El Trogloditisme a La Comarca Del Solsonès. Apunts

Patrimoni

El trogloditisme a la comarca del Solsonès. Apunts

Gener Aymamí i Domingo

Tal com diu el títol, amb aquest Refugis, aixoplucs part dels forats excavats, en passar els article es pretén posar en i amagatalls anys s’han ensulsiat i de molts d’ells coneixement i donar uns breus només queda el record dels que els apunts del trogloditisme a la Pastors, carboners, llenyataires o van utilitzar, per la qual cosa les co- comarca del Solsonès, des d’època excursionistes han utilitzat, en més ves que s’esmenten aquí dins d’aquest històrica, ja que les coves que d’una ocasió, coves o balmes com a aparat serveixen només a tall d’exem- presenten materials anteriors a lloc on protegir-se de les inclemènci- ple, ja que no dubto que n’hi ha mol- aquesta etapa, formen part del es del temps. Tanmateix, bandolers i tes més de les que possiblement no en complex món arqueològic. malfactors també cercaven l’empara sabrem mai res. Com a trogloditisme s’entén la de les cavernes. utilització de les cavitats per part Igualment, han servit de refugi en de l’home, ja sigui com a habitatge, més d’un conflicte bèl·lic i òbviament Cledes pel bestiar refugi o amagatall o com a lloc on en la darrera maltempsada de 1936- arrecerar el bestiar, entre altres. 39 moltes persones cercaren el, a ve- Els pastors han aprofitat des d’antic gades precari, refugi que els oferien el recer que ofereixen coves i balmes les coves, per la qual cosa, de ben per guardar-hi el bestiar, generalment Habitació segur, deuen d’haver-hi moltes més calia tancar l’entrada amb un mur de cavitats de les aquí ressenyades i de pedra seca, deixant una part oberta, a Durant el Neolític (7000-3000 les que no es tenen notícies escrites o manera de porta, que es barrava amb abans de l’era, en el Mediterrani oc- en tot cas aquestes són molt escadus- troncs travessers. cidental) l’home va abandonar l’abric seres i d’àmbit local. Les coves utilitzades com habita- que fins llavors li oferien les coves Un apartat digne de tenir en comp- cle, una vegada abandonades, també com a lloc per viure, passant a ocupar te, durant aquesta contesa, és el dels s’empraven per arrecerar el bestiar. un hàbitat estable en poblats a l’aire amagats o emboscats, ja que molts Actualment moltes cavitats seguei- lliure. En aquest moment començà a homes, per no anar al front, van pas- xen complint aquesta funció. desenvolupar-se un tímid conreu que sar bona part de la guerra amagats ge- li proporcionava aliment i també es neralment en masoveries més o menys domesticaren algunes espècies ani- isolades. N’hi va haver molts que van Relació de cavitats mals. Així començà el que més tard cercar refugi a la muntanya, rebutjant en direm “urbanisme”. les coves més conegudes o de fàcil Habitació En èpoques de conflictes bèl·lics accés, i anaven a buscar cavitats gai- tot i que les coves resulten poc aptes rebé desconegudes i inaccessibles, o 1. Balma de la Cigrona – La Coma per a viure, ja que són fosques, humi- bé cavaven forats o caus que servirien i la Pedra des i inhòspites, es tornen a ocupar de de refugi. S’hi arriba des de Sant Lleïr de Casa manera ocasional, esdevenint l’hàbi- Moltes d’aquestes coves han restat Bella. tat, en alguns casos, força perllongat i en l’oblit, a vegades només se’ns diu Balma de 20 metres de recorregut, a arribant, en aquesta comarca, fins ben que estava en tal o qual serralada, sen- un costat hi havia un habitacle de dos entrat el segle XX. se més dades, perquè encara hi ha re- pisos. Encara es conserven algunes cel per explicar aquestes coses, i gran parets i un forn de pa mig enrunat,

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 5 i a l’altre costat hi havia el corral pel pou circular de pedra seca d’uns dos per fer oli de reïna de ginebres. bestiar. metres de profunditat. Darrerament (Codina 1999, 10; Dot, 2010, 30; Va estar habitada fins a la dècada dels aquesta balma s’utilitza per tancar-hi Valles, 2009,350; www.espeleoindex. quaranta del segle XX. el bestiar. com) (Codina, 2001, 10; Fruitós, 1997, (Codina, 2013-2, 12) 141; Valles, 2009,293) 9. Balmes de Montpol – Lladurs 5. Mas de la Creu de Pedra – Guixers Es tracta de dues balmes que estan en 2. Balmes dels Segarra – Guixers Es troba a Castelltort, a I‘antic camí la base de la gran mola de conglome- Les coves estan entre el molí de la de bast de Sant Llorenç a Berga, so- rat de la roca de Montpol. Corriu i el pont Quebradís. bre I’Aigua de Valls. En una d’elles hi ha restes de parets Es tracta de dues balmes, la més ori- Antic mas edificat el segle X i aban- i d’un forn. ental estava estructurada amb tres pa- donat poc abans del 1483, a partir (Codina 2000, 12; Valles, 2009,328) rets que han caigut, i hi ha un forn de d’aquest moment només s’ocupà de pa. La balma més occidental és més forma esporàdica, amb alguna reocu- 10. Espluga del Feixar – Lladurs profunda i era emprada per a corral. pació moderna. També coneguda com a balma de la Torras a l’any 1922, quan la cova Construcció formada per tres àmbits Gaita. estava habitada, escriu; “Gran bal- contigus que es recolza sobre una roca Es localitzen no gaire lluny dels rocs ma convertida en estada humana, és calcària allisada i té com a paret de basculants de les Gaites. S’hi arriba d’original i pintoresc aspecte. L’alta fons la roca vertical on s’empotrarien des de l’hostal Cap del Pla. obertura de la cova està tapada per les bigues. La coberta degué de ser un Hi ha dues coves, la primera que es típiques construccions de fusta i obra, embigat rústec a un sol vessant amb troba es feia servir com a corral i en formant dos pisos en els que hi ha llosses, argila i cobert per ramatges. la segona hi ha les restes de les parets les habitacions, en un costat, en altra Fou excavat arqueològicament a l’any ensorrades de la casa. més petita balma, hi ha la cuina i al- 1970. Va ser habitada per la família Boix tres dependències.” (Ferrer, 2001, 30; Riu, 1972) i Malé, amb deu fills, un noi i nou Els darrers habitants, la família dels noies. Abans dáquesta família, hi Segarra, van marxar a principis dels 6. Mas Vilasaló Subirà – Guixers vivia una tal Rita, sola, que després anys seixanta del segle XX. Es localitza a prop de la carretera de seń va anar a Canalda (veure núm. (Codina, 2004, 10; Torras, 1922, l’embassament de la Llosa del Cavall, 20) El marit feia de carboner, tenien 311; Valles, 2009,358) a uns 200 metres del mas de Vilasaló. unes quantes cabres, gallines, i al- La part més antiga, anterior al segle gun conill. Láigua lánaven a buscar 3. Casa de l’Espluga – Guixers XII, té els murs adossats a la roca de a la fresca i abundant font Ferrera. A S’hi arriba per la pista que puja des fons. missa baixaven a la parròquia de Sant de Sant Martí de la Corriu cap a la (Ferrer, 2001, 31) Agustí dÍsanta. Creu de Jovells. El nom dáquesta balma la va posar La casa de L’Espluga, avui enrunada, 7. Balma de la Currua – Lladurs el marit, un dia que anava a caçar, va està adossada a la cinglera, tenia dos És a la rua de Corrua en direcció a veure un gaig i l´hi va fer gràcia aquest pisos i es conserven alguns panys de la Trona. S’hi accedeix des de l’Hostal nom. paret. del Vent. En aquesta balma encara hi van néixer (Marceló, Joan, 2009. Per les terres Té uns 5 metres de fondària i aixoplu- les dues últimes filles: la Montserrat de Guixers. Diari de Solsona.net –bloc ga un antic habitatge que encara con- i la Carmeta. Però lány 1924 la van d’en Lluís Closa- 26 de març-; Torras serva parets d’1 a 2 metres d’alçada, deixar per anar a viure a Solsona. 1922, 311) amb algunes pedres posades en forma (Codina 2002-2, 10; Valles, 2009, d’espiga opus spicatum i d’altres molt 315) 4. Balma Llarga de l’Espluga de la ben escairades. Corriu – Guixers (Codina 1999, 10; Dot, 2010, 30; Va- 11. Balma de cal Serratomí – Lladurs Es troba a uns 50 metres a l’est de la lles, 2009,304; www.espeleoindex.com) Antic habitacle (veure núm.35) casa de l’Espluga de la Corriu, sobre el cingle de l’Espluga. 8. Balma de la Quesis – Lladurs 12. Balma del Segarra – Lladurs Es tracta d’una balma de 100 metres Des de la balma de la Corrua cal se- Es troba a la vessant esquerra de la de llargada per uns 15 d’amplada, té guir cap a ponent i a uns 10 minuts, rasa de Puigdeponç, al nord de la casa una font al mig i el degoteig es recull després de travessar un petit torrent, de Torrenteller. S’hi accedeix des de en uns canals de fusta que duen l’ai- s’arriba a la cova. l’hostal del Vent. gua fins a un dipòsit de pedra seca. Al Encara hi ha unes petites parets de Encara es conserva una paret de pedra cantó oriental de la balma hi ha restes mig metre d’alçada, però darrerament seca, en un costat el sostre està fume- d’habitacles. Es conserven algunes s’utilitzava com a corral per a ramats jat i hi ha clavada una estaca destina- estances de paret seca de poca alçada de cabres. També hi ha mig bidó me- da a penjar-hi algun estri pel foc. i entre la font i les parets hi ha un tàl·lic que algun veí local ha fet servir (Codina 2003, 10; Valles, 2009,359)

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 6 Coves o Forats dels Moros – Odèn (cova núm. 18)

13. Balma de cal Llarg – Navès (Codina, 2004-2,10; Valles, 2009, a uns cinc metres per sota de la cova. És a prop de la rasa de Capdevila. 340;) S’havia habitat i encara conserva la L’accés es fa des de la masia del Ca- base del forn de coure. vall. 16. Balma de cal Pallàs o Pallars – (Codina, 1996, 11; Dot 2010, 22; Va- Té uns 20 metres d’amplada per 5 Navès lles, 2009,364) metres de fons. Encara es troben les En el camí de la Vall d’Ora a Busa, restes de les parets de la casa amb els després de la font de la Mesquita. 18. Coves o Forats dels Moros – Odèn corrals i a l’exterior hi ha un forn molt Té la paret ennegrida de sutja i està A la paret de la roca Canalda trobem ben conservat per coure pa. dividida en dos compartiments. Les aquest grup de petites cavitats que (Codina, 2005-2,10; Dot,2010,30; parets de la casa de pedra seca no s’alcen uns 20 metres paret amunt. Valles 2009,279; www.espeleoindex. arriben al mig metre i estan tapades Per accedir-hi, l’any 1966 hi havia com) d’esbarzers i només s’hi pot entrar per una escala de fusta. la part més oriental. El punt més fondo es troba a 11 me- 14. Balma del Xerri – Navès (Codina, 2012, 12; Dot 2010, 158) tres de la boca. Hi ha les restes d’unes Es troba a la rasa de Torrenteller. S’hi parets frontals que estaven destinades arriba des de l’hostal Cap del Pla. 17. Espluga Tremosa – Odèn a resguardar la cambra. Les parets són fetes de pedra i fang, També anomenada Cova de la Visera Foren ocupades en època medieval i una d’elles té una alçada de 4 metres, Fumada. malgrat el topònim no les habitaren i hi ha restes d’un forn. Des de la la masia ensorrada de l’Al- els moros ni tampoc foren el darrer re- (Codina, 2000-2,10; Valles, 2009, gassa cal baixar cap a la riera de Ca- fugi dels cristians, segons la tradició 369) nalda on es troba la cova. Es surt des popular. de l’hostal Cap del Pla. (Aymamí, 2011, 50; Valles, 2009, 15. Balmes d’Orriols – Navès Gran balma, d’uns 60 metres de re- 335; www.espeleoindex.com) Les balmes es troben a frec de la cin- corregut, situada sota una visera de glera i no gaire lluny de la masia d’Or- roca d’uns 40 metres de vertical. Al 19. Balma de ca l’Andreu – Odèn riols, a la Vall d’Ora. llarg del temps, l’aigua de la riera ha Cal seguir el mateix itinerari que l’an- Conserven panys de parets dels habi- anat arrencant material de la base i terior, la balma està vint minuts més tacles i del corral. modelant l’entorn, actualment passa endavant.

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 7 Balma de ca l’Andreu – Odèn (cova núm. 19)

De l’edifici solament se’n conserven al- Recentment es coneix com a ca la sorrades i una petita font producte del gunes parets i la porta. Sembla que va Rita, ja que la senyora Rita Montada degoteig. ser habitada fins a la meitat del s. XX. i Llena fou la darrera estadanta de la (Codina, 2003-2, 11; Dot, 2010, 90; (Aymamí, 2011, 50) casa, fins que als anys vuitanta, en ser Valles, 2009, 278; www.espeleoin- ella molt gran, ja en tenia més de vui- dex.com) 20. Balma de cal Cavallol – Odèn tanta, se’n va anar a viure amb la seva També coneguda com a Cova de cal família a Solsona. Va morir el 1994 22. Balma de cal Perejan – Odèn Llop, Cova de la Fada i Espluga de ca a l’edat de 98 anys. A la llinda de la Des del coll del Rosselló cal seguir el la Rita. porta d’entrada i a la boca del forn hi sender de gran recorregut en direc- Seguint el mateix itinerari que l’an- ha gravada la data de 1819. ció a Sant Llorenç de Morunys i en el terior trobem la balma després d’uns (Aymamí, 2011,50; Riu,1964,504; primer revolt tancat es davalla per un cinc minuts de caminar. Valles, 2009, 278; www.espeleoin- corriol fins a la paret del cingle on hi Té un centenar de metres d’amplada, dex.com) ha les restes de la casa. hi ha una font i diverses construcci- Petita balma amb una visera ennegri- ons. La part més fonda mesura 12 21. Espluga de cal Jaumetó – Odèn da per la sutja. Pel sòl hi ha restes de metres. L’edificació que hi ha dins Des de cal Xinquet i cal Petit cal anar la paret de la casa, ja que es conserva d’aquesta balma es conserva en per- fins cal Jaume i continuar per un ben poca cosa. Hi ha un forn i el cor- fecte estat i és una excepcional cons- sender que dóna la volta al Tossal de ral pels animals. Una esllavissada de trucció troglodítica. Cambrils, en un revolt a l’esquerra, terra poc a poc la va colgant. M. Riu la descrivia així fa cinquanta surt un corriol que du a sota mateix (Codina, 2010, 10; Valles, 2009,280; anys; “Dintre l’embalmat té una case- de la balma. www.espeleoindex.com) ta de pedra de planta baixa i un pis, Té 28 metres d’obertura frontal per 6 de sostre de guix, edificada a la fi del metres d’alt i 8 metres de fons, fou 23. Balma de cal Rito – Odèn segle XVIII, amb el seu forn; les corts, habitada per la família que li donà el És a sobre de la masia de la Plana. galliners i corral; el safareig de pedra nom fins els anys quaranta del segle Es tracta d’un conjunt de tres habi- on raja l’aigua de la penya, l’hort amb XX. Encara es poden veure les parets tacles. El més oriental és un quadrat un pinyoner i l’era de batre amb els molt fumades de sutja, un forn, arma- petit de pedra seca amb les quatre pallers.” ris encastats, corrals, parets mig en- parets sota la visera de la roca i sense

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 8 Balma de cal Cavallol – Odèn (cova núm. 20)

tocar a la paret. Al mig hi ha un ha- Plana. Té uns 25 metres d’amplada tivitat humana en la roca de color ne- bitacle amb paret de pedra seca, en per 6 metres de fons. gre de sutja, també hi ha xerri al terra forma circular, que tanca al sostre i (Codina, 2013, 16; www.espeleoin- i les parets de pedra seca que queden a la roca. Té una porta petita i una dex.com) dretes encara arriben als dos metres. finestreta. Pel darrera hi ha una petita (Codina, 2006-2, 12; Valles, 2009, cambra a sota d’una gran roca des- 24. L’Esplugapalla – Odèn 313; www.espeleoindex.com) presa del cingle que comunica amb S’hi arriba des de la finca Caballera, un altre habitacle. Aquest conducte actualment “Roc Falcó”. 25. Esplugabous – Odèn segurament era aprofitat per fer-hi foc Balma d’uns 7 metres de fondària on S’hi accedeix des de la masia de Ju- per escalfar les estances. Aquest dar- hi ha tres estances ben definides i una nyent. rer, el més occidental, té una paret de de més petita, així com un forn de pa, Havia estat habitada i tenia un forn. pedra seca, de poca alçada. Aquesta mig ensorrat. Hi ha poques restes de parets. Té 5 m casa troglodita podria ser una de les Un cop deshabitada va servir d’abric de fondària i una amplada de 20 m. primeres cases de tot el veïnat de la els carboners, les parets mostren l’ac- (Codina, 2008, 10; Valles, 2009,312)

Vista general de la balma de cal Cavallol – Odèn (cova núm. 20)

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 9 Recreació de la Balma del Xalet – Navès (cova núm. 40). Autor: Òscar Barcelón

26. Balma dels Frares – Odèn Refugis, aixoplucs 30. L’Esplugapalla – Odèn Des de la masia de Junyent cal seguir i amagatalls (Veure núm. 24) l’antic camí que duia fins a la masia Emprada com a abric pels carboners. d’Orrit. Carboners Encara es mantenen dretes algunes Contrabandistes parets de l’habitacle on vivien uns fra- 28. Balma de les Carboneres – Lla- res que, segons llegim, havien escollit durs 31. Avenc del Coll de Jouet – Guixers aquest racó tant apartat per a fer vida La cova es troba en una cinglera a la També conegut com a Cova dels Con- contemplativa. rasa del Torrenteller, l’accés és des de trabandistes. (Codina, 2008, 10; Valles, 2009,317) l’Hostal de Vent. Es troba al sud-oest de coll de Jou, a Es tracta d’una petita balma que feien uns 200 metres de la font. 27. Espluga de Riu Fred – Odèn servir els carboners d’alzina. Cavitat de 50 m de recorregut i 11 de Des de la masia de la Torre, a la parrò- (Codina, 1999-2, 8; Valles, 2009, desnivell amb dues boques d’accés. quia de Montpol, es segueix un camí 291) Quan s’efectuà una nova topografia cap el Riu Fred, el qual es travessa de l’avenc a l’any 1980, es trobà en dues vegades fins arribar a la cova. 29. Cova dels Carboners – Odèn una gran sala restes d’ampolles bui- Balma obrada de les més grans de També coneguda com a Balma de can des, llaunes de menjar, cordes d’es- la comarca. Es poden veure diversos Reig. part, sacs de roba, cabassos de vímet, panys de parets, de diferents èpoques S’obre al vessant dret de la Rasa d’En- mantes i palla, entre altres, abando- i bastides de diferents materials. En- cies. S’hi accedeix des de l’Hostal nat des de feia molt de temps. També cara hi ha les llindes de fusta de les Nou de Canalda. es trobà una escala de fusta clavada a finestres, l’aigüera de pedra, armaris És una llarga balma de poc més de 20 la paret, un torn de fusta i una corri- encastats i un forn de coure el pa. En metres d’obertura frontal per 8 metres ola penjada del sostre. Per un passa- algun punt hi havia diversos pisos. Hi de fons en el lloc de més recorregut, dís artificial s’accedeix a una de les van viure fins a l’any 1920. la resta de la balma fa 4 metres de boques de l’avenc, denominada cova (Codina, 2000-1, 10; Dot, 2010, 66; fons. dels Contrabandistes. Aquesta caver- Valles, 2009,353) Pel topònim podria haver estat aprofi- na fou utilitzada com a habitacle per tada pels carboners de la zona. a la gent presonera que era obligada a (Valles, 2009, 291) treballar en la carretera de coll de Jou a Cambrils, després de la Guerra Civil. (Codina, 1983, Valles, 2009,299)

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 0 Balma del Xalet – Navès (cova núm. 40)

32. Espluga de Cordes – Odèn 34. Balma de la Quimeta – Guixers (Miralles, 2013, 117; Sala, 2012, Des del coll de Boix surt una pista de Desconeixem la seva ubicació. 17) terra que en 1,9 km du cap a la cova. Utilitzada pels emboscats durant la Cavitat utilitzada pels contrabandis- guerra. 38. Balma de Llobera – Llobera tes. Es diu que en aquest punt es feia (Sala, 2012, 17) Es troba en el bosc de Montraveta, en el relleu per transportar les mercaderi- el llogaret de Peracamps. es que, procedent d’Andorra, general- 35. Balma de cal Serratomí – Lladurs Utilitzada pels emboscats com a ama- ment feien cap a Solsona. A prop de la Ribera Salada. Sense gatall durant la guerra. (Aymamí, 2003, 117) més dades. (Miralles, 2013, foto) Utilitzada com a amagatall durant la Conflictes bèl·lics guerra civil. El desembre de 1938 dos 39. Esquerdes del Capolatell – Navès emboscats van ser morts pels guàrdies També conegudes com Avenc del Ca- 33. Balma d’Ortoneda – Clariana de d’asalt, es creu que van ser delatats polatell o esquerda de la Presó. Cardener per un veí. Es troben a l’extrem nord-oest del pla Es troba a prop de la masia-casa de (Miralles, 2013, 155) de Busa. colònies de can Joval. Es tracta de dues agulles separades del Té de 10 metres d’amplada per 5 36. Amagatall d’Angrill – Lladurs planell per una esquerda o avenc de de profunditat i 4 d’altura i està to- Prop de la casa de turisme rural An- 115 metres de fondària. En l’actualitat talment transformada a causa de les grill. Cavitat utilitzada pels emboscats una palanca metàl·lica permet passar obres que s’hi realitzaren durant la durant la guerra. d’un cantó a l’altre. Temps enrere hi guerra civil. (Escur, 2013, 32) havia una rústega passera de troncs. En aquest abric s’han produït troba- Les esquerdes del Capolatell són lles d’enterraments d’inhumació col· 37. Coves de Porredon – Lladurs conegudes des de temps immemo- lectius del calcolític (-2200/ -1800). En el bosc a prop d’aquest mas hi ha rials. Durant la Guerra del Francès (Valles, 2009,341) unes coves que albergaren gran nom- l’agulla aïllada es va fer servir de pre- bre d’emboscats. S’accedeix per un só per tancar els soldats napoleònics, trencall que hom troba en la carretera tot retirant la palanca de fusta queda- de Solsona a Bassella. ven completament aïllats. La llegen-

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 1 da romàntica narra que alguns, en no 44. Cova – Pinós a l’aparcament del santuari de Lord, a poder resistir-ho, es llançaven al buit En la serra de Torrededia, al nord- uns 50 metres per sota d’un esperó on cridant: _ Mourir á Búsa et resurgir á est del terme, hi ha aquesta cova hi ha una torre metàl·lica de conduc- Paris. També es va utilitzar en època on s’amagaven emboscats durant la ció elèctrica. de les carlinades i durant la Guerra Ci- Guerra Civil. Hom creu que segurament va ser vil del 1936 va servir d’amagatall als aprofitada en temps immemorials com habitants de la contrada. Aixoplucs diversos a amagatall, en temps de guerres, per- (Viladés, 2008,33; www.espeleoin- secucions o de pas, ja que està molt dex.com) 45. Les Baumes – Guixers ben camuflada. Es troben a tocar del veïnat de la Font (Codina, 2006, 12) 40. Balma del Xalet – Navès del Pi. Des de l’aparcament de la casa de tu- C.A. Torras fa a la vora cent anys es- 50. Balma de l’Amagatall – Sant Llo- risme rural i restaurant de Pujol, a la cribia, “petites estades obertes en el renç de Morunys vall d’Ora, un rètol indica 45 minuts cor de la roca. Son pobres i de mesquí A la vall de Lord. A prop el grau de de camí senyalitzat fins a la balma. aspecte, més a l’hivern son calentes i Sollort o de Sant Jaume. Va servir d’amagatall d’emboscats du- abrigades” Petita balma de 5 x 3 x 0,4 m que ha rant la Guerra Civil Espanyola (1936- (Torras, 1922, 298) servit d’amagatall. 1939). Recentment ha estat senyalit- (Valles, 2009,296) zada dins dels Espais de la Memòria 46. Balma de les Mascarelles – Lla- del Solsonès. durs Coves Fortificades (Dot 2010, 158; Sala, 2012, 17) Des de l’hostal Cap del Pla, cal fer cap els rocs basculants de les Gaites i 51. La Moreria – Navès 41. Balma de l’Amagatall – Odèn continuar cap el Tossal de la Bandera. També anomenada casa de la Tàpia. Des de les cases de turisme rural de La cova és a l’altre vessant. Abans d’arribar al pla de Busa cal Puig-Arnau i Pubilló, cal davallar cap Només consta la notícia que va ser anar en direcció de la vall d’Ora fins el vessant oriental del torrent de la aprofitada com a habitatge de forma a un camí que surt a l’esquerra i que Perdiu i a prop del pont penjant hi ha ocasional. du cap a la cinglera on es troba la ca- a ras de terra una petita boca, habi- (Valles, 2009,326) verna. litada i tancada que s’havia utilitzat És una balma molt alta de 10 metres com a refugi pels emboscats durant la 47. Balma del Fornó – Navès de fondària. Al davant s’alça una gran guerra. Està situada al vessant dret de la rasa paret feta de pedra en la part inferior i (www.guimera.info/sarawak/links/ca- de Torroella sobre els cingles de la de tàpia la superior. Cap a la meitat hi nalda_entorns.pdf) cara nord del tossal de Sòbol. S’hi ac- ha una finestra. Per l’interior hi ha en- cedeix des del marcat revolt de la font caixos per sostenir escales i les bigues 42. Cova de Sant Calixt – Pinell de Fenerals. que constituïen els dos pisos. Solsonès La planta de la balma mesura 20 per Agustí Canelles, director de la fortifi- Era situada dins de les terres de la 8 metres i l’alçada té una mitjana de cació de Busa durant els anys 1811- masia Llorenç, a Sant Climenç. metre i mig. Es considera que és una 1812 en la Guerra del Francès, escriu Gran cova excavada pels emboscats de les balmes més grans i planes de el 1813 una memòria en la que co- a l’any 1936, anomenada la catedral la comarca menta “ ... als mateixos peus del cin- subterrània, ja que des del primer Emprada com a aixopluc des de temps gle [hi ha] coves habitades, algunes moment es va plantejar com a lloc immemorials. per gent miserable. A poca distància de culte. Tenia una gran cambra que (Valles, 2009,316) de la punta del Gegant n’hi ha una s’utilitzava com a sala d’estar, menja- de molt profunda, tancada amb una dor, casino, sala d’armes i església i 48. Cova dels Culleraires – Navès paret de construcció molt sòlida. Es en els dormitoris s’hi podien encabir Hi ha la notícia de que a prop de Tor- coneix per la cova de Moreria”. fins unes trenta persones. roella hi ha aquesta cova, dita així Cal deduir, doncs, que amb poste- Uns anys després de la guerra, la cova perquè en el segle XIX s’hi refugiaven rioritat, durant la primera carlinada, es va ensorrar. a dormir els culleraires de boix. (anys 1833-40), es va bastir la part (Miralles, 2013, 80,90) La masia de Torroella es troba al sud superior, fortificant aquesta caverna de la mola de Lord, prop del desguas que té una situació força estratègica 43. Balma – Pinell de Solsonès de la rasa de Torroella, al pantà de la ja que domina l’ampla vall. El febrer Situada a la obaga de la caseta d’en Llosa del Cavall. de 1849, el general carlí Cabrera va Serra al poble de Sant Climenç. (Riu, 1964, 504) establir, en retirada, el seu estat major Utilitzada per l’amagatall pels embos- a Busa durant un parell de mesos. cats. 49. Balma de Sant Llorenç – Sant Llo- Però la veu popular sempre ha cregut (Miralles, 2013, 185) renç de Morunys que són dels temps dels moros, per Es troba a prop del camí que du cap això l’anomenen ‘la Moreria’.

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 2 (Codina 1983-2,14; Dot, 2010, 157; Valles, 2009, 334; Viladés, 2008, 21; www.espeleoindex.com)

Cledes pel bestiar

52. Cova de les Cabres – la Coma i la Pedra Es troba al vessant dret de la Rasa d’en Casanova. S’hi arriba pel camí de la Coma a la borda del Pujol. Balma aprofitada per arrecerar els ramats. (Valles, 2009, 274)

53. Cova de sant Llobre – Guixers Es troba entre santa Eulàlia i el molí de la Corriu. Es descriu com una cova amb l’entrada relativament petita i una gran sala on s’hi poden encabir més de 3000 caps de bestiar de llana. (Torras, 1922, 315)

54. Balma dels Ternals – Guixers Situada en el camí del molí de la Cor- riu cap el pont Quebradís. S’esmenta que pot recollir-s’hi un re- mat de 4000 caps de bestiar de llana. (Torras, 1922, 316)

55. Balma del Segarra – Guixers També coneguda com Espluga Vella, és a prop de l’anterior.

Es cita com a molt espaiosa i buidada La Moreria – Navès (cova núm. 51) en la penya, on s’hi acull el bestiar a l’hora de la migdiada, a l’estiu. (Torras, 1922, 316)

56. Balma de la Ventolada – Lladurs 59. Balma del Fornó – Navès ma l’alçada de la volta arriba fins als Des de l’Hostal del Vent cal anar cap (Veure núm. 47) 7 metres. a la collada de la canal del Prior, la Ha estat emprada per a guardar besti- Antigament es feia servir per tancar-hi Balma Roja i el barranc de Vilamala, ar oví. La gent de Sant Llorenç hi ana- el ramat. la cova és situada a peu d’un cingle. va a buscar xerri –excrements d’ove- (Codina, 2002, 10; Valles, 2009, Ha estat refugi de bestiar oví. lla- per adobar els camps de conreu. 370; www.espeleoindex.com) (Valles, 2009, 367) (Fruitós, 1997, 165; Valles, 2009, 316) 61. Espluga de Junyent – Odén 57. Cova de les Portes – Lladurs També coneguda com a Forat Negre. (Veure núm. 81) 60. Balma del Xoriguer – Navès Des de cal Caballera s’arriba a l’antic Cavitat utilitzada per estabular el bes- També coneguda com a Balma de camí veïnal i d’aquí cal davallar cap el tiar. Capdevila. cingle on es troba la cova que té una Està situada al vessant dret del Car- obertura de cinc metres. 58. Balma de la Quesis – Lladurs dener, sota els cingles de Capdevila i Ha servit de refugi per a ramats de (Veure núm 8) sobre la presa de la Llosa del Cavall. xais i cabres. S’utilitzava com a corral pels ramats Té una amplada de boca d’uns 20 (Codina, 2008, 10; Valles, 2009, de cabres. metres per 3,50 metres d’alt i uns 7 323) metres de fons, a l’interior de la bal-

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 3 Espluga de Cordes – Odèn (cova núm. 66)

62. Esplugues de la Perdiu – Odén 66. Espluga de Cordes – Odèn 70. Espluga del Lacó – Odèn També anomenades Esplugues d’Ur- (Veure núm. 32) Es troba a l’entrada del “Forat Colo- dell. A l’interior d’aquest abalmament de la mer” a prop de les restes del molí de Des de cal Prat cal travessar la riera cinglera hi ha la cleda pel bestiar. la Ribera i la casa del Lacó. de Canalda, arribant fins al torrent de Balma d’uns 10 metres de profundi- la Perdiu. A prop de tres salts d’aigua 67. Balma de Ca l’Andreu – Odèn tat amb una gran boca d’accés. En es troben les balmes on s’hi ha tancat (Veure núm. 19) la topografia publicada s’observa una ramats. Darrerament ha estat emprada per a petita paret de pedra a l’entrada, però (Valles, 2009, 343) recer de bestiar. com que no es veuen habitacions in- teriors, malgrat que en la descripció 63. Espluga Tremosa – Odèn 68. Espluga Melera – Odèn que s’efectua no s’explica llur utilit- (veure núm. 17) També rep el nom de Cova de les Bo- zació, hom creu que servia de recer S’utilitzava de corral per tancar les lianes. al bestiar. cabres. Igual que l’anterior es troba en la pa- (Codina, 2010, 10; Valles, 2009, www.espeleoindex.com ret de la roca Canalda. 324) Conjunt de tres petites coves utilitza- 64. Espluga de Sant Quintí – Odèn des pels ramats. 71. Espluga Sivina – Odèn Aquesta cova ja es pot veure entremig (Aymamí, 2011, 50) També anomenada Espluga Cirer. de les alzines des de l’ermita de Sant Una mica més endavant de la masia Quintí. 69. Espluga Gràtines – Odèn de la Plana i sota d’una gran roca es Balma de 23 metres de recorregut uti- També anomenada cova dels Cape- troba la balma que mesura 40 metres litzada per tancar bestiar. llans. d’amplada per 10 de fondària empra- (Codina, 2005, 12; Valles, 2009, En el camí de la roca Canalda, en el da com a corral. 357) punt on arrenca el camí en direcció (Codina, 2013,16; Valles, 2009, a Odèn passant per la Borda i el Pla- 361; www.espeleoindex.com) 65. L’Esplugapalla – Odèn nellot. Només s’utilitzava per a guar- (Veure núm.24) dar-hi el ramat. Utilitzada com a corral. (Consell Comarcal del Solsonès)

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 4 Espluga Melera – Odèn (cova núm. 68)

72. Balma del Marrà – Pinell de Sol- aquesta espluga de més de 30m de i una canal de Casa Vila en el pla de sonès llargada per 14 de profunditat en el Busa, entre els serrats del Cogul i de Es troba entre Sant Tirs i la masia dels seu punt més profund i una alçada la Llebre. Casals. d’uns 6m de mitjana. (Dot 2010, 158) Tot i que el seu nom prové d’una pe- En la part sud el nivell puja i trobem dra que té la forma d’un marrà, fou grans blocs de roca caiguts. Alguns 77. Balma de la Cardassa – Navès utilitzada pels pastors per protegir-se s’han aprofitat per fer-hi un habitacle Balma obrada situada a la cinglera del fred i del mal temps. senzill de pedra seca, del qual avui meridional de Busa. Sense més dades. (www.pinelldesolsones.cat/municipi/ dia encara es poden veure les restes. Tot i que la casa de la Cardassa es patrimoni/) Algunes parts de la paret són negres troba a prop de torrent homònim i es de sutja. situa entre la pista de Busa a la vall 73. Balmes del Verger – Sant Llorenç (Codina 2012-2, 12) d’Ora i la que va de la vall d’Ora a la de Morunys rectoria de la Selva. Al sud de la mola de Lord. A prop el 75. Balma dels Cints – Guixers (Dot 2010, 158) grau de Sallort o de Sant Jaume. Seguint el mateix itinerari que l’ante- Es tracta de quatre balmes emprades rior, la cova es localitza una mica més 78. Balma de cal Cabreró – Odèn per arrecerar el bestiar oví. El terra és enllà de la segona presa i a l’altra cos- Es troba al capdamunt de l’escala ple d’excrements. tat del torrent. nova de Busa. (Valles, 2009, 294) El sostre és bastant alt, allargat i poc Balma obrada situada a la cinglera profund, suficient per aixoplugar-se, meridional de Busa. Sense més da- està bastant fumat de color negre. des. Balmes obrades sense (Codina 2012-2, 12) (Dot 2010, 158) especificar utilització 76. Balma de la Vila – Navès 74. l’Espluga del Riu de Valls- Gui- Balma obrada situada a la cinglera xers meridional de Busa. Sense més dades. Abans d’arribar a la resclosa de la se- Segons el mapa trobem una Casa Vila gona presa del riu de Valls, es troba

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 5 Diversos 82. Balma de la Roca dels Moros – un martell, un paletí, filferro, una se- Lladurs nalla, i sacs de sorra...- 79. Bòfia del Port del Comte – Des de l’hostal Cap del Pla, s’arriba els El “santuari”, ben camuflat i a uns 20 La Coma i la Pedra rocs basculants de les Gaites, d’aquí m de profunditat, és una sala de 5x4 Es troba a ponent de l’estació d’esquí cal pujar cap el tossal de la Bandera m que dóna a dues galeries cegues, de Port del Comte i a la capçalera de i seguir cap el “Mal Pas” i l’enrunada en el terra de les quals s’hi aprecien la Rasa de la Bòfia. casa del Martí fins a passar per sota els cops de les eines del “miner”. També és conegut com la Bòfia o el de la roca dels Moros on hi ha la gran “Fa una colla d’anys, pel cap baix de Forat de la Bòfia. Avenc de 30 me- balma, inaccessible des de terra. 30 a 40, un cisteller se li presentava tres de profunditat i 60 de recorregut, Hi ha restes d’una construcció que la cada dissabte a l’historiador Ramon conegut des de molt antic ja que es cultura popular atribueix als àrabs. Planes, de Solsona, amb una ciste- tracta d’un pou de glaç natural que (Valles, 2009, 354) lla d’aquelles grans d’anar al mercat, era explotat per la gent de la contrada en el cul de la qual camuflava tota durant segles. A l’any 1966, encara 83. Balma dels Encantats de Vilamala mena de ceràmiques i altres objectes existien dos trams d’escales de 6 me- – Odèn per vendre, que eren segons ell, les tres, construïdes amb troncs de pi que També anomenada Cova de la Paret. escorraines o deixalles d’antics cerca- permetien baixar al fons des del llavi Des del marcat revolt de Fenerals cal dors d’or. A partir d’un dia que se li inferior de la caverna. seguir cap el serrat del Sòbol i el clot va preguntar d’on treia tot aquell bé Alguns anys, sembla ser que la neu de Vilamala arribant, després d’una de Déu i que els ho ensenyés, que ho acumulada pot arribar fins a pocs me- hora, per camins feréstecs a la balma. pagarien bé, mai més no varen saber tres del llavi inferior. Caverna de 22 metres d’amplada per res d’ell.” (Valles, 2009, 346; www.espeleoin- 7 metres d’alçada i 15 metres de fons. En aquesta caverna s’han efectuat tro- dex.com) En les descripcions s’explica que són balles del Neolític. balmes penjades a mig aire de la cin- (www.espeleoindex.com) 80. Balma de les Pintes – Guixers glera, totalment inaccessibles si no és Gairebé a l’alçada de la segona presa escalant, una té un tronc posat ver- Coves desaparegudes del riu de Valls es veu aquesta gran ticalment i suscita interrogants. Per balma d’uns 100 metres de llargada, aquest motiu figura en aquest apartat. 85. Espluga dels Carrabiners – una fondària mitjana de 10 metres (Dot, 2010, 34; Fruitós, 1997, 171; La Coma i la Pedra i una alçada màxima de 20 metres, www.espeleoindex.com) Balma oberta el peu de la pista de la que s’utilitzà per fer formigonat en la Coma a Tuixén, que es derruí en fer-se construcció de la presa. Encara hi ha 84. Bòfia de la Valldan – Odèn les obres de l’actual carretera. la rampa de pedra que es construí. Des del petit coll de Barrer, per on pas- (Borràs, 1978, 153) (Codina 2012-2, 12) sa l’antic camí d’Oliana a Cambrils, es segueix un corriol que penetra en un 86. Balma de la Pollosa – Guixers 81. Cova de les Portes – Lladurs bosc on es troben les cavitats. En la carretera de Port de Comte, en Des de l’enrunat castell i l’ermita ro- Al mapa de l’ICC apareix situat per la el lloc de les Costes hi havia hagut mànica de Sant Agustí d’Isanta cal zona un Forat de la Figuera, que molt una balma, el sòl de la qual fou tapat davallar vers la riera de Canalda. S’hi possiblement sigui la Boca A de la bò- en fer-se la carretera. accedeix des de l’hostal Cap del Pla. fia d’on surt una figuera. S’hi va trobar una fusaiola. L’indret de Les Portes es troba citat en Conjunt de dues cavitats de 20 me- (Ajuntament de Guixers. Catàleg de un document medieval, del segle XI tres de desnivell i 100 de recorregut Béns a Protegir. Guixers.ddl.net) (Acta de Consagració de la Seu d’Ur- que faig esment a manera de curio- gell). S’esmenta el lloc com a límit de sitat ja que foren l’objectiu d’alguns 87. Cova dels Càntirs – Navès la propietat del castell i de l’església “cercadors d’or”. Transcric tot seguit Cavitat destruïda en efectuar-se les d’Isanta. una nota escrita sobre aquest tema: obres de la Presa del Cavall. En aquesta cova, de 24 m de recorre- “A mitja galeria i en un racó del sòl (Valles, 2009, 285) gut, s’han realitzat excavacions arque- del passadís, hi ha uns tres troncs de ològiques que han proporcionat mate- pi travessers corcats, dissimulats amb 88. Avenc de Peu de Roc – Solsona rials de Neolític Final (Verazià) Bronze cobertura de llosetes fines. En obrir- No gaire lluny de la masia els Plans. Antic, Bronze Final, Edat del Ferro i ho es va trobar un escampall de sacs Consta com a desaparegut. Edat Mitjana. de ciment, ampolles buides de diver- (Valles, 2009, 344) Cal fer esment que en les topografies sos licors, alguns envasos de medi- Les notícies que trobem sobre les publicades apareix una roda de molí caments, llaunes de tota mena, unes cavitats estan repartides en diverses en la zona mitja de la cova. graelles rodes, fragments d’espelmes, publicacions: llibres, catàlegs, resse- (Castany,1990; Valles, 2009, 347) un repugnant llum de carbur, diverses nyes espeleològiques, itineraris excur- eines -dues aixades, dues pales, un sionistes, fulletons i opuscles de tota pic, galledes, dos garbells, tenalles, mena, per la qual cosa el lector de

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 6 ben segur trobarà a faltar, en aquesta Codina, Salvador (2000-2). “Balma del Codina, Salvador (2013). “Ruta espele- relació, més d’una cavitat relaciona- Xerri”. Corriol (118). Centre Excursio- ològica pel riuet de la Plana”. Corriol da amb la tipologia que s’esmenta i nista Solsonès. Solsona. (168). Centre Excursionista Solsonès. és que el motiu d’aquest treball no Codina, Salvador (2001). “Balma dels Solsona. és el de fer un catàleg ni una relació Forats o de la Cigrona”. Corriol (121). Codina, Salvador (2013-2). “Balmes de Centre Excursionista Solsonès. Solso- l’Espluga de la Corriu” Corriol (169). exhaustiva, sinó la d’explicar l’estat na. Centre Excursionista Solsonès. Solso- de la questió sobre aquest tema i ser, Codina, Salvador (2002). “Balma de Cap- na. si més no, el punt de partida per tal devila”. Corriol (125). Centre Excursio- Consell Comarcal del Solsonès. “Volta a d’anar possant fil a l’agulla a fi de po- nista Solsonès. Solsona. les roques de Canalda”. Fulletó. der conèixer millor el trogloditisme del Codina, Salvador (2002-2). “Balma de la Dot, Maria; Garrigós, Francesc; Rovira, Solsonès. Gaita”. Corriol (127). Centre Excursio- Raimon (2010). L’alt Solsonès, rases i nista Solsonès. Solsona. cims. Cossetània Edicions. Valls. Codina, Salvador (2003-2). “Espluga de Escur, Núria (2013). “Amagats, memòria Bibliografia Cal Jaumetó”. Corriol (130). Centre Ex- del bosc”. La Vanguardia 22 de juny. cursionista Solsonès. Solsona. Barcelona. Aymamí i Domingo, Gener (2003). D’ex- Codina, Salvador (2003). “Balma del Se- Ferrer i Mallol, Maria Teresa; Mutgé i Vives, cursió per les coves de Catalunya. La garra de Torrentallé”. Corriol (129). Josefina; Riu i Riu, Manuel (2001). El Butxaca de Muntanya. Barcelona. Centre Excursionista Solsonès. Solso- mas català durant l’edat mitjana i la Aymamí i Domingo, Gener (2011). Excur- na. moderna (segles IX-XVIII). CSIC. Depar- sions per la història de Catalunya. Cos- Codina, Salvador (2004). “Balma dels Se- tament d’Estudis Medievals. Barcelona setània Edicions. Valls. garra de Montcalb”. Corriol (134). Cen- Fruitós i Sayol, Jaume (1997). La vall de Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F. tre Excursionista Solsonès. Solsona. Lord. Guia turística i excursionista. (1978). Catàleg espeleològic de Cata- Codina, Salvador (2004-2). “Balmes d’Or- Sant Llorenç de Morunys. lunya. Vol 5. Poliglota. Barcelona. riols de l’Aigua d’Ora”. Corriol (135). Miralles, Esther (2013). Emboscats. Ara Castany, Josep; Estany, Imma; Soler, Vic- Centre Excursionista Solsonès. Solso- Llibres. Barcelona. tòria (1990). L’Abric de les Portes na. Riu, Manuel (1964). “Solsonès” a Geo- (Lladurs, Solsonès). Memòria de l’ex- Codina, Salvador, (2005). “Espluga de grafia de Catalunya. Vol II. Geografia cavació arqueològica 1990. Direcció Sant Quintí”. Corriol (138) Centre Ex- Comarcal. Editorial Aedos. Barcelona. General del Patrimoni Cultural. cursionista Solsonès. Solsona. Riu, Manuel (1972). El manso de la “Creu Codina, Salvador (1983). “Avenc del Coll Codina, Salvador (2005-2). “Ruta espele- de Pedra” en Castelltort (Lérida), Noti- de Jouet i Avenc del Capolatell’. Corri- ològica per la rasa de Capdevila”. Cor- ciario Arqueológico Hispánico. Arqueo- ol (60) Centre Excursionista Solsonès. riol (139). Centre Excursionista Solso- logia I. Madrid. Solsona. nès. Solsona. Sala, Dani; Sala, Núria (2012). “L’avi no Codina, Salvador (1983-2). “La Moreria”. Codina, Salvador (2006). “Balma de Sant va anar a la guerra”. L’Erol, Revista Cul- Corriol (61). Centre Excursionista Sol- Llorenç”. Corriol (140).Centre Excursi- tural del Berguedà, núm. 114. Berga. sonès. Solsona. onista Solsonès. Solsona. Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Cata- Codina, Salvador (1996). “Cova de la Vise- Codina, Salvador (2006-2). “Esplugapa- là. Comarca del Cardener. Tallers Grà- ra Fumada o Espluga Tremosa”. Corriol lla”. Corriol (142).Centre Excursionista fics Hostench. Barcelona. (103). Centre Excursionista Solsonès. Solsonès. Solsona. Valles, Jordi de (2009). Catàleg Espeleo- Solsona. Codina, Salvador (2008). “Volta espeleolò- lògic de Catalunya. Volum 2. Federació Codina, Salvador (1999). “Balma de la gica per Junyent”. Corriol (151).Centre Catalana d’Espeleologia i Espeleo Club Currua”. Corriol (112) Centre Excursi- Excursionista Solsonès. Solsona. de Gràcia. Barcelona. onista Solsonès. Solsona. Codina, Salvador.(2010). “Ruta Espeleo- Viladés Llorens, Ramon (2008). “Fortifi- Codina, Salvador (1999-2). “Balmes de lògica pel Forat Colomer” Corriol (156). cació de Busa (1811-1812)”. L’Erol, la Quesis i de les Carboneres”. Corriol Centre Excursionista Solsonès. Solso- Revista Cultural del Berguedà, núm. (114). Centre Excursionista Solsonès. na. 98. Berga. Solsona. Codina, Salvador.(2012). “Volta Espele- Codina, Salvador (2000). “Balmes de ològica per la canal d’Orriols” Corriol Montpolt”. Corriol (116). Centre Excur- (165). Centre Excursionista Solsonès. sionista Solsonès. Solsona. Solsona. Codina, Salvador (2000-1). “Espluga del Codina, Salvador.(2012-2). “Ruta espele- Gener Aymamí i Domingo Riufred”. Corriol (117). Centre Excursi- ològica pel riu de Valls” Corriol (166). Diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB onista Solsonès. Solsona. Centre Excursionista Solsonès. Solsona. Estudiós del trogloditisme

T a r d o r -H i v e r n 2 0 1 6 - D o v e l l a - 1 7