revista de la llengua i la cultura catalanes Número 47 Estiu 2021 La CAL: 25 anys al servei de la llengua catalana
Quim Torra: “La independència no la guanyaran els partits ni les institucions autonòmiques totes soles” revista de la llengua i la cultura catalanes 3
La CAL opina
L´Escletxa Revista trimestral informativa 25 anys. de la llengua i la cultura catalanes. Número 46. Tardor 2020 Llengua, cultura i llibertat!
DIRECTOR: Han passat 25 anys d’aquell Sant Jordi pre situats en el Principat, el català només Jaume Marfany del 1996 en què, impulsada per la societat és la llengua habitual de relació interperso- civil, va néixer la CAL, la Coordinadora nal en un 36,3% i només un 23.7% inicia COORDINADOR: d’Associacions per la Llengua. Eren uns una conversa en català. Si ens centrem en Xavi Tedó anys complicats en què tot just s’iniciava l’àrea metropolitana de Barcelona, les da- la nova Llei de Política Lingüística que, des són encara més desfavorables: només HAN COL.LABORAT EN AQUEST finalment i amb moltes mancances, va ser un 27,5% manifesta tenir el català com a NÚMERO: aprovada el 1998. llengua habitual. Pep Ribas, Blanca Serra, Pere Mayans, David Vila i Jordi Esteban Les dades sociolingüístiques d’aquell any El 2021, des de la CAL, continuem treba- (1996) ens deien que, al Principat, el 95% llant amb els mateixos objectius que ens van CORRECCIÓ de la gent entenia el català; el sabien par- fer néixer: Assolir la normalització de l’ús Margalida Castillo lar un 75,3%, una xifra molt aproximada social del català. Afavorir la cohesió social, els que deien saber-lo llegir (72,4%) i un la interculturalitat i la diversitat a través de DISSENY I MAQUETACIÓ: 45,8% manifestaven que el sabien escriure. la llengua catalana. Difondre la cultura i la Maria Vilarnau Al País Valencià les dades reflectien que llengua catalanes i augmentar la consciència un 82% l’entenia, un 51% el sabia parlar, de pertinença a la nació catalana. REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ un 38% llegir i només un 15% escriure. A I SUBSCRIPCIONS: les Illes les xifres eren respectivament, un I ho fem pensant i actuant sempre en po- C. Olzinelles, 118 89%, 67%, 55% i 26%. sitiu, amb il·lusió, perseverança i humili- 08014 Barcelona tat. Ho fem i ho continuarem fent amb el Tel. 93 4159002 Després de 25 anys les dades han canviat Correllengua, el Xerrem Junts, el Garbells [email protected] substancialment i han experimentat una de Llengua, el Xerrem d’Arreu, el Concurs www.cal.cat millora, en general, pel que fa al domini de microrelats, l’Empentallengua, el Res- de les quatre habilitats lingüístiques per sons...i evidentment amb aquesta revista, Dipòsit Legal: B-19.487-03 part de la població dels Països Catalans. l’Escletxa. El problema principal, però, s’ha situat en L’Escletxa no comparteix l’ús de la llengua, que ha anat disminuint El 1996, el 2021 -i sempre- volem una necessàriament les opinions de les de manera progressiva, sobretot després de llengua viva, una nació lliure i un poble persones col·laboradores; l’opinó de la les immigracions dels anys 2000 al 2009 en que se les faci ben seves. CAL es reflecteix en l’editorial què la població d’origen estranger al Princi- pat va passar de 181.000 a 1.185.000. Més Jaume Marfany Segalés La CAL anima a la reproducció parcial d’un milió de persones. Actualment, i sem- Director de l’Escletxa de la revista, avisant primer i fent-ne constar la procedència
L’escletxa és membre de l’Associació de SUMARI publicacions Periòdiques en Català La CAL opina (APPEC) Pàg 3
CAL Pàg 11 Allò que CAL... Pàg 4-7 25 anys al servei de la VEUS DEL PAÍS llengua catalana Pàg 13-15 Entrevista a Quim Torra Pàg 8-9 25 anys d’una acció social CAL sostinguda de coordinació Pàg 16-19 Xerrem Junts? i associacionisme en favor de la llengua catalana APROFUNDINT Pàg 20-22 Entrevista a Carles Viñas Pàg 10 Un quart de segle per l’ús de la llengua i pels RACÓ DE CULTURA PORTADA: Països Catalans Pàg 23 Concurs de microrelats Cartells Correllengua de diferents anys 4 Estiu 2021
CAL / 25 anys
La CAL: 25 anys al servei de la llengua catalana
El final de la Crida La desaparició de La Crida a la Solidaritat Amb aquestes dues premisses la CAL a la Solidaritat en defensa de la Llengua Catalana, que va començar a caminar i, amb ella, el i la nova Llei de fins aleshores havia estat un referent en la projecte més emblemàtic i participatiu defensa i la reivindicació de la llengua i d’aquests vint-i-cinc anys, el Correllen- Política Lingüística la cultura, juntament amb la tramitació gua. El Correllengua havia de ser i ha van motivar que i discussió parlamentària d’una nova Llei estat la festa més participativa, lúdica i diferents persones de Política Lingüística, que ja s’intuïa pels reivindicativa de la llengua catalana ar- compromeses amb esborranys que es coneixien que seria del reu del territori. A poc a poc viles, po- tot insuficient per salvaguardar el futur bles i ciutats es van anar afegint a aques- la llengua catalana del català, van ser, entre altres, els motius ta celebració. En el decurs dels anys el a través de diferents que van dur un ventall de persones acti- Correllengua ha anat evolucionant i el organitzacions vistes, sensibles envers la cultura i llengua que eren quatre columnes amb noms creessin el mes catalana, pertanyents a petites i diferents propis i diferents recorreguts pel territo- organitzacions, a coordinar-se i crear una ri català, ha esdevingut també una cele- d’abril de 1996, ara nova organització potent que unís esfor- bració que reivindica la llengua catalana fa 25 anys, la CAL, ços en la defensa i promoció de la llengua en el marc d’un homenatge nacional a una entitat que s’ha catalana que abastés el conjunt del terri- figures cabdals que han deixat emprem- convertit en tot un tori. Era el mes d’abril del 1996 que nai- ta a la nostra cultura i llengua nacional xia la Coordinadora d’Associacions per la com Manuel de Pedrolo, Joan Oliver, referent en la lluita Llengua Catalana (CAL). Salvador Espriu, Montserrat Roig, Lola per la normalització del nostre idioma.
Pep Ribas President de la CAL revista de la llengua i la cultura catalanes 5
CAL / 25 anys
La CAL: 25 anys al servei de la llengua catalana
Anglada, Maria Mercè Marçal o Miquel Al voltant del 2010, la CAL incorpora Martí Pol. El Correllengua nous projectes amb perfils diferents, do- nant rellevància a l’aprenentatge de la Una altra fita d’aquests vint-i-cinc anys havia de ser i ha llengua mitjançant nous recursos didàc- han estat els Premis Nacionals Joan Co- estat la festa més tics, per les escoles i per a la gent jove. romines, iniciats al cap de cinc anys del Parlem del ‘Dossier de recursos per les traspàs de l’il·lustre filòleg i que han anat participativa, lúdica escoles’ i l’’Empentallengua’, entre d’al- homenatjant personalitats, associacions i i reivindicativa de tres. empreses que en el seu dia a dia han de- mostrat un compromís exemplar envers la llengua catalana Fer créixer l’ús la nostra cultura. arreu del territori social del català
La CAL ha estat present en quasi totes les Cal fer una menció a part al projecte campanyes referides a la llengua, moltes ‘Xerrem Junts’, d’espais socials de troba- vegades en col·laboració amb iniciatives talà’, ‘No canviïs la llengua’, i ‘Parla Ca- da i conversa en català. Era un fet cons- diverses promogudes per diferents orga- talà’. Els últims anys amb la col·labora- tatat l’existència de moltes persones que nitzacions i àmbits: ‘Ràdio Vic en cata- ció de l’Escola de Escriptura de l’Ateneu volien parlar català, però per diferents là’, ‘Jo també em planto’, ‘Macroconcert Barcelonès organitzem el Concurs de raons –entorn, disponibilitat horària, del rock català al Sant Jordi’, ‘Tu ets la Microrelats amb una variant dirigit als desconeixement, etc.– no podien assis- peça que ens cal’, ‘Volem cinema en ca- nous parlants. tir als cursos reglats que oferia l’admi- nistració. En aquestes circumstàncies la CAL va crear el ‘Projecte Xerrem’, amb el suport de persones voluntàries, dirigit a ciutadans que entenien el català, però que no tenien la suficient fluïdesa per parlar-lo. Una variant d’aquest projecte és el ‘Xerrem d’Arreu’, amb la col·labo- ració de Sants 3 Ràdio, on s’expliquen experiències i vivències de persones pro- cedents d’antigues o noves migracions.
A partir d’aquesta realitat vam constatar que les recents onades migratòries havi- en configurat un nou model en el mosaic lingüístic del país i que l’aprenentatge del català no estava dins de les prioritats de les persones nouvingudes, moltes d’elles en situació de fragilitat social. Ens calia una eina que facilités una doble funció: la de treballar per la cohesió social i al mateix temps posar a l’abast d’aquestes persones elements d’oralitat per l’apre- nentatge de la llengua catalana en l’àm- bit col·loquial. Aquesta eina ha estat el ‘Projecte Junts’. En l’actualitat més de 200 persones voluntàries presten suport a prop de 1.500 nous ciutadans que han manifestat el seu interès a aprendre la llengua comuna del seu país d’acollida. 6 Estiu 2021
CAL / 25 anys
La CAL, com no podia ser d’altra ma- En aquest sentit, ja des de l’inici, la CAL nera, també ha estat present en l’actual va agafar el compromís d’estendre el procés sobiranista. En un país netament En l’actualitat més Correllengua a la Catalunya del Nord, democràtic, treballar per la dinamització de 200 persones on també l’estat francès ha menystingut d’una llengua hauria de ser una tasca i ignorat la llengua d’aquella part de la normal, més enllà de la política. En el voluntàries presten nostra nació. La CAL també ha estat nostre cas, davant un estat repressor de suport a prop de present d’una manera visible al Pacte molts drets fonamentals i lingüístics dels Nacional pel Dret a Decidir, a l’Assem- ciutadans, com és l’ús i l’extensió de la 1.500 nous ciutadans blea Nacional Catalana i a les diferents llengua pròpia, la qual sempre ha estat que han manifestat Taules de Coordinació del procés sobi- menystinguda, repressaliada i a voltes ranista. perseguida, no ha estat possible separar el seu interès a una cosa de l’altra. L’única sortida possi- aprendre la llengua Amb una mirada al futur, la CAL con- ble per la nostra llengua és la de disposar tinuarà el seu treball per la promoció i d’un estat propi que garanteixi i preservi dignificació de la llengua catalana amb aquests drets. una aposta conseqüent per elevar l’auto- revista de la llengua i la cultura catalanes 7
CAL / 25 anys
estima dels catalans per la seva llengua, especial atenció a la població immigra- Projecte Garbells de Llengua, una bona posant en valor la necessitat d’augmen- da, atès el perill d’una oclusió social i eina per vivificar l’idioma. Aquest pro- tar-ne l’ús social, greument amenaçat lingüística d’aquests col·lectius. jecte està dirigit a persones que tot i que en les últimes dècades, teixint xarxes i normalment parlen català, són consci- complicitats amb altres organitzacions i Per últim, un altre aspecte preocupant, ents que cal millorar la capacitat expres- complementant les funcions que ja exe- en què la CAL vol incidir, és la baixa siva i recuperar expressions genuïnes, cuten les administracions -Consorci per qualitat de molts catalanoparlants en actualment afeblides per un entorn de la Normalització Lingüística i Direcció la dicció de la llengua catalana. Per disglòssia amb el seu contacte amb el General de Política Lingüística - amb tal motiu hem endegat darrerament el castellà.
Un espai digital per fer viva la llengua des de casa. Cada setmana.
Lectures, comentaris, informacions, consultes, creació...
Ens ajudes a fer-lo créixer?
[email protected] 8 Estiu 2021
CAL / 25 anys
La CAL: 25 anys d’una acció social sostinguda de coordinació i associacionisme en favor de la llengua catalana
Quan el 1979 Però el fet constatable històricament és Qui ha d’implantar aparegué a la que una part potent de la societat ca- talana va entendre aquella pregunta in- i protegir les lleis de revista Els Marges quietant i va començar a organitzar la el manifest Una resposta en forma d’autoorganització, política lingüística nació sense estat, un autocentrament, arrelament als diferents als Països Catalans poble sense llengua? territoris de la nació i amb l’objectiu clar d’articular i estendre el treball per no té ni capacitat ni hom alertava de la la plena normalització lingüística, cul- voluntat, ni ambició greu deriva cap a tural i nacional. Així s’expliquen movi- la substitució del ments com els Grups de Defensa de la de fer-les complir ni de català pel castellà Llengua (GDL) als anys 80, la Crida a la fer-les avançar enfront Solidaritat als 80-90, i l’abril de 1996, el si no disposava de naixement de la CAL. Tots aquests mo- de la substitució les eines d’un estat viments eren conscients que la Constitu- lingüística subordinada independent. La ció del 78 protegia elements clau com la a favor del castellà reacció entre la classe monarquia, la unitat del Regne d’Espa- nya, i la llengua castellana com l’ única i del francès política catalana, obligatòria amb nom reconegut. embarcada aleshores en el suport a la El català, doncs, apareix constitucional- Constitució del 78, ment innominat,i impossibilitat també va ser de temor i constitucionalment de fer una política hostilitat. Molts conjunta a tots els seus territoris histò- es van afanyar rics, dividit per una frontera que va se- parar catalans del nord i del sud amb a qualificar els igual menysteniment lingüístic, assetjat professors signants per tota mena de polítiques lingüístiques d’apocalíptics, que destinades a sembrar divisions, recels i només feien que malentesos. Les lleis de política lingüís- tica als Països Catalans existeixen però descoratjar la gent, viuen envoltades de manca de poder i es va intentar real, no són autèntiques lleis que s’ha- arraconar les tesis gin de sancionar si s’incompleixen; qui que denunciaven la les ha d’implantar i protegir no tenen ni capacitat ni voluntat, ni ambició de fer- política lingüística les complir ni de fer-les avençar enfront constitucional, de la substitució lingüística subordinada considerant-les a favor del castellà i del francès. exagerades. El naixement de la CAL el 1996 i la seva feina persistent durant 25 anys és una mostra que la via de treball sorgida de la Blanca Serra i Puig societat civil, la via de tirar endavant per revista de la llengua i la cultura catalanes 9
CAL / 25 anys
La CAL: 25 anys d’una acció social sostinguda de coordinació i associacionisme en favor de la llengua catalana
la pròpia voluntat és la que ha fructifi- com dels catalans d’ incorporació recent cat i donat més perspectives de futur a la o llunyana que tenen hàbits lingüístics i llengua catalana i a la normalització del experiències culturals i llaços de tot tipus seu ús, la que ha fet que les lleis lingüís- que poden aportar a la comunitat i su- tiques favorables al català, a l’escola i a mar en català. la societat en general no siguin arrasades pel supremacisme lingüístic del castellà Dels meus records personals en el naixe- i el francès impulsat pels estats. No som ment i progressió de la CAL, valoro espe- els únics, també el portal Vilaweb ha fet cialment el recorregut dels seus principals 25 anys i no és casualitat que coincidei- projectes, juntament amb els correspo- xin en el temps iniciatives diverses que nents instruments organitzatius i partici- de la llengua i els Premis nacionals Joan s’alimenten mútuament. patius: Els Correllengua, que tenen origen Coromines. Tot sostingut bàsicament en l’estudi in situ de la Korrika d’Euskal per un voluntariat de qualitat i dedicat La CAL ha reeixit especialment en un Herria, els projectes Xerrem-Junts, l’Em- a garantir un futur digne per a la nostra treball continuat dirigit a la gent amb pentallengua, la revista L’Escletxa, el llengua. En definitiva, es vol garantir una una mirada comprensiva i inclusiva a Concurs de microrelats, els tallers d’apro- llengua viva en una nació lliure. Per molts tota la comunitat amb la idea de crear fundiment en el coneixement i genuïnitat anys i molts èxits! xarxes afins a tota la nació, generar es- pais de relació social en català i enfortir l’autoestima i el sentiment de pertinença i arrelament a la terra i la cultura cata- lanes tant dels “catalans de tota la vida” 10 Estiu 2021
CAL / 25 anys
LA CAL: un quart de segle per l’ús de la llengua i pels Països Catalans
El meu primer contacte En aquell moment, em vaig adonar de la cació lingüística d’aquest “petit bocí / de amb la CAL es produeix potencialitat d’un acte centrat en l’ús de la terra catalana / que arrancà la tramun- la llengua que, més enllà d’activitats més tana / i enmig de la mar florí”, com ens quasi casualment, quan o menys acadèmiques, de reflexió, volia recordava al principi del segle passat el un grup de joves de fer arribar l’ús de la llengua d’una forma poeta eivissenc Felip Curtoys. lúdica i participativa, mitjançant, com era Capellades, vila de la el cas d’aquesta població de l’Anoia, cer- Durant els primers anys del segle i con- qual soc originari, em caviles pel català. juntament amb un equip de gent real- va proposar de fer, ment incansable, immillorable i amb un Un any després, conjuntament amb altres compromís per la llengua i pels Països conjuntament amb persones de Mataró, ciutat on residia en Catalans inqüestionable (Jordi Estalella, l’incombustible Agustí aquell moment, vam engegar el Corre- Jordi Gibergans, Pere Cardús, Joan Do- llengua del Maresme. Foren uns anys es- mingo, Lluís Anton, Montserrat Pérez i Barrera, una xerrada clatants, en què, any rere any, s’hi anaven de ben segur que me’n deixo molts -per- sobre l’estat de la llengua sumant pobles de tota la comarca i en què doneu-me!...), es va fer una feina d’expan- el nombre de persones i entitats que hi sió de la CAL. catalana als Països participaven no parava de créixer. L’únic Catalans, amb motiu del aspecte negatiu el podria trobar en el fet Són els anys d’implantació del Correllen- Correllengua 1999. que algunes organitzacions polítiques gua a la Franja, a la Catalunya Nord i, fins (d’obediència clarament independentista) i tot, a Andorra. Són els anys en què co- van voler “controlar” aquest acte lúdic i mencen els Premis Joan Coromines i les reivindicatiu, i que altres partits (d’obedi- magnífiques diades de llengua i cultura ència clarament espanyola) van fer el pos- dels Països Catalans, conegudes com a sible per obviar-lo (incloent-hi el partit Culturaviva. Grans records, grans mo- que governava a l’Ajuntament). ments, un bell redescobriment de la gent d’aquest país, entès en la seva totalitat: de L’èxit de la iniciativa, i gràcies a contac- Salses a Guardamar, de Fraga a l’Alguer. tes familiars, em va animar a expandir el Correllengua a Eivissa, on es convertí en Gràcies CAL per tot el que m’has donat (i una de les dates assenyalades de reivindi- continues donant-me!).
Pere Mayans Exmembre del Secretariat Nacional de la CAL revista de la llengua i la cultura catalanes 11
CAL / 25 anys
Allò que CAL...
Un dia de primavera de Perquè uns dies més tard em van trucar fa una pila d’anys era per si volia incorporar-me a la comis- sió d’organització del Correllengua que La CAL ha tingut al parc de la Ciutadella s’estava creant a Sabadell. I jo, com us de Barcelona quan podeu imaginar, vaig dir que sí. Aquella un compromís també vaig veure, en un racó, resposta gairebé inconscient, fruit d’una polític conscient passió per la llengua que em venia de una parada que em va temps immemorials (immemorials per a que només la cridar l’atenció. “Som mi, vull dir), va ser l’inici d’un llarg peri- independència pot ple que va començar amb el Correllen- la CAL, la Coordinadora gua a la meva ciutat, va continuar amb garantir la plena d’Associacions per la la creació d’un nucli local de l’entitat i, normalitat del català al cap d’uns anys, em va dur a ser porta- Llengua catalana”, em veu nacional i president d’una CAL que van dir, en veure-m’hi era una de les entitats de referència en interessat. “I treballem la lluita pel català. Tot un honor, no en tingueu cap dubte. Però, feta aquesta in- I així, pas a pas, la CAL es va anar fent per aconseguir que el troducció personalíssima, què ha repre- un lloc. I no només en el terreny lingüís- català sigui una llengua sentat exactament la CAL, per al país? tic sinó, a voltes, també en el polític. I és que, ens agradi o no, la minoració del plenament normal”. En La CAL ha estat una d’aquelles entitats català és fruit d’una determinada situa- aquell moment no ho imprescindibles, entitats que han apa- ció política que, ai las, arrosseguem des de fa més de 300 anys. Així, a ran del de- sabia, però emplenar la regut en un moment concret i que han desenvolupat una tasca crucial en el llarg bat sobre els nous estatuts d’autonomia, butlleta que em van donar camí vers l’anhelada normalitat del català. l’entitat no va dubtar a posicionar-s’hi em canviaria la vida. Feia poc més d’una dècada de l’aprova- en contra, entenent que només la inde- ció de la llei de normalització lingüística pendència política pot garantir la plena i, tanmateix, el text ja es mostrava clara- normalitat del català. I, no cal dir-ho, ment insuficient. Calia fer alguna cosa quan va començar el procés indepen- més, calia reprendre l’activisme de carrer dentista al Principat, la CAL va incorpo- que havia dut a terme la Crida durant rar-se al conjunt d’entitats de la societat els anys 80. I la CAL (perquè CALia!) va civil que treballaven per a la celebració decidir agafar el relleu. Veient l’impacte del referèndum. Compromís lingüístic, que el Correllengua estava tenint a Ma- doncs, i polític. llorca i al País Valencià, la nova entitat va adoptar el compromís de dur la iniciativa I sí, enguany en celebrem els 25 anys. 25 a la resta de Països Catalans. Vertebrar el anys d’inconformisme, de denúncia, de territori i celebrar la catalanitat de mane- lluita, de reivindicació. 25 anys defugint ra festiva i sense complexos arreu del país tant els discursos pessimistes com els era una molt bona manera de fer sentir la cofoïstes. 25 anys cridant ben fort que reivindicació lingüística al carrer. I tenir sí, que vinguem d’on vinguem, pensem una presència normal al carrer era, justa- com pensem, tenim una llengua que ens ment, el que necessitava (i necessita!) el fa ser qui som, la nostra aportació a la català. El Correllengua, centrat a la tar- diversitat global, la nostra manera única dor, va anar acompanyat de moltes altres i genuïna de veure el món. Així, defensar David Vila i Ros iniciatives que s’anaven impulsant durant la llengua és, també, defensar la humani- Escriptor, dinamitzador l’any, algunes de proactives, d’altres com tat, allò que ens fa humans. I qui no vol lingüístic i llenguaferit a resposta a l’enèsima agressió lingüística. un món més humà i més lliure? 12 Estiu 2021
Veus del país / Entrevista a Quim Torra
Quim Torra: “La independència no la guanyaran els partits ni les institucions autonòmiques totes soles”
L’expresident de la El meu agraïment personal i el de tot el la salut de tothom. I més a títol personal Generalitat, Quim Torra, Secretariat Nacional de la Coordinadora i emocional, m’agradaria que es tingués d’Associacions per la Llengua (CAL) per en compte que sempre vaig actuar amb aborda en aquesta tota la feina feta pel país. I, evidentment, honestedat i sense ambició personal, entrevista el seu pas per per dedicar un temps a respondre aques- sinó col·lectiva, de país. tes preguntes per a la revista l’Escletxa la Generalitat amb la que commemora els 25 anys de la CAL Enyora alguna cosa dels crisi per la pandèmia i seus anys com a president Com es troba en aquesta de la Generalitat? la resolució del conflicte nova etapa a Girona? polític entre Catalunya Enyoro els espais del Palau de la Ge- i Espanya com les grans Com bé dieu, és una etapa nova. I com neralitat. Sóc un apassionat de la his- qualsevol etapa nova cal encarar-la amb tòria i de la memòria del nostre poble. carpetes que ha hagut energia i ganes d’abastar nous desafia- I viure i treballar en aquell espai era un d’afrontar. Durant la ments i concebre adequadament quina privilegi que ara recordo amb una certa és l’aportació que puc fer ara des de la enyorança. conversa, Torra deixa clar nova posició d’expresident. I crec que que cal reactivar el carrer ara puc dedicar-me a fer un retorn a la Com valora l’acord de govern entre JxCat i ERC? per tornar a impulsar el ciutadania del suport rebut en forma d’implicació i dinamització de projectes procés independentista. de caràcter cultural, lingüístic, de defen- No em pertoca fer valoracions d’un go- sa del patrimoni rural, en la preservació vern acabat de constituir i que encara no de l’entorn natural, així com les lluites ha mostrat una direcció clara de cap a pels drets civils del poble de Catalunya. on ens vol portar. Només espero que ens ajudi a avançar clarament per fer valdre Què és el que més valora el fet d’haver superat el 50% del vot in- del seu període com a dependentista. president de la Generalitat?
Sempre he dit, i no pas com una manera de quedar bé, sinó perquè és la realitat, La clau per avançar que on m’he sentit més bé és al costat de és que la ciutadania, la gent. Els millors moments del meu dia a dia com a president eren aquells que amb la societat civil dedicava a visitar projectes i iniciatives organitzada, torni de la societat civil arreu del país. Les re- unions, els actes formals i tot això que a empènyer com va toca fer com a president no eren els meus fer els anys previs al moments predilectes. Jo valoro aquests moments. Si la pregunta és, què crec que 2017. El moviment de valora més la ciutadania del meu pas per base no ha d’esperar la presidència, suposo que quedarà el re- cord el moment més greu de la pandè- instruccions dels Jaume Marfany mia i del fet que fes tot el que estava al polítics ni dels partits Director de l’Escletxa meu abast (i més) per a preservar la vida i revista de la llengua i la cultura catalanes 13
Veus del país / Entrevista a Quim Torra
Quim Torra: “La independència no la guanyaran els partits ni les institucions autonòmiques totes soles”
La desunió i els continus partits ni les institucions autonòmiques Continua pensant que retrets entre partits fan que totes soles. Que la clau per avançar és que “un dels obstacles per a el moviment independentista la ciutadania, amb la societat civil orga- assolir la independència es trobi, d’una banda, nitzada, torni a empènyer com va fer els és l’autonomia?” cada vegada més indignat anys previs al 2017. El moviment de base i, de l’altra desencisat. no ha d’esperar instruccions dels polítics Em sembla una evidència. Les como- Aquest estat d’ànim, ni dels partits. L’apoderament de la gent, ditats i la continuïtat de les estructures pot afectar greument al per exemple, pot ser participar de manera autonòmiques són un dels principals procés d’independència? massiva en el Debat Constituent, ara que obstacles de l’avenç independentista. La ha obert la fase participativa. Cal recuperar independència posa en risc la continuï- El que cal és que tothom sigui conscient l’esperit previ a l’octubre del 2017 amb una tat ininterrompuda de les institucions. Ja que la independència no la guanyaran els societat civil i una ciutadania apoderada. es va veure amb el 155. I sovint és des de 14 Estiu 2021
Veus del país / Entrevista a Quim Torra
les entranyes de l’autonomia on es posa Parlem de llengua. Les dades La repressió s’ha de fer el fre per a l’assumpció de riscos impres- ens diuen que el català va cindibles. L’autonomia és filla de la le- perdent posicions. Cada servir com una palanca galitat espanyola. I això, per si sol, ja té vegada hi ha més gent que de creixement i reper- unes limitacions que l’independentisme sap la llengua, però l’ús ha de saltar si vol realment construir la baixa de manera progressiva cussió internacional. República lliure i democràtica. i constant. Què n’opina de Si ens fa por i aconse- l’emergència lingüística Presos polítics, exiliats, que viu la llengua? Què gueix el seu efecte, no més de 3.000 encausats... podem fer els parlants per hi ha final possible Veu algun final a revertir la situació de caire aquesta repressió? negatiu que estem patint? gència és evident, com si fos una glacera que es va desfent per les vores, hauríem Només tindrà final si el posem nosaltres. No fa gaire que des de l’Oficina vam de ser més conscients de com s’ha esvaït D’entrada, cal inutilitzar la repressió organitzar una taula rodona per parlar la presència de la llengua aquests darrers amb una clau de judo. És a dir, la repres- d’aquest tema amb persones expertes 50 anys en poblacions com Alacant o sió s’ha de fer servir com una palanca de (si teniu interès en mirar-la, la trobareu Perpinyà, per estar alerta i frenar aquesta creixement i repercussió internacional. al Canal de YouTube ‘President Quim substitució lingüística. Si ens fa por i aconsegueix el seu efecte, Torra’). És evident que cal que tothom no hi ha final possible. L’estat espanyol reaccioni amb més lleialtat lingüística; Aquest any ha publicat té una llarga història de repressió que sap les persones a títol individual per la seva “Les hores greus. El dietari com activar i fer servir contra la dissi- banda, i les institucions per l’altra, fent de Canonges” Què el dència. Per altra banda, l’única manera complir les lleis i fent polítiques que va impulsar a expressar de posar fi definitivament a la repressió siguin més eficaces en la defensa i la els seus sentiments i és amb la independència. promoció de l’ús de la llengua. L’emer- reflexions en un llibre? revista de la llengua i la cultura catalanes 15
Veus del país / Entrevista a Quim Torra
Hauríem de ser més conscients de com s’ha esvaït la presència de la llengua aquests darrers 50 anys en poblacions com Alacant o Perpinyà, per estar alerta i frenar aquesta substitució lingüística
s’ha inscrit aquesta mateixa setmana. La llengua és a les nostres mans. De nosaltres depèn que els nostres fills i néts la preservin. És responsabilitat dels catalans mantenir aquest element de riquesa i diversitat mundial. I com que ja sabeu que tinc una estima es- De fet, no és un llibre, sinó que és un Voldria expressar-los un immens pecial pel mestre Pompeu Fabra, de- dietari personal. Vaig tenir la necessitat agraïment per la feina feta al llarg manar-vos que no abandoneu mai ni d’escriure per mi mateix quan vaig ser d’aquests 25 anys. Dirigit a totes les la tasca ni l’esperança. Gràcies per la conscient de la monstruositat que ens persones que hi han participat, des feina que heu fet i tota la que fareu queia a sobre. Vaig ser conscient ben del primer fundador a l’últim soci que d’ara endavant. aviat que ens trobàvem davant d’una gran catàstrofe i em va semblar que la meva responsabilitat com a president de Catalunya era deixar constància d’allò que fèiem i deixàvem de fer. I afegir-hi un element personal testimonial. Al cap d’un any, vaig decidir de publicar-lo per compartir un testimoni que em sembla que és un deure amb una ciutadania col- pejada per la pandèmia. Ho he fet com un deure de transparència amb la ciuta- dania. I animo als protagonistes que han assumit responsabilitats a explicar-se sempre que sigui possible.
Per acabar l’entrevista, enguany, la CAL compleix 25 anys. Què li diria a tota la gent que forma l’entitat, al secretariat nacional i a tots els associats i col·laboradors? 16 Estiu 2021
Veus del país / Entrevista a Quim Torra
Veïns i veïnes, els nous parlants de català ens necessiten
Des de l’any 2008, El projecte Xerrem Junts es construeix a partir d’una dada i d’uns convenciments previs la CAL té engegat el 0. Hi ha bosses de desconeixement del català. projecte Xerrem Junts Segons dades de l’EULP 2018, el 49% de la població nascuda a l’estranger no de conversa en grup, sap parlar català.
portada per gent 1. Hi ha voluntat de parlar-lo. voluntària que conviu Molta gent adulta desitjaria saber parlar català per múltiples raons: relacions familiars o d’amistat, oportunitats de feina, inclusió en entorns de catalanitat setmana rere setmana sociocultural, sentit de pertinença, etc. amb gent que encara no entén català, que 2. Hi ha maneres cíviques, no acadèmiques, de donar resposta al desig. És possible i gens difícil que gent no professional ajudi amb eficàcia a estrenar-se encara no el parla o en català a persones que encara no el parlen i fins i tot a descobrir-lo a persones que troba que no és que el desconeixen.
prou àgil quan ho 3. Hi ha espais idonis per fer-ho. fa. I aquestes són les Són innombrables les entitats socials —i organismes administratius— que podri- reflexions que volem en ser amfitriones d’espais de col·loquialitat catalana portats per gent voluntària no professional. comunicar-vos, arran del fet que l’entitat 4. Hi ha gent voluntària a punt. Som un país ple de gent disposada a donar una part del temps per solidaritzar-se compleix 25 anys amb més gent. d’existència.
Jordi Esteban revista de la llengua i la cultura catalanes 17
CAL / Xerrem Junts
Parteix de fonaments sòlids na, tot mostrant-li models senzills i eficients. Amb qui encara no la parla amb prou agilitat apliquem 1. Conversar col·loquialment és compartir humanitat estratègies d’intensitat interlocutora. Els humans som sentiment, percepció, memòria, exper- Per a cada perfil la CAL ha creat materials a compartir tesa i intel·ligència1; facultats i registres que activem quan per guies i nous parlants, obtinguts de múltiples experi- tot parlant col·loquialment expressem el que sentim, des- ències exitoses fetes per gent i col·lectius que hi han posat crivim el que coneixem, narrem el que recordem, expli- fil a l’agulla. quem el que sabem fer i opinem. La conversa és l’activitat més important que acosta els humans. La necessitem en 4. Apropiar-se d’una segona llengua comporta tres factors un món cada cop més divers. Com afirmen els experts, perquè algú es faci seva una llengua, cal sumar al factor lingüístic el psicològic i el so- 2. La conversa col·loquial guiada pot graduar la complexitat cial2: aprendre-la, gaudir de l’experiència i trobar entorns del discurs parlat. d’ús. El projecte de la CAL pretén incidir en aquest triple En etapes inicials se cenyeix als patrons de conversa més marc d’adquisició. senzilla, expressiva i descriptiva. En etapes de domini mitjà les converses inclouen també la capacitat de narrar. Es planteja objectius a assolir En etapes avançades, ens podem moure en tots els pa- trons, incloent-hi l’assessor i l’argumentatiu. 1. Lingüístics Col·laborar, des del veïnatge, amb els nous parlants per- 3. Una metodologia per a cada perfil de competència què assoleixin graus més alts d’adquisició lingüística oral Amb qui no entén una llengua apliquem estratègies de i es motivin per iniciar aprenentatges de plenitud com- descoberta que li donin eines germinals. petencial. Amb qui encara no la parla apliquem estratègies d’estre-
1 Tipotext. Una tipologia de textos de no ficció. Rosa Artigas et alii. Obra que aprofundeix en aquests cinc patrons discursius bàsics de tota comunicació. 2 Conceptualització de la voluntat de comunicar en una L2. Peter D. Macintyre et alii. Una tesi aportada per diverses universitats del Canadà i el Regne Unit que analitza les variables lingüístiques, comunicatives i psicosocials que poden afectar la ‘voluntat de comunicar.’ 18 Estiu 2021
CAL / Xerrem Junts
2. Socials pot crear interès i ser idoni en la tasca setmanal de fer de Afavorir la trobada estable de persones del mateix poble les sessions unes trobades humanament enriquidores i lin- o barri i l’acostament dels nous parlants a les entitats de güísticament rendibles. l’entorn. 2. Participatiu 3. Culturals i interculturals Respon a les propostes dinamitzadores de la CAL sobre la Donar a conèixer la cultura catalana, promoure la con- conducció i desenvolupament dels grups de conversa: tro- versa respectuosa i empàtica amb les diferents cultures bades locals o en línia, concursos de microrelats, sessions presents als grups i evitar discriminacions per qualsevol de lectura fàcil, actes poètics interculturals, etc. motiu. 3. Eficient 4. Nacionals Aplica la metodologia de cada perfil amb adaptació al ta- Donar referències del país petit (barri, poble) i del gran rannà propi i a les condicions i característiques dels parti- (patrimoni i cultura de Catalunya) de manera que el co- cipants dels grups. neixement del nostre entorn acreixi el desig i la conscièn- cia de pertinença. Presenta un recull de dades 2011-2021
5. Individuals 1. Espais acollidors de conversa que han iniciat grups Fer que l’experiència de comunicació exitosa, rica i con- Biblioteques (35). Escoles (58). Associacions de veïns (13). tinuada sigui un factor de superació de solituds i baixes Entitats religioses (15). Centres socials o cívics (27). Altres autoestimes, si és el cas. (182)
Empra recursos... 2. Grups constituïts 2011: 64 / 2012: 74 / 2013: 76 / 2014: 98 / 2015: 161 1. Personals / 2016: 159 / 2017: 162 / 2018: 175 / 2019: 212 / 2020: Disposa d’un personal laboral reduït, que no va més en- 190. Una mitjana de 137 grups/any llà de les dues jornades i mitja, d’un centenar i mig de persones voluntàries que condueixen grups i de la coope- 3. Guies de conversa actius ració de persones responsables d’un centenar d’entitats i 2011: 119 / 2012: 149 / 2013: 170 / 2014: 182 / 2015: organismes que possibiliten dur a terme el projecte a les 247 / 2016: 271 / 2017: 214 / 2018: 213 / 2019: 235 / pròpies seus. 2020: 184. Una mitjana de 198 guies/any
2. Econòmics 4. Persones ateses Som una entitat amb pocs recursos propis que depèn 2011: 300 / 2012: 550 / 2013: 900 / 2014: 1.100 / 2015: molt, any rere any, de les subvencions de l’administració, 1.500 / 2016: 1.300 / 2017: 1.500 / 2018: 1.800 / 2019: cosa que dona al projecte un caire de provisionalitat i 1.900 / 2020: 1.300. Una mitjana de 1.215 persones/any limitació extensiva.
3. Materials Finalment, conclou que el projecte Xerrem Junts és... S’ha fet un extens desenvolupament de materials corres- ponents als tres perfils esmentats, s’han posat a l’abast de 1. Potent guies i de nous parlants i se n’ha elaborat una adaptació Tot i els peus de fang de qui l’impulsa si atenem als recur- per compartir-los en línia. sos personals i econòmics, el projecte ha demostrat durant aquests anys que és una bona resposta a necessitats de la 4. Formatius població adulta pel que fa a llengua, cohesió social, diàleg La CAL ofereix als nous guies formació i acompanyament intercultural i consciència de país. inicial i organitza trobades en línia o locals per posar en comú les experiències i dotar el voluntariat de més eines. 2. Actual Els experts en sociolingüística insisteixen en la urgència de reforç, consolidació i/o creació d’espais socials de catala- Compta amb un voluntariat... nitat arreu del territori: malauradament es van diluint els punts de trobada natural en català com ara patis d’escola, 1. Ben disposat places, associacions, festes, trobades... Cada persona voluntària posa de la seva part tot allò que revista de la llengua i la cultura catalanes 19
CAL / Xerrem Junts
3. Generalitzable Que el coneixement del projecte pugui servir de suport Xerrem Junts és un projecte que encaixa en la majoria de a les tasques que ja duen a terme i, si es donen les con- col·lectius del país perquè en reforça els objectius, no té dicions, siguin un esperó per crear-ne de semblants en la costos remarcables i sedueix a qui s’hi introdueix. La CAL pròpia seu i dins l’àrea d’influència. treballa per aconseguir una edició pública dels materials que sigui a l’abast de tothom 3. Als organismes formatius Escoles d’adults, escoles d’infantil, primària i secundària, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, I fa una crida... etc. Que puguem estar en contacte amb freqüència atès que 1. A les administracions locals, a les diputacions i a la Generalitat l’extensió social del projecte servirà, d’una banda, d’al- Que comparteixin amb la CAL el convenciment de la çaprem perquè els nous parlants facin el pas d’engegar viabilitat d’iniciatives d’impuls del català en etapes inici- l’aprenentatge complet de la llengua, i de l’altra, de com- als d’adquisició oral portades per veïns i veïnes de barris plement per a l’alumnat que necessita entorns socials per i pobles i les impulsin en les àrees educatives, culturals i practicar-la. socials. El projecte Xerrem Junts es pot convertir fàcilment en un programa general de voluntariat per la llengua en les 4. A la gent de barris i pobles que parla català etapes anteriors a les parelles lingüístiques. Que s’animi a donar una petita part del seu temps per ser palanca de llançament a la parla del català, amfitriona 2. A les entitats socials de tota mena d’espais de trobada i impulsora d’un diàleg enriquidor Associacions de famílies d’alumnes, biblioteques, associa- entre diversos. cions de veïns, sindicats, associacions d’assistència social, col·lectius d’acolliment, ateneus, centres socials, grups de Som a la vostra disposició per atendre cultura popular, etc. els vostres suggeriments. 20 Estiu 2021
Aprofundint
Carles Viñas: “Sense el PSAN l’evolució de l’independentisme hauria estat segurament ben diferent”
El professor d’Història contemporània a la UB, Carles Viñas, ha coordinat ‘Història de l’Esquerra Independentista’, un llibre que defineix com a “panoràmic” perquè explica l’evolució d’aquest moviment però també quina ha estat la seva rellevància i incidència política des que es va crear fa 50 anys. Viñas avisa que Com sorgeix la idea de del segle XX. No és un fer aquest llibre i quina fenomen actual com aquesta publicació “no és la seva finalitat? alguns volen fer creure. pretén ser una obra definitiva” sinó “una El projecte es planteja al voltant de l’any És evident que no és així, només cal re- 2016 en vistes al cinquantè aniversari de visar la cronologia d’ençà la creació, per aportació que esperoni la fundació del PSAN el 2019. Mig segle exemple, a inicis dels anys vint d’Estat futures recerques de vida vam creure que era un període Català, la concreció posterior del Front prou rellevant per abordar-lo amb la idea Nacional de Catalunya a la dècada dels perquè encara hi ha de publicar una obra panoràmica sobre quaranta o la fundació del Partit Socia- massa llacunes” en l’evolució de l’Esquerra Independentista lista d’Alliberament Nacional dels Països i per conèixer quina ha estat la seva relle- Catalans a les darreries dels anys seixan- la memòria històrica vància i incidència política i social en les ta. Tres formacions cabdals en la història més recent de darreres cinc dècades. El llibre no pretén de l’independentisme. Però no serà fins l’independentisme. ser una obra definitiva, ans al contrari, a l’adveniment del PSAN el 1969 quan la voluntat del projecte és que esdevin- aquest independentisme afegirà, tret de gui una aportació que esperoni futures precedents com el Partit Català Proletari recerques sobre els temes que tracten els liderat per Jaume Compte dels anys tren- diversos capítols. Malauradament, enca- ta,el pòsit marxista que esdevindrà d’ales- ra hi ha massa llacunes en la nostra me- hores ençà un dels eixos referencials de mòria històrica més recent que cal seguir l’anomenada Esquerra Independentista. omplint. Quina és la importància L’independentisme neix del PSAN, l’embrió de la Xavi Tedó a finals del XIX i principis Esquerra Independentista? revista de la llengua i la cultura catalanes 21
Aprofundint
Carles Viñas: “Sense el PSAN l’evolució de l’independentisme hauria estat segurament ben diferent”
Sí que n’hi hauria, perquè el separatis- El suport a la lluita me és previ al sorgiment del PSAN. El L’aposta ferma de armada va aprofundir en que també sembla clar és que sense el la seva marginalitat? PSAN l’evolució de l’independentisme la majoria de forces hauria estat segurament ben diferent. opositores per la Es pot analitzar en dues variables. D’una En aquest sentit tot plegat evidencià banda va esdevenir una pràctica que va com un moviment polític d’àmbit local reforma política, permetre a l’independentisme, aleshores no pot aïllar-se del context sociopolític amb els anhels extraparlamentari, mantenir una cer- global. En el cas del PSAN, la Guerra ta visibilitat pública, mediàtica i social, Freda, la descolonització o el Maig del d’assolir quotes de i per l’altra, és evident que va ser una 68 foren elements determinants que in- poder de rerefons, pràctica que bona part de la ciutadania cidiren en la seva gestació. Per tant, el va refusar. Sembla obvi que els objectius PSAN és fill d’un període històric con- van determinar la polítics que es van plantejar els diversos cret que no podem dissociar si volem marginalitat política grups armats que existiren no es van as- comprendre i analitzar la seva creació i solir. En canvi, van complir amb aquesta trajectòria posterior. En aquest sentit, la de l’independentisme vessant resistencialista i combativa ne- importància del PSAN rau a ben segur cessària segurament per cohesionar in- en l’explicitació de tres eixos polítics que ternament el moviment. considerà irrenunciables i han perdurat en l’Esquerra Independentista des de lla- d’assolir quotes de poder de rerefons, Per què Terra Lliure (TL) vors: l’objectiu polític en clau nacional van determinar la marginalitat políti- no va comptar amb un (independència), la fita política en clau ca de l’independentisme. L’anomenada mínim suport social? social (socialisme) i l’àmbit territorial de Transició, en aquest sentit, va marcar l’independentisme (Països Catalans). l’inici d’una mena de travessa pel desert Segurament per la pròpia realitat d’un de l’independentisme de la que va tractar independentisme en construcció, que El PSAN, que va patir tres de refer-se, per exemple, amb la creació no comptava amb un suport social prou escissions, va quedar relegat del Moviment de Defensa de la Terra a rellevant. Tampoc podem obviar la força a l’ostracisme durant la mitjans dels anys vuitanta. d’un autonomisme pactista que pretenia Transició per oposar-se a la Constitució o a l’Estatut a diferència de les forces independentistes basques o gallegues. L’independentisme era encara massa minoritari a Catalunya on la centralitat era el catalanisme?
Sembla una evidència que a l’indepen- dentisme li va mancar múscul en aquell període històric que fou determinant. La correlació de forces va acabar sent ad- versa als plantejaments rupturistes que, com altres forces d’esquerres, plantejava l’independentisme. A més, l’aposta fer- ma de la majoria de forces opositores per la reforma política, amb els anhels 22 Estiu 2021
Aprofundint
monopolitzar el nacionalisme i aconse- Si més no és un dels que manté un ma- guia competències i petits guanys que El gran repte de jor recorregut en el temps, i això vists Joan Ayarte i Montserrat Serra impedien l’emergència d’una alternativa la CUP és el de aquests darrers cinquanta anys és tota nítidament independentista que desafiés una fita atès que un dels elements que mantenir una certa l’Estat. ha caracteritzat aquest mig segle d’his- guanyen el Concurs de Microrelats 2021 correlació de forces tòria de l’Esquerra Independentista ha L’operació d’ERC comandada estat justament les escissions. per Àngel Colom per que impedeixi que la integrar dirigents de l’MDT política institucional La disponibilitat ara i TL al partit i l’Operació de la CUP a assumir Garzón deixen tocat de no provoqui una certa responsabilitats de Govern o mort aquest moviment? desconnexió amb la presentar batalla al Congrés enterra definitivament els La pèrdua de militància va comportar un realitat dels carrers recels a les institucions cert declivi, però alhora va acabar possibi- supramunicipals? litant també l’aparició de noves propos- tes dinamitzadores. També va clarificar Sembla que aquest és un debat superat, l’escenari, amb ERC apostant clarament L’Esquerra Independentista ha evoluci- em refereixo el de la presència a les ins- per esdevenir el pal de paller de l’indepen- onat, ha superat diversos entrebancs, i, titucions o almenys ho és pel que fa a les dentisme que plantejava l’embat en l’àm- en certa mesura, crec que ha madurat eleccions al Parlament. Joan Fuster deia: bit electoral i institucional i una Esquerra políticament tot i que encara està en “La política la fas o te la fan”, i en això Independentista en procés, podríem dir procés de construcció. És evident que està la CUP. Caldrà però veure com con- fins i tot, de refundació. dins l’Esquerra Independentista hi ha juga la política a les institucions amb el diverses visions i corrents, a nivell estra- paper de dinamitzadora de mobilitza- Les divergències que van tègic per exemple, però crec que és sa i cions als carrers. Aquest és el veritable sorgir en l’MDT i que enriquidor l’existència de debat intern, repte entenc, el de mantenir una certa van desembocar en una malgrat els inconvenients que això pot correlació de forces que impedeixi, per escissió es mantenen avui suposar a l’hora de prendre decisions exemple, que la política institucional no dia representades per amb urgència per exemple. provoqui una certa desconnexió amb la Endavant i Poble Lliure? realitat dels carrers. La CUP, en qualsevol cas, Entenc que son períodes i moments ha estat l’únic intent A què atribueixes el poc dispars, el context també és diferent. reeixit d’unir l’EI? arrelament de l’EI a la resta de Països Catalans si no hi ha cap partit pròpiament independentista a les institucions?
Entenc que obeeix als diversos contexts sociopolítics dels respectius territoris, com també a la forta oposició amb que van topar les seves propostes polítiques (sobretot per part del blaverisme i la dreta conservadora al País Valencià, el gonellisme anticatalanista balear i el centralisme característic de l’Estat fran- cès a Catalunya Nord). També podríem afegir mancances estratègiques i, fins i tot, el fet que el marc territorial que propugnà en el seu moment el PSAN i assumeix l’Esquerra Independentista no l’hagi incorporat realment al seu imagi- nari part de la militància i el moviment independentista. revista de la llengua i la cultura catalanes 23
Racó de cultura
Joan Ayarte i Montserrat Serra guanyen el Concurs de Microrelats 2021
El passat 20 de maig En l’edició d’enguany s’han rebut, en total, 71 candidatures, amb 46 treballs elaborats la CAL va fer públic els per dones i 25, per homes. D’aquests relats, 61 pertanyen a la Categoria Oberta i 10 a la Categoria Xerrem. guanyadors del Concurs de Microrelats de 2021. A Pel que fa a la Categoria Oberta, la majoria de relats provenen del Principat, concreta- ment, d’aquestes comarques: Alt Penedès, Bages, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llo- continuació podeu veure bregat, Barcelonès, El Lluçanès, Garraf, Gironès, La Garrotxa, Maresme, Osona, Pallars la relació de guanyadors Jussà, Solsonès, Tarragonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
per modalitats en un Categoria Oberta certamen que no va passar per alt els 25 anys Lema: “Llengua i resiliència” de l’entitat. 1r premi: Com el seu pare, de Joan Ayarte Garcías (Barcelona) 2n premi: Arròs i sorra, de Xavi Carpena i Vilella (Centelles) 3r premi: Flânerie, d’Estel Caballé Costa (Torroella de Montgrí)
Categoria Xerrem
Lema: El relat havia de fer referència al número vint-i-cinc, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la CAL.
1r premi: Por d’infantesa, de Montserrat Serra Noé (grup Xerrem del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc) 2n premi: Mare Nostrum, d’Ana de la Arena (Grup Xerrem Biblioteca Vapor Badia, Sabadell) 3r premi: La vint-i-cinquena hora, de Pierre Poncy (grup Xerrem del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc)
A més a més, també hi ha hagut dues participacions d’altres punts del domini lingüístic català: les Illes Balears i l’Alguer. Igualment, aquest any també han arribat relats de Lugo i de Marburg (Alemanya). Així mateix és rellevant la presència de membres de Casals Catalans a l’exterior –integrants de grups Xerrem virtuals creats, justament, arran de la pandèmia–, que han presentat els seus textos a la categoria Xerrem. En total, hi ha hagut 4 grups que han participant en aquesta categoria: • el grup Xerrem de l’Escola Josep Ventalló (Terrassa) • el grup Xerrem de la Biblioteca Vapor Badia (Sabadell) • el grup Xerrem del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc (França) • el grup Xerrem del Casal Català de La Plata (Argentina)
X.T. Des d’aquí podeu accedir als relats guanyadors i a l’audiovisual de cloenda del certamen