View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE

provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

nuclis urbans

25 M ASSOTERES de les pluges i l'augment del Distància de : 19 km seu consum ha Accés: Carretera Altitud: 502 m fet minvar molt Com arribar-hi: Des de Cervera s'agafa la L- el cabal d'aigua 311 en direcció a i un cop s'arriba a del subsòl. S'hi aquest poble continuar per la mateixa car- conreen cereals i retera en direcció a Ponts. A 1km aproximadament s'agafa la C- es po den veu re 451 cap a fins a trobar la sortida de . gran quantitat Tipologia urbana: Vila closa que cap al segle de fi leres d'a- XVIII formà un segons clos. A partir del segle met l lers, alguns XVIII - XIX començà a construir-se fora murs. sobre les parets Dinàmica urbanística: S'estan con struint de marge, que habitatges nous Caràcter del nucli: Agrícola i ramader ens ofereixen Habitants nucli: 160 una típica i bu- Dinàmica de poblament: Darrerament hi ha hagut un petit cò lica imatge Nuclis urbans increment de població Detall de la façana de Cal Soler en què es d'aques tes ter- Nuclis urbans Perspectives de futur: Creixement veuen espitlleres i la barbacana res segarren- Estat de conservació: Regular Interès: Mitjà ques. Al segle XIX i fins a mitjans del se gle XX la vinya era una producció molt important dels pagesos, però la DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA baixada dels preus i la introducció dels tractors va fer augmentar les terres dedicades al conreu dels cereals, motiu pel qual es talaren boscos i es tragueren els arbres fruiters que abundaven en tots els camps. Actualment la pagesia que vol viure d'aquesta feina ha de complementar els seus ingressos amb la ramaderia, tant de porcs com de vedells. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Massoteres està documentat des del 1040 dins el com- tat d'Urgell formant part de la demarcació del castell de Talteüll (també la seva església depenia de Sant Pere de Talteüll) i ja al segle XI hi consta que Santa Maria de Solsona hi tenia vassalls i en rebia delmes. Els orígens de la població, però, no són gaire clars per manca de documentació. Construït a la plana, trenca amb la Portal nou norma de la major part de pobles de la que es El poble de Massoteres s'ubica geogràficament dins van anar urbanitzant a redós d'un castell aixecat sobre l'anomenada Plana de Guissona, població de la qual un turó. El nucli més antic del poble està aixecat sobre dista uns dos quilòmetres i de la qual ha rebut influèn- la roca viva i formava un carrer circular al qual s'hi cia al llarg dels temps, també ara. La Plana de Guissona accedia per un portal situat a la banda de migdia, que sabem que fou habitada durant l'Edat del Coure (uns encara es conserva, d'arc ogival, amb algun carreró 3000 anys a.C.), ja què shi han trobat diferents jaci- interior. Segons la tradició popular el primer habitatge ments de ceràmica que així ho confirmen, com el de Les de Massoteres va ser la casa que actualment es coneix Pletes de Talteüll, municipi de Massoteres. amb el nom de Cal Soler. L’edifici, malgrat les reformes Situat al sector de ponent del terme, prop dels que ha anat patint tant al seu interior com a l'exterior, camins que uneixen Cervera amb Ponts i Guissona amb on dominen les obertures d'estil renaixentista, encara Biosca, Massoteres és el cap del municipi que porta el conserva la seva fesomia original de casa forta seu nom. A 502 metres d'altitud, limita al nord amb medieval, amb elements arquitectònics defensius com Talteüll, a l'est amb Palou de Torà, al sud amb Sant la barbacana a la cantonada i espitlleres. També es con- Guim de la Plana i a l'oest amb Guissona. Les aigües del serven altres cases nobles, com Cal Pintor, Cal Sinent i terme van a desembocar al riu Llobregós. Cal Clavilló. Segons consta a Catalunya Romànica, Segons Madoz, el terreny, en part muntanyós i en Massoteres és un bon exemple de vila en què es poden part pla, no és de molt bona qualitat però fins a mitjans distingir clarament les dues fases constructives de del segle passat hi abundava l'aigua, com a tota aques- nucli clos, el primer al voltant del castell o casa forta i ta zona en general, i tenien diferents fonts que sempre el segon envoltant el primer. Cap al segle XVIII es creà rajaven, com l'anomenada de Cal Farell. La disminució un segon nucli clos, amb un portal a la mateixa banda

27 (el 1339 consta que Pere II Galceran de Pinós tenia en feu els castells de Talteüll i Massoteres; el 1344 ell mateix es titula senyor dels castells de Talteüll i Massoteres, junt amb el de Palol), fins que al segle XIV, el 1377, Pere Galceran de Pinós se'l vengué a Arnau III d'Erill i Pallars. A la mort de Ferran I d'Aragó, el seu fill Alfons va ordenar el 23 d'octubre de 1415 que es ven- gués en subhasta pública la jurisdicció criminal d'al- guns pobles, entre ells Talteüll i Massoteres, a fi de pagar deutes de la Corona. Al segle XV tenim constàn- cia que ja pertanyia als Camporrells, així el 1482 Constança de Camporrells figura com a senyora de la baronia de Massoteres. Al 1830, quan es posà fi al Cal Farell, masia en la qual s’estan fent obres per arreglar-la domini senyorial de l'Antic Règim, aquests pobles eren novament de Felip de Buxons i Martí. de migdia i sense cap tipus d'interès arquitectònic, amb Fogatges: en el cens de 1359 el castell de Talteüll (és motllos de guix entre les bigues de fusta. Nuclis urbans a dir, les terres incloses dins el seu terme, entre elles Aquest segon nucli es creà per l'increment demo grà- Massoteres), tenia 26 focs dins la vegueria de Cervera, fic que experimentà el poble (fou general a tot el país mentre que el 1553 a Massoteres habitaven 11 laics i 1 degut a la millora de la sanitat, la immigració, etc), que capellà: Mn Robiol, vicari que estava a soldada; Joan comportà la necessitat de construir nous habitatges i Pintor comparent; Joan Steve, Toni Pintor, Macia també una nova església, Sant Salvador. Aquell mateix Borras, Bernat Soler, Macia Joan, Pere Mur, Andreu segle ja es formà un raval, com podem veure per les Portella, Joan Borras, Montserrat Ferran i Joan Solera. llindes de moltes cases on consten dates del mil set- El 1708 hi consten 55 cases, mentre que el 1716 s'ha cents i també alguna del segle dinou. Actualment el passat a 60 cases i 194 habitants; el 1717 hi consten poble s'ha engrandit amb la construcció de noves 70 veïns i el 1718 tan sols 25 cases, però el 1719 hi cases i la urbanització d'una gran plaça i es continua torna a haver 60 cases i 194 habitants. Podria ser que engrandint ja que la proximitat de Guissona fa que la aquest desgavell de dades es produeixi perquè els anys mateixa Cooperativa de Guissona, a part de donar 1717 i 1718, en què hi ha una clara baixada de cases i feina a gent del poble, ha promogut la construcció a persones, tan sols es refereixi a Massoteres i la resta Massoteres d'habitatges per a treballadors seus. d'anys a tot el municipi. Dins el terme de Massoteres s'hi localitzen vàries Durant el primer bienni del segle XVIII, consta escrit masies, com les de les Cabanes i la Torreta o Camp- al llibre de Josep Iglésies: “Es lugar, las jurisdic. son de real, que encara estan habitades, i les de Cornudella, la Marquesa de Tamarit, tiene 60 casas juntas, con 194 Cal Farell i Secanell, aquesta darrera totalment aban- habitantes. Su situación es llana, linda a levante con donada. També repartides per tot el terme destaquen Vilanova, Laguda, a mediodía con Bicfret, Sant Guim diferents parets de marge i cabanes. A la banda nord de la Plana y Guissona, a Poniente con Guissona y a del poble trobem el santuari de Camp-real, lloc de Tremontana con Biosca”. També consta que els tres peregrinació dels habitants de tot el terme, on es vene- pobles medeixen un quart i mig de llargada i el mateix ra la Verge del mateix nom. Fins al 1929 en aquest d'amplada i té dues hores de rodalia. Hi consten 60 indret hi havia hagut l'alcaldia del municipi i també cases i 194 persones. l'escola, amb casa per a l'alcalde i el mestre. En el cens de 1787 posa que els pobles de Talteüll, Massoteres i Palou de Torà són del corregiment de NOTÍCIES HISTÒRIQUES

Com ja s'ha comentat abans, de Massoteres no se’n troben gaires referències escrites. La seva història va molt lligada a la del castell de Talteüll, del qual va dependre des dels seus orígens. Tal com consta a Catalunya Romànica, entre els segles XI - XIII l'actual municipi de Massoteres pertanyia al comtat d'Urgell, el qual al segle XIII finia a l'est amb els termes de Biosca, Talteüll i Torrefeta. Com ja s'explica a la fitxa de Talteüll, aquest municipi pertanyé en un principi a la família Fluvià, Detall d’una de les vàries llindes que ens indiquen l’origen de la passant posteriorment al poderós llinatge dels Pinós casa al segle XVIII, aquesta concretament el 1777

28 Cervera i que la parròquia és Sant Pere de Talteüll, amb L'Urgell i la Conca de Barberà, vol 9. Barcelona 1981, les seves annexes de Massoteres i Palou. Per anys la ps. 121-123. població és la següent: de 7 a 16 anys viuen 63 nens i -IGLESIES, Josep, El fogatge de 1553, vol I. Barcelona 67 nenes; de 16 a 25 anys són 7 nois i 9 noies, més 14 1979, ps. 65, 239-241. nois casats i 14 noies casades.; de 25 a 40 anys con- -Idem: El fogatge de 1553, vol II. Barcelona 1981, ps. sten 8 homes i 12 dones més 34 homes casats, 34 423-424. dones casades, 2 vidus i 3 vídues; de 40 a 50 anys tan -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el sols un home solter i 28 homes i dones casats, amb 15 primer vicenni del segle XVIII, vol I. Barcelona 1974, ps. vidus i 22 vídues. En total 463 persones entre els tres 69, 471, 532. pobles. -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el Madoz a mitjans del segle XIX situa Massoteres amb primer vicenni del segle XVIII, vol II. Barcelona 1974, ps. 70 cases i C. Rocafort a primers del segle XX parla de 954, 961, 976. 84 edificis i 236 habitants. -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el Etimologia: Segons ens explica Albert Turull, eti- primer vicenni del segle XVIII, vol III. Barcelona 1974, mològicament hi ha dues hipòtesis diferents per ps. 1233, 1374. explicar aquest topònim, les dues vàlides en principi. -Idem: El cens del comte de Floridablanca 1787, vol II. Barcelona 1970, p. 269. La primera hipòtesi seria que la paraula Massoteres Nuclis urbans és un compost del substantiu Mas i del cognom -MADOZ, Pascual, Diccionario Geográfico, estadísti- Soteres, el qual correspondria a la família que va fer co, histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid 1847, p. 285. construir Cal Soler. Aquest fet s'hauria d'haver produït -Padró de l'Ajuntament de Massoteres (2004). molt ràpidament, ja què al segle XI ja es troba escrit el -ROCAFORT, Ceferí, Geografia General de Catalunya, nom Maçoteres. dirigida per F. Carreras i Candi. Barcelona 1910, p. 418. La segona hipòtesi ens deriva cap a una etimologia -TURULL, Albert, Els topònims de la Segarra. àrab. Una primera línia ens portaria a una sufixació de 1991, pg. 246. l'antropònim d'origen àrab Massot, poc probable tal com ja apuntava Coromines. Una segona línia ens por- taria a la derivació de l'àrab Mànzal, que significa hostal, alberg, com suggereixen Balañà i Bosch; segons PALOU DE T ORÀ Balañà si el juntem amb el substantiu sutúr obtindríem el significat de refugi, fortificació. Distància de Cervera: 22 km Accés: Carretera asfaltada Altitud: 501 m NOTES COMPLEMENTÀRIES Com arribar-hi: Des de Cervera s'agafa la L- 311 en direcció Guissona i quan s'hi arriba es Pere Català recull la dada donada per Josep continua per la mateixa carretera en direcció Ponts fins a trobar Lladonosa a “Història de Lleida” del fet que gent de la C-451 en direcció Biosca; s'agafa la sortida de Massoteres des Massoteres va participar en la reconquesta de d'on la LV-3114 ens conduirà a Palou València, ja què aquest topònim apareix com a cog- nom lleidatà entre els repobladors de Xàtiva i Gandia. Tipologia urbana: Vila closa; a partir del segle XVII es construí fora dels murs BIBLIOGRAFIA Dinàmica urbanística: S'estan arreglant cases Caràcter del nucli: Agrícola Habitants nucli: 35 -BELLMUNT, Joan, Fets, costums i llegendes. La Dinàmica de poblament: Darrerament s'hi ha instal·lat alguna Segarra vol II. Lleida 1988, p. 87. parella jove -CAMPS, Eduard; SANTAEULARIA, Joan, Guissona. Perspectives de futur: Manteniment Barcelona 1982. Estat de conservació: Regular -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla Interès: Baix d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 302, 306-307, 311-312, 321-322, 325, 328, 331, DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA 335, 418-442. -CATALÀ, Pere, Els castells catalans, vol VI Tom I. El poble de Palou de Torà és també conegut amb els Barcelona 1976, p. 654. noms de Palouet, Palou de Massoteres o bé Palou de Guissona. Pertany al municipi de Masssoteres i es -Fons Agustí Duran i Sanpere (AHCC) Cervera. localitza a l'extrem de llevant d'aquest terme, limitant -Llobregós Informatiu. 16. Torà febrer - març 2006. amb el terme de Torà. Està situat a 501 metres d'alti- -Gran Enciclopèdia Catalana, vol 9. Barcelona 1976, tud, al nord de les costes de Palou que arriben a 627 p. 701 metres en el seu punt màxim i que separen la vall del -Gran Geografia Comarcal de Catalunya: la Segarra. Llobregós de la Plana de Guissona. Com es pot deduir

29 restes d'una construcció que quasi amb tota seguretat devia ser una casa, mentre que a la zona coneguda amb el nom de Partida de Campols trobem les restes d'un edifici de pedra més o menys quadrat, de forma ata- lus sada i encabida dins Vista parcial del Pantà de la Bassa la paret de marge a Antic portal d’entrada al poble de la seva situació, part del terme està en una zona manera de cabana de situat al costat oest, plana i part en els turons que formen les costes de pagès. pertanyent ara a Cal Sisco Palou. És terra de secà i bàsicament s’hi conrea cereal Al nord del poble, a l'altra banda de les costes de però, com a qualsevol altre lloc de la Segarra, trobem Palou es troben les restes del que fou el castell de fileres d'ametllers que ens regalen la vista amb els seus Solibernat i la seva capella, actualment totalment troncs retorçats i disseminats al llarg i ample del enrunat, a l'igual que l'antiga masia de Senillosa. Nuclisterme. urbansLimita al nord amb Talteüll, a l'est amb i Encara es conserven el Mas d'en Torres i la masia d'ori- Vicfred, al sud amb Vicfred i a l'oest amb Massoteres. gen medieval de l'Espona. Malgrat ser terra de secà Palou, com gran part de la Actualment la casa anomenada Cal Cuadros, que Plana de Guissona, és rica en aigua subterrània i, a part alguns situen com l'antic castell o casa forta de Palou, de la riera de Palou, per tot el terme es troben basses és Restaurant - Casa Rural. d'aigua de pluja i també fonts que treuen l'aigua del Palou, com Massoteres, no és cap poble nascut a la subsòl. Davant mateix del poble i passat el cementiri, falda d'un turó, com la major part dels pobles de la trobem el Pantà de la Bassa, el qual és també impor- Segarra, sinó que està situat en un pla. Va néixer com tant per la quantitat de fauna que se'n deriva de la a vila closa, però amb l'església situada fora dels seus seva existència, tant aquàtica com aèria. murs, amb dos portals que donaven accés al seu inte- Els orígens de Palou no estan massa clars, igual que rior: un situat al costat est, davant la parròquia, del a Massoteres, però des del primer moment va depen- qual encara es conserva la volta d'arrencada a la paret dre del castell de Talteüll, així com la seva església de de Cal Joan; el segon portal es localitza a la banda oest Sant Jaume que eclesiàsticament era sufragània de i actualment és la porta de Cal Sisco, casa que al seu Sant Pere de Talteüll. És en època medieval, durant la interior guarda part de l'antic carrer del poble. Cap a la repoblació d'aquestes terres per part del comtat dècada dels trenta del segle passat la mala salubritat d'Urgell, que degué néixer el poble de Palou. del poble va fer que aquest s'obrís enfora, construint- Madoz ens diu en el seu llibre que a mitjans del segle se cases fora dels seus murs. Din del nucli antic es con- XIX a Palou existia un molí fariner. Prop de l’anometat serva una petita plaça porxada per una banda i una Hort de Cal Cuadros, al segle XX existia encara un forn altra davant Cal Cuadros. de guix per a ús dels veïns, així com una cantera de pedra al costat mateix del forn, on la gent de poble es NOTÍCIES HISTÒRIQUES proveïa de material per a les construccions pròpies de cadascú. Al mateix Hort shi troba el safareig comuni- Certament de Palou no se'n tenen gaires referències tari del poble i a pocs metres la font d'estil renaixen- històriques, segurament perquè la seva història està tista que donava aigua als habitants de Palou fins que lligada a la de Talteüll. el 1831 es va construir un pou al poble, el qual no té El 1344 Pere II Galceran de Pinós es titula senyor cap interès artístic. A l'antic camí de Vicfred queden les dels castells de Talteüll i Massoteres, junt amb el de Palol i el 1377, Pere III Galceran de Pinós ven Talteüll, Massoteres i Palouet al noble Arnau d'Erill per 80.000 sous barcelonins. Pel Llibre de Cal Xuriguera tenim constància de la reunió que el 14 de febrer de 1713 feren els cònsols i la Universitat dels tres pobles que formen el municipi a Camp-real per tractar diversos afers econòmics. Els cònsols eren Silvestre Pubia de Talteüll; Josep Rossell i Ramon Cuadros per Massoteres; Celdoni Oliva de Palou. De la Universitat de Talteüll hi assistiren Miquel Oliva, Isidor Bosch, Isidor Lluch, Jeroni Fontanet; per la de Massoteres Mateu Cenillosa, Jaume Tolosa, Andreu Ribalta, Joan Farré, Pere Farré del cantó, Isidor Far; de Palou Joan Ars, Agustí Camarera i Jaume Guilella. Restes de l’antiga masia de Cal Senillosa En el mateix llibre es cita que durant la guerra de

30 Successió es va haver d'oferir allotjament als soldats que, juntament amb altres despeses causades per la TALTEÜLL guerra, feren que l'economia se'n ressentís. Distància des de Cervera: 20 km Ja al segle XIX Benito Tristany, cap de les tropes car- Accés: Camí asfaltat lines, va signar un rebut a Juan Alsina per la quantitat Altitud: 481 m de vente onsas oro per a suministre i manteniment de Com arribar-hi: Des de Cervera s'agafa la L- la seva divisió. 311 en direcció a Guissona i quan s'hi arriba es Fogatges: la primera dada que tenim és del 1553 en continua per la mateixa carretera fins a trobar que consten 8 laics: Pere Meix, Gili , Joan Matheu, la C-451 en direcció a Biosca, agafar-la fins que trobem la sorti- Pere Armengol, Joan Benavent, Macia Soler, Pere Puig da de Talteüll i Joan Soler. Durant el primer vicenni del segle XVIII, els tres pobles tenien una llargària d'un quart i mig, igual Tipologia urbana: Vila nascuda a redós del castell, amb masies aïllades pel terme d'ample i de rodaria dues hores; aglutinen 60 cases i Dinàmica urbanística: De manteniment 194 persones, amb 69 homes i 1 pobre. Palou tenia 9 Caràcter del nucli: Agrícola i ramader cases l'any 1718. El 1849 Madoz comptabilitza encara Habitants nucli: 47 nou cases al poble. Segons el padró actual, a Palou hi Dinàmica poblament: Tendència al despobla- viuen 35 persones. ment Etimologia: segons Turull, Palou derivaria del llatí Perspectives de futur: S'intenten conservar els elements més Palatiolum, diminutiu de Palatium. El nom comple- importants del nucli i també les cases Nuclis urbans mentari es refereix al lloc important més proper (Torà) Estat de conservació: Regular o bé al terme municipal al qual pertany (Massoteres); Interès: Alt de vegades el nom complementari que apareix és el de DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA Guissona, poder per la llunyana influència que exerceix la capital de la Plana. El terme Palouet sembla força modern.

BIBLIOGRAFIA

-BELLMUNT, Joan, Fets, costums i llegendes. La Segarra vol II. Lleida 1988, p. 164. -Cal Xuriguera de Palouet 1601-2001. Família Alsina. Guissona 2001. -Gran Enciclopèdia Catalana, vol 11. Barcelona 1978, p. 244 -Gran Geografia Comarcal de Catalunya: la Segarra. L'Urgell i la Conca de Barberà, vol 9. Barcelona 1981, ps. 121-123. Vista general de Talteüll -IGLESIES, Josep, El fogatge de 1553, vol I. Barcelona Tal com descriu Joan Bellmunt, Talteüll és “un petit 1979, ps. 65, 239-241. poblet, que s'aixeca serra amunt, a mig camí del cel, i -Idem: El fogatge de 1553, vol II. Barcelona 1981, ps. des d'on t'agafa ganes de quedar-te allí per fruir de 423-424. tanta bellesa natural”. Efectivament el poble de Talteüll -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el s'alça en un tossal prop de la riba esquerra del primer vicenni del segle XVIII, vol I. Barcelona 1974, ps. Llobregós a 481 metres d'altitud. Al nord limita amb 69, 471, 532. Palou, a l'est amb Biosca, al sud amb Massoteres i a -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el l'oest amb Salvanera. primer vicenni del segle XVIII, vol II. Barcelona 1974, ps. Dins el seu terme es troba el jaciment de les Pletes, 954, 961, 976. amb ceràmica d'origen iber i romà, que ens parla de -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el l'antiguitat en què foren poblades aquestes terres, però primer vicenni del segle XVIII, vol III. Barcelona 1974, el poble de Talteüll és d'origen medieval, i està docu- ps. 1233, 1374. mentat al segle XI dins el comtat d'Urgell. Nasqué al -Idem: El cens del comte de Floridablanca 1787, vol voltant del seu castell i de la interessant església de Sant II. Barcelona 1970, p. 269. Pere, a redós dels quals es construïren els habitatges. -MADOZ, Pascual, Diccionario Geográfico ,estadísti- Segons Jaume Coberó shi entrava per un únic portal, co, histórico de España y sus posesiones de Ultramar. avui desaparegut, que es trobava a la banda de ponent Madrid 1847, p. 285. del poble, on d'antic ha existit la casa coneguda com a -Padró de l'Ajuntament de Massoteres (2004). Cal Portalà. Malgrat els segles transcorreguts, encara es -TURULL, Albert, Els topònims de la Segarra. Lleida conserva l'aire medieval de la vila. És un poble de 1991, pg. 246. poques cases, la major part deshabitades la major part de l'any, però en bon estat. L'Ajuntament va recuperant i arreglant els elements d'interès que té el poble.

31 Masia, amb façana modernista, de Cal Codina Passejant pel seu terme es poden trobar diverses parets de marge, algunes de força qualitat, així com fileres d'ametllers, tan pròpies d'aquestes contrades, que embelleixen els camps de conreu amb els seus troncs retorçats i l'esclat de la seva flor a la primavera. Nuclis urbans També descobrirem diferents masies que, malaurada- ment, ja no estan habitades, menys les Pletes que actualment és una Casa Rural, però sí que la majoria estan en bon estat: la Caseta, les Mates (que l'any 1688 Torre del castell, amb parets adosades era propietat d'Antoni Xuriguera), la Masuca, Cal Codina (propietat d'Isidre Lluch l'any 1688), Cal Giralt de Galícia, deixa entre moltes d'altres possessions, els (que no té teulada) i la ja esmentada de les Pletes. béns que té a Talteüll a l'església del Sant Sepulcre de Talteüll és un poble eminentment agrícola i ramad- la Seu. L'any 1065, el testament sacramental er. Els seus camps de conreu són de secà, com a tota la d'Ermengarda, el qual fou jurat pels testimonis a l'al- Segarra, bàsicament de cereals com el blat, l'ordi, la tar de Sant Protasi d'Ivorra; segons explicita aquesta civada, etc. La ramaderia generalment és porcina. escriptura, la testadora deixà al seu fill Ponç unes cases, un colomer, unes coromines i unes vinyes i un NOTÍCIES HISTÒRIQUES cup, situades suptus ipso kastello de Taltevolio. El domini eminent del terme i castell de Talteüll cor- Els orígens del castell de Talteüll s'han de situar al respongué als comtes d'Urgell, tot i que des del darrer principi del segle XI, quan els comtes i bisbes d'Urgell quart del segle XI degué ser infeudat; així, Arnau emprengueren la conquesta d'aquest sector proper a Guillem, bisbe electe d'Urgell, en el seu testament, Guissona. El lloc de Talteüll apareix repetidament datat el 1093, deixava al seu germà Tedball el castrum docu mentat des dels primers anys de l'onzena cen- de Talemtevolo amb totes les seves pertinences, el qual túria; així, segons Balari el 1014 apareix amb la forma el tenia per Ramon Guerau. Cal suposar doncs, segons Taltevul; i Talteuul consta l'any 1024 com un dels ter- el contingut d'aquell testament, que Ramon Guerau mes de Guissona en un judici celebrat en aquesta ciu- era aleshores castlà o feudatari de la fortalesa de tat pel qual el bisbe Ermengol d'Urgell reclamà a Talteüll per mà del comte d'Urgell. Uns anys més tard, Guillem de Lavansa les terres que li havia pres injusta- en l'acta de consagració de Santa Maria de Guissona ment en els termes de Guissona. del 15 de setembre de 1098, consta que aquesta limi- Del 19 d'octubre de 1057 és el testament d'un tal ta per orient amb el terme de Talteüll i un any més Guillem qui, abans de fer el pelegrinatge a Sant Jaume tard, el 1099, Bernat Ramon de Talteüll dóna a Santa Maria de Guissona les seves dècimes a la Prenyanosa amb motiu d'una col·lecta per dotar el nou Capítol de mitjans materials per aconseguir el culte a la dita església. Aquell any mor Guillem de Fluvià, qui consta com a senyor de Talteüll. Abans, però, el 1097 el papa Urbà II confirmà els privilegis de l'església de Solsona i hi surt anomenada l'”ecclesiam de Taltevul”. Des de la fi d'aquest segle XI, Talteüll depenia eclesiàsticament del monestir, i més tard bisbat, de Solsona. El 1129 tenia un alou, i potser la castlania, Guillem Dalmau de Cervera, tal com consta en l'escriptura de concòrdia amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, on posava l'alou a disposició del sobirà. Dos anys més tard, el 1131, el comte Ermengol IV d'Urgell infeudà a Galceran de Pinós i al seu fill Galceran els Porta d’entrada i absis de Sant Pere castells de Lavansa i Talteüll, i n'establí unes determi-

32 nades condicions. En l'acta de consagració de l'església comte d'Urgell els castells de Talteüll i Massoteres; ell de Solsona el 1163, es parla del castell de Talteví; aque- mateix el 12 de novembre de 1345, com a adminis- ll mateix segle XII atorga testament el noble Gombau trador del seu fill Galceran, constituí a G. de Tàpies, de Ribelles, mort el 1179, el qual deixa al seu fill petit, batlle de Talteüll, procurador per demanar en nom dels Bernat Ramon, els béns que tenia a Talteüll i en d'al- dos el castell de Tàrrega, que tenia en feu pel rei tres possessions. El 1165 Ramon de Talteüll va donar al d'Aragó. Abans, però, el 1335, Galceran de Pinós monestir de Solsona alguns dels seus béns, amb la nomenà al donzell Pere de Montfalcó procurador i condició de tenir-ho infeudat mentre visqués. batlle dels seus castells de Pinós i Talteüll. El 31 d'agost L'any 1167, en el testament del comte Ermengol VII de 1337 el corredor o andador de la comtessa d'Urgell, d'Urgell redactat a Ciudad Rodrigo, es disposava que el Arnau Escuder, es presentà a Bagà davant Pere III castell de Talteüll, entre altres moltes fortaleses, fos Galceran de Pinós amb una lletra de la comtessa en llegat al seu fill Ermengol VIII. Deu anys més tard, el què li requeria la potestat del castell de Talteüll i del feu 1177, Bernardus de Taltevul fou un dels cavallers que d', que tenia per ella; el de Pinós nomenà com a va pactar amb el rei Alfons a Santa Maria de Vallbona. procuradors per retornar les referides potestats els A l'inici del segle XIII, aquest castell era infeudat a donzells Gombalt Dezlori, Esquiu de Besora, Arnau Joc Ramon de la Guàrdia, casat amb Saurina de (rector de Torà), Jaume Bretons (rector de Talteüll) i el Claramunt, el qual el 1205 en testar deixà el castrum seu germà el cavaller Bernat Galceran de Pinós. El 21 de Taltavul al seu fill Guillem. de juny de 1361 Marquesa de Pinós, vídua de Pere II A causa de les lluites que s'esdevingueren durant Galceran de Pinós, testà i deixà 42 lliures i 10 sous per Nuclis urbans l'època de Jaume I en el comtat d'Urgell, el rei es feu maridar donzelles, repartides entre els llocs següents: càrrec del terme de Talteüll i el cedí a Galceran de Pinós Bagà i la seva vall, Gisclareny, Gavarrós, Saldes, Gòsol, el Vell, el qual en el seu testament de 1277 deixava l'es- Josa, Pinós i Talteüll i 30 lliures als pobres vergonyants mentada fortalesa a la seva filla Beren guera, casada d'aquests llocs, que constituïen els dominis de la casa amb Ramon de Cervera, així com els drets sobre de Pinós. El 1366 consta que Pere III Galceran de Pinós . Els Pinós, família a qui ja el 1131 el comte desterrà al prevere Ramon de Brocà fora del terme de Ermengol IV infeudà el castell de Talteüll, eren descen- Bagà per haver ocasionat una mort que dugué a dents dels comtes de Cerdanya. Els barons de Pinós llargues baralles i bandositats, però li permeté habitar mantingueren la senyoria dels Talteüll fins el 1377; en els seus castells de Pinós i Talteüll. aquest any Pere Galceran de Pinós va vendre per Tal com consta més amunt, el 15 de maig de 1377 80.000 sous barcelonins el castell de Talteüll a Arnau Pere III Galceran de Pinós, per carta feta a pel d'Erill. En aquesta venda es reconeixia que els Pinós notari Pere Dort, vengué al noble Arnau d'Erill el castell havien posseït el terme en feu pels comtes d'Urgell, de Talteüll i altres llocs situats dins del seu terme, és a que en conservaven l'alt domini. Així consta que el dir, Massoteres, Camp-real, Palou i Cornudella, que 1339 Pere II Galceran de Pinós posseïa en feu pel posseïa en feu pel comte d'Urgell. El 4 de febrer del 1378, la seva esposa Guillema aprovà i ratificà la venda. Vers el 1381 el castell de Talteüll congregava uns 26 focs i pertanyia a la vegueria de Cervera. A primers d'aquest segle XIV el cavaller Ramon Sespunyola tenia alguns drets sobre Talteüll, deixant-los el 1326 al seu nebot Ramon de Josa. A finals d'aquell segle, el 1386, Arnau Sesplugues, la seva muller i el fill Berenguer venen a la caritat de Sant Pere de Talteüll 10 sous cen- sals anuals. El 23 d'octubre de 1415, Alfons d'Aragó va ordenar de vendre en subhasta pública la jurisdicció criminal d'alguns pobles, entre ells Talteüll, a fi de pagar deutes de la corona. Aquell segle XV consta que la fortalesa ja no era dels Erill sinó que havia passat als Camporrells, senyors de Biosca; així el 1459 Ramon de Camporrells, cavaller, consta com a senyor dels castells de Biosca i Talteüll, el 1487 Pere Ramon de Camporrells era se nyor de Biosca; Talteüll, Palou, Cornudella i Camp-real, el 1573 Ramon de Camporrells apareix com a senyor de la baronia de Talteüll i el 24 de juny de 1629 Magdalena de Camporrells, vídua del noble Bernat Miquel de Camporrells, és senyora dels castells i ter- mes de les viles de Biosca i Talteüll, de la diòcesi de Solsona i vegueria de Cervera, i el seu primogènit és Joan de Camporrells. Del novembre de 1668 tenim un Interior de l’església romànica de Sant Pere, que ens parla del comunicat del comú de la baronia de Talteüll on cons - seu passat medieval ta que és Antoni de Camporrells el senyor d'aquesta

33 baronia i de la de Biosca. Poc abans de l'abolició de les -BURON, Vicenç, Castells romànics catalans. senyories jurisdiccionals, el 1831, eren senyors del lloc Barcelona 1898, p. 238. de Talteüll, que comprenia també Massoteres i Palou, -CAMPS, Eduard; SANTAEULARIA, Joan, Guissona. Felip de Buxons i N. Martí. Barcelona 1982. Fogatges: ens diu Ceferí Rocafort a la Geografia -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla General de Catalunya que en el cens de 1359 el castell d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, de Talteüll tenia 26 focs i estava a la vegueria de ps. 419-420. Cervera. Ja al 1553 consta que hi vivien 9 laics: Pere -CATALÀ, Pere, Els castells catalans, vol VI Tom I. , Joan Torner, Joan Vilagrassa, Franci Torner, Barcelona 1976, ps. 654-656. Pere Vell, Andreu Oliva de casa d'en Matta, Pere Mata -Catàleg de monuments i conjunts-històrico-artís- de la Devesa, Pere Joan de Cornudella, Jaume Canto de tics de Catalunya. Barcelona 1990, p. 395. Cornudella. -Fons Agustí Duran i Sanpere (AHCC) Cervera. Del segle XVIII se'n tenen diferents censos, així el -Fons documental de Jaume Coberó. 1718 Talteüll tenia 14 cases, mentre que en el primer -Gran Enciclopèdia Catalana, vol 14. Barcelona vicenni del segle segons Josep Iglesies els tres pobles 1980, p. 150 del terme tenien una llargària d'un quart i mig, el -Gran Geografia Comarcal de Catalunya: la Segarra. mateix d'ample i una rodalia de dues hores i una L'Urgell i la Conca de Barberà, vol 9. Barcelona 1981, població de 69 homes i un pobre, amb 60 cases i 194 ps. 121-123. Nuclishabitants urbans en total. Ja al 1787 consta que els tres -IGLESIES, Josep, El fogatge de 1553, vol I. Barcelona pobles pertanyien al corregiment de Cervera i per 1979, ps. 65, 239-241. edats hi havia els següents habitants: fins a 7 anys -Idem: El fogatge de 1553, vol II. Barcelona 1981, ps. tenia 63 nens i 67 nenes; de 7 a 16 anys eren 25 homes 423-424. i 36 dones; de 16 a 25 anys 7 homes solters i 14 casats -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el i 9 dones solteres més 14 casades; entre 25 i 40 anys primer vicenni del segle XVIII, vol I. Barcelona 1974, ps. la xifra era de 8 solters, 34 de casats i 2 vidus i 12 69, 471, 532. solteres, 34 de casades i 3 vídues; de 40 a 50 anys -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el tenim 1 home solter i 20 de casats i 20 dones casades; primer vicenni del segle XVIII, vol II. Barcelona 1974, ps. de més de 50 anys consten 1 home solter, 28 de casats 954, 961, 976. i 14 vidus mentre que les dones són 28 de casades i 22 -Idem: Estadístiques de la població de Catalunya el de vídues. primer vicenni del segle XVIII, vol III. Barcelona 1974, Madoz ens diu el 1849 que Talteüll té 9 cases. ps. 1233, 1374. Segons el padró actual, al terme de Talteüll hi ha re- -Idem: El cens del comte de Floridablanca 1787, vol gis trades 16 persones al poble i 31 a les masies. II. Barcelona 1970, p. 269. Etimologia: el nom de Talteüll o Taltalüll deriva de -MADOZ, Pascual, Diccionario Geográfico, estadísti- la forma medieval Taltavull, el qual, segons Balari, és co, histórico de España y sus posesiones de Ultramar. una llatinització de l'aglutinació de la frase “tal te vull”, Madrid 1847, p. 577. però Moll defensa que en realitat és un trasllat del -Padró de l'Ajuntament de Massoteres (2004). nom del castell de Taltavull del Rosselló. -ROCAFORT, Ceferí, Geografia General de Catalunya, Però si acceptem aquest trasllat del nom hem de dirigida per F. Carreras i Candi. Barcelona 1910, p. 418. cercar l'etimologia del castell rossellonès. Una de les -SERRA, Joan, Baronies de Pinós i Mataplana. possibilitats seria la llatinització ja comentada; una Barcelona 1930, ps. 91-193. segona possibilitat seria un paral·lelisme amb el nom -TURULL, Albert, Els topònims de la Segarra. Lleida de la població de Taüll, que per Coromines té un origen 1991, pg. 464-464. basc (a)ta-úri - (a)taúli que significa portella, port de muntanya. Aquest mot basc se li hauria d'afegir l'ele- ment cèltic TAL que significa front. El diferent origen dels dos elements que composen la paraula fa difícil aquesta explicació. Segons Turull s'haurà d'esperar una investigació més acurada per donar per definitiva una explicació sobre l'etimologia del mot.

BIBLIOGRAFIA

-BARAUT, Cebrià, Les actes de consagració d'es- glésies del bisbat d'Urgell (ss. IX-XII), dins Urgellia vol I. Seu d'Urgell 1978, ps. 163-164. -BELLMUNT, Joan, Fets, costums i llegendes. La Segarra vol II. Lleida 1988, p. 161. -BERTRAN, Prim, Per a un diplomatari d'Ermengol VII (1154-1184) dins “Ilerda” n. XLV. Lleida 1984, p. 154

34