Castanyes i rodells L'explotació forestal del castanyer al Montseny i les Guilleries

CC aS Treballs RI rn Roger Zamoruno - D'entre la gran quantitat d'es- se'n troba al Montnegre i a les P 111 Universitat de Barcelona ,I pGcies arbbries que trobem al Alberes, perb és a la zona del I. c. Montseny una de les més carac- Montseny i les Guilleries on el terístiques és, sens dubte, el cas- castanyer és més extens. Són pre- tanyer. Procedent de l9AsiaMe- cisament les comarques que en- nor, la presPncia del castanyer es volten el Montseny -la , pot resseguir per tota la Mediter- Osona i el VallPs Oriental- les rhnia, des de Catalunya fins a més adients al seu cultiu, ja que a GrPcia, passant per Franqa, Cbr- més d'estar orientades cap a l'est, sega o Ithlia. Des de segles, al tenen un clima humit amb hiverns voltant del castanyer i de la seva freds, per6 amb temperatures que explotació s'han anat configurant no són extremament baixes. un seguit d'usos i costums, d'oficis forestals i tradicions ali- La distribució del castanyer al menthries que en bona part s'han Montseny respon a unes deter- perdut, perb que fins fa pocs anys minades condicions climatolbgi- eren ben presents en la cultura ques i geolbgiques, ja que aquests dels pobles mediterranis. arbres no accepten els terrenys calcaris i prefereixen els sbls sili- El castanyer no és un arbre gaire cis. Normalment se sol trobar abundant a Catalunya. Al sud el agrupacions de castanyer entre podem trobar a la serralada de 500 i 1.000 metres d'altitud i, se- Prades; a la Catalunya Nord, a la gons el gebgraf Martí Boada, el contrada del Vallespir, i també 1995 eren unes 1.700 les hectarees L'explotació dels recursos del bosc per part de l'home ha condicionat

i, en gran mesura la diferent caracterització de la massa forestal del Montseny. A la fotografia, als L "** afores d1ArbÚcies, es pot observar

S d Q (ML .L+ perfectament com la meitat dreta 1 de la muntanya, la vessant obaga, esti dedicada al castanyer, mentre

+)# 1 +*<:s ~OJ que a la meitat esquerra trobem L*? alzinars. (Fotografia: R. Zamorano) .L PA,

de castanyer existents al massís fa al seu rendiment. Se n'aprofita aquestes explotacions forestals es *) P! del Montseny'. Per la seva pre- quasi tot, comencant pel fruit, la destina a fusta o bé a cairats, i C( e7 disposició a la humitat i a la fres- castanya; la fusta, per a múlti- antigament era molt utilitzada 2 3 cor, se solen plantar a les oba- ples usos; l'escorqa, per a fer tints per fer les dogues de les bótes. u II gues dels contraforts, en oposi- i, fins i tot, s'usa en jardineria el Finalment tenim un tercer tipus ció a l'alzinar de solana. Per podrit o ferra de castanyer, mate- d'explotació del castanyer, la aquestes condicions la mhxima rial que s'extreu dels forats dels baga. S'anomena així el bosc for- ---VI X1Z abundincia de castanyers al castanyers més vells, ja que mat pels rebrots petits del cas- J e I Montseny es troba als termes I'elevat nombre de nutrients que tanyer un cop assocat l'arbre. Els i-. municipals d'ArbÚcies, conté el converteix en un adob tanys que donen aquestes plan- i , on els terrenys són natural ideal. tacions es tallen cada tres o qua- de composició granítica i la plu- tre anys i anaven principalment viositat és més abundant. També De fet, es distingeix entre tres destinats a la producció de rodells al municipi de Montseny hi ha classes de boscos de castanyer o ci.rcols, i de bastons o aspres. una concentració important de segons el tipus d'explotació sil- El nom de baga ve donat perquP castanyers. vícola a la qual estan destinats. aquestes plantacions es troben En primer lloc trobem les casta- sempre al costat obac de la mun- Tot i no ser un arbre autbcton de nyedes, formades per grans cas- tanya. la contrada, la presPncia del cas- tanyers; són arbres que no han tanyer al Montseny és ben anti- estat podats, perd si que s'han ga; Pau Vila situa en temps dels empeltat de joves perquP puguin L'EXPLOTACIO FORESTAL romans la introducció del cas- donar fruits. En segon terme te- DEL CASTANYER tanyer a les nostres terres. Al nim els castanyers que es tallen Montseny sempre ha existit una en cicles d'entre setze i vint anys; Originhriament, el castanyer era forta vinculació entre el casta- reben el nom de perxes i el bosc explotat principalment per les nyer i l'home, i és que el castanyer on es cultiven, s'anomena perxa- castanyes. Durant centenars és un arbre extraordinari pel que da. La producció que donen d'anys, abans no arribessin pro- ductes americans com la patata, tanyers del Montseny produien, <

2 ticbat, S.: El medi i b vido al Moncray. CSIC, dtmcatalana pornoguda pel Mvreu de Gmndlen i Agrupociá Emnionisto de Gmdlers, Gmndleo, 1990, &. 292. 3 uabcl,s.:€lmali ..., opopcit.,~pbg292. 4 Roda,I.:aLovinpibmnfigumi6delpa~foralol&b~~,Aixa,h.l,h~~delMonheny,1987,&.55. 5 Perpiamomi al fan pakimoniml de b fnnilia IglClims, d+a de I'Arxiu KiCwnarwl de knb Cdoma de bren m. seny de noves cases de pagPs que que les noves cases de pagPs del permetran la recuperació d'unes vei'nat de Franca dediquen al cas- terres i uns boscos fins llavors tanyer ens adonem de la incipient improdu~tius.~ especialització en aquesta explo- tació forestal. Cinc de les nou En el cas d'ArbÚcies, l'anhlisi que cases del vei'nat de Franca dedi- Andreu Bover fa del cadastre del caven el 30% de les seves terres a 1743 és prou reveladora de la I'explotació del castanyer, con- creixent importhncia adquirida trastant amb el 8,43% que el 1743 per I'explotació del castanyer. hi dedicaven els antics establi- Bona part dels nous assentaments ments de la resta de vei'nats inscrits al cadastre estan situats d'ArbÚcies. (Vegeu quadre 1) en alchries considerables i allu- nyats dels primitius nuclis de Al segle xrx el creixement indus- població. L'establiment de les no- trial i comercial catalh, especial- ves explotacions agroforestals es ment a l'hrea barcelonina, fa Durant l'l.poca moderna des dels ports farh sobretot en els tossals mont- créixer la demanda de productes del litoral selvath, i Lloret, senyencs, i molt concretament a forestals. Paral.lelament, a la se- s'expediren la majoria dels rodells del la zona coneguda, de forma gona meitat del xrx el Montseny Montseny i les Guilleries. La il-lustracid simptomhtica, com a vei'nat de veu com s'obren noves vies de correspon a un certificat de qualitat fet Fran~a.~La majoria d'aquests comunicació i de transport terres- per uns boters de sobre nous establiments es col~locaran tre, que malgrat que són unes unes cargues de rodells. Al document, en les regions de muntanya mit- infraestructures forca prechries que data de 1794, hi podem llegir: jana -entre 500 i 700 metres-, on permeten el desenvolupament de ccGaspar Botet boter, Joan Font boter y les associacions de castanyer són la seva indústria forestal. Tan Joan Maresma boter, tots de esta vila més abundants. Si analitzem en important era la construcció de Certificam com la carga dels cerquls detall el percentatge de les terres carreteres com determinar quin manuts o escarebats deuan aberni trenta sis dotsenas per carga y de llarch deuan tenir nou palms, com es sert o tenan tant de dotsenas com de llargaria y per asser Ouadre 1. ARBUCIES: CASES DEL VEINAT DE FRANCA-DEDICADW així y perque consti aont convinga fem la CEXPLOT-~~16-DELCASTANYER (SEGONS EL CADASBE DE 1743) present sertificasió en la vila de Lloret de Mar als 7 desembre de 1794. Quarteres Quarteres Ouarteres % Certifico com 10s dalt didts boters son Ca iltitud totals casta bosc er bosc 10s mateixos perque 10s conech y en fe del qual fas la present firmat y sellat ab 10 sello de est comú en Lloret 425 m 3,25 1,00 als 7 desembre de 1794. 2,25 1,00 Per indisposició del sor. Batlle Ramon ere Pons 450 m 4,OO 0,50 Pares regidor decano.>> 0,50 o,: (Font: fons patrimonial mas Igldsias, 12,50 Arxiu Histbric Comarcal de Santa Font: Bover, A.: Arbúcies: Estudi del medi i formes de vida (1743-1940), , Coloma de Farners, AHCSCF) Diputacid de Girona, 1986, phg. 51-53.

6 L'impoch dwnogrbfic dd XVlll o I'drso del Montreny k més foti en ds pobkr de I'inkrior i de més difitil a& qve no pas en pobkr més pknm i hils. Els índexs de mixanmt de pobles corn Sant Hilari Socolm (2511, Osor (292), Santa Cdoma de Fama (295) i k Cdh de Ter (220) 1més devok que ds de poblacionscom Breda (1531, Sani Ccbni (1361, Sanh Mom de Polaukdw (142) o k Gortiga (153). BOVER, Anh:Ahkies. Eshrdiddmcdii h& Vidp (1743.1940). Gimno, Diputa& & Gimno, 1986, h.65 i i9. 7 hmde&dd~d'~s'q~end'~~ms~~,bda~knkk~~daaim(i6.~elsmsdddnat~debmde&~,m~dr~ &~,el~~od~;~hbepod'mknirI'aigsn&bmda#midmohmarpeaacomwkubicotim~,com~axan~bdmirotdelRiml;k~ocopoduOivilat&l~kmr,m~el~nafde k Poca Farina, 0, com fou d as del dnaf de Fmy, en b &a & b mapcia dels seus pobbdorr. seria el tragat definitiu de la nova xarxa vihria. A partir de la deca- da de 1860 comencen a construir- se carreteres com la dqHostalrica ; la de Vic a Arbúcies passant per Viladrau i Espinelves; o la de Sant Celoni a Arbúcies passant per Gualba i Breda. Les corporacions locals pressionaren les autoritats com- petents perqui. el tragat de les carreteres afavorís els interessos La construccid del ferrocarril va abaratir els costos de transport, al mateix locals. Sembla clar que els muni- temps que ampliava els mercats del rodell selvati. Les estacions de Sant cipis de la zona Montseny-Gui- Celoni, Riells-Viabrea i foren els punts des d'on es facturb la lleries jugaren la carta del desen- major part de la producci6 forestal del Montseny. volupament econbmic per justi- (Fotografia: arxiu del Museu Etnolbgic del Montseny, MEMGA) ficar la millora de les comunica- cions de la regió, i, en aquest sentit, l'explotació forestal tin- gué un paper preponderant en m els seus arguments. 1859 dadas en las vertientes del Mont- rona tal vez mayor de quince mil C! (Y seny, sus carbones a 10s mercados habitantes, la primera y Única de e4 l1Ajuntament dtArbúcies defen- 2 sava la necessitat de construir la P~O~~S~OSde ellos... la provincia en su trafico mer- u= carretera de Sant Celoni a la vila canti1 y de transporte, por razón 4 dqArbÚciestot esgrimint els avari- Un any més tard, el consistori de de sus aros y duelas reproducti- tatges que tindria per a la indris- , junta- vas a 10s quince O veinte años, no ---$fi tria forestal: ment amb els de Sant Hilari, Ar- puede concebirse seu preferido el "9 - 4 proyecto por Anglés que escasamen- 8 búcies, Viladrau i Vilobí, utilit- w - ((sehizo lectura de la circular inser- zaria un argument similar per te contiene una población de cinco fada en el Bolet{n Oficial n"8 del oposar-se al projecte de construc- mil habitantes, sin comercio ni arte- activo del anteproyecto del camino ciÓ d'una carretera de Manresa a anos que transportar, y si con algu- de tercer orden, que se han de con- Gimna passant per Ang1i.s: no cuenta no excede a un diez o tal ducir desde Sant Celoni a esta villa, vez a un cinco por ciento, a 10s que habiendo deliberado con atención y "Como quiera que entre las desigual- se exportan s010 de esta vil la.^^ madurez acerca sus ventajas y efec- dades en esfa provincia figura la tos, (. . .) la expresada carretera es de calificada de 2%rden, desde Man- L'entrada en funcionament del suma importancia para esta villa, resa a Gerona, pasando por Moya, ferrocarril als darrers anys del para 10s pueblos de tránsito y hasta Vich y Anglés (...). LOS Ayunta- segle xix, principalment la línia para la del Principado, que mientos que exponen, ignoran cua- Barcelona-Girona-, aca- siendo este pais bastante poblado de les han podido ser las causas y 10s baria sent ei revulsiu definitiu arbolado y fértil de producciones de motivos de tan inesperada variación; per a l'explotació dels recursos toda especie y abundantes saltos de pero creen y se hallan firmemente forestals del Montseny i les Gui- apa, necesita buscar una comuni- convencidos, seria altamente des- lleries, ja que permeté la connexió cación 10 más corfa posible para en- ventajoso el proyecto por Anglés, directa amb l'hrea comercial i in- viar a las sus ricas rnade- supuesto que, presentados por esta dustrial barcelonina. Des de 1'61- ras de construcción, hoy casi olvi- villa una población desde Vic a Ge- tim terg del segle XIX fins ben

8 Uibnd'akrh1'~d'~a,30d'abilde1859.Arxi~deih~deiMonlMly(MU(GA).

9 ahpasi& a w M+d b R*, novanbre dei 1860. Uibn wmin~w'rokP, MU(GA. Lo neg~és de I'&. entrada la segona meitat del se- gle xx I'explotació forestal es con- vertí en la principal activitat econbmica de la contrada. D'en- tre les diverses indústries fores- I:" . I. tals del Montseny i les Guilleries n'hi haurh una que sobresortirh de la resta: la fabricació de rodells o cPrcols de castanyer.

L'OFICI DE RODER

De tots els oficis forestals que durant segles s'han desenvolu- Els roders, com els carboners, passaven setmanes convivint enmig del bosc. pat als boscos del Montseny i les A la fotografia, diverses colles de roders treballant en una obaga de Sant Hilari Guilleries potser el més descone- durant la primera decada del segle xx. (Fotografia: fons fotografic de I'AHCSCF) gut és el de roder. Paradoxal- ment, tant per la seva importhn- cia econbmica com pel nombre de persones que hi treballaven, llargada, la qual depenia de i, fins i la indústria dels rodells fou una l'envhs que havien d'encerclar.1° tot, a Arenys de Munt. Fora del de les activitats forestals princi- Principat només al Vallespir es de la contrada. Rebia el nom Segurament una de les raons per practicava l'ofici, especialment de roder o rodellaire (arero en les quals I'ofici de roder és tan als pobles de Serrallonga i Sant castellh) el treballador forestal poc conegut rau en la seva espe- Llorenq de Cerdans. En total po- que s'encarregava de confeccio- cialització, car era una activitat dem establir el nombre de roders nar els rodells, que són els feixos vinculada quasi exclusivament a en més d'un miler en el moment de cPrcols ajuntats, aparellats i I'explotació del castanyer;ll per de més auge d'aquesta indústria, lligats de forma rodona. El cPrcol aixb només el trobem en aquelles les primeres tres dPcades del se- es realitzava mitjanqant el tany o poblacions catalanes on el cas- gle xx. brot del castanyer extret de la tanyer és present. Així doncs, el baga, també anomenat bastó, des- col.lectiu dels roders es concen- Com a ofici especialitzat, la pri- tinat a ser utilitzat en la fabrica- trava en les principals localitats mera referhcia a un roder data ció de rodells per a encercolar de la zona Montseny-Guilleries: del 1686, i la trobem als llibres bótes, caixes de fruita, motllos Sant Hilari Sacalm, Santa Colo- sagramentals de la població de d'arengada, etc. La unitat o me- ma de Farners, Osor, Arbúcies, Sant Hilari, a l'arxiu parroquial. sura d'aquests era la carga, com- AnglPs i la Cellera de Ter foren Serh, perb, entrat el segle XVIII posta de quatre rodells; una car- els principals nuclis roders; i en quan es comenci a abandonar la ga solia pesar entre 120 i 125 kg. menor grau també trobem roders nomenclatura genPrica de bos- Hi havia diferents tipus de rode- a , Bescanó, Sant Gre- querol i aparegui amb més facili- lls, determinats pel nombre de gori, Riells, , Vilanova tat als registres parroquials l'ofici cPrcols que el componien i per la de Sau, Espinelves, Viladrau, de roder.12 La presPncia de ro- ders als censos de les diferents colla eren molt usuals en un ofici Les condicions de vida es fona- poblacions de les Guilleries es en qui. les tecniques de treball es mentaven en llargues tempora- converteix en un fet habitual a transmetien generalment de for- des de treball al mig del bosc, partir del XIX; el nombre de ro- ma hereditiiria. La temporada de lluny de casa i del poble. Tempo- ders augmentar5 al llarg del se- treball anual anava des dels rades que eren setmanes o quin- gle i serh del 1900 fins al final de mesos de setembre i octubre fins zenes, si es treballava prop del la Primera Guerra Mundial quan al mes de maig.I3 Als mesos nucli de residPncia, perb que po- arribarh al seu mhxim. (Vegeu d'estiu els roders restaven sense dien ser més llargues si es feia les grhfiques 1, 2 i 3) feina per a preservar la saba dels lluny. De mes i mig, per exem- castanyers, i optaven per dedi- ple, quan anaven a treballar a la La duresa del treball rodellaire car-se a altres feines relaciona- {(muntanyade baix,, -el Montne- és el tret més característic d'a- des amb el bosc (neteja de sota- gre-, o de tres a cinc mesos, si questa feina i ve donada per la bosc, pelar suro) o bé agrícoles anaven al Vallespir, quan aquí llarga jornada de treball i per les (Ppoca de sega). El treball a preu no hi havia prou feina o bé per- prechries condicions de vida al fet, a tant per peca produi'da, qui. la situació política i social no bosc. Els roders treballaven en imposava al roder treballar con- era del tot favorable. Vivien en colla, que normalment estava for- tinuadament des de trenc d'alba improvisades barraques o caba- mada per tres membres o, com a fins a ben entrada la nit, acom- nes, diferents de les dels carbo- mhxim, quatre. El cap de colla panyat sovint d'una foguera o del ners, donada la gran mobilitat era qui s'encarregava de fer els llum de carbur, per tal d'acon- dels roders, sense cap condició tractes amb el propietari fores- seguir un jornal mínim. Aquesta higiPnica ni d'aillament, i expo- tal, era qui cobrava la feina feta i jornada era de prop de tretze sats a les inclemPncies del temps qui repartia els guanys obtinguts. hores, durant les quals dificil- (gelades, pluges, neu...), en una Les relacions de parentiu entre ment es podia confeccionar més zona que no es caracteritza pre- els roders que conformaven la d'una carga de rodells. cisament per la benignitat del seu

Grhfiques 1,2 i 3: LA PR-E~~NCIADE L'OFICI DE RODER ALS PADRONS DE POBLACI~D'OSOR, SANU COLOMADE-FARNERS I ARBÚCIES

Osor Roders Santa Coloma de Farners Roders Roders Arbúcies

100 T- 50 70

60 80 - 40

60 - 30

40 - 20 30

20 10 1o

o o 1880 1885 1890 1895 1900 1910 1880 1894 1901 1905 1910 1880 1887 1895 1900 1905 1910

Font: padrons de poblaci6 dels municipis dlOsor, Santa Coloma de Farners i Arbúcies (AHCSCF i MEMGA).

13 En alguns pobles els mdm enknwen els boshm blklr pqd no s'asqwuin, el que a mixamb el norn d'mqcmr,i aixi poder albrgar una mica tnk b lempwada fins a finals & maig o prinn'pis& ¡uny. hivern. L'alimentació era també Quadre 2: EL PROCI% DE CONFECCI~DELS RODELLS deficient, basada en el pa, les patates, les mongetes, el porc (bola de sagí i cansalada) i el vi. El proces de fabricacid d'un rodell era llarg, complex i manual, fins al punt La presPncia del vi calent en la que un roder difícilment podia realitzar mCs de quatre rodells en una jornada dieta dels jornalers forestals era (una carga), treballant dotze hores al dia. Aquest prociis comenq,ava a la baga, molt habitual; es considerava on els talladors, en el moment de l'aclarida, tallaven crls baston s, els tanys o necessari per executar esfor~os brots del castanyer accessoris al creixement de la vlanra.-z- auarre- .. o sis anys corporals, com a complement a . . desprc tima acla rida. Aqi~ests bast ons eren esporgat:9 i portat s a una alimentació insuficient, o l'obra dor del rc ~der,l'est, aller, que es trobatla al mig del bosc iI a on 1'oEmer simplement per escalfar-se da- 1- i-L-! ---!L 1-1. .->-aa n-f -- - - .-c--- - ...... - - . . - iniciava la laurlrarlu uel rouell. rrlmer els-. ..oasrons eren xavars. o esoerlars. . . per vant els rigors de l'hivern; amb el la mei tat mitjan[cant una,destral i uIn xapado r, que faciilitava oblrir-10s de 8 risc que aixb comportava, ja que cap a cap ('figura 1).Una vega da oberts els basto]is, eren fixats a la b arra de llimar els casos d'alcoholPmia entre els ----- .. . .. - ...... - u LIV~111, on amb el contc?Il. s'allisaven procuranr. quc e tingues!lin el mat eix treballadors del bosc eren trista- gruix de dalt a blaix, per ta r-10s doblegar amb facilitat s :ar- ment habituals. ense trenc -* ... 10s (figura LI.-. Un cop allisats, es col.locaven en una mena de tramat o mot110 de fusta que servia per a plegar-los, Cs a dir enrotllar-10s (figura 3). Finalment, A diferPncia de la confecció de les parelles de cercols superposats es lligaven amb els tortissos, que eren dogues, la tecnica en l'elaboració branquillons tendres de castanyer, conformant el producte final, el rodell dels rodells es mantingué sem- (figura 4). pre en un Bmbit artesanal (vegeu el quadre 2). Tot i que varen ha- ver-hi intents d'alguns propieta- ris forestals de mecanitzar el pro- cés de producció, acabarien fra- cassant per manca d'inversió fi- nancera, problemes tPcnics i la decidida oposició dels treballa- dors, que conservant el coneixe- ment de l'ofici en les seves mans s'asseguraven mantenir un ele- ..: . ment primordial de pressió so- Figur; Figi ciolaboral. Així, I'increment de la demanda de rodells es cobrí de manera extensiva, amb més plan- tacions de bagues de castanyer i més mA d'obra. Al mateix temps s'intensifich el grau d'explotació sobre el treballador, congelant els sous, mantenint la precarietat en les condicions laborals i allargant la jornada de treball a través del preu fet.

Fotografies: arxiu MEMGA. No cal dir que per a l'economia constitució, el 1915, de la Federa- de l'hrea Montseny-Guilleries la ción Arera representa el punt indústria dels rodells tingué una culminant en l'articulació d'una gran importhncia.14 Perb des del organització sindical col.lectiva. punt de vista de l'historiador, Amb més de set-cents roders afi- l'anhlisi de la conflictivitat so- liats, la Federación Arera estava ciolaboral que es creh al seu vol- formada per les cinc societats ro- tant encara és més interessant, ja dellaires més importants: les de que aquesta conflictivitat és un Sant Hilari Sacalm, Osor, Arbú- element cabdal per entendre les cies, AnglPs i Santa Coloma de transformacions sociopolítiques Farners. Seria aquest brgan fede- generades als pobles de la Selva ratiu qui, a partir d'aquest mo- Pendd de la societat de roders de Sant interior al llarg del segle XX. ment, negociaria cada ~il..i sacalm, propietat de la família preu de rOdellsl Ramon. Hi destaquen els elements qui resoldria els conflictes labo- com ara el color roig de la LES SOCIETATS RODELLAIRES rals o qui s'encarregaria de ges- vora i les eines de Ilofici creuades. tionar les relacions dels roders (Fotognfia: Roger Zamorano, En la seva adaptació a les exigPn- amb les autoritats pertinents o cies de signe capitalista, l'ex- amb altres associacions obreres, plotació forestal del castanyer com ara la dels boters. provoch un intens procés de pro- amb socialistes i republicans fan letarització de l'ofici de roder, Els roders foren els introductors que progressivament els roders, que el reduí a l'hmbit estricta- de les noves formes d'acció i as- especialment els seus líders sin- ment productiu. Aquest fet, sociació de la classe treballadora, dicals, prenguin consciPncia que juntament amb el cúmul de situa- autPntics pioners del moviment les injustícies existents en el món cions laborals adverses, feu que obrer a la contrada del Montseny- laboral són només un reflex de el col-lectiu de roders prengués Guilleries. Foren els roders qui les desigualtats que pateixen les consciitncia de la seva condició convoch la primera conferPncia de classes populars en tots els hm- social. D'aquesta presa de cons- carhcter associatiu a Arbúcies el bits de la societat. El local del ciPncia sorgí, a la segona decada 1913, convidant el sindicalista sindicat o la cooperativa tingué del segle xx, un procés de trans- Josep Comaposada; els primers a una especial rellevhncia en la for- formació de les entitats associa- celebrar de forma solemne i mul- mació política i ideolbgica dels tives rodellaires fins llavors exis- titudinhria la festa de 1'1 de maig roders, i es convertí en un centre tents, bhsicament societats de pels carrers dqOsor,o a inaugu- receptor i difusor de noves idees socors mutus i associacions de rar la primera cooperativa de i valors, com ara el socialisme o carhcter gremial, que les conver- consum a Sant Hilari Sacalm el el republicanisme catalh. Així, tí en autgntics sindicats de clas- 1915. D'aquesta manera, es con- decidits a transformar la societat se. El juny de 1913 es convocava vertiren en l'exemple a seguir per en quP viuen, els sindicalistes la primera vaga general de la in- als altres col.lectius de treballadors roders es manifesten a favor de dústria de rodells, que s'allargh forestals, com ara els carboners, la instrucció pública i laica; fins al gener de 1914 i acabh amb els serradors o els traginers. col.laboren en diaris republicans un gran triomf dels treballadors i socialistes com El Autonomista o ja que, per primer cop, es reco- Si en un principi l'atenció dels La Justicia Social; intervenen en neixia la validesa dels represen- treballadors estigué centrada a mítings electorals demanant el tants sindicals i s'augmentava aconseguir millorar les condicions vot per als candidats republicans una pesseta el preu per carga. La laborals i salarials, els contactes i, fins i tot, en alguns municipis

14 Vsgsu: Lanwano, R.: al'expbhd hldel carlanyec adaptoci6 econhika i ridmlimn, pmhim pmbdaa k Sidi~mei nr6n deúdunp, 1W1975.AhÚck, abni de 2001. arribarien a participar en la polí- larvat i profund que s'anirh acu- COMPA~~VAAftERa tics local i es convertirien en els mulant amb els anys i que només 1: ","a,,.." A*,+","* SANTA COLOMA DE CARN~S primers regidors obrers del con- necessitarh una petita guspira per sistori. esclatar amb tota la seva violPn- cia i magnitud.15 No cal dir que els propietaris fo-

CAPITAL SOCIAL: 63.000 PLSETAS v' restals recelaven de tot tipus La Guerra Civil posh fi a l'ex- U~~rrlrnlm*~pnr 1211 ~~rcl~~~~nOrd4narl.n dr lml pnrlam .2143 ,,h~,,*"" <,e, ",,"",', ,..,,sr d'organització obrera, ja que els periPncia associativa rodellaire. LI * -*- "IW ,.A," L-, .. .. lt-. "" &J! .*..-.a. "".I"" ... " 1 roders sindicats no es limitaven Abans, amb la proclamació de la Segona República, els líders sin- ACCION LIBERADA a defensar els seus interessos la- borals, sinó que les classes popu- dicals rodellaires veieren arribar 100 PESETAS 1: la seva oportunitat i no dubtaren lars es manifestaven per primer cop obertament i organitzada, a participar activament en la po- partidhries de transformar la so- lítica local (vegeu el quadre 3). cietat tradicional i conservadora La majoria de les candidatures en quP vivien i sobre la qual els municipals republicanes foren J &ocidn nin __ grans hisendats exercien un con- encapcalades per gent procedent .~V.;.-~WG-W* trol quasi absolut. Reclamaven de la classe mitjana local, profes- un sistema social i econbmic més sionals liberals, comerciants o pe- Una acció de 100 pessetes de la Societat just i igualitari, i un rPgim polític tits industrials, perb en el seu si Anbnima Compañía Arera, fundada netament democrhtic. Pels pa- també comptaven amb algun sin- per propietaris forestals interessats trons, l'organització sindical dicalista rodellaire representant a mecanitzar el procés d'elaboració obrera fou vista com una ame- dels sectors populars de la po- del rodell. (Font: fons Impremta naqa directa al seu poder i, com a blació. L'alianca thcita entre Cantalozella, llibre de mostres, tal, reaccionaren. En primer ter- aquests dos sectors socials va AHCSCF) me, els obligh a crear les seves permetre el triomf de les candi- prbpies associacions i sindicats datures republicanes en pobla- patronals, perb no dubtaren a cions com Arbúcies, AnglPs o utilitzar altres mitjans per aca- Santa Coloma de Farners. Per bar amb el sindicalisme obrer. primer cop, unes eleccions demo- Les amenaces i coaccions, ja fos crAtiques apartaven l'oligarquia en privat o fins i tot des dels local del poder politic municipal. púlpits, donaren pas a les agres- sions, el foment de l'esquirolatge, La revolta militar del 18 de juliol els sindicats grocs, les llistes ne- de 1936 representava un atac di- gres, els desnonaments, etc. Les recte a les tan recentment adqui- primeres decades del segle XX rides llibertats democrhtiques, i foren anys d'una conflictivitat així ho interpretaren la majoria sociolaboral sense precedents. dels roders, els quals es mantin- Quan hom analitza l'evolució gueren fidels a la República. En dels moviments socials als po- molts casos ocuparen chrrecs bles de la Selva interior es troba municipals de gran responsabili- amb un reguitzell d'enfron- tat, com ara l'alcaldia o la regido- taments d'intensitat variable, ria de provei'ments. Hagueren de perb que van generant un odi prendre decisions complicades i

15 Si&condixaembnCl~llbmnff~raiaIqua~~~~~~Isimdwr,~:h~,R:EIid~Ii~m~ddimd~obrw&:ds&cd~kcc'6~~~,nGrnnGrn3,U;bmdd bgb, Girona, 2000. Quadre 3: RODERS QUE PARTICIPAREN EN ELS DIFERENTS GOVERNS MUNICIPALS AL LLARG DEU!- (í231-1939)

Pobla

Angles. . rere rerecaula rerecaula Kegidor (tebrer 1934 - maig 1938) BKC/CN'I' Mort al camp de Durant la Guerra Civil presidi la Comissió concentració nazi Municipal de Defensa de Mauthausen (1941)

Isidre COImas Pages 2r (octubr e 1936 - al CNT ecutat

8 Lluís Gel1>i . .. .I Mas Regidor (awril 931. - - febr.- ERC jresonat abril 1938 - febrer 15--I Durant la Guerra Ci vil presid i la Comis d'Econornia Forest al

.- - . relix Koca Vinyes Regidor (febrer 1934 - octu bre 1934 i ERC Exiliat felbrer 1936 - octubre Pere Boix Rubio e (juliol 1'936 - octulbre 1936 i CNT narc 1938 - febrer I!339)

Joan Caseta Vinyoles Alcalde (octubre 1936 - marc 1938 i CNT regidor fins al febrer 1939)

Lluís Tura Vives Regidor (juliol 1936 - febrer 1938) CNT

Isidre Colllbatall6 D Regido Nr (octubre! 1938 - fel EKC / CNI' ~xecutat Antoni R: imon Mir; Regido Nr (febrer I1934 - oct~ ERC / CNT Exiliat

.< -. . . , .a--, . ose ep Moner ubiols Regidor (agost 1~56- octubre lY5b i ERC novembre 1937 - octubre 1938)

Melitó Rosauellas Cantal Regidor (iuliol 1938 - febrer 1939) CNT-- . -

Ramon Vi 11aClara a (octubre 1936 - octubre 1938 CNT

.,...A, .,...A, Santa Coloma F. Salvador Rovira Ca nadell Regido 1 1936.. -. fel ~rer IYAYJ CNT -,onseller de I reball tlns al maig de 193 posteriorment conseller de 1'1Escorxado bitris

Joan Kodés Quer ---o-- [or (abril I1918 - - fehr CNT

Osor Ramon CI:ous Turon Regidor (octubre! 1936 - fel ERC Empresonar

- -. , .. ---< . . rere hxpdsito Cornella Regidor (octubre 1936 - tebrer 1Y37) ERC Executat Manel Exlpósito COI Regidc)r (juliol 1 bre 1936) ERC/ CNT

,n . Pere Gam ell Dull Regidor (tebrer 1934 - juli OI 1936) i ERC / CNT ecutat a(, - Aono* rhro 10'27\ CAl.,".UL-1--lAo (juliol 19," - ,,,,,.,,., ,,,, , ... . vlcenc Masgrau soller Regidor (octubre! 1936 - fel CNT ~xiliat Joan Moriscot Ripo I1 Qo,-.:An ./nn*..h.n POUM Exiliat

Martí Pan[ella Font Regidc)r (juliol 1936 - octubre 1936) bKC-- -

Elies Pau Masana Regidor (octubreb 1936 - felJrer 1937) CNT Emy

m. n .n.., .. .A-A, josep rearo barnell.. Regidor (octubre IY~O- rewrer. IYAU) ERC Emili Rams Expbsit Regid or (gener 1937 - febrer 1938) CNT Presi6 i exili Josep Rip~011 Dial Regidlor (abril IL931 - febr ERC

Julil Sole.r Alcal de (abril 1,931 - febr ERC

n... .,.T. ,7-. ,<.t.--- rau v lla rous Regidor (remer 1937 - febrer IY~O) ERC

Font: elaboracid prbpia. En aquells casos que s'ha pogut documentar, es fa constar si va ser represaliat després de 1939. en alguns moments molt impo- pulars. Fou una Ppoca difícil, per6 els roders, fent honor al seu esperit tenaq i rebel, no defugi- ren el seu compromís amb els valors d'igualtat i llibertat, uns valors pels quals feia més de vint- i-cinc anys que lluitaven. El triomf final del feixisme vindria acom- panyat per una repressió sense precedents que comportaria la definitiva desarticulació del tra- mat associatiu rodellaire.I6

A la fotografia, dels anys cinquanta, 1'Agusti Bautista i Si la dictadura del general Fran- 1'Enric Sauri, els dos Últims roders en actiu de , co posi fi violentament a l'or- a la vall del Llémena. (Fotografia: Joaquim Castañé) ganització sindical dels roders, per contra, durant els anys qua- ranta les activitats forestals ex- perimentaran un lleuger incre- ment després de la davallada dels modo particular y principalisimo, ta, la fi de l'autarquia econbmica anys trenta, ja que les penúries la del CASTARO.(...) La produc- i l'ús de nous materials d'em- de la postguerra faran de l'ex- cidn de este producto se ha incre- balatge, com el plhstic o el cartró, plotació forestal l'única indústria mentado notablemente, en forma tal varen comportar el progressiu viable de la contrada. Per a mol- que han podido cubrirse todas las abandonament de les activitats tes famílies l'activitat forestal, i necesidades del mercado nacional. forestals vinculades al castanyer. més en concret l'explotació del (...) La poblacidn de la comarca com- castanyer, representava l'únic prensiva de 10s pueblos antes expre- Avui en dia, les perxades i ba- mitjh de supervivPncia. El 1945, sados, asciende, según el último cen- gues de castanyer del Montseny i en una carta dirigida al ministeri so general, a 24.450 habitantes, ha- les Guilleries resten silencioses, de comerq, els alcaldes de Santa biéndose empleados en las diferen- sense el trhfec de roders, talla- Coloma de Farners, Sant Hilari, tes modalidades de la explotacidn dors de baga, serradors i tragi- Arbúcies, Viladrau, Espinelves, mis del ochenta por ciento de dicha ners que no fa pas massa anys Sant Feliu de Buixalleu, Sant Mi- poblacidn y es obvio prevenir y po- feien d'aquests boscos autPntics quel de Cladells, Amer, AnglPs, ner a la consideracidn de nuestros obradors enmig de la muntanya. la Cellera i Osor es queixaven de organismos estatales el serio con- De la fusta dels castanyers, molts l'imminent tractat comercial en- flicto de trabajo que su paralizacidn d'ells afectats ara per la malaltia tre Espanya i Ithlia, davant el implicaria, sumiendo en la indigen- del xancre, ja quasi no se'n fan perill que aquest comportés la cia a la multitud de familias obreras dogues ni rodells. Com la majo- importació de fusta de castanyer que dicha explotacidn constituye su ria dels oficis del bosc, l'ofici de italiana. Els alcaldes afirmaven: única y exclusiva base de vida.^'^ roder es pot dir que prhcticament ha desaparegut de les nostres ((Laprincipal riqueza de la misma la La revifalla de l'explotació fores- contrades, perb encara en que- constituye la EXPLOTACI~NFO- tal del castanyer durh ben poc. A den vestigis ben evidents en el RESTAL de la que sobre sale, de un meitat de la d6cada dels cinquan- folklore popular de la regió.

16 br~paknpad~&b~&bRPMa~ihmnlmclcdcdkaiu&ire~~ab~&b~,15forenmden,nankqua~d14,2%ddd.Deh10hwr~a Wa [un 2,d% & el MI & b poW6I, 3 era mden 130%);ddr 7 d'h(5,3%), 4 foren mden (5% i i 16 oh*rlkh a Sna Hibri Saalm (5,s %), 8 aen mden 1%). la mhde b rapssi6 (mnquii a ~knpn~isnl'l,2%.&elbtaIdebpab&ó. Avui encara és possible trobar tingué aquest ofici. Si algun dia rers roders del Montseny-Guille- algun roder que us canti la sar- visiteu alguna de les mostres ries, homes avesats a un ofici dur, dana de la maquinhria, una de d'oficis que poblacions com Ar- per6 que en el fons s'estimen, les poques sardanes amb contin- búcies, Angles o Sant Hilari Sa- veritables artistes bosquerols, gut social, en que es fa burla de calm celebren un cop a l'any, és nascuts d'una de les explotacions l'intent dels propietaris forestals molt probable que al costat de la forestals més particulars del de fabricar una miquina de fer pila del carboner hi trobeu Montseny i les Guilleries, la del rodells. Fou molt popular a la l'estaller d'un roder. Apropeu- castanyer. seva $poca, ja que no hi havia vos-hi i deixeu que us parli de festa dels roders en que la cobla l'ofici; maleirh les dures condi- no interpretés la sardana de la cions de treball o la miseria del BIBLIOGRAFIA maquiniria. Una altra mostra són jornal, per6 de ben segur, quan els gegants dlAngl$s i la Cellera us parli de com feia els rodells us BOVER PAGESPETIT, Andreu: Arbúcies. Estudi de Ter, que representen dos ro- del medi i formes de vida (1743-1940). dirh, amb un guspireig als ulls, Diputaci6 de Girona, Girona, 1986. ders en record de la importhncia que l'ofici de roder no era una BOADA, Martí: <

En Miquel, el gegant d1AnglL.s, representa un roder, en record i homenatge a la importhncia social i econbmica que l'ofici tingué en la població. (Fotografia: colla de geganters i grallers d'Angl6s)