10Unitat LA U10 LA COBLA | INTRODUCCIÓ Requetetxec | 104

Introducció

Tot i que el terme cobla es pot aplicar a diversos conjunts instrumentals, la cobla per antonomàsia és la que està formada per onze músics que toquen dotze instruments: i tamborí (a càrrec d’un sol músic), dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó (normalment de pistons), dos i contrabaix. Es tracta d’un conjunt que només es troba als Països Catalans, concretament al Principat, i que es va desenvolupar paral·lelament a la .

La cobla va adquirir la seva forma actual durant la segona meitat del segle XIX, gràcies sobretot a les apor- tacions de Pep Ventura. Aquest músic va contribuir també al desenvolupament de la sardana llarga i a la difusió de la tenora, instrument construït per Andreu Toron el 1849. La cobla es compon de dos rengs: el de la fusta, que es posa al davant, i el del metall, que va al darrere. Al costat dret dels dos rengs se situa l’únic instrument de corda de la cobla: el contrabaix, normalment encordat amb tres cordes de tripa.

El repertori de la cobla està format principalment per sardanes. La gran majoria són del tipus conegut com a sardana llarga, molt més desenvolupada que la primitiva sardana curta de la qual prové. Una sardana està sempre formada per dues parts o tirades: els curts i els llargs, cada una de les quals té el seu punteig propi. En el moment d’interpretar una sardana, se li poden donar diverses estructures: deu tirades quan s’interpre- ta per ballar (o set, si es fa segons el sistema manresà), i quatre si es toca en un concert. El flabiol interpreta l’introit inicial i el contrapunt, una curtíssima melodia que es toca entre determinades tirades.

Molt sovint, la textura musical de les sardanes està formada per una melodia que sona sobre un acompa- nyament. Aquest té generalment el ritme característic conegut com a marca i associat popularment al text “tots som pops”. Aquesta textura bàsica es pot enriquir afegint-hi una altra melodia o contracant, o bé fent servir altres recursos de composició.

La cobla pot actuar en situacions diverses. Les més característiques són les ballades de sardanes i els con- certs, però també la podem sentir tocant en cercaviles, acompanyant esbarts, o en moltes altres ocasions festives. Per això, a més de sardanes, la cobla toca altres tipus de música, com danses tradicionals catalanes (anomenades també ballets), balls vuitcentistes (valsos, xotis, polques, masurques...) i obres de concert, que habitualment són peces sense estructura de sardana.

En els últims anys hi ha hagut diversos intents d’experimentar amb la sonoritat de la cobla, sigui fent-li inter- pretar repertoris poc usuals, sigui combinant-la amb instruments i sonoritats de la música popular moderna (amb resultats que de vegades han rebut nom propi, com la transardana o la sardanova).

Hem situat aquesta unitat al cicle mitjà perquè creiem que l’alumnat d’aquesta edat ja té la capacitat de re- cordar els instruments que formen la cobla i reconèixer-ne la sonoritat. Per altra banda, es tracta d’una edat apropiada per aprendre a ballar la sardana. U10 LA COBLA | OBJECTIUS I Continguts Requetetxec | 105

Objectius

> Escoltar amb atenció les audicions proposades. > Reconèixer auditivament i visual els instruments que integren la cobla. > Distingir auditivament en una sardana la melodia i l’acompanyament. > Comptar els curts i els llargs d’una sardana. > Conèixer la funció de l’introit, del contrapunt i del cop final en una sardana.

Continguts

> Escolta del so de la cobla i de cadascun dels seus instruments. > Reconeixement auditiu i visual dels instruments que integren la cobla: flabiol, tamborí, tible, tenora, trompeta, trombó, i contrabaix. > Resposta corporal en sentir la melodia, el contracant i l’acompanyament. > Observació i realització de gràfics relacionats amb la melodia, el contracant i l’acompanyament. > Escolta i reconeixement de les parts i elements que integren una sardana: introit, curts, llargs, contrapunt i cop final. > Regularitat de pulsació en comptar els curts i els llargs. > Escolta atenta durant les audicions. U10 LA COBLA | Fitxa 1 Requetetxec | 106

PROPOSTA D’ACTIVITATS 1. El mestre posa la sardana El retorn (2-33) i els nens l’escolten. 2. El mestre demana als nens que expliquin amb les seves paraules què és el que acaben d’escoltar. Mentrestant, ell ho va anotant a la pissarra. 3. A partir de les idees dels nens, el mestre explica què és la cobla i quin tipus de música interpreta. Segons quina sigui l’escola i el seu entorn, és possible que alguns nens sàpiguen coses de la cobla. És interes- sant valorar allò que els alumnes saben i aprofitar- ho en fer l’explicació. D’aquesta manera, els nens s’adonen que saber coses, per senzilles que siguin, sempre és d’utilitat i permet aprendre’n més. U10 LA COBLA | Fitxa 2 Requetetxec | 107

4. El mestre posa la cançó L’hereu Riera tocada per cadascun dels instruments que integren la cobla (2-34 a 2-40), i explica la família a què pertany cada instrument. Al mateix temps, va escrivint a la pissarra els noms dels instruments en la mateixa disposició en què es col·loquen a la cobla. Els nens escolten i observen. Si és possible, el mestre també pot projectar o enganxar a la pissarra un dibuix o fotografia de cada instrument. En qualsevol cas, el resultat ha de correspondre a la distribució d’ins- truments que hi ha a la fitxa de l’alumne. 5. El mestre posa l’audició Balls i festes de la Gran Vic- tòria (2-41), fragment inicial del quart moviment del poema cavalleresc Tirant lo Blanc, de Joan Lluís Moraleda, i va assenyalant els noms d’instruments que hi ha a la pissarra a mesura que van sonant. Els nens escolten i observen. 6. Es repeteix l’activitat anterior, però mentre el mestre va assenyalant els instruments a la pissarra, cada nen els assenyala també a la fitxa. 7. El mestre torna a posar l’audició, i els nens asse- nyalen els instruments que sonen sense el guiatge del mestre. Aquesta activitat es pot repetir de diver- ses maneres: - Cada nen de la classe tria un instrument i aixeca el dit quan aquell instrument destaca a l’audició. - Es divideix la classe en quatre grups: vent-fusta, vent-metall, percussió i corda. Cada grup aixeca el dit quan sent un instrument de la seva família. - Es divideix la classe en grups d’onze nens i s’asseuen distribuïts igual que els instruments de la cobla. Cadascú aixeca el dit quan sent el seu instrument. Aquestes activitats no cal que es facin totes segui- des el mateix dia, sinó que es poden anar intercalant entre les activitats que segueixen. U10 LA COBLA | Fitxa 3 Requetetxec | 108

8. El mestre posa el fragment de la sardana Mimosa (2-42). Els nens l’escolten. 9. El mestre explica que en aquest fragment, uns ins- truments tenen la funció de tocar la melodia i uns altres la de fer l’acompanyament. A continuació, el mestre posa les dues pistes següents, on se senten aquestes dues feines per separat: primer la melodia (2-43) i després l’acompanyament (2-44). Els alumnes ho escolten i, a més a més, dibuixen a l’ai- re la melodia i fan com si botessin una pilota seguint el ritme de l’acompanyament. 10. El mestre torna a posar el fragment de la sardana Mimosa (2-42). Mentre sona, els nens dibuixen la melodia i l’acompanyament a la seva fitxa amb dos llapis de colors diferents. Si per fer l’activitat no n’hi ha prou amb una vegada, caldrà tornar a posar l’audició. És important que quedi plasmat en el paper que primer sona la melodia i que l’acom- panyament s’hi afegeix més tard. 11. El mestre posa el fragment de la sardana Baixant de la Font del Gat (2-45). En acabar d’escoltar- lo, els nens expliquen quines feines (melodia o popularitzada Baixant de la Font del Gat. Si es creu acompanyament) han sentit que feien els instru- convenient, es pot ensenyar als nens i cantar-la. ments de la cobla. 16. A partir dels musicogrames que hi ha a la fitxa, el 12. El mestre demana si tothom ha sentit només una mestre explica que una sardana pot tenir diferents melodia o si n’hi havia més. estructures segons el context on es toca. Caldrà ex- 13. El mestre explica que perquè la musica sigui més plicar també que la música de totes les sardanes rica, a vegades hi ha una nova melodia que es consta de dues parts o tirades, els curts i els llargs, i combina amb la melodia principal i que s’anome- que cadascuna es balla amb el seu punteig propi. na contracant. El mestre il·lustra l’explicació fent 17. El mestre posa l’audició El retorn (2-33) i, junta- escoltar les pistes següents, on se senten per se- ment amb els nens, compta en veu alta els com- parat la melodia (2-46), el contracant (2-47) i passos de curts i els de llargs. L’enregistrament l’acompanyament (2-48). d’aquesta sardana segueix l’estructura habitual 14. Els alumnes es distribueixen en tres grups. Mentre d’una sardana de concert, amb dues tirades de sona el fragment de la sardana Baixant de la Font curts i dues de llargs. El tiratge és 33 compassos del Gat (2-45), els alumnes es mouen tot se- de curts i 77 de llargs. És important que el mes- guint la melodia, el contracant o l’acompanyament. tre conegui bé aquesta sardana per tal de poder-la Aquesta activitat caldria repetir-la canviant les feines comptar amb seguretat, tot mantenint una pulsació dels grups per tal que tothom pogués experimentar ben regular. L’activitat de comptar es pot fer tal com les tres feines instrumentals. l’hem explicada més amunt o bé tal com es fa a la 15. A la partitura de la fitxa, els alumnes marquen les plaça, és a dir, comptar tot ballant. línies melòdiques de la melodia i el contracant, ca- 18. A partir de l’audició anterior, el mestre explica per a dascuna amb un color diferent. Cal recordar que què serveixen l’introit (que avisa que comença la sar- la melodia principal d’aquesta sardana és la cançó dana) i el cop final (que marca quan s’ha acabat). U10 LA COBLA | Fitxa 3 Requetetxec | 109

19. Els nens escolten les audicions Introit llarg, Introit curt i Contrapunt de sardana (2-49 a 2-51). 20. El mestre explica que quan la sardana és per ba- llar, les dues últimes tirades de llargs estan sepa- rades per un altre toc de flabiol, el contrapunt.

15. Baixant de la Font del Gat U10 LA COBLA | Fitxa 4 Requetetxec | 110

21. El mestre posa la sardanova Epailelé! Enxaneta (2-52) i demana als nens que vagin assenyalant a la fitxa els instruments que van sentint (a part dels de la cobla). 22. A partir de l’audició escoltada, el mestre explica que en els últims anys s’han fet intents de fusio- nar la cobla amb altres instruments o grups instru- mentals per tal d’aconseguir sonoritats noves. Si es vol, el mestre pot ensenyar per imitació el fragment cantat. Us adjuntem la partitura en la tonalitat de l’enregistrament. També es pot ballar tota la sar- danova, que tira 33 compassos de curts i 93 de llargs.

ActivitatS d’avaluació 23. El mestre posa l’audició A la cuita amagat (2-53) i els nens l’escolten. 24. El mestre torna a posar l’audició. Mentre sona, els nens marquen els instruments que toquen melodies. 25. Un cop acabada l’audició, els alumnes contesten les tres últimes preguntes. U10 LA COBLA | Fitxa 4 Requetetxec | 111

22. Epailelé! Enxaneta U10 LA COBLA | Audicions Requetetxec | 112

Audicions

CD - Pista Títol i autor Durada Intèrpret Enregistrament

Cobla Sant Jordi - COBLA SANT JORDI - CIUTAT DE El retorn (Rafael 2-33 4:26 Ciutat de Barcelona BARCELONA. Sardanes de Llavaneres. Ferrer) Barcelona (Barcelonès) Edicions Albert Moraleda 6238

L’hereu Riera Joan Roca 2-34 (tocada amb flabiol 0:22 (Cobla Montgrins), Requetetxec i tamborí) flabiol i tamborí

L’hereu Riera Marcel Artiaga 2-35 0:18 Requetetxec (tocada amb tible) (Cobla Montgrins), tible

L’hereu Riera Jordi Carreras 2-36 0:18 Requetetxec (tocada amb tenora) (Cobla Montgrins), tenora

L’hereu Riera (tocada Carles Nieto 2-37 0:18 Requetetxec amb trompeta) (Cobla Montgrins), trompeta

L’hereu Riera Jordi Torrent 2-38 (tocada amb trombó 0:19 (Cobla Montgrins), Requetetxec de pistons) trombó de pistons

L’hereu Riera (tocada Francesc Clà 2-39 0:19 Requetetxec amb fiscorn) (Cobla Montgrins), fiscorn

Jordi Ruscada L’hereu Riera (tocada 2-40 0:19 (Cobla Montgrins), Requetetxec amb contrabaix) contrabaix

Tirant lo Blanc. IV. COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Cobla Principal de la Bisbal Balls i festes de la La sardana: Dansa d’avui. 2-41 1:41 La Bisbal d’Empordà Gran Victòria (Joan Generalitat de Catalunya. (Baix Empordà) Lluís Moraleda) Àudio-Visuals de Sarrià, 25.1595

Mimosa (Vicenç Cobla Montgrins 2-42 Bou), fragment. Tota 0:24 Torroella de Montgrí Requetetxec la cobla (Baix Empordà)

Mimosa (Vicenç Cobla Montgrins 2-43 Bou), fragment. 0:24 Torroella de Montgrí Requetetxec Melodia (Baix Empordà)

Mimosa (Vicenç Cobla Montgrins 2-44 Bou), fragment. 0:23 Torroella de Montgrí Requetetxec Acompanyament (Baix Empordà) U10 LA COBLA | Audicions Requetetxec | 113

Baixant de la Font Cobla Montgrins del Gat (Enric 2-45 0:21 Torroella de Montgrí Requetetxec Morera), fragment. (Baix Empordà) Tota la cobla

Baixant de la Font Cobla Montgrins del Gat (Enric 2-46 0:20 Torroella de Montgrí Requetetxec Morera), fragment. (Baix Empordà) Melodia

Baixant de la Font Cobla Montgrins del Gat (Enric 2-47 0:19 Torroella de Montgrí Requetetxec Morera), fragment. (Baix Empordà) Contracant

Baixant de la Font Cobla Montgrins del Gat (Enric 2-48 0:20 Torroella de Montgrí Requetetxec Morera), fragment. (Baix Empordà) Acompanyament

Introit llarg de Joan Roca (Cobla 2-49 0:16 Requetetxec sardana Montgrins), flabiol i tamborí

Introit curt de Joan Roca (Cobla 2-50 0:07 Requetetxec sardana Montgrins), flabiol i tamborí

Contrapunt de Joan Roca (Cobla 2-51 0:04 Requetetxec sardana Montgrins), flabiol i tamborí

Epailelé! Enxaneta, ARISA, Santi; LAKATANS; COBLA Santi Arisa, Lakatans, sardanova MONTGRINS I POLIFÒNICA 2-52 4:47 Cobla Montgrins (Santi Arisa/ DE PUIG-REIG. i cor infantil Florenci Trullàs) Punts lliures. Picap CD 90 0061

Suite nº 2 d’infants COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Cobla Principal de la Bisbal (Jocs). 1. A la cuita La sardana: Dansa d’avui. 2-53 1:03 La Bisbal d’Empordà amagat (Joan Josep Generalitat de Catalunya. (Baix Empordà) Blay) Àudio-Visuals de Sarrià, 25.1595 U10 LA COBLA | Bibliografia I Discografia Requetetxec | 114

Bibliografia específica

> ALBERT, Lluís. Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla. Barcelona: Clivis, 1999. > AYATS, Jaume (dir.) i altres. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006. > BORREILL, Jean-Marie i altres. Sardanes: tres sistemes per a repartir. Barcelona: Llibres de l’índex, 1995. > GODOY I TOMÀS, Joan de la Creu. Les respostes a la música: audicions i recursos didàctics sobre la sardana, la música per a cobla i la cançó popular. Barcelona: Dinsic, 2005. > MAINAR, Josep i altres. La Sardana: el fet històric, el fet musical, el fet literari, artístic i social. Barcelona: Bruguera, 1970 (3 volums). > MARFANY, Joan-Lluís. La cultura del catalanisme. Barcelona: Empúries, 1996. > MIRACLE, Josep. Llibre de la sardana. Barcelona: Selecta, 1980. > NONELL, Jaume; Lluís SUBIRANA. Compàs: Compendi bàsic de la pràctica sardanista. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1988. > SERRA, Joaquim. Tractat d’instrumentació per a cobla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987 (3ª edició).

Discografia complementària

> ARISA, Santi; LAKATANS; COBLA MONTGRINS. Nadales Sardanoves. Discmedi DM 426402. > COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT. Centenari Joaquim Serra. Edicions Albert Moraleda 0200. > COBLA MEDITERRÀNIA. Gran ball, vol. 1. Picap 910343-02. > COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Sardanes d’or, volum 20: obligades 2. Àudio-Visuals de Sarrià 5.1904. > COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA. Música de concert per a cobla, vol. II. TVC Disc CD-102703. > COBLA SELVATANA. Competència de cobles: estrenes. ARTP 1603-04. > Coblafusió: La dimensió desconeguda de la cobla. TVC Disc CD-1016-03. > COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Al Palau de la Música Catalana amb la Cobla Mediterrània. Divucsa CD-5574. > PICAS, Jaume; Antoni ROS MARBÀ. La de la cobla. Iberophon, 1964 (disc LP). Es troba també inclosa al CD La música i els infants. PDI X-80.4208. > CASELLAS, Marcel. Transardània. Tram TRM-0028-CD.