Escrits de la Costa de Llevant

sobre une1 O 4' O •

DR. MAR~ASERRA 1 FONT

Mancomunitat, (aquests els va nar el 20 de novembre de 1909. concedir el 1926 i el 1929), la perque encara hi havia molta roba Xavier Mas i Gibert "grandeza de Espana" al marqués per tallar sobre eis Ferrer, que més de la Foronda, president de tard esdevindrien Spano i Com que sabem tan poques co- I'Exposició Internacional de Barce- connectar aquests amb els ses sobre la vida de Canet en el lona de 1929. i el de bar6 de Viver, Montaner, que eren els que podriem considerar els segles Dario Romeu i Freixa. alcalde de avantpassats directes del seu foscos, o sigui, els anteriors a la . contemporani Ramon de Montaner seva constitució com a poble Abans de la Dictadura el mateix i Vila ... Tarnbé podria ser que el autócton de Sant Iscle i potser fins rei havia concedit titols a politics Dr. Serra hagués repres la i tot a la seva formació urbana, ens monArquics wmel comtede Figols publicació molt rnks tard, perb de ha semblat que potser valdria la (1909),el de comte de Vinatesa moment, fins a 1911 que hem fet pena reproduir els 8 articles que, (1912),els de comte de Caralt i el buidat exhaustiu de "La Costa des del 18/6/1909al 20111 del de God6 i marques de la Foronda de Llevant" i no hem sabut trobar- 1909,el Dr. Maria Serra va publi- (1916),Marques de Caldes de ne cap més. Ramon de Montaner car en els números 25/29/32/34/ Montbui 39140 i 47 de "La Costa de (1917), Llevant". arran de la vinguda a marques de Canet d'Alfons Xlll i haver atorgat Rebaldo a I'editor Ramon de Montaner i (1921)ielde Vila, propietari de I'antic casal de marques de Canet, el titol nobiliari de comte de Cabanes el la val1 de Canet. (1922). Tot sigui dit de passada, aquest Tornant als titol --que segons vox populi de articles de I'época, el senyor Ramon de Maria Serra, Montaner va haver de pagar creiem que religiosament-- Alfons Xlll li va tenien una concedir seguint les indicacions finalitat d'Antoni Maura, que pensava que encomiAstica les families mes acabalades del i volien de- catalanisme no havien d'allunyar- mostrar que seexcessivament de la monarquia. els Montaner No deixa de ser interessant el fet de Canet ja que, més endavant, durant el eren nobles director¡ militar del Primo de Rive- abans que ra (1923-1929),el mateix Alfons els en fes el Xlll va concedir titols nobiliaris rei borbó. Tot semblants al de Ramon de fa pensar Montaner als col~laboracionismes també que, més furibundament anticatalans, els articles entre els quals destaquen el de en qüestió, comte de a José MaMilá no havien y Camps. president de la d'acabar en Diputació de Barcelona, el comte el núm. Vlll d'Egara a Alfonso Sala y Argemi, que el Dr. La casa fortificada al final del segie passat abans president apbcrif de la Serra va sig- de convertir-se en palau-castell no va morir fins a 1921 i no ens Vall de Canet a D. Ramon de forma un triangle agut, la punta del ha pervingut que hi hagues hagut Montaner i Vila perque en puguin qual 6s el Sot de I'Aubb; la seva cap dissensió entre Maria Serra i gaudir el1 i els seus successors. capcalera és el collet de el1... Una explicació provable és ha acabat de donar renom a Pedracastell; des de la Creu, els que, com que a partir de 1909 a Canet i a la seva primera casa. dos bracos de muntanyes van Mari2 Serra li caldra tot I'espai de Perque, no se n'ha de tenir cap baixant, baixant, fins a llepar el mar; la seva revista pera la lluita politi- dubte, Santa Florentina va ser el en la Rodalera i en Bonavista (so- ca, que va dur-lo primer a regidor primer foc de la val1 de Canet. I bre I'Hospital): enmig hi ha la val1 i despres a alcalde de I'ajuntament dic Vall, perque aixi s'anomenava de Canet, la Vallis Canetto. de Canet, ja no li vagues ni el temps ni I'espai per a continuar aquesta serie dedicada als orlgens de la vila. Hem de fer constar que el merit i bbviament tambe la responsabilitat d'aquests articles era i és del Dr. Serra absolutament; nosaltres ni avalem ni censurem res del que hi diu i ens limitem a posar alguna nota de peu de pagina, perque no VistaI de la Vall de Canet i els turons que I'envolten disposem d'elements documentals de contrastació per a verificar-los tota la gleva de terra en la qual avui La Maresma no era poblada en amb rigor historiografic. El Dr. s'aixeca la vila de Canet i quasi temps antic; la vida era a I'interior, Serra només cita alguna de les totes les seves pagesies. Mireu-la les gran viles eren cap alcor de la seves fonts que, Iogicarnent, be la bonica Vall; pugeu a qualsevol nostra terra, poques eren les nosaltres tambe la reproduim, perb dels turonets que I'envolten i no poblacions maritimes: cases la veritat 8s que no n'hi ha pas podreu per menys que exclamar: isolades, cases fortificades, aci i gaires. Per tant, I'unica cosa que efectivament, Canet esta enclavat alla, feien de terme de veinat. En hem fet 6s transcriure al catala dintre d'una vall: la Vallis Canetto un racb ben amagadet del mar i a actual els vuit capitols dels quals dels antics; la Vall Baixa, la Vall de mes en aquel1 temps d'espesses disposem i no se'ns pot imputar res la Maresma. boscúries, cap a I'extrem de la Vall rnés. Bé, se'ns pot imputar el fet Es ben sabut que els pobles, en Baixa, quasi tocant a I'Aubb, s'hi d'haver-los tornat a reproduir al cap els seus origens, s'apropiaren els aixecava la casa forta, hostatge de gairebe cent anys i si ho hem noms o bé dels Senyors que dels senyors de la Vall de Canet. fet es precisament perque el buit habitaven llurs terres o bé els Va agafar el poble el nom del sobre aquest llarg periode 6s Senyors els agafaren de llurs senyor de Canet o el senyor de absolut; si a algun dels presumptes pobles; mentre que d'altres. pera Canet va agafar-lo del poble? Va lectors algun dels seus extrerns diferenciar-se dels seus ser el primer: els nobles senyors, I'indueix a la discrepancia, ens hombnims, hi afegien al nom del habitaven molt abans en la Vall. que queda I'esperan~aque pugui dur titular, el de la seva situacib segons no pas llurs primers habitants del a terme la recerca necessaria per la topografia del terreny. I per aixb poble que hi va néixer i créixer. a demostrar fins alla on és veritat avui diem Canet de Mar. Santa Florentina, la primera casa o mentida el que va escriure el La naturalesa ens marca sense de la Vall. era el palau del noble nostre benvolgut metge i politic. artificis, les comarques, distingint- senyor de Canet, el seu ve1 de mes Un últim aclariment terrninolbgic. se cadascuna d'elles d'una mane- a prop era el monestir de Sant Pau, Em deixat la Maresma en femeni ra especiallssima. Entre el mar i avui Sant Pol, on tenien el fossar. tal i com va redactar-lo el Dr. el Valles hi ha la costa de Llevant, Santa Florentina! Records de Serra, ates que no es refereix pas I'antiga Maresma; la serralada del Canet, historia de la vila. pel casal a I'actual comarca del , cepat Montnegre separa, en el dels avui Montaner. s'ha de sin6 genericament a la zona mari- nostre tros, les dues comarques; i comen$ar. Te records, te histbria tima. X.M.G. "El Sot de I'Aub6" entre el Montnegre i el Mar, una Santa Florentina? Ah que si, que altra serralada menys pretensiosa si! Perb ai! La vida de segles, els COMTAT DE CANET I i molt mes petita, parteix en front canvis, els trastorns d'una casa, nostre la Maresma en dues valls: ho capgiren tot ... ; amb els anys La vinguda del rei i el consegüent la Baixa o de Canet i I'Alta o de es perden tantes coses! espléndid hostatge en el monu- Sant Iscle; per aixb se'n diu Sant mental castell de Santa Florentina Iscle de Vall-alta, com igualment Vull fer una ressenya de I'antic va donar fama i actualitat a la s'anomena Sant Cebria de Vall- Palau? No, ni tan SOISbreu. A vol senyorivola casa-palau dels alta, pera diferenciar-la de la de d'ocell en dire quatre paraules; Montaner i, ara, en concedirAlfons Sant Pol. seran lleugeres pinzellades que en Xlll el tito1 nobiliari deComte de la La val1 de Canet és marcadissima: donaran una idea. Avui, cercar dades de la historia de Santa descripcib precisa de I'entorn de que encara hi resten d'aquell Florentina és com buscar una la val1 de Canet i del seu poblament. temps; i com rnés negres que son agulla en un paller; perb algunes les pedres, com més lletges se'n troben, a base de regirar molt semblen les parets, més i molt. Quant pagaria D. Ramon de EL COMTAT DE CANET II m'agraden, més coses em diuen, Montaner per posseir les caixes mes les miro i remiro! Si en diuen plenes de pergamins, que en de coses aquelles pedres negres i temps de descuit, de poc gust, Pels amics i admiradors de les aquelles parts rbnegues? Jo hi serviren perquk els nois en fessin coses presents, enlluernats pels llegeixo en elles tot un llibre grues. aixecant pels aires els estels carrers rectes i les cases d'história patria i m'assabent-ho que aguantaven amb el cordill! encartonades, tallades sota un per elles de coses passades que Quant gaudiria jo, si pogués llegir rnateix patrb antiestétic i igualitari; ben pocs saben i en el seu mutisme desxifrant els escrits sobre pell i una pedra artistica ennegrida pel hi trasllueixo, n'hi endevino més, amb abreviatures, I'albada de la temps, uns parets rónegues, que un altre dia potser se sabran. vida, de la vida de la naixenca de engrunes d'un castell, una finestra Per Santa Florentina hi passa la vila de Canet! isolada d'una casa antiga, etc ... no molta gent; els canetencs estan No pot ser; he d'acontentar-me els diuen res ni els mouen a no cansats de veure-la, si més no de amb molt menys. Potser si Déu em ser que sigui al menyspreu i a la la part de fora, i qué? ...: Santa dona alguns anys de vida i em lleu repulsió com a coses velles i Florentina 6s una casa molt vella i durant algun temps, que veig Iluny, fastigoses; aquests modernistes res rnés! potser posaré en ordre el graner pertanyen a la familia dels qui, Deixo de banda la ferma amistat del recull de formiga i podré dir al quan entren a una catedral, com que m'uneix amb els amos del ca- meu estimat poble: aqul tens, la de Barcelona sense anar més sal; jo per Santa Florentina hi sento Canet. un trosset més de la teva Iluny, la troben lletja perque és quelcom de veneració ...; les esti- histbria.Amb vanitosa recanca, ho masca negra!; ells aviat la tindrien mo com si fossin meves aquelles confesso, em moriria, si no arreglada I bonica: pedres negres i aquelles parets pogués deixar com a record el I'emblanquinarien de seguida ... ! rbnegues, que encara hi resten meu granet de sorra i millor una Quan em trobo enfront de Santa d'aquell temps, de bastants segles pedreta, al rosari dels seus fets Florentina, avui transformada i enrera. Quan passo per sota el passats. sumptuosament engrandida. pedrer de la tipica i original entra- m'aturo i amb respecte miro i da, un munt de records se Maria Serra i Font remiro els seus vell murs, i... i em m'agombolen al pensament i amb Canet de Mar, 18 de juny de 1909 sembla que hi veig en ells trossos els ulls tancats, veig tota la vida de la meva casa pairal. Oh! si; no d'aquella casa: amb la imaginacid PS. XMG. Crec que aquest article, en tinc cap dubte, que I'antic ca- dono una ullada general a tot el des del punt de vista de geografia sal dels Canets fou la casa pairal seu passat. humana i geografia del medi, 6s del meu poble. I la torno a con- Em deia un dia D. Ramon de molt interessant, ates que fa una templar i em fixo en alguns detalls Montaner, trobant-nos al peu de la porta, parlant de la velliiria de la casa, que una de les co- ses que més li agradaria i en pagaria un bon grapat de moneda fóra, de ser possible, veure pascar per aquel1 portal de casa for- tificada tots els habitants de tots els seus segles d'existéncia, vestits a la manera de cada época. Ja ho crec, vaig interrornpre'l! Seria una mena de cinta cinernatografica belllsima. que Galeria 1 claustredel Caslell de Santa Florentina donaria la clau ~er a (1) "desembullar la madeixa" de quan aquesta encara vestia de de moros. la seva hictória.De bona gana bolquers. La fama d'aquest cabdill Aquestes guerres van deixar I'acompanyaria en el seu goig. Ella feia estremir, tement malaurances Catalunya rnancada d'hornes, ens desxifraria I'origen primitiu de per als ca!alans; els alaibs, que sooreiot entre la noblesa. que fou la casa i sabriem si en I'edat antiga, havien estat escomesos i foragitats la que mes va sofrir els efectes de a les epoques romana i visigoda, de la nostra patria. a les ordres la invasió; i del terrer, el tros que ja existia; punt aquest encara no d'Al Mansur, recobraren I'ale i es va quedar mes devastat, fou tota aclarit avui dia, no passant el que llenearen com Ilops famolencs so- la Maresma (es refereix a la mari- suposem de ser conjectures, bre les terres estrangeres. El tima, o sigui, la costa en general). enemigues de la veritat histórica. comtat de Barcelona s'apresta a ates que la destrucció que hi van si no es basen en dades positives la lluita i no va esperar I'enemic a fer els alarbs d'Al Mansur, fou com- que permetin fer hipótesis les portes de la ciutat, sin6 que el pleta (2). Passada la forca de la raonades. comte Borrell va aplegar les seves guerra, es va trobar regint elcomtat Abans de I'any mil, poc o res no forces i va sortir a rebre el gene- de Barcelona la nora de Borrell, la se'n sap. Deixem doncs, el temps ral del segle, que, com un nou Ati- celebre Emersendis, mare del fosc i concretem-nos a mirar per la. no deixava créixer I'herba alla comte Berenguer Ramon l. dona les escletxes de clarianes que els on el seu cavall posava les petges. de grans qualitats ensems que descobriments histórics ens van La batalla es va donar a prop de ambiciosa, i fent-se carrec de la proporcionant. De I'any mil enea, Tortosa, I'exercit catala, desfet i situació, veient que grans espais hi van un feix d'anys i si ho vencut, va correr a redós de les del seu comtat havien quedat erms salpiqu8ssim tot, n'hi hauria de muralles de la ciutat comtal, pero i despoblats, va fer una crida a la sobres pera fer-ne un Ilibre. Hem Al Mansur va d'acontentar-nos arnb retalls conquerir també d'algunes de les seves planes. Barcelona i la va destruir passant-la a Maria Serra Font sang i foc. Després Canet de Mar, 1 r. de julio1 de va conquerir bona 1909. part de Catalunya i va avanear sobre la (1) "desembullar la madeixa" GhI.lia, arrasant-ho igual a "aclarir la troca". Procedent total seu pas.Aque- d'embull, equivalent a "embrollo" Ila escomesa va ser en castella o "embroglio" en tosca. tan sentida a Catalunya, com un llampec de la vida EL COMTAT DE CANET III musulmana en aquesta part d'Espanya, com una L'any mil! Qui no sapque en acos- claror que en tar-se la data del mil.lenni. la esmorteir-se no generació aleshores vivent, en va havia de reapareixer commoure amb la falsa creenca mai mes: el poten- de la fi del m6n? cial de la raca A Catalunva. la nostra ~atria, deaueia; ijnicament aquesta im~ressióvaser mistorta la f'orea, la voluntat perque en la vesprada del dia de d'un home va la centuria que acabava el dia de aconseguir avivar-la per un instant. noblesa de I'altra banda dels I'any mil (la destrucció de Barce- El geni d'un ambiciós sempre ha Pirineus, a la part de Catalunya lona va ser I'any 985), pogut tragicament arrossegar el que no havia sofert en termes tan s'esdevingué un fet greu ben seu poble; malgrat tot, els resultats vius i desastrosos les invasions dels remarcablede la seva historia. Una solen ser efimers: passen i nomes moros; i molts dels nobles del ponentada immensa. una allau fa- deixen els seus noms remarcables Rosselló i d'altres terres, avui fran- tal, havia sotraguejat la nostra terra, en el llibre de la historia. El ceses, aleshores catalanes. que va plorar amb rius de sang la musulmaAl Mansurva ser el darrer enviaren els seus fills externs (3) seva dissort. Un home de ferro, de raig gloriós de la raca. en la seva a poblar aquests indrets nostres, caracter indomable. un geni de la dominació per Iberia. donant-los-hi la comtessa dons i guerra, capitanejant un exercit Catalunya no va quedar com un franqulcies; mesura practica i nombrós i ardit. havia sortit del poble mort; atu'it de moment, es va encertada que va contribuir califat de Cbrdova envaint terra de redrecar tot seguit i poc temps moltissim a salvar el poble. que cristians. Al Mansur. el bel.lic despres va invertir els termes. sent anys a venir havia de resplendir guerrer, s'acostava a Catalunya els cristians els que envairen terra amb glória immortal i convertir-se va venir aestablir-sea la Maresma, I'acte, i aixo ja demostra la cripta del Monestir. no era pas petita. Una escriptura importancia de la concordia, la L'Arnal fa altres Ilegats, entre ells de I'any 1.041, n'assenyala aixi els comtessa Ermesindis i el seu fill el un a Santa Maria (es deu referir a iermes. terminat per aqua de ipsa comte Berenguer Ramon 1, comte Arenys); a Sant Fere, (sens dubte Curtada, et pergit per aqua de Va- d'Empúries; el bisbe Pera de Bar- deu serde Romeguera de Canet); lle Alta, et pergit per litiore maris, celona; Gombau de Besora; Amat, i un altre a . ab aqua de Calidas, etvertit ad vescomtede Girona i els Cervellós. L'escriptura també es troba a MonteAlto, et pervadit ab ipsa Cru- El plet era sobre la propietatd'unes Montalegre (a sobre Badaiona) ce, et perdavit ad serra ipsa Pera". terres a . pergami numero 2.581 De manera que la rodalia queda Daquest primer noble de Canet Ben poc 6s tot aixo per a donar ben marcada: la cresta del fins al present no se'n sap res mes. una idea de la vida dels nobles de Montnegre, on es parteixen les la Val1 de Canet; pero I'esmentat, aigües que van cap al Valles i a la Maria Serra i Font. per si sol. en demostra I'existencia Marina, (Curtada, de can Vives de Canet de Mar, 29 de setembre de i la importancia que se'ls ha de la Cortada); la riera de Sant Pol, 1909. concedir, mentre no es que porta I'aigua a la Vall Alta; el descobreixin mes dades sobre la Mar; Riera de Caldes, muntanyes seva existencia. del Montalt (els tres Turons); Coll COMTAT DE CANET VI sa Creu; i a can Pera. La Maria Serra i Font. circumferencia que englobava la Canet de Mar, 6 d'octubre de terra del de Canet era, doncs, per Es troba un altre noble de Canet, 1909. dits termes molt grossa. per I'any 1.041. Es deia Guilabert La primera noticia que es té del de Canet, el qual seguia amb molt noble senyor de Canet. s'entén del bones relacions amb els comtes EL COMTAT DE CANET VI1 de la Maresma, o sigui, el de la de Barcelona. No es troba el que nostra vila, arriba I'any 1.024. mitjancant aquests, els de Canet Aixb no vol pas dir que sigui el pri- cedissin en alou, terres al monestir La casa dels Canets es trobava en mer Canet que va venir a viure a de Sant Pau de la Maritima (Sant plena prosperitat al segle XIII. La la nostra Vall, no; ates que podria Pol), que abans havien rebut de la seva importancia es despren de les ser que abans d'aquesta data ja hi comtessa Ermesindis. L'escriptura grans deixes que feien en morir hagués hagut algun dels seus de donació va ser feta el 2 idus de els seus estadants, no escatimant antecessors; al que fa referencia Marq del rei Enric (14 de marq de les riqueses pels Ilocs on hi tenien a I'esmentat any 1.024 6s el pri- 1041); i aqui s'ha de dir, encara propietats o afectes personals. mer que s'ha trobat als arxius, queja 6s sabut, que els comtes trobant-se documents d'aquella sobretot el de la corona d'Aragó. de Barcelona, que devien la seva epoca en que signen en ra6 a la que 6s on més coses antigues s'hi independencia als reis francs, seva senyoria. troben; potser es faran mes comptaven segons els anys de El 1224, en Ferrer de Canet signa descobriments que podran donar regnat dels monarques de la en I'escriptura de donació feta per la clau del comenqament del castell Gai.lia. Pons de Montpalau, cedint els de Santa Florentina. L'escriptura a la qual fem drets de Castlania a Sant Po1 de El noble, doncs, que avui podem referencia, es troba a la cartoixa Mar. posar com a primer conegut, es de Montalegre ia Santa Florentina La nora daquest Ferrer, que es deia Guadamir de Canet. en tenen una copia. deia Arsendis de Canet, devia ser La categoria de la seva noblesa El monestir de Sant Pau era la casa una dama molt pietosa i el seu no devia ser pas petita, car predilecta dels Canets; I'afavorien testament esta ple de donacions. provenint del molt Alt Senyor de amb alous i tota mena de regals i Primer mana que el seu cos Canet del Rossello, ja hem dit en el més important era que I'havien descansi com el deis seus anteriors articles, que pertanyia a destinat per a tomba de les seves antecessors, en el monestir de la més alta de I'antiga noblesa de despulles; de manera que les Sant Pau de la Maresma, queja Catalunya. relacions entre el monestir i el he dit que es avui Sant Po1 de Mar, Un fet de la vida d'en Guadamir paiau dels nobles senyors no llegant a aquest monestir 370 sous prova I'estima amb que se'l tenia a podien ser rnés afectuoses i i el seu millor llit de panyos. Es la Cort Comtal de Barcelona; ates intimes. Aixi consta que un altre recorda fent-hi deixes importants, que consta que Guadamir de Canet Canet, SArnal, el seu testament del de Sant Pere de Canet, de Santa va signar com a testimoni en 3 dejuny de 1168, entre altres co- Maria de Pineda, de Sant Cebria i I'escriptura d'avinenqa entre ses, deixa al monestir esmentat Sant lscle devallalta, de Sant Marti Adalvert, vescomte del Rosselló, ...Oumen alodium que teneo et d8Arenys, Santa Cecilia (seria com hereu de la seva muller Xisul, habeo de riera de Arenis, us que Torrentbo?), de Santa Maria i el convent de Sant Cugat del ad illam de Valle alta ... I tambe, d'olivis, de Sant Miquel de Valles. L'escriptura se signa a San- com els seus avantpassats. deixa Montpalau i altres liocs menys ta Maria de , assistint a el seu cos perque I'enterrin a la importants; a I'Hospital de noblesa catalana, es coneixia la incorporant al castell de Canet, Jerusalem, etc. etc ... forqa d'una casa, en el matrimoni totes les senyories que tenia la Els Canets posse'ien gran alous de llurs fills. Si no hi havia hereus, casa de Villalba Saserra, dintíe de Iz ciutat de Baicelona i les p~billesvolien guaídai peí ais engrandint-se amb aquest en el seu pla, trobant-se citats en seus successors, els noms de les matrimoni la dels Canet; de mane- molts documents d'aquell segle. cases pairals; no els volien perdre ra que amb riqueses, honors i E¡ 1251, Ferrer de Canet va testar per res del mon i els marits talent, es va trobar el nom de la i va deixar a I'altar de Sant Pere deixavenel seu propi p e r nostra vila, perpetuant-se impres (segurament es refereix a la agafar el de la seva dona, en la historia de Catalunya. El capella de Sant Pere de considerant-se honrats si la comencament de la centuria Romeguera, que va existir abans noblesa de la muller era de més catonena és de gloria pera Canet, de fabricar-se la nostra parroquia); categoria; aixi passava a la majoria ates que els seus senyors el van també fa donacions a Sant lscle i de les cases fortes de I'edat posar a una alcada remarcable; Sant Cebria, Santa Maria de mitjana. matrimoni felic el de Ferrer i Blan- Llinars i Sant Marti de Partegas Una bona prova que els Canet ca. La pubilla va donar el norn al (poblat a prop de Sant Celoni del pertanyien a I'alta noblesa és el fet marit; i el marit va saber qual els Canet en tenien el delme. del qual parlo: les pubilles deixaven correspondre dignament a la Ferrer va nomenar hereu el seu als seus fills el nom de la casa. i noblesa de la muller. Ambdós fill Gilabert. aixi es va anar perpetuant duran! compenetrant-se, amb els seus En un pergami que es guarda en moltissinls anys. Blanca de Canet, actes enlairaren el nom i el poder la rectoria d'aquesta vila i que poda en esdevenir mestressa, es va de la casa i la nissaga. El nom de la data de 1291, hi he llegit que irnposar aquesta obligacid, i aixi Canet es va popularitzar. signen, per dret de senyoria di- va exigir-ho a I'hora de maridar- traspassant les fites de la terra recta, Brunisendis de Canet, filla se. Tractant-se de tan bona pubilla, catalana: en Ferrer, el gran Ferrer, de Gilabert i per tant pubilla, no es d'estranyarque sol.licitessin en Ferrario de Canet, fou escollit juntament amb el seu marit el seu amor fills de cases també perqué reis i papes I'afalaguessin Berenguer de Castellter$ol, miles molt bones i de gran nom, podent i el consideressin amb honors. (noble de primera categoria). escollir els millors d'entre ells. Blan- distincions i ofrenes. Ens trobem Aquest matrimoni va morir sense ca podia fer-ho sense orgull, ates en el moment culminant de la fills. passant la casa dels Canets, que aplegava alhora un gran historia dels Canet. Si cada poble a mans de Blanca de Canet, patrimoni i un nom de casa té un home, un fill predilecte, que segurament germana de conegudissim; Blanca va ser I'honora pel seu talent o per les Brunisendis. pubilla quan més brillaven els seves proeses, la nostra vila d'avui Canet, i la sori de la casa depenia endavant el tindra en la personalitat Marih Serra i Font. molt del marit que escollis. Blanca historica de Ferrer de Canet. Canet de Mar, 10 de novembre de de Canet va ser afortunada: el Al [libre de la historia sempre hi 1909. preferit entre els nobles resten pagines pera descobrir. pretendents, fou el fill de Bernat COMTAT DE CANET Vlll de Villalba Saserra, anomenat Maria Serra i Font. Ferrer, el qual tot seguit va agafar Canet de Mar, 20 de novembre de En el temps d'esplendorde I'antiga el nom de la seva dona, 1909.

Tot i que al final d'aquest article hi consta el mot seguira, de moment no hem sabut trobar- ne la continuacio en els dos anys següents de la publicacio, si mes endavant sorgissin els publicarem.

XAVIER MAS I GIBERT

Dormitari delCastell de Santa Florentina