El Soroll de les Fonts
Revista Semestral Sant Joan les Fonts núm. 53 - Juny 2011 L’AIGUA I EL PAPER Preu: 2 euros.
CORAL AIGUANEIX
SANT JOAN EN FLOR
CANYENCS PEL MÓN
JOAN GRANADOS A L’ESCOLA
RÀDIO SANT JOAN
1 CARNAVAL A SANT JOAN LES FONTS ÍNDEX SALUTACIÓ
DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE ...... 3 Torna l’estiu i amb ell un nou número del Soroll. El darrer número va ser un èxit. Molts dels nostres coneguts L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 4 i familiars, així com gent del municipi que viu fora volen NOTÍCIES ...... 5-9 rebre un exemplar de la revista. Des de fa molt temps el
CANYENCS PEL MÓN ...... 10-11 Soroll s’ha convertit en una peça de col·lecció, i això ha fet augmentar el número d’exemplars que es publiquen. ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ...... 12-19 Tot i així, sempre fem curt.
COL·LABORACIONS ...... 20-23 Des d’aquestes línies voldria informar-vos que hem
ELS VIATGES D’EN QUIM ...... 24-25 creat un espai dedicat al Soroll de les Fonts a la nostra pàgina web: www.turismesantjoanlesfonts.com. Veureu ELS CONTES DE LA CRIS DE LA BIBLIOTECA ...... 26 que allà s’aniran incloent tots els números a partir de RECORDS ...... 27-28 l’any 2011.
L’AIGUA I EL PAPER ...... 29-30 També aprofitem per dir-vos que ens trobareu al face- book, a Turisme Santjoanlesfonts, amb tota l’actualitat, EL SOROLL DE LES FONTS REVISTA PATROCINADA PER L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS amb fotografies i notícies per estar al dia del que passa Edició: Josep Roca i Anna Serra. al nostre municipi. Redacció: Xavier Valeri, Anna Serra, Dolors Anglada, Cristina Sanz, Joaquim Ferrer, Josep Roca, Josep M. Ortuño, Rosa Masó, Sílvia Pagès, En aquest número s’inclou un nou col·leccionable Montse Espigulé, Judit Coma. d’imatges antigues: L’aigua i el paper, un recull de fo- Dip. Legal: GI-966-90 tografies del passat històric de la indústria paperera a Tiratge: 1.400 exemplars Sant Joan les Fonts. La redacció no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats. Esperem que sigui del vostre grat i fins ben aviat.
Nota de la redacció: Si algú no rep la revista puntualment en el seu domi- cili, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres Tel. 972 29 00 52 Anna Serra Regidora de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts
NAIXEMENTS, MATRIMONIS i DEFUNCIONS
NAIXEMENTS MATRIMONIS DEFUNCIONS HABITANTS DEL MUNICIPI MARC PLUJÀ BADOSA HELENA CURÓS RUBIÓ 03-01-2011 DEFUNCIONS 2010 NATÀLIA GALLEGOS MOLAS 10/05/2011 IAN ESPUÑA PUIGVERT 12/01/2011 Mes de desembre: CATALINA COSTA CANAL ALVARO CARLOS ESCUDER DUFT JOEL YESTE BASAGAÑAS 28/01/2011 ANA ESPADA PRIETO 03/06/2011 DEFUNCIONS 2011 IVET CODINA DARNÉ 28/01/2011 Mes de gener: GABRIEL BAYO GONZÁLEZ, SERGI JAIMEZ GUILLEN LEONOR SAGUÉ RENART, ESTEVE MUNTADA MARUA BOUZID 09/02/2011 MARIA MONTSERRAT VALENZUELA CABRERA CASADEVALL, DELFIN JUANOLA QUINTANA, ADRIÀ SUCARRATS FERNÁNDEZ 08/02/2011 10/06/2011 JOAN VILA MARTÍ. PAU BRIONES SERRANO 11/02/2011 INSCRITS AL REGISTRE CIVIL DEL MUNCIPI. Mes de febrer: MONTSERRAT GRABULOSA GERARD BATLLE BLANCH 17/02/2011 DEFUNCIONS 2010 SAUBÍ MARC GRABULOSA ANGLADA 20/02/2011 Mes de desembre: JOAN TUBERT SOY, ÀNGEL Mes de març: ANNA M. AYATS TORRELLA ESTRELLA DAIMA GIRALT BARBERO 16/02/2011 TUBERT RUIZ, JAUME BADOSA SAÑA Mes d’abril: ESTEVE FALGUERA LLONGARRIU, MARTA MASIAS VIDAL 08/03/2011 DEFUNCIONS 2011 TERESA MASACHS SADURNÍ, SALVADOR DU- SANDRA CASTILLO SÁNCHEZ 10/04/2011 Mes de gener: LEONOR SAGUÉ RENART, JOSEFA RAN SANTANACH, ALBERT ESPONA I ALBERO RUTH BASSOLS VELASCO 14/04/2011 SALA PLANAGUMÀ, MERCEDES COLOMER QUINTA. Mes de març: MERCEDES SALA JUANOLA Mes de maig: MERCÈ VALERI BRUGADA ANNA FRANCO LABURU 24/04/2011 Mes d’abril: ALBERTO ESPONA ALBERÓ Mes de juny: JOAN DANÉS CODINACH, JACINTA MARTINA GRABULOSA SOLARI 14/05/2011 Mes de juny: JOAN DANÉS CODINACH, JOAQUIM JARABO FERNÁNDEZ MIREIA TEIXIDOR REIG 26/05/2011 JUAN SALAS
2 El Soroll de les Fonts DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE
Arriba l’estiu i aquest any, amb l’inici de les vacances i el bon temps, s’obre un nou mandat municipal. Per tant, en primer lloc, voldria agrair-vos el suport que ens heu manifestat aquestes últimes eleccions. A tots aquells que ens heu fet confiança, a totes les veïnes i veïns de Sant Joan les Fonts, us vull donar les gràcies per haver-nos permès continuar treballant pel nostre municipi.
D’altra banda i amb aquestes línies, vull aprofitar per comprometre’m a tirar endavant aquells projectes que garanteixin el desenvolupament de Sant Joan les Fonts. Tot i la dificultat del moment econòmic en què ens trobem (la crisi ha marcat un abans i un després) i, per tant, sent conscients que no projec- tarem grans infraestructures, sí que farem els esforços necessaris perquè puguem continuar avançant. Sense anar més lluny, aquestes últimes setmanes des de l’Ajuntament hem escripturat la cessió de Ca l’Esquirolet i del Pedreguet, a més de la concessió del dret d’aigua del Molí Fondo seguint amb la línia de govern que hem marcat aquests últims anys. També a principis de maig es va signar un conveni amb el propietari del sector del Boscarró per a l’ús i gestió d’un dels espais d’interès històric, geològic i paisat- gístic més importants de Sant Joan i també de la nostra comarca. Com bé sabeu, el vulcanisme, l’aigua i el patrimoni industrial i cultural de Sant Joan les Fonts són els trets que més ens identifiquen i els que promocionem amb les diferents activitats que impulsem.
I per finalitzar, només em queda demanar-vos a tots la vostra complicitat per treballar junts pel nostre municipi. Només plegats des de l’Ajuntament i amb l’ajut de tots i cadascun dels nostres ciutadans, tenint en compte el nostre passat i conscients de la situació actual afrontarem amb garanties el nostre futur.
Joan Espona i Agustín L’ALCALDE
Descarrega’t el Soroll de les Fonts a la pàgina web de Sant Joan: www.turismesantjoanlesfonts.com
José Ramón Zanchís odontòleg Col.legiat núm. 2.062
C/. Sant Antoni, 11 - Tel. 972 29 22 06 CRTA. D’OLOT, 6 LA CANYA 972 29 21 74 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)
3 L’AJUNTAMENT INFORMA
CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT que una part del mur caigués sobre el pati del centre educatiu. El passat 11 de juny es va constituir el nou Ajuntament de Les queixes de la direcció de l’escola van fer que l’Ajuntament Sant Joan, amb la proclamació de Joan Espona com a alcal- i el Bisbat arribessin a un acord, pel qual el consistori es farà de del municipi pels propers quatre anys. Recordem que en càrrec de la restauració de l’immoble a canvi d’una cessió aquests comicis només s’ha presentat la llista de CiU, la qual d’ús. L’ens preveu que, un cop adequat, l’edifici serveixi com cosa significa que tots els seus membres han pogut entrar al a espai de trobada per a joves. Actualment, l’immoble està nou equip de Govern: Josep Maria Ortuño, Anna Serra, Susa- tapiat i els elements amb perill de caiguda estan consolidats. na Espona, Josep Roca, Helena Dorca, Salvador Berga, Carles Villanueva, Carles Sitjar, Lourdes Coromina i Joan Llongarriu. CESSIÓ DEL BOSCARRÓ A L’AJUNTAMENT El proper Ple que es celebri servirá per aprovar el nou Cartipàs L’Ajuntament de Sant Joan ha signat un conveni de cessió municipal amb l’assignació de cadascuna de les regidories. de l’ús en règim de comodat de l’espai “Boscarró”, el qual li Des les eleccions del dia 22 de maig cal destacar que mal- pemetrà la gestió directa d’una de les zones geològiques més grat només es va presentar una llista electoral, la participació importants de la comarca de la Garrotxa. Aquest conveni, que va ser del 45,06%. Concretament, a la Canya del 40,89%, a es va signar el passat mes de juny, ha de permetre –a banda de Begudà del 41% i a les tres taules de Sant Joan, del 49,37, la formalització de les condicions–, el manteniment i la millora del 47,64 i del 45,25%. de tota la zona que va del Molí Fondo fins la riera de Bianya.
SIGNATURA DE CONVENIS PER GESTIONAR ESPAIS TORRASPAPEL CEDEIX CA L’ESQUIROLET I D’INTERèS NATURAL EL PEDREGUET A L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha signat convenis amb Després de llargues negociacions entre l’empresa paperera i propietaris per a la gestió d’espais d’interès natural propers al l’Ajuntament de Sant Joan, el passat 3 de juny es va realit- nucli urbà. El municipi gestionarà els horts de les Mulleres i zar l’escripturació de la cessió de l’edifici de Ca l’Esquirolet i el promontori del Boscarró. Pel que fa al sector de les Mulle- de l’espai del Pedreguet. Aquesta signatura també inclou els res, l’alcalde, Joan Espona (CiU), ha explicat que la intenció aprofitaments hidràulics del Molí Fondo que han de permetre de l’Ajuntament és ordenar i potenciar l’explotació dels 43 el funcionament de la seva turbina. A partir d’ara, l’Ajuntament horts que hi ha. Ha indicat que l’acció beneficia els propieta- de Sant Joan podrà començar a preveure futures actuacions per ris perquè tindran un únic interlocutor, i els hortalans perquè aprofitar ambdues concessions, de gran valor estratègic. Recor- l’Ajuntament ordenarà els punts de regadiu. Ha explicat que el dem que ca l’Esquirolet és l’edifici que hi ha al marge esquerra tracte serà similar a la dels horts de la Rompuda. L’Ajuntament del riu Fluvià a l’alçada del pont Romànic i que el Pedreguet és hi va recuperar horts i els va dotar de fonts per regar. l’espai fluvial que va des del Pont Romànic fins al Molí Fondo. Respecte al Buscarró va indicar que el municipi el mantindrà net i hi millorarà els accessos. Es tracta d’ un promontori que APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA ESPECIAL DE BARRI VELL separa les aigües del riu Fluvià i la riera de Bianya fins que Per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de data 22 de s’ajunten en un dels seus extrems. La particularitat és que està desembre de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Especial sostingut per colades de basalt. L’indret forma part d’una ruta del Barri Vell de Sant Joan les Fonts, es va iniciar ara fa quatre turística que ressegueix les colades del poble. A més és un mira- anys, i ha estat una tasca laboriosa i complexa, que deriva d’una dor de les fàbriques de paper de finals del XIX i principis del XX. modificació del Pla General prèvia. Aquest instrument urbanístic, permetrà la reestructuració total L’AJUNTAMENT APROVA LA RESTAURACIÓ del nucli antic, determinant la forma de rehabilitació d’edificis DE LA RECTORIA existents, pel que fa a alçades, color de façanes, volums, cober- L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts destinarà 30.000 euros tes i altres elements urbanístics. Es defineixen també diversos dels pressupostos del 2011 per restaurar i consolidar les obres polígons d’actuació, entre els que destaquen: L’ampliació de de l’antiga rectoria. Es tracta d’un immoble de principis del la plaça Juvinyà, que millorarà tant l’accés com la visibilitat segle XX, situat entre l’església parroquial i l’escola Castanyer, de l’emblemàtic Castell-Estada Juvinyà i el dotarà d’uns nous de planta baixa i allargat. Fa uns quinze anys que l’immoble equipaments municipals; L’actuació en l’antiga fàbrica Vilà, de- està buit, després d’haver-hi acollit la residència del rector terminant usos bàsicament residencials i mantenint la major –que actualment viu a la Canya– i l’escola del municipi. Des part dels edificis que tenen valor arquitectònic i històric de d’aleshores i fins ara, l’immoble ha patit diverses ocupacions l’antiga factoria i l’ampliació de la zona d’esbarjo del carrer Sta. il·legals, que juntament amb el desús i la falta de conservació, Magdalena amb la construcció d’un mirador del riu Fluvià. han fet que part de l’edifici hagi començat a cedir. Precisa- L’execució del Pla Especial, encara que es defineixen uns ter- ment, fa dos anys va haver-hi el punt de perill més important, minis, s’adaptarà en el temps atenent les circumstàncies econò- quan es va ensorrar gran part de la teulada. Això va alertar els miques de cada moment. mestres de l’escola Castanyer, ja que hi havia la possibilitat
4 El Soroll de les Fonts NOTICIES
SANT JOAN POSARÀ EN MARXA TORRASPAPEL INVERTEIX 32 MILIONS D’EUROS A LA PLANTA DE SANT JOAN LES FONTS EL SISTEMA ENERGèTIC DEL MOLÍ FONDO Torraspapel inverteix 32 milions d’euros en una nova plan- L’Ajuntament ha recuperat la turbina que aprofitava l’aigua ta de cogeneració a la planta de Sant Joan les Fonts, que d’un salt de 12 metres. A finals del segle XIX, hi havia quatre permetrà “generar energia eficient i incrementar la soste- turbines que aprofitaven la força hidràulica d’un salt de 12 nibilitat del seu procés productiu”. La inversió confirma metres, que es complementava amb una màquina de vapor. l’interès de la companyia per potenciar aquesta planta, de- El salt d’aigua va ser fonamental perquè, el 1921, la Torras dicada a la fabricació de paper estucat –té una capacitat comprés la fàbrica La Reformada al costat del Molífondo. Els productiva de 145.000 tones anuals– i que dóna feina a nous propietaris van instal·lar-hi, el 1925, una turbina Frits 285 treballadors. Neumeyer, de fabricació alemanya. La nova planta de cogeneració de cicle combinat que L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts està refent l’estructura Torraspapel disposarà de 24,9 MW de potència i es posarà del Molífondo. Es tracta d’un edifici situat al costat d’una res- en funcionament en l’estiu 2011. closa de 12 metres i de les restes de l’antiga fàbrica de paper Torraspapel explica que la cogeneració és un sistema de continu La Reformada, elevada el 1855. En tant que La Re- generació d’energia molt eficient ja que permet produir de formada és una mostra de la Revolució Industrial catalana, el manera simultània energia elèctrica i energia tèrmica per a consum industrial, per la qual cosa estalvia energia pri- Molífondo és un exponent de l’elaboració de paper artesanal mària i redueix les emissions d’efecte hivernacle, millorant del segle XVIII. L’actuació ha consistit a consolidar els murs a més la competitivitat industrial. i a refer-ne la teulada. La intenció, segons l’alcalde, Joan Es- Addicionalment aquests avantatges industrials de la co- pona (CiU), és que l’espai aculli testimonis de la fabricació generació, cal contemplar els avantatges que suposa per a artesanal del paper com ara premses o batans. “Molts dels la comunitat o territori on està ubicada, millorant-se el sub- elements de l’antiga fàbrica de paper La Reformada i de la ministrament elèctric, l’eficiència del transport de l’energia producció artesanal del Molífondo que ara es guarden a la i reduint-se la seva dependència externa. factoria de la Torraspapel, es podran veure a l’edifici recupe- Amb aquesta nova central de cogeneració, ja són 5 les rat”, va assenyalar. fàbriques de Torraspapel –Saragossa, Sarrià, Leitza, Motril L’altra vessant de l’actuació ha suposat la reparació de la i Sant Joan– que utilitzen sistemes d’alta eficiència ener- turbina i la renovació de l’obra del seu entorn. Es tracta d’una gètica. estructura que aprofitava l’aigua de la resclosa per generar Segons Torraspapel, la instal·lació d’aquesta nova planta l’electricitat que movia les màquines de paper de finals del de cogeneració és una de les nombroses accions que porta a terme la companyia per minimitzar l’impacte ambiental XIX i bona part del XX. També han recuperat conduccions de la seva activitat i col·laborar amb el desenvolupament que desviaven l’aigua del riu cap al molí artesanal del segle sostenible. XVIII. Torraspapel és líder a la Península Ibèrica en fabricació La intenció és aprofitar la turbina arranjada per fer energia i distribució de paper estucat, pasta química i de papers elèctrica i vendre-la a les companyies. El benefici ha de con- especials. Amb més de 2.700 treballadors, l’any 2009 va tribuir a mantenir i millorar la recuperació històrica dels siste- facturar 886 milions d’euros. mes de la industrialització. La rememoració de l’acció ener- gètica serà mostrada a grups d’escolars i servirà per atraure turisme. La turbina i el molí es troben en un punt profundament mar- cat per l’activitat volcànica de la Garrotxa. A l’altra banda de riu hi ha les colades basàltiques del Buscarró que mostren les tres fases de la conversió de la lava en basalt. El Molífon- do també està situat a poca distància de l’església del mo- nestir benedictí, datada al segle XII. La idea és que la recuperació del Molífondo i de la turbina suposin un impuls per a l’activació turística del poble. En els darrers anys, el municipi va dur a terme la recuperació de l’Estada Juvinyà, situada al costat del riu. Ara, l’Estada és un centre d’interpretació de la història medieval i acull l’Oficina de Turisme. En els seus darrers plens, l’Ajuntament ha apro-
5 NOTICIES
vat la millora del pont medieval. També han creat una mos- REDUCCIÓ DE L’IMPACTE VISUAL DELS CONTENIDORS tra a l’església del Monestir Benedictí. Tot plegat serveix per L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha iniciat una ac- crear un conjunt turístic a l’entorn del riu i del barri vell. ció de minimització de l’impacte visual dels contenidors d’escombraries a través de baranes. Alhora duu a terme la renovació de la senyalització vertical i de l’horitzontal. La ver- ENTREBANCS PER A LA REHABILITACIÓ tical en base al canvi dels senyals vells per uns de nous i DEL MONESTIR l’horitzontal a través de repintar els passos de vianants. La Comissió del Patrimoni Cultural de Girona s’ha oposat L’alcalde, Joan Espona (CiU), ha indicat que, ara, la Brigada a l’eliminació de les pintures que l’artista Núria Llimona va treballa en la reducció de l’impacte dels contenidors situars pintar l’any 1957 a l’església del monestir benedictí de Sant al costat del restaurant el Racó de ca la Nàsia a Begudà. En Joan les Fonts, amb motius religiosos, tal com preveia el aquest nucli també han començat una acció de senyalització projecte de rehabilitació del monestir, promogut pel Bisbat dels aparcaments. En els propers dies tindran lloc accions de de Girona. El nou director de Cultura a Girona, Antoni Bau- millora de la senyalització a la Canya i Sant Joan. lida, en qualitat de president de la Comissió del Patrimoni, va indicar ahir que el projecte ha merescut un informe «des- VAGA I CREMA DE PNEUMÀTICS A LA favorable» i que les pintures no es podran eliminar. FÀBRICA TORRASPAPEL El projecte, redactat per l’arquitecte Lluís Bayona, preveia El seguiment de la vaga del sector de la pasta, paper i cartró repicar les parets de l’església per recuperar l’aspecte ori- per demanar millores laborals es va deixar notar especialment ginal d’època romànica, i eliminar les pintures, que es con- a la fàbrica Torraspapel de Sant Joan amb un seguiment del sideren un afegit contemporani que distorsiona els autèn- 90%, segons fonts sindicals. Els treballadors van quedar fins tics valors del monument. Les pintures no són del «segle i tot sorpresos per l’èxit de la convocatòria, ja que tradicional- XVIII» ni estan «en mal estat», com erròniament va informar ment no s’havien mobilitzat a aquest nivell en anteriors convo- ahir Baulida, sinó de mitjan segle XX, i la seva autora és catòries. Concretament es van viure alguns moments de tensió Núria Llimona Raimat (Barcelona, 1917 - 12 de gener de entre treballadors que sortien de la feina i els que estaven 2011), filla de Joan Llimona i Bruguera, i neboda de Josep a fora protestant, amb retrets per part de les dues bandes. Llimona. L’anècdota la va marcar una dotació de bombers, que es va La Comissió del Patrimoni va tombar el projecte i va de- traslladar fins a la planta alertada per l’espessa i negra fumera manar als promotors que estudiïn més bé aquestes pintu- de la crema de pneumàtics. Van desplegar la mànega però ben res. D’altra banda, els experts de la Comissió no es van aviat van optar per retirar-se en veure que no era res greu. oposar a l’obertura d’una antiga porta que havia estat ta- REHABILITACIÓ DEL PONT ROMÀNIC piada. Aquest projecte de rehabilitació, que preveu una L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, ha aprovat, inicialment, nova il·luminació de l’església, s’emmarca en els treballs la restauració del pont medieval. El projecte preveu treure les de rehabilitació del monestir de Sant Joan les Fonts, que a capes d’asfalt que al llarg dels anys s’han posat sobre el pavi- poc a poc va recobrant el seu esplendor, mentre els caps ment inicial. de setmana ja funciona com un destí del turisme cultural La previsió és que es treuran tantes capes d’asfalt que la ba- de la Garrotxa. Si no es torna a presentar el projecte ?mo- rana quedarà molt més alta. Així, podran treure les proteccions dificat, no se li podrà donar llum verd. de metall que eleven la barana. El pont és un dels monuments més importants del poble. El projecte té un cost de 155.760 euros, dels quals 80.000 són subvencionats per l’Incasol, 30.000 per la Diputació de Girona i l’Ajuntament hi aportarà 45.760 euros. CARLES TORRENT, SELECCIONADOR CATALÀ DE PISTA I CICLOCRòS Des de fa uns mesos, el medallista olímpic Carles Torrent desenvolupa el càrrec de seleccionador nacional de pista i ciclocròs en totes les categories. Darrerament va acompanyar el combinat català a córrer la Volta a Chiapas, i els absoluts a l’estatal de Palma, on Catalunya va excel·lir amb un balanç final de 23 podis, en l’estrena del santjoanenc al capdavant del càrrec.
6 El Soroll de les Fonts NOTICIES
JOSEP OLIVERAS HA ESTAT PREMIAT romànic, on hi va haver la gran mostra de bonsais, la mostra El pintor santjoanenc Josep Oliveras ha estat distingit per la de plats cuinats amb flors per part dels establiments locals o italiana Accademia Internazionale Greci-Marino amb el premi el concurs de rams i plantes. A més, també hi va haver muntat- especial a la carrera artística, que es va celebrar a Barcelona ges florals a l’avinguda de Rafel Torras, la plaça Major, l’Escola el 15 de gener. A l’acte hi assistiren el director d’Esart, Jordi de Belles Arts, les escales del Torrent, el pont medieval, les es- Jové, i la presidenta-delegada a Espanya de l’Accademia, Pilar cales del centre sociocultural, l’Oficina de Turisme, els carrers Segura, junt amb d’altres autoritats. de Sant Antoni i de Santa Magdalena, el pati de l’Ajuntament i l’edifici de l’Estada Juvinyà. El recorregut es va poder fer amb SEGONES JORNADES DE TAST DE VINS un trenet, que va sortir cada mitja hora des de la plaça Major AL CASTELL DE JUVINYÀ Entre les novetats d’aquest any hi va haver el concurs foto- Els dies 10 i 17 de juny es va celebrar al castell Medieval gràfic de la mostra, que té com a objectiu reunir instantànies Estada de Juvinyà de Sant Joan les Fonts dues noves jornades de qualitat per fer, de la guanyadora, la imatge principal del de Tast de Vins Denominació d’origen Empordà. cartell de la mostra de l’any vinent. El divendres dia 10 els cellers presents a la jornada varen A més, aprofitant el Sant Joan en Flor, durant tot el mes de ser: Celler Empordàlia i Celler Can Sais. maig, al castell medieval de l’Estada Juvinyà s’hi va poder El divendres dia 17 els cellers van ser: Oliveda, Explorústic veure una exposició anomenada “El racó de la Remei”, una Empordà i Vinyes dels Aspres. mostra de rams de núvia en miniatura. A la segona planta, també s’hi va poder veure una exposició d’espais florals de la SANT JOAN LES FONTS ES VESTEIX, UNA VEGADA MéS, província de Girona. DE FLORS I COLORS Més de 2.500 persones van visitar els diferents muntatges florals, on hi varen intervenir un bon nombre de col·laboradors de manera desinteressada i voluntària. Diferents muntatges que han donat un altre any, una imatge ben característica del municipi. El monestir, el pont medieval, el castell de Juvinyà, els carrers del municipi,... han estat una altra vegada protagonistes del Sant Joan en flor d’enguany. Ni la pluja del dissabte a la tarda va fer deslluir les flors que adornaven el municipi. Visitants de les comarques gironines i d’arreu de Catalunya varen poder observar diferents tècniques emprades en les flors. L’espai central de l’esdeveniment va ser l’antic monestir
SANT JOAN VA A VEURE “40, EL MUSICAL” El passat dissabte dia 2 d’abril, des de l’Àrea de Joventut de Sant Joan les Fonts, es va organitzar un autocar per anar a veure el musical, 40, EL MUSICAL a Barcelona. Els partici- pants van gaudir d’un espectacle divertit, animat i sorprenent durant 3 hores, les quals van passar ràpidament. Des de l’àrea de joventut de Sant Joan, volem donar les gràcies a tots els as- sistents i dir-vos que ja estem treballant en la pròxima sortida.
MOLT D’AMBIENT AL 1ER CAMPIONAT DE PAINTBALL DE SANT JOAN LES FONTS. El passat dissabte 9 d’abril, Sant Joan les Fonts va celebrar el primer campionat de Paintball als prats de Can Xerbanda. Hi participaren un total de 16 equips de 4 persones cadascun, di- vidits en 2 categories, Grup 1 fins a 15 anys i Grup 2 de 16 anys en amunt. Els guanyadors d’aquest 1er campionat foren SWAT
7 NOTICIES
IV pel grup 1 i PA AMB TOMÀQUET OLI I SAL pel grup 2. Els Al vespre, es va fer el tradicional sopar per a les colles que participants, durant una tarda, van poder-se sentir una mica participaven a la rua, el qual va aplegar al pavelló d’esports 450 “rambos” afinant la seva punteria i planificant estratègies per persones. El consistori va gratificar en aquest sopar, a les colles eliminar el contrari, el qual va deixar escenes molt divertides participants un record del carnestoltes d’enguany, en agraïment i emocionants per a tots els assistents, que van gaudir d’una a la seva participació. La festa va concloure amb un animat tarda amena i amb molt de sol. ball amenitzat per una Disco Mòbil. A tothom implicat d’una manera o d’una altra, moltes gràcies per la vostra participació i MOLT D’AMBIENT AL CARNESTOLTES DE SANT JOAN fins l’any que ve. LES FONTS. A la jornada van haver-hi actes per a totes les edats; al matí els protagonistes eren els més menuts, que varen lluir les se- ves disfresses pels carrers centrals del municipi acompanyats del grup infantil de timbalers Dum, dum, dum, els quals va- ren conduir la desfilada del matí i varen cloure la tradicional crema del “ninot de carnestoltes” que posteriorment va ser cremat enmig d’una gran expectació. Al migdia, prop d’un centenar de persones de diferents colles de la comarca varen participar de l’arrossada popular a la car- pa, organitzada per la colla local els S’tokats. Cap a 2/4 de 5 de la tarda, començava la gran rua de carrosses i comparses que configuraven 11 colles, 10 de la comarca de la Garrotxa i 1 de l’Alt Empordà, amb la seves carrosses i més de 500 figurants desfilaren pels carrers centrals on hi va haver un públic molt animat que de ben segur varen gaudir-ne. Seguida- DIA DE LA DONA A SANT JOAN LES FONTS ment, un gran karaoke popular va fer cantar i ballar a moltíssima El proper dissabte dia 26 de març, com ja és tradicional, es gent a la plaça de la carpa. Varen ser obsequiats amb xocolata va celebrar el DIA DE LA DONA a Sant Joan les Fonts. Els actes desfeta, coca i moscatell per a tothom. començaren a les 10 del matí amb la inauguració de l’exposició de Joan Sala, Alegoria a les dones a CAN CANTRA. A la tarda, al CASTELL DE JUVINYÀ, es va fer la xerrada de la carismàti- ca actriu garrotxina Marta Puig. A continuació inauguració de l’exposició del castell Sabates de dona. Seguidament exhibició de jazz, a la plaça del castell, a càrrec de Violetta Arp directora de l’Escola de dansa i gimnàs femení d’Olot BODY BALANCE. I per acabar xocolata desfeta al pati del castell. Els actes varen continuar a la nit amb el sopar de dones, que aquest any ja celebra la seva tercera edició. Les assis- tents varen poder gaudir durant el sopar de l’actuació de la NINA, regals, jocs i moltes sorpreses, com el ja tradicional pastís del dia de la dona, que cada any guarda alguna sor- presa. Gesto’s PERRUQUERS J. Pujol ESTÈTICA Venda i Reparació C/. Major de Santa Magdalena, 12 Maquinària Jardineria 17857 SANT JOAN LES FONTS e-mail. [email protected] C/. Josep Puig, 6 - Tel. i Fax 972 29 01 57 HORES CONVINGUDES 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) Tel. 972 29 12 19
8 El Soroll de les Fonts NOTICIES
HOMENATJATS AL 30è HOMENTAGE A LA VELLESA 1934... i així fins a un total de 108 motos. El passat 15 de maig, al municipi de Sant Joan les Fonts es va El temps va acompanyar molt i al tractar-se d’una trobada dur a terme el 30è homenatge a la gent gran de la població. En- no competitiva, els participants i acompanyants van poder guany la celebració ha comptat amb més de 350 participants. gaudir d’aquestes valls tan magnífiques que tenim a la nostra I com és tradició, el consistori ha homenatjat personalment les comarca. persones més velles de la població. Han estat en Joan Vila i Segons Salvador Berga, responsable de l’equip organitzador, Sureda i la Sisqueta Masdeu Oriol, que tots dos tenen 98 anys i podem dir sense cap por d’equivocar-nos que és la trobada amb la casualitat que són nascuts el mateix dia. Des del consis- més important de la nostra província. Pels nostàlgics de les tori es vol agrair aquest homenatge a tots el participants. motos antigues, vàrem poder canviar impressions per com- prar, vendre o restaurar motos de col·lecció durant tot el dia.
XV TROBADA DE MOTOS ANTIGUES Com ja va essent tradicional al nostre poble, el passat 10 d’abril es va donar sortida a la XV trobada de motos antigues fabricades abans del 1965. La més antiga va ser una Dollar de l’any 1930. LA SANTJOANENCA GUANYA EL 4t PREMI Enguany el recorregut va passar per la Vall de Bianya, Olot, DE CARROSSES A PLATJA D’ARO. les Preses, la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i de tor- El cap de setmana del 4, 5 i 6 de març, la colla de car- nada pels Hostalets, Puigpardines, Sant Privat, el Mallol, la nestoltes LA SANTJOANENCA de Sant Joan les Fonts, va Pinya, Olot i Sant Joan on era el final del recorregut. En total participar en els carnestoltes de Sant Feliu de Guíxols, amb es varen fer 70 km. una cinquantena de participants, Platja d’Aro amb 150 par- El dinar es va fer a la Font del Grèvol i al final de l’àpat es ticipants., i Santa Cristina d’Aro també amb uns 50 parti- va dur a terme el repartiment de premis. cipants. La colla, sota el títol: EL BOSC ENCANTAT, va ser Aquest any, les motos més interessants varen ser: una Har- guanyadora del 4rt PREMI DE CARROSSA GRAN A PLATJA ley Davinson de l’any 1941, una Nymbus del 1937, una D’ARO. Per aquest motiu, la colla La Santjoanenca vol agrair Ariel del 1937, una Gilera del 1936, una BSA del 1938, una a tots els participants i col·laboradors el seu esforç per poder Dollar de 1930, una Terrot del 1933 i una Motobecane de aconseguir aquest premi.
Vine a gaudir dels nous tractaments. · Bambúteràpia · Línia acido ialuronico (efecte botox) · Línia facial Gold
c/. Santiago Rossinyol, 15 / 17857 Sant Joan les Fonts Tel. i Fax 972 29 08 21 / [email protected]
9 CANYENCS PEL MÓN
per Silvia Pagès
pel turisme, és la major font econòmica. Això pels habitants de la ciutat cansa, perquè mai pots passejar tranquil·lament pels carrers del centre, sempre està ple de turistes i dels típics vene- dors ambulants que volen enredar-los. Aquest fet fa que viure a Florència també resulti molt car. Però també té coses bones i moltes. Passejar per la ciutat és anar amb la boca oberta sempre, perquè és preciosa. Vagis per on vagis sempre et trobes quelcom que et sorprèn per la seva belle- sa. La gran curiositat de la ciutat és que tothom va en bicicleta, ja que la ciutat és força accessible per poder arribar a tot arreu amb ella i a més és plana. El més sorprenent entorn d’aquest tema, però, va ser quan vaig dir a les meves companyes de pis que ha- via de comprar-me una bicicleta per desplaçar-me. Ràpidament em van explicar el funcionament: aquí les bicis no es compren, Als meus 23 anys, i després d’una primera experiència de viure es roben! Un cop tens una bicicleta, només et queda aprendre 3 mesos a Mèxic l’estiu de fa 2 anys, vaig decidir iniciar aquesta a circular-hi enmig del caos circulatori, però no hi ha problema. nova aventura d’anar a viure un any a l’estranger. Tenia ganes de L’únic que has de fer és anar per on vulguis, sense fer cas a viure aquesta experiència ja que pensava que em podia aportar cap dels senyals de trànsit ni dels semàfors. Tot això ho fas sota moltes coses bones. Efectivament, ha sigut així: l’experiència de l’atenta mirada de la policia, i aquests només fan això mirar-ho, fer un ERASMUS a Itàlia, està resultant fascinant! Els motius són perquè no et diuen ben res. diversos: poder conèixer una nova cultura, un nou país, una nova llengua; fer noves amistats i aprendre molt. Sobretot, aprendre a Adaptar-me a viure fora de Catalunya, lluny de la família i els entendre la vida des d’un punt de vista diferent al que tenim no- amics al principi va resultar-me una mica difícil. Sobretot pel fet saltres. La meva destinació escollida va ser Florència, una ciutat de saber que era més lluny de casa que de costum, d’estar en- de la Toscana italiana que es caracteritza per ser tota ella una voltada de nova gent i de no dominar massa la llengua italiana va obra d’art. Per a mi, estudiant d’arquitectura i amant de l’art, era fer que tot plegat fos una mica costós els primers dies. Una expe- la ciutat perfecta! Florència, amb italià anomenada Firenze és la ciutat natal de Miquel Àngel (pintor, escultor i arquitecte), i de Dante (poeta) una de les seves grans obres és la Divina Comedia. Aquí també és on s’inicia el Renaixement amb la gran cúpula de Brunelleschi que cobreix l’immens Duomo. Coneguda també pel Ponte Vechio, el Palazzo Vecchio, el Palazzo Pitti, l’església de Santa Croce, l’església de Santa Maria Novella, la Galleria dell’Academia, la Galleria degli Uffizi i tantes altres coses més. Des del meu punt de vista, i després de viure-hi durant gairebé un any us puc dir que té les seves coses bones i dolentes, com a tot arreu! El fet de tenir tenir tanta arquitectura i tant d’art fa que sigui una ciutat molt turística. Tot està pensat pels estrangers que venen a passar uns dies de vacances aquí. La ciutat viu i treballa
10 El Soroll de les Fonts CANYENCS PEL MÓN
Durant aquests mesos he tingut la sort de conèixer gent me- ravellosa, com les meves companyes de pis que m’han ensen- yat la llengua i m’han obert les portes d’aquest preciós país que és Itàlia. Amb elles m’he sentit com amb família. I també he conegut altres nois i noies com jo, que són catalans però que han decidit embarcar-se en la gran aventura de l’ERASMUS! Ha sigut fantàstic també compartir estones amb ells. I finalment, he tingut la gran sort de poder tenir trossets de la meva terra tot sovint passejant per Firenze. En Xart, en Marc, la Tània, en Joel, l’Èric, els meus pares, part de la meva família, la meva fillola, la Cristina Ramírez, que tots la coneixeu i que no es va voler perdre l’oportunitat de viure un carnaval a la italiana! Tots ells i tants més que no nombro, em van fer sentir més a prop de casa ja que han vingut a visitar-me en un moment o altre de la meva estada aquí. La majoria portant quelcom per fer-me sentir a casa (embotit casolà, ratafia, patates d’Olot,...) A tots ells gràcies per riència semblant a les primeres setmanes a Barcelona quan vaig venir-me a visitar! començar a la universitat. L’única diferència és que de Barcelona tornes amb una hora i mitja i de Firenze... tot i que hi ha Ryanair Desprès de tot això, recomano a tothom que vingui a Italià, ja que ens acosta a tots, t’ho has de plantejar millor i no pots venir sigui de passada o per fer-hi una estada llarga com estic fent jo. tant sovint cap a casa... L’experiència està resultant fascinant, i ja arriba a les seves aca- balles, aquí hi estic molt bé i no em penediré mai d’haver vingut Això potser és una de les coses que enyoro d’estar vivint a Itàlia, a Firenze d’Erasmus. Però us dic una cosa, com a Catalunya en- perquè si una cosa tenim els garrotxins i garrotxines és que estem lloc i com la Garrotxa menys! orgullosíssims de la nostra terra. L’estimem i tenim necessitat de anar-hi tornant per estar envoltats del verd, de les muntanyes, de Segurament que tornaré a marxar a viure una temporada a fora, la nostra gent,... som una classe estranya de gent, amants i de- per feina, per estudis o per plaer, segurament serà així. Sé que fensors a ultrança dels nostres orígens. En aquest món hegemò- això m’aporta moltes coses i m’agrada, però sempre tornaré, per- nic d’avui on tots ens anem tornant cada vegada més uniformes què sé que enlloc viuré millor que a la Canya. Jo he nascut aquí i més iguals, els garrotxins reivindiquem, allà on anem, la nostra i per molt que visqui fora durant certs períodes, Catalunya és el diferència vers la resta, la nostra denominació d’origen particular! meu país i la Canya el meu poble! La meva vida aquí és molt més tranquil·la, segurament perquè Aquest sentiment, també us ho dic, en pocs llocs el tenen tan aquí a la universitat no haig d’estudiar ni treballar tant com havia accentuat com nosaltres, com he dit anteriorment aquest amor de fer a Barcelona. Això ha fet que durant tot el curs he pogut incondicional i aquest orgull per la nostra terra cada vegada és gaudir molt de l’experiència d’estar fora de casa. Aprofitar els més estrany! Intentem entre tots conservar-lo i saber-lo transme- caps de setmana per fer petits viatges pels voltants de Firenze i tre a les generacions futures! Estiguem sempre orgullosos de ser conèixer una mica més el que s’anomena la “Bella Itàlia”. La Tos- d’on som, perquè millor terra que la Garrotxa en pocs llocs la cana és una zona preciosa, dominada per un paisatge de vinyes i trobarem!! oliveres i per petits poblets medievals de conte de fades. De fet, tota Itàlia és bonica. Grans ciutats amb història (Roma, Venècia, Nàpols, Pisa, Milà, Torí, Palermo,...), zones de somni (Sardenya, Sicília, Calàbria, Dolomitas, Alps,...). Té de tot: des de platges paradisíaques fins a altes muntanyes amb una natura salvatge. Estar-me aquí m’ha fet adonar que Catalunya és un país molt més desenvolupat que Itàlia. No vull menysprear en cap cas els italians, però els queda molt per estar on hem arribat nosaltres. El seu president del govern Silvio Berlusconi hi té molt a veure, com també hi fa molt el fet que el Vaticà estigui dins d’Itàlia, ja que l’església catòlica té molt poder dins l’Estat. A mi una de les coses que em van sorprendre més va ser el masclisme que encara domina tant en la societat. La dona encara es sent inferior a l’home en molts aspectes, no és que ho diguin però la forma que tenen d’actuar i de fer tant homes com dones t’ho deixa veure clarament.
11 ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
CANTEM, CORAL AIGUANEIX per Rosa Masó Hola: em dic Rosa i sóc una cantaire de la coral Aiguaneix, i m’agradaria explicar-vos una mica la vida d’aquesta coral; com per exemple quan, com i per què es va formar. Va ser de la manera més simple, ara fa uns quinze anys. Per la festa del Roser del poble, es va llogar una orquestra per cantar a l’ofici, però va resultar que els músics no anaven gaire ben avinguts: van anar arribant de mica en mica, ara un, ara l’altre, alguns tard, i, a més, ho varen fer tan malament que, a la sortida de l’ofici, es reuniren uns quants santjoanencs per comentar el desastre i decidiren formar una coral i cantar ells en els oficis a partir d’aquell dia. Josep Mª Ortuño s’oferí com a director mentre que la Joana i algú més es comprometien a buscar gent. En poc temps ho varen tenir tot lligat i començaren els assajos: llavors s’adonaren que a la coral li calia un nom. Començaren plantejant-se que el nom havia d’anar lligat amb el que ells eren, i es digueren: “Com una cosa que neix, una cosa nova, una cosa que ha d’anar creixent...” Algú va comentar: “Com l’aigua que neix del no-res”. Això els va agradar, i traient el “que” quedava aigua neix, i així la varen anomenar. Jo crec que el nom del poble va tenir molt a veure amb el nom escollit per a la Coral Aiguaneix de Sant Joan les Fonts. I ara aclarida aquesta part i fent un salt en el temps, us diré que jo sóc novella a la coral: amb aquesta només farà tres tempora- des. Encara no sé com vaig decidir apuntar-m’hi. Però sí que recordo el dia que vaig anar a assajar per primera vegada. A l’arribar vaig sentir algú que deia: “Al·leluia, una de nova”. Jo vaig pensar: “Al·leluia el primer pas fet, ara faltar saber si tu te’n sortiràs”. Perquè una cosa és cantar per a tu, en veu baixa, quan vas a missa, i l’altra fer-ho alt, bé i avingut amb els altres. Total, que jo era allà preparada per escoltar i intentar cantar les quatre nadales fàcils i molt conegudes que em varen dir que es cantaven durant la missa del gall. Però quasi surto per cames quan vaig sentir el primer tema. Ells en deien el Do-Re-Mi, però en realitat és el tema de la banda sonora de la pel·lícula Sonrisas y lágrimas; la lletra està feta tota amb les notes musicals, d’aquí el do-re-mi. A mi em va semblar que ho feien de cine. En acabar vaig comentar a la del costat (més tard vaig saber que es deia Núria) que allò era molt difícil per a mi i que jo no me’n sortiria. Ella va dir-me que aquell era un tema només d’escalfament: “No t’espantis, tu ves escoltant, ja veuràs com amb el temps es va millorant; és qüestió d’anar assajant”. Em va convèncer de debò, perquè ja veieu que encara hi sóc. Si alguna vegada algú m’ha preguntat per qui està formada la coral, jo els contesto que som una colla d’aficionats (homes i do- nes), la majoria jubilats, que ens agrada cantar. Us voldria dir que les veus més grans que tenim ronden els vuitanta anys (déu n’hi do, ja m’agradaria a mi poder arribar-hi amb aquest esperit). Aprofito per comentar-vos que entre nosaltres tenim un cantaire que jo, de broma, anomenaria l’Incansable, perquè sempre està cantant, sap un munt de cançons, de missa, nadales i d’altres, i té una gran facilitat per memoritzar les lletres. Estic segura que de petit devia ser un escolanet molt disciplinat. Actualment assagem els dimecres a dos quarts de nou a la llar d’avis; ara ens dirigeix en Rafel i en Josep Mª Ortuño ens acom- panya amb l’òrgue, el teclat o el piano, depèn de l’instrument que hi ha a l’església on anem. Què cantem? Doncs, depèn. Per Nadal acompanyem les cançons de missa amb nadales; altres vegades després de la missa fem un petit concert on solem cantar alguna havanera, sardana, cançó catalana, i cançons populars... La temporada passada cantàvem un poema musicat de Miquel Martí Pol titulat Collarets de llum; crec que a tots ens agradava molt, i és que, modèstia a part, ens sortia molt bé. On cantem? Doncs, a part de Sant Joan les Fonts, anem a Capsec, Sant Salvador de Bianya, Beuda. Aquest any, com a novetat, vàrem acompanyar la cerimònia d’unes noces d’or. També tenim previst anar a Espinavessa per la festa (si us pregunteu on és aquest poble, us diré que és al costat de Crespià). Solem acabar la temporada amb un dinar de comiat, i llavors ens agafem unes vacances. A l’octubre tornem a començar preparant les nadales per a la missa del gall. A grans trets, aquesta és la vida de la coral. Potser no és una gran història, què hi farem, però penseu que només som una coral. Voldria acabar dient-vos que a la coral hi manquen veus. Vosaltres teniu la paraula per fer córrer el boca-orella entre els vostres companys, parents, veïns...La coral necessita anar afegint veus, com a mínim per poder suplir les baixes que al llarg del temps es van produint. I a vosaltres, companys de la coral, ànims, endavant i anar millorant
12 El Soroll de les Fonts ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Des de l’Oficina municipal de turisme s’estan duent a terme RUTA DE LES FONTS I VERLETS diferents actuacions encarades a millorar l’atenció al visitant. Continuem amb la ruta saludable, de Fonts i Verlets, es Us en fem cinc cèntims de tot plegat: tracta d’un recorregut, creat per l’Ajuntament de Sant Joan RECURSOS PER A FAMÍLIES les Fonts, amb el qual es pretén recuperar un dels antics camins de pas que existien al municipi. La ruta està inclosa Tenim un conjunt d’activitats per a fer amb família, les dins la xarxa de senders Itinerànnia. El sender transcorre per quals estan pensades per a fer les visites d’una manera més una zona de mulladius que antigament esdevenia un espai atractives pels nens i els pares. de lleure de la població local, especialment en temporada - VISITEU L’ESGLÉSIA estiuenca. D’ell en podem destacar la bellesa del paisatge, DEL MONESTIR D’UNA la proximitat amb el món rural i l’acompanyament de l’aigua MANERA DIFERENT, en gairebé tot el seu recorregut a través de nombroses fonts DIVERTIDA I ATRACTI- d’aigua que anirem trobant i dels canals i recs recuperats. VA PER ALS VOSTRES La Ruta de les Fonts i els Verlets es pot iniciar des de dife- FILLS. Demaneu les fitxes rents punts. En el mapa, trobaran marcats els diferents punts a la recepció de l’església. d’inici de la ruta. El sender que els presentem esdevé un Són gratuïtes. Per a famí- itinerari saludable, on s’hi poden fer un conjunt d’activitats lies amb fills de 3 a 10 que afavoreixen el contacte amb la natura. anys. La senyalització: Al llarg de la ruta trobarem diferents sen- - LA MALETA DIDÀCTI- yals de color groc i verd amb la següent informació: CA PER A GAUDIR DE LA RUTA DE LES TRES CO- - Títol de la ruta LADES D’UNA MANERA - El nom de la font més propera i els minuts que es triga a DIVERTIDA, DIFERENT I arribar-hi EN FAMÍLIA. Demaneu la maleta a l’Oficina de Turisme. Ser- - El nom de les següents fonts que trobarem i els minuts vei gratuït. Activitat per a famílies amb fills de 3 a 12 anys. que es triga a arribar. - VISITEU EL CASTELL DE JUVINYÀ D’UNA MANERA També hi trobarem diferents senyals de color groc i vermell DIFERENT, DIVERTIDA I ATRACTIVA PER ALS VOSTRES amb la següent informació: FILLS. Demaneu les fitxes a l’oficina de turisme. Són gra- - El nom de la població més propera i els minuts que es tuïtes. Activitats per a famílies amb fills de 3 a 10 anys. triga a arribar-hi PUNT D’INFORMACIÓ DIGITAL - El nom d’altres poblacions properes i els minuts que es A l’Oficina de turisme s’està acabant d’instal·lar una pantalla triga a arribar-hi. tàctil d’atenció al visitant. El punt d’informació digital situat Com podran veure alguns trams del recorregut estan pre- a l’Oficina de turisme, és un projecte comarcal, on els usuaris parats per la circulació de cadires de rodes i cotxets i altres - visitants poden accedir a la informació del municipi i de la trams no, també apareix indicat en els senyals grocs i verds. comarca, referent als serveis i activitats que s’hi poden fer.
PARC DE SALUT A la zona de Peracaula (al costat del llac del ànecs - Rom- puda) s’ha instal·lat recentment el Parc Saludable. Són un conjunt d’aparells, situats a l’aire lliure i destinats a fer exer- cici físic moderat. Hi ha un total de 8 aparells on en cada un hi consta una petita explicació del seu funcionament. I unes recomanacions generals interessants de posar-hi atenció. Us convidem a provar el Parc! I a més a més, cada mes hi ha una dinamitzadora que us pot ajudar a fer les exercicis correcta- ment. Els propers dies són els divendres: 17/06/11 15/07/11 12/08/11 16/09/11 14/10/11 11/11/11 16/12/11 13/01/11 I l’hora sempre és a les 17:30h
13 ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
PROJECTE GRANADOS LLIMONA A L’ESCOLA CASTANYER Durant el mes de març a l’escola es va fer un projecte per conèixer la vida i l’obra de l’artista local Joan Granados Llimo- na. Les seves obres, exposicions i participacions en diferents entitats del poble, ens van servir per a conèixer una mica més la vida i obra d’aquest gran pintor. El projecte el vam treballar durant quatre setmanes amb dife- rents activitats on hi van participar tots els alumnes de l’escola des dels més petits fins als més grans. * Primera setmana (7 a l’11 de març): Presentació de l’autor. * Segona setmana (14 al 18 de març): El recorregut. * Tercera setmana (21 al 25 de març): Fer un model. * Quarta setmana (28 al 31 de març): El mural. La presentació de l’autor va anar a càrrec de la seva filla i actualment mestra de l’escola, la Núria .
dos grans murals relacionats amb temes escolars (s’observen nens jugant al pati…). El recorregut pel poble va començar amb la visita al mones- tir (mural situat a l’absis realitzat per Núria Llimona, tia del pintor). Després vam continuar cap al restaurant Can Falguera on vam poder contemplar un quadre d’en Joan Granados, el tema del qual era de cacera. Seguidament vam anar al pa- Joan Granados Llimona, santjoanenc de tota la vida, havia velló d’esports on hi ha una nascut a Barcelona l’any 1931. La Núria va ajudar a endin- obra dins del vestíbul i una sar-nos i comprendre millor com vivia i treballava el seu pare planxa feta amb ferro de te- i també ens va donar algunes claus per poder iniciar-nos en la màtica esportiva a la façana. tècnica que utilitzava a l’hora de fer les obres. Finalment vam acabar el re- En la segona setmana vàrem fer un recorregut per l’escola i corregut visitant l’estudi del pel poble per veure algunes de les seves obres. A l’escola tenim pintor.
14 El Soroll de les Fonts ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Una altra de les activitats va ser fer un dibuix al natural d’un model. A les classes de dibuix s’havia treballat prèviament el
retrat i la tècnica del carbó. Un dia en el pati, diferents mes- tres de l’escola foren el model i els nens i nenes havien de fer el dibuix. També en els diferents cicles i a les hores de tallers es varen fer altres treballs sobre la vida i obra de l’artista.
Finalment, com a cloenda del projecte, cada cicle va realitzar uns murals intentant copiar alguna de les seves obres i fent servir alguna de les seves tècniques. I també vam convidar a la família del pintor a fer una visita a l’escola i van poder veure tots els treballs realitzats al llarg de les jornades “Granados Llimona”. No cal dir que va estar un dia molt emocionant.
Des d’aquí volem una vegada més agrair a la Núria, a la Cinta i en Josep per tota l’ajuda i facilitats que ens van donar per poder realitzar aquest projecte: Gràcies!
15 ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
DIA MUNDIAL DE L’ACTIvITAT FÍSICA. ELS OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PROGRAMA PAFES SÓN: Incorporar la prescripció i el consell d’activitat física com a ABS SANT JOAN LES FONTS eina terapèutica d’utilització en l’atenció primària de salut.
El passat 8 de juny, tot i les inclemències del temps, es va Actualitzar els coneixements i habilitats dels professionals im- realitzar una CAMINADA POPULAR amb nombrosa assistència plicats mitjançant cursos de formació i reciclatge, coordinada- per part dels pacients i professionals de l’Àrea Bàsica de Sant ment amb equips docents multidisciplinars que proporcionin Joan les fonts. les eines necessàries per desenvolupar els seus rols. Des de l’any 2002 l’Organització Mundial de la Salut mit- Coordinar els recursos assistencials (d’atenció primària i a ni- jançant resolució oficial“insta els Estats Membres a celebrar vell especialitzat) que poden intervenir en el procés de pres- anualment un dia ‘Move for Health’ (Per la teva salut, mou-te) cripció de l’activitat física. per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar”. L’ACTIVITAT FÍSICA REGULAR éS BONA PER A TOTES El missatge principal a transmetre és: Almenys, 30 minuts LES EDATS. Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, ca- d’activitat física moderada cada dia. minar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una Per celebrar-ho l’Àrea Bàsica de Salut de Sant Joan les Fonts manera activa convé perquè: ha organitzat UNA CAMINADA POPULAR, com esdeveniment • Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, esportiu o simplement afegir activitat física a les activitats reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs. diàries dels seus pacients • Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la El Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) és un pro- gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia. grama de promoció de la salut des de l’atenció primària mit- • Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer jançant el consell i la prescripció d’activitat física. millor, més alegres i més sans. El PAFES és una iniciativa interdepartamental del Govern de Catalunya per lluitar contra el sedentarisme; realitzada pel De- partament de Salut i la Secretaria General de l’Esport (Depar- tament de la Presidència) de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu final del programa PAFES és millorar la salut i la qualitat de vida de les persones sedentàries, tot augmentant els nivells d’activitat física (AF) dels adults mitjançant la capa- citació de professionals sanitaris i d’AF i facilitant la pràctica als usuaris de l’atenció primària.
Menú i Carta diari. Pressupostos a mida per banquets i celebracions. Menús de peix. Dimecres Tel. 972 29 02 21 tancat Ctra. Castellfollit a St. Joan les Fonts - 17857 St. Joan les Fonts (Girona) CA L’EUGENI
Botifarra negra Secallona Llonganissa extra Botifarra perol Panxetes Fuet Botifarra d’ou Llom curat Xoriç EMBOTITS CASOLANS Agència d’Assegurances, S.C. Col·legiat núm. 67.191 C. de Sant Antoni, 9 17857 Sant Joan les Fonts Ctra. d’Olot, 3 Tel. 972 29 40 64 - Fax 972 29 43 04 Tel. 972 29 02 05 17856 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA E-mail: [email protected] www.embotitseugeni.com
16 El Soroll de les Fonts ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
• SISTEMA NERVIÓS: ajuda a mantenir-lo en bona forma. Atenció: cal que consulteu al personal sanitàri si teniu la in- tenció d’augmentar molt la intensitat o el volum de les activi- tats que feu normalment.
Equip assistencial ABS SANT JOAN LES FONTS
Nota: Es preveu que durant la tardor s’organitzi una nova ca- minada popular. Moltes gràcies a tots els assistents.
UN MUNT DE BENEFICIS Fer activitat física de manera regular és cuidar-se, perquè tot l’organisme en surt beneficiat. • COR: redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial. • ARTÈRIES: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes. • ARTICULACIONS: enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les articulacions.
ESCOLA DE BELLES ARTS GUANYADORS DEL 34è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Premi especial fins a 4 anys: JANA DIAGO, ANNA DEVESA, NÚRIA SERRA, MARC FREIXES. Premi fins a 7 anys: 1r - MARIA SERRA 2n - THAIS GIL 3r - JOAN CANAL Premi 8 a 9 anys: 1r - MÒNICA OLIVERAS 2n - MIREIA MASDEU 3r - MARIA DEVESA Premi 10 a 12 anys: ACCÈSSIT - POL GUSSINYER 2n - MERITXELL CISTERNE 3r - SÍLVIA OLIVERAS
FESTA FI DE CURS 2010-2011
17 ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
RÀDIO SANT JOAN, GUANYA EL RÀDIO SANT JOAN AL TELENOTICÍES DE TV3 PREMI AL MILLOR PROGRAMA Gràcies al reconeixement del programa Solituds, el telenotí- cies de TV3 va dedicar uns minuts del seu temps a parlar del DE RÀDIO LOCAL DE CATALUNYA nostre programa i de la nostra emissora. Aquest premi ens ha permès portar el nom de Sant Joan pertot Catalunya gràcies al El dijous dia 7 d’abril es va fer el lliurament dels premis ressò que també en varen fer: el canal 3/24, Catalunya Ràdio, de Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio RAC1, la Vanguardia i TVE. local que va correspondre a Solituds de Ràdio Sant Joan les Fonts. L’acte va tenir lloc a l’Auditori “ONCE” de Barcelona, amb la presència de la vicepresidenta del Govern de la Gene- ralitat Joana Ortega i dels directors i professionals dels mitjans de comunicació de Catalunya. Solituds és un programa d’una hora de durada que analitza la situació de les persones d’edat avançada que viuen soles a casa seva o en residències. A cada capítol un equip de metges i psicòlegs visita al protagonista de la setmana, aqui es donen solucions als diversos problemes relacionats amb la solitud. TOT UN èXIT DEL 6è GUATEQUE DE RÀDIO SANT JOAN El Jurat va considerar que Solituds era mereixedor del premi El diumenge dia 24 d’abril es va dur a terme el tradicional per “la seva correcta realització radiofònica i per l’acostament Guateque de la ràdio municipal. respectuós, al món de la gent gran amb propostes fermes i directes de suport”. En aquesta edició hi varen ser presents el conjunt Los Mis- mos i el grup garrotxí els Volcànics, que varen fer passar una Josep Roca és el director i locutor del programa qui ja va bona tarda als assistents recordant cançons d’altres èpoques. guanyar el mateix premi l’any passat amb el programa El club de les oportunitats de Ràdio Bonmatí. L’equip de Solituds es L’organització està molt satisfeta de la participació en l’acte, completa amb Montse Coll, Susanna Pujol, Victor Díaz, Jordi que ha estat conduït per l’Anna i la Carmina del programa Martí i Carmen Andrés. Queda’t amb nosaltres de la mateixa ràdio i que s’emet tots els diumenges al matí. L’organització i el mateix consistori donen Els onzens Premis Ràdio Associació també han reconegut per consolidat el Guateque de la ràdio que any rere any ens el programa d’humor de Rac1 La competència com el millor porta conjunts dels anys seixanta. programa radiofònic i Marta Romagosa i López (Catalunya Rà- dio) com la millor professional. A més, va atorgar el Premi Innovació al Projecte IMTV de l’Institució Montserrat. El guar- CANVIS DE PROGRAMACIÓ dó ‘1924’ (audiovisual) és pel Canal Super 3 de Televisió de Ràdio Sant Joan està a punt d’iniciar una nova etapa amb Catalunya. una renovada programació que posarà de relleu la informació local i la música d’actualitat, amb la potenciació de la partici- pació dels oients. Aquests canvis s’iniciaran el mes de setem- bre i comptaran amb nous col·laboradors i la cooperació amb d’altres emissores municipals de Catalunya. Totes aquestes novetats obligaran a redefinir la programació d’estiu que en- guany es limitarà a la música ja que durant els propers mesos es treballarà intensament per posar les bases de la nova etapa de Ràdio Sant Joan.
RÀDIO SANT JOAN BUSCA NOUS COL·LABORADORS Totes aquelles persones que desitgin realitzar o col·laborar en algun programa de l’emissora local, poden posar-se en con- tacte amb el telèfon 972290028 i deixar les seves dades. Posteriorment l’equip directiu de RSJ es posarà en contacte amb vosaltres per a concretar trobada. Un dels requisits és tenir més de 18 anys
18 El Soroll de les Fonts ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
SORTIDES ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS
Els dies 12 i 13 de juny amb motiu de la 2ª Pasqua i festa local dels comerciants, els socis de l’associació vam realitzar com és costum una nova sortida, aquesta vegada a Barcelona, per poder visitar els llocs emblemàtics de la nostra capital, Parc Güell, Sagrada Família... i perquè no, anar a celebrar les copes amb el FCB.
19 COL·LABORACIONS per Xavier Valeri
UN MISTERI DE GENERACIÓ DE VIDA sel.la. És a dir, en comptes d’ella con una ela geminada. En cas que en llatí s’hagués escrit /C (l’haurien pronunciat [k]. DOCUMENTAT AL MONESTIR El so “ella” tal com el coneixem i que representem /LL/ [x] BENEDICTÍ DE SANT JOAN LES FONTS forma part de l’ordre palatal que no existia en el llatí. En po- CELLA BUGANIA O SELLA sició interior de mot la ela geminada –L.L- com és el cas si anava precedida de vocal breu es simplificava en [x]. L’ordre BUGONIA palatal va aparèixer entre els segles I o II dC. Per tant els mon- En un inventari del segle XV vaig trobar el segment Enguixats Decoració amb guix SERVEI D’ASSISTÈNCIA POST VENDA Candid Llongarriu Verdaguer SO I VISIO, C.B. ELECTRODOMÈSTICS - TELEVISIÓ - VIDEO - HI-FI Lliberata Ferrarons, 29 - Tel. 972 29 12 57 - 617 88 29 31 C/. Aiguanegra, 15 - Tel. 972 29 07 81 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) 20 El Soroll de les Fonts COL·LABORACIONS tot suposat fenomen de generació espontània de vida. cats. Això s’ha de fer sense foradar la pell. Tot seguit s’haurà Així, la Electricitat VERSAL SERVEIS DE PALETA VERDAGUER - SALA JOSEP REIXACH I MASDEMONT C/. Joan Maragall, 3 - Tel. Taller 972 29 05 22 C/. Lliberada Ferrarons, 14 17857 LA CANYA (Girona) Tel. 972 29 05 52 - Mòbil 636 26 79 95 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) 21 COL·LABORACIONS per Judit Coma EL QUE FACIS A LA VIDA TINDRÀ tele o anàvem a jugar en aquell enorme jardí que ja no hi és, i m’acompanyaves a belles arts. Uf, com enyoro tot allò! Però EL SEU ECO A L’ETERNITAT ara només em queda el record d’aquella infància. L’últim cop Corres tant com el teu cos et permet, perquè vols recuperar que et vaig veure, va ser un dissabte que tu estaves estirada el que t’ha pres, però no la pots atrapar. T’entrebanques però al teu llit. També va ser l’última abraçada i l’últim petó que t’aixeques, perquè no vols que se l’emporti. Desitjaries arribar et vaig fer a un acord amb ella, però no està disposada a negociar. La I de cop, amb un obrir i tancar d’ulls, em vaig veure en una mort és així, tan... egoista! Ja sé que tothom qui perd una per- sala angoixant on no parava d’arribar gent i més gent, on sona estimada pensa: “I per què tu? No podria haver estat una tothom et deia: “T’acompanyo en el sentiment”. Estúpida altra?” Però continuo pensant que la vida és injusta. frase! La famosa sala de vetlla. Jo necessitava sortir d’allà, Iaia, la teva mort no va ser una sorpresa, perquè ja feia uns anar-me’n a casa i que em trobés estirada al meu llit amb quatre anys que lluitaves amb totes les teves forces contra un el despertador sonant i despertar-me d’aquest malson. Crec maleït càncer, però almenys jo tenia l’esperança que et recu- que la vida ens vol ensenyar a valorar les persones que tenim peraries. I no va ser així. Sempre que et venia a veure tenies abans no arribi la seva mort, tot i que tu, iaia Teresa, eres un somriure dibuixat a la cara, i en el fons sabia que estaves molt valorada i estimada per tothom, perquè eres una gran patint de dolor. No sé si sabies el temps que et quedava de persona. Et trobo a faltar iaia, i encara ara em pregunto per vida, però tu el vas saber aprofitar al màxim amb la gent que què un miler de cops, encara que no sé a qui o a què ho t’estimava, t’estima i t’estimarà. El 31 de gener del 2009: ara pregunto. Tinc la sensació que algun dia em tornaràs a fer farà dos anys que ens vas deixar, uns dos anys que, en cer- una d’aquelles teves abraçades fortes que tant m’agradaven, ta manera, m’han canviat, i durant aquests 730 dies sempre potser és perquè en necessito una. No sé si són imaginacions he tingut un record teu al cap. Els primers dies se’m van fer meves però, al llarg d’aquests dos anys he trobat i he fet eterns, insuportables, no me’n feia a la idea; encara ara em moltes coses que m’han recordat a tu, per exemple veure costa, però a mesura que passa el temps, tot i que de vegades, anuncis de moltes organitzacions per trobar noves medicines amb alguna llàgrima, et recordo amb un somriure. Ara recordo per curar el càncer, moltes àvies amb els seus néts agafats de els dies que em venies a buscar a mi i als meus germans a la mà... coses així que d’alguna manera em fan feliç. I no ens l’escola amb el teu cotxe vermell, i que per berenar ens do- n’adonarem però els anys aniran passant, perquè el temps és naves un panet amb una xocolatina en forma de pare noel. essencial en aquesta vida plena d’injustícies, tant per oblidar Després fèiem els deures, miràvem els dibuixos animats a la com per recordar, reflexionar, decidir, estimar. FUSTERIA Pere Vilarrasa Reparacions • Mobles fets a mida • Col·locacions de parquets i fusteria en general • Subministraments de somiers i matalassos Finestres i tancaments amb PVC Tel. 972 29 13 38 - Mòbil 690 611 077 - c/ Joan Maragall, nº 9 - 17857 ST. JOAN LES FONTS (Girona) Habitacions i bar MENÚ DIARI amb servei PLATS CASOLANS d’esmorzars Av. Cisteller, 1 (Plaça Major) Tel. 972 29 07 31 c. Josep Ballvè, 3 Tels. 972 29 06 07 - 972 29 06 08 17857 ST. JOAN LES FONTS 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) (Girona) 22 El Soroll de les Fonts COL·LABORACIONS per Jordi Dalmau EL MOLÍ FONDO rats per l’Ajuntament del poble i s’emprèn la voluntat de donar nova vida al Molí Fondo, testimoni de la seva evolució al llarg Jordi Dalmau: Membre de l’associació Amics de la Unesco de de la història. Segons una vella dita catalana, l’aigua se’n va, Girona i articulista del Diari de Girona. però el riu es queda. I en quedar-se, és l’esperit del poble el El Molí Fondo. Podríem dir-li el país de les 87 fonts. No pas qui recorda l’exigència de tanta història, la necessitat vital de com si fos per posar títol a un relat de ficció, sempre llunyana. mostrar-la, ensenyar-la, tan vivament com es pugui. El projec- La realitat i aquell número tan exacte són ben a prop i donen te és a la primera fase de la seva realització total –serà molt nom al poble de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. Amb aquest llarga–, que ha començat per la recuperació del sistema hidro- doll queda clara la generositat del món natural que ha regalat elèctric i la seva modernització, cosa que permet l’obtenció al país tanta riquesa. A cada font es pot avivar l’agraïment, tot de 60 kw/hora, amb la venda dels quals es fa possible una recordant la música d’aigua que ens fa escoltar Joan Teixidor, aportació econòmica a la continuïtat de les obres. poeta d’Olot: “Anàvem a la font quan ja queia la tarda, ens L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i uns investigadors i arribava el cant que fa l’aigua i la pedra”. tècnics del sector paperer han convidat el director general Però més enllà de tot lirisme, a Catalunya l’aigua és treballa- d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, que dora. El riu Fluvià, a uns deu quilòmetres del seu naixement, contribueix al projecte, i s’ha fet una visita guiada a l’estat com un certificat de la majoria d’edat dels rius, arriba a Sant actual del Molí Fondo; ha estat una vertadera descoberta de Joan les Fonts i fa una pirueta d’exhibició en un embassa- les interioritats de les instal·lacions que l’equip de direcció va ment de presa natural que amb els seus tretze metres d’altura desentrellant amb constància i apassionament; és un treball ha constituït un vertader repte per a l’esperit creatiu de les d’auscultar el pàlpit del treball, antic i modern, que marca generacions al llarg dels segles; l’energia que ofereix el salt aquesta terra. A més del salt d’aigua ben visible, per exem- de l’aigua no ha deixat mai indiferent l’ànim emprenedor: set ple, s’han comptat cinc deus d’aigua de gran qualitat dintre cents anys enrere el Molí Fondo és el lloc escollit per a un molí el recinte, una vertadera riquesa per la fabricació de paper. de gra. Després de molts usos, a l’era moderna és el sector Ens trobem davant d’un patrimoni en fase de quart creixent paperer el qui posa els ulls i la feina al Molí Fondo i el conver- i amb una diversitat d’horitzons: una història de set segles, teix en una instal·lació capdavantera dedicada a la preparació un interès d’ensenyament de primer ordre, i una pràctica de de la pasta, primera matèria per a la immediata fàbrica. El producció d’energia neta. Fluvià amb el Molí Fondo s’afegeix així a l’historial dels seus Hem viscut el privilegi d’una primera visita com qui mira una germans, el Ter i el Llobregat, amb llargues llistes de fàbriques obra pel forat del pany, que aviat s’obrirà. El Molí Fondo és un que constitueixen el nucli català del que es coneix com a Re- nou brollador. Tindria el 88 com un número màgic: és font de volució Industrial. cultura, de respecte i d’alta estimació del concepte “patrimoni El pas i el pes del temps, però, varen deixar el Molí Fondo en industrial”, que des d’un temps s’ha anat covant a Sant Joan un estat que semblaria un punt i final, un abandó que tenia les Fonts i ara ja es fa visible com una esplèndida realitat nas- traces d’insalvable. Però l’espai, un contingut i un continent cuda i treballada al mateix poble. molt afectats pel deteriorament, troba uns bons defensors lide- 23 ELS vIATGES D’EN QUIM per Joaquim Ferrer ÓSSOS POLARS A CHURCHILL Havia vist alguns reportatges a la televisió sobre aquest petit poblet situat al nord de la província de Manitoba, al Canadà, a la frontera de l’Àrtic i a la vora de la badia de Hudson, amb una població que no arriba als 1.000 habitants. A primers d’octubre de l’any 2005, i estant a casa tranquil·lament al sofà, vaig dir-me a mi mateix: “Hi he d’anar”, i amb el consentiment de la meva dona, vaig reservar seient per al dia 1 de novembre, al vol d’Air Canada, cap a Winnipeg, amb escala prèvia a Frankfurt. Quan ho vaig dir als meus amics i familiars, unànimement em preguntaven:” ¿Què se t’hi ha perdut en aquest lloc tan remot?”. Per a mi la resposta era ben senzilla: “Veure els óssos polars en llibertat als seus hàbitats”. Churchill, el millor lloc del planeta per veure de ben a prop el depredador més gran que tenim, es va ubicar al lloc equivocat. endinsar, i, durant els llargs mesos d’hivern, tornar a caçar les foques en aquestes immensitats d’oceà gelat. Us descriuré breument la forma de vida d’aquests magnífics animals. Churchill es va ubicar en plena ruta d’emigració dels óssos i, per aquest error, quan els óssos esperen a la vora de la badia Durant els llargs hiverns Artics, tenen el seu hàbitat a la ba- que l’aigua es congeli, cosa que passa de cop i en pocs dies, dia de Hudson, totalment coberta de glaç i on subsisteixen s’hi concentren centenars d’exemplars famolencs, després de gràcies al seu menjar predilecte, les foques. Cap a la prima- tants dies d’abstinència. Això sí, a la que es congela l’oceà, vera, quan es fon el gel, emigren cap a terra ferma, on passen en un parell de dies han desaperagut tots de terra ferma, com els mesos d’estiu, sense menjar res. En començar la tardor, per art de màgia. centenars d’óssos es reuneixen a les rodalies de Churchill i esperen que les aigües de la badia es congelin per poder-s’hi Mentre els óssos són per les rodalies de Churchill, provoquen que en aquesta població s’hi disparin totes les alarmes. Les patrulles del Polar Bear Alert estan plenament ocupades tant per a la seguretat dels habitants de la població i dels milers de turistes que, com jo, van a veure aquest espectable de la natura, com pels plantígrads. Alguns de conflictius entren dins de la població per rebuscar en les deixalles i acaben a dins la “presó dels óssos”, on són retinguts i en helicòpters traslladats a una distància considerable per tal que no tornin entrar a la ciutat. Bé, tornant al meu viatge, vaig arribar a Winnipeg, on vaig estar-hi dos dies recorrent aquesta bonica ciutat. Per anar a Churchill, a una distància de 1.500 km, no hi ha carrete- res: s’hi ha d’accedir o amb tren o amb avió. I com que a mi m’encanta viatjar en tren, doncs a l’hora prevista em vaig dirigir a l’estació. En total varen ser 36 hores, i gran part del recorregut per boscos boreals. Va haver-hi un gran canvi de temperatura, ja que a Winnipeg feia fred, pero no hi havia neu. En arribar a Churchill, a les nou del matí, tot blanc i gelat, era preciós. La primera feina per a mi va ser buscar 24 El Soroll de les Fonts ELS vIATGES D’EN QUIM allotjament per als cinc dies que em volia quedar al poble. tament de la població, construït el 1717. I el dia 14, un parell Durant el trajecte, quan parlava amb turistes, em deien:” I de setmanes després, amb un viatge que m’ha regalat unes no tens allotjament reservat? Tindràs problemes perquè allà imatges i uns records inesborrables, s’acaba aquesta petita és temporada alta (pel fenomen dels óssos), i els pocs hotels aventura: agafo el tren cap a Winnipeg i l’avió cap a casa. estan complets”. D’acord, vaig pensar, l’empolla sempre mig plena... En arribar a l’estació, vaig a l’oficina de turisme i em donen un full amb els allotjaments, i em diuen que ells no fan reserves ni saben l’estat d’ocupació. Surto al carrer, tot glaçat, i em dirigeixo a la primera adreça, situada a uns 500 metres de l’estació: una casa ben bonica. Truco... i ja tinc habitació!; resulta que el propietari és un guarda del parc nacional de Wapusk, i lloga habitacions. Llavors em dedico a buscar agèn- cies d’excursions, i la Tundra Buggy Adventure, que tenen uns camions enormes i molt ben equipats, fan 2 tipus d’excursió: l’una de nit, per anar a veure els óssos i animals que habiten l’Àrtic (guineus, llebres, perdius, etc...), i l’altra de dia, d’una durada d’unes 8 hores. Tenia molts óssos davant meu a pocs metres, i nosaltres a dalt del camió, en una plataforma exte- rior, sense cap mena de risc, i fent una gran quantitat de fotos, realment espectacular. Una altra excursió que vaig fer era el Churchill cultural, en la qual ens van ensenyarcom es va fundar la ciutat, el centre cívic, etc., i vàrem tenir la sort que, en ensenyar-nos la “presó dels óssos”, vàrem veure com treien una mare i dos petits d’un hangar, per descomptat que ben adormits, i un helicòpter els va enlairar per traslladar-los a uns 100 km. I que no tornessin a entrar al poble. Un dia vaig llogar un 4X4 i vaig anar a visitar el Centre d’Estudis Àrtics, situat a uns 5 quilòmetres de la població, a la desembocadura del riu Churchill, un dels més llargs del Canadà, on es troba el Fort Churchill, primer assen- CENTRE DE RECONEIXEMENTS MÈDICS Entitat col·laboradora amb la Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Ciutadania, SANT JOAN LES FONTS registre d’entitats D14176. Per a l’obtenció i renovació Serveis autoritzats: de permisos de conduir, - Servei d’Ajuda Domiciliària (S.A.D.) amb núm. de registre S01255. llicència d’armes i - Residència Assistida amb núm. de registre S04316. altres tipus de revisions. - Centre de Dia amb núm. de registre S04254. Tel. 972 29 11 61 C/ Sant Pere, 20 Tel. 972 29 22 44 · Fax: 972 29 04 14 Carrer Juvinyà, 15 e -mail: [email protected] 17857 Sant Joan les Fonts 17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona) Horari d’oficina: dimarts i divendres de 17 h a 21 h. 25 ELS CONTES DE LA CRIS DE LA BIBLIOTECA per Cristina Sanz ELS LLIBRES D’EN JORDI El pobre Jordi es va quedar de pedra però li va contestar: –Es- tàs molt equivocada, els meus llibres són meravellosos perquè l’important dels llibres és la història que contenen i no la seva Fa molts anys, aquí a Sant Joan les Fonts hi vivia un jove imatge exterior. anomenat Jordi. A partir d’aquell moment en Jordi va deixar de mirar l’Aurora, El poble era molt semblat al d’ara. Tenia gairebé de tot: una però en el seu cor quedava una petitíssima llum d’esperança. església, botigues, ajuntament, escola... però no tenia biblio- Va passar el temps i un dissabte d’abril, com sempre, en teca. Jordi va passar la tarda a la plaça amb els nens i els seus ado- El nostre amic Jordi era un apassionat dels llibres i contes, rats llibres. Aquell dia estava especialment content perquè era en tenia l’habitació plena! des que era nen cada vegada que li Sant Jordi i sabia que algú li regalaria un nou llibre. preguntaven: –Què vols per al teu aniversari Jordi? Ell sempre Dues hores després va decidir tornar a casa. En Jordi vivia responia –Un llibre! I quan li deien: –Has estat molt bon estu- a l’estada Juvinyà. Quan va arribar va agafar els seus llibres diant i has tret molt bones notes, què vols com a premi?– Un preferits i va pujar a llegir a la torre. De sobte li va semblar es- llibre! Responia ell. Així que poc a poc va aconseguir tenir una coltar un sanglot i uns crits. Va parar molta atenció i va sentir bona col·lecció. com algú plorava. Un dia, passejant pel poble va veure uns nens a la plaça ma- Llavors, en Jordi va treure el cap a la torre i va veure a la seva jor i sense voler va escoltar la seva conversa: adorada Aurora en mans d’uns bandits. La portaven lligada i –Quin avorriment! Si tinguéssim una biblioteca ara estaríem emmordassada i el pobre Jordi no sabia què fer. Estava nerviós llegint un conte. i pensava que no tenia res per llençar, allà no hi havia pedres De sobte en Jordi va tenir una idea: –Posaré tots els meus ni res de res... només hi havia els seus llibres! contes en el carro i els deixaré als nens! Amb tot el dolor del seu cor va començar a llançar els llibres Així, a partir d’aquell dia tots els dissabtes a la tarda, en Jordi un a un. Cada llibre era una llàgrima que queia. omplia el seu carro i es dirigia a la plaça. Els bandits no entenien què passava, van mirar cap amunt i Al mateix poble, vivia una noia anomenada Aurora, era rossa, es van imaginar que uns estranys ocells els estaven atacant. amb el cabell llarg, ulls grans i amb un somriure enlluernador. Els llibres volaven i volaven, les seves fulles es movien amb el vent i queien amb força sobre aquests homes tan malvats. Cada vegada que passava per la plaça, en Jordi no podia deixar de mirar-la. Ai… que maca és! pensava, però no s’atrevia Com corrien! Els seus peus gairebé no tocaven al terra i no a dirigir-li la paraula. van deixar de córrer fins ben lluny. Van passar alguns dissabtes i l’Aurora ni tan sols s’havia fixat En Jordi no va dubtar ni un moment, va baixar corrent i va en ell, fins que de sobte en Jordi en un acte de valor es va alliberar l’Aurora. apropar a ella i li va dir: –T’agraden els llibres? Per agrair-li tot el que en Jordi havia fet per ella, l’Aurora li –Moltíssim!- va contestar ella. va regalar un llibre preciós i ell es va sentir tan feliç que per demostrar-li-ho li va regalar una rosa del seu jardí. –Doncs escull-ne un, te’l deixo. Així va ser com aquí al nostre poble cada any van adquirir –Va! aquests llibres tan lletjos! Però si les tapes són de car- el costum de regalar cada dia de Sant Jordi llibres i roses en tró. Jo tinc llibres preciosos amb tapes de pell i lletres daura- senyal d’afecte i amistat. des. Per què vull els teus llibres? Envia les teves fotos antigues per la secció àlbum de fotos. Entre tots repassarem i recordarem els veïns i veïnes de Sant Joan les Fonts. Per fer-nos arribar les fotos podeu deixar-les a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts a l’atenció de la revista del Soroll. Gràcies. 26 El Soroll de les Fonts RECORDS per Dolors Anglada ANYS 50. FESTA MAJOR. FOTO CEDIDA PER: CÀNDIDA DANéS 6 2 3 1 4 5 1- Maria Subirana 2- Teresa Subirana 3- Antònia Masmitjà 4- Carmen Mateos 5- Càndida Danés 6- Maria Masdemont ANYS 60. FESTA MAJOR. FOTO CEDIDA PER: ROSA SÁNCHEz 2 6 1 3 4 5 1- Carmen Barón 2- Bartomeu Espadalé 3- Rosa Sánchez 4- Miquel Gusinyer 5- Mariló Olmo 6- Jordi 27 RECORDS ANY 1961. FESTA MAJOR. FOTO CEDIDA PER: JOSEP SERRA 7 6 5 4 5- Joan Mayà 6- Jaume Serra 7- Francisco Hiraldo 3 1 2 1- Miquel Lladó 2- Joaquim Domènech 3- Ramon Subirana 4- Joan Espona 28 El Soroll de les Fonts L’AIGUA i EL PAPER. 1r Capítol per Dolors Anglada Fotos cedides per: Arxiu Torras 1932. COP DE RIU 1940. DESPRéS DE L’AIGUAT (17 D’OCTUBRE). 1937. CONSTRUCCIÓ DE L’AQÜEDUCTE DE COLOM. 29 L’AIGUA i EL PAPER. 1r Capítol ESTIU DEL 1953. OPERARIS DE TORRAS JUVINYÀ AMB PALETES I MANOBRES NETEJANT EL TUB D’AIGUA. DEGUT A LA CALOR ES TREBALLAVA DE NITS. 30 El Soroll de les Fonts 31