PLOMES 2006/Nº 1

El Sisó, senyor de les pseudoestepes cerealistes

Importància dels guarets per als pteròclids a les pseudoestepes catalanes

La modelització de la distribució faunística aplicada a les aus

ELS OCELLS I LES ZONES ESTEPÀRIES EDITORIAL s molt engrescador poder Actualment, no hi ha cap altre Paradoxalment, d’aquesta rique- PLOMES presentar-vos avui el primer ambient amb una superfície tan sa en valors naturals, n’han fet número de PLOMES, una reduïda –un escàs 4% del ter- una lectura diferent altres sec- PLOMES, Núm. 1 · 2006 É Els ocells i les zones estepàries publicació de periodicitat anu- ritori català- i amb un nombre tors, de manera que els secans Revista editada per SEO/BirdLife Catalunya al. Aquest nom ens assenyala proporcionalment tan elevat també han estat entesos al llarg aquesta característica dèrmica d’espècies amenaçades, un total de dècades com a font de po- Directora: Cristina Sánchez que, exclusiva en els ocells, els de 10. Per si això no fos prou, bresa, on l’aigua s’erigeix com a diferencia de la resta d’animals. més del 80% de l’actual super- únic element revitalitzador per Equip editorial: Sense pretendre atorgar-li una fície de terres estepàries està fer front a l’adversitat de l’ari- Ignasi Oliveras Prieto Jordi Jordi Prieto paternitat immerescuda, PLO- sota el punt de mira de futures desa estepària. La transformació Cristina Serradell MES neix amb l’objectiu, també transformacions, associades a en zona de regadiu esdevé així la diferenciat, de mostrar des d’una nous aprofitaments del sòl. A principal amenaça per a les este- Maquetació: SUMARI Expressarte òptica molt particular aquells causa de la precarietat d’aquest pes catalanes i per als ocells que aspectes dels ocells, de les seves hàbitat, i com a prioritat d’inter- les habiten. Només una correc- Fotos portada i contraportada: Juan Bécares poblacions, que lligat als hàbitats venció, des de la delegació s’han ta gestió dels espais recentment que ocupen ens permeten treba- dedicat molt esforços –tant en incorporats a la Xarxa Natura Col·laboradors d’aquest número: llar per conservar-los. El fet de procediments de consulta públi- 2000 i l’ampliació d’alguns d’ells Jordi Bas El Sisó, senyor de les pseudoestepes cerealistes Gerard Batalla Pàg. 4 conèixer les seves particularitats ca com en l’elaboració de quei- podrà assegurar la conservació Juan Bécares és el primer element per poder xes i informes- en la preservació de la Ganga, la Xurra, el Sisó, Gerard Bota analitzar les problemàtiques que d’aquests darrers territoris. Per la Trenca, el Gaig blau, les Ter- Lluís Brotons Joan Estrada els afecten i treballar amb les tots aquests motius creiem que reroles vulgar i rogenca, la Ca- Rosa Gurí Importància dels guarets per als respostes més adequades. és obligat dedicar el primer nú- làndria, l’Esparver cendrós, el Sergi Herrando mero de la publicació a aquest Xoriguer petit o recuperar-ne Santi Mañosa pteròclids a les pseudoestepes catalanes Motse Raurell Pàg. 7 PLOMES anirà recorrent, any bioma. d’altres d’extingides com l’Alosa Cristina Sánchez rere any, els diferents hàbitats de becuda. Cristina Serradell Catalunya, i s’oferirà com a eina Què tenen d’especial els secans Olalla de la Torre Iker Zuazo divulgativa però sense descurar catalans? A Catalunya, el paisat- En aquest número ens centra- Xarxa de Custòdia del Territori Evolució de les principals intervencions el rigor que els lectors, vosaltres, ge associat als secans és divers, rem en les zones estèpiques Amb el suport de l’Àrea de Nous als secans de Lleida durant les darreres dècades us mereixeu. És per això, que canviant i testimoni d’un passat, catalanes, però sense perdre de Jaciments d’Ocupació Pàg. 10 iniciem aquest primer número no gaire llunyà, on es combi- vista l’escala regional. Anirem Departament de Treball. Generalitat de en els ambients esteparis. naven conreus de cereals, amb descobrint la seva vàlua i im- Catalunya fruiters i oliveres. Aquesta diver- portància i ens aproparem als Correcció: Per què dedicar-lo a aquest am- sitat, juntament amb l’orografia ocells que hi habiten mitjançant Centre de Normalització Lingüística de bient? No n’hi ha d’altres amb del terreny, han provocat una articles de gran valor científic i Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts Itinerari pels secans de Lleida més diversitat ornitològica a distribució de les diferents espè- divulgatiu elaborats per especi- Pàg. 12 Catalunya? D’altres amb més cies estèpiques en zones també alistes. Però per conservar s’ha Redacció: espècies úniques? El mes de diverses en funció de les carac- de conèixer i per això aquesta C/ Múrcia, 2-8. Local,13 · 08026 Barcelona Tel./Fax: 932892284 març passat, tot coincidint amb terístiques concretes de cadas- publicació apropa la informa- www.seo.org/?catalunya la seva designació com a “Ocell cuna d’elles, dels requeriments ció des de diferents vessants i a e-mail: [email protected] La modelització de la distribució de l’Any” per part de SEO/ específics i del major o menor través de seccions diverses com faunística aplicada a les aus Edició: BirdLife, i 24 anys després de grau de transformació que s’hi ara els itineraris, els projectes de SEO/BirdLife Catalunya Pàg. 14 ser detectada per primer cop a hagi produït. Aquesta gran ri- custòdia, la cronologia de la pro- Catalunya com a reproductora, quesa, única en els ambients es- tecció de les zones estèpiques, President de SEO/BirdLife: Eduardo de Juana l’Alosa becuda es va donar per tèpics del nord peninsular, per- les espècies més amenaçades o extingida al nostre país. L’ante- met mantenir espècies estepàries les entrevistes amb els agents Director executiu de SEO/BirdLife: Estatus de conservació dels Alejandro Sánchez rior extinció registrada va cor- molt diferents en una del territori. ocells reproductors esteparis dels secans catalans respondre a una altra espècie àrea relativament SEO/BirdLife és una associació sense finali- Pàg. 17 emblemàtica dels camps cerea- reduïda. Esperem que amb aquest pri- tat de lucre, d’utilitat pública, fundada l’any 1954 per a l’estudi i la conservació dels oce- listes, el Pioc salvatge. Aquesta mer número de PLOMES, la lls i els seus hàbitats. No està finançada per notícia ens ha ajudat a decidir difusió de les evidències sobre cap opció política, ni hi està adscrita. quin havia de ser el primer tema la situació dels ocells esteparis, Per poder reproduir, parcialment o to- Dues mirades als ocells de les estepes que tractéssim a la nova dels seus hàbitats i de les me- talment, qualsevol contingut d’aquesta publicació que teniu sures per a la seva conservació, publicació és necessari sol·licitar-ho a Pàg. 18 a les mans. pugui millorar el coneixement de SEO/BirdLife Catalunya. Plomes no compar- teix necessàriament les opinions que els manera que tots comprenguem autors expressen als articles publicats. com n’és d’important aquest pa- La custòdia de les estepes, trimoni únic i valuós, d’aquesta Dipòsit legal: NA-3141-2006 ISSN: ISSN 1887-3944 un nou model de gestió del territori Gralla de bec vermell realitat amb què hem conviscut Pàg. 20 durant segles. Impremta: GRÁFICAS ULZAMA Imprès en paper 100% lliure de clor. Juan Bécares Juan PLOMES 3 la millor zona catalana per a l’es- pècie. A tall de comparació, als secans dels plans de Sió la densi- EL SISÓ, SENYOR DE LES tat de mascles s’estima al voltant d’ 1,2, mentre que la de femelles es trobaria al voltant del 0,7. A més, la producció anual de polls en aquest secà segurament no PSEUDOESTEPES CEREALISTES va més enllà d’1 poll/100 hec- tàrees, és a dir, entre 0,5 i 0,7 Santi Mañosa. Departament de Biologia Animal, Universitat de Barcelona polls per femella en el millor Gerard Bota i Anna Ponjoan. Àrea de Biodiversitat, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) dels casos. Aquestes productivi- tats poden semblar molt baixes però, de fet, el secà de Belianes- A l’Europa occidental les estepes herbàcies característiques de l’Àsia central i de l’est d’Europa són Preixana és un dels indrets on s’enregistra un èxit reproductor inexistents, però l’home ha creat al llarg de milers d’anys un hàbitat artificial que les imita força bé i una producció de polls més i que, per aquest motiu, han rebut el nom tècnic de “pseudoestepes”. Es tracta dels conreus exten- alts, no solament de Catalunya, sinó possiblement de tota la vall sius de cereals que, en determinades circumstàncies, poden reproduir les condicions pròpies dels de l’Ebre. Per exemple, al sector herbassars naturals d’aquelles regions orientals, fet que els permet acollir espècies d’ocells pròpies de Bellmunt, on la densitat de mascles és comparable a la de d’aquells ambients. Tot i que l’ornitofauna de les pseudoestepes inclou representants molt diversos Belianes-Preixana, la producti- de la fauna típica dels conreus, si haguéssim de triar un ocell característic i indicador de les pseudo- vitat mitjana no arriba ni al 0,5 estepes cerealistes, sens dubte el Sisó (Tetrax tetrax) en seria un bon candidat. polls/100 hectàrees. Aquest fet Jordi Prieto SEO/BirdLife Prieto Jordi no ha de sorprendre ja que for- SEO/BirdLife Prieto Jordi ma part de l’estratègia vital del Sisó, i a la de molts altres ocells Paisatge de Belianes UNA REPRODUCCIÓ AMB REQUERI- secans que envolta la depressió L’espessor del cereals depèn, esteparis, adaptats a viure en am- el Segrià acullen durant l’hivern s’hi hauria d’evitar qualsevol Detall secans de Belianes. MENTS ECOLÒGICS ESPECÍFICS de l’Ebre lleidatana, caracteritza- principalment de la pluviometria bients poc productius. El que és bona part de la població catala- mena d’intervenció que vagi en El Sisó és un ocell que fa niu a da per un relleu pla o molt suau i i de la qualitat dels sòls, que con- alarmant en el nostre cas és que, na de Sisó, que es concentra en contra de la preservació dels terra, a recer de la vegetació her- dominada per conreus de cereals dicionen també el grau d’intensi- en altres secans de Catalunya, el bàndols que poden arribar a més seus valors naturals. En el cas bàcia. Els mascles atrauen les de secà poc intensificats, on s’hi ficació del conreu i la densitat de nombre de femelles és molt baix d’un miler d’exemplars, però del Sisó, això hauria d’impli- femelles fent una parada nupcial intercalen guarets i nombrosos sembra. Per la seva topografia i i les produccions no superen els que habitualment no superen les car necessàriament, entre altres en llocs lliures de vegetació i ben marges, que acullen una gran climatologia, els secans cerea- 0,5 sisons/femella en el millor poques desenes. A partir dels es- coses, l’exclusió de qualsevol visibles, mentre que les feme- quantitat de fauna i flora adven- listes de l’Urgell i els dels plans dels casos. Com ho demostra tudis que s’estan duent a terme, mena de projecte de regadiu en lles, un cop aparellades, cerquen tícies. L’àrea de nidificació actual de Sió i, en menor mesura, els un estudi recent de viabilitat po- s’ha comprovat que la mortalitat aquests espais. Els tipus de con- llocs amagats entre les herbes del Sisó a Catalunya reprodueix de la serra de Bellmunt, són els blacional d’aquesta espècie (Mo- dels animals és particularment reus arboris o herbacis associats per fer-hi el niu. Aquests reque- fidelment com la de cap altre que reuneixen unes condicions rales et al, 2004), aquests valors elevada durant l’hivern; el fet als regadius, fins i tot si són de riments condicionen els indrets ocell la ubicació de les pseudoes- més adequades per a la presèn- de productivitat són insuficients que hagin d’ocupar un medi tan baixa intensitat, no són aptes on trobem el Sisó a Catalunya, tepes al nostre país i és per això cia de l’espècie durant el perío- per mantenir les poblacions. antropogenitzat com el regadiu, per a la reproducció del Sisó. de manera que no totes les àrees que el podem considerar com de reproductor. Principalment, amb gran abundància de depre- Per tant, transformar en regadiu amb conreus de cereals les ocu- una espècie indicadora d’aquest al secà de Belianes-Preixana, El Sisó necessita disposar de co- dadors antropòfils (gossos, gui- ni tan sols una petita part dels pa el Sisó. Cal que els conreus es ambient. La població de Sisó a un sector de conreus de secà bertura herbàcia durant tot l’any. neus) o línies elèctriques (en les secans inclosos a la Xarxa Na- trobin situats en àrees de relleu d’unes 3.300 hectàrees situat a Actualment, la cobertura que quals els Sisons topen amb certa tura 2000 altera la funcionalitat pla o suau, escassament arbrat, Catalunya ha estat estimada en la comarca de l’Urgell, hi ha les ofereixen els secans que trobem freqüència), i sobretot la caça de la mateixa Xarxa i pot redu- d’horitzons amplis, on els ocells uns 700-1.300 mascles, però és condicions òptimes per al Sisó. a les pseudoestepes catalanes ex- furtiva, no contribueix gens a ir la viabilitat de la població de disposin d’un extens camp vi- molt probable que la població A part d’una densitat de mascles perimenta canvis molt dràstics i reduir-la. Sisó a Catalunya fins a límits sual per defensar-se dels depre- de femelles no superi els 600 considerable, que pot arribar ràpids seguint la fenologia dels insostenibles. S’estima que, en dadors i on les parades nupcials exemplars (Bota et al., 2004). a més de quatre per cada 100 conreus. Això obliga els Sisons a termes de superfície, la propos- dels mascles siguin visibles des hectàrees i puntualment superar abandonar els secans de seguida UN MEDI TRANSFORMAT POSA EN PE- ta tan sols inclou el 40% dels de ben lluny. Tampoc no el tro- Dins de la seva àrea de nidifica- els vuit, hi ha denses poblacions que s’ha completat la sega, quan efectius de mascles de Sisó ac- barem en conreus de cereals ex- ció, la distribució del Sisó no és de femelles que no trobem en comença l’estiu, i no hi tornaran RILL LA SEVA CONSERVACIÓ tualment existents i, potser, no cessivament alts o densos, ja que uniforme. Sembrats excessiva- cap altre indret de Catalunya, fins a final de l’hivern següent, La transformació dels secans en més del 30% de les femelles. La l’espessor de les tiges impedeix ment laxos- és a dir, amb vege- ja que s’estima entre una i dues quan els sembrats comencin zones de regadiu eliminarà bona protecció que aquestes ZEPA que els ocells transitin o trobin tació poc densa- són inadequats femelles per cada 100 hectàrees. a créixer ràpidament. Durant part de les àrees on aquesta es- oferiran al Sisó serà, probable- aliment amb facilitat, i també per a què les femelles puguin Aquestes densitats de mascles i aquest període de l’any aprofita- pècie es reprodueix a Catalunya. ment, molt inferior a causa de que les femelles puguin fer-hi fer niu, ja que aquests quedari- femelles observades al sector de ran les cobertures vegetals que Recentment, s’ha presentat la l’excessiva fragmentació de les el niu. A Catalunya, aquestes en massa exposats, però si són Belianes-Preixana són les més trobin disponibles. A falta de res llista d’espais que han de formar àrees protegides i a les, de mo- característiques les trobem re- excessivament densos resulten altes detectades a tot Catalunya, millor, els alfalsars dels regadius part de la Xarxa Natura 2000. ment, poc encertades directrius unides en una estreta franja de impenetrables. cosa que converteix la zona en del Pla d’Urgell, la Noguera o En aquests espais, en principi, de gestió establertes per als es-

4 PLOMES PLOMES 5 de les zones protegides i per tant en zones susceptibles de patir alteracions de l’hàbitat. Les principals amenaces per a l’espècie es BIBLI OGRAFIA troben lligades a canvis en l’hàbitat (transfor- mació de l’hàbitat i gestió agrària). Durant els darrers anys, s’ha registrat una intensificació BOTA, G., PONJOAN, A. & agrícola a les àrees de secà, que comporta MAÑOSA, S. 2004. Sisó ( Te- una disminució de la qualitat de l’hàbitat” trax tetrax). Pàgines 204-205 a ja que minva la super fície dels marges, el Estrada, J., Pedrocchi, V., Bro- nombre de guarets i d’erms, ambients que tons, L. & Herrando, S., editors. IMPORTÀNCIA DELS GUARETS PER ALS són vitals per a l’espècie (ja que suposa una Atles dels ocells nidificants de pèrdua directa d’hàbitat favorable, la desapa- Catalunya 1999-2002. Institut rició de la cobertura vegetal per nidificar-hi i Català d’Ornitologia (ICO)/ l’escassedat d’insectes durant el període de Lynx Edicions, Barcelona. PTERÒCLIDS A LES PSEUDOESTEPES CATALANES cria -principal causa de mortalitat juvenil). GENERALITAT DE CATA- Juan Bécares i Montse Raurell De la mateixa manera, els canvis d’usos de LUNYA. 2006. Directrius per secà (els cereals i les lleguminoses perden a la gestió dels espais de la Xar- Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) terreny a favor de l’olivera, les vinyes i els xa Natura 2000. Departament ametllers) comporten la pèrdua de coberta de Medi Ambient i Habitatge. Les estepes i les pseudoestepes ocupen llocs de clima àrid o semiàrid amb sòls pobres, on la vegetació Jordi Bas Jordi vegetal per nidificar-hi i escassedat d’insec- Barcelona. té poca alçada. Bona part d’aquests hàbitats es van originar com a conseqüència d’una intensa activitat tes per alimentar els polls. A Catalunya, són MORALES, M., BRETAG - Sisó (Tetrax tetrax) amenaces directes per a l’espècie els projec- NOLLE, V. & ARROYO, B. humana sobre els boscos, cosa que va afavorir l’expansió de l’agricultura i de la ramaderia extensiva. tes de transformació en regadiu com el del 2004. Viability of the endange- Però actualment són molt escassos, a causa d’una forta intensificació agrícola i de grans projectes de AMENACES PER A L’ESPÈCIE canal Segarra-Garrigues o el canal Algerri- red Little bustard Tetrax tetrax transformació al regadiu. Aquests hàbitats alberguen espècies amb requeriments ecològics molt espe- La tendència poblacional és negativa, amb Balaguer que afecten directament les millors population of western France. cífics, fet que les fa especialment vulnerables. L’Estat espanyol hi té un paper molt important ja que es una regressió de la seva àrea de distribució. zones i comporten canvis radicals en l’hàbitat Biodiversity and Conservation Durant els darrers anys s’ha reduït el nombre i els paisatges (s’estima una reducció del 60- 14:3135-3150. tracta del país amb el nombre d’ocells esteparis més important dins la UE, i pel que fa al context català, de femelles i, atès i que fins ara es compta- 70% de l’àrea ocupada pel sisó a Catalunya). NEWTON, I. 2004. The re - es posa de manifest la importància de la conservació de les pseudoestepes lleidatanes, ja que són l’únic ven les unitats reproductores a partir dels Finalment, hi ha una manca de protecció o cent declines of farmland representant d’aquests ambients a Catalunya. mascles, actualment el nombre real d’aques- gestió de les zones d’hivernada i de concen- bird population in Britain: Bécares Juan tes unitats reproductores és menor del que tració postreproductora; és necessari evitar an appraisal of causal factors semblava. A Catalunya una part significativa que els individus facin grans viatges hivernals and conservation actions. Ibis ntre les diferents espècies dues espècies a Catalunya. Un ladores ja que el secà amb més Alfés-Mas de Melons de la seva població reproductora es troba fora per reduir el risc de mortalitat. 146:579-600. d’aus estepàries destaquen estudi més intens dut a terme al superfície ocupada per guarets Eles de la família dels pterò- llarg del 2005 ens permet analit- és Alfés, malgrat que aquests es- clids de les quals trobem dos re- zar la preferència d’utilització de pais no ocupin més d’un 12 % presentants a Europa, la Xurra l’hàbitat en la totalitat de l’àrea de de la superfície total estudiada. pais de plana agrícola, que tenen evident que el primer pas ha o nul ús de biocides i adobs. És (Pterocles orientalis), exclusiva de distribució de les dues espècies Tenint en compte que el ter- en compte, entre altres possi- de ser aturar el procés d’inten- clar que aquest procés d’exten- la península Ibèrica, i la Ganga a Catalunya, situada en diversos me guaret té un significat molt ampli, entenent com a tal les bilitats, tolerar certes menes de sificació agrícola que afecta des sificació és altament improbable (Pterocles alchata), present a la pe- secans de les comarques de la . regadiu en aquests espais (Ge- de fa anys els secans, fins i tot que es pugui dur a terme a gran nínsula Ibèrica i amb una petita parcel les que es deixen en repòs Noguera, l’Urgell i les Garrigues un o més anys, cal distingir di- neralitat de Catalunya, 2006). a les zones incloses a la Xarxa escala en el context socioeco- població al sud-est de França. (figura 1). A més, durant els anys Del secà de Belianes-Preixana, Natura 2000, on sembla que es Ambdues espècies estan consi- ferents tipologies en funció de nòmic actual (Newton, 2004). 2004 i 2005 s’ha dut a terme un la seva estructura vegetal. Així el millor sector de reproducció considera la possibilitat d’instau- Les zones estepàries incloses a derades com a SPEC 3 a Euro- estudi basat en la comunitat ve- de l’espècie a Catalunya, tan sols rar-hi regadius de baixa intensi- pa, vulnerables (VU) a Espanya doncs, podem definir; els llau- la Xarxa Natura 2000 constitu- getal present als guarets i la seva rats que corresponen a camps n’han quedat incloses a la pro- tat, acompanyats amb mesures eixen el marc idoni on desenvo- (Herranz & Suárez, 2003) i en estructura i també, en la comu- posta 1.925 hectàrees. En el su- compensatòries (Generalitat de perill crític (CR) a Catalunya sense cobertura; els guarets jo- lupar aquestes polítiques sense nitat ornítica present en aquests. ves, camps que fa menys de dos pòsit que aquesta amputació no Catalunya, 2006). Però ni tan oblidar que a la resta d’ambients (Estrada et al, 2004; Bota et al, Aquest estudi es va dur a terme tingui cap efecte advers sobre la sols n’hi haurà prou amb deixar 2004). La causa de la regressió anys que s’han deixat en repòs i agrícoles no inclosos a la Xarxa en tres zones on hi ha presència que encara no han estat colonit- producció de polls, serà suficient les coses com estan, sinó que cal també cal fomentar polítiques de poblacional observada en les úl- de pteròclids: Alfés, Balaguer i la la producció de polls en aquesta revertir el procés. En un escenari times dècades que ha provocat zats per plantes llenyoses i gua- gestió respectuoses amb el medi Granja d’Escarp. Amb els resul- rets vells, camps amb més de dos zona per mantenir aquesta sub- de progressiva fragmentació de ambient. En aquest context, el la crítica situació actual l’hem tats d’aquests estudis es podran població i les d’altres ZEPA on les àrees de cria del Sisó, l’úni- de buscar en la intensificació anys d’existència amb presència pagès és una peça important de dictar mesures que afavoreixin de plantes llenyoses en els quals l’èxit reproductor és molt baix? ca manera de garantir la viabili- agrícola dels últims anys. Actu- aquestes espècies i així poder tat d’aquest ocell a Catalunya és l’engranatge. Cal que l’Adminis- alment, la població catalana de hi ha un elevat percentatge de treballar per tal d’incrementar la tració faci un esforç important Xurra és aproximadament de frenar la tendència negativa ob- recobriment vegetal però d’es- i decidit per tal d’assegurar que servada els darrers anys en les FRAGMENTACIÓ I MIDA REDUÏDA DE capacitat d’acollida de les àrees 15 individus durant el període cassa alçada (dins aquesta cate- incloses a la Xarxa Natura 2000, les àrees òptimes per al Sisó que reproductor, concentrada bàsi- poblacions de pteròclids. goria s’inclouen erms i pastu- L’HÀBITAT, MÉS PROBLEMES DE CON- han quedat incloses a la Xarxa res). Dins la categoria de guarets per a aquest i per altres ocells cament als secans de Balaguer ELS GUARETS A LA PLANA DE LLEIDA SERVACIÓ esteparis. Això no s’aconseguirà Natura 2000 siguin gestionades i de la Granja d’Escarp, men- joves podem diferenciar-ne dos amb mesures compensatòries d’una manera clarament dirigida tre que la Ganga està al voltant La intensificació agrícola ha tipus, els que tenen poca vege- La conservació del Sisó a que mitiguin la creixent intensi- a la protecció dels seus valors dels 100 individus, gairebé tots comportat la pèrdua de superfí- tació i els que tenen una elevada Catalunya implica la gestió inte- ficació dels conreus. En aquests naturals, com a objectiu priori- al secà d’Alfés (Bécares & Bro- cie d’ambients de secà i també abundància de vegetació com a gral de grans superfícies de pseu- espais cal iniciar un procés d’ex- tari, que articulin els mecanis- tons, 2005). El secà d’Almenar- la reducció de zones no pro- conseqüència de l’aplicació d’un doestepes, que puguin acollir les tensificació agrícola i ramadera mes legals, econòmics, fiscals Alguaire és utilitzat per la Xurra ductores com guarets, erms o excés de fertilitzats o bé per una poblacions de Sisó sense que que retorni als secans el seu as- i administratius necessaris per en el període d’hivernada. espartars. Així doncs, els camps manca de gestió, ja sigui mecà- aquestes aus hagin d’abando- pecte tradicional, amb guarets i fer-ho possible i que garantei- en repòs tenen cada vegada més nica o ramadera. nar-les en tot l’any. Difícilment altres cobertures herbàcies més xin un repartiment equitatiu dels Des de l’any 2000, el Centre Tec- importància a l’hora de satisfer La importància de deixar gua- es poden aconseguir aquests o menys permanents durant tot costos i dels beneficis d’aquestes nològic Forestal de Catalunya els requeriments ecològics de rets a llarg termini rau en el fet objectius en ZEPA fragmenta- l’any, amb ramaderia i sistemes intervencions entre tots els ciu- està fent el seguiment de la dis- les aus estepàries. Les dades de que la riquesa específica és més des i de petites dimensions. És de conreu extensius i amb baix tadans. tribució i de l’abundància de les l’estudi dut a terme són reve- alta en aquests hàbitats, possi- 6 PLOMES PLOMES 7 PRO POSTES DE GESTIÓ PER TAL D’AFAVO RIR LA RECUPERACIÓ Altres Ametllers Brolla DE LES PO BLACI O NS DE PTERÒCLIDS A CATALUNYA Llaurat Cereal Rostoll 4,29% 3,57% 2,14% Guaret vell 10,53% 5,26% 22,86% 10,53% Cereal 3,57% · G a r a n t i r i p o t e n c i a r l a s u p e r f í c i e o c u p a d a p e r a gr i c u l t u r a e x t e n s iva d e s e c à . · I n c e n t iva r e l s p a ge s o s i l ’ A d m i n i s t r a c i ó p e rq u è d e i x i n m é s t e rr e s e n r ep ò s, i p r o c u r a r q u e l a s u - p e r f í c i e d e g u a r e t s a u g m e n t i f i n s a u n 2 0 % d e l t o- Llaurat Guaret jove Guaret jove 19,29% t a l i q u e l a s u p e r f í c i e d ’ a q u e s t s c a m p s s i g u i l a m é s 73,68% Guaret vell 25,00% 19,29% gr a n p o s s i b l e, p r e f e r i b l e m e n t d e m é s d e 8 h a . Figura 2. Percentatge de contactes en cadas- Figura 3. Percentatge de contacte en cadascun · G e s t i o n a r a d e q u a d a m e n t e l s g u a r e t s p e r t a l q u e cun dels usos del sòl per part de la Xurra du- dels usos del sòl per part de la Ganga durant t i n g u i n u n a e s t ru c t u r a ò p t i m a p e r a a q u e s t e s e s - rant l’any 2005 (n=57). Els camps de cereals l’any 2005 (n=140). Altres: inclou arbrats, p è c i e s t a l c o m r e fl e c t e i xe n e l s r e s u l t a t s e x p o s a t s d’aquest any han tingut una estructura més alfals, marges, camins, graveres i superfície a n t e r i o rm e n t . semblant a la d’un guaret jove, amb poc reco- urbana. Ametllers: inclou també superfícies · M a n t e n i r e l r o s t o l l f i n s a l m e s d e s e t e m b r e p e r Figura 1. Àrea d’es tudi de l’ús de briment i poca alçada vegetal. mixtes amb oliveres i camps d’oliveres (mino- a f avo r i r l a s u p e rv iv è n c i a d e p o l l s i j u ve n i l s, c o s a l’hàbitat dels pteròclids a Catalunya ritaris). q u e e l s f a c i l i t a a l i m e n t i p r o t e c c i ó d ava n t d e l s d e- p r e d a d o r s. · U b i c a r i a d e q u a r a b e u r a d o r s e s p e c i a l m e n t a l e s rets joves. Malgrat tot, com es camps de superfície gran, en PROBLEMÀTICA I MESURES DE GESTIÓ fàcil detecció dels nius per part z o n e s d e c r i a . pot veure a la figura 2, poden concret superiors a 4 ha o fins L’actual ritme de transformació de depredadors com poden ser L e s p s e u d o e s t ep e s l l e i d a t a n e s s ó n a m b i e n t s f o r - utilitzar altres usos del sòl, com i tot parcel.les de més de 8 ha. del paisatge té greus efectes so- guineus, toixons o gossos. t a m e n t l l i ga t s a l ’ a c t iv i t a t a n t r ò p i c a . S i vo l e m c o n- per exemple els cereals abans de Com ja s’ha comentat, aquests bre la flora i la fauna que habi- s e rva r a q u e s t e s z o n e s s ’ h a n d e p r e n d r e u r ge n t - Juan Bécares Bécares Juan créixer, quan tenen poca cober- camps són molt escassos, i en ten a la zona afectada. En el cas m e n t l e s m e s u r e s p e rt i n e n t s p e r t a l d e ga r a n t i r . Cal augmentar la superfície de tura i alçada vegetal. En canvi, la el cas de les parcel les de més de que ens ocupa, la transformació guarets existent a les zones l a p e r d u r a b i l i t a t d e l e s e s p è c i e s l l i ga d e s a a q u e s t s Ganga prefereix de manera simi- 8 ha poden arribar a no existir dels cultius de secà en regadiu i a m b i e n t s. É s n e c e s s à r i a u n a i m p l i c a c i ó d i r e c t e d e lar tant els guarets joves com els en alguns sectors amb presència la concentració parcel.lària pro- amb presència de pteròclids i l a s o c i e t a t e n l a c o n s e rva c i ó d ’ a q u e s t s a m b i e n t s i , vells. A la figura 3 s’observa la de pteròclids. La causa d’aquesta voquen una greu pèrdua de la gestionar-los per garantir una a s s u m i r, c a s q u e s i g u i n e c e s s a r i , e l c o s t d e l a c o n- utilització d’altres usos amb ca- preferència la podem trobar en superfície d’hàbitat adequat. Ara s e rva c i ó d ’ a q u e s t s b i ò t o p s t a n m a l va l o r a t s. racterístiques similars als guarets una possible estratègia antide- per ara els grans projectes de re- estructura vegetal òptima per a joves com són els llaurats i els predadora o bé de tipus tròfic. gadiu com el Segarra-Garrigues ambdues espècies. rostolls. Així doncs, si tenim en En aquest últim cas, utilitzar amenacen encara més alguns dels AGRAÏMENTS . Gràcies als resultats obtinguts compte la baixa superfície dis- parcel les grans evita haver-se indrets on podem trobar aques- d’aquests estudis es podran dis- Parella de Gan- blement perquè l’estructura i la ponible d’aquests usos, la impor- de desplaçar per trobar aliment, tes espècies. A més, la intensifi- senyar mesures de conservació A tota la gent que ha col.laborat en els censos i que gues en un guaret composició vegetal dóna cabu- tància dels guarets per a aquestes especialment a l’hivern quan són cació agrícola ha provocat una per evitar l’impacte negatiu de ha aportat dades d’interès l’any 2005: Quim Bach, jove al Secà d’Alfés. da a més espècies. Actualment, espècies s’accentua. Com ja hem gregàries i formen grans grups disminució de superfície ocupa- les activitats humanes sobre els Arnau Bonan, Jaume Bonfil, Gerard Bota, Fer ran Aquest tipus de a més de la manca de guarets, vist, actualment la superfície de amb uns requeriments tròfics da per erms o guarets. La pèrdua ocells esteparis. Aquestes mesu- Broto, Lluís Brotons, Joan Castelló, Joan Estrada, guaret sol ser uti- sovint aquests no tenen una es- guarets no supera el 12% en la quantitativament majors. de l’activitat tradicional, com el res cal que es basin en tres punts David Giralt, David Guixé, Manel Pomerol, Anna litzat per l’espècie tructura prou favorable perquè zona més abundant, mentre que pasturatge, provoca sovint que Ponjoan, Sergi Ricard, Martí Rodríguez, Montse per alimentar-se, ja siguin utilitzats no tan sols per el 84% de les observacions de els guarets vells i erms existents principals; la protecció de les es- pècies, la protecció de les àrees Rodríguez, Núria Serena, Lídia Sobrevias, Fermí Sort que hi abunden les les espècies estepàries sinó tam- Xurra i el 44% de les de Ganga Les dues espècies de pteròclids arribin a un recobriment vegetal i Cristina Tor res. llavors de moltes bé per la resta d’espècies. han estat fetes en aquests tipus excessiu que els converteixen en on viuen i la gestió de l’hàbitat mostren una clara preferència en un ampli context. Aquestes espècies herbàcies d’ús del sòl. pels guarets en front d’altres brolles i màquies molt tancades, anuals. CARACTERÍSTIQUES DELS USOS DEL hàbitat inadequat per a aquestes intervencions no solament afa- BIBLIOGRAFIA SÒL UTILITZATS PER LA XURRA I LA Malgrat la importància que té el usos, essent aquests guarets espècies. Per acabar d’agreujar la voririen els pteròclids sinó que GANGA tipus d’ús, el que sembla deter- de mida gran (superiors a 4 ha), situació aquests usos solen pre- també potenciaria la presència BÉCARES, J. & BROTONS, LL. 2005. Seguiment minar la presència dels pteròclids amb un recobriment vegetal baix sentar una estructura poc favo- d’altres espècies amenaçades de la població de pteròclids a Catalunya. 2005. De- Les dues espècies de pteròclids és l’estructura de la vegetació. rable per als pteròclids i per tant d’àmbit estepari que trobem a presents a Catalunya es caracte- (inferior al 30%) i amb una alçada partament de Medi Ambient i Habitatge i Centre En el cas de la Xurra la cobertu- es redueix notablement la super- Catalunya com són el Sisó (Te- Tecnològic Forestal de Catalunya. Manuscrit. ritzen perquè ocupen ambients ra vegetal dels camps utilitzats és de la vegetació que normalment fície de l’hàbitat de cria i d’ali- trax tetrax), el Torlit (Burhinus oberts amb escassa vegetació BOTA, G. ESTRADA, J. & GUIXÉ, D. 2004. -Gan molt laxa i amb un baix recobri- no supera els 20 cm. mentació. A més, els guarets i els oedicnemus), el Gaig blau (Cora– ga Pter ocles alchata in Estrada, J., Pedrocchi, V., Bro- (en zones amb pluviositat redu- ment (inferior al 10% en la ma- erms que queden són cada cop cias garrulus) o la Terrerola vulgar ïda) i de relleu més o menys on- tons, L. & Her rando, S. (eds.) 2004. Atlas dels ocells joria dels casos i mai no supera més petits, fet que afavoreix la (Calandrella brachydactyla). nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut català dulat (Herranz & Suárez, 1999). el 50%). Pel que fa a la Ganga, Cal tenir en compte però, que la d’Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona. admet un recobriment més alt, Els resultats observats mostren Niu de Xurra en un guaret jove al secà de Balaguer ESTRADA, J., BOTA, G. & GUIXÉ, D. 2004. -Xur utilització dels usos del sòl varia en bona part de les observacions que el que determina la utilitza- en funció de l’època de l’any, ja . ra Pter ocles orientalis in Estrada, J., Pedrocchi, V., Bro- inferior al 30%, tot i que s’han ció d’una parcel la per part dels tons, L. & Her rando, S. (eds.) 2004. Atlas dels ocells que també canvia la fisiognomia observat individus en erms on la pteròclids és l’ús del sòl, l’es- d’aquestes comunitats vegetals. nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut català cobertura arriba al 90%, especi- tructura de la vegetació i la seva d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona. Les observacions fetes durant alment durant els mesos de cria. mida. Malauradament, i com l’any 2005 han confirmat la ja A més, les dues espècies ocupen s’ha anat apuntant, la superfície HERRANZ J. & SUÁREZ F. 1999. La ganga ibérica coneguda preferència d’ambdu- parcel.les on la vegetació no su- agrícola amb característiques (Pter ocles alchata) y la ganga ortegaPter ( ocles orientalis) en es espècies pels guarets i camps pera els 20 cm d’alçada. adequades és cada vegada més España. Distribución, abundancia, biología y conser- amb una escassa cobertura ve- escassa. És per això que aques- vación. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. getal, de la mateixa manera que Finalment, una altra variable tes dades han de servir a l’hora HERRANZ, J. & SUÁREZ, F. 2003. En R. Martí y eviten les zones arbustives o ar- que cal tenir en compte ha es- de prendre i proposar mesures J. C. Del Moral (Eds.): Atlas de las Aves Reproduc- brades. tat la mida del camp. Els resul- de gestió urgents per invertir la Foto: Juan Bécares toras de España, pp. 364-365. Dirección General de En el cas de la Xurra, s’observa tats mostren una clara prefe- tendència negativa que pateixen Conservación de la Naturaleza - Sociedad Española una clara preferència pels gua- rència d’ambdues espècies per aquestes espècies. de Ornitología. Madrid.

8 PLOMES Bécares Juan PLOMES 9 2002 GENER: Informe per a la CE, sobre l’evolució (1980-2002) de les aus estepàries catalanes (Lleida) (SEO/BirdLife). El DARP comença les obres de quatre regadius (REGSA/DARP). FEBRER: Proposta de creació del Parc de les Aus. Estudi de viabilitat de l’aprofitament agroambiental de la finca de Melons- Matxerri (DARP). EVOLUCIÓ DE LES PRINCIPALS INTERVENCIONS ALS MARÇ- El govern crea REGSEGA (Regs Segarra-Garrigues) (Generalitat de Catalunya). ABRIL: Informe per la CE, sobre el grau de cobertura de les poblacions d’aus estèpiques en la proposta de declaració de noves ZEPA (SEO/BirdLife). SECANS DE LLEIDA DURANT LES DARRERES DÈCADES MAIG- Presentació de l’Estudi d’Impacte ambiental del regadiu i de la concentració parcel·lària del SG (ENTORN/DARP). JUNY: Informació pública de l’Estudi d’impacte ambiental del projecte de reg i la concentració parcel·lària del canal SG (DMAiH, Recull de les principals actuacions que han tingut lloc durant les darreres dècades, relacionades amb els secans de DOGC 3.649 i 3.757). Lleida (entre parèntesi s’indica el promotor de l’acció). JULIOL: Proposta d’ubicació d’àrees mínimes de protecció per a aus estepàries a la depressió central Catalana (Universitat de Barcelona-ICO). Presentació al DARP d’al·legacions a l’Estudi d’impacte ambiental del SG (SEO/BirdLife, EGRELL, IPCENA, DEPANA). 1959 Elaboració del Plan de aprovechamiento total del río Segre para los riegos de la Segarra y las Garrigues (Generalitat de Informació pública del projecte regadiu Algerri-Balaguer, sector B (Generalitat de Catalunya DOGC 3943). Catalunya). AGOST: Al·legacions al projecte de regadiu Algerri-Balaguer, sector B al DARP (SEO/BirdLife). 1982 Estudi de viabilitat de la transformació en reg dels secans de les comarques de la Segarra i les Garrigues i assistència tècnica Licitació alhora de totes les construccions del SG. Aprovació del Pla de regadius. El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, per a la restitució i delineació de la cartografia del futur projecte (DARP). col·loca la primera pedra del SG (Generalitat de Catalunya). SETEMBRE: Enviament a la CE d’informes d’experts sobre implicacions del SG sobre les aus estèpiques (SEO/BirdLife). 1984 Projecte de construcció de la presa del canal a l’embassament de Rialb (DARP). OCTUBRE: Presentació del projecte constructiu i pressupost del SG (DARP). 1985 Llei 12/1985 de 13 de juny d’espais naturals de Catalunya, crea i regula la figura del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya, Al·legacions a PTOP sobre el projecte de Pla d’aeroports de Catalunya en relació a Alfés (SEO/BirdLife, IPCENA, EGRELL). i estableix el procediment de tramitació del PEIN, que es desenvoluparà a partir del 1988, quan finalitzen els treballs tècnics DESEMBRE: Aprovació de la DIA del projecte de reg i la concentració parcel·lària del canal SG (DMAiH). de redacció (Generalitat de Catalunya) La Generalitat publica l’estudi de l’Algerri-Balaguer (DMAiH) La Generalitat publica el Pla director de l’aeròdrom d’Alfés (PTOP). 1988 Declaració de la ZEPA de Mas de Melons (1.462 ha), d’acord amb la Directiva europea 79/409/CE. (Generalitat de S’adjudiquen les obres del SG a un consorci de dotze empreses (DARP). Catalunya). 2003 80 professors universitaris signen un manifest científic en el qual defensen la conservació dels valors naturals de la Timo- 1990 ORDRE de 31 de juliol de 1990, declaració de la Reserva natural de fauna salvatge de la Timoneda d’Alfés (107 ha) (Genera- neda d’Alfés (Universitats de Lleida i Barcelona). litat de Catalunya, DOGC 1.138). Inici del segon procediment d’infracció per insuficient protecció d’aus estepàries en el context del SG (CE). ORDRE de 23 d’octubre de 1990, declaració de la Reserva natural de fauna salvatge d’Utxesa, als termes municipals de Torres Aprovació de 6 ZEPA a les zones estepàries de Secans de la Noguera, Anglesola-Vilagrassa, Bellmunt-Almenara, Granyena, de Segre i Sarroca de Lleida (Segrià) (Generalitat de Catalunya, DOGC 1.366). valls de Sió-Llobregós i Secans del Segrià-Garrigues (Generalitat de Catalunya). 1991 Elaboració del Projecte de construcció del canal SG (INTECSA/Generalitat de Catalunya). GENER: Modificació de la XN2000 i inclusió de les ZEPA previstes a la DIA del projecte del canal Segarra-Garrigues (Generalitat Elaboració del Projecte de construcció de l’embassament de l’Albagés (INTECSA/Generalitat de Catalunya). de Catalunya). MARÇ: Al·legacions al Pla director de l’aeròdrom d’Alfés i a l’Estudi d’impacte ambiental (SEO/BirdLife). 1992 Aprovació del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya, Decret 328/1992 (Generalitat de Catalunya, DOGC 1.714). JULIOL: Presentació de la Memoria-Resumen para evaluación de Impacto Ambiental en la transformación de secano en Inclusió de la Timoneda d’Alfés al PEIN. Amb posterioritat, l’any 1996 es va presentar el Pla especial de protecció del medi na- regadío de Oliana, Bassella, Tiurana y Pinell (Lleida); i de la Memoria-Resumen para evaluación de Impacto Ambiental en la tural i del paisatge d’Alfés que va quedar definitivament aprovat l’any 1998 (Generalitat de Catalunya DOGC 2.209 i 2.682). transformación de secano en regadío de la Baronia de Rialb i Ponts (Lleida) (Ministerio de Medio Ambiente; PROSER Proyec- tos y Servicios, S.A.) 1993 Impuls i connexió de l’embassament de Rialb al canal SG (REGSA). Estudi de la capacitat de regulació del Segre per a diverses alternatives de demanda dels canals d’Urgell i SG (REGSA). 2004 El segon procés d’infracció per la manca de suficients ZEPA designades als secans de Catalunya entra a la fase de dictamen 1994 motivat (CE). La CE accepta a tràmit la queixa comunitària per la manca de protecció de l’espai d’Alfés (DEPANA,CE). GENER: Presentació de l’informe sobre la situació agrícola i propostes de gestió per a la conservació dels valors naturals de Llei 42/1994, de 30 de desembre, declara d’interès general el projecte SG. També s’inclou dins del Pla hidrològic nacional, de les zones estepàries de Lleida (SEO/BirdLife). la conca de l’Ebre (encara que només una superfície regable d’unes 8.000 ha per al 2008) aprovat mitjançant el Reial decret MARÇ: Carta de citació contra Estat espanyol per la insuficient declaració de ZEPA estepàries a Catalunya (CE). 1664/1998 (Generalitat de Catalunya, Govern d’Espanya). MAIG: Petició al DMAiH de l’anul·lació de l’exhibició aèria de Lleida i del Ral·li del Cargol a Alfés (IPCENA). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara il·legal el projecte i la licitació del canal Algerri-Balaguer (TSJC). JUNY: Signatura del manifest de Vallbona que reclama un nou SG (Manifest de Vallbona). 1996 Tancament de l’expedient de queixa comunitària pel compromís de la Generalitat de Catalunya de comprar l’espai d’Alfés per DESEMBRE: Simposi internacional sobre ecologia i conservació de les aus estepàries, Lleida. S’hi destaca la necessitat de conservar-lo (CE). prendre mesures urgents per a la conservació dels ambients esteparis (CTFC). 1998 Presentació dels plans especials de delimitació de Riba-roja, Tossals d’Almatret, Aiguabarreig Segre-Cinca (DOGC 2799) i de la 2005 FEBRER: Informació pública de la proposta d’ampliació de la XN2000 (DMAiH). Serra del Montsec Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana (DOGC 2753) que queden ABRIL: Presentació dels dictàmens sobre la delimitació de noves àrees òptimes per a la conservació d’aus estèpiques en el definitivament aprovats l’any 2000 (DMAiH, DOGC 3.191). marc de la XN2000 (UB, ICO i Consell Protecció de la Natura per encàrrec del DMAiH). 2000 Informació pública de la segona proposta de XN2000 (DMAiH). La CE inicia un procediment infracció contra l’Estat espanyol per insuficient designació de ZEPA (CE). JUNY: Presentació d’al·legacions a la proposta de XN2000 (SEO/BirdLife i altres entitats). Compra de la finca d’Alfés. Al desembre s’anuncia l’asfaltatge i millores en els equipaments aeronàutics que tornen a posar en perill la conservació de l’hàbitat per a l’Alosa becuda (Chersophilus duponti), a més a més d’altres espècies en perill com 2006 ABRIL: Informació pública de la segona proposta de XN2000 (DMAiH). la Ganga (Pterocles alchata) o la Trenca (Lanius minor) (Generalitat de Catalunya). JUNY: Presentació d’al·legacions a la segona proposta de XN2000 (SEO/BirdLife i altres entitats). JUNY: Presentació de l’estudi d’alternatives de la xarxa del sector B del reg Algerri-Balaguer (CENSA/DARP). SETEMBRE: Aprovació definitiva de la XN2000, amb retallades destacables a les zones estèpiques (Almenar i Belianes) NOVEMBRE: Presentació de la memòria descriptiva per a la transformació en reg de la zona regable del canal Segarra-Garri- (Generalitat de Catalunya, DOGC 4735). gues (Ibering/DARP). 2001 MAIG: Presentació de suggeriments previs sobre la transformació en reg del SG al Departament de Medi Ambient (SEO/Bird- ACRÒNIMS DEL DOCUMENT: Life, EGRELL, IPCENA, DEPANA). CE: Comissió Europea EGRELL: Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació PTOP: Departament de Política Territorial i Obres Públi- JUNY: Presentació de l’estudi de localitzacions d’un possible aeroport a la rodalia de Lleida (Universitat Politècnica de CENSA: Catalana d’Enginyeria, SA dels Ecosistemes Lleidatans ques. Generalitat de Catalunya Madrid). CTFC: Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya ENTORN: Enginyeria i Serveis REGSA: Regs de Catalunya, SA REGSEGA: Regs de Segarra-Garrigues JULIOL: Denúncia a la CE per insuficient designació de ZEPA pel que fa al projecte Segarra-Garrigues (SEO/BirdLife). DARP: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Ibering: IBERING Projectes d’Enginyeria,SA El Tribunal Suprem desestima el recurs de casació interposat per la Generalitat de Catalunya a la sentència del TSJC que Generalitat de Catalunya ICO: Institut Català d’Ornitologia SG: Projecte de transformació al regadiu del Segarra- declarava il·legal la licitació de l’Algerri-Balaguer (Tribunal Suprem). Garrigues DEPANA: Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural INTECSA: Internacional de Ingeniería y Estudios Téc- TSJC: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya NOVEMBRE: Informe favorable a l’ampliació de les zones protegides respecte el projecte de transformació en reg del canal DIA: Declaració d’Impacte Ambiental nicos, S.A. UB: Universitat de Barcelona SG (Consell de Protecció de la Natura). DMAiH: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Ge- IPCENA: Institució de Ponent per a la Conservació i UE: Unió Europea La UE obliga a retallar el SG. S’exclouen 5.000 ha del sud-est i 1.000 ha de l’Algerri-Balaguer (UE). neralitat de Catalunya l’Estudi de la Natura XN2000: Xarxa Natura 2000 DESEMBRE: Adjudicada la primera obra del SG. Adjudicada la connexió amb Rialb (Generalitat de Catalunya). DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ge- PEIN: Pla d’espais d’interès natural de Catalunya ZEPA: Zona d’Especial Protecció per a les Aus, formen neralitat de Catalunya PROSER: Proyectos y Servicios, S.A: Ingeniería part de la Xarxa Natura 2000. 10 PLOMES PLOMES 11 AMBIENT: mosaic d’ambients format per cultius de cereals, ametllers, zo- Jordi Prieto Prieto Jordi nes de guaret i erms i ja a la zona de Mas de Melons apareixen bro- lles de tipus continental. Cal des- tacar que la zona de la Timoneda d’Alfés és un hàbitat molt parti- ITINERARI PELS SECANS DE LLEIDA Joan Estrada cular i únic a Catalunya amb una La millor època per fer una visita als secans és entre el 15 d’abril i el 30 de maig. Els principals punts que podeu visitar són: vegetació i una fauna associada 3. ALFÉS - MAS DE MELONS exclusives. AMBIENT: RECORREGUT: ESPÈCIES: 1. BELIANES plana cultivada amb un mosaic al km 131 de la carretera C-12 (Eix de l’Ebre de Lleida a Flix) la Timoneda és un dels millors indrets de Catalunya per poder de cultius de cereals, ametllers, agafeu una pista (dir. NE) que creua l’autopista per sobre observar-hi la Terrerola vulgar i l’únic on es pot trobar l’Alosa vinyes i amb petits masos dis- i arriba fins a la Timoneda d’Alfés (2,4 km). Just passat becuda a casa nostra, tot i que els darrers censos (2005) ja persos que permeten la nidifi- l’aeròdrom, agafeu la pista en direcció S que torna a creuar parlen de la desaparició d’aquesta espècie a Catalunya. En el cació d’algunes espècies com el l’autopista, moment en què heu d’anar en direcció E fins a la recorregut també podreu veure el Sisó, el Gaig blau, el Torlit Gaig blau. carretera LV-7021 (4 km). Des d’aquí agafeu la pista (dir. E) i hi ha alguna possibilitat de veure la Terrerola rogenca. És que us porta cap a Aspa i Castelldans.Heu de creuar la ZEPA l’únic dels itineraris proposats on es pot veure un dels ocells RECORREGUT: característics dels secans: la Ganga. agafeu la pista que surt de (7,7 km). Total recorregut: 14,1 km. Preixana cap al SW i que es diri- geix cap a la carretera LP-2015 (3,5 km). En arribar-hi, agafeu la pista en direcció NW cap a Vi- 4. ALGUAIRE lanova de Bellpuig (3 km) fins al AMBIENT: canal de reg, on ja comencen els gran plana totalment ocupada pel conreu cerealista amb alguna cultius de regadiu. Total recorre- zona escadussera de guaret. gut: 6,5 km. RECORREGUT: ESPÈCIES: sortiu d’Alguaire cap al W (1,1 km) fins a l’altiplà, on agafareu la pis- és el millor lloc de Catalunya per ta direcció N durant uns 2 km i trencareu per una altra pista (2,1km) poder observar-hi el Sisó i també direcció NW que us durà fins al Clot de la Unilla. Allà continueu en- hi podeu trobar una de les millors davant i tombeu a la dreta fins passat el Clot per accedir al mirador. poblacions de Gaig blau. També Del mirador torneu cap a Alguaire pel mateix recorregut o bé agafeu és fàcil contemplar l’Esparver una pista direcció S (1,7 km) i després una altra pista direcció E (3 cendrós, el Torlit i la Calàndria. km). Abans de baixar novament a Alguaire, continueu més cap al sud per una pista fins al Pla de Vilanova (4 km) i finalment retorneu AMBIENT: a Alguaire pel mateix indret. Total recorregut: 6,6 km. depressió entre dues petites ESPÈCIES: serres conreada de cereals. A 2. BELLMUNT D’URGELL és el millor indret de Catalunya per observar-hi la Calàndria, ja que l’inici del recorregut (serra més n’hi ha en gran densitat, i també hi podeu trobar (tot i que en molta al sud) podeu trobar taques de menor densitat) espècies com el Sisó, el Torlit, la Terrerola vulgar i la carrascar, que més a ponent ha Xurra. En aquesta zona també s’hi pot observar el Xoriguer petit. estat substituïda per pinedes de repoblació. Al tram final del re- corregut (turons del nord) hi ha VALL DE L’ EBRE uns sòls guixencs que presen- ten una vegetació associada ex- VILLAFÁFILA clusiva i que confereix a la zona la seva particularitat. RECORREGUT: LLANOS DE CÁCERES sortiu de Bellmunt d’Urgell per la I LA SERENA ZONES ESTEPÀRIES pista de terra direcció W situa- IMPORTANTS D’ESPANYA da just al nord de la serra de les VALL DEL Quadres. Al cap de 3 km, agafeu GUADALQUIVIR la pista en direcció N que creua MESETA CEREALISTA DE la plana cerealista i al cap d’1,3 CASTILLA LA MANCHA km agafeu novament una pista FUERTEVENTURA en direcció W (just al S de la se- ALMERÍA, GRANADA rra de Guineus) fins a la Sentiu ESPÈCIES: I MURCIA al llarg del recorregut podeu observar el Sisó, l’Esparver cendrós, el Torlit, la Cogullada fos- de Sió (2,3 km). Total recorregut: LANZAROTE 6,6 km. ca i, en densitats ja molt menors, també és possible veure-hi el Gaig blau i la Calàndria.

12 PLOMES PLOMES 13 CALÀNDRIA la distribució de les espècies a Melanocorypha calandra grans escales espacials com seria el cas típic dels atles d’ocells. Els models basats en l’estimació del nínxol ecològic incorporen explícitament la heterogeneïtat LA MODELITZACIÓ DE LA del paisatge a diferents escales espacials. Aquesta afirmació serà certa sempre que les vari- ables ambientals a partir de les DISTRIBUCIÓ FAUNÍSTICA APLICADA A LES AUS quals el nínxol és estimat siguin Noves eines aplicades a la conservació de fiabilitat prou elevada i prou representatives de les principals Lluís Brotons. Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFT). Institut Català d’Ornitologia (ICO) fonts d’heterogeneïtat identi- ficades. A més, una limitació Sergi Herrando i Joan Estrada. Institut Català d’Ornitologia (ICO) dels models de nínxol és que aquests estimen el nínxol rea- Cartografiar i representar gràficament la distribució espacial dels ocells d’una manera acurada i consis- litzat de l’espècie per projec- tent no és una tasca evident, ja que la detecció fiable de les espècies requereix un esforç considerable tar-lo espacialment. Atès que que planteja limitacions logístiques quan es vol estudiar un gran territori com és sovint el cas dels atles el nínxol realitzat d’una espècie pot variar d’acord amb les ca- d’ocells. Bécares Juan racterístiques locals d’una zona (per exemple presència de pre- dadors, qüestions històriques), TORLIT Timoneda d’Alfés DISTRIBUCIÓ D’ESPÈCIES I CONSERVACIÓ mació de les espècies a escales implícita dels models d’interpo- aquesta metodologia pot induir Burhinus oedicnemus Calàndria Existeix un compromís entre la locals (1x1 km o 2x2 km). La lació. Aquesta darrera conside- a errors i predir la presència de cobertura espacial i l’esforç que restricció principal d’aquesta ració és especialment rellevant l’espècie allà on de fet no exis- es pretén esmerçar per cobrir- aproximació és que la cobertu- en paisatges heterogenis com els teix (falsos positius) o bé no ser la. En general, aquest compro- ra espacial d’aquest submostreig que predominen en zones medi- capaç de predir la presència de mís ha dut a l’elaboració d’atles no pot ser extensiva ateses les terrànies o de muntanya. l’espècie allà on certament hi és d’ocells amb una cobertura ab- òbvies limitacions de temps i (falsos negatius). Per tal d’avalu- soluta del territori estudiat però de recursos del treball per obte- Una segona alternativa a les tèc- ar l’impacte d’aquests errors en sobre el qual només es descriu la nir resolucions fines i, per tant, niques d’interpolació es basa en les distribucions predites, l’ava- presència o absència de les espè- aquestes dades han de rebre al- el fet que les espècies només uti- luació de la capacitat predictiva cies a resolucions relativament gun tipus de tractament perquè litzen una combinació limitada dels models generats a partir de grolleres en quadrats d’1x1 km, siguin realment útils. de les possibles combinacions la utilització de dades test amb 10x10 km o 50x50 km, en fun- de paràmetres ambientals, cosa caràcter independent esdevé un ció de la mida del territori que Com podem doncs, utilitzar la que pot permetre la modelitza- pas inexcusable. s’ha d’estudiar. La representació informació recollida en els sub- ció del nínxol ecològic de les es- de la distribució de les espècies a mostreigs parcials de petites uni- pècies (Guisan & Zimmermann, L’APLICACIÓ DE MODELS DE DISTRIBU- aquestes escales espacials té un tats espacials que no cobreixen 2000). Els models basats en la CIÓ A CATALUNYA problema principal: la informa- tot el territori amb l’objectiu de modelització del nínxol ecolò- Un cas paradigmàtic d’utilitza- ció recollida és poc útil per a la cartografiar la distribució com- gic pretenen representar la res- ció dels models de nínxol eco- gestió, la planificació territorial pleta de l’espècie en una regió posta específica d’una espècie lògic en la cartografia de la dis- o la conservació a causa de la d’interès? a un conjunt de variables ambi- tribució d’ocells és l’Atles dels seva baixa resolució. entals i, mitjançant una projec- ocells nidificants de Catalunya ció d’aquesta resposta, arribar a 1999-2002 (Estrada et al, 2004). Malgrat l’avenç que suposa l’es- MODELITZACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ predir la presència de l’espècie En aquest atles s’ha estimat la tandardització de la recollida de Una primera alternativa dis- en zones on no s’ha fet el mos- probabilitat d’aparició de les es- ESPARVER CENDRÓS dades a partir d’unitats espaci- ponible són les tècniques d’in- treig però de les quals tenim in- pècies a partir de l’aplicació de Circus pygargus als definides, els atles elaborats terpolació espacial. Breument, formació ambiental. El recent models de nínxol ecològic a les a grans escales espacials tenen la interpolació pretén, a partir desenvolupament dels sistemes dades recollides en els censos de PROBABILITAT DE PRESÈNCIA limitacions òbvies a causa de la de la informació recolllida en d’informació geogràfica (SIG) i durada controlada duts a terme . 0 - 0.1 minsa o sovint nul la informació una sèrie de punts de mostreig, del poder de càlcul dels ordina- en 3.077 quadrats UTM 1x1 km 0.1 - 0.2 que proporcionen sobre les den- atorgar valors per a cada un dels dors, han fet que la utilització distribuïts per tot Catalunya. Els 0.2 - 0.3 0.3 - 0.4 sitats de les espècies però també punts veïns de valor desconegut dels models basat en el nínxol models desenvolupats han per- 0.4 - 0.5 de la seva distribució a escales ponderats per diversos factors ecològic tinguessin un interès mès estimar per a cada espècie, la 0.5 - 0.6 0.6 - 0.7 espacials més locals i precises. com per exemple la distància a creixent. Aquesta aproximació resposta a una sèrie de variables 0.7 - 0.8 Aquest problema ha estat trac- la informació disponible. La in- ha estat doncs àmpliament utilit- ambientals i obtenir la seva pro- 0.8 - 0.9 tat recentment per alguns atles terpolació és especialment sensi- zada a escales espacials limitades babilitat d’aparició a partir d’una 0.9 - 1 d’ocells nidificants que, al marge ble a errors comesos durant les per tal de determinar el paper de combinació particular que se de les dades de presència-absèn- tasques de mostreig i els seus re- diferents variables ambientals n’ha fet. En l’aplicació d’aquests cia en els quadrats de 10x10 km, sultats poden estar esbiaixats pel sobre l’ecologia de les espècies. models feta a l’Atles s’assumeix han dut a terme un sub-mostreig fet que les condicions ambientals Fins ara, però, el models basats que la probabilitat d’aparició de més detallat en el qual s’exami- de les àrees mostrejades no són en el nínxol ecològic han estat les espècies en els quadrats 1x1 nen una sèrie d’unitats menors sempre les mateixes que a les emprats en comptades ocasions pot ser utilitzada com un indi- amb l’objectiu de recollir infor- àrees del voltant, una assumpció en aplicacions al mapatge de cador fiable de l’abundància real 14 PLOMES PLOMES 15 Calàndria (Melanocorypha calandra) AMENACES PER A L’ESPÈCIE ESTATUS DE CONSERVACIÓ DELS OCELLS Les principals amenaces a Catalunya estan lligades a la transformació dels secans de caire estèpic en regadiu, com els projectes Algerri-Balaguer i Segarra-Garrigues; i també REPRODUCTORS ESTEPARIS DELS SECANS CATALANS a la intensificació de l’agricultura, a causa de la dependèn- cia, en determinats moments de l’any, dels guarets i erms. Síntesi avaluativa de l’estat de conservació de les poblacions reproductores dels ocells esteparis de Catalunya. S’indica l’estat Els actuals sectors cerealistes intensius produeixen can- d’alerta amb un semàfor, en vermell situació crítica (aquells ocells que demanen una atenció prioritària), en groc situació preo- vis dràstics (sega i llaurada de rostolls) que en provoquen cupant (aquells ocells que no han millorat d’una manera satisfactòria o que emeten un senyal d’alerta sobre l’evolució futura), i la fugida per manca de refugi i aliment, com és el cas dels en verd situació estable (aquells ocells que no presenten regressió acusada de les seves poblacions encara que, aquesta situació secans Algerri-Balaguer i Alguaire-Almenar. Aquesta fugida depèn de l’estat de l’hàbitat). disminueix la supervivència postreproductora. També són LLEI 3/88 DIRECTIVA PLA SEMÀFOR responsables de la pèrdua de niades la sembra de cereals LIBRO ROJO CNEA CONVENI CONVENI ESPÈCIES NOM CATALÀ PROTECCIÓ BERNA 79/409/ D’ACCIÓ primerencs i la sega quan l’herba encara és verda, per -uti 2004 (RD 439/1990) BONN CEE UE litzar-la com a farratge. L’expansió de l’olivera i la vinya, la DELS ANIMALS reforestació i l’abandonament de conreus i pastures tam- Circus Esparver Interès bé afecten molt negativament l’espècie. pygargus cendrós Vulnerable especial Protegida Annex II Annex II Annex I Vermell Interès Annex Joan Estrada Joan Falco naumanni Xoriguer petit Vulnerable especial Protegida Annex II I i II Annex I X Vermell Tetrax tetrax Interès Sisó Vulnerable especial Protegida Annex II Annex I X Vermell Burhinus Quasi de l’espècie en cada quadrat. A de l’espècie estimada per l’Atles crític per a les espècies estudia- Torlit Interès Protegida Annex II Annex II Annex I Taronja banda de requerir dades sobre dels ocells nidificants. Quants des a jutjar per les fortes dismi- oedicnemus amenaçat especial ès la presència dels ocells, els mo- més Abellerols indiqui el mapa nucions en les àrees que ocupen Pterocles Xurra Vulnerable Inter Protegida Annex II Annex I Vermell dels de nínxol ecològic depenen de distribució de l’espècie, més aquestes espècies. En particular orientalis especial fortament de la disponibilitat de compensacions rebran els api- es va observar una disminució Pterocles Ganga Vulnerable Interès dades ambientals adequades i de cultors. especialment important en àre- alchata especial Protegida Annex II Annex I Vermell bona qualitat. En aquest atles es que actualment presenten un ès s’ha fet una utilització extensiva A banda d’utilitzar els models de hàbitat òptim i que, per tant, po- Coracias Gaig blau Vulnerable Inter Protegida Annex II Annex II Annex I Vermell de les bases cartogràfiques que nínxol per obtenir estimacions den funcionar com a nuclis de garrulus especial en format digital es troben dis- acurades de les distribucions manteniment de les poblacions Chersophilus Interès ponibles a Catalunya. Aquestes de bona part d’espècies d’ocells a la zona. duponti Alosa becuda En perill especial Protegida Annex I Vermell bases inclouen informació ob- del país, aquesta metodologia Melanocorypha tinguda a partir de satèl.lit, ma- permet aplicacions a la conser- En aquest sentit, val a dir que Calàndria Interès Protegida Annex II Annex I Taronja pes d’hàbitat i usos del sòl, atles vació que ja han demostrat la l’aplicació extensiva dels models calandra especial climàtics i mapes de relleu i acti- seva utilitat. En concret, els mo- de nínxol ecològic en un marc Calandrella Terrerola Interès Protegida Annex II Annex I Vermell vat humana. dels desenvolupats per espècies de gestió i d’avaluació d’alterna- brachydactyla vulgar Vulnerable especial d’ocells estèpics han permès tives de gestió i de planificació UTILITATS DELS MODELS: APLICA- avaluar per primer cop, d’una territorial s’endevina com una Calandrella Terrerola Quasi Interès Protegida Annex II Taronja CIONS A LA CONSERVACIÓ DELS manera quantitativa i objectiva de les eines més potents de què rufescens rogenca amenaçat especial OCELLS ESTÈPICS els possibles efectes de trans- disposaran les administracions Galerida Cogullada Interès Protegida Annex III Verd La disponibilitat de mapes de formacions del paisatge a gran i els gestors del territori en un cristata vulgar especial distribució de prop de 200 espè- escala com és la implantació de futur no gaire llunyà. És evident Cogullada Inter cies, per a tot Catalunya i a una nous regadius (Brotons et al, que no són l’única eina dispo- Galerida theklae ès Protegida Annex II Annex I Taronja escala tan detallada, permet que 2004). En aquest estudi es van nible, però de ben segur que és fosca especial aquesta informació s’hagi con- estimar les respostes pel que fa una de les més eficients quan Oenanthe Còlit negre Preocupa- Interès Protegida Annex II Annex II Annex I Taronja vertit ja en una base de referèn- al paisatge d’una sèrie d’espècies ens plantegem analitzar els im- leucura ció menor especial cia per a la gestió i la planificació amb un marcat caràcter estèpic pactes a una escala de paisatge al nostre país. Dues aplicacions a Catalunya i aquestes respos- o superior. Oenanthe Còlit ros Quasi Interès Protegida Annex II Annex II Taronja pràctiques que poden valer tes es van projectar a diferents hispanica amenaçat especial d’exemple: en un cas els mapes escenaris de transformació del BIBLIOGRAFIA Interès obtinguts han estat utilitzats per territori previstos a partir dels Lanius minor Trenca Perill crític especial Protegida Annex II Annex I Vermell ajudar a delimitar els espais de plans d’irrigació derivats dels BROTONS, L., MAÑOSA, S. & ESTRADA, J. (2004) Modelling the la Xarxa Natura 2000 per a les projectes del Canal Segarra- CRITERIS: espècies d’àmbit estèpic, com Garrigues i del Canal d’Algerri- effects of irrigation schemes on the distribution of steppe birds in Me- · Libro rojo. Categories d’amenaça: Perill crític, amb probabilitat superior al 50% d’extingir-se en els propers 10 anys; En perill, probabilitat d’un 20% d’extingir-se en els propers 20 anys; el Sisó. En el segon cas, la dis- Balaguer. Aquests dos projectes Vulnerable: probabilitat d’un 10% d’extingir-se en els propers 100 anys. Madroño, Gonzalez & Atienza (Ed.) 2004. Libro rojo de las aves de España. Dirección General para la ponibilitat d’informació a tot tenen previst transformar bona diterranean farmland. Biodiversity Biodiversidad-SEO/BirdLife. Madrid. Catalunya, la utilitza actualment part dels conreus extensius de and conservation, (In press). · CNEA: Reial decret 439/90 mitjançant el qual es regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Espècies que requereixen mesures específiques de protecció. Categories: la Generalitat de Catalunya per secà de la plana de Lleida en ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., d’interès especial, recull les espècies amb un cert grau d’amenaça al territori espanyol. BROTONS, L. & HERRANDO, S. · Llei 3/88 de protecció dels animals: Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. millorar la gestió relacionada regadiu, fet que potencialment · Conveni de Berna: Annexos 2 i 3 del Conveni de Berna, segons l’ampliació aprovada pel Comitè Permanent (Estrasburg, 8-11 desembre de 1987). Espècies de fauna estrictament amb espècies conflictives. Per pot tenir un important impacte (2004) Catalan Breeding Bird Atlas protegides. exemple, les compensacions que negatiu sobre els ocells estèpics. (1999-2002), Lynx ed., Barcelona. · Conveni de Bonn: Convenció sobre espècies migradores d’animals silvestres, feta a Bonn el 23/7/79, segons acord de les parts de 13/9/91. Espècies que han de ser objecte d’acords obtenen els apicultors catalans Els models aplicats als escenaris GUISAN, A. & ZIMMERMANN, internacionals. per pèrdues en producció de mel de transformació previstos van N. E. (2000) Predictive habitat dis- · Directiva 79/409 relativa a la conservació dels ocells silvestres. Espècies objecte de mesures de conservació especial per al seu hàbitat. per la presència d’Abellerols es- mostrar que la irrigació de les tribution models in ecology. Ecolo- · Pla d’acció. Espècies amenaçades que consten a l’annex de la Directiva 79/409, que necessiten la intervenció concreta dels països membres de la UE. · Semàfor: Vermell: espècies amenaçades al Libro rojo, incloses al CNEA i a la Directiva 79/409. Groc: espècies incloses en dos dels instruments anteriors, incloses al CNEA i a la Direc- tan basades en les abundàncies zones previstes suposaria un cop gical Modelling, 135, 147-186. tiva 79/409. Verd: espècies no incloses en els dos instruments anteriors o en més. 16 PLOMES PLOMES 17 ENS HEM APROPAT A EN JORDI BAS I A EN GERARD BATALLA, DUES PERSONES QUE VIUEN EN PRIMERA LÍNIA DUES MIRADES ALS LES PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS DE LES ZONES ESTEPÀRIES DE LES NOSTRES TERRES. AMB ELLS HEM VOLGUT COMPARTIR AQUEST ESPAI PERQUÈ ENS EXPLIQUIN LES SEVES INQUIETUDS I LA SEVA VISIÓ SOBRE EL FUTUR D’AQUESTS PARATGES. OCELLS DE LES ESTEPES Cristina Serradell

Nascut a la Sentiu de Sió, un poble de la Noguera, mig de secà i mig de regadiu. Fill de pagesos,- va ha Als 18 anys aterra a Lleida per estudiar agronomia i des d’aleshores no se n’ha mogut. Professionalment bitar uns quants anys a la metròpoli per llicenciar-se en Sociologia. Acabats els estudis, la terra el va es dedica a la docència a l’institut d’Almenar i a fotografiar la natura. En els darrers anys ha participat cridar i així ho va fer. Des d’aleshores, ha treballat en diverses feines relacionades amb l’entorn rural activament en campanyes per donar a conèixer els valors naturals dels darrers secans de caire estèpic Gerard Batalla com per exemple en la coordinació de la revista Arrels o en la coautoria de l’estudiEl canal Segarra- de la plana de Lleida amb l’aportació de material gràfic i amb xerrades per pobles, viles i llogarets de tota Garrigues i Xarxa Natura 2000. Una anàlisi participativa des de les Garrigues baixes. Es distreu fent la demarcació. vi i rehabilitant una masia de pedra que vol conver tir en allotjament rural. No descarta l’agricultura. Jordi Bas

DES DE LA TEVA TRAJECTÒRIA PERSONAL, la constant pèrdua de poder marcat pel conflicte. En ge- QUIN IMPACTE TENEN LES DIVERSES CAM- DES DE LA TEVA TRAJECTÒRIA PERSONAL, cel.làries, els moviments de sona molt utòpic però hi ha ALESHORES COM CREUS QUE ES POT FO- QUIN VALOR TENEN PER A TU ELS AMBI- adquisitiu? Buscar solucions o neral, els actors col.lectius no PANYES ENDEGADES I LES CAMPANYES QUIN VALOR TENEN PER A TU ELS AMBIENTS terres o els nous vials fan que, experiències que demostren MENTAR EL DIÀLEG ENTRE ELS DEFEN- ENTS ESTÈPICS? QUINA HA ESTAT LA SEVA canviar d’ofici? Em molesta que hi han aportat matisos ni han PARTICIPATIVES? ESTÈPICS? encara que d’aquí a un temps que la biodiversitat també es SORS D’AQUESTS ESPAIS I AQUELLS QUE EVOLUCIÓ DURANT ELS DARRERS ANYS? el debat sobre els secans se cen- reconegut les incerteses que ro- Penso que és aviat per valorar Quan vaig arribar a Lleida per es volgués tornar a fer conreus pot vendre. Per exemple, quan ELS VOLEN TRANSFORMAR? Els ambients esteparis que co- tri excessivament en els ocells i degen tant els projectes de re- l’impacte de l’experiència parti- estudiar-hi agronomia, tret de secà, ja no seria el que hi ha estem comprant vedella del Ara farà mig any vaig tenir nec són els de la plana de Lleida. que sovint es tracti la resta d’ele- gadiu com els de conservació. cipativa que hem desenvolupat. d’alguns punts -sobretot zones ara ni hi podria viure la fauna Pirineu, a part de la carn estem l’oportunitat de participar en El secà de la Sentiu és una ter- ments com a accessoris. Des del El debat s’ha convertit en una De moment, però, s’ha acon- humides- la plana de Lleida pròpia dels secans actuals. pagant un plus pel manteni- una experiència molt interes- rassa al Montsec, un terreny meu punt de vista, la riquesa i la batalla per veure qui podia es- seguit incrementar el coneixe- no tenia per a mi cap mena ment de les pastures on es fa sant que a grans trets consis- PEL QUE FA ALS SECANS, ENS PODRIES DIR de contrastos que forma part complexitat dels secans va molt garrapar més hectàrees. Penso, ment dels participants, acostar de valor biològic remarcable. aquesta carn; o a les cases ru- tia a fer reflexionar al llarg de d’allò que conec i que conside- més enllà de la fauna. també, que el govern de CiU sensibilitats prou diferenciades Poc a poc, a través de xerrades COM ES PERCEP DES DEL TERRITORI LA rals de la muntanya, no venem ro com a propi. Amb el temps, s’hi va lluir inicialment quan i augmentar l’autoestima cap al amb coneguts i d’escrits que IMPORTÀNCIA D’AQUESTS ESPAIS PER ALS també paisatge i natura? cinc mesos en diverses sessi- he après que a més conté valors EN EL DARRER DEBAT SOBRE LA IMPOR- va optar per resoldre l’impacte territori. Estic convençut que vas arreplegant d’aquí i d’allà, OCELLS QUE HI VIUEN? ons de treball, sobre la pro- ambientals com la vegetació TÀNCIA ECOLÒGICA DELS SECANS PER A LA ambiental dels regadius exclo- tot això s’anirà filtrant al tei- vaig començar a visitar algunes Em sembla que tothom té clar DE QUINES EINES DISPOSEM PER ARRIBAR blemàtica dels secans i dels gipsícola (lligada preferentment CONSERVACIÓ DELS OCELLS ESTEPARIS, ent-hi, sense diàleg, els uns i xit social i que l’anàlisi serà de zones de conreus de secà per que els ocells del secà han de A TRANSMETRE A AQUESTS COL·LECTIUS EL regadius, als diferents sectors a terrenys guixencs) o els ocells ALGUNS COL·LECTIUS CREUEN QUE TRANS- inundant-ne els altres. gran utilitat a l’hora de definir la veure si hi podia trobar ocells viure a secà o no podran so- NOSTRE MISSATGE? implicats sota el guiatge d’un estèpics. D’entrada, m’haurien FORMAR VOL DIR PROGRESSAR. QUÈ EN A partir d’aleshores, tot ha es- gestió de la ZEPA Mas de Me- que en aquell temps eren per a breviure. Qui més qui menys Com tot missatge rupturista parell de sociòlegs. Les con- d’explicar molt bé els avantat- PENSES? tat una llarga cadena de des- lons-Alfés. Tot i tractar-se d’un mi com mig fantasmes: sisons, entén que una perdiu pot viure amb els valors socialment as- clusions, tant sobre la meto- ges d’una transformació radi- Per definició, els secans són propòsits que no han ajudat a procés molt localitzat, obre gangues, torlits, gaig blaus, etc. en un guaret o enmig del sem- sentats és molt i molt difícil dologia utilitzada com sobre cal perquè hi estigués a favor. espais transformats i que poca clarificar conceptes ni a buscar una nova manera d’apropar-se Ara, cada primavera, no passen brat, però no la busquis entre el canviar la percepció de la gent els resultats obtinguts hauri- Penso que l’evolució dels se- cosa tenen a veure amb les es- sortides de conjunt. L’excepció: a l’anàlisi i a la intervenció en dos o tres dies que no aprofiti panís o les nectarines. Per tant, a curt o mitjà termini. Des de en de fer pensar a més d’un cans en les últimes dècades està tepes naturals nord-africanes. el Manifest de Vallbona (maig aquests espais agroecològics. qualsevol estoneta que tingui si no hi ha secans no tindrem les entitats que fa temps que polític com tractar conflictes marcada per la crisi agrària, la Crec que el secà és secà des 2004), impulsat per la societat per perdre-m’hi. A part de les perdius. I qui diu perdius diu hi treballem (SEO/BirdLife, territorials com aquest. Sens Política Agrícola Comuna i els que es va començar a cultivar. civil amb l’objectiu de preser- QUIN CREUS QUE ÉS EL FUTUR D’AQUESTS moltes hores que he dedicat cendrosos, sisons o calàndries. IPCENA, EGRELL, etc.) dubte aquest pot ser un bon canvis tecnològics. A les zones Des d’aquell dia, ha anat canvi- var els secans i promoure un ús ESPAIS? AMB QUANT DE TEMPS? els darrers anys per retratar els Una altra cosa és que es pensi amb xerrades, cartes i articles camí. menys accidentades, s’ha optat ant d’aspecte en funció de les racional de l’aigua. Uf! Segurament, hi haurà di- ocells que hi viuen. Per tot això que sigui important que hi hagi als diaris o exposicions, poc per una agricultura cerealista, estratègies d’uns pagesos que ferències entre els que quedin -i segurament per moltes més aquestes comunitats d’ocells. més del que fem podem fer- QUIN CREUS QUE ÉS EL FUTUR D’AQUESTS menys condicionada pels freds reaccionaven a les sacsejades dins i els que quedin fora de raons- els secans s’han con- hi, tot i que Déu n’hi do el que ESPAIS? AMB QUANT DE TEMPS? hivernals i subvencionada per la climatològiques, les novetats COM CREUS QUE ES POT FOMENTAR EL DI- Xarxa Natura 2000 però no vertit per a mi en un particular EN EL DARRER DEBAT SOBRE LA IMPOR- penso que s’ha avançat ens els Unió Europea. Això ha permès tècniques o el funcionament de ÀLEG ENTRE ELS DEFENSORS D’AQUESTS crec que aquesta qualificació si- paradís de vida salvatge, que a TÀNCIA ECOLÒGICA DELS SECANS PER A LA darrers temps. Suposo que per Sembla clar que les ZEPA que es consolidessin grans pla- les seves economies. Per con- ESPAIS I AQUELLS QUE ELS VOLEN TRANS- gui ara mateix garantia de con- més el tinc a tocar de casa. CONSERVACIÓ DELS OCELLS ESTEPARIS, la curiositat i l’interès que han actualment declarades ja no nes de cereals que simulen les servar òptimament els secans, FORMAR? servació. Amb l’actual propos- ALGUNS COL·LECTIUS CREUEN QUE TRANS- despertat alguns temes pun- es tocaran sobre el paper autèntiques estepes i ofereixen, se n’ha de reconèixer el dina- Crec que val la pena crear punts ta s’augmenta la fragmentació QUINA HA ESTAT L’EVOLUCIÓ D’AQUESTS FORMAR VOL DIR PROGRESSAR. QUÈ EN tuals com el de la timoneda (per molt que diguin els polí- en principi, un ambient òptim misme i renunciar a congelar- de col.laboració que, poc a poc, dels secans i s’aposta per una AMBIENTS DURANT ELS DARRERS ANYS? PENSES? d’Alfés o més darrerament tics de CiU). Però després de per a les aus estepàries. A les ne definitivament l’estat actual. vagin generant dinàmiques de agricultura subordinada a la Evidentment aquesta visió i Bé, és el tipus de progrés que hi l’ampliació de les ZEPA. Fora tot el que ha passat, també zones seques més accidenta- Sóc partidari d’evitar transfor- comprensió mútua i ajudin a fauna i dependent de subsidis, particular valoració que faig ha hagut fins ara i el que coneix de l’àmbit de les ONG, la ges- és important que funcionin des, s’han mantingut els cultius macions en allò estructural (els sortir de l’interès corporatiu. a la qual no hi veig gaire futur. dels secans no és la mateixa la gent del país. Tampoc no ha tió de les noves ZEPA podria sobre el terreny i que no aca- arboris com l’olivera i l’ametller. cultius mediterranis en mosaic Sincerament, penso que page- Caldrà estar atent també a l’evo- que en fa el pagès que s’hi gua- anat tan malament, oi? De fet, ser un molt bon instrument bin sent una mena de “se- En general, crec que s’ha per- amb erms naturals, l’orografia, sos, habitants rurals i ecologis- lució de la climatologia. Pel que nya les garrofes. Sempre hi ha si no fos pels regadius la plana per canviar el xip de la gent, cans arregladets”. Per a mi dut el mosaic de cultius i erms etc.). Ara bé, crec que s’han tes són aliats potencials i que hi fa als secans que queden fora aquell marge on cantava la per- de Lleida no hauria assolit el sobretot d’aquelles persones un bon futur per als secans existent abans de la revolució d’evitar les rigideses i, dins ha moltes possibilitats de treball de les ZEPA, dependrà molt diu o aquell vell mas on hi havia desenvolupament econòmic i directament afectades, per fer- passa per com es gestionin tecnològica al camp. d’un acord genèric, confiar en comú. La participació en l’As- de si els pagesos s’adhereixen o un niu de mussol que d’un any social que ha tingut durant la los veure el manteniment dels les ZEPA, per definir unes la capacitat d’autoregulació del semblea Pagesa de Catalunya no al futur canal i, si ho fan, de a l’altre desapareix perquè “fa segona meitat del segle passat. secans no com una càrrega pràctiques agrícoles compa- PEL QUE FA ALS SECANS, ENS PODRIES DIR sistema. No crec que la presèn- m’ho demostra. Una altra via és les seves apostes productives. nosa”. Però amb els nous rega- El que passa és que la situa- sinó com una oportunitat de tibles amb l’entorn natural COM ES PERCEP DES DEL TERRITORI LA cia d’aigua sigui un element de- crear espais de treball específics Penso que mitjançant la políti- dius la història és una altra. Tot ció actual és molt diferent de futur. i les corresponents mesures IMPORTÀNCIA D’AQUESTS ESPAIS PER ALS terminant per a la conservació on persones de diferents àmbits ca agrària es podria conduir la i que ja saps del mal que han de la que hi havia cinquanta anys OCELLS QUE HI VIUEN? dels secans, sí en canvi l’ús que intercanviïn honestament idees transformació en regadiu cap morir els secans, em van sob- enrere i el model de més po- Hi ha almenys un parell d’ex- compensatòries que tenen, Em sembla que els pagesos se’n pugui arribar a fer. i arribin a anàlisis de conjunt. És a opcions respectuoses amb tar molt les transformacions mes, més pomes, més pomes, periències pilot en aquest sen- i sobretot pels recursos que tenen una posició privilegiada el que hem intentat amb els Ta- els valors naturals, rendibles dels recs de l’Algerri-Balaguer. potser s’està acabant. Particu- tit, una als secans de Mas de s’hi destinin, almenys durant per comprendre els secans es- ENTENEN ELS HABITANTS DE LES ZONES llers participatius sobre Xarxa econòmicament i compatibles Potser va ser la primera vegada larment m’agradaria que als Melons (del Departament de els primers anys. Si en aquest tèpics i que la seva actitud da- ESTEPÀRIES LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN Natura i el Segarra-Garrigues. amb estratègies de tipus turís- que vaig entendre que un cop pagesos dels secans se’ls reco- Medi Ambient i Habitatge) i punt l’Administració no és vant d’aquests espais no és una AQUESTS ESPAIS PER A LA CONSERVACIÓ Una vegada aconseguit això, cal tic. En definitiva, penso que el feta la transformació a regadiu negués que a part de produir l’altra als secans de Bellmunt capaç d’involucrar-s’hi i de qüestió de percepció sinó d’es- DE LA BIODIVERSITAT? avançar cap a la participació en futur d’aquests espais depèn és molt difícil tornar enrere. ordi, olives o ametlles també (de REGSEGA). Insisteixo, sintonitzar amb la gent del tratègia: com continuar vivint El debat públic sobre la seva la presa de decisions i això ja és bàsicament de la política agrà- No és només el fet de dur-hi estan produint biodiversitat però, que el problema és de territori i viceversa em sem- de la terra i en la terra davant importància ha estat massa més complicat... ria que s’hi apliqui. l’aigua: les concentracions par- (paisatge, animals). Ja sé que voluntats. bla que anirem malament. 18 PLOMES PLOMES 19 LA CUSTÒDIA DE LES ESTEPES, UN NOU MODEL DE GESTIÓ DEL TERRITORI Elisabet del Valle

es àrees de secà de caràcter el treball en conjunt i que esta- dia del territori és una filosofia CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI: estèpic es troben en contí- bleix ponts de diàleg entre els de treball multidisciplinar que L nua regressió d’una manera diferents agents implicats en la intenta generar la responsabili- · Caràcter voluntari, tant per part de la propietat com de · Cerca d’acords privats per fixar condicions de gestió i global. A Catalunya es conser- conservació del territori: admi- tat dels propietaris i dels usuaris l’entitat que promou l’acord. protecció que apliqui la propietat. ven algunes de les representa- nistracions, entitats conservaci- del territori en la conservació i cions més importants d’aquests onistes, fundacions, associacions · El promotor d’un acord de custòdia és una ONG o una · Es basa en un model de conservació coparticipada ambients de tot el continent eu- de caçadors i de pescadors, pro- el bon ús de la terra i dels seus Administració propera al territori (ajuntament, consor- entre la propietat i l’entitat de custòdia. Les decisions ropeu. És per això que moltes pietaris públics i privats, etc. La recursos naturals, culturals i pai- ci, espai natural, etc) i s’anomena entitat de custòdia es prenen àgilment amb un contacte regular i un segui- entitats donen prioritat a projec- custòdia del territori s’obre com satgístics. La custòdia utilitza di- del territori. ment anual de la finca. tes de conservació i de restaura- una nova perspectiva i oportuni- ferents estratègies i mecanismes ció de les estepes. Amb aquest tat per assegurar la conservació d’acord voluntari de conservació, objectiu sorgeix un innovador de la biodiversitat, dels valors en col.laboració contínua entre model de gestió i de conservació naturals, culturals i del paisatge. propietaris, usuaris i entitats de del territori, impulsat des de la custòdia. Les formes d’aquest societat civil, i que dóna suport i se suma a la gestió que han dut PERÒ, QUÈ ÉS LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI? acord van des de l’educació o a terme fins ara l’Administració En un sentit ampli definim la l’acord verbal fins a l’adquisició i els propietaris privats. Ens re- custòdia del territori com a per- de drets reals o de la propietat ferim a la custòdia del territori, sones que tenen cura de la ter- plena. Per a més informació: un model que es fonamenta en ra. Més concretament la custò- www.custodiaterritori.org

Hi ha diferents casos que il·lustren les iniciatives de custòdia de les este- pes. A continuació en presentem tres exemples. Exemple 1. El Clot de la Unilla (Segrià)

Un grup de grues reposant al Clot de la Unilla, espai en acord de custòdia entre els pagesos,

la Societat de Caçadors de la zona i la Fundació El Planerón, espai en acord de custòdia entre els pagesos de la zona i SEO/BirLife SEO/BirdLife Natura Exemple 2. Reserva ornitològica a Belchite - Mediana (Aragó)

vitat agrícola, per aquesta raó es LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS ECOLÒGICS compatibilitza la preservació dels valors naturals amb el reaprofita- La reserva ornitològica El Plane- i ornitològics, s’hi desenvolupen amb aquest projecte de conserva- ment del conreu de secà tradici- rón es troba a la zona de Belchite- programes d’investigació, educa- ció, i com a pas més enllà, s’està Fundació Natura Fundació onal. L’acord és un compromís de Mediana (Aragó) i actualment tius i de promoció agroambiental. impulsant la producció de pasta diferents pagesos per mantenir comprèn unes 700 ha, gestiona- alimentària ecològica a través de L’ACORD ENTRE DIVERSOS AGENTS tensa, d’una extensió de fins a 25 en guaret part de la seva finca i des per SEO/BirdLife. L’acord de A l’interior d’El Planerón, no s’hi fa IMPLICATS ha. Les intervencions es basen en també s’ha pactat amb la Societat custòdia es va formalitzar a partir cap tipus de cultiu, però a les zo- la marca Riet Vell. Està feta amb A les terres de Ponent, la Fundació la protecció d’aquests espais per- de Caçadors d’Almenar per limitar- de la compra o la cessió de ter- nes adjacents els propietaris fan sèmola de blat dur cultivat a les Natura en col·laboració amb els què acullen aus molt característi- hi la cacera. A més, l’associació renys, gràcies a la col·laboració de tasques agrícoles que permeten finques de l’entorn de la reserva, ajuntaments d’Almenar i d’Alguaire ques, sovint en perill d’extinció, i la EGRELL (Institució per a l’Estudi, moltes persones, col·lectius soci- una alternança de camps agríco- ja que l’agricultura és clau per pre- elabora el projecte de conservació conservació de la flora, de la qual Gestió i Recuperació dels Ecosiste- als, empreses i entitats públiques. les amb espais més naturals, una servar els ecosistemes esteparis d’ambients estèpics a la reser - destaquen espècies aromàtiques mes Lleidatans) hi col·labora, per En aquest espai natural, inclòs a acció molt positiva per a les aus i beneficia, d’altra banda, els agri va del Clot de la Unilla (Segrià). escasses i úniques al país. mitjà de campanyes informatives la Xarxa Natura 2000 i declarat LIC estepàries. Hi ha poca activitat - Aquest espai de secà es caracte- a la zona, per donar a conèixer-la (Lloc d’Importància Comunitària) i ramadera ja que, a la reserva, hi cultors però amb unes condicions ritza per la formació de llacunes, La conservació dels ambients de i servir d’exemple per a altres in- ZEPA (Zona d’Especial Interès per a pasturen ramats ovins però amb acordades de compra del blat que durant les èpoques de pluja in- secà està molt vinculada a l’acti- drets. les Aus) pels seus valors botànics certes limitacions. Juntament produeixen.

20 PLOMES PLOMES 21 I JO, QUÈ HI PUC FER? 1.- Coneix i descobreix els valors naturals prop de possibles nius (masos, barraques, 11.- Com a entitat de custòdia pensa en de les zones estepàries, perquè com més arbustos, arbres, erms, talussos); es po- com n’és d’important establir acords per a informació tinguis, comprendràs millor den arribar a perdre les postes a causa de la conservació dels valors naturals de les aquests hàbitats i els podràs estimar i res- les molèsties. zones estepàries, que en respectin les ca- pectar. racterístiques i que ajudin a desenvolupar- 7.- Minimitza els impactes de la teva 2.- Difon els valors entre els teus amics i presència (sorolls, brossa); podràs gaudir se econòmicament i socialment els seus coneguts, així ells també els podran res- millor de les estepes i ajudaràs a conser- habitants. pectar. var-les. 12.- Entre tots podrem frenar la pèrdua de 3.- Consumeix productes que n’afavoreixin 8.- Per fotografiar o observar la fauna no la biodiversitat! Objectiu de la UICN per al la conservació i que assegurin la conti- t’hi apropis gaire ni la persegueixis. Uns bi- 2010. nuïtat de les activitats locals respectuoses nocles o un telescopi t’ajudaran a observar amb el medi. els animals sense molestar-los. 4.- Regula el teu consum d’aigua i contri- 9.- Com a propietari de finques en zones bueix a la reducció d’emissions de CO2 que estepàries pots establir acords de cus- incrementen les temperatures i la seque- tòdia del territori amb entitats de custòdia, Exemple 3. Malpai (EUA) ra. i facilitar-ne la conservació dels valors. 5.- Quan visitis zones estepàries circula 10.- Com a agricultor pots aplicar-hi aque- només per carreteres i pistes destinades lles mesures agràries destinades a fer a aquest fi. compatible la producció amb la conserva- ció (mesures agroambientals, contractes 6.- Durant l’època reproductora, evita pas- d’explotació agrària, agricultura ecològica, sar llargues estones aturat o fent soroll a etc.). Informa-te’n. Regió de Malpai, espai en acord de custòdia entre els ranxers de la zona i Malpai Borderlands Group . Malpai Borderlands Group Borderlands Malpai

LA RESTAURACIÓ D’ESPAIS RANXERS Al sud dels Estats Units, a la re- 320.000 ha aproximadament. Els propietaris aconsegueixen gió de Malpai, entre Arizona i Nou L’entitat de custòdia Malpai Bor- una rendibilitat de les terres, al- Mèxic, també s’hi desenvolupen derlands Group arriba a acords hora que treballen per una subsis- iniciatives de custòdia orienta- amb els terratinents per tal de tència tradicional i paral·lelament des a preservar les zones este- gestionar l’ecosistema i conver- s’hi efectuen unes intervencions pàries. Es tracta d’una àrea de tir-lo en un espai obert i no frag- sostenibles quant a la protecció forma piramidal que abasta valls, mentat, a la vegada que protegeix de la terra. A la zona, hi viuen prop muntanyes, canyons i corredors hàbitats d’espècies amenaçades de 100 famílies dedicades als riparis amb una extensió d’unes i restaura terres i espais ranxers. seus ranxos.

22 PLOMES Generalitat de Catalunya Servei d’Ocupació de Catalunya UNIÓ EUROPEA Subvencionat pel Programa de Nous Jaciments d’Ocupació segons el Decret 286/2004, d’11 de maig Fons Social Europeu