Fotografia coberta: Campanar de Sant Martí de la Cortinada. Autor: Jaume Riba Sabaté
Andorra.Anuari socioeconòmic 2001 ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2001
Edita: BANCA PRIVADA D’ANDORRA Av. Carlemany, 119 Escaldes-Engordany PRINCIPAT D’ANDORRA
Direcció: Dr. Joan Vilà-Valentí
INFORME SOBRE L’ECONOMIA ANDORRANA. 2000: Dr. Xavier Sáez i Bárcena
ORDINO, PARRÒQUIA EMBLEMÀTICA: Dra. Maria Jesús Lluelles i Larrosa
ANDORRA, UN MOSAIC DE PAISATGES QUE CAL PRESERVAR: Dr. Antonio Gómez Ortiz
Fotografies: Jaume Riba Sabaté
Disseny gràfic: Estudi Juste Calduch
Impressió: Serper, S.L.
ISBN: 99920-1-374-5 Dipòsit legal: AND.442-2001
ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2001 – Escaldes-Engordany: Banca Privada d’Andorra, 2001. - 148 p.: il.; 27,5cm. Conté: Informe sobre l’economia andorrana / Xavier Sáez. Ordino, parròquia emblemàtica / Maria Jesús Lluelles. Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar / Antonio Gómez Ortiz. - ISBN 99920-1-374-5 I. Banca Privada d’Andorra. 1. Economia – Andorra – Anuaris. 2. Andorra – Parròquia d’Ordino. 3. Turisme – Andorra. 4. Natura – Protecció – Andorra 33(467.2)"2001"(058) AND Índex
5 Presentació
7 Al lector
9 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
10 I - El context internacional durant el 2000 10 I.1 L’economia mundial 18 I.2 La Unió Europea
26 II - Evolució de l’economia andorrana 27 II.1 La població 36 II.2 Activitat econòmica i mercat de treball 53 II.3 Sector primari, indústria i construcció 62 II.4 Comerç i turisme 72 II.5 Sector financer 84 II.6 Finances públiques 92 II.7 Comerç exterior
101 Ordino, parròquia emblemàtica
125 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
135 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries Presentació
Cal conèixer la realitat de la vida social i econòmica d’un temporal de referència abasta un període molt més país per comprovar si les línies de progrés en què és llarg. immers són les adequades per continuar evolucionant En la segona part, la Dra. M. Jesús Lluelles, dins un cap al creixement. Davant aquesta necessitat, Banca acurat estudi sobre Ordino, fa esment de l’evolució de la Privada d’Andorra es va comprometre, ja fa uns quants parròquia i analitza els successius canvis que s’hi han anys, a efectuar un estudi anual sobre l’evolució social i produït en el temps fins ben entrat el segle XX, com econòmica del nostre país. també la seva adequació a la contribució al turisme com Crec, fermament, que l’Anuari que els presento a motor econòmic del país. Destaca el saber fer d’Ordino compleix l’objectiu que ens vam proposar. La nostra per trobar el lloc que li correspon dins el concert nacio- inquietud la vam traslladar a la persona que més podia nal, sense deixar de banda el llegat cultural que la carac- entendre-la, el Dr. Joan Vilà-Valentí, catedràtic emèrit teritza. de la Universitat de Barcelona i president de la Secció de L’últim apartat, elaborat pel Dr. Antoni Gómez Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Ortiz, ens descriu, amb una visió magistral, les excel·lèn- Efectivament, ell i el seu equip han realitzat, un cop més, cies de l’entorn paisatgístic del Principat com un dels un esplèndid treball, que ens proporcionarà una visió actius primaris i naturals més importants, i ens anima a concreta i precisa dels esdeveniments ocorreguts el darrer conservar-lo per acollir la població i les activitats econò- any al Principat, els quals ens faran entendre les dades miques que s’hi duen a terme. Els sistemes naturals del presentades en l’Anuari. país, definits pel catedràtic Gómez com un dels elements L’Anuari d’enguany s’estructura en tres blocs con- clau del patrimoni andorrà, requereixen el nostre com- ceptuals segons la línia establerta en les edicions prece- promís amb el respecte al medi ambient i la necessitat de dents d’aquesta publicació. preservar-lo. En la primera part, elaborada pel Dr. Xavier Sáez, Es tracta, en definitiva, d’una publicació que uneix es realitza una valoració sistemàtica i exhaustiva de les l’esforç de divulgació d’uns fets habitualment dispersos i dades estadístiques disponibles més rellevants relatives complexos amb unes orientacions que intenten captar a diversos aspectes de l’economia andorrana, que s’em- l’interès dels lectors. Igualment, vull deixar palès que marquen en el context de l’evolució seguida per les eco- aquests treballs combinen d’una manera encertada i nomies europees. Així, s’analitza un conjunt d’informa- amena l’abundant informació recollida. cions que permeten captar la dinàmica seguida pels Per concloure, vull mostrar el meu agraïment a totes diferents sectors d’activitat, per l’ocupació, pel consum, les persones i entitats de caràcter públic o privat, que, pels intercanvis amb l’exterior, per les finances públi- amb el seu esforç i col·laboració, han permès que ques, etc. Igualment, es fa referència a les modificacions l’Anuari socioeconòmic es pugui publicar un any més. més destacades en l’àmbit normatiu que afecten més directament l’activitat econòmica. Tot això ens propor- ciona una perspectiva força àmplia, i tan precisa com HIGINI CIERCO permet la informació existent pel que fa al comporta- President de Banca Privada d’Andorra ment de l’economia del país l’any 2000, tot i que l’espai Setembre de 2001
5 Al lector
Amb aquest volum de la nostra publicació (Andorra. La parròquia de la qual es parla en aquest volum de Anuari socioeconòmic 2001), ja són sis els anys dels quals l’any 2001 és Ordino. L’estudi ha estat efectuat per la hem recollit dades i comentaris sobre l’economia ando- Dra. Maria Jesús Lluelles. Com hem fet sempre fins ara rrana, del 1995 al 2000, ambdós inclosos; precisament, en els diversos treballs parroquials ja publicats (Andorra cal subratllar-ho, els sis darrers anys del segle XX. la Vella, Escaldes-Engordany, Canillo i Encamp), assen- El fet que les dades hagin estat aplegades i ordena- yalem, en cada cas, els trets i les singularitats que sem- des amb criteris semblants i per un mateix autor, el Dr. blen més característics de cadascuna de les parròquies. Xavier Sáez, ajuda, sens dubte, al fet que es puguin esta- Respecte a Ordino, es destaquen la importància que pre- blir fàcilment comparances i definir l’existència d’unes senten els relleus elevats i l’esforç efectuat per mostrar i tendències determinades. La manera de presentar les mantenir determinats sectors en les seves condicions dades i els comentaris, com també els gràfics que acom- naturals, com passa amb el parc natural de la vall de panyen el text i els quadres estadístics corresponents, Sorteny i amb la formació d’un centre d’interpretació de s’ha mantingut també al llarg d’aquests sis anys. Hi apa- la natura. Mentre l’actual ramaderia representa una reix, prèviament, una anàlisi, relativament breu, del con- forma econòmica tradicional renovada, el camp de neu text internacional (economia mundial i economia de la d’Ordino-Arcalís constitueix l’aprofitament recent d’un Unió Europea) i, a continuació, uns estudis més pro- nou recurs natural. Les accions comunals tendeixen a funds de set sectors de l’economia andorrana (població; endegar un ampli ventall d’obres i d’activitats, des d’al- mercat de treball; sector primari, construcció i indústria; gunes fonamentals dins l’economia dels moments comerç i turisme; sector financer; finances públiques; i actuals, com ara la creació del Centre d’Iniciatives comerç exterior). Turístiques d’Ordino (ITO), fins a altres de caràcter Vistos en conjunt, aquests sis anys sembla que repre- social i cultural. senten a Andorra una fase que podríem anomenar de En el treball del Dr. Antonio Gómez, Andorra és consolidació, després d’un creixement ben notable dels presentada com un conjunt de paisatges muntanyencs sectors econòmics que podem considerar bàsics al llarg amb facetes i aspectes ben variats, i, fins i tot, contras- del novè decenni i de la primera meitat del desè. Dins tats. És evident que es tracta de sectors que poden ser aquesta relativa estabilitat, s’han produït determinats molt diferents en altitud i orientació, i, per tant, en con- fenòmens, no massa accentuats però significatius, de dicions climàtiques, edàfiques i biogeogràfiques. Els redistribució territorial, pel que fa, per exemple, a la resultats del treball presenten una biodiversitat natural població de determinades parròquies, o de millora i aug- força rica, fet que, en definitiva, representa per al país ment dels nivells de qualitat en serveis i en infraestruc- andorrà un patrimoni molt valuós. Al mateix temps, tures, com és el cas de les places hoteleres i dels camps de l’estudi d’aquests diferents espais pot constituir una neu i les estacions d’esquí. La lectura atenta dels diversos font ben remarcable de coneixements científics. Però, informes d’aquests sis anys mostra matisos i tendències malauradament, la forta pressió social a la qual és ben diferents en els diversos sectors, dins una fase ben sotmès aquest autèntic mosaic de paisatges mostra, sens caracteritzada, que, com ja hem indicat, podem conside- dubte, la gran fragilitat que, de vegades, pot oferir rar de relativa estabilització. aquest patrimoni natural. Malgrat la brevetat d’aquest
7 treball no hi manquen referències a tots els elements i fonamental que Banca Privada d’Andorra desitja amb factors, naturals o antròpics, que podem considerar aquesta publicació, és a dir, un millor coneixement del bàsics. La conclusió decisiva és ben clara: cal fomentar país andorrà i dels seus habitants, i una àmplia difusió l’educació ambiental i aconseguir, respecte a tots d’aquestes informacions i valoracions, especialment res- aquests paisatges, una conducta ètica adequada i res- pecte a l’economia andorrana i també quant a determi- ponsable. nats fets geogràfics i socials. En les darreres pàgines d’aquest volum, apleguem, per primera vegada, un resum dels diferents treballs i estudis en quatre llengües: català, castellà, francès i JOAN VILÀ-VALENTÍ anglès. D’aquesta manera, volem contribuir a l’objectiu Director de la publicació
8 Informe sobre l’economia andorrana. 2000 Fotografia separata: Escultura de la basera d’Arcalís. Autor: Jaume Riba Sabaté
Informe sobre l’economia andorrana. 2000
XAVIER SÁEZ Doctor en Ciències Econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona
I - El context internacional durant el 2000 paratius tradicionals del sector comercial andorrà, cosa que també té una incidència apreciable en el teixit pro- Una de les característiques més rellevants en l’evolució ductiu del país i que, juntament amb altres factors de recent de l’economia mundial és l’augment progressiu caràcter endogen, hi provoca tensions transformadores del grau d’interrelació i d’interdependència entre els paï- d’una certa significació. sos. Òbviament, l’increment de tràfics comercials i de D’acord amb això, abans de centrar l’atenció en l’e- relacions econòmiques de tota mena entre les nacions conomia andorrana, resulta d’interès desenvolupar algu- està històricament en l’origen del desenvolupament nes consideracions respecte a l’evolució mantinguda per econòmic internacional. Tanmateix, els darrers anys, són les principals economies mundials durant l’exercici de notables les millores aconseguides en l’eficiència del sec- l’any 2000 –amb una especial atenció a les dels estats tor del transport, com també en els processos de distri- veïns, que, per raons evidents, resulten més rellevants per bució i en la normalització i l’estandardització. al país–, i valorar mínimament les tendències apreciables Especialment importants són els avenços experimentats de cara al futur més pròxim, ja que poden condicionar la en el camp del tractament i la transmissió de la informa- dinàmica dels exercicis posteriors al que ha estat l’objec- ció, i en l’àmbit de les telecomunicacions, que han tingut te principal d’anàlisi. una incidència remarcable en les activitats productives i en els hàbits socials i de consum. I.1- L’economia mundial En el cas d’Andorra, les relacions amb els estats L’exercici de l’any 2000 es pot valorar com el més favo- veïns i l’especialització del país en determinats segments rable de la dècada dels anys noranta des del punt de vista dels serveis turístics han estat en la base del desenvolu- del creixement econòmic global, ja que el producte inte- pament econòmic aconseguit durant les darreres dèca- rior brut (PIB) a escala mundial va registrar un creixe- des. Aquest fet i l’elevada permeabilitat –pel que fa als ment del 4,8% en termes reals –és a dir, un cop des- intercanvis– que caracteritza la base productiva del país comptat l’efecte dels preus–, valor que representa el per- fan que la influència del context internacional en l’eco- centatge més elevat de tota la dècada. Lògicament, la nomia del Principat sigui determinant. D’altra banda, tendència expansiva va presentar una intensitat diferent també s’ha de tenir en compte que la importància cada per a les diverses àrees geogràfiques del món, tot i que, cop més remarcable del que s’ha anomenat tecnologies de d’una manera molt generalitzada, la situació va resultar la informació i la comunicació (TIC) en l’economia mun- més favorable que l’any anterior, el qual, d’altra banda, ja dial obre noves perspectives per al país, que han d’ésser va ser força positiu (vegeu quadre 1.1). considerades acuradament, atès que modifiquen d’una Així, d’acord amb les estimacions efectuades pel manera significativa els factors locacionals explicatius de Fons Monetari Internacional (FMI), tant els països en la implantació d’activitats productives. vies de desenvolupament com les economies en transició En sentit contrari, cal considerar que la diversifica- de l’est d’Europa van assolir un creixement real del PIB ció de l’oferta en els mercats europeus i la major accessi- del 5,8%, taxa notablement elevada i netament superior bilitat de tota mena de productes d’arreu del món als a l’obtinguda els anys anteriors, mentre que els països mercats nacionals erosionen alguns dels avantatges com- industrialitzats assoliren un increment del 4,1%, percen-
10 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
tatge també clarament més elevat que el corresponent als industrials, de manera que, en aquest conjunt d’econo- exercicis anteriors. Aquests indicadors, per tant, posen de mies, l’índex de preus al consum (IPC) va assolir l’any manifest l’excel·lent evolució de l’economia mundial 2000 un valor entorn d’un punt percentual superior al l’any 2000 i la continuïtat apreciable en aquest exercici registrat l’any anterior, d’acord amb les estimacions del del cicle expansiu que s’ha mantingut d’una manera FMI, si bé les valoracions realitzades per l’OCDE apun- generalitzada des de la primera meitat de la dècada dels ten el manteniment d’un valor similar en ambdós exerci- noranta –bàsicament a partir de 1994, encara que el cicle cis (vegeu quadre 1.1). econòmic presenta disparitats apreciables entre les dife- Tanmateix, fins i tot en el cas de l’estimació més ele- rents zones geogràfiques del món. vada, l’increment registrat pels preus es pot considerar La continuïtat del creixement econòmic durant l’any prou moderat, atès el ritme de creixement del conjunt de 2000 es va reflectir també positivament en altres varia- l’economia mundial els darrers anys; d’altra banda, cal bles, d’una manera especial en la taxa d’atur, la qual va tenir en compte que les disparitats entre països són sig- experimentar un descens significatiu en el conjunt dels nificatives. També en aquest cas, el Japó apareix amb una països industrialitzats, similar o fins i tot una mica més situació força singular, i alhora desfavorable, ja que, per accentuat que en l’exercici precedent. Amb més o menys segon any consecutiu, presenta una situació de deflació, intensitat, aquesta millora es va poder apreciar gairebé en que evidencia la notable feblesa de la demanda interior. tots els països de l’OCDE. El cas del Japó va ser-ne l’ex- Igualment, cal ressenyar que, malgrat l’acceleració del cepció més remarcable, situació lògica atesa la negativa ritme de creixement econòmic que van aconseguir els evolució mantinguda durant els darrers anys per l’econo- països en via de desenvolupament l’any 2000, aquest mia d’aquest país, on la taxa d’atur es va mantenir en un conjunt d’economies va mantenir un comportament nivell similar al de l’any anterior. positiu pel que fa a aquesta variable, ja que l’índex gene- Aquest indicador, entre d’altres, evidencia les dificul- ral de preus va registrar una reducció d’una certa enver- tats que viu l’economia japonesa des del principi de la gadura en relació amb l’any anterior. dècada dels noranta, de manera que, després de l’any Tal com s’ha indicat abans, el creixement de l’econo- 1992, en la major part dels exercicis, el creixement del mia mundial és induït, en gran manera, pel comerç inter- PIB aconseguit s’ha situat al voltant de l’1%, o fins i tot nacional de béns i serveis, encara que també hi incidei- en xifres inferiors, malgrat les polítiques d’estímul de la xen altres fluxos econòmics que tenen un efecte estimu- demanda desplegades pel govern del país, amb incre- lador sobre l’activitat productiva –inversions, adquisició ments importants de la despesa pública i el manteniment de tecnologia, desplaçaments de mà d’obra, etc.–, a més, de tipus d’interès molt baixos. Aquesta situació presentà lògicament, de la pròpia demanda interior de béns de una clara continuïtat l’exercici de l’any 2000, sense que es consum i d’inversió en els mercats nacionals. Pel que fa detectessin indicis de modificació en les condicions als intercanvis comercials, resulta clar que l’any 2000 van assenyalades. tenir un efecte estimulador important sobre l’activitat Un aspecte desfavorable que deriva del fort ritme de econòmica general, ja que la taxa de creixement del creixement de l’economia mundial és una certa tensió a comerç mundial es va situar entorn del 12,5% o del 13% l’alça de l’indicador de preus, especialment en els països segons les valoracions del FMI i de l’OCDE. Com es
11 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 1.1: Previsions del FMI i de l'OCDE. 1998-2002 (1)
Dades del FMI Dades de l'OCDE
1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002
PIB (% de variació en volum) UE 2,9 2,6 3,4 2,4 2,8 2,8 2,6 3,3 2,6 2,7 Alemanya 2,1 1,6 3,0 1,9 2,6 2,1 1,6 3,0 2,2 2,4 França 3,3 3,2 3,2 2,6 2,6 3,3 3,2 3,2 2,6 2,7 Espanya 4,3 4,0 4,1 2,9 3,2 4,3 4,0 4,1 2,9 2,9 EUA 4,4 4,2 5,0 1,5 2,5 4,4 4,2 5,0 1,7 3,1 Japó -1,1 0,8 1,7 0,6 1,5 -1,1 0,8 1,7 1,0 1,1 Total països industrials* 2,7 3,4 4,1 1,9 2,7 2,7 3,2 4,1 2,0 2,8 Països en desenvolupament 3,2 3,8 5,8 5,0 5,6 - ---- Economies en transició -0,7 2,6 5,8 4,0 4,2 - ---- Total mundial 2,5 3,5 4,8 3,2 3,9 - ----
Preus de consum (% de variació) UE 1,5 1,4 2,3 2,3 1,8 1,5 1,5 1,4 2,2 2,1 Alemanya 0,6 0,7 2,1 2,0 1,3 0,9 0,6 1,4 1,1 1,4 França 0,7 0,6 1,8 1,5 1,4 0,5 0,7 1,2 1,4 1,5 Espanya 2,3 3,1 3,4 2,9 2,3 2,0 2,8 3,7 3,5 3,0 EUA 1,5 2,2 3,4 2,6 2,2 0,8 1,5 2,0 2,3 1,9 Japó 0,6 -0,3 -0,6 -0,7 0,0 0,6 -0,9 -1,7 -1,2 -0,4 Total països industrials* 1,5 1,4 2,3 2,1 1,8 3,3 2,5 2,5 3,0 2,6 Països en desenvolupament 10,4 6,7 6,1 5,7 4,8 - ----
Taxa d'atur (% de la població activa) UE 9,8 9,1 8,2 7,8 7,5 9,8 9,1 8,2 7,7 7,3 Alemanya 9,0 8,3 7,8 7,6 7,4 8,9 8,3 7,8 7,3 6,8 França 11,6 11,3 9,7 8,8 8,2 11,8 11,2 9,7 8,6 8,1 Espanya 18,8 15,9 14,1 12,7 11,7 18,8 15,9 14,1 13,2 12,6 EUA 4,5 4,2 4,0 4,4 5,0 4,5 4,2 4,0 4,6 5,0 Japó 4,1 4,7 4,7 5,3 5,2 4,1 4,7 4,7 4,9 4,8 Total països industrials* 6,8 6,4 5,9 5,9 5,9 6,9 6,7 6,3 6,3 6,3
Dèficit de les administracions públiques (% del PIB) UE -1,6 -0,6 1,3 -0,3 -0,3 -1,6 -0,7 0,6 -0,2 -0,1 Alemanya -2,1 -1,4 1,5 -2,0 -1,5 -2,1 -1,4 1,5 -1,7 -1,2 França -2,7 -1,6 -1,3 -0,6 -0,8 -2,7 -1,6 -1,3 -0,5 -0,8 Espanya -2,6 -1,1 -0,3 0,0 0,2 -2,6 -1,2 -0,3 0,0 0,1 EUA 0 0,7 1,7 1,6 0,8 0,3 1,0 2,2 2,1 1,4 Japó -4,5 -7,0 -8,2 -6,8 -5,9 -5,5 -7 -6,3 -6,3 -6,9 Total països industrials* -1,2 -0,8 0,3 -0,1 -0,3 -1,3 -0,8 0,4 0,0 -0,3
Comerç mundial (% variació en volum) 4,2 5,3 12,4 6,7 6,5 4,6 5,7 13,1 7,2 8,0
(1) Per a l'any 2000 estimacions, per a 2001 i 2002 previsions *En les dades de l'OCDE, total països OCDE Font: FMI i OCDE.
12 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
pot comprovar en el quadre 1.1, aquest percentatge supe- econòmica, el petroli, va registrar durant l’any 2000 una ra àmpliament el registrat en exercicis anteriors i, molt pujada de preus molt considerable, de manera que el preu probablement, es pot imputar a aquest factor una mitjà de l’exercici va constituir un màxim per al conjunt incidència significativa en l’impuls expansiu de l’econo- de la dècada 1991-2000, que, a més, va superar àmplia- mia mundial. ment el valor de la resta d’exercicis. Els efectes que va L’augment del comerç internacional previsiblement tenir aquest fet sobre el conjunt de les economies indus- ha estat afavorit per l’estabilitat que van mantenir els trialitzades sembla, però, que van ser relativament mode- preus de les primeres matèries, ja que l’índex de preus rats, especialment si es comparen amb les repercussions de d’aquest conjunt de productes en els mercats internacio- moviments alcistes anteriors dels preus d’aquest producte. nals, valorat en dòlars, va experimentar un increment de Cal ressenyar, però, que la fortalesa del dòlar nord- l’1,8%, és a dir, un percentatge molt moderat. Aquest americà davant l’euro hi introdueix un canvi significatiu increment va ser resultat de dos moviments de signe si es valora l’evolució dels mercats de primeres matèries contrari: una moderada reducció dels preus de les prime- des de l’àmbit europeu. Tal com permet comprovar el res matèries alimentàries i un augment d’una certa signi- quadre 1.2, els preus dels productes bàsics en els mercats ficació de les primeres matèries industrials, bàsicament internacionals durant l’any 2000, valorats en euros, van dels metalls, ja que el grup de productes industrials no experimentar un augment considerable, que és imputa- metàl·lics també va experimentar una baixada de preus ble, en gran manera, a la depreciació de la divisa europea (vegeu quadre 1.2). en relació amb el dòlar al llarg de l’exercici, ja que, com D’altra banda, també cal indicar que un dels produc- s’ha vist, els preus de les primeres matèries valorades en tes bàsics més importants per al conjunt de l’activitat dòlars s’han mantingut força estables.
Quadre 1.2: Preus de matèries primeres en els mercats internacionals. 1990-2000 (índex, 1995=100)
Index "The Economist" (dòlars) Index "The Economist" (euros)* Petroli
Productes industrials Productes industrials Brent
General Aliments Total No metalls Metalls General Aliments Total No metalls Metalls ($/barril)
1990 84,0 79,5 88,3 78,2 95,8 68,6 65,0 72,1 63,9 78,1 23,6 1991 75,2 74,5 76,1 70,4 80,2 62,6 61,9 63,2 58,6 66,6 20,0 1992 73,3 71,9 74,6 69,8 78,1 60,1 59,0 61,0 57,2 63,9 19,2 1993 72,9 76,1 69,8 74,8 66,2 74,4 77,9 71,0 76,2 67,2 17,0 1994 91,6 97,9 85,7 92,2 80,8 98,1 104,6 91,6 98,8 86,4 15,8 1995 100,0 100,0 100,0 100,0 99,9 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 16,9 1996 98,7 104,9 90,4 96,7 85,0 101,7 108,0 93,1 99,6 87,6 20,6 1997 96,4 101,0 90,2 93,2 87,5 111,2 116,5 103,9 107,3 101,0 19,2 1998 80,6 86,4 72,7 76,2 69,8 95,5 102,3 86,1 89,1 81,7 13,4 1999 72,0 72,2 71,7 73,0 70,6 88,7 88,8 88,5 89,5 86,9 18,1 2000 73,3 71,2 76,1 70,3 80.9 104,4 101,5 108,3 99,7 115,0 28,5
* Fins a l'any 1994 índex sobre valors en pessetes. Entre els anys 1995 i 1998 índex sobre valors en ecus, calculats utilitzant el tipus de canvi mitjà mensual ecu/dòlar Font: “The Economist”.
13 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
De fet, el tipus de canvi mitjà anual per a l’exercici ara el petroli i les primeres matèries industrials–, encara del 2000 va ser de 0,9239 dòlars per euro davant els que, en contrapartida, situa en una posició més competi- 1,0666 dòlars per euro assolits l’any anterior, cosa que va tiva les exportacions d’aquests països europeus a la resta representar un descens del 13,4% en el preu de la mone- del món, especialment als Estats Units. da europea, amb les desfavorables repercussions que això Malgrat la posició desavantatjosa de l’euro davant el comportà en l’adquisició de les principals matèries bàsi- dòlar, explicable en gran part per l’atractiu més gran de ques per part de les indústries europees, ja que es tracta la divisa nord-americana, fruit del manteniment de tipus de mercats que operen principalment en dòlars. D’altra d’interès relativament elevats i del vigor del creixement banda, també es pot indicar que l’evolució seguida per d’aquesta economia durant l’any 2000 –encara que aquest tipus de canvi al llarg de l’any 2000 va ser descen- també hi influeixi la feblesa política i institucional de la dent d’una manera pràcticament contínua, com es pot Unió Europea (UE) en aquest àmbit–, el creixement del constatar en el gràfic 1.1. PIB en les economies europees va ser força sòlid, com es Aquesta feblesa de la nova divisa europea perjudica pot constatar en el quadre 1.1. seriosament els països de la Unió Monetària, perquè La positiva situació imperant en les principals eco- n’encareix significativament les importacions –cosa que nomies mundials durant l’any 2000 es reflectí, també, resulta especialment rellevant en les compres a l’exterior en la percepció mostrada pels agents econòmics que de productes bàsics pràcticament insubstituïbles, com revela l’indicador de clima econòmic, tant per als prin-
Gràfic 1.1: Tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar 1999-2000 (dòlars dels EUA per euro). Mitjana mensual de xifres diàries.
1,2000
1,1500
1,1000
1,0500
1,0000
0,9500
0,9000
0,8500
0,8000 Juny 1999 Juny 2000 Juliol 1999 Juliol 2000 Abril 1999 Abril 2000 Maig 1999 Maig 2000 Març 1999 Març 2000 Agost 1999 Agost 2000 Gener 1999 Gener 2000 Febrer 1999 Febrer 2000 Febrer Octubre 1999 Octubre 2000 Octubre Setembre 1999 Setembre 2000 Desembre 1999 Desembre 2000 Desembre Novembre 1999 Novembre 2000 Novembre Font: Banc Central Europeu.
14 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 1.3: Indicadors de clima global*. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya 104,4 101,7 98,6 96,1 99,4 100,0 96,7 98,5 100,7 100,3 101,4 França 102,0 99,7 98,6 97,1 100,2 100,0 97,2 99,6 102,6 104,1 106,8 Itàlia 102,6 100,4 98,8 96,9 99,9 100,0 98,2 99,3 101,4 100,7 101,9 Regne Unit 98,2 97,2 97,9 99,2 100,2 100,0 100,0 101,4 100,6 100,6 100,8 Espanya 100,5 100,2 98,5 97,7 99,4 100,0 99,5 100,1 101,4 101,5 101,8 UE 102,3 99,6 97,5 95,6 99,6 100,0 97,6 100,2 102,5 102,3 104,0
EUA 84,9 83,1 87,0 90,9 96,3 100,4 104,7 111,6 114,9 118,8 121,4 Japó 103,8 100,2 95,2 94,6 97,8 100,0 102,1 101,9 98,5 104,3 109,3 OCDE 91,7 90,4 90,8 92,8 98,6 100,2 103,0 108,2 109,8 113,7 117,4
* EUA, Japó i OCDE: valors de l'indicador compost avançat. Països de la UE: indicador de clima econòmic, amb base 1995 = 100 Font: OCDE i Comissió de la UE. cipals països de la UE com per als Estats Units i el con- Gràfic 1.2: Indicador de clima econòmic a la UE. 1990-2000 junt de l’OCDE1. 108,0 Aquest indicador, que es presenta en el quadre 1.3 i 106,0 que apareix formalitzat en els gràfics 1.2 i 1.3, revela que les expectatives dels agents al llarg de l’exercici de l’any 104,0 2000 mantingueren un caire clarament favorable, fins i 102,0 tot en el cas del país industrialitzat que presentà una 100,0 situació més negativa: el Japó. 98,0
Tot i que, d’acord amb el que s’ha assenyalat en els 96,0 paràgrafs anteriors, l’evolució econòmica global durant 94,0 l’exercici del 2000 va ser notablement positiva, una con- 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 sideració més detallada permet apreciar que al llarg de Alemanya Itàlia Espanya l’any es va registrar una certa dinàmica contractiva, cen- França Regne Unit UE trada molt especialment en el segon semestre. Aquesta situació es va fer patent sobretot en el cas dels Estats Font: Quadre 1.3. Units: la taxa de creixement del PIB interanual desesta- cionalitzada va ser del 4,8% el primer trimestre de l’any Òbviament, la consideració del resultat global per al con- i del 5,6% el segon, mentre que el tercer trimestre va bai- junt de l’exercici, que revela un creixement real del PIB xar fins al 2,2% i l’últim trimestre de l’any fins a l’1,0%. del 5%, no pot ser sinó molt positiva, però no permet
1. Els indicadors de clima global sintetitzen la valoració que realitzen els diferents agents d’una determinada àrea econòmica –empreses, famílies i administracions públiques– res- pecte a les condicions percebudes en el seu entorn i respecte als seus plans en un futur pròxim. La utilització de tècniques d’enquesta permet quantificar la percepció de la situa- ció i les previsions dels esmentats agents –quant a diverses variables: consum, inversió, utilització de capacitat productiva, cartera de comandes, endeutament, ingressos i despe- ses, preus, costos, etc.–, cosa que fa possible no solament obtenir una estimació quantitativa d’aquest «clima» o ambient econòmic general, sinó també anticipar el comportament probable que mostraran els agents a curt termini.
15 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 1.3: Indicador compost avançat. 1990-2000 ductivitat, el fort endeutament que mantenen les econo-
125 mies domèstiques nord-americanes i la pèrdua en l’efec- 120 te riquesa que es deriva de la baixada de les cotitzacions 115 110 en borsa. A això s’han d’afegir els efectes del considera- 105 ble volum d’acomiadaments registrats en les grans 100 95 empreses del país els darrers mesos del 2000 i els primers 90 85 del 2001, que han afectat un nombre molt important de 80 treballadors2, amb l’impacte consegüent, no solament en 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 el consum de les famílies, sinó també amb una cascada EUA d’efectes contractius rellevants en la demanda intermèdia Japó OCDE de les empreses i en la formació bruta de capital. Tot això introdueix un grau considerable d’incerte-
Font: Quadre 1.3. sa quant a la possible evolució futura de l’economia dels Estats Units (EUA) i quant al grau de translació d’a- captar aquesta dinàmica de deteriorament progressiu al quests problemes a la resta d’economies del món. llarg de l’any. Certament, com es veurà en l’apartat següent, les condi- La notable desacceleració registrada per l’economia cions existents en el cas de les economies europees dels Estats Units la segona meitat de l’any 2000 exigeix, resulten força dispars del quadre vigent als EUA i, d’al- per tant, matisar la valoració global de l’exercici, ja que tra banda, la UE ha millorat apreciablement la seva revela clarament l’entrada en una nova fase del cicle amb cohesió interna els darrers anys, cosa que situa aquests una capacitat expansiva molt inferior a la dels darrers països en una posició més favorable que en etapes ante- anys i, fins i tot, introdueix alguns dubtes respecte a la riors per absorbir els efectes desfavorables que puguin possibilitat que la primera economia mundial hagi entrat derivar de la desacceleració de l’economia nord-ameri- en una fase de baix creixement o d’estancament que cana. pugui tenir repercussions rellevants per a la resta del món. Amb tot, cal tenir en compte que el mercat nord- Es pot fer referència a diversos factors negatius que americà resulta força important per als països de la UE, poden incidir d’una manera desfavorable en l’evolució de ja que aproximadament absorbeix el 25% de les expor- l’economia nord-americana al llarg de l’any 2001 i en el tacions europees. En conseqüència, tampoc no es poden futur més proper. Aquests factors, que en bona part són infravalorar les repercussions que el moviment contrac- en la base de l’alentiment del creixement econòmic als tor de l’economia nord-americana pot comportar per a Estats Units, són, principalment, la caiguda de la pro- la UE, i encara més si es considera que determinats fac-
2. Durant els darrers mesos del 2000 i els primers del 2001, moltes grans multinacionals nord-americanes han anunciat reduccions de plantilla que, en conjunt, afecten centenars de milers de persones. Encara que els casos més destacats corresponen a les indústries de l’electrònica i les telecomunicacions, aquests acomiadaments abasten un ampli conjunt de sectors d’activitat, com es desprèn de les principals empreses que han aplicat aquestes mesures: General Electric, Motorola, AOL Time Warner, Lucent Tech., Nortel, Amazon, Worldcom, Xerox, General Motors, Ford, Daimler-Chrysler, Delphi, Dana Corporation, Whirpool, Procter&Gamble, GlaxoSmithKline, Dupont, Sara Lee, The Wall Street Journal, The New York Times, etc. Aquests ajustaments també afecten, en alguns casos, centres de producció europeus, al mateix temps que algunes grans empreses de la UE han seguit una dinàmica similar (ABB Alstom Power, Marks & Spencer, Danone, Ericsson, KLM, Deutsche Bank, etc.).
16 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
tors, com la baixada de les cotitzacions en els mercats de la situació de desacceleració que afecta les principals eco- valors o les reduccions de plantilles de grans empreses, nomies mundials l’exercici del 2001, amb una intensitat també han incidit apreciablement en els països euro- més gran en el cas dels EUA, encara que també és signi- peus. ficativa a la UE. Les escasses dades disponibles en el De fet, les previsions semestrals que efectuen el moment de tancar l’edició d’aquest Anuari respecte a l’e- FMI i l’OCDE, en les seves edicions de primavera del volució, els primers mesos del 2001, de les principals 2001, han introduït sensibles correccions a la baixa en economies mundials corroboren aquesta apreciació, ja les estimacions de creixement efectuades sis mesos que els primers avenços respecte al creixement de la pro- abans, tant per als EUA com per a la UE. Així, el FMI ducció interior nord-americana estimen que, el primer ha reduït un punt percentual l’estimació de creixement trimestre del 2001, s’ha situat al voltant de l’1,3%, men- del PIB mundial per al 2001 publicada la tardor de l’any tre que la taxa de creixement del PIB per al conjunt dels anterior, amb una correcció encara més contundent per països de la UE en el mateix període, d’acord també amb a la previsió corresponent als EUA (1,7 punts percen- les primeres estimacions, estaria entorn del 2,2%3. tuals a la baixa) i lleugerament més moderada per a la Aquestes dades posen de manifest la continuïtat en UE (9 dècimes percentuals). En tot cas, aquesta correc- el procés de desacceleració del creixement econòmic els ció a la baixa afecta, d’una manera més o menys impor- primers mesos de l’any 2001, amb una incidència espe- tant, totes les àrees del món, amb una especial intensitat cialment ressenyable en el sector industrial, malgrat les en el cas de les economies de nova industrialització asià- mesures de política econòmica que s’han implementat. tiques, per a les quals la previsió de creixement del PIB En aquest sentit, es pot indicar que la Reserva Federal per a l’any 2001 introdueix una disminució de 2,3 punts (FED) nord-americana va reduir notablement els tipus percentuals. d’interès oficials (2,5 punts percentuals en pocs mesos), Les previsions més recents de l’OCDE segueixen mentre que el Banc Central Europeu (BCE) va aplicar una pauta similar, i, si en la tardor del 2000 situaven el una reducció molt més moderada la primavera del 2001: creixement del PIB dels trenta països que integren l’or- només un quart de punt. ganització en un percentatge del 3,3% per al 2001, l’edi- Aquestes actuacions no sembla que hagin estat sufi- ció publicada en la primavera del 2001 redueix aquesta cients per contrarestar el conjunt de factors desfavora- taxa fins al 2,0%. Per als EUA, la correcció és encara sig- bles que pesen sobre les principals economies industria- nificativament més gran, ja que passa del 3,5% a l’1,7%, litzades, de manera que la fase contractora que afecta els mentre que per a la Unió Europea l’estimació de creixe- darrers mesos aquestes economies molt probablement ment del PIB prevista la tardor del 2000, del 3,0%, s’ha tindrà continuïtat almenys durant la major part de l’any corregit en l’edició més recent fins a un valor del 2,6%. 2001, tot i que alguns analistes consideren que la sego- En definitiva, doncs, existeix un acord evident entre na meitat de l’exercici ja s’hauria d’apreciar una certa els principals organismes de previsió econòmica quant a millora.
3. Taxes intertrimestrals anualitzades, tant als EUA com a la UE.
17 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 1.4: Producte interior brut a preus constants. 1990-2000 (taxa de variació anual en %)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya* 5,7 5,0 2,2 -1,1 2,3 1,7 0,8 1,4 2,1 1,6 3,0 França 2,5 0,8 1,3 -0,9 1,8 1,9 1,0 1,9 3,3 3,2 3,2 Itàlia 2,2 1,1 0,8 -0,9 2,2 2,9 1,1 2,0 1,8 1,6 2,9 Regne Unit 0,4 -1,5 0,1 2,3 4,4 2,8 2,6 3,5 2,6 2,3 3,0 Espanya 3,7 2,3 0,9 -1,0 2,4 2,8 2,4 3,9 4,3 4,0 4,1 UE-15 2,9 1,5 1,2 -0,4 2,7 2,4 1,6 2,6 2,8 2,6 3,3 EUA 1,2 -0,9 3,1 2,7 4,0 2,7 3,6 4,4 4,4 4,2 5,0 Japó 5,2 3,8 0,9 0,4 1,0 1,6 3,5 1,8 -1,1 0,8 1,7 OCDE 2,6 1,0 2,1 1,4 3,2 2,5 3,0 3,5 2,7 3,2 4,1
(*)Els anys 1990 i 1991 no inclouen dades de l'Alemanya Oriental. Font: OCDE.
I.2- La Unió Europea Per tant, la valoració que es pot fer globalment de Com s’ha vist, tot i que la taxa de creixement del PIB en l’exercici esmentat per a les economies europees és força termes reals durant l’any 2000 per al conjunt de la UE va positiva, malgrat que el seu dinamisme hagi resultat infe- ser sensiblement inferior a l’aconseguida pels Estats rior, comparativament, a l’aconseguit pels EUA. Com es Units, va assolir un percentatge del 3,3%, que resulta el veurà posteriorment amb més profunditat, si s’observa valor més alt de la darrera dècada. Encara que els princi- més detalladament l’evolució al llarg de l’any 2000, pals països de la UE –Alemanya, França, Itàlia i Regne també a la Unió Europea es detecta un progressiu alen- Unit– es van situar en taxes lleugerament més modera- timent del creixement econòmic, encara que menys des que el valor mitjà general, la diferència amb aquest va brusc que en el cas de l’economia nord-americana. ser en tots els casos de només algunes dècimes percen- El principal component de la demanda agregada tuals, mentre que alguns estats mitjans i petits de la Unió sobre el qual va recolzar el creixement econòmic de la van experimentar un considerable dinamisme econòmic UE va ser la demanda interior, que va augmentar un 3% (vegeu quadre 1.4). en termes reals, mentre que les exportacions netes del
Quadre 1.5: Demanda nacional a preus constants. 1990-2000 (taxa de variació anual en %)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya* 5,2 4,5 2,8 -1,1 2,3 1,7 0,3 0,6 2,4 2,4 2,0 França 2,8 0,6 0,6 -1,6 1,8 1,8 0,7 0,6 4,0 3,2 3,3 Itàlia 2,5 1,8 0,9 -5,1 1,7 2,0 0,9 2,7 3,1 3,0 2,3 Regne Unit -0,3 -2,5 0,8 2,2 3,4 1,8 3,0 3,8 4,6 3,8 3,7 Espanya 4,8 2,9 1,0 -3,3 1,5 3,1 1,9 3,4 5,6 5,5 4,1 UE-15 2,7 1,2 1,2 -1,6 2,4 2,1 1,4 2,2 3,8 3,2 3,0 EUA 0,9 -1,6 3,1 3,2 4,4 2,5 3,7 4,7 5,5 5,2 5,7 Japó 5,2 3,0 0,6 0,3 1,2 2,1 4,0 0,9 -1,5 0,9 1,3 OCDE 2,4 0,5 2,1 1,2 3,1 2,3 3,2 3,4 3,0 3,9 4,2
(*)Els anys 1990 i 1991 no inclouen dades de l'Alemanya Oriental. Font: OCDE.
18 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
conjunt de la Unió van contribuir al creixement del PIB alguns països intermedis o petits de la UE van assolir amb un percentatge del 0,6% (quadre 1.5). Cal indicar, taxes de creixement del PIB que revelen un gran dina- però, que, malgrat que aquest percentatge pugui semblar misme econòmic. Cal destacar especialment el cas relativament minso, comportà una millora significativa d’Irlanda, que, amb un 11% de creixement real, apareix en relació amb els dos exercicis anteriors, en els quals l’a- com l’estat més dinàmic de tota l’OCDE, amb la singu- portació del sector exterior al creixement del PIB va ser laritat, a més, que els darrers sis anys aquest país ha man- negativa (quadre 1.11). tingut taxes de creixement real de la producció properes Dins la demanda interior, tant el consum privat com o superiors al 9%, amb l’excepció de 1996, quan va ser el consum públic van assolir taxes de creixement relativa- del 7,7%. Com a conseqüència d’això, l’augment del PIB ment elevades –el 2,8% i l’1,9% respectivament–, i la for- irlandès en termes reals entre el 1994 i el 2000 superà el mació bruta de capital va augmentar d’una manera enca- 70%, situació que resulta inusual no solament en l’àmbit ra més pronunciada, concretament un 4,6%. Tot i que europeu, sinó fins i tot en comparació de països asiàtics l’increment registrat l’any 2000 tant pel consum privat de fort creixement, com ara Corea. com per la formació bruta de capital en el conjunt de la Encara que amb un ritme clarament més moderat, UE representa valors inferiors als que aquestes mateixes també Finlàndia ha mantingut un creixement força variables van assolir el bienni 1998-1999, es pot conside- notable els darrers anys, amb taxes reals d’increment del rar que han seguit un ritme expansiu prou acceptable, atès PIB que el 1997 i el 1998 van superar el 5%, mentre que el fort dinamisme que van mantenir durant els dos anys l’any 2000 s’assolí un 5,7%. Com es veurà posteriorment esmentats, amb la qual cosa les taxes de creixement de amb més detall, també Espanya ha seguit una pauta l’any 2000 s’obtenen sobre valors previs ja força elevats. d’expansió econòmica apreciable, ja que el quadrienni Com s’ha indicat abans, l’economia dels quatre grans 1997-2000 la taxa anual de creixement del PIB es va estats de la UE –Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit–, situar en tots els casos al voltant del 4%. l’any 2000, va créixer una mica menys que el valor mitjà Altres variables revelen també la millora de la situa- per al conjunt de la Unió (vegeu quadre 1.4). En canvi, ció econòmica experimentada a la UE durant l’any 2000.
Quadre 1.6: Població activa ocupada en números índex. 1990-2000 (1995=100)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya 101,2 103,0 101,6 100,5 100,1 100,0 99,6 99,3 99,9 100,9 101,3 França 100,7 100,8 100,2 99,0 99,1 100,0 100,2 100,9 102,5 104,6 107,1 Itàlia 106,5 107,9 106,7 102,3 100,6 100,0 100,5 100,9 102,0 103,2 105,2 Regne Unit 101,6 99,8 97,4 96,6 98,3 100,0 101,1 102,9 104,5 105,2 105,8 Espanya 104,5 104,7 102,7 98,3 97,4 100,0 102,9 106,0 109,6 114,6 120,0 UE-15 103,4 103,5 101,8 99,3 99,3 100,0 100,5 101,3 102,9 104,7 106,2 EUA* 94,4 94,2 94,9 96,3 98,5 100,0 101,4 103,6 105,2 106,8 108,2 Japó 96,8 98,6 99,7 99,9 99,9 100,0 100,5 101,6 101,0 100,2 100,0 OCDE 98,5 98,5 98,2 98,0 99,0 100,0 100,9 102,3 103,1 104,3 105,5
(*)Nova sèrie a partir del 1994. Font: OCDE.
19 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 1.7: Taxa d'atur, en % de la població activa. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya 6,2 6,7 6,3 7,6 8,2 7,9 8,6 9,5 8,9 8,3 7,8 França 8,9 9,4 10,4 11,7 12,2 11,6 12,3 12,4 11,8 11,2 9,7 Itàlia 9,1 8,6 8,8 10,2 11,2 11,7 11,6 11,8 11,9 11,5 10,7 Regne Unit 5,9 8,2 10,2 10,3 9,4 8,5 7,9 6,5 5,9 6,0 5,5 Espanya 15,7 15,8 17,9 22,2 23,7 22,7 22,2 20,8 18,8 15,9 14,1 UE-15 7,9 8,4 9,1 10,6 11,0 10,6 10,7 10,4 9,8 9,1 8,2 EUA 5,6 6,8 7,5 6,9 6,1 5,6 5,4 4,9 4,5 4,2 4,0 Japó 2,1 2,1 2,2 2,5 2,9 3,1 3,4 3,4 4,1 4,7 4,7 OCDE 5,9 6,6 7,1 7,9 7,7 7,4 7,3 7,0 6,9 6,7 6,3
Font: OCDE.
Quadre 1.8: Preus de consum. 1990-2000 (índex 1995=100)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya 84,0 87,1 91,6 95,7 98,3 100,0 101,4 103,3 104,3 104,9 106,9 França 89,6 92,5 94,7 96,6 98,3 100,0 102,0 103,2 104,0 104,6 106,3 Itàlia 78,2 83,3 87,3 91,3 95,0 100,0 104,0 106,1 108,2 110,0 112,8 Regne Unit 84,6 89,6 92,9 94,4 96,7 100,0 102,5 105,7 109,3 111,0 114,2 Espanya 77,8 82,4 87,2 91,2 95,5 100,0 103,6 105,6 107,5 110,0 113,8 UE-15 (*) - - - - - 100,0 102,4 104,2 105,5 106,8 109,0 EUA 85,8 89,4 92,1 94,8 97,3 100,0 102,9 105,3 107,0 109,3 113,0 Japó 93,5 96,5 98,2 99,4 100,1 100,0 100,1 101,8 102,5 102,2 101,5 OCDE 83,5 87,7 91,0 93,9 96,3 100,0 102,4 104,5 106,2 107,8 110,5
(*) Índex de preus harmonitzat. Font: EUROSTAT i Banc d'Espanya.
És el cas dels dos indicadors més rellevants pel que fa al cia de tensions inflacionistes, especialment en aquells mercat de treball: d’una banda, la taxa d’atur es va reduir països amb un ritme de creixement més intens, com és significativament en els principals països de la Unió, cosa el cas d’Espanya, de manera que el control dels preus ha que es va traduir en una disminució de quasi un punt passat a ser una de les preocupacions importants de les percentual per al conjunt de la UE, amb una baixada autoritats monetàries. El repunt de la inflació va com- especialment important en els casos d’Espanya i França. portar que l’indicador corresponent per al conjunt de la D’altra banda, la població ocupada va registrar un aug- UE fos quasi un punt percentual superior l’any 2000 ment força apreciable, de l’1,4% per al conjunt de la que l’exercici precedent, amb increments significatius Unió, amb un creixement especialment destacat a en països com Itàlia, el Regne Unit i Irlanda, a més Espanya i França, si bé també Itàlia va superar clarament d’Espanya, com ja s’ha indicat (quadre 1.8). Com a el valor mitjà global (vegeu quadres 1.6 i 1.7). conseqüència d’això, els tipus d’interès van tenir un La continuïtat de l’expansió econòmica a la Unió repunt a l’alça durant l’any 2000, amb l’objectiu d’evi- Europea va tenir una certa contrapartida en la presèn- tar l’augment dels preus i l’escalfament excessiu de l’e-
20 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 1.9: Tipus d'interès a curt termini*. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Alemanya 8,49 9,25 9,52 7,30 5,25 4,42 3,19 3,25 3,47 2,90 4,33 França 10,32 9,62 10,35 8,59 5,71 6,43 3,80 3,33 3,42 2,88 4,33 Itàlia 12,23 12,21 14,01 10,20 8,46 10,43 8,79 6,85 4,95 2,92 4,33 Regne Unit 14,77 11,52 9,62 5,94 5,32 6,58 5,99 6,80 7,30 5,42 6,08 Espanya 15,15 13,23 13,34 11,69 8,01 9,36 7,49 5,37 4,24 2,94 4,38 Suïssa 8,84 8,12 7,78 4,82 4,05 2,95 1,92 1,58 1,44 1,15 3,32 EUA 8,15 5,84 3,68 3,17 4,63 5,91 5,38 5,58 5,44 5,31 6,44 Japó 7,72 7,38 4,46 2,98 2,23 1,19 0,56 0,57 0,62 0,16 0,19
*Tipus d'interès interbancari a tres mesos en mercats nacionals. Mitjana anual de xifres diàries. Font: Banc d'Espanya.
Quadre 1.10: Tipus de canvi del dòlar. 1990-2000 (mitjana anual de xifres diàries)
ECU/EURO Marc alemany Franc francès Pesseta Lira italiana Lliura esterlina Ien japonès
EURO per $ % var DM per $ % var FF per $ % var PTA per $ % var LIT per $ % var UKL per $ % var IEN per $ % var
1990 0,785 - 1,62 -14,1 5,45 -14,6 102,0 -13,9 1.197,6 -12,7 0,560 -8,2 144,8 5,0 1991 0,807 2,8 1,66 2,8 5,65 3,7 104,1 2,0 1.240,2 3,6 0,566 1,0 134,6 -7,1 1992 0,771 -4,5 1,56 -6,2 5,28 -6,5 102,1 -1,9 1.232,7 -0,6 0,565 -0,2 126,6 -5,9 1993 0,855 10,9 1,65 6,1 5,67 7,2 127,4 24,7 1.571,3 27,5 0,666 17,8 111,1 -12,3 1994 0,844 -1,3 1,62 -1,9 5,55 -2,0 133,9 5,2 1.612,7 2,6 0,653 -1,9 102,2 -8,0 1995 0,773 -8,4 1,43 -11,6 4,99 -10,0 124,7 -6,9 1.628,9 1,0 0,634 -3,0 94,1 -8,0 1996 0,798 3,2 1,50 4,9 5,11 2,4 126,7 1,6 1.543,0 -5,3 0,641 1,1 108,7 15,6 1997 0,885 10,9 1,73 15,0 5,84 14,2 146,4 15,5 1.702,9 10,4 0,611 -4,6 120,9 11,2 1998 0,892 0,8 1,75 0,9 5,85 0,2 148,5 1,4 1.727,9 1,5 0,604 -1,1 130,8 8,2 1999 0,938 5,1 1,83 5,1 6,15 5,1 156,1 5,1 1.816,4 5,1 0,618 2,3 113,8 -13,1 2000 1,082 15,4 2,12 15,4 7,10 15,4 180,1 15,4 2.095,8 15,4 0,661 7,0 107,8 -5,3
Font: Banc d'Espanya.
conomia europea, però també en el cas d’altres països tació positiva del saldo comercial net al creixement (quadre 1.9). econòmic de la UE. Però el seu impacte negatiu tampoc D’altra banda, tal com s’ha assenyalat en el capítol no és negligible, ja que comporta un augment de costos anterior, la moneda europea va seguir durant l’any 2000 per a les empreses i la importació d’inflació per la via de una dinàmica de depreciació encara més acusada que l’e- l’adquisició de primeres matèries i altres entrades (inputs). xercici anterior, amb la qual cosa la taxa de canvi en rela- Malgrat que, d’acord amb el comportament dels ció amb el dòlar va experimentar un deteriorament con- principals indicadors d’activitat, la valoració global de siderable (vegeu gràfic 1.1 i quadre 1.10). Sens dubte, l’exercici de l’any 2000 va resultar netament positiva, aquesta tendència permet explicar, en gran manera, la igual com s’ha indicat per a l’economia nord-americana millora de les exportacions europees, com també l’apor- cal assenyalar que també la Unió Europea va seguir un
21 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
procés de desacceleració del ritme de creixement al llarg menys del 3%, amb la qual cosa l’impacte en l’activitat de l’any, especialment el segon semestre. Aquest procés econòmica d’una variació en aquest flux comercial és no va assolir la brusquedat del que s’havia registrat als relativament minso, tot i que també cal considerar els EUA, però també resultà clarament perceptible: durant efectes d’arrossegament que pugui generar el menor crei- els dos primers trimestres de l’exercici, la taxa trimestral xement de l’economia nord-americana sobre altres zones anualitzada de creixement del PIB per al conjunt de la del món. UE va assolir uns valors del 3,4% i del 3,2% respectiva- A més, alguns factors presenten unes condicions més ment, mentre que els dos últims trimestres de l’any favorables en el cas europeu que als EUA: així, la caigu- aquesta mateixa taxa es va reduir fins al 2,5% i el 2,3%. da de les cotitzacions en els mercats de valors ha afectat Per tant, també en el cas de l’economia europea, es menys la capacitat de despesa de les famílies europees, ja pot apreciar un clar alentiment del creixement econòmic que el percentatge de l’estalvi familiar col·locat en borsa la segona meitat de l’any 2000, tot i que més moderat és netament més reduït. Igualment, el nivell d’endeuta- que als Estats Units. De fet, es pot fer referència a un ment de les unitats familiars és notablement més elevat conjunt de factors que permeten explicar la major inten- en el cas dels Estats Units i, d’altra banda, una bona part sitat de la contracció experimentada pel creixement dels països de la UE ha aplicat recentment polítiques fis- econòmic als EUA en relació amb Europa. cals moderadament expansives, aspectes que afavoreixen D’entrada, cal tenir en compte que les exportacions el manteniment d’una tendència creixent del consum europees als Estats Units, malgrat ser una part important privat a Europa. del comerç exterior de la UE, si es comparen amb el PIB En contrapartida, l’economia nord-americana ha del conjunt de la Unió únicament representen una mica disposat d’un marge de maniobra més gran per reduir els
Quadre 1.11: Principals agregats macroeconòmics a la UE, França i Espanya. 1998-2002 (1)
UE França Espanya
1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002 1998 1999 2000 2001 2002
PIB 2,8 2,6 3,4 2,6 2,7 3,3 3,2 3,2 2,6 2,7 4,3 4,0 4,1 2,9 2,9 Consum privat 3,4 3,2 2,8 2,6 2,7 3,6 2,7 2,4 2,6 3,0 4,5 4,7 4,0 2,9 2,9 Consum públic 1,3 1,7 1,9 1,3 1,2 0,3 2,6 1,8 1,6 1,5 3,7 2,9 2,6 2,3 1,7 Formació bruta de capital 6,2 5,5 4,6 3,5 3,6 6,6 7,3 6,7 5,0 3,8 9,7 8,9 5,9 4,1 3,9 Demanda interior total* 3,8 3,2 3,0 2,6 2,7 4,0 3,2 3,3 2,9 2,9 5,6 5,5 4,1 2,9 2,9 Exportacions 5,2 1,9 5,9 6,0 5,0 7,7 4,0 13,6 7,4 6,5 8,3 6,6 10,8 8,2 7,4 Importacions 8,4 4,2 5,6 5,8 4,6 11,3 4,0 14,7 8,7 7,5 13,4 11,9 10,4 8,0 7,3 Exportacions netes -0,8 -0,7 0,6 0,2 0,2 -0,6 0,1 0,1 -0,2 -0,1 -1,3 -1,5 -0,1 -0,1 -0,1 IPC** 1,5 1,4 2,3 2,3 1,8 0,7 0,6 1,8 1,5 1,4 2,0 2,8 4,0 3,5 3,0 Taxa d'atur*** 9,8 9,1 8,2 7,7 7,3 11,8 11,2 9,7 8,6 8,1 18,8 15,9 14,1 13,2 12,6
(1) Taxa mitjana de variació anual. Any 2000: estimacions. Anys 2001 i 2002: previsions. *Amb inclusió de la formació d'estocs. **Índex implícit de preus del consum privat. ***% de la població activa. Font: OCDE.
22 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
tipus d’interès, ja que es mantenien en nivells relativa- ra que l’indicador de preus va pujar 1,2 punts percen- ment elevats i els riscos d’inflació resultaven més mode- tuals en relació amb l’any anterior. Malgrat tot, el valor rats en comparació d’Europa. En tot cas, com s’ha vist de l’IPC per al conjunt de l’any va ser de l’1,8%, taxa que anteriorment, les primeres estimacions relatives al crei- es pot considerar força moderada i que, d’altra banda, xement del PIB durant els primers mesos del 2001, tant resulta inferior en cinc dècimes percentuals a la del con- als Estats Units com a la UE, presenten una apreciable junt de la UE. Així doncs, França continua apareixent continuïtat amb els dos trimestres anteriors en la com un dels països europeus amb un control més gran tendència a la desacceleració d’ambdues economies i no dels preus. sembla que es pugui esperar un canvi significatiu d’a- Es pot també assenyalar que el ritme de creixement questa situació abans dels darrers mesos de l’exercici, en de l’economia francesa al llarg del 2000 va mantenir una funció del resultat aconseguit amb les polítiques econò- evolució bastant estable, amb taxes d’increment relativa- miques implementades pels governs i les autoritats ment similars per als quatre trimestres de l’any, malgrat monetàries, i de la percepció dels agents. que els primers mesos del 2001 s’ha apreciat un clar alen- Pel que fa a les economies dels dos estats veïns, que, timent, seguint la tendència generalitzada als països per raons evidents, resulten especialment rellevants en industrialitzats. Les previsions efectuades per l’OCDE relació amb Andorra, França va presentar un dinamisme per al bienni 2001-2002 situen el creixement esperat per molt similar al conjunt de la UE l’exercici del 2000, com a aquests dos anys en el 2,6% i el 2,7% respectivament, es pot apreciar en les dades que s’inclouen en el quadre xifres idèntiques a les previstes per al conjunt de la UE 1.11. Es pot matisar, però, que el creixement de l’econo- (vegeu quadre 1.11). En un sentit similar apunten les pre- mia francesa va recolzar amb més intensitat en la visions més recents de creixement establertes pel FMI –el demanda interior, en relació amb la situació global, que 2,6% per a ambdós exercicis–, amb la qual cosa es pot no pas en l’aportació del sector exterior, que va ser de considerar que les expectatives de l’economia francesa per signe positiu però molt baixa (una dècima percentual). a un futur pròxim són relativament positives, ja que resul- D’altra banda, s’observa que el component de la tarien inferiors aproximadament en mig punt percentual demanda interior que va impulsar en gran manera el a les que es van aconseguir el trienni 1998-2000. creixement de l’economia francesa l’any 2000 va ser la Les projeccions definides per a l’economia francesa inversió, ja que la formació bruta de capital va augmen- durant el bienni 2001-2002 situen com a principal tar un 6,7% mentre que el consum privat va créixer un impulsor del creixement econòmic previst el consum pri- 2,4%, percentatge que resulta lleugerament més baix que vat, ja que es considera que tant la despesa pública com el registrat l’exercici anterior i que també és inferior al la formació bruta de capital registraran una certa con- que correspon al conjunt de la UE. tenció en relació amb els anys anteriors, al mateix temps França ha aconseguit els darrers anys una situació de que també és previst que l’aportació del sector exterior al notable estabilitat dels preus, amb valors de l’índex de creixement del PIB tingui un signe negatiu (quadre preus al consum inferiors a l’1%. Tanmateix, l’any 2000 1.11). El consum privat, en canvi, hauria de créixer també es va veure afectada per la tendència inflacionis- durant el bienni esmentat a un ritme més intens que ta que es va donar en les economies europees, de mane- l’any 2000, amb la qual cosa es converteix en el factor
23 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
condicionant més rellevant per mantenir les taxes globals ment, de manera que tant el consum privat com la for- de creixement previstes. mació bruta de capital i la despesa pública –especialment Pel que fa a l’economia espanyola, l’any 2000 va els dos primers– van assolir taxes de creixement signifi- assolir per sisè exercici consecutiu una taxa de creixement cativament inferiors a l’exercici precedent. En definitiva, superior a l’aconseguida pel conjunt de la UE (vegeu doncs, el factor més rellevant que va permetre mantenir quadre 1.4), situació que possibilita una aproximació més el creixement econòmic de l’any 2000 en un nivell simi- gran dels seus nivells de renda a la mitjana de la Unió. lar al de l’exercici anterior va ser l’augment aconseguit en En concret, durant els anys compresos entre el 1997 i el les vendes a l’exterior. 2000, la taxa de creixement del PIB en termes reals es va Malgrat que, d’acord amb això, la pressió de la situar al voltant del 4%, cosa que representa entorn d’un demanda interior de consum es va moderar respecte a punt i mig percentual més que la mitjana de la UE. l’any anterior, les tensions inflacionistes, que són endè- Com resulta habitual en el cas d’Espanya, el creixe- miques en l’economia espanyola, es van intensificar apre- ment econòmic va recolzar bàsicament en la demanda ciablement, de manera que l’índex de preus al consum va interior, ja que l’aportació neta del sector exterior pre- assolir un valor del 4%, que superà àmpliament la taxa senta normalment un signe negatiu, tot i que l’any 2000 mitjana per al conjunt de la UE i que va corroborar les aquesta aportació va ser de només el -0,1%, quantitat dificultats que té Espanya per aconseguir l’objectiu d’es- notablement inferior a la corresponent als exercicis pre- tabilitat de preus. cedents (vegeu quadre 1.11). El considerable dinamisme En el cas espanyol, igual que el que s’ha assenyalat de les exportacions, que van augmentar a un ritme supe- per al conjunt de la UE, s’aprecia també una desaccele- rior a les importacions, al contrari del que havia succeït ració progressiva del creixement econòmic al llarg de els anys anteriors, va permetre aconseguir aquest resultat. l’any 2000, concentrat igualment en la segona meitat de El comportament relativament favorable dels inter- l’any. D’acord amb això, les previsions de creixement canvis amb l’exterior va fer possible que el creixement definides per l’OCDE per al bienni 2001-2002 es van real del PIB espanyol l’any 2000 fos del 4,1%, una dèci- revisar a la baixa la primavera del 2001 i es van situar en ma percentual superior al percentatge assolit el 1999, ja una taxa del 2,9% per a ambdós exercicis4, cosa que que la demanda interior, tot i créixer a un bon ritme representa una reducció de sis i quatre dècimes percen- (també del 4,1%), va experimentar una certa contracció tuals respectivament en relació amb els càlculs efectuats en relació amb el bienni anterior, en el qual el creixement un semestre abans. d’aquesta variable havia estat del 5,6% i el 5,5% respec- Igual que va passar l’any 2000, s’espera que, els dos tivament. propers exercicis, les exportacions mantinguin un dina- Es pot observar que tots els components de la misme relativament fort i que assoleixin un creixement demanda interior espanyola van seguir, l’any 2000, una superior a les compres a l’exterior, amb la qual cosa l’a- tendència semblant a moderar el seu ritme de creixe- portació del sector exterior al creixement de l’economia
4. En el cas del FMI, les previsions resulten una mica més optimistes, ja que, per al 2001, són igualment del 2,9%, però, per al 2002, apunten una taxa de creixement del PIB del 3,2%.
24 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
espanyola podria mantenir un valor encara negatiu, però va registrar globalment l’Estat espanyol. Aquesta situació poc important (del –0,1%). Això comporta que els trets modifica lleugerament l’evolució relativa mantinguda per bàsics previstos per a Espanya quant al comportament l’economia catalana en anys anteriors, ja que, els anys 1997 dels principals components de la demanda agregada en i 1999, va créixer a un ritme una mica superior que el total el bienni 2001-2002 resultin molt similars als apreciats espanyol i, el 1998, a un percentatge similar. En conse- l’any 2000: progressiva contracció en les taxes de creixe- qüència, la tendència precedent revelava un dinamisme ment de la despesa pública i de la formació bruta de comparativament més gran de l’economia de Catalunya capital, i manteniment d’un cert dinamisme del consum en relació amb l’espanyola, situació que es modificà –per privat, que pot continuar augmentant a taxes properes al més que fos d’una manera moderada– l’any 2000. 3%, a més d’una situació semblant pel que fa a l’aporta- Pel que fa als components de la demanda que van ció del sector exterior al creixement econòmic. incidir principalment en el creixement econòmic català Aquestes previsions, tot i ser menys favorables que l’any 2000, es pot assenyalar que, a diferència del cas les efectuades sis mesos enrere, encara haurien de per- espanyol, l’aportació del sector exterior a l’increment del metre una millora substancial d’una de les variables que PIB va tenir signe positiu, amb un valor del 0,8%5, men- reflecteix un problema important de l’economia espan- tre que la demanda interna presentà un dinamisme com- yola: l’atur, que, el bienni 2001-2002, podria millorar parativament menor, ja que va augmentar un 3,2%, és a sensiblement (vegeu quadre 1.11). En canvi, totes les dir, quasi un punt percentual menys que en el conjunt previsions apunten el manteniment d’un creixement dels d’Espanya i set dècimes percentuals menys que l’incre- preus que superarà significativament el nivell mitjà de la ment global del PIB català. Unió Europea, malgrat les tensions inflacionistes previs- Per tant, la demanda interior de l’economia catalana tes d’una manera generalitzada a la UE. va experimentar un increment relativament important Com a darrera qüestió, es pot fer una ràpida referèn- durant el 2000, però inferior a la resta d’Espanya i, de cia a l’evolució seguida per l’economia catalana, atès que fet, també notablement més moderat que en exercicis constitueix el principal mercat per als serveis turístics del anteriors, ja que el 1998 aquesta variable va créixer a Principat i, d’altra banda, presenta determinades singu- Catalunya un 5,9% i el 1999, un 5,6%, percentatges, d’al- laritats en relació amb la resta de l’economia espanyola tra banda, una mica més elevats que el conjunt de l’eco- que permeten introduir-hi algunes consideracions espe- nomia espanyola. D’acord amb això, sembla clara la pèr- cífiques. dua de dinamisme de la demanda interna a Catalunya, El creixement de l’economia catalana, l’exercici del mentre que, contràriament, el saldo exterior, que en anys 2000, va resultar una mica més baix que el corresponent al anteriors havia presentat valors negatius relativament conjunt d’Espanya, ja que es va situar en una taxa del importants (-1,3% el 1998 i –1,1% el 1999) va experi- 3,9%, és a dir, dues dècimes percentuals menys de la que mentar una millora considerable i va impulsar d’una
5. Inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya. El saldo amb la resta d’Espanya va representar una aportació positiva al PIB de l’1,7% i amb la resta del món va tenir signe negatiu (va ser de –1%). Cal indicar, però, que la millora experimentada l’any 2000 se centrà en aquest darrer component, ja que el valor corresponent a l’aportació del saldo amb la resta d’Espanya va ser idèntic l’any 1999 i el 2000.
25 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
manera rellevant el creixement de l’economia catalana. ment, però d’una manera relativament moderada, i que La pitjor evolució entre els components de la les previsions per al bienni 2001-2002 són que la dinà- demanda interna s’observa en el cas de la formació bruta mica creixent del consum privat continuï amb taxes de capital, que, després d’haver crescut a bon ritme el encara una mica superiors a les de l’any 2000. D’acord bienni 1998-1999 (amb taxes del 9,9% i del 8,8% res- amb això, sembla que la demanda de serveis turístics al pectivament), l’exercici següent va mostrar una desacce- Principat procedent de França s’hauria, com a mínim, de leració força notable –imputable tant a la inversió en mantenir o bé augmentar moderadament, tot i que un béns d’equipament com en construccions–, amb un deteriorament en el clima econòmic pot provocar com- increment del 2,7%. Tanmateix, també el consum de les portaments més reservats entre els consumidors. administracions públiques va registrar una contracció En el cas de les economies espanyola i catalana, en considerable i va passar d’una taxa de creixement del canvi, sembla que la tendència a alentir el ritme de crei- 4,3% el 1999 a una altra de l’1,2% l’any 2000, mentre que xement del consum és més accentuada que a França, tot el creixement del consum privat experimentà, també, un i que les taxes percentuals d’increment previstes per a cert alentiment, ja que es va situar en una taxa del 3,9% l’any 2001 són una mica més elevades, amb la qual cosa enfront d’uns valors del 4,7% i del 4,4% els dos exercicis les repercussions que puguin tenir en la demanda adreça- anteriors. da al Principat tampoc no haurien de ser gaire rellevants. Per tant, l’evolució de les economies espanyola i Tot i això, cal consignar que el ritme de desacceleració catalana, l’any 2000, mostrà considerables paral·lelis- que va seguir el consum privat al llarg de l’exercici del mes, però també algunes diferències rellevants. Així, 2000 va ser bastant fort tant a Espanya com a Catalunya, malgrat que, en ambdós casos, el saldo exterior va modi- cosa que revela una actitud clarament més prudent i ficar sensiblement la seva tendència, aquest factor va menys expansiva per part dels consumidors, que es pot incidir amb una força més gran a Catalunya. En sentit encara accentuar en un futur pròxim. contrari, la formació bruta de capital i la despesa públi- ca van registrar una desacceleració del creixement neta- II - Evolució de l’economia andorrana ment més intensa en l’economia catalana que en el con- junt d’Espanya, mentre que el creixement del consum El fet de disposar d’un conjunt de dades estadístiques privat es va moderar en proporcions relativament simi- que cada vegada és més ampli i divers permet fer una lars o, en tot cas, lleugerament inferiors en l’economia aproximació raonablement precisa a l’evolució de l’eco- catalana. nomia andorrana des de diferents angles, malgrat l’evi- Des del punt de vista d’Andorra, l’aspecte més relle- dent limitació que comporta la inexistència dels ele- vant pel que fa al comportament recent de l’economia i a ments bàsics d’una Comptabilitat Nacional. D’altra les expectatives de cara a un futur pròxim se centra, banda, també cal dir que aquesta mancança resultarà sobretot, en el comportament del consum privat, tant a difícil de pal·liar a curt i mitjà terminis, tenint en comp- Catalunya i Espanya com a França. Pel que fa a aquest te les restriccions que comporta la mateixa estructura del darrer país, s’ha constatat que, l’any 2000, la variable país per obtenir la informació imprescindible per cons- esmentada va reduir una mica el seu ritme de creixe- truir aquest tipus de quadre comptable.
26 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Molts dels indicadors disponibles aporten solament va temporal força àmplia pel que fa als indicadors elements de referència indirectes relatius a diferents emprats, i s’intenta, en tot cas, incorporar, sempre que aspectes de l’activitat econòmica, amb la qual cosa la seva sigui factible, millores quantitatives o qualitatives en la utilitat se centra, principalment, a fer possible captar la bateria de dades utilitzades. Igualment, en cada bloc tendència apreciable al llarg del temps. Tot i això, el ven- temàtic es fa referència a les modificacions més desta- tall relativament ampli de dades utilitzables permet cades registrades en el quadre normatiu durant l’exer- esbossar tant un panorama general de l’activitat econò- cici analitzat. mica al Principat com una imatge més matisada de diverses variables rellevants. II.1 - La població D’acord amb això, al llarg dels apartats següents es La base demogràfica d’un país constitueix un element pren en consideració la dinàmica seguida per diversos fonamental de referència, en la mesura en què, d’una indicadors que permeten efectuar una aproximació al banda, el capital humà és l’origen de tot el procés de cre- comportament de diferents sectors d’activitat o fluxos ació de riquesa i, en conseqüència, condiciona la capaci- econòmics significatius en l’economia nacional. Atès el tat de millora econòmica i de benestar d’una societat, i, caràcter periòdic de la publicació, se segueix igualment de l’altra, és també la destinatària del conjunt de béns i el criteri de mantenir la major continuïtat possible serveis que resulten de l’activitat productiva. Per tant, amb edicions anteriors en el conjunt de les dades pre- com a element de partida, sembla oportú realitzar una sentades, de manera que es pugui tenir una perspecti- mínima aproximació a aquest aspecte.
Gràfic 2.1: Evolució de la població total 1960-2000
70.000
60.000 Tendència
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Font: Elaboració pròpia.
27 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.1: Evolució de la població registrada, segons la nacionalitat. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Andorrans 15.616 16.650 17.444 18.519 19.017 19.653 20.331 21.101 21.866 22.743 23.697 Estrangers 38.891 42.398 44.155 46.708 45.294 44.206 44.148 44.205 44.011 43.228 42.147 -Espanyols 27.066 28.028 28.556 30.043 29.329 28.778 28.656 28.521 28.229 27.588 26.750 -Francesos 4.130 4.395 4.662 4.900 4.658 4.299 4.352 4.423 4.420 4.384 4.283 -Portuguesos 3.951 6.075 6.853 7.368 7.035 6.885 6.886 6.981 7.024 6.894 6.748 -Altres 3.744 3.900 4.084 4.397 4.272 4.244 4.254 4.280 4.338 4.362 4.366 Total 54.507 59.048 61.599 65.227 64.311 63.859 64.479 65.306 65.877 65.971 65.844
Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances. Dades a 31 de desembre de cada any.
En una consideració global, l’aspecte més rellevant sar de poc més de 6.000 persones a superar les 65.000, és que es posa de manifest en l’evolució recent de la pobla- a dir, es va multiplicar per 10,5, cosa que equival a un ció andorrana és l’estancament que registra la xifra glo- increment anual acumulatiu del 6,4%. bal de residents els darrers vuit anys, després d’un procés La prolongada fase de fort creixement demogràfic va expansiu considerablement fort i sostingut al llarg de donar pas, després de 1993, a una situació de manteni- quasi quatre dècades. De fet, abans dels anys cinquanta, ment de la població andorrana força estabilitzada entorn Andorra presentava una estabilitat en termes de pobla- de 65.000 residents, cosa que probablement es pot atri- ció, explicable per la limitació dels recursos naturals dis- buir a les dificultats per donar continuïtat a un model ponibles, que provocava la necessitat d’emigració dels extensiu de creixement econòmic. Les dades correspo- excedents demogràfics un cop s’assolia un determinat nents a l’any 2000 situen el nombre d’habitants del sostre de població, el qual, previsiblement, es pot estimar Principat en una xifra de 65.844, lleugerament inferior a entorn de 6.000 habitants, ja que les dades disponibles la registrada l’any anterior, que va ser de 65.971, i molt d’èpoques anteriors permeten constatar que les xifres similar a la de dos anys abans (vegeu quadre 2.1). màximes de població assolides se situaven entre 5.000 i D’altra banda, tal com permeten apreciar les dades 6.000 habitants6. recollides en el quadre 2.2, l’element determinant que ha L’expansió econòmica que s’inicià en la dècada dels marcat la variació de la població l’exercici del 2000 ha estat anys cinquanta va comportar un procés paral·lel de crei- el saldo migratori negatiu, que ha superat significativa- xement demogràfic continu fins als primers anys noran- ment el creixement vegetatiu, amb el resultat global d’una ta. El gràfic 2.1 permet comprovar com, des de l’any variació de –127 en el nombre d’habitants. La pèrdua de 1960, quan la població total a penes superava els 8.000 població per sortida neta de residents s’ha aproximat a 600 habitants, fins a l’any 1993, el creixement de la població persones, mentre que la diferència entre naixements i va seguir un ritme notablement accelerat. Més concreta- defuncions ha representat una aportació neta de població ment, entre 1955 i 1993, el nombre de residents va pas- inferior a aquella quantitat, concretament de 471 persones.
6. L’any 1947 la població andorrana era de 5.385 persones i el 1955, malgrat que es pot considerar que ja havia començat un cert procés d’expansió demogràfica, els residents assoli- ren la xifra de 6.189 persones.
28 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.2: Creixement vegetatiu i migratori de la població 1990-2000 var com, per al període 1990-2000, el saldo vegetatiu representa valors compresos entre un màxim de 626 per- 5.000 sones i un mínim de 437, mentre que la variació de la 4.000 població derivada dels fluxos migratoris oscil·la notable- 3.000 ment entre valors de signe positiu superiors a 4.000 per- 2.000 sones i valors de signe negatiu propers a 1.550 habitants. 1.000 En termes relatius, el moviment vegetatiu de la
0 població al llarg dels anys noranta ha representat creixe- 1990 1991 1992 1993 1996 1997 1998 -1.000 1999 2000 ments que oscil·len entre percentatges del 0,7% i el 0,9%, 1995 1994 -2.000 mentre que l’any de la sèrie considerada en el qual es va
Creixement migratori registrar un creixement migratori més gran –el 1991– va Creixement vegetatiu representar un percentatge del 7,5% i l’any que va tenir una variació negativa més important, aquesta va ser en Font: Ministeri de Presidència i Interior. termes percentuals del –2,2%. Cal dir, però, que les variacions demogràfiques la Aquesta situació segueix la pauta habitual apreciable segona meitat dels anys noranta han estat relativament en l’evolució demogràfica del país, ja que les xifres del moderades en comparació de les registrades els primers creixement vegetatiu de la població són bastant estables anys de la dècada, ja que, entre 1995 i 2000, la variació en comparació del volum dels fluxos migratoris, amb la total de la població no va arribar en cap cas a 900 per- qual cosa aquest darrer component és el que condiciona sones, mentre que, entre 1990 i 1994, la variació més amb claredat la dinàmica global. Les dades correspo- reduïda que es va registrar va ser de 916 residents (amb nents a ambdós elements integrants del creixement de la signe negatiu, l’any 1994) i la més elevada va superar els població es representen en el gràfic 2.2 i permeten obser- 4.500 habitants (vegeu gràfic 2.2). Resulta clara, per
Quadre 2.2: Creixement demogràfic durant l'any 2000
Població Població Variació Variació Creixement Creixement Creixement Creixement registrada registrada població població vegetatiu vegetatiu migratori* migratori* 1999 2000 registrada (%) 2000 (%) 2000 (%)
Canillo 2.706 2.808 102 3,77 22 0,81 80 2,96 Encamp 10.595 10.576 -19 -0,18 110 1,04 -129 -1,22 Ordino 2.283 2.291 8 0,35 30 1,31 -22 -0,96 La Massana 6.276 6.280 4 0,06 55 0,88 -51 -0,81 Andorra la Vella 21.189 20.845 -344 -1,62 129 0,61 -473 -2,23 Sant Julià de Lòria 7.623 7.647 24 0,31 47 0,62 -23 -0,30 Escaldes-Engordany 15.299 15.397 98 0,64 78 0,51 20 0,13 TOTAL 65.971 65.844 -127 -0,19 471 0,71 -598 -0,91
*O per regularització d'inscripcions. Font: Ministeri de la Presidència i Interior.
29 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.3: Taxa percentual de variació de la població total. 1961-2000
16,00
14,00
12,00
10,00
8,00
6,00 Tendència
4,00
2,00
0,00
2,00 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1994 4,00 Taxa de variació Mitjana mòbil
Font: Elaboració pròpia. tant, la tendència de la població andorrana a estabilit- de la població, resultat d’una tendència al sosteniment zar-se els darrers anys, fet derivat, principalment, de la d’un moderat creixement vegetatiu que, els últims anys, notable reducció en els valors absoluts dels fluxos s’ha vist contrarestat per una sortida neta de residents migratoris i de la inversió del seu signe en bona part (entre 1994 i 2000, la suma del saldo migratori té un d’aquests exercicis. valor negatiu de –3.067 persones). Aquesta situació El gràfic 2.3 posa clarament de manifest l’evolució –sense fer una valoració més profunda de la qüestió, general declinant que, amb repunts ocasionals, segueix que desborda les possibilitats d’aquest treball– es pot després de 1960 la taxa de creixement de la població resi- atribuir a diversos factors: dificultats per a la continuï- dent andorrana, dinàmica que s’aprecia més fàcilment si tat de l’expansió del model econòmic vigent al s’observa la línia formada per la mitjana mòbil per a tres Principat; condicions més favorables del mercat de tre- períodes d’aquesta variable, que suavitza les oscil·lacions ball en els estats veïns –especialment a Espanya–, que puntuals que registra. Igualment, la línia matemàtica de desincentiven l’atracció de treballadors; menor integra- tendència que es pot definir sobre la base de la sèrie dels ció social i arrelament en el país dels immigrants més valors que adopta la taxa de creixement de la població recents, etc. En tot cas, sembla que es pot afirmar que evidencia l’evolució descendent de la variable i l’aproxi- els factors que provoquen l’estancament de la població mació a l’eix –és a dir, al valor zero– els darrers anys. són de caràcter estructural i que, en conseqüència, pre- Per tant, tal com s’ha assenyalat, resulta clara la visiblement aquesta situació es mantindrà a curt i mitjà consolidació d’una situació demogràfica d’estabilització terminis.
30 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
D’altra banda, es pot comprovar que, per parròquies, seqüència del traspàs de persones que es produeix entre és Andorra la Vella la que ha presentat sistemàticament ambdós. De fet, la disminució dels espanyols registrada un saldo migratori negatiu més voluminós els darrers l’any 2000, que va assolir una quantitat de 838 persones anys, de manera que, els cinc últims exercicis, aquesta (un –3,0% en termes percentuals), dóna continuïtat a la circumstància s’ha produït sempre, amb valors superiors dinàmica descendent que ha seguit aquest grup de a –400 en tres casos (els anys 1996, 1999 i 2000) i al vol- població a partir de l’any 1993. Aquell exercici, els resi- tant de –260 els altres dos anys (1997 i 1998). És a dir, dents espanyols van assolir una xifra màxima de 30.043 que la capital resulta molt més clarament afectada que la habitants i, posteriorment, l’evolució ha estat a la baixa resta de parròquies per la sortida neta de residents. d’una manera contínua (vegeu gràfic 2.5). La distribució de la població per nacionalitats posa Contràriament, els nacionals andorrans segueixen una de manifest una certa tendència descendent, durant els dinàmica oposada, amb un creixement significatiu i conti- darrers anys, dels grups de població integrats pels nacio- nu al llarg de tota la dècada dels anys noranta: si, l’any nals portuguesos i francesos. Així, els portuguesos, des- 1990, aquest grup era integrat per 15.616 persones, el prés d’haver arribat a una xifra màxima de 7.368 perso- 1995 havia augmentat fins a 19.653 i l’any 2000 va assolir nes l’any 1993, van seguir un procés de disminució fins a la xifra de 23.697 residents (quadre 2.1). Això ha fet que una quantitat de 6.885 el 1995 i de posterior recupera- aquest darrer exercici registrés un increment del 4,2% i ció, ja que arribaren a 7.024 residents l’any 1998. El que, en el període 1990-2000, creixés a un percentatge bienni 1999-2000 es va produir de nou un descens en el anual acumulatiu quasi idèntic a aquest valor, del 4,3%. nombre de residents de nacionalitat portuguesa, de D’aquesta manera, la participació relativa dels nacio- manera que el 2000 es va arribar a una xifra de 6.748 nals andorrans i espanyols en la població del Principat s’ha persones per a aquest grup, amb una disminució de 146 anat aproximant progressivament i, l’any 2000, represen- residents en relació amb l’any anterior (quantitat que tava el 36,0% i el 40,6% respectivament, mentre que, al equival a una variació percentual del –2,1%). final dels anys vuitanta, el col·lectiu dels espanyols era més Els residents de nacionalitat francesa van registrar, del doble que els andorrans. En efecte, el 1987, els nacio- igualment, una disminució l’any 2000 respecte a l’exerci- nals andorrans i el grup classificat aleshores com a nats a ci anterior (101 persones, equivalent al –2,3%). Veiem, Andorra pujaven a un total de 10.437 persones, mentre així, que continua la tendència de moderada reducció que els espanyols assoliren una quantitat de 26.374, xifres que es manté des de 1997, ja que, en l’interval 1997- que equivalen a uns percentatges del conjunt de la pobla- 2000, es va produir un descens de 140 residents france- ció del 21,3% i el 53,9% respectivament (gràfic 2.6). sos, cosa que representa una variació del –3,2%. Així, La progressiva aproximació en el nombre absolut i en doncs, tant el grup dels portuguesos com el dels france- la participació relativa d’andorrans i espanyols en la pobla- sos han seguit una tendència de pèrdua de residents els ció total s’observa amb claredat, especialment a partir de darrers anys, encara que no ha estat gaire voluminosa. 1993, ja que, aquell any, el percentatge que representaven Els dos col·lectius nacionals més importants del país els dos grups era del 28,4% i el 46,1% respectivament. –andorrans i espanyols– han evolucionat, per la seva Quatre anys més tard, la proporció dels andorrans havia banda, en direccions contràries, bàsicament com a con- pujat fins al 32,3% mentre que la dels espanyols es reduí
31 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
fins al 43,7%; i l’any 2000 fou per a ambdós grups del Gràfic 2.4: Piràmide d’edats de la població andorrana. 2000 36,0% i el 40,6%, tal com ja s’ha vist. En definitiva, doncs, l’evolució que s’aprecia en els grups nacionals d’andorrans + de 85 80-84 75-79 i espanyols porta progressivament a un equilibri més gran Homes Dones 70-74 entre ambdós, de manera que es pot preveure que, en un 65-69 termini màxim de tres a quatre anys, el nombre de resi- 60-64 55-59 dents de les dues nacionalitats serà semblant. 50-54 Aquest procés es pot atribuir, principalment, a la 45-49 40-44 major facilitat per accedir a la nacionalitat andorrana que 35-39 30-34 va introduir la Llei qualificada de la nacionalitat de 1995 25-29 per als residents estrangers amb una prolongada per- 20-24 15-19 manència en el país i per als seus descendents, que ha 10-14 5-9 permès a un considerable nombre de residents d’altres 0-4 nacionalitats, especialment espanyols, obtenir la nacio- -4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000 nalitat andorrana.
Pel que fa al grup que aplega la resta de nacionalitats, Font: Ministeri de Presidència i Interior. amb l’excepció dels quatre col·lectius amb més pes demogràfic (andorrans, espanyols, francesos i portugue- pon a aquest col·lectiu, que inclou un conjunt de nacio- sos), presenta una considerable estabilitat, amb una dinà- nalitats notablement ampli, és del 6,6% del conjunt de la mica lleugerament creixent, i entre 1995 i 2000 va passar població, percentatge que s’ha mantingut força estable de 4.244 persones a 4.366, és a dir, va augmentar només –amb oscil·lacions d’algunes centèsimes percentuals– al un 2,9% en cinc anys. La proporció del total que corres- llarg dels darrers deu anys (gràfics 2.5 i 2.6).
Quadre 2.3: Població registrada a Andorra, per parròquies i nacionalitats. 2000
Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total
Andorrans 811 3.510 1.051 2.209 7.622 3.369 5.125 23.697 Estrangers 1.997 7.066 1.240 4.071 13.223 4.278 10.272 42.147 -Espanyols 917 3.735 714 1.832 9.384 3.061 7.107 26.750 -Francesos 498 1.390 162 532 863 245 593 4.283 -Portuguesos 265 1.365 123 708 1.908 645 1.734 6.748 -Britànics 145 44 86 408 65 97 59 904 -Altres europeus 104 196 78 376 211 101 167 1.233 -Americans 14 43 18 59 122 29 89 374 -Asiàtics 1 45 2 15 227 - 150 440 -Africans 5 115 5 2 205 29 108 469 -Australians 5 3 8 17 6 - 2 41 -Indeterminat 43 130 44 122 232 71 263 905 Total 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.844
Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre del 2000.
32 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.5: Distribució de la població registrada, segons la Gràfic 2.6: Distribució percentual de la població registrada, nacionalitat. 1990-2000 segons la nacionalitat. 1990-2000
70.000 100% 90% 60.000 80% 50.000 70%
40.000 60% 50% 30.000 40% 20.000 30% 20% 10.000 10% 0 0% 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Andorrans Francesos Altres Andorrans Francesos Altres Espanyols Portuguesos Espanyols Portuguesos
Font: Quadre 2.1. Font: Quadre 2.1.
Des del punt de vista de la nacionalitat, doncs, els Encamp i Escaldes-Engordany. En les dues primeres trets més rellevants que es poden assenyalar són, princi- d’aquestes parròquies es detecta una considerable con- palment, l’augment dels nacionals andorrans, que ten- centració de ciutadans francesos en termes relatius, de deixen progressivament a igualar-se amb el grup més manera que un 17,7% dels habitants de Canillo i un nombrós —els espanyols—, cosa que previsiblement es 13,1% dels d’Encamp són d’aquesta nacionalitat, men- produirà en un futur pròxim; una pèrdua de pes relati- tre que en el conjunt del país representen un percentat- vament moderada dels francesos i els portuguesos, tant ge del 6,5% (quadre 2.3). en termes absoluts com relatius; i una apreciable estabi- En el cas d’Escaldes-Engordany, en canvi, es registra litat del grup que aplega la resta de nacionalitats. En tot una proporció de nacionals espanyols significativament cas, es pot considerar que el peculiar model social superior a la mitjana, ja que assoleixen una participació andorrà, amb una presència relativament àmplia de resi- en la població de la parròquia del 46,2% davant el 40,6% dents de nacionalitats molt diverses, es mantindrà a del conjunt del Principat. També a Andorra la Vella es mitjà termini, si bé l’accés a la nacionalitat dels residents concentra un percentatge relativament alt d’espanyols, ja estrangers amb un major grau d’integració al país cons- que arriben al 45,0% de la població total, encara que, en titueix un factor positiu per a l’estabilitat i la cohesió aquest cas, la proporció total d’estrangers residents a la social del Principat. parròquia és lleugerament inferior a la mitjana nacional, La distribució de la població segons la seva nacio- pel fet de mantenir la resta de grups d’estrangers una nalitat en les diferents parròquies presenta algunes sin- participació percentual relativament baixa. En sentit gularitats ressenyables. La proporció d’estrangers supe- contrari, Ordino i Sant Julià destaquen com les parrò- ra apreciablement el valor mitjà en tres casos: Canillo, quies amb un percentatge més gran d’habitants de nacio-
33 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
nalitat andorrana (un 45,9% i un 44,1% respectivament, destaquen com les parròquies amb un creixement mentre que la mitjana nacional és del 36,0%). demogràfic més gran l’any 2000 (vegeu quadre 2.4). La distribució de la població total per parròquies ha La situació resulta encara més accentuada si es con- seguit els darrers anys una pauta força clara de disminu- sidera la participació percentual en la població total que ció del pes demogràfic de la capital, en benefici, sobretot, correspon a cadascuna de les parròquies. En aquest cas, de les parròquies del nord del país, tendència que es la pèrdua de pes relatiu d’Andorra la Vella es posa de mantingué amb força claredat l’any 2000. El quadre 2.4 manifest d’una manera quasi ininterrompuda des de permet apreciar l’evolució del nombre d’habitants de les l’any 1991, amb l’única excepció de l’any 1995, en el set parròquies del Principat durant el període 1990- qual el percentatge de residents a la capital va augmen- 2000, que presentà com a tret més destacat la progressi- tar una mica. Aquest fet puntual, però, no resulta relle- va pèrdua de residents que ha experimentat Andorra la vant si es considera que, entre 1991 i 2000, Andorra la Vella a partir de l’any 1995. Vella va seguir una tendència descendent que va portar En el cas concret de l’exercici del 2000, la disminu- la parròquia de concentrar el 37,6% de la població del ció de la població resident a Andorra la Vella resultà país a acollir-ne un percentatge del 31,7%. força apreciable, ja que va perdre 344 habitants en rela- En termes absoluts, això comporta una apreciable ció amb l’any anterior, quantitat notablement més eleva- disminució en el nombre de residents, que l’any 1991 da que la reducció experimentada en el conjunt del país. eren 22.205 i que el 2000 es van situar en una xifra de D’altra banda, la capital i Encamp –que va perdre dinou 20.845. Atès que, en aquest mateix període, la població habitants– van ser les úniques parròquies en les quals es total va passar de 59.048 habitants a 65.844, això es tra- va donar aquesta circumstància, mentre que les cinc res- dueix en una pèrdua de pes demogràfic d’Andorra la tants van registrar un augment de població, tot i que, en Vella que, com s’ha vist, comporta una reducció de quasi general, molt moderat. Canillo i Escaldes-Engordany sis punts en la seva participació percentual.
Quadre 2.4: Evolució de la població per parròquies. 1990-2000
La Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino Massana la Vella de Lòria Engordany Total
1990 1.513 7.489 1.414 4.386 20.437 6.272 12.996 54.507 1991 1.915 8.680 1.582 4.989 22.205 6.905 12.772 59.048 1992 2.193 9.654 1.652 5.302 22.387 7.234 13.177 61.599 1993 2.311 10.184 1.726 5.526 22.821 7.418 15.241 65.227 1994 2.433 10.099 1.722 5.530 21.807 7.551 15.169 64.311 1995 2.430 9.360 1.835 5.544 21.984 7.446 15.260 63.859 1996 2.518 9.800 1.931 5.785 21.721 7.542 15.182 64.479 1997 2.645 10.163 2.098 5.874 21.630 7.637 15.259 65.306 1998 2.691 10.385 2.184 6.092 21.513 7.623 15.389 65.877 1999 2.706 10.595 2.283 6.276 21.189 7.623 15.299 65.971 2000 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.844
Font: Ministeri de Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre de cada any.
34 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Amb l’excepció de la capital i d’Encamp –que es va Julià van augmentar el seu nombre de residents en xifres mantenir en un percentatge idèntic–, l’any 2000, la resta compreses entre 709 i 893 persones (vegeu quadre 2.4). La de parròquies va augmentar la seva participació relativa en contrapartida a aquests creixements va ser la pèrdua de la població total, en alguns casos només algunes centèsi- 1.360 residents en el cas d’Andorra la Vella. mes percentuals –Ordino, la Massana i Sant Julià de En resum, l’evolució de la població l’any 2000 corro- Lòria– i, en altres, d’una manera més significativa bora les principals tendències ja apreciades en exercicis –Canillo i Escaldes-Engordany–. De tota manera, el tret anteriors, bàsicament un relatiu estancament del nombre més destacat per a aquest exercici és la marcada reducció total de residents derivat d’un creixement vegetatiu que es del pes demogràfic d’Andorra la Vella i, des d’una pers- manté força estable i d’un saldo migratori que és el factor pectiva temporal més àmplia, la desconcentració de pobla- més rellevant en l’evolució global, i que tendeix a situar-se ció en termes relatius de la capital a favor de la resta de en valors negatius o, quan ha estat positiu, en xifres més parròquies. aviat baixes. Així, la disminució de 5,9 punts percentuals durant el La distribució per nacionalitats mostra un augment decenni 1991-2000 de la proporció de la població total del clar en la proporció dels andorrans, que és compensat, Principat que resideix a Andorra la Vella es va veure com- principalment, per la reducció que registra el grup dels pensada per un augment de 0,8 punts en el cas d’Ordino, espanyols, mentre que els portuguesos i els francesos ten- d’un punt a Canillo, d’1,1 punts a la Massana, d’1,4 punts deixen a tenir un pes relatiu una mica més baix i el con- a Encamp i d’1,7 punts a Escaldes-Engordany. Sant Julià junt restant de nacionalitats presenta un percentatge bas- apareix com la parròquia més estable en termes relatius, ja tant estable. que la seva participació en el conjunt de la població va D’altra banda, des del punt de vista territorial, variar entre 1991 i 2000 només una dècima percentual Andorra la Vella segueix la tendència que ha mantingut (amb signe negatiu). d’una pèrdua de residents en termes absoluts i de partici- Per tant, en la dècada indicada, Escaldes-Engordany, pació relativa en el volum total d’habitants, que reflecteix Encamp i la Massana van ser les parròquies que més van la redistribució de població a favor de les parròquies del créixer en termes relatius i, en conseqüència, les que van nord, bàsicament Escaldes-Engordany, Encamp i la augmentar en major mesura el seu pes demogràfic al Massana. Cal dir, però, que Escaldes-Engordany va expe- Principat, seguides de Canillo i Ordino. D’aquesta valora- rimentar, l’any 2000, una certa recuperació en termes ció es dedueix que el model territorial andorrà tendeix a demogràfics, després d’haver mantingut entre 1995 i 1999 redistribuir la població cap a les parròquies del nord del una tendència a perdre pes relatiu en la població total. país, com s’ha assenyalat abans. La situació de major congestió a la capital i d’una Si es considera com s’ha distribuït el creixement pressió relativament elevada sobre el mercat del sòl, que es demogràfic els darrers deu anys, es troba que l’augment de tradueix en preus més alts en el mercat immobiliari, pot població de 6.796 persones ha estat absorbit principal- explicar aquest procés, que, d’alguna manera, també afecta ment per les tres parròquies esmentades –Escaldes- Escaldes-Engordany, però que, en aquest cas, es pot veure Engordany (2.625 habitants), Encamp (1.896 habitants) i contrarestat per una certa capacitat d’expansió de zones la Massana (1.291)–, mentre que Canillo, Ordino i Sant d’urbanitzacions residencials a la perifèria del nucli urbà.
35 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.7: Evolució de la població per parròquies. 1990-2000 Gràfic 2.8: Distribució percentual de la població per parrò- quies. 1990-2000
70.000 100% 90% 60.000 80% 50.000 70% 60% 40.000 50% 30.000 40% 20.000 30% 20% 10.000 10% 0 0% 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Canillo Ordino Andorra la Vella Canillo Ordino Andorra la Vella Encamp La Massana Sant Julià de Lòria Encamp La Massana Sant Julià de Lòria Escaldes-Engordany Escaldes-Engordany
Font: Quadre 2.4. Font: Quadre 2.4.
II.2 - Activitat econòmica i mercat de treball empresarials, de locals d’activitat, etc., si bé, lògicament, Malgrat que determinats aspectes de l’economia ando- l’aproximació que permeten aquestes dades resulta rrana resulten difícils de valorar a causa de les limita- necessàriament poc afinada. Un dels indicadors relle- cions d’informació existents, la seva evolució en termes vants que permet un primer acostament a la situació globals es pot abordar mitjançant la consideració d’al- econòmica del país és el nombre de treballadors ocupats, guns indicadors significatius que permeten apreciar els informació que es presenta en el quadre 2.5 desagrega- trets bàsics de la dinàmica econòmica general. da per sectors d’activitat per al període 1990-2000. Contràriament, la manca de dades dificulta una consi- Tot i que el nombre d’ocupats només proporciona deració més matisada respecte a l’evolució comparada una noció aproximada de l’evolució comparada que de les diferents branques d’activitat, la seva aportació segueixen les diferents branques de producció, ateses relativa al creixement econòmic, la seva ponderació en les considerables diferències de productivitat que hi la producció total, etc. existeixen, és un dels escassos indicadors disponibles Com es veurà més endevant, aquesta mancança es que possibiliten alguna valoració d’aquest tipus7. En el pot pal·liar parcialment utilitzant alguns indicadors cas de l’exercici del 2000, les xifres referents al nombre indirectes, com ara el nombre de treballadors, d’unitats d’ocupats permeten deduir un comportament d’un con-
7. Encara que el nombre de treballadors afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es fa servir com un concepte similar al de població ocupada, en sentit estricte no es correspon ni amb aquest ni tampoc amb el de població assalariada, ja que, a més dels assalariats, inclou també una part –que resulta molt difícil de quantificar– dels profes- sionals liberals, treballadors autònoms i empresaris del país. Tot i això, el fet que el criteri emprat en l’explotació d’aquesta dada sigui estable en el temps permet fer-la servir en forma de sèrie històrica.
36 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.9: Evolució de la xifra total d’empreses i d’actius Gràfic. 2.10: Evolució de les noves matriculacions a la Caixa afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 1990-2000 Andorrana de Seguretat Social. 1970-2000
7.000 Nombre Nombre treballadors empreses 6.000 7.000 34.000 6.500 5.000 32.000 6.000 4.000 30.000 5.500 28.000 3.000
26.000 5.000 2.000 24.000 4.500 1.000 22.000 4.000
20.000 3.500 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 Nombre treballadors Nombre empreses
Font: CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social). Font: CASS. siderable dinamisme en el conjunt de l’economia ando- En definitiva, doncs, un dels indicadors econòmics rrana, ja que la taxa de creixement global d’aquesta de base més rellevants –el dels llocs de treball totals– variable va ser del 5,84%. mostra com Andorra ha participat, amb una intensitat D’altra banda, es pot assenyalar que el nombre total ressenyable, en la fase expansiva que els darrers anys han de treballadors del país –indicador que, malgrat les limi- registrat les economies europees i d’una manera encara tacions que comporta, resulta un bon element de més acusada el darrer trienni. Una situació similar es referència de la situació general de l’economia– ha aug- desprèn, com és lògic, de les dades d’afiliacions a la mentat els darrers tres anys (1998-2000) pràcticament Seguretat Social, que han presentat un ritme ascendent en el mateix percentatge. El quadrienni anterior, 1994- notable els tres darrers anys (gràfic 2.10). 1997, el nombre total de treballadors també va seguir D’altra banda, la distribució per sectors d’activitat una tendència creixent significativa, però amb un ritme dels treballadors totals i les modificacions apreciables al més moderat, que es va mantenir en percentatges com- llarg del temps en aquesta variable permeten obtenir una presos entre el 2,36% i el 3,62%. Els gràfics 2.9 i 2.11 noció aproximada del dinamisme relatiu de les diverses permeten apreciar com, d’acord amb això, el pendent de branques i de les transformacions en l’estructura secto- la línia que representa la xifra total de treballadors entre rial, amb les reserves abans indicades, que deriven de la els anys 1997 i 2000 és clarament més acusat que en el diferent intensitat quant a productivitat i a utilització de període anterior 1993-1997. força de treball en cada cas8.
8. S’inclou com un annex a aquest apartat la llista de les activitats que s’engloben dins de cada sector considerat, segons la classificació emprada per la CASS. Per tant, aquesta llista serveix com a referència per a totes les explotacions de dades procedents d’aquesta font.
37 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.5: Nombre de treballadors per sectors d'activitat. 1990-2000 (valor mitjà anual)
Sector* 1990 (%) 1991 (%) 1992 (%) 1993 (%) 1994 (%)
Primari 140 0,57 148 0,56 169 0,63 176 0,68 168 0,63 Indústries primàries 684 2,77 618 2,36 528 1,97 510 1,97 504 1,89 Construcció 3.200 12,97 3.124 11,91 2.808 10,50 2.557 9,86 2.574 9,65 Annexos de la construcció 1.955 7,93 2.135 8,14 2.154 8,05 2.029 7,82 2.042 7,65 Indústries de transformació 764 3,10 851 3,24 904 3,38 847 3,26 761 2,85 Garatges 354 1,44 367 1,40 386 1,44 367 1,41 395 1,48 Comerç d'alimentació 1.245 5,05 1.212 4,62 1.278 4,78 1.249 4,81 1.248 4,68 Comerç turístic 5.238 21,24 5.768 21,99 5.705 21,33 5.392 20,78 5.300 19,86 Serveis 2.452 9,94 2.591 9,88 2.711 10,13 2.732 10,53 2.866 10,74 Hoteleria 3.444 13,96 3.617 13,79 3.891 14,55 3.595 13,86 3.705 13,89 Serveis turístics 600 2,43 598 2,28 612 2,29 680 2,62 757 2,84 Organismes financers i assegurances 1.150 4,66 1.192 4,54 1.235 4,62 1.259 4,85 1.266 4,74 Professions liberals 443 1,80 450 1,72 487 1,82 507 1,95 505 1,89 Administració 1.624 6,58 2.140 8,16 2.390 8,93 2.520 9,71 3.046 11,42 Altres 1.371 5,56 1.420 5,41 1.491 5,57 1.526 5,88 1.546 5,79 Total 24.664 100,00 26.231 100,00 26.749 100,00 25.946 100,00 26.683 100,00
Font: CASS. * Per a les activitats de cada sector vegeu Annex, p. 50.
Malgrat aquestes limitacions, les dades presentades mitjana, però amb una diferència de només una dècima en el quadre 2.5 permeten apreciar com determinats sec- percentual. tors tendeixen a incrementar el seu pes relatiu en el con- S’hi pot afegir que l’ocupació de quatre branques junt dels ocupats del país, mentre que altres experimen- més va augmentar lleugerament per damunt del conjunt ten un sensible declivi. Pel que fa a l’exercici concret de –professions liberals, administració, comerç turístic i el l’any 2000, tres branques destacaren significativament grup d’altres activitats–. En conseqüència, aquests sec- quant a creixement de l’ocupació, la d’annexos a la cons- tors van reforçar una mica la seva participació en l’eco- trucció, la de serveis i la de serveis turístics, amb taxes nomia del país, d’acord amb l’indicador emprat, mentre d’increment del 12,76%, el 9,02% i el 10,07% respectiva- que els tres que s’han esmentat abans (annexos a la cons- ment, davant el 5,84% de creixement del nombre global trucció, serveis i serveis turístics) ho van fer amb una de treballadors. intensitat més gran, fet que es posa de manifest en l’aug- Contràriament, quatre sectors –primari, indústries ment del percentatge amb el qual participen en l’ocupa- primàries, indústries de transformació i garatges– pre- ció total (vegeu quadre 2.5). sentaren variacions de signe negatiu i en tres casos més Si es valora l’evolució de la variable considerada amb –construcció, hoteleria i comerç d’alimentació–, malgrat una perspectiva temporal més àmplia, es pot constatar que el 2000 es va registrar un augment en el nombre d’o- que algun dels trets assenyalats per a l’any 2000 presenta cupats, el percentatge va ser inferior al valor mitjà, amb una continuïtat amb anys anteriors. Així, entre les prin- la qual cosa el seu pes relatiu en el conjunt va disminuir. cipals activitats, el sector de serveis ha seguit durant els Els treballadors del sector financer i d’assegurances, d’al- darrers anys una pauta contínua de creixement que ha tra banda, van augmentar una mica per sota de la taxa reforçat progressivament el seu pes en l’economia ando-
38 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 (%)
174 0,64 192 0,68 199 0,68 195 0,63 172 0,53 161 0,47 492 1,80 495 1,76 497 1,71 495 1,61 524 1,61 522 1,51 2.459 9,00 2.448 8,72 2.572 8,84 2.833 9,20 3.083 9,46 3.140 9,10 2.114 7,74 2.150 7,66 2.127 7,31 2.199 7,14 2.351 7,21 2.651 7,69 751 2,75 738 2,63 756 2,60 721 2,34 670 2,06 648 1,88 390 1,43 403 1,44 409 1,41 441 1,43 454 1,39 449 1,30 1.252 4,58 1.270 4,52 1.260 4,33 1.285 4,17 1.346 4,13 1.410 4,09 5.293 19,38 5.348 19,05 5.570 19,15 5.887 19,12 6.281 19,27 6.673 19,35 3.020 11,06 3.173 11,30 3.338 11,48 3.544 11,51 3.902 11,97 4.254 12,33 3.957 14,49 4.097 14,60 4.210 14,47 4.546 14,77 4.741 14,55 4.914 14,25 806 2,95 882 3,14 917 3,15 1.054 3,42 1.072 3,29 1.180 3,42 1.263 4,62 1.254 4,47 1.276 4,39 1.328 4,31 1.339 4,11 1.416 4,11 522 1,91 547 1,95 620 2,13 669 2,17 711 2,18 759 2,20 3.274 11,99 3.452 12,30 3.636 12,50 3.834 12,45 4.028 12,36 4.275 12,39 1.547 5,66 1.622 5,78 1.701 5,85 1.756 5,70 1.915 5,88 2.041 5,92 27.314 100,00 28.071 100,00 29.088 100,00 30.787 100,00 32.589 100,00 34.493 100,00
rrana, ja que ha incrementat la seva participació en el La primera activitat del país per nombre d’ocupats, nombre d’ocupats entre 1990 i 2000 2,4 punts percen- el comerç turístic, va tenir una fase de declivi que el va tuals, cosa que equival a un augment del 73,49% en la portar d’aportar el 21,99% dels llocs de treball totals xifra absoluta de treballadors. l’any 1991 a un percentatge del 19,05% el 1996. Malgrat Un altre dels sectors que ha incrementat notable- aquesta pèrdua d’importància de quasi tres punts per- ment el seu pes els darrers anys –encara que la seva centuals en cinc anys, posteriorment ha tendit a aug- importància relativa sigui menor que en el cas anterior– mentar el seu pes en l’economia nacional –en termes és el dels serveis turístics, que, entre 1991 i 2000, va pas- d’ocupació, evidentment–, de manera que, l’any 2000, la sar d’incloure el 2,28% dels treballadors totals al 3,42%, seva participació en l’ocupació total va ser del 19,35%. amb un augment del 97,32% dels efectius en valors En definitiva, doncs, encara que d’una manera modera- absoluts. Entre la resta d’activitats que mantenen una da, aquesta branca ha mantingut un creixement superior presència més gran en la base productiva del Principat, a la mitjana els darrers exercicis. l’hoteleria, encara que amb algunes oscil·lacions, va El sector que ha perdut pes d’una manera més clara seguir una pauta global d’augment de la seva participa- en l’economia andorrana durant la darrera dècada ha ció al llarg de la dècada dels noranta, de manera que els estat el de la construcció, tot i que els anys 1998 i 1999 treballadors representaren, el 2000, un 14,25% del total va frenar una mica la tendència decreixent que ha man- enfront del 13,79% de l’any 1991. Tanmateix, entre tingut en línies generals. De fet, entre 1990 i 2000, 1998 i 2000 el percentatge de la participació d’aquest aquest sector va ser l’únic, juntament amb les indústries sector en l’ocupació total va registrar un descens d’una de transformació, que va reduir el volum dels efectius certa rellevància. laborals i, en termes relatius, va passar de proporcionar
39 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
ocupació al 12,97% dels treballadors del país a absorbir amb aquesta variable, després del comerç turístic i l’ho- el 9,10% de l’ocupació total. Com s’ha indicat, també les teleria– ha tingut una incidència apreciable en l’evolució indústries de transformació han seguit una dinàmica del conjunt de la població ocupada. En conseqüència, si similar, encara que la seva importància en el conjunt de es prescindeix d’aquest factor, les tendències quant als l’economia nacional és molt més reduïda. sectors que augmenten el seu pes es veuen reforçades Altres sectors que també han reduït d’una manera mentre que se suavitzen una mica per a aquells que significativa la seva presència en l’economia durant el redueixen la seva participació, tot i que les línies generals període 1990-2000 han estat el de les indústries primà- resulten similars. ries, el comerç d’alimentació, el d’annexos a la construc- D’acord amb tot això, es pot considerar que la dècada ció, el de garatges, el comerç turístic i el sector financer i dels anys noranta va donar lloc a una transformació d’una d’assegurances. En aquest últim cas, cal dir, però, que es certa envergadura en la base productiva del Principat, que, tracta d’una activitat que, d’una manera generalitzada en com a trets principals, es podria resumir en els aspectes l’economia mundial, ha reduït molt notablement la uti- següents: a) una pèrdua d’importància del sector primari, lització de força de treball, cosa que no resulta aplicable del sector transformador i de la construcció, tot i que els en molts dels casos enumerats anteriorment. Igualment, dos primers han tingut un pes força baix al llarg de les tal com s’ha assenyalat, el comerç turístic sembla haver darreres dècades; b) un pes econòmic més gran dels ser- frenat, si més no, aquesta tendència el darrer quinquenni. veis adreçats específicament al turisme i, en menor mesu- Els sectors que l’any 2000 apareixen amb un pes ra, de l’hoteleria; c) un reforçament de la importància dels específic més gran que el 1990 són els ja esmentats de serveis, que, en part, es dirigeixen als visitants, però que, serveis i serveis turístics, hoteleria, treballadors de pro- en gran manera, són prestats als residents, situació també fessions liberals, el grup d’altres activitats i, molt espe- aplicable als professionals liberals; d) una pèrdua de pes cialment, administracions públiques. Respecte d’aques- del comerç alimentari i del comerç turístic, imputable a tes últimes, cal dir que un dels condicionants importants les transformacions en el model turístic del país, malgrat que han marcat l’evolució recent de la xifra total de tre- que també cal indicar la relativa millora que ha experi- balladors del país –i també, d’alguna manera, de la seva mentat els darrers anys el sector comercial adreçat al turis- distribució sectorial– ha estat el fort creixement que han me, previsiblement com a resultat de l’esforç d’adaptació experimentat els treballadors de l’administració, clara- a aquestes noves condicions; i e) una intervenció molt més ment el més intens de tots els sectors econòmics. En activa del sector públic, que es tradueix en un creixement efecte, entre 1990 i 2000, aquests treballadors van passar considerable dels efectius laborals. d’un nombre de 1.624 a 4.275 –és a dir, van augmentar Les transformacions registrades l’any 2000 en l’es- un 163,24%– i la seva participació en l’ocupació total tructura de la població ocupada corroboren, en bona quasi es va duplicar, ja que va passar del 6,58% el 1990 al part, les tendències generals indicades, ja que els sectors 12,39% l’any 2000. de serveis, serveis turístics, professions liberals, comerç Lògicament, aquest fort increment dels treballadors turístic i administració augmenten el nombre de llocs de de les administracions públiques –sector que els darrers treball en un percentatge superior al valor mitjà del con- anys apareix com el tercer més important del país d’acord junt de l’ocupació, mentre que la majoria dels sectors res-
40 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.11: Evolució del nombre d’empreses i del nombre de Gràfic 2.12: Variació en el nombre de locals d’activitat. 1970- treballadors en números índex. 1990-2000 2000 (en percentatge respecte a l’any anterior)
180
170 15,0
160 10,0 Tendència 150
140 5,0 130 0,0 120
110 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 -5,0 1988 100 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1993 -10,0
Nombre treballadors Nombre empreses Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números). Departament de Comerç. Font: CASS. tants ho fa en una proporció inferior o, en alguns cas el que va experimentar el nombre de treballadors, ja que concret, fins i tot experimenta una disminució. resulta raonable que, davant d’increments de la demanda, L’excepció més destacada correspon a les activitats l’ajustament es realitzi, en primer lloc, per la via de l’aug- annexes a la construcció, que, l’any 2000, van augmentar ment de contractacions abans que per la creació de noves els efectius clarament per damunt de la mitjana, cosa que unitats d’activitat, fins i tot en el cas d’una economia amb reforça la seva participació en el conjunt de l’economia. una elevada flexibilitat com ara l’andorrana. Tanmateix, aquest sector, després de 1994, ha mantingut Les possibles interpretacions basades en les varia- una relativa estabilitat quant a la seva participació en l’o- cions de la distribució sectorial del nombre total d’em- cupació total, situació que, en part, es pot vincular a una preses presenten limitacions per diversos motius: el certa recuperació del sector de la construcció en alguns notable pes que hi assoleix el grup d’"altres activitats" dels darrers exercicis, però que, probablement, també és –el qual agrupa quasi un 44% de les empreses, mentre atribuïble al fet que inclou diverses activitats relaciona- que en el cas dels ocupats representa menys del 6%–, des amb la rehabilitació, la reforma i la millora d’edificis cosa que hi introdueix un biaix significatiu; la relativa i locals, subsector que, en general, tendeix a cobrar una rigidesa per a la creació o la destrucció de les unitats importància més gran. empresarials, d’acord amb l’argument indicat en el parà- Un altre element de referència d’interès el proporcio- graf anterior; i el fet que una variació idèntica del nom- nen les dades del nombre d’empreses operatives, informa- bre d’empreses en dos sectors o dos moments diferents ció que es presenta en el quadre 2.6. L’increment registrat del temps pot comportar repercussions molt dispars en per aquest indicador l’any 2000 va ser del 4,27%, és a dir, l’ocupació o la producció total, segons la dimensió de les un percentatge força elevat, encara que sigui més baix que unitats empresarials afectades.
41 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.6: Nombre d'empreses per sector d'activitat. 1990-2000
Sector 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Primari 69 76 79 87 89 99 98 93 88 93 90 Indústria i construcció 572 609 658 661 664 641 671 729 682 691 699 Garatges 153 147 86 80 89 82 92 95 96 90 88 Comerç 823 862 936 900 958 962 975 1.021 1.070 1.099 1.115 Hoteleria 443 514 604 557 575 595 612 671 659 674 648 Serveis 1.333 1.442 558 537 562 586 619 662 754 779 839 Sector financer 14 11 70 67 75 90 80 82 85 101 90 Professions liberals 185 191 199 208 201 207 197 196 208 261 250 Administració 52 47 58 56 69 63 61 62 54 56 58 Altres 338 390 1.573 1.666 1.791 2.014 2.199 2.424 2.592 2.768 3.017 Total 3.982 4.289 4.821 4.819 5.073 5.339 5.604 6.035 6.288 6.612 6.894
Font: CASS. Dades al desembre de cada any.
Tot i això, alguns aspectes en la variació registrada en Això es va traduir, durant el primer període indicat, el nombre d’empreses segons el sector d’activitat refermen en una reducció progressiva de la dimensió mitjana de les les consideracions realitzades anteriorment, ja que el sec- empreses, que, entre 1990 i 1997, passà de 6,2 treballa- tor de serveis, el grup d’altres activitats, l’administració i dors per empresa a 4,8 treballadors per empresa, mentre el comerç són els que van assolir un creixement més gran que, posteriorment aquesta ràtio tornà a seguir una en el nombre d’unitats d’activitat l’any 2000. L’hoteleria i tendència moderadament creixent, per situar-se, l’any les professions liberals, en canvi, van experimentar una 2000, en un valor de cinc treballadors per empresa. reducció apreciable, cosa que, probablement, es pot atri- D’acord amb aquesta evolució, es pot interpretar que, en buir, en bona part, a la mobilitat empresarial relativament la fase 1993-1997, la dinàmica expansiva de l’economia i alta que registren aquests sectors. les expectatives favorables dels agents van provocar un En els gràfics 2.9 i 2.11 s’han representat conjunta- nombre proporcionalment elevat de naixements d’empre- ment les dues variables considerades anteriorment –nom- ses, mentre que, en el trienni 1998-2000, l’impuls econò- bre de treballadors i d’empreses–, en un cas en valors mic es va plasmar, en major proporció, en la consolidació absoluts i en l’altre, en números índex, cosa que permet i el creixement de les empreses existents. valorar l’evolució comparada. Com es pot comprovar, Una informació addicional que es pot afegir a les entre 1990 i 1997, la línia que representa el nombre d’em- dades ja comentades és la relativa al nombre de locals i preses discorre d’una manera contínua amb un pendent de llicències comercials existents al Principat, la qual es més acusat que la que correspon al nombre de treballa- presenta en el quadre 2.7 per al període 1990-20009. dors –és a dir, creix amb més rapidesa–, mentre que els L’evolució per a l’any 2000 d’aquestes variables referma tres darrers exercicis s’inverteix la situació. la continuïtat en aquest exercici de la tendència expansi-
9. Cal aclarir que les dades corresponents a l’any 2000 presentades en el quadre 2.7 no són totalment homogènies amb les dels anys anteriors, ja que, tot i que la font última és la mateixa, per al període 1990-1999 s’ha fet servir l’explotació que s’inclou en el Butlletí mensual de conjuntura publicat pel Servei d’Estudis del Ministeri de Finances, mentre que, per a l’any 2000, per no disposar de dades en la mateixa font, s’han utilitzat les dades proporcionades directament pel Departament de Comerç, amb la qual cosa els criteris d’a- gregació sectorial poden presentar algunes disparitats.
42 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.13: Saldo d’altes i baixes en locals d’activitat i Gràfic: 2.14: Saldo d’altes i baixes de llicències d’activitat i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2000 mitjana mòbil dels valos en tres anys. 1978-2000
350 600 250
150 400
50 200
-50
1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1998 1999 2000 0
-150 1997 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 -200 1988 -250 1988
-350 Nombre locals -400 Nombre locals
1993 Mitjana mòbil Mitjana mòbil 1993
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç.
va registrada per l’economia andorrana els darrers anys, Igualment, els gràfics 2.13 i 2.14 permeten observar la ja que el nombre total de locals va augmentar un 2,53% similitud que es detecta en l’evolució del saldo total d’altes i el de llicències, un 3,32%, percentatges, per tant, mode- i baixes de locals i de llicències d’activitat si s’elabora una radament inferiors al registrat en el nombre d’unitats sèrie temporal llarga (1978-2000), de manera que, amb empresarials. diferències relativament petites, les oscil·lacions aprecia- El creixement d’ambdues variables, en tot cas, bles segueixen, en línies generals, un evident paral·lelisme. resulta prou significatiu. La diferència existent entre A part d’això, la distribució sectorial dels moviments ambdues taxes de creixement és imputable al movi- d’altes i baixes de llicències d’activitat revela que l’any ment més elevat que es pot preveure que, en condicions 2000 el saldo entre ambdós tipus de moviments resultà normals, es produirà en el nombre de llicències d’acti- positiu en tots els sectors considerats, si bé en alguns vitat respecte del de locals, ja que un únic local pot dis- casos amb una intensitat clarament més gran. És el cas posar de diverses llicències per efectuar diferents tipus dels sectors d’activitats annexes a la construcció, de ser- d’activitats. D’altra banda, en el gràfic 2.12 s’ha repre- veis i de serveis turístics, que presenten un saldo entre els sentat la taxa de variació del nombre de locals al llarg dos tipus de moviments amb un valor proporcionalment de tres dècades (1970-2000), cosa que permet apreciar força més elevat que la resta dels sectors. La interpreta- com el creixement d’aquesta variable va seguir una ció que es pot donar a aquesta informació, per tant, s’a- pauta descendent a partir de la primeria dels anys linea en els seus aspectes principals amb la realitzada en setanta i fins a la primeria dels noranta, mentre que, el cas de les dades de la població ocupada. posteriorment, la línia de tendència ha mantingut una Altres dades complementàries que aporten informa- relativa estabilitat. ció d’interès respecte a l’evolució de l’economia andorra-
43 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.7: Nombre de llicències d'activitat i moviment d'altes i baixes per sectors, i nombre total i moviment de locals. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Altes 2 - - 32121359 Primari Baixes - - -1 -2 ------1-3 Total 6656891112131723 Altes 11 15 18 18 23 14 18 17 17 22 21 Indústries primàries Baixes -11 -14 -15 -46 -19 -13 -15 -20 -14 -12 -17 Total 193 194 197 169 173 173 174 174 170 180 184 Altes 42 61 60 37 29 38 26 25 36 39 44 Construcció Baixes -13 -19 -25 -61 -37 -33 -27 -36 -16 -20 -15 Total 331 373 408 384 376 381 380 369 386 405 434 Altes 68 56 50 57 69 44 43 44 59 68 117 Annexos de la construcció Baixes -27 -25 -24 -55 -66 -29 -27 -49 -33 -37 -61 Total 451 482 508 510 513 523 539 533 549 580 636 Altes 48 41 49 58 56 39 52 59 58 56 78 Indústries de transformació Baixes -23 -28 -27 -59 -50 -30 -47 -49 -43 -33 -56 Total 430 443 465 464 470 488 493 503 510 533 555 Altes 188 198 186 168 244 215 218 212 279 185 125 Comerç d'alimentació Baixes -137 -178 -168 -314 -182 -156 -192 -201 -207 -146 -112 Total 1.819 1.839 1.857 1.711 1.773 1.830 1.852 1.862 1.870 1.909 1.922 Altes 321 277 292 318 366 313 318 327 356 266 398 Comerç turístic Baixes -215 -251 -264 -430 -313 -274 -311 -320 -274 -246 -355 Total 2.893 2.919 2.947 2.835 2.888 2.958 2.973 2.983 2.989 3.009 3.052 Altes 187 167 163 166 180 200 189 183 221 172 251 Serveis Baixes -66 -100 -111 -267 -141 -120 -122 -182 -127 -106 -129 Total 1.502 1.569 1.621 1.520 1.559 1.640 1.712 1.708 1.767 1.833 1.955 Altes 154 151 169 196 206 214 128 175 186 121 192 Hoteleria Baixes -106 -107 -162 -205 -169 -150 -166 -176 -139 -156 -153 Total 1.600 1.644 1.651 1.642 1.679 1.743 1.704 1.702 1.687 1.652 1.691 Altes 1363310981113217 Serveis turístics Baixes -7 -5 -3 -25 -8 -6 -9 -5 -6 -4 -13 Total 82 83 83 61 63 78 77 83 89 87 91 Altes 50 50 52 38 52 31 28 37 46 55 18 Organismes financ. i asseg. Baixes -10 -14 -16 -34 -28 -28 -26 -27 -27 -26 -3 Total 258 294 330 334 358 361 363 384 401 430 445 Altes 1.084 1.022 1.042 1.062 1.237 1.118 1.034 1.091 1.275 991 1.270 Total Baixes -615 -741 -816 -1448 -1.013 -839 -945 -1.065 -887 -787 -917 Total 9.565 9.846 10.072 9.636 9.860 10.184 10.282 10.313 10.431 10.635 10.988 Altes 642 573 595 588 690 617 566 571 682 541 666 Nombre de locals Baixes -350 -380 -437 -897 -577 -466 -505 -632 -467 -426 -512 Total 5.573 5.766 5.924 5.615 5.728 5.879 5.941 5.880 5.971 6.086 6.240
Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números). Departament de Comerç.
na l’any 2000 són les referents a aspectes com ara els quadre 2.8 s’inclouen les xifres corresponents al període salaris mitjans percebuts pels treballadors, el comporta- 1990-2000, detallades pels diferents sectors d’activitat, ment dels preus o les dades d’alguns indicadors de con- cosa que permet obtenir una primera aproximació a les sum. Pel que fa a la primera d’aquestes variables, en el rendes salarials obtingudes per cada sector i que indirec-
44 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.8: Salaris mensuals mitjans en els sectors d'activitat. 1990-2000 (valor mitjà anual)
Sector 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Primari 82.488 90.259 99.214 104.547 111.325 114.088 118.283 124.624 133.935 137.712 140.174 Indústries primàries 124.119 135.689 155.325 166.931 171.544 172.704 180.452 191.538 195.611 205.123 216.870 Construcció 147.263 159.330 172.521 177.505 178.747 182.168 187.641 194.306 202.323 212.261 226.451 Annexos de la construcció 138.525 156.017 171.004 176.799 176.964 180.466 186.432 194.492 200.522 208.741 218.732 Indústries de transformació 108.493 123.597 134.966 143.575 154.148 165.622 182.164 187.530 202.236 209.208 220.183 Garatges 117.070 131.690 142.083 154.175 158.942 165.390 177.272 180.006 182.042 190.362 204.583 Comerç d'alimentació 115.195 131.361 140.250 147.237 151.230 157.321 161.308 167.160 172.557 176.560 183.236 Comerç turístic 115.235 128.978 138.807 143.522 147.608 154.544 161.601 165.836 170.361 175.926 183.566 Serveis 121.471 135.844 146.760 152.177 157.813 162.660 168.738 172.699 179.354 186.126 197.920 Hoteleria 97.106 106.563 114.855 124.366 126.372 130.889 137.910 141.411 146.420 151.137 159.570 Serveis turístics 125.359 139.393 148.063 158.990 163.622 166.038 175.969 180.752 189.515 188.308 199.339 Organismes financers i assegurances 189.562 218.642 238.864 259.036 304.425 317.831 347.574 362.293 374.834 387.550 422.138 Professions liberals 128.582 134.876 141.925 155.668 159.297 164.449 168.043 177.944 180.114 188.799 201.722 Administració 202.350 195.267 203.343 228.460 208.689 217.201 229.125 238.366 241.781 252.468 260.773 Altres 85.607 92.828 99.204 102.124 101.736 104.979 114.333 115.613 120.138 126.217 135.617 Total 127.228 140.162 150.769 160.321 164.183 169.946 178.369 184.153 189.851 196.447 207.078
Font: CASS. tament proporciona una primera noció del nivell de pro- percentatge nominal de creixement del 8,92%, és a dir, ductivitat que en termes relatius es pot imputar a les tres punts i mig per damunt del valor mitjà (quadre 2.8). diferents activitats econòmiques. Encara que d’una manera més moderada, també el Com es pot comprovar, el creixement del salari mitjà sector dels serveis, el de garatges, les professions liberals per al conjunt de l’economia durant l’any 2000 va ser del i el grup d’altres activitats van augmentar el nivell sala- 5,41%, percentatge superior en una mica més d’un punt percentual a l’increment que van experimentar els preus. Gràfic 2.15: Variació percentual dels salaris mitjans en el D’altra banda, com s’observa en el gràfic 2.15, aquest conjunt de l’economia. 1990-2000 (percentatge d’increment en relació amb l’any anterior) augment de salaris resultà més elevat que el registrat els darrers exercicis –va ser el valor més alt després del 18 1993–, tot i que en termes reals representà un percentat- 16 ge prou moderat, tal com s’ha dit. 14 Atès que el creixement dels preus va assolir una taxa 12 del 4,32% per al conjunt de l’any 2000, l’augment real 10 8 dels salaris va ser d’un 1,09% en termes globals. 6 Lògicament, aquest valor mitjà oculta diferències apre- 4 ciables entre els diversos sectors d’activitat: així, igual que 2 s’observa en alguns exercicis anteriors, el sector financer i d’assegurances destaca amb claredat com el que ha 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 registrat una millora més important dels salaris, amb un Font: Quadre 2.8.
45 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.9: Índex de preus al consum d'Andorra. 2000
Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) Anyal (%)
1- Aliments, begudes i tabac 2.548 4,25 1.1 - Pa i cereals 317 2,37 1.2 - Carn 686 7,39 1.3 - Peix 298 8,77 1.4 - Llet, formatge i ous 313 3,15 1.5 - Olis i greixos 101 -10,62 1.6 - Fruita 191 -1,63 1.7 - Llegums i verdures 171 10,81 1.8 - Sucre, confitures, mel, xocolata i confiteria 73 -2,70 1.9 - Sal, espècies, salses i altres productes alimentaris 26 -6,13 1.10 - Cafè, te i cacau 37 -2,21 1.11 - Altres begudes no alcohòliques 68 3,36 1.12 - Begudes alcohòliques 116 3,37 1.13 - Tabac 151 4,96 2 - Vestit i calçat 918 1,77 2.1 - Vestit, subministraments de vestit i accessoris de vestir 710 2,16 2.2 - Reparació, lloguer i neteja de vestits 27 1,95 2.3 - Calçat, reparació i lloguer de calçat 181 0,29 3 - Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles 1.938 6,06 3.1 - Lloguer dels habitatges 1.190 2,76 3.2 - Serv. i productes per a la reparació, millores i conservació de l'habit. 332 7,36 3.3 - Distribució d'aigua, deixalles i sanejament 53 2,83 3.4 - Energia elèctrica 195 -0,86 3.5 - Gas 26 13,97 3.6 - Combustibles líquids i altres 142 34,83 4 - Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 647 3,32 4.1 - Mobles, accessoris de mobiliari, catifes i revestiments de terra (incl. repar.) 169 2,37 4.2 - Articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari (incl. repar.) 54 4,43 4.3 - Aparells per a la llar i accessoris (incl. repar.) 89 5,72 4.4 - Cristalleries, vaixelles i estris domèstics (incl. repar.) 37 2,17 4.5 - Petites eines i articles no duraders per a la conservació de l'habitatge 106 0,98 4.6 - Serveis domèstics i altres serveis 192 4,28 5 - Salut (despeses sense subvenció) 253 6,14 5.1 - Medicines 62 0,00 5.2 - Altres productes farmacèutics, aparells i material terapèutic (incl. repar.) 71 4,39 5.3 - Serveis hospitalaris i extrahospitalaris de metges, infermers i altres 120 10,34 6 - Transport 1.769 6,07 6.1 - Automòbils nous 625 1,24 6.2 - Altres vehicles per al transport personal 26 1,47 6.3 - Pneumàtics, peces de recanvi i accessoris adquirits directament per a la llar 115 -0,69 6.4 - Carburants i lubricants 251 23,93 6.5 - Despeses de reparació i manteniment als tallers, incloent grua 330 3,79 6.6 - Altres despeses lligades a la utilització de vehicles 347 3,19 6.7 - Transport interurbà 75 12,45 7 - Esbarjo, espectacles i cultura 560 0,89 7.1 - Aparells d'imatge i de so 86 -0,44 7.2 - Ordinadors personals 36 -10,16 7.3 - Jocs, joguines, articles d'esport, de càmping i d'esbarjo a l'aire lliure 52 2,32 7.4 - Suport d'enregistrament d'imatge i so 56 1,33
46 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) Anyal (%)
7.5 - Jardineria i animals de companyia 28 4,57 7.6 - Serveis culturals i recreatius col.lectius 98 4,48 7.7 - Altres serveis culturals i recreatius 37 1,20 7.8 - Llibres, diaris, revistes, altres impresos i articles de papereria 75 3,95 7.9 - Viatges turístics tot inclòs (excepte assegurança del viatge) 92 -3,77 8 - Ensenyament 139 3,55 8.1 - Ensenyament, serveis d'allotjament, serveis mèdics i altres serv. auxiliars 22 8,84 8.2 - Materials pedagògics 30 6,35 8.3 - Cantines escolars i universitàries 87 1,23 9 - Hotels, cafès i restaurants 612 4,07 9.1 - Hotels, cafès i restaurants 612 4,07 10- Béns i serveis diversos 616 1,84 10.1 - Salons de perruqueria i bellesa 85 3,09 10.2 - Articles per a la cura personal 120 0,23 10.3 - Joies i rellotges 43 4,74 10.4 - Altres efectes personals 36 -0,87 10.5 - Telèfon, telègraf i tèlex 210 -0,09 10.6 - Altres serveis no declarats abans 122 5,41 Total 10.000 4,32
Grups especials Aliments 2.150 4,50 Índex general sense tabac 9.849 4,31 Energia 614 19,69 Serveis (excloent el lloguer dels habitatges) 2.440 4,19
Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura).
rial en un percentatge superior a la mitjana i, per tant, tatge quasi idèntic a l’índex general de preus, mentre l’any 2000 van aconseguir una millora de les remunera- que, en la resta de casos, el percentatge d’increment va cions superior al nivell mitjà, cosa que també comportà ser superior a aquest indicador. una millora de poder adquisitiu superior a la registrada El cas del sector financer resulta especialment res- a escala global que, com s’ha indicat abans, va ser de senyable, ja que és, amb una considerable diferència, el l’1,09%. que va aconseguir un augment més gran dels salaris, no En sentit contrari, es pot assenyalar que els únics solament l’any 2000 sinó en el conjunt dels darrers sectors que han tingut un increment dels salaris inferior exercicis. Així, si es pren com a referència el valor dels a l’índex general de preus van ser el primari, el comerç salaris en cada sector l’any 1990 –moment en el qual la alimentari i l’administració i, per tant, els treballadors remuneració en el sector financer ja superava netament d’aquestes activitats apareixen com els únics que van per- la de la resta, amb l’excepció de l’administració–, les dre capacitat adquisitiva. Es pot afegir que l’augment quantitats corresponents a l’any 2000 representaren dels salaris del comerç turístic es va situar en un percen- increments compresos entre el 53,8% i el 74,8% per a la
47 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.10: Indicadors de consum: matriculació de vehicles, nombre de telèfons i trànsit telefònic. 1990-2000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Vehicles (unitats) Turismes 3.797 3.653 3.256 2.590 2.871 2.850 2.716 3.011 3.339 3.688 3.717 Motos 549 517 467 272 222 227 238 267 337 432 384 Camionetes 316 308 274 143 181 173 201 190 262 289 299 Camions 131 87 35 37 30 45 43 56 78 97 105 Altres 211 252 206 157 149 140 130 162 178 174 133
Telèfons (unitats) Línies telefòniques 21.502 23.416 25.302 26.760 28.362 29.795 30.964 31.980 32.946 33.607 34.215 Línies X25 - - - 84 105 117 129 173 211 196 207 Línies especialitzades - - - 501 543 560 560 539 494 449 449 Canals XDSI ------626 1.426 2.386 2.775 5.442 Telèfons mòbils* 231 416 650 808 784 405 145 ---- Telèfons Mobiland** -----2.420 5.343 8.618 14.117 20.600 23.543
Trànsit telefònic (hores) Trànsit nacional 1.097.363 1.218.073 1.327.699 1.420.638 1.573.399 1.151.648 1.221.109 1.396.746 1.529.986 1.946.993 2.921.564 Trànsit internacional 379.947 419.959 458.220 475.421 539.341 599.194 630.595 708.150 790.810 888.559 1.712.513 Trànsit total 1.477.310 1.638.032 1.785.919 1.896.059 2.112.740 1.750.841 1.851.704 2.104.896 2.320.796 2.835.552 4.634.077
*Entra en servei l'1 de juliol de 1990. **El servei Mobiland entra en funcionament el març de 1995. Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números). quasi totalitat de les activitats, amb tres excepcions: dos aquestes transformacions es poden atribuir, en el cas del sectors van aconseguir creixements dels salaris clara- sector financer, a la necessitat de mà d’obra amb un ment superiors a la mitjana –el sector financer, que grau elevat de qualificació, mentre que, previsiblement, entre 1990 i 2000 va assolir un augment del 122,7%, i en el cas de l’administració s’ha donat la situació inver- el de les indústries de transformació, amb un increment sa, amb la incorporació d’un volum considerable de tre- del 102,9%–, mentre que, en sentit contrari, els salaris balladors sense necessitats d’una qualificació alta. En el de l’administració van augmentar només un 28,9%. cas de les indústries de transformació, el baix nivell D’aquesta manera, els treballadors públics han passat en salarial de partida i la competència del mercat laboral aquest període de ser els més ben remunerats a situar- dels estats veïns poden explicar l’augment de les remu- se en una segona posició darrere els assalariats del sec- neracions per damunt de la mitjana. tor financer i molt més a prop dels treballadors d’altres Com s’ha indicat abans, els preus al consum van aug- activitats. mentar durant l’any 2000 un 4,32% al Principat, valor Per tant, les modificacions més destacades pel que relativament elevat si es considera la situació en el con- fa a aquesta variable els darrers anys han afectat d’una junt de la Unió Europea i en els països veïns, tal com manera més clara els tres sectors esmentats, ja que les s’exposa en el requadre adjunt. En el quadre 2.9 aparei- millores salarials en la resta de casos es mouen dins uns xen detallades les variacions de preus que van registrar marges no gaire dispars. Amb molta probabilitat, per al conjunt de l’exercici els diferents grups i subgrups
48 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.11: Indicadors de consum: consum d'energia elèctrica i importació de carburants. 1991-2000
Consum electr. (MW/h) 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Usos domèstics 56.179 58.702 60.178 58.491 59.923 62.549 62.202 65.362 67.778 69.145 Construcció i annexos 4.591 3.995 4.134 4.294 3.400 3.697 4.364 5.000 6.748 9.353 Indústries 4.438 4.549 4.570 4.748 4.997 5.423 5.315 5.642 5.623 6.546 Distribució 48.979 49.250 49.105 48.111 47.812 49.082 50.833 53.695 56.157 58.141 Hoteleria i restauració 33.740 37.175 37.626 39.291 40.511 41.581 42.717 47.868 49.736 49.939 Serveis financers 6.794 7.340 7.764 8.679 10.334 10.965 11.702 12.849 13.709 14.920 Altres serveis 15.596 18.153 26.588 30.926 33.553 35.317 37.188 39.641 42.829 45.894 Enllumenat públic 9.532 9.983 2.937 3.053 3.011 3.314 3.826 4.252 4.023 4.486 Estacions esquí 4.913 4.920 5.375 6.277 7.755 5.788 7.872 10.537 12.894 14.995 Administracions 6.149 6.604 7.085 9.759 10.498 10.621 12.256 12.407 13.455 13.369 Altres distribuïdores 91.019 94.969 98.831 98.397 102.503 107.025 107.382 114.792 119.573 125.355 Total energia elèctrica 281.930 295.640 304.193 312.026 324.297 335.361 345.657 372.045 392.525 412.143
Imp. carburants (litres) Gasolina súper 52.168.485 45.319.043 38.896.250 33.465.849 30.888.871 27.691.524 24.560.247 21.059.809 16.734.363 10.352.698 Gasolina sense plom 3.434.540 10.916.329 17.517.977 21.839.579 26.285.848 30.004.628 33.437.977 36.107.325 38.687.357 43.831.213 Gas-oil locomoció 55.221.018 52.861.318 54.768.379 56.717.991 61.407.540 66.860.577 74.021.236 79.569.624 84.659.487 91.422.385 Fuel domèstic 45.572.087 44.496.824 46.940.482 44.047.505 45.860.288 50.345.431 47.508.454 52.256.471 57.157.845 55.897.931 Olis de motor 310.929 - 204.517 293.933 61.316 20.823 33.041 180.938 248.279 173.066 Petroli 74.889 64.515 65.440 37.848 36.391 24.386 1.390 100 6.906 - Querosè/Carbureactors 102.810 77.050 133.150 87.820 110.042 143.001 198.000 139.000 341.000 184.591 Total carburants 156.884.758 153.735.079 158.526.195 156.490.525 164.650.296 175.090.370 179.760.345 189.313.267 197.835.237 201.861.884
Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números).
de productes que integren l’indicador general. Les dades ment força positiu, com el d’olis i greixos, fruita, espècies d’aquest quadre permeten apreciar com els tres grups que i salses, cafè, te i cacau, etc., que van experimentar varia- mantenen una ponderació més gran en l’índex –és a dir, cions negatives dels preus; però els subgrups que tenen que tenen un pes més elevat en les despeses de les llars– una importància més gran –els de carns i peixos– van van tenir un comportament considerablement inflacio- registrar augments considerables i van condicionar, així, nista: el grup dels aliments, begudes i tabac va registrar l’evolució del grup. En canvi, en els casos dels altres dos un augment de preus del 4,25%, mentre que el de lloguer grups esmentats –lloguer d’habitatges i subministra- d’habitatges, despeses de subministraments i combusti- ments de la llar i transport– les pujades de preus són bles experimentà un increment del 6,06%, i el de trans- imputables principalment –encara que no únicament– al port, del 6,07%. mateix factor: els forts increments registrats pels carbu- Si es considera que aquests tres grups absorbeixen en rants i els combustibles. conjunt un 62,55% del pressupost de les llars, la seva Finalment, es pot fer referència a alguns indicadors incidència en l’evolució global dels preus resulta deter- que també resulten reveladors de la dinàmica del conjunt minant. En el cas del grup d’aliments, begudes i tabac, de l’activitat econòmica o bé de la disponibilitat de renda alguns dels subgrups que inclou van tenir un comporta- per part de les unitats familiars, ja que, en alguns casos,
49 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Annex - Activitats que inclouen els sectors utilitzats en la classificació dels quadres de l’apartat II.2
1- PRIMARI: agricultura, silvicultura, ramaderia, altres activitats. 2- INDÚSTRIES PRIMÀRIES: electricitat, pedreres, serradores. 3- CONSTRUCCIÓ: empreses constructores. 4- ANNEXOS DE LA CONSTRUCCIÓ: ceràmica, vidre, materials de construcció, guixaires, treballs públics, llosaires, fusteries, serralleries, ascensors, pintura, tapisseries, electricitat. 5- INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ: arts gràfiques, mobles, tabacs, fleques, begudes, cafè, alimentació, gèneres de punt, filats i teixits, pells i cuirs, matalasseria, altres activitats. 6- GARATGES: mecànica general, planxisteria, electricitat de l’automòbil. 7- COMERÇ D’ALIMENTACIÓ: alimentació, exportació-importació, begudes, gelats, peixateries, carnisseries, productes de l’agricultura, confiteria. 8- COMERÇ TURÍSTIC: vestits, pells, sabates, merceria, ferreteria, papereries, drogueries, farmàcies, mobles, electrodomèstics, tabac, acer inoxidable, material d’oficina, ràdio, fotografia, antiguitats, basars, esports, joguines, perfumeries, grans magatzems, articles de viatge, joieries, perles, floristeries. 9- SERVEIS: venda d’automòbils, accessoris, estacions de servei, pupil·latge, compravenda, rentatge d’automòbils, electricitat, gas, carburants, perruqueries, fotògrafs, ràdio i televisió, ensenyament privat, immobiliàries, barberies, tintoreries, autoescoles, modistes, sastres, neteja, transport de passatgers, taxistes, transport, representacions, publicitat, informàtica, agències, comptables, gestories, sanitat privada, altres activitats. 10- HOTELERIA: hotels, residències, restaurants, caves, bars, càmpings, pensions, pàrquings. 11- SERVEIS TURÍSTICS: institucions esportives, cinemes, sales de festes, excursions, estacions d’esquí, atraccions, altres activitats. 12- ORGANISMES FINANCERS I ASSEGURANCES: bancs, companyies financeres, assegurances, agents de duanes. 13- PROFESSIONS LIBERALS: enginyers, arquitectes, decoradors, metges, dentistes, anàlisis clíniques, òptics, massatgistes, notaris, advocats. 14- ADMINISTRACIÓ: general, Seguretat Social, clíniques, foment, justícia, afers socials, serveis públics, altres activitats de l’administració. 15- ALTRES: clubs, associacions, protecció civil, pensionistes, rendistes, personal domèstic.
corresponen a inputs de producció de les unitats empre- representar quasi el 40% del temps d’utilització de les sarials i, en altres, a consums bàsics o inversions de les línies en forma de trànsit nacional. llars. Així, en el quadre 2.10 s’inclouen les dades de El consum d’electricitat va registrar igualment un matriculació de vehicles, de línies de telecomunicacions augment significatiu, del 5,0%, amb una incidència con- de diferents tipus i d’utilització d’aquestes línies en el siderable del realitzat pel sector dels serveis, que va asso- període 1990-2000. lir una taxa de creixement del 7,16%. La utilització de El creixement d’una gran part d’aquests indicadors combustibles i carburants també va augmentar aprecia- durant l’any 2000 resultà certament molt notable, cosa blement, encara que, en aquest cas, en un percentatge que referma la bona marxa de l’economia andorrana més moderat, ja que, per al conjunt d’aquests productes, aquest exercici: així, per exemple, la matriculació de la taxa d’increment del consum l’any 2000 va ser del turismes va augmentar un 7,86% en relació amb l’any 2,04% (vegeu quadre 2.11). anterior. En l’àmbit de les telecomunicacions, el nombre de línies telefòniques convencionals va registrar un Evolució comparada de l’índex de preus al increment de l’1,81%, però els telèfons mòbils van tenir consum a Andorra un augment del 14,29%, els canals XDSI quasi es van duplicar i tant el trànsit telefònic internacional com el Després que en 1998 el Serveis d’Estudis del Ministeri nacional van experimentar un creixement molt conside- de Finances abordés l’elaboració d’un índex de preus per rable. En el cas d’aquest darrer a causa, en bona part, de al Principat, l’evolució seguida per aquest indicador els la utilització d’Internet per part dels usuaris, que va darrers dos exercicis permet efectuar algunes considera-
50 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
cions en relació als trets més rellevants que se’n aprecien l’índex de preus al consum, aquesta incidència queda cla- en aquest període. D’entrada, si es realitza una compara- rament delimitada, però l’impacte sobre els preus derivat ció amb la dinàmica seguida per aquest mateix índex en de la variació de costos en els processos de distribució la Unió Europea i, especialment, en els països veïns, l’as- resta incorporada en el valor final dels productes i, per pecte que destaca de manera més immediata és el tant, no és detectable. paral·lelisme molt més marcat que mostra Andorra amb Si es considera la desagregació per grups de produc- les dades corresponents a Espanya que amb les de l’eco- tes de l’indicador de preus, es pot comprovar que, tant nomia francesa. l’any 1999 com el 2000, les tensions inflacionistes es Així, el valor anual de l’índex general de preus har- concentren sobretot en determinats epígrafs, que presen- monitzat per al conjunt de la UE els anys 1999 i 2000 va ten un considerable paral·lelisme amb els que produeixen ser d’1,7% i de 2,3% respectivament; en el cas de França idèntic efecte en l’indicador de preus a França i a va ser d’1,4% el 1999 i d’1,7% l’any 2000 i per a Espanya Espanya, si bé en la major part dels casos es detecta un es va situar en percentatges del 2,8% el 1999 i del 4,0% diferencial en l’índex corresponent per als tres països, l’any 2000. Si es considera que aquests mateixos exerci- que generalment adopta valors força més moderats en el cis el valor d’aquest índex per a Andorra va assolir uns cas francès. valors de 2,7% i de 4,3%, resulta clar que la inflació al El grup de productes que engloba els aliments, begu- Principat s’aproxima significativament a l’espanyola. des i tabac pondera en l’elaboració de l’indicador amb un El gràfic que s’adjunta, en el qual es representen els percentatge important (una mica més del 22% en el cas valors de l’indicador general de preus d’Andorra, Espanya de França, prop del 28% a Espanya i el 25,5% a i França amb periodicitat trimestral per als anys 1999, Andorra), amb la qual cosa té una incidència considera- 2000 i el primer trimestre de 2001, permet constatar que ble en l’evolució del conjunt dels preus. De fet, per a els valors corresponents al Principat són bastant similars l’any 2000 l’augment dels preus en aquest grup és bastant als de l’economia espanyola i en els trimestres més recents semblant al valor de l’indicador general en els casos han tingut tendència a superar-les. Aquesta situació d’Espanya i Andorra, encara que a França el supera en resulta coherent amb la vinculació relativament més gran més d’un punt percentual, i en el cas de l’any 1999 es que manté l’economia andorrana amb la d’Espanya, la dóna una situació similar en el cas del dos primers paï- qual constitueix tant el seu primer client turístic com el sos, mentre que l’índex del grup a França és significati- seu primer proveïdor de productes d’importació. vament més baix que el valor global. Per tant, la interrelació relativament elevada que D’acord amb això, sembla que existeix un paral·lelis- manté l’economia andorrana amb l’espanyola previsible- me més gran entre l’indicador general andorrà i espanyol ment explica en gran part la similitud entre els índex de i el grup que recull la variació de preus de l’alimentació, preus dels dos països, si bé, lògicament, també el conjunt begudes i tabac, mentre que en el cas francès es detecta de la distribució andorrana així com la resta del sector de una certa disparitat en l’evolució d’ambdós. Tanmateix, serveis tenen una incidència rellevant en l’evolució dels aquesta valoració s’ha de considerar amb precaució, atès preus interiors. En els casos dels serveis que figuren de que recolza tan sols en dades corresponents a dos exerci- manera específica en els grups i subgrups que integren cis. D’altra banda, s’observa que el grup de transports va
51 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Evolució de l’índex de preus al consum a Andorra, França i Espanya (%)
5 Espanya 4,5 França 4 Andorra
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0 1er Trim 1999 2on Trim 1999 3er Trim 1999 4t Trim 1999 1er Trim 2000 2on Trim 2000 3er Trim 2000 4t Trim 2000 1er Trim 2001
Font: Ministeri de Finances, INE i INSEE
introduir una pressió alcista apreciable en els preus els Per l’exercici de 1999, a més dels grups ja esmentats dos anys considerats en els tres països, en bona part a abans –el d’alimentació i el de transport- també el d’en- causa de la notable pujada de preus que van experimen- senyament i el d’hotels, cafès i restaurants, van tenir un tar els carburants, encara que també hi incideixen altres comportament clarament més inflacionari que el con- components. junt, situació apreciable als tres països considerats, però L’any 2000 el grup d’habitatge i despeses de submi- més clarament a Andorra i Espanya. D’altra banda, en el nistraments a la llar apareix també amb un impacte con- cas d’Andorra el grup de vestit i calçat apareix també en siderable en l’augment dels preus dels tres països i, a més, 1999 amb una incidència proporcionalment elevada en cal tenir en compte que aquest grup també pondera sem- l’augment de preus en relació als països veïns. pre de manera important en l’indicador. En aquell exer- En resum, doncs, l’índex general de preus andorrà cici el principal element diferencial que s’aprecia per a sembla evolucionar més vinculat a aquest mateix indi- l’indicador de preus andorrà en relació als altres països és cador per a l’economia espanyola, mentre que l’índex de el notable augment que va registrar el grup de despeses preus francès se situa en valors sensiblement més en salut, tot i que també s’ha de considerar que aquest reduïts per a pràcticament tots els grups de productes grup participa amb un percentatge força reduït en el durant el bienni 1999-2000. D’altra banda, alguns dels conjunt de la despesa. També el grup de mobles, estris grups de productes del sector de serveis –com poden ser domèstics i serveis per a la llar va incorporar una certa el de despeses en salut, el d’ensenyament, i el d’hotele- pressió a l’alça dels preus, però no molt superior a la ria, cafès i restaurants- van introduir en aquests exerci- registrada en el cas espanyol. cis una certa pressió alcista en l’indicador de preus
52 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
andorrà, però els tres grups que absorbeixen la part més represa rellevant de l’activitat, després del fort declivi important del pressupost familiar –alimentació, begu- apreciat en la primera meitat dels anys noranta i, més des i tabac; habitatge i subministraments a la llar; i moderadament, en el període 1995-1999. No sembla, transport- marquen en gran mesura l’evolució de l’ín- però, que es pugui esperar una reactivació important d’a- dex general, d’una manera similar al que també ocorre a quest segment de l’activitat ramadera en el futur, malgrat França i Espanya. que aquest creixement sí que podria constituir l’indici d’una certa estabilització els propers anys. II.3 - Sector primari, indústria i construcció El bestiar boví també va augmentar durant l’any Les dades analitzades en l’apartat anterior, especialment 2000, encara que en una proporció més moderada. Així, les referents al nombre de treballadors i d’unitats empre- el nombre de caps va experimentar un increment del sarials, proporcionen una noció de l’escassa importància 3,6% en relació amb l’exercici anterior, si bé la xifra de que manté el sector primari en l’economia andorrana. Es 1.224 caps que es va comptabilitzar en l’esmentat exerci- pot fer, però, una breu referència a dos segments d’activi- ci resulta molt similar a l’existent el trienni 1996-1998. tat que conserven encara un cert pes econòmic: la rama- De fet, aquest tipus de bestiar és el que manté una esta- deria i el conreu del tabac, tot i que, en ambdós casos, a bilitat més gran en el Principat, de manera que, entre els més de la seva limitada entitat econòmica, s’observa que anys 1987 i 2000, la cabanya bovina va oscil·lar entre un apareixen com a activitats més aviat en regressió. nombre de caps entorn de 1.100, com a valor més baix, i En efecte, la informació disponible respecte a la de 1.300, com a límit superior. Per tant, es pot conside- cabanya ramadera existent al país permet apreciar que, rar que segueix una pauta força estable. l’any 2000, en termes globals es va mantenir pràctica- El bestiar equí, en canvi, va mantenir al llarg de la ment estacionària en relació amb l’exercici anterior, amb dècada dels anys noranta una tendència global creixent, una diferència de tres unitats sobre una xifra total de que va fer que, dels aproximadament 400 caps existents 4.661 caps. Tanmateix, es poden fer algunes matisacions al final dels anys vuitanta, es passés a més d’un miler els segons el tipus de bestiar del qual es tracti, dins els qua- anys 1998-1999. L’exercici del 2000, però, es detectà una tre que hi tenen una presència rellevant –oví, boví, equí i reducció en el nombre de caps equins fins a una xifra de cabrum–. Així, el bestiar oví és el que tradicionalment ha 982, cosa que va representar una disminució del 5,3% en mantingut una quantitat més elevada d’animals, però relació amb l’any anterior. D’altra banda, també el 1999 amb una tendència descendent, que ha fet que s’hagi es va donar una situació similar, amb una baixada del passat de més de 5.000 caps els primers anys noranta a 6,5% en la cabanya equina. una xifra de 2.053 caps l’any 2000. En definitiva, doncs, en el bienni 1999-2000 el bes- Tot i això, aquest darrer exercici, la cabanya ovina va tiar equí, després d’haver mantingut una dinàmica crei- experimentar una recuperació, després de dos anys (1998 xent significativa entre 1990 i 1998, va registrar un i 1999) en els quals havia seguit una tendència descen- moviment de signe contrari, que podria ser l’indici d’un dent i s’havia situat en valors inferiors a 2.000 caps. canvi de tendència o, en tot cas, d’una situació d’estabi- Aquest moviment de recuperació va representar un aug- lització de la cabanya existent. D’altra banda, però, l’aug- ment del 29,4% en termes relatius i, per tant, implica una ment de bestiar equí s’ha de lligar no tant a una activitat
53 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.12 : Evolució de la producció total de tabac per parròquies. 1980-2000 (en kg)
Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany TOTAL
1980 4.637,0 27.034,0 31.271,5 23.069,0 78.254,5 96.657,0 5.023,0 265.946,0 1981 5.187,0 29.150,5 30.794,5 27.570,0 67.970,5 98.009,5 5.066,0 263.748,0 1982 9.366,0 35.971,0 46.008,5 45.933,5 81.592,0 120.274,5 10.835,5 349.981,0 1983 13.605,0 39.517,5 43.481,5 42.421,0 64.794,5 107.692,5 11.870,0 323.382,0 1984 18.547,5 52.537,5 48.977,0 55.549,0 85.115,5 140.279,5 18.388,5 419.394,5 1985 24.440,0 66.969,5 59.481,5 76.110,0 107.241,5 170.212,0 33.809,0 538.263,5 1986 28.913,5 78.575,0 68.570,0 77.951,0 116.695,0 191.642,0 36.796,5 599.143,0 1987 36.480,5 85.616,0 71.540,0 102.024,5 112.330,0 202.088,0 32.654,5 642.733,5 1988 33.394,0 77.250,5 76.872,5 76.549,5 103.502,5 172.487,0 28.134,0 568.190,0 1989 38.075,5 78.578,5 67.986,0 109.666,0 109.036,0 239.531,5 31.284,5 674.158,0 1990 44.361,0 80.816,0 92.839,5 106.846,0 119.013,5 291.328,0 32.654,5 767.858,5 1991 61.566,5 110.030,0 117.222,0 157.832,5 125.970,5 328.450,5 38.003,5 939.075,5 1992 48.123,0 101.907,0 79.530,5 134.973,0 114.335,5 277.438,5 37.877,5 794.185,0 1993 59.544,0 114.511,5 111.615,5 176.032,5 123.012,5 331.920,0 41.226,0 957.862,0 1994 44.119,5 105.262,5 114.086,0 173.504,0 126.786,0 282.260,0 55.663,5 901.681,5 1995 50.233,0 105.944,0 113.701,5 188.496,0 103.841,5 316.634,5 40.885,0 919.735,5 1996 55.327,0 129.423,5 115.613,5 196.096,0 128.872,0 348.084,0 49.815,0 1.023.231,0 1997 62.068,0 134.490,0 114.094,5 207.962,5 128.950,5 350.315,5 49.154,5 1.047.035,5 1998 42.759,0 74.424,5 77.821,5 126.295,5 92.900,5 214.207,0 26.239,0 654.647,0 1999 25.043,5 68.720,5 69.615,5 91.721,0 77.324,0 199.604,5 35.158,0 567.187,0 2000 19.546,2 35.586,1 42.886,4 58.944,3 39.791,5 111.872,0 15.580,6 324.207,1
Font: Departament d'Agricultura. d’explotació ramadera clàssica, com a usos de lleure, caps, enfront dels 854 caps que havia assolit l’exercici esportius o relacionats amb el turisme, ja que el nombre anterior. En tot cas, però, es pot veure que les quantitats d’animals destinats a treballs agrícoles es pot qualificar de d’aquest tipus de bestiar són relativament poc importants marginal. D’acord amb això, malgrat el moviment con- i, de fet, els darrers deu anys, el bestiar cabrum ha repre- tractor registrat els anys 1999-2000, aquest tipus de bes- sentat sempre l’aportació més baixa al conjunt de la tiar podria encara mantenir un potencial de creixement cabanya ramadera del país. en el futur, vinculat a les activitats esmentades. En definitiva, totes aquestes dades posen de mani- El bestiar cabrum ha mantingut al llarg dels darrers fest l’escassa entitat econòmica que té l’activitat ramade- quinze anys oscil·lacions relativament marcades, de ra en la base productiva del país i, a més, la situació de manera que, el 1999, va assolir una xifra màxima de 854 regressió en què es troba pel que fa a alguns tipus de bes- caps, mentre que, al final dels anys vuitanta, la cabanya tiar o, en tot cas, les limitades expectatives de creixement no arribava a 300 caps i, en els anys intermedis, es va que, en conjunt, es poden preveure per al sector. mantenir per sota de 400, en alguns moments, i va supe- En el cas del conreu de tabac, s’aprecia una acusada rar els 700, en altres. L’any 2000, es va detectar la varia- tendència descendent d’aquesta activitat al llarg dels ció més forta registrada per aquest bestiar, amb una dis- darrers tres exercicis, de manera que, mentre que els anys minució del 52,9%, ja que va passar a una xifra de 402 1996 i 1997 es va superar el milió de quilos de collita,
54 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.16: Evolució de la producció total de tabac per posteriorment la quantitat recollida ha disminuït contí- parròquies. 1980-2000 (en kg) nuament i a un ritme considerable, per situar-se, l’any
2000, en un valor de 324.207 quilos, és a dir, menys de la 1.200.000 tercera part que tres anys abans. Com a conseqüència 1.000.000 d’això, el volum de la collita de l’any 2000 va assolir un nivell similar al dels primers anys vuitanta (quadre 2.12 i 800.000 Tendència gràfic 2.16). 600.000
Aquesta notable reducció de la collita de tabac va 400.000 resultar proporcionalment encara més acusada l’any 200.000 2000 que en temporades anteriors, ja que el percentatge 0 de variació en relació amb l’exercici precedent va ser del 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 –42,84%, mentre que, els anys 1999 i 1998, la taxa de 1999 2000 variació havia estat del –13,36% i –37,48% respectiva- Font: Quadre 2.12 ment. Resulta clara, en tot cas, la forta caiguda d’aques- tes collites el darrer trienni, que es posa de manifest en la forma adoptada per la corba que defineix la tendència en millora aconseguida en les vendes de tabac l’exercici de la sèrie històrica, representada en el gràfic 2.16. l’any 2000 hauria de contribuir a estabilitzar la situació. Cal indicar, però, que la reducció esmentada s’ajusta Tanmateix, sembla clar que el conreu de tabac consti- als acords prèviament establerts entre els colliters i els tueix una activitat amb problemes de continuïtat de cara fabricants, que situava en 325.000 quilos la quantitat que al futur, amb la qual cosa resulta molt improbable que aquests darrers es comprometien a absorbir la tempora- assoleixi una recuperació significativa a curt i mitjà ter- da del 2000. La disminució del volum de la collita adqui- mini. rida pels industrials té una repercussió evident en les ren- Quant a l’activitat dels sectors de la indústria i la des obtingudes pels agricultors per aquest producte, que construcció, es disposa d’alguns indicadors que permeten l’any 2000 van representar una quantitat de 800 milions fer una mínima valoració respecte a la seva evolució. En de pessetes, mentre que l’any anterior havien assolit una el cas de les empreses de transformació, la informació xifra de 1.200 milions. disponible és força minsa, ja que, a les dades presentades La minva que ha experimentat la collita de tabac en l’apartat anterior –nombre d’ocupats i d’empreses– l’últim trienni obeeix a dos motius principals: d’una només es pot afegir l’explotació amb un grau de detall banda, el volum d’excedents de primera matèria acumu- superior dels moviments registrats en les llicències d’ac- lats en anys anteriors per la indústria tabaquera i, de l’al- tivitat que s’inclouen dins la indústria transformadora. tra, la considerable disminució que van registrar les ven- Les dades valorades en l’apartat II.2 ja posaven de des de manufactures de tabac després dels anys 1996- manifest la relativa regressió que va experimentar l’any 1997. D’acord amb això, la reducció del conreu de tabac 2000 el conjunt de les activitats industrials, ja que, tant durant els darrers tres anys hauria de permetre una les que es classifiquen com a indústries primàries com les absorció progressiva dels estocs acumulats i la relativa de transformació apareixen entre els pocs sectors que van
55 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
perdre efectius laborals (24 treballadors, que equivalen mia, i van passar d’absorbir un 3,67% de la població a una variació del –2%). D’acord amb això, lògicament, ocupada, l’any 1999, a un percentatge del 3,39% l’exer- també van perdre pes relatiu en el conjunt de l’econo- cici següent.
Quadre 2.13 : Moviment registrat en activitats industrials i construcció. 1991-2000
1991 1992 1993 1994 1995
Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes
Distribució d'electricitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Distribució de gas i carburant 1 0 1 2 0 0 3 3 0 1 Distribució d'aigua 0 0 0 0 3 3 1 0 1 0 Treball metalls 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 Indúst. química de base i farmacèut. 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 Fabr. i instal. equipam. indust., 0 1 material elèctric i electrònic 1 0 1 1 0 2 5 0 0 1 Fabric. i elaborac. productes alimentaris i begudes 2 2 4 5 3 9 7 5 6 4 Transformació del tabac 1 0 2 0 0 1 0 3 0 2 Indústria del vestit i del cuir 0 1 4 4 4 6 1 3 2 3 Indústria de la fusta i moble 1 1 3 2 3 5 4 2 0 0 Impremta, premsa i edicions 5 3 5 2 12 3 7 0 3 2 Indústries diverses 2 4 4 3 2 5 1 3 5 3 Construcció i derivats 97 46 98 43 75 105 82 83 75 56 Recuperació ferro, cartró, etc. 0 1 0 1 1 6 2 0 3 0 Total 111 58 123 63 103 147 114 103 96 73
1996 1997 1998 1999 2000
Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes
Distribució d'electricitat 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 Distribució de gas i carburant 1 7 6 6 0 3 2 1 3 2 Distribució d'aigua 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 Treball metalls 0 1 1 0 0 0 0 1 5 2 Indúst. química de base i farmacèut. 0 0 0 0 3 0 0 0 2 4 Fabr. i instal. maquin. i equip. indust., material elèctric i electrònic 1 2 2 2 1 3 2 3 12 26 Fabric. i elaborac. productes alimentaris i begudes 10 7 10 6 11 9 8 10 16 7 Transformació del tabac 2 0 0 1 0 0 1 1 0 1 Indústria del vestit i del cuir 2 4 4 6 0 3 1 3 2 1 Indústria de la fusta i moble 3 2 1 3 1 1 3 0 33 4 Impremta, premsa i edicions 9 6 7 4 8 8 10 7 25 18 Indústries diverses 4 7 7 7 5 9 6 1 2 1 Construcció i derivats 70 78 71 92 102 89 83 68 161 76 Recuperació ferro, cartró, etc. 4 1 2 2 1 0 4 0 0 0 Total 106 116 113 129 132 125 120 95 261 142
Font: Ministeri d'Economia.
56 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
D’altra banda, amb una perspectiva temporal més Amb les reserves abans esmentades, de la variació de prolongada, també es revela amb claredat aquesta matei- llicències d’activitat es pot deduir que, l’any 2000, deter- xa tendència, ja que, el 1990, el conjunt de les indústries minades branques van seguir una evolució desfavorable, esmentades proporcionava ocupació al 5,87% dels treba- mentre que, en altres casos, l’augment net de llicències lladors totals. Per tant, sembla clara la dinàmica regressi- d’activitat suggereix un reforçament de la presència de la va de la indústria, corroborada l’any 2000, però que ha branca en la base econòmica del país. En el primer grup, comportat una pèrdua de treballadors significativa els es podrien incloure les indústries químiques i farmacèu- darrers deu anys, com també una reducció considerable tiques, les de transformació del tabac, les del vestit i el de la participació relativa que manté en el conjunt dels cuir, i, especialment, les de fabricació, instal·lació i man- ocupats. teniment de maquinària i equipament industrials, i de Les dades incloses en el quadre 2.13 proporcionen material elèctric i electrònic, ja que aquesta darrera bran- alguna informació addicional respecte al comportament ca apareix, amb una àmplia diferència, com la branca en de les diverses activitats del sector transformador, ja que la qual el nombre de baixes va superar més àmpliament especifiquen els moviments d’altes i baixes en les llicèn- les altes. cies d’activitat, detallats per a les principals branques que Contràriament, tres indústries van registrar, l’any inclou. Com ja s’ha indicat en l’apartat anterior, aquestes 2000, un creixement significatiu de llicències d’activitat: dades presenten limitacions importants i únicament les de la fusta i el moble, les d’impremta, premsa i edi- aporten una certa referència respecte a les tendències cions, i les d’elaboració de productes alimentaris i begu- internes en el sector transformador a reforçar algunes des. D’acord amb això, aquestes branques sembla que branques o a disminuir-ne la presència d’altres. Cal rei- van incrementar la presència en el teixit productiu terar que, fins i tot aquest tipus d’interpretació, s’ha de andorrà. Més problemàtic resulta aprofundir en possibles fer amb certes reserves, atès que la variable considerada valoracions respecte del tema, ja que, com s’ha dit, la no reflecteix en cap cas la importància econòmica que transcendència econòmica que impliquen els moviments comporta cada moviment d’alta o de baixa10. considerats resulta impossible de delimitar. De fet, el saldo global d’altes i baixes en les llicències Es pot inferir, però, que, tant en el cas de les activi- d’activitat presenta, per a l’any 2000, un valor positiu tats que presenten saldos negatius de la variable com en força elevat, que podria portar a interpretar que el sector la situació inversa, es tracta d’indústries vinculades a transformador va seguir, en l’exercici esmentat, un com- altres sectors productius del Principat, amb la qual cosa, portament d’apreciable dinamisme, cosa que no resulta amb molta probabilitat, la seva evolució deriva dels efec- consistent amb la valoració que es desprèn de l’observa- tes d’arrossegament a què les indueixen aquells sectors. ció d’altres variables que reflecteixen més directament la En tot cas, de la dinàmica seguida els darrers anys es marxa del sector. desprèn que les indústries d’arts gràfiques i edició, les
10. Cal afegir-hi, a més, que, segons s’ha assenyalat en l’apartat II.2, les dades corresponents a l’any 2000 no són totalment homogènies amb les dels anys anteriors (vegeu nota núm. 4).
57 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.17: Superfície autoritzada per a construccions Gràfic 2.18: Superfície autoritzada per a construccions 1990-2000 (m2) 1990-2000 (m2)
400.000 250.000 350.000
300.000 200.000
250.000 150.000 200.000 100.000 150.000 Tendència 100.000 50.000 50.000 0 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Apartaments Xalets Altres
Font: Quadre 2.14 Font: Quadre 2.14 d’elaboració de productes alimentaris i begudes, i les de Gràfic 2.19: Superfície autoritzada per a construccions 2 la fusta i el moble tendeixen a incrementar la importàn- 1990-2000 (m ) cia relativa en el conjunt del sector industrial. 100% Per al sector de la construcció, es disposa d’un indica- dor que, tot i que també presenta limitacions, reflecteix 80% bastant bé les variacions del ritme d’activitat. Es tracta de 60% les xifres de la superfície construïda destinada a tres grans tipus d’usos: dos de caire residencial –apartaments i xalets– 40% i un altre que agrupa les edificacions destinades a activitats 20% econòmiques –despatxos, naus i magatzems, i hotels.
Aquestes dades es presenten en el quadre 2.14 per al 0% 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 període 1990-2000, detallades per parròquies, i, si bé es Apartaments Xalets Altres tracta de xifres en termes físics, que no incorporen cap valoració monetària –amb les mancances que això com- Font: Quadre 2.14 porta–, permeten obtenir una aproximació raonable al nivell d’activitat desenvolupat pel sector de la construcció. 10,17% en relació amb l’any anterior, va provocar una El primer aspecte que es pot assenyalar, respecte a l’exer- inflexió en la corba que marca la tendència dels darrers cici del 2000, és la disminució registrada en el volum total anys, si bé la millora que sembla apuntar-se els primers de construccions, després de dos anys amb un ritme de mesos del 2001 podria fer que, segons les dades per al creixement força important (vegeu el gràfic 2.17). total de l’any, la tendència alcista es tornés a recuperar. Aquesta ruptura de la dinàmica alcista, concretada Cal tenir en compte que els quasi 240.000 m2 que es van en una reducció de la superfície total construïda del construir l’any 2000, tot i comportar un descens aprecia-
58 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.14 : Superfície autoritzada per a construccions 1990-2000 (m2)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
Apartaments Canillo 48.472 19.145 6.577 6.860 9.505 6.379 1.686 7.922 17.901 18.780 17.118 Encamp 25.564 33.545 54.146 8.143 29.818 23.632 31.011 18.548 11.242 29.870 25.151 Ordino 21.837 11.056 5.197 1.856 6.580 9.592 9.360 14.922 20.285 17.095 18.552 La Massana 41.050 31.280 23.980 13.551 19.225 17.059 5.912 7.234 8.908 20.957 12.040 Andorra la Vella 39.610 48.201 89.978 8.617 46.813 37.097 57.287 9.217 36.385 48.122 27.344 Sant Julià de Lòria 14.630 12.105 4.971 8.564 44.393 13.225 11.515 5.653 10.672 17.324 11.867 Escaldes-Engordany 42.011 13.557 25.415 12.886 13.276 26.870 26.510 24.583 11.268 51.337 37.043 Total apartaments 233.174 168.889 210.264 60.477 169.610 133.854 143.281 88.079 116.661 203.485 149.115
Xalets Canillo 388 962 - 651 - 1.785 481 1.897 1.567 2.814 1.944 Encamp 812 1.956 864 976 2.882 2.976 3.334 1.620 1.169 673 2.651 Ordino 1.663 855 1.334 1.065 1.747 - 1.392 375 1.683 3.381 2.027 La Massana 9.275 5.361 2.088 5.469 4.213 2.355 1.772 3.445 874 4.171 9.580 Andorra la Vella 1.836 2.169 2.229 2.377 2.437 683 2.217 3.156 3.465 479 1.296 Sant Julià de Lòria 3.191 4.002 5.239 5.737 2.838 1.798 2.306 987 2.676 2.903 4.271 Escaldes-Engordany 2.665 4.978 1.851 2.671 4.210 5.995 1.890 3.506 6.320 6.590 3.058 Total xalets 19.830 20.283 13.605 18.946 18.327 15.592 13.392 14.986 17.754 21.011 24.827
Altres edificis (*) Canillo 12.345 12.154 2.718 660 4.050 518 3.225 4.568 6.204 2.930 36.704 Encamp 6.852 14.563 11.338 80 1.155 4.338 2.147 - 6.019 11.345 6.639 Ordino 1.387 1.363 5.291 648 1.617 575 2.730 4.949 4.283 - 3.357 La Massana 21.097 4.104 8.000 1.324 10.067 - 2.593 7.286 7.627 15.214 203 Andorra la Vella 2.608 13.826 41.051 4.009 3.845 - 5.344 5.442 17.766 3.973 9.558 Sant Julià de Lòria 18.460 5.722 2.721 1.680 3.086 828 126 240 1.800 2.062 616 Escaldes-Engordany 20.578 8.311 13.611 1.818 30 4.128 2.180 - 3.559 418 2.921 Total altres edificis 83.327 60.043 84.730 10.219 23.850 10.387 18.345 22.485 47.258 35.942 59.998
Total construccions Canillo 61.205 32.261 9.295 8.171 13.555 8.682 5.392 14.026 25.672 24.524 55.766 Encamp 33.228 50.064 66.348 9.199 33.855 30.946 36.492 19.903 18.430 41.888 34.441 Ordino 24.887 13.274 11.822 3.569 9.944 10.167 13.482 20.246 26.251 20.476 23.936 La Massana 71.422 40.745 34.068 20.344 33.505 19.414 10.277 17.965 17.409 40.342 21.823 Andorra la Vella 44.054 64.196 133.258 15.003 53.095 37.443 64.848 17.815 57.616 52.574 38.198 Sant Julià de Lòria 36.281 21.829 12.931 15.981 50.317 15.851 13.947 6.880 15.148 22.289 16.754 Escaldes-Engordany 65.254 26.846 40.877 17.375 17.516 36.993 30.580 28.089 21.147 58.345 43.022 Total construccions 336.331 249.215 308.599 89.642 211.787 159.833 175.018 124.924 181.673 260.438 233.940
*Inclou despatxos, magatzems i hotels. Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí mensual de conjuntura). ble respecte a l’exercici precedent, representen el quart nen les construccions, es pot observar que els aparta- valor més elevat dels últims deu anys, després dels exer- ments representen sempre el percentatge majoritari de la cicis de 1991, 1992 i 1999. superfície total construïda –més del 60% en tots els anys Si es considera l’evolució dels diferents components del període 1990-2000 i, de vegades, més del 80% (vegeu de la variable, segons els tipus d’usos als quals es desti- els gràfics 2.18 i 2.19)–. Aquest fet implica un incidèn-
59 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
cia encara més acusada per a l’any 2000, ja que la super- manera que la línia que revela la tendència de la sèrie fície destinada a apartaments va disminuir un 26,72% i seguí una lleugera baixada entre els primers anys noran- va induir, així, a una tendència negativa que no va poder ta i el bienni 1995-1996, i els anys següents –1998 a ser compensada pel creixement força notable registrat 2000– experimentà una certa recuperació. per les construccions destinades a xalets o a altres usos, De tota manera, aquest grup d’edificacions és, amb que van augmentar en proporcions del 18,16% i del molta diferència, el que manté una estabilitat més gran, 66,93% respectivament. com reflecteix la diferència que s’observa entre els dos Així doncs, sembla que el mercat immobiliari desti- valors extrems de la sèrie històrica utilitzada, que és d’1,9 nat a activitats econòmiques va seguir una pauta de nota- vegades per a la superfície construïda de xalets (entre els ble dinamisme durant l’any 2000 i, a una escala més valors del 2000 i del 1996), mentre que en el grup d’a- reduïda, també la construcció de xalets va augmentar partaments és de 3,9 vegades (per als valors de 1990 i sensiblement, mentre que la contracció experimentada 1993) i en el d’altres construccions, de 8,3 vegades (per en els edificis residencials d’apartaments és la que va als anys 1992 i 1993). En definitiva, aquestes disparitats condicionar l’evolució global de l’exercici. revelen que la construcció de xalets resulta relativament Tanmateix, si es considera la tendència que es pot poc sensible als moviments recessius del cicle econòmic, definir sobre una sèrie històrica relativament llarga –en mentre que la construcció d’apartaments ho és força més aquest cas s’ha utilitzat la sèrie 1990-2000–, s’observa i les edificacions destinades a activitats econòmiques que els moviments que segueixen les línies corresponents componen el grup que presenta una sensibilitat més gran a la superfície autoritzada per a apartaments i per a altres a aquests tipus d’oscil·lacions. edificacions –és a dir, destinades a activitats econòmi- Si es considera la distribució per parròquies de la ques– presenten un marcat paral·lelisme. Així, en amb- variable analitzada, l’any 2000 es va registrar una dismi- dós casos, entre 1991 i 1995, es registra un moviment a nució de la superfície construïda total en la majoria dels la baixa clar, mentre que, després de 1997, el pendent de casos, amb les dues úniques excepcions de Canillo –que la línia canvia, es fa positiu i marca una dinàmica de crei- va més que duplicar la quantitat corresponent a l’any xement. L’any 2000 és el que introdueix una situació anterior– i Ordino, que va registrar un increment del diferent, que implica la continuïtat de la tendència crei- 16,9%. En sentit contrari, a la parròquia de la Massana xent per a la línia que correspon a altres edificis, mentre la superfície construïda l’any 2000 va ser un 45,9% infe- que la que representa la superfície d’apartaments marca rior a la de l’any anterior, i en les quatre restants un punt d’inflexió. –Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de D’això es desprèn que, malgrat les possibles dispari- Lòria i Encamp–, també es va donar una xifra inferior a tats que ocasionalment puguin existir en els valors de la la de l’exercici precedent en percentatges del 27,3%, el superfície construïda destinada a apartaments i a activi- 26,3%, el 24,8% i el 17,8% respectivament. tats econòmiques, les tendències generals per als dos L’any 2000, Canillo va destacar clarament com la grups són força similars, cosa que, d’altra banda, sembla parròquia en la qual es va desenvolupar una activitat lògica. La construcció de xalets, en canvi, presentà una constructiva més intensa, circumstància que es produeix estabilitat considerable durant el període 1990-2000, de per primer cop en el període 1990-2000 i que deriva del
60 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
valor, notablement alt, que va assolir la superfície cons- Com a darrera qüestió d’aquest apartat, es pot fer truïda destinada a activitats econòmiques, que, per a una ràpida referència a un conjunt de normes aprovades aquell exercici, va ser similar a la xifra acumulada per a al llarg de l’any 2000, que afecten algun dels sectors con- tot el període 1991-1999. Per tant, la distribució per siderats. Així, amb data 22-6-2000, es va aprovar la Llei parròquies de la superfície construïda l’any 2000 va d’agricultura i ramaderia (BOPA núm. 41/12 del 29-7- resultar atípica com a conseqüència d’aquest fet. 2000), la qual, segons s’explicita en l’exposició de motius, Tanmateix, si s’observen els deu anys anteriors pretén contribuir a aconseguir "...una estructura cohe- (1990-1999), Andorra la Vella és la parròquia que apa- rent que permeti el manteniment i alhora l’evolució de reix amb més freqüència com la primera per la quantitat l’agricultura i la ramaderia en harmonia amb el context de superfície construïda, ja que això ocorre en set oca- peculiar d’un país turístic de muntanya". sions, mentre que en dos exercicis va ser la Massana la D’acord amb això, es considera que "...la dotació de parròquia que va assolir la xifra més elevada i en una oca- mitjans públics a l’agricultura i, sobretot, a la ramaderia, sió ho va ser Escaldes-Engordany. De fet, si es conside- s’ha d’entendre com una retribució pels serveis realitzats ra la superfície total construïda al Principat durant el per a la preservació de la natura i del territori, i com una període 1990-2000 (que va ser de 2,33 milions de m2), redistribució de les rendes que genera, d’una manera Andorra la Vella destaca clarament com la parròquia indirecta, el manteniment del paisatge en el sector turís- amb una major participació, seguida d’Escaldes- tic i comercial del país". Igualment, s’assenyala que Engordany: un 24,8% i un 16,6% respectivament. Per "...l’agricultura i la ramaderia han d’especialitzar-se en tant, les dues parròquies que integren l’aglomeració l’obtenció de productes amb més valor afegit, en la línia urbana central han absorbit el 41,4% de tota la superfí- de la producció biològica i integrada". cie construïda els darrers onze anys. Amb aquests objectius, la Llei d’agricultura i rama- En resum, doncs, es pot considerar que l’exercici de deria es desenvolupa en vuit capítols, centrats a establir l’any 2000 va resultar relativament favorable per al sec- les condicions de desenvolupament, les obligacions de tor de la construcció, tot i que no es va assolir un nivell registre, el procediment de control, etc., d’aquestes acti- d’activitat tan elevat com l’any anterior. Les edificacions vitats. Es pot destacar que un dels capítols més relle- destinades a apartaments van ser les que van condicio- vants, per l’extensió i el grau de detall que assoleix, és el nar el retrocés registrat, ja que tant els xalets com les dedicat als diferents tipus d’ajuts que pot rebre el sector, construccions per a activitats econòmiques van mante- aspecte que incorpora una novetat important per a nir un ritme de creixement significatiu. D’això es aquestes d’activitats (capítol IV de la Llei). desprèn que el clima econòmic, que va mantenir unes D’altra banda, el reglament pel qual es regulen les condicions positives una bona part de l’any, va resultar activitats alimentàries, aprovat amb data 12-7-2000 favorable per al sector, com també el manteniment de (BOPA núm. 38/12 del 19-7-2000), tal com s’especifica tipus d’interès moderats, si bé, previsiblement, els ele- en l’exposició de motius, s’adreça a "...fixar les condicions vats preus vigents en el mercat i un cert afebliment de la tècniques i higienicosanitàries que s’han de complir en demanda van condicionar un impuls menys vigorós que l’exercici de les activitats alimentàries i establir les bases durant l’exercici precedent. legals per instaurar un sistema de vigilància alimentària
61 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
caracteritzat per un control integral...". D’acord amb nació a l’abast del Govern i els comuns, i distingeix dues això, els deu títols en els quals s’estructura tracten un fases en el desenvolupament del planejament, una pri- conjunt ampli d’aspectes: els requisits generals per als mera, constituïda per la redacció i l’aprovació dels plans aliments i els productes alimentaris; els procediments d’ordenació i urbanisme parroquial i la seva divisió en per als intercanvis amb l’exterior i el transport d’aquests unitats d’actuació, i una altra posterior d’actuació, que productes; les condicions tècniques i sanitàries dels comporta l’execució de la planificació amb la redacció i establiments, les indústries i el personal manipulador; l’aprovació dels plans parcials, promoguts pel sector pri- els sistemes de control, inspecció i presa de mostres; les vat, i dels plans especials promoguts pel sector públic. infraccions i el règim de sancions, etc. Igualment, la Llei delimita les competències dels Amb un abast més ampli, el 22-6-2000 es va apro- òrgans que intervenen en la planificació, l’urbanisme i var la Llei de seguretat i qualitat industrial (BOPA la construcció, estableix els instruments dels quals dis- núm. 41/12 del 29-7-2000), que tracta un extens ven- posen el Govern i els comuns, regula la competència tall de qüestions al llarg dels cinc títols que inclou: els dels comuns per atorgar llicències i crea la Comissió objectius de modernització i millora de la competitivi- Tècnica d’Urbanisme. Lògicament, també inclou les tat de la indústria perseguits, com també de seguretat i qüestions referents al règim de disciplina i control qualitat en les activitats transformadores; els mecanis- urbanístics, les possibles infraccions i les consegüents mes de registre i els instruments de control; les respon- sancions. sabilitats dels agents que intervenen en aquest sector; Encara que amb una rellevància més limitada, es les possibles infraccions i el règim sancionador. pot esmentar també, en relació amb el sector de la També cal fer referència a una llei que incideix construcció i amb les activitats d’intermediació en el d’una manera molt general sobre el conjunt de les acti- mercat immobiliari, la Llei dels agents i gestors immo- vitats del Principat, encara que, potser, afecta d’una biliaris, aprovada amb data 15-12-2000 (BOPA núm. manera més immediata el sector de la construcció. Es 3/13 del 10-1-2001), que regula detalladament l’activi- tracta de la Llei general d’ordenació del territori i urba- tat d’aquests professionals, com també la creació i les nisme, aprovada amb data 29-12-2000 (BOPA núm. atribucions del corresponent col·legi professional. 10/13 del 24-1-2001). Aquesta llei atorga als comuns la potestat per qualificar el seu sòl parroquial i redactar II.4 - Comerç i turisme llurs plans "...d’acord amb la seva pròpia especificitat, Malgrat que, tal com s’ha assenyalat en apartats ante- criteris de creixement i política urbanística comunal", riors, es disposa d’algunes dades globals que permeten encara que això ha de situar-se "...dins el marc d’una fer una certa aproximació al pes dels principals sectors política nacional d’ordenació i de l’edificació global econòmics en la base productiva del país –com ara les establert per la llei". explotacions sectorials del nombre de treballadors i d’u- El contingut de la Llei general d’ordenació del terri- nitats empresarials–, la informació que s’hi pot afegir en tori i urbanisme és força ampli, però, en un intent de una gran part dels casos és força limitada. En conse- resumir-ne els principals aspectes, es pot indicar que qüència, les possibilitats d’aprofundir en l’evolució d’a- defineix el règim general del sòl i els instruments d’orde- quests sectors –principalment, el comerç, els serveis de
62 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
diversos tipus i, en part, també l’hoteleria, que, com s’ha tes significativament més elevat que els moviments de vist abans, són els més importants de l’economia ando- signe contrari, amb un saldo net positiu de 30 llicències rrana per efectius laborals– i de situar les modificacions per a cadascun dels dos tipus de comerç esmentats. El que experimenten, són molt reduïdes. sector de serveis diversos –que agrupa un conjunt dispar La principal informació que es pot afegir a les dades d’activitats–, però, és el que va assolir un saldo positiu esmentades per al sector dels serveis –excepte en el cas més voluminós, de 71 moviments, seguit del d’hotels, del sector financer i de l’activitat hotelera, per als quals es bars i restaurants, amb un saldo de 39 moviments, situa- disposa de dades addicionals– és la referent als movi- ció atribuïble, en part, a l’elevada mobilitat que registren ments d’altes i baixes en les llicències d’activitat (les aquestes activitats. quals s’inclouen en el quadre 2.15), si bé la capacitat Altres sectors en els quals, l’any 2000, els moviments explicativa d’aquestes dades és molt escassa, ja que, com d’altes van superar significativament els de baixes van ser s’ha indicat, no permeten obtenir cap referència respecte el ram de l’automòbil, el d’estudis, assessorament i al volum d’activitat econòmica que hi ha darrere de assistència, el de transport i activitats annexes, i el d’or- cadascun dels moviments comptabilitzats11. Tot i això, ganismes financers i assegurances. Per tant, d’acord amb aquestes dades proporcionen, si més no, una primera aquestes dades, tant el sector de la distribució comercial noció de l’evolució relativa de cadascuna de les branques –en els seus diferents segments–, com el de l’hoteleria, el terciàries, si bé també cal tenir en compte que determi- del transport, el d’organismes financers i assegurances, el nades activitats presenten normalment una mobilitat de consultories i assessorament, i el d’altres serveis diver- empresarial elevada en relació amb altres. sos van mantenir un dinamisme significatiu, l’any 2000, El conjunt de les activitats comercials i de serveis va encara que les dades utilitzades no permeten situar en assolir, l’any 2000, un saldo positiu força elevat en els termes relatius la millora de cadascuna de les branques moviments d’altes i baixes, en el qual l’única branca que del sector dels serveis. no va participar va ser la del comerç majorista d’alimen- Es pot assenyalar que les dades incloses en el quadre tació –que va presentar un nombre de baixes superior al 2.15, que abasten el període 1991-2000, revelen un pro- d’altes–, mentre que la resta va presentar un saldo posi- gressiu augment en el nombre de moviments, tant d’al- tiu en tots els casos (vegeu el quadre 2.15). Lògicament, tes com de baixes, durant l’interval temporal considerat, el valor d’aquest saldo va ser petit en valors absoluts en especialment si es compara el quinquenni 1991-1995 determinats casos –principalment en les branques de amb el 1996-2000, cosa que es pot interpretar com el sanitat, ensenyament i reparacions diverses–, mentre reflex del ritme d’adaptació a les condicions del mercat, que, en altres branques, va assolir quantitats relativament que s’ha intensificat els darrers anys. elevades. D’altra banda, en el cas de l’hoteleria, es disposa de Així, el conjunt del comerç al detall –alimentari i dues informacions complementàries que proporcionen d’altres tipus de productes– va presentar un nombre d’al- elements de referència rellevants per valorar la marxa d’a-
11. També cal afegir-hi, com s’ha fet en el cas de les dades presentades en el quadre 2.13, que les xifres corresponents a l’exercici del 2000 no són totalment homogènies amb les d’anys anteriors, ja que, encara que procedeixen de la mateixa font, han estat explotades amb criteris que poden incorporar alguna diferència (vegeu nota núm. 9).
63 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.15 : Moviment registrat en activitats comercials i de serveis. 1991-2000
1991 1992 1993 1994 1995
Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes
Comerç al major d'alimentació 25 14 26 14 18 20 22 22 27 16 Comerç major altre que aliment. 47 32 39 23 48 69 73 43 65 42 Engròs interind. i intermed. comerç 12 3 6 4 5 7 13 8 2 5 Comerç al detall d'alimentació 26 37 33 33 26 69 36 39 20 26 Comerç detall altre que aliment 124 111 138 122 138 212 151 154 152 132 Ram de l'automòbil 26 18 39 30 34 44 36 35 27 17 Reparacions diverses 3 3 5 4 4 7 4 2 2 6 Hotels, bars i restaurants 72 52 82 88 103 108 109 84 111 80 Transports i activitats annexes 22 14 11 15 15 102 18 22 19 27 Estudis, consells i assistència 47 19 50 25 49 36 43 26 60 23 Sanitat 1 0 5 0 6 3 4 0 1 2 Ensenyament i guard. d'infants 1 0 0 3 3 0 0 1 2 0 Serveis recreat., cult. i esport. 6 4 8 5 4 9 15 9 9 4 Serveis diversos 65 30 60 32 57 71 69 47 68 49 Organismes financers i assegur. 9 1 15 5 11 2 2 4 5 4 Total 486 338 517 403 521 759 595 496 570 433
1996 1997 1998 1999 2000
Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes
Comerç al major d'alimentació 36 39 38 43 41 41 25 25 38 49 Comerç major altre que aliment. 111 114 114 108 133 108 89 79 96 90 Engròs interind. i intermed. comerç 34 21 28 25 35 28 28 16 34 26 Comerç al detall d'alimentació 49 62 55 71 77 73 57 66 86 56 Grans magatzems 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 Comerç detall altre que aliment 238 296 251 320 279 253 189 188 291 261 Ram de l'automòbil 58 47 48 56 51 60 50 45 94 69 Reparacions diverses 12 9 14 11 9 15 5 9 8 7 Hotels, bars i restaurants 124 159 170 176 154 119 112 152 192 153 Transports i activitats annexes 25 30 27 62 27 27 22 24 34 18 Estudis, consells i assistència 45 36 53 32 65 51 47 39 57 32 Sanitat 4 2 2 9 3 3 3 3 2 1 Ensenyament i guard. d'infants 9 7 4 12 4 7 3 3 6 2 Serveis recreat., cult. i esport. 9 10 14 9 16 4 5 9 17 10 Serveis diversos 90 72 90 66 108 72 95 86 141 70 Organismes financers i assegur. 6 6 7 13 16 9 6 7 18 3 Total 850 910 916 1.013 1.018 871 736 751 1.114 847
Font: Departament de Comerç. questa activitat. Es tracta de les dades del nombre d’ho- En el quadre 2.16, s’inclouen les dades del nombre tels i de places hoteleres existents al Principat, i de les d’hotels i de places hoteleres existents en la temporada relatives al nivell d’ocupació aconseguit per aquests esta- 2000-2001 detallades per parròquies, com també aques- bliments en les principals temporades turístiques de l’any. ta mateixa informació per a la temporada 1995-1996,
64 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.16 : Nombre d'hotels i aparthotels i de plaçes hoteleres a Andorra
Temporada 2000-2001 Luxe i alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Total
Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions
Andorra la Vella 15 1.242 28 1.204 18 408 61 2.854 Escaldes-Engordany 7 815 27 1.522 12 322 46 2.659 Sant Julià de Lòria 2 78 11 679 2 19 15 776 Encamp 18 929 33 1.305 5 133 56 2.367 Ordino 2 66 14 477 4 97 20 640 La Massana 9 548 19 830 5 185 33 1.563 Canillo 8 765 20 777 6 126 34 1.668 Total 61 4.443 152 6.794 52 1.290 265 12.527
Temporada 1995-1996 Luxe i alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Total
Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions
Andorra la Vella 12 884 29 1.229 24 595 65 2.708 Escaldes-Engordany 6 767 30 1.734 11 304 47 2.805 Sant Julià de Lòria - - 11 689 7 141 18 830 Encamp 14 797 31 1.134 16 509 61 2.440 Ordino - - 13 412 6 127 19 539 La Massana 6 476 18 813 9 274 33 1.563 Canillo 7 370 8 354 14 544 29 1.268 Total 45 3.294 140 6.365 87 2.494 272 12.153
Font: Departament de Turisme. Sindicat d'Iniciativa.
cosa que permet obtenir una aproximació a les transfor- gaire envergadura i, d’altra banda, cal tenir en compte macions registrades en l’estructura hotelera del país en que, sovint, deriven del procés d’actualització i millora un interval relativament curt. del parc hoteler, de manera que moltes de les que esta- Si es comparen les dades referents als establiments dísticament es comptabilitzen com a desaparicions d’es- hotelers per a la temporada 2000-2001 amb les de l’e- tabliments responen al tancament temporal per procedir xercici anterior, les diferències apreciables són poc relle- a obres de reforma que permetin adaptar els establiments vants. Així, el nombre total de places va augmentar en a uns estàndards de qualitat més elevats. vuit, cosa que equival a un increment percentual de De fet, si la comparació d’aquestes dades s’efectua només el 0,06%, pràcticament irrellevant. El nombre entre dues temporades que siguin una mica més distants d’establiments, en canvi, va registrar una modificació –com les dues que s’inclouen en el quadre 2.16–, es pot més significativa, ja que va disminuir en tres unitats apreciar que la tendència és una disminució molt mode- sobre un total de 268 hotels que eren operatius la tem- rada en el nombre d’establiments, un increment més sig- porada 1999-2000. nificatiu del nombre de places hoteleres i un desplaça- En tot cas, les variacions detectables entre dues tem- ment que comporta una concentració més gran d’amb- porades consecutives resulta normal que no siguin de dues variables en el segment de més qualitat.
65 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Pel que fa a la primera d’aquestes qüestions, encara que, moltes vegades, es produeix com a conseqüència que entre la temporada de 1995-1996 i la del 2000-2001 dels treballs d’adequació i millora dels hotels de més es registra una reducció relativament petita en el nombre antiguitat. total d’hotels (de set unitats), l’evolució dels darrers deu Igualment, les dades presentades en el quadre 2.16 anys suggereix una situació gairebé d’estabilitat, ja que el posen de manifest una millora gradual de la qualitat de 1991 operaven 271 hotels, cinc anys després la xifra era l’hoteleria, que es revela en el percentatge més gran de de 272 i, entre 1998 i 2000, van oscil·lar entre 268 i 265. places hoteleres que correspon els darrers anys als esta- Si es considera que, com s’ha indicat, existeix un procés bliments que s’han qualificat com de categoria de luxe i de reforma i adequació que afecta una part del parc hote- alta12. Així, si la temporada 1991-1992 el percentatge ler –que, a més, previsiblement tendeix a augmentar–, d’habitacions corresponent als establiments considerats com a conseqüència del qual es registra una retirada tem- com de categoria alta i de luxe era d’un 24,0% i els de poral del mercat d’alguns establiments, es pot considerar mitjana-alta representaven un 51,5% més, la de 1995- que el nombre total d’hotels tendeix a mantenir-se en 1996 les proporcions d’habitacions que incloïen aquests una xifra força estable. dos mateixos segments eren del 27,1% i del 52,4% res- D’altra banda, malgrat que els processos d’adaptació pectivament. Lògicament, el percentatge de places hote- tendeixen a fer disminuir el nombre d’habitacions dels leres corresponents als establiments de categoria mitja- establiments que són objecte de reforma, les exigències na-baixa va seguir una progressió descendent paral·lela. de qualitat són progressivament més elevades i, per tant, En la darrera temporada 2000-2001, els hotels de la comporten habitacions més espaioses, amb bany, super- categoria més elevada concentraven el 35,5% de les pla- fícies comunes més àmplies, etc. Així, doncs, s’aprecia un ces hoteleres i els de categoria mitjana-alta, un 54,2% augment continu de la dimensió mitjana dels establi- més, amb la qual cosa sembla patent que, al marge d’al- ments hotelers, de manera que, si l’any 1991 era de 43,8 gun possible biaix poc rellevant introduït per l’ajusta- habitacions per hotel, el 1995 havia pujat fins a 44,7 ment a l’alça de les tarifes, es constata una clara millora habitacions per hotel i les dues darreres temporades en la qualitat de l’oferta hotelera del país que, en termes (1999-2000 i 2000-2001) es va situar en 46,7 i 47,3 generals, es pot també associar amb un augment del habitacions per establiment respectivament. poder adquisitiu dels visitants i amb l’intent d’atreure un El fet que els establiments hotelers de nova cons- turisme de més qualitat. trucció siguin relativament grans en comparació dels més La distribució per parròquies de l’oferta hotelera antics explica aquesta evolució que, com s’ha dit, implica presenta una clara concentració en el nucli central també que la construcció de nous establiments contra- Andorra la Vella-Escaldes, que la temporada 2000-2001 resti els efectes de reducció en el nombre d’habitacions absorbia el 44,0% de les places totals, mentre que
12. Atès que encara no ha estat desenvolupada una classificació oficial dels establiments hotelers, en les dades presentades en el quadre 2.16 s’ha mantingut un criteri homogeni amb l’utilitzat en edicions anteriors, basat fonamentalment en la tarifa oficial de preus dels hotels. Això pot provocar un cert efecte de desplaçament d’una part dels establiments i de les places hoteleres cap a segments de categories més elevades a causa de l’augment progressiu de les tarifes, si bé es pot considerar que aquest efecte no hauria d’ésser impor- tant –ja que s’ha intentat corregir les tarifes de referència d’acord amb l’evolució general dels preus–, i la seva incidència en les dades presentades es pot considerar marginal.
66 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.17 : Nivell d'ocupació hotelera en les principals èpoques de 1998, 1999 i 2000 (%)
Setmana Santa Juliol Agost Nadal Reis
1998 1999 2000 1998 1999 2000 1998 1999 2000 1998 1999
Canillo 82,2 98,4 82,1 41,6 48,2 29,0 68,2 75,9 73,5 95,8 93,4 Encamp 96,3 99,3 83,6 40,3 55,4 51,2 85,1 79,1 85,1 92,0 92,5 Pas de la Casa 71,2 96,0 81,7 - - - - - 71,1 - - Ordino 83,6 98,5 89,9 55,7 60,0 36,6 68,1 78,9 72,9 77,5 72,8 La Massana 79,6 95,1 77,2 34,6 40,3 34,6 78,7 65,9 68,1 88,1 94,3 Sant Julià de Lòria 88,7 97,2 92,2 38,0 44,1 40,0 75,8 79,6 77,0 90,4 86,7 Andorra la Vella 93,9 97,4 88,5 39,2 50,6 48,7 81,1 78,3 73,6 92,9 90,9 Escaldes-Engordany 92,6 97,0 95,5 37,6 43,7 41,4 75,7 75,1 76,7 93,1 92,8 Total 86,0 97,4 86,3 41,0 48,9 40,2 76,1 76,1 74,8 90,0 89,1 Total ponderat 87,0 97,3 86,2 39,5 48,5 42,1 77,8 76,0 75,1 91,6 91,2
Font: Unió Hotelera d'Andorra
Encamp aportava un 18,9% més de l’oferta existent. En participació en l’oferta total de places hoteleres, mentre sentit contrari, Ordino i Sant Julià de Lòria, amb un que Canillo la va incrementar en una xifra similar. Per 5,1% i un 6,2% de les places hotelers totals respectiva- tant, en la dècada dels noranta, s’observa una redistribu- ment, apareixen com les parròquies amb una oferta ció de l’oferta hotelera al país, que, com a trets més des- menor. tacats, comporta una pèrdua de pes relatiu de l’aglome- S’observa, però, la tendència a una certa desconcen- ració central d’Andorra la Vella-Escaldes i un augment tració de l’oferta hotelera, ja que una comparació entre apreciable de la participació de la parròquia de Canillo. les dades que s’inclouen en el quadre 2.16, corresponents Una altra dada que també aporta una informació a les temporades de 1995-1996 i 2000-2001, permet d’interès respecte a l’activitat del sector hoteler és la que constatar que el percentatge de places concentrades a reflecteix el nivell d’ocupació mantingut pels establi- Andorra la Vella i Escaldes-Engordany va passar en ments de les diferents parròquies durant les principals aquest període del 45,4% al 44,0%, i les situades a temporades turístiques de l’any. Les dades disponibles en Encamp del 20,1% al 18,9%. En canvi, va augmentar relació amb aquest aspecte es presenten en el quadre 2.17 sensiblement l’oferta hotelera ubicada a Canillo, que, la per a la temporada estival i per a la Setmana Santa dels temporada 1995-1996, representava el 10,4% de les pla- anys 1998, 1999 i 2000. L’enquesta mitjançant la qual ces totals i la temporada 2000-2001 va passar al 13,3% s’obtenen aquestes dades assoleix un grau de cobertura del total. força elevat, amb la qual cosa es pot considerar que Igualment, si la comparació es realitza entre aquesta reflecteix prou bé l’activitat del sector en les èpoques de darrera temporada i la de 1991-1992, aquesta mateixa l’any considerades, les de major afluència de visitants tendència apareix encara més accentuada, de manera juntament amb la temporada d’esquí. que, en aquest període, el nucli Andorra la Vella- En efecte, la Setmana Santa de l’any 2000, la Unió Escaldes va reduir quasi quatre punts percentuals la seva Hotelera d’Andorra va enquestar 126 hotels i, els mesos
67 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
de juliol i agost, la mostra va ser de 121 i 129 establi- les àrees d’especialització turística, l’estacionalitat en l’o- ments respectivament, amb la qual cosa el percentatge de cupació hotelera –i en altres instal·lacions destinades cobertura de l’enquesta s’aproxima al 50% dels hotels, principalment al turisme– constitueix un problema de valor notablement elevat que permet atribuir una fiabili- difícil solució, que únicament la diversificació de l’oferta tat molt alta als resultats obtinguts. L’època de Nadal i pot contribuir a pal·liar. Malgrat això, la informació dis- Reis del 2000-2001 no va ser possible realitzar aquesta ponible apunta una major estabilitat dels indicadors d’o- enquesta, amb la qual cosa no es disposa de dades per a cupació dels establiments, cosa que ha comportat una aquestes dates, per més que la percepció dels agents del progressiva millora d’aquest problema en el Principat al sector és que el nivell d’ocupació assolit va ser força ele- llarg dels darrers anys. vat, en la línia del que s’havia aconseguit els anys ante- La desagregació per parròquies de les dades d’ocu- riors. pació hotelera no proporciona una pauta estable pel que Els resultats de l’enquesta revelen que els percentat- fa a aquelles localitats que presenten una major capacitat ges d’ocupació dels establiments hotelers, l’any 2000, es d’atracció de turistes, encara que, durant els tres exercicis poden considerar positius, tot i que representen una dis- considerats, Encamp apareix com la parròquia que asso- minució apreciable en tots els casos en relació amb la leix amb més freqüència el percentatge més elevat d’ocu- campanya de l’any anterior i, més aviat, se situen en una pació i, en sentit contrari, la Massana és la que, en un línia similar als valors assolits l’any 1998 (vegeu quadre major nombre de casos, presenta els percentatges d’ocu- 2.17). Així, el percentatge d’ocupació dels establiments pació més baixos. hotelers per al conjunt del país durant el mes d’agost del Unes dades de síntesi de considerable interès, pro- 2000 va ser del 75,1%, inferior al que es va assolir els dos porcionades pel Departament de Turisme, són les refe- exercicis precedents, però, el mes de juliol, el 42,1% d’o- rents al nombre total de visitants entrats al Principat al cupació aconseguit l’any 2000 supera el resultat de dos llarg de l’any, ja que, en definitiva, revelen amb una con- anys abans, malgrat que també és clarament inferior al de siderable precisió el volum total de demandants que l’any 199913. També es disposa de dades per al pont del accedeixen al mercat de serveis turístics de tota mena que Primer de Maig de l’any 2000, que, per al conjunt del país, ofereix el país. En el quadre 2.18, apareixen recollides reflecteixen un valor mitjà ponderat d’ocupació del 71,9%. aquestes dades per als dos exercicis de 1999 i 2000, desa- Per tant, el percentatge d’ocupació dels establiments gregades segons un triple criteri: la nacionalitat dels visi- hotelers durant l’exercici del 2000 va experimentar una tants, la frontera d’entrada al país i la consideració de la reducció d’una certa significació respecte a l’any anterior, seva tipologia segons dos possibles tipus, els turistes i els tot i que els nivells aconseguits resulten prou acceptables. excursionistes14. Tanmateix, com ocorre d’una manera generalitzada en L’increment registrat durant l’exercici del 2000 del
13. Per al conjunt del país, s’ha calculat la mitjana ponderada aplicant al nombre de places hoteleres de cada parròquia el percentatge d’ocupació que correspon al conjunt d’esta- bliments de la parròquia, amb la qual cosa es tenen en compte les diferències quant a places hoteleres existents en cada cas. Com a conseqüència d’això, la mitjana total pondera- da difereix una mica del valor mitjà total calculat com la mitjana aritmètica simple.
14. Es consideren excursionistes aquells visitants que passen menys de 24 hores en el país i turistes els que hi pernocten almenys una nit.
68 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.18: Visitants d'Andorra per tipus i nacionalitat. 2000
Turistes (*) Excursionistes (**) Total (%) Total (%)
Frontera d'entrada Nacionalitat 1999 2000 1999 2000 1999 2000
Sant Julià de Lòria Espanyols 1.427.119 2.132.362 3.473.971 3.804.257 4.901.090 52,02 5.936.619 54,01 Francesos 122.723 148.823 311.862 314.370 434.585 4,61 463.193 4,21 Altres 68.379 71.126 137.146 90.636 205.525 2,18 161.762 1,47
Pas de la Casa Espanyols 158.746 82.348 169.380 212.360 328.126 3,48 294.708 2,68 Francesos 498.493 381.050 2.823.722 3.513.561 3.322.215 35,26 3.894.611 35,43 Altres 71.541 133.380 158.684 107.012 230.225 2,44 240.392 2,19
Total Espanyols 1.585.865 2.214.710 3.643.351 4.016.617 5.229.216 55,50 6.231.327 56,69 Francesos 621.216 529.873 3.135.584 3.827.931 3.756.800 39,87 4.357.804 39,65 Altres 139.920 204.506 295.830 197.648 435.750 4,62 402.154 3,66
Total Visitants 2.347.001 2.949.089 7.074.765 8.042.196 9.421.766 100,00 10.991.285 100,00
(*) Visitants que pernocten com a mínim una nit al país (**) Visitants que només passen un dia al país Font: Departament de Turisme.
nombre total de visitants rebuts pel país resulta certa- per un predomini clar dels excursionistes, però, a expenses ment força notable, ja que puja al 16,7% i se situa, en de verificar en exercicis posteriors la continuïtat de la valors absoluts, molt a prop dels onze milions de perso- tendència, aquest canvi representa una variació que cal nes, enfront dels 9,42 milions de visitants registrats l’any valorar positivament. 1999, que ja representaven una xifra considerable. Per nacionalitats, és apreciable un increment dels D’altra banda, és interessant remarcar que l’augment més visitants espanyols de major envergadura que el registrat important el van registrar els qualificats com a turistes,és en el cas dels francesos, tot i que aquests darrers també a dir, aquells visitants que efectuen una estada més pro- van augmentar significativament. Així, el nombre de longada al país i, per tant, generen més riquesa. visitants de nacionalitat espanyola va augmentar un En concret, el nombre de turistes va créixer un 19,2% l’any 2000, mentre que els francesos van augmen- 25,7%, mentre que el d’excursionistes ho va fer un 13,4%, tar un 16,0%. Com a resultat d’això, el percentatge que amb la qual cosa la proporció del primer d’aquests dos representaren els espanyols en el total dels visitants, l’any tipus de visitants va incrementar clarament el seu pes 2000, va passar a ser del 56,7% i el dels francesos, del relatiu en el total. Així, si l’any 1999 la proporció de 39,7%, mentre que l’any anterior va ser del 55,5% i del turistes en el total dels visitants era del 24,9%, l’any 2000 39,9% respectivament. la seva participació va passar a ser del 26,8%, és a dir, A més, cal destacar que el nombre de turistes espan- quasi dos punts percentuals més. Lògicament, en un sol yols va créixer molt notablement (un 39,7%, mentre que exercici no es pot donar una transformació radical en el l’increment registrat pels excursionistes d’aquesta nacio- patró dels visitants del país, caracteritzat tradicionalment nalitat va ser del 10,3%); en canvi, en el cas dels france-
69 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
sos, el nombre de turistes va disminuir (un 14,7%) i el país durant aquesta estació de l’any. Aquesta informació creixement es concentrà en la categoria dels excursionis- és elaborada anualment per l’associació Ski-Andorra i tes. D’aquesta manera, amb les dades de l’any 2000, la permet valorar els principals aspectes relatius a la pràcti- distribució dels visitants entre ambdues tipologies en el ca de l’esquí en el conjunt de les instal·lacions existents cas dels espanyols és d’un 35,5% de turistes i un 64,5% al Principat. d’excursionistes, i en el dels francesos, la primera d’elles Una de les dades de síntesi més rellevants en aquest representa el 12,2% del total i la segona, el 87,8%. sentit és el nombre total de dies d’esquí venuts per les Això vol dir que la demanda procedent d’Espanya estacions al llarg de la temporada, en aquest cas, corres- està incrementant la seva importància des de dos punts ponent als anys 2000-200115. D’entrada, es pot assenya- de vista: d’una banda, pel fet de mantenir un creixement lar que la duració de la temporada va ser una mica més més intens que en el cas de l’altre component important curta que en anys anteriors, ja que els dies d’obertura de –la procedent de França– i, de l’altra, per tenir per als les pistes van ser un total de 139, cosa que representa una espanyols un pes relatiu força més elevat la tipologia certa disminució en relació amb el nombre de dies d’o- dels turistes que, a més, tendeix a augmentar, al contrari bertura de les temporades anteriors, que, entre 1995 i del que s’observa per a França. De tota manera, també 1999, van oscil·lar entre 152 i 163. cal tenir en compte que el fet de disposar de dades A més, la climatologia tampoc no va resultar favora- homogènies només per a dos exercicis restringeix l’abast ble per a la pràctica de l’esquí, ja que, al començament de de la interpretació, que caldrà corroborar en anys poste- la temporada –que es va iniciar el 5 de desembre–, va riors. haver-hi poca neu i es van registrar temperatures elevades S’hi pot afegir que els visitants d’altres nacionalitats, per a l’època. Igualment, al llarg de la temporada, les esta- a part dels dos grups ja comentats, a més de tenir un pes cions es van veure obligades a tancar d’una manera par- relatiu força restringit –el 3,7% dels visitants totals per a cial o total diverses vegades a causa de la pluja o del vent. l’any 2000, dividits en proporcions bastants similars Malgrat això, el nombre total de dies d’esquí venuts entre turistes i excursionistes–, en l’exercici de referència no va experimentar una disminució massa important en van reduir un punt percentual la seva participació en les relació amb la temporada anterior, la qual va tenir una xifres totals, com a conseqüència d’haver experimentat durada més llarga i millors condicions. En concret, la una disminució del 7,7% en els valors absoluts en relació temporada 2000-2001 es va assolir una quantitat de amb les xifres de 1999. 2,256 milions de dies d’esquí venuts, mentre que la xifra Una informació que també és força important res- corresponent a la temporada anterior havia estat de pecte a l’activitat turística és la referent a la temporada 2,308 milions, amb la qual cosa la variació entre amb- d’esquí, en la mesura en què la pràctica dels esports d’hi- dues va ser del –2,3%. D’altra banda, es pot assenyalar vern constitueix un dels factors d’atracció principals del que el valor esmentat de 2,308 milions de dies d’esquí,
15. El concepte de dies d’esquí fa referència a l’estimació del nombre de jornades d’esquí venudes per les pistes. Es calcula sobre la base del nombre de forfets comercialitzats al llarg de la temporada i la durada d’aquests forfets, imputant als que són de temporada una utilització de vint dies, xifra mínima que fa rendible adquirir aquest tipus de forfet.
70 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
aconseguit la temporada de 1999-2000, representa el d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, amb màxim històric i els 2,256 milions de dies d’esquí corres- data 9-11-2000 (BOPA núm. 75/12 del 6-12-2000). ponents a la del 2000-2001 superen els valors assolits en Aquesta llei especifica els requisits exigibles per al bon tots els anys anteriors a 1999. funcionament de les instal·lacions d’esquí i determina les Per tant, es pot considerar que la inflexió que marca condicions per a la modificació de les instal·lacions exis- aquest indicador la darrera temporada, després d’haver tents i per crear-ne de noves. Igualment, especifica les mantingut un considerable creixement des del principi garanties i les responsabilitats tant dels encarregats de les dels anys noranta, és imputable exclusivament a les des- instal·lacions com dels usuaris, defineix les possibles favorables condicions de la climatologia, mentre que la infraccions i introdueix un règim de sancions. Aquesta capacitat d’atracció de les instal·lacions d’esquí continua llei, doncs, estableix un marc normatiu que permet situar essent força important, ja que, malgrat els elements des- les responsabilitats que concerneixen totes les parts favorables, va aconseguir un volum d’esquiadors molt implicades en la pràctica de l’esquí i les garanties de les similar al de la temporada anterior. quals gaudeixen. Cal recordar que la temporada 1992-1993, el nom- Un altre sector que també resulta afectat per un dels bre de dies d’esquí venuts per les pistes andorranes va ser desenvolupaments de la normativa és el de l’hoteleria, ja d’1,502 milions i set temporades després (1999-2000) que, amb data 8-11-2000, es va aprovar un conjunt d’on- havia passat a ser de 2,308 milions. Aquest creixement, ze reglaments que desenvolupen la Llei general de l’a- aconseguit en un període de temps relativament curt, és, llotjament turístic (del 30-6-1998, publicada en el per tant, certament destacat: un 53,7% en set anys, cosa BOPA núm. 37/10), els quals es van publicar en el que equival a una taxa de creixement anual acumulatiu BOPA núm. 71/12 del 28-11-200016. Aquests regla- del 6,3%. ments regulen d’una manera detallada els requisits que D’altra banda, les inversions realitzades cada any en han d’acomplir els diferents tipus d’establiments desti- les pistes d’esquí també representen quantitats impor- nats a l’allotjament turístic i els criteris per a la seva clas- tants, que produeixen efectes d’arrossegament significa- sificació en diverses categories, i fixen el procés per efec- tius sobre el conjunt de l’economia i generen un nombre tuar el procediment de classificació. D’aquesta manera, apreciable de llocs de treball, a més dels que són sostin- segons el que es determina en els esmentats reglaments, guts directament per aquestes instal·lacions. En concret, en un termini de setze mesos a partir de la seva entrada la temporada 2000-2001, aquestes inversions van pujar a en vigor –que va tenir lloc amb data 8 de gener de 2001–, una xifra de 2.729 milions de pessetes. el Ministeri encarregat del turisme publicarà un catàleg Una qüestió rellevant des del punt de vista normatiu, que reculli totes les dades pertinents relatives als allotja- que afecta les instal·lacions d’esquí i la pràctica d’aquest ments turístics, incloent-hi la seva classificació. esport, és l’aprovació de la Llei relativa a les estacions Un altre text legal al qual es pot fer referència, que
16. Cadascun d’aquests reglaments fa referència als diversos tipus d’allotjament turístic: hotels, hostals i residències, pensions, apartaments d’allotjament turístic, aparthotels, xalets d’allotjament turístic, bungalous, càmpings, albergs, cases de colònies i refugis de muntanya. En cada cas s’especifiquen els requisits exigibles als establiments i el procediment de classificació.
71 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.20: Actiu total i actius en bancs i institucions afecta, en aquest cas, el sector del transport, és la Llei de financeres del conjunt de la banca andorrana. 1990-2000 navegació aèria aprovada el 9-11-2000 (BOPA núm. (milers de milions de pessetes) 75/12 del 6-12-2000). Aquesta llei, que en la seva expo- sició de motius ja especifica que "les activitats aeronàuti- 1.800 Tendència 1.600 ques i la navegació aèria han tingut tradicionalment a 1.400 Andorra una transcendència escassa", s’adreça a regular 1.200 un seguit d’aspectes referits a la navegació aèria (espe- 1.000 cialment d’helicòpters), com el règim jurídic que afecta 800 la matriculació d’aeronaus, les infrastructures aeronàuti- 600 ques, el personal tècnic que pugui estar sotmès a llicèn- 400 200 cies o habilitacions, la capacitat inspectora de l’Estat, etc. 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
II.5 - Sector financer Actiu total Bancs i corresp. Els integrants principals del sector financer andorrà Font: Agrupació de Bans Andorrans –que, d’altra banda, és pràcticament l’únic sector econò- mic del país del qual es disposa d’informació àmplia i fia- ble– són les vuit entitats bancàries que hi operen17, men- banca es van mantenir en un nivell similar, en tots dos tre que la resta d’empreses que desenvolupen aquest casos, inferior a l’assolit l’any 1997 (vegeu gràfic 2.20). tipus d’activitats són comparativament poc importants i, El procés d’expansió dels actius totals de la banca a més, la informació disponible sobre aquestes és molt andorrana va tenir una intensitat considerable els pri- limitada. mers anys de la dècada dels noranta, de manera que, L’any 2000 es pot considerar que va ser un exercici entre 1990 i 1993, els actius globals de les entitats van força positiu per a l’activitat bancària, ja que va augmen- augmentar un 68,8%, cosa que equival a una taxa de crei- tar el volum dels recursos gestionats pel conjunt de les xement anual acumulatiu del 19,1% en termes nominals. entitats i, al mateix temps, el sector va obtenir uns resul- Els anys següents, però, el ritme de creixement es va tats que comporten una millora significativa en relació moderar sensiblement i, entre 1993 i 1997, els actius glo- amb els exercicis precedents. Com a primer indicador bals de la banca van registrar un increment del 21,7%, general d’activitat, es pot assenyalar que els actius totals equivalent a una taxa anual acumulativa del 5,0%, men- del conjunt del sector, l’any 2000, van augmentar un tre que el bienni 1998-1999 aquest agregat va disminuir 6,7% respecte a l’any anterior i van recuperar així una i l’any 2000, malgrat que va créixer significativament en dinàmica creixent que havia quedat interrompuda el relació amb l’exercici anterior, es va situar en un valor bienni 1998-1999, durant el qual els actius totals de la lleugerament superior al que havia assolit el 1997 (un
17. Les vuit entitats que actuen en el Principat es corresponen amb les que apareixen detallades en els quadres que s’inclouen en aquest apartat, amb la matisació que les dades corresponents al Banc Internacional d’Andorra i a la Banca Mora es presenten d’una manera consolidada. Igualment, cal indicar que, l’any 2000, va començar a operar una nova entitat, el Banc Sabadell d’Andorra, que es va constituir el 10 d’abril.
72 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
1,9% més gran en valors corrents, cosa que en termes viats no són part del balanç de les entitats –ja que no reals representa una certa contracció). constitueixen fons aliens cedits per tercers a les entitats Per tant, des del punt de vista d’aquesta magnitud, ni tampoc fons propis–, les dades que integren aquest l’evolució de la banca andorrana al llarg dels anys noran- instrument comptable no recullen d’una manera directa ta va seguir un procés de desacceleració que es va aquest volum de recursos gestionats, encara que generin començar a posar de manifest a partir de 1993 i, d’una una part substancial del negoci bancari. Per aquest manera molt més acusada, amb una situació de relatiu motiu, la interpretació que es pugui fer de les dades dels estancament, el darrer quadrienni 1997-2000. balanços de les entitats els darrers exercicis resulta parcial Tanmateix, tal com s’exposa en el requadre annex, l’ex- i no permet captar la totalitat de l’operativa, tot i que, plicació d’aquesta situació s’ha de buscar fonamental- lògicament, constitueix la informació bàsica sobre la qual ment en un canvi en la línia de negoci de les entitats i en s’ha de realitzar, com a punt de partida, qualsevol anàlisi una modificació dels hàbits dels usuaris dels serveis del sector. financers, que ha comportat una demanda de noves ope- El comportament descrit abans per al conjunt dels racions d’intermediació i custòdia en substitució d’una recursos gestionats per la banca l’any 2000, que resten part de l’operativa més tradicional. reflectits en els balanços de les entitats, ha estat condi- Aquestes transformacions comporten que les dades cionat principalment per l’evolució dels dipòsits dels que s’inclouen en el balanç de les entitats bancàries durant clients. Aquests dipòsits, l’any 1998, van registrar una els darrers exercicis expliquin d’una manera cada cop més significativa disminució i, si bé els dos exercicis parcial el conjunt del negoci bancari que, com s’ha indi- següents van experimentar un moviment de recupera- cat, s’ha anat decantant progressivament en major pro- ció, l’any 2000 encara representaven una xifra inferior porció cap a operacions de més valor afegit que els dipò- en un 2,3% en pessetes corrents a la que es va assolir sits i els mecanismes similars de captació d’estalvi. l’any 1997. Així, la compravenda i la custòdia d’accions, obliga- De fet, tal com es valora en el requadre adjunt, la cions, bons o altres actius financers, la participació en situació d’estancament que afecta els dipòsits de clients fons d’inversió de molt diversa composició, etc., han del conjunt de la banca els darrers exercicis respon a una guanyat terreny d’una manera important en l’operativa situació en la qual s’han conjuminat un seguit de factors bancària, especialment a partir de mitjan anys noranta, i que han desplaçat una part dels recursos dels clients cap han donat lloc a un ampli ventall d’actuacions, les quals a altres instruments d’estalvi diferents dels dipòsits més generen un considerable volum d’ingressos per comis- tradicionals; instruments que, a més, han experimentat sions –de compravenda, de gestió, de custòdia, etc.– que una revaloració notable. Aquests factors expliquen la han incidit favorablement en el compte de resultats de la divergència que s’aprecia entre l’evolució seguida pels banca. actius totals de la banca i els recursos totals gestionats Atès que en aquelles operacions en les quals els pel sector: mentre que el primer d’aquests agregats va bancs mitjancen per compte dels clients, però aquests augmentar un 11,3% en valors corrents entre els anys són els titulars de l’instrument financer que és objecte de 1995 i 2000, els recursos totals gestionats (suma dels la transacció, els actius financers custodiats o intercan- conceptes creditors clients més mediació clients) va créixer
73 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
un 96,3% el mateix període. components dels balanços de situació de les entitats Això corrobora que, en definitiva, la millora del financeres, amb data 31 de desembre per als dos exerci- negoci bancari els darrers anys s’ha canalitzat fonamen- cis esmentats. Cal afegir-hi que la presentació d’aques- talment per la via de la mediació, mentre que els dipò- tes dades s’ajusta als requisits establerts pel Decret de sits, tal com s’ha assenyalat, es van mantenir gairebé esta- 19-1-2000, que va aprovar un Pla comptable normalit- bles. Cal tenir en compte que la dinàmica descendent zat per a tots els components del sistema financer que han seguit els últims anys els tipus d’interès –i, per (BOPA núm. 5/12 de 26-1-2000). Això fa que la infor- tant, també la remuneració dels dipòsits bancaris–, l’apa- mació relativa a totes les entitats respongui a uns crite- rició d’una àmplia oferta d’instruments financers ris d’elaboració homogenis que permeten una utilització adreçats a un públic ampli –com ara els diversos tipus de més senzilla, i també més completa, de la informació a fons d’inversió–, les considerables pujades aconseguides l’hora de consolidar les dades o d’efectuar possibles per les principals borses del món, etc. han estat factors comparacions. que han afavorit la col·locació d’una part significativa de D’altra banda, d’acord amb la norma mencionada, l’estalvi en els mercats de valors o en nous instruments totes les entitats presenten sistematitzat un conjunt de financers, especialment per part d’aquells estalviadors comptes d’ordre adjunts al balanç, que recullen també amb una menor aversió al risc. d’una manera homogènia diversos conceptes d’interès D’altra banda, la mateixa revaloració dels mercats de per a l’anàlisi de l’activitat bancària. Aquests comptes valors, que ha assolit cotes realment espectaculars els d’ordre s’inclouen en els quadres 2.19 i 2.20, i permeten darrers anys, explica en bona part l’increment del volum constatar que afegeixen a la informació del balanç en de recursos mitjançats per la banca per compte dels sentit estricte un conjunt de dades rellevants, d’acord clients, ja que els valors dipositats en les entitats –que amb el que s’ha assenyalat en els paràgrafs anteriors, res- figuren en els comptes d’ordre– es comptabilitzen a pecte a la modificació registrada en l’estructura dels preus de mercat, amb la qual cosa la seva revaloració recursos gestionats per la banca. queda reflectida en la xifra corresponent al concepte de Les dades incorporades en els comptes d’ordre apa- mediació clients. A tall d’exemple, es pot recordar que l’ín- reixen agrupades en cinc blocs. Els més significatius, tant dex de síntesi que recull l’evolució dels valors més impor- pel volum dels recursos als quals fan referència com per tants de la borsa espanyola, l’Íbex-35, va començar l’any la incidència que tenen en els resultats de les entitats són, 1997 amb un valor a penes superior a 5.000 punts, men- d’una banda, el que reflecteix operacions de futur –que tre que, al principi de l’any 2000, ja superava els 12.000 fan referència, principalment, a operacions de compra- punts. Òbviament, això s’ha traduït en un augment molt venda no vençuda de divises i a operacions sobre instru- notable del valor dels recursos mitjançats per la banca, al ments financers a termini– i, de l’altra, el de dipòsits de marge de la possible millora en la captació de nous recur- valors i altres títols en custòdia, que deixa constància d’a- sos dels estalviadors per aquesta via. quells valors o altres instruments i actius dels quals són Pel que fa als anys 1999 i 2000, aquesta situació es dipositàries les entitats, d’acord amb el que s’ha exposat reflecteix amb força claredat en les dades recollides en més amunt. els quadres 2.19 i 2.20, que resumeixen els principals La comparació de les dades incloses en els quadres
74 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
2.19 i 2.20 permet constatar que, l’any 2000, es va regis- ment el Banc Agrícol, que va perdre 1,7 punts percen- trar una certa recuperació dels dipòsits dels clients, que tuals en relació amb l’any anterior, però també Banca van augmentar un 3,6% després d’haver seguit una dinà- Inter-Mora i Banca Reig, amb una disminució de dues mica descendent els dos exercicis anteriors. De fet, l’aug- dècimes en ambdós casos. ment del passiu total és resultat bàsicament del creixe- Cal dir que l’entrada en el mercat bancari d’un nou ment registrat pel concepte de creditors i pels fons pro- operador, BancSabadell d’Andorra, també comporta una pis. També el volum de recursos corresponents a media- certa incidència en la redistribució de les quotes mantin- ció per compte de clients, que resten recollits en els gudes per la resta de les entitats, tot i que força limitada, comptes d’ordre, va experimentar un cert augment, tot i ja que el percentatge dels dipòsits totals aconseguit per que molt més moderat que en anys anteriors. aquest banc els mesos de l’any 2000 que ha operat és del Tenint en compte les incerteses que va introduir la 0,7% (vegeu el gràfic 2.21). En tot cas, l’evolució regis- negativa evolució de les borses europees durant la major trada l’any 2000 reforça la posició de lideratge que osten- part de l’any 2000 i l’efecte que la baixada de les cotitza- ta en aquest mercat Crèdit Andorrà i representa també cions introdueix en la valoració d’aquests actius, resulta una millora significativa per a BPA i CaixaBank, situa- lògica la contenció del moviment expansiu que havien ció que també es confirma amb una perspectiva tempo- seguit en anys anteriors els recursos mitjançats pels bancs ral més prolongada, ja que, entre 1995 i 2000, les tres i la recuperació una mica més activa dels dipòsits tradi- entitats han augmentat apreciablement la seva participa- cionals, tendència que, probablement, tingui continuïtat l’any 2001, ja que els riscos inherents a la inversió en els mercats de valors apareixen accentuats. Gràfic 2.21: Quota de mercat en la captació de dipòsits de les entitats bancaries. 2000 Tot i que la tendència global durant l’exercici del
2000, segons s’ha indicat, va ser un augment dels dipò- 0,71% 11,25% 11,77% sits dels clients, això no es va produir d’una manera simi- lar per al conjunt de les entitats, sinó que, en alguns casos, el creixement d’aquest agregat va ser relativament important –especialment per a BPA, CaixaBank i, en 21,93% menor mesura, Crèdit Andorrà–, mentre que dues enti- tats –Banca Reig i Banca Inter-Mora– registraren un 37,51% increment més moderat, i en el cas del Banc Agrícol es va produir un disminució del volum dels dipòsits. 6,30% Com a conseqüència d’això, la quota de mercat en la 10,54% captació de dipòsits dels clients va augmentar aprecia- blement en el cas de les tres entitats esmentades ante- Banc Agrícol i Com. d'Andorra Banca Reig Banca Internac.-Banca Mora Crèdit Andorrà riorment –sis dècimes percentuals BPA i CaixaBank, i Banca Privada d'Andorra CaixaBank tres dècimes percentuals Crèdit Andorrà–, mentre que la BancSabadell d'Andorra resta de bancs va disminuir la quota de mercat, especial- Font: Quadre 2.20
75 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.19: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-1999 (milions de pessetes)
Banc Agrícol i Banc Internac. Banca Privada Crèdit Com. d'Andorra Banca Mora d'Andorra Banca Reig Andorrà CaixaBank Total
Actiu Caixa i bancs centrals de l'OCDE 380 1.610 233 533 2.168 996 5.920 INAF 3.173 6.866 1.483 2.379 6.033 1.797 21.731 Intermediaris financers 126.764 239.754 52.934 6.847 5.076 129.811 561.186 Inversions creditícies 52.261 87.010 19.049 130.703 484.165 22.351 795.539 Cartera de valors 43.844 31.253 5.498 29.366 82.254 3.666 195.882 Actius immaterials i desp. amortitzables 790 484 489 206 1 118 2.087 Actius materials 7.652 7.954 7.278 1.598 9.097 3.184 36.763 Comptes de periodificació 2.701 3.416 453 3.483 10.421 4.672 25.147 Altres actius 2.075 79 852 150 1.129 463 4.748 Total Actiu 239.640 378.426 88.269 175.265 600.345 167.058 1.649.003
Passiu INAF 9.090 8.913 1.528 2.344 7.087 2.075 31.036 Creditors 192.504 323.588 79.209 152.506 512.470 148.621 1.408.898 Bancs i entitats de crèdit 8.672 20.569 529 5.596 2.844 2.777 40.988 Dipòsits de clients 183.832 303.019 78.679 146.910 509.625 145.844 1.367.910 Provisions per a riscos i càrregues 2.511 3.333 - 457 12.081 1.549 19.930 Comptes de periodificació 1.512 1.845 546 2.683 9.193 3.782 19.561 Altres passius 772 2.330 367 146 1.819 388 5.823 Capital social 6.000 7.106 5.250 5.000 10.000 5.000 38.356 Reserves 22.934 26.605 646 10.480 43.194 3.822 107.680 Resultats 6.118 15.310 1.024 2.949 9.500 1.821 36.722 Dividends a compte -1.800 -10.604 -300 -1.300 -5.000 - -19.004 Total passiu 239.640 378.426 88.269 175.265 600.345 167.058 1.649.003
Comptes d'ordre Passius contingents 8.871 17.068 3.304 7.057 15.535 4.185 56.020 Compromisos i riscos contingents 3.662 25.337 2.793 11.960 19.653 8.575 71.980 Operacions de futur 106.923 569.074 6.139 73.333 253.815 10.578 1.019.862 Dipòsits de valors i títols en custòdia 320.443 708.905 116.437 161.251 459.878 64.356 1.831.271 Altres compt. d'ordre amb func. de control 16.786 119.853 19.253 5.917 21.989 4.499 188.297 Total comptes d'ordre 456.686 1.440.237 147.926 259.518 770.870 92.193 3.167.430
Font: Memòries anuals de les entitats ció en el conjunt dels dipòsits de clients (quasi sis punts clients. La quota de mercat que tenen les entitats en percentuals en el primer cas i 1,7 i 2,7 punts, en les altres aquest segment de negoci apareix representada en el grà- dues entitats respectivament). fic 2.22, el qual permet apreciar que, per a l’any 2000, la D’acord amb el que s’ha exposat abans, el mercat dels posició més favorable correspongué a Banca Inter-Mora, dipòsits representa només una part –i no la més important mentre que Crèdit Andorrà se situà en segona posició, a hores d’ara– del conjunt dels recursos gestionats per la seguit del Banc Agrícol. Entre les entitats amb una banca, amb la qual cosa cal també fer referència al bloc de dimensió més reduïda, Banca Reig i BPA presentaren una recursos corresponent a la mediació per compte dels situació similar, i CaixaBank es mantingué en una posició
76 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.20: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2000 (milions de pessetes)
Banc Agrícol i Banc Internac. Banca Privada Crèdit BancSabadell Com. d'Andorra Banca Mora d'Andorra Banca Reig Andorrà CaixaBank d’Andorra (*) Total
Actiu Caixa i bancs centrals de l'OCDE 502 1.122 400 410 1.884 623 494 5.435,9 INAF 3.244 7.106 1.486 2.419 6.206 1.830 1.000 23.290,9 Intermediaris financers 90.592 268.794 55.814 731 2.105 140.889 1.179 560.104,4 Inversions creditícies 63.378 104.927 29.794 134.726 528.320 28.443 11.733 901.320,6 Cartera de valors 53.887 18.876 3.200 35.201 71.662 3.328 13 186.167,3 Actius immaterials i despes. amortitzables 743 554 607 347 239 - 500 2.990,2 Actius materials 7.434 9.595 7.444 1.346 12.220 3.757 1.645 43.441,4 Comptes de periodificació 3.787 3.966 671 4.034 11.615 7.500 61 31.633,3 Altres actius 1.497 213 410 382 2.104 450 109 5.164,2 Total Actiu 225.065 415.153 99.826 179.596 636.355 186.819 16.734 1.759.548,2
Passiu INAF 8.037 9.147 1.648 3.498 7.154 2.078 1.024 32.585,1 Creditors 177.186 356.453 89.629 153.944 539.061 164.487 10.410 1.491.170,1 Bancs i entitats de crèdit 10.349 45.654 278 4.602 7.313 5.047 411 73.653,3 Dipòsits de clients 166.837 310.799 89.351 149.342 531.748 159.440 9.999 1.417.516,8 Provisions per a riscos i càrregues 1.405 4.114 - 530 12.929 1.896 - 20.873,9 Comptes de periodificació 2.067 1.709 688 3.017 10.623 5.724 54 23.882,0 Altres passius 940 437 514 248 3.884 268 713 7.004,2 Capital social 6.000 7.106 5.250 5.324 10.000 5.000 5.003 43.683,0 Reserves 24.012 29.699 745 11.130 46.578 4.995 - 117.158,9 Resultats 7.908 20.063 2.153 3.405 12.226 2.371 -470 47.656,0 Dividends a compte -2.490 -13.575 -800 -1.500 -6.100 - - -24.465,0 Total passiu 225.065 415.153 99.826 179.596 636.355 186.819 16.734 1.759.548,4
Comptes d'ordre Passius contingents 9.608 19.892 4.729 9.449 16.741 5.009 74 65.503,5 Compromisos i riscos contingents 21.342 31.014 5.485 15.249 24.001 13.798 3.144 114.033,3 Operacions de futur 178.345 373.395 30.270 102.355 193.429 15.178 3.791 896.763,2 Dipòsits de valors i títols en custòdia 383.640 755.087 152.859 184.017 513.171 72.169 5.516 2.066.457,7 Altres compt. d'ordre amb func. de control 24.118 186.699 14.839 5.673 23.378 2.078 423 257.207,0 Total comptes d'ordre 617.053 1.366.087 208.182 316.743 770.720 108.232 12.948 3.399.964,7
(*) Constituit amb data 10 d'abril de 2000 Font: Memòries anuals de les entitats que comportà una quota de mercat sensiblement més Banc Agrícol i Crèdit Andorrà van experimentar una baixa que en el cas dels dipòsits de clients. reducció del volum de recursos gestionats en aquest Aquest bloc de recursos de mediació clients, durant segment de negoci. Com a conseqüència d’això, Banca l’any 2000, va assolir un augment relativament mode- Inter-Mora i BPA van incrementar sensiblement la rat, tal com s’ha dit, si bé algunes entitats van aconse- seva quota de mercat per aquest concepte en relació guir increments significatius també en aquest concepte, amb l’exercici anterior (2,6 punts percentuals i 1,8 especialment les tres entitats de menor dimensió del punts respectivament) mentre que Banca Reig va acon- Principat –BPA, Banca Reig i CaixaBank–, mentre que seguir una millora d’1,1 punts percentuals i CaixaBank
77 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.22: Quota de mercat de les entitats bancàries en la Gràfic 2.23: Percentatge captat per cada entitat dels recursos captació de recursos per intermediació amb els clients. 2000 totals gestionats pel sector bancari (dipòsits més mediació de clients). 2000
0,29% 0,47% 3,72% 6,93% 17,55% 15,08%
23,32%
29,37%
31,82% 8,03%
39,17% 7,93% 9,10% 7,24%
Banc Agrícol i Com. d'Andorra Banca Reig Banc Agrícol i Com. d'Andorra Banca Reig Banca Internac.-Banca Mora Crèdit Andorrà Banca Internac.-Banca Mora Crèdit Andorrà Banca Privada d'Andorra CaixaBank Banca Privada d'Andorra CaixaBank BancSabadell d'Andorra BancSabadell d'Andorra
Font: Agrupació de Bancs Andorrans Font: Agrupació de Bancs Andorrans
de tres dècimes percentuals. el 9% aproximadament. Per obtenir una visió més global, en el gràfic 2.23 Si es compara aquesta distribució amb la correspo- s’ha representat el percentatge dels recursos totals ges- nent a l’any 1999 per al mateix agregat, es pot compro- tionats per la banca l’any 2000 que correspon a cada var que BPA va millorar la quota de mercat en la capta- entitat, és a dir, de la suma dels dos conceptes detallats ció de recursos totals d’una manera significativa, 1,2 en els paràgrafs anteriors –dipòsits de clients i mediació punts percentuals, mentre que Banca Inter-Mora ho va clients–. Com es pot observar, en aquest cas la quota fer en nou dècimes percentuals i Banca Reig i total de mercat que correspon a les dues entitats de més CaixaBank, en una quantitat lleugerament superior a dimensió del Principat –Banca Inter-Mora i Crèdit quatre dècimes percentuals, mentre que el Banc Agrícol Andorrà– resulta relativament similar, amb una diferèn- i Crèdit Andorrà experimentaren un cert retrocés. cia d’una mica més de dos punts percentuals a favor de En definitiva, dues entitats –BPA i CaixaBank– van la primera. El Banc Agrícol se situa en una posició augmentar, durant l’any 2000, la quota de mercat en els intermèdia, mentre que Banca Reig, BPA i CaixaBank recursos totals gestionats per la banca, com a resultat de mantenen una quota de mercat compresa entre el 7% i millorar la seva posició en els dos segments operatius
78 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
diferenciats, mentre que dues més també van aconseguir paràgrafs anteriors, l’increment dels recursos totals ges- un increment de quota –Banca Inter-Mora i Banca tionats pel conjunt de la banca durant l’any 2000 va ser Reig–, però com a resultat de l’evolució favorable de la relativament moderat i centrat més en els dipòsits de mediació amb clients, ja que, en el segment dels dipòsits, clients que en les operacions de mediació, els resultats van empitjorar la posició. Crèdit Andorrà, en canvi, va obtinguts en l’exercici es poden qualificar com a notable- guanyar quota de mercat en el segment dels dipòsits, ment positius, ja que els beneficis totals del conjunt del però va experimentar una disminució dels recursos en el sector van augmentar un 29,8% en relació amb l’any ante- concepte de mediació clients, amb un resultat conjunt rior, el qual ja havia estat força bo (vegeu quadre 2.21). d’una certa reducció en la quota global, situació que Si es valora l’evolució seguida pels beneficis en les també es va donar en el cas del Banc Agrícol, però a diferents entitats, es pot observar que, en la major part causa de la pèrdua de posicions en els dos segments de dels casos, la millora experimentada l’any 2000 en rela- negoci considerats. ció amb l’exercici anterior va ser molt similar a la taxa Malgrat que, d’acord amb el que s’ha exposat en els mitjana d’increment d’aquesta variable, de manera que,
Quadre 2.21: Dades d'activitat de les entitats bancàries. 1999-2000 (milions de pessetes)
Recursos Propis (Capital+Reserves) Beneficis Nombre empleats Nombre oficines
1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000
Banc Agrícol 28.934 30.012 6.118 7.908 214 193 10 11 B. Inter-Mora 33.711 36.805 15.310 20.063 239 257 10 10 BPA 5.896 5.995 1.024 2.153 103 127 3 3 Banca Reig 15.480 16.454 2.949 3.405 115 151 4 4 CaixaBank 8.822 9.995 1.821 2.371 92 95 7 7 Crèdit Andorrà 53.194 56.578 9.500 12.226 267 279 16 16 BancSabadell d’Andorra (*) - 5.003 - -470 - 32 - 2 Total 146.037 160.842 36.722 47.656 1.030 1.134 50 53
Inversió més Passiu creditors % inversió % inversió descompte d'efectes clients s/passiu creditors clients s/passiu clients total
1999 2000 1999 2000 1999 2000 1999 2000
Banc Agrícol 59.723 71.815 183.832 166.837 32,49 43,04 4,48 5,07 B. Inter-Mora 87.084 106.194 303.019 310.799 28,74 34,17 6,54 7,50 BPA 19.049 29.985 78.679 89.351 24,21 33,56 1,43 2,12 Banca Reig 17.400 20.930 146.910 149.342 11,84 14,01 1,31 1,48 CaixaBank 22.225 28.725 145.844 159.440 15,24 18,02 1,67 2,03 Crèdit Andorrà 90.783 106.573 509.625 531.748 17,81 20,04 6,82 7,53 BancSabadell d’Andorra (*) - 2.255 - 9.999 - 22,55 - 0,16 Total 296.264 366.477 1.367.910 1.417.517 21,66 25,85 22,24 25,89
(*) Constituit amb data 10 d'abril de 2000 Font: Agrupació de Bancs Andorrans.
79 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
per a quatre entitats –Banc Agrícol, Banca Inter-Mora, de l’augment de treballadors que deriva de la implanta- CaixaBank i Crèdit Andorrà–, l’augment aconseguit en ció d’una nova entitat, la resta també va ampliar les plan- els beneficis representà una taxa molt poc superior o tilles durant l’any 2000, amb l’única excepció del Banc inferior al valor mitjà, amb una desviació màxima d’1,3 Agrícol, que va reduir els efectius en 21 persones, mal- punts percentuals. grat haver augmentat el nombre d’oficines. Hi ha dos casos, però, que s’aparten significativament Una altra dada, també presentada en el quadre 2.21, del creixement mitjà: d’una banda, Banca Reig, amb un és la corresponent al volum que assoleix la inversió més increment dels beneficis del 15,5% en relació amb l’any el descompte d’efectes per a les diferents entitats, com anterior –per tant, una taxa de creixement important, també la proporció que representen aquests conceptes però inferior, en més de catorze punts, al creixement glo- respecte al conjunt dels dipòsits dels clients. Com es pot bal– i, de l’altra, BPA, que va aconseguir un augment del comprovar, l’any 2000, aquesta ràtio manté una evolució 110,3% en els resultats. La nova entitat que va començar ascendent per a totes les entitats i segueix la tendència a operar l’any 2000, BancSabadell d’Andorra, presenta un dels anys anteriors. Tanmateix, el creixement d’aquest resultat de signe negatiu, cosa que resulta poc rellevant, indicador resulta especialment notable en els casos de tenint en compte la seva recent creació i el fet que única- BPA, Banc Agrícol i Banca Inter-Mora, i és més mode- ment ha operat alguns mesos en aquest mercat. rat per a la resta de les entitats. Si es considera la ràtio que posa en relació els bene- Com a darrera qüestió, cal fer una referència al des- ficis aconseguits amb els recursos propis de l’entitat, que plegament normatiu efectuat durant l’exercici del 2000 revela el rendiment obtingut de les seves inversions pels que afecta específicament el sector. En aquest sentit, ja titulars del capital, es pot constatar que assoleix un valor s’ha esmentat anteriorment el Decret de 19-1-2000 que important en tots els casos, ja que se situa sempre per va aprovar un Pla comptable normalitzat amb l’obligato- damunt del 20%, amb taxes notablement elevades per a rietat que tots els integrants del sistema financer l’apli- dues entitats: Banca Inter-Mora –que els darrers anys ha quessin. Una altra norma que també té una incidència destacat sistemàticament en aquest aspecte- i, a una certa específica sobre el sector, per més que afecta d’una mane- distància, BPA. ra generalitzada el conjunt de l’economia del país, es la En el quadre 2.21 s’inclouen també algunes altres Llei reguladora de les mesures per garantir la transició dades d’interès, com ara el nombre d’oficines o el nom- cap a l’euro al Principat, aprovada amb data 11-10-2000 bre d’empleats de les entitats bancàries. Com es pot (BOPA núm. 65/12 de 8-11-2000). constatar en aquest quadre, ambdues variables van aug- Aquesta llei inclou un conjunt ampli d’aspectes refe- mentar significativament l’any 2000, en tres unitats en el rents a l’adopció de la nova unitat monetària, com ara la cas del nombre d’oficines, com a resultat de la creació de redenominació del capital de les societats, les repercus- dues sucursals del nou operador –BancSabadell sions en els registres i actes públics, en els contractes, etc. d’Andorra– i de l’ampliació de la xarxa de sucursals del Pel que fa al sector bancari, les qüestions més rellevants Banc Agrícol en una unitat. El nombre d’empleats concerneixen al procediment de conversió a euros de tots també es va incrementar en 104 treballadors, cosa que els instruments de pagament denominats en qualsevol de representa un augment considerable, del 10,1%. A més les unitats monetàries que desapareixen i són substituï-
80 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
des per la nova divisa, i als mecanismes de canvi, a títol sector bancari, de manera que, amb la mateixa data de gratuït, dels bitllets i les monedes d’aquestes unitats 13-4-2000, es va aprovar també la Llei de regulació dels monetàries pels bitllets i les monedes denominats en mòduls aplicables a les entitats bancàries en el marc de euros. Igualment, especifica que als diversos instruments la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de ser- jurídics –disposicions legals, actes administratius, con- veis. Aquesta llei estableix les variables sobre les quals tractes, resolucions judicials, instruments de pagament s’ha de calcular la base de liquidació de l’impost per a les diferents de bitllets i monedes, etc.– se’ls aplicaran els entitats bancàries i la fórmula per aplicar-la, i va entrar principis establerts en els reglaments CE 1103/97, CE en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOPA. 2866/98 i en determinats apartats del Reglament CE En conseqüència, el nou impost indirecte sobre la 974/98, que es publiquen com a annexos a la Llei. prestació de serveis únicament grava, fins al moment en També la Llei de cooperació penal internacional i què pugui ser generalitzable a la resta dels sectors, les de lluita contra el blanqueig de diners o valors produc- entitats bancàries que, inicialment, són les úniques afec- te de la delinqüència internacional, aprovada amb data tades per la nova figura. D’altra banda, el text de la llei 29-12-2000 (BOPA núm. 10/13 de 24-1-2001) impli- va ser modificat arran que el Tribunal Constitucional ca la banca d’alguna manera, ja que, si bé el primer dels suspengués la seva aplicació per considerar que una de dos títols en què s’estructura es dedica a establir les les variables incorporades en el càlcul dels mòduls –defi- directrius per a la cooperació internacional en aquest nida com a grau d’intervenció d’eventuals socis tecnolò- àmbit, el segon títol desenvolupa diversos aspectes rela- gics– no quedava precisada adequadament. D’acord amb tius a la lluita contra el blanqueig de capitals que, en això, amb data 15-12-2000 es va aprovar la llei amb la alguns aspectes, requereixen la cooperació de les entitats mateixa denominació –publicada en el BOPA núm. financeres. 3/13 amb data 10-1-2001– i, posteriorment, es va tor- Finalment, també s’ha de fer referència a la Llei de nar a publicar el text íntegre en el BOPA núm. 8/13 de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis, aprovada 18-1-2001 i s’hi incorporà la correcció de diversos errors amb data 13-4-2000, ja que, malgrat que l’enunciat de d’omissió. la Llei especifica que l’impost s’aplicarà a les prestacions de serveis realitzades en el territori andorrà, entenent Transformacions recents en els mecanismes de com a tals "...tota activitat econòmica realitzada per captació d’estalvi i en la demanda de serveis empresaris o professionals, persones físiques o jurídi- bancaris ques, que no quedi inclosa en el camp d’aplicació de la Llei de l’impost de mercaderies indirecte", també es fixa Com s’ha indicat en la valoració que es realitza de l’evo- un termini màxim de dos anys a partir de la publicació lució recent del sector bancari, els darrers exercicis s’ob- de la Llei en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra serva una modificació significativa en l’operativa bancà- per efectuar el desplegament necessari que permeti ria –especialment pel que fa a la introducció de nous ins- generalitzar l’aplicació d’aquesta figura impositiva a tots truments de captació de recursos–com també en la els sectors econòmics. demanda, amb un pes progressivament més elevat de la L’excepció a aquest termini, però, la constitueix el demanda de serveis de mediació i custòdia en la com-
81 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
pravenda de valors o altres actius financers. pravenda i la custòdia de valors o altres actius financers– La principal conseqüència d’això és una reducció ha seguit un ritme de creixement notable, ja que ha pas- significativa, en termes relatius, de la importància dels sat d’una quantitat de 376.000 milions de pessetes l’any dipòsits dels clients en el conjunt dels recursos gestionats 1995 a més d’1,9 bilions de pessetes l’any 2000. per la banca i un augment considerable del pes que Per tant, el volum d’aquest tipus de recursos gestio- correspon a altres operacions de mediació en la línia nats amb la mediació de la banca va experimentar un apuntada. El gràfic adjunt, en el qual s’ha representat l’e- creixement espectacular en el període 1995-2000, con- volució, durant el període 1995-2000, dels dos compo- cretament del 407% en valors corrents, mentre que el nents bàsics en els quals es poden diferenciar els recursos concepte de creditors clients va augmentar, en aquest totals gestionats per la banca –creditors clients i mediació mateix període, només un 7,6%. D’aquesta manera, l’in- clients– posa de manifest amb claredat la diferència en el crement dels recursos gestionats pel sector els darrers comportament d’ambdós agregats. anys es va concentrar quasi en la seva totalitat en les ope- Així, durant els sis anys indicats, per al conjunt de les racions de mediació, mentre que els dipòsits tendien a entitats andorranes el concepte de creditors clients –és a dir, una situació d’estancament. el volum de recursos que la clientela manté dipositat en Cal aclarir que el notable augment apreciable en els els bancs– ha oscil·lat entorn d’1,4 bilions de pessetes, recursos inclosos en el concepte de mediació clients no dins el que es pot considerar una tendència bastant esta- obeeix únicament a una major captació d’estalvi per part ble. En canvi, la progressió del concepte de mediació clients de les entitats, sinó, en gran manera, a la revaloració dels –que bàsicament recull aquelles operacions en les quals les actius financers custodiats, especialment dels valors entitats mitjancen per compte dels clients, com la com- cotitzats en borsa, que comptablement es valoren a preus de mercat. Es pot recordar respecte del tema, que, per
Evolució del volum de recursos d’intermediació de clients i de exemple, l’índex selectiu de la borsa espanyola –Íbex-35– creditors clients (milions de pesetes) va registrar, entre el començament de 1997 i el valor màxim assolit l’any 2000, una revaloració d’aproximada-
2.000.000 ment el 150%. 1.800.000 Com a conseqüència d’aquesta situació, el percentat- 1.600.000 ge que representa el concepte de mediació clients en el 1.400.000 1.200.000 total dels recursos gestionats per les entitats ha seguit 1.000.000 una progressió creixent notable, des del 22,2% que signi- 800.000 ficava l’any 1995 fins a un 49,5% el 1998 –és a dir, pràc- 600.000 400.000 ticament la meitat del total– i va arribar a una participa- 200.000 ció del 57,4% l’any 2000. Per tant, si es posen en relació 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 els dos agregats, les operacions de mediació han passat en poc temps d’equivaler a poc més d’una quarta part del Mediació clients Creditors clients concepte de creditors clients a superar-la àmpliament.
Font: Agrupació de Bancs Andorrans. Lògicament, s’aprecien diferències considerables
82 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Evolució de la participació percentual del concepte de entre les diverses entitats quant a aquest aspecte, segons mediació cients en el conjunt dels recursos gestionats per que la seva estratègia empresarial s’hagi adreçat en major les diferents entitats (1995-2000) o menor mesura a potenciar línies de captació de recur- 80 sos alternatives als instruments tradicionals. El gràfic 70 annex, en el qual s’ha representat el percentatge que 60 assoleix el concepte de mediació clients en els recursos 50 totals gestionats per cada entitat durant el període 1995- 40 2000, permet constatar que l’augment del seu pes relatiu 30 és generalitzat, però amb divergències significatives 20 entre els diferents bancs. 10 0 En el moment inicial de l’interval temporal conside- 1995 1996 1997 1998 1999 2000 rat (any 1995), quatre entitats mantenien una situació Banc Agrícol Banca Reig BancSabadell similar pel que fa al percentatge del total dels recursos Banca Inter-Mora CaixaBank d'Andorra gestionats que era absorbit pel bloc de mediació clients,el B.P.A. Crèdit Andorrà qual representava entorn del 25% del total (Banca Inter- Font: Agrupació de Bancs Andorrans Mora, Banca Privada d’Andorra, Banc Agrícol i Crèdit Andorrà), mentre que les altres dues se situaven en per- recursos per la via de la mediació amb clients. De fet, les centatges clarament inferiors, per sota del 10%. tres entitats que van seguir més clarament aquesta polí- L’evolució posterior va fer que, tal com s’aprecia en el tica comercial van augmentar molt notablement els gràfic, determinades entitats seguissin una política comer- beneficis entre 1995 i 2000: Banca Inter-Mora els va tri- cial recolzada en major mesura en la captació de recursos plicar, Banc Agrícol els va duplicar i BPA els va multi- per la mediació amb clients. Tres bancs destaquen clara- plicar per més de vuit vegades. ment com els que han mantingut aquesta via –Banca En canvi, Banca Reig i Crèdit Andorrà, tot i que Inter-Mora, Banc Agrícol i BPA-, de manera que més del també van incrementar els beneficis aquests mateixos 60% dels recursos gestionats per aquestes entitats l’any anys d’una manera molt significativa, van assolir taxes de 2000 correspongué al concepte de mediació clients, mentre creixement més moderades: del 70% i del 84% respecti- que dos més –Banca Reig i Crèdit Andorrà– se situaren vament, i CaixaBank presentà un augment dels beneficis en una posició intermèdia, amb percentatges entorn del entre 1995 i 2000 comparativament modest, una mica 45%-50%, i CaixaBank, amb una participació del concep- més baix del 10%. Per tant, existeix una correlació eleva- te de mediació clients del 30,8% en els recursos totals ges- da, des del punt de vista estadístic, entre ambdues varia- tionats, apareix com l’entitat que va desenvolupar en bles, encara que sense una anàlisi més profunda no es pot menor mesura aquesta línia de negoci. afirmar taxativament que existeix una relació evident de Cal afegir-hi que s’aprecia una clara correlació entre causa-efecte i, especialment, que no hi ha altres factors la millora dels beneficis obtinguts per les entitats finan- explicatius que puguin també tenir-hi una incidència ceres durant el període considerat i l’aplicació d’una significativa. estratègia recolzada en major mesura en la captació de En tot cas, tenint en compte que els serveis de
83 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Gràfic 2.24: Ingressos i despeses públiques no financers mediació amb clients són d’elevat valor afegit i generen liquidats. 1985-1999 (milions de pessetes) un flux d’ingressos important per a les entitats, es pot acceptar que l’aposta per estratègies comercials que han 35.000 potenciat fortament aquest tipus de serveis hagi tingut 30.000 una incidència clara en els comptes de resultats de la 25.000 banca. Cal dir, però, que aquest tipus de polítiques impli- 20.000 quen també un risc comparativament més elevat que aquelles que prioritzen en major mesura els instruments 15.000 convencionals, amb la qual cosa un canvi en el cicle 10.000 econòmic pot comportar un impacte relativament més 5.000 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 gran en les entitats que les han desenvolupades més. De fet, l’estabilització –i, fins i tot, la disminució– que, d’una Ingressos no financers (MPTA) manera bastant generalitzada, s’aprecià l’any 2000 en el Despeses no financeres (MPTA) percentatge dels recursos totals gestionats per les entitats Font: Quadre 2.22 que correspon al concepte de mediació clients apunta cla- rament en aquesta direcció (vegeu gràfic). sos entre 1985 i 1999, últim per al qual es disposa de dades18. Aquesta informació permet constatar el notable II.6 - Finances públiques augment que en aquest període van experimentar ambdós Com tothom sap, la inexistència d’imposició directa a fluxos, com també observar que el corrent de les despeses Andorra condiciona que la principal font de recursos del s’ha mantingut per damunt dels ingressos la major part Govern procedeixi dels impostos indirectes, amb un pro- del temps. D’altra banda, es pot avançar que l’únic exer- tagonisme considerable de les diferents figures impositi- cici dels darrers anys en el qual els ingressos van superar ves que recauen sobre l’entrada de mercaderies al país. folgadament el volum de les despeses (el de 1997) va ser Tanmateix, com es veurà, els darrers exercicis s’ha efec- com a conseqüència de factors molt específics. tuat un esforç important de diversificació, que ha intro- Cal indicar, però, que l’exercici pressupostari de duït algunes modificacions en l’estructura d’ingressos del 1999, la dinàmica expansiva de les despeses no finance- Govern, si bé no ha permès solucionar les dificultats res de l’Administració central va frenar, després d’un derivades d’una situació de dèficit pressupostari quasi creixement quasi ininterromput des de l’any 1991. continu els últims anys. D’aquesta manera, les despeses liquidades el 1999 van En el gràfic 2.24 s’ha representat l’evolució que van representar una quantitat inferior en un 10% a les de seguir els ingressos i les despeses no financers correspo- l’any anterior. Es va trencar, així, la tendència creixent nents a les liquidacions pressupostàries dels anys compre- registrada durant el període precedent, 1991-1998, en el
18. S’hi inclouen únicament els capítols d’ingressos i de despeses no financers, ja que proporcionen la idea més ajustada de l’evolució d’ambdós corrents pressupostaris, pel fet de no incorporar les operacions financeres –bàsicament corresponents a l’augment de l’endeutament i a la liquidació d’aquest endeutament–, mentre que sí que s’hi inclouen –en el capítol 3 de les despeses– els pagaments pels interessos d’aquest endeutament.
84 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
qual les despeses no financeres van passar de 14.728 encara que amb una intensitat força més reduïda, es va milions de pessetes a 32.833 milions de pessetes, és a dir, produir també l’exercici de 1996. van augmentar un 123%, cosa que equival a un incre- Per tant, l’elevat volum d’ingressos assolit l’any ment anual acumulatiu del 12,1%. 1997 obeeix a una circumstància atípica que posterior- Val a dir que també els ingressos no financers de ment no va tenir continuïtat, ja que els anys 1998, 1999 l’Administració central van seguir un ritme creixent força i 2000, les vendes de tabac van retornar a xifres molt notable en aquest mateix període i van passar de 13.169 més reduïdes, amb l’efecte consegüent de contracció de milions de pessetes, l’any 1991, a 30.732 milions de pes- la recaptació per impostos indirectes. Així, el 1998, els setes en la liquidació corresponent a l’exercici de 1998. Per ingressos per aquest concepte van ser molt similars als tant, aquest flux va augmentar un 133,4% en aquests anys, aconseguits dos anys abans i el 1999 van augmentar percentatge equivalent a un 12,9% anual acumulatiu, és a d’una manera moderada (un 3,5%) i se situaren en una dir, una mica superior al que van assolir les despeses. xifra de 19.554 milions de pessetes, és a dir, significati- També en el cas dels ingressos no financers, l’any vament per sota de la quantitat recaptada dos anys 1999 es va apreciar una significativa caiguda en relació abans (vegeu quadre 2.22). amb l’exercici anterior, ja que van assolir una quantitat de L’any 1998, el concepte dels ingressos que va experi- 27.681 milions de pessetes, cosa que representa un mentar un augment més notable va ser el que s’engloba 9,93% menys. Per tant, l’última liquidació pressupostària en la denominació d’altres ingressos, que aplega els capí- disponible reflecteix una caiguda simultània tant del flux tols de taxes i altres ingressos, i d’ingressos patrimonials. dels ingressos no financers com del mateix agregat pel Els 11.844,2 milions de pessetes aconseguits l’exercici de costat de les despeses. 1998 per aquest conjunt de conceptes van representar un Una observació més detallada del comportament increment del 58,9% en relació amb la quantitat obtin- seguit pels principals capítols d’ingressos i de despeses guda l’any anterior pels mateixos capítols. durant els anys 1997, 1998 i 1999 permet explicar els També en aquest cas la notable millora dels ingressos motius de la singular evolució que han seguit ambdós aconseguits per aquesta via respon a un factor puntual, fluxos financers en aquest període. Es posa així de mani- que es pot considerar que introdueix una pressió a l’alça fest que l’espectacular pujada que van experimentar els atípica. En efecte, l’any 1998, el Govern va obtenir en el ingressos l’exercici de 1997 va ser resultat, fonamental- capítol d’ingressos patrimonials una quantitat de 4.900 ment, d’un augment de més de 8.000 milions de pesse- milions de pessetes procedents de les empreses parapú- tes en el capítol d’impostos indirectes, imputable bàsica- bliques STA (Servei de Telecomunicacions d’Andorra), ment a la gran expansió que van tenir aquell any les ven- que va aportar-hi 4.500 milions de pessetes, i FEDA des de tabac, que van proporcionar uns ingressos fiscals (Forces Elèctriques d’Andorra), que va fer una aportació superiors a 13.500 milions de pessetes. D’aquesta mane- de 400 milions més. ra, de la millora de 8.153 milions de pessetes aconsegui- En conseqüència, també l’any 1998, una part relle- da l’any 1997 en el capítol d’impostos indirectes, quasi vant dels ingressos totals no financers va ser resultat 7.300 milions de pessetes van ser resultat de l’augment d’una situació que implica l’obtenció d’un flux de recur- de les vendes de tabac. Una situació relativament similar, sos aliè a la dinàmica pressupostària habitual. De fet, el
85 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.22: Pressupostos d'ingressos i de despeses de l'Administració Central. 1995-2001 (milers de pessetes)
1995 1996 1997
Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació
Ingressos Impostos indirectes 16.501.000 17.469.458 19.498.797 18.837.569 20.850.000 26.990.700 Altres ingressos 2.490.437 3.712.712 5.861.681 5.261.789 6.513.707 7.454.745 Actius financers 86.480 86.480 86.500 95.471 86.500 101.330 Passius financers 1.400 1.400 2.000 700 23.270.261 21.791.100 Total ingressos 19.079.317 21.270.050 25.448.978 24.195.529 50.720.468 56.337.875
Despeses Despeses corrents 12.877.009 12.456.12 14.179.570 13.407.537 15.631.189 15.003.875 -Despeses de personal 5.177.032 4.974.256 5.450.724 5.400.521 6.045.178 5.965.728 -Béns corrents i serveis 3.354.165 3.208.832 3.676.199 3.282.809 3.904.959 3.613.049 -Interessos 457.180 556.182 516.100 489.219 1.154.510 1.366.861 -Transferències corrents 3.888.632 3.717.448 4.536.547 4.234.988 4.526.542 4.057.579 Despeses de capital 10.203.928 8.793.777 11.613.515 10.053.854 13.299.279 13.327.187 -Inversions reals 5.604.791 4.104.185 6.680.541 5.009.602 7.390.376 7.143.281 -Transferències de capital 4.599.137 4.689.592 4.932.974 5.044.252 5.908.903 6.183.906 Operacions financeres 1.400 700 2.000 2.100 21.790.000 21.789.400 -Variac. actius financers ------Variac. passius financ. 1.400 700 2.000 2.100 21.790.000 21.789.400 Total despeses 23.082.337 21.251.195 25.795.085 23.463.491 50.720.468 50.119.804
1998 1999 2000 2001
Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Pressupost
Ingressos Impostos indirectes 23.500.000 18.887.719 21.340.000 19.554.025 26.940.000 29.364.685 Altres ingressos 12.082.676 11.844.159 7.430.000 8.126.737 9.327.184 9.687.072 Actius financers 86.500 105.944 86.500 75.000 102.000 34.362 Passius financers 483.476 2.013.263 3.040.111 - 2.827.669 24.429.462 Total ingressos 36.152.652 32.851.085 31.896.611 27.755.762 39.196.853 63.515.581
Despeses Despeses corrents 15.865.554 14.771.768 16.012.041 15.801.934 18.482.666 20.250.661 -Despeses de personal 6.316.795 6.374.304 6.841.791 6.983.303 7.649.991 8.066.890 -Béns corrents i serveis 4.045.244 3.864.197 4.085.812 4.072.293 4.410.965 4.602.503 -Interessos 907.520 221.094 253.550 221.451 798.330 946.988 -Transferències corrents 4.595.995 4.312.173 4.830.888 4.524.887 5.623.380 6.634.281 Despeses de capital 20.285.098 18.061.574 15.882.570 13.754.424 20.712.187 21.474.920 -Inversions reals 13.082.334 10.933.201 10.015.068 7.389.169 14.149.356 15.035.000 -Transferències de capital 7.202.764 7.128.346 5.867.502 6.365.255 6.562.831 6.439.920 Operacions financeres 2.000 17.770 2.000 0 2.000 21.790.000 -Variac. actius financers ------Variac. passius financ. 2.000 17.770 2.000 - 2.000 21.790.000 Total despeses 36.152.652 32.851.085 31.896.611 29.556.358 39.196.853 63.515.581
Font: Ministeri de Finances.
86 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
conjunt d’“altres ingressos” va augmentar, l’any 1998, sobre un total superior a 5.000 milions. Per tant, l’únic quasi 4.400 milions de pessetes respecte a l’any anterior; capítol d’ingressos que va augmentar significativament per tant, una quantitat inferior a la distribució de resul- en l’exercici esmentat va ser el de taxes i “altres ingressos” tats esmentada de les dues empreses parapúbliques. (un 13,2%, com s’ha indicat), previsiblement com a D’acord amb això, es pot considerar que el volum resultat de la introducció, els darrers anys, d’un seguit de d’ingressos no financers liquidats l’any 1999 respon a diverses taxes, que han incrementat progressivament la unes condicions de més normalitat pressupostària, cosa seva rellevància com a font de recaptació. que justifica el descens del 10% que van registrar. Si es Cal recordar que, a partir de l’any 1992, i, d’una valora l’origen d’aquesta disminució d’una manera més manera més activa, del 1995, el Govern va introduir un detallada, es pot constatar que procedeix exclusivament seguit de taxes com a via per diversificar i millorar les del bloc d’“altres ingressos” i, més específicament, de la fonts d’ingressos públics. Així, es van crear les taxes sobre reducció que va experimentar el capítol d’ingressos patri- l’oficina de marques, la taxa sobre el registre de titulars monials, que va passar de proporcionar uns ingressos per d’activitats econòmiques, les taxes judicials, la taxa sobre un valor de 9.113,7 milions de pessetes, l’any 1998, a una el joc del bingo i les taxes notarials, i també el cànon xifra de 5.035,2 milions de pessetes l’exercici següent. sobre el consum d’electricitat i de telèfon. A aquest con- En canvi, els altres dos grans conceptes d’ingrés, els junt de figures s’ha d’afegir, igualment, la taxa sobre la impostos indirectes i les taxes i altres ingressos, van créi- tinença de vehicles. Tot i això, la capacitat recaptadora xer, l’any 1999, un 3,5% i un 13,2% respectivament, és a d’aquest conjunt de figures tributàries s’ha mostrat rela- dir, una proporció moderada en el primer cas, com s’ha tivament limitada, de manera que, a hores d’ara, només vist, però més important en el segon cas, si bé aquest la taxa d’activitats econòmiques, les taxes sobre el joc i la darrer representa una xifra absoluta força inferior. En taxa sobre la tinença de vehicles proporcionen ingressos definitiva, doncs, en l’exercici de 1999, un cop desapare- d’una certa significació. guts els efectes conjunturals sobre els ingressos públics En definitiva, doncs, el tret més rellevant que ha que hi havien produït, en els dos exercicis anteriors els caracteritzat històricament el pressupost d’ingressos de factors atípics –com ara l’augment de la recaptació per l’Administració central andorrana –la forta dependència les vendes de tabac, l’any 1997, i els recursos derivats de dels impostos indirectes derivats de les importacions– es la distribució extraordinària de resultats d’empreses manté encara en gran manera, ja que, l’any 1999, el 70,6% parapúbliques, el 1998–, les quantitats obtingudes pels del conjunt dels ingressos no financers correspongué a capítols 1 i 5 del pressupost (impostos indirectes i ingres- aquell concepte. Aquest percentatge resulta significativa- sos patrimonials) es van tornar a situar en valors més ali- ment més baix que el 82,5% que representaren els impos- neats amb els que s’observaven abans de 1997. tos indirectes en els ingressos no financers del Govern En conseqüència, el 1999, els impostos indirectes l’any 1995 i que la proporció, una mica superior al 78%, van seguir una dinàmica de creixement moderat, mentre que van assolir els anys 1996 i 1997. Tanmateix, eviden- que els ingressos patrimonials, si es comparen amb els cia les rigideses estructurals que dificulten aconseguir una obtinguts dos anys abans, es van situar en una xifra quasi major diversificació de les fonts d’ingressos públics, com idèntica, en concret inferior en 23,4 milions de pessetes també la necessitat, lògica, d’altra banda, d’un interval de
87 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
temps relativament llarg per avançar en aquest terreny. de les despeses de personal, i del 5,4%, en el capítol de Si aconseguir una millora estable i sostinguda en el béns i serveis corrents. També la resta de capítols de des- flux d’ingressos de l’Administració central andorrana es peses corrents va seguir una tendència creixent l’exercici revela com un procés complex i llarg, tal com s’ha dit, la de 1999, amb un augment apreciable en el capítol de les inèrcia alcista del corrent de despeses resulta també força transferències corrents –un 4,9%– i molt minso en el cas difícil de contenir, si es considera que les despeses totals de les despeses per interessos– només un 0,2%. no financeres van créixer un 39,1% el quinquenni 1995- En definitiva, doncs, amb l’excepció del capítol d’in- 1999 –cosa que equival a un 6,8% anual acumulatiu–, teressos, la resta de conceptes de despeses corrents del malgrat la reducció que l’últim d’aquests anys va experi- pressupost va augmentar significativament l’any 1999, mentar aquest agregat (vegeu quadre 2.22). amb una especial intensitat en el cas de les despeses de La rigidesa a l’alça es fa patent amb una especial cla- personal. En canvi, les despeses de capital van experi- redat en el bloc de les despeses corrents, que, al llarg de mentar una reducció significativa, del 23,9%, amb la qual tota la dècada dels anys noranta, va créixer d’una mane- cosa es van situar en una quantitat lleugerament superior ra quasi ininterrompuda. Més específicament, el capítol a la que s’havia liquidat dos anys abans per a aquests de despeses de personal i el d’adquisició de béns i serveis mateixos capítols. corrents van augmentar tots els anys compresos entre Els dos components de les despeses de capital 1990 i 1999, amb l’única excepció de l’exercici de 1995 –inversions reals i transferències de capital– van seguir en el cas del segon dels capítols mencionats. una dinàmica clarament descendent l’exercici de 1999, Així, entre 1990 i 1999, les despeses de personal, però que es va donar amb més força en el cas del primer valorades en pessetes corrents, van créixer un 178,8%, dels dos capítols esmentats. Així, les inversions reals van percentatge equivalent a una taxa anual acumulativa del registrar una variació del –32,5% i les transferències de 12,1%. Per la seva banda, les despeses en béns i serveis capital, del –10,7%. Atès que aquest darrer concepte és corrents no van registrar un increment tan elevat com en fortament condicionat pel que marca la Llei qualificada el cas anterior, però, tot i això, va ser força important, del de transferències als comuns i que, segons s’ha vist, les 82,8%, cosa que equival al 6,9% anual acumulatiu. Si es despeses corrents presenten una marcada rigidesa a valora l’evolució seguida en el període 1995-1999 –d’a- l’alça, la conseqüència és que qualsevol intent de contro- cord amb les dades incloses en el quadre 2.22–, el creixe- lar el creixement de la despesa provoca que l’ajustament ment d’aquests dos capítols va ser del 40,4% en el cas del tendeixi a recaure sobre les inversions reals. capítol de personal i del 26,9% per a l’adquisició de béns En aquest sentit, resulta significatiu que la quantitat i serveis, percentatges que equivalen a taxes anuals acu- liquidada en el pressupost de 1999 pel concepte d’inver- mulatives del 8,9% i el 6,1% respectivament, és a dir, una sions reals fos inferior en més del 26% a la quantitat pre- mica més moderades que per al conjunt del període vista inicialment –situació que s’ha repetit en una gran 1990-1999, però també força elevades. part dels exercicis precedents–, mentre que les trans- El creixement d’ambdós capítols per a l’exercici ferències de capital superaren en un 8,5% la previsió pressupostari de 1999 s’alinea amb les taxes indicades, ja incorporada en el pressupost inicial (vegeu quadre 2.22). que van experimentar un increment del 9,6%, en el cas Igualment, es pot comprovar que el volum de les inver-
88 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
sions reals liquidades ha registrat oscil·lacions considera- blertes per a l’any 2000 es puguin assolir, si es considera bles al llarg dels anys noranta: mentre que els exercicis de que, pel capítol d’impostos indirectes, és previst ingres- 1990 i 1998 va assolir quantitats superiors a 10.700 sar més de 26.900 milions de pessetes, quan la liquidació milions de pessetes, els de 1992, 1994 i 1995 es va situar de 1999 va aportar 19.554 milions de pessetes per a en xifres compreses entre 3.700 milions de pessetes i aquest mateix capítol. Si bé les xifres pressupostades per 4.100 milions, aproximadament. a l’any 2000 en concepte d’impostos indirectes inclouen Per tant, la liquidació del pressupost de l’any 1999 una mica més de 1.000 milions de pessetes, correspo- presenta unes característiques singulars, pel fet d’haver nents a impostos sobre transmissions patrimonials i experimentat una reducció apreciable tant en els ingres- sobre el joc –que s’inclouen per primer cop en aquest sos totals no financers com en el mateix agregat en el cas capítol–, la previsió d’un augment de més de 6.300 de les despeses. Tanmateix, els trets bàsics que han carac- milions de pessetes en els impostos que graven el con- teritzat els darrers anys les finances de l’Administració sum sembla molt poc probable que es pugui assolir. central apareixen igualment amb claredat: les dificultats Més viable sembla aconseguir la millora prevista per per diversificar i millorar d’una manera estable i suficient a l’any 2000 en el grup d’“altres ingressos”, que compor- les fonts d’ingressos, la rigidesa a l’alça de determinats taria un increment del 14,8% en relació amb la liquida- capítols de despesa i les dificultats per mantenir el ritme ció de 1999, especialment si es considera que en el capí- d’inversions previst. Tot això s’ha traduït, els dos darrers tol d’ingressos patrimonials s’inclou una distribució de exercicis per als quals es disposa de dades de la liquida- resultats extraordinària per un valor de 4.600 milions de ció, en una situació de dèficit pressupostari no financer pessetes, en la mateixa línia del que s’ha comentat abans per una quantitat relativament important, de 2.101,4 per a l’exercici pressupostari de l’any 1998. milions de pessetes, l’any 1998, i de 1.875,6 milions de Pel que fa a les despeses, les previsions per a l’any pessetes, l’any 1999. 2000 també comporten un increment important respecte Els pressupostos inicials aprovats per als exercicis a les que es van liquidar el 1999, del 32,6% per al conjunt del 2000 i del 2001 preveuen un augment força consi- dels capítols no financers. Cal assenyalar que, si bé tots els derable tant dels ingressos com de les despeses, espe- capítols de les despeses registrarien un augment aprecia- cialment el corresponent al primer d’aquests anys. En ble en cas d’acomplir-se les previsions pressupostàries, el concret, pel costat dels ingressos, l’estimació pressu- creixement més espectacular correspondria, amb diferèn- postària per a l’any 2000 supera els 36.000 milions de cia, a les inversions reals, concretament un 91,5%. pessetes en el conjunt dels capítols no financers, cosa Per al pressupost de l’any 2001, el creixement previst que implica un creixement esperat del 31% en relació en les despeses no financeres seria del 6,5%, és a dir, una amb els ingressos no financers liquidats el 1999. Pel mica inferior al que s’espera per la banda dels ingressos. que fa al pressupost de l’any 2001, incorpora un volum També en aquest exercici és previst un creixement de tots d’ingressos no financers que representa un creixement els capítols de despesa, amb l’excepció de les transferèn- del 7,7% respecte a la previsió efectuada per a l’exercici cies de capital, que es reduirien moderadament. Cal des- del 2000 (vegeu quadre 2.22). tacar l’elevada quantitat programada per a inversions Tanmateix, no sembla fàcil que les previsions esta- reals, superior a 15.000 milions de pessetes, que, com en
89 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
el cas del pressupost de l’any 2000, en cas d’executar-se, totals obtinguts pel conjunt dels comuns els dos exercicis representarien màxims històrics. esmentats van ser de 14.180,2 milions de pessetes l’any De tota manera, malgrat que aconseguir aproximar- 1998 i de 14.242 milions de pessetes l’any 1999, amb la se a les previsions d’ingressos efectuades per als anys qual cosa el dèficit de les administracions comunals 2000 i 2001 no resultarà senzill d’acord amb les dades aquests dos anys va arribar a 3.693,2 i a 7.929,7 milions disponibles respecte a les importacions, els pressupostos de pessetes respectivament. En conseqüència, el dèficit programats per a ambdós exercicis comporten dèficits no acumulat durant el bienni 1998-1999 pel conjunt de financers de 2.927,7 i de 2.673,8 milions de pessetes res- l’Administració comunal resulta notablement més volu- pectivament. Es posa així de manifest la dificultat per minós que el generat per l’Administració central. aconseguir un flux de recursos que permeti cobrir sufi- Pel que fa al desplegament normatiu, el Govern va cientment les previsions de despesa. aprovar, al llarg de l’any 2000, un seguit de lleis i regla- Si bé el pressupost de l’Administració central recull ments que afecten l’àmbit de les finances públiques. En la part més important de les finances públiques andorra- aquest sentit, es pot fer referència a la Llei de l’impost nes, cal també fer referència a les finances comunals, ja indirecte sobre la prestació de serveis, aprovada el 13-4- que representen un volum de recursos significatiu i que, 2000 (BOPA núm. 24/12 de 17-5-2000), aplicable a a més, ha registrat una expansió apreciable els darrers qualsevol tipus de prestació de serveis efectuada en el anys. Així, si es fa referència als dos darrers exercicis per Principat i que preveu que, en un termini de dos anys, es als quals es disposen de dades liquidades, els de 1998 i pugui aplicar a tots els sectors d’activitat definits en la 1999, el conjunt de les administracions comunals va llei. La base de tributació que s’estableix és constituïda efectuar unes despeses totals de 17.873,5 i de 22.171,7 per l’import de la prestació rebuda i els tipus aplicables milions de pessetes respectivament. són: un de reduït de l’1%, un de normal del 4% i un tipus Lògicament, per valorar el volum de la despesa incrementat del 7%. pública total no es poden agregar els pressupostos Tanmateix, com s’ha assenyalat en el capítol II.5, l’a- comunals als de l’Administració central, ja que existei- plicació inicial d’aquest impost únicament va recaure xen operacions encreuades entre ambdós nivells de sobre el sector bancari, de manera que, en la mateixa data l’Administració, especialment rellevants en el cas del que l’impost sobre la prestació de serveis, es va aprovar –i flux de transferències rebudes pels comuns19. Tanmateix, es va publicar en el mateix BOPA– la Llei de regulació resulta clar que la participació de l’Administració dels mòduls aplicables a les entitats bancàries en el marc comunal en la despesa total assoleix un percentatge de l’esmentada llei, la qual va ser ulteriorment modifica- important. da, tal com s’ha exposat. En conseqüència, en un D’altra banda, també cal consignar que els ingressos moment inicial, l’impost implantat únicament recau
19. Es pot indicar, respecte d’aquest punt, que sobre uns ingressos totals que, tant el 1998 com el 1999, es van situar entorn de 14.200 milions de pessetes per al conjunt dels comuns, les subvencions rebudes van pujar a més de 6.600 milions de pessetes l’any 1998 i a més de 5.700 milions de pessetes l’any 1999. A més, amb data 13-4-2000 (BOPA núm. 24/12 de 17-5-2000), es va aprovar un suplement de crèdit per un valor de 1.497,2 milions de pessetes destinat a regularitzar les transferències efectuades corresponents a l’exercici de 1998.
90 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
sobre l’activitat bancària, a l’espera que es generalitzi a la fe pública notarial, aprovada el 21-3-2000 (BOPA núm. resta del sector serveis. 17/12 de 12-4-2000), introdueix la figura tributària que Altres normes aprovades l’any 2000 en aquest àmbit indica el seu enunciat i, tal com s’explicita en l’exposició van ser la Llei sobre transmissions patrimonials immobi- de motius, en determina les bases i els tipus aplicables, liàries (aprovada el 15-12-2000, BOPA núm. 3/13 de estableix les obligacions dels fedataris públics respecte a 10-1-2001) i la Llei de l’impost sobre transmissions la recaptació de la taxa i al seu ingrés posterior a l’erari patrimonials immobiliàries (aprovada el 29-12-2000, públic, i fixa el règim d’infraccions i sancions correspo- BOPA núm. 10/13 de 24-1-2001). La primera d’aques- nent. Aquesta llei va ser desenvolupada posteriorment tes normes determina les condicions i els requisits que pel corresponent Reglament, aprovat el 3-5-2000 han de regir les transaccions immobiliàries, mentre que (BOPA núm. 23/12 de 10-5-2000). la segona estableix una nova figura impositiva que grava També es pot fer referència a diverses normes que aquest tipus d’operacions. Es determina així que les afecten l’actuació del sector públic, encara que el seu transmissions a títol onerós o a títol lucratiu inter vivos àmbit d’incidència sobre les finances públiques de vega- de tota classe de béns immobles estarà subjecta a aquest des sigui indirecte. Així, amb data 15-12-2000, es van impost, per al qual s’estableix un tipus de gravamen esta- aprovar la Llei del Govern, la Llei de la funció pública i tal de l’1,25% i un altre de caràcter comunal que podrà la Llei qualificada de finançament electoral (BOPA oscil·lar entre el 0,5% i l’1,25%. núm. 2/13 de 5-1-2001 i BOPA núm. 3/13 de 10-1- Per tant, l’any 2000, es van introduir dues noves 2001), que regulen la composició i les funcions del figures impositives, que afecten la prestació de serveis i Govern i dels seus òrgans de suport, el règim de la fun- les transmissions de béns immobles, amb un potencial ció pública de l’Administració i els mecanismes de recaptador important –especialment en el cas de la pri- finançament dels partits polítics i de les campanyes elec- mera–, si bé també s’ha de tenir en compte que presen- torals respectivament. taran dificultats rellevants de gestió a l’hora d’aplicar- D’altra banda, la Llei del Tribunal de Comptes, se. aprovada el 13-4-2000 (BOPA núm. 24/12 de 17-5- Igualment, amb data 22-6-2000, es va aprovar la 2000), creà l’esmentat organisme com a instrument tèc- Llei de taxes judicials (BOPA núm. 41/12 de 29-7- nic de fiscalització de la despesa pública, que ha de veri- 2000), que va substituir la llei amb el mateix nom que ficar la transparència de la gestió econòmica, financera i s’havia aprovat l’any 1995. En l’exposició de motius de comptable de l’Administració, i ha de controlar-ne l’ade- la nova norma s’especifica que el temps d’aplicació de la quació a la legislació vigent, a més d’emetre informes i llei anterior ha evidenciat la necessitat d’adaptar la dictàmens relatius a aquests temes. taxació aplicada en determinats procediments de Finalment, la Llei de la contractació pública, aprova- l’Administració de Justícia, especialment en els que fan da el 9-11-2000 (BOPA núm. 75/12 de 6-12-2000), referència a les reclamacions derivades de la responsa- substitueix la Llei de 30-12-1985 que regulava aquesta bilitat civil en els judicis penals, com també d’adaptar el mateixa matèria, i el Reglament del procediment per a la cost d’algunes taxes existents. concessió i el control de les subvencions i les transferèn- La Llei d’establiment de la taxa per raó del servei de cies públiques, aprovat el 12-7-2000 (BOPA núm. 38/12
91 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.23: Evolució de les importacions andorranes, per seccions i per principals capítols aranzelaris. 1990-2000 (milions de pessetes)
1990 (%) 1991 (%) 1992 (%)
SEC. I - Animals vius i prod. del regne animal 9.735 8,11 9.420 7,87 9.636 8,28 [Capítol 4 - Llet i productes lactis, ous, mel] [5.793] 4,83 [5.674] 4,74 [5.765] 4,95 SEC. II - Productes del regne vegetal 2.036 1,70 2.022 1,69 1.838 1,58 SEC. III - Greixos i olis 936 0,78 916 0,77 871 0,75 SEC. IV - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 17.346 14,45 17.504 14,63 17.275 14,84 [Capítol 22 - Begudes, líquids alcohòlics i vinagres] [6.102] 5,08 [5.826] 4,87 [6.125] 5,26 [Capítol 24 - Tabacs] [5.118] 4,26 [5.309] 4,44 [4.647] 3,99 SEC. V - Productes minerals 4.759 3,97 4.863 4,06 4.892 4,20 SEC. VI - Prod. de les indúst. químiques o connexes 8.314 6,93 9.050 7,56 9.448 8,12 [Capítol 33 -Productes de perfumeria o de tocador] [5.745] 4,79 [6.299] 5,26 [6.441] 5,53 SEC. VII - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 2.248 1,87 2.376 1,99 2.518 2,16 SEC. VIII - Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 2.224 1,85 2.160 1,80 2.073 1,78 SEC. IX - Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.280 1,07 1.165 0,97 1.218 1,05 SEC. X - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d'edició, premsa, etc. 2.454 2,04 2.602 2,17 2.259 1,94 SEC. XI - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 9.871 8,22 10.144 8,48 10.810 9,29 [Capítols 61/62 - Vestits i accessoris del vestit] [7.999] 6,66 [8.403] 7,02 [9.004] 7,74 SEC. XII - Calçat, capells, paraigües, bastons flors artificials, plomes, etc. 3.312 2,76 3.590 3,00 3.978 3,42 SEC. XIII - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 3.354 2,79 3.103 2,59 2.723 2,34 SEC. XIV - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos, i articles d'aquestes matèries. Bijuteria i monedes 1.840 1,53 1.950 1,63 1.644 1,41 SEC. XV - Metalls comuns i product. d'aquests metalls 4.570 3,81 4.443 3,71 4.296 3,69 SEC. XVI - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 20.349 16,95 19.715 16,47 17.344 14,90 [Capítol 85 - Ap. elèctrics, repr. i enreg. so i imat.] [14.323] 11,93 [14.195] 11,86 [11.181] 9,61 SEC. XVII - Material de transport 11.916 9,93 11.377 9,51 10.412 8,95 SEC. XVIII- Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 6.304 5,25 6.140 5,13 5.917 5,08 SEC. XIX - Armes, municions i llurs accessoris 230 0,19 223 0,19 255 0,22 SEC. XX - Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 6.851 5,71 6.858 5,73 6.937 5,96 SEC. XXI - Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 96 0,08 59 0,05 41 0,04 Total importacions 120.025 100 119.680 100 116.385 100
Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana de 19-7-2000), regula els mecanismes de concessió de les proporcionen indicacions rellevants en relació amb ajudes destinades als diferents sectors: educació, cultura, diversos aspectes: respecte a la dinàmica mantinguda pel salut, esport i agricultura. consum interior; indirectament, quant a l'activitat turís- tica –ja que les instal·lacions i els serveis turístics reque- II.7 - Comerç exterior reixen un flux de subministraments important, bàsica- Els intercanvis comercials d'Andorra amb l'exterior ment procedent de l'exterior–; i també respecte a l'evolu- constitueixen un indicador de considerable interès, ate- ció del comerç adreçat al turisme, especialment si es con- ses l'escassa rellevància de les activitats transformadores sidera que aquest darrer flux comercial es concentra en en la base productiva del país i la marcada especialització un nombre relativament reduït de productes. en el sector turístic, que apareix fortament recolzat en el Coherentment amb el que s'ha apuntat en apartats sector comercial. En conseqüència, les dades referents a anteriors i derivat de la interpretació de les diferents l'evolució del volum i l'estructura de les importacions dades disponibles, també les xifres relatives a les impor-
92 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 (%)
9.888 8,32 10.000 8,18 9.769 7,42 9.739 7,19 9.843 6,27 9.680 6,00 9.580 5,59 9.506 5,17 6.041] 5,08 [5.990] 4,90 [5.762] 4,38 [5.589] 4,13 [5.339] 3,40 [4.992] 3,09 [4.753] 2,78 [4.313] 2,35 1.828 1,54 2.017 1,65 2.284 1,74 2.098 1,55 2.290 1,46 2.458 1,52 2.497 1,46 2.513 1,37 882 0,74 1.394 1,14 2.402 1,83 1.474 1,09 1.140 0,73 918 0,57 962 0,56 884 0,48 19.104 16,08 21.817 17,84 24.476 18,60 26.013 19,20 34.213 21,78 23.763 14,72 22.760 13,29 23.910 13,00 [6.447] 5,43 [7.127] 5,83 [7.415] 5,63 [7.569] 5,59 [8.463] 5,39 [9.366] 5,80 [9.382] 5,48 [9.481] 5,16 [5.699] 4,80 [7.482] 6,12 [9.488] 7,21 [10.772] 7,95 [17.822] 11,35 [6.205] 3,84 [4.888] 2,85 [5.717] 3,11 5.517 4,64 5.579 4,56 5.614 4,27 6.119 4,52 6.683 4,26 6.976 4,32 6.664 3,89 9.948 5,41 10.922 9,19 11.344 9,28 11.776 8,95 12.325 9,10 13.680 8,71 15.666 9,70 17.651 10,31 18.520 10,07 [7.517] 6,33 [7.896] 6,46 [8.173] 6,21 [8.508] 6,28 [9.690] 6,17 [11.205] 6,94 [12.381] 7,23 [13.175] 7,17 2.835 2,39 2.793 2,28 3.058 2,32 3.018 2,23 3.242 2,06 3.282 2,03 3.749 2,19 4.603 2,50 1.698 1,43 1.885 1,54 2.095 1,59 2.195 1,62 2.531 1,61 3.393 2,10 2.811 1,64 2.833 1,54 1.085 0,91 1.398 1,14 1.348 1,02 1.298 0,96 1.668 1,06 1.663 1,03 1.991 1,16 2.102 1,14 3.242 2,73 2.821 2,31 4.027 3,06 4.266 3,15 4.074 2,59 3.216 1,99 3.947 2,30 5.839 3,18 9.585 8,07 9.471 7,74 9.826 7,47 10.360 7,65 11.865 7,55 12.684 7,86 13.929 8,13 16.712 9,09 [7.817] 6,58 [7.777] 6,36 [8.325] 6,33 [8.713] 6,43 [10.075] 6,41 [11.065] 6,85 [12.408] 7,25 [15.193] 8,26 3.429 2,89 3.526 2,88 3.541 2,69 3.946 2,91 4.602 2,93 4.572 2,83 4.746 2,77 5.317 2,89 2.738 2,30 2.858 2,34 2.956 2,25 2.845 2,10 3.306 2,11 3.330 2,06 3.528 2,06 3.752 2,04 2.340 1,97 1.752 1,43 2.963 2,25 2.756 2,03 3.740 2,38 5.014 3,11 5.481 3,20 3.675 2,00 4.542 3,82 4.426 3,62 4.306 3,27 4.449 3,28 4.834 3,08 5.475 3,39 6.064 3,54 6.764 3,68 18.580 15,64 17.862 14,61 18.517 14,07 19.077 14,08 21.983 14,00 27.057 16,76 29.929 17,48 29.712 16,16 [12.153] 10,23 [13.331] 10,90 [13.358] 10,15 [13.202] 9,75 [15.057] 9,59 [17.443] 10,81 [18.668] 10,90 [19.830] 10,79 8.556 7,20 9.293 7,60 10.360 7,87 10.283 7,59 12.071 7,69 14.625 9,06 16.142 9,43 16.682 9,07 5.553 4,67 5.784 4,73 5.841 4,44 6.281 4,64 7.122 4,53 8.714 5,40 9.039 5,28 9.255 5,03 197 0,17 168 0,14 191 0,15 192 0,14 148 0,09 153 0,09 168 0,10 147 0,08 6.269 5,28 6.015 4,92 6.171 4,69 6.670 4,92 7.979 5,08 8.688 5,38 9.417 5,50 10.804 5,88 38 0,03 87 0,07 81 0,06 56 0,04 40 0,03 99 0,06 208 0,12 390 0,21 118.828 100 122.1290 100 131.602 100 135.460 100 157.054 100 161.426 100 171.263 100 183.870 100
tacions revelen un comportament força positiu de l'eco- pujada experimentada per les importacions de tabac i, per nomia andorrana durant l'exercici del 2000, de manera tant, respon a unes circumstàncies excepcionals. que el volum total de les importacions, valorat en pesse- D’acord amb això, es pot valorar que el flux de les tes corrents, va experimentar un increment del 7,4% en importacions, l’any 2000, revela una millora significativa relació amb l'any anterior (vegeu quadre 2.23). en el conjunt de l’activitat econòmica, que resulta equipa- Aquesta taxa de creixement es destaca com una de les rable a la que es va registrar l’any 1999, en el qual la taxa més elevades al llarg dels darrers anys, ja que, entre 1990 nominal de creixement de les importacions va ser una i 1999, només l'exercici de 1997 el flux d'importacions va mica inferior –un 6,1%–, però l’evolució dels preus va assolir un increment més intents. Tanmateix, com s’ha resultar més favorable. Tanmateix, es pot considerar que assenyalat en l’apartat anterior, cal tenir en compte que el l’evolució de les compres a l’exterior corrobora prou cla- fort augment que van registrar les importacions l’any rament la continuïtat de la fase expansiva en l’economia 1997 va ser conseqüència, en gran part, de la considerable andorrana per al conjunt de l’any 2000, atès que, com s’ha
93 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.25: Evolució de les importacions andorranes totals. dit, amb l’excepció mencionada de l’any 1997, en cap 1990-2000 (milions de pessetes) altre exercici de la darrera dècada no s’havia donat un creixement més gran de les importacions. 200.000 El vigorós creixement que els darrers anys han man- 180.000 160.000 tingut les importacions es reflecteix amb claredat en el 140.000 gràfic 2.25, que recull l’evolució seguida per aquesta 120.000 variable entre els anys 1990 i 2000. Aquest gràfic revela 100.000 80.000 l’estancament que, entre 1990 i 1993, van registrar les 60.000 compres a l’exterior, mentre que, a partir d’aquell 40.000 20.000 moment, i especialment després de 1996, el dinamisme 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 de les importacions ha estat considerable. Lògicament, si les dades de les importacions s’expressen en valors mone- Mpta corrents Mpta constants de 1985 taris constants, l’impuls ascendent resulta molt més moderat, però, tot i això, és prou significatiu. Font: Quadre 2.23 Evidentment, els diversos grups de productes que s’inclouen en aquest corrent comercial han seguit una reducció d’1,3 punts percentuals en la seva participació evolució dispar, de manera que, entre les seccions aran- relativa en el total importat. Tot i això, aquesta secció es zelàries que mantenen una importància més gran en el va situar com la primera en importància en les compres a comerç exterior andorrà, algunes han tingut un compor- l’exterior del Principat, igual que en els dos anys anteriors tament molt dinàmic, mentre que determinats productes (vegeu quadre 2.23). han perdut clarament pes relatiu. El cas més destacat pel També la secció I (animals vius i productes del regne que fa a aquesta segona situació és el de la secció aran- animal) va seguir una pauta similar, l’any 2000, amb una zelària XIV, que inclou metalls preciosos, perles i pedres baixada del 0,8% de les importacions en valors monetaris. gemmes, articles de joieria i bijuteria, etc. Durant l’any Aquesta disminució és imputable a la caiguda que es va 2000, el valor de les importacions d’aquests productes va registrar en el capítol dels productes lactis –el qual repre- experimentar una reducció del 33%, cosa que comporta senta més del 45% del total de la secció–, que va ser del una pèrdua d’1,2 punts percentuals en la seva participació –9,3%. Altre seccions que van seguir una tendència en el conjunt de les importacions. decreixent van ser la que agrupa greixos i olis (secció III) Molt poques seccions aranzelàries més van registrar i la secció XIX (armes, municions i accessoris), però la una evolució similar, que comportés la reducció de les seva importància és molt més minsa i, en el cas de la importacions en termes monetaris. En concret, el cas més darrera, es pot considerar quasi marginal. rellevant correspon a la secció XVI (màquines i aparells En canvi, van créixer clarament per damunt de la elèctrics; aparells de reproducció i enregistrament del so i mitjana les importacions de productes tèxtils i de confec- la imatge), que, durant l’any 2000, va experimentar una ció (secció XI), de paper, productes de les arts gràfiques i disminució del 0,7% en la xifra d’importacions, expressa- edició (secció X), de calçat, capells, etc. (secció XII), de da en pessetes corrents, cosa que es va traduir en una productes minerals (secció V, integrada en una proporció
94 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
molt elevada pels carburants i els combustibles, que l’any d’articles inclosos en aquesta secció que corresponen més 2000 van incrementar notablement els preus), de mobi- clarament al comerç turístic –els quals apareixen agrupats liari, joguines i articles d’esport (secció XX), de productes en el capítol 85– van tenir un creixement del 6,2% l’any de plàstic i cautxú (secció VII), i d’articles de metalls 2000, amb la qual cosa la reducció registrada per al con- comuns (secció XV). junt de la secció és imputable, exclusivament, a l’altre En alguns altres casos, el creixement de les importa- grup de productes que inclou: el capítol 84, que engloba cions durant l’any 2000, malgrat situar-se en percentatges maquinària mecànica, calderes, components d’aquesta inferiors al valor mitjà del conjunt de l’agregat, també va mena de màquines, etc. resultar força significatiu. És el cas, per exemple, dels pro- D’acord amb això, es pot valorar que les importacions ductes de les indústries químiques (secció VI, que inclou dels productes que es destinen sobretot al comerç turístic, els articles de perfumeria i cosmètica, i els productes far- com ara els de perfumeria i cosmètica, aparells electrònics macèutics), que van registrar un increment del 4,9%; dels i de reproducció i enregistrament del so i la imatge, arti- productes de les indústries alimentàries, de begudes i cles de confecció, joguines i articles d’esport, van aug- tabac (secció IV), amb un creixement del 5,1%; i dels mentar significativament durant l’any 2000. Igualment, materials destinats a la construcció (productes de pedra, les compres a l’exterior d’alguns productes que, previsible- de ciment, de ceràmica, de vidre, etc., secció XIII), les ment, s’adrecen en gran manera al consum interior, com importacions dels quals van augmentar un 6,4%. ara els de paper, arts gràfiques i edició, materials de cons- En conseqüència, durant l’any 2000, només es va trucció, productes alimentaris, etc., van tenir un creixe- produir una contracció de les importacions en algunes ment apreciable i, en alguns casos, força important. Des partides aranzelàries molt concretes, de vegades relativa- del punt de vista del comerç enfocat al turisme, els articles ment poc importants, com ara els greixos i olis o els pro- de joieria, pedres i metalls preciosos, etc., apareixen com ductes lactis. En el cas d’aquests últims, cal indicar que, els que han tingut un comportament més desfavorable. des de fa alguns anys, les importacions, i, per tant, les ven- En resum, doncs, per a la major part dels productes des, han seguit una dinàmica decreixent, imputable, en destinats al comerç turístic, el comportament de les part, a una pèrdua de competitivitat, però també al menor importacions, l’exercici del 2000, suggereix una evolució atractiu que presenten per als turistes els productes de força positiva, al marge de l’excepció indicada dels articles consum més bàsics. de joieria o dels que la mateixa tendència del consum Les dues seccions aranzelàries més rellevants que van situa progressivament en una posició més marginal. El seguir una tendència descendent són les que agrupen els consum interior sembla haver seguit un creixement més articles de joieria, metalls i pedres precioses, etc., que moderat, tot i que alguns grups de productes també van constitueixen un dels productes rellevants dins el comerç mantenir un considerable dinamisme, com s’ha indicat. turístic; i la secció XVI, de màquines i aparells elèctrics, i Si es considera la procedència dels productes impor- aparells de reproducció i enregistrament del so i la imat- tats, resulta destacat el reforçament de la posició ge, que tradicionalment ha estat un dels segments més d’Espanya com a principal proveïdor del Principat. En actius del comerç andorrà adreçat al turisme. efecte, aquest país, l’any 1990, subministrava un 32,6% Es pot matisar, però, que les importacions dels tipus de les importacions, proporció que, el 1995, havia pujat
95 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.24: Importacions andorranes, per països i per seccions aranzelàries. 2000 (milers de pessetes)
França Espanya Alemanya Holanda Itàlia Regne Unit Bèlgica Austria
SEC. I* 2.317.594 6.417.151 202.203 325.876 41.825 20.507 3.551 4.314 SEC. II 221.869 2.159.331 1.608 3.397 2.052 2.535 12.076 - SEC. III 41.734 787.361 3.595 271 137 9 2.861 - SEC. IV 5.608.667 9.886.448 1.131.532 917.034 299.999 2.559.777 102.150 101.414 SEC. V 3.940.062 5.990.177 925 252 2.093 90 - - SEC. VI 9.616.062 8.378.809 113.883 51.455 42.807 55.394 8.346 7.885 SEC. VII 747.734 3.373.221 81.347 46.903 195.358 18.488 18.947 7.598 SEC. VIII 1.130.024 1.049.075 52.315 6.340 354.687 24.577 33.512 1.723 SEC. IX 253.811 1.683.714 34.736 1.312 36.283 4.906 31.823 34.372 SEC. X 760.207 4.113.402 274.448 13.118 54.931 165.373 13.406 15.835 SEC. XI 5.796.079 5.534.914 210.357 108.257 3.131.016 257.530 50.976 30.116 SEC. XII 1.726.637 2.003.852 29.814 57.975 829.043 55.045 42.317 7.000 SEC. XIII 437.059 3.091.281 37.900 1.370 86.594 15.046 2.057 25.070 SEC. XIV 971.789 1.707.636 59.340 5.953 326.171 3.264 172.694 5.564 SEC. XV 915.714 5.215.700 134.738 16.134 171.619 21.319 6.777 384 SEC. XVI 6.483.417 13.441.981 940.880 120.205 574.139 386.013 369.677 312.054 SEC. XVII 3.704.670 4.640.049 4.266.964 198.611 640.292 849.005 167.359 221.814 SEC. XVIII 1.771.358 3.097.200 224.811 4.805 363.942 19.066 27.087 12.122 SEC. XIX 39.555 34.425 25.538 - 19.312 650 1.311 4.925 SEC. XX 2.314.496 6.628.245 323.503 32.289 319.168 100.313 25.000 215.542 SEC. XXI 110.196 59.331 1.203 502 4.464 10.000 - - Total importacions 48.908.734 89.293.303 8.151.640 1.912.059 7.495.932 4.568.907 1.091.927 1.007.732
Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana * Vegeu contingut de cada secció en el quadre 2.26, p. 98.
Quadre 2.25: Importacions andorranes per països. 1990-2000 (milers de pessetes)
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
França 44.012.587 44.266.313 40.832.744 42.153.619 40.169.095 40.922.194 41.715.439 45.846.244 49.732.779 50.059.551 48.908.734 Espanya 39.091.190 41.157.153 41.629.949 44.786.997 49.091.176 52.604.989 54.899.043 63.169.818 68.255.299 76.674.785 89.293.303 Bèlgica 1.109.145 808.563 787.776 746.188 885.750 906.229 956.647 1.398.399 1.569.066 1.491.100 1.091.927 Holanda 2.039.086 1.707.295 1.768.183 2.121.973 1.832.692 1.943.560 1.953.930 2.337.194 2.130.803 1.998.044 1.912.059 Alemanya 8.448.405 7.325.125 6.523.997 5.638.383 6.154.025 6.319.399 5.853.238 7.166.545 7.104.716 7.127.976 8.151.640 Itàlia 3.806.451 3.606.504 4.135.238 3.908.174 4.440.871 4.774.061 4.437.030 4.896.021 6.023.980 6.993.845 7.495.932 Regne Unit 3.457.056 2.910.592 2.791.001 3.277.300 3.662.183 4.135.414 5.302.041 8.951.342 4.602.496 4.151.269 4.568.907 Àustria 429.264 338.182 365.098 430.577 352.644 522.451 772.282 816.321 1.623.218 1.014.965 1.007.732 Resta UE 1.193.127 1.036.681 1.234.093 1.073.355 1.164.640 1.358.746 1.840.552 1.339.694 1.356.717 1.383.059 1.536.942 Suïssa 1.840.361 1.417.860 1.499.222 1.388.763 1.834.845 2.201.746 2.592.653 3.021.709 3.070.494 3.065.866 3.730.162 EUA 3.705.686 4.643.437 3.061.489 3.686.275 4.797.024 5.459.269 5.413.121 7.670.676 3.641.555 3.611.384 3.226.889 Malàisia 108.169 137.158 204.002 294.692 610.925 819.967 946.820 942.924 849.535 559.283 582.746 Xina 486.021 513.082 1.046.628 1.170.682 1.521.953 1.665.987 1.615.896 1.748.850 1.848.618 2.062.570 2.028.643 Corea del Sud 360.495 256.826 358.810 318.881 418.026 710.491 760.615 647.948 673.359 620.247 727.854 Japó 7.435.589 7.439.843 7.853.776 5.645.527 5.004.816 4.454.192 3.866.845 4.192.894 5.203.560 5.770.025 5.700.211 Taiwan 502.244 528.330 565.525 433.050 599.715 480.441 326.340 420.034 462.259 266.623 215.072 Hong Kong 1.163.217 707.262 629.036 330.181 362.810 331.754 313.213 231.947 262.492 320.670 350.137 Resta del món 835.179 874.737 1.098.275 1.424.509 1.752.086 1.985.090 1.894.117 2.253.352 3.014.961 4.090.932 3.340.909 Total 120.023.272 119.674.943 116.384.842 118.829.126 124.655.276 131.595.980 135.459.822 157.051.912 161.425.907 171.262.194 183.869.799
Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana
96 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Portugal Resta UE Suïssa EUA Malàisia Corea del Sud Japó Xina Tailàndia Resta del món Total
31.431 50.907 11.823 425 - - - 2.513 1.755 74.174 9.506.049 50.418 30 59 3.189 - - 2 2.513 2.036 52.034 2.513.149 1.278 -----951-46.859 884.165 242.406 275.974 506.937 1.712.394 - - 845 3.000 5.872 555.450 23.909.899 12.752 - - 8 - - 173 - - 1.426 9.947.958 2.926 3.867 137.641 60.541 61 - 18.015 4.539 975 16.338 18.519.544 4.254 1.037 56.720 12.012 5 218 24.173 10.674 493 4.157 4.603.339 1.534 11.000 7.222 3.913 - 1.063 1.072 91.971 4.893 58.409 2.833.330 548 10.145 2.737 552 - - - 423 246 6.610 2.102.218 87.947 18.109 129.691 151.390 87 17.771 3.031 1.071 - 18.850 5.838.667 103.794 10.996 11.686 57.249 8.555 16.731 2.155 459.090 82.663 840.152 16.712.316 9.400 3.685 3.641 154.139 183 15.979 41.985 204.199 1.322 130.381 5.316.597 11.681 2.135 521 4.729 - 111 28 20.015 288 16.167 3.752.052 1 3.308 54.276 10.511 - 5 10.000 12.492 66.726 265.531 3.675.261 12.470 37.580 105.927 16.132 - 5.009 5.857 55.228 207 43.663 6.764.458 77.080 275.901 440.905 372.868 520.467 383.342 3.272.435 629.065 447.859 663.871 29.712.159 1.115 123.603 24.615 276.333 - 230.034 1.193.363 5.190 - 139.171 16.682.188 5.841 9.776 1.999.301 142.723 41.262 46.872 978.204 312.718 33.078 164.551 9.254.717 54 2.930 935 12.972 - 1.792 - - - 2.648 147.047 14.466 24.563 32.735 233.228 12.126 8.927 148.864 213.891 921 156.174 10.804.451 - - 202.790 1.581 -----168390.235 671.396 865.546 3.730.162 3.226.889 582.746 727.854 5.700.211 2.028.643 649.334 3.256.784 183.869.799
fins al 40% i que, el 1999, va arribar al 44,8%. L’any ció amb l’any anterior i França va perdre-hi 2,6 punts. 2000, aquest percentatge encara va augmentar significa- Aquest es pot considerar el tret més important quant tivament, ja que va assolir un 48,6%. Contràriament, a la modificació de la procedència de les compres a l’ex- França ha seguit l’evolució inversa, de manera que, men- terior, però també es poden indicar alguns aspectes addi- tre que el 1990 subministrava el 36,7% de les importa- cionals rellevants. Així, entre la resta de principals països cions andorranes, el 1993 ja havia estat superada per proveïdors, Alemanya i Japó han tendit a perdre pes al Espanya i, posteriorment, va seguir una pauta descen- llarg dels darrers deu anys, tot i que la seva participació dent que va fer que, l’any 2000, únicament subministrés s’ha anat estabilitzant la segona meitat de la dècada. un 26,6% de les compres totals d’Andorra a l’exterior Igualment, Holanda ha reduït significativament la (vegeu quadres 2.24 i 2.25). seva participació en les importacions totals, previsible- En definitiva, mentre que Espanya, entre 1990 i ment a causa de la pèrdua d’importància del comerç de 2000, va augmentar 16 punts percentuals la seva partici- productes lactis, mentre que, en el cas dels Estats Units, pació en les importacions totals, en aquest mateix perío- s’aprecien oscil·lacions notables –bàsicament una consi- de França va disminuir 10 punts percentuals la seva. derable pujada els exercicis de 1996 i 1997, seguida d’un L’any 2000, Espanya va augmentar 3,8 punts percentuals moviment de signe contrari els anys 1998 i 1999– deri- la seva quota de participació en les importacions en rela- vades de la forta concentració que presenten les compres
97 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
Quadre 2.26: Evolució de les exportacions andorranes, per seccions aranzelàries. 1990-2000 (milions de pessetes)
1990 (%) 1991 (%) 1992 (%)
SEC. I - Animals vius i prod. del regne animal 238 8,68 232 6,72 95 2,26 SEC. II - Productes del regne vegetal ----1 0,02 SEC. III - Greixos i olis ----1 0,02 SEC. IV - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 449 16,38 386 11,18 408 9,70 SEC. V - Productes minerals 32 1,17 45 1,30 51 1,21 SEC. VI - Prod. de les indúst. químiques o connexes - - 39 1,13 84 2,00 SEC. VII - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 63 2,30 44 1,27 28 0,67 SEC. VIII - Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 6 0,22 23 0,67 36 0,86 SEC. IX - Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 5 0,18 13 0,38 23 0,55 SEC. X -Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d'edició, premsa, etc. 126 4,60 257 7,44 330 7,85 SEC. XI - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 1.435 52,35 1.069 30,95 1.085 25,80 SEC. XII - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. - - 135 3,91 120 2,85 SEC. XIII - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 9 0,33 37 1,07 32 0,76 SEC. XIV - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos, i articles d'aquestes matèries. Bijuteria i monedes 2 0,07 43 1,24 148 3,52 SEC. XV - Metalls comuns i product. d'aquests metalls 28 1,02 70 2,03 91 2,16 SEC. XVI - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 254 9,27 509 14,74 316 7,51 SEC. XVII - Material de transport 9 0,33 241 6,98 818 19,45 SEC. XVIII- Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 25 0,91 32 0,93 123 2,92 SEC. XIX - Armes, municions i llurs accessoris ----1 0,02 SEC. XX - Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 60 2,19 203 5,88 385 9,15 SEC. XXI - Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats - - 76 2,20 30 0,71 Total exportacions 2.741 100 3.454 100 4.206 100
Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana
a aquest país en el capítol de tabacs. D’altra banda, Itàlia gistrament i reproducció del so i la imatge; i IV, produc- i Suïssa han seguit una tendència a reforçar la seva posi- tes de les indústries d’alimentació, begudes i tabac), que, ció com a subministradors del Principat al llarg del perí- l’any 2000, van representar conjuntament el 77,8% del ode 1990-2000. D’aquesta manera, Itàlia apareixia el total de les importacions andorranes (vegeu quadre darrer d’aquest anys com el quart soci comercial 2.24). d’Andorra, després d’Espanya, França i Alemanya, men- En el cas d’Itàlia, els productes tèxtils i de confecció, tre que, el 1991, se situava en el sisè lloc. i el calçat (seccions XI i XII) absorbiren, l’any 2000, el Tal com es dedueix de l’evolució relativa seguida per 52,8% de les importacions procedents d’aquest país, i un les importacions procedents dels diferents països submi- 16,2% més correspongué a les seccions aranzelàries XVI nistradors, amb l’excepció de França i Espanya, en la i XVII. El Regne Unit, en canvi, concentrà el 56% de les major part dels casos les compres a cada país es concen- vendes en els productes de les indústries d’alimentació, tren en un nombre reduït de productes, si no solament en begudes i tabac, principalment en el segment de begudes un grup molt específic. Així, Alemanya concentra les alcohòliques, i un 18,6% més en la secció XVII, de mate- vendes en tres seccions aranzelàries (les seccions XVII, rial de transport. material de transport; XVI, aparells electrònics i d’enre- Igualment, es pot comprovar que, de Suïssa, s’im-
98 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 (%)
81 1,46 64 0,93 83 1,36 68 1,16 50 0,71 47 0,5 45 0,6 98 1,2 - - 1 0,01 6 0,10 ------3 0,0 3 0,0 ------1 0,01 - - 1 0,0 3 0,0 554 9,99 487 7,10 309 5,07 308 5,24 614 8,72 872 10,1 664 9,5 565 6,9 52 0,94 68 0,99 74 1,21 71 1,21 61 0,87 66 0,8 83 1,2 98 1,2 134 2,42 314 4,58 237 3,89 253 4,30 296 4,20 405 4,7 537 7,7 612 7,4 79 1,42 102 1,49 140 2,30 180 3,06 180 2,56 188 2,2 324 4,6 468 5,7 127 2,29 404 5,89 459 7,53 244 4,15 360 5,11 1.117 12,9 128 1,8 134 1,6 20 0,36 9 0,13 24 0,39 40 0,68 39 0,55 61 0,7 64 0,9 102 1,2 349 6,29 520 7,58 661 10,84 676 11,49 813 11,55 1.094 12,7 730 10,4 781 9,5 1.246 22,47 1.100 16,04 852 13,98 809 13,75 729 10,35 695 8,0 495 7,1 362 4,4 296 5,34 59 0,86 37 0,61 26 0,44 33 0,47 48 0,6 26 0,4 28 0,3 23 0,41 36 0,53 20 0,33 29 0,49 21 0,30 22 0,3 34 0,5 47 0,6 119 2,15 150 2,19 98 1,61 118 2,01 90 1,28 63 0,7 127 1,8 286 3,5 100 1,80 142 2,07 134 2,20 133 2,26 105 1,49 136 1,6 183 2,6 285 3,5 645 11,63 1.345 19,61 842 13,81 1.154 19,62 1.767 25,10 1.422 16,5 1.060 15,1 1.255 15,2 1.286 23,19 1.498 21,85 1.608 26,38 1.201 20,42 954 13,55 1.228 14,2 1.255 17,9 1.415 17,2 126 2,27 110 1,60 110 1,80 88 1,50 142 2,02 504 5,8 517 7,4 592 7,2 2 0,04 - - 4 0,07 4 0,07 3 0,04 58 0,7 - - 1 0,0 270 4,87 448 6,53 395 6,48 392 6,66 773 10,98 607 7,0 722 10,3 986 12,0 37 0,67 - - 2 0,03 88 1,50 10 0,14 4 0,0 5 0,1 116 1,4 5.546 100 6.857 100 6.095 100 5.882 100 7.041 100 8.637 100 7.003 100 8.235 100
porten fonamentalment articles d’òptica, fotografia, de les indústries químiques (que inclouen els articles de rellotgeria, etc. (secció XVIII); dels Estats Units, bàsica- perfumeria i cosmètica, i també els productes far- ment tabacs; d’Holanda, principalment productes lactis; macèutics) i, d’una manera menys marcada –és a dir, a i del Japó, sobretot material de transport i aparells menor distància d’Espanya–, en els articles de pell i cuir electrònics i d’enregistrament i reproducció del so i la (secció VIII), i en els articles tèxtils i de confecció (sec- imatge. També en aquest darrer tipus de productes es ció XI). concentren les vendes a Andorra de productes proce- Espanya apareix com el principal proveïdor dents de Malàisia, Corea del Sud i la Xina, encara que d’Andorra d’una manera destacada en quasi tots els aquest últim país també és un subministrador important grups de productes importats pel Principat, amb les úni- de productes tèxtils i de confecció. ques excepcions de les tres seccions aranzelàries esmen- Entre els dos principals països proveïdors, França, tades abans, en les quals la posició de França encara malgrat la pèrdua de posicions que ha registrat els resulta dominant, i en algunes partides amb una darrers anys, encara es manté com a principal submi- importància molt reduïda en el comerç exterior andorrà, nistrador en alguns grups concrets de productes. com ara les antiguitats o les armes i municions. Principalment, això s’observa en el cas dels productes Pel que fa a les exportacions andorranes, com tot-
99 Informe sobre l’economia andorrana. 2000
hom sap, el flux de reexportació dels productes comer- ció tradicional d’ambdós fluxos comercials o qualsevol cialitzats al país està vinculat fortament als visitants –ja valoració respecte a l’evolució de la balança comercial, la que, al marge de l’elaboració de tabac, l’escassa activi- taxa de cobertura, etc. tat transformadora existent es dirigeix fonamentalment Com a darrera qüestió, es poden esmentar tres al consum interior–, de manera que, fora d’aquest modificacions en la normativa que afecta els intercanvis corrent, tenen una importància molt minsa, si bé els amb l’exterior. En primer lloc, amb data 22-6-2000, es darrers exercicis han experimentat un cert augment. En van aprovar la Llei de modificació de la Llei de l’impost el cas de l’any 2000, el seu valor es va situar en 8.235 de mercaderies indirecte i la Llei de modificació de la milions de pessetes, quantitat que comporta un incre- tarifa general de taxes de consum (ambdues publicades ment del 17,6% en relació amb l’exercici anterior, però en el BOPA núm. 41/12 de 29-7-2000). Aquestes modi- que resulta inferior a la xifra que es va assolir l’any ficacions afecten el règim d’admissió temporal de béns al 1998, que va ser de 8.637 milions de pessetes (vegeu Principat i la codificació i el gravamen dels productes quadre 2.26). inclosos en el capítol 24 (tabacs i succedanis de tabacs). De tota manera, aquestes xifres representen una D’altra banda, amb data 4-1-2001, es va aprovar el fracció notablement reduïda del corrent comercial que es Reglament d’aplicació de la Llei de l’impost de merca- registra en sentit invers, si es considera que, l’any 2000, deries indirecte (BOPA núm. 3/13 de 10-1-2001), que enfront dels 8.235 milions de pessetes exportats, les en desenvolupa un dels articles, relatiu a algunes qües- importacions es van situar en 183.870 milions de pesse- tions molt específiques en matèria de perfeccionament tes, tal com s’ha vist. Òbviament, les singularitats de l’e- actiu i sistema de reembossament. conomia andorrana fan que no tingui sentit la compara-
100 Ordino, parròquia emblemàtica Fotografia separata: Vall de Rialb. La Rabassa. Ordino. Autor: Jaume Riba Sabaté
Ordino, parròquia emblemàtica
Mª JESÚS LLUELLES LARROSA Doctora en Geografia
Característiques físiques atenció a la gènesi del paisatge no és negligible i, ante- riorment, autors reconeguts, com ara Marcel Chevalier La parròquia d’Ordino abasta el 20% del territori nacio- (1924), S. Llobet (1947) i Solé Sabaris (1951), havien nal (89 km2) i gaudeix d’un medi natural privilegiat, que contribuït al coneixement del paisatge andorrà. Una men- configura l’atractiu que més la defineix, en estret lligam ció especial mereix l’obra titulada El patrimoni natural amb les activitats turístiques. És una parròquia que ha d’Andorra, dirigida per Ramon Folch l’any 1984. sabut trobar el lloc que li correspon dins el concert nacio- Les formes glacials, herència del quaternari, són les nal, sense deixar de banda el llegat cultural que la caracte- més abundants a la parròquia d’Ordino. La instal·lació del ritza. glacialisme va representar una modificació del relleu exis- El paisatge d’Ordino ocupa un lloc important en l’ac- tent. A. Gómez (1996) analitza l’acció de les geleres tual model de desenvolupament econòmic i, per això, d’Arinsal i d’Ordino, que es fusionaven a la Massana des- dedicarem una especial atenció als processos que, a través prés d’un recorregut de 7 km i 12,5 km respectivament. del temps, l’han transformat. El terme paisatge s’associa Foses en una sola llengua, es prolongaven fins a les amb imatges diverses i es pot classificar des de diferents Escaldes, després d’un recorregut de 4,5 km en què es punts de vista. El paisatge ha presentat diverses formes i confonien amb el gel de la Valira del Nord i de la vall del relacions basades en uns elements físics als quals l’aparició Madriu. de l’ésser humà aportarà nous elements. L’acció glacial té la nota més característica en les Els estudis del paisatge tracten aquells aspectes que hi zones més elevades, on l’activitat de les glaceres havia tenen més incidència. En el cas de la parròquia d’Ordino, estat més important. A les capçaleres se situen els típics el modelat del territori té relació amb la resta d’elements amfiteatres, anomenats circs, que corresponen a les zones paisatgístics i és causa de processos naturals que condicio- d’alimentació de les geleres quaternàries. En aquests circs nen activitats humanes com ara el turisme. es localitzen posteriorment els llacs que ocupen les cube- El paisatge andorrà ha sofert canvis els darrers decen- tes originades per la sobreexcavació del gel, com és el cas nis per l’acció de les persones i l’explotació dels recursos de Tristaina. Una part important de les cubetes de sobre- naturals. El progressiu canvi d’usos del sòl ha originat una excavació ha desaparegut a causa de les dificultats de sor- degradació antròpica de la natura, que, per a molta gent, tida que van trobar les aigües carregades de materials: les és un recurs escàs difícilment renovable, especialment per cubetes, on els dipòsits acumulats poden arribar a tenir un a aquells que viuen en grans ciutats. És evident que s’im- gruix de desenes de metres, desapareixen per un procés de posa un bon coneixement del relleu de les zones de mun- rebliment. Els aiguamolls o mulleres, fàcilment observa- tanya, medi caracteritzat per un elevat grau de fragilitat, bles en zones d’alta muntanya, són testimoni d’aquests per poder-ne dur a terme una correcta protecció. processos de rebliment. El geòleg J. M. Vilaplana fa un inventari dels circs del Relleu sector de la Valira d’Ordino. N’estableix l’orientació, la Entre els autors contemporanis més rellevants que han litologia, el nombre de cubetes existents, les cotes màxima estudiat el relleu andorrà, destaquen A. Gómez (1996) i i mínima, i l’extensió aproximada. Per l’interès que té per J. M. Vilaplana (1984). La bibliografia que ha dedicat a nosaltres, reproduïm la taula a continuació.
102 Ordino, parròquia emblemàtica
Quadre 1: Circs glacials de la vall d’Ordino
Nom del circ Orientació Litologia Sobreexcavació Cotes fons - cresta Extensió aprox. km2
Arcalís nord esquistos no 2.280-2.600 2 Coma del Forat nord esquistos no 2.350-2.700 2,40 Tristaina sud micasquistos sí (3 cubetes) 2.300-2.700 3,04 Coma del Mig sud micasquistos sí (3 cubetes) 2.400-2.700 2,17 Rialb est micasquistos no 2.200-2.650 2,71 Siguer sud-oest migmatites sí (3 cubetes) 2.375-2.650 1,77 Cebollera oest esquistos/migmatites no 2.400-2.700 2,23 La Serrera nord-oest esquistos no 2.400-2.700 2,71 L’Estanyó nord-oest esquistos sí (2 cubetes) 2.340-2.700 2,50 L’Angonella est esquistos sí (6 cubetes) 2.350-2.750 4,29
Font: J. M. Vilaplana (1984), p. 25.
La litologia esquistosa que domina a la parròquia els dipòsits de vessant, que abunden per tot el territori, i ha permès una ràpida regularització dels vessants i n’ha els esbaldregalls de gravetat anomenats tarteres, produc- fet desaparèixer, com assenyala Vilaplana, la verticali- te de la gelifracció de la roca. També destaquen els pro- tat. La forma actual de la vall en U es troba estretament cessos periglacials de solifluxió i gelifluxió, que provo- relacionada amb aquelles zones on es produí acumula- quen el desplaçament de les formacions superficials a ció de gel. Les formes d’acumulació constituïdes pels causa de la plasticitat de l’argila amarada d’aigua, que dipòsits relacionats amb la presència de gel es poden llisca a favor del pendent. observar en els diferents fons de circ i corresponen a les També són presents a la vall d’Ordino les formes flu- morrenes de fons dipositades en el procés de recessió de vials, on el perfil en forma de V emmascara els típics per- les glaceres. fils de les valls glacials en U. Les formes d’acumulació, Les glaceres van quedar circumscrites als trams més com els cons de dejecció fluviotorrencials en forma de elevats de les muntanyes i a les grans valls. Segons ventall, es poden observar al llarg de la vall, ja que aques- Gómez (1996), el límit de neu permanent durant l’ex- tes formacions es troben en contacte entre el vessant i el pansió màxima es va situar a 2.000 metres per orientació fons de la vall principal. El territori andorrà està repartit nord i al voltant de 2.300-2.400 metres per exposició en dues grans conques hidrogràfiques: la de la Valira del sud. La dinàmica periglacial va tenir un desenvolupa- Nord i la de la Valira d’Orient. Ambdues, com és sabut, ment espacial més ampli i, amb la retirada gradual del s’uneixen a les Escaldes per donar origen a la Gran glacialisme, el domini periglacial va envair nous espais. Valira. La conca de la Valira del Nord és més petita que La dinàmica periglacial, funcional en l’actualitat, és pre- la de la Valira d’Orient i el sentit de circulació dels cur- sent en aquelles zones situades per sobre del límit natu- sos fluvials és de nord a sud. El riu Valira d’Ordino rep ral del bosc, cobertes per neu una gran part de l’any. En les aigües de la coma del port de Rat i de Tristaina per els cicles de glaç/desglaç, l’altitud, l’orientació i la dura- l’oest, les de la zona de Rialb pel nord i les de Sorteny per da de la innivació són factors clau en la intensitat del l’est. El riu, com constata R. Folch (1979), circula a tra- procés. Les formes elaborades són variades: destaquen vés de materials pissarrencs i calcaris, la qual cosa provo-
103 Ordino, parròquia emblemàtica
ca que encaixi contínuament en la vall, per eixamplar-se nacional, pel seu caràcter carismàtic i per ser un dels en arribar a Ordino. millors miradors del país. La rudesa del clima i la repercussió en la producció Clima i assentament humà econòmica agrícola i ramadera determinaren la localit- El gradient altitudinal de la parròquia és important, de zació dels pobles de la parròquia. A l’hivern, moment en 1.681,5 metres. El punt més baix, segons la cartografia què dequeia l’activitat i les comunicacions resultaven oficial, se situa a 1.233,5 metres i coincideix amb el punt difícils, el contacte humà era més necessari que la proxi- més meridional de la parròquia, proper al pont mitat dels camps; això va determinar l’agrupament de d’Ordino. El punt més alt el constitueix el pic de les cases per formar pobles, mentre que l’afany per apro- l’Estanyó (2.915 m), segon pic del país en importància, fitar els camps va produir la dispersió d’aquests petits situat entre les parròquies d’Ordino i de Canillo. Els nuclis. efectes de l’altura repercuteixen en les temperatures, que L’orientació de les valls, la disposició dels massissos tendeixen a baixar, i en les pluges, que augmenten d’a- muntanyosos i les valls engorjades són factors que cord amb l’altitud, fins a uns 1.300-1.500 metres. És també influeixen en l’assentament humà. De fet, S. evident que les variacions de temperatura i els valors de Llobet (1947) destaca com el poble d’Ordino es va for- la precipitació repercutiran, entre d’altres coses, en la mar arrambat a la paret nord de la muntanya, sobre una vegetació i donaran origen a l’aparició de diferents antiga cubeta glacial, entre la confluència del riu Valira pisos. del Nord i del seu afluent el riu de Cegudet, per prote- Segons J. Vilà-Valentí i J. Martín-Vide (1997), en el gir-se dels vents del nord i aprofitar al màxim la radia- nivell inferior trobarem una franja altitudinal de clima ció solar. Ansalonga i la Cortinada ho van fer d’acord muntà, seguida d’una altra de clima subalpí i d’un pis amb el modelat torrencial, on els cons de dejecció ori- superior alpí que dominarà l’alta muntanya, per sobre de ginaren un eixamplament de la vall en què es podien 2.100-2.300 metres. instal·lar els prats de dall. La resta de pobles de la parrò- Una menció especial mereix el pic de Casamanya, quia s’establí sobre el fons de la vall de la Valira del malgrat que la seva altura no supera els 2.740 metres, per Nord, per aprofitar els sòls fèrtils i obtenir, alhora, una la seva localització geogràfica al bell mig del territori bona orientació solar.
Quadre 2: Pics més alts de la parròquia.
Altura Situació Rànquing nacional
Pic de l’Estanyó 2.915 metres Ordino/Canillo segon Pic de la Serrera 2.913 metres Ordino/Canillo quart Pic de Font Blanca 2.903 metres Ordino sisè Pic de la Cabaneta 2.863 metres Ordino desè Pic de Cataperdís 2.805 metres Ordino dinovè
Font: Estadístiques de les Valls d’Andorra (1976).
104 Ordino, parròquia emblemàtica
Vegetació natural Boscos Les referències bibliogràfiques sobre la proporció i la dis- Entre els nombrosos estudis de vegetació efectuats sobre tribució forestals es remunten als anys quaranta. Un Andorra, hem de destacar el de Maria del Tura de Bolòs enginyer forestal de Grenoble, J. Messines (1969), fa i Capdevila (1996), d’aparició recent i de marcat caràcter referència, en la seva obra sobre el desenvolupament agrí- geogràfic, o l’estudi més específic sobre la vall de Sorteny cola i forestal del Principat, a una enquesta sobre els bos- de Francesc Zamora (1993). cos d’Andorra realitzada per Delmas els anys 1941 i Els grans tipus de vegetació que podem trobar a la 1942, que va ser publicada en la revista francesa Revue des parròquia són, bàsicament, els prats alpins i els boscos de Eaux et Forêts l’octubre de l’any 1945. Delmas calcula la coníferes, condicionats per la mateixa situació geogràfica. superfície forestal andorrana en 10.739 hectàrees, repar- tides segons el gràfic relatiu a la distribució forestal parro- Prats alpins quial. D’acord amb aquestes dades, els boscos d’Ordino Els prats alpins, situats entre 2.300 i 2.900 metres d’alti- ocupaven la tercera posició en el rànquing nacional d’a- tud, cobreixen un 39% del territori andorrà. Les espècies quell moment, amb el 16,5% de la superfície total. vegetals dels prats alpins són herbàcies i romanen cober- Messines afegeix un 5% d’increment a les dades de tes per la neu durant una bona part de l’any; per tant, Delmas, conseqüència de la disminució de les activitats tenen un cicle vegetatiu curt. Pel que fa a la parròquia agropecuàries, que ha repercutit favorablement en l’ex- d’Ordino, cal destacar els prats alpins sobre sòls carbo- tensió del domini forestal amb 500 hectàrees més. Els natats (prats d’ussona i prats d’elina). Es tracta de prats situats sobre els afloraments primaris del Casamanya. Gràfic 1: Superfície forestal parroquial. 1941-1942 Els sòls sobre els quals es formen aquests prats són de tipus rendzina alpina. Els prats d’ussona constitueixen 16,5 % bones pastures per a ovelles, a diferència dels d’elina. Tanmateix, existeixen prats alpins que tenen més exten- 28,2% sió i que es troben ubicats en sòls pobres en carbonats, formats sobre esquistos, gneis i granodiorites, uns tipus 12,3% de roques que ocupen el 85% del territori nacional. Són prats adaptats a períodes vegetatius curts: es tracta dels prats de gesp o gespet i dels prats de festuca supina. 10,5% Aquests darrers ocupen la quarta part del país i consti- 21,8% tueixen la pastura més abundant d’Andorra. En darrer 10,8% lloc, cal destacar els prats de pèl caní. Aquests prats es troben en sectors com ara circs, a prop d’estanys i turons, Ordino Andorra Canillo Encamp i en clarianes creades per l’ésser humà on es practica el St. Julià La Massana pasturatge intensiu. Són aprofitats, en primer lloc, pels cavalls i, en segon lloc, pel bestiar boví i oví. Font: Messines (1969).
105 Ordino, parròquia emblemàtica
autors calculen que els boscos cobrien 15.000 hectàrees El pi roig ocupa la franja compresa entre 1.000 i en el segle XVIII, però les exigències del treball del ferro 1.700 metres, amb un 11% del territori. Després del pi i el pasturatge intensiu explicarien aquesta disminució, negre, cap altre arbre no hi és tan representat; és una superior a la quarta part, en la dècada de 1940. espècie forestal que ha envaït amb facilitat àrees imme- Un càlcul posterior sobre les superfícies ocupades va diates a la seva. En els boscos de pi roig d’Ordino tro- ser efectuat per R. Folch (1984). Establí les unitats fores- bem la boixerola, l’argelaga i el boix. En els vessants tals en 16.361 hectàrees, que inclouen pinedes de pi obacs mediomontans, podem observar la pineda mixta negre, avetoses, pinedes de pi roig, bedollars, avellanoses, de pi roig i caducifolis. Es tracta d’un bosc secundari, rouredes, boscos de ribera i alzinars. Sembla que la dava- dens de pi roig, poblat de bedolls i trèmols. La roureda llada de l’activitat pecuària ha anat a favor del bosc, que seca, malgrat ser poc abundant, amb roure martinenc i s’ha vist incrementat d’una manera sensible, i fins i tot és roure de fulla gran no allunyat de la formació anterior, possible que la superfície boscosa actual sigui superior. És fa acte de presència a la zona de Llorts. evident que s’imposa un estudi comparatiu de les fotos Els boscos de ribera, per sota de 1.500 metres, són aèries existents per acostar-se a la realitat actual. A més a representats per arbres caducifolis, com ara bedolls, més, Folch calcula els espais agrícola i urbà, que repre- verns i salzes. Aquests boscos es beneficien de les excep- senten 3.051,36 hectàrees i 346,32 hectàrees respectiva- cionals condicions hídriques i dels fèrtils sòls al·luvials ment. que proporciona el riu Valira del Nord. El domini Entre les unitats més representades, tenim els boscos potencial dels boscos de ribera queda limitat per ser lloc de coníferes, amb cotes altitudinals que varien segons d’elecció dels prats de dall i dels conreus. Per tant, els l’exposició. Els de pi negre dominen l’estatge subalpí, boscos de ribera presenten un aspecte de cinta estreta que comparteixen amb el neret i el ginebró, entre 2.400- poc significativa, que es limita a la riba dels cursos d’ai- 2.200 metres com a cota superior i 1.700-1.500 metres gua. Folch diu que els boscos de ribera només represen- com a cota inferior. El pi negre s’adapta a sòls pobres. A ten el 2% del territori, però aquest percentatge resulta el la part inferior de l’estatge subalpí existeixen exemples més valuós agrònomament parlant, i també urbanística- d’avetoses, que, malgrat no ser abundants al Principat, es ment: són les zones planes i baixes arran del curs fluvial, troben força desenvolupades en els boscos de la parrò- allà on es concentra quasi tota l’activitat econòmica del quia d’Ordino. Prop dels rius i els torrents subalpins hi país. ha salzedes. Fa acte de presència una vegetació típica de La corporació comunal és conscient de la riquesa muntanya, de caràcter relicte, en llocs ombrívols i fonda- forestal de la parròquia d’Ordino i ha fet un esforç pres- lades. Es tracta de plantes herbàcies, de dimensions supostari per al manteniment i la neteja dels boscos. grans i flors vistoses, que formen colònies compactes Enguany, entre els mesos de maig i de novembre, és pre- observables en els herbassars de Sorteny i en les vores del vist que un equip de vuit persones pugui iniciar la tasca riu Rialb. Les avellanoses comparteixen el domini del pi de mantenir en bones condicions la massa forestal negre en els seus límits inferiors. parroquial.
106 Ordino, parròquia emblemàtica
Parc natural de la vall de Sorteny i Centre de regir totes les activitats que es duguin a terme en d’Interpretació de la Natura aquest espai protegit. La segona prioritat que estableix el pla rector és l’educació mediambiental i la informació al La vall de Sorteny, situada al nord-oest, és una vall públic, a fi i efecte de consolidar una política de conser- secundària que s’integra en el gran sector metamòrfic del vació mediambiental a llarg termini. Com a plasmació nord del país; l’element que vertebra la vall és el riu de d’aquest darrer objectiu, el Comú va donar a conèixer Sorteny, que neix a 2.082 metres d’altitud. Un únic l’obertura del Centre d’Interpretació de la Natura de la estany forma part del parc, el de l’Estanyó, d’una super- vall d’Ordino el dia 13 de juliol de 2000. fície d’1,5 hectàrees, situat a 2.339 metres d’altitud. Els El pla rector fixa com a tercer objectiu potenciar la estatges montà, subalpí i alpí hi són presents i, en gene- investigació i la recerca dels valors naturals del parc per ral, la vegetació ofereix una gran varietat d’hàbitats, on la assolir els coneixements necessaris i per assegurar la ges- fauna es desenvolupa d’una manera adequada. tió racional de la zona a llarg termini. A més, el pla rec- Finalment, cal destacar els clots dels Meners, en el sec- tor defineix les activitats que es poden practicar en les tor de la Serrera, amb una antiga explotació de ferro a quatre zones definides, que comprenen l’ús moderat, el 2.510 metres d’altitud. La superfície total és de 1.080 restringit, la zona de reserva i la zona d’ús especial. hectàrees. El Centre d’Interpretació de la Natura de la vall El Parc natural de la vall de Sorteny es va crear per d’Ordino és un organisme que té com a objectiu bàsic ordinació comunal del 28 de juny de 1999. Posterior- coordinar l’oferta lúdica de muntanya de la parròquia, a ment, un pla rector del 5 de maig de 2000 passà a regu- part de constituir-se ell mateix en un atractiu turístic lar aquest espai. Els encarregats del seu control són el cos més. És una eina de gestió que dirigeix el turisme, diver- de banders i els agents de Medi Ambient del Comú sifica l’oferta i evita la possible saturació turística en d’Ordino. El Govern, durant el mes de desembre de determinats indrets, amb la pèrdua consegüent de quali- 2000, a través del Ministeri de Medi Ambient, ha arri- tat dels espais. El Centre vol oferir un servei de qualitat bat a un acord amb el Comú d’Ordino per signar un als visitants, amb sortides guiades en què el turista, a més conveni de vigilància d’aquest parc natural. de recórrer les muntanyes, aconsegueixi un cúmul de L’ordinació comunal del 28 de juny de 1999, que va sensacions i d’aprenentatges. crear el Parc natural de Sorteny, va disposar en el seu El Centre d’Interpretació està íntimament lligat a articulat que l’òrgan rector, integrat a parts iguals per l’existència del Parc natural de Sorteny; pretén ser-ne la representants del Ministeri d’Agricultura i Medi porta d’entrada i de descoberta, a més d'un suport Ambient, i del Comú d’Ordino, havia de treballar en la pedagògic mediambiental. La creació d’un parc natural a redacció d’un pla rector de la zona que fixés els objectius Sorteny i la recuperació del camí ral com a eix de la vall i les estratègies de gestió, i en què també es concretés la d’Ordino, amb els seus diferents punts d’interès, van zonificació de tota la superfície que ocupa el parc natu- desencadenar la creació d’un centre que, amb una con- ral. Amb data 5 de maig, es va aprovar el pla rector, text cepció museogràfica, s’estructura en dos ambients: un en què bàsicament s’estableix conservar, protegir i millo- primer ambient amb un audiovisual que inicia la visita i rar els valors naturals i culturals del parc, objectiu que ha un segon ambient que s’estructura en cinc àrees temàti-
107 Ordino, parròquia emblemàtica
ques diferents –les tarteres, els prats, les zones humides, (1984), i es va encendre de nou el 1872. La producció va els matolls i els boscos–. El Comú, impulsor de la inicia- assolir el seu màxim en el decenni 1781-1790. La crisi de tiva, pretén que el visitant descobreixi en la zona d’expo- les fargues va contribuir, entre d’altres causes, al despo- sició tot un seguit de sensacions que després podrà expe- blament en la segona meitat del segle XIX. rimentar en les excursions guiades que s’organitzen per El sistema d’explotació ramader tradicional era l’ex- tal d’aprendre a interpretar el paisatge, la fauna, la flora, tensiu. Les oscil·lacions climàtiques entre l’hivern i l’es- la cultura i la tradició de la vall. tiu exigien que un sector de la cabanya efectués llargs desplaçaments, que permetien mantenir un important Agricultura i ramaderia volum de bestiar amb la utilització multiregional de les pastures, que possibilitava la complementarietat quant a La ramaderia constituïa la base de l’economia familiar ritmes estacionals. Aquestes migracions, avui en franca tradicional i tant l’organització social com la comercial decadència per raons sanitàries, impliquen el traspàs girava al voltant de les activitats pecuàries. Les mateixes d’una frontera política, amb tots els inconvenients que característiques del medi físic condicionaven el desenvo- això representa. lupament de la ramaderia davant l’agricultura. La baixa proporció de sòls cultivables i la gran extensió de les Bovins i equins superfícies pastorívoles van condicionar la preponderàn- Amb 1.181 caps el període 1999-2000 a escala nacional, cia d’aquesta activitat fins ben entrat el segle XX. els bovins han mantingut, els darrers tretze anys, els seus L’activitat agropecuària va ser compartida amb la efectius, amb variacions no superiors a 200 caps, segons indústria metal·lúrgica tradicional, que, malgrat la seva es desprèn de la informació proporcionada pel reduïda importància en termes quantitatius, arribà a Departament d’Agricultura. Els valors havien estat supe- tenir una funció estratègica que li va donar una posició riors en èpoques anteriors, segons es dedueix de la con- rellevant. La indústria del ferro, d’implantació molt anti- sulta de l’informe sobre l’agricultura i la ramaderia ando- ga, va decaure els darrers anys del segle XVIII i els pri- rranes de l’autor francès J. Messines (1969). Les dades mers del XIX. Les xifres de producció de la farga Areny relatives a l’any 1966 comptabilitzen 2.410 caps de boví d’Ordino caigueren a partir de 1848; el forn es tancà els repartits per tot el país en 274 explotacions. Encamp anys següents, el 1868, segons explica Jordi Maluquer ocupava la primera posició, amb 558 caps i 42 explota-
Quadre 3: Evolució del bestiar boví i equí. Comparació 1966 i 2000
1966 1987-1988 1999-2000
Caps Nacional Ordino Nacional Nacional Ordino*
Boví 2.410 397 1.081 1.181 325 Equí 374 99 396 1.037 170
*Valors relatius a l’estat dels padrals amb data 20 de novembre de 2000.
108 Ordino, parròquia emblemàtica
cions. L’any 1966, la dimensió de la majoria de les explo- 396 caps censats el període 1987-1988 s’ha passat a tacions se situava al voltant de dotze caps i el ramat més 1.037 caps el període 1990-2000, malgrat que no supe- gran, amb quaranta bovins, es localitzava al Mas d’Alins. ren la xifra dels bovins. De fet, les parròquies altes van tenir, durant els anys sei- Ordino, que tenia 99 caps de bestiar equí l’any 1966, xanta, més bestiar boví que no pas l’equí que havien tin- va passar a 170 caps l’any 2000. És evident que els equins gut tradicionalment. Anteriorment, al principi del segle van conèixer millors èpoques i, en aquest sentit, XIX, el bestiar boví ultrapassava els 3.000 caps. Messines (1969) destaca com algunes cases de les parrò- Pel que fa a la parròquia d’Ordino, actualment dis- quies d’Ordino i la Massana tenien, durant la dècada posa de nou explotacions, amb un total de 325 caps i una dels quaranta, un ramat boví d’entre deu i dotze caps, a mitjana de 36 caps per explotació. L’any 1966, Ordino més de vint caps entre cavalls i eugues, que, de vegades, tenia 44 explotacions, amb 397 caps i una mitjana de nou podien arribar a cinquanta caps. caps per unitat d’explotació. És a dir, en 34 anys, els efec- Els gràfics de distribució del bestiar boví i del bestiar tius bovins parroquials han disminuït un 18%, però la equí, corresponents a l’any 2000, posen en evidència que dimensió de les explotacions s’ha multiplicat per quatre. la parròquia manté una participació idèntica –del 18%– En canvi, el comportament dels equins ha estat dife- en el total nacional per a les dues espècies. rent, ja que han vist augmentar els seus efectius a escala La taula de la distribució parroquial de les explota- nacional d’una manera sensible els darrers tretze anys: de cions de bestiar boví i equí inclou els valors relatius a
Gràfic 2: Distribució del bestiar boví: Gràfic 3: Distribució del bestiar equí: 20 de novembre de 2000 20 de novembre de 2000
12,7% 17% 18,8 %
38,5%
7% 12,3% 21%
13,6%
18 % 5,9% 4% 8,2% 22,8%
St. Julià Ordino Ordino Escaldes La Massana Andorra V. Encamp Encamp St. Julià La Massana Canillo Canillo Andorra V.
Font: Departament d’Agricultura. Font: Departament d’Agricultura.
109 Ordino, parròquia emblemàtica
Ordino i a la resta de parròquies, i s’ha confeccionat per caps superior als recursos farratgers del país. Al principi intervals d’acord amb el nombre de caps de cada explo- de la tardor, quan començaven a escassejar les herbes a tació. Sant Julià és la parròquia que té més caps de boví causa de la duresa del clima, el bestiar s’enviava fora del i equí del país, i Escaldes-Engordany la que en té país, a zones de clima més benigne, on podia pasturar menys. Actualment, a Ordino, l’explotació amb més durant la temporada d’hivern per retornar durant el mes caps totals assoleix la xifra de 123 unitats entre boví i de juny. equí; el ramat més gran de boví té 112 caps i el d’equí, A tall d’exemple, l’any 1997 un total de 787 caps, 47 caps. Hi ha un total de 27 explotacions a escala entre bovins i equins, i un total de 1.250 ovins van trans- nacional en què s’associen caps de boví i d’equí, cinc de humar a França i a Espanya. Pel que fa a la transhumàn- les quals són d’Ordino. cia procedent de l’exterior, 5.507 ovelles, que provenien majoritàriament d’Espanya, i 378 caps de boví i equí van Bestiar oví i cabrum utilitzar les pastures andorranes. Els efectius de bestiar oví i cabrum de la parròquia han Aquests valors no guarden relació amb el moviment experimentat una dràstica recessió les darreres dècades, transhumant de fa quaranta anys. L’any 1960 va entrar a fins a arribar a valors gairebé testimonials. En l’actualitat, França, durant els mesos d’hivern, un total de 20.080 ocupen la cinquena posició en el rànquing, amb 57 ove- ovelles andorranes distribuïdes en 103 ramats, 11.018 de lles i 47 cabres, segons dades de novembre de 2000. El les quals es dirigien al departament d’Erau (Llenguadoc). sistema d’explotació tradicional havia estat el transhu- En la distribució de les procedències parroquials, Ordino mant, sistema que actualment es troba en franca ocupava la tercera posició, amb 3.825 caps, després de decadència, que havia permès mantenir un nombre de Canillo, amb 9.389 caps, i la Massana, amb 4.664 caps.
Quadre 4: Distribució parroquial de les explotacions per nombre de caps
Explotacions per intervals de caps de boví i equí (novembre 2000)
Nombre de caps Ordino Canillo Encamp La Massana Andorra la Vella St. Julià Les Escaldes Total explotacions 0-51458624645 6-10 242313116 11-15 3 - - 1 2 3 - 9 16-20 1 2 2 - - 4 1 10 21-40123244-16 Més de 41 552328-25 Total 26 18 17 15 11 26 8 121
Caps de boví i equí per parròquia (novembre 2000)
Ordino Canillo Encamp la Massana Andorra la Vella. St. Julià les Escaldes Total caps Nombre de caps 495 430 285 263 295 900 36 2.704
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura. Novembre 2000.
110 Ordino, parròquia emblemàtica
Quadre 5: Distribució parroquial de les explotacions per nom- bre de caps neu Ordino-Arcalís, que té 22.200 metres de pistes i és l’estació més nova del país. Pel que fa a les estacions de Bestiar de llana i cabrum (novembre 2000) la Valira del Nord, un any abans s’havia inaugurat la de Cabres Ovelles Total Pal i anteriorment, l’any 1973, Arinsal havia iniciat la seva activitat. Les estacions d’esquí de la Valira d’Orient Canillo 134 589 723 Encamp 361 370 731 són més antigues: el desembre de 1957 s’inaugurà el pri- Ordino 47 57 104 mer teleesquí llarg del país, entre el Pas de la Casa i el La Massana - 19 19 Andorra la Vella 17 - 17 port d’Envalira, amb un recorregut de dos quilòmetres. Sant Julià 184 286 470 Posteriorment, la temporada 1962-1963, va obrir les Les Escaldes - 210 210 Total 743 1.531 2.274 portes l’estació de Soldeu, mentre que el Tarter ho va fer
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura. la temporada 1981-1982. Novembre 2000. El camp de neu Ordino-Arcalís va ser constituït pel Comú d’Ordino, el dia 5 d’agost de 1983, com a règim d’explotació dels seus recursos de neu per a la zona Camp de neu Ordino-Arcalís d’Arcalís i la coma del Forat. La titularitat és del Comú i la consideració de camp de neu obliga a dur-hi a terme Els antecedents de l’esquí a Ordino es remunten als els serveis específics i exclusius d’una estació d’esports anys seixanta. En aquesta època va funcionar, durant un d’hivern, en què l’entorn natural adquireix un valor que període de quatre o cinc anys, un telecorda situat en un exigeix preservar-lo amb mesures que permetin protegir indret anomenat Prat Gran, prop del poble d’Ordino. i conservar l’equilibri mediambiental. Les inversions que El giny va ser finançat per l’Hotel Casamanya com un hi realitza el Comú són importants, com ho demostren servei més per als seus clients. Posteriorment, els anys els 310 milions que s’hi destinaran aquest any. setanta, l’Hotel Casamanya es va desentendre de la ins- Els ginys mecànics es distribueixen en quatre sec- tal·lació esportiva i el titular del terreny la millorà i la tors: l’Abarsetar, les Portelles, la Coma i Creussans. substituí per un teleesquí, que, durant dos anys i d’una Consten de tres telecadires de pinces fixes (un de tres manera intermitent, va oferir un servei als aficionats a places i dos de quatre places) i dos desembragables (de l’esquí. quatre i sis places), set teleesquís, un telecorda i una Durant la temporada 1983-1984, Ordino inaugurà cinta transportadora. La capacitat total dels remunta- la primera estació d’esquí alpí de la parròquia: el camp de dors mecànics és de 14.710 persones l’hora, la llargada
Quadre 6: Camp de neu Ordino-Arcalís. Forfets venuts. Anys 1986-2000
Temporada 1986-87 1991-92 1995-96 1996-97 1997-98 1998-99 1999-00
Dies esquí 157.244 235.339 226.023 205.724 235.383 236.504 246.281
Font: Informació camp de neu Ordino-Arcalís.
111 Ordino, parròquia emblemàtica
acumulada és de 9.826 metres i el desnivell total de L’estació d’esquí és un activador econòmic parro- 2.795 metres. quial que genera llocs de treball. Durant la temporada 2000-2001, ha ocupat un total de 230 treballadors, 34 Gràfic 4: Personal del camp de neu Ordino-Arcalís. dels quals són fixos, 30 són eventuals i 166, temporers. Temporada 1998-99 La taula del resultat pressupostari, que fa referència a l’evolució del pressupost de l’estació corresponent al 17,6% 24,1% període 1992-1998, posa en evidència els diferents rit- mes de creixement dels tres components que hi aparei- xen: funcionament, inversió i ingressos. La taxa de crei- 7,1% xement anual acumulativa de les inversions ha experi- mentat un increment del 58,5%, valor que supera el 7,6% 33,7% de creixement anual acumulatiu de les despeses de funcionament i que se situa a molta distància del 9,3% 20,6% que augmenten els ingressos (v. quadre 7). 22,9% Cal remarcar que les despeses de personal, en aquest mateix període, presenten una taxa de creixement anual Restaurant Resta acumulatiu de només un 13,1%, com evidencia la taula Pista Venda bitllet Explotació Escola d'esquí del quadre 8.
Font: ITO (Iniciatives Turístiques d’Ordino).
Quadre 7: Resultat pressupostari 1992-1998 (milers de pessetes)
Funcionament Inversió Ingressos
1/06/1991 – 31/05/1992 231.974 35.235 429.013 1/06/1992 – 31/05/1993 406.972 149.160 565.794 1/06/1993 – 31/05/1994 406.605 105.498 483.341 1/06/1994 – 31/05/1995 434.901 367.807 615.687 1/06/1995 – 31/12/1996 614.823 824.924 652.277 1/01/1997 – 31/12/1997 487.648 122.889 626.379 1/01/1998 – 31/12/1998 486.787 558.080 742.779
Font: ITO (Iniciatives Turístiques d’Ordino). L’any 1996 inclou divuit mesos a causa d’un canvi en el període comptable.
Quadre 8: Despeses de personal 1992-1998 (milers de pessetes)
Temporada 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
Milers de pessetes 116.706 192.478 218.177 233.381 310.882 227.974 243.632
Font: ITO. L’any 1996 inclou divuit mesos a causa d’un canvi en el període comptable.
112 Ordino, parròquia emblemàtica
Actuacions comunals l’oferta de la parròquia per poder incidir-hi i, per tant, proposar un pla d’acció amb l’objectiu d’oferir un pro- L’escassa viabilitat de les activitats agropecuàries i la pos- ducte de qualitat. sible contribució del turisme com a motor econòmic del Posteriorment, l’any 1997, el Comú, a través país van fer que el Consell General encarregués, l’any d’Iniciatives Turístiques d’Ordino (ITO), encarregà un 1960, un pla de desenvolupament agrícola, econòmic i pla de màrqueting a l’empresa THR, que va fer una social d’Andorra al professor de Dret Pierre Vellas, de repassada de l’estat dels projectes existents i planificà el nacionalitat francesa, director de l’Institut d’Estudis procés de comercialització d’Ordino, per tal de millorar Internacionals i dels Països en Via de Desenvolupament. la distribució i la venda de productes i serveis. Aquest pla En aquest context va néixer el pla pilot de la parròquia exigia reestructurar ITO, creada dos anys abans, que d’Ordino, que va donar com a resultat l’àrea urbanitzada passà a encarregar-se del màrqueting de la vall d’Ordino de la Cortinada. i a actuar com a central de reserves, a més d’ocupar-se Vellas proposava impulsar la perifèria andorrana mit- dels esdeveniments parroquials i de la tradicional tasca jançant la creació d’uns nuclis de desenvolupament turís- d’oficina de turisme. Val a dir que ITO és una societat tic a Ordino, la Massana i els Pessons. En el seu progra- d’economia mixta, constituïda estatutàriament amb un ma, havia previst realitzar dos complexos turístics impor- capital social de deu milions de pessetes dividit en tants en la vall de la Valira del Nord: l’un a Arinsal, amb accions nominatives de 5.000 pessetes. El Comú una estació d’esquí i xalets, i l’altre entre la Cortinada i d’Ordino ha de ser titular del 70% del total del capital Arans, també amb una estació d’esquí, un centre d’es- social i els beneficis s’han de reinvertir en la societat per ports eqüestres i la construcció de xalets en els nuclis de fer més accions en benefici de la vall, ja que es tracta Sornàs, la Cortinada i Arans. Insistia en la necessitat de d’una societat sense finalitat de lucre. El novembre de millorar les comunicacions de la vall d’Ordino amb la vall 2000, es van posar a la venda 550 accions al preu de 5.000 central; per tant, era una prioritat enquitranar la carrete- pessetes cadascuna. ra, en una primera fase, d’Ordino a Arans i, en una sego- Dels diferents processos de reflexió, va néixer un na fase, fins al Serrat. Segons l’informe de P. Vellas, la seguit de projectes que afectaren el llegat històric i cultu- carretera enquitranada que aleshores unia Andorra la ral. Es restaurà, l’any 1994, la mola del mas d’en Solé i, Vella i Ordino s’aturava davant l’església i donava conti- un any després, la serradora i la mola de cal Pal, ambdues nuïtat a un estret camí de terra que anava fins al Serrat. instal·lacions situades a la Cortinada. Es va rehabilitar el Temps ha de l’informe P. Vellas i, malgrat haver-se centre històric de la Cortinada, inaugurat el 21 de juliol consolidat la vocació turística de la vall d’Ordino, les de 1996. Les actuacions sobre el patrimoni van exigir la inquietuds sobre la gestió del territori fan que s’encarre- signatura de protocols amb el Ministeri de Turisme i guin nous estudis. L’any 1993, el Comú va sol·licitar un Cultura, tant per a la seva rehabilitació com per al seu pla estratègic de desenvolupament turístic de la parròquia manteniment. a l’empresa Price Waterhouse. L’objectiu de l’estudi era El 12 de desembre de 1995, s’inaugurà un centre analitzar els mercats exterior i interior, fer un inventari esportiu a Ordino, de marcat caràcter avantguardista. dels recursos turístics, valorar els punts forts i els flacs de Posteriorment, s’inicià el procés de recuperació del camí
113 Ordino, parròquia emblemàtica
ral d’Ordino a Arcalís per potenciar els itineraris cultu- de potenciar la recollida selectiva de les deixalles mit- rals i es crearen el Parc natural de Sorteny, l’any 1999, i el jançant la construcció d’una deixalleria per a runes. Centre d’Interpretació de la Natura, l’any 2000; en defi- Les finances comunals estan íntimament lligades a la nitiva, es tracta d’actuacions comunals que tenen per capacitat de dur a terme projectes d’interès general. En objecte el desenvolupament turístic de la parròquia recu- aquest sentit, el Comú ha aprovat un pressupost que perant aspectes culturals, sense deixar de banda les noves inclou les despeses del Comú pròpiament dit i les del inversions en el camp de neu. COCNOA (camp de neu), amb un dèficit de 1.178 Actualment, s’està realitzant un pla rector del camp milions l’any 2001 (vegeu quadre 9 referent al pressupost de neu amb l’objectiu de millorar-ne els serveis i conso- de 2001). Els ingressos s’han establert en 2.473 milions, lidar el turisme individual, en una estació on els grups 710 dels quals corresponen a transferències de capital. A tenen poca significació i en la qual es defuig la massifica- inversions es destinaran 2.170 milions de pessetes dels ció. L’ampliació del domini esquiable no es considera una 3.651 milions calculats en el capítol de despeses. Entre prioritat i, per primera vegada, és previst que la tempora- d’altres actuacions, és previst portar a terme un seguit da 1999-2000 es tanqui amb superàvit. Com a nous pro- d’inversions que permetran dotar la parròquia d’una nova jectes en el domini esquiable, hi ha la creació d’una pista llar de jubilats, que podria entrar en funcionament el mes d’esquí de fons en el coll d’Ordino. de desembre de 2001. A més a més, es vol construir una Entre les actuacions mediambientals del Comú, des- escola bressol, amb un cost estimatiu de 120 milions i taquen la immediata clausura de l’abocador d’Encodina i amb una capacitat per a 150 infants, i també 75 places la seva posterior regeneració. Alhora, existeix la intenció d’aparcament, situades en el mateix indret, i una sala poli-
Quadre 9: Pressupost comunal exercici 2001
Despeses (pessetes)
Comú COCNOA* Total
Despeses corrents 654.932.409 825.704.498 1.480.636.907 Despeses de capital 1.860.168.000 310.065.000 2.170.233.000 Total 2.515.100.409 1.135.769.498 3.650.869.907
Ingressos (pessetes)
Comú COCNOA* Total
Ingressos corrents 551.056.000 972.730.000 1.523.786.000 Ingressos de capital 710.000.000 0 710.000.000 Romanent específic 240.000.000 0 240.000.000 Subtotal 1.501.056.000 972.730.000 2.473.786.000 Romanent negatiu 1.014.044.409 163.039.498 1.177.083.907 Total 2.515.100.409 1.135.769.498 3.650.869.907
Font: Departament de Finances del Comú d’Ordino. *COCNOA (Comú d’Ordino camp de neu Ordino-Arcalís).
114 Ordino, parròquia emblemàtica
valent. També per a enguany, s’ha previst la construcció deixen a la recerca d’informació sobre la parròquia. Les d’una nova casa comuna, que podria emplaçar-se en persones ateses a ITO s’han multiplicat per 2,3 en qua- l’Hotel Casamanya. Tant la renovació de la xarxa d’aigua tre anys. Els valors màxims s’assoleixen durant la tempo- i la construcció de dipòsits d’aigua potable com la cons- rada d’estiu. Les dades de 2000 són parcials ja que no trucció d’una caseta d’informació i un aparcament a l’en- inclouen els mesos d’hivern. El tipus de demanda con- trada del Parc natural de Sorteny, i d’un altre en el poble sisteix a sol·licitar informació de caire general (53%), per a onze autobusos i 150 vehicles, són aspectes que s’in- d’excursions (15%) i de cultura (11%). Entre els visitants, clouen en el programa d’inversions de l’actual Comú predominen els grups familiars o d’amics de més de tren- d’Ordino. A més, existeix un projecte de construcció, per ta anys i de classe mitjana. part del Govern, d’una nova escola, que acollirà els tres Per la seva part, el Centre d’Interpretació de la sistemes educatius existents al país. Natura va assolir els 500 visitants durant les tres setma- En el domini dels projectes pendents, el Comú vol nes posteriors a la seva inauguració. Bàsicament es trac- fer una consulta popular sobre la necessitat de continuar ta de turistes espanyols que després també van visitar la el túnel del port de Rat. Aquesta obra d’infraestructura vall. viària es va començar l’estiu de 1980 i, temps després, es L’any 1993, Price Waterhouse, per encàrrec del va interrompre sense haver estat finalitzada. Comú d’Ordino, va realitzar una estudi titulat Estratègia i pla de desenvolupament turístic de la parròquia d’Ordino, Perfil dels visitants d’Ordino en el qual, entre d’altres coses, establia el perfil del client
Iniciatives Turístiques d’Ordino (ITO) recull dades rela- Gràfic 6: Nacionalitat dels visitants. Any 2000. tives a les consultes efectuades pels visitants que hi acu-
Gràfic 5: Persones ateses a Iniciatives Turístiques d’Ordino 27,7%
1996 16.189 48,1%
1997 18.321
1998 19.079 17%
1999 32.160 4,2% 3%
2000 36.789 Espanya Gran Bretanya Resta França Alemanya 0 10.000 20.000 30.000 40.000
Font: ITO. Elaboració pròpia. Font: ITO. Elaboració pròpia.
115 Ordino, parròquia emblemàtica
d’Ordino. L’edat que dominava anava de 25 a 45 anys, si jardins d’aquesta propietat serveixen de marc a l’Auditori bé durant la temporada d’esquí augmentava el percentat- Nacional. ge de clients joves, de 18 a 25 anys. A l’estiu, predomi- naven les professions de poder adquisitiu mitjà-alt, men- • El Museu Postal, inaugurat el novembre de 1998, tre que a l’hivern el poder adquisitiu era inferior. ens mostra la història postal d’Andorra i els fons filatè- lics de correus espanyol i francès. Es tracta d’un edifici Cultura amb una concepció museogràfica moderna, de marcat caràcter didàctic. La parròquia d’Ordino ha fet, les dues últimes dècades, una aposta ferma en pro de la cultura, com ho demostren • La mola del mas d’en Soler és una instal·lació els diferents centres culturals que s’han inaugurat o industrial del segle XVII utilitzada per moldre gra i fer reformat en aquest període, entre els quals cal destacar farina. Quant a la mola i la serradora de cal Pal, són unes els següents: instal·lacions industrials dels segles XVI i XVII per mol- dre gra, fer farina i tallar taulons de fusta; cal destacar que • L’Auditori Nacional d’Andorra s’inaugurà el 21 de ambdues instal·lacions utilitzaven els recursos hidràulics. setembre de 1991 i té una capacitat per a 505 persones. Gestionat pel Ministeri de Cultura, ha acollit figures • Entre les esglésies romàniques, destaca la de Sant internacionals com ara Narciso Yepes i Yehudi Menuhin, Martí de la Cortinada, rehabilitada entre 1986 i 1987, de entre d’altres. A més de diferents actes de gran talla, la qual cal esmentar les pintures murals del final del segle durant els mesos de setembre i octubre hi té lloc el XII i els retaules del barroc. El mobiliari de l’església és Festival Internacional Narciso Yepes, que l’any 2000 va del mateix període. També cal mencionar l’església de celebrar la divuitena edició. Santa Bàrbara d’Ordino, en procés de rehabilitació.
• El Centre Esportiu d’Ordino, inaugurat el 5 de • És interessant destacar la fisonomia de la casa pairal desembre de 1995, disposa d’una superfície de 4.400 m2 de la família Rossell –actualment propietat del Govern–, i en el seu recinte es troben serveis com ara Iniciatives que dóna una imatge carismàtica a la localitat d’Ordino. Turístiques d’Ordino i la guarderia comunal, a més dels espais que li són propis com a centre esportiu: piscina, Població pistes, sales de gimnàstica, etc. Distribució parroquial • Quant als museus, cal destacar la Casa Museu de la En aquest apartat s’ha buscat, primer, donar una visió família d’Areny-Plandolit. És un edifici senyorial que històrica de l’evolució de la població de la parròquia per data de 1633 i que ha sofert diferents reformes i amplia- contrastar-la, després, amb l’evolució d’aquests darrers cions, la més important realitzada a mitjan segle XIX. Es anys, en què l’antic model demogràfic ha estat substituït tracta de la casa pairal d’una família burgesa, propietària, per un de nou que respon a les necessitats econòmiques entre d’altres coses, de les fargues de la parròquia. Els actuals.
116 Ordino, parròquia emblemàtica
La visió històrica, pel que fa a la demografia, ens la Quadre 10: Evolució demogràfica. Comparació entre els habitants de 1852 i els de 2000 proporciona un militar espanyol del segle XIX, que va ser nomenat comissionat especial de la reina d’Espanya 1852 30.XII.2000 Isabel II a les valls d’Andorra de l’any 1841 al 1848. Ordino 220 1.444 Bonifacio Ulrich, coronel d’infanteria i sergent major de Cegudet 60 45 Sornàs 40 107 la plaça de Tarragona, va escriure uns apunts sobre Ansalonga 40 37 Andorra (1852) en què fa una acurada descripció del país La Cortinada 120 276 Arans 40 201 i, entre d’altres dades, aporta un cens de població. De la Llorts 90 126 parròquia i dels seus nuclis, en destaca el nombre d’habi- El Serrat 20 55 El Vilar 30 - tants i en fa una taxonomia d’acord amb la categoria Mas d’en Soler 8 - eclesiàstica. Del poble més important, Ordino, ens diu Hostal Vilaró 12 - Total 680 ànimes 2.291 habitants que té església parroquial i 220 habitants; hi afegeix que es troba situat a la solana, al peu d’una roca sobre la qual Font: B. Ulrich (1852) i Ministeri de Finances i Interior. es veuen les ruïnes d’un antic castell o torre conegut pel nom de la Meca. Esmenta la capella de Santa Filomena espanyol, dues són les famílies que tenen les millors cases i les fargues d’Areny i de Rossell. Veu Cegudet com un del país: els d’Areny i els Rossell, que, a més, són grans barri d’Ordino, amb seixanta habitants. De pobles amb propietaris parroquials. capella, distingeix Sornàs, amb quaranta habitants, i Respecte de l’any 2000, els habitants d’Ordino de Llorts, amb noranta. La Cortinada adquireix un rang l’època de B. Ulrich només s’han multiplicat per 3,3: de diferent: el de poble amb església, amb 120 habitants. La 700 habitants s’ha passat a 2.291, mentre que la població categoria caserío, que podem identificar amb grup de total nacional en aquest mateix període ho ha fet per cases, la reserva per a Ansalonga, amb capella i quaranta setze: de les 4.100 ànimes estimades per Ulrich s’ha pas- habitants; per al Vilar, amb trenta habitants, situat al sat a 65.844 habitants, segons les dades oficials actuals. nord d’Ansalonga; per a Arans, amb quaranta habitants; El gràfic sobre la distribució parroquial dels habitants els i per al Serrat, amb cases disperses, presència de capella i anys 1852 i 2000 assenyala les disparitats existents pel vint habitants. D’aquest últim destaca que és el darrer que fa a la demografia en la nostra època, en contraposi- lloc habitat i que una farga acaba de ser-hi abandonada ció amb la distribució més paritària del segle XIX. És per manca de combustible. evident que, dins el sistema econòmic tradicional, l’equi- Inclou un mas en la relació, el d’en Soler, prop de la libri demogràfic és una de les característiques que més Cortinada i amb vuit habitants. En la relació també apa- ens criden l’atenció avui dia, a causa dels forts desequili- reix l’Hostal Vilaró, punt de destinació de persones que bris demogràfics als quals assistim a escala mundial. A s’escapen d’Espanya i escullen aquest indret per la seva l’època d’Ulrich, Ordino representava el 13% dels habi- proximitat amb França. És una fonda ben proveïda de tants del país i la resta de les parròquies mantenia unes queviures, amb dotze habitants. El total de població proporcions similars. Posteriorment, l’any 1948, aquesta parroquial l’arrodoneix en uns 700 habitants i diu de la parròquia va davallar fins al 8% del total nacional: s’as- parròquia que és rica en béns comunals. Per al militar sistia al creixement del centre en detriment de la perifè-
117 Ordino, parròquia emblemàtica
Gràfic 7: Distribució parroquial de la població a Andorra Gràfic 8: Creixement natural (anys 1977-1999) (anys 1852 i 2000) 50
20,000 1.852 2.000 40 naixements defuncions
15,000 30
10,000 20
5,000 10
0 Ordino Canillo Encamp La Andorra St. Julià Escaldes 0 Massana la Vella 1977 1982 1987 1992 1999
Font: B. Ulrich (1852) i ministeri de Finances i Interior. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. ria. Uns anys després, l’any 1971, Ordino només repre- na nacional, d’un 9,5‰. El valor més baix corresponia a sentava el 2% dels habitants del país, tot i que, l’any la parròquia de Canillo, amb un creixement del 7,4‰. 2000, va recuperar una part de les seves pèrdues, fins a En termes absoluts, la parròquia amb més naixe- arribar a un 3,5% del total de la població nacional. Els ments va ser la d’Andorra la Vella, amb 215, seguida de la creixements actuals s’han establert a favor de la perifèria, d’Encamp, amb 202. A la d’Andorra la Vella va ser on es en una certa tendència a recuperar de nou aquells antics van produir més defuncions, amb 95 morts, seguida de la equilibris demogràfics, malgrat les distàncies. de les Escaldes, amb 44. Pel que fa al creixement vegeta- tiu, el més elevat en termes absoluts va ser el d’Encamp, Creixement de la població de la parròquia amb 187 persones, seguit del de les Escaldes, amb 131. Les pautes del creixement natural de la parròquia queden Actualment, a escala nacional, entre els factors que reflectides en el gràfic 8 relatiu al creixement natural contribueixen al moviment de la població, el creixement d’Ordino de l’any 1977 al 1999. La tendència no difereix vegetatiu ha adquirit un pes específic superior, enfront de substancialment de la resta del país, on els valors de la la immigració, com a factor de creixement positiu. La natalitat se situen per sobre de la mortalitat, la qual cosa immigració ha vist reduir el seu paper els darrers anys i ha proporciona un creixement vegetatiu força elevat en iniciat un procés regressiu. Malgrat que la immigració no comparació d’altres territoris. La taxa de natalitat ha tingut una gran significació en el creixement d’aques- d’Ordino, l’any 1999, va ser d’un 16,6‰, per sobre de la ta parròquia, a diferència de la intensitat que ha adquirit mitjana nacional, d’un 12,6‰. En canvi, la taxa de mor- el procés en parròquies com ara Andorra la Vella i talitat d’Ordino, d’un 3,1‰, coincideix amb la mitjana Escaldes-Engordany, actualment Ordino es presenta com nacional. El creixement vegetatiu varia d’unes parròquies una excepció juntament amb Encamp i la Massana. a les altres i, així, tenim que Ordino, l’any 1999, ostenta- Aquestes van ser les tres úniques parròquies que presen- va la segona posició, amb un creixement del 13,6‰ des- taren creixement de signe positiu per immigració o regu- prés d’Encamp, amb un 17,6‰, i per sobre de la mitja- larització d’inscripcions durant l’any 1999, segons es
118 Ordino, parròquia emblemàtica
Gràfic 9: Evolució de la població d’Ordino (anys 1977-1999) any. Mentre que els naixements estan un punt per sobre de la participació parroquial en la població nacional –el Habitants 4000 3,5%–, les defuncions són iguals.
3000 Nacionalitats
2000 La composició per nacionalitats de la parròquia d’Ordino aporta una dada interessant d’observar, junta- 1000 ment amb les de la Massana i Sant Julià. Els andorrans,
0 com a grup nacional, se situen per sobre de la resta de 1977 1980 1985 1990 1995 2000 nacionalitats i la posició en el rànquing dels diferents grups de la parròquia no segueix les mateixes pautes Font: Estadístiques de Població. Anual. Elaboració pròpia. que la mitjana nacional. A Ordino, els andorrans repre- senten el 42,2% del total dels habitants de la parròquia. desprèn de les estadístiques de població. En concret, 68 Els segueixen en importància els espanyols, amb quasi persones són les que figuren sota aquest concepte en les un 34%; els francesos ocupen la tercera posició, amb un estadístiques a Ordino, 110 a la Massana i 23 a Encamp. 7,4%, i els portuguesos, la quarta, amb un 5,8%. A esca- Pel que fa a la resta de parròquies, els valors són negatius; la nacional, la primera posició en el rànquing de nacio- en destaca Andorra la Vella, amb una pèrdua de 444 nalitats l’ocupa el grup espanyol, amb un 41,8% dels habitants, que n’ha fet disminuir el cens entre 1998 i efectius. En segon lloc hi ha els andorrans, que repre- 1999, a diferència d’Ordino, que l’ha vist incrementar senten el 34,5%, seguits dels portuguesos, amb un lleugerament. 10,4%, i els francesos, amb un 6,6%. Dins el context nacional, els naixements d’Ordino representaren el 4,6% dels naixements totals del país Gràfic 11: Composició per nacionalitats d’Ordino. Any 1999 l’any 1999 i les defuncions el 3,4% del total, el mateix 4362 Altres 6,6% 4384 Francesos 6,6% 6894 Portuguesos 10,5% Gràfic 10: Comparació naixements i defuncions. Any 1999 33,8%
42,4% 22743 Andorrans 34,5% 4,6% 3,4%
10,6% 27588 Espanyols 41,8% 7,4% 5,8%
96,6%
Andorrans Altres 95,4% Portuguesos Espanyols Nacional Francesos Ordino
Font: Estadístiques de població (1999). Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població (1999). Elaboració pròpia.
119 Ordino, parròquia emblemàtica
Allotjament Més significatives que l’evolució del nombre d’ho- tels, en què les dimensions hoteleres no queden reflec- Hoteleria tides, són la de les places hoteleres i la valoració de la L’any 1952, data en què començaren a aparèixer les pri- taxa de creixement anual acumulativa d’aquestes. De la meres dades sistematitzades recollides pel Sindicat taula 12 relativa a les places hoteleres i a la taxa de crei- d’Iniciativa, Ordino tenia tres hotels dels 46 existents xement anual, se’n desprenen dos grans períodes: el pri- en aquell moment. Les Escaldes representava la màxi- mer va de 1952 a 1974, en què la taxa anual acumulati- ma concentració d’aquell any, amb onze hotels. L’any va de les places d’Ordino va créixer a un ritme del 9,2% 1969, Ordino passà a disposar de cinc hotels dels 154 i, a escala nacional, del 16,2%; i el segon, de 1974 a existents i, l’any 2000, se situà en vint hotels dels 268 2000, en què els creixements van ser inferiors a la pri- existents. De la comparació de les dades relatives al mera fase i se situaren en un 2,9% per a Ordino i en un nombre d’hotels de l’any 2000 respecte de 1952, el crei- 1,9% a escala nacional. A més a més, també s’hi adjun- xement percentual d’Ordino és inferior al de la ten els creixements anuals acumulatius referits a períodes Massana i Canillo, manté una proporció similar amb més curts, aproximadament de deu anys, en què la seg- Encamp i creix proporcionalment més que Andorra la mentació en sèries més petites permet detectar els dife- Vella, les Escaldes i Sant Julià, malgrat que els valors rents ritmes de creixement d’alguns subperíodes, com el absoluts són molt diferents (vegeu quadre 11). de l’interval 1974-1982, amb un valor molt per sobre del
Quadre 11: Evolució del nombre d’hotels per parròquies. Període 1952-2000
Ordino Canillo Encamp La Massana Andorra la Vella St. Julià Les Escaldes Total
1952 33831281148 1963 4 5 16 5 37 10 26 103 1974 9 13 32 18 68 18 41 199 1992 16 25 56 30 68 19 46 260 2000 20 35 56 34 61 16 46 268
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Sindicat d’Iniciativa i el Departament de Turisme.
Quadre 12: Places hoteleres i taxa de creixement anual acumulativa. Període 1952-2000
Evolució de les places hoteleres Taxa de creixement anual acumulativa de les places hoteleres
Ordino Total país Període Ordino Total país
1952 214 2.546 - - - 1963 368 7.836 1952-1963 5,1% 10,8% 1974 612 15.350 1963-1974 4,7% 6,3% 1982 734 18.170 1974-1982 12,1% 2,4% 1992 1.096 23.296 1982-1992 4,1% 2,5% 2000 1.278 25.038 1992-2000 1,9% 0,9%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Sindicat d’Iniciativa i el Departament de Turisme.
120 Ordino, parròquia emblemàtica
de la mitjana nacional: eren els anys previs a la inaugura- sector de l’allotjament respecte de la població. En el cas ció de l’estació d’esquí Ordino-Arcalís (1983-1984). de Canillo, Encamp i la Massana, la proporció de places Actualment, Ordino, amb un total de 1.278 places per cada cent habitants és superior a la resta i a la mitja- hoteleres que representen el 5% del total nacional, na nacional, cosa que fa que aquests espais tinguin una ocupa la darrera posició en el rànquing, amb la mitjana activitat econòmica molt especialitzada. més baixa d’habitacions per hotel: 32 enfront del valor La major part dels hotels de la parròquia es con- mitjà nacional, situat en 46,7, però amb una taxa de centra en el poble d’Ordino, però l’efecte de l’estació creixement anual acumulativa, els darrers vuit anys, que d’esquí Ordino-Arcalís ha desencadenat l’aparició de supera la mitjana nacional: un 1,9% enfront d’un 0,9%. nous nuclis hotelers al llarg de la vall, com és el cas del La parròquia amb més capacitat hotelera és la Serrat, on tradicionalment hi havia hagut un hostal. d’Andorra la Vella, seguida, a poca distància, de la de les L’any 1974, segons dades del Sindicat d’Iniciativa, el Escaldes, parròquia on s’ubiquen els hotels més grans Serrat tenia tres hotels, amb una oferta de 63 habita- (vegeu quadre 12 i gràfic 12). cions. Actualment, quatre hotels ofereixen un total de Tanmateix, la capacitat d’acollida de la parròquia 230 habitacions, tot i que un d’aquests en concentra la d’Ordino en relació amb la seva població és elevada, ja major part: 115. Aquell mateix any, el poble d’Ordino que ocupa la segona posició nacional després de Canillo. disposava de 198 habitacions i actualment en té 288. La És a dir, la relació del total d’habitacions i dels hotels per resta de pobles que no figuraven en les llistes de 1974, cada cent habitants de la parròquia ens permet mesurar el excepte Llorts, actualment s’ha inserit en la xarxa hote- grau d’especialització de les diferents localitats i el pes del lera nacional, amb una oferta de dimensions reduïdes
Gràfic 12: Capacitat hotelera 2000. Distribució parroquial Gràfic 13: Distribució dels hotels a Ordino. Any 2000
5% 5% 13% 5%
19% 10%
45% 22%
13% 20%
6% 15% 21%
Ordino Arans Ordino Escaldes La Massana Llorts La Cortinada Encamp St. Julià El Serrat Ansalonga Canillo Andorra V.
Font: Ministeri de Turisme i Cultura. Font: Ministeri de Turisme i Cultura.
121 Ordino, parròquia emblemàtica
en comparació de la d’altres parròquies (vegeu gràfic trenta metres quadrats o més com a garantia de quali- 13). tat. L’ocupació màxima de la parcel·la no pot superar el La parròquia també disposa de dos càmpings, xifra 40% de la superfície i la resta s’ha de destinar a altres que s’ha mantingut en el decurs dels darrers anys, a usos, com ara espais verds. El projecte haurà d’anar diferència de l’evolució que ha sofert aquest tipus d’allot- acompanyat de la presentació d’un estudi d’impacte jament turístic en parròquies com ara Andorra la Vella i mediambiental. A més, en la revisió de l’Ordinació les Escaldes, on pràcticament han desaparegut. general d’urbanisme i construcció s’inclou una nova zonificació, que consta de cinc zones diferenciades: el Construcció nucli antic, la zona de protecció, la zona urbana núme- L’Ordinació general d’urbanisme i construcció de la ro 1 –en què s’admeten construccions de 13,50 metres parròquia va ser modificada per la corporació comunal, el d’altura–, la zona urbana número 2 –en què l’altura 10 de gener de 2001, per potenciar el creixement urba- s’estableix en 15,50 metres i la separació, en quatre nístic. El Comú actual veu en la creació d’hotels, amb una metres– i, finalment, la zona residencial, limitada a capacitat d’allotjament superior a l’actual, un mitjà que 10,50 metres d’altura i amb una ocupació del 33% del farà revertir en benefici de la parròquia les inversions que terreny. la corporació realitza en l’estació d’esquí. Durant l’any 2000, la participació nacional Per dur a terme les noves construccions hoteleres, d’Ordino en matèria de construcció queda reflectida en s’exigirà que el 70% de les habitacions construïdes d’a- el gràfic 14 relatiu a la distribució parroquial de la cord amb els nous criteris tingui unes dimensions de superfície autoritzada per construir. Ordino ocupa la cinquena posició de la superfície autoritzada total, amb
Gràfic 14: Distribució parroquial de la superfície autoritzada un 10,2%. Ni la posició ni la participació en l’apartat per construir. Any 2000 "apartaments" no varien; en "xalets", també ocupa el lloc cinquè, però amb un 8,2% de la superfície autorit- Metres quadrats zada; en "altres edificis", apartat format per despatxos, 50.000 magatzems i hotels, passa a la quarta posició, amb un 40.000 5,6% de la superfície total anual. 30.000
20.000
10.000
0 Ordino Canillo St. Julià St. Encamp Andorra Escaldes La Massana
Superfície total Altres edificis Apartaments Xalets
Font: Butlletí mensual de conjuntura. Gener 2001.
122 Ordino, parròquia emblemàtica
Agraïments LLUELLES,M.J."La transformació econòmica d’Andorra", Barcelona: L’Avenç, 1991. L’autora manifesta l’agraïment a l’equip comunal, espe- LLUELLES, M. J. "Les comunicacions terrestres a cialment al senyor Enric Dolsa, cònsol primer Andorra", Andorra. Anuari socioeconòmic 1996. Andorra, d’Ordino, pel seu amable acolliment i per les informa- BPA, 1996. cions facilitades, i també als diversos responsables dels LLUELLES, M.J. "Per què cal ordenar el territori?", departaments d’Administració i Comptabilitat, L’ordenació del territori andorrà. XXXI Universitat cata- d’Iniciatives Turístiques d’Ordino, de Cultura i del lana d’estiu. 21 agost de 1999. camp de neu. Així mateix agraïm les dades proporcio- LLUELLES,M.J.La terciarització de l’economia nades pel Departament d’Agricultura del Govern andorrana. Andorra, Govern d’Andorra, 1995. d’Andorra, que han estat d’un gran interès per a la pre- Monogràfics de geografia, 1. paració del treball. MALUQUER DE MOTES, J. "La siderúrgia tradi- cional: la farga catalana", L’Avenç, núm.72, juny (1984). Bibliografia MESSINES, J. "Les problèmes actuels de la forêt andorrane", Les problèmes actuels des Vallées d’Andorre. AA. DD. El turisme cultural, una alternativa de futur. París, Pédone, 1970. V Jornades de la Societat Andorrana de Ciències. MESSINES,J.Rapport sur le développement agricole Andorra, 2000. et forestier de l’Andorre. Febrer de 1969. Treball meca- CHAPEAU,G.La mise en valeur d’une région de noscrit. montagne: les Vallées d’Andorre. Nancy-Metz: Centre PALAU,J.;ARGELICH,J.Natura i ecoturisme a Régional de Documentation Pédagogique, 1986. Andorra: una opció de futur. Andorra, 1996. CHEVALIER,M.Andorra. Chambéry, Librairie PUJAL, A. (coord.). Ordino. Gent, fets i cases. Dardel, 1925. Andorra, Comú d’Ordino, 1991. DE BOLÓS,M.La vegetació d’Andorra. Andorra, SANGUIN,A.L.Les mutations paysagères d’Ordino Govern d’Andorra, 1996. Monogràfics de geografia, 2. depuis les années cinquante. Novembre de 1991. Treball DE LA PARTE,I;MAS,D.La casa a Andorra. Dues mecanoscrit. històries de família. Andorra, Ministeri de Turisme i SERMET,J.Communications pyrénéennes et trans- Cultura del Govern d’Andorra, 2000. pyrénéennes. Tolosa, 1960. DURAND, I.; MILLET, G.; PASCO,Y.Ordino face SERMET, J. "L’économie des communications dans à l’expansion économique de l’Andorre. 1973. Treball la géographie de l’Andorre", Les problèmes actuels des mecanoscrit. Vallées d’Andorre. París: Pédone, 1970. GÓMEZ ORTIZ,A.El relleu d’Andorra. Morfolo- SOLÉ SABARIS,L.Los Pirineos. El medio y el hom- gia glacial i periglacial. Andorra, Govern d’Andorra, bre. Barcelona, Ed. Alberto Martín, 1951. 1996. Monogràfics de geografia, 3. VELLAS,M.P.Rapport préalable a un plan de déve- LLOBET,S.El medio y la vida en Andorra. loppement agricole des vallées d’Andorre. 1960. Treball Barcelona, CSIC, 1947. mecanoscrit.
123 Ordino, parròquia emblemàtica
VILAPLANA,J.M.Estudi del glacialisme de les valls 1998, Andorra, BPA, 1998. de la Valira d’Ordino i d’Arinsal (Andorra). Barcelona, VILÀ-VALENTÍ,J.;MARTÍN-VIDE, J. "Els trets 1984. singulars del clima d’Andorra", Andorra. Anuari socioe- VILÀ-VALENTÍ,J."Andorra, ara fa 50 anys", conòmic 1997, Andorra, BPA, 1997. Andorra. Anuari socioeconòmic 1996. Andorra, BPA, 1996. ZAMORA,F.Aproximació al poblament vegetal d’alta VILÀ-VALENTÍ, J. “Visions d'una Andorra can- muntanya: la vall de Sorteny (Andorra). Andorra, IEA, viant al llarg del segle XX", Andorra. Anuari socioeconòmic 1993.
124 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar Fotografia separata: Borda del riu del Cresp. Arans. Autor: Jaume Riba Sabaté
Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
ANTONIO GÓMEZ ORTIZ Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona
La transformació que Andorra ha experimentat durant d’aleshores, els terrenys s’han anat estructurant d’acord aquests darrers decennis ha estat espectacular i ha afectat amb les grans convulsions morfotectòniques que s’esde- tots els àmbits del país, fet que ha convertit el Principat vingueren en aquesta part de l’Europa meridional i occi- en un modern Estat de dret. Els canvis esdevinguts han dental de la Mediterrània. El resultat fou l’entramat de representat noves formes de vida i de conducta dels ando- valls i muntanyes que avui defineixen el Principat. rrans, ben paleses en l’actual teixit social, demogràfic i Tanmateix, la seva morfologia actual, el seu modelat, és cultural, i també en les seves estructures econòmiques i, relativament recent i es configura com a resposta als can- fins i tot, en el seu règim de govern, que, sense haver per- vis climàtics que s’han desenvolupat durant aquests darrers dut la seva particular essència, tendeix a adaptar-se amb dos milions d’anys. lleis i normes als desafiaments del segle XXI. Les formes de relleu d’Andorra, que, en definitiva, Totes aquestes transformacions han significat, evi- són les que representen la carcassa on descansen els seus dentment, modificacions en el territori, amb repercus- paisatges, estan lligades al binomi de processos morfogè- sions en el medi biofísic, de vegades molt visibles i acusa- nics glacials/periglacials quaternaris. Aquesta idea ha des. Són màximes als fons de vall, que és on el creixement estat ben desenvolupada recentment pel professor urbanístic ha resultat més intens, com també en determi- Gérard Soutadé en assenyalar que els paisatges ando- nats sectors de muntanya, on s’han anat instal·lant les rrans no poden ni deuen deslligar-se del treball mecànic estacions d’esquí i les seves infraestructures. que van portar a terme els gels evacuats per la glacera de El progrés econòmic i social consolidat durant aques- la Valira, amb prou feines fa 30.000 anys. En aquest sen- tes darreres dècades a Andorra no ha d’aturar-se sinó que tit, no s’ha d’oblidar que espesses llengües de gel van ha de continuar avançant. Però potser sigui prudent fer- davallar des de les capçaleres de les valls més importants ho ara des de perspectives més mediambientals, més res- fins als encontorns de Sant Julià de Lòria. Efectivament, pectuoses amb la preservació dels sistemes naturals del només des d’aquest marc genètic i evolutiu del relleu és Principat. És a dir, procurant harmonitzar progrés i equi- possible comprendre, per exemple, les cubetes d’Andorra libri ambiental, fet que representarà, probablement, la Vella i Encamp; l’estretor de la Valira d’Ordino a par- adoptar conductes ètiques més responsables amb el nos- tir de la Massana; les concavitats lacustres de Pessons, tre entorn. Gargantillar o Tristaina; la dilatada obertura de la vall d’Incles; o els espessos paquets d’esbaldregalls en què Andorra, un enclavament pirinenc d’alta descansen els boscos de pi roig i pi negre de la Rabassa i muntanya de Sant Jaume. El paisatge d’Andorra es distingeix, sobretot, pel seu Andorra, amb els seus 468 km2 de superfície, és immersa caràcter muntanyenc, millor dit, per allò propi de l’alta en el que geològicament s’anomena Pirineu axial, és a dir, muntanya i relatiu a aquesta. Això explica que des de conforma un enclavament dins els terrenys més antics de l’antiguitat, com a mínim des de fa onze segles, l’home la Serralada pirinenca. La configuració del territori és fruit andorrà hagi hagut d’aprendre a conviure amb la natura. d’una llarga història geològica que es remunta als temps de Andorra té una altitud mitjana que es fixa entre 1.900 i l’era primària (fa, com a mínim, 570 milions d’anys). Des 2.000 metres, només superada, a Europa, per Suïssa.
126 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
Des d’una apreciació global, el territori andorrà s’ofe- dels Pirineus catalans i alberguen espècies pròpies dels reix compartimentat i mancat de planures: rius curts, dominis o biomes mediterrani-submediterrani, medio- encaixats i de pendent acusat; valls estretes; serres i massis- europeu, eurosiberià i subboreal, instal·lats, tots, d’acord sos robusts presidits per cresteries altives i suaus planures. amb el binomi orientació-altitud. Tanmateix, s’han d’as- I tota aquesta amalgama de formes de relleu instal·lada senyalar desajustos areals entre el que hauria de ser la entre les cotes extremes del país: 2.942 metres, que corres- seva distribució potencial i la real. Aquest fet s’explicaria ponen al pic de Comapedrosa, el punt més alt del com a resposta a la decidida intervenció de l’ésser humà Principat, i 838 metres, la cota més baixa, que coincideix sobre els sistemes naturals al llarg dels segles. amb el punt on el Valira abandona les terres andorranes. En l’actualitat, dels 468 km2 de superfície que té el Aquesta diferència d’altituds, superior a 2.000 Principat, el 86,18%, és a dir, 403,32 km2, és cobert de metres, unida amb el joc d’orientacions dels vessants, masses vegetals i, d’aquest, el 44,63% correspon a pastu- dota l’espai andorrà d’un clima de muntanya de latituds res. La resta són boscos de coníferes, caducifolis i peren- mitjanes que, juntament amb les característiques edàfi- nifolis, principalment (v. gràfic). Aquestes xifres perme- ques i litològiques dels terrenys, dóna origen a un paisat- ten donar una idea bastant aproximada de la magnitud i ge vegetal ric en espècies. la rellevància del mantell vegetal, particularment pel que En efecte, les valls d’Andorra inclouen masses vege- fa referència a la definició i la natura dels ecosistemes. tals de les mateixes característiques que les de la resta En aquest sentit, només cal recordar, per exemple, la rellevància que té la vegetació en el manteniment i el Gràfic: Distribució percentual dels diferents espais i del desenvolupament de la fauna i, en un altre ordre de mantell vegetal andorrà. Superfície d’Andorra, 468 km2 coses, el paper protector que tenen les plantes en la con- servació i el desenvolupament del sòl, com també en la 6,52% 0,74 % seva contribució a l’estabilitat dels vessants. 5,89%
Un conjunt d’ecosistemes de fragilitat latent 44,63% Els sistemes naturals d’Andorra es caracteritzen per la seva rica biodiversitat que, quantitativament i qualitati- va, resulta superior a la mitjana dels països europeus. 35,04% Aquest fet té origen en la localització geogràfica del Principat i s’explica per la coincidència de tres factors: a) la seva instal·lació altitudinal, en el trànsit dels grans bio- 6,59% 0,59% mes temperat i subtropical; b) la seva proximitat a la Espai agrícola Boscos Mediterrània; i c) la seva ubicació específica en el si de Espai urbà Vegetació aigualosa Vegetació rupícola Bosquines i matolls l’eix muntanyenc pirinenc. Prats rasos de pastura Els grans conjunts d’ecosistemes que defineixen el medi natural d’Andorra tendeixen a distribuir-se atesa la Font: Bolòs, 1996; Boada i Fernández, 2000. combinació dels paràmetres disponibilitat d’aigua/relleu-
127 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
sòl/altitud. A partir d’això resulten, d’una banda, els eco- enclavaments que més aviat s’han antropitzat. sistemes instal·lats al llarg dels fons de vall, caracteritzats La història de l’ocupació del sòl andorrà confirma el pel que s’anomena boscos de ribera, i, de l’altra, els que que acabem d’assenyalar. En aquest sentit, la documen- defineixen els vessants de muntanya, amb inclusió de les tació dels segles IX, X i XI ja confirma un important planures cimeres contigües. poblament als fons de vall preferentment, fet que permet Al seu torn, els ecosistemes instal·lats en els vessants, atribuir transformacions a partir de llavors en aquest pai- sobretot d’acord amb les característiques climàtiques, ja satge natural, sobretot les derivades de les activitats que són les que en darrera instància condueixen els pro- ramadera i agrària, i de l’explotació forestal. Així degué cessos edàfics i biològics, tendeixen a disposar-se esglao- esdevenir-se, per exemple, en el nucli de Sant Romà de nats en altura i es distribueixen en dos grans conjunts les Bons (parròquia d’Encamp), a partir de l’any 1164, o diferenciats, sempre que l’altitud de la muntanya superi a les rodalies de la Cortinada. els 2.300-2.400 metres. Les parts més baixes i mitjanes I pel que fa als temps actuals, els canvis més signifi- són poblades per boscos d’origen submediterrani, medio- catius als fons de vall deriven de l’expansió de les ciutats europeu o eurosiberià i subalpí, instal·lats en aquest i de la ubicació d’infraestructures i vies de comunicació. ordre. Per sobre seu, i superada la cota de 2.300-2.400 Tots aquests fets mostren que els seus ecosistemes, par- metres, apareix el pastiu de gramínies, atès que ara el ticularment els instal·lats en les antigues cubetes de rigor de les condicions climàtiques (duració del gel al sòl, sobreexcavació glacial (les Escaldes-Andorra la Vella, major persistència de la neu, temperatures baixes, acció Encamp), hagin estat els més alterats, atès que el procés del vent, etc.) limita el creixement de les espècies llenyo- d’antropització –sobretot a partir de mitja dècada de ses. Es tracta de l’anomenat espai supraforestal, antany de 1960– ha resultat màxim. tant interès ramader. La resta d’ecosistemes, ara instal·lats en els ves- Pel que fa als ecosistemes que defineixen els fons de sants, manté com a aspecte fisonòmic més destacat les vall, s’ha d’assenyalar la seva extraordinària dependència de espècies arbòries, amb predomini, segons els factors l’aigua, és a dir, la seva higrofília. D’aquesta manera, s’ex- geogràfics (orientació, altitud, topografia, etc.), d’espè- plica que quedin instal·lats en els marges dels cursos d’ai- cies d’origen mediterrani i submediterrani (Quercus ilex gua i en el si d’aquesta. En el mapa dels sistemes naturals ssp rotundifolia, alzina; Q. humilis, roure martinenc), del Principat, dibuixen cintes conformes al traçat dels rius, medioeuropeu (Quercus petraea, roure de fulla gran; amb un desenvolupament més gran allà on els fons de vall Corylus avellana, auran), boreoalpí (Pinus sylvestris,pi s’eixamplen. Aquestes circumstàncies ecològiques faciliten roig; Abies alba, avet; Pinus mugo ssp uncinata, pi negre; la formació de boscos de ribera o en galeria amb predomi- etc.). Tanmateix, a aquest mosaic vegetal se n’hi ha d’a- ni d’Alnus glutinosa (vern), Fraxinus excelsior (freixe), fegir un altre que, per imperatiu climàtic –una presèn- Populus tremula (trèmol) i Salix aurita (salze). I si a això hi cia més gran de gel al sòl, sobretot–, difereix substan- afegim, a més a més, la seva topografia relativament plana cialment d’aquells altres. Ens referim al pastiu alpí que i l’existència d’espessos paquets d’esbaldregalls, molt aptes tendeix a cobrir les cotes instal·lades per sobre de per a les tasques agropecuàries, resulten haver estat els 2.300-2.400 metres, amb prolongació, segons els casos,
128 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
per les planures més cimeres, com s’esdevé als cordals naturals, sempre per exigència demogràfica i econòmica. del sud-est d’Andorra, representat, en gran manera, per L’expansió de la ramaderia transhumant durant l’alta una rica varietat de gramínies (Festuca airoides; F. gau- edat mitjana, afavorida pels monestirs –Ripoll, Sant Joan tieri, ussona; F. eskia, gespet, etc.). de les Abadesses, per exemple–, va significar un descens Es tracta, en tots els casos descrits, d’ecosistemes que del límit inferior del bosc i una major agressivitat dels han conegut al llarg dels temps la intervenció més o processos morfogènics associats al fred (Bolòs i Gómez menys acusada de l’ésser humà. Això ha provocat que el Ortiz, 1999). En l’actualitat, aquests tendeixen a reme- recobriment potencial dels vegetals hagi variat notable- tre, en molts casos com a resposta a la menor pressió ment, la qual cosa ha comportat la desaparició o el min- ramadera i, per derivació, a la remuntada altitudinal de la vament d’espècies faunístiques originals. Així ha succeït vegetació arbòria, que tendeix a ocupar el seu natural amb l’ós (Ursus arctos pyrenaicus) i el llop (Canis lupus), espai climàtic, tal com es detecta si es comparen fotogra- que ja no poblen els boscos andorrans, o amb la conside- fies aèries dels anys quaranta i cinquanta amb fotografies rable reducció del gat salvatge (Felix sylvestris) i del linx actuals de l’obac d’Envalira (bosc de Moretó). (Lynx lynx). El mateix ha passat en els àmbits aquàtics, En conjunt, els sistemes naturals d’Andorra es tro- com a resposta a la menor puresa de les aigües, particu- ben en un estat latent de fragilitat, precisament per estar larment en els trams mitjans i baixos dels rius, cosa que integrats a la muntanya, que és el medi on l’equilibri dels ha afectat molt especialment, també, la qualitat dels bos- processos biofísics constructors del paisatge (morfogè- cos de ribera (Carrascosa Gómez et al., 2000). nics, edàfics, biològics, hidrològics, etc.) tendeix a deses- Tradicionalment, els boscos han sofert tales i forma- tabilitzar-se amb més rapidesa davant un esdeveniment ció d’artigues sistemàticament, per a l’obtenció de pas- extraordinari. tius, camps de conreu, carbó, fusta per a la construcció o Sobre això, no s’ha d’oblidar que una muntanya és per a l’alimentació de fargues, etc., pràctiques que es van un espai tridimensional que es defineix, més que res, per desenvolupar fins ben entrat el segle XX. Hi ha hagut, la seva altura, pendent i volum. I no hi ha un mitjà més per tant, una intervenció intencionada en els sistemes propici que aquest per afavorir els trencaments d’equi-
Principals riscs naturals a Andorra (Gómez Ortiz, 1996)
Naturalesa Agent principal Tipus Àmbit preferencial
Climàtica Aigua torrencial Avingudes/inundacions Llera i marges fluvials Aixaragallaments Capçaleres de torrents Esllavissades Vessants i talussos
Fusió nival Esllavissades puntuals Trams superiors de vessants
Neu Allaus Circs i vessants entallats en canals
Gel Desprendiments Parets i cornises rocoses Allaus de pedres Cornisa rocosa/canal Esllavissades Cons d’esbaldregalls
129 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
libri entre els diferents components dels ecosistemes. És patrimoni més valuós, i ha estat particularment el turis- notori, arran del que estem comentant, que, a la mun- me, sota les seves múltiples modalitats, l’encarregat de tanya, la transferència d’energia i massa, des de les parts preconitzar-ho. Tampoc no existeix la més petita dis- més altes a les baixes, es duu a terme amb una gran faci- crepància a assenyalar que el futur de la societat andorra- litat, cosa que accelera aquest mecanisme quan en el sis- na passa per un escrupolós respecte al seu entorn natural, tema intervé amb eficàcia un element pertorbador. Això fet que equival a dir que els nous sistemes econòmics que explica, entre d’altres coses més puntuals, que els medis s’estan assumint, apareguts a partir de les darreres dèca- muntanyosos siguin altament vulnerables a l’ocurrència des, hauran de planificar-se i preveure’s, a la pràctica, en de riscs naturals (v. quadre de principals riscs naturals a marcs d’actuació en què resulti una constant la dialèctica Andorra). d’equilibri entre els models econòmics i els sistemes Hi ha un altre fet que contribueix a mantenir viva naturals. aquesta inestabilitat dels sistemes naturals abans Tradicionalment, els pobles de muntanya han sabut esmentats i és l’antropització o intervenció de l’ésser harmonitzar l’aprofitament dels recursos naturals amb humà. És ben sabut que la capacitat d’acollida dels pai- l’equilibri ecològic. És a partir del moment en què s’im- satges de muntanya és molt limitada, precisament per planten nous patrons productius que tendeixen a crear- l’energia que té el relleu, que és on aquells s’instal·len. I se disfuncions o alteracions més o menys acusades en les si a aquesta situació s’hi afegeix, com passa moltes vega- relacions societat-medi. En el cas d’Andorra, el procés de des, una inadequada gestió del territori per part de les canvi s’inicia a partir del moment en què el sector tercia- persones, aquella inestabilitat latent es transforma en ri es configura com el pilar econòmic per excel·lència, efectiva, i pot, fins i tot, accelerar-se. A ningú no se li derivat, sobretot, de la irrupció massiva del fenomen escapa, per exemple, que moltes de les inundacions que turístic, amb una repercussió molt particular en l’ocupa- ocasionen els torrents de muntanya, amb els conse- ció i els usos del sòl (Lluelles, 1991). güents estralls en hisendes i persones, són degudes a la Per fer-se una idea de la importància que té el turis- inadequada manipulació dels llits, en restringir la seva me a Andorra, assenyalem que el Principat –que disposa llera d’inundació per invasió urbanística o canalització d’una capacitat d’allotjament de 48.900 places (tempora- forçada. A ningú no se li escapa, tampoc, que moltes de da 1999-2000)– fou visitat el 1999 per 9.421.766 perso- les esllavissades de terra en vessants, com a resposta a nes, 1.382.970 de les quals ho van fer el mes d’agost. Es l’obertura de vials de comunicació ràpida o a tales des- desconeix el volum d’ingressos que genera l’activitat mesurades en boscos, són degudes a un coneixement turística, però ha de ser molt considerable, si s’ha de jut- defectuós del terreny en què s’opera i/o a la inexistència jar pel significat econòmic que tenen en el balanç d’im- d’adequades mesures correctores. portacions-exportacions determinats capítols aranzela- ris, tradicionalment considerats objecte de comerç turís- La natura, el patrimoni andorrà més valuós tic (Sáez, 2000). Les motivacions que canalitzen el turisme a Andorra No hi ha cap mena de dubte a afirmar que la natura, més són diverses, però, pel seu significat en la balança comer- ben dit, els sistemes naturals d’Andorra, conforma el seu cial, destaquen els esports d’hivern –l’esquí, sobretot–,
130 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
perquè les condicions climatològiques de la temporada i original, com també ha succeït amb l’activitat agropecuà- la configuració del relleu resulten adequades. Això expli- ria, que, en el millor dels casos, ja és testimonial. Les raons ca que totes les parròquies altes del Principat l’hagin fonamentals d’aquestes transformacions, com fàcilment es potenciat dedicant-hi importants partides econòmiques dedueix, s’han d’atribuir al nou patró econòmic instal·lat dels pressupostos anuals. Andorra té més de 2.520 ha. al Principat a partir dels anys seixanta. Assenyalem res- esquiables repartides entre les 172 pistes que reuneixen pecte d’això que, durant els darrers vint anys, la població les cinc estacions d’esquí alpí que hi ha a tot el país; a d’Andorra s’ha multiplicat per 2,3. En efecte, de 28.082 més cal comptar amb el camp de neu de la Rabassa, amb habitants que hi havia el 1977 s’ha passat a 65.971 l’any esquí de fons. 1999. D’aquests, la conurbació Andorra la Vella-les Un altre dels pilars en què descansa el turisme Escaldes, la més important del país i del conjunt dels andorrà és el paisatge i el patrimoni artístic, fet que equi- Pirineus, acull, en un espai d’uns 65 km2, al voltant de val a reconèixer els valors naturals i historicoculturals del 37.000 habitants, el 55,3% del col·lectiu andorrà, fet que Principat. I, a tot això i com a tercer pilar, de vegades atorga a aquesta conurbació una densitat de 561 h./km2. complementari i d’altres com a objectiu prioritari del Aquesta expansió demogràfica, que s’inicià a partir visitant, s’ha d’afegir l’oferta comercial en la seva multi- del trànsit dels anys cinquanta als seixanta –que és quan varietat de productes i establiments. Andorra abandonà definitivament les formes de vida tra- Com resulta evident, aquest procés de canvi que hi dicionals–, va comportar la transformació urbanística, ha hagut a Andorra durant les darreres dècades ha tin- amb una forta repercussió en els sistemes naturals. Aquest gut repercussions de tot tipus. D’una banda, de caràcter procés de canvi va representar una demanda de sòl urba- poblacional i socioeconòmic: creixement demogràfic i nitzable en un país mancat d’espais plans i oberts. La seva implantació de noves formes o modes de vida, ara molt consecució s’ha anat aconseguint a base de transforma- més urbans que no pas rurals; expansió urbanística; cions en el medi, que, moltes vegades, han resultat radi- desenvolupament de noves infraestructures (obertura de cals, atesos els condicionants del terreny (pendent i esta- vials, canalització de rius, etc.). D’altra banda, de caràc- bilitat). Això explica que, malgrat les normatives vigents, ter ambiental: modificacions en els sistemes naturals i algunes actuacions (edificacions o infraestructures i vials) impactes de diversa índole i de diferent magnitud en el s’hagin realitzat ranejant el desafiament de les lleis natu- conjunt del paisatge d’Andorra. Des del punt de vista rals. Amb això, no es pretén censurar el procés de creixe- ecològic, els àmbits que més transformacions han sofert ment operat, sense cap mena de dubte positiu, però sí cri- han estat l’entorn de les primitives poblacions i els encla- dar l’atenció sobre determinades actuacions sobre el medi vaments muntanyosos on s’han construït les estacions i sobre els riscs, que, en casos específics, en poden provo- d’esquí i les seves àrees d’influència, que, de vegades, han car d’altres. ocasions impactes difícils d’amortir. Els fons de vall, com ja assenyalàvem abans, són els que han conegut més mutacions, fins al punt que una bona part dels primitius boscos de ribera, tan propis d’a- quests sectors, ha desaparegut o ha reduït la seva extensió
131 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
Andorra, un laboratori en plena natura feta fins aleshores, i els de Solé Sabarís i Llopis Lladó (1947), que revisen la geologia del Principat i en dibui- Abans assenyalàvem que un dels patrimonis més valuosos xen un mapa de síntesi a escala 1/50.000. que té Andorra és la seva natura, reflectida en els seus pai- Des d’aquells anys i fins a l’actualitat, les investiga- satges, interpretats com a simbiosi del medi natural i de cions s’han succeït i s’han incrementat notablement, la presència humana en ells a través del temps. I parlant abraçant tant aspectes biofísics com històrics, prehistò- d’això, també insistíem en la necessitat de preservar-los. rics, econòmics, poblacionals, socials, antropològics, etc. Hi ha un altre aspecte a destacar en aquest discurs de Per assenyalar dues obres molt significatives al seu dia, caire mediambiental i es refereix al que significa el pai- esmentarem Estructura i perspectives de l’economia ando- satge andorrà per a l’avenç de la ciència, particularment rrana (Bricall, 1975) i El patrimoni natural d’Andorra. en aquelles àrees de coneixement preocupades pel medi Els sistemes naturals andorrans i llur utilització (Folch i natural. Una simple anàlisi de les característiques de les Guillen, 1979). Entrats els anys vuitanta, la producció valls del Principat evidencia el seu alt valor disciplinari i científica sobre Andorra ha continuat creixent, tot i que molts paratges es mostren com a vertaders laboratoris ha estat canalitzada, preferentment, pel mateix Govern oberts a l’experimentació de qualsevol tema naturalista i d’Andorra, a través dels seus diversos ministeris i de més encara per a aquells referits als Pirineus. En aquest l’Institut d’Estudis Andorrans, i també per les universi- sentit, cal recordar que Andorra té una molt rica biodi- tats de Barcelona i Perpinyà, principalment. versitat, molt superior a la resta de l’existent a la cadena Si hom ha volgut ressaltar aquestes citacions, ha estat pirinenca i l’estudi de la qual permet la reconstrucció amb la intenció d’insistir més en la necessitat de conti- dels ecosistemes passats i el grau d’estabilitat dels nuar potenciant la recerca en temes andorrans, tant des actuals. El Principat inclou també en el seu territori del vessant bàsic com des de l’aplicat i, en ambdós casos, reductes d’un gran interès geomorfològic, que possibili- abraçant tant temes de caire naturalista com altres de ten aprofundir en la reconstrucció del clima del passat i tipus demograficosocial i econòmic, per esmentar les par- històric, i aporten, al mateix temps, dades per conèixer cel·les més ateses en aquest article. Sobre el seu conjunt millor la tendència actual. Una dada recent d’un gran –en la recent reestructuració del qual està cridat a fer un interès, pel que fa a això, és la confirmació de l’existència paper destacat l’Institut d’Estudis Andorrans–, només de la Petita Edat del Gel a la capçalera de la vall de insistiré en tres camps d’actuació d’un gran interès i en els Madriu (Mateo García i Gómez Ortiz, 2000). continguts específics dels quals, segons la meva opinió, La recerca sobre temes andorrans es remunta, segons resulta oportú aprofundir, sobretot valorant les perspecti- sabem, a mitjan segle XIX, encara que adquireix una ves de futur a partir de la situació actual del país: major atenció a partir dels darrers decennis del segle XIX a) L’econòmic. L’estructura econòmica andorrana ha i els primers del XX, sobretot pel que fa a temes botànics sofert, en poc menys de quaranta anys, una transforma- (Barnola, 1919; Gaussen, 1926; i Braun-Blanquet, ció radical i té davant seu nous reptes, ja que ha deixat 1948), geològics i geomorfològics (Chevalier, 1924). d’estar establerta en el sector primari i s’ha instal·lat sòli- També d’aquests darrers anys són els estudis de Llobet dament en el sector terciari, sobretot en el turisme i el (1947), que realitza la recerca geogràfica més completa comerç, dissenyant nous serveis i productes. I ho està
132 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
fent en ple procés de construcció europea, quan les direc- Aprofundint en aquesta idea, s’ha de ressaltar la trius politicoeconòmiques dels estats de la Unió Europea inquietud despertada darrerament pel tema mediam- propugnen eliminar fronteres i permetre la lliure circula- biental en els fòrums internacionals. Em refereixo, evi- ció de persones, mercaderies i capitals. Una obra de gran dentment, a les conferències internacionals sobre el medi vàlua en aquest camp que acabem de ressenyar i que ten- ambient, afavorides, directament o indirecta, per les deix a marcar models d’actuació entre la Unió Europea i Nacions Unides: des de la Conferència d’Estocolm, el Andorra és el recent treball de Solbes (2000). 1972, fins a la Cimera d’Argentina, celebrada a Buenos b) El demogràfic i social. Íntimament associat amb Aires el 1988. En totes, i des de diferents perspectives, l’anterior. Andorra és l’enclavament pirinenc amb més s’ha incidit, d’una manera o d’una altra, en tres aspectes: població, fins i tot a l’alça, encara que darrerament d’una a) conèixer més profundament els sistemes naturals i les manera feble, enfront de la resta de les valls pirinenques, seves interaccions, fet pel qual es demana als governs de que tendeixen a romandre estancades o perden efectius. I les nacions, als grups dirigents i de poder, i a la comuni- és una població, l’andorrana, concentrada als fons de vall tat científica coordinar esforços per a la recerca; b) explo- i organitzada en un teixit social multicultural (dels 65.971 tar racionalment els recursos naturals i limitar, al mateix habitants de 1999, 22.743 eren andorrans i la resta, temps, les actuacions sobre el medi que comporten dete- estrangers) amb formes de vida eminentment urbanes. rioració; c) crear una ètica de comportament social res- c) L’ambiental. I en dir ambiental ens referim al sen- ponsable envers el medi ambient. tit més ampli del terme, és a dir, a tot allò relacionat amb Per al cas d’Andorra, aquesta insistència manté, l’equilibri dels sistemes naturals i els impactes que igualment, plena validesa per al futur pròxim i llunyà, i aquests suporten quan l’ésser humà hi intervé. En aquest hauria de ser aplicable íntegrament, ja que el desenvolu- sentit, només recordarem que tota manipulació del medi pament socioeconòmic que hi ha hagut al país durant significa trastorns, si fa no fa acusats, en el funcionament aquests darrers decennis ha descansat en un escenari que del sistema. Per això hi ha la necessitat de conèixer bé els ha sofert transformacions profundes en un curt període sistemes naturals, per poder, d’aquesta manera, actuar-hi de temps; un escenari, abans de tot, definit per l’element d’una manera racional. natural i caracteritzat per la seva fragilitat, cosa que demana conèixer i valorar adequadament la seva capaci- La necessitat de crear una conducta ètica tat d’acollida perquè, d’aquesta manera, s’hi pugui responsable actuar racionalment, idea ben exposada, de fet, en el recent llibre El medi ambient a Andorra (Boada i En l’actualitat, hi ha una preocupació i una sensibilitat Fernández, 2000). creixents per tot allò relatiu al medi ambient, particular- El progrés operat a Andorra darrerament és ben ment per harmonitzar l’explotació dels recursos naturals palès. Es veu en tots els àmbits. Però ara que ja s’ha con- i preservar-los. En definitiva, i com s’ha dit amb més o solidat una determinada manera d’actuar i comença a menys fortuna, cal sens dubte assumir polítiques d’actuació emergir amb força entre la societat andorrana un corrent amb tendència a un desenvolupament sostenible o ecodesen- de sensibilització pel medi ambient, sembla adequat volupament. prendre uns moments de repòs, reflexionar sobre allò
133 Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar
Referències bibliogràfiques que tant s’ha aconseguit i preguntar-se cap on es desitja continuar avançant. BOADA, M.; FERNÁNDEZ,J.El medi ambient a Resulta indubtable que la resposta anirà en la línia Andorra. Govern d’Andorra. Ministeri d’Educació, d’incrementar el desenvolupament econòmic assolit i, Joventut i Esports. Andorra la Vella, 2000. alhora, aconseguir per a tots els andorrans un equilibri BOLÒS, M.; GÓMEZ ORTIZ, A. "Estatge suprafores- social més gran i una qualitat de vida superior en tots els tal i ramaderia transhumant al Pirineu Oriental. ordres. En termes semblants s’expressava fa mesos Marc Evolució del paisatge", Geoarqueologia i Quaternari lito- Forné, cap de Govern del Principat d’Andorra, quan ral. Memorial M. P. Fumanal. Departament de afirmava " [...] El nostre principal repte és, doncs, asse- Geografia. Universitat de València, pàg. 83-90, 1999. gurar el benestar i la qualitat de vida dels nostres conciu- CARRASCOSA GÓMEZ,V.;MUNNÉ, A. "Qualificació tadans. Per aconseguir-ho, creiem que hem d’actuar en dels boscos de ribera andorrana. Adaptació de l’índex els tres camps següents: les infraestructures i les comuni- QBR als rius d’alta muntanya", Hàbitats, 1, pàg. 4-13, cacions, les noves tecnologies i l’entorn natural". (CASA. 2000. Andorra International, 2, p. 10). CASA. Andorra International. Banca Reig. Andorra És lògic que sigui així, ja que aquesta és una de les la Vella, 2, 2000. aspiracions més nobles de tots els pobles. I és prudent i LLUELLES, M.J. La transformació econòmica d’Andorra, també de savis preveure que tot aquest procés de canvi Barcelona, L’Avenç 1991. pròxim es realitzi des d’una perspectiva més mediam- MATEO GARCÍA, M.; GÓMEZ ORTIZ,A. biental, fet pel qual resultarà necessari intervenir en el "Oscilaciones climáticas en el Holoceno histórico. La territori a partir de models i estratègies sostenibles; és a Pequeña Edad del Hielo en el valle del Madriu". Procesos dir, actuar des d’una filosofia més respectuosa amb el y formas periglaciares en la montaña mediterránea. medi ambient, cosa que representarà, ineludiblement, Instituto de Estudios Turolenses. Terol, pàg. 81-96, assumir conductes ètiques necessàriament més solidàries. 2000. SÁEZ, X. "Informe sobre l’economia andorrana". Andorra. Anuari socioeconòmic 1999. Banca Privada d’Andorra, pàg. 10-91, 2000. SOLBES,P.Elements per definir un model de relació entre la Unió Europea i Andorra. Govern d’Andorra. Ministeri de Relacions Exteriors. Andorra la Vella, 2000.
134 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Resum: DR.XAVIER SÁEZ, Informe sobre l’economia Cal dir, però, que al llarg de l’any 2000, es va apre- andorrana. 2000 ciar un progressiu alentiment del creixement en les eco- nomies europees, que es va posar de manifest amb una L’evolució de l’economia mundial, i, més específicament, especial claredat els darrers mesos de l’any. Les dades de l’entorn europeu, ha proporcionat, durant l’any 2000, disponibles per a l’economia andorrana no permeten fer un context força favorable per al Principat, que s’ha bene- una valoració mínimament afinada respecte d’aquest ficiat de l’impuls experimentat pels estats veïns. Així, el tema, de manera que les consideracions que es realitzen producte interior brut (PIB) francès va registrar un fan sempre referència al conjunt de l’exercici, però no increment del 3,2% en termes reals, mentre que el PIB sembla arriscat afirmar que, amb molta probabilitat, espanyol va augmentar un 4,1%. Per la seva banda, l’eco- també s’hagi donat una progressió similar. nomia catalana va créixer a un ritme una mica més mode- Altres indicadors disponibles també denoten un rat que el conjunt de l’economia espanyola, del 3,9% real. comportament força dinàmic de l’economia del D’altra banda, el consum privat, que, des del punt de Principat per al conjunt de l’exercici considerat. Així, el vista de l’economia andorrana, constitueix el component nombre de treballadors afiliats a la Caixa Andorrana de més rellevant de la demanda agregada en els països veïns, Seguretat Social (CASS) va augmentar un 5,8%, mal- va mantenir un creixement significatiu en el cas grat que la població resident total va experimentar una d’Espanya i Catalunya, un 4,0% i un 3,9% respectiva- moderada reducció i va passar dels 65.971 habitants ment, i va augmentar més moderadament en l’economia registrats l’any 1999 a una xifra de residents de 65.844. francesa, un 2,4%. Cal recordar que el mercat espanyol i, Com a conseqüència d’això, la taxa d’ocupació (o, més especialment, el català generen la part més important de aviat, l’aproximació a aquesta ràtio que expressa el nom- la demanda de serveis turístics adreçada al Principat, de bre d’afiliats a la CASS en relació amb els residents manera que un 56,7% dels quasi onze milions de visi- totals) va augmentar tres punts percentuals: del 49,4% al tants que va rebre el país l’any 2000 era de nacionalitat 52,4%. espanyola, mentre que un 39,7% procedia de França. El nombre d’unitats empresarials actives també va L’augment dels visitants de cadascuna d’aquestes experimentar un increment significatiu, encara que més nacionalitats al llarg de l’any 2000 corrobora el dinamis- moderat que la xifra d’ocupats, ja que va créixer un 4,3%. me relativament superior mantingut pel consum de les Per sectors, el comerç adreçat al turisme, els serveis, les famílies a Espanya, ja que els visitants espanyols van aug- activitats annexes a la construcció, les professions liberals mentar un 19,2%, mentre que els francesos van assolir un i els serveis turístics són els que, durant l’any 2000, van increment del 16%. En canvi, el grup que engloba la mantenir aparentment un comportament més dinàmic. resta de nacionalitats va disminuir un 7,7%. En tot cas, D’altra banda, els sectors de l’hoteleria, el comerç d’ali- el nombre total de visitants rebuts, l’exercici del 2000, va mentació i els organismes financers i assegurances van ser un 16,7% superior al de l’any anterior, indicador que experimentar un creixement en una línia similar al con- permet fer una primera valoració respecte a l’evolució de junt de l’economia o una mica inferior, i el sector de la l’economia andorrana, atès que l’activitat turística cons- construcció va registrar un situació de quasiestancament. titueix l’eix bàsic del sistema productiu. La pitjor evolució correspon al sector primari, al conjunt
136 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
del sector industrial i a les activitats relacionades amb intensa de les compres a l’exterior. D’acord amb això, es l’automòbil –garatges i tallers, etc.–, que van experimen- pot considerar que l’evolució de les importacions, l’any tar una certa regressió. 2000, reflecteix un dinamisme econòmic general remar- Algunes altres dades proporcionen una referència cable, recolzat, en bona part, en el comerç turístic, men- addicional en relació amb determinats sectors. És el cas, tre que les importacions dels productes destinats princi- per exemple, de la superfície construïda de tota mena palment al consum interior semblen haver crescut d’una d’edificacions –apartaments, xalets i construccions desti- manera més mesurada. En un sentit similar apunten les nades a activitats econòmiques–, que, durant l’any 2000, dades referents a diversos consums bàsics, com els d’e- va disminuir un 10,2% en relació amb l’any precedent, si nergia, trànsit telefònic, nombre de telèfons en servei, bé també cal dir que el volum total construït va superar vehicles matriculats, etc. significativament les xifres corresponents a tots els exer- Les finances del sector públic durant l’últim exercici cicis del període 1993-1998. pressupostari per al qual es disposa d’informació, el de L’ocupació hotelera i el nombre de dies d’esquí 1999, revelen una contracció tant del flux de les despeses venuts per les estacions destinades a la pràctica d’aquest com del dels ingressos no financers, en relació amb l’any esport –que constitueixen dos indicadors rellevants de anterior. En el cas dels ingressos no financers, aquesta l’activitat turística per a les temporades més actives– situació es pot considerar normal, si es té en compte que revelen, per a l’any 2000, una situació una mica més des- els exercicis pressupostaris de 1997 i 1998 va existir un favorable que l’exercici anterior, tot i que bastant satis- flux d’ingressos que responia a factors atípics, mentre factòria. En el cas del sector bancari, els recursos totals que, pel que fa a les despeses, van seguir una dinàmica gestionats pel conjunt de les entitats –tant en el bloc de creixent l’any 1999 en el cas dels capítols de despeses dipòsits com en les activitats de mediació– van experi- corrents i van disminuir significativament en el cas dels mentar un augment moderat, del 2%, però els beneficis dos capítols de despeses de capital. de les entitats van millorar sensiblement, com també l’o- El pressupost de l’any 2000 preveu un augment cupació vinculada al sector. considerable de tots dos tipus de fluxos: un 31% en el Les importacions constitueixen també un bon indi- cas dels ingressos no financers i un 32,6% pel costat de cador de síntesi, ja que reflecteixen, en gran manera, la les despeses, mentre que el corresponent al 2001 intro- dinàmica seguida pel consum interior dels residents i dueix un creixement també significatiu, però més mode- dels visitants, i, en el cas d’algunes partides concretes, rat que l’exercici precedent, tant en les despeses no també del comerç adreçat al turisme. Durant l’exercici financeres –un 6,5%– com en els ingressos –un 7,7%–. del 2000, aquest flux comercial va registrar un creixe- Cal afegir-hi que el desequilibri entre ingressos i despe- ment significatiu, del 7,4% valorat en pessetes corrents. ses va donar lloc a un dèficit de caixa no financer de Aquest percentatge supera en 1,3 punts percentuals el 2.101 milions de pessetes, l’any 1998, i de 1.875,6 que s’havia donat l’any anterior i es destaca com el més milions de pessetes, l’any 1999, en el pressupost de elevat de la dècada dels noranta, amb l’única excepció de l’Administració central, mentre que l’Administració l’any 1997, en el qual el fort increment de les compres de comunal va generar un dèficit no financer encara signi- tabac va induir a una expansió puntual notablement ficativament més voluminós.
137 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Resumen: Informe sobre la economía andorrana. efectuar una primera valoración respecto a la evolución de 2000 la economía andorrana, dado que la actividad turística constituye el eje vertebral del sistema productivo. La evolución de la economía mundial y, más específica- Hay que señalar, sin embargo, que a lo largo del año mente, del entorno europeo, han proporcionado durante 2000 se apreció una ralentización progresiva en el ritmo el año 2000 un contexto un tanto favorable para el de crecimiento de las economías europeas, que se puso de Principado, que se ha beneficiado del impulso que han manifiesto con especial claridad en los últimos meses del experimentado los estados vecinos. Así, en el caso de año. Los datos disponibles para la economía andorrana no Francia, el producto interior bruto (PIB) registró un permiten efectuar una valoración mínimamente afinada a incremento del 3,2% en términos reales, mientras que el este respecto, con lo cual las consideraciones que se reali- PIB español aumentó un 4,1%. Por su parte, la economía zan hacen siempre referencia al conjunto del ejercicio, catalana creció a un ritmo algo más lento que el conjun- aunque no parece arriesgado afirmar que, muy probable- to de la economía española, del 3,9% real. mente, también haya registrado una progresión similar. Se ha de añadir, además, que el consumo privado, Otros indicadores disponibles denotan también un que, desde el punto de vista de la economía andorrana, comportamiento de la economía del Principado de un constituye el componente más relevante de la demanda notable dinamismo, para el conjunto del ejercicio consi- agregada de los países vecinos, alcanzó un crecimiento derado. Así, el número de trabajadores afiliados a la considerable en el caso de España y de Cataluña, un 4,0% Seguridad Social aumentó un 5,8%, a pesar de que la y un 3,9% respectivamente, y aumentó más moderada- población residente total experimentó una moderada mente en la economía francesa, un 2,4%. Hay que tener reducción, pasando de los 65.971 habitantes, registrados en cuenta que el mercado español y, especialmente, el en 1999, a una cifra de residentes de 65.844 en el año catalán, generan la parte más importante de la demanda 2000. Como consecuencia de ello, la tasa de ocupación de servicios turísticos dirigida al Principado, de forma (o, más bien, la aproximación a esta ratio que viene que un 56,7% de los casi once millones de visitantes que expresada por el número de afiliados a la CASS con rela- recibió el país en el año 2000 eran de nacionalidad espa- ción a los residentes totales) aumentó en tres puntos por- ñola, mientras que un 39,7% procedían de Francia. centuales: del 49,4% al 52,4%. El aumento que durante el año 2000 registraron los El número de unidades empresariales activas tam- visitantes de estas nacionalidades corrobora el dinamis- bién experimentó un incremento significativo, aunque mo, relativamente mayor, mantenido por el consumo de más moderado que la cifra de ocupados, ya que creció un las familias en España, ya que los visitantes españoles cre- 4,3%. Por sectores, el comercio dirigido al turismo, los cieron un 19,2%, mientras que en el caso de los franceses servicios, las actividades anexas a la construcción, los alcanzaron un incremento del 16,0%. En cambio, el profesionales liberales y los servicios turísticos son los grupo que engloba el resto de nacionalidades, disminuyó que, durante el año 2000, sostuvieron aparentemente un un 7,7%. En todo caso, el número total de visitantes reci- comportamiento más dinámico. Por otra parte, los secto- bidos en el ejercicio del 2000 fue un 16,7% superior a los res de la hotelería, el comercio de alimentación y los que entraron en el país el año anterior, lo cual permite organismos financieros y compañías aseguradoras man-
138 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
tuvieron un crecimiento en una línea similar al conjunto registró un crecimiento significativo, del 7,4%, valorado de la economía o un poco inferior, y el sector de la cons- en pesetas corrientes. Este porcentaje supera en 1,3 pun- trucción registró una situación de casi estancamiento. La tos porcentuales el que se alcanzó el año anterior, y se peor evolución correspondió al sector primario, al con- destaca como el más elevado de la década de los noven- junto del sector industrial y a las actividades relacionadas ta, con la única excepción del año 1997, en el cual el con el automóvil –garajes y talleres, etc.-, que experi- fuerte incremento de las compras de tabaco provocó una mentaron una cierta regresión. expansión puntual notablemente intensa de las compras Algunas otras informaciones disponibles proporcio- al exterior. De acuerdo con ello, se puede considerar que nan una referencia adicional respecto a determinados la evolución de las importaciones en el año 2000 refleja sectores. Es el caso, por ejemplo, de la superficie cons- un dinamismo económico general reseñable, apoyado en truida para todo tipo de edificaciones apartamentos, buena parte en el comercio turístico, mientras que las chalets y construcciones destinadas a actividades econó- importaciones de los productos destinados principal- micas-, que, durante el año 2000, disminuyó un 10,2% mente al consumo interior parecen haber crecido de una con relación al año precedente, aunque también se ha de manera más mesurada. En un sentido similar apuntan señalar que la superficie total edificada en ese año supe- los datos referentes a diversos consumos básicos, como ró significativamente las cantidades correspondientes a los de energía, tráfico telefónico, número de teléfonos en todos los ejercicios del período anterior 1993-1998. servicio, vehículos matriculados, etc. La ocupación hotelera y el número de días de esquí Las finanzas del sector público en el último ejercicio vendidos por las estaciones destinadas a la práctica de presupuestario para el cual se dispone de información, el este deporte –que constituyen dos indicadores relevantes de 1999, revelan una contracción tanto en el flujo de los de la actividad turística durante las temporadas más acti- gastos como en el de los ingresos no financieros, con vas- revelan, para el año 2000, una situación algo más relación al año anterior. En el caso de los ingresos no desfavorable que la alcanzada en el ejercicio anterior, financieros, esta situación se puede valorar como normal, aunque bastante satisfactoria. En el caso del sector ban- si se considera que los ejercicios presupuestarios de 1997 cario, los recursos totales gestionados por el conjunto de y 1998 la administración central obtuvo un flujo de las entidades –tanto en el bloque de depósitos como en recursos que respondía a circunstancias atípicas, mientras actividades de intermediación por cuenta de la clientela- que los gastos siguieron una dinámica creciente en el año experimentaron un aumento moderado, del 2%, pero los 1999 en los capítulos de gastos corrientes, pero disminu- beneficios de la banca mejoraron sensiblemente, así yeron significativamente en el caso de los dos capítulos como el empleo vinculado al sector. que incluyen los gastos de capital. Las importaciones constituyen igualmente un buen El presupuesto del año 2000 prevé un aumento con- indicador de síntesis, ya que reflejan en gran medida la siderable en ambos tipos de flujos: un 31% en el caso de dinámica seguida por el consumo interior de los residen- los ingresos no financieros y un 32,6% por el lado de los tes y de los visitantes, así como, en el caso de algunas par- gastos del mismo tipo, en tanto que el presupuesto tidas concretas, también del comercio dirigido al turis- correspondiente al año 2001 introduce un crecimiento mo. Durante el ejercicio del 2000, este flujo comercial también significativo, pero más moderado que para el
139 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
ejercicio precedente, tanto en los gastos no financieros consommation des familles en Espagne, puisque les visi- –un 6,5%- como en los ingresos –un 7,7%-. Hay que teurs espagnols augmentèrent de 19,2%, pour 16,0% de añadir que el desequilibrio entre ingresos y gastos dio touristes français. Par contre, le groupe réunissant toutes lugar a un déficit de caja no financiero de 2.101 millones les autres nationalités confondues diminue de 7,7%. de PTA, en el año 1998, y de 1.875,6 millones de PTA, Somme toute, on retiendra quand même que le nombre para el año 1999, en el presupuesto de la administración total de visiteurs durant l'exercice 2000 enregistre une central, mientras que la administración municipal gene- hausse de 16,7% par rapport à l'année précédente, un ró un déficit aún notablemente más voluminoso. indicateur qui permet de faire une première évaluation quant à l'évolution de l'économie andorrane, puisque Résumé: Rapport sur l’économie andorrane. 2000 l'activité touristique constitue la base même de son systè- me productif. L'évolution de l'économie globale, et plus précisément Au cours de l'an 2000, on constate également un celle de l'environnement européen, ont créé tout au long progressif ralentissement de la croissance des économies de l'an 2000, un contexte particulièrement favorable européennes, surtout durant les derniers mois de l'année. pour la Principauté qui a su profiter de l'élan des États Les données disponibles, quant à l'économie andorrane, voisins. Ainsi, le produit intérieur brut (PIB) français ne permettent pas encore de dresser un premier bilan enregistra une croissance de 3,2% en termes réels, le précis à ce propos. Les commentaires font donc toujours P.I.B. espagnol augmentant quant à lui de 4,1%. référence à l'ensemble de l'exercice, même si l'on peut L'économie catalane avec un 3,9% réel s'accroissait à un d'ores et déjà affirmer, sans trop risquer de se tromper, rythme un peu plus modéré que l'ensemble de l'écono- que la progression en Andorre aura probablement été mie espagnole. similaire à celle du reste de l'Europe. D'autre part, la consommation particulière qui, du D'autres indicateurs disponibles laissent également point de vue de l'économie andorrane, représente le apparaître une tenue tout à fait dynamique de l'économie composant le plus important de la demande ajoutée des de la Principauté pour l'ensemble de l'exercice concerné. pays voisins, continue de maintenir une croissance signi- Ainsi, le nombre de travailleurs affiliés à la Caisse ficative dans le cas de l'Espagne et de la Catalogne avec Andorrane de la Sécurité Sociale (CASS) a augmenté de 4,0% et 3,9%, respectivement. Il convient de rappeler 5,8%, et ce, en dépit de la diminution, modérée, de la que le marché espagnol, et le catalan en particulier, génè- population résidente totale qui passe de 65.971 en 1999 rent le volume le plus important de la demande de servi- à 65.844 en 2000, à la suite de quoi, le taux d'occupation ces touristiques auprés de la Principauté, en sorte que (ou plutôt, l'approche à ce ratio qu'indique le nombre 56,7% des quasi onze millions de visiteurs des Vallées en d'affiliés à la CASS par rapport au nombre total de rési- l'an 2000 étaient de nationalité espagnole contre 39,7% dents) augmente de trois points en pourcentage: de provenant de France. 49,4% à 52,4%. L'augmentation, tout au long de l'an 2000, du nom- Le nombre d’entreprises actives a, lui aussi, enregis- bre de visiteurs français et espagnols en Andorre vient tré un accroissement significatif, bien qu'inférieur au corroborer le dynamisme relativement plus fort de la nombre de travailleurs, avec une hausse de 4,3%. Par sec-
140 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
teurs, le commerce consacré au tourisme, les services, les re, le reflet de la dynamique suivie par la consommation activités annexes au bâtiment, les professions libérales et intérieure des résidents et des visiteurs et, pour certains les services touristiques sont ceux qui, durant l'an 2000, chapitres concrets, du commerce s'adressant au tourisme. semblent être restés les plus dynamiques. D'autre part, les Au cours de l'exercice 2000, ce flux commercial enregis- secteurs de l'hôtellerie, le commerce alimentaire ainsi que tre une croissance significative de 7,4% évalué en pesetas les organismes financiers et des assurances ont maintenu courantes. Ce pourcentage dépasse de 1,3 points celui de une croissance qui se situe dans une ligne semblable à l'année précédente et apparaît comme le plus important l'ensemble de l'économie ou légèrement inférieure, le sec- des années quatre-vingt-dix, avec la seule exception de teur du bâtiment enregistrant, pour sa part, une situation 1997 où la forte augmentation des achats de tabac de quasi stagnation. L'évolution la moins bonne revient entraîna une expansion ponctuelle particulièrement forte au secteur primaire, à l'ensemble du secteur industriel et des achats à l'extérieur. Ceci nous permet de dire qu'en aux activités liées au secteur automobile -garages et ate- l'an 2000 l'évolution des importations traduit un dyna- liers, etc...- qui ont connu une certaine régression. misme économique général remarquable, s'appuyant en Certaines autres données constituent une référence grande partie sur le commerce touristique, alors que les additionnelle quant à certains secteurs déterminés. C'est importations de produits destinés essentiellement à la le cas, par exemple, de la superficie bâtie, toutes construc- consommation intérieure semblent avoir subi une aug- tions réunies -appartements, chalets et bâtiments pour mentation plus modérée. Les données ayant trait aux activités économiques-, qui durant l'an 2000 enregistre différentes consommations de base, comme énergie, tra- une diminution de 10,2% par rapport à l'année précéden- fic téléphonique, nombre de téléphones en service, véhi- te, même s'il faut quand même préciser que le volume cules immatriculés, etc..., semblent aller dans le même total bâti dépasse largement les chiffres correspondants à sens. l'ensemble des exercices de la période 1993-1998. Pour le dernier exercice budgétaire de 1999 dont L'occupation hôtelière et le nombre de journées de nous disposons d'informations, les finances du secteur ski vendues par les stations de sports d'hiver -deux indi- public enregistrent un tassement, aussi bien au niveau du cateurs particulièrement importants de l'activité touristi- flux des dépenses que des recettes non financières, par que pour les saisons les plus actives -, bien qu'assez satis- rapport à l'année précédente. Dans le cas des recettes faisants, révèlent, pour l'an 2000, une situation légère- non financières cette situation peut être considérée ment plus défavorable que l'exercice précédent. Pour le comme normale, si l'on tient compte du fait que les exer- secteur bancaire, les ressources totales administrées par cices budgétaires de 1997 et 1998 connurent un flux de l'ensemble des entités -aussi bien au niveau des dépôts recettes qui répondait à des facteurs atypiques, alors que d'activités d'intermédiation- enregistrent une aug- qu'en 1999, les dépenses poursuivirent une dynamique mentation modérée, 2%, même si les bénéfices des enti- croissante dans le cas des chapitres de dépenses couran- tés connaissent une sensible amélioration, tout comme tes pour diminuer considérablement dans le cas des deux l'occupation liée au secteur. chapitres de dépenses de capital. Les importations sont également un bon indicateur Le budget de l'an 2000 prévoit une augmentation de synthèse. En effet, elles constituent, en grande mesu- considérable pour les deux types de flux: 31% dans le cas
141 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
des recettes non financières, et 32,6% pour les dépenses, The increase in visitors to Andorra of both nationa- tandis que le budget 2001 se fonde sur une croissance lities during 2000 corroborates the relatively greater également éloquente, bien que plus modérée que l'exer- dynamism of family consumption in Spain since Spanish cice antérieur, aussi bien pour les dépenses non financiè- visitors increased by 19,2% while the French increased res -6,5%- que pour les recettes -7,7%-. Ajoutons à cela by 16.0%. On the other hand, the group covering all que le déséquilibre entre recettes et dépenses entraîna, other nationalities dropped by 7.7%. At all events, the dans le budget de l'administration centrale, un déficit de total number of visitors received during 2000 was 16.7% caisse non financier de 2.101 millions de pesetas en up on entries for the preceding year, an indicator which 1998, et de 1.875,6 millions de pesetas en 1999 alors que enables us to make an initial evaluation of the Andorran l'administration des "comuns" (communes) engendra un economy seeing that tourism is the backbone of the pro- déficit non financier encore plus volumineux. ductive system. However, it should be said that during 2000 a progressive slow down in European economies Summary: Report on the Andorran economy. 2000 was noted and this became particularly clear in the clo- sing months of the year. Data available for the Andorran The development of the world economy, and more spe- economy do not enable one to make anything like a cifically in the European environment, provided a very finely tuned evaluation in this context, so that conside- favourable context for the Principality during 2000 and rations always refer to the financial year as a whole, but it benefited from the stimulus felt by neighbouring it does not appear too venturesome to state that most countries. Thus the French gross domestic product probably there was a similar development here. (GDP) marked an increase of 3.2% in real terms while Other indicators available also point to a very dyna- the Spanish GDP went up by 4.1%. For its part, the mic behaviour by the Andorran economy during the Catalan economy grew at a slightly more moderate rate financial year in question as a whole. Thus the number than the Spanish economy as a whole, going up 3.9% in of workers covered by the Andorran Social Security real terms. Chest (CASS) increased by 5.8% despite the fact that On the other hand, private consumption, which is, the total resident population suffered a slight drop, going from the point of view of the Andorran economy, the from 65,971 inhabitants registered in 1999 to a total of most relevant component in the total demand of neigh- 65,844 residents. As a result of this, the employment rate bouring countries, maintained a significant growth in (or rather the approximation to this rate expressed by the the case of Spain and Catalonia, 4.0% and 3.9% respec- number of CASS coverages compared to the total num- tively, while the increase was more moderate in the case ber of residents) increased by 3 percentage points from of France at 2.4%. One should remember that the 49.4% to 52.4%. Spanish, and particularly the Catalan, market generate The number of active business units also underwent the most important part of the demand for tourist servi- a significant increase, although more moderate than the ces directed to the Principality so that 56.7% of the numbers of the employed, being up by 4.3%. By sectors, nearly 11 million visitors to the country in 2000 were tourist oriented shops, services, ancillary building occu- Spanish nationals while 39.7% were from France. pations, liberal professionals and tourist services appear
142 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
to have behaved most dynamically in 2000. On the other tion of 1997 when the strong increase in tobacco pur- hand, the hotel and catering sectors and financial and chases caused a single very intense expansion of purcha- insurance companies maintained an increase similar or ses abroad. In this connection, one may consider that the slightly below that of the economy as a whole and the development of imports in 2000 reflects a remarkable building sector suffered near stagnation. The worst per- general economic dynamism, depending to a large extent formers were the primary sector, the industrial sector as on the tourist trade, while imports destined mainly for a whole and automobile related occupations - garages internal consumption seem to have grown more mode- and workshops etc - which suffered a certain decline. rately. Data for various basic consumer items such as Some other data supply an additional reference for fuel, phone traffic, number of phones in service, registra- certain sectors. This is the case, for instance, of the built tion of vehicles etc. point in the same direction. surface area of all manner of buildings - apartments, The finances of the public sector in the last budget chalets and buildings destined for economic activity - year for which information is available, 1999, reveal a which fell 10.2% in 2000 compared to the previous year, restriction both in the flow of expenditure and that of although it should be said that the total volume built was non-financial revenue compared to the previous year. In significantly higher than the corresponding figures for the case of non-financial revenue, this situation may be all year in the previous period from 1993 to 1998. considered normal if one bears in mind that in the bud- The hotel occupancy rate and the number of skiing get years 1997 and 1998 there was a flow of revenue days sold by the ski resorts - which are two relevant indi- corresponding to non-typical factors while expenditure cators for tourism during the most active months - reve- in 1999 followed an upward dynamic in the case of items al a slightly less favourable situation in 2000 compared of current expenditure and dropped significantly in the to the previous year, albeit fairly satisfactory. In the case case of the two items of capital expenditure. of the banking sectors, the total resources managed by all The budget for 2000 foresees a considerable increa- banks - both as blocks of deposits and brokerage - se in both types of flow: 31% in the case of non-finan- underwent a moderate rise of 2% but bank profits cial revenue and 32.6% in expenditure, while that for improved noticeable as did employment linked to the 2001 introduces an increase which, while significant, is sector. more moderate than that of the previous year both for Imports are also a good overall indicator as they non-financial expenditure - 6.5% - and revenue - 7.7%. reflect to a large extent the dynamics of internal con- One should add that the imbalance between revenue and sumption by residents and visitors and, in the case of expenditure gave rise to a non-financial cash deficit in certain specific items, of shops specializing in the tourist the budget of the central administration of 2,101 million trade. In 2000 this commercial flow marked a significant pesetas in 1998 and 1,875.6 million pesetas in 1999 increase of 7.4% estimated in current pesetas. This figu- while the administration of the "comuns" (municipali- re is 1.3 percentage points up on the previous year and is ties) generated a non-financial deficit which was signifi- notable as the highest in the decade with the sole excep- cantly even larger.
143 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Resum: Mª JESÚS LLUELLES LARROSA, Ordino, parrò- En l’àmbit cultural, les dues últimes dècades quia emblemàtica Ordino ha fet una aposta ferma en pro de la cultura, com ho demostren els diferents centres culturals que La parròquia d’Ordino abraça el 20% del territori s’han inaugurat o reformat en aquest període. Entre nacional (89 km2) i el 3,5% del total de la població, amb d’altres, cal destacar l’Auditori Nacional, el Centre un medi natural privilegiat que configura l’atractiu que Esportiu i el Museu Postal. més la defineix, en estret lligam amb les activitats turís- tiques. És una parròquia que ha sabut trobar el lloc que Resumen: Ordino, municipio emblemático li correspon dins el concert nacional sense deixar de banda el llegat cultural que la caracteritza. El municipio de Ordino abarca el 20% del territorio La ramaderia constituïa la base de l’economia fami- nacional (89 km2) y el 3,5% del total de la población, liar tradicional i tant l’organització social com la comer- con un medio natural privilegiado que configura su cial giraven al voltant de les activitats pecuàries. atractivo más peculiar, en estrecho vínculo con las acti- L’activitat agropecuària era compartida amb la indústria vidades turísticas. Es una parroquia que ha sabido metal·lúrgica tradicional. Les mateixes característiques encontrar el lugar que le corresponde en el conjunto del medi físic condicionaven el desenvolupament de la nacional sin dejar de lado el legado cultural que la ramaderia davant l’agricultura. La baixa proporció de caracteriza. sòls cultivables i la gran extensió de les superfícies pas- La ganadería constituía la base de la economía torívoles van condicionar la preponderància d’aquesta familiar tradicional y tanto la organización social como activitat fins ben entrat el segle XX. la comercial giraban alrededor de las actividades pecua- L’escassa viabilitat de les activitats agropecuàries i la rias. La actividad agropecuaria fue compartida con la possible contribució del turisme com a motor econòmic industria metalúrgica tradicional. Las propias caracte- del país van determinar els diferents equips comunals, rísticas del medio físico condicionaban el desarrollo de que se succeïren a adoptar iniciatives que van tendir al la ganadería frente a la agricultura. La baja proporción desenvolupament turístic de la parròquia. En aquest con- de suelos cultivables y la gran extensión de pastos con- text va néixer, durant la temporada 1983-1984, la prime- dicionaron la preponderancia de esta actividad hasta ra estació d’esquí alpí de la parròquia: el camp de neu bien entrado el siglo XX. Ordino-Arcalís, que actualment disposa de 22.200 La escasa viabilidad de las actividades agropecuarias metres de pistes i que és l’estació més nova d’Andorra. y la posible contribución del turismo como motor eco- Posteriorment, entre d’altres actuacions destacades, l’any nómico del país determinaron a los sucesivos equipos 1999 es creà el Parc natural de la vall de Sorteny per ordi- municipales a adoptar iniciativas que han tendido al nació comunal i, l’any 2000, el Centre d’Interpretació de desarrollo turístico de la parroquia. En este contexto la Natura, que es constitueix en eina de gestió per dirigir nació, durante la temporada 1983-1984, la primera esta- el turisme i evitar la possible saturació turística en deter- ción de esquí alpino de la parroquia: el camp de neu minats indrets. Actualment, Ordino té 1.278 places hote- Ordino-Arcalís, que actualmente cuenta con 22.200 leres, que representen el 5% del total nacional. metros de pistas y es la estación más nueva de Andorra.
144 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Posteriormente, entre otras actuaciones destacadas, en el que du pays firent que les diverses équipes qui se suc- año 1999 se creó el Parque natural de la vall de Sorteny cédèrent à la tête de la commune adoptèrent des initia- por disposición comunal y, el 2000, el Centre tives allant dans le sens du développement touristique d’Interpretació de la Natura, que se constituye en herra- de la paroisse. C'est dans ce contexte que durant la sai- mienta de gestión para dirigir el turismo y evitar la posi- son 1983-1984, naquit la première station de ski alpin ble saturación en determinados lugares. Actualmente, de la paroisse : le champ de neige Ordino-Arcalís qui Ordino dispone de 1.278 plazas hoteleras, que represen- dispose actuellement de 22.200 mètres de pistes et qui tan el 5% del total nacional. est la station la plus récente d'Andorre. Plus tard, parmi En el dominio cultural, en las dos últimas décadas bien d'autres actions importantes, une ordonnance Ordino ha apostado fuerte por la cultura, como lo communale créait le Parc naturel de la vallée de demuestran los diferentes centros culturales que se han Sorteny. Dans le courant de l'an 2000, était également inaugurado o reformado en este período. Entre otros, créé le Centre d'Interprétation de la Nature, devenu un cabe destacar el Auditorio Nacional, el Centro instrument de gestion destiné à diriger le tourisme et à Deportivo y el Museo Postal. éviter la possible saturation touristique de certains lieux concrets. Ordino dispose actuellement de 1.278 places Résumé: Ordino, commune emblématique hôtelières, ce qui représente 5% du total national. Dans le domaine culturel, Ordino a, au cours des La commune d'Ordino couvre 20% du territoire natio- deux dernières décennies, parié fermement en faveur de nal (89 Km2) et possède 3,5% du total de la population, la culture, comme en témoignent les différents centres avec un milieu naturel privilégié qui constitue le trait culturels inaugurés ou réformés durant cette période. qui la définit le mieux, en étroite liaison avec les activi- Nous retiendrons, entre autres, l'Auditorium National, tés touristiques. Il s'agit d'une paroisse qui a su trouver le Centre Sportif et le Musée postal. sa place dans le concert national sans délaisser pour autant l'héritage culturel qui la caractérise. Summary: Ordino, an emblematic municipality L'élevage représentait jadis la base de l'économie familiale traditionnelle, et aussi bien l'organisation socia- The municipality of Ordino comprises 20% of the le que la commerciale étaient axées sur les activités de l'é- national area (89 km2) and 3.5% of the total population, levage. L'activité agricole co-existait avec l'industrie enjoying a privileged natural setting which favours its métallurgique traditionnelle. Les caractéristiques propres particular attraction, closely connected with tourist du milieu physique conditionnaient le développement de activities. It is a parish which has understood how to fit l'élevage face à l'agriculture. La faible proportion de sol into its right place in the national whole, but without susceptible d'être cultivée et la grande extension des pâtu- losing its own cultural legacy. rages furent à l'origine de la prépondérance de cette acti- Stockbreeding was the basis of the traditional vité durant une bonne partie du XXe siècle. family economy and both social and commercial orga- La faible viabilité des activités agricoles et la possi- nisation revolved around the livestock activities. ble contribution du tourisme comme moteur économi- Agricultural and livestock activities shared the area
145 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
with the traditional metallurgical industry. The physical features of the surroundings conditioned the develop- ment of stockbreeding rather than crops. The low pro- portion of cultivable soil and large areas of pasture con- ditioned the dominance of this activity until well into the 20th century. The poor return from agricultural and livestock activities and the possible contribution of tou- rism as an economic motor in the country made the successive town councils decide to take initiatives towards the tourist development of the parish. This resulted in the creation for the 1983-1984 season of the first alpine ski station in the parish: the Ordino-Arcalís, which now has 22,200 metres of ski runs and is the newest ski station in Andorra. Later, among other outs- tanding actions, the Vall de Sorteny Nature Reserve was set up in 1999 by communal resolution, and in 2000, the Nature Interpretation Centre, formed as a management tool to monitor tourism and avoid possi- ble saturation in particular places. Today Ordino has available 1,278 hotel places on offer, representing 5% of the national total. In the field of culture Ordino has made remarkable progress in the last two decades, as is shown by the various cultural centres that have been opened or reno- vated during this period. Among others, we find the National Auditorium, the Sports Centre, and the Postal Museum.
146 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Resum: A. GÓMEZ ORTIZ, Andorra, un mosaic de Resumen: Andorra, un mosaico de paisajes que es paisatges que cal preservar preciso preservar
Andorra és un país immers en els Pirineus, per la qual Andorra es un país inmerso en los Pirineos por lo que su cosa el seu paisatge es caracteritza, sobretot, per tenir un paisaje se caracteriza, ante todo, por el carácter monta- caràcter muntanyós. Això explica, potser aquí més que en ñoso. Ello explica, quizás aquí más que en otros lugares, altres llocs, que, des de temps antics i fins al present, els que desde tiempos antiguos y hasta el presente, los ando- andorrans, d’una manera o d’una altra i amb més o rranos, de una forma u otra y con más o menos fortuna, menys fortuna, hagin hagut d’aprendre a conviure amb la hayan tenido que aprender a convivir con la naturaleza. natura. Tradicionalmente, la población andorrana ha sido Tradicionalment, la població andorrana ha estat agraria, por lo que la relación ser humano/medio siem- agrària; d’aquesta manera, la relació ésser humà/medi pre mantuvo un cierto equilibrio. Fue a partir de la déca- sempre ha mantingut un cert equilibri. Fou a partir de la da de los cincuenta, y particularmente de los sesenta y los dècada dels cinquanta, i particularment dels seixanta i setenta, cuando la sociedad andorrana sufrió un proceso dels setanta, que la societat andorrana sofrí un procés de de cambio significativo, pues el turismo y el comercio se canvi significatiu, ja que el turisme i el comerç s’imposa- impusieron como los pilares económicos por excelencia. ren com a pilars econòmics per excel·lència. Aquest pro- Este proceso de cambio en los patrones de conducta eco- cés de canvi en els patrons de conducta econòmics ha nómicos ha supuesto modificaciones sustanciales en el representat modificacions substancials en el teixit social i tejido social y demográfico del Principado y también en demogràfic del Principat, i també en el seu medi biofísic. su medio biofísico. Des d’aquestes perspectives, aquest article aborda la Desde estas perspectivas, el presente artículo aborda problemàtica que en l’actualitat ofereixen els paisatges la problemática que en la actualidad ofrecen los paisajes d’Andorra i posa un especial èmfasi en els aspectes natu- de Andorra, poniéndose especial empeño en sus aspectos rals, ja que són aquells que acullen la població i les acti- naturales, pues son los que cobijan a la población y a las vitats econòmiques que es porten a terme. En aquest actividades económicas que se llevan a cabo. En este sen- sentit, es ressalta el grau de fragilitat latent que presen- tido, se resalta el grado de fragilidad latente que tienen ten els sistemes naturals i la necessitat imperiosa de pre- los sistemas naturales y la necesidad imperiosa de su pre- servar-los, ja que són un dels elements clau del patrimo- servación, por ser ellos uno de los elementos clave del ni andorrà. Actuar des d’aquesta perspectiva, impregna- patrimonio andorrano. Actuar desde esta perspectiva, da d’una filosofia mediambiental, representa crear i impregnada de una filosofía medioambiental, supone potenciar, encara més i en tots els nivells, una conducta crear y potenciar, aún más, y a todos los niveles, una con- ètica responsable amb l’entorn. ducta ética responsable con el entorno.
147 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries
Résumé: Andorre, une mosaïque de paysages Summary: Andorra, a mosaic of landscapes that qu'il faut conserver needs to be preserved
L'Andorre est un pays plongé en plein coeur des Andorra is a country located deep in the Pyrenees, so Pyrénées, ce qui fait que son paysage se caractérise, sur- that its landscape is typified above all by its mountainous tout, par son caractère montagneux. Ceci pourrait peut- nature. This explains, perhaps here more than in other être expliquer, ici plus qu'ailleurs, que depuis fort long- places, why it is that since ancient times and up till now temps et jusqu'à présent, les Andorrans aient dû appren- Andorrans, in one way or another and with more or less dre, d'une façon ou de l'autre, à vivre avec la nature. fortune, have had to learn to live together with nature. Traditionnellment, la population andorrane a été Traditionally the Andorran people were agrarian, so rurale, d'où cet équilibre qui a toujours existé entre l'ê- that the human/environment relationship always kept a tre humain et l'environnement. C'est à partir des anné- certain balance. It was from the decade of the 50s, and es cinquante, et plus particulièrement durant les années particularly the 60s and 70s, that Andorran society soixante et soixante-dix, que la société andorrane subit underwent a process of significant change, as tourism un important processus de changement avec le tourisme and trade imposed themselves as the economic pillars et le commerce qui devinrent les piliers économiques par excellence. This process of change in the pattern of par excellence. Ce processus de changements dans les economic behaviour has brought substantial alterations modeles de conduite économique a causé de substantie- in the social and demographic fabric of the Principality lles modifications dans le tissu social et démographique and also in its biophysical environment. de la Principauté, ainsi que dans son environnement From these perspectives, the present article consi- biophysique. ders the problems offered nowadays by the Andorran Depuis ces perspectives, le présent article aborde le countryside, putting a special emphasis on the natural problème que suscitent actuellement les paysages de aspects, as these are what protect the population and the l'Andorre et met un accent tout particulier sur les aspects economic activities carried out. In this sense, the degree naturels, étant donné que ce sont eux qui hébergent la of latent fragility of the natural systems is brought out population et les activités économiques qui s'y réalisent. and the absolute need for their preservation, as these are Dans ce sens, on insistera sur le degré de fragilité latent key elements of the Andorran heritage. To act from this qu'offrent les systèmes naturels et l'impérieuse nécessité perspective, impregnated with an environmental philo- de les préserver, compte tenu qu'il s'agit d'un élément- sophy, means to create and strengthen, even more and at clé du patrimoine andorran. Agir depuis cette perspecti- all levels, a responsible ethical conduct regarding the ve, imbue d'une philosophie environnementale, suppose environment. de créer et d'encourager, plus encore et à tous les niveaux, une conduite éthique responsable vis-à-vis de l'environ- nement.
148