V Trobada 02

xarxa de municipis

Àrea d’Espais Naturals Col·lecció Monografies Títols apareguts

1 Perspectives històriques sobre la política forestal de La col·lecció Monografies aplega les publicacions Catalunya (1981)* de caràcter tècnic adreçades als professionals i 2 Les comunitats rurals i la gestió dels parcs naturals (1982)* investigadors que s’ocupen de temes relacionats 3 Les serradores pirinenques (1983)* amb els programes de treball que duu a terme el 4 Arbrat viari i jardineria municipal (1984)* Servei de Parcs Naturals de la Diputació de 5 La comarca de muntanya com a entitat local (1985)* 6 El medi rural i les activitats agràries al Montseny Barcelona. (1985)* V Trobada 7 Jardineria municipal: tractament dels espais públics Els materials bàsics que s’hi publiquen provenen (1985)* de les jornades tècniques i trobades científiques 8 Jardineria municipal: la urbanització dels espais públics d’Estudiosos organitzades pel mateix Servei, o bé dels estudis (1986)* 9 Tractament del sòl no urbanitzable (1986)* específics que encarrega amb vista a una gestió 10 Bases ecològiques per a la gestió ambiental (1986) del Montseny més eficaç dels parcs naturals. 11 Jornada de recerca naturalista al Montseny (1987) 12 Estudi sobre l’evolució del preu del sòl dels parcs Els títols apareguts fins ara donen compte d’un naturals: Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac (1987) especial interès a abordar temes que facilitin la 13 La població de senglar al Montseny (1988)* 14 La prevenció dels incendis forestals (1989) d’Estudiosos del Montseny V Trobada consecució dels objectius esmentats. Així, 15 Àrees d’esplai en sòl no urbanitzable (1989) s’hi poden trobar obres de temàtica forestal, de 16 I Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt jardineria municipal, normatives, trobades i l’Obac (1989) 17 El turisme rural. Les residències-casa de pagès (1989) d’estudiosos o estudis de recerca biològica; totes 18 II Trobada d’Estudiosos del Montseny (1989) però, amb la intenció de fornir materials per a 19 I Trobada d’Estudiosos de Garraf (1992) la formació i el diàleg. 20 Planejament i gestió del sòl no urbanitzable 21 II Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1994) 22 Programes de seguiment ecològic en espais naturals protegits (1995) 23 Activitats econòmiques i espais protegits (1995) 24 I Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor (1996) 25 III Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1997) 26 II Trobada d’Estudiosos del Garraf (1998) 27 III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny 28 II Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor 29 IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2000) 30 III Trobada d’Estudiosos del Garraf (2000) 31 Educació ambiental i comunicació al Parc Natural del Montseny. Jornades tècniques (2000) 32 III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor (2001) 33 V Trobada d’Estudiosos del Montseny

* Títols exhaurits

Monografies 33 Monografies, 33

V TROBADA D’ESTUDIOSOS DEL MONTSENY

Comunicacions presentades el dia 23 de novembre de 2000 a Aiguafreda Fotografia de la coberta: detall d’una llinda de la casa museu l’Agustí Autor: Eugeni Pons

ISBN: 84-7794-856-9 Dipòsit legal: B. 28.672-2002 Imprès a Aleu, SA

Exemplar no venal Sumari

Presentació 7

Botànica

X. Roijals, R. Castells, A. Escobar, A. Pou, J.A. Burriel, J.J. Ibáñez (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona) i X. Pons (Departament de Geografia i CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona) Distribució de les espècies forestals del Parc Natural del Montseny mitjançant teledetecció 11 Distribución de las especies forestales del Parque Natural del Montseny mediante teledetección Distribution of woodland species in the Montseny Nature Park by remote sensing

Ll. Vilar, J. Gesti, M. Campos i J. Font (Unitat de Biologia Vegetal. Universitat de Girona) Cartografia de la vegetació de les reserves naturals qualificades del Puig i Sant Marçal 15 (Parc Natural del Montseny) Cartografía de la vegetación de las reservas naturales calificadas de El Puig y Sant Marçal (Parque Natural del Montseny) Vegetation cartography of El Puig and Sant Marçal Natural Reserves (Montseny Natural Park)

A. Caritat i Ll. Vilar (Laboratori del suro. Universitat de Girona) Caiguda de virosta a una sureda del Polell 21 Caída de hojarasca en un alcornocal de El Polell Litterfall in a cork-oak forest in El Polell

M.A. Bonet i J. Vallès (Laboratori de Botànica. Universitat de Barcelona) Etnobotànica del Montseny: plantes amb usos no medicinals ni alimentaris 25 Etnobotánica del Montseny: plantas con usos no medicinales ni alimentarios Ethnobotany in Montseny: non-medicinal and non-food uses of plants

Ecologia

F. Carceller, J. Fons (Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona), R. Martín, J.J. Ibáñez (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona), N. Prat, M. Rieradevall, T. Munné (Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona), G. Chacón (Estació Biològica de l’Aiguabarreig. Mequinensa), A. Romo (Institut Botànic. Barcelona), J.M. Carmona i X. Font (Departament de Prospecció Geològica i Geoquímica. Universitat de Barcelona) Estudi de la biodiversitat de les rieres del Montseny (conca del riu Besòs). El cas de la riera de l’Avencó 37 Estudio de la biodiversidad de las rieras del Montseny (cuenca del río Besós). El caso de la riera de L’Avencó Biodiversity study of the streams of Montseny (Besòs river basin): the case of the Riera de l’Avencó

M. Boada, J. Duch, M. Rivera i S. Sànchez (Centre d’Estudis Ambientals i Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona) Manifestacions del canvi global a l’alt Montseny 43 Manifestaciones del cambio global en el alto Montseny Manifestations of global change in the High Montseny

J. Barber i J. Argemí (Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona) Gestió forestal de les finques públiques del Parc Natural del Montseny: el cas concret de la Traüna 49 Gestión forestal de las fincas públicas del Parque Natural del Montseny: el caso concreto de La Traüna Forest management of public land in the Montseny Nature Park: the case of the Traüna

Fauna

E. Olivella (Societat Catalana de Lepidopterologia. Museu de Zoologia de Barcelona) Aportació al coneixement dels insectes minadors del Montseny 55

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 3 Aportación al conocimiento de los insectos minadores del Montseny Approach to the leafminers fauna of Montseny

C. Flaquer i A. Arrizabalaga (Museu de Granollers-Ciències Naturals) Identificació acústica de quiròpters al Parc Natural del Montseny (sector conca del Besós) 59 Identificación acústica de quirópteros en el Parque Natural del Montseny (sector cuenca del Besòs) Recognition of species of insectivourous bats by their calls in the Montseny Natural Park (Besòs basin area)

M.A. Carretero, A. Montori, S. Clivillé, G.A. Llorente, X. Santos (Departament de Biologia Animal- Vertebrats. Universitat de Barcelona) i M. A. Carretero (Unidade de Genetica Animal e Conservação ICETA-CECA. Universidade do Porto) Les poblacions de rèptils del Parc Natural del Montseny. Distribució i seguiment 63 Las poblaciones de reptiles del Parque Natural del Montseny. Distribución y seguimiento The reptile populations in Montseny Natural Park. Distribution and monitoring

I. Torre i A. Arrizabalaga (Museu de Granollers-Ciències Naturals) Efectes del règim climàtic sobre la dinàmica de població dels petits mamífers al Montseny 75 Efectos del régimen climático sobre la dinámica poblacional de los pequeños mamíferos del Montseny Effects of climate on small mammals population dynamics at Montseny Natural Park

C. Barriocanal (Departament de Geografia Física i AGR. Universitat de Barcelona) Dades sobre els ocells de Montsoriu 81 Datos de las aves de Montsoriu Montsoriu bird’s data

A. Arrizabalaga, C. Flaquer, E. Montagud, A. Ribas i I. Torre (Museu de Granollers-Ciències Naturals) Noves dades sobre la dieta del gat mesquer (Genetta genetta) al Montseny 85 Nuevos datos sobre la dieta de la jineta (Genetta genetta) en el Montseny New data on the diet of the common geneta (Genetta genetta) in the Montseny Natural Park

C. Rosell (Departament de Biologia Animal (vertebrats). Universitat de Barcelona; Minuartia, Estudis Ambientals) i M.A. Carretero (Departament de Biologia Animal (vertebrats). Universitat de Barcelona) Evolució demogràfica del senglar (Sus scrofa) al Montseny 89 Evolución demográfica del jabalí (Sus scrofa) en el Montseny Demographic variation of wild boar (Sus scrofa) at Montseny

Geologia

J. Bech i J. Garrigó (Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona) Dades sobre elements traça dels sòls del Parc Natural del Montseny 97 Datos sobre elementos traza en suelos del Parque Natural del Montseny Data about trace elements in soils of the Montseny Natural Park

J.M. Carmona, M. Vilardevall i X. Font (Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona) Relació entre les característiques químiques de les aigües subterrànies del Montseny i el seu context geològic 105 Relación entre las características químicas de las aguas subterráneas del Montseny y su contexto geológico Chemical relations between the Montseny ground waters and their geological context

J.M. Carmona, M. Bouazza i D. Puigserver (Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona) Determinació de la zona de recàrrega de les aigües subterrànies del Montseny 109 Determinación de la zona de recarga de las aguas subterráneas del Montseny Determination of the recharge zone of groundwater of Montseny

J.M. Carmona, M. Viladevall i R. Lázaro (Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica. Universitat de Barcelona) La cartografia geològica digital del massís del Montseny 113 La cartografía geológica digital del macizo del Montseny Digital cartography of the Montseny Massif

4 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Història

A. Vulart (Associació d’Amics del Montseny) Evolució de l’arquitectura al Montseny 117 Evolución de la arquitectura en el Montseny Architectural evolution in the Montseny area

G. Font, J. Mateu, S. Pujadas, J.M. Rueda i J. Tura (Museu Etnològic del Montseny, la Gabella) Les capelles del castell de Montsoriu 123 Las capillas del castillo de Montsoriu The chapels of the Montsoriu’s Castle

G. Font, J. Mateu i S. Pujadas (Museu Etnològic del Montseny, la Gabella) El mas al Montseny. Mil anys d’interrelació entre l’home i el medi 127 La masía en el Montseny. Mil años de interrelación entre el hombre y el medio The farmsteads of the Montseny: 1,000 years of interrelation between man and the environment

F.X. Menéndez (Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona) i N. Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya) El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost 133 El antiguo camino de Barcelona a Vic: su paso por el Congost The ancient road from Barcelona to Vic: its route along the River Congost

Aspectes socioeconòmics

A. Bosch i M. Vila La Vila: un projecte de desenvolupament rural a Tagamanent 139 La Vila: un proyecto de desarrollo rural en Tagamanent The Village: a project for rural development in Tagamanent

J. Bartolomé, M.J. Milán i J. Plaixats (Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Universitat Autònoma de Barcelona) Caracterització estructural de les explotacions de ramaderia extensiva al Parc Natural del Montseny 145 Caracterización estructural de las explotaciones de ganadería extensiva en el Parque Natural del Montseny Structural characterization of the extensive livestock farms in the Montseny Natural Park

Geografia i gestió del territori

L. Fracasso (Universitat de Barcelona) La percepció del territori i les representacions en conflicte en els processos de planificació mediambiental. El cas del Montseny 153 La percepción del territorio y las representaciones en conflicto en los procesos de planificación medioambiental. El caso del Montseny Landscape perceptions and images in conflict throughout environmental planning proceses. The Montseny case study

J.M. Panareda, M. Salvà (Departament de Geografia Física i AGF. Universitat de Barcelona) i J. Nuet (Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina. Centre Excursionista de Catalunya) Llegenda per a la cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació del territori de l’àrea metropolitana de Barcelona, entre la Tordera i el Foix 159 Leyenda para la cartografía del uso del suelo y de la vegetación del territorio del área metropolitana de Barcelona, entre los ríos Tordera y Foix Legend for the cartography of the land use and vegetation of the territory of the Metropolitan area of Barcelona, between La Tordera and el Foix

J. Nuet (Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina), M. Salvà i J.M. Panareda (Departament de Geografia Física i AGF. Universitat de Barcelona) Cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació del sector entre el turó Gros i les Agudes (Montseny, serralada Prelitoral Catalana) 163 Cartografía del uso del suelo y de la vegetación del sector entre el otero Gros y Les Agudes (Montseny, Cordillera Prelitoral Catalana) Cartography of the land use and vegetation of the sectors between el Turó Gros and les Agudes (Montseny, Prelitoral Catalan Coastal Rangers)

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 5 M. Salvà, J.M. Panareda (Departament de Geografia Física i AGF. Universitat de Barcelona) i J. Nuet (Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina) Cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació d’Aiguafreda (Montseny, serralada Prelitoral Catalana) 169 Cartografía del uso del suelo y de la vegetación de Aiguafreda (Montseny, Cordillera Prelitoral Catalana) Cartography of the land use and vegetation of Aiguafreda (Montseny, Prelitoral Catalan Coastal Ranger)

J.M. Panareda, M. Salvà (Departament de Geografia Física i AGF. Universitat de Barcelona) i J. Pintó (Unitat de Geografia. Universitat de Girona) La connexió biològica entre el Montseny i el Montnegre-Corredor 175 La conexión biológica entre el Montseny y el Montnegre-Corredor The biological connection between the Montseny and the Montnegre-Corredor

J. Soler (Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona) El Pla director del turó de l’Home: un projecte de restauració del paisatge 179 El Plan director del turó de l’Home: un proyecto de restauración del paisaje The Turó de l’Home Master Plan: a landscape restoration project

A. Sorolla (Naturalea Conservació, SL) La restauració i consolidació de senders al Parc Natural del Montseny 185 La restauración y consolidación de caminos en el Parque Natural del Montseny Footpaths restoration in the Montseny Natural Park

Educació ambiental

Ll. Pagespetit (Equipaments Educatius del Montseny) Centres educatius i plans de cohesió vers l’educació ambiental 193 Centros educativos y planes de cohesión hacia la educación ambiental Educational centres and cohesion plans for environmental education

Relació d’assistents 197

6 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 El novembre de l’any 1986 es va celebrar la I Trobada d’Es- tudiosos del Parc Natural del Montseny, al Casal de Cultura Presentació del poble de Montseny. Aquell primer encontre va servir per aplegar un important nombre d’estudiosos que van donar compte dels seus treballs en diversos camps del coneixement i la ciència. Aquest encontre recollia l’herència de generacions anteriors que han vinculat els seus treballs de recerca a un espai tan emblemàtic com és el massís del Montseny i li donava, a més, una projecció de futur. I el futur s’ha anat concretant. D’ençà d’aleshores, ha tingut lloc una trobada cada quatre anys i ara tenim a les mans les comunicacions que es van presentar a la V Trobada, celebrada el dia 23 de novembre de 2000 a Aiguafreda. Entre- mig, queden les que es van fer a Arbúcies el 1989, la de Sant Pere de Vilamajor el 1992 i la de Seva el 1996. En la Troba- da que ens ocupa, van ser més de trenta els treballs presentats, provinents tant del camp de les ciències naturals com d’hu- manitats. Totes aquestes comunicacions van prendre el pols de la situació actual de la recerca al massís i van constatar que el Montseny continua essent, cada cop més com més va, un marc idoni per a la recerca i un laboratori d’estudi a l’abast dels investigadors i estudiosos interessats a aprofundir en el coneixement de les seves respectives especialitats. El prop d’un centenar d’assistents també testimonia aquest interès. Aquest bagatge de coneixements acumulat al llarg dels anys ha servit, per força, per conèixer amb major profunditat els mecanismes dels sistemes ecològics del Parc Natural, de l’estructura del territori, i les implicacions de l’activitat humana que s’ha anat succeint al llarg dels segles. I això sense oblidar que tot aquest coneixement acumulat permet, en darrera instància, projectar el Parc Natural cap al futur. No endebades, el Montseny ha estat, juntament amb el veí Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un dels primers espais naturals que va disposar a Catalunya i Espanya d’una figura de protecció basada en la legislació urbanística; ja l’any 1977, poc després de la reinstauració de la democràcia al nostre país. Això, però, si no tenim en consideració la creació de la figura del Patronat de la Muntanya del Montseny –amb poc pes real i executiu–, però amb el qual caldria remuntar-se encara més de setanta anys enrere, fins al 1928. Enguany, doncs, tot just als prolegòmens del segle xxi, cele- brem el vint-i-cinquè aniversari d’aquell primer Pla especial de protecció, i és ara, amb el nou segle, que els seus gestors –les diputacions de Barcelona i Girona i els divuit municipis que conformen el Parc–, amb el suport de les entitats socials i econòmiques que giravolten entorn de la realitat del massís, han iniciat, tots plegats, la revisió d’aquell primer text normatiu. Vint-i-cinc anys són prou anys per poder afirmar que, des- prés dels dubtes i oposicions inicials, i amb els instruments legals a la mà, el Montseny és avui dia un espai protegit plenament consolidat dins l’imaginari col.lectiu de tots els catalans. En definitiva, ningú no qüestiona l’existència del Parc Natural. El manteniment i aprofundiment d’aquestes Trobades quadriennals, en la seva mesura, no fa sinó confirmar-ho. Esperem que la lectura de les comunicacions presentades ajudin el lector encuriosit a apropar-se a un massís que, tot i comptar amb una extensa bibliografia al seu abast (els catàlegs dels dos centres de documentació de què disposa el Parc, un a Granollers i l’altre a Arbúcies, així ho testimonien), sempre ens sorprèn amb noves aportacions i punts de vista en un debat permanent i obert entorn de la realitat i la transformació d’a- quest espai emblemàtic. Servei de Parcs Naturals

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 7 Botànica avantatges principals d’aquestes tècniques respecte als mètodes tradicionals són el de la seva major rapidesa de confecció, el seu baix Distribució de les cost i la possibilitat d’actualització més immediata. Com a pas final en l’elaboració de qualsevol tipus de mapa ha de comprovar-se’n la espècies forestals del veracitat. Aquest treball presenta el mapa de distribució de les principals Parc Natural espècies forestals del Parc Natural del Montseny. El mapa s’ha realitzat a partir d’imatges de satèl·lit i de la informació de camp de l’In- ventari Ecològic i Forestal de Catalunya (realitzat pel CREAF) d’a- del Montseny questa zona. Per quantificar el grau d’encert, el mapa resultant ha mitjançant teledetecció estat comparat amb diferents bases temàtiques. Paraules clau Teledetecció, cartografia digital, gestió del territori, Parc Natural del Xavier Roijals, Rafel Castells, Montseny, Sistemes d’Informació Geogràfica Agustí Escobar, Anna Pou, José Ángel Burriel, Joan Josep Ibáñez Resumen Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals Distribución de las especies forestales del Parque Natural del (CREAF). Universitat Autònoma de Barcelona Montseny mediante teledetección

La cartografía temática es una herramienta útil para la gestión del Xavier Pons medio natural. La confección de mapas de distribución de comuni- dades o de especies forestales puede abordarse a partir de imágenes Departament de Geografia i CREAF suministradas por sensores instalados en satélites o en otros tipos de Universitat Autònoma de Barcelona plataformas. Las ventajas principales de estas técnicas respecto a los métodos tradicionales son su mayor rapidez de confección, su bajo coste y la posibilidad de actualización más inmediata. Para ultimar la elaboración de cualquier tipo de mapa debe comprobarse su vera- cidad. Este trabajo presenta el mapa de distribución de las principales especies forestales del Parc Natural del Montseny. El mapa se ha realizado a partir de imágenes de satélite y de la información de campo del Inventario Ecológico y Forestal de Cataluña (realizado por el CREAF) de esta zona. Para cuantificar el grado de acierto, el mapa resultante se ha comparado con diferentes bases temáticas.

Palabras clave Teledetección, cartografía digital, gestión del territorio, Parque Natu- ral del Montseny, Sistemas de Información Geográfica

Abstract Distribution of woodland species in the Montseny Nature Park by remote sensing

Thematic cartography is an useful tool for environmental management. have been and are widely used on terrestrial surface studies. The elaboration of community or forest species distribution maps can be undertook using the images supplied by satellite borne sensors or other kind of platforms. Compared to traditional techniques, these methods bring forward important advantages such as a greater elaboration speed, a lower cost, and the possibility of very immedi- ate updating. As a final step in the elaboration of any kind of map its veracity must be tested. Our present work shows the distribution map of the main forest species in the Montseny Natural Park. The map has been carried out using satellite imagery and the field information extracted from the Catalan Forest Inventory (which has been produced in CREAF-Cen- ter for Ecological Research and Forestry Applications) in the study Resum area. To measure the reliability of the map, it has been compared with different thematic bases. La cartografia temàtica és una eina útil per a la gestió del medi natural. La confecció de mapes de distribució de comunitats o d’espècies Keywords forestals pot abordar-se a partir de les imatges subministrades per Remote sensing, digital cartography, land management, Natural Park sensors instal·lats en satèl·lits o en altres tipus de plataformes. Els of «el Montseny», Geographic Information Systems

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 11 Introducció — Estacions amb més d’un 70% de recobriment de l’espècie principal: La cartografia temàtica és una eina útil per a la gestió del –4 estacions amb castanyer (Castanea sativa). medi natural. En el cas dels espais protegits, encara és més –4 estacions amb surera (Quercus suber). necessària, en especial quan es refereix als mapes de vege- –2 estacions amb pi blanc (Pinus halepensis). tació. Malgrat això, la confecció d’aquests mapes acostu- 3. S’han fet servir també 100 estacions de l’IFN2, que ma a ser lenta i cara. Si, a més, la cartografia està feta so- corresponen a les estacions d’aquest inventari que tenen un bre paper (és a dir, no és digital) la seva actualització és recobriment de l’espècie principal igual o superior al 70%. més complexa i lenta que la de la cartografia digital, amb Aquestes estacions s’han utilitzat per analitzar la imatge la qual cosa pot quedar desfasada ràpidament. classificada. Les imatges subministrades per sensors instal·lats en 4. MCSC, 1993: Aquest és un producte digital que satèl·lits o en altres tipus de plataformes han estat i són àm- comprèn les cobertes bàsiques del sòl de caire forestal pliament utilitzades en l’estudi de la superfície terrestre (boscos, matolls, prats, etc.) i d’altres (conreus, zones ur- (Chuvieco, 1996). La vegetació com a part del medi natu- banitzades, etc.) (Gracia et al., 1998). La delimitació de ral ha estat motiu d’estudi a través d’aquests sensors re- les àrees es fa a partir de fotointerpretació i digitalització mots. La confecció de mapes de distribució de comunitats o sobre pantalla d’ordinador. Escala de treball: 1:3.000. d’espècies forestals pot abordar-se a partir d’aquestes imat- 5. MFC, 1992: Aquest és un producte digital, original- ges, especialment en treballs a gran escala. Els avantatges ment en paper, que comprèn les formacions forestals amb principals d’aquestes tècniques respecte als mètodes tradi- una llegenda molt completa (mapa temàticament bo), re- cionals són el de la seva major rapidesa de confecció, el seu classificada per a aquest treball. La delimitació de les àre- baix cost i la possibilitat d’actualització més immediata. es es fa a partir de fotointerpretació i treball de camp. Và- Com a pas final en l’elaboració de qualsevol tipus de lid a partir d’1:100.000. mapa, i en especial si ha estat elaborat en gabinet, ha de 6. MUSC, 1992: Aquest és un producte digital amb comprovar-se’n la veracitat. Això es pot fer o amb estudis una llegenda referent a estructures artificials, conreus i de camp o amb la comparació amb cartografia temàtica pre- boscos principalment. Realitzat per tractament de dades existent fiable, o bé amb la combinació d’ambdós mètodes. obtingudes pel satèl·lit Landsat-5, a partir d’imatges capta- Aquest treball presenta el mapa de distribució de les des amb el sensor Thematic Mapper (TM), de 7 canals (4 principals espècies forestals del Parc Natural del Mont- infraroigs i 3 visibles). Escala 1:250.000. seny. El mapa s’ha realitzat a partir d’imatges de satèl·lit i Aquests mapes i les estacions de l’IFN2 s’han conside- de la informació de camp d’aquesta zona provinent de l’In- rat com a veritat terreny i s’han comparat amb la classifi- ventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC), realitzat cació obtinguda mitjançant la imatge de satèl·lit. pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, El programari utilitzat ha estat els programes MiraMon CREAF. Per quantificar el grau d’encert, el mapa resultant (Pons, 2000) i Idrisi per a Windows (Eastman, 1993). ha estat comparat amb la distribució de les estacions del Segon inventari forestal nacional (Dirección General de Conservación de la Naturaleza), amb el Mapa de cobertes Metodologia del sòl (CREAF-Departament de Medi Ambient), el Mapa forestal (Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC-Departa- En primer lloc es van digitalitzar una sèrie d’àrees d’entre- ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) i el Mapa d’usos nament sobre les estacions de l’IEFC que acomplien els cri- del sòl de Catalunya (ICC). teris mencionats anteriorment. Es van classificar diverses àrees d’entrenament de categories, de les quals no hi havia estacions (matollar, conreus, zones denudades). El criteri Material per seleccionar-les va ser digitalitzar (amb MiraMon) sobre àrees que tenien categories equivalents els tres mapes abans Per a la realització d’aquest treball s’ha fet servir el mate- esmentats (MCSC, MUSC i MFC). Les àrees d’entrena- rial següent: ment són agrupacions de píxels definides per l’usuari, sobre 1. Una imatge captada pel sensor TM (Thematic Map- les quals el programa Idrisi realitza una sèrie de tests esta- per) embarcat dins del satèl·lit Landsat, amb data 3 de maig dístics que li permetran caracteritzar, dins de cadascuna de de 1996. Aquesta imatge s’ha referenciat geogràficament i les bandes de la imatge, la signatura espectral pròpia de se li han aplicat les corresponents correccions geomètriques cada tipus de coberta. En altres paraules, s’obtindrà una i radiomètriques. La imatge obtinguda que s’ha emprat te- funció de densitat de probabilitat per a cada coberta. nia originalment una resolució de 30 m que s’ha densificat Amb els mòduls makesig i editsig es van generar i depu- a 20 m per guanyar en claredat d’imatge. De les set bandes rar les signatures espectrals de les diferents categories em- que ofereix aquest sensor no hem fet servir la banda sis prades. El mòdul makesig genera fitxers de text en els (10,40-12,50 µm) perquè aquesta banda presenta una reso- quals s’emmagatzemen paràmetres estadístics referents al lució espacial, 120 m, que s’ha jutjat com a insuficient. valor del píxel sobre la imatge de satèl·lit. Aquests fitxers 2. Estacions de l’IEFC: Hem utilitzat un total de 144 poden visualitzar-se mitjançant editsig, mostrant histogra- estacions per tal de generar les àrees d’entrenament, amb mes per a cadascuna de les cobertes i per a totes les bandes. el criteri següent: Entenem per depurar histogrames el procés d’eliminació — Estacions amb més d’un 80% de recobriment de de valors extrems dins d’aquests. Amb això aconseguim l’espècie principal: reduir la dispersió a ambdós costats de la mitjana i, per – 98 estacions amb alzina (Quercus ilex). tant, assolim una separació òptima dels histogrames cor- – 36 estacions amb faig (Fagus sylvatica). responents als tipus de cobertes que pretenem classificar.

12 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Per classificar la imatge i obtenir el mapa de distribució Mitjançant el mòdul CombiCap de MiraMon superpo- de les principals espècies forestals i altres cobertes del sem la capa obtinguda amb el Mapa forestal, el Mapa de Montseny, s’ha utilitzat el mètode de màxima versem- cobertes del sòl i el Mapa d’usos del sòl de Catalunya, a blança (maximum likelihood) a partir del mòdul Maxlike més de les estacions del Segundo inventario forestal nacio- d’Idrisi. Aquest mòdul intenta decidir dins de quina de les nal, possibilitant així l’anàlisi del grau de coincidència en- funcions de probabilitat obtingudes a partir de les àrees tre la imatge obtinguda i les nostres veritats terreny. d’entrenament de què disposem encaixa millor cadascun Cadascuna de les comparacions mostra un nombre d’hec- dels píxels; és a dir, el programa decideix quina és la fun- tàrees en comú entre les categories comparades, excepte la ció que més li escau al valor del píxel i en funció d’això comparació entre la imatge classificada i les estacions de l’assigna a una o altra categoria. l’IFN2. En aquest cas, el que veiem és el nombre d’esta- El mètode de màxima versemblança permet donar, com cions (punts), l’espècie dominant de les quals pot coincidir a input paral·lel, un pes o probabilitat a priori per a cadas- amb la prevista per la imatge classificada. cuna de les categories. En cas de dubte, el programa usa CombiCap genera un informe per a cadascuna de les aquesta probabilitat per assignar píxels a diverses cobertes. comparacions realitzades. El contingut d’aquests informes En aquest treball, es van ponderar els pesos de cada cate- se sumaritza en la taula següent: goria segons el criteri següent: les categories de les quals disposàvem de dades (estacions forestals) es ponderarien Taula 2. Taula resum de percentatges d’encert entre la imatge i les veri- segons el nombre d’estacions disponibles. Les categories tats terreny. de les quals no disposàvem de dades d’estacions (ex.: matollar, conreus, zones denudades) es ponderarien segons una IFN2/Img mitjana del pes que té el recobriment d’aquestes categories o equivalents en els tres mapes esmentats anteriorment. Tipus de coberta Encert Faig 12 Taula 1. Cobertes amb el seu respectiu pes (mitjana de les veritats terreny). Alzina 26 Surera 0 Annex Pi blanc 1

Coberta Pes (%) Total de celáles: 100 % Encert: 39 Conreus 4,39 Matollar 8,84 Zones desnudades 0,46 MFC/Img Alzina 58,71 Tipus de coberta Superfície (ha) Faig 21,60 Pi blanc 1,20 Conreus 220,9 Castanyer 2,40 Matollar 830,1 Surera 2,40 Denudat 0,2 Faig 2.191,2 Alzina 7.499,4 Resultats Surera 268,7 Pi blanc 469,9 Com a resultat de l’aplicació de l’algoritme de màxima Total (ha): 29.338 versemblança, obtenim un mapa temàtic que consta de vuit % Encert: 39,1 categories: conreus, matollar, zones denudades i cinc categories forestals (alzina, faig, pi blanc, castanyer i surera). MUSC/Img

Tipus de coberta Superfície (ha) Conreus 311 Matollar 871,4 Caducifolis 3.109,6 Esclerofil·les 8.970,8 Aciculifolis 943,1 Total (ha): 29.338 % Encert: 48,4

MCSC/Img

Conreus Matollars Tipus de coberta Superfície (ha) Denudat Alzinars Conreus 335,4 Fagedes Matollar 581,6 Pinedes de pi blanc Castanyedes Denudat 58 Suredes Arbrat 22.011

Figura 1. Imatge classificada del Parc Natural del Montseny. Total (ha): 29.338 % Encert: 78,3

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 13 Discussió possibilitat que la nostra imatge classificada mostri llocs on es dóna un determinat tipus de coberta que no apareix a Pel que fa al mètode de màxima versemblança, s’ha de dir la veritat terreny, pel fet que es tracta d’una taca més peti- que funciona millor amb cobertes extenses, com les fage- ta que la mida de taca mínima. des i alzinars del Montseny. La raó d’això és que com més D’altra banda, el criteri d’assignació d’una coberta entre extensa és la coberta, més àrees d’entrenament s’hi poden diferents tipus de mapes pot no ser el mateix i això pro- definir, permetent una millor caracterització de la seva sig- dueix un element més d’incertesa en el moment de la com- natura espectral. Paral·lelament, i atès que hi ha molta su- paració amb la imatge classificada. perfície per triar, és més probable que tracem àrees d’en- Un altre factor que cal considerar és el distanciament trenament de qualitat òptima. temporal entre la nostra imatge classificada i les veritats Hem comprovat que es fa difícil separar espècies com terreny. Les dates d’elaboració dels mapes són diferents, les alzines i les sureres. Això es deu a dues raons: d’una de manera que la vegetació pot haver canviat entre els ma- banda, al fet que les dues espècies es troben molt barreja- pes que estem comparant. des; i de l’altra, i contribuint a agreujar el primer problema, Podem concloure dient que la teledetecció és una eina són dues espècies que mostren signatures espectrals molt ràpida i potent per discriminar cobertes espectralment dife- similars. En aquesta situació, el fet d’agrupar dues catego- rents. La potència d’aquest mètode s’ha mostrat directa- ries semblants dins d’una sola categoria feia augmentar ment proporcional a la qualitat i disponibilitat de materials molt notablement el grau d’encert. de base. En aquest treball l’ús de sèries multitemporals d’i- Les imatges de satèl·lit que hem usat en la classificació matges probablement hauria augmentat dràsticament l’efi- mostraven certs problemes de referenciació geogràfica. ciència de la classificació. Això implica que les àrees d’entrenament no es traçaven en el lloc on es pretenia, sinó amb un desplaçament determinat que depenia de la part de la imatge on ens trobéssim. Bibliografia Aquest fet no és massa important quan es tracta amb categories molt extenses, perquè en aquests casos encara que Chuvieco, E. (1996). Fundamentos de teledetección es- l’àrea d’entrenament estigui desplaçada probablement pacial. Madrid: Ed. Rialp. 568 pàgines. caurà en una zona on es donarà la coberta buscada. Per Eastman, J.R. (1993). IDRISI, a cell based Geographic contraposició, amb cobertes molt poc extenses, aquest pro- Analysis System, v. 4.1. Worcester (MA): Clark University. blema és greu ja que l’àrea d’entrenament es dibuixarà, Gracia, C.; Ibáñez, J.J.; Vayreda, J.; Pons, X.; Bur- molt probablement, sobre una zona amb la coberta equivo- riel, J.Á.; Mata, T. (1998). The information system of ca- cada i, això, generarà confusió. talan forests: SIBosC. Lisboa: Actes del GIS PlaNET’98, A l’hora d’elaborar els mapes veritat terreny, s’han se- International Conference and Exhibition on Geographic guit diferents criteris de taca mínima a digitalitzar. Així, en Information. els mapes d’escala més petita (com l’MFC o l’MUSC), no Pons, X. (2000). MiraMon. Sistema d’Informació Geo- apareixen les taques petites que sí presenten mapes d’esca- gràfica i software de teledetecció. Bellaterra: Centre de la més gran (com l’MCSC). En altres paraules: existeix la Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF.

14 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Resum

Cartografia El Puig i Sant Marçal són dues de les tretze zones de Reserva Natural Qualificada que hi ha al Parc Natural del Montseny, dins les quals no de la vegetació s’ha fet cap tipus d’actuació, ni tan sols explotació forestal, d’ençà de la creació del Parc. Per tal d’estudiar l’evolució del poblament vegetal i de les reserves naturals donar propostes de gestió, se n’ha cartografiat la vegetació a escala detallada. S’ha emprat la metodologia fitocenològica clàssica i s’ha tras- qualificades del Puig passat la informació obtinguda a un sistema d’informació geogràfica en suport MiraMon (Pons, 1994-99) i a l’aplicació SilvaMc (Campos, 1996-2000) que gestiona totes les dades florístiques i de vegetació del i Sant Marçal (Parc Parc Natural del Montseny.

Natural del Montseny) Paraules clau Cartografia digital, vegetació, reserves naturals qualificades, evolu- ció de la vegetació, NE península Ibèrica Lluís Vilar, Josep Gesti, Miquel Campos i Joan Font Resumen Unitat de Biologia Vegetal Cartografía de la vegetación de las reservas naturales Universitat de Girona calificadas de El Puig y Sant Marçal (Parque Natural del Montseny)

El Puig y Sant Marçal son dos de las trece reservas naturales calificadas existentes en el Parque Natural del Montseny, en las cuales no se ha realizado ningún tipo de actuación, ni tan siquiera forestal, desde la creación del Parque. Con el fin de estudiar la evolución de la vegeta- ción y formular propuestas de gestión, se ha realizado una cartografía vegetal a escala detallada, utilizando la metodología fitocenológica clásica y se ha traspasado la información obtenida a un sistema de in- formación geográfica en soporte MiraMon (Pons, 1994-99) y a la apli- cación SilvaMc (Campos, 1996-2000) que gestiona todos los datos florísticos y de vegetación del Parque Natural del Montseny.

Palabras clave Cartografía digital, vegetación, reservas naturales calificadas, evolu- ción de la vegetación, NE Península Ibérica

Abstract Vegetation cartography of El Puig and Sant Marçal Natural Reserves (Montseny Natural Park)

El Puig and Sant Marçal are two of the thirteen Natural Reserves existing in Montseny Natural Park, in which no management acts have been carried out, not even silviculture, since the creation of the Park. In order to study the evolution of the vegetation and to formulate management proposals, vegetation cartography a detailed scale has been carried out, using the classical phytocenological methodology and the information transferred to the MiraMon Geographical Infor- mation System (Pons, 1994-99) and to the programme SilvaMc (Campos, 1996-2000) that manage the floristic and vegetation data of Montseny Natural Park.

Keywords Vegetation, Digital Cartography, Montseny, vegetation evolution, NE Iberian Peninsula

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 15 Introducció tinguda pugui ser útil per gestionar millor les reserves en el futur i per això s’incorporarà el mapa al sistema d’infor- Al Parc Natural del Montseny hi ha delimitades tretze zo- mació geogràfica (SIG) del Parc. nes de Reserva Natural Qualificada, que corresponen a les àrees de màxima protecció i dins les quals no s’ha fet cap tipus d’actuació, ni tan sols explotació forestal, d’ençà de Metodologia la seva creació el 1977 (Vilar et al., 1995). Es tracta de les reserves de les Agudes, de coll Pregon, dels esqueis de Bo- La metodologia utilitzada (vegeu més detalls a Campos et vilar, de Sant Marçal, de Passavets, del pla de l’Estany, de al., 1999; Campos et al., 2000) va consistir a digitalitzar i puig Drau, del Puig, de Riudeteix, del sot de Gualba, del georeferenciar el fragment de l’ortofotomapa de color turó de Marmolers, del torrent del Clot i de Vallforners. 1: 25.000, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que incloïa Repartides per tot el Parc perquè siguin representatives les reserves, i també l’ortofotomapa digital en blanc i ne- dels indrets amb els valors naturals i paisatgístics més sin- gre 1: 5.000. D’aquesta manera es disposava d’un suport gulars del massís, les reserves ocupen una superfície de digital de base per a la realització de la cartografia tant de 1.077,7 ha (el 6,2% del Parc). camp com de laboratori. Es van imprimir a escala detalla- Ni en el moment de la creació de les reserves ni poste- da cadascuna de les reserves i, amb aquestes impressions, riorment, però, s’han fet estudis detallats que puguin donar es va efectuar la fotointerpretació i el treball de camp, ano- informació de com ha evolucionat la coberta vegetal en tant sobre fulls d’acetat transparent els límits de les unitats absència de la influència humana. Per intentar superar de vegetació observades. L’estudi de la vegetació s’ha por- aquest buit, doncs, hem començat a elaborar una cartogra- tat a terme utilitzant la metodologia fitosociològica i, quan fia de la vegetació detallada de les reserves naturals quali- ha semblat necessari, s’han disgregat les associacions en ficades, la qual ha d’ajudar en un futur a conèixer millor unitats fisiognòmiques perquè reflectissin millor el paisat- els canvis de les masses forestals del Parc. En aquest tre- ge actual i, així, la cartografia resultant fos d’utilitat en ball es presenta la cartografia de la petita Reserva del Puig l’estudi de l’evolució futura de la vegetació. i la veïna de Sant Marçal, ambdues situades en un dels Una vegada finalitzat el treball de camp es va traspassar llocs de més diversitat del Montseny, just al coll que sepa- la informació a un sistema d’informació geogràfica amb el ra els dos grans blocs del massís, el turó de l’Home i el Ma- programa MiraMon (Pons, 1994-1999) i es van confeccio- tagalls. Les reserves se situen dins la quadrícula UTM de nar els mapes sobre paper. Així mateix es va traspassar la 10 km de costat DG52 i entre els 1.000 i 1.200 m d’altitud. informació a l’aplicació SilvaMc (Campos, 1996-2000) La reserva de Sant Marçal, amb una extensió aproxima- que gestiona totes les dades florístiques i de vegetació del da de 27 ha se situa a l’obaga del pla de Parany i en formen Parc Natural del Montseny. els límits les dues crestes que baixen del pla de Parany fins L’àrea total cartografiada és de 75,50 ha. Els diferents a Sant Marçal, la capçalera de la Tordera i la reserva del tipus de formacions vegetals que hem diferenciat a les re- Puig. El Puig, doncs, constitueix la continuació de la Re- serves es poden observar en el mapa de vegetació (fig. 1). serva de Sant Marçal, entre la masia del Puig i els Terrers, i La llegenda de les unitats, amb la indicació de la superfície ocupa unes 19 ha aproximadament. Precisament en els ma- que ocupen (la superfície indicada no és pas només l’ocu- pes presenten una forma de queixal, ja que no inclouen la pada per la comunitat dins les reserves pòpiament dites, part nord del poble de Sant Marçal ni la part sud que mena sinó que també s’han cartografiat diversos indrets que en als Terrers de Sant Marçal. Ambdues reserves són eminent- són fora) és la següent: ment forestals i es van crear per protegir els retalls de rouredes de fulla gran i del bosc de freixes que hi ha a la zona Els boscos de Sant Marçal. Presenten una gran diversitat de forma- Com ja s’ha dit, les reserves són eminentment boscoses. cions vegetals com a conseqüència del fet que Sant Marçal Destaquen les importants superfícies que ocupen les roure- havia estat un dels nombrosos indrets habitats que hi havia des de roure de fulla gran (Teucrio-Quercetum petraeae), al Montseny, amb conreus i zones de pastura entremig de les quals es troben en molt bon estat de conservació. Tant els les boscúries. Despoblada des de fa temps, la zona de Sant inventaris fitosociològics que hem realitzat com l’estructura Marçal ha començat un procés generalitzat de recuperació del bosc observada, coincideixen amb el que diu Bolòs de la vegetació que es troba ja en un estat força avançat cap (1983), per la qual cosa pensem que aquestes comunitats no a comunitats més evolucionades en la successió, sobretot han variat gaire en els darrers 40 anys: un bosc dominat per després de vint anys llargs sense explotació forestal. Quercus petraea amb arbres d’edat similar que no fan un fu- llatge dens i amb un estrat arbustiu poc desenvolupat. Com que les rouredes són boscos de creixement lent, caldrà que Objectius passin encara un centenar llarg d’anys sense intervenció humana perquè assoleixin el seu estat madur. Les rouredes El principal objectiu del treball consisteix a elaborar una ocupen algunes àrees no incloses dins les reserves, la qual cartografia detallada de la vegetació actual de les reserves cosa, si tenim en compte que un dels objectius d’aquestes del Puig i Sant Marçal que pugui donar idea de l’estat ac- consistia a protegir les rouredes, ens sembla un argument de tual del poblament vegetal d’aquesta part del Montseny i pes per a la seva futura ampliació. que serveixi com a base per estudiar, en un futur, l’evolu- Entremig de la roureda, a les reserves hi ha també diver- ció de la vegetació. També es vol fer una primera valoració ses castanyedes amb roures de fulla gran barrejats amb dels canvis ocorreguts en aquests darrers anys i per això castanyers (Teucrio-Quercetum petraeae castaneetosum). s’ha consultat la informació que aporten Llobet (1947) i Alguns individus són afectats per malalties fúngiques (pro- Bolòs (1983). Finalment, es pretén que la informació ob- bablement la tinta del castanyer, Phytophthora cambivora,

16 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Mapa de la vegetació de les reserves naturals qualificades de Sant Marçal i del Puig (Parc Natural del Montseny)

LLEGENDA Vegetació forestal 1. Fageda (Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae = Phyteumo- Fagetum] + Luzulo-Fagetum) 2. Roureda de roure de fulla gran (Teucrio- Quercetum petraeae stachyetosum officinalis) 3. Roureda de roure de fulla gran amb castanyers (Teucrio-Quercetum petraea castaneetosum) 4. Alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) 5. Verneda (Lamio-Alnetum) 6. Freixeneda (Doronico-Fraxinetum doronicetosum pardalianchis) 7. Avellanosa (Polysticho-Coryletum stellarietosum holosteae) Vegetació arbustiva 8. Poblaments de falguera aquilina (Prunello- Sarothamnetum scoparii) 9. Landa de gódua (Prunello-Sarothamnetum scoparii), a vegades amb prats diversos dels Mesobromion + Xerobromion entremig 10. Landa + falguerar (Prunello-Sarathamnetum scoparii) 11. Falguerar + bardissa 12. Landa + bardissa 13. Brolla de bruc boal i estepa de muntanya (Centaureo-Ericetum arboreae) 14. Bardissa (Rubo-Coriarietum pteridietosum) Vegetació herbàcia 15. Pastura xeromesòfila + poblaments de crespinell rupestre (Helianthemo-Festucetum VEGETACIÓ POTENCIAL ovinae + Sempervivo tectorum-Sedetum rupestris) 16. Antics prats de dall (Gaudinio- Arrhenatheretum ?) 17. Prats calcigats de les rodalies del Puig (Lolio-Plantaginetum majoris) 18. Comunitats viàries del voltant de Sant Marçal (Trifolio-Cynodontetum) 19. Ortigosa amb repalassa (Arctio-Urticetum dioicae) Vegetació rupícola 20. Vegetació rupícola de les parets del Puig: (Saxifragetum vayredanae fragmentari) Altres unitats Alzinar muntanyenc Fageda Coordenades UTM 21. Poblament de cirerers (antics conreus?) Roureda de roure Freixeneda límit de la Reserva de Sant Marçal i el Puig 100 200 m 22. Edificacions de fulla gran Verneda 23. Bassa del Puig

Figura 1. Mapa de la vegetació de les reserves naturals qualificades de Sant Marçal i del Puig (Parc Natural del Montseny).

i el xancre del castanyer, Endothia parasitica), la qual ha poblaments de falguera aquilina i de bardissa amb fal- cosa, juntament amb una regeneració dolenta del castanyer guera aquilina. En aquest indret, entremig de la freixeneda i en absència d’explotació, provocarà que aquestes casta- l’esmentat autor indica l’existència de la jonquera de jonc nyedes s’acabin convertint en rouredes. acutiflor, si bé en les nostres prospeccions no l’hem sabu- La superfície més extensa de bosc caducifoli de les reda retrobar. serves l’ocupa la fageda (sobretot Helleboro-Fagetum), En un tram de la capçalera de la Tordera hi ha retalls de comunitat que ha pogut evolucionar ràpidament en absèn- verneda (Lamio-Alnetum), fragmentària i no gaire ben cia d’explotació humana. Això es percep fàcilment perquè constituïda, sobretot si la comparem amb la que es fa uns la majoria d’arbres tenen un diàmetre basal semblant, per metres més avall del riu. La causa, probablement, és el l’ocupació de les antigues clarianes per individus joves i baix cabal d’aigua que deu portar en algunes èpoques de també per la presència de nombrosos peus de ginebre que l’any. Tanmateix, l’hem assenyalada per mostrar la impor- van créixer en un moment que hi havia més lluminositat i tant diversitat forestal de la reserva de Sant Marçal. que s’han neulat per l’ombra de les capçades dels faigs. Finalment, tot i que d’alzines aïllades n’hi ha en diver- Les avellanoses ocupen els conreus abandonats i són, sos punts de les reserves, sempre arrecerades als solells i doncs, una formació vegetal pionera en la recuperació del costers més càlids, no arriben mai a fer-hi un bosc extens bosc. A la capçalera de la vall de la Tordera, hom pot ob- tret d’algun solell. En aquests punts s’ha cartografiat alzi- servar com als situats a la part més enlairada del vessant, nar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) tot i que hi més secs i en contacte amb la roureda, ja hi creixen roures hem detectat una tendència a ser envaït per roures, fet que entremig, de manera que cal esperar un augment de la su- faria suposar que l’alzinar antigament degué ser afavorit perfície ocupada per la roureda en els propers anys. Pel que per l’home. fa als situats a la part baixa del vessant, suposem que es fan dins el domini potencial de la freixeneda, un bosc higròfil Les comunitats arbustives i les pastures molt rar al Montseny. Ocupen també un certa extensió les landes i les bardisses, tot Efectivament, la freixeneda (Doronico-Fraxinetum su- i que majoritàriament se situïn fora de les reserves. La landa bas. doronicetosum pardalianchis) té a la Reserva de Sant de gódua (Prunello-Sarothamnetum scoparii), al domini de Marçal una de les localitats típiques al Montseny (Bolòs, la roureda, va envaint els prats xeromesòfils ara no pasturats 1983; Bolòs et al., 1993), just al fons de la vall que va des i dels quals només resten petits retalls de poca extensió. de la font de Sant Marçal fins més avall de l’alberg. La vi- Pel que fa a la bardissa, el mantell marginal del bosc ca- sió actual, però, és fragmentària, perquè sota dels freixes hi ducifoli és present al voltant del Puig i pel curs fluvial, tot

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 17 Taula 1. Superfície ocupada per les diferents comunitats vegetals a les reserves naturals qualificades de Sant Marçal i del Puig. Unitat Superfície (ha) % Vegetació forestal 1. Fageda (Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae [= Phyteumo-Fagetum] + Luzulo-Fagetum) 15,18 20,11 2. Roureda de roure de fulla gran (Teucrio-Quercetum petraeae stachyetosum officinalis) 23,02 30,49 3. Roureda de roure de fulla gran amb castanyers (Teucrio-Quercetum petraeae castaneetosum) 1,41 1,87 4. Alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) 5,11 6,77 5. Verneda (Lamio-Alnetum) 0,89 1,18 6. Freixeneda (Doronico-Fraxinetum doronicetosum pardalianchis) 1,32 1,75 7. Avellanosa (Polysticho-Coryletum stellarietosum holosteae) 2,28 3,02 Superfície de vegetació forestal 49,21 65,18

Vegetació arbustiva 8. Poblaments de falguera aquilina (Prunello-Sarothamnetum scoparii) 1,36 1,80 9. Landa de gódua (Prunello-Sarothamnetum scoparii), a vegades amb prats diversos dels Mesobromion + Xerobromion entremig 8,03 10,64 10. Landa + falguerar (Prunello-Sarothamnetum scoparii) 0,93 1,23 11. Falguerar + bardissa 3,75 4,97 12. Landa + bardissa 7,89 10,45 13. Brolla de bruc boal i estepa de muntanya (Centarureo-Ericetum arboreae) 0,58 0,77 14. Bardissa (Rubo-Coriarietum pteridietosum) 0,08 0,11 Superfície de vegetació arbustiva 22,62 29,96

Vegetació herbàcia 15. Pastura xeromesòfila + poblaments de crespinell rupestre (Helianthemo-Festucetum ovinae + Sempervivo tectorum-Sedetum rupestris) 0,34 0,45 16. Antics prats de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum ?) 0,30 0,40 17. Prats calcigats de les rodalies del Puig (Lolio-Plantaginetum majoris) 0,32 0,42 18. Comunitats viàries del voltant de Sant Marçal (Trifolio-Cynodontetum) 1,05 1,39 19. Ortigosa amb repalassa (Arctio-Urticetum dioicae) 1,39 1,84 Superfície de vegetació herbàcia 3,40 4,50

Vegetació rupícola 20. Vegetació rupícola de les parets del Puig (Saxifragetum vayredanae fragmentari) – –

Altres unitats 21. Poblament de cirerers (antics conreus?) 0,07 0,09 22. Edificacions 0,20 0,26 23. Bassa del Puig –– Superfície d’altres unitats 0,27 0,36 TOTAL 75,50 100,00

aprofitant els racons humits sense gaires arbres que li facin Conclusions ombra. En alguns punts la bardissa, juntament amb el falguerar, ha envaït les antigues feixes cultivades, en el que El mapa digital de vegetació que es presenta, amb la indi- seria un primer estadi de recuperació del bosc. cació de la superfície que ocupa cada unitat i amb una pro- Finalment, cal fer referència als prats abandonats que hi posta de vegetació potencial, vol ser una eina de base per ha entre Sant Marçal i el Puig, que corresponen a antics valorar l’estat i possible evolució de les zones de Reserva prats humits de sega. Els prats de dall són una comunitat Natural Qualificada de Sant Marçal i del Puig. Les més de singular a casa nostra, on es fan nombroses espècies inte- vint unitats de la llegenda mostren l’elevada diversitat de ressants que només troben en aquest ambient el medi pro- les reserves, amb set tipus de boscos diferents, juntament pici per créixer. Antigament al Montseny havien estat molt amb landes, prats i comunitats ruderals. freqüents, tal i com indiquen Llobet (1947) i Bolòs No hi ha hagut activitat humana a les reserves en aquests (1983), però actualment pràcticament han desaparegut. Per darrers anys, la qual cosa ha comportat la recuperació del al manteniment d’aquests prats és imprescindible la sega bosc, la disminució de l’àrea de prats i l’abandonament anual a començament d’estiu, cosa que en les condicions dels conreus. Pel que fa al bosc, hem detectat la colonitza- actuals de manca de conreu de tota la zona que ens ocupa ció d’antigues feixes de conreus amb un poblament d’ave- no sempre és possible. Per això són molt importants i ne- llaners, algunes de les quals ja comencen a ser ocupades cessàries les segues periòdiques que fa el propi Parc en els per roures de fulla gran. També es pot observar la recupe- prats que encara resten dins les reserves. ració de la fageda cap a un bosc més dens, on la densitat

18 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 dels arbres fa que els arbusts poc amants de l’ombra es celona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. neulin, com el ginebre. Les rouredes, però, tenen una evo- 170 pàgines. lució més lenta i l’aspecte deu ser semblant al que tenien Bolòs, Oriol de; Montserrat, Josep Maria; Romo, Àn- abans de la creació de les reserves. En absència de pastura, gel Maria (1993). «El bosc mesòfil a les Muntanyes Ca- els prats són envaïts per landes i els antics camps i prats de talanídiques Septentrionals». Collect. Bot., núm. 22, 55- sega per bardisses i falguerars. 71. Si bé la manca d’activitat permet la recuperació dels Campos, Miquel (1996-2001). SilvaMc, Sistema de tracta- boscos no assegura, en canvi, el manteniment de les comu- ment i gestió de dades geogràfiques de flora i vegetació. nitats dels espais oberts. Si acceptem que la màxima diver- Campos, Miquel; March, Silvia; Salvat, Andreu; Pons, sitat d’un territori la dóna el mosaic de comunitats, caldrà Xavier (2000). «Vegetation mapping using digital colour fer actuacions de sega i estassada per tal de mantenir espais orthomapes: a new methodology». Scientia gerundensis, oberts que afavorexin les espècies vegetals i animals que 24, 13-25. viuen en aquests ambients. Especialment valuoses ja són Campos, Miquel; Pons, Xavier; Vilar, Lluís (2000). les actuacions de sega dels antics prats de dall que hi havia «Diseño conceptual de un sistema de información para el a les rodalies del Puig. tratamiento y gestión de datos geográficos de flora y vege- tación». Coll. phytosociol., núm. XXVII, 871-882. Llobet, Salvador (1947). El medio y la vida en el Mont- Agraïments seny. Barcelona: Ed. CSIC. Pons, Xavier (1994-1999). MiraMon, programa de visua- Part dels treballs s’han realitzat en el marc de les Estades lització, consulta i edició de mapes ràsters i vectorials. de Recerca a l’Alberg El Puig, promogudes pel Servei de CREAF, UAB. Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Vilar, Lluís; Font, Joan; Sáez, Llorenç (1995). «Infor- me sobre l’estat i evolució de les zones de Reserva Natu- ral Qualificada, hàbitats i espècies protegides de flora en Bibliografia el Parc Natural del Montseny». El Montseny i el futur. Ecoauditoria (1977-1995). Diputació de Barcelona, Servei Bolòs, Oriol de (1983). La vegetació del Montseny. Bar- de Parcs Naturals.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 19

Resum

Caiguda de virosta L’objectiu d’aquest estudi és apreciar com es distribueix el flux de virosta en una sureda del Polell durant diferents cicles anuals i po- en una sureda der relacionar l’efecte dels factors ambientals sobre la producció. Es van instal·lar trampes còniques per a la recollida mensual de vi- del Polell rosta i es va separar i obtenir el pes sec de diferents fraccions: fulles, branquillons, flors i glans. S’han obtingut resultats del període 1995-1999. La producció anual mitjana de virosta és de 4,59 t·ha–1. Antònia Caritat i Lluís Vilar S’ha vist que la pauta de caiguda estacional de virosta és l’habitual en espècies escleròfil·les adaptades al clima mediterrani. La caigu- Laboratori del suro da de glans és a la tardor-hivern i s’aprecia que durant els anys de Universitat de Girona baixa producció de fulles es formen més glans i a la inversa. Les condicions climàtiques de l’època de floració i fructificació, així com també les reserves hídriques disponibles, són decisives per a la maduració dels òrgans.

Paraules clau Quercus suber, producció, variacions estacionals, virosta

Resumen Caída de hojarasca en un alcornocal de El Polell

El objetivo de este estudio es apreciar cómo se distribuye el flujo de hojarasca en un alcornocal de El Polell (Montseny) durante diferentes ciclos anuales y relacionar el efecto de los factores ambientales sobre la producción. Se instalaron trampas cónicas para la recogida mensual de hojarasca y se separó y se obtuvo el peso seco de diferentes fracciones: hojas, ramillas, flores y bellotas. Se han registrado datos a lo largo del período 1995-1999. La producción anual media de hojarasca es de 4,59 t·ha–1 y la pauta de caída estacional observada es la habitual en especies esclerófilas adaptadas al clima mediterráneo. Se aprecia que durante los años de baja producción de hojas se forman más bellotas y a la inversa. Las condiciones climáticas de la época de floración y fructificación, así como las reservas hídricas disponibles, son decisivas para la maduración de los órganos.

Palabras clave Quercus suber, producción, variaciones estacionales, hojarasca

Abstract Litterfall in a cork-oak forest in El Polell

Eeasonal trends in litterfall and environmental relationship were studied in a cork-oak forest in El Polell (Montseny). Conical traps were placed at random in each plot for monthly collection from 1995 to 1999. Litterfall was sorted into different components: leaves, twigs, male catkins and acorn. The estimated average litter production was 4,59 t.ha-1. Seasonal litterfall patterns were typical of Mediterranean ecosystems. The proportion of acorns is inverse with leaves and varied greatly depending on the year. Spring climatic con- ditions and hydric reserves are decisive to organ maturation

Keywords Quercus suber, litterfall, production, seasonal trends

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 21 Introducció d’altitud i està orientada al sud-oest. La roca mare està cons- tituïda per esquists. La temperatura mitjana anual és d’11,8 Una part de la producció primària neta dels ecosistemes fo- °C i la precipitació de 849 mm. A aquesta parcel·la se n’ha restals es destina a construir òrgans de vida relativament afegit una altra al final de l’estiu de l’any 2000. Aquestes curta, com ara fulles, inflorescències, fruits i arrels fines. dues zones de suredes corresponen a boscos de Quercus su- D’una manera periòdica o continuada, aquests òrgans mo- ber representatius del massís del Montseny (Bolós, 1983). ren, es desprenen de l’arbre i passen a formar part de la Les parcel·les són quadrades, de 20 m de costat. Tots els matèria orgànica morta del sòl. La caiguda de virosta i la arbres de diàmetre superior a 5 cm s’han numerat i se n’ha mortalitat d’arrels fines constitueixen l’entrada d’energia anotat el diàmetre. Les classes diamètriques utilitzades són per als animals detritívors i per als microorganismes. De de 2,5 cm i de cada una se n’ha escollit un arbre tipus. Les fet, la caiguda de les diferents fraccions de la virosta (fu- alçàries s’han obtingut amb un clinòmetre. Per capturar les lles, branques, inflorescències, fruits i fragments d’escorça) diferents fraccions de virosta que cauen, s’han utilitzat és una de les transferències més importants d’energia i nu- trampes còniques que presenten una superfície horitzontal trients en la dinàmica del bosc (Verdú, 1984). La quantitat coneguda, seguint els criteris de Duvigneaud (1978) i total de virosta produïda es correlaciona positivament amb Verdú (1984) pel que fa al disseny de les trampes i a la la producció primària neta. Les fluctuacions estacionals de periodicitat de recollida. la producció de virosta es regulen, fonamentalment, per Les trampes de les parcel·les experimentals consisteixen 2 processos i factors biològics i climàtics. També són impor- en un cèrcol d’alumini de 0,25 m . En aquesta superfície tants els factors topogràfics, edàfics i estructurals del bosc receptora s’instal·la un con de xarxa plàstica de 3 mm de (Santa Regina, 1985). malla. D’aquesta manera, les trampes permeten el pas d’ai- La caiguda de virosta se sol produir de manera clara- gua de pluja i, alhora, impedeixen que s’hi acumuli. Es ment estacional. Això és evident, no solament en el cas col·loquen enlairades sobre un trípode d’alumini per tal de dels caducifolis, sinó també en el dels perennifolis. Se su- reduir-hi les entrades de materials que no siguin la virosta posa que aquelles espècies que són més limitades per l’ai- caiguda de les capçades dels arbres. gua com els perennifolis mediterranis perden la fulla a A cada una de les parcel·les experimentals s’instal·len l’estiu, per tal de reduir l’àrea foliar en el moment de set trampes distribuïdes a l’atzar. La recollida és mensual. més evapotranspiració. Les espècies més limitades pels Al laboratori s’assequen les mostres a l’estufa a 75 °C fins nutrients perden la fulla vella en brotar, per cobrir la de- a obtenir pes constant. Posteriorment se separen i es pesen manda de nutrients dels brots i de les fulles noves amb els les diferents fraccions. nutrients recuperats de les velles (Terradas et al., 1989). Les dades bibliogràfiques de què disposem de caiguda de virosta de perennifolis mediterranis de Catalunya pertanyen al Montseny, les Guilleries, les Gavarres i Prades (Verdú, 1984; Bellot, 1992; Caritat, 1996; Ibàñez, 1999). Al Parc Natural del Montseny s’ha estudiat la caiguda de fullaraca de Quercus ilex, Quercus suber, Fagus sylvatica i Abies alba. Les glans i altres fruits cauen durant el període de tardor i representen una part important de l’alimentació de moltes aus i mamífers durant la tardor i l’hivern. La producció de fruits forestals varia segons l’any, així periòdicament es detecten anys de gran producció (una anyada). Des de 1989, al Laboratori del Suro de la Universitat de Girona es realitzen estudis bàsics i aplicats sobre Quercus suber, on s’inclou la caiguda periòdica de la virosta en suredes catalanes (Quart, Sant Hilari, Fitor, Argelers, Mont- seny). Al massís del Montseny i dins el Parc Natural, es porta a terme des del juliol de 1995 la recollida de virosta en una sureda situada al Polell. En aquest article es presenten els resultats obtinguts a partir del registre mensual de virosta en aquesta zona experimental, les fluctuacions estacionals, les relacions amb les fluctuacions climàtiques i la comparació amb altres suredes catalanes.

Metodologia

S’han delimitat dues parcel·les experimentals a la sureda del Polell. En aquestes parcel·les es porta a terme un seguiment mensual al llarg de diferents anys per tenir un registre continu de la caiguda de diferents fraccions de virosta. La primera parcel·la de sureda del Polell (UTM: DG42) es va delimitar el juliol de 1995. La parcel·la es troba a 760 m Figura 1. Trampa per a la recollida mensual de virosta.

22 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Les fraccions estudiades de virosta són les següents: òr- ra va ser baixa i en gran part les reserves acumulades l’any gans fotosintetitzadors: fulles; òrgans estructurals: branqui- anterior es van utilitzar en la formació de fruits. Durant llons; òrgans reproductors: flors i glans, i finalment miscel·là- els anys 1998-1999 es va repetir l’alternança però amb nia. L’anàlisi estadística es realitza aplicant el programa produccions més baixes de fruits del que era d’esperar, SPPS. fet que el podem relacionar amb la sequera del l’any 1999. En relació amb altres suredes estudiades veiem que la Resultats i discussió producció de la sureda del Polell és semblant a l’observada en una sureda de Sant Hilari, que varia de 3,87 a 5,14 La producció mitjana de virosta anual registrada a la sure- t·ha–1. Aquests valors són també similars al registrats a l’al- da del Polell durant el període 1995-1999 és de 4,59 t·ha–1. L’ any 1996 ha estat l’any de més producció amb un valor –1 de 5,7 t·ha , de les quals un 61% corresponen a fulles i un g/m2 7,7% a la fracció glans. L’any 1997 es va donar la propor- ció més baixa. El màxim de caiguda de fulles es produeix entre maig i 400 juny, igual que de flors, que coincideix amb l’època en què 350 l’arbre brota. Aquesta caiguda al principi de l’estació seca 300 mostra l’adaptació al clima mediterrani, com en el cas de 250 Quercus ilex. Els mesos de tardor-hivern es produeix la 200 caiguda de glans madures i també és el període de major despreniment de branques pel vent i les tempestes. 150 Durant el període estudiat, s’observa que la caiguda de 100 virosta segueix un cicle biennal alternant anys amb valors 50 elevats amb altres de baixos. En general, els anys en què es Fulles

0 Branquillons dóna una elevada producció de fulles trobem una baixa Glans producció de glans i a la inversa (fig. 2 i 3). Podem dir que Flors la sureda hi ha anys que dedica la major part dels recursos Miscel·lània 1996 als òrgans vegetatius i altres, als reproductors. Aquest fet 1997 1998 el podem relacionar en part amb factors climàtics i en part Anys 1999 amb ritmes interns. L’any 1996 es van produir unes condicions climàti- ques favorables a la brotació en detriment de la producció Figura 2. Producció anual de diferents fraccions de virosta registrada a la de glans. L’any 1997, en canvi, la pluviositat de primave- parcel·la experimental del Polell del 1996 al 1999.

g/m2

250

fulles 200 glans total

150

100

0 Jl Ag S O N D G F M A Ma J Jl Ag S O N D G F M A Ma J Jl Ag S O N D G F M A Ma J Jl Ag S O N D G F M A Ma J Jl Ag S O N D

1995 1996 1997 1998 1999

Figura 3. Evolució de la caiguda mensual de fulles, glans i del total de virosta registrada a la sureda del Polell del juliol de 1995 al desembre de 1999.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 23 zinar de la Castanya, que produeix 4,8 t·ha–1 de virosta fina. «Litterfall and mineral return in two cork-oak forests». An- En canvi, en boscos mediterranis de zones més seques com nales des Sciences Forestières, núm. 53: 1049-1058. Quart (Gavarres) i l’Avic (Prades) la producció és menor i Duvigneaud, P. (1978). La síntesis ecológica. Madrid: es troba entre 3,4 i 3,9 t·ha–1 (Caritat, 1996 i Ibàñez, 1999). Ed. Alhambra. 305 pàg. Podem, doncs, afirmar que globalment la sureda del Po- Ibáñez, Joan Josep; Lledó, Maria José; Sánchez, Juan lell segueix les pautes de caiguda de virosta característi- Rafael; Rodà, P. (1999). «Stand structure, aboveground ques dels boscos mediterranis situats en zones relativa- biomass and production». Ecology of Mediterranean Ever- ment humides. A través del seguiment de la caiguda de green Oak Forests. Ecologial Studies 137. Springer; pàg. virosta durant els anys estudiats s’ha pogut apreciar com 32-45. les fluctuacions interanuals i estacionals es troben molt re- Santa Regina, I.; Gallardo, J.F. (1985). «Producción lacionades amb els canvis climàtics. de hojarasca en tres bosques de la sierra de Bejar (Sala- manca)». Mediterránea. Ser. Biol, núm. 8; pàg.89-101. Terrades, Jaume; Prat, Narcís; Escarré, Antoni; Mar- Bibliografia galef, Ramon (1989). «Els ecosistemes forestals. Mort i descomposició». Història Natural dels Països Catalans. Bellot, Joan; Sánchez, J.R.; Lledó, M.J.; Martínez, Enciclopèdia Catalana. Volum 14, pàg. 253-256. P.; Escarré, A. (1992). «Literfall as a measure of primary Verdú, Anton M.C. (1984). «Circulació de nutrients en production in Mediterranean holm-oak forest». Vegetatio ecosistemes forestals del Montseny: caiguda de virosta i núm. 99-100: 69-76. descomposició de fulles». Tesi doctoral. Bellaterra: Univ. Bolòs, Oriol de (1983). La vegetació del Montseny. Dipu- Autònoma de Barcelona. tació de Barcelona. 169 pàg. Verdú, Anton M.C. (1985). «Retranslocament de nu- Caritat, Antònia; Bertoni, G.; Molinas, Maria Lluïsa; trients en les fulles senescents de faig (Fagus sylvatica Oliva, Mireia; Domínguez-Planella, Asunció (1996). L.)». Orsis, núm. 1; pàg. 91-100.

24 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Resum

Etnobotànica En el marc dels estudis etnobotànics que estem duent a terme al Montseny, presentem en aquest treball els resultats relatius als usos del Montseny: plantes populars no medicinals ni alimentaris de les plantes. En les entrevistes realitzades amb 180 informants hem recollit informació etnobotà- amb usos nica sobre 606 espècies de plantes. La nostra recerca s’ha centrat en les plantes medicinals i, secundàriament, en les alimentàries, però no no medicinals hem negligit els altres usos de les plantes, probablement menys nombrosos, però també rellevants a l’hora de dreçar l’inventari de la cultura popular del nostre país i, en molts casos, per tal de donar pautes ni alimentaris d’aprofitament sostenible dels recursos vegetals. La informació que hem obtingut i que oferim aquí abasta 236 espècies, que hem classi- M. Àngels Bonet i Joan Vallès ficat en 22 grups d’utilització. Paraules clau Laboratori de Botànica Etnobotànica, Montseny, etnoflora, plantes útils, artesania, jocs, ex- Universitat de Barcelona plotació forestal, agrícola i ramadera

Resumen Etnobotánica del Montseny: plantas con usos no medicinales ni alimentarios

En el marco de los estudios etnobotánicos que estamos llevando a cabo en el Montseny, presentamos en este trabajo los resultados rela- tivos a los usos populares no medicinales ni alimentarios de las plantas. En las entrevistas realizadas a 180 informantes hemos recogido información etnobotánica sobre 606 especies de plantas. Nuestra in- vestigación se ha centrado en las plantas medicinales y, secundaria- mente, en las alimentarias, pero no hemos olvidado los otros usos de las plantas, probablemente menos numerosos, pero también relevan- tes para elaborar el inventario de la cultura popular de nuestro país y, en muchos casos, para dar pautas de aprovechamiento sostenible de los recursos vegetales. La información obtenida y que ofrecemos aquí abarca 236 espècies, que hemos clasificado en 22 grupos de uti- lización.

Palabras clave Etnobotánica, Montseny, etnoflora, plantas útiles, artesanía, juegos, explotación forestal, agrícola y ganadera

Abstract Ethnobotany in Montseny: non-medicinal and non-food uses of plants

In the frame of the ethnobotanical studies that we are carrying out in Montseny, we are presenting in this paper the results concerning non- medicinal and non-food folk uses of plants. During the interviews done with 180 informants we collected ethnobotanical information about 606 plant species. Our research has been focused on medicinal plants and, secondarily, on food plants, but other uses have not been forgotten; the latter are probably less numerous, but they are also relevant in order to build the inventory of folk culture in our country, and, in many cases, to give some models for a sustainable use of natural resources. The data obtained, which we offer here, deal with 236 species, classified in 22 use groups.

Keywords Ethnobotany, Montseny, ethnoflora, useful plants, handicraft, games, forest, agriculture and stockbreeding management

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 25 Introducció tades són compreses entre els 8 i els 96 anys, amb una mitjana de 66 anys i un màxim d’entrevistats d’entre els 70 i Les societats humanes han tingut en tots els llocs del pla- els 80 anys. Bona part de les persones que ens han facilitat neta i des dels primers temps una relació íntima amb el informació treballen o han treballat en feines relacionades medi en el qual han viscut. Han modificat el seu ambient amb la pagesia (pagesos, treballadors del bosc, pastors). natural alhora que s’han vist igualment influïdes per aquest Vegeu més detalls sobre la metodologia emprada i un entorn. Això ha fet que l’espècie humana s’hagi servit de mapa de localització de les entrevistes realitzades a Bonet les plantes des de la més remota antigor i que, actualment, et al. (1999b, pàg. 169 i 170). l’elenc de les plantes útils sigui ampli i relativament ben conegut. Diversos autors consideren que els coneixements populars sobre les plantes i els animals són un component Resultats i discussió més de la diversitat biològica, la qual hem proposat de de- nominar etnobiodiversitat (Hernández Bermejo, 1998; Hem recollit informació etnobotànica sobre 606 espècies Vallès et al., 2000). A països industralitzats, com el nos- de plantes, 236 de les quals es fan servir popularment per a tre, aquests coneixements s’estan perdent a gran velocitat, altres qüestions que no són les sanitàries i les alimentàries. per tal com s’hi està esdevenint (si no ha ocorregut ja del Aquestes 236 espècies, les hem classificades en 22 grups tot) un procés d’aculturació, en el sentit de l’adopció (al- d’utilització: 1) Cacera. 2) Creences, dites i tradicions. 3) menys parcial) de la cultura anomenada «moderna» en de- Embalatge. 4) Ús en literatura oral popular. 5) Maneig triment de la «tradicional», considerada inferior (Ember & agrosilvopastoral. 6) Perfumeria. 7) Pesca. 8) Planta d’in- Ember, 1997). Això, unit a la despoblació creixent de les terès apícola. 9) Planta fumable. 10) Ús agrícola. 11) Ús zones rurals, fa que una cultura que s’havia transmès de apícola (planta mel·lífera). 12) Ús artesanal. 13) Ús com- generació en generació des de temps immemorial ara esti- bustible. 14) Ús cosmètic. 15) Ús domèstic. 16) Ús fores- gui en perill imminent de desaparició. I no solament min- tal (carboneig). 17) Ús en fusteria. 18) Ús industrial. 19) ven els usos, sinó també els modes d’aprofitament i molts Ús lúdic (jocs infantils). 20) Ús ornamental i religiós. 21) oficis vinculats amb les plantes. És per això que conside- Ús ornamental. 22) Ús tintorial. rem que convé obtenir les dades abans que sigui massa tard En la figura 1 recollim el nombre de plantes per a cada i divulgar-les per tal de reintroduir en les generacions joves ús i en la taula 1, els diferents tàxons utilitzats amb indica- la saviesa popular de les velles, i en aquest sentit orientem ció de les seves aplicacions. Per a la nomenclatura hem se- la nostra recerca, la qual té una doble missió: contribuir a guit Bolòs et al. (1993). l’inventari del patrimoni cultural del país i a la recerca de noves plantes útils o de nous beneficis de plantes ja cone- Etnobotànica del Montseny gudes en l’àmbit aplicat. Plantes amb usos no medicinals ni alimentaris En el context suara esmentat, al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona Cacera/Pesca (5) Planta fumable Maneig Ús industrial, tintorial, mantenim una línia de recerca en etnobotànica catalana, en agrosilvopastoral (9) embalatges (4) el marc de la qual hem acabat recentment una tesi doctoral (17) Literatura oral dedicada al massís del Montseny (Bonet, 2001). En tre- popular (22) balls anteriors ja ens havíem ocupat d’aspectes etnobotà- Ornamental, religiós, Ús en fusteria forestal, tradicions (117) nics –molt centrats en les plantes de la medicina popular– combustible (32) d’aquest massís i del territori veí –i molt relacionat– de les Ús domèstic, Guilleries (Agelet et al., 2000; Bonet, 1994; Bonet et cosmètica, perfumeria (38) al., 1999a, 1999b; Gutiérrez et al., 1997; Selga, 1998). Plantes mel·líferes o Ús artesanal/Ús En aquest treball aportem les dades corresponents als usos d’interès apícola (38) lúdic (61) populars de la flora montsenyenca en tots els àmbits llevat del medicinal i l’alimentari. És cert que els dos que acabem (Nombres d’espècies, sobre un total de 236) d’esmentar són els principals pel que fa a nombre d’usos i Figura 1. Nombre de plantes usades per a cada tipus d’ús. d’espècies concernides, però hem pogut recollir també un nombre significatiu d’aplicacions de força plantes en camps prou variats (artesania, explotació forestal, jocs, explotacions agrícoles i ramaderes i d’altres), de les quals ens En el gràfic de la figura 1 hem reagrupat els 22 grups es- ocupem tot seguit. mentats abans en 10 de més amplis, per afinitats dels tipus d’usos. Destaca, per l’elevat nombre de representants, el grup de les plantes ornamentals (117 espècies). A més de Territori estudiat i metodologia diverses plantes amb les quals es confeccionen rams i altres que es tenen plantades als jardins, han estat considera- L’estudi s’ha dut a terme a 21 municipis pertanyents a les des, en aquest grup, les que tradicionalment eren utilitza- comarques d’Osona, el Vallès Oriental i la Selva i que des en celebracions religioses relacionades amb festivitats abasten tot el massís del Montseny, tant les zones de parc com el Nadal, la Setmana Santa o el Corpus; és precisa- natural com de preparc. ment en la confecció de les tradicionals catifes de Corpus Hem entrevistat 172 persones adultes (105 dones i 67 –que encara se celebra actualment a les poblacions de la homes) i 8 nens pertanyents a 114 famílies. Els informants Garriga i Arbúcies–, on hi ha una més gran riquesa en l’ús han nascut al Montseny o hi han residit una part molt sig- d’elements vegetals (l’any 1998, a Arbúcies, foren empra- nificativa de llurs vides. Les edats de les persones enques- des almenys 38 espècies diferents amb aquesta finalitat).

26 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 El segon grup en importància, quant al nombre de re- tal) s’aprofiten pel seu valor forestal, en fusteria o com a presentants, és el de les plantes usades amb finalitat arte- combustible. Per a 22 espècies hem pogut recollir alguna sanal (des de la fabricació de pipes de fumar a partir de dita, cançó o llegenda. 17 més estan implicades en activi- les soques de bruc, a la confecció d’escombres, cistells o tats agrosilvopastorals (utilitzades com a adobs o per a al- bastons de passejar a partir d’altres espècies) o lúdica tres finalitats agrícoles, en explotació forestal o en la ra- (sobretot plantes que els nens utilitzen –o utilitzaven– per maderia –no han estat considerades aquí les plantes que jugar). Segueix, en ordre decreixent d’importància, el s’usen en l’alimentació del bestiar–). Finalment, ens han grup de plantes que ens han estat esmentades com a estat citades 9 plantes susceptibles de ser fumades, 5 més mel·líferes o d’interès apícola (38 espècies), i les que te- de relacionades amb activitats cinegètiques o de pesca i 4 nen usos domèstics diversos o que s’usen per perfumar o que s’utilitzen per fabricar embalatges, com a tints o per en cosmètica. Un bon nombre d’arbres i arbusts (32 en to- a altres finalitats industrials.

Taula 1. Relació d’espècies utilitzades i tipus d’ús. Espècie Part usada Tipus d’ús Abies alba Mill. Planta sencera Ús ornamental i religiós Abies masjoanis Planta sencera Ús ornamental Abies nordmanniana Spach Planta sencera Ús ornamental Acacia dealbata Link. Fulla Ús ornamental i religiós Inflorescència Ús ornamental i religiós Acer opalus Mill. subsp. opalus Fusta Ús artesanal Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Aesculus hippocastanum L. Planta sencera Ús ornamental Agave americana L. Fulla Ús artesanal Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Agrostemma githago L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Ailanthus altissima (Mill.) Swingle Planta sencera Ús ornamental Allium cepa L. Inflorescència Ús ornamental i religiós Allium sativum L. Inflorescència Ús ornamental Alnus glutinosa (L.) Gaertn. Branca Ús ornamental Fulla Pesca Fusta Ús artesanal Ús combustible Ús en fusteria Althaea rosea (L.) Cav. Flor Ús ornamental i religiós Antirrhinum majus L. subsp. majus Inflorescència Ús lúdic (jocs infantils) Ús ornamental i religiós Arbutus unedo L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Soca Ús forestal Arctium minus Bernh. Fulla Ús agrícola Infructescència Ús lúdic (jocs infantils) Arum italicum Mill. Espata Ús lúdic (jocs infantils) Arundo donax L. Tija (canya) Ús artesanal Ús domèstic Ús lúdic (jocs infantils) Asparagus acutifolius L. Part aèria Ús ornamental i religiós Avena sativa L. Planta tendra Ús ornamental i religiós Avena barbata Pott ex Link Schrad. Part aèria Ús lúdic (jocs infantils) Avena sterilis L. Part aèria Ús lúdic (jocs infantils) Bellis perennis L. Part aèria Ús ornamental Borago officinalis L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Briza media L. Part aèria florida Ús ornamental Bromus hordeaceus L. Part aèria florida Ús ornamental Buxus sempervirens L. Branca Ús forestal (carboneig) Fusta Ús artesanal Calendula officinalis L. Inflorescència Ús ornamental i religiós Calluna vulgaris (L.) Hull Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Cannabis sativa L. Tija (fibra) Ús artesanal (cordes i espardenyes) Carlina acanthifolia All. subsp. cynara (Pourr. ex Duby) Rouy Part aèria florida Ús ornamental Castanea sativa Mill. Fulla Maneig agrosilvopastoral Ús lúdic (jocs infantils) Fusta Ús domèstic Ús en fusteria Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Cedrus atlantica (Endl.) Carrière Planta sencera Ús ornamental Celtis australis L. Fusta Ús artesanal (fabricació de forques)

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 27 Espècie Part usada Tipus d’ús

Centaurea cyanus L. Inflorescència Ús ornamental i religiós Centaurea pectinata L. subsp. pectinata Part aèria florida Ús lúdic (jocs infantils) Ceratonia siliqua L. Planta sencera Creences, dites i tradicions Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC. Fronda Ús ornamental Cirsium vulgare (Savi) Ten. Inflorescència Ús ornamental i religiós Cistus albidus L. Branca Ús domèstic Flor Planta d’interès apícola Cistus monspeliensis L. Branca Ús domèstic Flor Planta d’interès apícola Cistus salviifolius L. Branca Ús domèstic Flor Planta d’interès apícola Fulla Planta fumable Clematis flammula L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Part aèria Maneig agrosilvopastoral Clematis vitalba L. Tija Maneig agrosilvopastoral Planta fumable Ús lúdic (jocs infantils) Tija florida Ús lúdic (jocs infantils) Coffea arabica L. Marro Ús ornamental i religiós Convolvulus arvensis L. Flor Ús lúdic (jocs infantils) Colutea arborescens L. Branca fructificada Ús lúdic (jocs infantils Consolida ajacis (L.) Schur. Flor Ús ornamental i religiós Convallaria majalis L. Planta sencera Ús ornamental Coris monspeliensis L. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Cortaderia selloana (Schultes et Schultes f.) Asch. et Graebner Part aèria florida Ús ornamental Corylus avellana L. Fulla Planta fumable Fusta Ús artesanal Crataegus monogyna Jacq. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Planta sencera Creences, dites i tradicions Ús agrícola Cucumis sativus L. Fruit Ús cosmètic Cydonia oblonga Mill. Fruit Ús domèstic Cynara cardunculus L. Part aèria Ús ornamental Cynodon dactylon Pers. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Cyperus eragrostis Lam. Part aèria Ús agrícola Ús ornamental Daphne gnidium L. Soca Espècie usada en literatura oral popular Ús domèstic Datura stramonium L. Planta sencera Maneig agrosilvopastoral (repel·lent d’animals) Daucus carota L. subsp. carota Part aèria florida Ús ornamental i religiós Dianthus caryophyllus L. Flor Ús ornamental i religiós Dipsacus fullonum L. Part aèria Ús ornamental Dorycnium pentaphyllum Scop. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Dryopteris filix-mas (L.) Schott Fronda Ús ornametal Ecballium elaterium (L.) A. Richard in Bory Fruit Ús lúdic (jocs infantils) Equisetum telmateia Ehrh. Tija estèril Ús cosmètic Ús lúdic (jocs infantils) Erica arborea L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Fulla Ús ornamental i religiós Part aèria Ús domèstic Soca Ús artesanal (fabricació de pipes) Erica multiflora L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Erica scoparia L. subsp. scoparia Part aèria Ús artesanal Erigeron acer L. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Eryngium campestre L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Eucalyptus globulus Labill. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Eupatorium cannabinum L. Planta sencera Ús ornamental Fagus sylvatica L. Fusta Ús artesanal Ús forestal (carboneig) Ús en fusteria Fraxinus angustifolia Vahl. Fusta Ús en fusteria Fraxinus excelsior L. Fusta Ús en fusteria Planta sencera Ús ornamental Galanthus nivalis L. Part aèria florida Ús ornamental Ginkgo biloba L. Planta sencera Ús ornamental Hedera helix L. Fulla Ús domèstic Ús ornamental i religiós

28 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Espècie Part usada Tipus d’ús

Fruit Ús cosmètic Planta sencera Ús ornamental Helianthus tuberosus L. Part aèria florida Ús ornamental Helichrysum stoechas (L.) Moench Inflorescència Ús ornamental i religiós Part aèria florida Ús ornamental i religiós Helleborus foetidus L. Fruit Creences, dites i tradicions Fulla Ús ornamental Herniaria glabra L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Hordeum murinum L. subsp. lepporinum (Link) Arcang. Part aèria florida Ús lúdic (jocs infantils) Hydrangea macrophylla Ser. in DC. Inflorescència Ús ornamental i religiós Ilex aquifolium L. Fusta Ús artesanal (fabricació de bastons i mànecs d’eines) Part aèria Ús ornamental Planta sencera Ús ornamental Pela de la tija Cacera Iris germanica L. Part aèria florida Ús ornamental Jasminum officinale L. Planta sencera Ús ornamental Juglans regia L. Fulla Ús cosmètic Ús domèstic Fusta Ús en fusteria Juncus effussus L. Part aèria Ús domèstic Juniperus communis L. Planta sencera Creences, dites i tradicions Ús domèstic Ús ornamental Fusta Ús en fusteria Laurus nobilis L. Branca florida Creences, dites i tradicions Ús ornametal i religiós Branca Ús domèstic Fusta Ús en fusteria Lavandula dentata L. Planta sencera Perfumeria Lavandula latifolia Medic. Fulla seca Planta fumable Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Planta florida Perfumeria Ús domèstic Ús ornamental Lavandula stoechas L. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Inflorescència seca Planta fumable Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat Part aèria fructificada Ús lúdic (jocs infantils) Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC. Part aèria florida Ús ornamental Lilium candidum L. Flor Ús ornamental i religiós Planta sencera Ús ornamental Lilium martagon L. Flor Ús ornamental Linaria cymbalaria (L.) Mill. Planta sencera Ús ornamental Linum usitatissimum L. Grana Ús cosmètic Part aèria seca Ús ornamental Lonicera implexa Ait. Part aèria Ús ornamental Ús lúdic (jocs infantils) Tija Planta fumable Lonicera peryclimenum L. Flor Ús ornamental i religiós Luffa cylindrica (L.) Roem. Fruit Ús domèstic Lunaria annua L. Planta fructificada Ús ornamental Lupinus albus L. Grana Ús domèstic Planta florida Ús agrícola Magnolia grandiflora L. Flor Ús ornamental i religiós Fulla seca Ús ornamental i religiós Planta sencera Ús ornamental Malva sylvestris L. Fulla Planta usada en literatura oral popular Matricaria recutita L. Inflorescència Ús cosmètic Medicago sativa L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Mentha sp. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Mespilus germanica L., fruit Fruit Espècie usada en literatura oral popular Mirabilis jalapa L. Planta sencera Ús ornamental Narcissus poeticus L. Planta sencera Ús ornamental Nepeta cataria L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Nerium oleander L. Planta sencera Ús ornamental Nicotiana tabacum L. Fulla Planta fumable Odontites lutea (L.) Clairville Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Olea europaea L. Fusta Ús artesanal

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 29 Espècie Part usada Tipus d’ús

Onobrychis supina (Vill.) DC. in Lam. et DC. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Onobrychis viciifolia Scop. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Origanum majorana L. Planta sencera Planta usada en literatura oral popular Oryza sativa L. Pellofa del gra Ús ornamental i religiós Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. Part aèria Ús ornamental Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Béguinot Part aèria Ús lúdic (jocs infantils) Papaver rhoeas L. Flor Ús lúdic (jocs infantils) Ús ornamental i religiós Fruit Ús lúdic (jocs infantils) Papaver somniferum L. Planta sencera Ús ornamental Philadelphus coronarius L. Flor Ús ornamental i religiós Phyllirea angustifolia L. Branca Ús forestal Phoenix dactylifera L. Fulla Ús ornamental i religiós Phyllitis scolopendrium (L.) Newm. Fronda Ús ornamental Physalis alkekengi L. Fruit Ús ornamental Phytolacca americana L. Fruit Ús lúdic (jocs infantils) Picea abies (L.) Karsten Planta sencera Ús ornamental Picris hieracioides L. Fulla Ús lúdic (jocs infantils) Pinus halepensis Mill. Fusta Ús industrial Pinus pinaster Ait. Fusta Ús industrial Pinus pinea L. Branca Ús combustible Escorça Ús ornamental Ús tintorial Fulla Ús ornamental i religiós Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Grana (pinyó) Ús ornamental i religiós Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Pinus sylvestris L. Planta sencera Ús en fusteria Pinus sp. Branques seques Ús combustible Fulla seca («pinassa») Ús combustible (interès apícola) Inflorescència Ús ornamental i religiós Teia Espècie usada en literatura oral popular Ús combustible Pistacia lentiscus L. Part aèria Maneig agrosilvopastoral Pistacia vera L. Planta sencera Ús ornamental Plantago lanceolata L. Tija Ús domèstic Platanus x hispanica Mill. ex Münchh Escorça Ús ornamental i religiós Fulla Ús domèstic Fusta Ús en fusteria Polygonatum odoratum (Mill.) Druce Part aèria florida Ús ornamental Polygonum aviculare L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Polypodium vulgare L. Fronda Ús ornamental Polystichum setiferum (Forsk.) Woymar Fronda Ús ornamental i religiós Populus alba L. Fusta Ús en fusteria Populus x canadensis Moench Fusta Ús en fusteria Planta sencera Ús ornamental i religiós Populus nigra L. (i varietats de conreu) Fusta Ús en fusteria Ús domèstic Populus nigra L. cv. italica Fusta Ús en fusteria Populus tremula L. Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Primula veris L. Part aèria Ús ornamental Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Ús ornamental Prunus avium (L.) L. Planta sencera Creences, dites i tradicions Prunus avium L. (L.) var. sylvestris Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Planta sencera Ús agrícola Prunus dulcis (Mill.) Weeb. Planta sencera Ús agrícola Prunus spinosa L. Planta sencera Ús agrícola Ús en fusteria Pseudotsuga menziesii (Mirbel) Franco Fulla Ús ornamental i religiós Planta sencera Ús en fusteria Psoralea bituminosa L. Inflorescència Ús ornamental i religiós Pteridium aquilinum (L.) Kuhn Fronda Maneig agrosilvopastoral Ús ornamental i religiós

30 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Espècie Part usada Tipus d’ús

Punica granatum L. Flor Ús ornamental i religiós Planta sencera Ús ornamental Pyracantha coccinea M. J. Roemer Planta sencera Ús ornamental Pyrus communis L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) O. Bolòs et J. Vigo Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Fruit Ús domèstic Fusta Ús artesanal Prunus persica (L.) Batsch Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Quercus humilis Mill. Planta sencera Ús lúdic (jocs infantils) Fusta Ús forestal (carboneig) Ús en fusteria Gal·la Ús lúdic (jocs infantils) Quercus ilex L. Branca Ús forestal (carboneig) Fusta Espècie usada en literatura oral popular Ús artesanal Ús combustible Ús forestal (carboneig) Fruit Ús lúdic (jocs infantils) Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Quercus petraea (Matt.) Liebl. Fusta Ús en fusteria Gal·la Ús lúdic (jocs infantils) Quercus suber L. Escorça Planta d’interès apícola (construcció de ruscs) Ús industrial Rhamnus alaternus L. Part aèria Ús forestal (carboneig) Robinia pseudacacia L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Ús ornamental i religiós Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Rosa canina L. Fruit Ús lúdic (jocs infantils) Planta sencera Ús agrícola Rosa sp. Flor Creences, dites i tradicions Ús cosmètic Ús ornamental i religiós Rosa x centifolia L. Flor Creences, dites i tradicions Rosa gallica L. Flor Creences, dites i tradicions Planta sencera Creendes, dites i tradicions Rosmarinus officinalis L. Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Rubus ulmifolius Schott Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Ruta chalepensis L. Planta sencera Creences, dites i tradicions Rumex crispus L. Fruit Ús ornamental i religiós Ruscus aculeatus L. Part aèria fructificada Ús ornamental Ruta chalepensis L. Planta sencera Creences, dites i tradicions Salix alba L. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Salix babylonica L. Planta sencera Ús ornamental Salix cinerea L. Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Part aèria florida Ús ornamental Tija Ús artesanal (cistelleria) Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia (Cariot) Rechinger Tija Ús artesanal (cistelleria) Salix fragilis L. Tija Ús artesanal (cistelleria) Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Planta sencera Ús ornamental Salvia officinalis L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Santolina chamaecyparissus L. Part aèria florida Creences, dites i tradicions Ús domèstic Ús ornamental Saponaria officinalis L. Part aèria Ús domèstic Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch Flor Ús ornamental i religiós Part aèria Ús domèstic Ús forestal (carboneig) Part aèria florida Ús ornamental Satureja calamintha (L.) Scheele Flor Ús apícola (planta mel·lífera) Fulla Ús domèstic

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 31 Espècie Part usada Tipus d’ús

Saxifraga vayredana Luiz. Part aèria Planta fumable Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Ús ornamental Scirpus holoschoenus L. Part aèria Pesca Ús artesanal Ús domèstic (forcs d’alls i cebes) Secale cereale L. Planta tendra Ús ornamental i religiós Sedum sediforme (Jacq.) Pau Part aèria Ús lúdic (jocs infantils) Ús ornamental Sedum telephium L. Planta sencera Ús ornamental Sempervivum tectorum L. Planta sencera Ús ornamental Setaria viridis (L.) Beauv. Part aèria Ús ornamental Solanum tuberosum L. Fulla Planta fumable Silene vulgaris (Moench) Garcke Flor Ús lúdic (jocs infantils) Part aèria florida Ús ornamental Sorbus domestica L. Fusta Ús artesanal Sorghum halepense (L.) Pers. Part aèria florida Ús ornamental Spartium junceum L. Flor Ús ornamental i religiós Part aèria florida Ús apícola (planta mel·lífera) Ús ornamental Stachys byzantina C. Koch Planta sencera Ús ornamental Stipa tenacissima L. Part aèria Maneig agrosilvopastoral Ús domèstic Syringa vulgaris L. Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Tanacetum corymbosum (L.) Schultz Bip. Planta sencera Ús industrial Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. Planta secera Ús ornamental Taraxacum officinale Weber in Wiggers Part aèria fructificada Ús lúdic (jocs infantils) Taxus baccata L. Branca Ús ornamental i religiós Teucrium chamaedrys L. Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Teucrium polium L. subsp. polium Inflorescència Ús apícola (planta mel·lífera) Thymus vulgaris L. Part aèria Creences, dites i tradicions Planta florida Ús apícola (planta mel·lífera) Tradescantia albiflora Kunth. Planta sencera Ús ornamental Triticum aestivum L. Boll Embalatge Espiga Ús ornamental Planta sencera Espècie usada en literatura oral popular Planta tendra Ús ornamental i religiós Tropaeolum majus L. Planta sencera Ús ornamental Typha angustifolia L. Fulla Ús artesanal (cadires de boga) Tija florida Ús ornamental Typha latifolia L. Fulla Ús artesanal (cadires de boga) Part aèria Ús ornamental Ulex parviflorus Pourr. Flor Ús apícola Ulmus minor Mill. Escorça Ús agrícola Fusta Ús artesanal Ús en fusteria Urtica dioica L. Planta sencera Planta usada en literatura oral popular Valeriana officinalis L. Arrel Espècie usada en literatura oral popular Verbascum thapsus L. Flor Ús cosmètic Viburnum lantana L. Tija Maneig agrosilvopastoral Ús artesanal Viburnum opalus L. Planta sencera Ús ornamental Viburnum tinus L. subsp. tinus Part aèria Maneig agrosilvopastoral Planta sencera Ús ornamental Vicia cracca L. Part aèria florida Ús ornamental i religiós Vicia sativa L. subsp. sativa Planta sencera Ús ornamental i religiós Vicia villosa Roth. Planta sencera Ús ornamental i religiós Vinca difformis Pourr. Planta sencera Ús ornamental Viscum album L. Planta sencera Cacera Ús ornamental Zea mays L. Bràctea Ús ornamental Espiga Ús lúdic (jocs infantils) Ús ornamental Estigmes Ús lúdic (jocs infantils) Tija Ús domèstic i agrícola Ziziphus jujuba Mill. Fusta Ús en fusteria

32 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Agraïments Bonet, M. Àngels; Blanché, Cèsar; Vallès, Joan (1999a). «Contribució al coneixement del patrimoni et- Aquest treball no hauria estat possible sense la col.labora- nobotànic del Montseny». Monografies del Servei de ció dels nostres informants, a qui regraciem profundament; Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, núm. 27; volem tenir un record especial per a aquells –lamentable- pàg. 169-175. ment ja prou nombrosos– que van donar-nos la seva infor- Bonet, M. Àngels; Parada, Montserrat; Selga, Anna; mació i que han traspassat abans que el treball s’acabés, la Vallès, Joan (1999b). «Studies on pharmaceutical ethno- qual cosa és un testimoni de la fragilitat dels coneixements botany in the regions of L’Alt Empordà and Les Guilleries que procurem d’inventariar. Durant la recerca hem rebut (Catalonia, Iberian Peninsula)». Journal of Ethnopharma- ajuts econòmics parcials de la Divisió de Ciències de la Sa- cology, núm. 68, pàg. 145-168. lut de la Universitat de Barcelona i del Centre de Promoció Ember, Caroyl R.; Ember, Melvin (1997). Antropología de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Genera- cultural. Madrid: Prentice Hall. 8a ed. 491 pàgines. litat de Catalunya. Gutiérrez, Cèsar; Bonet, M. Àngels; Vallès, Joan (1997). «Aportacions etnobotàniques en el camp de la lin- güística: els noms de les plantes al Montseny». Cahiers de Bibliografia l’Université de Perpignan, núm. 24; pàg. 75-86. Hernández Bermejo, J. Esteban (1997). Los conoci- Agelet, Antoni; Bonet, M. Àngels; Vallès, Joan mientos tradicionales como parte de la biodiversidad: su- (2000). «Homegardens and their role as source of medici- gerencias para la estrategia nacional para la conserva- nal plants in mountain regions of Catalonia (Iberian Penin- ción y el uso sostenible de la diversidad biológica. sula)». Economic Botany núm. 54(3), pàg. 295-309. Selga, Anna (1998). Estudis etnobotànics a les Guille- Bolòs, Oriol de; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ni- ries. Tesi de llicenciatura, Facultat de Farmàcia, Universi- not, Josep M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. tat de Barcelona. 346 pàgines. Barcelona: Ed. Pòrtic S.A. 2a ed. 1.247 pàgines. Vallès, Joan; Bonet, M. Àngels; Agelet, Antoni (2000). Bonet, M. Àngels (2001). Estudi etnobotànic del Mont- «Els coneixements i els usos de la diversitat biològica: pre- seny. Tesi doctoral, Facultat de Farmàcia, Universitat de sent i futur de l’etnobiodiversitat a Catalunya». Revista Barcelona. d’Etnologia de Catalunya, núm.16; pàg. 98-119.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 33 Ecologia Resum

Estudi Es presenten els resultats de l’estudi integrat sobre la biodiversitat de les principals rieres del Montseny pertanyents a la conca del riu de la biodiversitat de Besòs (rieres de Martinet, l’Avencó, Vallcàrquera, Cànoves i Vila- major). Atès el volum de feina, en aquest treball ens hem centrat en les rieres del Montseny l’estudi de la riera de l’Avencó, pel fet que és una de les rieres millor conservades del Montseny i també perquè la V Trobada d’Estu- (conca del riu Besòs). diosos del Montseny se celebrava a Aiguafreda, ciutat on aboca aquesta riera. Aquest estudi comprèn la pluviometria, la hidrologia i el quimis- El cas de la riera me de les aigües. Aquesta informació es complementa amb les dades referents a la biodiversitat tant aquàtica (algues, macroinvertebrats i de l’Avencó peixos) com del sistema ripari (vegetació, ornitofauna, amfibis). Aquestes dades i la base cartogràfica serviran de base per a la futura gestió i el seguiment d’aquests ecosistemes. Fernando Carceller i Jaume Fons L’estudi ha estat finançat pel Consorci per a la Defensa de la Con- Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona ca del Besòs. Paraules clau Montseny, Besòs, l’Avencó, pluviometria, hidrologia Ricard Martín i Joan Josep Ibáñez CREAF. Universitat Autònoma de Barcelona Resumen Estudio de la biodiversidad de las rieras del Montseny (cuenca N. Prat, M. Rieradevall i T. Munné del río Besós). El caso de la riera de L’Avencó Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona Se presentan los resultados del estudio integrado sobre la biodiversidad de las principales rieras del Montseny pertenecientes a la cuenca del río Besós (rieras de Martinet, L’Avencó, Vallcàrquera, Càno- G. Chacón ves y Vilamajor). Dado el volumen de trabajo, en este artículo nos Estació Biològica de l’Aiguabarreig. Mequinensa centramos en el estudio de la riera de L’Avencó, por ser ésta una de las rieras mejor conservadas del Montseny, a la vez que por reali- zarse esta V Trobada d’Estudiosos del Montseny en la localidad de Aiguafreda, ciudad donde vierte dicha riera. A. Romo Este estudio comprende la pluviometría, hidrología y el quimis- Institut Botànic. Barcelona mo de las aguas. Esta información se complementa con los datos re- ferentes a la biodiversidad tanto acuática (algas, macroinvertebrados y peces) como del sistema ripario (vegetación, ornitofauna, anfi- Josep M. Carmona i Xavier Font bios). Estos datos y la base cartográfica serviran de base para la futura gestión y el seguimiento de estos ecosistemas. Departament de Prospecció Geològica i Geoquímica El estudio ha sido financiado por el Consorci per a la Defensa de Universitat de Barcelona la Conca del Besòs.

Palabras clave Montseny, Besós, L’Avencó, pluviometría, hidrología

Abstract Biodiversity study of the streams of the Montseny (Besòs river basin): the case of the Riera de l’Avencó

In this paper we present the results regarding the biodiversity in the main streams of the Montseny Natural Park (Catalonia). We have studied different parameters such as: hidrology and the chemical con- tent of water. We also studied the biodiversity of aquatic specimens (Algae, macroinvertebrate, fish, odanotofauna) and the riparian forest (plants, birds, amphibians). All dates and cartography will serve for management of these ecosystems. This estudy has been financed by «Consorci per a la Defensa del Riu Besòs».

Keywords Montseny, Besòs, Avencó, pluviometry, hidrology

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 37 Introducció na no es pot obviar) i que la poden influenciar (especialment quan els rius s’assequin) per tal de sectorialitzar la conca en Els rius són ecosistemes molt complexos i dinàmics, i al unitats de referència que siguin comparables. nostre país han estat relativament poc estudiats des del La regió mediterrània en la qual s’enquadra el Besòs es punt de vista ecològic. El desconeixement i desinterès de caracteritza pel seu clima, la seva vegetació i els tipus de dècades anteriors han fet que, probablement, avui dia si- sòls, tot i que algunes àrees poden presentar alguns trets di- guin un dels ecosistemes més amenaçats del nostre territo- ferenciadors, com el Montseny. Així, la conca del Besòs ri. En el cas de la conca del Besòs la forta expansió de- inclou dues ecoregions en el sentit de Bailey (WCMC, mogràfica i industrial que es va donar a partir dels anys 1992), totes dues mediterrànies, però una més humida (les seixanta va provocar l’ocupació dels dominis del riu per parts altes del Montseny) i l’altra més temperada i seca (la establir-hi indústries, habitatges i altres zones urbanes. resta de la conca). Aquesta divisió és, però, incompleta ja A l’hora de fer un estudi ecològic integrat de l’ecosiste- que no té en compte alguns trets diferenciadors de la con- ma fluvial, cal tenir en compte nombrosos paràmetres tant ca que permeten definir àrees més homogènies. de tipus fisicoquímic com biològic. D’una banda hi ha tots Les diferències que es donen dins la conca, en termes de aquells paràmetres relacionats amb la qualitat del medi flu- característiques fisiogràfiques, climàtiques i ecològiques, vial (fisicoquímics i biològics) i també amb les caracterís- han de quedar reflectides en les unitats de paisatge que es tiques hidràuliques i hidrològiques i, d’altra banda, els re- defineixin. D’aquesta manera serà possible establir valors lacionats amb la ribera o ecosistema ripari. de referència (per exemple màxima biodiversitat que és L’estudi de qualsevol actuació no sols ha d’analitzar de d’esperar) que permetran tant la comparació d’elements manera concreta els elements que conflueixen en una deter- dins d’aquestes subunitats, com entre si. A partir d’ara ens minada àrea, sinó que ha d’integrar globalment tota la conca. referirem a aquestes unitats de paisatge com a ecodistricte. Un ecodistricte serà, doncs, una subunitat dins de la conca La mesura de la biodiversitat del Besòs caracteritzada per diferents factors que presentin El concepte de biodiversitat és molt ampli, i tot i que nor- prou similitud de condicions i que s’han d’identificar entre malment hom s’hi refereix per valorar la varietat d’espè- geologia, relleu, orientació, clima, biogeografia i usos del cies presents en un sistema determinat, també es pot fer territori. D’acord amb aquests criteris s’han distingit qua- servir per referir-se a la diversitat de tipus d’ecosistemes o tre ecodistrictes a la conca del Besòs: 1. Massís del Mont- fins i tot a la variabilitat genètica que es pot trobar en una seny, 2. Capçaleres de la Serralada Prelitoral, 3. Planes del espècie determinada. Vallès i 4. Collserola i Serralada de Marina. L’escala d’estudi és un element clau per entendre la biodiversitat del sistema i especialment per poder comparar Ecodistricte 1: massís del Montseny entre àrees diferents d’una conca o punts concrets del riu Les característiques geològiques, climàtiques i ambientals on hem obtingut una dada de biodiversitat. En el cas que que el diferencien són les següents: ens ocupa, aquesta escala pot definir-se des de la globalitat Està format principalment per materials essencialment del sistema (tota la conca) fins a escales de detall (com la impermeables. Paleozoic: aflora en la major part de la seva comunitat d’invertebrats que es troba en una pedra del riu). superfície i està constituït per roques silícies –esquists i Per tant, per poder fer una avaluació de la biodiversitat dels granits– i roques carbonatades –calcàries–. Triàsic: aflora rius de la conca del Besòs, cal definir quina és l’escala a la part septentrional i està format per roques silícies d’estudi a fi de trobar àrees de determinades dimensions en –conglomerats–, gresos i argiles i per roques carbonatades les quals la intensitat i la freqüència dels factors que gene- –calcàries. ren la biodiversitat siguin semblants. Els seus pendents són abruptes. Aquest fet, juntament Una vegada definida l’escala d’estudi caldrà, dins de amb la impermeabilitat dels materials del substrat, exer- cada zona, trobar nivells de referència de biodiversitat per ceix una certa influència en el temps de concentració de les als diferents elements biòtics considerats. Finalment, es avingudes que es produeixen a les torrenteres que el dre- pot comparar la biodiversitat entre les zones diferents amb nen. Alhora, el temps de concentració de les avingudes els valors relatius obtinguts de comparar els valors abso- està modulat per la vegetació. luts de la biodiversitat amb els del seu valor de referència. La part del massís que drena al riu Besòs presenta una to- El primer pas és, doncs, fer una sectorialització de la pografia i orientació dels seus vessants principalment meri- conca del riu Besòs per tal de trobar unitats d’estudi que si- dional, fet que li confereix unes característiques climàtiques guin comparables. diferenciades. Des del punt de vista de les comunitats vegetals de ribera, Regionalització de la conca del Besòs. Els ecodistrictes hi dominen les vernedes montanes a les parts més enlaira- La conca del riu Besòs es troba situada dins de la regió me- des i les vernedes amb ortiga morta i amb gatelledes a les diterrània. El concepte de regió s’utilitza en la disciplina de parts més baixes. Ambdós tipus de verneda ocupen estretes l’ecologia del paisatge en un sentit més ampli del que és franges a les vores dels cursos d’aigua i colonitzen els fons habitualment usat en els manuals d’ecologia general on es dels barrancs en els quals el nivell freàtic presenta poques parla de bioma (definit pels grans tipus de vegetació) o d’e- oscil·lacions al llarg de l’any. coregió (el qual inclou aspectes climàtics, edàfics i de vege- Als vessants abruptes dels barrancs i en contacte amb tació), però tots dos conceptes exclouen els aspectes humans les vernedes s’hi troben comunitats forestals de caràcter (ocupació del territori, modificacions fetes per l’home). Cal mediterrani. que en la consideració de la mesura de la biodiversitat dels Els boscos de ribera s’hi troben poc alterats per l’acció rius a la conca del Besòs s’incloguin tots aquells elements humana. La destrucció del bosc de ribera afavoreix l’ex- que caracteritzen la regió mediterrània (on l’activitat huma- tensió de diferents comunitats vegetals de substitució. Els

38 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 indrets molt oberts i poc ombrívols són colonitzats per les definit els quatre ecodistrictes citats prèviament. En un ni- bardisses, mentre que en ambients més frescals i ombrívols vell inferior es troben els rius i rieres que defineixen els lí- s’hi desenvolupen les comunitats d’ortiga i évol, i els grans mits concrets de l’estudi. Finalment, a cada riu o riera, s’hi herbeis de repalassa. Quan la destrucció afecta el bosc me- han diferenciat dos compartiments interconnectats: l’aigua diterrani, aquest és substituït per bardisses. i el sistema ripari o ribera. Les unitats de paisatge són els El fort pendent de les rieres no afavoreix la presència de elements de referència que han determinat les localitats de les comunitats helofítiques dels canyissars i bogars. Per mostreig. aquest mateix motiu els creixenars es troben molt reduïts. Els elements abiòtics s’han seleccionat atenent la seva Les repoblacions hi ocupen extensions reduïdes i es li- rellevància per a les comunitats biològiques. Els diferents miten bàsicament al curs baix d’algunes rieres. grups d’organismes estudiats s’han escollit d’acord amb la Els cursos més representatius que han estat estudiats en seva importància com a organismes indicadors del grau de aquest ecodistricte són els següents: riera de Martinet, rie- pertorbació, d’acord amb el seu valor com a referent per a ra de l’Avencó, riera de Vallcàrquera, capçalera de la riera la mesura de la biodiversitat i, finalment, amb la possibili- de Vilamajor, capçalera de la riera de Vallfornés. tat de recollir-ne informació útil. De l’estudi de la biodiversitat dels rius, rieres i riberes de la conca del Besòs se n’ha extret sis índexs o indicadors, que Metodologia han permès quantificar-ne la qualitat. Els índexs utilitzats són: químics; referents a la química de l’aigua (salinitat i Aquest estudi s’ha abordat a partir d’una jerarquització de eutròfia); biològics del sistema aquàtic (macroinvertebrats l’espai, que permet a la vegada estudiar particularitats (índex biològic), peixos); biològics del sistema de ribera locals i establir generalitats aplicables als diferents nivells (vegetació i ocells)... d’aproximació (conca, riu/riera, unitat de paisatge). La Perquè aquests índexs puguin ser comparables, tots s’han conca del Besòs és el marc de referència dins el qual s’han estandarditzat en una escala amb cinc nivells qualitatius: 1.

Taula 1. Relació dels nivells i índexs de qualitat utilitzats.

Conductivitat

Nivell Conductivitat de qualitat

5 Natural < 400 µS/cm 4Bo 400 - 700 µS/cm 3 Acceptable 700 - 1200 µS/cm 2 Baix 1200 - 1900 µS/cm 1 Pèssim > 1900 µS/cm

Estat eutròfic

Nivell Concentració Estat del riu de qualitat de fosfat (mg/l)

5 Aigües oligotròfiques < 0,1 Cap pertorbació apreciable. 4 Aigües mesotròfiques 0,1 - 0,5 Producció primària que pot ser elevada en zones amb poc corrent. 3 Aigües eutròfiques 0,5 - 1 Creixement d’algues important. Aparició de mates d’algues fila- mentoses cobrint el llit del riu en aquelles zones on hi ha llum. 2 Aigües hipereutròfiques 1 - 3 Producció primària molt elevada i increment de matèria orgànica al riu. Gran creixement d’algues. Problemes d’anòxia en el sedi- ment i a les hores de foscor. 1 Aigües ultraeutròfiques > 3 Toxicitat en l’aigua per la possible aparició d’elements químics en estat reduït. La producció primària pot ser inhibida.

Índex biològic (macroinvertebrats)

Nivell BILL Estat del riu de qualitat

5 Aigües molt netes 8 - 10 Cap pertorbació. 4 Aigües amb signes d’estrès 6 - 7 Aigües lleugerament pertorbades, però amb un bon aspecte. 3 Aigües contaminades 4 - 5 Aigua amb indicis de contaminació, amb la presència d’una comunitat reduïda i un ecosistema desestructurat. 2 Aigües molt contaminades 2 - 3 Només s’hi troben espècies oportunistes. Ecosistema degradat. 1 Aigües extremadament 0 - 1 Absència de fauna macroinvertebrada permanent en el riu. Comu- contaminades nitat inexistent i ecosistema fluvial totalment degradat.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 39 êndex de peixos

Nivell de qualitat

5 Hi són presents, i alhora abundants, totes les espècies pròpies de la zona. 4 S’hi han trobat dues espècies autòctones. 3 Només s’hi ha trobat una espècie autòctona. 2 L’estat de degradació ha fet desaparèixer les espècies autòctones i només s’hi han observat espècies introduïdes. 1 No s’hi ha observat cap individu. • Les fluctuacions naturals del curs de l’aigua no permeten la presència de peixos.

Ocells

Nivell QFO de qualitat

5 98-100 Hom troba totes les espècies pròpies del tram tant pel que fa a la vegetació com a les que obtenen els recursos tròfics directament de l’aigua (insectes, peixos, amfibis, etc.). També en alguns casos un tram del nivell 4 pot esdevenir del nivell 5 si es produeix l’establiment d’una alta densitat d’alguna espècie fluvial sensible o rara. 4 86 - 97 Manquen espècies pròpies del tram, ja sigui per algun tipus de degradació de la vegetació, alteració de l’entorn o per la contaminació de l’aigua. Generalment són absents les espècies més estrictament fluvials i depenents dels recursos del cabal, la llera, i en els cursos mitjans i baixos també de la vegetació helofítica. Tot i això hom troba espècies estrictament fluvials i ripícoles. 3 66 - 85 Són absents una part considerable de les espècies pròpies del tram, però malgrat això subsisteixen algunes aus ripícoles d’interès. 2 46 - 65 Les espècies fluvials han estat substituïdes per espècies generalistes i oportunistes i habitualment són escasses les espècies pròpies del medi fluvial. La riquesa total també acostuma a ser més baixa que en els nivells anteriors. 1< 45 El riu pateix un greu empobriment en el medi natural (vegetació, aigua, artificialització de marges, etc.) i, per tant, tret d’algunes espècies ubiqüistes, el tram no presenta cap o pràcticament cap espècie ripícola, baixa riquesa i densitat associada.

Vegetació

êndex de qualitat

5 Bosc de ribera ben constituït. 4 Bosc de ribera fragmentat, o substituït per bosc mediterrani i canyissars. 3 Plantacions, comunitats d’espècies al·lòctones i herbeis higròfils en regeneració. 2 Herbeis higronitròfils sense regeneració i camps de conreu. 1 Zones urbanes i industrials, si hi ha vegetació el seu recobriment no supera el 10%.

(Els resultats globals pel que respecta a la biodiversitat a les rieres estudiades es mostren en la taula 2.)

Taula 2. Resultats globals.

Superfície (km2) Trams de riu (km) Algues Macroinv. Peixos Libèl·lules Amfibis Rèptils Aus Plantes Montseny 140 63 194 127 4 26 11 2 54 105

Pèssim, 2. Baix, 3. Acceptable, 4. Bo, 5. Natural. (Carce- Estat actual ller et al., 1999; Prat et al.; 2000) Hidrologia. La construcció de dues preses i la creació de Per a les algues s’indica el nombre de famílies, per als petits embassaments regulen i laminen el cabal. Les mesu- macroinvertebrats el nombre de tàxons per sota de família. res de cabals estan subestimades ja que hi ha una derivació Per a la resta de grups s’indica el nombre d’espècies. del cabal per a l’abastament d’Aiguafreda abans de l’esta- ció d’aforament. El cas de la riera de l’Avencó Qualitat fisicoquímica de l’aigua. Quimisme global. L’índex de qualitat d’aquesta riera té un valor en tot el seu L’existència dels embassaments assegura que, en cas de recorregut de 5. Es tracta d’aigües de muntanya amb un necessitat, es pugui aconseguir fàcilment el cabal mínim elevat grau de qualitat. desitjat, la qual cosa no implica, però, el seu manteniment Matèria orgànica. La quantitat d’O2 dissolt està per so- al llarg del temps. bre del valor de saturació, fet que indica un contingut en

40 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Conductivitat Índex biològic Moixons Eutròfia Peixos Vegetació

Riera de l’Avencó

Llegenda [2] Capes...

ESTATS DE CONSERVACIÓ zona urbana o asfaltada conreus bosc mediterrani bosc de ribera fragmentat bosc de ribera dens i continu

Estat dels TRAMS: 5 = Natural 4 = Bo 3 = Acceptable 2 = Dolent 1 = Pèssim

Figura 1. Estat de conservació de la riera de l’Avencó.

matèria orgànica molt baix. S’ha observat una disminució aquest darrer any segons l’índex BILL és de 9 i l’índex d’O2 dissolt en algun mostreig de tardor probablement re- BMWP’, de 100. lacionat amb un increment de matèria orgànica procedent Peixos. Es localitzen tres espècies autòctones, que són de l’aportació de virosta. el barb de muntanya, la bagra comuna i la truita comuna Eutrofització. Aigües oligotròfiques des de la capçalera (aquesta darrera probablement introduïda), així com també fins a Aiguafreda. localment tres espècies més al·lòctones introduïdes, es Tòxics. Els continguts en metalls pesants obeeixen als tracta de la carpa (Cyprinus carpio), el carpí (Carassius fons geoquímics propis de les característiques litològiques i auratus) i la perca americana (Micropterus salmoides). fisiogràfiques del massís del Montseny. Episòdicament s’ob- Qualitat ripària. Vegetació. Presenta un estat de conserven valors més alts de Fe i Al, tanmateix d’origen natural. servació força bo excepte en l’últim tram, a causa d’una ur- Qualitat biològica de l’aigua. Macroinvertebrats. Estat banització i unes obres. Al tram superior s’hi troben camps qualitatiu alt. L’estructura de la comunitat de macroinver- de conreu abandonats (5%) en bon estat de regeneració cap tebrats és bona, amb espècies poc tolerants a la pol·lució a la vegetació de ribera. El bosc de ribera (15%) és jove (plecòpters de la família dels lèuctrids i perlòdids, tricòp- (índex de riquesa 7%), excepte en algun punt on està ben ters amb estoig de la família dels limnefílids, efemeròpters conservat, amb la presència de vernedes incloses en la di- de la família dels heptagènids). El nivell BILL és de 9 i rectiva d’hàbitats. El bosc mediterrani ocupa extenses zo- l’índex BMWP’, de 84 el 1999. nes i arriba fins a prop de la ribera (75%). Al tram més baix, hi continuem trobant una bona estruc- Ocells. Hi manquen algunes espècies pròpies de masses tura, amb famílies poc tolerants a la contaminació com els forestals ben constituïdes; malgrat això, la bona qualitat de pèrlids i els heptagènids, entre d’altres. La qualitat en l’aigua i les disposicions de diferents nínxols per a la re-

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 41 producció permeten la presència d’aus fluvials de màxim (Annex II del Conveni de Berna i Annexos II i IV de la Di- interès. Destaca la merla d’aigua que només es troba a un rectiva d’Hàbitats). La presència d’aquesta espècie (únic altre indret de la conca i el blauet, més ubiqüista. Per representant al món del gènere Oxygastra) justifica per si aquestes característiques la riquesa és la més baixa de l’e- mateixa la protecció estricta de l’hàbitat en què viu. codistricte 1 (S = 24), però la qualitat és màxima(QFO 10). Odonats. Les libèl·lules juguen un important paper en els Taula 3. Espècies presents a la riera de l’Avencó. ecosistemes on es troben. Cal dir que, com a recurs tròfic, Espècies es troben en la dieta de molts depredadors i a la vegada, com a anímals carnívors que són, col·laboren en el control de les Calopteryx haemorrhoidalis Aeshna mixta poblacions de molts invertebrats entre els quals destaquen els Calopteryx virgo Anax imperator Sympecma fusca Cordulegaster boltoni dípters i els efemeròpters. Un segon aspecte molt important Lestes viridis Oxygastra curtisi deriva de la vida aquàtica de les seves larves. Algunes espè- Platycnemis acutipennis Libellula depressa cies són molt estrictes en els seus requeriments referents a Platycnemis latipes Orthetrum cancellatum la qualitat de l’aigua, particularment en l’oxigenació i Pyrrhosoma nymphula Orthetrum coerulescens l’absència de contaminants. En són bons exemples les espè- Ischnura elegans Orthetrum brunneum cies Calopteryx virgo, Onychogomphus uncatus i Cordule- Coenagrion puella Crocothemis erythraea gaster boltoni (fig. 2). Cal destacar la gran quantitat d’espè- Cercion lindeni Sympetrum fonscolombei cies existents a la riera de l’Avencó. A Catalunya, s’han Gomphus pulchellus Sympetrum striolatum registrat un total de 64 espècies, a la riera de l’Avencó n’hi Onychogomphus uncatus Sympetrum sinaiticum Boyeria irene tarraconense viuen 26, és a dir, un 40% de les espècies presents a Cata- Aeshna cyanea lunya (Martín, 1999). Podem destacar l’espècie Oxygas- tra curtisi (fig. 3), que està estrictament protegida a Europa Propostes de gestió Hidrologia. Disminuir el volum d’extraccions a la seva part baixa per evitar una làmina d’aigua mínima i poder garantir un cabal mínim admissible. Qualitat de l’aigua. Control d’abocaments a la seva part baixa. La presència de tres espècies autòctones de peixos implica l’adequada protecció i gestió de llurs poblacions. Sistema ripari. Restauració de la part baixa, sobretot el tram afectat per unes obres. Control de les pedreres que es troben a l’entrada del Parc. A la resta del tram cal vetllar per la seva conservació. Altrament la presència de vernedes (comunitat inclosa a la Directiva d’Hàbitats) implica una gestió adient per a aquestes formacions forestals.

Figura 2. Exemplar adult de Cordulegaster boltoni. Riera de l’Avencó. Bibliografia Foto R. Martín. Carceller, F.; Munné, T.; Prat, N.; Rieradevall, M.; Carmona, J.M.; Font, X.; Chacón, G.; Fons, J.; Ibá- ñez, J.J.; Romo, A. (1999). Estudi de la biodiversitat a la conca del Besòs. Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. 179 pàg. Martín, R. (1999). La odonatofauna (Insecta: Odonata) del Parque Natural del Montseny (Cataluña, NE Península Ibérica). Boln Asoc. esp. Ento., 23:179-193. Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Carceller, F.; Fons, J.; Chacón, G.; Ibáñez, J.J; Font, X.; Carmo- na, J.M.; Romo, A. (2000). «Biodiversity of a Mediterra- nean stream drainage network». Verh. Internat.Verein. Limnol. 27:135-139. WCMC (1992). Global biodiversity. Status of the earth’s living resources (B. Groobridge ed.) Chapman and Hall, Figura 3. Exemplar adult mascle d’Oxygastra curtisi. Riera de l’Avencó. 585 pàg. Foto R. Martín.

42 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 S’assaja la metodologia del canvi global a partir d’un territori concret: el massís del Montseny. Les hipòtesis del treball, en la dimen- Manifestacions sió experimental de la recerca, arrenquen del fet que, partint d’un escenari ambiental tan biodivers i antropitzat com és el Montseny, els del canvi global fenòmens naturals i els fenòmens derivats de l’acció antròpica, tant a escala global com local, posarien en evidència algunes manifesta- a l’alt Montseny cions del canvi global, de forma més accentuada en aquells hàbitats que «pateixen» de forma reconeguda els efectes d’una meridionalitat extrema: els prats culminals, l’avetosa i la fageda. S’exemplifica Martí Boada, Jordi Duch, aquest procés de canvi a la roureda de Ridaura. Mònica Rivera i Sònia Sànchez Paraules clau Canvi global, causes naturals, causes humanes, biodivers, antropitzat Centre d’Estudis Ambientals i Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona Resumen Manifestaciones del cambio global en el alto Montseny

El cambio global está provocado tanto por causas naturales como por causas humanas, estas últimas son, en última instancia, el agente de cambio ambiental de mayor magnitud. El cambio global se manifies- ta en dos niveles: el constituido por pequeñas pero drásticas altera- ciones que operan en el ámbito planetario y el referido al aumento acumulativo de pequeños cambios locales que por sinergia contribu- yen al cambio global. En este trabajo se ensaya la metodología del cambio global a partir de un territorio concreto: el macizo del Montseny. Las hipótesis de trabajo, en la dimensión experimental de la investigación, arrancan del hecho que, partiendo de un escenario tan biodiverso y antropiza- do como es el Montseny, los fenómenos naturales y los fenómenos derivados de la acción antrópica, tanto a escala global como local, ponen en evidencia algunas manifestaciones del cambio global, de forma más acentuada en aquellos hábitats que sufren de manera re- conocida los efectos de una meridionalidad extrema: los prados cul- minales, el abetal y el hayedo. Ejemplificaremos este proceso de cambio en el robledal de Ridaura.

Palabras clave Cambio global, causas naturales, causas humanas, biodiverso, antro- pizado

Abstract Manifestations of global change in the High Montseny

Although global change is caused by both natural and human factors, the latter is the main agent of environmental change. Global change is manifested on two levels: one consists of the small but drastic al- terations that operate on a planetary scale, while the other takes the form of the accumulative increase in minor local changes which syn- ergistically contribute to global change. The methodology of global change is applied to the basis of a specific geographical area: the Montseny massif. The working hypothe- ses in the experimental aspect of the research are based on the idea that, in such a biodiverse and humanized environmental scenario as the Montseny, natural phenomena and phenomena derived from an- thropic activity, on both a global and a local scale, would give rise to certain manifestations of global change, particularly in those habitats Resum that are known to “suffer” the effects of being at the southernmost edge of their range: mountain-top meadows, fir forests and beech El canvi global és provocat per causes naturals i per causes humanes, forests. This process of change is exemplified in the Ridaura decidu- aquestes últimes, però, són l’agent de canvi ambiental de primera mag- ous oak woods. nitud. Hi ha dos nivells d’expressió del canvi global: el que comprèn les petites però dràstiques alteracions que operen a nivell planetari i el Keywords referit a l’augment acumulatiu de petits canvis locals que per sinèrgia Global change, natural causes, human causes, biodiverse, human- contribueixen al canvi global. ized.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 43 Introducció Una altra variable que hauria contribuït al canvi ambiental global al nivell local del massís es derivaria del canvi de L’estudi dels canvis, modificacions i transformacions que combustible en les societats industrial i postindustrial, amb pateixen els paisatges planteja una recerca a dues bandes: l’aparició dels combustibles fòssils, que han portat associa- la dimensió socioeconòmica i la dimensió ecològica, o si da una gran reducció del consum de combustibles forestals. es vol la dimensió ecosocial. Per entendre almenys una Com a conseqüència d’aquesta modalitat energètica s’ob- part dels processos naturals, s’ha de fer des de la insepara- servaria un descens molt notori en l’apropiació de dendro- bilitat de les dues dimensions. De fet una fracció molt alta combustibles –llenya i carbó– de la fageda. de l’estat dels paisatges actuals és una resposta a les formes civilitzatòries de relació i d’apropiació que al llarg de la història els pobles han establert amb l’entorn. Així els Un exemple de canvi: la roureda de Ridaura paisatges actuals són en part una expressió de la història social del territori on estan ubicats. La transició del paisatge mediterrani conformat per l’alzi- El massís del Montseny, des del punt de vista biogeogrà- nar muntanyenc, cap a la fageda de corologia centreeuro- fic, és un resum paisatgístic dels biomes principals de l’Eu- pea, es connecta amb una franja fronterera de roureda de ropa Occidental, per això i com s’ha dit a bastament, asso- roure de fulla gran (Quercus petraea). leix tanta rellevància ecològica. En una altra escala, des de Una roureda considerada climàcica per la seva madure- la perspectiva de l’ús social, és també una muntanya em- sa aparent. Bolòs pensa que aquesta espècie a la zona seria blemàtica, amb un poblament instal·lat d’antic, que amb el l’arbre principal, entre la fageda i l’alzinar; el descriu com pas del temps hi ha establert unes formes civilitzatòries de una espècie àmpliament difosa en gran part de la regió eu- relació, de les quals resulten els actuals paisatges, la qualitat rosiberiana, considera que amb tota probabilitat antany dels quals en part la devem als habitants multiseculars. Qua- hauria ocupat extensions més àmplies al massís, una gran litat que ha estat mereixedora de tota mena de reconeixe- part de les terres que podrien sostenir-lo haurien estat des- ments, i de forma pionera s’hi propiciaren els primers usos forestades i ara són cobertes de landes de gódua i de bru- socials del poblament urbà, com a espai lúdic i científic. guerola (Bolòs, 1983). Amb un escenari ambiental tan biodivers i antropitzat La proposta d’analitzar-ne l’estructura i composició es com és el Montseny, els fenòmens naturals i els fenòmens planteja amb base a la sensibilitat extrema del sistema enfront derivats de l’acció antròpica tant a escala global, com lo- de qualsevol canvi d’ús o ambiental. En efecte, una primera cal, podrien posar en evidència algunes manifestacions del aproximació mostra evidències de mediterranització, amb un canvi ambiental global actual. procés de regeneració d’alzina en detriment del roure. Amb les reserves lògiques de tot treball de recerca i par- S’han mostrejat tres parcel·les de 25 × 25 m2 a la zona tint de la premissa de la complexitat de la qüestió, creiem dels roures de Ridaura (fig. 1). El paràmetre triat per a la possible que el canvi climàtic s’hagués expressat en algun descripció de la situació actual d’aquesta roureda, enfront dels sistemes naturals del massís, particularment de forma de la pressió de l’alzinar, ha estat el perímetre del tronc a més manifesta en aquells hàbitats que «pateixen» de forma 1,30 metres d’altura. S’han mesurat els peus de roure de reconeguda els efectes d’una meridionalitat extrema, com és fulla gran (Quercus petraea) i d’alzina (Quercus ilex), així el cas dels prats culminals, el conjunt d’avets i les fagedes. com també d’altres espècies que han aparegut a les zones

Parcel.la de mostreig

Figura 1. Parcel·les rastrejades en l’estudi.

44 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 mostrejades, com el castanyer (Castanea sativa), la moixe- màxim de 90 cm, mentre que trobem diversos exemplars ra blanca (Sorbus aria) o el faig (Fagus sylvatica). de roures de fins a 150 cm de volta que podrien contrares- tar l’efecte de les abundants alzines joves pel que fa a l’à- Parcelála 1 rea basal. La majoria dels roures que trobem en aquesta parcel·la (concretament un 66,7%) tenen un perímetre inferior als Densitat de peus Ërea basal 15 cm i són molt pocs els individus que assoleixen mides Quercus petraea 27 10,74 m2/ha notables. Segons aquestes dades veiem que la taxa de su- Quercus ilex 41 5,06 m2/ha pervivència dels roures és molt baixa (fig. 2). En una petita fondalada d’aquesta parcel·la hi ha molts

Distribució perimètrica (Quercus petraea) plançons de roure, ja que és on s’acumula la matèria orgànica i el sòl pot retenir més humitat. Aquests plan- 100 çons, però, es veuen limitats per les alzines, que es troben 90 principalment en llocs de més pendent, on el sòl és més 80 pobre. 70 Trobem altres espècies com un castanyer (Castanea sa- 60 50 tiva) amb un diàmetre de 42,5 cm; dos peus joves –de qua- 40 tre sabes– de moixera blanca (Sorbus aria), i dos individus 30 de boix grèvol (Ilex aquifolium) de 31 i 27 cm de diàmetre 20 Nombre d’individus (%) respectivament (fig. 4). 10 0

0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 90-105105-120120-135 135-150

Perímetre (cm)

Figura 2

Les alzines tenen una distribució més homogènia, estan agrupades en les cinc classes que corresponen als períme- tres inferiors, però tenen un major nombre de representants en cadacuna d’aquestes. Això podria explicar-se pel fet A. Roure (Quercus petraea) B. Alzina (Quercus ilex) que els roures tenen un creixement molt més ràpid que el C. Castanyer (Castanea sativa) de les alzines, però són pocs els individus que sobreviuen i D. Moixera (Sorbus aria) a la parcel·la es poden observar diversos roures joves que Figura 4. Perfil topogràfic parcel·la 1. han sucumbit enfront el creixement més lent de l’alzina però amb una major eficàcia en l’assignació de recursos. A la parcel·la trobem més individus morts de roure que no pas d’alzina (fig. 3). Parcelála 2 Aquí es fa patent que no hi ha roures joves (de perímetre inferior a 15 cm), tot i que el reclutament és elevat. Podríem Distribució perimètrica (Quercus ilex) dir, doncs, que hi ha una reproducció eficient però les plàn- tules no poden proliferar i possiblement són eliminades per 100 la pressió que exerceix l’alzina sobre els individus joves de 90 roure (fig. 5). 80 70 60 50 Distribució perimètrica (Quercus petraea) 40 30 100 20 Nombre d’individus (%) 90 10 80 0 70 60 0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 90-105105-120120-135 135-150 50 40 Perímetre (cm) 30 20 Nombre d’individus (%) Figura 3 10 0

0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 En aquesta parcel·la, l’àrea basal de l’alzina és clara- 90-105105-120120-135 135-150 ment inferior respecte de l’àrea basal del roure, tot i que Perímetre (cm) l’alzina té més densitat de peus. Aquesta diferència pot ser deguda al fet que totes les alzines tenen un perímetre Figura 5

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 45 Distribució perimètrica (Quercus ilex) Distribució perimètrica (Quercus petraea)

100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 50 50 40 40 30 30 20 20 Nombre d’individus (%) Nombre d’individus (%) 10 10 0 0

0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 90-105105-120120-135 135-150 90-105105-120120-135 135-150

Perímetre (cm) Perímetre (cm)

Figura 6 Figura 8

Distribució perimètrica (Quercus ilex) Densitat de peus Ërea basal Quercus petraea 9 4,93 m2/ha 100 Quercus ilex 30 8,75 m2/ha 90 80 70 El reclutament de roures és baix, i principalment els 60 plançons es troben concentrats al camí, on el sòl és més 50 profund i més ric en nutrients per l’acumulació de matèria 40 30 orgànica. Els peus de les alzines són més grans que en l’an- 20 Nombre d’individus (%) terior parcel·la, i així es veu reflectit en el resultat de l’àrea 10 basal; la densitat de peus d’aquesta espècie també és im- 0 portant però estan més concentrats, més junts en l’espai 0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 (fig. 6). 90-105105-120120-135 135-150 Un fet que es dóna tant en aquesta parcel·la com en l’an- Perímetre (cm) terior és que les capçades dominants són les dels roures; les alzines es troben per sota i, segurament, presenten un Figura 9 recobriment inferior. Trobem altres espècies com un peu de castanyer de 95 cm reret (Daphne laureola), l’escorodònia (Teucrium scoro- de perímetre i tres peus de moixera blanca de menys de 5 donia) o la vitalba (Clematis vitalba). cm de perímetre (fig. 7). Densitat de peus Ërea basal Quercus petraea 89 15,58 m2/ha Quercus ilex 25 3,90 m2/ha

Trobem dos exemplars de moixera blanca de 65 i 47 cm de perímetre i un faig de 82 cm. Aquí el roure té una regeneració molt exitosa, lligada a l’alçària i a l’orientació, car aquesta és la parcel·la més elevada i d’orientació menys meridional. En aquesta parcel·la hi ha parets seques, fet que indica que antigament aquest sòl era ocupat per conreus, i just al A. Roure (Quercus petraea) B. Alzina (Quercus ilex) davant d’una d’aquestes hi ha una soca de roure d’aproxi- C. Castanyer (Castanea sativa) madament 90 anys i que va ser tallat farà més de dues dè- cades. Sobta la presència d’un roure enmig d’una antiga Figura 7. Perfil topogràfic parcel·la 2. feixa conreada, de manera que es pot suposar que l’apari- ció de la roureda tingué lloc després de l’abandonament dels conreus. Així, segurament ens trobem davant d’una Parcelála 3 roureda jove, d’uns 110-120 anys, i no pas davant un ves- Aquí hi ha un domini molt clar del roure sobre l’alzina. El tigi de roureda relictual (fig. 10). reclutament d’individus joves de roure és elevat i aquesta tendència sembla ser relativament constant. Difereix molt Densitat de peus/ha Ërea basal del que passa a la parcel·la 1 (fig. 8 i 9). Quercus petraea 666,667 10,42 m2/ha Trobem espècies herbàcies com l’heura (Hedera helix), 2 el bruc boal (Erica arborea), l’esbarzer (Rubus sp.), el llo- Quercus ilex 511,984 5,90 m /ha

46 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Mitjana de les tres parceláles

Distribució perimètrica (Quercus petraea)

100 90 80 70 60 50 40 30 A. Roure (Quercus petraea) 20 B. Alzina (Quercus ilex) Nombre d’individus (%) C. Moixera (Castanea sativa) 10 D. Faig (Fagus sylvatica) 0

0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 Figura 10. Perfil topogràfic parcel·la 3. 90-105105-120120-135 135-150

Perímetre (cm)

Conclusions Figura 11

Hi ha una taxa de renovació exitosa d’alzina, superior a la del roure; tendència que mostra que en les parts més sensi- Distribució perimètrica (Quercus ilex) bles al canvi aquest s’estaria produint. La presència de feixes i de parets seques així com tam- 100 bé la datació de l’edat d’una soca de roure, en una feixa 90 d’antic conreu, posarien en evidència que es tracta d’una 80 70 roureda relativament jove, d’uns 130 anys. 60 50 40 Bibliografia 30 20 Nombre d’individus (%) 10 Boada, M.; Rivera, M. (2000). «L’origen dels espais na- 0 turals protegits». Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, 27: 0-15 15-30 30-45 45-60 60-75 75-90 4-13. 90-105105-120120-135 135-150

Boada, M.; Rivera, M. (2000). «Els boscos de faig del Perímetre (cm) Montseny, indicadors de canvi ambiental». Monografies del Montseny, 15. Figura 12 Bolós, O. (1983). La vegetació del Montseny. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals. Ludevid, M. (1993). Les dimensions humanes del canvi glo- Saurí, D.; Breton, F. (1998). «La Mediterrània. Forces bal en el medi ambient: causes pròximes i remotes. En el but- socioeconòmiques i canvi ambiental». Medi Ambient, Tec- lletí informatiu de l’any 1992 de la Fundació Jaume Bofill. nologia i Cultura, 21: 47-53. Llobet, S. (1947). El medio y la vida en el Montseny. Es- Turner et al. (1995). «Global land use change. A pers- tudio geográfico. Barcelona: Consejo Superior de Investi- pective from the columbian enconter». Consejo Superior gaciones Científicas, Instituto Juan Sebastián Elcano-Esta- de Investigaciones Científicas. ción de Estudios Pirenaicos.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 47

La mayor parte de estas propiedades son terrenos forestales, principalmente encinares y hayedos, que habían sido sometidos a aprovechamientos Gestió forestal de les más o menos intensos antes de ser adquiridos por la Administración gestora del Parque. El cambio de propiedad comportó la detención de estos aprovechamientos y, a excepción de algunas intervenciones puntuales, la Diputa- finques públiques ción dejó que estos bosques evolucionaran de forma natural. A partir de 1994 se inicio la elaboración de Planes técnicos de gestión y del Parc Natural mejora forestal de aquellas fincas no afectadas por zonas de reserva integral y con una superficie mayor de 100 ha, y el año 1995 se ejecutaron los primeros trabajos forestales con los siguientes objetivos: del Montseny: el cas – Garantizar el aprovechamiento de recursos naturales renovables mediante la explotación racional y ordenada del bosque. concret de la Traüna – Garantizar la compatibilidad entre la explotación de estos recursos y la conservación de los valores naturales y paisajísticos de estos espacios forestales. Joana Barber Rosado Si bien la experiencia es todavía poca, los trabajos realizados en estos 5 años han contribuido a: i Josep Argemí Relat – Reforzar el papel dinamizador de la Administración gestora del Parque en el sector forestal. Servei de Parcs Naturals Diputació de Barcelona – Ensayar nuevos métodos de explotación y prácticas silvícolas que, res- petando los objetivos de gestión del parque natural, son exportables a propiedades forestales privadas. – Abrir interesantes líneas de trabajo en el campo de la silvicultura sostenible. – Demostrar que la gestión forestal ordenada es una herramienta impres- Resum cindible para garantizar la conservación de aquellos ecosistemas surgidos del equilibrio hombre y medio, y que la no gestión puede comportar no sólo Actualment, en el Parc Natural del Montseny, la Diputació de Barcelona és la ruptura de este frágil equilibrio si no también la pérdida de aquellos valo- propietària de 3.712 ha, repartides en 37 finques de les quals, 15 tenen una res naturales y paisajísticos singulares por los cuales fueron protegidos. superfície major de 100 ha. Ara bé, aquesta superfície només representa un 12 % de la superfície total del Parc (30.120 ha). Palabras clave La major part d’aquestes propietats són terrenys forestals, principalment Forestal, gestión de fincas, fincas públicas, gestión, Montseny, La Traüna, re- alzinars i fagedes, que havien estat sotmesos a aprofitaments més o menys cuperación de campos intensos abans de ser adquirits per l’Administració gestora del Parc. El canvi de propietat va comportar l’aturada d’aquests aprofitaments i, a excepció d’algunes intervencions puntuals, la Diputació va deixar que aquests boscos evolucionessin de forma natural. Abstract A partir de 1994 es va iniciar l’elaboració de Plans tècnics de gestió i millora forestal de les finques no afectades per zones de reserva integral i amb Forest management of public land in the Montseny Nature Park: the case una superfície major de 100 ha, i l’any 1995 es van executar els primers tre- of the Traüna balls forestals amb els objectius següents: – Garantir l’aprofitament de recursos naturals renovables mitjançant Barcelona Provincial Council owns at present 3,712 ha of the Montseny Na- l’explotació racional i ordenada del bosc. ture Park in the form of 37 estates, 15 of which exceed 100 ha. However, this – Garantir la compatibilitat entre l’explotació d’aquests recursos i la amounts to only 12% of the total surface area of the Park (30,120 ha). conservació dels valors naturals i paisatgístics d’aquests espais forestals. Most of this land is forest, chiefly holm oak and beech, which had been Si bé l’experiència és encara petita, els treballs realitzats en aquests 5 exploited to a greater or lesser extent prior to being acquired by the Park au- anys han contribuït a: thorities. The change of ownership brought a halt to this exploitation and, – Reforçar el paper dinamitzador de l’Administració gestora del Parc en with certain isolated exceptions, the Provincial Council left the forest to de- el sector forestal. velop naturally. – Assajar nous mètodes d’explotació i pràctiques silvícoles que, respec- In 1994 technical plans were drafted for the management and improve- tant els objectius de gestió del parc natural, són exportables a propietats fores- ment of those areas of woodland that did not form part of fully protected in- tals privades. tegral reserves and had a surface area of more than 100 ha, and in 1995 the – Obrir interessants línies de treball en el camp de la silvicultura soste- first forestry schemes were put into operation, with the following objectives: nible. – To ensure the use of renewable natural resources by means of a ratio- – Demostrar que la gestió forestal ordenada és una eina imprescindible nal and ordered exploitation of the woodland per garantir la conservació d’aquells ecosistemes nascuts de l’equilibri home – To ensure compatibility between the exploitation of these resources i medi, i que la no gestió pot comportar no només la ruptura d’aquest fràgil and the preservation of the natural and landscape value of this woodland. equilibri sinó també la pèrdua d’aquells valors naturals i paisatgístics singu- Although the project is still in its early stages, the work done over the lars pels quals van ser protegits. past five years has helped to: – Reinforce the role of the Park authorities as the driving force in the Paraules clau forestry sector. Forestal, gestió de finques, finques públiques, gestió, Montseny, la Traüna – Test new methods of forestry exploitation and practices that respect recuperació de camps the management objectives of the Nature Park and at the same time are ex- portable to private woodland estates. – Open relevant lines of work in the field of sustainable forestry. Resumen – Show that organized forest management is an essential tool to ensure the preservation of those ecosystems that have arisen from the balance be- Gestión forestal de las fincas públicas del Parque Natural del Montseny: tween man and his environment, and that non-management may result in not el caso concreto de La Traüna only the breaking of this fragile balance but furthermore the loss of the unique natural and landscape values that first led to their protection. Actualmente, en el Parque Natural del Montseny, la Diputación de Barcelo- na es propietaria de 3.712 ha, repartidas en 37 fincas de las cuales, 15 tienen Keywords una superficie mayor de 100 ha. Sin embargo, esta superficie representa sólo Forestry, estates management, public land, management, Montseny, la Traü- un 12 % de la superficie total del Parque (30.120 ha). na, recovery of land

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 49 Introducció Els resultats que s’han aconseguit són: a) Redacció de 27 PTGMF amb un total de 4.015 ha or- Actualment, al Parc Natural del Montseny, la Diputació de denades, de les quals el 75% és propietat privada. Barcelona és propietària de 3.712 ha, repartides en 37 fin- b) Potenciació de mètodes i tractaments tradicionals ques, de les quals 15 tenen una superfície major de 100 ha. d’explotació. Ara bé, aquesta superfície representa només un 12 % de la c) Incorporació de nous tractaments silvícoles, usos i/o superfície total del Parc (30.120 ha). productes. La major part d’aquestes propietats són terrenys fores- d) Replanteig de la xarxa de camins de desembosc. tals, principalment alzinars i fagedes, que havien estat sot- e) Protecció d’elements forestals singulars. mesos a aprofitaments més o menys intensos abans de ser f) Optimització de recursos econòmics públics desti- adquirits per l’administració gestora del Parc. El canvi de nats al sector forestal. propietat va comportar l’aturada d’aquests aprofitaments Les propostes de futur que es fan des del Parc són: i, a excepció d’intervencions puntuals, la Diputació va dei- a) Finalitzar la redacció dels PTGMF de les propietats xar que aquests boscos evolucionessin de forma natural. públiques. A partir de 1994 es va iniciar l’elaboració de Plans tèc- b) Establir un conveni de col·laboració amb la propietat nics de gestió i millora forestal de les finques no afectades privada (CPF) amb la finalitat de participar en el segui- per zones de reserva integral i amb una superfície de més ment, modificació i/o revisió dels plans aprovats. de 100 ha, i l’any 1995 es van executar els primers treballs c) Seleccionar diverses finques pilot i realitzar un se- forestals amb els objectius següents: guiment detallat. – Garantir l’aprofitament de recursos naturals renova- d) Realitzar treballs conjunts en àmbits afectats per in- bles mitjançant l’explotació racional i ordenada del bosc. cendis. – Garantir la compatibilitat entre explotació i conser- e) Promoure l’associacionisme en el sector forestal. vació dels valors naturals i paisatgístics dels espais forestals. Les principals línies d’actuació de gestió forestal que Recuperació de pastures i terrenys de conreu s’han posat en marxa al Parc Natural del Montseny són les següents: Aquestes actuacions es van iniciar l’any 1997. 1. Plans tècnics de gestió i millora forestal. Els principals objectius són els següents: 2. Treballs forestals d’aprofitament i millora. a) Recuperar espais oberts i trencar la continuïtat de les 3. Canals artificials per al desembosc. masses forestals. 4. Recuperació de pastures i terrenys de conreu. b) Recuperar els valors naturals i paisatgístics dels es- 5. Xarxa viària bàsica de prevenció d’incendis. pais oberts. 6. Recuperació del castanyer de fruit. c) Potenciar les activitats agropecuàries tradicionals. En aquesta ponència es vol donar a conèixer les actua- d) Afavorir nous instruments de gestió de la fauna. cions que s’han començat a la finca de la Traüna, al terme e) Crear línies naturals de defensa contra el foc. municipal de Fogars de Montclús, principalment la recu- f) Estudiar la implantació de pastures plurianuals. peració de zones de pastures i terrenys de conreu. També Els resultats que s’han obtingut són: es vol analitzar de manera molt esquemàtica, els objectius, a) Recuperació de 20 ha de pastures i conreus. resultats i propostes de futur dels Plans tècnics de gestió i b) Implantació de 8 ha de pastures plurianuals per a ra- millora forestal. mat oví-caprí. c) Recopilació de dades sobre diversos mètodes d’eli- minació de la vegetació i dels costos econòmics d’aquests Plans tècnics de gestió i millora forestal treballs. d) Vinculació de les explotacions agropecuàries exis- Es va començar a realitzar aquesta actuació l’any1986, tant tents a aquestes actuacions. per a les finques públiques com per a les privades. A partir e) Millora dels valors paisatgístics del Parc. de 1992, coincidint amb la creació del Centre de la Propie- Les propostes de futur que es plantegen són: tat Forestal, i la posada en marxa d’una línia d’ajudes es- a) Divulgar i promocionar aquestes actuacions. pecífica per a la redacció del PTGMF de finques privades, b) Elaborar plans d’aprofitament i millora de pastures. el Parc va deixar d’oferir aquesta línia d’actuació, si bé continua mantenint suport tècnic als propietaris que ho sol·liciten. Cost/ha Els objectius de la redacció dels PTGMF són: a) Oferir al silvicultor un instrument de planificació i gestió dels treballs forestals. 8% Eliminació vegetació b) Compatibilitzar els objectius d’explotació i conser- vació. 22% Preparació del terreny c) Millorar la planificació i els rendiments de les explotacions tradicionals. Sembra d) Participar, com a òrgan gestor del Parc en el sector forestal. 70% e) Orientar la línia d’ajudes a les explotacions amb la finalitat d’afavorir les polítiques de gestió del Parc.

50 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 c) Realitzar estudis sobre la gestió de pastures naturals Conclusions i l’aprofitament ramader extensiu. Les dades sobre els costos econòmics de recuperar i im- Malgrat que els anys d’experiència encara són pocs, els plantar pastures plurianuals en 4,8 ha de conreus abando- treballs realitzats durant aquests cinc anys han ajudat a: nats fa 30 anys a la finca la Traüna són: – Reforçar el paper dinamitzador de l’administració gestora del Parc en el sector forestal. Actuació Cost Cost/ha % – Assajar nous mètodes d’explotació i pràctiques silví- Eliminació de vegetació 1.470.000 ptes. 306.250 ptes. 102% coles que, respectant els objectius de gestió del Parc Natu- Preparació del terreny 449.000 ptes. 93.542 ptes. 31% ral, són exportables a propietats forestals privades. Sembra 164.000 ptes. 34.167 ptes. 11% – Obrir interessants línies de treball en el camp de la sil- Productes obtinguts 638.600 ptes. 133.042 ptes. –44% vicultura sostenible. Total 1.444.400 ptes. 300.917 ptes. 100% – Demostrar que la gestió forestal ordenada és una eina imprescindible per garantir la conservació d’aquells ecosistemes nascuts de l’equilibri home i medi, i que la no gestió pot comportar no solament la ruptura d’aquest fràgil equilibri sinó també la pèrdua d’aquells valors naturals i paisatgístics singulars pels quals van ser protegits.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 51 Fauna Resum

Aportació En aquest treball es presenta una llista preliminar dels insectes minadors del Montseny. Es resumeixen els estudis previs sobre aquest al coneixement dels grup a Catalunya i es dóna nova informació sobre la biologia i la dis- insectes minadors tribució d’aquestes espècies. Paraules clau del Montseny Lyonetia, Phyllonorycter, Ramphus, Gracillariidae, Lyonetiidae, Ramphidae, Microlepidoptera, Coleoptera, minadors, faunístic, Montseny Elisenda Olivella

Societat Catalana de Lepidopterologia Resumen Museu de Zoologia de Barcelona Aportación al conocimiento de los insectos minadores Facultat de Geologia del Montseny Universitat de Barcelona En este trabajo se presenta una lista preliminar de los insectos minadores del Montseny. Se resumen los trabajos anteriores sobre este grupo en Cataluña y se suministra nueva información sobre la biolo- gía y distribución de estas especies.

Palabras clave Lyonetia, Phyllonorycter, Ramphus, Gracillariidae, Lyonetiidae, Ramphidae, Microlepidoptera, Coleoptera, minadores, faunística, Montseny

Abstract Approach to the leafminers fauna of Montseny (Catalonia, NE Iberian peninsula)

A preliminary survey on leafminer insects living in Montseny area is presented. The previous studies dealing with this group in Catalonia are sumarised, and new. Data on the biology and on the distribution of the species are provided.

Keywords Lyonetia, Phyllonorycter, Ramphus, Gracillariidae, Lyonetiidae, Ramphidae, Microlepidoptera, Coleoptera, leafminers, faunistics, Montseny, Catalonia, Iberian Peninsula

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 55 Introducció tives del parènquima de les fulles degeneraran tan ràpida- ment que la larva no podrà acabar el seu cicle. En el cas de Denominem minadors els insectes que s’alimenten dels les larves que crisaliden fora de la mina és necessari pro- teixits epidèrmics o del parènquima, situat entre les dues veir-les de paper assecant o sorra esterilitzada perquè pu- capes epidèrmiques de les fulles o altres òrgans vegetals, guin crisalidar. durant una part o tot el desenvolupament larval. En una Des de fa temps se sap que moltes espècies hivernen en mina, l’epidermis o, com a mínim, la seva capa externa, no fase de crisàlide o de larva madura a l’interior de la mina és danyada per la larva i serveix per aïllar la cavitat interna i que, fins i tot, han desenvolupat un sistema de formació de l’exterior. Així, la mina subministra aliment i refugi a la d’«illes verdes» per mantenir el parènquima de la mina larva. verd i tenir més temps per finalitzar el desenvolupament Els únics organismes que fan mines són les larves d’in- larvari quan les fulles ja han caigut de l’arbre (Engel- sectes. Les espècies minadores conegudes pertanyen a brecht et al., 1969). Per aquestes raons, és recomanable quatre ordres: Lepidoptera, Diptera, Hymenoptera i Coleop- recollir les mines madures principalment els mesos de tera. La gran majoria de lepidòpters minadors pertanyen a tardor i hivern. En aquestes condicions, la probabilitat les famílies Nepticulidae, Gracillariidae, Gelechiidae, d’obtenir adults és molt més alta que en les generacions Momphidae, Cosmopterigidae, Glyphiperigidae, Elachis- d’estiu. tidae i Lyonetiidae, encara que també s’han descrit mina- En aquest treball hem recollit diverses fulles amb mines dors d’altres famílies menys nombroses (més de vint famí- que semblaven en bon estat entre els mesos de novembre i lies) (Hering, 1951; Pottinger & Leroux, 1971). març a diferents localitats de Catalunya que vam conside- Els minadors presenten adaptacions a aquest sistema rar representatives. Les mines sense obrir van ser col·loca- de vida tan peculiar, ja que si bé la mina serveix de pro- des en recipients hermètics i es van situar en un lloc sec i a tecció contra la deshidratació de la larva, la formació con- temperatura ambient. A partir del mes de febrer van ser ob- tinuada d’excrements i els processos fermentatius que servades periòdicament i es van recollir els exemplars se’n deriven podrien matar la larva. Per aquesta raó, mol- emergits per a l’estudi posterior. Les mines van ser obser- tes espècies han desenvolupat sistemes per controlar o eli- vades fins al final de juny. Noves mines es van recollir al minar els excrements de la mina (vegeu Hering, 1951). juliol i setembre per intentar esbrinar el nombre de genera- A més, encara que tradicionalment s’ha considerat que cions de cada espècie. dintre de la mina es redueix la depredació i el parasitisme de la larva, ja que la larva està protegida per l’epidermis superior i inferior de la fulla, segons Faeth (1980); hi ha Resultats poca evidència que la vida en una mina sigui avantatjosa en reduir la depredació i el parasitisme, ja que els mina- Els resultats es presenten en la relació d’espècies que se- dors de fulles presenten faunes associades de parasitoides gueix, en la qual, darrere de cada espècie, s’indiquen les i depredadors molt riques en espècies (Hawkins, 1993). diverses localitats i les dates en què s’ha recollit cada mina. Fins i tot existeixen famílies d’himenòpters, i principal- Si no s’indica expressament el contrari els exemplars han ment gèneres, especialitzats a parasitar minadors de fulles estat recollits per l’autora mateixa. A continuació, s’indica (com, per exemple, els Eulophidae; vegeu Gauld & la data d’emergència de l’adult, que en molts casos només Bolton, 1988). és orientativa del període de vol de l’espècie. Les mines es poden agrupar, d’acord amb la seva forma, en dos tipus principals: a) Mina lineal. Si la larva es desplaça només seguint Relació d’espècies una línia. Aquest seria el cas de molts nepticúlids, els quals fan les típiques mines sinuoses sobre les fulles. Lepidoptera b) Mina en placa. Si, per alimentar-se, la larva es des- Lyonetidae plaça en diverses direccions dintre de la cavitat formada. Lyonetia clerkella (Linnaeus, 1758). Santa Margarida Aquest seria el cas de moltes espècies de Phyllonorycter. (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) (31TDG51, Sovint, la forma de la mina és característica per a cada 208 m), 14.VII.2000; 2 mines sobre cirerer i pomera. Es espècie i pot ser útil en la identificació de l’espècie mina- tracta d’una espècie comuna als camps de conreu de po- dora, fins i tot sense la presència de la larva (Hering, mera i perera (Pyrus communis) centreeuropeus, on local- 1951). ment pot ser abundant. A Catalunya és més freqüent als Quant al desenvolupament que segueix la larva dintre de camps de cirerers, on fins i tot pot arribar a ser considera- la mina, hem d’indicar que pot arribar fins a la pupació da plaga (R. Torà, comentari personal). Al Montseny és (com és el cas de molts Phyllonorycter) –i, aleshores, l’e- freqüent únicament a la part més baixa. tapa adulta és l’únic contacte de l’individu amb l’exterior– o, com passa freqüentment, pot ser que la larva madura Gracillariidae abandoni la mina per pupar dintre d’un capoll característic Gracillariinae (cas dels Nepticulidae) o bé enterrada. Acrocercops brongniardella (Fabricius, 1798). Breda (la Tradicionalment, la recollida de minadors consisteix a Selva) (31TDG62, 169 m), tres larves sobre roure marti- buscar les mines i criar l’adult. Aquest procés presenta dos nenc (Quercus humilis), 6.V.2000, emergència dels adults: problemes: 1) d’una banda, si no es recullen gaires mines, 2 σ, 24.V.2000, 1 o 25.V.2000. Es tracta d’una espècie pa- és molt probable que obtinguem únicament parasitoides; leàrtica que és comuna a Europa i que s’estén pel nord 2) d’altra banda, si no recollim les mines quan la larva està d’Àfrica i arriba fins a l’Àsia oriental (Emmet et al., a punt de crisalidar o ja ha crisalidat, les condicions nutri- 1985).

56 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Lithocolletinae (31TDG41, 525 m), deu larves, 25.VI.1999, emergència Phyllonorycter blancardella (Fabricius, 1781). Turó de Sant dels adults, 5 ex. 10-17.VII.1999; 36 larves, 1.XI.1999, Elies (Sant Pere de Vilamajor) (Vallès Oriental) (31TDG41, emergència dels adults: 33 ex., 16.II-20.III.2000; 75 lar- 525 m), 2 σ capturats amb feromona, 1.V.1992 (Olivella, ves, 21.XI.1999, emergència dels adults: 20 ex. 22.II- 1997). No és una espècie comuna a Catalunya i sovint ha 20.III.2000. Aquesta espècie mina al revers de les fulles estat confosa amb Phyllonorycter mespilella (Hübner, del vern (Alnus glutinosa) i és molt abundant en aquesta 1805). Totes dues pertanyen a la desena d’espècies mina- zona. Es tracta d’una espècie típica del centre i nord d’Eu- dores del revers de les fulles de rosàcies arbòries: Malus ropa. Recentment s’ha citat per primer cop a Espanya però domestica, Mespilus germanica,Pyrus communis,Cydonia ja era coneguda a Portugal (Olivella, 2000). oblonga, Crataegus spp., Prunus spp. i Sorbus spp. (He- Phyllonorycter joviella (Constant, 1890). Aquesta és ring, 1957). Aquestes espècies són molt similars entre si i l’única espècie de Phyllonorycter que fa mines a l’anvers només es poden identificar de forma fiable mitjançant la de les fulles de Quercus spp, especialment alzina. P. jovie- genitalia. A Catalunya només ha estat trobada al Montseny lla es troba distribuïda per totes les zones on hi ha alzina, (Olivella, 1997). Possiblement és freqüent a la zona més carrasca (Q. ilex ballota) o garric (Q. coccifera). Així, l’hem atlàntica de la península Ibèrica (l’hem recollida a Santan- recollida des d’Arbúcies (la Selva) (31TDG52, 295 m), 4 der i Galícia (dades no publicades). mines sobre alzina 6.V.2000; Collformic (Vallès Oriental) Phyllonorycter coryli (Nicelli, 1851). Sant Esteve de (31TDG42, 1150 m), 58 mines sobre alzina, 25.X.1999; Palautordera (Vallès Oriental) (31TDG51, 208 m), onze turó de Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Orien- mines, 21.XI.1999, emergència dels adults: 1 σ, 9.II.2000, tal) (31TDG41, 525 m), i diverses mines sobre alzina del 1 o, 14.II.2000, 1 σ, 19.II.2000, 2 σ, 3.III.2000, 1 σ, 21.XI.1999 al 2.V.2000. Pel que fa als adults, cal dir que 10.III.2000, 1 σ, 1 o, 14.III.2000, 1 o, 1 o, 24.III.2000 i 1 o emergeixen al mes de maig. Les dades recollides indiquen | _ 2.IV.2000. Totes les papallones van ser criades a partir de que l’espècie és univoltina i que emergeix de març a maig, mines recollides sobre avellaner (Corylus avellana). Es una mica abans del que havia indicat Hering (1957). tracta d’una espècie monòfaga sobre aquest arbust i que L’espècie passa l’hivern en fase de larva plasmòfaga i al mina únicament a la cara superior de les fulles. Segons gener acaba el seu desenvolupament. Es tracta d’una espè- Emmet et al. (1985), és una espècie típica del centre i nord cie de distribució meridional (Karsholt & Razowsky, d’Europa. La seva distribució va lligada a la de l’avellaner, 1996). que és un arbust eurosiberià (Bolòs et al., 1990); per tant, Phyllonorycter maestingella (Müller, 1764). Santa Fe les citacions de Sant Esteve de Palautordera (al massís del del Montseny (Fogars de Montclús, Vallès Oriental) Montseny) indiquen segurament una de les localitats més (31TDG52 1050 m), 5 mines sobre faig (Fagus sylvatica), meridionals. Fa molt poc que ha estat trobada per primer 1.XI.1999, emergència dels adults: 1 σ, 1 o, 16.II.2000. És cop per a la península Ibèrica (Olivella, 2000). l’únic Phyllonorycter que mina al faig i, per tant, la seva Phyllonorycter corylifoliella (Hübner, 1796). Es tracta distribució va lligada a la de la planta, que és eurosiberia- d’una espècie comuna als camps de fruiters de Catalunya na (Bolòs et al., 1990). Les citacions del Montseny seran i segurament de tota la península Ibèrica. Malgrat la seva possiblement de les més meridionals d’Europa. Fa molt presència generalitzada als conreus de pomeres i pereres poc ha estat citada com a nova per a la península Ibèrica (Pyrus communis), mai no ha estat considerada plaga, (Olivella, 2000). perquè no causa danys importants en la formació i madu- Phyllonorycter mespilella (Hübner, 1805). Es tracta ració del fruit. Presenta quatre generacions anuals i l’últi- d’una espècie que viu en els conreus de fruiters sense ser ma generació passa l’hivern en fase de larva (a diferència mai gaire abundant. Aquesta espècie presenta entre cinc i de molts Phyllonorycter que hivernen en fase de pupa). sis generacions anuals. Va ser citada fa poc per primera ve- Aquesta espècie és l’única dels Phyllonorycter spp. mi- gada a la península Ibèrica (Olivella, 1997), ja que, en- nadors de les rosàcies arbòries que fa la mina a l’anvers de cara que és comuna, havia estat identificada erròniament les fulles. El nom de P. corylifoliella pot portar a la confu- com a P. blancardella. La majoria de les captures s’han fet sió sobre la planta hoste, ja que mai s’ha trobat una mina en camps de fruiters (pomera i perera), però aquesta espè- de P. corylifoliella sobre avellaner (Emmetet al., 1985). cie s’alimenta també d’altres rosàcies arbòries. P. corylifoliella és, dintre del gènere Phyllonorycter, Phyllonorycter messaniella (Zeller, 1846). Turó de Sant una espècie bastant polífaga. Així, l’hem trobada sobre Elies (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) (31TDG41, Sorbus torminalis, alturó de Sant Elies (Sant Pere de Vila- 525 m), 3 mines sobre roure martinenc, 1.XI.1999, emergèn- major, Vallès Oriental) (31TDG41, 525 m), dues mines el cia dels adults: 1 o, 18.II.2000; Collformic (Vallès Oriental) 20.IX.1999, i a la mateixa localitat i sobre cirerer, una (31TDG42, 1150 m), 1 larva sobre alzina, 25.X.1999, mina el 2.IX.2000. emergència dels adults: 1 o, 14.XI.1999; massís del Mont- Phyllonorycter endryella (Mann, 1855). Turó de Sant seny (Vallès Oriental) (900 m), 1 σ, ex. larva, 16- Elies (Sant Pere de Vilamajor) (Vallès Oriental) (31TDG41, 30.IV.1983 (Coenen leg., Bengtsson col.). És una de les 525 m), dues larves sobre roure martinenc (Quercus humi- espècies més freqüents sobre els roures a Europa. lis), 22.III.2000, emergència dels adults: 1 σ, 4.IV.200, 1o, Phyllonorycter millieriella (Staudinger, 1871). Sant Es- 10.IV.2000; massís del Montseny (Vallès Oriental) (900 teve de Palautordera (Vallès 25.V.2000; 8 mines, m), 2 σ, ex. larva 16-30.IV.1983, (Coenen leg, B. Bengts- 2.IV.2000, emergència dels adults: 1 o, 2.V.2000, 1 o, son col.). Es tracta d’una espècie meridional que a Europa 9.V.2000, 1 o, 10.V.2000, 1 o, 13.V.2000; 22 mines, només ha estat trobada als països mediterranis i a Portugal 6.VIII.2000, emergència dels adults: 4 ex., 14.VIII.2000; (Karsholt & Razowsky, 1996). Campins (Vallès Oriental) (31TDG51, 327 m), 20 mines, Phyllonorycter froelichiella (Zeller, 1839). Turó de 9.VIII.2000, emergència dels adults: 4 ex., 14.VIII.2000. Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) Les dades obtingudes ens indiquen que aquesta espècie

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 57 presenta com a mínim dues generacions anuals entre maig Referències bibliogràfiques i agost, tal com indica Hering (1957). És una espècie monòfaga del lledoner (Celtis australis) i està distribuïda Bolòs, Oriol de; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; per tot el sud europeu fins a l’Àsia Menor, encara que tam- Ninot, Josep M. (1990). Flora manual dels Països Cata- bé ha estat citada a Bèlgica i Suïssa (Karsholt & Ra- lans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1.247 pàg. zowsky, 1996). Sorprenentment, fins aquest any no havia Codina, Ascensio (1918). «Heteróceros de Cataluña. Se- estat mai trobada a la península Ibèrica (Olivella, 2000). gunda serie». Boln Soc. aragon. Cienc. nat., 17: 75-84. Phyllonorycter nicellii (Stainton, 1851). Sant Esteve de Cuní i Martorell, Miguel (1874). Catálogo metódico y Palautordera (Vallès Oriental) (31TDG51, 208 m), 3 mi- razonado de los lepidópteros que se encuentran en los al- nes sobre avellaner, 21.XI.1999, emergència dels adults: 1 rededores de Barcelona, de los pueblos cercanos y otros σ , 24.III.2000, 1 o, 26.III.2000. Aquesta espècie, a di- lugares de Cataluña. Barcelona: Imprenta de Tomás ferència de P. coryli, mina al revers de les fulles d’avella- Gorchs. ...VIII + 232 pàg. ner. La distribució d’aquesta espècie, com la de P. coryli, Emmet, A. Maitland; Watkinson, I. A.; Wilson, M. R. segueix la de l’avellaner, que és un arbre medioeuropeu. (1985). «Gracillariidae». The moths and butterflies of Gre- Les nostres dades semblen indicar que és més rara que P. at Britain and Ireland (Heath, John & Emmet, A. Mai- coryli. Recentment, ha estat citada per primer cop a la pe- tland, ed.), 2: 244362. Harley Books, Colchester, Essex. nínsula Ibèrica (Olivella, 2000). Engelbrecht, L.; Orban, U.; Heese, W. (1969). «Leaf- Phyllonorycter platani (Staudinger, 1870). Sant Esteve miners caterpillars and cytokinins in the «Green Islands» de Palautordera (Vallès Oriental) (31TDG51, 208 m), 8 mi- of Autumn leaves». Nature, 223: 319321. σ nes, 13.XI.1999, emergència dels adults: 1 , 11.II.2000, 1 Faeth, S. H. (1980). «Invertebrate predation of leafmi- σ , 22.II.2000, 1 o, 14.III.2000, 1 o, 19.III.2000. És una ners at low densities». Ecol. Ent., 5: 111-114. espècie monòfaga dels plàtans que pot minar tant la part Gauld, Ian; Bolton, Barry (1988). The Hymenoptera. superior com la inferior de la fulla. La seva distribució ini- British Museum (Natural History). Oxford: Oxford Uni- cial era tot el sud d’Europa fins a l’Àsia Menor (Kuznet- versity Press. 332 pàg. sov, 1990), però en l’actualitat està distribuïda per quasi Hawkins, B.A. (1993). «Parasitoids species richness, tots els països europeus, seguint, evidentment, les planta- host mortality and biological control». Am. Nat., 141: cions de plàtans (vegeu Karsholt & Razowsky, 1996). 634-641. Va ser citada per primer cop a la península Ibèrica per Co- Heath, John; Emmet, A.; Maitland (ed.) (1985). The dina (1918), que la va trobar a Gràcia, 1.IV.1914 sobre moths and butterflies of Great Britain and Ireland, 2:. Har- Platanus orientalis. ley Books, Colchester, Essex. 460 pàg. Phyllonorycter quercifoliella (Zeller, 1839). Turó de Hering, Erich Martin (1951). Biology of the Leaf Miners. Sant Elies (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) Uitgeverij Dr. W. Junk. ‘SGravenhage. 421 pàg. (31TDG41, 525 m); 3 mines sobre Quercus cerrioides, Hering, Erich Martin (1957). Bestimmungstabellen der σ 3.III.2000, emergència dels adults: 1 , 2 o, 20.III.2000; Blattminen von Europa. 13: Uitgeverij Dr. W. Junk. S’ diverses mines sobre roure martinenc, 12.III.2000; Gravenhage. 1185 pàg. 3.III.2000; 25.III.2000. Es tracta d’una espècie molt comu- Karsholt Ole; Razowsky Józef (ed.) (1996). The Le- na als roures del Montseny. Va ser citada per primer cop pidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo per a Catalunya per Cuní i Martorell (1874). També ha Books. Stenstrup. 380 pàg. estat citada per Requena (1993) a l’Anoia. Kuznetsov, V.I. (1990). «Gracillariidae (Lithocolleti- dae)». Keys to the insects of the European part of the Coleoptera USSR (Medvedev, G.S., ed.), 4(2): 199-411 pàg. Leiden: Curculionidae E. J. Brill. Ramphus spp. Es tracta d’un gènere que presenta unes grans Olivella, Elisenda (1997). «Phyllonorycter mespilella adaptacions a la vida minadora. Les larves són molt petites (Hübner, [1805]), new species for the Iberian fauna (Lepi- i àpodes. Viuen i pupen dintre de la mina. Són més abun- doptera: Gracillariidae) SHILAP» Revta lepid., 25 (97): dants a la tardor. En aquesta època es poden observar les fu- 37-42. lles cobertes de petites mines amb una minúscula larva ca- Olivella, Elisenda (2000). «Aportació al coneixement dascuna. Són típics dels camps de conreu de pomeres. Els dels lepidòpters minadors de Catalunya». Butll. Soc. Cat. hem trobat a Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús, Lep., 85: en premsa. Vallès Oriental) (31TDG52 1050 m), 1.XI. 1999, 20 mines, Pottinger, R.P.; Leroux, E.J. (1971). «The biology and emergència dels adults: 1 ex., juny 2000, 11.XI.2000, 12 dinamics of Phyllonorycter blancardella (Lepidoptera: mines. Gracillariidae) on apple in Quebec». Mem. ent. Soc. Can., 77: 1-393. Requena, Emili (1993). «Espècies noves per a la comar- Agraïments ca de l’Anoia». Butll. Soc. Cat. Lep., 71: 36-37. Reitter, Edmund (1916). Die käfer des Deutschen Rei- Expresso el meu agraïment a Ben Bengtson, per les dades ches . Fauna Germánica, V. Band. K.G. Lutz’ Verlag Stutt- que em va cedir sobre el material recollit al Montseny i a gart. 343 pàg. +VI lams. R. Eritja, per haver-nos acompanyat en nombroses sortides i per la seva col·laboració.

58 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Aquest estudi ha rebut el suport del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i del Comissionat per a Universitats i Recer- Identificació acústica ca 1999 ACOM 00038. de quiròpters al Parc Paraules clau Natural del Montseny Quiròpters, ratpenats, ecolocalització, Montseny, Besòs (sector conca del Besòs) Resumen Identificación acústica de quirópteros en el Parque Natural del Montseny (sector cuenca del Besós) Carles Flaquer i Antoni Arrizabalaga La importante función ecológica que realizan los quirópteros o murcié- Museu de Granollers-Ciències Naturals lagos y el hecho de que este grupo animal esté en regresión en Europa justifican su protección. La Unión Europea protege a este grupo animal mediante la Directiva 92/43 de 21 de mayo de 1992 y, en Cataluña, las 24 especies que se conocen también están bajo estricta protección. Para proteger a los murciélagos es necesario saber cuáles son las especies que se encuentran en cada zona y éste es el objetivo que se pretende alcanzar con el presente estudio. La metodología utilizada para identificar las diferentes especies de murciélagos se basa en la identificación acústica. Esta técnica, en caso de ser la única utilizada, es la que da más buenos resultados, si bien la combinación de diferentes técnicas a la vez permite obtener más información. Hay que tener en cuenta que la metodología utilizada no molesta a los animales. Los resultados que se presentan en este artículo se han obtenido a partir de la investigación llevada a cabo durante la campaña del 2000 en el sector de la cuenca del río Besòs, en el Parque Natural del Mont- seny. En esta zona y con la metodología utilizada se han identificado 10 patrones de ultrasonidos: 7 de los cuales son característicos de 7 especies de quirópteros, y 3 nos quedan limitados a nivel de género. Este estudio ha recibido el apoyo del Servei de Parcs de la Dipu- tació de Barcelona y del Comissionat per a Universitats i Recerca 1999 ACOM 00038.

Palabras clave Quirópteros, murciélagos, ecolocalización, Montseny, Besós

Abstract Recognition of species of insectivourous bats by their calls in the Montseny Natural Park (Besòs basin area)

Resum Bats are animals which play a really important ecological role. How- ever, its European population has suffered a dramatic slowdown. La important funció ecològica que realitzen els quiròpters o ratapin- Hence, all bats species are considered protected species by European yades i el fet que aquest grup animal estigui en regressió en molts in- Union and Catalonian laws. drets d’Europa justifiquen la seva protecció. De fet, aquesta protecció The aim of this study is to identify different kinds of bats, in order queda reflectida, a la Unió Europea, mitjançant la Directiva 92/43 de to get them protected. 21 de maig de 1992 i, a Catalunya, amb la protecció estricta de les 24 The method that has been used to go through this project is the one espècies que s’hi coneixen. based on bat calls recognition. This technique is able to get better re- Per protegir les ratapinyades cal saber quines espècies hi ha a cada sults than any other on its own, but worst than all other techniques territori i aquest és l’objectiu que es pretén dur a terme en aquest estudi. joined. Nevertheless, bats identification by their calls do not change La metodologia utilitzada per identificar les diferents espècies de their natural behaviour and environment. quiròpters es basa en la identificació acústica. Aquesta tècnica és la The results obtained during the year 2000 in the Montseny Natur- que més bons resultats dóna de manera individual, si bé la combina- al Park (Besòs basin area) are shown in this report. Ten bat species ció de diverses tècniques alhora permet obtenir més dades. Cal tenir have been identified so far. 7 with a reliable diagnostic features and 3 en compte, a més, que aquesta metodologia utilitzada no molesta els that we have associated with other species that appear tobe acousti- animals estudiats. cally similar, according to existing literature. Els resultats que es presenten en aquest article són fruit de la in- This study has been received support from the «Servei de Parcs de vestigació que s’ha dut a terme durant l’any 2000 al sector de la con- la Diputació de Barcelona» and from the «Comissionat per a Univer- ca del Besòs del Parc Natural del Montseny. En aquesta zona i amb sitats i Recerca» 1999 ACOM 00038. la metodologia esmentada s’han identificat acústicament 10 patrons d’ultrasons: 7 dels quals són característics de 7 espècies de quiròp- Keywords ters, i 3 ens queden restringits a nivell de gènere. Quiroptera, bats, echolocation, Montseny, Besòs

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 59 Introducció perfectament identificables amb 7 espècies de quiròpters, i 3 no permeten afinar més enllà del nivell de gènere (taula El Parc Natural del Montseny és una reserva de la bios- 1). Amb la present aportació la llista de quiròpters presents fera i per tant participa activament en el programa MaB en aquest espai natural seria de 19 espècies diferents, afe- de la Unesco que considera les reserves de la biosfera gint a la faunística de quiròpters del Parc Natural Nyctalus com a llocs idonis per a l’observació i l’estudi comparat noctula, Pipistrellus pygmaeus i Rhinolophus mehelyi, així dels processos ecològics essencials. El programa MaB com també el grup indiferenciable acústicament Myotis dóna prioritat al seguiment d’aquelles espècies rares o en capaccinii/daubentoni. perill d’extinció i el conjunt dels quiròpters forma part De les espècies trobades ens podem fixar en els hàbitats d’aquest grup. que acostumen a utilitzar (Schober Grimmberger, 1996) La primera recopilació de dades de quiròpters de l’àrea com a refugi d’hivern i d’estiu. Segons la mostra estudia- del Montseny es deu a Arrizabalaga i Montagud da, a la conca del Besòs la majoria de quiròpters són an- (1984) i proporciona una llista de dotze espècies dins del tropòfils i utilitzen edificis (esglésies, cases, teulades, etc.) massís i el seu voltant. Recopilacions posteriors com la de i la resta o bé són forestals (aprofiten els forats que es for- Baucells et al. (1999) ens faciliten dades de tres espècies men en arbres vells o es refugien sota l’escorça) o són més dins d’aquesta àrea, amb un resultat final de quinze troglòfils i utilitzen cavitats rocoses (mines, coves, etc.) espècies diferents en aquesta àrea natural. Amb tot, cal dir (fig. 1). que sempre es tracta de dades molt disperses, tant en l’espai com en el temps. En aquest sentit, l’estudi i la identificació de les diferents espècies de quiròpters és un objectiu important per a forestal la seva preservació. Cada vegada més, s’està optant per 30% l’anàlisi dels ultrasons emesos per aquests animals com a eina efectiva i de nul impacte sobre les seves poblacions, i que permet recopilar dades de forma més extensiva i tam- bé intensiva. Des que Griffin el 1938 va poder explicar el fenomen de l’orientació dels quiròpters, l’espectre d’ona i la freqüència típica de cada espècie, la utilització d’aques- antropòfil troglòfil ta tècnica per a la identificació específica ha estat cada cop 60% 10% més acurada. Així, seguint aquesta tècnica, en aquest estudi s’analit- Figura 1. Tant per cent de tipus de refugis que acostumen a ser utilitzats zen els diferents tipus d’ultrasons que emet cada espècie pels quiròpters enregistrats en l’àrea d’estudi. per tal d’identificar els quiròpters presents al Parc Natural del Montseny.

Taula 1. Llista d’espècies identificades acústicament (hi ha casos com el Material i mètodes del gènere Plecotus i Myotis, que no ha estat possible determinar l’espè- cie) i altres cites d’espècies de quiròpters del Montseny. Els únics aparells utilitzats en aquesta investigació han es- Identificació acústica tat un detector d’ultrasons (D240 Pettersson elektronic AD), una gravadora digital (TCD-D8 de Sony) i suport in- Nyctalus noctula ratpenat nòctul gros Nyctalus leisleri ratpenat nòctul petit formàtic (programa de tractament de sons d’alta freqüèn- Hypsugo savii ratapinyada pipistrel·la cia, també de Pettersson elektronic AD). muntanyenca La metodologia utilitzada s’ha basat en la gravació dels Pipistrellus kuhli ratapinyada de vores clares quiròpters mentre estaven caçant o de pas. Aquests enre- Pipistrellus pygmaeus ratapinyada pipistrel·la nana gistraments, després, han estat analitzats minut a minut Pipistrellus pipistrellus ratapinyada pipistrel·la comuna gràcies al programa informàtic específic. Plecotus auritus/austriacus ratpenat orellut Els llocs escollits per prendre les mostres han estat: un Eptesicus serotinus ratpenat dels graners tram de la riera de Cànoves, un de la riera de l’Avencó, un Myotis myotis/blyti Myotis capaccinii/daubentoni de la de Vallcàrquera, un de la zona de can Valls i un per l’entorn del Brull. Tots els punts escollits pertanyen a la conca del Besòs (dins els límits del Parc), són freqüentats Altres cites del Montseny per quiròpters, i són pròxims a punts d’aigua, boscos i a algun punt de llum (cases o fanals). Rhinolophus ferrum-equinum ratpenat gran de ferradura Rhinolophus hipposideros ratpenat petit de ferradura El període en el qual s’han realitzat els enregistraments Rhinolophus euryale ratpenat mediterrani de ferradura va del 12 de març fins al 8 d’agost del 2000. Rhinolophus mehelyi ratpenat mitjà de ferradura Pipistrellus nathusii ratapinyada pipistrel·la falsa Myotis myotis ratapinyada de musell llarg Resultats Myotis emarginatus ratapinyada d’orella escapçada Miniopterus schreibersi ratpenat de cova Després d’haver enregistrat i analitzat més de tres hores de Plecotus auritus ratpenat orellut septentrional cinta digital, els resultats obtinguts han mostrat la presèn- Plecotus austriacus ratpenat orellut meridional cia de 10 patrons d’ultrasons diferents. D’aquests, 7 són Tadarida teniotis ratpenat de cua llarga

60 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Discussió Per acabar un breu comentari de les espècies que han estat trobades al Parc però que no hem pogut enregistrar en De les espècies identificades a la conca del Besòs cal con- aquest treball, i que completen la faunística de quiròpters siderar que en l’estudi s’ha verificat la presència per pri- del Montseny. No han estat enregistrats el ratpenat gran de mer cop en aquesta àrea de Nyctalus noctula i s’obté tam- ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum), el ratpenat petit bé la segona cita en aquesta àrea de Nyctalus leisleri de ferradura (Rhinolophus hipposideros), el ratpenat medi- (Arrizabalaga i Montagud, 1984); espècies, les dues, terrani de ferradura (Rhinolophus euryale), la ratapinyada trobades rarament a la península Ibèrica. Així mateix, es pipistrel·la falsa (Pipistrellus nathusii) de la qual no es té verifica la presència de Hypsugo savii (Pipistrellus savii), notícia des del començament del segle xx, ni el ratpenat de també amb una sola citació anterior al Montseny (Arriza- cova (Miniopterus schreibersii), tots citats en la recopila- balaga i Montagud, 1984), i de la qual es tenen molt po- ció d’Arrizabalaga i Montagud (1984); tampoc no ha ques citacions a tota la península (Ibáñez et al., 1992). estat possible enregistrar el ratpenat de cua llarga Tadari- S’identifica per primer cop Pipistrellus pygmaeus (ante- da teniotis citat per Baucells et al. (1999); en darrer lloc riorment dit Pipistrellus pipistrellus 55), del qual es tenen afegim a la llista de quiròpters presents al Parc Natural el molt poques cites a Espanya (Russo i Jones, 2000) i ratpenat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), obser- (Ruedi et al., 1998). Aquesta espècie ha estat recentment vat pels autors d’aquest treball durant el seguiment de ca- diferenciada de Pipistrellus pipistrellus (Jones i Barrat, vitats del Parc de l’any passat (Flaquer i Arrizabala- 1999), la qual cosa provoca que tots els estudis fets amb ga, 2000, inèdit), durant el qual també s’ha observat R. anterioritat no tinguessin en compte aquesta separació ferrum-equinum, R. hipposideros i M. schreibersi. d’espècies. Pel que fa a les citacions de Pipistrellus kuhli, es tracta també d’una dada important ja que només es disposava d’una citació anterior de començament del segle Bibliografia xx (Aguilar-Amat, 1924). Cal destacar que del gènere Plecotus, malgrat que és di- Aguilar-Amat, J. (1924). «Dades per un catàleg dels fícil la seva identificació acústica, es podria quasi assegu- mamífers de Catalunya». Junta Ciències Nat. Barc., 7(4): rar, per la seva distribució geogràfica general, que l’espècie 19-16. present a la zona estudiada és Plecotus austriacus (Bau- Ahlen, I. (1990). Identification of bats in Flight. Esto- cells et al., 1999); de tota manera en aquesta àrea tenim colm: Swed. Soc. Cons. Nat. & Swed. Youth Ass. Env. moltes més citacions de Plecotus auritus (Arrizabalaga Stud. & Cons. 50 pàgines. i Montagud, 1984; Baucells et al., 1999), l’espècie Arrizabalaga, A.; Montagud, E. (1984). «Notes sobre més septentrional de les dues, per la qual cosa no podem la fauna de quiròpters del Vallès Oriental (Barcelona, Ca- assegurar quina de les dues espècies ha estat enregistrada talunya). Una nova espècie per a la fauna espanyola». ja que les dues es trobarien al Montseny. Igualment passa Misc. Zool., 8: 307-310. amb el gènere Myotis, del qual s’han obtingut dos enregis- Barataud, M. (1996). The World of bats. Grenoble: Sit- traments diferents. En un dels enregistraments es pot dir telle. 45 pàgines. que l’espècie identificada podria ser Myotis myotis o M. Baucells, J.; Camprodon, J.; Ordeix, M. (1999). La blythii, tot i que no podem assegurar de quina de les dues fauna vertebrada d’Osona. Barcelona: Lynx Edicions. 246 es tracta. En l’altre cas, l’enregistrament del grup acústic pàgines. M. capaccinii/daubentoni, de les quals cap està citada en Flaquer, C.; Arrizabalaga, A. (inèdit, 2000). «Identi- aquesta àrea, podem pensar que l’espècie més probable, ficació acústica de quiròpters al Parc Natural del Montseny per àrea de distribució geogràfica, és M. capaccinii. De (sector conca del Besòs) i inspecció de refugis d’hivernada tota manera els seus patrons de so no es poden diferenciar i de cria. Informe per al Parc Natural del Montseny. Dipu- (Ahlen, 1990; Barataud, 1996). Sabem que podem tro- tació de Barcelona. bar en aquesta àrea Myotis myotis (Arrizabalaga i Mon- Ibáñez, C.; Guillén, A.; Fernández, R.; Pérez, J.L.; tagud, 1984) i Myotis emarginatus (Baucells et al., Guerrero, S.I. (1992). «Iberian distribution of some litle 1999). La darrera espècie enregistrada ha estat Eptesicus known bat species». Mammalia, 56: 433-443. serotinus, aportant una dada nova a les poques que es tenen Jones, G.; Barrat, E.M. (1999). «Vespertilio pipistrellus en aquesta àrea. Schreber, 1774 and V. pygmaeus Leach, 1825 (currently En relació amb les dificultats trobades en la identifica- Pipistrellus pipistrellus and Pipistrellus pygmaeus; Mam- ció acústica d’aquestes espècies de quiròpters, en alguns malia, Chiroptera): proposed designation of neotypes». casos continuen existint dubtes pel que fa a la seva identi- Bull. Zool. Nomencl., 56: 182-186. ficació a causa de la confusió que provoquen els seus crits Ruedi, M.; Tupinier, Y.; de Paz, O. (1998). «First bre- d’ecolocalització. De tota manera i per evitar identifica- eding record for the noctule bat (Nyctalus noctula) in the cions errònies, és ben sabut que la combinació d’aquesta Iberian Peninsula». Mammalia, 62: 301-304. metodologia amb d’altres dóna millors resultats. En aquest Russo, D.; Jones, G. (2000). «The two crytic species of sentit la utilització puntual de la tècnica de captura i allibe- Pipistrellus pipistrellus (Chiroptera: Vespertilionidae) oc- ració d’individus mitjançant xarxes ha de servir per millo- cur in Italy: evidence from echolocation and social calls». rar la capacitat d’identificar acústicament algunes espècies Mammalia, 64: 187-197. de la zona d’estudi, ja que ens permet efectuar enregistra- Schober, W.; Grimmberger, E. (adaptació Serra Cobo, ments posteriors a les captures i a les identificacions direc- J.) (1996). Los murciélagos de España y de Europa. Bar- tes dels animals capturats. celona: Ed. Omega.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 61 Resumen Les poblacions Las poblaciones de reptiles del Parque Natural del Montseny. de rèptils del Parc Distribución y seguimiento Con objeto de evaluar las poblaciones de reptiles del Parque Natural Natural del Montseny. del Montseny (Cataluña) se realizó la cartografía de todas las especies presentes así como una estimación de su abundancia relativa y estado de conservación. Asimismo, se desarrolló una metodología de Distribució i seguiment seguimiento sencilla y reproducible que permitiera realizar un seguimento a largo plazo de este grupo. Su ubicación geográfica y características ecológicas hacen que la Miguel A. Carretero, Albert Montori, fauna reptiliana del Montseny sea muy rica: 18 especies de reptiles (8 Sergi Clivillé, Gustavo A. Llorente i saurios y 9 ofidios) de diferentes orígenes habitan el Parque y 4 más Xavier Santos se hallan en su periferia. Ninguna de ellas puede considerarse ame- nazada si bien tres son raras. Departament de Biologia Animal (Vertebrats) La metodología de seguimiento consiste en transectos normaliza- Universitat de Barcelona dos realizados en tres hábitats diferentes (encinar, prado y hayedo) y en tres estaciones (primavera, verano y otoño), calculándose cuatro descriptores: abundancia, diversidad, riqueza y equitabilidad. En un Miguel A. Carretero primer período de evaluación, se realizaron 44 transectos en los que se detectaron 276 reptiles de 8 especies. En el hayedo se hallaron más Unidade de Genética Animal e Conservação individuos pero en el prado se detectó una diversidad más elevada. ICETA-CECA. Universidade do Porto Los valores de los cuatro descriptores fueron superiores en primavera. Las especies más abundantes fueron las lagartijas; en el encinar predominó Podarcis hispanica, y en el hayedo, P. muralis. Para su- cesivas campañas, se recomienda aumentar el esfuerzo y concentrar- lo en primavera a fin de asegurar la detección de las especies menos abundantes.

Palabras clave Reptiles, Montseny, distribución, seguimiento, largo plazo, biodiversidad

Abstract The reptile populations in Montseny Natural Park. Distribution and monitoring Resum The cartography of all species of the Montseny Natural Park (NE Per tal d’avaluar les poblacions reptilianes del Parc Natural del Iberian), as well as the estimation of their relative abundance and Montseny es va realitzar un cartografiat de totes les espècies presents conservation status were carried out in order to evaluate the reptile amb una estimació de la seva abundància relativa i l’estat de conser- populations living there. Moreover, a simple, reproducible methodol- vació. Tanmateix, es va desenvolupar una metodologia senzilla i re- ogy for monitoring was performed for long-term monitoring. produïble que permetés realitzar un seguiment a llarg termini d’a- The geographic situation and ecological traits of Montseny Massif quest grup. have produce a rich reptile fauna: 17 species (8 lizards and 9 snakes) La seva ubicació geogràfica i característiques ecològiques fan que la from different origins inhabit the Park; 4 more live in their surround- fauna reptiliana del Montseny sigui molt rica: 17 espècies de rèptils (8 ings. None of them could be considered as endangered but three are saures i 9 ofidis) de diferents orígens habiten el Parc i 4 més es troben a rare. les seves rodalies. Cap d’aquestes es pot considerar amenaçada encara The monitoring method consist of normalized transects in three que tres són rares. different habitats (evergreen oak forest, meadow and beech forest) La metodologia de seguiment consisteix en transsectes normalitzats and three seasons (srping, summer and autumn) calculating four de- realitzats a tres hàbitats diferents (alzinar, prat i fageda) i en tres esta- scriptors: abundance, diversity, richness and eveness. During testing cions (primavera, estiu i tardor), calculant quatre descriptors: abundàn- period, 44 transects were carried out and 276 reptiles belonging to 8 cia, riquesa, diversitat i equitabilitat. En un primer període d’avaluació, especies were detected. More individuals were observed in beech es van realitzar 44 transsectes on es van detectar 276 rèptils de 8 espè- forests than in the other habitats but diversity was higher in mead- cies. A la fageda es van trobar més individus però al prat es va detectar ows. The values of all four descriptors were higher in spring than in una diversitat més elevada. Els valors dels quatre descriptors van ser the rest of the year. Small lacertid lizards were the most abundant més alts a la primavera. Les espècies més abundants van ser les sar- species; Podarcis hispanica was dominant in evergreen oak forests gantanes; a l’alzinar hi predominà Podarcis hispanica i a la fageda, P. whereas P. muralis was the main species in beech forests. For fol- muralis. Per a successives campanyes, es recomana augmentar l’esforç lowing campaigns, increment of field effort and concentration in i concentrar els transsectes a la primavera, per tal d’assegurar la detec- spring are recommended in order to assure detection of big, scarce ció de les espècies menys abundants. species.

Paraules clau Keywords Rèptils, Montseny, distribució, seguiment, llarg termini, biodiversitat Reptiles, Montseny, distribution, monitoring, long-term, biodiversity

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 63 Introducció da en el cas que la citació fos considerada fiable i ver- semblant. En cas de dubte, cada localització ha estat con- Als ecosistemes terrestres, els rèptils representen un grup siderada vàlida si hi havia més d’un autor que hagués ci- de vertebrats amb gran potencial bioindicador ja que són tat una determinada espècie en la mateixa quadrícula i si . sensibles a canvis a curt termini i a l’aïllament, presenten existia un exemplar en collecció, però no, si només havia àmplies distribucions, ocupen gran varietat d’hàbitats, són estat citada per un únic autor encara que ho hagués fet en abundants i realitzen un paper de pont en les xarxes tròfi- diverses ocasions. Sempre que ha estat possible s’ha con- ques (Valverde, 1967). Malauradament, la dificultat que tactat amb l’autor de les citacions dubtoses per compro- comporta l’avaluació de les poblacions de rèptils ha oca- var-ne la cita. Això ha fet rebutjar o acceptar un bon nom- sionat que no hi hagi un consens sobre metodologia a l’ho- bre de cites. ra d’avaluar globalment les poblacions de les espècies d’a- Les cites provinents de la bibliografia que corresponen a quest grup. dades de final del segle passat o de principi del present Des del punt de vista del poblament reptilià, el Parc Na- també han estat valorades i comprovades, en el cas que ho . tural del Montseny representa una àrea de gran riquesa podien ser, per l’existència d’exemplar en collecció. D’a- d’espècies a causa del seu caràcter de frontera biogeogràfi- questes citacions antigues s’ha valorat si corresponien a ca, de la presència d’una gran diversitat d’hàbitats dins del poblacions que actualment estan extingides, si eren errors . seu perímetre i de l’heterogeneïtat del seu paisatge. Aques- de classificació, errors de collecció (etiquetatge, transloca- tes característiques van fer que dins una avaluació realitza- ció, etc.) o error en la procedència de l’exemplar. da a tot l’Estat de zones d’interès herpetològic, el Parc fos catalogat com a “àrea important” (Llorente et al., 1993; Mapes de distribució Santos et al., ed., 1998). Una vegada realitzada la filtració es va procedir a la con- Les necessitats de gestió del Parc mateix exigien una fecció dels mapes de distribució. La presència d’una deter- cartografia de les diferents espècies de rèptils més acurada minada espècie es marca per un punt en el mapa. No s’ha i actualitzada. D’altra banda, donant un pas endavant, es fet distinció de citacions de diferent antiguitat. Tots els tractava també d’avaluar les poblacions reptilianes del punts de presència que figuren en els mapes corresponen a Parc desenvolupant una metodologia senzilla i reproduïble una presència real de l’espècie en l’actualitat. En el cas de la que permetés realitzar un seguiment a llarg termini de l’e- desaparició recent d’algunes cites, que havien estat citades × volució de les poblacions (Carretero i Rosell, 1998; a l’escala 10 10 km, aquesta es comenta en el text. Així Heyer et al., 1998). doncs, la distribució que apareix en els mapes es pot consi- D’aquesta manera, els objectius a assolir per l’estudi derar com una distribució posada al dia. Un blanc al mapa són: avaluar l’estat de les poblacions reptilianes del Parc no necessàriament suposa que una determinada espècie es- mitjançant l’elaboració d’un catàleg de les espècies, la car- tigui absent sinó que no se n’ha constatat la presència. tografia de la seva distribució i la determinació de l’estatus Quan l’absència de l’espècie és real aquesta es reflecteix de cadascuna, i posar a punt una metodologia de valoració en el text. a llarg termini de l’evolució de les comunitats de rèptils al Totes les cites, una vegada situades sobre el mapa, s’han Parc. traslladat al reticle UTM (Universal Transverse Mercator) en quadrícules de 5 per 5 quilòmetres, que li corresponien. En total s’han considerat 20 quadrícules de 5 × 5 km (fig. 1). Material i mètodes Amb les dades s’ha confeccionat un inventari per a cada espècie d’amfibi o de rèptil i, a partir d’aquest inventari, el Distribució seu mapa de distribució. Les quadrícules amb presència es- Fonts tan representades per un punt, mentre que les quadrícules Es va actualitzar el catàleg i es van localitzar en cartogra- on l’espècie no ha estat localitzada resten buides. Les qua- fia normalitzada (UTM 5 × 5 km) totes les espècies de rèp- drícules limítrofes del territori d’estudi han estat conside- tils presents dins del perímetre del Parc. Les fonts utilitza- rades sempre que una part d’aquest territori hi penetrés. des han estat, d’una banda, la bibliografia, d’altra, les dades Les quadrícules on s’ha detectat alguna espècie de rèptil derivades de les prospeccions de camp, també de les dona- cions de cites provinents de diversos biòlegs, naturalistes, institucions públiques, col·leccions i col.lectius d’estudi de la natura i, lògicament, de citacions pròpies inèdites. La recerca bibliogràfica s’ha portat a terme utilitzant com a punt de partida les dades recollides a Montori et al. (1984, 1989) i, sobretot, a Llorente et al. (1995a, b). Les dades obtingudes es van tabular en una fitxa que recollia dades biològiques dels exemplars trobats, localitza- ció precisa UTM 1 × 1 km, així com també dades físiques i de l’hàbitat (macrohàbitat i microhàbitat, altitud, humitat, temperatures, etc.).

Filtrat de les dades Totes les dades recollides han sofert un procés de filtra- ció. Cada observació ha estat contrastada amb les dades Figura 1. Àrea d’estudi i quadrícules UTM considerades. La línia negra obtingudes per altres fonts, verificada, valorada i accepta- representa el límit administratiu del Parc Natural.

64 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 estan representades per un punt, mentre que les quadrícules biòtop, de les espècies vegetals dominants que hi eren pre- on no ha estat localitzada cap espècie resten buides. El sents, així com també de les més abundants o representati- mapa així obtingut no informa sobre l’abundància de les ves, de la geologia, i dels trets més característics del recor- poblacions de cada espècie sinó de la seva presència o no en regut (cases, pantans, rètols, bifurcacions...). una quadrícula determinada. Cada punt correspon a un o diversos exemplars d’una espècie, observats per un o diver- Anàlisi de les dades sos prospectors en qualsevol època de l’any. Els transsectes pertanyents a un mateix ambient i estació Per a cada espècie, s’ha valorat el seu grau de presència s’han considerat com a rèpliques. Per a cadacun s’han cal- en funció del percentatge de quadrícules en què s’ha loca- culat quatre variables descriptores: litzat l’espècie respecte del total de Catalunya (388 quadrí- – Abundància: indica el nombre de rèptils detectats per cules). S’han establert cinc categories: rar (0 - 10%), escàs cada transsecte d’un quilòmetre. És un valor de densitat re- (10 - 25%), freqüent (25 - 50%), abundant (50 - 75%) i lativa que permet efectuar comparacions entre biòtops i es- molt abundant (75 - 100%). tacions de l’any. S’ha calculat tant per a cada espècie com A més, vista la distribució i l’abundància de les pobla- per a cadascun dels ambients. cions, s’ha valorat la importància del Parc Natural del – Diversitat d’espècies: és un reflex del grau de comple- Montseny per a les espècies de rèptils presents. En aquest xitat de la comunitat de rèptils estudiada. Es calcula mit- apartat s’inclou l’estimació de la importància del Parc com jançant l’índex de Shannon-Weaver (Magurran, 1989). La a hàbitat per a les espècies que s’hi troben: molt important, diversitat depèn tant del nombre d’espècies detectades (ri- important i poc important. quesa) com de les proporcions relatives en què aquestes es També s’ha estimat la distribució de les poblacions al troben (equitabilitat). Parc fent una estimació grosso modo de la distribució de – Riquesa d’espècies: indica el nombre d’espècies de- les poblacions de cadascuna de les espècies de l’àrea estu- tectades a una determinada unitat de mostratge (transsecte, diada: distribució homogènia (ubiqua), poblacions disper- ambient, estació). ses, de distribució irregular i poblacions concentrades en – Equitabilitat: és una mesura de l’equirepresentació de zones molt concretes. les diferents espècies de rèptils detectades, és a dir, del grau de semblança entre les abundàncies relatives de cada Seguiment espècie. Es calcula mitjantçant l’equitabilitat de Shannon Metodologia de camp (Magurran, 1989). La metodologia de seguiment es va basar en la realització Amb la finalitat de conèixer la variació d’aquests desde transsectes (Heyer et al., 1998). El nombre de transsec- criptors entre transsectes, aquests s’han analitzat conside- tes havia de ser suficient però no excessiu per poder realit- rant tant l’estació de l’any (primavera, estiu i tardor) com zar un seguiment a llarg termini sense un esforç humà con- el biòtop (alzinar, prat i fageda), mitjançant l’anàlisi de la siderable. En un primer moment, es van escollir 16 variància (ANOVA) de dues vies. localitats, situades dins dels límits administratius del Parc que van ser seleccionades de manera que fossin representatives dels diferents ambients presents al Parc, a fi i efecte de Resultats i discussió tenir una idea acurada de les diferents comunitats de rèptils presents. Es van considerar també, en l’elecció dels trans- Distribució dels rèptils al Parc Natural del Montseny sectes, la facilitat d’accés, l’existència a priori de bones El territori considerat en l’estudi de la distribució dels rèp- densitats de rèptils i d’una bona representació específica. tils al Parc Natural del Montseny inclou l’àrea compresa Aquestes 16 zones es van avaluar mitjançant un seguit dins dels límits administratius del Parc i els terrenys que, de visites repetides, desestimant-se aquelles que van ser tot i no ser-hi dins, estaven compresos dins d’una quadrí- poc representatives. De les 16 zones, 8 (50%) es van rebut- cula UTM 5 × 5 km que inclogués terreny del Parc; en to- jar per diferents motius (escassa densitat de rèptils, reco- tal, 20 quadrícules. rregut insuficient, dificultat de prospecció o poca represen- La relació dels amfibis i rèptils existents al massís del tació específica). Montseny va ser presentada per primer cop l’any 1982 en El recorregut de cada transsecte era d’1 km aproximada- el marc d’un projecte més ampli que incloïa tot el territori ment. Tots van ser caracteritzats pel seus punts d’inici i català (Vives-Balmaña, 1982). En aquest treball es van d’acabament perquè diferents prospectors poguessin iden- localitzar un total de 12 amfibis i 17 rèptils. tificar-los amb facilitat. Al llarg de tot el transsecte dos ob- L’Atles d’amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra servadors que se situaven a cadascun dels marges del camí (Llorente et al., 1995a) i l’informe de l’Ecoauditoria, i recorrien el transsecte anotant tots els rèptils que obser- 1977-1995 (Llorente et al., 1995b), recollien la informa- vaven, actius o inactius, en una distància màxima de 3 me- ció actualitzada de totes les dades de distribució. Ara bé, tres més enllà del marge del camí, feien un recorregut fix pel que respecta al Montseny, inclou les 9 quadrícules cercant activament rèptils actius o inactius. La major part UTM 10 × 10 km que totalment o parcialment corresponen dels transsectes es van situar al llarg de pistes forestals per al Parc Natural, fet que es manifesta absolutament inapro- la seva facilitat d’accés i perquè són zones més obertes i fa- piat en escala quan es treballa únicament en el territori del vorables a la presència de rèptils. Els transsectes es realit- Parc. zaven sempre en dies de climatologia favorable. Les informacions més recents de l’estat actual de les po- En cadascun dels transsectes s’anotava l’hora d’inici i la blacions d’amfibis i rèptils provenen de l’esmentada font de finalització, el temps emprat per recórrer tot el transsec- així com també d’un informe dins un projecte més ampli te, la climatologia del moment i el lloc exacte on s’obser- (Llorente et al., 1993) i de les dades originals dels autors vava cada exemplar de rèptil. També es prenia nota del d’aquest informe.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 65 En la taula 1 s’indica el catàleg de les 21 espècies loca- Psammodromus hispanicus (sargantaner petit) litzades, l’enquadrament dins dels diferents grups biogeo- Espècie molt escassa que també pot considerar-se com a gràfics, les quadrícules ocupades i l’estatus i en la figura 2 absent al Parc. Apareix només a l’extrem sud fora del Parc els mapes de la seva distribució. A continuació es realitza a la quadrícula 10 × 10 km DG41, en àrees obertes i d’es- un comentari individualitzat de cadascuna de les espècies. cassa cobertura vegetal. Les mateixes consideracions ex- posades per al dragó rosat poden ser aplicades aquí pel que Testudo hermanni (tortuga mediterrània) fa a la seva presència al Parc. Encara que la presència d’aquesta espècie ha estat citada a la zona en treballs anteriors (Llorente et al., 1995), cal Timon lepidus (llangardaix ocel.lat) considerar-la com a al.lòctona. Hi ha citacions antigues a Aquesta espècie ha estat localitzada a 13 quadrícules tres quadrícules UTM 10 × 10 km (DG43 –Taradell–; (65%). L’espècie pot considerar-se aleshores com a abun- DG51 –St. Pere de Vilamajor– i DG31 –el Figaró–). Totes dant. Àmpliament distribuïda per tot el massís, excloent-hi les citacions corresponen, sens dubte, a exemplars fugits les zones més humides. És força més freqüent als ambients de captivitat que han aparegut a la perifèria del Parc. El seu de caire més mediterrani, especialment a les suredes i alzi- caràcter esporàdic fa que no es consideri la seva protecció nars. A les zones més assolellades pot ocupar fins i tot la ni el seu estatus. fageda on coexisteix amb Lacerta bilineata. És relativament freqüent a les zones més baixes del Emys orbicularis (tortuga d’estany) Parc, especialment per sota dels 800 m. Les poblacions es Només es disposa de la citació d’un animal atropellat a la troben disperses i globalment pot considerar-se el Parc Na- carretera Sant Celoni-Campins (Rosell, comentari perso- tural del Montseny com a important per a l’espècie. nal) fora dels límits del Parc. S’espera que es confirmi la presència d’una població supervivent que s’hauria de con- Lacerta bilineata (lluert) siderar com a rara, estatus que presenta de fet arreu de Ca- Aquesta espècie ha estat localitzada a 7 quadrícules (35%). talunya i que la faria mereixedora de la màxima protecció. Així, el lluert pot considerar-se com a freqüent. La seva distribució sembla concentrar-se al sector nord-oriental del Tarentola mauritanica (dragó comú) Parc, coincidint, a grans trets, amb les àrees més humides. Ha estat localitzada a 6 quadrícules (30%). Encara que la El domini de les rouredes, fagedes i les brolles més humi- major part de citacions corresponen a nuclis habitats, tam- des constitueixen els ambients més favorables per a la seva bé ha estat localitzada a rocams i terrenys rocallosos. La presència. localització de l’espècie a 1.080 m a Santa Fe del Mont- Les poblacions de lluert del Montseny, juntament amb a seny ens fa pensar que la seva distribució al Parc sigui en les del Sistema Ibèric, són les més meridionals de la penín- realitat molt més àmplia que la presentada. Aquesta dada sula. A la nostra zona, tot i aquest caràcter limítrof, les po- altitudinal és superior a la consignada per Llorente et al. blacions, que es troben força concentrades, gaudeixen de (1995) per a Catalunya (800 m). A causa que l’antropofília bona salut. La seva conservació passa pel manteniment és una destacada característica d’aquesta espècie, la major dels boscos humits amb els quals s’associa. Cal considerar part dels hàbitats ocupats pel dragó corresponen a cons- el Parc Natural del Montseny com una àrea molt important truccions humanes. Per això, fins i tot un augment de la per a l’espècie. superfície urbanitzada pot afavorir-ne la presència. Per contra, les masses denses de vegetació són desfavorables Podarcis hispanica (sargantana ibèrica) per a aquesta espècie. Aquesta espècie ha estat localitzada a 20 quadrícules L’espècie pot considerar-se com a relativament freqüent (100%). Això vol dir que ha estat citada a totes les quadrí- a les parts més baixes del Parc, presentant-se les pobla- cules del Parc, sent considerada així com a molt abundant cions concentrades als voltants dels biòtops adequats. en referència a la seva distribució. Les poblacions són especialment abundants a les zones més baixes, on ocupa Hemidactylus turcicus (dragó rosat) tota mena d’ambients fins i tot d’elevada cobertura. Espècie molt escassa que pot considerar-se no present al A les zones més elevades es rarifiquen les seves pobla- Parc. L’única citació existent correspon a la quadrícula cions, localitzant-se als biòtops més oberts i assolellats. 10 × 10 km DG31, però en una quadrícula 5 × 5 km que Conjuntament amb l’espècie anterior, és el rèptil més no inclou àrea administrativa del Parc. Per aquest motiu abundant als transsectes realitzats. La seva facilitat de de- no es presenta el mapa de distribució. tecció fa, a més, que pugui considerar-se com una de les espècies idònies per considerar en els transsectes. La sar- Psammodromus algircus (sargantaner gros) gantana ibèrica no presenta cap problema de conservació a Espècie molt abundant que apareix a 15 quadrícules la zona. D’altra banda, la seva simpatia amb la sargantana (75%). Es troba ben distribuït pel Parc, encara que manca roquera a determinades zones fa que el Parc Natural del a les zones més humides i a les altituds més elevades. Pot Montseny pugui ser considerat com una zona important ocupar els alzinars de muntanya i les rouredes però on és per a l’espècie. especialment abundant és als alzinars de les cotes més baixes, més o menys esclarissats i també, en general, a qual- Podarcis muralis (sargantana roquera) sevol hàbitat mediterrani on sigui disponible un mínim de Ha estat localitzat a un total de 13 quadrícules (65%). Pot cobertura arbustiva. Manté bones poblacions tant al Parc considerar-se en conseqüència com a abundant. Aquest com a la seva perifèria i no presenta problemes destacables saure és el més abundant a les cotes de mitja i elevada alti- de conservació. tud on les poblacions, a més, estan formades per molts efectius. Les poblacions es troben però concentrades a les

66 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Tarentola mauritanica Psammodromus algirus

Timon lepidus Lacerta bilineata

Podarcis hispanica Podarcis muralis

Anguis fragilis Chalcides striatus

Figura 2a. Distribució de les espècies de rèptils del Parc Natural del Montseny en quadrícula UTM 5 × 5.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 67 Malpolon mospessulanus Coluber hippocrepis

Elaphe longissima Elaphe scalaris

Natrix maura Natrix natrix

Coronella austriaca Coronella girondica

Figura 2b. Distribució de les espècies de rèptils del Parc Natural del Montseny en quadrícula UTM 5 × 5.

68 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 mediterranis (suredes i alzinars), i especialment a les zones més obertes. La seva abundància fa que el Parc Natural del Montseny sigui considerat com una zona important per a l’espècie. Malgrat això, l’abundància de la serp verda a Catalunya fa que la zona no sigui tan rellevant. Com a tots els ofidis, la seva principal amenaça són els atropellaments a les carreteres que creuen el Parc.

Coluber hippocrepis (serp de ferradura) La serp de ferradura ha estat localitzada només a una qua- drícula (5%). En conseqüència l’espècie pot ser considerada com a rara. L’única citació coneguda es localitza al terme municipal de Breda, prop de l’estació. Aquesta loca- Vipera aspis litat queda fora del límit administratiu del Parc. No es descarta però la seva presència a les zones més bai- Figura 2c. Distribució de les espècies de rèptils del Parc Natural del xes ja que, a les Guilleries, hi ha constància de la seva pre- Montseny en quadrícula UTM 5 × 5. sència al vessant sud. Aquestes observacions es localitzen en el domini de la sureda, comunitat que està present al Parc zones més obertes de marges de camins, murs i construc- Natural del Montseny. De tota manera cal considerar que ens cions aïllades, especialment a les parts més elevades del trobem en una zona límit de distribució i que les poblacions massís. A les zones més baixes es localitza més freqüent- es van ja rarificant. No es pot fer cap consideració sobre el ment als ambients més ombrívols i humits. seu estatus de conservació per la manca d’observacions. La gran abundància poblacional i la possibilitat d’a- profitar construccions humanes no fan témer per la seva Elaphe longissima (serp d’Esculapi) conservació a curt i mitjà termini. El massís del Mont- Aquest colúbrid ha estat localitzat a 12 quadrícules (60%). seny es conforma com una de les localitats més meridio- En conseqüència aquesta espècie pot considerar-se com a nals per a aquesta espècie i en conseqüència el Parc pot abundant. La serp d’Esculapi és un ofidi característic de la considerar-se com una zona important per a la sargantana mitja muntanya, molt lligada als sistemes forestals amb roquera. pluviometria superior als 700 mm i força arborícola. Troba al Parc un hàbitat òptim, des del domini de l’alzinar, la su- Anguis fragilis (vidriol) reda, les rouredes i fins les fagedes. El fet que sigui una El vidriol ha estat localitzat a un total de 17 quadrícules espècie d’hàbits ocults fa que, aparentment, sembli més es- (85%). En conseqüència l’espècie pot considerar-se com a cassa del que realment és. En realitat presenta poblacions molt abundant pel que fa a la distribució. Les poblacions a abundants tant localment com globalment, especialment més estan constituïdes per nombrosos efectius. Tot i ser als boscos de Quercus suber. Moltes de les citacions cor- una espècie bastant críptica, al Montseny, i especialment a responen a animals atropellats ja que, sovint, surt a les carles zones més humides, s’ha localitzat amb una elevada reteres a primera hora del matí a assolellar-se. freqüència. Com es pot observar en el seu mapa de distri- Aquest fet, juntament amb el caràcter limítrof de l’àrea bució es distribueix per gairebé tot el Parc. Els buits que respecte a la distribució de l’espècie, destaquen la importàn- s’observen han de ser considerats més com a defecte de cia del Montseny per a la conservació d’aquest ofidi. prospecció que com a absències reals. Les poblacions es distribueixen a favor dels indrets més Elaphe scalaris (serp blanca) ombrívols i humits. Les fondalades de les valls i la vegeta- La serp blanca ha estat localitzada a un total de 13 quadrí- ció de ribera són els biòtops més adients per a la seva loca- cules (65%). Aquest fet fa que l’espècie sigui considerada a lització. Les observacions realitzades confirmen el bon es- la zona com a abundant. Es troba fonamentalment a àrees tat de les seves poblacions al Parc i la importància d’aquest de menor altitud que l’espècie anterior. Les seves pobla- per a la conservació de l’espècie. cions són abundants especialment a les zones més obertes i assolellades, majoritàriament en el domini de l’alzinar. En- Chalcides striatus (lludrigó llistat) cara que el massís del Montseny presenti bones poblacions El lludrigó llistat ha estat localitzat a 2 quadrícules (10%). d’aquesta espècie i que pugui ser considerat com una zona L’espècie pot ser considerada, en conseqüència, com a important per a l’espècie, cal considerar que és molt més rara. Les citacions se situen a les zones més baixes del abundant a altres zones de la Catalunya sud i central. Parc, on no ha estat localitzat cap exemplar durant els dar- Actualment, l’amenaça principal són els atropellaments rers deu anys. Aquesta manca d’informació no ens permet d’exemplars a les carreteres, sent, conjuntament amb Mal- fer consideracions sobre l’estat i localització de les pobla- polon monspessulanus i Elaphe longissima, les espècies cions al Parc. més freqüentment atropellades.

Malpolon monspessulanus (serp verda) Natrix natrix (serp de collaret) La serp verda ha estat localitzada a 19 quadrícules (95%). Aquest ofidi ha estat localitzat a 12 quadrícules (60%). En En conseqüència l’espècie pot ser considerada com a molt conseqüència l’espècie pot considerar-se com a abundant. abundant. Es distribueix per tot el Parc, i és l’ofidi més abun- És una serp molt relacionada amb els ambients aquàtics, dant a la zona d’estudi, principalment als ambients més encara que no tant com l’altre congènere Natrix maura.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 69 Pot localitzar-se molt freqüentment als hàbitats més hu- bució com de l’abundància del nombre d’exemplars de les mits, molt associada a l’estrat herbaci. Es troba àmplia- seves poblacions, i el fet de ser una serp verinosa en fan un ment distribuïda al Parc però amb poblacions disperses i blanc de la ignorància popular. Tot i això s’ha detectat als poc denses. Al massís es localitza una de les poblacions darrers anys un increment de les seves poblacions al Parc, més denses als voltants de Santa Fe del Montseny. L’es- així com també una expansió cap al sud. cassetat de bones poblacions d’aquesta colobra a Catalu- S’ha de considerar tot el massís del Montseny com una nya fan del Montseny un enclavament de gran importància de les zones importants per a l’espècie. Les seves pobla- per a la conservació de l’espècie, que es veu fonamental- cions són ubiqües, formades per un nombre important d’e- ment amenaçada pel progressiu deteriorament dels medis fectius. És important considerar la relació existent amb les aquàtics que freqüenta. poblacions veïnes del Parc Natural del Montnegre i el Cor- redor (Roig et al., 2000). Natrix maura (serp d’aigua) La serp d’aigua ha estat localitzada a 16 quadrícules (80%). Distribució i abundancia per biòtops L’espècie pot considerar-se aleshores com a molt abundat. L’anàlisi de les dades de camp obtingudes al llarg dels Aquest ofidi es troba molt àmpliament distribuït a l’àrea transsectes realitzats i les prospeccions efectuades en dife- d’estudi i presenta generalment bones densitats en les se- rents moments al Parc poden fer inferir l’abundància de les ves poblacions. És fins i tot freqüent a punts d’aigua de diferents espècies per biòtop. L’abundància d’una espècie certa altitud com per exemple l’estanyol i l’embassament està representada gràficament amb símbols (•, 1-4) en la de Santa Fe del Montseny. Ocupa qualsevol medi aquàtic, taula 2. La coincidència en el nombre de símbols a dues i les poblacions es troben concentrades als voltants d’a- espècies no indica igual abundància, sinó màxima abun- quests punts d’aigua. dància de l’espècie en aquell biòtop. No presenta problemes de conservació a la zona sempre que es procuri el manteniment de totes les zones humides. Seguiment És una espècie que també pateix l’efecte del tràfic rodat ja En total es van realitzar 44 transsectes repartits per tres hà- que es troben força exemplars atropellats a les carreteres. bitats diferents: alzinar, fageda i prat i en diferents estacions de l’any: primavera, estiu i tardor. S’hi van detectar Coronella austriaca (serp llisa septentrional) 276 rèptils pertanyents a 8 espècies. La serp llisa septentrional ha estat localitzada a 2 quadrí- En la taula 3 s’indiquen la llista d’espècies trobades i els cules (5%). L’espècie pot ser considerada aleshores com a resultats numèrics més destacables, i en la figura 3 es re- rara. Aquesta espècie fora de l’àrea estrictament pirinenca presenta la variació dels quatre descriptors segons l’hàbitat es distribueix per les zones més elevades de la serralada i l’època de l’any. Prelitoral. Al massís del Montseny se’n tenen molt poques Començant pel nombre d’individus, es va detectar va- citacions, corresponents als punts de màxima elevació o riació significativa entre biòtops i entre estacions (ANO- més freds. L’àrea no sembla ser important per a l’espècie VA 2 vies, biòtop: F2,35 = 4,12, p = 0,018; estació: F2,35 = ja que presenta poblacions molt més importants i significa- 5,80, p = 0,006; biòtop × estació: F4,35 = 0,61, p = 0,34, tives a altres punts de Catalunya. n.s.) que va consistir en el fet que es van trobar a tots els La presència d’aquesta colobra al Montseny es caracte- biòtops més rèptils a la primavera (època de reproducció), ritza per un baix nombre d’efectius, fet que es reflecteix en seguit de la tardor (naixement dels juvenils) amb una da- el baix nombre de cites, i per presentar les poblacions con- vallada a l’estiu, quan les condicions tèrmiques són desfa- centrades. Es tracta a més d’una espècie d’hàbits crepuscu- vorables. Aquesta tendència estacional va ser més suau a la lars i nocturns, per la qual cosa és molt difícil de visualit- fageda que és un medi estable. Aquest medi, a més, es zar. La poca informació de què es disposa no permet mostrà com el biòtop on van ser observats més rèptils, es- assenyalar directrius concretes per a la seva protecció. pecialment en comparació amb els del prat. Les espècies més abundants van ser sempre les sarganta- Coronella girondica (serp llisa meridional) nes de gènere Podarcis per la qual cosa es va realitzar una Aquest ofidi ha estat localitzat a 9 quadrícules (45%). anàlisi separada per a cadascuna de les dues espècies d’aquest Això permet catalogar-la com a freqüent. Molt més abun- gènere. D’aquesta manera, a l’alzinar predominà P. hispani- dantment distribuïda que la seva congènere, hi coincideix ca, a la fageda, P. muralis i al prat s’observaren abundàncies en presentar baixes densitats de població. Sembla distri- similars d’ambdues espècies (fig. 4). Per a P. hispanica es va buir-se més freqüentment per les zones baixes del Parc, en- detectar una clara diferència d’abundàcies per biòtops i esta- -6 cara que no s’ha de desestimar la seva presència a les àre- cions (ANOVA 2 vies, biòtop: F2,35 = 17,15, p = 6·10 ; esta- es més elevades del massís. Les poblacions són disperses i ció: F2,35 = 9,41, p = 0,0005; biòtop × estació: F4,35 = 4,15, p = lligades a les poblacions de saures, ja que és un ofidi molt 0,0007). Aquesta espècie va ser més abundant a l’alzinar que sauròfag. als altres ambients i a la primavera respecte a la resta de l’any. No presenta especials problemes de conservació al Parc A més, la variació estacional va resultar més acusada a la fa- Natural del Montseny. geda. Per la seva part, van haver més observacions de P. muralis a la fageda però les variacions estacionals no van resul- Vipera aspis (Escurçó pirinenc) tar significatives (ANOVA 2 vies, biòtop: F2,35 = 17,75, p = -6 Aquesta espècie ha estat localitzada a 13 quadrícules 2·10 ; estació: F2,35 = 2,46, p = 0,10 n.s.; biòtop × estació: (65%). En conseqüència l’escurçó pirinenc pot ser consi- F4,35 = 0,24, p = 0,91 n.s.). Aquests resultats són concordants derat com a abundant. amb els patrons generals d’activitats de les espècies (Barba- Tot i que el Montseny és una de les àrees de major dillo et al., 1999) i també amb l’origen biogeogràfic d’amb- abundància d’aquest escurçó, tant a nivell de la seva distri- dues espècies.

70 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 15 2,0

1,5 10

1,0 5 0,5

0 0,0

Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor

ALZINAR PRAT ALZINAR PRAT

15 2,0

1,5 10

1,0 Nombre d’individus Diversitat (Shannon) 5 0,5

0 0,0

Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor

FAGEDA FAGEDA

4 3

3 2

2 1 1

0 0

Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor

ALZINAR PRAT ALZINAR PRAT

4 3

3 2 2 Nombre d’espècies Equitabilitat (Shannon) 1 1

mitjana 0 0 Primavera Estiu Tardor ± error estàndard Primavera Estiu Tardor ± desviació estàndard FAGEDA FAGEDA

Figura 3. Variació del nombre d’individus, de la riquesa específica, de la diversitat i de l’equitabilitat dels rèptils als transsectes segons l’hàbitat i l’època de l’any.

Quant a diversitat de rèptils als transsectes, només el factor sa específica, només es van detectar diferències estacionals estacional va resultar significatiu amb una tendència a ser més però no entre biòtops (ANOVA 2 vies, biòtop: F2,35 = 0,98, elevada a la primavera, encara que no a tots els biòtops (ANO- p = 0,61 n.s.; estació: F2,35 = 5,80, p = 0,006; biòtop × esta- VA 2 vies, biòtop: F2,35 = 0,83, p = 0,44 n.s.; estació: F2,35 = ció: F4,35 = 2,23, p = 0,08, n.s.). La diversitat primaveral va 6,09, p = 0,003; biòtop × estació: F4,35 = 4,49, p = 0,005). ser sempre la més elevada mentre que entre la tardor i l’es- Pel que fa al primer component de la diversitat, la rique- tiu no es van detectar diferències significatives.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 71 ALZINAR 15 15

10 10

5 5

0 0

ALZINAR PRAT FAGEDA Primavera Estiu Tardor PRAT FAGEDA 15 15

10 10

Nombre d’individus 5 5 Podarcis muralis Podarcis hispanica Total Podarcis 0 0 error estàndard Primavera Estiu Tardor Primavera Estiu Tardor desviació estàndard

Figura 4. Variació del nombre d’individus de les dues sargantanes del gènere Podarcis, segons l’hàbitat i l’època de l’any.

Taula 1. Llista de les espècies de rèptils del Parc Natural del Montseny i grup biogeogràfic al qual pertanyen (vegeu Carretero et al., 1999). Nom científic Nom comú Grup biogeogràfic UTM 5 × 5 km Estatus

O. CHELONIA F. Testudinidae Testudo hermanni 1 tortuga medierrània circummediterrània – introduïda F. Emydidae Emys orbicularis 1 tortuga d’estany eurosiberiana – – «SAURIA» F. Gekkonidae Tarentola mauritanica dragó comú iberomagrebina 6 (30 %) freqüent Hemidactylus turcicus 1 dragó rosat circummediterrània – introduïda antiga F. Lacertidae Psammodromus algirus sargantaner gros iberomagrebina 15 (75 %) molt abundant Psammodromus hispanicus 1 sargantaner petit iberomediterrània – – Timon lepidus llangardaix ocel·lat iberomediterrània 13 (65 %) abundant Lacerta bilineata lluert europea occidental 7 (35 %) freqüent Podarcis hispanica sargantana ibèrica iberomagrebina 20 (100 %) molt abundant Podarcis muralis sargantana roquera mesoeuropea 13 (65 %) abundant F. Anguidae Anguis fragilis vidriol eurosiberiana 17 (85 %) molt abundant F. Scincidae Chalcides striatus lludrió llistat iberomediterrània 2 (10 %) rara S. O. OPHIDIA F. Colubridae Malpolon monspessulanus serp verda circummediterrània 19 (95%) molt abundant Coluber hippocrepis 2 serp de ferradura iberomagrebina 1 (5%) - Elaphe scalaris serp blanca iberomediterrània 12 (60%) abundant Elaphe longissima serp d’Esculapi mesoeuropea 13 (65%) abundant Natrix maura serp d’aigua europea occidental 16 (80%) molt abundant Natrix natrix serp de collaret eurosiberiana 12 (60%) abundant Coronella austriaca serp llisa septentrional eurosiberiana 2 (10%) rara Coronella girondica serp llisa meridional iberomagrebina 9 (45%) freqüent F. Viperidae Vipera aspis escurçó pirinenc europea occidental 13 (65%) abundant 1. Present a UTM de 10 × 10 km del Parc però no de 5 × 5 km. 2. Present UTM 5 × 5 km del Parc però localitzat a la perifèria, fora del límit del Parc.

72 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Finalment, l’altre component, l’equitabilitat presentà l’estacionalitat i dificultat de detecció d’algunes espècies. idèntic patró de variació que la diversitat (ANOVA 2 vies, En aquest sentit, podria millorar-se la metodologia incre- biòtop: F2,35 = 0,19, p = 0,83 n.s.; estació: F2,35 = 5,47, p = mentant el nombre de transsectes per tal d’assegurar la de- 0,009; biòtop × estació: F4,35 = 3,40, p = 0,018). Cal doncs tecció de les espècies menys abundants (saures de mida atribuir els canvis estacionals de diversitat observats a va- gran i ofidis principalment), concentrar-los a la primavera, riacions del nombre d’espècies presents i només alguns analitzar per separat els individus adults i corregir després canvis entre biòtops depenen del nombre d’espècies pre- per l’esforç de mostratge. sents (vegeu també Minuartia, 1998a,b). En qualsevol cas, els resultats obtinguts per a les sargantanes representen ja uns valors fiables com a punt de partida comparatiu en el curs d’un seguiment a llarg termi- Conclusions ni. Són en aquest sentit les espècies més comunes les ide- als per poder valorar l’evolució de les poblacions. La biodiversitat reptiliana del Montseny resulta força elevada en relació amb el seu entorn, fruit de la seva situació i de les seves característiques ecològiques. Algunes espè- Agraïments cies troben al massís els seus límits geogràfics i d’altres que són escasses a altres indrets presenten poblacions im- Aquest estudi es va dur a terme gràcies al suport del Parc portants. Resulta, doncs, de vital importància la conserva- Natural del Montseny i el Servei de Parcs Naturals de la ció d’aquest patrimoni. Diputació de Barcelona. Com a eines bàsiques de les futures accions de conser- vació es recomana realitzar un seguiment a llarg termini. Aquest seguiment hauria d’incloure tant una actualització Bibliografia periòdica de la cartografia com una anàlisi intensiva d’à- rees pilot representatives del territori. Barbadillo, L.J.; Lacomba, J.I., Pérez Mellado, El sistema de transsectes s’ha mostrat molt útil malgrat V.; Sancho, V.; López-Jurado, L.F. (1999). Anfibios y

Taula 2. Abundància relativa per biòtops de les diferents espècies de rèptils al Parc Natural del Montseny. T. mauritanica H. turcicus P. algirus P. hispanicus T. Lepidus L. bilineata P. hispanica P. muralis A. fragilis C. striatus C. hippocrepis M. mospessulanus E. Iongissima E. scalaris N. natrix N. maura C. austrica C. girondica V. aspis nsp Alzinar •••••• •• •••• •• ••• •• ••• •• •• •••• •••• ••• • •• – ••• • 18 Sureda •••••• •• •••• •• ••• •• ••• •• •• •••• •••• ••• •• •• – ••• •• 18 Roureda •••• • ••• •• ••• •• ••• •• •• •••• •••• •••• ••• • – •••18 Bosc pi roig – – • – •• ••• •• ••• •••• • • •• •••• •• ••• • • – •• 15 Bosc pi blanc ••••• •• ••• • ••• •• ••• •• •• ••• ••• •••• • •• – •• – 17 Prat •• •• •• ••• •••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• •• ••• •• • • • ••• 19 Fageda – – – – •• ••• •• •••• •••• • • •• •••• •• ••• • • – •• 14 Avetosa – – – – – •• • ••• ••• – – – – – •• – • – •• 8 Rocam ••• ••• • • •• •• ••• •• • •• ••• ••• •• ••• – – •• •• •••• 17 Brolla ••••••• •••• •••• ••• ••• ••• •• ••• ••• ••• •••• •••• • • – •• • 18 Construccions •••• ••• • – •••••• ••• – – •• ••• ••• ••• • – • ••• • 15 Medi aquàtic – – – – – – – – – – – – – – ••• •••• – – – 2

Taula 3. Valors totals de nombre de transsectes (ntrans), abundància relativa, nombre d’individus (nindiv), riquesa específica (nsp), així com també diversitat (Hi) i equitabilitat (Ei) de Shannon per als rèptils del Parc Natural del Montseny als diferents tipus d’hàbitats i al conjunt de dades. El significat de les inicials de cada espècie es troba en el text. nindiv abundància relativa (%)

Ð Hàbitat ntrans total × T. mauritanica P. hispanica P. muralis T. lepidus A. fragilis E. scalaris M. mospessulanus V. aspis Hi nsp Ei Alzinar 85265Ð80,77 13,46 1,92 Ð 1,92 Ð 1,92 0,97 5 2,25 Prat 21 86 41 2,33 40,70 46,51 5,81 1,16 Ð 2,33 1,16 1,68 7 4,72 Fageda 15 138 92 Ð 14,49 8261 1,45 1,45 Ð Ð Ð 0,81 4 1,62 Total 44 276 63 0,72 35,14 58,33 2,90 1,09 0,36 0,72 0,72 1,39 8 4,16

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 73 reptiles de la península Ibérica, Baleares y Canarias. Bar- Magurran, A.E. (1989). Diversidad ecológica y su me- celona: Editorial Planeta. dición. Barcelona: Ed. Vedrà. Carretero, M.A.; Llorente, G.A.; Montori, A.; San- Minuartia (1998a). «Transsectes de seguiment de l’evo- tos, X. i Francesch, J. (1999). «Observed vs. potential lució d’aus a la Zona Volcànica de la Garrotxa. Any distributions: application to the herpetofauna of a region of 1997». Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. the Mediterranean basin». Legakis, A. (ed.) Contributions (Document inèdit). to the zoogeography and ecology of the Eastern Medite- Minuartia (1998b). «Transsectes de seguiment de l’evo- rranean region. vol 1. Pág.: 221-228. lució de les poblacions de grans mamífers a la Zona Volcà- Carretero, M.A.; Rosell, C. (1998). «Seguiment dels nica de la Garrotxa. Any 1997». Parc Natural de la Zona components de la diversitat biològica». Departament de Volcànica de la Garrotxa. (Document inèdit). Medi Ambient (Document inèdit). Montori, A.; Campeny, R.; Santos, X. (1987). «L’her- Heyer, W.R.; Donnelly, M.A.; McDiarmid, R.W.; Ha- petofauna del Montseny: visió històrica i estudis en curs.» yek, L.C. i Foster, M.S. (1994). Measuring and monito- Jornada d’estudi naturalista al Montseny. Diputació de ring biological diversity. Standard methods for amphi- Barcelona, pàg. 77-80. bians. Washington: Smithsonian Institution Press. Montori, A.; Maluquer-Margalef, J.; Pascual, X. Llorente, G. A.; Montori, A.; Carretero, M. A.; Santos, (1984). «Síntesi històrica dels estudis herpetològics als X.; Fontanet, X. (1993). «Inventario de las áreas impor- Països Catalans.» Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 50: 173-185. tantes para los anfibios y reptiles de España (Proyecto ICO- Roig, J. M.; Montori, A.; Carretero, M.A.; Lloren- NA-Asociación Herpetológica Española)». Seminar on Re- te, G.A.; Santos, X. (2000). «Distribució dels rèptils al covery Plans for Species of Amphibians and Reptiles. Parc Natural del Montnegre-Corredor». IV Jornades Natu- Environmental encounters, 19. 83-92. Council of Europe ralistes del Maresme. CATAM, pàg. 32-47. Ed. Santos, X.; Carretero, M.A.; Llorente, G.A. & Llorente, G. A.; Montori, A; Santos, X.; Carretero, Montori, A. (ed.) (1998). Inventario de las áreas impor- M.A. (1995a). Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i tantes para los anfibios y reptiles de España. Ministerio de Andorra. Figueres: Ed. El Brau. Medio Ambiente. Colección Técnica. Llorente, G. A.; Santos, X.; Montori, A.; Carrete- Valverde, J. A. (1967). Estructura de una comunidad de ro, M. A. (1995b). «Informe sobre l’estat i evolució de les vertebrados terrestres. Madrid: C.S.I.C. Monografías de poblacions d’amfibis i rèptils al Parc Natural del Mont- Ciencia Moderna. seny». El Montseny i el futur. Estat i evolució dels sistemes Vives-Balmaña, M.V. (1982). Contribución al conoci- naturals al Parc Natural del Montseny (Ecoauditoria, miento de la fauna herpetológica del NE de la Península 1977-1995). Diputació de Barcelona. Pàg. 71-83. Ibérica. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

74 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 tre les dues zones climàtiques, i solament es detecten variacions estacionals significatives en l’abundància, és a dir, diferències al llarg del Efectes del règim temps en una mateixa zona climàtica. Crocidura russula va mostrar una dinàmica de població diferent entre zones climàtiques, a banda climàtic sobre la de canvis estacionals d’abundància significatius a cada zona climàti- dinàmica de població ca, mentre que no van existir diferències d’abundància entre anys. Paraules clau Petits mamífers, ecologia, climatologia, Crocidura, Apodemus, dels petits mamífers Clethrionomys al Montseny Resumen Ignasi Torre i Antoni Arrizabalaga Efectos del régimen climático sobre la dinámica poblacional de los pequeños mamíferos del Montseny Museu de Granollers - Ciències Naturals El presente trabajo analiza los efectos del régimen climático del Montseny sobre la dinámica poblacional de tres especies de peque- ños mamíferos (dos roedores y un insectívoro) a lo largo del período 1995-1997, en relación con las hipótesis establecidas sobre la res- puesta poblacional de las especies y su grado de especialización alimentaria. Se seleccionaron siete parcelas representativas de la varia- bilidad ambiental de este espacio natural, y se muestrearon mediante trampeo con trampas Sherman en once ocasiones distribuidas a lo largo de los tres años. Se detectó una dinámica poblacional diferente para Apodemus sylvaticus en las dos zonas climáticas, observándose unos patrones de abundancia y una oscilación más regulares en la zona mediterránea que en la zona eurosiberiana. Sus poblaciones ex- perimentaron un incremento significativo durante el año con más precipitación. Para Clethrionomys glareolus no existió una dinámica poblacional diferente entre las dos zonas climáticas, y solamente se detectan variaciones estacionales significativas en la abundancia, es decir, diferencias a lo largo del tiempo en una misma zona climática. Crocidura russula mostró una dinámica poblacional diferente entre zonas climáticas, a parte de los cambios estacionales de abundancia significativos en cada zona climática, mientras que no se dieron diferencias de abundancia entre años.

Palabras clave Pequeños mamíferos, ecología, climatología, Crocidura, Apodemus, Clethrionomys

Abstract Effects of climate on small mammals population dynamics at Montseny Natural Park

We studied the effects of climate on small mammals population dynamics of three species (two rodents and one shrew) at Montseny natural park. This study was carried out from 1995 to 1997 lasting 11 Resum trapping sessions (3 days each) on seven plots representing the different landscapes and structures of forests of the area, by means of El present treball analitza els efectes del règim climàtic del Montseny Sherman trapping (49 traps on a grid covering 1 ha). According to sobre la dinàmica de població de tres espècies de petits mamífers hypothesis of small mammals population responses and feeding (dos rosegadors i un insectívor) al llarg del període 1995-1997, en re- strategies, we found that wood mice (Apodemus sylvaticus) dynamics lació amb les hipòtesis establertes sobre la resposta de població de les was different between seasons and years in both climatic areas espècies i el seu grau d’especialització alimentària. Es van seleccio- (mediterranean and eurosiberian). The bank vole (Clethrionomys nar set parcel·les representatives de la variabilitat paisatgística d’a- glareolus) showed similar dynamics between areas, but differences quest espai natural i es van mostrejar mitjançant trampeig amb pa- in abundance between seasons and years. The white-toothed shrew ranys Sherman en onze ocasions distribuïdes al llarg dels tres anys. (Crocidura russula) dynamics was different between areas (more Es va detectar una dinàmica de població diferent per a Apodemus syl- abundant in the mediterranean), showing seasonal but not between vaticus a les dues zones climàtiques, observant-se uns patrons d’a- years changes. bundància i oscil·lació més regulars a la zona mediterrània que a la zona eurosiberiana. Les seves poblacions van experimentar un incre- Keywords ment significatiu durant l’any amb més precipitació. Per a Clethrio- Small mammals, ecology, climatology, Crocidura, Apodemus, Clethri- nomys glareolus no va existir una dinàmica de població diferent en- onomys

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 75 Introducció dies de duració i espaiats al llarg d’un interval de 30 mesos. Les parcel·les i els hàbitats prospectats es troben dis- 2 A causa de l’alta taxa de renovació de les seves poblacions, tribuïts sobre una zona reduïda de 54 km . Les diferències els petits mamífers (insectívors i rosegadors) són conside- climàtiques són degudes a l’acusat gradient altitudinal ob- rats bons indicadors dels canvis en els ecosistemes respec- servat al Montseny, i clarament reflectit en el present tre- te de la productivitat a nivell del sòl (Prodon et al., 1987; ball, ja que les parcel·les mediterrànies es troben a una alti- Fons et al., 1993). Això és degut al fet que responen ràpi- tud entre els 500-600 m s.n.m., i les eurosiberianes es dament als canvis en la precipitació i temperatura a conse- troben entre els 1.000-1.500 m s.n.m. Aquestes parcel·les qüència dels efectes directes que tenen aquestes variables representen la variabilitat paisatgística que observem a la sobre el desenvolupament i producció dels estrats vegetals zona, presentant clares diferències tant a nivell fitosociolò- (Meserve et al., 1995; Twigg i Kay, 1992). No obstant gic com a nivell estructural. Per controlar l’efecte de l’es- això, la capacitat de resposta als canvis en els règims de tructura de la vegetació sobre les poblacions de petits ma- precipitació i temperatura depèn principalment de l’es- mífers les parcel·les es van caracteritzar estructuralment, tratègia vital de les diferents espècies, observant-se di- realitzant una estimació visual dels diferents estrats en un ferències en funció del seu grau d’especialització (per radi de 5 metres centrat sobre el parany. Les dades climàti- exemple: insectívors versus rosegadors, generalistes ver- ques (precipitació i temperatura mitjanes mensuals) dels sus especialistes, granívors versus folívors; Meserve et anys 1995 a 1997 es van obtenir de les estacions meteo- al., 1995). Així doncs, la resposta de la població és molt rà- rològiques més properes i van ser proporcionades per la pida en espècies omnívores, i pateix un retard a mesura que Diputació de Barcelona i el Centre Meteorològic de Cata- s’incrementa el grau d’especialització alimentària (Me- lunya. serve et al., 1995). Aquestes diferències són degudes als canvis en les taxes de reproducció i supervivència de les Patrons climàtics a l’àrea d’estudi espècies (Meserve et al., 1995). Es van analitzar les possibles diferències en precipitació i El ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) és una espècie temperatura dels dos règims climàtics coneguts al Mont- generalista, fet que li permet d’aprofitar períodes amb bo- seny, tractant d’esbrinar si ambdós es corresponen amb les nes condicions ambientals per augmentar la seva super- diferències estacionals que hom espera per definició (rè- vivència o millorar la seva reproducció. És per això que la gim mediterrani: estius amb sequera i hiverns suaus; règim dinàmica de població d’aquesta espècie es pot veure afec- eurosiberià (atlàntic): estius sense sequera i hiverns freds). tada per les condicions climàtiques fins i tot a una escala Per a això es van realitzar: local. Altres rosegadors més especialitzats, com ara el tal- 1. Climatogrames de les estacions mediterrànies i eu- pó roig (Clethrionomys glareolus), no han de tenir una ca- rosiberianes amb sèries llargues de dades per a la precipi- pacitat de resposta tan ràpida, i encara menys els insectí- tació i temperatura. vors, pel fet que exploten recursos tròfics en un nivell 2. Una anàlisi de variància (ANOVA) de mesures re- superior de la cadena alimentària. petides amb els valors mensuals i trimestrals de precipita- Així doncs, podem esperar que la resposta de població ció i temperatura al llarg del període d’estudi (1995-1997), d’espècies generalistes segueixi amb certa fidelitat el patró utilitzant com a factor de classificació el tipus climàtic. climàtic de la zona, i que s’observin clares diferències d’a- 3. Anàlisis de dades aparellades per testar la variabili- bundància estacionals i interanuals si es detecten canvis tat estacional i interanual del clima. significatius en els règims de temperatura i precipitació (mesura indirecta de la productivitat). Variabilitat estacional en l’abundància Al Montseny es produeixen, a conseqüència de les con- relativa dels petits mamífers dicions de topografia i altitud, dos règims climàtics dife- Es va realitzar una ANOVA utilitzant l’abundància de les rents: un mediterrani, amb estius relativament secs i hi- espècies en cada període de trampeig i parcel·la (percentat- verns suaus tèrmicament, i un altre eurosiberià, amb estius ge de captures relatives al total de captures a cada parcel·la) més humits i hiverns més freds. Aquestes diferències com a factor de mesures repetides (mesura de la variabili- climàtiques podrien afectar significativament la dinàmica tat intraparcel·la) i el tipus climàtic (mediterrani-eurosibe- de les diferents espècies, amb una estació estival limitant a rià) com a variable independent (mesura de la variabilitat les zones mediterrànies, i una estació hivernal limitant a entre parcel·les). D’aquesta manera es pretenia esbrinar les zones eurosiberianes. Així doncs es pot esperar que les l’existència d’estacionalitat (diferències intra i intera- poblacions assentades a zones mediterrànies presentin un nuals), diferències generals entre tipus climàtics, i la seva patró estacional d’abundància diferent del de les pobla- possible interacció, en l’abundància dels petits mamífers. cions eurosiberianes.

Resultats Material i mètodes Patrons climàtics a l’àrea d’estudi Entre els anys 1995 i 1997 es va realitzar un seguiment de Els climatogrames mostren les clares diferències entre el rè- les abundàncies relatives dels petits mamífers a set hàbitats gim mediterrani i l’eurosiberià, sent la diferència més im- forestals representatius dels dos tipus de règims climàtics portant la presència de sequera estival en el primer mentre del Montseny (vegeu Torre i Arrizabalaga 1996, 1997 que no passa en el segon, ja que les línies de temperatura i i 2000, inèdits). Es va utilitzar el trampeig amb paranys precipitació es creuen solament en el primer cas (vegeu fig. Sherman sobre parcel·les de 49 paranys i 1 ha de superfície 1 i 2). Els climatogrames realitzats amb les dades climàti- (una parcel·la per hàbitat), realitzant 11 mostreigs de tres ques referents al període d’estudi permeten detectar certes

76 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 160 80 200 100 Precipitació Precipitació Temperatura Temperatura 160 80 120 60

120 60 80 40

80 40 40 20 Precipitació (mm) Precipitació (mm) Temperatura (¡C) 40 20 Temperatura (¡C) 0 0 -0 0

-40 -20 -40 -20 gen. feb. març ab. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. gen. feb. març ab. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des. Figura 1. Climatograma d’una estació mediterrània (Gualba, 1943- Figura 2. Climatograma d’una estació eurosiberiana (Can Lleonart, 1966). 1991-1998).

1000 100 22 Atlàntic 900 Atlàntic Mediterrani 20 Mediterrani 800 80 18 700 60 16 600 500 14 40 400 12 300 20 10 200 8 100 0 Temperatura (¡C) 6 0

Temperatura mitjana estacional (mm) 4 Precipitació estacional acumulada (mm) -100 -20 tardor hivern prim. estiu tardor hivern prim. estiu tardor hivern prim. estiu 2 94 95 95 95 95 96 96 96 96 97 97 97 tardor hivern prim. estiu tardor hivern prim. estiu tardor hivern prim. 94 95 95 95 95 96 96 96 96 97 97

Figura 3. Precipitació estacional acumulada en relació amb el tipus Figura 4. Temperatura mitjana estacional en relació amb el tipus climàtic (mediterrani o eurosiberià) al llarg del període d’estudi. climàtic (mediterrani o atlàntic) al llarg del període d’estudi. diferències entre les zones eurosiberiana i mediterrània. Els un patró estacional idèntic per a ambdós tipus climàtics al hiverns dels anys 1995 i 1997 (període gener-març) va exis- llarg del període d’estudi. tir sequera, fenomen poc corrent observant els climato- L’anàlisi de dades aparellades (test de Wilcoxon) ha grames generals de la zona mediterrània. La sequera estival permès detectar l’existència de clares diferències en els resta limitada al mes de juliol els dos primers anys, mentre valors de precipitació acumulada entre els anys 1995 i que el 1997 la sequera va arribar a l’octubre. El patró climà- 1996, sent el segon any més plujós que l’anterior i amb tic per a la zona eurosiberiana és semblant, si bé els perío- una precipitació acumulada de gairebé el doble (fig. 5). des de sequera resten limitats al primer estiu (juliol del Igualment s’observa que la precipitació acumulada a la 1995) i al tercer hivern (febrer-març del 1997). zona eurosiberiana és superior que l’acumulada a la zona El règim de precipitació mensual no va ser diferent a les mediterrània, sent les diferències més importants durant zones mediterrànies i eurosiberianes, perquè no s’han detec- l’any 1996. tat diferències significatives en els valors mitjans d’ambdós tipus climàtics, ni existeix interacció –mes × tipus climà- tic– a l’anàlisi de variància de mesures repetides, fet que permet concloure que ambdós règims de precipitació van 2000 1995 funcionar de forma semblant. No obstant això, es va detec- 1996 tar una gran variabilitat en els valors de precipitació mensual per a cada estació durant el període d’estudi, caracte- 1500 ritzant-se l’any 1996 per ser extremadament humit. Les anàlisis de precipitació acumulada (trimestral, per a cada 1000 estació de l’any) sí que van mostrar una interacció signifi- × cativa –estació de l’any tipus climàtic–, fet que es pot in- Precipitació anual (mm) terpretar com que el règim de precipitació acumulada dife- 500 reix significativament entre ambdós tipus climàtics (fig. 3).

Les anàlisis per a la temperatura no van reportar diferèn- 0 cies significatives entre tipus climàtics, ni diferències inter- ATLËNTIC MEDITERRANI anuals, mentre que sí es detecten diferències estacionals Figura 5. Valors mitjans (± e.e.) de la precipitació anual recollida a (fig. 4). Així doncs, el règim de temperatures va presentar estacions meteorològiques atlàntiques i mediterrànies del Montseny.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 77 Variabilitat estacional en l’abundància relativa ten limitats al primer estiu (juliol del 1995) i al tercer hi- dels petits mamífers vern (febrer-març del 1997). Es va detectar una dinàmica poblacional diferent per a Apodemus sylvaticus: al llarg del període d’estudi exis- Apodemus sylvaticus a les dues zones climàtiques, obser- teix una marcada estacionalitat en la seva abundància, vant-se uns patrons d’abundància i oscil·lació més regulars amb un increment significatiu de les seves poblacions du- a la zona mediterrània que a la zona eurosiberiana. Els rant l’any amb més precipitació (factor de multiplicació màxims d’abundància es van registrar al final de l’estiu de 3,85 en el període amb una màxima diferència). La del 1996 a les zones eurosiberianes i durant l’hivern del seva dinàmica de població segueix molt fidelment els can- 1996 a les zones mediterrànies. La interacció altament sig- vis meteorològics a nivell local, observant-se dinàmiques nificativa detectada entre tipus de clima i estació de l’any diferents en zones amb climatologia diferent (mediterrani- dóna suport a l’existència d’una dinàmica poblacional di- eurosiberià). El patró d’abundància d’Apodemus sylvaticus ferent entre zones. Les seves poblacions van experimentar es va correlacionar amb el règim climàtic a una escala espa- un increment significatiu durant l’any amb més precipita- cial reduïda, ja que s’observen relacions significatives entre ció (fig. 6). l’abundància i la precipitació. Igualment, les diferències Per a Clethrionomys glareolus no va existir una dinàmi- en la dinàmica poden ser degudes a diferències en el cicle ca poblacional diferent entre les dues zones climàtiques, ja reproductiu entre les dues zones climàtiques comparades. que no s’observa interacció entre zona climàtica i estacio- Clethrionomys glareolus: al llarg del període d’estudi nalitat. Solament es detecten variacions estacionals signifi- existeix una marcada estacionalitat en la seva abundància, catives en l’abundància, és a dir, diferències al llarg del amb un increment significatiu de les seves poblacions du- temps en una mateixa zona climàtica. Els màxims d’a- rant l’any amb més precipitació, si bé no tan espectacular bundància es van assolir a la zona mediterrània durant la com en el cas d’Apodemus sylvaticus. La seva dinàmica primavera del 96, i a la zona eurosiberiana la tardor del poblacional no sembla seguir fidelment els patrons climà- mateix any. Els mínims s’obtenen durant els tres anys a tics locals. l’estiu a la zona mediterrània. Crocidura russula: amb una marcada estacionalitat en Crocidura russula va mostrar una dinàmica poblacio- l’abundància, no es detecten canvis significatius en l’a- nal diferent entre zones climàtiques, a banda de canvis bundància entre anys, a diferència del que passa amb els estacionals d’abundància significatius a cada zona climà- dos rosegadors. No obstant això, i com a espècie de reque- tica. Les poblacions de la zona mediterrània mostren una riments mediterranis, mostra una dinàmica diferencial en- oscil·lació més gran, i els màxims s’obtenen a l’hivern del tre les dues zones climàtiques comparades. 95, mentre que ho fan la tardor del 95 a la zona eurosibe- La resposta poblacional de les diferents espècies als riana. canvis en la productivitat van seguir el patró esperat en funció del seu grau d’especialització alimentària, amb un increment de població molt ràpid en espècies omnívores Conclusions (Apodemus sylvaticus), i més lent a mesura que s’incrementa el grau d’especialització alimentària (Meserve et El règim climàtic registrat al llarg dels tres anys va pre- al., 1995). sentar algunes diferències entre tipus climàtics, com era d’esperar per definició. Els climatogrames realitzats amb les dades climàtiques referents al període d’estudi perme- Agraïments ten detectar certes diferències entre les zones eurosiberiana i mediterrània. Els hiverns dels anys 1995 i 1997 (perío- A la Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, que de gener-març) va existir sequera, fenomen poc corrent va donar suport econòmic a aquest estudi durant el període observant els climatogrames generals per a la zona medi- 1995-1997, i en particular a Àngel Miño, biòleg del Parc terrània. La sequera estival resta limitada al mes de juliol Natural del Montseny, per la seva especial atenció en el se- els dos primers anys, mentre que el 1997 la sequera no va guiment dels petits mamífers. arribar fins a l’octubre. El patró climàtic per a la zona eurosiberiana és semblant, si bé els períodes de sequera res- Bibliografia

40 error estàndard Fons, R.; Grabulosa, I.; Feliu, C.; Mas-Coma, S.; Ga- 35 Mitjana lán-Puchades, M.T.; Comes, A.M. (1993). «Postfire 30 dynamics of a small community in a Mediterranean forest (Quercus suber)». Fire in Mediterranean Ecosystems, pàg. 25 259-270. 20

Apodemus sylvaticus Meserve, P. i 12 autors més (1995). «Heterogeneous

15 responses of small mammals to an El Niño southern osci- llation event in Northcentral semiarid Chile and the impor- 10 tance of ecologicall scale». J.Mammalogy 76: 580-595. Abundància d’ 5 Prodon, R.; Fons, R.; Athias-Binche, F. (1987). «The

0 impact of fire on animal communities in mediterranean Mitjana 1995 Mitjana 1996 Màxim 1995 Màxim 1996 area». The role of fire in ecological systems. Ed. L. Tra- Figura 6. Abundància mitjana i màxima anual d’Apodemus sylvati- baud. Pàg. 121-157. cus durant els anys 1995 i 1996. Torre, I.; Arrizabalaga, A. (1996, inèdit). Pla de se-

78 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 guiment d’insectívors i rosegadors en ecosistemes del poblacional i selecció d’hàbitat dels petits mamífers al Montseny. Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelo- Parc Natural del Montseny: efectes del clima i de l’estruc- na, 111 pàg. tura de la vegetació. Diputació de Barcelona, Servei de Torre, I.; Arrizabalaga, A. (1997, inèdit). Pla de se- Parcs Naturals, 61 pàg. guiment de petits mamífers (insectívors i rosegadors) en Twigg, L.; Kay, B.J. (1994). «The effects of microhabitat els ecosistemes del Montseny (any 1996). Servei de Parcs and weather on house mouse (Mus musculus) numbers and Naturals, Diputació de Barcelona, 156 pàg. the implications for management». J. Applied Ecol. 31: Torre, I.; Arrizabalaga, A. (2000, inèdit). Dinàmica 651-663.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 79 Resum

Dades sobre els ocells Es presenten els resultats preliminars d’un estudi de l’ornitofauna que s’està duent a terme al turó de Montsoriu (Montseny). Seguint la de Montsoriu metodologia emprada en la realització del nou atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, s’han obtingut dades de la distribució dels ocells en un sector de 20 km2. Prèviament, l’àrea de treball s’ha Carles Barriocanal Lozano classificat per ambients, fent servir la xarxa UTM d’1 km de costat, per obtenir unitats de treball. D’aquestes dades en resulten els valors Departament de Geofísica i AGR de riquesa d’ocells per ambients, així com també la representació co- Universitat de Barcelona rològica de les espècies més significatives.

Paraules clau Montsoriu, distribució d’aus, riquesa específica

Resumen Datos de las aves de Montsoriu

Se presentan los resultados preliminares de un estudio de la ornitofauna que se está llevando a cabo en el turó de Montsoriu (Mont- seny). A través de la metodología que se lleva a cabo en la realización del nuevo atlas de las aves nidificantes de Cataluña y Andorra, se han obtenido datos de la distribución de aves en un sector de 20 km2. Pre- viamente, el área de estudio se ha clasificado por ambientes, utilizando la red UTM de 1 km de lado, para obtener unidades de trabajo. Se presentan los valores de riqueza de aves por ambientes y la corología de las especies más significativas.

Palabras clave Monsoriu, distribución de aves, riqueza específica

Abstract Montsoriu’s bird data

Preliminary data are presented from a bird study undergone on Turó de Montsoriu (Montseny). Following the methodology used on the new Breeding Bird atlas from Catalania and Andorra, data on bird distribution in an 20 km2 area has been obtained. Previously, that area were classified by ambiences using the UTM net, obtaining work units of 1 km2. Data on ambience bird richness and graphic distribution of more significant birds are presented.

Keywords Montsoriu, Bird distribution, specific richness

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 81 Introducció bé plantacions de pollancres (Populus nigra), als sectors propers a la riera. A banda, trobem estadis intermedis de la El grup de Biogeografia del departament de Geografia Fí- successió natural del bosc, com brolles i màquies, produc- sica i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Bar- te, entre d’altres, dels incendis forestals. Un altre tipus celona va encetar, l’any 1999, un estudi biogeogràfic del d’hàbitats que trobem són conreus, jardins i sectors urba- sector del castell de Montsoriu. L’estudi té per objectiu nitzats, principalment urbanitzacions. analitzar la vegetació, en forma de corologia, i aspectes de El mètode emprat per al seguiment de les espècies d’aus la fauna vertebrada. Dins d’aquest grup, l’estudi de les aus ha consistit en l’establiment, a l’àrea d’estudi, d’una malla és l’objecte del present treball. L’entorn del castell de d’1 × 1 km de costat per obtenir unitats de mostreig objec- Montsoriu abasta tot un seguit d’ecosistemes diferenciats tives (quadrícules) (fig. 1). Aquesta malla s’ha fet coinci- com ara masses forestals, boscos de ribera, jardins, camps dir amb la xarxa UTM. S’ha realitzat el seguiment del 75% de conreus i sectors urbanitzats. Les masses forestals es de les quadrícules (15 de 20), intentant abastar els tres hà- poden classificar en diversos tipus: trobem alzinar, sureres, bitats principals que es donen al sector: bosc (sense atendre pinedes, eucaliptus i altres plantacions. En certs sectors, la seva composició), conreus i urbanitzacions. La superpo- trobem estadis de recuperació del bosc, com ara situacions sició de la xarxa UTM dóna quadrícules en què es combi- postincendi, que generen brolles i màquies. Tot aquest nen diversos ambients. S’ha fet una classificació de les conjunt d’ecosistemes ofereix un ampli ventall de possibi- unitats amb fotointerpretació i treball de camp i s’han ob- litats per a la instal·lació de poblacions d’ocells. Amb tingut quatre categories: bosc (100% de la quadrícula mas- aquest treball es fa una aproximació a les espècies d’aus sa forestal), bosc/conreus (~50% bosc-50% conreus), presents a l’àrea del castell de Montsoriu, les dades formen bosc/urbanització (quadrícula amb boscos i urbanització) i part de la primera fase d’un estudi més ampli i per tant són conreus (100% camps de conreu) (fig.1). S’han escollit 15 dades preliminars. de les 20 quadrícules d’1 km de costat que conformen l’à- rea d’estudi, procurant que totes les categories d’ambients quedessin seleccionades. En aquestes unitats s’ha fet el se- Àrea d’estudi i mètodes guiment de l’ornitofauna emprant la metodologia que actualment s’està fent servir per a la realització del nou atles La zona d’estudi ocupa una extensió de 20 km2, se situa al dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. En aquest sector del castell de Montsoriu, sent, aquest, el centre apro- nou atles, en la categoria de la determinació de la freqüèn- ximat. Aquesta àrea es troba a cavall entre els municipis de cia relativa (dades semiquantitatives), s’analitzen un 10% Breda, Sant Feliu de Buixalleu, Riells i Arbúcies. Tots a la dels quadrats d’una quadrícula de 10 × 10 km. A les qua- comarca del Vallès Oriental. El punt més alt és el castell drícules seleccionades s’ha fet un seguiment de totes les mateix (637 m) i les cotes més baixes se situen al voltant aus que es detecten, tant visualment com auditivament, en dels 200 m. Cal esmentar el pas de la riera d’Arbúcies per una hora de mostreig (en moviment). Per realitzar les pros- l’àrea d’estudi. peccions i detectar el màxim nombre d’aus, el treball de Bona part del sector està compost per masses forestals camp es duu a terme durant les primeres hores del dia (en- de suro (Quercus suber), i sectors amb alzina (Quercus tre la sortida del sol i les 10.00 h) o bé a última hora de la ilex). Secundàriament, trobem plantacions de pi insigne tarda (des de les 19.00 fins a la posta del sol). L’estació en (Pinus radiata), pi blanc (Pinus halepensis), així com tam- què s’ha fet el treball de camp ha estat a la primavera, mo-

23 60 61 62 63 Bosc Bosc/urbanització Bosc/conreus Conreus

Figura 1. Sector d’estudi, topogràfic i xarxa UTM 1 × 1 km, i classificació per ambients.

82 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Fringilla coelebs 93% Cettia cetti 20% Lullula arborea 6%

Hippolais polyglotta 6% Cisticola juncidis 20% Troglodytes troglodytes 80% Figura 2. Distribució de les espècies més singulars detectades al turó de Montsoriu (valors d’ocupació de quadrícules).

ment en el qual els ocells fan un màxim ús del territori, nificativa, per tant, hi ha diferència entre ambdues mitja- perquè és quan es duu a terme el cicle reproductor. nes (taula 1).

Taula 1. Valors de prospecció de quadrícules, riquesa total i significació. Resultats Bosc Bosc/conreus Bosc/urbanitzat Conreus Amb la metodologia emprada en aquest estudi, s’aconse- Nre. quadrícules 9 8 2 1 gueixen uns resultats a dos nivells. D’una banda, s’obtenen Nre. quadrícules dades de distribució de les aus que després es poden repre- prospectades 6 6 2 1 % 66,67 75 100 100 sentar en mapes corològics. De les 42 espècies detectades S (riquesa total) 13 17 14 14 en l’anàlisi de les 15 quadrícules en destaquem sis per la Desviament seva singularitat. El pinsà comú (Fringilla coelebs) i el estàndard 1,67 2,76 2,83 – cargolet (Troglodytes troglodytes) són espècies força co- Significació Prova=Anova (one-way) F=9,2308 p=<0,02 munes al turó de Montsoriu (fig. 2), mentre que la cotoliu (Lullula arborea) i la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) han resultat ser més aviat escasses (fig. 2). Destaquen el Conclusions rossinyol bord (Cettia cetti) i el trist (Cisticola juncidis) com a ocells d’hàbitats característics; així el primer es tro- Els resultats obtinguts en el present estudi mostren la dis- ba associat a la circulació d’aigua, mentre que el segon, a tribució de les aus en un sector preestablert. El nivell sectors planers i no gaire elevats (fig. 2). d’anàlisi, a una escala de detall, de les comunitats orníti- Un segon nivell d’anàlisi de resultats és l’anàlisi de la ques, ens aporta dades significatives especialment per als diversitat per ambients. Dels quatre ambients trobats al ocells de mida petita. Les espècies més grans ocupen terri- sector s’ha calculat la riquesa total, la mitjana d’ocells de- toris extensos i per tant la seva densitat és més baixa: per tectats a l’ambient, i la seva desviació estàndard. S’han aquest motiu la possibilitat de detectar-los és menor (Fu- comparat les mitjanes dels ambients on la mida mostral era ller, 1995). D’una altra banda, en base al seguiment per suficient per realitzar anàlisi estadística (categoria bosc i quadrícules individualitzades, prèviament classificades, categoria bosc/conreus); aquesta comparació ha estat sig- els resultats mostren valors més elevats de riquesa total (S)

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 83 (estadísticament significatius) en quadrícules mixtes (i.e. responents a la categoria boscos, per les espècies forestals boscos/conreus) generades per l’acció antròpica (Bur- dominants, i extreure nova informació; tot això es duria a guess & Sharpe, 1981). En aquestes quadrícules, en ha- terme, per tant, augmentant l’àrea del sector d’estudi. ver-hi dos hàbitats diferenciats, la possibilitat de contactar aus és més elevada (Noss, 1983; Haila et al., 1987). En aquests casos és quan es parla de fragmentació de l’hàbitat Agraïments i les seves conseqüències en la biodiversitat (Wilcox & Murphy, 1985). M. Fresneda m’ha acompanyat en moltes de les sessions En l’ambient mixt, catalogat com a bosc/urbanització, de treball de camp i m’ha ajudat en diversos aspectes de la s’han donat valors de riquesa específica menors dels espe- preparació del treball. D. Robson m’ha ajudat a realitzar rats. El nombre de quadrícules amb aquesta categorització l’estadística. A tots ells, gràcies. és baixa (n = 2) i per tant els resultats obtinguts disten molt de ser significatius. Les mitjanes amb què s’ha realitzat l’anàlisi estadística han estat, però, les categories bosc i Bibliografia bosc/conreus. Per a la categoria conreus també es donen valors baixos de prospecció (n = 1), que no s’han tingut en Fuller, R.J. (1995). Bird Life of woodland and forest. compte a l’hora de fer les comparacions intrahàbitats. Cambridge University Press. Al sector del turó de Montsoriu ens trobem amb dos am- Burguess, R.L.; Sharpe, D.M. (ed.) (1981). Forest is- bients principals, si es realitza una anàlisi en base a quadrí- land dynamics in man-dominated landscapes. Nova York: cules 1 × 1 km solapant la xarxa UTM: boscos i boscos/con- Springer. reus (85% del territori). D’aquests, els valors més elevats de Noss, R.F. (1983). «A regional landscape approach to riquesa total (S) de l’ornitofauna corresponen als ambients maintain diversity». BioScience núm. 33; pàg. 700-706. mixtos; la manca d’un nombre mínim d’altres ambients que Haila, Y.; Hanski, I.K.; Raivio, S. (1987). «Breeding també es troben al sector (boscos/urbanització, conreus), bird distribution in fragmented coniferous taiga in sout- deixa l’estudi incomplet, per la qual cosa s’hauria d’ampliar hern Finland». Ornis Fennica núm. 64; pàg. 90-106. la zona d’estudi per trobar més mostres d’aquests ambients i Wilcox, B.A.; Murphy, D.D. (1985). «Conservation sta- poder comparar els resultats trobant les seves significacions. tegy: the effects of fragmentation on extinction». Ameri- A nivell de detall es podrien reclassificar les quadrícules cor- can Naturalist núm. 125; pàg. 879-887.

84 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Així com també s’ha incorporat nova informació a partir de la possible detecció d’Apodemus flavicollis en la dieta d’aquest carnívor. Els Noves dades sobre la resultats obtinguts d’aquesta anàlisi es comparen amb d’altres anteriorment publicats. dieta del gat mesquer Aquest estudi fa una aproximació a la dieta de gat mesquer al Montseny que és molt variada i, a part de petits mamífers, consumeix (Genetta genetta) també aus, ofidis, amfibis, ortòpters, coleòpters, fruits, deixalles, etc. Paraules clau al Montseny Viverridae, femtes, dieta, petits mamífers, Montseny

Antoni Arrizabalaga, Carles Flaquer, élia Montagud, Alexis Ribas Resumen i Ignasi Torre Nuevos datos sobre la dieta de la jineta (Genetta genetta) en el Montseny Museu de Granollers - Ciències Naturals La jineta (Genetta genetta) es un carnívoro pequeño muy común en todo el Parque Natural del Montseny. Su dieta, formada mayoritaria- mente por pequeños mamíferos, la convierten en un excelente alia- do, mediante el estudio de sus excrementos, para la detección de sus presas. Con el objetivo de abarcar el máximo de información sobre los roedores y los insectívoros presentes en el Montseny se ha realizado el análisis de excrementos de la jineta, en substitución del análisis de egagrópilas de rapaces nocturnas, cada día más difíciles de detectar dentro del Parque Natural. En el presente estudio se han cuantificado los datos de 8 letrinas de jineta (Genetta genetta) encontradas en diferentes puntos del Montseny. Con estos análisis se han incorporado nuevos datos de de- tección de Apodemus flavicollis en la dieta de este carnívoro. Los resultados obtenidos de estos análisis se comparan con otros anterior- mente publicados. El presente estudio da una aproximación a la dieta de la jineta en el Montseny que es muy variada y, a parte de pequeños mamíferos, consume también aves, ofidios, anfibios, ortópteros, coleópteros, fru- tos, basuras, etc.

Palabras clave Viverridae, excrementos, dieta, micromamíferos, Montseny

Abstract New data on the diet of the common geneta (Genetta genetta) in the Montseny Natural Park

The common genet (Genetta genetta) is a small carnivore very common in all the Montseny Natural Park. Its diet is composed mainly for small mammals; the study of its droppings allows to get information about these preys. To get the maximum information about rodents and insectivores present at Montseny, an analysis of genet excrements is made. At present days, the decrease of detectability of night prey birds in the Park and consequently the pellets, makes droppings analysis a sub- stituting method. Resum In this work has been quantified 8 midders of common genet (Genetta genetta) founded at different points of Montseny. Also we El gat mesquer o geneta (Genetta genetta) és un petit carnívor molt get on with the possible detection of Apodemus flavicollis on the diet comú en tot el massís del Montseny. La seva dieta formada majorità- of this carnivore. The obtained results have been compared with oth- riament per petits mamífers el converteix en un excel·lent mecanisme er works published before. de detecció de les seves preses, mitjançant l’estudi de les seves femtes. This study makes an aproach to the diet of genet in Montseny, Amb l’objectiu d’abastar el màxim d’informació sobre els rosega- which presents a wide variety of preys, including small mammals as dors i insectívors presents al Montseny es realitza l’anàlisi de femtes well as birds, ophidians, amphibians, Orthoptera, Coleoptera, fruits, de gat mesquer, en substitució de l’anàlisi d’egagròpiles de rapinyai- rubbish, etc. res nocturns, cada dia més difícils de detectar dins del Parc Natural. En el present estudi s’han quantificat les dades de 8 latrines de gat Keywords mesquer (Genetta genetta) trobades a diferents punts del Montseny. Viverridae, droppings, diet, small mammals, Montseny

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 85 Introducció Del material recollit s’han separat primerament les parts més lleugeres: insectes, llavors, escombraries, plomes, etc. Les primeres dades que es disposen sobre la dieta del gat Després, el conjunt de la mostra es posa en aigua i per de- mesquer al Parc Natural del Montseny van ser aportades cantació, el material més pesant es diposita al fons. Es recu- per Arrizabalaga, Montagud i Gosàlbez (1986) en llen també mostres més lleugeres que suren a l’aigua. El se- un estudi centrat en l’ecologia dels petits mamífers d’a- diment resultant es classifica sota la lupa binocular per quest espai natural. El fet de trobar-se publicats en una categories i posteriorment es determinen específicament. obra dedicada als petits mamífers ha fet difícil la difusió de S’han quantificat el nombre de vertebrats presents en cada les dades que en aquell moment s’aportaven. mostra mitjançant el criteri que el màxim nombre de peces Amb tot, i fins a la data, no s’han realitzat moltes més repetides d’una espècie es correspon amb el nombre d’e- contribucions a l’estudi de la dieta d’aquest carnívor al xemplars presents, en el cas dels mamífers utilitzant les pe- Montseny. Només es disposa del treball fet per Ruiz- ces dentàries individualitzades. De la resta de fonts d’ali- Olmo i Jordan (1986) on apareix una aproximació de la mentació (no vertebrats) tan sols s’ha tingut en compte dieta d’aquest carnívor en el conjunt dels Parcs del Mont- l’absència/presència. No s’han quantificat per considerar seny i del Montnegre. Treballs com els d’Arrizabalaga poc fiables, no comparables, o massa subjectius, els sistemes i Montagud (1996), Ruiz-Olmo i López-Martín de quantificació en relació amb els emprats en els vertebrats. (1996), Flaquer, Arrizabalaga i Riera (2000), o Els criteris morfològics per a la determinació de les Flaquer, Arrizabalaga i Torre (en premsa), al Parc dues espècies d’Apodemus presents al Parc es poden tro- Natural del Montnegre i el Corredor; els de Balleste- bar a Arrizabalaga et al. (1999). Tot el material obtin- ros, Degollada i Plaza (2000), al Parc Natural de gut es troba dipositat al Museu de Granollers, Ciències Sant Llorenç del Munt i l’Obac; el de Ruiz-Olmo i Ló- Naturals. pez-Martín (1993) al Priorat, i el de Puig, Gonzàlez i Lamiel (1994) al Ripollès, han aportat més informació sobre la dieta d’aquest carnívor en altres espais de Cata- Resultats i discussió lunya. S’han analitzat 8 latrines de 8 punts diferents del Parc Na- tural del Montseny i en el cas d’una d’aquestes es disposa Materials i mètodes de 3 mostres de tres anys diferents (taula 1). Del total de vertebrats trobats en les mostres (986 individus), 930 són Totes les latrines analitzades en aquest treball es troben si- mamífers, que representa el 94,3% dels vertebrats. Per fa- tuades sobre elements geològics (grans blocs, esqueis, mílies un 86,02% són múrids, un 7,42% són micròtids, un etc.) que sobresurten sobre el paisatge vegetal, menys la de 4,19% són sorícids, un 0,75% són esciúrids, un 0,65% són Fontmartina que es trobava a terra dins del bosc, i la de glírids, un 0,54% són tàlpids i un 0,43% són lepòrids. Les Can Pou que es trobava sobre les runes d’aquesta masia. preses de mamífers més comunes pertanyen al gènere Apo- Les latrines analitzades es troben situades entre 600 i 1.000 demus (que representa un 84,6% del total de mamífers): un metres d’altitud. I han estat caracteritzades en un model de 39,89% d’Apodemus sylvaticus, un 19,68% d’Apodemus fla- fitxa de dades geogràfiques i ecològiques. Les mostres han vicollis i un 25,05% d’Apodemus sp. El mamífer següent estat recollides en bosses de plàstic, etiquetades i portades més capturat és el talpó roig Cletrionomys glareolus que al laboratori. representa un 7,20% dels mamífers (fig. 1). En total s’han

Cro. russula 2,80% E. quercinus Glis glis Apo. 0,32% T. europaea 0,32% Cle. glareolus flavicollis M. agrestis 0,54% 7,20% 19,68% 0,11%

S. etruscus Microtus sp. 0,65% 0,11% Apodemus Altres sp. mamífers M. spretus 25,05% 5,38% S. minutus 0,65% 0,75%

S. araneus O. cuniculus 0,11% 0,43%

R. rattus S. vulgaris Apo. Rattus sp. 0,43% 0,75% sylvaticus 0,22% 39,89%

Figura 1. Percentatges de presència de les diferents espècies de mamífers en el total de latrines de geneta (Genetta genetta) al Montseny. El gràfic de la dreta és una ampliació de la fracció «Altres mamífers» del de l’esquerra.

86 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Taula 1. Resultats obtinguts a les diferents latrines de geneta del Montseny. Registre MDG 9539 9541 9540 9544 9542 9543 9547 9548 9546 9545 LOCALITAT Gualba Montseny El Brull Fogars Gualba Montseny La Garriga Cànoves Cànoves Gualba INDRET Gorg Negre I Fontmartina La Castanya La Penitenta Gorg Negre I La Traüna Can Pou Can Cuc I Vallfiguera II Gorg Negre I ALTITUD 650 850 750 1000 650 700 650 750 600 650 UTM (1 × 1) 31TDG5722 31TDG5222 31TDG4625 31TDG5623 31TDG5722 31TDG5026 31TDG4619 31TDG4519 31TDG4417 31TDG5722 DATA 17/11/80 03/05/81 18/03/81 22/04/83 21/03/83 31/03/83 04/06/83 04/06/83 01/06/83 19/12/82 Recolálector Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Anàlisi control Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Mont 86 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Arri-Ribas 00 Espècie: Sor. minutus 0004110000 Sor. araneus 0000010000 Cro. russula 201003323 21 Sun. etruscus 0000311010 Ta. europaea 3000010001 Or. cuniculus 2020000000 Sci. vulgaris 2300000011 Cle. glareolus 675621112846 Mic. agrestis 0001000000 Microtus sp. 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 Apo. flavicollis 22 36 4 11 23 28 30 5 21 3 Apo. sylvaticus 28 30 7 10 37 47 102 36 69 5 Apodemus sp. 58 30 19 7 23 10 55 14 9 8 Rat. rattus 0000004000 Rattus sp. 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 Mus spretus 0200002210 Eli. quercinus 0000002010 Glis glis 1010010000 Total mamífers 125 108 48 39 92 105 210 68 110 25

Amfibis 0021000000 Rèptils 2000100120 Ocells 7197 1 2 3 3 1 13 Total altres vertebrats 9 19 9 2 3 3 3 2 3 3 Total vertebrats 134 127 57 41 95 108 213 70 113 28

S. minutus Microtus sp. 0,07% S. etruscus M. agrestis 0,08% 0,03% Cle. glareolus 0,09% Apo. 4,51% S. araneus sylvaticus Sci. vulgaris 0,03% 5,60% 26,50% E. quercinus R. rattus 0,73% 2,04% Or. cuniculus 19,05% M. spretus 0,25% Altres mamífers C. russula 0,70% 7,51% Rattus sp. 1,32% Apo. Glis glis flavicollis Apodemus T. europaea 1,08% 17,43% sp. 1,10% 19,41% Figura 2. Percentatges de biomassa de la fracció de mamífers presents en el total de latrines de geneta (Genetta genetta) al Montseny. El grà- fic de la dreta és una ampliació de la fracció «Altres mamífers» del de l’esquerra. detectat 15 espècies de mamífers, la resta de les quals es ral, segons Arrizabalaga, Montagud i Gosàlbez troba en un percentatge d’aparició molt més baix, de tota (1986). manera amb aquest mètode s’han detectat el 70% dels Pel que fa a les fonts d’alimentació utilitzades a les dife- insectívors i rosegadors presents en aquest espai natu- rents localitats estudiades, en el 100% es consumeixen ma-

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 87 mífers i ocells, en un 90% artròpodes, en un 80% fruits, en un llis (Melchior, 1834) al Montseny. Determinació morfològi- 40% rèptils, en un 30% escombraries i en un 20% amfibis. ca i genètica». III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. Si es té en compte la biomassa consumida de mamífers Diputació de Barcelona. Monografies, 27: 193-195. (fig. 2), un 67,27% és aportada pels múrids (63,65% pel Ballesteros, Degollada i Plaza (2000). «Dieta de la gènere Apodemus i un 3,37% pel gènere Rattus); un geneta (Genetta genetta) al Parc Natural de Sant Llorenç 19,14%, pels lepòrids (el conill de bosc Oryctolagus cuni- del Munt i l’Obac». IV Trobades d’Estudiosos de Sant Llo- culus); un 5,63%, pels esciúrids (l’esquirol Sciurus vulga- renç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona, Monogra- ris); un 4,69, pels micròtids (4,53% pel talpó roig Cletrio- fies, 29: 123-125. nomys glareolus); un 1,33%, pels glírids; un 1,10%, pels Flaquer, C.; Arrizabalaga, A.; Riera, J.M. (2000). tàlpids, i un 0,84%, pels sorícids. «Presència i abundància de petits mamífers al Corredor Els resultats obtinguts en relació amb la importància mitjançant l’estudi de latrines de gat mesquer (Genetta ge- dels petits mamífers dins de la dieta de la geneta, i concre- netta)». 4es Jornades Naturalistes del Maresme: 49-53. tament la importància del ratolí de bosc, són coincidents CATAM. amb els obtinguts pels altres autors citats en aquest treball. Flaquer, C.; Arrizabalaga, A.; Torre, I. (en premsa). Els ocells, els fruits i els artròpodes són fonts d’alimenta- «Latrines de gat mesquer (Genetta genetta): eina d’estudi ció complementàries que poden ser importants en certes de la fauna del Parc Natural del Montnegre i el Corredor». èpoques de l’any. III Jornades d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Pel que fa a la presència d’Apodemus flavicollis al Mont- Monografies. Diputació de Barcelona. seny, aquest s’ha detectat a totes les latrines analitzades, Puig, D.; Gonzàlez, F.; Lamiel, R. (1994). «Primera amb un percentatge més alt en aquelles de més altitud. aproximació a la dieta de la geneta (Genetta genetta L.) al Ripollès». C.E.C.R. Annals 1992-1993: 99-105. Ruiz-Olmo; Jordan (1986). «Evolució i aspectes Bibliografia ecològics de la comunitat de carnívors (Mammalia) dels massissos del Montseny i del Montnegre». Jornada de Arrizabalaga, A.; Montagud, E.; Gosàlbez, J. recerca naturalista al Montseny: 73-74. Diputació de (1986). «Introducció a la Biologia i Zoogeografia dels pe- Barcelona. tits mamífers (Insectívors i rosegadors del Montseny. Ca- Ruiz-Olmo, J.; López-Martín, J.M. (1993). «Note on talunya)». Papers de Treball, núm. 2. CIRIT. Generalitat the diet of the common genet (Genetta genetta L.) in me- de Catalunya. 114 pàg. diterranean riparian habitats of N.E. Spain». Mammalia Arrizabalaga, A.; Montagud, E. (1996). «Dades sobre 57(4): 607-610. l’alimentació de la geneta al Corredor». I Trobada d’Estu- Ruiz-Olmo, J.; López-Martín, J.M. (1996). «Dieta del diosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelo- gat mesquer en ecosistemes fluvials i comparació d’una lona. Monografies, 24: 95-96. calitat de l’àmbit del Montnegre amb altres del sud de Ca- Arrizabalaga, A.; Torre, I.; Catzeflis, F.; Renaud, F.; talunya». I Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Co- Santalla, F. (1999). «Primera citació d’Apodemus flavico- rredor. Diputació de Barcelona. Monografies, 24: 91-93.

88 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 pressió de caça i les captures de senglar, i es determina un índex de densitat que permet realitzar el seguiment de l’evolució demogràfica Evolució demogràfica de les poblacions. Aquesta informació constitueix una eina essencial per a la gestió de les poblacions d’aquest ungulat salvatge, que els dar- del senglar (Sus scrofa) rers anys ha mostrat un fort increment demogràfic, tot i que entre les dues darreres temporades s’ha produït una lleugera disminució de la al Montseny densitat. Paraules clau Carme Rosell i Miguel A. Carretero Senglar, dinàmica de poblacions, seguiment, caça

Departament de Biologia Animal (Vertebrats) Resumen Universitat de Barcelona Evolución demográfica del jabalí (Sus scrofa) en el Montseny

Carme Rosell El Montseny se ha incorporado recientemente al Programa de seguimiento de las poblaciones de jabalí en Cataluña, que se inició en MINUARTIA, Estudis Ambientals 1990 en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y que actualmente se aplica en tres parques naturales, en cuatro reservas nacionales de caza y en un grupo de áreas privadas de caza del Alt Em- pordà. Este Programa de seguimiento, promovido por el Departa- mento de Medio Ambiente de la Generalitat de Catalunya y la Diputación de Barcelona, incluye una superficie de más de 200.000 ha de terrenos cinegéticos y se basa en la colaboración de 50 equipos de cazadores y de numerosos guardas de reserva que participan en la recogida de datos. En el Montseny concretamente, participan en el seguimiento los dieciséis equipos de caza del jabalí que cazan en el macizo, obte- niéndose datos de una superficie próxima a las 50.000 ha. Durante el período 1999-2000 se han tratado datos de un total de 500 batidas en las que se capturaron 777 jabalíes. A partir del registro de los datos de las batidas, se evalúa la presión de caza y las capturas de jabalí y se determina un índice de densidad que permite realizar el seguimiento de la evolución demográfica de las poblaciones. Esta infor- mación constituye una herramienta esencial para la gestión de este ungulado que en los últimos años ha evidenciado un intenso creci- miento demográfico, aunque entre los dos últimos períodos de caza se ha observado una ligera disminución de la densidad.

Palabras clave Jabalí, dinámica de poblaciones, seguimento, caza

Abstract Demographic variation of wild boar (Sus scrofa) at Montseny

Montseny is included in the Wild Boar Monitoring Program that be- gun in 1990 in the Natural Park of the Zona Volcànica de la Garrotxa. At present, this program is being developed in 3 Natural Parks, 4 Na- Resum tional Hunting Reserves and a group of hunting areas. The monitoring program is promoted by the autonomous government of Catalo- El Montseny s’ha incorporat recentment al Programa de seguiment nia and the Diputació de Barcelona, it covers a total surface area of de les poblacions de senglar a Catalunya, que va començar l’any 200.000 ha and 50 hunting associations and hunting reserves guards 1990 al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i actual- are involved in the data collection. ment s’aplica en tres parcs naturals, en quatre reserves nacionals de In Montseny, 16 wild boar hunting teams are involved and data of caça i en un grup d’àrees privades de caça de l’Alt Empordà. Aquest 50.000 ha of hunting areas is collected. During the period Programa de seguiment, promogut pel Departament de Medi Am- 1999/20000 the data includes 500 battues and 777 wild boar hunted. bient i la Diputació de Barcelona, inclou una superfície de més de Hunting pressure and total captures are obtained by means of this 200.000 ha de terrenys cinegètics i es basa en la col·laboració de 50 data and also a density indicator that allows the monitoring of the colles de caçadors de senglar i nombrosos guardes de reserva que wild boar population. This information is interesting for the wild boar participen en la recollida de dades. management, that has showed in the last decade a strong increase of Al Montseny, concretament, participen en el seguiment les setze their population; nevertheless, in the two last periods, a small dimin- colles de senglar que cacen al massís i s’obtenen dades d’una super- ish in the density has been observed at Montseny. fície propera a les 50.000 ha. Durant la temporada 1999-2000 s’han tractat dades de 500 batudes i d’un total de 777 senglars caçats. A Keywords partir de l’enregistrament de les dades de les batudes, s’avalua la Wild boar, population dynamics, monitoring, hunting

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 89 Introducció Recopilació de dades al Montseny Al Montseny, el seguiment s’ha aplicat durant les tempo- Durant els darrers deu anys, les poblacions de senglar han rades 1998-1999, 1999-2000 i actualment està en curs la mostrat un important augment arreu de Catalunya. Les recopilació de dades del tercer any consecutiu. Durant la captures d’aquesta espècie reflecteixen de manera evident primera temporada van col·laborar totes les colles excep- aquest increment, passant d’un total de 6.453 senglars te les d’Arbúcies, i en la segona s’han integrat també aques- caçats a Catalunya durant la temporada 1990-1991 als tes colles, incorporant la totalitat dels equips (setze) que 18.900 caçats durant la de 1999-2000 (font: Departament cacen al Montseny (vegeu taula 1) en dinou àrees priva- de Medi Ambient, 2000). des de caça i a la Zona de Caça Controlada situada a les Aquest fenomen no es dóna únicament a Catalunya, sinó parts culminals del massís. El primer any es disposava de que l’expansió, tant demogràfica com geogràfica d’aquest dades d’una superfície de 37.940 ha, 399 batudes i 590 ungulat s’està produint arreu d’Europa (vegeu revisió a Ro- senglars, mentre que a la temporada 1999-2000 es dispo- sell et al., 1998b) on l’increment de poblacions va acom- sa de dades de 47.909 ha de terrenys cinegètics adjacents, panyat, a més, d’una notable problemàtica social; entre els 500 batudes i 777 senglars. Aquesta considerable superfí- aspectes més conflictius destaquen els danys a l’agricultura cie i el fet que totes les colles participin en la recollida de i l’increment dels accidents a les carreteres causats per dades permeten obtenir una informació precisa i repre- col·lisions amb senglars, però també es produeixen molès- sentativa de tot el conjunt del massís, fet que no seria via- ties a causa de la presència de senglars a zones molt huma- ble si només col·laboressin en el seguiment un nombre re- nitzades o, fins i tot, danys als sistemes naturals, ja que pot duït de colles. exercir una forta pressió sobre altres espècies com ara ocells que fan la posta al terra o plantes bulboses especial- Taula 1. Colles de senglar que cacen al massís del Montseny i que participen en el Programa de seguiment de l’espècie (període 1999-2000). ment apetents. Al costat de tants aspectes negatius, també s’apunta, però, l’efecte beneficiós que aquest animal pot te- Municipi / Sector nir quan furga els sòls, removent els horitzons superficials i Arbúcies (2 colles) contribuint, així, a la seva fertilització. Cànoves En aquest context el Montseny no és una excepció, i les Congost captures de senglar al massís també s’han anat incremen- El Brull tant en els darrers anys. Per aquesta raó, el Servei de Parcs Fogars-Campins Naturals de la Diputació de Barcelona, l’entitat que gestio- Gualba na l’espai, decideix emprendre un seguiment de les pobla- Montseny d’Amunt Montseny-Sant Pere de Vilamajor cions, integrant-se en el Programa de seguiment del sen- Riells-Viabrea glar a Catalunya. L’estudi del senglar al Montseny compta Sant Esteve-Santa Maria de Palautordera amb antecedents, ja que entre 1985 i 1990 es realitzaren di- Sant Feliu de Buixalleu versos treballs sobre l’espècie, que han permès tenir un Santandreu bon coneixement d’aspectes com les característiques Seva biomètriques, la dieta o els paràmetres reproductors i que Taradell-el Figaró-la Garriga també van incloure l’obtenció d’una estimació de la densi- Viladrau tat del senglar en aquest espai (Rosell, 1998a). Tot i això, anteriorment no s’havia portat a terme un seguiment sis- En cada equip hi ha una persona responsable de l’anotació temàtic de l’evolució demogràfica de l’espècie. de les dades de cada cacera en un quadern que es distribueix a l’inici de la temporada i es recull al final. De cada batuda s’enregistra el lloc i data on es porta a terme, el nombre de Material i mètodes gossos i de caçadors que hi participen, el tipus de vegetació i la superfície aproximada de la zona caçada, i finalment els El Programa de seguiment de senglar resultats obtinguts, indicant el nombre total de senglars ob- El Programa es basa en l’obtenció, any rere any, d’un indi- servats i el de morts, i el pes i sexe de cadascun. Cada any cador de densitat de població que es calcula a partir de la es realitza una reunió amb els equips participants en el se- relació entre el nombre de senglars caçats i l’esforç de caça guiment, per tal de mantenir-los informats sobre els resul- invertit per a la seva captura. El mètode es va començar a tats i afavorir la seva participació en el Programa. aplicar al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Cal destacar que durant el període 1999-2000, la durada on fa deu anys que es realitza el seguiment de manera inin- de la temporada de caça no ha estat homogènia per a tot el terrompuda, i a partir de la temporada de caça 1998-1999 massís; a les comarques de Barcelona la caça del senglar es es va constituir pròpiament el Programa de seguiment de va iniciar el 10 d’octubre i va finalitzar el 27 de febrer (tres senglar a Catalunya, incorporant un total de vuit espais: els setmanes més tard del que era habitual), mentre que a les gi- parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i serra ronines l’obertura de la temporada es va avançar al 5 de se- de l’Obac, i Zona Volcànica de la Garrotxa, les reserves tembre i va acabar el 6 de febrer. Aquestes variacions, que es nacionals de caça de Freser-Setcases, Alt Pallars-Aran, ser- regulen per l’Ordre de vedes, publicades cada any en el ra de Boumort i ports de Tortosa-Beseit, i un grup de ve- DOGC, pretenen que amb l’allargament de la temporada de dats de caça de l’Alt Empordà. Cada espai compta amb un caça es pugui frenar l’expansió de les poblacions de senglar. coordinador pertanyent a l’entitat gestora de l’espai que s’encarrega de tots els aspectes logístics i participen en Tractament de dades l’enregistrament de dades un total de 50 colles de caça- Les dades corresponents a cadascuna de les batudes realit- dors, a més dels guardes de les reserves nacionals de caça. zades pels diferents equips s’inclouen en bases de dades i

90 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 es tracten conjuntament, i s’obté un sol indicador de densi- El nombre de participants en les batudes té un ampli tat, vàlid per al conjunt del massís. rang de variació, encara que les mitjanes oscil·len entre 26 L’esforç de caça i el rendiment de les batudes (captures en i 28 caçadors, que practiquen l’activitat cinegètica amb l’a- relació amb el nombre de senglars observats) s’han caracte- jut d’un nombrós grup de gossos ensinistrats per detectar ritzat mitjançant els estadístics descriptius bàsics (mitjana, els senglars i obligar-los a abandonar els llocs on descan- mediana, error estàndard i rang). Les diferències interanuals sen. Les diferències observades entre els paràmetres no de les variables estudiades s’han caracteritzat mitjançant són significatives (ANOVA, F(5,33) = 0,51, p = 0,764). l’anàlisi de la variança (ANOVA), en els casos de normalitat, El nombre de caceres organitzades en relació amb la su- o mitjançant la prova de Kruskal-Wallis si no eren normals. perfície de terrenys cinegètics pràcticament no ha variat L’índex de densitat té per objectiu reflectir els canvis de entre els dos anys, essent propera a 1,1 batudes/100 ha. densitat mitjançant mètodes estandarditzables, a llarg ter- El sistema de caça aplicat al Montseny és similar al de mini i amb un cost raonable, i requereix disposar de les da- moltes altres zones del nord de la península Ibèrica, enca- des de les captures i de la intensitat de l’esforç aplicat per ra que la mitjana de caçadors participants en les batudes és aconseguir-les (Tellería, 1986). L’equació que s’aplica superior a Castella (Sáez-Royuela i Tellería, 1984), és la següent: Aragó (Herrero et al., 1995) o Navarra (Leránoz i Cas- ID = C / SáE tién, 1996), on participen 27, 12,4 i 15 caçadors/batuda respectivament. Aquestes diferències no són tan marcades on ID és el valor de l’índex de densitat, C és el nombre total quan es compara amb la major part d’espais de Catalunya de captures en cada temporada de caça, S és la superfície inclosos en el seguiment (Minuartia, 1999). A més de les dels terrenys cinegètics on s’han realitzat les captures i E és diferències entre el nombre de caçadors, hi ha altres varia- l’esforç de caça aplicat per a la captura. Com a mesura de cions en el sistema de caça aplicat a cada espai, que poden l’esforç de caça s’utilitza el nombre de batudes ja que el tenir una incidència més important en el rendiment de les nombre de caçadors que hi participen té una baixa influència batudes, com és la recerca o no de rastres abans de decidir en la variació observada en el nombre de senglars que es concretament el lloc on es portarà a terme la batuda. Per capturen en una cacera; això es fa palès si s’analitza la cor- tant, és important tenir en compte que les comparacions relació parcial entre els senglars capturats, els senglars ob- dels resultats entre els espais pot estar sotmesa a error. La servats i el nombre de caçadors participants en cada batuda, comparació dels resultats obtinguts en el mateix espai any perquè s’observa que aquest darrer paràmetre només expli- rere any, en canvi, aporta resultats molt més fiables. ca el 4% de la variació observada en el nombre de captures

(RSpearman parcial = 0,21, p < 0,001) (Rosell, 1998a). Captures i densitat de població En totes les anàlisis s’han considerat significatives les En les dues darreres temporades s’ha capturat una mitjana de diferències observades quan p < 0,05. 1,5 individus/batuda i 1,6 senglars/100 ha (vegeu taula 3), sense que s’observin diferències entre els dos anys d’estudi

(ANOVA, F(5,33) = 0,51, p = 0,764). Però, malgrat que el nom- Resultats i discussió bre de senglars caçats en relació amb la superfície de terrenys cinegètics no ha variat entre les dues temporades estudiades, Caracterització de l’activitat cinegètica l’esforç de caça invertit ha estat superior aquest darrer any (ve- Durant la temporada de caça 1999-2000 la pressió de caça geu taula 2), és a dir, que per capturar el mateix nombre de sen- sobre el senglar s’ha incrementat, ja que cada colla ha or- glars ha calgut organitzar més batudes, fet que fa palesa una ganitzat una mitjana de 7,5 caceres més que la temporada disminució (18%) en la densitat de l’espècie (vegeu taula 3). anterior (vegeu taula 2). Aquest augment de la pressió de L’efectivitat de caça (percentatge dels senglars observats caça és degut a l’allargament de la temporada, amb un durant les batudes que són capturats) ha variat poc entre els avançament de l’obertura a les comarques gironines i un dos períodes estudiats, passant de 37% en la primera tempo- retard del tancament a les barcelonines. rada a 41% en la segona. Contrastant aquesta informació

Taula 2. Caracterització de l’activitat cinegètica sobre el senglar al Montseny. Batudes/equip Caçadors/batuda Gossos/batuda Període de caça N x– Ee Rang N x– Ee Rang N x– Ee Rang 1998-1999 17 23,5 2,6 4-41 377 27,8 0,7 8-72 380 18,6 0,6 2-70 1999-2000 16 31,0 3,1 9-49 492 25,5 0,4 8-82 493 16,2 0,4 1-50 (N: mida de la mostra; x–: mitjana; Ee: error estàndard)

Taula 3. Variació del nombre de senglars caçats en relació amb els diferents paràmetres i variació en la densitat de senglar del Montseny. Senglars caçats / batuda Senglars caçats êndex de densitat Variació de densitat Període /100 ha de senglar de caça N x– Ee Rang 1998-1999 399 1,5 0,1 0-11 1,6 3,9 – 1999-2000 500 1,5 0,1 0-13 1,6 3,2 –18% (N: mida de la mostra; x–: mitjana; Ee: error estàndard)

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 91 4 Conclusions Garrotxa Montseny 3 L’aplicació del Programa de seguiment del senglar al Montseny permet monitoritzar les poblacions d’aquest ungulat i comparar l’evolució al massís amb la de la resta de 2 poblacions de Catalunya incloses en el Programa. El mèto- de aplicat afavoreix la participació del col·lectiu de caça- dors de senglar en el seguiment de l’espècie i, per tant, la 1 Senglars caçats/100 ha implicació en la seva gestió. Després d’una dècada de forta expansió, en el darrer any 0 la població de senglar ha mostrat una lleugera davallada; 90/91 91/92 92/93 93/94 94/95 95/96 96/97 97/98 98/99 99/00 Temporada tot i això, els nivells de densitat són encara molt alts i el potencial de creixement de l’espècie és important. L’incre- Figura 1. Evolució de les captures de senglar al Montseny en els tres pe- ment de la pressió cinegètica pot ser una mesura per frenar ríodes amb dades disponibles, respecte a la variació observada a la Zona Volcànica de la Garrotxa, on el seguiment s’ha mantingut amb continuï- l’expansió, però cal que vagi acompanyada del coneixe- tat en els darrers deu anys. ment d’altres variables, com la disponibilitat d’aliment, que condicionen fortament la dinàmica poblacional. amb la de les captures en relació amb la superfície (vegeu fig. 1) és possible realitzar una estima de la densitat de senglar, que actualment se situa al voltant de 4 senglars/100 ha; Agraïments aquesta dada contrasta amb els 1,5 senglars/100 ha que s’es- timaren aplicant el mateix mètode al principi dels noranta Aquest estudi ha estat finançat pel Servei de Parcs Naturals (Rosell, 1990) i posa clarament de manifest l’expansió de- de la Diputació de Barcelona i s’inclou dins el Programa mogràfica que l’espècie ha mostrat al massís. de seguiment de les poblacions de senglar promogut pel Comparant amb les densitats observades en altres punts Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Cata- del país, el Montseny se situa en una situació intermèdia, lunya i l’esmentada Diputació. Agraïm la col·laboració amb densitats inferiors a les observades a l’Alt Empordà (que d’Àngel Miño, tècnic del Parc Natural i coordinador de la actualment té les poblacions de senglar més denses de Cata- recopilació de dades, dels guardes del Parc Natural, que lunya) o a la Zona Volcànica de la Garrotxa, però superiors a participen en la distribució i recollida dels quaderns d’ano- les observades a espais de les comarques de Barcelona o Tar- tacions i de les setze colles de caçadors que enregistren les ragona, com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra dades de les seves caceres. També agraïm el suport de tot de l’Obac o els ports de Tortosa-Beseit (Minuartia, 1999). l’equip de Minuartia i especialment el d’Àngels Pasquina La tendència expansiva de les poblacions de senglar a Ca- que ha col·laborat en el tractament de dades. talunya ha estat posada de manifest per diversos autors (Mataix i Padrós, 1997; Rosell, 1998b) i coincideix amb l’observada en molts altres indrets d’arreu d’Europa Bibliografia (e.g. Bouldoire, 1984; Tellería i Saéz-Royuela, 1985; Vassant et al., 1987; Abaigar, 1992; Grabulosa, 1992; Abaigar, Teresa (1990). Características biológicas y Fruzinski, 1995; Rosell, 1998a). Les causes d’aquesta ecológicas de una población de jabalíes (Sus scrofa, L, expansió s’atribueixen bàsicament a canvis en el paisatge 1758) en el SE Ibérico. Universitat de Navarra. Tesi docto- (Sáez-Royuela i Tellería, 1986). L’abandonament rural ral. 350 pàg. Document inèdit. i els fenòmens que porta associats, com la pèrdua de conreus Abaigar, Teresa (1992). «Parametres de la reproduction a muntanya o la disminució de les activitats forestals, han chéz le sanglier (Sus scrofa) dans le sud-est de la peninsu- comportat un fort augment de la superfície de boscos, és a le iberique». Mammalia 56(2): 245-250. dir, de la superfície d’hàbitats òptims per al senglar, amb Bouldoire, Jean Louis (1984). «Le statut du sanglier en baixa pertorbació humana, i molts refugis i aliment, perme- France. Evolution entre 1975 et 1982». Les colloques de ten un fort increment de les poblacions d’aquest ungulat. A l’INRA núm. 22. Tolosa: Ed. INRA Publ. partir d’aquí, i un cop les poblacions han assolit nivells molt Fruzinski, B. (1995). «Situation of wild boar populations alts, l’expansió ha continuat també recolzada per la disponi- in western Poland». Journal of Mountain Ecology 3: 186- bilitat d’aliments conreats a les planes. 187. La dinàmica poblacional del senglar es regula per diver- Grabulosa, I. (1992). «Evolució demogràfica del senglar ses variables, la mortalitat causada per la caça és sens dubte (Sus scrofa) a l’extrem oriental del Pirineu». Annals de important, però la productivitat és un altre factor clau, que l’Institut d’Estudis Empordanesos 25: 18-31. mostra fortes variacions d’un any per l’altre i que resulta for- Herrero, Juan; García-Serrano, Alicia; García-Gon- tament condicionada per la disponibilitat d’aliment (e.g. zález, Ricardo (1995). «Wild boar (Sus scrofa L.) hun- Matscke, 1964; Abaigar, 1990; Massei et al., 1996; Ro- ting in south-western Pyrenees (Spain): preliminary data». sell, 1998a). Una anyada amb molta disponibilitat d’aglà Journal of Mountain Ecology 3: 228-229. es tradueix de manera immediata en un fort increment d’e- Leránoz, Isabel; Castién, Enrique (1996). «Evolución fectius, ja que augmenten de manera important tant el per- de la población del jabalí (Sus scrofa L., 1758) en Navarra centatge de femelles gestants com la mitjana de fetus per (N Península Ibérica)». Miscelálània Zoològica 19 (2): ventrada (Rosell, 1998a); aquest factor s’ha de tenir també 133-139. en compte, per tant, quan es planifica el control de població. Mataix, Lluís; Padrós, Jordi (1997). «El porc senglar a

92 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Catalunya. Caça, danys i gestió». Comunicació a les Jor- Rosell, Carme (1998b). «Seguimiento de la evolución denades cientificotècniques sobre la fauna vertebrada sal- mográfica del jabalí (Sus scrofa) y efectos del incremento de vatge de Catalunya (llibre de resums). Document inèdit. la presión cinegética en el Parque Natural de la Zona Volcá- Massei, Giovanna; Genov, Paul; Staines, B.W. (1996). nica de la Garrotxa». Galenys 10, núm. especial: 59-74. «Diet, foof availability and reproduction of wild boar in a Sáez-Rayuela, Carlos; Tellería, José Luis (1988). Mediterranean coastal area». Acta Theriologica, 41(3): «Las batidas como método de censo en especies de caza 307-320. mayor: aplicación al caso del jabalí (Sus scrofa L.) en la Matschke, G.H. (1964). «The influence of the oak mast provincia de Burgos (Norte de España)». Doñana, Acta on european wild hog production». Transs Ann. Conferen- Vertebrata 15(2): 215-223. ce Association of fish and Game Comm, 17: 20-27. Spitz, François; Janeau, Georges; Valet, Gilbert. Minuartia, Estudis Ambientals (1999). «Programa de (1984). «Éléments de démographie du sanglier (Sus scro- seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Ca- fa) dans la région de Grésigne». Acta Oecologica, Oecol. talunya. Temporada 1998/1999». Departament de Medi Applic. 5(1): 43-59. Ambient. Generalitat de Catalunya. 53 pàg. i annexos. Do- Tellería, José Luis (1986). Manual para el censo de los cument inèdit. vertebrados terrestres. Ed. Raíces. Rosell, Carme (1990). Activitat cinegètica entorn del Tellería, José Luis; Sáez-Rayuela, Carlos. (1985). senglar i anàlisi de les captures al Montseny (1985-1990). «L’évolution démographique du sanglier (Sus scrofa) en Diputació de Barcelona. Document inèdit. 31 pàg. Espagne». Mammalia 49(2): 195-202. Rosell, Carme (1998a): Biologia i ecologia del senglar Vassant, Jacques, Jullien, Jean Marie; Brandt, S.; Boi- (Sus scrofa L,1758), a dues poblacions del nord-est ibèric. saubert, Bernard. (1987). «La gestion du sanglier (Sus Aplicació a la gestió. Universitat de Barcelona. Tesi doc- scrofa) de 1975 à 1985 dans le département de la Haute- toral. Document inèdit. 261 pàg. Marne». Ciconia 11(2): 109-118.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 93 Geologia

Els sòls estan mostrejats segons una xarxa de cel·la quadrada amb una àrea de 25 km2. A cada vèrtex del quadrat, a l’indret menys pertor- Dades sobre elements bat possible, s’ha recollit una mostra de 0 a 20 cm de fondària, en total 36. S’han analitzat parametres convencionals, tals com: pH, conducti- traça dels sòls del Parc metria, granulometria, carboni orgànic i carbonats (en sòls de pH > 7). Els elements traça s’han extret amb aigua règia (ISO/CD11466) i va- Natural del Montseny lorats per IPC (Polyscan 61E). Més de la meitat de les mostres són àcides. S’han realitzat els mapes de distribució dels valors de pH i dels elements per interpolació Jaume Bech i Krigging. Cap valor supera el nivell C de l’Escala Holandesa i molt Jordi Garrigó pocs, el valor B. Per tant es tracta de sòls normals. Paraules clau Departament de Biologia Vegetal Sòls, metalls pesants, elements traça, Montseny Universitat de Barcelona

Resumen Datos sobre elementos traza en suelos del Parque Natural del Montseny

Este estudio es un aspecto parcial de una investigación más amplia (Bech, 2000) sobre la composición de metales pesados y elementos traza de los suelos de Cataluña. La concentración y variedad de estos elementos pueden orientar sobre la calidad de los suelos. Los suelos están muestreados según una malla de celda cuadrada con un área de 25 km2. En cada vértice del cuadrado, en el lugar menos alterado posible, se ha recogido una muestra de 0 a 20 cm de pro- fundidad, en total 36. Se han analizado parámetros convencionales como el pH, conductimetría, granulometría, carbono orgánico y car- bonatos (en suelos con pH > 7). Los elementos traza se han extraído con agua regia (ISO/CD11466) y valorado por IPC (Polyscan 61E). Más de la mitad de las muestras son ácidas. Se han realizado los mapas de distribución de los valores de pH y de los elementos por interpolación Krigging. Ningún valor supera el nivel C de la Escala Holandesa y muy pocos, el valor B. Por tanto se trata de suelos nor- males.

Palabras clave Suelos, metales pesados, elementos traza, Montseny, Cataluña

Abstract Data about trace elements in soils of the Montseny Natural Park

This paper is a parcial study of a much extensive research [Bech, 2000] made about the composition of trace elements and heavy met- als in the soils of Catalonia. The qualitative composition of these elements give us a valuable information about the quality of these soils. The soils were sampled using a regular grid system with each square of the grid having an area of 25 km2 (in all there was a total of 36 points). The samples were taken at every intersecting points on the regular grid or the closely undisturbed area. In each point samples were taken from a level of 0-20 cm in depth. Each sample was analysed using the normal parameters such as pH, conductimetry, or-

ganic carbon and CaCO3 equivalent (only in the soils with a pH greater than 7). And as well the soil samples were digested with aqua regia (ISO/CD 11466) and then these solutions were analysed by ICP (Polyscan 61E). More than half of soils were acidic.None of the values registred reached the C level of the Duch Scale. Only very few exceded the B Resum level of the same scale. In this paper we also presented geographical distribution with Krigging iso-value maps for pH and ten elements Aquest estudi és un aspecte parcial d’una recerca més àmplia (Bech, (Al, Ti, Pb, Ni, Ba, Cr, V, Zn, Cu and Sr). 2000) sobre la composició de metalls pesants i elements traça dels sòls de Catalunya. La concentració i varietat d’aquests elements po- Keywords den orientar sobre la qualitat dels sòls. Soil, heavy metal, trace element, Montseny, Catalonia

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 97 Introducció Material

No es pot entendre el funcionament dels ecosistemes ter- La zona d’estudi correspon a la part barcelonina del Parc restres sense conèixer la composició i dinàmica dels sòls, Natural del Montseny i rodalies (fig. 1). base d’aquests. S’han mostrejat 36 punts seguint l’estratègia descrita als El present estudi és un aspecte parcial de la recerca més àmplia (Bech, 1996-2000) sobre la composició en metalls pesants i elements traça dels sòls de Catalunya. La compo- 4645000 sició i varietat d’aquests tipus d’elements poden orientar 4640000 sobre la qualitat dels sòls i atesa la interacció d’aquests amb les aigües, el món vegetal i les cadenes tròfiques, són 4635000 uns indicadors de la qualitat ambiental. En comunicacions anteriors ens vam ocupar dels sòls 4630000 del Bages (Bech et al., 1995), del límit nord del Parc de 4625000 Sant Llorenç del Munt (Bech et al., 1997) i també dels del Y UTM (m)

Montnegre i Corredor (Bech et al., 2000) i de la tipologia 4620000 i classificació d’alguns sòls del Montseny (Bech et al., 1999). 4615000

El motiu del present estudi és verificar si els nivells d’ele- 4610000 ment traça són semblants als d’altres indrets de Catalunya, 430000 435000 440000 445000 450000 455000 460000 465000 470000 definir-ne la distribució i eventualment detectar alguna X UTM (m) possible anomalia geogènica o contaminació antròpica. Figura 1. Situació dels punts de mostreig.

Taula 1. Localització de les mostres, paràmetres i Al i Ti extrets amb aigua règia.

Punt UTM (X) UTM (Y) pHw CaCO3 C-orgànic EC (dS/m Al Ti mm eq. (%) (%) a 25 ¡C) (ppm) (ppm) 235ts 435000 4630000 8,3 47,3 1,9 0,20 12866,7 74,4 236ts 440000 4630000 8,1 2,5 1,0 0,17 11693,3 97,8 237ts 445000 4630000 5,1 0,0 13,1 0,38 29323,3 210,8 238ts 450000 4630000 4,5 0,0 4,5 0,08 11556,7 51,3 239ts 455000 4630000 4,7 0,0 1,2 0,04 17750,0 2511,7 241ts 435000 4625000 8,6 51,1 0,8 0,11 14655,0 62,2 242ts 440000 4625000 7,6 13,5 3,7 0,21 18756,7 191,0 243ts 445000 4625000 4,5 0,0 5,4 0,09 28970,0 75,5 244ts 450000 4625000 5,5 0,0 6,4 0,22 32526,7 210,5 245ts 455000 4625000 4,5 0,0 5,7 0,09 42566,7 1953,0 247ts 435000 4620000 8,0 6,5 4,3 0,14 11893,3 90,6 248ts 440000 4620000 7,9 17,7 14,3 0,29 19496,7 135,1 249ts 445000 4620000 6,8 0,0 5,3 0,17 20620,0 251,6 250ts 450000 4620000 5,2 0,0 3,9 0,08 27126,7 304,4 251ts 455000 4620000 5,7 0,0 4,5 0,14 22170,0 662,0 253ts 435000 4615000 7,5 2,0 3,4 0,13 16530,0 364,3 254ts 440000 4615000 7,6 0,8 1,4 0,15 13363,3 1243,7 255ts 445000 4615000 7,5 5,4 4,4 0,20 18716,7 311,5 256ts 450000 4615000 6,8 0,0 4,6 0,18 21803,3 329,8 257ts 455000 4615000 8,1 6,7 0,9 0,16 23416,7 1467,0 263ts 460000 4625000 4,6 0,0 20,2 0,52 17363,3 387,7 264ts 465000 4625000 7,1 4,0 9,7 0,15 29073,3 283,6 268ts 460000 4620000 8,4 5,3 0,7 0,15 27923,3 1429,3 269ts 465000 4620000 5,5 0,0 5,9 0,2 17121,7 998,3 273ts 460000 4615000 5,5 0,0 4,7 0,16 36233,3 725,7 274ts 465000 4615000 6,1 0,0 11,8 0,07 15620,0 504,0 56ts 435000 4640000 8,3 43,5 1,8 0,18 10385,8 11,6 57ts 440000 4640000 7,5 22,3 1,6 0,19 13867,4 86,8 58ts 445000 4640000 8,8 21,9 0,7 0,19 15169,8 56,8 59ts 450000 4640000 7,1 9,9 1,2 0,17 20325,5 46,9 60ts 455000 4640000 6,0 0,0 9,7 0,25 18364,2 132,1 62ts 435000 4635000 7,9 39,3 6,3 0,30 15833,6 19,9 63ts 440000 4635000 5,3 0,0 4,6 0,28 7082,7 23,7 64ts 445000 4635000 6,2 0,0 1,3 0,17 5009,5 16,5 65ts 450000 4635000 5,4 0,0 1,2 23371,6 2412,8 66ts 455000 4635000 4,6 0,0 2,5 0,15 20449,4 2502,0 num 36 36 36 36 36 35 36 36 mean 447917 4626250 6,58 8,3 5 0 19694 562 Est,des 9364 8567 1,42 14,7 4,4 0,1 8054,7 750,7 max 465000 4640000 8,8 51,1 20,2 0,52 42566,6 2511,6 min 435000 4615000 4,5 0,0 0,7 0,04 5009,5 11,6

98 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Taula 2. Valors dels elements traça extrets amb aigua règia. Punt UTM (X) UTM (Y) Pb Ni Ba Cr V Zn Cu Sr mmppm ppm ppm ppm ppm ppm ppm ppm 235ts 435000 4630000 57,2 20,5 87,1 18,8 17,7 53,6 11,0 278,6 236ts 440000 4630000 33,1 10,0 64,9 18,4 17,6 37,8 8,2 14,9 237ts 445000 4630000 112,9 36,9 164,3 35,3 50,2 128,1 30,8 168,4 238ts 450000 4630000 30,1 8,5 605,3 8,9 19,4 53,4 4,4 11,8 239ts 455000 4630000 46,3 229,6 10,2 40,6 71,7 4,5 6,9 241ts 435000 4625000 35,8 18,8 50,3 20,2 16,2 61,7 9,0 251,6 242ts 440000 4625000 54,2 22,4 218,0 24,9 28,8 46,2 47,9 40,0 243ts 445000 4625000 92,7 35,0 118,5 35,2 26,7 143,8 26,3 11,5 244ts 450000 4625000 176,4 49,5 443,7 43,2 30,1 337,7 30,1 22,8 245ts 455000 4625000 127,8 10,3 102,7 18,1 40,7 75,7 7,8 9,7 247ts 435000 4620000 51,4 10,4 71,8 13,6 17,2 53,9 8,6 26,7 248ts 440000 4620000 485,7 36,9 29,0 61,3 242,7 109,0 49,8 249ts 445000 4620000 137,8 27,4 104,7 20,7 28,9 169,7 22,4 33,4 250ts 450000 4620000 137,3 32,3 170,1 30,5 26,7 216,1 27,0 12,1 251ts 455000 4620000 82,3 30,5 127,7 34,5 33,3 101,6 16,7 18,6 253ts 435000 4615000 61,7 6,7 61,3 11,5 25,5 72,9 13,0 13,0 254ts 440000 4615000 34,4 4,6 78,3 10,1 29,6 56,8 10,1 16,6 255ts 445000 4615000 54,8 15,7 140,8 23,6 30,4 82,2 20,9 84,2 256ts 450000 4615000 92,9 18,6 189,9 27,5 34,0 98,2 19,9 12,7 257ts 455000 4615000 60,6 23,4 161,7 25,4 46,1 77,2 18,9 21,6 263ts 460000 4625000 114,1 7,8 44,6 9,2 18,4 43,2 6,1 4,2 264ts 465000 4625000 114,8 17,6 134,5 28,2 52,3 157,6 83,9 44,6 268ts 460000 4620000 84,7 38,3 252,0 65,7 59,8 151,3 31,6 17,5 269ts 465000 4620000 150,4 20,6 222,0 20,1 37,0 105,5 22,6 14,9 273ts 460000 4615000 87,9 22,3 285,4 36,6 76,3 134,0 15,2 18,4 274ts 465000 4615000 58,1 5,9 157,7 7,4 11,0 72,5 8,8 47,5 56ts 435000 4640000 31,9 21,4 44,8 20,2 15,1 56,8 9,5 339,5 57ts 440000 4640000 41,5 34,5 74,0 57,2 23,1 74,1 18,7 164,7 58ts 445000 4640000 40,7 13,5 164,1 17,1 23,4 49,1 71,9 37,0 59ts 450000 4640000 54,5 2,3 67,2 15,1 35,4 133,1 12,8 18,9 60ts 455000 4640000 69,2 6,3 133,0 13,9 28,5 72,7 7,4 33,2 62ts 435000 4635000 53,4 21,4 98,3 26,7 21,8 63,6 10,8 206,3 63ts 440000 4635000 22,4 8,8 35,2 11,2 10,4 34,4 4,6 3,7 64ts 445000 4635000 31,7 6,1 41,0 8,1 11,9 23,7 4,6 5,1 65ts 450000 4635000 11,5 4,3 1601,2 11,8 57,5 80,3 5,6 28,5 66ts 455000 4635000 23,1 6,5 108,3 13,0 51,1 75,9 7,5 26,3 Mean 447917 4626250 82 19 190 23 32 97 21 59 Max 465000 4640000 485,6 49,53 1601,1 65,67 76,30 337,67 109,03 339,53 Min 435000 4615000 11,52 2,33 35,16 7,40 10,45 23,66 4,37 3,69 Mitjana de Barcelona 54,8 28,8 24,0 32,7 78,8 30,1 Valors de l’Escala A5050 200 100 200 200 50 300 Holandesa i de B 150 100 400 250 500 100 Van De Temmerman C 600 500 2000 800 3000 500

mètodes. En les taules 1 i 2 s’indiquen la localització dels emprat el mètode de Krigging mitjançant el programa punts (coordenades UTM), a més de diversos resultats. SURFER MSDOS (fig. 2, 3, 4, i 5).

Mètodes Resultats

S’ha realitzat un mostreig sistemàtic de xarxa quadrada en En les taules 1 i 2 s’exposen els diversos resultats obtin- punts equidistants 5 km. A cada punt s’ha recollit sòl de 0 guts en les anàlisis de cadascun dels 36 punts de mostreig. a 20 cm de fondària. En la taula 1 hi figuren els valors de pH, CaCO3 eq., car- A la terra fina (fracció tamisada de < 2 mm) s’han de- boni orgànic, conductimetria i concentracions de Al i Ti terminat els paràmetres convencionals: pH, conductime- totals. En 6 sòls el pH és inferior a 5 i a 8 mostres inferior tria, carboni orgànic, carbonat càlcic equivalent (a sòls de a 8. Respecte a la matèria orgànica, hi ha 4 mostres molt ri- pH > 7) així com també metalls i elements traça (Al, Ti, ques, amb una concentració de carboni orgànic superior al Pb, Ni, Ba, Cr, V, Zn, Cu i Sr) extrets amb aigua règia i 10% i 8 mostres amb valors de 5 a 10% de C, cosa normal analitzats amb I.C.P. – E.S. (Ivon SY38-VHR). En la taula en sòls forestals. 3 s’indiquen les correlacions existents entre diversos parà- Pel que fa als metalls i elements traça (taules 1 i 2), els metres i elements, i aquests entre si. valors elevats de Al són normals, pel fet de ser aquest me- Per a la distribució espacial del pH i els elements s’ha tall constituent de les argiles i altres silicats. Els diagrames

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 99 Figura 2. Bloc diagrama i mapa d’isovalors dels diferents elements i del pH.

100 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Figura 2. Bloc diagrama i mapa d’isovalors dels diferents elements i del pH (continuació).

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 101 Figura 2. Bloc diagrama i mapa d’isovalors dels diferents elements i del pH (continuació).

102 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Figura 2. Bloc diagrama i mapa d’isovalors dels diferents elements i del pH (continuació).

Taula 3. Índex de regressió lineal entre els diferents elements analitzats i entre alguns dels paràmetres analítics convencionals dels sòls.

PHw CaCO3 C org. EC Al Pb Ni Ba Cr V Zn Cu Sr Ti eq. (%) (%) (dS/m) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) (ppm) pHw 1,00 CaCO3 eq. (%) 0,64 1,00 C org. (%) –0,35 –0,23 1,00 EC (dS/m) 0,00 0,09 0,64 1,00 Al (ppm) –0,37 –0,33 0,20 –0,10 1,00 Pb (ppm) –0,03 –0,07 0,54 0,25 0,33 1,00 Ni (ppm) 0,04 0,12 0,11 0,09 0,43 0,50 1,00 Ba (ppm) –0,26 –0,20 –0,12 –0,22 0,19 –0,11 –0,05 1,00 Cr (ppm) 0,17 0,09 –0,06 0,04 0,47 0,26 0,84 –0,04 1,00 V (ppm) –0,16 –0,29 0,07 –0,01 0,68 0,39 0,28 0,39 0,40 1,00 Zn (ppm) –0,15 –0,20 0,24 0,00 0,59 0,68 0,71 0,14 0,53 0,43 1,00 Cu (ppm) 0,30 0,08 0,29 0,14 0,23 0,69 0,43 –0,05 0,33 0,39 0,49 1,00 Sr (ppm) 0,45 0,88 –0,09 0,16 –0,24 –0,12 0,20 –0,17 0,14 –0,25 –0,16 –0,06 1,00 Ti (ppm) –0,35 –0,33 –0,22 –0,32 0,35 –0,12 –0,18 0,42 –0,09 0,54 –0,06 –0,22 –0,31 1,00 d’isolínies del pH i del Al mostren una certa complemen- Els valors màxims de Pb i Cu es troben al N de la Garri- tarietat. També són complementaris els de Sr i de Ti. La ga. També el V abunda a l’àrea de Sant Celoni. Hi ha un distribució de l’estronci està òbviament lligada als sòls màxim de Zn vora de Sant Marçal i un de Ba vora de Vila- rics en carbonats i sulfats sobre calcàries i guixos del Trias drau. També a Sant Celoni hi abunda el Cr, però sense as- i l’Eocè. solir valors anòmals.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 103 Cap metall pesant ni element traça supera el nivell C de Bibliografia l’Escala Holandesa. 3 valors de Pb superen el nivell B de l’esmentada escala i 22, el nivell A. Del Ba, 3 valors supe- Bech, J. (1996). «Els metalls pesants i elements traça als ren el nivell B i 5, el A. Del Cu, 1 valor supera el nivell B i sòls». Rev. Reial. Acad. Far. Catalunya 17: 17-32. 2, el A. Cap més element supera el valor B, només el Zn en Bech, J. (2000). «Els metalls pesants i elements traça dels 3 mostres i el Sr en 1 cas superen el nivel A. Els valors de sòls de Catalunya: alguns exemples». Mem. Reial Ac. Ni, Cr i V en cap cas arriben al valor A. Cièn. i Arts de Barcelona. 917. Vol. LIX. Núm. 2: 43-79. En la taula 3 s’evidencien les correlacions positives en- Bech, J.; Tobías, F.J.; Roca, N. (1995). «Estudi dels va- tre carbonats i Sr, Cr i Ni; entre Zn i Ni; entre Zn i Pb i lors normals dels metalls pesants i elements traça als sòls entre V i Ni. Així com es dóna en altres indrets de Cata- del límit de les comarques dels rius Besòs i Llobregat (sec- lunya, aquestes correlacions són més o menys significati- tor del Bages)» Carceller, F.; Chacón, G. i Iglesias, V. ves i cal remarcar que sí que es repeteix la correlació entre (Eds). El Medi Natural a la Conca del Besòs. Cu i Pb (0,69 aquí i de 0,68 al Garraf). També són clares Bech, J.; Tobías, F.J. (1997). «Elements traça dels sòls de les correlacions entre el Pb i la matèria orgànica i els car- la cara N del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’O- bonats i el pH. bac». III Trobada d’Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies de la Diputació de Barcelona, vol. 25: 73-80. Conclusions Bech, J.; Garrigó, J.; Quílez, D. (1999). «Dades pedolò- giques del sector Santa Fe del Montseny-Turó de l’Home». La composició geoquímica global als sòls del Parc Natural III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. Diputació de del Montseny és normal. En 36 punts mostrejats la con- Barcelona. centració de cap dels 9 metalls i elements traça investigats Bech, J.; Garrigó, J.; Ortega, R.; Ferrés, E. (2000). supera el nivell C de l’Escala Holandesa. Només 3 valors «Recerca d’elements traça als sòls del Parc del Montnegre i de P i 1 de Cu superen el nivell B. Hi ha significatives cor- el Corredor». Trobada d’Estudiosos del Parc del Montne- relacions positives entre el Pb i carboni orgànics, Cu i Pb, gre i el Corredor. Diputació de Barcelona. i carbonats i Sr. ISO (1991) Doc. CD 11466. Leget, A.C. (1992). Soil quality standards. Jornadas sobre suelos contaminados. Bilbao: I.H.O.B.E.

104 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Resum

Relació entre Es presenten alguns dels resultats d’un estudi dut a terme sobre les característiques químiques de les aigües subterrànies situades al sud les característiques de Collformic. L’objectiu és determinar la influència que sobre el caràcter químic de les aigües tenen factors com ara la composició del químiques de les substrat geològic, l’orientació del vessant on se situen les fonts que s’han estudiat i l’altura de la zona de recàrrega de cada font. aigües subterrànies L’orientació del vessant només és important en els casos en què per aquesta causa hi ha un grau diferent d’humitat, un altre tipus de del Montseny vegetació i d’usos del sòl. Això és especialment aplicable a les aigües que es troben a prop de la seva zona de recàrrega. El substrat litolò- i el seu context geològic gic és cada cop més important a mesura que augmenta la distància recorreguda.

Josep Maria Carmona, Manuel Viladevall Paraules clau Aqüífer fracturat, fonts, clorurs, cabals i Xavier Font

Departament de Geoquímica, Petrologia Resumen i Prospecció Geològica Relación entre las características químicas de las aguas Universitat de Barcelona subterráneas del Montseny y su contexto geológico

Se presentan algunos de los resultados de un estudio realizado sobre las características químicas de las aguas subterráneas situadas al sur de Collformic. El objetivo es determinar el tipo de flujo a través de las diferentes litologías presentes y la influencia que sobre el carácter químico de las aguas tienen factores como la composición del substrato geológico, la orientación de la vertiente en la que se sitúan las fuentes que se han estudiado y la altura de la zona de recarga de cada fuente. La vertiente sólo es importante en los casos en que por esta causa hay un grado de humedad diferente, otro tipo de vegetación y de usos del suelo. Ello es especialmente aplicable a las aguas que se hallan cerca de su zona de recarga. El substrato litológico es cada vez más importante a medida que aumenta la distancia recorrida.

Palabras clave Acuífero fracturado, fuentes, cloruros, interacción agua-roca

Abstract Chemical relations between the Montseny ground waters and their geological context

The results of a study on hydrochemical characteristics of groundwater located to the South of Collformic are presented. Our study was undertaken to determine the type of flow through the substrate and to assess the influence of lithogeochemistry, orientation of the watershed and the recharge zones on the chemical nature of spring ground water. The orientation was only significant when soil moisture varied and vegetation and land use were different. This especially concerned water located near its recharge zone. The lithological substrate increased in importance for water that covered longer distances.

Keywords Fractured aqüífer, springs, chlorides, rock-water interaction

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 105 Introducció – Aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques. – Aigües bicarbonatades calcicosòdiques. Les aigües subterrànies estudiades són les que, dintre del – Aigües bicarbonatades-sulfatades calcicomagnèsiques. Parc Natural del Montseny, drenen les fonts situades al – Aigües sulfatades calcicomagnèsiques. sud de la carretera que uneix les poblacions del Brull i – Aigües sulfatades càlciques. Santa Maria de Palautordera. Les seves aigües han travessat tot un seguit de materials que van, per una banda, des Factors que condicionen el caràcter químic de les aigües de filites i esquists del Paleozoic inferior fins a calcàries, Per tal d’establir els factors que condicionen el quimisme pissarres, lidites i conglomerats del Paleozoic mitjà i su- d’aquestes aigües s’ha estudiat la relació existent entre: perior. Per altra banda hi ha també fonts que drenen ma- El quimisme i l’orientació del vessant on es localitza la terials detrítics del Triàsic inferior (Buntsandstein) i ma- zona de descàrrega. En general aquest factor té poca in- terials calcaris, detrítics i evaporítics (guixos) del Triàsic cidència en el caràcter químic de les aigües, excepte en mitjà (Muschelkalk). aquells casos en què, amb poc recorregut de les aigües, l’o- rientació del vessant provoca diferents usos del sòl i dóna lloc a diferents tipus de vegetació. La hidroquímica de les aigües i la distància recorregu- Objectius da. Aquesta distància s’ha estimat a partir de l’altura de drenatge de la font i la seva altura de recàrrega (vegeu en Aquest treball té com a principals objectius els següents: aquest sentit la comunicació presentada en aquestes Jorna- – Establir si hi ha una relació entre el caràcter químic de des per aquests mateixos autors). S’observa que el grau de les aigües i l’orientació del vessant on es recarrega i descar- mineralització varia en funció de la distància relativa entre rega la font. la zona de recàrrega i la zona de descàrrega. – Establir el model de flux de les aigües subterrànies al El grau de mineralització i el caràcter químic d’una ai- Montseny a partir de les característiques hidroquímiques gua i les litologies per les quals ha circulat. A nivell indi- de les fonts existents. vidual, pel que fa a cadascuna de les litologies diferencia- – Estudiar la relació existent entre el quimisme de les ai- des, es poden remarcar les característiques següents: gües i les litologies presents. L’estudi ha permès constatar que les aigües més mine- ralitzades són aquelles que han drenat les dolomies del Caracterització hidroquímica de les fonts estudiades Muschelkalk. Aquestes aigües presenten elevades con-

Per tal de caracteritzar aquestes aigües, s’han construït els centracions d’ions Ca, Mg i HCO3 així com també un pH diagrames hidroquímics de Piper, Schoeller i Stiff. Aquests força constant. diagrames han permès observar l’existència de diferències Les aigües que han circulat per les calcàries del Silurià en el quimisme de les aigües. Així, les principals fàcies hi- també contenen elevades concentracions de Ca i HCO3, droquímiques (fig. 1) que presenten són: encara que presenten valors menors en Mg que les ante- – Aigües bicarbonatades càlciques. riors. Pel que fa a les que han circulat pels materials triàsics del Buntsandstein, en aquestes el grau de mineralització és A Aigües que han drenat el Cambrià i l’Ordovicià. menor que en les anteriors, tot i que presenten majors concentracions de Na i SO4, sent important la presència de Ba E Aigües que han drenat l’Ordovicià. com a conseqüència de la interacció amb el filons de bari- F Aigües que han drenat el Silurià i el Silurià-Devonià. tina que es troben en el si d’aquests materials. També és important la concentració de SiO2 com a conseqüència de B Aigües que han drenat el Buntsandstein. la naturalesa dels materials (fonamentalment gresos i con- C Aigües que han drenat el trànsit Buntsandstein-Muschelkalk. glomerats rics en quars). Per altra banda, les aigües que han circulat per pissarres D Aigües que han drenat el Muschelkalk. negres del Silurià i de l’Ordovicià presenten una menor mineralització. Tot i així, es caracteritzen per presentar

elevats continguts de SO4, Fe, Mn, Cu, Zn i Ni com a con- E seqüència de l’oxidació dels nivells de sulfurs que existeixen en aquests materials. C Per últim, les aigües que han drenat el Cambrià i l’Or- dovicià es caracteritzen per presentar en general un baix D A grau de mineralització, excepte les que, a part de drenar aquesta litologia, han circulat també per altres materials. B E En línies generals el seu quimisme és força homogeni, la E qual cosa reflecteix el caràcter homogeni d’aquesta litolo- D C gia. F F C A nivell global, i per al conjunt de litologies estudiades, E A DB A també es poden indicar característiques comunes a totes. B Així, per exemple, la concentració en nitrats de les aigües E en general es troba per sota del límit permès (15 mg/l). Hi ha excepcions però: font d’en Llanes, font Coveta, font Figura 1. Fàcies hidroquímiques en funció de les litologies drenades. Acàcies i font de Can Perera. La situació d’aquestes fonts

106 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 fa pensar que la presència d’aquest element no és d’origen Així, pel que fa a les calcàries i pissarres del Silurià es pot natural. concloure que existeixen dos tipus principals de circulació: També cal destacar que, en general, les aigües estudia- –Un a través de fractures profundes i carstificades: la des presenten una disminució de la concentració de Fe i concentració de Cl (fig. 3) disminueix progressivament Mn en incrementar el temps de residència. Això es podria des que s’enregistren les primeres pluges fins que la con- relacionar amb el fet que el caràcter agressiu de les aigües centració assoleix el nivell mínim. Això es produeix per- meteòriques facilitaria la lixiviació d’aquests elements. En què les aigües meteòriques es barregen amb les aigües incrementar la interacció aigua-roca i augmentar l’alcalini- emmagatzemades a l’aqüífer i es produeix una dilució pro- tat de l’aigua es facilita la precipitació d’aquests ions en gressiva. Aquest fet també es reflecteix en el comporta- forma oxidada. ment dels ions Mg, HCO3 i SO4 que presenten un increment de la concentració al principi del període plujós. Evolució del quimisme al llarg del temps i l’espai. Models de flux L’estudi acurat de la hidroquímica de les aigües ha permès Evolució de la font de Ca l’Andreu Precip establir el model de flux dominant a través dels materials CI presents a la zona d’estudi. 140 13 Així, el flux al llarg dels materials cambrians i ordovi- cians té lloc a través de fractures individuals i indepen- 120 12 100 dents entre si, tal i com es veu a partir de l’estudi de l’evo- 11 lució de la concentració de Cl en funció del temps de 80 10 residència i de l’altura de la zona de recàrrega. S’ha pogut 60 constatar que les fonts recarregades a menor altura to- 9 CI (ppm) pogràfica estan més concentrades en Cl que les recarrega- 40 Precipitació (mm) des a major altura topogràfica. Aquest fet s’explica perquè 20 8 les aigües meteòriques van descarregant Cl a mesura que 0 7 incrementa l’altura topogràfica. També s’ha observat que les aigües que s’han recarregat Ag.-97 Ag.-98 Jul.-98 Set.-97 Oct.-97 Abril-98 Feb.-98 Nov.-97 Des.-97 Juny-98 Maig-98 Gen.-98 a la mateixa altura topogràfica presenten un lleuger incre- Març-98 ment de la concentració de Cl en incrementar el temps de Figura 3. Model de flux a través de fractures profundes carstificades per residència, de manera que en un gràfic que relaciona el Cl a les aigües que circulen pels materials calcaris del Silurià, establert a amb la distància recorreguda (estimada a partir de la di- partir de l’evolució de Cl. ferència entre altura de recàrrega i cota de drenatge), aquestes fonts configuren una sèrie de línies paral·leles en el grà- fic citat (fig. 2). —Un altre a través de microfractures que, en conjunt, Per tal d’explicar el model de flux al llarg de la resta de presenten una major superfície d’interacció aigua-roca, la litologies, s’han analitzat les dades proporcionades pel se- qual cosa explica que el grau de mineralització d’aquestes guiment temporal de cabals i de quimisme de fonts situa- aigües sigui superior al de les aigües que han circulat per des en aquestes altres litologies. les fractures profundes característiques de l’anterior model de flux. Consegüentment la circulació a través d’aquesta litolo- Disminució de l’altura recàrrega gia implica l’existència d’una doble porositat característi- ca dels sistemes càrstics. Pel que fa al flux a través dels materials del Bunt- sandstein, l’estudi d’una font situada en aquests materials ha permès constatar que la circulació té lloc a través de fractures. Existeix una resposta immediata de l’aqüífer a la precipitació, tal i com queda reflectit en l’evolució dels

cabals i de la concentració de Cl (fig. 4), Mg, Ca, SO4. Al principi de l’època de pluges es detecta que existeix una resposta immediata de l’aqüífer a conseqüència de la qual es produeix un increment dels cabals. Aquest increment, però, és menor del que caldria esperar a conseqüèn-

Diferència entre l’altura cia de l’existència d’un sòl ben desenvolupat que reté gran part de l’aigua de pluja (fig. 5). Tot i això, s’observa que topogràfica i l’altura de recàrrega durant els mesos de febrer i març quan s’enregistren els valors menors de precipitació, el cabal s’incrementa, per mantenir-se posteriorment constant amb valors relativa- Increment del temps de ment importants. Aquest efecte podria explicar-se pel fet residència que tot i que el sòl es troba saturat, es produeix una infil- tració progressiva. Respecte a les aigües que han drenat materials del Figura 2. Model de flux per a les aigües que han circulat per materials del Cambià i l’Ordovicià establert a partir de l’evolució de la concentra- Muschelkalk, l’estudi ha permès observar que la circula- ció de Cl. ció es produeix a través de fractures que presenten un flux

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 107 Evolució de la font de la Coveta Precip. Evolució de la font de la Coveta Precip. CI CabaI

140 40 140 0,09 120 36 120 0,08 32 0,07 100 100 28 0,06 80 24 80 0,05 60 20 60 0,04 CI (ppm)

16 0,03 CabaI (l/s) 40 40 12 0,02

Precipitació (mm) 20 8 Precipitació (mm) 20 0,01 0 4 0 0 Ag.-97 Ag.-98 Ag.-97 Ag.-98 Jul.-98 Jul.-98 Set.-97 Set.-98 Set.-97 Set.-98 Oct.-97 Oct.-97 Abril-98 Abril-98 Feb.-98 Feb.-98 Nov.-97 Des.-97 Nov.-97 Des.-97 Juny-98 Juny-98 Maig-98 Maig-98 Gen.-98 Gen.-98 Març-98 Març-98

Figura 4. Model de flux per a les aigües que han drenat materials del Figura 5. Evolució del cabal a la font situada en els materials del Bunt- Buntsandstein a partir de l’evolució de la concentració de Cl. sadstein al llarg de l’any hidrològic. de tipus pistó. L’evolució de la concentració de clorurs gia drenada. Així, el seguiment temporal permet observar

(fig. 6) està marcada al principi per un increment sobtat que en general el NO3 i el K tenen un comportament força com a conseqüència del desplaçament d’aigua emmagatze- similar a les diferents fonts. A més l’evolució d’aquests mada durant l’època d’estiatge i amb major temps d’inte- ions és molt paral·lela a l’evolució de les pluges. L’expli- racció amb la roca. En un breu període de temps s’observa cació podria ser una possible relació entre aquests ions i al- una disminució de la concentració de Cl acompanyat d’un gun tipus de focus de contaminació difusa. augment del cabal (fig. 7), la qual cosa indica que no exis- Per altra banda, l’evolució també sembla indicar que és teixen volums importants d’aigua emmagatzemada. més important la lixiviació del potassi present en el sòl i Finalment, pel que fa a l’evolució del nitrat i potassi, es procedent d’adobs que no la lixiviació de potassi proce- pot fer una valoració global independentment de la litolo- dent de la pròpia roca encaixant.

Precip. Precip. Evolució de la font dels Bauixos Evolució de la font dels Bauixos CI CabaI

140 14 140 0,6 120 12 120 0,5 10 100 100 0,4 80 8 80 0,3 60 6 60

CI (ppm) 0,2 40 4 40 CabaI (l/s) 2 0,1 Precipitació (mm) 20 Precipitació (mm) 20 0 0 0 0 Ag.-97 Ag.-98 Ag.-97 Ag.-98 Jul.-98 Jul.-98 Set.-97 Set.-98 Set.-97 Set.-98 Oct.-97 Oct.-97 Abril-98 Abril-98 Feb.-98 Feb.-98 Nov.-97 Des.-97 Nov.-97 Des.-97 Juny-98 Juny-98 Maig-98 Maig-98 Gen.-98 Gen.-98 Març-98 Març-98

Figura 6. Model de flux per a les aigües que han drenat materials calca- Figura 7. Evolució del cabal a la font situada en els materials del Mus- ris del Muschelkalk a partir de l’evolució de la concentració de Cl. chelkalk al llarg de l’any hidrològic.

108 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 Resum

Determinació L’establiment de perímetres de protecció d’aqüífers permet fixar els límits geogràfics dintre dels quals no es poden realitzar activitats que de la zona de recàrrega puguin afectar la qualitat o la quantitat dels recursos d’aquell aqüífer. Un dels aspectes més importants a l’hora d’establir perímetres de de les aigües protecció d’aqüífers és determinar on es troba la zona de recàrrega de les seves aigües. A la present comunicació es presenta la metodolo- subterrànies gia seguida i els resultats obtinguts en la determinació de la zona de del Montseny recàrrega de les fonts citades en la comunicació anterior. Paraules clau Aqüífer fracturat, zona de recàrrega, oxigen 18, deuteri José María Carmona Pérez, Mohamed Bouazza i Resumen Diana Puigserver Cuerda Determinación de la zona de recarga de las aguas subterráneas del Montseny Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica El establecimiento de perímetros de protección de acuíferos permite Universitat de Barcelona fijar los límites geográficos dentro de los cuales no se pueden realizar actividades que puedan afectar a la calidad o a la cantidad de recursos de aquellos acuíferos. Uno de los aspectos más importantes a la hora de establecer perímetros de protección de acuíferos es determinar dónde se encuentra la zona de recarga de sus aguas. En la presente comunicación se presenta la metodología seguida y los resultados obtenidos en la determinación de la zona de recarga de las fuentes citadas en la comunicación anterior.

Palabras clave Acuífero fracturado, zona de recarga, oxígeno 18, deuterio

Abstract Determination of the recharge zone of groundwater of Montseny

The establishment of protection perimeters for aquifers allows us to fix the geographical limits within which it is not possible to carry out activities that could adversely affect the quality and quantity of groundwater. One of the most important considerations when establishing protection perimeters for aquifers is to determine the recharge zone. The methodology followed and the results obtained in determining the recharge zone of the springs studied in the preceding communication are presented.

Keywords Fractured aquifer, recharge zone, oxygen 18, deuterium

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 109 Composició isotòpica de l’aigua Taula 1 Oxigen 18 Altura de recàrrega Aquest concepte fa referència al D (deuteri) i al 18 O de la estimada molècula d’aigua. La composició s’expressa referida a un F. de Can Castanyer –6,86 430 Standard Mean Ocean Water (SMOW; Craig, 1961). Es F. del Bosc –6,75 560 presenta en desviacions per mil (‰) respecte a l’SMOW: F. Tosca –6,97 705 F. de Vilardebó –7,03 690

(D/H) mostra – (D/H) smow F. del Soler –7,19 821 δD ‰ = × 1000 F. de Montserrat –7,31 845 (D/H) smow F. Bellver –7,21 975 F. del Bellit –7,14 1048 (18O/16O) – (18O/16O) F. d’en Bresc –7,45 1102 δ18 O ‰ = mostra smow × 1000 18 16 F. del Corral –7,41 1125 ( O/ O) smow F. Negra –7,38 1166 F. de Can Figuera –7,40 1160 Les aigües menys negatives són més pesants (tenen més F. de Casanova del Bellit –7,55 1195 18 O i/o deuteri), i viceversa. F. del Ginebre –7,59 1251 F. del Vilar –7,64 1289

Metodologia utilitzada En la taula següent s’indiquen els resultats finals per a les zones de recàrrega calculades: La metodologia utilitzada consta de tres fases successives: 1) Comprovar que la línia meteòrica local en un gràfic Taula 2. Resultats finals. 18 O-D és paral·lela a la línia meteòrica mundial (fig. 1). Oxigen Altura de Cota de Hd 2) Trobar la relació existent entre el contingut en 18 O de 18 recàrrega drenatge (diferència les aigües de precipitació en funció de la cota topogràfica calculada (m) entre els on ha caigut la pluja. Aquesta relació sempre és lineal i ca- (m) anteriors) racterística de cada localitat. F. del Vilar –7,64 1344 1289 55 18 3) Construir un gràfic O-altura de la precipitació. Ja F. del Ginebre –7,59 1289 1251 38 que la relació és lineal, el resultat és una línia recta. F. de Casanova del Bellit –7,55 1235 1195 40 Montseny F. del Teix –7,51 1200 1067 133 F. de Faig –7,47 1250 1060 190 F. de les Planes –7,39 1100 972 128 F. de la Verneda –7,89 1252 949 303 F. del Cortès –7,31 1005 788 217 F. del Sot de Malforat –7,39 1079 770 309 F. del Polell –6,98 1000 770 230 F. Fresca –7,17 1200 752 448 F. de la Moixera –7,29 986 745 241 F. de Can Terrer –7,03 1065 737 328 F. de Can Bernat –6,94 663 647 16 F. de Can Sagrera –6,85 1065 620 445 F. de Cal Tard –6,72 646 470 176 F. del Montseny –7,13 839 445 394 F. de Can Castanyer –6,86 589 430 159 Figura 1. Comparació de la línia meteòrica local i mundial. F. de la Polleda –6,95 672 412 260 F. de Vallmanya –6,52 1003 540 463 F. de Pèl de Gat –7,36 1051 505 546 En la figura 2 es troba la recta determinada: F. Roja –7,02 1100 885 215 F. del Vern –6,82 552 480 72 Línia de regressió δ 18 O-altura de recàrrega F. del Forn de Calç –6,59 700 400 300 F. del Castell de Fluvià –6,66 404 315 89 F. de la Mina –7,03 746 420 326 F de la Gavarrera –7,02 966 790 176 F. del Boscàs –8,05 1252 833 419

4) Confrontar en aquest gràfic el contingut en 18 O de les aigües de les fonts de les quals es desconeix la zona de recàrrega. La lectura resultant a l’eix d’ordenades és precisament l’altura on es va infiltrar l’aigua procedent de la precipitació. Tanmateix, per tal d’evitar les variacions estacionals en els valors de 18 O de l’aigua de pluja, en comptes d’analit- Figura 2. Recta determinada de recàrrega-18 O. zar el 18 O de la precipitació, s’han recollit, analitzat i re-

110 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 presentat en el gràfic les aigües d’una sèrie de fonts, la su- En la taula 1 es mostren les fonts utilitzades per definir perfície de recàrrega de les quals era molt limitada i que a la recta altura de recàrrega-oxigen 18. més se situaven a altures molt ben definides i restringides. Finalment, al Montseny, la determinació de l’àrea de D’aquesta manera s’ha pogut establir la zona de recàrrega recàrrega de les aigües de les fonts permet avaluar el temps de totes les fonts estudiades, és a dir dels aqüífers que hi de residència a partir a la distància recorreguda. Això re- són presents, amb la qual cosa serà possible establir en el sulta molt útil perquè es pot relacionar amb el grau de mi- futur els corresponents perímetres de protecció. neralització d’una aigua.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 111 Resum

La cartografia Es presenta la cartografia geològica digital del massís del Montseny, realitzada, en funció del grau de complexitat, en base a l’actualitza- geològica digital del ció de cartografies de camp de diferents escales, que oscil·len des de 1:2.000 a 1:10.000. massís del Montseny En aquesta cartografia, la informació geològica ha estat bolcada sobre una base topogràfica digital. Després del procés de digitalitza- ció de contactes geològics i fractures, s’ha emmagatzemat la infor- José María Carmona Pérez, mació en diferents capes: una per a cada litologia, fractures, llegenda, Manuel Viladevall Solé i símbols, trames i colors, etc. Ricardo Lázaro Salinas La utilització d’aquesta cartografia digital facilitarà a partir d’ara no solament la representació de totes les variables que es vulguin estudiar en relació amb la geologia, sinó que constituirà per si mateixa Departament de Geoquímica, Petrologia una infraestructura complementària molt útil en l’aplicació d’un sis- i Prospecció Geològica tema d’informació geogràfica que gestioni les dades que es tenen del Universitat de Barcelona massís del Montseny.

Paraules clau Cartografia digital, geologia, SIG

Resumen La cartografía geológica digital del macizo del Montseny

Se presenta la cartografía digital del macizo del Montseny, realizada, en función del grado de complejidad, en base a la actualización de cartografías de campo de diversas escalas, que oscilan desde 1:2.000 a 1:10.000. En esta cartografía, la información geológica ha sido volcada sobre una base topográfica digital. Después del proceso de digitalización de contactos geológicos y fracturas, se ha almacenado la información en diferentes capas: una para cada litología, fracturas, leyenda, símbolos, tramas y colores, etc. La utilización de esta cartografía digital facilitará a partir de aho- ra no sólo la representación de cuantas variables se desee estudiar en relación con la geología, sino que constituirá por sí misma una infraestructura complementaria muy útil para la aplicación de un sistema de información geográfica que gestione los datos que se tienen del macizo del Montseny.

Palabras clave Cartografía digital, geología, SIG

Abstract Digital cartography of the Montseny Massif

We present the digital cartography of the Montseny massif, employ- ing field maps at 1:2.000 and 1:10.000 scales. The geological information was transposed over a topographical digital base. After digitalisation of geological contacts and fractures, information was stored in different layers: one for each lithology, fractures, legend, symbols, and colours. The use of this digital cartography will facilitate the representa- tion of different geological variables and will constitute a very useful complementary infrastructure for the application of a Geographical Information System to the data from the Montseny Massif.

Keywords Digital cartography, geology, GIS

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 113 Procés de realització de la cartografia digital La distribució en capes de cadascuna de les litologies, estructures i rètols permet traslladar amb facilitat aquest mapa La cartografia digital que es presenta ha estat realitzada en a un sistema d’informació geogràfica, i es poden així generar base a les cartografies de camp fins al moment disponibles: mapes temàtics a partir de l’activació de les capes d’interès. zona occidental (J.M. Carmona) i zona oriental (M. Vila- A continuació es presenten dos exemples d’aquests ti- devall). Aquesta informació de camp ha estat integrada en pus de mapes: un mapa de síntesi a escala 1:25.000. En la figura 2, a partir de les capes de falles i plecs, junta- Per traslladar tota aquesta informació de camp a un suport ment amb la de rètols corresponents a cada litologia, es mos- informàtic, es va utilitzar una base topogràfica digital a es- tra un mapa estructural d’un sector situat al nord de Cànoves. cala 1:5.000, cedida per la Diputació de Barcelona. Aquesta base topogràfica, a més de corbes de nivell cada 5 m, conté també la xarxa hidrogràfica, la xarxa de carreteres, els camins, les vies fèrries, les poblacions i la toponímia. A causa de l’elevat volum d’informació que tot això suposa, ha estat necessari simplificar la base topogràfica per fer-la més manejable. Així, per a aquest treball s’han utilitzat les corbes de nivell cada 25 m, les principals carreteres i la xarxa hidrogràfica. El procés seguit per generar un mapa fàcilment exporta- ble i modificable, consisteix a digitalitzar, sobre el mapa topogràfic, els contactes geològics i les estructures tectòni- ques. Així, sobre aquesta base digital, es va crear un mapa geològic base que inclou els contactes entre unitats sedi- Figura 2. Mapa estructural d’un sector al nord de Cànoves. mentàries, metamòrfiques, ígnies i estructures com ara falles i encavalcaments. A partir del mapa geològic base, s’han creat 56 capes, Així mateix es poden extreure també grups de capes que inclouen, a més de les corresponents a la topografia: corresponents a les roques metamòrfiques i ígnies, i obte- – una capa per a cada pis estratigràfic, nir l’amplitud de les aurèoles metamòrfiques, el desenvo- – una capa per a cada litologia metamòrfica, lupament de cada fàcies metamòrfica i les relacions entre – una capa per a cada roca ígnia, l’estructura, l’estratigrafia i les roques intrusives. En la fi- – una capa per a falles i encavalcaments, gura 3, es mostra l’aurèola metamòrfica al voltant del gra- – una capa per a cabussaments, nit de Vallfornés. – una capa per a plecs, – una capa per a rètols i – una capa per a la llegenda. Un cop acabat el procés de digitalització, es creen els polí- gons tancats, i s’assigna cada polígon a la capa corresponent a la seva litologia. Posteriorment, aquests es poden tramar, pintar i modificar amb facilitat. Per això, durant la digitalització, les intersec- cions entre polilínies s’han de trencar, amb la finalitat que posteriorment es puguin unir en polígons tancats amb l’objecte de tramar-los o pintar-los segons la seva litologia. En la figura 1 es presenta el resultat final amb l’exemple del sector de Santa Fe (en el centre de la imatge). Figura 3. Mapa resultant de l’aurèola metamòrfica al voltant de Vallfornés.

Un altre grup de capes interessant és aquell que permet mostrar el mapa de l’estructura general, a través del qual s’observa un canvi de direcció a gran escala dels plecs i encavalcaments al Montseny, tot indicant la pre- sència d’un gran antiforme de direcció NE-SO, amb l’eix cabussant cap al SO. Aquesta megaestructura es fa més visible separant les roques del Paleozoic inferior, que es troben agrupades en el nucli de l’antiforme, de les del Paleozoic mitjà i superior, separades a ambdós costats del seu flanc. Figura 1. Mapa resultant del sector de Santa Fe.

114 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 115

Història V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 117

truccions que s’han anat realitzant en el temps per cobrir les necessi- Evolució de tats socials, laborals i climatològiques. Paraules clau l’arquitectura Arquitectura, habitatge, masies, esglésies, castells al Montseny Resumen Evolución de la arquitectura en el Montseny Agustí Vulart Riera A lo largo de la historia de la civilización, la vivienda ha constituido Associació d’Amics del Montseny la base de asentamiento de las personas, ya sea formando el grupo familiar o una comunidad. Los primeros lugares que fueron utilizados como viviendas los en- contramos en las cuevas y grutas naturales que el medio montañoso ofrece o en las chozas o cabañas que se construían en las zonas bos- cosas colindantes normalmente con ríos, lagos o mares. El instinto de vida social y de defensa derivó en la construcción de casas aisladas en la montaña o en el llano, de aldeas, pueblos, ciuda- des, murallas, torres de vigía, castillos, iglesias y monasterios. El mundo agrícola, el artesanal y posteriormente el industrial crea- ron una serie de edificios como los graneros y porches, los molinos y las forjas y las naves fabriles. Las creencias en el más allá y el respeto a la muerte han estado siempre presentes en todas las culturas, siendo los comunidores y los monumentos funerarios un hito importante en la historia. La movilidad geográfica impulsó la creación de importantes vías terrestres y marítimas, encontrando los primeros magníficos puentes y túneles que ayudaron a salvar distancias. A través de esta ponencia iremos viendo la evolución arquitectó- nica en el área del Montseny, con ejemplos clave de las diferentes construcciones que se han ido realizando en el tiempo para cubrir las necesidades sociales, laborales y climatológicas.

Palabras clave Arquitectura, vivienda, masías, iglesias, castillos

Abstract Architectural evolution in the Montseny area

All through the history of civilization a dwelling place has been the base for people settling either in groups or in communities. Resum The first places that were used to live were caves and natural cav- erns in the mountains or huts and cabins built in wooded areas that Al llarg de la història de la civilització, l’habitatge ha constituït la were usually close to rivers, lakes or the sea. The desire for social life base d’assentament de les persones, ja sigui formant el grup familiar or defense led to the construction of isolated houses in the mountains o una comunitat. and the plains, of hamlets, villages, towns, walled cities, observation Els primers llocs que van ser utilitzats com a habitatges els trobem towers, castles, churches and monasteries. a les coves i grutes naturals que el medi muntanyós ofereix o les ca- The development of agriculture and crafts, and of industry later banes que es construïen a les zones boscoses adjacents normalment a on, resulted in the construction of granaries and barns, mills and rius, llacs o mars. smelting furnaces and factories. L’instint de la vida social i de defensa va derivar en la construcció Belief in another world and the respect for the dead have been pre- de cases aïllades a la muntanya o a la planura, pobles, ciutats, mura- sent in all cultures and ÇComunidoresÈ and funereal monuments lles, torres de vigia, castells, esglésies i monestirs. have been important historical milestones. El món agrícola, l’artesanal i posteriorment l’industrial van crear Geographic mobility resulted in the building of important land una sèrie d’edificis com els graners i porxos, els molins i les forges i routes and magnificient bridges and tunnels helped to shorten dis- les naus fabrils. tances. Improvements in maritime communications also helped to Les creences en el més enllà i el respecte a la mort han estat sem- lessen the time of travel. pre presents a totes les cultures, sent els comunidors i els monuments During this talk we shall explore the architectural evolution in the funeraris una fita important a la història. Montseny area, with key examples of the different kinds of building La mobilitat geogràfica va impulsar la creació d’importants vies that has been carried out over the year in order to cover social, work- terrestres i marítimes, i trobem els primers magnífics ponts i túnels ing and climatic requirements. que van ajudar a salvar distàncies. A través d’aquesta ponència anirem veient l’evolució arquitectò- Keywords nica a l’àrea del Montseny, amb exemples clau de les diferents cons- Architectural, dwelling place, farmhouse, churches, castles

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 117 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 118

Introducció tres sobre el camí que passa per allà i s’hi pot accedir per mitjà d’una escala. Al seu interior poden cabre-hi fins a tret- L’àmbit regional d’aquest estudi correspon al limitat per la ze persones i va constituir un bon refugi durant les guerres zona geogràfica que formen les poblacions següents: Grano- carlistes del segle xix. llers, Aiguafreda, Vic, Arbúcies, Hostalric, Sant Celoni i Car- —Les coves de Sant Segimon (foto 2), que es troben a dedeu. 1.230 m, al costat del santuari que porta el mateix nom. A Existeix informació bibliogràfica general i local en la qual l’interior d’aquestes coves es van construir petites cel·les per es recullen els diferents estils arquitectònics existents així als ermitans durant el segle xii. com també diverses publicacions sobre estudis de la masia catalana, esglésies i castells i altres menes de construccions, però possiblement aquesta investigació és una de les primeres que recull tots els tipus a l’àmbit del Montseny al llarg del temps. El meu objectiu és citar de cada estil alguns exemples representatius, excloent la confecció d’un inventari complet dins de cada categoria. L’ordre escollit per representar l’anàlisi realitzada ha seguit el criteri de l’evolució en el temps, iniciant el recorregut a les coves de les muntanyes fins a arribar a les modernes edificacions arquitectòniques del 2000, passant per cinc grans espais: Ð De la prehistòria fins al final de l’època romana. Ð Evolució de la construcció religiosa des del preromànic fins als nostres dies. Foto 2. Sant Segimon. Viladrau. Ð Anàlisi de les estructures medievals. Ð Desenvolupament d’àrees de població i creixement dels pobles. Els primers senyals que ens trobem d’intervenció de l’home Ð Impacte social de l’arquitectura des del segle xix fins a són els dólmens i menhirs, sent un dels millors conservats el l’actualitat. dolmen de serra de l’Arca, a prop de Can Brull, calculant-se Al final de l’estudi figura una àmplia bibliografia que per- que data des de 4.500-2.500 anys aC. metrà aprofundir més en els aspectes concrets que es desit- Un altre vestigi del passat és l’estela del pla de la Calma, si- gin. També cito les poblacions que posseeixen llibres especí- tuada a la Sitja del Llop, estimant-se que és de 3.000 anys aC. fics que han estat consultats per preparar aquest estudi, el Els ibers van habitar diversos llocs al Montseny i actual- qual s’acompanya amb 200 dispositives que reflecteixen els ment s’han localitzat diversos jaciments. exemples més emblemàtics dels diferents estils. La construcció més important d’aquesta època és la mu- Els hàbitats naturals més antics que podem trobar al Mont- ralla del turó de Montgrós, dins del terme municipal del seny són: Brull. L’obra pertany al segle iv aC. Destaca per la seva mag- —La cova situada al terme municipal de Sant Pere de Vi- nitud i les diferents divisions internes que engloben els habi- lamajor, per sota de Can Nadal que es troba a 600 m d’altura tatges, els graners, etc. (foto 1). La seva entrada ens porta a una àmplia zona de la Un jaciment ibèric (segle v aC) descobert últimament és qual es deriven dues concavitats on les parets humides i ver- el de Can Pons, classificat com a casa rural i situat a prop de melloses mostren el continu escorriment de l’aigua amb alt la riera d’Arbúcies. Posteriorment s’hi va alçar a sobre una contingut en ferro. Actualment és un bon aixopluc d’una im- casa romana (segle ii aC). portant colònia de ratpenats. El més gran vestigi d’aquesta última època correspon a la —La cova dels Trabucaires, situada al terme municipal de casa romana de Can Terrés de la Garriga (foto 3), on s’han Seva, a prop de Can Moreu, es troba a una altura de cinc me- recuperat, entre altres dependències, les corresponents als

Foto 1. Cova de Can Nadal. Sant Pere de Vilamajor. Foto 3. Casa romana. La Garriga.

118 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 119

banys i termes, així com també les canalitzacions de l’aigua. És una mostra clara de la bona qualitat de vida dels seus habitants. Recentment i com a conseqüència de les excavacions que s’estan realitzant davant de l’església de Granollers, s’ha descobert una estela funerària romana, considerada com la més antiga de la zona. La influència romana es va estendre a través del Congost per la via Ausa, per la qual cosa la ciutat de Vic aconseguí una gran importància tant social com política i cultural. S’hi han trobat restes d’un temple romà, avui reconstruït i que pertany al model denominat prostylos, exastilos amb atri de vuit columnes (6 + 2), erigit en el segle ii, en honor i culte a Roma i a l’emperador. El cristianisme es va anar cristalálitzant al llarg dels pri- Foto 5. Ca l’Agustí. Tagamanent. mers segles de la nostra era, sent els vestigis més antics els corresponents a les construccions de les esglésies preromàni- ques com la de Sant Pere Desplà (Arbúcies), Sant Cebrià de Com a aspecte rellevant de les construccions religioses te- Fluvià (Sant Esteve de Palautordera) i la del castell de Mont- nim els magnífics campanars com els que acabem de citar i soriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu). els diferents estils arquitectònics que es poden veure en recór- A partir del segle xi es van construir per tot el territori les rer els pobles del Montseny. Així citaré des dels d’espada- esglésies romàniques. Les més destacades són les del Brull, nya, pertanyents a ermites i petites esglésies com Sant Martí la Mora, Sant Marçal, Santa Magdalena (foto 4), Gualba, del Montseny i Riells fins als grans campanars com els de Breda, Seva, la Doma de la Garriga i Vic. Per a la seva cons- Sant Celoni, Arbúcies, Sant Esteve de Palautordera i Santa trucció es fan servir els materials següents: pissarra (proce- Maria de Palautordera, Viladrau, la Garriga i Granollers. dent del Montseny), granits (procedent de Gualba) i pedra Sant Esteve de Palautordera té encara la seva sagrera, da- vermellosa (procedent del Brull). vant de l’església i la rectoria, tancada amb una tanca d’obra El pas del romànic al gòtic es troba representat per esglé- sobre la qual s’assenta una gran reixa acabada en punxa. sies com la de Santa Maria de Palautordera, Arbúcies i la Gar- Aquest espai es regia pel dret canònic en lloc del dret civil. riga. Un altre tipus d’obra molt particular que es troba al costat Ja a partir del segle xviii es van inaugurar les esglésies d’alguna església és el comunidor. Al Montseny n’existeixen d’estil barroc com la de Sant Celoni (1703) i Viladrau (1769), dos exemplars: a la Costa i a Aiguafreda de Dalt. i posteriorment l’ermita del Remei (Santa Maria de Palautor- Era lloc de reunió del capellà i els habitants de la zona. dera) (1803) d’estil barroc-neoclàssic i l’església de la Pietat Aquell efectuava les oracions i benediccions per aplacar les (Arbúcies) (1945), aquesta última d’estil renaixentista. bruixes, les tempestes i els mals, i evitar les desgràcies en Per últim destacar per la seva modernitat la nova església aquella comunitat. d’Aiguafreda, amb el seu original campanar i amb vidrieres Fou sempre normal que al costat de les esglésies es trobés que formen les parets laterals. La seva construcció és molt re- el cementiri. Arran de l’epidèmia del segle xviii, Carles III cent i és un clar exemple de l’arquitectura actual. va promulgar que els cementiris fossin traslladats als afores En aquest àmbit religiós del Montseny són rellevants, d’u- dels nuclis de població. na banda, els monestirs que van existir al segle xi al Taga- Avui dia existeixen petites parròquies on els cementiris manent, Sant Marçal, Santa Magadalena i Breda. El campa- encara són al costat de l’església; és el cas del Brull, Santa nar i claustre d’aquest últim són uns grans exemples del Eugènia del Congost i la Costa. Les grans poblacions van romànic. D’altra banda, la catedral de Vic destaca per la be- traslladar en el seu moment els cementiris extramurs. llesa del campanar romànic de 46 m d’altura i els seus claus- Entre els dos extrems, destaco, junt a l’església, el ce- tres gòtics (segle xiv). mentiri de Sant Cristòfol de la Castanya (pertanyent al Brull),

Foto 4. Església de Santa Magdalena. Mosqueroles, Fogars del Montseny. Foto 6. Comunidor d’Aiguafreda de Dalt.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 119 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 120

que crec que és el més petit del Montseny i potser de Cata- esglésies amb una organització urbanística o bé de tipus per- lunya, i el gran cementiri d’estil modernista de Cardedeu, pendicular o bé radial o bé circular. Els habitatges de la po- dissenyat per l’arquitecte Raspall. blació es construïen al llarg del típic carrer Major, i són molt Paral·lelament a l’obra eclesiàstica es va desenvolupar similars entre les diverses poblacions de la regió, com es pot l’arquitectura del poder de la noblesa i de defensa dels habi- veure a Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palau- tants del pobles o de les cases rurals disseminades. tordera, Sant Celoni, Hostalric, Arbúcies, Aiguafreda, Seva Un tipus de construcció de vigia i defensa són les torres (foto 9) i Viladrau. Les cases tenen de quatre a cinc metres de com les existents a Hostalric (Montsoriu: torre de les Brui- façana amb un màxim de tres plantes: planta baixa, amb la xes), Montseny (la Besa) i Viladrau (la Sala). Amb el temps cuina, el rebost, la llar de foc i alguna habitació; primer pis: van arribar a transformar-se en castells o cases familiars. amb les habitacions, i segon pis: amb les golfes. A la part de La defensa medieval dels pobles va arribar en alguns ca- darrere de la casa hi ha el jardí-hort. sos a construir recintes totalment emmurallats, com els que Les places majors són característiques de tots aquests po- es poden contemplar encara avui a Hostalric, Granollers i bles i són el lloc central on es van desenvolupar i encara avui Sant Celoni, dels quals destaquen els seus grans perímetres i es desenvolupen els principals esdeveniments. Citem com les torres al llarg de la muralla. exemple les de Granollers i Vic pels seus notables edificis i la La importància de la defensa dels diferents territoris del seva actual vitalitat. Montseny queda reflectida per la línia i ubicació dels castells Durant el pas dels anys algunes famílies han estat molt in- que es van construir, destacant encara els existents del Brull, fluents en una determinada zona a causa d’una sèrie de raons Montclús, Montsoriu i Sant Pere de Vilamajor. que podrien haver estat d’origen militar, de tipus cultural, de El castell de Montsoriu (foto 7), situat a 640 m d’altura, és relacions polítiques, d’influències religioses, per llaços ma- un dels baluards medievals més importants de Catalunya i la trimonials, etc. El fet és que el seu nivell de vida, els va per- seva reconstrucció constitueix una tasca a aconseguir a llarg metre aixecar magnífiques cases en el lloc més privilegiat de termini. La seva magnífica fàbrica i l’ordenament dels dife- les seves propietats o del poble. Avui es conserven algunes rents recintes que componen la fortalesa són un clar exponent d’aquestes cases i en són un exemple les següents: arquitectònic dels segles xi (romànic) al xiii (gòtic). El cas- Ð Espinzella de Seva; tell va pertànyer als vescomtes de Girona i posteriorment a Ð Garolera d’Arbúcies; Cabrera, amb un poder de 4.071 llars, el doble del normal. Ð Fluvià de Sant Esteve de Palautordera; La societat civil en el transcurs de l’història es va anar or- Ð Mas Vidal de Viladrau; ganitzant, habitant de forma dispersa les diverses zones de la Ð El Pradell de Gurb a la plana de Vic; regió (veïnat de França, a l’actual municipi del Montseny) o Ð Castellnou de Llinars. formant poblacions. L’organització de vida civil mitjançant els ajuntaments ha Així doncs, en funció d’on s’instal·laren els habitants, els fet que cada població aixequés magnífics edificis per alber- habitatges es van adaptar a les necessitats familiars i al medi gar les alcaldies i els seus corresponents serveis. L’originali- en qüestió. D’aquí sorgeixen diverses menes de masies, se- tat en la construcció de cada un dels llocs queda patent quan gons la classificació feta per Josep Danès. Les tipologies bà- es comparen les diferents cases consistorials com les dels siques són les següents: municipis de: Ð Les de carener perpendicular a la façana. —Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni, d’estil mo- Ð Les de carener paral·lel a la façana. dernista; Ð Les de tipus basilical. —Aiguafreda, de línia clàssica; Ð Les de teulada piramidal quadrada amb torre al centre. —Cànoves i Samalús, Riells i Viabrea, antigues masies Al voltant o junt a les masies es construïen les dependèn- restaurades; cies auxiliars com les quadres, els graners i els porxos com a —Vic i Granollers, de façanes amb reminiscències gòti- Ca l’Agustí (foto 5). ques; El nuclis de població es van constituir als voltants de les —Sant Esteve de Palautordera, típica casa del carrer Major; —Hostalric, que han reconstruït l’antic convent de pares Mínims del segle xvii.

Foto 7. Castell de Montsoriu. Arbúcies. Foto 8. Casa modernista. Aiguafreda.

120 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 121

tils, papereres, càrniques i ja a l’actualitat, entre d’altres, les de mobles, les químiques, els carrossers, les de components electrònics, les embotelladores d’aigua i l’hosteleria. Tot el territori de la regió del Montseny és travessat per múltiples vies de comunicació, d’entre les quals destaquen la via Ausa que a l’època romana unia el Vallès amb Osona i la via Augusta, que en passar pel Vallès, connectava Girona amb Barcelona. Durant l’època medieval es van construir ponts de pedra a les rutes principals, com els de Vic, Aiguafreda i Sant Ce- loni, i altres d’inferior magnitud en molts camins intermuni- cipals, com els d’Arbúcies, Llinars, Viladrau i Fogars de Tor- dera (Sant Roc). Al final del s. xix es van iniciar les línies de ferrocarril Barcelona-Portbou i Barcelona-Puigcerdà, el que va obligar a construir magnífics ponts, alguns dels quals estan situats sobre la riera de Gualba que desemboca a la Tordera i sobre el Congost que porta les seves aigües al Besòs. El tipus de pont és de ferro i constitueixen unes meravelloses obres d’enginyeria. També és destacable el model d’estació que es va construir en aquella època i en són un exemple les de Bre- da i Palautordera. Al final del segle xx s’ha construït l’Eix Transversal que recorre una part del nord-oest del Montseny. I s’hi han hagut d’alçar nombrosos túnels i ponts, tots els quals són unes mag- nífiques creacions. En la construccció d’aquests túnels també s’han tingut en compte els aspectes ecològics, ja que permeten mantenir els corredors naturals de les espècies animals. No existeixen molts túnels a l’àmbit del Montseny, tot i que a la part del Congost (el Figaró), aquests són més nombrosos que a la part del Vallès. Destaquem els existents a les rodalies de Santa Fe i a l’Eix Transversal, entre Sant Hilari i Es- Foto 9. Carrer de Seva. pinelves. Vull fer esment dels nous petits túnels o ponts construïts Però, si un estil arquitectònic val la pena destacar per la recentment per evitar les vies de tren de la línia Barcelona - seva innovació en el seu moment és el modernisme. Portbou al seu pas des de Palautordera fins a Hostalric. La seva implantació a la regió del Montseny va ser espe- Per finalitzar la meva exposició m’interessa destacar la cialment important en aquelles poblacions que a principi del importància que des del segle xix han anat tenint cada vega- s. xx entraven en una dinàmica de rebre famílies que anaven da més les construccions realitzades per atendre les necessi- a passar-hi l’estiu, o bé s’hi instal·laven indústries que pa- tats de la societat. Així de la construcció d’escoles, balnearis ral·lelament creaven la fàbrica i les colònies dels treballadors i hospitals, hem passat a la de biblioteques públiques, llars amb les seves dependències, o bé s’hi construïen nous habi- per a jubilats, centres d’assistència primària, fondes i hotels tatges de les famílies de les pròpies poblacions. per arribar a la construcció de grans pavellons esportius, sa- Així foren la Garriga, Cardedeu, Santa Maria de Palautor- les d’espectacles, grans centres comercials, residències per a dera, Aiguafreda, Arbúcies, Vilamajor, Sant Celoni, Grano- la tercera edat, parcs de bombers, museus i grans zones ajar- llers i Vic les principals poblacions que avui llueixen amb or- dinades; tot per entrar en el segle xxi amb una arquitectura gull magnífiques obres arquitectòniques d’un dels més social cada vegada més humana i més completa. celebres creadors d’aquella època: Raspall, pupil de Domè- Efectivament, els últims cinquanta anys són transcenden- nech i Muntaner, i influenciat per Puig i Cadafalch. Les seves tals en aquest gran repte que és el de la creativitat arquitectò- obres no tan sols foren cases particulars, sinó que transcendí nica, tant a nivell particular com en el seu concepte més am- a ajuntaments, fàbriques, colònies, hospitals, escorxadors, pli d’estar al servei de la societat. I és el meu desig fer un toc colálegis, etc. d’atenció a totes aquelles persones i institucions que treba- Durant segles a la regió del Montseny han existit una sèrie llen per un millor equilibri entre el medi i l’home al Mont- d’oficis lligats al medi, com el pasturatge, el carboneig, els seny i als que viuen o visiten aquesta regió de forma que la moliners, etc. Cadascun d’aquests oficis construïren el seu gaudeixin i la conservin, per tal de consolidar el seu patrimo- habitatge per a aixopluc i per desenvolupar-hi la seva feina. ni al llarg del temps. Així avui dia encara tenim la cabana del pastor del pla de la Calma feta amb bruc, les cabanes de carboners que es cons- Bibliografia truïren durant la temporada de fer el carbó enmig dels boscos i els molins de farina o de paper que existien als rius, en es- Albesa, Carles (1990 i 1996). Postals del Montseny (2 vo- pecial la Tordera i el Congost. lums). Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Però és a partir del principi del segle xix que s’inicia la in- Amades, Joan (1982). La casa. ÇArxiu de tradicions popu- dustrialització i apareixen les grans instal·lacions fabrils: tèx- lars». Ed. José V. De Olañeta.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 121 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 122

Bargalló, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975). EL Montseny. Ed. de Catalunya. Ed. de Vecchi, SA. Destino. Boada, Martí. (1994-1995). Montseny. Medi i Home (16 vo- Rueda, J.; Dura, J. (1995). El Montseny. Ed. Dip. de Giro- lums). na-Caixa de Girona. Borbonet i Macià, Anna (1996). La masia. Ed. Columna. Vila, Marc Aureli. (1998). La casa rural a Catalunya. Ed. Camps i Arboix, J.; Català Roca, F. (1973). Les cases pai- 62. rals catalanes. Ed. Destino. Diversos autors (1985). Els orígens de Vallès Oriental. Camps i Arboix, J. (1976). La masia catalana. Ed. Aedos. Museu de Granollers. Àrea d’arqueologia. Comas i Durán, Pere; Castells i Pubill, J. (1982). Cases —, (1986-2000). Monografies del Montseny. (15 volums). de pagès. Ed. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Associació d’Amics del Montseny. —, (1994). Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. —, (1987-1995). Temes aiguafredencs. (7 volums). Ed. A.C. Ed. Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Aiguafreda Avui. Cuspinera, Ll.; Planas, J.; Robrer, J. (1997). M. Raspall, —, (1988-1999). Aixa. Revista del Museu Etnològic del arquitecte (1877-1937). Fund. La Caixa. Montseny, la Gabella Arbúcies (9 volums). Desclot, M.; Castells, J. (1994). EL Montseny. Ed. Lun- —, (1990-2000). Laurus. Revista del Museu de Granollers werg. Dip. Barcelona. (14 volums). Gibert, J. (1985). La masia catalana. Ed. Millà. —, (1991-2000). La sitja del llop. Coordinadora per a la Sal- Junyent, Eduardo (1965). Guia turística de Vic y comarca. vaguarda del Montseny. Ed. Montblanc-Martín. —, (1996). De la balma a la masia. L’hàbitat medieval i mo- Llobet, Salvador (1990). El medi i la vida al Montseny. Ed. dern al Vallès Oriental. Museu d’Autors Diversos. Grano- Museu de Granollers i Agrup Exc. de Granollers. llers. Marista, Manuel (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. —, (2000). El Castell de Montsoriu. Ed. Museu Etnològic Ed. 62, SA. del Montseny, la Gabella. Pandereta, J.M. (1991). El Montseny. Visió geogràfica. Ed. —, (2000). Guia del Parc Natural del Montseny. Institut d’E- EUMO. dicions de la Diputació de Barcelona. Pascual i Rodríguez, Vicens (1988). Vic, una ciutat en el Publicacions locals dels municipis següents: Aiguafreda, Ar- decurs de la història. Publicacions de l’Abadia de Montser- búcies, Breda, el Brull, Cànoves-Samalús, Campins, Carde- rat. deu, Espinelves, Fogars de Montclús, el Figaró, la Garriga, Pi de Cabanyes, Oriol (1998). Cases senyorials de Catalu- Granollers, Gualba, Hostalric, Llinars, Manlleu, Montseny, nya. Ed. 62. Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve i Santa Planella, Antoni; Català Roca, F. (1974). Els monestirs Maria de Palautordera, Riells i Viabrea, Seva, Tagamanent, catalans. Ed. Destino. Tona, Vic, Viladrau.

122 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 123

Resum

Les capelles del Des del moment de la seva construcció (final del segle x-principi del segle xi) fins a la seva darrera gran etapa constructiva del segle xiv, castell de Montsoriu el castell de Montsoriu veurà com, de manera progressiva, es va transformant el seu aspecte arquitectònic. Són un reflex fidel d’a- questa evolució les tres capelles actualment conegudes i que exem- Gemma Font i Valentí, plifiquen perfectament els tres grans estils arquitectònics de l’època Joaquim Mateu i Gasquet, medieval al nostre país: preromànic, romànic i gòtic. En aquest arti- Sandra Pujadas i Mitjà, cle s’exposen els coneixements que, gràcies a la documentació i so- Josep Manuel Rueda i Torres, bretot l’arqueologia, es tenen avui sobre les capelles de Montsoriu, Jordi Tura i Masnou dedicades a sant Pere. Paraules clau Museu Etnològic del Montseny, la Gabella Arqueologia, castells, capelles, Montsoriu

Resumen Las capillas del castillo de Montsoriu

Desde el momento de su construcción (finales del siglo x-principios del siglo xi) hasta su última gran etapa constructiva del siglo xiv, el castillo de Montsoriu verá cómo, de manera progresiva, se transfor- ma su aspecto arquitectónico. Fiel reflejo de esta evolución son las tres capillas actualmente conocidas y que ejemplifican perfectamen- te los tres principales estilos arquitectónicos de la época medieval en nuestro país: prerrománico, románico y gótico. En este artículo se ex- ponen los conocimientos que se tienen hoy en día, gracias a la docu- mentación y sobre todo a la arqueología, de las capillas de Montso- riu, dedicadas a San Pedro.

Palabras clave Arqueología, castillos, capillas, Montsoriu

Abstract The chapels of Montsoriu’s Castle

From the moment of its construction (end of x century-beginning of the xi century) to the last main constructive period in the xiv century, Montsoriu’s Castle progressively transformed its architectonic appearance. The three chapels known nowadays are a faithful reflec- tion of this evolution and they perfectly exemplify the three main architectonic stiles of the medieval times in our country: pre-Ro- manesque, Romanesque and Gothic. This article exposes the knowledge, thanks to the documents and basically to archaeology, we have about the Montsoriu’s chapels, dedicated to Saint Peter.

Keywords Archaeology, castles, chapels, Montsoriu

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 123 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 124

El castell de Montsoriu ha restat molt temps desconegut A partir de la dècada del 1980 es produeix una inflexió per a la gent de la contrada; les seves runes altives propi- en el destí del castell, ja que es duen a terme els primers es- ciaven la imaginació de visitants i excursionistes que hi tudis científics sobre el castell en base a treballs arqueolò- veien el marc idoni per a llegendes i rondalles (foto 1). gics. Aquests treballs han canviat la visió de Montsoriu i ens han aportat dades que han ampliat el coneixement del castell i de la seva evolució arquitectònica.

Les capelles de Montsoriu

Des del moment de la seva construcció (final del segle x- principi del segle xi) fins a la seva darrera gran etapa constructiva del segle xiv, el castell de Montsoriu veurà com, de manera progressiva, es va transformant el seu aspecte arquitectònic. Són un reflex fidel d’aquesta evolució les tres capelles actualment conegudes i que exemplifi- quen perfectament els tres grans estils arquitectònics de l’època medieval al nostre país: preromànic, romànic i gò- tic (fig. 1). Foto 1. Vista general del castell de Montsoriu.

Figura 1. Planta general del castell de Montsoriu amb la situació de les tres capelles.

124 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 125

La capella preromànica Situació de la capella romànica

La capella preromànica de Montsoriu es troba situada al La capella romànica es troba situada en l’angle sud-est del recinte Sobirà, primitiu recinte fortificat edificat entre els pati d’armes, recinte que es començà a bastir al final del se- segles x i xii que representa plenament la tipologia de cas- gle xii, amb la construcció d’un mur perimetral espitllerat i tells anomenats roquers. una sèrie de construccions interiors entre les quals destaca Al sector est, a tocar de la torre de l’Homenatge, es des- la capella romànica, que substituí com a lloc de culte la ve- cobriren les restes d’una petita capella castral. Actualment lla capella preromànica un cop aquesta es destruí. la capella es troba seccionada per la muralla est del recinte Sobirà, construïda en època gòtica, per la qual cosa apare- gué l’absis a la part externa del recinte i la nau a l’interior Descripció física de la capella dels segles xii i xiii de l’àrea d’accés al recinte. Podem datar la construcció d’aquesta capella cap al fi- En l’angle sud del pati d’armes es troba una sala de caire nal del segle x o com a molt al principi del segle xi, com noble, en la qual destaquen un finestral gòtic amb festeja- ho testifica el tipus de solució arquitectònica utilitzada: ab- dor i una torre circular d’angle. La sala està adossada di- sis en perfil de ferradura, característic de l’arquitectura rectament a la muralla exterior del perímetre del recinte i té preromànica (foto 2). l’accés a través d’una estança contigua, a diferència de la resta d’estances del recinte. Aquesta sala presentava un potent enderroc que cobria el nivell de pas de l’època gòtica i moderna, moment de gran funcionament. Alguns elements arquitectònics, com dues finestres de doble esqueixada, situats en els murs est i oest i una estructura annexa coberta amb arc apuntat, ens feien intuir l’aprofitament d’estructures anteriors en la construcció de la sala gòtica. Per aquest motiu es va procedir a excavar el nivell de pavimentació i el reompliment que el sobrealçava. Aquest és el cas de la sala sud del pati d’armes, en què el reompliment de terra (d’aproximadament 1,40 m de potència) ha permès conservar les restes d’estructures anteriors, d’època romànica. Així, l’excavació arqueològica posà al descobert la capella romànica de Montsoriu. Es tracta d’un edifici de planta rectangular (10 m de llargada × 3,5 m d’amplada) Foto 2. Capella preromànica. formada per una sola nau amb capçalera també rectangular. La capçalera s’orienta al nord-est, i conserva encara la marca de l’altar en el paviment. No trobem cap cas paralálel dins l’arquitectura religiosa La capçalera està separada de la nau per un esglaó. La del Montseny que sigui comparable a la petita capella cas- nau presenta un banc corredor adossat a cada mur. L’accés tral de Montsoriu. Els santuaris montsenyencs datats en a la capella s’efectuava per l’angle sud-oest mitjançant uns època preromànica corresponen a la tipologia de planta ab- esglaons, que coincideix amb el punt on se situarà la porta sidial rectangular o bé, ja entrat el segle xi, als de planta se- de l’estança d’època gòtica. La llum entrava a la capella a micircular. La capella més pròxima geogràficament que través de dues finestres de doble esqueixada situades a la presenta una estructura semblant a la de Montsoriu és la de part central dels dos murs curts de l’edifici, el mur de la Santa Maria del Castell del Far al municipi de Llinars del capçalera nord-est i el mur sud-oest. Vallès. El paviment de la capella és de morter i s’hi conserva, a Aquesta capella ja ha estat tractada àmpliament en l’an- banda de la marca de l’altar, una marca circular, on proba- terior Trobada d’Estudiosos del Montseny, per aquest mo- blement anava inserida la pica baptismal. Les parets també tiu no ens estendrem més en la seva descripció. estan recobertes de morter, conservat fins a l’altura corresponent al paviment gòtic. A l’arrebossat de la paret nord- oest de l’habitació es localitzaren una sèrie d’esgrafiats: La capella romànica conjunts de tres creus i un figura humana esquemàtica d’a- parença femenina. L’any 1198 apareix per primera vegada la capella de La coberta originària de la capella consistia en un teulat Montsoriu a la documentació escrita, on s’esmenta que es- de dos vessants, amb encavallada de fusta i coberta de teu- tava dedicada a sant Pere. La capella que citen els textos ja les. En el sobreaixecament de mur de la capçalera es con- no és la petita capella preromànica del recinte Sobirà, sinó serva la marca de la coberta i de l’encavallada (foto 3). que probablement correspon a la capella romànica del pati L’edifici presenta una capella lateral oberta en el mur d’armes, localitzada en el decurs de les excavacions arqueo- nord-oest, amb accés des de la capçalera de la capella. lògiques de l’any 1999. Aquesta petita capella lateral es troba coberta amb volta de La capella romànica de Sant Pere de Montsoriu perdura pedra, lleugerament apuntada, de la qual encara es conser- en la documentació al llarg del segle xiii; al 1279 s’esmen- ven les marques de l’encanyissat constructiu. També en el ta que formava part de l’Ardiaconat de la Selva, dins l’or- mur nord-oest, dins la petita capella lateral, es conserva ganització del bisbat de Girona. una finestra de doble esqueixada d’estil romànic, que dóna

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 125 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 126

Foto 4. Vista general de les dues capelles del pati d’armes.

La capella gòtica és de planta rectangular, mesura 9,50 m de llargada per 7,40 m d’amplada i és orientada al nord-est. El paviment de la capella fou construït en opus signinum i la separació entre capçalera i nau es marcà amb un esglaó format per blocs de granit, conservats en la seva gran majoria. La llum entrava al temple a través de dos grans finestrals d’ogiva que originalment estaven decorats amb vitralls i dos ulls de bou. Es conserva també el campanar en espadanya en un dels murs (foto 4). L’excavació del reompliment per a la construcció del paviment posà de manifest que es tractava d’un abocament homogeni amb material del segle xiv, fet que confirma la cronologia de construcció de la capella durant aquest segle. Cal dir que l’excavació d’aquest reompliment no ha Foto 3. Capella romànica. estat encara finalitzada i que per tant caldrà esperar noves campanyes d’excavació per tenir informació més comple- al que en el segle xiv seria una de les galeries del pati porta d’aquesta construcció. ticat. Aquesta capella lateral podria correspondre a l’altar La història de la capella de Montsoriu en els segles pos- de Santa Maria, que apareix en un document de l’any teriors ens l’aporta la documentació conservada, que ens 1255. indica que la vida de la capella continuà almenys fins al se- L’estil arquitectònic i els paralálels trobats (Sant Andreu gle xviii. La capella gòtica de Montsoriu era el centre de la de Bastracà al municipi de Beget i Sant Martí de Corsavell festa anual que tenia lloc al castell, de la qual tenim notí- a Bassegoda) ens fan situar la construcció de la capella de cies del segle xv però desconeixem si es produïa en segles Sant Pere de Montsoriu en un moment entre final del segle anteriors. En un document del 1462 s’esmenta que per la xii i principi del xiii que s’anomena segon romànic. diada de Sant Pere hom celebrava la festa major del castell i que acostumava a anar-hi molta gent.

La capella gòtica Bibliografia En el període gòtic es realitzà una important remodelació del pati d’armes. Es construí una gran cisterna central, eix Font, Gemma; Mateu, Joaquim; Pujadas, Sandra; vertebrador de l’espai, al voltant del qual es distribuïren les Tura, Jordi; Rueda, Josep Manuel (2000). El castell de estances del castell-palau. Aquest fet comportà l’anivella- Montsoriu. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal ment de tot el sector, retallant la roca a les habitacions del de la Selva. 67 pàgines. sector oest (cuines i menjador) i reomplint de terra el des- Font, Gemma; Llorens, Josep Maria; Mateu, Joaquim; nivell natural de la roca al sector sud i est (estances nobles Pujadas, Sandra; Tura, Jordi; Rueda, Josep Manuel i capelles). (1999). «Darreres troballes arqueològiques al castell de Amb la reforma arquitectònica del segle xiv la capella Montsoriu: la capella preromànica i el recinte fortificat romànica deixa de funcionar com a tal i el culte es traslla- dels segles xi-xiiÈ. III i IV Trobades d’Estudiosos del da de nou a l’estança immediatament contigua. Montseny; pàg. 259-264. La nova capella gòtica s’adapta a la nova distribució de Font, Gemma; Mateu, Joaquim; Pujadas, Sandra; l’espai que la reforma arquitectònica d’aquest període su- Tura, Jordi; Rueda, Josep Manuel (2000). ÇMontsoriu a posà, permetent l’accés directe des del pati central del cas- l’entorn de l’any 1000». Actes d’homenatge a Gerbert tell-palau, tal i com s’organitzen la resta d’estances nobles d’Orlhac. Catalunya i Europa a l’any 1000. Vic: Eumo del castell. Editorial.

126 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 127

Resum

El mas al Montseny. El poblament humà al massís del Montseny es començà a estructurar, tal i com el coneixem avui, fa aproximadament mil anys. En un intent Mil anys de caracteritzar el model d’ocupació al voltant de les unitats d’explo- tació familiars disperses característiques d’aquest territori, el mas, el d’interrelació entre Museu Etnològic del Montseny va realitzar un primer estudi, per encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional l’home i el medi Catalana, dins l’Inventari del patrimoni etnològic de Catalunya, en què es van seleccionar quatre masos representatius dels diferents models d’explotació: l’Agustí i Bellver, representatius de la zona d’alta Gemma Font i Valentí, muntanya; el Regàs, de mitja muntanya, i can Bonamic, explotació de Joaquim Mateu i Gasquet i la plana. Sandra Pujadas i Mitjà Els resultats obtinguts en aquest estudi es pretenen ampliar en un nou projecte que es realitzarà en col·laboració amb el departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Museu Etnològic del Montseny, la Gabella Paraules clau Masia, poblament

Resumen La masía en el Montseny. Mil años de interrelación entre el hombre y el medio

El poblamiento humano del macizo del Montseny empezó a estructu- rarse, tal y como lo conocemos hoy, hace aproximadamente mil años. En un intento de caracterizar el modelo de ocupación alrededor de las unidades de explotación familiares dispersas características de este territorio, la masía, el Museu Etnològic del Montseny realizó un primer estudio, por encargo del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dentro del Inventari del patrimoni etnològic de Catalunya, en el que se seleccionaron cuatro masías representativas de los diferentes modelos de explotación: Agustí y Bellver, representativas de la zona de alta montaña; Regàs, de media montaña, y Can Bo- namic, explotación de llano. Los resultados obtenidos en este estudio se pretenden ampliar en un nuevo proyecto que se realizará en colaboración con el departa- mento de Antropología de la Universitat de Barcelona.

Palabras clave Masía, poblamiento

Abstract The farmsteads of the Montseny: 1,000 years of interrelation between man and the environment

The human population in the Montseny’s massif began to structure, as we know it nowadays, approximately 1000 years ago. In an at- tempt to characterize the occupation model around the dispersed family exploitation units, characteristic of this territory: the farmhouse (masia), the Museu Etnològic del Montseny elaborated a first study, by request of the Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, as part of the Inventari del Patrimoni Etnològ- ic de Catalunya. In this study four farmhouses, representing different models of exploitation, were selected: Agustí and Bellver, represen- tative of high mountain area, Regàs of middle mountain and Bonam- ic of the valley.

Keywords Farmhouse, population

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 127 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 128

Antecedents històrics pi del segle xiv, dels quals només restaran sis o set després del període de crisi. El mas, tal i com el coneixem avui dia, és el resultat d’un Els masos que no van aguantar els estralls d’aquest perío- procés evolutiu, molt lent, tant en l’àmbit arquitectònic, de van veure com es produïa l’annexió de les seves terres a com social i territorial. Les dades històriques ens permeten altres propietats. No és d’estranyar que un mas absorbís les afirmar que el poblament de gran part del Montseny ja ha- terres i propietats de quatre o sis masos rònecs. Aquest fe- via iniciat la seva implantació al llarg dels segles ix i x. En nomen de concentració produït al llarg del segle xiv serà un marc cronològic de 300 anys, es produí un augment im- l’origen de grans famílies terratinents que al llarg dels se- portant de l’estructuració del territori, a partir de petits nu- gles xv i xvi, aprofitant la desintegració del poder feudal, clis organitzats a l’entorn de les esglésies parroquials, però adquiriran part dels seus drets i es convertiran en una nova sobretot del gran poblament dispers que ocupava ja bona oligarquia de substracte pagès. part de la muntanya, tant les zones de conreu ubicades a les valls fluvials, com les parts més altes del massís. A nivell documental podem constatar la importància de L’hàbitat tradicional al Montseny. l’establiment humà, tot just al final del segle ix i principi Estudi de quatre masos: l’Agustí, el Bellver, del x. D’aquest període hem seleccionat dos documents el Regàs i el Bonamic molt interessants: l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Martí del Congost (Aiguafreda), de l’any En el projecte de l’Inventari del patrimoni etnològic del 898, i l’acta de consagració de l’església parroquial de Montseny, dut a terme pel Museu Etnològic del Montseny, Sant Quirze d’Arbúcies, de l’any 923; que ens serveixen dins el marc de l’Inventari del patrimoni etnològic de Ca- per exemplificar aquest procés. talunya que porta a terme el Centre de Promoció de la Cul- En el document de l’acta de consagració de Sant Martí tura Popular i Tradicional Catalana, es dugué a terme un apareixen citats vuit vilars, mentre que a la d’Arbúcies estudi sobre l’hàbitat tradicional al Montseny. Una aproxi- s’esmenten dues viles i vuit vilars. El concepte de vilar mació a la complexitat del poblament dispers al Montseny, sembla correspondre al diminutiu del terme vila, i podria analitzant les diferents zones i les estratègies d’ocupació i fer referència a un veïnat en què s’agrupaven diverses explotació del medi en cada cas. famílies. Tot fa pensar que el procés d’ocupació de la terra, El mas és l’element sobre el qual s’ha vertebrat el po- en l’època alt medieval, s’hauria iniciat a l’entorn d’a- blament en aquest territori fins a mitjan segle xx. La seves quests vilars, segurament entesos com un petit nucli terri- arrels però s’han de cercar uns mil anys enrere, moment en torial o agrupació, que oferia estabilitat, seguretat i protec- què comencen a aparèixer de manera generalitzada les pri- ció als pagesos. meres mencions de masos, tal i com hem vist. A partir d’a- En canvi, a l’altra banda del Montseny, a Arbúcies ja te- questa visió històrica ens vam plantejar les diferències o nim referències directes de l’existència de masos en la ma- similituds que hom podia observar en els masos del Mont- teixa acta de consagració del 923. Així, trobem referen- seny, intentant caracteritzar a grans trets unes pautes o mo- ciats els Çmansos Monte SiriciÈ, els Çmansos SuniariiÈ, els dels que serveixin d’exemple. Tot i que sempre és difícil «mansos de Poses»… Aquesta estructura d’ocupació del generalitzar, hem constatat que es poden establir tres grans territori es completava amb la presència de sis esglésies ja franges d’ocupació humana al Montseny, agafant diferents edificades amb anterioritat a l’any 923, totes a l’interior de exemples de masos per al seu estudi en deteniment: l’actual terme d’Arbúcies. En aquest cas, podem parlar ja — Masos de plana. Els que es troben situats a les parts d’una estructuració important del territori, que segurament baixes del massís i que tenen una explotació principalment s’hauria anat configurant al llarg del segle anterior. agrícola, en molts casos aprofitant els recursos hídrics que Gràcies a aquestes dades, podem interpretar que gran ofereixen els nombrosos cursos d’aigua del massís: Can part del poblament del Montseny ja havia començat a fi- Bonamic (Sant Esteve de Palautordera). xar-se entre els segles ix i x. Aquests primers establiments — Masos de mitja muntanya. Situats a una altura supe- de masos seran la llavor del gran desenvolupament durant rior, fins als 900 metres, aproximadament, i que gaudeixen els segles posteriors. Entre el segle xi i el segle xiii es pro- d’una explotació forestal important, sense oblidar l’agri- duí una colonització molt intensiva, tant és així que vers cultura: el Regàs (Arbúcies). l’any 1300 a Aiguafreda hi havia un total de 56 masos, una — Masos d’alta muntanya. Es troben al límit altitudi- xifra que no se superarà mai. Com a exemple, l’any 1855, nal del poblament al Montseny. L’explotació del territori un moment àlgid del camp català, es quantifiquen 26 ma- és molt diversificada, amb un gran pes de les activitats ra- sos al mateix municipi. En aquesta primera fase els masos maderes no estabulades: el Bellver (Tagamanent) i l’Agus- es troben sotmesos directament sota la tinença d’un se- tí (Tagamanent). nyor. Aquest fenomen sembla que es dugué a terme al llarg dels segles xi, xii i xiii. A partir del segle xiii alguns pagesos comencen a declarar-se remences dels senyors. L’Agustí i el Bellver El segle xiv significà la gran davallada del camp català. Ja abans de l’arribada dels efectes de la pesta negra, durant L’Agustí és un mas situat en els darrers contraforts del pla la segona meitat de segle, havien començat les unions en- de la Calma, a 1.040 m d’altitud. La seva propietat comprèn tre masos, motivades per la manca de recursos per portar una extensió de 200 ha, amb unes altures màximes i míni- endavant les propietats. L’efecte d’aquesta crisi comportà mes de 1.150 i 750 m. La vegetació dominant són les landes la desaparició d’un gran nombre de petits masos, els masos a les parts superiors i l’alzinar muntanyenc a les inferiors. rònecs. A la parròquia de la Castanya es té constància do- Es tracta d’un mas de grans proporcions, amb un cert cumental de l’existència d’una trentena de masos al princi- aire senyorial i d’estructura complexa, documentat per

128 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 129

primera vegada en el cabreu del castell de Tagamanent, de l’inici del segle xiii, tot i que la major part de les estructures actuals daten dels segles xvii i xviii, període àl- gid del mas. L’edifici de planta rectangular està format per tres cossos, un dels quals sobresurt de la façana principal. Interior- ment el mas presenta tres nivells: planta baixa, pis i golfes. Adossada al cos esquerra, a la façana de ponent, l’Agustí presenta una galeria d’arcs de mig punt, a l’altura de la planta baixa i primer pis. El portal d’entrada és de pedra amb llinda i conserva la data de 1776. El Bellver és un mas situat també en els primers contraforts del pla de la Calma, a 1.020 m d’altitud, molt a prop del turó de Tagamanent i del mateix mas Agustí. La propietat abasta 310 ha, amb altures màximes i mínimes de 1.250 Foto 2. El Bellver (Tagamanent). i 550 m. Segons l’indret de la finca podem trobar espais coberts per landes, alzinar muntanyenc o vegetació de ribera. La primera cita documental coneguda és del 1304, en un procés del castell de Tagamanent, on apareix com a domus. El Regàs L’edifici actual presenta una planta rectangular de grans dimensions. La construcció principal està formada per una es- El gran casal del Regàs, seu de la nissaga familiar, s’ubica tructura de tres cossos, amb els dos laterals més avançats, al peu del turó de Collsatorre, a 515 m d’altura i al centre deixant com a pati el davant de la façana principal, que clou de la petita vall de Lliors, que forma el veïnat del mateix l’entrada principal de l’habitatge en forma de barri clos. nom. El Regàs és la hisenda més gran del seu veïnat, un Aquests dos masos serveixen per exemplificar l’hàbitat exemple de propietat jeràrquica formada al llarg dels se- d’alta muntanya, en una zona emblemàtica del Montseny gles. com és el pla de la Calma. Es tracta de masos on la rama- La casa pairal, on actualment resideix la família, és de deria gaudia d’un pes molt important, tal i com ho testimo- grans dimensions i ha sofert ampliacions successives. L’e- nien les dades documentals de segles anteriors, per exem- difici, de factura més moderna que la masoveria, consta de ple a mitjan segle xviii l’Agustí tenia 345 caps de bestiar planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos ves- oví i caprí, i la mateixa estructura arquitectònica dels ma- sants. Elements destacats són les escales d’accés, la balco- sos. Malgrat la seva rellevància, aquesta activitat ramadera nada i la finestra conopial que ens permet datar aquesta era complementada amb una zona de conreu de secà, al part de l’edifici entorn del segle xvii. voltant de la casa, i els aprofitaments forestals que oferien Arquitectònicament la masoveria i la casa pairal formen les dues propietats. un sol cos. La part més antiga del conjunt, però, sembla ser En el moment àlgid del camp català, al llarg del segle una torre de planta rectangular, de dos pisos d’altura, a la xviii, els dos masos assoleixen el seu rendiment més òp- qual s’adossa la masoveria i el casal. Aquesta torre és ano- tim. A partir d’aquest moment s’iniciarà un lent declivi menada popularment com la torre dels Moros i és probable que acabarà al principi del segle xx, quan els masos són que s’aixequés a l’entorn del segle xiii, moment de les pri- arrendats a famílies masoveres i amb el seu abandó defi- meres mencions documentals de la família. nitiu a la dècada dels seixanta. L’any 1974 la Diputació de A partir de l’estructura de la torre es bastí el primer ca- Barcelona comprà les dues finques i en l’actualitat, des- sal del Regàs, que actualment és la masoveria, i com a mí- prés de les tasques de restauració, l’Agustí està a punt d’o- nim des del segle xvii tingué la funció d’espai de residèn- brir-se com a equipament museístic, que exemplificarà cia dels masovers de la casa. l’hàbitat a la Calma, i el Bellver serà un punt d’informació El Regàs fou sens cap mena de dubte una de les propietats i restaurant. més importants del Montseny. A partir de la desintegració dels poders feudals, el Regàs inicia un període de creixement espectacular, amb la compra de diferents propietats al llarg del segle xvi, que amplien els seus dominis fins a la vall de Santa Fe. Aquests dominis s’estenien en una zona de mitja muntanya, que possibilitava el desenvolupament de tres activitats remarcables: forestal, amb una gran varietat d’espè- cies, com el faig, l’alzina i el castanyer; ramadera, amb zones de pastura comunal adquirides a la vall de Santa Fe, i agríco- la, una important zona de conreu a la vall de Lliors, amb alguns conreus remarcables com el de les pomeres. A part de l’activitat productiva directa, hi havia una entrada d’ingres- sos important a través dels contractes d’arrendament de terres i masoveries establertes dins la propietat, complementat amb les rendes que obtenia per la utilització del seu molí fariner, construït l’any 1612 a tocar del casal. El Regàs actualment es troba habitat per la família tron- Foto 1. L’Agustí (Tagamanent). cal de la casa i pels masovers, i la finca, molt disminuïda

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 129 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 130

s’hi establiren diferents molins: un molí draper, posteriorment un molí paperer i un molí fariner. Els conreus mencionats, necessitats de camps de regadiu, i els diferents molins utilitzaven les estructures d’aprofitament hídric, vinculades al cabal de la Tordera i reglamentades primer pel senyor feudal i posteriorment pel batlle general de Ca- talunya amb la creació de la Comunitat de Regants de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, que ha arribat fins als nostres dies. L’estructura del mas ha variat al llarg dels segles, però el canvi més brusc succeí al final del segle xx quan, com molts d’altres, perdé la seva funció principal i passà a convertir-se en una casa de segona residència.

Foto 3. El Regàs (Arbúcies). El mas al Montseny

respecte a segles anteriors, es troba dedicada a l’explotació Els quatre masos analitzats ens serveixen per veure com forestal en part, tot i que els hereus es dediquen a feines del s’adaptaren les estructures del mas a les diferents àrees sector terciari. Cal esmentar que a la finca s’hi troba ubica- montsenyenques, aprofitant en cada cas els recursos natu- da una planta embotelladora d’aigua, Font del Regàs, anti- rals més abastables. En el marc d’aquest Montseny rural, gament propietat familiar i en l’actualitat depenent d’una les diferentes explotacions intentaven equilibrar els seus multinacional del sector. rendiments productius amb la complementarietat de diferents pilars: agricultura, explotació forestal i ramaderia, i fins i tot amb les rendes obtingudes pels molins hidràulics. Can Bonamic La pertinença a un entorn determinat condicionava les ca- racterístiques del mas, tal i com hem vist, així que el pes Can Bonamic es troba situat als peus del Montseny, al terme econòmic de cada explotació estava subjecte a aquesta municipal de Sant Esteve de Palautordera, més concreta- adscripció geogràfica. ment a la zona dita de Santa Margarida. Aquesta plana es El mas entès com a nucli productiu era també el centre de troba a la riba dreta de la Tordera a 285 m, damunt la plana l’estructura familiar. Al llarg de molts segles, tots els mem- aláluvial del seu curs mitjà, caracteritzada per l’orografia bres de la família participaven de les diferents feines que suau i els sòls fèrtils, ocupada majoritàriament per conreus, comportava la gestió del mas. L’organització familiar és la alzinar als turons i vegetació de ribera als cursos d’aigua. família troncal. Al mas, en general, conviuen diferents ge- El mas Bonamic presenta una planta rectangular, for- neracions: l’hereu, els seus fills i els pares de l’hereu. Pot ha- mada per tres cossos paralálels, amb teulada a dos vessants ver-hi, a més, germans del pare o els seus mateixos germans, amb aresta situada al llarg de la crugia central. El conjunt normalment solters. No cal oblidar l’existència, a més, d’al- de l’edifici queda clos per un mur que tanca l’accés prin- tres persones com jornalers o servents, en el cas de les grans cipal, formant un pati interior. La seva història es remun- hisendes, que no formen part de la família. ta com a mínim al segle xiv i és un exemple de mas de Tot aquest món, després de mil anys d’història, es troba plana on a través dels més de 700 anys es pot seguir l’e- en una fase terminal, a causa dels importants canvis socio- volució dels conreus i dels aprofitaments hidràulics en econòmics d’aquests darrers cinquanta anys. El procés aquesta part del Montseny. Així, documentem el conreu d’abandó del mas per part dels indígenes, generalitzat a del lli (s. xiv), el conreu del cànem (s. xviii), l’increment partir dels anys seixanta, s’ha vist substituït en algunes dels farratges (primer terç del s. xx), a part d’altres con- parts del Montseny, al final del segle xx, per una reocupa- reus habituals. També cal destacar que dins la propietat ció a partir de nous usos. El pes cada cop més important del sector terciari ha comportat que en l’actualitat molts masos siguin utilitzats com a segona residència (Can Bo- namic), d’altres com a equipaments culturals (Agustí i Bellver) i una part petita encara continua sota la nissaga familiar, tot i que amb uns usos molt diferents dels que tenia tradicionalment (Regàs). Aquest procés de canvi i abandó de les estructures clàs- siques del mas ha comportat una transformació brutal del medi, amb l’abandonament de les zones de conreu i l’augment espectacular de la superfície forestal. Ens trobem, per tant, davant una nova realitat territorial i social. És precisament en el marc d’aquesta situació de trans- formació i canvi que el Museu Etnològic del Montseny, un dels objectius del qual és el d’incidir en l’estudi de les dinàmiques passades i presents que han configurat i configuren el poblament humà al Montseny, a partir de les pri- Foto 4. Can Bonamic (Sant Esteve de Palautordera). meres dades obtingudes d’aquest estudi, pretén engegar un

130 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 131

Figura 1. Situació dels masos objecte d’estudi (1: El Bellver, 2: L’Agustí, 3: El Regàs, 4: Can Bonamic).

nou projecte amb el departament d’Antropologia de la Oliver, Jaume (en premsa). Història de l’antic terme de Universitat de Barcelona que abasti tots els aspectes exis- Tagamanent (segles x-xv). tents a l’entorn del mas. Pladevall, Antoni (1998). El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny. Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. 310 Bibliografia pàgines. Puigferat, Carles (1998). «El poblament a l’edat mitja- Marquès, Josep Maria (1994). Arbúcies cristiana. Giro- naÈ. Aiguafreda 1100 anys d’història; pàg. 47-60. na: L’Eix Editorial, S.L. 76 pàgines.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 131 V Trobada 03 13/6/03 10:14 Página 133

Resum

El camí antic de En aquesta comunicació es descriu el tram de la pujada de Sant An- toni i el pla de les Forques, a la partió dels termes de Seva i Centelles, Barcelona a Vic: corresponent al camí ral que menava de Vic a Barcelona per l’estreta vall del riu Congost (al límit occidental del Parc Natural del Mont- el seu pas pel Congost seny). Les estructures conservades i un conjunt d’elements topogrà- fics i epigràfics (la troballa a Centelles de sis miláliaris del baix im- peri) demostren l’origen romà del camí. El treball exposa l’estat F. Xavier Menéndez i Pablo actual de la recerca d’aquesta via, contextualitza el camí en el marc de la xarxa viària romana catalana i ofereix, en concret, una descrip- Oficina de Patrimoni Cultural ció detallada del tram del pla de les Forques. Diputació de Barcelona Paraules clau Vies romanes, camins, Seva, Centelles Núria Molist i Capella

Museu d’Arqueologia de Catalunya Resumen El antiguo camino de Barcelona a Vic: su paso por el Congost

En la presente comunicación se describe el tramo de la subida de Sant Antoni y del pla de les Forques, en la frontera de los términos de Seva y Centelles, correspondiente al camino real que se dirigía de Vic a Barcelona por el estrecho valle del río Congost (en el límite occidental del Parque Natural del Montseny). Las estructuras conservadas y un conjunto de elementos topográficos y epigráficos (el hallazgo en Centelles de seis miliarios del bajo imperio) demuestran el origen ro- mano del camino. El trabajo expone el estado actual de la investiga- ción de esta vía, contextualiza el camino en el marco de la red viaria romana catalana y ofrece, en concreto, una descripción detallada del tramo del pla de Les Forques.

Palabras clave Vías romanas, caminos, Seva, Centelles

Abstract

The ancient road from Barcelona to Vic: its route along the River Congost

This paper describes the section of the road that passes through Pujada de Sant Antoni and Pla de les Forques, on the boundary between the municipalities of Seva and Centelles, corresponding to the highroad from Vic to Barcelona through the narrow valley of the River Congost, along the western edge of the Montseny Nature Park. The structures that have been preserved, together with a series of topographic and epigraphic features (including six late imperial milestones), reveal the Roman origin of the road. The paper accounts for the present status of research on this road, places it in the context of the network of Roman roads in Catalonia and provides a detailed description of the Pla de les Forques section.

Keywords Roman roads, tracks, Seva, Centelles

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 133 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 134

Introducció Deixem per una altra ocasió la descripció de l’altre tram conservat, identificable al sector conegut com a pujada de Presentem en aquestes Jornades un breu avanç d’un estudi Sant Antoni o camí de les Codines, entre l’esmentada peque pretenem realitzar sobre el traçat de l’antic camí d’ori- drera i el primitiu emplaçament de l’ermita de Sant Anto- gen romà que travessa la vall del Congost (l’estreta vall ni. Aquest tram conserva bona part del seu traçat retallat a oberta pel riu Congost que comunica les comarques del la roca, on encara s’observen les roderes (fig. 2). Per bai- Vallès Oriental i Osona, i que marca el límit occidental del xar a la llera del riu, el camí feia un revolt peraltat d’es- Parc Natural del Montseny), centrat en el tram més ben con- tructura quadrangular, clarament romà, i que va ser des- servat ubicat a la partió dels termes entre Centelles i Seva. truït parcialment per a la construcció de la variant de la La present comunicació, per raons d’espai, es limitarà a do- N-152 d’accés a Centelles (fig. 3), un cop realitzades, nar a conèixer un tram d’uns 400 m d’aquest antic camí romà l’any 1988, les pertinents excavacions d’urgència (fig. 4) i medieval en el sector conegut com a pla de les Forques o cò- (Caballé et al., 1993). dol del Bisbe, al terme de Centelles, a tocar amb la partió del Desitgem, amb el breu treball que presentem, iniciar un terme amb el de Seva, des de la pedrera d’en Xuclà fins una estudi que haurà de ser en el futur exhaustiu i aprofundit, i mica abans del camp de futbol d’Hostalets de Balenyà. Ofe- que es marca, com a objectius, reconstruir la nostra histò- rim un croquis amb mesures i orientacions preses sobre el ter- ria, alertar del perill de destrucció que corre aquest patri- reny que permeten, si més no, una primera aproximació a la moni i plantejar públicament la necessitat, a mitjà termini, seva topografia i a la seva situació en el plànol (fig. 1), així de recuperar, restaurar, senyalitzar i posar a disposició del com també una breu descripció física de la seva estructura. públic el recorregut de l’antiga via.

Figura 2. Detall de rodera de la via, corresponent al tram de la pujada de Sant Antoni.

Figura 1. Croquis del tram de la via corresponent al pla de les Forques i Figura 3. Detall del revolt quadrangular de la via, a la pujada de Sant situació en el mapa topogràfic. Antoni, un cop excavat. La foto està presa just abans de la seva destruc- ció (abril 1988).

134 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 135

moderna, ja que fou reutilitzat quatre vegades (s’aprecien les traces de tres inscripcions anteriors). El darrer miláliari, probablement anepígraf (és a dir, que no tenia inscripció, però podria haver estat pintat), roman actualment desaparegut (Fabre, Mayer, Rodà, 1982). La via romana del Congost substituí l’anterior ruta d’è- poca republicana, de recorregut força més difícil, amollo- nada pel procònsul Mani Sergi al final del segle ii aC, que posava en contacte Ausa amb la costa, evitant el Congost. Aquest altre camí anava de Vic, passant per Tona i Coll- suspina, a Caldes de Montbui, des d’on es bifurvava cap a Martorell (a l’interior) i cap a Mataró (a la costa). A partir de Tona (on hi ha una possible torre romana funerària o de guaita i dos miláliaris més), una única carretera romana (unides les dues rutes que venien del Congost i del Coll- Figura 4. Vista del sector de la via que fou destruït amb motiu de la suspina) enfilava cap a Vic passant per Malla (on es loca- construcció del nou vial d’entrada a Centelles des de la N-152, amb mo- litzà un monument funerari a peu de camí), el Mas Colo- tiu de la seva ampliació. La foto és del juny del 1988. S’aprecia clarament el traçat descendent de la via tallada a la roca en el tram que encara es mer, l’Albanell (a Santa Eugènia de Berga, on hi un altre conserva. miláliari) i la fàbrica Colomer Munmany (una necròpoli).

Context històric i arqueològic Descripció del tram de via sobre el pla de les Forques

En època medieval, el camí ral que menava de Vic a Bar- El tram de via conservat sobre el pla de les Forques mesu- celona travessava l’estreta vall del riu Congost, tot seguint ra aproximadament 410 m, més de la meitat dels quals pre- el traçat del riu, per on posteriorment fou bastida l’actual senta traces visibles. Segueix una trajectòria N-S per virar carretera N-152. El camí s’ha anat localitzant a Aiguafreda posteriorment vers el NE després del petit turó coronat per (l’Abella i les Canes), Centelles i Seva (Sant Antoni i pla una torre d’alta tensió. De la via, en queden restes en qua- de les Forques) i es perd quan arriba a Hostalets de Ba- tre punts diferents, els quals hem anomenat, de N a S, sec- lenyà. tors 1 a 4 (fig. 1). Les restes físiques detectades, que si bé són conegudes i Sector 1. Les primeres restes de la via les trobem a uns han estat ocasionalment citades, romanen pràcticament 48 m de les fites amb la inscripció EP (corresponents a inèdites i no han estat estudiades amb profunditat (per l’empresa Estabanell i Pahissa), prop del camp de futbol i raons d’espai, no podem incloure tota la bibliografia, però de les darreres cases d’Hostalets de Balenyà. La via passa podem citar Pladevall, 1987 i Mayer, Rodà, 1996). entre dos retalls practicats a la roca que l’emmarquen per Les notables estructures conservades (revolts peraltats, ambdós costats. L’amplada total és de 3,80 m, mentre que murs de contenció, empedrats...) revelen que estem, molt el costat més llarg de la roca retallada mesura 8 m. En di- possiblement, davant del traçat de la via romana imperial recció sud, fins a arribar al sector següent –a 23 m–, resten (amb refaccions medievals i modernes) que comunicava in situ algunes lloses esparses del paviment i dels murs la- Barcino, seguint l’eix del Besòs, amb Ausa (Vic), i poste- terals. En aquest tram, la via discorre sobre un terreny pla. riorment amb el Pirineu, per la collada de Toses (cap a Llí- Sector 2. La via està delimitada per dos murs laterals, via), i amb Empúries, per la via del Capsacosta. La via puig que, tal com indicàvem en la descripció del tram an- Ausa ha estat ben documentada per vuit miláliaris, sis dels terior, discorre sobre un terreny pla. D’aquests murs, se’n quals són d’època baiximperial (segles iii i iv dC) localit- conserva sols una filada. L’amplada de la via és de 3,40 m, zats al segle passat al Molí de les Canes (Centelles, prop de mentre que l’amplària total –inclosos els murs laterals– és la divisòria del terme amb Aiguafreda) (Fabre, Mayer, de 4,80 m. La llargada conservada és de 16,40 m. Diversos Rodà, 1982). grups de pedres irregulars conformarien les restes del pa- Els miláliaris de les Canes van aparèixer el 1842, en viment, del qual es diferencien dos blocs de pedra més construir-se un forn de calç davant del molí. Quatre d’a- grans situats perpendicularment als murs. quests estaven reutilitzats en el seu parament. El primer Sector 3.A poc més d’uns 71 m vers el S comença el miláliari, de gres, de 95 cm d’altura, contenia una llarga tram més ben conservat, en què podem diferenciar diver- inscripció, gràcies a la lectura de la qual sabem que estava sos tipus d’obra causats unes vegades per l’adaptació a l’o- dedicat a l’emperador Deci (any 251 dC). L’any després de rografia i d’altres per refetes de diverses èpoques. 3.1) La la troballa, el 1843, fou publicat per J. Ripoll, de Vic, lle- via continua la mateixa trajectòria N-S dels trams ante- gint la inscripció segons li havien copiat dos centellencs, riors, conservada en prop de 26 m en què s’identifica el Josep Cerdà i Sunyer, del Cerdà de la Garga, i Josep Subi- mur dret, conformat per almenys tres filades de pedres rana, farmacèutic. Actualment es troba al Museu d’Arqueo- irregulars. Al seu extrem S es conserva part de l’enllosat, logia de Catalunya, a Barcelona. Pel que fa als altres cinc amb tres blocs grans perpendiculars a la via. 3.2) La via miláliaris, quatre estan dipositats Ðdes del 1891Ð al Museu gira lleugerament vers l’O, amb un tram de 5,30 m. Es po- Episcopal de Vic i dos d’aquests, fragmentats, estan dedi- den resseguir les traces del mur dret i les restes de l’enllo- cats probablement a l’emperador Carus (282-83 dC), i els sat, sigui de blocs grans o de pedra més petita. 3.3) El camí altres dos, sencers, a l’emperador Galeri (305-11 dC). La torna a virar lleugerament vers l’E i pren el rumb NE-SO. dedicació a Galeri d’un dels miláliaris és la darrera i més Aquest és el tram conservat més llarg, d’uns 200 m. La pa-

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 135 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 136

ret dreta es pot observar pràcticament en tot el tram, molt abans d’arribar a la carretera d’accés a la pedrera, en una ben conservada en alguns punts, on presenta entre tres i zona arrassada modernament per màquines excavadores, quatre filades i una amplada d’uns 50 cm. La part inferior trobem més restes del mur de contenció de la via. del mur de contenció és de pedra irregular, mentre que la filada de coronació és de blocs grans i escairats. Sobresur- ten unes lloses verticals o guarda-rodes (fig. 5), vuit en total, situades de forma no equidistant (les distàncies entre les unes i les altres varien entre un mínim de 4,5 m i un mà- xim de 27,7 m). Pel que fa al límit de la via pel costat esquerre, almenys en tres punts es constata que estava tallada a la roca. Pel que fa al paviment, aquest es conserva també de forma desigual: en alguns indrets, està format per pedra petita –de color blanquinós i amb restes de quitrà–; en altres, per un enllosat de blocs de pedra grisa, i, finalment, per grans lloses travesseres Ðde color grisencÐ que es disposen de forma perpendicular a la via (fig. 6). L’amplada útil varia entre els 3,40 m i els 4,40 m. No hi ha traces de roderes ni tan sols en aquells punts en què la via aprofita la roca natural tallada. Figura 6. Un altre detall del tram de la via del pla de les Forques, on s’a- Sector 4. Després de 18 m sense restes físiques de la precien restes de l’enllosat. via, trobem la continuació en el punt en què comença un gir de 65¡ vers el SE per tal de rodejar el petit turó esmentat. A l’extrem N, abans d’arribar a l’angle, el mur dret es conserva amb una altura de 130 cm –5 filades–. D’entre els blocs de Conclusió coronament, en destaca especialment un per les seves dimensions (60 × 180 × 40 cm). El costat esquerre es troba En conclusió, ens trobem amb un tram de l’antic camí ral tanmateix tallat parcialment a la roca, sent l’amplada del que conserva importants restes de la seva estructura, data- vial entorn dels 3,40 m. Allà on la via canvia de direcció es bles, la majoria, de pocs segles enrere, però que corresponen conserven 8 filades del mur –210 cm d’altura– (cal asse- a refetes i reparacions d’una via més antiga, d’època roma- nyalar que en aquest punt, la vegetació, i en especial alguns na, de la qual es conserva el traçat, la base dels murs de con- arbres, amenacen seriosament la seva conservació; a més, tenció i algunes restes del primitiu empedrat. Ens referim a la paret es troba en part descalçada, el que facilita els eslla- les grans lloses miocèniques, de cantonades arrodonides i de vissaments). Posteriorment, en el recorregut final d’aquesta color gris-blavós, disposades transversalment a la via. En tirada, segueix el mur dret, de 2 m d’altura, també seriosa- aquest tram s’observa com, en alguns indrets, el pendent ha ment afectat per les esllavissades i la vegetació arbustiva. fet necessari la preparació prèvia del terreny, tot rebaixant la L’enllosat es conserva deficitàriament, amb pedres petites roca pel costat més alt i aixecant un marge de contenció en de color blanquinós, destacant, però, un altre grup de blocs el costat contrari per anivellar el camí. L’amplada mitjana travessers de pedra grisa. Abans que la via es perdi, poc de la via és de 3,40 m (11,5 peus romans), però en alguns trams arriba fins als 4,14 m (14 peus romans).

Bibliografia

Caballé, Antoni; Espadaler, M. del Mar; Tió, Xesca (1993). ÇVia del Congost (Centelles i Seva)È. Annuaris d’intervencions arqueològiques a Catalunya, 1. Generali- tat de Catalunya. Fabre, Georges; Mayer, Marc; Rodà, Isabel (1982). «Epigrafia romana d’Osona». Ausa, X (1982), 102-104. Patronat d’Estudis Ausonencs. Pàg. 293-318. Mayer, Marc; Rodà, Isabel (1996). ÇLa via romana del CongostÈ. Monografies del Montseny, 11. Amics del Montseny. Pàg. 95-113. Figura 5. Detall del tram de la via del pla de les Forques, on s’aprecien Pladevall, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la restes de l’enllosat i dos guarda-rodes encastats al mur de contenció del seva història. Ajuntament de Centelles. camí.

136 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 137

Aspectes socioeconòmics V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 139

Resum

La Vila: un projecte de Al municipi de Tagamanent, La Vila és un projecte per avançar cap a la sostenibilitat, d’acord amb els programes Agenda 21 aprovats per desenvolupament la Cimera de la Terra del 1992. Experimenta un model de desenvolupament adequat per a zones de muntanya, llargament abandonades, rural a Tagamanent preservant i potenciant els seus valors històrics i ecològics. D’acord amb el concepte d’ecovila, té en compte de forma eco- sistèmica tots els elements necessaris per a la vida humana mit- Anna Bosch Pareras jançant tecnologies sostenibles: ecobioconstrucció, energia solar tèr- i Maria Vila Tiana mica i fotovoltaica, captació d’aigua de pluja, depuració biològica de les aigües grises i negres, reciclatge de residus sòlids, calefacció per biomassa, agricultura i ramaderia ecològiques (permacultura), i tendeix cap a l’autosuficiència energètica, hídrica, alimentària i econò- mica.

Paraules clau Tagamanent, La Vila, desenvolupament rural

Resumen La Vila: un proyecto de desarrollo rural en Tagamanent

En el municipio de Tagamanent, La Vila es un proyecto para avanzar hacia la sostenibilidad, de acuerdo con los programas de la Agenda 21 aprobados por la Cumbre de la Tierra en 1992. Experimenta un modelo de desarrollo adecuado a las zonas de montaña largamente abandonadas, preservando y potenciando sus valores históricos y ecológicos. De acuerdo con el concepto de ecoaldea, contempla de forma eco- sistémica todos los elementos necesarios para la vida humana por medio de tecnologías sostenibles: ecobioconstrucción, energía solar térmica y fotovoltaica, captación de agua de lluvia, depuración bioló- gica de las aguas grises y negras, reciclaje de residuos sólidos, cale- facción por biomasa, agricultura y ganadería ecológicas (permacultura), y tiende hacia la autosuficiencia energética, hídrica, alimentaria y económica.

Palabras clave Tagamanent, La Vila, desarrollo rural

Abstract The Village: a project for rural development in Tagamanent

La Vila (the Village) is a project aimed at progressing towards sustainability in the municipality of Tagamanent, in accordance with the Agen- da 21 programmes passed by the 1992 Earth Summit. It explores a development model that is suitable for long-abandoned mountain areas and at the same time preserves and strengthens their historical and ecological value. Applying the concept of the “ecovillage” the project ecosystemical- ly includes all the necessary elements for human life through sustainable technologies: ecobioconstruction, thermal and photovoltaic solar power, rainwater collection, biological treatment of grey and black water, recycling of solid waste, biomass heating, ecological crop and livestock farming (permaculture). It also works towards energy, water, food and economic self-sufficiency.

Keywords Tagamanent, La Vila, rural developpement

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 139 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 140

Definició qual en resposta a la liberalització dels mercats agraris, be- neficia les grans explotacions intensives, en detriment de La Vila vol ser un assentament humà, pensat a escala hu- la petita empresa familiar. mana, que inclogui tots els aspectes importants per a la Les conseqüències del despoblament han estat diver- vida integrant-los respectuosament en l’entorn natural. ses, tant pel que fa a la degradació del medi natural, com Aquesta definició de Robert Gilman pel que fa a les ecovi- a la pèrdua de patrimoni historicoarquitectònic. Dife- les resulta ben adequada per explicar el projecte que s’està rents estudis realitzats a Catalunya amb motiu dels in- fent realitat al municipi de Tagamanent, a la comarca del cendis forestals de la primera meitat dels anys noranta Vallès Oriental. coincideixen a dir que la desaparició d’explotacions agràries és un dels problemes estructurals que situen els boscos en perill d’incendi. D’altra banda, les ermites i Desenvolupament sostenible masies abandonades en aquesta zona tenen, en general, un alt valor historicoarquitectònic: Santa Maria de Taga- El projecte sorgeix de les necessitats de les persones que manent, Sant Cebrià de la Móra, l’Agustí, El Cruells, La el fan possible, que aspiren a viure de manera més satis- Vila, El Bellit... factòria, en harmonia amb elles mateixes i amb la naturalesa. Però aquestes necessitats individuals tenen indubtablement una dimensió col·lectiva que entronca amb els Perspectives acords de la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janei- ro l’any 1992, on institucions internacionals i governs de Actualment, la recuperació i protecció dels espais agraris tot el món van abordar, per primera vegada, la degradació de muntanya es perceben com a necessitats socials en di- mediambiental que posa en perill el futur del planeta. verses direccions: L’objectiu prioritari establert fou avançar cap a noves for- a) Protecció del medi natural de la degradació i dels in- mes sostenibles de vida, capaces de restablir equilibris i cendis forestals. preservar per a les generacions futures els recursos natu- b) Recuperació del patrimoni historicocultural. rals encara existents. Des de llavors es parla molt de sos- c) Espai per gaudir del contacte directe amb la natura tenibilitat i desenvolupament sostenible, però el concepte (oci, educació, esports...). és encara massa abstracte i molt difícil de fer realitat, ja Repoblar la muntanya apareix com a condició indispen- que exigeix una modificació radical de les formes de pro- sable per a la protecció del medi natural, i és també la ga- ducció i de consum. rantia de la recuperació del patrimoni arquitectònic, ja que Per avançar en aquesta direcció cal experimentar en tots exigeix retornar l’habitabilitat a les masies. Els repobla- els àmbits i a tots els nivells, tal com es va establir en els dors de la muntanya compleixen, doncs, una funció social, programes de l’anomenada Agenda 21, derivats de la Ci- i estan en condicions d’acollir la demanda urbana de gau- mera de la Terra. En línia amb l’Agenda 21 situaríem l’e- dir de la natura, com bé demostra la consolidació progres- xistència de petites comunitats humanes que aconseguei- siva de l’agroturisme a tot Catalunya. xen viure en assentaments sostenibles, tal com pretén el D’altra banda, la demanda de productes agraris de qua- projecte La Vila. Aquesta iniciativa, tot i el seu abast local litat i confiança, i també de productes ecològics, augmenta i limitat, pot ser una modesta però significativa aportació progressivament. I no existeix un mercat capaç de respon- al procés cap a la sostenibilitat. dre a les noves demandes, ja que ni l’agricultura i ramaderia intensives, ni la importació de productes agraris tenen la qualitat suficient per abastir aquests mercats. En canvi, El marc socioeconòmic uns productes agraris ecològics i/o d’alta qualitat, per als mercats locals o comarcals, obren possibilitats a petites Al llarg dels darrers cinquanta anys la població de Taga- empreses que produeixin a petita escala, sovint sota co- manent ha abandonat les masies de muntanya per concen- manda directa del consumidor. trar-se a la vall o dirigir-se a la ciutat. No fa més de sis Amb tot plegat s’obren perspectives econòmiques per a anys, les úniques masies habitades al Tagamanent eren El les zones de muntanya, i molt més encara si les zones es Bellit i Vilardebò en règim de masoveria, i Bellver amb un troben properes a les grans ciutats, com és el cas de Taga- pastor estadant. La Figuera, tot i no ser habitada, acollia manent i el pla de la Calma. Hi ha condicions objectives una explotació ramadera. La resta de masies es trobaven per pensar en una època de desenvolupament per a aques- enrunades com El Cafè, Puigagut, El Soler, El Solà, La ta zona, i més encara per creure que aquest desenvolupa- Vila, Can Coll, l’Agustí, la Casa Nova, la Perera, o en mal ment serà possible si és sostenible, és a dir, respectuós amb estat com El Cruells o El Clot de la Móra. el medi ambient. Cal partir del reconeixement del gran va- El procés de despoblament fou esperonat inicialment lor ecològic i social del Tagamanent i el pla de la Calma, i per les dures condicions de vida: clima extrem, inexistèn- tenir ben clar que les possibilitats de desenvolupament sor- cia de les mínimes infraestructures (aigua, electricitat, xar- geixen exclusivament d’aquesta valoració, socialment per- xa viària...), llunyania dels serveis educatius i sanitaris, cebuda. Qualsevol activitat econòmica desenvolupada ha etc. Els muntanyencs foren atrets pels llocs de treball a les de ser compatible i, fins i tot, ha de contribuir a augmentar- indústries i la ilálusió d’obtenir condicions de vida millors. ne el valor socioecològic, si es planteja amb perspectives La crisi de l’agricultura va consolidar aquestes tendències, de futur. semblava que de forma irreversible. La crisi agrària ha Aquestes noves tendències explicarien la recuperació de passat per diferents fases fins a arribar a la situació actual, la masia d’El Folló dedicada a la restauració i al turisme determinada per la PAC (política agrària comunitària), la rural. També en els darrers anys s’han habitat masies com

140 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 141

Figura 1. Esquema integral de La Vila.

El Clot de la Móra i El Cruells, que tot i requerir impor- (Associació per a la Protecció de l’Entorn Natural), ha re- tants millores reunien mínimes condicions d’habitabilitat. cuperat les masies de l’Agustí i Bellver –a més de l’Escola Recentment han sorgit dos ambiciosos projectes de recu- de Natura Vallcàrquera, al Figueró–, ha millorat el camí de peració i reconstrucció des de la iniciativa privada a La La Pedralba al pla de la Calma, i estudia dotar la zona de Vila i Can Coll enfocats cap a l’agricultura i ramaderia transport públic, com ja tenen alguns parcs naturals euro- ecològiques i al turisme rural. D’acord amb la política de peus. Tots aquests projectes, públics i privats, demostren protecció mediambiental del Parc Natural del Montseny, la que està començant una nova etapa al Tagamanent i el pla Diputació de Barcelona, fent seu el projecte d’APREN de la Calma.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 141 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 142

Descripció del projecte pluja. Les precipitacions mitjanes dels darrers deu anys (entre 600 i 700 l/m2) feien preveure pluviometria suficient Es tracta d’un projecte integral (vegeu figura 1) que té en per cobrir la demanda de l’assentament, tot i que la seque- compte de forma ecosistèmica, com un conjunt de flu- ra d’aquest any i les possibles repercussions del canvi xos, tots els elements necessaris per a la vida humana: climàtic plantegen alguns dubtes. habitatge, energia, aigua, tractament de residus i alimen- 1) Recollida i emmagatzematge. tació, optant per obtenir-los de la manera més respectuo- Es recull l’aigua de pluja per mitjà d’un sistema de do- sa possible amb el medi ambient, mitjantçant les tecnolo- ble captació: gies adequades. Aquesta opció és, d’altra banda, l’única a) Les aigües d’escorrentia de boscos i camins, mit- opció que permet plantejar-se i avançar cap a l’autosufi- jançant una cuneta encimentada de 100 m de llargària a la ciència. qual aboquen les trenques del camí. L’aigua passa per una doble arqueta enreixada on es produeix una primera de- 3 La terra cantació. D’allà va a parar a un aljub de 360 m de capa- La Vila és una finca de 10 ha, la meitat de les quals són de citat, construït amb formigó armat. A l’entrada, una càme- conreu i l’altra meitat, forestals. Els boscos són pinedes i ra de sedimentació amb quatre compartiments obliga alzinars, amb algun roure escadusser; mereix menció espe- l’aigua a circular per decantar-la fins que s’emmagatzema cial el càdec. Situada al vessant sud-oest del Montseny, a definitivament. L’aljub es troba cobert en una cinquena 700 m d’altitud, aproximadament, és travessada pel camí part de la seva superfície per una jardinera destinada a que va de la Pedralba (km 44 de la N-152) al pla de la Cal- planta aquàtica, amb l’objectiu d’extreure nutrients i apor- ma. Pertany al municipi de Tagamanent i a la zona de pro- tar ombreig per reduir l’evaporació. tecció del Parc Natural del Montseny. b) Les aigües de les teulades, des del baixant i a través d’un conducte de polietilè, van a parar a un aljub de 12 m3, Habitatge d’on s’obtindrà l’aigua per al consum de boca. La masia, enrunada, data del segle xii i conserva encara 2) Tractament: ha estat imprescindible utilitzar el sis- una torre de defensa aixecada al segle xv. S’està recons- tema de cloració, ja que és preceptiu per a establiments truint des de dues perspectives: la de recuperació histori- que ofereixen turisme rural. Però, en el moment de la coarquitectònica i l’ecològica. Des del punt de vista histo- seva utilització, s’aplicarà un sistema de descloració per ricoarquitectònic es manté la tipologia de la zona en carboni. consonància amb tot l’entorn i segons les pautes que mar- 3) Consum: es planteja com a objectiu consumir 80 lica la normativa del Parc Natural. Són elements emblemà- tres/persona/dia, que és el càlcul fet per la UNESCO del tics la torre de defensa alçada el segle xv, els contraforts de consum que permetria accedir a l’aigua a tots els éssers hu- l’antiga masia enrunada, l’arc de la porta d’entrada princi- mans del planeta. A part del vessant solidari, l’estalvi d’ai- pal, les finestres amb el marc de pedra original i la volta gua és imprescindible per garantir l’autosuficiència de del soterrani de la torre. D’una base d’uns 1.000 m2 edifi- l’assentament. Amb aquest objectiu, a més d’unes aixetes cables, se’n reconstrueixen 350 en aquesta primera fase i la pensades per controlar-ne l’ús, es reutilitzaran les aigües resta, en un futur proper. grises per omplir les cisternes dels vàters. Des del punt de vista ecològic la casa s’edifica sota els 4) Depuració: Mitjançant una depuradora biològica, criteris de la biologia de la construcció, la qual integra les les aigües grises i negres es poden reutilitzar per al reg. A 3 tècniques i els avenços científics més recents en una con- la vegada, la bassa depuradora amb capacitat per a 250 m cepció global i ecològica de la relació entre l’habitatge i les permet cultivar plantes aquàtiques farratgeres, acollir una persones que l’ocupen. població d’ànecs i disposar d’una reserva d’aigua per a in- L’objectiu final de l’ecobioconstrucció és la salut i el cendis. A la segona fase, quan augmenti la quantitat d’ai- benestar global dels qui utilitzaran l’habitatge. Amb un gües negres s’afegirà un pou negre al sistema de depu- estudi geobiològic previ de la zona, es parteix d’un em- ració. plaçament privilegiat amb la sàvia orientació de l’edifici tradicional de la nostra pagesia, i que acompleix múlti- Energia ples funcions, com l’aprofitament de la radició solar, la Per a l’electrificació de la finca, s’ha optat per un sistema protecció contra el fred i els vents, l’estalvi energètic i el autònom basat en l’energia solar fotovoltaica. confort tèrmic i lumínic sense despeses addicionals. Els Les prestacions del sistema són: corrent elèctric a 230 V materials bàsics de l’edificació són la pedra, la totxana c.a.; estabilitat de tensió a 230 V; energia disponible en funció d’argila amb càmera d’aire dissenyada per evitar els de les necessitats (entre 0,5 i 7,5 kWd/dia); potència màxima ponts tèrmics i augmentar així la seva capacitat aïllant, i disponible a 230 V: 4.000 W (ampliable fins a 6.000 W). el vidre i la fusta, tant per a les estructures com per als Els criteris de disseny utilitzats permetran: a) augmentar acabats d’exteriors i finestres. S’ha evitat al màxim la uti- la potència de la instal·lació amb els mínims canvis possi- lització del ciment limitant-lo estrictament als fonaments bles; b) donar més fiabilitat i garantia de servei en cas d’a- i al drenatge exterior, i també del ferro que només s’usa varia (ondulador amb etapes de potència independents); c) per relligar la torre. S’ha preferit no pintar les parets inte- estandaditzar els equips: amb un model d’element de bate- riors i donar-los un acabat de calç i argila. La construcció ria seleccionat per a totes les instal·lacions, l’ondulador és lliure de PVC. modular podrà adaptar-se a instal·lacions de diferent potència i permetrà créixer, si convé; d) establir un sistema Aigua d’adquisició de dades per realitzar un seguiment i per do- En haver-se estroncat l’antiga font i no trobar-se aqüífers a nar una informació bàsica a l’usuari i als organismes inte- la finca, l’única aportació hídrica possible és l’aigua de ressats.

142 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 143

Les dimensions de la instalálació s’han fet tenint en des a la supervivència del planeta. En el projecte de La compte que els electrodomèstics i les bombetes utilitzades Vila significa tenir cura del sòl, de les espècies i les seves seran de baix consum, la rentadora i el rentaplats, de tipus varietats, l’atmosfera, els boscos, els microhàbitats, els bitèrmic, i no s’utilitzaran aparells amb resistència elèctri- animals i les aigües. En l’agricultura sostenible, l’energia ca. El consum previst dóna una EDA de 169 kWh/mes a necessària per al sistema prové del mateix sistema. L’har- l’hivern i de 235 kWh/mes a l’estiu. monització de tots els elements naturals n’és la clau. La generació elèctrica s’obté mitjantçant 36 plaques fo- En el disseny permacultural de La Vila s’ha distribuït la tovoltaiques de silici monocristalálí de 85 Wp cadascuna, terra en zones: cablejades en sèries de tres que constitueixen dos camps de – Zona I, és la més intervinguda. Inclou hort, hivernacle 18 plaques cadascun, independents elèctricament. Com- i animals domèstics, algun arbre per a ombra o fruita espe- plementàriament es disposa d’un generador de gasoil amb cial. És l’entorn més quotidià, per la qual cosa s’hi posarà una potència de 5.500 kW. tot el que es precisi habitualment, i se situarà de manera que conservi el microclima del voltant de la casa. Tractament dels residus sòlids – Zona II, continua amb l’hort, animals petits com galli- a) La matèria orgànica es convertirà en compost destinat a nes i conills, arbres fruiters, reixats, coberts i sistemes de fertilitzar els camps. reg, protecció de foc amb estanys i molt verd. b) El paper i el cartró s’utilitzaran per facilitar la com- – Zona III, anirà destinada a animals més grans, terra de bustió de la caldera, la llar de foc i el forn de llenya. pastura, abonament verd, magatzem de gra, fruiters que re- c) El vidre que no pugui reutilitzar-se en activitats de la quereixin poca atenció i arbres que facin de cortina contra casa (conserves, melmelades...) s’enviarà al sistema de re- el vent. collida de residus municipal. – Zona IV, anirà dedicada a la pastura, arbres silvestres, d) Dels plàstics, les llaunes, les piles i els productes tò- i no requereix més atenció que recollir la llenya i netejar el xics en general s’intentarà prescindir-ne tot el que es pu- bosc. gui, i el que no es pugui s’haurà d’enviar al sistema de re- – Zona V, totalment silvestre. No s’hi faran més que les collida de residus municipal. accions normatives. e) Les restes de medicaments i altres elements sanitaris (radiografies, ecografies, ulleres, ortopèdia...) s’entregaran Activitats econòmiques a Farmacèutics sense Fronteres. a) Agràries: els productes excedents de l’agricultura i ramaderia ecològiques, que inicialment aniran destinats a Calefacció i aigua calenta sanitària l’autoconsum, es podran vendre als clients del turisme ru- Dintre de la línia d’aprofitament de recursos naturals no ral. A mesura que augmenti la capacitat de producció de contaminants la calefacció es resoldrà amb una caldera de l’horta es treballarà per als restaurants de la zona. Més en- llenya que escalfarà aigua i es distribuirà pels diferents es- davant es prioritzaran els productes frescos (ous, conills, pais a través de tubs vistos i radiadors convencionals, reci- pollastres, cabrits, llet i els seus derivats, mel...) que pu- clats. S’ha escollit el sistema d’escalfor més aconsellable, guin colálocar-se en el mercat local i comarcal a partir d’un per radiació, considerat més sa per a l’organisme, que, al- tracte directe amb qui ho consumeix. En el futur, s’estu- hora, contribuirà a mantenir net el bosc. diarà la producció de cereals i patates adreçada a un mercat L’aigua calenta s’escalfarà durant l’hivern mitjantçant més ampli. un sistema mixt: caldera i plaques solars tèrmiques. A l’es- b) Mediambientals: divulgació de l’experiència de La tiu només s’utilitzarà l’energia solar tèrmica. Vila i les tecnologies ecològiques utilitzades com a element de pedagogia mediambiental, que es complementarà Agricultura i ramaderia ecològiques amb cursos sobre energia solar, depuració biològica de les S’introdueix la permacultura en el projecte de La Vila en- aigües, bioconstrucció...; coneixement de la zona i de les tenent-la com un sistema de disseny per a la creació de me- seves riqueses naturals. diambients humans sostenibles. La permacultura està ba- c) Turístiques: oferta d’habitacions per a turisme rural sada en l’observació dels sistemes naturals, la saviesa de adreçat especialment a persones que busquin tranquilálitat les granges tradicionals i el coneixement científic i modern per al treball intelálectual (disposant de connexió a Inter- de la tecnologia. net) i artístic, però també als qui vulguin conèixer i gaudir L’harmonia amb la natura només és possible si s’aban- de la natura. S’oferiran excursions guiades a peu i a cavall, dona la idea de superioritat sobre el món natural. Diu Levi participació en les tasques agràries, cursets de cuina tradi- Strauss que l’error més profund dels humans és el de con- cional i vegetariana, cursets de medicina natural... siderar-nos com els mestres de la creació. No som superiors a altres formes de vida i destruir qualsevol element Espai de relació viu repercuteix en l’espècie humana. Una cultura que no A més de l’objectiu clarament exposat de viure harmòni- entén aquesta premissa destrueix innecessàriament. cament en un espai natural, de contribuir a preservar-lo i a Els cultius de l’agricultura moderna són totalment depe- recuperar-lo, l’altra finalitat primordial és que esdevingui nents de les energies externes. L’agricultura convencional un punt de trobada per a tots aquells i aquelles que s’hi no reconeix ni paga els seus autèntics costos; es mina la sentin identificats i valorin l’enriquiment que comporta la fertilitat de la terra, els recursos no renovables són utilit- convivència, un punt d’atracció i de difusió per a tothom zats per sostenir les collites, es deixa la terra exhausta per que vulgui desplegar-hi les seves capacitats artístiques, un l’arada i la ramaderia intensives, es contamina la terra i focus de desenvolupament cultural i de creixement per- l’aigua amb productes químics. sonal. L’ètica de la permacultura es basa en les accions dirigi- Es mantindran i s’impulsaran els contactes iniciats amb

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 143 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 144

les masies de la zona per tal de coordinar esforços i oferir nible del municipi. La Vila s’integrarà a la Coordinadora serveis conjuntament. Es colálaborarà amb l’organisme d’Agricultura Ecològica, a la Unió de Pagesos i a l’asso- gestor del Parc Natural del Montseny en la tasca de con- ciació internacional Global Ecovillage Network per contri- servació de l’entorn natural i en la divulgació dels valors buir al desenvolupament d’assentaments humans sosteni- ecològics de la zona. Es treballarà amb l’Ajuntament de bles, afavorir l’intercanvi d’informació i difondre el Tagamanent per tal de fomentar el desenvolupament soste- concepte d’ecoviles.

144 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 145

es concentren a la vall de la Tordera (57%). L’espècie predominant continua sent l’oví amb 794 unitats ramaderes (UR), seguida pel bes- Caracterització tiar boví amb 363 UR i el cabrum amb 96 UR. El boví de carn ha ex- perimentat un acusat augment, el cabrum ha disminuït mentre que estructural l’oví tendeix a mantenir-se. La mitjana d’edat dels titulars és elevada i un 60% perceben rendes procedents d’altres activitats. El 20% de de les explotacions les explotacions realitzen activitats dins l’àmbit turístic. Els farratges més utilitzats són el fenc d’alfals, com a aliment conservat, i les barreges de gramínies i lleguminoses en estat verd. Les explotacions de ramaderia extensiva d’oví es caracteritzen per tenir una gran superfície de pastura arren- al Parc Natural dada, en contrast amb les de boví. Paraules clau del Montseny Oví, boví, cabrum, pastura

Jordi Bartolomé Filella, Resumen M. José Milán Sendra i Caracterización estructural de las explotaciones de ganadería Josefina Plaixats Boixadera extensiva en el Parque Natural del Montseny

Departament de Ciència Animal i dels Aliments El objetivo del presente estudio ha sido caracterizar la estructura de Universitat Autònoma de Barcelona las explotaciones con ganadería extensiva en el Parque Natural del Montseny. Durante el año 1999 se realizó una encuesta a 37 titulares de explotaciones. Los resultados obtenidos indican que el núme- ro de explotaciones en el Parque es similar al de los últimos años. La mayoría de explotaciones se concentran en el valle del Tordera (57%). La especie predominante continúa siendo el ovino, con 794 Unidades de Ganado Mayor (UGM), seguida por el ganado bovino con 363 UGM y el caprino con 96 UGM. El bovino de carne ha ex- perimentado un acusado aumento, el caprino ha disminuido, mientras que el ovino tiende a mantenerse. La edad media de los titulares es elevada y un 60% perciben rentas procedentes de otras actividades. El 20% de las explotaciones realizan actividades dentro del ám- bito turístico. Los forrajes más utilizados son las mezclas de gramí- neas y leguminosas y la alfalfa, este último suele conservarse en forma de heno. Las explotaciones de ovino se caracterizan por tener una gran superficie arrendada para pasto, en contraste con las de bovino.

Palabras clave Ovino, bovino, caprino, pasto

Abstract Structural characterization of the extensive livestock farms in the Montseny Natural Park

The objective of the present study has been the characterization of the extensive livestock farms structure in the Montseny Natural Park. During 1999, a questionnaire was used to interview 37 farm house- holds. The results obtained show that the number of farms is man- tained as similar as the previous years. The majority of farms are located at the Tordera Valley. Sheep is the predominant production system in the region with 794 livestock units, following by beef cattle, and goats with 363 and 96 livestock units, respectively. The number of animals in the beef cattle system has increased notably, the goats has decreased, while sheep tend to maintain similar. On average, the age of the farmers is hiAS. About 60% of the household in- come is coming from non farm activities such as rural tourism (20% Resum of the farms). The grazing areas are devoted basically to grass and leguminous plants. Also the alfalfa is frequently used as a hay. The L’objectiu d’aquest estudi ha estat caracteritzar l’estructura de les ex- sheep farms tend to rent large grazing areas in contrast with the beef plotacions de ramaderia extensiva del Parc Natural del Montseny. cattle farms. Durant l’any 1999 s’ha realitzat una enquesta a 37 titulars d’explotacions. Els resultats obtinguts indiquen que el nombre d’explotacions Keywords dins el Parc és similar al dels darrers anys. La majoria d’explotacions Sheep, cattle, goats, grassland

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 145 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 146

Introducció dels recursos productius i per tant en el sistema de pro- ducció practicat. Les activitats de tipus tradicional que es continuen practi- En aquest cas, la ubicació dins un Parc Natural influeix cant avui dia al Montseny són la ramaderia i la silvicultu- en el sistema d’explotació. El control que es porta a terme ra, sent la producció agrícola minoritària i destinada al sobre determinades activitats i infraestructures, així com consum del bestiar. Pel que fa a la ramaderia, els censos de també els incentius o el suport que l’organisme gestor del bestiar han estat sempre difícils d’obtenir i de vegades les Parc pot exercir sobre l’explotació impliquen que aquesta dades han estat poc fiables. Per aquesta raó és complicat situació s’hagi de tenir en compte en la caracterització de conèixer l’evolució de l’activitat ramadera al massís. les explotacions del Montseny. Essent la ramaderia una activitat cabdal en el manteni- L’objectiu del present treball ha estat caracteritzar les ment de determinats paisatges del Parc Natural, es feia explotacions ramaderes extensives i els diferents sistemes necessari conèixer amb precisió el cens actual de bestiar, de producció que actuen dins el Parc Natural. els diferents tipus d’explotacions (factors productius amb els que compten) i les tendències del sector. Aquests tipus i tendències depenen de diferents aspectes atès que Material i mètodes actualment (Liénard et al., 1992) es considera que una explotació ramadera és un conjunt complex. En aquest La recollida de dades s’ha realitzat mitjançant una enques- conjunt el ramader posa en joc mitjans econòmics i tèc- ta personal als responsables de les 37 explotacions exis- nics en un sistema de producció determinat, amb la fina- tents al massís durant l’any 1999, de les quals només de 35 litat de satisfer un projecte global. Cal afegir que aquest s’han aconseguit totes les dades. Per a la realització del projecte és canviant i evoluciona en el temps, amb l’edat qüestionari s’han tingut en compte les recomanacions del del ramader, les perspectives de successió i els recursos projecte Philoetios de la FAO (1983), l’objectiu del qual és no agrícoles de la família i les seves altres activitats l’establiment d’un protocol comú per a la caracterització (Olaizola i Gibon, 1997). Tot això es veu influït per dels sistemes d’explotació de petits remugants de races l’entorn natural i socioeconòmic, incloent en aquesta úl- autòctones, en el context geogràfic típic on es localitzen tima qüestió els aspectes comercials, jurídics, fiscals i po- aquestes races. lítics. En particular, les mesures de política agrària tenen A partir de la informació obtinguda (variables originals) una influència cada vegada més determinant sobre les de- s’han elaborat diversos índexs o variables calculats per a cisions i el comportament dels ramaders. Aquests aspec- cada explotació. Per a l’obtenció d’aquests índexs, les dates condicionen el ramader en les formes d’utilització des relatives a la ramaderia s’han expressat en unitats ra-

N PARC NATURAL DEL MONTSENY ← Càrrega ramadera (URp / ha pasturable)

← ← < 0,05 0,06 - 0,10 ← ← 0,11 - 0,20 > 0,20

Orientació productiva ← ← vaquí oví porcí

← ← ← cabrum equí ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← ← Turó de l’Home ←

← ← ← ←

←

← ← ← ←

← ←

Límit actual del Parc 0 1 2 km ←

Figura 1. Distribució de la càrrega ramadera i orientació productiva de les explotacions ramaderes extensives del Parc Natural del Montseny.

146 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 147

maderes (UR), amb la finalitat de poder agregar en una geres i lleguminoses (P1), l’alfals, el margall italià i anglès unitat comú diferents espècies i tipus. Per a la quantifica- i la civada. Aquests farratges s’aprofiten tant en estat verd ció de la mà d’obra s’ha emprat la unitat de treball any com conservats en forma de fenc. (UTA), definida com el treball que realitza una persona a La localització de les explotacions per orientació pro- temps complet al llarg d’un any. Aquestes unitats s’han ductiva es pot observar també en la figura 1. Les explota- obtingut aplicant els coeficients que s’utilitzen en l’elabo- cions localitzades a la conca de la Tordera i les del Congost ració dels Censos agraris (INE, 1991). A partir de les varia- són les més petites en UR. L’espècie predominant, tant en bles originals i calculades s’han extret paràmetres estadístics nombre de caps, com en presència en les explotacions és tals com la mitjana, el rang de variació (màxim-mínim) i la l’ovina, que hi és present en 28 explotacions (76%). La ca- desviació típica. bra és la segona espècie en importància, ja que es troba en 22 explotacions (59%), tot i que només en 13 casos supera els 20 animals (2 UR). El bestiar boví és present en 17 ex- Resultats plotacions (46%), de les quals només 12 tenen més de 5 caps d’aquesta espècie. Tal i com s’observa en la figura 1 la majoria de les explo- Referents històrics (Pladevall, 1986) indiquen que els tacions es localitzen a la conca de la Tordera (57%) i del emprius del Matagalls suportaven a principi del segle xix Congost (24%), sent les zones nord i nord-est les més des- una càrrega ramadera quasi dos cops superior a l’actual poblades. L’altitud mitjana de l’explotació (masia) és de però repartida en més ramats. A meitat del segle xx les es- 710 m s.n.m., tot i que dins d’una mateixa explotació hi ha timacions del geògraf Llobet (1947) totalitzen uns 11.000 grans desnivells (605 m de mitjana). La major part de les caps de bestiar menor (oví i cabrum) per al conjunt del masies (77%) es troben a l’estrat de 500 a 1.000 m s.n.m. massís. Aquest nombre es podria haver reduït a la meitat al Només dues masies se situen per sobre dels 1.000 m. En final dels anys setanta (Panareda, 1978) per tornar a aug- general les masies estan situades a prop de la carretera, a mentar a principi dels noranta, en part com a conseqüència una distància mitjana de 2 km. La més llunyana es troba a de les primes de la UE (Bartolomé, 1995). En els darrers 7,5 km. 5 anys el nombre de ramats d’oví i cabrum ha disminuït La disponibilitat de base territorial a les explotacions és considerablement, passant de 49 a 32. El nombre de caps molt variable, sent la mitjana de la superfície disponible de també ha disminuït però en una proporció menor, ja que 875 ha. La mitjana de la superfície que pot ser pasturada és s’ha produït alhora un engrandiment de la mida dels ramats de 761 ha (taula 1). Sobre aquesta base territorial es distin- (taula 2). El bestiar boví de carn, actualment present en 14 geixen diferents tipus de tinença, presentant la superfície explotacions, també ha augmentat en els últims anys si es en propietat una mitjana de 110 ha. La majoria de les ex- compara amb les dades de Cano et al. (1984); aquest in- plotacions opten per l’arrendament de zones de pastura, amb una superfície mitjana arrendada de 632 ha, tot i que Taula 2. Nombre de caps de bestiar i càrrega ramadera de les explotacions també presenta una gran variabilitat. Cal assenyalar que 14 ramaderes extensives del Parc Natural del Montseny. explotacions (38% del total) disposen de zones d’emprius Mitjana Interval de variació perquè pasturin els animals (58 ha de mitjana). Ramats d’oví (n = 16) Taula 1. Superfícies de les explotacions ramaderes extensives del Parc Na- Ovelles 303 45-700 tural del Montseny. Càrrega ramadera (UR/ha) 0,2 0,01-2,0 Càrrega ramadera en sup. Mitjana Interval de variació no forestal (UR/ha) 1,1 0,15-2,68 Superfície pròpia (ha) 110 0-450 Ramats de boví (n = 7) Superfície arrendada (ha) 632 0-4356 Vaques 14,6 4-50 Emprius (ha) 58 0-300 Càrrega ramadera(UR/ha) 0,3 0,02-0,78 Pastures naturals 1 (ha) 112 0-450 Càrrega ramadera en sup. Cultius farratgers (ha) 14 0-147 no forestal (UR/ha) 0,8 0,02-1,31 Cultius farratgers / superfície Ramats de cabrum (n = 5) total pasturable (%) 8 0-90 Cabres 70 40-140 Superfície total pasturable (ha) 761 2,5-5161 Càrrega ramadera (UR/ha) 0,05 0,02-0,08 Sup. forestal pasturable / Càrrega ramadera en sup. sup. total pasturable (%) 66 0-99 no forestal (UR/ha) 1,7 0,47-3,25 n = 35 Ramats mixtos d’oví i boví (n = 7) 1. Inclou prats, matollars i erms. Ovelles 366 35-840 Vaques 39 5-90 Un fet que cal remarcar és que del conjunt de la superfí- Càrrega ramadera (UR/ha) 0,1 0,03-0,24 cie disponible per a les explotacions, la part més important Càrrega ramadera en sup. correspon a superfície forestal (519 ha de mitjana), segui- no forestal (UR/ha) 0,8 0,13-3,2 da de la superfície dedicada a pastures naturals (112 ha de Ramats mixtos d’oví mitjana). Les explotacions amb menor superfície de pastu- i cabrum (n = 2) res es localitzen a la part central del massís, la conca de la Ovelles 192 130-255 Tordera. El 86% de les explotacions disposen de superfície Cabres 71 70-73 de conreu d’espècies farratgeres. Aquests cultius normal- Càrrega ramadera (UR/ha) 0,08 0,042-0,125 ment ocupen petites parceláles properes a la masia. Els cul- Càrrega ramadera en sup. tius més importants són: les barreges de gramínies farrat- no forestal (UR/ha) 0,15 0,125-0,174

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 147 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 148

Taula 3. Mà d’obra a les explotacions ramaderes extensives del Parc Natu- 35 ral del Montseny. Mitjana Interval de variació 30 Edat del titular 52 22-72 Mà d’obra total (UTA)1 1,7 0,5-4,0 25 Mà d’obra familiar (UTA) 1,4 0-3,75

Mà d’obra assalariada (UTA) 0,3 0-3 20 Unitats ramaderes per UTA (UR) 23 4-75 otacions

Superfície total pasturable per N¼ d'expl UTA (ha) 450 2-3325 15 Membres de la família que treballen

fora de l’explotació 2,1 0-9 10

n = 35 1. UTA: unitat de treball a l’any (1 UTA = jornada completa). 5

crement pot ser conseqüència de la substitució del boví de 0 ) ) ra er opi rxa rxa llet pel de carn. àica) ques lladora lado xe pr Tractorractor t volt vei propi) ctri T itat (xa o Da Co fot gua (xa ser Dalladora Emba La càrrega ramadera mitjana per hectàrea és bastant bai- Cotxe propi ( Ai Embaladora a( uadres pròpies Aigua (xarxa) Q inària de llogu Electric icitat Aigu Quadres pròpiesanques elè Electricitat (xarxa) Tanques elèctriques xa, 0,2 UR/ha, tot i que si s’elimina la superfície forestal, Aigua (servei propi) T Maqu Electr Maquinària de lloguer l’índex augmenta considerablement passant a 1 UR/ha Electricitat (fotovoltàica) (taula 2). En la figura 1 es representa la distribució de la càr- Figura 2. Serveis, instalacions i maquinària de les explotacions ramade- rega ramadera per explotació. res extensives del Parc Natural del Montseny. Pel que fa al factor treball, la mitjana de mà d’obra emprada per explotació és d’1,7 UTA, amb gran variabilitat (taula 3). El 38% de les explotacions se situen en l’estrat 1- amb la intensificació, les explotacions incrementen les ins- 1,5 UTA; amb més de 2,5 UTA només es troben 5 casos. találacions i els allotjaments, tant en nombre com en com- Totes les explotacions estudiades són de tipus familiar, no- plexitat. En aquest cas, en tractar-se de sistemes extensius més en 8 casos contracten assalariats, sent 1,4 UTA la mit- i semi-extensius, la majoria de les edificacions que s’han jana d’ocupació de treball familiar i 0,3 UTA la de mà d’o- trobat per allotjar els animals són antigues, amb ventilació bra assalariada. insuficient, poca llum i difícils de netejar. Aquest fet difi- L’edat mitjana dels titulars de les explotacions és de 52 culta una correcta utilització dels aliments, impedeix que anys, la majoria es troba en l’estrat de 46-55 anys (47%), el es portin a terme pràctiques de maneig reproductiu i no 32% tenen més de 55 anys i només el 21% en tenen menys permet tenir unes condicions higièniques adequades, as- de 46. De 21 explotacions en què el responsable té més de pectes que no fan possible desenvolupar al màxim el po- 50 anys, només 5 compten amb successor. tencial productiu dels animals. En 21 casos els ramaders Hi ha 21 explotacions que perceben rendes externes que disposen de quadres pròpies per al bestiar, tenint una su- provenen d’una activitat diferent a la ramadera, sent 2,1 la perfície coberta mitjana de 391 m2 per explotació. En 11 mitjana de membres d’una família que no treballen en l’ex- casos es disposa de tanques elèctriques i en 9, d’altres tipus plotació. En 7 casos es tracta d’activitats turístiques com la de tancats. Només 9 explotacions disposen de mànega de restauració i el turisme rural. S’ha observat que aquesta ac- maneig. A 23 explotacions hi ha abeuradors a les parceláles tivitat no està relacionada amb l’edat del titular atès que d’a- on pasturen els animals. quests casos tots menys un tenen més de 45 anys. Tampoc Pel que fa a la maquinària agrícola, 24 explotacions en no sembla que estigui relacionada amb el nombre de caps de tenen d’algun tipus, sent el tractor el més freqüent (22 ex- bestiar, ja que si bé hi ha 5 explotacions que tenen menys plotacions), seguit de la dalladora (12 explotacions). En 10 unitats ramaderes que la mitjana, n’hi ha dues que la supe- casos disposen de motocultor i embaladora, amb una potèn- ren. En canvi sí que s’ha observat una clara relació amb la cia mitjana de 62 CV. En general, tenint en compte la poca localització de les explotacions perquè totes les que realitzen superfície cultivada, es pot dir que la maquinària està so- activitat turística es troben situades a la conca de la Tordera bredimensionada (9,2 CV/ha superfície farratgera i 3,0 i properes a la carretera. La conca de la Tordera és una de les CV/ha superfície no forestal). Cal assenyalar però que principals vies d’accés al Parc i en el seu recorregut des de aquesta maquinària és molt antiga en la majoria dels casos. Sant Esteve de Palautordera fins al municipi de Montseny És per aquesta raó que 26 explotacions han de llogar ma- concentra una gran quantitat de restaurants i altres ofertes quinària externa (normalment de finques pròximes); pràc- turístiques (turisme rural, educació ambiental…). tica cada vegada més estesa en explotacions petites, en què Pel que fa a l’equipament (fig. 2) en tots els casos el ti- l’amortització de la maquinària representa un cost molt tular de l’explotació disposa de cotxe propi. Referent a l’e- elevat. lectrificació, del total de masies estudiades 28 disposen de En la taula 4 se sintetitzen els resultats referents a l’ali- corrent elèctric a través de la xarxa pública i les altres dis- mentació estacional de totes les masies estudiades per a posen d’un generador propi, a més, en 4 casos s’han ins- cada tipus de bestiar. S’observa que la pastura en boscos, találat plaques solars. Per al subministrament d’aigua el prats, erms i matollars és la forma d’alimentació predomi- més habitual és que disposin de fonts pròpies o rierols (30 nant a les explotacions durant totes les estacions de l’any i explotacions). Només a 6 els arriba la xarxa pública. per a tot tipus de bestiar (Bartolomé i Franch, 1989), Els allotjaments per al bestiar defineixen en gran mesu- amb l’única excepció del bestiar boví durant l’hivern, que ra els sistemes d’explotació de remugants, de manera que rep un complement en un 43% de les explotacions.

148 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 149

Taula 4. Alimentació estacional del bestiar de les explotacions ramaderes Taula 5. Productivitat de les explotacions ramaderes extensives del Parc extensives al Parc Natural del Montseny. Natural del Montseny. Nombre d’explotacions % Mitjana Interval de variació

Oví Boví Cabrum Oví Boví Cabrum Nre. xais produïts per ovella i any (n = 25) 0,8 0,4-1,1 Primavera Nre. vedells produïts Pastura1 25 14 21 71 40 60 per vaca i any (n = 13) 1,0 0,4-3,5 Conreus 2 14 7 6 40 20 17 Nre. cabrits produïts Complement 3 11 12 9 313426 per cabra i any (n = 19) 0,9 0,3-1,3 Estiu Mesos al sacrifici xais (n = 25) 3,2 2,0-5,0 Pastura1 25 13 21 71 37 60 Mesos al sacrifici vedells (n = 8) 15,7 10-24 Conreus 2 10 7 5 29 20 14 Mesos al sacrifici cabrits (n = 15) 1,7 0,75-2 Complement 3 11 7 6 31 20 17 Pes al sacrifici (kg) xais (n = 25) 10,9 9,5-12,5 Tardor Pes al sacrifici (kg) vedells (n = 8) 270 180-385 1 26 14 21 74 40 60 Pastura Pes al sacrifici (kg) cabrits (n = 15) 4,8 3,5-7,5 Conreus 2 11 7 6 31 20 17 Complement 3 14 10 11 40 29 31 Hivern d’una cooperativa. En 3 explotacions es comercialitzen Pastura1 26 10 20 74 29 57 Conreus 2 14 7 11402031 xais directament al consumidor. En el cas del cabrum, la Complement 3 20 15 17 57 43 49 venda directa es fa en 2 explotacions. n = 35 1. Inclou boscos, prats, erms i matollars. 2. Inclou camps sembrats i rostolls. Conclusions 3. Inclou palla, pinso, fenc i/o ensitjat. La majoria d’explotacions i l’activitat ramadera es concen- Els conreus (camps sembrats i rostolls) són aprofitats tren a la vall de la Tordera (57%). pels animals sobretot durant l’hivern i la primavera i en El nombre d’explotacions extensives dins del Parc és de menor grau a l’estiu i la tardor. L’oví és el bestiar amb per- 37, inferior als valors referenciats en les darreres dècades. centatges més alts d’aprofitament de conreus i el cabrum Es preveu que aquesta tendència continuarà per la manca més baixos, excepte l’hivern quan és el boví el que presen- de successió en un bon nombre d’explotacions. ta el percentatge menor. Malgrat la tendència a disminuir el nombre de ramats, El complement s’utilitza majoritàriament a l’hivern, algunes espècies com el boví de carn ha augmentat el nom- 43 a 57% de les explotacions segons el tipus d’animal, en bre de caps en els darrers anys en detriment del boví de canvi a l’estiu és quan menys s’utilitza, tot i que entre un llet. L’oví que havia anat disminuint en nombre de caps 17 i un 31% de les explotacions continua suplementant el fins als anys vuitanta ha augmentat sensiblement en l’últi- bestiar. Els aliments més emprats com a complement són ma dècada. En conseqüència alguns ramats actuals presen- en primer lloc la palla i en segon el fenc. El pinso s’utilit- ten un major nombre de caps. za en poques explotacions i l’ensitjat, només per al bes- Pel que fa al bestiar cabrum, continua la tendència de- tiar boví. creixent, observada al llarg d’aquest segle. Referent a la reproducció, en la majoria dels ramats, Les dades expressades en UR indiquen que l’espècie per al cobriment, el sistema més utilitzat és el muntament predominant continua sent l’ovella amb 794 UR, seguida continu i lliure en totes les espècies. Tant sols en un cas pel bestiar boví amb 363 UR i el cabrum amb 96 UR. amb bestiar boví i en un altre d’oví es realitzen lots, tipus Les explotacions d’oví es caracteritzen per tenir una de maneig complicat amb les instalálacions de què dispo- gran superfície de pastura arrendada i contrasten amb les sen, sent més freqüent (9 explotacions d’oví i 7 de ca- de boví, on s’observa tot el contrari. brum) el muntament discontinu (Çefecte mascleÈ). Els Les explotacions situades al límit perifèric del Parc són períodes en què separen els mascles varien entre explota- les que ocupen més mà d’obra (>2,5 UTA). La mitjana cions, tot i que el més freqüent és retirar-los durant els d’edat dels titulars és més aviat elevada (52 anys) amb po- mesos d’hivern (desembre-març) per evitar els parts d’es- ques perspectives de continuïtat. tiu i concentrar-los a la tardor, bona època per vendre els El 60% de les explotacions perceben rendes procedents xais i cabrits. d’altres activitats i un 20% realitzen activitats dins l’àmbit De les explotacions estudiades es desprèn que cap rama- turístic, concentrades a la conca de la Tordera. der porta un control exhaustiu de la producció, tot i que en general saben el nombre d’animals venuts per any. Així, tal i com s’observa en la taula 5, les productivitats són bas- Taula 6. Productes de les explotacions ramaderes extensives del Parc Natu- tant baixes, típiques de sistemes extensius com els que es ral del Montseny. practiquen dins del Parc. El xai és el producte majoritari, Nombre % s’obté en 26 explotacions, seguit pel cabrit produït en 19 d’explotacions explotacions, mentre que, de vedells, només se’n produei- n = 35 xen en 13 explotacions (taula 6). Tipus de producte: El sistema de comercialització dels productes és bastant Xais 26 74 variable entre explotacions, els més utilitzats són la venda Vedells 13 37 directa a l’escorxador o a través d’intermediaris. Només Cabrits 19 54 s’ha detectat un cas de comercialització de xais a través Altres productes agraris (llenya...) 19 54

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 149 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 150

La majoria d’explotacions tenen xarxa elèctrica (88%) i Bartolomé, J. (1995). Ecologia dels ramats del Pla de la el subministrament d’aigua prové de fonts pròpies (82%). Calma (Montseny). Universitat Autònoma de Barcelona. Totes les explotacions disposen de vehicle. En general Tesi doctoral. també totes tenen algun tipus de maquinària agrícola, però Cano, F.; Cuenca, M.; Saurí, D. (1984). El medi rural i la majoria és força antiquada. les activitats agràries al Montseny. Servei de Parcs Natu- Pel que fa a l’alimentació, dels farratges conservats el rals. Diputació de Barcelona, 30 pàgines. més emprat és el fenc d’alfals, i d’aliment en estat verd el Liénard, G.; Cordonnier, P.; Boutonnet, J.P. (1992). més important és la barreja de gramínies i lleguminoses «Exploitations et systèmes de production d’herbivores. (P1...), sobretot a les explotacions d’oví. Importance, évolution, questions». INRA. Production Ani- mal, 5(1): 59-85. Llobet, Salvador (1947). El medi i la vida al Montseny. Agraïments Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científi- cas. 486 pàgines. Aquest treball ha estat possible gràcies a la colálaboració Olaizola, A.M.; Gibon, A. (1997). «Bases teóricas y del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona metodológicas para el estudio de las explotaciones ganade- i a la participació desinteressada de tots els ramaders del ras y sus relaciones con el espacio. La aportación de la es- Montseny. cuela francesa de sistemasÈ. ITEA, Vol. 93A (1): 17-39. Panareda, Josep M. (1978). «L’estructura i la dinàmica del paisatge actual al Montseny: els impactes humans so- Bibliografa bre els sistemes naturalsÈ. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Bartolomé, J.; Franch, J. (1989). ÇEls sistemes de pas- Pladevall, Antoni (1986). «Un cas curiós de condomini turatge al pla de la CalmaÈ dins II Trobada d’Estudiosos en el MontsenyÈ. Monografies del Montseny, núm. 1. del Montseny. Diputació de Barcelona. Amics del Montseny, pàg. 169-181.

150 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 151

Geografia i gestió del territori V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 153

les visions en conflicte del desenvolupament del Montseny i el model de participació ciutadana en la presa de decisions. Es tracta de posar La percepció de manifest que la participació ciutadana en la presa de decisions constitueix un problema polític i tanmateix un problema científic a del territori plantejar en el marc dels nous models de planificació comunitària. i les representacions Paraules clau Planificació comunitària, processos de decisió, participació ciutada- en conflicte na, planificació mediambiental

en els processos Resumen de planificació La percepción del territorio y las representaciones en conflicto en los procesos de planificación medioambiental. mediambiental. El caso del Montseny La comunicación presenta los resultados de una investigación reali- El cas del Montseny zada este año con una beca de estudio del Consiglio Nazionale delle Ricerche di Italia. La investigación consiste en el estudio del proceso de decisión que llevó a la creación del Plan especial del Parque Na- Liliana Fracasso tural del Montseny en los años 1970-1977 y al debate del año 1994 sobre el futuro del Montseny, el ordenamiento del Parque y la supues- Universitat de Barcelona ta revisión del Plan especial. El estudio trata sobre las percepciones y de las representaciones en conflicto, sus evoluciones y finalmente del «aumento de entropía» en el ámbito «naturalista» e «histórico-cultural» del Montseny. De acuerdo con las hipótesis de la investigación, la comunicación pondrá el acento sobre las características y las mo- dalidades de interacción de los actores y de los agentes, las visiones en conflicto del desarrollo del Montseny y el modelo de participación ciudadana subyacente en la toma de decisiones. Se busca poner de manifiesto que la participación ciudadana en la toma de decisiones constituye un problema político y así mismo un problema científico a tratar en el marco de los nuevos modelos de planificación comunitaria.

Palabras clave Planificación comunitaria, procesos de decisión, participación ciudadana, planificación medioambiental

Abstract Landscape perceptions and images in conflict throughout environmental planning proceses. The Montseny case study

This paper presents the final results of a research financed by the Consiglio Nazionale delle Ricerche di Italia. The research consist on a study case of Montseny Natural Park (Catalonia) decision making process which conduced to the creation of a Special Plan from 1970 to 1977. A further debate in 1994 led to a suposedly revised Special Plan and a Land Use Plan for the park. This study is about perceptions and images in conflict, in particular those who emerge through the debate documents revision, showing then how they evolve, and finally how enthropy increased in the ÇnaturalisticÈ and Çsocio-historicalÈ communicative fields. Resum According to the research hypothesis, it is, that communicative processes are those who make a particular accent on: the different La comunicació planteja els resultats d’una investigació realitzada el actors and agents interactive modalities and particular characteristics; present any amb una beca d’estudi del Consiglio Nazionale delle Ri- the conflictive development visions and perspectives; and the peoples cerche di Italia. La investigació consisteix en l’estudi del procés de participatory model underlaying the decision making process. decisió que va conduir a la creació del Pla especial del Parc Natural The intention is to underline how peoples participation, through del Montseny durant els anys 1970-1977 i al debat de 1994 sobre el decision making processes, consist on a political and a scientifical futur del Montseny, l’ordenació del Parc i la suposada revisió del Pla problem, both are therefore treated simultaneously on new comunity especial. L’estudi presenta les percepcions i les representacions en planning models. conflicte, les seves evolucions i finalment «l’augment d’entropia» en l’àmbit «naturalista» i «historicocultural» del Montseny. D’acord Keywords amb les hipòtesis de la investigació, la comunicació accentuarà les Comunity planning, decision making processes, participation and característiques i les modalitats d’interacció dels actors i dels agents, environmental planning

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 153 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 154

Introducció Especialment les interaccions entre planificadors-gestors i comunitat produeixen una idea compartida del terri- Des de fa alguns anys, amb la finalitat de donar un nou gir al tori (no necessàriament unívoca) que s’alimenta del diàleg, desenvolupament conceptual i empíric, la planificació urba- de les percepcions i de les representacions material i im- na i territorial ha tractat d’incorporar en el seu marc teòric material dels llocs. Es tracta dels pilars de la planificació «l’acció comunicativa» de la mateixa manera que la plante- comunitària basada en el debat que assumeix el problema java el filòsof Habernas (communicative planning, Fores- de la selecció i del consens en els processos de decisió i la ter, 1989; argumentative planning, Fischer i Forester, necessitat d’explorar noves formes de democràcia partici- 1993) i les aportacions conceptuals del postmodernisme que pativa. Ara bé, el treball realitzat analitza principalment els posen en crisi el significat de racionalitat (planning through aspectes relacionats amb les formes de comunicació i dià- debate, Healey, 1992; inclusionary discourse, Healey, leg que s’estableixen entre els planificadors i gestors del 1996). Concretament en els debats i en la planificació me- Parc del Montseny. Per tant, s’ha de destacar, que els con- diambiental, s’ha qüestionat el poder suprem de la racio- tinguts específics del Pla especial no són pròpiament ob- nalitat científica (Funtowicz, 1990) i s’ha incorporat en la jecte d’estudi ni d’avaluació. Amb aquesta premissa ens concepció comunicativa del pla, l’ètica, l’estètica i la mo- aproximem a la lectura de les representacions en conflicte ral. D’altra banda, el caràcter ètic de les decisions relacio- utilitzant les percepcions que es varen manifestar mit- nades amb la qualitat de vida i del medi ambient local ha jançant les alálegacions al Pla especial del Parc del Mont- deixat clar que, en matèria, totes les persones han d’ésser seny i de la memòria de debat. considerades dins d’un pla d’igualtat. La planificació co- munitària, producte d’aquest desenvolupament disciplinari, ha creat les premisses perquè en l’àmbit local pugui créi- Al·legacions, expedients i memòries de debat: xer el potencial democràtic progressista del govern del fonts d’informació per a una nova lectura del procés territori. Tanmateix, aquest desenvolupament disciplinari de planificació del Parc Natural del Montseny ha buscat les formes per reduir les distàncies entre experts i ciutadans gràcies a una concepció innovadora de la partici- El Parc Natural del Montseny és un espai protegit de gran va- pació ciutadana pensada més enllà del que preveu la regla- lor ecològic situat en un àmbit interprovincial de les provín- mentació urbanística. D’acord amb aquest enfocament, la cies de Barcelona i de Girona, i en una de les àrees més po- participació innovadora seria aquell procés interactiu mit- blades de Catalunya: la regió metropolitana de Barcelona. El jançant el qual una comunitat o grup construeixen una lec- Parc des del 28 d’abril de 1978 forma part integrant d’una tura de la seva pròpia realitat, utilitzant diferents mètodes xarxa d’espais declarats «Reserva de la biosfera» d’acord de construcció i fonts d’informació amb l’objectiu estratè- amb el programa MAB de la UNESCO. La protecció dels gic de donar sentit i finalitat a les seves pròpies accions. No seus valors naturals i paisatgístics és el resultat d’una triple obstant això, i malgrat ser bastant reconegut el caràcter in- declaració legal nascuda per enfrontar les variades pressions teractiu de la planificació i la importància del diàleg entre antròpiques sobre els recursos naturals: El Reial decret de comunitat i experts, en les pràctiques habituals de redacció 1928, l’aprovació definitiva del Pla especial per part de la de plans, la posada en marxa dels discursos comunitaris es Comissió d’Urbanisme de Barcelona que es va realitzar el 26 complica. Sent així, en l’actualitat, la participació comu- de juliol de 1977 Ðsector BarcelonaÐ i el 28 de gener de nitària en la planificació constitueix encara un desafiament 1978, per part del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme polític conseqüència de les restriccions legals i dels siste- Ðsector GironaÐ i el Decret 105 del 20 de febrer 1987 de la mes de planificació i, a la vegada, un desafiament tècnic, Generalitat de Catalunya que reprèn la Llei 12 del 13 de juny car són realment pocs els casos exitosos de planificació de 1985 sobre espais naturals. Les onades de pressió antròpi- producte de la col·laboració entre experts i ciutadans en la ca en l’àrea del Parc es refereixen, en primer lloc, al progres- presa de decisions. siu retrocés de l’activitat agrària començat en els anys 1970, En aquest marc de referència es realitza la present in- que va generar desacord en l’equilibri ecològic producte de vestigació que té com a objectiu general l’exploració del la remota presència de l’home al Montseny; en segon lloc, la grau d’incidència de la percepció territorial en els proces- forta pressió urbanística dels anys 1980, relacionada amb les sos de decisió ambiental i de quina manera aquesta afecta segones residències, i finalment, la pressió dels anys 1990, les pràctiques d’ordenació territorial. En la investigació conseqüència del desenvolupament turístic. Aquests esdeve- s’assumeix que les decisions adoptades de forma indivi- niments van ser caracteritzats per l’absència d’un clar òrgan dual o colálectiva es prenen en relació amb el medi perce- rector del Parc, conseqüència de l’articulada estructura ad- but i que l’acció resultant actua sobre el medi real. Així ministrativa del territori, i uns vigorosos enfrontaments entre doncs, la percepció és una variant essencial en la presa de els propietaris, els promotors urbanístics, els grups ecologis- decisions, un factor d’incertitud a incorporar en els models tes i la Diputació de Barcelona. Constitueixen una magnífica de decisió: és important perquè es tradueix en fets i pro- evidència d’aquests enfrontaments les al·legacions i els in- cessos de formulació de polítiques de planificació. formes presentats en el procés de planificació. Amb aquestes El Pla especial del Parc Natural del Montseny consti- fonts d’informació va ser possible comprendre una part d’a- tueix un cas d’estudi d’un treball parcial, enquadrat en una quell «mecanisme» de diàleg que l’Administració pública va investigació més àmplia actualment en curs. El que es pre- utilitzar en els anys 1970 amb la ciutadania. De fet, va ser tén amb aquest treball parcial és aprofundir en uns aspec- justament en aquest decenni (1970-1977) que es va elaborar tes concrets del procés d’interacció entre tècnics i ciuta- el primer Pla especial del Parc recolzant-se en la Ley del Sue- dans i anar més enllà de la dimensió instrumental del Pla lo Urbano. L’Administració pública va considerar les nom- endinsant-nos en el camp de les interaccions socials en un broses alálegacions i els informes com una forma de Çpartici- territori determinat. pació ciutadana» molt tradicional per cert, que finalment va

154 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 155

portar a la reglamentació d’una àrea de gran atracció turísti- Amb les dades demogràfiques i econòmiques dels sig- ca. Actualment continua vigent el mateix Pla especial que, nataris es va construir un perfil general de les persones que malgrat els esforços per actualitzar-lo, encara no ha estat re- van presentar les alálegacions el 1977. De l’anàlisi resulta emplaçat. L’esforç de les Diputacions de Barcelona i Girona que la majoria d’elles semblen dependre econòmicament el 1994, per realitzar un debat obert i generar un nou Pla es- del sector primari, principalment l’agricultura (35,3%), no pecial, posseïa les condicions de base per a una «participació obstant les persones del sector secundari, és a dir, que te- innovadora» de la ciutadania en el procés de presa de decisió. nen professions relacionades amb la construcció (8%), la No obstant això, el Pla no ha estat actualitzat. indústria (5%) i el comerç (3,2%), constitueixen el 16,2 La memòria del debat de 1994, El Montseny i el Futur. De- per cent i les del sector terciari, banquers, administratius i bat sobre l’ordenació del Parc Natural del Montseny, ha es- treballadors que ofereixen servei a les persones, com un tat l’altra important font d’informació utilitzada en aquest tre- advocat o un xofer, el 15,6 per cent. Aquest indicador, a ball d’investigació que va permetre la construcció d’una visió més a més de mostrar la importància i la utilitat d’enriquir diacrònica de les percepcions i de les representacions en con- els expedients de les alálegacions amb la compilació de flicte. Els anys que transcorregueren des de l’aprovació ini- més dades demogràfiques i socioeconòmiques dels signa- cial del Pla especial (27 de gener de 1970) fins al més recent taris, revela que hi ha una àmplia gamma de raons que, més debat per a la seva revisió (1994), són de gran importància i enllà de l’interès per la propietat, poden haver motivat els transcendència per a les transformacions socioeconòmiques ciutadans a participar en la consulta i expressar-se a favor i politicoinstitucionals d’Espanya i Catalunya, entre les que o en contra del Pla. destaca l’aprovació de la Constitució de 1978. En aquest ter- El «cognom de pes» és una altra variant, composta, que mini han canviat la percepció i els comportaments dels actors s’ha creat amb la finalitat d’ubicar en el procés de planifi- socials involucrats en la gestió del Parc, així com també les cació els càrrecs i els interessos d’algunes persones. S’as- formes de diàleg entre els planificadors i els ciutadans. sumeix com a hipòtesi que existeix una correlació positiva Aquests canvis van ser analitzats a la investigació mitjançant entre l’interès familiar pel bé, o el recurs afectat i el nom- l’anàlisi estadística, utilitzant un banc de dades construït a bre de parents que s’uneixen a les alálegacions d’oposició partir dels expedients, de matrius de relacions actor-actor, al Pla. Consegüentment, varen ser considerats els cognoms agent-agent i actor-agent i de mapes conceptuals dels recur- que es repeteixen més de quatre vegades en el banc de da- sos en competició. Tanmateix, mitjançant una lectura creua- des i que varia amb l’altra variant escollida entre l’adreça da dels expedients, es va reconstruir la dialèctica i les mirades del domicili, la professió i el sentit de l’alálegació (oposició de les persones. D’aquesta manera es va buscar justament su- o favorable al Pla). Aquest indicador assenyala les famílies perar la visió estrictament instrumental del Pla especial i po- amb majors interessos afectats pel Pla, i indica també sar de manifest la importància de la dimensió retòrica, argu- aquelles que potencialment poden haver promogut Çla par- mentativa i persuasiva, pròpies de la planificació territorial. ticipació» d’altres ciutadans en la consulta. En la investigació, amb un enfocament diferent, s’aplica Un altre indicador analitzat és la diversitat dels argu- una nova lectura dels documents d’arxiu tenint en compte, ments d’alálegació. De l’anàlisi resulta que els textos ofi- no obstant, les limitacions de la font d’informació caracte- cials presenten una certa «homogeneïtat» de contingut. De ritzada per un llenguatge de tipus tècnic i jurídic i l’ús d’in- fet l’any 1970 només el 7,5 per cent de les persones pre- formació imprecisa, per no ser «científica». S’assumeix senta un document diferent al dels altres, mentre que el que els elements conceptuals dels textos de les alálegacions 1977 aquesta diversitat es redueix al 3,6 per cent. Aquesta reflecteixen els paradigmes i les percepcions que els sub- dada resulta molt interessant si pensem en l’organització jectes posseïen en aquell moment respecte al Montseny. de base que va permetre la circulació del mateix text en di- Així doncs, es realitza una reflexió crítica, d’una banda, ferents localitats. Quedaria per precisar els mecanismes de sobre el tipus d’interacció entre ciutadans, tècnics i polítics solidaritat i de participació que es van establir entre els sig- i, d’altra banda, sobre la sostenibilitat del procés de desen- nataris. Indubtablement, pot ser molt important conèixer la volupament engegat amb la institució del Parc. forma com es van difondre els continguts de les alálega- Els documents analitzats (600 en total) fan referència a la cions en els diversos pobles i ciutats i com es van activar totalitat de les al·legacions, d’oposició i suport al Pla, rela- les xarxes socials per donar suport o oposar-se al Pla. Amb tives a l’any 1970 i a l’any 1977. Una part d’aquests docu- aquesta finalitat seria necessari realitzar un treball d’entre- ments estan signats per diverses persones i molts d’altres vistes recuperant la memòria del procés en què varen par- presenten un text idèntic amb una aparent homogeneïtat de ticipar les persones. Amb seguretat, a uns quants anys de visions sobre el desenvolupament del Parc. La construcció distància, aquests mecanismes i xarxes s’hauran modificat, del perfil dels impugnants, el tipus d’oposició o de suport al consegüentment comprendre l’evolució podria posar de Pla i les mencionades visions ÇrepresentacionsÈ en conflic- manifest la variabilitat del grau de cohesió social al Mont- te sobre el desenvolupament del Parc, constitueixen les di- seny i les possibilitats d’actualitzar el Pla especial sota el mensions analítiques explorades més interessants. model de planificació de colálaboració entre experts i comunitat.

El perfil general, els Çcognoms de pesÈ i la suposada xarxa social dels signataris Les imatges resultants del Montseny

Una part de les dades extretes dels expedients va ser pro- De la lectura dels expedients resulten diverses representa- cessada i analitzada en termes estadístics; els resultats van cions del territori i visions de desenvolupament del Parc. ajudar en la lectura i interpretació d’altres aspectes subs- Aquestes representacions, en lloc de ser comparades amb tancials de les alálegacions i de les memòries de debat. una imatge «objectiva» del que va passar en el procés de

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 155 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 156

planificació (per no tractar-se d’una avaluació del Pla), es massificació turística del Montseny i l’actual necessitat de van creuar entre si per identificar uns aspectes rellevants racionalitzar l’accés a la muntanya. del diàleg entre planificadors i planificats. De les diferents Els representants del món universitari i investigadors posicions destaquem la dels particulars, la dels alcaldes i mostraren també un clar entusiasme enfront la iniciativa de la comunitat acadèmica i científica. del Parc. El Pla va ser acollit positivament; en general, se- Els particulars semblaven defensar una «estètica» del gurament perquè es confiava més en l’Administració pú- Montseny amb el recel que la seva imatge «bucòlica» po- blica que en els antics propietaris (sense distingir-los dels gués resultar afectada pels turistes i excursionistes, ja que, nous propietaris) i pensant que la solidesa i ÇobjectivitatÈ la freqüentació al Parc resultaria facilitada pel Pla especial. del treball científic en què es basà el Pla seria per si ma- Per altra banda, d’acord amb els particulars, l’estricta nor- teixa una garantia d’èxit. No obstant, alguns representants mativa del Pla especial generaria la deturació de les rique- van mencionar la necessitat d’una visió integrada de la ses agropecuàries i forestals del Montseny i portaria a una problemàtica del Montseny i van posar en dubte els valors profunda transformació cultural i biofísica. La formalitza- d’una delimitació del Parc massa estricta. També van con- ció d’un Parc al Montseny no garantiria la seva protecció siderar insuficients les mesures (reglamentàries) de pro- enfront els abusos dels Çnous propietarisÈ i dels visitants; tecció contra els especuladors i els propietaris «desapren- sinó que la normativa imposada, i no concertada amb els sius o tècnicament incapaços». Altres acadèmics van «antics propietaris», implicaria solament la defensa d’uns assenyalar els danys als quals s’haurien d’anticipar o als interessos econòmics que perjudicarien les tradicionals es- quals s’haurien d’afrontar. Els processos territorials més tratègies d’aprofitament dels recursos naturals. En aquest temuts foren l’especulació edilícia (molt present en la dè- sentit els particulars demanaven ajuts econòmics i subven- cada dels setanta), la destrucció dels ecosistemes per a la cions, així com també claredat sobre els objectius del Pla construcció de camins i carreteres, la freqüentació exces- especial, que oscilálaven, segons els impugnants, entre el siva per grans multituds de visitants i els aprofitaments desig de prevenir l’aldarull de desastre urbanístic i ecològic dels recursos no renovables com l’activitat minera o d’al- que es dóna a Catalunya i el poder fer accessible la mun- tres anàlogues. tanya a un gran nombre de persones. En moltes alálega- Els problemes d’accés als aqüífers (escassos al Mont- cions es mirava amb sospita la gran extensió de terreny que seny) i del subministrament d’aigua van quedar possible- envolta en forma d’anell el Parc, tement un procés d’espe- ment massa implícits o desapercebuts. Aquest recurs del culació immobiliari que convertiria el Parc del Montseny Parc es revelaria més tard com el més disputat. en un parc similar al de Montjuïc, però sense pagar les re- Aquests arguments van reaparèixer, potser renovats, latives indemnitzacions. Els alálegants van percebre l’exer- amb més vigor i força en el debat de 1994 en una sèrie de cici del «poder públic» com a impositiu i emplastrant, con- creixents visions i representacions territorials en contínua siderat que havia actuat com una autèntica confiscació de contraposició. Aquestes visions i representacions van afe- béns sense prèvia negociació o concertació i donant a més gir nous elements problemàtics a la presa de decisions, van exemple d’incongruència (per l’adquisició progressiva de multiplicar els actors i els agents, i van complicar, en defi- finques situades al Montseny). nitiva, el quadre de les interaccions. En el debat de 1994 Els alcaldes van mostrar una clara contrarietat, bastant les percepcions dels afectats sobre el model de gestió del fluctuant, no gaire allunyada, per cert, dels arguments dels Montseny escollit després de tants anys apareixen enriqui- ÇpropietarisÈ, malgrat que els seus plantejaments argu- des amb «indicadors» i «paràmetres» i nous criteris d’ob- mentaven un confús interès pels aspectes ecològics del servació i anàlisis que van portar, en conjunt, a la formula- procés de planificació. No obstant, el que més preocupava ció d’un nou judici polític, potser encara més sever, sobre del Pla eren les conseqüències laborals. D’acord amb els el ÇoperarÈ i el ÇobrarÈ de les diputacions (Barcelona i Gi- alcaldes aquestes conseqüències esdevindrien molt serio- rona). ses en el sector de l’agricultura i la ramaderia i generarien uns problemes socials gravíssims que transformarien el Montseny en un Çpessebre viventÈ o en una Çreserva de ti- Vers una lectura diacrònica de les representacions pus indi americà» o, finalment, en un «centre obligat per a domingueros» de les dues províncies. No obstant, no dissi- La lectura comparada de les alálegacions al Pla i del debat mularen l’interès pels possibles efectes del projecte en l’o- sobre l’ordenació del Parc Natural de 1994 posa de mani- pinió pública, malgrat que van mirar amb desconcert l’o- fest alguns canvis en les percepcions dels actors i dels peració de «confiscació de béns» sense pagar el cost de les agents del Montseny, així com també el manteniment d’al- expropiacions. En general manifestaren una sensació gunes representacions en conflicte. «d’absurd» enfront el Pla; «d’una ficció per convertir el En primer lloc, l’absència d’un clar òrgan rector o ges- Montseny en un parc irreal» i prengueren una distància re- tor del Parc Natural del Montseny plantejava dubtes so- lativa de les projeccions del Parc sense veure clarament el bre l’efectivitat de la planificació i el respecte de les nor- rendiment ecològic. matives. Potser la posició que resulta més sospitosa és la d’al- En segon lloc, les causes d’oposició que van motivar les guns defensors del Pla que, independentment d’un real in- alálegacions al Pla constituïren encara un argument de dis- terès ecològic, van acollir amb més confiança el Parc. Al- puta. El Pla especial del Montseny va ser considerat com guns reclamaren una visió més integral del Montseny; un instrument urbanístic ambigu pel fet de regir-se sobre la altres manifestaren un fort interès pel valor d’ús de la na- Ley del suelo i no sobre la Ley de espacios naturales prote- tura per a finalitats recreatives i turístiques, sense preocu- gidos, que limita o priva el dret de propietat dels habitants par-se massa del model de desenvolupament subjacent, i que posseeix un caràcter antisocial per afavorir els inte- probablement poc sostenible si considerem el nivell de ressos d’uns i perjudicar els altres.

156 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 157

No obstant això, uns any més tard es va comprendre més mes-estructura de poder local i participació ciutadana. clarament que l’elecció de l’instrument jurídic utilitzat per S’ha de destacar que, en el debat de 1994 sobre apropiació a la planificacció del Parc no va ser impremeditada. La li- i assignació de recursos encara van prendre part els impug- mitació pública a la propietat significava per a l’Adminis- nants amb cognom de pes de 1970-1977. tració la compra o l’expropiació de la terra i en aquestes Finalment el sector terciari, i precisament el turístic i re- condicions el Parc mai no hagués estat possible car els cos- creatiu, es va revelar més explícitament com el referent de tos no s’haurien pogut abordar. Consegüentment es va es- la política de desenvolupament econòmic i territorial posa- tudiar un instrument jurídic que fos capaç d’avançar el pro- da en marxa lentament per l’Administració pública en els jecte. Per a alguns això va significar planificar no amb els anys setanta i de forma més decidida i amb nous models tu- habitants del Parc, sinó en contra d’ells, així doncs, encara rístics en els anys següents. De fet, les polítiques de desen- en els anys 1990, el model de parc utilitzat es va percebre volupament turístic en l’àmbit nacional van passar per di- com a centralista, intervencionista i punitiu i que va fo- ferents tipus fins a arribar al final dels anys vuitanta a un mentar l’accés del públic per motius «estrictament popu- model de «tercera generació» que determinarà nous con- listesÈ. Segons algunes de les opinions sorgides en el de- flictes entre actors i agents i nous recursos en competició bat, el futur del Parc estaria justament condicionat per la també al Parc del Montseny, propens a aquest tipus d’uti- renovació del model de planificació i de les formes de par- lització. ticipació ciutadana en la presa de decisions. Malgrat això, La competitivitat entre turisme, conservació i defensa semblava existir una gran desconfiança per part dels polí- del medi ambient del Montseny ha estat qüestionada des de tics i de l’Administració pública en la planificació comu- 1970, cada vegada més per persones que pel fet de ser par- nitària i en la participació activa dels propietaris, ja que tidàries de diversos interessos, van formar, en general, un implicaria una construcció de coneixement compartit, al- perfil d’impugnant bastant híbrid: propietari-agricultor- hora que es prendrien les decisions conjuntament. gestor-particular. Segons la percepció de la Diputació, els El tema més debatut en l’àmbit econòmic va continuar arguments dels impugnants es van poder reduir a un sol sent, potser amb uns arguments diferents als dels anys se- grup d’interès: els propietaris (per cert els més nombrosos) tanta, la zona d’influència del Parc i el preparc. No obstant, que es van oposar al Pla amb una gran dispersió de raons es van manifestar nous conflictes d’interès i nous recursos que posseïen un únic comú denominador: l’individualisme naturals en competència. El recurs hídric va resultar ser el i l’egoisme. Aquests arguments no acaben de convèncer si més disputat entre les fàbriques embotelladores (que de- s’assumeix les peculiaritats de l’estructura familiar, de teni- manen potenciar la seva explotació), els camperols i els dor i d’administració col·lectiva de les terres al Montseny. agricultors, els habitants i els nombrosos restauradors, en- El conflicte entre els actors així com també entre actors tre d’altres. Els conflictes i els recursos en competència, i agents es confinà i «normalitzà» a través de la Comissió aquesta vegada, van desbordar el perímetre de l’àrea plani- Consultiva, un suposat òrgan de participació que per la ficada, involucrant altres actors i configurant nous escena- seva història i composició mai no va poder actuar de forma ris territorials que, a escala metropolitana, semblen buscar satisfactòria. També la premsa de l’any 1977 va realitzar suposadament una integració dels espais naturals protegits un intent «d’aclarir» les relacions entre les parts, fraccio- en un sistema més articulat. nant les opinions i atribuint-les a uns partits o a unes ideo- En tercer lloc, la societat civil va percebre com l’Admi- logies específiques. Malgrat això, a la societat civil va re- nistració pública va modificar progressivament la seva ac- sultar posteriorment evident que els diversos aspectes de la titud suposadament a favor d’una planificació més oberta i problemàtica del Montseny estaven relacionats entre si. democràtica, potser per enfrontar-se als descontentament i Els arguments del debat de 1994 van donar lloc al des- les disputes generades a partir del Pla o, potser per ade- preniment de diverses coalicions que, independentment de quar-se al nou model de desenvolupament turístic que va la ideologia política, es manifestaren de manera «transver- buscar, sota l’enfocament de la planificació estratègica, salÈ, amb un alt nombre de comunicats firmats per asso- aquiescència entre els actors. Si el 1970 en la interacció en- ciacions de tipus diferent. La Diputació va interpretar tre ÇplanificadorsÈ i ÇplanificatsÈ semblaven predominar aquestes coalicions com el producte d’una conspiració de els arguments de tipus tècnic i normativojurídic, que mar- dos grups fonamentalistes: els ecologistes radicals i els caven una gran distància entre experts i ciutadans; el 1977 partidaris del liberalisme a ultrança. Sigui com sigui, cal- els planificadors van buscar més flexibilitat de procedi- dria preguntar-se si aquest associacionisme va resultar ment i van propiciar un «diàleg» amb els propietaris del efectiu per modificar i potenciar el procés de participació Montseny, potser perquè eren conscients que la propietat en la gestió real del Montseny o si va generar problemes de privada representava un 92 per cent. El 1994 els tècnics i representativitat reemplaçant les voluntats dels represen- els polítics, amb el suport dels acadèmics, van convocar les tats per les dels representants. associacions i els ciutadans per revisar el Pla especial del Parc. Malgrat això, l’esquema de participació adoptat va re- Bibliografia sultar massa tradicional i fortament condicionat pel model d’«administració participada» que de cap manera permet Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. (Juny involucrar la ciutadania en la presa de decisions. 1995). El Montseny i el futur. Debat sobre l’ordenació del En quart lloc, es van crear noves relacions entre actor- parc natural del Montseny. Gener-Juny 1994. Barcelona: actor, agent-agent i actor-agent. Aquest punt mereixeria Diputació de Barcelona, pàg. 644. una anàlisi molt més detallada, amb la construcció de ma- ESPARC (Federación de Parques Naturales y Nacionales trius de relacions per a cada recurs en competició i molt de Europa. Sección del estado Español). (1977). Actas del més profunda abraçant el tema de les relacions entre nor- 3er Seminario de Espacios Naturales Protegidos. Modelos

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 157 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 158

de Planificación y Gestión en Espacios Naturales Protegi- Funtowicz, Silvio (1995). ÇProblemas ambientales com- dos. Casa Nova de l’Obac (Barcelona) 10-13 de diciembre plejos y la ciencia post-normalÈ. Tecnología, desarrollo de 1997. Madrid: Europarc-España, 78. sostenible y desequilibrios. Universitat Politècnica de Ter- Fracasso, Liliana (setembre 2000). ÇL’incidenza della rassa. percezione territoriale nei processi decisionali ambientali Healey, Patsy (1992). ÇPlanning through debate. The in area parco. Bando n.ro 203.07.28. La percepción del te- communicative turn in planning theoryÈ. Yown Planning rritorio en los procesos de planificación medioambiental. Review, núm. 63, pàg. 143-162. El caso del Plan especial del parque natural del Montseny, Healey, Patsy (1996). ÇThe communicative turn in plan- Cataluña, España». Barcelona. Informe d’investigació, 89 ning theory and its implications for spatial strategy forma- pàg. (sense annexos). tionÈ, Environment and Planning B: Planning and Design, Fracasso, Liliana (8 de març de 2000). «Planificación comu- vol. 23, 217-234. nitaria y participación en los procesos de decisión: categorías Tewdwr-Jones, M.; Thomas, H. (1998). ÇCollaborative de análisis y argumentos», Biblio 3W. Revista Bibliográfica action in local plan-making: planners’ perceptions of de Geografía y Ciencias Sociales [ISSN 1138-9796] núm. planning throug debateÈ, Environment and Planning B: 216, Universitat de Barcelona (http://www.ub.es/geocrit/b3w- Planning and Design, vol. 25, pàg. 127-144. 216.htm)

158 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 159

Resum

Llegenda per a la Es presenta el projecte de llegenda de la cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació del territori de l’àrea metropolitana de Barcelona en- cartografia de l’ús tre la Tordera i el Foix, a escala 1:5.000. Es tracta de l’adequació de la llegenda que fa temps s’establí per a la cartografia del Parc Natu- del sòl i de la vegetació ral del Montseny. La llegenda es basa en l’establiment de set nivells jerarquitzats, expressats mitjançant set números o dígits, el que per- del territori de l’àrea met una manipulació àgil i amb moltes aplicacions. En un primer nivell es diferencien els tres grans usos: superfície coberta de vegetació, metropolitana superfície conreada i superfície urbanitzada. Aquests tres usos es completen amb uns altres dos: superfície rocosa sense coberta vegetal i su- de Barcelona, entre perfície aquosa. A partir d’aquests cinc grups de primer nivell es completa la llegenda amb subtipus jerarquitzats, fins a set nivells.

la Tordera i el Foix Paraules clau Àrea metropolitana de Barcelona, cartografia, ús del sòl, vegetació, llegenda Josep M. Panareda Clopés i Montserrat Salvà Catarineu Resumen Departament de Geografia Física i AGF Universitat de Barcelona Leyenda para la cartografía del uso del suelo y de la vegetación del territorio del área metropolitana de Barcelona, entre los ríos Tordera y Foix

Josep Nuet Badia Se presenta el proyecto de leyenda de la cartografía del uso del suelo y Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina de la vegetación del territorio del área metropolitana de Barcelona en- Centre Excursionista de Catalunya tre los ríos Tordera y Foix, a escala 1:5.000. Se trata de la adecuación de la leyenda que en su momento se estableció para la cartografía del Parque Natural del Montseny. La leyenda se basa en el establecimiento de siete niveles jerarquizados, expresados mediante siete números o dí- gitos. Ello permite una manipulación ágil y grandes aplicaciones. En un primer nivel se diferencian los tres grandes usos: superficie cubierta con vegetación, superficie cultivada y superficie urbanizada. Estos tres usos se completan con otros dos: superficie rocosa sin cubierta vegetal y superficie de agua. A partir de estos cinco grupos de primer orden se completa la leyenda con subtipos jerarquizados, hasta los siete niveles.

Parabras clave Área metropolitana de Barcelona, cartografía, uso del suelo, vegeta- ción, leyenda

Abstract Legend for the cartography of the land use and vegetation of the therritory of the Metropolitan area of Barcelona, between la Tordera and el Foix

It is presented a project for the legend of the cartography of the land uses and vegetation of the territory of the metropolitan area of Barcelona between la Tordera and el Foix, to scale 1:5.000. In fact, is a matter of the adaptation of the legend that time ago was established for the cartography of land use and vegetation of the Natural Park of the Montseny. The legend is based on the establishment of different hierarchical levels, until seven, aforesaid by means of seven numbers or digits, what permits a manipulation agile and with many applications. In a first level the three main uses are differentiated: surface covered with vegetation, surface cultivated and urban surface. These three uses are completed with other two: rocky surface without vegetal cover and surface with water. As of these five groups of first level itself complete the legend with hierarchical subtypes, to seven levels.

Keywords Metropolitan area of Barcelona, cartography, land use, vegetation, legend

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 159 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 160

Introducció el del Montseny (Llobet, 1947). Els darrers anys l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha editat diferents versions del Des del 1998 els autors estan realitzant la cartografia de mapa d’usos del sòl, a escales mitjanes i petites, elaborats l’ús del sòl i de la vegetació de l’àrea del Parc Natural del a partir d’imatges satèlálit. Montseny, a escala 1:5.000, amb el suport del Servei de És a partir d’aquesta situació, d’una gran mancança de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. De bon co- mapes d’usos, com els autors es plantejaren elaborar carto- mençament ha interessat l’establiment d’una llegenda ben grafies a mitjanes i grans escales. Alhora es constatà la estructurada que permeti la seva aplicació a d’altres terri- seva necessitat de cara al planejament i la gestió del territoris i un fàcil tractament informàtic. Calia elaborar una tori. Els primers treballs foren fets en espais protegits, com base de dades i uns documents de fàcil consulta i manipu- el Montseny (Panareda, 1989, 1996, 1996-1997; Panare- lació que facilités el seu ús per a la gestió del territori car- da, Nuet, 1999). L’escala inicial fou 1:25.000. tografiat. Ben aviat es veié que calia treballar a una escala més deta- Malgrat que en un principi l’objectiu era el Parc Natural llada si es volia pretendre un document útil per al planeja- del Montseny (Panareda, 1989, 1996-1997), es cregué ment i la gestió del territori. S’ha escollit l’escala 1:5.000, convenient que la llegenda establerta servís també per a la ja que permet representar gairebé tots els elements que inte- cartografia d’altres àrees de parc natural. Finalment s’ha ressen i es tracta d’una escala de què es disposa el mapa elaborat una llegenda que serveix per a la resta del territo- topogràfic i l’ortofotomapa per tot Catalunya. L’escala ri de l’àrea metropolitana de Barcelona, entre la Tordera i 1:10.000 és una bona escala de síntesi si es vol representar un el Foix, incloent-hi el conjunt de les muntanyes de la ser- nivell força detallat. L’escala òptima de síntesi, manejable i ralada Prelitoral fins a la costa. editable a un cost raonable és 1:25.000. Cal dir, però, que L’escala emprada, 1:5.000, és l’adequada per disposar l’escala per a la gestió territorial ha de ser almenys 1:10.000. d’una informació apta i útil per a la gestió del territori. Alhora es féu palès que era convenient elaborar un mapa Però el mapa resultant és difícilment publicable; sí que ho d’usos global. En aquest context es feia recomanable in- és a escales més sintètiques. Per aquesta raó la llegenda tegrar en un mateix mapa la informació de la cobertura s’ha establert de manera que el canvi d’escala es pugui vegetal, almenys fins al detall que exigeix una gestió d’u- efectuar amb facilitat. sos. No cal un estudi exhaustiu des del punt de vista fito- La llegenda es basa en l’establiment de diferents nivells sociològic. jerarquitzats, fins a set, expressats mitjançant set números Els darrers anys les noves tècniques de recollida i tracta- o dígits, el que permet una manipulació àgil i amb moltes ment de dades i d’expressió gràfica dels resultats han tras- aplicacions. En un primer nivell es diferencien els tres balsat ràdicalment el ritme i les possibilitats de treball. Són grans usos: superfície coberta de vegetació, superfície con- totes les tècniques que tenen el suport de la informàtica, com reada i superfície urbanitzada. Aquests tres usos es com- la teledetecció i els sistemes d’informació geogràfica. pleten amb uns altres dos: superfície rocosa sense coberta Per a la recollida de dades a gran escala encara no es dis- vegetal i superfície aquosa. A partir d’aquests cinc grups posa de la tècnica operativa a un cost raonable, en especial de primer nivell es completa la llegenda amb subtipus ben en sectors amb relleu contrastat. Sí, en canvi, en llocs pla- estructurats, fins a set nivells. ners, com planes litorals (deltes), amb pocs desnivells. A Actualment s’estan realitzant mapes de l’ús del sòl i de escales mitjanes i petites ja és operatiu arreu i a uns costos la vegetació, a escala 1:5.000 i en base a la llegenda que es ben assequibles. presenta, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, al El tractament i la representació de les dades, fins a esca- delta del Llobregat i a la muntanya de Montserrat. les grans, han assolit nivells molt especialitzats i amb gran capacitat per manipular gran quantitat de dades georefe- renciades, gràcies als sistemes d’informació geogràfica. Els mapes d’usos del sòl i de la vegetació La tècnica permet un tractament ràpid de les dades i una gran capacitat de generar productes en funció de les neces- Els mapes més usuals i divulgats són els topogràfics i els sitats ben diverses. Queden, però, dos aspectes que encara de carreteres. Són dos tipus de mapes relativament sem- exigiran grans esforços per millorar-los: el treball de camp blants. Els mapes topogràfics nacionals tenen per objectiu i la tipologia d’usos i de vegetació. inventariar i posar a l’abast de tothom la localització dels El treball de camp sovint és poc valorat. Probablement elements fixos i principals del territori i, alhora, servir de perquè és un treball feixuc i poc agraït. Però cal canviar base per a altres mapes, en especial els mapes temàtics. Els aquesta actitud. És en el treball de camp on s’obtenen les da- mapes de carreteres són mapes temàtics centrats en la in- des, que seran la font bàsica d’informació per a l’elaboració formació de la xarxa viària. dels mapes i altres documents estadístics. No és una simple Tots aquests mapes i els seus derivats (mapes excursio- tasca mecànica. Hi ha també un treball d’interpretació. nistes, mapes turístics) contenen certa informació d’ús del Tot plegat té una forta relació amb la llegenda o tipolo- sòl, en especial els publicats els darrers anys. Sovint s’in- gia d’un mapa. La tipologia és l’expressió del treball dica amb una taca verda la cobertura de bosc, i en alguns d’anàlisi, d’interpretació i de representació. És el centre i casos l’espai cultivat. l’eix d’un treball cartogràfic, que ha de donar el nivell de A Catalunya no hi ha hagut tradició en la confecció de feina a realitzar, la despesa que caldrà gastar, el temps d’e- mapes d’ús del sòl, com ha succeït en altres regions del xecució i el personal de què caldrà disposar. centre d’Europa. Els mapes de vegetació també han tingut En el present treball es presenta una llegenda jerarquit- un desenvolupament escàs a casa nostra (Panareda, Pin- zada que permet la seva aplicació a qualsevol escala i tó, Rabella, 2000). Precisament un dels primers mapes adaptable a moltes aplicacions i necessitats. Interessa ela- de vegetació a escala mitjana (1:50.000) publicat ha estat borar mapes que tinguin diferents nivells de lectura.

160 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 161

La llegenda presentada és aplicable al territori de l’àrea 13-600-00 Vegetació del pedruscall metropolitana de Barcelona, tot i que és present que pugui 13-700-00 Vegetació de les fissures de les roques aplicar-se a àmbits territorials més extensos. Es presenta un darrer exemple de la concreció de «boscos i arbredes», corresponent al quart dígit. S’han inclòs tipus no presents a l’àrea metropolitana de Barcelona, però Els sets nivells de la llegenda sí a Catalunya: 10-000-00 Superfície coberta de vegetació El primer nivell de la llegenda és molt sintètic i fàcil d’ela- 11-000-00 Boscos i arbredes borar i d’interpretar. Es tracta de dividir els usos en tres 11-100-00 Màquies grans grups: 11-110-00 Màquies litorals 1. Superfície coberta de vegetació 11-120-00 Màquies continentals 2. Superfície conreada 11-200-00 Alzinars, carrascars i suredes 3. Superfície urbanitzada 11-210-00 Alzinars Aquests grups són completats en dos més, normalment 11-220-00 Carrascars més localitzats: 11-230-00 Suredes 4. Superfície rocosa sense coberta vegetal 11-300-00 Rouredes 5. Superfície aquosa 11-310-00 Rouredes de roure valencià Dos altres grups inicials són establerts, ja que no s’ha de 11-320-00 Rouredes de roure martinenc deixar zones sense tipificar. 11-330-00 Rouredes de roure reboll 6. Altres 11-340-00 Rouredes de roure africà 7. No conegut 11-350-00 Rouredes de roure de fulla gran Els set tipus d’ús indicats són diferenciats en el primer 11-360-00 Rouredes de roure pènol dígit. 11-400-00 Boscos caducifolis mixtos El segon dígit correspon a la primera subdivisió. Com a 11-410-00 Freixenedes mostra s’indica la subdivisió de la superfície coberta de 11-420-00 Bedollars i telledes vegetació i de la superfície conreada: 11-430-00 Avellanosa 11. Boscos i arbredes 11-440-00 Castanyeda 12. Matollars i landes 11-500-00 Fagedes 13. Prats i herbeis 11-510-00 Fagedes seques 21. Conreus arboris 11-520-00 Fagedes humides 22. Conreus arbustius 11-600-00 Avetoses 23. Conreus herbacis 11-610-00 Avetoses mixtes El tercer dígit comprèn les grans formacions, comuni- 11-620-00 Avetosa pura tats vegetals o grups de conreu, normalment en funció d’u- 11-700-00 Pinedes na espècie dominant. Dins de la superfície coberta de ve- 11-710-00 Pineda de pi blanc getació s’han establert els tipus següents (a partir d’aquest 11-720-00 Pineda de pi pinyer nivell es transcriu la designació completa de cada tipus 11-730-00 Pineda de pinassa amb els set dígits): 11-740-00 Pineda de pi roig 10-000-00 Superfície coberta de vegetació 11-750-00 Pineda de pi negre 11-000-00 Boscos i arbredes 11-800-00 Boscos de ribera 11-100-00 Màquies 11-810-00 Sargassos 11-200-00 Alzinars, carrascars i suredes 11-820-00 Omedes 11-300-00 Rouredes 11-830-00 Alberedes 11-400-00 Boscos caducifolis mixtos 11-840-00 Gatelledes 11-500-00 Fagedes 11-850-00 Lloredes 11-600-00 Avetoses 11-860-00 Vernedes 11-700-00 Pinedes Finalment es presenta el detall de les rouredes, a nivell 11-800-00 Boscos de ribera del cinquè dígit, referents a Catalunya: 12-000-00 Matollars i landes 11-300-00 Rouredes 12-100-00 Garrigues 11-310-00 Rouredes de roure valencià 12-200-00 Brolles 11-311-00 Roureda de roure valencià 12-300-00 Timonedes 11-320-00 Rouredes de roure martinenc 12-400-00 Boixedes 11-321-00 Roureda de roure martinenc amb boix 12-500-00 Bardisses 11-322-00 Roureda de roure martinenc amb falguera 12-600-00 Comunitats de clariana de bosc humit aquilina 12-700-00 Landes 11-330-00 Rouredes de roure reboll 12-800-00 Matollars subalpins 11-331-00 Roureda de roure reboll 13-000-00 Prats i herbeis 11-340-00 Rouredes de roure africà 13-100-00 Pradells mediterranis 11-341-00 Roureda de roure africà amb càrex 13-200-00 Pradells i pastures eurosiberianes 11-342-00 Roureda de roure africà amb moixera de pastor 13-300-00 Gespes boreoalpines 11-350-00 Rouredes de roure de fulla gran 13-400-00 Vegetació higròfila 11-351-00 Roureda de roure de fulla gran amb blada 13-500-00 Vegetació de les platges 11-352-00 Roureda de roure de fulla gran amb escorodònia

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 161 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 162

11-360-00 Rouredes de roure pènol Agraïment 11-361-00 Roureda de roure pènol L’ús de cinc dígits permet un detall d’usos i de cobertu- El present estudi ha estat finançat pel Servei de Parcs Na- res important. Pot dir-se que són tots els tipus importants. turals de la Diputació de Barcelona. Els darrers dos dígits són per diferenciar variants locals, o per la presència o domini de certes plantes acompanyants, però que no modifiquen els grans grups establerts. Bibliografia

Llobet, Salvador (1947). El medio y la vida en el Mont- Conclusions seny. Barcelona: C.S.I.C. 519 pàgines. Mapa 1:40.000. Panareda, Josep M. (1989). «Cartografia de l’ús del sòl L’objectiu d’aquesta comunicació ha estat presentar el dis- al Montseny: objectius i metodologiaÈ. II Trobada d’Estu- seny d’una llegenda jerarquitzada d’usos del sòl i de co- diosos del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, bertures vegetals, aplicables a qualsevol escala i per satis- pàg. 119-121. fer qualsevol necessitat. S’ha procurat la coherència del Panareda, Josep M. (1996). «Cartografía de la Vegetación». conjunt de tipus establerts i la possibilitat de comparar i Serie Geográfica, núm.6; pàg.11-34. Alcalá de Henares. agrupar. Sense que això comporti trencar la coherència i Panareda, Josep M. (1996-97). «Cartografía de la vege- l’operativitat de la llegenda. tación y del uso del suelo del macizo del Montseny (Cor- En una primera fase aquesta llegenda s’està aplicant a la dillera Prelitoral Catalana)È. Revista de Geografía, núm. cartografia de tot el territori del Parc Natural del Mont- 30-31; pàg. 25-33. Barcelona. seny. S’han realitzat treballs de mostreig al Parc Natural Panareda, Josep M.; Nuet, Josep (1999). ÇTipologia per del Montnegre i el Corredor, al Parc Natural de Montserrat a la cartografia de la vegetació del Montseny a escala i al delta del Llobregat. Fa temps que s’enllestí la cartogra- 1:25.000È. III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. fia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a Barcelona: Diputació de Barcelona, pàg. 189. escala 1:25.000. Panareda, Josep M.; Pintó, Josep; Rabella, Josep M. A partir d’aquestes experiències es farà un replanteja- (2000). Los mapas de vegetación de Cataluña. Terrassa: ment de la llegenda proposada per tal de millorar-la i com- Aster. 81 pàgines. pletar-la.

162 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 163

Resum

Cartografia de l’ús Es presenta l’aplicació de la cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació, a escala 1:5.000, del sector supraforestal del turó Gros-turó de l’Home-les del sòl i de la vegetació Agudes, realitzada dins el projecte de cartografia de l’ús del sòl i de la ve- getació del conjunt del Parc Natural del Montseny. Es defineixen els dife- del sector entre el turó rents tipus d’ús i de vegetació cartografiats. L’espai supraforestal és ocupat principalment per matollars de ginebró, molt densos als vessants més Gros i les Agudes obacs i frescals, i barrejats amb bruguerola als vessants més assolellats. Entre els matollars hi ha sectors amb roca nua, esqueis i tarteres. Als es- (Montseny, serralada pais forestals domina totalment la fageda, que es presenta en estats diferents segons l’exposició, pendent, altitud, substrat i aprofitament forestal. Actualment la fageda és en fase expansiva sobre els matollars. Es presen- Prelitoral Catalana) ten dos perfils del paisatge vegetal i 15 mapes corològics.

Paraules clau Josep Nuet Badia Montseny, cartografia, ús del sòl, vegetació, parc natural

Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina Centre Excursionista de Catalunya Resumen Cartografía del uso del suelo y de la vegetación del sector entre el otero Gros y Les Agudes (Montseny, Cordillera Prelitoral Montserrat Salvà Catarineu Catalana) i Josep M. Panareda Clopés Departament de Geografia Física i AGF Se presenta la aplicación de la cartografía del uso del suelo y de la ve- getación, a escala 1:5.000, del sector supraforestal del otero Gros- Universitat de Barcelona otero de l’Home-Les Agudes, realizada en el marco del proyecto de cartografía del uso del suelo y de la vegetación del Parque Natural del Montseny. Se definen los distintos tipos de uso y de vegetación cartografiados. El espacio supraforestal está ocupado principalmente por matorrales de enebro nano, densos en las vertientes umbrías y frescas, y con brecina en las vertientes más soleadas. Entre los matorrales hay sectores con roca aflorante y canchales. En los espacios forestales domina el hayedo, que se presenta en estados diferentes se- gún la exposición, pendiente, altitud, substrato y aprovechamiento forestal. Actualmente el hayedo está en fase expansiva. Se presentan dos perfiles del paisaje vegetal y 15 mapas corológicos.

Palabras clave Montseny, cartografía, uso del suelo, vegetación, parque natural

Abstract Cartography of the land use and vegetation of the sectors between el Turó Gros and les Agudes (Montseny, Prelitoral Catalan Coastal Rangers)

It is presented the application of the cartography of the land use and vegetation, to scale 1:5.000, of the sector of el Turó Gros-Turó de l’Home-les Agudes, carried out inside the project of cartography of the land use and vegetation of the assembly of the Natural Park of the Montseny. The different types of land use and vegetation are defined and mapping. The space is occupied mainly by juniper brushwood, very dense in the shaded and fresh slopes, and mixed with heather in the sun- ny slopes. Among the brushwood are sectors where appears the rock, boulders and stone quarries. In the forest spaces dominates totally the beechwood, that is presented in different states according to the exposi- tion, slope, altitude, rock type and management of the forest. At present, the beechwood is in an expansive phase upon the brushwood. There are two profiles of the vegetal landscape and fifteen corological maps.

Keywords Montseny, cartography, land use, vegetation, Natural Park

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 163 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 164

Introducció s’hi va instalálant; això sí, és un bosc més o menys esclarissat, amb individus baixos i ben ramificats. Es presenta l’aplicació de la cartografia de l’ús del sòl i de A les carenes el matollar natural és esclarissat, a causa la vegetació al sector supraforestal del turó Gros-turó de l’Ho- del fort vent que sovint hi bufa. En alguns indrets molt me-les Agudes, realitzada dins l’ampli projecte de carto- ventosos i assolellats hi ha taques de matollar de bàlec. grafia de l’ús del sòl i de la vegetació del conjunt del Parc Molt localitzat és el matollar dominat per la boixerola; no- Natural del Montseny. Es defineixen els diferents tipus més ha estat localitzat a la carena dels Castellets. d’usos i de vegetació cartografiats, localitzats en un rec- Als espais forestals domina totalment la fageda, que es tangle que inclou l’espai supraforestal que tanca per l’oest presenta en estats diferents segons l’exposició, pendent, i el nord la vall de Santa Fe: carena del turó Gros, turó de altitud, substrat i aprofitament forestal. L’estat més cor- l’Home i les Agudes. rent és un bosc dens i alt, constituït totalment per indivi- El treball de base és a escala 1:5.000, més reduïda en la dus de faig. Només en alguns indrets hi ha peus aïllats de publicació. En una altra comunicació d’aquest llibre s’ex- grèvol o avet. En antigues feixes s’han plantat diferents posa el plantejament del mapa i de la llegenda (Panareda, espècies de coníferes o cupressàcies. Hi ha pi roig, però la Salvà, Nuet, en premsa). majoria són espècies alálòctones, com l’avet de Douglas, l’avet roig i el cedre. Prop del turó Gros hi ha una petita plantació de pi negre. El mapa dels usos i de vegetació Allà on el pendent és fort i aflora el rocam, la fageda s’a- clareix i es barreja amb altres arbres. A més del grèvol i L’espai supraforestal és ocupat principalment per mato- l’avet, hi ha la moixera, la moixera de guilla, el teix, el frei- llars de ginebró. Aquesta formació ha sofert grans canvis xe de fulla gran, el trèmol, el roure de fulla gran i la blada. les darreres dècades. L’avet és més freqüent als vessants obacs. Normalment Per un cantó, la prohibició de cremar les mates per faci- no constituiria un bosc monoespecífic. Però, amb objectius litar la pastura ha provocat que el matollar s’espessís. Ac- forestals, l’avet ha estat afavorit en alguns sectors del tualment hi ha extenses masses de ginebró com fa temps Montseny. El bosc d’avets més extens i espectacular és l’a- que no existien. Hi ha mates grosses i envellides. Unes to- veteda de Passavets, just al sud-est del turó de l’Home. De quen les altres. Això és ben observable als vessants més manera natural seria un bosc mixt de faig i avets. obacs i frescals, on aquest matollar té el seu òptim desen- El teix és una autèntica joia biològica, però mai no fa volupament al Montseny. Als vessants més assolellats es bosc, tot i que hi ha individus arreu del sector estudiat. Es barreja amb bruguerola, i en molts indrets és aquesta peti- localitza sobretot als esqueis. Hi ha teixos centenaris ta mata l’arbust dominant. A les clotades i altres indrets (Nuet, Panareda, 1982). amb formacions superficials profundes s’estableix una lan- El contacte entre el bosc i el matollar supraforestal no da de falguera. En alguns collets es manté una pastura, nor- és sempre un límit net. Com ja s’ha indicat, la fageda pro- malment de dimensions reduïdes, vorejada de matollar o gressa i avança vessant amunt, fins a assolir la carena. Es fageda. ben previsible que la fageda, o un bosc mixt dominat pel Per un altre cantó, la fageda va estenent-se i ascendeix faig, ocupi tot el sector estudiat, excepte els indrets roco- fins a les carenes més altes. Aquesta recolonització, resul- sos més inclinats, com les parets que voregen les Agudes. tat de la disminució de la pressió forestal, es fa a costa del El mapa de vegetació no ha estat inclòs en la comunicació. matollar de ginebró i de les landes de bruguerola i falguera. El vent, el fred, la neu i el pasturatge dificulten la rege- neració del bosc. Hi ha molta germinació de llavors de di- Els mapes corològics verses espècies arbòries, però la majoria no germinen o moren el primer any. Les plàntules que reïxen són algunes Com a mostra de la diversitat biogeogràfica d’aquesta que es veuen protegides per les mates punxoses i amb tiges part alta del Montseny, es presenten 15 mapes corològics recargolades de ginebró. No és rar observar un arbret que d’espècies representatives i significatives dels diferents surt d’enmig d’una mata, i com creix d’un any a l’altre, fins ambients. Aquests mapes formen part del projecte de co- a fer ombra al ginebró, que mor per manca de llum sota el rologia de les plantes vasculars del Montseny. S’han ela- nou arbre. És la llei de la successió biològica. Uns am- borat prenent com a base el quadrat d’1 quilòmetre de bients on també hi ha nous peus d’arbre són als esqueis i costat de la retícula UTM. A cada quadrat s’ha indicat la cingles. Els arbres han aconseguit arrelar a les esquerdes presència de l’espècie corresponent. Alhora s’ha repre- de les roques, lloc poc accessible per al bestiar i on tenen sentat el grau d’abundància. Cercle petit si té una presèn- prou llum per desenvolupar-se. Si aconsegueixen arrelar, cia escassa, cercle mitjà si és freqüent, i cercle gros si és aviat serà un arbre gros. Uns pocs arbres més o menys se- abundant. Per raons cartogràfiques el mapa és un rectan- parats, malgrat semblin individus aïllats, aviat assoleixen gle de 25 km 2, una extensió més gran de l’estrictament unir el seu brancam, i esdevenen un bosc. estudiada pel mapa d’usos i de vegetació per a aquesta El matollar de ginebró, doncs, es consolida i alhora re- comunicació. dueix la seva àrea. El resultat, si la tendència actual conti- El faig és l’espècie arbòria més abundant. Ho és en tots nua, és que en un temps relativament curt redueixi consi- els quadrats, excepte en els corresponents als vessants so- derablement la seva superfície. Això si no hi ha cap incendi, lells, que han estat molt desforestats els darrers segles. L’a- ni la fageda és tallada. vet és freqüent als vessants obacs més enlairats. El teix i la Entre els matollars hi ha sectors amb roca nua, esqueis i moixera de guilla, arbres propis de la part alta del Mont- tarteres, a causa del fort pendent. La fageda també va colo- seny, sempre són escassos. nitzant aquests ambients rocosos. Fins en els més inclinats El ginebró és abundant als vessants més enlairats, a par-

164 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 165

Fagus sylvatica Abies alba Taxus baccata

Sorbus aucuparia Artostaphylos uva-ursi Amelanchier ovalis var. uva-ursi

Juniperus communis Cotoneaster integerrimus Calluna vulgaris subsp. nena

Vaccinium myrtillus Genista balansae Gentiana lutea subsp. europaea

Allium victorialis Saxifraga vayredana Saxifraga geranioides Figura 1. 15 mapes corològics de plantes significatives del sector del turó Gros-turó de l’Home-les Agudes, entre Santa Fe i Sant Marçal. El mapa, que té forma rectangular, representa una superfície de 25 km2, que inclou la totalitat de la carena culminal. Les unitats de referència són quadrats d’1 quilò- metre de costat de la retícula UTM. El cercle petit indica que hi ha una presència escassa dels individus de l’espècie corresponent, el cercle mitjà que és freqüent i el cercle més gran representa que és abundant.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 165 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 166

Figura 2. Perfil dels usos i la vegetació dels vessants del puig Sacarbassa. El perfil és transversal a la carena i comprèn el sector de la font del Briançó (vall de Santa Fe) fins a mig vessant en direcció a la part alta de la vall de la Tordera. 1. Tartera, colonitzada per molses, bardisses i falguerars. 2. Fageda amb avets. 3. Clariana de bosc amb jonqueres i prats humits, on hi ha la font del Briançó. 4. Matollars de brucs i ginebrons, amb falgueres i esbarzers. 5. Fageda densa. 6. Matollar de ginebró i vegetació rupícola sobre esqueis. 7. Prat a collets i petits replans sobre sòls més o menys profunds. 8. Tartera amb molses, esbarzers i falgueres. 9. Matollars de ginebró als roquissers culminals. 10. Mosaic de ginebrons amb prats secs a la carena del puig Sacarbassa. Al vessant hi ha un petit cingle, amb vegetació rupícola (herba de Sant Se- gimon, crespinells). 11. Clapes de faig, matollar de ginebró i prat d’ussona a la tartera al peu del cingle, a l’obac del puig Sacarbassa. 12. Prat d’ussona enmig de la tartera, travessada pel camí del turó de l’Home a les Agudes. 13. Clapes de prat d’ussona i mates d’herba de Sant Segimon a l’extensa tartera, més o menys mòbil.

tir de 1.600 m, i rar i aviat absent en cotes inferiors. La bru- Els perfils del paisatge vegetal guerola, en canvi, és només freqüent als vessants més enlairats, però abundant als vessants no tan alts, que han es- El fort pendent permet establir perfils que tallin les carenes tat desforestats. i mostrin la distribució del paisatge vegetal en una secció La cornera (Cotoneaster integerrima) i el nabiu (Vac- curta, a molt gran escala, no representable en el mapa cinium myrtillus) són presents a tota la part alta, però 1:5.000. sempre amb presència escassa. Més rars són el corner El primer perfil mostra el paisatge vegetal actual en el (Amelanchier ovalis), present als extrems d’algunes ro- transsecte del puig Sacarbassa. És manifest l’efecte carena, ques, i el bàlec (Genista balansae), localitzat en algunes sense vegetació a causa del vent i la manca de sòl. A l’o- carenes ventoses. Encara és més localitzada la boixerola baga hi ha extenses fagedes, només fragmentades per les (Arctostaphylos uva-ursi). tarteres i afloraments rocosos. S’ha representat un pou de S’han representat quatre herbes. La genciana groga neu. En aquest vessant hi ha tot un conjunt de pous de neu, (Gentiana lutea) és actualment molt rara, a causa de les testimoni d’una activitat força antiga. Mostra també com campanyes d’herborització que es feren fa unes dècades, havia de ser el paisatge fa uns dos o tres segles: molt menys per aprofitar les seves arrels, que tenen propietats re- colonitzat de faigs que en l’actualitat. meieres. L’all victorial (Allium victorialis) és localitzat Al solell, davall dels matollars culminals, hi ha tarteres i en alguns relleixos rocosos ombrívols dels vessants supe- fagedes extenses, que alternen amb clarianes de matollars riors. i falguerars, i alguns esqueis colonitzats per ginebrons. L’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) és una El segon perfil és un transsecte nord-sud del turó Gros. de les plantes de roca més conegudes del Montseny, d’on L’exposició i l’activitat humana hi ha establert uns paisat- és gairebé exclusiva. No és rara als roquissers de la part ges ben contrastats. A l’obaga hi ha l’avetosa més extensa alta del Montseny. A l’àrea estudiada és localment fre- del Montseny (l’Aveteda), vorejada de fagedes denses, fa- qüent. Sí que és rara la seva congènere, la saxífraga gera- gedes mixtes amb avets i tarteres. La part alta és un dens nioides (Saxifraga geranioides), que viu als pedruscalls matollar de ginebró i pedrusques de grans blocs. ombrejats. El solell és colonitzat per un matollar de ginebró amb

166 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 167

Figura 3. Perfil dels usos i la vegetació dels vessants del turó Gros. El perfil és transversal a la carena i comprèn el sector entre l’Aveteda (vall de San- ta Fe) i fins dessota la carretera del turó de l’Home. 1. Fageda densa. 2. Bosc dens d’avets (l’Aveteda). 3. Tartera amb molses i peus aïllats de moixeres i moixeres de guilla. 4. Fageda amb avets. 5. Matollar dens de ginebró. 6. Matollar de ginebró amb prats i taques de bruguerola. 7. Tartera de grans blocs amb ginebrons i fragments de prats d’ussona. Hi ha afloraments rocosos. 8. Carena del turó Gros, amb ginebrons i prats secs. 9. Matollar mixt de ginebró i bruguerola. 10. Prat d’ussona al talús de la carretera. 11. Landes de bruguerola i de falguera, progressivament colonitzades per faigs.

molta bruguerola, que localment pot ser dominant, i nom- dels usos del sòl i de la vegetació a gran escala, dels mapes brosos afloraments rocosos. Al dessota de la carretera hi ha corològics de detall i dels transsectes a escales diferents un mosaic de landes de bruguerola i falguerars. Les fal- són documents gràfics que han d’ajudar a comprendre la gueres abunden sobre terres profundes, i la bruguerola so- dinàmica i l’evolució d’aquest paisatge tan especial i que bre sòls prims. En aquest vessant solell, la desforestació ha ocupa una superfície molt reduïda. estat pràcticament total. Actualment la fageda s’està rege- Tot plegat ha d’ajudar a un millor coneixement del Parc nerant. Natural del Montseny i a facilitar-ne la gestió. I és des d’a- questa perspectiva que cal seguir en el treball a gran escala.

Conclusió Agraïment L’anàlisi cartogràfica dels vessants superiors del Mont- seny té un especial interès, a causa de ser el refugi de di- El present estudi ha estat finançat pel Servei de Parcs Na- verses espècies atlàntiques, subalpines i alpines, de l’efec- turals de la Diputació de Barcelona. te carena, de ser una franja molt afectada per les boires convectives de la marinada, dels forts contrasts per l’expo- sició i de l’impacte històric de l’activitat humana. Tot ple- Bibliografia gat el fa ser un indret que mereix un estudi profund. Les transformacions derivades dels canvis en els aprofitaments Llobet, Salvador (1947). El medio y la vida en el Mont- recomanen un seguiment de l’evolució del paisatge i dels seny. Barcelona: C.S.I.C. 519 pàgines. processos que hi tenen lloc. Nuet, Josep; Panareda, Josep M. (1982). ÇEl teix (Taxus És des d’aquesta perspectiva que s’ha presentat aquesta baccata L.) a dues muntanyes catalanes: Montseny i Mont- comunicació, exposant les idees bàsiques de la composi- serratÈ. Acta Grup Autònom Manresa. Institució Catalana ció, estructura i funcionament del paisatge. La cartografia d’Història Natural, núm. 2; pàg. 63-73. Manresa.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 167 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 168

Panareda, Josep M. (1980). Itinerari geogràfic al Mont- dillera Prelitoral Catalana)È. Revista de Geografía, núm. seny. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament 30-31; pàg. 25-33. Barcelona. de Geografia. 60 pàgines. Panareda, Josep M.; Nuet, Josep (1984). ÇNotes sobre la Panareda, Josep M. (1983). ÇEl paisaje vegetal del nivel bioclimatologia del turó de l’Home». Quaderns de la Sel- supraforestal en el macizo del Montseny (Cordillera Preli- va, núm.1; pàg. 43-54. toral Catalana)È. Actas VI Coloquio de Geografía (X1979), Panareda, Josep M.; Nuet, Josep (1984). «Un crit d’a- pàg. 333-340. Palma de Mallorca. lerta: la vall de Santa Fe del MontsenyÈ. Serra d’Or, XXVI, Panareda, Josep M. (1989). «Cartografia de l’ús del sòl núm. 297; pàg. 11-15. Barcelona. al Montseny: objectius i metodologiaÈ. II Trobada d’Estu- Panareda, Josep M.; Nuet, Josep (1999). ÇTipologia per diosos del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona. a la cartografia de la vegetació del Montseny a escala Pàg. 119-121. 1:25.000È. III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. Panareda, Josep M. (1991). El Montseny. Vic: Eumo. Barcelona: Diputació de Barcelona; pàg. 189. 175 pàgines. Panareda, Josep M.; Nuet, Josep; Salvà, Montserrat Panareda, Josep M. (1996). «Cartografía de la Vegetación». (en premsa): «Llegenda per a la cartografia de l’ús del sòl Serie Geográfica, núm. 6; pàg.11-34. Alcalá de Henares. i de la vegetació del territori de l’àrea metropolitana de Panareda, Josep M. (1996-97). «Cartografía de la vege- Barcelona, entre la Tordera i el FoixÈ. V Trobada d’Estu- tación y del uso del suelo del macizo del Montseny (Cor- diosos del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona.

168 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 169

Resum

Cartografia de l’ús Es presenta l’aplicació de la cartografia de l’ús del sòl i de la vegeta- ció, a escala 1:5.000, del terme municipal d’Aiguafreda, situat entre del sòl i de la vegetació el Congost i les rieres de Martinet i Picamena, realitzada dins el projecte de cartografia de l’ús del sòl i de la vegetació del Parc Natural d’Aiguafreda del Montseny. Es defineixen els diferents tipus d’ús i de vegetació cartografiats. Entorn del poble abunden els espais agrícoles, amb un (Montseny, serralada fort abandó les darreres dècades. Actualment domina un paisatge en mosaic on alternen parceláles cultivades i parceláles abandonades en diferents moments i, per tant, en fases de recuperació vegetal clara- Prelitoral Catalana) ment diferenciades. La part alta és dominada pel bosc, sobretot alzinars, localment amb el roure martinenc. Sobre els matollars i bosqui- nes hi ha pins. Es presenten el mapa de vegetació, a escala reduïda, Montserrat Salvà Catarineu quinze mapes corològics i dos perfils de vegetació i usos. i Josep M. Panareda Clopés Paraules clau Departament de Geografia Física i AGF Montseny, Aiguafreda, cartografia, ús del sòl, vegetació, parc natural Universitat de Barcelona

Resumen Josep Nuet Badia Cartografía del uso del suelo y de la vegetación de Aiguafreda Grup d’estudis botànics Ramon Pujol i Alsina (Montseny, Cordillera Prelitoral Catalana) Centre Excursionista de Catalunya Se presenta la aplicación de la cartografía del uso del suelo y de la ve- getación, a escala 1:5.000, del término municipal de Aiguafreda, si- tuado entre el río Congost y las rieras de Martinet y Picamena, realizada en el marco del proyecto de cartografía del uso del suelo y de la vegetación del Parque Natural del Montseny. Se definen los diversos tipos de uso y de vegetación cartografiados. Entorno al núcleo urbano abundan los espacios agrícolas, con un gran abandono durante las últimas décadas. Actualmente domina un paisaje en mosaico en el que alternan parcelas cultivadas con parcelas abandonadas en distintos momentos. Se observan fases de recuperación vegetal claramente diferenciadas. La parte alta está dominada por el bosque, en especial encinares, localmente con roble pubescente. En los matorrales abundan los pinos. Se presentan el mapa de vegetación, a escala reducida, quince mapas corológicos y dos perfiles de vegetación y usos.

Palabras clave Montseny, Aiguafreda, cartografía, uso del suelo, vegetación, parque natural

Abstract Cartography of the land use and vegetation of Aiguafreda (Montseny, Prelitoral Catalan Coastal Rangers)

The application of the cartography of the land use and vegetation is presented to scale 1:5.000 of the municipal term of Aiguafreda, situated between the Congost river and Martinet and Picamena streams, carried out inside the project of cartography of the land use and vegetation of the Natural Park of the Montseny. The different types of cartographied land use and vegetation are defined. Around the town there are many agri- cultural spaces, with a strong abandonment in the last decades. At present, dominates a landscape in mosaic where there are alternation of cultivated and abandoned plots in different moments and, therefore, in phases of vegetal recuperation vegetal clearly differentiated. The higher part is dominated by the forest, preponderantly holm oak, that locally it is mixed with the oak tree. Upon the brushwood and the low mountains there are pines. It is presented the map of vegetation to a reduced scale, fifteen corological maps and two profiles of vegetation and uses.

Keywords Montseny, Aiguafreda, cartography, land use, vegetation, Natural Park

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 169 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 170

Introducció Els mapes corològics

Es presenta l’aplicació de la cartografia de l’ús del sòl i de Com a complement de la cartografia de la vegetació s’ela- la vegetació del terme municipal d’Aiguafreda, situat entre bora el mapa corològic de les plantes vasculars. Els mapes el Congost i les rieres de Martinet i Picamena, realitzada s’han fet en base a quadrats d’1 quilòmetre de costat, re- dins de l’ampli projecte de cartografia de l’ús del sòl i de la sultat de la quadrícula de la projecció UTM. Com a mostra vegetació del Parc Natural del Montseny. La part occiden- es reprodueixen quinze mapes d’espècies representatives, tal del municipi ocupada pel nucli urbà i eixamples queda en un marc rectangular, de 20 km2, que inclou territori de fora del límit del Parc, però per raons de coherència car- fora del municipi d’Aiguafreda. togràfica s’ha efectuat la cartografia fins al curs del Con- La presència d’una espècie a cada quadrat s’ha repre- gost. sentat en relació amb l’abundància. S’ha dibuixat un cer- El treball de base és a escala 1:5.000, més reduïda en la cle petit si es tracta d’una espècie escassa i poc represen- publicació. En una altra comunicació d’aquest llibre s’ex- tada. El cercle mitjà indica que el nombre d’individus de posa el plantejament del mapa i de la llegenda (Panare- l’espècie corresponent és freqüent i que es troba amb fa- da, Nuet, Salvà, en premsa). cilitat. El cercle més gros expressa que hi ha un nombre elevat d’individus i que en el conjunt del quadrat és abundant. El mapa dels usos i de vegetació El resultat gràfic d’aquests mapes és molt útil. És ben manifest, per exemple, el domini de l’alzina arreu. La comparació de la distribució dels quatre pins (pi blanc, pi La presència del nucli urbà d’Aiguafreda permet posar en pinyer, pinassa i pi roig) és ben ilálustrativa dels ambients pràctica l’aplicació cartogràfica de diversos usos del sòl de d’Aiguafreda i del seu entorn. La surera és molt localitza- caràcter urbà, comercial, assistencial, industrial i vial, ab- da. El garric és relativament abundant, com també la sents a l’interior de l’àrea de parc natural. jonça. Entorn del poble abunden els espais agrícoles, amb un El server es troba gairebé arreu, però sempre escàs. Més fort abandó les darreres dècades. Part dels antics conreus localitzada és la moixera i la moixera de pastor. El vern han estat urbanitzats. D’altres han estat colonitzats es- apareix a les ribes de les rieres que envolten el municipi. pontàniament per la vegetació. Actualment hi domina un Ben testimonial, però molt significativa, és la presència del paisatge en mosaic on alternen parceláles cultivades i par- faig i de l’elálèbor verd. celáles abandonades en diferents moments i, per tant, en fases de recuperació vegetal clarament diferenciades: par- celáles amb plantes pioneres, fenassars, joncedes, brolles, bardisses, màquies, garrigues, pinedes, alzinars i boscos Els perfils del paisatge vegetal mixtos de pins, alzines i roures. A la part mitjana predomina el bosc mixt. L’alzina és El relleu i el rocam d’Aiguafreda permeten elaborar perfils l’arbre més abundant, malgrat que l’estrat més alt del de vegetació ben entenedors, ja que hi ha un paisatge ben bosc sol estar constituït per pins. Són freqüents el pi contrastat entre els solells i les obagues, o entre els fondals blanc i el pi pinyer, que normalment es troben junts; po- i els plans. Com a resum del paisatge vegetal i complement ques vegades es formen boscos amb un sol d’aquests del mapa d’usos i de vegetació i dels mapes corològics es pins. Als fondals hi sol haver un alzinar pur o amb pocs pins. presenten dos perfils que resumeixen clarament com és ac- La sureda ocupa un espai ben reduït. Els efectes d’un in- tualment Aiguafreda. cendi que afectà una superfície notable fa dues dècades Un primer perfil talla transversalment les valls de les encara són visibles: boscos baixos i sectors amb garri- rieres de Picamena i de Martinet i la serra de l’Arca. S’ha gues i màquies. expressat la litologia, que ha estat el factor primer d’aquest A la part alta i als vessants ombrívols l’alzinar sol barre- paisatge contrastat: materials paleozoics (sobretot esquis- jar-se amb el roure martinenc. Al sector d’Aiguafreda de tos) a la part baixa de la vall de Picamena, argiles rogen- Dalt i sobre materials tous (marges i argiles) hi ha rouredes ques a mig vessant de la vall de Picamena (casa de Serra de gairebé pures, tot i que no és rar la presència d’alzines i del l’Arca) i al fons de la vall de la riera de Martinet, i per so- pi blanc i el pi pinyer. Als fondals més ombrívols hi ha pi- bre d’aquest nivell de roques toves hi ha un predomini de nedes de pinassa i de pi roig, ben sovint amb roure marti- calcàries dures, que han donat lloc a cingles. La part alta és nenc, que localment és freqüent. A la part alta no és rara la un replà, lleugerament inclinat cap al nord-oest, és a dir, formació mixta amb alzines, roures i pins. Sovint els qua- cap a la vall de la riera de Martinet. Aquest relleu ha con- tre pins es troben ben propers. Les combinacions més ca- dicionat uns usos i una vegetació ben diferents, i que han racterístiques i extenses han estat representades en el estat representats en el perfil. mapa. El segon perfil té una direcció perpendicular a l’ante- Els cingles que envolten la serra no han estat represen- rior: va del cim de la serra (les Pinedes) fins al Congost, tats a causa de l’escala del mapa. Sí, en canvi, els boscos passant pel nucli urbà d’Aiguafreda. El perfil segueix un de ribera, ben constituïts, en especial el de la riera de Pica- vessant molt complex des del punt de vista geològic. Però mena. Hi ha sobretot esplèndides vernedes, que són refugi en conjunt s’observa una alternança de capes dures (calcà- de diverses plantes pròpies més aviat de les parts més hu- ries) amb capes de roques més toves (argiles rogenques, mides del Montseny. Fins hi ha alguns peus de faig, i plan- margues, gresos). La proximitat al nucli urbà, l’orientació tes herbàcies com Helleborus viridis, Cardamine hep- força assolellada (mira cap al sud-oest) i l’existència de re- taphylla i Oxalis acetosella. plans que s’esglaonen al llarg del vessant han fet que fins

170 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 171

Quercus ilex subsp. ilex Quercus humilis Quercus suber

Quercus coccifera Pinus pinea Pinus halepensis subsp. coccifera

Pinus sylvestris Pinus nigra Aphyllanthes monspeliensis var. catalaunica subsp. salzmanii

Sorbus domestica Sorbus aria Sorbus torminalis subsp. aria

Alnus glutinosa Fagus sylvatica Helleborus viridis subsp. occidentalis

Figura 1. Quinze mapes corològics de plantes significatives del terme municipal d’Aiguafreda. El mapa, que té forma rectangular, inclou territori fora del terme municipal. Les unitats de referència són quadrats d’1 quilòmetre de costat de la retícula UTM. El cercle petit indica que hi ha una presència escassa dels individus de l’espècie corresponent, el cercle mitjà, que és freqüent i el cercle més gran representa que és abundant.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 171 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 172

Figura 2. Perfil dels usos i la vegetació entre les valls de les rieres de Picamena i de Martinet. 1. Mosaic d’alzinars, rouredes i pinedes de pi blanc i pi pinyer amb camps, masies i xalets al replà del Muntanyà. 2. Alzinars amb pi blanc. 3. Alzinars amb pi blanc que alternen amb els roquissers del cingle calcari ben assolellats. 4. Alzinar amb roures i pi blanc a la part inferior del vessant assolellat i sobre materials tous d’argiles, marges i gresos. 5. Verneda més o menys contínua a les rieres de Picamena i de Martinet. 6. Roureda de roure martinenc a la part inferior del vessant obac i sobre materials tous. 7. Alzinar amb roures al peu de cingle a vessant obac. 8. Vegetació rupícola amb clapes d’arbusts al cingle calcari obac. Al relleix de la part superior hi ha una franja estreta de garrigues i màquies. 9. Alzinar dens al replà sobre el cingle, lleugerament ombrívol. 10. Brolla amb pins, sobretot pi blanc, però també amb sectors on domina el pi pinyer, el pi roig o la pinassa. 11. Clarianes cultivades. 12. Bosc mixt d’alzines, roures i pins. 13. Garriga densa al llarg del relleix al capdamunt del cingle calcari assolellat. 14. Vegetació rupícola al cingle assolellat. 15. Clapes d’alzinar al peu del cingle. 16. Alzinar amb pins, sobretot pi blanc i pinassa sobre materials més o menys tous. 17. Clariana d’antics conreus, amb herbassars i bardisses, sobre materials tous. 18. Bosc mixt d’alzines i pins, sobretot pi pinyer al vessant inclinat sobre materials paleozoics (esquists). Hi ha clapes on domina una brolla amb pi pinyer, en especial a les carenes i indrets més inclinats. 19. Alzinar continu sobre esquistos paleozoics, sovint esclarissat a causa del fort pendent i dels sòls prims i esquelètics, en obaga.

fa poc dominessin els usos agrícoles. Ara queden pocs Agraïment camps cultivats. Al seu lloc hi ha pradells i pastures, sobretot fenassars i joncedes. El present estudi ha estat finançat pel Servei de Parcs Na- turals de la Diputació de Barcelona. Conclusió Bibliografia Les condicions de relleu, del rocam, del clima i de les ai- gües fan que el conjunt del terme municipal d’Aiguafreda Llobet, Salvador (1947). El medio y la vida en el Mont- constitueixi un paisatge molt variat i contrastat. Per tot ple- seny. Barcelona: C.S.I.C. 519 pàg. gat els autors han realitzat aquest treball com un estudi Llopis, Noel (1942). «Estudio geológico del valle del mostra sobre la cartografia dels usos i de la vegetació del Congost (Barcelona)È. Publ. Inst. Geol. Top. Dip. Barce- Parc Natural del Montseny. S’ha pres com a exemple i mo- lona, núm. 5; 102 pàg. Barcelona. del d’estudi municipal, de cara al planejament i gestió del Panareda, Josep M. (1982). La vegetació d’Aiguafreda. territori a escala local. A més, els resultats tenen un gran Biogeografia. Barcelona: Universitat de Barcelona. De- valor didàctic pel contrast en la distribució dels diferents partament de Geografia. 16 pàg. usos i la vegetació. Panareda, Josep M. (1983). ÇEl paisaje vegetal del nivel El fet de ser Aiguafreda la seu de la V Trobada d’Es- supraforestal en el macizo del Montseny (Cordillera Preli- tudiosos ha estat només l’excusa inicial. Els resultats ob- toral Catalana)È. Actas VI Coloquio de Geografía (X- tinguts faran que se segueixi en l’estudi del paisatge 1979), pàg. 333-340. Palma de Mallorca. d’Aiguafreda, en especial en la recerca de la història i Panareda, Josep M. (1989). «Cartografia de l’ús del sòl l’evolució del paisatge. Només cal trobar els documents al Montseny: objectius i metodologiaÈ. II Trobada d’Estu- necessaris, que malauradament no seran tots els desit- diosos del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, jats. pàg. 119-121.

172 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 173

Figura 3. Perfil dels usos i la vegetació entre les Pinedes i el Congost. 1. Vegetació de ribera al Congost: mosaic de bardisses, herbassars i clapes de bosc. 2. Nucli urbà i industrial d’Aiguafreda. 3. Fenassars i matollars amb pi pinyer i pi blanc, a indrets propers als nuclis de població i fins no fa gaire cultivats. 4. Bardisses als fondals i fons de torrents. 5. Conreus o terres abandonats recentment, colonitzats per fenassars. 6. Alzinars amb pins, sobretot pi blanc i pi pinyer. 7. Massa més o menys discontínua d’alzinars, al peu de cingle. 8. Vegetació calcícola en cingle calcari, més o menys assolellat. 9. Matollars i alzinars baixos, sovint amb pins (pi blanc i pi pinyer) a indrets cremats fa dues dècades. 10. Mosaic d’alzinars densos i pinedes als vessants poc inclinats del replà superior. Hi ha clapes de pinedes de pinassa, pi blanc i pi pinyer.

Panareda, Josep M. (1991). El Montseny. Vic: Eumo. Panareda, Josep M.; Nuet, Josep; Salvà, Montserrat 175 pàg. (en premsa). «Llegenda per a la cartografia de l’ús del Panareda, Josep M. (1996-97). «Cartografía de la vege- sòl i de la vegetació del territori de l’àrea metropolitana tación y del uso del suelo del macizo del Montseny (Cor- de Barcelona, entre la Tordera i el FoixÈ. V Trobada dillera Prelitoral Catalana)È. Revista de Geografía, núm. d’Estudiosos del Montseny. Barcelona: Diputació de 30-31; pàg. 25-33. Barcelona. Barcelona. Panareda, Josep M.; Nuet, Josep (1999). ÇTipologia per Solà, Fortià (1932). Aiguafreda. La parròquia antiga i a la cartografia de la vegetació del Montseny a escala el poble modern. Barcelona: Imp. La Bona Parla. 160 1:25.000È. III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. pàg. Hi ha una edició facsímil d’Editorial Humanitas Barcelona: Diputació de Barcelona, pàg. 189. (1983).

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 173 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 175

Se suggereix la permanència d’una xarxa de paisatges interconnectats de caràcter forestal amb d’altres d’agrícoles que trenquin el La connexió biològica continu urbà i industrial. Amb això s’aconseguiria no solament una connexió biològica entre els massissos de les serralades Prelitoral i entre el Montseny i el Litoral, sinó també un paisatge d’alta qualitat ecològica per als seus habitants. Els boscos i els marges dels camps han de funcionar com a Montnegre-Corredor corredors biològics i com a regeneradors de les pertorbacions provocades en l’aire i l’aigua. Es té una consideració especial per la Tordera, el Congost-Besòs i Josep M. Panareda Clopés, altres rieres i torrents. L’estructura del paisatge proposat és un paisatge en mosaic i una xarxa d’espais verds diversos amb múltiples in- Montserrat Salvà Catarineu terconnexions.

Departament de Geografia Física i AGF Paraules clau Universitat de Barcelona Montseny, corredor biològic, parc natural, connexió biològica

Josep Pintó Fusalba Resumen Unitat de Geografia La conexión biológica entre el Montseny Universitat de Girona y el Montnegre-Corredor

Se plantea la interconexión biológica actual entre el Montseny y el Montnegre-Corredor. Se analiza la situación actual y se proponen pautas de planeamiento territorial y de gestión para asegurar la cone- xión biológica entre los diferentes espacios de una elevada riqueza natural. Se sugiere la permanencia de una red de paisajes interconectados de carácter forestal con otros agrícolas que rompan el continuo urbano e industrial. Con ello se conseguiría no solamente una conexión biológica entre los macizos de las cordilleras Prelitoral y Litoral, sino también un paisaje de alta cualidad ecológica para sus habitantes. Los bosques y los márgenes de los campos han de funcionar como corre- dores biológicos y como regeneradores de las perturbaciones provo- cadas en el aire y en el agua. Se considera de modo especial los ríos Tordera y Congost-Besòs y los torrentes. La estructura del paisaje propuesto es un paisaje en mosaico con una red de espacios verdes con múltiples interconexiones.

Palabras clave Montseny, corredor biológico, parque natural, conexión biológica

Abstract The biological connection between the Montseny and the Montnegre-Corredor

It is proposed the actual biological interconnection between the Montseny and the Montnegre. The present situation is analysed and territorial planning guidelines are proposed and of management to assure the biological connection between the different spaces of a high natural wealth. It is suggested the permanence of a network of forest and agricul- tural landscapes interconnected that they break the continuos urban and industrial areas. With this, it would be obtained not only a biological connection between the massifs of the prelitoral and litoral rangers, but also a landscape of high ecological quality for the inhab- itants of the territory. The forests and the margins of the fields have to function like biological corridors and as regenerators of the pertur- bations provoked in the air and in the water. There is a special consideration for the Tordera, el Congost-Besòs Resum and other streams and torrents. The structure of the proposed landscape is a landscape in mosaic and a diverse green network of spaces Es planteja la interconnexió biològica actual entre el Montseny i el with multiple interconnections. Montnegre-Corredor. S’analitza la situació actual i es proposen pautes de planejament territorial i de gestió per assegurar la connexió Keywords biològica entre els diferents espais d’una elevada riquesa natural. Biological corridor, Natural Park, biological connection

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 175 V Trobada 03 13/6/03 10:15 Página 176

Introducció vinyes amb alguns bosquets d’alzina, surera o pins. A partir de la plaga de la filáloxera les vinyes s’anaren abando- El massís del Montseny (serralada Prelitoral) i el conjunt nant, fins a la dècada de 1950, moment en què es deixaren dels massissos del Montnegre i el Corredor (serralada Lito- de conrear les vinyes que encara quedaven. ral) són considerats parcs naturals i tenen una gestió orienta- Actualment l’espai agrícola és força reduït. Moltes ter- da a la protecció i conservació dels sistemes naturals i al res dels turons, fa un segle vinya o camp de cereals o far- manteniment d’uns paisatges amb una estructura i organit- ratges, són ara colonitzades per alzinars, suredes o pinedes. zació properes a les naturals. Entre ambdós espais hi ha les Les planes aláluvials han estat molt urbanitzades i ocupades planes del Vallès i la Selva (depressió Prelitoral), tradicio- per les noves urbanitzacions, indústries i la xarxa viària; nalment amb usos agrícoles, però cada vegada més ocupa- resten alguns conreus i hi ha alguns alzinars i pinedes. Al- des per habitatges, indústries i amb una densa xarxa viària. gunes urbanitzacions continuen fins al turons. El resultat és l’existència de massissos amb un predomini de boscos i amb una pressió humana escassa separats per una plana ja intensament ocupada. Si la tendència ac- L’ocupació actual de bosc tual continua, com és previsible, hi ha el perill de construir un paisatge urbà i industrial continu amb espais verds aï- El mapa adjunt mostra l’ocupació actual del bosc i dels mato- llats on la connexió biològica es vegi dificultada. llars a la plana del Vallès i de la Selva, entre Cardedeu i Fogars Cal analitzar la interconnexió biològica actual entre el de Tordera. En blanc s’han representat els sectors no forestals. Montseny i el Montnegre-Corredor, i com ha evolucionat S’ha elaborat a partir de fotointerpretació de les ortofo- les darreres dècades i preveure’n l’evolució futura. tos 1:25.000 de la franja entre el Montnegre-Corredor i el S’obvien els comentaris teòrics i de plantejament gene- Montseny. S’ha inclòs tota l’amplada de la plana del ral sobre els corredors biològics, que ja han estat fets per Vallès-la Selva, fins a arribar allà on hi ha una cobertura altres autors (Pino, Rodà,1999). arbòria i arbustiva gairebé contínua. Prenent la línia de la Tordera-el Mogent, aproximadament la línia que segueix l’autopista A-7, s’ha establert la distància de 8 km vers el El paisatge els darrers dos segles Montseny i de 2 km vers el Montnegre-Corredor. La superfície total fotointerpretada és de 300 km2, dels Actualment hi ha un fort contrast entre el paisatge de les quals gairebé 195 km2 són boscos o matollars, un 65% del dues serralades i la plana que les separa. Però els darrers total. La resta és zona urbanitzada i conreus. temps han sofert uns canvis notables. El mapa mostra el predomini de la superfície forestal en El Montnegre i el Corredor constitueixen actualment un l’actualitat. La part occidental, corresponent a la conca del conjunt de muntanyes gairebé forestals. Però fotografies Mogent, és la menys forestal; hi ha força superfície urba- antigues, amillaraments, cadastres i altres documents fan nitzada. A la part oriental la massa forestal és dominant. veure que els darrers segles una part dels vessants d’a- Només destaquen les àrees de les planes aláluvials inferiors quests massissos han estat conreats. de la Tordera i de la riera de Breda. Durant la primera meitat del segle xix fou, molt proba- El mapa posa en evidència l’existència d’un corredor es- blement, el moment de màxima ocupació agrícola, amb un tret no forestal just al peu del Montnegre-Corredor. Corres- aprofitament pastoral i forestal important. La vinya i els pon a les parts baixes de la depressió Prelitoral, per on s’ha cereals eren els conreus més estesos als vessants que miren instalálat la Tordera i el Mogent. Correspon també a la loca- a les planes del Vallès i de la Selva. lització dels nuclis de població més importants, i, per tant, La tendència seguí durant la segona meitat del segle xix, de la xarxa viària, ferrocarril i carretera. L’autopista A-7 ha però la plaga de la filáloxera i els canvis socials provocaren estat la consolidació d’aquest continu no forestal. La majo- l’abandó de diverses terres cultivades. Es plantaren suros, ria de les indústries també es localitzen en aquest corredor. castanyers i pins, sobretot el pi pinyer. Fins a la Guerra Civil espanyola es registrà un cert aban- dó de les activitats agrícoles, però fou a la dècada del 1950 Hi ha una connexió biològica entre el quan les activitats tradicionals sofriren un descens molt sob- Montnegre-Corredor i el Montseny? tat. Restaren molt poques cases de pagès amb activitats agrí- cola i ramadera. El carboneig s’acabà també de cop. Alguns El mosaic paisatgístic de la plana del Vallès-la Selva és, camps han estat plantats amb pinastre i pi insigne. com s’ha vist, dominat pel bosc. Això vol dir que, en prin- El resultat ha estat la cobertura forestal gairebé arreu cipi, la connexió biològica està prou assegurada, almenys dels vessants del cantó del Vallès i la Selva. per a la majoria de les espècies. Una evolució semblant han tingut els vessants del Mont- La franja estreta que segueixen els rius Tordera i Mogent, seny que donen al Vallès i a la Selva, amb la diferència que camí seguit per la carretera, el ferrocarril i l’autopista, pot els del Montseny miren en conjunt més cap al sud, és a dir, constituir una barrera per a diverses espècies. L’efecte barre- són més assolellats. ra és sobtat i efectiu en l’autopista, només trencat pels ponts Les planes del Vallès i de la Selva eren durant el segle enlairats, passos subterranis i passos dels torrents i rieres. xix terres dominantment agrícoles. Les planes aláluvials De moment és difícil establir amb precisió l’impacte eren pràcticament un conreu continu, només interromput real del traçat de l’autopista, i saber quines espècies ani- per construccions aïllades o per petits nuclis de població. mals afecta i en quin grau. No sembla que tingui importàn- Allà on es podia hi havia un regadiu. cia per a les espècies vegetals. Els turons que voregen les planes aláluvials, sovint allar- La qüestió es plantejarà quan l’amplada d’aquest corre- gassats transversalment a la depressió, eren ocupats per dor no forestal sigui més gran que l’actual i amb un conti-

176 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 177

nu urbanitzat més llarg i ample. Aleshores pot produir-se saic o en xarxa, suficientment divers i que permeti una un efecte potenciador de barrera. connexió biològica total. Però sí que es poden establir unes A la resta de la plana del Vallès-la Selva no sembla que pautes que amb el seu seguiment es garanteixi un mínim de hi hagi situacions que provoquin dificultats en la connexió connexió entre el Montseny i el Montnegre-Corredor. biològica entre el Montseny i el Montnegre-Corredor. La El primer suggeriment és deixar l’amplada de les rieres disposició transversal de les rieres, torrents, valls i turons i torrents i conservar-ne el paisatge, en una situació prope- facilita el moviment de tots els fluxos del Montseny cap al ra a la natural. Tractant-se de cursos amb una gran irregu- Montnegre-Corredor. laritat en els cabals, amb crescudes sobtades, el manteni- Però la superfície urbanitzada va creixent, i no és fàcil ment de l’amplada és també una garantia per evitar preveure’n el ritme. Semblantment pot passar amb la xar- possibles accidents i inundacions. Els cursos fluvials hau- xa viària, que són les instalálacions amb un major efecte de rien de convertir-se en una via de circulació biològica fo- barrera: traçat de l’AVE, projecte d’una nova autopista a namental. I no solament de les espècies relacionades amb partir de Sant Celoni, o altres projectes que poden sorgir. les riberes, sinó també de la resta de plantes i animals. És essencial mantenir unes amplades generoses quan els cursos fluvials travessen els eixos de la xarxa viària. Suggeriments per garantir un mínim Aquest és el cas de l’autopista, que fa de barrera per a la de connexió biològica fauna terrestre. Uns passos amples en els punts on hi ha les rieres i torrents serien molt útils i atenuarien l’efecte barre- Difícilment es podrà elaborar un projecte global per a tota ra. S’han construït només perquè facin la funció de des- la depressió Prelitoral de cara a garantir un paisatge en mo- guàs, però no per facilitar el pas de la fauna salvatge. Són

Figura 1. Mapa de la representació de la superfície ocupada per boscos i matollars de la plana del Vallès-la Selva (depressió Prelitoral), entre el Mont- seny (serralada Prelitoral) i el Montnegre-Corredor (serralada Litoral).

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 177 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 178

massa estrets per a aquesta funció. Tenint en compte el Ara que encara s’hi és a temps, cal posar en pràctica de nombre de rieres i torrents que baixen del Montnegre-Cor- manera progressiva i continuada diverses accions, que ate- redor, els passos serien força nombrosos. nuïn el fort impacte de les noves construccions. Aquesta obertura de ponts i passos inferiors hauria d’a- Cal prestar una atenció especial a tota la xarxa de rieres plicar-se arreu dels cursos fluvials. En tot cas cal evitar la i torrents. Semblantment cal preservar diverses serres i tu- canalització sistemàtica dels llits fluvials. rons com a espais forestals, i mantenir espais agrícoles. En el conjunt de la depressió Prelitoral haurien de pre- Cal l’establiment d’una xarxa de paisatges interconnec- servar-se algunes serres o alineacions de turons, de mane- tats de caràcter forestal amb d’altres d’agrícoles, que tren- ra que facilitessin la connexió biològica directa. quin el continu urbà i industrial. Amb això s’aconseguirà Cal també preservar un mínim de superfície agrícola, de no solament una connexió biològica entre els massissos de cara a la diversitat d’ambients i per a qüestions tròfiques. les serralades Prelitoral i Litoral, sinó també un paisatge El manteniment d’espais agrícoles és difícil de garantir, ja d’alta qualitat ecològica per als habitants d’aquest territori. que depèn de molts factors, com de la situació socioeconò- Els boscos i els marges dels camps han de funcionar com a mica general. Molta fauna i flora del Montseny i del Mont- corredors biològics i com a regeneradors de les pertorba- negre-Corredor, lligada a l’ocupació humana i a les activi- cions provocades en l’aire i l’aigua. L’estructura del pai- tats agrícoles i ramaderes, han reduït la seva presència o satge proposat és un paisatge en mosaic i una xarxa d’es- han desaparegut. A la plana del Vallès-la Selva encara es pais verds diversos amb múltiples interconnexions. mantenen algunes terres conreades, que caldria preservar- les. Aquí, biodiversitat i connexió biològica no s’han de separar. Bibliografia

Llobet, Salvador (1947). El medio y la vida en el Mont- Conclusió seny. Barcelona: C.S.I.C. 519 pàg. Panareda, Josep M. (1991). El Montseny. Vic: Eumo. A l’extrem oriental de la depressió Prelitoral, a la franja 175 pàg. entre el Montseny i el Montnegre-Corredor, encara es Panareda, Josep M.; Pintó, Josep; Romo, Ëngel (2000). manté un paisatge en mosaic, heterogeni i que no és cap «Factors en la distribució de les plantes vasculars en el llit barrera gran per a la connexió biològica entre els dos mas- de la TorderaÈ. III Trobada d’Estudiosos del Montnegre i sissos. Però la tendència actual, l’augment de l’espai cons- el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pàg. 123- truït, la instalálació de noves àrees industrials i la construc- 128. ció de nous vials amb fort impacte, fan pensar, tot plegat, Pino, Joan; Rodà, Ferran (1999). «L’ecologia del paisat- que es pot esdevenir un dia, no gaire llunyà, en què la con- ge: un nou marc de treball per a la ciència de la conserva- nexió biològica estigui seriosament dificultada. ció». Butll. Inst. Hist. Nat., núm. 67; pàg. 5-20.

178 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 179

El fet que el Ministeri de Defensa hagi deixat sense ús una part força important de les instal.lacions i edificacions militars ha fet pos- El Pla director sible posar en marxa un ampli projecte de restauració d’aquest sector del Parc, que comprèn l’enderroc i supressió de la major part dels vo- del turó de l’Home: lums edificats i de les instal.lacions obsoletes; la racionalització i concentració de les instal.lacions tècniques restants; la restauració i un projecte revegetació del medi natural, incloent els impactes produïts per la carretera d’accés i, finalment, l’ordenació de l’ús públic.

de restauració Paraules clau del paisatge Turó de l’Home, restauració, paisatge, ús públic

Jordi Soler Insa Resumen

Servei de Parcs Naturals El Plan director del Turó de l’Home: un proyecto de restauración del paisaje Diputació de Barcelona El turó de l’Home es la cima culminante del macizo del Montseny y, por extensión, el punto más elevado de todo el sistema orográfico litoral y prelitoral catalán. Este hecho le confiere, sin duda, el valor simbólico que, en nuestra cultura, tienen las cumbres, pero también condiciona una serie de factores biogeográficos que lo convierten en un paraje de indudable valor paisajístico y ecológico. Además, esta situación ha comportado la utilización de esta cumbre y su entorno para ubicar un conjunto de instalaciones que, amparadas en el argu- mento del interés público, han producido un severo impacto en el medio natural. El hecho de que el Ministerio de Defensa haya dejado fuera de uso una parte muy importante de las instalaciones y edificaciones milita- res ha hecho posible la puesta en marcha de un amplio proyecto de restauración de este sector del Parque, que comprende el derribo y supresión de la mayor parte de los volúmenes edificados y de las instalaciones obsoletas; la racionalización y concentración de las instalaciones técnicas restantes; la restauración y revegetación del medio natural, incluyendo los impactos producidos por la carretera de acce- so y, finalmente, la ordenación del uso público.

Palabras clave Turó de l’Home, restauración, paisaje, uso público

Abstract

The Turó de l’Home Master Plan: a landscape restoration project

El Turó de l’Home is the highest peak in the Montseny massif and, by extension, the highest point in the whole of the Catalan coastal and pre- coastal range. This undoubtedly endows it with the symbolic value our culture attaches to mountaintops, but it also makes for a series of bio- geographical factors that give this spot great value in both landscape and ecological terms. However, this situation has led to the use of the peak and the surrounding area to locate a series of facilities that are presented as being in the interest of the public, but have had serious impact on the environment. Resum The fact that the Ministry of Defence has left a large part of the mil- itary facilities and buildings in disuse has made it possible to get under- El turó de l’Home és el cim culminant del massís del Montseny i, per way a large-scale restoration project for this section of the Park, entail- extensió, el punt més elevat de tot el sistema orogràfic litoral i preli- ing the demolition and removal of most of the obsolete buildings and toral català. Aquest fet li confereix, sens dubte, el valor simbòlic que, facilities; the rationalization and concentration of the remaining techni- en la nostra cultura, tenen els cims, però també condiciona una sèrie cal facilities; the restoration and revegetation of the natural environ- de factors biogeogràfics que el converteixen en un indret amb un va- ment, including the impact exerted by the access road; and lastly the lor paisatgístic i ecològic notable. D’altra banda, aquesta situació ha planning of public use. comportat la utilització d’aquest cim i el seu entorn per ubicar un conjunt d’instal.lacions que, emparades sota l’argument de l’interès Keywords públic, han produït un sever impacte en el medi natural. Turó de l’Home, restoration, landscape, public use

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 179 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 180

Figura 1. Imatge històrica del puig Sesolles i del turó de l’Home abans de la construcció de la base militar i de l’observatori actual.

Introducció tablement artificialitzada i amb impactes severs en el medi, com a conseqüència bàsicament d’actuacions anteriors a El turó de l’Home, amb 1.706 metres, és el cim culminant l’aprovació del Pla especial que des de l’any 1977 prote- del massís i del Parc Natural del Montseny i alhora el cim geix el massís. D’altra banda, l’existència de la carretera més alt de la serralada Prelitoral Catalana. Això sens dub- asfaltada des de la cruïlla de Penyacans, a la carretera que te confereix a aquest espai un valor afegit des de diferents uneix Santa Fe i la Costa, ha posat a l’abast dels visitants punts de vista: aquest indret, que per la seva situació reuneix prou atrac- — Té el valor simbòlic que s’ha donat tradicionalment tius com per registrar una important freqüentació els caps dins la nostra cultura als cims i, especialment, als cims cul- de setmana i festius. minants de qualsevol massís o serralada. — La seva altura, en termes absoluts i sobretot en termes relatius –en relació amb les muntanyes que l’envol- El medi natural a la zona culminal del Montseny: tenÐ afavoreix un paisatge supraforestal, de prats i matolls, característiques, impactes, valoració social amb alguns trets característics de l’estatge subalpí present a la serralada pirinenca, que al seu valor paisatgístic uneix Més que d’estatge subalpí, estrictament, caldria parlar al la seva utilització com a zona de pastures. Montseny de la presència de determinades comunitats d’a- — La situació d’aquests cims, per damunt de les planes finitat subalpina als cims i carenes més enlairats del massís i valls circumdants, ha propiciat també l’emplaçament (entre 1.600 i 1.700 metres), formades per prats de festu- d’instalálacions tècniques relacionades amb les transmis- ques i matollars de ginebró amb bruguerola. Sembla que es sions i la meteorologia. pot tractar d’una vegetació relicta dels períodes freds del Així al cim del turó de l’Home es va situar l’any 1931 el Quaternari, conservada per les condicions climàtiques cul- primer observatori meteorològic de muntanya de Catalu- minals, però estabilitzada i afavorida per l’activitat humana nya, que avui encara existeix sota la dependència de l’Ins- (pastures). Sense aquesta intervenció de l’home al llarg de titut Nacional de Meteorologia, i al seu entorn van anar la història possiblement aquest estatge culminal hagués es- proliferant de manera desordenada un conjunt d’antenes i tat ocupat per la fageda que hi arriba molt a la vora. L’ex- equips de radiotransmissió, tant d’entitats públiques com tensió del matollar i, a llarg termini, del bosc podria ser la de subjectes privats. D’altra banda als anys setanta, al cim seva evolució natural futura sense una actuació antròpica. del puig Sesolles, separat del turó de l’Home pel coll Pre- Cal no oblidar que el paisatge és un sistema dinàmic sotmès gon, s’hi va instalálar una base militar del regiment de trans- a la influència de factors naturals i antròpics. missions, amb una àrea edificada per a allotjament de la Els impactes més importants que es produeixen a l’en- tropa, diverses dependències tècniques, instalálacions de torn natural del turó de l’Home són atribuïbles a l’existèn- transmissió i control amb antenes i pantalles parabòliques cia de la carretera, que provoca processos d’erosió i eslla- i un heliport. Tota l’àrea afectada per aquesta intervenció, vissades; a l’ocupació del cim de puig Sesolles per la base un total de 3,47 ha, va ser expropiada amb aquesta finalitat militar, amb l’heliport, antenes, pantalles parabòliques, l’any 1975 i tancada amb dues tanques perimetrals, una ex- tanques, etc., i a l’ocupació del propi cim del turó de l’Ho- terior de filferro de punxes i una interior, metàlálica i amb me per l’estació meteorològica i habitatge dels seus res- iláluminació. Al mateix temps es va construir una carretera ponsables, a més del conjunt d’antenes i instalálacions ex- d’accés a aquestes instalálacions. teriors. Tot plegat, a més de la pèrdua de cobertura vegetal, Així doncs el turó de l’Home i el seu entorn més imme- provoca un impacte visual molt sever, dins d’un entorn diat constitueixen, dins del Parc Natural del Montseny, una força artificialitzat. àrea de considerable valor cultural i natural, tanmateix no- A més de la carretera asfaltada que arriba fins a coll Pre-

180 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 181

gon, una pista oberta tant sols per a l’accés del vehicle dels règim de protecció a una significativa porció de l’estatge responsables de l’estació meteorològica i del personal del culminal del Montseny. Parc, condueix fins a l’estació. Els visitants accedeixen a Sens dubte l’existència del conjunt d’instalálacions i edi- peu fins al turó per aquesta mateixa pista o pels camins des ficacions que es troben al turó de l’Home i al puig Sesolles, de coll Pregon o des de coll de Sesbasses. La pista provo- així com també la d’una carretera d’accés, van evitar que ca processos d’erosió similars als de la carretera. El trepig també aquest sector fos qualificat com a zona de reserva dels visitants que surten dels camins traçats provoca petits natural qualificada. moviments en sòls poc consolidats i disgregats de regene- D’altra banda, aquest sector del massís es troba també ració lenta, en tot cas molt menys greus que les esllavissa- inclòs dins l’àmbit del Decret 105/1987 que reconeix com a des i pèrdua de sòl herbat que es produeixen als talussos de parc natural, d’acord amb la Llei 12/1985, tota l’àrea defini- la carretera i la pista. da com a parc pel Pla especial, i dins l’espai inclòs en el De- En general a les zones de pendent, amb sòl molt pobre, cret d’aprovació del Pla d’espais d’interès natural 328/1992. la regeneració és lenta i difícil. A les zones favorables de El planejament urbanístic municipal, recollit a les Nor- sòl estable el prat es desenvolupa bé i a les zones més pe- mes subsidiàries de Fogars de Montclús qualifica aquest dregoses i de sòl inestable es desenvolupen matollars de sector com a sòl no urbanitzable de valor ecològic molt alt. ginebró i bruguerola. Finalment cal afegir que dins la proposta d’espais a in- L’impacte produït pels visitants és força concentrat i lo- cloure a la xarxa europea Natura 2000, se cita una part del calitzat a la zona on, de fet, ja existeix un entorn molt mo- massís del Montseny no sols a la regió mediterrània sinó dificat i amb uns impactes molt més severs i permanents. també dins la regió alpina, per l’existència d’algunes espè- D’altra banda, des de la posada en pràctica del Pla de re- cies d’afinitat subalpina, presents bàsicament al sector de gulació de l’accés al turó de l’Home, basat en la capacitat cims i carenes del Parc. dels aparcaments, s’ha aconseguit evitar els episodis d’hi- En termes generals totes aquestes figures jurídiques perfreqüentació que de manera puntual es podien produir configuren un àmbit normatiu que té com un dels seus ob- abans. jectius fonamentals garantir la preservació dels valors na- Cal considerar finalment que el cim del turó de l’Home turals i paisatgístics del Parc. En aquest sentit, doncs, la i el seu entorn configuren un espai amb una alta valoració norma pretén evitar totes aquelles actuacions que compor- social, que es tradueix en l’important nombre de visitants i tin un impacte negatiu en els valors que vol protegir, limi- en la sensibilitat que, sobretot des de determinats sectors tant l’artificialització i, per tant, la realització de noves d’opinió, es fa palesa en relació amb la preservació dels construccions o la implantació i dispersió d’instalálacions. seus valors naturals. Aquesta situació d’artificialització del turó de l’Home i el seu entorn s’explica per la preeminència en aquest cas El Pla director del turó de l’Home d’altres interessos públics per damunt dels de protecció del paisatge: els interessos de la defensa que van motivar la Com ja s’ha assenyalat a l’inici dels anys setanta, abans de construcció de la base militar l’any 1975 i els interessos l’aprovació del Pla especial del Parc Natural, l’Adminis- socials pel que fa a l’emplaçament de l’observatori meteo- tració de l’Estat va construir un conjunt d’instalálacions mi- rològic i de les instalálacions de radiotransmissió. En el cas litars, conformant l’anomenat «Centro Táctico n.° 7 de de l’observatori meteorològic cal afegir la seva significa- puig SesollesÈ en aquest cim de 1.689 metres situat al cos- ció històrica: es tracta del primer observatori de muntanya tat del turó de l’Home. La construcció d’aquestes instalála- creat l’any 1931 a iniciativa del Centre Excursionista de cions de comunicacions va dur-se a terme d’acord amb in- Catalunya i del doctor Fontseré, un dels pioners de la me- teressos estratègics relacionats amb la defensa. Va ser teorologia a Catalunya. llavors quan va fer-se la carretera d’accés des de l’indret de Penyacans, situat a la cota 1200, i van construir-se un conjunt d’edificacions per a l’estada d’un contingent d’aproxi- Ëmbit normatiu madament setanta persones. Soldats i comandaments la missió dels quals era el funcionament i la vigilància de les El turó de l’Home i el puig Sesolles es troben dins l’àrea instalálacions. També van construir-se elements de segure- qualificada com a reserva natural dins del Pla especial de tat i dissuasió com tanques i enllumenats perimetrals. Tot protecció del Parc Natural del Montseny, que va ser apro- aquest conjunt ha estat essencial en la configuració del pai- vat l’any 1977 per al sector de la província de Barcelona i satge diürn i nocturn d’aquest indret els darrers 25 anys. l’any 1978 per al sector gironí. El Pla no fa cap referència L’any 1997 el Ministeri de Defensa replanteja el funcio- als edificis i instalálacions existents en aquests dos cims, nament d’aquesta instalálació militar estratègica i està execu- per la qual cosa cal entendre que són considerats com a tant un projecte que permetrà el funcionament automatitzat edificacions o instalálacions preexistents, sotmeses al rè- de la instalálació, prèvia agrupació i modernització dels ele- gim general de la zona de reserva natural, que en aquest ments necessaris, tot mantenint l’interès general d’aquesta cas, sense posar en qüestió la seva existència, permetria tan instalálació, atès el paper que juga en la xarxa de comunica- sols les obres de manteniment i millora, però en cap cas cions per a la defensa. Això, tenint en compte que tan sols d’ampliació i dispersió de volums edificats i instalálacions. caldrà accedir-hi ocasionalment per motius relacionats amb Al vessant nord-est del puig Sesolles es troba l’avetosa el manteniment de les instalálacions, ha permès prescindir de de Passavets, considerada com a reserva natural qualifica- la presència permanent del contingent militar i ha deixat en da, amb el règim de màxima protecció dins les prescrip- desús tota l’anomenada «àrea de vida», conformada per la cions del Pla. També hi ha una zona de reserva natural qua- major part dels edificis i instalálacions. D’altra banda, aquest lificada al cim de les Agudes, per tal de dotar d’aquest canvi en la situació de la base militar comporta una reducció

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 181 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 182

important de la superfície utilitzada per a aquest ús i deixa Objectius del Pla director sense cap utilitat les dues grans antenes parabòliques. D’acord, doncs, amb les consideracions precedents, els ob- D’acord amb aquest nou plantejament, el Ministeri de De- jectius del Pla director d’actuacions al turó de l’Home i el fensa i la Diputació de Barcelona han dut a terme una sèrie seu entorn són els següents: de converses que han portat a la signatura d’un conveni de – La restauració i preservació del medi natural, amb es- colálaboració entre ambdues institucions perquè aquesta pecial atenció als elements singulars de la flora i la fauna nova situació no comporti una degradació de l’entorn, sinó representatives de l’estatge subalpí, i als valors paisatgístics al contrari, que faci possible executar un conjunt d’actua- dels cims i carenes del turó de l’Home i el seu entorn. cions destinades a la restauració i preservació del medi na- – Reducció de l’artificialització i dels impactes ambien- tural i del paisatge d’aquest indret emblemàtic. Aquest con- tals, suprimint tots els elements innecessaris, naturalitzant veni preveu una cessió d’ús a la Diputació de Barcelona de les àrees afectades i concentrant al màxim les instalálacions tota l’àrea que el Ministeri de Defensa deixa d’utilitzar, bo i tècniques i edificis a l’espai que haurà de romandre artificia- conservant-ne la titularitat dominical, perquè la institució litzat al puig Sesolles. gestora del Parc pugui dur a terme un programa de restaura- – Ordenació de l’ús públic d’aquest sector del Parc, re- ció i millora d’aquest sector, que té un alt interès natural i gulant l’accés, reforçant els mecanismes d’informació i paisatgístic, tant per la seva ubicació a la zona culminal del creant algun tipus de servei de caire cultural i pedagògic. massís com per la singularitat de la seva vegetació. Entorn a aquests tres objectius s’estructuren els tres Això ha permès, d’altra banda, fer extensius aquests ob- principals programes d’actuació d’aquest Pla director: jectius al conjunt d’aquest sector del Parc, redactant a tal – Programa de restauració efecte un pla director d’actuacions al turó de l’Home i el – Programa d’instalálacions tècniques seu entorn. Diferents motius expliquen la necessitat i con- – Programa d’ús públic veniència d’abordar ara, a través d’un pla director, les actuacions a dur a terme al turó de l’Home i el seu entorn en El Programa de restauració del medi natural els propers cinc anys: i el paisatge Ð La nova situació de les instalálacions del CT-7 de puig L’objectiu bàsic d’aquest Programa és la restauració del Sesolles comporta, d’una banda, el risc que unes instalála- medi natural i el paisatge al sector culminal del massís cions i edificis en desús, sense ocupació ni manteniment, es comprès entre el coll del Vent, coll Sesbasses i coll Pre- vagin deteriorant i produeixin un greu impacte afegit a l’im- gon, seguint l’eix de la carretera i tancant un àmbit que in- pacte actual que suposa la seva existència; d’altra banda, clou el turó de l’Home, el puig Sesolles, amb el seus ca- aquesta situació, reconduïda a través del conveni entre la mins d’accés, i el Catiu d’Or, a la carena que uneix aquest Diputació de Barcelona i el Ministeri de Defensa, obre la àmbit amb les Agudes. Tal com ja s’ha palesat, la presèn- possibilitat de permetre una sèrie d’actuacions destinades a cia d’una sèrie d’elements artificials: edificis, tanques, en- reduir considerablement els impactes paisatgístics actuals, llumenat, antenes, carreteres, heliport asfaltat, etc., com- restaurar i millorar l’entorn. porta un sever impacte tant al puig Sesolles com al turó de – A través dels mitjans de comunicació s’ha pogut cons- l’Home, i tant per la pèrdua de coberta vegetal i sòl que tatar una creixent sensibilitat social envers la preservació comporta com pel fort impacte visual i paisatgístic. del medi natural a l’àrea culminal del massís del Mont- Dins d’aquest àmbit els principals impactes són els que seny. Des de la gestió del Parc s’ha anat incrementant els s’exposen tot seguit. darrers anys el pressupost destinat a programes de restau- ració i tractament del medi. Puig Sesolles – Les possibilitats d’intervenció al puig Sesolles obren És el cim de 1.689 metres situat al sud-est del turó de l’Ho- també expectatives d’actuació al cim més alt del Mont- me i ocupat pels edificis i instalálacions de la base militar. seny, el turó de l’Home. En aquest sentit cal fer esment de La superfície afectada per la titularitat del Ministeri de De- la desordenada existència d’un conjunt d’antenes, que po- fensa és de 3,47 ha, dins les quals es troben els elements drien agrupar-se a puig Sesolles, i del fet que, comptant següents, alguns dels quals ja han estat, però, enderrocats i amb els avenços tecnològics actuals, es pugui estudiar l’a- eliminats (edificis auxiliars i antenes parabòliques): daptació de l’observatori meteorològic als objectius gene- Ð Doble filat perimetral de punxes que tanca tot el recin- rals de restauració, bo i reconeixent la seva rellevància te; està format per 1.395 suports de ferro i té una extensió històrica i potenciant la seva tasca científica, amb el possi- lineal de 21.667 metres. ble trasllat de l’edifici-habitatge de l’observador a l’edifici – Tanca metàlálica perimetral de 2 m d’altura, dotada on s’hauran de centralitzar els serveis al puig Sesolles. amb enllumenat format per focus. Ð La normativa referent a les instalálacions de tot tipus – Heliport amb superfície asfaltada. existents al cim del turó de l’Home i el seu entorn s’ha anat Ð Edifici principal dedicat a caserna del personal, amb modificant i, a més, a la normativa de protecció del Parc tres i dues plantes, i que ocupa en planta una superfície de s’han afegit altres normes de caire més general. Caldria, 1.252 m2. doncs, adaptar la situació d’aquest indret a la normativa – Conjunt d’edificis auxiliars (garatges, magatzems, de- actual que sigui d’aplicació. pendències de serveis, garites, etc.), ocupant en planta una — Finalment, cal considerar l’interès pedagògic i cultu- superfície aproximada d’uns 270 m2. ral que poden tenir les actuacions que es duguin a terme en – Galeria de tir semisoterrada i edifici tècnic que acull aquest indret, pels seus valors naturals i culturals, conside- les noves instalálacions automàtiques de comunicació. rant que es tracta d’un espai accessible al conjunt dels visi- – Antena principal, dins del recinte que es manté per a tants del Parc, tot i que dins del règim de regulació actual- les noves instalálacions, i antena petita de la guàrdia ciment vigent o el que es pugui determinar en el futur. vil.

182 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 183

– Tres antenes parabòliques de 30, 15 i 12 peus (9, 4,5 i 380 m, que voreja pràcticament tot el cim i permet l’accés 3,6 metres aproximadament). restringit de vehicles fins a la casa-observatori. Presenta – Superfície formigonada per a desguassos, voreres pa- els mateixos problemes que la carretera principal. vimentades, accés asfaltat i altres espais afectats per l’ero- Ð Pista perimetral de la base militar de puig Sesolles: al sió i desprovistos de vegetació. voltant de les instalálacions militars hi ha un camí d’una Ð Instalálacions tècniques soterrades: dos dipòsits d’ai- amplada mitjana d’uns 2 m. gua (50.000 l), un de gas propà i dos de gasoil (37.500 l). – Camí de coll Sesbasses al turó de l’Home: es tracta de la resta d’una antiga pista, pràcticament desdibuixada en el Turó de l’Home seu tram inicial, però que encara conserva part de la seva És el cim més alt del massís del Montseny (1.706 m) i de tot caixa al tram superior d’uns 175 metres. el sistema orogràfic de la serralada Prelitoral Catalana. Al – Camí del serrat de les Saleres: es tracta d’un camí vessant sud-est del cim es troba emplaçat l’edifici de l’ob- d’uns 630 metres obert per accedir a la font de subminis- servatori meteorològic, envoltat per alguns aparells de me- trament d’aigua de la base militar. sura, i al vèrtex geodèsic, hi ha un conjunt d’antenes. Tot – Camí de puig Sesolles a plana Amagada; es tracta d’un plegat configura un espai força alterat, amb pèrdua de sòl i camí, d’una llargada de 800 metres i d’una amplada mitja- cobertura vegetal, i amb una dispersió d’elements artificials na d’uns 2 m, tot i que perdut a trams, obert per al submi- que produeix un sever impacte paisatgístic. Aquests ele- nistrament de llum i telèfon de la base militar. ments són: – Camí de coll Pregon a l’observatori meteorològic i al – Edifici de l’observatori meteorològic: es tracta d’una cim del turó de l’Home: és el camí per pujar a peu al turó edificació que consta de planta baixa, pis i coberta de fi- de l’Home. Consta de dos trams: un primer tram des del brociment, que va substituir a la dècada dels setanta l’ob- coll a l’observatori (150 m), perfilat per un mur de conten- servatori originari, de notable interès històric, per al qual ció al seu marge esquerra, i un segon tram des de l’obser- es va utilitzar un refugi de fusta cedit per Noruega que ha- vatori al cim (20 m), delimitat per alguns murets de pedra via estat exhibit al pavelló d’aquest país a l’Exposició Uni- seca i unes varilles metàláliques amb cordill. versal de Barcelona de 1929. Al voltant d’aquest edifici es – Tram final del camí senyalitzat que surt des de la font troben una sèrie d’elements que reforcen l’impacte visual i de Passavets, a la vall de Santa Fe: és un sender excursio- estenen l’impacte físic a l’entorn de la casa: espai enllosat, nista que, en el seu darrer tram, discorre per una zona amb murs de pedra, barbacoa d’obra, magatzem de llenya i res- fort pendent afectada per esllavissades. tes de ferro i fusta. – Àrees d’aparcament condicionades pel Servei de Parcs Ð Instalálacions tècniques de l’estació meteorològica. La Naturals: a coll Pregon (12 places), coll Sesbasses (8 pla- majoria d’instruments de registre de dades meteorològi- ces) i plana Amagada (30 places). ques es troben dins d’una gàbia o tanca metàlálica. Ð Conjunt d’antenes al voltant del vèrtex geodèsic: sub- Actuacions incloses en el Programa de restauració jectades amb cables i connectades amb les bateries situades Dins del Programa de restauració s’inclou, a puig Sesolles, a la casa de l’observador. Al nord-oest del cim del turó de l’enderroc i supressió de tots aquells volums edificats i ins- l’Home, a l’inici de la carena que puja des de coll Sesbasses találacions que resten en desús, mantenint i concentrant tant cap a les Agudes, al punt anomenat Catiu d’Or, hi ha també sols aquells edificis i instalálacions necessaris per al fun- una antena amb una petita caseta que acull les bateries. cionament del centre de transmissions de l’exèrcit, per – Cables i restes de materials: tant a l’entorn de la casa acollir les instalálacions de telecomunicació civil, que ac- com del conjunt d’antenes es troben alguns cables i restes tualment es troben al cim del turó de l’Home, i per a altres de materials avui en desús, que contribueixen a donar una usos que es puguin definir des de la gestió del Parc. imatge de conjunt poc ordenat. Al turó de l’Home, es preveu la supressió i trasllat de les instalálacions de telecomunicació, per tal de poder abordar Carretera i camins la restauració i naturalització del cim. Així doncs l’objec- Les carreteres i camins que hi ha en aquest sector del Parc tiu bàsic és reduir significativament els elements artificials produeixen dos tipus d’impacte. D’una banda, el que es deri- al puig Sesolles, al turó de l’Home i al seu entorn. El Pla va del seu traçat (talussos, desmunts) i d’altra, el que es deri- director planteja, també, la necessària continuïtat de l’ob- va del seu ús (grau d’accessibilitat que faciliten). Es tracta bà- servatori meteorològic, tant per la seva importància cientí- sicament d’impactes lineals produïts pels elements següents: fica –una dilatada sèrie de dades– com per la seva signifi- – Carretera asfaltada d’accés: construïda amb motiu de cació històrica. En aquest sentit, resta obert a l’anàlisi la la construcció de la base militar, des de la cruïlla de Pe- compatibilitat de l’edifici, en la seva ubicació actual, amb nyacans fins a la base militar té una llargada de 5,8 km, els objectius generals de restauració del paisatge i l’estudi amb una amplada mitjana de 4 m. A part de la pèrdua de de possibles fórmules alternatives. sòl i coberta vegetal que ha suposat l’obertura de la carre- D’altra banda, dins d’aquest Programa s’inclou la cor- tera, l’impacte principal és el produït per la interrupció recció dels impactes produïts per la carretera i camins ac- dels processos geomorfològics de dinàmica de vessants als tuals. Això ha de comportar la restauració de talussos i des- talussos i desmunts dels marges, sotmesos a unes condi- munts, la supressió i naturalització d’alguns camins i la cions meteorològiques sovint extremes (glaç-desglaç, consolidació i arranjament d’una xarxa bàsica de camins, per vent, pluja, insolació...). tal de millorar els mecanismes d’ordenació de l’ús públic. – Dos trams d’un traçat inicial de la construcció de la ca- En relació amb la revegetació, el projecte de restauració rretera que posteriorment va ser abandonat. que desenvolupa les previsions d’aquest Programa inclou – Pista que condueix a l’observatori meteorològic: des una descripció acurada de les espècies a utilitzar, així com de coll Pregon surt una pista transitable d’una llargada de també de les seves característiques i dels procediments i

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 183 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 184

tècniques previstos per a la seva sembra i plantació. Es sigui necessària una remodelació del terreny per suavitzar un tracta en tots els casos d’espècies coincidents amb les ja talús, desdibuixar un camí, o bé com a substrat per possibili- existents, d’acord amb els inventaris florístics previs: tar una posterior revegetació. En aquest sentit, el projecte Achillea milleifolium, Dactylis glomerata, Deschampsia també fixa amb precisió i de manera exhaustiva les caracte- flexuosa, Trifolium repens i Lotus cornicolatus, com a rístiques que han de tenir les terres procedents de préstec, les espècies herbàcies per a l’hidrosembra; Cytisus scoparius i dels adobs o fertilitzants que es poden utilitzar en la millora Juniperus communis subesp. alpina, com a espècies arbus- d’aquestes terres i les dels productes destinats a esmenar els tives representatives de les comunitats vegetals de la zona sòls massa sorrencs o massa argilosos, determinant final- culminal, i Fagus sylvatica, com a espècie arbòria utilitza- ment els procediments i tècniques a emprar en l’execució de ble en una única zona de restauració. Pel que fa a la pro- les unitats d’obra, cercant d’altra banda prou garanties d’a- cedència, el projecte té en compte la utilització de llavors daptació al medi i de control estricte pel que fa a possibles procedents de cases comercials acreditades, sotmeses però efectes no desitjats, com ara la intrusió de llavors al·lòctones. a les prescripcions del mateix projecte. Tanmateix, bo i re- Es tracta, en definitiva, d’un important projecte de res- coneixent la dificultat de trobar determinades espècies al tauració i recuperació natural de totes les àrees afectades mercat, es preveu la possibilitat d’utilitzar llavors o plàntu- per processos de pèrdua de sòl i cobertura vegetal, així les procedents de planters obtinguts a partir d’exemplars com també per l’enderroc i supressió d’elements artificials autòctons extrets in situ. En tot cas, la revegetació manual i de camins, a l’àrea dels cims i carenes del Montseny. Tot o per hidrosembra, que es preveu en aquest projecte, ha de plegat obliga a dur a terme un debat que, sens dubte, ha permetre l’estabilització necessària per tal de garantir l’è- d’incloure perspectives diverses, sobre quin ha de ser fi- xit posterior dels processos naturals. nalment el paisatge resultant d’aquestes actuacions i quina Pel que fa a la incorporació de sòls, el projecte preveu en gestió haurà de comportar, en el futur, la seva preservació efecte l’aportació de terres millorades en aquells indrets on o la intervenció en la seva evolució.

Figura 2. Instal.lacions militars al cim del puig Sesolles.

Figura 3. Obres d’enderroc i restauració al puig Sesolles.

184 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 185

Resumen La restauració La restauración y consolidación de caminos en i consolidació el Parque Natural del Montseny La restauración de un camino en el Tagamanent (1997-1998) y en el Matagalls (2000) son dos actuacions emblemáticas de entre un con- de senders al Parc junto de trabajos de restauración de caminos realizados en el Parque con técnicas que comprenden desde la tradicional piedra seca a la Natural del Montseny bioingeniería y financiadas por el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. La intervención en los caminos proporciona muchas ventajas. El Albert Sorolla Edo primer factor a tener en cuenta es que el camino restaurado elimina atajos. A nivel general la concentración de los usuarios en un solo tra- Naturalea Conservació, s.l. zo elimina el impacto en las zonas más cercanas. A nivel puntual toda restauración correcta de un sendero reduce el efecto sobre el entorno más inmediato por parte de los visitantes, concentra al máximo la traza de circulación y disminuye el pisoteo y la erosión. La pérdida de diversidad vegetal es un hecho en muchos de los márgenes de los caminos más transitados. Una vez concentrado el paso es necesario controlar los efectos propios de la circulación, sea de forma directa, como la erosión del suelo, o indirecta al incidir sobre la escorrentía del agua. En muchas ocasiones los caminos actúan recogiendo y con- centrando el agua, como un torrente, que al circular por una zona pi- sada puede comportar pérdidas importantes de suelo. Los trabajos prácticos en la restauración de caminos son un ele- mento básico para conseguir los objetivos descritos. Un camino mal restaurado puede generar nuevos problemas o acelerar, si es el caso, la destrucción de tramos antiguos. En este trabajo existe un fuerte componente subjetivo, cercano a la artesanía, el técnico puede prever un tipo de intervención, pero es necesario adaptar entre objetivo teó- rico a una buena integración en el medio.

Palabras clave Senderos, caminos, erosión del suelo

Resum Abstract Footpaths restoration in the Montseny Natural Park Les restauracions d’un sender al Tagamanent (1997-1998) i al Mata- galls (2000) són les actuacions més emblemàtiques d’un conjunt de The footpaths restoration in Tagamanent (1997-98) and Matagalls treballs de restauració de camins realitzats al Parc amb tècniques que (2000) are the most important ones in several road works done in the van des de la tradicional pedra seca a la bioenginyeria i que han estat Montseny Natural Park with different techniques like dry stone or finançats pel Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. bioengineering financed for the natural park service of the Diputació La intervenció en els camins comporta molts avantatges. El pri- de Barcelona. mer factor que cal considerar és que el camí restaurat elimina drece- Working in footpaths restoration has plenty of advantages. One of res. A nivell general la concentració dels usuaris en un sol traçat eli- the most important things to consider is the possibility of eliminating mina el nivell d’impacte a les zones més properes. A nivell puntual short cuts. Just the possibility of concentrating people in only one tota restauració correcta d’un sender redueix l’efecte en l’entorn més path reduces the impact level in the surroundings. That means that immediat per part dels visitants, ja que concentra al màxim el punt de you can reduce erosion and tread of soil by concentrating people on pas i disminueix el trepig i l’erosió. La pèrdua de diversitat vegetal és the main road. One important reduction of biodiversity at the sides of un fet en molts dels marges dels senders més transitats. Una vegada the footpaths is usual in the one’s more damage. After concentrating concentrat el pas és necessari controlar els efectes propis de la circu- people is necessary to control the effects of the impact of walks like lació, siguin de forma directa, com l’erosió del sòl, o indirecta en in- soil erosion done directly or by the water. Several times the roads col- cidir sobre l’escorriment de l’aigua. En moltes ocasions els camins lect the water and that concentration, in one area eroded by people, actuen recollint i concentrant l’aigua, com un torrent, que en circular produce very important soil loosing. per una zona trepitjada pot comportar pèrdues importants de sòl. The practical paths restoration is basic for getting the mention ob- Els treballs pràctics en la restauració de camins són un element bà- jectives. One bad work can also make appear new problems or gen- sic per aconseguir els objectius esmentats. Un camí mal restaurat pot erate the historical roads destruction. In that projects the capacity of generar nous problemes o accelerar, si és el cas, la destrucció de workers are basic, like a craft, because the technician can have the trams antics. En aquest treball existeix un fort component subjectiu, idea but the complete detail of the intervention, adapt in to the area proper a l’artesania, ja que es pot preveure un tipus d’intervenció, should be done carefully by a professional. però és necessari adaptar aquest objectiu teòric a una bona integració en el medi, cap a una actuació més pràctica. Keywords Footpaths, soil erosion Paraules clau Senders, camins, erosió del sòl

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 185 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 186

Introducció: els camins i senders Treballs de restauració del sender principal d’accés al llarg de la història al Matagalls al tram del pla de la Barraca en direcció al turó Gros Molts dels camins i senders que avui podem resseguir mig perduts tant al Montseny com a altres zones naturals i ru- Problemàtica detectada rals, en el seu dia van tenir un paper molt important. Al- El Matagalls (1.770 m) és el cim més alt del massís del guns d’aquests actuaven com a veritables eixos de comu- Montseny; per aquesta raó, pel seu paisatge i per tradició el nicació entre les terres de l’interior, i molts han estat Matagalls rep cada any molts visitants. substituïts per carreteres. Molts altres eren senders per arri- Un conjunt de factors d’impacte, entre els quals destaca bar a un prat de dall, un alzinar, una zona de recollida de l’efecte de les motos de trial que va tenir una forta incidència tòfones... o molts altres indrets de la muntanya que en el als anys setanta, ha comportat que alguns trams de ruta entre seu temps eren explotats. Els mateixos usuaris dels camins coll Formic i el Matagalls es trobin fortament degradats. realitzaven el manteniment i les millores, així, molts dels Avui, en el marc del Parc Natural, els principals factors que camins utilitzats per animals de càrrega presenten empe- van iniciar la degradació de la zona han desaparegut o poden drats, desaigües i murets. Avui aquest ús és inexistent; ser controlats. molts camins i senders han estat de nou recuperats pel bosc Actualment, diversos camins accedeixen de forma pa- i prats, i ja no hi ha la mateixa necessitat que abans per a la ral·lela al cim, especialment als trams de més pendent, de seva conservació. Sovint les estructures que presenten es forma que hi ha una àmplia franja de terreny afectada per malmeten i el vianant busca traçats més fàcils, generant problemes d’erosió. La falta d’un camí clarament senya- dreceres i desdoblaments i, per tant, empobrint el paisatge. litzat i la petjada d’importants impactes del passat han L’excursionisme, en aquest segle, ha pres el relleu de la comportat que la zona es vagi degradant amb la pèrdua de pagesia i bosquerols quant al trànsit per camins i senders; cobertura herbàcia inicialment i del sòl posteriorment. fins i tot hi ha alguns grups de voluntaris que realitzen tre- L’impacte de l’erosió és actiu i produeix que la franja de balls de manteniment. terreny erosionat es vagi ampliant a les zones de més pen- Un dels fenòmens decisius dels anys setanta i vuitanta, dent. que han accelerat la destrucció dels camins, ha estat la moto de muntanya: trial, enduro i tot terreny han arrencat i malmès molts dels substrats dels camins importants que eren fets de pedra. També han estat les motos les que han iniciat fenòmens importants d’erosió obrint vies a l’aigua i generant grans xaragalls. Per sort avui les motos ja no poden circular pels senders del Parc Natural del Montseny.

La gestió dels camins i senders en l’actualitat

Aquesta accelerada degradació dels anys setanta a causa de les motos, la falta de manteniment i l’increment de la circu- lació de gent a la muntanya han malmès aquest patrimoni afectant el paisatge que l’envolta. La situació ha comportat que al principi dels noranta es comencessin a plantejar ac- Foto 1. Imatge de l’estat del camí de la zona del Matagalls previ a la in- tuacions de millora. La conservació dels camins, un criteri tervenció. de gestió comú a tot Europa, EUA, Japó i en general arreu del planeta s’ha iniciat per als espais protegits. Cal destacar que l’increment de mobilitat actual fa que En aquesta zona el camí era clarament marcat però presen- cada cop siguin més els que visiten els parcs naturals i, a tava eixamplaments excessivament grans, en general l’ampla- més, de forma aleatòria es poden crear concentracions de da era de 4 m. També en aquest tram abundaven els xaragalls; gent en llocs no preparats per a aquesta afluència. consegüentment la pèrdua de sòl als marges és important. De Cal doncs començar a intervenir en els camins per man- fet el traçat d’aquesta àrea s’observava clarament des de punts tenir el patrimoni històric, eliminar els nombrosos proble- llunyans. Els xaragalls oberts presentaven fins a uns 0,7 me- mes d’erosió, dreceres, eixamplaments que degraden el tres de fondària i molts arribaven ja a la roca mare. D’altra paisatge, així com també concentrar el pas. Cal reduir els banda es veia clar que el procés d’ampliació de la rasa i des- efectes que, especialment en zones de cims i carenes, pro- trucció de la cobertura herbàcia era un fenomen actiu. voca la circulació de gran quantitat de persones. Cal realitzar aquelles intervencions mínimes que fins i tot en llocs Objectius poc transitats poden generar problemes greus en el futur. L’objectiu general de l’actuació realitzada és el de conso- La millora de la xarxa de camins té una incidència positiva lidar un camí principal, eliminar les dreceres i frenar les en el control de l’erosió, les pèrdues de sòl són un dels pro- importants pèrdues de sòl. blemes ambientals que en algunes zones ja presenta efec- Aquest objectiu general es pot detallar en: tes dramàtics. – Deixar clar el traçat del camí principal, evitant crear La intervenció en els camins pot ser molt diversa. A tall elements excessivament antròpics (artificials). d’exemple, s’exposen a continuació els detalls de dues – Eliminar les dreceres i àrees amb problemes de pèr- obres realitzades per Naturalea al Parc del Montseny. dues de sòl.

186 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 187

– Potenciar la cobertura herbàcia de les zones fora del camí.

Treballs realitzats Els treballs de restauració es van basar en la utilització de tres materials: la terra, la pedra i els vegetals; i fou ne- cessària la provisió d’aquests materials de fora de la zona de treball. També cal destacar la utilització d’un material clàssic de bioenginyeria: la ret de coco. Dades generals de la intervenció: Xaragalls: amplada: 1,3 m; altura: 0,46 m; longitud estimada: 80 ml; evolució del procés erosiu: actiu; superfície amb una cobertura herbàcia nul·la o inferior al 20%; amplada: 3,5 m; longitud estimada: 150 ml; superfície estima- 2 2 da: 525 m ; superfície ocupada per la restauració: 375 m ; Foto 3. Instal·lació dels pans d’herba estructurats amb fibra al pla de la 2 tractament amb pans d’herba de fibra: 240 m ; tractament Barraca. amb ret de coco: 145 m2; terres aportades al conjunt de l’o- bra 75 m3. e) Per a l’obra amb pedra es van utilitzar roques de la zona o material de les mateixes característiques litològi- ques i cromàtiques. Es van usar tècniques específiques per tal de no mostrar la presència de morter. f) Les estructures de pas estan pensades perseguint una màxima integració a la zona. g) En el cas de les dreceres l’objectiu és realitzar treballs de cirurgia del paisatge incorporant elements preela- borats que accelerin l’estabilització dels elements herbacis aportats i que permetin un bon acabat just finalitzada la in- tervenció. h) Les actuacions van ser dissenyades de forma que re- sultessin viables en els dos sentits de la marxa, ascendent i descendent.

Resultats De tots els treballs que seran necessaris per disminuir l’im- Foto 2. Imatge dels pans d’herba estructurals amb fibra utilitzats per al Matagalls. pacte i millorar els camins de la zona del Matagalls, aquest tram era el més problemàtic. Frenar la forta erosió de la zona de forma correcta únicament era possible fent un im- Les tècniques bàsiques a emprar per assolir els objectius portant aportament de terres i estabilitzant el camí. parteixen de la màxima naturalització de les intervencions: Els treballs han suposat un canvi substancial en el pai- a) La primera fase va consistir a fer aportaments de ter- satge que, gràcies a les tècniques de bioenginyeria, ja pre- ra per reperfilar el sòl perdut. En total es van reposar 75 senta una bona integració malgrat que fins a la primavera m3; el que dóna una idea de la importància dels fenòmens del 2001 les herbàcies no presentaren el màxim desenvolu- erosius a la zona. pament. b) Per estabilitzar la terra en punts on va caldre aportar Cal destacar la bona resposta dels pans d’herba i ele- quantitats importants es van fer unes costelles o estructures ments sembrats malgrat que per raons administratives els internes amb pedra que actuen com a murs de contenció. treballs no es van poder realitzar en l’època més favora- Les estructures de contenció de terra van quedar tapades ble. un cop instalálada la terra. c) Un cop compactada la terra aportada i perfilada es va Mesures de minimització i correcció de l’impacte procedir a la recuperació de la cobertura herbàcia a partir ambiental dels treballs de restauració d’una barreja de llavors d’espècies presents a la zona. Es El pas de vehicles pels prats entre el repetidor, on finalitza prioritzà l’aportament d’una composició adequada més el traçat actual de la pista, i el pla de la Barraca, va provo- que aconseguir una cobertura herbàcia del 100%. La bar- car, tal com ja s’havia previst, que al final de les obres, reja de llavors emprades per al projecte es va determinar a d’un mes de durada, quedés marcat el traçat dels vehicles partir de detectar les espècies més abundants segons diver- per la zona. sos transsectes realitzats a la zona i tenint en compte les propietats de les diferents espècies. Criteris per a la minimització d) Per tal de facilitar el creixement de la planta davant de l’impacte ambiental l’impacte produït pel pendent i el trànsit d’animals i perso- a) Traçat de l’accés. En el primer dia de treball es va pro- nes es va afavorir el medi amb aportament de terra vegetal cedir a senyalitzar el traçat que camions i vehicles van se- i instal·lant ret de coco. La instal·lació d’aquests materials guir durant l’obra. Es va connectar amb trams on encara es es va realitzar in situ per a 145 m2 i també amb pans d’her- veu el traçat d’antics camins d’accés. ba de fibra prepreparats en viver. b) Dies de pluja. Després d’una pluja d’una mínima in-

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 187 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 188

– Restauració del traçat del camí principal de forma que quedés clarament marcat i consolidat, però sense que es notés una intervenció important, afavorint la màxima inte- gració. – Eliminació de dreceres importants. – Gestió hídrica del nou sender. – Eliminació del traçat de l’antiga pista.

Treballs realitzats Criteris generals dels treballs realitzats a) Es va tractar d’actuacions amb pedra vista. b) Es va intentar alternar empedrats i esglaons a l’estil dels antics camins, prioritzant l’empedrat a l’esglaó. c) Es va utilitzar pedra amb les mateixes característi- ques geològiques que la present a la zona. No es recolliren Foto 4. Imatge general de la intervenció al pla de la Barraca. massivament pedres de la mateixa zona de treball per im- pedir l’eliminació d’un ecotip, així com també l’impacte del trànsit per la zona. tensitat el terreny resulta molt més vulnerable i els efectes d) El ciment es va acolorir amb material de la zona i/o del pas de vehicles s’accentuen. Els vehicles en lloc d’ai- amb pigments especials. xafar, efecte majoritari en altres casos, passen a arrencar. L’actuació realitzada es pot resumir en: Per aquest motiu es va proposar i complir que no accedís Ð Eliminar dreceres. cap vehicle 4 × 4 al camí fins 24 hores després d’un aiguat i 48 hores en el cas de camions. Aquest fet va suposar l’a- turada temporal de l’obra en tres ocasions. c) Velocitat de circulació. Es va limitar la velocitat de circulació pels prats a un màxim de 20 km/h.

Mesures de correcció de l’impacte ambiental Un cop finalitzats els treballs es va procedir a realitzar els treballs següents per accelerar els processos de recuperació de la cobertura vegetal: a) Escarificació manual de les zones on es va observar una compactació excessiva. b) Reposició de sòl amb aportament de terra vegetal a les zones on l’impacte dels camions hagués estat més important. c) Sembra herbàcia i reg amb aigua enriquida amb nu- Foto 5. Imatge d’un esglaó integrat al camí del Bellver. trients als nous llocs sembrats i tota la zona afectada. La superfície de tractament va ser de 300 m2. La sembra i el reg amb adob líquid es repetiran a la primavera del 2001, ja que l’època d’execució del projecte és molt poc favorable a la planta.

Treballs de restauració d’infraestructures rurals i millora paisatgística del mas de Bellver

Introducció Amb motiu de la restauració de la masia de Bellver i l’A- gustí a la zona entre el Tagamanent i el pla de la Calma es va considerar oportú intervenir també en els camins. Un primer objectiu va ser obrir l’antic traç de la pista que arriba al Bellver i recuperar les feixes. Així la pista actual, com l’antiga, circula per una traça de menor impacte pai- satgístic i a més va permetre recuperar l’antic sender del coll de Sant Martí a Bellver. La restauració d’aquest antic sender buscant la màxima integració i naturalització va ser l’objectiu bàsic d’aquest segon projecte realitzat.

Objectius Els trets principals de la intervenció proposada van ser: Foto 6. Imatge d’un empedrat integrat al camí del Bellver.

188 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 189

Ð Millorar els drenatges per facilitar el manteniment del camí. Les actuacions van descarregant paulatinament. Les trenques són sempre amb pedra vista collada per facilitar-ne el manteniment i dotar-les de major resistència. En concret es van realitzar quatre trenques específiques per a aquesta finalitat. – Facilitar el pas i consolidar el camí actual. Amb aquesta finalitat es van construir uns 110 metres lineals de muret amb pedra vista collada sense visualització del ciment. També es van empedrar un total de 44 m2 de camí i es van realitzar un conjunt de 8 esglaons sovint integrats a la mateixa estructura del sòl. Ð Consolidar estructures antigues. Ð 1.400 m2 de sembra herbàcia tant al camí com a les zones recuperades. Foto 7. Imatge d’un mur de pedra vista collada al camí del Bellver. Resultats Aquesta intervenció ja es troba plenament integrada en el treballs és que si estan ben realitzats algú pot pensar que paisatge i el camí se segueix sense problemes i presenta l’estructura és natural o antiga i no s’aprecia el treball una màxima integració. El problema d’aquest tipus de realitzat.

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 189 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 191

Educació ambiental V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 193

Resumen Centres educatius Centros educativos y planes de cohesión hacia la educación i plans de cohesió ambiental El trabajo de los últimos diez años, con estudiantes, residentes y visitantes, así como la intervención en las funciones de información e in- vers l’educació terpretación con adultos, los últimos cuatro años, señalan un nuevo reto para avanzar con firmeza hacia un horizonte futuro de sostenibi- ambiental lidad. Los primeros trabajos de diagnóstico señalan la necesidad de que, desde la dirección del Parque, se promueva un trabajo interno y con- Lluís Pagespetit i Blancafort junto de los diferentes equipamientos pedagógicos, en las dos ofertas, la de equipamientos de interpretación y la de escuelas de naturaleza Equipaments Educatius del Montseny y/o centros de educación ambiental. Este trabajo tiene que concluir en planes de cohesión ambientales propios para cada equipamiento educativo/informativo existente. Planes de cohesión ambiental de los centros de interpretación y educación ambiental, como herramienta para la incorporación de criterios ambientales en los programas, en su gestión interna y en su coordinación. La educación ambiental, así como la implantación social, el ca- rácter cívico y ético de los valores, de pensamiento sostenibilista, y su implantación a todos los niveles del sistema educativo, están en- marcados dentro del propio sistema educativo formal. Desde la educación no formal o no reglada, a la que pertenecen la mayoría de equipamientos del Parque o área de influencia, puede aportar a los diferentes municipios que lo integran, las herramientas de estudio para desarrollar sus propios planes de cohesión ambiental.

Palabras clave Educación ambiental, escuelas de naturaleza

Abstract Educational centres and cohesion plans for environmental education

The work done over the past 10 school years with students, residents and visitors, and over the past four years of information and interpretation for adults, together constitute a new challenge to advance firm- ly towards a future horizon of sustainability. Resum The initial diagnoses highlight the need for Park management to promote an internally organized joint project between the various El treball dels darrers deu cursos, amb estudiants, residents i visitants, teaching facilities in both areas: that of interpretation facilities and així com també la intervenció en les funcions d’informació i d’inter- that of nature schools and/or environmental education centres. This pretació amb adults, els darrers quatre anys, assenyalen un nou repte work should give rise to specific environmental cohesion plans for per avançar amb fermesa cap a un horitzó futur de sostenibilitat. each of the existing educational/information facilities. For the inter- Els primers treballs de diagnosi apunten la necessitat que, des de pretation and environmental education centres, these environmental la direcció del Parc, es promogui un treball intern i conjunt dels dife- cohesion plans should serve as a tool for the incorporation of envi- rents equipaments pedagògics, en les dues ofertes, la d’equipaments ronmental criteria in programmes, internal management and coordi- d’interpretació i la d’escoles de natura i/o centres d’educació am- nation alike. biental. Aquest treball ha de concloure en plans de cohesió ambien- Environmental education, in the shape of social involvement, tals propis per a cada un dels equipaments educatius/informatius civic and ethical values, sustainability as a way of thought and its in- existents. Plans de cohesió ambiental dels centres d’interpretació i troduction on all levels of the educational system, forms part of the educació ambiental, com a eina per a la incorporació de criteris am- formal educational system as such. Non-formal, non-mainstream ed- bientals en els programes, en la seva gestió interna i en la seva coor- ucation, to which most of the facilities in the Park and its area of in- dinació. fluence belong, can provide the various municipalities that make it up L’educació ambiental com la implantació social, el caràcter cívic with the study tools they need in order to develop their own environ- i ètic dels valors, de pensament sostenibilista, i la seva implantació a mental cohesion plans. tots els nivells del sistema educatiu, està emmarcat dins del propi sistema educatiu formal. Des de l’educació no formal o no reglada, a la Keywords qual pertany la majoria d’equipaments del Parc o àrea d’influència, Environmental education, nature schools hom pot aportar als diferents municipis que l’integren les eines d’estudi per desenvolupar els seus propis plans de cohesió ambiental.

Paraules clau Educació ambiental, escoles de natura

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 193 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 194

Introducció s’ha produït. El fet que no es redueixi aquesta demanda fa pensar que els mateixos autors de l’educació (mestres i El Parc Natural del Montseny com a espai educatiu és una professors) no han reprès la iniciativa en ser també els edu- indubtable realitat que li cal una ordenació i planificació cadors-guies fora de l’escola. Potser fa vint anys el percen- dels programes d’educació ambiental que s’hi ofereixen. tatge de professors i mestres que preparaven i realitzaven El treball dels darrers deu cursos, amb estudiants, visi- activitats fora del centre educatiu era més gran o més ben tants i residents, així com també la intervenció en les fun- dit no hi havia la figura del guia i/o educador ambiental, cions d’informació i d’interpretació amb adults, els darrers que ara predomina als equipaments. quatre anys, assenyalen clarament el nou repte, per avançar Del públic en general amb fermesa cap a l’horitzó futur de la sostenibilitat. Aquest treball ha sorgit de la reflexió sobre les dades reco- Mostra: 35 grups de sortides guiades de mitja jornada (període llides pel Centre d’Educació Ambiental Santa Marta de Vila- 1995-2000). drau a 71 centres educatius, seixanta-cinc de Primària i sis de Secundària, i les dades de l’Oficina d’Informació de Viladrau Temes escollits juny 1995 / juny 2000 recollides a 35 sortides guiades d’una durada de mig dia. De l’àmbit d’aspectes socials: Una lectura ràpida de les primeres dades, feta al princi- Bandolerisme, arquitectura, història, 14 / 40% pi del curs 1996-1997, ens va fer adonar que calia iniciar el i llegendes i festes i tradicions repte de la redacció de plans de cohesió interna dels centres. Així es va explicitar en una comunicació a la IV Tro- De l’àmbit d’aspectes naturalístics: El Parc Natural, la flora i la fauna, 21 / 60% bada al municipi de Seva i ara, davant la reflexió que de- el paisatge i el territori mana aquest petit treball de recerca que ens ho confirma. A continuació es detallen els temes escollits/demanats Interrelació d’àmbits 28 / 80% pels professors/mestres.

Dels centres educatius Els reptes

Mostra: (71) 65 centres de Primària (període curs 1992-93 i – Es difonen adequadament i d’una forma realista, els va- 1997-98) lors patrimonials naturals i socials d’aquest espai tan em- + 6 de Secundària (període curs 1995-96 i blemàtic? 1997-98) Ð Els programes i les activitats realitzades responen a les finalitats educatives i formatives que ha de propugnar el × 65 centres 5 microunitats de programació Parc Natural? (programa educatiu de tres dies de durada) = 325 – Quines propostes preveuen l’adequació al programa 6 centres × 3 microunitats de programació = 18 de gestió, a la realitat pròpia de residents i usuaris, i sobre Dades recollides (s/ 343 unitats de programació) el propi espai? – Han de disposar de programa de gestió ambiental els Temes escollits 1992/93-1994/95 1995/96-1997/98 TOTAL centres d’educació, d’interpretació i d’informació del territori? De l’àmbit de socials 55 78 133 Ð Existeixen mecanismes de revisió dels programes educatius i les realitzacions didàctiques inclosos en el projecte De l’àmbit educatiu de centre, i que el revisin, millorin i/o l’actualitzin? de naturals 102 108 210 – I finalment, en quin grau s’ha assolit el doble objectiu Transversalització de la formació dels alumnes i la del professorat en educa- (programes 24 Primària 41 P. + 6 ESO 71 ció ambiental, propugnat inicialment pels centres d’educació globals d’Ed. ambiental-escoles de natura que actuen al Parc Natural? Ambiental) De fet, d’interrogants als plantejaments pedagògics, en podríem enumerar molts més, però aquest treball se ce- De l’àmbit de socials 41,3% (primer període) 68,7% (segon període) nyeix als que es deriven de les dades estadístiques recolli- De l’àmbit des, i les valoracions de les entrevistes i comentaris dels de naturals 48,6% 51,4% programes d’estades i sortides. Promoure el guiatge d’edu- cadors dels diferents centres ambientals i la integració dels De la lectura d’aquestes dades globals, en podem ex- programes propis oferts pels diferents serveis. S’ha iniciat treure que: i cal continuar l’augment d’activitats d’educació ambiental Ð Ha augmentat la demanda (nivell de consciència), ja que a les escoles dels municipis de l’àmbit del Parc; no ens ha els problemes ambientals tenen una forta base social, junta- de fer por que, en aquest sentit, aquest fet sigui un factor ment amb la cooperació, la solidaritat, la convivència i l’eco- d’innovació i diferenciador de l’espai protegit i dels pe- nomia. Potser s’ha colálaborat, doncs, al constatat augment rifèrics que no han volgut veure encara el seu valor natural d’implicació dels mestres, i a la voluntat de dotar-se (centres i/o social. educatius formals) de programes de coherència ambiental. Cal definir, si més no explicitar, en quin marc pedagògic – S’ha mantingut la demanda (àrea de coneixement del s’estableixen els programes educatius (III Trobada a Sant medi) sobre interpretació d’aspectes naturals i dels ecosis- Pere de Vilamajor, 1992). Promoure projectes d’innovació temes. Aquest fet fa pensar que la transferència educativa i experimentació educativa tant per a alumnes com per al que ha d’observar-se entre professorat/usuari, potser, no públic en general.

194 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 195

Una proposta pertanyen la majoria d’equipaments del Parc o àrea d’in- fluència, poden aportar als diferents municipis que l’inte- Aquesta diagnosi apunta cap a la necessitat que, des de la gren les eines de l’estudi per desenvolupar els seus propis direcció del Parc, es promogui un treball intern i conjunt plans de cohesió ambiental. dels diferents equipaments pedagògics, en les dues ofertes, El desenvolupament d’aquesta proposta porta associada la d’equipaments d’interpretació i la d’escoles de natura la creació descriptiva dels paràmetres qualitatius i valora- i/o centres d’educació ambiental. Aquest treball ha de con- tius a verificar i l’aproximació d’indicadors per deduir-ne cloure en plans de cohesió ambiental propis per a cada un el seu grau d’assoliment i/o adequació. El programa porta dels equipaments educatius/informatius existents en amb- també lligat la promoció de la participació i foment del cli- dós àmbits, el formal i el no formal. Aquests plans de coma de confiança, el coneixement d’altres centres i altres hesió ambiental dels centres d’interpretació i educació am- projectes conjunts o d’intercanvi d’experiències. biental han de ser eines per a la incorporació de criteris ambientals en els programes, en la seva gestió interna i la Educació Interpretació seva coordinació. Aquestes eines han de desenvolupar la ambiental ambiental figura d’un pla estratègic de centre. Centres Centres L’inici d’aquest treball parteix de la diagnosi del centre educatius d’interpretació Intercanvi com a document base per a l’elaboració del corresponent d’experiències Ð Residents Ð Escoles de natura i metodologies pla i aquest serà el punt de partida dels plans d’actuació. Ð Visitants – Centres d’E.A. L’educació ambiental com la implantació social, el Confluència caràcter cívic i ètic dels valors, de pensament sostenibilis- d’objectius ta, i la seva implantació a tots els nivells del sistema edu- i finalitats catiu, estan emmarcats dins del mateix sistema educatiu PCA Plans de cohesió ambiental Eficiència-qualitat formal. Des de l’educació no formal o no reglada, a la qual

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 195 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 197

Aguilar, Marc IES Joan d’Àustria Arrizabalaga Blanch, Antoni Secció Ciències Naturals, Relació d’assistents Museu de Granollers Barber Rosado, Joana Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona Barriocanal Lozano, Carles Facultat de Geografia, Universitat de Barcelona Bartolomé i Filella, Jordi Unitat d’Agricultura, Universitat Autònoma de Barcelona Bech i Borràs, Jaume Càtedra de Pedologia, Departament de Biolo- gia Vegetal, Universitat de Barcelona Boada, Martí Centre d’Estudis Ambi- entals, Departament de Geo- grafia, Universitat Autònoma de Barcelona Boix Martínez, Carme Bombí Arnau, Antoni Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona Bonet i Galobart, M. Ëngels Departament de Botànica, Universitat de Barcelona Bosch Pareras, Anna Bouazza, Mohamed Departament de Geoquí- mica, Petrologia i Pros- pecció Geològica, Universitat de Barcelona Campañà Ros, Joan Associació d’Amics del Montseny Carceller Ruiz, Fernando Departament de Biolo- gia Vegetal Universitat de Barcelona Caritat Compte, Antònia Facultat de Ciències Universitat de Girona Carmona Pérez, José M. Departament de Geoquí- mica, Petrologia i Pros- pecció Geològica, Universitat de Barcelona Carretero Fernández, Miguel A. Departament de Biolo- gia Animal, Universitat de Barcelona Castell Puig, Carles Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona Castells Ferré, Rafel CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona Cervelló Collado, Pilar Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona Clivillé Rovirosa, Sergi Departament de Biolo- gia Animal, Universitat de Barcelona Del Rosal i Gutiérrez, Raquel Parc Científic (GRAM), Universitat de Barcelona Domènech Montagut, Martí Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona Duch, Jordi Centre d’Estudis Am- bientals, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 197 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 198

Escobar Rubies, Agustí CREAF, Monje Vega, Xavier Unitat de Botànica, Universitat Autònoma Universitat de Barcelo- de Barcelona na Espinach Grau, Ramon Servei de Parcs Natu- Montagud Blas, élia Secció de Ciències Na- rals, turals, Diputació de Barcelona Museu de Granollers Feixas i Gras, Sílvia Montori Saura, Albert Departament de Biolo- Flaquer Sánchez, Carles Secció Ciències Natu- gia Animal, rals, Universitat de Barcelona Museu de Granollers Morera Cortines, Jordi Associació de Veïns i Font, Gemma Museu Etnològic del Amics de Tagamanent Montseny, La Gabella Nuet Badia, Josep Grup d’Estudis Botà- Fracasso, Liliana nics Ramon Pujol i Al- Franis Sarria, Hugo sina, Galera Serran, Anna Betlem Secció Ciències Natu- Centre Excursionista de rals, Catalunya Museu de Granollers Olivella i Pedregal, Elisenda Societat Catalana de Le- Garcia Garcia, Pablo pidopterologia, Garriga Sabat, Marta Museu de Zoologia de Garrigó, Jordi Departament de Quími- Barcelona ca i Edafologia, Pagespetit i Blancafort, Lluís Equipaments Pedagògics Universitat de Navarra Montseny Gesti Perich, Josep Departament de Cièn- Panareda Clopés, J M. Departament de Geogra- cies Ambientals, fia Física i AGR, Universitat de Girona Universitat de Barcelona Gómez Perarnau, Jesús Servei de Parcs Natu- Parra Colomé, Raül IES Joan d’Àustria rals, Pla Adrové, Anna Consorci Parc de Coll- Diputació de Barcelona serola Gutiérrez i Perearnau, César Coordinadora per a la Sal- Plaixats i Boixadera, Josefina Unitat d’Agricultura, vaguarda del Montseny Universitat Autònoma de Hernández Rofa, Jordi Servei de Parcs Natu- Barcelona rals, Pou i Calzada, Anna CREAF, Diputació de Barcelona Universitat Autònoma Hernández Sahuquillo, de Barcelona Beatriz Servei de Parcs Naturals, Puigserver Cuerda, Diana Departament Geoquími- Diputació de Barcelona ca, Petrologia i Prospec- Juanola Giralt, Modesta Universitat de Girona ció Geològica, Jubany Fontanillas, Jordi Universitat de Barcelona Llacuna Claramunt, Santi Servei de Parcs Naturals, Pujadas, Sandra Museu Etnològic del Diputació de Barcelona Montseny, La Gabella Llorente Cabrera, Gustavo A. Departament de Biolo- Rafart Plaza, Elena Facultat de Biologia, gia Animal, Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona Raspall, Alfons Consorci Parc de Coll- Lloret Capdevila, Mariona serola López Zenon, Gerardo Unitat d’Agricultura, Ribas Salvador, Alexis Secció Ciències Natu- Universitat Autònoma rals, de Barcelona Museu de Granollers Martínez i Guarro, Mateu Rivera, Mònica Centre d’Estudis Am- Martos Aguilera, Francesc Àrea d’Espais Naturals, bientals, Diputació de Barcelona Departament de Geo- Masaguer Esmatges, Anna M. grafia, Matas Martín, Montse Colálegi de Biòlegs de Universitat Autònoma Barcelona de Barcelona Mateu, Joaquim Museu Etnològic del Rodà, Ferran CREAF, Montseny, La Gabella Universitat Autònoma Melero i Bellmunt, Josep Servei de Parcs Naturals, de Barcelona Diputació de Barcelona Roijals Lara, Xavier CREAF, Mercadal i Corominas, Universitat Autònoma Gabriel Escola Taller La Selva I, de Barcelona Mòdul de Sils Rota Llarguès, Jaume Servei de Parcs Naturals, Milán Sendra, M. José Unitat d’Agricultura, Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Rueda, Josep Manuel Museu Etnològic del Barcelona Montseny, La Gabella

198 V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 V Trobada 03 13/6/03 10:16 Página 199

Salvà Catarineu, Montserrat Departament de Geo- Torrallas i Boucharlat, Jordi Parc Científic (GRAM), grafia Física i AGF, Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona Torre, Ignasi Secció Ciències Naturals, Salvanyà Sureda, Josep GRISALLA, SCP Museu de Granollers Salvat Saladrigas, Andreu Apren. Serveis ambien- Trias Bonet, Maria Colálegi de Biòlegs de tals Catalunya Sánchez Cabra, Jordi Tura, Jordi Museu Etnològic del Santiago Bautista, Sònia Servei de Parcs Naturals, Montseny, La Gabella Diputació de Barcelona Vila i Matabacas, Joan Ajuntament d’Aiguafreda Santos Santiró, Xavier Departament de Biolo- Vilà i Nogueras, Rafel gia Animal, Vila Surigué, Ëngels Universitat de Barcelona Vilar, Lluís Departament de Cièn- Soler Insa, Jordi Servei de Parcs Natu- cies Ambientals, rals, Universitat de Girona Diputació de Barcelona Viver Pratdesaba, Montserrat Memorial Pratdesaba Solina i Angelet, Jordi Vives Rodenas, Enric Associació de Veïns i Sorolla Edo, Albert Naturalea Conservació, Amics de Tagamanent SL Vulart Riera, Agustí Associació d’Amics del Such i Sanz, Ëngel Montseny

V Trobada d’Estudiosos del Montseny Monografies, 33 Barcelona, 2002 199 xarxa de municipis

Àrea d’Espais Naturals Col·lecció Monografies Títols apareguts

* Títols exhaurits

Monografies 33