9Unitat EL U9 EL SAC DE GEMECS | INTRODUCCIÓ Requetetxec | 94

Introducció

Dels molts noms que ha rebut històricament la cornamusa als Països Catalans, el més utilitzat al Principat en els últims anys és sac de gemecs. Aquest instrument va ser durant segles un dels més utilitzats al nostre país en el camp de la música popular (i durant l’edat mitjana, també a la música de cort). Però a partir del segle XVIII, i per raons lligades a canvis socials i musicals, va entrar en una decadència que va culminar a mitjan segle XX, quan va deixar de tocar-se (menys a Mallorca, on l’instrument és conegut amb el nom de xeremies). Des de principis dels anys vuitanta del segle XX, però, diversos constructors i intèrprets han recuperat i difós l’instrument. Tot i així, el sac de gemecs català continua sent encara un desconegut per a una gran part de la població.

El sac de gemecs és un instrument aeròfon que produeix el seu so per mitjà d’una inxa doble (la del grall) i diverses inxes simples (les dels bordons). La bossa que dóna nom a l’instrument, feta habitualment amb la pell d’un cabrit, serveix com a reserva d’aire. Abans de començar a tocar, l’intèrpret ha d’inflar el sac i prémer-lo amb el braç per tal d’aconseguir prou pressió d’aire per fer sonar el grall i els bordons. Gràcies a l’aire que hi ha dins del sac, el sacaire pot fer sonar l’instrument durant un temps sense necessitat de bufar. Això li permet respirar sense que el so s’aturi.

Com l’acordió, que vèiem a la unitat anterior, el sac és un instrument que interpreta alhora una melodia (amb el grall) i un acompanyament (amb els bordons, que produeixen notes llargues de so constant). A partir d’aquesta estructura general existeixen diverses variants de l’instrument, cada una amb les seves particulari- tats: el sac de gemecs al Principat, les xeremies a Mallorca, la gaita de bot a la Franja de Ponent...

A més de poder tocar sol, el sac de gemecs actua molt sovint com a integrant de diverses formacions: - La mitja , formada per dos músics: un d’ells toca el sac de gemecs, i l’altre el i el tamborí. A Mallorca, aquesta formació s’anomena colla de xeremiers. - La cobla de tres quartans, denominació que rep avui dia una mitja cobla a la qual s’afegeix un tercer músic tocant la tarota. - La cobla de ministrers, que acostuma a ser una cobla de tres quartans ampliada amb altres instruments de vent i de percussió.

Però el sac de gemecs també pot actuar en contextos no tradicionals. En els últims anys hi ha hagut temp- tatives d’integrar-lo en grups de folk, rock i música electrònica. U9 EL SAC DE GEMECS | OBJECTIUS I Continguts Requetetxec | 95

Objectius

> Escoltar i reconèixer el sac de gemecs. > Escoltar el so del grall i dels bordons. > Escoltar, reconèixer i saber el nom de les agrupacions instrumentals on intervé el sac de gemecs. > Saber el nom de les parts del sac de gemecs. > Relacionar el sac de gemecs amb la família instrumental vent-fusta. > Cantar una cançó a dues veus (melodia i bordó). > Respondre corporalment als estímuls sonors proposats. > Escoltar les audicions amb atenció. > Participar en les activitats.

Continguts

> Escolta del so característic del grall i dels bordons. > Escolta i reconeixement del sac de gemecs i de les agrupacions de què forma part: mitja cobla (o colla de xeremiers), cobla de tres quartans i cobla de ministrers. > Escolta atenta durant les audicions. > Cant a dues veus. > Resposta corporal als estímuls sonors proposats. > Participació a les activitats. > Precisió en picar els ritmes proposats. > Regularitat en portar la pulsació. > Atenció i concentració per tal d’aconseguir regularitat i precisió rítmica. > Respecte per les interpretacions musicals dels companys. U9 EL SAC DE GEMECS | Fitxa 1 Requetetxec | 96

PROPOSTA D’ACTIVITATS 1. El mestre posa l’audició Jota de veremar (2-24) i els nens l’escolten. 2. El mestre demana als alumnes si han reconegut el principi sonor a partir del qual aquest instrument produeix el seu so (bufar). Si els nens no recorden els quatre principis sonors a partir dels quals els instruments emeten el seu so, el mestre haurà de fer-los fer memòria abans no contestin la pregunta. 3. El mestre fa observar el primer dibuix i demana als alumnes quants d’ells havien vist aquest instru- ment, i si saben el seu nom. Si la vostra escola es troba a les Illes, és possible que molts nens de la classe hagin vist alguna vegada un sac de gemecs (xeremies). Si no, és probable que només una mi- noria de nens el conegui, i probablement amb el nom de gaita. 4. El mestre fa observar els tres dibuixos que hi ha al final de la fitxa. Durant un minut, els alumnes han de buscar i assenyalar les diferències. 5. El mestre explica quins tipus de sac de gemecs existeixen als Països Catalans, quins noms reben i a quines zones es toquen. 6. El mestre fa escoltar de nou l’audició Jota de vere- mar (2-24) per tal d’assegurar-se que els alum- nes saben com es diu l’instrument que ha sonat i a quina família pertany (vent-fusta). U9 EL SAC DE GEMECS | Fitxa 2 Requetetxec | 97

7. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (2-25) i demana als nens que l’escoltin intentant retenir la sonoritat. 8. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (grall sol) (2-26) i els nens l’escolten. En acabar han de dir si és igual o diferent de l’audició anterior. Sen- se allargar massa els comentaris, seria bo que els nens poguessin explicar per què creuen que sona igual o diferent. 9. El mestre explica què és el grall i quina funció té. 10. El mestre torna a posar l’audició Galop de cortesia (2-25) i demana als nens que la tornin a escoltar intentant retenir-ne la sonoritat. 11. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (bordons sols) (2-27) i els nens l’escolten. En acabar han de dir si és igual o diferent de l’audició anterior. 12. El mestre explica què són els bordons i quina fun- ció tenen. 13. El mestre ensenya per imitació la cançó Fes-te encí, fes-te enllà que es canta amb la música del Galop de cortesia. Els nens escolten i canten. 14. Els nens canten la cançó. Al mateix temps, el mes- se’ls acabi l’aire n’agafin més, i que procurin no tre canta una nota tinguda (un do). Al final, el mes- fer-ho tots alhora. tre demana si algú sap explicar què ha fet. 16. Amb la classe dividida en dos grups, un canta la 15. El mestre canta la cançó i tota la classe canta la melodia i l’altre la nota tinguda. Segons quin treball nota tinguda (do). Cal dir als alumnes que quan hagin fet els alumnes pel que fa a cançó, aquesta

13. Fes-te encí, fes-te enllà U9 EL SAC DE GEMECS | Fitxa 2 Requetetxec | 98

activitat resultarà més o menys fàcil. Si veiem que el grup demostra habilitat en el cant a dues veus, es pot dividir la classe en tres grups o quatre i fer cantar la melodia amb dos o tres bordons (do 3, sol 3 i do 4). 17. El mestre explica que aquesta sonoritat (melodia acompanyada de bordons) és característica del sac de gemecs. El mestre fa que els alumnes s’adonin que això que acaben de sentir i cantar és el que tenen escrit a la fitxa. Una altra manera de fer-los entendre la sonoritat del sac de gemecs és utilitzar els comentaris dels alumnes sobre tot allò que van descobrint des del punt de vista auditiu. 18. El mestre explica la funció del bufador i la del sac o bot. 19. El mestre recorda als alumnes que el sac de ge- mecs pertany a la família de vent-fusta, i pregunta si el seu so s’assembla més al de la flauta o al de l’oboè. 20. El mestre explica la part de l’instrument que no es veu: la canya del grall i les dels bordons. U9 EL SAC DE GEMECS | Fitxa 3 Requetetxec | 99

21. El mestre posa l’audició Per tocar caminant (2- 28) i mentre sona, va seguint amb el dit el ritme escrit a la pissarra, que és el que toca el tamborí. Els nens observen i escolten. Quan la peça es re- peteix, el mestre continua assenyalant les figures i els nens les van picant amb les mans. El mestre ha d’haver copiat prèviament a la pissarra el ritme que hi ha escrit a la part inferior d’aquesta pàgina (respectant la distribució en quatre línies). ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: Introducció A A B B A A B B A A B B Coda 22. El mestre explica que l’agrupació instrumental que s’ha escoltat és la mitja cobla (o colla de xeremiers). Tot observant el dibuix, els nens han de completar la frase proposada. 23. El mestre posa l’audició Bon dia, Elionor (2-29) i, mentre sona, els alumnes segueixen la pulsació picant de mans (tema A) i caminant (tema B). A l’introit i als contrapunts, només escolten. ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: Introit A A B B A A B B Contrapunt A A B B Contrapunt A A B B Cop final 24. El mestre explica que l’agrupació instrumental que vant el dibuix, els nens han de completar la frase s’ha escoltat és la cobla de tres quartans. Tot obser- proposada.

21. Ritme de Per tocar caminant U9 EL SAC DE GEMECS | Fitxes 3 - 4 Requetetxec | 100

25. El mestre explica que la tarota és un instrument de vent-fusta de doble canya. 26. Els alumnes, repartits en quatre grups i situats al llarg de tres parets de l’aula, imiten els puntejos que fa el mestre mentre sona l’audició Els gegantons (2-30). Els puntejos són: galop a la part A, galop amb molinet de dos agafats pels braços a la B, punt de perdiu a lloc a la C i punt de perdiu amb despla- çament a la C’. ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: A A B B C C’ C C’ A A B B C C’ C C’ A A B B 27. Es torna a repetir l’exercici anterior, però aquesta vegada distribuïts per l’espai i fent el molinet amb el nen més proper. 28. El mestre explica que l’agrupació instrumental que s’ha escoltat és la cobla de ministrers. Tot observant el dibuix, els nens han de completar la frase propo- sada.

29. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (2-31) i els alumnes l’escolten. En acabar han de dir quins instruments han reconegut. 30. El mestre explica que el sac de gemecs pot tocar en altres agrupacions, a més de les estudiades, i en diferents estils. 31. Els nens dibuixen i pinten el sac de gemecs que falta a la il·lustració.

ActivitatS d’avaluació 32. El mestre posa l’audició Jota d’en Genitiu (2-32) i els nens l’escolten. En acabar fan les cinc prime- res activitats. 33. El mestre torna a posar l’audició. En acabar, els nens contesten l’última pregunta. U9 EL SAC DE GEMECS | Audicions Requetetxec | 101

Audicions

CD - Pista Títol i autor Durada Intèrpret Enregistrament

Francesc Sans i Bonet, 2-24 Jota de veremar 1:08 Requetetxec sac de gemecs

Francesc Sans i Bonet, 2-25 Galop de cortesia 0:37 Requetetxec sac de gemecs

Galop de cortesia Francesc Sans i Bonet, 2-26 0:19 Requetetxec Grall sol sac de gemecs

Galop de cortesia Francesc Sans i Bonet, 2-27 0:23 Requetetxec Bordons sols sac de gemecs

Xeremiers de Sa Calatrava XEREMIERS DE SA CALATRAVA. 2-28 Per tocar caminant 2:53 Palma de Mallorca Xeremiers de Sa Calatrava. (Mallorca Occidental) Blau CDM 047

Tradicionàrius: 4t cicle de concerts Tres Quartans de Reus 2-29 Bon dia, Elionor 2:54 de música tradicional i popular. Reus (Baix Camp) Tram TRM 0012/2

Els Ministrers Tradicionàrius ’93: 2-30 Els gegantons 3:14 de la Vila-Nova 6 Cicle de música tradicional i popular. Vilanova i la Geltrú (Garraf) Tram TRM-0030-CD

Galop de cortesia Grup Nakki 2-31 1:02 NAKKI. Bòria avall. Picap 10 0053 (arr. Nakki) Manresa (Bages)

Xeremiers de Sa Calatrava XEREMIERS DE SA CALATRAVA. 2-32 Jota d’en Genitiu 0:48 Palma de Mallorca Xeremiers de Sa Calatrava. (Mallorca Occidental) Blau CDM 047 U9 EL SAC DE GEMECS | Bibliografia I Discografia Requetetxec | 102

Bibliografia específica

> ALBÀ, Josep; Xavier ORRIOLS (dir. i coord.). El sac de gemecs a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990. > ARTIGUES, Toni. Xeremiers: manual de xeremies, fubiol i tamborí. Mallorca: Cort, 1982. > BUSQUETS I PERET, Simó; Francesc SANS I BONET. Les cornamuses i el sac de gemecs. Els autors, 1995. > MIR TIERZ, Pedro. La aragonesa. Zaragoza: Asociación de Gaiteros de Aragón, 1994. > MOREY, Joan; Antoni ARTIGUES i altres. Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989. > Músiques per a cobla de tres quartans. Barcelona: Dinsic, 1997. > ROTGER MARTÍNEZ, Josep; Joan-Ignasi ALONSO SUÁREZ. De joglars e ministrils. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2007. Existeix una edició especial acompanyada d’un CD. > SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Caramella: Revista de música i cultura popular, V (juliol-desembre 2001). > TOMÀS I CUCURULL, Jordi. El sac de gemecs. Llorà: Boratuna, 1985. > VALLVERDÚ, Jordi. Mètode per a sac de gemecs: Nivells elemental i inicial, vol. I. Barcelona: C. A. T. Centre Artesà Tradicionàrius, 2008.

Discografia complementària

> Cornamusam ’98. El Til·ler TCD 01. > hOME DEL SAC, L’. Gran Penedès. Picap 91 0182-02. > MINISTRERS DE LA CIUTAT. Músiques per acompanyar l’àguila. Ars Harmonica AH174. > ORQUESTINA DEL FABIROL. Suda, suda, fabirol!! Sonifolk 20123. > XEREMIERS DE SON ROCA. Trempats. Ona Digital CD200. > XIMBOMBA ATÒMICA. Cabres de plàstic. Blau CD132.