Dossier

El Pla de , una cruïlla de camins Aproximació a l’estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals

Joan Rovira Merino - Josep Salvans Macià - Joan Soler Gironès

Històricament, i la seva conurbació han estat un gran nus viari. Dins un entramat de camins amb múltiples funcions, trobem vies pecuàries seculars, que aprofitaven les infraestructures que tenia la ciutat per salvar els rius i rieres que la voregen. Els ponts han estat un element transcendental pels desplaçaments estacionals del bestiar.

Els orígens dels camins ramaders

Fa aproximadament uns 13.000 anys que Europa va viure el darrer episodi fred dins l’últim episodi gla- Ramada de cal Jan Pastor, a les afores de Manresa. (Arxiu -Rovira) ciar o de Würm. Aquesta glaciació va abastar tot el continent, exceptuant Andalusia i l’Algarve portuguès. Això va provocar que bona part de la fauna quedés arraconada en aquesta franja xoca amb la dinàmica climàtica pe- l’altre a través de collades. També, a territorial. ninsular, que condiciona el creixe- vegades, ressegueixen els fons de les Quan el glaç s’anava retirant, ment vegetatiu. Per tal de fer front a valls, evitant traspassar els cursos flu- aquests animals, a conseqüència dels aquesta realitat, les diferents poblaci- vials. Però, pel trànsit d’animals, no estiatges de la mediterrània, es van ons humanes imiten l’estratègia em- sempre és possible eludir els cursos anar desplaçant cap al nord a cercar prant els carreranys que la fauna un- fluvials per seguir la lògica del camí pastura tendra, bo i retornant periò- gulada havia traçat, donant vida i for- carener. Això implica que els rius, ri- dicament cap al sud amb l’arribada ma al què avui en dia es coneix com eres i torrents s’haguessin de passar de l’hivern. Aquestes migracions esta- a transhumància1 i transtermitància.2 a gual, amb la dificultat i perillositat cionals d’animals salvatges, amb les Normalment, aquests ancestrals que això comportava. anades i tornades, van perfilar un traç corredors pecuaris tenen una direc- Aquesta teoria ens porta a pensar viari. Més tard, en el neolític, l’ésser cionalitat rectilínia, evitant marrades que les vies pecuàries podrien ser de humà va fer avenços de tota mena, i desnivells innecessaris. Majoritàri- les poques xarxes de comunicació en entre ells la domesticació d’ungulats ament, el pas és pels careners dels el traçat de les quals la mà de l’home salvatges. Aquest tret evolutiu, però, serrats, que es van enllaçant un rere no hi ha intervingut o hi ha intervin-

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 5 gut poc, tant pel que fa a la trajectò- ria com a la ubicació. Això s’explica Avinyó perquè, en molts casos, el propi rumb dels animals els fa trescar pels indrets més inhòspits i esquerps del territori. És de suposar que aquell reculat pas es va mantenir inalterable fins que l’ésser humà va tenir la capacitat de bastir ponts. Aquesta nova habili- tat va comportar que molts d’aquells camins canviessin de curs per cercar Artés la comoditat i seguretat que donaven aquestes «revolucionàries» construc- Callús cions. el Pont de Cabrianes

Sant Fruitós de Bages El camí de no mullar-se Sant Joan mai els peus de Vilatorrada

La major part de les vies pecuàries MANRESA que transiten per aquesta zona tenien Bellavista la Guia l’inconvenient que el seu traç estava supeditat als rius Cardener i Llobre- el Pont de Vilomara gat, juntament amb altres cursos flu- els Comtals vials de menor cabal com les rieres del Relat, la Gavarresa, de o de . Aquesta complicada hi- Castellgalí Sant Vicenç drografia feia que la ruta que menava de Castellet a la destinació estacional, tant hiver- nal com estival, estigués determinada per les carrerades, les quals estaven subordinades als diferents ponts vells Castellbell Rellinars de la zona. A la major part d’indrets de pastura, tant d’un extrem com de l’altre, s’hi Ubicació dels ponts antics de l’entorn del Pla de Bages esmentats a l’article. podia accedir per rutes diferents. Cada (Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de l’ICGC) ramader triava el camí que li resultava més adient, en funció de les seves pre- ferències, de les circumstàncies histò- riques i, en bona mesura, dels lligams Aquesta simbiosi viària feia que, tremig de de dos rius i dels seus cor- d’amistat que havia establert amb les en l’argot pastoral, molts d’aquests responents afluents han afectat enor- diferents cases de parada que li dona- eixos pecuaris fossin anomenats me- mement el traç del camins. Per tal ven suport logístic en el trajecte. Tan- tafòricament com «els camins de no d’arranjar aquesta realitat fluvial, amb mateix, en una àrea geogràfica on el mullar-se mai els peus», ja que, grà- el pas del temps, es van anar bastint conreu de la vinya va tenir un rol pre- cies als ponts, tant el bestiar com els tota una munió de ponts que facilita- dominant en determinades èpoques, pastors podien traspassar els cursos ven la comunicació amb les viles, po- era habitual fer una transhumància fluvials sense cap dificultat. bles i ciutats més importants del país. de tres o quatre herbes; és a dir, fer De fet, a Manresa i les seves rodalies, parades intermèdies de curta durada és on hi ha una de les concentracions en diverses cases de pagès fins que La ciutat de Manresa i el més grans de ponts medievals de tot no s’arribés al destí final. No obstant seu emplaçament al bell Catalunya. El gran nombre d’aques- això, per diferents oportunitats vegeta- mig de dos cursos fluvials tes infraestructures va comportar que tives i d’altra índole, com podrien ser l’activitat ramadera quedés subordi- les fires de bestiar, la ruta d’anada i Històricament, el pla del Bages i la nada a elles; estructurant i canalitzant tornada podria ser diferent. Tot i que seva capital han funcionat com una els moviments pecuaris per atansar-se sempre, en el cas d’aquesta zona, es- gran cruïlla viària al centre de Catalu- a les diferents zones de pastura, tant tava subjecte als ponts de Manresa i la nya, equidistant entre els Pirineus i el estival com hivernal. A la vegada, els seva conurbació. litoral, encara que la seva ubicació en- ponts també facilitaven el pas del

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 6 bestiar en les èpoques de més cabal hídric, tant del Cardener com del Llo- bregat i altres rieres de la contornada. El Diccionari Madoz permet fer-nos una idea de com era a mitjan segle XVIII aquest entramat de camins i ponts. A l’apartat de «Rios i arroyos» s’hi explica el següent: «Entran en el part. 2 r. Conside- rables: el Llobregat y el Cardoner, que corren de S. á N. casi paralelos hasta confluir entrambos al medio- dia de Manresa; junto á Castellgali, conservando el nombre del primero; sus corrientes son perennes y de bastante caudal, particularmente el Llobregat; para su paso les cruzan 7 puentes de piedra á saber: 2 en Manresa sobre el Cardoner y sobre Pont Vell de Manresa sobre el riu Cardener. (Arxiu Sitges-Rovira) el Llobregat; uno en Castellbell ca- mino de Manresa á Tarrasa, otro en Navarcles que no está concluido aunque se pasa por el; otro en el camino de herradura de Manresa Més endavant, en la descripció del Ademas de estos 2 puentes, habia á , conocido por puente terme municipal de Manresa, torna a otro de madera que fue arrebatado de Vilomara; otro en el camino de fer esment dels seus ponts i rius, dels por una desbordacion del r., hace Manresa á Vich junto á Cabrianes, quals diu el següent: pocos años. [...]» y otro en Cellent: [Sallent] estos «[...] Rios. Cruzan este térm. el La major part d’aquest ponts van puentes tienen por lo comun de 4 á Cardoner y el Llobregat; el primero ser bastits en els segles XIII i XIV 8 arcos, son de considerable altura, toma su nombre de la v. de Cardo- per part del Consell de la ciutat, però y no se paga pontazgo en ninguno. na, cuyo territorio baña y corre en sempre sota el permís reial. Moltes Discurren ademas por este terr. va- direccion O. á SE., lamiendo los d’aquestes infraestructures després rios riach. ó rieras, como llaman en muros de la c. por estos puntos eren sufragades i mantingudes eco- el pais, que son afluentes de los ci- como hemos dicho; su curso es nòmicament amb el pontatge que tados r.; desagua en el Llobregat, la perenne; y á ¾ de hor. de ella há- era l’impost destinat a finançar-ne la Gavarresa junto al puente de Cabria- cia el E., se une con el Llobregat; construcció. Aquesta taxa ja es fixava nes, y el Olardar ó r. Calders, junto á sobre él hay 2 puentes de piedra abans dels seu bastiment, com s’ob- Navarcles; y en el Cardoner desem- labrada, llamados el Nuevo i el Vi- serva en el cas del Pont Nou, al riu boca el Semis próximo á Coaner; ejo, ambos próximos á la c.; aquel Cardener, en el camí ral de Cervera a la riera de Fals cerca de San Juan es largo, de 9 arcos, ancho, muy Lleida. Quan el rei Jaume II el Just, de Vilatorrada; y las de y hermoso, con una magnifica fuente l’any 1312, dona el seu vistiplau, Cornet inmediato á Castellgali; la al estremo ó parte mas inmediata a també acorda el preu al pontatge, es- primera de estas, antes de unirse al la pob., construida en 1804, y re- tipulant el següent: citado r., tiene un puente de piedra mata en una estátua de Neptuno; “[...] un diner per mula, un òbol3 de 5 á 6 arcos; los dema riach. se está adornada en sus lados con dos per persona, un diner per bèstia vadean por qualquiera parte, y solo figuras de leones, apoyados cada grossa i un diner per cada vuit bès- tienen palancas insignificantes en uno sobre una bola; su decoraci- ties petites [...]” algunos puntos. El Llobregat y el on es de columnas dóricas con ar- Però, a causa de la falta de recur- Cardoner, tambien son vadeables mas, jarras, etc., y da el agua por 4 sos econòmics, aquesta gran obra de en verano por varias partes; mas en caños; el otro puente llamado Viejo l’arquitecte Berenguer de Montagut invierno, si son las lluvias abundan- por su remota antigüedad, se su- encara tardaria molts anys a dur-se a tes, desbordan con facilidad, tanto pone ser obra de los romanos; però terme. Per fer-hi front, el Consell de estos como los riach., porque son son tantas las reparaciones que ha la ciutat, l’any 1313, feu un conve- de cáuce desigual y generalmente sufrido, que solamente han queda- ni amb Guillem d’Artus perquè fos el poco profundo; però como corren do los pilares de su primitiva cre- contractista d’aquesta obra i, alhora, entre márg. pedregosas y escarpa- acion; está construido sobre peña. perquè tingués cura de l’arranjament das, sus desbordaciones no causan tiene 8 arcos, y es muy notable uno del Pont Vell, del Pont de Cabrianes i desastres. [...]» de ellos por su grande elevacion. del Pont de Vilomara; a canvi la ciutat

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 7 li concedia el pontatge dels ponts es- Sant Pau Serrateix Sant Feliu mentats, com també almoines i deixes de Pinós Sasserra Sant Cugat Oristà testamentàries recollides per aquest del Racó Gaià menester, de manera que totes aques- Cornet Navàs tes aportacions quedaven lliures de pagar impostos. Santa Maria Avinyó d’Oló Curiosament, tal i com al·ludei- Castellnou xen aquestes tarifes, també s’inclou Súria de Bages Sallent el pas de bestiar. És per això que Moià suposem que el trànsit de ramades Sant Mateu Artés de Bages Calders transhumants deuria ser un altre dels Callús Santpedor factors que contribuí a la construcció Monistrol Fals Sant Fruitós de Calders d’aquests ponts. En canvi, les notes Sant Joan de Bages Aguilar de de Vilatorrada Magí , autor manresà que Sant Pere Segarra Sallavinera MANRESA escriu en el segle XVII, expliquen que els Prats aleshores ja no es cobrava el pontatge: de Rei Mura Hostal de Sant Salvador «[...] y encara que es veritat que de Guardiola Sant Llorenç Pedrafita Castellgalí Savall Castellfollit Sant Vicenç la ciutat de Manresa te differents del Boix de Castellet

Privilegis de fer pagar pontatge als Marganell Rellinars passatjers, un del rey Fernando can Maçana Castellar concedit als 28 de Setembre 1509. Òdena Monistrol del Vallès de Montserrat Altre de Carlos quint concedit als Castellolí 15 de juliol 1528, [...], [...] no Collbató obstant lo thenor de dits Reals Pri- vilegis á la dita Ciutat de Manresa concedits, no usa de las forsas te Mapa de la xarxa pecuària al Pla de Bages. en virtut de las ditas concessions, (Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de l’ICGC) ans be usant de la grandesa deixa passar generalment á totas y qual- sevols personas sens fer obstagle ni impediment algú ni sens demanrlos gran riuada que se l’havia endut. Es goní i garrafenc. Anava des de la sorra una malla [...]» tracta del pont que actualment es co- de la platja a les calmes d’alçada, tra- En aquesta descripció, també men- neix com de “Sant Francesc” o també vessant vuit comarques del nostre país ciona el pont de . “Pont de Pedra“. Va començar a donar i passant per la capital del Bages. Aquest, a diferència dels altres, no va servei l’any 1891. Segurament, per la Manresa ha estat històricament una ser construït pel Consell de la ciutat seva ubicació i lògica viària, era la in- ciutat amb una gran vitalitat econòmi- sinó costejat íntegrament per Bernat fraestructura que feien servir, més re- ca. Això es va accentuar encara més a Sarroca, que era un comerciant de centment, les ramades transhumants mitjan segle XX, amb una gran expan- draps, natural de Santpedor, ciutadà que anaven o venien de can Maçana i sió, tant en l’àmbit viari com urbanístic de Barcelona i senyor del castell de havien de travessar Manresa. Com al- i industrial. Aquest desenvolupament Castellbell. tres ponts de les rodalies, va ser ater- es va convertir en un obstacle insal- En comparació amb els altres ponts rat l’any 1939, a les darreries de la vable per moltes ramades, que tenien de la contornada, va ser bastit en molt Guerra Civil Espanyola, i reconstruït el seu periple per la ciutat i la seva poc temps: tan sols quatre anys, entre posteriorment. conurbació. El tradicional pas pecuari el 1455 al 1458. El seu aixecament va esdevenir intransitable, afegint-hi, va comportar un canvi en el traç vi- a més, l’ocupació il·legal dels espais ari del camí ral de Manresa a Terras- Els grans eixos pecuaris de descans o de parada del bestiar. sa. Tanmateix, en comparació amb Aquesta munió d’entrebancs va fer els que estaven sota la jurisdicció de 1. Camí ramader del Penedès a la que molts transhumants, a les dar- la ciutat Manresa, en ser promogut i Cerdanya (Camí Ramader de Marina) reries dels anys seixanta del segle XX, subvencionat per un particular que Prats de Lluçanès – Sant Pau de Pinós – desistissin de passar-hi i optessin per cercava més el prestigi social que no Sant Jordi Lloberes – Coll de la Portella emprar rutes ramaderes alternatives o, pas l’enriquiment personal, no va es- – Sallent – Santpedor – Manresa – Sale- en tot cas, renunciessin a fer-ho a peu tar subjecte a l’impost del pontatge. lles – Can Maçana – el Bruc i utilitzessin el transport rodat. Seguint el fil de la crònica Madoz, Aquest corredor pecuari havia estat A més, en aquest corredor ramader trobem que cita un pont de fusta, el una de les grans rutes migratòries de hi havia altres dificultats. Els pastors qual en aquell temps no donava ser- bestiar, entre els Pirineus Orientals i d’aquell temps també esmentaven un vei a causa de les seqüeles d’una la zona del litoral penedesenc, tarra- altre inconvenient: l’intens trànsit que

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 8 2. El camí ral de Manresa a Barcelona pel Pont de Vilomara Manresa- El Pont de Vilomara – Sant Jaume de Vallhonesta – els Hostalets del Davi – Coll del Correu, Coll del Mal Pas del General – la Barata Aquesta via pecuària és un interes- sant exemple de l’evolució d’un eix viari de gran rellevància comercial a la Catalunya Central fins a mitjan del segle XVIII, tot i que només era un camí de ferradura. En aquell temps, l’única infraestructura viària per ac- cedir en carruatge a Manresa era el camí del coll de can Maçana. Però l’any 1859 les comunicacions del Pla de Bages fan un gran salt qualitatiu amb l’arribada del ferrocarril, a més Ramada transhumant cap a la Cerdanya, travessant un gual. (Arxiu Sitges-Rovira) de la construcció de noves carrete- res. Aquest avenç viari va comportar l’abandonament de les antigues ru- tes, que quedaren obsoletes davant la nova realitat del transport de persones suportava la carretera del coll de can al Lluçanès. Un altre branc era el de i de mercaderies. Maçana, almenys per a la mentali- , que, seguint ser- Però, en l’activitat transhumant, tat d’aquell temps. Amb el temps, a res enllà, es dirigia a les muntanyes quan un camí perd la funció pel que aquest històric eix viari se li van so- de Rasos de Peguera i d’Ensija. tradicionalment era emprat, aviat és lapar una gran diversitat d’usos: des Aquest corredor és un exemple de reutilitzat pel pas del bestiar. Dins del ramader, el ral i el carreter fins a la diversitat idiomàtica en les formes la xarxa de camins ramaders de Ca- convertir-se en una carretera. d’anomenar una via pecuària a Catalu- talunya trobem que molts dels eixos El camí ramader transita pel bell nya.4 Arrenca a les contrades de ma- aprofiten l’existència d’antics camins mig de Manresa, pel Passeig Pere III. rina, a través de varis brencs, essent rals per dur a terme els seus despla- Un fet que també es dona en moltes una carrelada o carrerada, i quan dei- çaments estacionals. Curiosament, en altres viles i pobles, on el carrer major xa la comarca del Bages i s’endinsa aquest cas, per la seva ubicació, tra- o la rambla es correspon amb el traç en el Lluçanès es transforma en camí jectòria i direccionalitat, solcant care- secular de la via pecuària. ramader. ners, els camins rals mai van deixar de Alguns pastors que havien passat Des de Sant Pau de Pinós, el camí ser una carrerada de bestiar. D’altra per aquesta localitat, narren que tra- ramader s’encamina cap a la població banda, molt possiblement, el traç del vessar-la no era una tasca fàcil. En de Sallent, resseguint una gran care- camí ral té origen en la ramaderia. Tot l’època en què el trànsit era mono- nada que, de Prats de Lluçanès, da- això malgrat que, igual que la carre- politzat pels carros i carruatges, les valla cap el riu Llobregat, passant per rada veïna de Rocafort a Matadepera, ramades de pas aprofitaven l’hora de Sant Jordi de Lloberes, Sant Miquel el seu destí és la zona del Vallès, Baix la migdiada per creuar-la; moment en de Terradelles, Puigventós, coll de la Llobregat, Garraf i Penedès, depenent el què els animals i carreters feien un Portella, Sant Pere de Serraïma i el del brenc cap on s’encaminessin. sojorn en el camí. Quan el transport es Pont Vell de Sallent. Aquest últim és Des de Viladordis, el camí segueix va motoritzar, encara es va complicar una altra important infraestructura de cap a les Marcetes; continua per l’al- més; aleshores els ramaders es queda- la xarxa pecuària del Pla de Bages ,ja tre cantó de la carretera que mena ven al capvespre sota el Pont Vell o bé que fa de crossa viària als ponts de les al municipi del Pont de Vilomara, a la parada de ca l’Oller, a les afores rodalies de Manresa. fins a trobar més endavant la cruïlla de Salelles. L’endemà, a les tres de la La carrerada continua pel camí de del camí vell del pont de Vilomara. matinada, amb l’ajut del sereno, tra- Santpedor, Ridor, Sant Iscle, Manresa, Aquesta part del recorregut, a causa vessaven el nucli urbà, esmerçant-hi pont de Sant Francesc, Salelles i Can de l’autopista C-16, té algun tram que més d’una hora. Passats els límits de Maçana, seguint el traç de la carretera està desdibuixat del seu traç original. la ciutat, s’encaminaven cap a Sant BP-1101. Per després dirigir-se, pel Segueix pel Raval de Manresa, pont Fruitós de Bages, Navarcles, el Pont camí de les Batalles, cap al Bruc. i centre urbà del Pont de Vilomara, de Cabrianes i Sallent. Una altra ruta Serrat dels Trons i Sant Jaume de era la de Santpedor per continuar cap Vallhonesta. Aquí hi ha una ermita i a Sallent i a partir d’aquí agafar rumb les runes d’un dels hostals més impor-

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 9 tants d’aquesta ruta. Per fer-nos idea de les seves dimensions, en un cadas- tre del segle XVII es menciona que en les seves quadres hi podien trobar res- guard una setantena d’animals. El camí continua carenejant cap el Coll Gipó, els Hostalets del Davi, el Coll del Correu i Collet Estret, on es bifurca un brenc que davallaria cap a la Barata i Matadepera. L’altre aniria cap a Collcardús, passant per la casa de l’Obac en direcció Terrassa.

3. Camí ral i ramader del Vallès – Avinyó – Navarcles – Rocafort – Matadepera – Terrassa i el brenc de la collada de l’Obac – Collcar- dús – Olesa i Aquesta carrerada havia estat un dels eixos transhumants més impor- tants d’aquesta part de Catalunya, ja Can Regordosa () havia estat un dels hostals més importants en el camí que enllaçava les pastures de les valls ral i ramader de l’Hostal de Pedrafita a can Maçana. (Arxiu Sitges-Rovira) pirinenques orientals cap a les zones agrícoles del Vallès, Baix Llobregat i Garraf, tant en el seu eix oriental (Ma- tadepera) com en l’occidental (Vaca- carrerada va seguint tota la riba de la 4. Camí romà i ramader de Sant Pere risses). Va mantenir una gran vitalitat riera de Mura, primer per l’esquerra Sallavinera a Can Maçana ramadera fins a la dècada dels anys i després per la dreta, fins arribar al Castell de Boixadors – La Portella – Hos- cinquanta del segle XX, època en què poble de Rocafort. El camí ramader es tal Vell de Pedrafita – Can Regordosa – encara hi podien passar més d’una decanta a l’esquerra, per seguir el car- Maians Vell – Sant Pau de la Guardia trentena de ramades per temporada, rer de les Roques, en direcció a can – Can Maçana tant d’anada com de tornada. Bofill. Des d’aquesta població, el camí Aquesta carrerada passa d’esquit- Aquest corredor ramader no tenia també és anomenat camí ral. La car- llada pel cantó oest de la comarca els inconvenients de transitar per la rerada va agafant alçada, resseguint del Bages, termenejant amb l’Anoia, ciutat de Manresa. Però, en canvi, ha- careners com la Serra Coma d’en Bou la Segarra i el Baix Llobregat. Segons via de fer front als entrebancs viaris i passant a continuació pel coll de la descriuen diversos treballs, aquest de Terrassa, Rubí i Martorell. De mica Creueta, la Plaça dels Llops, el Coll remot camí havia estat una impor- en mica, el seu entorn agrícola va Roig, el Coll de Boix, els Graons de tant calçada romana que enllaçava la anant mudant a causa de la dinàmica Mura, l’Alzina del Salari i l’Hostal de Segarra amb el Coll de can Maçana. industrial i de serveis, de manera que la Barata, continuant després per la Curiosament, la tendència en època la ramaderia extensiva va quedar rele- riera de les Arenes cap a Matadepera romana és que bona part de les rutes gada a la mínima expressió. i Terrassa, des d’on s’encamina a les principals seguissin la direcció de les Des de Sant Feliu Sasserra, el camí diferents cases de pagès del Vallès. carenades, si fa no fa el mateix taran- ramader es dirigeix cap a Coll de Bas- Aquesta carrerada té un altre brenc nà que molts eixos ramaders. Aquesta sa, seguint la carenada que mena cap que careneja la Serra de l’Obac. percepció dual del pas dels camins fa el Pla del Borró, el Pla de l’Oliva, el Aquesta no davalla cap a l’Hostal de plausible que els romans aprofitessin Pont Vell d’Avinyó, Horta d’Avinyó, la Barata, sinó que continua cap el el traç, tant d’animals salvatges com la casa el Canet (Artés), el Pont de Coll de Tres Creus, el Coll Estret, la domesticats, per construir les seves Cabrianes i la casa del Galobard. Tra- Collada de l’Obac i Collcardús fins a vies. És certament palès que moltes vessa la riera de Calders pel pont-gual les rodalies de Vacarisses, on entronca vies romanes de llarga distància, quan del Llac i segueix pel carrers del po- amb el camí ral i ramader de Terrassa van perdre la seva funció original, no ble de Navarcles, des d’on s’encami- a Manresa o amb el camí vell d’Olesa van quedar en l’oblit, sinó que van ser na cap al camí costerut i rocallós que de Montserrat, pel pla del Fideuer, reaprofitades pels desplaçaments es- discorre per l’esquerra de la carretera. on encaminava les ramades transhu- tacionals de bestiar. Actualment, en En arribar al coll del Cap de la Serra, mants cap a les contrades de Marto- molts casos, són veritables eixos ra- el camí descendeix cap a Sant Este- rell, cap a altres indrets del baix Llo- maders. ve de Vila-rasa, havent de travessar bregat i cap a les muntanyes d’Ordal. Aquest corredor pecuari té el seu prèviament la riera de Talamanca. La començament en diferents valls dels

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 1 0 Pirineus. Quan passa pel Castell de En la cruïlla pecuària de la casa de d’Ensija i Rasos de Peguera. Actual- Boixadors, s’encamina cap a la casa la Portella, al terme de Sant Pere Sa- ment, en una part del seu recorregut, de la Portella i continua cap a les llavinera, aquesta via pecuària s’enca- hi passa la ruta dels Maquis, un us Coromines, a fi d’entroncar amb la mina en direcció a Rajadell, seguint històric que corrobora que era una carretera de les Maioles, passant per l’antic traç del camí ral. Aquesta via ruta aïllada i d’una gran solitud, ja l’Hostal Vell de Pedrafita. Traspassa comercial va resseguint la cresta care- que la presència d’assentaments hu- la Serra de Rubió pel Mal Graó, da- nera, passant primerament pel Collet mans hi és molt escadussera. Aquest valla cap a l’Hostal de Can Regordosa del Pastors i més endavant pel mas i eix pecuari va mantenir un viu tràn- i passa pel Coll de Gossem. Continua hostal de Còdol-Rodon, on comença a sit ramader, fins a les darreries de la després, en sentit descendent, cap a davallar cap a Cal Vendrell i el Moli- dècada dels anys cinquanta del segle Maians Vell, ressegueix la llarga care- not Nou. Continua pel fons de la vall, passat. Segons els de la casa de Can nada que mena cap a Sant Pau de la passant per la carretera N-141g, tot i Peçols, hi podien passar anualment Guàrdia i el Coll de Can Maçana, on que actualment aquesta part del camí una mitjana de set o vuit ramades, entroncava amb el camí ramader que està molt desdibuixada pel traçat de tant d’anada com tornada. anava del Penedès a la Cerdanya. la C-25. Després passa pel vell nucli Sant Joan de Montdarn és una im- de Castellar, que antigament havia es- portant cruïlla ramadera, ja que en 5. Camí ral i ramader de Manresa tat un punt logístic de vital importàn- aquest llogaret hi conflueixen diver- a cia per la dinàmica caminera, ja que ses carrerades transversals i longitu- – Còdol-Rodon – hi havia diversos hostals i tres establi- dinals. La que mena cap a Manresa, Cal Vendrell – Castellar – el Peric – el ments per ferrar els animals. s’enfila cap el Roc Estret i el cim de Dalmau – Fals – la Torre – Monistrolet A partir d’aquesta població va se- Montbordó. Travessa la carretera de – pont Nou de Manresa guint per l’antiga nacional, passant Serrateix i ressegueix el Serrat de Aquest eix pecuari és un apèndix a fregar de Sant Amanç. Una mica Sant Feliu, passant pels masos d’Al- transversal del camí ramader que des abans d’arribar al poble de Rajadell, besa i Cerdans. de la serralada dels Pirineus s’enca- la carrerada s’encamina cap a la casa A Sant Cugat del Racó el camí va mina cap a la marina penedesenca i del Peric i travessa la línia ferroviària resseguint més serrats fins a can Pe- tarragonina, passant pel Santuari de de Barcelona – Lleida, a través d’un çols. Més endavant traspassa la car- Pinós i el Castell de Boixadors. Aques- pas sota via. A continuació, passa pel retera BP-4313 (Súria – Balsareny). ta carrerada, en part segueix el camí costat de Cal Dalmau i Cal Jan de la Continua per la casa de la Seuva, Por- ral de Manresa a Calaf. És un camí Roca. tell de Cal Músic, on arrenca la llarga ramader molt menys conegut i emprat En arribar al poble de Fals, la ruta carenada que mena fins al Turó de la que els altres d’aquesta zona. El Pont seguia cap al mas de la Torre, per anar Torre i Turó dels Cellers, on davalla Nou de Manresa és una de de les in- a buscar la costeruda baixada de la cap al Serrat de cal Nofre, la casa del fraestructures més emblemàtiques Mallencosa, passant per cal Flaquer, Brugueroles, Santpedor, Sant del seu recorregut. Pastors i pagesos i la Cantina. D’aquí, la carrerada en- Iscle, el polígon industrial el Guix i Vi- d’edat avançada recorden, de quan tronca amb el camí vell de Rajadell ladordis, ja en el terme de Manresa. eren joves, el pas de les ramades pi- fins a embocar amb el Pont Nou de rinenques, però sempre en la davalla- Manresa. 7. Camí ral de Barcelona a da tardoral i quasi mai en la tornada L’Alou – Sallent – Pont de Cabrianes – estival. Per fer-nos una idea de la 6. Camí ramader de Rasos Pont Vell de Navarcles – Monestir de història i antigor d’aquesta ruta, cal de Peguera a Manresa Sant Benet considerar que aquesta formaria part Sant Joan de Montdarn – Montbordo – El curs del riu Llobregat ha estat d’una calçada romana que s’encami- serra de Sant Feliu – Cerdans – Sant històricament un pas natural que nava cap a la Segarra, passant per la Cugat del Racó – Can Peçols – la Seuva enllaça els Pirineus amb la zona vora d’un important jaciment arque- – turó de la Torre de Castellnou – cal No- costanera. Dos medis naturals molt ològic com és el de la vila de Sant fre – Brugueroles – Santpedor – Manresa diferents entre si; però que vege- Amanç (Rajadell). Aquest corredor pecuari és un dels tativament i pastoralment es com- Actualment, a causa de la cons- camins ramaders més representatius plementen. Aquest antic eix viari el trucció de l’autovia C-25, el tram d’aquestes contrades. El seu traç és trobem referenciat de moltes formes central d’aquest camí ramader, que un veritable referent d’una carrerada i categories, com també varia el seu aniria entre el Molinot Nou (Aguilar carenera que té un traç recte com el punt de destinació i de partença. Hi de Segarra) fins quasi a tocar el poble canó d’una escopeta, que des de la han diferents referències històriques, de Rajadell, es troba en determinats casa de Canudas va resseguint ser- com també estudis arqueològics que punts tallat o ocupat; fet que obliga rats i colls fins a Castellnou de Bages. esmenten que el cursos fluvials del a passar per l’antiga N-141g. A les D’aquí davalla cap el Pla de Bages, Llobregat i el Cardener havien estat rodalies de Monistrolet, el traç de la passant per la població de Santpedor. l’emplaçament de calçades romanes vella carrerada s’ha vist alterat i modi- Els seus orígens es troben en les di- que comunicaven Martorell amb l’in- ficat per la C-25. ferents calmes d’alçada de les serres terior del Pla del Bages. Alhora, cal

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 1 1 concretar que aquest camí no sempre segueix perpendicularment el curs del riu, sinó que va salvant els obstacles orogràfics, fent diverses marrades, se- parant-se i retornant als vorals de la seva llera. Són testimonis del seu origen re- culat el pont romà sobre la riera de Rellinars o la Torre del Breny. Aques- ta ruta deuria tenir l’inconvenient de les riuades periòdiques, així com el fet d’haver de travessar el llit del riu d’una riba a l’altra a través de guals o palanques. Cal tenir present que, segons les explicacions de Pascual Madoz, aquest rius a l’estiu es podien traspassar a gual en varis indrets. Avui dia, a diferència del temps en què es va confeccionar el diccio- Pont de Vilomara sobre el riu Llobregat. (Arxiu Sitges-Rovira) nari Madoz (1845-1849), el cabal d’aquests dos rius no es veu tan afec- tat pels estiatges, ja que en les seves capçaleres s’han bastit pantans i el seu cabal és regulat artificialment. acaba al monestir de Sant Benet. que, en la vessant ramadera, aques- Un altre factor hidrològic que cal tenir Tanmateix, segons els ramaders de ta via entronqui amb varis camins present és que el Cardener, en el tram la contrada, el recorregut no s’acaba pecuaris, com és el cas del brenc de comprès entre la depuradora d’aigües aquí, ja que la carrerada continua, Collcardús, en el camí del Vallès, i el residuals de Manresa i la Torre del tant amunt com avall. En la seva part de Manresa a Santa Cecília. És molt Breny, manté, actualment, un cabal sud, aigües avall, segueix cap al Pont possible que també connectés amb abundós i estable. Hi circula l’aigua de Vilomara, tant per la seva riba dreta la carrerada principal que va a can depurada, cosa que provoca que, avui com esquerra. En aquesta població es Maçana. En tot cas, no deixa de ser en dia, els guals viaris tradicionals es- creua amb la carrerada del camí ral una carrerada secundària comparada tiguin sempre submergits. de Manresa a Barcelona pels Hosta- amb les altres de la zona, que tenien Des del punt de vista ramader, lets del Davi. un trànsit ramader més intens. Això, aquest camí el trobem esmentat com El camí ramader que segueix el en part, està motivat per l’afectació a camí ral de Barcelona a Berga, en curs del Llobregat va continuant cap a de la xarxa viària moderna, la qual es l’expedient de classificació de les vies la Torre del Breny (restes romanes), el va solapar sobre l’antic traçat, inuti- pecuàries del municipi de Sallent, fet poble de Sant Vicenç de Castellet, la litzant-lo i invalidant-lo com a camí l’any 1982. Segons aquest document casa del Grauet, el pont romà sobre la ramader, en bona part del seu recor- administratiu, aquesta carrerada en- riera de Rellinars, el Pont Vell de Cas- regut. Malgrat aquests entrebancs, traria en aquest terme municipal per tellbell i la Colònia Burés (Castellbell i antigament deuria tenir cert flux pe- la casa de l’Alou (Balsareny). Conti- el Vilar), on l’antic camí entronca amb cuari. El fet que passi per dos ponts nuaria fins a Sallent, on creuaria el el camí ral de Manresa a Terrassa. (el Pont Vell de Manresa i el Pont Vell riu pel Pont Vell i seguiria pel camí de de Castellbell, que permetien passar Santpedor, que deixaria poc després 8. Camí ral de Manresa a Terrassa els rius Cardener i Llobregat, respecti- per decantar-se a l’esquerra i anar pel Pont Vell de Castellbell i el Vilar vament), ens dona una idea de la seva buscar el canal de la Fabriqueta i la Pont Vell de Manresa – Castellgalí – Cal importància. casa del Pont de Cabrianes. Beu – Molí de l’Alzina – el Burés – Cas- En ser una ruta que tenia Barce- La carrerada passa a fregar del tellbell i el Vilar – La Bauma – Hostal lona com un dels punts de destí, és Pont Vell de Navarcles. Aquesta in- del Palà – Collcardús molt probable que s’utilitzés pel tràn- fraestructura va ser bastida el 1796, Originalment, aquest camí ral tenia sit de bestiar cap a la ciutat. I és que en una època en què el Llobregat i la el seu pas per la vall del Llobregat. la funció dels camins ramaders no riera de Calders baixaven amb mol- Però, a mitjan segle XIV, el senyor de solament és el de canalitzar els des- ta empenta. Tot i així, el pas ja era Castellbell costejà la construcció d’un plaçaments estacionals per la cerca emprat anteriorment per les ramades pont sobre el Llobregat, a sota el seu de pastures, sinó que també operen com a gual per creuar el riu, ja que castell, de manera que aquella nova com a corredors de carn per abastir els permetia accedir als altres camins infraestructura va fer variar el traçat. els mercats de moltes viles i ciutats. ramaders de la contrada. Aquesta ruta La seva trajectòria transversal fa Abans de la generalització del trans-

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 1 2 port per ferrocarril, la major part de una ruta secundària utilitzada per ac- carn que es consumia a les grans urbs cedir als baixants de la muntanya de com Barcelona era transportada a peu Montserrat o bé per encaminar-se cap a través del mateix animal, que era a la zona de Castellbell i el Vilar, a menat a la porta de l’escorxador. través del seu pont vell, per entron- El camí ral arrencaria del Pont car amb el camí ral de Manresa a Ter- Vell de Manresa, seguiria la carretera rassa. Encara que de forma dispersa C-1411b, resseguint el curs del Car- trobem traços de topònims de carre- dener. Després, continuaria pels Com- rades. És el cas del ramal que passa tals, els Torrents i la població de Cas- a fregar el Molí de l’Alzina i que es tellgalí, on s’encaminaria en direcció dirigeix envers a Sant Cristòfol i Santa a cal Beu, Sant Pere de Vilamarics i Cecília, tot i que no té destinació final al molí de l’Alzina. Continuaria cap al determinada. Burés, per la carretera BV-1123. Pros- El camí ramader passa pel bell mig seguiria per la carretera C-1411a, del poble de Santpedor, continua pels passant per la població Castellbell i el Aiguamolls de la Bòbila i Sant Iscle. Vilar, la Bauma i l’hostal del Palà, on Traspassa la carretera C-16C, mitjan- entronca amb el camí romeu de Mont- çant una passarel·la elevada. Conti- serrat, per anar fins al Collcardús. nua, després, pel vial del polígon del Guix, des d’on es dirigeix a la casa 9. Camí ral de Santpedor Nova del Grau, el nucli de Viladordis Ramat passant Pont Vell Castellbell i el Vilar. a Montserrat i la Mare de Déu de la Salut. En tras- (Arxiu Brogit) Santpedor – Polígon Industrial del Guix passar la carretera del Pont de Viloma- – Viladordis – Mare de Déu de la Salut – ra, segueix el camí de cal Monistrolà can Font – Castellgalí – can Beu – molí i can Font, per després creuar el riu de l’Alzina – Sant Cristòfol – Santa Ce- Cardener. seu recorregut, als voltants de Santa cília En arribar al poble de Castellgalí, Maria d’Oló, que es troba afectat i Aquest és un dels pocs camins de el camí entronca amb el camí ral de desdibuixat per la construcció de l’au- la conurbació de Manresa que encara Terrassa a Manresa, en direcció a can tovia C-25. té una certa continuïtat, si exceptuem Beu i Sant Pere de Villamarics. Tra- Des dels Tossals, el camí ramader l’indret dels “Quatre Cantons”, en el vessa la riera de Marganell a l’alçada es dirigeix cap a Terricabres, segueix polígon industrial del Guix, on la car- del Molí de l’Alzina, passant a fregar vers el Coll de la Garsa, el Carrer de la retera C-16C cisalla el trànsit rama- les parets d’aquest molí fariner. Des- Riuxeda, Sant Nazari i les Berengue- der, impedint el pas entre Santpedor i prés s’encamina cap a Sant Cristòfol i res, que era casa de parada i el punt Manresa d’una manera racional. En el Santa Cecilia, a sota la muntanya de per on es creua la riera de Segalers. A terme de Sant Fruitós de Bages, tro- Montserrat. continuació, passava pel Raval de la bem que hi ha un brenc que es des- Rovirola, des d’on es dirigia a la casa barra d’aquest camí i es dirigeix cap 10. Camí ramader dels Tossals de l’Abadal i Horta d’Avinyó, on se so- a la zona urbana d’aquesta població. a Horta d’Avinyó lapa amb el camí ramader del Vallès. La ruta principal que s’endinsa en Els Tossals – Sant Nazari – Raval de la el terme de Manresa, a pesar de la Rovirola – L’Abadal 11. Camí ramader de Sallent a Cornet forta pressió humana i industrial, en- Aquesta és una via pecuària secun- Coll de Comadons – Santa Maria de Cor- cara és emprada per ramaders de la dària que recollia el trànsit ramader net – Els Plans de Cornet – La Font – contrada per accedir a les pastures de de les rodalies de les poblacions de Sallent les rodalies de Viladordis i les riberes , , Oristà Una cosa és parlar de camins ra- del Llobregat. També és utilitzat per i Sant Agustí del Lluçanès que volien maders a partir de referències orals i les transhumàncies que s’atreveixen a atansar-se als eixos que s’encamina- documentals i l’altra que tinguin un creuar aquesta enrevessada zona per ven cap el Penedès i Vallès, però te- reconeixement legal. Perquè això pas- l’únic forat possible, després de fer nien recorreguts de menor trànsit ra- si, cal que s’hagi tramitat l’expedient una llarga marrada, esquivant l’obs- mader. L’indret dels Tossals és un punt de classificació, tal i com determina tacle d’autovies, carreteres i vials de geogràfic important, ja que es creua la Llei 3/1995, de 23 de març, de polígons industrials. No obstant això, amb el camí ramader transversal del vies pecuàries. És una llei de caràcter no tot és negatiu: antigament, aquest Lluçanès, que connecta la plana de estatal, ja que nivell català mai s’ha camí, a l’alçada de Castellgalí, traves- amb les serres del Berguedà. desenvolupat una jurisdicció amb els sava el riu Cardener a gual, però avui És un camí que va resseguint la usos i costums propis, a diferència de en dia es fa mitjançant un pont. ratlla termenera entre el Moianès i el moltes altres comunitats de l’estat es- Segons el relat de vells pastors de Lluçanès fins entrar al Bages, en el panyol. Aquest acte administratiu és la zona, aquest camí ral i ramader era municipi d’Avinyó. Hi ha una part del sempre a nivell municipal i té dife-

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 1 3 rents graus, com són els de classifica- lligallos. A les de ponent són cabaneres. de Treball de Transhumància del Solc, ció, desllindament i l’amollanament. En les comarques litorals són carrerades Lluçà, 2007. o carrelades i en les contrades centrals Quasi sempre, però, aquests expedi- com el Lluçanès, camins ramaders. ents es limiten a dur a terme el primer Referències bibliogràfiques tràmit: la classificació. Borràs i Quadres, A., «Les vies romanes Informadors L’any 1982, el municipi de Sallent a la comarca d’Igualada», Miscellanea – Carles Cornadó i Garcia, ca la Julita. Aqualatensia, n.1 (1949). aprovà l’expedient de classificació de Castellbell i el Vilar Canyelles, M., Descripció de la grandesa camins ramaders del seu terme, a tra- – Eudald Foradada i Guitard. Manresa y antiquitats de la ciutat de Manresa, vés del Departament d’Agricultura, – Fidel Torra i Xixons, ca la Jove. Castell- Impremta de Anton Esparbé, Manresa, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de follit del Boix 1896. Catalunya. En aquest document s’hi – Francisco Vilaseca i Sellarès, cal Vilase- Gasol i Pujol, F., «Els ponts de Manresa», reconeixen un total de 25.850 metres ca. Castellnou de Bages El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del de carrerades que solquen el terme. – Gemma Estrada i Planell. El Bruc Bages, n.174, (2014) – Joan Fitó i Valldaura, cal Ferrer. Castell- Es troben repartides en tres camins: Madoz, P., Diccionario geografico-estadisti- galí el camí ral de Barcelona a Berga, amb co-historico de España y sus posesiones – Joan Vila i Alsina, cal Peçols. Navàs 9.250 m i amb 10 m d’amplada; el de ultramar, Curial Edicions Catalanes, – Joan Vila i Marsinyach, cal Peçols. Navàs camí de Sallent a Santpedor, amb Barcelona, 1985. – Jordi Coromines, Alberch, la Pineda. Mangas Navas, J.M., Cuadernos de la Trans- 4.600 m i amb 20 m d’amplada i, fi- Avinyó humancia. 0. Vías pecuarias, Ministerio nalment, el camí de Sallent a Cornet, – Josep Cingle i Pladellorens, ca l’Angelet. de Agricultura, Alimentación y Medio amb 12.000 m i 20 m d’amplada. Navarcles Ambiente, 1992. Cal dir que, a part de la xarxa pe- – Josep Girabal i Guitard. Artés Piñero i Subirana, J., «Noves dades sobre cuària, també assenyala un lloc de pa- – Josep Llorens i Puig, Puig de la Balma. arqueologia romana a Rajadell: la vil·la rada o de descans pel bestiar, davant Mura de Sant Amanç i altres jaciments», Do- del mas de la Font, amb una extensió – Josep M. Salvador Brunet, el Molinot. vella, 47 (1994), Manresa, pp.29-36. 2 de 10.000 m . Serra, R., Piñero, J., «El camí romà de la És anecdòtic que en aquest acte – Josep Masachs i Junyent, cal Mariano. Torre del Breny i la vila de can Font de Castellfollit del Boix administratiu no surti classificat el Cirerencs (Castellgalí)», Dovella, 2008 – Josep Prat Santpere, Códol-rodon. Agui- camí ramader més important de la (98), pp.5-14. lar de Segarra zona, que és el que ve de Prats de Sitges i Molins, X., Els ponts medievals – Josep Saperas Palomas, cal Morros. Sant del Bages, Secció d’Estudis del Centre Lluçanès i s’encamina cap a Manresa, Pere Sallavinera Excursionista de la Comarca del Bages, passant pel Coll de la Portella, Sant – Josep Serra i Fornell, cal Jan Pastor. Manresa, 1998. Pere de Serraïma i Sallent. Aquest re- Manresa Torres, J., Salvans, J., Corominas, J., Els corregut començaria al coll de Coma- – Lluís Oliveras i Calafell, el Canet. Artés camins ramaders del Lluçanès, Grup doms, indret on entronca en el camí – Marcelino Quintana Castany. Manresa de Treball de Transhumància del Solc, ramader del Penedès a la Cerdanya. – Ramon Planas Junyent, ca l’Arguelagues. Lluçà, 2000. Seguiria cap a cal Serra, Santa Ma- Gaià Valls i Pueyo, J., «El Pont de Castellbell y ria de Cornet, l’Escola de Cornet i els – Rosa Vilaro, cal Camalligat. Aguilar de el Vilar i el dret de pontatge». El Brogit, Segarra Plans de Cornet. En aquest punt en- n.349, (2010). llaça amb el camí vell de Cornet i, – Valentí Toscas i Vilanova, cal Toscas. Valls i Pueyo, J., El Pont Vell de Castellbell Rocafort passant per la casa de La Font, ens i el Vilar, 2012 (dossier). – Vicenç Guitart i Grau, el Tatgé. Fals Vilà i Valentí, J., «Homes i camins a la mena al poble i Pont Vell de Sallent, comarca d’ Igualada», Actes I Assem- des d’on s’encamina cap a Santpedor blea Intercomarcal d’Investigadors del Arxius Fotogràfics o bé en direcció al pont de Cabrianes. Penedès i Comarca d’Òdena, 1950 (1), Arxiu Fotogràfic El Brogit. Castellbell i el pp. 219-222. Vilar Arxiu Fotogràfic Sitges-Rovira. otes N Referències digitals 1. El terme transhumància fa referència als El pont Nou. Història de Manresa. La desplaçaments estacionals i altitudinals Referències Cartogràfiques de llarga distància a la cerca de pastura. història documentada de la ciutat de Centre Excursionista de Terrassa. Sant Llo- 2. El terme transterminància fa referència als Manresa. https://historiademanresa.wor- desplaçaments estacionals i altitudinals renç del Munt i Serra de l’Obac (1988). dpress.com/2016/02/08/el-pont-nou/ de curta o mitjana distància, per la cerca Departament d’Agricultura, Ramaderia i [16/04/2019]. de pastura, però circumscrits a un àmbit Pesca, Direcció General del Medi Rural territorial més reduït. de la . Expedi- 3. L’òbol era una moneda, també coneguda ent de Classificació de les vies pecuàries Joan Rovira Merino com a malla, que equivalia a mig diner. El del municipi de Sallent (1982). Estudiós dels camins ramaders valor de 12 diners equivalia a un sou i 20 sous tenien el valor d’una lliura. Fundació del Mon Rural. Camins ramaders Josep Salvans Macià 4. A Catalunya, depenent de la zona, les de Catalunya. Eixos principals (2010) Pastor i estudiós dels camins ramaders vies pecuàries reben diferents noms. A Torres, J., Salvans, J., Corominas, J., Els Joan Soler Gironès les comarques de l’Ebre s’anomenen camins ramaders del Lluçanès, Grup Geògraf

D o v e l l a 1 2 5 - P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 9 - 1 4