Publicació DE L'arxiu MUNICIPAL DE LLAGOSTERA

PUBLICACiÓ DE L'ARXIU MUNICIPAL DE LLAGOSTERA

ANY 19921 NÚM 5 Exerrplar gratuli lR~NllA

OOLORS GRAU i FERRANDO Jaume Roure iPrat~ (l~~~·l~j~) Raaio~rafia a'un cacic

es al.legori esmentada, dues cases al es ceràmiques carrer Sant Anna, etcètera. de les quatre Aquesta riquesa però va estacions que anar minvant i a finals del rematen la segle passat es varen vendre façana de la moltes de les finques i casa número terrenys del patrimoni fami 1 del carrer liar. No tan sols la hisenda Sant Antoni es va anar esmicolant, sinó recorden l'an que la família va anar perdent tiga residèn poder alhora que els seus cia de Jaume Roure i Prats. mem bres varen anar desapa Aquesta va ser la llar del reixen. Als anys cinquanta l!agosterenc que ha ostentat d'aquest segle el fill mut d'en els càrrers públics i politics Jaume (en Josep Maria) era més rellevants: Alcalde de l'últim representant de la Llagostera, President de lli nissaga familiar i la casa del Diputació de Girona, carrer Sant Antoni potser la Governador de Ciudad Real, darrera propietat de la Palència i Tarragona, Diputat familia. a Corts, Senador, Cap La ardor t'is n::pc-=ntl.tb amb aq\ICsta [ïgllD I No obstant, la transcen Provincial del Partit Liberal l'mliga casa de burne ROllre. dència de la famflia Roure no a Girona, etcètera. vindria donada tant pel seu D'aquest personatge de protagonista d'aquest article. potencial econòmic com pel primer ordre, que ha passat a Els Roure, amb un arbre poder i la influència que la història com el "cacic del genealògic que fa remuntar exerciren sobre el poble. poble", avui pocs records en les seves arrels al segle XIV, Jaume Roure i el seu fill queden. De les restes físiques tenien a les seves mans Francesc, qui també va que es poden observar a terrenys i béns considerables. assolir el càrrec de Diputat a Llagoste.. hi ha l'esmentada A l'amillarament de Corts, foren l'últim graó residència, avui transformada Llagostera de l'any 1879 d'aquesta nissaga política a i dividida, l'edifici de la consta que la hisenda de la Llagostera que ja s'havia cantonada del carrer famnia estava formada d'un iniciat almenys amb l'avi Constància amb el passeig molí, el mas Roure, la casa d'en Jaume, en Vicenç Tomàs Boada (que havia estat del carrer Sl. Antoni, el mas Roure, que havia estat alcalde la farinera d'en Roure), la Roig, el mas Cal Rector i de Llagostera del 1850 al casa pairal de la familia una propietat al carrer del 1852 i continuada amb el seu convertida en el restaurant Fred. Un patrimoni ampliat pare, Francesc, que havia Mas Roure i dos retrats a en un moment donat per en estat regidor de l'Ajuntament, l'Ajuntament del personatge Jaume amb la farinera abans des del 1857 al 1860. OWNlrA

Descomptant les absèn esdeveniments de la Tercera correspondre, potser, amb el cies inherents als seus càrrecs Guerra Carlista. La seva vestit amb què és representat públics, en Jaume Roure va joventut va estar marcada en un dels quadres existents a tenir fIxada la seva residència altra volta pel signe de la l'Ajuntament) i més tard va a Llagostera gairebé durant monarquia, la d'Alfons XII ser proclamat Cavaller de tota la seva dilatada vida. (1874-1885), a l'igual que la l'Orde d'Isabel la Catòlica, Segurament qüestions fami seva etapa adulta, quan ens que li donava l'oportunitat de liars provocaren el seu trobem amb el Roure més poder lluir la creu en el forat naixement a la vila de poderós, sota la regència de del trau. Més tard, ja entrat el Palafrugell, d'on era originà• Maria Cristina (1885-1902) i segle XX, va passar a ocupar ria la seva fallUlia materna, i el regnat d'Alfons XIlI (1902- se del càrrec de Senador per també qüestions familiars 1923), mentre que la seva dues eleccions consecutives. podrien haver determinat la devallada política va anar En aquest darrer quart de seva mort a Girona a casa del aparellada amb el triomf dels segle Llagostera experimen seu fill gran. corrents catalanistes tava un canvi radical. El De fet si una família va republicans a Catalunya. creixement demogràfic deri influir en el seu caràcter, vat sobretot del dinamisme aquesta devia ser la materna econòmic del poble i ja que el seu avi patern va l'expansió urbanística que morir abans que naixés en s'havia iniciat a partir dels Jaume i el seu pare quan anys 60 transformarien encara era massa petit per Pujant ~raon~ radicalment la seva fesomia guardar-ne algún record. En medieval i el nucli s'eixam Jaume doncs va compartir la plaria cap al sud mitjançant seva infantesa amb els seus cap al pooer carrers rectes i amples. El avis materns i amb la seva passeig Romeu va ser un mare. La mare, la Narcisa, Als vint-i-set anys d'edat, més d'aquests projectes i es devia ser una dona de fort coincidint amb l'any de la va redactar durant el mandat caràcter ja que va ser ella qui mort d'Alfons XII (1885), en d'en Jaume. Aquesta àmplia va engrandir la casa del carrer Jaume accedeix al càrrec avinguda era paral.lela al Sant Antoni i qui hi va d'alcalde de Llagostera, el traçat del ferrocarril que aixecar un pis (1). La Narcisa primer graó cap al poder. arribaria a Llagostera l'any devia estar molt orgullosa Des d'aquesta data i fins a 1892, any en què es va d'aquesta construcció realit la coronació d'Alfons XIII produir una curiosa coinci zada durant la infantesa d'en (maig 1902) va aconseguir dència,ja que la Diputació va Jaume, ja que hi va fer fer-se amb els càrrecs de concedir a Llagostera l'escola coLlocar un gran escut que President de la Diputació de de dibuix i pintura mentre en encara es pot observar Girona, Governador Civil de Jaume era Diputat Provin damunt de la cornisa de Palència, Tarragona i Ciudad cial. La dinàmica social en l'edifici on hi ha inscrites les Real (2) i Diputat a Corts. A aquest final de segle era inicials "NPDER" que més d'haver exercit el càrrec també important a Llagos coincideixen amb l'enunciat de President de la Junta tera, acompanyada d'un fort "Narcisa Prats de Roure". Provincial del Cens Electoral associacionisme del qual són Jaume Roure al llarg de (almenys entre el 1893- exemples el Casino Llagos la seva vida va ser observador 1896), tasca suposadament terenc i la Cooperativa d'un conjunt de fets que avantatjosa per a una persona Regeneradora. transformaren radicalment la acusada de cacic. Tanmateix Amb tot, l'últim decenni societat del país. Nascut apart d'aquestes ocupacions del segle XIX i el primer del durant el regnat d'Isabel lI, en Jaume va obtenir dues segle XX es va presentar tenia tan sols 11 anys quan importants distincions: el especialment tumultuós. Una es va emprendre l'aventura de 1894 se li varen concedir els forta crisi a nivell econòmic la proclamació de la honors de Cap Superior i social sacsejava periò• República a La Bisbal l'any d'Aministració (càrrec que li dicament el país: cnSl 1869; quan tenia 15 anys podria haver valgut el incrementada per una part per (l'any 1873) va veure privilegi de lluir l'uniforme la pèrdua de les últimes inaugurada l'efímera època de propi de l'administració possessions colonials, i per la I República i els cruents central, que es podria una altra, pel creixement de El llinl.lge del! RolllC es fa n:munll.t al "'git XIV "'gons I.CJIle51 arbn: g:encalòg:ic que es troba • l'Arxiu Hislòric Comarcal de SI.IlI2 Coloma de: Farners diru el fon.t P.trimonial de: la família Pral. L'arbn: ull dedicat. D. NArCisa Pr.ts i CosIm l'In)' 1870, marc: d'en Jaum:. lR~NllA les forces nacionalistes i nomenament (l'alcaldia tam seva una gran plaça i un republicanes que qüestiona• poc no en sabia res), en carrer d'una amplada consi ven les estructures monàr• Jaume va suspendre de sou i derable. La proposta d'alinea quiques tradicionals. feina durant una setmana ció de la nova lTavessera es Aquest desgavell arribava l'agutzil, decissió que va ser va perllongar durant molt de a nivell local i a Llagostera acatada per l'Alcalde. temps i al final dels anys podria haver estat més Hi hauria encara d'altres vint es va decidir no endegar punyent en coincidir amb lo. En alguns dels recursos una administració municipal en contra de l'enderrocament realment caòtica. Rellegint de la "Casa de les Vídues" les actes de l'última dècada s'al .legava que era de les del segle XIX comprovem construccions més antigues com durant períodes conti de Llagostera i la més nuats no es celebraven plens anística i, el que són les municipals, símbol inequí• coses, que convenientment voc que quelcom no restaurada podria allotjar un funcionava, sota l'excusa que museu municipal o l'escola no hi havia res per tractar o de belles arts. Tot i l'aturada que hi havien assitit pocs del projecte, en Jaume ja consellers. Aquest fet el havia cobrat de l'Ajuntament podríem analitzar com una 3.000 pessetes per enderrocar simple desídia del consistori la casa del carrer Santa Anna. si no fos pels repetits Malgrat que el tantes cessaments i suspensions de vegades anomenat despecti càrrecs municipals i de les Joaquim López Pu.igcerw:r, importam poIltie vament "cacic del poble" liberal, ministre en diteJUlts ocuion:J i mcCCI'IU se'ns dibuixi a lTavés de la reiterades acusacions de d'cnRD\lIO:. malversacions de fons documentació de l'època com públics per part dels mem un home rellevant i influent, bres de l'Ajuntament. Els exemples de la influència seria una falsetat confondre la diferents consistoris rouristes d'en Roure: l'acord de donar a figura de "cacic" amb i antirouristes es succeien una plaça (a la cmnIa del quelcom d'anòmal o excep repetidament a Llagostera carrer G irona amb la carretera cional, ja que era un element però les dificultats d'en de Caldes) el nom de López molt freqüent de l'època i Roure en aquest temps Puigcerver, important polític formava pan de J'entrallat tumultuós no quedaven liberal, ministre en diferents social del país. De fet Jaume restringides a nivell local, ja ocasions i mecenes de Jaume Roure va iniciar la seva que el 1896 va ser destituit Roure; i la proposta d'en carrera política a partir de del seu càrrec de Diputat grandir el carreró que des l'any 1885, quan el govern es Provincial per l'abús de del carrer Santa Anna aboca a va consolidar per mitjà d'una facultats en l'administració de la plaça de la Llibertat perfecta alternança de partits fons provincials. (travessera a la qual es va (liberal i conservador). Una Amb tot, la força d'en donar el nom de Roure quan organització que es va Roure i la intimidació que ell mateix presidia el sustentar precisament en una exercia sobre els altres es pot consistori). D'escassa utilitat xarxa d'aliances i subordina exemplificar en un incident pública era aquesta última cions caciquistes que assegu reflectit en les pròpies actes proposta donat que pocs raven, entre d'alITes coses, els de l'Ajuntament de Llagos metres més avall hi havia, i resultats de I~s eleccions tera. L'episodi es va produir hi ha encara, el carrer Major. mitjançant tot tipus de un dia del mes d'octubre del Però es pot començar a tupinades i les més variades 1897 en un carrer de entendre si ens adonem que eSlTatègies. Llagostera quan l'agutzil M. ampliant aquella travessera, Com es pot desprendre Auladell no va sal udar en enderrocant evidentment la d'aquesta descripció, els Jaume Roure, que havia estat "Casa de les Vídues" i una cacics pertanyien a tots dos recentment nomenat Gover casa del carrer Santa Anna bàndols, bandòls que malgrat nador interí de la província. propietat d'en Roure, en estar conceptuats com a Tot i que aquell va adduir la Jaume aconseguia tenir partits no es poden de cap seva desconeixença del davant de la porta de casa manera concebre com . a CR~NICA partits polítics moderns, sinó que s'han d'entendre com dos grans sectors de poder que havien arribat a una perfecta simbiosi. El cacic podia ser un gran terratinent o un home de grans riqueses però no ,tenia perquè ser aixL Un cacic era també el cap del partit o una persona amb càrrecs públics amb el poder suficient per repartir al seu gust recursos de l'estat, de la província o del municipi: atorgament de permisos, construcció de carreteres i de ports, creació de serveis, etcètera, Es a dir, el cacic podia dotar de molt a persones i zones i negar-ho a d'altres. De fet la influència amb el també liberal Josep exercida per en Roure dam unt Ma, de Garay, de tendència els ajuntaments de diferents moretista. Els resultats de la municipis, la malversació de la contesa electoral varen ser fons públics, etcètera, varen polèmics: "El republicà J.M, ser algunes de les acusacions Vallès i Ribot, que comptà que clamaven els periòdics de con~ol¡aac¡ó amb un 35% dels vots, l'època, quan va arribar el formulà serioses protestes - temps de la seva defenes Com ja hem dit, a pri que no foren preses en tració. mers de segle es produeixen consideració per la Comissió En un article del periòdic canvis profunds que incidei d'Actes- contra la procla local "LA SELVA" es pot xen en la mateixa política del mació del puigcerverista llegir que Jaume Roure abans país. A Barcelona a partir del Jaume Roure, que segons de ser liberal havia estat 1901 ja es va consolidar un sembla, per procediments no conservador. Però de totes nou bipartidisme entre els massa ortodoxos n'arribà a maneres els èxits més republicans i els nacionalis tenir un 39%, mentre que el importants els va assolir en tes, que es veié reflectit en candidat oficial (J .M. de les files del Partit Liberal les eleccions a diputats a Garay) només comptà amb recolzant-se en polítics Corts del maig d'aquell any. un 26% (3). En total a la importants que el promo Amb aquest resultat a Comissió d'Actes varen cionaren en la seva carrera. Bareelona es va produir una arribar 19 protestes contra la Un dels personatges amb qui devallada dels partits proclamació d'en Roure. Des més es va relacionar fou amb dinàstics i un enfondrament de les planes del periòdic EL el ja esmentat polític liberal del caciquisme, però aquesta HERALDO DE GERONA Joaquín López Puigcerver, dinàmica tardarà a (que dos anys més tard qui també va introduir en el generalitzar-se i a províncies passarà a ser propietat d'en món de la política el seu fill va romandre uns anys encara Jaume) es donava suport a la Francesc. Aquest polític, l'hegemonia clàssica de candidatura d'en Roure, però ministre al llarg de diferents liberals i conservadors, deia que altres periòdics governs però recordat Precisament a partir criticaven la seva candidatura sobretot com a Ministre d'aquestes eleccions en Jaume tot dient que en Jaume es d'Hisenda del 1895 al 1899, Roure es va proclamar retirava de la contesa, que ja va morir l'any 1906 i durant Diputat a Corts per La no comptava amb el suport l'últim dia de la seva vida fou Bisbal. En aquest districte els dels pobles del districte, que vetllat pels seus dos comicis foren renyits, en des de Madrid ja no se li protegits: en Jaume i en Roure va competir amb el dispensava protecció, que Francesc. federal J.M, Vallès i Ribot i havia comprat vots en les OWNlrA

eleccions ... en una època clau, estant hombre público don Prlíxedes Jaume Roure va conser properes les eleccions a Mateo Sagasta ...... Dissor var el seu càrrec de Diputat a diputars a Corrs. En Sagasta tadament pocs dies més tard Corts fins el 1903, a la fi del 1902 ja havia d'aquesta declaració d'inten precisament l'any en què va presentat la seva dimissió al cions en Sagasta va morir i adquirir el periòdic "EL front del govern liberal i les el Partit Liberal va restar HERALDO DE GERONA" eleccions es varen fixar per abocat a una profunda crisi. (4), un periòdic important l'abril del 1903. L'I de gener La di visió era un fet i els que ja li havia donat supon a d'aquell any en Jaume ja era enfrontamenrs per fer-se amb la seva persona i des de les el nou propietari del periòdic la direcció del partit una pàgines del qual es feia i aqueU mateix dia les constant. Un mes més tard de publicitat de les seves pàgines del diari no oferien la mort d'en Sagasta en activi tars. En passar cap mena de dubte de quina Roure com a cap del comitè directament sota el seu seria la seva tendència provincial del Partit Liberal control es va convertir en política: "En la pane política era qui havia de consignar el una eina de primer ordre per seguim esta redacción las nombredecandidars del partit estendre la seva influència i inspiraciones de los princi que aspiraven a ser elegirs un element extraordinari de pales personajes del Partido davant les properes eleccions. propaganda personal. La Liberal Dinastico acaudillado Roure en aquesta ocasió compra del periòdic es va fer dignamente por el ilusu-e també va presentar la seva candidatura a La Bisbal pels comicis a diputars a Corrs, però aquesta vegada va sortir elegit el seu etern rival, el federal Vallès i Ribot per un igualat percentatge de vots 49% 51 % Vallès va guanyar a La Bisbal i Roure a Llagostera, però a trets generals en Vallès va ser més votat a les poblacions grans: Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Calon ge... Tanmateix qui votava en Roure? Si recordem les paraules exU-etes del seu periòdic, "EL HERALDO DE GERONA," se'ns diu que els seus opositors eren els antics possibilistes, federals, catalanistes, despitats i nego ciants devots, mentre que li donaven supon propietaris, comerciants i gran nombre d'industrials. Del 1903 al 1905 el govern central va ser en mans dels conservadors però malgrat no haver aconseguit l'escó de diputat, el 1903 en Roure va ser elegit senador del regne per la província de Girona. De totes maneres fou de 1.a Ig1esia. en el proper govern liberal, sorgit de les eleccions de l'any 1905, quan no tan sols Així cracl cam:r Maj« dD Ua¡o~ra en vida d'c:n lIumc RD~. L'edifici m6s all de:: I. dtcta t.I'&IlIic caR: de Can CaldeJi on JOVW en J.ume reia I. !CrnlIia. en Roure pane va continuar en l'aparell estatal repetint el seu càrrec com a Senador, sinó que el seu flll, en Francesc, es va proolamar Diputat a Corts pel districte de La Bisbal pel partit .Liberal monàrquic o monterista. En aquesta ocasió el perdedor de les eleccions a La Bisbal va !Omar a ser, només faltaria, el federal Josep Ma. Vallès després d'una votació igualada (un 51 % i un 48%) i polèmica ja que es va qües tionar si l'edat d'en Francesc EKut de 1. eLslI d'en Roure del urrer Sant AntCXII. A J'inlCTior de \'c.IICllt hi ha inscritesle. inicial. NPDHR no era motiu d'incompa que eoincidixen amb l'enunçial Narcisa Pnb de Rou re, m3lC d'en Ill1J1'1G i au tora dcl n::modelugc de 1. l'C Jidència. tibilitat. En Francesc encara no havia complert els 25 · anys, edat que marcava la intervenir directament en la molt concret. Fins i tot l'any majoria d'edat de l'època per política del país i la tasca de 1906 va començar a sortir ser elegit. De totes mane-res "EL HERALDO DE una secció fixa a "EL "el ministre de la Governació GERONA" sobretot fins HERALDO DE GERONA" va facultar la Junta de l'any 1907 és remarcable. amb el títol tan significatiu Diputats per a votar Cal recordar que els diaris de de: "la · labor de nuestros lliurement la qüestió de la l'època eren més polítics que representantes". En aquesta dispensa d'edat. La votació va no pas informatius. Aquest secció s'insereixen cartes dels ser favorable"(5). Anar a caire polític prenia molta "amics" dels Roure a Madrid Madrid no era pas un fet nou més importància en època donant resposta als projectes per a en Francesc, ja que un d'eleccions, perquè hi de noves carreteres proposa any abans que es proclamés sovintejaven les arengues des per un o altre membre de Diputat a Corts ja hi vivia polítiques a favor del partit i la família, o d'altres cartes temporalment encarregant-se dels seus candidats. Però a demanant favors als Roure. interinament de les càtedres més d'això les seves pàgines Correspondència del presi d'economia, de política i de es convertien en Ja tribuna dent del Consell de Ministres dret mercantil de l'Institut particular dels Roure, des i de diferents ministres es Comercial de la "villa y d'on es donava publicitat a publicaven a " EL HERAL corte". les seves gestions DO DE GERONA ", noms En el 1905 apart d'aquests conquestes. Des de les que encara podem recordar esdeveniments polítics hi ha pàgines de "EL HERALDO" com M. García Pietro, F. altres coses a destacar, com no hi havia cap mena de Silvela, S. Moret, etcètera. per exemple l'acceptació per pudor a l'hora de donar les Els ports eren un im part d'en Jaume de la gràcies a en Roure i a les portant mitjà de comunicació delegació general de la seves amistats de Madrid pels encara en aquella època i a en província de "The Standart" beneficis que havien reportat Jaume Roure i Prats se li (companyia d'assegurances ·a la província. atribuïen, o s'atribuïa, dos de vida establerta a Moltes de les gestions i valuosos assoliments: el port Edimburg) i l'atemptat de què dels aconseguiments dels de Palamós i el de Sant Feliu havia estat víctima, segons Roure eren en el camp de les de Guíxols. Del primer, en " EL HERALDO DE comunicacions i és que no un extraordinari de "EL GERONA ", que li havia podem passar per alt que era HERALDO DE GERONA" produït ferides a la mà dreta una època de ple desenvo del 1902 en commemoració de les quals havia estat atès lupament. I no ens n'obli de la inauguració oficial de pel metge de Llagostera dem: millorar les comunica les obres del port de August Moret. cions era, i és encara, poten Palamós, es diu que l'aconse Pare i fill doncs, des del ciar i afavorir el desenvolu guiment d'aquestes obres es 1905 al 1907 varen pament d'una part del territori deu a en Roure ajudat per en LR~NILA

López Puigcerver i en Miguel de Villanueva (ales hores ex-ministre d'Obres Públiques). Del pon de Sant Feliu des de "EL HERALDO DE GERONA" no tan sols se li atribueixen gestions .:JMttIW = PIli! Crs:GIfi r satisfactòries per a la seva 1822 "" 1M2 mxTA ~ lISEP EC3JJJÍ realització sinó la presència ,., d'Alfons XIIl a la I 1SIPlmt., 71~ .. 117. ~ ... inauguració de les obres el 1904. En la recepció que es va oferir al rei en Roure hi era present, però no ----- era l'única representació llagosterenca car els obrers í ( varen obsequiar l'il.1ustre JAUME • "'~ ..."'n -....., i. visitant amb un artístic estoig d'aglomerat de suro fet per J uan Casas Marcó "Tarritx" . natural de r Llagostera. Tanmateix també és interessant de fer ressenya d'altres gestions i aconsegui J&lID WU DIl. IISD: llIIU'I' ments que el mateix "EL Uaptm \D - 112 lapIm llU - , 1915 - IU .A.rbrf HERALDO DE GERONA" atribueix als membres de la família Roure. Podríem La .z1~iI. dimcu;; d'om ROI1roel decv il. ~tingir amb I. mort dcllCu fill Joac:p M', Malgrat que manquin Iu cW m.ru .... ~r exemple en \Ill.I e.quela tk l'my 1924 rc,ord&nt l, mort del DCI d'en Roure, en J&IIInI:, non començar pel 1904 quan la carteria de Llagostera va ser convenida en administració subalterna de correus (un dels freqüents, apart d'esmentar peó de La Bisbal a Casavells, avantatges d'aquest canvi era que la carretera de Caldes a a fi que hi hagués servei el poder rebre i expedir plecs Llagostera es va fer gràcies a directe de correus a Sant amb valors declarats), de la en Jaume Roure, s'atribueix Feliu de Boadas de Cruïlles, qual es va fer càrrec Artur als dos Roure la inclusió de l'augment de sou a diferents Varés (el pare del popular diferents trams de carretera al caminaires, etcètera. cineasta Antoni Varés). Pla d'Obres Noves i Estudis Devien ser uns anys bons L'any següent, essent ja del 1907. El fill va poder per a en Jaume Roure. El seu Diputat a Cons en Francesc, incloure un tram de gairebé 8 temps era repartit entre la aquest va presentar dues quilòmetres de la carretera de seva residència de Llagostera, proposicions de llei: Una l'estació de Riudellots a La amb tenúlies a l'antic cafè de carretera que de Calonge Bisbal per Cassà; i el pare el Can Caldes, i les estades a passés per Romanyà de la tram segon d'Anglès a Vic Madrid per motius de'treball, Selva i Font Picant, a Santa passant per Osor i els banys però encara li quedava temps Cristina d'Aro, i acabés a de Sant Hilari d'li quilò• per passar les vacances en Llagostera, i una altra metres i en el grup d'estudis una casa llogada a la veïna carretera que sortint de s'inclogué la carretera de vila marinera de Sant Feliu Llagostera, passés per les Tossa a Sant Feliu de de Guíxols. rajoleries de Sant Llorenç i Guíxols de 18 quilòmetres. El seu ritme de vida devia acabés a la carretera de Però apart de carreteres el ser fidel a una persona que Llagostera a Tossa (6). 1906 els Roure havien havia estat rebuda a Madrid A partir del 1906 les aconseguit: carteries a Mont pel mateix rei Alfons XIIl i gestions dels Roure que ras i Corçà, un "caminaire" la reina Maria Cristina i que surten a "EL HERALDO DE entre Breda i Riells, es vanagloriava d'amistats GERONA" encara es fan més l'ampliació del recorregut del cenament preeminents. ReCÍ- CR~NICA

regionalistes, catalanistes, republicans-federals, unionis tes, nacionalistes i elements independents, es quedà amb 41 escons dels 44 que penocaven a Catalunya en el ca ~ ~lfiIicws Congres. Amb aquest resul tal aclaparant s'iniciava una .UII = !ml cALm"" i CAi!ll:J nova etapa política en la qual UII_, liti et 1899 el caciquisme estava condem . ""'*' . I&!I .. nat a mon. No en va el triomf de Solidaritat Catalana és considerat com una de les claus per al posterior i ràpid aniquilament del caciquisme, però sempre hi ha excepcions

~ IilIf¡IIIItiTdm i en Roure n'era una, ja que - 1 CimII "" 1!l57 - 1924 en aquest temps és qualificat per l'historiador J. Ramera Maura de "caci que liberal hasta el momento poderosí• simo". Aquesta denominació ve refermada pel contingut d'una carta del Governador de Girona enviada a Maura rnralògic l'lI' la família i.l{ourr després del triomf de Solidaritat Catalana: "Hoy estamos tranquilos y serenos.

d'un fill d'en Jaume i d'un&neu.,la rnIlJe& d'inCOI"InKió d'aq.¡ests da. efIcl padronl fa ruposar" .e\llmortpn: . . Aunque Roure consiga rll del ..ell scrrÑi Robert i en canvi no pull de l'<ra germana '1\IC .i fen yiVI maué, IÏJI'\lt 12 &n)'CI. hoy lo que parecía antes imposible; hay mas concor dia, mas tranqui1idad; me procament la seva llar de afers també ben diferents. siento mas independiente en Llagostera era lloc de parada Així ens trobem que Jaume mi carga y si el Conde de de personatges notables i per Roure va ser declarat fill Serra (cacic conservador) tant devia estar ben dotada. adoptiu de Cantallops l'any pretende alga que no sea El ja esmentat Miguel 1906, mentre que un any razonable, tengo facultades y Villanueva en una visita a més tard des d'Olot li medios para, sin disgusto ni Llagostera, l'any 1904, es va donaven les gràcies per les molestia, hacerle ver que no quedar a dinar a Can Roure. gestions que havia fet per tal es posible servirle, cosa que, Un any en el qual durant la que els fos concedit el títol hasta abora, se veía muy Festa Major, la residència de ciutat. poca en la Província". (7). Roure va acollir entre d'altres L'any 1907 en Jaume personatges el Governador, el Roure va abandonar el seu General Danís i l'Alcalde de càrrec de Senador i el seu fill Girona. Més tard, el 1908, va perdre les eleccions a va ser invitat a la casa d'en La oefenestració diputat a Cons pel districte Roure el Bisbe de Girona de Santa Coloma. Però de (que va arribar amb tota la L'any 1907 els dos totes maneres, malgrat la pompa a Llagostera), i el Roure varen perdre els seus pèrdua d'aquests càrrecs i la Governador Civil Moreno càrrecs públics coincidint recerca de nous camins pro Churruca. amb l'èxit en les eleccions a fessionals per part d'en Durant tots aquests anys diputats a Cons de la Francesc (va obrir un bufet el nostre personatge va ser coalició de Solidaritat Cata d'advocat a Girona), els dos reconegut en indrets de la lana. Aquesta coalició capita Roure encara feien prevaler geografia gironina tan dispars nejada per la Lliga Regiona les seves amistats com Cantallops i Olot per lista i formada per carlins, influències. lR~NllA

Domini imponant però pan de les costes de l'acu ral de todos los hom bres no sense detractors. Ja abans sació privada i responsabili políticos inmorales, hacien del 1907 havien començat a tat subsidiària corresponent. do, !Odos juntos, una gran sonir algunes notícies a "EL Les campanyeS des dels cruzada que no ha de parar HERALDO DE GERONA" mitjans de comunicació en hasta lograr el completo que ens posen en coneixe contra d'en Ronre eren cada aniquilamiento de este ment de l'inici de campanyes vegada més punyents. Des de hombre". (8) en contra de la figura d'en "LA LUÇHA", tot i la El domini d'en Roure Roure. El contingut d'alguns condemna de l'antic director, sembla que va continuar d'aquests articles va arribar se l'atacava frontalment: se'l encara durant uns quants fms els tribunals i es varen titllava d'amic incondicional anys. Però a panir de l'any produir 'dues sentències con de ministres i se l'acusava 1910 es veu un cen desencís demnatòries a favor d'en . d'exercir la seva influència de des de les mateixes pàgines Roure. En la primera sen cacic en molts municipis de "EL HERALDO DE tència, de l'any 1906, es però sobretot a Castell d'Aro, GERONA", on es diu que jutjava el contingut d'un Vidreres i Massanet de la n'hi ha que ja no li fan anicle pel qual en Roure era Selva. Tanmateix elllenguat costat. Es precisament la titllat de "saqueador de ge de l'època anava molt més mateixa època en què a pueblos", mot que anava enllà i aconseguia, mitjan Llagostera més proliferen les dirigit segons es troba escrit çant figures literàries, com publicacions locals ("LA a "LA LUCHA", al "semi parar la tasca d'en Roure amb SELVA", "LA SEMBRA", casi senador señor Roure". els efectes devastadors del "CHANTECLER"), tribunes Per aquestes "injúries" es va cavall d'Atila. En aquest des de les quals es fan condemnar Roman Jori, antic divertit anicle publicat l'any acusacions sobre la mateixa director de "LA LUCHA", 1906 en una columna gestió d'en Roure i la seva (1871-1910), (important pe anomenada "Ecos caciquis nefasta influència sobre el riòdic gironi que passà de ser tas" es deia: "La prensa anti consistori municipal, alhora seguidor d'en Sagasta a dinastica ha abierto sus que mostren una gran alegria oposar-s'hi, la qual cosa va columnas a la defensa de los pel que ja anomenen "caiguda ser criticada per la premsa perseguidos por Roure y ha del cacic del poble". De totes liberal) a la pena de tres empezado una briosa campa maneres la distància en el anys, sis mesos i vint~i-un ña contra este funesto temps i el llenguatge exaltat dies de desterramen~ multa hombre, que a semejanza del de l'època dificulta el de 500 pessetes í pagament caballo de AtiJa, deja .en coneixement de la vertadera de costes. todos los pueblos porque mala gestió d'en Roure i les La segona sentència fou pasa una estela de devasta acusacions dirigides a ell dictada per un escrit a "EL ción y consternamiento". semblen més viscerals i de CORREO ESPAÑOL" L'article encara és molt més ressentiment contingut que (periòdic madrileny carlista) explícit i ens dóna a conèixer no pas raonaments concisos. en què es calumniava en la campanya que s'està duent Des del punt de vista Roure. L'escrit s'havia a terme des de diferents fronts històric, la informació més publicat el 3 de juliol de en contra de Jaume Roure: valuosa que ens aponen és la 1906 però la sentència no es "La Publicidad", "El Dilu transcendència dels resultats va dictar fms sis anys més vio", Y "El Poble Català", de les eleccions municipals tard, condemnant Fermín los tres imponantes diarios del desembre de l'any 1909 Fernandez Otero, de Castell barceloneses, estan haciendo com a principal causa de d'Aro, i José Viader Brugada, una provechosa labor de l'esfrondament d'en Roure. de Massanet de la Selva, a agitación anti-caciquista de la Un any en què, segons tres anys, sis mesos i vint-i cual debemos esperar buenos paraules de "LA SEMBRA", un dies de desterrament a 25 frutos . "La Lucha" de Gerona una fona tramuntanada hauria quilòmetres de Madrid i de tambien extrema sus justifica esbandit la tempesta que tots els pobles que inte dos ataques a la perniciosa havia assolat Llagostera gressin o constituissin els conducta del senador electa. durant 25 anys. Unes panits judicials de La Bisbal Otros periódicos hay en esta eleccions polèmiques de totes i de Santa Coloma de provincia y fuera de ella, que maneres i que no es varen Farners, multa de 500 pesse nos ayudan en la tarea de veurereafrrrnadessenseabans tes, pagament de la cinquena desenmascarar al mas inmo- haver estat impugnades. CR~NICA

La Filomen., ¡ctman.I den Roure, e. \lI C&J:&r l'any 1882 amb cn Uuis de: Prat i Ro., importam propiel2ri de Santa Coloma de Famcl'l i Dipl.lt&I Provincial cn difcrcnu ocuiorv. ActualIlEllI encari hi h.a dc.a:ndència d'aqueu .. bnnca w"iliar i un deli fIn. de I. Filomena ¡ cn L!l,tfs wn~ VII u~ir el CUTI::ç de Diplltal Provincial.

Narcís Gumés com a Síndic vergonzoso ante los demas suplent (primer Tinent d'Al pueblos". Gratitud que calde i Alcalde respectiva s'havia de fer extensiva al Un anJ clau ment sonits de les eleccions "secretario por la parte lan de maig). Citem aquests activa que tomó en la És interessant d'aprofun noms per una raó molt realización de esta obra de dir una mica més en aquest concreta i que es podria lligar moralización". (9) any clau i tumultúos. El amb la pèrdua de poder d'en De fet durant l'adminis maig del 1909 hi havia hagut Roure; dos dies després de la tració de Narcís Gumés es va uns primers comicis munici sessió inaugural del nou trobar un document signat pals als quals s'havia ajuntament sorgit de les per Jaume Roure que deia presentat en Francesc Roure eleccions de desembre (el així: "D. Jayme Roure y (sorprenen ment aquest no gener del 1910) el conseller Prats responde a D. Narciso obté cap vot segons l'expe CompaM (que també havia Gumés Viñolas de la cantidad dient general de les eleccions estat conseller després de les de mil trescientas veinte pese de consellers que es troba a eleccions del maig) va dir que tas setenta y cinco céntimos l'Arxiu Municipal). Les s'havia de donar les gràcies a por el asunto de que estan segones eleccions es celebra l'Alcalde sortint. Narcís enterados D. José Camos ren el mes de desembre, mig Gumés, i a l'actual, Joan Costa y D. Santiago Bordas any després dels tràgics Palé, "por el acto de laudable Vives". La data d'aquest successos de la Setmana cultura que realizaron, document era el 7 de juliol de Tràgica que haurien de formando aún pane de la 1909, sis dies després de la repercutir fortament en la anterior corporación sabiendo sessió inaugural de l'ajun vida del país. sacudirel yugode influencias tament sortit de les eleccions D'aquesta última contesa y personalidades ajenas a la del maig del 1909. En José electoral va sortir un nou misma y que constituían un Camós era Segon Tinent ajuntament que sembla obstaculo constante para la d'Alcalde i Santiago Bordas acostat a les files de la Lliga. recta administración del Secretari i la xifra donada era Un nou consistori amb en municipio que caminaba a su la quantitat exacta que hi Joan Palé com a Alcalde i mina y cuyo estado era havia d'haver a la Caixa de CR~NI(A

l'Ajuntament en aquella data. Tampoc es pot deixar d'es mentar que alguns dels integrants d'aquest nou ajun tament tenien a veure amb el Casino de Llagostera, ja que l'Artur Rissech (Segon Tinent d'Alcalde) havia estat President del Casino i J. M. Compañó n'havia estat Secretari. Però realment, què havia fet aquest home titllat de director de l'ajuntament i que havia estat el causant de la

desordenadaadminislraci6des Arrivacb d'Alroosxm I S.mFeliu~ GuÍlloh el 1904. del 1897 fins el 1909, "fecha en que cesó la dominación caciquil " segons paraules de nari escrit en primera persona semejante li una humilde "LA SELVA". Un perso per l'autor de l'article i on es aldea, sin alumbrado en la natge que va ensenyar al continuen fent acusacions en mayor u casi total parte de ciutadà llagosterenc "que a la con Ira de la persona d'en las noches, y eso que paga el Casa de la Vila s'hi feia lo Roure. Llegiu-ne alguns municipio por esta conlrata que el cacic li daba la gana" fragments: " Yo Jaime Roure 3.600 pesetas anuales y segons explica el periòdic y Prats político teniendo eleclricidad para los "RENOV ACIO" ( del Cenlre desacreditado, lego al partido particulares, no puede tener Regionalista i adherit a LA liberal las vergonzosas la villa este alumbrado. Lego LLIGA) l'any 1917. derrotas de que he sido objeto li Llagostera también el En els fulls d'un periòdic personalmente al presentar déficit eXlraordinario que ha s'exposa una llarga llista de mi candidatura en varias de dificultado la norrnalidad de fets suposadement atacables a las últimas eleccio-nes a este municipio desde que con en Roure (lO). En aquests Diputados a Cortes y mi influencia y consejo fui mateixos fulls es fa una des Senadores. Lego al mismo echado de la gestión comunal cripció punyent d'en Roure i partido liberal la no menos ( ... )" i c(jntinua dient: " El el seu caciquisme i a més de vergonzosa derrota que sufrió ex-cacique Jaime Roure y dirigir-li diferents acusacions en Llagostera mi palrocinado Prats sufrió en su propia sentencia dient: " Dejemos al Sr. Peya, en las últimas villa en su propio nombre y ex -cacique revo1candose en el elecciones de Diputados Pro en el de sus camaradas tal fondo de la veniente, man vinciales ante la victoria es derrota que él "antes chando con el fango de sus pléndida, el triunfo brillante omnipotente" no pudo lograr conscupicencias y el Iodo de que obtuvo el liberal D. en ella ni el puesto de su ambición". Els atacs no Narciso Xifra Masmitjà. Concejal y eso que antes de acaben aqui, fins i tot arriba Lego li la villa de Llagostera la elección recorrió el basto a dir: "Quede relegado a la una conlrata para el alum término municipal de casa en categoria de vecino, en tanto brado Público que a los tres casa por las mas modestas de Dios no quiere que muera años de regir la de su campo y de noche las del naturalmente ya que la creación se prorogó por un casco de la población en muerte política ha hecho plazo de 20 años mas con la todas cuantas creia ser presa en él." Aquestes frases exclusiva por todo este escuchado, irnplorando el podrien haver estat escrites tiempo li la Compañia del favor del voto". per l'Artur Rissech (qui a Gas Acetileno, y celebrado el També el periòdic més d'integrant de l'Ajunta conlrato con exención de "CHANTECLER" l'any ment i del Casino !àmbé serà subasta, aurnentando en 600 1910 s'afegeix a aquest el cap del Sometent a pesetas mas cada año el corrent en con Ira d'en Roure. Llagostera) (lI) i van segui canón ó pago, si n haber Segons escriu Maria Mercè des del testament polític d'en aumentado luz ni número de Carbó a la "REVIST A DE Roure. Un testament imagi- faroles y siendo Llagostera GIRONA" (12), en aquest CR~NICA

periòdic hi ha "una carta en que el seu nét Robert va liberal de la qual en va sortir castellà dirigida a l'Exm. Sr. morir a l'edat de 20 anys, el president en Frederic Bassols. President de l'Audiència de dia I I de novembre del 1936 Aquesta reorganització l'any Barcelona. La signen el (13), per "la horda roja 1913 va anar seguida altra Batlle i Regidors de l'Ajunta durante las primeras semanas volta d'intensos articles ment amb els veïns de del domi-nio marxista" polítics a "EL HERALDO Llagostera. Dins aquesta, es segons resa textualment una DE GERONA" sobretot en parla de l'ex-cacic D. Jaume esquela, guardada actualment èpoques d'eleccions. Malgrat Roure i afegeix que el seu a l'Arxiu Municipal. aquesta renovada intensifi fill D. Francesc Roure havia L'any 1910 en Roure, cació política, en Jaume no iniciat una venjança. Aquest considerat dissident i inde va aconseguir que la candida es va fer Jutge Municipal, pendent del partit, va tura per a diputat provincial gràcies al seu títol d'advocat, presentar la seva candidatura del seu cunyat, Lluís Prat, i continuà amb la política del liberal a diputat a Corts pel per Santa Coloma sortís seu pare. Acusava els seus districte de Girona. El mateix elegida. Durant aquest temps subordinats dels delictes que any en què el ja popular les lloances sobre ell mateix havia comès el seu pare, però Francesc Cambó va presentar varen arribar a extrems tals una vegada acusat el Secretari la seva candidatura per la que podrien respondre a una de l'Ajuntament i posterior Lliga Regionalista pel certa rancúnia pel poder ment empresonat, el poble districte de La Bisbal. Ni en perdut. Des del periòdic es en ple es va manifestar Roure ni en Cambó, que va diu que ningú no ha fet tant contra tal acte". arribar a Llagostera envoltat per la província com J. A partir de l'any 1909 el de gran expectació per Roure: el port de Palamós, el poder d'en Roure es va celebrar un míting, varen de Sant Feliu de Guíxols, la esvaint però la seva vida sortir guanyadors en aquests xarxa de carreteres que encara tardarà molts anys a districtes. En Jaume amb el "circundan y atraviesan nues expirar. En Jaume encara 15 % dels vots va perdre tra hermosa e hidalga provín• viurà l'euforia econòmica que davant del carli Dalmau cia y en cada hectómetro, en va acompanyar la I Guerra Iglesias, i en Cambó amb el cada montón de grava, en Mundial, la proclamació de 45 % dels vots davant del cada bloque de piedra, y, en la Mancomunitat, la republicà Salvador Albert. fin, en cada gramo de arena celebració de l'Estatut, Tres anys més tard, en encontraréis el nombre de D. l'arribada de la " República i Roure va rebre l'encàrrec de Jaime Roure". els esdeveni-ments de bona reorganitzar el partit a Girona El 1914 en Jaume va part de la Guerra Civil. Trist sota el comte de Romanones. perdre de nou les eleccions a episodi aquest últim que va Per aquesta reorganització es senador. Els articles polítics repercutir tràgicament en el varen reunir a Girona les que tanta importància havien si de la seva pròpia família ja dues fraccions del partit tingut a "EL HERALDO DE

P€l\tóJ)lca ,¡. AOlSes .Y noTlCl~ ppopietapio: DON JAIIVIE ROURE Y PRATS Rño VIlI 6 de diciembre de 1906 Núm. 462

Capçalera del peril>dic 'ELHERALDO DEGERONA", propiewdc JaurncRoul'C i Pn.u,publiuda. ' HiJ:tbril de I. pl'CmA de lac:iutat de Girma" (1787-1939) de UIIÚI Costa i Femindez. CR~NICA

Un.. imatge antiga de 11. PlI.ÇJI de I. Uibertat unb 11 "C .... de 1~ Vrducs·. b.~ Roure: volia endcl'Tlx:ar aquesta COI'IIUIIcçi6 per tal !hconxguir un carn:r ample davant la porta de eua leVI. (lll'C5i~nc:ia

GERONA" són cada vegada Amb un altre esdeveni HERALDO DE GERONA" més reduïts. En època ment polític de gran trascen de l'any 1932 signat per d'eleccions "EL HERALDO dència, la instauració de la II Emili del Fort sota el títol de DE GERONA" o bé no dóna República, "EL HERALDO "Ja tenim l'Estatut" i que suport a cap candidatura o ho DE GERONA" també va fer realment pot sorprendre des fa a candidatures diferents pública la seva posició: prés d'haver llegit la prece ideologies com el 1914 a "Instaurada la República en dent anàlisi de la figura de Bonaventura Sabater, de la España debemos fijar nuestra Jaume Roure. Acabaré doncs Lliga Regionalista, per a posición en el nuevo recordant algunes de les diputat a corts pel districte de régimen. El grupo constitu frases contingudes a l'article: La Bisbal i el 1918 a cionalista al que estamos "Catalunya reconeix i l'''amic'' Alberto de Quintana afiliados, ha definido ya su estima el seu just valor els León de tendència republica actitud, que nosotros desin esforços que han fet els ho na pel districte de La Bisbal. teresados aceptamos y nos mes de la República Espanyo Tot i així, l'evolució proponemos seguir. Antes de la per a la seva alliberació". política del país no era del definir concretamente nuestra - "En un any i mig de gust del periòdic, és a dir d'en situación hemos querido República ens ha estat Jaume, i amb l'arribada de la conocer el pensamiento del concedit el que feia més de dictadura de Primo de Rivera ex-presidente del Congreso mig segle que constituïa la "EL HERALDO DE don Migue1 Villanueva. dèria dels catalans, heure GERONA" s'hi va adherir tot Entendemos, y así lo ha l'autonomia" . esperant que els homes cemos presente a los amigos -"Els borbons i els monàr• elegits per governar fossin políticos que quieran oir quics eren qui ens privaven "nuevos del todo y bien nuestra voz, que debemos de nostres llibertats i esclavit capacitados. sin sambra ni prestar nuestro concurso y zaven nostra terra. (. .. )". recuerdo de lo que eran los ayuda, noble y dignamente al - "Si Catalunya vol obrar nefastos políticos que tanto gobierno constituido para que correctament mai ha d'oblidar se habían hecho aborrecibles pueda ser garantia de libertad el Partit Radical i en Ale y que todo el mundo los y de justicia". xandre Lerroux, ja que sense señala como causantes de los Per acabar aquest escrit he la seva colaboració no haurí• males y desastres de España". escollit una pàgina de "EL em tingut l'Estatut. (. . .)". LR~NILA

(3) A . Balcells i altres au tors, "Les eleccions Generals a Catalunya de 1901-1923". Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982, pàgina 50.

(4) "EL HERALD O DE GERONA", propietat d'en Jaume Roure. es seguirà BIOGRAFIA publicant almenys fins 1858 - Neix a Palafrugell Jaume Roure i Prats l'octubre del 1932. El darrer 1885 - Jutge municipal i Regidor de Llagos tera número guardat a la 1885- 1888 - Alcalde de Llagostera Biblioteca Pública de Girona 1888-1892 - Diputat Provincial per La Bisbal porta la data del 13 d'octubre 1892-1896 - Diputat Provincial per La Bisbal del 1932 però no hi consta 1894 - President de la Diputació que sigui l'últim número . 1894 - Se li varen concedir els honors de Cap Superior d'Administració. (5) Balcells, ob. cit., pàg. Entre 1894 i 1902 - Va ser nomenat Cavaller de l'Orde 512. d'Isabel la Catòlica 1896-1898 - Diputat Provincial per La Bisbal (6) L'any 1908 els Roure es 1898-1899 - Governador de Palència varen dirigir a un seu amic de 1899 - Governador de Tarragona. Madrid per tal que presentés a 1901-1903 - Diputat a Corts pel districte de La Bisbal les Corts un projecte de 1903 - Compra el periòdic "EL HERALDO DE carretera que sortint de GERONA" Calella de Palafrugell, amb 1903 - És elegit Senador un ramal a Llafranc, passés 1905 - El seu fill Francesc és elegit Diputat a per Palafrugell, Mont-ras, Corts pel partit de La Bisbal. Vall-llobrega, Calonge, 1905 - És reelegit Senador Romanyà de la Selva, Font 1938 - Mor a Girona i és enterrat a Llagostera. Picant "de Panedes" (sic), 1948 - Mor a Girona Francesc Roure. veïnat de Panedes, Llagos 1951 - Mor a Llagostera la seva dona Dolors tera, veïnat de Sant Llorenç i Brauguet-Massanet i Riera. empalmés amb la de Tossa a 1957 - Mor a Llagostera el seu fill Josep Maria. Llagostera. Aquests projectes s'allarguen durant molts anys ja que, segons documentació extreta de l'Arxiu de Llagos tera, l'any 1918 es varen constituir dues juntes de NOTES veïns, la de Panedes i la de (1) Aquesta reforma, que va (2) De forma ben efímera el Sant Llorenç, amb la significar endemés construir novembre del 1898 Jaume finalitat que, en el seu nom, un terrat recolzat a la paret Roure es con ver/eix en el l'Ajuntament es presentés al sud de l'església pel carrer de Governador de Palència fins concurs de camins vernals Sant Pere i recolzar una altra el març del 1899 en què és per tal de construir dos paret sobre l'antic cementiri traslladat a Tarragona. A camins. El primer aniria des pel carrer de Sant Antoni, es Tarragona les funcions de de Romanyà de la Selva a va fer amb l'oposició de Governador els ostentarà Llagostera passant pel veïnat l'Ajuntament. Malgrat els durant un mes i escaig. Les de Panedes: camí per altra requeriments del municipi dades de Ciudad Real no els part que ja havia obtingut la per tal que enderroqués la he acon-seguit ja que al declaració d'utilitat pública part de l'obra que no es Govern Civil d'aquesta per haver estat part o secció cenyia a la normativa i als provincia només tenen la d'una carretera de l'estat que permisos concedits, alXO llista de governadors a partir sortint de Calella de Mar sembla que no es va executar de l'any 1909. acabava a Llagostera. L'allre mai. camí aniria del passeig LR~NILA

Pompeu Fabra fins a Can (12) "REVISTA DE T/TOLS PUBLICATS Rissech, GIRONA", 1981, Arlicle de 1 - El M ercal i la Fira Ma, Mercè Carbó i Bosch per MarIa Albà i Espinel (7) "REVISTA DE sota' ellítol: "Llagoslera", 2 - El Passeig Romeu. OCCIDENTE", número 127, per Fina Solà i Llirinós octubre 1973, Monogràfic dedical al caciquisme, arlicle (13) Arxiu Municipal de 3 - Breu hislòria de la de 1. Romero Maura, "El Llagoslera, Fons Sebaslià infermeria a Llagoslera caciquismo", pàg, 42, Gisperl, Aquesta morI lambé per Rosa Masana i Ribas és recollida en el llibre de 4 - El llarg acabament de Solé i Saba/é, J,M, (8) "LA LUCHA", 19 de l'església de Llagoslera selembre del 1906, L'article Vil/arroya i Font, J, "La (Segles XVII - XVfIl) en qüeslió és la Iranscripció repressi6 a la reraguarda de per Josep M.T. Grau i Pujol d'un arlicle publiCa/ a "EL Calalunya (1936-19391", 2 i Roser Puig i Tàrrech PROGRAMA" de SanI Feliu vol" Publicacions de l'Abadia de MOnlSerral, 5 - Jaume Roure i Prals de Guíxols, Dels periòdics per Dolors Grau i Ferrando que s'esmenta: "LA Barcelona; 1989, PUBLlCIDAD (1901-1923) era un periòdic republicà unionista primer. solidari PROPERS T/TOLS després, reformisla més lard, -- Industries sureres a ifinalment d'Acci6 Ca/alana; Llagoslera "EL DILUVIO" (1901-1923) per Fina Blanch i Rissech era un periòdic republicà i Rosa Masana i Ribas independenl; "EL POBLE CATALÀ" (1907-1919) - Els noms dels carrers: havia estat primer portaveu dedicacions i origen. del Centre Nacionalisla FOTOGRAFIA per Rarrwn Brugulal i Pagès Republicà i més tard de la PORTADA Unió Federal Nacionalisla Relral del 1902 de Jaume Republicana, Roure i Prals, l'aUlor del qual és Rafael Mas i que es Iroba (9) Arxiu Municipal de a l'Arxiu Municipal de Llagoslera: ACles del Ple, 3 Llagoslera, de gener del 1910, SUSBSCRIPCIÓ (10) Llisla que es pOl llegir GRATUÏTA al llibre "Llagoslera", de Si voleu formalilzar una Dolors Grau pàg, 43, subscripció gralui'laper poder Aquesla llisla però no va rebre periódicament la revis eslar publicada al número 2 ta CRÒNICA, només cal que de "LA SELVA" Iai com AGRAÏMENTS: Iruqueu a l'Ajunlament de s'esmenla en el llibre, Llagoslera (83 03 75) o a Aquesla informació és exlrela SobrelOI he de donar les l'Arxiu Municipal (805436) de dos fulls d'un periòdic de gràcies a Marta Albà a qui per donar les voslres dades, l'època, guardades per en dec bona part de la Sebaslià Bou, i en les quals informaci6 que he ulilitZaI no figura el nom de la per aquesl arlicle, També publicaci6, mereixen la meva gratitud els Governs Civils de Tarragona, (11) L'arlicle és anònim però Palència, Ciudad Real, al final hi ha escrit a mà el l'Arxiu Hislòric de la ARXIU MUNICIPAL nom d'Artur Rissech, cosa Dipulació de Tarragona, que fa suposar que en Lluís COSIa, Josep Ma, PI, del Mercal, 5 Sebaslià Gisperl va lenir cura Romo, Fina Solà, Carme 17240 Llagoslera d'assenyalar el nom de Ferrer, Joaquim Pla Dalmau, Horari: de dilluns a divendres l'aulor, J,M,T, Grau, Narcís Caslells de 10 h, a 13h,