contractes. - La tramitació i gestió dels expedients patrimonials del Departament. - La tramitació de les incidències derivades del patrimoni adscrit al Departament de Cultura, sens perjudici de les competències d’altres òrgans. - La coordinació, el control i la supervisió del procediment per a l’atorgament de les subvencions. - La tramitació de les assegurances i de les propostes del Departament a la Junta Distribuïdora d’Herències.

35 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

3.2. Activitats

3.2.1. Expedients de contractació

QUADRE 7. EXPEDIENTS DE CONTRACTACIÓ: NOMBRE I DESPESA. 2004 Tipus Nombre ¤ Contractes d’obres superiors a 3.005,06 euros 131 6.823.772,14 Contractes de serveis superiors a 3.005,06 euros 307 9.758.274,54 Contractes de subministrament superiors a 3.005,06 euros 196 3.219.178,57 Contractes de consultoria i assistència superiors a 3.005,06 euros 66 778.269,40 Contractes especials superiors a 3.005,06 euros 3 229.451,45 Contractes privats superiors a 3.005,06 euros - - TOTAL 637 20.808.946,10

El Servei ha fet sis expedients de contractació de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, dels quals tres han estat actualitzacions dels cànons, dos han estat pròrrogues i un ha estat una modificació.

3.2.2. Expedients de subvenció

QUADRE 8. EXPEDIENTS DE SUBVENCIÓ: NOMBRE I DESPESA. 2004 Tipus Nombre ¤ Directes 300 18.216.392,62 Capítol IV 227 9.136.668,11 Resta anualitats 1.173.430,00 Capítol VII 73 4.172.122,64 Resta anualitats 3.374.171,87 Per concurs 1.218 9.597.572,87 Capítol IV 1.016 8.830.387,87 Resta anualitats 247.750,00 Capítol VII 202 519.435,00 Resta anualitats - Nominatives - Total 1.518 27.813.965,49 Revocacions 53 406.530,03 TOTAL 27.407.435,46

3.2.3. Expedients de Patrimoni

Béns immobles - Novació del contracte d’arrendament de la nau industrial número 5, del Polígon Industrial Francolí, de Tarragona (durada inicial d’un any, prorrogable fins a 10 anys més). Renda mensual: 2.598,40+IVA. - Resolució del contracte d’arrendament del local del carrer Ferran, 7 de Tortosa. - Mutació demanial dels locals del Departament de Cultura, al Departament de la Presidència, a conseqüència del Decret 296/2003, de 20 de desembre.

Béns Mobles Donacions: - Bust “Àngela” de l’artista Joan Rebull. - Fons Documental de la Família Moragas. - Sumari 8/1958 del Juzgado de Instrucción Especial de Propaganda Ilegal del 36 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

Territorio Nacional, núm. 13, de Madrid.

Cessions: Cessió en comodat de l’Arxiu personal de Joan Triadú a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Contractes: Modificació del contracte de compravenda del Fons Brangulí.

A més, s’han renovat aquestes: Castell d’Escornalbou (33) i Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya (41). S’ha presentat oposició a la inscrip- ció de la marca de la Seu Vella (41).

Assegurances

QUADRE 9. ASSEGURANCES. 2004 Tipus de pòlissa ¤ Vehicles 27.148,82 Exposicions 100.760,41 Danys materials 202.255,49 Danys personals 15.820,51 Responsabilitat patrimonial i civil 48.129,65 TOTAL 394.114,88

4. Servei de 4.1. Funcions Recursos Humans D’acord amb el Decret 327/2000, de 10 d’octubre, de reestructuració de la i Règim Interior Secretaria General del Departament de Cultura, el Servei Recursos Humans i Règim Interior té aquestes funcions: - L’aplicació en el Departament de les polítiques del Govern en matèria de recursos humans. - La proposta de mesures que permetin adequar els efectius del Departament a les necessitats en matèria de recursos humans. - La gestió i administració del personal del Departament, d’acord amb la normativa vigent. - L’elaboració de les directrius referents a plans sobre necessitats de recursos humans. - La planificació, la coordinació i el control de la formació del personal. - La coordinació del Registre general i de l’arxiu central administratiu del Departament. - L’elaboració, la proposta i el seguiment de les instruccions relatives al règim interior del Departament. - L’assessorament en matèria de recursos humans als òrgans del Departament. - L’elaboració del capítol I de l’avantprojecte de pressupost i el control de la despesa corresponent. - El seguiment de la negociació laboral en què participi el Departament i l’apli- cació dels convenis subscrits. - Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

4.2. Objectius específics per a l’any 2004 - Finalitzar el procés de canvi de destinació del personal laboral fix del Departament dels grups C, D i E millorant l’accés a la informació dels processos per via telemàtica. 37 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

- Iniciar el procés selectiu de nou accés per proveir places en règim de personal laboral fix de tots els grups professionals del Departament, millorant l’accés a la informació dels processos per via telemàtica. - Participar en la comissió negociadora del VI Conveni col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya. - Participar en la millora de les eines corporatives de gestió de personal per adequar-les a les necessitats de la gestió i millorar-ne els circuits. - Consolidar la implantació del programa EPOCA, iniciat l’any 2003, en l’àmbit de la formació per tal de continuar millorant en la gestió informatitzada. - Estudiar un nou “Pla d’acollida” que esdevingui un instrument d’optimització dels recursos humans i d’adaptació a les necessitats del Departament. - Millorar la documentació que es facilita en les activitats formatives, oferir la possibilitat d’accedir-hi mitjançant la Intranet Corporativa i crear un fons documental amb els dossiers lliurats. - Implementar el sistema corporatiu de registre en entorn web (s@rcat) a les 14 oficines de registre d’entrada i sortida de documents. - Impulsar l’estudi per una nova aplicació de gestió dels documents i expedients, en substitució del SIGEDA, amb les funcionalitats que exigeixen les necessitats actuals. - Millorar la prestació dels serveis de gestió documental impulsant la comunica- ció telemàtica (intranet i internet) - Elaborar una proposta de reglament d’accés a la documentació administrativa del Departament de Cultura. - Elaborar propostes de taules d’avaluació documental, preferentment de docu- mentació específica del Departament de Cultura.

4.3. Plantilla del Departament de Cultura

QUADRE 10. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA. 2000-2004 Personal 2000 2001 2002 2003 2004 Alts càrrecs i eventuals 36 32 33 29 24 Funcionaris de la Generalitat 629 571 594 527 467 Personal amb contracte administratiu i funcionaris interins 208 161 140 223 190 Personal amb contracte laboral 295 221 210 179 168 TOTAL 1.168 985 977 958 849 38 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

QUADRE 11. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER UNITATS DE DIRECCIÓ I GESTIÓ I CATEGORIES. 2004 veis omoció de eball e de Pr etaria General ecció de Ser ecció General de ecció General de omoció Cultural radicional Catalana otal places la Cultura Popular i T T Llocs de tr Conselleria Secr Dir Dir Pr Dir Patrimoni Cultural Centr

Alts càrrecs 2 1 1 1 1 0 6 Eventuals 660 3 1 218 Subdirectors generals 0 1 0 2 3 1 7 Caps de servei 0 1 5 2 8 1 17 Caps de secció 0 8 4 22 18 1 53 Caps de negociat 053 6 1 015 Cos Superior 2 33 20 18 93 5 171 Cos de gestió 0 5 8 59 21 1 94 Administratius 8 34 26 15 53 3 139 Auxiliars 1 19 12 13 26 4 75 Subalterns 0 24 40 1 21 0 86 Laborals 9 26 31 15 76 11 168 TOTAL 28 163 150 157 322 29 849

QUADRE 12. EVOLUCIÓ DE LES DESPESES DE PERSONAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA. 2000 - 2004 ¤ % pressupost 2000 30.372.594,85 16,23 2001 26.814.234,42 12,86 2002 27.454.890,67 11,70 2003 29.058.545,86 11,83 2004 27.577.240,70 14,30

4.4. Convocatòries de llocs de treball

Convocatòries de provisió S’han publicat 11 convocatòries de provisió de llocs de treball –1 de lliure desig- nació, 10 de concurs específic de mèrits i capacitats– que han representat una oferta de 16 llocs. S’ha publicat i s’ha resolt 1 convocatòria de concurs de canvi de destinació de personal laboral fix amb una oferta de 66 llocs (12 llocs vacants i 44 llocs en concepte de resultes).

Convocatòries de selecció S’ha publicat 1 convocatòria de procés selectiu de nou accés per a personal laboral fix dels grups A i B que han representat una oferta de 2 llocs de treball, i s’ha facilitat l’accés al seguiment i resultats del procés per via telemàtica.

39 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

4.5. Formació

QUADRE 13. CURSOS DE FORMACIÓ PER AL PERSONAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA. 2004 Línia formativa Activitats Nombre Hores Cost (en ¤ ) organitzades places ofertes 1. Actualització Acord de Formació Contínua de l es Administracions Públiques (AFCAP) 13 315 1.590 7.518,03 Departament 2 17 480 2.820,00 Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) - 114 1.611,8 5.402,30 Externs Total 15 446 3.681,8 15.740,33

2. Difusió AFCAP Departament EAPC - 7 14 0,00 Externs Total - 7 14 0,00

3. TIS AFCAP 34 530 5.525 18.800,00 Departament 1 20 160 1.500,00 EAPC - 152 1.407,5 63,72 Externs - 1 20 - Total 35 703 7.112,5 20.363,72

4. Llengua catalana AFCAP Departament 14 330 11.040 14.880,00 EAPC - 39 1.665 - Externs - 3 240 - Total 14 372 12.945 14.880,00

5. Llengües estrangeres AFCAP 3 44 1.248 3.000,00 Departament 7 152 2.864 4.781,40 EAPC - 15 530 1.911,60 Externs - 3 120 - Total 10 214 4.762 9.693,00

6. Específica de Cultura AFCAP 14 280 4.115 20.915,27 Departament EAPC Externs - 234 2.350 13.069,20 Total 14 514 6.465 33.984,47

7. Millora de la qualitat AFCAP 3 55 465 3.850,00 Departament 2 16 241 1.969,00 EAPC - 74 1.062,5 1.969,05 40 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

Externs Total 5 145 1.768,5 7.788,05

8. Gestió del coneixement AFCAP Departament EAPC Externs Total - - - -

9. Formació virtual AFCAP Departament EAPC - Total 16 446 2.451,6 7.729,64 TOTAL FORMACIÓ 109 2.907 52.666,4 110.179,21

5. Registre de la 5.1. Funcions del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya Propietat El Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya té les funcions següents: Intel·lectual de - La funció de registre mitjançant la tramitació i resolució dels expedients d’ins- Catalunya cripció o anotació. - La pràctica de les inscripcions quan siguin procedents. - La certificació i publicitat dels drets, actes i contractes inscrits al Registre. - L’assessorament a través de l’emissió d’informes de caràcter tècnic sobre qües- tions referents a les inscripcions de drets, actes i contractes sobre obres, actuacions i produccions protegides per la Llei de la propietat intel·lectual, quan siguin requerits pels jutjats, tribunals o altres òrgans o entitats públiques.

5.2. Objectius específics per a l’any 2004 - Completar l’adequació al nou Reglament, modificant els impresos i la pàgina web. - Instal·lar lectors de CD a les delegacions territorials, que els permetin fer una primera anàlisi de les obres presentades en aquest suport. - Tornar a passar positivament l’auditoria i obtenir la certificació ISO 9001:2000. A partir d’aquí assentar-ne i assimilar-ne el model dins la nostra organització, per tal d’anar corregint errors i millorant en la nostra organització.

5. 3. Activitats - Implantació total dels requeriments del nou Reglament del Registre, aprovat al Reial decret 281/2003. Aquest text ha variat els requisits de presentació d’obres en alguns casos i ha concedit atribucions de fedatari públic al Registre, entre d’altres canvis. Això ha requerit una tasca interna de reciclatge del personal, en especial el de les oficines delegades a Girona, Lleida i Tarragona, i també pedagògica, respecte dels usuaris. - Redacció dels nous models d’imprès actualitzats d’acord amb les previsions d’aquest nou Reglament del Registre anteriorment esmentat. Un cop finalitzada aquesta tasca s’han enviat als responsables del Departament, i han estat finalment introduïts a la web del Registre al mes de maig. - S’ha procedit a l’actualització de la pàgina web. - Durant els mesos d’octubre i novembre s’han fet els cursos d’aprofundiment en la matèria de propietat intel·lectual, iniciats l’any anterior. Aquestes sessions s’han impartit a Girona, Tarragona i Barcelona, on se n’han fet quatre. 41 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SOL·LICITUDS D’INSCRIPCIÓ D’OBRES AL REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE CATALUNYA. 2000 - 2004

9.000

8.500 8.406 8.431 8.000 7.824 8.018 7.500 7.699 7.000 6.500 2000 2001 2002 2003 2004

QUADRE 14. NOMBRE DE SOL·LICITUDS D’INSCRIPCIÓ D’OBRES AL REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE CATALUNYA, PER PROVÍNCIES. 2004 Província Nombre Barcelona 6.661 Girona 379 Lleida 214 Tarragona 445 TOTAL 7.699

5.4. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 - S’ha completat satisfactòriament i de manera definitiva, l’adaptació als requeriments del nou Reglament del Registre, així com la corresponent actualització dels impresos i la informació facilitada a la pàgina web. - S’ha completat la instal·lació de tot el material tècnic necessari, lectors de CD i programes de lectura dels fitxers més usuals, a les tres oficines delegades de Girona, Lleida i Tarragona per tal de fer una primera anàlisi acurada de les obres presentades en aquest format (programes d’ordinador, obres multimèdia, etc.) - L’auditoria de certificació de l’ISO 9001:2000, ha estat superada positivament, sense que s’hagi detectat cap no-conformitat, i s’ha obtingut el certificat de qualitat corresponent. Durant l’any s’ha anat assentant progressivament el sistema, i s’ha desenvolupat en la mesura del possible.

5.5. Objectius específics per a l’any 2005 - Iniciar els treballs d’implantació d’una nova aplicació informàtica d’entrada de sol·licituds d’inscripció d’obres, del Registre General. - Ampliar l’espai del magatzem definitiu d’obres amb una nova sala. - Progressar en l’assoliment de la notificació de la resolució definitiva en el termini de tres mesos, reduint en tres mesos el límit màxim de sis fixat al Reglament del Registre.

6. Àrea 6.1. Funcions d’Informatització L’Àrea d’Informatització i Sistemes d’Informació té les funcions següents: i Sistemes - La planificació de les necessitats en matèria d’informàtica i la coordinació amb d’Informació els organismes competents de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria. - L’elaboració i l’execució del pla anual d’informatització del Departament. - La direcció dels equips tècnics de disseny, construcció, implantació de projectes i manteniment de les aplicacions informàtiques. - L’assessorament i el suport informàtic a tots els òrgans del Departament. 42 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

6.2. Objectius específics per a l’any 2004 Del Pla anual d’actuació s’han de destacar els objectius específics següents: - Finalització de la concentració de servidors. - Migració de les estacions de treball a Windows XP. - Desenvolupament del nou programari de subvencions. - Implantació del mòdul comú del SIG. - Migració de les estacions de treball a Office 2003.

6.3. Activitats Implantació d’aplicacions existents - S@rcat: registre d’entrades i sortides.

Desenvolupament i posada en funcionament dels sistemes següents: - Control d’exemplars dels magatzems dels Serveis Territorials del Departament. - Registre de BCIN i Catàleg del PCC. - Directori del Servei de Museus. - Gestió de la programació de la Filmoteca. - Gestió de Taules d’Avaluació Documental.

Manteniment evolutiu - Adequació de les aplicacions al nou sistema Windows XP i Office 2003. - Conversió de les aplicacions Access’97 del Departament a la nova versió Access’2003.

Adquisició de programari - Programari de servidors (69 llicències ARCServer) - 7 llicències AutoCAD 2005 - 4 llicències AutoCAD 2005 LT - 1000 Microsoft Upgrade Advance SMS CAL - 1 Microsoft Upgrade Advance SMS Server

Adquisició d’equipaments - 70 impressores - 14 ordinadors portàtils - 504 ordinadors personals - 17 monitors pla 17’’ - 4 servidors - 140 mòduls de memòria de 256 Mb per a ordinadors personals - 91 mòduls de memòria de 512 MB per a ordinadors personals - 16 escàners d’ofimàtica CanonScan 5000F - 15 controladors 2904 SCSI PCI - 1 plotter

Suport tècnic S’han atès 15.089 comunicacions, desglossades d’aquesta manera: - Consultes immediates: 1.342 - Consultes diferides: 1.284 - Peticions d’adquisicions: 75 - Peticions de servei: 5.524 - Incidències/avaries: 848 - Incidències/problemes: 5.311 - Notes informatives: 705 43 SECRETARIA GENERAL - DIRECCIÓ DE SERVEIS

> Sumari sintètic

Sistemes i comunicacions - Instal·lació i trasllats de maquinari. Renovació i actualització del parc informà- tic del Departament, s’han actualitzat pel que fa a memòria, disc dur, sistema operatiu i programari office, 569 ordinadors i s’han instal·lat o reinstal·lat un total de 969 ordinadors. - Migració a windows 2000 dels 52 servidors del Departament i concentració de servidors dels edificis de Palau Marc, Palau Moja, Santa Madrona, Centre d’Art Santa Mònica, edifici del passatge de la Banca i edifici de Rambles 14 amb un cluster de servidors de fitxers, correu electrònic i bases de dades.

Altres Activitats - Transferència de sistemes i aplicacions de la SG de Política Lingüística i del Consell Català de l’Esport al Departament de la Presidència.

Inversió en informàtica Les inversions en informàtica han ascendit a 669.591,74 euros. 44 SECRETARIA GENERAL - ASSESSORIA JURÍDICA

> Sumari sintètic

Assessoria Jurídica

1. Funcions L’Assessoria Jurídica té les funcions que estableix el Reglament dels serveis jurí- de l’Assessoria dics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 257/ Jurídica 1997, de 30 de setembre.

2. Normes 1. Decret 201/2004, de 24 de febrer, de reestructuració parcial del Departament jurídiques de Cultura (DOGC de 26.2.2004). (Correcció d’errades en el DOGC de dictades per la 31.3.2004). Generalitat de 2. Decret 202/2004, de 24 de febrer, de modificació del Decret 127/2003, de 20 Catalunya en d’abril, d’estructuració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i matèria de Tradicional Catalana (DOGC de 26.2.2004). cultura 3. Ordre CLT/63/2004, de 8 de març, sobre les condicions tècniques de les actuacions a incloure en el Programa específic de biblioteques, integrat en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2004-2007 (DOGC de 19.3.2004). 4. Ordre CLT/64/2004, de 26 de febrer, de segona modificació de les bases que han de regir la concessió de subvencions per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques aprovades per l’Ordre CLT/154/2002, de 17 d’abril (codi Z10) (DOGC de 19.3.2004). 5. Ordre CLT/66/2004, de 4 de març, per la qual s’aproven taules d’avaluació documental (DOGC de 23.3.2004). (Correcció d’errada en el DOGC de 27.9.2004). 6. Ordre CLT/67/2004, de 9 de març, de tercera modificació de les bases que han de regir la concessió de subvencions en matèria de patrimoni documental, aprovades per l’Ordre CLT/156/2002, de 17 d’abril (codi Z13) (DOGC de 23.3.2004). 7. Decret 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l’estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts (DOGC de 8.7.2004). 8. Ordre CLT/372/2004, de 6 d’octubre, per la qual s’actualitzen els imports de determinades taxes i es dóna publicitat a les taxes que gestionen el Departament de Cultura i les entitats que en depenen (DOGC de 27.10.2004). 9. Decret 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC de 25.11.2004). 10. Ordre CLT/456/2004, de 23 de novembre, de modificació de l’Ordre CLT/249/2003, de 21 de maig, per la qual es fixen els preus públics que ha d’a- plicar la Biblioteca de Catalunya (DOGC de 27.12.2004). 11. Ordre CLT/463/2004, de 20 de desembre, de derogació de l’Ordre de 5 de desembre de 1994, per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió d’ajuts a la producció editorial en català i en aranès (DOGC de 30.12.2004). 12. Decret 470/2004, de 28 de desembre, pel qual s’atribueixen funcions a l’Institut Català de les Indústries Culturals (DOGC de 30.12.2004). 13. Decret 478/2004, de 28 de desembre, de reestructuració del Departament de Cultura (DOGC de 31.12.2004). 45 SECRETARIA GENERAL - ASSESSORIA JURÍDICA

> Sumari sintètic

3. Actuacions QUADRE 1. RESUM DE LES ACTUACIONS JUDICIALS, SEGONS UNITAT judicials DE GESTIÓ I DIRECCIÓ IMPLICADA. 2004 etaria AL omoció Biblioteca de Catalunya ICIC Funció Pública Concepte Secr General Patrimoni Cultural Pr i Cooperació Cultural TOT

Recursos administratius interposats - 24 34 - 7 1 66 Recursos contenciosos administratius interposats -71-1110 Demandes laborals 4 Sentències dictades en procediments contenciosos administratius 1 5 - 1 1 1 9 Sentències dictades en procediments laborals 4

Per veure el llistat d’actuacions judicials, consulteu l’Annex.

4. Convenis Conselleria 1. Amb el Parlament de Catalunya, de 21 de juliol, de col·laboració per a la rea- lització de l’exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya (1980-2005) al Museu d’Història de Catalunya. 2. Amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, de 15 de novembre, per a l’Any del Llibre i la Lectura 2005.

Secretaria General 1. Amb la Fundació Catalana Síndrome de Down, de 27 de febrer, per a la parti- cipació en el programa d’integració sociolaboral de les persones amb Síndrome de Down. 2. Amb Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (VEGAP), de 3 de maig, de col·laboració per a l’any 2004. 3. Amb l’Agència de Patrocini i Mecenatge, SA, de 4 de juny de 2004, de pròrro- ga del conveni de 26 de juliol de 1996. 4. Amb Edicions 62 , SA i CRITERIA, SCCL, de 15 de juny, de col·laboració per a l’edició del llibre La Guerra Civil a Catalunya. 5. Amb l’Ajuntament de Tortosa, de 21 de juny, de col·laboració en relació amb la visita a les instal·lacions dels Reials Col·legis. 6. Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, d’1 d’octubre de 2004, per fer l’estudi “Pautes de consum cultural a partir de l’accessibilitat 2000”. 7. Amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, de 15 d’octubre de 2004, per fer l’estudi “ Consum i pràctiques culturals a Catalunya i Europa 2001”. 8. Amb la Fundació Interarts, de 22 de desembre, per a la cooperació cultural internacional.

Patrimoni Cultural 1. Amb la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, de 14 de maig, per a les pràctiques curriculars d’alumnes del Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2. Amb la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, de 14 de maig, per a les pràctiques no curriculars d’alumnes del Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents a 46 SECRETARIA GENERAL - ASSESSORIA JURÍDICA

> Sumari sintètic

l’Arxiu Nacional de Catalunya. 3. Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, de 18 de maig, per a les pràcti- ques en aplicació dels programes de cooperació educativa al Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural. 4. Amb la Universitat Politècnica de Catalunya, de 4 de juny, addenda 2004 al conveni marc de cooperació educativa. 5. Amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de 14 de juny, per al tractament arxivístic de diverses sèries documentals. 6. Amb la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, de 23 de setembre, per a la dotació d’ajuts d’alumnes del graduat superior en arxivística i gestió de documents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. 7. Amb el Bisbat de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles, d’1 d’octubre, de creació i gestió de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. 8. Amb el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Móra d’Ebre, d’1 d’octubre, de creació i gestió de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. 9. Amb el Ministeri de Cultura, de 2 de novembre de 2004, per fer el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic. 10. Amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, de 15 de desembre, per a l’encàrrec de gestió de les obres de restauració de la capella Requesens de la Seu Vella de Lleida. 11. Amb la Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la Confederació Nacional Obrera de Catalunya (CONC), de 16 de desembre, addenda per a l’any 2004 al conveni de col·laboració signat el 19 d’octubre de 2001 per al tractament i difusió de fons documentals. 12. Amb el Consell Comarcal del Priorat i l’Ajuntament de Falset, de 17 desembre, sobre la gestió de l’Arxiu Comarcal del Priorat. 13. Amb l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal del Maresme-Mataró, de 22 de desembre, relatiu a l’àrea d’intervenció arqueològica de Mataró. 14. Amb l’Ajuntament de Montblanc, de 24 de desembre, de col·laboració per a la restauració de les muralles de Montblanc. 15. Amb la Universitat de Barcelona, de 27 de desembre, acord específic per a l’any 2004 per al manteniment i funcionament del laboratori de datació per radiocarboni. 16. Amb el Taller de Patrimoni Arquitectònic de l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona de la UPC, sense data, addenda per a l’any 2004 al conveni marc de col·laboració. 17. Amb l’Ajuntament de Manresa, sense data, per a la restauració i catalogació de diverses peces del Museu Comarcal de Manresa.

Cooperació Cultural 1. Amb l’Ajuntament de Badia del Vallès, d’11 de març, relatiu a la Biblioteca Vicente Aleixandre. 2. Amb l’Ajuntament de Granollers, de 18 de març, relatiu a la Biblioteca Joan Camps i Giró. 3. Amb l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, IMPEVIC, de 23 de juliol, per a l’organització del Mercat de Música Viva de Vic l’any 2004. 4. Amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, de 6 de setembre, de col·laboració en l’activitat Kosmopolis 2004. Festa Internacional de la Literatura. 5. Amb el Departament de Governació i amb els ajuntaments d’Alcarràs, 47 SECRETARIA GENERAL - ASSESSORIA JURÍDICA

> Sumari sintètic

Arbúcies, Calella, Calonge, Cambrils, Cassà de la Selva, Castelló d’Empúries, Cervelló, Gavà, Llinars del Vallès, Montblanc, Palamós, Premià de Dalt, Ripoll, Roda de Ter, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sort, Tordera, Tremp i el Vendrell, de 3 de desembre, en relació amb la convocatòria del Programa Específic de Biblioteques per al període 2002-2003. 6. Amb l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i la Fundació Banc de Sabadell, de 22 de desembre, de patrocini al Circuit d’Òpera a Catalunya l’any 2004. 7. Amb l’Associació Orquestra de Cadaqués i COPCISA, SA, de 24 de desembre, de patrocini a l’Orquestra de Cadaqués. 8. Amb l’Ajuntament de Cadaqués i COPCISA, SA, de 24 de desembre, de patrocini al 33è Festival Internacional de Cadaqués.

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana 1. Amb l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Cultural TRAM, de 13 d’abril, per a la promoció d’activitats culturals. 2. Amb cinc operadors culturals d’estats participants en el programa de coopera- ció europeu Cultura 2000, de setembre de 2004, per participar en el projecte Living Diversity-tradicional music and dance in Europe. 3. Amb la Fundació Pere Tarrés, de 15 de novembre, de col·laboració en el programa Arrels, de formació en cultura popular. 4. Amb l’Associació Solc, Música i Tradició al Lluçanès, de 23 de novembre, de col·laboració en el programa Arrels, de formació en cultura popular. 5. Amb la Fundació Universitària Doctor Manyà, de 23 de novembre, de col·laboració en el programa Arrels, de formació en cultura popular. 6. Amb la Fundació Privada Taller de Músics, de 24 de desembre, per al desenvolupament del projecte Notícia del Regne de Mallorques 2004-2005. 7. Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, sense data, per a l’organització de la tercera edició dels estudis de Graduat en Dansa 2004-2005 i 2005-2006.

Institut Català de les Indústries Culturals 1. Amb l’Ajuntament de Barcelona, de 30 d’abril de 2004, d’addenda al conveni de col·laboració signat el 30 d’octubre de 2004, per a la construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. 2. Amb l’Ajuntament de Terrassa, de 12 de juliol, de col·laboració en el projecte Terrassa Ciutat Audiovisual. 3. Amb la Xarxa Audiovisual Local, de 18 d’octubre, de col·laboració per fer la línia de programes televisius anomenada Denominació d’Origen (D.O.). 4. Amb l’Ajuntament de Barcelona, de 27 d’octubre, de segona addenda al conveni de col·laboració signat el 30 d’octubre de 2003, per a la construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. 5. Amb l’Ajuntament de Mataró i Visualsonora SCCL, de 16 de desembre, per al projecte Casa de la Música Popular.

Museu d’Arqueologia de Catalunya 1. Entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Direcció General d’Antiguitats i de Museus de la República Àrab de Síria, sense data, per a la ces- sió de vint objectes per a l’exposició “En els Inicis de les Desigualtats”. 2. Amb la Fundació Elsa Peretti, de 22 de març, per a la restauració de les latrines de les termes de la ciutat romana d’Empúries. 3. Amb Vila Platja el Castell, SL, de 27 d’abril, per al Segon Curs d’iniciació a 48 SECRETARIA GENERAL - ASSESSORIA JURÍDICA

> Sumari sintètic

l’Arqueologia Ibèrica de Castell, al poblat ibèric de la Punta de Castell de Palamós (Baix Empordà). 4. Amb el Consell de Mallorca, de 28 de juny, de col·laboració per dur a terme l’excavació del derelicte grec del segle vi aC de la Cala Sant Vicenç, a Pollença. 5. Amb l’Ajuntament de l’Escala, de 3 de desembre, de col·laboració en els programes i activitats relacionades amb el patrimoni arqueològic i històric d’Empúries i de l’Escala.

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1. Amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, de 10 de desembre, per a la integració dels registres bibliogràfics de la Biblioteca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

Museu d’Història de Catalunya 1. Amb l’Institut Europeu de la Mediterrània, de 17 de febrer, per a la presenta- ció de l’exposició “Mediterraneum. L’Esplendor de la Mediterrània Medieval (Segles xiii-xv)”. 2. Amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), de 15 d’abril, per al patrocini de l’exposició “Salvador Dalí - Federico García Lorca. La Persistència de la Memòria”

Museu Nacional d’Art de Catalunya 1. Amb la Fundación Colección Thyssen-Bornemisza, de 7 de juliol, de col·labo- ració per al dipòsit de quadres de la Fundació al Museu Nacional d’Art de Catalunya. 2. Amb CTB Collections Establishments i el Departament de Cultura, de 17 de novembre, de col·laboració per al dipòsit de quadres de la Col·lecció Thyssen- Bornemisza al Museu Nacional d’Art de Catalunya. 3. Protocol entre l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona, de 10 de desembre, per a la incorporació de l’Estat en el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Museu d’Art de Girona 1. Amb Gas Natural SDG, SA, de 27 d’octubre, per a l’exposició “Àlbum. Imatges de la Família en l’Art”.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 1. Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, de 4 de novembre, per a les pràctiques d’un estudiant d’Economia, en aplicació dels programes de coopera- ció educativa. 2. Entre el Museu Industrial de Renània i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, de 13 de desembre, de col·laboració cultural per al període 2004- 2008.

Institut Ramon Llull 1. Amb l’Instituto Cervantes, de 13 de setembre, de cooperació institucional per a la promoció de la cultura catalana a l’exterior. 49 SECRETARIA GENERAL - GABINET TÈCNIC

> Sumari sintètic

Gabinet Tècnic

1. Servei 1.1. Funcions del Servei d’Informació i Difusió d’Informació D’acord amb el Decret 327/2000, de 10 d’octubre, de reestructuració de la i Difusió Secretaria General del Departament de Cultura, el Servei d’Informació i Difusió té per funcions: - L’aplicació dels criteris d’identitat visual i del disseny gràfic del Departament i de les entitats que en depenen. - La coordinació d’informació al públic sobre l’organització, les funcions i les activitats del Departament i de la informació cultural al públic. - La coordinació dels aspectes relatius a la publicitat en els mitjans de comuni- cació del Departament i les entitats que en depenen. - La coordinació i supervisió de la informació i les publicacions que el Departament i les entitats que en depenen difonen per mitjans telemàtics.

1.2. Objectius específics per a l’any 2004 - Regularitzar les funcions dels informadors que presten els seus serveis en els Punts d’Informació Cultural que el departament té a Barcelona i a les delegacions territorials de Cultura a Girona, Lleida i Tarragona. - Ampliar el nombre de mitjans de premsa que publiquen l’anunci setmanal de recomanacions culturals “On anem?”. - Homologar el sistema de recompte estadístic de visites i accessos al web de Cultura amb el que utilitza Gencat. - Obtenir el segell de qualitat IQUA. - Elaborar una enquesta d’usuaris del web de Cultura. - Obrir a la intranet un apartat dedicat a la gestió de la documentació administrativa Gencat sota les directrius del Servei d’Arxius. - Continuar la creació de versions en línia de les diverses publicacions periòdi- ques del Departament. - Continuar fent difusió dels esdeveniments culturals que tenen lloc a Catalunya i les convocatòries de premis literaris en català i premis d’art mit- jançant Internet, els mitjans de comunicació i en suport paper. - Continuar l’edició de noves guies d’informació cultural. - Continuar la producció d’anuncis propis per a la televisió. - Col·laborar amb CAT365, tant en els serveis clau com en altres aspectes especí- fics d’informació als ciutadans.

1.3. Activitats: Informació al públic Punt d’Informació Cultural Al Punt d’Informació Cultural, obert al públic de dilluns a dissabte, s’han prestat aquests serveis: - Consulta de les bases de dades d’informació cultural. - Informació sobre els serveis i les publicacions del Departament de Cultura. - Informació sobre les activitats culturals que s’organitzen arreu de Catalunya. - Informació sobre CAT365. - Informació sobre el Fòrum Barcelona 2004. - S’hi han registrat 43.513 visites.

Punts d’atenció al públic als Serveis Territorials Els locals situats a les seus dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, Lleida i Tarragona han registrat aquestes visites: - Girona: 887. - Lleida: 2.063. - Tarragona: 833. 50 SECRETARIA GENERAL - GABINET TÈCNIC

> Sumari sintètic

Mitjans de comunicació Premsa - S’ha publicat cada divendres l’espai de recomanacions culturals “On anem?” als diaris El Periódico, La Vanguardia, El Punt, Avui i El País. A partir del mes d’octubre es publica al Diari de Tarragona una versió dedicada a les activitats de les comarques tarragonines.

Televisió - Espai Agenda Cultural: espai de vint-i-cinc segons de durada que s’emet quatre cops al dia (dos a TV3, un al Canal 33 i un a CityTV) en horari de màxima audiència. Cada setmana s’hi ha anunciat una activitat. Se n’han fet, per tant, 52 al llarg de l’any. - Teleservei Agenda Cultural: servei informatiu consultable per mitjà del teletext de TV3. Ha ocupat l’espai entre les pàgines 620 i 634. S’ha fet ressò de prop de 7.000 activitats culturals. Se n’han renovat setmanalment els continguts. - Espai Cinema en català: espai de trenta segons de durada que s’emet tots els dies per TV3 i CityTV. S’hi han anunciat 41 pel·lícules: 16 de producció original catalana i 25 de producció estrangera doblades al català.

Bases de dades Activitats culturals Informació sobre esdeveniments culturals que tenen lloc principalment a Catalunya. Indica data, lloc, hora, organitzador, descripció de l’activitat així com també la pàgina web i l’adreça electrònica –si en té– com a complement de la informació sobre cada acte. S’hi han entrat 17.092 documents. És consultable per Internet.

Premis literaris Resum de les bases de participació dels premis en llengua catalana –o dels que admeten el català entre altres llengües– que es convoquen al llarg de l’any. Conté 2.076 documents. És consultable per Internet.

Premis d’Art Resums de les bases de participació en premis de fotografia, pintura, pintura ràpida i certàmens que admeten diverses modalitats. Contenen un total de 1.499 documents i són consultables per Internet.

Servei d’Atenció al Ciutadà Se n’ha gestionat la part corresponent al Departament de Cultura. S’hi han entrat 30 noves fitxes catàleg i conté 220 registres.

Internet - A part del manteniment, l’actualització i, molt sovint, l’ampliació dels continguts dels apartats que ja es podien consultar anteriorment, s’ha impulsat la cre- ació de nous apartats en el web del Departament: - Comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts. - Festes Tradicionals d’Interès Nacional. - Pastorets i pessebres vivents. - Cada dia s’han destacat tres notícies en la pàgina principal del web de Cultura. - S’han posat en marxa les versions en línia de les publicacions Ridec, CASM, Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Calendari d’activitats culturals i Premis literaris en llengua catalana. 51 SECRETARIA GENERAL - GABINET TÈCNIC

> Sumari sintètic

- S’ha obtingut el segell de qualitat IQUA. - El web del Departament de Cultura ha registrat 1.398.795 visites. - S’ha continuat oferint la pàgina Recomanacions Culturals, de periodicitat quin- zenal, que proposa una selecció d’activitats, premis literaris, premis d’art i enllaços d’interès a través del web de Televisió de Catalunya i de la pàgina principal del web de Cultura.

Publicitat S’han coordinat els aspectes relatius a la publicitat del Departament als mitjans de comunicació. S’han gestionat 128 expedients d’anuncis a premsa, 50 a ràdio i 78 a televisió.

QUADRE 1. DESPESES EN CONCEPTE DE PUBLICITAT DEL DEPARTAMENT DE CULTURA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ. 2004 Mitjà de comunicació ¤ Premsa i Internet 881.000 Ràdio 187.000 Televisió 908.000 Total 1.976.000

2. Estudis, 2.1. Altres funcions del Gabinet Tècnic documentació, El Gabinet Tècnic, d’acord amb el Decret 327/2000, de 10 d’octubre, de rees- estadística tructuració de la Secretaria General del Departament de Cultura, té també i edicions aquestes funcions: l’elaboració d’instruments per a la planificació i l’avaluació dels objectius del Departament; la planificació, l’elaboració i la coordinació dels informes i dels estudis econòmics i socials; l’establiment de directrius i criteris tècnics, la coordinació, l’elaboració i la gestió d’estadístiques; la planificació de l’adquisició, la conservació, el manteniment i la divulgació de fons documentals i bibliogràfics en assumptes referents a l’organització i el funcionament administratiu, i la coordinació, la supervisió, la producció i la distribució de les publicacions.

2.2. Objectius específics per a l’any 2004 Els objectius específics per a l’any 2004 han estat aquests: - Elaborar la Memòria del Departament de Cultura corresponent a l’any 2003. - Fer un estudi comparatiu Catalunya/Europa sobre el consum i les pràctiques culturals, un estudi sobre la projecció exterior de la cultura a través dels instituts i centres culturals, un estudi sobre la definició i les funcions que han de desenvolupar els centres de producció artística i l’actualització de l’estudi de la dimensió econòmica de la cultura per a l’any 2002 i 2003. - Difondre i facilitar la documentació ingressada a la Biblioteca Central del Departament de Cultura a través de les recerques bibliogràfiques i ressenyes temàtiques. - Complir amb la producció estadística que estableix el Programa anual d’actua- ció estadística 2004 i que coordina l’Institut d’Estadística de Catalunya. - Elaborar els indicadors culturals trimestrals i altres treballs d’explotació especí- fics de les dades estadístiques en cultura. - Anàlisi dels pressupostos en cultura de l’Estat, de les comunitats autònomes i d’altres administracions públiques. - Coordinar la producció i distribució de les publicacions del Departament de Cultura previstes per al 2004. 52 SECRETARIA GENERAL - GABINET TÈCNIC

> Sumari sintètic

2.3. Documentació Al fons de la Biblioteca central hi ha introduïts 14.465 registres, 968 dels quals són noves referències corresponents a llibres, articles de revista, buidatges, revistes i literatura grisa (actes, informes i dossiers). 354 usuaris hi han consultat 715 documents, dels quals 124 han estat de préstec. S’han fet 291 consultes en sala i 179 recerques documentals. S’han editat a Internet 13 ressenyes de bibliografia destacada. La difusió selectiva de la informació dels fons documentals s’ha fet mitjançant el Butlletí d’Actualitat Bibliogràfica (11 números), l’actualització de 20 bibliografies selectives, El Full de l’Europa Cultural (14 números) i el full Dades Culturals (28 números).

2.4. Estadística S’ha actualitzat l’estadística anual per a l’any 2003, d’acord amb la periodicitat establerta per a cada àmbit, la metodologia i les indicacions del manual de procediment estadístic, per a la qual cosa s’ha seguit el Programa anual d’actuació estadística que coordina l’Institut d’Estadística de Catalunya.

S’ha acomplert la programació estadística per al 2004: - Estadística consolidada: de cinema, d’arxius, de patrimoni arquitectònic i arqueològic, de premsa, de teatre, de despesa en cultura i de llibre. - Estadística en projecte: Base de dades d’estadístiques culturals, estadística de l’ensenyament i la formació en cultura, estadística dels mitjans de comunicació, estadística d’equipaments culturals i xifres de la cultura a Catalunya.

S’han validat els mòduls en funcionament de la base de dades d’estadístiques culturals única per permetre una explotació i difusió correctes de les dades. Aquest any s’ha publicat el recull estadístic: Estadístiques culturals de Catalunya 2004, en versió paper i en versió electrònica, que recull una selecció de les dades estadístiques de tots els sectors culturals.

2.5. Estudis S’ha elaborat la memòria del Departament de Cultura 2003. Quant als encàrrecs d’estudis, s’han coordinat i fet aquests treballs: - Anàlisi i estandardització dels centres de producció artística. Ferran Farré i Gonzalez. - Estudi de la dimensió econòmica de la cultura. 2002-2003. BCF Consultors. - Indicadors de consum i pràctiques culturals de Catalunya amb relació a Europa. 2001. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. - La projecció exterior de les cultures i les llengües europees a través d’instituts i centres. Manel Verdú. - Dossier de ressenyes bibliogràfiques sobre els consells de les arts. Manel Verdú. - Dossier de ressenyes bibliogràfiques a l’entorn de les polítiques de suport a la creativitat. Anna Maria Balada. Pel que fa a Europa, s’ha fet el seguiment dels projectes del Departament de Cultura del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i s’ha assessorat sobre diversos programes europeus.

2.6. Edicions del Departament de Cultura En el camp de les publicacions s’han editat 7 llibres en suport paper (amb un tiratge total de 10.800 exemplars), 2 llibres en suport paper i al mateix temps en CD-ROM adjunt (tiratge: 1.300 exemplars), 1 CD-ROM (tiratge: 1.000 exemplars), 7 catàlegs d’exposició (tiratge: 12.200 exemplars), 6 publicacions periò- 53 SECRETARIA GENERAL - GABINET TÈCNIC

> Sumari sintètic

diques (23 números i 134.500 exemplars de tiratge) i 10 opuscles (tiratge: 86.000 exemplars).

2.7. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004 - S’ha elaborat la memòria del Departament de Cultura corresponent a l’any 2003. - S’ha acabat l’elaboració dels estudis previstos. - S’ha fet la programació estadística que estableix el Programa anual d’actuació estadística 2004 i que coordina l’Institut d’Estadística de Catalunya. - S’han elaborat els Indicadors Culturals corresponents al 2004. - S’han produït i difós les publicacions de les diferents unitats del Departament.

2.8. Objectius específics per a l’any 2005 Els objectius específics per a l’any 2005 són aquests: - Elaborar la memòria del Departament de Cultura corresponent a l’any 2004. - Complir amb la producció estadística que estableix el Programa anual d’actua- ció estadística 2005 i que coordina l’Institut d’Estadística de Catalunya. - Elaborar els indicadors culturals trimestrals i altres treballs específics d’explota- ció de les dades estadístiques en cultura. - Difondre els documents ingressats a la Biblioteca central del Departament de Cultura i assessorar en recerques documentals temàtiques. - Anàlisi dels pressupostos en cultura de l’Estat, de les comunitats autònomes i d’altres administracions públiques. - Coordinar la producció i distribució de les publicacions del Departament de Cultura previstes per al 2005.

3. Publicacions - Calendari d’activitats culturals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Núms. 182 a 192. Consultable també per Internet: http://cultura.gencat.net/agenda - Premis literaris en llengua catalana. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Núms. 143 a 153. Consultable també a Internet: http://cultura.gencat.net/prelit - Butlletí d’Actualitat Bibliogràfica. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Núm. 134 a 144. – També a: Butlletí d’Actualitat Bibliogràfica [En línia]. Adreça Internet: - http://cultura.gencat.net/biblio/bcbab.htm - Memòria del Departament de Cultura 2003. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004.Consultable també per Internet: http://cultura.gencat.net/publicacions/memoria.htm - Estadístiques culturals de Catalunya 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Consultable també per Internet: http://cultura.gencat.net/estadistiques/index.htm > Sumari sintètic

Direcció General del Patrimoni Cultural

Subdirecció General d’Arxius

Servei d’Arqueologia

Servei de Museus

Servei del Patrimoni Arquitectònic

Servei de Restauració de Béns Mobles

Museu d’Història de Catalunya 56 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Subdirecció General d’Arxius

1. Funcions D’acord amb el Decret 201/2004, de 24 de febrer, de reestructuració parcial del Departament de Cultura, la Subdirecció General d’Arxius té per funció l’assessorament i el suport a la Direcció General i la coordinació, supervisió i control de les actuacions que, en matèria específica d’arxius, té atribuïdes la Direcció General del Patrimoni Cultural, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’Arxiu Nacional de Catalunya, pel que fa a les competències que té atribuï- des.

2. Activitats 2.1. Elaboració del Pla d’Actuació Arxivística de Catalunya S’ha elaborat el Pla d’actuació arxivística a Catalunya (2004-2007): Un decàleg per a la participació. Aquest document estableix els principals eixos d’actuació que han d’esdevenir la clau de volta del sistema arxivístic català i l’assoliment gra- dual dels seus objectius permetrà la resolució dels dèficits del sector i la formu- lació de línies de treball per al futur. La seva elaboració ha comptat amb el suport i els suggeriments de tot el col·lectiu professional. En el decurs del 2004, a més d’elaborar aquest Pla d’actuació 2004-2007, s’han posat les bases pel que fa al seu acompliment. S’ha elaborat un Pla estratègic de subvencions per a l’any 2005, reformulant-ne tant les seves bases com els seus imports, a fi d’atendre millor les necessitats dels arxius de Catalunya i fomentar l’acompliment dels requisits previstos per la Llei d’arxius i documents pel que fa als arxius integrats dins el Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC). La Subdirecció General d’Arxius ha visitat tots els arxius comarcals i els arxius centrals administratius i, alhora, a la seu de la Subdirecció s’hi han fet reunions de coordinació amb el conjunt dels arxivers comarcals i centrals. L’activació del Projecte NODAC (Norma de Descripció Arxivística de Catalunya), la cooperació efectiva amb l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), la revisió de la línia de publicacions i de difusió, el suport a la Comissió d’Experts per a la negociació del retorn dels papers de Salamanca, l’activació de la identificació dels fons catalans a Salamanca o la difusió entre els arxius catalans del Cuestionario de identificación de fondos que faciliten la aplicación del R. D. 1891/2004, de 10 de septiembre, sorgit de la Comissió Interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, que és a Catalunya on ha obtingut una més àmplia resposta, apunten línies del pla que ja han estat encetades. Altres resten reflectides als següents capítols d’aquesta memòria.

Per veure el Pla d’actuació arxivística a Catalunya (2004-2007), consulteu l’Annex.

2.2. Desplegament legislatiu Durant el 2004 s’han elaborat els projectes de decret relatius a la creació del Consell Nacional d’Arxius i al funcionament de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria de Documentació. A banda dels projectes reglamentaris, l’article 4 de la Llei d’arxius i documents, estableix que el Departament de Cultura ha d’impulsar la coordinació dels arxius integrants del Sistema d’Arxius de Catalunya. En compliment d’aquest precepte, s’ha elaborat el Projecte d’Ordre per la qual es regulen els grups de treball del Sistema d’Arxius de Catalunya, mitjançant la qual s’organitzaran grups de treball amb la missió d’estudiar temes d’interès arxivístic i proposar, si escau, normativa tècnica. 57 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

2.3. Normalització i preservació del patrimoni documental Projecte NODAC Han tingut continuïtat els estudis de desenvolupament de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), a partir de la ISAD(G). A proposta del subdirector general d’Arxius, d’ençà del mes de juny de 2004 es plantejà la necessitat de reorganitzar el projecte per a l’obtenció, al final del 2005, de la primera Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). La reorganit- zació del projecte ha comportat canvis en l’organigrama inicial, una nova dinà- mica de treball i un nou calendari d’execució. En primer lloc, s’ha reforçat la Secretaria, que ha esdevingut un Secretariat, i ha incorporat dos vocals del Comitè de Normes i una administrativa de suport. Per accelerar el ritme de treball del Comitè, i com a suport al Secretariat, s’ha proposat la col·laboració de Rafel Ginebra, vocal del comitè, perquè elabori documents inicials de treball. En segon lloc, el Comitè de Normes s’ha ampliat amb dos nous vocals, amb la qual cosa s’ha passat de set a nou. En tercer lloc, s’han posat en funcionament un seguit de grups de treball, per tal de 1) aprofundir en les necessitats de descripció de les unitats documentals compostes i simples per determinats tipus de documents; 2) fer una anàlisi dels textos elaborats pel Comitè des de la perspectiva del tipus de document que treballen i, si es creu convenient, resoldre l’harmonització de la NODAC amb d’altres normes sectorials; i 3) incloure nous conceptes al glossari i l’elaboració d’exemples que iden- tifiquin el tipus de document de cada grup.

Els grups creats amb aquesta finalitat són els següents: 1. Grup de documents audiovisuals – GDA 2. Grup de documents electrònics – GDE 3. Grup de documents gràfics – GDG 4. Grup de documents textuals – GDT 5. Grup de referències bibliogràfiques – GRB, aquest darrer creat per donar una solució homogènia sobre on i com calia elaborar les referències bibliogràfiques dins de la descripció arxivística.

La feina feta pel Comitè al llarg del 2004 es concreta en el següent: - S’han tancat les versions finals dels elements treballats durant l’any anterior i que han estat lliurades als grups de treball per fer-ne l’anàlisi. - S’han fet els textos definitius dels dos elements que restaven pendents de l’À- rea de Context: Història arxivística i Dades sobre l’ingrés, que han estat lliurats als grups de treball per fer-ne l’anàlisi. - Pel que fa a l’Àrea de Contingut i Estructura, s’han treballat els textos inicials dels elements: Abast i contingut, Informació sobre avaluació, tria i eliminació, Increments i Sistema d’organització. - Alhora, s’ha construït la taula definitiva que recull, en els distints elements de descripció, els elements que es consideren obligatoris, opcionals o recomana- bles, la qual també s’ha posat a consideració dels grups de treball, perquè com- provin la seva aplicabilitat al tipus de document que treballen. - Finalment, s’ha continuat alimentant el glossari amb la inclusió dels termes que van apareixent en la mesura que s’avancen els textos dels distints elements de descripció.

Microfilmació En compliment de l’acord signat, el 29 de setembre de 2003, entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i el titular del bé, durant l’any 2004 ha estat ini- 58 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

ciada la reproducció del fons documental Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà. Igualment, durant l’any 2004 ha prosseguit la microfilmació, iniciada l’any 1992, dels protocols del districte notarial de Reus dipositats a l’Arxiu Històric de Tarragona. Concretament, s’han microfilmat els protocols dels notaris Alfonso de Valdès (1795-1828), Salvador Girona Rovira (1808-1817) i Antoni Ferrater Selma (1803-1843) que representen un total 34.000 fotogrames.

Adquisicions S’ha comprat, per un import de 20.280 euros, el fons documental dels Barons de Savassona (segles XIV-XIX), format per 57 llibres, 7 capses de documents i 300 pergamins; per un import de 2.080 euros ha estat comprat el Llibre de las señorias mitjanas que los hereus del Dr. Francisco Estalella tenen y réban en la vila y terme de Igualada (1727, 800 f.); i, per un import de 936 euros, ha estat comprat el llibre Mas Carbonell. Llib. 10 (Santa Maria de Palau Tordera, Vallès Oriental, 1558-1637), que conté 44 pergamins de 1344-1637.

Donacions Anunci pel qual es dóna publicitat a l’acceptació pel Departament de Cultura del fons documental i bibliogràfic Josep Ollé i Rivarés, per la Comunitat Carmelites Missioneres Teresianes–Residència Santa Teresa de Valls (DOGC, núm. 4104 del primer d’abril de 2004), els quals han estat ingressats a l’Arxiu Comarcal de Valls. Anunci pel qual es dóna publicitat a l’acceptació pel Departament de Cultura de documents d’Antoni Piferrer Sabater relatius al Sumari 8/58 del Jutjat d’Instruccció Especial de Propaganda Il·legal del Territori Nacional, núm. 13, de Madrid, contra Antoni Piferrer Sabater, Salvador Clop Urpí, Joan Garcia Garcia, Joan Rion Tomàs, Miquel Casablancas Juanicó, Joan Reventós Carner, Edmon Vallès i altres, per la senyora Maria Piferrer Corominas (DOGC, núm. 4183 de 27 de juliol de 2004), els quals han estat dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

2.4. Gestió documental i arxius de l’administració de la Generalitat L’àmbit de la gestió documental i arxius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha estat un dels eixos principals de l’acció de la Subdirecció General d’Arxius. Així una de les prioritats ha estat conèixer la situació real dels arxius de les diverses conselleries i ens. En aquest sentit el subdirector general s’ha reu- nit amb els responsables dels arxius centrals administratius i els corresponents caps orgànics de les conselleries i ens següents: - Departaments de la Presidència; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Benestar i Família; Cultura; Comerç, Turisme i Consum; Economia i Finances; Educació; Governació i Administracions Públiques; Interior; Justícia; Medi Ambient i Habitatge; Política Territorial i Obres Públiques; Salut; Universitats i Societat de la Informació. - Ens: Agència Catalana de l’Aigua, Agència Catalana de Residus, Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut, Gestió d’Infraestructures SA, i Institut Català del Sòl.

S’han dut a terme 3 reunions generals de coordinació amb els responsables dels arxius centrals administratius. Els dies 15 de juliol i 21 de setembre s’han fet les sessions d’informació als responsables dels arxius centrals administratius sobre el nou projecte de registre de documents de la Generalitat de Catalunya (S@rcat). Les sessions s’han desenvo- 59 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

lupat a la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural i les han dut a terme la senyora Elsa Urrutia, Cap de l’Àrea de Modernització i Noves Tecnologies de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, la senyora Rosa Aubesart i els senyors Joan Domingo i Jordi Serra; responsables dels arxius centrals administratius dels Departaments de Medi Ambient i Habitatge, Cultura i Universitats, Recerca i Societat de la Informació, respectivament. Amb l’objectiu d’obtenir dades que permetin anar dissenyant accions globals s’ha elaborat un estudi sobre els costos d’externalització de documents que tenen les diverses conselleries i organismes de la Generalitat de Catalunya. S’han dut a terme les operacions habituals de manteniment del quadre de clas- sificació dels documents de gestió, incorporant les altes de codis funcionals, de subdivisions i de consells i comissions que han estat sol·licitades. Per encàrrec de la Subdirecció General d’Arxius les senyores Isabel Campos i Maria Sardà i els senyors Enric Cobo, Joan Domingo i Jordi Serra han elaborat l’Informe sobre la definició de requeriments funcionals bàsics del programari que ha de substituir el SIGEDA. Aquest informe ha estat tramès al conjunt de responsables d’arxius centrals administratius i s’han rebut els corresponents comentaris. La prova pilot per a la implantació de l’ISO 15489 Information and documentation – Records management a l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat escollit com un dels cinc projectes preferents de l’àmbit Millora de l’atenció al ciutadà, eficàcia i transparència en la gestió pública del Pla de Govern 2004-2007. Finalment, al mes de desembre s’ha constituït el grup de treball d’innovació tecnològica amb l’objectiu de proposar estratègies, entre d’altres aspectes, per a la conservació de la documentació electrònica i l’intercanvi de dades.

2.5. Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació Sessions L’any 2004 la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació ha fet un total de 3 reunions; en concret els dies 24 de febrer, 25 de març i 7 d’octubre.

Resultats S’han emès un total de 18 resolucions a propostes d’avaluació documental presentades per organismes de les Administracions públiques.

QUADRE 1. RESOLUCIONS D’AVALUACIÓ DOCUMENTAL DE LA COMISSIÓ NACIONAL D’AVALUACIÓ I TRIA DE DOCUMENTACIÓ. 2004 Ajuntament de Barcelona. Comissió de Tria i Eliminació de la Documentació 9 Ajuntament de Girona 2 Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca 1 Departament d’Economia i Finances 1 Departament de Política Territorial i Obres Públiques 1 Departament de Treball i Indústria 4 TOTAL 18 60 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Aplicació de taules d’avaluació documental L’Administració Pública catalana ha aplicat reglamentàriament les taules d’ava- luació documental de l’any 2004 sobre 4.363,56 metres lineals. L’evolució de la documentació eliminada ha estat:

QUADRE 2. DOCUMENTACIÓ ELIMINADA EN APLICACIÓ DE LES TAULES D’AVALUACIÓ DOCUMENTAL. 2000-2004 Any Metres lineals 2000 1.365,34 2001 1.470,95 2002 1.421,49 2003 2.877,46 2004 4.363,56

2.6. Arxius comarcals Pel que fa a noves infraestructures, l’any 2004 s’han gestionat els convenis següents: - Aprovació dels convenis per a la construcció dels arxius comarcals de Móra d’Ebre i el Pla de l’Estany. - Signatura dels convenis per a la creació i gestió dels arxius comarcals del Pla de l’Estany i la Ribera d’Ebre. - Signatura del conveni per a la gestió de l’Arxiu Comarcal del Priorat. També s’han convocat dos concursos públics per a l’adjudicació dels contractes d’obres per a la construcció dels arxius comarcals del Pla de l’Estany i de la Ribera d’Ebre i es van preparar els concursos per a l’adjudicació dels projectes arquitectònics dels arxius comarcals de l’Alt Urgell i les Garrigues.

Usuaris i consultes

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’USUARIS I DEL NOMBRE D’UNITATS DOCUMENTALS CONSUL- TADES A LA XARXA D’ARXIUS COMARCALS. 2000-2004 Nombre 120.000 unitats documentals 100.000 94.068 (*) 80.000 60.000 40.000 20.000 usuaris 18.576 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Inclou les unitats documentals consultades a les biblioteques auxiliars

QUADRE 3. NOMBRE D’USUARIS I D’UNITATS DOCUMENTALS CONSULTADES ALS ARXIUS COMAR- CALS. 2004 Arxius Usuaris Unitats documentals Unitats biblioteca AIG Aran 77 216 19 AHC Balaguer 319 979 151 AHC Berga 452 723 114 AHC la Bisbal d’Empordà 323 259 58 AHC Cervera 487 2.252 163 AHC Figueres 543 2.279 523 61 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

AH Girona 2.630 10.976 415 AHC Igualada 880 6.499 776 AH Lleida 258 1.924 2 AHC Manresa 1.665 6.613 2.684 AHC Mataró 862 2.176 906 AHC Montblanc 520 2.270 554 AHC Olot 263 2.205 179 AHC Osona 325 1.015 320 AHC Puigcerdà 214 1.128 97 AHC Reus 876 2.839 522 AHC Ripoll 384 260 205 AHC Sant Feliu de Llobregat 559 1.418 353 AHC Santa Coloma de Farners 240 462 127 AHC Solsona 435 827 456 AHC Sort 335 1.239 191 AH Tarragona 1.439 7.866 144 AHC Tàrrega 208 212 83 AHC Terrassa 1.405 9.145 955 AHC Terres de l’Ebre 783 1.620 832 AHC Valls 68 5.327 1.315 AHC el Vendrell 343 1.331 17 AHC Vilafranca del Penedès 1.075 4.512 350 AHC Vilanova i la Geltrú 608 2.812 173 TOTALS 18.576 81.384 12.684

QUADRE 4. NOMBRE D’USUARIS, CONSULTES I PRÉSTECS ALS TITULARS DE FONS. 2004 Arxius Usuaris titulars de fons Consultes Préstecs AIG Aran 44 128 52 AHC Balaguer 156 789 190 AHC Berga 64 8 51 AHC la Bisbal d’Empordà 111 234 84 AHC Cervera 53 63 14 AHC Figueres 39 42 20 AH Girona 72 19 247 AHC Igualada 337 2 661 AH Lleida 107 186 73 AHC Manresa 176 765 301 AHC Mataró 145 101 268 AHC Montblanc 134 215 84 AHC Olot - - - AHC Osona - - 178 AHC Puigcerdà 11 248 - AHC Reus 71 15 210 AHC Ripoll 32 17 15 AHC Sant Feliu de Llobregat 520 955 502 AHC Santa Coloma de Farners 14 396 8 AHC Solsona 68 956 39 AHC Sort 62 13.344 86 AH Tarragona - 7.910 AHC Tàrrega 22 207 51 AHC Terrassa 1.250 3.524 699 62 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

AHC Terres de l’Ebre - - - AHC Valls 6 725 48 AHC el Vendrell 55 1.215 116 AHC Vilafranca del Penedès 412 1.600 1.325 AHC Vilanova i la Geltrú 194 110 945 TOTAL 4.155 33.774 6.267

Ingressos Els arxius comarcals han ingressat un total de 4.545,73 metres lineals de documents del segle XIII al XXI. Pel que fa a documents especials, han incorporat, entre d’altres tipologies, 355 pergamins, 21.359 positius fotogràfics, 84 plànols, 2.724 cartells i 37 rotlles de pel·lícula. La distribució d’aquests ingressos dins el quadre de fons és la següent:

QUADRE 5. METRES LINEALS DE DOCUMENTACIÓ INGRESSADA ALS ARXIUS COMARCALS. PER GRUPS DE FONS. 2004 Grups de fons Nombre Administració de la Generalitat 256,25 Administració local 1.270,98 Administració perifèrica de l’Estat 1.246,50 Notarials 211,15 Judicials 1.044,76 Registrals 10,30 Institucions 181,58 Religiosos 0,90 Associacions i fundacions 59,83 Comercials i d’empresa 180,53 Patrimonials 19,40 Personals 45,11 Col·leccions 18,44 TOTAL 4.545,73

En acabar-se l’any 2004 els arxius comarcals custodiaven 70.830,2 metres lineals de documents del segle X al XXI. En total, durant l’any 2004 han ingressat 143 nous fons documentals als arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals (1.445,68 metres lineals) i 186 fons han augmentat el seu volum de documentació (3.100,05 metres lineals). A banda de les col·leccions (33), el grup més abundant és el dels fons judicials (22 fons nous), entre els quals mereixen esment els dels jutjats de primera instància i instrucció, números 1, 2, 3 i 4 de Tortosa (1927-1989) (Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre), els de Districte, números 1 i 2, de Manresa, Municipal de Manresa i comarcals d’Artés, Sallent i Sant Vicenç de Castellet (1872-1989) (Arxiu Comarcal de Manresa) i el del Jutjat de Primera Instància, número 1, i el de Magistratura de Treball de Tarragona (1816-1988) (Arxiu Històric de Tarragona). Els 18 fons d’institucions corresponen, sobretot, a escoles i cambres agràries. Entre els fons d’associacions i fundacions (17) destaca el del Sindicat Agrícola i Celler Cooperatiu d’Espolla (1906-1999) (Arxiu Comarcal de Figueres) i el del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú (1980-2000) (Arxiu Comarcal de Vilanova i la Geltrú). Entre els fons personals (16) més remarcables hi ha el de Marcel·lí Domingo (1911-1939) (Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre). Entre els ingressos de fons comercials i d’empreses (14) són remarcables el de Brunel i Cia (1918-1980) (Arxiu Comarcal de Valls) i el de la drogueria Ylla 63 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

(1906-1934) (Arxiu Comarcal d’Osona). Entre els ingressos de fons de l’Administració local (10) destaca el de l’Ajuntament de Planoles (Arxiu Comarcal de Ripoll). La resta de grups de fons ha enregistrat un nombre d’ingressos menors, 4 fons de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 4 fons religiosos, 2 fons patrimonials i 1 fons notarial.

Descripció documental En el conjunt d’arxius comarcals, han estat elaborats 344 instruments de des- cripció, 201 dels quals són nous i 143 han estat ampliats o revisats. La docu- mentació descrita ocupa 4.761,27 metres lineals i abraça dels segles xi al xxi. Per grups de fons, 8 instruments de descripció corresponen a fons de l’Administració de la Generalitat, 85 a fons de l’Administració local, 6 a fons de l’Administració perifèrica de l’Estat, 17 a fons notarials, 36 a fons judicials, 34 a institucions, 12 a fons religiosos, 51 a associacions i fundacions, 12 a fons comercials i d’empresa, 27 a patrimonials, 20 a personals i 35 a col·leccions. Ha estat lliurat el programari de descripció i gestió d’arxius (GAC) als ajuntaments de la Pobla de Mafumet (Tarragonès) i Castelldefels (Baix Llobregat); i la seva versió renovada, a l’Ajuntament de Flix (Ribera d’Ebre) i al Consell Comarcal del Tarragonès.

Difusió L’any 2004 els arxius comarcals han organitzat o coorganitzat 32 exposicions, 54 cursos, 49 conferències, 50 publicacions, 16 presentacions i 159 visites als centres. Entre les exposicions es poden destacar “Francesc Vidal i Forga. Estereoscòpies” (Arxiu Comarcal d’Olot), “75è Aniversari del Club d’Esquí Berguedà” (Arxiu Comarcal de Berga), “Retirada! La Tragèdia de l’Exili” i “Sant Pere de Terrassa (1800-1904) L’altra Cara de la Industrialització” (Arxiu Comarcal de Terrassa), “Notes de Societat: Igualada 1900-1930” (Arxiu Comarcal d’Igualada), “Una Nissaga de Fotògrafs Pallaresos. Leonardo Vives, Maties Rafel i Roser Rafel” (Arxiu Comarcal de Sort), “El Llarg Camí de Barcelona a França i la FEVE a la Província de Girona” i “El Món de l’Èpica. De Digenís a El Cid” (Arxiu Històric de Girona), “Documents i Història” (Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà). Entre els cursos mereixen esment el IX Curs d’Estiu del Comtat d’Urgell: l’espai del mal (Arxiu Comarcal de Balaguer) i Arrels V: Carrers en la memòria, espais viscuts (Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat). Entre les publicacions, destaquen: Terme, núm. 19 (Arxiu Comarcal de Terrassa), Oppidum. Revista cultural del Solsonès, núm. 3 (Arxiu Comarcal de Solsona), Urtx. Revista cultural de l’Urgell, núm. 17 (Arxiu Comarcal de Tàrrega), Recerca, núm. 8 (Arxiu Comarcal de Tortosa). Full informatiu de l’AHG, números 23-25 (Arxiu Històric de Girona). L’Arxiu Comarcal d’Olot ha mantingut la seva secció regular a “El Cartipàs del Plafó” (suplement del butlletí cultural d’Olot) i, en el marc de l’AIO, ha publicat els vídeos Les nostres contrades. L’excursionisme olotí i Pinzellades de festa major. Entre les activitats de difusió portades a terme als mitjans de comunicació es poden destacar els programes setmanals L’arxivador de la TV local del Vendrell. L’Arxiu Comarcal del Vendrell hi presenta recerques concretes d’història local fetes per la directora del centre.

2.7. Formació i projecció En aquest àmbit cal destacar el conveni de col·laboració establert, entre la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, per a la dotació d’ajuts per als alumnes que vulguin fer el Graduat 64 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Superior en Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.

Quant a la projecció internacional de l’arxivística catalana cal esmentar l’as- sistència i participació de la Subdirecció General d’Arxius, al XV Congrés Internacional d’Arxius fet a Viena del 23 al 28 d’agost del 2004; una jornada de treball amb els membres del Comitè d’Arxius Municipals del CIA/ICA i les recepcions ofertes al senyor Didier Grange, president de la Secció d’Associacions Professionals ICA/SPA i a la delegació xinesa de l’Arxiu Municipal de Xangai.

Les activitats de formació que s’han organitzat o en les quals s’ha col·laborat o participat, són les següents: - Organització del Curs de gestió de la documentació fotogràfica: conservació de negatius als arxius, impartit els dies 12 i 13 de maig de 2004 a l’Arxiu Històric de Girona; el Curs de gestió de la documentació fotogràfica: conservació de positius als arxius, impartit el 9 i l’11 de novembre de 2004 a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès, ambdós impartits per Pau Maynés Tolosa, restaurador de fotografies; i la Jornada sobre digitalització de documents fotogràfics, feta el 20 d’abril de 2004 a la seu de la Subdirecció General d’Arxius, a càrrec de Marc Velàzquez. - VI Jornada d’Estudi i Debat: la Responsabilitat dels Arxivers vers la Documentació (Barcelona, Associació d’Arxivers de Catalunya): “L’arxiver i el comerç de patrimoni documental”, a càrrec de R. Planes i Albets. - Curs sobre valoració de patrimoni bibliogràfic i documental (Barcelona, Biblioteca de Catalunya): “La valoració de manuscrits i documents històrics”, per R. Planes i Albets. - Jornada sobre la prevenció de plagues als arxius per als arxivers dels arxius centrals dels departaments de la Generalitat, arxivers dels arxius comarcals i provincials i gerents dels consells comarcals. - Participació en les III Jornades d’Arxivística de l’Associació d’Arxivers Valencians, fetes el 30 de setembre de 2004 a Onda, a càrrec de Ramon Alberch i Fugueras. - Jornada tècnica sobre la problemàtica dels fongs en el patrimoni documental, feta el dia 14 d’octubre de 2004 a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. - El dia 25 de novembre s’ha fet la primera jornada [email protected]_04. A aquesta jornada hi han assistit més de 180 professionals dels arxius de les diverses administracions públiques de Catalunya i ha estat organitzada conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La participació de la Subdirecció General d’Arxius s’ha concretat en la ponència “Notícia sobre la norma ISO/TS 23081-1 Informació i documentació–Processos de gestió documental–Metadades pels documents”, a càrrec de Lluís Cermeno. - Destacar la integració de la Subdirecció General d’Arxius al Subcomitè Tècnic 11 “gestió documental” del Comitè Tècnic 50 d’AENOR. S’ha participat en les reunions d’aquest comitè, les quals bàsicament han estat adreçades a la traduc- ció al castellà de les dues parts de la norma ISO 15489. També el dia 10 de desembre s’ha participat en un seminari sobre aquesta norma fet a la seu del Ministeri de Cultura, obert a professionals de l’Administració pública i empreses privades. 65 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

3. Arxiu Nacional 3.1. Funcions de l’Arxiu Nacional de Catalunya de Catalunya L’Arxiu Nacional de Catalunya té les funcions pròpies d’arxiu general de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i les d’arxiu històric nacional. En el primer cas, ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l’Administració i dels ciutadans. En el segon cas, l’Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra docu- mentació que, d’acord amb la legislació, té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història nacional. D’acord amb el Decret 201/2004, la Subdirecció General d’Arxius coordina l’ac- tuació de l’Arxiu Nacional de Catalunya en l’àmbit de la conservació, el tractament, la restauració i la gestió dels fons arxivístics.

3.2. Línies estratègiques Seguint les directrius marcades pel Pla d’Actuació Arxivística de Catalunya (2004-2007), l’ANC s’ha fixat com a objectius estratègics de l’any 2004: - Avançar en el procés d’identificació i normalització dels seus procediments de treball intern. L’assoliment de la certificació de qualitat de la norma UNE-EN- ISO 9001:2000 (23 d’abril de 2004) ha convertit l’ANC en el primer arxiu de Catalunya a complir els estàndards de qualitat internacionals. En la mateixa línia, l’ANC s’ha dotat de diferents eines informàtiques per millorar el funcionament de diverses àrees: s’han implantat els mòduls de l’aplicatiu GANC per a l’avaluació i tria (Àrea de Fons de l’Administració), Restauració, Sala de Consulta i Servei d’Informació i Referència. Paral·lelament, al llarg del 2004 s’ha fet l’estudi dels requeriments dels mòduls del Servei Didàctic i de Reprografia. - En el capítol de la recuperació i ingrés de fons documentals sobresurten dues actuacions de rellevància especial. D’una banda, els estudis tècnics de la docu- mentació catalana de l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, que han avançat en paral·lel al progrés de les negociacions polítiques per al retorn dels documents. En concret, l’any 2004 ha finalitzat l’elaboració del cens de productors catalans de les agrupacions politicosocials de Barcelona, Lleida i Vinaròs, que ha de ser una eina fonamental per identificar els fons catalans, procedir a la seva devolució ordenada, en els casos que escaigui, i fer-ne la digitalització ulte- rior. En segon lloc, al llarg de l’any s’ha renegociat el conveni de col·laboració amb l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE), que ha de permetre en un futur immediat agilitar la recuperació de fons privats a l’estranger i el seu tractament i difusió. - Formant part de les tasques habituals, s’han elaborat diverses guies, inventaris i catàlegs de fons, així com bases de dades descriptives que han de permetre un millor accés al contingut de la documentació de l’ANC. Finalment, els objectius de difusió cultural s’han concretat en l’edició en format CD de la col·lecció de fotografies de la Presidència de la Generalitat de Francesc Macià (1931-1933) i el muntatge d’una exposició fotogràfica sobre el Món del Treball a partir dels fons en imatge de l’ANC. El tercer objectiu, editar el primer volum del catàleg dels fons de l’Escoltisme català, s’ha aconseguit en part, atès que es va finalitzar la seva elaboració, però no es va poder editar per manca de temps. 66 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

3.3. Activitats

3.3.1. Actuacions més importants de l’exercici - S’ha assolit la certificació de Qualitat UNE-EN-ISO 9001:2000. - S’han implantat els mòduls: Avaluació i Tria de l’aplicatiu GANC; restauració de l’aplicatiu GANC: de la sala de Consulta de l’aplicatiu GANC; del Servei d’Informació i Referència de l’aplicatiu GANC. - S’ha fet l’estudi dels requeriments del mòdul del Servei Didàctic. - Finalització de l’anàlisi de requeriments i proves del mòdul de Reprografia. - Preparació de l’Arxiu de complement de l’ANC dels fons històrics. - S’ha fet l’estudi i l’elaboració de la normativa d’accés al fons de l’ANC, del qual resta pendent la revisió i aprovació per part de la Direcció del centre. - Finalització del Cens de Productors Catalans dels lligalls de les agrupacions politicosocials de Barcelona, Lleida i Vinaròs. Archivo General de la Guerra Civil (Salamanca). - Finalització de la base de dades descriptiva dels refugiats catalans als camps d’Argelers, el Barcarès i Sant Cebrià del Rosselló. - Elaboració de l’inventari del fons Mont de Pietat Nostra Senyora de l’Esperança. - Elaboració del primer volum dels Fons de l’Escoltisme Català de l’Arxiu Nacional de Catalunya (en col·laboració amb la Secretaria General de Joventut), del qual en resta pendent l’edició. - Edició en format CD de la col·lecció de fotografies de la Presidència de la Generalitat. Francesc Macià (1931-1933). - Exposició fotogràfica sobre el Món del Treball, a partir dels fons en imatge de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

3.3.2. Moviment i tractament dels fons

QUADRE 6. INGRESSOS DOCUMENTALS EN NOUS FONS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Quadre fons Dipòsits Comodats Donacions Compra Abast Volum cronològic Administració 1 1980-2003 1CD-RDVD autonòmica Institucions 1 1953-1992 2,4 metres lineals Fons d’associacions 1 1 1 1908/2003 32,4 metres lineals i fundacions Fons comercials i d’empreses 1 1969-1982 0,4 metres lineals Fons patrimonials i familiars 2 S.XII-SXX 1,6 metres lineals Fons personals 3 7 3 1854-2003 40,1 metres lineals Col·leccions 2 1937-1939 0,1 metres lineals Altres 1 1 1932-1940 2CD-R, i 4 jocs llistes

QUADRE 7. INGRESSOS DOCUMENTALS EN FONS JA EXISTENTS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Quadre de fons Nombre de fons Abast cronològic Volum (metres l./unitats) Administració Autonòmica 4 1936-2004 150,6 metres lineals Administració Perifèrica de l’Estat 1 1950-1980 5,5 metres lineals Institucions 2 1896-2004 199 metres lineals 67 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Associacions i fundacions 4 1873-1997 50 metres lineals i 2.047 positius, 258 cassets, 271 negatius, 80 diapositives, 4.823 postals, 16 cartells, 55 cintes, 56 vídeos i 3 pel·lícules Comercials i d’empreses 4 1920-1985 3, 9 metres lineals i 90 negatius i 12 positius Personals 5 1820-1990 23,8 metres lineals i 30 positius, 5 cassets, 7 vídeos i 1 insígnia Col·leccions 2 1956-2004 0,5 metres lineal

QUADRE 8. UNITATS DOCUMENTALS CUSTODIADES A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Tipus Unitats a 31/12/2003 Ingressos 2004 Unitats a 31/12/2004 Positius 636.160 8.248 644.408 Negatius 1.466.707 2.467 1.469.174 Diapositives 145.928 409 146.337 Microfilms 3.584 - 3.584 Dibuixos 2.891 37 2.928 Gravats 2.894 15 2.909 Fotogravats 7.500 4.981 12.481 Diplomes 557 7 564 Cartells 33.710 1.129 34.839 Mapes i plànols 160.398 426 160.824 Cassets 5.681 373 6.054 Discos 3.363 336 3.699 Pel·lícules 418 13 431 Vídeos 4.306 90 4.396 Cintes magnetofòniques 1.453 85 1.538 CD/DVD 3.700 6 3.706 Altres 5.250 246 5.496 TOTAL 2.484.500 18.868 2.503.368

El 2004 s’ha ingressat un volum total de 496,7 metres lineals, de manera que a finals del 2004 la documentació custodiada a l’Arxiu ha estat de 23.708,2 metres lineals.

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE ACUMULAT DE METRES LINEALS DEL FONS DE L’ARXIU NACIO- NAL DE CATALUNYA. 2000-2004 Metres lineals 24.000 23.000 23.708,2 22.000 21.000 20.000 19.000 2000 2001 2002 2003 2004

Tractament del fons Els treballs de descripció constitueixen una de les funcions bàsiques de l’ANC, com de qualsevol centre d’arxiu. Durant el 2004, l’ANC ha participat en el projec- 68 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

te d’elaboració de la Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC): un tècnic arxiver encarregat de la coordinació dels grups de treball (Àngels Bernal) i tres tècnics integrats en sengles grups (Pilar Frago, Imma Navarro i Marc Torras). La descripció arxivística a l’ANC és una tasca complexa, atesa la gran diversitat de fons de productors i modalitats d’ingrés molt diferents. Els primers tractaments de fons han donat com a resultat l’estudi i l’elaboració d’inventaris sumaris de 13 fons ingressats al llarg de l’any. També s’han fet un total de 22 inventaris i 66 catàlegs, és a dir, d’instruments de descripció a nivell de sèrie i d’unitat documental simple i/o composta. En alguns casos es tracta d’instruments de descripció nous, sobre la totalitat dels fons o d’una part, i en altres de revisió i perfeccionament dels existents. Al mateix temps, amb l’objectiu d’afavorir la consulta dels fons d’especial complexitat i amb gran quantitat de dades, s’estan fent diverses bases de dades informàtiques de caràcter temàtic sobre la guerra civil, l’exili i la repressió. Pel seu caràcter especial, cal esmentar els treballs fets dins del projecte de cata- logació i informatització dels procediments judicials del Tribunal Militar Tercer de la regió pirenaica. Aquest projecte, que l’ANC executa amb el finançament del Departament de Relacions Institucionals, ha permès afegir 30.231 registres al catàleg informatitzat que descriu els sumaríssims

QUADRE 9. TRACTAMENT DELS FONS DOCUMENTALS DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Quadre de fons Nombre inventaris Nombre de catàlegs Primers Metres lineals / Nous Revisats Nous Revisat tractaments Unitats parcials Administració 3 51 159,3 metres lineals autonòmica i 59.235 imatges Adm. perifèrica de l’Estat 2 5,5 metres lineals Institucions 4 4 123 metres lineals Associacions i fundacions 7 176,3 metres lineals Comercials i empreses 1 1 2 84,4 metres lineals Familiars i patrimonials 1 2 4,5 metres lineals i 751 perg. Personals 6 8 2 13,1 metres lineals i 79.628 imatges Col·leccions 1 4.200 imatges

QUADRE 10. BASES DE DADES PER AL TRACTAMENT DELS FONS DOCUMENTALS. 2004 Altres bases de dades Nombre d’inventaris Nombre de catàlegs Nous Revisats Nous Revisat Bd complementàries - - 4 4 Bd externes - - 4

Conservació i restauració En aquesta matèria esmentem les actuacions següents relatives a: Documentació interna en suport paper: - S’han restaurat 8 llibres, 2 revistes, 80 expedients, 20 plànols, 16 documents solts, 1 cartell. - S’han netejat 191,6 metres lineals de documentació i 5 caixes de trasllat amb llibres. En total s’han treballat 29 fons diferents. Els principals fons han estat Mancomunitat de Catalunya, Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model), Llinatge Cruïlles, Marià Rubió i Tudurí i Pau Casals. 69 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Documentació externa en suport paper: - S’han restaurat 5 llibres. - En total s’han treballat documents de dues procedències diferents.

Documentació interna en suport pergamí: - S’han estabilitzat i restaurat 249 pergamins - S’han estabilitzat 154 pergamins - En total s’han treballat 6 fons diferents. Els principals fons han estat Llinatge Moixó i Llinatge Pallejà.

Documentació externa en suport pergamí: - S’han estabilitzat i restaurat 229 pergamins - S’han estabilitzat 379 pergamins - En total s’han treballat documents de dues procedències diferents (marquès d’Alfarràs i marquès de Cerdanyola).

Per veure el detall dels fons ingressats a l’Arxiu i de les actuacions de tractament del fons, consulteu l’Annex.

3.3.3. Contractes, convenis i col·laboracions institucionals - Continuació de la participació de l’ANC en la Comissió Mixta de Seguiment del Conveni Generalitat de Catalunya – Ministeri de Defensa, com a membres de la Ponència sobre el patrimoni històric i artístic militar relacionat amb Catalunya. Fruit del treball d’aquesta Ponència és la col·laboració de l’ANC amb el Departament de Relacions Institucionals i Participació pel qual es continuen les tasques del tractament dels procediments militars judicials, uns 110.000 processos generats entre 1939 i 1998 (inclou els sumaríssims), que es conserven a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, amb seu a Barcelona. - Signatura, el 29 de març de 2004, de l’acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per al tractament arxivístic de la sèrie Expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres (1844-1980) per al seu posterior ingrés a l’ANC. Un cop signat l’acord, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat l‘execució del tractament a l’empresa Adocat, que ha iniciat les primeres fases dels treballs al dipòsit d’origen de la documentació. Aquestes tasques es duen a terme segons el manual de catalogació de la sèrie –validat per l’Arxiu Central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i per l’ANC–, i sota la supervisió d’ambdós arxius.

Contractes de cessió de fons documentals: - Contracte de cessió en comodat del fons Centre Excursionista de Gràcia signat el 20 de gener de 2004. - Contracte de cessió en comodat del fons Llinatge Picó signat el 25 de febrer de 2004. - Contracte de cessió en comodat del fons Joan Triadú signat el 28 de juny de 2004. Contracte de cessió en comodat del fons Nacionalistes d’Esquerra signat el 15 de desembre de 2004. - Contracte de cessió en comodat del fons Organització Comunista d’Espanya – Bandera Roja signat el 15 de desembre de 2004.

Convenis i col·laboracions institucionals: - Conveni de col·laboració signat amb el Centro de Estudios Históricos del 70 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Ferrocarril Español, amb validesa de 5 anys, el 25 de febrer de 2004. Com a con- seqüència de la signatura del conveni s’ha fet a la seu de l’ANC l’exposició “L’Eix Ferroviari Barcelona-Tolouse-Paris: el Fruit d’un Esforç Comú”, per commemorar el 75è aniversari d’aquesta línia. - Continuant la col·laboració amb la Secretaria General de Joventut, s’ha fet el tractament arxivístic de diversos fons d’associacions juvenils gràcies a la con- tractació de dos tècnics a través del pla d’ocupació promogut per l’esmentat organisme. - Continuant la col·laboració amb l’empresa Alstom, titular del fons La Maquinista Terrestre y Marítima, SA, s’ha tractat part del material gràfic de l’arxiu d’aquesta empresa. Signatura el 14 de maig de 2004 del conveni entre el Departament de Cultura i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona perquè facin pràctiques a l’Arxiu Nacional, alumnes de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de documents.

3.3.4. Consulta i comunicació dels fons Han estat atesos 2.639 usuaris dels quals 269 com a titulars i la resta, 2.370, com a investigadors.

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’USUARIS DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Nombre 3.000 2.500 2.639 2.000 1.500 1.000 500 0 2000 2001 2002 2003 2004

S’han fet un total de 12.242 consultes als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya. D’aquestes, 8.865 han estat consultes d’usuaris presencials (8.439 a la sala de consulta de l’arxiu i 426 al Servei Didàctic) i 3.377 han estat consultes d’usuaris no presencials ateses pel servei d’informació i referència. A més, s’han fet 199 préstecs de documentació sol·licitats per titulars de fons i 37 préstecs per a exposicions amb documents de l’arxiu.

Servei de reprografia Per sol·licituds externes, s’han fet 2.244 reproduccions de documents textuals i no textuals, sobre els següents suports: 35 sobre paper fotogràfic químic, 473 sobre paper digital de baixa resolució, 411 sobre paper digital d’alta resolució, 1.325 sobre CD. A més, s’han reproduït 324 minuts de so i vídeo. Per a sol·licituds internes, generades per necessitats de conservació i difusió de l’ANC, s’han fet 10.858 reproduccions per a Consulta i difusió en suport CD i paper, 774 reproduccions per als dipositants i col·laboracions en suport CD i paper i 108.236 reproduccions per a màsters en suport CD.

3.3.5. Servei Didàctic A través del Servei Didàctic i amb la utilització de fons documentals de l’ANC, un total de 47 alumnes han dut a terme el seu treball de recerca de batxillerat. Els temes de treball, molt diversos, abasten principalment el segle xx (Guerra Civil, franquisme i transició) i es relacionen amb l’anàlisi de fets polítics, econò- 71 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

mics, culturals, científics i de vida quotidiana. S’han organitzat i acompanyat fins a 16 visites guiades a grups escolars, amb la participació total de 229 alumnes i 31 professors visitants. S’ha donat a conèixer la posada en marxa del Servei Didàctic de l’ANC, mit- jançant un correu massiu a tots els centres d’ensenyament secundari de les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Barcelonès. S’ha promogut l’edició dels materials didàctics següents: - Aprenem a investigar (col·lecció Fem Parlar les Fonts; 1) - Recollida i sistematització de dades (col·lecció Fem Parlar les Fonts; 2) - L’Spiridion, el darrer viatje (col·lecció Les Claus de la Història; 1) Guia didàctica del catàleg de fonts seleccionades del fons Castanyer (document intern) S’han tramès els materials didàctics del servei didàctic de l’Arxiu Nacional als arxius comarcals de Catalunya, i a persones i a diferents institucions relacionades amb el món dels arxius i de la didàctica. Per tal de donar a conèixer els materials i serveis oferts pel Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya s’ha preparat un desplegable explicatiu.

3.3.6. Activitats de difusió

QUADRE 11. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Activitats de difusió Nombre Treballs d’investigació i recerca 47 Visites guiades 44 Exposicions 6 Conferències, seminaris, jornades o similars 29 Cursos 8 Presentacions 2 Publicacions pròpies o coeditades 8 TOTAL 144

Exposicions organitzades a la seu de l’ANC - “El Món del Treball Industrial a la Catalunya del Primer Terç del Segle XX: les Llavors de la Revolució”. Sant Cugat del Vallès, Barcelona (Forum) - “L’Eix Ferroviari Barcelona-Toulouse-París: el Fruit d’un Esforç Comú”. Sant Cugat (ANC). - “La Genealogia i l’Heràldica a través de la Bibliofília”. Sant Cugat (ANC)

Exposicions itinerants - “La Caputxinada. Fotografies de Guillem Martínez”.Tarragona. - “La Prevenció de Riscos Laborals: Un Problema Històric. Col·lecció de Cartells (1925-1937) de l’ANC”. (Forum) Barcelona - “Gabriel Casas: Fotomuntatges”. Tarragona

Conferències - El Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha participat a la taula rodona “Els serveis didàctics en arxius. Un repte de futur”, organitzada per l’lns- titut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a l’Ateneu de Barcelona (16 d’abril de 2004). - Conferència de presentació del Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya (28 d’abril de 2004). - Participació del Servei Didàctic de l’Arxiu en la reunió organitzada per l’Àrea 72 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

d’Educació de l’Ajuntament de Sant Cugat i el Centre de Recursos amb els caps d’estudis d’ensenyament secundari de la zona per planificar les activitats didàc- tiques coordinades (9 de setembre de 2004). - Presentació del Servei Didàctic de l’Arxiu Nacional de Catalunya amb motiu de la celebració a la seu de l’ANC de l’acte de presentació del programa educatiu de Sant Cugat del Vallès en el qual varen participar 200 professors i professores de la zona (10 de setembre de 2004).

S’han fet 7 cicles de conferències organitzats conjuntament amb l’Associació d’Amics de la UNESCO de Sant Cugat-Valldoreix: - “La poesia de Miquel Martí i Pol” - “L’home inquiet” - “Música i natura” - “500 anys dels Borja. Els Borja i el seu temps” - “Anem cap a una societat sense valors?” - “Coneguem el nostre patrimoni” - “Parlament de les religions. Barcelona 2004”. A més, s’han organitzat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans dos cicles de conferències: - Noblesa i Societat. Actituds de la noblesa catalana davant de les guerres civils i els conflictes polítics (segles XV-XIX) - L’organització estamental de la noblesa catalana. Generosos, ciutadans i burge- sos honrats, cavallers, nobles, títols i grans d’Espanya.

Jornades - Primeres Jornades de Genealogia i Heràldica dels Països Catalans, organitzades per la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i Valldaurex Centre d’Estudis de Valldoreix - Jornades internacionals d’estudi sobre: Els orígens i l’expansió de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó (1120-1200), organitzades per la Universitat Internacional de Catalunya, l’Ajuntament de Tortosa, l’Arxiu Nacional de Catalunya i ARACATA.

Cursos L’Arxiu Nacional de Catalunya ha col·laborat amb la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària en l’organització de 8 cursos sobre temàtica relacionada amb la genealogia, l’heràldica, la sigil·lografia i la vexil·lologia.

3.3.7. Biblioteca auxiliar i hemeroteca La biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya està integrada per fons pertanyents a la biblioteca auxiliar i per fons de reserva (bibliogràfics i hemerogràfic). Disposa de 17.000 llibres catalogats dels quals 3.398 han ingressat el 2004. La biblioteca té subscripció oberta a 60 publicacions periòdiques i, actualment, es reben 242 títols de revista. S’han tractat els fons Jordi Ventura, Julià Alemany i Moviment Gai, que formen part de la biblioteca de reserva. 73 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Ingressos per adquisició o donació L’Arxiu Nacional de Catalunya no ha adquirit fons bibliogràfics durant l’any 2004, amb càrrec a les seves partides pressupostàries. Els ingressos procedents de donacions i d’intercanvis han estat 19 fons (253 caixes de trasllat, que contenen llibres i revistes). Per altra banda, la biblioteca de l’aula del Servei Didàctic ha rebut 24 donacions de llibres de text procedents de diferents editorials.

Usuaris i unitats de biblioteca/hemeroteca consultades La biblioteca està integrada en la xarxa de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya. Té establert el servei de préstec interbibliotecari, pel qual s’han fet un total de 19 préstecs. La biblioteca de l’aula del Servei Didàctic ha servit 137 unitats en consulta.

3.3.8. Infraestructura i personal Infraestructures Equipament de 3 dipòsits de la planta cinquena amb prestatgeria mòbil (compactes). Cadascun d’aquests dipòsits té una superfície de 135 metres quadrats que permeten aplegar uns 1.908 metres lineals de prestatgeria mòbil aproximadament. Amb aquesta actuació s’ha aconseguit ubicar un total de més de 5.700 metres lineals de documentació. Respecte a l’equipament tècnic, s’han adquirit una premsa manual amb volant i suport de 800 x 600 i dues lectores digitals de microfilm amb pantalla mida A3. També s’han instal·lat 32 nous PC i s’han adequat tots els PC de la xarxa informàtica de l’ANC a Windows XP i Office 2003.

Personal Malgrat que la plantilla de l’Arxiu Nacional de Catalunya no s’ha incrementat al llarg del 2004, el que sí que s’ha fet és la dotació de personal per cobrir les reduccions de jornada del personal i la incorporació d’estudiants en pràctiques mitjançant la signatura dels corresponents convenis amb diferents escoles professionals.

La primera de les actuacions ha permès la incorporació d’un arxiver a jornada sencera i d’una bibliotecària i d’un subaltern a temps parcial. Pel que fa als estudiants en pràctiques, aquest 2004 l’ANC ha rebut 19 estudiants, una part dels quals procedents de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.

QUADRE 12. PERSONAL DE l’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Tipus de personal Nombre Tècnics superiors arxivers 15 Cos superior d’Administració 1 Tècnics superiors especialitzats 5 Tècnics mitjos especialistes 8 Aux. administratius o administratius 6 Subalterns 7 Personal becari 19 TOTAL 61

Pel que fa a la formació, el personal de l’Arxiu Nacional de Catalunya ha assistit a 11 cursos de formació específica d’arxius (digitalització documents fotogràfics, 74 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

responsabilitat dels arxivers, gestió de la documentació electrònica o problemà- tica dels fongs) i 11 cursos de formació general (cursos d’ofimàtica, drets i deures del personal, organització dels documents administratius, etc.)

3.4. Publicacions - ANC : butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxiu Nacional de Catalunya, 2004. Núms. 7, 8 i 9. - Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya: catàleg fotogràfic [CD- ROM]. Sant Cugat del Vallès : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxiu Nacional de Catalunya, 2004. (El Fons Francesc Macià de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 5). - El Món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX : les llavors de la revolució. Sant Cugat del Vallès: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxiu Nacional de Catalunya, 2004.

A més, s’ha col·laborat de manera especial en l’edició del llibre de: Sergi Doria, Imatges 1930:Barcelonins i moderns. Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, i edicions La Campana, Barcelona, 2004.

4. Subvencions 4.1. Subvencions del Departament de Cultura a entitats públiques, entitats privades i ens públics sense finalitat de lucre

QUADRE 13. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA A ARXIUS D’ENTITATS PÚBLIQUES I PRIVADES SENSE FINALITAT DE LUCRE. 2004 Entitat V Fundació Cipriano García - Arxiu Històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya 18.030,36 Conveni becaris ESAGED(*) 32.050,61 Tractament fons Medinaceli 4.808,10 Associació Arxiu Guerra Civil 24.040,00 Patronat Francesc Eiximenis 2.163,80 Institut d’Estudis Vallencs 30.000,00 Centre Documentació Historicosocial 3.606,00 Associació d’Arxivers de Catalunya 30.000,00 Ajuntament de Girona (Jornades A. Varés) 5.000,00 Ajuntament de Terrassa – Arxiu Municipal 8.815,00 TOTAL 158.513,87 * S’hi inclouen també els becaris ESAGED a l’Arxiu Nacional de Catalunya (2.000 euros).

QUADRE 14. SUBVENCIONS PER CONCURRÈNCIA PÚBLICA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA A ARXIUS DEPENDENTS D’ENTITATS LOCALS, D’ENTITATS PRIVADES I ENS PÚBLICS SENSE FINALITAT DE LUCRE. 2004 Entitat Comarca V I. Arxius d’entitats locals Bages 726,00 Baix Camp 2.260,38 Baix Empordà 1.400,00 Baix Llobregat 1.389,83 Garrotxa 2.615,93 Gironés 614,59 Maresme 5.636,29 Ribera d’Ebre 657,85 75 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Ripollès 1.563,90 Segrià 1.439,42 Selva 1.590,43 Vallès Occidental 7.963,99 Vallès Oriental 2.191,37 Total I 30.049,80 II. Arxius d’entitats privades Anoia 742,74 Barcelonès 12.804,24 Conca de Barberà 1.442,43 Gironès 715,25 Osona 2.776,24 Segrià 1.621,50 Solsonès 1.650,10 Vallès Occidental 2.287,50 Total II 24.040,00 III. Arxius d’ens públics Barcelonès 6.010,00 Total III 6.010,00 TOTAL 60.099,80

4.2. Subvencions als consells comarcals per a la gestió dels arxius comarcals

QUADRE 15. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A LA GESTIÓ DELS ARXIUS COMARCALS. 2004 Comarca Arxiu ¤ Alt Camp AHC Valls 21.268,88 Alt Empordà AHC Figueres 21.268,88 Alt Penedès AHC Vilafranca del Penedès 23.640,68 Anoia AHC Igualada 23.640,68 Bages AHC Manresa 23.640,68 AH Cardona 1.958,52 AM Moià 1.958,52 Baix Camp AHC Reus 21.268,88 AM Riudoms 1.958,52 Baix Ebre AHC de les Terres de l’Ebre 23.640,68 Baix Empordà AHC la Bisbal d’Empordà 18.627,08 AM Palafrugell 1.958,52 AM Torroella de Montgrí 1.958,52 Baix Llobregat AHC Sant Feliu de Llobregat 23.640,68 AM Cornellà de Llobregat 1.958,52 Baix Penedès AHC Vendrell 18.627,08 Berguedà AHC Berga 21.268,88 Cerdanya AHC Puigcerdà 18.627,08 Conca de Barberà AHC Montblanc 21.268,88 Garraf AHC Vilanova i la Geltrú 21.268,88 AH Sitges 1.958,52 Garrotxa AHC Olot 18.627,08 Maresme AHC Mataró 21.268,88 Noguera AHC Balaguer 21.268,88 AM Àger 1.958,52 Osona AHC Osona 18.627,08 Pallars Sobirà AHC Sort 18.627,08 76 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

Arxiu Valls d’Àneu 4.480,88 Priorat AHC Priorat 5.317,00 Ripollès AHC Ripoll 18.627,08 Segarra AHC Cervera 21.268,88 Selva AHC Santa Coloma de Farners 18.627,08 Solsonès AHC Solsona 21.268,88 Urgell AHC Tàrrega 18.627,08 Val d’Aran AIG Aran 18.627,08 Vallès Occidental AHC Terrassa. Ajuntament (IMCET) 59.440,68 AM Mollet del Vallès 1.958,52 TOTAL 604.028,24

4.3. Subvencions i inversions per a infraestructura

QUADRE 16. SUBVENCIONS I INVERSIONS EN OBRES I EQUIPAMENTS DELS ARXIUS. 2004 Arxiu Obres Mobles Maquinària Equipament Total informàtic AHC Balaguer 121.437,97 21.908,95 1.452,40 - 144.799,32 AHC Berga 5.969,46 1.218,32 1.089,30 - 8.277,08 AHC la Bisbal d’Empordà - - - 1.386,70 1.386,70 AHC Cervera - 440,39 - - 440,39 AHC Falset 11.891,18 36.881,97 90,83 1.386,70 50.250,68 AHC Figueres 30.000,00 10.250,04 - 1.533,70 41.783,74 AHC les Garrigues 50.460,00 - - - 50.460,00 (les Borges Blanques) AHC Igualada - 1.625,00 - 147,00 1.772,00 AHC Manresa - 1.625,00 1.713,40 - 3.338,40 AHC Mataró - 524,32 1.452,40 - 1.976,72 AHC Montblanc - 978,33 726,12 147,00 1.851,45 AHC Móra d’Ebre 122.330,00 - - - 122.330,00 AHC Olot - 13.554,73 - 889,74 14.444,47 AHC Pla de l’Estany (Banyoles) 124.060,00 - - - 124.060,00 AHC Puigcerdà 12.575,28 1.608,00 1.330,96 1.386,70 16.900,94 AHC Ripoll 3.619,20 - 1.089,30 - 4.708,50 AHC Sant Feliu de Llobregat - 1.740,23 2.434,10 1.386,70 5.561,03 AHC Tàrrega - 1.625,00 - 147,00 1.772,00 AHC Terrassa - 725,41 - 147,00 872,41 AHC Terres de l’Ebre - 12.316,01 1.089,30 - 13.405,31 AHC Valls - 1.387,65 1.625,00 - 3.012,65 AHC Vallès Oriental 147.219,76 379.388,66 2.471,17 - 529.079,59 AHC Vilafranca del Penedès 17.400,00 89,04 3.625,49 - 21.114,53 AHC Vilanova i la Geltrú - - 1.089,30 - 1.089,30 AH Girona - 12.301,93 2.435,97 6.940,44 21.678,34 AH Lleida - 986,00 450,02 1.264,02 2.700,04 AH Tarragona - 12.327,87 5.939,82 6.940,44 25.208,13 Dipòsit de Cervera - 187,60 - - 187,60 Arxiu Nacional de Catalunya - 217.035,48 11.833,00 - 228.868,48 Altres arxius 1.602.631,48 - - - 1.602.631,48 TOTAL 2.249.594,33 730.725,93 41.937,88 23.703,14 3.045.961,28 (*) No hi són incloses les inversions de Secretaria General per a arxius. 77 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SUBDIRECCIÓ GENERAL D’ARXIUS

> Sumari sintètic

4.4. Resum de subvencions i inversions

QUADRE 17. RESUM DE LES SUBVENCIONS I LES INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN ARXIUS (*). 2004 Concepte V Subvencions per a activitats A entitats públiques i privades 158.513,87 De concurrència pública: - A arxius d’entitats locals 30.049,80 - A arxius d’entitats privades 24.040,00 - A arxius d’ens públics 6.010,00 A corporacions locals per a la gestió dels arxius - Consells comarcals 604.028,24 Subvencions i inversions per a infraestructura Obres, equipaments i béns inventariables per als arxius (1) 1.214.461,32 Arxiu Nacional de Catalunya (2) 228.868,48 Altres arxius 1.602.631,48 Adquisicions de fons documentals (3) 127.029,38 TOTAL 3.995.632,75 (1) Cal afegir-hi les inversions a arxius comarcals, executades per Secretaria General i que han estat de 74.037,64 euros. (2) Cal afegir-hi les inversions a l'ANC executades per Secretaria General i que han estat de 60.392,06 euros. (3) S'hi inclouen també les adquisicions de fons per a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que han estat de 30.645,24 euros.

5. Publicacions Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Núm. 41 (primavera). 78 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Servei d’Arqueologia

1. Funcions Les funcions del Servei d’Arqueologia són la protecció, la difusió, l’acreixement del Servei i l’impuls de la investigació del patrimoni arqueològic i paleontològic de d’Arqueologia Catalunya.

2. Objectius - Continuar aplicant i difonent el reglament de protecció del patrimoni arque- específics ològic i paleontològic. per a l’any 2004 - Treballar en la confecció del pla territorial sectorial Espais de protecció arque- ològica. - Avançar en la implementació del Sistema d’Informació Geogràfica per a la ges- tió del patrimoni cultural immoble. - Presentar l’expedient conjunt amb altres sis comunitats autònomes sobre icnites de dinosaure de la península Ibèrica, perquè siguin incloses a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. - Realització del Centre d’Interpretació d’Abrics d’Ermites de la Serra de la Pietat a Ulldecona. - Continuar els programes de protecció i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic. - Avaluar les afectacions al patrimoni arqueològic i paleontològic.

3 Activitats 3.1. Protecció legal del patrimoni arqueològic i paleontològic Béns culturals d’interès nacional S’ha incoat la declaració com a bé cultural d’interès nacional a favor dels jaciments següents: - Termes públiques de la ciutat romana d’Ilerda a Lleida (Segrià). (DOGC 4075 de 20 de febrer de 2004 i BOE 186 de 3 d’agost de 2004) - Pla d’Almatà a Balaguer (Noguera). (DOGC 4245 de 22 d’octubre de 2004 i BOE 285 de 26 de novembre de 2004). També s’ha rebut l’informe favorable de l’Institut d’Estudis Catalans referent a l’Antic Mercat del Born a Barcelona (Barcelonès) (en data 10 de desembre de 2004). S’ha continuat amb la tramitació de l’expedient per a la declaració com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica i entorn de protecció, a favor del Conjunt arqueològic d’Ullastret (Ullastret, Serra de Daró, Forallac i Fontanilles, al Baix Empordà).

Catàleg del Patrimoni Cultural Català S’ha continuat la revisió del planejament urbanístic vigent a l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català, per inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català els béns que tenen la condició de bé cultural d’interès local. A més, s’han inscrit al Catàleg diversos jaciments arque- ològics declarats per l’Administració local.

Espai de Protecció Arqueològica S’ha publicat al DOGC la Resolució per la qual es modifica la declaració d’espai de protecció arqueològica del jaciment arqueològic la Jueria Centre, a Sant Gregori (Gironès).

Patrimoni Mundial S’han finalitzat els treballs per a la proposta d’inclusió a la llista del Patrimoni Mundial dels jaciments amb icnites de dinosaure de la península Ibèrica, conjuntament amb les comunitats autònomes d’Aragó, la Rioja, Astúries, Castella- Lleó, Castella-la Manxa i València. 79 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Pintures rupestres Realització i execució del projecte d’adequació d’un local per acollir el Centre d’Interpretació dels Abrics d’Ermites. Ermita de la Serra de la Pietat (Ulldecona, Montsià) (subvenció a l’Ajuntament d’Ulldecona). Col·laboració institucional, cessió al Centre d’Interpretació dels Ibers i Pintura Rupestre de Tivissa de plafons per a l’exposició “Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica”.

Informes sobre urbanisme Informe sobre l’avantprojecte de Llei de foment de barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial.

3.2. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic Carta Arqueològica i Paleontològica L’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, iniciat a finals de 1982, recull informació sobre els jaciments arqueològics documentats a Catalunya (sense comptar-hi el patrimoni arqueològic submergit) i, des de l’any 2001, també els jaciments paleontològics i els llocs que han estat objecte d’intervencions arqueològiques que han donat resultats negatius. Respecte aquests últims, tot i que no es tracta de jaciments arqueològics, s’inventarien per tal de saber en quins indrets és provat que no existeix patrimoni arqueolò- gic i facilitar, d’aquesta manera, l’ordenació del territori i el desenvolupament de recursos i infraestructures. La base de dades Arqueodada té com a objectiu recollir i gestionar tota la infor- mació inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i es continua treballant en la informatització de les dades de l’Inventari (diferenciant clarament entre Carta Arqueològica, Carta Paleontològica i Llocs amb resultats negatius). S’ha continuat treballant en el desenvolupament d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) relacionat amb Arqueodada com a eina per a la gestió, l’organització, la consulta i la distribució de dades geogràfiques. Arqueodada conté informació sobre 9.912 jaciments arqueològics, 514 jaciments paleontològics i 168 llocs que han donat resultats negatius. S’ha finalitzat la revisió i actualització iniciada al 2003, corresponent a les Cartes Arqueològiques de les Garrigues, la Garrotxa i el Baix Llobregat. També s’ha fet la revisió i actualització de la Carta Arqueològica de la Terra Alta. Enguany s’han atès 335 consultes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya sobre les 41 comarques de Catalunya. Les comarques més consultades han estat el Baix Llobregat, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Aquestes consultes s’han fet per motius diversos: realització d’estudis d’impacte ambiental, tesis i treballs d’investigació, planejament urbanístic, treballs de curs, etc.

Documents i informes a tercers A partir de les dades recollides a l’Inventari, i per tal de donar compliment al que estableixen els articles 2.c.1 del Decret 114/1988 de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental —els projectes que s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental hauran d’incloure un estudi d’impacte ambiental que es referirà, entre altres aspectes, a l’avaluació dels efectes previsibles directes i indi- rectes del projecte sobre el patrimoni historicoartístic i arqueològic— i 46.3, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català —”Normes espe- cífiques de protecció al patrimoni arqueològic”, en la tramitació d’obres, instal·lacions o d’activitats que s’hagin de sotmetre al procediment d’impacte ambiental, s’ha de sol·licitar informe al Departament de Cultura—, i l’article 48 80 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

de la Llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme –procediment per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable–, s’han fet 246 estudis i informes sobre l’impacte ambiental de les obres i s’hi han proposat les mesures correctores i prèvies necessàries.

QUADRE 1. ESTUDIS I INFORMES A TERCERS D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL. 2004 Àmbit Nombre Xarxa viària i ferroviària 14 Telefonia 23 Parcs eòlics 11 Línies elèctriques 57 Extracció d’àrids, graveres, dipòsits de runes, etc. 49 Planejament urbanístic 73 Estacions sísmiques 4 Grans infraestructures 15 TOTAL 246

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ESTUDIS I INFORMES A TERCERS D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL. 2000-2004

300 250 246 200 150 100 88 76 76 50 56 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 2. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS ESTUDIS I INFORMES A TERCERS D’AVALUACIÓ D’IM- PACTE AMBIENTAL. 2004. En %

Terres de l'Ebre 4,6%

Tarragona 8,2%

Lleida 15,2%

Girona 40,6%

Barcelona 31,4%

Per veure el detall d’estudis i informes a tercers d’avaluació d’impacte ambiental, consulteu Annex. 81 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Documentació de jaciments Per tal de facilitar la protecció i la custòdia del patrimoni arqueològic des de l’Administració local, s’ha lliurat l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de 35 municipis.

QUADRE 2. MUNICIPIS DELS QUALS S’HA LLIURAT L’INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC. 2004 Municipi Nombre jaciments 1 Palau-saverdera (Alt Empordà) 22 2 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) 66 3 La Torre de Claramunt (Anoia) 14 4 Sant Fruitós de Bages (Bages) 12 5 Sant Vicenç de Castellet (Bages) 4 6 Mont-roig del Camp (Baix Camp) 15 7 Pratdip (Baix Camp) 4 8 Vilaplana (Baix Camp) 6 9 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) 34 10 Bagà (Berguedà) 4 11 Borredà (Berguedà) 3 12 Capolat (Berguedà) 5 13 Canyelles (Garraf) 9 14 Albagés (Garrigues) 6 15 Cogul (Garrigues) 5 16 Espluga Calba (Garrigues) 16 17 La Floresta (Garrigues) 5 18 Granyena de les Garrigues (Garrigues) 19 19 Els Omellons (Garrigues) 15 20 Puiggròs (Garrigues) 4 21 Soleràs (Garrigues) 2 22 Sarrià de Ter (Gironès) 9 23 Alella (Maresme) 22 24 Ulldecona (Montsià) 26 25 Bellcaire d’Urgell (Noguera) 1 26 Talarn (Pallars Jussà) 8 27 Miravet (Ribera d’Ebre) 11 28 Montoliu de Segarra (Segarra) 0 29 Lloret de Mar (Selva) 18 30 Riudarenes (Selva) 7 31 Tossa de Mar (Selva) 42 32 La Garriga (Vallès Oriental) 43 33 La Roca del Vallès (Vallès Oriental) 62 34 Vallromanes (Vallès Oriental) 24 35 Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) 18 TOTAL 561

La informació revisada i actualitzada que ha estat tramesa a aquests 35 municipis afecta 561 jaciments arqueològics que, a partir d’ara, haurien de ser convenient- ment tractats i protegits per la normativa urbanística. Per tal de facilitar la tasca de documentació dels béns mobles afectes al Patrimoni Arqueològic dels museus de Catalunya s’ha continuat col·laborant amb el Servei d’Atenció als Museus (SAM). 82 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

3.3. Intervencions arqueològiques Projectes d’investigació i actuacions arqueològiques preventives i d’urgència Durant el 2004 s’han concedit 183 permisos corresponents a projectes de recerca fets en 140 jaciments arqueològics. També s’han fet 1.151 intervencions arqueològiques preventives en 828 jaciments i 22 intervencions d’urgència en 21 jaciments.

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES. 2000 - 2004

1.600

1.400 1.363 1.200 1.161 1.000 1.042 837 973 800 600 400 200 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 4. NOMBRE D’INTERVENCIONS, SEGONS PERÍODE HISTÒRIC. 2002-2004

600

500 460

400 413 367

314 311 300 272

200 147

113 128 100 110 96 99 87 87 78 61 86 54 49 40 43 45 36 30 0 20 15 5 aris V onze Romà o-ibèric, minades r Medieval Paleolític- Negatives Fer epipaleolític Paleontologia colonitzacions Neolític-Br Indeter

2002 2003 2004 83 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 5. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES, SEGONS TIPUS D’INTERVENCIÓ. 2004. En %

Projectes de recerca 13,5% Intervencions d'urgència 1,6%

Intervencions preventives 84,9%

Camps d’aprenentatge S’han fet 10 camps d’aprenentatge.

Treballs de topografia S’han fet 11 treballs de topografia.

Consultes de memòries d’intervencions arqueològiques L’any 2004 hi ha hagut 235 peticions de consultes d’una o diverses memòries científiques d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, per motius d’estudis, projectes d’investigació, tesis, publicacions, treballs de recerca.

Anàlisis S’han fet 25 estudis d’anàlisi antropològica.

Per veure el detall de totes les intervencions arqueològiques, consulteu Annex.

3.4. Convenis - Conveni per al Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Gavà. - Addenda al conveni per l’Àrea d’Intervenció Arqueològica de Mataró: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Mataró i la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal del Maresme (Mataró). - Addenda al conveni per al funcionament i manteniment del laboratori de datació per radiocarboni (carboni 14). Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.

3.5. Difusió de les activitats arqueològiques Per cinquè estiu consecutiu, s’ha col·laborat amb l’Ajuntament de Tivissa en el muntatge del centre d’interpretació Els ibers i la pintura rupestre amb la cessió 84 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

dels tres plafons de l’exposició “Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica” en els quals estan representats els 60 conjunts de Catalunya inclosos a la llista del Patrimoni Mundial.

Exposicions i conferències - Tribuna d’Arqueologia 2003-2004: 15 sessions, 13 de les quals s’han fet al Palau Marc durant el 2004. - Col·laboració en els actes organitzats pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona sobre “Els antics miners del Priorat”. Bellmunt del Priorat, 24 de juliol. - Jornades d’Arqueologia a les Comarques de Girona. - Sessió de la Tribuna d’Arqueologia al Territori (Flix, Ribera d’Ebre), “El paratge dels Castellons: Propostes d’investigació i museïtzació en el marc de l’antiga navegabilitat de l’Ebre”. - Reports d’arqueologia al Vallès Oriental: “Principals intervencions des del Decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic”.

Congressos i reunions científiques - Participació en la “Taula rodona de paleontologia” de Cercs (Berguedà). Octubre. - Participació en la “Taula rodona de legislació i paleontologia” (l’Hospitalet de Llobregat) en el marc del Primer Congrés Espeleològic Català. Octubre. - Participació en el congrés Arte Rupestre en la España Mediterránea, amb la ponència: “Arte rupestre en Catalunya – Estado actual y perspectivas de futuro”. Organitzat per la CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo), MARQ i la Universitat d’Alacant els dies 25 al 29 d’octubre de 2004.

3.6. Programa d’arqueologia urbana 2004 Dins del Programa d’Arqueologia urbana posat en marxa l’any 1989 amb l’objectiu d’impulsar l’existència dels mecanismes necessaris per poder estudiar de manera reglada béns de caràcter històric, s’ha publicat el primer volum de la sèrie Atles d’Arqueologia Urbana de Catalunya, dedicat al municipi de Granollers que inclou un CD-ROM interactiu concebut per oferir a l’usuari una major agilitat en la consulta de la base de dades arqueològica de Granollers i dels fulls cartogràfics que contenen les estructures arquitectòniques antigues trobades al municipi.

4. Resum de QUADRE 3. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN ARQUEO- les subvencions LOGIA. 2004 i inversions Concepte e I. Subvencions 1.423.163,22 Subvencions concurrència pública a ens públics 122.420,20 Subvencions concurrència pública a corporacions locals 99.000,00 Subvencions concurrència pública a entitats privades 50.000,00 Subvencions concurrència pública a empreses 66.020,00 Subvencions directes a corporacions locals 534.455,26 Subvencions directes a empreses 24.000,00 Beques 13.381,50 Conveni amb la UB–Laboratori Carboni 14 per a datacions 7.212,00 Conveni Patronat Municipal de Mataró 30.051,00 Conveni Mines Prehistòriques de Gavà 476.623,26 85 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

II. Inversions 1.819.656,07 Expropiacions de jaciments Teatre Romà (Port Tarraco) 1.297.479,47 Expropiació del solar del carrer Sant Miquel, 33 123.359,56 Magatzem per a materials arqueològics 140.793,11 Consolidació i adequació del patrimoni arqueològic 258.023,93 TOTAL 3.242.819,29

5. Avaluació - S’han assolit els objectius previstos. dels resultats - Pel que fa a l’expedient conjunt amb altres sis comunitats autònomes sobre obtinguts icnites de dinosaure de la península Ibèrica per incloure-les a la llista de l’any 2004 Patrimoni Cultural i Natural de la UNESCO, s’ha tramitat com estava previst. - El programa Sistema d’Informació Geogràfica actualment ja està instal·lat a la xarxa del servidor de la Direcció General del Patrimoni Cultural i funciona a ple rendiment.

6. Publicacions - Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. 2 vol. - Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Conté: 1. Granollers. -Tribuna d’arqueologia 2000-2001. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. 86 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Servei de Museus

1. Funcions Les funcions del Servei de Museus són vetllar per l’aplicació de la legislació del Servei sobre museus i per la protecció, la conservació, la documentació i la difusió de de Museus béns culturals mobles no assignats a altres serveis del Departament de Cultura; supervisar els museus gestionats pel Departament de Cultura, exclosos els museus nacionals; supervisar els museus d’interès nacional amb els quals la Generalitat hagi establert un conveni de col·laboració i supervisar i coordinar els serveis d’atenció als museus (Decret 320/1994, de 29 de novembre, de rees- tructuració del Servei de Museus); a més, prestar a la Junta de Museus de Catalunya el suport administratiu que li calgui per a l’exercici de les seves funcions (article 4.2 del Decret 209/1998, de 30 de juliol, de desplegament de les competències de la Junta de Museus de Catalunya).

2. Objectius 2.1. Objectius específics i prioritaris específics - Consolidar el sistema de documentació de col·leccions dels museus de per a l’any 2004 Catalunya. - Recopilació intensa de dades per a la seva difusió a Internet. - Supervisar les llistes de béns mobles susceptibles de ser declarats béns culturals d’interès nacional, confeccionades pel Servei de Museus. - Potenciar la protecció legal de béns mobles. - Utilitzar en profunditat les dades del Registre de Museus, pel coneixement detallat de cadascun dels museus i per la visió global que aporta.

A més, s’han definit els següents objectius específics i prioritaris en col·labora- ció, relatius a la difusió del patrimoni moble dins d’un programa general de difusió del patrimoni cultural. Actuacions proposades: - Potenciar la difusió a Internet de l’inventari general dels fons dels museus dins de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. - Fer exposicions virtuals d’aspectes cabdals del patrimoni català. - Col·laborar en la realització de rutes culturals. - Museu de Lleida Diocesà i Comarcal: concretar el programa museogràfic i fer exposicions virtuals del futur Museu. - Fer els projectes museològics dels museus nacionals d’Etnologia i d’Història Natural de Catalunya, liderats per la Junta de Museus. - Redefinir el desplegament del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu de la Ciència i de la Tècnica, en col·laboració amb la Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya i els directors dels museus nacionals. Contemplar, en aquest disseny, els Serveis d’Atenció als Museus i els museus d’interès nacional.

2.2. Objectius i tasques específics - Substitució del programa informàtic DAC i inici de la implantació del nou programari (MuseumPlus), per a la documentació i gestió de les col·leccions dels museus de Catalunya, més adequat a l’evolució tecnològica dels darrers anys. - Ajuts econòmics als museus comarcals, locals i monogràfics: establir les prioritats per a la concessió de subvencions de concurrència pública; establir, en el marc d’acords amb les Diputacions, els museus i les funcions que s’han de sub- vencionar. - Arxiu de la Junta de Museus de Catalunya: indexar les Actes, ja escanejades, per facilitar-ne la recerca. - Col·leccions obertes al públic: establir un reglament mínim de compliment obligat. 87 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

- Comerç de béns culturals mobles: col·laborar a posar les bases per a un decret de regulació del comerç de béns culturals mobles. - Cursos i jornades: Com organitzar els magatzems de museus. Concepció i ges- tió; Normes bàsiques de documentació de col·leccions (jornada). - Documentació de béns culturals mobles: continuar la documentació en els bis- bats de Barcelona, Girona, Solsona, Tarragona, Urgell i Vic. - Normes tècniques: adequar recomanacions ja publicades a d’altres països i d’interès fonamental per als museus; completar les recomanacions per a situacions d’emergència i elaborar recomanacions generals d’espais, funcionalitats i interrelacions per als museus. - Protecció legal de béns mobles: incloure en el catàleg del Patrimoni Cultural Català els béns mobles de les esglésies a mesura que tots els seus béns estiguin degudament documentats; potenciar les declaracions de BCIN i d’inclusió al Catàleg; supervisar, a càrrec d’especialistes, els llistats de béns mobles, confec- cionats pel Servei de Museus, susceptibles de ser declarats béns culturals d’in- terès nacional. - Publicacions: Com organitzar els magatzems dels museus. Concepció i gestió; Informatiu museus (4). Mantenir l’actualització de l’Informatiu museus en línia; actualitzar la Guia de Museus de Catalunya (català, castellà) i la publicació Museus i col·leccions obertes al públic. - Registre de Museus de Catalunya: fer inspeccions programades a museus; fer altres inspeccions a museus sempre que es requereixi (creació de nous museus, reformes significatives, etc.). - Relacions externes del Servei: incrementar projectes comuns. - Servei d’Atenció als Museus: actualitzar la documentació dels objectes que conserva; ampliar el magatzem al Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix; incrementar el servei de préstec de materials de suport museogràfic difosos per Internet. - Altres tasques: - Assessorar en temes museològics i museogràfics i d’altres temes puntuals referits a béns mobles (valoracions, expertitzacions per a la Justícia, etc.). - Avaluar el públic dels museus. - Controlar les sortides de béns culturals d’un museu. - Difondre l’activitat dels museus. - Exercir el dret de tempteig a subhastes públiques. - Exercir les secretaries de la Junta de Museus i de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya; executar les tasques que se’n deriven. - Gestionar els dipòsits als museus dels béns propietat de la Generalitat. - Gestionar i donar el curs corresponent a les peticions d’exportació de béns mobles. - Informar de les adquisicions de béns culturals mobles en concepte de dació, llegat i pagament d’impostos. - Protegir legalment el patrimoni moble (exceptuant l’escrit i el documental). - Recopilar la màxima informació relativa als museus, col·leccions obertes al públic i béns mobles (exceptuant l’escrit i el documental). 88 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

3. Museus 3.1. Museu Nacional d’Art de Catalunya gestionats per Aportacions del Departament de Cultura i visitants consorci amb L’aportació executada del Departament de Cultura al Patronat del Museu participació Nacional d’Art de Catalunya ha estat de 5.870.948,78 euros en concepte de sub- del Departament vencions per a funcionament i activitats, i de 749.709,51 euros en concepte d’a- de Cultura portació per a les despeses financeres derivades de les obres de rehabilitació del Palau Nacional. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha rebut 366.140 visitants al llarg de l’any 2004. La Biblioteca General d’Història de l’Art ha tingut un total de 2.994 usuaris, tenint en compte que va tancar a partir del mes de juny de 2004 per preparar el seu trasllat a la seu del MNAC. L’any 2004, el museu ha estat immers plenament en el procés d’acabament de les obres d’arquitectura del Palau Nacional i en la instal·lació de les col·leccions, de les reserves, de la Biblioteca, de l’Arxiu i dels espais destinats a serveis i oficines. Només va restar pendent la urbanització exterior. Per altra banda s’ha hagut de fer compatible la magnitud del que comportaven aquests treballs, i tota la seva complexitat, amb les activitats pròpies del museu obert al públic. Així, de manera fonamental, el museu ha posat en marxa el pla estratègic per al 2004 que ha permès arribar a la inauguració del 16 de desembre. Aquest repte va fer que algunes funcions del museu quedessin només parcialment desenvolupades. Així, temes com el treball amb els museus secció, els projectes de recerca com l’establert amb el CNRS de Poitiers, per exemple, s’han mantingut a un nivell d’activitat inferior. També la preparació d’exposicions temporals per al 2004 i el 2005 s’ha alentit. La coincidència amb el Fòrum de les Cultures ha omplert part de les activitats del museu, amb dues exposicions temporals adequades en els seus continguts amb aquest esdeveniment: “Perú, Indígena i Virregnal” i “Festins, Rituals, Cerimònies. Bronzes Arcaics del Museu de Bronzes de Xangai”.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. 2000 – 2004 Visitants 600.000 500.000 400.000 300.000 366.140 200.000 100.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

Exposicions temporals - “Fortuny”, del 17 d’octubre de 2003 al 15 de febrer de 2004. - “Myrurgia. 1916-1936: Bellesa i Glamour”, del 26 de novembre de 2003 al 15 de febrer del 2004. - “A l’entorn de Platja de Portici”, del 26 de febrer al 12 d’abril de 2004. - “De París a Cadis”, de l’11 de març al 23 de maig 2004. - “Perú Indígena i Virregnal”, del 25 de maig al 15 d’agost de 2004. - “Festins, Rituals, Cerimònies, Bronzes Arcaics del Museu de Bronzes de Xangai”, del 21 de juny al 12 de setembre de 2004. - “Germans Llimona”, del 7 d’octubre al 14 novembre de 2004. - “La Imatge pública de Roma”, del 15 de desembre de 2004 al febrer de 2006.

89 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Exposicions fora de la seu del MNAC - “Gaudí e il Modernismo Catalano”. Chiostro del Bramante, Roma, del 20 de novembre de 2003 al 28 de febrer de 2004. - “About Christ. Works from the Collections of the Museu Nacional d’Art de Catalunya”. Museo Provincial de Kyonggi, Corea, del 12 de desembre de 2003 al 29 de febrer de 2004.

Exposicions itinerants - “Itineraris de l’Art Català. Les Col·leccions del MNAC. Renaixement i Barroc”. Museu de la Pell d’Igualada, Igualada, del 15 gener al 22 de febrer de 2004. Museu Comarcal de Manresa, Manresa, del 2 al 28 de març de 2004; Museu de Mataró, Mataró, del 2 d’abril al 2 de maig de 2004; Museu Torre Valldovina, Santa Coloma de Gramenet, del 18 maig al 13 de juny 2004; Museu de Gavà, Gavà, 22 juny al 18 juliol de 2004.

Cursos i conferències - Conferència “El simbolisme i les sensacions en el món de les olors”, 13 de gener. - Conferència “El perfum i el disseny”, 15 de gener. - Conferència “El llenguatge del perfum”, En el marc de l’exposició “Myrurgia 1916-1936. Bellesa i Glamour”. 27 de gener. - Conferència “El Mestre de Sixena: un enigma dins la pintura del Renaixement a la Corona d’Aragó”, 4 de febrer. - Conferència “Platja de Portici”, 5 de febrer. - Simposi internacional Les Fonts de la Pintura Romànica, 13 de febrer. - Taula rodona dins el simposi internacional Les Fonts de la Pintura Romànica, 15 de febrer. - Taula rodona “La Bíblia de Ripoll i la pintura romànica a Catalunya”, 4 de març. - Conferència “La petja de l’escultor Salvador Gurri a l’edifici i l’escola de Llotja de Barcelona”, 5 de maig i 18 de maig. - Conferència “Foc i ritu: bronzes i escriptura a la Xina antiga”, 22 de juny. - Conferència “Bronzes per a banquets: sistemes de producció a l’antiga Xina”, 29 de juny. - Conferència “Alimentació, política i religió a la Xina tradicional”, 6 de juliol. - Taula rodona “La cuina de creació: ritu o festí de la societat postmoderna”, 8 de juliol. - Conferència “Joan Llimona i el Cercle Artístic de Sant Lluc”, 26 d’octubre. - Conferència “L’escultura monumental de Josep Llimona”, 28 d’octubre. - Taula rodona / itinerari “El Palau Nacional: un edifici emblemàtic de 1929 i seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 4 de novembre. - Conferència Una hora, un tema: “El jueu deïcida en l’art gòtic català: el cas del retaule de Villahermosa del Río (Castelló)”, 10 de novembre. - Conferència “Una aproximació a l’obra de Joan i Josep Llimona”, 21 d’octubre.

Activitats S’han organitzat 15 activitats en el marc de les exposicions “Myrurgia 1916- 1936. Bellesa i Glamour”, “Festins, Rituals i Cerimònies. Bronzes Arcaics del Museu de Xangai” i “Joan Llimona (1860-1926) / Josep Llimona (1864-1934)”. En el marc de l’exposició “Myrurgia 1916-1936. Bellesa i Glamour”, s’ha organitzat un taller d’olors, que ha tingut una bona participació de públic nou. 90 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

La sèrie de conferències en el marc de l’exposició “Festins, Rituals i Cerimònies. Bronzes Arcaics del Museu de Xangai”, coproduïda pel Fòrum Barcelona 2004, han estat impartides per especialistes internacionals en la recerca sobre aquests atuells i la cultura xinesa, una taula rodona amb la participació de xefs de res- taurants catalans i xinesos, que han il·lustrat les seves intervencions amb productes, estris i creacions culinàries, ha posat el contrapunt actual a una mani- festació artística i ritual mil·lenària. Aquesta taula rodona s’ha organitzat amb l’assessorament de la Casa Àsia. Amb motiu de l’exposició “Joan Llimona (1860-1926) / Josep Llimona (1864- 1934)” s’han organitzat dues conferències al museu i, amb la finalitat de fer conèixer aquests artistes i el museu, Mercè Doñate, conservadora d’art dels segles xix i xx, ha impartit la conferència (“Una aproximació a l’obra de Joan i Josep Llimona”) a la Biblioteca Can Rosés, en el marc de la campanya “No t’ho perdis: exposicions” i “L’aventura de llegir”. Com a complement de la conferèn- cia, els assistents visitaven l’exposició el dissabte següent. Conjuntament amb els Amics del MNAC s’ha organitzat un itinerari d’escultures de Josep Llimona pel Parc de Montjuïc i una visita al monestir i al Museu de Montserrat. Cal destacar, també, la conferència “Platja de Portici”, impartida per Mercè Doñate, Cristina Mendoza i Francesc M. Quílez, conservadors del MNAC, organitzada amb motiu de l’exhibició d’aquesta obra, que fins aleshores no havia estat localitzada, en el marc de l’exposició “Fortuny”. S’ha fet el segon cicle de concerts Diumenges amb música al MNAC. Una hora amb el conservatori Superior de Música del Liceu (CSML), amb un total de 9 concerts, que han seguit 1.420 oients, amb una mitjana de 158 assistents per concert. També cal destacar l’adhesió a iniciatives europees i internacionals com ara el Dia Internacional dels Museus, la Festa de la Música o la V Jornada Europea de la Cultura Jueva i a d’altres d’àmbit local com ara la Festa de la Laia i les Festes de la Mercè, mitjançant activitats diverses i la programació d’activitats familiars, en coordinació amb el Departament d’Educació. En el cas del Dia Internacional dels Museus, el MNAC ha participat en l’acció conjunta seguida per altres museus catalans amb el lema “Descobreix una joia del museu”, i ha impulsat la visita i el coneixement de l’absis de Santa Maria d’Àneu, de la Sala d’Art Romànic. Per a l’ocasió, s’ha editat una fitxa d’aquesta obra, en català, castellà i anglès, que s’ha donat als visitants. La Festa de la Música, amb la participació de l’Orquestra Amics de la Música i alguns intèrprets de l’Escola d’Arts Musicals Luthier, ha rebut l’assistència de 370 persones. Amb motiu de la V Jornada Europea de la Cultura Jueva, s’ha organitzat el recital de “Cançons de l’exili sefardita: un pont cap al passat.” El concert estava inclòs en el programa general d’activitats organitzades per diverses institucions de la ciutat de Barcelona, com ara l’Ajuntament de Barcelona i les comunitats jueves de la ciutat, en el marc general de la Red de Juderías.

- Concert “Diumenges amb Música al MNAC. Una hora amb el Conservatori Superior de Música del Liceu”, 18 de gener i 8 de febrer. - Taller d’olors. Sessió pràctica de tast d’olors, En el marc de l’exposició “Myrurgia 1916-1936. Bellesa i Glamour” , 20 i 22 de gener. - Concert “Diumenges amb Música al MNAC. Una hora amb el Conservatori Superior de Música del Liceu”. 25 de gener i 29 de febrer. - Concert “Diumenges amb Música al MNAC. Una hora amb el Conservatori Superior de Música del Liceu”. 1 i 22 de febrer. 91 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

- Diada ciutadana “Festes de la Laia”. Jornada de portes obertes. Activitats incloses en el programa general de la Festa Major d’Hivern. - Concert “Diumenges amb Música al MNAC. Una hora amb el Conservatori Superior de Música del Liceu.” 15 de febrer i 7 de març. - Diada Internacional “V Jornada europea de la cultura jueva 2004”. Jornada de portes obertes. Concert Cançons de l’exili sefardita: un pont cap al passat, 5 de setembre. - Diada ciutadana La Mercè. Jornada de portes obertes. Activitats familiars. 24 de setembre. - Concert “Diumenges amb Música al MNAC. Una hora amb el Conservatori Superior de Música del Liceu. Ensemble de Guitarres del CSML”. 14 de març. - Dia Internacional dels Museus. Jornada de portes obertes. “Descobreix una joia del Museu: absis de Santa Maria d’Àneu”. 24 de setembre. - Diada europea “Festa de la Música”. 20 de juny. - “La Festa de la Cultura - 1.000 anys d’art”. Actes d’inauguració del MNAC. 3 jornades de portes obertes. Activitats familiars, narració de contes i comentari d’obres i artistes. 16-19 de desembre - Itinerari pel parc de Montjuïc “Les escultures de Josep Llimona al Parc de Montjuïc”, seguit de la visita a l’exposició “Joan Llimona (1860-1926) / Josep Llimona (1864-1934)”. 16 d’octubre - Visita al monestir i al Museu de Montserrat. “Les pintures de Joan Llimona del monestir de Montserrat”. 23 d’octubre

Nous ingressos El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha ampliat el seu fons patrimonial mit- jançant:

Donacions - 3 olis i 2 dibuixos de l’artista Alfred Figueras donats per Jordi i Clàudia Figueras - Fotografia Funeral a Kosovo per Enric Folgosa. - Un servei de coberteria i un marc de plata de l’artista Ramon Sunyer donats per Marisa Vives en nom de la família Sunyer. - 5 fotografies de la Manifestació d’una sèrie Pro Amnistia de 1976 donades per Manel Armengol. - 109 peces al Gabinet Numismàtic de Catalunya (97 monedes, 4 bitllets, 3 objectes paramonetals i 5 medalles).

Dipòsits De la Generalitat de Catalunya: - 658 monedes d’or i plata i el contenidor ceràmic procedents de la troballa de Sant Pere de Rodes. - 1 dibuix de l’artista F. Domingo Maternitat, procedent de la Col·lecció Riera. - 2 gerretes de ceràmica de Josep Llorens Artigas, procedent de la Col·lecció Riera. - 3 vasos de Xavier Nogués, procedent de la Col·lecció Riera. - 1 gravat de Josep Aragay, procedent de la Col·lecció Thyssen de Pedralbes. - Fons fotogràfic de la Universitat de Navarra. - Dipòsit d’una cadira d’Antoni Gaudí i d’una creu de Carles Mani de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. De particulars: - Marededéu amb el nen d’època romànica dels senyors Josep i Joan Calders.

92 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Dipòsit Baronessa Thyssen. - Conjunt de joies originals de Lluís Masriera de Bagués-Masriera SA. - 2 obres d’Antoni Tàpies.

Llegats - Llegat Martí Bas (1994) de 19 dibuixos per a cartells

Recuperacions - 8 llunetes decoratives de l’artista J. Canyelles que decoren el vestíbul de la Biblioteca del MNAC.

Adquisicions - 4 fotografies de Manel Armengol de la Manifestació Pro Amnistia de 1976 - 12 peces: 3 monedes, 8 bitllets i 1 val (GNC)

Restauració i conservació preventiva La inauguració de les col·leccions permanents del Renaixement i el barroc, segles XIX-XX, dibuixos i gravats, fotografia, col·lecció Thyssen i Carmen Cervera, així com la reorganització de la col·lecció d’art gòtic i la incorporació de noves obres a la col·lecció d’art romànic, ha representat una de les principals tasques de l’àrea de Restauració i Conservació Preventiva. S’han intervingut a diferents nivells totes les obres exposades (a excepció de les col·leccions Thyssen i Carmen Cervera). Això ha representat que, durant l’any 2004, s’han restaurat 174 pintures sobre tela, 66 pintures sobre fusta, 8 pintures murals, 52 escultures de pedra, 15 escultures de fusta, 35 escultures de metall, 787 peces de numismàtica, 47 dibuixos i gravats i 63 fotografies.

De totes aquestes intervencions, es mencionen per la seva particularitat i enver- gadura: - Les pintures murals de grans dimensions ubicades a l’interior del Palau. - Obres de Joan Colom (a la Biblioteca i vestíbul de la Biblioteca) i obres d’Obiols (Saló del Tron). - L’oratori de la casa Cendoya. - La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny. - La Companyia de Santa Bàrbara. - Pintures murals traspassades d’Annibale Carracci.

Com a actuacions externes, s’han fet les intervencions següents: - Projecte de restauració i restauració de la Capella Requesens de la Seu Vella de Lleida (en procés). - Projecte i restauració del Palau del Lloctinent de Barcelona (en procés). - Projecte de restauració i direcció de la restauració del Palau de la Música Catalana de Barcelona (en procés). - Valoració de l’estat de conservació i projecte de restauració de tot el mobiliari (81 mobles i 16 làmpades) de la Casa Museu del Parc Güell de Barcelona. - Valoració de l’estat de conservació i projecte d’arrencament i restauració de les pintures murals del Mas Barber de Constantí. - Valoració econòmica de la restauració del portal gòtic i l’absis interior de l’es- glésia de Vilanova de Meià. - Valoració de l’estat de conservació i proposta d’actuació de les pintures murals de la cúpula situada sota l’absis del monestir de Sant Pere de Bages. - Valoració de l’estat de conservació i proposta d’intervenció d’una base escultu- 93 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

rada de baldaquí exposada al claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. - Valoració de l’estat de conservació de la creu de terme d’Almatret.

Col·laboracions en exposicions alienes El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat amb diverses institucions nacionals i internacionals, en l’organització de nombroses exposicions, mit- jançant el préstec de 369 obres dels seus fons artístics i bibliogràfics.

3.2. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Pressupostos i visitants El pressupost del Museu d’Art Contemporani de Barcelona per a l’any 2004 ha estat de 7.636.248 euros. L’aportació del Departament de Cultura pel que fa a les transferències corrents ha estat de 2.524.200 euros i, per les transferències de capital, d’1.192.000 euros. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha tancat l’any 2004 amb un total de 400.385 visites. D’aquesta quantitat hi ha hagut 326.699 visites a exposicions i 73.686 assistents a activitats diverses. Les exposicions més visitades l’any 2004 han estat les de la Col·lecció MACBA (158.977 persones), Art i Utopia (70.813) i Antoni Tàpies (66.025). Pel que fa al perfil dels visitants, ha estat principalment de procedència catalana (42,3%), especialment amb l’exposició “Art i Utopia”. La mitjana d’edat ha estat superior en el cas de l’exposició de Tàpies (39,8 anys) però ha recuperat els índexs habituals en el període d’estiu: 34,8 anys. Per gènere, el percentatge es manté estable, al voltant del 58% de dones. Cal destacar també l’augment del temps mitjà de permanència al museu (sempre per sobre 75 de minuts en l’úl- tim any). Si a l’estiu de 2003 les persones que venien per primera vegada al museu eren el 73,9% del total, al 2004 les primeres visites han baixat fins al 50%. Per tant, augmenta de forma notable l’índex de visitants que tornen al Museu.

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS A EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS AL MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. 2000 – 2004 Visitants 500.000 400.000 400.385 300.000 200.000 100.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

Exposicions - “Antoni Tàpies”, del 20 de febrer al 25 d’abril. Presenta una selecció d’unes 160 obres, des dels anys quaranta fins a l’actualitat. Una part d’aquesta mostra ha viatjat a Mèxic, en el context de la presència de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Guadalajara. - “Art i utopia. L’Acció Restringida”, del 3 de juny al 12 de setembre. S’ha pogut fer gràcies a l’aportació extraordinària del Fòrum 2004, en el marc del Fòrum Ciutat. - “Com Volem ser Governats?”, del 22 de setembre al 7 de novembre. Comissariada per Roger Buergel, director de la propera Documenta de Kassel, ha 94 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

estat una exposició acompanyada de seminaris, conferències, tallers, debats i projeccions de pel·lícules. - Mostra de la Col·lecció MACBA, del 15 d’octubre de 2004 al 23 de gener de 2005. - Mostra de “Vito Hannibal. Acconci Studio”, del 18 de novembre de 2004 al 14 de febrer de 2005. - “Gnòmon hegemònic”, instal·lació de Juan Luis Moraza, del novembre de 2004 a gener de 2005.

Exposicions itinerants La presència internacional del MACBA ha estat rellevant gràcies, en gran part, a les exposicions itinerants i coproduccions amb altres museus: - “Joan Hernández Pijuan. Tornant a un Lloc Conegut”. Fins al 25 de gener de 2004. Malmö Konsthall (Suècia) - “Joan Hernández Pijuan. Tornant a un Lloc Conegut”. Del 15 de juny al 19 de setembre de 2004. Galeria d’Arte Moderna Bologna (Itàlia). - “Robert Filliou. Geni sense Talent”. Fins al 28 de març de 2004. Le Musée de Lille Métropole (França). - “Vito Hannibal Acconci Studio”. Del 15 de juliol al 17 d’octubre de 2004. Musée des Beaux Arts Nantes (França). - “Antoni Tàpies. Retrospectiva”. Del 4 de juny al 19 de setembre de 2004. Patio Herreriano de Valladolid. - “Antoni Tàpies. Retrospectiva”. Del 26 de Novembre de 2004 al 15 de febrer de 2005. Museo de Arte de Zapopan Guadalajara Mexico. - Col·lecció “Fauna. Joan Fontcuberta-Pere Formiguera”. Del 22 de juliol al 29 d’agost de 2004. Fundación Municipal de Cultura de Valladolid. - “Francis Alys”. Del 4 de setembre al 28 de novembre de 2004. Kunstmuseum Wolfsburg (Alemanya). - “Dias & Riedweg. Possiblement Parlem del Mateix”. Del 29 d’octubre de 2004 al 9 de gener de 2005. Museum of Contemporary Art Kiasma-Helsink (Suècia). - “Com Volem ser Governats?”. 2004-2005. Universitat de Luneburg-Miami Art Central-Witte de With-Rotterdam-Secession Viena (Àustria).

Activitats El MACBA ha programat al llarg de l’any nombroses activitats entre les quals cal destacar el programa d’activitats programades al voltant del projecte “Com volem ser governats?”; el cicle de cinema de Harun Farocki; el curs d’art i cultura contemporanis; el seminari amb Antoni Negri; les jornades Copyleft; la pre- sentació de les últimes pel·lícules de Naomi Klein i Avi Lewis d’una banda, i d’Allan Sekula de l’altra; diverses conferències relacionades amb les exposicions; presentacions de llibres; seminaris i tallers organitzats en col·laboració amb altres entitats o institucions de la ciutat, des del Casal dels Infants del Raval fins a la UAB.

La Col·lecció MACBA El total de les noves incorporacions, entre compres, donacions i dipòsits per a la Col·lecció MACBA, ha estat de 96 obres. Sumant aquestes noves adquisicions, la Col·lecció té en l’actualitat 3.475 obres. 95 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

4. Museus 4.1. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona gestionats pel Departament Visitants de Cultura Els visitants de les diferents seus del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona han estat 112.645, dels quals 89.342 han visitat el Museu Arqueològic, 7.146 han visitat el Museu i Necròpolis Paleocristians (l’exposició “El món de la Mort. Síntesi Prefigurativa del Museu i Necròpolis Paleocristians”), 10.698 han visitat la Vil·la romana dels Munts (Altafulla) i 5.459 han visitat la Vil·la romana de Centcelles (Constantí).

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRA- GONA. 2000 – 2004 Visitants 115.000 112.645 110.000 105.000 100.000 95.000 90.000 85.000 2000 2001 2002 2003 2004

Exposicions permanents i instal·lacions S’ha fet la instal·lació de la nova planta de l’edifici de Serveis Centrals destinada a sala d’investigadors i laboratori de restauració (Ministeri de Cultura). S’han dotat d’equipaments informàtics les noves sales (Ministeri de Cultura). S’han elaborat i presentat (juliol de 2004) el Projecte d’Idees bàsiques per al Nou Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb l’equip MBM, arquitectes. S’ha fet la instal·lació del programa Euromus, de gestió de Museus, a tots els centres dependents del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. S’ha renovat i subs- tituït l’audiovisual introductori del Museu Arqueològic, per una producció en DVD.

Exposicions temporals - “El renaixement de Tàrraco, 1563. Lluís Pons d’Icart i Anton Van den Wyngaerde”. Sala d’exposicions temporals del Museu Arqueològic, del 20 de setembre de 2003 al 29 de febrer de 2004. - “Valentín Vallhonrat. Moonlight”. Primavera Fotogràfica 2004. Sala d’exposicions temporals del Museu Arqueològic, del 22 d’abril al 29 d’agost de 2004. - “Tàrraco i l’Aigua”. Sala d’exposicions temporals del Museu Arqueològic, del 18 de setembre de 2004 al 27 de març de 2005.

Serveis i activitats didàctiques S’han portat a terme diferents programes d’activitats adreçats al públic escolar, educació en el temps lleure, famílies i públic en general. Són els següents: - Tallers permanents. Divertim-nos amb els romans!; Per Júpiter!... entrarem a l’Olimp?; Retrobem-nos a Tàrraco; Vine al Museu i… queda’t de pedra!; Posa ordre a l’Olimp; Encaixa la Història! (aquestes 6 activitats es desenvolupen al Museu Arqueològic). Caius i Faustina et conviden a la vil·la! (fet a la Vil·la Romana dels Munts, Altafulla). Al taller de Terenci Càndid… (fet a la Vil·la Romana de Centcelles, Constantí). - Representació d’un enterrament paleocristià. Museu i Necròpolis Paleocristians 96 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

de Tarragona. 21 i 22 de maig de 2004. De 21.30 a 23.30 (seqüències de 25 minuts). Organitzat per l’Associació Cultural Sant Fructuós. - Visita guiada a l’exposició “El Món de la Mort” amb motiu de l’activitat “Representació d’un enterrament paleocristià” al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona. 21 i 22 de maig de 2004. - Organització de les activitats “Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: Un viatge a la cultura romana” amb motiu del Dia Internacional dels Museus.18, 29 i 30 de maig al Museu Arqueològic, a la Vil·la Romana dels Munts (Altafulla) i a la Vil·la Romana de Centcelles (Constantí). - Activitat Viatja a Tàrraco!!, dirigida al públic familiar. Juny i juliol de 2004. - Activitat Caius i Faustina us conviden a la seva vil·la. Del 26 de juny al 28 d’a- gost. - Programació de les activitats dirigides a nois i noies de 8 a 16 anys A l’estiu, fes un viatge per la Història!, del 13 al 16 de juliol. - Programació de les activitats dirigides a casals d’estiu, colònies i entitats d’edu- cació en el lleure (juliol, agost i setembre). - Edició i tramesa de la Guia de serveis i activitats didàctiques 2004-2005 a tots els centres d’ensenyament de les comarques de la demarcació de Tarragona, centres de recursos i camps d’aprenentatge de Catalunya, així com a la llista d’adreces de professors, museus i institucions culturals. - Jornada de presentació als mestres i responsables dels centres d’ensenyament dels serveis i activitats didàctiques per al curs 2004-2005, 25 de setembre. - Activitat Viatja a Tàrraco!!, dirigida al públic infantil. 25 de setembre de 2004. - Programació de les activitats De l’aqua a l’aigua i Un munt d’aigua, amb motiu de l’exposició “Tàrraco i l’Aigua”, i elaboració del material de suport d’aquestes activitats. - Programació de les activitats dirigides al públic familiar Vine al Museu en famí- lia. Pots fer una gran descoberta! - Programació de l’activitat L’Autobús de l’aigua, en col·laboració amb l’Obra Social de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, dins de la Setmana de la Ciència. Del 5 al 15 de novembre de 2004

Conferències, cursos i presentacions Cicle de conferències amb motiu de l’exposició “Tàrraco i l’Aigua”, entre el 19 d’octubre i el 9 de novembre de 2004. Ha comptat amb Joaquín Ruiz de Arbulo, Josep Anton Remolà, Josep M. Macias i Jordi Flos.

Visites guiades A més de les activitats generals programades als diferents centres del museu s’han fet un total de 20 visites programades per a grups especials, amb una par- ticipació total de 525 persones.

Jornades de Portes Obertes - 20 de gener, diada de Sant Sebastià: Vil·la Romana de Centcelles. - 22 d’abril, dimarts de Pasqua: Vil·la Romana dels Munts. - 23 d’abril, diada de Sant Jordi: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la Romana dels Munts i Vil·la Romana de Centcelles. - 18, 28, 29 i 30 de maig, Dia Internacional dels Museus i de les Jornades Tarraco Viva: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la Romana dels Munts i Vil·la Romana de Centcelles. - 1 d’agost, festa major de Constantí: Vil·la de Centcelles. - 19 d’agost, festa de Sant Magí: Museu Arqueològic i Necròpolis. 97 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

- 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la Romana dels Munts i Vil·la Romana de Centcelles. - 18, 19 i 23 de setembre, festa de Santa Tecla: Museu Arqueològic i Necròpolis. - 11 de novembre, diada de Sant Martí, Festa major d’Altafulla: Vil·la dels Munts. - 13 i 14 de novembre, Setmana de la Ciència 2004: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la Romana dels Munts i Vil·la Romana de Centcelles.

Formació S’han fet els programes de formació següents: Programa de pràctiques per als alumnes d’estudis turístics de l’Escola d’Hoteleria de Cambrils, estudiants de Batxillerat de l’IES Pons d’Icart de Tarragona, estudiants de turisme Escola Universitària de Turisme Bettatur i per als alumnes del postgrau d’Educador de museus de la Universitat de Saragossa.

Biblioteca Arxiu Centre de Documentació S’han atès 11 investigadors que han fet recerques; 56 peticions de documenta- ció gràfica, amb un total de 227 imatges lliurades. Els usuaris de la biblioteca han estat 510. A més, s’ha signat un conveni amb el Consorci de Biblioteques Universitàries (CBUC) per tal d’integrar la biblioteca del MNAT al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).

Ingrés de materials S’ha ingressat al fons del museu un sarcòfag de plom (UF 9) procedent de l’ex- cavació arqueològica al solar del número 11 del carrer d’Antoni Company i Fernàndez de Córdoba (TAC-11-04) de Tarragona.

Cessions temporals de fons S’ha col·laborat en diverses exposicions alienes, amb la cessió de les peces següents: 2 peces per a l’exposició “Opulentissima Saguntum” i 3 peces per a l’exposició “La Fragilitat en el Temps. El Vidre a l’Antiguitat”.

Premis Ha estat concedit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el primer Premi Innova, categoria Serveis, pel seu programa d’activitats didàctiques “Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: un viatge a la cultura romana”. Fira de Barcelona – Expodidàctica 2004.

Recerca - S’ha fet una campanya d’excavacions arqueològiques a la Vil·la Romana dels Munts (octubre-desembre de 2004). - El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha col·laborat en el projecte Roman Amphorae: A digital Resource (2002-2005), coordinat pels professors S. J. Keay i D. Williams (Universitat de Southampton). - També s’ha col·laborat en el projecte “Estudi comparatiu de contextos cerà- mics d’època altimperial (segle I dC) i tardana (segles V-VI) de Guisona i Tarragona (2004), auspiciat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). 98 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Difusió - El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona participa en el programa Roman Europe. Roman Museums in Europe, en el marc de la convocatòria del Programa Cultura 2000 de la CEE, en el qual col·laboren deu museus de tot Europa, amb l’objectiu de crear una xarxa de museus europeus de la romanitat, que treballin conjuntament en el coneixement i la difusió pel passat romà comú. - També forma part del projecte Museos hispanos de romanidad. Hacia una red virtual, juntament amb el Museu Nacional d’Art Romà de Mèrida i el Museu Arqueològic de Còrdova, patrocinat per l’Obra Social de Caja Sur.

4.2. Museu d’Art de Girona

Visitants El nombre total de visitants durant l’any 2004 ha estat de 81.286. La tipologia dels visitants és la següent: individuals, 68.451; visites de grups escolars, 4.877; visites de grups adults i universitaris, 1.543; visitants d’activitats, 6.415. Els visitants i usuaris s’han repartit en tres espais: Museu d’Art (seu central), 76.958; Farmàcia Antiga de Santa Caterina, 1.589; Sala Joan Saqués, 2.739. La col·lecció permanent del Museu (seu central) i la Farmàcia Antiga de Santa Caterina han estat visitades per 29.982 persones, mentre que les exposicions temporals han rebut 51.304 visitants. El museu i l’Associació d’Amics han dut a terme 97 activitats de dinamització cultural. En concret han estat 18 exposicions temporals, 28 presentacions i rodes de premsa, 18 sortides culturals, 7 recitals de poesia, 25 conferències, 1 seminari, 6 cursos, 8 concerts, 4 projeccions de cinema, 1 representació de dansa i 1 de teatre.

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU D’ART DE GIRONA. 2000 – 2004 Visitants 100.000 80.000 81.286 60.000 40.000 20.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

Exposicions temporals

QUADRE 1. EXPOSICIONS TEMPORALS DEL MUSEU D’ART DE GIRONA. 2004 Espai Exposició Dates Àmbit 3 “Imatge i Destí. Cartells Turístics Del 29 de novembre de 2003 al de les Comarques de Girona” 14 de març de 2004 “El Llegat del Pop-Art a Catalunya” Del 17 de juny al 12 de setembre de 2004 “Àlbum, Imatges de la Família en l’Art” Del 6 de novembre de 2004 al 27 de febrer de 2005 Àmbit 2 “Art per a després d’una Guerra. Tornar Iniciada el 2003 i fins a Començar. 1940-1960” al setembre del 2005 L’Espai “Lectures d’Empremtes”, de Bogdan Pasat Fins al 4 d’abril “Senyals”, de Marleen Kars Del 6 de maig al 5 de setembre 99 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

“Harmonia Dimensional”, Carandell Del 2 d’octubre de 2004 al 9 de gener de 2005 Sala Joan Saqués “Zoé. José Bohomme (escultor) Del 19 de desembre de 2003 i Pierre Percé (fotògraf)” al 18 de gener de 2004 “Formes”, de Jordi S. Carrera, en el De l’1 d’abril al 2 de maig marc de la Primavera Fotogràfica “Arbres”, de Roser Sales Del 8 de maig al 6 de juny “Impressions”, de Carles Romaní Del 10 de juny al 4 de juliol “Després de l’Informalisme, Alechinsky, Appel, El 15 d’octubre i el 7 de Baselitz, Corneille, Manessier, Miotte. Obranovembre (itinerant) Gràfica del Museu d’Art de Girona” La llibreria Exposició de Cartells resultant de la segona edició Entre el 26 de maig del concurs de cartells del Museu d’Art dirigit a i el 19 de setembre estudiants d’ESO i batxillerat. El Pati d’entrada “Bonsais”, dins l’exposició dels jardins “Girona, Temps de Flors” Del 8 al 16 de maig Els jardins de “Breu Viatge a Peu”, de Marta Sarsanedas Del 8 al 16 de maig Can Falló i Vidiella, dins l’exposició “Girona, Temps de Flors”

A més, a la Presó es fa una exposició a l’any circumscrita a la sèrie “Enraonaments”. Aquesta proposta presenta un artista gironí de naixement o per vinculació, que ja està consolidat. Aquesta presentació es fa mitjançant un DVD enregistrat prèviament, que es mostra a la presó, juntament amb una obra de l’artista del fons del Museu. Aquest muntatge es reforça amb l’edició del DVD. Enguany, “Enraonaments II” ha estat dedicada a l’escultor Marcel Martí. “Enraonaments II” constava de la projecció del DVD, d’una escultura de l’artista, del fons del Museu d’Art i del llibre Clares tenebres, amb poesia i dibuixos de l’autor.

La Peça del Mes Dins el cicle La Peça del Mes, s’han documentat les peces següents: - Predicació de Sant Narcís. Segle XVI. Fusta policromada i daurada. 98 x 70 cm. Núm. de reg. MDG1147. A càrrec de Marc Sureda i Jubany. - Antoni Viladomat i Manalt (atribució). Santa Caterina d’Alexandria. Ca. 1730. Oli/tela. 92 x 73 cm. Núm. de reg. 130771. A càrrec de Francesc Miralpeix. - Josep Berga i Boix (1837-1914). Cap de vella. Ca 1870. Oli/cartró. 18,7 x 13,7 cm. Núm. de reg. 250299. A càrrec d’Aurèlia Carbonell. - Modest Cuixart (1925). Fruita i flor esventada del coneixement. 1982. Acrílic/tela. 130 x 97 cm. Núm. de reg. 131935. A càrrec de Mònica Pagès. - Joaquim Sunyer (1874-1956). Nu femení. 1929. Aquarel·la. 26,8 x 36 cm. Núm. de reg. 130002. A càrrec d’Isabel Coll. - Lluís Vilà i Vendrell (1952). Sèries. 1986. Dibuix/paper. 136 x 89 cm. Núm. de reg. 130719. A càrrec de Mireia Guillaumes. - Salvador Dalí (1904-1989). Cyclope. Pasta de vidre. 50 x 18 x 18 cm. Núm. reg. 131942. A càrrec d’Irene Forts. - Sebastian Matta. L’explosion qui éclaire món abîme. Aiguatinta. 65 x 50 cm. Núm. de reg. 131184. A càrrec d’Eudald Camps. - Joan Puig i Manera (1921). Grisos i blancs. 1972. Oli / tela. 102 x 82 cm. Núm. de reg. 130970 a càrrec de Ricard Planas. - Arqueta. S. XVII. Fusta. 24 x 42 x 25 cm. Núm. de reg. 250086. A càrrec de Mariona Font. - Josep Clarà (1878-1958). Mort de Pere II. Oli/tela. 64 x 111,5 cm. Núm. de reg. 130847. A càrrec de Joan-Maria Bragulat Isach. 100 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

- Tomàs Padró (1840-1877). Església de Sant Nicolau. Dibuix. 14,5 x 15,3 cm. Núm. de reg. 251824. A càrrec de Joan-Maria Bragulat Isach.

Educació El Servei Educatiu per a escolars ha ofert una programació estable de visites dinamitzades i tallers durant tot el curs lectiu. De gener a juny de 2004 s’han dut a terme les visites dinamitzades i tallers adreçats al públic escolar que s’havien ofert al calendari de setembre de 2003. Amb l’arribada del nou curs escolar, setembre de 2004, aquesta oferta s’ha renovat àmpliament. En el cas de l’educació infantil, s’han substituït les dues activitats existents per dues altres de noves: Bernat Xim Pum descobreix on s’amaguen els colors, i La dansa dels animals fantàstics. En aquest nou curs s’ha ofert també per al cicle inicial de l’Educació Primària l’activitat de dansa adaptada al nivell dels alumnes, així com les sessions de contes i llegendes relacionats amb peces del museu: Contes, històries i llegendes del Museu d’Art. Aquesta darrera activitat també s’ofereix adaptada, i amb el nom Històries i llegendes del Museu d’Art, per als grups de primer cicle d’ESO. Altres novetats són un joc de descoberta anomenat Els enig- mes del Museu i un taller plàstic El món que ens envolta: taller de paisatges. S’han mantingut les activitats més demanades el curs anterior: Llum i color i El vitraller de la catedral. Adreçades a ESO i batxillerat s’afegeixen noves propostes a les ja consolidades Romànic i gòtic, La vida als monestirs i Simbologia religiosa. Les noves activitats són: Claus per conèixer el Museu d’Art, Històries i Llegendes del Museu, Paisatges: una finestra oberta al món, Un retaule en una maleta i La recerca de la llum.

Altres activitats: - El museu va de visita es tracta d’un nou programa d’activitats i tallers que el Servei Educatiu porta a terme a la mateixa escola. L’activitat proposada per a educació infantil va ser Un conte de colors, on la narradora Sessi Sitjà s’apropa a l’escola amb el titella d’en Bernat Xim Pum, protagonista del conte, per tal de descobrir d’on provenen els colors. Per a educació primària: Pintem sense colors, un taller pràctic d’experimentació d’elaboració de pintures amb substàncies naturals i Llegendes del museu, relats inspirats en peces del museu. Per a ESO i batxillerat: Els secrets d’un pintor medieval i Un retaule dins d’una maleta. - El museu surt al carrer: L‘Espectacle Sant Jordi 2004. Cada any el museu organitza una activitat gratuïta per al públic escolar al carrer. L’espectacle va ser El riure, una energia renovable, de la companyia Cop de Clown (al Cap). En aquest espectacle hi han participat vuit escoles amb un nombre total de 750 nens i nenes de P3 a 5è de primària. - Acte de presentació del llibre El sarcòfag, de Joaquim Carbó. L’acte de presenta- ció d’aquesta publicació s’ha fet a la Sala d’Actes del Museu el dia 12 de desembre, a càrrec del mateix escriptor. Seguidament, la narradora Sessi Sitjà ha expli- cat el conte al mateix temps que l’il·lustrador dibuixava els protagonistes de la història. Hi ha assistit un total de 230 alumnes. - Segona edició del concurs de cartells per a ESO i batxillerat. Durant el curs escolar 2003-2004 el servei educatiu per a escolars ha convocat la 2a edició del concurs de cartells dirigit als estudiants d’ESO i batxillerat. Es tractava d’elaborar un cartell mitjançant qualsevol procediment pictòric o bé en suport informàtic amb l’objectiu de difondre la imatge del Museu i convidar el públic a visitar-lo. - El Servei Educatiu per a Adults. Al llarg d’aquest any novament el museu ha 101 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

ofert diferents visites guiades dirigides al públic adult per descobrir la col·lecció permanent i les exposicions temporals. Sempre són visites concertades. - Com a novetat s’han ofert al públic general, els diumenges a les 12, unes visites guiades sense reserva prèvia. Aquestes visites s’han fet cada dos diumenges ja que s’alternaven amb activitats familiars. Aquestes visites per a adults han estat: Un aperitiu a l’MD’A, Quan les obres eren sacres? i Allò que els déus volien amagar. Han estat un total de 19 visites per a públic adult. - Pel que fa a la visita Girona-Museus. Descobreix els secrets de la ciutat, se n’han fet 15 sessions. - Dins el marc del programa europeu La Primavera als Museus, el dia 4 de maig s’ha fet la visita guiada Història i històries: Quan les obres eren sacres? - Pel que fa a les propostes de formació per a públic adult, s’ha ofert el seminari La restauració de les obres d’art sobre paper, els dies 4 i 5 de març (45 alumnes), el seminari V Escola d’Estiu de Museologia. Patrimoni Immaterial i Museus (30 persones inscrites) i el Curs d’iniciació a la lectura de l’obra d’art (I), que s’ha fet en set poblacions amb una mitjana d’inscrits de 30 persones.

Documentació S’han continuat les tasques de revisió i ampliació de les dades de les fitxes dels objectes del Museu, s’ha actualitzat la informació dels objectes en la base de dades i s’han continuat digitalitzant les imatges dels objectes. S’ha començat la revisió del fons de la Diputació de Girona: comprovació de les ubicacions dels objectes dipositats en el Museu d’Art i en altres centres o museus, revisió de les fitxes i actualització de la base de dades. S’han revisat, fotografiat i siglat els 979 objectes del fons de la Farmàcia Antiga de l’Hospital de Santa Caterina; s’han registrat de nou, fotografiat i siglat els 1.047 objectes procedents de la Farmàcia Nova de l’Hospital de Santa Caterina, i dos armaris del segle XVII de l’Hospital. Després de totes aquestes accions, el fons del Museu registrat fins ara és de 9.851 objectes.

Moviment d’objectes S’han prestat 22 obres per a exposicions temporals de diferents museus i institucions culturals.

Dipòsits i donacions El fons de la biblioteca del Museu d’Art s’ha vist incrementat per una donació de 102 exemplars, entre llibres i revistes. Es tracta de la revista Zodiaque i de dues col·leccions de llibres d’Editions Zodiaque, sobre temes d’art romànic, bàsi- cament.

Arxiu d’imatges L’arxiu d’imatges del Museu d’Art de Girona ha continuat aquest any 2004 amb les activitats engegades els anys anteriors: - S’han dut a terme un total de 20 sessions fotogràfiques. Les imatges preses en aquestes sessions han estat ordenades i documentades. - S’han fet un total de 1.652 imatges en suport digital (1.025) i en diapositiva (627). Quant a temàtica, s’han fet un total de 52 diapositives corresponents a 42 peces del museu de les quals no disposàvem d’imatge, i 1.600 imatges corresponen a activitats fetes pel Museu. El Museu, seguint cada vegada més les tendències actuals, està adoptant el suport digital per a les seves imatges, encara que les dificultats d’emmagatze- 102 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

mar-les i documentar-les en aquest suport fan que el sistema clàssic de diapositives no s’abandoni de forma dràstica. En aquests moments encara hi ha una incertesa, quant a la perdurabilitat en el temps dels suports (CD) utilitzats. En aquest moment en la base de dades d’imatges de peces del Museu hi ha un total de 5.226 registres. Durant aquest any 2004 s’han entrat en aquesta base 755 nous registres. S’ha gestionat el permís de diferents peticions de fotografies de peces del Museu per a publicacions i catàlegs d’exposició. També s’han facilitat totes aquelles imatges necessàries en l’àmbit per a diferents activitats.

Préstecs i peticions d’imatges Una de les funcions més destacades de l’arxiu és la gestió de préstec i petició d’imatges. Les peticions d’imatges fetes pel museu solen ser bàsicament per als catàlegs de les exposicions temporals. S’han prestat 58 imatges i dos conjunts de diverses imatges amb finalitats educatives i d’investigació, o per a la seva difusió o publicació en catàlegs, revistes o llibres. Per altra banda, el Museu d’Art de Girona ha fet 14 peticions d’obres al Museu Nacional del Prado per tenir l’autorització per mostrar-les al seu web.

Conservació i restauració Conservació preventiva S’han fet les actuacions següents: - S’han fet controls d’humitat relativa i temperatura a les sales d’exposició temporal (àmbit 3), i quan les condicions no han estat les idònies s’ha procedit a la seva correcció. - De la mateixa manera s’han fet controls lumínics per evitar que unes condicions no adequades afectessin les peces exposades. - S’han fet controls sobre les diferents peces de l’exposició permanent de les sales del museu així com també de les sales de reserva, i quan s’ha detectat algu- na possible alteració de l’estat de les peces se n’ha informat els restauradors del museu, perquè intervinguessin per evitar-ne el deteriorament. - S’ha fet el seguiment i control dels tèrmits apareguts l’any anterior a la Sala 10 del museu, amb resultats altament satisfactoris. - S’ha desmuntat l’antiga farmàcia de Santa Caterina i s’han traslladat tots els objectes temporalment al SAM-Pedret. - S’han embalat diferents peces que es trobaven a la Casa de Cultura per al futur trasllat als magatzems del SAM-Pedret.

Conservació Una vegada s’han fet les millores de les sales de reserva s’ha procedit a recollir els quadres que s’havien traslladat temporalment al SAM-Pedret, i s’han reubi- cat als nous compactes. Per altra banda s’han ubicat els gravats informalistes en les caixes corresponents per transportar l’exposició “Després de l’Informalisme”.

Restauració S’ha hagut d’intervenir en els retaules de la sala 8 i 12 per a la fixació de la poli- cromia, aixecada a causa de la baixa humitat de l’estiu passat; i el retaule de Sant Miquel Cruïlles s’ha restaurat atès el seu estat de conservació deficient. Aquesta darrera tasca s’ha fet als tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. També s’han restaurat, mitjançant l’aportació econò- mica anual que els Amics del Museu destinen a aquesta finalitat, dues obres: 103 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

taula del retaule de Sant Narcís i santa Afra i de l’escultura de la verge de Besalú. La primera obra va ser restaurada per Imma Brull i Núria de Toro i la segona per Pau Arroyo, sota la supervisió de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

Es treballa en la majoria de les exposicions temporals que el museu organitza, a excepció d’algunes d’artistes actuals, en què no es requereix els serveis de la res- tauradora. Les exposicions en les quals s’ha actuat han estat: - “Imatge i Destí. Cartells Turístics de les Comarques de Girona”. Control ambiental (humitat relativa, temperatura i llum), desmuntatge de l’exposició i retorn de 323 cartells amb transport especialitzat. - “El Llegat del Pop-art a Catalunya”. Recollida i retorn de 55 peces amb transport especialitzat, muntatge i desmuntatge de l’exposició, fitxes de l’estat de conservació d’arribada i sortida de les peces. Control ambiental (humitat relativa, temperatura i llum). Restauracions puntuals. - “Àlbum. Imatges de la Família en l’Art”. Recollida de 14 peces amb transport especialitzat, muntatge de l’exposició, estat de conservació d’arribada de les peces, emmarcatge d’obra gràfica i fotogràfica. Atenció i seguiment dels correus del: MNAC, Museu Marés, Museo Pablo Gargallo i El Prado.

Altres actuacions han estat: - Seguiment de l’estat de conservació i control ambiental de les obres de l’expo- sició “Art per a després d’una Guerra. 1939-1959: Tornar a Començar”. - Restauració d’un canelobre del segle XII per préstec d’exposició temporal. - Restauracions puntuals de les obres del fons del museu exposades a l’exposició “Àlbum. Imatges de la Família en l’Art”. - Restauracions puntuals d’obres exposades a l’exposició “El Llegat del Pop-art a Catalunya”. - Fixació de les policromies dels retaules de la sala 8 i 12. - Restauració complerta del retaule de Cruïlles, feta al Servei de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. - Restauració puntual d’un oli sobre tela de F. Rogés, Paisatge. - Sales monogràfiques de litúrgia: s’han netejat les peces, canviat les cartel·les, netejat i pintat l’interior de les vitrines. - Seminari La conservació de les pintures sobre paper. Presentació de la restaura- ció de l’obra Sant Jordi de Narcís Comadira, del fons del Museu d’Art de Girona.

5. Protecció 5.1. Catalogació del patrimoni cultural moble de Catalunya del patrimoni S’han inclòs en el catàleg del patrimoni cultural català, els béns culturals cultural moble següents: - Tríptic de vitralls conegut com Les dames de Cerdanyola. Resolució de la consellera de Cultura de 10 de març de 2004. - Conjunt de 146 objectes arqueològics de procedència subaquàtica que comple- ten la col·lecció de materials arqueològics de la família Guerra de Roses. Resolució de la consellera de Cultura de 10 de març de 2004. - Pintures murals conegudes com Pintures murals de la Casa dels Lleons de Banyoles. Resolució de la consellera de Cultura de 20 de maig de 2004. - 383 béns culturals mobles de la catedral de Vic. Resolució de la consellera de Cultura de 15 de juliol de 2004.

104 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

5.2. Inventari del patrimoni cultural moble de Catalunya Pel que fa a la campanya iniciada l’any 1988 per a la protecció de béns culturals mobles de l’Església catòlica, s’han inventariat 2.800 béns mobles.

5.3. Suport a la documentació i a la informatització dels museus Com a resultat de l’anàlisi feta des del Servei de Museus sobre els millors progra- maris que hi ha al mercat per a la documentació i gestió dels fons dels museus i després de consultar diversos museus usuaris i de diferents temàtiques, s’arriba a l’acord d’adquirir el programari MuseumPlus, com a estàndard per als museus de Catalunya, en substitució de l’actual DAC que, després de 13 anys de funcionament, anava quedant desfasat davant del gran avanç tecnològic dels darrers anys. Amb relació al nou programari, adquirit a l’empresa Zetcom de Suïssa, s’ha iniciat l’adaptació a les necessitats dels museus catalans i s’han adquirit 97 llicèn- cies per ser distribuïdes entre els museus catalans antics usuaris del DAC. Mentre no s’instal·li definitivament MuseumPlus, s’ha continuat fent l’assistèn- cia tècnica i l’assessorament als usuaris del DAC. Respecte a la consolidació de dades a la base central del Departament s’ha fet la consolidació de la informació provinent dels primers vuit museus, i s’ha imple- mentat la funcionalitat de publicació de dades a través d’Internet.

5.4. Seguiment del comerç de patrimoni cultural L’any 2004 s’ha exercit el dret de tempteig a favor i a càrrec d’Institucions catalanes en subhastes, per un import total de 6.026 euros. Pel que fa a sol·licituds d’exportacions s’han tramitat 529 expedients, dels quals 453 són expedients relatius a obres d’autors vius o contemporànies, no subjectes a permís previ i exprés de Cultura, i 76 són expedients relatius a exportacions d’antiguitats, o béns classificats, procedents de col·leccions de museus o de particulars. S’ha inspeccionat la Fira organitzada pel Gremi d’Antiquaris de Catalunya, XXVIII edi- ció del Saló d’Antiquaris, Fira de Barcelona, del 31 de gener al 8 de febrer.

5.5. Dipòsits a museus d’objectes propietat de la Generalitat S’ha fet el dipòsit dels materials arqueològics extrets de 27 excavacions: - Museu Torre Balldovina. Santa Coloma de Gramenet: 6 excavacions. - Thermalia. Museu de Caldes de Montbui: 9 excavacions. - Servei d’Atenció als Museus. Girona: 12 excavacions.

5.6. Dació d’obres d’art en pagament d’impostos L’any 2004 s’han rebut en pagament de deutes tributaris per un import de 6.320,71 euros, 3 objectes d’art de la pell: 1 guadamassil, segles XVI-XVII; i 2 Santa Faç, segle XVI.

5.7. Assessorament en conservació preventiva - Capitania General a Barcelona. - Arxiu Joan Maragall. - Museu Etnogràfic de Ripoll. - Departament de la Presidència. Palau de la Generalitat. - Obres del Fons d’Art de la Generalitat, en dipòsit al Museu d’Art de Girona, exposades a la Delegació territorial del Govern de la Generalitat a Girona

5.8. Requeriments judicials En qualitat de pèrits s’ha actuat a requeriment del jutjat d’instrucció núm. 16 de Barcelona sobre l’autentificació d’un quadre de Manet, i a instàncies de la

105 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Brigada de Investigación del Patrimonio Histórico, sobre la valoració d’un quadre de Salvador Dalí.

6. Difusió 6.1. Control i avaluació dels visitants dels museus de Catalunya Els visitants de les exposicions permanents i temporals dels museus inscrits al Registre de Museus de Catalunya, de l’any 2004, han estat 8.553.170. Els usuaris dels serveis i activitats complementàries dels museus registrats han estat 2.081.179. De les col·leccions obertes al públic, l’any 2004, s’han comptabilitzat un total de 9.121.559 visitants.

6.2. Difusió mitjançant el web del Departament de Cultura L’any 2004 s’ha continuat treballant en la millora de l’Informatiu Museus en línia, al web del Departament de Cultura, amb actualitzacions periòdiques. La pàgina http://cultura.gencat.net/museus/informatiu/ va rebre, durant l’any 2004, 58.445 visites.

7. Formació - S’ha participat com a ponent en el curs sobre Taxació de materials arqueolò- gics, organitzat per l’AFCAP i l’Àrea de coneixement i recerca - Curs “Com organitzar els magatzems de museus? Concepció i gestió”, adreçat als tècnics de museus i patrimoni cultural, fet els dies 6, 7 i 8 d’octubre al Palau Marc de Barcelona. - Jornada Normes Bàsiques per a Documentar les Col·leccions de Museus, destinada als tècnics de museus i patrimoni cultural i celebrada el 22 de novembre al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona.

8. Nous museus 8.1. Noves actuacions en el Museu Episcopal de Vic El 3 d’abril de 2004, la consellera de Cultura i el Bisbe de Vic han inaugurat les galeries d’estudi del Museu Episcopal de Vic. El Departament de Cultura ha con- tribuït tècnicament i econòmica en el muntatge d’aquests espais que han estat tractats com a magatzems visitables i concebuts com una prolongació de les àrees expositives però amb una major densitat d’obres.

8.2. Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal S’han continuat les obres del nou edifici i paral·lelament, s’ha seguit treballant amb el programa museogràfic. També s’ha seguit amb el programa de restaura- ció dels objectes que han de formar part de l’exposició permanent, així com dels que requerien un tractament d’urgència.

9. Servei - S’han documentat en format DAC els materials arqueològics dipositats en 306 d’Atenció als caixes, pertanyents a 29 jaciments. S’ha incrementat i actualitzat la proposta de Museus (Girona) tesaurus per documentar materials arqueològics. - S’ha autoritzat 6 vegades l’accés als materials dipositats per al seu estudi i consulta, i s’han fet 7 cessions de materials arqueològics i d’objectes dipositats temporalment per a diverses exposicions. - S’han fet visites d’assessorament tècnic a diversos museus i institucions patrimonials. - S’ha adquirit material tècnic per cedir en préstec als museus i s’ha fet un total de 116 préstecs d’equipaments. - S’han fet 2 dipòsits temporals procedents del Museu Etnogràfic de Ripoll i de la Farmàcia de l’Hospital de Santa Caterina, respectivament. 106 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

S’han fet 12 dipòsits de materials arqueològics procedents de les excavacions següents:

QUADRE 2. DIPÒSITS DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS. SERVEI D’ATENCIÓ ALS MUSEUS. DEPARTA- MENT DE CULTURA. 2004. Nom del jaciment Municipi Campanya Carrer Nou, 16 Sitges 2000 Carrer Davallada i plaça de l’Ajuntament Sitges 2001 Dolmen del Llit de la Generala Roses 2001 Carrer Nou, 10-12 Sitges 2001 Les Begudes – Ciutat Esportiva del F.C. Barcelona Sant Joan Despí 2001 Edifici de l’Ajuntament Sitges 2001-2002 Carrer Fonollar Sitges 2001 UA3 (Les Colomines-Zona A) Llívia 1997, 2001 Carrer dels Forns, 3-5 Llívia 2001 Església del monestir de Sant Llorenç de Sous Albanyà 2000-2001 Monestir de Sant Llorenç prop Bagà Guardiola de Berguedà 2000 Poblat ibèric de Montbarbat, cala D1 Lloret de Mar, Maçanet de la Selva 2001

10. Registre dels S’han fet 27 inspeccions periòdiques de control del compliment i l’adequació museus de dels museus registrats a la normativa museística, i 1 inspecció d’inici del tràmit Catalunya d’inscripció al Registre. S’han fet també diverses visites d’assessorament i comprovació del grau de compliment de la normativa a diferents museus, abans d’iniciar els tràmits per registrar-los.

11. Subvencions i 11.1. Subvencions inversions QUADRE 4. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A ACTIVITATS MUSEÍSTIQUES. 2004 Museus e I. Museus dependents de corporacions locals Consells comarcals 119.450,20 Museus dependents d’ajuntaments: Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot) 30.561,38 Altres museus (concurrència pública) 60.101,00 Total I 210.112,58 II. Museus privats Museu Diocesà de Solsona 28.441,11 Museu Episcopal de Vic 256.075,78 Museu Diocesà de Barcelona (per al catàleg) 30.624,00 Altres museus (concurrència pública) 14.430,00 International Council of Museums - ICOM 24.040,48 Total II 353.611,37 III. Consorcis i fundacions Museu Nacional d’Art de Catalunya 5.870.948,78 Museu d’Art Contemporani de Barcelona (*) 2.524.200,00 Fundació Joan Miró (*) 300.000,00 Fundació Antoni Tàpies (*) 330.557,00 Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal 105.938,42 Total III 9.131.644,20 TOTAL 9.695.368,15 (*) Les subvencions han estat executades per la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. 107 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

QUADRE 5. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN OBRES I INFRAESTRUCTURES DE MUSEUS. 2004 Museus e I. Museus dependents de corporacions locals Museus dependents d’ajuntaments (concurrència pública) 89.282,00 Casa Museu del President Josep Irla (conveni Taverna Irla) 60.101,21 Museu del Suro 30.000,00 Museu de la Pesca 60.000,00 Total I 239.383,21 II. Museus privats Museu Diocesà de Barcelona. Pia Almoina 63.106,27 Museu del Joguet de Catalunya 100.000,00 Museu Etnogràfic de Ripoll 26.780,99 Museografia Església Nativitat de Durro 13.641,04 Altres museus (concurrència pública) 51.162,00 Total II 254.690,30 III. Consorcis i fundacions Museu Nacional d’Art de Catalunya 749.709,51 Museu d’Art Contemporani de Barcelona (*) 1.192.000,00 Fundació Joan Miró (*) 113.529,45 Fundació Apel·les Fenosa 18.030,00 Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal 3.100.000,00 Total III 5.173.268,96 TOTAL 5.667.342,47 (*) Les subvencions han estat executades per la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural.

11.2. Inversions

QUADRE 6. INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN MUSEUS. 2004 Museus e Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 22.852,00 Projecte del Museu Casteller de Valls 3.450,00 Projecte de museïtzació de Santa Maria de Taüll 12.020,24 Altres inversions 5.722,52 TOTAL 44.044,76 108 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

11.3. Resum de subvencions i inversions

QUADRE 3. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN MUSEUS. 2004 Concepte e I. Subvencions per a activitats museístiques Subvencions a museus dependents de corporacions locals 210.112,58 Subvencions a museus privats 353.611,37 Consorcis i fundacions (*) 9.131.644,20 Total I 9.695.368,15 II. Subvencions per a obres i infraestructura Subvencions a museus dependents de corporacions locals 239.383,21 Subvencions a museus privats 254.690,30 Consorcis i fundacions (*) 5.173.268,96 Total II 5.667.342,47 Inversions 44.044,76 TOTAL 15.406.755,38 (*) S’hi inclouen les subvencions que han estat executades per la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, al MACBA, la Fundació Joan Miró i la Fundació Antoni Tàpies.

12. Avaluació Els objectius específics per a l’any 2004 s’han assolit en la seva gran majoria. dels resultats Resten oberts la modernització del programa informàtic per a la documentació obtinguts l’any de les col·leccions, el disseny del desplegament dels museus nacionals, els ser- 2004 veis d’atenció als museus i els museus d’interès nacional.

13. Publicacions - Informatiu museus. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Núms. 62 (primavera), 63 (estiu), 64 (tardor) i 65 (hivern). Consultable també a Internet: - http://cultura.gencat.net/museus/informatiu.htm

Museu d’Art de Girona - Àlbum: imatges de la família en l’art: Museu d’Art de Girona, exposició del 6 de novembre de 2004 al 27 de febrer de 2005. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. - Butlletí del MD’A. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. Núms. 52, 53, 54 i 55. - Carbó, Joaquim, Blanch, Ignasi. El sarcòfag. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. (Amb ulls de conte, 3). - Carrera, Jordi S. Formes. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. - Debats del MD’A [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. Núm. 3. Adreça Internet: http://www.museuart.com/debats/ - El Llegat del pop art a Catalunya: Museu d’Art de Girona, exposició del 18 de juny al 12 de setembre de 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. - 60’s versus 80’s: literatura, música i arts visuals a Girona i a Catalunya (1960- 1080). Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Girona: Museu d’Art de Girona, 2004. 109 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DE MUSEUS

> Sumari sintètic

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Tàrraco i l’aigua: exposició al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: del 18 de setembre de 2004 al 27 de març de 2005. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2004. Vallhonrat, Valentín, Barral, Xavier. Moonlight: exposició al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona del 22 d’abril al 29 d’agost de 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2004.

Museu Nacional d’Art de Catalunya - Bronzes arcaics del Museu de Shanghai : festins, rituals i cerimònies. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, cop. 2004. (Ed. en català i castellà). - De París a Cadis : calotípia i col·lodió : Museu Nacional d'Art de Catalunya, 12 de març- 23 de maig de 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004. (Ed. en català i castellà). - Joan Llimona : 1860-1926. Josep Llimona : 1864-1932 : Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona 7 d'octubre - 14 de novembre de 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, cop. 2004. - Obres mestres del romànic : escultures de la Vall de Boí : Paris, Musée National du Moyen Âge, 14 de setembre de 2004-3 de gener de 2005. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, cop. 2004. (Ed. en català i francès). - Camps i Sòria, Jordi ; Pagès i Paretas, Montserrat. Guía visual arte románico. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004. - Carbonell i Buades, Marià ; Garriga i Riera, Joaquim. El Palau de la Generalitat a l'època del Renaixement. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004. - La Moneda de l'Imperi romà : VIII Curs d'Història Monetària d'Hispània. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya : Gabinet Numismàtic de Catalunya 2004. - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Guia: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004. (Ed. en català i castellà). - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Guia numismàtica. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004. - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu Nacional d’Art de Catalunya, cop. 2004. 110 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

Servei del Patrimoni Arquitectònic

1. Funcions El Servei del Patrimoni Arquitectònic té les funcions de conèixer, difondre i pro- del Servei tegir el patrimoni arquitectònic de Catalunya. del Patrimoni Arquitectònic

2. Objectius - Continuar amb l’elaboració i la tramitació d’expedients de declaració de béns específics culturals d’interès nacional. per a l’any 2004 - Continuar en el projecte europeu Working Heritage. - Publicar el llibre de registre de béns culturals d’interès nacional-monuments i el de 20 anys de restauració a Catalunya. - Actualitzar i revisar l’inventari de l’Urgell. - Continuar la sistematització de la informació recollida dels béns culturals d’in- terès nacional. - Obres de restauració de monuments propietat de la Generalitat, d’acord amb el programa de xoc establert, com són: segona fase Casa d’Exercicis de la Seu Vella de Lleida; restauració de restes carlines al castell de Miravet; iniciar Pla director d’Escaladei i obres de consolidació; obres diverses a Sant Pere de Rodes; segona fase d’obres a la restauració del monestir de Vilabertran. - Seguir les obres de restauració a la Universitat de Cervera. - Iniciar les obres de la primera fase al Palau Graells a Cardona, per instal·lar-hi l’arxiu comtal. - Fer obres de consolidació al monestir de Gerri de la Sal. - Obres de consolidació i cobertes a Sant Pere de Casserres. - Iniciar el pla director del monestir de Santa Maria de Ripoll. - Continuar actuant a les esglésies de Sant Pere de Terrassa, amb l’inici de la res- tauració de Sant Miquel.

3. Activitats 3.1. Protecció del patrimoni arquitectònic Declaracions de béns culturals d’interès nacional La Llei 9/93 del patrimoni cultural català regula la declaració dels béns culturals d’interès nacional (BCIN) de Catalunya. En aplicació d’aquesta Llei, enguany el Departament de Cultura ha fet les actuacions següents: S’han declarat 3 béns culturals d’interès nacional.

QUADRE 1. BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL DECLARATS. 2004 Bé Municipi Comarca Monuments històrics: Casa Rull Reus Baix Camp Entorn de l’església de Sant Quirze de Pedret Cercs Berguedà Conjunts històrics: Cala s’Alguer Palamós Baix Empordà

Ha incoat l’expedient com a béns culturals d’interès nacional: 3 BCIN

QUADRE 2. BÉNS CULTURALS D’INTERÈS NACIONAL INCOATS. 2004 Bé Municipi Comarca Monuments històrics: Casa Rull Reus Baix Camp Església de Sant Salvador Torrebesses Segrià Entorns de protecció: Entorn de l’església de Sant Quirze de Pedret Cercs Berguedà 111 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català El Consell Assessor ha fet 1 sessió, en la qual ha emès informes sobre un total de 15 expedients de patrimoni arquitectònic.

QUADRE 3. EXPEDIENTS AMB INFORMES DEL CONSELL ASSESSOR DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ. 2004 Bé Municipi Comarca Monuments històrics: Església de Sant Jaume Ulldemolins Priorat Antiga Fàbrica Asland del Clot del Moro Castellar de n’Hug Berguedà Entorns de protecció: Entorns Gaudí Cooperativa Obrera Mataró Maresme Casa Vicens Barcelona Barcelonès Pavellons Finca Güell i Palau de Pedralbes Barcelona Barcelonès Palau Güell Barcelona Barcelonès Col·legi Teresià Barcelona Barcelonès Casa Calvet Barcelona Barcelonès Torre Figueres-Bellesguard Barcelona Barcelonès Parc Güell Barcelona Barcelonès Porta i tanca de la finca Miralles Barcelona Barcelonès Casa Batlló i Casa Ametller Barcelona Barcelonès Casa Milà – La Pedrera Barcelona Barcelonès Sagrada Família i Hospital de Sant Pau Barcelona Barcelonès Altres Església de Sant Jaume Sant Jaume de Frontanyà Berguedà

Programa Europeu Cultura 2000 El Departament de Cultura, ha participat en el Programa Europeu Cultura 2000 amb el projecte Working Heritage, un futur pels centres històrics industrials. En aquest programa, aprovat l’any 2003 pel Consell d’Europa, hi participen l’English Heritage amb la ciutat de Birmingham per part del Regne Unit, la Direction du Patrimoine et de l’Architecture (DAPA) del Ministeri de Cultura de França amb la ciutat de Roubaix, la Universitat de Pàdua amb les ciutats de Schio i Terni d’Itàlia i la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la Colònia Güell, a Santa Maria de Cervelló. El desenvolupament d’aquest Programa comprèn una sèrie de jornades a fer en els respectius països on s’aportaran els treballs i anàlisis sobre la problemàtica dels teixits urbans industrials de les ciutats i colònies proposades. L’any 2004 ha participat en les Jornades que van tenir lloc respectivament a les ciutats de Schio i Terni a Itàlia els dies 27, 28 i 29 de febrer i 1, 2 i 3 de març i a la ciutat de Birmingham els dies 12, 13, 14 i 15 de maig, així com a diverses reunions de treball a París, Londres i Swindon. Fruit d’aquestes reunions i del treball posterior, el 15 d’octubre de 2003 s’ha inaugurat a la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, l’exposició anomenada “Working Heritage, Treballant el Passat Treballem el Futur” on es mostren les primeres conclusions del treball. Aquesta exposició s’ha inaugurat simultània- ment a França, Itàlia i Anglaterra i ara està prevista la seva difusió per mitjà de la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. D’aquesta exposició se n’ha preparat un CD-Rom que França editarà propera- ment en els diversos idiomes dels països participants. 112 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

Durant l’any 2004 també s’ha treballat en els capítols assignats del llibre sobre les conclusions globals del Programa Working Heritage i que editarà l’English Heritage a finals del 2005.

3.2. Inspecció

Actuacions S’han fet 213 actuacions, entre redacció d’informes i inspeccions i visites a monuments, de les quals 119, gairebé el 56%, s’han fet en béns culturals d’in- terès nacional.

QUADRE 4. ACTUACIONS D’INSPECCIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PER SERVEIS TERRITORIALS. 2004 Servei territorial Nombre % Nombre d’actuacions % d’actuacions sobre BCIN Barcelona 92 43’19 37 40’22 Girona 54 25’35 35 64’81 Lleida 23 10’80 14 60’87 Tarragona 38 17’84 29 76’32 Terres de l’Ebre 6 2’82 4 66’66 TOTAL 213 100 119 55’87

Per veure el detall de les actuacions d’inspecció, consulteu Annex.

Comissions Territorials del Patrimoni Cultural

QUADRE 5. DADES DE LES COMISSIONS TERRITORIALS DEL PATRIMONI CULTURAL. 2004 Barcelona Tarragona Lleida Girona Terres Total de l’Ebre Sessions 11 12 11 13 11 58 Expedients examinats 206 520 101 495 155 1.477 Expedients aprovats 106 95 62 151 35 449 Expedients aprovats amb condicions 53 126 35 100 91 405 Subtotal aprovats 159 221 97 251 126 854 Expedients denegats 34 40 3 186 29 292 Informes no vinculants —- —- —- —- —- —- Retorns/pendents/suspesos —- —- —- —- —- —- Expedients amb informes de la Comissió Catalunya 3 6 —- 4 —- 13 Recursos contra Acords 1 7 1 9 1 19

Per veure els recursos d’alçada presentats contra acords de les Comissions Territorials del Patrimoni Cultural, consulteu Annex.

Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya Segons les dades proporcionades per cada Servei Territorial, la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, en 5 sessions, ha emès informes de 13 expedients: 3 dels Serveis Territorials de Barcelona, 6 dels Serveis Territorials de Tarragona i 4 expedients dels Serveis Territorials de Girona.

Comissions d’Urbanisme Els representants del Departament de Cultura han assistit a les comissions territorials d’Urbanisme i a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

113 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

3.3. Restauració del Patrimoni Arquitectònic Subvencions i inversions per a la restauració del patrimoni arquitectònic El Departament de Cultura ha atorgat 4.085.203,22 euros en subvencions per a obres de restauració de monuments, dels quals 2.264.922,66 euros han estat per a corporacions locals i 1.820.280,56 euros per a famílies i institucions sense finalitat de lucre. Per altra banda, el Departament de Cultura ha invertit 1.304.070,64 euros per fer intervencions de restauració i consolidació de monuments, en el marc del Programa d’obres de restauració i conservació de monuments (capítol VI). El total de les subvencions i inversions atorgades l’any 2004 han significat l’ac- tuació sobre 23 monuments de 13 poblacions diferents.

QUADRE 6. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A LA RESTAURACIÓ DEL PATRIMO- NI ARQUITECTÒNIC. 2004 Comarca Municipi Obra Alt Empordà Roses Obres a la Ciutadella Alta Ribagorça La Vall de Boí Estudi geomètric de l’església de Santa Maria de Taüll, 2a fase Accessoris per a la museïtzació de l’església de la Nativitat de Durro Humitats de l’església de Sant Joan de Boí Bages Manresa Obres a la Seu Bages Cardona Obres al Palau Graells Barcelonès Barcelona Obres a la catedral Obres al seminari conciliar Gironès Girona Obres a la catedral Osona Vic Obres d’arranjament de la coberta de Sant Pere de Casserres Ripollès Ripoll Projecte de restauració de les teulades de l’església del monestir de Santa Maria Obres d’il·luminació del monestir Reparació d’un mur del claustre del monestir Solsonès Solsona Obres a la catedral Tarragonès Tarragona Obres a la catedral Tarragonès Vilallonga del Camp Obres Terra Alta La Fatarella Obres Urgell Agramunt Obres Vallès Occidental Terrassa Obres de restauració a les esglésies romàniques

QUADRE 7. INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A LA RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. 2004 Municipi Comarca Obra Vilabertran Alt Empordà Projecte de restauració del monestir, 2a fase 1a etapa El Port de la Selva Alt Empordà Obres d’il·luminació monumental i telefonia al monestir de Sant Pere de Rodes Obres a l’esplanada d’accés al monestir de Sant Pere de Rodes Reparació de les cobertes de coure del monestir de Sant Pere de Rodes La Pobla de Claramunt Anoia Conveni gestió del castell Morera de Montsant Priorat Obres d’estintolament de la volta de l’església de la Cartoixa d’Escaladei Miravet Ribera d’Ebre Aixecament de plànols i treballs diversos al Castell Cervera Segarra Reparació de les cobertes i escala de la Universitat Restauració de la zona de les encavallades (biblioteca) de la Universitat Lleida Segrià Restauració dels vitralls i reparació de l’agulla de la torre de la Seu Vella 114 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

3.4. 1% cultural

QUADRE 8. PROGRAMES AMB EL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES GESTIONATS PEL DEPARTAMENT DE CULTURA. CONVENIS I ADDENDES APROVADES. 2004 Municipi Comarca Obra La Llacuna Anoia Ermita de Sant Antoni Abat Gironella Berguedà Capella de Sant Marc a Cal Bassacs La Pobla de Lillet Berguedà Església parroquial Vilabertran Alt Empordà Forjats de l’antic Monestir El Pont de Suert Alta Ribagorça Església de Sant Climent d’Iran Menàrguens Noguera Església parroquial Barberà de la Conca Conca de Barberà Castell Falset Priorat Castell La Morera de Montsant Priorat Antiga Cartoixa d’Escaladei El Pinell de Brai Terra Alta Cooperativa modernista

QUADRE 9. OBRES INICIADES PEL DEPARTAMENT DE CULTURA, SEGONS EL PROTOCOL DE L’1% CULTURAL AMB EL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2004 Municipi Comarca Obra Estat Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès Restauració campanar església Obra rebuda: 18-05-04 Calaf Anoia Restauració del pati i Inici obra: muralles del castell 16-09-04 Pujalt Anoia Condicionament entorn capella Obra rebuda: de Sant Joan de Vilamajor 24-11-04 Aguilar de Segarra Bages Restauració antiga parròquia Inici obra: Sant Miquel de Castellar 04-01-04 Collbató Baix Llobregat Rosari monumental Obra rebuda: 27-01-04 La Pobla de Lillet Berguedà 2a. fase restauració cobertes Obra rebuda: parròquia Santa Maria 02-03-04 Castelló d’Empúries Alt Empordà Restauració antic convent Inici obra: de Santa Clara 23-06-04 Rabós Alt Empordà Restauració cobertes monestir Inici obra: Sant Quirze de Colera 15-06-04 Arbúcies Selva 2a. fase restauració Inici obra: castell de Monsoriu 18-06-04 El Pont de Suert Alta Ribagorça Restauració església de la Inici obra: Mare de Déu de les Neus d’Irgo 04-05-04 El Pont de Suert Alta Ribagorça Obres d’urgència al teulat Obra rebuda: de l’església d’Iran 13-10-04 Arbeca Garrigues Drenatge de la fortalesa dels Vilars Obra rebuda: 27-01-04 Àger Noguera Restauració claustre i cobertes Obra rebuda: de l’absis de la Col·legiata 19-02-04 Camarasa Noguera Església vella de Sant Miquel Inici obra:15-09-04 Almenar Segrià 2a. fase restauració molí fariner Obra rebuda: 22-06-04 Sant Llorenç de Morunys Solsonès Restauració cobertes església Obra rebuda: 07-10-04 Prades Baix Camp 1a. fase rehabilitació plaça Major Inici obra:22-09-04 115 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

> Sumari sintètic

Barberà de la Conca Conca de Barberà 2a. fase restauració del castell Inici obra: 23-12-04 Falset Priorat 1a. fase restauració castell Inici obra:01-12-04 Ulldemolins Priorat 2a. fase cobertes Inici obra: església Sant Jaume 15-07-04 Vila-seca Tarragonès Torre d’en Dolça Obra rebuda: 10-02-04 El Pinell del Brai Terra Alta Adequació de les sales de visita Inici obra:10-02-04 del Celler Cooperatiu Obra rebuda: 28-12-04 Vilalba dels Arcs Terra Alta Cobertes església de Sant Llorenç Inici obra:17-08-04 Obra rebuda: 30-09-04

4. Resum de QUADRE 10. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN PATRIMO- subvencions NI ARQUITECTÒNIC. 2004 i inversions Concepte e Subvencions per a activitats 38.582,71 Inversions 1.451.170,78 Subvencions per a infraestructures 3.677.673,79 TOTAL 5.167.427,28 116 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES > Sumari sintètic

Centre de Restauració de Béns Mobles

1. Funcions del Les funcions del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya són la pre- Centre de venció de les causes que poden actuar negativament en la conservació dels béns Restauració culturals mobles, l’estudi sistemàtic dels materials que componen aquests béns, de Béns Mobles la restauració dels que ho requereixin i la documentació fotogràfica i escrita de Catalunya relativa a totes les actuacions.

2. Objectius Els objectius específics per a l’any 2004 han estat aquests: específics per - Continuació dels treballs de restauració de béns mobles del Museu Diocesà de a l’any 2004 Tarragona (Tarragonès). - Continuació de les tasques de restauració de materials arqueològics dels jaciments de Can Cabassa, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), del jaciment del monestir de Sant Llorenç, Sous (Alt Empordà), del jaciment del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, Terrassa (Vallès Occidental) i del jaciment de Can Piteu-Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). - Continuació dels treballs de restauració de pintures sobre tela de gran format, de l’església parroquial de Sant Lluc d’Ulldecona (Montsià). - Continuació de la restauració de pintures murals gòtiques de la Casa dels Lleons, a Banyoles (Pla de l’Estany). - Seguiment dels treballs de restauració de les pintures murals del claustre del convent de Sant Francesc, de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). - Col·laboració amb altres entitats i particulars en les anàlisis fisicoquímiques de mostres d’obres d’art de la seva propietat. - Control de les actuacions de conservació i restauració al Museu d’Art de Girona. Concretament, revisió i actuació directa en la fixació de pintures sobre fusta i escultures policromades. - Publicació de la 3a Memòria d’Activitats (1997-2002) del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. - Habilitació de nous espais per a la restauració de materials tèxtils i d’arxiu.

3. Activitats 3.1. Restauració i conservació S’han restaurat obres de museus i d’altres entitats, entre les quals cal destacar un nombrós grup de béns mobles del Museu Diocesà de Tarragona; de la Masia d’en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, i del Palau Moja, de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a materials arqueològics, s’ha intervingut material dels jaciments següents: Can Cabassa, de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); carrer Xercavins, de Rubí (Vallès Occidental); jaciment de l’Ajuntament de Sitges (Garraf), Can Piteu–Can Roquetes, de Sabadell (Vallès Occidental), i domus de Todonyà, de les Masies de Voltregà (Osona).

Restauració El Centre de Restauració ha fet les següents tasques de restauració a les seves instal·lacions o in situ: - 48 obres procedents de museus nacionals, comarcals i locals - 16 obres procedents de l’Església - 231 obres de procedència diversa

Per veure el detall de les obres objecte de restauració, consulteu l’Annex.

117 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES

Estudis de conservació i restauració Escultura - Policromada. Fusta. Drac. Museu d’Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). - Pedra. Font. Època gòtica. Blanes (Selva). - Pedra. Portalada. Època romànica. Església de Sant Esteve, Llanars (Ripollès). - Policromada. Fusta. Retaule de Santa Maria. Predel·la. Antoni Barnoya, segle XVIII. Santuari de la Mare de Déu del Coll, Susqueda (Selva). - Pedra. Creu de terme amb l’escut de la família de Bernat Roger. Finals del segle XV. Pineda de Mar (Maresme).

Pintura mural - Al·legories. Guillem Soler Gatvillaró, 1945–1950 aprox. Església del Carme, Girona (Gironès). - Arquitectura fingida. Segle XX. Església parroquial de Sant Cebrià, Valldoreix (Vallès Occidental). - Fals carreuat i motius vegetals. Segles XV i XVIII. Església de Santa Maria, All (Baixa Cerdanya).

Pintura sobre tela - Exposició, l’any 2003, del Centenari de Marian Vayreda. Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot (Garrotxa).

Materials diversos - Ceràmica, fusta, vidre i ferro. Pots, llibres, etc. Antiga farmàcia de l’Hospital de Santa Caterina. Segle XVII. Antic Hospital de Santa Caterina, de Girona. Museu d’Art de Girona, Girona (Gironès).

Actuacions de conservació Escultura Policromada. Fusta. Sant Crist del monestir. Francesc Juventeny, 1963-64. Monestir de la Immaculada Concepció, Mataró (Maresme). Policromada. Fusta. Conjunt escultòric. Pietat. Ramon Amadeu, 1745–1821. Verge: 141 x 80 x 65 cm; Crist: 142 x 62 x 60 cm; angelet 1: 85 x 42 x 46 cm; angelet 2: 82 x 38 x 48 cm, i angelet 3: 90,5 x 37,5 x 29,5 cm. Església parroquial de Sant Pere, Figueres (Alt Empordà).

Pintura mural - Motius ornamentals. Segles XV-XIX. Església parroquial de Sant Esteve, Pedret i Marzà (Alt Empordà).

Materials diversos - Cartró folrat de tela. 43 caixes que contenen els quadres de Chikukei Miyamoto. Segle XX. Mides diverses. Palau Moja, Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). 118 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES > Sumari sintètic

3.2. Campanya anual d’intervencions in situ

QUADRE 1. CAMPANYA ANUAL D’INTERVENCIONS IN SITU. 2004 Comarca Intervenció Alt Penedès – Tècnica mixta. Temàtica religiosa. Segles XIII–XIV. Mides diverses. Antiga parròquia de Sant Valentí, les Cabanyes. Alt Penedès – Pintura mural i escultura policromada. Decoració ornamental. Segles XIV–XVI. Mides diverses. Claustre del convent de Sant Francesc, Vilafranca. Anoia – Fals carreuat. Segle XVI. Mides diverses. Capella de Sant Sebastià, Piera. Noguera – Passió de Crist, 1769. Mides diverses. Capella del Calvari, Àger. Pallars Sobirà – Escenes religioses, 1747. Mides diverses. Monestir de Santa Maria. Gerri de la Sal o Baix Pallars. Pallars Jussà – Pintura mural. Fresc. Motius geomètrics (per descobrir). Església parroquial de Sant Vicenç de Cabdella, Torre de Cabdella. Segrià – Escultura policromada i restes de pintura mural. Capella de Santa Magdalena, segle XV. Mides diverses. Seu Vella, Canònica (edifici adjunt), Lleida. – Tremp sobre arrebossat de calç. Refectori de la Pia Almoina, capella de la sala capitular i canònica. Segles XIV-XVI. Mides diverses. Seu Vella, Lleida. – Escultura policromada. Guix. Relleus de la Canònica. Barroc. Mides diverses. Seu Vella. Lleida. – Escultura policromada. Pedra. Retaule de sant Joan Baptista. Escola lleidatana, 1350-1370. 280 x 370 cm. Església parroquial de Sant Salvador, Torrebesses. Terra Alta – Capella de Sant Salvador. Segle XIX. Mides diverses. Convent de Sant Salvador. Horta de Sant Joan. Urgell – Marbre. Mausoleu de Ramon Folch de Cardona. Giovanni Merliano da Nola, 1522–ca. 1525. 1090 x 50 cm. Església parroquial de Sant Nicolau, Bellpuig.

4. Gestió S’han concedit vuit beques de cinc mesos de durada, per fer pràctiques de res- de recursos tauració de béns mobles a les dependències del Servei de Restauració de Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), en les especialitats de pintura, escultura, materials arqueològics i tècniques fotogràfiques aplicades a la restauració de béns culturals mobles, per un import de 5.258,86 euros cadascuna. En total s’han destinat a aquesta activitat 42.070.88 euros. S’han concedit subvencions a corporacions locals per un import de 83.316,60 euros i a ens privats, per un import de 229.098,07 euros. Cal destacar, a més, que mitjançant el conveni amb l’Arquebisbat de Tarragona, s’han pogut continuar les tasques de restauració del fons patrimonial del Museu Diocesà i de diverses obres de la catedral de Tarragona, segons la despesa pluria- nual (2003-2005) aprovada amb aquesta finalitat. L’import d’aquesta actuació ha estat de 165.279 euros. També amb la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa s’ha pogut treballar sobre un conjunt unitari d’obres de la col·lecció de talla policromada de l’època del barroc del fons del Museu Comarcal de Manresa. El Departament de Cultura hi ha aportat la quantitat de 12.240 euros. S’han fet unes inversions de 94.894,58 euros en maquinària i mobiliari, a més de destinar 24.871,92 euros a la recuperació del patrimoni cultural.

5. Avaluació Les actuacions in situ s’han cobert en un 70% dels casos. dels resultats No s’ha pogut finalitzar l’aplicació informàtica que servirà per gestionar i con- obtinguts l’any trolar el moviment i situació d’obres en el Centre, així com els seus processos 2004 de conservació–restauració subsegüents; s’hi continuarà treballant al llarg de l’any 2005. Així mateix, s’ha seguit, segons les previsions, treballant en el total equipament de les instal·lacions del Centre. 119 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - CENTRE DE RESTAURACIÓ DE BÉNS MOBLES

6. Objectius Els objectius específics per a l’any 2005 són aquests: específics - Continuació dels treballs de restauració de béns mobles del Museu Diocesà de per a l’any 2005 Tarragona (Tarragonès). - Continuació dels treballs de restauració de pintures sobre tela de gran format, de l’església parroquial de Sant Lluc, d’Ulldecona (Montsià). - Continuació de les tasques de restauració de materials arqueològics del jaciment Can Piteu–Roqueta, de Sabadell (Vallès Occidental); del Museu del Montsec, d’Artesa de Segre (Noguera); del Museu de Granollers (Vallès Oriental), i de les esglésies de Sant Pere, de Terrassa (Vallès Occidental). - Continuació dels treballs de restauració de les pintures murals gòtiques de la Casa dels Lleons, de Banyoles (Pla de l’Estany) i de les del monestir de Santa Maria, de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). - S’inicia la restauració de material arqueològic del jaciment del carrer París, de Cerdanyola; del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsonès), del Museu Episcopal de Vic (Osona), del jaciment Mas Notari Casa Bona, de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i del Jaciment del Vinyet, de Sitges (Garraf). - S’inicia la restauració de pintures sobre tela de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (Barcelonès), del Museu Comarcal de Manresa (Bages), del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsonès), del Museu Comarcal de Cervera (Segarra), del Museu d’Art de Girona (Gironès) i del Monestir de Sant Bartomeu, d’Inca (Balears). - S’inicia la restauració de pintures murals de la capella del Sant Sepulcre, de Sant Miquel d’Olèrdola (Alt Penedès); de l’església de Sant Pau, de Fontclara (Baix Empordà); de l’església parroquial de Sant Vicenç de Cabdella (Pallars Jussà), i de la capella del Pilar de Pedret, de Girona (Gironès).

7. Publicacions Memòria d’activitats del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: anys 1997-2002. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. 120 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Museu d’Història de Catalunya

1. Funcions del El Museu d’Història de Catalunya té per objecte exposar i difondre la història de Museu d’Història Catalunya com a patrimoni col·lectiu, conservar els objectes que s’hi relacionen de Catalunya i enfortir la identificació dels ciutadans amb la història nacional. En compliment de les seves finalitats, el Museu d’Història de Catalunya s’articula com a museu narratiu, amb les funcions següents: - Acollir i conservar objectes relatius a la història de Catalunya com a suport de la narració històrica. - Promoure i organitzar activitats de difusió i promoció de la història de Catalunya i cooperar en la seva divulgació i estudi.

Segons el Decret 201/2004 de 24 de febrer, se suprimeix l’Oficina de Gestió de Monuments i “les funcions de l’Oficina de Gestió de Monuments s’atribueixen al Museu d’Història de Catalunya”. S’han atribuït al Museu d’Història de Catalunya, per tant, els monuments oberts al públic propietat de la Generalitat de Catalunya que estan sota la custòdia del Departament de Cultura i els monuments que són propietat d’altres entitats públiques o privades, que n’han encomanat la gestió al Departament de Cultura: - Capella Reial de Santa Àgata – Barcelona. - Canònica de Santa Maria de Vilabertran – Vilabertran. - Cartoixa d’Escaladei – Escaladei. - Casa Rafael Casanova – Moià. - Casa-Museu Prat de la Riba – Castellterçol. - Castell de Miravet – Miravet. - Castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona – Cardona. - Castell-monestir de Sant Miquel d’Escornalbou – Riudecanyes. - Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig – Bellpuig. - Monestir de Sant Pere de Rodes – el Port de la Selva. - Seu Vella de Lleida – Lleida. - Torre de la Manresana – els Prats de Rei. - Reial Monestir de Santes Creus – Aiguamúrcia. - Església de Sant Francesc de Montblanc – Montblanc. - Castell de la Granada – la Granada. - Església de Sant Pere de la Portella – la Quar. - Palau Moja – Barcelona.

2. Objectius - Executar les obres de remodelació del vestíbul del Museu d’Història de específics Catalunya per a l’any 2004 - Inaugurar la nova pàgina web - Obtenir la inscripció del Museu al Registre de Museus - Obtenir el certificat ISO 9001/2000

3. Activitats 3.1. Difusió Jornades i congressos - XIV Jornades Europees del Patrimoni. Catalunya 2004 i Acte inaugural per a tot Europa, a iniciativa del Consell d’Europa. 4 i 5 de setembre. - 5è Seminari Arqueologia i Ensenyament. Tema: “Comunicar el passat. Creació i divulgació de l’arqueologia i de la història”. 25, 26 i 27 de novembre.

Concerts - IV Festival de Música de Sant Pere de Rodes. Cicle de concerts de música de cambra (10 concerts) i Cicle de joves intèrprets (4 concerts). Del 18 de juliol al

121 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

18 d’agost. - Concerts d’Estiu a Santes Creus. Cicle de concerts de música de cambra (5 concerts). Del 10 de juliol al 7 d’agost. - XII Schubertíada a Vilabertran. Del 20 d’agost al 10 de setembre. - Concert Comune di Sabbioneta. 16 de novembre. - V Cicle de concerts d’Advent-Nadal. Capella Reial de Santa Àgata. 2, 9 i 16 de desembre, i 13 de gener del 2005. - Concert de Nadal del Museu. Capella Reial de Santa Àgata, 23 de desembre.

Conferències “Museus i patrimoni: les noves catedrals del consum”. Greg Richards, professor de la Universitat de Tilburg (Holanda) i director del Programa d’Investigacions sobre turisme cultural de la Xarxa ATLAS (Association of Tourism and Leisure Education). 15 de gener. Cicle de conferències Les presons de Franco, en el marc de l’exposició del mateix nom: - “La venganza de Franco, el justiciero”. Paul Preston. 25 de febrer. - “Responsabilitats polítiques i justícia militar a la postguerra”. Conxita Mir. 3 de març. - “La teoria de la segregació total i les seves conseqüències en el món penitenciari”. Ricard Vinyes. 10 de març. - “L’antifranquisme”. Pere Ysàs. 17 de març. - “La iglesia que sirvió a Franco”. Julián Casanova. 24 de març. - “Amnistia, reconciliació, silenci”. Manel Risques. 31 de març. Cicle de conferències “Pierre Vilar. Aportacions a la Història de Catalunya”: -“Pierre Vilar, la història raonada, en construcció”. Rosa Congost. 18 d’octubre. -“Pierre Vilar i la baixa edat mitjana”. Gaspar Feliu. 25 d’octubre. -“Pierre Vilar i la Catalunya dels Àustries”. Eva Serra. 8 de novembre. -“Pierre Vilar i la Catalunya moderna: agricultura i agricultors”. Llorenç Ferrer. 15 de novembre. -“Pierre Vilar i la Catalunya moderna: comerç i comerciants”. Roberto Fernández. 22 de novembre. -“Pierre Vilar i la Catalunya moderna: indústria i industrials”. Àlex Sánchez. 29 de novembre. -“Pierre Vilar i la Catalunya moderna: la vida política”. Joaquim Albareda. 13 de desembre. -Taula rodona: “Pierre Vilar, historiador de Catalunya”. Jordi Nadal; Josep Fontana i Eulàlia Duran. 15 de desembre. Cicle de conferències “A cent anys de la mort de Valentí Almirall”: -“Valentí Almirall: mirada bibliogràfica a la trajectòria ideològica”. Josep M. Figueres. 7 d’octubre. -“Almirall dins el món del catalanisme”. Borja de Riquer. 14 d’octubre. -“Republicans, maçons i lliurepensadors a l’entorn d’Almirall”. Pere Sànchez. 21 d’octubre. -“Almirall, clau de volta del republicanisme català”. Àngel Duarte. 28 d’octubre.

3.2. Exposicions temporals - “Les Presons de Franco”. Del 27 de novembre de 2003 al 12 d’abril de 2004. Un recorregut per la vida a les presons franquistes, el règim carcerari, les presons de dones, els judicis, els carcellers, les famílies dels presos, etc. - “MEDITERRANEUM. L’Esplendor de la Mediterrània Medieval (s. XIII-XV)”. Del 18 de maig al 27 de setembre. Organitzada per l’Institut Europeu de la 122 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Mediterrània i repartida en dues seus: el Museu d’Història de Catalunya i el Museu Marítim de Barcelona.

Cicle Espai Obert - “La Força d’una Utopia Jove. 75 anys d’Escoltisme Català”. Del 19 de desembre a l’1 de febrer de 2004. Trajectòria de l’escoltisme català. - “Camins de Modernitat: la Nissaga dels Rubió”. Del 13 de febrer al 12 d’abril. La trajectòria d’una família d’intel·lectuals compromesos amb Catalunya I la seva història. - “Mig Segle de Passió per la Música. En el Cinquantenari del Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals”. Del 15 d’abril al 16 de maig. La història del Concurs Musical Maria Canals. - “Colla Vella dels Xiquets de Valls, dos Segles fent Pinya”. Del 9 de setembre al 10 d’octubre. L’exposició de la història d’aquesta emblemàtica colla castellera. - “IX Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments”. Del 20 d’octubre al 12 de desembre. Les fotografies premiades en aquest concurs de joves d’Europa. Va ser inaugurada el 3 de setembre a la Secretaria General de la Joventut. - “Salvador Dalí – Federico García Lorca. La Persistència de la Memòria”. Del 16 de novembre al 30 de gener del 2005. La relació d’amistat i d’influència creativa entre tots dos personatges. És l’aportació del Museu a l’Any Dalí. Del 30 d’abril al 9 de maig es va presentar un avanç de l’exposició a la Fira d’Abril de Barcelona.

3.3. Activitats educatives Oferta escolar El Museu d’Història de Catalunya ha organitzat 65 activitats educatives que s’han fet 3.064 vegades i a les quals han assistit 68.403 persones. Amb les activitats infantils, tallers i itineraris, hi ha un recurs per treballar les ciències socials a primària i secundària.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS EDUCATIVES I DEL NOMBRE D’ASSISTENTS DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA. 2002 - 2004 Assistents Activitats 100.000 75 65 80.000 60 68.403 60.000 45 40.000 30 20.000 15 0 0 2002 2003 2004 Assistents Activitats

Viu la història! Proposta per recórrer alguns dels monuments amb més història: canònica de Santa Maria de Vilabertran; cartoixa de Santa Maria d’Escaladei; casa de Rafael Casanova; casa-museu Prat de la Riba; castell de Miravet; castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona; castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou; convent de Sant Bartomeu de Bellpuig; monestir de Sant Pere de Rodes; Reial Monestir de Santes Creus; Seu Vella de Lleida i torre de la Manresana.

Viu la història a l’estiu! - Activitats infantils i juvenils per a grups: La Polsina viatja pel temps; La

123 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Polsina et vol conèixer; La Polsina salta de segle; Una aventura per la nostra història; Els vestits dels antics; A la Xarranca! - Activitats per a adults: Visites a l’exposició “Mediterraneum. L’Esplendor de la Mediterrània Medieval”.

Viu la història al Nadal! - Activitats per a nois i joves: Fem un matí al museu (Una aventura per la nostra història; Fer de rajoler i esmorzar); La Polsina et vol conèixer. - Activitats per a adults: visita guiada Un itinerari de la prehistòria a l’època democràtica - Activitats per a grups d’adults: visita guiada a l’exposició Salvador Dalí – Federico García Lorca. La persistència de la memòria; Com vivien els avis dels nostres avis…?; Ara fa mil anys. La Catalunya medieval; La història que hem viscut. El segle XX. - Activitats per a famílies: Vadesomnis!

Oferta per a entitats d’educació en el lleure - Fem un dissabte de museu. Activitats de dissabte tarda, programades conjuntament amb la Secretaria General de Joventut, per a grups d’esplai, agrupaments escoltes i d’altres: La Polsina salta de segle; Els vestits dels antics; Una aventura per la nostra història; Fer de rajoler; A la Xarranca!; A la recerca del passat. - Fem un matí de museu. Tots els dissabtes al matí, per a grups concertats. Visita d’aventura pel museu a través de contes o llegendes, de jocs o de tallers de descoberta. Esmorzar inclòs.

Activitats per al públic en general - Jo hi era! Converses amb testimonis de la nostra història. Aprendre història tot parlant amb testimonis dels fets més recents de la nostra història: la República, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició. - Tots els diumenges dues visites comentades gratuïtes: De la prehistòria fins a l’Onze de Setembre de 1714 (a les 12 hores) i Del segle XVIII fins a les primeres eleccions autonòmiques de 1980 (a les 13 hores).

3.4. Adequació de monuments

QUADRE 1. DESPESES PER A L’ADEQUACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS MONUMENTS. 2004 Monument E Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona 53.652,12 Casa Museu Prat de la Riba 13.269,70 Casa Natal de Rafael de Casanova 8.959,81 Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès 0,00 Monestir de Sant Pere de la Portella 26.187,99 Capella Reial de Santa Àgata 3.422,00 Palau Moja 0,00 Reial Monestir de Santes Creus 50.095,55 Castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou 28.852,38 Castell de Miravet 38.579,79 Cartoixa d’Escaladei 25.507,38 Torre dels Escipions 770,01 Seu Vella de Lleida 19.790,29 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig 3.622,58 Canònica de Santa Maria de Vilabertran 78.652,68 124 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Monestir de Sant Pere de Rodes 70.270,81 General 267.699,87 TOTAL 689.332,96

QUADRE 2. INGRESSOS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DELS MONUMENTS. 2003-2004 Monument 2003 (E) 2004 (E) Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona 29.297,25 30.190,15 Casa Museu Prat de la Riba 968,21 789,54 Casa Natal de Rafael de Casanova 254,85 661,98 Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès 278,01 - Capella Reial de Santa Àgata 6.059,98 1.030,50 Palau Moja 1.365,45 1.365,45 Reial Monestir de Santes Creus 144.515,46 164.753,20 Castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou 41.397,27 40.466,66 Castell de Miravet 34.878,79 38.287,16 Cartoixa d’Escaladei 27.633,66 30.089,28 Seu Vella de Lleida 81.259,53 68.787,17 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig 1.207,97 1.708,54 Canònica de Santa Maria de Vilabertran 45.612,26 45.506,38 Monestir de Sant Pere de Rodes 217.761,46 216.155,63 General 162.209,53 83.152,88 TOTAL 794.699,68 722.944,52

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DELS MONUMENTS. 2000 – 2004 Milers d’euros 1.000 800 600 722,94 400 200 0 2000 2001 2002 2003 2004

3.5. Visitants Durant l’any 2004 el Museu d’Història de Catalunya ha tingut 337.706 visitants. Els ingressos del museu i dels monuments, per entrades, lloguers de les sales, cànons i altres conceptes han estat de 915.725,25 euros. 125 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Visitants 400.000 350.000 300.000 337.706 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

Per altra banda, els monuments del Museu d’Història de Catalunya han tingut 566.713 visitants, a més dels 1.940 usuaris de la Ruta del Cister (excloent-hi el Reial Monestir de Santes Creus).

QUADRE 3. VISITANTS DELS MONUMENTS GESTIONATS PEL DEPARTAMENT DE CULTURA. 2003 – 2004 Monument Municipi 2003 2004 Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona Cardona 34.193 38.164 Casa Museu Prat de la Riba Castellterçol 1.588 1.827 Casa Natal de Rafael de Casanova Moià 12.158 11.302 Capella Reial de Santa Àgata Barcelona 186.170 188.746 Palau Moja Barcelona 1.876 * Reial Monestir de Santes Creus Aiguamúrcia 73.150 84.914 Castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Riudecanyes 28.947 23.232 Castell de Miravet Miravet 24.884 24.658 Cartoixa d’Escaladei La Morera de Montsant 17.699 21.439 Seu Vella de Lleida Lleida 67.373 49.139 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig Bellpuig 1.143 1.613 Canònica de Santa Maria de Vilabertran Vilabertran 10.381 11.043 Monestir de Sant Pere de Rodes El Port de la Selva 109.840 110.636 TOTAL 569.402 566.713 * Tancat al públic. També estan tancats al públic l’església de Sant Francesc de Montblanc, el castell de la Granada i l’església de Sant Pere de la Portella. Per altra banda, la Torre de la Manresana és de lliure accés.

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS DELS MONUMENTS GESTIONATS PEL DEPARTA- MENT DE CULTURA. 2000 - 2004 Visitants 1.000.000 800.000 600.000 566.713 400.000 200.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 126 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

4. Avaluació - S’han executat les obres de remodelació del vestíbul del Museu d’Història de dels resultats Catalunya. obtinguts - S’ha inaugurat la nova pàgina web. l’any 2004 - S’ha obtingut la inscripció al Registre de Museus. - S’ha obtingut el certificat ISO 9001/1200.

5. Objectius - Transformar el Museu d’Història de Catalunya en museu nacional. específics per - Museïtzar la Casa Rafael Casanova de Moià, el monestir de Sant Pere de Rodes a l’any 2005 i la Seu Vella de Lleida. - Actualitzar el discurs històric del Museu d’Història de Catalunya. - Senyalitzar, informatitzar i reforçar les mesures de seguretat dels monuments. - Restaurar la capella dels Rocabertí, a la canònica de Santa Maria de Vilabertran. - Organitzar els congressos L’Aposta Catalana de la Guerra de Successió (1705- 1707) i Ocupació i Resistència a la Guerra del Francès (1808-1814). - Organitzar l’exposició commemorativa del 25è aniversari del Parlament de Catalunya i altres exposicions temporals. - Organitzar la X Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments. - Organitzar el curs d’especialització El franquisme.

6. Publicacions - Aymerich, Pilar. Memòria d'un temps : 1975-79. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d'Història de Catalunya ; Sabadell : Fundació Caixa de Sabadell, 2004. - Casa Museu Prat de la Riba : dossier educatiu. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d'Història de Catalunya, DL 2004. - IHPE04 : Ninth International Heritage Photographic Experience 2004 = EPIM04 : Neuvième Experiénce Photographique Internationale des Monuments 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d'Història de Catalunya, cop. 2004. - Papers del Museu d’Història de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Història de Catalunya : L’Avenç, 2004. Núms. 9, 10 i 11. - Les presons de Franco : Museu d'Història de Catalunya, 27 de novembre de 2003-12 d'abril de 2004. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Història de Catalunya, 2004. - Quaderns del Museu d’Història de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Història de Catalunya, 2004. Núms. 7 i 8. - Salvador Dalí i Federico García Lorca : la persistència de la memòria. Barcelona : Viena : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Museu d'Història de Catalunya, 2004.

Internet Museu d’Història de Catalunya [en línia]. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Història de Catalunya, 2004. Adreça Internet: http://www.mhcat.net. Durant el 2004 va rebre 87.126 visites. > Sumari sintètic

Biblioteca de Catalunya

1. Funcions de la Biblioteca de Catalunya

2. Línies estratègiques

3. Informació economicofinancera

4. Activitats

5. Publicacions 128 BIBLIOTECA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Biblioteca de Catalunya

1. Funcions La Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca nacional, té entre les seves fun- de la Biblioteca cions principals, recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catala- de Catalunya na, vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.

2. Línies El Pla estratègic 2004-2008 de la BC recull tres objectius que són els següents: estratègiques Accés per a l’ús dels fons i recursos d’informació - Aquest objectiu es concreta en: obrir la consulta dels fons generals de la BC, en tots els seus suports i recursos d’informació, a la població que hi vulgui accedir; potenciar el desenvolupament dels serveis web de la biblioteca; incrementar les col·leccions accessibles en format digital i electrònic; facilitar l’accés de tots els ciutadans a la informació i documentació; i respondre a la demanda cultural i social d’accés a la Biblioteca més enllà de la investigació Increment i gestió del patrimoni bibliogràfic i documental - Persegueix l’assoliment i consolidació del lideratge de la BC en la identificació i conservació del patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya en qualsevol format i suport. Presència i referència permanent en l’activitat cultural del país - Es busca l’obertura de la Biblioteca a tota la població per mitjà d’activitats culturals, atorgant als diferents sectors de la població i als ciutadans en general l’o- portunitat de gaudir dels béns culturals en el lleure, l’educació, la formació i la recerca.

3. Informació 3.1. Pressupost economicofinancera QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.(1) 2004 Concepte ¤ Aportació per a despeses corrents del Departament de Cultura (2) 6.671.871,25 Aportació de capital del Departament de Cultura 817.174,00 Ingressos patrimonials 14.738,62 Variació d’actius financers 2.159,15 Taxes preus públics i altres ingressos 124.254,59 Aportació Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació 90.151,82 TOTAL 7.720.349,43 1) Drets reconeguts. Liquidació provisional 2) Hi és inclosa l’aportació del Ministeri d’Educació, Cultura, Ciència i Esports a les beques del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Espanyol, per un import de 46.534,37 euros.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES APORTACIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Milers d’euros 10.000 8.000 6.000 7.489,05 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 129 BIBLIOTECA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

QUADRE 2. RESUM DE LES DESPESES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.(1) 2004 Concepte ¤ Remuneració de personal 4.963.195,30 Béns corrents i serveis 1.534.880,11 Inversions reals 717.061,29 Transferències corrents 208.828,31 Actius financers 2.447,22 TOTAL 7.426.412,23 1) Obligacions reconegudes

QUADRE 3. BEQUES, SUBVENCIONS I INVERSIONS DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. 2004 Beques Beques Catàleg Col·lectiu Patrimoni Bibliogràfic 101.355,33 Subvencions Aportació Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya 94.457,67 Biblioteca Museu Víctor Balaguer 13.015,31 Inversions Compra de llibres i revistes 376.911,57 Programa d’actuacions sobre els fons bibliogràfics 41.975,90 Adquisició de mobiliari i estris 81.974,60 Adquisició de càmeres circuit tancat de TV i canvi monitors vídeo 3.189,19 Informatització de la Biblioteca de Catalunya 213.010,03 TOTAL 925.889,60

3.2. Distribució de la plantilla

QUADRE 4. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. 2004 Personal Alts càrrecs 1 Funcionaris 139 Laborals fixos 30 TOTAL 170

4. Activitats 4.1. Qualitat i avaluació La BC ha iniciat un programa de qualitat i avaluació que s’ha concretat en diverses accions formatives desenvolupades durant el 2004: - Procés d’autoavaluació en el marc del Projecte de la Qualitat Total. Biblioteca de Catalunya, 1 i 11 d’octubre i 9 de novembre, i 22 i 29 de novembre. - Seminari sobre identificació i descripció de competències. Biblioteca de Catalunya, 13, 14 i 15 de desembre.

Durant el mes de desembre 145 usuaris han respost una enquesta sobre avalua- ció i millora a la BC. De les dades i suggeriments recollits, ja s’han portat a terme unes primeres actuacions.

D’altra banda, en el marc del Procés d’autoavaluació de la BC, s’ha elaborat una enquesta de clima laboral que ha plantejat qüestions que afecten directament els treballadors. S’han recollit noranta enquestes complimentades, i les dades que se n’han extret es tindran en compte per introduir canvis i millores. 130 BIBLIOTECA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

4.2. Formació D’entre les activitats de formació organitzades per la Biblioteca de Catalunya en destaquen les següents: - Introducció al llenguatge HTML. Biblioteca de Catalunya, 21, 23, 28 i 29 de juny. - Organització de continguts digitals en intranets corporatives. Biblioteca de Catalunya, del 10 al 14 de maig.

A més, s’han fet activitats de formació del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, i s’ha assistit a diversos cursos de formació d’o- fimàtica, d’anglès, de català i de gestió organitzats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

4.3. Activitats de difusió L’Arxiu Maragall, adscrit a la Biblioteca de Catalunya, ha organitzat l’XI Trobada i Assemblea General de l’Associació de Cases Museu i Fundacions d’Escriptors (ACAMFE), de la qual l’Arxiu n’és membre. Els actes s’han desenvolupat a la seu de la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Joan Maragall i a l’Institut d’Estudis Catalans, del 29 de setembre al 2 d’octubre. Hi han assistit més de cinquanta representants de les cases museu de l’associació.

A més d’aquesta trobada hi ha hagut altres activitats de difusió: - Presentació a la premsa de la nova etapa de la revista Els Marges de l’editorial l’Avenç, a la Biblioteca de Catalunya. 18 de març. - Jornada de Portes Obertes. Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, 23 d’a- bril, Sant Jordi. - Manifest per a la reforma de les Institucions Internacionals (amb la col·laboració de Nawal-ElSaadawi). Dia Internacional del Llibre, 23 d’abril. - Presentació dels Premis Godó de periodisme i fotoperiodisme de La Vanguardia, 18 de maig. - Assistència i col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i de l’Arxiu Joan Maragall a l’acte de presentació del projecte Itineraris literaris de la Xarxa del Patrimoni Literari de Sarrià-St. Gervasi, 27 de maig. - Acte de signatura de la donació del fons Ubach i Vinyeta, 18 de juny. Roda de premsa i presentació del llibre d’articles i del concert homenatge a Ernest Lluch organitzat pel 24è Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí i la Fundació Ernest Lluch, 21 de juliol. - Jornada de Portes Obertes, Jornades Europees de Patrimoni, 30 de setembre. - Acte de recepció dels membres de l’ICOLC (Confederació internacional de Consorcis de Biblioteques), 29 d’octubre. - Inauguració de l’exposició “Dalí, una vida llibre”, BC, KRTU i Fundació Gala- Salvador Dalí, 24 de novembre. - Acte de presentació del llibre Dalí, un creador dissident, 9 de desembre. - Recital de poemes Onze poemes de Nadal i un Cap d’Any, de J. V. Foix, a l’Arxiu Joan Maragall, amb la col·laboració de la Fundació Joan Maragall i la Fundació J. V. Foix, 15 de desembre. - Trobada d’Escrivans Occitans e Catalans. Organitzat per la UAB amb motiu de les IX Jornades Catalano-occitanes, 16 de desembre. 131 BIBLIOTECA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Visites Les jornades de portes obertes s’han fet el 23 d’abril, Sant Jordi, i el 30 de setembre, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. Hi ha hagut més de 2.000 visites. L’Arxiu Joan Maragall, com a casa museu, n’ha tingut aproximadament 1.000. Al llarg de l’any s’han desenvolupat més de 40 visites guiades de diverses modalitats a la BC en les quals han participat al voltant de 1.000 persones.

4.4 Exposicions La Biblioteca de Catalunya ha organitzat amb fons propis diverses mostres, de les quals destaquen les següents: - “Col·lecció de Facsímils dels fons de Reserva Impresa i Col·leccions Especials i de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya”. Oberta al públic durant tot el 2004 (del 29 de maig del 2003 al 17 de març del 2005). - “Revistes Centenàries: 1904-2004”, del 24 de març al 20 d’abril. - “Centenari d’En Patufet”, del 23 d’abril al 4 de juny. - “D’hospital a Biblioteca: l’Evolució d’un Edifici” (fotografies), del 4 de juny al 12 de juliol. - “Del Caos al Microcosmos”, del 14 de juliol al 27 de setembre. - “Vuit Escriptors Catalans i les seves Cases Museu”, del 29 de setembre al 30 d’octubre. - “Música en el Nadal. S. XVI-XX”, del 20 de desembre a 10 de febrer de 2005.

La BC i el KRTU han organitzat i produït l’exposició “Dalí, una Vida de Llibre”. Inaugurada el 24 de novembre, ha estat oberta fins al 6 de març de 2005. Durant el 2004 ha tingut 7.999 visitants (en total han estat 22.835).

En el web de la Biblioteca de Catalunya es poden visitar les mostres virtuals següents: - “Verdaguer. Un Geni Poètic”, 4 de desembre de 2002, en curs. - “Ex-libris de la Biblioteca de Catalunya”, 23 d’abril 2003, en curs.

5. Publicacions Guia de l’Arxiu Joan Maragall. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca de Catalunya. Casa Museu Joan Maragall, 2004.

Internet - Biblioteca de Catalunya. Tresors BC [en línia]. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca de Catalunya, 2004. Publicació seriada mensual amb alguns números dobles. Adreça Internet: http://www.gencat.net/bc/settb_1.htm

- Biblioteca de Catalunya [en línia]. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Biblioteca de Catalunya, 2004. Adreça Internet: http://www.gencat.net/bc > Sumari sintètic

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia

1. Funcions de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia

2. Línies estratègiques

3. Informació economicofinancera

4. Visitants

5. Activitats

6. Publicacions 134 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia

1. Funcions L’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya té per objecte la coor- de l’Entitat dinació d’objectius i programes entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Autònoma Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La funció de l’Entitat Autònoma és Museus comunicar, investigar, exhibir, conservar i adquirir testimonis materials de la d’Arqueologia història des de les primeres manifestacions de l’home fins a la constitució de la Catalunya comtal, i pot articular-se i participar en projectes d’abast nacional referits a èpoques posteriors, susceptibles de ser investigats i tractats amb metodologia arqueològica. El Museu d’Arqueologia de Catalunya té com a funcions bàsiques el dipòsit, la conservació i la revaloració de les col·leccions d’objectes arqueològics mobles, la conservació i la revaloració d’espais arqueològics, la investigació, la difusió i el suport, la coordinació, l’acreixement i la millora del patrimoni arqueològic moble i immoble del territori català. L’ens es caracteritza per la vinculació entre patrimoni moble i immoble i per la consideració del paisatge com a escenari de la història

2. Línies - Millora de l’inventari, el registre i el catàleg. estratègiques - Preparació del Pla de Catalogació de la biblioteca amb l’objectiu final de normalitzar-la en el si del BEG i incorporar-la al CCUC. - Aprofundiment del programa de difusió. - Millora de les infraestructures dels jaciments gestionats pel MAC i de les seves seus. - Elaboració del Projecte de Refundació del MAC.

3. Informació 3.1. Pressupost economicofinancera QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS I DE LES DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’AR- QUEOLOGIA. 2004 Concepte ¤ I. Ingressos Transferències corrents del Departament de Cultura 3.482.531,07 Transferències de capital del Departament de Cultura 466.035,00 Ingressos per prestació de serveis 559.449,14 Altres transferències corrents 297.373,32 Altres transferències de capital 25.147,40 Ingressos patrimonials 32.303,14 Actius financers 2.278,45 TOTAL INGRESSOS 4.865.117,52 II. Despeses Despeses de personal 2.361.090,06 Despeses de béns corrents i de serveis 1.873.651,05 Despeses financeres 1.485,74 Inversions 446.865,81 Actius financers 4.399,82 TOTAL DESPESES 4.687.492,48 135 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA. 2004 Milers d’euros 6.000 5.000 4.687,49 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS SOBRE ELS INGRESSOS TOTALS DE L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA. 2004 % 25 20 15 10 11,50 5 0 2000 2001 2002 2003 2004

3.2. Distribució de la plantilla

QUADRE 2. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. 2004 Personal Nombre Funcionaris 36 Funcionaris interins 10 Laborals fixos 20 Laborals temporals 7 TOTAL 73

4. Visitants QUADRE 3. NOMBRE DE VISITANTS A LES DIFERENTS SEUS DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATA- LUNYA. 2004 Centre Visitants Barcelona 28.674 Empúries 223.293 Girona 35.743 Olèrdola 20.822 Ullastret 35.129 La Roca dels Moros 1.337 El Molí d’Espígol 597 TOTAL 345.595 136 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Visitants 380.000 360.000 340.000 345.595 320.000 300.000 2000 2001 2002 2003 2004

5. Activitats 5.1. Barcelona Infraestructures S’han instal·lat aparells de climatització en el magatzem de publicacions del museu. S’ha efectuat un treball de seguiment i d’apuntalament de determinades zones de la cornisa de l’edifici sobre la via pública. Igualment, s’ha instal·lat un nou fals sostre a la sala d’actes. Finalment, s’ha adquirit la maquinària necessària per posar en marxa un sistema informatitzat de venda d’entrades i de gestió de grups de visitants.

Recerca arqueològica S’ha participat en el projecte Glass Way. II Vetro dall’Antichità al Contemporaneo previst en el programa INTERREG III B Méditerranée Occidentale – MEDOC.

Museïtzació S’ha preparat la documentació per a la nova retolació de l’anella central de l’ex- posició permanent.

Exposicions “Torredonjimeno: Tresor, Monarquia i Litúrgia”. Del 5 de novembre de 2003 al 18 de gener de 2004. “D’Hèrcules a Superman. Déus i Herois de la Mitologia Grecoromana”. Del 18 de març de 2004 al 13 de febrer de 2004. “En els Inicis de les Desigualtats”. Del 20 de maig de 2004 al 24 d’octubre de 2004. “La Fragilitat en el Temps. El Vidre a l’Antiguitat”. Del 28 d’octubre de 2004 al primer trimestre del 2005.

Documentació i conservació S’han continuat els treballs de registre i documentació dels objectes del fons del MAC, s’ha actualitzat el sistema informatitzat de gestió de la documentació i s’han elaborat més de 4.000 noves fitxes documentals. S’ha reorganitzat l’antic arxiu fotogràfic, documentant i ordenant positius d’a- quest arxiu. S’han fet treballs de neteja i restauració de peces de diferents materials arque- ològics del fons del museu. 137 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 4. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - BARCELONA. 2004 Tipologia Activitats Sessions Usuaris Visites guiades 7 150 4.512 Tallers didàctics 7 147 4.396 Conferències/cursos 7 7 347 Itineraris/rutes 2 2 85 Altres 6 6 197 TOTAL 29 312 9.537

GRÀFIC 4. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - BARCELONA. 2004 (En %)

0,9% Itineraris/rutes 2,1% Altres 3,6% Conferències/cursos

47,3% 46,1% Tallers Visites guiades didàctics

La ruta dels ibers Les actuacions s’han centrat en la difusió de La ruta dels ibers a través dels mitjans de comunicació (insercions publicitàries), en la promoció per diversos canals (Club Súper 3), i en la programació de diferents activitats, com ara el 4t Cap de Setmana Ibèric, organitzat el 2 i 3 d’octubre en els diferents poblats ibè- rics que integren la ruta.

5.2. Empúries Infraestructures S’han fet els treballs de reformes del taller de restauració arqueològica i de clas- sificació i inventari de materials arqueològics.

Recerca arqueològica S’ha continuat amb el projecte d’excavacions arqueològiques a la insula 30 de la ciutat romana d’Empúries que han permès descobrir les termes públiques i una sèrie d’equipaments comercials. 138 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Per altra banda, s’ha continuat preparant la candidatura de la declaració d’Empúries com a patrimoni mundial per la UNESCO.

Museïtzació S’ha restaurat, consolidat i adequat museogràficament els sectors meridional i occidental del fòrum romà d’Empúries. S’ha instal·lat, a l’exposició permanent del museu, la lauda funerària del s. V dC procedent de les excavacions de Santa Margarida d’Empúries.

Exposicions - “Triumvirat Mediterrani”. Palau Robert. Del 31 de març al 16 de maig. - “Fòrum Emporiae MMIV”. Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries. Del 4 de juliol al 19 de setembre.

Documentació i conservació S’ha elaborat la memòria científica de les excavacions arqueològiques fetes al fòrum romà entre els anys 1992 i 2000.

S’han restaurat les latrines romanes de les termes públiques per a la conservació dels marbres i elements originals, així com per a la seva presentació pública.

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 5. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - EMPÚRIES. 2004 Tipologia Activitats diferents Sessions Usuaris Visites guiades 6 - 24.196 Tallers didàctics 3 - 3.532 Conferències/cursos 5 5 240 Projeccions audiovisuals 1 2.350 31.177 Altres 4 4 4.750 TOTAL 19 2.359 63.895 139 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 5. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - EMPÚRIES. 2004 (En %)

7,4% Altres

48,8% 37,9% Visites guiades Projeccions audiovisuals

5,5% Tallers didàctics 0,4% Conferències/cursos

5.3. Girona Infraestructures S’ha arranjat el terra del sobreclaustre i algunes de les goteres detectades en el sostre del monestir.

Recerca arqueològica S’ha continuat el Projecte Pontós. L’Empordà i el seu territori a l’edat del ferro (800- 170 a. de la n. e.) amb excavacions arqueològiques, treballs de consolidació d’estructures i de protecció. S’han dut a terme dins del Projecte Pi de la Lliura, treballs de microexcavació i documentació de les urnes procedents de la necròpolis del bronze final.

Museïtzació S’ha instal·lat una protecció de metacrilat al mosaic procedent de la vil·la romana de Bell-lloc del Pla (Girona) que es troba exposat en l’exposició permanent.

Documentació i conservació S’ha elaborat la memòria científica de les excavacions arqueològiques de Pontós, anys 2001 al 2004. S’han fet treballs de restauració arqueològica dels materials ceràmics i metàl·lics procedents de les excavacions de Pontós, Empúries, Castell, Ullastret i Pi de la Lliura, entre altres jaciments de les comarques de Girona. 140 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 6. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - GIRONA. 2004 Tipologia Activitats diferents Sessions Usuaris Visites guiades 2 27 528 Tallers didàctics 1 2 51 Conferències/cursos 7 7 595 Altres 4 4 295 TOTAL 14 40 1.469

GRÀFIC 6. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - GIRONA. 2004 (En %)

20,1% Altres

35,9% Visites guiades 40,5% Conferències/cursos

3,5% Tallers didàctics

5.4. Olèrdola Infraestructures S’ha fet la connexió entre el cablatge exterior de la muralla i la caixa central. A més, s’ha instal·lat la xarxa pública d’aigua al conjunt monumental. S’ha renovat la cuina situada a la casa ocupada actualment pel vigilant. Finalment, s’ha procedit a la neteja de la zona forestal cremada l’estiu del 2003, amb la qual cosa ha finalitzat tota l’adequació (tala d’arbrat cremat) del fondo de la Seguera després de l’esmentat incendi.

Recerca arqueològica S’ha continuat el projecte d’excavació del sector 1 del jaciment, pertanyent a les estructures existents al costat de la muralla del sector oriental.

Museïtzació S’han arranjat diversos elements de senyalització a causa dels desperfectes ocasionats per vandalisme.

Exposicions “25 Passejades a Peu pel Penedès”. Del 7 al 28 de novembre. Exposició itinerant produïda per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del MAC- Olèrdola.

141 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Documentació i conservació S’ha elaborat la memòria científica de les excavacions arqueològiques efectuades en el sector 1 del jaciment. En aquesta zona s’han fet treballs de restauració de les estructures documentades.

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 7. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - OLÈRDOLA. 2004 Tipologia Activitats diferents Sessions Usuaris Visites guiades 4 53 1.656 Tallers didàctics 3 13 499 Itineraris/rutes 2 2 107 Altres 8 11 3.731 TOTAL 17 79 5.993

GRÀFIC 7. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA – OLÈRDOLA. 2004 (En %)

27,6% Visites guiades

62,3% Altres

8,3% Tallers didàctics

1,8% Itineraris/rutes

5.5. Ullastret Infraestructures S’ha reestructurat la biblioteca i l’arxiu documental. S’ha instal·lat un sistema de rec a les plantes autòctones per a la visita de natura.

Recerca arqueològica S’ha continuat el projecte d’excavacions arqueològiques al barri artesà fora muralles Camp d’en Gou/Gorg d’en Batlle, així com dins del recinte del poblat del Puig de Sant Andreu. S’ha continuat el projecte d’estudi del territori en època ibèrica relacionat amb l’oppidum d’Ullastret, en col·laboració amb la Universitat de Pau. 142 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Museïtzació S’ha ampliat la senyalització de l’itinerari de visita del jaciment del Puig de Sant Andreu. S’ha fet la senyalització de l’itinerari de natura al vessant de llevant del poblat ibèric.

Documentació i conservació S’ha finalitzat l’expedient de declaració com a BCIN del Conjunt Arqueològic d’Ullastret. S’han digitalitzat les planimetries de les excavacions arqueològiques anteriors a l’any 1975. S’han fet treballs de consolidació i restauració d’estructures del poblat ibèric en el tram de la porta 1 i la torre 1 del costat oest.

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 8. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - ULLASTRET. 2004 Tipologia Activitats diferents Sessions Usuaris Visites guiades 2 45 2.678 Tallers didàctics 5 30 1.108 Altres 8 8 540 TOTAL 15 83 4.326

GRÀFIC 8. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA – ULLASTRET. 2004 (En %)

12,5% Altres

61,9% Visites guiades 25,6% Tallers didàctics 143 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

5.6. Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya Recerca arqueològica S’ha participat en el programa de recerca Anciennes Routes Maritimes Méditerranéennes, dins del programa Interreg III – Mediterranée Occidentale – MEDOC. S’han excavat les estructures portuàries d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) i el derelicte grec del s. VI aC a la cala Sant Vicenç de Mallorca. S’han dut a terme treballs de prospecció al port de Sant Carles de la Ràpita i al port de Sant Jordi a la comarca del Baix Ebre.

Documentació i conservació S’han documentat les restes submergides a la platja de Riells en el municipi de l’Escala (Alt Empordà).

Activitats de difusió i didàctiques

QUADRE 9. ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL CENTRE D’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA DE CATALUNYA DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA. 2004 Tipologia Activitats diferents Sessions Usuaris Visites guiades 6 6 163 Tallers didàctics 1 1 20 Conferències/cursos 1 4 95 Altres 1 124 1.119 TOTAL 9 135 1.397

GRÀFIC 9. USUARIS A LES ACTIVITATS DE DIFUSIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA – CENTRE D’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA. 2004 (En %)

11,7% Visites guiades

1,4% Tallers didàctics 6,8% Conferències/cursos

80,1% Altres 144 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

5.7. Jaciments adscrits Poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà) S’ha fet una campanya d’intervencions de manteniment d’estructures i restaura- ció amb la col·laboració de l’Escola Taller de les Gavarres. S’ha fet el segon Curs d’arqueologia ibèrica de Castell a Palamós, obert a estudiants universitaris. S’ha inclòs dins del projecte de turisme cultural de la ruta dels Ibers i s’ha implantat la senyalització corresponent.

Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) S’ha fet una nova campanya arqueològica en el sector residencial-artesà del poblat. S’ha dut a terme la neteja i arranjament de les estructures excavades i visibles, tant del sector d’accés al poblat (torres de defensa) com de les estructures medievals. S’ha col·laborat amb l’Ajuntament de Tivissa en l’exposició temporal del Centre d’Interpretació dels Ibers.

Poblat ibèric del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) S’ha reparat la tanca del poblat ibèric i s’han preparat les actuacions de neteja, arranjament general i restauració d’estructures que s’han de fer el 2005. S’han fet diferents informes relacionats amb les actuacions proposades per l’INCASOL que afecten el jaciment.

Poblat ibèric del Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell) S’han fet treballs de neteja i arranjament general de les estructures excavades i visitables del poblat.

Roca dels Moros (el Cogul, Garrigues) S’han continuat les tasques de recepció i guiatge dels visitants que volen veure les pintures rupestres de la cavitat, declarades patrimoni mundial per la UNES- CO.

Terrenys arqueològics de la ciutat romana de Guissona (Segarra) S’ha col·laborat amb l’Ajuntament de Guissona a través d’una subvenció per a les excavacions arqueològiques i els treballs de restauració arqueològica de les restes visibles de la ciutat romana.

6. Publicacions - Cypsela. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2004. Núm. 15. - Eines i feines del camp a Catalunya : l’estudi de l’agricultura a través de l’arqueologia. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, DL 2004. - En els inicis de les desigualtats. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2004. - Forum Emporiae MMIV = El fòrum romà d’Empúries, 2004 anys d’història. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya ; [L’Escala] : l’Ajuntament, 2004. - Molist i Capella, Núria. Olèrdola : Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, cop. 2004. - Palol, Pere de. El Castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt 145 ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

> Sumari sintètic

Empordà). Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu d’Arqueologia de Catalunya, DL 2004. > Sumari sintètic

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

1. Funcions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

2. Objectius específics per a l’any 2004

3. Informació economicofinancera

4. Obres i infraestructures

5. Exposicions

6. Conferències, col·loquis, congressos i visites actives

7. Difusió

8. Serveis educatius

9. El públic

10. Conservació

11. Taller de restauració

12. El Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

13. Objectius específics per a l’any 2005

14. Publicacions 148 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

1. Funcions del El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya té com a finalitat preservar el Museu de la patrimoni científic i tècnic, fer conèixer el procés de la industrialització a Ciència i de la Catalunya, fomentar i difondre els coneixements de ciència i tècnica i vertebrar Tècnica de la museologia científica i tècnica de Catalunya. Catalunya

2. Objectius Aquest any s’ha celebrat el 20 aniversari del Museu de la Ciència i de la Tècnica específics per de Catalunya. El principal objectiu ha estat difondre l’existència del Sistema a l’any 2004 dels Museus del mNACTEC.

3. Informació 3.1. Pressupost economicofinancera QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS I DE LES DESPESES DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. 2004 Concepte ¤ I. Ingressos Transferències corrents del Departament de Cultura 2.122.664,99 Transferències corrents d’altres departaments o organismes 800,00 Transferències corrents UE 14.676,90 Aportació d’empreses privades 3.825,96 Transferències de capital del Departament de Cultura 575.396,84 Transferències de capital d’empreses privades 30.000,00 Ingressos patrimonials 9.586,34 Ingressos per prestació de serveis 122.207,89 Reintegraments 11.963,98 TOTAL I 2.891.122,90 II. Despeses Personal 876.688,87 Funcionament i activitats 1.265.521,40 Inversions 361.340,15 Subvenció als museus secció: - Museu Molí Paperer de Capellades 30.000,00 - Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia 18.000,00 - Museu del Suro de Palafrugell 6.000,00 Altres museus: - Museu de la Tècnica de Manresa 6.000,00 - Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug 40.000,00 - Museu de la Serradora d’Àreu 3.000,00 - Museu de les Mines de Bellmunt 6.000,00 Subvenció a l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 11.000,00 Beques 21.519,00 Transferències de capital 42.000,00 TOTAL II 2.687.069,42 149 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES DESPESES DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Milers d’euros 4.000 3.000 2.000 2.687,07 1.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DELS INGRESSOS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS SOBRE ELS INGRESSOS TOTALS DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 % 10 8 6 4 4,23 2 0 2000 2001 2002 2003 2004

3.2. Distribució de la plantilla

QUADRE 2. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. 2004 Personal Nombre Personal eventual 1 Funcionaris 9 Laborals fixos 16 TOTAL 26

4. Obres i S’han fet intervencions en els museus integrants del Sistema del mNACTEC infraestructures següents: - Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa): S’ha adquirit maquinària per al condicionament d’aire de les àrees de reserva; s’ha acabat l’aï- llament intern d’àrees de reserva; s’han instal·lat detectors d’intrusió; i s’ha impermeabilitzat la gàbia de Faraday. - Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug: S’ha restaurat una volta per la part exterior i se n’han impermeabilitzat dues més. - Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera: S’han fet modificacions en la instal·lació elèctrica en baix consum. - Farga Palau de Ripoll: S’ha instal·lat la il·luminació bàsica; s’han excavat els llims ocasionats per riuades; i s’han fet obres per millorar l’accessibilitat.

5. Exposicions Amb motiu del 20è aniversari el mNACTEC ha fet, seguint els seus objectius, diverses exposicions:

Exposicions temporals - “Viva Montesa”. Col·lecció Pere Permanyer. Inaugurada el 28 de febrer de 2002 i prorrogada fins al 28 de febrer de 2005. - “Tot és química”. D’octubre de 2003 a setembre de 2005. 150 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

- “Homo Videns. Davant la Petita Pantalla. Dissenys de Televisors”. Del 17 de desembre de 2003 al 31 d’octubre de 2004. - “La Ciència a la recerca de Traces”. Del 12 de febrer al 7 de març de 2004. - “L’Home i el Territori. 1900-2000”. Victoriano Muñoz Oms. Del 31 de març al 2 de maig de 2004. - “Arqueologia i Patrimoni Industrial a Xile”. De l’1 d’abril al 2 de maig de 2004. - “Assaigs Fotogràfics sobre el Patrimoni Industrial Mexicà”. Del 15 de juny al 5 de setembre de 2004. - “125 anys de Bombers a Terrassa”. Del 3 de juliol al 9 de gener de 2005. - “El Patrimoni Industrial a Sardenya”. Del 14 d’octubre al 28 de novembre de 2004. - “Fes Turisme... Industrial! Patrimoni Industrial a Catalunya”. Del 2 d’octubre de 2004 al 19 de desembre de 2004 al Palau Robert Barcelona. - “100 Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya”. Del 21 d’octubre al 21 de novembre de 2004. - “El Color de la Ciència”. Del 30 de novembre al 9 de gener de 2005. - “Mira’t la Ràdio. 80 anys de Disseny i Tècnica de Receptors”. Del 26 de gener al 25 de setembre de 2005.

Exposicions itinerants - Participació en el projecte europeu “Terra i Mar”. Participació amb l’exposició “Terra i Mar. La industrialització a Catalunya”. Juliol 2004. - “Assaigs fotogràfics sobre el patrimoni industrial mexicà”. Del 30 de setembre al 3 d’octubre de 2004, al Museu de les Mines de Cercs.

6. Conferències, - Col·loqui Internacional “Dels Llocs Memorables als Paisatges Culturals”. 24 i col·loquis, 25 de gener de 2004. Organitza: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. congressos - Visita de la Society for Industrial Archeology (SIA, EUA) al mNACTEC. 5 de i visites actives març. - Col·loqui “El Sistema del mNACTEC”. Barcelona i Terrassa. Organitza: mNACTEC. 22 i 23 de març. - Visita de la Society Industrial Archeology (SIA, Regne Unit) al mNACTEC. 22 d’abril. - Visita de directors de Museus de Ciència i Planetaris. 14 de juny. - Trobada Internacional de representants de l’International Comittee for the Conservation of the Industrial Heritage (TICCIH) i presidents d’associacions del Patrimoni Industrial. 18 de juny. - V Congrés Internacional sobre el Patrimoni Geològic i Miner. Del 30 de setembre al 3 d’octubre de 2004, al Museu de les Mines de Cercs. Col·labora: mNACTEC. - Reunió anual de l’European Network of Science Centres and Museums ECSITE. Conferència, audiovisual i visita al mNACTEC. 4 de novembre. - Conferència “Les traces en la recerca: petites quantitats, grans efectes”, per Daniel Guédalia, director de recerca del Centre National de Recherche Scientifique (França). 12 de febrer. - Curs d’història i desenvolupament de l’electricitat i l’enginyeria elèctrica. Del 26 de febrer al 13 de maig de 2004. - I Jornada de la Federació Catalana d’Amics dels Museus. 6 de març. - Jornades de Monitoratge per a Monitors del Sistema del mNACTEC. 21 de juny. - II Curs d’Energies Renovables. Organitzat conjuntament amb el Departament 151 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

d’Ensenyament. Dies: 28 i 29 de juny i 1, 5, 6 i 8 de juliol. - IV Jornades Espanyoles de Patrimoni Industrial. Protecció i revaloració del Patrimoni Industrial. Del 20 al 24 d’octubre. Organitza: TICCIH España, AMC- TAIC i mNACTEC. - Setmana de la Ciència. Conferència: Energia i Sostenibilitat, a càrrec de Josep Puig i Boix, doctor en Enginyeria Industrial i professor d’Energia a la UAB. 11 de novembre.

7. Difusió Accions divulgatives - Concert de carilló, a càrrec de la carillonista Anna Maria Reverté. S’han fet diversos concerts amb motiu de: la Cavalcada de Reis (5 de gener); Sant Jordi (23 d’abril); Dia Internacional dels Museus (18 de maig); Festa Major de Terrassa (dilluns 5 de juliol); Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre) i festes de Nadal (24 de desembre). - Jornades de Portes Obertes amb motiu del Printemps des Musées (2 de maig de 2004). Fira Modernista a Terrassa (dissabte, 8 de maig. Horari extraordinari de 10 a 19 hores i diumenge, 9 de maig de 2004). Dia Internacional dels Museus (diumenge, 18 de maig de 2004). Festa Major de Terrassa (dilluns, 5 de juliol de 2004). Jornades Europees de Patrimoni (diumenge, 5 de setembre de 2004). Setmana de la Ciència (diumenge 7 de novembre de 10 a 14.30 hores, dimarts 9 de novembre de 17 a 19 h i diumenge 14 de novembre de 10 a 14.30 h). - Concert olfactiu. Taller olfactiu a càrrec de Mickael Moisseeff de l’associació Asquali, amb emissió d’olors i música de Manuel de Falla, Noches en los Jardines de España. Relacionat amb l’exposició La Ciència a la recerca de traces. 12 de febrer de 2004. - Renovació del Passi permanent 2004-2005. Març 2004. - Participació a la Primavera Fotogràfica 2004. - Presentació de la Guia de l’exposició de televisors “Homo Videns. Davant la Petita Pantalla”. 16 de juny de 2004. - Revisió de l’audiovisual tridimensional del mNACTEC. Novembre. - Setmana de la Ciència (5-15 novembre): Diumenge, 7 de novembre, demostra- ció de “Cuinar amb el Sol”. Dimarts, 9 de novembre, visita teatralitzada a l’ex- posició “Tot és Química”. Diumenge, 14 de novembre, visites teatralitzades i demostracions. - Presentació del llibre El Riu i la Colònia Vidal de la Col·lecció Biodiversitat i Tecnodiversitat. 13 de novembre, al Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig. - S’han dut a terme les renovacions de les promocions anuals d’entrada següents: l’Art Travel Pass, el Bitllet combinat Renfe + Museu, l’entrada gratuïta amb el Club Súper 3 de TV3 i l’entrada reduïda amb la targeta Racc Màster. - Col·laboració amb la Secretaria General de Joventut per al fullet d’Aventures Culturals adreçat a esplais.

Participació a fires nacionals i internacionals - 8a edició de la Fira Expocine 2004 (Fira Internacional d’Equipament per a Sales d’Exhibició i Espectacles). Feta al mNACTEC del 24 al 26 de febrer. - Saló Expodidàctica. 2004. Participació amb un estand propi del Sistema del mNACTEC. Del 25 al 27 de març. - Fira Modernista a Terrassa. 8 i 9 de maig de 2004. Parada modernista davant de l’Ajuntament de Terrassa. Actuacions teatralitzades de La Fàbrica Tèxtil. - Presència durant fires i congressos nacionals i estrangers fets durant aquest any a través del Club Cultura de Turisme de Catalunya. 152 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Publicitat - Anuncis anuals a la cartellera dels diaris Avui, El País, El Periódico i La Vanguardia. De dilluns a dissabte informació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i els diumenges informació del Sistema del mNACTEC. - Anunci anual a la revista Descobrir Catalunya. Promoció proporcional amb l’Ajuntament de Terrassa. - Anunci de l’exposició “Homo Videns. Davant la petita pantalla” a El Periódico i a La Vanguardia. Departament de Cultura. Gener 2004. - Campanya de Banderoles per carrers de Terrassa. Exposició “Homo Videns. Davant la Petita Pantalla”. Del 8 de gener al 8 de febrer de 2004. - Campanya de Banderoles per carrers de Barcelona. Exposició “Homo Videns. Davant la Petita Pantalla”. Del 16 de gener al 15 de febrer de 2004. - Agenda Cultural de TV3. Anunci de l’exposició permanent “Lluís Muncunill, Arquitectura per a la Indústria”. Del 22 al 28 de març de 2004. - “Opi Publicitari” (torreta vertical de 4 cares) situat a l’exterior del Saló Expodidàctica. Fira de Barcelona del 25 al 27 de març de 2004. - Anunci a la revista Viari. Juny 2004. - Falca de ràdio a Hit Ràdio per l’exposició temporal “Homo Videns. Davant la Petita Pantalla”. Del 7 de juny al 7 de juliol de 2004. - Anunci dels tallers d’estiu per a nens i nenes al Diari de Terrassa. Juny 2004. - Participació a la Guia d’activitats Primavera-estiu i Tardor-hivern de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. - Anunci a l’Anuario de Ciencia y Tecnología. Juliol 2004. - Espai d’anunci a la Guia Racc per a l’any 2004. Octubre.

Visites teatralitzades, visites guiades i tallers - Visita comentada a l’exposició “La ciència a la recerca de traces” per Alain Tournier, responsable de Science Animation i comissari de la mostra. 12 de febrer de 2004. - S’han seguit fent les visites teatralitzades per als grups escolars prèvia concerta- ció, a les exposicions permanents “Homo Faber”, “Enérgeia” i “La Fàbrica Tèxtil”. - S’han seguit fent les visites teatralitzades dels diumenges: “L’energia al Planeta” (1r diumenge a les 12 h), “Homo Faber” (2n i 4t diumenge a les 12 h), “Enérgeia” (3r diumenge a les 12 h), “Carboneres” (5è diumenge a les 12 h) i “La Fàbrica Tèxtil” (tots els diumenges a les 13 hores). - S’han ampliat les visites guiades a les exposicions permanents: “Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria”, “Homo Faber”, “La Fàbrica Tèxtil”, “Enérgeia”, “El Transport”, “Façana Fotovoltaica” “Carilló”; i a les exposicions temporals “Viva Montesa. Col·lecció Pere Permanyer” i a “Tot és Química”. - S’han ampliat els tallers per als grups escolars prèvia concertació. - Visita guiada a “Lluís Muncunill, arquitectura per a la indústria” amb motiu de la Festa Major de Terrassa (dilluns, 5 de juliol de 2004). - Visita teatralitzada a l’exposició temporal “Tot és química”, amb motiu de la Setmana de la Ciència (dimarts, 9 de novembre). - Vacances al Museu. Tallers d’estiu i tallers d’hivern “Juga amb la ciència, juga amb la tècnica” per a nens i nenes de 5 a 12 anys.

8. Serveis Educatius - S’han ampliat les activitats a les exposicions permanents i temporals, les quals estan adequades als diferents nivells curriculars. Per a l’any 2004 s’han ofert 171 activitats diferents: 68 visites guiades, 9 visites didàctiques, 20 visites teatralitza- 153 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

des, 25 visites temàtiques, 1 visita-demostració, 42 tallers. - S’han fet concertacions de visites de tota l’oferta educativa i els tallers especí- fics per a nens i nenes “Juga amb la ciència, juga amb la tècnica”, per a les vacances d’estiu i d’hivern.

9. El públic Durant l’any 2004, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ha tingut un total de 82.276 visitants, dels quals 27.194 era públic individual, 42.384 eren grups d’estudiants i 12.698 altres grups.

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Visitants 100.000 80.000 82.276 60.000 40.000 20.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

10. Conservació Adquisicions En el decurs de l’any 2004, els fons del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya s’han incrementat notablement, majoritàriament en forma de donacions, adquisicions o dipòsits. De les donacions rebudes destaquen: objectes de laboratori de l’empresa Aymerich Amat i Jover. Bomba de vuit horitzontal. Bomba de vuit vertical. Telèfon mòbil Movistar. Tres màquines de passamaneria. Plegador per a peces de teixit. Estoig amb dos escaires. Pinyó d’engranatge. Màquina de fotografiar AGFA. Carro de bombers. Auto Stop Cassette. Ràdio Sanyo Transcontinental. Ràdio Sony. Ràdio Aiwa. Ràdio Emperor. Nevera Elèctrica Odag. Màquina de cosir Electra. Guillotina. Màquina de cosir marca Hispania. Màquina d’escriure elèctrica marca Olivetti. Màquina de fotografiar marca Pocket. Aparell de pneu- motòrax. Aparell de termocauteri. Moto Bultaco 200. Moble televisió model Philips. Fotocopiadora mecànica de sobretaula. Motocicleta marca Derbi. Màquines de recollir punts de mitges Vitos. Estufa de petroli. Ràdio Pulgarcito súper II. Fogó de gas. Cafetera elèctrica. Màquina de calcular Cassio. Teler de fer catifes amb dos plegadors. Bàscula marca Pibernat. Moto, marca Vespino. Calculadora de butxaca marca Exacta. Ràdio Telefunken. Motor marca Ruston. Ràdio, marca Lacora. Motor elèctric. Quadre amb un teixit Jacquard. Estora elèc- trica. Les compres fetes han estat: teler llaner, marca Gregory (anys 1950). Ràdio, marca Sparton (anys 1930). Tricicle, marca Sanromà (primer quart s xx). Llanterna de projecció (anys 1920). Projector d’opacs, Maison de la Bonne Presse, Paris (anys 1920). Locomotora a vapor: marca Marcinell et Couillet (1886). Teler llaner, marca Balsach (1920).

Registre d’objectes El 31 de desembre de 2004, el llibre de registre ha arribat a 10.324 entrades.

Préstecs d’objectes El Museu ha deixat en préstec 30 objectes a diferents exposicions temporals: “Cent Anys d’Escola a Barcelona” (Barcelona). “Avions” (Mataró). “Esteve 154 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

Terrades, de la Ciència i de la Tècnica 100 anys d’Innovació” (Barcelona). “Fira d’Artés” (Artés). “Festa de la Ciència a Telecinco” (Madrid). “Els últims quinze dies de les Brigades Internacionals” (l’Espluga de Francolí). “125 anys de bombers a Terrassa” (Terrassa). “Microcoches España” (Alcobendas, Madrid). “Objecte/Subjectes. Una visió de la Barcelona que dissenya” (Barcelona). “III Jornades Programari Lliure de la UPC de Manresa” (Manresa). “El Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l’Antiart” (Barcelona).

Informes tècnics, consultes i assessorament - La màquina de vapor d’Anglès (Anglès. Selva). - El Gasòmetre de Can Pascual (Igualada. Anoia). - Forn de calç d’Alaior (Alaior. Menorca). - Material d’arts gràfiques de Roca Umbert (Granollers. Vallès Oriental). - Farinera del Sindicat (Cervera. Segarra). - Farinera de Cassà de la Selva (Cassà de la Selva. Selva). - Molí Mornau (Sabadell. Vallès Occidental). - Farinera de Sant Guim (Sant Guim de Freixenet. Segarra). - Forn de calç (Vacarisses. Vallès Occidental).

Entre les gairebé 100 consultes i peticions d’assessorament que s’han fet, destaquen, entre altres, les següents: - Molins i pous de glaç (Fundación Juanelo Turriano – Madrid). - Elements preindustrials del Moianès (Consorci del Moianès). - Torre de telegrafia òptica (Ajuntament d’Avinyó – Bages). - Fons Mentora Alsina (Ajuntament de Barcelona). - Fàbrica “Els químics” (Ajuntament de Girona). - Documentació empreses catalanes Exposició 1906 (Universitat de Saragossa). - Projecte Museu de l’Enginyeria de Catalunya (Sr. Jaume Valentines). - Documentació i Restauració màquines electrostàtiques (Sr. Jaume Riera).

Assistència a Congressos, Jornades i Seminaris - Sessió d’aprofundiment sobre RPI (Barcelona). Març. - El patrimoni industrial transfronterer (Perpinyà). Març. - Curs subsistema de Publicacions Periòdiques. Sistema VTLS (Biblioteca de Catalunya, Barcelona). Març. - Simposi sobre fotografia del segle xix (Universitat de Navarra). Abril. - Patrimoni de les Alberes (Figueres). Abril. - Gestió per processos, clau per a la millora de serveis (Barcelona). Abril. - Curs de catalogació i format bibliogràfic (Biblioteca de Catalunya, Barcelona). Abril. - IX Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (Barcelona). Maig. - Present passat i futur del patrimoni sonor (Barcelona). Juliol. - IV Jornadas de Patrimonio Industrial (Gijon). Octubre. - IV Jornadas Españolas de Patrimonio Industrial. (Terrassa). Octubre. - Reunió del SIG mòdul II (Barcelona).

Comunicacions i Conferències - “El patrimoni preindustrial de Catalunya” (Figueres). Abril. - “La classificació del patrimoni industrial català” (Perpinyà). Abril. - “Patrimoni Industrial a les comarques gironines” (Diputació de Girona). Maig. - “La màquina de vapor d’Anglès” (Gijón). Setembre. - “El Vapor en Terrassa. El Vapor Ventalló” (Terrassa). Octubre. 155 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

- “Els coneixements científics del fred industrial” (Mallorca). “Conceptes generals de patrimoni industrial” (Menorca). “L’electricitat a Terrassa” (Girona). Novembre. - “Bòbiles, teuleries i forns de calç” (Reims. França). Desembre.

Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya En el decurs de l’any 2004 s’han completat els inventaris del Berguedà, el Baix Llobregat i els específics de molins paperers, fargues i salines de tot Catalunya. També s’han continuat els treballs d’inventari a les comarques d’Osona, el Bages, l’Alt Urgell i el Maresme i s’han començat els específics de centrals hidro- elèctriques, mineria, fars i pous de glaç. Finalment, s’ha reordenat tot el volum de fitxes recollides i se n’ha sistematitzat i quantificat el contingut, proper a les 6.000 fitxes en acabar l’any.

Estudis, recerca i investigació Al llarg de l’any s’ha treballat en tres grans línies. Una primera destinada a elaborar i definir les tres grans col·leccions temàtiques, la concreció de la distribu- ció i comercialització d’aquestes publicacions amb una distribuïdora i la coedi- ció amb una editorial especialitzada. Durant l’any 2004 s’ha coeditat el llibre La telegrafia òptica a Catalunya i per al proper any 2005 s’espera poder coeditar el llibre Els pous de glaç a Catalunya i Història de l’estampació tèxtil catalana. En segon lloc, s’ha continuat treballant i s’ha acabat el projecte de recerca patrimonial relacionat amb l’estudi de les línies de telegrafia òptica a Catalunya i, també, s’ha continuat la línia de recerca relacionada amb la Farga Catalana. Així, en aquest camp, s’ha fet una campanya d’excavació i neteja de l’espai de la Farga Palau, de Ripoll, i s’han continuat els treballs pendents del projecte transfronterer “La ruta del ferro”. Finalment, s’ha continuat un important projecte de recerca relacionat amb l’habitatge obrer a Catalunya que es va iniciar l’any 2002 i que s’ha concretat en la producció de les Actes de les Jornades de l’Habitatge Obrer a Catalunya i la pre- paració i organització del futur Congrés La Vivienda Obrera en España.

Centre de Documentació

1. Mediateca S’han assolit els punts que es van plantejar en el Pla d’Actuació 2004 que són:

Biblioteca especialitzada: Incentivar les adquisicions de publicacions imprescindibles en Patrimoni Industrial Conveni amb la Biblioteca de Catalunya per integrar-nos al Catàleg Col·lectiu de Biblioteques especialitzades: Beg. Tesaurus: Indexació temàtica dels diferents apartats específics de museologia i patrimoni industrial. Presentació del Projecte i Pla d’Actuació Quadriennal.

Hemeroteca: Revisió, seguiment, informatització o complementació de les col·leccions de les diferents subscripcions. Increment de les subscripcions a revistes especialitzades. S’ha arribat als 210 títols de revistes especialitzades. 156 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

La Biblioteca, com a espai central de la Mediateca i del Centre de Documentació, i en el decurs d’aquest any, ha continuat fent una important tasca d’adquisicions de llibres, vídeos, CD i manteniment i renovació de publicacions periòdiques. Aquest treball, continuació del ja fet en anys anteriors, permet que la nostra biblioteca sigui actualment un importantíssim punt de referència per a tots els estudiosos i especialistes en el patrimoni industrial mundial i en la recerca en història de la tècnica. Això es quantifica en les 300 consultes rebudes, entre usuaris directes, treballs de recerca i informació o servei de préstec.

2. Arxiu d’Imatges S’ha arribat a més de 25.000 registres d’imatges. A més, s’ha completat i acabat la tasca de digitalització dels fons d’imatges i s’ha fet un CD divulgatiu amb les imatges més usuals i sol·licitades tant per dissenyadors, personal del museu o públic exterior referent als museus del Sistema i al patrimoni industrial. Igualment, s’ha continuat el treball d’adequació i catalogació dels Fons Antics en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, treball que s’ha concretat en l’ordenació i catalogació del Fons Blai Saura així com la correcta ubicació i millora de les condicions de conservació de les plaques de vidre dels fons de l’Escola d’Agricultura, Josep Forns i “La Hormiga de Oro”. Seguint com en anys anteriors, el préstec d’imatges ha augmentat considerable- ment, així com les consultes individualitzades als mateixos fons que han representat un total de més de 100 autoritzacions de filmacions i reproduccions.

3. Sales de Reserva S’han fet diferents intervencions a les sales de reserva del Museu destinades a acabar les millores de conservació i emmagatzematge iniciades l’any anterior. Aquestes actuacions s’han concretat en els punts d’actuació següents: acabament de les dobles parets d’aïllament. Intervenció en les parets i baixants de la sala B; reordenació i ampliació dels prestatges metàl·lics; inici dels treballs per a la instal·lació del nou sistema de climatització; reordenació dels objectes a les tres plantes; reorganització del circuit d’entrada i moviment d’objectes; condicionament del moll de càrrega i descàrrega; condicionament de la sala de qua- rantena; millores generals de seguretat i higiene; millores generals de manteniment i conservació.

11. Taller de El Taller de Restauració ha continuat treballant en tasques pròpies de neteja, Restauració restauració i conservació preventiva de diferents objectes que formen part de les col·leccions del Museu. Donat l’important volum de peces intervingudes (més d’un centenar) hi ha hagut, també, la participació d’algunes empreses externes i la col·laboració de becaris de diferents centres universitaris. Aquest any, també, s’ha fet una major incidència en les tasques de conservació preventiva i de manteniment de les infraestructures i muntatges de les exposicions, on cal destacar el notable increment de la construcció de suports, sistemes de desplaça- ment i protecció de diferents objectes exposats a fi de millorar-ne la seva pro- tecció i conservació.

Pel que fa estrictament a les restauracions fetes, destaquen els treballs següents: - Col·leccions de televisors, ràdios i aparells experimentals. - Inici del treball específic de restauració de la màquina de vapor de La Chartreuse i d’un motor d’aviació d’estrella, marca Elizalde. - Neteja i consolidació d’una piconadora de vapor i d’una premsa d’oli. 157 MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

> Sumari sintètic

- Realització d’una rèplica de torn de seda i d’una maqueta de carda emborrado- ra de cotó. - Construcció, manteniment i realització de materials d’experimentació i de tallers didàctics.

12. El Sistema del Durant l’any 2004, des de la seu central del mNACTEC, s’han fet diverses actua- Museu de la cions en els museus que, com a seus, seccions o col·laboradors, constitueixen el Ciència i de la Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Destaquen: Tècnica de - Inauguració del Museu Industrial del Ter de Manlleu. 23 de juny. Catalunya - Inauguració de l’Espai Expositiu de la primera fase de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. 24 de juliol. - Inauguració del Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig. 13 de novembre.

13. Objectius El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya té previst que un dels específics objectius principals sigui participar activament en la commemoració de l’Any per a l’any 2005 Mundial de la Física, formant part de la comissió que coordina les activitats que es duran a terme a Catalunya, a través d’un programa de comunicació i difusió que inclou conferències, exposicions, activitats lúdiques i seminaris amb la finalitat d’apropar aquells conceptes de la física que es troben presents en la nostra realitat quotidiana.

14. Publicacions - 17 museus per a les escoles : serveis educatius. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2004. - Agenda. Terrassa : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2004. Núm. 18 i 19. - Cuixart, Marta. El riu i la Colònia Vidal. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya : Departament de Medi Ambient i Habitatge, DL 2004. - Font, Esther. L’energia al planeta. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2004. - Font, Esther. Una història dels invents. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2004. - Guia de l’exposició de televisors Homo videns : davant la petita pantalla : l’exposició és un homenatge als aparells de televisió, a aquelles caixes voluminoses i entranyables que, per un imperatiu tecnològic, aviat desapareixeran de la nostra vida quotidiana. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2004. (Ed. en català i castellà). - Informatiu : Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Terrassa] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2004. Núm. 6, 7 i 8.

Internet Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya [en línia]. Terrassa : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2004. Adreça Internet: http://www.mnactec.com

> Sumari sintètic

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural

Àrea del Llibre i de Biblioteques

Servei de Biblioteques

Àrea de Promoció i Cooperació Artística 160 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural

1. Funcions de la La Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, d’acord amb el Decret Direcció General 201/2004, de 24 de febrer, té per funció fomentar la creació cultural en tots els de Promoció i àmbits, la difusió de les manifestacions culturals, la promoció i la cooperació Cooperació entre les diferents administracions públiques. Cultural Dins de la Direcció General de Promoció i Cooperació cultural es creen les àrees següents: - Àrea del Llibre i de Biblioteques - Àrea de Promoció i Cooperació Artística.

Àrea del Llibre i de Biblioteques Correspon a l’Àrea del Llibre i de Biblioteques, assimilada orgànicament a una subdirecció general, l’exercici de les funcions de promoció i foment de la lectura, l’impuls i suport al sector del llibre i l’edició i la coordinació i el desplegament de la xarxa de biblioteques a Catalunya.

Àrea de Promoció i Cooperació Artística Correspon a aquesta àrea, l’exercici de les funcions d’impuls a la creació i a la difusió cultural, de coordinació amb els organismes i entitats de la resta d’administracions públiques i de foment i promoció de les manifestacions artístiques i culturals de Catalunya.

2. Premis Nacionals Han format part del jurat dels Premis Nacionals presidit per Caterina Mieras, de Cultura 2004 consellera de Cultura, persones representatives de cada sector de la cultura: Jordi Balló, Xavier Barral, Manuel Borja-Villel, Antoni Cots, Gabriel Ferrater, Joan Fradera, Anton Granero, Isidor Marí, Ferran Mascarell, Anna M. Moix, Marcos Ordóñez, Ferran Rella, Moisés Rodríguez, Sergio Vila Sanjuan.

L’acte de lliurament dels premis s’ha fet el dia 27 de setembre, al Teatre Nacional de Catalunya, sota la presidència del senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya.

Els premiats han estat: - Premi Nacional d’Arts Visuals: Joan Colom, que ha renovat radicalment el llenguatge fotogràfic modern, especialment a partir del treball fet sobre el Barri Xinès de Barcelona. - Premi Nacional de Periodisme: Vilaweb, i els seus responsables Vicent Partal i Assumpció Maresma, pel caràcter fundacional del seu treball en el camp del periodisme digital, que combina rigor, immediatesa, anàlisi i diversitat. - Premi Nacional de Literatura: Emili Teixidor, per la seva novel·la El pa negre, editada per Columna. - Premi Nacional de Teatre: Josep Maria Pou, pel mestratge i veritat aconseguits en les seves interpretacions de Celobert, de David Hare, al Teatre Romea de Barcelona, i Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville al Teatre de Salt (Girona), al llarg de la temporada 2003. - Premi Nacional de Dansa: Sol Picó, per l’espectacle La dona manca o Barbie Superstar estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, el 27 de maig de 2003. El jurat ha valorat també la seva trajectòria professional i la seva aportació al món de l’espectacle amb els seus darrers treballs. - Premi Nacional de Cinema i Audiovisual: Isabel Coixet, per la pel·lícula Mi vida sin mi. - Premi Nacional de Música: Alicia de Larrocha, pel seu alt nivell d’interpretació 161 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

musical que l’ha fet assolir una gran projecció internacional durant el conjunt de la seva carrera artística, portant el valor de la música catalana arreu del món, i especialment, pel seu concert de comiat amb l’OBC. - Premi Nacional de Disseny: FAD (Foment de les Arts Decoratives), perquè durant cent anys, del 1903 al 2003, aquesta entitat barcelonina ha treballat en la promoció i la difusió de l’arquitectura i el disseny a l’Estat espanyol. Així mateix, el Premi destaca l’Any del Disseny que el FAD va organitzar el 2003, amb motiu del seu centenari. - Premi Nacional de Patrimoni Cultural: OVNI – Manel Risques i Ricard Vinyes (ex aequo) - OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) que al llarg dels seus deu anys d’existència ha compilat uns arxius temàtics amb més de 700 documents i obres que tenen la voluntat de facilitar una crítica de la cultura con- temporània utilitzant diferents estratègies: vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass media. - Manel Risques i Ricard Vinyes, per la seva feina de comissaris de l’exposició “Les Presons de Franco”, per la qualitat de l’exposició en el model que representa per a la recuperació del patrimoni, de la memòria i de la història. - Premi Nacional al Foment de l’Ús de la Llengua Catalana: revista Enderrock, que l’any 2003 va celebrar el seu desè aniversari i ja s’ha convertit en un mitjà de referència d’alta qualitat en el món de la música popular catalana, amb una àmplia audiència entre els joves de tot el nostre àmbit lingüístic. - Premi Nacional de Cultura Popular: Artur Blasco i Giné, per la incansable labor de recuperació, restitució, difusió i dinamització de la cultura popular piri- nenca al llarg de 40 anys, emmarcada en les trobades d’acordionistes, els tallers de promoció, la divulgació del cançoner i l’obertura del museu de l’acordió d’Arsèguel. L’any 2004 el Departament de Cultura ha concedit 198.330,00 euros en concepte de premis.

3. Projecció de la Any Dalí 2004 cultura i de les En el marc de l’Any Dalí 2004, organitzat per la Fundació Gala-Salvador Dalí de noves tendències. Figueres, el Centre KRTU ha coordinat, mitjançant el seu director, Vicenç Centre KRTU Altaió, els actes del centenari del naixement de l’artista organitzats pel Departament de Cultura de la Generalitat.

QUADRE 1. ACTES ORGANITZATS EN EL MARC DE L’ANY DALÍ. 2004 Títol Entitats organitzadores Congrés Internacional Dalí Dissident KRTU-EADC Presentació llibre Dalí dissident KRTU-EADC Dalí i el retrat còmplice. Itinerari Madrid, Perpinyà i Roma COPEC Exposició “Dalí. Afinitats Electives” Cultura. Arts Visuals “Dalí i les ombres elèctriques” Cicle de cinema Filmoteca de Catalunya “Dalí i Lorca”. Exposició itinerant Museu d’Història de Catalunya Exposició “Salvador Dalí, una Vida de Llibre” KRTU-EADC Biblioteca de Catalunya Exposició “El Manifest Groc” KRTU-EADC Documental El manifest groc KRTU-EADC Dalí i la Ciència. Cicle de conferències. Noves fronteres de la ciència i el pensament KRTU-EADC Obra completa de Salvador Dalí Publicació –coedició amb Destino EADC 162 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

Persistence and Memory Al Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida) s’hi ha fet aquest simposi internacional, amb el subtítol: Noves perspectives crítiques sobre Dalí en el seu centenari. Per part de Catalunya hi han participat: Vicenç Altaió i Pilar Parcerisas (Departament de Cultura de la Generalitat); Montse Aguer (Fundació Gala- Salvador Dalí) i Ricard Mas.

Visites a espais relacionats amb Dalí Amb l’organització del Departament de Cultura, Turisme de Catalunya, Turisme de Barcelona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i Caixa Fòrum, un grup de periodistes especialitzats en art (David Cohen, Valeriu Oiestanu, Lewis C. Kachur i William Jeffett) han visitat llocs de Catalunya relacionats amb Dalí: - Barcelona: Parc Güell; Sagrada Família; la Pedrera; Centre d’Art Santa Mònica; l’exposició “Dalí, Cultura de Masses”, al Caixa Fòrum; l’exposició “Afinitats Electives”, al Palau Moja; MNAC; Fundació Joan Miró; Museu Picasso. - Figueres: Castell de Púbol; Portlligat; Teatre-Museu Dalí; Figueres de Dalí; Museu de l’Empordà; Museu del Joguet. La visita ha finalitzat amb l’assistència al concert Dalí i la música del seu temps, al Teatre Jardí de Figueres.

Altres actes organitzats pel Departament de Cultura - Exposició “El Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l’Antiart”. Fundació Joan Miró, Barcelona. Explica la gestació i la repercussió del manifest i de la poètica de l’antiart, que tenia com a referents Joan Miró i el maquinisme, divulgat a través de la revista L’Esprit Nouveau. També recorda escenogràficament el món classicista que el manifest combatia i, enfront d’ell, la modernitat que representaven el cinema nord-americà, el jazz, l’arquitectura de Le Corbusier o les avantguardes pictòri- ques. Organitzada pel KRTU i la Fundació Joan Miró, amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, CCRTV, TV3 i el Cercle de Lectors.

- Dalí. Noves Fronteres de la Ciència, l’Art i el Pensament. Encontre de creadors organitzat pel KRTU, la Càtedra d’Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i l’Ajuntament de Figueres, que ha servit per reflexionar sobre la relació entre Dalí i la ciència i per debatre els nous paradigmes científics que vinculen l’art amb la ciència. Hi ha participat: Jorge Wagensberg (director de CosmoCaixa i professor de teoria de processos irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona), P.T. Landsberg (catedràtic a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Southampton), Gonzalo Herralde (cineasta), Roy Ascott (artista i director del Planetary Collegium, Universitat de Plymouth; professor del departament de Disseny i Media Arts de la Universitat de California Los Ángeles – UCLA), Semir Zeki (Departament de Neurologia al University College de Londres), Ignacio Gómez de Liaño (professor d’Estètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid), Gavin Parkinson (professor d’Art Contemporani al Departament d’Història de l’Art, Oxford University).

- Exposició “Salvador Dalí. Una Vida de Llibre”. Organitzada pel KRTU, la Biblioteca de Catalunya, el Centre d’Estudis 163 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

Dalinians; amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i comissariada per Francesc Fontbona, Daniel Giralt-Miracle i Ricard Mas. La mostra ha abastat, des de diversos punts de vista, la relació del geni empordanès amb la lectura, l’escriptura, la il·lustració, el disseny gràfic i l’edició al llarg del seu pro- lífic periple vital. Estructurada cronològicament en sis etapes, ha tingut en compte suports tan diversos com el manuscrit, revistes, llibres, catàlegs, mani- festos, lectures de capçalera i Dalí mateix com a objecte de publicacions. En el transcurs d’aquesta exposició, ha tingut lloc la presentació del llibre Dalí dissident, editat per Destino, que consisteix en un recull de les ponències presentades al Congrés Internacional Dalí Segle XXI. La Fortuna Crítica d’un Creador Dissident, fet al Palau de la Generalitat (Barcelona) el 7, 8 i 9 d’octubre de 2003.

- Cursos d’estiu Salvador Dalí. Art, antiart i surrealisme. Organitzats pel Centre Ernest Lluch del Consorci de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el CCCB i amb el suport de la Fundació Joan Miró i la col·laboració del KRTU. En aquests cursos, dirigits per Joan M. Minguet, hi han participat: Jordana Mendelson (University of Illinois, Urbana Champaign), Fèlix Fanés (Departament d’Art de la UAB), Eugenio Carmona (Departament d’Història de l’Art, Universitat de Màlaga), Juan José Lahuerta (Escola d’Arquitectura de Barcelona, UPC), Robert S. Lubar (Institut de Belles Arts, Universitat de Nova York), Montse Aguer (directora del Centre d’Estudis Dalinians. Fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres) i Lucía García de Carpi (Departament d’Art III. Universitat Complutense de Madrid).

Altres exposicions incloses en l’Any Dalí Finalment, s’han inclòs en el programa de l’Any Dalí les exposicions següents, organitzades per diferents entitats:

- “Dalí a l’Empordà. La Visió dels Fotògrafs Empordanesos” Organitzada per l’Associació d’Amics del Museu Dalí, consta d’aproximadament 70 fotografies (reprints) fetes pels fotògrafs empordanesos contemporanis de Dalí: Meli, Moncanut, Torner, Simon, Townsend, així com particulars que van prendre imatges insòlites del pintor: Sabater, Vehí, etc.

- “Records Íntims. Infància i Joventut de Salvador Dalí” L’exposició, organitzada pel Museu del Joguet de Catalunya, com si es tractés d’un àlbum de família, mostra fotografies de Salvador Dalí, els seus pares, la seva germana, la tia i madrastra, etc. Podem contemplar imatges d’ell amb els seus amics de diferents escoles, els expedients acadèmics i el seu carnet d’estudiant; algunes joguines, com Don Osito Marquina, amb què havien jugat Dalí i la seva germana Anna Maria, i dues cartes escrites a mà per Federico García Lorca dedicades a aquest ós. També es pot veure un acudit publicat a la revista Patufet, les il·lustracions de les portades dels llibres Les bruixes de Llers de Fages de Climent, L’oncle Visens de Puig Pujades, la Biografia d’en Pep Ventura, programes i cartells de les Fires i Festes de la Santa Creu i els exemplars de la revista Studium que feien els estudiants de l’Institut de Figueres. També s’hi exposen pintures del 1919, autoretrats de Dalí jove i els catàlegs de les primeres exposicions a l’Associació Catalana d’Estudiants i a les Galerías Dalmau. Es completa la crònica amb evocacions fotogràfiques de Figueres i Cadaqués en l’època de joventut de Dalí. 164 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

- “El País de Dalí” Organitzada pel Museu de l’Empordà, l’Ajuntament de Figueres, la Fundació Gala – Salvador Dalí i el Museu d’Història de Catalunya. L’exposició, ensems que permet fer un recorregut biogràfic, s’endinsa en l’espai simbòlic comú i d’influència entre l’artista i el territori, els llocs geogràfics i la gent, tot evidenciant la vinculació amb altres empordanesos, amb qui va mantenir una estreta relació durant tota la seva vida.

- “Dalimitar” Organitzada pel Museu de l’Empordà, es tracta d’un muntatge que pretén mostrar connexions entre alguns elements de l’activitat daliniana amb tòpics vigents en la pràctica artística contemporània. Els artistes participants no són, de cap manera, dalinians. Però accepten que en la seva obra hi ha fils que menen als ítems en què s’estructura l’exposició i que són peces del trencaclos- ques dalinià. Les obres de Miralda, Evru, Darío Urzay, Carlos Pazos, Juan Luis Moraza, Marina Núñez, Kónic Theatre, Manuel de Val i Joan Morey representen, respectivament, els ítems comestible, visionari, pintura, privat, textual, icò- nic, virtual, irònic i comercial, entre d’altres.

Homenatge a João Cabral de Melo Neto El Centre KRTU, juntament amb la Filmoteca de Catalunya ha organitzat una projecció especial del film Recife/Sevilla, del director Bebeto Abrantes. L’acte ha anat acompanyat d’una presentació a càrrec de Cinta Massip (traductora de Cabral de Melo al català), Arnau Puig (crític d’art), Joaquim Sala-Sanahuja (professor de la UAB) i del director del film, Bebeto Abrantes.

Exposició “Pascal Comelade i la seva Orquestra d’Instruments de Joguina” Després de la seva presentació a Figueres entre desembre de 2003 i febrer de 2004, la col·lecció d’instruments de joguina del músic del Conflent, Pascal Comelade, arriba a Barcelona, on s’ha mostrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquesta exposició és una coproducció entre el centre KRTU i el Museu del Joguet de Catalunya de Figueres.

Ciència i Salut Organitzades per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració d’ARTNODES, la UOC i el centre KRTU, s’ha fet una sèrie de conferències agru- pades amb el títol Ciències i Arts, Espurnes d’Amor. La novena d’aquestes conferències, anomenada “Tertúlia de les ciències amb les arts i de les arts amb les ciències”, ha comptat amb la participació de Vicenç Altaió (director del centre KRTU) i de Jordi Portabella (segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i director del Zoo de Barcelona).

Lliurament de les beques KRTU a la jove creativitat L’any 2004, el Departament de Cultura ha concedit 10 beques per un import de 55.000 euros a la jove creativitat. D’aquest import, 11.000 corresponen a les beques de la convocatòria del 2003 i 44.000 a la convocatòria del 2004. El seu objectiu és estimular i promoure la jove creativitat, amb especial atenció als components d’innovació i col·laborar en l’activació de projectes que tinguin possibilitats raonables de ser fets en un futur immediat. Són adreçades a persones físiques de fins a 30 anys interessades a dur a terme un projecte creatiu en qualsevol dels diversos camps de la cultura. A més de les sol·licituds a títol individual, també han pogut optar a aquests ajuts col·lectius de creadors i creadores 165 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

sense personalitat jurídica, sempre que la totalitat dels membres reunissin les condicions exigides en les bases. La festa de la jove creativitat corresponent al lliurament de guardons de l’edició 2003 de les beques KRTU a la jove creativitat s’ha fet el dia 30 d’abril, presidida per la consellera de Cultura, a la sala 1000 met.room.

QUADRE 2. BEQUES A LA JOVE CREATIVITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. CONVOCATÒRIA 2004/2005 Becari ¤ Altaió Isern, Gerard 3.200,00 Azkue Iruretagoiena, Idurre 3.200,00 Garcia Roure, Abel 5.600,00 Gil Fargas, Gerard 4.000,00 Ginard Cursach, Pere 3.200,00 Manen Farrero, Martí 7.200,00 Prunera Lagarriga, Dídac 4.000,00 Rodríguez Hernández, Sònia 3.200,00 Roura Pla, Xavier 3.200,00 Sempere Moya, Marc 7.200,00 TOTAL 44.000,00

4. Resum de QUADRE 3. RESUM DE SUBVENCIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CUL- subvencions TURAL. 2004 de la Direcció Subvencions ¤ General de Beques a la jove creativitat. Convocatòries 2003/04 i 2004/05 52.980,00 Promoció i Premis Nacionals de Cultura 198.330,00 Cooperació Ajuts directes Cultural Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya 12.000,00 Gremi d’Editors de Balears / Espai Mallorca 27.000,00 Fundació Congrés Cultura Catalana / Premi Ferran Soldevila 4.000,00 Ass. Mestres Rosa Sensat / Fòrum Social ensenyament 10.000,00 Transferències Universitat Autònoma de Barcelona / Centre de les Arts de la UAB 6.000,00 Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura (COPEC) 1.352.278,00 TOTAL 1.662.588,00 166 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DEL LLIBRE I DE BIBLIOTEQUES

Àrea del Llibre i de Biblioteques

1. Funcions de Correspon a l’Àrea del Llibre i Biblioteques, assimilada orgànicament a una sub- l’Àrea del direcció general, l’exercici de les funcions de promoció i foment de la lectura, Llibre i l’impuls i el suport al sector del llibre i l’edició i la coordinació i desplegament Biblioteques de la xarxa de biblioteques a Catalunya.

2. Objectius Els objectius específics per a l’any 2004 són aquests: específics - Donar suport a l’edició del llibre en català i aranès. per a l’any 2004 - Difondre la literatura catalana i promoure el llibre.

3. Producció 3.1. Suport a la producció editorial editorial El Departament de Cultura ha continuat la política de suport a la producció editorial en les llengües catalana i aranesa. S’han destinat 3.373.919,14 a l’ad- quisició d’exemplars de 2.574 títols, distribuïts d’aquesta manera: - Continuació del suport genèric 2003: 1.289.042,15 euros per adquirir 1.005 títols. - Suport genèric 2004: s’han executat 2.084.876,99 euros per adquirir 1.569 títols. Per primera vegada la dotació pressupostària ha permès liquidar tots els ajuts pendents de l’exercici anterior, que ascendeixen a 220.317,46 euros, i els corresponents a l’any en curs.

3.2. Producció editorial a Catalunya i a l’Estat espanyol La producció editorial a Catalunya, pel que fa al nombre de títols s’ha situat en els 25.513 i a l’Estat espanyol en 77.283. En català s’han publicat 7.780 títols.

QUADRE 1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE TÍTOLS PUBLICATS A CATALUNYA. 2000-2004 2000 2001 2002 2003 2004 Títols 21.457 23.668 23.952 25.635 25.513 Font: Agència Espanyola de l’ISBN (International Standard Bibliographic Number)

QUADRE 2. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE TÍTOLS PUBLICATS A L’ESTAT ESPANYOL. 2000-2004 Idioma 2000 2001 2002 2003 2004 Català 7.369 7.682 8.063 9.222 7.780 Castellà 47.757 52.256 54.160 59.748 59.098 Gallec 1.266 1.358 1.498 1.828 1.849 Basc 1.428 1.528 1.221 1.532 1.820 Altres 4.404 4.188 4.951 5.620 6.736 TOTAL 62.224 67.012 69.893 77.950 77.283 Font: Agència Espanyola de l’ISBN (International Standard Bibliographic Number)

4. Promoció 4.1. Distribució de llibres adquirits per suport genèric del llibre Els llibres adquirits pel Departament de Cultura, mitjançant els ajuts editorials en català de suport genèric, han estat distribuïts a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, als diferents serveis territorials del Departament de Cultura i, també, s’han destinat a exposicions i donacions a biblioteques escolars i d’altres amb criteris de col·lecció.

4.2. Punt final al suport genèric El 30 de desembre de 2004 s’ha donat per acabat el suport genèric mitjançant un decret de la consellera. Un nou programa de suport a l’edició en català, que serà operatiu el 2005, el substituirà. 167 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DEL LLIBRE I DE BIBLIOTEQUES

Aquest nou programa té dos apartats: - El vinculat a l’Institut Català de les Indústries Culturals, en forma d’ajuts a fons perdut. - El denominat Sistema d’Adquisició Bibliotecària, que permet la tria de títols d’in- terès a les xarxes de biblioteques i que fa que els llibres hi arribin sent novetat.

5. Subvencions L’any 2004 el Departament de Cultura ha atorgat subvencions a empreses per a l’edició de llibres, partitures o col·leccions de llibres d’especial interès cultural per un import de 147.440 euros que s’han executat en la seva totalitat. S’han concedit subvencions a entitats per a activitats relacionades amb el llibre per un import de 227.500 euros. En el marc del conveni amb l’Ateneu Barcelonès per finançar les obres de reha- bilitació del Palau Sabassona, que acull la seu de diverses entitats relacionades amb la literatura catalana, s’han atorgat a aquesta entitat 150.253,03 euros que s’han executat en la seva totalitat.

6. Resum QUADRE 3. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN L’ÀREA DEL de subvencions LLIBRE. 2004 i inversions Concepte ¤ Inversions en suport genèric a la producció editorial 3.594.316,33 Suport a l’edició de llibres d’especial interès cultural 147.440,00 Suport a activitats d’entitats sense finalitat de lucre 148.000,00 Altres subvencions 134.525,30 Subvencions per a infraestructures 150.253,03 TOTAL 4.174.534,66

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS I DE LES SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN L’ÀREA DEL LLIBRE. 2000 - 2004 Milers d’euros 5.000 4.000 4.174,53 3.000 2.000 1.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

7. Avaluació S’han satisfet els objectius proposats per a aquest període de temps i s’ha man- dels resultats tingut una interlocució constant i fluida amb el sector en totes les incidències obtinguts que aquest ha acusat al llarg de l’any. L’objectiu de donar suport a l’edició del l’any 2004 llibre en català i aranès ha estat cobert mitjançant l’execució de les ordres del suport genèric a la producció editorial i dels ajuts a l’edició de llibres d’especial interès cultural.

8. Objectius Promoure i fomentar la lectura; impulsar i donar suport a la indústria i als específics col·lectius implicats en el sector del llibre, i coordinar, articular i dinamitzar els per a l’any serveis i l’activitat de la xarxa de biblioteques a Catalunya, tot assegurant un 2005 nivell de servei professional i consistent, així com el ple accés de tots els ciutadans i ciutadanes. Pel que fa a biblioteques públiques, aquests objectius es des- plegaran en estreta coordinació amb la resta d’administracions de Catalunya. 168 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Servei de Biblioteques

1. Funcions El Decret 201/2004, de 24 de febrer, de reestructuració parcial del Departament del Servei de Cultura estableix que el Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic ha de Biblioteques passat a denominar-se Servei de Biblioteques i s’ha adscrit a l’Àrea del Llibre i Biblioteques. El Servei de Biblioteques té com a funcions bàsiques la prestació d’assistència i cooperació a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, i la promoció i el foment de les biblioteques públiques.

2. Sistema de QUADRE 1. SISTEMA DE LECTURA PÚBLICA DE CATALUNYA. 2003-2004 Lectura Pública Concepte 2003 2004 de Catalunya Nombre de biblioteques 354 356 Nombre de m2 199.221 201.298 Fons documentals 8.381.430 8.422.053 Usuaris de préstec 4.295.671 4.661.250 Documents prestats 11.559.556 12.407.216 Visitants 17.285.130 18.020.217 Personal 1.271 1.302

2.1. Programa específic de biblioteques Dins el marc del Programa específic de biblioteques 2002/2003, l’any 2004 s’ha inaugurat l’ampliació de la Biblioteca de Cambrils. Dins el marc del Programa específic de biblioteques 2004/2007, l’any 2004 s’han inaugurat les biblioteques de: Barcelona (Bon Pastor). Aquest any s’ha aprovat el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, any 2004.

2.2. Serveis de suport S’han subministrat 1.569 títols de llibres adquirits en concepte de suport genè- ric a 302 biblioteques públiques, i s’han tramès els butlletins Bibliografia Selectiva a 366 biblioteques. El desembre de 2004 la col·lecció de préstec ha arribat a 94.800 documents. L’han utilitzat 125 biblioteques que han manllevat 34.000 documents. S’ha continuat prestant el servei de redistribució de documents duplicats que han utilitzat 53 biblioteques públiques amb un total de 4.500 documents. El Departament de Cultura presta suport tècnic i participa en el funcionament i la prestació de serveis, de forma regular i continuada, en 147 biblioteques públi- ques de titularitat municipal. Té la titularitat dels dos bibliobusos que presten els seus serveis en municipis petits, i li correspon la gestió de les 3 biblioteques públiques de titularitat estatal.

Suport tècnic pel que fa a la creació i l’adequació d’equipaments - Redacció del projecte i programa del futur equipament. S’han assessorat aquestes biblioteques: Alcanar, Alcarràs, l’Arboç, Arbúcies, Calonge, Castelló d’Empúries, Cunit, Falset, Gandesa, Juneda, Lloret de Mar, Montblanc, Palamós, Pont de Suert, Ripoll, Salt, Santa Cristina d’Aro, Puigcerdà, Roquetes, Sort, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tremp i el Vendrell. - Programes de futurs equipaments. S’han confeccionat i enviat els programes de les biblioteques següents: Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja. - Seguiment de programes de futurs equipaments. S’ha fet el seguiment dels programes de les biblioteques següents: Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Anglès, Artesa de Segre, la Bisbal d’Empordà, l’Escala, Girona-Taialà, Hostalric, Llagostera, Maçanet de la Selva, Porqueres, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de les Abadesses, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, la Sénia i Torredembarra. - Ampliacions, remodelacions i adequacions. S’ha actuat en aquestes bibliote-

169 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

ques: Amposta, Cervera, Guissona, Mollerussa i Tàrrega.

Suport tècnic pel que fa als fons de les biblioteques S’ha intervingut específicament en les biblioteques següents: - Revisió de fons i retirada de títols obsolets. S’ha intervingut a Alguaire, Arbúcies, Badia del Vallès, Balaguer Biblioteca Domènec Carrover, Begur, Bellpuig, Bellvís, Blanes, Calafell, Cunit, Espluga de Francolí, Figueres, Gandesa Girona-Taialà, Llagostera, Martorelles, Molins de rei, Olot, Puigverd de Lleida, Pont de Suert, Ripoll, Roses, Salt-Jaume Ministral, Salou, Sarral, Santa Coloma de Queralt, Sarrià de Ter, la Sénia, Vandellòs, el Vendrell - Revisió del fons adquirit per a la Biblioteca Pública de Barcelona dipositat pro- visionalment a l’Arxiu Nacional. Des del mes de juny, la revisió d’aquests documents s’aprofita també per conformar un lot bàsic per a la nova biblioteca d’Alcarràs (Segrià), ara en construcció. - Preparació i catalogació del fons fundacional. S’ha intervingut a: Bibliobús les Garrigues-Segrià, Bibliobús Pere Quart, les Borges Blanques, Juneda, Pont de Suert, Tremp. - Catalogació de fons especials: s’ha intervingut a Sant Feliu de Guíxols. - Catalogació dels fons retrospectius. S’ha intervingut a: Alguaire, Begur, Bellpuig, Bellvís, Bibliobús Garrigues-Segrià, Blanes, Cornellà de Llobregat, Gelida, Martorelles, Palafrugell, el Pont de Suert, Sant Feliu de Guíxols, Sarrià de Ter, el Vendrell. - Localització del fons de la biblioteca a la base de dades del Catàleg col·lectiu de la lectura pública de Catalunya. S’ha intervingut a: Alpicat, Arbúcies, Balaguer-Biblioteca Domènech Carrover, Bellpuig, Bellvís, Begur, Campdevànol, Cunit, l’Espluga de Francolí, la Jonquera, Martorelles, el Pont de Suert, Ribes de Freser, Sant Joan les Fonts, Santa Coloma de Queralt, Santa Cristina d’Aro, Sarral, Vandellòs. - Amb l’objectiu de facilitar la tria bibliogràfica a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública, el Departament publica trimestralment un butlletí de novetats Bibliografia Selectiva: Novetats que es distribueix a totes les biblioteques públi- ques de Catalunya i a les institucions vinculades amb la professió. Aquest but- lletí també està disponible a Internet: http://cultura.gencat.es/biblio/bibliog.htm. També es publiquen les bibliografies selectives temàtiques per tal d’orientar els professionals en l’adquisició de lots bàsics per a biblioteques públiques. - S’han iniciat els treballs de revisió del Catàleg de la lectura pública per al canvi de format bibliogràfic MARC 21, destacant la compactació dels registres bibliogràfics multivolum. S’ha organitzat una sessió de presentació de les actuacions que porta a terme el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya.

2.3. Nous equipaments S’han inaugurat aquests equipaments: Barcelona (Biblioteca Bon Pastor) i l’am- pliació de Cambrils.

2.4. Informatització de biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya S’han informatitzat i connectat al Catàleg col·lectiu de la lectura pública de Catalunya les biblioteques de Martorelles, Campdevànol, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Alpicat, Santa Cristina d’Aro, Vandellòs, Gandesa, Arbúcies, Sarral, Tremp, Balaguer (Domènec Carrové), Begur, Bellvís, Bellpuig,

170 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Alforja, la Sènia, Cunit, Riudoms, Sant Gregori, la Jonquera, Sant Quintí de Mediona, Sant Joan les Fonts i Ribes de Freser.

2.5. Digitalització S’ha col·laborat en la digitalització i microfilmació de fons patrimonials de la Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Pública de Girona.

2.6. Biblioteques públiques de titularitat estatal

QUADRE 2. DADES DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE TITULARITAT ESTATAL. 2004 Biblioteca Visitants Usuaris del préstec Documents prestats Biblioteca Pública de Girona 286.325 40.363 121.089 Biblioteca Pública de Lleida 326.401 50.038 209.299 Biblioteca Pública de Tarragona 443.217 94.302 282.906

Biblioteca Pública de Barcelona S’ha concretat la ubicació de la Biblioteca Pública de Barcelona en el solar annex a l’Estació de França. D’altra banda, la Biblioteca Pública de Barcelona ha continuat participant en el servei Pregunteu, les biblioteques responen.

Biblioteca Pública de Girona S’han fet diverses activitats: 35 visites guiades, 25 sessions de l’hora del conte, 10 reunions de clubs de lectura, 3 conferències, 3 exposicions, 5 audicions de música, 1 sessió de narració de contes per a adults, 8 sessions de videofòrum, 5 sessions per a pares, 2 tallers de lectoescriptura, 1 taller de joc narratiu i 1 concurs literari infantil. Han assistit a aquestes activitats 1.882 persones.

Biblioteca Pública de Lleida S’han fet diverses activitats d’animació: 52 visites guiades 28 presentacions de llibres, 32 sessions de l’hora del conte, 35 conferències i debats, 51 exposicions, 50 reunions de clubs de lectura, 5 concerts, 7 recitals, 19 tallers, 4 projeccions i 14 activitats diverses. Han assistit a aquestes activitats 47.982 persones.

Biblioteca Pública de Tarragona S’han fet diverses activitats: 91 visites guiades, 40 sessions de l’hora del conte, 30 reunions de clubs de lectors, 2 sessions de Mercat de contes, 1 sessió d’ani- mació al voltant de Nadal, 1 sessió d’animació al voltant de Sant Jordi, narració de contes a l’estand de la biblioteca al Parc de Nadal 2004, narració de contes a l’estand de la Mediterrània, 3 sessions de lectures en veu alta, 2 tallers de creativitat. S’han organitzat un total de 34 exposicions amb fons de la biblioteca i 35 exposicions i guies temàtiques sobre cinema. S’han organitzat 20 edicions de tallers de formació d’usuaris en l’àmbit TIC. La biblioteca ha organitzat 14 activitats en col·laboració amb l’Institut Ramon Muntaner per donar suport als centres d’estudis. En l’àmbit d’extensió bibliotecària, la biblioteca ha participat en la XIII Trobada del Medi Ambient Mediterrània 2004, ha tingut presència setmanal a la ràdio, ha participat en la Setmana de Premis Literaris i al Parc Infantil de Nadal 2004. També ha participat en l’Administració Oberta, en el projecte CAT 365 i en els serveis de reserva i carnet de lector.

171 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

2.7. Bibliobusos del Departament de Cultura Dades dels bibliobusos del Departament de Cultura

Bibliobús Pere Quart Nombre d’unitats de fons 4.976 Nombre d’usuaris de préstec 4.836 Nombre de documents prestats 13.605

El mes de setembre s’ha fet efectiva la reordenació i ampliació del recorregut del Bibliobús Pere Quart. Amb aquesta reordenació de la ruta, el bibliobús donarà servei a 4 noves poblacions: Alins, Barruera, Ribera de Cardós i Tírvia. Recorregut: - Pallars Jussà: Benavent, Biscarri, Central de Cabdella, Conques, Figuerola d’Orcau, Isona, la Plana de Mont-ros, la Pobla de Segur, la Pobleta de Bellveí - Pallars Sobirà: Alins, Esterri d’Àneu, Llavorsí, Tírvia, Vall de Cardós (Ribera de Cardós). - Alta Ribagorça: Viu de Llevata (agregat del municipi del Pont de Suert), Vall de Boí (Barruera, Boí, Erill la Vall, Taüll), Vilaller (Senet i Vilaller), Rialp, Salàs de Pallars, Sant Romà d’Abella, Senterada, Talarn, la Torre de Cabdella i Tremp.

Bibliobús les Garrigues-Segrià Nombre d’unitats de fons 10.042 Nombre d’usuaris de préstec 6.457 Nombre de documents prestats 17.387

Des de la seva inauguració, disposa de connexió via satèl·lit a internet i al servidor del Catàleg col·lectiu de la lectura pública de Catalunya per a la gestió auto- matitzada del seu fons. Recorregut del Bibliobús les Garrigues-Segrià: - Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, l’Espluga Calba, Granadella, Granyena de les Garrigues, els Omellons, Puiggròs, el Soleràs. - Segrià: Alamús, Alcanó, Almatret, Artesa de Lleida, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Puigverd de Lleida, Sarroca de Lleida, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Vilanova de la Barca.

2.8. Formació i difusió Formació

QUADRE 3. CURSOS. 2004 Curs Nombre de Nombre sessions d’assistents Cursos del programa informàtic Virginia Technical Library System (VTLS) Catalogació: Mòdul EasyCat 2 2 2 2 Consulta: Mòdul EasyPac 11 13 Mòdul gestor VTLS 9 9 Mòdul préstec VTLS 2 4 Mòdul de localització 11 14 Altres cursos Alfabetització informacional 1 2 Bases per conèixer i classificar els còmics 1 1 Bibliodoc 12

172 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Biblioteconomia digital o com posar en marxa una biblioteca digital 1 13 Cerca d’informació a Internet 1 26 El còmic i els seus personatges 1 1 Com valorar un llibre infantil i juvenil 2 26 Comunicació escrita amb col·lectius amb dificultats lectores: lectura fàcil 2 26 Coneixements generals en matèria de protecció de dades 2 3 Consulto els meus dubtes en línia 24 Curs sobre serveis bibliotecaris en petits municipis 1 15 Formació d’usuaris a la biblioteca pública: alfabetització en informació 1 17 Generador de Sedes Web de las Bibliotecas Públicas 1 2 Gestión del conocimiento a través de los recursos humanos 1 5 La Hiperenciclopèdia i els altres continguts del portal Grec.net 2 143 Introducció a la propietat intel·lectual 1 1 Jornada: passat, present i futur del patrimoni sonor i audiovisual 1 2 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació 1 25 Jornades d’Usabilitat en Sistemes d’Informació 1 4 Els joves a la biblioteca: lectors o transgressors 1 20 El màrqueting aplicat a les biblioteques. Nous públics, nous reptes 1 2 Passat, present i futur del patrimoni sonor i audiovisual 1 2 Presentació i formació de la Intranet de Biblioteques 3 74 Préstec i préstec interbibliotecari 2 2 Primers lectors: procés d’adquisició de la lectura 1 2 Propietat intel·lectual i serveis d’informació 1 14 Seminari sobre la propietat intel·lectual 1 3 Serveis d’informació a la biblioteca pública: la informació local 1 21 Serveis especials a les biblioteques 1 2 La web visible i la web invisible: Motors de cerca, 1 21 Information Gateways i bases de dades a Internet

Difusió S’han incorporat al SIS les 4 bibliografies selectives de novetats corresponents a l’any 2004 i 2 noves bibliografies selectives temàtiques que es poden consultar a: http://cultura.gencat.es/biblio/bibliogt.htm A la Central de Biblioteques de Tarragona han funcionat dos grups de treball que preparen materials per a la formació dels usuaris de les biblioteques. Formen part d’aquest grup de treball les biblioteques de Cambrils, Constantí, Salou i Torredembarra. S’ha editat una postal promocional del Servei d’Informació Selectiva-SIS, que s’ha distribuït a les biblioteques i també en jornades professionals. En el marc de Liber’04, fet a Barcelona, s’ha organitzat l’estand del Departament de Cultura dedicat a les biblioteques públiques, amb l’exposició d’experiències singulars de foment de la lectura i promoció de les biblioteques i l’edició de dos tríptics informatius que posteriorment han estat distribuïts a les biblioteques. II Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, fet a Salamanca: s’ha participat en el comitè científic i s’hi han presentat 4 comunicacions i pòsters.

Grups de treball amb les comunitats autònomes i el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport Les Jornades de Cooperació Bibliotecària de l’any 2004 s’han fet a València, els dies 2, 3 i 4 de juny. Dins aquest marc, els grups de treball elaboren estudis i documents tècnics. El Departament de Cultura ha participat en tots els grups, de treball, a través de la Biblioteca de Catalunya o del Servei de Biblioteques. 173 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Com a coordinador de grup: - Pautas sobre Servicios de Bibliotecas Públicas: s’ha continuat treballant en la tra- ducció de les pautes a les diferents llengües de l’Estat i la seva publicació. Com a participant: - Estadísticas de Bibliotecas Públicas: s’ha continuat treballant en la revisió i actualització del formulari comú al Ministeri de Cultura i les comunitats autò- nomes i s’ha plantejat l’evolució del grup de treball cap a la realització d’un mapa de biblioteques públiques espanyoles. S’ha seguit treballant amb l’Institut Nacional d’Estadística per a la millora en la recollida de dades sobre biblioteques públiques i per uniformitzar els formularis de recollida de dades. Es continua treballant amb l’aplicació Alzira anuario estadístico de bibliotecas públicas españolas que permet introduir les dades en línia i la seva consulta a Internet. - Proyecto Pregunte, las Bibliotecas Responden: servei electrònic cooperatiu d’infor- mació que s’ha integrat al grup de treball Referencia Virtual. - Sistemas Urbanos de Bibliotecas: grup que treballa en la definició d’un document base per a l’organització dels sistemes urbans i ha treballat per tal de poder publicar unes pautes que formaran part del document de Pautas bibliote- carias. - Bases Tecnológicas para la Gestión y Cooperación Bibliotecaria: el grup ha treballat en l’adaptació de les Pautes de l’IFLA sobre ús d’Internet a les biblioteques. - Selección Bibliográfica Cooperativa: el grup ha treballat en l’elaboració d’unes guies sobre el perfil i els procediments de selecció bibliogràfica en el camp de la lectura pública i en el desenvolupament d’una eina informàtica per gestionar informació bibliogràfica.

2.9. Projecte L’Espai de la Unió Europea S’ha continuat el projecte de col·laboració entre el Patronat Català Pro Europa i el Departament de Cultura sobre informació europea adreçat a les biblioteques públiques.

2.10. Conveni amb Enciclopèdia Catalana Des del juliol de 1999 està vigent el conveni de col·laboració amb Enciclopèdia Catalana en virtut del qual les biblioteques públiques poden gaudir d’accés gra- tuït als serveis oferts pel portal Grec.net a l’adreça http://www.grec.net (per a la consulta de la Hiperenciclopèdia entre d’altres). Durant el 2004, 19 noves biblioteques s’han incorporat a aquest servei. En total ja hi tenen accés 322 biblioteques i 10 bibliobusos.

2.11. Servei Pregunteu, les biblioteques responen Servei d’atenció de consultes i d’informació a través d’Internet atès, de manera rotativa i cooperativa, per biblioteques públiques de totes les comunitats autò- nomes; l’usuari pot adreçar les seves consultes a través d’una pàgina web i rep resposta per correu electrònic en un màxim de 72 hores. L’adreça per accedir al servei és: http://pregunte.carm.es.

Hi han participat 34 biblioteques públiques, de les quals tres són catalanes: la Biblioteca Pública de Barcelona, la Biblioteca Pública de Lleida i la Biblioteca Pública de Tarragona. Les consultes del torn de la Biblioteca Pública de Barcelona han estat ateses des del Servei de Biblioteques, que, a més, té repre- sentació permanent a la comissió de seguiment del projecte i al grup de coordi- nació bibliotecària sobre referència virtual format per representants del Ministeri de Cultura i de les comunitats autònomes. 174 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Biblioteca Consultes ateses Pública de Barcelona 254 Pública de Lleida 224 Central de Tarragona 273

2.12. Projecte Cat365, Administració Oberta de Catalunya La Biblioteca Pública de Girona, la Biblioteca Pública de Lleida i la Biblioteca Pública de Tarragona han participat en el projecte Cat365, Administració Oberta de Catalunya i han ofert serveis de reserva de documents i sol·licitud de carnet de lector i els nous serveis de préstec bibliotecari i sol·licitud d’informa- ció bibliogràfica http://www.cat365.net.

2.13. Projecte Bibliografia sobre Barcelona 1975-2000 Des del passat any 2000 està en funcionament un grup de treball que té l’objectiu de recopilar publicacions i estudis referits a la trajectòria de Barcelona en el darrer quart del segle XX. El grup està format per 5 institucions: Aula Barcelona, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Consorci de Biblioteques de Barcelona i Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

2.14 Projecte Intranet de biblioteques Les biblioteques de Barcelona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre s’incorporen a la intranet de biblioteques desenvolupada per la Central de Biblioteques de Girona a través de la Diputació de Girona.

2.15. Activitats de les biblioteques S’han fet 26.864 activitats a les biblioteques, les més destacades de les quals consten al quadre següent:

QUADRE 4. ACTIVITATS DE LES BIBLIOTEQUES. 2004 Activitats diverses Nombre de biblioteques Clubs de lectura 38 Hora del conte 98 M’han dit que us expliqui històries d’amor, narració de contes 16 Contes d’amor i passió, narració de contes 8 Els secrets de la Seu Vella, hora del conte 4 El mussol lector, grup de crítica 8 El menú de la setmana, programa de ràdio 1 Música a la biblioteca, audició 2 Pirates a la lectura! 1 Representacions teatrals: Contes de Nadal en viu i en directe. Cia Lapsus Espectacles 9 Estima’m. Contes per la Pau. Cia. Udol. 11 Exposicions: Karen Blixen 9 Quan érem emigrants 8 Obrim les portes a l’ampliació europea 3 Des dels llibres 4 Estepes de Ponent penes de vida 5 Àfrica, el continent oblidat 1 175 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Congressos, trobades, jornades: I Setmana del Llibre Infantil i Juvenil de les Comarques Tarragonines 3 III Setmana del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de l’Ebre 8 IV i V Setmana del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de Ponent 17 IV Setmana del Llibre Infantil i Juvenil a les Terres de l’Ebre 1 3a Trobada professional de biblioteques públiques d’arreu de Catalunya participants en les Setmanes del Llibre Infantil i Juvenil 15 Cursos i tallers: Contes grans per a orelles petites, taller 16 Taller de botifarres 1 Taller de papiroflèxia 1 Tallers infantils a la biblioplatja 1 Conferències, xerrades i col·loquis: Cooperativisme ahir i avui 1 Xerrada sobre flors de Bach 1 El món dels somnis 1 Volem els papers de Salamanca 1

3. Catàleg col·lectiu El Departament de Cultura, per garantir la catalogació unificada i compartida de la lectura de tots els fons de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública i el coneixe- pública de ment mutu de llurs fons, coordina i gestiona el Catàleg col·lectiu de la lectura Catalunya pública de Catalunya. És accessible a Internet a l’adreça: http://www.gencat.es/slp/vtls/catalan/index.html.

QUADRE 5. DADES DEL CATÀLEG COL·LECTIU DE LA LECTURA PÚBLICA DE CATALUNYA. DOCU- MENTS CATALOGATS PER TIPOLOGIA I PER UNITAT. 2004 Tipologia Nombre Monografies impreses 20.499 Buidatge de monografies 86 Enregistraments sonors 2.918 Enregistraments vídeo 2.788 Buidatge de revistes 877 Partitures impreses 211 Dades llegibles per màquina 245 Material gràfic 996 Reculls 28 Altres 182 TOTAL 28.830

Unitat Nombre Centrals de catalogació, préstec territorials 8.172 Biblioteca d’Olot 3.473 Biblioteca de Reus (Central Xavier Amorós) 2.574 Biblioteca de Figueres 1.335 Biblioteca de Blanes 820 Biblioteca de Cambrils 746 Biblioteca de Tortosa (Francesc Oliver de Boteller) 640 Biblioteca de Girona (Just Casero) 606 Altres 10.464 TOTAL 28.830 176 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

QUADRE 6. RESUM PER TIPUS DE REGISTRES. 2004 Registres bibliogràfics 346.895 Registres d’autoritat 132.323 Registres d’exemplar 2.656.845 Registres d’usuari 347.440

4. Beques del S’han concedit 6 beques per a l’elaboració del Catàleg col·lectiu de la lectura Catàleg col·lectiu pública de Catalunya per un import de 29.570 euros. de la lectura pública de Catalunya

5. Inversions QUADRE 7. INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN OBRES, EQUIPAMENTS I DOTACIÓ i subvencions BIBLIOGRÀFICA DE BIBLIOTEQUES (*). 2004 Concepte ¤ Maquinària utillatge 18.150,84 Mobiliari 69.676,58 Informatització de biblioteques 470.210,66 Dotació bibliogràfica 1.081.006,82 Obres de millora i instal·lacions: Biblioteca de Catalunya: dipòsit de la Biblioteca i de la Central de Préstec 1.994.488,21 Central Biblioteques de Lleida. Magatzem bibliobús 55.993,17 Biblioteca Pública de Tarragona. Obres de millora i instal·lacions 11.893,14 TOTAL 3.701.419,42 * Hi són comptades les inversions fetes des de Secretaria General.

El Departament de Cultura s’ha fet càrrec dels crèdits per a infraestructures de biblioteques dins el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya que han estat ins- trumentats mitjançant l’Institut Català de Finances.

QUADRE 8. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN INFRAESTRUCTURES DINS EL PLA ÚNIC D’OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA. 2004 Ajuntament ¤ Ajuntament de Balaguer 44.953,61 Ajuntament de Blanes 141.222,18 Ajuntament de Caldes de Montbui 45.801,79 Ajuntament de Castellar del Vallès 39.864,52 Ajuntament de Falset 66.158,14 Ajuntament de Figueres 134.436,73 Ajuntament d’Igualada 148.431,72 Ajuntament de les Borges Blanques 48.770,42 Ajuntament de les Franqueses del Vallès 40.882,33 Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 240.480,59 Ajuntament de Manresa 79.304,95 Ajuntament de Mataró 26.717,71 Ajuntament de Palafrugell 61.069,05 Ajuntament de Reus 237.807,26 Ajuntament de Roses 40.712,70 Ajuntament de Sabadell 234.946,20 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols 57.676,32 Ajuntament de Sant Quirze del Vallès 40.712,70 Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda 61.069,05 177 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

Ajuntament de Sant Pere de Ribes 33.503,16 Ajuntament de Torelló 33.927,25 Ajuntament de Tortosa 97.540,84 Ajuntament de Vielha 54.283,60 Ajuntament del Pont de Suert 55.979,96 Ajuntament d’Esplugues de Llobregat 114.504,46 TOTAL 2.180.757,24

QUADRE 9. TRANSFERÈNCIES DEL DEPARTAMENT DE CULTURA A CORPORACIONS LOCALS PER A BIBLIOTEQUES. 2004 Entitat ¤ Ajuntament de Badia del Vallès 54.903,79 Ajuntament de Granollers 27.664,24 Ajuntament de Llagostera 32.737,78 Ajuntament de Palamós 32.737,78 Ajuntament d’Ulldecona 32.737,78 Ajuntament de Vilassar de Dalt 35.195,91 Ajuntament de Cervera 29.137,43 Ajuntament d’Igualada 31.773,99 Ajuntament de Terrassa 121.316,86 TOTAL 398.205,56

6. Resum QUADRE 10. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN BIBLIOTE- d’inversions QUES. 2004* i subvencions Concepte ¤ Inversions en equipament i en obres de condicionament 2.620.412,60 Inversions en dotació bibliogràfica 1.081.006,82 Subvencions per a obres d’infraestructura 2.180.757,24 Beques del Catàleg col·lectiu de la lectura pública 29.570,00 Transferències a corporacions locals 398.205,56 TOTAL 6.309.952,22 * S’hi inclouen les inversions fetes des de la Secretaria General.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I DE LES SUBVENCIONS PER A INFRAESTRUCTURA EN BIBLIOTEQUES (*). 2000-2004 Milers d’euros 10.000 8.000 6.000 7.127,13 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Hi són incloses les aportacions del Departament de Cultura a la Biblioteca de Catalunya i les trans- ferències

7. Publicacions - Bibliografia selectiva.Llibres infantils d’imaginació. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Consultable també a Internet: http://cultura.gencat.net/bibliografia/bibliogt.htm

178 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL - SERVEI DE BIBLIOTEQUES

> Sumari sintètic

- Bibliografia selectiva.Narrativa i prosa del segle XX. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Consultable també a Internet: http://cultura.gencat.net/bibliografia/bibliogt.htm - Bibliografia selectiva. Novetats. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Núms. 48 (gener), 49 (abril), 50 (juliol) i 51 (octubre). Consultable també a Internet: Selecció de novetats per a biblioteques públiques [en línia]. Adreça Internet: http://cultura.gencat.net/bibliografia/bibliogt.htm - Guia de biblioteques públiques de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004. Gener 2004 i Juliol 2004. Consultable també a Internet: Directori de biblioteques públiques de Catalunya [en línia]. Adreça Internet: http://cultura.gencat.net/biblio/bicerca.asp

179 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Àrea de Promoció i Cooperació Artística

1. Funcions de Correspon a l’Àrea de Promoció i Cooperació Artística l’exercici de les funcions l’Àrea de d’impuls a la creació i a la difusió cultural, de coordinació amb els organismes i Promoció i entitats de la resta d’administracions públiques i de foment i promoció de les Cooperació manifestacions artístiques i culturals de Catalunya. Artística Els delegats o delegades de teatre i dansa, de música i d’arts visuals depenen de la persona titular de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural i, pel que fa a l’àmbit de les seves funcions, depenen funcionalment del responsable de l’Àrea de Promoció i Cooperació Artística.

2. Activitats i 2.1. Centre d’Art Santa Mònica subvencions en Al llarg de l’any 2004, el CASM ha consolidat la nova etapa iniciada el 3 d’octu- l’àmbit de les bre de 2003. Els trets fonamentals són: arts visuals - El CASM posa el seu accent en el context local. El treball amb els artistes nacionals és l’eix vertebrador de la seva programació, proposant-los la produc- ció d’una peça de referència en la seva carrera. El mateix és aplicable als cura- dors, crítics i teòrics que produeixen projectes al Centre. D’aquesta manera, vol ajudar a la consolidació de les seves carreres professionals, a la seva validació i difusió. - Per assolir aquest objectiu, el CASM també exposa artistes estrangers, que li permeten validar el seu discurs, generar un context i atraure l’atenció necessà- ria. - El CASM posa els seus recursos en la generació de nous treballs, tant obres d’artistes com projectes de pensament. Voluntàriament, renuncia a artificis de presentació d’obra innecessaris. - El CASM vol investigar nous formats de treball, sense renunciar al més tradicional de l’exposició. - El CASM vol assolir les cada dia més altes expectatives culturals i d’oci del seu públic. Per això desenvolupa un programa educatiu que dota d’eines de pensament els més joves. Vol estar obert a tots els seus possibles visitants, des del més expert fins al que no acostuma a visitar museus, incloent-hi els turistes (el centre és a la Rambla).

Inversions El Departament de Cultura ha executat, en concepte d’obres de millora i instal·lacions fetes per la Secretaria General, 341.822,68 euros.

Exposicions El CASM organitza exclusivament exposicions individuals. Moltes d’aquestes són projectes de nova generació, en els quals el CASM s’involucra intensament des de l’inici. En aquests casos, el pressupost de producció de la nova peça va a càrrec del CASM. Les exposicions del CASM són organitzades per la seva Mesa de comissariat, integrada pel director del CASM i per dos professionals independents de prestigi. Al llarg del 2004, els convidats han estat David G. Torres i Miguel von Hafe Pérez. El dia 2 de juliol es va anunciar que el primer deixava el seu lloc a Frederic Montornés el 2005.

Entre el 19 de març i el 6 de juny

- Yamandú Canosa: Nuevas Canciones A cura de David G. Torres. Olis, trompe-l’oeils i dibuixos que proposaven una reflexió sobre el fet de mirar i

180 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

la capacitat que té la imatge de provocar reaccions en l’espectador.

- Lívia Flores: Cadena Alimentària A cura de Miguel von Hafe Pérez El seu ús de la imatge projectada, amplificada i alterada en aquest cas per un joc de miralls, subratllava la dimensió ambigua i poètica de l’art contemporani.

- Tere Recarens A cura de Ferran Barenblit Dos contenidors de transport marítim que s’obriran deu anys després. Dintre d’un hi ha quelcom que haurà millorat; dintre de l’altre, quelcom que empitjo- rarà. Una peça intensament autobiogràfica. Una reflexió sobre la vida i sobre el pas del temps per al treball d’una artista.

- Costa Vece: House of Cards A cura de Miguel von Hafe Pérez Una immensa torre d’un dels materials més pobres, el cartó, que reprodueix un immens castell inestable. Una reflexió angoixada sobre una societat hiperconsu- mista, en la qual tot està planificat seguint uns estàndards.

- SONAR Del 17 al 19 de juny El CASM va acollir una vegada més el SONAR, Festival de Música Avançada de Barcelona. En concret, el Sonarama, que oferia una panoràmica de la nova crea- ció sonora i audiovisual: concerts, instal·lacions sonores i presentacions de programari i maquinari.

Entre el 3 de juliol i el 26 de setembre

- Pep Duran: Mudo A cura de Ferran Barenblit. Una reflexió sobre els límits de la realitat i la ficció, i sobre la capacitat de l’art per donar una visió sobre allò que ens envolta. A tra- vés de la deconstrucció d’un espai arquitectònic i del que passa dintre, Pep Duran torna a interrogar sobre les funcions i el sentit de l’art.

- Maria Eichhorn: 16 factures A cura de Ferran Barenblit L’artista va posar a disposició del públic del CASM el facsímil exacte de les factures necessàries per generar la mateixa producció. Una reflexió circular que fa visible allò que no ho és, i que s’interroga pels fluxos econòmics de l’art.

- Florian Göttke: Borrowed Scenery A cura de David G. Torres Florian Göttke va reproduir els espais on els zoològics acostumen a tancar els simis. Un espai fora de context, un gran escenari que reprodueix no un hàbitat “real” sinó un espai alhora representat i que, en origen, respon a un arquetip. En l’extrem de la desproporció i del grotesc, es provoca un bucle entre realitat i ficció, i entre la realitat i la seva representació, posant l’espectador en situació de repensar els seus mateixos codis culturals.

- João Tabarra: Apparent Phenomena A cura de Miguel von Hafe Pérez 181 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Una poètica reflexió sobre la vida política a l’art. A través de dotzenes de diapositives, la peça mostra l’artista mantenint una foguera encesa al llarg d’un dia sencer. Un foc que sempre crema, sense cap motiu més que mantenir l’artista ocupat a portar-hi llenya.

- Pep Agut: No em diguis el teu nom A cura de David G. Torres. Del 8 d’octubre al 6 de desembre A través d’unes taules de vidre amb textos, Pep Agut va proposar una visió de la validesa del llenguatge i les seves possibilitats per generar pensament. Els textos seleccionats eren fragments, des de la conversació més intranscendent fins a la referència més complexa. Aïllats, tots són posseïdors de tot el potencial del llenguatge.

- Graham Gussin: Teló de Fons A cura de Miguel von Hafe Pérez Aquest artista britànic reflexiona bàsicament sobre la idea del buit i com aquest buit està carregat d’idees i d’intencions. Ha presentat, al CASM, una exposició basada en la llum, amb la presència d’un immens focus cinematogràfic que omplia i redibuixava l’espai expositiu, descobrint una nova idea de “buit”.

- Nedko Solakov: Rivals A cura de Ferran Barenblit L’origen de la peça es troba en una discussió entre el curador de l’exposició, que aposta per una primera idea, que incloïa el futbolista Hristo Stoitchkov, i la con- traproposta de l’artista, que vol refer una obra anterior. Resultat: una divertida i inversemblant confrontació entre artista i curador, amb un resultat obert, que fa visible molt del treball ocult en art contemporani.

Entre el 18 de desembre i el 6 de març de 2005

Martí Anson: Fitzcarraldo. 55 dies treballant en la construcció d’un veler Stella 34 al CASM A cura de Ferran Barenblit Fitzcarraldo és la idea d’un projecte impossible: construir un veler dintre del CASM. Un projecte que va directe al fracàs, perquè ni tan sols pot sortir per la porta. Un treball intens, que proposa múltiples lectures: trastocar l’ordre esperat de successos, generar una expectativa que mai no es compleix, parlar del futur i de la inequívoca idea que al final, ens tornem a trobar en el punt d’inici.

Filipa César: Transmediterráneo A cura de Miguel von Hafe Pérez Un llarg viatge a un vaixell que surt de Barcelona permet a Filipa César convertir- se en observadora privilegiada dels seus companys de viatge. Una descripció detallada de comportaments, actituds i imatges que semblen no tenir un lligam, però que creen un discurs sobre les formes de mirar i d’actuar a la contemporaneïtat.

Daniel Chust Peters: Airshow A cura de David G. Torres Daniel Chust va utilitzar en efectiu els recursos que el CASM va posar a la seva disposició. El resultat: tres peces construïdes únicament amb bitllets de cinc euros. La forma que reproduïen, la del seu propi estudi, és la que l’artista fa des de fa més de quinze anys, amb una intensitat i una convicció poc habituals. 182 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE VISITANTS A LES EXPOSICIONS DEL CENTRE D’ART SANTA MÒNICA. 2000-2004 Visitants 180.000 150.000 120.000 90.000 60.000 30.00 49.658 0 2000 2001 2002 2003 2004

Col·laboradors El CASM ha col·laborat amb diferents organismes nacionals i estrangers, entre els quals es troben: la Mondriaan Foundation dels Països Baixos, el British Council, l’Otis College de Los Angeles i l’Instituto Cervantes.

Activitats i Educació Per al CASM, les activitats tenen la mateixa importància que les exposicions, com a fórmula de treball en la generació de discurs crític en art i cultura con- temporània. S’ha reservat una planta sencera de l’edifici per a aquestes activitats, amb sales dedicades a consulta, sala d’actes, aula i bar. Al llarg del 2004 s’han fet més de cinquanta convocatòries. Pel que fa a l’educació, la voluntat del CASM és incidir en els estudiants de batxillerat artístic i d’escoles d’art. Una novetat significativa, és obsequiar els grups escolars amb un vídeo en el qual els estudiants poden veure allò que habitual- ment està ocult, com el muntatge i una entrevista amb els artistes, en què fan un esforç per comunicar el sentit del seu treball. A més, es generen fitxes didàc- tiques per desenvolupar activitats a les escoles. S’han fet 44 visites comentades, per a 1.307 persones. El responsable d’activitats i Educació és Antonio Ortega.

Consulta Consulta és la mediateca comissariada del CASM. S’ofereix a un comissari la possibilitat de fer una selecció de material escrit, audiovisual o en suport informàtic per tractar un tema determinat. L’única condició és que el públic ha de tenir la possibilitat de concentrar-se en aquells materials que li interessen més. Cada comissari ha proposat novetats, incloent-hi material en formats ines- perats.

19 març – 6 juny Contribució Alessio Antoniolli

Espai Legal / Espai Públic Eva González Sancho

3 juliol - 26 setembre Posters, videos and other stuff Jacob Fabricius

183 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

17 setembre – 6 desembre Sound and me David Armengol – Martí Manen

8 octubre – 6 desembre [Psico] Búnker Fernando Castro Flórez

18 desembre – 6 març 2005 Tropical Table Party María Inés Rodríguez

Activitats - 16 de gener: Un cafè amb Rosa Martínez. Les biennals com a model expositiu. - 20 de gener: Compromís social de l’art, per Abdel Aziz. - 24 de gener: Pop-Deleuze, conferència a càrrec de Miguel Morey. - 19 de febrer: Un cafè amb Juan Ugalde. Un altre món de l’art és possible. - 5 de març: Un cafè amb María Inés Rodríguez: Instant City - 7 de maig: Un cafè amb Chus Martínez: Art, comunitat i imaginació subversi- va. - 19 de maig: Estilites, anacoretes, desertors del búnquer, conferència de Fernando Castro Flórez. - 16 de juliol: Un cafè amb Rosa Pera: Ambulantes. - 16 de juliol: Vídeo a la fresca: Arquitectura efímera. - 23 de juliol: Vídeo a la fresca: El curs de les coses, de Fischli & Weiss. - 23 de setembre: Conversa amb Maria Eichhorn - 28 d’octubre: Conferència de Chris Smith. - 24 de novembre: Update, selecció de la Pinta amb vídeos d’estudiants d’escoles d’art de Catalunya. Dintre de Loop 04. - 14 de desembre: Un cafè amb Cuauhtémoc Medina.

Producta 1 A càrrec de Y Productions L’objectiu és generar un focus de debat entorn de les diferents nocions de pro- ducció que repercuteixen en les formes de producció cultural contemporània - 17 de març: Generació de context - 25 de març: Work / Non Work - 2 d’abril: La nit menys productiva

Àudio A càrrec d’Óscar Abril Ascaso - 14 de gener: Alku presenta Imbècil - 20 de febrer. La máquina deseante, de Sergi Valverde - 9 de març: Balago. Concert al claustre - 30 de juliol: Oriol Rosell presenta P(h)o(r)nography - 22 d’octubre: Presentació de Begoña - 19 de novembre: Justin Bennet presenta Noise Map - 10 de desembre: Presentació de Lucky Kitchen

Capital A càrrec d’Amanda Cuesta Amb l’objectiu de generar una publicació teoricopràctica sobre economia de

184 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

l’art, Capital s’articula com un conjunt de sessions des d’on discutir, englobant el major nombre de punts de vista, les estructures econòmiques de la institució art i les condicions de treball i promoció professional que aquestes configuren. Capital ha implicat una vintena de reunions al llarg del 2004, amb quatre participants fixos i entre sis i vuit convidats.

Educació - 23 de gener: Clausura taller Funnycar, per Albert Tarés - 10 de febrer: Christian Jankowski a la Facultat de Belles Arts de la UB - 17 d’abril: Dalí: No-estil, xerrada per a professors de batxillerat per Antonio Ortega - 28 d’abril, 5 i 12 de maig: L’estat de la imatge en l’art contemporani, per Yamandú Canosa - 26 de maig: Conversa amb Tere Recarens, a l’Escola Massana de Barcelona - 17 de novembre: Conferència de Pep Agut - 23, 25 i 30 de novembre: Seminari de Pep Agut

Presentacions Art i edició: - 24 de febrer: Ediciones Originales - 2 de març: 22a - 16 de març: B-Guided - 30 de març: Rojo - 18 de novembre: Media i art, amb la participació d’Alina Iraizoiz (televisió: Metròpolis de La 2), Pilar Sampietro (ràdio: Nautilus de RNE Ràdio 4) i Jaume Vidal (premsa: El Punt)

Butlletí A partir del mes d’abril el CASM disposa del seu propi butlletí mensual, que ha esdevingut el principal nexe de comunicació entre el Centre i el seu públic. El Butlletí és un element discursiu que desenvolupa un pensament crític, a més de servir per mostrar les línies de treball del Centre i mantenir informat de la seva activitat. La publicació ha aixecat un gran interès tant entre els lectors com entre els potencials col·laboradors (artistes, crítics i teòrics tant nacionals com estrangers). Amb un tiratge de 10.000 exemplars, el seu contingut també està disponible a la pàgina web del Departament. El responsable és David G. Torres.

2.2. Exposicions i activitats organitzades pel Departament de Cultura en altres centres a Barcelona “Subirachs. Volums, textures, símbols. Obres de 1953 a 2002” Sala d’exposicions del Palau Moja. Del 21 de febrer a l’11 de maig Exposició retrospectiva que va aplegar 62 obres (escultures i dibuixos) i que va constituir un compendi de mig segle de la seva trajectòria artística, un dels pio- ners de l’escultura d’avantguarda a Catalunya. Un recorregut que va permetre copsar l’evolució d’un creador de símbols a través d’una obra personal i singular, emmarcada en una dialèctica entre els valors materials de la tridimensiona- litat i la seva capacitat expressiva, al·legòrica i representativa. Mostra a cura de Judit Subirachs. Edició de catàleg.

“Cuixart. Ara” Sala d’exposicions del Palau Moja. Del 4 de juny al 7 de setembre Exposició retrospectiva que va aplegar 22 obres fetes en els darrers deu anys. La 185 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

mostra va constituir una tria de grans formats i es completà amb una sèrie de peces que ajudaven a comprendre l’univers iconogràfic de la seva obra actual, fet de ressonàncies simbòliques, de móns esotèrics, de paisatges insòlits i de for- ces tel·lúriques. Mostra a cura de Baltasar Porcel. Edició de catàleg.

“Josep M. de Sucre i l’Art de la Primera Postguerra” Sala d’exposicions del Palau Moja. Del 16 d’octubre al 30 de novembre La mostra va ser un homenatge a la figura de Josep M. de Sucre que el va presentar com a pintor, sense oblidar la seva tasca de poeta, crític d’art i de mece- nes de tota una generació d’artistes que es va donar a conèixer a partir dels anys quaranta. Va aplegar una cinquantena d’obres de Josep M. de Sucre i una tren- tena d’obres dels vint artistes participants. Mostra a cura de M. Lluïsa Borràs. Edició de catàleg.

2.3. Primavera Fotogràfica 2004 La Primavera Fotogràfica de Catalunya va justificar-se a mitjan dels anys setanta tot reivindicant la professionalització de la fotografia i la seva inclusió als circuits de l’art (galeries i museus). A finals dels anys vuitanta ambdues demandes havien estat satisfetes amb escreix. Avui la fotografia concentra els atributs de l’objecte artístic i es troba del tot reconeguda per les institucions de l’art. En aquest sentit la Primavera Fotogràfica ha evolucionat en paral·lel a aquest feno- men. Com a esdeveniment biennal els seus objectius originals han perdut rellevància i des de finals dels noranta ha patit un creixement exorbitant que encara ha desdibuixat més el seu perfil. La darrera edició de la Primavera Fotogràfica feta l’any 2004 ha posat a prova un model alternatiu de programació. Tot mantenint la convocatòria territorial que ha aplegat quasi 400 entrades relacionades amb exposicions d’arreu de Catalunya, s’hi ha afegit el Diaporama. Amb aquest model en lloc de promoure exposicions s’han confeccionat programes de projeccions que s’han fet a diferents espais de la ciutat de Barcelona. Teatres com l’Antic Teatre o sales com l’Apolo, auditoris com el de la Fundació Antoni Tàpies, l’Institut Francès o el del CCCB, i espais més indefinits pel que fa al seu ús, Convent dels Àngels i Centre Cívic de la Mina, han aplegat treballs de diversos autors i en diferents mitjans (cinema, vídeo, fotografia digital i analògica, així com espectacles i con- ferències). Així la Primavera Fotogràfica ha assajat una posada a punt pel que fa a les noves formes de transmissió de la imatge. El debat i l’espai amb disposició teatral han servit per vincular les imatges amb els discursos que s’hi associen. La Primavera Fotogràfica ha disposat de dues publicacions, una revista-guia on s’han indexat totes les exposicions i activitats a Catalunya i el programa de Diaporama 04, on consten totes les projeccions, els debats i les conferències que s’han fet durant la setmana de cloenda de la Primavera Fotogràfica, al mes de juny.

2.4. Centre de Documentació de Museus Alexandre Cirici S’ha iniciat el programa de fusió dels fons de la biblioteca i arxiu del CEDAC amb la Biblioteca del Macba, així com el desglossament de continguts del fons intern d’acord amb els objectius de la nova biblioteca projectada a partir de la compactació dels fons. 186 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

2.5. Resum de subvencions

QUADRE 1. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN L’ÀMBIT D’ARTS VISUALS. 2004 Concepte ¤ Subvencions per a activitats Corporacions locals 353.800,00 Famílies i institucions sense finalitat de lucre 504.000,00 Ajuts directes Corporacions locals 202.000,00 Famílies i institucions sense finalitat de lucre 179.000,00 Subvencions a produccions videogràfiques 5.160,00 Subvencions a artistes visuals 202.800,00 MACBA 3.716.200,00 Fundació Joan Miró 413.529,45 Fundació Antoni Tàpies 330.557,00 Inversions en les adquisicions del Fons d’Art de la Generalitat 1.774.615,86 Subvencions per a infraestructura 50.000,00 TOTAL 7.731.662,31

3. Activitats i 3.1. Suport a les entitats musicals d’abast nacional subvencions en l’àmbit QUADRE 2. SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA A LES ENTITATS MUSICALS D’ABAST de la música NACIONAL. 2004 Capítol Entitat IV VII VIII Total ¤ Gran Teatre del Liceu 7.887.593,00 - 3.641.212,01 11.528.805,01 Palau de la Música Catalana 662.487,12 - - 662.487,12 Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya 4.593.295,30 25.750,02 92.876,40 4.711.921,72

3.2. L’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya: Ressons L’Espai ha presentat 54 espectacles i 59 representacions de música, programats per Ressons. El nombre d’espectadors de música ha estat d’11.287. Aquesta xifra conté la venda per taquilla, per Servicaixa, per Internet, per telèfon i invitacions. L’ocupació de Ressons, durant l’any 2004, ha estat del 51%; la recaptació, de 119.246,20 euros.

QUADRE 3. BALANÇ DE REPRESENTACIONS I ESPECTADORS D’ESPECTACLES DE MÚSICA PROMO- GUTS A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2004 Grup - cantant Funcions Espectadors Josep Soto 1 102 Dept 1 157 T’ho duc alego 1 111 Suburbano 154 Gerard Quintana 1 600 David Mengual Septet 1 138 Pietra Montecorvino 1 370 Rosa Zaragoza 1 167 Mercedes Peón 1 188 Joan Bibiloni 1 182

187 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Fátima Miranda 1 179 Ruper Ordorika 1 138 La Musgaña 1 159 Gianmaria testa 1 150 Refree 1 205 Grup Instrumental Barcelona 216 1 79 Faltriqueira, kepa junkera, oskorri, oreka tx 1 339 Amina Alaoui 1 79 Manecas Costa 1 108 La buena vida 2 740 Mariona segarra 1 177 Josep Thió 1 115 Thalweg 199 Balago 1 137 Sidonie 1 244 Luar Na Lubre 1 370 Lluis Miquel i Paco Muñoz 142 Whiskyn’s 1 175 Möondo 1 187 Miquel gil 1 174 Oskorri 1 145 Ivó i Nil Jordà 1 33 Mártires del Compás 1 336 Martirio 2 499 Pau Riba i De Mortimers 1 107 Trio Benavent- Pardo – Di Geraldo 1 147 Tactequeté 1 370 Migala 1 206 Tandoori Lenoir 1 202 Jordi Bonell Quintet 1 187 Alboka 155 Belén Arjona 1 45 Névoa 1 356 Dalirògena 1 112 Madee 1 233 Nino Galissa 1 124 Cris Juanico 1 275 Quimi Portet 1 370 Keympa 1 135 Simao Félix 1 82 Quico El Célio, El Noi i el Mut de Ferreries 2 361 Arianna Savall 1 261 De Calaix 192 Pep Gol i Pep Pascual 3 589 TOTAL 59 11.287 188 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE REPRESENTACIONS DE MÚSICA A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2000-2004 Representacions 100 80 60 59 40 20 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DE L’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC DE MÚSICA A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2000-2004 Assistència de públic 15.000 13.000 11.000 11.287 9.000 7.000 5.000 2000 2001 2002 2003 2004

Circuits

Circuit Ressons a Catalunya: L’any 2004 Ressons ha continuat organitzant el Circuit Ressons a Catalunya, que consisteix a fer circular pel país una selecció dels concerts presentats a l’Espai. Aquesta activitat s’ha fet en col·laboració amb els teatres municipals. Les gires han estat aquestes: - Companyia de Mayte Martín i Belén Maya: Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Reus, Blanes, Vilanova i la Geltrú, Molins de Rei, Tarragona, Mataró i Salt. - Gerard Quintana: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cunit, Navata, Tarragona, Castellar del Vallès, Salt, Tordera, la Seu d’Urgell, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Solsona i Reus. Miquel Gil: Canet de Mar, Castellbisbal, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, Sant Esteve de Palautordera i Lleida. - Trio Benavent – Pardo – Di Geraldo: Sant Andreu de Llavaneres, Lleida, Sant Feliu de Codines, Barcelona, Reus, Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Figueres i Sant Feliu de Llobregat. - Névoa: Torroella de Montgrí, Sant Andreu de Llavaneres, Girona, Tremp, Lleida, Olot, Canet de Mar, Valls, Balaguer, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. - Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: Balaguer, Canet de Mar, Tarragona, Sant Andreu de Llavaneres, Reus, Falset, Igualada, Sabadell, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Deltebre, Molins de Rei, Tremp, Tortosa, Olot i Barcelona.

Circuit Català de Sales: El Circuit Català de Sales és estable i hi participa un grup cada mes, que actua a 14 sales privades de Catalunya. Les sales del circuit són: River Cafè (Lleida), La Mirona (Salt), La Palma (Reus), Golfus o Zero (Tarragona), ACME (Cerdanyola del Vallès), Clap (Mataró), La Capsa (el Prat de Llobregat), El Sielu (Manresa), Premier (Santa Perpètua de

189 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Mogoda), Salamandra (l’Hospitalet de Llobregat), Faktoria d’Arts (Terrassa), Sala Ammbar (Sant Joan Despí), Sala Diagonal (Campdevànol) i Pianoblau (Granollers). Els grups que hi han participat han estat aquests: Élena, Gertrudis, Madee + Unfinished Sympathy, SanPedro, Daniel el Higiénico, El Payo Malo, Pot Models, Quimi Portet i Marc Parrot.

Circuit Ressons Jazz: El Circuit Ressons Jazz és estable i hi participa una formació de jazz cada mes, que actua a 12 sales. Les sales del circuit són: El Sielu (Manresa), Nova Jazz Cava (Terrassa), Cafè del Teatre (Lleida), Musulungo (Reus), Sala Zero –només 3 grups- (Tarragona), Vic Bang Jazz Cava (Vic), Contrabaix (Sant Feliu de Llobregat), En Clau de Jazz Centre Cívic (Sant Feliu de Codines), Teatre el Jardí (Figueres), La Sala (Torroella de Montgrí), Casal de Cervera (Cervera), La Fragua (Cornellà de Llobregat) i Foment Vilanoví (Vilanova i la Geltrú). Les formacions que hi ha participat són: Vidal – Solsona Acoustic Project, Cajonmania, Kitflus Quartet, Jordi Bonell Quintet, Dalirogena, Llibert Fortuny Electric Quartet.

Mercat de Música Viva de Vic Ressons ha participat en la quinzena edició del Mercat de la Música Viva de Vic, i ha estat present a l’estand del Departament de Cultura divulgant les activitats de l’Espai i dels tres circuits.

3.3. Resum de subvencions

QUADRE 4. RESUM DE SUBVENCIONS, BEQUES I APORTACIONS A COMPTE DE CAPITAL DEL DEPAR- TAMENT DE CULTURA EN L’ÀMBIT DE LA MÚSICA. 2004 Concepte Nombre de beneficiaris ¤ Programació estable de música 38 299.618,00 Subvencions a festivals i cicles de concerts 110 1.477.220,00 Corporacions locals 27 266.220,00 Empreses 28 562.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 55 649.000,00 Cursos de perfeccionament de direcció, composició i d’intèrpret instrumental i vocal 23 116.900,00 Corporacions locals 7 25.400,00 Empreses 3 20.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 13 71.500,00 Cursos de direcció i d’interpretació instrumental i vocal i de composició musical 15 84.480,00 Corporacions locals 6 13.980,00 Empreses 1 5.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 8 65.500,00 Subvencions a orquestres i formacions musicals 15 879.500,00 Empreses 2 239.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 13 640.500,00 Subvencions a la indústria fonogràfica 104 147.800,00 Mercat de Música Viva de Vic 1 276.000,00 Subvencions per a activitats musicals 23 187.000,00 Empreses 8 79.600,00 190 DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Entitats sense finalitat de lucre 15 107.400,00 Subvencions directes 22 640.000,00 Corporacions locals 6 120.000,00 Empreses 4 135.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 12 385.000,00 Subvencions per a infraestructura musical 14 534.789,26 Corporacions locals 2 474.789,26 Empreses 12 60.000,00 Beques per a estades a l’estranger 42 130.278,00 Subvencions a les entitats musicals d’abast nacional 3 16.903.213,85 TOTAL 423 21.676.799,11

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DE LES BEQUES, LES SUBVENCIONS I LES APORTACIONS A COMPTE DE CAPI- TAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN MÚSICA. 2000-2004 Milers d’euros 30.000 25.000 20.000 21.676,80 15.000 10.000 2000 2001 2002 2003 2004

4. Activitats i 4.1. Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya: Endansa subvencions en L’Espai ha presentat 22 espectacles i 82 representacions de dansa, programats l’àmbit de les per Endansa. El nombre d’espectadors de dansa ha estat de 9.255. Aquesta xifra arts escèniques: conté la venda per taquilla, per Servicaixa, per Internet, per telèfon i invita- teatre, dansa cions. L’ocupació d’Endansa, durant l’any 2004, ha estat del 31%; la recaptació i circ de 49.872,70 euros.

QUADRE 5. BALANÇ DE REPRESENTACIONS I ESPECTADORS D’ESPECTACLES DE DANSA PROMOGUTS A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2004 Companyia Funcions Espectadors NATS NENS 10 1.173 NATS NUS 6 710 ILIACAN 4 456 CIA. MAR GÓMEZ –la matanja de tezas 4 368 CIA. MAR GÓMEZ –la casa de l’est 4 374 BÚBULUS 4 489 BÚBULUS MENUTS 4 686 MÒNICA VALENCIANO - EL BAILADERO 2 203 LAS SANTAS 2 228 DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 3 410 CE. OMAR RAJEH 2 63 CE. SELMA & SOFIANE OUISSI 2 94 CE. CIA. NACERA BELAZA 2 93 CE. JORDI CORTÉS & DAMIÁN MUÑOZ (coproducció d’Endansa) 4 374 RARAVIS – CORCHERO & MUÑOZ 4 489 JORDI CORTÉS & DAMIÁN MUÑOZ 9 773 CONSTANZA BRNIC 2 144 ERRE QUE ERRE 2 271 TRAGANT DANSA 2 314 191 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

CIA. ROBERTO G. ALONSO 2 384 CIA. PEPE HEVIA 4 730 THOMAS NOONE DANCE 4 429 TOTAL 82 9.255

Quatre d’aquests espectacles han estat programats en el marc del Cicle Endansa CE que aquest any ha deixat el STI i s’ha fet entre Girona i Barcelona.

GRÀFIC 5. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE REPRESENTACIONS DE DANSA A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2000-2004 Representacions 100 80 82 60 40 20 0 2000 2001 2002 2003 2004

GRÀFIC 6. EVOLUCIÓ DE L’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC DE DANSA A L’ESPAI DE DANSA I MÚSICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 2000-2004 Assistència de públic 15.000 13.000 11.000 9.000 9.255 7.000 5.000 2000 2001 2002 2003 2004

Cicle Endansa 2004 Dansa i conflicte El Cicle Endansa, que des de l’any 1998 ha estat donant suport a la jove creació catalana, ha iniciat una nova etapa. El nou projecte ha estat elaborat a partir de la idea de programació internacional, centrada en els països de la Mediterrània, amb l’objectiu de facilitar la circulació d’idees i l’intercanvi de coneixements teòrics i pedagògics, així com de participar en la consolidació d’un circuit d’ex- hibició per a la dansa de creació en aquesta regió. La primera edició d’aquesta nova etapa ha dut per nom Dansa i Conflicte i ha estat dissenyada amb la voluntat de donar continuïtat a l’espai comú euroàrab que s’ha obert a la Mediterrània i que en aquest cas, a Catalunya, proposa una especial consideració al col·lectiu de creadors i ballarins que viuen i treballen a Palestina, dins els territoris ocupats. Projeccions, espectacles, conferències, cursos, tallers i trobades professionals s’han donat cita a Catalunya des del 26 d’abril fins al 6 de juny. Aquesta activitat ha estat coorganitzada pel Centre de Creació l’Animal a l’Esquena, el Teatre de Salt, l’Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, La Caldera i el DBM (Danse Bassin Mediterranée) en el marc del programa Cultura 2000 de la Comissió Europea. A més, ha tingut la col·labora- ció de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, l’Institut Francès de Barcelona, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i OVNI–Observatori de Vídeo No Identificat. Les activitats s’han dut a terme a Can Fabra, La Caldera i l’Espai de Dansa i Música

192 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

de Barcelona, al Teatre de Salt i al Centre de Creació l’Animal a l’Esquena de Girona (Celrà).

Cicle Endansa a Girona Els tallers de creació i trobades professionals que han tingut lloc al Centre de Creació l’Animal a l’Esquena s’han fet a partir dels eixos temàtics següents: “La comunitat com a identitat” i “El cos com a imatge cultural” i hi han assistit joves de diverses procedències de la Mediterrània especialment convidats per Endansa. Els dies 3, 4, i 5 de juny Endansa ha proposat la programació següent al Teatre de Salt: Cie Nacera Belaza (França/Argèlia) amb l’espectacle “Le feu”; Emili Gutierrez amb l’espectacle “Zero” (ajut a la creació d’Endansa); Col·lectiu La Sospechosa amb l’espectacle “Amortiguada” (una coproducció d’Endansa); Col·lectiu Las Santas amb l’espectacle “Momunt” de Mònica Muntaner; Imen Smaoui (Tunísia) amb l’espectacle “Derrière le silence”; Malek Sebai (Tunísia) amb l’espectacle “B-ticino”. Aquesta programació ha coincidit amb la trobada anual dels membres d’una de les entitats coorganitzadores de l’activitat, el DBM, al Centre de Creació l’Animal a l’Esquena.

Cicle Endansa a Barcelona A Can Fabra, s’ha fet un taller al voltant de l’espectacle “Acces Denied” a càrrec de dos dels components del Ramallah Dance Theatre, amb la presentació públi- ca del resultat del taller que ha estat acompanyada d’una sessió informativa sobre la vida quotidiana als territoris ocupats, que s’ha centrat en dos aspectes de l’ocupació: el Mur i els checkpoints.

A la Caldera s’hi han fet els cursos de tècniques d’improvisació i creació, amb la presentació pública dels resultats, als quals finalment hi han pogut assistir sis ballarins de dansa tradicional palestina, que han vingut de Cisjordània, especialment convidats per Endansa. També s’hi han fet les conferències i trobades professionals següents: Mediterrània Nord i Sud; Una mateixa Concepció del Cos? Una Mateixa Idea de Professió, i Dansa Contemporània i Tradicions Culturals. Aquesta activitat ha coincidit en el temps amb la programació d’espectacles que s’ha presentat a l’Espai de Dansa i Música, on també s’ha fet la conferència: “Etnocentrisme, alteritat cosmovisió” a càrrec de l’historiador Josep Cervelló i “L’essència de la dansa” a càrrec de la coreògrafa Àngels Margarit. Totes les activitats han comptat amb la presència de joves creadors i ballarins, així com agents culturals, que han vingut de nombrosos països de la Mediterrània, especialment dels països àrabs d’aquesta regió.

4.2. Resum de subvencions

QUADRE 6. RESUM DE SUBVENCIONS, BEQUES, INVERSIONS I APORTACIONS A COMPTE DE CAPITAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN L’ÀMBIT DEL TEATRE, LA DANSA I EL CIRC. 2004 Concepte Nombre de beneficiaris ¤ Programació estable de teatre i dansa de les corporacions locals 43 569.949,16 Subvencions a empreses que gestionen locals teatrals 15 747.151,82 Subvencions a companyies teatrals (empreses) 14 807.000,00 Subvencions a produccions unitàries de teatre (empreses) 116 953.425,00 Subvencions per a activitats teatrals (entitats sense finalitat de lucre) 18 208.800,00 193 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

Subvencions directes 11 453.200,00 Corporacions locals 4 173.200,00 Empreses 3 237.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 4 43.000,00 Subvencions a festivals de teatre de corporacions locals 8 198.600,00 Sitges Teatre Internacional 1 306.000,00 Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 1 357.600,00 Teatre Lliure 3.131.957,02 Teatre Fortuny de Reus 616.500,00 Aportacions al Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipaments de Teatres de Barcelona 1 300.506,05 Subvencions a la infraestructura teatral i de dansa de les corporacions locals – PIET 13 719.949,78 Subvencions a la infraestructura teatral i de dansa de les corporacions locals – Projectes singulars 14 372.176,98 Corporacions locals 2 285.581,59 Empreses 11 60.000,00 Entitats sense finalitat de lucre 1 26.595,39 Subvencions a companyies de dansa (empreses) 27 660.000,00 Subvencions a residències de dansa (corporacions locals) 4 159.000,00 Subvencions a activitats de dansa (entitats sense finalitat de lucre) 6 120.000,00 Estudis de dansa a l’Escola Ruda Béjart de Lausana (Suïssa) 4 12.000,00 Subvencions a companyies de circ (empreses) 1 40.000,00 Subvencions directes de circ (entitats sense finalitat de lucre) 2 16.000,00 Subvencions a produccions unitàries de circ (empreses) 2 23.000,00 Beques per a estades a l’estranger 18 47.162,00 Teatre 7 16,280,00 Circ 4 16.320,00 Dansa 7 14.562,00 TOTAL 305 10.819.977,81

GRÀFIC 7. EVOLUCIÓ DE LES SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A ACTIVITATS DE TEATRE, DANSA I CIRC.(*) 2000-2004 Milers d’euros 25.000 20.000 15.000 17.023,2 10.000 5.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Inclou l’aportació del Departament de Cultura al Teatre Nacional de Catalunya. 194 DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL

> Sumari sintètic - ÀREA DE PROMOCIÓ I COOPERACIÓ ARTÍSTICA

GRÀFIC 8. EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS, DE LES SUBVENCIONS PER A INFRAESTRUCTURA I DE LES APORTACIONS A COMPTE CAPITAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A ACTIVITATS DE TEATRE, DANSA I CIRC.(*) 2000-2004 Milers d’euros 6.000 5.000 4.000 4.861,4 3.000 2.000 1.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Inclou les inversions per a obres i les aportacions del Departament de Cultura al Teatre Nacional de Catalunya. > Sumari sintètic

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

1. Funcions de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural

2. Balanç econòmic

3. Distribució de la plantilla 196 ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

Entitat Autònoma de Difusió Cultural

1. Funcions de L’Entitat Autònoma de Difusió Cultural té per funció organitzar espectacles, l’Entitat actuacions, exposicions i esdeveniments en els camps de la música, la dansa, les Autònoma de arts plàstiques, la creació artística i la cultura popular i tradicional, i dur a terme Difusió Cultural altres activitats culturals programades en execució de les polítiques establertes pels òrgans competents del Departament de Cultura.

2. Balanç econòmic QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL. 2004 Concepte ¤ Transferències corrents del Departament de Cultura (*) 5.277.186,93 Aportacions de capital del Departament de Cultura 83.000,00 Subvencions i col·laboracions d’empreses privades i d’altres ens públics: - de cultura popular 60.000,00 - del Centre d’Art Santa Mònica (arts visuals) 9.357,00 - de la Primavera Fotogràfica (arts visuals) 4.500,00 - del KRTU 20.000,00 - de música 6.000,00 - de dansa 750,00 Ingressos per prestació de serveis: - Taquillatge de música a l’Espai 119.302,45 - Taquillatge de dansa a l’Espai 49.872,70 - Taquillatge de cultura popular a la Fira Manresa 10.148,00 Altres ingressos de gestió: - de cultura popular 104.733,76 - del Centre d’Art Santa Mònica (arts visuals) 43.179,35 - de la Primavera Fotogràfica (arts visuals) 929,00 - de música 12.000,00 - de dansa 235,57 - del KRTU 184,62 - altres 2.113,26 Ingressos financers 18.678,70 TOTAL 5.822.171,34 (*) El Departament de Cultura ha executat 5.384.736,93 euros en concepte de transferència corrent; 107.550,00 són incorporació de l’any 2003.

QUADRE 2. RESUM DE LES DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL. 2004 Àmbit Personal Activitat Subvencions Inversions Total Capítol I Capítol II Capítol IV Capítol VI Arts visuals i altres activitats 483.449,69 1.954.826,26 90.000,00 23.331,45 2.551.607,40 Música 252.010,83 672.183,02 24.954,58 949.148,43 Dansa 252.010,83 420.152,52 24.954,57 697.117,92 Cultura popular 71.072,35 1.040.316,75 1.111.389,10 Serveis centrals 446.023,90 33.208,06 4.402,68 483.634,64 TOTAL 1.504.567,60 4.120.686,61 90.000,00 77.643,28 5.792.897,49 197 ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

QUADRE 3. DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL EN ARTS VISUALS I ALTRES ACTIVITATS CULTURALS. 2004 Àmbit Personal Activitat Subvencions Inversions Total Exposicions i 245.559,95 692.834,23 23.331,45 961.725,63 instal·lacions al Centre d’Art Santa Mònica Exposicions a la 136.659,95 136.659,95 sala del Palau Moja Primavera Fotogràfica 40.387,02 119.752,35 160.139,37 i Diaporama’04 Commemoració Any Dalí 474.243,78 90.000,00 564.243,78 Organització Premis Nacionals 147.115,53 147.115,53 Organització Diada 355.215,49 355.215,49 Nacional de Catalunya Altres activitats KRTU 197.502,72 22.202,53 219.705,25 Altres despeses 6.802,40 6.802,40 de difusió cultural TOTAL 483.449,69 1.954.826,26 90.000,00 23.331,45 2.551.607,40

QUADRE 4. DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL EN MÚSICA. 2004 Àmbit Personal Activitat Inversions Total A l’Espai de Dansa i Música 252.010,83 345.989,58 24.954,58 622.954,99 Circuït Ressons a Catalunya 102.300,42 102.300,42 Circuït Català de Sales 141.868,14 141.868,14 Circuït de Jazz 82.024,88 82.024,88 TOTAL 252.010,83 672.183,02 24.954,58 949.148,43

QUADRE 5. DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL EN DANSA. 2004 Àmbit Personal Activitat Inversions Total A l’Espai de Dansa i Música 252.010,83 294.687,03 24.954,57 571.652,43 Coproduccions de dansa 33.060,00 33.060,00 Cicle Dansa i Conflicte 57.225,49 57.225,49 Vídeo-dansa 35.180,00 35.180,00 TOTAL 252.010,83 420.152,52 24.954,57 697.117,92

QUADRE 6. DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL EN CULTURA POPULAR. 2004 Àmbit Personal Activitat Inversions Total Fira d’Arrel Tradicional a Manresa 71.072,35 546.699,25 617.771,60 Escola d’Estiu - Festcat 334.664,31 334.664,31 Aplec Internacional de la Sardana 44.999,95 44.999,95 Aula de Música Tradicional 2004-2005 112.361,40 112.361,40 Altres despeses 1.591,84 1.591,84 TOTAL 71.072,35 1.040.316,75 0,00 1.111.389,10 198 ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL

> Sumari sintètic

QUADRE 7. DESPESES DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ CULTURAL EN SERVEIS CENTRALS. 2004 Àmbit Personal Activitat Inversions Total Serveis centrals 446.023,90 33.208,06 4.402,68 483.634,64 TOTALS 446.023,90 33.208,06 4.402,68 483.634,64

3. Distribució QUADRE 8. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DE L’ENTITAT AUTÒNOMA DE DIFUSIÓ de la plantilla CULTURAL. 2004 Personal Nombre Funcionaris 11 Laborals fixos 23 Laborals temporals 8 TOTAL 42 > Sumari sintètic

Institució de les Lletres Catalanes

1. Funcions de la Institució de les Lletres Catalanes

2. Objectius específics per a l’any 2004

3. Pressupost

4. Activitats

5. Resum de subvencions

6. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004

7. Objectius específics per a l’any 2005

8. Publicacions 200 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

Institució de les Lletres Catalanes

1. Funcions de la La Institució de les Lletres Catalanes promou la literatura catalana dins i fora de Institució de les l’àmbit lingüístic català, tant pel que fa a la seva creació com a la seva difusió. Lletres Catalanes Ofereix ajuts a la creació i a la investigació literàries i promou la traducció a altres llengües d’obres de creació literària originals en llengua catalana i, també, les traduccions d’obres literàries estrangeres al català. Fomenta, a més, els intercanvis i encontres entre el món de les lletres catalanes i els d’altres àmbits lin- güístics. La Institució de les Lletres Catalanes es regeix per un Consell Assessor i una Junta de Govern, on hi són representats el món de les lletres i l’Administració. Han estat baixes al Consell Assessor o a la Junta de Govern durant l’any 2004: Maria Antònia Oliver, Miquel de Palol, Oriol Castanys, Teresa Pàmies i Antoni M. Badia i Margarit . Han estat altes al Consell Assessor o a la Junta de Govern: Josep Maria Benet i Jornet, Antoni Mir, Carles Torner, Ernest Folch, Antònia Vicens, Josep M. Espinàs i Joan Francesc Mira.

2. Objectius - Mantenir les línies d’ajuts: ajuts a persones físiques i entitats sense ànim de específics lucre per a la creació, la traducció, la investigació i la promoció de la literatura per a l’any 2004 catalana, i per a la creació de pàgines web sobre literatura catalana; ajuts a empreses privades, editorials, exclusivament de traduccions d’obres de literatura estrangera al català (els ajuts de promoció i a editorials estrangeres els conce- deix l’Institut Ramon Llull). - Campanyes de promoció directa dels escriptors: “Al vostre gust” i “Itineraris de lectura”. Es preveu continuar mantenint aquestes dues campanyes molt efec- tives. Es renovaran els contactes amb la Conselleria d’Ensenyament per tal de poder comptar amb el mateix ajut econòmic de 21.000 euros que van donar a la campanya “Itineraris de lectura” el 2003. - Seminaris de traducció de Farrera de Pallars: es faran 2 seminaris, un a la primavera (probablement amb poetes neerlandesos) i un a la tardor. Per altra banda, cal fer la publicació dels seminaris efectuats fins ara. Es procurarà de trobar un acord per poder-ne fer una edició i també penjar en xarxa les antologies que n’han resultat. - Orquestra Simfònica del Vallès: es continuarà la col·laboració amb l’Orquestra perquè un escriptor català faci la presentació de cada concert i es publiqui el seu text al programa de mà. - Revista Hiperbòlic: es farà un programa de col·laboració d’autors catalans en aquesta revista universitària de distribució gratuïta, parlant de temes literaris. La ILC es farà càrrec del pagament dels col·laboradors sense cap altre cost addicional. - Espai Brossa: es continuarà la col·laboració amb l’Espai Joan Brossa per muntar-hi actes de tipus literari. Pels canvis de programació del teatre, els actes nor- malment se celebraran dilluns. Es preveu destinar 4 sessions el mes de març a “Rimbaud. Palau. Brossa”, amb motiu del 150 aniversari del naixement de Rimbaud, dels 5 anys de la mort de J. Brossa i del fet que Palau i Fabre i J. Brossa han estat els traductors catalans de Rimbaud. També es preveu continuar les sessions de “Work in Progress” a la tardor, amb 4 autors. - En Cartell: es col·laborarà amb la revista teatral En cartell per remunerar els drets de reproducció dels autors teatrals que hi publiquen els textos catalans de les estrenes recents i dels traductors que hi publiquen traduccions al català. - Escriptors dels Pirineus: es col·laborarà amb les trobades dels escriptors piri- nencs, buscant la integració d’aquestes activitats culturals en la Comissió de Treball dels Pirineus. També es participarà en les activitats de rellevància comarcal com Pirinaigua o el Festival de Rabós de l’Empordà. 201 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

- Seminari de Traducció Literària a Vilanova i la Geltrú: com en anys anteriors la ILC col·laborarà amb l’AELC en la difusió publicitària d’aquest seminari que ja ha arribat a la seva desena edició. - Residència d’Investigadors / Trobada entre joves poetes castellans i catalans: la ILC col·laborarà amb la Residència d’Investigadors en aquelles iniciatives que tinguin un caire literari. És previst d’organitzar al febrer una trobada entre escriptors catalans i castellans nascuts després del 1970. El coordinador dels encontres serà José Carlos Cataño. - Trobada amb escriptors bascos: es preveuen 3 recitals de 4 poetes catalans i 4 poetes bascos representants de 4 generacions diferents. Una tindrà el seu marc dins els Dies de Poesia a la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, les altres dues es faran a l’Espai Brossa. Coordina l’activitat Albert Mestres. - Festival Internacional de Poesia a Palma de Mallorca: la ILC col·laborarà com fins ara amb els organitzadors fent-se càrrec de la presència i remuneració dels autors catalans que hi participen i/o dels costos del programa de mà. - Setmana de poesia a Sant Cugat: atès l’èxit assolit en les 3 convocatòries que s’han fet, es procurarà impulsar aquesta setmana, si és possible afegint-hi un país convidat que pugui tenir una presència important i servir després de plataforma d’intercanvi per als escriptors catalans. - Commemoracions: la ILC se sumarà a aquelles commemoracions que semblin més rellevants. L’any 2004 és previst de participar en la Commemoració de les Homilies d’Organyà i en el centenari de la revista En Patufet. A més la ILC parti- ciparà en les activitats de l’Any Dalí, col·laborant econòmicament en l’exposició organitzada des del Departament de Cultura. Es preveu fer un itinerari fins a Agullana, per commemorar els 65 anys de l’última sessió de la ILC republicana al Mas Perxés. - Presentacions: la ILC procura no organitzar directament cap presentació de llibre. Ho farà només en aquells casos en què la singularitat de l’acte sembli demanar-ho. Exposicions: continuarà el recorregut de les exposicions anteriorment produïdes com “Dos Amics de Vint Anys. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu”, coproduïda amb el Govern de les Illes Balears i “Dels qui escriuen” de fotografies de Toni Catany sobre escriptors. Les exposicions de “Marines i Boscatges” sobre Joaquim Ruyra i “Marian Vayreda 1853-1903. Cap a la Sensibilitat del Nou Segle” es consideren vigents i es procurarà que continuïn itinerant. L’exposició “Sebastià Juan Arbó (1902-1984): un narrador pur”, “Jacint Verdaguer (1845-1902). L’escriptor i l’època” es discontinuen i passen a des- muntar-se. L’exposició sobre Verdaguer ha estat oferta a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles perquè hi pugui ser exhibida quan ho creguin oportú. Es produirà una exposició de caràcter itinerant sobre el centenari de la revista En Patufet que s’inaugurà a l’abril a Palau de Plegamans. Les comissàries de l’ex- posició són Eulàlia Pérez i Natàlia Barenys. Es faran contactes amb la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona per si es volen fer càrrec d’una còpia de l’exposició (com es va fer amb la de Verdaguer). - Bases de dades: es farà el manteniment i l’actualització de la base de dades sobre escriptors catalans vius Qui és qui. En col·laboració amb l’Institut Ramon Llull es farà una selecció d’autors sobre els quals pugui aparèixer connectada informació més detallada, portades, fragments, etc. en diferents llengües. Per altra banda, s’ha de fer el manteniment de la base TRAC (de traduccions del català a altres llengües). Es contractarà juntament amb l’Institut Ramon Llull un servei extern per penjar en xarxa la base de dades. A més, la ILC procurarà de mantenir la seva col·laboració amb aquelles bases de dades sobre literatura cata- 202 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

lana que són més interessants des del punt de vista literari: Lletra de la UOC, TRACES... - Relacions internacionals: dels acords establerts amb l’Institut Ramon Llull es desprèn que les grans activitats de projecció exterior de la literatura passaran a través de l’IRL. La ILC continuarà gestionant els contactes individuals dels escriptors, les seves anades a conferències, seminaris i festivals, els intercanvis entre grups i xarxes i altres contactes, quan això sigui necessari. Pel que fa al Parlament internacional dels escriptors, la ILC actuarà de gestora de la relació entre la xarxa de ciutats refugi, el Parlament de Catalunya i el Departament de Cultura per acollir als ajuntaments els escriptors que puguin venir dins el programa de la “regió refugi” o d’acolliment. Programa “L’escriptor convidat”: l’escriptora Nawal Al Sadawi serà a Barcelona dins aquest programa durant tot el mes d’abril de 2004. Aquesta possibilitat sor- geix gràcies a la col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que l’ha convidada a fer de professora invitada durant el primer trimestre de 2004. Es faran els contactes amb les associacions per relacionar l’escriptora amb el món de la creació literària catalana. “Le Moulin” a Roques-sur-Garonne: es procurarà continuar col·laborant amb aquest programa que permet la residència d’un escriptor català durant 3 setmanes. Cal acabar de fer el seguiment de l’estada de l’escriptora Susanna Rafart a la tardor de 2003 i valorar-ne els resultats. Literature Across Frontiers: es continuarà la col·laboració amb aquest programa europeu fins a la fi de la seva vigència. Es mantindrà la col·laboració amb la revista electrònica TRANSCRIPT. Conveni amb el Québec: es preveu que al setembre del 2004 hi pugui haver una presència important de poetes catalans al Festival de Trois Rivières, coincidint amb la possible publicació d’una antologia de poesia catalana. Fóra interessant que, a més dels poetes, hi anés algun músic/recitador. Accions individuals: es continuarà donant ajuts, sempre que calgui, per als des- plaçaments individuals dels escriptors i la publicació de plaquetes per a l’as- sistència a festivals i lectures internacionals. - Publicacions i webs: la ILC editarà, si cal, opuscles amb motiu de les exposicions i centenaris d’escriptors. Es preveu fer-ne un per commemorar el centenari del naixement d’Anna Murià i un altre en homenatge a la figura de Valerià Pujol. També publicarà plaquetes per a la difusió de l’obra dels autors que viat- gen a l’estranger. Si s’aconsegueix un acord de distribució amb Sanitat es renovarà la sèrie del tríptic Poesia a la Sala d’Espera. Es procurarà col·laborar amb el projecte de les universitats de la xarxa J. Lluís Vives per penjar en xarxa mostres de les col·leccions i traduccions al català dels segles xix i xx a través dels servidors que ofereixen més garanties.

3. Pressupost QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES. 2004 Concepte ¤ Transferències ordinàries del Departament de Cultura (*) 1.581.513,94 Ingressos patrimonials i altres 22.591,70 TOTAL 1.604.105,64 (*) Inclou 300.000 euros destinats a l’Any del Llibre. S’hi inclouen també 3.000 euros en concepte d’una transferència de la Unió Europea que ha estat pressupostada, però no executada. 203 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

QUADRE 2. RESUM DE LES DESPESES DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES. 2004 Concepte ¤ Personal 385.956,89 Funcionament i activitats 692.218,89 Subvencions 525.448,86 Inversions 481,00 TOTAL 1.604.105,64

S’ha previst un pressupost per a activitats pròpies de 449.859 euros. S’ha subs- crit un conveni de col·laboració amb l’Institut Ramon Llull per un import de 32.490 euros per a les activitats de projecció exterior.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES DESPESES DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES. 2000 – 2004 Milers d’euros 2.000 1.500 1.604,11 1.000 5.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

QUADRE 3. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES. 2004 (*) Personal Nombre Personal eventual 1 Funcionaris 9 Laborals fixos 1 TOTAL 11 (*) Només places ocupades.

4. Activitats 4.1. Promoció de la literatura i dels escriptors: ajuts i activitats Ajuts a la creació literària en llengua catalana en tots els gèneres, les modalitats i els suports S’han concedit 21 ajuts a propostes de creació literària en llengua catalana per un import de 84.300 euros.

Ajuts a propostes de creació de pàgines web sobre literatura catalana S’han concedit 4 ajuts a propostes de creació de pàgines web sobre literatura catalana per un import de 17.000 euros.

Ajuts a la investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània S’han concedit 8 ajuts a propostes d’investigació per un import total de 19.618,05 euros.

Ajuts a entitats sense finalitat de lucre per a activitats de promoció i difusió de la literatura catalana i per a activitats relacionades amb el llibre i el foment de la lectura S’han concedit 24 subvencions a entitats sense finalitat de lucre per fer activitats de promoció i difusió de la literatura catalana, per un import total de 227.110 euros. 204 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

Itineraris de lectura La campanya, iniciada amb l’elaboració dels dossiers l’any 1997, i que va iniciar les seves activitats l’any 1998, té com a objectiu potenciar la presència dels escriptors catalans a l’ensenyament primari i secundari obligatori i al batxillerat. El Servei d’Ensenyament del Català i altres col·laboradors han elaborat els dossiers de treball sobre els autors que s’han incorporat al programa. En l’actualitat els dossiers són consultables al web del Departament de Cultura, des d’on els centres poden emplenar els formularis per sol·licitar els fòrums. Adreça: http://cultura.gencat.net/ilc/activitats/itineraris. Aquest any s’han fet 160 fòrums amb la participació de 41 escriptors, en 97 poblacions diferents.

Al vostre gust Aquesta campanya ofereix a les biblioteques i altres centres culturals del país la possibilitat de disposar de la presència física dels escriptors a l’hora de parlar i difondre la seva obra. Cal destacar el gran nombre de clubs de lectura creats arreu del país que s’han convertit en els principals usuaris de la campanya. Molts clubs de lectura de les biblioteques catalanes han pogut compartir amb l’autor el debat generat entorn d’una obra literària seva en el cas d’autors catalans vius, gràcies a aquest programa. El fet que lectors i creadors comentin les obres literàries, els enriqueix mútuament, ja que els escriptors descobreixen unes noves interpretacions de la seva obra que potser mai no havien sospitat. Els recitals i les lectures poètiques a càrrec dels mateixos poetes han estat els altres protagonistes de la campanya. Els termes de sol·licitud són consultables a través del web del Departament de Cultura i del de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Adreça: http://cultura.gencat.net/ilc/activitats/vostregust Enguany dins la campanya s’han fet 136 actes, en 77 poblacions, en què han participat 90 escriptors diferents.

Poesia a Sant Cugat Del 10 al 13 de novembre, poesia a les llibreries, a les galeries d’art, als centres educatius, a la ràdio, exposicions, marató Carles Riba/Clementina Arderiu, espectacles de Pau Riba i Jaume Sisa, i el VII Festival de Poesia Catalana.

Espai Brossa Del 15 al 20 de març s’han fet sis sessions en diferents indrets de la ciutat de Barcelona que, sota el títol de “Barri Brossa: Rimbaud – Palau i Fabre – Brossa”, per commemorar els cent cinquanta anys del naixement de Rimbaud, els cinc anys de la mort de Joan Brossa i al fet que Josep Palau i Fabre i Brossa han estat els traductors catalans de Rimbaud, ha acostat l’obra poètica dels tres autors esmentats a la ciutat. Hi han col·laborat Josep Palau i Fabre, Fanny Bulló, Albert Corominas, Teresa Puig, Carles Rebassa, Toti Soler, Joan-Josep Camacho Grau, Núria Martínez Vernis, Josep Pedrals i Júlia Zabala.

Simfònica del Vallès S’ha continuat la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Els presen- tadors dels concerts han estat: Jordi Llavina, Monika Zgustova, Francesc Parcerisas, Màrius Sampere, Vinceç Pagès Jordà, Esteve Miralles, Feliu Formosa, i Eva Piquer. 205 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

Commemoracions S’ha col·laborat en el cinquè aniversari del programa de llibres “Fum d’estam- pa”, el 6 de febrer a la Sala Bikini, de Barcelona, amb la celebració d’un festival de narrativa. S’han preparat exposicions dedicades a Marian Vayreda i a Joaquim Ruyra. S’ha publicat un opuscle dedicat a Vicent Andrés Estellés Opuscle Anna Murià. El material trobat i la commemoració a l’abril del 2004 del centenari del seu naixement ha fet que es cregués convenient de postergar aquesta publicació.

Cicle Antologies organitzat pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. Ha comptat amb la participació de: Josep Palau i Fabre, Carme Riera, Perejaume, Enric Sòria, Feliu Formosa, Enric Casasses, Montserrat Abelló, Pauline Ernest i Jaume Subirana.

En cartell Es col·laborarà amb la revista teatral En cartell per remunerar els drets de repro- ducció dels autors teatrals que hi publiquen els textos catalans de les estrenes recents i dels traductors que hi publiquen traduccions al català. No és una activitat pròpiament dita, però sí un ajut. Hi hem destinat 3.900 euros.

4.2. Foment de les relacions entre escriptors Seminari de Traducció Poètica a Farrera de Pallars Es van fer els dos seminaris de traducció poètica: el primer del 15 al 18 d’abril amb els poetes neerlandesos: Dirk van Bastelaere i Hagar Peeters. El segon, del 30 de setembre al 3 d’octubre amb les poetes romaneses: Denisa Comanescu i Ioana Ieronim.

Escriptor Convidat L’escriptora egípcia Nawal El Saadawi, guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, va ser a Barcelona durant el mes d’abril. Entre altres activitats els dies 21 i 22 d’abril va pronunciar sengles conferències a la Biblioteca Francesca Bonnemaison i al Palau Robert.

Duets de poesia El Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès ha acollit un seguit de Duets de poesia que han comptat amb la veu i la poesia de Paul Muldoon, Francesc Parcerisas, Davide Rondoni, Sebastià Alzamora, Luis Alberto de Cuenca, Antoni Marí, Anna Aguilar-Amat i Ana Maria Moix

Literature Across Frontiers Es va col·laborar en el número de la revista en línia Transcript dedicat, entre altres, als poetes nord-catalans Patrick Gifreu i Jordi Pere Cerdà. Els escriptors Joan-Elies Adell i Gemma Gorga van participar en un seminari de traducció dins el Festival Internacional de Literatura de Vilenica a Eslovènia, del 6 al 12 de setembre.

Jornades europees sobre poesia i educació Dies 3 i 4 de juny, a la Facultat de Formació del Professorat de la UB, organitzades pel Grup de Recerca Poesia i Educació Avui. 206 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

Pirinaigua. Aiguabarreig 2004 És un festival organitzat per l’entitat Pirinaigua. La seva tercera edició va tenir lloc el dia 17 de juliol a les Terres de l’Ebre, en concret al Delta de l’Ebre i a Tortosa. Pretén celebrar a través de l’art i la cultura (poesia, dansa i música), la presència viva de l’aigua en els nostres paisatges. La Institució de les Lletres Catalanes li va atorgar un ajut de 5.000 euros. L’objectiu fonamental és vincular la literatura amb la Nova Cultura de l’Aigua.

Festival de Poetes a Rabós d’Empordà 4 de setembre. Amb la participació de Josep Miquel Servià, Josep Ramon Bach, Susanna Rafart, Richard Gwyn, Hèctor Bofill, Carles Duarte i Màrius Sampere.

Eugeni d’Ors, llums i ombres Jornades dedicades a Eugeni d’Ors en el cinquantenari de la seva mort. Actes fets a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell.

Accions individuals Es va ajudar el desplaçament d’alguns escriptors com Vinyet Panyella, Joan Elies Adell, Gemma Gorga i Txema Martínez Inglés.

Commemoracions 65 aniversari de l’última sessió de la Institució de les Lletres Catalanes de l’èpo- ca republicana, celebrada al Mas Perxés, d’Agullana. El dia 24 de gener es va fer un itinerari pel Mas Perxés. Centenari del naixement de Sebastià Sánchez Juan. El dia 22 de juny es van presentar els dos volums de la Poesia completa de l’escriptor de l’Ebre.

4.3. Promoció de la literatura i el llibre a Espanya i a l’estranger Residència d’Investigadors Primera poesia: trobada de poetes joves en llengua catalana i castellana, del 13 al 15 de febrer. Del 3 al 5 de novembre, Cicle Poemàtics: matemàtiques i poesia, una aproximació.

VI Festival de Poesia de la Mediterrània S’ha col·laborat amb la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga per fer aquest festival els dies 20, 21 i 22 de maig a Palma de Mallorca.

“Veus paral·leles: Pirineoak-Pirineus, d’una riba a l’altra” Organitzat per la ILC i amb la col·laboració de l’Espai Escènic Joan Brossa, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Setmana de Poesia de Barcelona, el Govern Basc, l’Ajuntament de Tarragona, i el Museu Frederic Marès, els dies del 23 al 26 de maig han tingut lloc quatre vetllades literàries, a Barcelona i Tarragona, protagonitzades pels escriptors: Josep Palau i Fabre, Arantxa Urretabizkaia, Felipe Juaristi, Gemma Gorga, Jean-Louis Davant, Marta Pessarrodona, Marc Granell i Tere Irastortza.

Festival de Poesia de Lloseta (Mallorca) Dies 11, 12 i 13 de juny, al Teatre Lloseta. Amb la participació de Sam Abrams, Biel Mesquida, José Carlos Llop, Francesc Moll, Pere Joan Martorell, Guillem Frontera, Lleonard Muntaner, Gracià Sànchez, Sebastià Alzamora, Bartomeu Fiol, Joan Margarit, Dolors Miquel, Montserrat Rodés, Antoni Vidal Ferrando, Antoni Xumet, Júlia Zabala, Albert Herranz, Francisco Javier Cánaves, Miquel 207 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

Cardell i Carme Castells

4.4. Arxius d’informació literària Arxiu ESVIU Des de l’octubre de 2000 es troba disponible a Internet el repertori Qui és qui: autors i autores contemporanis d’obres de creació literària en llengua catalana dins del web de la Institució http://cultura.gencat.net/ilc/qeq. S’han actualitzat les dades diàriament a partir de les comunicacions dels propis escriptors, de la premsa i altres fonts d’informació

Arxiu TRAC Aquesta base de dades, que conté les traduccions a altres llengües d’obres literà- ries escrites originalment en català, s’ha anat incrementant periòdicament amb la incorporació dels llibres que han rebut un ajut de la Institució per fer-ne la traducció així com amb la informació rebuda per altres canals.

TRACES S’ha ajudat al buidat de publicacions per al projecte TRACES sobre bibliografia catalana.

UOC Sha col·laborat amb la base de dades Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya.

4.5. Promoció de les traduccions Ajuts a traduccions d’altres llengües al català S’ha promogut la traducció al català d’obres literàries en altres llengües, mit- jançant ajuts a traductors per a un total de 14 obres per un import de 32.052 euros. S’ha promogut la traducció al català d’obres literàries en altres llengües, mit- jançant ajuts a empreses editorials per a un total de 46 projectes de traducció per un import de 60.372,81 euros.

Seminari de Traducció Literària a Vilanova i la Geltrú S’ha col·laborat en la difusió publicitària del XII Seminari sobre la Traducció a Catalunya, organitzat conjuntament amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, els Departaments de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Vic, i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aquest seminari s’ha celebrat el dia 22 de maig al Foment Vilanoví.

4.6. Exposicions Algunes de les exposicions que s’havien produït anteriorment han continuat viatjant: “Joaquim Ruyra. En el Centenari de Marines i boscatges” s’ha presentat a Vilanova i la Geltrú i a Girona.

S’han produït les exposicions: “En Patufet: Cent Anys. Imaginari, Cultura i Indústria”, inaugurada a Palau Solità i Plegamans, posteriorment ha estat instal·lada a Salou, Sant Feliu de Guíxols, València i Artés. “Joan Alcover & Miquel Costa i Llobera: Classicisme i Modernitat”, inaugurada a Palma de Mallorca. 208 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

S’ha fet la versió catalana de l’exposició “Mercè Rodoreda: una Poètica de la Memòria”, que s’ha presentat a Sant Cugat del Vallès. S’han concedit subvencions derivades de dues convocatòries públiques a 117 persones i entitats per a l’activitat de foment per a activitats literàries i de pro- moció del llibre i la lectura durant l’any 2004, pels quals s’han concedit un total de 440.452,86 euros.

5. Resum QUADRE 4. SUBVENCIONS DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES PER A ACTIVITATS de subvencions LITERÀRIES I DE PROMOCIÓ DEL LLIBRE I LA LECTURA. 2004 Beneficiaris ¤ I. Empreses privades Traducció al català 60.372,81 Total I 60.372,81 II. Famílies i institucions sense finalitat de lucre Propostes de creació literària en llengua catalana 84.300,00 Ajuts a traductors per a propostes de traducció al català 32.052,00 Ajuts a la investigació sobre moviments, autors i crítica 19.618,05 Subvencions per activitats de promoció i difusió de la literatura catalana 227.110,00 Pàgines web 17.000,00 Total II 380.080,05 TOTAL 440.452,86

6. Avaluació dels S’han fet amb èxit notable les campanyes que s’havien iniciat en anys anteriors resultats (“Itineraris de lectura” i “Al vostre gust”). La promoció directa dels escriptors és obtinguts especialment eficaç gràcies a la difusió a Internet de les guies i de les condicions l’any 2004 de sol·licitud. El control de les actuacions dels escriptors és força bo, les peticions dels centres són controlades i la distribució de participacions dels autors dins el marc de les campanyes es regeixen bé per l’equilibri habitual de la demanda i pels límits establerts de nombre de participacions dels autors i de nombre de peticions dels centres. La dotació pressupostària que la Institució destina a les dues campanyes encara no cobreix totes les necessitats previsibles. Les mancances es detecten sobretot a l’últim trimestre de l’any, quan els recursos pressupostaris són més limitats, però l’activitat del curs escolar acaba d’iniciar-se. La col·laboració del Departament d’Ensenyament en la campanya dels “Itineraris de lectura” ha ajudat a donar-li una més gran difusió.

L’interès del programa de “L’escriptor convidat” és correcte i dóna un bon coneixement de la situació de les lletres catalanes als convidats i proporciona contactes immillorables a l’estranger. L’escriptora convidada d’enguany ho ha estat gràcies a la col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que l’ha tinguda com a professora invitada durant el primer trimestre de l’any. És així com Nawal Al Sadawi ha pogut tenir un contacte intens amb el país. Una de les dificultats del programa encara és trobar escriptors disposats a passar una temporada llarga fora del seu domicili habitual. Cal emprendre els contactes amb molta antelació. D’altra banda, l’atractiu cultural de Barcelona és un incen- tiu important. La relació de l’autor amb traductors, editors i crítics és important i fructífera.

L’actualització i millora de les bases de dades exigeix una feina constant tot i que a un ritme molt diferent al dels anys d’implantació pública. El fet que siguin consultables en xarxa millora la rapidesa de les modificacions i la possibilitat d’introducció de nous autors. Molts escriptors ja s’han acostumat a infor- 209 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

mar-nos de les modificacions que s’han d’introduir a les seves fitxes.

La gira de les exposicions, tot i algunes dificultats materials per trobar indrets on exhibir-les o per aprofitar materials d’exposició existents, pot arribar a tenir un molt bon rendiment, com ja va ser el cas de l’exposició sobre Joan Oliver, la de Jacint Verdaguer, la de Sebastià Joan Arbó o “La Doble Mirada”. Les entitats petites tenen sovint dificultats per assumir el cost dels desplaçaments. La col·laboració dels ajuntaments, com ha estat el cas de Blanes amb l’exposició Ruyra, o d’Olot amb la de Marian Vayreda, és excel·lent de cara a les facilitats i difusió local.

La mecànica de col·laboració amb editors estrangers o centres de difusió de la literatura catalana és bona, malgrat els esforços de gestió d’una certa complexitat administrativa.

La relació amb organismes europeus dedicats a tasques de promoció literària similars a les de la Institució continua sent molt bona. El nombre d’aquestes relacions pot ser incrementat sobretot si els contactes esdevenen relacions actives de promoció o d’intercanvi a través de festivals, seminaris o projectes de col·laboració conjunta.

7. Objectius S’ha definit, per al 2005, el pla d’activitats de la ILC, amb 7 idees motor, algu- específics nes propostes concretes i un fet extraordinari. per a l’any 2005 1. Difusió i prestigi. Objectiu: aconseguir que el nombre màxim de persones coneguin la literatura catalana i els seus escriptors i que, a més, els valorin. S’inscriuen, en aquest objectiu, els programes “Itineraris de lectura”, “Al vostre gust” i “Paraula d’escriptor”, l’exposició “Qui és qui” i “800 anys...” a Internet, conjuntament amb l’Institut Ramon Llull.

2. Memòria. Objectiu: reivindicar la literatura de tots els països catalans i aconseguir que sigui coneguda a tot arreu i, alhora, aprofitar efemèrides relacionades amb escriptors indiscutibles per recordar-los. S’engloben el programa “Literatura i territori” i les exposicions sobre Alcover i Costa i Mercè Rodoreda.

3. Creació (i, doncs, creadors). Objectiu: doblar la dotació dels ajuts a creació i promocionar els joves creadors a través d’un programa específic. Vincular l’any del llibre i Sant Jordi durant tot el mes d’abril de manera que hi hagi: una expo- sició (preferiblement a la sala del Departament de Cultura del Palau Moja) i lectures a l’Espai Brossa vinculades al “Què fan ara”.

4. Tota la literatura. Objectiu: vetllar per tots els gèneres i també tenir molt en compte les relacions amb altres països de parla catalana. Les actuacions previstes són de suport als gèneres minoritaris i l’atenció als països catalans.

5. Sístole i diàstole. Objectius específics: tenir en compte la relació de les anades dels poetes catalans fora de Catalunya, a Cork com a capital cultural europea, i mantenir la campanya “L’escriptor convidat” i reforçar-la buscant-li socis nous. La campanya “Poetes catalans” consistirà a fer que poetes catalans traduïts al castellà i a altres llengües viatgin a altres països. Interessa que hi participin els Instituts Cervantes, el Ramon Llull i editors castellans que distribueixen nor- malment a tot Espanya. 210 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES > Sumari sintètic

6. Assentar les bases. Objectius: A més que el pressupost augmenti i es consoli- di i que les relacions institucionals amb el Departament, l’Institut Ramon Llull, l’IKC i l’ICIC es mantinguin, es proposa una redistribució de les feines dins del personal de la ILC. Es penjarà la base de dades TRAC, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.

7. Comunicar millor. Objectiu: solucionar el problema de la sintonia i complici- tat amb els mitjans, millorar la presència a Internet amb la web en anglès i en castellà i promoure un newsletter on aparegui la informació de totes les activitats de la ILC.

A més, com a programa extraordinari, de caràcter transversal, es participarà en l’Any del Llibre i la Lectura 2005. Es considera que és una molt bona notícia que la coordinació de l’Any del Llibre i la Lectura per part de la Generalitat es faci des de la ILC.

El 2004 s’ha fet la presentació oficial de l’Any del Llibre i de la Lectura 2005 i la signatura oficial del conveni entre el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona el passat 18 de novembre de 2004. Les iniciatives que tenen un suport explícit del Departament de Cultura són les següents:

Promoció de la lectura - Campanyes de la ILC: Itineraris de lectura, Al vostre gust - Dinamització de la lectura a través de les biblioteques: Joc per a les biblioteques de Catalunya

Exposicions sobre temes literaris - “Dalí. Una Vida de Llibre” (KRTU). Del 24 de novembre al 6 de març de 2005 - Bibliogràfica sobre El Quixot, fons de la Biblioteca de Catalunya (J. Escobedo). Tardor 2005. - “Mercè Rodoreda. Una Poètica de la Memòria” (J. Molas, C. Arnau, M. Nadal) Sant Cugat. A partir del novembre de 2004 - “Joan Alcover & Miquel Costa i Llobera: classicisme i modernitat” (Ll. Soldevila). A partir de l’1 de desembre de 2004. Palma Sa Nostra - Literatura juvenil. Palau Robert (T. Duran). Abril/desembre - LIBOOK (UAB). Juny - Qui és qui. Escriptors catalans (ILC)

En projecte: - L’edició a Catalunya (MHC) - Portades Giralt Miracle - El nou llibres dels anys 60 (La Central / ILC) - Llibre infantil fins al 1939 (Carme Rubio) - David Rosenthal: poeta, traductor, crític (Galeria Marga Ximenez)

Promoció Sant Jordi - Promoció especial dels autors catalans - Inici col·locació plaques d’escriptors

Congressos - Jornades bibliotecàries internacionals 211 INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

> Sumari sintètic

- Constitució de l’Associació internacional Lectura fàcil (octubre 2005) - Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL, AELC, ACEC) octubre (2005) - L’escriptor i la seva imatge (Departament de Filologia Catalana, UAB), octubre 2005. - Ecoliteratura, Barcelona, juny 2005.

En projecte: - Fòrum de literatures comparades: en relació amb aquest pla, la Generalitat es farà càrrec de la difusió de la campanya a tot el territori.

8. Publicacions - Botrel, Alan ; Tangi, Lan. Per atzar aquella veu : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, III. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes ; [Vic] : Emboscall, cop. 2004. - Donati, Alba. L'objecte del pensament : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, IV. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes ; [Vic] : Emboscall, cop. 2004. - Makarovic, Svetlana ; Mozetic, Brane. He somiat que havies mort Makarovic : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, VI. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes ; Vic : Emboscall, 2004. - Pirineoak = Pirineus, d'una riba a l'altra. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes, 2004. - Pozier, Bernard ; Thibodeau, Serge Patrice. Una finestra gebrada : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, VII. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes ; Vic : Emboscall, 2004. > Sumari sintètic

Teatre Nacional de Catalunya, SA

1. Funcions del Teatre Nacional de Catalunya, S A

2. Línies estratègiques

3. Informació economicofinancera

4. Activitats

5. Avaluació dels resultats obtinguts l’any 2004

6. Objectius específics per al 2005

7. Publicacions 214 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

Teatre Nacional de Catalunya, SA

1. Funcions del La societat anònima Teatre Nacional de Catalunya té com a objecte: Teatre Nacional - Concebre, desenvolupar, produir tot tipus d’espectacles escènics i prestar una de Catalunya atenció especial a les obres originals en llengua catalana. - Representar tant les obres teatrals produïdes per la societat com altres produccions. - Organitzar manifestacions artístiques i culturals diverses relacionades amb les arts escèniques. - Dissenyar i construir tot tipus d’elements escenogràfics tant per a ús propi com per a tercers. - Fer reproduccions audiovisuals. - Fer edicions relacionades amb les arts escèniques.

2. Línies Els objectius del Teatre Nacional de Catalunya són els següents: estratègiques - El patrimoni dels clàssics - La política de nous creadors - Ser aparador del millor teatre internacional - La dansa - El teatre per a tota la família - La música

3. Informació 3.1. Pressupost economico financera QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA. 2004 Concepte ¤ Aportació del Departament de Cultura (*) 11.064.619,00 Ingressos per prestacions de serveis 4.160.932,24 Altres ingressos 387.986,99 Ingressos financers 96.399,24 Arrendaments i cànons 83.519,16 TOTAL 15.793.456,63 (*) D’aquesta quantitat, 8.684.864 euros són transferències de capítol IV (i aquests inclouen 12.000 euros incorporats del 2003) i 2.379.755 euros de transferències de capítol VIII.

QUADRE 2. RESUM DE LES DESPESES DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA. 2004 Concepte ¤ Remuneració de personal 5.668.194,31 Béns corrents i de serveis 6.933.310,70 Despeses financeres 207.892,63 Amortitzacions immobilitzat 1.138.138,09 Amortitzacions préstecs llarg termini 2.033.524,45 Inversions 791.153,66 TOTAL 16.772.213,84

3.2. Distribució de la plantilla El nombre de persones contractades per la societat durant l’exercici 2004 segons la seva distribució ha estat aquest: 215 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

QUADRE 3. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA. 2004 Efectius Categoria Fix Temporada (juny-set.) Total I. Personal de conveni 87 8 95 Nivell II 8 4 12 Nivell III 34 3 37 Nivell IV 28 1 29 Nivell V 808 Nivell VI 909 II. Personal directiu exclòs de conveni 15 0 15 TOTAL 102 8 110

4. Activitats 4.1. Activitat teatral El públic del Teatre Nacional de Catalunya entre la programació a la seu i les produccions i coproduccions que han fet gira ha ascendit a 313.787 espectadors. La sala gran, amb 137.861 espectadors, ha tingut un índex d’ocupació del 88,69%. La sala petita, amb 42.817 espectadors, ha tingut una taxa d’ocupació del 86,00%. Finalment, la sala tallers, amb 32.290 espectadors, ha tingut un índex d’ocupació del 70,24%. El nombre total d’espectadors de les sales del Teatre ha estat de 212.968 i l’ocupació mitjana de les tres sales ha estat del 84,78%

QUADRE 4. PROGRAMACIÓ DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA. 2004 Espectacle Data d’estrena Nombre Espectadors Autor de representacions I. Sala gran Primera Plana 23/10/03 4 3.250 Ben Hecht i Charles MacArthur Dissabte, diumenge i dilluns 22/01/04 35 30.492 Eduardo De Filippo Només han passat 05/03/04 2 1.304 Joan Isaac cinquanta anys Maria Rosa 25/03/04 49 30.107 Àngel Guimerà Pels nens d’ahir, 25/05/04 5 4.350 Pina Bausch d’avui i de demà Iris 08/06/04 6 4.121 Philippe Decouflé Forever young 28/06/04 4 1.731 Frank Castorf Miniatures 15/09/04 4 1.752 Jean-Christophe Maillot-Les Ballets de Monte-Carlo Mar i Cel 21/10/04 71 60.754 Xavier Bru de Sala a partir obra d’Àngel Guimerà Total I 180 137.861 II. Sala petita Diàfan 18/12/03 4 1.064 Pep Bou Un ram de mar 09/01/04 3 798 Joaquim Ruyra Els temps ja han canviat 15/01/04 4 909 Quico Pi de la Serra Casa de nines 19/02/04 50 13.047 Henrik Ibsen Calígula 29/04/04 47 10.725 Albert Camus Forasters 16/09/04 52 10.148 Sergi Belbel El Príncep 23/11/04 13 2.576 Albert Vidal Diàfan. Reposició 16/12/04 13 3.550 Pep Bou Total II 186 42.817 216 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

III. Sala tallers Hansel i Gretel 06/12/03 4 1.785 Engelbert Humperdinck / Centre de Titelles de Lleida Almenys no és Nadal 27/01/04 21 5.206 Carles Alberola T’estimaré infinittt 26/02/04 15 2.109 Gemma Rodríguez El club de les palles 26/03/04 21 2.979 Albert Espinosa El jardí inexistent 04/05/04 13 1.613 Inés Boza i Carles Mallol Paella mixta 01/06/04 6 1.121 Sol Picó La dona manca Reposició. 08/06/04 6 953 Sol Picó Eterno? 05/10/04 13 1.927 Marta Carrasco Temptació 02/11/04 19 1.304 Carles Batlle Hansel i Gretel. Reposició. 30/11/04 31 12.458 Engelbert Humperdinck / Centre de Titelles de Lleida La Ventafocs 21/12/04 5 835 Josep M. Benet i Jornet Total III 154 32.290 TOTAL 520 212.968

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE L’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC I DE L’OCUPACIÓ AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA. 2000 - 2004 Espectadors % Ocupació 250.000 100 212.968 200.000 80 84,8 150.000 60 100.000 40 50.000 20 0 0 2000 2001 2002 2003 2004 Espectadors % Ocupació

Les produccions que es detallen seguidament han fet gira:

QUADRE 5. PRODUCCIONS DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA QUE HAN FET GIRA. 2004 Producció Localitat Funcions Espectadors Un ram de mar Blanes 1 288 Forasters Girona 2 677 Balaguer 1 325 Maria Rosa El Vendrell 1 60 Viladecans 2 451 Reus 2 1.165 Tordera 1 276 Figueres 1 393 Santa Coloma Gramenet 1 220 Girona 1 276 Tarragona 1 427 Badalona 1 243 Mollerussa 1 316 El mètode Grönholm Barcelona – Poliorama 107 60.794 TOTAL 123 65.911 217 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

QUADRE 6. COPRODUCCIONS DEL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA QUE HAN FET GIRA. 2004 Producció Països Catalans Espanya Estranger Funcions Espectadors Funcions Espectadors Funcions Espectadors Diàfan 1 460 0 0 0 0 El compositor, la cantant... 6 2.820 13 4.900 6 2.800 El jardí inexistent 3 277 2 930 0 0 Narcís 0 0 0 0 1 500 El país sense nom 4 1.558 12 2.993 0 0 La dona manca 2 1.250 7 2.600 8 2.650 Hansel i Gretel 12 5.470 0 0 0 0 La Casa de l’Est 4 600 14 3.900 1 300 Paella mixta 2 500 1 400 0 0 TOTAL 34 12.935 49 15.723 16 6.250 TOTAL funcions de les gires de les coproduccions 99 TOTAL espectadors de les gires de les coproduccions 34.908

4.2. Altres activitats Destaquen aquestes activitats:

- Trobades amb els autors de les obres estrenades a la Sala Tallers amb l’objectiu d’obrir un espai de debat entre el públic i l’autor amb la participació dels membres de l’equip artístic.

QUADRE 7. TROBADES AMB L’AUTOR. 2004 Producció Data Sala Assistents Almenys no és Nadal 24/01/04 Tallers 100 T’estimaré infinittt 28/02/04 Tallers 35 El Club de les palles 27/03/04 Tallers 90 El jardí inexistent 08/05/04 Tallers 25 Paella mixta 05/06/04 Tallers 60 Eterno? 09/10/04 Tallers 52 Temptació 06/11/04 Tallers 56 TOTAL 418

- Després de les representacions de determinats espectacles, s’han organitzat taules rodones en què es convida a participar experts que aporten la seva visió particular i la seva experiència sobre el tema proposat per a la taula rodona.

QUADRE 8. COL·LOQUIS. 2004 Producció Data Sala Assistents Dissabte, diumenge i dilluns 14/02/04 Gran 300 Maria Rosa 24/04/04 Gran 300 Forasters 23/10/04 Petita 140 El príncep 25/11/04 Petita 52 Mar i cel 27/11/04 Gran 380 Hansel i Gretel 11/12/04 Tallers 170 Diàfan 18/12/04 Petita 80 TOTAL 1.422

- Continuant amb la voluntat d’integrar el teatre en les inquietuds de la societat actual, s’ha seguit el cicle de debats iniciat l’any 2003, amb la participació de ponents especialitzats en cadascun dels temes a debatre. Aquests debats han 218 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

estat corealitzats i retransmesos en directe per ràdio a través de l’emissora Catalunya Cultura. Durant l’any 2004 se n’han fet dos: - “Família i entorn laboral”, que tingué lloc a la Sala Petita, coincidint amb les representacions de l’obra Casa de nines, 18 de febrer. - “Cultura identitària i cultura universal”, en el marc del Fòrum 2004. Sala Petita, 7 de juny. Amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona s’han organitzat dues activitats: - Els Dilluns de Teatre, dels quals s’han fet tres sessions: una dedicada a Casa de nines (9 de març, Biblioteca Xavier Benguerel); una altra a El club de les palles (15 de març, Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró) i l’última a Mar i cel (25 d’octubre, Biblioteca Vila de Gràcia). A aquestes sessions s’hi ha convidat actors i directors dels espectacles esmentats per donar a conèixer al públic assistent l’a- bast teatral d’aquestes obres. - El Club de Lectura de Teatre a la Biblioteca Vila de Gràcia, consistent en una sessió de debat mensual a l’entorn d’una obra del Teatre Nacional de Catalunya, que els assistents han llegit anteriorment, i que es fa coincidint o no amb la seva representació. En els casos en què la sessió s’ha fet coincidint amb les funcions, posteriorment, els assistents han vingut a veure l’obra. S’han fet 9 sessions de debat a l’entorn de: L’escola de les dones (22 de gener), Casa de nines (19 de febrer), Maria Rosa (18 de març), Calígula (22 d’abril), El mètode Grönholm (20 de maig), El alcalde de Zalamea (17 de juny), Mar i cel (21 d’octubre), Forasters (18 de novembre) i La ventafocs (16 de desembre). - Al vestíbul del teatre, com a activitat de la Llibreria del Teatre, s’han fet dues sessions de contacontes. La primera, protagonitzada per actors que estaven actuant al teatre, a l’obra Casa de nines (Roser Batalla i Pep Anton Muñoz). 21 de febrer. La segona s’ha fet en el marc de la Festa Major del Barri de Fort Pienc i l’ha organitzat l’Associació de Veïns del barri, en col·laboració amb el TNC. La narradora, en aquest cas, no era actriu ni tenia cap vinculació amb el teatre. (Inocencia González) 12 de juny. A partir del mes de setembre no s’han programat més sessions de contacontes. - A la FNAC L’Illa i a la FNAC El Triangle de Barcelona s’han organitzat, comp- tant amb l’equip artístic, quatre sessions de fòrum sobre els següents espectacles: - FNAC L’Illa - Els temps ja han canviat. Quico Pi de la Serra (12 de gener) i Casa de nines (16 de febrer). - FNAC El Triangle - El club de les palles (5 d’abril) i Forasters (4 d’octubre).

4.3. El públic jove Dins de les iniciatives del programa Connecta’t al TNC adreçat al públic jove, el Teatre Nacional ha continuat les activitats del crèdit de síntesi El món del teatre. Destinat a alumnes de 3r i 4t d’ESO, ha estat homologat pel Departament d’Ensenyament i editat per Proa. Enguany s’ha fet el crèdit sobre l’obra Maria Rosa, amb 3 jornades de treball al Teatre que han acollit 120 alumnes de 3 escoles. Les funcions de la tarda de Connecta’t al TNC han acollit 36.657 escolars de 480 escoles i, donada la demanda de localitats de les escoles, s’han acceptat 6.153 escolars de 50 escoles a les funcions de nit, per la qual cosa les obres recomanades han acollit en total 42.810 escolars. Els espectacles recomanats han estat: Primera plana, Hansel i Gretel, Dissabte, diumenge i dilluns, Casa de nines, Maria Rosa i Mar i cel. Són 656 els joves que han sol·licitat el carnet Connecta’t del Teatre Nacional de Catalunya mitjançant el qual poden obtenir un preu avantatjós per assistir a les 219 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

representacions i també informació permanent sobre les activitats de la temporada. Com els anys anteriors, s’ha fet el concurs “Participa”: els joves que han assistit a les obres recomanades poden enviar, a través de la xarxa, les seves opinions i participar en un concurs d’un viatge d’un cap de setmana per veure l’obra de teatre que més els interessi a París o Londres. Hi ha hagut 55 participants, dos treballs seleccionats i publicats al web del TNC i l’autor d’un d’ells ha estat pre- miat amb un viatge a Londres. L’activitat Un Dia al TNC, l’han seguit 1.230 alumnes de 42 escoles que han visitat les instal·lacions del teatre i conegut les activitats preparatòries de la representació a la qual han assistit després.

4.4. El públic universitari En el marc del programa Connecta’t universitari adreçat als responsables de les aules de teatre i els directors dels departaments de filologia catalana i castellana de totes les facultats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, hi ha hagut continuïtat en la col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. Conjuntament amb el TNC s’ha organitzat un seminari titulat Del text a l’esce- na: entre Guimerà i Camus, amb la participació d’uns 25 alumnes.

4.5. El Nacional petit Aquest exercici ha vist néixer un nou projecte adreçat al públic infantil i familiar: El Nacional petit. S’emmarquen en aquest projecte les dues darreres obres representades a la Sala Tallers durant el 2004: la reposició de Hansel i Gretel, del Centre de Titelles de Lleida, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i el TNC; i La Ventafocs de Josep Maria Benet i Jornet, espectacle de titelles de la companyia Teatre Nu, basat en el conte universalment conegut.

4.6. Projecte T6 Dins el programa T6 de creació textual contemporània amb autors residents, aquest exercici s’han exhibit a la Sala Tallers quatre textos de creació: Almenys no és Nadal, de Carles Alberola, T’estimaré infinittt, de Gemma Rodríguez, El club de les palles, d’Albert Espinosa, i Temptació de Carles Batlle.

Igualment, en el marc del Projecte T6 s’han organitzat trobades amb diferents autors i creadors per tal de difondre i conèixer la dramatúrgia contemporània catalana i universal, en un ambient de tertúlia-cafè que afavoreix el diàleg entre públic i autor.

QUADRE 9. CONVERSES T6. 2004 Autor Data Lloc Assistents Jordi Galceran 19/01/04 Vestíbul Sala Tallers 60 Carles Batlle 26/01/04 “ 65 Albert Espinosa 02/02/04 “ 60 Enric Nolla 09/02/04 “ 70 Gemma Rodríguez 01/03/04 “ 30 Carles Alberola 08/03/04 “ 30 Dani Salgado i Victòria Szpunberg 29/03/04 “ 35 Isabel Díaz 05/04/04 “ 30 TOTAL 380 220 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

4.7. Tdansa: companyia resident de dansa La iniciativa de convertir la Sala Tallers en un centre de creació contemporània textual es completa en la vessant coreogràfica amb el Projecte TDansa, que ha acollit com a companyies residents la companyia Sol Picó fins al juliol i, a partir de setembre, la companyia Marta Carrasco. El Projecte TDansa tracta d’assumir i fer pròpia la línia artística d’una companyia, en règim de residència, amb la voluntat d’afavorir la continuïtat, l’estabilitat i, en conseqüència, l’aprofundiment en la línia artística, que ha de revertir en una major projecció del treball de la companyia vers el públic. La companyia Sol Picó, com a companyia resident de dansa, ha exhibit a la Sala Tallers Paella mixta, i ha reposat el treball de creació La dona manca, que ja havia exhibit l’any 2003 i amb el qual havia culminat la seva primera temporada de residència al TNC. La companyia de Marta Carrasco, ha fet la seva presentació com a segona companyia de dansa que resideix al TNC amb l’espectacle Eterno? Això sí que no!

4.8. Altres actes Han fet una visita guiada a les instal·lacions del Teatre 4.040 persones i, utilitzant els espais disponibles, s’han fet un total de 35 actes de diferents caracterís- tiques que han acollit un important nombre de ciutadans, que han pogut conèixer les instal·lacions i els serveis que ofereix el TNC.

5. Avaluació - El Teatre Nacional de Catalunya ha basat la seva programació en la creació dels resultats escènica, i el conjunt de les produccions de l’exercici corresponen a la línia de obtinguts programació definida en el Contracte Programa. l’any 2004 - S’han fet a les sales del Teatre 520 representacions, 120 més de les previstes. Aquest increment en el nombre de representacions es deu a la major activitat del Teatre Nacional de Catalunya per la seva cooperació en el Fòrum de les Cultures 2004. - S’han exhibit en gira 3 produccions del Teatre amb 123 representacions a 14 places diferents i 65.911 espectadors. També s’han exhibit en gira 9 coproduccions amb 99 representacions i 34.908 espectadors. S’han ajustat les despeses i els ingressos, segons el pla econòmic financer acor- dat en el Contracte Programa. - Els preus de les entrades i dels serveis del teatre han estat equilibrats amb els que apliquen els operadors privats. - Continua creixent la demanda per assistir a les representacions de les obres recomanades.

6. Objectius D’acord amb els criteris previstos en el Contracte Programa, la línia d’actuació específics del Teatre Nacional de Catalunya continuarà articulant-se en els eixos dels anys per a l’any 2005 anteriors.

Dins aquests eixos, entre els objectius per a l’exercici 2005, cal destacar: - Fer a les sales 450 representacions - Exhibir com a mínim 2 produccions en gira a 10 places diferents de Catalunya

7. Publicacions - Alberola, Carles. Almenys no és Nadal. Rodríguez, Gemma. T'estimaré infinittt. Espinosa, Albert. El club de les palles. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Batlle, Carles. Temptació. Díaz, Isabel. Plan B. Barcelona : Proa : Teatre 221 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA, SA

> Sumari sintètic

Nacional de Catalunya, 2004. - Belbel, Sergi. Forasters. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Belbel, Sergi. Forasters : Sala Petita del 16 de setembre al 14 de novembre de 2004. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Benet i Jornet, Josep M. La Ventafocs. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Camus, Albert. Calígula. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Camus, Albert. Calígula : Sala Petita del 29 d’abril al 20 de juny de 2004. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - De Filippo, Eduardo. Dissabte, diumenge i dilluns : Sala Gran del 22 de gener al 29 de febrer de 2004. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Guimerà, Àngel. Maria Rosa. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Guimerà, Àngel. Maria Rosa : Sala Gran del 25 de març al 16 de maig de 2004. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Ibsen, Henrik. Casa de nines. Barcelona : Proa : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Ibsen, Henrik. Casa de nines : Sala Petita del 19 de febrer a l’11 d’abril de 2004. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. - Quadern : revista trimestral. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. Núms. 16 (gener-març), 17 (abril-juliol) i 18 (setembre-desembre).

Internet Teatre Nacional de Catalunya [en línia]. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya, 2004. Adreça Internet: http://www.tnc.es > Sumari sintètic

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

1. Funcions del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

2. Objectius específics per a l’any 2004

3. Activitats

4. Àrea de Gestió Administrativa: subvencions i inversions

5. Objectius específics per a l’any 2005

6. Publicacions 224 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

1. Funcions del El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, creat per la Centre de Llei 2/1993, de 5 de març, manté l’estructura i les funcions previstes al Decret Promoció de la 127/1993, de 20 d’abril, modificat pel Decret 202/2004, de 24 de febrer. Cultura Popular L’esmentada llei recull a l’article 13 que: i Tradicional “Per contribuir als objectius d’aquesta llei, es crea el Centre de Promoció de la Catalana Cultura Popular i Tradicional Catalana, que té per finalitat - promoure la recerca i l’estudi sobre la cultura popular i tradicional catalana, - fomentar-ne el manteniment i la difusió - i donar suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització cultural.”

2. Objectius L’acció del Departament de Cultura en matèria de cultura popular s’ha basat en específics per els objectius següents: a l’any 2004 - Impulsar la recerca i la catalogació del patrimoni etnològic. - Difondre el patrimoni festiu de Catalunya. - Modificar la Llei de Festes Tradicionals. - Donar suport a la preservació del patrimoni immobiliari de les entitats. - Reformular l’oferta formativa per aconseguir la participació de les entitats de cultura popular i, per tant, dinamitzar el teixit associatiu. - Donar suport a les iniciatives de cultura popular impulsades per la societat civil.

3. Activitats 3.1. Àrea de Patrimoni Etnològic Inventari del Patrimoni Etnològic S’han finalitzat 6 recerques de documentació iniciades l’any 2003: - El procés d’industrialització de la Sénia. - Treball pagès i gestió social en un espai agrari amenaçat: els horts del Barceloní de Tàrrega. - Àmbit domèstic i vida quotidiana en el medi rural de la Segarra. Projecte de recerca de documentació de les col·leccions del Museu del Blat i la Pagesia. - L’aigua i les formes de vida al secà: emmagatzematge i aprofitament de l’aigua a les Garrigues. El cas del terme de Castelldans. - Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d’imatges. - Les activitats extractives a l’Alta Garrotxa i els seus vestigis materials.

S’ha fet la segona fase de 6 recerques d’anàlisi iniciades l’any 2003: - De bastaixos de capçana a estibadors: els oficis en les tasques de càrrega i descàrrega del port de Barcelona (1860-2000). - Les eines i les feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic (segle xx). - Del mas a la casa aparellada. L’evolució en la concepció de l’habitatge i l’entorn al Vallès Oriental. - Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnaval de Barcelona. - Les festes a l’Hospitalet. - Mestres d’aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d’uns oficis tradicionals.

S’han fet 12 projectes de recerca iniciats i acabats el 2004: - El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp (Pallars Jussà): de la cultura tradicional al discurs del desenvolupament sostenible. - El barraquisme a la ciutat de Barcelona. - Les utilitzacions espacials del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment. Ordenacions de l’espai públic per part de l’administració i usos dels vianants. - Vellesa i solitud al Poble Sec: les dimensions socials del menjar. 225 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

- Les formes residencials als masos montsenyencs. - Inventari de la col·lecció de figures de l’Associació de Pessebristes de Mataró. - Transcripció del recull de llegendes del Ripollès compilat per Josep Ribot i Calpe l’any 1926. - La festa major de Vilafranca del Penedès: 300 anys de tradició. - Elaboració de l’Inventari del fons del Dr. Martí Casals Echegaray (metge rural a la Vall d’Aro, Baix Empordà). - Obra d’oller. L’obrador i la producció terrissaire dels ollers a Selva del Camp. - La destil·leria Montal de Manlleu. Un fons del Museu Industrial del Ter. - Les arrels del Mont. Inventari del patrimoni etnològic de la Mare de Déu del Mont i la seva rodalia.

A més, s’ha organitzat la IV Jornada d’Etnologia a les Terres de l’Ebre. La cuina tradicional (Batea, Terra Alta, 13 de novembre) amb la col·laboració de la Fundació Universitària Dr. Manyà i dins de l’oferta formativa dels cursos regulars de la FESTCAT.

Fonoteca de Música Tradicional Catalana S’han fet els treballs de camp següents i enregistraments sobre música tradicional en el marc de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana: - La festa de Sant Sebastià a Cadaqués (Alt Empordà): Ofici, Goigs, Corrandes, Balls... - Enquestes i treballs de camp fets a Castellterçol per a l’estudi sobre les danses de la població: La Dansa i El Ball del Ciri. Als senyors Domènec Miró, Dolors Castells, Enriqueta Mercadé, Joaquim Soler (“Carlets”), Josep Ciuró i Salvador Roca.

Incorporació de nous materials a l’arxiu sonor i musical - El violí popular, per Daniel Vidal (Carcaixent, País Valencià). És un treball de recerca becat pel CPCPTC que ha abastat l’àmbit del domini de la llengua catalana. Inclou enregistraments de camp, fotografies i un extens recull de docu- mentació musical destinada al violí popular. - Cançons d’Alpens (Osona/Lluçanès) recollides per Ramon Manent i Folch. Consta de 4 CD i un àlbum de lletres transcrites.

Publicacions en representació del Departament de Cultura - “El ressò de la lluita entre moros i cristians en el folklore hispà” a Ressons èpics en les literatures i el folklore hispànic, Barcelona-Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2004. Comunicació presentada per Ramon Vilar a les Jornades Europees d’ACRINET sobre Èpica europea de frontera, Barcelona 2003. - Moros i cristians en el folklore hispànic. DVD. Assessorament tècnic i guió de Ramon Vilar. Coordinador: Josep Cullell. Projecte fet en el marc de l’europrojec- te ACRINET, sota el patrocini del CSIC. (5 llengües: català, castellà, francès, grec i anglès). - Les cançons religioses de Lluís Millet a partir del Motu Propio de 1903. Comunicació presentada per Josep Crivillé i Bargalló en el Simposio sobre el Motu Propio de S. Pío X (1903), Barcelona 2003. Publicada a les Actes de la Sociedad Española de Musicología, Madrid, 2004.

Congressos, jornades i col·laboracions - Col·laboració o assessorament per a les biblioteques públiques de la 226 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

Generalitat: revistes d’etnologia i de cultura popular més importants. - Participació activa a la jornada commemorativa del 50è aniversari de la Fonoteca de Catalunya (IEC). - Sessió de treball amb alumnes de segon de batxillerat d’un Institut d’Alcázar de San Juan (Càceres). Informació sobre continguts i objectius de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana

Arxiu del Patrimoni Etnològic S’han prosseguit els treballs d’incorporació i catalogació dels nous materials que s’incorporen de manera contínua al fons documental. S’han catalogat els fons adquirits per la biblioteca ja sigui per compra, donació o per la incorporació al fons del Centre dels treballs becats per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: - Monografies. - Material sonor en format CD. - Material audiovisual en format DVD i VHS. - Fullets. - Catalogació de l’Arxiu Musical de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. - Catalogació en DAC de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. S’han catalogat fins al moment present 3.000 documents.

Gestió dels registres de la biblioteca A finals de l’any 2004, les biblioteques pertanyents a les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) van decidir incorporar-se al futur projecte del CUC, Catàleg Unificat de Catalunya, en el qual participen totes les xarxes bibliotecàries de Catalunya per tal de crear un únic catàleg. Per poder participar en aquest projecte s’ha iniciat la revisió de tots els registres que hi ha a la nostra biblioteca per tal de canviar els camps destinats a matèries cap a la Llista d’Encapçalaments de Matèria en Català (LEMAC), deixant d’utilitzar el Tesaure del Centre, i unificar les autoritats.

3.2. Àrea de Dinamització i Promoció

3.2.1. Programa Acadèmia Els objectius del Departament de Cultura en matèria de formació en cultura popular s’han recollit en un únic projecte: L’Escola Catalana de Cultura Popular. Aquest any s’ha iniciat una línia de col·laboració amb les entitats i associacions relacionades amb el món de la cultura popular per donar coherèn- cia a aquests programes.

FESTCAT La Festcat inclou una escola d’estiu, dividida en quatre mòduls temàtics, i un programa de cursos regulars: FESTCAT- Cursos regulars: es fan durant l’any acadèmic normal amb una gran vocació territorial. L’oferta de cursos respon a 3 eixos: - Cursos de formació tècnica - Cursos de formació artística - Cursos i accions de foment de la recerca etnològica. La gestió dels cursos regulars de la FESTCAT s’ha territorialitzat amb la col·labo- ració de les diverses entitats: La Fundació Universitària Doctor Manya, a les Terres de l’Ebre, la Fundació Pere Tarrés a les comarques del Baix Empordà, la Selva, el Gironès, la Cerdanya i el Ripollès, i l’Associació Solc, a la comarca 227 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

d’Osona. En total s’han fet un total de 125 accions, amb una participació de 2.450 inscrits.

FESTCAT – Escola d’Estiu: estructurada en 4 escoles, ofereix cursos, tallers i espais de debats sobre cultura popular. - VII Campus de Cultura Popular. Llívia, de l’11 al 18 de juliol: 202 alumnes. - VIII Curs de Música Tradicional. Viladrau, del 18 al 25 de juliol: 43 alumnes. - XIII Curs de Dansa Tradicional Dansàneu. Esterri d’Àneu, del 18 al 25 de juliol: 52 alumnes. - VIII Curs de Jocs Tradicionals. Horta de Sant Joan, del 18 al 25 de juliol: 32 alumnes.

Aula de Música Tradicional i Popular Programa de formació artística sobre la música i els instruments tradicionals, gestionat per contracte amb la Fundació Eugeni Canas a: - Barcelona (Gener-juny: 107 alumnes. Octubre-desembre: 107). - Figueres (Gener-juny: 40 alumnes. Octubre-desembre: 33). Amb la col·labora- ció del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i de l’Ajuntament de Figueres. - Lleida (Gener-juny: 23 alumnes. Octubre-desembre: 31). Amb la col·laboració del Col·lectiu Cultural Cappont. - Tortosa (Gener-juny: 46 alumnes. Octubre-desembre: 50). Amb la col·laboració del Consell Comarcal del Baix Ebre i de l’Ajuntament de Tortosa. - Vila-seca (Gener-juny: 31 alumnes. Octubre-desembre: 28). Amb la col·labora- ció de l’Ajuntament de Vila-seca.

Activitats formatives d’extensió universitària - Curs: La cançó i la dansa en el context de les festes: estudi i anàlisi pràctica de la cançó i la dansa tradicional a les festes tradicionals del cicle anual. Universitat Autònoma de Barcelona. 6a edició i obertura de la 7a. - Curs Manifestacions plàstiques i artesanes per a la festa: el cicle anual i refle- xió sobre l’estètica de la festa del passat i de l’actual. Universitat Autònoma de Barcelona. 3a edició. - Graduat en dansa per a mestres de primària: valor educatiu de la dansa en la formació integral dels infants i joves, i en el marc històric, artístic i folklòric. Universitat Autònoma de Barcelona. 3a edició.

Tallers d’Arsèguel. Escola de Folk del Pirineu - Organitzats juntament amb l’associació CAT - Centre Artesà Tradicionàrius i l’associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu. - S’han fet 14 cursos i hi han participat 183 alumnes (Acordió diatònic, Gralla, Flabiol i tamborí, Sac de gemecs, Modelatge i construcció, Conjunt instrumental, Cançó tradicional i veu, Arranjaments aplicats a la música tradicional, Construcció, tècnica i repertori del rabec, Respiració completa, Viola de roda, Jotes i balls plans i Violí folk, a més d’unes colònies musicals per a joves intèr- prets de música tradicional).

3.2.2. Programa Aparador: ajuts a la difusió d’activitats de cultura popular Facilitar cobertura mediàtica i publicitària per activitats de cultura popular engegades des de la societat civil. - 8 insercions a l’agenda cultural del Departament de Cultura: fira de la Candelera de Molins de Rei, carnaval de Solsona, ball del Sant Crist de Salomó, 228 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

festa Major de Sant Pere a Reus, festa de les Falles i festa Major a Taüll, retaule de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, festa Major de Solsona, festa de Santa Llúcia a l’Arboç - 5 campanyes de televisió: la passió de Sant Climent, Tamborinada (La Roda), FIMPT Vilanova i la Geltrú, jornades Internacionals Folklòriques (Adifolk), Terra de trobadors. Castelló d’Empúries - 7 campanyes de ràdio: passions de Setmana Santa, Tamborinada. La Roda, Festus de Torelló, Jornades Internacionals Folklòriques. Adifolk, pessebres vivents, pessebres d’Olot, concert XERA! - 2 campanyes de premsa: Concert XERA!, CD-ROM Castells - 22 insercions a l’espai del Departament de Cultura On Anem: Terra de Trobadors. Castelló d’Empúries, Escaldàrium. Caldes de Montbui, Setmana medieval de la Llegenda de Sant Jordi. Montblanc, Concert Extraordinari del Centenari del Foment Mataroní. Mataró, Processó i Dansa de la Mort. Verges, Festa dels Traginers de Balsareny, XXVI Diada dels Raiers. Pobla de Segur i el Pont de Claverol, Festus. Torelló, Trobada amb els acordionistes del Pirineu. Arsèguel, Escaldàrium. Caldes de Montbui, Festa de l’Anella de Cal Bufalà. Els Firals. Bellvís, Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, Festa de les Trementinaires. Tuixén, Festes en honor a la verge de la Cinta. Tortosa, Festes del Tura. Olot, Festival Terra de Trobadors. Castelló d’Empúries, Festa del Bolet. La Pobla de Lillet, Mostra de Pessebres. Olot, Festa de les Enramades. Sallent, Falles. Alta Ribagorça, Girafoc. Lliçà d’Amunt, Fira de la Girella. El Pont de Suert

Mediterrània. Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional El primer cap de setmana de novembre es va fer la setena edició de la Fira d’Espectacles d’arrel tradicional a Manresa. La principal novetat d’aquest any és la incorporació del concepte Mediterrània per consolidar el caràcter internacional que té la fira tant per propostes com per presència de programadors. Com a eix temàtic es va recuperar un dels elements de la creació artística més consolidats: el foc. Les xifres més significatives d’aquest festival han estat: - 130 actuacions - 100 companyies - 536 programadors - 145 periodistes - 45 firaires - 100.000 visitants - 23 escenaris - 1.058.336,26 euros de pressupost.

Programes Europeus

INTERREG III-A Amb el títol de “Creació d’un pol català de músiques i danses tradicionals” hem participat de la iniciativa comunitària INTERREG III-A. Espanya – França, pel qual s’atorga una subvenció FEDER al conjunt del projecte per un import de 500.000 euros. Projecte compartit amb el CIMP, Centre Internacional de Música Popular, de Ceret. Al projecte hi ha activitats formatives, activitats de divulgació i creació i publicacions de materials. 229 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

CULTURA 2000. Duran l’any 2004 hem presentat dos nous projectes dins del programa de coo- peració europeu Cultura 2000. Amb el títol “Living Diversity-traditional music and dance in Europe” hem presentat una iniciativa en música tradicional per a la convocatòria triennal. Els socis del projecte són: EthnoSuony (Itàlia), Sibelius academy (Finlàndia), FAMDT Federació d’Associacions de Músiques i Danses Tradicionals (França), Norsk Folkemusikk-og Danselag (Noruega), Riksföreningen för Folkmusik och Dans (Suècia) i l’European Network of Tradicional Music and Dance. I sota el títol “Play your Herat, Share your Culture” hem presentat una iniciativa en jocs tradicionals en la convocatòria anual d’aquest programa. Entitats europees representades: Federació Càntabra de Bitlles, Confederació FALSAB Bretanya (França), Federació Catalana de Bitlles, Museu de Campo (Aragó), INEFC Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, Universitat de Lleida, Vlaamse Volssportcentrale Central Flamenca de jocs tradicionals (Bèlgica), Associació ODIANA pel desenvolupament del Baix Guadiana (Portugal) i la Federació Des Foyers Ruraux du Gers (França).

3.3. Àrea de Recursos i Documentació L’àrea de recursos i documentació treballa en l’execució i la difusió de les accions iniciades per l’àrea de dinamització i patrimoni etnològic. En aquest sentit la seva feina s’emmarca en les actuacions explicades en cada una de les àrees.

4. Àrea de Gestió 4.1. Resum de subvencions i inversions Administrativa: subvencions QUADRE 1. RESUM DE SUBVENCIONS I INVERSIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN CULTURA i inversions POPULAR I TRADICIONAL. 2004 Concepte ¤ I Subvencions per a activitats Subvencions a corporacions locals per a la promoció i la difusió de la cultura popular i tradicional i la dinamització cultural 250.627,66 Ajuts a la projecció exterior de la cultura popular i tradicional a través del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura 21.505,06 Ajuts a la promoció i la difusió de la cultura popular i tradicional a través de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural 821.470,00 Ajuts a universitats per a estudis en l’àmbit de la cultura popular i tradicional 48.080,00 Ajuts a empreses privades per a l’edició de publicacions sobre cultura popular i tradicional 0,00 Subvencions a entitats sense finalitat de lucre 2.042.977,62 Beques per a treballs etnogràfics 7.520,00 Total I 3.192.180,34 II Subvencions per a infraestructures culturals Subvencions a corporacions locals 87.250,34 Subvencions a entitats culturals 1.235.199,35 Total II 1.322.449,69 III Inversions Equipaments 0 Fons documentals 1.967,35 Total III 1.967,35 TOTAL 4.516.597,38 230 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE LES SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA PER A ACTIVITATS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL I D’ASSOCIACIONISME (*). 2000 – 2004 Milers d’euros Capítol IV del pressupost 4.000 3.000 3.192,18 2.000 1.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Inclou les transferències a l'EADC i al COPEC

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DEL PRESSUPOST EXECUTAT PEL DEPARTAMENT DE CULTURA EN L’ÀMBIT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL I DE L’ASSOCIACIONISME (*). 2000 – 2004 Milers d’euros 8.000 6.000 6.850,26 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Inclou el capítol I de despeses de personal i la despesa de l'EADC en l'àmbit de la cultura popular i tradicional i l'associacionisme.

5. Objectius - Modificació de la normativa de festes tradicionals específics per - Iniciar el projecte del catàleg de patrimoni festiu de Catalunya a l’any 2005 - Difusió del fons de l’arxiu de patrimoni etnològic a través de díptics, publicacions i exposicions - Increment de l’ajut per a recerca etnològica - Reforçar la línia d’ajuts destinada a la preservació del patrimoni immobiliari - Posar en marxa el projecte Mostres de Cultura Popular Catalana arreu de l’Estat - Reformulació dels cursos regulars de la Festcat - Fer difusió del servei d’assessorament a entitats culturals - Fer una diagnosi de les possibilitats de la cultura popular com a eina d’integra- ció social - Estudi i creació d’un òrgan de gestió extern per a la Fira Mediterrània

6. Publicacions - VII Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa 2004 : del 5 al 7 de novembre de 2004 : catàleg d’espectacles i artistes. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2004. - I ... això és la meva vida : relats biogràfics i societat. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2004. - Revista d’etnologia de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2004. Núms. 24 (abril) i 25 (novembre). - Terços amunt! : músiques per a gralla a l’entorn del fet casteller. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana : DINSIC, Publicacions Musicals, 2004. 231 CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA

> Sumari sintètic

Internet - RIDEC : recerca i difusió de l'etnologia catalana [en línia]. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2004. Fusió de la revista RIDEC en paper i de l’Agenda electrònica. > Sumari sintètic

Institut Català de les Indústries Culturals

1. Funcions de l’Institut Català de les Indústries Culturals

2. Línies d’actuació per a l’any 2004

3. Informació economicofinancera

4. Distribució de la plantilla

5. Actuacions destacades

6. Àrea de l’Audioavisual

7. Àrea de Mitjans de Comunicació

8. Àrea de Projectes

9. Objectius específics per a l’any 2005 234 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Institut Català de les Indústries Culturals

1. Funcions Des de la seva posada en funcionament a mitjan el 2001 i fins aquest passat de l’Institut any 2003, l’ICIC ha anat assumint les funcions competencials de diverses uni- Català de les tats i àrees que li han estat traspassades des d’altres àmbits del Departament de Indústries Cultura. Així: Culturals Des del 18 d’abril de 2001 i d’acord amb el Decret 100/2001, de 3 d’abril, l’ICIC assumí les funcions que fins llavors es duien a terme des de l’Àrea de Cinematografia i Vídeo i la Secció de Promoció de la Cinematografia i el Vídeo de la Direcció General de Promoció Cultural, consistents en la qualificació dels productes audiovisuals, la gestió de la consegüent taxa per a l’examen i expedi- ció dels certificats de qualificació de pel·lícules i altres obres audiovisuals, la ges- tió, manteniment i actualització del Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya i la tramitació de les subvencions atorgades al sector audiovisual, així com el control i l’estudi de les dades de recaptació de taquilla aportades per les sales d’exhibició cinematogràfiques per a l’elaboració posterior d’estadístiques. En data 15 de juliol de 2001, foren traspassats a l’ICIC, en virtut d’un protocol de col·laboració amb el Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura (COPEC), tant l’activitat com el pressupost pendent d’executar de Catalan Films & TV, plataforma de difusió de l’audiovisual català a l’estranger que fins a la data era gestionada per l’esmentat Consorci. L’activitat de Catalan Films & TV consisteix a posar a l’abast dels productors catalans que assisteixen als mercats de cinema i televisió internacionals la infraestructura necessària (estands) per- què hi puguin desenvolupar la seva activitat, alhora que atorga ajuts per a la promoció de les pel·lícules seleccionades a competició o a les seccions oficials dels diferents festivals internacionals. D’acord amb la disposició addicional vuitena de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives amb efectes 1 de gener de 2002 va ser adscrita a l’ICIC la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya (actualment Filmoteca de Catalunya per acord del Consell d’Administració de l’ICIC de data 28 de febrer de 2002). Així mateix, i en virtut d’un protocol de col·laboració entre l’ICIC i el COPEC, amb efectes 1 de gener de 2002 varen ser traspassades a l’ICIC les funcions corresponents a l’oficina Media Antena Catalunya. Finalment, d’acord amb el decret 241/2003, de 8 d’octubre, de reestructuració parcial del Departament de Cultura i d’atribució de funcions a l’Institut Català de les Indústries Culturals, les funcions exercides des de l’Àrea de Promoció de la Premsa de la Direcció General de Promoció Cultural varen ser traspassades a l’ICIC amb efectes 21 d’octubre de 2003.

D’acord amb l’article 3 de la Llei 20/2000, de 29 de desembre, de creació de l’ICIC, les seves funcions són:

- Establir i gestionar, amb la participació de representants dels sectors implicats, programes orientats a la prestació de suport tècnic als diferents sectors vinculats a les indústries culturals. - Fomentar el desenvolupament de les empreses relacionades amb les indústries culturals i ajudar a implantar noves empreses. - Donar suport a les iniciatives empresarials de promoció de productes culturals i impulsar el consum interior, l’exportació, la difusió i la promoció en circuits internacionals d’aquests productes. - Facilitar les relacions entre les indústries culturals i les administracions públi- ques. - Impulsar la col·laboració entre les empreses i els creadors culturals. 235 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Fer estudis estructurals i prospeccions sobre les indústries culturals. - Difondre la informació relativa als ajuts i als serveis que els organismes de qualsevol àmbit territorial destinen a les indústries culturals. - Fomentar les accions formatives d’interès per al desenvolupament de les indústries culturals. - Promoure i executar qualsevol altra activitat dirigida a desenvolupar les indús- tries culturals a Catalunya. - Vetllar pel compliment de la normativa de promoció de la llengua i cultura catalanes i de la llengua i la cultura araneses. - Promoure la innovació creativa i la recerca d’ofertes de qualitat de noves estè- tiques i nous llenguatges.

2. Línies d’actuació L’any 2004, d’acord amb les competències assumides, els principals àmbits d’ac- per a l’any 2004 tuació de l’ICIC han estat els sectors de l’audiovisual i de la premsa escrita. D’altra banda, i responent a l’objectiu de donar suport a les iniciatives empresarials de producció i promoció de productes culturals en l’àmbit territorial català, ha col·laborat puntualment amb empreses i projectes culturals dels sectors de les arts escèniques, les arts visuals, el llibre, el multimèdia i la música.

Les línies d’actuació de l’ICIC aquest any 2004 s’han traduït en: - Línies de subvenció a la producció, distribució i exhibició audiovisual. - Suport a la formació de professionals i a festivals, mercats, premis i activitats singulars del sector de l’audiovisual. - Ajuts a l’edició i comercialització de publicacions periòdiques en català i en aranès. - Ajuts a nous projectes i projectes de consolidació d’empreses periodístiques. - Suport a projectes de desenvolupament de línies estratègiques empresarials i de desenvolupament de projectes per a la producció, distribució i difusió de béns de consum cultural. - Suport a la millora i consolidació de fires i mercats professionals dels diferents sectors culturals. - Suport a gremis, associacions i patronals d’empreses culturals en l’exercici de les seves activitats de consolidació, comercialització, promoció i foment del consum cultural.

Els objectius per a l’any 2004 de les diferents àrees han estat:

Àrea de l’Audiovisual - Elaboració del projecte de creació del Centre de Desenvolupament de l’Audiovisual (CDA) per a la seva posada en funcionament l’any 2005. - Impulsar la creació del Consorci Catalan Films & TV, conjuntament amb el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), les associacions de productors audiovisuals Barcelona Audiovisual (BA), Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC), i l’Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA). - Revisar i ajustar, d’acord amb converses amb el sector i les necessitats detectades, les normatives de foment de l’audiovisual. - Impulsar la creació d’una Fundació que permeti potenciar el Sitges-Festival Internacional de Cinema de Catalunya. - Fomentar l’establiment d’un programa d’actuació coordinada per als festivals de cine i vídeo de Catalunya. 236 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Convocar el concurs per adjudicar el projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. - Promoure, conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa, el projecte de La Ciutat de l’Audiovisual en aquesta població i situar-hi l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Àrea de Mitjans de Comunicació - Garantir i reforçar la continuïtat dels ajuts automàtics sobre la base d’estratè- gies consensuades amb el sector per tal de crear un espai català de comunicació, fomentar la lectura i garantir la difusió de tot tipus de publicacions periòdiques i la presència de les llengües catalana i aranesa en els mitjans. - Potenciar els projectes d’efecte multiplicador tant des d’un punt de vista empresarial com territorial i cultural. - Redefinir les línies d’ajut, tant pel que fa als criteris com a les dotacions pres- supostàries i la inclusió de certs tipus de premsa actualment exclosos, en nego- ciació amb les associacions representatives del sector. - Establir un marc de relació amb associacions de premsa catalanes a través de convenis. - Coordinar amb el Departament de la Presidència la convocatòria d’ajuts a la premsa, amb la finalitat de donar unitat i coherència a les polítiques de la Generalitat en aquest àmbit.

Àrea de Projectes L’Àrea de Projectes l’any 2004 ha treballat en el finançament de projectes i d’activitats concretes amb un vessant industrial, presentats per empreses de tots els sectors culturals, a excepció de l’àmbit audiovisual.

Els principals instruments de suport han estat les aportacions reintegrables i les subvencions a fons perdut, però també s’han obert noves línies de finançament.

3. Informació QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS I RECURSOS DE L’ICIC. 2004 economico - Subvenció pendent d’aplicació 2004 financera Capítol Ingrés/recurs Romanent Romanent no comptabilitzat compromès compromès Ingressos per prestació de serveis III 408.673,54 0,00 -3.526,46 Altres ingressos corrents III 291.328,20 0,00 -33.871,77 Transferències corrents del IV 21.944.943,42 3.933.597,94 0,00 Departament de Cultura (*) Altres transferències corrents IV 88.000,00 0,00 0,00 Ingressos financers V 129.183,44 0,00 -8.866,56 Transferències de capital del VII 345.000,00 0,00 0,00 Departament de Cultura (**) Aportacions a compte de capital del VIII 4.906.658,13 2.705.407,08 0,03 Departament de Cultura (***) Realització d’inversions financeres VIII 531.552,65 0,00 -54.900,30 TOTAL 28.645.339,38 6.639.005,02 -101.165,07 Saldo pressupostari 2004 103.809,86 (*) El Departament de Cultura ha executat el 2004, 20.166.501,66 euros corresponents a la transferència del 2004, i 19.501,19 euros corresponents a disposicions pendents d’aplicació del 2003. (**) El Departament de Cultura ha executat el 2004, 245.000,00 euros. (***) La transferència executada pel Departament de Cultura ha estat de 2.015.657,37 euros. 237 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

QUADRE 2. RESUM DE LES DESPESES I DOTACIONS DE L’ICIC. 2004 Subvenció pendent d’aplicació 2004 Capítol Despesa/inversió Romanent Romanent no comptabilitzada compromès compromès Sous i salaris I 2.089.012,86 6.525,93 1.706,87 Assegurances i prestacions socials I 584.648,91 3.071,03 333,05 Altres despeses socials I 91.581,59 0,00 3.204,17 Compres i aprovisionaments II 34.814,34 9.000,00 219,28 Serveis exteriors II 1.701.126,46 938.888,66 693,89 Tributs II 509,20 0,00 190,80 Despeses financeres III 253,87 0,00 655,60 Ajuts concedits IV 14.369.982,97 2.976.112,32 95.861,60 Inversions reals VI 668.543,51 340.098,51 4.160,46 Subvencions de capital concedides VII 345.000,00 0,00 0,00 Variació d’actius financers VIII 2.017.050,79 2.365.308,57 97.949,21 TOTAL 21.902.524,50 6.639.005,02 204.974,93

4. Distribució L’ICIC l’any 2004 s’organitza en quatre àrees: una àrea de coordinació i gestió de la plantilla interna –l’Àrea de Recursos-, que aglutina els serveis d’àmbit general; dues àrees sectorials –l’Àrea de l’Audiovisual i l’Àrea de Mitjans de Comunicació- i una àrea de caràcter transversal amb incidència en la globalitat dels sectors culturals a excepció de l’audiovisual –l’Àrea de Projectes-.

Durant el 2004, la plantilla estructural de l’ICIC s’ha incrementat en 17 persones respecte de l’any 2003. El 31 de desembre de 2004, configuren la plantilla de l’ICIC:

QUADRE 3. PLANTILLA DE L’ICIC A 31 DE DESEMBRE DE 2004 Tipologia Nombre Personal directiu 11 Personal funcionari 7 Personal laboral 64 TOTAL 82

5. Actuacions De les actuacions de l’ICIC durant el 2004, volem destacar-ne les següents. destacades Àmbit dels equipaments culturals: - Participació de l’ICIC en el projecte La Ciutat de l’Audiovisual. - Projecte per a la nova seu de la Filmoteca de Catalunya. Àmbit de la prestació de serveis des de l’àmbit públic cultural: - Elaboració del projecte del futur Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA). Àmbit de l’accés al finançament dels sectors culturals: - Crèdit Cultura. - Conveni de publicitat a risc amb Televisió de Catalunya.

5.1. Àmbit dels equipaments culturals La Ciutat de l’Audiovisual Un dels reptes per al desenvolupament del sector audiovisual català és el de disposar d’infraestructures adequades que permetin produir en les millors condicions tant tècniques com econòmiques. A Catalunya actualment s’estan donant una sèrie d’iniciatives que dibuixen un mapa d’ubicacions espacials per al conjunt de la indústria i que ofereixen ins- 238 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

tal·lacions tècniques adequades i serveis compartits que poden representar una millora de les condicions de la producció que actualment té el sector i, per tant, una millora de la seva competitivitat i de la qualitat de les produccions catalanes. En aquest sentit, l’Ajuntament de Terrassa promou un projecte estratègic d’espe- cialització de Terrassa com a Ciutat Audiovisual de Catalunya. A través d’aquest projecte es crearà un parc d’empreses, serveis i activitats audiovisuals al recinte de l’antic Hospital del Tòrax. En aquest marc, el 12 de juliol de 2004 es va signar un conveni entre l’ICIC i l’Ajuntament de Terrassa per impulsar conjuntament el projecte de la Ciutat de l’Audiovisual. El projecte que representa la remodelació de tot l’espai que ara ocupa l’antic hospital, preveu: - La creació d’un Centre de Producció Audiovisual amb 3 platós i tots els equipaments complementaris (oficines, camerinos, etc.) que es posaran a disposició de les produccions audiovisuals. - La creació d’un Parc Empresarial amb naus industrials i oficines a disposició de productores audiovisuals que s’hi vulguin ubicar, així com la instal·lació d’un viver d’empreses. - Un hotel per a l’allotjament del personal que es desplaçarà als rodatges. - Un Parc Infantil del Dibuix Animat.

L’objectiu de la Ciutat de l’Audiovisual és esdevenir un pool d’activitats, serveis i empreses audiovisuals a escala nacional i d’actuar com un dels motors de la indústria audiovisual catalana. Mitjançant l’acord signat amb l’Ajuntament de Terrassa, l’ICIC hi col·laborarà aportant part del capital necessari per a la construcció de la Ciutat de l’Audiovisual i per al finançament de les seves activitats. D’altra banda, a la Ciutat de l’Audiovisual s’ubicarà l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya on es desenvoluparan les tasques de conservació dels seus fons.

Nova seu de la Filmoteca de Catalunya L’ICIC, a proposta d’una Mesa de contractació integrada per cinc representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per tres de l’Ajuntament de Barcelona, ha decidit adjudicar la redacció del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya a l’empresa MAP Arquitectos SL, encapçalada per l’arquitecte Josep Lluís Mateo. El mes de maig es va convocar un concurs restringit al qual van concórrer 34 equips d’arquitectes de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol, d’Itàlia, França i Portugal. L’òrgan de contractació va convidar sis equips dels trenta- quatre concurrents, a presentar les seves propostes; i entre aquestes sis, s’ha seleccionat l’adjudicatari definitiu del concurs. El nou edifici de la Filmoteca de Catalunya estarà situat a la plaça de Salvador Seguí, al barri del Raval de Barcelona, i se sumarà al procés de rehabilitació i modernització que experimenta el barri i a la ja nodrida xarxa d’equipaments culturals que aixopluga. Disposarà d’una superfície total construïda d’aproximadament 6.000 m2, dels quals uns 1.400 m2 es destinaran a dues sales de projec- ció (de 400 i 200 places respectivament), uns 1.900 m2 els ocuparà la Biblioteca, uns 1.500 m2 seran serveis de l’Arxiu, i finalment, uns 900 m2 seran oficines. L’edifici també tindrà un bar, un sala d’exposicions i una oficina de gestió d’imatges fotogràfiques i cinematogràfiques, a més d’altres dependències auxiliars i de serveis. El cost previst d’aquesta nova seu de la Filmoteca de 239 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Catalunya és de 10 milions d’euros. La nova seu de la Filmoteca integrarà en un sol edifici, i en condicions idònies i espaioses, els serveis que actualment es troben dividits en dues ubicacions diferents de Barcelona (la sala de projeccions a l’avinguda de Sarrià, 33, i les oficines i la Biblioteca de la Filmoteca al carrer del Portal de Santa Madrona, 6-8). Les cambres climatitzades destinades a preservar el fons fílmic de l’Arxiu de la Filmoteca (actualment en un edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, 184-196) per raons mediambientals i de seguretat, s’ubicaran al futur Parc Audiovisual de Terrassa. L’entrada en servei de les noves instal·lacions de la plaça Salvador Seguí està prevista per a la tardor de l’any 2007.

5.2. Àmbit de la prestació de serveis des de l’àmbit públic cultural Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA) L’any 2004 s’ha elaborat el projecte del Centre de Desenvolupament Audiovisual (CDA). D’acord amb el projecte, el CDA s’adscriurà a l’Àrea de l’Audiovisual de l’ICIC, amb la voluntat de convertir-se en el departament de R+D per a l’audiovisual català i contribuir a una major viabilitat dels projectes audiovisuals. Des del CDA s’intentarà optimitzar els recursos de les empreses productores que conformen el sector audiovisual català, per superar les dificultats a l’hora de controlar la viabilitat dels projectes i reforçar la gestió d’elements creatius. El CDA oferirà serveis d’assessorament a les empreses productores audiovisuals en les fases inicials de desenvolupament dels seus projectes. Disposarà d’un conjunt d’experts nacionals i internacionals que donaran assessorament a partir de les necessitats de cada projecte. Per a l’elaboració del projecte s’ha comptat amb la participació del sector de l’audiovisual català, i la seva configuració respon al resultat dels debats entre l’ICIC i el sector. El CDA oferirà a les empreses serveis d’assessorament a partir de les necessitats de cada projecte, en els àmbits dels continguts, la informació sobre el mercat i la formació específica. S’incidirà en els continguts per aconseguir productes de qualitat sense perdre de vista el públic al qual aquests van dirigits, en la informació sobre el mercat per tal que les empreses disposin en les fases inicials del projecte de dades sobre tendències, sobre índexs de consum i sobre allò que l’espectador vol veure i en la formació específica dels directius dels projectes per tal de garantir-ne una òptima gestió. El CDA es posarà en funcionament durant l’any 2005 i estarà situat al carrer del Mestre Nicolau, 23, de Barcelona.

5.3. Àmbit de l’accés al finançament dels sectors culturals Crèdit Cultura Amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de les indústries culturals a Catalunya, el 25 d’octubre de 2004 l’ICIC ha signat un acord de col·laboració amb quatre entitats financeres per tal de facilitar i abaratir l’accés al finança- ment de les indústries culturals. L’acord s’ha signat amb La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya, Santander Central Hispano SA i Banco Sabadell SA. Conegut com a Crèdit Cultura, l’acord contempla tres línies de finançament amb un límit global de 12 milions d’euros: - Línia d’avals a termini fix. - Línia de préstecs a llarg termini per al finançament d’inversió productiva. 240 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Línia de préstecs a curt termini o de tresoreria.

Lligada a aquest conveni, l’any 2005 l’ICIC posarà a disposició de les indústries culturals una convocatòria de subvencions per tal de compensar, sempre que es reuneixin els requisits establerts a les bases, el cost derivat de les comissions d’o- bertura i dels marges sobre l’Euribor dels tipus d’interès d’aquelles operacions concedides en el marc de les línies de finançament de Crèdit Cultura.

Crèdit Cultura està adreçat a les empreses de les diferents indústries culturals, amb domicili social o establiment permanent a Catalunya, dedicades a la pro- ducció, la distribució i/o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport en l’àmbit discogràfic i musical, del llibre, de la premsa escrita, del multimèdia, de les arts visuals i de les arts escèniques, així com a les empreses dedicades a la producció, la distribució i/o la comercialització d’espectacles en viu i a les empreses productores de serveis culturals. Amb la signatura d’aquest Conveni es pretén fer un pas endavant en la norma- lització de la relació del sector financer privat amb el món cultural, alhora que s’eliminen les distorsions en l’eficàcia de la línia d’aportacions reintegrables de l’ICIC, en poder dedicar-se els recursos al finançament de projectes amb un risc inherent d’activitat i canalitzar cap a les línies de Crèdit Cultura les operacions amb risc únicament creditici.

Conveni de publicitat a risc amb Televisió de Catalunya (TVC) Amb l’objectiu de fomentar la inversió publicitària de les indústries culturals catalanes, l’ICIC ha signat un conveni marc amb TVC de publicitat a risc. En funció d’aquest acord, TVC cedirà franges d’emissió, sense contraprestació econòmica prèvia, per a projectes d’empreses culturals catalanes que puguin garantir el pagament del seu cost a partir dels resultats d’explotació del producte cultural publicitat. En virtut d’aquest acord, les empreses que s’hi acullin hauran de garantir el retorn a TVC de l’import contractat en publicitat, relacionat directament amb els resultats de l’explotació del producte o espectacle publicitat. En cas que els resultats de l’explotació no fossin suficients per cobrir l’import contractat a TVC, l’ICIC assumirà el pagament de la diferència. Tot i que aquest conveni de col·laboració s’ha signat el dia 16 de desembre de 2004, la seva vigència s’iniciarà el dia 1 de gener de 2005.

6. Àrea de 6.1. Unitat de Gestió l’Audiovisual Des d’aquesta unitat es gestionen: - La tramitació i resolució de les diverses convocatòries de subvenció de l’Àrea de l’Audiovisual. - Els convenis de suport i foment del sector de l’audiovisual. - L’emissió de dictàmens d’elegibilitat i viabilitat tècnica de projectes audiovisuals que sol·liciten préstecs a l’Institut Català de Finances. - L’aprovació dels projectes de coproducció internacional. - Les qualificacions cinematogràfiques i en altres formats. - El Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya (REAC). - Els comunicats d’inici i de final de rodatge. - Les dades de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya. 241 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

6.1.1. Foment de l’audiovisual Subvencions de concurrència pública

QUADRE 4. SUBVENCIONS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA PER AL FOMENT DE L’AUDIOVISUAL: PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I EXHIBICIÓ AUDIOVISUAL I FORMACIÓ. 2004 Producció audiovisual Concepte Concedit 2004* Projectes Executat 2004 Projectes Preparació de projectes 273.250,00 11 177.125,00 15 cinematogràfics Producció de llargmetratges dirigits 980.000,00 10 862.000,00 15 per nous realitzadors i obres de decidit contingut artístic i cultural Realització de guions - - 12.000,00 11 Participació i promoció de pel·lícules 84.330,00 9 84.330,00 9 catalanes seleccionades en festivals internacionals durant el 2004 Explotació de llargmetratges 1.228.437,68 12 1.228.437,68 12 cinematogràfics i per a produccions en format IMAX Estrena en versió catalana de 851.829,67 15 851.829,67 15 llargmetratges cinematogràfics i per a produccions en format IMAX Producció de curtmetratges 80.000,00 19 80.000,00 19 cinematogràfics Empreses de producció independents 3.099.082,69 25 1.866.039,94 46 per a la realització de llargmetratges televisius de ficció Empreses de televisió per a la - - 101.858,03 3 realització de llargmetratges televisius, sèries de ficció i animació o documentals, destinats a ser emesos per televisió Empreses de producció 276.013,09 15 217.756,57 22 independents per a la realització de documentals televisius Empreses de producció independents 450.000,00 9 439.729,10 17 per al desenvolupament de sèries d’animació destinades a TOTAL 7.322.943,13 5.921.105,99

Distribució i exhibició audiovisual Concepte Concedit 2004* Projectes Executat 2004 Projectes Distribució en versió catalana de 29.106,60 4 29.106,60 4 llargmetratges produïts a Catalunya Exhibició en versió catalana de 23.059,20 12 23.059,20 12 llargmetratges produïts a Catalunya TOTAL 52.165,80 52.165,80 242 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Formació Concepte Concedit 2004* Projectes Executat 2004 Projectes Beques d’estudis o perfeccionament - - 9.400,00 16 en el camp de l’audiovisual * L’import concedit inclou els valors de les subvencions plurianuals.

Convenis i ajuts singulars

Suport a festivals, mercats i premis audiovisuals L’ICIC ha donat suport a diversos projectes audiovisuals, entre els quals es poden diferenciar festivals i mercats de cinema i vídeo i premis audiovisuals. S’han signat 26 convenis de col·laboració: - 20 convenis de col·laboració amb festivals per un import de 678.000 euros. - 4 convenis de col·laboració amb mercats per un import de 129.000 euros. - 2 convenis de col·laboració amb premis audiovisuals per un import de 14.000 euros. L’import global dels convenis signats és de 821.000 euros.

QUADRE 5. CONVENIS DE COL·LABORACIÓ A FESTIVALS, MERCATS I PREMIS AUDIOVISUALS. 2004 Objecte Sol·licitant I. Festivals 1 Festival de Cinema Independent de Barcelona La Fàbrica de Cinema Alternatiu 2 Artfutura – Barcelona Artfutura 3 Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa Associació Festival de Cinema de Manresa 4 Festival Internacional de Cinema del Festival Medi Ambient Medi Ambient – St. Feliu de Guíxols 5 Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic – Barcelona Casal Lambda 6 Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic – Barcelona Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic 7 Mostra Internacional de Films de Dones – Barcelona Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals 8 Festival de Cine Asiático de Barcelona BAFF 100.000 retinas 9 Mostra de Cinema Africà de Barcelona Associació Cultural L’Ull Anònim 10 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida Centre Llatinoamericà de Lleida / Ajuntament 11 Docúpolis – Barcelona Associació de Cinema i Vídeo Documental Tercer Ojo 12 Mostra Internacional de Cinema Decapacap, SCP d’Animació ANIMAC – Lleida 13 INCURT – Tarragona Associació Cultural Ulysses 14 CURT FICCIONS – Barcelona Curt Ficcions 15 Festival de cinema de Girona (Curts) Festival de Cinema de Girona 16 MECAL Associació Loop Lógicas Operaciones Culturales 17 Festival de Drets Humans – Barcelona Ass. Cultural Gandhiji Cultural 18 FILMETS – Badalona Badalona Comunicació, SA 19 Zoom Igualada 2004 Ateneu Igualadí de la classe obrera 20 37a edició del Sitges, Festival Patronat Municipal de Cinema de Sitges Internacional de Cinema a Catalunya II. Mercats 1 Setena edició del fòrum Docsbarcelona Planeta Med, SL 2 Cinquena edició del MAC Institut Municipal de Comunicació (Mercat Audiovisual de Catalunya) de l’Ajuntament de Granollers 3 Cinquena edició del MEDIMED APIMED - Ass. Internacional de Productors (Mercat de l’audiovisual Euromediterrani) Audiovisuals Independents de la Mediterrània 4 Primera edició de la Sales Office Sitges Planeta Med, SL 243 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

III. Premis 1 Premi Col·legi Directors Ass. Professional de Directors de Cinema de Catalunya 2 Premi Guionistes Catalunya Guionistes Associats de Catalunya

Suport a la formació audiovisual L’ICIC ha donat suport a 5 projectes de formació audiovisual per un import total de 492.000,00 euros. S’han signat els convenis de col·laboració següents:

QUADRE 6. CONVENIS DE COL·LABORACIÓ A PROJECTES DE FORMACIÓ AUDIOVISUAL. 2004 Objecte Sol·licitant 1 Capacitació i la formació de tècnics superiors Centre Calassanç de Formació Professional (ESCAC) 2 2a fase del projecte Construint Mirades Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals, SCCL (Per una cultura audiovisual) 3 Quarta, cinquena i sisena edició del Fundació Institut d’Educació Contínua màster en Documental de Creació 4 Manteniment del projecte de formació Associació Cultural Pilots per a professionals Pilots durant l’any 2004 5 Seminaris d’escriptura de guió Fundación Taller de Guionistas

Suport a activitats singulars L’any 2004, mitjançant subvencions excloses de concurrència publica i convenis de col·laboració, s’han concedit 11 ajuts per a activitats singulars, per un import total de 948.000 euros. El total executat durant l’any 2004 ha estat de 529.530,36 euros.

QUADRE 7. CONVENIS DE COL·LABORACIÓ I SUBVENCIONS EXCLOSES DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA PER A ACTIVITATS SINGULARS. 2004 Objecte Sol·licitant 1 Organització de les Converses de Cinema Català Fundació Universitat Pompeu Fabra 2 Producció de la sèrie de televisió titulada Àngels i Sants Fair Play Produccions, SA 3 Projecte de vertebració territorial de la cultura cinematogràfica Federació Catalana de Cineclubs 4 Organització de l’INPUT 2004, Trobada Internacional de Televisió Televisió de Catalunya, SA 5 Jornades cinema rescat Associació Cinema Rescat 6 Taller de Crítica Cinematogràfica, Associació de Crítics Cinematogràfics Premi José Luis Guarner i altres activitats 7 Festival Internacional de Televisió de Barcelona, Associació Comissionat de les VIII Fòrum Mundial de la Televisió Arts Audiovisuals de Barcelona Infantil i les Jornades de l’Observatori 8 Suport a la promoció internacional Rodar y Rodar Cine y Televisión, SL de la pel·lícula El habitante incierto 9 Suport a la promoció internacional de la pel·lícula The birthday Infinity films, SL 10 Cine Regio Associació Cine Regio 11 Working Class Producciones Cinematográficas del Mediterraneo, SL

Emissió dels dictàmens d’elegibilitat i viabilitat tècnica L’ICIC ha tramès, per a l’any 2004, 44 informes d’elegibilitat i viabilitat tècnica a l’Institut Català de Finances (ICF), per un import de 28.045.115,00 euros. De les 44 operacions tramitades, 21 s’emmarquen dins del conveni signat entre l’ICF i Barcelona Audiovisual (BA), 20 dins del conveni entre l’ICF i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), 1 dins el conveni entre l’ICF i l’Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC), 1 amb una Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per empreses de PAC i BA, i finalment 1 fora de conveni (s’emmarca dins la línia general de l’ICF) amb el Grup Empresarial El Terrat. 244 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Aprovació de coproduccions internacionals Les coproduccions internacionals amb participació catalana aprovades per l’ICIC han estat 10:

QUADRE 8. COPRODUCCIONS APROVADES. 2004 Títol Empresa productora catalana Països coproductors 1 Amor idiota Els Films de la Rambla, SA Andorra 2 La tempesta ABS Production-Barcelona Regne Unit Luxemburg Itàlia Holanda 3 Diario Argetino Imposible Films, SL Argentina 4 Ruido Zeppelins Integrals, SL Uruguai Argentina 5 En un momento dado La Productora Video-Comunicació Holanda 6 La casa dels geranis Institut del Cinema Català Itàlia 7 La passió de Josué l’hebreu Institut del Cinema Català Itàlia 8 El llibre perdut Imposible Films, SL Itàlia Romania França 9 Las páginas del diario de Mauricio Fènix, PC, SL Cuba 10 Salvador Allende Mediaproducción, SL França Bèlgica Alemanya (*)La resta de qualificacions (7) fins arribar a les 17 coproduccions internacionals amb participació catalana, les ha realitzat l’ICAA.

6.1.2. Qualificació audiovisual: cinematogràfica i en altres formats L’any 2004, l’ICIC ha qualificat per edats 100 llargmetratges –26 dels quals de producció catalana (l’ICAA n’ha qualificat 14 més)–, 33 curtmetratges, 37 trài- lers i 855 vídeos/DVD. Respecte de l’any 2003 el nombre total de qualificacions ha augmentat en més d’un 41% ja que s’ha seguit informant a distribuïdores catalanes que fins aleshores feien les qualificacions a l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) de l’Estat sobre la plena dispo- nibilitat de l’ICIC per fer aquesta gestió.

6.1.3. Registre d’Empreses Audiovisuals de Catalunya (REAC) En el REAC hi ha registrades 713 empreses. L’any 2004 s’hi han donat d’alta 81 empreses. El nombre d’inscripcions és superior al nombre d’empreses inscrites, atès que una empresa pot fer més d’una inscripció en diferents seccions. 245 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

6.1.4. Comunicats d’inici i finalització de rodatge L’any 2004 l’ICIC ha rebut les notificacions d’inici i finalització de rodatge següents:

QUADRE 9. NOTIFICACIONS D’INICI I FINALITZACIÓ DE RODATGE. 2004 Inici de rodatge Llargmetratges cinematogràfics 44 Curtmetratges cinematogràfics 31 Llargmetratges televisius 17 Fi de rodatge Llargmetratges cinematogràfics 27 Curtmetratges cinematogràfics 20 Llargmetratges televisius 10

6.1.5. Exhibició cinematogràfica L’any 2004 s’han processat 41.605 declaracions setmanals de l’activitat cinema- togràfica feta per cada sala d’exhibició dins de l’àmbit territorial de Catalunya, amb un total de 870.143 sessions, 29.034.691 espectadors i 151.340.451,13 euros de recaptació. La implantació de l’ús de sistemes informàtics a les taquilles de les sales de cinema, juntament amb la previsió normativa d’utilitzar suports, medis i aplicacions informàtiques, electròniques i telemàtiques en la transmissió de les declaracions setmanals, garantint l’autenticitat i la procedència d’aquestes declaracions, ha permès assolir un alt nivell de processament de dades. Durant l’any 2004, de les 785 pantalles actives a Catalunya, 608 van facilitar setmanalment les dades d’exhibició cinematogràfica per via electrònica, el que representa el 77,45% del total de les sales. Actualment, hi ha set empreses homologades pel Departament de Cultura que s’encarreguen de recollir informàticament les dades d’exhibició de les sales i transmetre-les telemàticament a la unitat d’Exhibició. Durant l’any 2004, s’han gestionat: 5.253 fitxers, 801 reclamacions i 32.224 declaracions informatitzades, les quals han concentrat 26.704.700 espectadors (el 91,97% del total) i 14.0266.213,08 euros (el 92,68% del total). L’any 2004 s’han proposat nous requeriments informàtics que han permès l’ela- boració de nous informes i estadístiques més ajustades a les necessitats d’infor- mació existents (internes i interdepartamentals). També s’han incorporat millores informàtiques que faciliten la comprovació de la numeració del bitlletatge manual declarat per la sala. Finalment, durant l’any 2004 s’han portat a terme actualitzacions i tasques de manteniment de la base de dades de Cinema. Entre elles, cal destacar l’actualit- zació de la base de dades de Distribuïdores. Actualment, en la base de dades de Cinema consten: 10.850 pel·lícules, 836 distribuïdores, 132.947 declaracions, 4.903.448 sessions i 1.358 sales.

6.2. Catalan Films & TV Catalan Films & TV (CF&TV) és una plataforma de difusió de l’audiovisual català a l’estranger. Per tal de promocionar la indústria audiovisual catalana, CF&TV posa a l’abast dels productors catalans que assisteixen als mercats de cinema i televisió internacionals la infraestructura necessària (estands) per tal que hi puguin desenvolupar la seva activitat. L’any 2004, CF&TV ha iniciat, d’acord amb les demandes rebudes per part del sector, noves línies d’actuació enfocades a aconseguir: 246 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Promoció de marca de l’audiovisual català a escala nacional i internacional. - Una major distribució nacional i internacional. - Impulsar les coproduccions, dins i fora de Catalunya.

Aquestes línies impulsades per CF&TV estan estretament lligades a una més forta presència de la marca en els mercats internacionals de cinema i televisió, i en vehicular els sistemes adients per a la internacionalització de la indústria audiovisual catalana. L’any 2004 CF&TV ha dirigit les seves accions en les línies bàsiques següents: - Assistència a mercats internacionals de cinema i televisió. - Prospecció de mercats. - Relacions amb d’altres institucions estatals i estrangeres amb àmbits d’activitat semblants. - Col·laboració i coordinació amb els diversos festivals de cinema per afavorir la presència internacional del cinema català. - Concessió d’ajuts per a la promoció dels films catalans en els festivals internacionals. - Actuacions per a la difusió de l’audiovisual català.

També l’any 2004 s’ha iniciat el procés de la constitució del Consorci Catalan Films & TV. El Consorci preveu estar constituït durant l’any 2005 i hi estaran representats tots els agents que actuen al sector: associacions de productors (BA, PAC i APIC), Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), COPCA, EGEDA i el mateix ICIC. Amb la constitució del Consorci el sector audiovisual català es dotarà d’un instrument eficaç i àgil que, amb la coresponsabilització de tots els seus agents, promourà el seu desenvolupament en els àmbits de promoció, difusió, comer- cialització i coproducció audiovisual feta a Catalunya, connectant-la amb els circuits internacionals.

6.2.1. Assistència a mercats internacionals de cinema i televisió CF&TV organitza la infraestructura per tal que els productors i distribuïdors puguin desenvolupar la venda, coproducció, licensing i col·laboració amb altres empreses sectorials estrangeres als mercats internacionals de cinema i televisió. CF&TV facilita l’assistència d’aquestes empreses als mercats internacionals, oferint-los uns preus més avantatjosos i muntant estands dotats amb instal·lacions tècniques audiovisuals i el mobiliari necessaris per mostrar els productes i organitzar trobades amb professionals del sector. En el cas dels mercats de cinema (European Film Market, EFM, i Marché International du Film de Cannes, MIF), CF&TV comparteix l’estand amb institucions estatals del sector de l’audiovisual (Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, ICAA; Instituto Español de Comercio Exterior, ICEX i Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles, FAPAE), fomentant així una estreta col·laboració entre les empreses catalanes i les de la resta de l’Estat, a la vegada que es genera un focus d’atenció més gran. Un dels objectius de CF&TV per a l’any 2004 ha estat unir la indústria catalana amb la internacional; d’aquesta manera s’han propiciat trobades entre els venedors catalans i els compradors o distribuïdors estrangers en els mercats de cinema i televisió.

Una de les noves accions per impulsar la distribució internacional s’ha concretat amb l’ajut a les projeccions de mercat (screenings) dels films catalans i a 247 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

donar suport mitjançant la inserció de publicitat institucional a revistes del sector nacionals, estatals i internacionals. Aquestes accions tenen la finalitat d’en- coratjar els productors catalans a assistir als mercats internacionals i així poder establir contactes amb els compradors i distribuïdors internacionals. En el marc d’aquests mercats internacionals, CF&TV organitza reunions i trobades amb empreses de diferents països i amb institucions estrangeres homòlo- gues. L’any 2004 s’ha concretat una trobada entre companyies i compradors de televisió d’animació belgues i catalanes en el marc del MIPCOM (Marché International des Contenus Audiovisuels).

Els mercats on s’ha assistit durant l’any 2004 han estat: - EFM (European Film Market), mercat de cinema que s’ha fet el mes de febrer conjuntament amb el Festival de Cinema de Berlín (Alemanya). Entre empreses productores i distribuïdores CF&TV ha acollit en el seu estand 15 companyies catalanes. - MIPTV (Marché Mondial des Contenus Audiovisuels et Numériques), mercat de televisió que s’ha fet a Cannes (França) al mes de març. Aquest mercat està considerat com un dels més importants a escala mundial, tant per la presència d’expositors, com per l’assistència de compradors. Entre empreses productores i distribuïdores CF&TV ha acollit en el seu estand 45 companyies catalanes. Per primer cop, l’any 2004 s’ha pogut atendre la petició d’algunes empreses de poder disposar d’un espai d’atenció personalitzat. Aquesta acció ha tingut una molt bona acceptació i ha servit per una millor agrupació de totes les empreses catalanes en un sol espai, la qual cosa crea marca i dinamitza el negoci. - MIF (Marché International du Film), mercat de llargmetratges que s’ha fet conjuntament amb el Festival de Cinema de Cannes (França) al mes de maig. Entre empreses productores, distribuïdores i de serveis CF&TV ha acollit en el seu estand 23 companyies catalanes. - Sunny Side of the Docs, mercat de documentals que s’ha fet a Marsella (França) al mes de juny. Aquest mercat especialitzat és un espai de trobada de coproduccions europees, molt adient per a la tipologia d’empreses catalanes del sector. CF&TV ha acollit en el seu estand 8 companyies productores catalanes i Televisió de Catalunya. - MIPCOM (Marché International des Contenus Audiovisuels), mercat de televi- sió que és una continuació del MipTv. S’ha fet a Cannes (França) al mes d’octubre. Aquest festival permet a les companyies poder tancar tractes iniciats durant la celebració del MipTv. Entre empreses productores i distribuïdores CF&TV ha acollit en el seu estand 43 companyies catalanes. - MIFED (Mercato Internazionale del Cinema e del Multimediale), mercat de cinema que s’ha fet a Milà (Itàlia) al mes d’octubre. CF&TV no hi assistia des de l’edició de l’any 1994. CF&TV ha acollit en el seu estand 7 companyies catalanes. - AFM (American Film Market), mercat internacional, bàsicament de llargmetratges, que s’ha fet al mes de novembre a Santa Mònica, Califòrnia (Estats Units). CF&TV ha assistit per primera vegada, conjuntament amb el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). L’estand ha acollit 7 empreses catalanes. - Sales Office al Sitges-Festival Internacional de Cinema de Catalunya. En el marc del Festival, CF&TV ha instal·lat una oficina de vendes, un espai per identificar la indústria i afavorir les relacions de compravenda i les coproduccions. L’oficina ha tingut la presència de 33 observadors, 29 compradors i 63 venedors. Els totals dels projectes enregistrats han estat: 49 documentals, 90 llargme- 248 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

tratges, 14 TV movies, 12 programes d’animació, 5 curtmetratges i 10 projectes en desenvolupament.

6.2.2. Prospecció de mercats Una de les tasques dutes a terme l’any 2004 ha estat la de prospecció de mercats, una manera més d’apropar-se als mercats internacionals i descobrir l’in- terès que poden tenir per a la indústria catalana del sector audiovisual. Les prospeccions de mercats fetes han estat: - Marché de Court-métrages de Clermont-Ferrand (França). - Mercadoc a Màlaga. - Mostra de Cinema Jove de València. - Sales Office Festival de Donostia-Sant Sebastià.

6.2.3. Relacions amb altres institucions amb àmbits d’activitat semblants L’any 2004 s’han iniciat relacions amb diverses institucions estatals i estrangeres amb l’objectiu d’organitzar en el futur missions comercials, trobades de coproducció, etc. Les institucions amb qui s’ha mantingut relacions han estat: - Estat espanyol: Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales Españoles (FAPAE), Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX), Consorcio Audiovisual de Galicia, Agencia Andaluza de Promoción Exterior (EXTENDA), Departament de Cultura del Govern d’Euskadi, Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Comunitat de Castella Lleó. - Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales (Argentina) i el Consorcio Audiovisual de Galicia (Estat espanyol), fruit d’aquest encontre és l’entrada de Catalunya en el programa Raíces. - Tubingen i regió de Baden Würtenberg (Alemanya). Presència de la delegació catalana al Festival de Cine Espanyol i la jornada de productors. - Institut General de Cinematografia del Marroc. - Regió de Lazzio, Associazione Nazionale Industrie Cinematografiche Audiovisive e Multimediali (ANICA), Audiovisual Industry Promotion (AIP), Istituto Nazionale per il Commercio Estero (ICE) i Regió de Torino Piamonte (Itàlia). - Regió d’Angulema i Regió de Migdia Pirineus (França). - Wallonie Bruxelles Image (Bèlgica). Encontre de productors i distribuïdors d’a- nimació - British Film Council (Anglaterra, Regne Unit).

6.2.4. Col·laboració i coordinació amb els diversos festivals de cinema per afavorir la presència internacional del cinema català L’any 2004, 106 pel·lícules catalanes –llargmetratges i curtmetratges– s’han mostrat a diversos festivals i mostres de cinema d’arreu del món; se n’han fet 589 projeccions. CF&TV ha coordinat el moviment de còpies en 81 festivals i mostres. Dins del marc del Festival Internacional de Karlovy Vary (República Txeca), a banda de les pel·lícules seleccionades en les diferents seccions del Festival, s’ha organitzat el Focus on Catalan Cinema. CF&TV ha col·laborat amb el transport de tots els materials necessaris per a les projeccions a festivals i ha acompanyat els productors catalans donant-los el suport i la promoció necessària per a les seves produccions. 249 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

6.2.5. Actuacions per a la difusió de l’audiovisual català Edició del catàleg de la producció catalana 2003 CF&TV ha editat un catàleg amb la producció catalana tant de cinema com de televisió de l’any anterior. Els seu tiratge ha estat de 4.500 exemplars. Aquest catàleg agrupa tota la producció que es fa a Catalunya i té l’objectiu de ser una eina complementària a la feina dels productors catalans en la promoció dels seus productes. La seva distribució és gratuïta.

Accions especials - Fira editorial de Guadalajara (Mèxic). S’ha fet del 27 de novembre al 5 de desembre. CF&TV hi ha participat coordinadament amb l’Institut Ramon Llull (IRL), fent la selecció de les pel·lícules presentades, la tramesa de còpies i donant suport a la delegació catalana formada per productors i directors catalans. - European Film Awards (EFA). Premis de l’Acadèmia de Cinema Europeu lliurats a Barcelona l’11 de desembre. L’acadèmia europea de cinema ha organitzat, per primer cop a l’Estat espanyol, el lliurament dels seus Premis anuals a Barcelona. Aquest esdeveniment ha aplegat més de 1.600 persones rellevants del cinema europeu; actors, directors, productors, distribuïdors, fotògrafs, mitjans d’informació de tota Europa, s’han donat cita a Barcelona amb un únic objectiu: potenciar el cinema europeu, mitjançant el lliurament dels premis que reconeixen el treball dels professionals del sector en el darrer any. L’ICIC ha participat en el comitè organitzador i ha organitzat, dins d’aquest marc i conjuntament amb Le Club des Producteurs (França), un fòrum de coproducció. L’ajut concedit i executat per l’ICIC ha estat de 400.000 euros.

Participació i organització de Jornades del sector de l’audiovisual - Sitges Sales Office. Taula rodona organitzada per CF&TV sobre la distribució internacional d’un film independent europeu. Patrocinat per VARIETY i mode- rat pel seu corresponsal a l’Estat espanyol i Portugal, el senyor J. Hopewell. S’ha comptat amb la presència de venedors i distribuïdors reconeguts internacionalment: Lucky Red (Itàlia), Fortissimo (Regne Unit), Filmax (Catalunya), Sogepaq (Estat espanyol) i Bavaria (Alemany). - Le Club des Producteurs / CF&TV. Dins del marc de la Gala EFA s’ha organitzat una conferència de coproducció europea, ajuts institucionals i polítiques de subvencions. Hi han estat presents l’ICAA, l’ICIC i Le Club des Producteurs. Jornada de treball.

6.3. MEDIA Antena Catalunya Durant l’any 2004, MEDIA Antena Catalunya ha continuat portant a terme les tasques d’informació i assessorament als professionals de la indústria audiovisual catalana. Aquest ha estat el quart any d’implementació de MEDIA Plus, continuant la trajectòria iniciada l’any 1991 dins el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (a l’ICIC des del 2002). Aquesta oficina treballa amb els professionals del sector audiovisual de Catalunya, assessorant-los en tots els temes relatius a les convocatòries del Programa MEDIA Plus i els cursos de formació amb ajut del Programa MEDIA. També, des de l’oficina MEDIA a Barcelona s’està duent a terme, un any més, la coordinació general de la revista MEDIA, en col·laboració amb totes les oficines de l’Estat espanyol. Durant l’any 2004 també s’ha fet el seguiment de les visites i accessos a la pàgi- na web de MEDIA Antena Catalunya que des de l’estiu 2002 disposa d’un pro- 250 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

grama especial d’autogestió i actualització de dades. Durant l’any 2004 s’han comptabilitzat més de 12.000 entrades a la web www.media-cat.com. S’ha continuat la tasca de difusió del Programa MEDIA, tant a les reunions de consulta amb els professionals, com assistint a diversos actes del món audiovisual europeu (festivals, mercats o seminaris internacionals), així com donant xerrades i conferències a escoles i centres de formació audiovisual. Al llarg de l’any s’han atès més de 1.000 consultes, sent les més freqüents les relacionades amb les convocatòries d’ajut al desenvolupament i de distribució en la seva modalitat de difusió per televisió. Des de l’1 de desembre de 2004 MEDIA Antena Catalunya té nova seu al carrer del Mestre Nicolau, 23, entresol, 08021 Barcelona.

QUADRE 10. AJUTS DEL PROGRAMA MEDIA A CATALUNYA. 2000 – 2004 2000 2001 2002 2003 2004 Distribució 2.250.977,00 1.169.914,00 1.525.334,00 2.142.678,00 1.304.173,00 Desenvolupament 510.000,00 385.000,00 80.000,00 475.000,00 450.000,00 Promoció 150.000,00 420.659,00 135.000,00 200.000,00 140.000,00 Festivals 55.000,00 65.000,00 56.098,74 65.000,00 86.500,00 Formació 344.656,00 33.650,00 286.315,00 225.000,00 171.812,50 Exhibició 32.000,00 72.000,00 100.000,00 112.500,00 125.000,00 i2i Audiovisual 172.268,00 127.460,00 TOTAL 3.342.633,00 2.146.223,00 2.182.747,74 3.392.446,00 2.404.945,50

6.3.1. Publicacions S’han traduït al català les bases de participació i els formularis de sol·licitud corresponents a 15 convocatòries d’ajuts del programa MEDIA (al desenvolupament de projectes, a la formació, a la distribució, a l’exhibició i a la promoció) i també s’han fet trameses als diferents sectors de l’audiovisual de Catalunya amb les publicacions següents: - 11 Newsletters de caràcter mensual (excepte el número d’estiu, juliol-agost) amb continguts sobre el Programa MEDIA, política audiovisual europea, iniciatives de formació i altres informacions d’interès. - Publicació de la Revista MEDIA, en col·laboració amb les altres oficines MEDIA de l’Estat espanyol. - Guia MEDIA: fitxes resum per la guia de recursos MEDIA. - News DOCSBARCELONA, s’han fet 4 trameses newsletter de DOCSBarcelona en els mesos de gener (conclusions 2003), maig, setembre i novembre. - PLOTTER de 200x80 cm amb un recull de les empreses i iniciatives catalanes que havien rebut ajut MEDIA en el període 2003-2004.

6.3.2. Assessorament a professionals, sessions informatives i coordinació amb altres oficines MEDIA L’any 2004, s’han fet diverses sessions d’assessorament i informatives: - 66 reunions d’assessorament a professionals del sector, a la seu de MEDIA Antena Catalunya. - 14 reunions de treball amb diferents empreses del sector, fora de la seu de MEDIA Antena Catalunya. - 6 reunions de coordinació amb altres oficines MEDIA: MEDIA Desk España, MEDIA Antena Andalucía, MEDIA Antena Euskal Herria i representants de l’ICAA. - 5 xerrades informatives per explicar el programa MEDIA als centres següents: a l’EMAV, a la Universitat Pompeu Fabra i a l’IES Pompeu Fabra de la Ronda de Sant Pere de Barcelona. 251 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

6.3.3. Promoció S’han instal·lat estands de MEDIA Antena Catalunya dins els següents esdeveniments: Festival Internacional de Cinema de Catalunya - Sitges 2004, Festival de Curtmetratges INCURT a Tarragona, 11è Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa, Festival de Curtmetratges MECAL 2004, Fòrum de documentals DOCSBarcelona VII a Terrassa, Tallers i seminaris de PILOTS a Sitges, i Mercat de MEDIMED (cinquena edició) a Sitges.

6.4. Filmoteca de Catalunya Els objectius bàsics de la Filmoteca de Catalunya són la preservació i cataloga- ció del patrimoni fílmic i documental, i la difusió del coneixement del cinema. La Filmoteca de Catalunya s’estructura en les àrees següents: - Arxiu: les seves funcions són recuperar, preservar, catalogar i restaurar les pel·lícules que constitueixen el fons fílmic. - Difusió: les seves funcions són programar la sala de projeccions de Barcelona, organitzar taules rodones, cursos, seminaris i altres activitats pedagògiques, i l’edició de llibres i publicacions. - Documentació: les seves funcions són preservar, catalogar i, eventualment, restaurar el fons documental que la Filmoteca gestiona a través de la Biblioteca de Cinema.

6.4.1. Arxiu Conservació Preservació i restauració - S’han restaurat 17 títols. - S’han fet treballs de preservació i recuperació de 2 títols. Adequació - S’han revisat i inspeccionat 2.000 llaunes en suport nitrat, efectuant un estudi del seu estat físic i químic, així com un canvi de llaunes per optimitzar- ne la conservació. - S’han revisat i inspeccionat prop de 8.000 llaunes de negatius del fons Fotofilm-Riera que necessitaven una actuació urgent pel seu estat. D’aquest fons, la Filmoteca n’és la dipositària judicial. - S’han revisat i inspeccionat 3.000 llaunes de negatius del fons Fotofilm-Riera procedents de dipòsits dels propietaris actuals dels negatius. - S’ha engegat un sistema de detecció de degradació acètica en les pel·lícules en suport d’acetat de cel·lulosa, i el seu posterior sistema d’aïllament per evitar que contaminin la resta de la col·lecció.

Col·lecció Dipòsits i obsequis - L’any 2004, s’han incorporat al fons de la Filmoteca 187 nous dipòsits i gai- rebé 9.000 llaunes. La major part d’aquests nous dipòsits són negatius originals de cinema català, amb la qual cosa l’augment a més de quantitatiu és també qualitatiu, ja que es tracta de patrimoni específic català i poder-ne garantir la conservació és un dels principals objectius de la Filmoteca de Catalunya. Lliuraments obligatoris - En concepte de lliuraments obligatoris de material audiovisual motivat per subvencions de l’ICIC, subvencions de la Secretaria de Política Lingüística o subvencions de l’Institut de les Ciències i les Arts Audiovisuals (ICAA) del 252 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Ministeri de Cultura, s’han incorporat al fons de la Filmoteca 33 documents en suport videogràfic i 49 documents cinematogràfics, dels quals 6 són còpies estàndards, 27 interpositius d’imatge i negatiu de so, i 16 curtmetratges.

Catalogació L’any 2004 el fons catalogat de la Filmoteca ha arribat a 17.327 títols que corresponen a 33.295 documents audiovisuals que són 48.939 llaunes i 8.308 vídeos, d’aquestes pel·lícules hi ha 7.863 fotografies catalogades, que corresponen a 8.137 documents fotogràfics.

Fotografia - S’han revisat, analitzat, identificat i adequat amb condicions per millorar la seva conservació 2.698 fotografies fixes de pel·lícules espanyoles, que corresponen a 95 títols. Aquesta catalogació es fa mitjançant un conveni amb la Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, i dirigida per la doctora Palmira González. Aquest any hi han intervingut un total de 97 alumnes, entre els que cursen la carrera i els que estan fent el doctorat. - S’ha introduït a la nova base de dades 3.692 fotografies ja catalogades sobre paper mitjançant un conveni amb la Universitat de Barcelona i la seva Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Investigació - S’ha acabat la investigació, iniciada l’any 2000, de les pel·lícules d’Ignasi Farrés Iquino, fons que en el seu dia va traspassar el Ministeri d’Educació i Cultura. Aquesta investigació ha anat a càrrec de la doctora Palmira González López i el seu equip. S’han investigat 94 títols corresponents a 340 documents. - S’han catalogat una selecció de fons de 300 títols amateurs mitjançant un conveni amb l’associació Cinema Rescat. Base de dades - S’ha engegat la nova base de dades Mobydoc, que permet agilitar les consultes i la gestió dels fons. S’ha continuat el procés de revisió i adequació a la nova estructura informàtica. Altres accions - S’ha acabat la digitalització d’una selecció del fons cinematogràfic de l’Arxiu de la Filmoteca, més de 700 hores, mitjançant el programa Digition, de l’empresa Activa 3 de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. Aquesta permet facilitar l’accés a les col·leccions, ajudant a la difusió del patrimoni cinema- togràfic.

Accés - S’han atès 415 sol·licituds generals, les quals han generat 123 visionaments (85 de vídeo i 38 de cinema). Els 85 visionaments de vídeo han consultat 1.035 vídeos i els 38 visionaments de cinema han consultat 82 pel·lícules. Part d’aquestes consultes han sol·licitat imatges per a noves produccions audiovisuals: s’han cedit 1.757 minuts d’imatges, corresponents a 366 títols. S’han deixat en préstec 85 documents per a diferents festivals, seminaris o activitats de caràcter cultural.

6.4.2. Difusió L’any 2004 la programació de la Filmoteca de Catalunya s’ha dut a terme a la sala de projeccions de la Filmoteca a Barcelona i a altres set ciutats de Catalunya (Girona, Lleida, Manresa, Olot, Tarragona, Terrassa i Vic), en col·laboració amb altres institucions. 253 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

La sala de projeccions de Barcelona és un local que la Filmoteca de Catalunya utilitza en règim de lloguer (Cinema Aquitània) amb capacitat per a 421 espectadors. L’any 2004 s’hi han fet 989 sessions en 333 dies, amb un total de 147.104 espectadors. En aquestes sessions han col·laborat 197 institucions tant de Catalunya com d’arreu del món. Hi han participat 79 personalitats invitades, que han ofert tertúlies amb els espectadors.

GRÀFIC 1. EVOLUCIÓ DE L’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC A LA FILMOTECA DE CATALUNYA (*). 2000 – 2004 Espectadors 210.000 180.000 150.000 147.104 120.000 90.000 60.000 30.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 (*) Només inclou l’assistència de públic a Barcelona. No inclou l’assistència a altres seus

L’any 2004 la recaptació de la sala de projeccions de Barcelona, ha estat de 215.993,80 euros. Aquesta quantitat es distribueix de la manera següent: - venda de 629 abonaments de 20 sessions: 20.757,00 euros (9,60% del total). - venda de 1.448 abonaments de 100 sessions: 95.568,00 euros (44,26% del total). - venda d’entrades a la taquilla: 99.668,80 euros (46,14% del total).

La Filmoteca de Catalunya té set seus concertades arreu de Catalunya (Girona, Lleida, Manresa, Olot, Tarragona, Terrassa i Vic), on en col·laboració amb altres institucions s’hi programen una mitjana de 20 sessions anyals a cadascuna. En aquestes seus s’hi han fet 132 sessions amb una assistència total de 8.724 espectadors.

QUADRE 11. BALANÇ D’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC A LES SEUS CONCERTADES DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA. 2004 Població Espectadors Sessions Mitjana Girona 1.760 21 84 Lleida 276 7 39 Manresa 1.262 16 79 Olot 591 16 37 Tarragona 1.899 26 73 Terrassa 1.658 31 53 Vic 1.278 15 85 TOTAL 8.724 132 66 254 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DE L’ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC A LES SEUS CONCERTADES DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA, 2000 – 2004 Espectadors 12.000 10.00 8.000 8.724 6.000 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004

La programació de l’any 2004 s’ha centrat en el patrimoni cinematogràfic, no en el sentit genèric que sempre està present en les activitats de la Filmoteca, sinó d’una manera més específica, tant a escala nacional, com estatal i internacional. Les presentacions de la restauració de Mañana, de José María Nunes, i del Fons de nitrats documentals en format CD-ROM, van anar acompanyades d’una extensa mostra de les restauracions de 27 arxius d’Europa i Amèrica. Els cicles d’autor es poden dividir entre descobriments (com Luc de Heusch, Jorge Polaco i Amos Gitai) i revisions (com Preston Sturges, Federico Fellini, John Cassavetes, Alexander Kluge, Jean-Paul Rappeneau, els germans Dardenne, Ferzan Ozpetek, Larry Clark, Jane Campion, Jacques Tati). Els cicles temàtics s’han plasmat en Filosofia i Bogeria, en sincronia amb un congrés de filosofia, i Periodistes de Pel·lícula, Treball! i En guerra, de la mà de dos diàlegs i una exposició en el marc del Fòrum de les Cultures 2004. Dels centenaris, cal destacar els del pintor Salvador Dalí, l’escriptor Graham Greene, els actors John Gielgud, Joan Crawford i Cary Grant, els directors George Stevens i Terence Fisher. Entre els records als desapareguts, els més sentits han estat els de Joan Gabriel Tharrats, Joan Francesc de Lasa, Antonio Gades i Marlon Brando. Un aspecte important de la programació de la Filmoteca és l’atenció dedicada als actors i les actrius, més enllà de la commemoració de centenaris i obituaris. Dues grans protagonistes han estat la catalana Rosa Maria Sardà i la francesa Dominique Blanc, ben acompanyades per diverses generacions d’actrius i actors formats a l’escola novaiorquesa Actors Studio. Altres branques de la creació cinematogràfica que han estat presents: el productor Josep Anton Pérez Giner, els compositors Alex North, els de l’escola polone- sa i Franco Battiato, però aquest en la seva nova batuta fílmica. També cal destacar el paper atorgat al documental amb la Mostra Europea, amb “El documental del mes”, amb cicles com els de Drets Humans i Simfonies Urbanes, bona part de la filmografia de Gitai i amb la singular presentació de Charles Laughton directs The night of the hunter, que més que un documental és un document. Dos gèneres han rebut una atenció especial: la ciència-ficció amb Sutures i fragments i El melodrama o la vida és un plor: de Douglas Sirk a Isabel Coixet; una cinematografia contemporània amb Aires de Suècia. També la cinematografia catalana amb la presentació del llibre El cinema a Catalunya després del franquisme (1975-2003). El capítol d’homenatges s’ha centrat en la realitzadora Rosa Vergés, el crític Jaume Figueras, el poeta João Cabral de Melo, els directors José Luis Borau, José Antonio Nieves Conde i Magí Murià. Finalment, com cada any s’han presentat els cicles fixos Aula de Cinema (una 255 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

síntesi d’història bàsicament adreçada als estudiants), Premis Goya i les sessions infantils dels diumenges. Com a novetat, l’any 2004 hi ha hagut dues noves incorporacions de cicles fixos: l’inaugural Els Millors Films de l’Any i el periòdic El Film del Mes.

6.4.3. Documentació La Biblioteca té la missió de recuperar, conservar, processar i difondre els documents generats a partir del fet cinematogràfic a Catalunya país i més enllà de l’abast geogràfic per als documents que es considerin bàsics per a l’estudi, la his- toriografia i la investigació de la nostra àrea temàtica d’especialització.

Ofereix els serveis següents: - Sala de consulta amb 28 punts de lectura. - 6 ordinadors que permeten l’accés als catàlegs de la Biblioteca, bases de dades i Internet. - Llibres editats a partir de l’any 1960 de lliure accés. - Darrers números de les publicacions periòdiques en curs. - Espai d’investigació: es disposa d’un espai amb un punt de treball amb ordinador i 2 lectors de microfilms. - Sala de visionament: per tal de visionar les pel·lícules s’ofereix un espai amb 7 punts de visionament. Hi ha 5 aparells de vídeo format VHS i 2 DVD. - Préstec de llibres (cal obtenir el carnet de préstec).

Consulta i moviment de fons L’any 2004 la Biblioteca ha tingut 10.264 usuaris, que han consultat 37.061 documents amb la distribució següent: - 24.497 llibres. - 3.578 títols de revistes. - 5.070 reculls de premsa. - visionament de 3.910 pel·lícules. La Biblioteca ha obert al públic 229 dies. S’han atès i respost 2.598 consultes externes (per carta, fax, correu electrònic i telèfon). S’han deixat en préstec un total de 5.447 llibres. S’han fet 432 carnets de préstec nous i 180 renovacions. A través del servei de reprografia s’han fet 57.992 fotocòpies en blanc i negre i 118 en color del fons documental imprès; s’han tramitat i digitalitzat 90 imatges del fons fotogràfic per a usuaris externs.

Catalogació i increment de fons En data de 31 de desembre de 2004 la Biblioteca té un total de 28.397 exemplars de documents en línia catalogats, dels quals 12.006 corresponen al Fons Delmir de Caralt i 16.391 a la Biblioteca de la Filmoteca. L’any 2004 s’han incorporat al catàleg 2.086 nous ítems. S’han rebut i processat 172 títols de publicacions periòdiques, que corresponen a més de 3.000 unitats de números ingressats. S’han incorporat 9.922 notícies als reculls de premsa especialitzats i s’ha incrementat amb 789 unitats l’arxiu de pressbooks. S’han catalogat 291 vídeos de nova adquisició, 582 del fons antic i 140 DVD; en total s’ha arribat a la xifra de 6.656 unitats. S’han inventariat i desat en material especial 107 diapositives (total 3.120 inventariades), 503 fotografies de la col·lecció de Popular Film (total 4.940 inventariades), i 198 fotografies (total inventariades 29.998). 256 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

La Biblioteca està subscrita i ofereix accés en línia a les bases de dades cinema- togràfiques American Film Institute i Film Index Internacional amb una i tres llicències respectivament. S’ha incrementat els fons de la Biblioteca amb documentació de persones relacionades amb el cinema: - Arxiu i documentació diversa d’Enrique Esteban. - Arxiu i documentació diversa de Selecciones Huguet i Mangrané.

Preservació i conservació de la col·lecció S’han restaurat i reenquadernat 23 llibres, i s’han enquadernat de nou 140 volums de revistes. Per a la conservació i preservació de la col·lecció s’han digitalitzat i microfilmat la col·lecció de la revista Film Ideal i tres catàlegs del fons antic, amb un resultat total de 5.351 fotogrames.

Altres activitats Participació en el programa PIP (buidatge de publicacions periòdiques) de la Comissió de Documentació de la FIAF amb la indexació de la revista Dirigido. Aportació d’11 bibliografies per als suplements del programa de la Sala de pro- jecció. Organització de 12 visites concertades per a grups interessats. Realització de tres exposicions de material gràfic a les vitrines de la Biblioteca i diverses a les de la Sala de projecció. Participació amb fons propis a diverses exposicions i mitjans de comunicació. La Biblioteca ha acollit 2 alumnes en pràctiques dins del Conveni amb la Universitat de Barcelona (UB), per una totalitat de 420 hores de dedicació durant les quals han fet diverses tasques a totes les seccions de l’àrea de Documentació, amb una dedicació especial a la catalogació de fullets antics.

6.4.4. Convenis de col·laboració L’any 2004 s’han signat dos convenis de col·laboració, per un import de 23.000 euros. Els convenis signats són els següents: - Federació catalana de cineclubs – Projecte de vertebració territorial. En ocasió del seu 25è aniversari, la Federació ha engegat un procés de catalogació del seu fons documental, gràfic i fílmic, d’una gran vàlua des del punt de vista de la conser- vació del patrimoni audiovisual, i amb la finalitat d’optimitzar la seva operativi- tat. Tanmateix, ha iniciat els primers passos del Projecte de vertebració territorial de la cultura cinematogràfica, la finalitat del qual és la promoció del cine- club a Catalunya com a eina de divulgació de la cultura audiovisual. L’ICIC hi ha col·laborat amb la voluntat de participar i promoure la difusió del cinema arreu del territori català. - Enciclopèdia Catalana, SA - Publicació del Diccionari del Cinema a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, SA es disposa a publicar una obra titulada Diccionari del Cinema a Catalunya, que recollirà els noms de persones i entitats que han jugat i juguen un paper essencial en el camp de la cinematografia a Catalunya.

L’any 2004, d’altra banda, la Filmoteca de Catalunya ha signat i/o mantingut vigents diversos convenis que s’emmarquen dins les seves activitats ordinàries: - Convenis amb universitats per fer treballs de recerca fets per equips d’estudiants comandats per un professor, o bé altres tipus de tasques d’estudiants en pràctiques: Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona), Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), catalogació de part 257 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

dels fons fotogràfics de l’arxiu i entrada de dades al programa Mobydoc. - Conveni amb la Fundaçao da Juventude (Portugal), dins del programa d’acció comunitària en matèria de formació professional de la Unió Europea Leonardo da Vinci, per acollir un estudiant estranger en pràctiques a la Filmoteca. Convenis amb diverses entitats locals públiques i privades de Girona, Lleida, Manresa, Olot, Terrassa, Tarragona i Vic, per fer les sessions de la Filmoteca en aquestes ciutats. - Convenis amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Ramon Llull, per fer un espai fix, Aula de Cinema, de projecció setmanal d’història del cinema durant el curs acadèmic, que figura dins les activitats que generen crèdits de lliure elecció per als estudiants. - Convenis amb diverses entitats per a l’aplicació de descomptes en el preu de l’entrada per a col·lectius específics: membres del Club Super 3 (Televisió de Catalunya, SA), titulars del Carnet Jove (Turisme Juvenil de Catalunya, SA), membres del Club d’Actors (Fundació Museu del Cinema Tomàs Mallol), afiliats a la Unió General de Treballadors (UGT) i titulars del Carnet de Biblioteques (Consorci de Biblioteques de Barcelona). - Convenis marc amb entitats amb objectius coincidents amb els de la Filmoteca: Consell de Mallorca (Arxiu del So i de la Imatge) i Associació Cinema Rescat. Convenis relacionats amb cicles de projeccions a la Filmoteca: Mostra de Documentals Europeus (Paral·lel 40), Exposició En Guerra (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), filmografia d’Alexander Kluge (Goethe Institut i Consorci MACBA) Conveni amb la Filmoteca Basca (Euskadiko Filmategia) per a la coedició del llibre Los orígenes del cine en Cataluña, de Jon Letamendi

7. Àrea 7.1. Subvencions de concurrència pública de Mitjans de Comunicació 7.1.1. Edició i comercialització La línia d’ajuts més important de l’Àrea de Mitjans de Comunicació és la d’ajuts automàtics a l’edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès. Cobreixen gran part del conjunt de la premsa en català i en aranès amb difusió significativa a Catalunya. El 2004 s’han concedit i executat ajuts a 273 publicacions per un import de 3.053.205,03 euros, xifra que representa un 2,2% més respecte de l’any 2003.

QUADRE 12. SUBVENCIONS A L’EDICIÓ I COMERCIALITZACIÓ. PER PERIODICITAT. 2004 Tipus de publicació Nombre de publicacions ¤ Diaris 7 1.991.793,58 Setmanaris 35 318.265,36 Revistes 231 743.146,09 TOTAL 273 3.053.205,03

QUADRE 13. SUBVENCIONS A L’EDICIÓ I COMERCIALITZACIÓ. PER ÀMBIT TERRITORIAL. 2004 Àmbit territorial Nombre de publicacions ¤ D’abast nacional 105 1.852.711,41 D’abast local 168 1.200.493,62 TOTAL 273 3.053.205,03 258 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

QUADRE 14. SUBVENCIONS A L’EDICIÓ I COMERCIALITZACIÓ. PER TIPUS D’EDITOR. 2004 Tipus d’editor Nombre d’editors ¤ Empresa 91 2.676.307,20 Entitat 182 376.897,83 TOTAL 273 3.053.205,03

7.1.2. Consolidació d’empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o aranès La segona modalitat d’ajuts té com a objecte donar suport econòmic a projectes adreçats a la consolidació d’empreses periodístiques i a l’extensió de la premsa en català o en aranès. El 2004 s’han concedit i executat ajuts a 28 projectes, 3 més que l’any anterior, per un import de 499.776,98 euros, fet que representa un increment del 190,25% respecte del 2003 (172.186,65 euros). Dels ajuts concedits, 6 han estat per al llançament d’una nova publicació (El Cinèfilm, Consells del teu farmacèutic, Castells, El Ripollès, Referències i Girona Actual) i 22 per a diversos conceptes relacionats amb la consolidació de les publicacions ja existents: campanyes de promoció i difusió, regal de subscripcions, disseny de webs, presentacions, campanyes de comunicació, promocions de productes, llançament de suplements, augment de la paginació, estudis de mercat, etc.

7.1.3. Activitats professionals Com en anys anteriors, s’ha donat suport a activitats professionals relacionades amb la premsa promogudes per entitats sense finalitat de lucre: formació professional, promoció de publicacions en català o aranès, i organització de debats, seminaris, publicacions i altres actuacions que tendeixin al foment de la difusió i el coneixement de la premsa i el periodisme, i de manera especial de la premsa en català o aranès. L’any 2004 s’han esmerçat 88.000,00 euros (un 14,14% més que l’any 2003) per a activitats professionals.

7.2. Convenis i ajuts singulars El 2004 s’han signat quatre convenis amb les següents empreses i entitats: - Fundació Bernat Desclot, per a l’establiment del pla de viabilitat del diari Avui (conveni signat amb el Departament de la Presidència). - Comit, SL, per a la consolidació del diari El 9 Esportiu de Catalunya. Edicat, per a l’ampliació del tiratge de L’Hiperbòlic i per fer planes específiques per difondre productes culturals a L’Hiperbòlic i a Secundèria. - Premsa Local, SL, per a l’ampliació del tiratge de l’edició conjunta de Viari i Via Jove, i per fer planes específiques per difondre productes culturals.

El total concedit en concepte de convenis ha estat d’1.100.000,00 euros. Pel que fa a ajuts singulars, s’han destinat 268.250 euros a 12 empreses i entitats, els projectes de les quals, per la seva especificitat i caràcter únic, no feien possible la concurrència pública. 259 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

QUADRE 15. RESUM DELS AJUTS A LA PREMSA EN CATALÀ O ARANÈS. 2004 Concepte Concedit 2004 (¤) % Per a l’edició i comercialització de premsa en català i en aranès 3.053.205,03 60,95 Per a la consolidació d’empreses periodístiques 499.776,98 9,98 i l’extensió de la premsa en català o en aranès Per a activitats professionals d’entitats sense finalitat de lucre 88.000,00 1,76 Convenis i ajuts singulars 1.368.250,00 27,31 TOTAL 5.009.232,01 100

8. Àrea de Projectes 8.1. Aportacions reintegrables (concurrència pública) Aquest instrument de suport al finançament de projectes duts a terme per indústries culturals catalanes, va ser posat en funcionament el 2002. Aquesta eina de finançament té la voluntat de donar sortida a projectes d’empreses culturals amb una clara voluntat de rendibilitat i d’inserció en el mercat. Es basa en una filosofia de coresponsabilitat econòmica en l’explotació dels projectes i en el desenvolupament de línies estratègiques d’empresa, i cerca donar el suport financer inicial necessari per tal que l’empresa pugui comercialitzar el seu producte cultural o engegar processos de transformació o creixement empresarial, sempre que es donin les condicions de viabilitat econòmica, capacitat de reintegrament i autosostenibilitat. Les principals novetats introduïdes en la convocatòria d’aportacions reintegrables de l’any 2004 han estat: - Establiment de dos conceptes diferenciats d’aportacions reintegrables: - Desenvolupament de línies estratègiques: obertura de mercats, ampliació o obertura de noves línies de producció; creació de públics o foment del consum o fidelització de públics; inversió en recerca i desenvolupament (R+D); foment o creació de xarxes de distribució. - Desenvolupament de projectes d’empreses per a la producció, distribució i difusió de béns de consum cultural. La nova modalitat d’aportacions reintegrables per al desenvolupament de línies estratègiques d’empresa ha permès donar suport financer a projectes de creixement empresarial que no tenien cabuda en les convocatòries anteriors. - Delimitació de la vigència dels convenis a dos anys. Amb aquesta mesura, l’ICIC busca poder donar suport a projectes en “temps real”, i evitar que les possibles variacions a què estan sotmesos els projectes culturals a llarg termini no malmetin l’eficàcia de l’eina que s’ha emprat en el seu finançament. - Establiment d’un risc econòmic de pèrdua limitat a un màxim del 50% de l’import concedit –en el cas de línies estratègiques–, i del 70% –en el cas de projectes–. Amb aquesta nova mesura s’ha definit de manera explícita el risc que l’ICIC està disposat a assumir en cada aportació. - Obligació de presentar un aval/garantia per un import del 30% o 50% (segons sigui projecte o línia estratègica) de l’aportació concedida per respondre del compliment correcte de les obligacions del conveni, estretament lligada al punt anterior. La inclusió d’aquest nou requeriment a les bases de la convocatòria ha permès a l’ICIC disposar d’una eina per corregir o punir hipotètiques actituds d’incompliment dels diferents acords del conveni per part de les empreses culturals beneficiàries d’aportacions reintegrables. - Establiment de dos períodes de presentació de sol·licituds dins la mateixa con- vocatòria i, consegüentment, dues resolucions anuals. 260 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

L’any 2004 l’ICIC ha concedit 2.252.050,79 euros i ha executat 2.017.050,79 euros d’aportacions reintegrables per al desenvolupament de 26 projectes culturals/línies estratègiques, presentats per 20 empreses diferents.

8.2. Subvencions excloses de concurrència L’any 2004 l’ICIC, a través de l’Àrea de Projectes, ha col·laborat amb un import global d’1.457.548,80 euros per fer de 22 activitats i/o projectes culturals i 2 infraestructures culturals presentades per 21 entitats diferents. Seguint la línia marcada per l’Àrea de Projectes des de la seva creació l’any 2002, els principals objectius de les subvencions que ha concedit l’any 2004 han estat, d’una banda, la millora o consolidació de fires i mercats professionals dels diferents sectors culturals (a excepció de l’audiovisual) i el suport a gremis, associacions o patronals d’empreses culturals en l’exercici de les seves activitats de consolidació, comercialització, promoció o foment del consum.

9. Objectius El dia 30 de desembre de 2004 s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat específics de Catalunya (DOGC número 4291) un Decret pel qual s’atribueixen, a partir per a l’any 2005 de l’1 de gener de 2005, noves funcions a l’ICIC. D’acord amb el que estableix aquest Decret, s’adscriuen a l’ICIC les funcions de l’àmbit de la música, el teatre, les arts visuals i el llibre i l’edició que ha desenvolupat fins aquest moment la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura. Així mateix, amb la finalitat d’agrupar en una única entitat totes les polítiques de promoció de les indústries culturals, tant a Catalunya com a l’exterior, l’ICIC assumeix les funcions de promoció exterior de la cultura catalana del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura (COPEC) relatives a impulsar el desenvolupament de les indústries culturals catalanes. Des d’un punt de vista organitzatiu, les noves competències representaran un canvi estructural global: l’ICIC s’organitzarà en cinc àrees i una unitat: una àrea gerencial per a la coordinació i gestió interna (Àrea de Recursos), tres àrees sectorials (Audiovisual, Teatre, Música i Arts Visuals, i Edició i Premsa), una àrea i una unitat de caràcter transversal que incidiran en diversos sectors culturals (Àrea de Desenvolupament Empresarial i Unitat de Promoció). A continuació us exposem quins seran els objectius de l’ICIC i les línies d’actua- ció de les seves diverses àrees durant l’any 2005:

ICIC - Contribuir a l’estabilitat, la consolidació i el creixement de les indústries i empreses culturals, treballant des de la discriminació positiva del català. - Promoure la producció cultural. - Contribuir a la rehabilitació i la millora d’equipaments de sales privades amb programació estable. - Contribuir a la promoció, difusió i comercialització en els circuits internacionals de la producció cultural catalana. - Facilitar l’assistència dels empresaris culturals catalans a fires i festivals internacionals del seu sector. - Consolidar mecanismes de suport per al finançament de projectes i línies estratègiques empresarials basats en la coresponsabilitat amb l’empresari i en el reintegrament segons resultats. - Contribuir a normalitzar l’accés al sector financer privat de l’empresariat cultural català. - Fomentar la inversió publicitària en mitjans de comunicació a partir de la introducció de fórmules de finançament a risc. 261 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Consolidar el mapa de fires, festivals i mercats culturals de Catalunya. - Promoure iniciatives de socialització del consum cultural i fidelització de públics.

Àrea de l’Audiovisual - Fomentar la producció audiovisual. - Impulsar l’esforç inversor en promoció i publicitat de les produccions audiovisuals. - Fomentar la producció i estrena de cinema en català. - Potenciar la presència del cinema català a fires i festivals internacionals. - Fomentar el talent i les inquietuds artístiques dels creadors en l’àmbit audiovisual. - Promoure les coproduccions internacionals i amb altres comunitats autòno- mes. - Contribuir al desenvolupament i a la millora de la viabilitat dels projectes audiovisuals. - Consolidar els festivals i mercats internacionals de referència del sector a Catalunya. - Promoure la indústria audiovisual catalana a escala internacional. - Contribuir a la difusió de la producció audiovisual catalana mitjançant el suport a festivals i mercats audiovisuals del territori. - Fomentar la introducció de les noves tecnologies al sector audiovisual. - Contribuir a la formació i professionalització del sector. - Consolidar el prestigi del sector mitjançant el suport a premis i trobades internacionals. - Promoure la creació d’espais que esdevinguin pols industrials de l’activitat sectorial. - Col·laborar en projectes audiovisuals de socialització de caràcter interdepartamental.

Àrea de Teatre, Música i Arts Visuals

Teatre i Circ - Contribuir a donar estabilitat a les estructures artístiques amb trajectòria que configuren el panorama escènic de Catalunya per tal que els permeti fer plans d’actuació, creixement i inversió dels seus projectes artístics i empresarials. - Promoure la producció artística. - Facilitar l’exhibició de les produccions catalanes dins del circuit professional de sales de teatre. - Fomentar l’accés d’espectacles produïts originàriament en català a circuits nacionals i internacionals. - Potenciar fires i mercats especialitzats. - Contribuir a la formació i professionalització del sector i promoure espais que esdevinguin referents de la producció i l’activitat sectorial. - Impulsar projectes singulars que prestigiïn i aportin valor afegit al sector. - Contribuir a millorar les infraestructures i dotacions tècniques de les companyies i sales privades de teatre.

Música - Promoure la programació de música en viu. - Facilitar espais de difusió a les propostes de música catalana. - Contribuir a l’edició de fonogrames de música produïda a Catalunya. 262 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

- Fomentar la inversió en difusió i publicitat de les edicions fonogràfiques. - Potenciar els mercats i fires especialitzats. - Contribuir a la millora d’equipament tècnic de les sales amb programació de música en viu. - Fomentar el desenvolupament de propostes comercials i estratègiques que aju- din a consolidar i estabilitzar el sector. - Contribuir a la formació i professionalització del sector i promoure espais que tinguin una mirada global sobre el cicle formació, producció i difusió i esdevinguin referents de l’activitat musical.

Arts visuals - Facilitar la presència de les galeries catalanes a les fires d’art nacionals, estatals i internacionals. - Potenciar la promoció de nous públics i ampliar el cercle de col·leccionistes potencials. - Col·laborar amb les empreses del sector per afavorir la promoció, la difusió i l’accés al mercat de l’art del treball dels joves creadors. - Contribuir al desenvolupament de projectes empresarials que plantegin noves formes de relació amb les arts visuals. - Potenciar l’organització i la consolidació de fires i mercats especialitzats a Catalunya. - Facilitar la creació de les condicions necessàries per acostar la creació artística a l’activitat empresarial i industrial.

Àrea d’Edició i Premsa

Edició - Fomentar la producció i la diversificació editorial en català i aranès. - Fomentar l’edició de partitures musicals de compositors i compositores catalans. - Impulsar projectes empresarials adreçats a la millora de la distribució, la comercialització, la competitivitat i el reforç i ampliació del mercat lingüístic a escala territorial. - Contribuir a la consolidació de les associacions representatives del sector. - Potenciar la difusió de la producció editorial catalana a través de fires i mercats d’àmbit nacional.

Premsa - Contribuir a la vertebració d’un espai de comunicació català. - Garantir l’edició i comercialització de publicacions periòdiques en català i aranès. - Contribuir a la compleció d’espais temàtics, de públic i territori en l’àmbit de la premsa. - Enriquir el patrimoni cultural del país mitjançant el suport a l’edició de publicacions en funció del seu paper de cohesió social i/o territorial. - Contribuir a desenvolupar projectes de tipus empresarial en l’àmbit de la premsa. - Col·laborar a reforçar les associacions representatives del sector. - Fomentar la professionalització de les editores de premsa. - Potenciar la difusió cultural a través de la premsa escrita. 263 INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS

> Sumari sintètic

Àrea de Desenvolupament empresarial: - Gestionar les aportacions reintegrables a empreses culturals per a projectes de creixement estratègic empresarial i per a projectes puntuals amb una clara voca- ció de sostenibilitat econòmica i d’inserció en el mercat cultural. - Difondre i informar dels instruments de finançament no públics a disposició de l’empresariat cultural català, pactats per l’ICIC amb diferents entitats financeres amb l’objectiu de facilitar, abaratir i normalitzar l’accés d’aquest a fonts de finançament externes (Crèdit Cultura). - Facilitar l’accés a espais de publicitat en mitjans de comunicació públics o privats, per a projectes de les empreses culturals catalanes que garanteixin un retorn de la inversió en publicitat a risc feta per l’ICIC, a partir dels resultats d’explotació i comercialització. - Participar amb caràcter temporal en l’accionariat d’empreses culturals existents o en el capital fundacional de noves entitats jurídiques per a l’assoliment dels objectius generals de l’ICIC.

Unitat de promoció - Gestionar les subvencions adreçades a afavorir la presència de les empreses culturals catalanes a fires, festivals i mercats internacionals. - Donar suport a les fires i mercats emblemàtics catalans per afavorir la seva presència als mercats internacionals i l’establiment de contactes amb festivals estrangers. - Donar suport a la feina i la visibilitat de les empreses culturals mitjançant l’or- ganització d’estands a les fires més importants dels diversos sectors, tant a Catalunya com a la resta del món. - Donar suport a entitats i associacions per a la creació de materials recopilatoris de difusió en diferents formats que serveixin de presentació a les fires i mercats internacionals de les empreses culturals catalanes. - Establir convenis amb diversos mitjans de comunicació tant d’àmbit català com estatal (premsa escrita, televisions públiques, emissores de ràdio, etc.) per tal que es facin ressò dels nous productes culturals catalans. - Crear programes de difusió, establiment de rànquings de consum i altres iniciatives que contribueixin a la difusió de la producció cultural. - Signar convenis amb empreses catalanes especialitzades en management i dis- tribució internacional per ampliar el seu catàleg d’artistes i la seva presència internacional. - Donar suport a les empreses culturals per a l’organització de viatges a Catalunya tant de representants culturals com de periodistes estrangers. - Organitzar missions empresarials catalanes a diversos països europeus per copsar la realitat dels mercats i establir relacions amb homòlegs d’altres països. - Afavorir la internacionalització de les indústries culturals en el mercat exterior i donar assessorament a les empreses pel que fa als circuits internacionals més adients per als seus productes a través de les oficines de l'ICIC a l'estranger (Berlín, Brussel·les, Londres, París) i altres oficines col·laboradores (Copenhagen i Milà), tot fent-los l'acompanyament. > Sumari sintètic

Institut Ramon Llull

1. Funcions de l’Institut Ramon Llull

2. Línies estratègiques

3. Informació economicofinancera

4. Activitats 266 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

Institut Ramon Llull

1. Funcions de L’Institut Ramon Llull (IRL) té com a finalitat la projecció exterior de la llengua l’Institut i la cultura catalanes en totes les seves modalitats i mitjans d’expressió. Ramon Llull Per tal d’acomplir aquesta finalitat, s’ocupa de: - Promoure l’ensenyament del català a les universitats i altres centres d’estudis superiors, així com afavorir els estudis i la investigació sobre la llengua i la cultura catalanes fora del seu domini lingüístic. - Promoure l’ensenyament del català al públic general fora del domini lingüís- tic. - Promoure la difusió del coneixement de la literatura catalana a l’exterior per mitjà del foment i el suport a les traduccions a altres llengües i de les accions de promoció exterior pertinents. - Promoure la difusió del pensament, l’assaig i la investigació a l’exterior mit- jançant el foment i el suport a les traduccions a altres llengües, l’organització de trobades, seminaris i intercanvis, i altres de promoció exterior dins l’àmbit acadèmic, intel·lectual i científic internacional. - Promoure i donar suport a les societats de catalanística a l’exterior i a les seves iniciatives, projectes i actuacions. - Promoure la projecció exterior de la creació cultural catalana, mitjançant les accions i estratègies de promoció exterior adequades, el foment de la internacio- nalització de les manifestacions artístiques d’excel·lència, el suport a la circula- ció a l’exterior d’artistes i obres i la difusió del coneixement del patrimoni artís- tic català. - Promoure les relacions, els projectes i les iniciatives conjuntes amb institucions i organismes de projecció de la cultura, de dins o fora del domini lingüís- tic i, especialment, amb les institucions homòlogues d’altres països o cultures.

2. Línies 2.1. Ensenyament de llengua catalana a l’exterior estratègiques L’IRL promou l’ensenyament de la llengua i de la literatura catalanes a les universitats i altres centres d’estudis superiors fora del domini lingüístic. Així mateix, promou l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior al públic adult en general, especialment allà on l’existència de comunitats catalanes o les relacions històriques, culturals o comercials ho fan més necessari.

2.2. Avaluació del coneixement del català L’IRL elabora les proves de llengua catalana, n’organitza l’administració a l’exterior, forma els examinadors en l’administració dels diversos nivells, determina el calendari i els nivells de cada convocatòria per localitat, en fa la difusió entre els interessats i n’expedeix els certificats corresponents.

2.3. Eines i materials per a l’aprenentatge del català L’IRL ofereix recursos per a l’aprenentatge de la llengua i per als treballs de recerca, i promou i dóna suport a l’elaboració i la difusió de materials específics, gramàtiques catalanes en llengua estrangera, diccionaris bilingües de llengua general o especialitzada, de mètodes per a l’aprenentatge i ensenyament del català com a llengua estrangera i altres materials complementaris.

2.4. Formació en ensenyament de català com a llengua estrangera L’IRL pretén dur a terme una acció global per a la formació del professorat especialitzat en l’ensenyament del català com a llengua estrangera a través de cursos i accions formatives centrades en la didàctica i ensenyament de segones llen- gües. 267 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

2.5. Associacions, entitats i institucions de catalanística L’IRL presta suport i dóna impuls a les entitats de catalanística existents, que agrupen, per llengües, estudiosos i experts de la llengua i la literatura catalana formats o residents fora del domini lingüístic.

2.6. Divulgació del català L’IRL fomenta i duu a terme accions específiques per a la difusió del català i de la seva realitat. Amb aquest objectiu, es proposa ser present a les principals fires i exposicions d’àmbit estatal i internacional relacionades amb la llengua i el seu aprenentatge, que permeten oferir informació sobre les possibilitats d’aprenentatge i perfeccionament de la llengua, des de cursos tradicionals i mètodes audiovisuals fins a estades i jornades lingüístiques, materials didàctics, avalua- ció i certificació del català, etc.

2.7. Projecció exterior de la creació contemporània L’IRL difon la creació contemporània mitjançant la programació d’activitats multidisciplinàries de gran abast en àmbits geogràfics estratègics internacionals i dóna a conèixer a l’exterior l’immens patrimoni artístic català, especialment en àmbits com el musical, el literari, l’escènic i el plàstic, en tres línies estratègi- ques: - afavorint la mobilitat i la circulació internacional dels creadors, programadors i obres per tal d’augmentar la demanda internacional de la creació contemporà- nia i dinamitzar l’intercanvi i el diàleg amb programadors internacionals, fomentant la presència en xarxes i àmbits de debat sobre les arts (fires, universitats, formació, festivals, associacions, fòrums) tant de l’IRL com dels agents culturals (creadors, intèrprets, programadors, patrimoni, formadors, investigadors) - afavorint els intercanvis internacionals dedicats a la formació dels pedagogs i dels creadors catalans (intèrprets, coreògrafs, dramaturgs, directors, artistes plàs- tics, etc.) i a l’intercanvi d’experiències entre joves creadors (coreògrafs, artistes plàstics, intèrprets, autors, etc.) - fomentant la internacionalització de la jove creació contemporània catalana en aquells àmbits de significació especial.

2.8. Projecció exterior de la literatura catalana L’IRL promou la difusió del coneixement de la literatura catalana per mitjà dels ajuts a les traduccions, a la seva promoció i als desplaçaments d’autors.

2.9. Projecció exterior del pensament L’IRL promou la difusió del pensament en les grans línies estratègiques següents: - Impulsant la projecció exterior d’obres de pensament, assaig i recerca científi- ca escrits en català, a través de la subvenció de la traducció a d’altres llengües de llibres i articles, i de la promoció d’aquestes obres i dels seus autors. Alhora, també es desenvolupen diverses accions d’anàlisi i reflexió crítica sobre la pro- jecció internacional de la cultura catalana a través de la traducció i altres àmbits d’actuació. - Afavorint la projecció internacional de les revistes de pensament i cultura catalanes, promovent l’intercanvi amb les seves homòlogues d’altres països i fent-les participar de les xarxes europees existents. - Facilitant el diàleg i l’intercanvi entre els pensadors, investigadors, científics i assagistes catalans i els seus interlocutors estrangers; ser presents en universitats estrangeres per participar en la seva recerca i per introduir-hi el pensament i la 268 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

recerca dels autors catalans. - Promovent la diversitat lingüística i cultural. Es promou internacionalment el saber generat per autors catalans en els camps de la recerca lingüística i socio- lingüística, el pensament jurídic i la reflexió politològica entorn del pluralisme cultural, els drets lingüístics i culturals, la gestió de les reclamacions de reconeixement, el federalisme i l’autogovern. - Com a complement dels punts anteriors, es promou de manera especial la presència del pensament, l’assaig i la recerca escrits en català a Internet.

2.10. Centre virtual i audiovisual El web –en versió catalana, castellana i anglesa– constitueix una delegació virtual de l’IRL, a través del qual es poden fer algunes gestions administratives sense necessitat de desplaçament a la seu de Barcelona. L’IRL elabora d’un seguit d’accions en el terreny audiovisual que potencien el coneixement i la promoció de la llengua i la cultura catalanes, així com la pro- moció a l’exterior de l’audiovisual en català. També potencia l’ús de les tecnologies digitals en la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

3. Informació 3.1. Liquidació pressupostària economico - financera QUADRE 1. RESUM DELS INGRESSOS I DE LES DESPESES DE L’INSTITUT RAMON LLULL. 2004 Concepte ¤ Ingressos Ingressos propis 102.149,99 Transferències corrents 6.068.571,65 Del Departament de Cultura 4.463.416,00 De la Institució de les Lletres Catalanes 83.890,49 Del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació 946.265,16 De la Secretaria de Política Lingüística 275.000,00 De la Secretaria de Cooperació Exterior 100.000,00 Del Govern balear 200.000,00 Ingressos patrimonials 8.525,34 TOTAL INGRESSOS 6.179.246,98

Despeses Despeses de personal 1.867.691,50 Compres i serveis 2.491.990,52 Subvencions 1.435.725,06 Inversions reals 61.677,18 TOTAL DESPESES 5.857.084,26

3.2. Personal

QUADRE 2. DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL DE LA PLANTILLA DE L’INSTITUT RAMON LLULL. 2004 Càrrec Nombre Alts càrrecs 6 Tècnics superiors 15 Tècnics mitjans 1 Administratius 9 Auxiliars 2 TOTAL 33 269 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

3.3. Convenis

QUADRE 3. CONVENIS SIGNATS PER L’INSTITUT RAMON LLULL. 2004 Objecte Entitat Col·laboració en la difusió del material documental de l’Institut Institut Internacional d’Estudis Borgians i en els projectes d’investigació que se’n deriven mitjançant la convocatòria de beques, l’edició de publicacions i estudis, l’organització de congressos i conferències Organització II Setmana Colombocatalana Universitat EAFIT Promoció de la cultura catalana a l’exterior a través Instituto Cervantes de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes Cessió d’aquarel·les del pintor Miquel Barceló per a la FIL’04 Círculo de Lectores Realització de pràctiques professionals dels Facultat de Ciències de la Comunicació estudiants de Ciències de la Comunicació de la Universitat Blanquerna Finançament del lectorat Universitat de Provença Presència de Televisió de Catalunya a Televisió de Catalunya, SA l’estand de l’Institut a la FIL de Guadalajara 2004 Presència de Catalunya Ràdio a l’estand Catalunya Ràdio SRG, SA de l’Institut a la FIL de Guadalajara 2004 Finançament i promoció de l’organització del Societat General d’Autors i Editors Festival de Música i Dansa a la FIL de Guadalajara 2004 Col·laboració en la docència de la llengua i la Universitat de Tolosa – Le Mirail literatura catalanes i activitats de promoció i difusió Exhibició de l’exposició Antoni Tàpies dins el marc Sociedad Estatal para de la FIL de Guadalajara 2004 al Museo de Arte de Zapopan la Acción Cultural Exterior, SA Creació d’un centre d’estudis i difusió de Colegio de Jalisco la cultura catalana a Guadalajara (Jalisco) Col·laboració en la docència de la llengua i la literatura Università degli Studi de Sassari catalanes i activitats de promoció relacionades Col·laboració en la docència de la llengua i la literatura catalanes Universitat Alma Mater i activitats de promoció relacionades Studiorum de Bolonya Col·laboració en la docència de la llengua i la Universitat de Guadalajara literatura catalanes i activitats de promoció relacionades Col·laboració en la docència de la llengua i la literatura Universitat Adam Mickiewicz catalanes i activitats de promoció relacionades Organització d’un seminari sobre la música catalana The City University of New York en el context de la música ibèrica dins la Càtedra Mompou Organització del seminari del curs 2004-2005: «Narciso ante The City University of New York el espejo. Literatura autobiográfica» dins la Càtedra Rodoreda Col·laboració en la docència de la llengua i la literatura Università degli Studi de Trieste catalanes i activitats de promoció relacionades Col·laboració en la docència de la llengua i la literatura Universitat de Ljubljana catalanes i activitats de promoció relacionades TOTAL 20

4. Activitats 4.1. Coordinació institucional

4.1.1. Coordinació i patrocini S’ha establert contacte i s’han mantingut relacions amb organismes de la Generalitat (Presidència, DURSI, Departament de Justícia, entre altres); amb universitats i entitats universitàries de l’àmbit català (Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat d’Alacant, Institut Joan Lluís Vives); amb 270 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

biblioteques i entitats bibliotecàries (Biblioteca Miguel de Cervantes, Biblioteca Joan Lluís Vives, CBUC); amb organismes no governamentals de l’àmbit català (IEMed, Casa Àsia), i amb institucions afins, governamentals i del sector privat, fora de l’àmbit català (Instituto Cervantes, Fundación Telefónica, entre d’altres). A escala internacional s’han fet contactes i desenvolupat relacions –tant amb universitats i associacions acadèmiques com amb organitzacions culturals– a l’Amèrica del Nord (Canadà, els Estats Units i Mèxic) i a Europa. Als Estats Units s’ha centrat els esforços a la ciutat de Nova York, on s’han mantingut converses amb diverses entitats culturals i acadèmics per desenvolupar un programa d’activitats interrelacionades per a 2006-2007 (La Mama Theatre, Poet’s House, American Institute of Architects, Remarque Institute for European Studies, KGB Bar, Dance Theater Workshop, etc.). També s’hi han iniciat consultes a l’entorn de l’establiment d’una fundació per a la cultura catalana.

4.1.2. Biblioteca virtual Entre les activitats complementàries s’ha dissenyat una biblioteca virtual de textos catalans traduïts a l’anglès i d’un programa de suport als traductors. Aquestes activitats han implicat la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la Càtedra Fundación Telefónica de la Universitat Pompeu Fabra.

4.2. Àrea de Llengua

4.2.1. Ensenyament de la llengua catalana a l’exterior L’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes fora del domini lingüístic s’articula a l’entorn de dos grans eixos: l’àmbit universitari, en què s’inscriu el programa d’actuació de la Xarxa de lectorats de català, a més de les actuacions a altres centres universitaris, i l’àmbit no acadèmic, que comprèn els casals i centres catalans, així com altres institucions que inclouen aquest ensenyament en la seva oferta docent.

Ensenyament a les universitats Xarxa de lectorats, curs acadèmic 2003-2004 Durant el curs acadèmic 2003-2004 la Xarxa de lectorats de llengua i literatura catalanes de l’IRL ha estat formada per 93 universitats, distribuïdes en 27 països d’arreu del món, de les quals 76 són a Europa, 13 a Amèrica, 2 a l’Àfrica, 1 a l’Orient Mitjà i 1 a Oceania. Durant el curs 2003-2004 un total de 4.709 alumnes han seguit estudis de llengua, literatura i cultura catalanes. Nous lectorats de català per al curs 2004-2005 Han estat una vintena les universitats que han iniciat amb l’Àrea de Llengua el procés per estudiar la viabilitat d’obrir un lectorat, i finalment s’ha arribat a un acord amb aquestes sis universitats: Universitat de Göttingen (Alemanya), Universitat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Viena (Àustria), Universitat de la Bretanya Sud (França), Universitat Suor Orsola Benincasa (Itàlia), Universitat de Guadalajara (Mèxic) i Universitat d’Olomouc (República Txeca). Distribució de la Xarxa de lectorats per al curs acadèmic 2004-2005 Durant el curs acadèmic 2004-2005 la Xarxa de lectorats de llengua i literatura catalanes es compon de 95 universitats, distribuïdes en 27 països d’arreu del món, de les quals 78 són a Europa, 13 a Amèrica, 2 a l’Àfrica, 1 a l’Orient Mitjà i 1 a Oceania. 271 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

Ensenyament no universitari Centres i casals En el marc de les actuacions que promouen la presència i l’estudi de la llengua catalana en centres i organismes d’àmbit no universitari, l’IRL dóna suport específic a casals i centres. A més de les concessions de subvencions als casals, s’han cedit diversos materials docents per a l’organització de cursos de llengua catalana. Instituto Cervantes Al setembre de 2004, l’IRL i l’Instituto Cervantes han signat un conveni de coo- peració, en virtut del qual el Cervantes es compromet a fomentar les classes de català i a allotjar en els seus centres diversos actes culturals organitzats per l’Institut Ramon Llull.

4.2.2. Jornades i estades de formació

III Campus Universitari de la Llengua Catalana. Mallorca-Andorra En el marc de la col·laboració amb entitats i organismes que organitzen activitats docents adreçades a persones que es formen fora del domini lingüístic, l’Institut Ramon Llull ha dut a terme, conjuntament amb el Govern d’Andorra, el III Campus Universitari de la Llengua Catalana. En aquesta edició, feta entre el 28 de juliol i el 16 d’agost de 2004, hi han participat 26 persones d’11 països diferents.

XVI Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes de Gironella L’IRL ha col·laborat en les XVI Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes que organitza des de fa setze anys l’Ajuntament de Gironella. Les Jornades s’han fet a Gironella entre el 23 d’agost i l’11 de setembre i han comptat amb la participació de 15 persones procedents de 8 països.

4.2.3. Assessorament i formació Durant l’any 2004 l’IRL ha continuat prestant assessorament didàctic a diversos professors de llengua i literatura catalanes que exerceixen en universitats i en casals i centres de fora del domini lingüístic. La formació i el suport a professors de català s’ha manifestat amb l’organització del III Curs de perfeccionament lin- güístic per a professors de català del Con Sud d’Amèrica, les XVIII Jornades internacionals per a professors de català, la Sessió de formació i coordinació per als nous titulars de lectorats, la I Jornada de didàctica de l’ensenyament del català a Itàlia, i també amb l’atenció personalitzada a consultes dels professors i tramesa de material específic.

4.2.4. Avaluació del coneixement del català L’IRL, en el seu àmbit de competència, ha organitzat el 2004 la segona convo- catòria de proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana, les quals s’han administrat a 47 ciutats de 17 països d’arreu del món, cosa que representa un increment del 30% respecte l’any anterior, i han comptat amb 621 examinands, un 15% més que en la convocatòria del 2003.

4.2.5. Associacions, entitats i institucions de catalanística Durant l’any 2004 l’IRL ha participat en el 50è Congrés de l’Anglo-Catalan Society i 11è Col·loqui de la North-American Catalan Society: New Directions for Catalan Studies, que ha tingut lloc del 17 al 19 de desembre de 2004 a Eton College i ha concedit una aportació econòmica a la Deutscher 272 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

Katalanistenverband (DKV) per a l’edició de les actes del 19è Col·loqui d’aquesta associació sobre «El català, llengua de comunicació científica», fet els dies 20 i 21 de juny de 2003 a Colònia.

4.2.6. Divulgació del català L’any 2004, l’IRL ha participat en les principals fires i exposicions d’àmbit estatal i internacional relacionades amb la llengua i el seu aprenentatge, que permeten oferir una informació completa de les possibilitats d’aprenentatge i perfeccionament de la llengua (cursos tradicionals, mètodes audiovisuals, estades i jornades lingüístiques, etc.) i, alhora, donar a conèixer la situació del català en el territori o actuacions concretes de política lingüística. - Expolangues París: l’IRL ha participat a la 22a edició del Saló Internacional Expolangues, que s’ha fet a París al recinte firal de la Villette del 28 de gener al 31 de gener de 2004. - Expolingua Madrid: la llengua i la cultura catalanes han estat protagonistes del XVII Congreso Muestra Internacional Expolingua 2004, fet a Madrid del 26 al 28 de març al recinte firal de la Casa de Campo, on, a proposta de l’IRL, el català ha estat enguany la llengua convidada d’honor. L’IRL també ha ofert el curs «La Lengua Catalana» en el XVII Congreso Internacional Expolingua que es fa paral·lelament a la fira. - Expoberlin 2004: la llengua catalana ha participat a la 17a edició d’Expoberlin, Fira Internacional de les Llengües i les Cultures, del 12 al 14 de novembre de 2004, feta amb el lema «Aprendre idiomes i integració social - oportunitats per a adults». - Fira Internacional del Llibre de Guadalajara: amb motiu de la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) 2004, l’IRL ha dedicat un estand a la llengua catalana, en el qual s’han mostrat de manera gràfica i sonora les característiques prò- pies de la nostra llengua i també l’ús real que se’n fa a la societat.

4.2.7. Materials de divulgació L’Àrea de Llengua ha preparat i reeditat materials específics amb la finalitat de donar a conèixer la situació de la llengua catalana, l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior, les proves de coneixements de llengua catalana, els recursos lingüístics en línia de què disposa i les funcions de l’Institut Ramon Llull a les fires de llengües, les fires del llibre o les setmanes culturals que se celebren en diverses ciutats del món, als lectorats i als centres i casals que imparteixen cursos de llengua catalana. 273 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

4.2.8. Resum quadre de subvencions

QUADRE 4. SUBVENCIONS DE L’ÀREA DE LLENGUA DE L’INSTITUT RAMON LLULL. 2004 Ajuts Import Ajuts a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua 493.190,62 catalana per contribuir al manteniment dels lectorats Adjudicació de places de lectors de català a universitats 225.118,29 de fora del domini lingüístic de la llengua catalana Renovació de places de lectors de català a universitats de fora 293.381,69 del domini lingüístic de la llengua catalana Convocatòria per a la concessió de subvencions a 114.000,00 associacions o entitats de fora dels territoris de parla catalana sense finalitat de lucre per a l’organització de cursos destinats específicament a l’aprenentatge de la llengua catalana. Altres ajuts a les universitats 25.475,13 Subvencions a associacions i institucions de catalanística 6.200,00 Premi Internacional Ramon Llull 4.000,00 TOTAL 1.161.365,73

4.3. Àrea de Creació

4.3.1. Accions genèriques de difusió Simposi a Harvard: el Departament de llengües i literatures romàniques de la Universitat de Harvard i l’IRL han coorganitzat, els dies 23 i 24 d’abril de 2004, un simposi a la Universitat de Harvard anomenat Barcelona i la Modernitat.

4.3.2. Càtedres L’IRL ha signat per segon any consecutiu un conveni amb The Graduate Center - The City University of New York per a la realització de dues càtedres d’estudis de doctorat en matèries de literatura i música anomenades Càtedra Rodoreda i Càtedra Mompou, respectivament, durant el segon semestre del 2004.

4.3.3. II Setmana Colombocatalana L’IRL ha participat, del 8 al 12 de març, en la segona setmana Colombocatalana de Medellín dins del marc de conveni de col·laboració entre la Universitat EAFIT de Medellín i l’IRL.

4.3.4 Fires del Llibre Saló del Llibre de París i Fira de Londres (març) L’IRL ha assistit per primera vegada a totes dues fires per estudiar el mapa europeu de difusió de la literatura. Tant Londres com París són punts de trobada de mercats i editors diferents però igualment significatius per als propòsits de l’IRL, com s’ha pogut valorar sobre el terreny. En ambdues fires s’han mantingut contactes i reunions amb editors internacionals.

Fira de Bolonya 2004 (abril) L’IRL ha subvencionat l’estand de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana en aquesta Fira el 2004, la més important d’Europa sobre literatura infantil i juvenil, així com la presència de representants de l’Associació de Professionals de la Il·lustració de Catalunya. L’IRL també ha publicat una guia de les editorials catalanes presents en aquesta Fira. 274 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

Fira de Frankfurt 2004 (octubre) L’any 2004, l’IRL ha tingut una doble actuació a la Fira de Frankfurt: d’una banda, ha difós el coneixement de les seves línies d’ajut a la traducció i a la promoció de la literatura catalana entre els editors internacionals i, de l’altra, ha mantingut nombroses reunions amb les principals editorials europees per tal d’incentivar la publicació d’obres de la literatura catalana.

Fira de Guadalajara: la cultura catalana, convidada d’honor (novembre-desembre) La cultura catalana ha participat com a convidada d’honor a la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic), la fira del llibre amb més pro- jecció en l’àmbit llatinoamericà. La FIL ha tingut lloc del 27 de novembre al 5 de desembre de 2004 al recinte firal d’Expo Guadalajara. Com a cultura convidada, la Cultura Catalana ha dut a terme un extens programa al voltant de tres àmbits, el literari, l’acadèmic i l’artístic, amb un total de 150 actes. Cal destacar la notòria presència de la dele- gació catalana que ha participat a la FIL: al voltant de 600 persones s’han des- plaçat a Guadalajara. Aquest esdeveniment ha estat organitzat conjuntament per l’IRL, el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, aquests dos últims com a representants del sector editorial català. El pavelló de la Cultura Catalana ha ocupat una superfície de 1.400 metres quadrats a l’entrada del recinte firal d’Expo Guadalajara, un lloc de pas obligat pel públic visitant de la Fira.

- El Programa Literari El programa de taules rodones i presentacions i el diàleg entre els autors catalans i mexicans ha permès donar a conèixer la literatura catalana de manera profunda i estretament vinculada a la realitat del públic local. La divisió dels actes en taules rodones, com a plataformes de coneixement i de diàleg; els actes dedicats a figures senyeres –Ramon Xirau, Josep Carner, Pere Calders, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Goytisolo–, i les presentacions d’obres de la literatura catalana publicades a Mèxic han cobert aspectes essencials per a la difusió de la literatura catalana a l’exterior: coneixement del patrimoni literari i de la creació contemporània, presència destacada dels autors als escenaris internacionals i promoció i difusió de les obres de la literatura catalana traduïdes a altres llen- gües.

- El Programa Artístic (arts plàstiques, música, dansa i teatre) En l’àmbit artístic, una gran mostra cultural ha donat a conèixer al públic de Guadalajara una representació de la gran riquesa i diversitat de la cultura catalana, tres grans exposicions, un festival de música i dansa, teatre i un cicle de cinema. El programa d’arts plàstiques ha significat un dels programes d’excel·lència del programa cultural, per tal com s’hi han exhibit tres grans artistes catalans de referència obligada: Tàpies, Barceló i Dalí. Les exposicions han estat: 1. «Antoni Tàpies. Retrospectiva», al Museo de Arte de Zapopan (MAZ). 2. «Miquel Barceló. La Divina Comedia», al Museo de las Artes de la Universidad de Guadalajara. 3. «Dalí y el Retrato Cómplice», al Centro Cultural Casa Vallarta. 4. «Enderrock 10 años. Las Imágenes del Rock en Catalán», a la Galería Ajolote Arte Contemporáneo. 275 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

L’Explanada ha estat l’escenari del Festival de Música i Dansa. El Festival de Música i Dansa de l’Explanada ha comptat amb el suport de la Societat General d’Autors de Catalunya (SGAE) i ha suposat una molt bona ocasió per mostrar la riquesa i la diversitat cultural de Catalunya. El programa ha comptat amb la presència d’aquests grups: 1. La Viuda i Sol Picó amb Amor Diesel 2. Maria del Mar Bonet amb Amic, Amat 3. Miguel Poveda, Agustí Fernández i Eugenia León 4. Xerramequ Tiquis Miquis 5. Lluís Llach amb Poetes 6. Miquel Gil amb Katà 7. SònarClub 8. Ojos de Brujo amb Barí 9. Comediants amb El sarau de l’any Dins del programa de teatre, s’ha presentat, d’una banda, Barcelona, Mapa d’Ombres de Lluïsa Cunillé i, de l’altra, un cicle de dramatúrgia catalana, en què diversos grups teatrals de la ciutat de Guadalajara han fet lectures de quatre obres d’autors catalans, traduïdes al castellà.

- Cicle de cinema. El Cineforo de la Universidad de Guadalajara ha acollit un cicle de cinema català amb la projecció de nou pel·lícules diferenciades en tres blocs: nous directors, directors consolidats i documentals. S’han fet tres passis diaris i els directors Agustí Villaronga i Marc Recha i la productora de cinema Isona Passola han estat convidats a presentar i parlar sobre les seves respectives pel·lícules. Les pel·lícules presentades han estat: Ocaña, retrato intermitente, de Ventura Pons Balseros, de Carles Bosch i Josep M. Domènech Smoking room, de Roger Gual i Julio D. Wallovits En construcción, de José Luis Guerín El mar, d’Agustí Villaronga Les mans buides, de Marc Recha Los niños de Rusia, de Jaime Camino Bilbao, de Bigas Luna En la ciudad, de Cesc Gay

- Programa Fil Niños En el marc de la FIL hi ha una part important d’actes dedicats a promoure la lectura entre el públic infantil. En aquest context, la cultura catalana hi ha estat present amb un espectacle de Pep López i la Natural Orquestina. Se n’han fet tres representacions, amb un alt nivell de participació.

- Programa Arpafil Dins del marc de la FIL, cada any es fan les jornades sobre art, arquitectura i patrimoni, ARPAFIL. Ja que Catalunya ha estat la convidada d’honor de la FIL, l’arquitectura contemporània catalana ha constituït el tema de debat entre els arquitectes i especialistes d’ARPAFIL. ARPAFIL reconeix cada any la trajectòria d’un professional relacionat amb l’art, l’arquitectura, l’urbanisme o la conservació del patrimoni. Han rebut aquest homenatge Juan Navarro Baldeweg (Espanya) i Paulo Mendes (Brasil), entre d’altres. Aquest any, s’ha reconegut el treball d’Oriol Bohigas en un emotiu homenatge de la mà de Xavier Rubert de Ventòs i Jordi Garcès. 276 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

4.3.5. Subvencions Subvencions per a la traducció a altres llengües d’obres literàries originals en llengua catalana Les subvencions per a la traducció a altres llengües d’obres literàries originals en llengua catalana són concedides a empreses editorials que tinguin programada la traducció a qualsevol llengua estrangera d’una obra literària original en llengua catalana durant l’any de la convocatòria i que hagin adquirit, amb aquesta finalitat, els drets d’edició corresponents. L’any 2004 s’ha registrat un increment significatiu de les sol·licituds respecte de l’any anterior, fruit de la tasca de difusió que s’ha fet. El nombre de sol·licituds ha fet un total de 76.

Subvencions per a activitats de promoció i difusió de la literatura catalana Les subvencions per a la realització d’activitats de promoció i difusió exterior de la literatura catalana són concedides a empreses editorials, entitats públiques i entitats privades sense finalitat de lucre. Com a promoció exterior s’entén, d’a- cord amb els objectius de l’IRL, aquells projectes que es desenvolupin fora de l’àmbit lingüístic del català. El 2004, el nombre de sol·licituds s’ha incrementat notablement respecte de l’any anterior, amb un total de 21 sol·licituds.

Ajuts als desplaçaments dels autors de la literatura catalana L’IRL ha mantingut l’esquema d’ajuts al desplaçament dels autors de la literatura catalana que oferia anteriorment la Institució de les Lletres Catalanes. L’any 2004, 21 autors s’han beneficiat d’aquests ajuts, que cobreixen les despeses de desplaçament per assistir a esdeveniments a l’estranger –festivals, lectures, jornades– on han estat convidats.

4.3.6. Quadre resum de subvencions

QUADRE 5. SUBVENCIONS DE L’ÀREA DE CREACIÓ DE L’INSTITUT RAMON LLULL. 2004 Concepte Import Subvenció Càtedra Llull 6.607,44 Subvenció Càtedra Mompou 9.500,00 Subvencions per a la traducció a altres llengües d’obres literàries originals en llengua catalana 134.412,73 Altres ajuts a l’edició 31.687,03 Subvencions per a activitats de promoció i difusió de la literatura catalana 61.775,24 Subvencions a les arts musicals 18.000,00 Subvencions als desplaçaments d’escriptors 12.376,95 TOTAL 274.359,39

4.3.7. Altres accions de promoció exterior de la cultura Fira de música: Participació al MIDEM Al gener del 2004 l’IRL ha coordinat la presència de les discogràfiques catalanes i balears al MIDEM de Canes, el principal mercat musical del món, del 25 al 29 de gener, i ha organitzat l’estand de la 38a edició del Mercat Internacional d’Edició de Música, que ha acollit 20 discogràfiques catalanes, en col·laboració amb els dos governs dels territoris.

4.4. Àrea d’Humanitats i Ciència

4.4.1. Coordinació del programa acadèmic de la FIL de Guadalajara Durant l’any 2004, l’Àrea d’Humanitats i Ciència de l’IRL s’ha fet càrrec de coordinar el programa acadèmic de la cultura catalana com a convidada d’ho- 277 INSTITUT RAMON LLULL

> Sumari sintètic

nor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, que organitza cada any la Universitat de Guadalajara (UdG). L’Àrea d’Humanitats i Ciència ha nascut al juny del 2004 i aquesta ha estat la seva principal activitat durant l’any. El seu programa acadèmic ha estat format per 19 simposis. En total, hi han assistit 74 ponents, 52 dels quals procedien de 10 universitats del domini lin- güístic català, i 22 personalitats significatives de la cultura catalana. Els 19 simposis han estat coordinats per un professor de la UdG, excepte els dos seminaris que han estat organitzats per l’IRL: el de llengües estrangeres i el de ciència. Els principals interlocutors de l’IRL per a l’organització del programa acadèmic han estat les universitats catalanes i els responsables de la UdG.

4.5. Departament d’Imatge i Projecció Exterior

4.5.1. Premsa Activitats estructurals i organitzatives. Una part de l’activitat d’aquest període s’ha centrat a definir l’estratègia mediàtica per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (novembre del 2004). Activitats bàsiques i quotidianes. Redacció i distribució de comunicats i docu- mentació als mitjans. Realització i distribució de fotografies de les activitats de l’IRL. Gestió d’entrevistes i altres contactes entre professionals dels mitjans i representants de l’IRL. Activitats específiques del període. Redacció i confecció de material específic per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, així com l’inici i manteniment de contactes amb els mitjans de comunicació mexicans. Així mateix, s’ha organitzat la visita d’una delegació de dotze periodistes mexicans que han visitat Catalunya per conèixer-ne la cultura (del 28 de juny al 2 de juliol). A la vegada, durant la celebració de la Fira s’ha convidat una delegació de 8 periodistes catalans que han acompanyat l’expedició catalana.

4.5.2. Centre virtual Prèvia al web especial de la Fira de Guadalajara. Planes especials amb el mateix entorn de disseny que el web general, que tenien com a objectiu presentar la informació dels grups musicals per promoure’ls durant l’estiu previ a la celebra- ció de la Fira. Web especial de la cultura catalana com a convidada d’honor de la Fira del Llibre de Guadalajara.

4.5.3. Producció audiovisual Vídeos de presentació en activitats d’altres àrees; vídeos per a la presència de la Cultura Catalana a la Fira del Llibre de Guadalajara; vídeos per a la difusió en general de la cultura catalana. Documental Dimensió D. > Sumari sintètic

Memòria del Departament de Cultura 2004

Annex 280 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Conselleria

1. Detall dels actes La relació dels actes públics en què la consellera de Cultura ha pres part en el públics culturals, decurs de l’any 2004 per ordre cronològic ha estat la següent: de representació o acadèmics on Gener ha assistit la - Acte de lliurament del LX Premi Nadal de narrativa en castellà i el XXVI Premi consellera Josep Pla de novel·la en llengua catalana. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Hotel Ritz. Barcelona (Barcelonès). 06.01.04. - Estrena de El retablo de las Maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes, a càrrec d’Els Joglars. Teatro Lope de Vega. Sevilla. 09.01.04. - Estrena de l’òpera Peter Grimes, de Benjamin Britten, de la temporada 2003- 2004 del Gran Teatre del Liceu. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 12.01.04. - Acte de cloenda del 25è aniversari de la Constitució. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 14.01.04. - Acte amb motiu de la presentació del llibre pòstum de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán Milenio de Carvalho. Restaurant Casa Leopoldo. Barcelona (Barcelonès). 14.01.04. - Estrena de l’espectacle Sis personatges en busca d’autor, obra de Luigi Pirandello i direcció de Joan Ollé. Teatre Lliure. Barcelona (Barcelonès). 15.01.04. - Inauguració de l’exposició “Dalí a l’Empordà. La Mirada dels Fotògrafs Empordanesos”. Museu de l’Empordà. Figueres (Alt Empordà). 17.01.04. - Acte d’obertura de la Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004. Teatre Municipal de Banyoles. Banyoles (Pla de l’Estany). 17.01.04. - Assistència a les exèquies del Sr. José Luis Ortega Monasterio, compositor de l’havanera El meu avi. Tanatori de les Corts. Barcelona (Barcelonès). 19.01.04. - Cerimònia de lliurament dels Premis El Periódico 2003. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 20.01.04. - Acte amb motiu de l’Any Nou ofert al Cos Consular pel President de la Generalitat de Catalunya. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 21.01.04. - Presentació del llibre La seducció de les noves tecnologies, de Llorenç Valverde. L’Espai Mallorca. Barcelona (Barcelonès). 22.01.04. - Concert final dels premiats en el 41è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 25.01.04. - Lliurament dels Premis Barcelona a les pel·lícules catalanes estrenades el 2003. Societat General d’Autors d’Espanya. Barcelona (Barcelonès). 27.01.04. - Recital de presentació de Poetes, de Lluís Llach. Teatre Apolo. Barcelona (Barcelonès). 27.01.04 . - Dinar-conferència-col·loqui “El papel de Europa en el mundo”, a càrrec de Javier Solana, alt representant de la Unió Europea per a la PESC, organitzat per Tribuna Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 30.01.04. - Vernissatge del Saló d’Antiquaris de Barcelona. Recinte Firal de Montjuïc. Barcelona (Barcelonès). 30.01.04. - Lliurament dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona 2003. Pavelló Olímpic de Badalona. Badalona (Barcelonès). 30.01.04. - Assistència al ple de renúncia de Josep Pujadas com a alcalde i regidor de l’Ajuntament de Granollers. Granollers (Vallès Oriental). 31.01.04. 281 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Febrer - Inauguració oficial de la Passarel·la Gaudí. Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 02.02.04. - Desfilada de Toni Miró, dins la Passarel·la Gaudí. Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 02.02.04. - Atorgament del XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Hotel Rey Juan Carlos I. Barcelona (Barcelonès). 03.02.04. - Desfilada d’Armand Bassi, dins la Passarel·la Gaudí. Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 03.02.04. - Desfilada de Lídia Delgado, dins la Passarel·la Gaudí. Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 03.02.04. - Inauguració de l’exposició “Dalí. Cultura de Masses”. Acte presidit pel príncep Felip. CaixaForum. Barcelona (Barcelonès). 05.02.04. - Inauguració de l’exposició “Fiorucci Visual: Selecció de Cartells 70’s, 80’s, 90’s”. Instituto Europeo di Design. Barcelona (Barcelonès). 05.02.04. - Inauguració de l’exposició “L’exili dels nens”. Museu Marítim de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 10.02.04. - Inauguració de l’exposició “Camins de modernitat: la nissaga dels Rubió”. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 12.02.04. - Recepció oferta als galeristes participants a ARCO’04 i visita posterior. Madrid. 13.02.04. - Concert del cantautor Raimon, Salvador Espriu, poesia cantada. L’Auditori. Barcelona (Barcelonès). 13.02.04. - Acte de donació d’una obra de Joan Rebull a la Fundació Palau per part de Maya Picasso. Caldes d’Estrac (Maresme). 14.02.04. - Lliurament dels premis del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes corresponents a la temporada 2003. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 14.02.04. - Proclamació de l’Andaluz del Año 2004, organitzat per la Casa de Andalucía en Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 14.02.04. - Visita del rei Joan Carles I a la seu de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras. Barcelona (Barcelonès). 16.02.04. - Inauguració de l’exposició “Antoni Tàpies, Retrospectiva”. Acte presidit pel rei Joan Carles I. MACBA. Barcelona (Barcelonès). 16.02.04. - Inauguració de l’exposició “Cinc pintors de la modernitat portuguesa (1911- 1965)”. Acte presidit pel senyor Ernest Benach, president del Parlament. La Pedrera. Barcelona (Barcelonès). 16.02.04. - Acte oficial de balanç i cloenda de l’Any del Disseny 2003. Foment de les Arts Decoratives. Barcelona (Barcelonès). 17.02.04. - Recepció que el senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, ofereix al senyor Jorge Sampaio, president de la República Portuguesa. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 17.02.04. - Inauguració oficial de l’exposició “Antoni Tàpies. Retrospectiva”. MACBA. Barcelona (Barcelonès). 17.02.04. - Inauguració de l’exposició “Dalí. Afinitats electives”. Palau Moja. Barcelona (Barcelonès). 19.02.04. - Inauguració de la 4a edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol. Centre d’Art La Panera. Lleida (Segrià). 20.02.04. - Gala de lliurament dels Premios Fundación Fecac. Palau Municipal d’Esports. Badalona (Barcelonès). 21.02.04. - Inauguració de l’exposició “Mercats de la Mediterrània”. Palau Robert. 282 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Barcelona (Barcelonès). 23.02.04. - Inauguració de l’exposició “Patufet tot l’Any”. Universitat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 24.02.04. - Celebració de “10 anys del CCCB. 1994-2004. Una festa”. CCCB. Barcelona (Barcelonès). 25.02.04. - Signatura del conveni de patrocini entre el TNC i ACS, Proyectos, Obras y Construcciones SA, i assistència posterior a la representació de l’obra d’E. de Filippo, Dissabte, diumenge, dilluns. Barcelona (Barcelonès). 26.02.04. - Gala de lliurament dels premis Oscar de l’Acadèmia de Cinema, i suport a la presència catalana de l’equip professional i artístic de la productora del documental Balseros, seleccionat per als premis. Los Angeles (Califòrnia – EUA), del 28 de febrer al 2 de març.

Març - Acte de la IV edició del Premi Maria Plaza. Palma de Mallorca. 06.03.04. - Celebració del Dia Internacional de les Dones. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 07.03.04. - Vetllada literària informal amb l’escriptor mallorquí Biel Mesquida. Barcelona (Barcelonès). 10.03.04. - Lliurament dels premis VI Concurs Literari Roc Boronat en Llengua Catalana organitzat per la Delegació Territorial de l’ONCE a Catalunya. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 17.03.04. - Visita a Vilanova i la Geltrú a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, al Centre de Documentació del Romanticisme. Vilanova i la Geltrú (Garraf). 18.03.04. - Festa de llançament dels primers llibres de Roca Editorial. Barcelona (Barcelonès). 18.03.04. - Inauguració de les exposicions de Yamandú Canosa, Lívia Flores, Tere Recarens i Costa Vece. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona (Barcelonès). 19.03.04. - Lliurament de la 40a edició dels Premis Recull. Blanes (Selva). 21.03.04. - Celebració del 20è aniversari del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. I Col·loqui sobre “El sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 22.03.04. - Presentació del nou restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda a Tòquio. Casa Àsia. Barcelona (Barcelonès). 24.03.04. - Centenari de la Casa Batlló. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 24.03.04. - Col·locació de la primera obra pictòrica de la campanya “Art i Gastronomia”, dins la visita territorial a Girona. Torrent (Baix Empordà). 25.03.04. -Estrena de la pel·lícula De nens, de Massa d’Or Produccions i dirigida per Joaquim Jordà. Cinemes Verdi. Barcelona (Barcelonès). 25.03.04. - Dinar–conferència–col·loqui a càrrec de la senyora Montserrat Tura, consellera d’Interior, amb el títol “La seguretat, factor de llibertat i progrés”. Tribuna Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 29.03.04.

Abril - Presentació del Programa del Festival Castell de Peralada. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 01.04.04. - Proclamació i lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or. Barcelona (Barcelonès). 01.04.04. - Concert extraordinari del centenari del Foment Mataroní Les set paraules de Jesús en la creu. Foment Mataroní. Mataró (Maresme). 02.04.04. 283 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

- Inauguració de les Galeries d’estudi del Museu Episcopal de Vic. Vic (Osona). 03.04.04. - Visita a la 1a edició de la Fira del Disc Ciutat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 03.04.04. - Recital de la soprano Montserrat Caballé. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 03.04.04. - Calçotada amb la Coordinadora de Colles Castelleres, DAMM i TV3. Masmolets. Valls (Alt Camp). 06.04.04. - Inauguració de l’exposició “Mig segle de passió per la música”. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 15.04.04. - Presentació del documental Te de Tàpies, de Carolina Tubau. MACBA. Barcelona (Barcelonès). 15.04.04. - Inauguració de la III Mostra de Teatre Jove de Badalona “Tot Teatre”. Badalona (Barcelonès). 16.04.04. - Assistència a l’acte de renúncia del senyor José Montilla com a president de la Diputació de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 17.04.04. - Espectacle de dansa tradicional Ben viva, ben nostra!, com a celebració del 50è aniversari dels Ballets de Catalunya. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 17.04.04. - Representació de La Passió d’Olesa. Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). 18.04.04. - Representació de La Passió d’Esparreguera. Esparreguera (Baix Llobregat). 18.04.04. - Homenatge al productor Josep Anton Pérez Giner. Filmoteca de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 19.04.04. - Inauguració oficial de les noves instal·lacions del Palau de la Música, Un Palau per al segle XXI, Petit Palau. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 22.04.04. - Recepció institucional amb motiu de la celebració de les Festes de Primavera. Palauet de Can Buxeres. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). 22.04.04. - Lliurament del Clip d’Or a les institucions organitzadores de l’Any del Disseny 2003. FAD. Barcelona (Barcelonès). 22.04.04. - Participació a la campanya “Per Sant Jordi cap persona gran sense rosa”. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 23.04.04. - Gala de lliurament de la VII edició dels Premis MAX de les Arts Escèniques. Auditori del Palau de Congressos. Saragossa. 26.04.04. - Visita a la XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004. Museu de Sant Cugat – Casa Aymat. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). 26.04.04. - Lliurament de la XLVII edició dels Premis RNE Sant Jordi de Cinematografia. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 27.04.04. - Lliurament del Premi Montblanc de la Cultura 2004. Espai VolART. Fundació Privada Vila Casas. Barcelona (Barcelonès). 28.04.04. - Visita a les terres de l’Ebre. En el marc d’aquesta visita ha assistit a la inaugura- ció de l’XI Fira de la Terrissa i Ceràmica – La Galera 2004. La Galera (Montsià). 29.04.04. - Lliurament de les Beques KRTU a la Jove Creativitat 2003. Sala 100 met-room. Barcelona (Barcelonès). 30.04.04. - Lliurament dels Premis de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió Premis ATV. Auditori de l’Edifici Fòrum. Barcelona (Barcelonès). 30.04.04. - Inauguració de les XXXIII Feria de Abril de Catalunya. Dins aquesta inaugura- ció també ha assistit a la inauguració de l’exposició “Salvador Dalí i Federico García Lorca. La persistència de la memòria”. Barcelona (Barcelonès). 30.04.04. 284 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Maig - Visita al Mercat Medieval de Montblanc amb motiu de la celebració de la Setmana Medieval de Sant Jordi. Ajuntament de Montblanc. Montblanc (Conca de Barberà). 01.05.04. - Celebració del Concierto Dia de Europa. Castell de Montjuïc. Barcelona (Barcelonès). 02.05.04. - Partit de futbol de LFP entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona. Camp Nou. Barcelona (Barcelonès). 02.05.04. - Celebració dels 30 anys de la companyia Dagoll Dagom. Moll de Sant Bertran. Estació Marítima de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 03.05.04. - Concert de l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria, commemoratiu de l’adhesió de la república d’Hongria a la Unió Europea. L’Auditori. Barcelona (Barcelonès). 03.05.04. - Recepció als organitzadors i participants d’Interacció’04. Pati Mànning. Barcelona (Barcelonès). 05.05.04. - Visita a Lleida. Lleida (Segrià). 05.05.04. - Inauguració de l’exposició “Ramon Llull. Llibre d’Amic e Amat”. Fundació Palau. Caldes d’Estrac (Maresme). 07.05.04. - Inauguració oficial del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Edifici Fòrum. Acte presidit pels reis d’Espanya. Barcelona (Barcelonès). 08.05.04. - Visita a l’exposició “Guerrers de Xi’an”. Acte presidit pel senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona. Recinte Fòrum. Barcelona (Barcelonès). 09.05.04. - Dia d’Europa. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 09.05.04. - Dinar–conferència–col·loqui de Tribuna Barcelona, amb Ferran Adrià. Barcelona (Barcelonès). 10.05.04. - Commemoració del 20è aniversari de l’Editorial Empúries. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Caixa Forum. Barcelona (Barcelonès). 10.05.04. - Nit de Sant Anastasi, dins dels actes de les Festes de Maig de Badalona. Badalona (Barcelonès). 10.05.04. - Inauguració de l’escultura Homenatge eòlic a Salvador Dalí, de Lluís Ventós. Figueres (Alt Empordà). 11.05.04. - Inauguració de l’exposició “Catalunya, país de trobada”, amb motiu de la cele- bració del Fòrum Barcelona 2004. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau Moja. Barcelona (Barcelonès). 13.05.04. - Nit Laus 04, i premis Laus 04, de l’ADG-FAD. Centre de Convencions de Barcelona. Fòrum 2004. Barcelona (Barcelonès). 13.05.04. - Inauguració de l’exposició del Centre d’Art el Marçó Vell. Centelles (Osona). 14.05.04. - Concert d’inauguració de Fòrum Ciutat, sota la direcció de Mstislav Rostropòvitx. L’Auditori. Barcelona (Barcelonès).14.05.04. - Inauguració del Museu d’Història de la Ciutadella de Roses. Roses (Alt Empordà). 15.05.04. - Festival de Jotas i a l’acte de commemoració del 50è aniversari del centro Aragonés de Badalona. Badalona (Barcelonès). 16-05.04. - Conferència sobre “Catalunya 2004: reptes de futur”, del senyor Josep Bargalló, conseller en Cap de la Generalitat, dins el marc del dinar-conferència- col·loqui de Tribuna Barcelona. Acte presidit pel senyor Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya. Hotel Ritz. Barcelona (Barcelonès). 17.05.04. - Inauguració de l’exposició “En guerra”. Centre de Cultura Contemporània de 285 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 17.05.04. - Inauguració de l’exposició “Mediterraneum”. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Museu Marítim de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 18.05.04. - Presentació del col·leccionable Els mapes-guia del Patrimoni. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona (Barcelonès). 20.05.04. - Inauguració de l’exposició “En els inicis de les desigualtats”. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 20.05.04. - Estrena mundial de l’espectacle Naumàquia 1. Fòrum Universal de les Cultures. Barcelona (Barcelonès). 20.05.04. - Cloenda del diàleg “El valor de la paraula”. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona (Barcelonès). 21.05.04. - Assistència a l’acte “Martí i Pol, a la carta. Marató poètica”. Llibreria Catalònia. Barcelona (Barcelonès). 22.05.04. - Inauguració de la Tamborinada 2004. Parc de la Ciutadella. Barcelona (Barcelonès). 23.05.04. - Inauguració de l’exposició “Perú, indígena i virregnal”. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 24.05.04. - Representació d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell, dirigida per Calixto Bieito. Teatre Romea. Barcelona (Barcelonès). 24.05.04. - Inauguració de l’exposició “Picasso: Guerra i Pau”. Museu Picasso. Barcelona (Barcelonès). 25.05.04. - Estrena de l’espectacle Für die Kinder von gestern, heute und morgen, de Pina Bausch. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 25.05.04. - Recepció del president de la Generalitat al senyor Ricardo Lagos, president de la república de Xile, al Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 26.05.04. - Inauguració de l’exposició “Confuci. El naixement de l’humanisme a la Xina”. Caixa Fòrum. Barcelona (Barcelonès). 26.05.04. - Trobada de la Comissió de Cultura, Ciència i Educació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Parlament de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 27.05.04. - Recepció oferta als membres de la Comissió de Cultura, Ciència i Educació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 27.05.04. - Recepció oferta als participants en la 78a Assemblea general de la Unió Acadèmica Internacional. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 28.05.04. - Inauguració de la 35a edició del Sitges Teatre Internacional. Sitges (Garraf). 28.05.04.

Juny - Presa de possessió del nou director de l’Instituto Cervantes. Alcalà d’Henares (Madrid). 01.06.04. - Inauguració del Museu de les Aigües. Actes presidit pel senyor Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). 01.06.04. - Representació de l’obra de teatre Calígula, d’Albert Camus. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 01.06.04. - Presa de possessió del senyor Santiago de Torres, delegat del Govern de la Generalitat a Madrid. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Madrid. 02.06.04. - Lliurament del IX Premi Blanquerna. Acte presidit pel senyor Pasqual 286 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Círculo de Bellas Artes. Madrid, 02.06.04. - Visita a territori: Gavà i Sant Boi de Llobregat. Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). 03.06.04. - Assemblea general de la Convenció Teatral Europea (CTE). Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 04.06.04. - Assistència a l’espectacle Ölelés, de Jordi Cortés i Damián Muñoz. L’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 04.06.04. - Cerimònia de lliurament del Premi de Teatre Caixa de Manlleu, en la seva 4a edició. Teatre Centre de Manlleu (Osona). 05.06.04. - Taula rodona “Cultura identitària i cultura universal”. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 07.06.04. - Acte de lliurament del 36è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 08.06.04. - Lliurament de la IV edició dels Premis ARC. L’Espai de dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 08.06.04. - Visita a Reus: Ajuntament de Reus, Teatre Bartrina, Centre de Lectura, Teatre Fortuny. Reus (Baix Camp). 10.06.04. - Visita a la seu d’Hangar. Barcelona (Barcelonès). 11.06.04. - Visita al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Lleida (Segrià). 11.06.04. - Inauguració de l’exposició “Christus splendor in charitate”. Museu Diocesà de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 12.06.04. - Assistència a La Patum de Lluïment. Berga (Berguedà). 13.06.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre els departaments de Cultura i de PTOP, per al tractament arxivístic de sèries documentals. Departament de PTOP. Barcelona (Barcelonès). 14.06.04. - Inauguració de l’exposició “El Cos i el Cosmos. Art Escultòric del Mèxic Precolombí”. Centre Cultural Caixa Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 14.06.05. - Lliurament de la Medalla d’Or del Conservatori del Liceu a la senyora Montserrat Caballé. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 15.06.04. - Inauguració del Sónar 2004-Fòrum 2004. L’Auditori. Barcelona (Barcelonès). 17.06.04. - Visita a la factoria cultural de la Coma Cros de Salt (Gironès). 18.06.04. - Inauguració de l’exposició “El Llegat del Pop Art a Catalunya”. Museu d’Art de Girona. Girona (Gironès). 18.06.04. - Trobada amb el senyor Jack Lang, exministre de Cultura de França, durant la seva visita a Barcelona (Barcelonès). 19.06.04. - Lliurament del Premi Nansen per a Refugiats. Acte presidit per la infanta Cristina. Palau de la Música. Barcelona (Barcelonès). 20.06.04. - Presentació de la nova edició de les Homilies d’Organyà. Barcelona (Barcelonès). 21.06.04. - Recepció oferta a la delegació oficial de la província de Guangdong (Xina). Barcelona (Barcelonès). 22.06.04. - Premis FAD d’Arquitectura i d’Interiorisme 2004. FAD. Barcelona (Barcelonès). 22.06.04. - Arribada a Barcelona de la Flama del Canigó. Plaça Sant Jaume. Barcelona (Barcelonès). 23.06.04. - Inauguració de l’exposició “IGUAL-MENT-DIFERENTS, Objectes Quotidians 287 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

d’arreu del Món”. FAD. Barcelona (Barcelonès). 28.06.04.

Juliol - Visita territorial a les comarques de la Segarra i l’Urgell. Cervera (ajuntament, església parroquial de Santa Maria, antiga universitat) i a Agramunt (ajuntament, Espai Guinovart, Fundació Guillem Viladot-Lo Pardal). 01.07.04. - Cloenda de les Jornades e-Governance Catalonia Forum. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 06.07.04. - Recepció oferta als hereus i pubilles catalanes. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 07.07.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundación Colección Thyssen-Bornemisza i del conveni entre el MNAC i l’Institut de Cultura de Barcelona. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 07.07.04. - Inauguració de l’exposició fotogràfica “La Comisión de la Verdad del Perú”. Centre de la Bòliva. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). 07.07.04. - Inauguració del 24è Festival Internacional de Música Pau Casals. El Vendrell (Baix Penedès). 10.07.04. - Signatura de conveni entre l’Institut Català d’Indústries Culturals i l’Ajuntament de Terrassa per al desenvolupament del projecte Terrassa Ciutat Audiovisual i la creació del Parc Audiovisual de Terrassa. Terrassa (Vallès Occidental). 12.07.04. - Conferència “L’economia del coneixement”, a càrrec del senyor José Montilla, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. “La Caixa”. Barcelona (Barcelonès). 12.07.04. - Recepció a la Societat la Principal amb motiu del centenari de la seva funda- ció. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 15.07.04. - Inauguració del 22è Festival Internacional de Música de Cantonigrós. Cantonigrós. Santa Maria de Corcó (Osona). 15.07.04. - Visita de l’exposició “El Manifest Groc”. Fundació Miró. Barcelona (Barcelonès). 20.07.04. - Concert A Capella... and more, de Take 6. Jardins de Cap Roig. Calella de Palafrugell (Baix Empordà). 20.07.04. - Estrena de l’espectacle Euràsia, de la Companyia de ballet de Santa Coloma de Gramenet – David Campos. Teatre Josep Maria de Sagarra. Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). 22.07.03. - Concert conjunt vocal-instrumental Speculum, amb motiu del Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí. Església gòtica de Sant Genís. Torroella de Montgrí (Baix Empordà). 23.07.04. - Visita a l’exposició “El País de Dalí”. Museu de l’Empordà. Figueres (Alt Empordà). 24.07.04. - Concert del grup espiritual Fisk Jubilee Singers, amb motiu de la VI Trobada d’Estiu de la Comunicació organitzada per l’Agència Efe. Jardins Castell de Peralada. Peralada (Alt Empordà). 24.07.04. - Assistència al Festival Internacional de Música de Ripoll. Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). 25.07.04. - Cloenda de les XVIII Jornades Internacionals per a professors de català. Centre de Convencions. Barcelona (Barcelonès). 28.07.04. - Cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu, amb la sessió “L’Euroregió Pirineus – Mediterrània”. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Prada de Conflent. França. 25.08.04. 288 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Agost - Assistència al XVII Aplec Internacional de la Sardana i mostra de Grups Folklòrics. Graz (Àustria). 06 a 08.08.04. - Cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu amb la sessió “L’Euroregió Pirineus – Mediterrània”. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Prada de Conflent (França). 25.08.09.

Setembre - Visita a l’Ajuntament de Valls: visita a l’estatge i projecte del futur museu casteller. Valls (Alt Camp). 02.09.04 . - Inauguració de les XXXII Jornades Internacionals Folklòriques. Carpa al Passeig de Mar. Calella de la Costa (Maresme). 02.09.04. - Lliurament de diplomes de la IX Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 03.09.04. - Llançament de les Jornades Europees de Patrimoni. Palau de la Música de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 04.09.04. - Cloenda del Congrés Mundial de Moviments Humans i Immigració al Fòrum Barcelona 2004. Acte presidit pel senyor Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats. Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 05.09.04. - Signatura del conveni i roda de premsa de la Festa Internacional de la Literatura, Kosmopolis ’04. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 06.09.04. - Inauguració de l’exposició “MODAFOOD”. FAD. Barcelona (Barcelonès). 06.09.04. - Festa de presentació de la Temporada 2004-05 BCN Aixeca el Teló!. Barcelona Teatre Musical. Barcelona (Barcelonès). 06.09.04. - Inauguració de l’exposició “Colla Vella dels Xiquets de Valls. Dos Segles fent pinya”. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 07.09.04. - Lliurament del XVI Premi Internacional Catalunya 2004. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 08.09.04. - Desfilada de Javier Simorra, dins BCN Fashion Week, Passarel·la Gaudí. Barcelona (Barcelonès). 08.09.04. - Viatge a Venècia, dins el qual hi ha la inauguració de l’exposició “Mostra Dalí. Acte” presidit pels reis d’Espanya. Palazzo Grassi. Venècia (Itàlia). 09-11.09.04. - Visita a la Fira de Tàrrega. Tàrrega (Urgell). 12.09.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre l’Instituto Cervantes i l’Institut Ramon Llull. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 13.09.04. - Inauguració de la festa Kosmopolis’04 amb les exposicions “El món de Gao” i “Hiperiment”. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 14.09.04. - Estrena de l’espectacle La Celestina. Allà cerca de las tenerías, a la orilla del río. Teatre Lliure. Barcelona (Barcelonès). 14.09.04. - Recepció especial als patrocinadors i col·laboradors i estrena de l’obra Miniatures. Les Ballets de Monte-Carlo. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 15.09.04. - Obertura del simposi La Renovació de les Polítiques Culturals a la Unió Europea. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona (Barcelonès). 16.09.04. - Estrena de l’obra Forasters, dirigida per Sergei Belbel. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 16.10.04. 289 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

- Inauguració de la 53a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Passeig de Gràcia - Gran Via. Barcelona (Barcelonès). 17.09.04. - Lliurament dels Prix Mediterranée 2004. Perpinyà (França). 18.09.04. - Inauguració de la temporada Tardor 04 – Primavera 05 Metrònom. Metrònom. Barcelona (Barcelonès). 21.09.04. - Inauguració del nou Museu de la Ciència CosmoCaixa. Acte presidit pel Rei d’Espanya. Barcelona (Barcelonès). 23.09.04. - Cloenda oficial del Fòrum de les Cultures – Barcelona 2004. Acte presidit pel Príncep d’Astúries. Passeig de Taulat. Barcelona (Barcelonès). 26.09.04. - Premis Nacionals de Cultura. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 27.09.04. - Saló Liber 2004. Acte presidit per la senyora Carmen Calvo, ministra de Cultura. Palau de Congressos de Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 28.09.04. - Inauguració de la temporada 2004-2005 del Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 29.09.04. - Presentació de “Cervantes a Barcelona”. Any del Llibre i de la Lectura 2005. Fira de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 30.09.04.

Octubre - Inauguració de la temporada 2004-2005 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. L’Auditori. Barcelona (Barcelonès). 02.12.04. - Assistència a l’acte de la XX edició del Concurs de Castells de Tarragona. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Plaça de Braus de Tarragona (Tarragonès). 03.10.04. - Signatura del conveni de col·laboració per al finançament addicional per a les indústries culturals, amb diverses entitats financeres. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 04.10.04. - Inauguració de l’exposició “El Temps que fuig, Narcís Comadira – Josep Pla”. Serveis Territorials de Cultura a Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 04.10.04. - Visita a l’Ajuntament de Granollers: visita a la Fàbrica Roca Umbert, visita al Museu de Ciències Naturals La Tela i vista al Teatre Auditori de Granollers. Granollers (Vallès Oriental). 06.10.04. - Visita a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Frankfurt (Alemanya). 06- 07.10.04. - Visita a les Terres de l’Ebre: Catedral de Tortosa (Baix Ebre); Ajuntament de Roquetes (Baix Ebre); Observatori de l’Ebre; Ajuntament d’Alcanar (Montsià); Festes Quinquennals d’Alcanar. 08.10.04. - Inauguració de l’exposició “Aqua Romana. Tècnica Humana, Força Divina”. Museu de les Aigües. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). 14.10.04. - Representació de l’òpera Boris Gudonov, de Modest Mussorgski. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 14.10.04. - Homenatge al President Lluís Companys. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Fossar de les Moreres. Barcelona (Barcelonès). 15.10.04. - Lliurament del LIII Premi Planeta de Novel·la. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de Congressos de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 15.10.04. - Inauguració de la Temporada de Música i Dansa, que organitza la Fundació Cultural de Caixa Terrassa. Centre de Cultura de Caixa Terrassa. Terrassa (Vallès Occidental). 17.10.04. 290 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

- Signatura del conveni de col·laboració entre l’ICIC i la Xarxa Audiovisual Local. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 18.10.04. - Presentació del llibre Els primers freds. Poesia 1975-1995, de Joan Margarit. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 18.10.04. - Presentació del llibre de la Comissió de la Dignitat Volem els papers. La lluita per la repatriació dels “Papers de Salamanca”. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 19.10.04. - Lliurament de la Clau de Barcelona al senyor José Manuel Lara. Hotel Ritz. Barcelona (Barcelonès). 20.10.04. - Visita a l’exposició “Com volem ser governats?”. Centre Cívic de la Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). 21.10.04. - Estrena de la readaptació de Mar i Cel de Dagoll Dagom amb motiu del seu trentè aniversari. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 21.10.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre Nestlé Espanya, SA i el jove Teatre Regina de Barcelona. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 22.10.04. - Lliurament de Premis del Dia de la Sardana. Església de Santa Maria del Pi. Barcelona (Barcelonès). 22.10.04. - Estrena del documental Mujeres en pie de guerra. Cinemes Meliés. Barcelona (Barcelonès). 22.10.04. - Inauguració del XIII Saló dels Antiquaris de les Reials Drassanes. Barcelona (Barcelonès). 23.10.04. - Representació de l’espectacle Òbit, de la Fura dels Baus. Sala La Mirona. Salt (Gironès). 23.10.04. - Dinar–conferència–col·loqui de Tribuna Barcelona sobre “EEUU ante una encrucijada” a càrrec del senyor Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique. Hotel Ritz. Barcelona (Barcelonès). 25.10.04. - Inauguració de l’exposició “Pertegaz”. Acte presidit pel senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona. Palau Robert. Barcelona (Barcelonès). 26.10.04. - Commemoració del 25è aniversari del referèndum de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 27.10.04. - Acte oficial ofert pel president de la Generalitat de Catalunya en ocasió de la constitució de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Palau Reial de Pedralbes. Barcelona (Barcelonès). 29.10.04. - Inauguració d’Imagina Centre Audiovisual. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). 29.10.04.

Novembre - Lliurament del Premi Ramon Llull. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 02.11.04. - Recepció oferta pel cònsol general de Mèxic, amb motiu de la Fira Internacional del llibre 2004. Consolat General de Mèxic a Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 03.11.04. - Estrena de l’òpera Gaudí, de Joan Guinjoan. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Gran Teatre del Liceu. Barcelona (Barcelonès). 03.11.04. - Recepció de la senyora Caterina Mieras, consellera de Cultura, al ministre de 291 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Cultura de Croàcia, el senyor Bozo Biskupic. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 04.11.04. - Recepció amb motiu del comiat de l’ambaixador dels EUA a Espanya. Barcelona (Barcelonès). 04.11.04. - Cloenda de la Jornada d’Informació i Orientació sobre els Programes Europeus de Suport a la Cultura. Assistència a “Un pols a la festa”, “Fer Europa des de la Cultura” i a l’acte d’inauguració oficial de Mediterrània 7a Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. Manresa (Bages). 05.11.04. - Homenatge Tot recordant Miquel Martí i Pol. Teatre Nacional de Catalunya. Acte presidit pel senyor Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 08.11.04. - Lliurament dels Premis Ateneus 2003, de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Palau de la Generalitat. Barcelona (Barcelonès). 09.11.04. - Inauguració de “Poesia a Sant Cugat 2004”. Museu de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). 10.11.04. - Lliurament del 28è Premi d’Honor Lluís Carulla i dels XXII Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. Ajuntament de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 11.11.04. - Participació al Pa i tomàquet i tertúlia. Barcelona (Barcelonès). 11.11.04. - Presentació del projecte científic i de les actuacions en el Fons de Papirs de l’Abadia de Montserrat. CSIC. Barcelona (Barcelonès). 12.11.04. - Lliurament del II Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri. Teatre Fortuny. Reus (Baix Camp). 13.11.04. - Vuitena edició dels actes de l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil: Fòrum Mundial de la Televisió Infantil, Festival Internacional de Televisió de Barcelona i Jornades de l’Observatori. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 15.11.04. - Presentació de l’edició especial del suplement setmanal CULTURA/S, dedicada a les relacions culturals entre Catalunya i Llatinoamèrica. Centre Cultural Blanquerna. Madrid. 17.11.04. - Presentació del programa d’activitats de l’Any del Llibre i la Lectura 2005. CaixaFòrum. Barcelona (Barcelonès). 18.11.04. - Inauguració de l’exposició “Salvador Dalí i Federico García Lorca. La Persistència de la Memòria”. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 18.11.04. - Centenari de la Revista Musical Catalana. Palau de la Música Catalana. Barcelona (Barcelonès). 18.11.04. - 40è aniversari de CCOO de Catalunya i inauguració de l’exposició “La Memòria Recuperada 1964-2004”. Barcelona (Barcelonès). 19.11.04. - 20è aniversari del Festival Internacional de Pallassos Memorial Charlie Rivel. Carpa Circ Raluy. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). 19.11.04. - Inauguració del Centre de Documentació del Museu d’Història de la Immigració a Catalunya. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). 20.11.04. - Assistència al partit de futbol entre el FC Barcelona i el Real Madrid. Camp Nou. Barcelona (Barcelonès). 20.11.04. - Lliurament de diplomes de les Àrees de Comunicació, Periodisme i Gestió Cultural. Institut d’Educació Contínua. Barcelona (Barcelonès). 23.11.04. - Diferents actes de la XVIII Fira Internacional del Llibre. Guadalajara (Mèxic). 23.11.04-02.12.04. 292 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Desembre - Presentació del llibre Dalí, un creador dissident, coeditat amb Destino, on es recullen les aportacions del Congrés Internacional Dalí segle XXI. La Fortuna Crítica d’un Creador Dissident”. Biblioteca de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 09.12.04. - Signatura del protocol entre l’Administració general de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per a la incorporació de l’Estat al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Acte presidit per la Sra. Carmen Calvo, ministra de Cultura. MNAC. 10.12.04. - 54a Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya. Badalona (Barcelonès). 10.12.04. - Assistència a l’acte amb motiu del brindis per l’èxit del cinema europeu. Actes de l’European Film Awards (EFA). Plaça Catalunya. Acte presidit pel senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 11.12.04. - Cerimònia de lliurament dels Premis del Cinema Europeu 2004. Acte presidit per la senyora Carmen Calvo, ministra de Cultura. Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 11.12.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica i el Rheinisches Industriemuseum, del Landschaffsverband Rheinland. Barcelona (Barcelonès). 13.12.04. - Conferència sobre “Catalunya/Espanya: una agenda de reformes” a càrrec del senyor Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, dins el marc del dinar-conferència-col·loqui de Tribuna Barcelona. Barcelona (Barcelonès). 13.12.04. - Celebració de la 19a edició de la Nit de l’Edició. Barcelona (Barcelonès). 13.12.04. - Cerimònia de lliurament de la condecoració del Govern, la Creu de Sant Jordi, a diverses personalitats i entitats. Acte presidit pel senyor Pasqual Maragall, a L’Auditori de Barcelona (Barcelonès). 14.12.04. - Signatura del conveni entre el Departament de Cultura i Iniciativa per Catalunya-Verds, per a la cessió en comodat del fons documental de l’organitza- ció comunista d’Espanya-Bandera, i del conveni entre el Departament de Cultura i Iniciativa per Catalunya-Verds per a la cessió en comodat del fons documental de Nacionalistes d’Esquerra. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 15.12.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre Visualsonora SCCL, l’Ajuntament de Mataró i l’Institut Català de les Indústries Culturals, per al projecte Casa de la Música Popular. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 16.12.04. - Inauguració de la remodelació del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Acte presidit pels Reis d’Espanya. MNAC. Barcelona (Barcelonès). 16.12.04. - Inauguració de l’exposició “1975-1979. Memòria d’un Temps. Fotografies de Pilar Aymerich”. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona (Barcelonès). 17.12.04. - Assistència al partit de lliga de futbol professional FC Barcelona contra València CF. Camp Nou. Barcelona (Barcelonès). 18.12.04. - Inauguració de l’escultura Retrat del Salvador Dalí. Figueres (Alt Empordà). 19.12.04. - Marató de TV3, dedicada al càncer. Palau Sant Jordi. Barcelona (Barcelonès). 19.12.04. - Signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Banc Sabadell, l’Associació Amics de l’Òpera i el departament de Cultura. Palau Marc. 293 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Barcelona (Barcelonès). 22.12.04. - Signatura dels convenis de col·laboració entre l’Associació Orquestra de Cadaqués i l’Ajuntament de Cadaqués amb l’empresa COPCISA SA i amb el Departament de Cultura. Palau Marc. Barcelona (Barcelonès). 24.12.04. - Visita oficial a Badajoz, Trujillo, Mérida, Plasencia (Extremadura). 28.12.04 a 01.01.05. 294 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Secretaria General

1. Assessoria 1.1 Recursos administratius interposats Jurídica: Detall Patrimoni Cultural de les actuacions 1. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, d’11 de març de 2004, de judicials denegació d’una subvenció per a la rehabilitació d’un edifici al carrer Roquisser, 23 de Castell d’Aro, interposat pels senyors David i Víctor Puig Clara. 2. Contra la Resolució del conseller de Cultura, de 13 de juny de 2003, de dene- gació d’una subvenció per a la restauració d’un bé immoble situat a la plaça de l’Om, a Masbornés, al terme de Masllorenç, interposat pel senyor Josep M. Batet i Gracia. 3. Contra la Resolució del conseller de Cultura, de 13 de juny de 2003, de dene- gació d’una subvenció per a la restauració d’un bé immoble situat al carrer Perellada, núm. 59, de Vilafranca del Penedès, interposat per la senyora M. Concepció Borruell Izquierdo. 4. Contra la Resolució del director general del Patrimoni Cultural, de 18 de maig de 2004, que ordena l’aturada de les obres de la finca de la Plaça del Castell, núm. 5, de Peratallada, interposat pel senyor Jaume Vinyoles Segarra. 5. Contra la Resolució del director general del Patrimoni Cultural, de 9 de juny de 2004, de requeriment d’obres de restitució de la torre de la Muralla del carrer Major 1, a la Selva del Camp, interposat pel senyor Josep M. Caballé Riba, en representació de l’empresa Torrent d’en Bartra, SL. 6. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, de 2 de juliol de 2004, referent a l’execució d’una obertura circular en una de les façanes de l’habitatge situat al carrer Escorxador, núm. 19 del Centre Històric de Cardona, interposat pel senyor Xavier Guitart Tarrés. 7. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, de 2 de desembre de 2003, en relació amb el projecte d’Immobiliària Vila al carrer Es Puig núm. 15 de Cadaqués, interposat pel senyor Lluís Jodar Masanés. 8. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni de Girona, de 4 de maig de 2004, de denegació de sol·licitud de llicència d’obres a l’edifici del carrer Cala Pedrosa, núm. 2, a s’Agaró, Castell-platja d’Aro, interposat per Vertix, S.A. 9. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, de 4 de maig de 2004, en relació amb el projecte de restauració del Monestir de l’església Sant Quirze de Colera, interposat pel Patronat del Monestir de Sant Quirze de Colera. 10. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, d’1 de juny de 2004, de denegació de la construcció d’un habitatge familiar entre mitgeres al carrer Sant Antoni núm. 15, d’Amer, interposat pel senyor Joan Rubionet i Planella. 11. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, d’1 de juny de 2004, en relació amb el projecte de reforma de la Casa Dalmau i de nova construcció de locals comercials i edificis d’apartaments al Passeig del General Escofet 8, a Cadaqués, interposat per Panimar Inmobiliria y Servicios Integrales de la Construcción SL. 12. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, de 14 de setembre de 2004, de denegació del projecte de reforma i addició d’habitatge unifamiliar aïllat del carrer Curós, núm. 8, de Cadaqués, interposat per Multipisos Trasobares, SL. 13. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 2 d’octubre de 2003, de denegació de les obres d’ampliació d’una golfa al carrer Mediona, núm. 6, de Tarragona, interposat pel senyor Lluís-Ignasi Pastrana Icart. 295 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

14. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 2 d’octubre de 2003, de denegació del projecte d’ampliació d’una porta al carrer de la Nau, núm. 14, de Tarragona, interposat pel senyor Jaume Pijoan Duch. 15. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 6 d’abril de 2004, que informa desfavorablement l’enderroc de l’edifici situat al carrer Sant Agustí, núm. 17, de Tarragona, interposat pel senyor Albert Vives Tous. 16. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 6 de maig de 2004, de denegació del projecte de construcció de dues cambres sanitàries a la Torre de Cal Baró, a la Selva del Camp, interposat pel senyor Josep M. Caballé Riba, en representació de l’empresa Torrent d’en Bartra, SL. 17. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 6 de maig de 2004, relatiu a la construcció de dos habitatges al carrer Mar, núm. 7, d’Altafulla, interposat pel senyor Pere Casas Torra. 18. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 29 de juliol de 2004, de denegació de la instal·lació d’un rètol de farmàcia al carrer Major núm. 46, de Tarragona, interposat per la senyora Silvia Mas Cavallé. 19. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, de 29 juliol de 2004, en relació amb la denegació de la construcció de sis habitatges al carrer de Dalt i Corraló de l’Espinac, d’Altafulla, interposat per l’empresa Hormigones Proyectados, SA. 20. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre, d’1 de juliol de 2004, relatiu a l’arranjament d’una barana del terrat de l’edifici ubicat al carrer Santa Clara, 49, de Tortosa, interposat per la senyora Olga Compte Borrut. 21. Contra la Resolució del director general del Patrimoni Cultural, de 28 de gener de 2004, per la qual s’autoritza l’Ajuntament de Calonge a realitzar una intervenció arqueològica preventiva al Collet Est de Sant Antoni de Calonge, interposat per LEMOC XXI, SL. 22. Contra les Resolucions del Director General del Patrimoni Cultural, de 18 de maig de 2004, en relació amb la intervenció d’eliminació d’estructures arqueològiques localitzades en els solars situats al Passeig Picasso 38 i 38 bis i Carrer Comercial 15 i al Passeig Picasso 24 bis-26-28 i Carrer Fusina 8, a Barcelona, interposat per Copcisa Inmobiliaria, SL. 23. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 27 de juliol de 2004, de desestimació d’una sol·licitud de subvenció per a una la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques al Collet Est de Sant Antoni de Calonge, interposat per l’Ajuntament de Calonge. 24. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, de 2 de desembre de 2003, en relació amb el projecte de parcel·lació de la finca Senya Blanca de S’Agaró, interposat per VSM, SL.

Cooperació Cultural 1. Contra la Resolució del director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, de 29 de març de 2004, per la qual es revoca totalment una subven- ció per a grups i artistes catalans en els seus desplaçaments a l’estranger, interposat per Desarrollo de Contenidos Audiovisuales, SL. 2. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 20 de setembre de 2004, desestimatòria d’una beca per a estades a l’estranger de creadors/es culturals, 296 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

interposat per la senyora Maria del Carmen López Nieto. 3. Contra la Resolució de la directora del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, de 6 d’octubre de 2004, per la qual es denega una subvenció per a grups i artistes catalans en els seus desplaçaments a l’estranger, interposat per l’Associació Cultural “Turó del Llac”. 4. Contra la resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 13 de juliol de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitat de beca a la jove creativitat-any 2004, interposat per la senyora Leyre Llano Ungil. 5. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 30 de juliol de 2004, d’inadmissió i arxiu d’una sol·licitud de beca estades a l’estranger de creadors/es culturals, interposat per la senyora Silvia Vergés Masriera. 6. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 18 de novembre de 2003, d’arxivament d’una sol·licitud de subvenció per a la rehabi- litació del Teatre Municipal de les Roquetes, interposat per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. 7. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 23 de desembre de 2003, d’arxivament d’una sol·licitud de subvenció per a la rehabili- tació del Teatre La Lira, interposat per l’Ajuntament de Tremp. 8. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 14 de maig de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitud de subvenció per a activitats teatrals i de circ de caràcter professional, interposat per la senyora Christina Schmutz. 9. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 6 d’agost de 2004, desesti- matòria de la sol·licitud de subvenció per a activitats teatrals i de circ de caràc- ter professional, interposat pel Grup Eter, Promotora Cultural. 10. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 24 de maig de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitud de subvenció per a la programació estable d’activitats culturals de caràcter professional (teatre i dansa), interposat per l’Ajuntament de Cervera. 11. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 15 de setembre de 2004, desestimatòria de la sol·licitud de subvenció per a activitats de dansa de caràcter professional, interposat per Taller de Músics Management, SL. 12. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 9 de juny de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitud de subvenció per a la programació estable d’activitats culturals de caràcter professional (teatre i dansa), interposat per l’Ajuntament de Lloret de Mar. 13. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 29 de juny de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitud de subvenció per a la programació estable d’activitats culturals de caràcter professional (teatre i dansa), interposat per l’Ajuntament de Balaguer. 14. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 9 de juny de 2004, d’inadmissió d’una sol·licitud de subvenció per a activitats musicals de caràcter professional, interposat per la Fundació Artistes per la Pau. 15. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 30 de juliol de 2004, de concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional, interposat per la Fundació Conservatori del Liceu en relació amb el manteniment de l’orquestra de guitarres. 16. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 30 de juliol de 2004, de concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional, interposat per la Fundació Conservatori del Liceu en relació amb el manteni- 297 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

ment de l’orquestra Big Band. 17. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 30 de juliol de 2004, de concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional, interposat per la Fundació Conservatori del Liceu en relació amb l’organització del cicle de concerts de professors. 18. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 30 de juliol de 2004, de concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional, interposat per la Fundació Conservatori del Liceu en relació amb els Cursos de Perfeccionament i Especialització Musical. 19. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 16 de juliol de 2004, de denegació d’una subvenció a artistes visuals, interposat per la senyora Rosa Maria Bessó. 20. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 15 d’octubre de 2003, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’empresa editorial “Llibres del segle”. 21. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 2 de desembre de 2003, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’empresa Símbol Editors. 22. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 2 de desembre de 2003, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per la Unió Excursionista de Catalunya. 23. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 24 de desembre de 2003, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per Pagès Editors, SL. 24. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 24 de desembre de 2003, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’e- ditorial “Art Blume, SL”. 25. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 8 de gener de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per Editorial Sirpus, SL. 26. Contra la Resolució del director general de Promoció Cultural, de 9 de gener de 2004, de denegació de quatre ajuts de suport genèric, interposat per Galerada, Serveis d’Edició i Traducció, SCCL. 27. Contra la Resolució de la directora general de Promoció Cultural, de 23 de gener de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’Editorial Comte d’Aure, SL. 28. Contra la Resolució de la directora general de Promoció Cultural, de 23 de gener de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per Viena Serveis Editorials, S.L. 29. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 22 de juny de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’editorial “Infiesta Editor (José Manuel Infiesta)”. 30. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 30 de juliol de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’empresa Combel Editorial, SA. 31. Contra la Resolució de la directora general de Promoció i Cooperació Cultural, de 26 d’octubre de 2004, de denegació d’un ajut de suport genèric, interposat per l’Editorial Meteora, SL. 32. Contra la Resolució de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, de 27 de maig de 2004, per la qual es concedeixen subvencions a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre per a activitats literà- ries, interposat pel senyor Pere Cerro i Gelis en representació de l’Associació 298 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

ACUNÇ. 33. Contra la Resolució de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, de 27 de maig de 2004, per la qual es concedeixen subvencions a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre per a activitats literà- ries, interposat per la senyora Mònica Esbert Marín. 34. Contra la Resolució de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, de 27 de maig de 2004, per la qual es concedeixen subvencions a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre per a activitats literà- ries, interposat per la senyora Fina Palma Martínez en representació del “Grupo de Poetas Fina Palma de Horta”.

Institut Català de les Indústries Culturals 1. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 30 d’octubre de 2003, de denegació d’una subvenció per a la pro- ducció de llargmetratges cinematogràfics en català dirigits per nous realitzadors i per a obres de decidit contingut artístic i cultural, interposat per Andergraun Films, SL. 2. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’audiovisual, interposat pel senyor Oscar Velasco i Blaya. 3. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’audiovisual, interposat pel senyor Denís Ileri i Llordella. 4. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’audiovisual, interposat per la senyora Meritxell Rodríguez i Lavall. 5. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’audiovisual, interposat per la senyora María Blanco Núñez. 6. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’ audiovisual, interposat pel senyor Tomás Muñoz i Giménez. 7. Contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de 31 d’octubre de 2003, de denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament professional en el camp de l’audiovisual, interposat pel senyor David Moreno Belmonte.

Funció Pública 1. Contra d’Acord de la Junta de Mèrits i Capacitats, de 27 d’abril de 2004, que aprova la llista definitiva d’aspirants admesos i exclosos a la convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió del lloc de cap del Registre de la propietat intel·lectual de Catalunya, interposat pel senyor Aurelio Berruzo Abaurrea.

1.2 Recursos contenciosos administratius interposats Patrimoni Cultural 1. Contra la Resolució del conseller de Cultura, de 2 de desembre de 2003, per 299 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

la qual es desestimen els recursos de reposició interposats pels senyors M. Nieves López Martínez, Margarita Díaz Molina i Otto Kälin contra la Resolució d’expedient sancionador relatiu al jaciment paleontològic de Basturs. 2. Contra l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 13 d’abril de 2004, pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric, la Cala s’Alguer, a Palamós, i se’n delimita l’entorn de protecció, interposat per Immobiliària Pont del Príncep, SL. 3. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, d’1 de juny de 2004, en relació amb el projecte d’obres per a la reforma de la Casa Dalmau i nova construcció de locals comercials i edificis d’apartaments a Cadaqués, interposat per Immobiliària Panimar. 4. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 15 de juny de 2004, que estima parcialment els recursos d’alçada interposats pel senyor Stephen Edward Remp i la senyora Janine Beberly Remp contra els acords de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona, de 2 de desembre de 2003 i de 13 de gener de 2004, en relació amb la construcció d’un edifici al carrer d’Es Puig, 15 de Cadaqués, interposat per l’Ajuntament de Cadaqués. 5. Contra les Resolucions del director general del Patrimoni Cultural, de 17 de setembre de 2003, de trasllat dels protocols notarials de Tortosa i Montblanc des de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona als Arxius Històrics Comarcals de les Terres de l’Ebre i Montblanc, interposat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. 6. Contra l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 2 de desembre de 2004, pel qual es desestima el recurs de reposició interposat per la senyora Núria Silvestre Benach contra l’Acord de declaració de bé cultural d’interès nacional de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès. 7. Contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona, de 6 de maig de 2003, d’autorització de l’avantprojecte de construcció de quatre habitatges unifamiliars entre mitgeres a la Plaça del Castell, 5, de Peratallada, per a la seva declaració de lesivitat per part de la jurisdicció contenciosa.

Cooperació Cultural 1. Contra la Resolució del conseller de Cultura, de 18 de desembre de 2003, per la qual es desestima el recurs d’alçada interposat per RBA Libros, SA, contra la Resolució del director general de Promoció Cultural de denegació de suport genèric per a la producció editorial en català per als llibres Les dones de Shiha i Els somnis de l’evolució.

Institut Català de les Indústries Culturals 1. Contra la Resolució de la consellera de Cultura, de 9 de febrer de 2004, per la qual es desestima el recurs d’alçada interposat pel senyor Oscar Velasco Blaya contra la Resolució del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals de denegació d’una beca d’estudis en el camp audiovisual.

Funció Pública 1. Contra l’adscripció del lloc de treball a la Direcció General de Promoció Cultural, en relació amb el concurs de mèrits del cos administratiu, DOGC núm. 4102, interposat pel senyor Rafael Bernabeu Rupérez.

1.3 Demandes laborals 1. En matèria de reclamació per acomiadament improcedent, presentada per la senyora Patricia Font Vicente davant el Jutjat Social 8 de Barcelona. 300 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

2. En matèria de classificació professional, presentada pel senyor Luis Albañil Rios davant el Jutjat Social 24 de Barcelona. 3. En matèria de classificació professional, presentada pel senyor Xavier Granel Carreto davant el Jutjat Social 24 de Barcelona. 4. En matèria de classificació professional, presentada pel senyor Xavier Galindo Requena davant el Jutjat Social 24 de Barcelona.

1.4. Sentències dictades en procediments contenciosos administratius Secretaria General 1. Interlocutòria de 20 d’abril de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declara caducat el recurs interposat pel Sindicat de l’Administració de Catalunya-Intersindical, contra el Decret 100/2001, de 3 d’a- bril, d’aprovació dels Estatuts de l’ICIC.

Patrimoni Cultural 1. Interlocutòria de 9 de maig de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declara finalitzat, per desistiment de la part actora, el procediment instat per la senyora Núria Silvestre Benach contra l’Acord del Govern de la Generalitat de 2 de desembre de 2004, pel qual es va desestimar el recurs de reposició interposat per la mateixa contra l’Acord de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès. 2. Sentència de 21 de juliol de 2004, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que desestima el recurs contenciós administratiu interposat pel senyor José Luis Farrero Moyes, contra la Resolució del Conseller de Cultura de 24 d’abril de 2001, per la qual s’inadmet el recurs de reposició interposat contra la resolució de denegació d’una subvenció per a la restauració de la Torre Pubill de Barruera, al municipi de la Vall de Boí. 3. Sentència de 14 d’octubre de 2004, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que desestima el recurs contenciós administratiu interposat pel senyor Pere Joan Martorell Llort i per la senyora Maria Roser Calaf Rull, contra la Resolució del conseller de Cultura, de 29 de juny de 2000, per la qual es desestima el recurs d’alçada interposat en relació amb la paralització de les obres d’enderroc parcial, construcció i rehabilitació de la plaça del Pallol núm. 5, de Tarragona i contra l’Acord del Govern, de 31 d’agost de 2000, de declaració d’interès social, als efectes d’expropiació forçosa, de part de la finca situada en aquesta plaça. 4. Sentència de 29 d’octubre de 2004, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, que estima el recurs contenciós administratiu interposat per les senyores Maria Nieves López Martínez i Margarita Díaz Molina i el senyor Otto Kalin contra la Resolució del conseller de Cultura de 2 de desembre de 2004, per la qual es desestimen els recursos de reposició formulats contra la resolució de 19 de setembre de 2003 que va imposar-los una sanció de multa de 1.200 euros a cadascun d’ells. 5. Interlocutòria de 22 de desembre de 2004, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona, per la qual es declara la inadmissió del recurs contenciós administratiu interposat per Panimar Immobiliària i Serveis Integrals de la Construcció SL, contra l’Acord de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona d’1 de juny de 2004, de denegació del projecte de reforma de la casa Dalmau, a Cadaqués. 301 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Biblioteca de Catalunya 1. Sentència de 22 de gener de 2004, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que desestima el recurs interposat pel Sr. José Manuel Arce San Juan, contra la Resolució del conseller de cultura de 31 de setembre de 1998, en rela- ció a la provisió de diversos llocs de treball a la Biblioteca de Catalunya.

Funció Pública 1. Sentència de 10 de març de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual s’estima el recurs interposat pel senyor Josep Casals Net contra la Resolució del Secretari General de 7 de setembre de 1998, de denega- ció de reconeixement de grau personal.

Institut Català de les Indústries Culturals 1. Sentència de 22 d’octubre de 2004, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de Barcelona, per la qual es desestima el recurs interposat pel senyor Oscar Velasco Blaya, interposat contra la Resolució de la consellera de Cultura de 9 de febrer de 2004, en relació amb la denegació d’una beca d’estudis o perfeccionament en el camp de l’audiovisual.

1.5 Sentències dictades en procediments laborals 1. Sentència de 24 de febrer de 2004, del Jutjat del Social núm. 28 de Barcelona, per la qual s’estima parcialment la demanda interposada per la senyora Mercedes Garriz Sala, relativa a una reclamació de quantitat. 2. Sentència de 16 d’abril de 2004, de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual es desestima la demanda interposada pel senyor Alexandre Narbona Giner, relativa a una reclamació de quantitat. 3. Sentència de 3 de novembre de 2004, de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual es desestima el recurs de suplicació interposat per la senyora Maria Assumpció Moreno Sáez, relativa a la modificació de condicions de treball (mobilitat geogràfica). 4. Sentència de 22 de desembre de 2004, de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual es desestima el recurs de suplicació interposat per la senyora Lluïsa Sala Tubert, relativa a reclamació de danys i perjudicis per vulneració dels drets fonamentals. 302 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Direcció General del Patrimoni Cultural

1. Subdirecció 1.1. Pla d’actuació arxivística a Catalunya (2004-2007): Un decàleg per a General d’Arxius la participació. Text íntegre. Des de la Subdirecció General d’Arxius de Catalunya plantegem una actuació per als propers anys que tingui en compte tant la resolució dels dèficits que arrossega el sector com la formulació de línies de treball ambicioses per al futur. Es tracta d’un document que ha comptat amb la participació del col·lectiu professional i que caldrà anar millorant i esmenant en la mesura que es vagin asso- lint els objectius plantejats o bé que apareguin noves situacions que requereixin d’una resposta ràpida i adequada. El pla es materialitza en dues fases seqüen- cials i acumulatives. La primera fase ha consistit a dibuixar els grans trets d’ac- tuació, de manera que es recollissin de manera sistemàtica aquelles accions que han d’esdevenir la clau de volta del sistema arxivístic català. La segona fase ha de permetre anar situant, en el marc de cada eix d’acció, aquelles actuacions més concretes que han de permetre mesurar el grau d’aplicació real dels objectius del pla. Es tracta d’una fase més oberta, sense límit temporal, en la mesura que es poden anar afegint noves actuacions al llarg del mandat i que caldrà anar nodrint amb el suport i la col·laboració de tots els professionals del país. Bé que es tracta d’un pla d’actuació obert als canvis i a les millores, presentem de manera sintètica els seus principals eixos d’actuació en la mesura que per- metrà difondre-ho al col·lectiu professional i recollir noves aportacions i suggeriments.

1. Desplegament legislatiu Ben segur que el dèficit més clamorós en l’arxivística catalana d’enguany (2004) és la manca de desplegament de la llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Redactada per consens per part d’una comissió formada per representants de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i del Servei d’Arxius de la Generalitat, fou aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya. Qualificada unànimement com una excel·lent llei i un instrument imprescindi- ble per conformar el sector arxivístic català ha romàs gairebé tres anys sense cap desenvolupament d’una certa entitat. 1. Iniciar les activitats referides a l’accés dins de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació. 2. Derogar el decret 117/2003, de 8 de juliol, sobre la composició i el funcionament del Consell Nacional d’Arxius. Redacció d’una nova proposta concretant funcions i milllorant-ne la composició. 3. Elaborar el Mapa d’Arxius, el Registre d’Arxius i l’Inventari del Patrimoni Documental de Catalunya. 4. Adequar el decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa de la Generalitat i els criteris d’orga- nització dels arxius a les determinacions contingudes en la Llei d’Arxius i Documents.

2. Formalització del Sistema d’Arxius de Catalunya Dotar de cohesió el teixit documental català és un dels reptes més apressants. La gran varietat de tipologia d’arxius, la seva diversitat de regiment i mitjans, i una certa dispersió conceptual fan urgent establir les bases del sistema arxivístic català en sintonia amb les disposicions emanades de la Llei d’Arxius. L’estructura formal del sistema que presenta la llei suposa actuar en tots els nivells de l’arxivística catalana i dotar-la dels mitjans normatius, d’òrgans especialitzats i dels recursos econòmics i humans necessaris per a un desenvolupament harmònic i distribuït en el territori. 303 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

1. Inserció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona dins el sistema, estudiant la complementarietat amb l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2. Integració en el Sistema dels arxius ubicats a Catalunya mitjançant l’aplicació de les mesures contemplades a la Llei d’Arxius i Documents. 3. Impuls dels arxius comarcals com a prestadors de serveis als arxius municipals de menys de 10.000 habitants i formalització de la seva facultat inspectora. 4. Anàlisi, revisió i seguiment dels convenis signats amb els ajuntaments i consells comarcals per a la construcció i manteniment dels arxius comarcals. 5. Fomentar la col·laboració amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en l’àmbit dels arxius municipals pel que fa a les funcions exercides pels arxivers itinerants. 6. Propiciar la constitució d’un servei d’arxius als municipis de més de 10.000 habitants d’acord amb les estipulacions de la Llei d’Arxius. Especial considera- ció dels arxius de les viles entre 5.000 i 10.000 habitants de les zones industrials i turístiques. 7. Clarificar i integrar els instruments metodològics i la política de transferèn- cies i la recollida i/o adquisició de fons entre els distints nivells d’arxius de l’Administració de la Generalitat. 8. Oferir serveis de suport a les polítiques de preservació dels documents electrònics, conservació i restauració de documents, informació i documenta- ció, i formació. 9. Establir una estreta col·laboració amb la Direcció General d’Administració Local, Federació i Associació de Municipis de Catalunya, Localret per a l’assessorament tècnic en les actuacions empreses en els municipis catalans.

3. Estructura organitzativa Per tal d’impulsar les activitats i els projectes dels arxius cal comptar d’una banda amb els recursos humans i infraestructurals adients, i de l’altra establir uns canals de comunicació periòdics i estables que facilitin la circulació de la informació entre el col·lectiu professional. La trobada periòdica amb els distints col·lectius d’arxivers i l’impuls dels grups de treball esdevenen l’eix bàsic d’una política de transparència i difusió de la informació arreu de l’organització. 1. Redactar l’organigrama, promoure un estudi sobre les necessitats de personal i definir les funcions dels llocs de treball d’arxiver dins l’Administració catalana. 2. Garantir la interlocució periòdica amb els arxivers comarcals i els arxivers centrals dels departaments i les delegacions. 3. Creació de grups de treball per tal de potenciar el treball conjunt dels arxivers i dinamitzar la teoria i la pràctica professional. 4. Formular un model que defineixi els recursos humans bàsics per al funcionament correcte dels arxius centrals dels departaments i les delegacions, i els arxius comarcals. 5. Planificació de les necessitats de programari i maquinari per als distints nivells d’arxiu. Elaboració dels requeriments bàsics. 6. Articulació dels mecanismes adients per garantir la utilització racional dels recursos transferits a altres administracions.

4. Millores en la gestió de la informació dins l’Administració L’assoliment d’una Administració més àgil, eficient i transparent passa en bona part per la implantació de sistemes de gestió documental a tots els nivells de l’Administració. La gestió documental suportada en una metodologia arxivística sòlida i els recursos tecnològics necessaris en el marc d’una interlocució més 304 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

central i transversal és, ben segur, el major repte d’una arxivística integrada en els processos organitzatius i procedimentals de les organitzacions. 1. Impuls a una actuació àmplia i concertada en la gestió documental, especialment en els arxius centrals dels departaments, els de les delegacions territorials, els dels organismes autònoms i els arxius comarcals. 2. Implantació de criteris bàsics d’actuació respecte al tractament, ingressos, transferències i custòdia de fons documentals entre els arxius centrals dels departaments, els de les delegacions territorials, els dels organismes autònoms, els arxius comarcals i l’Arxiu Nacional de Catalunya en compliment de les com- petències i funcions que tenen atribuïdes per Llei. 3. Aconseguir el suport actiu dels departaments per tal de promoure la millora infraestructural dels arxius centrals, la idoneïtat del personal, l’aplicació d’un model homogeni de gestió documental i la transferència ordenada a l’Arxiu Nacional i als arxius històrics provincials. 4. Creació d’una comissió de caire interdepartamental que permeti una interlo- cució més global i transversal per tal de potenciar el paper dinamitzador de la Conselleria de Cultura en la implementació de la gestió documental arreu de l’administració pública. 5. Homologació d’un programari que permeti el tractament homogeni dels documents administratius. Estudi de les funcionalitats dels programes SIGEDA, GANC i GAC i dels productes estàndards existents al mercat. 6. Prestar assessorament tècnic a institucions públiques i entitats privades per a la implantació de sistemes de gestió documental. 7. Intensificar les integracions dels arxius centrals dels departaments amb els programes de registre (S@rcat) i altres funcionalitats que incideixin en el tractament dels documents al llarg del seu cicle vital. 8. Impulsar l’asssoliment dels certificats de qualitat en els arxius i especialment la ISO 15489 de gestió documental.

5. Utilització intensa i eficient de les tecnologies de la informació i la comunicació L’assumpció dels principis de l’arxivística d’avantguarda ofereix als arxius un escenari de futur esplendorós. La possibilitat d’incrementar de manera significativa l’accessibilitat a la informació mitjançant la digitalització i els llocs web i la necessària participació en els projectes d’administració electrònica obren unes expectatives insospitades als arxius en la mesura que siguem capaços d’apostar de manera decidida i assenyada per un ús intens i eficient de les tecnologies de la informació i la comunicació. 1. Situar Internet com un dels eixos centrals en les estratègies d’actuació dels arxius, tant en els que tenen fons administratius com històrics. Creació i/o ampliació del lloc web en la perspectiva de promoure la utilització dels arxius per part de la societat. 2. Creació d’un portal dels arxius catalans i d’una intranet destinada a espai d’intercanvi d’informació. 3. Incrementar la digitalització de documents per facilitar-ne la consulta remota. 4. Cooperar en l’establiment d’una administració electrònica mitjançant l’establiment dels requeriments bàsics que han de tenir els aplicatius i projectes de gestió electrònica que es dissenyin i s’implementin en el si de la Generalitat. 5. Propiciar una interlocució preferent amb els òrgans del govern encarregats d’impulsar l’administració electrònica i les polítiques tecnològiques (CAT 365, CatCert). 305 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

6. Millores en les infraestructures i els serveis La manca d’una xarxa d’equipaments arxivístics de qualitat actua com un llast en la capacitat d’actuació dels professionals. Es planteja la urgència de cloure el desenvolupament de la xarxa d’arxius comarcals iniciada el 1981, la consolida- ció infraestructural dels arxius centrals dels departaments i les delegacions i atorgar suport als municipis en tant que elements fonamentals en un Sistema d’Arxius consolidat i distribuït arreu del territori. 1. Formalització i aplicació en el marc dels arxius del Pla d’Equipaments Culturals Territorials Bàsics de Catalunya (PECT) i del Pla Unificat d’Obres i Serveis (PUOIS). 2. Fixació directrius bàsiques d’infraestructura i servei que haurien d’acomplir tots els arxius que formin part del Sistema d’Arxius de Catalunya, amb especial esment dels arxius centrals dels departaments i els arxius comarcals. 3. Finalització del desenvolupament de la Xarxa d’Arxius Comarcals. 4. Creació d’un Centre Nacional de Conservació i Restauració dels documents en el marc de l’Institut Català del Patrimoni. Creació de centres de restauració descentralitzats d’àmbit supracomarcal. 5. Incrementar les línies de subvencions i suport als municipis per a la millora del servei d’arxiu. 6. Regular i supervisar les condicions que han d’acomplir les empreses de custò- dia externa en el cas de cessió de documents pertanyents a l’Administració pública.

7. Projecció dels arxius a la societat És evident que arreu de la societat persisteixen encara visions distorsionades dels arxius i dels seus professionals. L’escassa presència del sector i una percep- ció que oscil·la entre l’estereotip i la invisibilitat palesen la necessitat d’emprendre polítiques de comunicació i difusió dels arxius i de la seva funció. Els serveis pedagògics, les publicacions i les activitats públiques han de permetre un apro- pament dels arxius a la societat, sobretot al món de l’ensenyament. 1. Establir un conveni amb el Departament d’Ensenyament per a la implantació progressiva dels serveis pedagògics en els arxius comarcals destinats al sector de l’ensenyament primari, secundari i universitari. Potenciar les experiències pilot de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de l’Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat. 2. Formulació d’una nova línia de publicacions per atendre la polivalència d’objectius i possibilitats de la nova funció arxivística. 3. Proposta de criteris per a la publicació en paper o en format electrònic dels instruments de descripció dels arxius. 4. Promoció i suport a les exposicions dels fons dels arxius en el seu vessant d’exposicions tradicionals i virtuals, i en la publicació dels catàlegs corresponents. 5. Participació activa en les jornades i congressos dedicats als arxius, especialment en aquelles que tinguin per marc l’àmbit català. 6. Promoure estratègies d’identitat institucional, comunicació i màrqueting per apropar els arxius als ciutadans.

8. Promoure la projecció internacional de l’arxivística catalana De fa molts anys l’arxivística catalana ha tingut una forta presència internacional gràcies, sobretot, a l’empenta de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Des del govern volem potenciar aquesta presència com una manera de difondre la nostra realitat nacional i establir canals de comunicació i d’enriquiment professional amb institucions i arxivers d’arreu del món. 306 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

1- Intensificar la col·laboració amb el Consell Internacional d’Arxius, facilitant la integració dels arxivers catalans en les seccions i comitès establerts. 2- Potenciar la presència activa als encontres internacionals més rellevants, especialment: els Congressos Internacionals d’Arxius, la Conferència Internacional de la Taula Rodona dels Arxius (CITRA), la Conferència Europea dels Arxius i el Fòrum DLM de la Unió Europea. 3- Promoure la signatura de convenis de col·laboració amb òrgans afins i amb associacions i ONG de l’àmbit del patrimoni documental.

9. Foment de la recerca i de la formació És evident la necessitat d’anar més enllà de la percepció dels arxius com a simples dipositaris del patrimoni documental i atorgar-los un paper central en la política de recerca del país. En aquest sentit es proposa una actuació decidida en l’endegament de projectes de recerca en l’àmbit de la història i l’arxivística i també incentivar la formació continuada en tant que element cabdal de la millora professional. 1. Crear un Centre d’Informació Documental de Catalunya on s’aplegui tota la producció bibliogràfica de l’arxivística catalana i fer-la accessible per Internet. 2. Impulsar plans de recerca en l’àmbit de l’arxivística i les ciències socials en col·laboració amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya, les universitats, la Fundació Ramon Muntaner i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. 3. Promoure la cooperació amb els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa) per tal de potenciar el coneixement i la difusió de la història. 4. Participar en el projecte de recerca sobre la problemàtica dels fongs i altres microorganismes en el patrimoni documental en col·laboració amb altres institucions catalanes. 5. Establir convenis de col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i amb l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona per a la formació continuada dels professionals. 6. Potenciar la formació del personal auxiliar en tècniques d’arxiu i sensibilitzar els càrrecs de comandament de la necessària organització dels arxius. 7. Organitzar anyalment una jornada de formació sota la denominació d’[email protected] per presentar al col·lectiu professional els projectes internacionals més renovadors. 8. Obrir línies de cooperació amb altres institucions afins que incideixen sobre la difusió de la història i la defensa del patrimoni (Biblioteca de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Mnatec, Memorial Democràtic).

10. Relacions amb el Ministeri de Cultura Des del Govern hi ha la ferma voluntat de mantenir una relació constant i fluï- da amb el Ministeri de Cultura, tant per l’existència a Catalunya d’equipaments arxivístics de titularitat de l’Estat i gestió de la Generalitat com per la necessitat de sumar esforços en diversos àmbits –formació, informació, implantació de les tecnologies, promoció de la professió– d’interès comú. 1. Negociar el retorn dels documents de Salamanca. 2. Construcció de l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona. Proposta d’ubicació i estudi dels fons que hi caldrà dipositar. 3. Constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Composició i desti- nació dels fons documentals. 307 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

4. Realització dels estudis pertinents per procedir a la millora infraestructural i de serveis dels arxius històrics de Girona i Tarragona.

1.2. Arxiu Nacional de Catalunya

1.2.1. Nous fons ingressats a l’Arxiu Fons de l’Administració Autonòmica: - President Jordi Pujol (documentació institucional), 1980-2003, 1 CD-R en suport DVD-R.

Fons d’institucions: - Col·legi Codolà i Gualdo, 1953-1992, 2,4 metres lineals.

Fons d’associacions i fundacions: - Joventut Comunista de Catalunya (JCC). 1972-1998. 15,2 metres lineals. - Nacionalistes d’Esquerra (NE) 1979-1992. 16 metres lineals 156 negatius, 4 diapositives, 867 positius, 14 contactes, 26 cintes, 10 cassets, 1 pel·lícula i 3 vídeos. - Cooperativa d’Estatge del CADCI. 1908/2003. 1,2 metres lineals i 23 positius.

Fons comercials i d’empreses: - Editorial Laia. 1969-1982. 0,4 metres lineals.

Fons patrimonials i familiars: - Llinatge Roquer i Lambert. S.XIII- S.XX. 0,4 metres lineals, 3 arbres genealò- gics, 1 dibuix i 4 positius. - Família Gomis Carreras. S. XX. 1,2 metres lineals, 800 negatius i 600 positius.

Fons personals: - Maria Amparo Panabière. 1931/1967. 0,8 metres lineals i 1 cartell. - Joan Cervera i Batariu. 1909-2003. 1,2 metres lineals, 420 negatius, 145 positius, 37 postals i 2 cassets. - Joan Triadú. 1932-1991. 3,6 metres lineals. - Pilar Llorens (Pastora Martos). 1947-1999. 24 metres lineals, 144 cartells, 32 dibuixos i 1 diploma. - Cèsar August Jordana. 1893-1958. 0,5 metres lineals. - Lluís Luna Gil. 1939-1990. 3,2 metres lineals i 371 positius. - Fèlix Guàrdia. 1913/1980. 0,8 metres lineals. - Ramon Massó. 1956-2004. 0,4 metres lineals. - Josep Maria Capdevila. 1892/2004. 3,2 metres lineals. - Ceferino Alvarez. 1854-1963. 1,2 metres lineals. - Isabel Oyarzábal. 1874-1974. 0,8 metres lineals. - Marisa Palencia. 1914-1977. 0,4 metres lineals. - Salvador Bàguena. 250 plànols.

Col·leccions: - Col·lecció de documents sobre camps de presoners de guerra de Maria Josepa Gómez Mestre. 1937-1939. 0,1 metres lineals. - Col·lecció d’auques de l’ANC: 5 auques.

Altres: - Congrés dels Diputats,1932, 2 CD-R. - Departament de l’Erau [Hérault], 1939-1940, 4 jocs de llistes enquadernades. 308 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

1.2.2. Nous ingressos documentals en fons ja existents a l’Arxiu Fons de l’Administració Autonòmica: - Generalitat de Catalunya (Segona República) (2 ingressos), 1936-1939, 0,2 metres lineals. - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1981-2004 (2.000 fotografies de l’ANC). - Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (4 ingressos), 1993-2003, 26,9 metres lineals. - Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (5 ingressos), 1982-1988, 123,5 metres lineals.

Fons de l’Administració perifèrica de l’Estat: - Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia (2 ingressos), 1950-1980, 5,5 metres lineals.

Fons d’institucions: - Junta electoral provincial de Barcelona (2 ingressos), 2004, 188 metres lineals. - Cámara de Compensación Bancaria de Barcelona. 1896-1996. 8 metres lineals.

Fons d’associacions i fundacions: - Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 1950-1997. 25,2 metres lineals, 84 positius, 16 cartells, 55 cintes, 254 cassets, 3 pel·lícules i 56 vídeos. - Organització Comunista d’Espanya – Bandera Roja (OCE-BR). 1968-1989. 12 metres lineals - Col·legi d’Advocats de Barcelona. 1873/1970. 2,8 metres lineals. - Club Excursionista de Gràcia. 1880-1950. 271 negatius, 80 diapositives, 1963 positius, 4823 postals i 2 cassets.

Fons comercials i d’empreses: - Materiales y Construcciones, SA (MACOSA). 1951-1970. 0,1 metres lineals i 90 negatius. - Tecla Sala e Hijos, SA 1925/1966. 3,6 metres lineals. - Grup Uriach. 1958/1985. 0,2 metres lineals. - La España Industrial. 1920/1954. 12 positius.

Fons personals: - Jaume Pons i Escolà. 1939-1941. 0,1 metres lineals i 1 positiu. - Josep Benet. 1820/1980. 1,2 metres lineals. - Lluís Companys i Jover. 1934. 0,1 metres lineals. - Víctor Alba. 1950-1990. 22,4 metres lineals de publicacions, 5 cassets i 7 vídeos. - Martínez Guillem/Caputxinada. 1956-1966. 29 positius, 1 disc i 1 insígnia.

Col·leccions - Col·lecció de propaganda electoral (4 ingressos), 2003-2004, 0,4 metres lineals - Col·lecció de publicacions de l’emigració catalana, l’exili i la resistència. 1956- 1962. 0,1 metres lineals de publicacions periòdiques. 309 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

1.2.3. Actuacions de tractament del fons Fons de l’Administració Autonòmica: Catàlegs nous: - Generalitat de Catalunya (Segona República): Elaboració d’una base de dades de les disposicions del BOGC/DOGC a l’època de la República. Disposicions de Justícia. 258 registres (tractament a nivell de catàleg, en procés). Elaboració d’una base de dades de les disposicions del BOGC/DOGC a l’època de la República. Disposicions de Proveïments. 411 registres (tractament a nivell de catàleg, en procés). Elaboració d’una base de dades de documentació d’Hisenda (ingrés 1614). 30 registres (tractament a nivell de catàleg, en procés).

Revisió de catàlegs: - Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Revisió de cinc bases de dades de la sèrie I0505 - baixa tensió; elaborades per l’Arxiu Central del Departament de Treball i Indústria (ingressos 1749, 1750, 1774, 1806 i 1807). 4.062 registres (tractament a nivell de catàleg). - President Jordi Pujol (documentació institucional): Revisió d’una base de dades dels obsequis al president de la Generalitat en l’e- xercici del seu càrrec; elaborada per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència (ingrés 1763). 1.479 registres (tractament a nivell de catàleg). - Generalitat Republicana (II República): Revisió de 5.594 unitats de catalogació i assignació d’unitats d’instal·lació i signatura topogràfica per a la migració a GANC-Imatges de les fotografies del Comissariat de Propaganda Política.

Arxiu de complement: Revisió d’instruments de descripció: - Revisió de 53.641 unitats de catalogació de l’antic fons procedent del Banc d’Imatge i So i assignació en 44 fons de complement, per a la seva migració a GANC-Imatges.

Bases de dades complementàries de la descripció de fons (d’ús intern): - Generalitat de Catalunya (Segona República): Revisió de la base de dades del Llibre d’Or del Comissariat de Propaganda (ingrés 940). 199 registres - Generalitat de Catalunya (Exili): Elaboració i revisió d’una base de dades de refugiats als camps d’Argelers, el Barcarès i Sant Cebrià del Rosselló. 16.032 registres Elaboració i revisió d’una base de dades de refugiats al camp d’Agde i altres. 2.217 registres.

Fons de l’Administració Perifèrica de l’Estat: Revisió d’instruments de descripció: - Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia: Revisió de dues bases de dades de la sèrie I0671 - plans de labors; elaborades per l’Arxiu Central del Departament de Treball i Indústria (ingressos, 1804 i 1805). 1.230 registres (tractament a nivell de catàleg).

Fons d’Institucions: Catàlegs nous: 310 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

- Cos de Mossos d’Esquadra: Elaboració d’una base de dades de documentació dels mossos d’esquadra (ingrés 543). 218 registres (tractament a nivell de catàleg, en procés). - Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model): Elaboració d’una base de dades d’expedients d’interns de la presó Model entre 1939 i 1960 (ingrés 117). 2.464 registres (tractament a nivell de catàleg, en pro- cés). - Delegació Provincial a Barcelona del Patronat de Nostra Senyora de la Mercè: Elaboració i revisió d’una base de dades de les fitxes de llibertat condicional d’homes i dones (ingrés 254). 147 registres (tractament a nivell de catàleg). - Junta Electoral Provincial de Barcelona: Elaboració i revisió d’una base de dades dels sobres de les meses electorals de les eleccions generals de 14/03/2004 (ingrés 1754). 5.854 registres (tractament a nivell de catàleg).

Revisió de catàlegs: - Cos mossos d’Esquadra: Revisió de 365 unitats de catalogació, assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfiques per a la migració a GANC-Imatges de les fotografies del fons. - Institut Escola: Revisió de 1.155 unitats de catalogació, assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfiques per a la migració a GANC-Imatge de les fotografies del fons.

Fons d’associacions, fundacions i partits polítics: Inventaris nous: - Guies Sant Jordi: Inventari definitiu, 323 unitats de descripció, 3,2 metres lineals.

Revisió dels instruments de descripció: Revisió i índex per a l’edició del primer volum dels “Fons de l’Escoltisme Català” dels següents fons: - Germanor de Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya - Germanor de Noies Guies - Noies i Nois Escoltes - Minyons Escoltes de Catalunya El total de registres informàtics revisats han estat 3.918 corresponents a les unitats de descripció que ocupen 18,8 metres lineals.

Primers tractaments / tractaments parcials: - Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi: Sèrie de Relacions Externes (07.01.) i Activitats organitzades i no organitzades per l’entitat (08.02 i 08.03.). 362 noves unitats de descripció, 3,9 metres lineals. - Federació Catalana de Futbol: Sèrie d’expedients de Clubs, 411 unitats de descripció, 2 metres lineals. - Òmnium Cultural: Relació de transferència a l’ANC, 780 unitats de descripció, 80 metres lineals. - Nacionalistes d’Esquerres: Relació de transferència, 40 unitats de descripció, 16 metres lineals. - Organització Comunista d’Espanya – Bandera Roja: Relació de transferència, 30 unitats de descripció, 12 metres lineals. - Joventut Comunista de Catalunya: 311 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Relació de transferència, 38 unitats de descripció, 15,2 metres lineals. - PSUC: Relació de transferència, 80 unitats de descripció, 25,2 metres lineals.

Fons d’empreses i comercials: Inventaris nous: - Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança de Barcelona: 3.075 unitats de descripció, 67 metres lineals.

Revisió d’inventaris: - La Maquinista Terrestre y Marítima: Sèries de documentació constitutiva i òrgans de Govern, 1100 registres informà- tics 15,4 metres lineals. Estudi per al tractament del fons i catalogació de 4.000 negatius en suport vidre i plàstic.

Primers tractaments: - Fonoteca Històrica Jaume Font: Identificació i descripció de 304 dossiers temàtics corresponents a la documen- tació de temàtica escolta, 2 metres lineals. - Companyia General de Tabacos de Filipinas: Revisió de 10.247 unitats de catalogació simples i assignació d’unitats de catalo- gació i topogràfiques per a la migració a GANC-Imatges.

Fons familiars i patrimonials: Catàlegs nous: - Família Anglès i Sallès: 108 unitats de descripció en pergamí i 2 unitats en paper.

Arxiu de complement: - Llinatge Desvalls, marquesos d’Alfarràs: Descripció de 653 pergamins - Baronia d’Eramprunyà: 963 unitats de descripció, 4,5 metres lineals

Fons personals: Catàlegs nous: - Brangulí: Catalogació de 9.000 imatges (unitats de catalogació simple) - Gabriel Casas i Galobardes: Catalogació de 800 imatges de l’apartat esports - Josep Maria Sagarra i Plana: Classificació de 1.300 positius i inventari de 6.500 negatius de 35 mm corresponents als reportatges de Guerra Civil (unitat de catalogació composta) - Nicolás González i Albiach: Instal·lació, classificació i catalogació de 2000 imatges - Lluís Companys: Instal·lació, classificació i catalogació de 522 imatges (unitat de catalogació simple)

Inventaris nous: - Joan Antoni Maragall i Noble: 90 unitats de descripció, 0,40 metres lineals 312 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Revisió de catàlegs: - Brangulí: Revisió de 33.000 unitats i assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfica per a la migració a GANC-Imatges - Gabriel Casas i Galobardes: Revisió de 18.000 unitats per a la Migració a GANC-Imatges. - Nicolás González i Albiach: Revisió de 4.417 unitats de catalogació compostes i assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfica per a la seva migració a GANC-Imatges - Josep Gaspar: Revisió de 2.262 unitats de catalogació simples i assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfica per a la migració a GANC-Imatges - Francesc Macià: Revisió dels camps data, descripció i descriptors per a la seva edició digital de les 510 imatges (unitat de catalogació simple). - Pau Casals: Revisió de 6.676 unitats de catalogació simples, assignació d’unitats d’instal·lació i topogràfiques per a la migració a GANC-Imatges - Armand de Fluvià i Escorsa: Revisió de 1.441 unitats de catalogació simples per a la migració a GANC- Imatges - Eugeni d’Ors: 967 unitats de descripció (correspondència), 2 metres lineals Tractaments parcials: - Enric Prat de la Riba: 101 unitats de descripció (activitat política), 0,7 metres lineals - Antoni de Senillosa: 126 unitats de descripció, 10 metres lineals

Col·leccions: Revisió de catàlegs: - Col·lecció fotogràfica d’Agustí Duran i Sanpere: Revisió de 4.200 unitats de catalogació i assignació d’unitats d’instal·lació i signatura topogràfica per a la migració al nou mòdul GANC-Imatges.

Altres fons: Fons externs a l’ANC: Nous catàlegs - Tribunal Militar Territorial Tercer: Elaboració de quatre bases de dades de la sèrie de procediments militars judicials (sumaríssims) del Tribunal Militar Territorial Tercer: 30.231 registres (tractament a nivell de catàleg) Bases de dades complementàries de la descripció de fons (d’ús intern): - Archivo General de la Guerra Civil Espanyola: Elaboració d’una base de dades de buidatge d’instruments de descripció de l’AGGCE (Salamanca) sobre documentació catalana: 711 registres Elaboració d’una base de dades de consultes efectuades per la DERD als ajuntaments franquistes: 946 registres Revisió de la base de dades del Llibre registre d’escorcolls de la DNSD a Barcelona: 1.682 registres 313 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

2. Servei 2.1. Detall d’estudis i informes a tercers d’avaluació d’impacte ambiental d’Arqueologia Xarxa viària i ferroviària 1. Millora general. Variant de Piera i Vallbona d’Anoia. Carretera B-224, PQ 2+000 al 14+000. Tram: Piera-Vallbona d’Anoia (Anoia) 2. Reubicació de la casa situada al Mas Can Sorribas afectada pel projecte de duplicació de la N-260. Tram: Argelaguer-Montagut (Garrotxa) 3. Canvi traçat pista forestal pedrera “El Telégrafo” al paratge Mas Granada (Cervelló, Baix Llobregat) 4. Millora general. Variant de la Plaça Europa. Carretera C-31B. Fase II. Tram: Salou (Tarragonès) 5. Millora i pavimentació del camí de Sanaüja a la connexió amb el camí de Biosca a Sant Climent. Sanaüja i Biosca (Segarra) 6. Millora general. Variant de la carretera C-12. Connexió nord-oest de les carreteres C-26 i C-12. Tram: Balaguer (Noguera) 7. Condicionament de la carretera GI-533 (C-25) de Girona (Gironès) a Santa Coloma de Farners (Selva), PQ 1430 al 16200. 8. Reordenació d’accessos. CN-420 de Còrdova a Tarragona per Conca. PQ 879,80 al 887,40. Tram: Aeroport de Reus (Baix Camp)-Tarragona (Tarragonès) 9. Eix Vic-Olot. Boca Nord túnel Bracons - Sant Esteve d’en Bas (Garrotxa) 10. Projecte de construcció de plataforma LAV Madrid-Zaragoza-Barcelona-frontera francesa. Tram: l’Hospitalet - la Torrassa (Sants). (Barcelonès) 11. Millora local. Nous accessos a Isona i Conques. C-1412b. PQ 41’040 al 43’720. Tram: Isona - Conca Dellà (Pallars Jussà) 12. Línia Barcelona-Portbou. Variant Figueres (Vilafant, Figueres, Cabanes, Peralada, el Far d’Empordà i Vila-sacra (Alt Empordà) 13. Projecte constructiu de la carretera N-152 de Barcelona (Barcelonès) a Puigcerdà (Cerdanya). Nou pas transfronterer amb França. Tram: Puigcerdà- frontera francesa 14. Assistència tècnica per a la redacció de l’Estudi d’Impacte Ambiental de Millora General. Condicionament de la carretera T-224. Tram: Santa Coloma de Queralt-Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà)

Telefonia 1. Instal·lació antena de telefonia mòbil a la Nou de Berguedà (Berguedà) (EB la Nou Mina) 2. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Calonge de Segarra (Anoia) - EB l’Escurra 3. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Jorba (Anoia) (EB Jorba el Puig) 4. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Jorba (Anoia) finca El Palau (EB Jorba Gasolinera) 5. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Òdena (Anoia) EB Òdena / Circumval·lació 6. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Esparreguera (Baix Llobregat) EB Esparreguera / Can Paloma 7. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Lladó (Alt Empordà) 8. Estació base de telefonia mòbil Alins (Pallars Sobirà) 9. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Guardiola de Berguedà (Berguedà) EB Guardiola Poble 10. Instal·lació d’una antena de telefonia mòbil en el terme municipal de Vilanova de Segrià (Segrià) 11. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) 12. Antena telefonia mòbil la Torre Cabdella (Pallars Jussà) 314 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

13. Instal·lació noves antenes de telefonia mòbil EB el Bruc N-II (el Bruc, Anoia) 14. Antena telefonia mòbil a Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) 15. Antena telefonia mòbil a Sitges (Garraf) 16. Instal·lació antena de telefonia mòbil Sant Joan de Vilatorrada/Turó a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) 17. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Viladecans (Baix Llobregat) Gavà / Estany de la Murtra 18. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Dosrius (Maresme) Canyamars 19. Instal·lació antena de telefonia mòbil a Sant Pol de Mar (Maresme) EB Sant Pol / Roques Blanques 20. Projecte de Telecomunicacions al paratge Sant Antoni, Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) 21. Projecte Centre de Telecomunicacions al paratge El Folló, Tagamanent (Vallès Oriental) 22. Projecte Centre de Telecomunicacions al paratge Comelles, Castell de l’Areny (Berguedà) 23. Projecte Centre de Telecomunicacions al paratge Baix de la Torre, Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

Parcs eòlics 1. Línia aeri-soterrada a 25 kV i subestació elèctrica per a evacuació de l’energia del Parc Eòlic Rei (Benifallet, Baix Ebre) 2. Parc Eòlic collet Redó (Figuera i Lloar, Priorat) 3. Parc Eòlic Foredades (Cabacés i La Bisbal de Falset, Priorat) 4. Parc Eòlic Carabers (Figuera, el Molar i Garcia, Priorat) 5. Parc Eòlic la Coma (Cabacés – Priorat / Vinebre i la Palma d’Ebre – Ribera d’Ebre) 6. Parc Eòlic Segalà (Albons, la Tallada – Baix Empordà- i Viladamat – Alt Empordà) 7. Parc Eòlic Ventalló (Alt Empordà) 8. Parc Eòlic Valldavià (Vilopriu, Baix Empordà) 9. Parc Eòlic de Passamilàs (Biure, Alt Empordà) 10. Parc Eòlic de Vallbona d’Anoia (Vallbona d’Anoia, Piera, Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Capellades i Castellolí, Anoia) 11. Parc Eòlic Serra del Colomer (Castellfollit del Boix, Aguilar de Segarra, Rajadell, Bages)

Línies elèctriques 1. Construcció d’una subestació 132/25kV a Serinyà (Pla de l’Estany) 2. Línia elèctrica 35kV doble circuit ER Centelles-Polígon Industrial Pla el Romaní de Moià (Balenyà i Collsuspina, Osona) (Moià, Bages) 3. Estesa de noves línies aèries a 25kV de derivació a nous PT a la zona de Sant Climent (Amer, Selva) 4. Projecte de reforma de la línia elèctrica entre Sant Pau de Segúries (Ripollès) i Sant Pere de Torelló (Osona) 5. Reforma Línia 110kV SE Pobla - SE Ponts Tram: Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) 6. Nova línia elèctrica subterrània de baixa tensió 0’6/1kV pel tm Sant Julià de Ramis (Gironès) 7. Projecte adequació línia 66 kV Mas Figueres-Palau a 220 kV (Vallès Occidental) - Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà i Palau- solità i Plegamans 315 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

8. Línia elèctrica aèria de mitja tensió (25kV), una torre metàl·lica i un pal transformador dins el terme municipal de Masarac (Alt Empordà) 9. Projecte modificació de la línia aèria 25kV Roquetes (Miravet i Benissanet, Ribera d’Ebre) 10. Línia elèctrica 220 kV derivació de la línia Begues-Castellbisbal a la SE Cervelló (Cervelló i la Palma de Cervelló, Baix Llobregat) 11. Instal·lació d’una nova Línia 220kV de derivació a la subestació de Subirats de la Línia 220kV Bellissens-Begues al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) 12. Projecte d’instal·lació d’una subestació elèctrica (SE) al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) 13. Projecte d’instal·lació d’una nova subestació elèctrica al terme municipal d’Agramunt (Urgell) 14. Projecte d’instal·lació d’una nova subestació elèctrica al terme municipal de Tàrrega (Urgell) 15. Projecte d’instal·lació d’una nova subestació elèctrica al terme municipal de la Jonquera (Alt Empordà) 16. Nova estesa de línies elèctriques a 25kV subterrànies amb traçat pels termes municipals de Juià i Celrà. Tram: Juià (Gironès) 17. Instal·lació d’una nova subestació elèctrica al terme municipal de Vall-llobrega (Baix Empordà) 18. Instal·lació d’una nova línia d’alta tensió (AT) que hauria de passar pels municipis de Forallac, Vall-llobrega, Calonge o Palamós (Baix Empordà). Tram: Forallac (Baix Empordà) 19. Instal·lació de la nova línia L/110 kV Sant Mateu - Punt Conversió T.11 (Premià de Dalt, Maresme) 20. Instal·lació de la nova línia L/110 kV Sant Mateu - Punt Conversió T.11 (Vilassar de Dalt, Maresme) 21. Instal·lació de la nova línia L/110 kV Sant Mateu - Punt Conversió T.11 (Cabrils, Maresme) 22. Derivació de la línia L/220 kV a la SE Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) 23. Instal·lació d’una subestació elèctrica al terme municipal de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) 24. Subestació elèctrica terme municipal Gavà (Baix Llobregat) 25. Instal·lació de la nova subestació Fortesa al terme municipal de Sant Pere Sallavinera (Anoia) 26. Estudi de viabilitat de la L/110 kV SE Mollerussa - SE Tàrrega. Instal·lació d’una nova línia d’alta tensió (AT) que hauria de passar pels termes municipals de Mollerussa, Golmès, Vila-sana, Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), Bellpuig, Anglesola, Vilagrassa i Tàrrega (Urgell). Tram: Calonge 27. Instal·lació de la nova subestació Fortesa al terme municipal de Sant Pere Sallavinera (Anoia) 28. Línia 220 kV derivació a subestació Gironella de la línia 220 kV Centelles –Cercs. Tram: Gironella (Berguedà) 29. Línia 220 kV derivació a subestació Gironella de la línia 220 kV Centelles –Cercs. Tram: Olvan (Berguedà) 30. Projecte Nova línia 110kV Derivació a subestació Fortesa de la línia 110kV. Pobla de Segur-Ponts-Congost. Tram: la Molsosa (Solsonès) 31. Subestació elèctrica al paratge les Rases a Puigpelat (Alt Camp) 32. Línia elèctrica 35kV doble circuit ER Centelles-Polígon Industrial Pla el Romaní de Moià (Balenyà i Collsuspina, Osona) (Moià, Bages) 33. Línia aeri-soterrada a 25kV i Subestació Elèctrica per evacuació de l’energia 316 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

del Parc Eòlic Rei (Benifallet, Baix Ebre) 34. Projecte d’instal·lació d’una nova Subestació elèctrica al terme municipal de La Jonquera (Alt Empordà) 35. Reforma línia elèctrica L110kV SE Pobla-SE Ponts. Tram: Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) 36. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Sales Llierca (Garrotxa) 37. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Argelaguer (Garrotxa) 38. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Serinyà (Pla de l’Estany) 39. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Besalú (Garrotxa) 40. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Sant Ferriol (Garrotxa) 41. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Sant Joan les Fonts (Garrotxa) 42. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Olot (Garrotxa) 43. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Tortellà (Garrotxa) 44. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Vall de Bianya (Garrotxa) 45. Línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà, canvi tensió 66kV a 132kV, Tram: Sant Jaume de Llierca 2 (Garrotxa) 46. Projecte subestació elèctrica FECSA ENDESA instal·lar a Selva del Camp (Baix Camp) 47. Subestació elèctrica de Vendrell (Baix Penedès) -Tarragona (Tarragonès) 48. Projecte d’instal·lació d’un nou transformador 110/25kV 40 MVA i un nou edifici de cabines de 25kV a la subestació Elèctrica (SE) Capellades al terme municipal de la Torre de Claramunt (Anoia) 49. Projecte instal·lació LE 110kV Artíes-SE Llavorsí (Variant Baqueira), Naut Aran (Val d’Aran) 50. LA-56 estesa cable subterrani z. Cal Rabassa i castell de Clariana (Clariana de Cardener, Solsonès) 51. Línia elèctrica de 220 kW a la zona del Baix Penedès d’uns 9 km (Masllorenç, Albinyana, el Vendrell, la Bisbal del Penedès i Bonastre) 52. Projecte de nova línia aèria a 25kV variant de la línia aèria de derivació a CT 56600 Les Malloles (Rubió i Òdena, Anoia) 53. Línies MBT Can Torrents i Can Torrents Vell (Sant Fost Campcentelles, Vallès Oriental) 54. Projecte Instal·lació Central Ciclo Combinado Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) 55. Soterrament d’un tram de línia aèria a 25kV per implantació d’un parc eòlic als termes Municipals de Rubió, Castellfollit del Boix i Òdena (Bages i Anoia) 56. Nova línia 2 circuits amb trams aeris i subterrani 25kV Sils-Santa Coloma de Farners (Selva) 57. Instal·lació Solar fotovoltaica 30kW xarxa elèctrica Cal Rubió, Santa Maria Miralles (Anoia) 317 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Extracció d’àrids, graveres, dipòsits de runes, etc. 1. Activitat extractiva per extracció de sorres al paratge Ban de Bordils (Gironès) 2. Pedrera de roca granítica veïnat Vilartrolí (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) 3. Activitat extractiva d’àrids Cal Espriu, al paratge l’Esparra, (Riudarenes, Selva) 4. Activitat extractiva d’àrids en el paratge les Olives (Fortià, Alt Empordà) 5. Activitat extractiva d’àrids en el paratge les Batllies (Fortià, Alt Empordà) 6. Activitat extractiva d’àrids en el paratge les Serres (Llers, Alt Empordà) 7. Activitat extractiva d’àrids al paratge Retalls del Mitji (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 8. Activitat extractiva d’àrids al paratge Bernagà (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 9. Activitat extractiva per extracció de sorres al paratge Bernaga-Feixes (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 10. Activitat extractiva d’àrids en el paratge Serra Bou (Maçanet de la Selva, Selva) 11. Dipòsit runes construcció paratge Puig d’en Guil (Perelada, Alt Empordà) 12. Activitat extractiva per extracció de sorres al paratge Bernaga-Novaries (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 13. Activitat extractiva per extracció de sorres al paratge l’Estanyal, dins de la parcel·la núm. 76 del polígon 3 del cadastre de rústica a Fortià (Alt Empordà) 14. Planta de transferència i valoració de residus de la construcció en el municipi de Cassà de la Selva (Gironès) 15. Explotació i restauració integrada de la Pedrera de Pontils (Pontils, Conca de Barberà) 16. Activitat extractiva de sorres en el paratge Bosc d’en Roure, al terme municipal de Sant Jordi Desvalls (Gironès), anomenat Préstamo de Tierras Sant Jordi 17. Gravera Les Tribanes. Camí de la Parcel·lària. Colomers (Baix Empordà) 18. Projecte d’una activitat d’extracció de graves a la finca Mariani a Dosquers (Maià de Montcal, Garrotxa) 19. Activitat d’extracció i/o tractament de recursos minerals al paratge les Paradetes a Sant Pere Sallavinera (Anoia) 20. Activitat extractiva per extracció de sorres al paratge les Antines a Colomers (Gironès) 21 Ampliació de la cantera denominada la Colomina (Calaf, Anoia) 22. Gravera ampliació parcel·lària (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 23. Gravera ampliació les Tribanes (Colomers, Baix Empordà) 24. Pedrera roca ornamental al terme municipal Sant Vicenç de Castellet (Bages) 25. Autorització ambiental Pedrera i gravera Roca dels Plans a la Quar (Berguedà) 26. Autorització ambiental Pedrera i gravera Explotació Bonells a Santa Maria de Merlés (Berguedà) 27. Autorització ambiental Pedrera i gravera Pla de Can Magre a Lluçà (Osona) 28. Activitat extractiva paratge Traiters a Ponts (Noguera) 29. Activitat extractiva graves paratge Serradell a Peramola (Alt Urgell) 30. Projecte ampliació pedrera Sot Comas a Massoteres (Segarra) 31. Pedrera roca calcària anomenada el Mèdol (Tarragona, Tarragonès) 32. Activitat extractiva sorres paratge Rec del Molí (Colomers, Jafre i Foixà, Baix Empordà) 33. Activitat extractiva d’àrids al paratge Novaries, anomenada Novaries Noves (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 34. Activitat extractiva d’àrids al paratge de Can Súria, anomenada ampliació Can Súria (Maçanet de la Selva, Selva) 318 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

35. Activitats extractives a Maià de Montcal, Pla especial d’ordenació (Maià de Montcal, Garrotxa) 36. Monodipòsit controlat terres i runes finca Can Artigas (Porqueres, Pla de l’Estany) 37. Projecte ampliació pedrera Bosch a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) 38. Projecte ampliació gravera Arenes Bellpuig, (Bellpuig, Urgell) 39. Àrids i Formigó Conanglell SL. Extracció àrids natural finca Espona (Orís, Osona) 40. Pedrera a Santa Maria B. (Preixana, Urgell) 41. Ampliació pedrera Can Lligada al Polígono Industrial Molí de les Planes (Sant Celoni, Vallès Oriental) 42. Àrids Manlleu SA. Extracció d’àrids naturals finca La Mambla (Orís, Osona) 43. Excavaciones y Aridos La Selva SL. Extracció granit descompost finca Can Thos (Massanes, Selva) 44. Ampliació gravera Arenes a Bellpuig d’Urgell (Urgell) 45. Pedrera roca calcària anomenada El Mèdol (Tarragona, Tarragonès) 46. Explotació d’àrids denominada Mas Cases III (Regencós, Baix Empordà) 47. Activitat extractiva de sorres al paratge Feixa Magra (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 48. Modificació planta de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) (carretera Nacional B-24). Ciments Molins 49. Activitat extractiva d’àrids al paratge les Feixes Velles, a Bordils (Gironès)

Planejament urbanístic 1. Projecte de modificació del Pla especial les Serres (Pals, Baix Empordà) 2. Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament de la vall de Ribes, municipi de Ribes de Freser (Ripollès), zona Passeig del Taga 3. Modificació puntual de les Normes Subsidiàries al municipi de Vilallonga del Camp (Tarragonès) – cementiri Ravago 4. Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament per a la crea- ció d’un sector de sòl apte per urbanitzar. Sector S-20 (Molí d’en Tarrés), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) 5. Projecte d’urbanització del sòl urbà de qualificació 15b dins el terme municipal de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) 6. Obres d’urbanització i construcció d’habitatges al terme municipal de Lloret de Mar (Selva), sector de Coll de Llop, accés per la carretera de Lloret de Mar a Tossa 7. Modificació puntual PGOU a Cervelló (Baix Llobregat) 8. Activitat urbanística terrenys masia Can Coll, Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) 9. Pla especial Can Brancós al veïnat de la Bolleria (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) 10. Projecte d’obres bàsiques d’urbanització del sector industrial Mas Don Felip Riudoms (Baix Camp) 11. Pla especial ubicació allotjament rural independent a Can Casademont (Serinyà, Pla de l’Estany) 12. Projecte d’urbanització del sector de Mas Brugués II (Gavà, Garraf) 13. Planejament del Polígon Balmes/General Manso de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) 14. Pla parcial del sector Can Dalmasses (Collbató, Baix Llobregat) 15. Pla especial urbanístic del càmping Balmaña (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) 319 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

16. Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament al sector Industrial Xalamec (la Selva del Camp, Baix Camp) 17. Modificació puntual del Pla General de Reus Àrea 5.21 Tecnolama, àrea 5.20 Van Leer a la carretera de Constantí (Tarragonès) 18. Pla especial mas Can Solà a Mieres (Garrotxa) per destinar a casa pagès 19. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de castell-cap Roig (Palafrugell, Mont-ras i Palamòs, Baix Empordà) 20. Projecte Pla parcial ASU-1 (Mas Déu) a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) 21. Pla Especial urbanístic càmping Balmaña (Sant Feliu Guíxols, Baix Empordà) 22. Pla parcial Enamorats al terme municipal Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) 23. Modificació puntual del Pla especial de la muntanya de Sant Antoni (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) 24. Pla parcial urbanístic UP 8 Ajuntament de Banyoles (Pla de l’Estany) 25. Projecte Pla parcial ASU 5 Mas Moreu, Torroella de Montgrí (Baix Empordà) 26. Modificació puntual normes subsidiàries la Torre de Claramunt (Anoia), canvi de classificació del sector no urbanitzable de les Sitges, entre nuclis Camaró, Xaró i carretera BV-2133 27. Proposta Ordenació sector SUP IV a l’Escala (Alt Empordà) 28. Canvi classificació sector no urbanitzable les Sitges, entre nuclis Camaró, Xaró i carretera BV-2133, Torre Claramunt (Anoia) 29. Construcció de dues llars adaptades als terrenys del Centre Mas Casadevall a Serinyà (Pla de l’Estany) 30. Urbanització al Catllar (Tarragonès), empresa Mediterrània de Geoserveis SL. Zona Manous 31. Construcció habitatge unifamiliar aïllat a una finca agrícola propietat Rouremar SL, paratge Casa Mota parcel·la 4214 (Subirats, Alt Penedès) 32. Construcció d’un edifici d’equipaments destinat a local polivalent a Sales de Llierca (Garrotxa) 33. Projecte construcció d’un habitatge unifamiliar adossat a la masia Agulladolç a Cabrera d’Igualada (Anoia) 34. Construcció casa unifamiliar al paratge Pas de Piles al terme municipal de Subirats (Alt Penedès) 35. Construcció d’una casa unifamiliar en terreny no urbanitzable a Vilanova de la Muga (Peralada, Alt Empordà) 36. Projecte casa familiar a les parcel·les 15 i 16, polígon 8 de Cabanes (Alt Empordà) 37. Ampliació nau industrial, empresa F.Vila, al paratge Can Vinardell, s/n (Banyoles, Pla de l’Estany) 38. Construcció d’una nau per a magatzem de jardineria (empresa Plantarium Breda SL) -parcel·la 88, polígon 10 (ctra. C-35)- (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) 39. Projecte Explotació Ramadera Alt Àneu (Pallars Sobirà) 40. Projecte Planta tractament residus del moble a la Sènia (Montsià) 41. Servei de Jardineria i Planta de Reciclatge de runes a Viladecavalls (Vallès Occidental) 42. Projecte ampliació Explotació porcina cria existent finca Celler Serra (Sallent, Bages) 43. Instal·lació planta emmagatzematge trituració restes vegetals Bigues i Riells (Vallès Oriental) 44. Projecte Pla millora agrícola a la finca Can Prat, Castellfollit Boix (Bages) 45. Instal·lació d’una planta d’elaboració de terres vegetals per a jardineria i adobs orgànics a Centelles (Osona) 320 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

46. Llicència ambiental per a la instal·lació d’una central de recollida i tractament de biomassa llenyosa a la parcel·la 92 del polígon 5 del terme municipal de Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà) 47. Llicència ambiental per a la instal·lació d’una central de recollida i tractament de biomassa llenyosa a la parcel·la 84b) del polígon 3 del terme municipal de Palamós (Baix Empordà) 48. Explotació porcina de cicle tancat a la finca Mas Puig (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) 49. Explotació porcina de cria a la finca l’Estanquera (Castellfollit de Riubregós, Anoia) 50. Ampliació del centre Can Selva Dojo Asai del terme municipal de Sils (Selva) 51. Construcció d’un camp de golf a Vinaixarop (l’Aldea, Baix Ebre) 52. Construcció d’una piscina situada a la urbanització la Pineda, c. Andalusia 10 (afectació EPA Collet de Sant Antoni). Calonge, Baix Empordà 53. Discoteca a Sant Joan de les Abadesses. Finca Mas Serrat de la Teia (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) 54. Instal·lació d’una granja escola al paratge Garriga de Dalt (Cabanes, Alt Empordà) 55. Instal·lació centre hípic en la finca Mas Alegret situada a Aiguamúrcia (Alt Camp) polígon 6, parcel·la 5 56. Projecte residència canina a Can Pranset, Gombrèn (Ripollès) 57. Projecte d’instal·lació d’un centre hípic al paratge el Figuerar, Palamós (Baix Empordà) 58. Projecte de Bodegues al paratge els Tallats, Sant Climent de Sescebes (Alt Empordà) 59. Instal·lació d’un centre eqüestre de lleure a Serra Magre, 21 - Polígon 1, Parcel·la II (rústica) Riudarenes (Selva) 60. Torroella de Montgrí: Hotel Molí del Mig (Baix Empordà) 61. Instal·lacions del Club Esportiu Eqüestre La Crinera (Cellera de Ter, Selva) 62. Projecte de concessió d’aigua per al reg de suport de l’olivera als termes municipals de l’Albi, Pobla de Cérvoles, el Vilosell i Borges Blanques (Garrigues) 63. Redacció del projecte de modernització del reg de la Comunitat de Regants del Canal d’Aragó i Catalunya. Soses, Alcarràs, Torres de Segre i Aitona (Segrià) 64. Dipòsit d’aigua potable per a l’abastament al nucli de Juià (Gironès) a situar en la zona del camí de la Barrena 65. Central hidroelèctrica a restaurar al canal Sèquia Segona PQ 2,900 (Barbens, Pla d’Urgell) 66. Instal·lació d’una depuradora a la casa de turisme rural Masia Can Pelegrí, Cardedeu (Vallès Oriental) 67. Projecte de Construcció d’un dipòsit Rubí 2 de 12.000 m2, paratge Verneda a Rubí (Vallès Occidental) 68. Projecte concentració parcel·lària Zona Aramunt, Conca de Dalt (Pallars Jussà) 69. Projecte Concentració parcel·lària zona regable a Vilanova de l’Aguda (Noguera) 70. Projecte Unión Industrial Papelera polígon la Rata, Pobla de Claramunt (Anoia) 71. Ampliació instal·lacions innivació artificial pistes Boí Taüll Resort (Vall de Boí, Alta Ribagorça) 72. Construcció de la rasa per a la instal·lació de producció de neu i suavització del terreny per condicionament de pista esquiable entre la cota 2.032 i 1.840 a 321 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

l’estació d’esquí Baqueira Beret, a Naut Aran (Val d’Aran) 73. Xarxes de telecomunicacions, deficiències de recepció dels canals de TVC arreu de Catalunya (Malgrat de Mar, Maresme)

Estacions sísmiques 1. Construcció d’una estació sísmica a la comarca del Montsià a Mas de Barberans, barranc de les Carroveres (Montsià) 2. Estació sísmica núm. 11 Collet de la Cirera, a la comarca d’Osona (Oristà) 3. Estació sísmica núm. 13 Llastarri-Pla de Cuco, a la comarca del Pallars Jussà (Tremp) 4. Estació sísmica núm. 14 Solà de Ginestarre, a la comarca del Pallars Sobirà (Esterri de Cardós)

Grans Infraestructures 1. Tram 1-EB Riu Ebre - Els Colls de Santa Catalina Ramal Nord. Plan Hidrológico Nacional (Tortosa, Baix Ebre) 2. Aeròdrom d’Empuriabrava: Ampliació (Castelló d’Empúries, Alt Empordà) 3. Pla Director Aeròdrom de les Terres de l’Ebre 4. Perllongament L2 FMB metro de Barcelona. Tram: Sant Antoni-Fira 2-El Baluard de Sant Antoni (Barcelona, Barcelonès) 5. Pla director de l’aeròdrom de Tremp (Pallars Jussà) 6. Pla d’Aeroports de Catalunya: Pla director de l’aeròdrom de Cervera (Segarra) 7. Pla d’Aeroports de Catalunya: Aeròdrom a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) 8. Instal·lació d’una bodega i el corresponent accés particular des de la carretera T-702 (Vilella Alta, Priorat) 9. Pla d’Aeroports de Catalunya: Pla director de l’aeròdrom de Lladurs (Solsonès) 10. Pla d’Aeroports de Catalunya: Pla director de l’aeròdrom de Calaf- Sallavinera (Anoia) 11. Plans directors Aeròdroms de Pla de l’Estany-Alt Empordà, Maresme-Selva, Osona i Baix Empordà 12. Dragatge de materials del Projecte constructiu del moll Prat (Port de Barcelona, Barcelonès) 13. Projecte constructiu d’un dipòsit de material per a la lluita contra la conta- minació marina al port Palamós (Alt Empordà) 14. Remodelació Moll de Costa de Barcelona (Barcelonès). Dragatge i disposició de materials 15. Avaluació d’afectacions ambientals del projecte de modernització del reg de la Comunidad de Regantes del Canal de Aragón y Catalunya a Soses (Segrià)

2.2. Detall de les intervencions arqueològiques

2.2.1. Projectes d’investigació S’han concedit permisos corresponents a projectes de recerca en els jaciments següents:

Paleontologia 1. Vall del Riu Sallent - Finca de Pinyes (Coll de Nargó, Alt Urgell) 2. Barranc de Can Vila – 1 (els Hostalets de Pierola, Anoia) 3. Peguera – 1 (Fígols, Berguedà) 4. Mina Esquirol (Vallcebre, Berguedà) 5. Mina Tumí (Vallcebre, Berguedà) 322 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

6. Font del Bullidor (Fígols, Berguedà) 7. Fumanya Sud (Fígols, Berguedà) 8. Torrent de l’Esdavella (Vallcebre, Berguedà) 9. Prospeccions Paleontològiques al Pallars Jussà (Pallars Jussà) 10. Orcau 2 (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 11. Costa de la Serra 1, Els Nerets, Barranc de la Boïga (Isona i Conca Dellà, Tremp, Pallars Jussà) 12. Basturs Poble - Basturs (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 13. Les Torres - Basturs (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 14. Lo Bas 1 - Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 15. Bosc de Virós – Vallfarrera (Alins, Pallars Sobirà)

Paleolític - epipaleolític 16. La Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) 17. Abric Romaní (Capellades, Anoia) 18. Costa de Cal Manel (Capellades, Anoia) 19. Sota Romaní i Cova del Ferrer (Capellades, Anoia) 20. Balma del Gai (Moià, Bages) 21. Cova del Toll (Moià, Bages) 22. Cova de les Teixoneres (Moià, Bages) 23. Cova del Rinoceront - Pedrera de Ca n’Aymerich (Castelldefels, Baix Llobregat) 24. Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat) 25. Conques altes dels Rius Francolí i Gaià (Alt Camp, Conca Barberà) 26. Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà) 27. Cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) 28. Roca dels Bous (Camarasa, Noguera) 29. Cova Gran (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) 30. Curs Mitjà del Riu Segre (Alòs de Balaguer, Camarasa i Vilanova de Meià, Noguera) 31. Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Osona) 32. Hort de la Boquera (Margalef, Priorat) 33. Balma Guilanyà (Navès, Solsonès) 34. La Cativera (el Catllar, Tarragonès) 35. Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya) 36. Cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) 37. Cova de l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany) 38. Bauma de la Xemeneia (Amer, Selva) 39. Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Selva) 40. Vall Mitjana del Ter i Conques Fluvials dels Rius Brugent i Llémena (Selva, Gironès, Garrotxa)

Neolític – bronze 41. Els Estanys III (la Jonquera, Alt Empordà) 42. Mas Baleta III (la Jonquera, Alt Empordà) 43. Cabana del Moro del Coll de Jou o del Plantat de Vilamitjana (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) 44. Dolmen Cap del Bosc del Gascó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) 45. Fossa de la Boïga del Gavatxo (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) 46. Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages) 47. Puig Ses Forques (Calonge, Baix Empordà) 48. Puig d’Arques (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà) 323 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

49. Serra de Cals (Fitor-Fonteta, Baix Empordà) 50. Tres Caires (Fitor-Fonteta, Baix Empordà) 51. Tres Peus (Fitor-Fonteta, Baix Empordà) 52. Dolmen de la Carena Jonquet / Vidal de Sant Climent de Peralta – Peratallada (Forallac, Baix Empordà) 53. Dolmen del Doctor Pericot (Forallac, Baix Empordà) 54. Dolmen d’en Botey (Forallac, Baix Empordà) 55. Llobinar (Forallac, Baix Empordà) 56. Mas Estanyet (Forallac, Baix Empordà) 57. Revolts d’en Torrent de Sant Climent Peralta – Peratallada (Forallac, Baix Empordà) 58. Roca de la Gla (Forallac, Baix Empordà) 59. Serra Mitjana (Forallac, Baix Empordà) 60. Taula dels Tres Pagesos (Forallac, Baix Empordà) 61. Vinya Gran (Forallac, Baix Empordà) 62. Clot de la Tina de Sant Pol (la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà) 63. Can Mina dels Torrents de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) 64. Montagut (Palamós, Baix Empordà) 65. Cova d’en Daina (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà) 66. Mas Bou – Serenys (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà) 67. Pedres Dretes d’en Lloveres (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà) 68. Dolmen del Cementiri dels Moros (Torrent, Baix Empordà) 69. Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) 70. Prospeccions a la Vall d’en Bas (les Preses, Ridaura, Garrotxa) 71. Coma del Poll (Alòs de Balaguer, Noguera) 72. Dolmen de la Font dels Coms (Llavorsí, Pallars Sobirà) 73. Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà) 74. Clots del Solà (Castellar de la Ribera, Solsonès) 75. Dolmen Clarà (Clarà, Castellar de la Ribera, Solsonès) 76. Cal Tururut (Navès, Solsonès) 77. Can Cabot a Vallmanya (Pinós, Solsonès) 78. Dolmen de Collet de Su - Casa Cremada (Pinós, Solsonès) 79. Dolmen de la Pera (Pinós, Solsonès) 80. Can Pallàs (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) 81. Dolmen de Pardals (Darnius, Alt Empordà) 82. Codella (les Preses, Garrotxa) 83. La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) 84. Cromlec de Pins Rosers (Cardedeu, Vallès Oriental) 85. Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental) 86. Roca Foradada del Turó Mas Miquel (Vallromanes, Vallès Oriental) 87. Dolmen del Trull (Vilalba Sasserra, Vallès Oriental) 88. Camí Parés (Guimerà, Urgell) 89. El Tossal (Puigverd d’Agramunt, Urgell)

Ferro – Ibèric – Colonitzacions 90. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) 91. Conjunt Monumental d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) 92. Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) 93. L’Assut (Tivenys, Baix Ebre) 94. Prospecció al Territori d’Ullastret (la Bisbal d’Empordà, Fontanilles, Serra Daró i Ullastret i el seu territori, Baix Empordà) 324 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

95. Els Vilars (Arbeca, Garrigues) 96. Sant Jaume Mas d’en Serra (Alcanar, Montsià) 97. Antona (Artesa de Segre, Noguera) 98. Monteró 1 (Camarasa, Noguera) 99. Serra Mania (Cubells-Forallada, Noguera) 100. L’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) 101. El Calvari (el Molar, Priorat) 102. Els Castellons (Flix, Ribera d’Ebre) 103. Santa Madrona (Riba-roja, Ribera d’Ebre) 104. Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) 105. Poblat Ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) 106. Camp dels Moros de la Codina (Pinell, Solsonès) 107. Els Estinclells (Verdú, Urgell) 108. Les Maleses (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) 109. Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) 110. Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 111. Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà) 112. Poblat Ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà) 113. Camp d’en Gou / Gorg d’en Batlle - barri artesà d’Ullastret (Baix Empordà) 114. Puig de Sant Andreu, Oppidum (Ullastret, Baix Empordà) 115. Poblat Ibèric de Sant Julià de Ramis (Sant Julià de Ramis, Gironès) 116. Montbarbat (Lloret de Mar, Selva)

Romà - antiguitat tardana 117. Vall de la Vansa - Serra del Cadí (Alt Urgell) 118. Baetulo, pl. Joaquim Font i Cussó (Badalona, Barcelonès) 119. Iesso - Camp Primer (Guissona, Segarra) 120. Can Taco - turó d’en Roina (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental) 121. Empúries, Insula 30 de la ciutat romana - pou de les termes públiques (l’Escala, Alt Empordà) 122. Montfullà (Bescanó, Gironès) 123. Raset de Baix - església Sant Cristòfol (Cervià de Ter, Gironès) 124. Poblat Ibèric de Sant Julià de Ramis (Sant Julià de Ramis, Gironès) 125. Vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, Selva) 126. Fòrum romà de Tarragona (Tarragona, Tarragonès)

Medieval - Modern 127. Santa Margarida de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat) 128. L’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) 129. Castell de Llordà (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 130. Granja dels Frares de Santes Creus (el Morell, Tarragonès) 131. Castell de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà) 132. Torre del Far (Santa Coloma de Farners, Selva) 133. Castell de Sant Maurici (Caldes de Malavella, Selva) 134. Sant Martí de Queròs (Sant Hilari Sacalm, Selva) 135. Castell de Montsoriu (Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Selva) 136. Casteth Leon (es Bòrdes, Val d’Aran) 137. Els Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) 138. L’Obaga Gran (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) 139. Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) 325 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Indeterminat 140. Carta arqueològica subaquàtica (Ampolla de Mar, Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Baix Ebre, Montsià)

2.2.2. Actuacions arqueològiques preventives L’any 2004 s’han fet intervencions arqueològiques preventives en els jaciments següents:

Paleontologia 1. Variant d’Oliana (Oliana, Peramola, Alt Urgell) 2. C-14 (PQ 89+000 al 101+000)Tram Oliana, Peramola i Coll de Nargó (Oliana, Peramola, Coll de Nargó, Alt Urgell) 3. Can Mata (Hostalets de Pierola, Anoia) 4. Pràctiques de camp de Paleontologia (Igualada, Santa Maria de Miralles, Anoia) 5. Fumanya - Mina Esquirol (Fígols, Vallcebre, Berguedà) 6. Pràctiques de camp de paleontologia a Pedraforca (Vallcebre, Berguedà) 7. Barranc del Portell i Barranc del Fusteró (Àger, Noguera) 8. Pràctiques de camp de paleontologia (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona) 9. Tossal de la Doba i Zones afectades pel traçat Línia Elèctrica L/110 kV (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 10. Pissarres de l’Autunià de Baró, talús oest de la carretera N-260, 02 km al sud de Baró (Soriguera, Pallars Sobirà) 11. Pràctiques de camp de paleontologia (Altafulla, Tarragonès) 12. Estació Vallparadís - UPC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Terrassa, Vallès Occidental)

Paleolític - epipaleolític 13. Dolina de l’Esquerda de les Alzines (Begues, Baix Llobregat) 14. Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès) 15. Terrasses del Riu Farfanya (Castelló de Farfanya, Noguera) 16. Connexió ferroviària corredor mediterrani TAV, tram viaducte sobre el riu Francolí (Perafort, Morell, Vilallonga del Camp, Rourell, Alcover, Tarragonès, Alt Camp)

Neolític - bronze 17. Forat Rodó (desdoblament C-15 entre Canyelles i Vilafranca del Penedès (PQ 4+500) (Olèrdola, Alt Penedès) 18. Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès, Alt Penedès) 19. Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 20. La Girada II (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 21. El Cavet (Cambrils, Baix Camp) 22. Carrer Robadors, 21-45, Sant Rafael, 2-10, 10-16, 18-26 i 26, rambla Raval,17-25, St Josep Oriol, plaça Salvador (Barcelona, Barcelonès) 23. Can Ricart: carrer Sant Oleguer, 10 (Barcelona, Barcelonès) 24. Carrers de la Riereta, 37-37b i Sant Pau, 84 (Barcelona, Barcelonès) 25. Carrer Reina Amàlia, 16-16 Bis (Barcelona, Barcelonès) 26. Solicrup (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 27. Clota del Molinàs, Sector II (Amposta, Montsià) 28. Abrics d’Ermites de la Serra de la Pietat (Ulldecona, Montsià) 29. Bassa de Regulació A, canal Algerri-Balaguer (Auvelles, Castelló de Farfanya, Noguera) 326 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

30. Ctra. C-13, tram Tremp - la Pobla de Segur (PQ 89+673 al 100+234) (Sindreu, la Pobla de Segur, Pallars Jussà) 31. Sindreu - Planell de Sanahuja, ctra. C-13, tram Tremp - la Pobla de Segur (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) 32. El Llirians del Mas (Sector Reg) Ctra. C-13 (PQ 7+260 i 7+370) tram Tremp - la Pobla de Segur (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) 33. Els Llirians del Mas - les Torres (Ctr.C-13 PQ 89+673 al PQ 100+234), tram Tremp – la Pobla de Segur (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) 34. Puig Roig del Roget (Masroig, Priorat) 35. Necròpolis Vall de la Clamor (Soses, Segrià) 36. Sector sud del Parc Universal Port Aventura, 626 (Salou, Tarragonès) 37. Polígon 35, Parcel·la 00035 (Salou, Tarragonès) 38. Aeroport de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental) 39. Can Gambús- 1 (Sabadell, Vallès Occidental) 40. Can Gambús- 2 (Sabadell, Vallès Occidental) 41. Florida Nord, carrer Baronia, s/n (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 42. Ronda Est de Polinyà (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 43. Ca l’Estrada, Ronda Nord Granollers, Ctrc-352, tram Franqueses-Canovelles (PQ 3+500 PQ 3+580) (Canovelles, Vallès Oriental) 44. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 26 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 45. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 31 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 46. Can Vilalba: Pla parcial sector Spm-4 (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Ferro – ibèric - colonitzacions 47. El Vilar (carrers Prat de la Riba i del Tren, passeig de l’estació, plaça de l’esta- ció) (Valls, Alt Camp) 48. Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès, Alt Penedès) 49. Pla de les Sitges del Camaró (Torre de Claramunt, Anoia) 50. Poblat Ibèric del Cogulló (Sallent, Bages) 51. Passatge de la Carnisseria, 23 (Selva del Camp, Baix Camp) 52. La Palma (Aldea, Baix Ebre) 53. Solar entre carrers Tallinaires, Palamós, Roses i el passeig Marítim (jaciment de les Sorres) (Gavà, Baix Llobregat) 54. Can Torrents (Jardins) al carrer Hospital, 7-9 (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) 55. Ermita de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) 56. Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) 57. Gasoducte Tivissa-l’Arboç (Banyeres, Santa Oliva, Albinyana, Bonastre, Vespella de Gaià, el Catllar, Tarragona, Constantí, Vila-seca, Reus, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Ribera d’Ebre) 58. Carrer Mineria, 54-78, Gran Via de les Corts Catalanes, 158u, 186 i 190b (Barcelona, Barcelonès) 59. Poblat Ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès) 60. Serrat dels Tres Hereus (Avià, Casserres, Berguedà) 61. Era del Po Ros (desdoblament C-15 entre Canyelles i Vilafranca del Penedès) (Canyelles, Garraf) 62. Plaça de l’Ajuntament, 4 (Sitges, Garraf) 63. Xalet de Nin (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 64. Darró (Límit Meridional de la Zona 0) (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 327 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

65. Minferri (Juneda, Garrigues) 66. Can Xac (Argelaguer, Garrotxa) 67. Puig del Castell (Cassà de la Selva, Gironès) 68. Far de Tossa de Mar (Tossa de Mar, Selva) 69. Turo de Montgrós (el Brull, Osona) 70. Balmes de Collformic (Santa Maria de Corcó, Osona) 71. El Camp de les Lloses (Tona, Osona) 72. Sindreu de Santa Joana de Vinyafrescal Ctr C-13 (PQ 89+673 al 100+234) tram Tremp - la Pobla de Segur (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) 73. El Llirians del Mas (Sector Reg) Ctra. C-13 (PQ 7+260 i 7+370) tram Tremp - la Pobla (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) 74. Racó de l’Aixerí C-12 entre Garcia i Ascó (Vinebre, Ribera d’Ebre) 75. Les Sebiques C-12 entre Garcia i Ascó (Vinebre, Ribera d’Ebre) 76. Sant Miquel de Vinebre (Vinebre, Ribera d’Ebre) 77. Carrer la Bassa, s/n (Artesa de Lleida, Segrià) 78. Puig Castellet (Lloret de Mar, Selva) 79. Turó Rodó (Lloret de Mar, Selva) 80. Castell de la Vila (el Catllar, Tarragonès) 81. Necròpolis de les Maries (Gandesa, Terra Alta) 82. Variant d’Anglesola a la ctra. C-53 (Anglesola, Urgell) 83. Can Fatjó (Rubí, Vallès Occidental) 84. Carrer Xercavins, 30 (Rubí, Vallès Occidental) 85. Carrer Sant Sebastià, 2 (Rubí, Vallès Occidental) 86. Can Vilalba: Pla Parcial Sector Spm-4 (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Romà – antiguitat tardana 87. Roques Roges II (antic Sau 6) (Alcover, Alt Camp) 88. Roques Roges III (Alcover, Alt Camp) 89. PP2, Parcel·les, 10, 13, 23 i 24 (Puigpelat, Alt Camp) 90. Torrent de les Voltes, terrenys Sca (Puigpelat, Alt Camp) 91. Banys de la Vil·la del Vilar a la vorera carrer Prat de la Riba (Valls, Alt Camp) 92. Port Romà d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) 93. Línia TAV Figueres-Perpinyà subtram boca sud del túnel del Pertús (Jonquera, Alt Empordà) 94. Gi-V-6216 (PQ 9+030 a 11+267 (PQ 14+121 a 16+900) Tram Sant Pere Pescador - Castelló d’Empúries (Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Alt Empordà) 95. La Torre (dins el traçat TAV Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa Subtram Xb PQ 7+000) (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) 96. Mur romà Santa Tecla-la Gravosa (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) 97. Camp de la Torra - projecte ampliació Subestació de Santa Margarida (Santa Margarida de Montbui, Anoia) 98. Carrer Girona, 3-5 (Navarcles, Bages) 99. La Llosa, vil·la romana (Cambrils, Baix Camp) 100. UA 6 Sud (Cambrils, Baix Camp) 101. CEIP Cambrils (carrer Joan Bardina, 1) (Cambrils, Baix Camp) 102. Posició 12 Enagas (Reus, Baix Camp) 103. Partida de la Mola (Hort del Pelat) parcel·les 54, 55, 56, 57 (Riudoms, Baix Camp) 104. Barranc de Sales (Selva del Camp, Baix Camp) 105. Connexió Ferroviària Corredor Mediterrani - TAV Tram Barranc les 328 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Paisanes - estació Vila-seca, Vinyols i els Arcs (Cambrils, Reus, Vila-seca, Baix Camp, Tarragonès) 106. Connexió ferroviària corredor mediterrani-TAV tram estació Vila-seca esta- ció Portaventura C:14-Constantí-Perafort (Reus, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, Perafort, Baix Camp, Tarragonès) 107. La Palma (Aldea, Baix Ebre) 108. Sector Tres Cales. 2a Fase (l’Ametlla de Mar, Baix Ebre) 109. Carretera C-253 - Cruïlla de Can Falet (Calonge, Baix Empordà) 110. Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baix Empordà) 111. Carrers Xaloc, Isaac Peral, Monturiol, Pella i Forgas, Rascasa i de la Sirena de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) 112. Solar entre carrers Tallinaires, Palamós, Roses i el passeig Marítim (jaciment de les Sorres) (Gavà, Baix Llobregat) 113. Tram Papiol-Sant Vicenç dels Horts TAV Madrid-Barcelona-frontera francesa (Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts Pallejà, Baix Llobregat) 114. Ca l’Espluga (Pallejà, Baix Llobregat) 115. Can Torrents (Jardins) al carrer de l’Hospital, 7-9 (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) 116. Carrer del Ferrocarril (Sant Joan Despí, Baix Llobregat) 117. Can Modolell (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) 118. Ctra. Reial (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) 119. Carrers Francesc Moragas, 17-19 i Mossèn Josep Duran, 1-5 (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) 120. Carrer Barcelona, 1 / plaça Catalunya (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) 121. Can Manyoses (Viladecans, Baix Llobregat) 122. Ca n’Horta (Gavà, Baix Llobregat) 123. Ermita de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) 124. La Torreta (Bonastre, Baix Penedès) 125. El Vilarenc (Calafell, Baix Penedès) 126. La Creu de Comarruga Est (el Vendrell, Baix Penedès) 127. Gasoducte Tivissa-l’Arboç (Banyeres, Santa Oliva, Albinyana, Bonastre, Vespella de Gaià, el Catllar, Tarragona, Constantí, Vila-seca, Reus, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Ribera d’Ebre) 128. Solar Via Augusta, 17 (antiga Escola Jungfrau) (Badalona, Barcelonès) 129. Av. President Companys, 28-32 (Badalona, Barcelonès) 130. Av. President Companys, 92-94 (Badalona, Barcelonès) 131. Carrer Lladó, 35 (Badalona, Barcelonès) 132. Carrer Joan Güell, 213-221, 216-232 (Barcelona, Barcelonès) 133. Prolongació avinguda Francesc Cambó, entre carrer d’en Gir, Alt El Pellicer, Gombau i de Fonollar. Zona B Projecte (Barcelona, Barcelonès) 134. Carrers Avinyó, 15 i Pou Dolç, 9 (Barcelona, Barcelonès) 135. Mercat de Santa Caterina. Carrers Colomines, 1; d’en Gir, Alt El Pellisser, 11-25 (Barcelona, Barcelonès) 136. Carrer Magdalenes, 25 (Barcelona, Barcelonès) 137. Carrer Ramelleres, 16-20 (Barcelona, Barcelonès) 138. Carrers Regomir, 6 i Ataülf, 9 (Barcelona, Barcelonès) 139. Sotstinent Navarro, 1-23; plaça de l’Àngel, 5; Via Laietana, 18-28; Pare Gallifa, 1-3, Mercaders, 14-18 (Barcelona, Barcelonès) 140. Immoble carrers Regomir, 6 i Ataülf, 9 (Barcelona, Barcelonès) 141. Molí de Sant Andreu (Rec Comtal) (Barcelona, Barcelonès) 142. Portal de l’Àngel, 12-14 (Barcelona, Barcelonès) 329 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

143. Serrat dels Tres Hereus (Avià, Casserres, Berguedà) 144. Les Colomines - Zona A (Llívia, Cerdanya) 145. Les Forques (Sitges, Garraf) 146. Plaça de l’Ajuntament, 4 (Sitges, Garraf) 147. El Vinyet (Sitges, Garraf) 148. Solicrup (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 149. Xalet de Nin (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 150. Vilans de Reig (Torms, Garrigues) 151. Can Fàbrega (Argelaguer, Garrotxa) 152. Via romana del Capsacosta (Vall de Bianya, Garrotxa) 153. Plaça de la catedral de Girona (Girona, Gironès) 154. Passeig Jacint Verdaguer, carrer Sant Ferriol (Sarrià de Ter, Gironès) 155. Solar entre passeig Jacint Verdaguer i carrer Sant Ferriol (Sarrià de Ter, Gironès) 156. Solar Camí d’Alella (entre l’avinguda Ferran Fabra, el passeig Maria Auxiliadora i el Camí de Mig) (Alella, Maresme) 157. Carrer Priorat, 15-23 (Urbanització Mas Coll) (Alella, Maresme) 158. Can Jalpí - Àrea II - Residencial Castell Jalpí (Arenys de Munt, Maresme) 159. Via Romana de Parpers (Argentona, Maresme) 160. Ca l’Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar, Maresme) 161. La Guardiola (Riera de Cabrera, 5) (Cabrera de Mar, Maresme) 162. Can Masriera (baixada Santa Maria, Riera de Cabrera) (Cabrera de Mar, Maresme) 163. Carrer Santa Rita (Malgrat de Mar, Maresme) 164. Carrer Baixada de les Espenyes, 5 (Mataró, Maresme) 165. Carrer d’en Pujol, 32 (Mataró, Maresme) 166. Carrer la Palma, 27 (Mataró, Maresme) 167. Carrer Nou, 40 (Mataró, Maresme) 168. Carrer de la Riera (Mataró, Maresme) 169. Iluro, pl. Can Xammar - baixada Escaletes (Mataró, Maresme) 170. Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme) 171. Carrer del Pilar, 93-95-97 (vil·la romana de Can Farrerons) (Premià de Mar, Maresme) 172. Horta Farrerons (Premià de Mar, Maresme) 173. Veral del Vallmora (Vinya del senyor Mas) sectors, nord, est, sud (Teià, Maresme) 174. Veral de Vallmora Parcel·la E-2 Sector Meridional (Teià, Maresme) 175. La Fornaca (Vilassar de Dalt, Maresme) 176. El Romeral (Vil·la Romana) (Albesa, Noguera) 177. El Camp de les Lloses (Tona, Osona) 178. Carrer Santa Maria, 4 (Vic, Osona) 179. Can Colomer Munmany (Vic, Osona) 180. Rambla Hospital, 25-27 (Vic, Osona) 181. Església de la Pietat (Vic, Osona) 182. Vil·la del Pla de Covet (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) 183. Ermedàs (Cornellà de Terri, Pla de l’Estany) 184. Traçat Nova Línia Subterrània 25kV. Receptora Pla de l’Estany (Palol de Revardit, Pla de l’Estany) 185. Ctra. C-38, Variant, Tram Sant Pau de Segúries (Sant Pau de Segúries, Ripollès) 186. Sant Pelegrí Nord (PQ 8+260) (Biosca, Segarra) 187. Av. 11 de Setembre (Guissona, Segarra) 330 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

188. Cantonada carrer Termes Romanes i Vall-llobera (antiga Eycam) (Caldes de Malavella, Selva) 189. Carrer Aquari, 26 Urbanització Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar, Selva) 190. Carrers Serra Vilaró, Santa Marta, Isidrot, Pins, Pons d’Icart, Termes i passeig del Fortí, (Altafulla, Tarragonès) 191. Els Munts (vil·la romana) (Altafulla, Tarragonès) 192. Planta de Producció de Comonomer (Edifici L), Dow (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) 193. Solar “L” Terrenys de Dow (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) 194. Teatre Romà (Tarragona, Tarragonès) 195. Av. Països Catalans, Parcel·la 5, Illa II (Tarragona, Tarragonès) 196. Av. Prat de la Riba, 9 (Tarragona, Tarragonès) 197. Baixada Peixateria, 19 (Tarragona, Tarragonès) 198. Carrer Major (Tarragona, Tarragonès) 199. Carrer Major, 2 (Tarragona, Tarragonès) 200. Carrer Rebolledo, 14-16 (Tarragona, Tarragonès) 201. Carrer Reding, 23 (Tarragona, Tarragonès) 202. Castellarnau, 2 (Tarragona, Tarragonès) 203. Celanese Emulsions (Tarragona, Tarragonès) 204. Cota 128,5 a Sant Pere i Sant Pau (Tarragona, Tarragonès) 205. Plaça Sedassos, 28 (Tarragona, Tarragonès) 206. UA 27 (Via Augusta) (Tarragona, Tarragonès) 207. Plaça dels Àngels, 23 (Tarragona, Tarragonès) 208. Av. Catalunya, 58-60 (Tarragona, Tarragonès) 209. Carrer del Mar, 38 (Tarragona, Tarragonès) 210. Carrer Escales del Miracle, 2 (Tarragona, Tarragonès) 211. Carrer Estanislau Figueras, 26 (Tarragona, Tarragonès) 212. Carrer Fortuny, 19; Governador González, 14 (Tarragona, Tarragonès) 213. Carrer Fortuny, 28 (Tarragona, Tarragonès) 214. Carrer Francesc Nel·lo, 6 (Tarragona, Tarragonès) 215. Carrer Merceria, 25 (Tarragona, Tarragonès) 216. Carrer Mossèn Francesc Tapies, 4 (Tarragona, Tarragonès) 217. Carrer Terra Alta, 23 Platja de la Mora (Tarragona, Tarragonès) 218. Carrer Torres Jordi, avinguda Independència, avinguda Vidal i Barraquer (Tarragona, Tarragonès) 219. Carrer Unió, 34 (Tarragona, Tarragonès) 220. Cuniculus de la Cova Urbana (Tarragona, Tarragonès) 221. Parcel·la 25, Illa 8, Peri2 (Tarragona, Tarragonès) 222. Parcel·les 6, 7 i 9 del Pp2 (Tarragona, Tarragonès) 223. Pla Parcial Pp1- avinguda d’Andorra (Tarragona, Tarragonès) 224. Plaça dels Àngels, 1 (Tarragona, Tarragonès) 225. Plaça Santiago Rusiñol, 5 (Tarragona, Tarragonès) 226. Toll de Garrol (Sant Ramon) (Tarragona, Tarragonès) 227. UA 15, (carrers Vapor, Felip Pedrell, Ferrer i Duran i Sense Nom) (Tarragona, Tarragonès) 228. Via Augusta, 29 (Tarragona, Tarragonès) 229. Carrer Reial, 32 (Tarragona, Tarragonès) 230. Catedral - Museu Diocesà (Tarragona, Tarragonès) 231. Carrer Don Antoni Company i Fernández de Córdoba, 11 (Tarragona, Tarragonès) 232. Carrer Smith, 46 (Peri2, Parcel·la 26) (Tarragona, Tarragonès) 233. Carrer Granada, 16 (Tarragona, Tarragonès) 331 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

234. Parcel·les 23 i 24 B del Peri 2 (Tarragona, Tarragonès) 235. La Canaleta (Vila-seca, Tarragonès) 236. Connexió Ferroviària Corredor Mediterrani TAV-Tram Viaducte sobre el riu Francolí (Perafort, Morell, Vilallonga del Camp, Rourell, Alcover, Tarragonès, Alt Camp) 237. Camín Reiau-Obres Ctr-N-230 Tortosa a França per Val d’Aran. (PQ 176,6 a179,7) tram es Bòrdes-Bossòst (Bossòst, Val d’Aran) 238. Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal, Vallès Occidental) 239. Projecte TAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Papiol (PQ503+300- PQ506+353.071) (Castellbisbal, Vallès Occidental) 240. Passeig de l’Ermita (Castellbisbal, Vallès Occidental) 241. Can Fatjó dels Xiprers (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) 242. Ca l’Oller - ampliació subestació elèctrica de Polinyà: Riera de Caldes (Polinyà, Vallès Occidental) 243. Carrer Xercavins, 30 (Rubí, Vallès Occidental) 244. Carrer Sant Sebastià, 2 (Rubí, Vallès Occidental) 245. Carrer Sant Sebastià, 43 (Rubí, Vallès Occidental) 246. Carrer Santa Eulàlia, 15 (Rubí, Vallès Occidental) 247. Hostatgeria de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental) 248. Can Gambús-1 (Sabadell, Vallès Occidental) 249. Can Gambús-2 (Sabadell, Vallès Occidental) 250. Aeroport de Sabadell carrers L1 i L2 (Sabadell, Vallès Occidental) 251. Sector Can Bellet, Can Canyameres, la Guinardera II (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 252. Av. Can Montmany, 43 (Sant Cugat del Vallès -Valldoreix, Vallès Occidental) 253. Carrer Sant Ramon, 1-3 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 254. Sector Ronda Est de Polinyà (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 255. Can Vinyals, carrer Jaume I el Conqueridor, s/n (Carretera B-140 PQ 4900- 4950) (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 256. Carrer Narcís Monturiol, 1, xamfrà carrer Sant Pau (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 257. Avinguda del Castell - Can Traver (Bigues i Riells, Vallès Oriental) 258. El Colomer (Can Granada-Can Traver) (Bigues i Riells, Vallès Oriental) 259. Carrer del Pont, 19 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 260. Carrer Escanyacans, 6-8 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 261. Carrer Escanyacans, 3 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 262. Carrer Major, 120-122-124 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 263. Carrer Vic, 27-29 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 264. Carrer Major, 31-33 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 265. Bosc d’en Pujol (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 266. Carrer Buenos Aires, 35-39 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 267. Ca l’Estrada (Ronda Nord Granollers Segon Tram (PQ 3+500 PQ 3+580) Ctrc-352 Tram Franqueses-Canovelles (Canovelles, Vallès Oriental) 268. Urbanització Santa Digna, Parcel·la 27 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 269. Urbanització Santa Digna, carrer Santa Digna 31 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 270. Urbanització Santa Digna, carrer Santa Digna 26 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 271. Can Terrers (Garriga, Vallès Oriental) 272. Carrer Catalunya, 30 (Granollers, Vallès Oriental) 332 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

273. Carrer Josep M. Ruera, 5 (Granollers, Vallès Oriental) 274. Carrer Corro, 63 (Granollers, Vallès Oriental) 275. Carrer Ricoma (Granollers, Vallès Oriental) 276. Carrer Santa Anna, 6 (Granollers, Vallès Oriental) 277. Carrer Torras i Bages, 17-19 (Granollers, Vallès Oriental) 278. Corredor de Sant Cristòfol de Granollers (Granollers, Vallès Oriental) 279. Pla Parcial Sector Spm-4, Sector Vilalba (Roca del Vallès, Vallès Oriental) 280. Sant Genís de Tapioles (Vallgorguina, Vallès Oriental)

Medieval - modern 281. Carrer del Rec, 31 - Cantonada Raval del Carme (Alcover, Alt Camp) 282. Carrer Major, 12 (Alcover, Alt Camp) 283. Carrer Cort, 19-21, muralla Sant Antoni, 26-28 (Valls, Alt Camp) 284. Monestir de Sant Llorenç de Sous (Albanyà, Alt Empordà) 285. Carrer del Punyalet, s/n (Castelló d’Empúries, Alt Empordà) 286. Riells I (l’Escala, Alt Empordà) 287. Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) 288. Església del monestir de Sant Quirze de Colera (Rabós d’Empordà, Alt Empordà) 289. Avinguda de Rhode, 81-83 (Roses, Alt Empordà) 290. Solar al nord-est de la Ciutadella (Roses, Alt Empordà) 291. GI-V-6216 (PQ 9+030 a 11+267) (PQ 14+121 a 16+900) Tram Sant Pere Pescador - Castelló d’Empúries (Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries, Alt Empordà) 292. Carrer dels Ferrers, 71 (muralla medieval de Vilafranca) (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 293. Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 294. Edifici de l’Ajuntament Vilafranca (carrer de la Cort, 14) (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 295. Església de Sant Vicenç (Estamariu, Alt Urgell) 296. Rètol de Fígols (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) 297. Entorn del Campanar de Sant Martí de Bescaran (les Valls de Valira, Alt Urgell) 298. Monestir de Lavaix (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) 299. Sant Joan de Boi (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 300. Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 301. Capella de Sant Pau Vell (Bruc, Anoia) 302. Castell de Calaf (Calaf, Anoia) 303. Castell de Sant Esteve (Castellfollit de Riubregós, Anoia) 304. Església de Sant Miquel d’Orpí (Orpí, Anoia) 305. Pla del Cementiri i Fonollar (jaciments afectats pel projecte Variant Crt-B- 224) (Piera, Vallbona, Anoia) 306. Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera, Anoia) 307. Castell de Godmar de Callús (Callús, Bages) 308. Casa Rovira (casa 3-4 de la plaça del Mercat de Cardona) (Cardona, Bages) 309. Plaça Santa Eulàlia, 11, 12, 13 (Cardona, Bages) 310. Carrer Sant Antoni, 13 i del Palau (Moià, Bages) 311. Església de Santa Maria de Matadars (Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) 312. Torre Ximberga (Sallent, Bages) 313. Carrer Sant Sebastià, 9 (Sant Fruitós de Bages, Bages) 314. Església monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages, Bages) 315. Nova Ctra. C-37 Igualada - Manresa, tram 2 Sant Salvador de Guardiola 333 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Clau Nb-9283.5 (Sant Salvador de Guardiola, Bages) 316. Pla de Sans (Sant Salvador de Guardiola, Bages) 317. Església de la Mare de Déu del Roser (Súria, Bages) 318. Pla del Molí (Talamanca, Bages) 319. Av. Adelaida (Cambrils, Baix Camp) 320. Carrer Gentil i Vellet, 33 (Torre de la Muralla) (Selva del Camp, Baix Camp) 321. Castell de Paborde (Selva del Camp, Baix Camp) 322. Connexió Ferroviària Corredor Mediterrani - TAV Tram Barranc les Paisanes - Estació Vila-seca (Vinyols i els Arcs, Cambrils, Reus, Vila-seca, Baix Camp, Tarragonès) 323. Connexió ferroviària Corredor Mediterrani-TAV tram estació Vila-seca Estació Portaventura C:14-Constantí (Reus, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, Perafort, Baix Camp, Tarragonès) 324. L’entorn de la Torre de Vinaixarop (Aldea, Baix Ebre) 325. La Palma (Aldea, Baix Ebre) 326. Balneari de Cardó (Vall de Cardó) (Benifallet, Baix Ebre) 327. Antic Mercat del Peix, avinguda Felip Pedrell (Tortosa, Baix Ebre) 328. Carrer Pobla de Massaluca, passeig de l’Ebre i Llarg de Sant Vicenç (Tortosa, Baix Ebre) 329. Església de Sant Esteve de Canapost (Forallac, Baix Empordà) 330. Cruïlla ctra. Gi 644 (PQ 2+300) i GI- 651 tram Forallac Clau MG 01069 (Forallac, Baix Empordà) 331. Vall de Bell-lloc (Palamós, Baix Empordà) 332. Plaça del Mercat, 19 (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) 333. Carrer del Roser, 10 (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) 334. Carrer Sant Genís, 44 (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) 335. Camps de Mas Moreu de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) 336. Carrer del Fort, s/n (Ullastret, Baix Empordà) 337. Carrer del Fort, 15 (Ullastret, Baix Empordà) 338. Església de Santa Maria del Puig (Esparreguera, Baix Llobregat) 339. Plaça de l’Església (Esparreguera, Baix Llobregat) 340. Carrer Cal Mas, 5 (urbanització Nostra Senyora de Bruguers) (Gavà, Baix Llobregat) 341. Carrer Cal Mas, 11-13 (urbanització Nostra Senyora de Bruguers) (Gavà, Baix Llobregat) 342. Carrer Revall, 57 (Martorell, Baix Llobregat) 343. Torre de Santa Llúcia TAV, tram Martorell - Riu Llobregat (PQ 301+700 i 301+800) (Martorell, Baix Llobregat) 344. Església parroquial (plaça de l’Església, s/n) (la Palma de Cervelló, Baix Llobregat) 345. Can Fises (carrer del Pont, 2-6) (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) 346. Can Torrents (Jardins) al carrer l’Hospital, 7-9 (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) 347. Muntanya de Sant Ramon i la Vall de Llor (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) 348. Molí dels Frares (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) 349. Ca n’Horta (Gavà, Baix Llobregat) 350. Carrer Freixures, Colomines i Gir, Alt El Pellisser (Barcelona, Barcelonès) 351. Solar entre carrers Robador, Sant Rafael, Sant Josep Oriol i Sadurní (Barcelona, Barcelonès) 334 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

352. Plaça Nova, 3 i carrer dels Arcs, 1-3 (Barcelona, Barcelonès) 353. Carrers Carders, 39-41 i Montanyans, 1-5 (Barcelona, Barcelonès) 354. Carrer Atlàntida entre el 41 i el 61; Sant Carles, Baluard entre el 36 i el 58 i Vinaròs entre el 16 i el 20 (Barcelona, Barcelonès) 355. Carrer Bellesguard, 19-23 (Barcelona, Barcelonès) 356. Carrer de Requesens, 3 (Barcelona, Barcelonès) 357. Carrer d’en Gir, Alt Pellisser,1-28, Colomines,1-14, Flor Lliri,1-10, Sant Jacint, 1-13, Freixures,1-19 (Barcelona, Barcelonès) 358. Carrer Doctor Dou, 14-16, 21, Elisabets, 11, 2, 14, Notariat, 11-13 (Barcelona, Barcelonès) 359. Carrer Duana, 3-5 i 4-6 (Barcelona, Barcelonès) 360. Carrer Elisabets, 9-13 16-24, plaça dels Àngels, 1-3 (Barcelona, Barcelonès) 361. Carrer Flassaders, 40, antiga seca (Barcelona, Barcelonès) 362. Carrer Mercaders, 29-31 (Barcelona, Barcelonès) 363. Carrer Sant Pere Més Alt, 3-9 (Barcelona, Barcelonès) 364. Carrer Sant Pere Més Alt, 72-74 (Barcelona, Barcelonès) 365. Carrer Tiradors, 1-1b, plaça de Sant Agustí, 10-14, Portal Nou, 2 (Barcelona, Barcelonès) 366. Camí de Font-Trobada, 20-36 i passeig Miramar, s/n (Barcelona, Barcelonès) 367. Monestir de Pedralbes (zona entre l’abadia i l’hort de les monges) (Barcelona, Barcelonès) 368. Passatge d’Escudellers, 2-4 i 9 (Barcelona, Barcelonès) 369. Rambla dels Estudis, 118 (Palau Moja) (Barcelona, Barcelonès) 370. Rambla, 62-66, Ferran, 1 (Barcelona, Barcelonès) 371. Av. Francesc Cambó, 13-23 (Barcelona, Barcelonès) 372. Av. Joan XXIII, 18-38; carrer Doctor Salvador Cardenal; carrer de l’Institut Frenopàtic, 2-16 (Barcelona, Barcelonès) 373. Carrer Portaferrissa, 25-25b, carrer del Pi, 11-13 (Barcelona, Barcelonès) 374. Carrers Agullers, 2-16 i Trompetes, 2 (Barcelona, Barcelonès) 375. Carrer Ample, 5 (Barcelona, Barcelonès) 376. Carrer Àngel Baixeras, 1-9 (Barcelona, Barcelonès) 377. Carrer Anselm Clavé, 9 (Barcelona, Barcelonès) 378. Carrer Avinyó, 15 i Pou Dolç, 9 (Barcelona, Barcelonès) 379. Carrer Baixada de Sant Miquel, 1, Avinyó, 16 (Barcelona, Barcelonès) 380. Carrer Boquer, 14; Montcada, 2-2b; Placeta d’en Marcus, 4-8; Corders, 12- 18 (Barcelona, Barcelonès) 381. Carrer Boria, 1-23; plaça de la Llana, 1-10; Semoleres, 1-13; Corders, 1-13; Sant Jacint, 1-13; Colomines, 1 (Barcelona, Barcelonès) 382. Carrer Call, 19 (Barcelona, Barcelonès) 383. Carrer Capellans, 4 i Sagristans, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 384. Carrers Colomines, 1; d’en Gir; Alt El Pellisser, 11-25 (Mercat de Santa Caterina) (Barcelona, Barcelonès) 385. Carrer Comercial, 11-19, de la Ribera, 5-7, i passeig Picasso, 40 (Barcelona, Barcelonès) 386. Carrer de la Banca, 5; Anselm Clavé, 13; Portal de la Pau, 4 (Barcelona, Barcelonès) 387. Carrer de la Canuda, 31 i Bertrellans, 2 (Barcelona, Barcelonès) 388. Carrer de la Cera, 2-4 i Hospital, 143 (Barcelona, Barcelonès) 389. Carrer de la Cera, 26-40 i 51 (Barcelona, Barcelonès) 390. Carrer del Consolat de Mar, 45 i de Panses, 6 (Barcelona, Barcelonès) 391. Carrer del Consolat del Mar, 35 (Barcelona, Barcelonès) 335 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

392. Carrer del Parc, 1 (Barcelona, Barcelonès) 393. Carrer del Pou de la Figuera, 18-20 (Barcelona, Barcelonès) 394. Carrer del Pou de la Figuera, 12 (Barcelona, Barcelonès) 395. Carrer del Rec Comtal, 17-23 (Barcelona, Barcelonès) 396. Carrer del Vidre, 6-12, plaça Reial, 11-12 (Barcelona, Barcelonès) 397. Carrer dels Boters, 6 (Barcelona, Barcelonès) 398. Carrer dels Carders,17 i plaça de Sant Cugat, 1b (Barcelona, Barcelonès) 399. Carrer dels Cecs de la Boqueria, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 400. Carrer dels Mestres Casals i Martorell, 1-7 i 6-20 (Barcelona, Barcelonès) 401. Carrer dels Orgues, 9, Consolat del Mar, 31 (Barcelona, Barcelonès) 402. Carrer d’en Rosic, 6 (Barcelona, Barcelonès) 403. Carrer Elisabets, 20 (Barcelona, Barcelonès) 404. Carrer Alter, 1b-11; Sant Pau, 66; Sant Josep Oriol, 7-11 i plaça Salvador Segui, 1-9 (Barcelona, Barcelonès) 405. Carrer Esparteria, 1-5; Formatgeria, 8-12; Volta d’en Bufanalla, 5-9 (Barcelona, Barcelonès) 406. Carrer Fontanella, 9-15 (Barcelona, Barcelonès) 407. Carrer Joan Massana, 2-8; Via Laietana, 6; Canvis Nous, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 408. Carrer Hospital, 56-58 i 69-75 i interior dels Jardins de Rubió i Lluc (Barcelona, Barcelonès) 409. Carrer Llibreteria, entre el 4 i 14 (Barcelona, Barcelonès) 410. Carrer Magdalenes, 25 (Barcelona, Barcelonès) 411. Carrer Nàpols, 41-59 i Almogàvers, 11-25 (Barcelona, Barcelonès) 412. Carrer Nou de la Rambla,10-12 i Penedides, 5-9 (Barcelona, Barcelonès) 413. Carrer Nou de la Rambla, 14-18 i Lancaster, 2 (Barcelona, Barcelonès) 414. Carrer Nou de Rambla, 36 (Barcelona, Barcelonès) 415. Carrer Pelai, 9-11 i 30 (Barcelona, Barcelonès) 416. Carrer Picalquers, 2-14 i d’en Roig, 24 (Barcelona, Barcelonès) 417. Carrer Pou de la Figuera, 14-20 (Barcelona, Barcelonès) 418. Carrer Pou Dolç, 2-4; baixada de Sant Miquel, 8 i plaça de Sant Miquel (Barcelona, Barcelonès) 419. Carrer Ramelleres, 16-20 (Barcelona, Barcelonès) 420. Carrer Regomir, 6 i Ataülf, 9 (Barcelona, Barcelonès) 421. Carrer Sagristans, 1-3 i Capellans, 6-8 (Barcelona, Barcelonès) 422. Carrer Sant Antoni Abat, 32-38 i del Salvador, 2-4 (Barcelona, Barcelonès) 423. Carrer Sant Antoni dels Sombrerers, 4-8; Sombrerers, 4-6; placeta de Montcada, 12-14; passeig del Born, 3-5 (Barcelona, Barcelonès) 424. Carrer Sant Gil, 3 (Barcelona, Barcelonès) 425. Carrer Sant Pere Mitjà, 62 (Barcelona, Barcelonès) 426. Carrer Sotstinent Navarro, 1-23; plaça de l’Àngel, 5; Via Laietana, 18-28; Pare Gallifa,1-3, Mercaders, 14-18 (Barcelona, Barcelonès) 427. Carrer Tallers, 66 (Barcelona, Barcelonès) 428. Carrer Regomir, 6 i Ataülf, 9 (Barcelona, Barcelonès) 429. Molí de Sant Andreu (Rec Comtal) (Barcelona, Barcelonès) 430. Passeig Picasso, 38-38bis i carrer Comercial, 15 (Barcelona, Barcelonès) 431. Passeig Picasso, 24 bis, 26, 28 i 30 (Barcelona, Barcelonès) 432. Plaça Comercial, 9 i carrers de la Ribera, 2 i Comerç, 27-29 (Barcelona, Barcelonès) 433. Plaça de Sant Jaume, 5-6, carrer del Bisbe, 2-8 (Barcelona, Barcelonès) 434. Plaça de Sant Pere, 7-14, carrer Sant Pere Més Alt, 74-78 (Barcelona, Barcelonès) 336 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

435. Carrer Robadors, 21-45, St. Rafael, 2-10, 10-16, 18-26 i 26; rambla Raval, 17-25, St. Josep Oriol, plaça Salvador (Barcelona, Barcelonès) 436. Carrer Sant Oleguer, 10, Can Ricart (Barcelona, Barcelonès) 437. Carrers Sant Rafael, 2-10 i Robadors, 19-21 (Barcelona, Barcelonès) 438. Carrer Santa Madrona, 18-26, 17 (Barcelona, Barcelonès) 439. Carrers Arc del Teatre, 3-5 i Lancaster 13-19 i 22-24 (Barcelona, Barcelonès) 440. Carrers d’en Gir, Alt El Pellisser, 1-28, Colomines, 1-14, Flor de Lliri, 1-10 i Sant Jacint, 1-13 (Barcelona, Barcelonès) 441. Carrer Junta de Comerç, 8 (Barcelona, Barcelonès) 442. Entorn Mercat Santa Caterina Zona 1 B. Carrer Freixures, 1-19; plaça Santa Caterina, 1-3, Semoleres (Barcelona, Barcelonès) 443. Carrer Reina Amàlia, 16-16 bis (Barcelona, Barcelonès) 444. Carrers Robadors, Sant Rafael, Rambla del Raval, Sant Josep Oriol i Sadurní (Barcelona, Barcelonès) 445. Carrer Consolat del Mar, 45 i Panses, 6 (Barcelona, Barcelonès) 446. Carrer Gir, Alt El Pellisser, 1-28, Colomines 1-14, Flor de Lliri, 1-10, St. Jacint, 1-13, Freixures, 1-19 (Barcelona, Barcelonès) 447. Carrer Carders, 17; Plaça Sant Cugat, 1b (Barcelona, Barcelonès) 448. Carrer Carders, 39-41 i Montanyans, 1-5 (Barcelona, Barcelonès) 449. Central RSU, Mercat Santa Caterina Zona a carrers Colomines, d’en Gir, Alt Pellicer i General Álvarez de Castro (Barcelona, Barcelonès) 450. Carrer Princesa, 33-35, Assaonadors, 28-30 i Flassaders, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 451. Mercat Santa Caterina carrers Gir, Alt El Pellisser, 1-28; Colomines, 1-14; Flor de Lliri, 1-10; Sant Jacint, 1-13 (Barcelona, Barcelonès) 452. Carrer Canuda, 31 i Bertrellans, 2 (Barcelona, Barcelonès) 453. Carrer Parc, 1 (Barcelona, Barcelonès) 454. Carrer Pou de la Figuera, 12 (Barcelona, Barcelonès) 455. Carrer Capellans, 4 i Sagristans, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 456. Portal de l’Àngel, 12-14 (Barcelona, Barcelonès) 457. Carrer Robador, Sant Rafael, Sant Josep Oriol i Sadurní (Barcelona, Barcelonès) 458. Sant Sebastià (Bagà, Berguedà) 459. Eix Llobregat) C-16, tram Berga-Bagà Clau IA- Nb-01134 (Berga, Cercs, Guardiola de Berguedà, Bagà, la Nou de Berguedà, Fígols, Vallcebre, Sant Júlia, Berguedà) 460. Església de Sant Miquel de Turbians (Gisclareny, Berguedà) 461. Forn Can Ferreres (Ctra. Eix Llobregat) Ctr.C-16 (PQ75+500 al96+500) tram Puig-reig-Berga (Puig-reig, Casserres, Gironella, Olvan, Berga, Berguedà) 462. Barraca vinya i cabana pagès, Ctra. Eix Llobregat - Ctra. C-16, Tram Puig- reig Berga (Puig-reig, Berguedà) 463. Font de Can Periques (Puig-reig, Berguedà) 464. Carrer Major, tram Quatre Cantons. Poblet i Teixidó (Montblanc, Conca de Barberà) 465. Muralla de Sant Jordi, 34-36-38 (Montblanc, Conca de Barberà) 466. Can Marcial (carrer Bernat Tallaferro, 17) (Besalú, Garrotxa) 467. Casa de la Moneda (Besalú, Garrotxa) 468. Molí Subirós (Besalú, Garrotxa) 469. Portal dels Horts (Besalú, Garrotxa) 470. Torre de l’Hort de Can Martinot (Besalú, Garrotxa) 471. Sant Sepulcre de Palera (Beuda, Garrotxa) 472. Castell de Mabarrera (Celrà, Gironès) 337 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

473. Catedral de Girona (Girona, Gironès) 474. Hort de la Casa de l’Obra (Girona, Gironès) 475. Pujada de Sant Feliu, 8 (Girona, Gironès) 476. Subsòl de la Nau de la Catedral de Girona (Girona, Gironès) 477. Plaça de la Catedral de Girona (Girona, Gironès) 478. La Jueria (Sant Gregori, Gironès) 479. Església de Sant Pere de Llorà (Sant Martí de Llémena, Gironès) 480. Cal Baró (Alella, Maresme) 481. Edifici Cal Guardia (Can Doro) (Argentona, Maresme) 482. Rec del Molí - Tordera (Palafolls, Maresme) 483. Clota del Molinàs, Sector II (Amposta, Montsià) 484. Primera fase d’ordenació espai exterior del castell d’Ulldecona (Ulldecona, Montsià) 485. Segona fase d’ordenació espai exterior del castell d’Ulldecona (Ulldecona, Montsià) 486. Castell d’Albesa (Albesa, Noguera) 487. Monestir de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer, Noguera) 488. Església de Sant Miquel (Camarasa, Noguera) 489. Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) 490. Castell de Térmens (Térmens, Noguera) 491. Necròpolis del Prat d’Orís (Brull, Osona) 492. Església Vella de Sant Bartomeu (Sant Bartomeu del Grau, Osona) 493. Carrer de la Ramada, 8-10 (Vic, Osona) 494. Plaça de la Catedral de Vic (Vic, Osona) 495. Carrer Santa Maria, 4 (Vic, Osona) 496. Can Colomer Munmany (Vic, Osona) 497. Rambla Hospital, 25-27 (Vic, Osona) 498. Església de la Pietat (Vic, Osona) 499. Capbloncs, Ctra.C-13 (PQ 89+673 al 100+234) tram Tremp - la Pobla de Segur Clau AL- 98099 (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) 500. Feixans (PQ 6+020) (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) 501. Església de Sant Quirze (Alins, Pallars Sobirà) 502. Molí d’Oriol (Flix, Ribera d’Ebre) 503. Muralla ponent del castell de Miravet (Miravet, Ribera d’Ebre) 504. Monestir de Santa Maria Ripoll: exterior dels absis (Ripoll, Ripollès) 505. Farga Palau (Ripoll, Ripollès) 506. Muntanya de Sant Antoni (modificació puntual del Pla especial) (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) 507. Ctra. C-38, Variant, Tram Sant Pau de Segúries (Sant Pau de Segúries, Ripollès) 508. Antic hospital-convent de Santa Magdalena (Cervera, Segarra) 509. Carrer Carral (Guissona, Segarra) 510 Església de Sant Pere de Santa Fe (Oluges, Segarra) 511. Carrer la Bassa, s/n (Artesa de Lleida, Segrià) 512. Capella de Requesens de la Seu Vella (Lleida, Segrià) 513. Aparcament de l’estació Renfe-edifici Vialia (Lleida, Segrià) 514. Carrer Major, 56 (Lleida, Segrià) 515. Carrer Obradors, 8, 10 i 12 (Lleida, Segrià) 516. Ermita de Santa Llúcia (Sunyer, Segrià) 517. Castell de Rocasalva (Amer, Selva) 518. Carrer de la Muralla, 30 (Blanes, Selva) 519. Passeig de Dintre, 21 (Blanes, Selva) 338 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

520. Sector P-1 del Pla general de Caldes (Caldes de Malavella, Selva) 521. Antiga església de Sant Cebrià (Fogars de la Selva, Selva) 522. Cos de guàrdia del castell d’Hostalric (Hostalric, Selva) 523. Nucli antic d’Hostalric (Hostalric, Selva) 524. Castell de Torcafelló (Maçanet de la Selva, Selva) 525. Traçat de l’autovia Tordera-Fornells de la Selva (Nacional II PQ 8+500 al 13+500) (Maçanet de la Selva, Vidreres, Sils, Selva) 526. Línia TAV Madrid-Saragossa-frontera francesa, tram Riells-Massanes (PQ 600-614) (Riells, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Massanes, Selva) 527. Església Vella de Sant Vicenç (Tossa de Mar, Selva) 528. Far de Tossa de Mar (Tossa de Mar, Selva) 529. Can Freixa (Vilobí d’Onyar, Selva) 530. Can Serra (Vilobí d’Onyar, Selva) 531. Portal del Pont i Pou de Glaç (Solsona, Solsonès) 532. Carretera de Bassella, 7 (Solsona, Solsonès) 533. Castell de la Vila (el Catllar, Tarragonès) 534. Muntanya de l’Oliva (Tarragona, Tarragonès) 535. Plaça dels Àngels, 23 (Tarragona, Tarragonès) 536. Carrer Reial, 32 (Tarragona, Tarragonès) 537. Catedral-Museu Diocesà (Tarragona, Tarragonès) 538. Carrer Granada, 16 (Tarragona, Tarragonès) 539. Sector Trinxeres de les Deveses (Fatarella, Terra Alta) 540. Molí de Vent (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 541. Castell de Ciutadilla (Ciutadilla, Urgell) 542. Molí del Codina (Tàrrega, Urgell) 543. Carrer de l’Església, 2-12, General Boadella, 20-28 (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) 544. Parc de l’ermita del castell (Castellbisbal, Vallès Occidental) 545. Passeig de l’ermita (Castellbisbal, Vallès Occidental) 546. Ca l’Oller, ampliació subestació elèctrica de Polinyà: Riera de Caldes (Polinyà, Vallès Occidental) 547. Carrer del Castell, 7-11 (Rubí, Vallès Occidental) 548. Carrer Sant Sebastià, 2 (Rubí, Vallès Occidental) 549. Carrer Santa Eulàlia, 15 (Rubí, Vallès Occidental) 550. Carrer Unió, 13-17 (Rubí, Vallès Occidental) 551. Carrer Sant Quirze, 11-11bis (Sabadell, Vallès Occidental) 552. Aeroport de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental) 553. Casa Duran-Cos annex (carrer del Pedregar - carrer Sant Joan) (Sabadell, Vallès Occidental) 554. Carrer del Pedregar, 18 (Sabadell, Vallès Occidental) 555. Passeig de la Plaça Major (Sabadell, Vallès Occidental) 556. Carrer de la Salut, 69 (Sabadell, Vallès Occidental) 557. Hostatgeria de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental) 558. Carrer Sant Antoni Maria Claret, 10-12-14 (Sabadell, Vallès Occidental) 559. Carrer Via de Massagué, 6-8 i Raval de Dins, 7-9 (Sabadell, Vallès Occidental) 560. Plaça Sant Roc, 7-9 (Sabadell, Vallès Occidental) 561. Carrer del Raval de Dins, 36 (Sabadell, Vallès Occidental) 562. Carrer Santiago Russiñol, 12-14, Gorina, 9 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 563. Carrer Carme, 21 i Sant Ramon, 20 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 339 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

564. Carrer Castellví, 11-13 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 565. Carrer Lluna, 7 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 566. Carrer Sabadell, 33 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 567. Carrer Sant Esteve, 11 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 568. Carrer Valldoreix, 5-7 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 569. Celler Cooperatiu (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 570. Can Vilallonga (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 571. Carrer Sant Domènec, 24 i Sant Tomàs, 14 (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 572. Finca Can Ravella (Turó de Can Mates) (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) 573. Plaça del Mas Roig (Sant Cugat del Vallès - Valldoreix, Vallès Occidental) 574. Avinguda Can Montmany, 43 (Sant Cugat del Vallès - Valldoreix, Vallès Occidental) 575. Edifici Torreferrussa Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 576. Carrer Sant Ramon, 1-3 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 577. Carrer Sant Ramon, 9 i passatge Rectoria, 4 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 578. Polígon Industrial Ca n’Oller (Parcel·la 6, del carrer Catalunya, S/N) (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 579. Carrer Narcís Monturiol,1 / xamfrà carrer Sant Pau (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 580. Plaça de Dalt, 10-14 (Sentmenat, Vallès Occidental) 581. Plaça de Baix, 6-7 (Sentmenat, Vallès Occidental) 582. Església vella de Sant Menna, entre plaça de l’Església, plaça de Baix, plaça de Dalt i carrer Sabadell (Sentmenat, Vallès Occidental) 583. Pla Parcial de Can Perich: Masia de Can Perich i entorn (Sentmenat, Vallès Occidental) 584. Carrer del Vall, 16 (Terrassa, Vallès Occidental) 585. Torre del Palau (Terrassa, Vallès Occidental) 586. Castell-cartoixa Vallparadís, angle sud-est fossat (perllongament Línia FGC Terrassa) (Terrassa, Vallès Occidental) 587. Carrer Major, 120-122-124 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 588. Carrer Vic, 27-29 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 589. Bosc d’en Pujol (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) 590. Carrer Banys, 18 (la Garriga, Vallès Oriental) 591. Corredor de Sant Cristòfol de Granollers (Granollers, Vallès Oriental) 592. Carrer Barcelona, 9-13 (Parets del Vallès, Vallès Oriental) 593. Convent dels Caputxins (antiga caserna de la Guàrdia Civil) (Sant Celoni, Vallès Oriental) 594.Plaça de l’Església (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) 595. Castell de Montclús (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) 596. Sant Genís de Tapioles (Vallgorguina, Vallès Oriental)

Prospeccions i controls de moviments de terres 597. Carril bici - Tram 1 (l’Escala, Alt Empordà) 598. Finca F del Sector Granada (l’Escala, Alt Empordà) 599. Pla Parcial avinguda Costa Brava (Figueres, Alt Empordà) 600. Gi-610 (PQ 0+000 al PQ 5+200) tram Roses-Palau-Saverdera Clau ag-99158 (Roses, Palau-Saverdera, Alt Empordà) 601. Traçat TAV Figueres - frontera francesa (Figueres, Llers, Pont de Molins, Biure, Darnius, Capmany, Agullana, Jonquera, Alt Empordà) 340 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

602. TAV Madrid-Barcelona-frontera francesa tram Lleida-Martorell subtram X-a (PQ 2+900 4+500) (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) 603. Ronda Sud Igualada C-37 (PQ 62+970) ctra. C-15(PQ 44+285) tram St Margarida Montbui-Vilanova del Camí (Santa Margarida de Montbui, Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, la Pobla de Claramunt, Anoia) 604. PHN Tram 5 (Subirats, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Alt Penedès, Baix Llobregat) 605. Gi-610 (PQ 0+000 al PQ 5+200) tram Roses-Palau-Saverdera Clau ag-99158 (Roses, Palau-saverdera, Alt Empordà) 606. Massís del Garraf i dels Marges del Penedès (Vilafranca del Penedès, Martorell, Vallirana, Castelldefels, Vallcarca, Vilanova i la Geltrú, Vendrell, Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Baix Llobregat) 607. Variant d’Artés Ctr. B-430 PQ 4+230 a Ctr. Bv-4512 PQ 0+960 Tram Artés Clau Vb-00030 (Artés, Bages) 608. Nova ctra. C-37 Igualada-Manresa tram Castellfollit del Boix, Sant Salvador (PQ 74.00 al 89,200) Clau Nb-92283.5 (Castellfollit del Boix, Sant Salvador de Guardiola, Bages) 609. Partida de Mas Calvo, parcel·la 17, polígon, 35 (Reus, Baix Camp) 610. Parc Eòlic de Tortosa (Tortosa, Baix Ebre) 611. Partida de la Refoia (Paüls, Baix Ebre) 612. Cable subterrani tram carrer Pascual Roca, Ginestar, Major de Remolins, plaça Immaculada (Tortosa, Baix Ebre) 613. PHN Ramal Nord Tram des de la EB del riu Ebre als Colls de Santa Catalina (Tortosa, Baix Ebre) 614. Polígon Industrial Catalunya Sud, segona fase (Tortosa, l’Aldea, Baix Ebre) 615. Finca Armonia Resort (Calonge, Baix Empordà) 616. Entorn dels Clots de Sant Julià (Forallac, Baix Empordà) 617. C-65 (PQ 2+609 al PQ 5+592), tram Santa Cristina d’Aro, Clau Dg-99007.1 (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà) 618. Desdoblament ctra. C-31 tram Santa Cristina d’Aro - Castell Platja d’Aro (Santa Cristina d’Aro - Castell-platja d’Aro, Baix Empordà) 619. Les Ferreres (Gavà, Baix Llobregat) 620. Embassament laminació riera de Canals abans de l’encreuament soterrani Sant Andreu de la Barca del FGC (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat) 621. Autovia orbital Barcelona -Tram Abrera- Olesa de Montserrat (PQ0+000 i 3+200) (Abrera, Esparreguera, Baix Llobregat) 622. Ctra. C-31 (PQ 0 i 5+300) (projecte modificació carretera) (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) 623. Tram Sant Boi de Llobregat-l’Hospitalet TAV Madrid, Saragossa, Barcelona, frontera francesa (el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet, Barcelona, Baix Llobregat, Barcelonès) 624. Tram Sant Joan Despí - l’Hospitalet, TAV Madrid – Barcelona - frontera francesa (PQ 702+100 a 705+600) (Sant Joan Despí, Cornellà, el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) 625. Tram l’Hospitalet - la Torrassa TAV Madrid - Barcelona - frontera francesa (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) 626. Tram aeroport – l’Hospitalet – carrer Mallorca TAV Madrid, Barcelona frontera francesa subtram la Torrassa - Sants (l’Hospitalet, Barcelona, Baix Llobregat, Barcelonès) 627. Autovia orbital Barcelona, tram Olesa de Montserrat-Viladecavalls (PQ 3+200 I9+000) (Olesa de Montserrat, Viladecavalls, Baix Llobregat, Vallès Occidental) 341 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

628. Aqüeducte dels Arcs. Polígon industrial (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) 629. PHN Ramal Nord, Tram 4, Sector 1 (el Vendrell, Baix Penedès) 630. Nou Centre Logístic Industrial (Montblanc, Conca de Barberà) 631. Subestació línia elèctrica de l’Espluga (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà) 632. Desdoblament ctra. C-15 tram Vilanova i la Geltrú - Canyelles (Vilanova i la Geltrú, Garraf) 633. Línia transport elèctric nova subestació, Garraf 400 kV (Vilanova i la Geltrú, Canyelles, Garraf) 634. Reg de suport de l’Olivera (l’Albi, la Pobla de Cérvoles, Cervià, el Vilosell, les Borges Blanques, Garrigues) 635. Variant Torelló - ctra. Vb-5224 PQ 8,060 a C-37 PQ 38,8) Tram Torelló - Sant Vicenç de Torelló - Clau 99222 (Sant Pere de Torelló, Torelló, la Vall d’en Bas, Osona, Garrotxa) 636. Variant C-63 (antiga C-152) Sant Esteve d’en Bas ctr. C-63 (PQ 65+750 al PQ42+930 ) C-152 tram Sant Esteve (la Vall d’en Bas, Garrotxa) 637. Relligament tècnic xarxes 01-11 i 01-15 Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Abadesses (Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts, la Vall de Bianya, Sant Joan de les abadesses, Garrotxa, Ripollès) 638. Can Vilallonga (Estació Sísmica de les Gavarres) (Cassà de la Selva, Gironès) 639. Ctra. Gi-633 (PQ 6+000 a PQ 9+700) Tram Sant Jordi Desvalls Clau Gm- 99254 (supressió pas a nivell) (Sant Jordi Desvalls, Gironès) 640. Ctra. C-66 tram Corçà-Flaçà (Corçà, la Pera, Rupià, Flaçà, Baix Empordà, Gironès) 641. Transformació zona regadiu al terme municipal de Freginals (Freginals, Montsià) 642. Anell viari del delta de l’Ebre i millora general tram l’Ampolla-Camarles (Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Aldea, Deltebre, Ampolla, Camarles, Montsià, Baix Ebre) 643. Ctra. C-13 tram Tremp - la Pobla (PQ 89+673 al 100+234) Clau al-98099 (Tremp, Salàs de Pallars, la Pobla de Segur, Pallars Jussà) 644. Traçat Línia 110 kV des de la Pobla de Segur a Ponts (la Pobla Segur, Conca de Dalt, Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Baronia de Rialb, Artesa de Segre, Ponts, Pallars Jussà, Noguera) 645. Ctra. C-13 (PQ 138+265 al 138+765) Alòs d’Isil, Alt Àneu, Pallars Sobirà) 646. Connexió C-12 amb la Ctra. C-16 (PQ 164+285 al PQ 165+325) tram Balaguer (Balaguer, Noguera) 647. Variant de Bellcaire d’Urgell a ctra. C-53 (Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Noguera) 648. Basses de regulació A i C traçat de la canonada d’impulsió (Castelló de Farfanya, Noguera) 649. Ctra. C-66 tram Banyoles-Figueres (Cornellà de Terri, Banyoles, Fontcoberta, Serinyà, Besalú, Pla de l’Estany, Garrotxa) 650. Ctra. C-233, Variant de Vilanova de Bellpuig (Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell) 651. Millora i ampliació zona de reg de Ginestar (Ginestar, Ribera d’Ebre) 652. Ctra.L-303 (PQ 9+000 al PQ 20+120) tram intersecció amb L-310- Agramunt Clau Ml-02025.2 653. Gasoducte Alpicat, Alcarràs, Lleida (Alpicat, Alcarràs, Lleida, Segrià) 654. Camp de golf de Caldes de Malavella (Caldes de Malavella, Selva) 342 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

655. Can Peiret (PQ 607+600 i 607+760) (Massanes, Selva) 656. Mas Siurana I (PQ 606+800 i 606 +950) (Massanes, Selva) 657. Sitges de la carretera d’Aiguaviva (Giv-5343) (Riudellots de la Selva, Selva) 658. El Gorg Gitano (Tossa de Mar, Selva) 659. Línia 2 Circuits en tram aeri i subterrani 25 kV (Sils, Santa Coloma de Farners, Selva) 660. Autovia A-2 (PQ 13.500 al 20.500) tram Sils-Caldes de Malavella (Sils, Caldes de Malavella, Selva) 661. Gi-600 (PQ 0+000 a 5+291) tram Tordera-Blanes Clau-Ag-98135-Mo (Blanes, Tordera, Selva, Maresme) 662. Ctra. C-55 tram Clariana de Cardener (PQ 66+550 al 73+135) Clau Al- 01090 (Clariana de Cardener, Solsonès) 663. Ctra. C-55, variant Santa Susanna, Tram Riner (Riner, Solsonès) 664. Gasoducte Súria - Cardona - Solsona (Solsona, Olius, Clariana de Cardener, Pinós, Riner, Cardona, Sant Mateu de Bages, Súria, Solsonès, Bages) 665. Carrer dels Munts, 18 (Altafulla, Tarragonès) 666. Carrer Major, s/n (UA2) (Constantí, Tarragonès) 667. Canviador d’ample de via del TAV (Creixell, Roda de Berà, Tarragonès) 668. Repsol Petróleo - augment recuperació de plantes de sofre (U-673) (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) 669. Campus Sescelades (Tarragona, Tarragonès) 670. Subestació Constantí Polígon Riu Clar (Tarragona, Tarragonès) 671. Voltant del Mercat Municipal (carrers Reding, Governador González, Cristòfor Colom) (Tarragona, Tarragonès) 672. Connexió ferroviària corredor Mediterrani TAV Madrid, Barcelona, frontera francesa tram Crtt-315 Tarragona Planta- Vila-seca (Vila-seca, Tarragona, Tarragonès) 673. Dow Sud-Tarragona (Blocs 600, 1100 i 1200) (Tarragona, Tarragonès) 674. Ampliació del polígon l’Alba (Vila-seca, Tarragonès) 675. Ctra. C-221 entre PQ 70 + 100 i PQ 75 + 018 (Batea, Gandesa, Terra Alta) 676. Parcs eòlics Fatarella, Corbera, Vilalba i Fatarella Nord (Fatarella, Corbera, Vilalba dels Arcs, Terra Alta) 677. Variant de Gandesa carretera N-420 (Gandesa, Terra Alta) 678. Tram Costa Blanca. Connexió Vallès (PQ401+200 a PQ 401+300) TAV Madrid, Sagarossa, Barcelona, frontera francesa (Castellbisbal, Vallès Occidental) 679. Àrea del Servei del Vallès, autopista AP-7 (km 143,8) (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 680. Autovia orbital de Barcelona. Tram Viladecavalls -Terrassa Entre (PQ 9+000 i 18+000) (Terrassa, Vallès Occidental) 681. Línia Elèctrica 66kV a 220 kV subestació Mas Figueres a subestació Palau (Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Palau-solità, Vallès Occidental) 682. Ronda Nord Granollers, segon tram (PQ 3+640 i PQ 3+400) Nova Ctr C- 352 tram les Franqueses–Canovelles (Canovelles, Vallès Oriental) 683. Línia TAV Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa. Tram: PQ 400 al 409+567’6663 (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) 684. Torrent de Telleda (PQ 506+500 i 506+800) traçat TAV tram Llinars-Riells (Sant Celoni, Vallès Oriental) 685. Variant carretera C-59 (PQ 19+200 al 25+000) tram Sant Feliu de Codines (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental) 686. Tram Sant Celoni-Riells TAV Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa (PQ 504+750 i 512+250) (Sant Celoni, Gualba, Riells, Vallès Oriental, Selva) 343 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

687. Vial connexió ctra. Entre LP-2042, LP-2015 i ctra. C-233 tram Bellpuig, Belianes, Preixana (Bellpuig, Urgell) 688. Ctra. C-28 entre (PQ28+560 al 32+608) de Garós a Salardú (Naut d’Aran, Val d’Aran) 689. Ctra. C-28 (PQ 25+150 al 27+930) de Betren a Garós (Vielha e Mijaran, Val d’Aran)

Negatius 690. Cova d’en Noguer (Albanyà, Alt Empordà) 691. C-260 (PQ 0,000 al 11,000) tram Colera-Portbou Clave 20 GI-3010 (Colera, Portbou, Alt Empordà) 692. Carrer del Forn, 5 (l’Escala, Alt Empordà) 693. Carrer del Museu, 1 (l’Escala, Alt Empordà) 694. Carrer Muralla,13 (l’Escala, Alt Empordà) 695. Carrer Neró (l’Escala, Alt Empordà) 696. Carrer Trajà, 16 (l’Escala, Alt Empordà) 697. Carrer Vespassià,3 (l’Escala, Alt Empordà) 698. Carrer Xiprers,15 (l’Escala, Alt Empordà) 699. Turó de les Corts (l’Escala, Alt Empordà) 700. Sector de les Pedroses (el Far d’Empordà, Alt Empordà) 701. Av. de Rhode, 77 (antic edifici de Correus) (Roses, Alt Empordà) 702. Ciutadella de Roses (Roses, Alt Empordà) 703. Entorns del castell de Foixà (Foixà, Baix Empordà) 704. Carrer Carles Vila i Puig Guardiola, s/n de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) 705. Carrer Mossèn Rafael Duran, 10-12 de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) 706. Carrer Santa Rosa i Santa Marta (Palafrugell, Baix Empordà) 707. Passeig Cipsela de Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) 708. Carrer Albergers, 1 (Serra de Daró (Sant Iscle), Baix Empordà) 709. Cementiri Municipal (Gavà, Baix Llobregat) 710. Carrer Cal Tardà, 7 (Gavà, Baix Llobregat) 711. Carrer Cap de Creus, 12 (vil·la romana de Sant Pere) (Gavà, Baix Llobregat) 712. Plaça de Catalunya (Mines Prehistòriques de Gavà) (Gavà, Baix Llobregat) 713. Carrer Aymeric, 10 (Urbanització Nostra Senyora de Bruguers) (Gavà, Baix Llobregat) 714. Carrer Sant Rafael, 2-10 i Robadors, 19-21 (Barcelona, Barcelonès) 715. Carrer Santa Madrona, 18-26 (Barcelona, Barcelonès) 716. Carrers d’en Gir, Alt El Pellisser, 1-28, Colomines, 1-14, Flor de Lliri, 1-10 i Sant Jacint, 1-13 (Barcelona, Barcelonès) 717. Carrer Junta de Comerç, 8 (Barcelona, Barcelonès) 718. Pl. Sant Jaume, 5-6, carrer del Bisbe, 2-10 (Barcelona, Barcelonès) 719. Pl. Comercial, 9, carrer de la Ribera, 2 i carrer Comerç, 27-29 (Barcelona, Barcelonès) 720. Carrer Reina Amàlia, 16-16 bis (Barcelona, Barcelonès) 721. Dàrsena del Morrot del Port de Barcelona (nou moll de costa a 100 metres de l’actual) (Barcelona, Barcelonès) 722. Carrer Princesa, 33-35, Assaonadors, 28-30 i Flassaders, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 723. Carrer Capellans, 4 i Sagristans, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 724. Plaça Comercial, 9 i carrers de la Ribera, 2 i Comerç, 27-29 (Barcelona, Barcelonès) 725. Plaça de Sant Jaume, 5-6 i carrer del Bisbe, 2-8 (Barcelona, Barcelonès) 344 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

726. Plaça de Sant Pere, 7-14 i carrer Sant Pere Més Alt, 74-78 (Barcelona, Barcelonès) 727. Plaça del Duc de Medinaceli, 1 (Barcelona, Barcelonès) 728. Plaça del Regomir, 1-6, carrer Regomir, 2-10, Correu Vell, 2 (Barcelona, Barcelonès) 729. Rambla, 21 (Barcelona, Barcelonès) 730. Rambla, 54 (Barcelona, Barcelonès) 731. Ronda de Sant Antoni, 66-78 (Barcelona, Barcelonès) 732. Ronda de Sant Pau, 71-73 (Barcelona, Barcelonès) 733. Via Laietana, entre els 55-61 (Barcelona, Barcelonès) 734. Carrer Mineria, 54-78, Gran Via de les Corts Catalanes, 158u, 186 i 190b (Barcelona, Barcelonès) 735. Carrer de la Riereta, 37-37b i Sant Pau, 84 (Barcelona, Barcelonès) 736. Carrer del Pi, 6-12 (Barcelona, Barcelonès) 737. Carrer Riereta, 37-37b i Sant Pau, 84 (Barcelona, Barcelonès) 738. Carrers Sant Josep Oriol, 19; Rambla del Raval, 37-53 i Sant Pau, 69-79 (Barcelona, Barcelonès) 739. Carrer Sant Pau, 57-79 (Barcelona, Barcelonès) 740. Carrer de la Riereta, 10-18 (Barcelona, Barcelonès) 741. Carrer Torres i Amat, 5-13 (Barcelona, Barcelonès) 742. Carrer Valldonzella, 21, plaça de Joan Coromines (Barcelona, Barcelonès) 743. Carrer Valldonzella, 25 (Barcelona, Barcelonès) 744. Carrers Via Laietana, 49-51; Via Laietana, 47; Comtal, 34; n’Amargós, 18- 22; Comtal, 31-32 i Comtal, 32-37 (Barcelona, Barcelonès) 745. Carrer Vinyals, 24-30,27-29b i de les arts, 52-82 i 55-71 (Barcelona, Barcelonès) 746. Cantonada carrers Doctor Ibáñez i Can Segalar (Barcelona, Barcelonès) 747. Carrers Sant Antoni Abat, 32-38 i del Salvador, 2-4 (Barcelona, Barcelonès) 748. Carrers Sant Antoni dels Sombrerers, 4-8 i Sombrerers, 4-6, placeta de Montcada, 12-14 i passeig del Born, 3-5 (Barcelona, Barcelonès) 749. Carrer Sant Pere Mitjà, 62 (Barcelona, Barcelonès) 750. Carrers Comercial, 11-19 i de la Ribera, 5-7 i passeig Picasso, 40 (Barcelona, Barcelonès) 751. Carrers de la Banca, 5, Anselm Clavé, 1-3 i Portal de la Pau, 4 (Barcelona, Barcelonès) 752. Carrers de la Canuda, 31 i Bertrellans, 2 (Barcelona, Barcelonès) 753. Carrers de la Cera, 2-4 i Hospital, 143 (Barcelona, Barcelonès) 754. Carrer de la Cera, 26-40 i 51 (Barcelona, Barcelonès) 755. Carrers Nàpols, 41-59 i Almogàvers, 11-25 (Barcelona, Barcelonès) 756. Carrers Nou de la Rambla,10-12 i Penedides, 5-9 (Barcelona, Barcelonès) 757. Carrers Nou de la Rambla,14-18 i Lancaster, 2 (Barcelona, Barcelonès) 758. Carrer Nou de Rambla, 36 (Barcelona, Barcelonès) 759. Carrer Pelai, 9-11 i 30 (Barcelona, Barcelonès) 760. Carrers Picalquers, 2-14 i d’en Roig, 24 (Barcelona, Barcelonès) 761. Carrer Pou de la Figuera, 14-20 (Barcelona, Barcelonès) 762. Carrers Pou Dolç, 2-4, Baixada de Sant Miquel, 8 i Plaça de Sant Miquel (Barcelona, Barcelonès) 763. Carrer del Consolat de Mar, 45 i de Panses,6 (Barcelona, Barcelonès) 764. Carrer del Consolat del Mar, 35 (Barcelona, Barcelonès) 765. Carrer del Parc, 1 (Barcelona, Barcelonès) 766. Carrer del Pou de la Figuera, 18-20 (Barcelona, Barcelonès) 767. Carrer del Pou de la Figuera,12 (Barcelona, Barcelonès) 345 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

768. Carrer del Rec Comtal,17-23 (Barcelona, Barcelonès) 769. Carrer del Vidre, 6-12, Plaça Reial, 11-12 (Barcelona, Barcelonès) 770. Carrer dels Boters, 6 (Barcelona, Barcelonès) 771. Carrer dels Carders, 17 i plaça de Sant Cugat, 1b (Barcelona, Barcelonès) 772. Carrer dels Cecs de la Boqueria, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 773. Carrer dels Mestres Casals i Martorell, 1-7 i 6-20 (Barcelona, Barcelonès) 774. Carrers dels Orgues, 9 i Consolat del Mar, 31 (Barcelona, Barcelonès) 775. Carrer d’en Rosic, 6 (Barcelona, Barcelonès) 776. Carrer Elisabets, 20 (Barcelona, Barcelonès) 777. Carrer Esp, Alter, 1b-11, Sant Pau, 66, Sant Josep Oriol, 7-11 i plaça Salvador Segui, 1-9 (Barcelona, Barcelonès) 778. Carrers Esparteria, 1-5, Formatgeria,8-12, Volta d’en Bufanalla, 5-9 (Barcelona, Barcelonès) 779. Carrer Fontanella, 9-15 (Barcelona, Barcelonès) 780. Carrers Joan Massana, 2-8, Via Laietana, 6 i Canvis Nous, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 781. Carrer Hospital, 56-58 i 69-75 i interior dels jardins de Rubió i Lluc (carrer Hospital) (Barcelona, Barcelonès) 782. Carrer Llibreteria, entre el 4 i el 14 (Barcelona, Barcelonès) 783. Carrers Baixada de Sant Miquel, 1, Avinyó, 16 (Barcelona, Barcelonès) 784. Carrers Boquer, 14, Montcada, 2-2b, Placeta d’en Marcus, 4-8, Corders, 12- 18 (Barcelona, Barcelonès) 785. Carrers Bòria, 1-23, plaça de la Llana, 1-10, Semoleres, 1-13, Corders, 1-13, Sant Jacint, 1-13, Colomines,1 (Barcelona, Barcelonès) 786. Carrer Call, 19 (Barcelona, Barcelonès) 787. Av. Francesc Cambó, 13-23 (Barcelona, Barcelonès) 788. Av. Joan XXIII, 18-38; carrer Doctor Salvador Cardenal; carrer de l’Institut Frenopàtic, 2-16 (Barcelona, Barcelonès) 789. Carrers Portaferrissa, 25-25b, i del Pi, 11-13 (Barcelona, Barcelonès) 790. Carrers Princesa, 33-35, Assaonadors, 28-30 i Flassaders, 2-6 (Barcelona, Barcelonès) 791. Carrer Agullers, 2-16 i Trompetes, 2 (Barcelona, Barcelonès) 792. Carrer Ample, 5 (Barcelona, Barcelonès) 793. Carrer Àngel Baixeras,1-9 (Barcelona, Barcelonès) 794. Carrer Anselm Clavé, 9 (Barcelona, Barcelonès) 795. Plaça Nova, 3 i carrer dels Arcs, 1-3 (Barcelona, Barcelonès) 796. Carrer de la Tapineria,29-39 i Av. de la Catedral, 4 (Barcelona, Barcelonès) 797. Carrer Sant Rafael, 2-10 i Robadors, 19-21 (Barcelona, Barcelonès) 798. Carrer Santa Madrona, 18-26, 17 (Barcelona, Barcelonès) 799. Carrer Muntaner,402, Plató,5-11 (Barcelona, Barcelonès) 800. Carrers Tapioles, 65-73 i Annibal, 2a-2b (Barcelona, Barcelonès) 801. Carrer de la Riereta,10-18 (Barcelona, Barcelonès) 802. Carrer del Pi, 6-12 (Barcelona, Barcelonès) 803. Carrer Sant Josep Oriol, 19; Rambla del Raval, 37-53 i Sant Pau, 69-79 (Barcelona, Barcelonès) 804. Carrer Sant Pau, 57-79 (Barcelona, Barcelonès) 805. Tram l’Hospitalet-la Torrassa TAV Madrid-Barcelona-frontera francesa (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) 806. Carrer Rocafort (Besalú, Garrotxa) 807. Biblioteca de Lletres de la Universitat de Girona (Girona, Gironès) 808. Carrer Sant Julià, xamfrà carrer Sant Ferriol del Pla d’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) 346 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

809. Can Amell, Carrer Rafael Casanova, 3 (Premià de Mar, Maresme) 810. Carrer Rafael Casanova, 3 (Can Amell) (Premià de Mar, Maresme) 811. Solar carrer Sant Roc, Sant Isidre i Travessia de Sant Isidre en el nucli antic d’Amposta (Amposta, Montsià) 812. Cantera d’Aumialles (Castelló de Farfanya, Noguera) 813. Pla de Sas, obres bassa de regulació (Castelló de Farfanya, Noguera) 814. Av. Roma, 254-256 (Manlleu, Osona) 815. Estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) 816. Aumedina (entorn del jaciment romà) (Tivissa, Ribera d’Ebre) 817. Plans de Sió (Ossó de Sió, Puigverd d’Agramunt, Agramunt, Segarra, Urgell) 818. Passeig Carles Faust, 10b (Blanes, Selva) 819. Carrer Major, 140 (Hostalric, Selva) 820. Carrer Sabadell, 25 (Rubí, Vallès Occidental) 821. Els Mallols (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) 822. Granja Rosita (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) 823. Carrer Sant Ramon, 4 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) 824. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 13 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 825. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 22 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 826. Urbanització Santa Digna: Parcel·les 23 i 25 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 827. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 2 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) 828. Urbanització Santa Digna: carrer Santa Digna, 8 (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)

2.2.3 Actuacions arqueològiques d’urgència Durant l’any 2004 s’han fet intervencions d’urgència en els següents jaciments:

Paleontologia 1. Costa de Cal Bassó (Torrelavit, Alt Penedès) 2. La Roca de la Rella (Puig-reig, Berguedà)

Paleolític - epipaleolític 3. Cova del Ximo II (el Pinell de Brai, Terra Alta)

Neolític - bronze 4. Dolmen de Comallagosa (Llacuna, Anoia) 5. Dolmen d’Ardenya (Begues, Baix Llobregat) 6. Cova de les Agulles (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat) 7. Sitja de Can Roig (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

Ferro- ibèric - colonitzacions 8. Mas Castellar – Bassa (Pontós, Alt Empordà) 9. Pla de les Monges (Santa Maria de Merles, Berguedà)

Romà – antiguitat tardana 10. Casablanca (Vil·la Romana) Parcel·la 58 del Polígon 65 (Tortosa, Baix Ebre) 11. Carretera Reial, 69 (Sant Just Desvern, Baix Llobregat) 12. Carrer Aribau, 2 (Premià de Mar, Maresme) 13. Carrer Aquari, 26, Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar, Selva) 347 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Medieval - modern 14. Plaça del Castell de Peratallada, 5 (Forallac, Baix Empordà) 15. Carrer Major, 13 (Bagà, Berguedà) 16. Sant Quinti de Taravil (Capolat, Berguedà) 17. Església de Llaberia (Tivissa, Ribera d’Ebre) 18. Marge de la carretera de Dòrria (Toses, Ripollès) 19. Sant Miquel de Maifre (Osor, Selva) 20. Mur del Bassot - plaça de l’Absis de l’església parroquial (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)

Negatius 21. Plaça Molins,10 (Viladecans, Baix Llobregat)

2.2.4 Camps d’aprenentatge S’han fet 10 camps d’aprenentatge: 1. Vil·la romana de La Llosa (Cambrils, Baix Camp) 2. Partida de la Mola (Riudoms, Baix Camp) 3. L’Assut (Tivenys, Baix Ebre) 4. Puig del Castell (Cassà de la Selva, Gironès) 5. Castell de Mabarrera (Celrà, Gironès) 6. Vil·la romana del Romeral (Albesa, Noguera) 7. Antic Hospital-convent de Santa Magdalena (Cervera, Segarra) 8. Castell de Montsoriu (Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Selva) 9. Castell de Sant Maurici (Caldes de Malavella, Selva) 10. Granja dels Frares (el Morell, Tarragonès)

2.2.5. Treballs de topografia L’Àrea de Coneixement i Recerca ha fet 11 treballs de topografia: 1. Port romà d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) 2. Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) 3. Conjunt arqueològic d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès) 4. BCIN Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà) 5. Carrer Revall (Martorell, Baix Llobregat) 6. Can Masriera (Cabrera de Mar, Maresme) 7. Ermites de la Pietat (Ulldecona, Montsià) 8. Els Castellons (Flix, Ribera d’Ebre) 9. Sant Miquel (Vinebre, Ribera d’Ebre) 10. Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) 11. Magatzem general del Servei (Valldoreix, Vallès Occidental)

2.2.6 Consultes de memòries d’intervencions arqueològiques L’any 2004 hi ha hagut 235 peticions de consultes d’una o diverses memòries científiques d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, per motius d’estudis, projectes d’investigació, tesis, publicacions, treballs de recerca.

2.2.7 Anàlisis - Estudis de micromorfologia i geologia del jaciment de Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental) - Estudi antropològic del jaciment de Can Gambús (Sabadell, Vallès Occidental) - Anàlisi tecnomorfològica, tipològica, funcional i de matèries primeres de la indústria lítica tallada de Can Gambús (Sabadell, Vallès Occidental) - Anàlisi tecnològic i tipològic dels estris polits de Can Gambús (Sabadell, Vallès 348 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Occidental) - Anàlisi de residus microscòpics i orgànics de continguts de recipients del jaciment de Can Piteu – Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) - Estudi de les restes incinerades de la necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) - Estudi dels béns mobles no ceràmics de la necròpolis de Can Piteu – Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) - Anàlisi de residus microscòpics i orgànics de continguts de recipients del jaciment de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental) -Anàlisi arqueomètrica de ceràmiques del jaciment de Ca n’Oriol (Rubí, Vallès Occidental) -Anàlisi sedimentològica del jaciment del carrer Major 13 (Bagà, Berguedà) -Estudi antropològic del jaciment L2 Camp de Vol de l’Aeroport de Sabadell (Vallès Occidental) -Estudis de carpologia, antracologia, fitologia i fauna dels jaciments del Coll (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) i plaça Francesc Macià 2 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) - Estudi antropològic del jaciment del paratge del Querot (Berguedà) - Estudi antropològic del jaciment de Sant Pau Vell (Anoia) - Estudi antropològic del jaciment del carrer París (Cerdanyola, Vallès Occidental) - Examen organolèptic del carrer París (Cerdanyola, Vallès Occidental) - Examen organolèptic del jaciment de Capolat (Berguedà) - Anàlisi carpològica del jaciment de la Bòbila Madurell (Sant Quirze, Vallès Occidental) - Estudi paleocarpològic de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) - Estudi antropològic del jaciment de Can Badell (Bigues i Riells, Vallès Oriental) - Anàlisi de morters de la muralla medieval de Granollers (Vallès Oriental) - Estudi antropològic del jaciment de Can Vilalba (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) - Estudi de les patologies i diagnosi del pont del Diable (Castellbisbal/Martorell, Vallès Occidental) - Anàlisi de residus microscòpics i orgànics de continguts de recipients de Baetulo-Carrer President Companys, 28-32 (Badalona, Barcelonès) - Anàlisi de llavors i microrestes vegetals de Baetulo-carrer Lladó 55 (Badalona, Barcelonès)

3. Servei del 3.1. Detall de les actuacions d’inspecció del Departament de Cultura Patrimoni sobre el Patrimoni Arquitectònic. Per serveis territorials. 2004 Arquitectònic Amb asterisc estan marcats els béns culturals d’interès nacional.

Bé Municipi Comarca Serveis Territorials de Barcelona Església Sant Feliu Alella Maresme Casa Ramis-Milans Arenys de Mar Maresme *Cementiri entorn Arenys de Mar Maresme Pla especial de protecció Arenys de Munt Maresme *Can Cabanyes Argentona Maresme *Casa Puig i Cadafalch Argentona Maresme *Casa Puig i Cadafalch. Entorn Argentona Maresme Actuacions Badalona Barcelonès 349 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Carrer Major, 13 Bagà Berguedà Santa Margarida d’Alou Balsareny Bages Av. Portal de l’Àngel, 20-22 Barcelona Barcelonès *Casa Batlló Barcelona Barcelonès *Casa Bloc Barcelona Barcelonès *Casa Figueres-Bellesguard Barcelona Barcelonès *Casa Tosquella Barcelona Barcelonès *Hospital Sant Pau. Pavelló Mercè Barcelona Barcelonès Masia Can Fargas Barcelona Barcelonès Maternitat. Pavelló Ave Maria Barcelona Barcelonès *Palau Moja Barcelona Barcelonès *Parc de la Ciutadella. Desconsol Barcelona Barcelonès Unión Metalúrgica Barcelona Barcelonès *Torre de la Petita Berga Berguedà Actuacions Berguedà *Carrer Escorxador, 19 Cardona Bages *Castell Castellbell i el Vilar Bages Carrer Barcelona, 52-54 Castellterçol Vallès Oriental *Església de St. Sadurní i Castell Castellví de la Marca Alt Penedès Maset de la Creu Cervelló Baix Llobregat Actuacions Cunit Baix Penedès Església Santa Eulàlia Esparreguera Baix Llobregat Església Santa Maria Puig Esparreguera Baix Llobregat Actuacions La Garriga Vallès Oriental Balneari Blancafort La Garriga Vallès Oriental Can Raspall i Can Mayol La Garriga Vallès Oriental *Castell d’Eramprunyà Gavà Baix Llobregat Església de Santa Eulàlia Gironella Berguedà Actuacions Granollers Vallès Oriental Actuacions L’Hospitalet de Llobregat Barcelonès Ca l’Arús L’Hospitalet de Llobregat Barcelonès Ronda Torrassa, 43 L’Hospitalet de Llobregat Barcelonès La Igualadina Cotonera Igualada Anoia Pla especial de protecció Igualada Anoia *Torre del Castell Malgrat de Mar Maresme Actuacions Manlleu Osona Actuacions Manresa Bages *Monestir de Sant Pere de Casserres Les Masies de Roda Osona Capella del Roser i Campanar Masquefa Anoia Actuacions Mataró Maresme Antiga Cambra Agrària Mediona Alt Penedès Ajuntament i Sant Graal Moià Bages Carrer Viñas, 32 Moià Bages Estació de bombeig Montcada i Reixac Vallès Occidental Actuacions Monistrol de Montserrat Bages Actuacions Olèrdola Alt Penedès *Capella Sant Sepulcre Olèrdola Alt Penedès Actuacions Olesa de Montserrat Baix Llobregat *Castell de Tornamira Oristà Osona *Comanda Templera Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental Jardins Artigues La Pobla de Lillet Berguedà Molí Vell Pontons Alt Penedès 350 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

*Torre de la Manresana Prats de Rei Anoia *Castell La Roca del Vallès Vallès Oriental Actuacions Roda de Ter Osona Actuacions Rubí Vallès Occidental Actuacions Sabadell Vallès Occidental Xemeneies de Fecsa Sant Adrià de Besòs Barcelonès Actuacions Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat Actuacions Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental *Castell de Montclús Sant Esteve Palautordera Vallès Oriental Cobert màquina de batre Sant Fruitós de Bages Bages *Monestir Sant Benet de Bages Sant Fruitós de Bages Bages *Església Sant Jaume de Frontanyà Berguedà *Torre de la Creu o dels Ous Sant Joan Despí Baix Llobregat *Colònia Güell. Conjunt Històric Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat *Colònia Güell. Consorci Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat *Colònia Güell. Cripta Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat *Colònia Güell. Entorn Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat *Castell Sentmenat Vallès Occidental *Actuacions Sitges Garraf *Edifici El Barco Sitges Garraf *Torre Ramona Subirats Alt Penedès *Torre telegrafia òptica Subirats Alt Penedès Masia l’Avenc Tavertet Osona Actuacions Terrassa Vallès Occidental Monestir de Roca Rossa Tordera Maresme Museu de la Torneria Torelló Osona Can Sala Viladecans Baix Llobregat Can Freixedas Vilafranca del Penedès Alt Penedès Actuacions Vilanova i la Geltrú Garraf Mas Ortoll Vilanova i la Geltrú Garraf Can Mañé Vilassar de Dalt Maresme *Castell de Vilassar Vilassar de Dalt Maresme TOTAL: 92 actuacions, de les quals 37 han estat BCIN

Serveis Territorials de Girona *Carrer Sant Antoni, 15 bis Amer Selva *Església de Santa Maria Besalú Garrotxa *Castell-Palau Boadella Alt Empordà *C.H. Breda - Pla Especial Breda Selva *Carrer Dr. Bartomeus, 27 Cadaqués Alt Empordà *Carrer Es Puig, 15 Cadaqués Alt Empordà *Conjunt Històric, entorn Cadaqués Alt Empordà *Plaça de l’Església Cadaqués Alt Empordà Pla Especial art. 33 Cadaqués Alt Empordà *Teatre Cadaquès Alt Empordà *Torre Valentina Calonge Baix Empordà Església de Sant Cristòfol Campdevànol Ripollès Can Roig – Carrer Freixenet, 19 Camprodon Ripollès Església San Esteban de Gormaz Camprodon Ripollès *Església de Santa Maria Castelló d’Empúries Alt Empordà *Senya Blanca Castell-platja d’Aro, s’Agaró Baix Empordà *C. Cala Pedrosa, 2 Castell-platja d’Aro, s’Agaró Baix Empordà 351 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

*Església de Sant Miquel Cruïlles Baix Empordà Actuacions Figueres Alt Empordà Casino Menestral Figueres Alt Empordà *Castell de Sant Ferran Figueres Alt Empordà Façana c/ Perelada, 27 Figueres Alt Empordà *Castell de Foixà Foixà Baix Empordà *Castell Vullpellac Forallac Baix Empordà *Peratallada. C.H. Forallac Baix Empordà *Unitat actuació núm. 6 Vulpellac Forallac Baix Empordà *Actuacions Girona Gironès *Església de Sant Feliu Girona Gironès *Palau dels Agullana Girona Gironès Aparcament Hostalric Selva Actuacions Olèrdola Alt Penedès Actuacions Olesa de Montserrat Baix Llobregat *Mas Ventós Olot Garrotxa *Castell Palol de Revardit Pla de l’Estany *Cala S’Alguer Palamós Baix Empordà *Habitatge c/ Mosca Palau-Sator Baix Empordà Obres plaça Garriguella Peralada Alt Empordà Molí Vell Pontons Alt Penedès *Sant Pere de Rodes Port de la Selva Alt Empordà *Torre de la Manresana Prats de Rei Anoia *Monestir de Sant Quirze de Colera Rabós Alt Empordà Estació del Transpirinenc Ripoll Ripollès Casa de les Punxes Sant Feliu de Guíxols Gironès *Castell de Taialà Sant Gregori Gironès Església de Llorà Sant Martí de Llèmena Gironès Església de Romanyà de la Selva Santa Cristina d’Aro Baix Empordà POUM Selva de Mar Alt Empordà Actuacions Torroella de Montgrí Baix Empordà *Vila Vella - Far Tossa de Mar Selva *Vila Vella - Forat del dimoni Tossa de Mar Selva Actuacions Verges Baix Empordà *Monestir de Santa Maria Vilabertran Alt Empordà TOTAL: 54 actuacions, de les quals 35 han estat en BCIN

Serveis Territorials de Lleida *Ajuntament Agramunt Urgell Església Alòs d’Isil Pallars Sobirà *Gerri de la Sal Baix Pallars Pallars Sobirà *Actuacions Balaguer Noguera Cases Gramunt i Gambade Balaguer Noguera *Muralla del Pla d’Almatà Balaguer Noguera *Sta. Maria de les Franqueses. Entorn Balaguer Noguera Esglésies Sant Iscle i Sta. Victòria de Talltendre Bellver de Cerdanya Cerdanya *Actuacions Cervera Segarra Església de Sant Miquel de Tudela Cervera Segarra *Castell la Floresta Garrigues Actuacions Isona i Conca Dellà Pallars Jussà *Castell d’Enfesta la Molsosa Solsonès *Església i monestir Sant Llorenç de Morunys Solsonès 352 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Actuacions Solsona Solsonès Vilamur, Església Soriguera Pallars Sobirà *Vilamur, Vila Closa Soriguera Pallars Sobirà *Castell Torrebesses Segrià Consulta competències i legislació Val d’Aran Val d’Aran *Conjunt històric Vall de Boí Alta Ribagorça *Entorn Sant Joan de Boí Vall de Boí Alta Ribagorça *Església de Montcorbau Vielha Val d’Aran Casa Abat Copons, C. Forn, 3 Vinaixa Garrigues TOTAL: 23 actuacions, de les quals 14 han estat en BCIN

Serveis Territorials de Tarragona *Carrer Dalt Espinac Altafulla Tarragonès Carrer Bisbe Rocamora, 15 Amposta Montsià Actuacions Cunit Baix Penedès *Torre s. XIII-XIV Falset Priorat *Conjunt històric Horta de Sant Joan Terra Alta *Actuacions Montblanc Conca de Barberà *Carrer Mur 16-20 Montblanc Conca de Barberà Masia Miró Mont-roig del Camp Baix Camp *Castell Móra d’Ebre Ribera d’Ebre *Castell Querol Alt Camp Actuacions Reus Baix Camp *Torre de Cucurull Roda de Barà Tarragonès *Can Guivernau Roda de Barà Tarragonès *Església Nova Sant Carles de la Ràpita Montsià Actuacions Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà *Ermita de Bell-lloc, Castell i fonts Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà *Castell Savallà del Comtat Conca de Barberà *Castell del Paborde la Selva del Camp Baix Camp *Torre c/ Major, 1 la Selva del Camp Baix Camp *Baixada de la Peixateria, 21 Tarragona Tarragonès Camp de futbol del Roqueral Tarragona Tarragonès *Carrer Cavallers, 5-7 Tarragona Tarragonès *Carrer de la Nau, 14 Tarragona Tarragonès *Carrer Major, 46 Tarragona Tarragonès *Carrer Mediona, 6 Tarragona Tarragonès *Carrer Mediona, 11 Tarragona Tarragonès *Carrer Sant Agustí, 17 Tarragona Tarragonès *Fortí de la Reina Tarragona Tarragonès *Fortí de l’Oliva Tarragona Tarragonès Mas Cusidó Tarragona Tarragonès *Plaça dels Àngels, 23. Ca la Garsa Tarragona Tarragonès *Actuacions Terra Alta (comarca) Terra Alta *Castell Vallmoll Alt Camp Actuacions Valls Alt Camp Convent del Carme Valls Alt Camp *Castell de Milmanda Vimbodí (l’Espluga de Francolí) Conca de Barberà *Monestir de Poblet. Actuacions Vimbodí (l’Espluga de Francolí) Conca de Barberà *Monestir de Poblet. Immoble al camí Vimbodí (l’Espluga de Francolí) Conca de Barberà TOTAL: 38 actuacions, de les quals 29 s’han fet en BCIN 353 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre Mas d’en Serra o del Pi Alcanar Montsià Actuacions Tortosa Baix Ebre *Carrer Santa Anna, 6-14 Tortosa Baix Ebre *Carrer Santa Clara, 49 Tortosa Baix Ebre *Carrer Sant Pere, 14 Tortosa Baix Ebre *Castell de la Suda Tortosa Baix Ebre TOTAL: 6 actuacions, de les quals 4 s’han fet en BCIN

Diversos municipis Barraques de vinya *Cellers modernistes *Jardins històrics

3.2. Detall dels recursos d’alçada presentats contra acords de les Comissions Territorials del Patrimoni Cultural. 2004

Bé Municipi Comarca Estat del recurs Comissió Territorial de Barcelona Carrer Escorxador, 19 Cardona Bages Estimat Comissió Territorial de Tarragona Carrer Mediona, 6 Tarragona Tarragonès Estimat Carrer de la Nau, 14 Tarragona Tarragonès Estimat Torre del Baró la Selva del Camp Baix Camp En tràmit Carrer del Mar, 7 Altafulla Tarragonès En tràmit Carrer Sant Agustí, 17 Tarragona Tarragonès Desestimat Carrer Major, 46 Tarragona Tarragonès En tràmit Carrer Dalt i Corraló Espinac Altafulla Tarragonès En tràmit Comissió Territorial de Lleida Baixada de la Trinitat Lleida Segrià En tràmit Comissió Territorial de Girona Carrer Sant Antoni, 15 Amer Selva Desestimat Peratallada Forallac Baix Empordà En tràmit Carrer Es Puig, 15 Cadaqués Alt Empordà Desestimat Carrer Curós, 8 Cadaqués Alt Empordà En tràmit Cala s’Alguer Palamós Baix Empordà En tràmit S’Agaró, Finca Senya Blanca Castell-platja d’Aro Baix Empordà En tràmit S’Agaró, carrer Pedrosa, 2-4 Castell-platja d’Aro Baix Empordà En tràmit Carrer Perelada, 27 Figueres Alt Empordà Inadmès Monestir S. Quirze de Colera Rabós d’Empordà Alt Empordà Estimat Comissió Territorial de les Terres de l’Ebre Santa Clara, 49 Tortosa Baix Ebre En tràmit

Territorialment, els recursos es desglossen en: 1 dels Serveis Territorials de Barcelona, 7 dels de Tarragona, 1 dels de Lleida, 9 dels de Girona i 1 dels de l’Ebre. En total són 19 recursos d’alçada, dels quals se n’han estimat 4, se n’han desestimat 4, n’estan en tràmit 10 i se n’ha inadmès 1. 354 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

4. Centre de 4.1. Detall de les obres que han estat objecte de restauració. 2004 Restauració de Pintura sobre tela Béns Mobles - 7 quadres. Oli sobre tela. Museu Episcopal de Vic, Vic (Osona). - 2 quadres. Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot (Garrotxa). - Quadre. Inconegut. Segle XVIII. Sagristia de la Catedral, la Seu d’Urgell (Alt Urgell). - 3 quadres. Oli sobre tela. Segle XVIII. Museu Comarcal de Cervera. Casa Museu Duran i Sanpere, Cervera (Segarra). - 10 quadres. Oli sobre tela. Segles XVIII-XIX. La Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú (Garraf). - 3 quadres. Oli sobre tela. Segle XIX. Església parroquial de Santa Maria, Cervera (Segarra). - Quadre. Retrat de Rossend Arús i Arderiu. Ramon Martí Alsina, segle XIX. Biblioteca Pública Arús, Barcelona (Barcelonès). - 4 quadres. Oli. Antoni Samarra Tugues, 1912. Museu d’Art Jaume Morera, Lleida (Segrià). - 2 quadres. Tècnica mixta. Menchu Lamas, 1987. Centre d’Art Santa Mònica. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Barcelona (Barcelonès).

Pintura sobre fusta - Retaule. Tremp. Retaule de sant Miquel de Cruïlles. Lluís Borrassà, 1a meitat segle XV, (contracte de 1416). Procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Museu d’Art de Girona, Girona (Gironès). - Taula. Oració a l’hort de Getsemaní. Jaume Fontanet II, Pere Serafí i Jaume Forner II, 1541-1555. Procedent del Retaule de sant Romà. Església de Sant Romà, Lloret de Mar (Selva). - Retaule. Tremp. Retaule de la Mare de Déu. Mestre de Cabacés, 1405–1415. Església parroquial de la Nativitat de Maria, Cabacés (Priorat). - 6 retaules. Tremp. Segles XIV i XV. Museu Diocesà de Tarragona, Tarragona (Tarragonès). - Retaule. Oli. Retaule de sant Roc, santa Quitèria i sant Esteve. Mestre d’Alforja, 1a meitat del segle XVI. Museu Diocesà de Tarragona, Tarragona (Tarragonès). - 5 taules. Tremp. Inconegut. Segle XV. Museu Diocesà de Tarragona, Tarragona (Tarragonès). - 3 taules. Oli. Inconegut. Segles XV i XVI. Museu Diocesà de Tarragona, Tarragona (Tarragonès). - Retaule. Tremp. Déu Pare, Adoració dels Mags, Anunciació, Resurrecció i Oració a l’hort de Getsemaní. Inconegut. Segle XVI. Església parroquial de Santa Llúcia, La Vilella Alta (Priorat). - Taula. Tremp. Calvari. Inconegut. Finals segle XVI - segle XVII. Procedent del retaule de l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Camp). Museu Diocesà de Barcelona, Barcelona (Barcelonès). - Retaule. Tremp sobre fusta de pi. Retaule dedicat a la Mare de Déu. Atribuït a Pere Espallargues, segle XV. Església parroquial de Sant Esteve, Abella de la Conca (Pallars Jussà). - 4 taules. Oli. Pere Cuquet, 1636. Procedent del retaule major. Església parroquial de Sant Feliu, Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

Escultura - 3 talles. Fusta policromada. Inconegut. Segles XV–XVI. Museu Diocesà Tarragona, Tarragona (Tarragonès). - Talla. Fusta policromada. Mare de Déu del Remei de Sort. Inconegut. Segle XIII. 355 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

Museu Diocesà d’Urgell, La Seu d’Urgell (Alt Urgell). - Talla. Fusta policromada. Sant Crist del monestir. Francesc Juventeny, 1963-64. Monestir de la Immaculada Concepció, Mataró (Maresme). - Relleu. Fusta policromada. Sant Narcís i santa Afra. Inconegut. Segles XVII- XVIII. Museu d’Art de Girona, Girona (Gironès). - Talla. Alabastre policromat. Mare de Déu de Besalú. Inconegut. Segle XV. Museu d’Art de Girona, Girona (Gironès).

Materials diversos - Vidre esmaltat. Got. Xavier Nogués i Ricard Crespo, 1923-1928. Fons d’Art, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 2 quadres. Oli sobre coure. Inconegut. Segles XVIII–XIX. La Masia d’en Cabanyes, Vilanova i la Geltrú (Garraf). - 14 vaixells. Fusta i metall. Inconegut. 1930. Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Museus, Palau Moja, Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès).

Pintura mural - 7 plafons. Tema A (2 plafons verticals): Pintura de tipus oriental, 306 x 357 cm. Tema B (2 plafons horitzontals): Arbre de la vida, 346 x 370 cm. Tema C 3 plafons verticals): Escenes de la vida de sant Pere Màrtir, 366 x 523 cm. Mitjan segle XIV (1330–1350). Atribuït a Guillem Manresa o de Manresa. Procedència: església de Sant Domènec, Puigcerdà (antic convent de dominics). Localització: església de Santa Maria, Puigcerdà (Cerdanya). - Oli i tremp. Diferents èpoques segles XVI a XVIII. Església parroquial de Santa Maria, Santiga, municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) In situ.

Material d’arxiu i gràfic - 5 quadres. Oli sobre cartó. Antoni Ros i Güell, segle XX. Museu de Badalona, Badalona (Barcelonès). - Quadre. Oli sobre cartó. Paisatge rural. Joaquim Torruella, segle XX. Museu de Badalona (Barcelonès).

Material arqueològic - 13 peces de ferro. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 4 peces de bronze. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de material indeterminat. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de ferro i bronze. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de plom. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de vidre. Època romana. Segles II aC–VI dC. Jaciment de la vil·la romana de Can Cabassa, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Servei 356 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de ferro. Dues puntes de llança. Època medieval. Jaciment Domus de Bellpuig. Sant Julià de Vilatorta (Osona). Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès). - Plom. Plom amb inscripció. Ibèric. Segles III–II aC. Jaciment Castellet de Banyoles, Tivissa (Ribera d’Ebre). Serveis Territorials de Tarragona (Servei d’Arqueologia). Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - Vidre. 1 copa i 2 canadelles. Segona meitat segle XVI. Procedent del jaciment medieval del monestir de Sant Llorenç, Sous (Alt Empordà). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - Ceràmica sigil·lada africana i una peça de marbre. Romà. Segle III dC. Jaciment del carrer Xercavins, Rubí (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès). - 3 peces de metall. Època Iberoromà. Segles V aC–III dC. Mides diverses. Jaciment Ajuntament de Sitges (Garraf). Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès). - 1 peça de bronze i ferro. Època Iberoromà. Segles V aC–III dC. Mides diverses. Jaciment Ajuntament de Sitges (Garraf). Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès). - 5 peces de bronze. Època Iberoromà. Segles V aC–III dC. Mides diverses. Jaciment Ajuntament de Sitges (Garraf). Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Barcelona (Barcelonès). - 73 peces de ferro. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 8 peces de ferro/bronze. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 59 peces de coure/bronze. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 8 vasos cineraris. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 3 vasos d’ofrena. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 3 peces de ceràmica fetes a mà. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - Tapadora. Bronze final. Ca. segle VIII aC. Jaciment Can Piteu–Can Roqueta, Sabadell (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 2 peces de ferro. Òmfal d’escut. Ibèric. Primera meitat segle III aC. Jaciment Ca n’Olivé, Cerdanyola (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - Marbre. Tors. Romà. 30 x 22 x 14,5 cm. Jaciment Ca n’Oriol, Rubí (Vallès Occidental). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona (Barcelonès). - 10 peces de ferro. Falç. Època medieval. Jaciment de la domus de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Barcelonès). 357 MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA 2004. - ANNEX

> Sumari sintètic

- Or. Làmina doblegada. Segles VI-VII. Procedent del jaciment de Can Gambús- 1, Sabadell. Museu d’Història de Sabadell, Sabadell (Vallès Occidental). - Os. Aplic d’un guarniment de cavalleria. Segle VI. Procedent del jaciment de Can Gambús-1, Sabadell. Museu d’Història de Sabadell, Sabadell (Vallès Occidental). > Sumari sintètic

Índexs

Índex de quadres

Índex de gràfics 360 ÍNDEX DE QUADRES

> Sumari sintètic

Índex de quadres

Conselleria Gabinet de la Consellera Quadre 1. Nombre de substanciacions o tràmits en què s’ha intervingut des del Departament de Cultura. 2004 23

Secretaria General Direcció de Serveis Quadre 1. Pressupost executat pel Departament de Cultura i les seves entitats autònomes. 2004 28 Quadre 2. Pressupost executat pel Departament de Cultura, per unitats de gestió i direcció. 2004 29 Quadre 3. Pressupost executat pel Departament de Cultura per òrgans de gestió (no inclou el capítol I). 2004 30 Quadre 4. Pressupost executat pel Departament de Cultura per àmbits d’actuació, incloent-hi serveis generals. 2000-2004 30 Quadre 5. Pressupost executat pel Departament de Cultura per àmbits d’actuació. 2000-2004 31 Quadre 6. Inversions de la Secretaria General en immobles i altres construccions del Departament de Cultura. 2004 34 Quadre 7. Expedients de contractació: nombre i despesa. 2004 35 Quadre 8. Expedients de subvenció: nombre i despesa. 2001 35 Quadre 9. Assegurances. 2004 36 Quadre 10. Distribució del personal de la plantilla del Departament de Cultura. 2000-2004 37 Quadre 11. Distribució del personal de la plantilla del Departament de Cultura per unitats de direcció i gestió i categories. 2004 38 Quadre 12. Evolució de les despeses de personal del Departament de Cultura. 2000-2004 38 Quadre 13. Cursos de formació per al personal del Departament de Cultura. 2004 39 Quadre 14. Nombre de sol·licituds d’inscripció d’obres al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya, per províncies. 2004 41

Assessoria Jurídica Quadre 1. Resum de les actuacions judicials, segons unitat de gestió i direcció implicada. 2004 45

Gabinet Tècnic Quadre 1. Despeses en concepte de publicitat del Departament de Cultura als mitjans de comunicació. 2004 51

Direcció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General d’Arxius Quadre 1. Resolucions d’avaluació documental de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació. 2004 59 Quadre 2. Documentació eliminada en aplicació de les taules d’avaluació documental. 2000-2004 60 Quadre 3. Nombre d’usuaris i d’unitats documentals consultades als arxius comarcals. 2004 60 Quadre 4. Nombre d’usuaris, consultes i préstecs als titulars de fons. 2004 61 Quadre 5. Metres lineals de documentació ingressada als arxius comarcals. Per grups de fons. 2004 62 Quadre 6. Ingressos documentals en nous fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 66 Quadre 7. Ingressos documentals en fons ja existents a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 66 Quadre 8. Unitats documentals custodiades a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 67 Quadre 9. Tractament dels fons documentals de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 68 Quadre 10. Bases de dades per al tractament dels fons documentals. 2004 68 Quadre 11. Resum de les activitats de difusió de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 71 Quadre 12. Personal de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2004 73 Quadre 13. Subvencions del Departament de Cultura a arxius d’entitats públiques i privades sense finalitat de lucre. 2004 74 Quadre 14. Subvencions per concurrència pública del Departament de Cultura a arxius dependents d’entitats locals, d’entitats privades i ens públics sense finalitat de lucre. 2004 74 Quadre 15. Subvencions del Departament de Cultura per a la gestió dels arxius comarcals. 2004 75 Quadre 16. Subvencions i inversions en obres i equipaments dels arxius. 2004 76 Quadre 17. Resum de les subvencions i les inversions del Departament de Cultura en arxius. 2004 77 361 ÍNDEX DE QUADRES > Sumari sintètic

Servei d’Arqueologia Quadre 1. Estudis i informes a tercers d’avaluació d’impacte ambiental. 2004 80 Quadre 2. Municipis dels quals s’ha lliurat l’inventari del patrimoni arqueològic. 2004 81 Quadre 3. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en arqueologia. 2004 84

Servei de Museus Quadre 1. Exposicions temporals del Museu d’Art de Girona. 2004 98 Quadre 2. Dipòsits de materials arqueològics. Servei d’Atenció als Museus. Departament de Cultura. 2004 106 Quadre 3. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en museus. 2004 106 Quadre 4. Subvencions del Departament de Cultura per a activitats museístiques. 2004 107 Quadre 5. Subvencions del Departament de Cultura en obres i infraestructures de museus. 2004 107 Quadre 4. Inversions del Departament de Cultura en museus. 2004 108

Servei del Patrimoni Arquitectònic Quadre 1. Béns culturals d’interès nacional declarats. 2004 110 Quadre 2. Béns culturals d’interès nacional incoats. 2004 110 Quadre 3. Expedients amb informes del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català. 2004 111 Quadre 4. Actuacions d’inspecció del Departament de Cultura sobre el patrimoni arquitectònic. Per serveis territorials. 2004 112 Quadre 5. Dades de les comissions territorials del Patrimoni Cultural. 2004 112 Quadre 6. Subvencions del Departament de Cultura per a la restauració del patrimoni arquitectònic. 2004 113 Quadre 7. Inversions del Departament de Cultura per a la restauració del patrimoni arquitectònic. 2004 113 Quadre 8. Programes amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques gestionats pel Departament de Cultura. Convenis i addendes aprovades. 2004 114 Quadre 9. Obres iniciades pel Departament de Cultura, segons el protocol de l’1% cultural amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2004 114 Quadre 10. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en patrimoni arquitectònic. 2004 115

Centre de Restauració de Béns Mobles Quadre 1. Campanya anual d’intervencions in situ. 2004 118

Museu d’Història de Catalunya Quadre 1. Despeses per a l’adequació i el funcionament dels monuments. 2004 123 Quadre 2. Ingressos per prestació de serveis dels monuments. 2003-2004. 124 Quadre 3. Visitants dels monuments gestionats pel Departament de Cultura. 2003-2004 125

Biblioteca de Catalunya Quadre 1. Resum dels ingressos de la Biblioteca de Catalunya. 2004 128 Quadre 2. Resum de les despeses de la Biblioteca de Catalunya. 2004 129 Quadre 3. Beques, subvencions i inversions de la Biblioteca de Catalunya. 2004 129 Quadre 3. Distribució del personal de la plantilla de la Biblioteca de Catalunya. 2004 129

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Quadre 1. Resum dels ingressos i de les despeses de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya. 2004 134 Quadre 2. Distribució del personal de la plantilla del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2004 135 Quadre 3. Nombre de visitants a les diferents seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2004 135 Quadre 4. Activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. 2004 137 Quadre 5. Activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. 2004 138 Quadre 6. Activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. 2004 140 Quadre 7. Activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola. 2004 141 Quadre 8. Activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. 2004 142 Quadre 9. Activitats de difusió del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2004 143 362 ÍNDEX DE QUADRES

> Sumari sintètic

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Quadre 1. Resum dels ingressos i de les despeses del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 2004 148 Quadre 2. Distribució del personal de la plantilla del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 2004 149

Direcció General de Promoció Cultural Quadre 1. Actes organitzats en el marc de l’Any Dalí. 2004 161 Quadre 2. Beques a la jove creativitat. Departament de Cultura. Convocatòria 2004/2005 165 Quadre 3. Resum de subvencions de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. 2004 165

Àrea del Llibre Quadre 1. Evolució del nombre de títols publicats a Catalunya 2000-2004 166 Quadre 2. Evolució del nombre de títols publicats a l’Estat espanyol 2000-2004 166 Quadre 3. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en l’Àrea del Llibre. 2004 167

Servei de Biblioteques Quadre 1. Sistema de Lectura Pública de Catalunya. 2003-2004 168 Quadre 2. Dades de les biblioteques públiques de titularitat estatal. 2004 170 Quadre 3. Cursos. 2004 171 Quadre 4. Activitats de les biblioteques. 2004 174 Quadre 5. Dades del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública de Catalunya. Documents catalogats per tipologia i per unitat. 2004 175 Quadre 6. Resum per tipus de registres. 2004 176 Quadre 7. Inversions del Departament de Cultura en obres, equipaments i dotació bibliogràfica de biblioteques. 2004 176 Quadre 8. Subvencions del Departament de Cultura en infraestructures dins el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya. 2004 176 Quadre 9. Transferències del Departament de Cultura a corporacions locals per a biblioteques. 2004 177 Quadre 10. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en biblioteques. 2001 177

Àrea de Promoció i Cooperació Artística Quadre 1. Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en l’àmbit d’arts visuals. 2004 186 Quadre 2. Subvencions del Departament de Cultura a les entitats musicals d’abast nacional. 2004 186 Quadre 3. Balanç de representacions i espectadors d’espectacles de música promoguts a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2004 186 Quadre 4. Resum de subvencions, beques i aportacions a compte de capital del Departament de Cultura en l’àmbit de la música. 2004 189 Quadre 5. Balanç de representacions i espectadors d’espectacles de dansa promoguts a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2004 190 Quadre 6. Resum de subvencions, beques, inversions i aportacions a compte de capital del Departament de Cultura en l’àmbit del teatre, la dansa i el circ. 2004 192

Entitat Autònoma de Difusió Cultural Quadre 1. Resum dels ingressos de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural. 2004 196 Quadre 2. Resum de les despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural. 2004 196 Quadre 3. Despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural en arts visuals i altres activitats culturals. 2004 197 Quadre 4. Despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural en música. 2004 197 Quadre 5. Despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural en dansa. 2004 197 Quadre 6. Despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural en cultura popular. 2004 197 Quadre 7. Despeses de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural en serveis centrals. 2004 198 Quadre 8. Distribució del personal de la plantilla de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural. 2004 198

Institució de les Lletres Catalanes Quadre 1. Resum dels ingressos de la Institució de les Lletres Catalanes. 2004 202 Quadre 2. Resum de les despeses de la Institució de les Lletres Catalanes. 2004 203 363 ÍNDEX DE QUADRES > Sumari sintètic

Quadre 3. Distribució del personal de la plantilla de la Institució de les Lletres Catalanes. 2004 203 Quadre 4. Subvencions de la Institució de les Lletres Catalanes per a activitats literàries i de promoció del llibre i la lectura. 2004 208

Teatre Nacional de Catalunya, SA Quadre 1. Resum dels ingressos del Teatre Nacional de Catalunya, SA. 2004 214 Quadre 2. Resum de les despeses del Teatre Nacional de Catalunya, SA. 2004 214 Quadre 3. Distribució del personal de la plantilla del Teatre Nacional de Catalunya, SA. 2004 215 Quadre 4. Programació del Teatre Nacional de Catalunya, SA. 2004 215 Quadre 5. Produccions del Teatre Nacional de Catalunya, SA. que han fet gira. 2004 216 Quadre 6. Coproduccions del Teatre Nacional de Catalunya, SA. que han fet gira. 2004 217 Quadre 7. Trobades amb l’autor. 2004 217 Quadre 8. Col·loquis. 2004 217 Quadre 9. Converses T6. 2004 219

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Quadre 1 Resum de subvencions i inversions del Departament de Cultura en cultura popular i tradicional. 2004 229

Institut Català de les Indústries Culturals Quadre 1. Resum dels ingressos i recursos de l’Institut Català de les Indústries Culturals. 2004 236 Quadre 2. Resum de les despeses i dotacions de l’Institut Català de les Indústries Culturals. 2004 237 Quadre 3. Distribució del personal de la plantilla de l’Institut Català de les Indústries Culturals a 31 de desembre de 2004 237 Quadre 4. Subvencions de concurrència pública per al foment de l’audiovisual: producció, distribució i exhibició audiovisual i formació. 2004 241 Quadre 5. Convenis de col·laboració a festivals, mercats i premis audiovisuals. 2004 242 Quadre 6. Convenis de col·laboració a projectes de formació audiovisual. 2004 243 Quadre 7. Convenis de col·laboració i subvencions excloses de concurrència pública per a activitats singulars. 2004 243 Quadre 8. Coproduccions aprovades. 2004 244 Quadre 9. Notificacions d’inici i finalització de rodatge. 2004 245 Quadre 10. Ajuts del programa Media a Catalunya. 2000-2004 250 Quadre 11. Balanç d’assistència de públic a les seus concertades de la Filmoteca de Catalunya. 2004 253 Quadre 12. Subvencions a l’edició i comercialització. Per periodicitat. 2004 257 Quadre 13. Subvencions a l’edició i comercialització. Per àmbit territorial. 2004 257 Quadre 14. Subvencions a l’edició i comercialització. Per tipus d’editor. 2004 258 Quadre 15. Resum dels ajuts a la premsa en català o aranès. 2004 259

Institut Ramon Llull Quadre 1. Resum dels ingressos i de les despeses de l’Institut Ramon Llull. 2004 268 Quadre 2. Distribució del personal de la plantilla de l’Institut Ramon Llull. 2004 268 Quadre 3. Convenis signats per l’Institut Ramon Llull. 2004 269 Quadre 4. Subvencions de l’Àrea de Llengua de l’Institut Ramon Llull. 2004 273 Quadre 5. Subvencions de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull. 2004 276 364 ÍNDEX DE GRÀFICS

> Sumari sintètic

Índex de gràfics

Secretaria General Direcció de Serveis Gràfic 1. Evolució del pressupost executat pel Departament de Cultura per capítols. 2000-2004 29 Gràfic 2. Pressupost executat pel Departament de Cultura, per àmbits d’actuació. 2000-2004 31 Gràfic 3. Pressupost executat pel Departament de Cultura, per àmbits d’actuació. 2004 32 Gràfic 4. Evolució del nombre de sol·licituds d’inscripció d’obres al Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya. 2000 - 2004 41

Direcció General del Patrimoni Cultural Subdirecció General d’Arxius Gràfic 1. Evolució del nombre d’usuaris i del nombre d’unitats documentals consultades a la xarxa d’arxius comarcals. 2000-2004 60 Gràfic 2. Evolució del nombre acumulat de metres lineals del fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2000-2004 67 Gràfic 3. Evolució del nombre d’usuaris de l’Arxiu Nacional de Catalunya. 2000-2004 70

Servei d’Arqueologia Gràfic 1. Evolució del nombre d’estudis i informes a tercers d’avaluació d’impacte ambiental. 2000-2004 80 Gràfic 2. Distribució territorial dels estudis i informes a tercers d’avaluació d’impacte ambiental. 2004 80 Gràfic 3. Evolució del nombre d’intervencions arqueològiques. 2000-2004 82 Gràfic 4. Nombre d’intervencions, segons període històric. 2002-2004 82 Gràfic 5. Intervencions arqueològiques, segons tipus d’intervenció. 2004 83

Servei de Museus Gràfic 1. Evolució del nombre de visitants al Museu Nacional d’Art de Catalunya. 2000-2004 88 Gràfic 2. Evolució del nombre de visitants a exposicions i altres activitats al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 2000-2004 93 Gràfic 3. Evolució del nombre de visitants al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. 2000-2004 95 Gràfic 4. Evolució del nombre de visitants al Museu d’Art de Girona. 2000-2004 98

Museu d’Història de Catalunya Gràfic 1. Evolució de les activitats educatives i del nombre d’assistents del Museu d’Història de Catalunya. 2002-2004 122 Gràfic 2. Evolució dels ingressos per prestació de serveis dels monuments. 2000-2004 124 Gràfic 3. Evolució del nombre de visitants al Museu d’Història de Catalunya. 2000-2004 125 Gràfic 4. Evolució del nombre de visitants dels monuments gestionats pel Departament de Cultura. 2000-2004 125

Biblioteca de Catalunya Gràfic 1. Evolució de les aportacions del Departament de Cultura a la Biblioteca de Catalunya. 2000-2004 128

Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Gràfic 1. Evolució de les despeses de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya. 2000-2004 135 Gràfic 2. Evolució dels ingressos per prestació de serveis sobre els ingressos totals de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya. 2000-2004 135 Gràfic 3. Evolució del nombre de visitants al Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2000-2004 136 Gràfic 4. Usuaris a les activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. 2004 137 Gràfic 5. Usuaris a les activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. 2004 139 Gràfic 6. Usuaris a les activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. 2004 140 Gràfic 7. Usuaris a les activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola. 2004 141 Gràfic 8. Usuaris a les activitats de difusió del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. 2004 142 Gràfic 9. Usuaris a les activitats de difusió del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2004 143

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Gràfic 1. Evolució de les despeses del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 2000-2004 149 Gràfic 2. Evolució dels ingressos per prestació de serveis sobre els 365 ÍNDEX DE GRÀFICS > Sumari sintètic

ingressos totals del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 2000-2004 149 Gràfic 3. Evolució del nombre de visitants al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 2000-2004 153

Direcció General de Promoció Cultural Àrea del Llibre Gràfic 1. Evolució de les inversions i de les subvencions del Departament de Cultura en l’Àrea del Llibre. 2000-2004 167

Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic Gràfic 1. Evolució de les inversions del Departament de Cultura i de les subvencions per a infraestructura en biblioteques. 2000-2004 177

Àrea de Promoció i Cooperació Artística Gràfic 1. Evolució del nombre de visitants a les exposicions del Centre d’Art Santa Mònica. 2000-2004 182 Gràfic 2. Evolució del nombre de representacions de música a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2000-2004 188 Gràfic 3. Evolució de l’assistència de públic de música a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2000-2004 188 Gràfic 4. Evolució de les beques, les subvencions i les aportacions a compte de capital del Departament de Cultura en música. 2000-2004 190 Gràfic 5. Evolució del nombre de representacions de dansa a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2000-2004 191 Gràfic 6. Evolució de l’assistència de públic de dansa a l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya. 2000-2004 191 Gràfic 7. Evolució de les subvencions del Departament de Cultura per a activitats de teatre, dansa i circ. 2000-2004 193 Gràfic 8. Evolució de les inversions, de les subvencions per a infraestructura i de les aportacions a compte de capital del Departament de Cultura per a activitats de teatre, dansa i circ. 2000-2004 194

Institució de les Lletres Catalanes Gràfic 1. Evolució de les despeses de la Institució de les Lletres Catalanes. 2000-2004 203

Teatre Nacional de Catalunya, SA Gràfic 1. Evolució de l’assistència de públic i de l’ocupació al Teatre Nacional de Catalunya. 2000-2004 216

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Gràfic 1. Evolució de les subvencions del Departament de Cultura per a activitats de cultura popular i tradicional i d’associacionisme. 2000-2004 230 Gràfic 2. Evolució del pressupost executat pel Departament de Cultura en l’àmbit de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme. 2000-2004 230

Institut Català de les Indústries Culturals Gràfic 1. Evolució de l’assistència de públic a la Filmoteca de Catalunya. 2000-2004 253 Gràfic 2. Evolució de l’assistència de públic a les seus concertades de la Filmoteca de Catalunya. 2000-2004 254