CANTADORES DE SOBREMUNT

Roser Reixach

Roser Estrada, de vuitanta-cinc anys, i Teresa Icart, de setanta-sis, són dues cantadores de Sobremunt que van participar els primers anys en les trobades de cantadors or- ganitzades pel cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Teresa Icart Es- trada, juntament amb la seva tieta Roser, provenia d’una família que sempre els havia agradat cantar. En- cara avui, la Teresa rememora la se- 61 va infantesa a la Casanova de la Vila, de Sant Boi de Lluçanès, on un germà del seu pare, el «tio Pere», Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant. Té molts bons records dels capvespres espe- llofant o triant mongetes seques mentre el «tio Pere» anava desgra- nant cançons. La seva mare i les seves tietes, la Dolors, la Roser i la poques sortides per al jovent. La noi escadusser, que aprenien can-

Quima, totes cantaven, però qui majoria de noies es llogaven per çons oralment escoltant «la tia POPULAR CULTURA destacava per damunt de totes era fer neteja a les cases de nova cons- Dolors». Ella començava i tots la la Dolors, que a part del repertori trucció en les quals hi vivia gent seguien. I recorden també que can après del «tio Pere» n’havia anat de fora del poble. Dolors Estrada Boix, propietat de la mateixa recollint d’altres. Aquesta, de jove, era parenta d’un petit empresari de Dolors Estrada, a part del taller, era havia estat modista del poble i Sant Hipòlit de Voltregà que treba- el lloc de reunió del jovent els dies moltes noies ja havien après les llava amb peces per a televisors, i de festa, on es feien tertúlies i es cançons que ella cantava.També va el llavors capellà del poble, Jaume cantava. ser ella qui va ensenyar tot el re- Carbonell, va decidir impulsar Mn. Jaume Carbonell havia pertori que interpreten les canta- aquesta activitat. contactat amb Xesco Boix, i jun- dores de Sobremunt. Dues noies de Sobremunt, tament amb Ramon Minoves Teresa Icart va casar-se amb Dolors i Maria Giravent, filles de consideraven que tot allò tenia l’hereu de can Cirera de Sobre- Teresa Icart, van fer un temps prou valor per donar-ho a conèi- munt i van establir-se en aquesta d’aprenentatge a Sant Hipòlit i xer. Se’l va convidar a escoltar les població. La seva filla, Dolors Gira- després es van començar a ins- cançons i ell les va considerar molt vent, explica que la seva mare can- tal·lar les màquines a Sobremunt. interessants. Per aquest motiu va tava a tothora, quan rentava la roba, De seguida s’hi va apuntar el jo- portar-hi altres companys seus que quan dallava, a l’hora de munyir…, vent, sobretot noies, a part d’altres en aquell moment formaven part i la mateixa Teresa recorda que, nouvinguts que arribaven al poble del grup S AC DE CANÇONS , com abans,qualsevol trobada o festa eren per establir-s’hi. Jaume Arnella o Jordi Pujol. Van motiu per ajuntar-se i cantar: la Les primeres màquines van fer diverses visites al poble i van festa major,la matança del porc… o portar-se a can Boix i més enda- gravar les cantadores. Se’ls va co- altres activitats que permetien reu- vant es va haver de llogar can Rei municar que segurament tot allò nir un grup de dones. per la gran quantitat de feina que s’editaria, però la gent del S AC DE A inicis dels anys 70, Sobre- hi havia. Al taller es va formar un CANÇONS va desaparèixer i no en munt era un municipi amb molt primer nucli de noies, amb algun van saber res més.Algunes d’aques- Caramella tes cançons van publicar-se en els estona que les dones del poble vant una iniciativa d’aquest tipus. 62 cançoners d’aquest grup i altres s’havien adonat que cantava can- Calia aprofitar tot el bagatge que van ser enregistrades per Jaume çons que elles havien après al taller ja hi havia amb el grup de dones i Arnella amb l’Orquestrina Gala- de peces per a televisors.Van par- noies que encara recordaven les na. D’entre les més conegudes, hi lar amb l’Arnella i ell les va convi- cançons. ha «L’Hostal del Roc», «El batlle dar a pujar a l’escenari a cantar.Va El 18 de juny del 1994 es va de St. Martí» o «A Palmerola». ser l’inici de les trobades de canta- fer la «1a Trobada de cantadors», Durant un temps, després de dors que s’han fet anualment des on hi van tenir un paper destacat minvar la feina del taller, i quan del 1994. Roser Estrada i la seva neboda, tothom va anar a treballar a altres Teresa Icart, que havien après di- llocs, aquestes cançons van quedar rectament les cançons del «tio Pe- una mica oblidades, encara que LES TROBADES re». De seguida es van guanyar les totes les noies les cantaven de tant DE CANTADORS simpaties del públic per la seva en tant. DE SOBREMUNT gràcia i espontaneïtat dalt de l’es- L’any 1993 va començar el cenari i van interpretar diferents

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA cicle Solc , que en aquesta primera La junta del Solc va considerar que cançons, d’entre les quals va so- Ú edició portava el sobrenom de s’havia d’impulsar aquell fet i es va bresortir «Minyones de Barce- M Tradicionàrius al Lluçanès, i entre les parlar amb l’Ajuntament de So- lona», que es va convertir en un actuacions de Sobremunt hi havia bremunt per organitzar una troba- símbol de la trobada i avui és una la de Jaume Arnella. Aquest va da de cantadors, ja que es creia que de les més conegudes del reperto- començar el seu repertori i ja feia era el lloc adequat per tirar enda- ri de Sobremunt. Riu Sec MÚSICA TRADICIONAL

Contractació: Manuel Hurtado, Ctra. , 61 46131 Bonrepós i Mirambell (L’Horta Nord) Tel. 961 858 940 Fax 961 851 700 [email protected] També, a part, un grup de do- bades de cantadors el diumenge cord en gratitud per la seva apor- nes més joves, format per Carme del mateix cap de setmana amb tació al cicle. Alongina, Joaquima Casas, Maria i motiu del cinquantè aniversari de A més, cal destacar que un Dolors Giravent, i Conxita Casas la mort del folklorista Josep M. grup de quitxalla de Sant Boi de va oferir un bon repertori del que Vilarmau. D’aquest lloc, l’any Lluçanès i Sobremunt va incorpo- recordaven del taller dels anys 70. següent en va sortir un grup de rar-se a la trobada com a canta- A més, hi van participar, entre jovent molt animat, disposat a dors, igual que un altre grup d’altres, cantadors i cantadores de mantenir vives moltes cançons d’Oristà. Tots aquests, juntament Prats de Lluçanès, , Sant apreses dels avis del poble. amb els de la Torre d’Oristà, su- Boi de Lluçanès,, en Roviretes Aquest any, en la sisena edició posen la incorporació de noves i en Carolino, de , i el de la trobada de cantadors, des de generacions interessades pel man- mateix Jaume Arnella. Aquesta l’associació Solc es va creure con- teniment d’aquestes cançons que trobada es va enregistrar en direc- venient fer un homenatge a les de mica en mica havien quedat en te i en va sortir un CD on es re- cantadores de Sobremunt pel l’oblit. collien totes les cançons inter- manteniment d’aquestes cançons Les cantadores de Sobremunt pretades. durant tot aquest temps. Feia van esdevenir en l’inici de les tro- Des de llavors, any rere any, el vint-i-cinc anys que s’havia co- bades un exemple a seguir per primer dissabte de juliol, s’ha anat mençat a treballar en el taller on molta gent del Lluçanès i d’altres celebrant la trobada de cantadors, les havien après i, a més, les havien contrades que sabia cançons, però que ha aplegat gent del Lluçanès i donat a conèixer en les diferents que mai s’havia atrevit a cantar-les rodalies a part d’altres convidats edicions de la trobada. Es va orga- en públic. D’aquesta manera es va més llunyans com «Sa festa de sa nitzar una exposició amb fotogra- iniciar un intercanvi entre canta- 63 ximbomba», de Sa Pobla, Mallorca, fies de cantadors de diversos anys dors i una revalorització del fet de l’any 1998. i amb alguns reculls de premsa. cantar i de les mateixes cançons, Cal esmentar també que l’any També es va editar un tríptic unes cançons que formen part 1997 la població de la Torre commemoratiu i es va entregar a també del nostre patrimoni cultu- d’Oristà va incorporar-se a les tro- les cantadores un quadre de re- ral com a poble. CULTURA POPULAR CULTURA