ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-187-2 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA La Serranía

Requena -

La Hoya de Buñol - Chiva

La

El Valle de - La Canal de Navarrés EL EL CAMP DE MORVEDRE, UNA COMARCA DE ANTIGUA INDUSTRIALIZACIÓN

El Camp de Morvedre se halla en el corredor , Sagunt y Torres Torres. Salvo Canet Desde el punto de vista de la capacidad agroló- litoral de la Comunitat Valenciana, a caballo (6.000 hab.), ninguno supera los 5.000; tan sólo gica, se trata de territorio de gran fertilidad. Se entre el área metropolitana de València y la dos alcanzan los 3.000 ( y Gilet), y la gran estima que más del 60% de la superficie total aglomeración urbana de Castelló. Se trata de mayoría se encuentran por debajo de los 1.000. posee una capacidad muy elevada (38% del to- un territorio en la llanura litoral valenciana, con- Llama la atención el fenómeno de macrocefalia de tal) o una capacidad elevada (25%). cretamente en el sector del tramo final del río Sagunt dadas sus dimensiones en comparación Palància. De hecho, a esta comarca también se con el resto de municipios, que pueden conside- Por ello, la superficie cultivada asciende a unas la ha denominado el Baix Palància. rarse núcleos rurales. Sagunt ejerce las funcio- 9.500 hectáreas, de las cuales el 75% son de nes de centralidad, concentra gran parte de las regadío. Destaca la agricultura especializada Se halla favorecido por su condición de lugar actividades económicas comarcales, es centro en los cítricos, que sustenta unos interesantes de paso, entre el norte y el sur (corredor medi- de servicios y referente del patrimonio cultural. canales de comercialización dirigidos al merca- terráneo), y entre el litoral y el interior (autovía do nacional e internacional. El regadío es con- mudéjar). Y cuenta con destacadas infraestruc- En términos provinciales es la comarca valen- secuencia de la combinación de sistemas de turas terrestres (autopista, autovía, ferrocarril) ciana de menos dimensiones, con apenas 271,2 irrigación tradicionales del Palància (Azud de la y marítimas, pues dispone de puerto comercial kilómetros cuadrados, de los cuales 46 están Séquia Major de Sagunt), de la Font de Quart y pesquero, de gestión estatal. Está conside- protegidos, un 17% de su territorio. El espacio o pozos históricos, y de captaciones subterrá- rado como Zona de Actividades Logísticas. Se protegido se distribuye en zonas de marjal (la neas. La agricultura de la comarca se sustenta trata pues de una comarca caracterizada por Marjal dels Moros, por ejemplo), en el litoral, y en una estructura de la propiedad agrícola de su excelente accesibilidad. áreas de las estribaciones de la sierra Caldero- unas 2.800 explotaciones agrícolas, con un ta- na, en el interior. La superficie forestal alcanza maño medio de 3,38 hectáreas (la referencia Está integrada por 15 municipios, de los cuales las 10.390 hectáreas. provincial es de más de 6 hectáreas). destaca Sagunt, su capital. El Camp de Morve- dre tiene 90.000 habitantes (3,5% de la pobla- Su clima mediterráneo, con precipitaciones El desarrollo industrial fue temprano, median- ción provincial), y su capital representa el 72% medias de 519 mm anuales, y unos valores tér- te localización de los Altos Hornos en Sagunt. del total (65.000 hab). micos de 16,5 grados, de media anual, 9,7 de Tras la I Guerra Mundial, entre 1923 y 1924, se media de enero y 24,2 de julio, hacen que tenga levantó el primer complejo industrial de produc- , , unas condiciones de vida agradables. Se trata ción siderúrgica, junto al puerto de embarque. Algar de Palància, Algímia d’Alfara, , de un clima suave y moderado que facilita cul- Más tarde se erigió la IV Planta Siderúrgica In- Benifairó de les Valls, Canet d´en Berenguer, tivos comerciales como el naranjo (cuando es tegral, en 1968. , Faura, Gilet, Petrés, , posible el regadío).

6 EL CAMP DE MORVEDRE, UNA COMARCA D’ANTIGA INDUSTRIALITZACIÓ

El Camp de Morvedre es troba al Albalat dels Tarongers, Alfara de la traforts de la serra de la Calderona, gació tradicionals del Palància (as- corredor litoral de la Comunitat Va- Baronia, Algar de Palància, Algímia a l’interior. La superfície forestal as- sut de la séquia Major de Sagunt), lenciana, entre l’àrea metropolitana d’Alfara, Benavites, Benifairó de les soleix les 10.390 hectàrees. de la font de Quart o pous històrics, de València i l’aglomeració urbana Valls, Canet d’en Berenguer, Esti- i de captacions subterrànies. L’agri- de Castelló. Es tracta d’un territori a vella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de El clima, mediterrani, amb precipita- cultura de la comarca se sustenta la plana litoral valenciana, concreta- les Valls, Quartell, Sagunt i Torres cions mitjanes de 519 mm anuals, i en una estructura de la propietat ment al sector del tram final del riu Torres. Excepte Canet (6.000 ha- uns valors tèrmics de 16,5 graus, de d’unes 2.800 explotacions agrícoles, Palància. De fet, la comarca també bitants), cap supera els 5.000; tan mitjana anual, 9,7 de mitjana de ge- amb una grandària mitjana de 3,38 s’ha denominat el Baix Palància. sols dos arriben als 3.000 (Faura i ner, i 24,2 de juliol, fan que tinga unes hectàrees (la referència provincial Gilet), i la gran majoria es troben per condicions de vida agradables. Es és de més de sis hectàrees). La comarca es troba afavorida per davall dels 1.000. tracta d’un clima suau i moderat que la condició de lloc de pas, entre el facilita cultius comercials com el ta- El desenvolupament industrial va ser nord i el sud (corredor mediterrani), Crida l’atenció el fenomen de macro- ronger (quan és possible el regadiu). primerenc, mitjançant la localització i entre el litoral i l’interior (autovia cefàlia de Sagunt ateses les dimen- dels alts forns a Sagunt. Després de mudèjar). I hi ha destacades infraes- sions que té en comparació de la Des del punt de vista de la capaci- la Primera Guerra Mundial, entre tructures importants terrestres resta de municipis, que es poden con- tat agrològica, es tracta de territo- 1923 i 1924, es va alçar el primer (autopista, autovia, ferrocarril) i ma- siderar nuclis rurals. Sagunt exerceix ri d’una gran fertilitat. S’estima que complex industrial de producció side- rítimes, ja que disposa de port co- les funcions de centralitat, concentra més del 60% de la superfície total té rúrgica, vora el port d’embarcament. mercial i pesquer, de gestió estatal. gran part de les activitats econòmi- una capacitat molt elevada (38% del Més tard es va erigir la IV Planta Si- Està considerat com a zona d’acti- ques comarcals, és centre de serveis total) o una capacitat elevada (25%). derúrgica Integral, en 1968. vitats logístiques (ZAL). Es tracta i referent del patrimoni cultural. doncs d’una comarca caracteritza- Per això, la superfície conreada as- El complex industrial i més tard el da per una accessibilitat excel.lent. En termes provincials, és la comarca cendeix a unes 9.500 hectàrees, tancament del complex van consti- valenciana més xicoteta en dimen- de les quals el 75% són de regadiu. tuir un factor fonamental de l’eco- Hi ha quinze municipis, dels quals sions, amb a penes 271,2 quilòme- Destaca l’agricultura especialitzada nomia de Sagunt, el Port de Sagunt destaca Sagunt, la capital. El Camp tres quadrats, dels quals 46 estan en els cítrics, que sustenta uns inte- i el Camp de Morvedre: esplendor i de Morvedre té 90.000 habitants protegits, un 17% del territori. L’es- ressants canals de comercialització després crisi. (3,5% de la població provincial), i la pai protegit es distribueix en zones dirigits al mercat nacional i interna- capital representa el 72% del total de marjal (la Marjal dels Moros, per cional. El regadiu és conseqüència Actualment es comptabilitzen unes (65.000 habitants). exemple), al litoral, i àrees dels con- de la combinació de sistemes d’irri- 230 empreses industrials (1,9% de la

7 Este complejo industrial y su posterior cierre saguntinos. El comercio minorista está inte- modelo desarrollado durante décadas, y acele- constituyó un factor fundamental de la econo- grado por un hipermercado, 49 autoservicios rado en los últimos años. El mayor reclamo si- mía de Sagunt, el Port de Sagunt y el Camp de y supermercados, 475 establecimientos de gue siendo la costa, el modelo sol y playa. Hay Morvedre: esplendor y después crisis. comercio tradicional de alimentación, y 733 de 5 playas reconocidas, de las cuales 4 tienen no alimentación. Sagunt aglutina al 89% de los bandera azul. Actualmente se contabilizan unas 230 empre- establecimientos comerciales de la comarca. sas industriales (1,9% de la provincia), que em- En materia de turismo, Canet d’en Berenguer y plean a unos 5.100 trabajadores, 4.900 de los Sagunt y su comarca se caracterizan por una Sagunt destacan sobre el resto de municipios, cuales trabajan en industrias manufactureras. interesante y dilatada historia, relacionada con en apartamentos (245 y 77, respectivamente) la totalidad de períodos históricos (íberos, car- y en hoteles (3 y 8). Ambos ofrecen 1.400 y La comarca dispone de abundante suelo indus- taginenses, romanos, medieval…) que han con- 1.200 plazas, respectivamente. El 70% de las trial. Hay 13 polígonos industriales, que ocupan figurado el escenario actual. Como consecuen- viviendas de Canet son secundarias (6.300 de una superficie de unos 7.500.000 metros cua- cia de ello se identifican 26 Bienes de Interés las 8.700 existentes). El ritmo de construcción drados; además dispone de otros 10.000.000 Cultural (BIC), la mitad en Sagunt, 63 Bienes de ha sido muy destacado en ese municipio, ligado m2. Se trata de una excelente oferta de suelo Relevancia Local (BRL), 6 museos y colecciones al fenómeno del turismo residencial: en 10 años para actividades económicas. Por ejemplo, el museográficas, la mitad en Sagunt, y 350 ya- (2001-2011) se duplicó el número, de 5.000 a equipamiento de Parc Sagunt ocupa 3.000.000 cimientos arqueológicos. Una riqueza patrimo- 9.000 viviendas. metros cuadrados. nial que constituye el mejor argumento para el impulso reciente de la declaración de Sagunt La economía comarcal proporciona empleo a Sagunt constituye un centro funcional comer- como futuro Patrimonio de la Humanidad. 20.000 ocupados, de los cuales casi 15.000 per- cial con un área de influencia que supera los tenecen al régimen general, y unos 5.000 son límites comarcales. De hecho los vecinos del El patrimonio cultural constituye un interesante autónomos. La comarca representa el 2,2% de y de algunos municipios del en- reclamo para la actividad turística, sin embar- los trabajadores de la provincia. torno acuden periódicamente a los comercios go predomina el turismo residencial merced al

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

8 província), que ocupen uns 5.100 tre- municipis de l’entorn acudeixen pe- museogràfiques, la mitat a Sagunt, bre la resta de municipis, en apar- balladors, dels quals 4.900 en indús- riòdicament als comerços sagun- i 350 jaciments arqueològics. Una taments (245 i 77, respectivament) tries manufactureres. tins. El comerç minorista el confor- riquesa patrimonial que és l’argu- i en hotels (tres i huit). Tots dos ofe- ma un hipermercat, 49 autoserveis ment més bo per a l’impuls recent reixen 1.400 i 1.200 places, respec- La comarca disposa d’una bona i supermercats, 475 establiments de la declaració de Sagunt com a tivament. El 70% dels habitatges quantitat de sòl industrial. Hi ha tret- de comerç tradicional d’alimenta- futur Patrimoni de la Humanitat. de Canet són segones residències ze polígons industrials, que ocupen ció i 733 de no alimentació. Sagunt (6.300 de les 8.700 que hi ha). El rit- una superfície d’uns 7.500.000 de aglutina el 89% dels establiments El patrimoni cultural constitueix un me de construcció hi ha sigut molt metres quadrats; a més, en disposa comercials de la comarca. reclam interessant per a l’activitat destacat, lligat al fenomen del turis- de 10.000.000 més. Es tracta d’una turística, no obstant això predomina me residencial: en deu anys (2001- oferta de sòl excel.lent per a acti- Sagunt i la comarca es caracterit- el turisme residencial gràcies al mo- 2011) se’n va duplicar el nombre, de vitats econòmiques. Per exemple, zen per una història interessant i del desenvolupat durant dècades, 5.000 a 9.000 habitatges. l’equipament de Parc Sagunt ocupa dilatada, relacionada amb la totali- i accelerat en els darrers anys. El 3.000.000 de metres quadrats. tat de períodes històrics (ibers, car- reclam més gran continua sent la L’economia comarcal proporciona taginesos, romans, edat mitjana…) costa, el model sol i platja. Hi ha cinc ocupació a 20.000 persones, de les Sagunt constitueix un centre fun- que han configurat l’escenari actual. platges reconegudes, de les quals quals vora 15.000 pertanyen al règim cional comercial amb una àrea Com a conseqüència, hi ha 26 Béns quatre tenen bandera blava. general, i uns 5.000 són autònoms. d’influència que supera els límits d’Interés Cultural (BIC), la mitat a La comarca representa el 2,2% dels comarcals. De fet, els veïns de la co- Sagunt, 63 Béns de Rellevància Lo- En matèria de turisme, Canet d’en treballadors de la província. marca Alto Palancia i d’uns quants cal (BRL), sis museus i col.leccions Berenguer i Sagunt destaquen so-

Jorge Hermosilla Joan Carles Membrado

9 1. Quartell 2.Faura 3. Benifairó de les Valls

Torres Torres

Estivella 1 � Albalat deis Tarongers ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 30 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 34 3.1. El sector agrario en el Camp de Morvedre...... 56 4.2 El peso de la metalurgia...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 34 3.2 El predominio actual de los cítricos...... 56 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 36 3.3 Los marjales: del arroz al abandono...... 60 1.3 Medio ambiente...... 22 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, 4.3 La reciente reindustralización...... 72 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 3.4 Los sistemas de riego...... 60 migraciones, crecimiento...... 38 3.5 La ganadería...... 64 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestales...... 22 2.1.5 Densidad de población...... 38 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 40 III. SECTOR PRIMARI IV. SECTOR SECUNDARI paisajística...... 24 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, 4.1 El paper de la indústria a València...... 69 1.3.3 Litoral...... 28 Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 3. Agricultura i Ramaderia Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena 2.2.1 Caracterización de la comarca . I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC en relación a la actividad económica...... 40 3.1. El sector agrari al Camp de Morvedre...... 57 4.2 El pes de la metal lúrgia...... 71 2.2.2 Caracterización del nivel educativo 3.2 El predomini actual dels cítrics...... 59 Joan Carles Membrado-Tena 1.1 Medi físic...... 17 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de la comarca...... 42 3.3 La marjal: de l’arròs a l’abandó...... 61 4.3 La recent reindustralització...... 73 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, 3.4 Els sistemes de reg...... 63 Joan Carles Membrado-Tena 1.2 Marc climàtic...... 19 por sexo, edad y nacionalidad...... 44 3.5 La ramaderia...... 65 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo 1.3 Medi ambient...... 23 de la comarca...... 46 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.2.5 Caracterización de las condiciones de empleo y trabajo en la comarca...... 48 1.3.1 Recursos forestals...... 23 2.2.6 Caracterización del paro registrado 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat en la comarca...... 50 paisatgística...... 25 1.3.3 Litoral...... 29 II. RECURSOS HUMANS 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 33 Carles Simó

2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 35 2.1.2 La grandària de la població...... 35 2.1.3 Estructura de la població...... 35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 37 2.1.5 Densitat de població...... 39 2.2 Mercat laboral...... 41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego

2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 43 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 45 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 47 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 49 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 49 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 78 6.1 Recursos sociales...... 108 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 128 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 140 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 78 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 114 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 128 8.1.1 Red de carreteras...... 140 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 130 8.1.2 Ferrocarril...... 140 5.1.2 Equipamiento educativo...... 82 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 130 8.1.3 Puertos...... 142 Alícia Villar, Sandra Obiol 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 132 6.2.1 Agencias para el Fomento 8.2 Parque de vehículos...... 144 5.1.3 Equipamiento bancario...... 88 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 114 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 134 José Manuel Pastor, Ángel Soler José Manuel Pastor, Ángel Soler 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos 8.3 Parque de viviendas...... 148 5.2 Equipamiento comercial...... 92 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis José Manuel Pastor, Ángel Soler Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS por el Clima y la Energía...... 116 5.2.1 Equipamiento comercial...... 92 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 129 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 96 territorial local...... 120 Josep Montesinos, José Luis Jiménez 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 141 5.3 Sector turístico...... 100 6.2.4 Mancomunidades...... 122 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 129 José Manuel Pastor, Ángel Soler Rosa Yagüe, Isidre March 7.1.2 Béns de rellevància local...... 131 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 141 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 133 8.1.2 Ferrocarril...... 141 V. SECTOR TERCIARI 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...... 133 6.1 Recursos socials...... 109 8.1.3 ...... 143 5.1 Equipaments i serveis...... 79 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 135 8.2 Parc de vehicles...... 145 Àngela Montesinos 5.1.1 Equipament sanitari...... 79 6.2 Instruments de planificació...... 115 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano 8.3 Parc d’habitatges...... 149 5.1.2 Equipament educatiu...... 83 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 115 5.1.3 Equipament bancari...... 89 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis 5.2 Equipament comercial...... 93 per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil pel Clima i l’Energia...... 119 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 93 territorial local...... 121 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 97 6.2.4 Mancomunitats...... 125 5.3 Sector turístic...... 101 Rosa Yagüe, Isidre March

13 La Mallada. Autor: ESTEPA I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

El Camp de Morvedre se localiza en el extremo Los materiales litológicos que se encuentran trada del río Palància por el NO, se encuentra nororiental de la provincia de València, ya en el en la comarca son diversos, perteneciendo a construida la presa de Algar de Palància. límite con la de Castelló. Es una comarca en la distintas épocas de formación. El Cuaternario que algunos de sus municipios tienen parte de se localiza mayoritariamente en el sector del Los sistemas hidrogeológicos que se encuen- sus lindes en el litoral, con una extensión total llano aluvial, en contacto con el litoral, siendo tran en la comarca son los acuíferos “Medio de costa de 14 km, repartidos entre Canet d’en sus materiales característicos depósitos hete- Palancia” (de litología carbonatada y tipo de Berenguer (1,5 km) y Sagunt (12,5 km). Limita al rométricos como gravas, conglomerados, arci- acuífero mixto) y “Plana de ” (de litología norte con las comarcas del Alto Palancia, al in- llas y limos. Los dos tercios occidentales de la detrítica y tipo de acuífero libre), caracterizados terior; la , en la parte litoral oriental; Comarca están ocupados por materiales distin- por la Demarcación Hidrográfica del Júcar. El l’ al sur; y el Camp de Túria, al oeste. tos: rocas, como dolomías, calizas y areniscas primero se sitúa al oeste del Camp de Morve- del Triásico; brechas, dolomías, calizas, margas dre, y el segundo al este. Ambos tienen mayor La orografía de la comarca tiene característi- y calizas margosas del Jurásico; y lutitas, are- extracción de demanda que disponibilidad de cas asociadas con los espacios montañosos (el niscas y conglomerados del Neógeno. recarga anual. También presentan caracte- sector occidental) y la llanura formada por el río rísticas similares de usos, produciéndose ex- Palància y su contacto litoral, en su parte orien- El río Palància es el sistema hídrico superficial tracciones, en primer lugar, para uso agrícola tal mediterránea. La Serra d’Espadà establece que vertebra el Camp de Morvedre, de oeste a (más del 75% de los bombeos totales en ambos el límite montañoso al noroeste de la comarca, este. Las pequeñas dimensiones de la comarca, casos), en segundo, uso urbano y, en tercero, Juan Antonio Pascual con representaciones locales como el Salt del y un relieve que drena sobre el río, hacen que para uso industrial. Las presiones a las que se Emilio Barba Emilio Iranzo Cavall (378 m), el Picaio (389 m), la Muntanya no se construyan cauces de entidad. Se trata ven sometidos los acuíferos, además de la so- de l’Hostelera (356 m), la Muntanyeta de Fava de pequeñas barrancadas de escasos kilóme- breexplotación, están sobre todo relacionadas (246 m) o la Muntanya de Ponera (232 m). La tros de recorrido que drenan directamente al con la contaminación difusa de uso agrícola y, Serra de la Calderona, separada de la d’Espadà Palància (como el barranc del Xocainet y el ba- en el caso del acuífero “Plana de Sagunto”, con por el río Palància, es un dominio topográfico rranc de la Maladitxa, por su margen derecha, la intrusión marina. más abrupto, en el que destaca el Garbí (670 y el barranc de la Font de Ribera y el barranc de m), la Mola de Segart (566 m), el Pic de l’Àguila Bonilles, por su margen izquierda), o atraviesan (405 m) y la Muntanya Negra, donde se encuen- el llano aluvial, quedando muy intervenidos por tra el Picaio (373 m). la acción del hombre. En la comarca, en la en-

16 1.1 FÍSIC MEDI La serra de la Calderona, separada Calderona, la de serra La (232 Ponera de m). muntanya la o (246 Fava de m) m), muntanyeta la (356 l’Hostalera de m), muntanya la (378 Cavall del m), (389Picaio el locals com el salt representacions amb comarca, la de nord-oest al muntanyós límit de fa d’Espadà rra se La mediterrània. oriental part ala litoral, contacte iel Palància riu pel formada plana ila cidental) oc (elsector muntanyosos espais els amb associades racterístiques ca té L’orografia comarca la de Túria, al’oest. de iCamp sud, al Nord, Horta oriental; litoral part a la Baixa, Plana a l’interior, Palancia, Alto ques comar les amb nord al km). Limita (1,5Berenguer (12,5 km) iSagunt d’en Canet entre 14de repartits km, costa de total extensió una amb ral, lito el amb limiten que municipis dos ha hi qual la en comarca una És telló. Cas de la amb límit al ja València, de província la de nord-oriental l’extrem a localitza es Morvedre de El Camp ------Morvedre, d’oest a est. Les dimen Les aest. d’oest Morvedre, de Camp el vertebra que superficial hídric sistema el és Palància El riu del Neogen.merats iconglo gresos ilutites, Juràssic; del margoses i calcàries margues calcàries, dolomies, Triàsic;bretxes, del igresos calcàries dolomies, ara com roques, diferents: materials ha hi comarca la de occidentals terços dos Als i llims. argiles conglomerats, graves, ara com heteromètrics depòsits els són característics rials mate iels litoral, el amb contacte al pla del sector al ment Quaternari es localitza majoritària El formació. de èpoques a diferents pertanyen diversos, són comarca la a ha hi que litològics materials Els (373 Picaio el ha hi on m). l’Àguila (405 Negra, m) muntanya ila (566 m), Segart de de mola pic la el (670 Garbí el m), destaca qual el en abrupte, més topogràfic domini un és Palància, riu pel d’Espadà la de . luvial, en en luvial, - - - - de demanda de re que disponibilitat extracció més tenen Tots dos l’est. a segon, iel Morvedre de Camp del al’oest situa se Xúquer. Elprimer del hidrogràfica demarcació la per d’aqüífertipus lliure), caracteritzats i detrítica (de litologia Sagunt» de na i«Pla mixt) d’aqüífer i tipus natada «Mitjà Palància» (de carbo litologia aqüífers els són comarca ala ha hi que hidrogeològics sistemes Els d’Algarpresa de Palància. la construïda ha hi nord-oest, pel cia Palàn riu del al’entrada comarca, la A l’humà. l’acció de per intervinguts al pla el rre), otravessen esque marge pel Bonilles, de rranc ba i el Ribera de Font la de barranc iel dret, marge pel Maladitxa, la de barranc i el Xocainet del barranc el (com ara Palància al directament drenen que recorregut de lòmetres qui pocs de xicotetes barrancades de tracta Es d’entitat. llits haja hi no que fan riu, el sobre drena que relleu iun comarca, la de xicotetes sions . luvial, molt molt luvial, ------la intrusió marina. la intrusió de l’aqüífer «Plana de Sagunt», amb cas el i, en agrícola d’ús difusa nació contami la amb relacionades estan sobretot sobreexplotació, la de més a aqüífers, els sotmesos veuen es quals ales pressions Les industrial. a ús per tercer, i, en urbà ús segon, casos), en dos tots en totals ments (més 75% del bomba dels agrícola a ús per lloc, primer en extraccions, ha hi d’usos, similars racterístiques ca També anual. presenten càrrega - - -

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

El régimen anual de precipitaciones no es muy CLIMA abundante, 519,4 mm de media comarcal (Cua- Municipios Precipitación Temperatura dro 1.1). Hay una marcada diferencia, de 153,4 media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio mm, entre el municipio de mayor pluviosidad, Gi- Albalat dels Tarongers 578,7 16,5 9,8 23,9 let (localizado en la vertiente oriental de la Cal- Alfara de la Baronia 507,8 16,2 9,2 24,2 506,6 16,3 9,1 24,3 derona, con un registro de 628,6 mm), y el de Algímia d’Alfara 517,6 16,0 9,0 24,1 menor, Canet d’En Berenguer (en el llano litoral Benavites 491,7 16,8 10,1 24,3 al norte de la desembocadura del río Palancia, Benifairó de les Valls 509,3 16,3 9,5 23,7 con 475,2 mm). Sin embargo, las diferencias Canet d’En Berenguer 475,2 17,1 10,4 24,6 entre el resto de localidades no son tan pronun- Estivella 564,6 16,0 8,9 23,8 ciadas, pues once de ellas presentan precipita- Faura 493,8 16,6 9,9 23,9 Gilet 628,6 16,5 10,0 23,8 ciones entre los 490 y 550 mm, mientras que el Petrés 527,4 16,9 10,3 24,3 resto, Estivella, Albalat dels Tarongers y Segart, Quart de les Valls 514,4 16,5 9,6 24,2 localizados también en las laderas de la Sierra Quartell 490,6 16,8 10,1 24,2 de Calderona, como Gilet, superan los 550 mm. Sagunt/Sagunto 493,9 16,7 10,0 24,2 Segart 598,2 15,7 9,0 23,4 Torres Torres 533,7 15,9 8,9 24,0 Se da un marcado contraste en el régimen de Juan Antonio Pascual Comarca 519,4 16,5 9,7 24,2 precipitaciones mensuales. El climograma de Emilio Barba Gilet, en la estación de Sant Esperit, dibuja una Cuadro 1.1 Características de los municipios de la comarca del Camp de Morvedre. Emilio Iranzo Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Metodología distribución irregular a lo largo del año, con una y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra. amplitud pluviométrica de más de 90 mm entre el mes más lluvioso, octubre, y el más seco, julio no se superan los 15 mm, coincidiendo con la que los valores del resto de municipios oscilan (Figura 1.1). La variabilidad mensual marca tam- estación de máximas temperaturas del año. entre 16 y 17 °C. bién la estacionalidad típica de un clima medite- rráneo. En otoño (septiembre, octubre y noviem- Las temperaturas de la comarca son suaves, El patrón en las temperaturas medias anuales, bre) se registran las mayores precipitaciones, con un valor medio de 16,5 °C. El registro de indicando una cierta homogeneidad en su dis- superiores a 60 mm y que, en conjunto, suman temperaturas medias muestra una cierta va- tribución, se repite también con los valores mí- un tercio de la lluvia anual. De diciembre a febre- riabilidad entre los municipios, aunque los con- nimos de enero y máximos de julio. En invierno, ro, las lluvias son algo más escasas, con regis- trastes entre ellos no son considerables, pues el valor medio de la comarca es de 9,7 °C, con tros cercanos a 20 mm. En primavera se da un la diferencia térmica de las medias anuales es una diferencia térmica de 1,5 °C, determinada repunte, aunque menor que el de otoño, con llu- de 1,4 °C. Segart y Torres Torres presentan por el mínimo de Estivella (8,9 °C) y el máximo de vias superiores a 20 mm y máximos en abril. Es valores medios ligeramente por debajo de 16 10,4 °C en Canet d’en Berenguer. En verano, la en el verano cuando se establece un período de °C; por el contrario, Canet d’En Berenguer tie- temperatura media comarcal alcanza los 24,2 sequía, pues en los meses de junio, julio y agosto ne una temperatura media de 17,1 °C, mientras °C, con un contrasta de temperaturas bajo, de

18 1.2 CLIMÀTIC MARC les precipitacions més grans, supe grans, més precipitacions les registren es inovembre) octubre (setembre, tardor la A mediterrani. d’un clima típica l’estacionalitat bé tam marca mensual variabilitat La juliol sec, més i el tubre, oc plujós, més mes el 90 entre mm de més de pluviomètrica amplitud l’any, de una amb llarg al irregular distribució una dibuixa Esperit, Sant de a l’estació Gilet, de climograma El mensuals. precipitacions de gim rè el en marcat contrast un Hi ha 550 els mm. superen Gilet, na, com Caldero la de serra la de vessants als també localitzats iSegart, gers Taron dels Albalat Estivella, resta, la que 490els i 550 mm,mentre tre en precipitacions presenten onze pronunciades: tan són no localitats de resta la entre diferències les 475,2amb això, mm). No obstant Palància, riu del desembocadura la de nord al (al litoral pla Berenguer d’en Canet baixa, més la té que el 628,6 de mm), registre un amb i Calderona, la de oriental vessant al (localitzat Gilet alta, més viositat plu una amb municipi el mm, entre 153,4 de marcada, diferència una (Quadre comarcal 1.1)tjana 519,4 abundant, molt és mi de mm no precipitacions de anual règim El (Figura 1.1) (Figura . Hi ha . Hi ha ------. una mica més escasses, amb re amb escasses, més mica una adesembre febrer, les pluges són De anual. pluja la de terç un sumen conjunt, en a60 quals, mm, les riors repeteix també amb els valors mí valors els amb també repeteix es distribució, la en homogeneïtat certa una indica que anuals, janes mit temperatures les en El patró municipis oscil de resta la de valors els que mentre 17,1 de mitjana temperatura una °C, té d’en Berenguer Canet contra, 16 de davall per °C; per gerament lleu mitjans valors presenten rres d’1,4és i Torres To Segart graus. anuals mitjanes les de tèrmica cia són considerables, ja que la diferèn no ialtres uns entre contrastos els que encara municipis, els entre tat variabili certa una mostra mitjanes 16,5 temperatures de °C. Elregistre de mitjà valor un amb suaus, són comarca la de temperatures Les l’any. de màximes res 15temperatu de l’estació mm, i és els superen se no i agost juliol juny, de mesos els en que iés sequera, de període un ha hi quan a l’estiu És a l’abril. a 20 i màxims mm superiors pluges amb tardor, de el que menor que encara repunt, un ha hi mavera a20 pri mm. la A propers gistres . len entre 16 i17 entre len °C. ------Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, Generalitat Valenciana. (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 molt similar,molt amb diferèn poques rang un en estan municipis els tots baixes: són d’hivern i les d’estiu res temperatu les entre amplituds Les (24,6 d’en Berenguer Canet de °C). (23,4 Segart de °C) màxim mínim iel valor el entre d’1,2 establit graus, baix, temperatures de contrast un 24,2 als °C, arriba amb comarcal mitjana temperatura la l’estiu, A 10,4de d’en Berenguer. °C aCanet (8,9 °C) màxim iel d’Estivella mínim pel d’1,5mica determinada graus, tèr 9,7 de és °C,diferència una amb comarca la de mitjà valor el l’hivern, A juliol. de imàxims gener de nims Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: - - - cies, que oscil que cies, valors oscil.len entre 10 i20 entre °C. oscil.len valors els a20 resta, la °C; en superiors són temperatures les i setembre, l’any, agost de juliol, juny, al centrals mesos els a25°C. Durant superiors en l’estació valors càlida apareixen a10 °C. Tampoc inferiors ratures tempe registra freds més mesos calorosos mica una mesos amb i estius suaus hiverns amb clima un indica Gilet, de climograma el en mostra es que temperatures, de mensual patró El i15,2let) °C Palància). (Algar de (Figura 1.1) (Figura . len entre 13,8 entre len °C (Gi . Cap dels dels . Cap - -

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

1,2 °C, que queda establecido entre el valor mí- segundo pico menos intenso en primavera), y de las precipitaciones medias anuales (sobre nimo de Segart (23,4 °C) y el máximo de Canet pronunciada sequía en verano, de unos cuatro 500 mm), la disminución del máximo de lluvias d’en Berenguer (24,6 °C). Las amplitudes entre meses consecutivos. De inviernos suaves y ve- de otoño, y la disminución de las temperaturas, las temperaturas de verano y las de invierno ranos cálidos, la temperatura media anual está con descenso de la media anual, que queda alre- son bajas: todos los municipios están en un entre 16 y 18 °C. dedor de los 15 °C). rango muy similar, con pocas diferencias entre ellos, oscilando entre 13,8 °C (Gilet) y 15,2 °C Hacia el interior, en la franja montañosa de la (Algar de Palància). Calderona, pueden darse características pro- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC pias del clima de la franja de transición. En este I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO El patrón mensual de temperaturas, mostrado sector las principales diferencias con el clima en el climograma de Gilet, muestra un clima con de la llanura litoral serían un cierto aumento inviernos suaves y veranos con meses algo ca- lurosos (Figura 1.1). Ninguno de los meses más fríos registra temperaturas inferiores a 10 °C. Tampoco en la estación cálida aparecen valores superiores a 25 °C. Durante los meses centra- les del año, en junio, julio, agosto y septiembre, las temperaturas son superiores a 20 °C; en el resto los valores oscilan entre 10 y 20 °C.

La proximidad al mar del Camp de Morvedre le confiere unas ciertas características de clima mediterráneo de litoral; sin embargo, la influen- cia de la Serra de Calderona, en su sector occi- dental, matiza en cierta medida esos rasgos ge- nerales, dándose diferencias comarcales entre algunos de los dieciséis municipios que compo- nen la comarca, pudiéndose distinguir dos climas generales:

Clima de la llanura litoral septentrional. Con precipitaciones medias anuales en torno a los 450 mm. Presenta doble pico de máximos anuales (el más pronunciado en otoño, y un

Font de Quart de les Valls. Autor: ESTEPA 20 alguns dels setze municipis que que municipis setze dels alguns entre comarcals diferències Hi ha generals. trets eixos mesura certa en matisa occidental, sector na,al Caldero la de serra la de influència la això, obstant no litoral; de rrani de clima medite característiques certes unes confereix hi Morvedre, de Camp del mar al proximitat La 1.2 CLIMÀTIC MARC - - segon menys intens a la primavera), primavera), ala intens menys segon iun tardor, ala (el pronunciat més anuals màxims de pics dos senta 450Pre mm. dels entorn anuals mitjanes precipitacions Amb nal. septentrio litoral plana la de Clima dos climes generals: distingir is’hi poden comarca la componen - - característiques pròpies del clima pròpies característiques sa de la Calderona, hihaver podeden muntanyo franja a la al’interior, Cap 16 i18entre °C. anual oscil mitjana temperatura la càlids, D’hiverns iestius suaus mesos consecutius. quatre d’uns al’estiu, pronunciada sequera i una . la - Instal que resta al voltant dels 15 dels °C. voltant al resta que anual, de la mitjana amb un descens amb temperatures, les de minució dis ila tardor de pluges de màxim 500 del (sobre mm), disminució la anuals mitjane precipitacions les de augment cert un serien litoral plana la de clima el amb principals cies diferèn Les transició. de franja la de . lacions portuàries.Sagunt. Autor: ESTEPA - -

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES

Superficie Forestal Principales formaciones forestales El Camp de Morvedre tiene algo más de un tercio (Arbolado y matorral) Municipios de su superficie cubierta por terreno forestal Mezcla de HA % Frondosas Coníferas coníferas (Figura 1.2, Cuadro 1.2), de la cual un 76% es ar- y frondosas bolada. La mayor parte de las formaciones son Albalat dels Tarongers 1.288,6 60,3 1.131,2 4,1 106,0 de coníferas, no llegando las formaciones puras Alfara de la Baronia 505,7 43,2 307,2 - 8,7 de frondosas más que a unos dos centenares Algar de Palancia 683,3 51,9 344,6 0,4 - de hectáreas, principalmente localizadas en Algímia d’Alfara 623,5 43,1 487,9 - - Benavites - - - - - Sagunt y Torres Torres. Por otra parte, Sagunt, Benifairó de les Valls 194,9 44,8 41,0 18,2 56,8 con más de 2.600 ha, y Albalat dels Tarongers, Canet d’En Berenguer 10,3 2,6 - - - con algo más de 1.100 ha, son los municipios que Estivella 1.300,1 62,1 853,9 - 11,7 incluyen mayores superficies de coníferas. Faura 6,7 4,1 - - 3,4 Gilet 757,9 67,1 666,8 - 32,9 Petrés 28,3 15,1 23,8 - - Entre las principales especies presentes, pre- Quart de les Valls 403,6 47,9 242,5 25,1 136,0 dominan las formaciones de pino carrasco Quartell 0,6 0,2 - - - Pinus halepensis, que suponen casi 7.000 ha. Sagunt /Sagunto 3.496,2 26,2 2.634,9 67,9 96,3 Juan Antonio Pascual Podemos encontrar algunos bosquetes de pino Segart 489,4 73,6 283,2 - 68,4 Emilio Barba Torres Torres 601,3 51,0 212,7 69,1 8,4 Emilio Iranzo rodeno Pinus pinaster en Estivella, Segart, y Al- balat del Tarongers, lo que totaliza algo más de Comarca 10.390,5 38,2 7.229,6 184,7 528,4 Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 100 ha. Los algarrobos Ceratonia siliqua están C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 presentes en diversos municipios, aunque en to- Comarca/Provincia 1,79% - 2,28 % 1,22 % 2,95 % tal no superan las 200 ha, con superficies tota- Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006). les de más de 50 ha en Torres Torres y Sagunt. 1.3.2 Infraestructura verde

22 1.3 AMBIENT MEDI 50 aTorres Torres iSagunt. de més de totals superfícies amb 200 les hectàrees, superen no total en que encara municipis, diversos en presents estan siliqua) ratonia (Ce garroferes Les 100 hectàrees. de més mica una totalitza cosa qual la Tarongers, del i Albalat Segart (Pinus pinaster)pinastre a Estivella, de bosquets 2006). trobar Podem yAlimentación Medio Ambiente, Pesca, Agricultura, de (Ministerio 7.000 vora suposen hectàrees de pi blanc (Pinus halepensis) que predominen les formacions sents, pre espècies principals les Entre coníferes. de grans més perfícies su inclouen que municipis els són 1.100 de més mica una hectàrees, amb Tarongers, dels iAlbalat tàrees, 2.600 de més amb hec Sagunt, da, ban iTorres Torres. D’altra Sagunt a localitzades principalment tàrees, d’hec centenars ados que més ben arri no frondoses de pures macions for les coníferes, de són formacions les de part major La d’arbratge. és 1.2), Quadre 1.2, (Figura forestal terreny per berta co superfície la de d’unmés terç mica una té Morvedre de El Camp 1.3.1 forestals Recursos de la qual un 76% un qual la de ------Figura1.2 Recursosforestales

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

y diversidad paisajística INFRAESTRUCTURA VERDE Superficie Protegida (1) o o Municipios % Superficie N tipologías N unidades 2 protegida (1) de protección (1) paisajísticas (2) La Infraestructura Verde hace referencia al Km HA conjunto de espacios libres del proceso de urba- Albalat dels Tarongers 6,82 681,73 31,92 3 5 Alfara de la Baronia - - - - 2 nización, en los que se hallan enclaves que por Algar de Palancia 0,86 86,08 6,54 1 2 su singularidad ecológica o patrimonial cuentan Algímia d’Alfara 0,99 99,14 6,86 3 2 con alguna figura de protección o reconocimien- Benavites 0,37 36,61 8,57 2 1 to. En el Camp de Morvedre (Figura 1.3, Cuadro Benifairó de les Valls - - - - 2 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Canet d’En Berenguer - - - - 1

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO 1.3) se encuentra representada por 3.530 ha de Parques Naturales (); 4.033,70 Estivella 8,27 826,98 39,52 3 2 Faura - - - - 2 ha de Lugares de Interés Comunitario (LICs); Gilet 5,09 508,86 45,08 3 2 4.494,85 ha de Zonas de Especial Protección Petrés - - - - 2 para las Aves (ZEPAs); 1.634,69 ha. de Zonas Quart de les Valls - - - - 2 Húmedas; 10.374,40 ha de espacio forestal con- Quartell 0,59 58,72 18,46 2 1 templado dentro del Plan de Actuación Territo- Sagunt / Sagunto 13,45 1344,54 10,09 3 6 Segart 6,62 662,42 99,66 3 1 rial Forestal (PATFOR), de las cuales 3.254,76 ha Torres Torres 3,10 309,57 26,28 3 2 son montes gestionados; 2.593,72 ha de zonas Comarca 46,15 4.614,64 16,95 3 6 libres por riesgo de inundación (PATRICOVA); 5 Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - cuevas y 5 lugares que albergan arte rupestre o C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - - que son Patrimonio Histórico de la UNESCO. Comarca/Provincia 1,04 % 1,05 % - - - Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del En la comarca del Camp de Morvedre hay pre- Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9. sentes tres tipologías paisajísticas: la agrícola de regadío en glacis y llanura, la agrícola de secano crementan en las proximidades de los ápices estas restingas han sido cubiertas por materia- arbolado en laderas y valles interiores, y la agro- de los abanicos aluviales de los ríos citados, dan les más finos, sedimentados por la dinámica forestal en zonas de media montaña. El paisaje lugar a un área pantanosa de lagos y marjales marina. Así encontramos la playa de l’Almardà, que impera en la comarca es el agrícola de re- costeros transformadas históricamente en con el único cordón dunar natural; mientras gadío en glacis, llanura y marjal. Este paisaje se áreas de cultivo, donde se asientan los pueblos que, en las de Canet d’en Berenguer y el Port configura sobre una amplia llanura litoral, forma- de la Vall de Segó. Los marjales y humedales de Sagunt, los cordones dunares sostienen su da por los aportes aluviales de los ríos Palancia, están determinados por las características del puerto deportivo y comercial respectivamente. Belcaire y Sonella, y de los barrancos que des- litoral, donde se han formado restingas de can- cienden desde las sierras Espadà y Calderona en tos y gravas de forma paralela a la costa, que Este paisaje está condicionado por un clima me- busca de la costa. cierran antiguas , hoy colmatadas, so- diterráneo seco, que ha contribuido al desarrollo Este espacio, de suaves pendientes, que se in- bre una llanura aluvial. En el frente más oriental, de la agricultura y una vegetación climácica va-

24 1.3 AMBIENT MEDI muntanya. El paisatgequeimperaa en zones i de mitjanal’agroforestal arbrat envessants interiors, i valls secà de en glacisiplana,l’agrícola regadiu paisatgístiques: de l’agrícola tres tipologies hi hapresents dre Camp A lacomarcaMorve- del de UNESCO.la de històric patrimoni són oque tre rupes art alberguen que llocs i cinc (PATRICOVA);d’inundació coves cinc 2.593,72 risc per lliures zones de 3.254,76 gestionada; muntanya són (PATFOR), quals forestal les de torial terri d’actuació Pla del dins previst 10.374,40humides; d’espai forestal (ZEPA); aus les 1.634,69 zones de de zones d’especial per a protecció (LIC); 4.494,85 comunitari d’interés 4.033,70 Calderona); la de llocs de (serra naturals parcs de hectàrees Quadre 1.3) (Figura 1.3, Morvedre de Camp Al o reconeixement. dera protecció que tenen, disposen d’alguna figu o patrimonial ecològica singularitat la per que, enclavaments troben es quals els en d’urbanització, procés del lliures d’espais conjunt al cia referèn fa verda infraestructura La paisatgística diversitat 1.3.2 i verda Infraestructura la representen 3.530 representen la - - - - Figura1.3 Espaciosprotegidos

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

riada, caracterizada en la llanura por especies Sagunto y su periferia. Junto a esto, la potencia- XX ha proliferado un turismo residencial, de no- termófilas, con matorral mediterráneo, pinos ción del eje mediterráneo, con infraestructuras torias consecuencias paisajísticas por la expan- carrascos y la carrasca. En torno al marjal, las de alta capacidad, como la AP-7 y el ferrocarril, sión de segundas residencias y urbanizaciones. especies son hidrófilas, encontrándose coscojas, han contribuido a la expansión urbano-industrial, aladiernos, enebros, etc. en las restingas. Los sobre todo en la franja . En este marco, La tercera tipología paisajística es la agrofores- cultivos de regadío han esculpido un paisaje agrí- se asiste al paso hacia un paisaje heterogéneo, tal, en sierras y valles o corredores ibéricos, que cola de elevado interés, que encaja con el atrac- que muestra multitud de cubiertas, tanto natura- se asienta sobre la parte oriental de la Sierra tivo visual de los piedemontes de las sierras les como antrópicas (agrícolas, residenciales o in- Calderona. Sobre pequeños valles y barrancos I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC de Espadà y Calderona, donde interactúan dos dustriales). Sin embargo, estas modificaciones se que, condicionados por los desniveles, son cor- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO ámbitos paisajísticos diferentes: los cítricos y los han efectuado de forma compacta, lo que genera tos, se han desarrollado ecosistemas específi- secanos. Esta tipología paisajística se completa unos contrastes que no resultan totalmente diso- cos, donde destacan las formaciones riparias en con una serie de manchas urbanas, materializa- nantes, sino que desprenden cierta singularidad. el barranco de Segart. Estos valles están enmar- das en núcleos de población siguiendo el antiguo cados por elevaciones que combinan suaves coli- trazado de la Vía Augusta, diseminados urbanos, La segunda tipología paisajística es la agrícola de nas, como el Garbí, la Mola de Segart, o el Xocai- áreas industriales, así como en ejes de comuni- secano arbolado, en laderas y valles interiores, net, con crestas abruptas, escarpes y cantiles. cación que seccionan la continuidad del paisaje. que se presenta sobre el área más suroriental El paisaje vegetal está formado por bosques de del Valle del Palancia. En este paisaje encontra- pino carrasco, acompañado de matorrales ter- El paisaje actual es resultado de la sucesión de mos cultivos de secano en las laderas y piede- mófilos con mirto, jara o lentiscos. En los valles diferentes tipos de cultivos a lo largo de la his- montes de las cubetas; pequeñas manchas de se configura una agricultura de regadío, vincula- toria, desde la higuera y vid del período de domi- bosque y matorral en las laderas de los cerros da a los núcleos de población y a un sistema de nación romana; el arroz y el algarrobo de época y colinas; y cultivos de regadío y huertas tradi- regadío y huertas a partir de fuentes y barran- árabe; o la implantación de los cítricos, tras la fi- cionales en las vegas del río. Es la actividad agrí- cos; mientras las laderas y los sectores más ele- loxera, a principios del siglo XX. Con la citricultura cola la que ha marcado la dinámica del paisaje vados se reservan para los cultivos de secano. se produjo la transformación masiva de tierras del área. Así, encontramos las huertas de origen Junto a esto se aprecian fortificaciones para la de secano en regadío, merced a la red histórica musulmán, el cultivo de viña, olivo y algarrobo, defensa y control del territorio, y edificios para de acequias y a la proliferación de pozos, que que fue sustituido en el siglo XX, a causa de la la oración, como el Convent del Sant Esperit, del ponen en riego el antiguo secano. Las actuales filoxera, por naranjos, en las zonas bajas de re- siglo XV, además de una densa red de caminos y tendencias de cambio paisajístico se relacionan gadío, y por olivos y almendros en las zonas de veredas, que discurrían por las montañas conec- con la expansión de usos urbanos residenciales, secano. La crisis de la agricultura hace más fre- tando los núcleos de población. especialmente turísticos, e industriales, en zo- cuente que haya campos sin cultivar y huertas nas tradicionalmente agrícolas, como sucede en abandonadas. En las últimas décadas del siglo

26 1.3 AMBIENT MEDI cions al les aporta- formada per plana litoral, una àmplia es configura sobre que Paisatgeen glacis,planaimarjal. la comarca és l’agrícoladeregadiu Mola deSegart(Segart). àpexs delsventallsal s’incrementen alesproximitats dels Un espaidependentssuaus, que i delaCalderonaatrobarcosta. d’Espadà serres les abaixen desde i delsbarrancs que caire iSonella, esmentats, que donen lloc a una àrea esmentats, quedonenllocauna àrea . luvials dels dels rius Palància, - luvials Bel Autor: ESTEPA . luvials dels rius luvials delsrius graves deformaparal s’han format restingues de cudols i les característiquesdellitoral,on els marenysestandeterminatsper pobles delavallSegó. Lamarjali àrees deconreu,ons’assentenels res transformadeshistòricamenten pantanosa dellacsimarjalscostane- sedimentats per la dinàmica marina. sedimentats perladinàmicamarina. s’han cobertdematerialsmés fins, front mésoriental,lesrestingues reblides, sobreunaplanaal que tanquenantiguesalbuferes, ara . lela a la costa, lela alacosta, . luvial. Al luvial. Al espècies termòfiles,amb matoll me- riada, caracteritzadaalaplana per cultura iunavegetacióclimàcica va- tribuït aldesenvolupamentde l’agri- clima mediterranisec,queha con- El paisatgeestàcondicionatperun comercial, respectivament. dunars sostenenelsportsesportiui guer ielPortdeSagunt,elscordons tre que,alesdeCanetd’enBeren- amb l’únic cordó dunar natural;men - Així trobemlaplatjadel’Almardà, cionen amb l’expansió d’usos urbans cionen amb l’expansió d’usos urbans de canvipaisatgísticactualses rela- en regl’anticsecà.Lestendències a la proliferació de pous, que posen cies alaxarxahistòricadeséquies i va deterressecàenregadiu,grà- es vaproduirlatransformaciómassi- del seglepassat.Amblacitricultura prés delafil àrab olaimplantaciódelscítrics,des- romana, l’arròsilagarrofad’època ra ilavinyadelperíodededominació al llargdelahistòria,desfigue- successió dediferentstipuscultius El paisatgeactualésresultatdela la continuïtatdelpaisatge. eixos decomunicacióqueseccionen bans, àreesindustrials,aixícomen de laviaAugusta,disseminatsur- població quesegueixenl’antictraçat urbanes, materialitzadesennuclisde completa ambunasèriedetaques secà. Tipologiapaisatgísticaquees paisatgístics diferents:elscítricsiel derona, oninteractuendosàmbits monts delesserresd’EspadàiCal- amb l’atractiuvisualdelspeusde cola d’ungraninterés,queencaixa regadiu hanesculpitunpaisatgeagrí- etc., a lesrestingues.Elscultiusde les, ihihacoscolla,aladern,ginebre, de lamarjal,lesespèciessónhidròfi- diterrani, pi blanc icarrasca.Entorn . loxera, al començament loxera, alcomençament

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.3 Litoral LITORAL Municipios Superficie Protegida (1) No Banderas No Playas Si tomamos los primeros 200 m de la franja li- HA % azules (2) (3) toral, que en total cubren 381 ha, el 45% de la Canet d’En Berenguer - - 1 1 Sagunt/Sagunto 69,87 20,15 3 4 superficie tiene un uso natural, mientras que el Comarca 69,87 18,39 4 5 otro gran uso de la franja litoral de la comarca es Provincia 762,27 33,53 30 62 portuario (Morales y Barba 2015). Del total de la C.Valenciana 2.397,64 30,13 125 331 superficie litoral, el 18% está protegida (Cuadro Comarca/Provincia . . 13,33 % 8,06 % I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Cuadro 1.4 (1) Fuente: Elaboración propia a partir de SIOSE (2005) (2) Fuente: IVE (2016) (2) Fuente: Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO 1.4), recayendo toda esta superficie protegida y Medio Ambiente (2017) en el municipio de Sagunt.

Encontramos 5 playas en la comarca, 4 de ellas en Sagunt y una en Canet d’en Berenguer. La su- perficie de las mismas oscila entre las 2 ha de la Playa del Delta del Palancia, y las 29 de la Playa de Corinto, ambas en Sagunt (Morales y Barba 2015). Las arenas son finas o medias, y doradas.

La calidad del agua de baño de estas playas es excelente (Conselleria de Agricultura, Medio Am- biente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, Ge- neralitat Valenciana 2016), habiendo obtenido la de Canet d’en Berenguer, y tres de las cuatro de Sagunt, bandera azul (datos de 2016).

Vista de Sagunt i el Port de Sagunt des del Garbí. Autor: Antoni Martínez Bernat

28 1.3 AMBIENT MEDI pujols; i cultius de regadiu i hortes pujols; icultiusderegadiuhortes i matollalsvessantsdelstossals les cubetes; xicotetes clapesde bosc secà als vessants i peus de monts de vall delPalància.Hi trobemcultiusde ta sobrel’àreaméssud-oriental dela sants ivallsinteriors,queespresen- l’agrícola desecàd’arbres,en ves- La segonatipologiapaisatgísticaés desprenen certasingularitat. ten totalmentdissonants,sinóque genera unscontrastosquenoresul- fet demaneracompacta,laqualcosa obstant això,lesmodificacionss’han coles, residencialsoindustrials).No tant naturalscomantròpiques(agrí- que mostramultituddecobertes, al pascapaunpaisatgeheterogeni, ja costanera.Eneixemarc,s’assisteix urbana iindustrial,sobretotalafran- ferrocarril, hancontribuïtal’expansió tures de capacitat alta, com l’AP-7 i el de l’eixmediterrani,ambinfraestruc- rifèria. Juntambaixò,lapotenciació agrícoles, comocorreaSagunt ilape- industrials, enzonestradicionalment residencials, especialmentturístics,i vacions que combinen pujos suaus, vacions quecombinenpujossuaus, gart. Són vallsemmarcadesperele- formacions ripàriesalbarranc de Se- temes específics,ondestaquenles curts, s’handesenvolupatecosis- que, condicionatspelsdesnivells,són rona. Sobrexicotetesvallsibarrancs la partorientaldeserraCalde- rredors ibèrics,ques’assentasobre l’agroforestal, enserresivallsoco- La terceratipologiapaisatgísticaés segones residènciesiurbanitzacions. gístiques notòriesperl’expansióde residencial, deconseqüènciespaisat- des delsegleXXproliferàunturisme abandonades. Enlesdarreresdèca- que hihajacampsperdutsihortes crisi del’agriculturafamésfreqüent i ametlersaleszonesdesecà.La nes baixesderegadiu,iperoliveres la fil substituir enelsegleXX,acausade de vinya,oliveraigarrofera,queesva les hortesd’origenmusulmà,elcultiu ca delpaisatgedel’àrea.Així,trobem agrícola laquehamarcatdinàmi- tradicionals vorariu.Ésl’activitat . loxera, per tarongers,aleszo- els nuclisdepoblació. per lesmuntanyesaconnectar sa decaminsisendes,quediscorrien del segleXV,amésd’unaxarxaden- ció, comelconventdelSantEsperit, trol delterritori,iedificisperal’ora- fortificacions peraladefensaielcon- de secà.Juntambtotaixòs’aprecien elevats esreservenperalscultius que elsvessantsisectorsmés a partirdefontsibarrancs;mentre ció iaunsistemaderegadiuhortes regadiu, vinculadaalsnuclisdepobla- valls esconfiguraunaagriculturade amb murta,estepaollentiscle.Ales acompanyat dematollstermòfils està formatperboscosdepiblanc, carpes itallats.Elpaisatgevegetal Xocainet, ambcrestesabruptes,es- com elGarbí,lamoladeSegarto perfície té un ús natural, mentreque perfície la su- 45% de el ten 381hectàrees, de lafranjaqueentotal litoral, abas- metres 200 primers els Si prenem 1.3.3 Litoral guer. Lasuperfíciequetenenoscil tre aSaguntiunaCanetd’enBeren- Hi hacincplatgesalacomarca,qua- de Sagunt. dre 1.4),icorrespontota al municipi 18% el està protegida litoral, la superfície total de Del ba 2015). i Bar- comarca (Morales és portuari gran ús de lafranja l’altre litoral dela dera blava(dadesdel2016). Saguntquatre de hanobtingutban- i tres deles Canet d’en Berenguer La de Valenciana, 2016). Generalitat Climàtic i Desenvolupament Rural, Ambient, CanviMedi d’Agricultura, platges ésexcel les bany de de l’aigua La qualitatde fines omitjanes,idaurades. rales iBarba,2015).Lesarenessón de Corinto,l’unail’altraaSagunt(Mo- delta delPalància,iles29delaplatja entre les2hectàreesdelaplatjadel . lent (Conselleria lent (Conselleria (Qua- . la la

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Castell de Sagunt, tarongerars, Petrés (centre). Gilet (esquerra), corredor del Palància i el Garbí. Autor: ESTEPA II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- Valenciana se ha instalado en el decrecimien- demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido to, pero la gran mayoría de las comarcas de la de Valencia fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti- provincia de Valencia decrecen. Se trata, por estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- lo tanto, de una población estacionaria. Solo tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad cia, por otra, conservan un crecimiento positi- tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la vo. Al concentrar el 60% de la población de la cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes provincia de Valencia tienen un impacto fuerte de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- en la dinámica de crecimiento provincial. La Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés, nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, , Valle población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento de Cofrentes, Vall d’Albaida, Costera, Camp de censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre Morvedre, Rincón de y es- herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del tán inmersas en un proceso de decrecimiento por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- de intensidad diversa. Aunque hay comarcas de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa del interior de la provincia que entraron en un Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a proceso de despoblamiento a mediados de si- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también de pérdida de población actual se ha iniciado en parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- los últimos diez años como consecuencia de la provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador reducción de la inmigración y el aumento de la rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media migratorio. También ha participado la fuerte re- como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con ducción de la fecundidad (número medio de hijos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años), global (relación entre los individuos en edad no por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media- activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica dos de la década de los setenta, la fecundidad activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de Va- se instaló en niveles por debajo del umbral del lación entre la población de 65 años y más y la lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son reemplazo de las generaciones. Durante ese población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- los elementos más importantes. Por ahora, la largo periodo de reducción de los nacimientos, bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam- tasa de crecimiento provincial conserva toda- la población, que continuaba creciendo gracias bién la tasa de actividad para caracterizar la vía el signo positivo, mientras que la Comunidad al saldo natural, inició un proceso de envejeci-

32 global (relació en els individus entre l’edat mitjana, l’índex de dependència s’ha utilitzat edat, per l’estructura a fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com pressada - ex ratio, osex masculinitat de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri 2.1). (Figura piràmide de de València la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Per tenir compte de de compte tenir Per ------densitat de la població expressada de la població expressada densitat la també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de iexpressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la de indicador és dinàmica calculat Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement (naturalcomponents o migratori). i i els el seus creixement tructura l’es amb relacionar poden es quals les imortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu de lal’estructura població segons el Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents població, i de la persones proporció la de l’activitat amb relació la teritzar carac per d’activitat taxa la també S’ofereixen de població activa. taxa 0 a15 la també anys), is’ha emprat de població i la i més 65 de anys ció d’envelliment (relació la pobla entre otaxa l’índex activa), potencialment població ala respecte activa no edat ------la Safor, el Valle de Cofrentes, la Vall la Cofrentes, Valle de Safor, el la Buñol-Chiva, de Hoya la quena-Utiel, Re de Plana la Navarrés, de Canal la Serrans, comarques, de resta i la zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. dinàmica de creixement la en impacte fort un tenen rritoris te de aquests valència la província el 60%concentrar de la població de En positiu. un creixement conserven l’altre de iValència, Hortes iles tat, Túria, d’un de cos Camp el Només doncs d’una població estacionària. Es tracta València decreixent. estan de província la de comarques les de la però gran majoria decreixement, Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, molt petites. oscil fortes les de (2015 i 2016) l’efecte minorar de a fi gener de primers dos els entre na mitja població la sobre també culat s’ha cal indicador Aquest territori. com a indicador de l’ocupació del quadrat, kilòmetre per persones en . lacions en entitats lacions en entitats . lat en el el en lat ------es va instal va es 1970, dels dècada la de fecunditat la 2012). al. et (Simó da mitjans de Des 15 dels des ban 49 anys), als d’altra fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà bre (nom fecunditat la de reducció forta la També participat ha hi migratori. saldo el negatiu tornat ha cosa qual la l’emigració, de il’augment gració immi la de reducció la de seqüència acon com anys deu darrers els en s’ha iniciat actual població de pèrdua de 1987),Pérez, tendència aquesta (Gozálvez passat segle del a meitat entrar de un despoblament procés en van província la de l’interior de comarques Tot algunes ique diversa. d’intensitat de decreixement procés un en immerses estan Baixa Ribera ila Ademuz de Rincón el Morvedre, de Camp el d’Albaida, Costera, la d’edat jove, i per tant, d’edat repro tant, iper d’edat jove, efectius 2007) aportar rez, van i que 2008; 2005; al. et Simó Torres Pé Castro, (Mora XX segle del a finals arrencar van que d’immigració xos flu intensos els amb contrarestat ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies la població, creixent que continuava dels deríode naixements, reducció pe llarg aquest Durant generacions. del llindar del de reemplaçament les . lar en nivells per sota sota per nivells en lar ------

33 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 34 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS entre comarcas, difieren en muchos aspectos aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de Apesar a otra. comarca una de enormemente cambia rámica también al La pano envejecimiento. contribuye que hecho joven-adulta, población expulsa torio cambio de signo del el saldo terri migratorio, al., 2014). et. (Simó jecimiento el con Además, El cambio de hace tendencia acelerar el enve años. diez dura ya tendencia la yahora fuerza, con disminuido ha nacimientos de número el recursos–, a los acceso de crisis una definitiva, –en actual y laboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo decidían emprender su proyecto amenudo inmigrantes de –jóvenes– parejas las a que principalmente gracias aumentó mientos naci de número El reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos aportaron que 2008;al., 2005; 2007) et. Simó Torres Pérez, y Castro (Mora pasado siglo del postrimerías las de que en inmigración comenzaron intensos flujos los con contrarrestado fue que miento Les ValletesdeSegó. POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA Autor: ESTEPA - - - - muy cerca de la media provincial, pero con una una con pero provincial, media la de cerca muy está Morvedre de Camp comarca la mortalidad, la yde natalidad la de dinámica ala En cuanto 2.1.1 Panorámica demográfica los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren y las inmigrantes llegadas de personas laporque de pérdida población por emigración - - comarca tiene dieciséis– no encontramos ningu encontramos no dieciséis– tiene comarca –la municipios de resto el Entre Sagunt. capital, (71%) la en población la de mayoría concentra se gran la Morvedre de Camp el en yHorta, Valencia con más del 60% de en la población concentrada desigual muy es comarcas por población la de to repar el que modo mismo Del Valencia. de vincia 100.000 de pro ymenos la de dentro habitantes 20.000 de más de comarcas de grupo el entre grande más comarca la Es habitantes. por vincia pro la de quinta la es comarca la de población La 2.1.2 El dela tamaño población (Cuadro 2.1). (Cuadro nacimientos a los superan ciones defun las porque ytambién laboral crisis la por como consecuencia de la emigración motivada negativo es crecimiento el Ahora, parado. ha se cual el inmigrantes, de flujos de constante cia afluen la por crecimiento un habido ha reciente periodo En un envejecida. más algo estructura ------de Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chi de Hoya Requena-Utiel, de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre tenen comarques Sis rranos). iSe Navarrés de Canal tes-Ayora, (Rincón de Ademuz, Valle de Cofren de menys comarques tenen 20.000 Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també poblacionals grandàries i les població la L’estructura de temps. el i en en intensitat difereixen grants immi persones de arribades i les la pèrdua de població per emigració perquè aspectes en molts difereixen aquestes comarques, entre blants sem Tot trets al’altra. iels comarca d’una enormement canvia noràmica pa La al’envelliment. també buint contri jove-adulta, població foragita signe el territori del saldo migratori 2014). al. et de canvi el amb Amés, l’envelliment accelerar fent (Simó està tendència de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta i ara amb força, ha disminuït naixements de nombre el recursos–, als d’accés una crisi –en definitiva, actual laboral i valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu emprendre el seu projecte reproduc decidien freqüentment molt grants –joves–d’immi parelles les que fet al principalment gràcies augmentar va naixements de Elnombre ductiva. DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------província per la grandària de habi de grandària la per província la de cinquena la és Morvedre de Camp del comarca la de població La la de població 2.1.2 grandària La nata la de dinàmica a la fa que Pel demogràfica 2.1.1 Panoràmica tants. És la comarca de major gran major de comarca la És tants. ments els superen les naixe defuncions perquè itambé laboral crisis la per motivada l’emigració de seqüència com a és negatiu con creixement el Ara, actualment. s’ha aturat qual el d’immigrants, fluxos de constant l’afluència per creixement un hagut ha hi recent període En un envellida. més mica una estructura una amb però provincial mitjana la de prop a molt està Morvedre de Camp del comarca la mortalitat, la ide litat va, Costera, Ribera Baixa, Vall d’Albai Baixa, Ribera Costera, va, cia) superen els 100.000 els cia) superen habitants. iValèn Hortes iles Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana l’àrea de comarques iles comarques tres Finalment, Morvedre. de iCamp da (Quadre 2.1). ------només és real entre la població de de població la entre real és només L’aparença triangulada de piràmide forma. la determina en població la L’envellimentpoblació jove-adulta. de imenys major població més ha hi Morvedre de Camp al ique tot cia, provín la de ala semblant molt és 2.1) La piràmide poblacional (Figura 2.1.3 Estructura ment, Sagunt (Quadre 2.1). Sagunt ment, i, final habitants mil yset mil entre té grup un d’habitants, miler al arriben no municipis de grup un amb nidora defi més característica la potser és cionals dels municipis la polarització pobla grandàries ales fa que Pel cal. comar població la 8% de del més le acumu 16– que cap té trobem en no en –la comarca municipis de resta la Entre Sagunt. capital, ala concentra (71%) població la de majoria gran es la Morvedre de Camp al Hortes, les i València de comarques ales trada més del 60% de la població concen amb desigual força és comarques de la població per el repartiment que manera mateixa la De València. de 100.000de província la de dins imenys 20.000 de més habitants de comarques de grup el entre dària de la de població ------

forta variació entre els pobles de la la de pobles els entre variació forta amaga una general visió aquesta i9,1 Però comarca la província. ala (9,8% alta a més és també 75 anys de majors persones de proporció la fet, De i l’edat mitjana. d’envelliment en l’índex de dependència, l’índex palès fa es Això provincial. mitjana la de la que envellida més és comarca la de població la calculats, tructura d’es indicadors diferents els noten Com de lleugerament feminitzat. mostra es Benavites de municipi el que mentre masculinitzades vament les relati mers poblacions es troben pri dos Enels iBenavites. Tarongers dels Torres Torres, Albalat en metria asi quenomés valors denoten pren (Quadre 2.1) masculinitat de raó la fet, De dones. les de supervivència ail comença menina fe sobrerepresentació la 65 anys dels Apartir iadulta. juvenil infantil, edats les durant simètrica es sexes per distribució La piràmide. la de ves jo més grups dos dels relatiu pes el minvar fa qual la actual, crisi la amb esdevinguda la disminució posterior la població immigrant, i protagonitzà 2000 al que natalitat la de crement 1975, al iniciar va es que l’in natalitat la de disminució la mostra joves més de les generacions representació la que Mentre imés. anys quaranta . lustrar la major major la lustrar ------

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Sagunt y, finalmente, habitantes mil ysiete mil entre tiene que grupo un habitantes, de millar al llegan no que municipios de grupo un con definitoria más tica caracterís la quizás es polarización la municipios, los de poblacionales tamaños a los En cuanto cal. comar población 8%la de del más tenga que no POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA Fuente: PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 Figura 2.1PiràmidedepoblaciódelCampMorvedre. (Cuadro 2.1). (Cuadro - - La pirámide poblacional (Figura 2.1) 2.1.3 la de población Estructura de la población determina la forma. La aparien La forma. la determina población la de Elmenos población envejecimiento joven-adulta. y mayor población más hay Morvedre de Camp el en que de apesar provincia, la de ala recida es muy pa muy es - - cien niños menores de dieciséis años, en Canet Canet en años, dieciséis de menores niños cien cada por 65 y más de años 24 de más personas hay Baronia la de y Alfara Palància de Algar d’Alfara, Algímia Estivella, como municipios en que Mientras comarca. la de pueblos los entre fuerte variación una esconde general visión la y9,1(9,8% comarca Pero la en provincia). la en alta más es 75 de también años mayores nas perso de proporción la hecho, De media. edad de dependencia, el y índice la de envejecimiento índice el en patente hace se Esto provincial. dia me la de la que envejecida más es comarca la calculados, la población de de estructura dores indica feminizado. los Como diferentes denotan ligeramente muestra se Benavites de municipio que el mientras masculinizadas relativamente encuentran se poblaciones las primeros, dos Enlos yBenavites. Tarongers dels Albalat rres, Torres To en asimetría denotan que valores 2.1) lación de masculinidad (Cuadro re la hecho, De mujeres. las de supervivencia mayor la a ilustrar empieza femenina sentación sobrerepre 65 la los años, de Apartir adulta. y juvenil infantil, edades las durante simétrica es sexos por distribución La pirámide. la de jóvenes más grupos dos los de relativo peso el menguar hace cual la actual, crisis la con cida aconte posterior disminución y la inmigrante, población la 2000 el en protagonizó que lidad 1975, en nata la de inició se que incremento el natalidad la de disminución la muestra jóvenes más generaciones las de representación la que Mientras y más. años cuarenta de población la entre real es sólo triangulada pirámide de cia sólo toma toma sólo ------tatge comarcal està determinat per per determinat està comarcal tatge percen Valenciana, aquest munitat Co la de fora nascut han comarca la a residents 10 cada 3 de persones de voltant Al n’hi meitat. la ha i Gilet d’En Berenguer 16de aCanet anys, menors 100 cada per i més xiquets 65 de anys 24 de més ha persones hi Baronia la de i Alfara Palància de Algímia d’Alfara, Estivella, com Algar amunicipis que Mentre comarca. en porcentaje).(*)Sindatos (2) Fuente:INE.Censomunicipio Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE (4) Altas dehombresporcada municipales depersonasdel sobre lapoblación de 2011. (3)Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera 1 de 2015(expresado de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Alfara delaBaronia Algar dePalancia Algímia d’Alfara Albalat delsTarongers Canet d’EnBerenguer Benavites Benifairó delesValls Segart Sagunt/Sagunto Quart delesValls Faura Estivella Provincia Comarca Torres Torres Quartell Gilet C.Valenciana Petrés Comarca/Provincia Municipios

4.980.689 2.543.315

90.063 64.944 3,54 % Población 1.048 1.178 2.239 1.380 6.426 1.557 1.056 3.314 3.477 2015 (1) 503 526 626 170 642 977

de población 1.649 2.128 Densidad - - 235 330 214 145 485 513 124 487 293 516 38 45 72 55 25 55 66 -

que la natalitat en deu dels setze mu setze dels deu en natalitat la que elevada omés igual és mortalitat La 2.1.4 natalitat, Dinàmica: nicipis de la comarca. Mentre que la la que Mentre comarca. la de nicipis pis la variació és gran. és variació la pis munici de resta ala perquè Sagunt, Sex ratio 101 108 114 104 100 102 102 120 106 (1) (3) 98 97 98 97 90 97 92 99 95 96 creixement. mortalitat, migracions, mortalitat, -

10,77 10,90 14,52 2015 (1) natalidad Tasa de 8,83 9,00 8,72 3,82 9,55 4,05 8,07 6,77 7,88 9,06 8,59 6,08 9,69 8,16 9,30 6,22 -

mortalidad 2015 (1) 18,14 16,21 22,90 11,85 12,91 10,02 18,24 15,51 11,46 10,90 12,35 Tasa de 9,84 9,09 8,08 5,26 8,26 6,04 4,67 8,9 -

inmigraciones 4,46 4,43 4,53 2,98 4,56 1,44 6,97 6,37 3,91 8,92 4,38 9,19 5,29 3,34 2,75 4,95 2,97 4,61 6,31 (1) (4) % - - -

varien entre les menys de 2 per cada cada 2 per de menys les entre varien comarca la de municipis els en d’alta donen es que persones de El nombre (Quadre elsperen naixements 2.1) su defuncions les que és general cia tendèn la bé si important és natural del saldo la variació intercomarcal que mostra Això Valenciana. munitat Co la de iala província la de ala ra prope molt comarca ala és població la de natural moviment del dinàmica nacidos fuera 28,11 29,38 % % 33,22 % 21,87 % 12,36 % 15,74 % 22,50 % 14,07 % 32,82 % 18,47 % 11,56 % 18,55 % 26,53 % 23,03 % 28,52 % Residentes de laCCAA ,2% 3,82 9,58 % 8,70 % 24,14 (2) % (*)

crecimiento -37,77 -20,77 -12,20 -16,10 -18,42 -64,71 13,54 2015 (1) -5,91 -4,17 Tasa de -0,95 -7,60 -9,38 -7,78 -4,35 -3,02 0,37 5,94 3,12 4,60 anual -

crecimiento -19,08 -12,16 -12,16 2015 (1) Tasa de natural -0,26 -0,84 -0,18 -5,08 -8,59 -4,84 -0,96 -5,82 -2,86 2,69 1,03 2,18 2,63 1,56 2,12 0,00 -

2006-2016 crecimiento 32,10 11,57 19,87 11,13 33,25 12,81 10,72 32,01 Tasa de -7,72 -3,68 -4,51 anual 6,66 3,23 3,14 2,92 4,30 2,74 8,23 3,72 - - - -

-

conserven un creixement anual un creixement po conserven iTorres Torres Faura, tarongers dels Albalat igran. positiu migratori saldo és per ocasionat unel creixement que denota cosa qual la positiva, és anual creixement de taxa la que tre men és negativa natural creixement de taxa la Tarongers dels a Albalat i Torres Torres d’En Berenguer Canet 8de de més ales Benavites de 100 habitants población 66,15 67,02 66,69 Tasa de 59,56 62,08 57,44 67,66 63,43 65,79 59,81 72,48 67,56 64,28 63,99 65,32 67,45 70,16 69,34 66,31 activa (2) -

dependencia Índice de 51,18 49,21 49,95 47,79 67,89 61,10 48,08 57,64 52,94 37,97 48,01 55,67 56,28 44,21 67,31 42,54 50,86 74,1 (2) 52 - (Quadre 2.1)

envejecimiento 16,69 18,13 17,16 17,57 27,32 24,15 23,69 24,67 16,78 11,64 23,24 17,98 24,75 20,64 12,35 Tasa de 18,7 18,4 19,9 21,7 (2) -

. Només Només . 43,48 42,47 42,56 48,29 44,47 46,10 43,11 46,19 44,73 41,17 43,69 45,44 42,56 45,37 46,32 50,61 45,62 39,57 42,68 media Edad - - -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS tos tos nacimien alos superan defunciones las que es general tendencia la bien si importante, es ral natu saldo del intercomarcal variación la que muestra Esto Valenciana. Comunidad la de la y a provincia la de a la cercana muy comarca la en está población la de natural movimiento del dinámica la que Mientras comarca. la de municipios dieciséis los de diez en natalidad la que elevada o más igual es mortalidad La crecimiento migraciones, 2.1.4 mortalidad, natalidad, Dinámica: grande. es variación la municipios de resto el en porque Sagunt, por Valenciana, determinado comarcal porcentaje Comunidad la de fuera nacido han comarca la en residentes personas diez cada de tres de Alrededor mitad. la hay y Gilet d’en Berenguer POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA (Cuadro 2.1). (Cuadro El número de personas que que personas de Elnúmero - - de Palància y Benavites, donde la pérdida de po de pérdida la donde yBenavites, Palància de Valls, Algar les de Quart de municipios los cepto ex que muestra años diez últimos los en medio anual crecimiento el lado, otro Por intensas. muy son emigraciones las que de hecho el por negativo es anual crecimiento el pero ciones, defun las número en superan nacimientos los yPetrés Gilet Valls, Estivella, les de Benifaió en lado, otro Por importante. relativamente anual crecimiento un con destaca que el Berenguer d’en Canet es pero positivo, anual crecimiento un yTorres Torres conservan Faura Tarongers, dels Albalat ygrande. positivo migratorio saldo un por ocasionado es crecimiento el que denota cual lo positiva, es anual crecimiento de tasa la que mientras negativa, es natural crecimiento 2.1) y Torres Torres d’en Berenguer Canet de ocho de más alas Benavites de habitantes cien cada por dos de menos las entre varían comarca la de municipios los en alta de dan se . Sólo en Albalat dels Tarongers, la tasa de de tasa la Tarongers, dels Albalat en . Sólo (Cuadro (Cuadro - - - dad como a sus componentes. intensi yala signo al cuanto en tanto variado crecimiento un de tanto, lo por trata, Se Gilet. y d’en Berenguer Canet Tarongers, dels balat Al de municipios los en intenso d’Alfara, ymuy yAlgímia Baronia la de Alfara Petrés, Sagunt, de caso el es como ligero, entre crecimiento un han tenido blación el ha resto sido la constante, muy alta. muy (2.128) d’en Berenguer Canet en es densidad la (1.649) Faura en que mientras cuadrado) tro y kilóme por (25 baja muy habitantes población de densidad una hay En Segart intensa. más es población donde la variación intercomarcal de densidad la en es Pero provincia. la en que cuadrado kilómetro por más habitantes cien casi viven comarca la en que remarcar que Hay 2.1.5 Densidad población de - - - naixements superen en superen nombre les naixements els iPetrés Gilet Valls, Estivella, les de a Benifaió costat, altre un Per important. anual relativament creixement un amb destaca que el d’En Berenguer Canet és però sitiu, DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA dels municipis de Quart de les Valls, les de Quart de municipis dels tret que mostra anys deu darrers els en mitjà anual creixement el da, ban D’altra intenses. molt són cions emigra les que fet pel negatiu és anual el però creixement defuncions - - Albalat delsTarongers. i Algímia de Alfara, i molt intens als als intens i molt Alfara, de i Algímia Baronia la de Alfara Petrés, Sagunt, de cas el és lleuger, com entre ment creixe un tingut han resta la tant, cons la estat ha població de pèrdua la on iBenavites Palància de Algar Autor: Antoni MartínezBernat - - és molt alta. molt és (2128)d’En Berenguer densitat la (1649) a Faura que mentre ia Canet quadrat) quilòmetre per habitants (25 població de densitat baixa molt una ha hi ASegart intensa. més és intercomarcal variació la on blació po de densitat la en és Però cia. provín a la que quadrat quilòmetre per més habitants cent quasi viuen hi comarca a la que remarcar Cal 2.1.5 població de Densitat com als seus components. intensitat ia la signe al fa que pel tan variat d’un creixement doncs ta trac Es i Gilet. Berenguer den Canet Tarongers, dels Albalat de municipis - - -

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

La caracterización de un mercado laboral se que tiene en las tasas de actividad el recurso re- con la provincial. Sagunt presenta una tasa de realiza habitualmente utilizando diversos indi- ciente a las jubilaciones anticipadas en las gran- paro superior a la comarcal, en coherencia con cadores que expresan la incorporación de la des empresas de la zona y algunos procesos la fuerte incidencia de la crisis industrial. Canet población a la actividad laboral (ya sea trabajan- de emigración que tuvieron lugar hace algunas d’en Berenguer y, sobre todo, los municipios de do en un empleo o buscándolo activamente), el décadas. La importancia del sector agrario en la les Valls se sitúan muy por debajo de la tasa nivel educativo, la incidencia del empleo y el des- zona muy próxima a la costa de les Valls (integra- comarcal, mientras que la zona de la Baronia empleo (diferenciando en términos de género, da por los municipios de Benavites, Benifairó de presenta una gran diversidad interna a este edad o nacionalidad), las condiciones laborales les Valls, Faura, Quart de les Valls y Quartell) se respecto. Los municipios con tasas de paro glo- (temporalidad, jornada...) y la distribución de los traduce en mayores tasas de actividad masculi- bal más elevadas presentan tasas de paro de puestos de trabajo entre los distintos sectores nas y femeninas. Son también elevadas las tasas las mujeres mayores y a la inversa. productivos. En el caso de un análisis comarcal de actividad de Canet d’en Berenguer (municipio y municipal como el que nos ocupa, la disponibi- costero y turístico) y de Gilet. Siguiendo el trayec- Un indicador interesante es la tasa de empleo, lidad de fuentes de información estadística fia- to desde la costa hacia el interior, el subespacio que indica que un 43,5% de la población en bles es un problema, por lo que se combinarán de la Baronia está formado por los municipios de edad de trabajar (16 y más años) residente en diversas fuentes buscando ofrecer una visión Petrés, Gilet, Albalat dels Tarongers, Segart, Es- El Camp de Morvedre está ocupada. Esta tasa ajustada de la comarca del Camp de Morvedre tivella, Torres-Torres, Algímia d’Alfara, Alfara de es ligeramente superior a la regional (42,4%) e en términos laborales. la Baronia y Algar de Palància. Dentro de la sub- inferior a la provincial (44,1%). Sagunt presenta Ernest Cano comarca de la Baronia, Gilet constituye una zona una tasa de empleo inferior a la media comar- Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer residencial con población relativamente joven. cal, mientras que en Canet es muy superior a Josep Banyuls 2.2.1 Caracterización de la comarca Los municipios más próximos a Sagunt (en direc- la comarcal. Las tasas de empleo de les Valls Juan Ramón Gallego en relación a la actividad ción al interior) presentan tasas de actividad ma- son superiores a los de la comarca reflejando la económica yores que los más envejecidos municipios inte- mayor facilidad de acceso al empleo, mientras riores. La tasa de actividad masculina comarcal que la Baronia presenta un comportamiento in- De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- es superior a la femenina, y esta última suele ser terno bastante desigual, aunque en torno a la ción, elaborado por el Instituto Nacional de Esta- mayor en los municipios donde también es ma- media. Las tasas de empleo son mayores en los dística (INE) en el año 2011, el Camp de Morve- yor la tasa de actividad global. Con la excepción hombres que en las mujeres. dre presentaba una tasa de actividad en 2011 saguntina, las tasas de actividad más elevadas del 63,3%, algo inferior a la regional (63,6%) y a se dan en la costa. Para actualizar la información de tasas de acti- la de la provincia de València (64,2%) (Cuadro vidad, paro y empleo a nivel comarcal podemos 2.2). Este indicador del grado de incorporación En cuanto a la incidencia del desempleo en la acudir a la explotación estadística de datos de la de la población al mercado laboral (sea trabajan- población activa (tasa de paro), según los datos Encuesta de Población Activa (EPA) realizada a do o buscando empleo) no arroja resultados ho- del Censo de Población de 2011, la tasa de des- nivel subprovincial por el Portal Estadístico de la mogéneos dentro de la comarca y refleja el gran empleo en el Camp de Morvedre (31,2%) es en Generalitat Valenciana, si bien su significatividad peso de Sagunt, su carácter industrial y el efecto 2011 menor a la regional (33,4%) alineándose estadística es inferior a la que tienen los resulta-

40 Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO Gilet Faura Estivella Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre Canet d’EnBerenguer Petrés Alfara delaBaronia Benifairó delesValls Algar dePalancia Quart delesValls Benavites Algímia d’Alfara Sagunt/Sagunto Quartell Província deValència Segart Comunitat Valenciana Torres Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

63,3 % 64,2 % 63,6 % 67,8 % 67,4 % 60,2 % 73,4 % 57,7 % 65,5 % 62,7 % 49,5 % 59,5 % 65,5 % 61,8 % 59,4 % 62,1 % 67,3 % 68,6 % 60,2 % Total

Tasa deactividad2011 bució dels llocs de treball entre els els entre treball de llocs dels bució jornada...) distri ila (temporalitat, nacionalitat), les condicions laborals o edat gènere, de termes en ciant (diferen desocupació ila l’ocupació la de incidència educatiu, el nivell activament), ocercant-ne ocupació una en treballant siga (ja laboral tat incorporació de la població a l’activi la expressen que indicadors versos di utilitzant habitualment fa es ral labo d’un mercat caracterització La 2.2 MERCAT LABORAL 67,4 % 68,9 % 68,0 % Hombres 69,8 % 66,7 % 61,6 % 74,6 % 55,1 % 69,3 % 67,1 % 69,9 % 69,2 % 56,3 % 67,4 % 64,7 % 66,9 % 69,9 % 73,7 % 62,3 %

59,3 % 59,7 % 59,3 % 65,5 % 67,7 % 60,6 % 72,7 % 63,8 % 65,2 % 58,5 % 61,6 % 53,4 % 51,8 % 44,7 % 50,5 % 57,6 % 64,8 % 62,5 % 56,0 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

31,2 % 31,4 % 33,4 % 30,1 % 28,6 % 21,9 % 35,7 % 25,0 % 24,4 % 26,7 % 24,3 % 25,0 % 14,9 % 38,3 % 22,7 % 33,3 % 22,4 % 37,5 % 24,2 %

- - - - - dre en termes laborals. termes en dre Morve de Camp del comarca la de ajustada visió una aoferir per fonts diverses combinen es cosa qual la per problema, un és fiables dística esta d’informació fonts de nibilitat dispo la ocupa, ens que la com pal i d’una munici cas comarcal anàlisi Enel productius. sectors diferents Tasa deparo2011 29,2 % 28,7 % 30,8 % 27,5 % 30,4 % 21,5 % 36,2 % 25,9 % 15,7 % 19,3 % 22,6 % 25,0 % 14,5 % 33,3 % 19,8 % 16,7 % 31,2 % 18,2 % 28,6 %

33,6 % 34,3 % 36,3 % 32,3 % 27,3 % 22,8 % 35,2 % 35,0 % 31,3 % 30,8 % 26,7 % 22,6 % 13,6 % 47,6 % 28,6 % 35,5 % 25,3 % 50,0 % 28,6 %

43,5 % 44,1 % 42,4 % 47,1 % 43,0 % 57,3 % 43,6 % 49,5 % 49,6 % 43,3 % 46,0 % 46,4 % 50,6 % 30,5 % 45,9 % 41,5 % 52,2 % 42,9 % 45,6 % Total - - - -

’in (Quadre i (64,2%) 2.2).L’ València (63,6%) de mica província la de ia la a l’autonò 63,3%, inferior mica una 2011 el en del d’activitat taxa una presentava Morvedre de Camp el (INE)l’any 2011, Estadística de cional població, Na elaborat per l’Instituto de cens del dades les amb D’acord econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 47,7 % 49,1 % 47,1 % 48,3 % 42,9 % 58,6 % 44,6 % 58,4 % 51,9 % 56,5 % 51,9 % 40,8 % 55,3 % 37,5 % 56,1 % 56,2 % 46,0 % 50,9 % 52,6 %

39,4 % 39,2 % 37,8 % 45,8 % 44,0 % 56,1 % 42,5 % 42,6 % 41,4 % 46,8 % 40,2 % 44,7 % 23,4 % 48,4 % 36,1 % 37,2 % 40,0 % 31,3 % 42,4% - - - taxes d’activitat més altes que els els que altes més d’activitat taxes presenten al’interior) (en direcció aSagunt pròxims més municipis Els jove. relativament població amb una zona residencial constitueix let Gi Baronia, la de subcomarca la de Dins Palància. de iAlgar Baronia la de d’Alfara, Alfara Torres, Algímia Torres Estivella, Segart, Tarongers, dels Albalat Gilet, Petrés, de nicipis mu pels format està Baronia la de subespai el al’interior, cap costa la de des trajecte el Seguint Gilet. ide iturístic) costaner (municipi d’en Berenguer Canet de d’activitat taxes les elevades també Són nes. ifemeni masculines d’activitat altes més taxes en tradueix es i Quartell) Valls dels Quart Valls, Faura, les de Benifairó Benavites, de municipis pels Valls (integrada les de costa la a pròxima zona ala agrari sector del importància La dècades. tes quan unes fa hagué hi que gració d’emi processos ialguns zona la de empreses grans les en anticipades jubilacions a les recent recurs el tat d’activi taxes les en té que l’efecte i industrial caràcter el Sagunt, de pes gran el ireflecteix comarca la de dins homogenis resultats trau no ocupació) obuscant treballant (siga laboral mercat al població la de d’incorporació grau del dicador ------

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 42 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS siendo de similar con personas el porcentaje (8,4%), (8.8%) regional media provincial y ala a la (9,7%)superior estudios ligeramente es (1,5%), sin población de provincial porcentaje el (1,3%) inferior (1,7%)ligeramente regional al y 2.3). es similar (Cuadro a y la la regional provincial (16bajar Morvedre de años) El Camp ymás en tra de edad en población la presenta que tivos educa 2011, de ción niveles por distribución la De del Censo acuerdo con los de datos Pobla dela comarca educativo nivel del 2.2.2 Caracterización algo más débilreciente en la comarca. recuperación yla Valenciana, Comunitat la y de provincial anivel que magnitud similar de sido ha Morvedre de Camp del comarcal trabajo de do merca el sobre crisis la de impacto el que presa ex evolución su empleo, de tasa ala En cuanto regional. la de encima por punto medio situarse 2017 en provincial y tasa la con converger para 2009 y2013 entre Morvedre de Camp el en to aumen fuerte un experimentó paro, de tasa la 2017. en debajo por a punto respecta que lo Por un situarse para yprovincial regional tasa ala to 2013 en mejoró comarca respec la de actividad la pero València, de provincia la de ala superior a la Valenciana deidéntica la Comunitat y algo 2009 en era Morvedre de Camp del actividad de tasa la fuente, EPA. la de esta Según INEel extrae que onacionales autonómicos provinciales, dos 2.2 MERCADO LABORAL Mientras el porcentaje de analfabetos es es analfabetos de porcentaje el Mientras ------veles educativos y les Valls muestra un mayor mayor un Valls muestra yles educativos veles ni mayores los presentan Gilet y de Berenguer d’en Canet comarcales, valores los condiciona) (y en sitúa se Sagunt provincial. al inferior pero (18,4%) Morvedre de regional al mayor algo es Camp el en grado tercer de formación con nas perso de porcentaje el Encambio, provincial. al superior Valenciana y ligeramente Comunitat la de al inferior algo 55,6% el población, la de las personas con estudios de 2 de estudios con personas las a integra que grupo el estudios, de nivel mayor de grupos a los En cuanto y provincial. regional (15,1%)grado primer de estudios niveles a los Cuadro 2.3. POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO Algar dePalancia Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre Algímia d’Alfara Alfara delaBaronia Faura Benavites Gilet Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Quart delesValls Petrés Quartell Comunitat Valenciana Segart Sagunt/Sagunto Província València Torres Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

Analfabetos 2,9 % 1,3 % 1,7 % 1,5 % 0,0 % 1,0 % 0,5 % 3,5 % 0,8 % 0,9 % 0,9 % 1,1 % 0,4 % 0,3 % 1,6 % 1,2 % 3,7 % 1,4 % 7,9% o grado supone supone grado

Sin estudios 10,0 % 13,8 % 14,6 % 10,2 % 9,7 % 8,8 % 8,4 % 8,4 % 8,2 % 9,3 % 8,2 % 8,9 % 9,5 % 7,1 % 5,5 % 9,4 % 5,6 % 5,3 % 6,8 % - -

catenación envejecimiento/influjocatenación residencial. con ala debido dual estructura una presentan Baronia la de municipios Valls. Muchos les de Faura-Benifairó poblacional: núcleo su principal menos de residencial relativamente carácter Valls, yel les de hortofrutícola especialización a la frente València, de metropolitana área del y Sagunt de procedentes Gilet, de y también d’en Berenguer Canet de cualificado y personal profesionales directivos, de colectivos de ción capta y la residencial carácter el con herentes co son resultados Estos grado. primer de dios estu ycon estudios sin personas las de peso 1 15,1 % 14,8 % 15,1 % 12,9 % 18,8 % 14,7 % 23,7 % 19,8 % 15,8 % 21,8 % 17,8 % 18,8 % 18,9 % 21,7 % 17,5 % 15,2 % ER 9,7 % 8,6 % 7,9 % Grado

55,6 % 56,7 % 55,4 % 2 62,1 % 52,6 % 57,2 % 58,4 % 59,1 % 50,6 % 56,4 % 51,8 % 59,0 % 54,6 % 53,9 % 53,5 % 56,4 % 54,4 % 57,9 % 55,8 % º Grado

3 18,4 % 19,9 % 17,8 % 13,4 % 14,7 % 20,1 % 19,4 % 14,1 % 15,4 % 33,9 % 12,3 % 11,9 % 10,6 % 19,4 % 17,1 % 26,3 % 21,1 % 17,5 % ER 8,2 % Grado - - - - de Morvedre està ocupada. Taxa que ocupada. està Morvedre de Camp al resident anys) imés (setze treballar de edat en població la de 43,5% un que indica que d’ocupació, taxa la és interessant Un indicador revés. ial majors dones les d’atur taxes de presenten elevades més global d’atur taxes amb nicipis mu Els cas. al fa que pel interna tat diversi gran una presenta Baronia la de zona la que mentre comarcal, taxa la de davall per molt situen se els municipis dels Vallssobretot, d’en Canet industrial. i, Berenguer de la crisi amb la forta incidència coherència en comarcal, ala perior su d’atur taxa una presenta Sagunt (33,4%) i s’alinea amb la provincial. 2011 el valenciana a la baixa més (31,2%) Morvedre de Camp al en és 2011, del ció desocupació de taxa la segons les dades del cens de pobla d’atur), (taxa activa població la en ció desocupa la de incidència ala Quant costa. la de les són elevades més d’activitat taxes les saguntina, l’excepció Amb global. d’activitat taxa la alta més és també on municipis els en alta més ser sol qual la femenina, ala superior és comarcal masculina d’activitat taxa La interiors. municipis envellits més 2.2 MERCAT LABORAL - - - - - a situar-se un punt per davall en el el en davall per punt un a situar-se per iprovincial autonòmica taxa a la 2013 el en millorar va ca respecte comar la de l’activitat però València, de província la de ala superior mica iuna Valenciana Comunitat la de la a 2009 el idèntica en era Morvedre de Camp del d’activitat taxa la font, la l’EPA. de Segons l’INE que extrau tals o esta autonòmics provincials, tats resul els tenen que ala inferior és té que estadística significativitat la bé si Valenciana, de la Generalitat tadístic Es Portal del subprovincial, a escala (EPA), activa feta població de questa de dades de l’en estadística plotació al’ex acudir podem comarcal escala a iocupació atur d’activitat, taxes de informació la aactualitzar Per en els homes que en les dones. altes més són d’ocupació taxes Las mitjana. ala entorn que encara igual, des bastant intern comportament un presenta Baronia la que mentre al’ocupació, d’accés facilitat major la ireflecteixen comarca la de a les superiors Valls són les de d’ocupació taxes Les comarcal. ala superior molt és aCanet que mentre marcal, co mitjana ala inferior d’ocupació (44,1%). taxa una presenta Sagunt (42,4%)mica provincial ala iinferior al’autonò superior lleugerament és ------centatge de persones amb estudis estudis amb persones de centatge (8,4%), per el provincial similar iés (8.8%) autonòmica iala mitjana a la (9,7%)dis superior lleugerament és de població sense estu percentatge (1,7%)tonòmic (1,5%), iprovincial el (1,3%) inferior lleugerament al’au és analfabetes persones de tatge (Quadre 2.3) similar a l’autonòmica i la provincial és Morvedre de Camp al anys) i més (setze treballar de edat en població la presenta que educatius nivells població del 2011, per la distribució de cens del dades les amb D’acord la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 una mica més dèbil a la comarca. ala dèbil més mica una autonòmica, i la recent recuperació i similar quenitud provincial a escala mag de sigut ha Morvedre de Camp del comarcal treball de mercat el bre so crisi la de l’impacte que expressa l’evolució d’ocupació, taxa ala Quant l’autonòmica. de damunt per punt 2017 mig el en provincial i situar-se 2013 taxa el la amb aconvergir per 2009 el i entre Morvedre de Camp al fort augment un experimentar 2017. d’atur, va taxa ala fa que Pel . Mentre que el percen el que . Mentre ------captació de col captació ila residencial caràcter el amb coherents resultats Són grau. mer pri de estudis iamb estudis sense persones les de gran més pes un Valls mostra iles alts més educatius els nivells renguer i Gilet presenten d’en Be Canet condiciona), (i els cals comar valors els en situa se Sagunt al provincial. inferior però regional (18,4%) Morvedre de al alt més és Camp al grau tercer de formació amb persones de percentatge el vi, Encan provincial. al superior ment Valencianala Comunitat i lleugera de al 55,6% inferior població, la de el suposa grau segon de estudis amb persones les integra que grup el alt, més d’estudis nivell de grups als Quant iprovincial. autonòmica (15,1%) grau primer de escales ales ment/influx residencial. a causa envelli de la concatenació dual estructura una presenten nia Baro la de municipis Valls. Molts les de Faura-Benifairó poblacional: nucli delment residencial menys principal relativa caràcter Valls, iel les de de l’especialització hortofructícola de València, davant metropolitana l’àrea ide Sagunt de procedents let, Gi de itambé d’en Berenguer Canet de qualificat i personal professionals . lectius de directius, de directius, lectius ------

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) Cuadro 2.4 de C.V.Sieldatoafiliación detrabajadoresesmenorquecinco,nose indicaelvalorrealsinounespacioenblanco. Algar dePalancia Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre población la de caracterización la de ferencia a di ocupados por residentes, necesariamente no zona, la en existentes trabajo de puestos los 2013 entre y 2017. reciente, mica de trata Se econó recuperación de fase la en y municipal la del evolución comentar empleo comarcal (Cuadro Social 2.4)Seguridad permiten nos la de Registro del afiliaciones de datos Los sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización 2.2 MERCADO LABORAL Alfara delaBaronia Algímia d’Alfara Comunitat Valenciana Província València Torres Gilet Benavites Quart delesValls Petrés Faura Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Segart Sagunt/Sagunto Quartell Municipios

y nacionalidad y

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente:Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 19453 14935 Total afiliacionesS.Social 1371 160 111 221 337 591 289 213 320 586 86 58 71 83 21

- - 1.767.306 2017 (trim2) 917.144 los problemas de generación de empleo del mo (4,3%), a Sagunt en vez a su afiliados asociado los de crecimiento escaso el por explica se Esto y provincial. regional a la inferior sido ha mica en elMorvedre periodo de econó recuperación de Camp del economía la en trabajo de puestos (13,5%). crear de capacidad la que significa Esto (15,1%)regional València de provincia la y de (5,4%)Social crecimiento el que menor mucho Seguridad a la afiliados los de crecimiento de tasa una presenta Morvedre de Camp El mente. que hemosocupada analizado residente previa 20502 15582 1556 117 161 248 414 580 301 167 338 673 69 83 97 92 24

- 12,6% - 21,6% 13,5 % 15,1 % 19,0 % 12,2 % 36,0 % 16,9 % 10,8 % 22,8 % 14,3 % 14,8 % 13,5 % -1,9 % 5,4 % 0,6 % 5,6 % Total 4,2% 4,3% Variación relativa2013-2017(trim2)

- 18,8% - 23,7% Hombres 14,2 % 15,9 % 22,2 % 10,2 % 15,9 % 37,3 % 11,8 % 30,8 % 27,6 % - 9,5% - 1,8% 1,9 % 7,0 % 3,5 % 7,3 % 2,8 % 1,0 %

- - - Mujeres - 12,5% - 16,4% -11,1 % 11,0 % 12,5 % 14,0 % 13,6 % 12,9 % 33,3 % 32,1 % 11,7 % 26,9 % 16,6 % 15,4 % 48,7 % - 0,9% Por sexos patrón. ningún reconocer permite no evolución Valls la les de municipios los en En cambio, nia. Baro la en también como claramente, crecen afiliados los d’en Berenguer En Canet Sagunt. en industrial delo post-reconversión saguntino fuerte que el de los afiliados. Por esta razón la la razón esta Por afiliados. los de el que fuerte de ha las sido afiliadas mucho más crecimiento el que dado masculino, sexo de afiliados los de crecimiento escaso al todo sobre debe se cia Valèn de provincia yla Valenciana Comunitat la a respecto Morvedre de Camp el en empleo del 7,7 % 6,7 % 9,6 %

(Cuadro 2.4),crecimiento menor el 03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 38,8 % 45,0 % 44,9 % 37,9 % 45,0 % 31,4 % 39,4 % 38,1 % 34,0 % 38,8 % 40,3 % 31,3 % 43,0 % 32,2 % 23,4 % 38,8 % 32,9 % 28,6 % 46,3 % Tasa defeminización

40,9 % 44,6 % 44,5 % 39,8 % 39,1 % 30,8 % 36,2 % 29,2 % 28,9 % 38,3 % 44,6 % 35,9 % 40,8 % 36,9 % 47,1 % 34,0 % 40,8 % 30,5 % 42,6 % - - 2017. Es tracta dels llocs de treball 2017. treball de llocs dels tracta Es 2013 anys els i entre recent, mica econò recuperació de fase la en imunicipal comarcal l’ocupació de l’evolució comentar permeten ens (Quadre 2.4) Social Seguretat la de registre del d’afiliacions dades Les espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyen enlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 sexe, edat per de 2.2.3Caracterització AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) 2.2 MERCAT LABORAL Província València Comunitat Valenciana Torres Segart Canet d’EnBerenguer Quartell Quart delesValls Faura Benifairó delesValls Sagunt/Sagunto Gilet Estivella Petrés Benavites Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre Municipios

l’ocupació comarcal, l’ocupaciócomarcal, i nacionalitat i

Torres Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipioni edad (2ºtrimestre). Social,por AfiliacionesalaSeguridad

12,6 % 12,0 % 11,4 % 11,1 % 11,3 % 15,0 % 11,3 % 13,0 % 13,5 % 16,2 % 13,6 % 16,9 % 16 a19 itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliacionesporedad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 9,2 % 8,6 % - - - - -

- 45,8 % 45,7 % 47,0 % 47,8 % 47,7 % 45,2 % 35,7 % 39,8 % 43,0 % 47,8 % 42,5 % 46,3 % 27,0 % 44,3 % 38,8 % 0a4 5a4 60ymás 45a49 30 a44 crear llocs de treball en l’economia l’economia en treball de llocs crear de capacitat la que significa Això (13,5%).València de província la de (15,1%) autonòmic el creixement i (5,4%) Social que menor retat molt a la Segu dels afiliats creixement de taxa una presenta Morvedre de ElCamp prèviament. analitzat hem la població que ocupada resident de caracterització la de ferència adi residents, per ocupats ment necessària no zona, a la existents - - - -

35,5 % 35,1 % 34,7 % 38,9 % 39,9 % 34,4 % 48,2 % 35,7 % 30,6 % 37,5 % 38,6 % 33,6 % 46,8 % 35,3 % 38,1 % - - - -

11,7 % 6,7 % 6,6 % 7,0 % 6,8 % 6,1 % 8,3 % 4,8 % 7,8 % 8,1 % 6,0 % 6,6 % 5,6 % 5,0 % 5,0 % - - - -

13,0 % 13,4 % 12,2 % 12,1 % 19,3 % 14,8 % 16,3 % 10,5 % 10,6 % 11,7 % 15,4 % 18,6 % 6a1 0a4 5a4 60ymás 45a49 30a44 16 a19 9,5 % 9,0 % 8,0 % 5,2 % 8,7 % - - - - -

En canvi, als municipis de les Valls les de municipis als En canvi, Baronia. a la també com rament, cla creixen afiliades persones les d’en Berenguer Canet A a Sagunt. industrial post-reconversió saguntí de generació d’ocupació del model problemes als torn seu al associat (4,3%), a Sagunt afiliats dels ment creixe l’escàs per s’explica Això iprovincial. a l’autonòmica inferior econòmicade ha recuperació sigut període el en Morvedre de Camp del 41,9 % 41,8 % 42,6 % 43,2 % 15,2 % 41,0 % 35,5 % 44,0 % 43,5 % 30,9 % 44,6 % 36,5 % 38,6 % 38,3 % 39,1 % 42,7 % 37,3 % - -

37,8 % 37,5 % 37,4 % 37,4 % 37,1 % 35,9 % 52,2 % 39,0 % 38,5 % 33,1 % 36,7 % 50,5 % 42,5 % 44,8 % 34,8 % 33,3 % 34,2 % - -

11,8 % 18,6 % 10,1 % 7,3 % 7,3 % 7,7 % 7,3 % 8,8 % 9,5 % 8,1 % 7,6 % 8,2 % 6,0 % 6,2 % 5,2 % 7,7 % 9,3 % - - - - la interna, Sagunt té una estructura estructura una té Sagunt interna, la Aesca provincial. iala l’autonòmica a s’aproxima comarcal l’estructura encara que diferències les mateixes 2017 Enel vincial. reprodueixen es i pro autonòmica mitjana a la fa que pel 60 anys) i de 45 imés a59 anys (de edat menys de grups dels relatiu pes major 30 lleuger iun anys) a44 (de 16 joves més ide a29grups anys un lleuger dels menor pes relatiu 2013 el en mostrava Morvedre de d’edat (Quadre 2.5),grups Camp el segons Social Seguretat ala liacions afi les de distribució a la fa que Pel i provincial. cala autonòmica a es lleugerament molt retrocedia 2017 mentre Morvedre, de Camp al 2013 del al significativa manera de crescut ha afiliades) persones de tal del to donesles afiliades respecte queció representen (el percentatge feminitza de taxa la qual la per Raó afiliats. dels el que fort més molt de ha les afiliades sigut creixement el que ja masculí, sexe de afiliats de l’escàs dels bretot, creixement de València és conseqüència, so província i la Valenciana Comunitat a la respecte Morvedre de Camp al més de baix l’ocupaciócreixement (Quadre 2.4)sexes Per patró. cap reconéixer permet no l’evolució el el ------

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Valls. La Baronia ocupa una posición diversa e diversa posición una ocupa Baronia Valls. La Les de subcomarca la está extremo otro el en mientras extranjeros, de porcentajes mayores los presentan d’en Berenguer y Canet Sagunt provincial. nivel del 10%, al en debajo por algo sitúa se extranjeros afiliados de porcentaje el 2.6), (Cuadro empleos estos pan ocu que personas las de nacionalidad la según afiliaciones las de distribución ala En cuanto edades. por afiliados los de polarización de la distribución cierta presentan Baronia Valls yla Les edad; menor de grupos los en afiliados sus netamente concentra guer d’en Beren Canet comarcal; a la idéntica casi estructura una tiene Sagunt interno, Anivel cial. provin y a la regional a la aproxima se comarcal aunquelas la estructura mismas diferencias En2017 y provincial. reproducen se regional promedio al 60 respecto y de años) ymás con (de edad 45 a59 menor de años grupos los de relativo peso mayor 30 años) a44 ligero yun (de16 jóvenes más a29 yde años grupos los de 2013 relativo en peso traba menor ligero un edad de grupos según Social Seguridad a la liaciones afi las de distribución a la respecta que lo Por y provincial. autonómico anivel ligeramente muy retrocedía mientras 2013 de tiva a 2017 Morvedre, de Camp el en significa forma de crecido ha afiliados) de total del respecto mujeres las afiliadas representan que porcentaje el es (esto feminización de tasa 2.2 MERCADO LABORAL (Cuadro mos 2.5), Morvedre de Camp el en la comarca comarca la en ------analizar la estructura de los puestos de trabajo trabajo de puestos los de estructura la analizar (Cuadro 2.7) permiten nos actividad de ción a la Social Seguridad por sec Las afiliaciones empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización nalidad diferente a la UE tienen un peso similar. peso un UE tienen ala diferente nalidad nacio de ylos Europea Unión la de procedentes los extranjeros Aproximadamente intermedia. Segart Algar dePalancia Província deValència Sagunt/Sagunto Torres Quartell Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Comunitat Valenciana Quart delesValls Petrés Algímia d’Alfara DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD trabajadores esmenorquecinco,noseindicaelvalorrealsinounespacioenblanco. 2.6. Cuadro Benavites El CampdeMorvedre Gilet Benifairó delesValls Canet d’EnBerenguer Faura Estivella Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de dato de d’Economia Si el Sostenible.Conselleria Fuente: nacionalidadSocial por(datos2ºtrimestre). Afiliaciones Seguridad

91,3 % 89,3 % 89,9 % 95,2 % 89,5 % 98,3 % 87,3 % 94,2 % 94,2 % 94,4 % 85,5 % 89,9 % 87,3 % 85,6 % 89,2 % 95,9 % 93,7 % 90,7 % 95,2 % Nacionalidad española (trim2) 2013

100,0 % 88 ,0% 91,5 % 89,2 % 89,7 % 89,1 % 94,2 % 89,2 % 94,8 % 92,3 % 90,1 % 96,4 % 83,9 % 90,6 % 88,9 % 96,9 % 92,6 % 96,2 % 92,7 % (trim2) 2017

- -

Nacionalidad extranjera respecto a la Comunitat Valenciana (14,5%) Valenciana Comunitat ala y respecto con Sagunt) en 2017en concentrada y muy (18,5% Morvedre de Camp el en manufacturera industria la de peso mayor el evidencia lo como comarca, esta de industrial especialización ta cier observa se valenciano, autonómico a nivel tiene que el con comarcal empleo el sobre tiva produc rama cada de relativo peso el parando Com ramas. uotras una en empleo del relativa yla también la que especialización pertenecen a productiva rama ala cuanto en comarca la de (trim2) 3,5 % 4,9 % 4,9 % 9,9 % 4,9 % 3,8 % 3,3 % 7,5 % 5,9 % 3,2 % 6,1 % 5,8 % 3,1 % 5,4 % 2,1 % 2013 - - - -

3,9 % 5,4 % 5,3 % (trim2) 0,0 % 5,5 % 7,2 % 3,3 % 7,5 % 7,6 % 6,8 % 2,0 % 6,0 % 5,0 % 2,7 % 3,7 % 6,2 % 2017 - - -

Nacionalidad extranjeraNoUE 5,2 % 5,8 % 5,2 % 5,6 % 2,8 % 2,0 % 2,3 % 6,9 % 4,2 % 9,5 % 3,2 % 0,9 % 0,9 % 2,8 % 5,0 % (trim2) 2013 - - - -

14,1 % 4,6 % 5,4 % 5,0 % 5,4 % 1,9 % 0,0 % 3,6 % 1,7 % 2,5 % 3,6 % 4,3 % 2,7 % 2,4 % 1,2 % 3,7 % 4,9 % (trim2) 2017 - - - - L. Actividadesinmobiliarias sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el distribució d’afiliats per edats. distribució la de polarització certa presenten Baronia Valls ila iles edat, menys de grups els en afiliades persones les d’en netament Berenguer concentra Canet comarcal; a la idèntica quasi 2.7 Cuadro R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas K. Actividadesfinancierasydeseguros J. Informaciónycomunicaciones I. Hostelería B. Industriasextractivas A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD S. Otrosservicios P. Educación H. Transporteyalmacenamiento G. Comercioalpormayorymenor;reparación F. Construcción E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor C. Industriamanufacturera de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores 2.2 MERCAT LABORAL Municipios de vehículosmotor gestión deresiduos y aireacondicionado

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

situa en el 10%, una mica per davall 10%, el en davall per mica una situa se estrangers d’afiliats centatge (Quadre 2.6), que ocupenpersones les ocupacions cions de segons la les nacionalitat afilia les de distribució a la Quant

100,0 % 18,4 % 21,2 % , a la comarca el per el comarca la a , 2013 0,4% 1,1 % 0,5 % 0,9 % 1,0 % 9,8 % 4,2 % 3,1 % 5,7 % 4,3 % 3,3 % 5,8 % 1,5 % 0,4 % 5,3 % 3,3 % 7,2 % 2,6 % EL CAMPDEMORVEDRE

100,0 % 072013-2017 2017 11,4 % 18,7 % 18,5 % 1,7 % 0,8 % 0,9 % 1,3 % 4,6 % 3,1 % 5,2 % 4,4 % 3,5 % 6,1 % 1,8 % 0,1 % 4,6 % 3,3 % 0,7 % 2,6 % 6,6 %

-75,7 % - - 71,4 % 16,2 % 10,5 % 37,7 % 10,5 % 64,6 % 22,4 % 27,2 % 73,4 % -8,9 % -4,1 % -3,3 % -7,8 % 5,9 % 5,4 % 5,1 % 7,7 % 5,1 % 6,1 % 7,6 % ocupa una posició diversa iintermè diversa posició una ocupa Baronia Valls. La les de subcomarca la ha hi extrem al’altre que mentre d’estrangers, alts més centatges per els d’en presenten Berenguer iCanet Sagunt provincial. nivell del

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 7,7 % 0,7 % 2,3 % 1,6 % 8,9 % 4,1 % 1,6 % 4,0 % 5,8 % 6,2 % 4,4 % 5,0 % 5,9 % 0,1 % 2,4 % 3,0 % 1,0 % 0,2 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0 % 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 1,8 % 1,8 % 7,4 % 0,9 % 1,7 % 9,9 % 3,8 % 5,5 % 6,3 % 4,6 % 5,0 % 0,1 % 3,6 % 2,1 % 2,9 % 6,3 % 1,0 % 0,2 %

-10,0 % 11,5 % 18,3 % 19,3 % 15,1 % 41,5 % 24,3 % 28,4 % 15,7 % 27,3 % 13,5 % 24,1 % 16,9 % -9,4 % 1,8 % 9,6 % 9,0 % 0,7 % 9,0 % 7,7 % 2,6 % - - cial. També la construcció, amb un un amb Tambécial. construcció, la iprovin autonòmic pes al superior (4,6%) sector del pes un en sentir deixa es general en comarca i ala Valls a les l’agricultura de tradició (14,2%). València de important La (14,5%) Valenciana nitat província i la Comu la amb relació en aSagunt) da (18,5% 2017 el en concentra i molt Morvedre de Camp al nufacturera ma indústria la de gran més pes de la comarca, com ho el evidencia industrial especialització certa serva valenciana,escala autonòmica s’ob a té que el amb comarcal l’ocupació sobre productiva branca cada de relatiu pes el Encomparar oaltra. ca bran una en l’ocupació de relativa ció l’especialitza i també qual pertanyen a la productiva branca a la quant dels de de llocs la treball comarca l’estructura analitzar permeten ens (Quadrepor secció d’activitat 2.7), Social Seguretat ala afiliacions Les la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 un similar. pes UE tenen ala diferent nacionalitat de iels Europea Unió la de procedents els estrangers dia. Aproximadament ------

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS ello las afiliaciones a la Socialello Seguridad del las Ré afiliaciones para utilizando Morvedre, de El Camp en rales la y situación evolución de las condiciones labo considerar a continuación interesante Resulta enla comarca ytrabajo deempleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización por estratégica. su importancia tretenimiento, en yde recreativas actividades ylas científicas y profesionales lasla actividades hostelería, transporte, el en mejora la sobresale que tras 2013-2017, periodo el en manufacturera mien industria la y de agricultura la de relativo peso el en caída la subrayar cabe dinámica, pectiva pers una Desde comarca. la en profesionales actividades las de relativo peso menor el pante preocu y es València, de provincia y la lenciana (6,1%) Va Morvedre Comunitat ala respecto de Camp el en yalmacenamiento transporte de sector del peso mayor relativo el Destaca da en de residencia el la conjunto comarca. segun la y de d’en Berenguer-Sagunt Canet en turismo del importancia la refleja Ello provincial. y regional media ala superiores pesos sentan 11,4% un con pre hostelería la afiliados, los de y Morvedre, de Camp el en 6,6%un afiliados de con También construcción, la yprovincial. nal (4,6%) regio peso asu sector superior este de peso un en sentir deja se general en comarca la Valls yen les en agricultura la de tradición (14,2%).València de provincia la importante La 2.2 MERCADO LABORAL ------mientras que Sagunt presenta una tasa algo algo tasa una presenta Sagunt que mientras a la porque comarca, internas diferencias tes (32,3%).provincial importan encierra tasa Esta (34,3%) a la regional superior y algo tasa a la 2017 en es 32,8%,Morvedre del inferior algo de Camp el en temporalidad de tasa La marca. co la en temporal) contrato con asalariados de del temporalidad empleo de (proporción 2.8). (Cuadro jornada de tipo ypor contrato de tipo ajena), por cuenta por (trabajo General gimen Torres Segart Sagunt/Sagunto Quartell Província deValència Comunitat Valenciana Quart delesValls Petrés Gilet Faura real sinounespacioenblanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliacionesalaSeguridad Cuadro 2.8 AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA Estivella El CampdeMorvedre Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Algímia d’Alfara Algar dePalancia Canet d’EnBerenguer Benavites Benifairó delesValls Municipios

Esta fuente nos permite calcular la tasa tasa la calcular permite nos fuente Esta

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente:Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y portipode Afiliaciones Seguridad

27,5 % 29,7 % 30,8 % 29,0 % 15,9 % 46,2 % 61,3 % 40,0 % 37,0 % 52,9 % 38,9 % 40,5 % 34,1 % 30,3 % 34,4 % 56,1 % 59,2 % 60,0 % (trim2) 2013 -

32,3 % 34,3 % 32,8 % 30,7 % 50,0 % 27,4 % 37,2 % 50,0 % 42,3 % 42,9 % 38,6 % 45,4 % 41,4 % 32,3 % 35,3 % 57,5 % 41,1 % 40,0 % (trim2) 2017 - - -

neiio Temporales Indefinidos cular reducción. Esta situación refleja que con con que refleja situación Esta reducción. cular les Valls una donde especta ha experimentado 2013 de general en a2017, crecido ha en salvo temporalidad de tasa la dinámica, perspectiva al una vinculadas Desde turismo. terciarias actividades y las agrocomercial actividad a la frente industrial, sector del general en trabajo de condiciones y mejores precariedad menor la refleja Esto comarcal. tasa la de encima por general lo por sitúan Valls se y les Baronia la y d’en Berenguer Canet comarcal, ala inferior 18,9 % 23,1 % 14,5 % 87,0 % 16,7 % 53,8 % - 7,1% -6,9 % -2,3 % 7,7 % 9,5 % 3,7 % 2,6 % 1,4 % 0,0 % 7,7 % 4,8 % 5,6 % -

104,3 % 110,0 % - 19,7% - 65,2% - 24,1% - 48,1% 36,5 % 36,6 % 13,8 % 12,0 % 25,0 % 40,0 % 51,1 % 31,2 % 13,5 % 55,6 % - 3,6% 9,1 % -

22,3 % 23,2 % 23,6 % 23,3 % 10,0 % 30,8 % 37,3 % 52,0 % 33,1 % 28,3 % 21,8 % 25,5 % 28,0 % 21,2 % 21,9 % 56,1 % 28,6 % 22,2 % (trim2) 2013 -

23,4 % 24,0 % 26,1 % 25,8 % 14,0 % 41,9 % 43,3 % 71,4 % 34,5 % 27,7 % 29,5 % 27,5 % 58,9 % 21,5 % 29,4 % 34,6 % 31,4 % 26,0 % (trim2) 2017 - - Morvedre, utilitzant per a fer-ho les les afer-ho per utilitzant Morvedre, de Camp al laborals condicions les tinuació la i situació evolució de considerar a con És interessant ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització estratègica. tància impor la per i d’entreteniment, ves recreati activitats iles científiques i professionals activitats les taleria, l’hos transport, el en millora la breïx 2013-2017,període so que mentre el en manufacturera indústria la de i l’agricultura de relatiu pes el en da caigu la s’ha subratllar de dinàmica, d’una perspectiva Des comarca. la a professionals activitats les de tiu rela pes menor el preocupant i és Valenciana de València, i la província (6,1%) vedre Comunitat ala respecte Mor de Camp al emmagatzematge i transport de sector del pes major relatiu el Destaca comarca. la de la en segona residència el conjunt i de i Sagunt d’en Berenguer a Canet del turisme la importància reflecteix Això i provincial. autonòmica mitjana ala superiors pesos presenten liats, 11,4% un amb i l’hostaleria afi dels Morvedre, de Camp al 6,6% d’afiliats 2.2 MERCAT LABORAL ------ció són molt inferiors a l’autonòmica al’autonòmica inferiors molt són ció varia de taxes Aquestes indefinit. te contrac amb afiliats dels al superior sigut ha temporals contractes amb dels afiliats econòmica el creixement que amb la recuperació reflecteix espectacular.reducció que Situació una experimentat ha Valls on a les general del 2013 al 2017, excepte en crescut ha temporalitat de taxa la dinàmica, d’una perspectiva Des turisme. al vinculades terciàries tats activi iles agrocomercial l’activitat de davant industrial, sector del neral i millors condicions en de ge treball precarietat menor la reflecteix Això comarcal. taxa la de damunt per ral gene en situen Valls se iles Baronia ila d’en Berenguer Canet comarcal, ala inferior mica una taxa una ta presen Sagunt que mentre perquè a la comarca, internes diferències (32,3%).cial importants Taxa té que (34,3%)gional provin ala isuperior 2017 re taxa a la 32,8%, del inferior el en és Morvedre de Camp al ralitat tempo de taxa La comarca. ala ral) tempo contracte amb d’assalariats de l’ocupaciótemporalitat (proporció de taxa la calcular permet ens que (Quadre 2.8). jornada de tipus iper contracte de tipus per d’altri), compte per (treball General Règim del Social Seguretat ala afiliacions Font Font ------ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 tonòmica i provincial. tonòmica au aescala que més Morvedre de Camp al crescut ha precarietat de 2013 2017 iel forma l’esmentada el entre que és preocupant cosa La forta. interna una dualitat mostren Valls les ide Baronia la de municipis els comarcal, mitjana la de entorn situen se iCanet Sagunt que Mentre l’espai. en uniforme no que encara relativa, intensitat certa gudes) amb vol no faenes de tracta es general en que (atés laboral precarietat la de dimensió nova la pateix comarca la tant, Per iprovincial. autonòmica a escala registra es que del munt 2017, da per punts idos un entre 26,1% iel Morvedre de Camp el en del dels assalariats de llocs treball 2013 el en afecta 23,6% el parcial, jornada la de incidència a la fa que Pel Valls. ales gistrat re temporal contracte amb afiliats dels forta caiguda ila i temporals fixos afiliats dels comarca la amb ció amenor Sagunt en creixement rela el Destaca comarcal. relatiu ment creixe menor referit pel i provincial ------que proporciona el SERVEF per el no proporciona que registrat d’atur dades les que Atés període. el tot en registrat l’atur de l’augment allí modera que fet marcal, co mitjana ala superiors sigut han durant la també recuperació gistrat re l’atur de caigudes les espais rrers da dos els en això, No obstant des. eleva més molt ataxes general en creix registrat l’atur Baronia, Valls ila d’en les Berenguer, aCanet contra, menor alcreixement comarcal. Per de taxes registra crisi de període el durant registrat l’atur on municipi l’únic pràcticament és Sagunt vincial. pro ial al’autonòmic inferior sigut ha comarca a la registrat l’atur de ment junt del 2007-2017, període el creixe con el en qual, pel Motiu provincial. ala inferior illeugerament tonòmica (-28,7%) al’au idèntica quasi sigut ha 2013-2017recuperació la caiguda provincial i autonòmica taxa la de davall per 2007-2013crisi 187,3%, el mica una de període el en augmentat ha vedre Mor de Camp al L’aturció. registrat recupera la de id’inici crisi de recent període el en Morvedre de Camp al desocupació la de variació la mentar co (SERVEF) permeten i Formació Valenciànades pel Servei d’Ocupació d’atur proporcio Les xifres registrat (Quadre 2.9). En la fase de de fase Enla ------

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO de Camp del asalariados trabajo de puestos 2013 en afecta 23,6% al parcial, nada los de jor la de incidencia ala respecta que lo Por Valls. les en registrado temporal contrato con afiliados los de caída fuerte y la y temporales fijos afiliados los de comarca a la respecto con Sagunt en crecimiento menor el Destaca comarcal. relativo crecimiento menor referido el por yprovinciales autonómicas a las inferiores muy son variación de tasas Estas do. indefini contrato con afiliados los de al superior ha temporales sido los con contratos afiliados la económica recuperación de el crecimiento 2.2 MERCADO LABORAL Província València Comunitat Valenciana Torres Segart Sagunt/Sagunto Gilet Quartell Quart delesValls Petrés Faura Estivella Benavites Algar dePalancia Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Algímia d’Alfara Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre Municipios

Paroregistradosegúnsexo (a31demarzocadaaño).Fuente:Servicio ValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

198.345 95.784 2007 3411 2781 132 14 98 27 31 45 94 28 12 19 24 56 17 28 5

Total paroregistrado - - 293.973 591.125 2013 9799 7693 nivel autonómico y provincial. autonómico nivel a que más Morvedre de Camp el en crecido 2013 ha y2017 precariedad de forma esta entre que es preocupante Lo interna. dualidad fuerte una Valls muestran les yde Baronia la de municipios los comarcal, media a la torno en sitúan se yCanet Sagunt Mientras espacio. el en uniforme no aunque relativa, intensidad cierta con deseados) no trabajos de trata se general lo (dado por que laboral precariedad la de dimensión nueva esta sufre comarca esta tanto, lo Por yprovincial. autonómico vel ani registra se que lo de encima por puntos 26,1% y al Morvedre 2017, en y dos uno entre 116 367 331 123 418 204 106 45 16 98 75 44 39 65 59

208.164 420.710 2017 6985 5586 222 243 115 315 34 62 42 69 71 23 54 26 33 84 6

198,0 % 206,9 % 187,3 % 2007-13 221,4 % 141,9 % 220,0 % 157,8 % 274,5 % 252,1 % 176,6 % 263,0 % 339,3 % 170,8 % 105,3 % 216,7 % 264,3 % 266,7 % 247,1 % 278,6 % Variación relativaparoregistrado

- 28,8% - 29,2% - 28,7% 2013-17 - 24,4% - 39,5% - 62,5% - 27,4% - 44,0% - 36,7% - 40,5% - 26,6% - 42,3% - 47,7% - 16,9% - 33,3% - 24,6% - 43,6% - 44,1% - 20,8%

- 071 072013 2007 2007-17 112,1 % 117,3 % 104,8 % da (-28,7%) ha sido casi idéntica a la regional y (-28,7%)da regional a la idéntica casi sido ha 2013-2017 recuperación de fase En la caí la 2.9). (Cuadro y regional autonómica tasa la 2007-2013sis 187,3%, el de debajo por algo cri de periodo el en aumentado ha Morvedre de Camp el en registrado paro El cuperación. re la de inicio y de crisis de reciente período el en Morvedre de Camp El en desempleo del variación la comentar (SERVEF)permiten ción y Forma Empleo de Valenciano Servicio el por proporcionadas registrado paro de cifras Las enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización 142,9 % 100,9 % 158,5 % 129,6 % 126,5 % 153,6 % 138,6 % 105,4 % 125,0 % 200,0 % 20,0 % 35,5 % 91,7 % 53,3 % 36,8 % 94,1 %

61,3 % 60,3 % 61,3 % 64,3 % 60,0 % 60,1 % 74,1 % 70,2 % 74,2 % 60,2 % 70,8 % 68,9 % 64,3 % 65,2 % 64,3 % 75,0 % 63,2 % 52,9 % 71,4 % Tasa feminizaciónparoregistrado

50,3 % 50,0 % 48,6 % 18,8 % 55,6 % 48,1 % 54,1 % 55,0 % 57,3 % 53,4 % 43,9 % 51,0 % 47,4 % 44,6 % 50,0 % 46,2 % 56,4 % 39,0 % 50,9 %

57,8 % 57,8 % 56,1 % 50,0 % 50,0 % 55,1 % 69,4 % 58,1 % 60,9 % 73,8 % 56,5 % 60,6 % 60,3 % 57,4 % 60,9 % 63,0 % 42,3 % 60,6 % 63,1 % 2017 - - - -

les dades de persones de quinze i i quinze de persones de dades les registrat l’atur amb a comparar per areferència com utilitzem fer-ho, a Per treballar. de edat en població ala respecte registrat l’atur de cia municipal), hem calculat la incidèn aescala estimacions ha hi no fet (de província ala inferiors a escales fiable l’EPA de resulta no l’explotació ique aturada), està tant, i, per pació ocu busca que part la asaber per la conéixer població activa requereix (que d’atur taxa la estimar meten Cuadro 2.10 INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO 2.2 MERCAT LABORAL El CampdeMorvedre Petrés Faura Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Gilet Estivella Canet d’EnBerenguer Algímia d’Alfara Algar dePalancia Sagunt/Sagunto Quart delesValls Torres Província València Comunitat Valenciana Segart Quartell Benifairó delesValls Benavites Municipios

Paroregistradoa31demarzoporsexo/Población15añosymássexo.Fuente:Elaboración propiacondatosdeServicioValencianoEmpleoyFormación(SERVEF)PadrónMunicipalContinuo(INE).

- - 4,5 % 4,5 % 4,7 % 2,8 % 5,5 % 3,4 % 4,1 % 3,7 % 4,5 % 2,5 % 3,0 % 2,7 % 3,0 % 3,8 % 5,0 % 2,1 % 3,2 % 3,1 % 2,2 % oa Hombres Total blació. de La posterior recuperació 12,7% el aafectar po la de arribat havia 2013 el en que registrat l’atur mentre aturada, estava comarca la de treballar de edat en població la 2007, 4,5% un crisi, la de de al’inici l’any que veure podem dites, cions precau les Amb activa. població la l’EPA, sobre l’EPA que ja calcula es estima que d’atur taxa ala inferiors 2.10). l’INE de (Quadre continu municipal padró el proporciona que anys més

Incidencia paro2007 Les dades són evidentment Les dades són evidentment 3,6 % 3,5 % 3,8 % 1,6 % 3,4 % 2,0 % 1,9 % 3,0 % 3,6 % 3,5 % 2,0 % 1,6 % 2,0 % 3,3 % 4,1 % 1,1 % 1,7 % 2,3 % 1,1 %

Mujeres 5,5 % 5,4 % 5,7 % 3,8 % 4,2 % 7,7 % 4,8 % 3,1 % 5,1 % 5,6 % 4,0 % 3,7 % 4,1 % 4,2 % 5,9 % 3,1 % 4,0 % 4,6 % 3,2 %

- - 12,7 % 13,5 % 13,6 % 10,7 % 11,1 % 12,0 % 13,6 % 13,3 % 10,4 % 13,8 % 10,5 % 8,4 % 8,3 % 7,3 % 7,9 % 9,6 % 7,2 % 8,1 % 7,9 % Total superior a la regional i idèntica a la ala i idèntica regional a la superior 2007 el en (el 61,3%) mica una era comarca a la registrat l’atur de ció feminitza la gènere, de En termes considerats. els moments tots en iautonòmica comarcal a escala al’existent superior és aSagunt trat la de La incidència crisi. l’atur regis a previ nivell del damunt per bastant 10,5%, del menys mica una encara a fins l’atur de incidència la reduït ja 2016 el en que fet ha l’ocupació s’ha

Incidencia paro2013 13,3 % 13,8 % 13,7 % Hombres 11,9 % 11,8 % 14,2 % 14,3 % 10,0 % 15,3 % 14,7 % 11,6 % 9,8 % 7,3 % 7,9 % 8,0 % 6,7 % 6,6 % 7,3 % 8,3 %

12,2 % 13,2 % 13,5 % 11,7 % 14,8 % 12,9 % 12,1 % 12,9 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres 9,0 % 9,6 % 9,6 % 8,6 % 9,5 % 9,4 % 3,7 % 7,7 % 8,8 % 6,5 % 7,5 %

- - - 10,5 % 10,7 % 11,0 % 10,2 % 11,6 % provincial provincial trat per grups d’edat grups per trat l’atur diferenciar regis permeten SERVEF del dades les Finalment, crisi. ala previs nivells els assolir sense que encara aaugmentar tornat ha recuperació la amb però registrat, l’atur de dins dones de percentatge el s’ha reduït crisi la amb que significa Això vincial. ipro regional al inferiors nivells en 2013 el en situa se ençà, 2017 iel 9,0 % 7,4 % 7,9 % 8,7 % 9,6 % 7,7 % 6,5 % 7,3 % 7,8 % 6,0 % 5,9 % 7,1 % 7,0 % 5,4 %

Incidencia paro2016 (Quadre 2.9). 10,0 % 11,4 % 9,7 % 9,9 % 8,3 % 6,4 % 7,8 % 7,3 % 7,6 % 7,8 % 8,7 % 6,2 % 5,4 % 6,9 % 7,4 % 4,9 % 5,4 % 5,6 % 4,4 %

(Quadre 2.11). De llavors llavors De 11,0 % 11,6 % 12,0 % 12,3 % 10,1 % 10,7 % 11,8 % 10,5 % 8,4 % 9,2 % 8,0 % 4,1 % 7,6 % 7,7 % 8,2 % 6,8 % 8,5 % 8,5 % 6,4 % - -

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS son evidentemente inferiores a la tasa de paro paro de tasa ala inferiores evidentemente son 2.10). INE del (Cuadro Continuo cipal Muni Padrón el 15 proporciona que años y más de personas de datos los registrado paro el con comparar para referencia como utilizamos ello, Para trabajar. de edad en población a la pecto calculado res la incidencia del registrado paro hemos municipal), anivel estimaciones existen no (de hecho provincia ala inferiores a niveles fiable EPAla de resulta no explotación la y que cando empleo desempleada), y, está por tanto, bus está que esta de parte la saber para tiva ac población la conocer (que requiere paro de tasa la estimar SERVEF permiten el no porciona pro que registrado paro de datos los que Dado eltodo periodo. en registrado paro del aumento el allí derando mo comarcal, media ala superiores sido han la también durante recuperación registrado paro del caídas las espacios últimos dos estos en No obstante, elevadas. más mucho a tasas general lo por crece registrado paro el Baronia, Valls y la d’en les Berenguer, Canet en contrario, el Por comarcal. al menor crecimiento de tasas registra crisis de periodo el durante registrado paro el donde municipio único el prácticamente es Sagunt provincial. y al regional al inferior sido haya comarca la en registrado paro del miento 2007-2017, periodo del conjunto el en creci el que ahí De provincial. a la inferior ligeramente 2.2 MERCADO LABORAL Los datos datos Los ------estratos más jóvenes: los porcentajes de para de porcentajes los jóvenes: más estratos ba del una desempleo en mayor concentración 2.11). (Cuadro edad de grupos por registrado paro el renciar dife SERVEF permiten del datos los último, Por crisis. ala previos niveles los zar alcan sin aunque a aumentar vuelto ha ración recupe la con pero registrado, paro del dentro mujeres de porcentaje el reducido ha se crisis la con que significa Esto y provincial. regional 2013 en al sitúa y2017 inferiores niveles en provincial a la eidéntica regional a la superior algo era 2007 en (el 61,3%) comarca la en registrado paro del feminización la género, de En términos considerados. los momentos todos en y regional comarcal a nivel existente al mayor es Sagunt en registrado paro del dencia inci La crisis. ala previo nivel del encima por 10,5%, del bastante menos algo todavía hasta paro del incidencia 2016 la en reducido haya se a que llevado ha empleo del posterior peración 12,7% recu al La población. a afectar esta de llegado había 2013 en que registrado paro el mientras parada, estaba comarca la de bajar tra de edad en 4,5% un población la de crisis, 2007, año el en que ver demos la de inicio al precauciones,la po población Con estas activa. sobre calcula se EPA, la esta que ya estima que (Cuadro 2.9) (Cuadro En 2013 presenta comarca la . Desde entonces se se entonces . Desde ------más el problema de generación de empleo. ade Destaca afectados. más colectivos a los respecta que lo por como general anivel tanto nos de de desempleo reducción en la comarca, térmi en recorrer por camino queda aún que lo con igual, por edad de grupos los todos de mejorando de la desempleono situación está empleo del reciente aumento el En suma, cial. provin y al autonómico al superior muy marcal co valor un 25 de con años a44 colectivo el en concentran se diferencias las que forma tal de provincial, yel autonómico el con esencialmente alineado ha 25 de se años menores los de taje porcen el ahora pero joven, más relativamente población la en comarca la en registrado paro (2013-2017)ca del concentración la persiste vincial. En el periodo de económi recuperación y pro regional peso al respecto con 45de años mayores registrados parados los de comarca (36,1%) peso menor un era la en total el sobre situación esta de contrapartida La provincial. y regional a nivel porcentajes a los superiores 25 (53,9%) años y 44 entre eran comprendidas 25 de (10,1%) años menores dos edades y con ------DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD contrapartida de la situació era un un era situació la de contrapartida La iprovincial. autonòmica escala a percentatges als superiors eren (53,9%)25 anys i44 entre preses (10,1%) 25de anys com edats i amb menors d’aturats percentatges els joves: més estrats en desocupació la de alta més concentració una 2013,En el presentava comarca la Cuadro 2.11Paroregistradosegúngruposdeedad(a31marzocadaaño).Fuente:ServicioValenciano deEmpleoyFormación(SERVEF).Fuente:MinisterioSeguridadSocial(enero2017). 2.2 MERCAT LABORAL Torres Província València Comunitat Valenciana Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers El CampdeMorvedre Segart Sagunt/Sagunto Petrés Faura Canet d’EnBerenguer Benavites Gilet Estivella Benifairó delesValls Quartell Quart delesValls Municipios

Menos de25 10,1 % - 18,8 % 12,1 % 10,5 % 13,7 % 17,3 % 8,9 % 8,8 % 8,9 % 9,8 % 4,8 % 9,1 % 7,7 % 2,6 % 6,8 % 9,2 % 8,6 % 5,7 % 6,6 % més jove, però ara el percentatge percentatge el ara però jove, més relativament població la en marca co a la registrat l’atur de tració (2013-2017) la concen persisteix període de econòmica recuperació En el iprovincial. autonòmic pes el amb relació en 45 de anys majors registrats aturats dels comarca la (36,1%) baix més pes a total el sobre

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 51,2 % 53,9 % 50,2 % 37,8 % 49,1 % 59,5 % 58,5 % 53,9 % 58,5 % 46,2 % 55,9 % 50,9 % 56,3 % 53,3 % 49,3 % 58,3 % 56,7 % 54,5 % 62,2 %

- - 45 ymásaños 39,8 % 36,1 % 41,0 % 53,3 % 51,3 % 25,0 % 28,4 % 31,7 % 38,5 % 32,4 % 33,8 % 37,3 % 42,5 % 36,2 % 28,6 % 33,3 % 42,2 % 36,4 % 36,0 % el col el en es concentren les diferències de manera que provincial, el i mic amb l’autonò essencialment neat s’ha25 ali de anys menors dels millora de la desocupació de situació no l’ocupació de recent l’augment Ensuma, provincial. ial l’autonòmic a superior molt comarcal valor un

. lectiu de 25 a 44 anys amb amb 25 de anys a44 lectiu Menos de25 13,9 % 11,1 % 10,1 % 15,6 % 7,2 % 7,1 % 6,7 % 2,9 % 3,8 % 9,1 % 4,8 % 0,0 % 2,8 % 5,1 % 8,7 % 6,4 % 6,5 % 2,4 % 6,8 %

2017 (a31deMarzo) - - als col als fa que pel com general aescala tant comarca, ala desocupació de ducció re de termes en arecórrer camí ha hi encara cosa qual la per manera, mateixa la d’edat de grups els tots ció d’ocupació. taca, a més, el problema de genera 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,9 % 41,3 % 46,7 % 32,4 % 30,8 % 33,3 % 51,1 % 48,1 % 45,5 % 45,2 % 46,8 % 46,8 % 42,9 % 43,2 % 46,5 % 43,7 % 50,4 % 52,2 % 37,7 % . lectius més afectats. Hi des afectats. més lectius

50,9 % 51,6 % 46,6 % 64,7 % 37,9 % 43,8 % 39,1 % 65,4 % 45,5 % 50,0 % 66,7 % 46,8 % 46,8 % 54,8 % 50,0 % 53,5 % 35,7 % 40,7 % 52,2 % - - -

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Mola de Segart Autor: ESTEPA III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

3.1 El sector agrario cala internacional a partir del siglo XV, hasta tal la demanda de vino había decaído. A partir de en el Camp de Morvedre punto que la variedad local de viña que los pro- mediados del siglo XX la regresión, aunque ducía, la monastrell, sería exportada y conocida paulatina, sería constante, de tal manera que La agricultura del Camp de Morvedre ocupa ac- fuera de nuestras fronteras bajo el nombre de en 1960 quedaban 907 hectáreas y en 1985 tualmente poco más de 9.230 hectáreas, justo mourvedre, derivada sin duda del topónimo va- habían bajado a sólo 119, hasta acabar siendo una tercera parte de la superficie total comar- lenciano Morvedre con que era llamada enton- actualmente un cultivo meramente testimonial. cal (Cuadro 3.1). Ha habido una fuerte regre- ces Sagunt. Durante los siglos XVII y XVIII buena sión de la misma con respecto a 1960, cuando parte de la cosecha derivó hacia la elaboración se cultivaban 17.580 hectáreas, equivalentes de aguardiente, que era exportado por comer- 3.2 El predominio actual entonces a casi los dos tercios de la totalidad. ciantes holandeses, británicos y franceses al de los cítricos Ello se debe principalmente (Cuadros 3.2 y 3.3, resto de Europa. Luego, a partir de 1850, las Figura 3.2) al abandono de muchos cultivos de plagas americanas (sobre todo la filoxera) que Los cítricos fueron a partir de 1912 el cultivo secano como el algarrobo, el olivo y el viñedo, hicieron disminuir la cosecha en Francia y otros sustitutivo del viñedo. Con anterioridad a esta que se encontraban en zonas marginales y que lugares de Europa, motivaron una demanda fecha y desde por lo menos el siglo XVII, las na- no resultan ya rentables, y a la gran expansión exterior de vinos de pasto valencianos y en el ranjas y limones de Sagunt eran objeto de ex- del suelo urbano, la proliferación de urbanizacio- Camp de Morvedre se plantaron muchas más portación por el Grau Vell a Holanda y Francia, nes y la creación de suelo industrial, sin olvidar viñas a expensas de olivos, algarrobos e inclu- pero su cultivo se hacía de forma irregular, con Juan Piqueras el impacto de las grandes infraestructuras que so huerta. Según datos oficiales en 1889 el árboles plantados en las orillas de las acequias atraviesan la comarca, como son la Autopista partido judicial de Sagunt contaba con 6.936 y linderos de las parcelas en riego. Los cítricos del Mediterráneo y la Autovía Mudéjar. hectáreas de viñedo, que todavía aumentarían no eran por tanto ajenos a la agricultura local, en otras mil o dos mil antes de que la plaga fi- aunque ésta estuviera dominada por el viñe- El paisaje agrícola se halla actualmente domi- loxérica empezara a invadirlo en 1912, matando do. No es casual que fueran precisamente los nado por los cítricos en más de cuatro quintas todas aquellas vides. Su reconstitución a partir miembros de la Sociedad Vitivinícola Saguntina partes, y difiere totalmente del que había hace de 1920 fue parcial, apenas unas 1.500 hectá- fundada en 1881, quienes primero empezaron un siglo, cuando el cultivo dominante era el viñe- reas (datos de 1945) en los secanos interiores a realizar grandes plantaciones de naranjos en do, sobre todo en la llanura, acompañado por el y con una nueva variedad, la moscatel, ya que sustitución de los viñedos destruidos por la fi- olivo, el algarrobo en las zonas más montuosas y, ya en las tierras más bajas, las hortalizas y el arroz. (Cuadro 3.1, Figura 3.1) EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS Año Total Regadío Secano Huerta Cítricos Algarrobo Olivo Viña Almendro El viñedo, del que apenas quedan una decena 1960 17.580 7.458 10.121 462 6.193 8.872 252 907 57 de hectáreas, fue durante siglos el cultivo más 1985 14.767 8.814 5.953 549 8.009 4.459 432 119 942 representativo de la agricultura saguntina. Sus 1995 13.296 8.771 5.525 356 8.209 3.800 325 29 421 vinos ya eran conocidos en Roma a comienzos 2016 9.235 7.641 1.594 272 6.857 1.290 226 10 70 de nuestra era y volverían a ser conocidos a es- Cuadro 3.1 Fuentes: Cámaras Agrarias 1959 y Conselleria d’Agricultura 1985, 1995 y 2016 56 tàrees, equivalents llavors a vora avora llavors equivalents tàrees, 17.580 conreaven es quan hec a1960,fa que pel forta regressió cal. comar total superfície la de part tercera una just 9.230 hectàrees, de més poc actualment ocupa dre Morve L’agricultura de Camp del al Camp deMorvedre 3.1 agrari El sector AGRICULTURA 3. Cuadro 3.2 SUELO PRODUCTIVO Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Algar dePalancia Algímia d’Alfara Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Faura Quart delesValls Petrés Gilet Quartell Sagunt/Sagunto Segart C.Valenciana Torres Provincia Comarca Comarca/Provincia Municipios (Quadre 3.1) una N’hi hagut ha I RAMADERIAI

(1) Fuente:IVE(2009). (2) Fuente:COPUT(1995)ySIOSE(2005).(*) No disponemosdeestosdatosparaelconjunto delaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03 9.454,65 5.545,61 327,10 330,22 266,17 228,81 323,37 614,66 102,51 476,30 423,48 463,50 2,17 % 52,97 53,37 73,28 92,96 80,34 a% Ha - - - Total

infraestructures que travessen la la travessen que infraestructures grans les de l’impacte oblidar sense industrial, sòl de creació ila zacions d’urbanit proliferació la urbà, sòl del expansió gran iala rendibles, eren no ja i que marginals zones en ven troba es que vinya, ila l’olivera fera, garro la com secà de cultius molts 3.2 y3.3, Figura 3.2) l’abandó de de (Quadres principalment seqüència con és Això total. del terços dos els 38,48 40,34 34,72 27,92 25,10 12,46 42,51 74,38 32,35 22,76 13,60 53,56 39,07 29,23 50,23 12,09 41,60 39,35 9,08 -

148.489,16 267.753,88 Superficie cultivada(1) 7.161,65 4.574,31 199,21 251,99 178,38 410,24 204,25 166,18 205,73 364,61 275,08 4,82 % Ha 83,88 46,47 82,60 65,64 46,66 6,42 Regadío

29,91 34,07 75,75 89,91 77,04 67,02 42,88 60,33 88,09 87,07 51,39 89,57 81,83 66,74 86,10 88,86 82,49 59,35 7,99 % -

287.520,89 627.680,5 - - - - 131,01 157,19 272,05 204,42 971,30 188,42 0,80 % Ha 2.293 75,11 87,79 23,08 58,87 18,63 10,36 73,92 6,31 7,64 més muntanyoses i, ja a les terres terres ales i, ja muntanyoses més zones ales garrofera ila l’olivera de acompanyada plana, ala sobretot vinya, la era dominant cultiu el quan segle, un fa havia hi que del talment to idifereix parts, cinquenes quatre en mésment dominat de pels cítrics actual troba es agrícola El paisatge Mudèjar. il’autovia Mediterrani comarca, com són l’autopista del Secano 6,9

70,09 65,93 24,25 32,98 22,96 12,93 10,09 39,67 11,91 57,12 48,61 18,17 33,26 13,90 10,43 11,14 17,51 92,01 40,65 % -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 37,95 99,98 99,75 10,57 25,34 97,51 20,29 66,80 80,75 55,52 6,88 0,03 2,76 0,03 9,75 - (*) - - - -

27,71 25,26 15,14 26,93 18,08 28,68 56,36 23,89 38,37 19,14 78,32 25,43 44.04 1,39 - (*) - - - - - Capacidad agrícola(%)(2)

- - 47,73 20,20 31,48 56,21 77,40 51,36 42,49 38,16 partir del segle XV, fins al punt que que punt XV, al segle fins del partir a internacional aescala coneguts aser itornaren era nostra de ment comença al aRoma coneguts eren ja vins Els saguntina. l’agricultura de méssegles el representatiu cultiu durant ser va d’hectàrees, desena una ha hi apenes qual la de vinya, La (Quadre 3.4, Figura 3.1) il’arròs. hortalisses les baixes, més 9,32 - (*) ------

14,28 11,75 35,17 25,35 18,30 18,91 15,25 27,28 11,93 14,31 73,26 7,83 1,10 4,99 5,20 - (*) - - - -

15,31 22,43 26,74 2,91 4,84 3,27 3,67 4,21 0,02 0,25 1,52 4,31 4,52 0.11 3,49 - (*) - - - -

cualificada 0,25 - (*) No ------

57 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 58 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI más atrevidas. Según las estadísticas oficiales oficiales Según las estadísticas más atrevidas. vez cada terrazas construido han se que las bre so deladeras las interiores, colinas y montañas las hacia llanura la desde extendiéndose fueron naranjos de huertos los pozos alos Gracias aellos. adscritos regantes los yen pozos los en daños el con en acuífero, los consiguientes marina agua de intrusión la sequía, de períodos en ya, provocado ha litoral llanura la en agua de extracción excesiva La mixto. regadío de como calificada ser podría parte cuarta otra yla da de agua eleva exclusivamente seregada nutre superficie la de partes cuartas tres las de más actualmente que de punto el hasta profundidad a mayor vez cada pozos, abriendo seguido han se días a nuestros llegar yhasta posterioridad Con Estivella...). Petrés, (Albalat, Palancia del media docena en otra ron los pueblos del valle 1964. hicie de se fechas antes mismas las Por y media docena otra añadiendo irían se luego 1953, en pozo primer un abrió que al Quart de Unión La Sindicato el donde Segó, Valls de les que componen la en comarca, especialmente demás ylos Sagunt de término del resto el por repartidos muchos otros luego sumando ir que 150, acasi habría que aumentado y alos habían 1964 en que 90 de pozos, cerca contabilizaban se treinta años los de amediados que las en Vila, la de yparte Gausa Montíber, de las en decir es anuales, riegos o dos uno permitía sólo Mayor Acequia la de agua el que las en partidas las en especialmente pozos, de perforación la en capitales sus invirtieran ello para y que loxera AGRICULTURA 3. Y GANADERÍAY - - - y mandarinos, mientras quey en mandarinos, la llanura mientras aluvial más naranjos plantando han se seguido lancia dencia, pues en los municipios del valle del Pa se ha una producido doble ten posterioridad 8.200 de 1995. en máximo a un llegar ta Con has 1960 en que a6.200 hectáreas ascendían manera tal de plantaciones, nuevas las nudaron rea se cincuenta años los de apartir pero reas, hectá de millar un 1950 casi aarrancar obligó 1936 entre y exportación 5.000. de las crisis La a casi ya llegado habría se Civil Guerra la de ras víspe yen Sagunt de partido el en naranjos de 3.100 1922 ya en plantado habían se hectáreas Cuadro 3.3 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Algar dePalancia Benavites Algímia d’Alfara Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Gilet Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Torres Segart Sagunt /Sagunto Quartell Quart delesValls Petrés Faura Municipios Fuente: IVE,CensoAgrario (2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 67.774 4,12% 2.795 1.586 ------121 135 128 121 124 86 89 41 78 72 12 61 54 42 45

menos destruidas por la Autovía Mudéjar). Autovía la por destruidas menos 1.570 (230 hectáreas restantes las reparten menos) y los pueblos del valle del Palancia se 1995);en 1.008 otras Segó Valls de (380 les (700 que menos cítricos de 4.290 hectáreas contiene grande, más el ser por Sagunt, de no 4.339térmi El mandarinas. otras de ylas ce 2.518 dul- que la naranjas de variedades de son de 6.860 en estima hectáreas, se cítricos de actual superficie la como así Es mencionadas. antes tráfico de infraestructuras grandes y las eindustrial urbano suelo del expansión la ante huertos muchos sacrificar que tenido han se Tamaño medio(Ha) 7,49 6,44 3,38 5,08 3,84 1,18 1,30 4,15 1,69 4,54 2,08 5,21 1,52 1,36 2,44 3,84 6,70 3,50 3,50 - - cara que gradual, va ser constant, de de constant, ser va gradual, que cara en regressió, la XX, segle mitjan de A partir decaigut. havia vi de manda de la que ja moscatell, la varietat, nova una i amb interiors secans els 1945) (dades de 1.500 en hectàrees unes 1920 apenes parcial, ser va de apartir reconstitució La vinya. 1912, en la envair-les tota matant la plaga de la fil que abans més mil odos mil en taren augmen encara que vinya, de tàrees 6.936 havia hi hec Sagunt de dicial 1889, en ju oficials, dades partit al Segons horta. itot ifins garroferes d’oliveres, acosta vinyes més moltes plantar van es Morvedre de Camp al i valencians corrents vins de exterior demanda una motivar van d’Europa, llocs ialtres aFrança collita la minuir .AGRICULTURA 3. (sobretot la fil la (sobretot 1850,de americanes plagues les apartir Després, d’Europa. resta la a ifrancesos britànics holandesos, comerciants quedent, exportaven d’aiguar al’elaboració cap derivar va collita la de iXVIII,part XVII bona segles els Durant Sagunt. llavors anomenat amb el qual era Morvedre del valencià sens topònim vat dubte deri mourvedre, de nom el amb res fronte nostres les de fora coneguda i exportada fou monestrell, produïa, els que vinya de local varietat la I RAMADERIAI . loxera) que van fer dis fer van que loxera) . loxera començaraloxera a ------cultiu merament testimonial. merament cultiu 119, només un actualment aser fins 1985 a ien baixat havia hectàrees 1960 en que manera 907 n’hi havia Vell a Holanda i França, però el cul el però iFrança, Vell aHolanda d’exportació pel Grau objecte eren Sagunt de illimes taronges XVII, les segle el d’almenys ides data d’eixa Abans vinya. la de substitutiu cultiu 1912 de apartir ser van el cítrics Els dels cítrics 3.2 actual El predomini quies i fites de les parcel les de i fites quies sé les de ribes ales plantats arbres amb irregular, manera de feia es tiu les quals a mitjan dècada dels trenta trenta dels dècada a mitjan quals les en Vila, la de ipart Gausa Montíber, al’any, adir, és regs de dos ales o un permetia només Major séquia la l’aigua de quals les en partides a les de pous,la perforació especialment en capitals seus els invertiren fer-ho fil la per destruïdes yes vin les de substitució en tarongers de plantacions grans afer mençar 1881, en dada co van primer qui els fun Saguntina Vitivinícola la Societat els membres de precisament foren que casual No és vinya. la minara do la que encara local, l’agricultura a aliens tant per eren no cítrics Els . loxera i per a a iper loxera . les en reg. reg. en les ------s’han construït terrasses cada vega cada terrasses s’han construït quals les sobre interiors, muntanyes i tossals dels vessants als cap plana la de des estendre van es rongers ta de horts els pous, als Gràcies adscrits. regants els ien pous els en consegüents danys d’aigua en l’aqüífer, marina amb els intrusió la sequera, de períodes en provocat, ha ja litoral plana ala gua d’ai L’extracció excessiva mixt. diu rega de com qualificada ser podria part quarta il’altra d’aigua elevada exclusivament esregada nodreixen superfície la de parts quartes tres les de més actualment que punt al fins profunditat amés vegada cada més, n’han se obert dies, nostres als aarribar ifins posterioritat Amb Palància Estivella…). (Albalat, Petrés, als pobles de la dotzena vall delmitja altra una se’n fer van dates teixes 1964. de abans més tja ma les Per i mi dotzena una n’afegiren se prés 1953, en pou primer un des qual al obrir va Quart de Unión La sindicat el on Segó, de vall ala especialment comarca, la componen que altres iels Sagunt de terme del resta la prés molts altres de repartits per sumar i cal quals des als cinquanta, cent avora 1964 augmentat havien en que pous, noranta vora havia hi ------l’autovia Mudèjar). per (230 destruïdes menys tàrees 1.570 les restants reparteixen hec es Palància del vall la de pobles els 1.008 Segó de vall la (380 i menys) 1995), en (700 que menys cítrics de 4.290 conté hectàrees gran, més el ser per Sagunt, de El terme darina. man de 4.339 iles dolça restants 2.518 taronja de varietats de són quals les de 6.860en hectàrees, s’estima cítrics de actual superfície la com així És adés. esmentades sit tràn de infraestructures grans les i i industrial urbà sòl del l’expansió davant horts molts sacrificar de gut tre que a la plana al plana ala que tre men imandariners, tarongers més plantant Palància s’handel continuat vall la de municipis als que ja dències, ten dos hagut ha hi posterioritat, 8.200 de 1995. màxim en un Amb a aarribar fins a 6.200 hectàrees 1960 en que manera de ascendien plantacions, noves les reprendre van es cinquanta anys dels apartir però d’hectàrees, miler un quasi arrancar 1936 entre ció i1950 a obligar va 5.000. d’exporta les a vora crisi La arribat s’hauria ja Civil Guerra la de vespres ien Sagunt de partit al gers 3.100 taron plantat de hectàrees 1922 en oficials, s’havien ja dístiques esta les Segons atrevides. més da . luvial s’han ha luvial ------

59 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 60 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI nal, limítrofe ya con los arrozales de Almenara, Almenara, de arrozales los con ya limítrofe nal, de l’Almardà, septentrio en el situado extremo Marjal el en y otro Sagunt, de término del sur al Moro, del Marjal el en uno arroceros: cotos dos definieron se Pronto y cañas. carrizos de llenos y incultos entonces hasta litoral del marjales los en XIX siglo del a finales introducido fue El arroz al abandono arroz del 3.3 marjales: Los arrancados. ser que vieron tu que y manzanos, perales de plantaciones las debido salobridad del a suelo la alta y del agua, éxito, mucho sin ensayaron se que las y en zal arro antiguo al ganadas entonces hectáreas, el doble años deHace se cultivaban cuarenta verdes. yjudías tomates calabazas, melones, de plantadas 272 unas con (Sagunt) hectáreas l’Almardà de marjales los de alrededores los en importancia cierta revisten y sólo dencia deca franca en están hortícolas cultivos Los a agrícolas. las innovaciones afición con agricultores quedan todavía donde Segó, Valls de les de huertos pocos unos en (14)(100 aguacate yel hectáreas) localizados como el caqui recientemente, introducidos dos) y otros los entre (60 hectáreas nísperos ylos granado el como local tradición larga con ellos de algunos frutales, árboles de plantadas 180 otras hectáreas existen cítricos, los de además regadío, de terrenos los de resto En el AGRICULTURA 3. Y GANADERÍAY - - - - yor de Sagunto, que da riego a nueve municipios municipios anueve riego da que Sagunto, de yor Ma Acequia la de el es Palancia del El sistema árabes. los por y regulados en perfeccionados su distribución aunque romano, origen supuesto de dos los Quart, de Font la de yel Palancia río del el riego: menos de tradicionales dos grandes sistemas al distinguen se comarca la de Dentro mixto. regadío un aformar contribuyen que pozos de centenares de como fuentes, y algunas lancia Pa río el por aportados superficiales cursos re los de tanto nutre se regada superficie La deriego 3.4 sistemas Los de varias especies de aves. de especies varias de nidificación de ylugar refugio Moro, de Marjal el en grande laguna, especialmente guna que otra al ycon carrizos de cubiertos incultos, mente actual permanecen campos sembrar. Los de dejó se tarde más años 161 ycuatro hectáreas En1962 sembraron se cultivo. sólo de ya tes cos altos ylos mercado el en rentabilidad baja su ante abandono el empezaría después Poco 1957. en 383 de hectáreas máximo a un llegar hasta más, bastantes plantaron se alimentos de carestía la y ante Civil Guerra la de Después realidad. la con acorde 256, más de hablan cifra 1929 de otras aunque 1.200 sólo hectáreas, que menos nada 1922 arroz al asignaban le de estadísticas Las extranjera. compañía una de a cargo años mismos los en revalorizados ------Saguntum, pasada la cual, sigue su curso hacia hacia curso su sigue cual, la pasada Saguntum, antigua la de urbano abastecimiento el sería original función Su urbano. casco el todo viesa y atra romano azud un haber debió donde por justo cano un por río el Cruza romano. origen atribuye le se árabe, nombre su de a pesar que, ala Almudàfer, de Acequia la derecha su por sale aSagunt llegar de antes Poco izquierda. por su Berenguer, derivaciones varias teniendo d’En aCanet aparar y va Sagunt de ciudad la a frente pasa principal la que mientras mardà, Al del Marjal la sobre muere que Montíber de Acequia la izquierda la por deriva donde Petrés, y Tarongers dels Albalat de casas las por sando pa recorrido su sigue Mayor Acequia La Moro. del Marjal la sobre a morir viene que Montcada de Real Acequia la de escorrentía una vez a su es que Arrif, del Acequia la sobre recorrido su terminar hasta y Sagunt, Gilet Albalat, de rras tie regando Palancia del derecha margen la por luego ydiscurre sifón largo un mediante río del cauce en atraviesa que Gausa, de Acequia la derecha la por de deriva se población a dicha frente yjusto (els Arcs) acueducto un por río del cauce amplio el cruza donde Estivella, de antes poco hasta luego Sigue misma. la de servirse debían que árabes baños unos de restos hay yTorres Torres, donde Algimia Algar, Alfara, de casas alas junto pasando río del derecha margen la por y discurre Algar) en abajo, más algo estaba (antes Ferrer de Sot de término en actualmente ubicado halla se derivación de Elazud desembocadura. su en Canet hasta cia a losituados largo del río, desde Algar del Palan - - - - - .AGRICULTURA 3. les innovacions agrícoles. agrícoles. innovacions les a afició amb agricultors ha hi encara on Vall Segó, la de de horts pocs uns (14) en il’alvocat tàrees) localitzats (100 caqui el com poc, fa hec duïts d’intro dos) i altres els entre tàrees (60 hec nisprer i el magraner el ara com local tradició llarga amb alguns fruiters, d’arbres plantades tàrees 180 ha hi hec cítrics, dels a més regadiu, de terrenys dels resta A la Cuadro 3.4 TIPO DECULTIVO(Ha) Canet d’EnBerenguer Albalat delsTarongers C.Valenciana Provincia Gilet Algímia d’Alfara Algar dePalancia Comarca/Provincia Comarca Petrés Faura Estivella Benifairó delesValls Benavites Alfara delaBaronia Torres Sagunt /Sagunto Quartell Quart delesValls Segart Municipios I RAMADERIAI Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

110.959,32 57.944,18 - - - - herbáceos 494,48 323,05 0,85 % Cultivos 10,19 13,31 38,09 15,07 0,37 8,35 5,11 49,8 7,83 3,19 3,53 9,46 6,63 0,5 causa de l’alta salubritat del sòl i de ide sòl del salubritat l’alta de causa a d’èxit, molt sense assajar van es quals les ien arrossar al’antic des guanya llavors d’hectàrees, doble el s’hi conreaven anys lar. quaranta Fa ifeso tomacar melonar, carabassar, de plantades 272unes hectàrees l’Almardà amb de (Sagunt) marjal la de voltants als importància certa ca decadència i només revesteixen fran en estan hortícoles cultius Els -

151,17 2,36 % 52,92 familiar Huerto 1,25 0,09 0,11 0,02 0,01 0,13 0,13 0,07 0,02 0,04 0,01 0,04 0,06 0,47 0,03 0,02 -

220.110,74 429.474,33 Cultivos leñosos 7.628,16 4.611,49 3,46% 152,01 191,59 332,29 202,31 490,46 255,79 296,86 350,56 88,53 79,59 62,78 47,63 46,42 45,65 374,2 - - -

sos i canyars. Prompte es van definir definir van es Prompte icanyars. sos canyis de iplena inculta llavors fins litoral del marjal ala XIX segle del lles acaba ales L’arròs introduït ser va De l’arròs al’abandó 3.3 marjal: La meres, que es van haver d’arrancar. haver van es que meres, ipo pereres de l’aigua, plantacions 158.035,05 354.982,4 1.330,76 Otros cultivos 162,99 109,09 0,84 % 13,89 81,35 87,54 21,38 20,01 61,14 10,15 64,96 26,73 610,6 42,63 4,82 6,58 6,9

436.142,89 895.567,22 9.454,65 5.545,61 102,51 323,37 228,81 330,22 423,48 614,66 266,17 Total 2,17 % 52,97 327,1 463,5 80,34 92,96 73,28 476,3 53,37 - - - ten el riu Palància i unes quantes quantes iunes Palància riu el ten que apor superficials dels recursos tant nodreix es regada superfície La 3.4 dereg Els sistemes de diverses espècies d’aus.de diverses nidificació de i lloc refugi Moro, de jal Mar ala gran especialment llacuna, i amb que alguna una altra canyissos de coberts incultes, actualment nen roma camps sembrar. Els de deixar va es tard més anys iquatre tàrees 161 se’n sembrar van només ja hec En1962, cultiu. de alts costos i els mercat el en baixa rendibilitat la vant Poc començà l’abandó després da 1957. en 383 de hectàrees màxim aun aarribar fins més, quantes unes se’n plantar van d’aliments tia cares la idavant Civil Guerra la de Després realitat. la amb d’acord més 1929de 256, de parlen xifra només altres unes que encara hectàrees, 1.200 que menys ni més ni a l’arròs de 1922estadístiques assignaven Les d’una estrangera. companyia acàrrec anys mateixos pels realçats d’Almenara, arrossars els amb trof limí ja septentrional, al’extrem tuada l’Almardà, de si marjal ala altre i un Sagunt, de terme del sud al Moro, del marjal ala un arrossers: vedats dos ------

61 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 62 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Torres yAlgar. Torres hasta Gausa de partida la desde ñas, monta las de laderas las por naranjo del sión expan 4.000, de fuerte a la pasan hoy gracias 3.550 unas ya eran 1991 que en hectáreas, y 940 de más rior.En 1960 apoco abastecían regadíos, los rieganpozos supe una superficie a estos ayudar de Además Puerto. del nueva la y Sagunt de ciudad vieja la entre extiende se que industrial polígono gigantesco y el urbano suelo por hoy ocupada está misma la de parte buena a3.000 aque llegan no debido hoy realidad la en aunque 4.068 de es Mayor hectáreas, Acequia la de ariego derecho con teórica superficie La naranjos. por sustituidos a ser empezaron yolivos viñas las riego el asegurado vez una que los en finales, tramos estos en zos po amienzos del abrirse empezaron siglo XX Aco yolivos. viñas secano: del propios más eran predominantes cultivos Torreta…)la los (Montíber,que en aquellas partidas Almudàfer, lo por año, al veces otres dos regar podían se sólo mar del ya cerca aluvial como del parcelas últimas las antiguamente pero Azuébar, yde jo Rega del embalses los por asegurado menos o más está caudal el Hoy mediterránea. fachada la en recorrido corto de otros tantos como lar irregu muy régimen un con río un es éste pero azud, el está donde punto el en Palancia el por baja que agua el atoda derecho tienen sistema este de regantes Los Sagunto. de Puerto del moderno poblado y el Almudàfer de partida la AGRICULTURA 3. Y GANADERÍAY ------Figura 3.1Zonificacióndecultivos .AGRICULTURA 3. és al seu torn un vessament de la la de vessament un torn seu al és l’Arrif, de que séquia la sobre rregut reco el aacabar fins iSagunt, Gilet d’Albalat,del terres Palància regant dret marge pel després discorre i llarg sifó un mitjançant riu del llit el travessa que Gausa, de séquia la dreta la per deriva es població la de davant i just (els Arcs) ducte aqüe un per riu del l’ampli llit vessa tra on d’Estivella, abans a poc fins després Continua servir. se’n devien que àrabs d’uns banys restes ha hi iTorres Torres, on Algímia Alfara, d’Algar, cases les de costat al sant pas riu del dret marge pel discorre i aAlgar) avall, més mica una tava (abans es Ferrer de Sot de terme al actualment situat troba es derivació L’assut de desembocadura. a la net, a Ca fins d’Algar des Palància de riu, del llarg al situats municipis a nou reg dóna que Sagunt, de Major quia sé la de el és Palància del El sistema pels àrabs.distribució la en iregulats perfeccionats que ra dos amb romà,origen suposat enca els Quart, de Font la de i el Palància riu del el reg: de tradicionals temes almenys dos grans sis distingeixen es comarca la de Dins mixt. gadiu re un aformar contribueixen que de pous com de centenars fonts, I RAMADERIAI ------Figura 3.2 Capacidad agrológica

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI (Cuadro 3.5) de Gamón, Gerardo en Albalat dels Tarongers. la bravas, reses de ganadería una yde Sagunt, de término del corrales en encerrados son que y ovejas cabras de rebaños o cuatro tres de te apar nulo prácticamente es ganadero sector ​El 3.5 ganadería La antiguos secanos. alos ganadas 500 de más hectáreas otras en y han ampliado el diferencias regadío gir estas acorre venido han pozos Los primeras. las de necesidades las cubierto hayan se que siempre 1.020y otras eventual, riego de preferente riego de 340 de hectáreas superficie una con Almenara, yFaura) vecina y ala Benifairó tes, Benavi Quartell, (Quart, VallSegó la de de blos pue alos riego dar para árabes los de tiempos desde servido han y Fonda, Major Septí, del das llama acequias principales tres entre partidas re Quart, de Font la de aguas Las misma. la de arriba aguas abierto han se que pozos muchos los de precisamente acausa seco totalmente quedado haber tras pozos, de agua con artificial forma de alimentado ser que tiene actualmente que día, su en manantial caudaloso un Quart, de Font la de el es histórico sistema ​El segundo AGRICULTURA 3. Y GANADERÍAY ------Cuadro 3.5 GANADERÍA Provincia Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Torres Quartell Quart delesValls Gilet Faura Estivella Canet d’EnBerenguer Segart Sagunt /Sagunto Petrés Benifairó delesValls Benavites Algímia d’Alfara Algar dePalancia Albalat delsTarongers Alfara delaBaronia Municipios Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

Nº Explotacionesganaderas 0,91% 4.193 1.319 12 1 1 6 4 ------

Superficie parapastos(Ha) 116.886,13 31.063,92 195,77 154,02 0,63% 14,37 2,22 0,28 0,28 3,74 2,25 5,88 1,93 1,6 6,7 2,5 - - - - .AGRICULTURA 3. baixa pel Palància en el punt on hi hi on punt el en Palància pel baixa l’aigua que atota dret tenen tema sis del regants Els Sagunt. de Port del modern poblat iel d’Almudàfer partida ala cap curs el continua la qual, passada l’antiga Saguntum, de urbà proveïment el ser degué original funció La urbà. nucli el tot i travessa romà assut un haver gué de hi on per just cano un per riu el s’atribueix d’origen romà. Travessa àrab, nom iel d’Almudàfer, tot que, séquia la dreta la per ix a Sagunt, d’arribar abans Poc l’esquerra. per derivacions diverses té Berenguer; d’en a Canet a parar i va Sagunt de ciutat la de enfront passa principal la que l’Almardà, de mentre marjal a la mor que Montíber de séquia la l’esquerra per deriva on i Petrés, Tarongers d’Albalat dels cases les per passant recorregut el continua Major séquia La Moro. del Marjal la a mor que Montcada de Reial séquia I RAMADERIAI - - tualment no arriben a 3.000 a cau arriben no tualment ac realitat la en que encara tàrees, 4.068 de és Major hec séquia la de areg dret amb teòrica superfície La oliveres. iles vinya la tuir a començaren substi els tarongers reg, el assegurat vegada una quals els en finals, trams eixos en pous se a obrir- començar van passat segle del començament Al ioliveres. vinya secà: del propis més eren minants predo Torreta…) cultius dàfer, la els (Montíber,aquelles partides Almu en al’any, cosa qual la per vegades de otres parell un regar podien es del con al parcel les darreres antigament però iAzuébar, Regajo del ments embassa pels assegurat menys o més està cabal Hui el mediterrània. conca ala curt recorregut de tres al tants com irregular molt règim un amb riu un és però l’assut, ha . luvial ja vora mar només mar vora ja luvial . les ------tres séquies principals –Septí, Major Major –Septí, principals séquies tres entre de la repartides Font de Quart, aigües Les amunt. aigües s’han obert que pous molts dels precisament sa acau sec totalment quedat d’haver després pous, de aigua amb tificial ar manera de alimentat ser de ha actualment que moment, seu el en cabalós brollador un Quart, de Font la de el és històric sistema El segon iAlgar. rres aTorres To fins Gausa de partida la de des muntanyes, les de vessants pels taronger del forta a l’expansió 1991 4.000, de passen gràcies i ara 3.550 unes eren ja en que tàrees, 940 de hec 1960 més poc proveïen En superior. superfície una reguen pous els regadius, d’ajudar als més A Port. del nova ila Sagunt de ciutat vella la entre s’estén que industrial polígon gegantesc iel urbà sòl per hui ocupada està part bona que sa - - - - (Quadre 3.5) Tarongers. dels a Albalat Gamón, do Gerar de la braus, bous de maderia i d’una ra Sagunt, de terme del rrals co en ha hi que iovelles cabres de ramats oquatre tres de a part nul pràcticament és ramader sector El 3.5 ramaderia La des als antics secans. antics als des guanya 500 de hectàrees més en i han ampliat el regadiu diferències les corregit han pous Els primeres. de les s’hagen les necessitats cobert que sempre i 1.020 eventual, reg de preferent reg de 340de hectàrees amb Almenara, una superfície veïna iFaura) iala Benifairó Benavites, Quartell, (Quart, Vall Segó la de de pobles als reg adonar per àrabs dels temps de des i Fonda–, servit han - - - -

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI Siderúrgia. Port de Sagunt Autor: Pep Pelechà IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1 El papel de la industria en València locales y se especializa en la producción de bie- 4.2 El peso de la metalurgia nes de consumo (cerámica, textil, confección, El territorio de la provincia de València y, en ge- juguete, calzado, mueble, agroalimentación) con No obstante, Sagunt es un caso aparte en este neral, de la Comunitat Valenciana, se caracte- una fuerte tradición artesana basada en los re- modelo de industrialización metropolitano, ya riza desde el punto de vista territorial por un cursos locales. que su tradición industrial se remonta al año fuerte desequilibrio entre un litoral muy urba- 1900 con la fundación de la Compañía Minera de nizado y densamente poblado y un interior que En el caso del Camp de Morvedre nos encon- Sierra Menera (CMSM), iniciativa personal de los se despuebla. La reciente terciarización de la tramos, por un lado, con una comarca de fuerte empresarios vascos Ramón de la Sota y Eduardo economía valenciana, gracias en buena medida tradición industrial, obrerista y sindicalista, muy Aznar. Durante estos primeros años, la Compa- al desarrollo de los servicios y del turismo (tan- centrada en el Port de Sagunt; por otro, fuera ñía basó su actividad en la exportación de mine- to de sol y playa como urbano en el caso de la del Port, encontramos una comarca de tradi- ral de hierro de las minas de Ojos Negros-Setiles ciudad de València), ha agudizado el contraste ción agrícola (Cuadros 4.1 y 4.2; Figura 4.2 y (Teruel-Guadalajara) a través del embarcadero entre el interior y el litoral. Solo la industria sirve 4.3). Tenemos por tanto esta primera dualidad. del Port de Sagunt, construido a tal efecto en un de contrapeso para evitar un mayor despobla- Hay que señalar, además, que el Camp de Mor- lugar en el que la actividad carecía por completo miento de las comarcas del interior. vedre forma parte en la actualidad de la Segun- de tradición local, ya que la economía comarcal da Corona Metropolitana de València (que va contemporánea había sido hasta el momento Las principales actividades industriales valen- desde Sagunt y Llíria a y ), plenamente agraria. (Gallego y Nacher, 1996). Joan Carles Membrado-Tena cianas se desarrollan principalmente sobre es- caracterizada por un sector industrial diversi- Unos años más tarde, con la construcción de ta- pacios prelitorales (la Plana occidental, el Camp ficado, que responde a una dinámica muy dife- lleres de briquetas y módulos para aglomerar el de Morvedre, el Área Metropolitana de Valèn- rente a la de los distritos o clústers industria- mineral de hierro (Girona, 1989) se incrementó cia más occidental, la Ribera, la Costera, la Vall les valencianos. Frente al carácter endógeno de la necesidad de mano de obra, y se produjo el d’Albaida, l’Alcoià-, la Foia de Castalla, el los distritos industriales, en el Área Metropo- primer crecimiento de población asentada en Vinalopó). Mas al interior de estas comarcas litana de València prevalecen las iniciativas de torno al nuevo embarcadero. mencionadas, la presencia industrial es residual, carácter exógeno; frente a las PYMES locales mientras que en el espacio litoral al este de las de aquellos, en esta predominan las grandes Esta dinámica expansiva se frenó durante la I mismas predominan las actividades terciarias, empresas multiplanta y/o multinacionales. La Guerra Mundial. Sin embargo, la propia guerra ligadas principalmente al turismo y servicios. segunda corona metropolitana de València se despertó el interés internacional por la siderur- consolida a partir de la década de 1980, y des- gia integral, y De la Sota levantó entre 1923 y Sin la industria, las comarcas de transición en- de entonces es receptora de un intenso proce- 1924 el primer complejo industrial de produc- tre el litoral superpoblado y el interior despo- so de suburbanización residencial y de relocali- ción siderúrgica junto al puerto de embarque. En blado serían económicamente mucho menos zación de actividades industriales y de servicios 1930 ya había más de 4.000 empleados. Tras la viables. Dichas comarcas intermedias poseen, procedentes de la ciudad de València y su pri- guerra civil, la compañía fue absorbida por Altos en general, una notable industrialización endó- mera corona metropolitana (Salom y Albertos, Hornos de Vizcaya (AHV) y durante unos treinta gena, que deriva de iniciativas empresariales 2006, 102). (Figura 4.1) años vivirá momentos de auge productivo. En

68 interior que es despobla. La tercia La despobla. es que interior iun poblat idensament urbanitzat molt litoral un entre desequilibri fort un per territorial vista de punt del des caracteritza es Valenciana Comunitat la de general, i, en cia Valèn de província la de El territori aValència 4.1 El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. urbanística delaComunidadValencianadel©INSTITUTCARTOGRÀFICVALENCIÀ. Cuadro 4.1(1).Fuente:CajaA:Industrias España extractivas. Fuente: Elaboraciónpropiaa (2007). partir delacapa B: Industrias (3). Calificación manufactureras. C:Industrias gas Fuente: ARGOS(2017). y y Clasificación de luz, agua. (2). EQUIPAMIENTO INDUSTRIAL Comarca Gilet Faura Estivella Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Provincia Torres Sagunt /Sagunto Benifairó delesValls Quart delesValls Petrés Canet d’EnBerenguer Algímia C.Valenciana Segart Quartell Benavites Comarca/Provincia Municipios d’Alfara

industriales (1) Nº Empresas 11.958 23.803 1.92 % 230 161 - - 11 10 8 1 5 2 3 5 4 1 9 4 1 5 -

rització recent de l’economia va l’economia de recent rització de les comarques de l’interior. l’interior. de comarques les de gran més despoblament un evitar a per contrapés de serveix dústria in la Solament litoral. i el l’interior entre contrast el cia), aguditzat ha Valèn de ciutat la de cas el en urbà, com i platja sol de (tant turisme del i al dels desenvolupament serveis mesura bona en gràcies lenciana, 3,88% Nº Polígonos industriales 630 335 13 (2) 1 1 1 1 5 1 1 2 ------

184.488.899 90.899.001 7.438.933 7.030.242 de lospolígonos industriales (2) 181.486 Superficie 68.933 24.778 78.040 35.906 16.061 8,18 % 3.487 ------

- - - 136.264.968 291.947.960 esmentades, la presència industrial industrial la presència esmentades, comarques les de a l’interior Més la VallFoia de Castalla, del Vinalopó). la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la Costera, la Ribera, la occidental, més València de metropolitana l’àrea dre, Morve de Camp el occidental, Plana (la prelitorals espais sobre palment princi es desenvolupen valencianes industrials activitats principals Les 17.748.826 15.929.092 m 114.959 174.391 457.172 260.865 207.326 343.046 13,03 % industrial 3 33.484 47.991 28.973 65.144 65.614 20.770 desuelo (3) - - -

1,82 % 110 237 2 2 A ------.

Tipo deactividadindustrial(1) 11.428 22.826 1,63 % - - 186 144 11 B 4 2 6 2 2 2 1 2 3 2 1 4 molt menys viables. Les comarques comarques Les viables. menys molt blament econòmicament serien despo de vies en il’interior poblat super litoral el entre transició de comarques les indústria, la Sense serveis. iels turisme al lligades principalment terciàries, activitats les a l’est predominen ral al’espai lito que mentre residual, és - -

10,00 % 420 740 42 15 1 1 2 1 3 2 7 7 2 1 C - - - - -

Nº deempleados 173.448 329.539 2,94 % (1) 5.105 4.459 290 14 80 58 10 14 25 17 23 16 80 5 8 3 3 - - -

69 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 70 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA adjudicó la construcción y explotación de la IV IV la de yexplotación construcción la adjudicó En 1972 idónea. era se mediterráneo, arco el quepensaron en el Sagunt, emplazamiento en competentes autoridades ylas aumento en iba española economía la de Europa en tegración in La notable. era acero del derivados calidad alta de productos de demanda y la momento mejor su en estaba automóvil del industria La (AHM). Mediterráneo del Hornos Altos creó se 1971, en tarde, más años Pocos Avilés—). —en AHV— Ensidesa de de yla —propiedad Sagunt de Port en otra yBaracaldo—, Sestao —en AHV la eran de la plantas llamada (las IV otras planta Integral, Siderúrgica Planta IV la erigir donde ve encla- como Sagunt de 1968Port el escogió se Cuadro 4.2 SECUNDARIO SECTOR 4. MANO DEOBRAINDUSTRIAL Segart Torres Petrés Benifairó delesValls Faura Alfara delaBaronia Quartell Canet d’enBerenguer Sagunt Camp deMorvedre Benavites Albalat delsTarongers Gilet Quart delesValls Algar dePalància Algímia d’Alfara Estivella Municipios

Fuente: PersonasafiliadasalaSeguridadSocial(2016).

en industria(2016) Personas afiliadas 4.181 3.610 161 234 10 12 14 30 32 60 0 0 0 0 5 5 8

- desmantelaban sus Altos Hornos (Reig, susdesmantelaban Altos 1999). se pero Sagunt, de Port del frío en laminación de la dondecompromiso planta se conservaba de solución una adoptó se presiones, fuertes de medio en final, y al alternativas diversas rajaron 1983 AHM. Entre sociedad y 1984,nueva ba se la de mayoritario accionista el siendo seguía AHV que ya Bilbao, salvar fue prioritario objetivo AHM de yel proyecto al acoplarla para Sagunt de Port del planta la modernizar de inicial idea la abandonó Se Sagunt. de Port al pleno de afectó que industriales de un ciclo de reconversiones detonante el fue que previsión de error un go 1973 de consi petróleo trajo del crisis la tras económica recesión la No obstante, Planta. Personas afiliadas en SS(2016) 21.174 15.695 1.302 112 407 872 158 181 117 251 928 262 408 278 85 94 24

20 % 18 % 13 % 18 % 23 % 26 % 22 % % 0 % 0 % 0 % 1 % 5 % 3 % 0 % 7 % 3 % 8 % - - de Sagunt y . yel Sagunt de Port el en siderúrgicas plantas otras de control el por Casares Ros valenciano industrial grupo mantenía con elque endeudado ThyssenKrupp accionarial pugna dura ala paralelo en producir a va se reapertura 150de Esta trabajadores). 2013 en amás cerrado había despedido (y había que ThyssenKrupp de propiedad acerera una (Galmed), Mediterráneo del Galvanizaciones ñía 2017 en compa la actividad su recuperado ha Hornos Altos de Planta IV la de parcelas tiguas an sobre Precisamente absolutos. términos en generado ha industriales ocupados más que la (2016),temente la economía valenciana ha sido a1900. remontaba Recien se que siderúrgica actividad auna inanición la de borde al dejó que 1980, años los de industrial reconversión esta de valenciana víctima la fue Vizcaya, de Hornos Altos de filial la Mediterráneo, del Hornos Altos competitivos. o escasamente productivos poco factureros manu activos de deshacerse necesario fue ello ypara europea aescala encajarla para ductiva pro estructura su adaptar que tuvo española industria la porque produjo se Europea, nómica Eco Comunidad a la España de incorporación la de antes años pocos produjo se que fenómeno, 1970 años los Este hoy. desde hasta lenciana Va Comunitat la sufrió que desindustrialización la de origen el encontrar para atrás décadas peracion_1443798/) 17/milagro-industrial-valencia-empleo-recu com/espana/comunidad-valenciana/2017-09- (https://www.elconfidencial. Romero Víctor se remonta a algunas a algunas remonta se ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. els recursos locals. els recursos en basada artesana tradició forta amb una moble, agroalimentació) calçat, joguet, confecció, tèxtil, ca, (ceràmi consum de béns de ducció pro la en is’especialitza locals rials empresa d’iniciatives deriva que endògena, industrialització notable una general, en tenen, intermèdies Figura 4.1CoronasmetropolitanasdeValència - - - una primera dualitat. Cal assenyalar, Cal dualitat. una primera i 4.2; Figura 4.2 i4.3) (Quadres 4.1 agrícola tradició de ca comar una trobem Sagunt, de Port del fora l’altra, de Sagunt; de Port al centrada molt sindicalista, i rista obre industrial, tradició forta de comarca una d’una banda, trobem, ens Morvedre de Camp del cas En el . Tenim per tant . Tenim tant per - - trial que té es remunta al’any 1900 remunta es té que trial indus tradició la que ja metropolità, d’industrialització model el en a part cas un és Sagunt això, No obstant 4.2 dela El metal pes 102). 102). 2006, i Albertos, (Salom tropolitana me corona primera ila València de ciutat la de procedents serveis de i industrials d’activitats localització i residencial de re suburbanització de intens d’un procés receptora és llavors de ides passat, segle del ta huitan dels dècada la de apartir lida de Valènciametropolitana es conso corona segona La multinacionals. o multiplanta empreses grans les nen predomi hi clústers, dels locals mes pi les de davant exogen; caràcter de de València les iniciatives prevalen metropolitana al’àrea industrials, endogen dels districtes del caràcter Davant valencians. industrials ters oclús districtes dels ala diferent molt dinàmica auna respon que cat, diversifi industrial sector un per da caracteritza i Almussafes), Cheste a iLlíria Sagunt de (que des cia va de Valèn metropolitana na corona sego la de l’actualitat en part forma Morvedre de Camp el que a més, (Figura 4.1) (Figura . lúrgia ------ja hi havia més de 4.000 empleats. 4.000 de més empleats. havia hi ja 1930 El d’embarcament. port del costat al siderúrgica producció de 1924 industrial complex primer el 1923 entre alçar va i Sota la i De integral, siderúrgia la per nacional inter l’interés despertar va guerra mateixa la això, No obstant Mundial. Guerra Primera la durant frenar va es que expansiva Una dinàmica l’entorn del nou embarcador. a de població assentada creixement primer el produir va d’obra,mà ies de necessitat la incrementar va es 1989) (Girona, ferro de mineral el aaglomerar per i mòduls briquetes de tallers de construcció la amb Nácher, 1996). tard, més anys Uns plenamentllavors agrària (Gallego i fins sigut havia contemporània cal comar l’economia que ja local, dició tra de gens tenia no l’activitat qual el en lloc un en a l’efecte construït l’embarcador de del Sagunt, Port de a través (Teruel-Guadalajara) Negros-Setiles d’Ojos mines les de ferro de mineral de l’exportació en l’activitat basar va companyia la anys, primers els Aznar. Durant do iEduar Sota la de Ramón bascos empresaris dels personal iniciativa (CMSM), Menera Sierra de Minera Compañía la de fundació la amb - - - -

71 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 72 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA metropolitano de València,metropolitano donde la industria espacio del resto el en ocurre que alo ajena es no Sagunt de creciente inversora dinámica Esta 5años. solo en puntos ocho en rebajado ha se pero alta, considerablemente es todavía cifra 2017 de agosto en 18%.cido aun última Esta (25,75%),pados redu ha se que porcentaje un ocu cuatro cada de a uno afectaba Sagunt en 2012 en registrado empleo: el paro de tasa la en nota se yello industrial inversión de ciativas a ini gracias mejorando está saguntina dustria in la años cinco últimos los en que es cierto Lo de refrescos. latas de fábrica nueva una de marcha en puesta la para euros de 66 millones invertir prevé que Holdings, Crown americana la multinacional como acompañías atraído ha Sagunt Parc en logístico almacén gran un crear de Mercadona 4.1). de Valènciavincia (Cuadro pro la de industrial 13%el superficie la toda de casi ocupar,reúne yque sin está mayoría su en que puerto, al acceso con industrial parque me enor un es Sagunt Parc secundario. sector te en un poten y empleoprosperidad sustentados de tiempos los recuperar de expectativa la a Sagunt devuelto han comercial red a su ción de distribu logísticos nodos de sus principales uno en Sagunt Parc plazo a medio convertir de alemana y la decisión de Juan Roig (Mercadona) multinacional la de parte por reinauguración La reindustralización 4.3 reciente La SECUNDARIO SECTOR 4. El anuncio de de Elanuncio ------Figura 4.2 Planeamiento urbanístico 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. projecte d’AHM i l’objectiu prioritari d’AHM prioritari il’objectiu projecte al a acoblar-la per Sagunt de Port del planta la modernitzar de inicial idea S’abandonà la Sagunt. de Port al ple de afectar va que industrials d’untonant cicle de reconversions de el ser va que previsió de error 1973 un de petroli comportar va de laeconòmica després del crisi recessió la això, No obstant Planta. IV la de iexplotació construcció la En 1972 idònia. era adjudicar va es a l’arc mediterrani, aSagunt, ment l’emplaça que pensar van petents com autoritats iles augment en anava espanyola l’economia de pa aEuro integració La notable. era l’acer de derivats qualitat d’alta productes de demanda ila bo ben moment un vivia l’automòbil de tria (AHM). indús La Mediterráneo del 1971,el Hornos Altos crear va es tard, més –a anys Avilés).desa Pocs d’AHV– –propietat d’Ensi ila Sagunt de Port al altra iBarakaldo–, una tao d’AHV la eren –a Ses plantes altres (les planta IV l’anomenada Integral, Siderúrgica Planta IV la erigir on aenclavament com Sagunt de Port En1968 el triar va productiu. es d’auge moments viure va anys ta tren vora i durant companyia la bir (AHV) absor va Vizcaya de Hornos Altos Civil, Guerra la de Després ------filial d’Altos Hornos de Vizcaya, va va Vizcaya, de Hornos d’Altos filial la Mediterráneo, del Hornos Altos sament competitius. o escas productius poc facturers manu d’actius desfer-se necessari ser va a fer-ho iper europea escala a aencaixar-la per productiva tura l’estruc d’adaptar haver va panyola es indústria la perquè produir va es ique Europea Econòmica nitat Comu a la d’Espanya incorporació la de abans anys pocs produir va es que Fenomen al’actualitat. fins setanta anys dels des Valenciana Comunitat la patir va que lització l’origena trobar de la desindustria per arrere dècades quantes unes cion_1443798/) trial-valencia-empleo-recupera ciana/2017-09-17/milagro-indus com/espana/comunidad-valen Romero Víctor (REIG, 1999). forns alts els de es Sagunt, desmantellaven però Port del fred en laminació de planta la conservava es on compromís de solució una adoptar va es pressions, fortes de enmig final, i al ternatives al i 1984, diverses barrejar van es 1983 AHM.Entre societat nova la de majoritari l’accionista sent guia se AHV que ja Bilbao, salvar ser va (www.elconfidencial.

es remunta a remunta es ------nat a Sagunt l’expectativa de recupe de l’expectativa aSagunt nat retor han comercial xarxa seua a la de distribució principals logístics des no dels un en Sagunt Parc termini jà amit convertir de (Mercadona) Roig de Juan i la decisió alemanya nacional multi la de part per reinauguració La reindustrialització 4.3 recent La Sagunt i al Puig.Sagunt de al siderúrgiques Port plantes tres d’al control pel Casares Ros valencià industrial grup l’endeutat amb tenia man que ThyssenKrupp accionarial en paral produir a va es reobertura La treballadors). 2013150 de més acomiadat (i havia l’any tancat havia que ThyssenKrupp de propietat acerera (Galmed), una Galvanizaciones del Mediterráneo 2017 el companyia la l’activitat rat recupe ha Hornos d’Altos Planta parcel antigues sobre Precisament absoluts. termes en ha generat industrials més empleats l’economia valenciana la ha que sigut a1900. (2016),remuntava poc Fa es que siderúrgica activitat una ció inani la de vora ala deixar va que huitanta, anys dels industrial versió recon la de valenciana víctima la ser . lel a la dura pugna pugna dura a la lel . les de la IV IV la de les ------rere any a recer tant de Mercado de tant arecer any rere any superen se proveïdors i els tària València, agroalimen on la indústria de l’espai metropolità de resta a la ocorre que al aliena és no Sagunt de creixent inversora dinàmica La anys. cinc només en punts huit en s’ha que rebaixat però alta, blement considera encara és 18%. que Xifra 2017 del l’agost s’haque reduït aun (25,75%), ocupats percentatge un quatre cada de un afectava Sagunt a 2012el registrada d’atur taxa la l’ocupació: en nota es iaixò dustrial in d’inversió ainiciatives gràcies millora saguntina la indústria anys cinc darrers els en que és veritat La de refresc. llandes de fàbrica nova una a crear per d’euros 66 milions invertir-hi veu pre que Holdings, Crown americana la multinacional ara com companyies atret ha Sagunt aParc logístic zem magat gran un crear de Mercadona de València (Quadre 4.1) de la província industrial la superfície 13% el vora tota de par, reuneix ique ocu sense està part major la en que, port al accés amb enorme industrial parc un és Sagunt Parc secundari. sector potent un en sustentats ció iocupa prosperitat de temps els rar . L’anunci de ------

73 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 74 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA perfiles huecos y sus accesorios, de acero. acero. de accesorios, y sus huecos perfiles tuberías, tubos, de fabricación de empleados), (111 o Tubos Mediterráneo del ferroaleaciones, y acero hierro, de básicos productos de ción SA (145distribuidora empleados), de fabrica ferro Industrial como empresas con Sagunt, en prevalece que sector el metalurgia la es dicho, hemos como Pero, Morvedre. de Camp del trial indus empresa mayor la es Pilkington pleadas, em 500 de personas cerca sus Con plano. drio vi de y transformación manipulación de Sagunt, de Port el en ubicada sau, España tomotive au Pilkington multinacional la es España Ford de auxiliares empresas grandes las Una de de València.espacio metropolitano el todo por distribuye se que sino Almussafes, a restringe se no que automoción, de auxiliar industria su para motor de yejerce producción de ritmos sus mantiene Almussafes de Ford planta la mientras Consum, cooperativa la de como Mercadona de tanto estela ala a año año superan se proveedores ysus agroalimentaria SECUNDARIO SECTOR 4. - - - - - Figura 4.3 Red decomunicaciones ypolígonosindustriales 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. situada al Port de Sagunt, de mani de Sagunt, de Port al situada SAU, España Automotive Pilkington la multinacional és España de Ford auxiliars empreses grans les Una de de València.tà l’espai metropoli tot per s’escampa que sinó aAlmussafes, restringeix es no que d’automoció, auxiliar tria indús ala per motor de i exerceix producció de ritmes els manté afes d’Almuss Ford planta la que mentre Consum, cooperativa la de com na - - - - Mediterráneo (111Mediterráneo fa de empleats), oTubos del i aliatges, acer ferro, de bàsics de de fabricació productes SA (145Distribuidora empleats), Ferro Industrial ara com empreses amb aSagunt, preval que sector el metal la és dit, hem com Però, Morvedre. de Camp del gran més és l’empresa industrial Pilkington empleades, 500 persones vora Amb pla. vidre de itransformació pulació buits i accessoris d’acer. iaccessoris buits perfils canonades, tubs, de bricació . lúrgia lúrgia - Alts forns.Sagunt. Autor: ESTEPA

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Centre comercial l’Epicentre (Sagunt) Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat. V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Municipios Nº Hospitales Nº Consultorios de salud El estudio de la salud y el sistema sanitario nos permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Albalat dels Tarongers - - 1 Alfara de la Baronia - - 1 to que constituyen dos elementos clave en la or- Algar de Palancia - - 1 ganización de ésta y forman parte de la estructu- Algímia d’Alfara - - 1 ra social. Las transformaciones que se dan en la Benavites - - 1 gestión pública de la salud vienen impulsadas por Benifairó de les Valls - - 1 los cambios sociales y políticos de cada época. Canet d’En Berenguer - - 2 Estivella - 1 - Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Faura - 1 - tamente relacionados con los cambios sociales Gilet - - 1 que se van produciendo (González y Hortelano, Petrés - - 1 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Quart de les Valls - - 1 lias de las comarcas de València, a excepción de Quartell - - 1 Sagunt / Sagunto 1 3 3 la capital, se pone de manifiesto que para una Segart - - 1 más amplia eficacia de los programas de preven- Torres Torres - - 1 Alicia Víllar ción es fundamental considerar la pluralidad de Comarca 1 5 17 Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y Provincia 29 139 284 comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- C.Valenciana 61 283 605 Comarca/Provincia 3,45 % 3,60 % 5,99 % lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016).

La comprensión de lo que es saludable y lo que no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- como un activo para el desarrollo económico y a partir del cual podemos consultar los últimos minos de actuación sanitaria o la relación entre social de la Comunidad”. En este sentido, el bien- datos disponibles en referencia al año 2016 y de cómo las desigualdades sociales determinan estar y la salud son considerados un derecho la Memoria de Gestió de 2016 de la Conselleria el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- elemental para todas las personas. de Sanitat Universal i Salut Pública. riando con el tiempo y configurándose según diferentes modelos de atender la salud comu- Nos acercaremos a esta compleja relación en- Antes de pasar a los datos, haremos una breve nitaria y, con ello, la disposición de recursos tre sociedad y salud mediante los datos sobre aclaración definitoria de los recursos sanita- sanitarios que responden a políticas sanitarias equipamiento sanitario, una manera descriptiva, rios disponibles. En el ámbito de la Comunitat concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- y limitada, de conocer nuestro sistema sanitario, Valenciana, la provisión de las prestaciones tat Valenciana (2016-2020) se establece como pero suficiente por el acotado alcance de este sanitarias, servicios preventivos, diagnósticos, principio básico que “la salud tiene que ser va- texto. Las cifras las hemos obtenido del portal de terapéuticos, rehabilitadores y de promoción lorada como un gran recurso de la sociedad y información ARGOS de la Generalitat Valenciana de la salud configuran lo que se denomina el sis-

78 diferents models d’atendre la salut la d’atendre models diferents segons is’ha configurat temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials tats com les desigual la entre relació o sanitària d’actuació termes en ritari prio és que el sobre és, ho no que el La del comprensió que és saludable i 2015). Gómez, do, (González,gues Fernández-Corona dro les de entorn ha hi que ments comporta iels actituds ales quant de models familiars rar la pluralitat conside és fonamental de prevenció programes dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es ques de València, la capital, excepte comar les de famílies amb estudi no, 2000). Per exemple, segons un iHortela (González produint van es que socials canvis els amb relacionat directament troba es sanitari tema sis el això, Per època. cada de tics ipolí socials canvis pels impulsades estan salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------l’àmbit de la Comunitat Valenciana, Valenciana, Comunitat la de l’àmbit En disponibles. sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut sal Univer de la de Conselleria Sanitat 2016 del Gestió de Memòria la i de al’any 2016 referència amb nibles dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir lenciana Va Generalitat la de ARGOS mació d’infor portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat l’abast per suficient però sanitari, sistema da, de el conéixer nostre ilimita descriptiva, manera una ri, sanita equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre ció rela complexa a la acostarem Ens lestes persones. per a elemental un to dret siderats con són salut ila benestar el sentit, Valenciana». Eneixe Comunitat la de econòmicdesenvolupament i social al per actiu un icom societat la de recurs gran un com s’ha valorar de bàsic acom que principi «la salut Valenciana (2016-2020) s’estableix Comunitat la de Salut de Pla IV En el concretes. sanitàries a polítiques que responen sanitaris de recursos disposició la això, i, amb comunitària ------tres de salut i de l’hospital, amb la la amb l’hospital, ide salut de tres sionals dels cen i pròpies tècniques profes integra ambulatori, règim en població ala atenció presta que integrat, sanitari centre anomenat sanitari recurs d’un altre disposa residencial. Tambédeshabituació es ide mama de càncer del prevenció de ireproductiva, sexual salut de addictives, conductes de mental, de salut d’odontologia preventiva, de rehabilitació, unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema En el socials. recursos els amb i es coordinen terdisciplinaris in a equips com actuen que suport hi de ha les denominades unitats També sanitari. sistema al inicial es poden considerar com l’accés consultoris i els salut de centres Els requerisca. es que tractament i el complexitat la de funció en pitalari, hos règim oen ambulatòria atenció en presta es L’atenció sanitària iconcertats. privats mitjans de a través itambé fonamentalment, pública, gestió la de a través veeixen pro es que Prestacions valencià. sanitari sistema el denomina es que el configuren salut la de promoció i de rehabilitadors terapèutics, tics, diagnòs preventius, serveis tàries, sani prestacions les de provisió la ------ha 252 llits instal 252ha llits 10.365 de i hi total un ingressos L’anymunicipis. 2016 atendre va cinquanta per integrada 3 salut de a l’àrea assistencial cobertura dóna 1982, de des funcionament en ique Sagunt, de l’hospital ha hi on Sagunt de salut de departament al pertany Morvedre de Camp del comarca La als departaments. bé pertanyen demarcacions que comarcals tam altres ien demarcació la de ques comar ales viu que població la tota (Figura 5.1) salut de d’onze departaments total un ha hi València de província A la valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per necessaris disposen els recursos es on l’estructura és que transfusió, de ocentre perifèrica d’extracció fix punt el és valencià sanitari sistema disponible en el recurs tal. Un altre l’hospi de externes consultes les de prolongació una com ifuncionen tori ambula règim en atenció presten que centres són també que litats, d’especia centres els banda, seua la a la població.tipus especialitzat Per de prestacions les d’acostar finalitat Gestió de la Conselleria de Sanitat Sanitat de Conselleria la de Gestió de Memòria la en inclosa formació que donen cobertura a cobertura donen que . lats segons la in la segons lats ------

79 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 80 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI dad hemoterápica en nuestra Comunidad. en nuestra dad hemoterápica activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las de prolongación una como y funcionan bulatorio am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, y técnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes univalenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los requiera. se que y tratamiento men en de función hospitalario, la complejidad régi oen ambulatoria atención en presta se sanitaria atención La y concertados. privados medios de através y también damentalmente, fun pública, gestión la de através proveen se prestaciones Estas valenciano. sanitario tema SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------los que cuenta la comarca, y según los últimos últimos los ysegún comarca, la cuenta que los con sanitarios recursos aotros En referencia de especializados. 46una servicios cartera 2016. de Pública con y Salud Cuenta Universal demoria la de de Conselleria Gestión Sanidad en la Me recogida según lataladas información 252 con 10.365 ins camas y cuenta ingresos de 2016año Enel total un municipios. atendió 50 por 3 integrada salud de área al asistencial 1982, desde cobertura da yque cionamiento de el Sagunt, en Hospital se fun encuentra de salud de Sagunt dondece al departamento pertene Morvedre de Camp El de comarca La a departamentos.. esos que también pertenecen demarcacionescomarcales ycomarcas en otras estas en vive que población la atoda cobertura salud de 11 departamentos de total un existen València de comarcas En las CENTROS DELACOMARCA Cuadro 5.2 Unidad deOdontologíaPreventiva Unidad deConductasAdictivas Unidad dePrevencióndelCáncerMama Unidad deSaludsexualyreproductiva Unidad deRehabilitación Centro deEspecialidades Salud Mental Consultorio auxiliar Centro deSalud Localidad deextracciónperiférica Hospital

Recursos sanitariosdeElCampMorvedre.2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana

Tipo decentro

(Figura 5.1) (Figura

que dan - - - - Número encuentran en Sagunt. encuentran 33 se cuales las de farmacia, de 47con oficinas cuenta Morvedre de El Camp de comarca La hemoterápica. actividad la de mejora y coordinación planificación, la para cesarios ne recursos los con estructura aquella es que periférica, con localidad decuenta extracción de especialidades, atambién centros cuanto en especialmente sanitarios, recursos de sión provi amplia una con comarca una de trata Se dros 5.1 y5.2. Cua los en recogemos que sanitarios recursos otros y con auxiliar consultorio con cuentan ca comar la de localidades de resto El Faura. de y Estivella de municipios los y1en Sagunt en 3 salud, de 2016,5 centros los destacar cabe año el para Valenciana Generalitat la de Argos Información de Portal el en publicados datos 17 1 1 2 1 1 3 1 1 5 1

Comarca /Provincia 14,3 % 2,1 % 5,3 % 4,8 % 4,5 % 8,3 % 6,3 % 4,0 % 8,3 % 5,6 % 6,2 % - - - - les quals 33 es troben aSagunt. 33 troben es quals les de farmàcia, de 47 ha hi dre oficines Morve de Camp del comarca la A hemoteràpica. l’activitat rar imillo coordinar aplanificar, per ris necessa recursos els amb tructura l’es és que perifèrica, d’extracció També localitat ha hi d’especialitats. acentres quant especialment ris, sanita recursos de àmplia provisió una amb d’una comarca tracta Es (Quadresgüent 5.1 i5.2) se taula la en incloem que sanitaris recursos i altres auxiliar consultori tenen comarca la de localitats de resta La Faura. i de d’Estivella cipis muni als iun a Sagunt tres salut, de centres 2016, cinc els destacar cal al’any per Valenciana Generalitat la de Argos d’informació portal el en publicades dades darreres les isegons comarca, la té que taris sani recursos aaltres fa que Pel veis especialitzats. 46 ser de d’una cartera Disposa 2016. del Pública iSalut Universal I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------Figura 5.1Mapasanitario

81 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo cativa: por una parte, la bajada de las cifras de vos no universitarios es de 356.592 personas. personas inmigrantes y también el retorno a Estas comarcas cuentan con un total de 2.090 La educación es sin duda un ámbito de actua- sus lugares de origen de una parte de las per- centros según los datos del curso 2016-2017, ción prioritario y que incide de manera directa sonas que habían venido a trabajar a nuestra concentrados especialmente en València ciudad en la caracterización de cualquier sociedad. comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- (25,2%) y las comarcas de l’ (12,2%), Aquello que entendemos como educación se mica y laboral; por otra parte, hemos asistido l’Horta Nord (10%) y la Ribera Alta (10%), en con- representa frecuentemente como sistema a una nueva reforma educativa, la LOMCE de cordancia, lógicamente, con las dimensiones educativo (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro 2013, con efectos en las ratios profesorado/ demográficas de dichos territorios comarcales. caso, el sistema educativo valenciano ha ido alumnado. También el cambio político autonómi- configurándose a partir de los cambios demo- co de las elecciones de mayo de 2015, con un Conviene hacer unas aclaraciones definito- gráficos y de las actuaciones en materia de po- nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- rias preliminares. Los centros denominados lítica educativa. ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo CAES o Centros de Acción Educativa Singular efectos, a corto y medio plazo, en el sistema se encuentran ubicados en un Barrio de Ac- Los datos de la demografía educativa del siste- educativo, especialmente en la dotación de cen- ción Preferente o son aquellos que escolarizan ma educativo valenciano en el período de veinte tros, la reestructuración de profesorado o en alumnado con necesidades de compensación años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, los nuevos programas lingüísticos. educativa en un porcentaje igual o superior al como fenómeno significativo, la existencia de 30% del total del centro. En la Comunitat Valen- Alícia Villar Una manera descriptiva, aunque con sus limi- ciana existen actualmente un total de 80 CAES, Sandra Obiol una tendencia a la contracción del número ab- soluto de alumnado escolarizado, producido por taciones, de acercarnos a conocer el sistema de los cuales 43 están situados en las comar- una importante bajada de la natalidad iniciada educativo valenciano, y en concreto en las co- cas de València, 13 en las de Castelló y 24 en en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- marcas de València, es a través del equipamien- las de Alacant. nómenos asociados a este período, que aportan to educativo. Por equipamiento educativo en- impactos variables y distintas lecturas de inter- tenderemos básicamente, y según los datos a Por otra parte, los denominados Centros de pretación son: a) los incrementos de plazas en los que tenemos acceso, el número de centros Educación Especial son aquellos centros edu- determinados niveles educativos, como es el educativos, su desagregación por niveles edu- cativos en los que se escolariza alumnado con caso de la educación infantil, debido a factores cativos, por titularidad y el número de alumnado necesidades educativas especiales asociadas a de alcance socioeconómico; b) los efectos de las y su escolarización según programa lingüístico, severas condiciones permanentes de discapaci- reformas educativas, como es el caso de la LOG- todo ello para las enseñanzas no universitarias. dad y en los se dispone un conjunto de recursos SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- Esta información la obtenemos del portal de in- adaptados que no se encuentran en los centros tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta formación ARGOS de la Generalitat Valenciana ordinarios. Cabe decir que dependerá de las los 16 años; c) los impactos de la escolarización a partir del cual podemos consultar los últimos características del alumnado con necesidades de los hijos e hijas de las personas migrantes. datos disponibles del curso 2016-17. educativas especiales su escolarización en cen- tros ordinarios o en Centros de Educación Espe- En los años más recientes, dos factores han La población escolarizada en el curso 2016-17 en cial. Con el objetivo de favorecer la inclusión se incidido especialmente en la demografía edu- las comarcas de València en los niveles educati- tiende a escolarizar al alumnado con necesida- 82 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS política educativa. educativa. política de matèria en actuacions les ide fics demogrà canvis dels a partir gurat s’ha confi valencià educatiu sistema 2000:dez, 192). el cas, nostre Enel (Hernán educatiu» a«sistema com sovint representa es aeducació com entenem Elque societat. qualsevol de caracterització la en directa manera de incideix ique prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdel PortaldeInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.3 CENTROS DELACOMARCA La RiberaAlta La PlanadeUtiel-Requena La HoyadeBuño La Costera/LaCostera La Safor La RiberaBaixa La CanaldeNavarrés El ValledeCofrentes-Ayora El RincóndeAdemuz L’Horta Nord La Valld’Albaida El CampdeTúria El CampdeMorvedre TOTAL València L’ L’Horta Oest Municipios CentrosdelascomarcasValenciaportipo de centroytitularidad(curso2016-17).

Nº decentroseducativos - - - 2090 208 154 129 209 106 143 255 526 37 49 71 20 12 65 74 27 variables i diferents lectures d’inter lectures idiferents variables impactes aporten que esmentat, de perío al associats fenòmens Altres al., 2012: et (Villar 41). huitanta els en iniciada natalitat la de important baixada una per produït colaritzat, d’alumnat es absolut nombre del contracció a la tendència una tiu, significa a fenomen ha, com hi que 1990 anys els tre i 2010, indiquen en comprés anys, vint de període el valencià en educatiu va del sistema educati demografia la de dades Les 5

% respectoaltotalde comarcas deValencia 100,0 10,0 12,2 10,0 25,2 1,8 2,3 3,4 1,0 3,1 0,2 5,1 7,4 0,6 6,2 3,5 1,3 6,8 ------programes lingüístics. lingüístics. programes nous els oen professorat de turació reestruc la centres, de dotació la en educatiu, especialment el sistema en imitjà, curt a termini efectes, té cació, i Investigació, Esport, Cultura d’Edu Conselleria la de capdavant al 2015, del maig de equip nou un amb de autonòmic les eleccions polític vi Tambéprofessorat/alumnat. el can 2013, ràtios del les en efectes amb LOMCE la educativa, reforma nova auna assistit hem banda, d’altra ilaboral; econòmica crisi forta la de acausa a treballar, vingut havien que d’origen d’una de les persones part llocs als tornada la itambé grants immi persones de xifres les de da baixa la d’una banda, educativa: fia en la demogra especialment incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. persones les de fills dels l’escolarització de c) impactes els anys; setze als fins augmentar l’ensenyament obligatori i va educatius nivells els ganitzar 1990, de LOGSE la de reor va que cas el és com educatives, reformes les de b) efectes els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com catius, edu nivells determinats en places de a) són: increments els pretació ------territoris comarcals. comarcals. territoris les dimensions dels demogràfiques amb lògicament, concordança, en (10%)Nord (10%), Alta Ribera ila (12,2%), Oest l’Horta de l’Horta (25,2%)València comarques iles a 2017, especialment concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris no educatius nivells els en València 2016-2017 de comarques a les curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons i bàsicament, entendrem educatiu equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera ------

83 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 84 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI a partir de los dieciocho años. Son centros en en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se eintereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. y5en 14València, Castelló en de comarcas las en 27 sitúan se cuales los de 46 CRA, actualidad la en hay Valenciana munitat Co la en Actualmente, 30 minutos. los supere no el instituto aquella donde está hasta localidad desde la ellos desplazamiento agrupamientos paratambién es configurar considerado, puesto po en cada curso). El tiempo del desplazamiento decir, es 1gru (4 unidades, unidades de mínimo 16 el con y30 entre alumnos prevista mínima demanda una hay si ESO de centro un asigna se para los desplazamientos conrales dificultades ru En zonas número. a este excepciones algunas 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio aun asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados alos En cuanto y17 Alacant. en Castelló en 7 València, de comarcas las en 24cuales están los de Valenciana, Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia en decisiones ylas políticos momentos también depende de los cuestión aunque esta ordinarios, centros en especiales educativas des SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------Formación Profesional. Además, hay 17 centros 17 hay Además, centros Profesional. Formación primaria, ESO, y infantil, educación Bachillerato 49 imparten cuales los de 74 de centros, total población de 89.531 con un personas. Cuenta una tiene Morvedre de Camp del comarca La ma lingüístico. progra según escolarización ysu alumnado de número yel titularidad por educativos, niveles por desagregación su educativos, centros de ro núme el en centrándonos Morvedre, de Camp del comarca la de educativo equipamiento bre so los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso Profesional, aFormación acceso el cundaria, Se Educación de Graduado del libres pruebas de preparación de cursos haber suele que los CENTROS DELACOMARCAPORTIPO Fuente: PortaldeInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.4 Centros deenseñanzasespecializadas Centros deAcciónEducativaSingular(CAES) TOTAL Formación depersonasadultas Centros ruralesagrupados Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias Centres deEducaciónEspecial Centros delacomarcaElCampMorvedreportipocentro(curso2016-17). Tipo decentro

- - - - -

pueden cursar en 3 centros públicos y en uno uno yen públicos 3centros en cursar pueden se profesional formación de superior grado de y medio grado de ciclos los comarca En esta a1concertado. frente 6 centros, con pública, mayoría su en es oferta la también Bachillerato En y1privado. concertados a5privados junto 21 con centros, contando pública, tariamente mayori titularidad de es primaria educación La privada. de titularidad mayoritariamente infantil educación de ciclo primer un de Valenciana tat desde hacemantenido décadas en la Comuni ha se que tendencia la con consonancia en da, priva a 12 titularidad de frente infantil, de ciclo primer de públicos 4centros con cuenta vedre Mor de Camp del comarca la y postobligatoria obligatoria educación de oferta ala En cuanto 5.3, 5.4 y5.7). 2 CAES ycon Sagunt en especial ción educa de 1centro con Cuenta Sagunt. en otro y Faura en uno Adultas, Personas de Formación de y2centros especializadas enseñanzas de Número 74 49 17 1 2 3 2 (Cuadros (Cuadros - - - - - una qüestió que també depén dels depén també que qüestió una és que encara ordinaris, centres en especials educatives necessitats l’alumnat amb aescolaritzar tendeix es inclusió la d’afavorir l’objectiu Amb d’educació en centres especial. o ordinaris centres en l’escolarització especials educatives necessitats de l’alumnat amb característiques les de dependrà que dir S’ha de ris. ordina centres els en ha hi no que adaptats recursos de d’un conjunt disposa es quals els ien discapacitat de permanents condicions severes especials associades a educatives amb alumnat necessitats colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment nitat Comu la A centre. del total 30% del al o superior igual percentatge un en educativa compensació de tats amb alumnat necessi escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------orientar-la sobre la formació que pot pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació ala Quant i5aAlacant. 14València, aCastelló de comarques ales 27 situen se quals 46 ha CRA, hi dels Valenciana Comunitat ala Actualment, hora. tja mi la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de des plaçament el els des a agrupaments configurar per plaçament és també considerat: des del curs). El temps cada en grup adir, és un unitats, (quatre d’unitats 16 mínim el amb i30entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assigna centre un ments desplaça als per dificultats amb rurals Enzones excepcions. ha hi que 150 de és encara alumnes, gatòria d’Educaciócentre Secundària Obli aun Per així. centre un municipi un manda mínima s’assigne perquè a (CRA) agrupats hi harurals una de centres anomenats als fa que Pel i17 aAlacant. 7aCastelló València, de comarques ales situats 24 estan Valenciana, quals dels la Comunitat a 48 centres de total un ha hi ment, Actual educativa. política de matèria i les decisions en polítics moments ------CAES CAES idos aSagunt especial d’educació tre cen un Hi ha aSagunt. altre iun Faura a un adultes, persones de formació de centres idos especialitzats yaments d’ensen centres dèsset ha hi A més, professional. iformació ESO, batxillerat primària, infantil, educació imparteixen 49 quals dels 74 de centres, total un ha 89.531 de Hi població una persones. té Morvedre de Camp del comarca La lingüístic. programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la educatius, tres en el nombre de cen centrant-nos Morvedre, de Camp del comarca la de educatiu equipament sobre des les da A continuació, comentarem i67 d’Alacant. Castelló 29 València, de de comarques a les ha, 135 hi que adultes corresponen persones de formació de centres 231 de total Del específica. formació de tipus altre iun universitat ala cés ac professional, aformació l’accés d’Educació del Graduat Secundària, lliures proves de preparació de sos cur haver-hi sol quals els en centres Són anys. díhuit dels apartir accedir S’hi pot té. que interessos iels tives expecta les compte en tenint cursar (Quadres 5.3, 5.4 i5.7). ------vats concertats) respecte al total total al respecte concertats) vats pri els (inclosos privats centres de percentatge el mitjançant marem aproxi hi ens itot, Així comarques. de desagregat nivell al per formació in la de disposem no això, obstant No territori. un en iprivada, pública xarxes, dos les entre proporció la mostra ens que indicador un com centre del titularitat la segons zació l’escolarit conéixer interessant És (Quadre 5.5). pública titularitat de centres huit en cursa es bàsic grau de formació la privat; de un ien blics pú centres tres en cursar poden es superior de formació professional grau ide mitjà grau de cicles els ca, comar Ala d’un concertat. de vant da centres, sis amb part, major la en pública és l’oferta també batxillerat En privat. iun concertats privats cinc 21 ha hi centres, pública, tàriament majori titularitat de és primària ció L’educa privada. titularitat de ment cicle d’educació majoritària infantil Valenciana d’un Comunitat primer ala dècades fa de des mantingut s’ha que tendència la amb d’acord privada, titularitat de idotze fantil, d’in cicle primer de públics centres quatre ha hi Morvedre de Camp del comarca ala ipostobligatòria, tòria obliga d’educació al’oferta Quant

------

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI (Cuadro 5.6). (Cuadro 0,6% un población la de colarizada es hay especial 9%. un Eneducación casi llerato 44%, un es 26%, un ESO en Bachi en primaria en 20% total, un del supone infantil educación en escolarizada 16tre población y 29 La años. 16 de menos 12,68% yun años tiene en tienen 16% un población la de Morvedre de Camp En el privado. es 4centros cada 1de sional 15%. aun Profe llega no EnFormación llerato Bachi en 46%, aun cambio en asciende privada de porcentaje el ESO Enla privados. son centros 22% un de primaria y la ciclo segundo de fantil in educación la de caso Enel privados. son ciclo primer de infantil educación de 4centros cada 3de Morvedre de Camp del comarca la de caso Enel privada. red la en estudiando alumnado de unaconsiguiente, relativa mayor proporción y, por privados centros de red mayor una existe comarcas qué en saber podremos modo, este De centros. de total al respecto concertados) (incluyendo los privados privados je de centros porcenta el mediante cuestión aesta maremos aproxi nos así, Aun comarcas. de desagregado nivel el para información esta de disponemos no embargo, Sin territorio. un en yprivada, pública red, doble la entre proporción la muestra nos que indicador un como centro del titularidad la según escolarización la conocer interesante Es (Cuadro pública 5.5). titularidad de 8centros en cursa se básico grado de formación la privado; SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------red pública y privada con una presencia muy he muy presencia una con yprivada pública red por la doble caracterizado educativo un sistema de imagen una da nos equipamiento sobre datos de los específica En observación conclusión, esta música. de privadas escuelas como inscritos 14 hay Además, centros música. en profesional enseñanza de privado centro un hay Sagunt en y también 200 alumnos, tiene que Sagunt, de pública,de música de en titularidad la localidad profesional conservatorio un con cuenta dre Morve de Camp del comarca La Comunitat. la de largo a lo musicales 547de sociedades total un 2013).al, et existen actualidad En la de la Comunidadtorialidad Valenciana” (Rausell terri de grado mayor con cultural hecho el en música a la convierte que musical, aprendizaje y práctica de red “una densa a una junto torio un terri fenómeno bien arraigado en nuestro musicales, y agrupaciones asociaciones de red una numerosa Valenciana cuenta Comunitat La CENTROS EDUCATIVOSDELACOMARCAPORNIVEL Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Educación Infantilprimerciclo Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Educación SecundariaObligatoria Ciclos formativosdeGradoMedioySuperior Ciclos formativosdeGradoBásico Bachillerato Centros delacomarcaElCampMorvedreporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

- - - - Públicos en nuestro ámbito territorial más cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que ydel conocer conviene que valenciano vo educati del sistema a destacar de los aspectos uno es que Creemos comarca. según terogénea partir dedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana. a elaboración propia (curso 2016-17).Fuente: Camp El deMorvedre de en lacomarca educativos niveles por Cuadro 5.6Poblaciónescolarizada POBLACIÓN ESCOLARIZADA 21 Educación Infantil TOTAL Bachillerato ESO Educación Primaria Educación Especial Niveles 4 3 8 7 6

concertados Privados 5 0 0 0 1 5

Privados 12.609 12 TOTAL 1.113 5.583 2.517 3.316 1 1 0 0 1

80

titularidad privada Presencia 75 % 14 % 22 % 25 % 46 % 0 % 100,0 % 26,3 44,3 20,0 8,8 0,6 - Cuadro 5.7 EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN Benifairó delesValls Algímia d’Alfara Algar dePalancia Benavites Canet d’EnBerenguer Alfara delaBaronia Estivella Albalat delsTarongers Faura Comarca/Provincia Provincia Comarca TorresTorres Segart Sagunt/Sagunto Quartell Quart delesValls Petrés Gilet C.Valenciana Municipios

Fuente: ConselleriadeEducación,Investigación,CulturayDeporte(2017).

Infantil, primaria y secundaria 3,41 % 1.465 2.574 50 34 1 3 4 2 1 3 2 ------

de l’educació infantil de segon cicle i cicle segon de infantil l’educació de cas En el privats. són cicle primer de infantil d’educació centres quatre cada de tres Morvedre de Camp del comarca la de cas En el privada. xarxa la en d’alumnat estudiant alta més relativa proporció una tant, i, per privats centres de gran més xarxa una ha hi comarques quines en saber podrem Així, centres. de I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 1,16 % Profesional 135 86 1 1 ------

1,48 % Adultos 135 231 2 1 1 ------

Nº Centroseducativos 11,11 % Rural 46 27 3 1 1 1 ------

12,68% 16 La i29 entre anys. tenen iun anys setze de menys té població 16% un la de Morvedre, de Camp Al privat. és centres quatre cada de un professional formació 15%. aun arriba no En batxillerat en 46%, aun canvi en arriba privada de En l’ESO, percentatge el privats. són 22%un centres de primària, la 12,50 % Escuela Oficial de idiomas 17 8 1 1 ------

4,17 % seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 48 24 1 1 ------

sicals ben nombrosa, un fenomen xa d’associacions i agrupacions mu una Valenciana xar té Comunitat La (Quadre0,6% 5.6). població la de un escolaritzada ha hi especial ció 9%. un En educa vora batxillerat en 44%, un és 26%, un ESO en primària en 20%total, un del suposa infantil en educaciópoblació escolaritzada 36 17 0 ------

4,73 % 552 338 16 1 1 1 1 8 1 1 1 1 ------

de educación habitantes Centros por mil 0,83 0,73 0,83 1,91 1,92 1,35 2,07 0,00 2,18 0,77 0,71 1,30 1,92 1,04 0,91 1,43 ------més proper. més territorial àmbit nostre el en cació en eltes de desenvolupament l’edu iconéixer del qual efec es deriven convé que valencià educatiu tema sis del s’ha destacar que de pectes as dels un és que Creiem comarca. segons heterogènia molt presència una amb i privada pública xarxa doble la per caracteritzat educatiu d’un sistema imatge una dóna ens equipament sobre dades les de ca En conclusió, l’observació específi de música. privades escoles a com inscrits centres catorze ha hi Amés, música. en professional d’ensenyament privat centre un ha hi a Sagunt itambé 200té alumnes, que Sagunt, de localitat ala pública, de música de titularitat professional conservatori un ha hi Morvedre de Camp Al valencià. territori al sicals mu 547 de societats total un ha hi al., 2013).et (Rausell Enl’actualitat Valenciana” Comunitat la de litat territoria de alt més grau un amb cultural fet el en música la verteix musical, que con i aprenentatge pràctica de xarxa «una basta amb junt territori nostre al arrelat ben ------

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde la comarca muestra una reducción todavía ma- 2007 la red de oficinas se ha reducido un 38% yor al pasar de 0,4 oficinas por km² en 2009, a El sistema bancario es uno de los pilares bási- y el empleo en el sector un 30%. La reducción 0,2 en 2015. cos del funcionamiento de las economías de- de la red de oficinas ha sido tan importante que sarrolladas. Su actividad principal consiste en aparece un nuevo problema: la exclusión finan- De los 16 municipios que componen la comar- la intermediación, proceso mediante el cual se ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa- ca, 7 de ellos han perdido todas las oficinas captan fondos de los agentes con capacidad de ñola viven en municipios donde no hay ninguna bancarias que estaban instaladas en el territo- financiación y se canalizan estos fondos hacia oficina, y en algunas provincias este porcentaje rio. Los municipios de la comarca que pasan a aquellos que tienen necesidad de financiación. supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto situación de exclusión financiera son Alabalat por parte de los bancos como por las AAPP. del Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de En este proceso de intermediación la red de ofi- Palancia, Benavites, Petrés, Quart de les Valls cinas bancarias tiene un papel determinante al En la comarca de El Camp de Morvedre la re- y Torres Torres. (Cuadro 5.8) aumentar la accesibilidad de los clientes a los ducción en el número de oficinas entre los años servicios bancarios, tanto en la captación de 2009 y 2015 ha sido de 36 oficinas (Figuras Estivella y Faura son los municipios que presen- pasivo como en concesión de préstamos, pues 5.2, 5.3, 5.4 y 5.5), pasando de 96 a 60. Esto tan una mayor densidad de oficinas por cada cuanto más densa sea la red de oficinas mayor supone una disminución del 37,5%, esto es, 3,6 1.000 habitantes en 2015, con un valor 1,4, será la cercanía del banco con el cliente y ma- puntos porcentuales más de caída que la media mientas que atendiendo a la ratio de oficinas José Manuel Pastor de la provincia de Valencia. En términos de ofi- por km² Faura con 5 oficinas bancarias exhibe Ángel Soler yor el conocimiento del historial crediticio. cinas por cada 1.000 habitantes, en 2009 esta un valor de 3,1, muy superior al 0,2 de la media Con la crisis, el sector bancario español se ha ratio se situaba en 1,1, mientras que en 2015 de la provincia. visto obligado a afrontar una profunda reestruc- muestra el valor de 0,7 oficinas por cada 1.000 turación para corregir diversos desequilibrios y habitantes. El análisis en base a la superficie de

88 apareix un problemaapareix nou: l’exclusió que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’eraAixí, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari El sistema 5.1.3 Equipament bancari I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------la comarca que passen a situació asituació passen que comarca la tal que ins hi havia bancàries oficines les totes perdut han set comarca, la componen que municipis setze Dels a 0,2 2015. el en 2009, el en km² per 0,4de oficines passar en gran més encara ducció re una mostra comarca la de fície L’anàlisi super la de base la sobre habitants. mil cada per 0,7 oficines 2015 el de en que valor el mostra 1,1, en situava se ràtio la mentre 2009 el en habitants, mil cada per d’oficines Entermes València. de cia provín la de mitjana la que caiguda de més dir, percentuals 3,6 punts 37,5%, del disminució una posa a és 5.3, 5.4 i5.5), 96 de su a 60. Això 36 de oficines sigut ha 2009 anys i2015els entre cines d’ofi nombre el en reducció la dre Morve de Camp del comarca la A de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on població espanyola en viu municipis 2,5% un la de Enefecte, financera. . lades al territori. Els municipis de de municipis Els territori. al lades (Figures 5.2, ------Cuadro 5.8 EQUIPAMIENTO BANCARIO el 2015,el 1,4, valor un amb mentre en habitants mil cada per d’oficines alta més densitat una tenen que municipis els són iFaura Estivella (Quadre 5.8) Valls i Torres Torres. les de Quart Petrés, Benavites, Palància, de gar Al Baronia, la de Alfara Tarongers, d’exclusió són Albalat financera del Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Algar dePalancia Algímia d’Alfara Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Gilet Faura Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Torres Sagunt /Sagunto Petrés Segart Quartell Quart delesValls Municipios Fuente: CajaEspaña(2011).

Nº BancosyCajasdeAhorro 3,43 % 4.508 2.390 - 82 57 1 1 2 1 2 2 2 3 1 1 1 2 4 2 jana de la província. província. la de jana 3,1,de 0,2 al mit la de superior molt valor un exhibeix bancàries oficines cinc amb Faura quadrat, lòmetre qui per d’oficines ràtio la atesa que -

Índice debancarización 0,88 0,93 0,91 0,87 1,91 1,74 1,53 3,56 1,10 1,45 0,34 1,36 0,87 0,94 0,98 1,66 1,36 0,62 - -

- -

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 90 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2009) Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2009) (2009) Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2015) Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2015)

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con , actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de València se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

92 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 plem conside zar econ exe fru fre pa de púb ae com Els scos: carnisseries, peixteries, carnisseries, scos: iteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, iteries, -se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en -se rceixen una funció social i social funció una rceixen lic integren un nombre ampli nombre un integren lic m òmica important en localit- òmica important entàries. rades o punts de venda venda de o punts rades ercats municipals, ercats rable d’activitats com- rable d’activitats quipament de caràcter de quipament que que - - - - -

comercial més gran. més comercial més poblades disposen d’una oferta àrees les que manera de població, la de a la distribució responen minorista del comerç territorial de localització pautes les Valenciana, Comunitat A la

blime ven Els ge ige ge pos re es mun qua c amb pat penden d’e Els gam fun a amb org men Els incl desmu i en llo o con o de m mercats ambulants mercats stabliments comercials inde- comercials stabliments ds especialitzat en totes les totes en especialitzat ds en permanentment d’una imat- permanentment en c s per una o diverses entitats, entitats, odiverses una s per camions botiga. osos da efectuada fora d’un esta- fora efectuada da anitzat per departaments departaments per anitzat ls mescla comerç, serveis co- co- serveis comerç, mescla ls gr cs degudament autoritzats, degudament cs t comercial no especialitzat, not especialitzat, comercial mes de productes. de mes s i activitats complementàri- s i activitats entres comercials, lacionades amb l’entorn, i dis- idis- l’entorn, amb lacionades anera ocasional, periòdica nt comercial permanent, comercial nt tinuada, en els perímetres els en tinuada, nstal riteri d’unitat; el treball dels dels treball el d’unitat; riteri stió unitària (AECC). unitària stió ans magatzems ans ssortiments amplis ipro- amplis ssortiments ntables o transportables, ntables ts, planificats i desenvolu- planificats ts, . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , més dèbil a causa de la importància importància la de acausa dèbil més vegada cada comarcal capital a la amb una centralitat grandària poca la per municipis, seus dels consum de capacitat menor la mostren Cofrentes iElValle de Navarrés de Canal la Buñol, de Hoya La quena, Utiel-Re Ademuz, de ElRincón nía, Serra La com al’interior més ques comar les contra, Per habitants. dels iconsum compra de capacitat la en reflecteix es ique territori el en rellevant isocial econòmica tat l’activi dinamitzen que comarcals acapitals com actuen que Gandia, amb Safor ila Ontinyent amb baida Vall la d’Al Xàtiva, amb Costera la Sueca, amb Baixa Ribera la Alzira, amb Alta Ribera la Llíria, amb Túria del Camp el Sagunt, amb Morvedre de Camp el com mitjana, grandària de comarcal capital una tenen que comarques les ha hi València de cia 2013). provín a la nivell segon En un Valenciana (La Caixa, Comunitat la de comercial isuperfície oferta major la concentren l’Horta de L’àrea comarques iles València de 2013). (La Caixa, detallista comercial l’oferta de 48,4%total del (INE, Valenciana 2016)munitat iel 51,29%el Co la de població la de de ValènciaLa província representa ------dre dre Morve de Camp del comarca la A (Quadre València de 5.9).cial l’equipamentque produeix comer comercial i l’atracció proximitat la menor, a causa de fonamentalment equipament un té comarques altres a superior població una Túria amb de Camp el això, No obstant cials. comer i4centres ambulants cats 39 ha hi mer Safor iala comercials; i 2 centres ambulants 34 mercats i municipis deu en municipals cats mer ha hi Alta Ribera a la mercials; co i 22 centres magatzems grans 4 ambulants, 82 mercats cipals, muni mercats 44 amb València i l’Horta de comarques ales alta més concentració una ha hi privats, i públics espais els en concentra es que comercial a l’oferta Quant 2015). ira, v iRo (Mollá, Gil rural litoral-sistema franja la dualitat queda reflectida tant iper metropolitana, il’àrea sal ica cap del icomercial econòmica com a ciutat de serveis. de aciutat com també (64.439 però habitants), poblacional vista de punt del des ca comar la de rellevant més ciutat la és Sagunt comercials. equipaments en diversitat la per comarcal pital (Quadre 5.10), destaca la ca la destaca ------

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 94 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI también como ciudad de servicios. (64.439 pero habitantes), poblacionalmente ca comar la de relevante más ciudad la es Sagunt en comerciales. equipamientos su diversidad 5.10), Morvedre de Camp de comarca En la 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ciales DirectoriodeCentrosyParquesComerciales2016laAsociaciónEspañola yParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). Cuadro 5.9Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València.Fuente:Censo de MercadosMunicipalesy de Comercio Mercados deventanoy Consumo, sedentaria delaDirecciónGeneral datos centros comer- EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía destaca la capital comarcal Sagunt por por Sagunt comarcal capital la destaca

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403 (Cuadro (Cuadro

- - - - equipamientos 52,86 % Número 157 nos muy desarrollados y diferenciados, Sagunt y y Sagunt ydiferenciados, desarrollados muy nos urba núcleos dos con dualidad una vive Sagunt sur. el por Nord yl’Horta Baixa Plana la norte el por marcales, co límites los supera influencia de área cuya 1989), en 2015) (apertura Sagunt yCarrefour en (apertura Epicentre comerciales, centros dos de presencia la ahí de comerciales, siones inver las para referencia de punto un en tido conver han la acceso fácil de comunicación de vías unas con estratégica localización Su Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 favorecido el desarrollo de liga equipamientos el desarrollo favorecido ha turístico carácter marcado Su Berenguer. d’en Canet es adestacar ciudades las de Otra dedo Mercado excelente. la calificación recibi ha que venta, de 40 puestos con Sagunt, de Mercat el destacar Cabe núcleos. ambos en ambulantes o mercados municipales mercados dos de presencia la ahí de realidades, ambas de laspara atender necesidades de los residentes deplantación equipamientos en ambos núcleos im la favorecido ha dualidad Esta Sagunt. de Port

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 0 0 0 0 0 0 - - - EQUIPAMIENTO COMERCIALDELCAMPDEMORVEDRE ciación EspañoladeCentrosyParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionalEstadística (2016). Cuadro 5.10 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 pel sud. pel Nord il’Horta Baixa Plana la nord pel comarcals, límits els supera quals 1989), dels d’influència l’àrea en 2015) (obert Sagunt iCarrefour el en (obert l’Epicentre comercials, centres dos de Hi ha comercials. inversions ales per referència de punt un en convertida l’han fàcil cés d’ac comunicació de vies unes amb té que estratègica localització La Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Benifairó delesValls Algímia Estivella Canet d’EnBerenguer Benavites Faura Quart delesValls Petrés Gilet Provincia Comarca Torres Sagunt /Sagunto Quartell Segart C. Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

d’Alfara Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados deventa no Comercio de sedentaria y de laDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros y Parques Comerciales2016delaAso-

Población 2016 4.959.968 2.544.264 89.531 64.439 3,51 % - 1.185 2.218 1.039 1.047 6.513 1.538 3.493 1.374 3.304 484 522 613 159 959 644 cat de Sagunt, amb quaranta para quaranta amb Sagunt, de cat mer el destacar Cal nuclis. dos tots en ambulants o mercats municipals mercats dos de presència la mateix això i per l’un de l’altre, ide sidents re dels necessitats les d’atendre tal per nuclis dos tots en d’equipaments implantació la afavorit ha dualitat La Sagunt. de Port iel Sagunt renciats, idife desenvolupats molt urbans clis amb nu dos una dualitat viu Sagunt

equipamientos 2,41 % Número 157 Mercados municipales 83 2 2 ------

Puestos conventa 3,53 % 1.868 3.916 66 66 ------

- - - - - equipamientos població turística. Destaca amb 299 amb Destaca turística. població de l’afluència aprofitant i temàtics ambulants mercats els són ara com lliure al’oci itemps lligats paments el d’equi desenvolupament afavorit ha té que turístic caràcter El marcat d’en Berenguer. Canet és destacar s’ha que de municipis dels Un altre excel mercat de cació qualifi la rebut ha que venda, de des 6,96 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 22 1 1 1 1 2 1 3 1 1 1 1 4 1 2 1 -

Puestos conventa 20.654 40.508 3,37 % 696 299 105 . lent. 72 12 25 74 25 43 9 7 5 9 3 2 6 -

almacenes 0,00 % Grandes - - 0 4 6 ------

mercats de venda no sedentària. no venda de mercats ambcomplementa la de presència es casos dels part major la en que proximitat de comercial oferta una han desenvolupat Sagunt, sobre pivoten que poblacions xicotetes ca, comar la de municipis de resta La d’estiu (dimecres).mercat iel idimarts) (dilluns setmanals cats mer dos els entre venda de parades equipamientos 5,88 % Número Centros comerciales 34 64 2 2 ------

3,50 % Locales 1.999 3.679 70 70 ------

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 96 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Cuadro 5.11Comercio minoristadebasealimentariaporcomarcas delaprovinciaValència. no sedentaria. venta de mercados de presencia la con menta comple se casos los de mayoría la en que dad proximi de comercial oferta una desarrollado han Sagunt, sobre pivotan que poblaciones ñas peque comarca, la de poblaciones de El resto niego (miércoles). vera mercado yel ymartes) (lunes semanales mercados dos los entre venta de 299 puestos con Destaca turística. población de afluencia la aprovechando y temáticos ambulantes dos merca los son como libre y tiempo ocio al dos COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS València Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La Camp deTuria Camp deMorvedre La Valld’Albaida La Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Ribera Municipios Safor Serranía Costera Alta Baixa

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 1 5 0 1 4 0 0 3 0 0 0

- - - - - 47,8 % Autoservicio (≤ 399m de base alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio por 317 supermercados grandes (de de más grandes 317por supermercados representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11). (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la 623 298 109 53 29 21 10 25 10 11 13 20 30 7 8 2 3

2 ) 39,08 % 400-999 m Fuente: Alimarket.Diciembre 2017. 609 238 139 70 11 24 11 28 5 0 3 2 5 4 4 2 0

Supermercado 2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 13 31 13 11 24 27 9 1 4 4 1 0 0

2 50,00 % ≥ 2.499m 1 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

municipios con una población de 5.000 de o más población una con municipios en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry 1.000 m 2 2.500- 4.999m 16,7 % 2 ), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos, 1 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 7 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 - - - - - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 (Quadre 5.11). Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç Cuadro 5.12 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAENLACOMARCA Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Torres Segart Sagunt /Sagunto Quartell Quart delesValls Petrés Gilet Faura Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Municipios Fuente: Alimarket.Diciembre2017

Cash&Carry 60 25 ------

32 autoserveis a l’engròs i18 al’engròs hi 32 autoserveis com a la Comunitat Valenciana. Comunitat ala com València de província ala tant servei lliure de comerç del mitat la de més concentren alimentària, tribució dis la en consolidat més format el són supermercats Els permercats. m (de 1.000 de més grans mercats 317 per super representada està València de província ala mentària ali base de servei L’oferta lliure de 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans, 3,41% Autoservicio (≤ 399m 615 293 10 3 2 1 3 1 ------

2 ) 4,53 % 400-999 m 616 243 11 8 1 1 1 ------

Supermercado 2 - - - - 3,16 % ≥ 1.000m 615 316 habitants (Pateco, 2016). (Pateco, habitants mil itrenta mil deu d’entre població una amb municipis en localitzen es valencians supermercats dels Un 31,1%supermercat. de format el presència més té habitants més o mil cinc de població una amb cipis muni en que mentre quotidià, sum con de productes de proveïment el faciliten que autoserveis els minen predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als 10 8 2 ------

2 ≥ 2.499m 1 2 ------

2 2.500- 4.999m 1 7 ------

- - - Hipermercado 2 la comarca, l’àrea d’influència del del d’influència l’àrea comarca, la de majorista comerç l’únic localitza es Sagunt de Port Al distribució. de empreses ales per referència de punt un i és comarca a la merç co i del serveis dels neuràlgic tre cen el és iAragó, aCatalunya cap en la de comunicacions confluència estratègicament situada estar en de Morvedre Morvedre de Camp del comarca la de alimentària base de minorista comerç al Quant 5.000- 9.999m 16,67 % 18 6 1 1 ------

(Quadre 5.12), 2 ≥ 10.000m 17 10 Sagunt Sagunt ------2 - -

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 98 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI hacia Catalunya y Aragón, es el centro neurálgico neurálgico centro el es yAragón, Catalunya hacia en la degicamente comunicaciones confluencia 5.12), (Cuadro Morvedre de Camp del comarca la de mentaria ali base de minorista comercio al En cuanto (PATECO,tantes 2016). 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Sagunt al estar ubicada estraté ubicada estar al Sagunt - - - - entre los dos cascos urbanos de la ciudad. la de urbanos cascos dos los entre localización una con comercial galería yuna cado hipermer un en basado comercial equipamiento gran un con cuenta que único yel grandes cados supermer siete con minorista, comercial oferta mayor con municipio el es mismo, Así marcales. co límites los de allá más transciende influencia de área cuya comarca la de mayorista comercio único el localiza se Sagunt de Port Enel tribución. dis de empresas las para referencia de punto un yes comarca la en comercio ydel servicios los de Interior delcentrecomerciall’Epicentre. - - - - cando Algímia d’Alfara con tres autoservicios. tres con d’Alfara Algímia cando desta reducidas, más dimensiones de servicio de libre con un formato la población residente a aabastecer dirigen se que establecimientos de dispone comarca la de municipios de El resto municipio. de este ción turística como a a la la población pobla residente tanto abastecen que grandes supermercados dos localizan se d’en donde Berenguer, Canet tacar de poblaciones de laDel comarca, resto des Autor: Joan CarlesMembrado - - - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 amb tres autoserveis. tres amb d’Alfara Algímia destaca hi reduïdes; més dimensions de servei lliure de format un amb resident població la aproveir per d’establiments disposa comarca la de municipis de resta La del municipi. turística com lapoblació població resident la tant proveeixen que grans cats Berenguer, on hi ha supermer dos d’en Canet s’hadestacar de marca, co la de poblacions de resta la De ciutat. la de urbans nuclis dos els entre localització una amb comercial galeria iuna mercat hiper un en basat comercial ment equipa gran un té que il’únic grans supermercats set amb minorista, comercial oferta més amb municipi el és mateix, Així comarcals. límits mésqual enllà dels transcendeix - - - - Eix comercialdel’avingudadel9d’octubre(PortSagunt). Autor: Alejandro LópezLázaro

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (rojo) se con- centra en la ciudad de València y, por último, las cinco comarcas marcadas en color azul pre- sentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turis- Rosa Yagüe Isidre March mo es una actividad residual o testimonial.

Dentro del turismo de playa, la comarca líder indiscutible es La Safor, con un impresionante índice de 184,54. La provincia de València cuen- ta con otras dos comarcas especializadas en turismo de playa: la Ribera Baixa y el Camp de Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016). Morvedre. (Figuras 5.8)

En cuanto a municipios turísticos líderes hay nicipios del Camp de Morvedre se encuentran El Camp de Morvedre es una comarca con una que decir que La Safor lidera con claridad el por lo que respecta a este ranking: Canet d’en oferta turística media-alta, que combina turis- ranking de los municipios con mayor número de Berenguer y Sagunt. mo de playa (mayoritario) con cierta oferta de plazas de alojamiento disponible, con 6 de los turismo rural en sus localidades más interiores. 9 que figuran en la Figura 5.7. (Ribera En cuanto al indicador de Plazas por 1.000 ha- (Figuras 5.9 y 5.10). Baixa) destaca también en el ránking, siendo el bitantes, que informa acerca de la intensidad municipio turístico líder más notable fuera de la en alojamiento turístico, Canet d’en Berenguer Con una tasa del 36,99 en el indicador de “pla- Safor y de la propia ciudad de València. Dos mu- ocupa un lugar remarcable. zas alojamiento x 1.000 habitantes” el Camp de

100 vanters cal dir que la Safor lidera lidera Safor la que dir cal vanters capda turístics amunicipis Quant 5.8). (Figura Morvedre de Camp iel Baixa Ribera la platja: de turisme en especialitzades més comarques de parell un ha hi cia 184,54.de Valèn de província Ala impressionant índex un Safor, amb la és indiscutible capdavantera ca comar- la platja, de turisme del Dins otestimonial. residual activitat una és hi turisme el que constància deixa que fet baix molt turístic ment un índex d’allotjablau presenten color en marcades comarques cinc les i, finalment, icasal cap al centra con (roig) es urbà Elturisme rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les En verd platja. delun de turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, d’allotjamentindicador d’intensitat La 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura 5.6 Figura mostra el principal principal el mostra - - - - - Figura 5.7 remarcable. remarcable. lloc un ocupa d’en Berenguer Canet turístic, en allotjament intensitat la sobre informa que habitants, mil per places de al’indicador Quant guer i Sagunt. d’en Beren Canet rànquing: el en del Camp apareixen de Morvedre municipis Dos icasal. cap idel Safor la de fora notable més líder turístic municipi el és també, destaca hi 5.7 gura Fi la en ha hi que nou dels sis amb de places d’allotjament disponible, gran més amb una quantitat nicipis mu dels rànquing el claredat amb Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) . Cullera, a la Ribera Baixa, Baixa, Ribera ala . Cullera, - - - Figura 5.8Fuente:ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) 101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI nativas como hoteles uhostales. hoteles como nativas alter aotras respecto playa” de “apartamento formato del penetración mayor una derivamos aquí De provincial. promedio el superando tos, en el indicador en de apartamen intensidad lugar cuarto el también alcanza comarca La indicador. este en provincial ranking el en lugar cuarto el pando 276,52 ocu plazas, concretamente bitantes, 1.000 por ha alojamiento de plazas de centaje por mayor con municipios de lista la en entra 1,73 el con d´en Canet ellos, %. De Berenguer ySagunt provincial, anivel alojamiento de zas pla d´en de total 2%del el con Berenguer, Canet de trata Se alojamiento. de oferta en de municipios con mayor intensidad de litoral 10 top el en municipios ados sitúa comarca La promedio. al superior algo (4.55 hoteles en %) también es participación Su playa. de entorno en totalidad práctica su en yubicados provincial 5,55 el sumando total %del apartamentos, en alojamiento de modalidad a la Por la el corresponde mayor contrario, intensidad (3,08). y hostales rurales (2,78 pensiones en mínimo el %)do casas yen mayoría de modalidades de alojamiento, situan la en promedio asu aproxima se comarca La (35,46). provincial promedio del encima por ligeramente sitúa se Morvedre TURÍSTICO SECTOR 5.3 ------nicipio de Segart. Con sus 62 plazas de aloja de 62 sus plazas Con Segart. de nicipio mu pequeño el en situado albergue Torres, yun y Torres Segart Palància, del Algar en yuna (2) Valls (2), les de (3), Quartell d’Alfara Benifairó les (10 6 poblaciones: entre Algímia repartidas rura casas aalgunas limita se oferta escasa y su interior de todos son municipios de El resto Sagunt. comarcal, en la capital ubican se cales comar 3 albergues y los 2 hostales Los Canet). y3en (8 Sagunt en municipios ambos parten re los se 43,7 comarca 11 la de %. Los hoteles d´en el 50,3% el con con Berenguer, ySagunt Canet de 94 trata %. el Se comarcal, turística ta ofer la de totalidad práctica la concentran pios munici dos que observamos municipal, A escala Figura 5.9OfertaturísticadelCampdeMorvedrevsprovincia.Fuente:ElaboraciónpropiaapartirIVE(2016). ------en su zona de residencial playa. vel poblacional y en gran medida concentrados un número considerable comparado con su ni d´en Canet 29cia con restaurantes, Berenguer (72 %).a distan poblacional sigue Le peso su de 77,8 el comarca, la de encima %, por taurantes 179 230los de concentra res Sagunt, capital 1,05. de intensidad una La con provincial, medio pro al superior ligeramente peso un presenta re cual lo 3,71 el provincial, sentan total % del repre comarca la en censados restaurantes 230 los restauración, de a oferta En cuanto en la comarca. diferencia con alta más la 1.000 por plazas habitantes, 390 de tasa una alcanza población esta miento ------5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 tal de places d’allotjament a escala a escala d’allotjament places de tal to 2% d’en del el amb Berenguer, Canet de tracta Es d’allotjament. oferta en alta més intensitat una amb litoral de municipis deu els tre en municipis dos situa comarca La mitjana. ala rior (4,55 supe mica una %) també és hotels en participació La platja. de entorn en totalitat pràctica la en isituats provincial 5,55% total del el suma apartaments, en jament d’allot modalitat ala correspon alta més intensitat la contra, Per (3,08%). (2,78%) i hostals rurals cases i en el mínimjament; situa en pensions d’allot modalitats de majoria la en mitjana a la s’aproxima comarca La (35,46). provincial mitjana la de damunt per lleugerament situa se Morvedre de Camp el habitants, mil per d’allotjament places de dor 36,99 del l’indica en taxa una Amb (Figuresinteriors. 5.9 y5.10). més localitats ales rural turisme de oferta certa amb (majoritari) platja de turisme combina que tjana-alta, mi turística oferta una amb marca co una és Morvedre de Camp El ------Figura 5.10OfertaturísticadelCamp deMorvedre 103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 104 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI ningún balneario. de Tampoco dispone territorio. su en radicada activa bodega ninguna tener no al comarca la en presente está no enológico El turismo azules. deras ban dos con cuentan comarca la de playas Las Albalat dels Tarongers y en Estivella. en yuno Sagunt en localizan 4PR. se de Dos dispone comarca la senderismo, al En cuanto y de naturaleza. cultural recreacional, tipo de actividades a otras y4más ecuestre rismo atu una aventura, de aturismo una acuáticas, actividades aofertar dedican se dos ellas De registradas. activo turismo de sas 8 empre con cuenta Morvedre de Camp del ca (2017), València de Diputació la de org comar la Tomando la web valenciaturisme. como fuente TURÍSTICO SECTOR 5.3 - - - - Castell deSagunt. Autor: Pep Pelechà 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 comarcal, el 94%. Es tracta de Ca de 94%. el tracta Es comarcal, turística l’oferta de totalitat tica lados pràc municipis concentren que observem municipal, A escala ohostals. hotels ara com platja» respecte a altres alternatives de «apartament format del netració pe major una derivem qual del Fet provincial. la mitjana supera taments; apar en d’intensitat l’indicador en lloc quart el també assoleix comarca La en l’indicador.el rànquing provincial en lloc 276,52 quart el ocupa places, concretament habitants, mil per d’allotjament places de alt més tatge percen un amb municipis de llista la en entra d’en Berenguer Canet dos, l’1,73%. amb i Sagunt provincial, Dels - - - - - Sagunt amb el 43,7%. el amb hote Sagunt onze Els 50,3% d’en el amb net Berenguer, i amb diferència a la comarca. ala diferència amb alta més la habitants, mil per places 390 de taxa una té d’allotjament, 62places les amb qual, El Segart. de municipi xicotet al situat alberg iTorres Torres, iun Segart Palància, (2) de Valls (2), aAlgar iuna Quartell les de (3), d’Alfara gímia Benifairó sis poblacions: entre Al repartides deu, rurals, cases quantes unes a limita es oferta il’escassa terior d’in tots són municipis de resta La Sagunt. comarcal, pital ca ala són comarcals albergs tres i els hostals dos Els a Canet). i tres aSagunt (huit municipis dos tots tre en ls de la es reparteixen comarca - - - - - de Morvedre hi ha huit empreses empreses huit ha hi Morvedre de (2017),cia Camp del comarca ala Valèn de Diputació la de turisme.org valencia web la afont com Prenent dencial de platja. resi zona ala concentrats manera gran i en poblacional nivell el amb un nombre considerablecomparat 29 amb restaurants, Berenguer d’en Canet a distància, Segueix, (72%). poblacional pes seu del sobre 179,ha 77,8% el per comarca, la de d’1,05. n’hitat Sagunt, capital, Ala amb una intensi provincial, mitjana a la superior lleugerament pes un ta represen cosa qual la provincial, tal el 3,71%marca representen del to co ala censats 230 restaurants els restauració, de aoferta Quant ------actiu. Tampoc balneari. cap ha hi no actiu. celler cap haver-hi no en comarca la a present és no enològic turisme El blava. bandera amb n’hi parell un ha platges, ales fa que I pel a Estivella. altra i una Tarongers dels aAlbalat iuna aSagunt litzen loca PR. es Dos sendes quatre ha hi comarca a la senderisme, al Quant natura. ide cultural recreatiu, tipus de activitats a altres i quatre eqüestre a turisme una d’aventura, a turisme una aquàtiques, activitats a oferir dediquen es dos quals, les De registrades. actiu turisme de - 105 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Casa de la Vila (Ajuntament) de Sagunt. Autor: Antoni Martínez Bernat VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

En este apartado nos centramos en el análisis Figura 6.1). Se trata de una comarca con un nú- en otros municipios con un número mayor. De de dos elementos sociales claves en la sociedad mero moderado de entidades provinciales que hecho es importante señalar que la mayoría de valenciana: la participación en asociaciones y el se concentran en mayor medida en la ciudad de las localidades superan la media provincial en tejido empresarial existente bajo la forma de València (36,38%). La distribución porcentual cuanto a tasa de asociacionismo –un 11,49‰- cooperativas. Dos aspectos de los que, a pesar de estas asociaciones según municipios varía excepto el caso de Sagunt con un 11,4‰, Beni- de su importancia, poseemos escasa informa- considerablemente concentrándose mayorita- fairó de les Valls (9,35‰), Canet d’En Berenguer ción y poco actualizada. riamente en la ciudad de Sagunt con un 67,8%. (8,49‰), Faura (10,82‰), y Gilet (10,24‰). O Es decir, que más de la mitad de las asociacio- sea que en la mayoría de municipios del Camp Formar parte de una asociación es uno de los nes que se ubican en la comarca lo hacen en de Morvedre, el peso poblacional de sus asocia- mecanismos con los que la ciudadanía cuenta la ciudad de Sagunto. El resto de poblaciones ciones es significativo. para implicarse de manera activa –sea colec- tienen niveles porcentuales bastante más redu- tiva o individualmente- en los asuntos públicos cidos, de hecho es la población de Canet d’En No obstante, no podemos dejar de señalar que (Font, 2001). De hecho, el tejido asociativo de Berenguer la que le sigue en grado de concen- estamos tratando datos generales. Es decir, es- una sociedad juega un papel fundamental en tración a Sagunt con un 4,65%. Una diferencia tamos hablando simplemente de cantidad, no po- su fortaleza democrática y en su capacidad de notable. Excepto Sagunto, ningún municipio su- demos entrar a valorar por ejemplo la capacidad respuesta ante los riesgos sociales (Subirats, pera el 5% del total de las asociaciones de la co- de movilización social de las asociaciones, a tra- 1999). La participación ciudadana a través de marca. Como municipios con menor porcentaje vés del número de socios, ni el volumen y carác- Sandra Obiol las asociaciones tiene una larga tradición en ter de la actividad desarrollada por estas mismas Alícia Villar nos encontramos con las localidades de Segart nuestro país pero en los últimos años, sobre y Torres Torres que no alcanzan el 1% del peso asociaciones. Aun así, las estadísticas analizadas todo a partir de los 90, ha vivido un empuje porcentual respecto el total de asociaciones nos permiten una primera mirada a los recursos importante sobre todo a través de la participa- ubicadas en el Camp de Morvedre, más en con- asociativos presentes en la comarca. ción en entidades de nuevo cuño, de formas y creto: 0,73% y 0,91% respectivamente. carácter diferentes a las que han sido predo- Un segundo elemento clave para conocer mejor minantes hasta este momento resultando una Sin embargo, estos datos se transforman total- los recursos sociales con los que cuenta una esfera de gran heterogeneidad y complejidad mente si calculamos el número de asociaciones comarca son el número de entidades coopera- (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001; Ariño, Castelló por 1.000 habitantes (Figura 6.1). En este senti- tivas radicadas en su territorio. Según la Con- y Llopis, 2001). do, vemos que es Segart, una de las poblaciones federació de Cooperatives de la Comunitat Va- con menor número de entidades, la que cuenta lenciana, una cooperativa es una “ agrupación En la comarca del Camp de Morvedre nos en- con una mayor tasa: un 44,44‰. Le siguen los voluntaria de personas físicas y, en las condicio- contramos con un total de 1.096 asociaciones municipios de Algar de Palancia (35.98‰) y Al- nes de la ley, jurídicas, al servicio de sus socios, según los datos facilitados por Conselleria de fara de la Baronia (33,45‰). Esto nos viene a mediante la explotación de una empresa colec- Governació i Justicia (2014), una cifra que re- decir que, a pesar del escaso número de entida- tiva sobre la base de la ayuda mutua, la crea- presenta el 3,72% del total de asociaciones ubi- des del municipio, su presencia cotidiana puede ción de un patrimonio común y la atribución de cadas en la provincia de Valencia (Cuadro 6.1 y ser, al menos teóricamente, mucho mayor que los resultados de la actividad cooperativizada a

108 ra activa –siga col activa ra mane de a implicar-se per tadania ciu la té que mecanismes dels un és d’una associació part Formar actualitzada. ipoc mació infor poca que tenim tenen, tància impor i la tot quals, dels aspectes Dos cooperatives. de forma la amb ha hi que empresarial teixit iel cions en associa lenciana: la participació va societat la en clau socials ments en l’anàlisiEns centrem de dos ele 6.1 RECURSOS SOCIALS Llopis, 2001). 2001; i i Cucó, Ariño Castelló Ariño, 2004; (Ariño, icomplexitat neïtat d’una heteroge gran una esfera ta resul qual del fet llavors, fins nants predomi ales diferents i caràcter formes de encuny, nou de entitats en participació la mitjançant bretot so important impuls un viscut ha noranta, dels dècada la de a partir sobretot anys, darrers els en però país, nostre al llarga tradició una té associacions les de mitjà per tadana 1999). ciu (Subirats, participació La socials riscos dels davant resposta de capacitat la ien democràtica fortalesa la en fonamental paper un juga d’una societat associatiu 2001). (Font, teixit públics el fet, De assumptes els en individualment– . lectivament o lectivament ------0,91%, respectivament. 0,73% concret: en i més Morvedre, de Camp al situades d’associacions del total respecte del pes percentual al’1% arriben no Torres Torres que i Segart de localitats les trobem ens baix més percentatge amb municipis a Com comarca. la de associacions les de total 5% el del supera nicipi Sagunt, cap mu Excepte notable. 4,65%. un amb ció Una diferència concentra de grau en segueix que la d’en Berenguer Canet de població la és fet de reduïts, més bastant tuals de percen poblacions nivells tenen resta La aSagunt. són comarca a la ha hi que associacions les de mitat la 67,8%. un amb a dir, És de més que a Sagunt majoritàriament concentra cipis i varia considerablement es de les associacions segons muni (36,38%). percentual distribució La icasal cap al mesura major en tren que es concen provincials d’entitats moderat nombre un amb comarca dre 6.1 yFigura 6.1) (Qua València de província ala des situa 3,72% d’associacions total del el (2014), representa que xifra una de Conselleria i Governació Justícia de la segons les dades facilitades 1.096 de total un ha hi associacions Morvedre de Camp del comarca A la . Es tracta d’una tracta . Es ------cipios. Cuadro 6.1 Número deasociaciones y distribución porcentual de la comarca por de Elmuni- Camp de Morvedre NÚMERO DEASOCIACIONES tants tants habi mil per d’associacions nombre si calculem el totalment formen trans es dades les això, No obstant pot ser, almenys teòricament, molt molt teòricament, ser,pot almenys del municipi, quotidiana la presència d’entitats nombre i l’escàs tot que, (33,45‰). Baronia la diu ens Això (35.98‰) Palància de de iAlfara Hi els segueixen municipis d’Algar 44,44‰. un alta: més taxa una té que la d’entitats, quantitat menys amb poblacions les de una Segart, Comarca/Provincia Total comarcal Albalat delsTarongers Sagunt /Sagunto Canet d’EnBerenguer Faura Gilet Estivella Petrés Quartell Benifairó delesValls Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Benavites Quart delesValls Torres Segart Municipios Fuente: ConselleriadeGovernacióiJusticia(2014) (Figura 6.1) (Figura

. Així, veiem que és és que veiem . Així,

Número asociaciones - - 1096 743 19 19 19 51 38 34 27 24 23 21 18 26 16 10 8 associacions és significatiu. és significatiu. associacions les de poblacional pes el Morvedre, de Camp del municipis de part jor (10,24‰).Gilet ma la en que Osiga, (8,49‰),renguer (10,82‰) Faura i Valls (9,35‰), les de d’en Be Canet 11,4‰,un amb Sagunt de Benifairó –un 11,49‰–nisme cas el excepte d’associacio quant a taxa provincial mitjana la superen localitats les de majoria la que assenyalar portant im és fet, De entitats. més amb municipis altres en que alta més

Porcentaje 100,00 67,79 3,72 2,19 3,10 2,10 1,92 1,73 1,73 1,73 4,65 3,47 2,46 2,37 1,64 1,46 0,91 0,73 - - - - 109 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 110 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 2003) ni son tan completos, pero pueden con pueden pero 2003) completos, tan son ni a (se refieren actualizados tan están no cipal ymuni comarcal anivel disponibles datos Los 42,05%. un con rios de y consumidores usua en las cooperativas concentran se éstos trabajadores de número de 58,54%. hablamos si trabajo: embargo, Sin propio su mediante socios sus por ejercida es actividad cuya aquellas decir es asociado, bajo tra de cooperativas las forman lo València de provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter el Respecto trabajadores. 73,39% yel 55,32%un los de entidades las de València: de provincia la de territorio en tran concen se cooperativas estas de mayoría La sociedades. de tipo a este vinculados españoles 19,55% yun españolas trabajadores tivas los de 10,7% un coopera de total relativos del valores en suponía Esto 45.096 de trabajadores. total un con Social Seguridad la en alta de situación en 1.260 habían cooperativas ciana sociedades 2016 en Social Valen guridad Comunidad la en ySe Empleo de Ministerio del datos los Según 2015). yHaro, Sanchis pos, (Cam capital el ante trabajo yel personas las sar económica, de buscar priman rentabilidad a pe que las en entidades pues Son territorio. en el social fundamental tejido deelemento un un en convierten las referencia- de comunidad la por interés osu democrática gestión su plo ejem -por rectores principios socios”. Sus los 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Figura 6.1Númerodeasociaciones mental en el teixit social d’un territo social teixit el en mental en un element fona converteixen les referència– de comunitat la per ol’interés democràtica gestió la ple –per exem rectors cis». principis Els l’activitat cooperativitzada als so de resultats dels il’atribució comú d’un patrimoni creació la mútua, da col sa d’una l’explotació empre mitjançant socis, dels servei al jurídiques, llei, la i,sones físiques en les condicions de de per voluntària unaés «agrupació Valenciana, una cooperativa munitat de la Co defederació Cooperatives Con la Segons territori. al radicades quantitat d’entitats cooperatives la són comarca una en ha hi que socials recursos els bé més néixer aco per clau element Un segon comarca. ala sents pre associatius recursos als rada mi primera una permeten ens des analitza estadístiques les Tot iaixí, associacions. les a terme duen que l’activitat de caràcter iel volum el ni socis, de nombre del a través cions, de social associa les mobilització de capacitat la exemple per valorar a entrar podem no quantitat, de nerals. És a dir, parlem simplement ge dades tractem que d’assenyalar deixar podem no això, No obstant 6.1 RECURSOS SOCIALS . lectiva sobre la base de l’aju de base la sobre lectiva ------NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2Númerodecooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos.ComarcadelCampMorvedre. prevalen les persones i el treball da treball iel persones les prevalen econòmica, rendibilitat i cercar tot quals les en entitats tant, per Són, ri. formen les cooperatives de treball de treball les cooperatives formen la gran més quantitat la València, de província ala cooperatives, les de ter caràc al fa que Pel treballadors. dels 73,39% iel 55,32% entitats les de un València: de província la de rritori te al concentren es cooperatives les de majoria La societats. de tipus eixe a vinculats espanyols treballadors 19,55% iun espanyoles dels ratives 10,7% un coope de relatius total del valors en suposava Això balladors. 45.096 de tre total un amb Social Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260havia societats hi 2016 Valenciana Comunitat ala el en Social ySeguridad Empleo de Segons les dades del Ministerio 2015). o, Har i Sanchis (Campos, capital del vant Comarca/Provincia Porcentaje Provincia Porcentaje Comarca

100,00 100,00 2241 Total 2,19 49 - - - - -

les cooperatives de caràcter agrari, agrari, caràcter de cooperatives les 69,39%, el de seguides associat, ball tre de són part major La província. la de 2,19% cooperatives de total del el que representen 49 cooperatives de total un ha hi Morvedre de Camp del comarca ala sentit, Eneixe re. conclusions que en puguem extrau les en prudents molt això per ser de Sense deixar de cooperatives. teixit i la del solidesa del caràcter pleta com més imatge una atindre tribuir poden però con completes, són tan 2003) al ni (es refereixen tualitzades ac tan estan no imunicipal marcal co aescala disponibles dades Les 42,05%. un amb i usuaris de consumidors en les cooperatives es concentren debre treballadors, nom de parlem si això, No obstant 58,54%. treball: propi seu el jançant mit l’activitat són els qui exerceixen socis adir, els és que les associat, Agrarias 12,23 18,37 3,28 274 9

rbj scaoVivienda Trabajo asociado 73,18 69,39 1640 2,07 34

------Fuente: IVE(2003) incidència que tenen en la queincidència quotidia tenen la a priori, almenys que l’anàlisi, ja municipis amb la població enriqueix als ha hi que recursos dels relació la això, No obstant d’atracció. cus afo com Sagunt de fonamental importància una amb moderada, València de província la de socials del conjunttració dels recursos concen una mostra Morvedre de Camp del comarca la En conclusió, significatives. (Quadre 6.2) sense concentracions comarcal territori pel distribueix es cooperatives de resta La comarca. a la socials considerats de recursos el majorSagunt concentra nombre nou De associat. treball de són 23, 65,30%.un 71,85%, un total, Del adir, és 32 de entitats, total un amb alta, més cooperatives de tració concen una té que ciutat la Sagunt 18,37%. un amb és municipis, Per 2,83 4,73 6,12 106 3

1,36 9,86 6,12 Otras 221 3 - - - - 111 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 112 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS mos. Sin embargo, la relación de los recursos recursos los de relación la embargo, Sin mos. mis los de atracción de foco como Sagunto de fundamental importancia una con moderados, Valencia de provincia la de sociales recursos los de conjunto del concentración una muestra dre Morve de Camp del comarca la En conclusión, 6.2) comarcal territorio el por distribuye se de cooperativas de Elresto comarca. su en sociales considerados yor número de recursos ma el concentra Sagunt nuevo De asociado. jo 23,65,30%. 71,85%, un total, Del traba de son un decir es 32 de entidades, total un muestra, cooperativas de concentración mayor que dad 18,37%.un ciu la Sagunt es municipios, Por con agrario carácter de cooperativas las de 69,39%, el asociado, seguidas trabajo de son cooperativas estas de mayoría La provincia. la de 2,19% el cooperativas de presentar total del a re vienen que 49 cooperativas total un con cuenta Morvedre de Camp del comarca la do, senti En este extraer. podamos que clusiones con las en prudentes muy ello por ser de dejar Sin y del de solidez tejido cooperativas. rácter ca del completa más imagen una a tener tribuir 6.1 RECURSOS SOCIALES sin concentraciones significativas. sin concentraciones (Cuadro (Cuadro ------puestas a estas necesidades. necesidades. aestas puestas quey les den poder res implementar políticas cer mejor de sus las ciudadanos necesidades de cono local a contualizados el nivel propósito y ac desagregados suficientemente con datos contar por yabogar importancia esta entender fundamental Es territorio. un en existentes les socia una de los ideapletar recursos ajustada com para 2000),y Rambla, fundamentales son (Adelantado, de bienestar de provisión Noguera agente como importancia potencial con ciativo 2015) y Mohedano, Campos aso tejido y como 2007 desde (Sanchis, padeciendo estamos que crisis la ante resistencia su como así social, ter carác su territorio, el en arraigo elevado su por cooperativas, Las bienestar. su mejorar para alcance a su tienen ciudadanos los que cursos re los mejor poco un a conocer contribuye cas ycomar municipios nuestros de cooperativas yde asociativo tejido el conocer En definitiva, que pueden las dejar cantidades entrever. la que mayor ser puede personas las de neidad cotidia la en mismos los de incidencia la priori, a menos al que puesto análisis, el enriquece en los municipios con su población existentes ------a eixes necessitats. necessitats. a eixes que els donenpolítiques respostes idels poder ciutadans implementar necessitats les bé més conéixer de propòsit el amb local a escala i actualitzades desagregades ment suficient dades de a disposar per iadvocar tenen que importància la entendre fonamental És territori. un en ha hi que socials recursos dels ajustada idea una acompletar per 2000),i Rambla, fonamentals són (Adelantado,de benestar Noguera provisió de a agent com té que cial poten per la importància sociatiu 2015), as Mohedano, teixit el com i 2007 Campos del des (Sanchis, que la patim crisi davant resistència ila social caràcter el territori, al alt l’arrelament per cooperatives, Les benestar. el a millorar per l’abast a tenen ciutadans els que cursos re els bé més mica una a conéixer contribueix i comarques municipis nostres dels cooperatives ide ciatiu asso teixit el conéixer En definitiva, entreveure. deixar poden quantitats les que la que alta més ser pot persones les de nitat 6.1 RECURSOS SOCIALS - - - - - Teatre RomàdeSagunt. Autor: ESTEPA 113 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- de la distribución comercial, mediante la utiliza- de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y ción de herramientas telemáticas especificas a Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y per- tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la mite acercar la actuación administrativa a un situación del comercio local, que deben identifi- Las Administraciones Públicas locales han alto porcentaje de usuarios, universalizando el car los factores sociales, económicos y urbanís- tenido un papel clave en la dinamización co- servicio a través de la colaboración con la Fe- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar mercial de las ciudades lo que se refleja en la deración Valenciana de Municipios y Provincias propuestas de actuación sobre las estrategias creciente importancia que han ido concedien- (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- do al comercio dentro de la estrategia de ciu- ciones territoriales de inspiración comercial, así dad. Actuando en colaboración estrecha con Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos la Administración Autonómica, han desarro- especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- llado acciones de dinamización del comercio, nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de entre la que se encuentra la creación de figu- ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- Esta figura profesional tiene sus antecedentes ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- en los profesionales denominados “Asesores una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- servicios en el tejido asociativo-comercial va- mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad lenciano y en las Cámaras de Comercio. los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- La Red de Agencias para el Fomento de la cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- y apoyada desde la Dirección General de Co- Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- nación comercial eficiente y competitiva dentro para prestar asesoramiento y apoyo técnico, nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- del territorio municipal; (3) potenciar los centros tanto a las propias corporaciones locales, en mercio y Trabajo, es un instrumento mediante comerciales tradicionales en los que se basa la cuanto a las decisiones que tienen que adoptar el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- articulación del territorio de la localidad, favore- en relación con el sector, como el conjunto del ción con la Administración Local, impulsa el ciendo su consolidación como función de centra- tejido comercial de cada localidad, ya sea en proceso de modernización y ordenación del lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- los procesos de modernización de las PYMES, comercio local. ción especializada a los operadores del sector en la renovación y desarrollo comercial de los

114 de la d’Economia Conselleria Soste iConsum Comerç de General recció Di la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres i valencià en les ciatiu-comercial asso teixit el en serveis prestaven ATC els amb junt que inoranta tanta comercial de les dècades dels hui de desenvolupament dels centres impulsors els ser van valencians (ATC)comerç» municipis els en que de tècnics «assessors denominats en els professionals antecedents els té que (AFIC). professional Figura comercial innovació la de foment al per agències sector: al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del mització dina de accions desenvolupat han autonòmica, l’Administració amb ta col en Actuant tat. ciu de l’estratègia de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial mització dina la en clau paper un tingut han públiques locals administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències INSTRUMENTS 6.2 PLANIFICACIÓ DE . laboració estre ------col Valenciana, en el qual, la Generalitat Treball, mitjançant és un instrument i Comerç Productius, Sistemes nible, vei a través de la col la de através vei el ser universalitzant d’usuaris alt, percentatge a un administrativa l’actuació acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La zació i ordenació del local. comerç modernit de procés el impulsa cal, per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. mercial co dedesenvolupament l’activitat el procuren que proactives lítiques po de desenvolupament al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la i l’autonòmica, local l’Administracióde cooperació entre bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, il’administració. tatives represen organitzacions les ciants, comer els entre d’unió permanent anexe com i serveixen local merç en co especialitzades terlocutores a in com AFIC actuen oficines Les (FVMP). iProvíncies pis la Federació Valenciana de Munici . laboració amb l’Administració lo . laboració amb ------i modernització de l’estructura co l’estructura de i modernització acoadjuven l’efectiva racionalització que o projectes actuacions altres (8) qualssevol ciutat; la de comerç el dinamitzen que promocional ter caràc de actuacions executar (7) col equipaments els afecten que les en com així comercial, ció d’inspira territorials actuacions les en tant s’han desenvolupar, de que iinversions estratègies les sobre ció d’actua (6) propostes dinàmica; fer la condicionen en que i urbanístics econòmics socials, factors els car del local, comerç que han d’identifi situació la sobre estudis els en par a l’efecte;específiques (5) partici d’eines telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada especia informació a la l’accés cilitar (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els potenciar (3) municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en redunden que municipi, del dins negoci de d’oportunitats ció ocapta creació la com així mercial, ------115 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 116 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS con el 65,4% de la oferta comercial y el 70,3% y el de comercial 65,4% el con oferta la de Palància, Vall la del de Comercial Funcional Área del comercial cabecera la es Sagunt de ciudad La ubicadas en dicho municipio.presas el 41% lotelería, que representa de em del total yhos transporte 1.440 comercio, de empresas Además, con servicios. cuenta son del sector Sagunt de El84,7% empresas las de rizándose. y terce diversificando ido ha se años los de paso el con pero industria, ala tradicionalmente do liga ido ha Sagunt de económico El crecimiento 71,5% el centrando empresas. las de con comarca la de económico centro principal el es ciudad Esta comarca. la para estratégico enclave un ciudad esta de hacen y ferrocarril) autovía (puerto, de transporte infraestructuras las con y Teruel, junto Barcelona València, tre en estratégico punto un en localizada Sagunt, (Cuadro Sagunt. comarcal, 6.3)capital la en AFIC Red ubicada oficina una con cuenta solamente Morvedre de ElCamp Comarca La PATECO.Oficina la por Valenciana, Generalitat la de y Consumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados Acción de nes Pla los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por rente prefe- uso de comerciales urbanos espacios de consolidación la en como así urbanos, centros INSTRUMENTOS 6.2 PLANIFICACIÓN DE ------intensidad que iban desde el diagnóstico inicial que iban el diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: 250.000 habitantes. de influencia de área un ycon aparcamiento (SBA), Alquilable 2.300 de Bruta plazas ficie Super de cuadrados 44.000 con Parc metros Nova Vida Comercial Parque del construcción la 2015. en y L’Epicentre, prevista abierto Está 1989 en abierto Sagunt, Carrefour merciales: co centros dos con vez a su cuenta Sagunt municipales. límites los de allá más va ciudad de esta comercial la influencia localización gica estraté su Por área. del comercial superficie la - - - implicación de la sociedad valenciana”. valencianas de y las en comarcas la sostenible desarrollo de políticas las en municipios los de pel el pa potenciando haciamisos la sostenibilidad, compro yposteriores Aalborg de Compromisos los con línea en municipal gestión la de ámbitos los en todos de sostenibilidad gración de criterios 21, Local inte Agenda la yla como así Alcaldías las de Pacto del Acción de Planes los de efectiva implantación yla desarrollo el “Impulsar red la de 2017-2021,Estratégico misión como postula que Plan nuevo el elaborado ha Sostenibilitat ala Cap Valencians Municipis de Xarxa la europeo, rácter ca de yorganizaciones redes otras con relación yla compromisos los actualizados y mantener revitalizar de fin el ycon inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su ------Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación y Medio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadirlosmunicipios que que lo Municipis iProvíncies(FVMP)estabaactualizandolosdatospor Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN rrocarril) fan de la ciutat un enclava un ciutat la de fan rrocarril) i fe autovia (port, transport de res infraestructu les amb i Teruel, junt València, entre Barcelona tratègic es punt un en localitzada Sagunt, (QuadreSagunt. 6.3) capital, a la AFIC, situada xarxa la de oficina una ha hi només vedre Mor de Camp del comarca la A 6.2 INSTRUMENTS 6.2 Albalat delsTarongers Alfara delaBaronia Algar dePalancia Algímia Estivella Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Segart Gilet Faura Comarca/Provincia Torres Sagunt/Sagunto Quartell Quart delesValls Petrés C.Valenciana Provincia Comarca Municipios PLANIFICACIÓ DE

d’Alfara

Oficina No No No No No No No No No No No No No No No Sí - - - -

- - - - - 84,7% de les empreses de Sagunt Sagunt de 84,7% empreses les de El iterciaritzat. s’ha diversificat anys dels pas el amb però indústria, ala tradicionalment lligat anat ha econòmicEl de Sagunt creixement les empreses. 71,5% el concentra comarca: de la de econòmic centre principal el És comarca. a la per estratègic ment Acreditada No No No No No No No No No No No No No No No Sí - - - -

Red Afic(1) Nombre Servicio mancomunado ------

Acre. No No No No No No No No No No No No No No No No l’oferta comercial i el 70,3% i el la de comercial l’oferta 65,4% el amb Palància, del vall de la de comercial funcional l’àrea de comercial capçalera la és Sagunt del municipi.preses el 41,0%representa d’em del total cosa qual la i hostaleria, transport 1.440comerç, ha hi de empreses Amés, serveis. de sector del són - - - -

(2000 -2006)(2) PRODER 2 142 76 No No No No No No No No No No No No No No No No - -

(2002 -2006)(2) LEADER + 202 67 No No No No No No No No No No No No No No No No Programas dedesarrollo - -

- del parc comercial Vida Nova Parc Parc Nova Vida comercial parc del 2015.el construcció la prevista Hi ha en 1989, en obert obert i l’Epicentre, Sagunt, Carrefour comercials: tres cen dos torn, seu ha, al hi A Sagunt municipals. límits dels enllà més va de la ciutat comercial influència la té que estratègica localització la Per l’àrea. de comercial superfície Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 7’97 % 316 138 11 No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

(2010 -2014)(3) 5’26 % PDRS 351 152 No No No No No No No No Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí 8 - 117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Pacto contempla tres niveles de cumplimiento: niveles tres contempla Pacto El objetivos. los conseguir para a cabo llevarán plan las de medidas que acción incluya que se yun climático cambio del derivadas rabilidades yvulne riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un arealizar comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de emisiones 40% las 2030 el para un yreducir climático cambio al se adaptar de 2015 en impulso do objetivo el con renova un 2020, del experimentaba horizonte el en puestos 2008 año objetivos el con desde Alcaldes” los de “Pacto el Lanzado climático. bio cam el contra lucha y de CO2 de emisiones de reducción de energética, materia en promisos de loste delocales gobiernos una de serie com Comisión Europea, supone la adopción por par porgía”, la financieramente apoyada iniciativa Ener y la Clima el por Alcaldías las de El “Pacto decienciación la y sostenibilidad. fomento y naturales, con de recursos sostenible gestión residuos, de y gestión y minimización verde mía cambio climático, del ciclo agua, integral econo energía y específicas: co comisiones técnicas cin de aparición la con amplían ahora) se hasta AL21 las de (únicas seguimiento y de sostenible municipal gestión de comisiones las Así, tentes. exis yestrategias instrumentos los renovar de intención la con y transversal, diversificado plio, am más AL21.la enfoque nuevo un con hace Lo deso de y planificación, implementación gestión proce del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, INSTRUMENTOS 6.2 PLANIFICACIÓN DE ------Plan de Acción redactado, y la ayuda se dirigía a a dirigía se ayuda yla redactado, Acción de Plan un con contaban ya que municipios a los dirigía ‘C’ PACES. se ERVCCla nuevo modalidad yun La en 2030), de consistían que horizonte nuevo el 2015 de Energía yla Clima el por (con Alcaldes los de 2020) del Pacto nuevo al (con horizonte el de desde el lostación Pacto de Alcaldes 2008 adap de trabajos los implicados municipios los a llegar yhacía DIVA La realizaba condiciones. y objetivos nuevos alos adaptarse debían que 2015 de antes y Alcaldes los de Pacto al ridos adhe estaban ya que municipios alos dirigía se (PACES). ‘B’ modalidad La Sostenible Energía la y Clima el para (ERVCC) Acción de co Plan y el del Cambio Climáti Vulnerabilidades derivadas y Riesgos de (IER), Evaluación la Referencia de Emisiones de DIVA la de Inventario del parte por yentrega ‘A’ realización la en dalidad consiste mo La Pacto. al adheridos 50.000 habitantes modalidades) a dirigida municipios de menos de (en tres ayudas de línea una entonces tenía que DIVA, la de parte por dado impulso el con diendo 2016, del apartir hecho han coinci lo firmantes municipios los de parte mayor ejemplo). La por Ribera, La (como de el comarcales consorcios y algunos energía, de y regionales locales cias como entidades, las de agen otras participación la contempla DIVA; la también pero coordinadora municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad 228 València de provincia la en hay Actualmente resultados. de yevaluación guimiento se su yrealizado práctica en puesto y haberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la ------Berenguer, Quart de les Valls, Quartell, Estivella, Estivella, Valls,Quartell, les de Quart Berenguer, d´En Valls, Canet les de Benifairó Benavites, cia, dels Tarongers, Algímia d’Alfara, Algar de Palàn Albalat pis Valencians Cap a la Sostenibilitat: Munici de Xarxa a la pertenecen actualmente (el 87,5%) comarca la de municipios los que los 14son parte, su Por auditorías. las de fomento de específicos anuales programas de impulso del antes incluso ambientales auditorías de to pilo experiencias acabo llevaron se y Estivella Sagunt en ellos, entre De ySagunt. Gilet Faura, Estivella, Valls, Quartell, les de Quart renguer, d´En Canet Be Benavites, Palància, de Algar AL21:16 la (el 56%) municipios adoptado han sus 9de Morvedre, de Camp del comarca En la acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió en elrecogidas mismo. de inversión dela las financiación actuaciones ------6.2 INSTRUMENTS 6.2 ven des del diagnòstic inicial a la im del des ven diagnòstic ana que d’intensitat nivells ferents di amb AL21 pròpia, desenvolupar van que xarxa la de municipis hagué Hi intenses. especialment ser van 2000 actuacions les anys dels cada dè AL21.mitjan les de de partir A seguiment iel a l’impuls contribuir de (DIVA)València finalitat la amb de Diputació la de suport el amb Valencians cap a la Sostenibilitat, Municipis de Xarxa la Constituïren d’Aalborg. Carta la de principis els seus i fer a impulsar prometre com van es municipis els qual la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la 6.2.2. 250.000 de fluència habitants. d’in àrea iuna d’aparcament places (SBL), llogable 2.300 bruta superfície de quadrats 44.000amb metres PLANIFICACIÓ DE

i l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte i el laper Sostenibilitat l’Agenda 21 a Local, la Xarxa de Municipis de la Xarxa la so la Municipis per stenibilitat: De stenibilitat: ------a afavorir l’elaboració i el desenvo i el l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre d’acció local corresponents. dels plans a real partir plementació te de les Alcaldies i l’Agenda Local il’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després ciutadania. la de i sensibilització formació a la per i activitats 21Agenda escolar d’una el desenvolupament tografia, car de preparació la d’emissions, conòmic del municipi, un inventari i socioe ambiental diagnòstic un incloïen auditories Les l’ajuntament). DIVAla de o de part per modalitats: dos en auditories les aterme dur a per d’ajudes (convocatòries cer volupar la metodologia) finan com (va desen tècnic suport tant oferia municipals. Per a implementar-lo ambientals d’auditories programa el AL21 les de destaca lupament ------suposa que els governs locals adop locals governs els que suposa Europea, Comissió la de financer suport té que iniciativa i l’Energia, Clima pel Alcaldies les de Pacte El sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli de les sostenible desenvolupament dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així ------han fet a partir del 2016, del a partir fet coincidint han ho firmants municipis dels part jor ma La exemple). per Ribera, la de (com el comarcals iconsorcis gia, agències locals i d’ener regionals les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però dora; coordina DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment resultats. de ció i l’avalua seguiment el fet i haver-ne pràctica en posat d’acció ihaver-lo compliment: l’adhesió, el pla tindre de nivells tres preveu pacte El tius. objec els a aconseguir per terme a dur s’hi de que han mesures les incloga d’acció que pla iun climàtic canvi del derivades i vulnerabilitats riscos de avaluació una d’emissions, inventari un afer comprometen es pacte al s’adhereixen que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos i de CO2 de 2030 emissions 40% un les al per ireduir climàtic canvi al tar-se 2015 el en vat d’adap l’objectiu amb reno impuls un 2020, experimentà del en l’horitzó situats objectius l’any de 2008 des amb Alcaldies les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de d’emissions reducció de energètica, matèria en compromisos de sèrie una ten ------119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 120 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS de desarrollo. De entre ellas cabe destacar es destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente ge tual periodo de programación 2014-2020 reco ac el en que Cohesión, de Política ala ligados rios los comunita fondos resultan especial relevancia De fórmulas. diferentes sus en yterritorial local los programas de desarrollo debemos destacar València de provincia la de territorio el cuenta con que institucionales de los recursos Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas Valls yEstivella. les de Benifairó Palància, de Algar acción: de plan y el climático cambio el por vulnerabilidades de evaluación la emisiones, de inventario del trega ‘A’, modalidad la de la en la para concretamente 2016 en DIVA,la de ayuda recibieron la ellos de tres Sólo pacto. al adhesión la de la plimiento, cum de fase primera la en encuentran se ellos todos 2008. de En consecuencia, anterior del te par sido haber sin Pacto nuevo al directamente 2016; año el hicieron lo Pacto al ron tanto, por Todosadhirie se yPetrés. Gilet Faura, Estivella, Valls, les de Benifairó Palància, de Algar gers, Taron dels Albalat comarca): la de los todos de 7(el son 44% Energía yla Clima el por caldías Al las de Pacto del firmantes municipios Los red. la de socios son no Baronia la de Alfara y de Segart de municipios los camente y Torres Torres. Úni Sagunt Petrés, Gilet, Faura, INSTRUMENTOS 6.2 PLANIFICACIÓN DE ------de Estrategias de Desarrollo Urbano Sostenible Sostenible Urbano Desarrollo de Estrategias de marcha en puesta la contempla 2020 también 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. y coordinación gestión de prácticas las en como territorial base su en cambios los por tanto desarrollo, de mas cambios en la de forma implementarlos progra va. También a han sucesivos debido hacer frente progresi forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas distintas Las litoral). del las en que interiores comarcas las (mayor en espacio el en ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha (su peso tiempo el en ni valenciano; sido el generalizada en territorio todo ha no programas estos de aplicación Rurales). La Económica de Zonas y Diversificación Desarrollo de Operativo PRODER (Programa rural sarrollo de española de la con iniciativa en concordancia convivió esta años varios durante que ya a cabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue valenciano. territorio el Rurale) en mie de de Développement Actions l’Éconoson Entre (Liai LEADER rural (IC) desarrollo de Comunitaria Iniciativa primera la de marcha en puesta la de des años veinticinco de más ya transcurrido Han Valenciana demunitat València. y en la provincia Co la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan yque LEADER metodología la en sadas ba están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los (EDLD), gestionan que Participativo Local de Desarrollo las Estrategias pecialmente ------cobertura superficial del programa). Los muni Los programa). del superficial cobertura la ampliar permitió que (lo selección de criterio umbral de densidad media de población como el a subir gracias posible fue Ello desarrollo. de programa del beneficiarios como comarca esta de municipios primeros los delimitaron (2007-2013) Ruralter-LEADER rural se cuando desarrollo de programa del llegada la hasta es gibles (no desfavorecidos). se consideraron No ele como considerados ser no +al LEADER ria Comunita Iniciativa la de PRODER 2, tampoco ni programa del beneficiario fue comarca la de 2000-2006 municipio ningún programación de (Cuadro limitada muy 6.3) sido ha València de provincia la de costera ca comar esta en rural desarrollo de programas valenciano. de La implantación los del territorio 100 cota la de dentro litoral, franja la en tra encuen se Morvedre de Camp del comarca La del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las presentan que estrategias, las de selección La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad a una limita se que ámbito un general lo por EDUSIlas tienen práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural desarrollo de estrategias las Si urbanas. a caso las ciudades y regiones gidas en este (FEDER) Regional ydiri Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI),cofinanciadas Integrado e . Durante el periodo periodo el . Durante ------6.2 INSTRUMENTS 6.2 PACES seguint la metodologia esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el a complir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va incloses. d’inversió actuacions les de finançament al i l’ajuda dirigia es d’acció redactat, pla un tenien ja que municipis als dirigia Ces modalitat l’ARVCC en tien PACES. nou i un La 2030), del consis que horitzó nou el 2015 del il’Energia Clima pel (amb Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó caldies Al les de Pacte del des d’adaptació treballs els implicats, municipis als arribar DIVA feia La i els cions. feia, icondi objectius nous als d’adaptar 2015 del abans dies s’havien ique Alcal les de Pacte al adherits ven esta ja que municipis als dirigia es B (PACES). modalitat La sostenible i l’energia clima al d’acció per Pla i el (ARVCC) climàtic canvi del derivades i vulnerabilitats riscos de l’avaluació (IER), referència de d’emissions ri l’inventa DIVA illiura A, la elabora modalitat En la pacte. al adherits habitants mil cinquanta de menys a dirigida municipis de modalitats) (en d’ajudes tres línia una llavors nia DIVA, la de te que l’estrebada amb PLANIFICACIÓ DE ------de l’ajuntament, mitjançant una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, i Torres Torres. Únicament els muni els i Torres Torres. Únicament Sagunt Petrés, Gilet, Faura, Estivella, Valls, Quartell, les de Quart renguer, d’en Be Valls, Canet les de Benifairó Benavites, Palància, de Algar fara, Albalat dels Tarongers, Algímia d’Al pis Valencians cap a la Sostenibilitat: Munici de Xarxa ala pertanyen ment (el 87,5%) comarca la actual que de municipis els catorze són banda, seua la Per auditories. les de foment de anuals específics de programes l’impuls de abans itot fins bientals pilot d’auditoriesexperiències am aterme dur van es iEstivella Sagunt a quals, Dels iSagunt. Gilet Faura, Estivella, Valls, Quartell, les de Quart d’en Berenguer, Canet Benavites, l’AL21:adoptat Palància, de Algar (el 56%) municipis han setze dels nou Morvedre, de Camp del comarca A la aterme. dut han els apenes que i les d’acció pla el desenvolupat han cipis muni els tots quals les en marques les co acusades entre diferències amb homogènia, AL21 sigut ha no les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. ------fórmules. D’una rellevància espe D’unafórmules. rellevància diverses les en iterritorial local de desenvolupament programes de València els hem de destacar província la de territori al ha hi que institucionals recursos dels Dins local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes les Valls iEstivella. les de Benifairó Palància, de Algar ció: d’acpla iel climàtic canvi pel litats d’emissions, l’avaluació de vulnerabi l’inventari de lliurament al A,per tat modali la de la DIVA,concretament 2016 el en rebre van l’ajuda la de tres Només l’adhesió. de la pliment, com de fase primera la en troben es tots 2008.del En conseqüència, l’anterior de part sigut haver sense pacte nou al directament fer van ho l’any 2016; adherir s’hi van tant, per Tots i Petrés. Gilet Faura, Estivella, Valls, les de Benifairó Palància, de Algar Tarongers, dels ca):Albalat comar la de els (el 44%set tots de són il’Energia Clima pel Alcaldies les de Pacte del firmants municipis Els xarxa. la de socis són no nia Baro la de id’Alfara Segart de cipis ------en l’espai (major en les comarques comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el a tot generalitzada sigut ha no L’aplicaciórurales). programes dels económica de zonas diversificación y desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos durant que ja a terme, s’hique duia rural desenvolupament de iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària iniciativa primera la de marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València. ivalencià a la província territori el atot llarga trajectòria una tenen ja ique LEADER todologia me la en basades estan que rurals, zones a les d’acció local grups els (EDLD), gestionen que participatiu de local desenvolupament tratègies especialment les es de destacar s’han quals les Entre envolupament. des de d’estratègies tipus diferents expressament inclou 2014-2020 actual programació de període el en que cohesió, de política a la lligats comunitaris fons els resulten cial ------121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 122 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS tres comarcas del periodo anterior. Como se se Como anterior. periodo del comarcas tres mismas las por compartida Turia Calderona Rural Desarrollo de Asociación la en integran Todos yTorres Torres. se Segart Gilet, Estivella, la Baronia, Algar de Palància, Algimia d’Alfara, Albalatlos dels siguientes: Tarongers, de Alfara Son selección. de criterios los en cambios por 50 el % hasta reducido ha se programa este de beneficiarios municipios 2020 de número el 2014-programación de periodo actual En el Ademuz. de Rincón yel Serranos Túria, Los de zona con las del comarcas compartiendo Camp Interior, Valenciano Rural Desarrollo el para 4: Zona la en Asociación integraron Torres. Se yTorres Segart Valls,Quartell, les de Quart Petrés, Estivella, d’Alfara,Benavites, Algímia Palància, de Algar Baronia, dela Alfara rongers, Ta dels Albalat comarca: la de 70 total el % del acasi ascendieron aplicó se que los en cipios INSTRUMENTOS 6.2 PLANIFICACIÓN DE - Cabe destacar que en el Camp de Morvedre no no Morvedre de Camp el en que destacar Cabe Para ello ha subvenciones del recibido SERVEF. local. desarrollo y el social economía la miento, innovador en del el empleo, ámbito el emprendi o experimental proyecto un realizará se éste, con y, acuerdo de territorio del diagnóstico un a cabo llevará se acuerdo del marco En el ca. comar la de conjunto el parte forma Sagunt, de Ayuntamiento el formalmente fue licitante so ATEDL un entidad la cabo aunque que, el en a llevando está se Asimismo, cofinanciación. su 2016 de torias y 2017, para seleccionada fue no convoca a las presentó se y aunque embargo, 2015-2020); EDUSI de (Sagunto propuesta sin una apreparar llegó se Morvedre de Camp En el pio de Gilet. munici el introducido ha se , y, embargo sin tell y Quar Petrés Benavites, de municipios los rios puede comprobar han dejado de ser beneficia Vista desdelaMallada.Segart. Autor: ESTEPA ------Participación • Participación • Oc • Actividades • yservicios: obras siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según Valls” “Les de Mancomunitat 1. 6.4) (Cuadro la con actualidad dos mancomunidades: en cuenta Morvedre de Camp del comarca La 6.2.4 Mancomunidades • • cia de estas características. estas de cia experien la son primera territoriales acuerdos 2012), el (hasta los que lo por instrumento este impulsó se que en periodo el durante Empleo el por Territoriales Pactos los aimplantar llegó se Pro Pro y maq prim Qua Ben Mun Tel ww Enri Loc Fech upación éfono: 962 60éfono: 50 67 w.lesvalls.es alización: Plaça Mestre Plaça alización: moción tección c Gracés, 1,c Gracés, Faura avites, Benifairó de les Valls, Faura, Valls, Faura, les de Benifairó avites, rt de les Valls yQuartell. les de rt icipios asociados: 5 aria dearia la salud. a de inscripción: 17/09/1986 uinaria.

de

tu

de cu

l rística. de en

l ti

lturales me empo

ut la dio

ensilios, ge

Pr

stión am li

y bre otección

de biente

portivas.

y de he

ju

rramientas la ventud.

at ci vil. ención - 6.2 INSTRUMENTS 6.2 mitjançant convocatòria pública. convocatòria mitjançant de Hacienda d’Espanya del govern Ministerio el fa la autònomes, nitats comu les presenten que tratègies, de població. La de selecció les es llindarmunicipis eixe que superen la d’agrupacions concurrència de convocatòries les en exclou no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat a una limita es que àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural desenvolupament d’àmbit de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional Desenvolupament de peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades iintegrat sostenible urbà pament desenvolu de estratègies marxa 2014-2020 en posar preveu també cohesió de política la banda, D’altra ció requerides. icoordina gestió de pràctiques les en com territorial base la en canvis pels tant desenvolupament, de mes d’implementarforma els progra la en canvis successius d’afrontar També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant anat han integren, les que municipis els i,sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors PLANIFICACIÓ DE ------Interior, compartint zona amb les les amb zona compartint Interior, Rural Valencià Desenvolupament al per 4: zona Associació la en grar inte van iTorres Torres. Es Segart Valls, Quartell, les de Quart Petrés, Estivella, d’Alfara, Benavites, gímia Al Palància, de Algar Baronia, la de Alfara Tarongers, dels Albalat ca: comar la de 70% total el del a vora ascendir van aplicar va es quals els en municipis Els programa). del cial superfi cobertura la ampliar metre per va que (cosa selecció de criteri de mitjana població com a densitat de llindar el aapujar gràcies sible pos ser va Això desenvolupament. de programa del abeneficiaris com comarca la de municipis primers 2013) els delimitar van es quan (2007- Ruralter-LEADER rural del deprograma desenvolupament al’arribada fins No és desfavorits). a elegibles (no es van considerar com considerats ser no en LEADER comunitària iniciativa la de tampoc PRODER 2, ni programa del neficiari be ser va 2000-2006 municipi cap programació de període el Durant (Quadre 6.3) limitada molt sigut ha comarca ala rural lupament ció de dels programes desenvo valencià. La implanta del territori cent cota la de dins litoral, franja ala troba es Morvedre de El Camp ------. qual es farà un projecte experimen projecte un farà es qual el amb d’acord territori, del nòstic diag un aterme durà es l’acord de marc Enel comarca. la de conjunt el part forma Sagunt, de l’Ajuntament sol titat l’en que ATEDLun encara qual, el en aterme du es mateix, Així nançar-la. acofi per seleccionada ser va no 2016 del 2017, i el convocatòries les a presentar va es que iencara això, 2015-2020);(Sagunt obstant no d’EDUSI proposta una a preparar arribar va es Morvedre de Camp Al Gilet. de municipi el troduït s’ha in això, obstant i,no Quartell, i Petrés Benavites, de municipis els beneficiaris ser de deixat han comprovar pot es Com anterior. de comarques del perío tres mateixes Túria per les Calderona compartida Rural Desenvolupament de sociació l’As en Torres. Tots s’integren rres i To Segart Gilet, d’Alfara, Estivella, Baronia, Algar de Palància, Algímia la de Alfara Tarongers, dels Albalat següents: els Són selecció. de teris cri els en canvis 50% al per fins duït s’ha re programa del beneficiaris 2014-2020, municipis de nombre el programació de període En l’actual Ademuz. de iElRincón Serranía Túria, La de Camp del comarques . licitant va ser formalment formalment ser va licitant ------1. Mancomunitat de les Valls les de Mancomunitat 1. (Quadre 6.4) munitats:: manco dos l’actualitat en ha hi dre Morve de Camp del comarca la A 6.2.4 Mancomunitats primera experiència. primera la són territorials acords els cosa 2012), al (fins trument qual la per l’ins impulsar va es què en període el durant l’ocupació per territorials pactes els a implantar arribar van es no Morvedre de Camp al que car SERVEF. del desta S’havencions de sub rebut ha aterme a dur-ho Per local. desenvolupament i el social pació, l’emprenedoria, l’economia l’ocu de l’àmbit en oinnovador tal y Qu y Fau Ben Mun Tel ww Enri Loc 17 s de Dat èfon: 962èfon: 60 50 67 w.lesvalls.es ra, Quart de les Valls les de Quart ra, alització: Plaça Mestre Plaça alització: a d’inscripció: c Gracés, 1,c Gracés, Faura avites, Benifairó de les Valls, les de Benifairó avites, artell. icipis associats: Cinc associats: icipis etembre de 1986 de etembre ------123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 124 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS • acciones: siguientes las acabo llevar puede mancomunidad la Estatutos, Según • • • • INSTRUMENTOS 6.2 • 2. Mancomunitat de “La Baronia” “La de Mancomunitat 2. Ge a pe Ev Gil Alga Alb Mun Tel ww Loc Fech Se Ve Se y tr Re pública. salubridad la y de aluación et, Petrés y Torres Torres. Petrés et, ntanilla rvicios rvicios cogida stión éfono: 962 62éfono: 80 62 alat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Baronia, la de Alfara Tarongers, dels alat atamiento de residuos. atamiento w.labaronia.es PLANIFICACIÓN DE alización: Nadal i Llorens, 2, Estivella iLlorens, Nadal alización: rsonas en riesgo de en exclusiónrsonas riesgo social. r de Palància, Algímia d’Alfara, Estivella, icipios asociados: 8 a de inscripción: 16/11/1990

de

so de de

ún de

lo ciales.

ce ica.

an s si

re tuaciones rtificación imales. siduos

Re

ur

y

cogida

el banos. at ectrónica. ención

in mediata Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Comarca Torres Segart Quart delesValls Sagunt/Sagunto Quartell Petrés Gilet Faura Estivella Benavites Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Municipios Fuente: MinisteriodeHaciendayAdministracionesPúblicas(2017).

Municipios mancomunados 13 SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ - - -

No actividadesmancomunadas 15 13 13 13 13 13 2 2 2 2 2 2 2 2 - - - 6.2 INSTRUMENTS 6.2 Baronia la de Mancomunitat 2. Serveis • Arreplega • Protecció • Promoció • Participació • Participació • • següents: serveis iels obres les a terme dur pot tat mancomuni la estatuts, els Segons Serveis • Gil Algí B la de Alb Mun Tel ww Loc 16 n de Dat elec i tr la s i maq l’a i jov Ocu Ac tenció primària de la primària salut tenció et, Petrés y Torres Torres. Petrés et, tivitats èfon: 962èfon: 62 80 62 actament de residus actament alat dels Tarongers, Alfara Alfara Tarongers, dels alat w.labaronia.es PLANIFICACIÓ DE alubritat pública alubritat alització: Nadal i Llorens, 2, iLlorens, Nadal alització: mia d’Alfara, Estivella, a d’inscripció: entut pació del temps lliure temps del pació trònica. Finestreta única Finestreta trònica. icipis associats: huit associats: icipis uinària aronia, Algar de Palància, Palància, de Algar aronia, d’E

ovembre de 1990 de ovembre so de

tu cu de cial

d’a ce

rística. d’ en lturals l

rtificació nimals. me utensilis,

la stivella di

ge

Pro am i

stió

es Arrepl bient

tecció portives. ei

de nes ega

i

de ci vil - Gestió • Avaluació • següents: serveis iels obres les a terme dur pot tat mancomuni la estatuts, els Segons d’e imm xclusió social. ediata a persones en risc en apersones ediata

de

ls de

re

si sidus tuacions

ur bans.

i

at enció - Marjal delsMoros. Autor: Pep Pelechà 125 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Teatre romà i castell. Sagunt Autor: ESTEPA VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca del Camp de Morvedre reúne un de Gausa (siglo XVIII); la Alquería fortificada del a la localidad y es de origen árabe, pasando a conjunto de recursos patrimoniales de indu- Aigua Fresca (siglos XV-XVI); el Castillo de Cár- manos cristianas tras la conquista de Jaume I. dable atractivo, que abarca desde etapas pre- cel, fortificación muy próxima al río Palancia, co- Durante las guerras carlistas sufrió varias re- históricas hasta nuestros días (Cuadro 7.1 y municada visualmente con el castillo de Torres formas para adaptarlo al uso de fusilería y arti- Figura 7.1). Torres; la Creu de la Victòria, que se sitúa apro- llería. Los Baños árabes de Torres Torres están ximadamente en el km. 33,4 de la N-340 a Cas- considerados como los más completos de todos telló, erigida en conmemoración de la Batalla de los establecimientos de esta clase documenta- 7.1.1 Bienes de Interés Cultural Morvedre durante las Germanías (18 de Julio de dos en la Comunitat Valenciana y a lo largo de 1521) y la Torre de Sant Roc (siglo XVI), ubicada buena parte de la primera década de este siglo La comarca del Camp de Morvedre cuenta con en la Partida de Montíber al norte de Sagunt. El ha sido objeto de un importante proyecto de re- 27 elementos declarados Bien de Interés Cultu- término municipal cuenta además con tres yaci- cuperación y adecuación para su visita. ral (BIC), lo que representa un 5,79% de toda la mientos con arte rupestre, declarados BIC con provincia. La distribución por municipios determi- la categoría de Zona Arqueológica, se trata de Gilet cuenta también con dos elementos decla- na que Sagunt, con 14 BIC, posea el 51,85 % de la Covatxa del Barranc del Diable, la Covacha del rados BIC. Se trata de La Torre y la Cova del toda la comarca. En el resto de localidades, se re- Picaio y la Coveta del Barranc del Llop. Sant Esperit. La Torre, que se ubica al pie de la duce a dos, caso de Albalat dels Tarongers, Gilet montaña del Saler, es una construcción datada y Torres Torres, o uno, Algar de Palància, Benavi- Albalat dels Tarongers destaca porque su nú- en 1580 que debía formar parte del dispositivo Josep Montesinos tes, Estivella, Faura, Quart de les Valls y Segart. cleo urbano alberga el palacio gótico mejor con- de vigilancia dependiente del castillo de Sagunt. José Luis Jiménez servado de toda la comarca, la Casa-Palacio, La Cova del Sant Esperit posee importantes El patrimonio cultural de Sagunt está estrecha- también conocida como Casa del Castell o Casa restos de pinturas rupestres prehistóricas. mente vinculado, primero, a su pasado ibérico y de los Blanes, construcción que data de los su heroica resistencia al asedio de los cartagi- siglos XIV o XV. Presenta un aspecto de casa Otras localidades de la comarca poseen un úni- neses comandados por Aníbal y segundo, a su señorial fortificada, donde se han encontrado co recurso con declaración de BIC que de forma resurgir como ciudad romana, cuyo nombre ha vestigios de época romana. A las afueras de Al- bastante extendida corresponde con una cons- quedado perpetuado en el topónimo actual. En balat del Tarongers se localizan los restos del trucción defensiva. Es el caso de la torre que se relación con su pasado romano se encuentra el Castillo del Piló, fortaleza islámica de tamaño sitúa en el centro urbano de Algar de Palància. Templo de Diana, con los restos megalíticos de reducido que controlaba el paso del río Palan- Benavites dispone de otra torre de estilo rena- la calle del Sagrari, así como el Teatro romano cia. A este término pertenece también la Cova centista, construida entre los siglos XIV y XVI. y el enclave portuario del Grau Vell, incluida su de l’Aigua Amarga, que conserva interesantes Estivella posee el castillo de Beselga, que prime- Torre. Igualmente, poseen la categoría de BIC el restos de pinturas rupestres del Eneolítico (ca. ro fue una modesta fortificación de época al- Castillo y la zona antigua de la villa de Sagunt; 2000 a. C.). mohade y que durante la Guerra de las Germa- la Iglesia Parroquial del Salvador y la Iglesia nías sufrió daños importantes y ya no volvió a Parroquial de la Natividad de Nuestra Señora. Torres Torres posee dos elementos con decla- recuperarse. Ha sido objeto de intervenciones Pertenecientes al término municipal saguntino ración de BIC: su castillo y unos baños árabes. El recientes, en 2004 y 2011. Segart posee otro se encuentra el Molino Fortificado de la Torre castillo se ubica en una pequeña elevación junto castillo de época musulmana, pasando a manos 128 del Sagrari, així com el teatre romà romà teatre el com així Sagrari, del carrer del megalítiques restes les amb Diana, de temple el ha hi romà passat el amb Enrelació actual. nim topò el en perpetuat quedat ha qual la de nom el romana, aciutat com ressorgiment al i, segon, Aníbal per comandats cartaginesos dels setge al heroica resistència ila ibèric sat primer, vinculat, al pas estretament està Sagunt de cultural El patrimoni Valls iSegart. les de Quart Faura, Estivella, Benavites, Torres– Palància, de –a oun Algar iTorres Gilet Tarongers, dels Albalat –a ados redueixen es localitats, de ta 51,85% res Enla comarca. la tota de BIC, el té catorze amb Sagunt, que per municipisdistribució determina La 5,79%un província. la tota de (BIC), representa cosa tural qual la cul d’interés bé declarats ments 27 ha hi ele Morvedre de Camp Al 7.1.1 cultural d’interés Béns 7.1). Figura (Quadre dies 7.1 nostres als fins y prehistòriques d’etapes des abasta que indubtable, d’un atractiu nials patrimo recursos de conjunt un té Morvedre de Camp del comarca La PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1

------Casa dels Blanes, construcció que que construcció Blanes, dels Casa o Castell del a Casa com coneguda també palau, casa la comarca, la tota de conservat ben més gòtic palau el ha hi urbà nucli al perquè Albalat dels Tarongers destaca Llop. del barranc del coveta i la Picaio del covatxa la Diable, del rranc Ba del covatxa la de tracta es gica, arqueolò zona de categoria la amb BIC declarats rupestre, art amb jaciments tres ha hi municipal terme Al Sagunt. de nord al Montíber, de partida ala XVI), situada (segle Roc 1521) de juliol de Sant de torre ila (18 Germanies les durant Morvedre de batalla la de commemoració en erigida N-340 aCastelló– la de ximadament 33,4 en el quilòmetre apro –situada Victòria la de Creu Torres Torres–, de la castell el amb Palància,riu comunicada visualment al molt pròxima –fortificació Càrcer de XV-XVI), castell (segles el Fresca l’Aigua de XVIII), fortificada l’alqueria (segle Gausa de torre la de fortificat molí el ha hi saguntí municipal terme Al Déu. de Mare la de Nativitat la l’església del i Salvador l’església de Sagunt; de vila la de antiga zona la i BIC de castell el categoria la nen te Igualment, torre. la Vell, inclosa Grau del portuari i l’enclavament - - - - clarats BIC. Es tracta de la torre i torre la de BIC. tracta Es clarats de dos també elements Gilet té avisitar-los. per tant de i recuperació adequació impor d’un projecte objecte sigut han tual ac segle del dècada primera la de part bona de llarg ial Valenciana tat Comuni ala documentats ha hi que els decom els tots més complets de Torres Torres considerats estan àrabs banys Els iartilleria. fuselleria de al’ús aadaptar-lo per reformes diverses patir va carlines guerres les I. Jaume de Durant conquesta la de després cristianes amans sa pas àrab, d’origen iés localitat la de costat al elevació xicoteta una en situa se Elcastell àrabs. banys uns i BIC: de castell el declaració amb elements dos ha A Torres Torres hi (ca. 2000 C.). a. de l’Eneolític de interessants rupestres pintures de restes conserva que Amarga, gua l’Ai de cova la també pertany terme Al Palància. riu del pas el controlava que menuda islàmica fortalesa Piló, del del castell les restes localitzen es Tarongers d’Albalat dels afores Als romana. d’època vestigis de evidències s’han on trobat ficada, forti senyorial casa de aspecte un oXV. XIV Presenta segle del data ------del segle XVI. data senyorial, palau del frontera a la ha hi que Vila-rasa família la de aBIC nobiliari com l’escut catalogat està I. Jaume de AFaura, questa con la de després cristianes mans a passà que musulmana, d’època 2011. castell altre un ha hi ASegart 2004 el en iel recents, tervencions d’in objecte Ha sigut recuperar-se. a tornar va no ija importants danys patir va Germanies les de Guerra la durant i que almohade d’època fortificació modesta una ser va primer que Beselga, de castell el té Estivella iXVI. XIV segles els entre construïda renaixentista, d’estil rre to altra una ha hi Benavites A cia. d’Algar Palàn urbà de centre al ha hi que torre la de cas el És defensiva. construcció una amb correspon sa, este bastant BICmanera de de que, declaració amb recurs únic un nen te comarca la de localitats Altres prehistòriques. rupestres pintures de importants restes ha hi Esperit Sant del cova de Sagunt. Apendent del la castell de de vigilància del dispositiu part 1580 en da formar de havia que data Saler, construcció una del és muntanya la de peu al situa se que Torre, La Esperit. Sant del cova la ------129 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 130 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS rencia de otras comarcas, los retablos cerámi retablos los comarcas, otras de rencia Adife Sagunt. en Anna Santa de monasterio el últimos, estos Entre ymonasterios. conventos medida, menor y en Faura, en y dos Sagunt de caso el en seis ermitas, de presencia portante im una observa se Asimismo, yFaura. Sagunt iglesias ense algunas otras localidades, como sumar pueden que ala municipio, cada de quial la iglesia separro encuentre apartado este en que habitual y es religioso carácter de los a más corresponde elevado dos el porcentaje identifica Atendiendo a de los tipos recursos municipios. diversos entre reparte se restante porcentaje El comarca. la de 63,88 el total reúnen %del 13, con ySagunt Faura arqueológica, tección pro de espacios son doce 20, que con los de Baronia la de Alfara Tres municipios, provincia. 3,08% un la toda de (BRL),cal representa que lo Lo Relevancia de 72 Bienes reúne comarca La 7.1.2 Local deRelevancia Bienes XVIII. siglo el en ampliado sería que gótico tivo unquel sobre primi templo Arcàngel, asentada Mi Sant de Parroquial iglesia BIC,so antigua la recur un Valls aporta les de Quart Finalmente, se fecha en el siglo XVI. y Señorial Palacio del fachada la en situado Está BIC. como catalogado está Señorial, Palacio el en ra, de la nobiliario el escudo familia Vilarrasa I. Jaume En Fau de conquista la tras cristianas YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------además de un lavadero. acequia, y una partidor un molino, un hay Faura en que mientras Baronia, la de Alfara de caso XVIII, el en siglo del ambos cisterna, una y por por dels Arcs el acueducto representado está mismas localidades, hidráulico el patrimonio Enestas tradicional. histórico núcleo como BRL declarado está Baronia, la de y Alfara ra Fau comarca, la de localidades dos de urbano Elcasco exiguo. porcentaje un representan cos Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Albalat delsTarongers Torres Segart Gilet Faura Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Comarca/Provincia Estivella Sagunt /Sagunto Comarca Quartell Quart delesValls Petrés C.Valenciana Provincia Municipios Fuente: Conselleriad’Educació,CulturaiEsport(2017).1.Datosdel2015

5,79% 1.142 BIC`s 466 27 14 2 1 1 1 1 1 1 2 1 2 - - - - -

3,08% 5.159 2.340 BRL`s 72 13 20 13 1 2 3 3 2 2 2 2 1 1 4 1 2 -

con 9 yacimientos. El poblamiento prehistórico prehistórico poblamiento El 9yacimientos. con Valls cuentan les de y Quart Baronia la de Alfara 17 con d’Alfara uno. y Algímia cada Tarongers 18 de Torres Torres con y Albalat yacimientos, 22 con d’en Berenguer Canet de seguido ca, 65,71% el posee cimientos comar la toda de 230 con ya Sagunt 8,36% provincia. la toda de un representa que lo 350 yacimientos, reúne Morvedre de Camp del comarca la lógicos, arqueo ayacimientos refiere se que lo Por 7.1.3 Yacimientos arqueológicos arqueológicos Yacimientos 8,36 % 8.710 4.185 350 230 17 17 18 22 1 3 4 5 3 9 2 9 3 7 -

1 3,45 % Museos 136 58 2 1 1 ------

museográficas 7,40% Colecciones 104 54 4 1 2 1 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 cia d’altres comarques, els retaules retaules els comarques, d’altres cia Adiferèn aSagunt. Anna Santa de monestir el darrers, els Entre tirs. imones convents mesura, menor en i aFaura, idos Sagunt de cas el en sis d’ermites, important presència una s’observa mateix, Així i Faura. Sagunt ara com localitats, algunes en esglésies poden altres sumar-se qual ala municipi, cada de parroquial l’església haja hi que habitual i és giós reli als de caràcter correspon elevat més el percentatge sos identificats, Tenint els de tipus en recur compte municipis. diversos entre reparteix es restant percentatge El comarca. la de 63,88% el un, sumen total del cada tretze amb iSagunt, Faura ca, arqueològi són espais de protecció dotze quals dels vint, amb Baronia la de Alfara Tres municipis, víncia. pro la 3,08% un tota de representa (BRL), local cosa qual la llevància re 72 de ha hi béns comarca A la local 7.1.2 derellevància Béns XVIII. s’amplià segle el en que gòtic primitiu temple un sobre Sant Miquel Arcàngel, assentada de BIC, església l’antiga recurs un Valls aporta les de Quart Finalment, ------Figura 7.1Recursospatrimoniales 131 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 132 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS y cristiana. islámica épocas las para decirse puede tanto yotro yacimientos de importante número un con ampliamente representadas romana están y ibérica épocas las Lógicamente, Sagunt. en Corbs dels Pic el como así Tarongers, dels lat Alba en Raboses les de Muntanya y la por ejemplo, de L’Albardeta, los yacimientos La delpoblados Bronce Valenciano, típicos como pequeños de presencia una produce se que en Metales, los de Edad la de inicios los hasta do desconoci prácticamente es Palancia Bajo del YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 Columna romanareutilitzadaperaunaporxadamedieval.Sagunt. - - Saguntum romana. Los otros dos museos son son museos dos otros Los romana. Saguntum la de como edetana Arse la de tanto vestigios enval la situado Judería. destacados Contiene bajomedie edificio Peña, Mestre del Casa la en ubicación nueva 2007 una de desde goza y que Valenciana a la Generalitat transferida estatal, Museo de Sagunto, Arqueológico de titularidad el destaca importancia su Por centros. a tres limita se comarca la en museos de presencia La 7.1.4 ycolecciones Museos museográficas Autor: Antoni MartínezBernat - denominada Museu Parroquial Joans. dels Sants Museográfica Colección la localiza se En Estivella eléctrica. motriz fuerza con mueve se arrocero el que mientras Quart, de Font la por alimentado funciona Elprimero yarroz. trigo para molino ble do un albergar de 2010, particularidad la posee del Molífica desde Nou reconocida de Quartell, Museográ Colección La yEstivella. Quartell en localizan se dos otras las que mientras Sang, ma Puríssi la de Cofradía yala Saguntino queológico Ar Centro al pertenecen que dos, posee Sagunt en la comarca. localizadas museográficas ciones colec las son Cuatro campo. de casa un en lado insta caso, d’en este en Berenguer, Canet y en l’Aixeta, denominado medieval, aljibe un fue que lo en Petrés, en ubican yse etnológico carácter de ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 230 jaciments té el 65,71% el té 230 jaciments tota de amb Sagunt província. la tota de 8,36% un representa cosa qual la n’hi 350, ha Morvedre de Camp al arqueològics, a jaciments fa que Pel 7.1.3 arqueològics Jaciments d’un amés safareig. séquia, i una partidor un molí, un ha hi aFaura que mentre Baronia, la de d’Alfara cas el XVIII, en segle del dos tots cisterna, una iper Arcs dels l’aqüeducte per representat hidràulicpatrimoni està el localitats, mateixes Eneixes nals. tradicio històrics BRL anuclis com declarats estan Baronia, la de Alfara i Faura comarca, la de localitats dos de urbans nuclis Els minso. tatge un percen representen ceràmics - - èpoques islàmica ièpoques cristiana. les de dir pot es mateix iel jaciments de important nombre un amb tades represen àmpliament mana estan iro ibèrica èpoques les Lògicament, aSagunt. Corbs dels pic el com així Tarongers, dels aAlbalat Raboses les de muntanya ila Palmera la ta, l’Albarde de jaciments els ara, com del Valencià, Bronze típics poblats xicotets de presència una produeix es què en metall, l’edat del de inicis als fins desconegut pràcticament és Palància Baix del prehistòric ment El pobla respectivament. jaciments nou ha Valls hi les de iQuart ronia Ba la de AAlfara un. cada dèsset d’Alfara, amb iAlgímia Tarongers de iAlbalat díhuit Torres amb rres To 22 amb jaciments, Berenguer d’en Canet de seguit comarca, la ------localitzades a la comarca. Sagunt Sagunt comarca. a la localitzades col les són tal d’en ins Berenguer, aCanet l’altre i l’Aixeta, denominat medieval, aljub un ser va que el en aPetrés, un gic, dos etnolò museus són de caràcter altres Els romana. Saguntum la de com l’Arse de edetana tant vestigis destacats Conté Jueria. ala situat Peña, Mestre baixmedieval edifici del Casa ala ubicació d’una nova sa 2007 del des dispo ique Valenciana Generalitat ala transferida estatal, deArqueològic Sagunt, de titularitat Museu el destaca té, que portància im la Per centres. atres limita es ca comar ala museus de presència La 7.1.4 Museus icol museogràfiques . lat en una casa de camp. Quatre Quatre camp. de casa una en lat . leccions museogràfiques leccions museogràfiques . leccions leccions - - - - - Sants Joans. Sants denominada Museu Parroquial dels col la ha hi vella AEsti elèctrica. motriu força amb mou es l’arrosser que mentre Quart, de font la per alimentat funciona mer El pri i arròs. a blat per molí doble un d’albergar 2010, particularitat la té Nou des del reconeguda de Quartell, La Col iEstivella. aQuartell són dos altres les que mentre Sang, Puríssima la de Confraria iala Saguntí Arqueològic Centre al pertanyen que dos, té en . lecció Museogràfica dellecció Museogràfica Molí . lecció museogràfica lecció museogràfica - - 133 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

En la comarca del Camp de Morvedre existen, Además celebran festividades más específi- También se puede disfrutar de festividades que en sus dieciséis municipios, las fiestas patrona- cas como la Fiesta Mayor de la Mare de Déu celebran hallazgos patrimoniales, como el día les, celebradas entre finales de julio y principio dels Afligits en Alfara de Baronia, “l’Entrà de 31 de diciembre en Torres Torres, fecha mar- de octubre (Cuadro 7.2). Santos como Sant An- San Vicent” desde l’horta en Algímia d’Alfara, cada por la tradición oral del descubrimiento de toni del Porquet, Sant Joan, Sant Roc, Sta. Llúcia, la Verge contra les Febres en Canet d’en Be- la talla de la Mare de Déu de la Llet. Sta. Úrsula, etc. Otras celebraciones, típicas del renguer o las fiestas patronales de Quartell en resto del territorio, son Semana Santa, Navidad, honor a l’Àngel Custodi con la característica Solo dos festividades en la comarca gozan de Reyes Magos. “Plantà del Pi”. Interés Turístico y se ubican en el mismo muni-

Àngela Montesinos

Setmana Santa saguntina. Autor: Ajuntament de Sagunt 134 declarada el 20 de juliol del 2004. del 20 el juliol de declarada nacional, turístic id’interés religiosa a com tipificada festivitat Santa, na Setma la Són a Sagunt. són dos les i turístic d’interés declarades tan es festivitats de parell un Només Llet. la de Déu de Mare la de talla la de descobriment del oral tradició la per marcada data a Torres Torres, 31 desembre de dia el com patrimonials, troballes de festivitats de També gojar pot es pi. del plantada característica la amb en honor deQuartell l’Àngel Custodi de patronals festes o les Berenguer d’en aCanet Febres les contra Déu de Mare d’Alfara, la aAlgímia l’horta ronia, l’entrada de des de Sant Vicent Ba la de aAlfara Afligits dels Déu de Mare la de major festa la com ques específi més festivitats ha hi A més Reis. Nadal, Pasqua, són territori, del resta la de també típiques bracions, cele Altres etc. Úrsula, Santa Llúcia, Santa Roc, Sant Joan, Sant Porquet, del com Sant Antoni sants celebren MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS en la resta del paí del resta la en com d’octubre, icomençament juliol de finals entre fan es que patronals, festes ha hi Morvedre de Camp del comarca la de municipis setze Als s (Quadre 7.2) . Se - - - - - FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas“FiestadeInterésTurístico”anteslapublicaciónOrden ITC/1763/2006,de3mayo. y lasinternacionales,nacionalesturísticasdeclaradashastael2dejulio2015.(2)Fuente: FederacióndesociedadesmusicaleslaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro populars al territori valencià, que que valencià, territori al populars tan festes XV. Falles, segle Iles del acaballes ales remunta es qual la de l’origen Senyor Jesucrist, del Nostre Sang Puríssima la de confraria la de la l’organitza majoralia esmentem que cas Enel catòlica. d’influència territoris de majoria ala comuna és una celebració Evidentment, Sagunt /Sagunto Quartell Quart delesValls Petrés Gilet Faura Estivella Benavites Algímia d’Alfara Alfara delaBaronia Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Algar dePalancia Albalat delsTarongers Comarca Torres Segart Provincia C.Valenciana Comarca/Provincia Municipios (1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 2 ------

Saguntina i la Unión Musical Porte Musical Unión ila Saguntina Lira Musical Societat la n’hi dos, ha Sagunt, de municipi al quals les de musicals, societats dotze ha hi dre Morve de Camp del comarca la A humanitat. 2016 la de patrimoni són del des ique autonòmic, turístic rés d’inte l’any 2007 declarades ser va 25 % ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 2 8 2 ------

Fiestas segúninterésturístico 7,7 % 30 13 1 1 ------

- - - 53 la del Port de Sagunt. de Port del la 120, de i470 Lira, voltant al la nen, te d’alumnes que quantitat la breïx so sobretot però respectivament, icinquanta, setanta components, en quantitat d’una notable Parlem 2004. el en recent, creació de gona 1908, en fundada se i la centenària, primera, La Sagunt. de Port ña, al 6 ------

Turístico (*) 13 8 ------

3,66 % Sociedades Musicales 328 547 12 (2) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 ------135 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 136 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS sical Porteña, ubicada esta última, en el Port Port el en última, esta ubicada Porteña, sical Mu Unión yla Saguntina Lira Musical Sociedad la ellas, de dos alberga que único el Sagunt de 12 sociedades musicales, siendo el municipio con cuenta Morvedre de Camp del comarca La humanidad. la 2016 de desde y que nómico, patrimonio es Auto Turístico Interés de 2007declarada fue año el en que valenciano territorio el en popular tan festividad Fallas, las son celebración otra La a del finales siglo seorigen XV. remonta cuyo Jesucristo Señor Nuestro de Sangre sima Purí la de Cofradía la de Mayoralía la por zada organi está refiere nos que caso En el católica. influencia de territorios de mayoría a la mún es co 2004. evidentemente, festividad, Esta de 20 el julio de declarada Nacional Turístico Interés yde religiosa como tipificada festividad Santa, Semana la es ellas Una de Sagunt. cipio: MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES - - - - - vigor más antigua de la Comunitat Valenciana, Valenciana, Comunitat la de antigua más vigor a 1826, en banda montan segunda la así siendo re se 1866, año el en te orígenes sus que pero oficialmen fundó se antigua: más la es Quartell de Musical Unió la centenarias, sociedades rias va teniendo que destacar, Cabe habitantes. mil los superan no último, este exceptuando que, Valls, les de Torres Torres y Benifairó Segart, Benavites, Baronia, la de Alfara de municipios los son concreto en ellas, de carecen nicipios mu algunos No obstante, València. de vincia pro la de total al 3,66% el suponen respecto y comarca, la toda por reparten se resto El Sagunt. 470 de Port el en 120, de y otros alrededor Lira la abrazan, que alumnos de cantidad la sobresale sobretodo pero 70 y50,respectivamente, componentes, en cantidad notable 2004. una de Hablamos en creación, 1908en reciente de segunda yla fundada centenaria, primera, La Sagunt. de - - - - - la Unión Musical Petresana. Musical Unión la queda internacional, proyección con pero nos, alum ypocos componentes menos Con Valls. les de Quart de Musical Joventut ySocietat lla d’Estive Cultural Musical Unió la conocemos XX de Del’Estrella Gilet. del los años siglo ochenta de Verge Musical yJoventut Faura de Musical Joventut Societat Banda la de disfrutar puede se yalumnos componentes abundantes y con en Canet d’encuentra Berenguer. Del siglo XIX (1994),joven en relativamente se Musical, tat Socie la lado, otro por Musical; Unió la aporta d’Alfara Algímia de Elmunicipio componentes. 1865, en fundada cuarenta Palència, unos con de Algar de Músico-cultural Agrupación la gua, anti más poco y un Músico-cultural, Banda la 1880 desde existe Tarongers dels En Albalat Llíria. de Primitiva la de detrás por - - - - - MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS que, tenint diverses societats cen societats diverses tenint que, destacar Cal habitants. mil els ren supe no l’últim, de llevat Valls, que, les de Torres Torres i Benifairó gart, Se Benavites, Baronia, la de Alfara concret en tenen, en no que nicipis mu ha hi això, No obstant València. de província la de total del pecte 3,66% el isuposen res comarca, la tota per reparteixen es resta La - - - - - és la més antiga: es va fundar oficial fundar va es antiga: més la és Quartell de Musical Unió la tenàries, mica més antiga, l’Agrupació Músico l’Agrupació Músico antiga, més mica iuna 1880 Cultural, Músico Banda la de des ha hi Tarongers, dels A Albalat Llíria. de Primitiva la de darrere per antiga, més actiu en valenciana da a1826, ban remunten segona la és l’any 1866, ment es orígens els però - - Musical de Faura Musical i Joventut Joventut Societat Banda la ha hi ialumnes components de quantitat (1994). bona una iamb XIX segle Del jove Musical, relativament Societat la ha hi d’en Berenguer aCanet da, ban d’altra Musical; Unió la aporta d’Alfara Algímia de Elmunicipi nents. 1865,en compo quaranta uns amb d’AlgarCultural de Palància, fundada La PassióenViuaSagunt. - - Petresana. Musical Unió la ha hi internacional, projecció amb però alumnes, i pocs de les Valls. Amb components menys Quart de Musical Joventut Societat ila d’Estivella Cultural Musical Unió la del coneixem segle XX huitanta anys Dels Gilet. de l’Estrella de Verge Autor: Ajuntament deSagunt 137 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Xarxa ferroviària de Sagunt Autor: ESTEPA VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras 34,4%. La comarca del Camp de Morvedre no po- en particular contribuyen a la vertebración del see kilómetro alguno de este tipo de carretera. territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat El último tipo de carreteras analizadas son las y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 Kilómetros, un 45,6% del locales. La provincia de València es la que más ki- eficiencia del sistema productivo, incentivar la total. La comarca del Camp de Morvedre cuen- lómetros tiene, concretamente 2.278, un 40,9% inversión privada, y mejorar la competitividad ta con 47 kilómetros de este tipo de carrete- del total. El Camp de Morvedre presenta 65,8 km de las economías. ras, un 8,8% de la provincia de València. Sagunt de este tipo de carretera, un 2,9% de la provincia es el municipio que posee más kilómetros de de València. Sagunt es nuevamente el municipio La mejora de la red de transporte y comunica- autopistas o autovías, un total de 30. Le siguen con más kilómetros de carreteras locales, con ciones contribuye a la reducción de los tiempos de lejos Algímia d’Alfara y Estivella con 4 kilóme- 33,6 km. Le siguen Torres Torres, Quart de les de desplazamiento tanto para el intercambio de tros de carretera de esta categoría. El Camp Valls, Albalat del Tarongers y Algímia d’Alfara. mercancías como para el traslado de personas. de Morvedre es la comarca donde confluyen el De esta forma, la existencia de infraestructuras corredor mediterráneo (AP-7), que llega hasta adecuadas de transporte y de comunicaciones Barcelona y más al norte, y la autovía mudéjar 8.1.2 Ferrocarril a las necesidades actuales constituye un factor (A-23), que conecta con Zaragoza (Figura 8.1). clave para el desarrollo de las actividades huma- La provincia de València posee 104,8 km de vía José Manuel Pastor nas. Otros aspectos a considerar de la mejora de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% del Ángel Soler La red de carreteras nacionales tiene una ex- de la red de infraestructuras son la seguridad (la tensión en la provincia de València de 359 ki- total de la Comunitat Valenciana, correspondién- reducción del número de accidentes), la conser- lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La dole el restante 48% a la provincia de Alicante. vación de los vehículos, el consumo de combus- comarca del Camp de Morvedre posee 15,3 La comarca de El Camp de Morvedre no posee tible, la contaminación o la comodidad del viaje. kilómetros de carreteras nacionales, un 4,25% ningún km de este tipo de vía de ferrocarril. de la provincia de València. Sagunt es también La ampliación y renovación de la dotación de el municipio con más kilómetros de carretera Si se considera el número de kilómetros de vías infraestructuras introduce mejoras de produc- nacional dentro de la comarca, con 5,6 km. Le de Renfe, la provincia de València posee 448 tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- siguen Alfara de la Baronia, Algar de Palància, km, el 48,5% del total de la Comunitat Valencia- pecialmente las más desfavorecidas. Muchos Benavites y Quartell. Por el norte de la comarca na. La comarca del Camp de Morvedre posee estudios avalan que las empresas se localizan transita la N-225, que conecta Segorbe y la au- 39,8 km, lo que supone un 8,9% del total de no solo donde la demanda de sus productos es tovía Mudéjar con la Plana de Castelló. la provincia de València. Sagunt es el munici- mayor, sino también donde los costes de trans- pio con más km de vía de ferrocarril, 22,2 km, porte son menores porque la red de infraes- En cuanto a las carreteras autonómicas, Caste- seguido de Algar de Palància y Estivella. En el tructuras es mayor. lló es la provincia de la Comunitat Valenciana con Camp de Morvedre confluye el eje ferroviario más kilómetros. La provincia de València se sitúa del Mediterráneo (València-Tarragona) con el en segundo lugar con 297 km, lo que supone un eje de Aragón (València-Sagunt-Zaragoza).

140 estudis avalen que les empreses es es empreses les que avalen estudis Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el isobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció sum de la combustible, contamina dels vehicles, ella con conservació del nombrereducció d’accidents), (la seguretat la són fraestructures d’in xarxa la de millora la de derar s’han consi de que aspectes Altres humanes. activitats les de pament desenvolu al per clau factor un és actuals necessitats ales nicacions i deadequades comu de transport d’infraestructures l’existència Així, persones. de transport al per com mercaderies de al’intercanvi per els de temps desplaçament tant areduir contribueix comunicacions i transport de xarxa la de millora La de les economies. la competitivitat imillorar privada inversió la centivar l’eficiència in productiu, del sistema d’augmentar amés social, cohesió la país, l’eficiència faciliten econòmica i o regió una econòmicament lupar iadesenvo territori el a vertebrar públiques contribueixen en particular iles general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa ca del Camp de Morvedre en té 15,3 té en Morvedre de Camp del ca comar La 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de cia quilòmetres, Valèn de província ala extensió una té nacionals carreteres de xarxa La 8.1). (Figura aragonesa capital la amb connecta (A-23), Mudèjar il’autovia que nord, al imés aBarcelona fins arriba (AP-7), que mediterrani corredor el és la onvedre comarca conflueixen Mor de ElCamp categoria. mentada l’es de carretera de 4 quilòmetres lluny, Algímia d’Alfara amb i Estivella de des 30. de darrere, Hi ha total un oautovies, d’autopistes quilòmetres més té que municipi el és Sagunt València. de 8,8%un província la de n’hi 47 ha quilòmetres, Morvedre de Camp del comarca Ala total. del 45,6% un 532amb quilòmetres, Valenciana, de latensa Comunitat fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen ------Tarongers i Algímia d’Alfara. iAlgímia Tarongers del Valls, Albalat les de Quart rres, Torres To ha hi 33,6 Darrere km. amb locals, carreteres de lòmetres qui més amb municipi el novament és Sagunt València. de província la n’hi 65,8 ha 2,9%vedre un km, de Mor de Camp Al 40,9%total. del 2.278, un concretament té, en tres quilòme més que la és València de província La locals. les són litzada ana carretera de classe darrera La quilòmetre. cap té en no Morvedre de Camp del 34,4%.un comarca La suposa 297 amb cosa qual la lloc km, devíncia València en segon se situa pro La quilòmetres. més amb ciana valen província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant amb la Plana. Mudèjar il’autovia Segorbe necta N-225, la con que transita comarca la de nord Pel iQuartell. Benavites Palància, de Algar Baronia, la de ra Alfa 5,6 amb ca, darrere Hi ha km. comar la de dins nacional carretera de quilòmetres més amb municipi el també és Sagunt València. de cia 4,25% un provín la de quilòmetres, ------mia d’Alfara, Estivella, Gilet iSagunt. Gilet d’Alfara, Estivella, mia Algí Palància, de Algar Tarongers, del a Albalat situades estan cions esta Les nou. tindre’n en província, la de estacions més amb comarca la és Morvedre de Camp iel ciana, Valen 154 Comunitat a la ha hi que 68 les de té València de província la Renfe, de estacions ales Quant gó (València-Sagunt-Zaragoza). (València-Tarragona) amb l’eix d’Ara Mediterrani del l’eix ferroviari flueix con Morvedre de Camp Al Estivella. i d’Algar22,2 Palància de seguit km, ferrocarril, de quilòmetres més amb municipi el és Sagunt València. de província la de 8,9%un total del suposa 39,8cosa té qual en la km, Morvedre de Camp del comarca La Valenciana. Comunitat la de total del 48,5% el 448 km, té en València de província la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò quilòmetre. cap té en no Morvedre de Camp del comarca La d’Alacant. província 48% a la és restant el Valenciana, Comunitat la (AVE), de 52% un total del velocitat d’alta 104,8 ferrocarril de via de km ha hi València de província la A 8.1.2 Ferrocarril ------141 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 142 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES mia d’Alfara, Estivella, Gilet ySagunt. Gilet d’Alfara, Estivella, mia Algí Palància, de Algar Tarongers, del Albalat en encuentran se estaciones 9. Estas poseer al cia provin la de estaciones más con comarca la es Morvedre de Camp y el Valenciana, Comunitat 15468 las de la posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones a las En cuanto COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS - - - de la Autoridad Portuaria de València. de Portuaria Autoridad la de en el municipio de Sagunt, dependiente estatal gestión de y pesquero comercial y otro renguer, en el situado cesión municipio de Canet d’en Be con bajo Generalitat la gestiona que deportivo uno puertos, dos posee Morvedre de El camp 8.1.3 Puertos - - Pont delferrocarrilsobreRiuPalància(Sagunt). Autor: ESTEPA DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES de València. dependent de l’Autoritat Portuària Sagunt, de municipi al estatal gestió de i pesquer comercial de altre un d’eni Berenguer, Canet de municipi al situat concessió en Generalitat la gestiona que d’esportiu un ports, dos ha hi Morvedre de camp Al s t r o P 8.1.3 Figura 8.1Reddecomunicaciones 143 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

Panorámica del Valle del Palancia desde el Garbí. Autor: ESTEPA

La industria del automóvil destaca como uno los aunque si consideramos el tipo de vehículo ob- En el año 2016 el parque de vehículos se en- sectores fundamentales de España en los últi- servamos una cierta heterogeneidad en su cuentra dominado por los turismos, que repre- mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- evolución. Así, los autobuses son el tipo de ve- sentan 7 de cada 10 vehículos en el Camp de José Manuel Pastor Ángel Soler res más importantes del sector industrial, sino hículo que mayor reducción muestra (26,75%) Morvedre, 1,8 puntos porcentuales por encima por su importante contribución al crecimiento debido fundamentalmente a la reducción de de la media de la provincia de València y de la económico. Este sector aporta innovación, ex- 12 autobuses que ha tenido lugar en la flota de Comunitat Valenciana. Le siguen en importan- portaciones e internacionalización y puestos de Sagunto. Los tractores industriales, furgonetas cia las furgonetas y camiones con casi un 11%, trabajo de calidad. y camiones, así como los ciclomotores, también en este caso 2 puntos porcentuales por debajo presentan tasas de variación negativas durante de la media de la provincia de València y de la El progresivo envejecimiento del parque de ve- el periodo. Sin embargo, las motocicletas experi- C. Valenciana. Las motocicletas representan un hículos, unido a la recuperación de las ventas mentan un importante incremento (10,4%) en la 9,7% del parque de vehículos y los ciclomotores motivado por la mejora de las perspectivas eco- comarca, sobre todo en los municipios de Albalat un 7,6%. Los tractores, autobuses y otros ve- nómicas, supone una gran oportunidad para la del Tarongers, Algímia d’Alfara, Canet d’en Beren- hículos son muy minoritarios, suponiendo tan reactivación y desarrollo del mercado interno guer y Torres Torres, donde la tasa de variación solo un 3,2% del total. de la Comunitat Valenciana y España en el sec- es superior al 30%. Los turismos, durante este tor del automóvil para el futuro. periodo, han experimentado un modesto incre- Sagunt, el municipio más poblado de la comarca mento (1,5%), y pese a que en la mayor parte de con casi 65.000 habitantes que representan el El parque de vehículos del Camp de Morvedre los municipios el número de turismos ha aumen- 72% de la población comarcal, es el que mayor ha experimentado en los 7 años comprendidos tado, en Benavites, Quart de les Valls y Sagunt número de turismos posee, concretamente entre 2010 y 2016 una ligera reducción (0,3%), se aprecia una pequeña reducción (Cuadro 8.1). 32.378, lo que supone el 72% del total de la co-

144 Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). 8.2 PARC DE VEHICLES de vehicles, unit a la recuperació de de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs lització i internaciona novació, exportacions in aporta Elsector econòmic. ment creixe al important contribució la per sinó industrial, del sector importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals com un dels sectors de l’automòbil La indústria destaca PARQUE DEVEHÍCULOS Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Quartell Petrés Comarca Quart delesValls Gilet Faura Estivella Segart Torres Sagunt /Sagunto Canet d’EnBerenguer Benifairó delesValls Benavites Algímia d’Alfara Algar dePalancia Alfara delaBaronia Albalat delsTarongers Municipios

1.184.168 2.387.858 44.191 31.859 Turismos 3,73 % 1.859 1.572 1.113 2.772 872 538 325 563 655 342 482 232 272 636 99 - - -

que si el de tipus considerem vehicle (0,3%), lleugera encara reducció una 2010 el entre 2016 iel compresos anys set els en experimentat ha vedre Mor de Camp del vehicles de El parc futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les 346.818 175.642 Motocicletas 3,52 % 6.185 4.568 225 212 421 150 98 95 79 40 53 31 35 55 30 85 8

476.862 226.514 Furgonetas 3,11 % y camiones 7.042 4.658 182 103 263 348 274 361 215 146 110 91 71 24 82 50 64 Tipo devehículo

1,45 % - - 4.372 2.345 Autobuses 34 27 3 1 1 2 perimenten un increment important important un increment perimenten ex motocicletes les això, No obstant durant el període. variació negatives de taxes presenten també clomotors ci els com així i camions, furgonetes industrials, tractors Els Sagunt. de ta flo la en hagut ha hi que autobusos ze dot de reducció ala fonamentalment (26,75%)ducció aconseqüència com re més ha hi qual el en vehicle de pus ti el són autobusos els Així, l’evolució. en heterogeneïtat veiem una certa ------

22.460 13.459 3,56 % industriales Tractores 479 317 22 13 57 17 11 11 13 1 7 1 7 2 - - -

79.518 44.206 3,35 % 1.483 1.099 Otros 13 12 14 48 35 12 77 70 17 32 30 16 2 1 5 ------

una xicoteta reducció. (Quadre 8.1).una xicoteta s’aprecia Valls iSagunt les de Quart aBenavites, quantitat, la augmentat n’ha municipis dels part major la en (1,5%) modest increment ique i, tot un experimentat han període, el rant du 30%. al turismes, Els superior és variació de taxa la i Torres Torres, on d’en Berenguer d’Alfara, Canet gímia Al Tarongers, d’Albalat del municipis (10,4%) als sobretot comarca, ala 479,42 465,60 490,67 Turismos 582,35 509,47 474,35 431,37 506,23 490,56 560,05 576,25 534,66 474,64 517,11 497,10 459,92 461,23 546,33 539,90 Índice demotorización -

666,15 647,32 659,69 741,43 788,24 885,68 709,52 673,91 654,84 668,56 643,63 767,66 566,60 680,21 734,82 690,84 632,21 752,85 720,71 Total - - - 145 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 146 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES coeficiente de variación es muy pequeño. Enmo pequeño. muy es variación de coeficiente el pues turismos, los entre reducidas muy son del parque de vehículos porcentual distribución municipios la al considerar entre Las diferencias parque. su en tipo este de vehículos poseen Valls no les de yQuart Benavites Palància, de Algar mente única industriales, tractores los de Respecto buses. 26 con auto último este destacando Sagunt, y Quartell Gilet, Valls, Estivella, les de Benifairó su parque de vehículos: entre seen autobuses po Morvedre de Camp del comarca la ponen com 16 que los de Tan cinco municipios solo el municipio con mayor número de vehículos. de vehículos sigue categorías siendo Sagunttes 2.875 restan con En las Berenguer, turismos. d’en Canet distancia a mucha sigue Le marca. 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS ------Berenguer, Algar de Palància, Gilet ySagunt. Gilet Palància, de Algar Berenguer, parque Canet de d’en vehículos encontramos vella, del que si mientras consideramos el total y Esti Gilet Palància, de d’Alfara, Algar Algímia d’en Berenguer, Canet son turismos en rización moto de índice menor con municipios Los rres. yTorres To Baronia la de Alfara Petrés, Segart, siguen Le comarca. la de índice del encima por 34% un sitúa se que Quartell, es motorización de vehículos el municipio con mayor índice de parque del total el cuenta en tiene se Si gers. Taron dels y Albalat Benavites Quartell, Petrés, Segart, son turismos en motorización de ce índi mayor con comarca la de municipios Los Baronia. la de yAlfara Quartell como municipios en relativa presencia destacada una con triales indus tractores ylos autobuses los presentan que la por superada ve se mayor, es aunque ca comar la de dentro municipal dispersión la nes y camio y furgonetas ciclomotores tocicletas, ------8.2 PARC DE VEHICLES del total de la comarca. Darrere hi ha, ha, hi Darrere comarca. la de total del 32.378, 72% el suposa cosa qual la concretament turismes, de alt més nombre un ha hi on és comarcal, ció el 72%que representen de la pobla 65.000 vora amb habitants, comarca la de poblat més municipi el Sagunt, 3,2% un total. sols del tan i suposen minoritaris, molt són vehicles i altres 7,6%. un autobusos tors, tractors, Els 9,7% del de parc i vehicles els ciclomo un representen motocicletes na. Les de València i de Valencia la Comunitat província la de mitjana la de davall per 11%, un vora percentuals punts dos amb camions i els furgonetes les cia, Valenciana. en importàn Van darrere, Comunitat la ide València de víncia pro la de mitjana la de damunt per 1,8 percentuals Morvedre, punts de Camp al 10 cada 7de vehicles senten repre que turismes, pels dominat ba L’any 2016, tro es vehicles de parc el ------nicipal dins de la comarca és més més és comarca la de dins nicipal mu dispersió la icamions gonetes i fur ciclomotors En motocicletes, de variació éseficient molt xicotet. co el que ja turismes, els entre des reduï molt són vehicles de parc del percentual considerar la distribució en municipis entre diferències Les tenen. en Valls no les de iQuart tes de Palància, Algar Benavi únicament industrials, tractors als fa que Pel n’hi 26. qual ha la en tat ciu i Sagunt, Quartell Gilet, Estivella, Valls, les de Benifairó són vehicles, de parc el en autobusos tenen dre Morve de Camp el componen que municipis setze Tan dels cinc sols vehicles. més amb municipi el Sagunt és també vehicles de tegories ca guer, 2.875. amb restants Enles d’en Beren Canet distància, a molta ------de Palància, Gilet i Sagunt. de Palància, Gilet d’en Algar Berenguer, Canet trobem del de parc vehicles elsiderem total con si que mentre iEstivella, Gilet Algímia d’Alfara, Algar de Palància, d’en Berenguer, Canet són baix més turismes en motorització de índex un amb municipis i Torres Torres. Els Baronia la de Alfara Petrés, Segart, Van darrere comarca. la de l’índex de 34% un damunt per situa se que Quartell, és alt més motorització de índex un amb municipi el vehicles de parc del total el compte en té es Si Tarongers. dels i Albalat Benavites ll, Quarte Petrés, Segart, són alt més turismes en motorització de índex amb comarca la de municipis Els Baronia. la de iAlfara Quartell com municipis en relativa destacada presència una amb industrials tors i els els trac autobusos presenten que la supera la que encara gran, - - - 147 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

El parque total de viviendas está formado por el 86% de las viviendas en España son de pro- también a las condiciones de habitabilidad, de las viviendas principales y las no principales. La piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen estabilidad y de adecuación, pues una caracte- última crisis, provocada por el pinchazo de la de alquiler o cesión. rística del parque de viviendas es su elevada burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo antigüedad. Según estudios recientes el 54%, sobre el parque total de viviendas, en especial Con la crisis económica, los procesos de exclu- está construido antes de 1980 y el 78,9% de sobre las viviendas principales que se han redu- sión residencial se han agudizado en España, estas viviendas no son accesibles. Además, el cido de forma continuada desde 2009 tanto en afectando a grupos sociales en riesgo de ex- 16,2% del parque de viviendas se encuentra en el conjunto de España como en todas las CC.AA. clusión. Los problemas del sistema residen- mal estado de conservación. El impacto de la Por su parte, según datos del Banco de España, cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino actual crisis económica se traduce en muchos

José Manuel Pastor Ángel Soler

Vista des del castell de Sagunt. Autor: ESTEPA

148 8.3 PARC D’HABITATGES tats autònomes. Per la seua banda, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Canet d’EnBerenguer Algímia d’Alfara Benifairó delesValls Benavites Albalat delsTarongers Faura Estivella Algar dePalancia Comarca/Provincia Gilet Alfara delaBaronia Petrés C.Valenciana Provincia Segart Sagunt /Sagunto Quartell Quart delesValls Comarca Torres Torres Municipios

Fuente: INE,Censosde2001y2011.

3.147.515 1.452.770 63.630 40.815 1.190 9.245 2.010 1.090 1.865 2.530 4,4 % 012001 2011 340 800 505 400 655 155 795 575 660

------1.217.898 2.547.775 Número viviendas 48.872 32.837 5.279 1.254 1.304 1.779 4,0 % se cenyeixen a l’accés a la vivenda, vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb ocessió. lloguer de règim en són 14% un inomés propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, 830 297 717 399 905 437 856 232 705 559 482

Evolución (%) -23,48 -33,19 23,54 19,29 30,20 75,13 14,48 11,58 43,37 42,21 60,29 20,44 26,57 43,02 24,30 12,77 36,93 -8,47 2,86 -

1.986.905 1.014.675 37.245 27.190 Principales 2.450 1.470 1.300 3,7% 925 255 425 235 480 570 240 380 560 440 250 75

655.130 223.885 Secundarias 15.640 6.335 1.135 1.020 5.140 7,0 % 215 130 240 445 110 225 375 - - 20 30 85 65 70

2011 tradueix en molts i greus problemes i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó 505.065 214.015 10.735 8.485 5,0 % Vacías 460 410 235 160 210 250 120 65 30 70 75 50 15 65 35

Número viviendassegúntipo 5,1 % Otro tipo 415 195 10 5 5 ------

1.492.792 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 27.397 20.723 1.165 1.029 3,4 % 238 698 349 180 191 451 292 489 627 382 334 173 76

564.086 199.815 12.269 4.019 1.137 4.012 6,1 % - - - - 361 155 187 887 265 519 139 134 303 19 56 53 23

índexs deíndexs natalitat. els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des i no acaba iniciades urbanitzacions buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una

444.823 208.064 2001 8.681 7.676 4,2 % 172 150 124 161 93 40 67 62 57 17 43 5 7 3 4

46.074 14.944 3,5 % 525 426 39 32 9 2 2 2 2 1 8 2 - - - - -

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad 1.660,31 1.137,39 según tipo 243,28 479,82 385,99 135,21 696,15 295,40 814,68 183,22 606,55 194,37 248,91 391,04 204,99 156,37 541,16 25,46 - - - - - 149 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 150 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES de viviendas de esta comarca, un 75,13%. un comarca, esta de viviendas de parque el en incremento mayor el perimentado ex ha municipio Este 14,5% comarcal. total del 2011, en 9.245 con Berenguer, viviendas un 2011. en comarca la de d’en Canet sigue Le 40.815, Sagunt, es presenta 64%un total del viviendas de número mayor que municipio El 8.2). (Cuadro 2011 4,4% el así 2001, año en del representando respecto porcentuales 0,4 en València puntos de provincia la de respecto peso su mentado 2011 en 63.630 de total un viviendas incre ha Con conjunto. su en València de provincia la por y 2011,experimentado al superior crecimiento 2001 de yViviendas Población de Censos los de la realización el comprendido entre periodo 30,2% del en incremento un experimentado ha Morvedre de Camp del viviendas de El parque ejemplo, a los índices de natalidad. por ello, ycon jóvenes los de emancipación la a hogares, nuevos de formación ala afecta sociales y económicas puesrepercusiones evidentes tiene vivienda ala Elacceso tados. ysemihabi nuevos edificios de número y gran iniciadas y nocías; terminadas urbanizaciones va viviendas de número elevado un España: en yproblemas en graves residencial el ámbito 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS - - - - la comarca. la de del encima por valor un presentan que los y Torres Torres Valls, Segart les de Benifairó Benavites, Palància, de Algar Baronia, la de ra acogida son residencial los municipios de Alfa del índice de deRespecto techo capacidad de principales. de viviendas stock el principalmente incremento en elria periodo la comarca, debido a que la inmobilia expansión de municipios los de parte mayor la en reducido ha se viviendas de total el en secundarias das vivien las de peso el No obstante, principales. viviendas de número el en crecimiento al rior supe sido ha secundarias viviendas de número el en crecimiento el yQuartell d’en Berenguer Canet Tarongers, dels Albalat de municipios los En 13,9% yel vacías. secundarias das viviendas 22,8% el vivien principales, viviendas sido han 14.758 de 66,7% el que las mento de viviendas, 2001 y2011Entre incre un producido ha se mayor descenso. un presenta que el último este siendo y Segart, Petrés Baronia, la de Alfara viviendas: de que par el en negativo crecimiento un muestran comarca la de municipios tres Únicamente ------8.3 PARC D’HABITATGES on hi ha el descens més gran. més descens el ha hi on iSegart, Petrés Baronia, la de fara Al són d’habitatges, parc el en gatiu ne un creixement marca mostren co la de municipis tres Únicament 75,13%. un comarca, la de bitatges d’ha parc el en gran més l’increment experimentat ha que municipi el És 2011,el 14,5% un comarcal. total del d’en 9.245 amb Berenguer, Canet en 2011. el en comarca la Va darrere 40.815,Sagunt, de 64% un total del és habitatges més amb El municipi 2011 4,4% el el així en 2001, representa l’any de respecte percentuals 0,4 en València punts de província la de respecte pes el incrementat 2011, el en 63.630 habitatges ha de total un Amb conjunt. el en cia Valèn de província la per rimentat 2011, al’expe superior creixement del 2001població i habitatges i el de censos dels realització la entre del 30,2%crement en el període in un experimentat ha Morvedre de Camp del d’habitatges El parc (Quadre 8.2). ------damunt del de la comarca. la de del damunt per valor un tenen que Torres els i Torres Valls, Segart les de nifairó Be Benavites, Palància, de Algar Baronia, la de d’Alfara municipis els d’acollimentpacitat són residencial ca de sostre de al’índex fa que Pel principals. d’habitatges l’estoc principalment incrementà el període quecausa l’expansió immobiliària en a comarca, la de municipis dels part major la en s’ha reduït d’habitatges secundaris en el total dels habitatges pes el això, No obstant principals. ges en el nombre d’habitat creixement al superior sigut ha secundaris ges en el nombre d’habitat creixement el iQuartell, d’en Berenguer Canet municipis d’Albalat dels Tarongers, 13,9% iel Enels secundaris buits. 22,8% el principals, habitatges gut 66,7% el quals dels si han bitatges, 14.758 de increment un produït ha 2001 anys els i2011Entre s’ha ------Carrer MajordeSagunt. Autor: Antoni MartínezBernat 151 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- El marco de análisis: las relaciones complejas en- aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// mez, J. (2015). Las familias valencianas como tre estructura social y políticas sociales. En Ade- www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- agentes de salud en la prevención de drogode- lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del cion-anual (consultado el 23/10/2017). pendencias. Revista Española de Drogodepen- Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en dencias, 40 (3), 43-60. España. Barcelona: Icaria, 23-62. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): AECC (Asociación Española de Centros Comer- tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del ciales) (2017): Base de datos de centros y par- documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Paisaje. València: Direcció General del Territori i ques comerciales en España. valencia-2.pdf. Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ción alimentaria. (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): de la Comunitat Valenciana (2016-2020). Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- Anuario Económico de España (2013). Base de versitat de València i Diputació de València. datos municipal. Barcelona: La Caixa Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: una modalidad de recurso social territorial. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los Los recursos territoriales valencianos: bases para bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, recursos territoriales valencianos. València, Uni- el desarrollo. Universitat de València. 85-110. versitat de València i Diputació de València, 64-65. Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado públicas. Barcelona: Ariel. cietat valenciana: estructura social i institucional. a la luz del caso valenciano. Revista Internacional Alzira: Bromera. de Sociología (RIS), 29, 7-34. Gallego, J. R. i Nácher, J. (1996). Territorialización de base industrial: el caso del puerto de Sagunto. INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- Sociología del Trabajo, 26, 81-104. nicipal 2016. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades Infraestructura Valenciana de Dades Espacials València: Fundació Bancaixa. Municipal. Portal d’Informació Argos http:// (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. www.argos.gva.es/va/inici/ http://www.idev.gva.es/va/ Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- lisis del cooperativismo valenciano como recurso Girona, M. (1989). Minería y siderurgia en Sagun- Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e to (1900-1936). València: Edicions Alfons el Mag- monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- nànim. grada para el análisis de los paisajes valencianos. les valencianos. Bases para el desarrollo. València Universitat de València: tesi doctoral. València: Universitat de València, 285-296. González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sanitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat va- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, lenciana: estructura social i institucional. Alzira: valenciana: antecedentes, problemas y política de la Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- Bromera. Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

154 Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- Reig, R. (1999). Recúerdalo tú y cuéntaselo a valenciano: empresas y municipios / El sector in- nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, otros. Las relaciones laborales en Altos Hornos de dustrial valencià: empreses i municipis. En Her- J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos Sagunto. En Revert, X. (coord.) Reconversión y Re- mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los territoriales valencianos. Universitat de València i volución. Industrialización y Patrimonio en Puerto recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Diputació de València, 130-131. de Sagunto, Catàleg de l’Exposició. València, Uni- sos territorials valencians. Universitat de València i versitat de València, 47-57. Diputació de València, 104-105. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- sitat de València. social y económica de los espacios ganadores en dustrial comarcal valenciana / Especialització in- la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114. dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- valenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- toriales valencianos / Atles dels recursos territorials E. (dir.) Los recursos territoriales valencianos: no: los polígonos industriales y superficie industrial valencians. Universitat de València i Diputació de bases para el desarrollo. Universitat de València, regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. València, 106-107. 33-82. (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. Universitat de València i Diputació de València, Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. 108-109. tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- Plan de acción comercial y sostenibilidad de cies recents de l’activitat industrial valenciana. En València. Documento interno. Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- forme anual de la distribución comercial minorista recursos territoriales valencianos. Universitat de cia i Diputació de València, 116-117. en la Comunitat Valenciana 2016. València i Diputació de València, 110-111.

Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). riales: la industria en la provincia de València. Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- Factores clave en la creación y desarrollo de coo- En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los na. http:// www.patsecova.es perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- recursos territoriales valencianos: bases para el de- nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios sarrollo. Universitat de València, 163-178. Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- cooperativos, 119, 183-207. tesis geográfica. València: Gules. Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en de escala comarcal en la Administración local es- Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valen- España? Madrid: Fundación Encuentro. pañola. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), ciano: naturaleza, economía y paisaje. Universitat 347-371. de València. Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí- nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar- educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56. ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ métodos cuantitativos para la economía y la em- mapa-forestal-espana. presa (15), 117-132.

155