Revista Independent D'estellencs -2- 'Itorial

NUMERO 9 - DESEMBRE 1998

REVISTA INDEPENDENT D'ESTELLENCS -2- 'ITORIAL

quen a persones amb nom i llinatge i de tots conegudes, costa molt per part dels veïns veure tan sols a l'administració municipal darrere d'aquelles decisions que poden afectar interessos molt par- ticulars, i costa molt a la administració el fer abs- tracció i no veure darrere de cada línia del plànol de les NN.SS. la casa o el terreny d'un veí conegut, REVISTA INDEPENDENT D'ESTELLENCS i entre això i la nostra proverbial incapacitat per organitzar-nos com a ciutadans les coses han anat com han anat. Edita: A VISTES DES POBLE L'escenari és el següent: Llista de Correus 07192 ESTELLENCS (Mallorca) Per una banda l'administració municipal en Consell de Redacció: bloc, és a dir tots els regidors voten per unanimi- Carlos Díaz, Cati Jover, Jordi Magrinyà, tat una proposta provisional de normativa urba- Lluisa Nicòsia, Mariona Ràfols i Pino Sturniolo. nística que, amb l'ajut de tècnics arquitectes es- Assessorament: Francesc Palmer pecialistes en urbanisme, han considerat que és la Administració: Bernat Balaguer més adient per anar acomplint allò que varen pro- Col·laboradors: posar en el seu programa electoral i que, en el cas Andreu Bonet, Bartomeu Riera, Carme Dueñas, d'Estellencs, coincideix prou en els dos partits que Juan Carreró, Joan Jover, Juan Feo. Palmer, es varen presentar a les darreres eleccions. Jaume Alberti, Joana Maria Vidal, Joan Vidal, Per altra banda tenim els ciutadans. Mariano Truyols, Mateo Vallon, Paula Díaz, Aquests no han estat com els regidors, moltes ho- Associació Cultural i Associació de Veïns res al llarg de molts mesos treballant damunt el Publicació trimestral. Tiratge: 200 exemplars tema de les normes i per això no tenen, d'entrada, Número 9. la capacitat de valorar en conjunt el perquè, el Impressió: DE SALABERT E HIJOS. S.A. com i els possibles efectes que la normativa po- Dipòsit Legal: PM-807-1996 dria tenir en el futur desenvolupament del poble. A més, alguns ciutadans es troben en aquesta qüestió excessivament mediatitzats, ja que com a propietaris de vivendes o terres afectades per les NN.SS. se senten agreujats personalment; és a jtfÉa aquests ciutadans als que l'administració munici- «nsfr pal considera com "afectats". Però hem de pensar que aquests "afectats" en realitat representen una proporció petita del A VISTES DES POBLE conjunt de la població i del territori municipal. En no es responsabilitza de l'opinió dels seus col·laboradors realitat els afectats ho som tots, ja que les NN.SS. ni s'hi identifica necessàriament. L'opinió de la revista decideixen sobre la totalitat del municipi i no no- s'expressa únicament mitjançant l'editorial. més sobre les propietats d'uns pocs. Tenim l'escenari, es desenvolupa l'acció... aquesta és una oportunitat única per al treball conjunt entre els ciutadans i aquells qui els representen, però què succeeix? L'ajuntament, potser sobre les Normes Subsidiàries escalivat com ja està de la nul·la participació de la gent en qualsevol iniciativa, peca de manca d'in- Res més fràgil que l'eQuillbrl dels llocs hermosos; formació. No fa l'esforç sobreafegit d'informar la més petita restauració imprudent Infringida a públicament de com es van desenvolupant les di- las pedres, la millor carretera d'asfalt que envaeix ferents fases de les NN.SS. i no es fan debats pun- un camp on va créixer l'herba durant segles, deter- tuals durant el procés de redacció de les mateixes mina per sempre lo Irreparable. La bellesa s'allunya, ( l'única informació damunt les NN.SS. abans de la l'autenticitat també. (M.Yourcenar) seva aprovació provisional va ser un acte públic or- ganitzat per l'Associació de veïns al ja llunyà abril És clar que un procés com ara les Normes de 1997, i els diferents articles d'opinió publicats a Subsidiàries (NN.SS.) mai estarà exempt de polè- la nostra revista ). D'altra banda el col·lectiu ciu- mica. tadà no reclama aquesta informació, segueix En una ocasió en què les propostes i les dife- sense acudir als plenaris, prefereix esperar a rents argumentacions, a favor o en contra impli- "veure-les venir". -3 - EDITORIAL

Un cop feta l'aprovació provisional de les NN.SS ( apro- vada per unanimitat en plenari de dia 7 d'agost ) el consistori organitza una reunió per informar. En aquesta reunió ni compareixen els arquitectes i un nombre reduït de ciutadans (a destacar que els professionals de la construcció, i també un parell de regidors del PP ni tant sols es dig- nen acudir) i sembla, d'entrada, que hi ha hagut un bon nivell de comprensió del que l'ajuntament proposa. A aprtir d'aquí comença la fase de "exposició pública" de les NN.SS. Però van passant els dies i comença a sentir-se renou ...; entre els ciutadans comencen a sorgir comentaris. Alguns veïns reunits per xerrar del nou planejament urbanístic (foto UHima Hora) La major part opinen sense prou -o cap- coneixement del texts de les NN.SS., basant Sense entrar en anàlisis més concretes (seria bo, les seves crítiques en criteris que potser responen en una altra ocasió, analitzar el perquè es va pro- més a qüestions d'amistat, de feina o de relacions duir i el com es va tirar endavant r al·legació a la familiars. L'ajuntament està preocupat pel caire totalitat de les NN.SS., al·legació conjunta que han que prenen els esdeveniments, però segueix signat, però, individualment uns seixanta ciuta- sense prendre la iniciativa. L'ambient s'enrareix i dans). desgraciadament i també injustament es comen- La reflexió final que faríem des de A VISTES cen a sentir desautoritzacions i crítiques ferotges, DES POBLE enfront a aquest episodi de la història no Ja a la administració municipal sinó a persones estellenquina, que tant mal ambient ha provocat concretes del consistori, cal recordar que és l'ajun- i que tantes tensions i malentesos ha produït, se- tament en conjunt el responsable del nou planeja- ria la de que, un cop més, no hem sabut reaccionar ment urbanístic i per tant és, en última instància, com a col·lectivitat. qui mereix o no les crítiques. Com sempre no hem aconseguit tenir una Més endavant un grup de veïns organitza un representació ciutadana que pogués xerrar en parell de reunions (a les que no acudeix cap mem- nom de tots, que participas en l'elaboració i redac- bre de l'ajuntament) I hi ha una certa repercussió ció d'unes NN.SS. amb les quals ens juguem el fu- a nivell de la premsa local. "Los vecinos se movili- tur d'Estellencs, que sigues un interlocutor vàlid zan contra el nuevo planeamiento urbanístico" diu per aportar idees, suggerir correccions i ,en re- un dels titulars de "Ultima Hora" del 25 de setem- sum, fer sentir la veu de cadascun dels veïns (i no bre... " unos 40 vecinos y afectados por el nuevo només la d'aquells que tenen més terres o més planeamiento urbanístico ...etc... etc. ". De la resta propietats) davant dels que gestionen el nostre de veïns del poble, que segons l'actual cens serien poble, ü uns 200 i busques, no en sabem l'opinió "oficial". l a totes aquestes l'ajuntament, en lloc d'a- J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3 profitar l'avinentesa per obrir un debat públic què pugui tornar a explicar als veïns quin és realment el seu projecte, escoltar el que el poble opina i J?"A VISTES DES POBLE"? clarificar els dubtes i les malinterpretacions, en lloc de defensar clarament, fent-les públiques, les í desitja a tots els seus 5 seves argumentacions en relació al futur desenvolupament del poble, s'atrinxera, com dèiem, i pre- j? lectors un jy fereix esperar les al·legacions i anar contestant individualment, o bé per grups, les diferents esme- J Joiós Any 1999. J nes. J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3J3 -4- DIETARI DE FETS I FESTES

NOTÍCIES D'AQUÍ

JUNY

En el Diari de Ma- llorca surt una notícia que diu que els d'Unió Mallor- quina varen fer una reunió on la seva presidenta, Ma Antònia Munar, va anunciar que presentaran candidatu- res a ftrtsels municipis de Mallorca en les properes eleccions del 99. A confir- mar.

ja fa dies que han Inauguració del nou local "Sa Tanca" marxat els operaris de ses obres de la carretera i "Sa Tanca". El local ha que- queda un bocí d1 acera per dat decorat amb molt de 26 acabar. A més han deixat gust, sa botiga molt àmplia 13 runes tirades a l'entrada de En ei diari "Ultima i molt polida ¡ a més hi ha i avui dissabte la la casa d'en Caspar de sa Hora", a les pàgines de r unes "toilettes" que fa marxa nocturna ha conti- tanqueta i també devora anomenat "Frutijuego", hi gust. La festa ha estat molt nuat a tope a es nou local s'escorxador. trobem un conegut!. En Vi- concurreguda, ha vengut "Sa Tanca". gent d'Andratx i de Sant cenç Palmer surt en una Elm, a més de tot Este- foto amagat darrere unes 12 llencs. Hi ha hagut movi- 21 ulleres de sol i amb un Avui han inaugurat munt de bitllets a ses mans. ment des de l'hora d'inic! i Finalment ha ven- es nou local d'Esteiiencs "Sa fins ...les sis de la mati- Diu el text "...Vicente, de gut una brigada a finalitzar Tanca". Els més joves, i no nada... Això promet!!!. Mol- padre mallorquín v madre el bocí d'acera que man- tant, potser no ho saben tes felicitats i desitjós que inglesa, es un fiel lector que cava. De la resta no han però S'EStanc fa uns sei- tot vagi perfectament per utilizará el dinero para arreglat res. xanta anys es coneixia per na Reme i en Mateu. "tapar agujeros", ido, felicitats i a tapar forats. 28 Gran sardinada a plaça. L'Associació Cultural ha quedat molt contenta de la participació de la gent i de la col·laboració dels socis, de l'Ajuntament i de tots aquells que sempre estan disposats a "donar una mà",- això ha fet que la festa anàs tan bé com els altres anys. (AA.CCJ Encara que la sardinada a plaça ha estat força bé hem trobat a faltar una ¡l.luminació oportuna. La manca d'aquesta ha provocat que la gent s'escampés per tot arreu, amb el seu plat de sardines cercant un punt de llum. S'ha de prendre nota i millorar la En Vicente Palmer Richardson, guanyador del "Fruitijuego" (foto Última Hora) "infrastructura" -5 - H, FETS I FESTES

19 Després de molts anys finalment nan llevat aquell rètol del Govern que anunciava qui finançava ses obres de construcció de sa Diaca nova. Ja era nora!. Per cert han quedat per allà es mig algunes restes del rè- tol, totes rovellades, amb el consegüent perill de que algun vianant es tallas. 25 Avui s'ha fet la Ma- rató de Truc de 24 hores. Trenta parelles jugant fins que n'han quedat dues. Han estat fins a les cinc i mitja de sa demati nada, encara Merescut berenar a "Sa Puntela" dels hornos que varen anar a endreçar la cala que han fet una aturadeta per prendre f orces...un bon una oferta d'una finca... bocí de porcella, una mica 30 esperem no quedar-mos més de brou (vi), un tall de sense saig ara! una enorme grua- Tradicional dava- síndria i a seguir.. La Marató formigonera ha compare- llada a sa cala per intentar s'ha fet a Sa Tanca i els fina- gut al mig del carrer de sa acondicionar els accessos i 14 listes han estat dues pare- siqui. Estan fent uns treballs recuperar un xic de platja, lles de Palma. D'ells en co- de rehabilitació en el que varen comparèixer setze En el Diari de Ma- neixem a un, és en Javier serà taller d'escultura d'en homes i cap senyora i des- llorca llegim un ampli re- Jiménez, que va estar aquí José, en un dels laterals de prés de fer sa feina varen portatge damunt un acte de metge una temporada. sa part abandonada de s'es- prendre un merescut be- de "Cata de Malvasies" que giesia. L'espai és preciós i té renar al bar de sa punteta. va tenir lloc a Banyalbufar. moltes possibilitats.. Espe- L'acte es va fer com a pro- 28 rem que quedi ben aprofi- moció del vi malvasia de Sembla que enguany Banyalbufar. Sembla ser tat arribaran a temps perquè que des de fa uns anys al- un gran ensurt se'n les escoles estiguin més guns banyalbufarins estan varen dur un grup de nins adecentades en començar entestats a recuperar el vi i els seus pares que esta- el curs escolar ja que ahir malvasia, el vi típic de la JULIOL ven a sa cala. Feia molt de varen començar a arreglar Serra Nord de Mallorca, mar, encara que ei dia era el pati i el "poiisportiu". base econòmica de les molt guapo, i unes fortes gents de la serra fins no fa ones van arrossegar alguns tant de temps. Diu l'article Per si no ho sabíeu, dels petits. Alguns es varen 30 que el Batle de Banyalbu- vos informam que tenim lesionar, per sort de poca Avui, a la fi!, han es- far, en Toni Mora, està una "associació" en es poble importància, però tothom tat repartits els programes convençut que una part que, sense estatuts ni pa- va quedar ben esglaiat. La de ses serenates de guita- del futur del seu poble pot pers ni socis ni nos, s'ho mar és traïdora a vegades. rra. Un poc més i arriben "a girar entorn de la recupe- munta d'allò més bé. És un misses dites". grup espontani d'amants ració de la malvasia. Felici- del bon menjar que, de 11 tats als nostres veïns per tant en tant, es reuneixen aquesta iniciativa que pro- Noces d'or de cape- met tant 31 per gaudir de diferents ti- llans de D. Jordi Morey i D. Aquest vespre han pus d'especialitats culinà- Miquel Suau. Per molts donat inici les "Serenates ries. Aquest pic han fet un d'anys!. Cuitarrístiques" que es fan sopar ben concorregut a "sa 18 cada estiu al nostre poble. Tanca" amb cargols i cabrit Aquest acte cultural, ja tra- Ja estam en ple es- a rompre, sembla que han dicional a Estellencs pren- 12 tiu!. A la una del vespre, a gaudit d'un bon ambient i drà a partir d'enguany el Diuen de s'Ajunta- la plaça nova, crits, d'una estona força agrada- nom de la persona que les ment que es saig actual, en "palmas", renou de vidres ble, idò, a seguin va fer possibles i a qui hem Gaspar Bosch, ha anunciat trencats i càntics no massa perdut ben recentment que vol deixar de fer feina afinats...sa marxa, en fi!. allà , sembla que li han fet "Memorial Xavier Bestard". -6- DIETARI DE FETS I FESTES

22 Ha tingut lloc la ja tradicional marató de fotografia que, com és habitual, exposarà els resultats durant les festes patronals. Des de les 12 de migdia i fins a les vuit d'horabaixa es velen, per diversos indrets del poble, grans i petits amb la camera intentant copsar la imatge més guapa o el moment més espectacular. 26

Avui iniciam ses festes ¡ ei poble està brut ja abans que comencin uns dies que, com es normal, Festes 1998 d'Estellencs fan que tot quedi un poc desendreçat. Les papereres HI ha una mica d'expectació pers, llaunes, botelles de a vessar, les jardineres que perquè enguany contarem plàstic, i altres deixalles. 20 fan pena, les runes de les amb la presència d'En Joan Tant des d'Estellencs a Ban- Avui ha mort en Mateu obres de la carretera que Blbllonl. yaibufar com d'alià cap a Suau. AI cel sia. allà segueixen, darrere els Esporles fa oi veure tota contenidors s'acumulen les aquesta brutor. No n'a- restes de fems.... prendrem mai?. És clar 21 AGOST que les autoritats compe- Ja s'ensumen les Curiosament el pri- tents haurien de preveure festes!. La comissió de fes- mer acte de les festes ha un sistema de neteja, però tes ha muntat a plaça el reunit a plaça a tots els nins també és cert que tots nou catafal seguint les ins- per a fer una jornada de hauríem de ser molt més truccions del fabricant, en reciclatge de residus. Elis no Per començar el mes respectuosos i procurar Manolo Oliva. Totes les pe- han passat molt bé anant d'agost no hi ha res millor conservar ben net tot ces han encaixat a la pri- amunt i avall pel poble que una bona ploguda, l'entorn. mera. Enhorabona i que mentre recollien objectes i com la que ha fet avui a duri molts anys. deixalles. Després els han alguna zona de nua. En explicat les seves possibili- canvi aquí només ha fet quatre gotes

Avui ha mort en Ma- teu vidai Riera. Tenia 96 anys. Descansi en pau.

Na Mari d'en Torrent d'es Cuc ha tingut un acci- dent amb so cotxe. Avui ha fet un poc de pluja de veres i sembla que el cotxe ha lle- negat. De moment la nostra veïna està en observació perquè el cop ha estat molt fort. Desitjam que es recu- peri ben aviat. 12 És una vergonya com està la carretera de pa- El Consistori desfila en el dia del Patró -7- DIETARI DE FETS I FESTES

ha encetat oficiaimet les l'Associació Cultural orga- festes d'enguany ha estat nitza per als més petits una rex-rector d'Esteiiencs "pintada" a la plaça nova DJordi Morell. El seu pro- que després es convertirà fessionalisme dalt de la en un magnífic mural que trona s'ha fet valer l la seva guarnirà el poble tots els veu ha ¡mpossat silenci als dies de les festes. Els nins I assistents mentre feia un grans acompanyants han pregó que estat força dlsfrutat moltísslm i el mu- aplaudit per tothom. ral na quedat realment pre- ciós i espectacular. (AA.CC.) l de vespre un any més les "madones" han de- A partir d'una idea mostrat la seva habilitat d'en Guiem "Municipal de per cuinar un excel·lent Banyalbufar, la AA.CC. ha f rlt. Després música i ball a dedicat el dia a organitzar rompre ... la sorpresa ha activitats per als més petits. saltat quan, en un inter- Després de la bulla del mu- medi, han pujat a dalt del rai, avui d'horabaixa ho han cadafal els músics d'Este- passat d'allò més bé fent llencs. En Tomeu, Tolo, Ma- "jocs bruts " i més tard, ben chín, Jesús i Toño s'han es- plens de fang, han anat cap trenat finalment en pú- a plaça a fer un "sopar d'a- blic; l'éxlt estava garantit quells que a ells els hi en- abans de començar, però canta: patates fregides, és que a més ho han fet hamburgueses i refresc. molt i molt bé. Moltes feii- (AA.CCJ citatsts a tots ells. De vespre el grup "Aires Mallorquins" ens va 27 fer gaudir d'una nit de bo- Com a part Integra- leros que va tenir molts mo- dora de la Comissió de Fes- ments emocionants, llàs- tes, i gràcies a l'aportació tima però que fos tan es- La Lira Esporlerense en el matinal Passacarrers econòmica de l'Ajunta- cassa la presència de públic. ment, l' Associació Cultural tats diverses del recidatje. fons de soiidaridat i del pren part activament en COB, que s'han Instal·lat a el desenvolupament de A horabaixa s'han la Casa de Cultura i Saló molts actes de les festes. 28 inaugurat les diferents ex- Social. Com ja comença a ser tra- Dia de la mar. Primer els posicions de fotografia, del El "pregoner" que dicional que faci cada any, pescadors i després els nins han passat el dematí pescant i jugant a la mar. Hi ha hagut carreres, bromes, re- gals i premis per a tots, o quasi tots.

Avui vespre la plaça ja està més plena. Ei públic espera l'inici de la comèdia assegut a les cadires i amb impaciència. L'obra és "L'Abat de la Real" i la inter- preta el grup Cucorba. Tot d'una que s'encenen els llums ja velm que l'esce- nografia és atrevida i mo- derna, però la sorpresa salta quan veim que els actors es possen cantar I comencen a botar entre el públic a cop de coixí... Crits, rialles i algú que queda un xic despentinat, a més de qualque cadira Jocs a la mar rompuda. Després de la -8- lETARI FETS I FESTES

El vespre de Sa ver- una altra per allà, dues man- bena, esperat per uns i re- guerades Den donades a signadament tolerat pels cantó i cantó de carrer, una altres, ha arrancat amb bona poalada amb desin- molta marxa i molta força, fectant... i aquí no ha passat una riuada de gent jove res!. Fins rany que ve... ha anat arribant poc a poc fins a fer petit el poble i la S'horabaixa han dut plaça. A vegades costa un grup d'animació infantil, creure que tanta gent Cucorba. conegui Esteiiencs... això Són molt animats i han fet semblava un festival de cantar, ballar i riure de bon rock d'aquests que fan a de veres a tots els nins que indrets especials un cop eren a la plaça nova. l'any ! Hi havia una gentada entre i com que cada any sembla nins, pares i parents í l'es- que acudeix més i més pectacie ha fet emocionar gent, també cada any a més d'un quan veia els veiem més clar que per seus nins ballant I xisclant i poder organitzar una nit rient. Alguns pares s'han com aquesta ens falten in- afegit a les rodes per ajudar fraestructuras". Com ja els més petits, encara que ens ha passat en els da- hi havia qualqun de ben pe- rrers anys ens trobam que tit que no necessitava cap no hi ha previstos lavabos ajuda!. Ha estat un acte on puguin anar tota molt familiar i que na agra- aquesta gentada que, a dat molt a tots els presents. més, tenen aquesta nit una especial necessitat Com a colofó de ses d'aquests serveis. festes la nit del "Show" o nit de "varietés". Enguany gent de totes ses edats, dels més tendres ais més granats, hi 30 ha participat. A més l'espec- Cocert a Sa Plaça d'Es Triquet Ja de Don matí partien del tacle ha estat molt variat; hi poble ( o al manco ho in- ha hagut musicals, gimnàs- tupenda sense cotxes i tentaven, perquè alguns tica rítmica, gloses, teatre, sorpresa l'obra segueix i el amb un públic entregat, el no es podien ni remenar) fins i tot un "strip-tis" inte- públic queda ben content seu concert ha emocionat els darrers rockeros de sa gral en uns cossets que de veure altres formes de la gent que no han parat nit anterior, feien riure... A la f I sa traca fer teatre. d'aplaudir. Enhorabona. una granadeta per aquí i final que enguany mos ha 29 És per demés, la mú- sica de La Lira és el millor despertador que tenim per anar a l'Ofici. Aquest any el refresc i aperitiu ofert per l'Ajuntament s'ha celebrat per primera vegada a la plaça nova. L'acte ha guanyat en comoditat, senzillesa i naturalment, dins un ambient més relaxat, s'ha rom- put amD aquella rigidesa del "besamanos" en qué so- lía acabar la cerimònia a dalt de l'Ajuntament.

Avui d'horabaixa la Lira Esporierense ens ha mostrat l'altra cara de la seva música, instal·lats davall la torre de N' Alemany, Els petits ballen "l'Ofrena" a l'Ofici del dia del Patró en una plaça des Triquet es- -9- lETARI DE FETS I FESTES

sorprès per la seva originali- tat; ha estat una represen- tació fantàstica de color, NOTICIARI D'ESTELLENCS llums, renou i vestuari (SEGLES Xffl-XVI) digna de veure's...no és pot quasi explicar però ha estat Ramon Rosselló Vaquer molt artística. L'han feta gent jove des poble. Cal mencionar també ta bona participació d'alguns col·laboradors banyaibufa- 1256, 5 Agost.- Guillem Mateu estableix a rins. Donam la enhorabona a tots els participants Berenguer Puig de Caldes de Montbui un alberg en el show i a sa traca final. sarraínesc i un corral situat dins la vall Des d'aquí volem re- d'Estellencs, tengut a nom de Ferrer de Sant cordar, amb agraïment, Martí i Jaume de Mora a cens de 5 morabetins i que aquesta nit de mig. Farà cens de 2 sous. Confronta amb alberg "varietés" ha estat possible gràcies a la gran feina orga- de Ferrer d'Estellencs, altre alberg i carrera i nitzativa feta per en Toni síquia. Puixeter i la inestimable col·laboració d'en Jordi Ma- grinyà i, com no, de tota 1346, 3 juny.- El governador s'adreça a Ferrer Palmer, batic s'altra gent que hi ha parti- d'Estellencs, alabant la seva diligència i l'anima a continuar obrant bé cipat. Gràcies a en xisco per la seva feina de director i al vers la guarda del lloc i les aigües de la vall. Teatre Sa Murga per haver- nos cedit un focus. (AA.CO 1355, 22 juny.-El governador comunica als baties de Joan de Mora i l'hereu de Jaume Roig, de les cavalleries d'Estellencs, que l'hereu de 31 Jaume Roig reclama a dit Joan certa quantitat de diners pel pelt de la Ses festes han acabat!. Dia de calma total per aga- cavalleria, ço és la part que fou l'Òliba de Mora. far forces, que ja s'acosta l'hora de reprendre ca- dascú les seves feines, ü 1356, 27 juliol.- El governador mana al bâtie de Puigpunyent que quan serà demanat pels homes d'Estellencs o oïrà so de viafora vagi amb els homes del batliu, inclosos els de Superna, a defensar dit lloc d'Estellencs. Farà mostra dels homes d'armes.

1362, 20 juliol.- Es reprodueix una carta del rei Pere en què es fa al·lusió a que en el camí públic d'Estellencs algunes persones han ferit Dietari una persona generosa que és Galceran de Montsoriu i toca intervenir el ¿tlfUifak* jutge del Pariatge. 1362, 26 agost.- El rei Pere atenent que Joan Sabater, Jaume Sabater i Coordina: Jaume Bonet de la vall d'Estellencs, sortint de la Ciutat de Mallorca Cati Jover anant per un camí vers el mas de dit Joan Sabater, els va envestir a mà Col·laboren: armada Galceran de Montsoriu cavalcant un mul el féu besar tres Associació Cultural vegades i se seguiren algunes injúries seguint-los fins a dit mas. I estant Associació de Veïns a València ja curat de les ferides caigué en malaltia de glànola i morí. Equip de Redacció de Demanen la remissió de penes i els és concedida. Q "A Vistes des Poble" -10- CRONICA MUNICIPAL

Aprovació inicial de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic d'Estellencs

El Pla d'Obres i Serveis del999 inclou la construcció de la rampa que donarà accés al nou vial previst a les NN.SS.

A VISTES DES POBLE.- guanyar un aula més. La oposició va brar una sessió extraordinària urgent L'estiu del 98 es recordarà, a demanar que es pensas dotar-les només amb la assistència del Batle i l'Ajuntament d'Estellencs, bàsica- també de calefacció i que es comu- Paquita Bauza del P.P. i Mariona Rà- ment per el fet que és quan es varen nicas per escrit a l'APA de totes les fols i Jordi Magrinyá de IDEES. En aprovar les Normes Subsidiàries de actuacions municipals a les escoles. aquesta sessió es va aprovar l'expe- Planejament (NNSS). Tres anys de Després, el grup de l'oposició va afe- dient de Sol·licitud de Finançament al feina, de reunions, de consultes i de gir un nou tema; va criticar que la C.I.M. per l'obra anomenada "Rampa discussions que varen acabar final- normativa vigent obligui a tenir uns d'accés a Solar i Magatzem munici- ment en el document d'aprovació ini- cartells de les obres institucionals pal" amb un pressupost de cial que es va aprovar per unanimitat (CIM i Pla Mirall) de tan gran im- 20.467.478pts, i la seva inclusió en el en el plenari del mes d'agost. pacte visual i per tant de temps, en Pla d'Obres i Serveis de 1999. amb Però anem per pams. una zona protegida com la Serra de una subvenció del 90%. Es tracta de la En la sessió ordinària del dia 5 Tramuntana. Va demanar que es du- construcció d'una rampa que vagi de de juny es varen aprovar els padrons gui el tema a la Mancomunitat i es la carretera al pla situat al darrera de de contribuents per a 1998 tant de proposi una normativa especial pel la Casa de Cultura, començant així el TIBI urbana com dels Arbitris, i també territori de la Serra o al manco que es nou carrer previst a les NNSS que ha l'impost sobre vehicles. disminueixi tan el format com l'im- d'enllaçar amb el camí de la mar. No es va aprovar el padró del IBI rús- pacte visual dels anomenats cartells. Aquest avantprojecte redactat per An- tica ja que el Centre de Gestió Cadas- Per finir, l'oposició va demanar un tonio Perelló Pons i Antonio Vilella tral encara no els havia emès. major control en la cloració de l'ai- Sócias, que inclou també l'agença- Després es va aprovar el Plec de Clàu- gua i en les analítiques de la depura- ment de l'antic escorxador i acaba- sules administratives per la contracta- dora. ment de la zona dels rentadors, va ser ció de les obres "Reforma d'un edifici La sessió ordinària del dia 3 aprovat amb tres vots a favor i una municipal" incloses al Pla d'Obres i de juliol va ser de pur tràmit admi- abstenció. Serveis del 98, i també un document nistratiu. En l'apartat de precs i pre- La sessió ordinària del dia 7 de cessió d'uns terrenys de la finca guntes el Batle informà a la Corpora- d'agost, com hem dit al començament Son Llarg, de la Fundació S'Olivar, ció que a la Comissió informativa del d'aquesta crònica, serà històrica. En per emplaçar el Punt Verd. Varador de la Cala es decidiren unes aquest plenari es varen aprovar, per Un dels punts a l'ordre del dia era el modificacions al Reglament que n'ha primera vegada, les Normes Subsidià- canvi de denominació de les de regir la concessió administrativa, ries de planejament del municipi d'Es- "Serenates Guitarrístiques d'Estiu", afegint per exemple la figura dels tellencs (NNSS). L'aprovació, que es en aquest punt el Bâtie va fer un recor- transeünts: afegeix també que es for- va votar per unanimitat, va ser només datori d'en Xavier Bestard, vertader marà una Delegació per regular el la inicial i incloïa a més de la docu- artífex i promotor de l'anomenada tema de les places. mentació escrita i gràfica també el programació de concerts d'Estellencs, El dia 21 de Juliol es va cele- Catàleg de Camins. El grup IDEES va i per unanimitat es va canviar la deno- brar una sessió extraordinària per demanar que constas el parer de l'opo- minació per "Serenates Guitarrísti- adjudicar les obres "Reforma d'un sició damunt la important feina i la ques d'Estellencs Memorial Xavier edifici municipal" incloses en el Pla forma en què s'havia treballat Bestard i Palmer". d'Obres i Serveis del 98. En aquesta aconseguint-se un elevat grau de con- En l'apartat de Precs i Preguntes es va sessió assistiren a més del Batle no- sens entre els dos grups. xerrar de les escoles: el Balle va dir més na Paquita Bauza i na Mariona A part de les NNSS, en aquesta sessió que des que es va tancar el recinte no Ràfols que varen adjudicar el con- es va aprovar també el Padró de Béns hi va haver més actes de vandalisme, i tacte a Quimipres Balears SL que era Immobles de Naturalesa Rústica i les va comunicar que es duran a terme l'únic postor per 11.606.678pts. bases de convocatòria per cobrir la unes actuacions per millorar l'edifici i El dia 29 de juliol es va cele- plaça de peó deixada vacant per l'ex- -11 - CRONICA MUNICIPAL

cedência voluntària d'en Gaspar Bosch Balaguer. OPINIÓ En l'apartat de precs i preguntes el Bâtie va dir en primer lloc unes paraules en memòria d'en Mateu Vidal Riera veí estimat d'Estellencs i recentment desaparegut, recordant que a la Participació mateixa sala de plenaris hi ha exposa- des dues obres seves: un quadre i un ciutadana poema dedicat a Estellencs. Després informà que s'han posat en coneixement de la Conselleria de Fo- Mes d'una vegada m'he demanat ment les deficiències de les obres d'ac- perquè en aquest poble la gent cés al poble, i també manifesta el des- no s'interessa per les actuacions municipals. La gent xerra, massa content amb l'empresa encarregada i tot, del que s'ha fet però no del servei de recollida dels fems. Da- intervé mai en els debats on s'ha munt d'aquest darrer tema l'oposició de decidir el que s'ha de fer. va demanar solucions alternatives i el Les administracions tenen l'obligació democràtica d'informar, Batle va recordar que a final d'any però no tenen cap interès en fer-ho, se li ha de demanar, s'ha d'insistir, i no sempre és fàcil aconseguir que ho facin i, si no, demanau-ho a acaba la concessió de l'empresa i que l'Associació de veïns el que li va costar que l'anterior consistori complís actualment la Mancomunitat de Tra- amb les més minimes regles de transparència. muntana està elaborant les bases per Aquest preàmbul es refereix en particular al tema de les Normes procedir a la nova adjudicació del ser- Subsidiàries. Ara fa dos anys que l'Associació de veïns va promoure un vei i que tal vagada seria el moment de debat públic amb la participació del Consell, de l'equip redactor de les NNSS i de l'Ajuntament (crec que no hi assistiren més de vint persones). plantejar un canvi radical enfocant el Després el grup de la oposició va demanar, més d'una vegada, que servei més com a recollida domicilia- se'n presentas públicament un avanç, amb el fi d'informar la gent, però ria.ü la proposta no va prosperar, se li ha contestat que això destorbaria la feina, que no hi havia temps i que molt millor aprovar les normes i desprès discutir les al·legacions, una vegada aprovades, rajuntament va fer una presentació, que no un debat, a la qual varen assistir unes trenta persones, la majoria d'elles directament interessades o afectades. Ara be, crec que les Normes Subsidiàries no només decideixen on es farà un carrer o una plaça o un aparcament, les normes decideixen el possible desenvolupament del nostre poble tant urbanístic com econòmic, decideixen el seu futur. ¿De veritat a ningú interessa quin ha de ser el futur d'Estellencs? ¿Estam segurs que les persones que ens representen a l'Ajuntament sàpiguen exactament quin poble volem? ¿De veres pensam que els tècnics encarregats de redactar les normes hagin entès o interpretat correctament la voluntat dels estellenquíns, el seu caràcter, les seves peculiaritats, l'esperit del poble en definitiva? ¿De veritat pensam que en aquest procés no hi hem d'entrar, que 4$tM%4^ no tenim res a dir? idò, per què deixam que l'administració ens passi per damunt sense tenir en compte les nostres opinions? idò, per què no hi ha més participació en els debats on se decideix @»fe¿~ el futur d'Estellencs? Crec que el PP no ha acomplit del tot el seu compromís electoral CAît. d'informació i participació, però ¿qui el pot culpar si s'aprofiten que hi hagi poca participació, que hi hagi poca demanda d'informació, i que la gent d'Estellencs demostri reiteradament aquesta apatia crònica en tots els assumptes que envolten la política municipal. l si no és així,¿ per què en els plenaris no hi va mal ningú i només hi soc jo, mes sol que la una? a •Pino'Stumtoto. Calle Baronia, l - 3 Tel. 61 82 45 07191 Banyalbufar Mallorca /España -12- CORREU DELS LECTO

MATEU VIDAL i RIERA

1 pasado mes de agosto, a La inmensa majoria de sus cua- los 96 años de edad, fallecía dros, a fuer de sinceros, poseen el el que era, quizá, el más ve- encanto de un bucolismo propio terano de los pintores ma- de un artista nato que se hizo pin- llorquines, Mateu Vidal Riera. tor desde el alma de un poeta. No Los que le conocimos personal- es ajeno a estos aciertos el hecho mente sabemos que en él se con- de nacer en Estellencs, pueblo en- firmaba que la edad cronológica gastado en la montaña, pueblo no es la verdadera edad del ser que mira siempre al norte, y del humano. La edad real, la que im- que el artista supo captar, como prime carácter, es la del espíritu. pocos, las tamizadas calimas de Y el espíritu de Vidal Riera se sus cumbres. mantuvo siempre juvenil. Vidal Riera compaginó el arte con Emprendedor e ilusionado, su op- su función como Secretario del timismo afloraba siempre a tra- Ajuntamiento, profesión que ejer- IIINÏÏNINI'IIUIJ; vés de una agilidad física y men- ció en Alaró, en María de la Salut LLISTA DE CORREUS tal envidiables. Era hombre de y en Andratx. Ni que decir tiene 071 32 ESTELLENCS sonrisa perenne, amable y acoge- que estos lugares se perpetuaron dora. ¿Dónde residia la clave de también en sus lienzos. Discípulo Recomanam als lectors desitjosos de su perpetua juventud? Quiero de pintores tales como Joan Pizá, fer una aportació a aquesta secció que creer que su piedra filosofal, su Antonio Furiò, Lorenzo Cerda y s'esforcin a reduir l'extensió de les seves cartes: com més breus, com més amuleto mágico, se encontraba, Francisco Rosselló, realizó su pri- condensades, més probable serà que mera exposición individual en puguem publicar-les. D'altra banda 1926, en el salón árabe de "La hauran d'anar degudament signades Veda", de Palma. Tenía a la sazón per autors plenament identificats 24 años. Los críticos José Vives, (nom i llinatges, DNI, adreça i número en "La Última Hora", y Bauza de telèfon). No es publicaran cartes Guañabens, en "La Almudaina", anònimes ni seudònimes. Tampoc es comentaron con elogio su exposi- publicaran aquelles cartes que pel seu to puguin ésser considerades insul- ción, calificándole de »feliz intér- tants, com així mateix aquelles que pel prete de la luz». En "La Veda", seu contingut atentin contra el siste- volvería a exponer en 1928. Aun- ma de llibertats públiques i privades que no se prodigó en exceso, nu- que defensa la Constitució i la Decla- merosas fueron sus exposiciones, ració Universal de Drets Humans. siendo su época más fértil la de A VISTES DES POBLE respectarà la las décadas de los 70 y de los 80. llibertat d'expressió i la voluntat dels Prueba de su eterna juventud es qui vulguin expressar-se en castellà. En qualsevol cas, les incorreccions or- que celebró su 90 aniversario con togràfiques o sintàctiques seran res- una exposición de obra reciente, ponsabilitat de l'autor. El Consell de llana y simplemente, en el arte. coincidiendo con un homenaje Redacció d'aquesta revista no es com- Conversando con él, en más de que se le tributó y en el que tuvo promet a mantenir correspondència una ocasión le oí decir que en to- la satisfacción de intervenir. —ni particular ni pública— sobre les das las singladuras de su vida, Pero todo tiene su fin, y Mateu Vi- comunicacions adreçades a aquesta cuando los vientos no le eran pro- dal Riera, pintor silencioso y secció, no es fa responsable dels temes picios, encontraba su refugio y su hombre discreto, murió en la dis- tractats, ni té perquè identificar-se ne- evasión en la pintura. Ante la ad- crección y en el silencio, en un cessàriament amb les opinions expo- sades. versidad, cogía los bártulos, ele- día cálido del mes de agosto. Que Demanam que a ser possible les cartes gía el lugar idóneo y se ponía a los paisajes eternos le sean gratos adreçades al "Correu dels Lectors" es- pintar. Y el milagro se hacía. Era y propicios. • tiguin escrites a màquina o ordinador casi inmediata la ansiada asun- Rafael Perelló Paradelo per facilitar la seva lectura, interpre- ción hacia otras esferas. Y surgía Article publicat a "EL DIA DEL tació i transcripció tipogràfica. Si no una pintura encalmada, nacida de MUNDO" dia 2 de setembre de pot ésser, bastarà que la lletra sigui muy adentro. 1989 ben clara. - 13- CORREU DELS LECTORS

IPS veins Sis vegades perdó Des que hem arribat com a nova Junta Di- rectiva a S'Associació Cultural volem donar MARIANO TRUYOLS a conèixer al poble sa situació en què ens trobam. envolguts estellenquins, ciutadans, diumengers i estiue- Creim que hem seguit sa línia de s'antiga jants... Perdó, m'oblidava dels forasters... Jun-ta i estam contents de com ens ha anat, Vull adreçar aquestes línies als "estellenquins de pri- perquè es poble ha participat molt en tots mera", els autèntics, els de veritat, els que viuen i treba- els actes i ja tenim un gran nombre de socis. llen tot l'any al poble, els que paguen els imposts (sobre- Un dels nostres propòsits era atracar-nos tot el de circulació, el qual pareix ésser, segons m'han dit, el als pobles veïns, el que hem començat a fer més important). Vull demanar-vos perdó per l'atreviment que amb Banyalbufar. Sa relació que hem co- vàrem tenir un grup de ciutadans o "estellenquins de segona" mençat amb "Bany.Al.Bahar" ha estat posi- (no sé com catalogar-nos) d'haver posat al Varador un record a tiva. Durant tot s'estiu ens hem anat infor- un amic amb el nom de "Es Mollet de 'n Bernat ", això sí, amb la mant mútuament dels nostres actes inten- sol·licitud prèvia a l'Ajuntament. tant col·labo-rar en lo possible. Això ho dic per l'enorme sorpresa que me'n vaig dur quan Per acabar volem fer saber a sa gent del po- em varen dir. amb tot luxe de detalls, que la majoria dels este- ble que si tenen alguna idea: excursions, llenquins. "els de primera", no estaven d'acord amb aquest fet. cursets, sortides... poden fernos-ho saber i com també que tots vàrem estimar molt en vida en Bernat i que farem el possible per dur-ho a terme. • sempre va tenir un plat de menjar damunt la taula. Al Cesar lo Associació Cultural d'Estellencs que es del Cèsar. També em varen comentar que hi havia altres persones que. igual que per a nosaltres Vos deman perdó en Bernat, es mereixien que el seu nom per l'atreviment fos també recordat. Bé, idò jo em de- Moltes grades a lots man, per què ningú d'aquests que creu M'agrada molt la revista del meu poble. que vàrem tenir un això no es va preocupar per recordar- Segueixo rebent amb puntualitat a Blanes, grup los i promoure una actuació d'aquest la revista des que va començar. Gràcies Sr. d estellenuulns tipus? No dubteu que, per poc que em Director. conegueu, haguéssiu comptat amb la Ara fa dos estius que no he estat amb vol- de segona" meva col • laboració. tros i tots sabeu perquè... de posar al Varador El tema, no sé per quin motiu —cosa Però és una alegria rebre la revista, recor- "is Mollet He'n que em fa mal pensar— es va desviar dar coses d'Estellencs i que moltes coses cap a un altre costat, cap a una crítica van millorant. El meu company Jordi Kem- Bernat als "estellenquins de segona", sobretot ner deia sovint "aquel que pierde sus raices, amb una especial preocupació pel tema pierde su identidad". Ell estava enamorat de com aparcàvem de malament els cotxes els caps de setmana. d'Estellencs. I jo no vull deixar de saber També vos deman perdó per això. Però vos dic que si ens miràs- com va tot per aquí. sim tots ben bé una mica dúis el nostre interior, veuríem que Aquest estiu passat la meva filla Elisabet en aquest món tots, sense deixar ningú defora, ens necessitam: (Eli) ha pogut passar les festes amb voltros. pensau-ho bé, fredament i sense el cor calent. Ha sigut diferent, el seu pare no hi era, però També vull demanar-vos perdó per haver posat una rajola ha tornat molt contenta. en memòria d'en Bernat a la casa on vivia. Si algú creu que Agraeixo de tot cor a la família que la va in- també està mal fet que m'ho digui i, evidentment, oïts els vos- vitar a passar uns dies al lloc que des de pe- tres suggeriments, actuaré en conseqüència, no en faltaria d'al- tita venia cada agost amb els seus pares i tra! germà. Gràcies per acollir-la i per les molès- En darrer lloc, vos vull comentar que en aquest poble hi ha ties que heu tingut. Ha vingut contenta de gent que hi viu i no hi va néixer (la qual cosa no és pecat), com tot el poble. Tots heu sigut molt amables tampoc no ho és que el meu padrí fos el ferrer del poble —este- amb ella, m'ha parlat molt bé de tothom. llenquí de primera— que ma mare, na Franciscà Ferrera —es- Moltes gràcies a tot el poble, però deixeu- tellenquina de primera— es casas amb un ciutadà, i que jo. nas- me donar unes gràcies molt especials, (i no cut a Palma (per la qual cosa també vos deman perdó) recent- ho oblidaré, en aquest temps que tanta falta ment m'hagi empadronat en aquest poble (val més tard que fa el pare) pel vostre acolliment Susi i Ma- mai)... I no vos preocupeu, ja que, tot d'una que pugui i sàpiga riano. No tene paraules per agrair-vos el bé com es fa la tramitació, arreglaré la documentació del cotxe per que heu fet aquest estiu a l'Elisabet. Que poder pagar l'impost de circulació en aquest Ajuntament, i així. Déu us beneeixi a tots. Susi i Mariano Grà- augmentats els ingressos municipals, en Mariano de Cas Fer- cies. Una forta abraçada. • rer deixarà de ser un "estellenquí de segona"; això voldria Joana Vidal Riera. creure... amb perdó. D Blanes, Girona, estiu 1998. -14- PUNT!

es festes patronals d'Este- quip de govern del PP ens presentà ll'encs no sempre s'han sobre les un programa oficial de festes fotoco- celebrat a finals d'agost, piat i amb una organització al marge segons diu la història, festes de tots. Llavors, la postura del grup anys enrere les festes patronals municipal d'IDEES fou prou contun- eren en el mes de juny en honor de dent i una vegada més provocà una sant Joan, que és qui dóna nom a la rectificació i que a l'any següent es parròquia del poble. Però sembla que complissin les nostres condicions de les obligades i més que necessàries treball: crear una comissió de Festes feines de la pagesia al camp durant el integrada pels grups polítics de l'A- solstici de l'estiu provocaven una juntament i les diferents associacions manca d'assistència de la gent als di- Signe prouí cíviques i culturals del poble, obrir ferents actes i les festes quedaven concurs per a la concessió de la bar- deslluïdes. Per aquesta raó, les forces raca al marge de l'organització, diver- públiques, amb el permís del bisbe i de cultura sificació d'activitats per a totes les del gobernador civil, prengueren la edats i compromís personal de tre- dràstica però simple decisió de can- ball. A partir d'aquí, l'èxit o el fracàs viar les dates de la celebració sense d'aquests darrers dos anys de les fes- canviar de patró. A partir d'aquell Jordi Magrinyà tes ha d'ésser compartit per tots els moment les festes d'Estellencs se ce- que hem integrat les comissions de lebrarien en commemoració de la de- Grup IDEES festes i per tots aquells que encara hi gollado de Sant Joan en lloc del seu creuen o no. naixement. Fins aquí la història. Al marge de tot, també pens Per a la gent d'Estellencs, les que la modernitat —tot i la seva indis- festes durant el darrer segle han sig- cutible aportació en tants i tants as- nificat uns dies molt especials: dies pectes— està posant en perill certes per estrenar vestits, dies per ballar i formes de la cultura popular. Les lle- ballar, dies per comprar a les avella- gendes i tota la cultura de transmis- neres, dies per fer nous amics i ami- sió oral, es perd davant l'eficàcia dels gues, i dies i vespres de disbauxa... nous mitjans de comunicació visual Per a una societat rural i treballadora que han desposseït la paraula de la les festes eren l'únic esclat natural seva màgia, i les tradicions més arre- d'alegria col·lectiva després d'un llarg lades per la seva banda són substituï- i esgotador any de feina. des per nous costums i modes efíme- les següents generacions han repe- res entestades a unificar i uniformar Al princìpi de la nova etapa tit aquella fórmula amb més o a tothom. Les festes populars, com a democràtica, els ajuntaments manco èxit durant els darrers vint resum de les anteriors manifesta- anys. Mentrestant, els consistoris cions de cultura, són, tal vegada, l'úl- abocaren bona part dels seus han seguit mantenint una posició tim reducte que ens queda per a de- esforços a la recuperació i re- totalment al marge del pur i simple fensar davant de tanta agressió. És, vitalització d'unes festes po- patrocini com si les festes no anassin per tant, urgent i necessari mantenir pulars que s'havien Quedat amb ells. i enriquir any rere any les festes pa- Ara fa tres anys, i amb un tronals com a signe propi de cultura. tan grises i tristes com el exercici de total improvisació, l'e- n propi règim franquista r* Al principi de la nova etapa de- mocràtica, els ajuntaments abocaren bona part dels seus esforços a la recu- peració ¡ revitalització d'unes festes *?*» populars que s'havien quedat tan grises i tristes com el propi règim franquista. Aquí, a Estellencs, aquesta nova sensibilitat no va arribar. L'organit- zació de les festes sèquia essent gai- rebé un suplici per als consistoris. Per tant, no és estrany que quan un grup de joves en demanaren l'adjudicació, l'obtenguéssim ràpidament. Eren els anys 76 i 77, i sense por a equivocar- me els canvis introduïts en els programes d'activitats d'aquells anys provocaren una nova forma de viure les festes d'Estellencs. Tant és així que - 15- PUNTS DE VISTA

m conten els estellen- tats que havia de dur a terme, l en quins nascuts a les prime- sobre les tercer lloc, la gran participació de res dècades d'aquest se- festes gent en cadescun dels actes. gle a punt d'acabar, que No farem una valoració indivi- l'arribada de les Festes de patronals dualitzada de tots els actes, pero si és Sant Joan era un vertader trenca- pot fer una breu lectura dels qui, baix ment dels hàbits diaris, dels quefers el nostre punt de vista, cal destacar. quotidians per dedicar-los amb inten- El Pregó i el seu pregoner que sitat i entusiasme a ser partíceps dels encetaren les Festes, va ésser molt in- actes festius, imagín la gent després teressant, ben documentat, fet per d'haver treballat tot l'any de sol a sol, una persona que coneix des de fa conrant la terra, construint amb art i Permolts molts anys el nostre poble i motiu de tècnica ancestral les marjades que records per molts d'estellenquins. avui encara configuren el paisatge L'excel·lent frit que ens feren "ses d'Estellencs, com es disposava a parti- madones" ens va donar força per co- cipar amb la ben guanyada diversió mençar la nit amb la Berbena camp que suposaven les Festes. que ja és tradicional els darrers anys i Les festes han evolucionat, i ístellencs! que ens serveix per veure els grans evolucionen. És evident que en l'ac- avanços que fa l'orquestra "Big Band tualitat, amb els avanços en els mit- whata Bass" i ens anima a seguir do- jans de comunicació i facilitat en el nant suport i coratge al nou grup mu- transport, qui més qui manco no va Tomeu Pericas sical del nostre poble que va tenir el endarrer d'anar a una festa, al teatre seu debut en aquesta verbena. 0 simplement fer una sortida per di- Partit Popular Tant la Nit de Boleros com la vertir-se. Però les Festes Patronals, de Teatre, han estat d'una gran quali- són aquests dies marcats per la tradi- tat, però és una llàstima que cada any ció de molts d'anys, esperats com un tisfacció per tots els estellenquins i hi hagi menys balladors estellen- lapse cerimonial i convocador, quan admiració pels qui ens visiten quins, i que els nostres actors i actrius la gent, des de l'entusiame més íntim aquests dies. no s'animin a tornar a interpretar. 1 espontani es disposa a viure amb Analitzant les pasades Festes El concert a la Plaça des Tri- alegria i participació. Patronals, creim que el balanç final quet és, pot ser, un dels actes més Jo, que venc del Pla de Mallor- de les mateixes és molt positiu. En entranyables que es duen a terme ca, onper organitzar les Festes Patro- primer lloc, cal destacar la feina feta durant les festes. La música relaxant nals es tira la casa per la finestra per per la comissió de festes, integrada en l'incomparable marc de la Plaça, contractar els cantants més de moda per membres de l'Ajuntament, Asso- fan que aquests moments siguin esper actuar a les verbenes, o uns grups ciació Cultural, Associació de la Ter- pecialment intensos i emotius.. de teatre de gran prestigi per fer una cera Edat i Associació de Veïns que La "Nit de Varietés", la definiria representació, he sentit, i sent, una treballaren ben de debò per confec- com la essència del estat en que es profunda admiració pel poble d'Este- cionar un programa amb un contin- troba Estellencs. És l'acte d'Estellencs llencs, que és capaç des de fa molts gut de qualitat, dirigit a tota la po- pels estellenquins. Hi ha hagut nits d'anys, de fer unes festes, on el sen- blació. En segon lloc, cal fer una glorioses, que encara ara es recorden tit de participació supleix la manca menció especial per l'Associació Cul- amb nostàlgia. Amb el pas dels anys, de mitjans i tot això plegat fa que el tural d'Estellencs, que es va haver de aquesta nit emblemàtica va anar de- resultat final sigui motiu d'orgull i sa- multiplicar per organitzar les activi- caient fins a moments crítics. En- guany, gràcies a molts de voltros, des dels més petits fins als més grans, s'ha aconseguit reviscolar de ben bo aquest acte. Ben segur que dintre molts d'anys es recordara ('inolvida- ble "Nit del FOC" El dia del Patró, la Degollado de Sant Joan Baptiste, és un d'aquells dies marcats per la tradició, amb una ritualitat especial, on la gent esclata en una alegria comunicativa. És la Fes- ta de tots els estellenquins. Ja per acabar, les festes han de divertir, animar, però també han de conservar els signes de la nostra iden- titat, han de tenir la ferma voluntat de mantenir la nostra cultura, la que durant generacions ha estat la voluntat del poble. Amb la participació de tots esta garantizat. Per molts d'anys, Estellencs! D -16- LA GENT I EL POBLE

44 Si un sector del pueblo no es practicante no es por malicia" Conversa amb Rafael Montojo, rector de l'església d'Estellencs Per Andreu Bonet

^^^^ a que el conec uns desset B^^ anys, i vos puc ben asse- ^L" gurar, benvolguts estellenquins, que em trob davant d'un d'aquests personatges que mai m'han deixat de sor- prendre. Sobretot, i malgrat que més d'un, potser, no hi estigui d'acord, perquè per damunt de les seves genialitats —moltes vegades males d'entendre— i de les incomprensions —no sempre justificades— s'amaga un home que dóna el que té i no demana res a canvi. Per damunt de la seva inteligencia —de la qual cosa us en puc donar fe— per damunt d'un fervor religiós defensat a mort, per damunt d'una educa- ció i vocació militar, reflectida Rafael Montojo, vint-i-dos anys d'història a Estellencs en una disciplina quasi esparta- na, s'amaga un home de senti- mi estancia en el pueblo. Por sido lo mejor para mí. ments profunds i, sobretot, un ejemplo, la buena acogida de Quants d'alumnes s'han home que estima, i de veritat, la sus gentes, su generosidad... Y beneficiat dels seus coneixe- gent d'Estellencs. un mal recuerdo?... de nadie. ments? Tal vez, de la incesante lucha Esto tendrían que contes- Vint-i-dos anys al mate- mantenida para que el reloj de tarlo ellos La verdad es que, de ix lloc són massa pocs o sufi- la torre marche correctamente. modo más inmediato, una gran cients per dur endavant una De què o de qui té enyo- majoria han cosechado buenos tasca evangelitzadora? rança? resultados en los exámenes. Siempre habrá que seguir La añoranza se orienta Un personatge: trabajando con mucha pacien- hacia el pasado, pero yo procu- Jesucristo y su doctrina cia. Si un sector del pueblo no es ro vivir el presente i mirar ha- salvadora. practicante, estoy seguro que no cia el futuro. Un llibre: es por malicia, sino por ignoran- Com li agradaria que el La Sagrada Biblia. cia en materia religiosa. Si co- recordassin si qualque dia se Un desig: nociesen el don de Dios... serían n'ha d'anar d'Estellencs? Mi identificació con Jesús muchísimo más felices en esta Como el buen sacerdote para mejor trasmitir a los demás vida y no correrían el terrible que he procurado ser, a pesar su mensaje. riesgo de perder la vida eterna; y de mis defectos, amigo de todos Seria capaç de no perdo- con esto no se juega. sin una sola excepción. nar per algun motiu? Un record bo i un de do- Vida militar, vida mo- Creo que soy capaz, con la lent... nástica o vida religiosa? ayuda de Dios, de perdonar Son muchos los buenos re- Las tres han formado par- siempre... excepto una cosa: que cuerdos que siempre tendré de te de mi vida y en cada época ha el Mallorca falle un penalty! -17- LAG] I EL POBLE

y El mallorqueta no és ara Si no vol, no contesti: L'església de Joan XXIII el negoci d'un empresari ma- social-demòcrata? liberal- o la de Joan Pau II? drileny? O és la identificació conservador? demòcrata- No son comparables: Juan d'un poble a nivell esportiu? cristià? o cap d'aquestes? XXIII, Papa del Concilio, gober- De "mallorqueta" nada! Parecerá una perogrulla- nó la Iglesia sólo cinco años; perdona que te corrija. Querrás da, pero yo —-como todo el mun- Juan Pablo II lleva veinte. Cada decir "del gran Real Mallorca"! do— soy partidario de aquella uno ha dejado su especial im- ... Contestando a tu pregunta te ideologia que, llevada a la prác- pronta en la Iglesia; el primero diré que, en este momento, abrió la entrada a nuevos el Mallorca és las dos cosas: aires vivificadores y ecumé- un negocio para algunos y nicos; el segundo ha tenido un orgullo para todos los que frenar a algunos secto- mallorquines aficionados al res que se pasaban, y, en fútbol. cambio, ha influido muchí- Per ordre de prela- simo en derribar barreras ció, a quins valors dóna que separaban diversos paí- més importància? ses entre sí. Hay que distinguir, Sembla que hi ha una por orden de prelación, los crisi de vocacions a l'es- valores humanos y luego los glèsia. Els seminaris són espirituales; pero por orden gairebé buits, creu que la de excelencia, primero los supressió del celibat aju- espirituales y después los daria a resoldre aquest humanos. problema? Per què creu que Es difícil afirmar o negar una part de la joventut es en un tema como este por- refugia en les drogues i que cada una de estas dos l'alcohol? opciones tiene sus pros y Por falta de formación sus contras... francamente, humana y religiosa, por ca- no me atrevo a anticipar un rencia de ideales y por pe- juicio con firmeza al respec- simismo ante su futuro que to. ven incierto. Papa, cardenals, bisbes, Qué en pensa de la capellans... tot homes. No treva d'ETA? És dels que tam- pensa que l'església és molt bé pensa que això, si no s'és La juventud sufre una masclista? basc, és mal d'entendre? preocupante falta de Hasta no hace mucho creo Creo que la tregua de que sí, pero no olvidemos que la ETÀ, desgraciadamente, no ter- formación religiosa Iglesia es Madre, y en los últi- minará en la paz del País Vas- mos cuarenta años ha dado cada co... Ojalá me equivoque! Porque vez más entrada a la mujer en su si lo que piden a cambio es la tica, favorezca el orden y el apostolado. independencia, no es fácil que se bienestar del major número de Es deis que pensa que es les dé... y seguirán matando. Es- personas. necessari demanar disculpes to es lo que es difícil de enten- Qué en pensa, de la po- als jueus? der! que sigan matando aún lítica social d'arreu del món? Siempre es necesario dis- viendo que no conseguirán lo En unos países más y en culparse con aquellos a los que que pretenden. otros menos, se observa un de una u otra manera se ha per- Amb en Franco, es vivia gran progreso, sobre todo en el judicado. millor? mundo occidental; pero mien- Pel que fa a la interrup- En tiempo de Franco hay tras haya guerras y el Tercer ció voluntària de l'embaràs, que diferenciar varias épocas. Mundo esté como está, pode- on se situa? En la posguerra, en general, se mos decir que, en este aspecto, En los tiempos que corre- vivia mal; a partir de los años todavía falta mucho camino mos, yo no quisiera ser un em- sesenta cada vez mejor... por recorrer. brión. • GOVERN BALEAR

TENIM KI. Mn,i,OH Li.oc.

TENIM EI. Mn.LOK SOMIÌIDKK.

HO TENIM TOT PER ACONSEGUIR-HO TOT.

Tenim el sol, tenim la mur, el cel. Tenim la calma, tenim ela menjars, tenim les nostres tradicions, tenim la cultura, la música, l'art. Tenim les nits, les festes. ?•*> Tenim la gent. Tenim allò que ningú altre té en aquest país. Tenim un món... SES ILLES: HO TENIM TOT I, sobretot, tenim allò (/ue més agrada a qui ens nisita... el somriure. PER ACONSEGUIR-HO TOT. -19- ENQUESTA

COM HA ANAT SA PESCA AQUEST ESTIU? per LLuïsa Nicosia

Pili Manuel Vidal Catalina Enseñat Mateu Bosch

Oue tal sa pesca Oue tal sa pesca Que tal sa pesca aquests Que tal sa pesca aquests estiu? aquests estiu? estiu? aquests estiu? Ha anat força De Pera mi ha anat molt mala- Enguany ha estat un any En general ha anat bé, Quina casta oe ment, l'any passat em va de molts raons. aquests any he pescat peix és el que més heu anar molt bé amb els ver- Quina casta de molts raons, però en pescat enguany? derols i les llampugues peix és el que més heu canvi el verderol ha anat El peix que més hem pes- però enguany no. pescat enguany? molt malament cat ha estat es verderol. Ouina casta de El que més hem pescat ha Quina casta de Heu notat diferèn- peix és el que més heu estat raons. peix és el que més neu cia amo anys anteriors? pescat enguany? Heu notat diferèn- pescat enguany? NO perquè cada any hi ha Enguany han anat molt bé cia amo anys anteriors? El que ha anat molt bé ha diferències en el tipus de les vaques, però el que ha Sí, aquest estiu quasi no hi estat la pesca de raons, la peix, per exemple l'any anat malament han estat ha hagut verderols I, a pesca amb canya i les obla- passat vaig pescar més els calamars. més, ha fet mai temps des, però la pesca a curricà llampugues que verderols, Heu notat diferèn- molts de pics i no hem po- ha anat malament o per exemple els calamars cia amo anys anteriors? gut sortir quan volíem. Heu notat diferèn- varen anar molt millor He notat molta diferència, Quin tipus de cia amo anys anteriors? l'any passat que aquest, sobretot en relació a les pesca vos agrada més? ES clar que sí!, l'any passat que no n'hi ha. llampugues i els verderols. El que més m'agrada és el es va pescar molt bé a cu- Quin tipus de Quin tipus de volanti i la fluixa...encara rricà i, per exemple el cala- pesca vos agrada més? pesca vos agrada més? que també ho passo molt mar es va pescar poc. A mi m'agrada més anar a A mi m'agrada ei volanti i bé pescant el calamar. Q Quin tipus de la fluixa perquè és més en- anar al calamar. Tinc dues pesca vos agrada més? tretengut i més bonic, canyes però no les faig ser- La pesca amb canya, però quan piquen la canya se vir perquè m'agrada més no hi vaig sovint perquè mou molt!. Q sentir com pica el peix. o els camins estan molts bruts, a

.SERVEIS ÏNíOmWlATICS t D:E MANTENIMENT DE MAlltXRCA

JUAN FCO. PALMER PICORNELL

Calle Capitán Salom, 37 Tel. 971 -207156 07004 PALMA DE MALLORCA Fax: 971 -204908 -20- PREGO DE FEST

DON JORDI MOKEY

Enguany, amb motiu del pregó Que inicià les nostres festes, hem tingut l'alegria de tenir de nou entre nosaltres a D. Jordi Morey. D. Jordi va néixer l'any 1925 a Galilea, un d'aquest poules Que, com Esteiiencs, tenen les especials característiques de la Serra de Tramuntana mallorquina, va ser ordenat l'any 1948 i enguany na celebrat les seves noces d'or sacerdotals. Entre els anys 1964 - 1976 va ser el rector de la nostra parròquia. Tots el recordem amb gran estimació i aquestes festes, amb el seu pregó, ens na fet recordar aquells temps en que sovint gaudíem de la seu verb hàbil i docte.

"Per a mi, la història autèntica d'un poble l'escriuen tots aquells que li han donat cohesió i consistència amb la seva vida, amb els seus fets, amb les seves il·lusions de cada dia."

"innocenci bisbe, servent dels pera la nostra Diòcesi. segle XV, amb molt pocs habitants, servents de Déu. Al venerable germà Aquestes parrròquies i tot Mallorca que responen als llinatges de Bala- bisbe de Mallorca, salut i benedicció s'han fet ressò de l'esdeveniment. guer, Palmer i Perplfià. Aquests primi- apostòlica. Atès que se'ns demana La Butlla pontifícia anomena tius "íncoles" van augmentant amb el una cosa justa i honesta, tant la força totes aquestes parròquies, co- temps, fins a arribar en 1887, fa poc de l'equitat com la raó exigeixen que mençant per les quatre de Ciutat : més de cent anys, a 678 habitants. la sol·licitud del nostre càrrec no du- Santa Eulàlia, Santa Creu, sant Jaume Llavors comença, com és ben sabut, el gui a terme". i Sant Miquel; i acabant per les de declivi del nombre d'habitants, pro- Així comença una Butlla ponti- sant Pere d'Esporles, Santa Maria de gressiu fins als nostres dies. fícia del Papa innocenci iv, signada i Puigpunyent, Sant Joan de Calvià i ACÍ es podria descriure fil per publicada el 14 d'abril de 1248, per la Santa Maria d'Andratx. randa tota la història del poble fins al qual posa davall la protecció de la l Estellencs?. Estellencs no dia d'avui. Santa Seu els bens de la Diòcesi i de consta a la Butlla d'innocenci IV. En- Però no és oportú ni conve- les 35 parròquies llavors existents a cara no existia com a poble o parrò- nient. Mallorca. quia. un pregó de festes no té per Aquest any s'acompleixen, per Les primeres notícies certes objecte esbrinar fets i esdeveniments tant, 750 anys d'aquest fet, històric d'habitants d'Estellencs assenyalen el antics a través d'unes pàgines molt

RESTAURANTE BAR Telf: 618550 - 618529 «$ ?V5 SERVICIO PERMANENTE m' 5)£?)Ç DE 9 A 20 HORAS Fax: 618511 ik HABITACIONES CON VISTA AL MAR VB COCINA INTERNACIONAL ESPECIALIDAD EN BODAS BAÑO-TERRAZA \\O Tl¡£ »A » » COMUNIONES Y BANQUETES AGUA CALIENTE Y FRÍA «O» ABIERTO TODO EL AÑO CALEFACCIÓN CENTRAL SERVICIO ESMERADO Mirador Ricardo Roca COCINA SEL C T A FSGHAU CARRETERA ANDRAITX - ESTELLENCHS MALLORCA ESTELLENCS (Mallorca) PARA RESERVA DE MESA TEL. 618527 - ESTELLENCHS -21- EGO DE FESTES 1

lloables científicament, però a vega- Mallorca , Jaume 111 Jaume m, el seu barien el que cercaven, si arribaren al des eixutes, insípides amanerades o regne, insular i continental. cap d'amunt de S'Esciop, feren calada esbagotades. Francesc Aragó, nascut a Esta- buida. Ell Ja no hi era... un pregó és per animar la gent geii, del Comtat, era francès del Ros- Damunt la Mola de S'Esciop en- a que s'oblidi per alguns ules en selló, se sentia encara mallorquí i cara hi ha les ruïnes d'una edificació quant sia possible, dels problemes de parlava el mallorquí. de pedra : una casa, un observatori i sempre, dels maldecaps quotidians, i Essent Secretari de l'Observa- una oficina de treball. Li diuen "La ca- visqui dins un paradís gloriós, encara tori astronòmic de París, fou enviat, seta de n'Aragó". que un poc artificialment i per pocs junt amb altres científics, a realitzar un dia, un home del meu po- dies. tasques de medido de l'arc del meri- ble que feia carbó a la coma d'En Vi- En molts de pregons que es dià entre Barcelona i les Balears. Tas- dal, me va dir que a damunt la Mola fan avui en dia, es ret homenatge als ques que servirien de base per a in- de S'Esciop hi havia un edifici molt an- personatges conspicus que na tingut troduir el nou sistema mètric deci- tic, que li deien "La caseta d'en un poble, que n han donat llustre i mal. A tai fi s'instal·là successivament Sansó"... Jo vaig riure molt i li vaig de- fama honrosa. Però Jo no estic del tot a valència, a Formentera, a Eivissa i a manar qui era aquell Sansó. Ell me conforme amb aquest costum. Mallorca. A Mallorca, a la muntanya contestà que devia ésser qualque cap- NO tots els pobles han tingut de S'Esciop, que per la seva situació verjo d'aquests que compareixen a personatges de relleu especial : no- i altura era la més apropiada pel seu vegades i no saps d'on vénen ni a on bles o bisbes o generals o ministres o treball. Aquí s'estabií un temps, fent van. jo crec que aquest bon home catedràtics o inventors o jutges o ma- proves I experiments amb llums, que feia carbó a la coma d'En Vidal gistrats... Però sí que tots han tingut i amb miralls i amb tota mena d'ins- estava convençut que En Sansó de tenen homes i dones honrats, serio- truments específics adients. S'Esciop era un jai xaruc o un gegant sos, treballadors, gent de ca-seva, Però succeí un fet desastrós o un moro o un personatge mitològic conformats i diligents, que fan anar el que tot ho desbaratà. Els exèrcits de o un dimoni bolet. poble endavant i són els qui Napoleó ¡nvadiren Espanya i dona- un altre personatge molt qua- "escriuen" realment la història local. ren lloc a la tan coneguda guerra de lificat d'Estellencs és D. Joaquim Ma Jo vull retreure, perquè pareix la independència. Bover de Rosselló. de justícia, tres personatges que són Les turbes de gent del poble Nascut a Sevilla rany 1810, on els més importants, crec, de la histò- cregueren que aquell estrany perso- son pare era Batle major, les seves ria d'Estellencs. Però després em refe- natge de S'Esciop era un espia dels arrels eren estellenquines, i ell es con- riré a tots aquests altres innominata, francesos, que des d'alià dalt els feia siderava hereu i fill d'Estellencs, on hi obscurs, desproveïts de fama i de re- senyes cada dia. Es formà una expe- tenia la seva família algunes terres l nom. dició del popuiatxo alçurat per anar béns, entre ells "l'Era d'En Garriga". El primer dels personatges a S'Esciop a agafar-lo i a força de D. Joaquim Ma Bover fou un il·lustres d'Estellencs és D. Francesc tombarelles i cucaveies fer-lo baixar dels personatges més savis i iietruts Aragó. de l'altura pel camí més curt: per les dels segle xix. Qui era D. Francesc Aragó?. Era timbes I les roques. Per pròpia vocació es dedicà un gran savi francès, astrònom i ma- Anys més tard Francesc Aragó intensament a la poligrafia, l'arqueo- temàtic. Dic "francès" I podria dir escriví un llibre o opuscle intitulat logia, la història, la poesia, el "mallorquí", puig va néixer en el poble "Histoire de ma jeneusse", "Història col·leccionisme, el blbllofisme, la nu- d'Estageii, en el Comtat del Rosselló. de la meva joventut", a on conta mismàtica..., esdevenint un veritable Aquest Comtat, situat al Sud de lo que amb molta gràcia i amb tot detall mestre en aquestes disciplines. ara és França, junt amb els Comtats de com es va alliberar d'aquell perill i La seva curolla genuïna consis- Montpeiier i Sardenya, pertanyia al com va acabar aquella odissea. tia a recopilar, transcriure, traduir i Regne de Mallorca. Els súbdits del rel Disfressat de mariner i acom- extractar manuscrits i documents an- de Mallorca, naturals d'aquests com- panyat d'un patró de barca, partí cap tics. Arribà a enllestir-ne 18 volums, tats, ara francesos, eren mallorquins, a Palma. A mitjan camí trobaren l'a- Solament d'obres històriques i bio- se sentien mallorquins i parlaven el valot de gent que anaven a cercar-lo. gràfiques en compongué una dot- mallorquí. Aquest estat de coses durà Com ell parlava molt bé el mallorquí, zena. fins que n'Anfós IV, l després Pere IV, els animà a que seguissin per aquell Fundà l'Acadèmia Mallorquina Reis d'Aragó, usurparen ais Reis de camí i a damunt de la muntanya tro- de Literatura, Antiguitats i Belles Arts

Restaurant SON LLARG

Plaça Constitució, n5 6 Telèfon 61 85 64 07192 Estellencs - Mallorca -22- SGÓ DE FESTES l

(1837). Fou membre corresponent de de D. Joaquim Bover, en podia estar Miramar, so'n Gallard, So'n Marroig, Sa la reial Acadèmia de les Bones Lletres orgullosa. Pedrissa... de Barcelona (1838) i de la Reial Acadè- Perquè el Sr. Bover, amb tots Home de vasta cultura i poli- mia de la Història de Madrid (1839). els seus defectes -qui és que no en glota consumat, va escriure diferents Guanyà i aconseguí molts d'altres tí- té de defectes?- és segurament la fi- obres, algunes en mallorquí, com és tols lúcids i brillants, fins a un cente- gura de més prestigi i altura cientí- un Aplec de Róndales de Mallorca, on nar, que el proclamaven capdavanter fica que ha produït el poble d'Este- en conta una sobre el "Desembarco en totes les Ciències llavors més pres- llencs. des Moros a la Costa d'Esteiiencs", i el tigioses. més conegut de tots "Lo que sé de Mi- Dia 18 de febrer de 1833 l'ajun- ramar", a on conta com i amb quin tament de Palma el nomenà "Cronista motiu i perquè comprà aquesta pos- General del Regne de Mallorca", però Fa molts d'anys ja sessió, la primera de totes. no pogué fruir d'aquest títol fins a la Molts no saben, o si ho saben mort del seu posseïdor, D. Antoni Fu- sentia dir en el no ho diuen, la part que tingué el po- riò. ble d'Esteiiencs en aquesta compra. un ser dotat d'una capacitat Sia el mateix Arxiduc que ens ho tant extraordinària no podia menys meu poble que els conti, en el seu propi llenguatge : de dedicar una memòria, tot i que fos "jo anava sempre corrent Ma- petita, al seu poble o pàtria benvol- estellenquins llorca. Trobant-me damunt es coll qui guda : Estellencs separa Puigpunyent d'Estellencs , un Deixà escrites unes notes histò- eren molt de la ai·iotet que em mostrava es camí me riques sobre Estellencs, que segura- va dir : Alià baix està Estellencs; i efec- ment, si nagués tingut temps, hauria festa i la bullanga; tivament, vaig veure un poble en mig ordenat i publicat. Aqueixes notes d'arbres al fons d'un comeiiar que s'o- han estat modernament editades en que no els venia a bria cap a la mar... ES camí estava ple la Col·lecció "Panorama Balear, a cura de reciaus i en part empedregat, com de Jaume Bover i Gaspar Jerez. En un dia en fer tots els camins veis de ferradura de elles, en aqueixes notes, D. Joaquim s'illa i arribant a unes quantes casetes Bover no parla molt bé dels estellen- festes. que hi ha a s'entrada de la vila, vaig quins... Què havia passat? N'hi havia demanar si hi havia cap hostal. Me feta quaicuna ?. l ara veig que digueren que no, emperò que hi ha- Jo crec que més bé que era via una dona que vivia dins una torre conseqüència o manifestació del seu encara teniu la veia en mig del poble, que deixava ro- caràcter. Tot s'ha de dir. Tenia un mandre, un fasser alt i dret com un caràcter dur, aspre, incomprensiu, mateixa dèria i fus s'aixecava davant i va ésser bona rancorós, excèntric, envitricollat, poc de trobar, una dona de mitja edat afectat d'oblidar o de perdonar. mania. seia damunt es portal i en es seu cos- Això ho manifestà palesament tat tenia tres infantons. Me va dir que en una qüestió que va tenir amb D. em podia donar una cambra a sa to- Antoni Furiò, un savi molt expert I rre, on hi havia un llit amb una vànova competent, com ell mateix, i de qui i falta el tercer personatge re- encotonada vermeienca I una fines- era molt amic. Però acabà rompent lacionat amb Estellencs. treta que mirava ala mar amb so fas- aquesta amistat, i no el pogué veure un personatge que irrompé ser just davant, que m'agradà prou ... més. NI pintat. NI blanc ni negre. IMI en la història de Mallorca, es convertí Malgrat ser un establiment po- fins hi tot quan D. Antoni Furiò, que li en un dels seus grans protagonistes bre, tot estava net i ben arreglat en duia 13 anys, perdé la vista. Ni quan i és conegut arreu del món : l'Arxi- aquella casa, i els infants ben cuidats i morí, anys abans que D. Joaquim Bo- duc Lluís Salvador. Tots el coneixeu i nets. ver... n'heu sentit parlar. Acabat de sopar i dit el Rosari... me'n Na Joanaina Mulet, que va mo- Arribat a Mallorca a mitjans vaig pujar a sa cambra, volia tancar sa rir no fa massa temps, em digué a ve- segle passat, es corprengué de la finestra, que no tenia més que una gades, amb gran contentado, que Costa Nord de la nostra illa i arribà a porta de fusta, però també aquesta dins la seva família hi havia hagut un comprar-la quasi tota, des de Vallde- estava tant enutjada p'es temps que avantpassat molt il·lustre. Si efectiva- mossa fins a Deià : So'n Ferrandell, hi passaven ses mans per ses obertes. ment Na Joana Mulet, que era de se- So'n Gual, So'n Moragues, So'n Galce- Sa nit era clara; una d'aquelles gon llinatge Bover, era descendent ran, S'Estaca, Ca'n caló, ca's Papes, nits de gener en les que els estels són

FORN i PASTISSERIA Restaurante CAN VIDAL Telf: 616574 urfféa ?t PUIGPUNYENT Telf: 618503 ESTELLENCS -23- PREGO DE FESTES l

tan clars que pareix que les poren to- i de promeses,- les Maitines de Nadal, ment hi posaria que es seguia a tots car. Entrava un aire fred de la mar, amb la fogata a la Plaça,- les funcions els pobles. que no em deixava dormir,- però reg- de Setmana santa, les processons de Aquests costums, aquestes tra- nava tanta pau en aquella torre veia Setmana Santa... dicions nostrades, senzilles, sense re- que mos pensaments volaren fins en Jo som confrare d'una Cofra- lleu, vulgars si voleu, són es que jo dic aquella de Miramar i vaig dir : - Què día de Palma, i els dies de Setmana que fan història vertadera i autèntica, hermós seria passar tais hores dalt Santa recorro amb els altres confra- sense mesciadissa, d'un poble, aquella terrassa!. Aquesta va ésser la res els carreres de Palma, acompan- i la gent del poble, tots iguals, solida- primera idea de s'adquisició de Mira- yant la imatge de la nostra Patrona, ris uns dels altres, són els protagonis- mar... La primera idea de l'adquisició l us puc dir que les set o vuit hores tes insubstituïbles. de Miramar!. que dura la Processó del Dijous Sant Vosaltres sou aquests prota- La idea de comprar Mi- a Palma per mi no tenen punt de gonistes!. ramar, aquest fet que tant na suposat comparació amb els cinc o deu mi- Un any més anau a fer festa al per Mallorca, per la seva història i la nuts que dura l'escena de la Processó vostre Patró, Sant Joan Baptista, Sant seva vida, la concebe l'Arxiduc en el d'Estellencs del mateix dia, quan, ha- Joan Degollat, a qui sempre l'heu podle d'Estellencs, una nit clara, freda vent recorregut els carrers de Cava- feta. Feis-ia amb alegria i amb entu- l tranquil·la d'hivern, dins una cambra lleria, del Patró Palmer i de la Mar, en siasme, i seguint, en lo possible, les de la torre de Ca'n Tem Alemany... arribar al Cantó d'en xaca, s'atura, i tradicions dels vostres avantpassats. us he dit al comença- en mig d'un silenci sepulcral, invoca NO deixeu les carreres velles per les ment que, per a mi, la història autèn- per tres vegades el Senyor, pujant novelles. tica d'un poble l'escrivien no sols els cada vegada la veu : "Senyor, teniu Aquests dies podeu sortir un personatges coneguts i famosos, sinó misericòrdia de noltros! ". poc de botador. Però sense esti- també, i per ventura més, tots aquells Després enfila el carrer dels rar-vos més que el llençol. Diver- altres que no tenen nom, que no te- Magraners, la Plaça del Triquet i la tiu-vos. Però bé i honestament. Déu nen història, però han donat cohesió Plana de Baix, com si volgués arribar ho vol. Sant Joan està content i vos i consistència al poble, han escrit la al cim del Puig de caiatzó, vertader ajudarà sempre. seva història i l'escriuen sempre amb Calvari, aquesta nit, del poble d'Este- En mig de la gresca i aldarulls la seva vida, amb els seus fets, amb les llencs, banyat per la llum de la lluna que amb aquest acte comencen, dei- seves il·lusions de cada dia. plena de Setmana Santa. xau que aquest pobre i humil prego- Permeteu-me que faci al·lusió Tots els estellenquins i tots els ner d'avui es fiqui pel mig de vosal- a les vostres il·lusions, a les vostres que participen en aquesta processó, tres, prengui part en la vostra gat- tradicions, als vostres goigs i cabòries senten en aquest moment un cal- zara, i contagiat del vostre entu- de tots els dies. fred que recorre tot el seu cos... Jo siasme, unesqui la seva veu a la vostra Com és dolç i agradable re- el conceptuo com una gràcia de Déu per pregonar, llampant i xisclador : viure al cap del temps, al cap de molts o un premi a tots els qui acompan- d'anys, l'ambient familiar i casolà que yen el Senyor, camí del calvari i camí sempre heu sabut donar a les vostres del Sepulcre. ocupacions!. La setmana Santa d'Este- Comença la festa!, De temps enrere, ai!, la feina llencs!, les festes d'Estellencs!, la Visca sant Joan Baptista!, sana i noble de sembrar i regar i segar Festa Patronal d'Estellencs!. visca el Patró d'Estellencs!, i batre i collir i vendre tomâtigues i Fa molts d'anys -jo encara era Visquen tots els estellenquins, pebres i albergínies a l'estiu i collir un al·lot pucer- i ja sentia dir en el que no reneguen mai de l'amor al seu oliva i fer oli i anar a cercar esciata- meu poble que els estellenquins poble Estellencs!, sangs i a caçar tords a l'hivern. eren molt de la festa i la buinanga; Com reviuen al cap d' anys les que no els venia a un dia en fer fes- vostres manifestacions religioses, tes. Visquen tots els qui han trobat sempre molt apreciades : l'ofici can- Llavors ho vaig tocar amb les sopluig en aquest poble i són ja fills tat els diumenges i festes de matí, i el mans. adoptius d'Estellencs!, Rosari a horabaixa o al vespre; els me- i ara veig que encara teniu la visquen tots els externs que sos de Maria, del cor de Jesús i de les mateixa dèria i mania. Només vos descobreixen el poble i queden ena- Ànimes; els recessos mensuals i els diré un detall. Quan he arribat ací, fa morats d'Estellencs!, Exercicis Espirituals en la Quaresma; la una hora, el cor m'ha pegat un so- Processó de les Cinc visites, amb els bresalt quan he vist la barraca de la altars adornats a les places i carrers; ei festa davall el porxo de la plaça. Visca sempre ei poble d'Este- Quinzenari de Lourdes, ple de records Quan jo era petit, en ei meu poble llencs!. també fèiem la barraca per la festa. Llavors varen perdre aquest costum, fa molts d'anys, més de seixanta. De- Estellencs, 26 d'agost cte 1998. gué ésser en la guerra d'Espanya. A Valldemossa i Calvià, que jo he estat en els dos pobles, a cap dels dos feien barraca, i supôs que tam- TABACS i PREMSA poc la deuen f er ara. Carrer Eusebi Pascual, 4 Així, dels quatre pobles que jo ESTELLENCS (Mallorca) conec, solament a Estellencs es se- Telf: 971-618668 gueix aquest costum que antiga- -24- .hNA"C*T^T A^l I I slIKfe| ,N(O) TP^Tr^tOHPTJ J L·h J TlU

a fa quatre anys que fet. Al cap i a la fi, no tot- durant quatre o cinc SERENATES hom pot veure realitzats els vespres des de l'Es- GUITARRÏSTIQUES D'ESTIU seus somnis... glésia d'Estellencs En aquestes darreres comencen a sonar MEMORIAL XAVIER Serenates, els organitza- guitarres. El seu so es passe- BESTARD 1 33S dors —als quals estam pro- ja pels carrers de la vila i ens fundament agraïts— ens reclama, demanant la nos- van donar l'oportunitat als tra presència. És allà on els meus germans, Esteve, mestres músics, tocant les Maurici i a mi mateix, de melodies, fan imaginar-nos 'Jal com ell havia participar activament en momentàniament que ens »" un dels concerts juntament trobam en un altre estat, amb les grans figures que hi tant físic com psíquic, en somniat' van intervenir, com són Mi- un paradís format pel po- quel Àngel Aguiló, Agustí ble d'Estellencs i adornat Aguiló, Ignacio Rodes, Joan amb la música que ens en- Oriol Bestard Benejam, smerald spahiu i volta. Elisabeth Romero; i d'a- Aquesta és la filoso- questa manera perme- fia que regeix aquestes Se- tre'ns fer un homenatge al renates i amb aquesta in- uns cursos de perfecciona- git, i per tant, la diferència nostre pare que tantes i tenció va sorgir la iniciativa ment per a joves guitarris- substancial, de fer-se al po- tantes vegades ens va pre- pensada perquè tothom, tes amb classes magistrals ble d'Estellencs. dicar que toquéssim la gui- tant pels coneixedors de fetes pels mateixos con- Crec que poques tarra i ens va ensenyar a l'instrument com pels que certistes convidats, afe- coses més es poden dir del estimar aquest instrument no ho són. gint així un caire pedagò- que ja és passat, del que ja i la música en general. Així, amb la inestima- gic a l'activitat lúdica dels s'ha aconseguit. És cert Així, encara que ell ble empenta i col·labora-ció concerts. que no hi ha res perfecte no hi era en persona, tots el dels mestres músics i amics A poc a poc, aques- en aquest món i que sem- vàrem tenir present més Miquel Àngel Aguiló i Agustí tes serenates van consoli- pre hi haurà coses que mi- que mai, i l'empenta, les ga- Aguiló, de l'Ajuntament dant-se com una activitat llorar amb el treball, l'es- nes i la força que ell hi va d'Estellencs, i sobretot, del cultural sòlida, com una al- forç, la dedicació i l'amor posar varen quedar ben pa- regidor de cultura, Tomeu ternativa seriosa d'entre que requereixen totes tents a dins tots nosaltres. Trico i del batle, Tomeu Pe- les múltiples que s'organit- aquelles empreses col·lec- D'aquesta manera, amb la ricas, aquesta idea de mon zen a la nostra illa durant tives, però no teñe cap música passejant per la vall pare, en Xavier Bestard, els mesos d'estiu, però dubte que mon pare esta- d'Estellencs és com ell real- que des de tants anys por- amb el gran atractiu afe- va orgullós del que s'havia ment ho havia desitjat. • tava al cap, va començar a desen-volupar-se de forma metòdica i seriosa, tal com ell sempre havia desitjat. La guitarra, instrument de gran tradició a la nostra illa, fou pensada per- què fos l'eix que conduís els concerts, la base sonora d'aquestes Serenates d'Es- tiu. Amb ella s'han anat combinant al llarg del diferents recitals altres instru- ments, com el violí, l'orquestra de cambra, la flauta i, fins i tot, la veu. D'aquesta manera, amb la guitarra i altres ins- truments han passat pel nostre poble grans mestres músics com n'Alex Carrobé, n'Antònia Juan, en Nacho Rodes, en Miquel Àngel Aguiló, en Marco Sócias, na Marí Paz Juan i n'Agustí Xavier Bestard —en la foto l'any 1962 a Bacelona— va ser el vertader artífex Aguiló, entre molts d'altres. d'aquestes serenates. En sessió plenària, l'Ajuntament d'Estellencs va rendir Paral·lelament als homenatge a la seva memòria canviant la denominació original dels concerts per la concerts s'han dut a terme de "Serenates Cuitarrístiques d'Estiu Memorial Xavier Bestara", m -25- FESTES SANT JOAN BAPTISTA ï

n any més he estat ens han sorprès pel nivell convidat a guaitar a PREMI dels seus treballs i als quals U les pàgines de la "AVISTES DES POBLE" desitjam seguir veient en nostra revista per A LA MILLOR FOTOGRAFIA futures ocasions. comentar la iv Edi- També és estimulant ció de la Marató Fotogràfica DE LA MARATÓ veure la incorporació d'una que es celebrà durant les FOTOGRÀFICA sèrie d'aficionants novells passades festes del nostre —alguns comentaven a l'en- patró Sant Joan. ESTELLENCS-FESTES-1 338 trega dels seus rodets que Aquesta edició s'na duien molt poques setma- caracteritzat, principal- nes iniciant-se en el món de ment, per iniciar-se una tí- iti tf la fotografia— als quals ani- mida encara que significa- Platerets mam a continuar en la ma- tiva obertura cap a l'exte- teixa línia d'il·lusió i treball rior. M'explic. Gràcies a les de Reme Alorda i, en conseqüència, a acon- activitats que el col·lectiu seguir molts d'èxits. fotogràfic F/22 ve realitzant En darrera instància des del mes d'agost de 1997 Joan F. Palmer Picornell (A.F.l.A.P.) cal destacar que aquest per tota l'illa, la nova edició any, per primera vegada, de la Marató va ser cone- s'ha separat el treball dels guda per altres pobles de fotògrafs adults del dels Mallorca, la qual cosa ha menors de 14 anys, la qual provocat que tenguéssim cosa ha permès poder valo- participants de Banyalbu- rar millor les seves instantà- far, Palma i alguna altra lo- nies. En aquest apartat pels calitat. Esperem que aques- més joves hi ha hagut algu- ta tendència es consolidi i nes fotografies realment que la pròxima edició sorprenents. compti amb molts més par- Pel que fa als premis, ticipants venguts de tants el jurat d'enguany format altres punts de la geografia per Josefa Terrasa en repre- balear. sentació del col·lectiu foto- Tristament però, gràfic F/22, Gabriel Mas, s'ha de reconèixer que fotògraf professional de aquesta circumstància no Campos, Pino sturniolo en s'ha traduït en un nombre representació d'aquesta re- major de participants tota vista, i jo mateix actuant de vegada que els fotògrafs lo- secretari sense vot, atorgà- cals, com ja va ocórrer l'any rem els següents premis: anterior, han minvat. Des Bartomeu Pericas (Premi d'aquestes pàgines voldria d Honor), Remei Alorda animar-vos per què l'any (1er. Premi "A vistes des Po- que ve estiguem tots cele- ble"), Jordi Magrinyà (2on. brant la quinta edició amb Premi) i Antoni Moragues una participació massiva. (3er. Premi). En la secció ju- Pel que fa a la quali- venil el premi fou per en tat de les obres presenta- Tomeu Pericas Alorda. A des a concurs i a la dificul- més, el jurat decidí conce- tat dels temes exigits crec dir dos accèssits especials que l'organització ha man- per na Paula Díaz i en car- tengut en gran mesura els los Ortiz mateixos criteris i nivells No em queda més que ja apuntàvem a l'edició que anirmar-vos a col·labo- anterior, els quals varen és- rar en totes les ativitats fo- ser resolts per la majoria togràfiques que s'organit- dels autors participants La foto guanyadora d'enguany, de na Reme Alorda, zin, com a fotògrafs o com amb unes grans dosis d'en- • s'enquadrà dintre del tema "Ritmes musicals". Cal a espectadors, i que entre giny. ^ * destacar-ne el colorit, sobretot el to daurat, i la tots posem la fotografia en S'ha notat més que I inclusió de l'element humà, la qual cosa imprimeix el lloc que es mereix entre mai en aquesta marató la una sensació de moviment i una perspectiva molt les arts. bona evolució d'alguns interessant. En definitiva, una imatge molt agradable a la fotògrafs que any rere any vista, tècnicament ben cuidada i amb una certa dosi de ens demostren el seu saber preparació en la interpretació. Tres qualitats imprescindi- fer fotogràfic, així com la bles en una fotografia i en una fotografia amb indubtable incorporació d'altres que vocació de triomf. Enhorabona! \ I Bones fotos! n -26- TEMPS ENEE

L'OLIVERA (Ilpart) per Bartomeu Riera Palmer

uan els primers turistes, rrossos, i els llenyaters els feien servir des com a les "gallufes" i a Buyola per l'any cinquanta, s'afm- per a tapar els munts de llenya, dei- les "porxeres". caren al poble, una de xant fets els formiguers que es crema- Més o manco quan començava Qles coses que els cridava ven dins el mes de maig, fent així ve- la collita, els exsecalladors i també els l'atenció i els encantava rinada de terra cremada i cremant altres jornalers començaven la tasca — eren els treballs dife- també tot animaló que a dins d'ell hi de fer neta sa tafona. Les colles eren rents i els cants diver- hagués fet cau. formades per un o dos tafoners majors sos, segons la feina, que la gent can- L'olivera, mentre, es carre- i dos o quatre manobres. tava mentre feinejava l'olivera. Provi- gava de parella i després d'oliva, per La feina era omplir la tremuja nents aquells turistes de Barcelona, ésser collida, les primeres, allà el se- del trull d'olives i fent-la voltar s'es- Girona i L'Empordà, sentien un goig tembre, per a trencarlas i salarles i clafaven les olives amb el rutló. fent interior davant tanta bellesa. acompanyar així les primeres sopes una pasta que queia dins la pica. Un A partir del gener es co- amb oblades. any bo aquesta pasta, sense necessitat mençava la poda de l'olivera, era hora També per aquells dies els de premsar-la, feia oli anomenat "oli d'exsecallar. Cada colla de dos o qua- amos de les possessions començaven verjo". per no haver estat escaldat ni tre homes prenia es xorrac, sa corda a contractar les colles de collidores. i premsat. llarga i es gatzoll, tres eines impres- també a encarregar els paners per a Des de la pica la pasta era cindibles i pujant a l'olivera, el primer collit l'oliva (cada dona rebia un pa- transportada amb el gaveto o cauta que feien era cordar-la tota a fi de què ner que es quedava). Les colles de co- cap el bassi, on el mestre anava om- no es rompés passant totes les bran- llidores solien ésser de vint-i-cinc o plint els esportins. Una vegada posada ques. La poda esra molt diferent que la més dones, i una d'elles era nome- la pasta era escaldada amb un cassot que es fa avui, ja que es procurava nada buidadora. que rebia els paners d'aigua calenta de la caldera. Així es conservar tota la branca que es podis, plens i els buidava dins el sac que muntava la trullada, que després era tallant amb el petit xorrac les branques aguantava el majoral. Era també l'en- premsada per la biga, fins que aquesta més properes i amb el gatzoll les més carregada de fer el foc al migdia i de aixecava el quintà. L'oli, juntament llunyanes. Tenien també una petita controlar que es collís tota la solada amb la molinada o verinada. sortia de destrátela i una altra de més grossa per molt arreu. També existien una o la pasta a través d'un siquiol i anava a les branques més gruixades. Aquesta dues petites colles, formades per co- caure dins les piques de triar. El sis- poda es feia cada tres o quatre anys. llidores seixantines. que estaven en- tema de triar era molt senzill. L'oli Darrere els cxsccalladors hi ha- carregades de collir els camins, xara- més bo pesa menys que el més brut o via una altra colla o dues que es dedi- gells i torrenteres per què no es per- la verinada, i es triava per sostres, cava a trocejar les branques que havia dés cap oliva ni una. guardant l'oli més dolent per untar les tirat la colla anterior, fent petits munts Els sacs d'oliva eren transpor- boixes dels carros, fer-ne sabó i altres de llenya i deixant els troncs tallats a tats cap els graners, per una jovera usos. punt de ser aprofitats a la llar o al forn amb tres o quatre someres, al temps Fet l'oli, entraven els oliers a de sa tafona. Per a tallar els troncs més que portava cap al tall els sacs buits i comerciar l'oli per vendre'l als pobles grossos, aquestes colles duien un gros també l'aigua per a beure. Cada colli- del pla o a Ciutat, comprant somades. xorrac amb mànec a cada extrem, que derà, a més del jornal diari, rebia una ordres, i fent després la venda per me- es coneixia amb el nom de verduc. quantitat d'oli, que es retirava cada sures, quartans, gerres o litres. Una vegada fets els munts, aga- cert temps. Les darreres tafoncs conegudes faven la xapa i tallaven els bordanys o Moltes collidores eren de po- fent oli a Estellencs varen ser : Son ulls bords dels peus de l'olivera i bles del pla. i mentre collien feien cap Llarg, Son Fortuny, Es Puxet, Es Co- també els batzers. esparregueres, fe- a les cases o porxos del casal de la llet, Ses Amitges, Es Millar, i Es Forn nassos,... i totes les males herbes a fi finca. Aquestes cases eren conegudes d'En Moragues. D'altres que estaven de deixar ben net el contorn de l'arbre, com a les cases o porxos de les dones aturades eren : Can Perico Pedro, Es per a collir bé les olives del voltant. externes. Fonollar. Cas Xocolaíer i Son Garriga, Mentre això es feia, els pareiers Als termes de Sóller. Deià i aquestes dues darreres probablement llauraven la tanca, fent uns bons te- Fornalutx, les collidores eren conegu- les primeres a existir al terme. Q ''ACTIVITAT CEREBRAL

VEIENT FUTBOL

LEGINsbsssf» SKSfssf %»H*P M^» I T

Manten el cervell en forma-

GOVERN BALEAR f/MKplIprb fl'Fdnrarm riiltim í Fcnnrfc -28- EM8A FORANA

presa és que la victòria, tot i ser CRÒNIQUES enorme, no és total. El Consell Insu- DE BANYALBUFAR Goiiellisme, lar de Mallorca queda governat pel centre-esquerra nacionalista (PSIB, la tffiió mallorquina PSM i UM). Però. el detonant que fa Marges cimenters esclatar amb tota la ràbia i intensitat el gonellisme és la defenestració de Jaunie Alberti r¡in!ini!iil¡iiii« Cañellas pel tema del túnel de Só- ller. El substitut, Cristòfol Soler, (i L'I anuncia que la política lingüistica Is nous marges serà la que la legislació diu que ha (sic) que s'han construït Miquel Payeras de ser. E durant els darrers anys, Durant la tardor, es produeix arran de les ampliacions I mateix temps que els go- una confluència d'interessos: els go- que ha duit a terme la verns de Gabriel Cañellas a nellistes, els despenjats del poder Conselleria d'Obres Públi- la dècada dels vuitanta i del PP i els critics interns a Cañe- ques a les carreteres de la Serra de A principis dels noranta acon- llas. Tots tenen un enemic comú: Tramuntana (Deià, Sóller, Banyalbu- tentaven l'anticatalanisme Soler. La seva politica lingüistica es- far-Estellencs) són bona prova dels sociològic existent a Ma- devé per a uns un objectiu (gone- darrers atemptats arquitectònics que llorca, el catalanisme cultural i politic llistes),! per a altres una excusa per- han sofert els nostres pobles. Qualifi- cometia un gran error estratègic: fecta (despenjats i crítics) per de- car aquests murs empastifats de ci- abandonar la bandera del mallorqui- sestabilitzar ^ultraconservador dia- ment com a marges, potser sigui una nisme en mans dels sectors més ri ABC s'apunta amb furor a l'estra- lloança ben desmerescuda. conservadors i gonelles que sovint tègia Comencen a aparèixer al luci- D'aquesta manera el Go- defensen un imprécis "mallorquinis- nants pàgines pretesament informa- vern Balear, amb el consentiment del me" en castellà. tives que inventen un conflicte popu- nostres ajuntaments, ha anat des- Aquest mallorquinisme cas- lar a Mallorca. Apareixen llistes de truint les quilomètriques parets se- tellanista té els seus principals vale- gent del PP que "reclamen" la de- ques que flanquegen les tortuoses dors en certs ambients aristocràtics fensa "del mallorquín y del español" carrerteres de la Serra, per eixam- mallorquins, els anomenats botifar- enfront del català que, diuen, Soler plar la calcada (i així facilitar el trànsit res. pretén imposar. Llistes a les qual, estiuenc als autocars farcits de ca- L'estiu de 1994 la situació per cert, s'hi poden veure insignes brum) i els han suplit per murs de politica sembla estar a punt de can- noms botifarres, de la vella guàrdia ciment amb un sistema de drenatge viar. En aquell moment Cañellas veu de l'antiga Alianza Popular i ex-fran- pràcticament inexistent. que tot indica que a les pròximes quistes. Bramen perquè intervengui A Banyalbufar en tenim eleccions arrasarà Les continues Aznar davant l'entesa" entre Soler i massa proves d'això. A Estellencs bregues amb UM imposen dins el Pujol per "catalanitzar" Mallorca també: recordau el marge destruït fa PP la idea d'enfonsar el partit nacio- Al mateix temps, el projecte pocs mesos vora els rentadors nalista de centre, un dels objectius de centrar el PP espanyol, duu Az- M'agradaria saber per què del president No dubta —en plena nar a desfer-se de velles glòries del els nostres ajuntaments han pogut onada anticatalanista per tot l'estat passat. Un dels sacrificats és Joa- consentir aquests desbarats Per que creu que el beneficiarà— a re- quim Cotoner. Aquest, dóna suport què quan canviam dues bigues o ai- activar un cert gonellisme de formes als que pensen que hi ha "excessos xeca m una teula de ca nostra, hem per atreure's una part de l'electorat. catalanistes" en el govern de Soler i de pagar un projecte i enviar-lo a Pa- Els darrers dies de l'estiu es publica participa en una Plataforma civica trimoni Per què els nostres politics l'ordre Rotger—en sintesi: que cada en defensa de "sa llengo balear", no han estat igual de primmirats a col·legi faci el que vulgui amb l'en- que liderada per Fernando de Oleza l'hora d'evitar la destrucció dels nos- senyament en català, sense "impo- —llinatge de la noblesa mallorqui- tres marges. sicions"— que és immediatament na— pretén fer un referèndum per Amb la redacció de les no- contestada per moltes associacions canviar l'Estatut d'Autonomia pel ves normes subsidiàries, els politics Durant la primavera següent l'Obra que fa referència a la llengua. Diuen municipals tenen l'oportunitat de pro- Cultural Balear (OCB) aconsegueix que han aconseguit unes 20.000 hibir la destrucció de les parets se- treure als carrers de Palma unes signatures, i una part promou fins i ques. A Banyalbufar em sembla que 30.000 persones que es manifesten tot un nou partit amb l'objectiu de ja és massa tard. Passarà el mateix en favor del català. La irritació dins pressionar el PP. a Estellencs? el sector gonella del PP, i també a la A poc a poc les disperses for- "Amor. sa primera pedra cúpula dirigent, es manifeste visce- ces anti-Soler van trobant-se en un ja no l'assentàreu bé ralment i ataca l'OCB L'acusació interès comú: desestabilitzar el PP. i ara es marge se'n ve: preferida del gonellisme, a través de Així, forcen la idea que el PP està a tant cau davant com darrere" les tribunes d'opinió, és que l'OCB punt de trencar-se pel tema lingüís- Glosa que es cantava per Banyalbu- és el "pancatalanisme" que vol "ca- tic. . De fet ja existeix el fantasmago- far antigament. • talanitzar" els mallorquins, fent-los rie partit, Unió des Poble Balea. • Jaume Albert) és periodista i membre renegar de la seva llengua que no té Miquel Payeras és periodista i histo- fundador de la revista Ma'jil de Banyal- res a veure amb el català riador. bufar. Vénen les eleccions i la sor- * Article publicat a "El Temps" -29-

|Ia (Í0rp0niriú (JKmrîrîpgl Uns îtesîtja tmes P0tt£s ¿afuste he ¡Naïmí telici 999

Oficines municipals Carrer de Sa Síquia. 4 - l er. TEL. 971618521 FAX. 971618670

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h. Dissabtes de 11.00 a 12.00h.

HORARI DEL BATLE Dimarts i divendres HORARI DE de 11.00 a 14.00 h. prèvia cita L'ASSISTENTA SOCIAL Tots els dimecres de 9.00 a 14 h.

HORARI DE LA HORARI DEL GIMNÀS SECRETÀRIA De dilluns a dissabte MUNICIPAL de 10.00 a 14.00 h. Dilluns alterns De dilluns a divendres Dimarts i divendres de 16.00 a 20.00 h. de 12.00 a 14.00 h. RECOLLIDA DE FEMS Els dilluns, dimecres i divendres HORARI DE a la nit. L'ARQUITECTE MUNICIPAL RECOLLIDA DE De 9.00 h. a 11.00 h. FERRALLA els següents dies: El primer i tercer dijous de cada mes 8 i 22 de gener que la setmana sigui completa. 5 i 19 de febrer Es pol deixar des del dia abans 5 i 19 de març al costat dels contenidors de fems 2, 16 i 30 d'abril del torrent. -30-

l'OLIVAR FOGONS DJTANIC Juan Carreró Catí Jover i Avella Paula Díaz

Ruanda ara Faraona amb prunes El fonoll i el fonoll marí

^f a gent va amunt i avall del ra que ja som a Nadal farem questa meravellosa planta mercat, carregada, compra un plat festiu però que surt és, com ja sabeu, una herba i^L^f i ven. Nens a coll de les ma- A dels clàssics com l'indiot, la A que arrela a les vinyes, i que res. Alguns, feina feta, em- porcella o es xot, farem un malgrat la coneguem en po- prenen el camí de tornada a casa. plat amb un animal de ploma que fa dem saber moltes més coses. Com ja "Ruanda ja s'ha recuperat de la gue- molts d'anys s'utilitzava per esdeve- sabeu la seva rel és diurètica, i la seva rra. La gent torna a viure amb pau i niments especials, és sa Faraona. pell augmenta l'apetit. llibertat", pensa el periodista estran- Es feia normalment al forn i Les fulles tonifiquen el ven- ger. Les autoritats el fan anar acom- farcida i quasi sempre acompanyada tre, de menjades amb enciam o cui- panyat d'un funcionari estatal, "per per fruites, com peres, compota de tes amb la verdura; les millors són els a la seva seguretat", que li tria els poma o albercocs, però aquesta ve- ulls de la planta en brotar. llocs on pot anar. S'ni entén en an- gada la farem amb prunes i a la cas- Els fruits polvoritzats són de glès. NO parla amb el poble. Tampoc sola que no du tanta feina, sobretot gran utilitat per augmentar la llet de podria: aquest s'expressa en kinya- en aquests dies de Nadal que ja n 'hi les dones que crien, cal prendre co- rwanda o en francès. ha prou de dinars i sopars. sa de 5 grams al dia, distribuïts en La noticia s'acaba d'escampar Si voleu fer aquest plat i sobre quatre o cinc vegades. Les dosis més pel poble. Les llums de l'alba il.lumi- tot per aquestes dates, vos hi heu de fortes promouen les regles de les nen en N. i en F. Alguns ja temien posar amb temps per encomanar-la, dones. alguna cosa: van sentir brogit durant ja que estan més sol·licitades. Aqueixa pols dels fruits, mes- la nit. Les famílies recullen els seus clada amb sucre, dóna sovint molts cadàvers, en silenci. Ploren. FARAONA AMB PRUNES. bons resultats contra els vòmits de impotent, amb la por al cos, la llet dels infants que mamen. Se'ls en comunitat calla. No pot res contra 1 faraona de 1'5K. dóna dos o tres centigrams, allò que l'exèrcit, que arriba de nit i amb or- 1 tomàtiga. agafi la punta d'un ganivet, després dres precises va directament a bus- 2 cebes. de cada mamada, i una altra dosi en- car aquells que cal eliminar. En N., 1/2K de prunes. tre cada dues si cal. estudiant hutu, havia acabat secun- 1 tassó de vi blanc. El fonoll marí és bastant simi- dària i, per tant, podia exercir com a 1 L. de brou. lar al fonoll corrent, però és molt di- mestre. En F., també batxiller, havia Sal i Pebre. ferent per les fulles que té, ja que les retornat feia poc dels camps de re- del fonoll marí són més amples i fugiats del zaire, després de setma- Es talla la faraona amb 8 tros- gruixudes, en canvi les del fonoll de nes de fugir de les matances dels in- sos i es posa a daurar amb molt poc les vinyes té la fulla prima, prima i és vasors tutsis i calculant no tenir, pot- oli perquè la faraona amolla molt de d' un verd més concentrat. El fonoll ser, prou mèrits per ser objecte de greix, es treu de la cassola i se posa marí, també comestible, és pot men- les "atencions" del règim extremista la ceba, quan és ben rossa s'hi afe- jar de la següent manera: culls un del FRP que governa ara Ruanda. geix sa tomàtiga rallada, el vi i les pot de vidre o de plàstic, és igual, S'havia equivocat. prunes, es cou durant 5 minuts, s'hi tries bé el fonoll i el rabeges amb Com s'equivocava aquell pe- fiquen les tallades i se salpebra, es aigua i quan ja el tens a punt, el fi- riodista que van veure l'endemà al mescla tot bé i s'hi posa el brou; ha ques dins el recipient o pot elegit i li migdia al mercat, acompanyat d'un de bullir devers ihora a foc suau. Ha poses tot el fonoll, però el fonoll no militar, els veïns dels pobres N. i F. de quedar una salsera ni massa es- ha de quedar estret ni atapeït, des- L'horror que patien de nit no pessa ni massa clara en el seu punt. prés d'això li fiques aigua i un poc de podia impedir que, de dia, la vida Esper que la feu, veureu com sal; per saber quina quantitat de sal continués. NO hi havia altra alterna- vos agradarà, que tingueu bon pro- necessita li fiques un ou cru dins el tiva que sobreposar.se. És clar que fit i Bones Festes. MOLTS D'ANYS. Q recipient buit, però amb aigua dins i aquell periodista nouvingut no se li vas tirant sal, quan l'ou suri l'aigua n'adonava. Ara, a diferència d'abans, ja està ben salada i després ja hi pots la gent no parlava en grup pel car- compondre el fonoll. Al cap de 8 a 15 rer, no feia broma, no reia, mirava dies d'estar dins l'aigua salada ja el de reüll, l'evitava... Q UNA CASA A ESTÍLLENOS? pots treure, ficar-lo dins un recipient i posar-li el vinagre, i que passin uns Tene dues cases per arrendar tot l'any 15 dies. En haver passat aquests dies en bon estat, amb mobles i sense, de dos i ja et pots menjar el fonoll, amb un tres dormitoris, fora del centre del poble, bon pa amb oli. Q fora renou, fàcil d'aparcar (45.000) Si vos interessa posau-vos en contacte al telèfon 971-492866 dilluns, divendres i dissabtes de 11 a 14 h. -31 -

TIRA A TIRA EN JOC L'ELÏPSI Andreu Bonet Mariano de Cas Ferrer Carme Dueñas i Tur

Fefnangate Les jugadores de pinacle Àngels negres i altres

ernando, te'n recordes om ja sabeu avui toca parlar rec que gran part del que quan feies de popeye o de de les jugadores de pinacle som en fer-nos adults és Fcòmic penós d'aquell cine- C—que Déu m'agafi confes- Cconseqüència directa del ma que entretenia perquè sat!— i d'aquells altres juga- que aprenem, imaginam i no hi havia res més? dors que no tengueren cabuda en el respiram de petits, vull dir de molt Et deman, les persones, et re- número anterior. petits. Els valors fonamentals els coneixerien? Et deman, les perso- Els germans capa: com són tants... anam assimilant quasi en cada glop nes, volien els teus autògrafs? Et de- hi ha de tot. El que més promet és de llet materna, en cada conte abans man, quina reacció devies tenir? en Mateïto Els altres seran sempre de dormir i en petits missatges que Colèrica, agressiva, potser amable? millors pescadors que jugadors de ens arriben de fora sense adonar- Fernán, te'n recordes quan pinacle. nos-en. També sense adonar-nos-en feres de personatge picardiós, murri En Jaume de son Fortuny: Mira que anam fent la tria del que acceptam 0 astut d'una sèrie francament ac- hi posa voluntat! però encara està per nosaltres i del que rebutjam o ceptable ja en democràcia? molt verd. A més a més no té sort. ens resulta indiferent. Et deman, t'hi trobares bé, En Choco i en colau El segon s'ho Aquesta petita, i moltes vega- fent aquest paper? Et deman, potser agafa amb interès, però amb un veri- des inconscient, "selecció natural" que en lloc del paper d'un perso- naits es desbarata totd'una. El pri- sovint queda tapada, oculta baix el natge fos la manifestació real d'una mer, de moment, sap aguantar les cúmul de tries i grans decisions que persona penosa i, sobretot, poc cartes... i no sempre ho aconsegueix! anam prenent al llarg del nostre pos- agraïda? Bé, anem amb les dones. terior procés d'aprenentatge vital. Gómez, tens present que pot- N'Odette: Es mereix ser la primera Potser en un moment donat, ser que la fama que tens com a di- de la llista per haver guanyat el tor- per un o altre motiu, de cop se'ns rector, actor i escriptor, no és sinó el neig de l'estiu. No juga malament. Té desperta una d'aquelles reflexions simple fet de tenir davant persones molta sort amb els xurritos... i sem- infantils; potser motivat per una que admiren i viuen el teu treball? pre dóna suport a la seva parella. olor, una imatge a una vella película, Et deman, tens la intenció de Na Marga del Toro: Subcampiona! una música... canviar aquest fet? Et deman, deus (NO entenc com dues dones arriba- Fa un parell de dies que jo sé tenir ganes que el temps present ren a la final). És una bona jugadora... que per a mi, gairebé des de sempre, passi a pretèrit (admiraven, vivien)? i amb un mai geni que si la seva pare- el món és de colors, unes imatges Fernando Fernán Gómez, lla s'equivoca ja té bitllet! que no em diuen res, com moltes, quan potser em responguis o potser Na Marta: crec que és millor empre- sorgeixen a la pantalla del televisor. em contestis, tendré present, tal sària que jugadora. Sempre té molts NO m'hi hauria fixat, pero de cop com vares dir, que ets un mal educat liborios, però s'embulla molt sovint. sona aquella melodia tan llunyana i a 1 un producte de no ser quina educa- Millorarà, segur. la vegada tan familiar yo so/ aquel ció; malgrat això, et deman, quina Na Maribel (futura Capa): Aquesta ni- negrito del Africa tropical que culti- culpa tenia aquell bon home de re- na arribarà lluny! Just ha començat i vando cantaba la canción del Cola bre davant tota una nació, una mani- ja n'ha après molt. Tampoc m'estra- cao". ES com un "clic" que de cop de- festació tan cruel, tan poc agrada- nya: cada nit la podeu trobar jugant sensorra al meu cervell una pila de ble, tan roïna i de tan baixos fons. i, a més a més hi posa molt d'interès. sensacions que ni tan sois són idees NO sé si ets capaç de discul- Com a jugadora és la meva debilitat. estructurades. par-te, ja ho veurem, però pensa Na Lluïsa (la dona des Saliner): És una NO sabria dir en quin moment que, sobretot, i en aquest cas, "El jugadora simpàtica. Sempre va carre- vaig decidir que m'agradava més en abuelo" no fue picador alià en la mi- gada de xurritos, però quan comen- Baltasar, el rei de color negre, i ei me na. ces a jugar una partida amb ella mai vaig fer meu, perquè ben segur era Amb què ens sorprendràs, en saps quan l'acabaràs. És massa lenta. ell qui me portava les juguetes, o tornar-hi? Rep una salutació d'un Na Susanna (la meva 'propietària" perquè encara m'emociona escoltar exadmirador. com sol dir en Toni j.B.): NO ho fa aquella cançó sentida des de sempre Ah! Que en diu n'Espinete d'ai- malament. Lenta però intuïtiva. Juga en la veu de Machín, que ens feia sa- xò? Emma, perdona per la con- poc i per això no arriba a ser una po- ber que al cel, encara que els pintors fiança, sempre un reconeixement a fessional. NO entenc com tenint un no ho recordassin, també hi troba- la teva persona i al teu treball, n mestre a ca seva no prospera més. rem àngels que no seran nacarats i Serà per allò que les dones no fan rossos. mai cas ais seus homes? Estic convençuda que ja en Abans d'acabar, vull avisar aquells moments m agradava intuir que en el pròxim torneig els potes- que el món era més gran i divers del s/ona/s jugarem molt seriosament i que podien veure els meus ulls. l ho no tendrem pietat amb els fiuixets... recordava al dematí amb la xocolata ni amb les dones. Qui avisa... ja ho que venia de molt enfora i que feien sabeu, n aquelles persones de colors, n GALERIA DE MIRATGEî

Mentretant, a l'exterior d'aquest gran mercat de flatulencies, davant el mateix pòrtic neoclàssic del New York Stock Exchange, l'expectació era enorme, una multitud de curiosos atreta per les alarmants informa- cions que anaven donant totes les emissores de ràdio i els canals de televisió, buscava escenes fortes protago- nitzades per inversors arruïnats. Corria el rumor —com en cada crisi— que dels gratacels de Nova York eren a punt de llançar-se a l'abisme com a gorrions, broquers de pel·lícula curtits en mil orgies financeres. — La CNN acaba de dir que Bill Cates, l'home més ric del món, na perdut en un pis-pas més de 1.700 mi- lions de dòlars. — Això no és res! Jo acab de perdre la feina i els estalvis de tota la meva vida. Ahir era aquí cercant fer- me ric sense moure un dit i avui he tornat cercant ven- jança. Aquests malparits m'han venut el futur! — És la tercera vegada que visito wall Street i crec que avui serà especialment divertit, deia una estudiant que pareixia trobar-se a Disnev-world. — Ja n'han vist caure qualcun? — No, encara no, però ja no poden torbar-se gai- re. Aquests bergants no prenen cap decisió important sense consultar abans el seu astròleg financer. Llavors, si l'oràcul ja no els dóna cap esperança de remuntar, comecen a caure a raó d'un cada vint minuts... i si es fan esperar massa, la gent s'impacienta i comença a xiular i a insultar-los. — S'ho tenen merescut! — Jo els he vist llançar-se en altres ocasions i tots fan igual, explicava un venedor ambulant de hot-dogs i aletes de pollastre fregides a les herbes. S'acosten a la barana, fixen la mirada en un punt concret de l'asfalt i fan el salt de l'àngel, stha d'estar molt atent per veure'ls, perquè quan sents els seus crits de terror ja volen Volen ocells a l'altura del tercer pis. — És cert que els més fanàtics encara tenen ànim per cridar "visca el Capital"? - Això és una llegenda, però jo n'he vist saltar a Wall Si fee! alguns sense que deixassin de parlar pel telèfon mòbil, GARAVAT assegurava una anciana amb una bossa de la compra a cada mà. primera hora de l'horabaixa, wall Street era un — veis aquell? Ara mateix condueix un descapo- immens aquari de taurons a punt de dessecar- table nou color vermell amb una rossa que li mossega se. En aquella hora, poc després que els sacer- el coll a cada semàfor; dues hores de peses, sauna i A dots del capitalisme haguessin regat amb Coca- squash tres dies a la setmana, sense un gram de greix i Cola els seus corresponents sandvitxs de lle- bronzejat artificialment al seu punt..*D'aquía uns mo- tuga amb maionesa, la Borsa de valors de Nova York ja ments potser el veurem rebentat contra la vorera havia perdut més de 500 punts en les cotitzacions i això sense un sol os i budell en el seu lloc. suposava, segons tots els experts, un terratrèmol eco- — N'he conegut algun de més valent que des de nòmic de màxima magnitud en l'escala Down jones. En- la crisi del 87.viu dins les clavegueres i té el despatx en filats cap a l'hecatombe, els mateixos especuladors fi- un contenidor de fems entre les avingudes 24 i 25. nancers que fins aleshores havien demostrat ésser de- L'obscuritat l'ha fet tornar cec, però és /'nome-rata amb predadors insaciables i ferotges dins un oceà de do- millor olfacte pels negocis de la ciutat. blers frescs, observaven ara, espantats, muts, estupe- Feia mesos que les economies asiàtiques s'ha- factes, com els seus ordinadors reproduïen els gràfics vien esbucat com un castell de naips, les borses de Tó- catastròfics d'una caiguda en barrena impossible d'atu- quio i Moscou eren ja dos cadàvers en descomposició, i rar. El sistema financer mundial feia aigua a conseqüèn- l'olor putrefacte que desprenien era a punt d'asfixiar cia del pànic que ell mateix generava sense que ningú els aprensius mercats americans i europeus... sabés explicar les causes de semblant crisi, una crisi de .Quan a les 13,25 hores va aparèixer el primer confiança, es limitaven a dir alguns. Ja escamparà. El joc ocell dispost a fer un triple salt mortal 52 pisos per da- tenia regles pròpies i així es jugava la partida aquell dia munt de la multitut, un gran esclafit d'aplaudiments va amb aquestes cartes: deflacció, colapse, recessió... tronar en tot Manhattan, n

Tots els que estiguin interessats a col·laborar en aquesta revista, en qualsevol de les seves seccions o crear-ne de noves, així mateix com els que vulguin exposar la seva opinió en una columna, es poden adreçar directament al Consell de Redacció fent una proposta d'espai i continguts. Revista impresa en paper 100% reciclat