Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Sobirà

Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT DE LLADORRE

1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 210 02 133 1.2 Nivell de descripció: fons 1.3 Títol formal: Ajuntament de Lladorre. 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1860-2013 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 40,9 m + 130 imatges + 6 plànols + 2 cartells 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Ajuntament de Tavascan i Ajuntament de Lladorre. 2.2 Història del productor: El municipi de Lladorre està situat al nord de la comarca del Pallars Sobirà. Amb un extens terme municipal ocupa tota la part septentrional de la vall de Cardós (conca del riu Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa) i llinda al nord amb França (Departament de l’Ariège). El municipi està format pels pobles de Tavascan, Lladorre, Lleret, Aineto, Boldís Jussà i Boldís Sobirà. La primera menció d’aquests pobles és a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1145, i Tavascan es mencionada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Durant l’època medieval tota aquesta àrea va estar sotmesa a l’influencia dels Comtes de Pallars, fins 1488 quan el rei Ferran II dóna el Pallars al comte de Cardona Joan Ramon Folch I, elevant la categoria del Pallars a marquesat i la dels Cardona a ducat. Posteriorment els ducs de Cardona s’uniran per via matrimonial amb la noblesa castellana i al segle XVII el senyoriu s’incorporarà al ducat de Medinaceli. Aquest territori s’integrava en una estructura superior, la sotsvegueria de Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de . S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 1 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos (la vall de Cardós comptava amb un Consell de la Vall, radicat a Ribera). El marquesat de Pallars estarà organitzat administrativament en sis quarters. L’actual municipi de Lladorre formava part del Quarter de Cardós. Al Fogatge de 1553 es compten deu focs a Lladorre, quatre a Lleret, vuit a Tavascan i Aineto i cinc a Boldís. Cal esmentar que el 6 de març de l’any 1604, un allau destrueix en gran part el poble de Tavascan, situat aleshores majoritàriament a la zona de Plau. Per la Descripció del marquesat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur que fa Onofre Timbau en 1628, sabem que Lladorre té trenta-sis veïns, Boldís quinze, Tavascan vint-i-sis, i Lleret deu veïns. Al cens de Floridablanca de 1787, la parròquia de Lleret, inclosa ja al corregiment de Talarn, compte noranta-set habitants, Tavascan cent seixanta-cinc, Lladorre, cent i Boldís noranta-dos. Les Corts a Cadis van aprovar el 1812 la primera Constitució Espanyola, que entre altres coses va configurar una nova divisió administrativa (organització del territori en províncies i municipis). Abans d’això ja el decret de 6 d’agost de 1811 va a posar fi al règim senyorial i els ens locals existents van ser reconeguts. Així Boldís, Lladorre, Lleret i Tavascan van assolir la categoria de entitat municipal. Aquests ens es van mantenir fins l’aprovació de la Llei de 8 de gener de 1845 d’Organització i Atribucions dels Ajuntaments, que es fonamentava en un principi intervencionista del govern en els assumptes municipals. Aquesta llei tenia la voluntat de repercutir en la configuració del mapa municipal mitjançant la supressió de municipis petits. El article 70 establia que només es conservarien els municipis existents amb més de 30 Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 2 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà veïns (aproximadament 150 habitants). Els ajuntaments de menys veïns havien d’agregar-se a altres o formà, reunint-se entre sí, de nous. Aquesta llei va tenir molta transcendència a la província de en general, que va passar de tenir 732 municipis a només 323 (amb una reducció del 55,9%), i a la comarca del Pallars Sobirà en particular, que va patir una reducció del 72% dels seus ens locals. Els expedients instruïts d’agregacions, creació i supressió d’ens locals van ser publicats al BOP del 17 de febrer de 1847. Segons Pascual Madoz Aineto comptava amb 9 cases (40 ànimes), Boldís Jussà 26 cases (154 ànimes que inclouen les de Boldís Sobirà), Boldís Sobirà 8 cases, Lladorre 30 cases (227 ànimes), Lleret 9 cases (101 ànimes) i Tavascan 40 cases (355 ànimes). Per tant el nucli més important era Tavascan, que es convertí en la capital del municipi del mateix nom (es conserva encara el bastó original del batlle, estampillat com Tavascan). Però la situació geogràfica de Tavascan dificultava la comunicació amb la resta de nuclis del municipi, de manera que els regidors de Lladorre, Boldís i Lleret aniran forçant el trasllat de l’Ajuntament a Lladorre. El 14 d’abril de 1870, el BOP de Lleida publica una queixa al Governador Civil de tres regidors de Tavascan (BOP nº 43), sol·licitant que es reverteixi el trasllat de la capitalitat del municipi a Lladorre. El Govern Civil respon que no existeix legalment tal trasllat, i que només hi ha una qüestió pràctica en celebrar les sessions del Ple a Lladorre, per ésser el punt més central, però que la capitalitat i el nom segueixen corresponent a Tavascan. Finalment, sí es produirà el canvi oficial, en data desconeguda, a situar entre 1877 i 1887. Des d’aquesta data fins a dia d’avui no s’han produït més canvis, al marge de l’intent de fusió dels municipis de la vall de Cardós (1965-1970) que finalment no prosperà. L’any 1857 es comptava al municipi un total de 780 habitants i 678 el 1887, el 1900 es recupera amb 718, el 1940 baixa a 517, i la pèrdua de població continua el 1950 amb 401 habitants, el 1970 amb 251, i el 1981 amb 183, estabilitzant-se en 229 habitants l’any 2015. Aquesta pèrdua de població des de la segona meitat del XIX ve motivada primer per la crisis del model d’agricultura de subsistència i en segon lloc per les conseqüències Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 3 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà econòmiques que va tenir per a molts pobles i ajuntaments la desamortització civil de Madoz, juntament amb les males collites a causa d’una climatologia adversa durant els anys 1887 i 1897. El procés emigratori s’incrementarà fortament al segle XX, especialment a la dècada del seixanta degut a la industrialització accelerada de l’àrea metropolitana barcelonesa en contraposició a les escasses possibilitats que oferia la vida rural en l’alta muntanya (desaparició de la ramaderia de peu rodó i mecanització del camp que fa desaparèixer la necessitat de mà d’obra). L’impacte poblacional de la construcció de les centrals elèctriques (centenars de treballadors s’instal·laren provisionalment a la vall de Cardós als anys 70) no és visible en els padrons d’habitants, doncs els treballadors continuaven empadronats als seus municipis respectius; i un cop finalitzades les obres, només un molt petit percentatge romangué a la zona. La estabilització poblacional actual s’explica per l’oferta laboral propiciada per l’Ajuntament, titular d’una estació d’esquí i d’altres infraestructures turístiques. 2.3 Història arxivística: La primera seu de l’ajuntament radicava a Tavascan a l’edifici que es cita a les respostes del qüestionari de Francisco de Zamora: “Hay una casa que es del común, y aquella sirve de Mesón y Taberna”, que posteriorment serví com a Escola Municipal, i que actualment és un edifici municipal polivalent. Entre el final de la Guerra Civil i els anys seixanta del passat segle, el Secretari municipal residia a Casa Serra (un mas proper al poble de Lladorre, i històricament una de les cases fortes més importants de la vall. A més, alguns membres de la nissaga exerciren funcions municipals i sabem amb certesa que una part indeterminada de la documentació municipal es conserva avui encara a Casa Serra. Cap a 1948 foren agrupades les secretaries de Lladorre i del veí municipi d’Esterri de Cardós, per aquest motiu hem trobat documentació d’Esterri de Cardós al fons de Lladorre, i uns pocs documents de Lladorre al fons municipal d’Esterri de Cardós.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 4 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Als anys 80, l’Ajuntament tingué la seu provisionalment a Casa Pilara de Lladorre, durant les obres de rehabilitació de l’actual edifici municipal (antiga Escola de Lladorre). En un moment no determinat dels anys 90 es destruí una part de documentació del segle XIX pel seu mal estat, doncs la documentació antiga s’havia dipositat a un espai amb una excessiva humitat (actual consultori, planta baixa de l’edifici municipal). El 2016 encara hi restava en aquell espai una petita part de documentació, que ha calgut netejar acuradament a les dependències de l’Arxiu Comarcal. 2.4 Forma d’ingrés: per transferència de l’Ajuntament de Lladorre a l’Arxiu Comarcal el 2016, podent-ne executar finalment una resolució del ple municipal del 23 de febrer de 2010.

3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1 Abast i contingut Manca la documentació de les primeres dècades del municipi (fins 1880), que segurament és la que fou destruïda per mal estat, o bé desaparegué amb el canvi de nom i seu del municipi. Destaca la documentació referent a FECSA per les obres de les centrals elèctriques. La sèrie de correspondència s’inicia el 1925, els expedients de quintes el 1891 i els padrons d’habitants el 1924. 3.2 Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3 Informació sobre tria i avaluació: no s’ha aplicat cap taula de tria i avaluació. 3.4 Increments: transferències ordinàries.

4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS. 4.1 Condicions d’accés: la majoria dels documents en aquest fons són de lliure consulta. Ara bé, la documentació relativa als expedients personals,

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 5 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà padrons, etc estan afectats per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.2 Condicions de reproducció: es pot reproduir, però es valorarà en cada cas depenen l’estat de la documentació. 4.3 Llengua/escriptura dels documents: castellà i català. 4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics: no hi ha consideracions ha destacar. 4.5 Instruments de descripció: inventari.

5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA

5.1 Existència i localització dels documents originals: documentació original. Una part indeterminada de la documentació d’aquest fons es troba a Casa Serra de Lladorre. Hi ha documentació fotogràfica en possessió d’un antic Alcalde. 5.2 Existència i localització de còpies: no hi han còpies. 5.3 Documentació relacionada: Pot trobar-se documentació relacionada al fons del jutjat de pau de Lladorre, al fons de la Jefatura Local del Movimiento de Lladorre i al fons de la Cambra agrària local de Lladorre. 5.4 Bibliografia: ABADAL I DE VINYALS, R: Catalunya carolíngia III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1955. ABADAL I DE VINYALS, R: Dels visigots als catalans, La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia. Barcelona: Ed. 62, 1969. BONNASSIE, P: Catalunya mil anys enrere (segles X-XI), 2 vols, Barcelona, Ed. 62. 1979. BERTRAN CUDERS, Josep: El corregiment de Talarn. 1716-1840. . Garsineu Edicions, 2014

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 6 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

BRINGUÉ, J. M: Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV- XVIII. Tesi doctoral inèdita. Barcelona, Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, 1995. BRINGUÉ, J. M.; CASES, Ma. Ll.; MARUGAN, C. M.; RABASA, M. I: Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida: Pagès ed, 2001. BURGUEÑO, J.; LASSO DE LA VEGA, F. Història del mapa municipal de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002. CATALÀ, X; PRATS, F: Els arxius històrics municipals a les comarques de l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. 1987 (Informe) ESTEBAN, A (Coord): La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC-1955 dC). Madrid, Ministerio de Medio ambiente, Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 2003. GIMENO, M: Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987. IGLESIAS, Josep: El cens del Comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana 1969. IGLESIAS, Josep: El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. 1979. MADOZ, P. Diccionario geogràfico-estadístico de Espanya y sus posesiones de Ultramar. reedició part de Catalunya 2 vols, Barcelona, Curial, 1985. MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria; RAPALINO, Verònica: Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies. Lleida, Pagès Editors, 2005. OLIVER, J: Treball forçat? Agricultura, ramaderia i domini feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça c. 800-1000). Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona, 1997. OLIVER, J: Breu història del castell de Tavascan. Ajuntament de Lladorre, 2002 SABARTÉS I GUIXES, Josep Maria: L’èxode Pallarès. Crisi demogràfica i davallada poblacional als Pallars i a l’Alta Ribagorça (1857-1991). Tremp Garsineu Edicions, Tremp, 1993.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 7 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

SANCHEZ VINIEGRA, D: Tavascan. Valores humanos en la ingenieria. Ajuntament de Lladorre, 2016 SUDRIÀ, F. La Vall de Cardós, vol. 2. El municipi de Lladorre, Tremp, Garsineu Edicions, 2003,

6. ÀREA DE NOTES 6.1 Notes: l’ordenació, classificació i l’inventari realitzada per Carme Maria Marugan el 2016 amb la col·laboració d’Agustí Esteban.

7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1 Autoria i data: Descripció realitzada per Carme Maria Marugan i Vallvé el febrer de 2017. Revisada per Jesús Sanchez Pellicer el juliol de 2019. 7.2 Fonts: Per a informar l’element Història del Productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia 7.3 Regles: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 25560 Sort 8 Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]