Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 206 SUCCESSIÓ OLIGOCENA DE SERRA PICARDA- MONTMENEU

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La geozona de Serra Picarda-Montmeneu forma part de les successions properes al límit Oligocè - Miocè, que afloren al sector més occidental de la part catalana de la Conca de l'Ebre, al límit amb l’Aragó. És interessant geològicament perquè registra una successió amb una bona varietat de fàcies de trànsit, d’al·luvials a lacustres, que mostren una organització seqüencial característica. També perquè és una zona tradicionalment minera, on l’explotació de lignits s’ha perllongat durant més d’un segle fins l’actualitat, encara que el seu futur a curt termini sembla ser el tancament de les mines. Vista de la zona septentrional i contraforts, dominant el riu Segre, de la Serra Picarda - Montmeneu. Aquests relleus estan constituïts per una alternança de trams d’argiles, calcàries i gresos lenticulars de paleocanals fluvials (Formació de la Granja d’Escarp). Els trams dominantment grisos i blanquinosos corresponen a episodis de sedimentació lacustre - palustre terrígena i carbonatada. Els trams vermellosos registren expansions al·luvials des dels marges de la conca de l’ Ebre. Fotografia Lluís Cabrera, 1983.

COMARCA: El Segrià MUNICIPI(S): La Granja d’ Escarp i Serós

DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona de Serra Picarda - Montmeneu està situada a la ribera SE de la vall del riu Segre que conflueix amb el riu Ebre a uns 7 km al sud de La Granja d’Escarp. Aquesta població és a la mateixa ribera esquerra del Segre, al sud del

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural seu aiguabarreig amb el riu Cinca, que flueix des del N. El poble està situat al peu dels contraforts de la Serra de Montmeneu (494 m) i a uns 78 m d’altitud. El relleu de la serra es caracteritza per l’excavació de xaragalls i l’alternança de materials fàcilment erosionables (argiles) i d’altres més resistents (calcàries lacustres). Això dóna lloc a un relleu esglaonat, amb replans que es poden seguir extensament durant quilòmetres. La zona culminant d’aquest sector (El Montmeneu) destaca en el paisatge perquè queda clarament isolada entre els successius replans, que s’esglaonen cap a les valls del Segre al NE i de l’Ebre al SW. La serra fa de divisòria local d’aigües, de tal manera que els seus drenatges van a parar al Segre o a l’Ebre. El barranc més important (Barranc de l’Aiguamoll) delimita pel sud la geozona, rebent les contribucions dels torrents del vessant SW, abans de confluir amb l’Ebre. La desembocadura d’aquest barranc es veu afectada pel nivell de l’aigua de l’embassament de Ribarroja.

CONDICIONS D’ACCÉS Per accedir a la geozona de Serra Picarda - Montmeneu es pot prendre l’autopista A-2 o la carretera Nacional II. En el primer cas cal deixar l’autopista a la sortida número 4 de Fraga, prenent tot seguit la direcció de Mequinensa (Província de Saragossa) per la carretera N-211, que també es pot prendre directament des de la carretera N-II a Fraga. Un cop a Mequinensa es pot creuar el Segre per un pont i prendre una pista transitable cap a Granja d’Escarp. A aquesta població també es pot accedir des de la Nacional II per Serós (comarcal C-242). Un cop en el sector son nombroses les pistes rurals que voregen la Serra o s’endinsen aigües amunt d’alguns dels barrancs. De tota manera, els possibles itineraris s’han de realitzar a peu en la majoria dels casos. Una ruta GR (65-5) que va des de Maials a Mequinensa travessa la zona d’Est a Oest, vorejant el cim del turó del Montmeneu. Les condicions de relleu no fan difícil l’accés, però cal anar adequadament equipat per una travessa a peu per un relleu de vegades una mica accidentat.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL D’ús agrícola i forestal. La zona es caracteritza per una vegetació de petites pinedes i garrigues més extenses. Predomina l’agricultura de secà (cereals, ametllers i oliveres) sobre el regadiu de fruiters que s’estén a la ribera del riu. Ramaderia del porcí en granges i d’oví. En aquest sector també hi ha mines de carbó encara actives.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA La geozona es troba situada a la zona sud-oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre, en la regió sudpirenenca. Els sediments al·luvials i lacustres que afloren a la Granja d’Escarp formen part d’una de les seqüències deposicionals en les que ha estat dividit el rebliment sedimentari continental del sector oriental de la Conca de l’Ebre, des del Priabonià superior fins l’ Oligocè superior (Catià). Cada seqüència s’inicia amb una expansió

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural de dipòsits lacustres endorreics (terrígens, carbonatats o evaporítics) que, un cop assoleixen una certa estabilitat, s’interdigiten amb el aportaments dels sistemes al·luvials procedents dels marges de la conca. Les seqüències finalitzen amb una expansió de dipòsits al·luvials vermells, que obliteren les àrees lacustres. Concretament, la successió observable en aquest geòtop forma part de la seqüència que integra el Sistema Lacustre de Mequinensa, d’edat oligocena superior. Els sediments lacustres del Sistema de Mequinensa són sobretot carbonatats i terrígens, encara que mostren algunes influències evaporítiques. En relació a les fàcies carbonatades i mixtes existents a la zona de la Granja d’ Escarp i de Mequinensa es localitzen els trams amb lignits. Les successions al·luvials lacustres afloren principalment a les ribes de les valls del Segre i de l’Ebre, gràcies a un notable encaix de la xarxa de drenatge.

PARAULES CLAU Conca de l'Ebre, Conca d’avantpaís, Regió sudpirenenca, Paleogen, Oligocè, Chattià, Al·luvial, Lacustre-palustre, Carbó, Lignit, Fòssil de vertebrat, Rèptil, Mamífer.

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATIUS Processos sedimentaris al·luvials - lacustre a l’Oligocè superior (Catià) Suau basculament general cap el NNW de les successions oligocenes. Processos erosius al final del Terciari i al Quaternari

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic perquè inclou un dels millors afloraments de successió al·luvial - lacustre oligocena superior de Catalunya, que mostra ràpids canvis de fàcies i un clar ordenament seqüencial. Tots aquests aspectes confereixen valor científic i també didàctic, de cara a l’ensenyament superior. Part de les successions de la geozona han estat objecte de mostreig per prospectar fòssils de rosegadors i s’hi ha dut a terme un estudi magnetostratigràfic per precisar la seva datació. Aquest esforç s’ha realitzat per la gran potencialitat

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural d’aquesta zona per a la definició d’una unitat cronostratigràfica continental dins del Catià superior.

Interès turístic: 1,5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivell mig i superior) 4,5 Interès científic: 4,5

ANÀLISI COMPARATIVA Altres bons afloraments de la successió lacustre, equivalents des d’un punt de vista sedimentològic i paleoambiental a la d’aquesta geozona, es troben cap el Sud: , La Fatarella, Gandesa, etc. Les valoracions del seu interès són les mateixes i els registres de les tres successions es complementen ja que no són exactament de la mateixa edat i mostren algunes diferències de detall del registre estratigràfic i sedimentològic. Successions d’edat i característiques similars existeixen a altres zones de la conca de l’Ebre i a d’altres conques terciàries espanyoles (Madrid), però aquestes successions son les úniques d’aquesta edat i característiques que afloren al territori català, constituint un registre únic de les condicions paleogeogràfiques i paleoclimàtiques d’aquesta zona del NE d’Ibèria durant l’Oligocè superior. A més a més, aquesta regió (amb relació amb d’ altres veïnes) pot esdevenir la zona estratotípica d’un nou pis continental (Octogesià) motiu per el qual cal vetllar per la preservació i estudi dels registres sedimentaris i paleontològics. A nivell mundial, la conca de l Ebre, des del punt de vista de la paleontologia de mamífers paleògens i neògens, és comparable per qualitat i importància amb els registres de la conca d’avantpaís alpina (Suïssa, França) i amb el de diverses conques dels Estats Units.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) El registre sedimentari en aquest sector de la conca de l’Ebre inclou fonamentalment successions d’edat oligocena superior (Catià) a miocena inferior (Aquitanià). Aquest registre es troba constituït per diversos complexes d’ambients sedimentaris continentals: - Sistemes sedimentaris al·luvials: Les unitats d’aquests sistemes estan formades per roques terrígenes de colors vermells i ocres sedimentades per

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

l’acció de sistemes de ventalls fluvials de procedència fonamentalment meridional, encara que també es poden reconèixer aportaments septentrionals. Així, el sistema al·luvial del Montsant va influir molt directament a la zona juntament amb les parts terminals d’altres sistemes de procedència pirenaica. - Sistemes sedimentaris lacustres: Les unitats d’aquests sistemes estan integrades per roques terrígenes (lutites i gresos) i calcàries de colors grisos i ocres. Les primeres van ser sedimentades per la contribució de fangs i sorres de les parts terminals dels sistemes de ventalls fluvials. Les calcàries per l’acumulació del fang carbonatat produït per l’acció d’organismes (bacteris, algues, carófits, ostràcods, gasteròpods, etc.). Amb certa freqüència es van formar nivells no massa potents de lignits. Els dos sistemes lacustres reconeguts al sector serien el de Mequinensa i el de Torrente de Cinca, tots dos inclosos en un complex de rang més important (Complex Lacustre dels Monegres). La successió aflora mostrant un lleuger cabussament cap el N o NNW, amb petites flexions gairebé imperceptibles. A conseqüència d’aquesta disposició estructural els materials més antics afloren a la zona del Barranc de l’Aiguamoll (al límit amb l’Aragó) i els més moderns ho fan cap el cim del Turó del Montmeneu. La unitat fluvial - deltaica de (de procedència catalànide) aflora limitada però espectacularment a l’esmentat barranc de l’Aiguamoll, on és recoberta pels materials clars de les calcàries amb carbó de la Formació de Mequinensa, que lateralment passen cap el E, NE i N a una alternança de lutites grises i calcàries lacustres (Formació de la Granja d’ Escarp). Per sobre d’aquests es troben el sediments al·luvials vermells de la Formació de Lutites de la Costa de Fraga, amb els que acaba la successió en el sector, tot i que continua, ja a l’Aragó, amb la Formació de les calcàries de Torrent de Cinca i d’altres superiors. La successió al·luvial i lacustre a la Serra Picarda - Montmeneu d’edat oligocena superior registra sobretot l’expansió del sistema del ventall fluvial del Montsant des de la Cadena Costanera Catalana que van donar lloc als dipòsits terrígens observables en el geòtop. Com correspon, aquests materials mostren coloracions vermelles, marrons i ocres dominants a les zones fluvials i colors grisos a les zones lacustres. A les zones terminals, marginals i distals d’aquests aparells al·luvials es van desenvolupar àrees endorreiques, i ambients lacustres i palustres responsables de la formació de nivells d’argiles i calcàries grises i, menys freqüentment, de nivells prims de lignit. Durant l’evolució sedimentària en aquest

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural sector de la conca es van intercalar i interdigitar els dipòsits terrígens i carbonatats corresponents a dipòsits d’ambients al·luvials - lacustres transicionals, que registren la interacció entre els sistemes al·luvials i els lacustres.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC: La rellevància geològica d’aquesta geozona se centra sobretot en el camp de la sedimentologia i la cronostratigrafia. La successió oligocena de la geozona constitueix un bon exemple que mostra les característiques sedimentològiques d’una successió al·luvial i lacustre, on es poden reconèixer l’organització seqüencial de las fàcies, a diferents escales, que caracteritzen la dinàmica de les parts distals del Sistema Al·luvial del Montsant interaccionant amb els marges meridionals del Sistema Lacustre de Mequinensa. Les seqüències de fàcies que més bé es poden reconèixer son les de progradació de lòbuls terminals deltaics (Fm. Flix). Les fàcies deltaiques mostren seqüències i estructures ben preservades. Les fàcies lacustres - palustres de la Formació de la Granja d’Escarp també mostren una àmplia varietat de fàcies interessants. Finalment, els trams de lutites vermelles del Montmeneu, a les cotes més altes, són un clar exemple de sedimentació en planes lutítiques distals. Els jaciments paleontològics se situen en els trams argilosos alternants amb els nivells de calcàries i gresos lenticulars (paleocanals). La flora (fonamentalment caròfits) i fauna trobada és diversa (tortugues, restes de cocodrílids, rosegadors, diversos artiodàctils) encara que les troballes són sovint bastant fragmentàries. L’explotació minera de carbó ha estat una de les activitats més importants en aquesta zona. Per això les troballes paleontològiques clàssiques es van donar en aquests nivells de carbó explotats. Els sectors veïns al geòtop han format part de parades de diversos congressos nacionals i internacionals (1985, Regional Meeting de la IAS; 1986, XI Congreso Nacional de Sedimentología; 1989, International Congress of Fluvial Sedimentology, etc.)

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Els primers estudis amb visió regional dels sediments lacustres paleògens situats en aquest sector de la part catalana de la Conca de l'Ebre es varen dur a terme a finals del segle XIX i inici del XX. Troballes paleontològiques aïllades de restes de vertebrats (tortugues) van ser donades a conèixer pel Dr. Ramon Bataller. Cap els anys seixanta i setanta es va produir un important salt qualitatiu amb la publicació

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural de les primeres síntesis cartogràfiques de les regions limítrofes entre Catalunya i l’Aragó. Als anys vuitanta i fins l’actualitat s'han fet treballs de més detall sobre l’estratigrafia, la sedimentologia i la geoquímica orgànica d’aquestes successions incloent treballs cronostratigràfics i magnetostratigràfics basats en el suport biostratigràfic de rosegadors i caròfits fòssils. També s'han publicat treballs sintètics que analitzen l’evolució paleogeogràfica i tectonosedimentària de la conca durant l’etapa paleògena.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Agustí, J., Anadón, P., Arbiol, S., Cabrera, L. ,1985. Biozonación mediante roedores (Mammalia) del tránsito Oligoceno-Mioceno en el sector Sureste de la Cuenca del Ebro. Paleontología i Evolució, 18:131-149.

Agustí, J., Cabrera, L., Anadón, P., Arbiol, S. ,1988. A Late Oligocene-Early Miocene rodent biozonation from the SE Ebro Basin (NE ): A potential mammal stage stratotype. Newsl. Stratigr., 18 (2), 81-97.

Agustí, J., Barberá, X., Cabrera, L., Parés, J.M., Llenas, M. ,1994. Magnetobiostratigraphy of the Oligocene-Miocene transition in the Ebro Basin (Eastern Spain): State of the art. Münchner Geowissenschaftliche Abhandlungen .Reihe A .Geologie und Paläontologie. 26:161-172.

Agustí, J.; Anadón, P.; Arbiol, S.; Cabrera, L. Colombo, F. i S·ez, A. 1987. Biostratigraphical characteristics of the Oligocene sequences of North-Eastern Spain (Ebro-and Campins Basins). M¸ncher Geowiss. Abh. (A)., 10: 35-42.

Anadón, P., Cabrera, L., Colldeforns, B. Colombo, F., Cuevas, J.L. , Marzo, M. (1989) Alluvial fan evolution in the SE Ebro Basin: Response to tectonics and lacustrine base level changes. Excursion guide boock nº 9 of the 4th International Conference on fluvial Sedimentology. Publicacions del Servei Geològic de Catalunya, 91 pp.

Anadón, P.; Cabrera, L.; Choi, S.J.; Colombo, F.; Feist, M. i S·ez, A. 1992. Biozonación del Paleógeno continental de la zona oriental de la Cuenca del Ebro

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural mediante carófitas: implicaciones en la biozonación general de carófitas de Europa Occidental. Acta Geológica Hisp·nica, 27 (1-2): 69-94.

Anadón, P., Cabrera, L., Colldeforns, B., Sáez, A., 1989. Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sector oriental de la cuenca del Ebro. Acta Geol. Hispanica 24 (3-4), 205-230.

Barberà, X., Cabrera, L., Gomis, E., Parés, J.M., 1996. Determinación del Polo Paleomagnético para el límite Oligoceno-Miocneo en la cuenca del Ebro. Geogaceta 20 (5), 1014-1016.

Barberá, X., Cabrera, L., Marzo, M., Parés, J.M., Agustí. J. ,2001. A complete terrestrial Oligocene magnetostratigraphy from the SE Ebro foreland basin, NE Spain. Earth Planetary Science Letters

Barberà, X., Cabrera, L., Gomis , E., Parés, J. M. ,1996. Determinación del polo paleomagnético para el límite Oligoceno-Mioceno en la cuenca del Ebro. Geogaceta. 20 ( 5).-1014-1016.

Barberà, X., Cabrera, L., Marzo M., M. Ripepe ,1996. Sedimentación lacustre y ciclicidad: las sucesiones fluviolacustres del Oligoceno superior del sector SE de la cuenca del Ebro. Geogaceta, 20 (5): 1072-1073.

Barberà, X., Cabrera, L., Parés, J.M. ,1999. Evidencia de inclinaciones magnéticas bajas en materiales aluviales del Oligoceno superior de la Cuenca del Ebro. Acta Geologica Hispanica, 32 (3-4), 221-236.

Barberà, X., Parés, J.M., Cabrera, L., Anadón, P. ,1994. High resolution magnetic stratigraphy across the Oligocene-Miocene boundary in alluvial-lacustrine succession (Ebro Basin, NE Spain). Physics of the Earth and Planetary Interiors, 85: 181-193

Birnbaum, S.J., Coleman, M., 1979. Source of sulphur in the Ebro Basin (Northern Spain) Tertiary nonmarine evaporite deposits as evidenced by sulphur isotopes. Chem. Geol. 25, 163-168.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Cabrera, L., 1983. Estratrigrafia y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Oligoceno-Mioceno del SE de la Cuenca del Ebro. PhD. Thesis. Universitat de Barcelona. 443 p.

Cabrera, L., Fernández Turiel, J.L. , Guimerà, J., López Soler, A., Querol, X., Salas, R. ,1994. Subbituminous coal deposits of Teruel and Mequinenza mining districts. Field Trip of the Coal Geology Group of the Geological Society to the Teruel-Mequinenza mining districts (X. Querol ed.)., 106 pp.

Cabrera, L. ,1992. La Conca de l' Ebre. 4.4: Les parts centrals del sector català: L' Oligocè. En : Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. 189-205. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona.

Cabrera, L., Colombo, F. Robles, S., 1985. Sedimentation and Tectonic interrelationship in the Palaeogene marginal alluvial systems of the SE Ebro Basin, Transition from alluvial to shallow lacustrine environments. In: Milà, M.D. and Rosell, J. (Eds.), 6th European Regional Meeting Excursion Guidebook , 1985. Excursion 10, pp 393-492. IAS-UAB-IEI. Lleida.

Cabrera, L., Gaudant, J., 1985. Los Ciprínidos (Pisces) del sistema lacustre Oligocénico-Miocénico de los Monegros (sector SE de la Cuenca del Ebro, provincias de Lleida, Tarragona, Huesca y Zaragoza). Acta Geologica Hispanica 20 (3-4), 219-226.

Cabrera L., Colombo F. ,1986. Las secuencias de abanicos aluviales paleogenos del Montsant y su tránsito a sucesiones lacustres someras (Sistemas de Scala Dei y de Los Monegros, sector SE de la cuenca del Ebro). En P. Anadón y L. Cabrera, (eds).: Guía de las Excursiones del XIº Congreso Español de Sedimentología. Barcelona. exc.7: 7-53. Barcelona

Cabrera, L., Sáez, A., 1987. Coal deposition in carbonate-rich shallow lacustrine systems: the Calaf and Mequinenza sequences (Oligocene, eastern Ebro Basin, NE Spain). J. Geol. Soc. London 144, 451-461.

Cabrera, L., Cabrera, M., Gorchs, R., De Las Heras, F.X.C., 2000. Caracterización paleoambiental mediante biomarcadores de las sucesiones lacustres oligocénicas

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural superiores (Formación Mequinenza) del sector SE de la cuenca del Ebro (NE de España). Geotemas 2, 47-50.

Cabrera, L., Garcés, M., Roca, E., Agustí, J., Barberá, X., Marzo, M., Parés, J. M., 2000. Avances en la elaboración de una escala magnetoestratigráfica del Terciario continental de Europa Occidental: Magnetoestratigrafía de las sucesiones oligocénicas del sector SE de la cuenca del Ebro e implicacionesen el estudio de la cinemática de sus márgenes tectónicos. Geotemas 2, 51-54.

Cabrera, L., Cabrera, M., Gorchs, R., De Las Heras, F.X.C, 2001. Lacustrine basin dynamics and organosulphur compound origin in a carbonate-rich lacustrine system (Late Oligocene Mequinenza Formation, SE EBro Basin, NE Spain). Sedimentary Geology

Cabrera, M.,1999. Estudi dels biomarcadors de conques altament reductores. Unpublished PhD. Tesis. Universitat Politécnica de Catalunya, 412 pp.

Feist, M.; Anadón, P.; Cabrera, L.; Choi, S.J.; Colombo, F. i S·ez, A. 1994. Upper Eocene-Lowermost Miocene charophyte succession in the Ebro Basin. Contribution to the charophyte biozonation in the Ebro Basin. Newsletters on Stratigraphy 30, (1): 1-32.

Friend, P.F, Brazier, S.A., Cabrera, L., Feistner, K.W.A., Shaw, J. ,1988-89. Magnetic Reversal Stratigraphy in the Late Oligocene succession of the Ebro Basin, near Fraga, Province of Huesca, Northern Spain. Cuadernos de Geología Ibérica, 12 (1): 121-130.

Gomis, E., Parés, J.M., Cabrera, L. ,1999. Magnetoestratigrafía de las sucesiones Oligocénicas superiores-Miocénicas inferiores de Mequinenza. Acta Geologica Hispanica, 32 (3-4), 185-200. de las Heras, F.X.C.,1991. Geoquímica orgànica de conques lacustres fòssils. Institut d´Estudis Catalans. Serie XCVII. 325 p. de las Heras, F.X.C., Grimalt, J.O., Lopez, J.F., Albaigés, J., Sinninghe Damsté, J.S., Schouten, S., de Leeuw, J.W., 1997. Free and sulfurized hopanoids and

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural highly branched isoprenoids in immature lacustrine oil shales. Org. Geochem. 27, 41-63.

Gorchs, R., de las Heras, F.X.C., Grimalt, J., Albaigés, J., Sáez, A., Cabrera, L.,1992. Utilización de biomarcadores en la elucidación del ambiente deposicional de lignitos. In III Congreso Geológico de España, VIII Congreso Latino Americano de Geología. Simposios Vol. I In: A. Carnicero, L.C. García de Figuerola, M. Peinado (Eds.), Salamanca. p 88-97.

Gorchs, R., Rius, R., de las Heras, F.X.C., Grimalt, J., Cabrera, L., 1993. Palaeoenvironmental assessment of the sulphur-rich Mequinensa basin. 16th International Meeting on Organic Geochemistry. In: Organic Geochemistry K. Oygard (Ed.), Stavanger. p 461-465.

Gorchs, R., Catalan, C., Campá, J., Danishfar, P., Cabrera, L., de las Heras, F.X.C.,1995. Origin and fate of sulphur in Spanish coals. Proceedings of the 8th International Conference on Coal Science. In: J.A. Pajares, J.M.D. Tascón (Eds.), Elsevier. Amsterdam. p 1657-1660.

Luzón, A., 1994. Los materiales del tránsito Oligoceno-Mioceno del sector centro- oriental de la Depresión del Ebro: Análisis estratigráfico e interpretación evolutiva. Master Degree Thesis, University of Zaragoza, 259 pp.

Peterson, J.D., 1988. Dolomitization in thin bedded calcarenites of the Oligocene Los Monegros Group, SE Ebro Basin, Spain. Unpub. Graduate Thesis. University of California, Santa Barbara. 79p.

Peterson, J.D., Cabrera, L., 1989. Dolomitization in thin bedded calcarenites in the lacustrine Los Monegros Group (Oligocene) Southeastern Ebro Basin, Spain. In: Cooper, J.D. (Ed.), Cavalcade of carbonates. AAPG/SEPM Annual Meeting. SEPM field trip 3, 135-144.

Querol, X., Cabrera, L., Pickel, W., López-Soler, A., Hagemann, H.W.,, Fernández-Turiel, J.L.,1996. Geological controls on the coal quality of the Mequinenza subbituminous coal deposit, northeast Spain. Intern. J. Coal Geol. 29, 67-91.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Sinninghe Damsté, J.S., de las Heras, F.X.C., de Leeuw, J.W.,1992. Molecular analysis of sulphur rich brown coals by flash pyrolysis gas chromatography mass spectrometry. The type III-S kerogen. J. Chromat. 607, 361-376.

Sinninghe Damsté, J.S., de las Heras, F.X.C., van Bergen, P.F., de Leeuw, J.W.,1993a. Characterization of Tertiary Catalan lacustrine oil shales: Discovery of extremely organic sulphur-rich Type I kerogens. Geochim. Cosmochim. Acta 57, 389-415.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Seqüència de lutites, calcàries lacustres i gresos lenticulars (paleocanals fluvials) observable a les excavacions realitzades per l’ anivellament de camps y construcció de basses a la zona de la Granja d’ Escarp. Fotografia L. Cabrera, 1997.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vista parcial de les fàcies lutítiques amb nivells lenticulars de gresos de la Formació de Lutites i calcàries de la Granja d’ Escarp. Observeu els colors grisos i ocres característics d’aquesta unitat. L’escala mesura 1,5 m. Fotografia L. Cabrera, 1997.

Paleosòl amb arrels ferruginitzades, a les fàcies lutítiques palustres de la Formació de la Granja d’ Escarp. L’ escala mesura 15 cm. Fotografía L. Cabrera, 1997.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mostreig paleomagnètic dut a terme a les successions lutítiques i carbonatades de la Granja d’ Escarp. Fotografia L. Cabrera, 1997.

Aflorament de lutites vermelles amb intercalacions molt primes de calcàries lacustres (Formació de lutites de la Costa de Fraga) prop del cim del turó del Montmeneu. Fotografia Cabrera, 1982.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte general d’una de les bocamines per on s’extreia el lignit, que són les capes negres que es veuen a la paret. Foto: Lluís Cabrera

Detall d’una de les galeries de les mines de lignit de La Granja d'Escarp. Es veu molt bé l’alternança de capes blanques i negres que corresponen a diversos cicles lacustres. Les capes negres de lignit eren les que s’explotaven. Foto: Lluís Cabrera

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vista general de les instal·lacions d’una antiga explotació de lignits. Foto: Lluís Cabrera

Vista general de les instal·lacions d’una de les actuals explotacions de lignits a La Granja d'Escarp. Foto: Lluís Cabrera

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L´ ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Mecanismes de protecció que contribuirien a preservar-lo: Es recomana informar a l’ajuntament de la Granja d’Escarp del valor geològic de la geozona, per tal que prengui les mesures que cregui convenients per a sensibilitzar els veïns entorn de la salvaguarda del seu patrimoni natural i cultural. S’aconsellaria un règim de protecció general per aquells sectors de la geozona que tinguin interès potencial. Concretament els relacionats amb les activitats d’extracció minera. Podria ser d’interès que l’ajuntament de la Granja d’Escarp i els veïns de la Franja de Ponent (en especial Mequinensa) endeguessin plans de preservació del patrimoni cultural - històric que significa l’activitat minera a la zona. Un cop tancades les mines de lignit, seria possible seleccionar alguna d’elles per organitzar visites culturals. Donat el tipus d’explotació que es realitza, no seria difícil. La zona considerada ha patit un intens impacte ambiental - visual per la generació d’escombreres de les mines. L’organització d’activitats al voltant de les antigues explotacions podria ser un element positiu i compensatori per la zona en el futur.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No es coneix cap amenaça immediata per aquesta zona.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D´ US Seria interessant l’organització de recorreguts didàctics i de divulgació en col·laboració amb els altres ajuntaments amb explotacions mineres de la zona tant de Catalunya (Almatret, etc.) com de l‘Aragó (Mequinensa, Faiò, etc.). L’activitat minera tradicional a la zona té un interès social i cultural molt arrelat en el país. A tot això cal afegir l’innegable interès didàctic i científic de la zona.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS La rellevància científica de la geozona aconsella la seva protecció preventiva. La zona no es considera adient per a la inclusió en catalogacions estatals o internacionals des d’un punt de vista geoturístic. Però si és necessària una certa

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural protecció per a preservar la seva potencialitat des d’un punt de vista científic (definició d’estatges continentals) i docent - divulgatiu, que no són menors, dins del conjunt de la Conca de l’Ebre. A l’interès purament geològic cal afegir el paleontològic - biostratigràfic. Val a dir que en tota Europa Occidental, la conca de l’Ebre és la única amb qualitat d’aflorament suficient per reconèixer, sense necessitat de registres de subsòl i de manera contínua, el registre estratigràfic - sedimentari de tot l’Oligocè i el seu trànsit al Miocè inferior. A més a més, la seva varietat i riquesa paleontològica la col·loquen al nivell d’altres regions privilegiades d’Euràsia (per exemple, l’avantpaís de la zona alpina) i de Nord-America. Això implica un potencial patrimonial molt significatiu a nivell nacional i internacional.

ALTRES CONSIDERACIONS No hi ha incompatibilitats de la preservació d’aquesta geozona amb la de valors patrimonials d’altra natura; ben al contrari, podrien afavorir-se mútuament. La possibilitat de incloure aquest geòtop en itineraris geològic al llarg de les comarques de l’Ebre seria de gran interès. Actualment ja es fan itineraris turístics amb navegació des de Ribarroja fins a Mequinensa. Seria possible afegir a aquestes activitats visites a les mines de la zona, en els termes de la Granja d’Escarp i Mequinensa. El possible tancament de les mines en un futur no llunyà permetria condicionar algunes d’elles a la visita cultural. Els mètodes d’explotació utilitzats en aquesta zona són prou peculiars (dins de la mineria del carbó) com per ser potencialment interessants.

AUTORIA DE LA FITXA Lluís Cabrera Pérez, Departament d´Estratigrafia i Paleontologia. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94