La Veu Sumari A tu et diré Butlletí de Independentista per Xavier Minguet

PÀGINA 2 Serem voluntaris, Apunts d’osonencs independentistes amb il·lusió i orgull per Josep-Ramon Soldevila PÀGINA 3 En el moment d’escriure aquestes Tot i que no tinc informació línies i, sobretot, quan siguin llegides, confirmada, estic segur que el mateix ja ens trobarem en plena campanya dia 1, o la matinada del 2, quan s’hagi referendària. Potser no encara la confirmat la victòria aclaparant de la M’hi esforço, però no campanya oficial, però, de facto, ja estarem independència, ja hi haurà els primers amb els motors a tot gas. I farem ben fet. reconeixements internacionals que, com aconsegueixo L’u d’octubre és a la cantonada, encara a mínim, instaran oficialment el govern entendre’ls que faltin tres mesos. L’efecte bola de neu, espanyol a negociar els terminis de la en plena canícula –i quin canícula!– ja és separació i el repartiment dels actius i per Teresa Casals un fet. Cada setmana que passi, s’anirà dels passius. La pressió serà insostenible incrementant i anirà agafant empenta. per a Madrid, amb un deute públic brutal PÀGINA 4 Malgrat que encara queden malfiats, i una mala imatge internacional que que pensen que tot plegat serà un déjà vu, tomba d’esquena. Reagrupament no té cap mena de dubte L’estratègia de la por, de les amenaces, que ara, ara sí, anem a tota brida. I anem haurà fracassat del tot, perquè ja som 624 anys llum a guanyar, no només a votar. Anem a fer persones adultes i no combreguem per Daniel Roig un poble lliure. I ho farem per la porta amb rodes de molí. Caldrà negociar el gran. No d’amagatotis, no amb la boca traspàs dels actius en territori català i del PÀGINA 5 petita. personal funcionarial espanyol a les noves La revolució catalana del 2017 autoritats catalanes, a no ser que optin s’estudiarà a les universitats i fins i tot als per marxar. El poder judicial s’haurà de instituts en els propers anys. D’arreu del refer. El poder militar s’haurà de bastir El centre i la món. Serem els primers que derrotarem quasi des de les beceroles. La seguretat democràticament els espanyols. Un fet interior s’haurà de reestructurar. Aquest “transversalitat” històric. No perquè mai abans no hagin cop sí, la pluja de milions d’euros que per Pilar Altarriba estat derrotats, que de fet sempre ho han vindrà amb la Independència permetrà estat. Sino perquè ho farem pacíficament actuar en molts àmbits amb una ambició PÀGINA 6 i democràticament. Podríem dir que ho inèdita. Només en el món de l’esport, ja farem a l’estil Segle XXI. No a l’estil dels s’ha calculat que els clubs rebran més de segles anteriors. noranta milions d’euros, per exemple. N’hi ha que es pensen que Catalunya Però abans de fer aquests comptes, La llibertat d’expressió equival a Somaliland, a Ossètia del assegurem el tret. Des de Reagrupament per Albert Aragonès Nord, a Abkhàzia. I alguns d’ells són cridem a presentar-se voluntari per gent aparentment seriosa, catedràtics, participar en el procés que ara s’acosta. ambaixadors, etc. Però aquí els seus Particularment, cridem els funcionaris PÀGINA 7 prejudicis els perden. La dimensió de públics catalans a esdevenir l’avantguarda la Independència de Catalunya serà tan del procés, fent l’orella sorda a les brutal, que ocuparà titulars durant dies, amenaces i els xantatges de Madrid. Si I més... potser setmanes i tot. Preparem-nos, se’n necessiten 4.500, que siguin 50.000 perquè encara em sembla que no som per escollir. Això només ja serà una conscients del que s’esdevindrà aquell dia. mostra que amb nosaltres no hi podran, La secció habitual de Els defensors de la tesi del “paispetitisme” no ens podran aclofar. quedaran bocabadats. L’u d’octubre rebentarem les urnes de llibres de Pere Torra i Cada dia que passa és una victòria per paperetes de vot. I no per desobediència, la tira d’humor a la causa de la democràcia catalana. sinó per obediència i lleialtat al poble de Recentment, des de Venècia i des Catalunya. Siguem-ne dignes i anem a d’Estrasburg, han clavat uns mastegots totes. monumentals al govern espanyol pel seu capteniment poc democràtic.

Josep Sort President de Reagrupament

NÚMERO 68 • JUNY DE 2017 2 / La Veu La Veu / 3 A tu et diré

A tu, tant si ets dona com si ets home, tant si ets jove com si ets gran, tant si ets ric com si ets pobre, tant si ets ciutadà amb tots els drets i deures, com si ets immigrant i veus aquest conflicte tant llunyà, tant si penses que ja estem bé com si penses que s’ha de canviar tot, tant si practiques un o un altre conjunt prescrit de creences. A tu, a qui ni et va ni et ve, a qui deixa que passi de llarg, a qui mira a una altra banda, a qui no vol problemes, a qui sent que tot això no va amb ell, a qui pensa que és millor quedar-se a casa. A tu, et diré que ara tenim a les nostres mans el poder per abolir tota forma de pobresa, el poder per defensar una societat lliure, la qual (tal com deia en que ens hem fet grans. aquest poble podrà sentir Kennedy) si no pot ajudar els Que ja és hora que diguem la satisfacció davant el fet molts que són pobres, no podrà prou a la politització de la d’haver estat en primera salvar tampoc els pocs que són justícia espanyola. Que ara, línia durant més de mil anys. rics. Et diré també que estem amb un nou estat, tenim Fent nostres les paraules de orgullosos del nostre antic la oportunitat de separar Kennedy, direm que tots els patrimoni, i no estem disposats definitivament els poders homes lliures, on sigui que ni a presenciar ni a permetre executiu i judicial. visquin, són ciutadans de que l’Estat Espanyol continuï Et diré que hi ha moltes Catalunya. amb la lenta desintegració persones de diferents I a tu, poble de Catalunya, dels drets humans als quals comunitats de l’estat espanyol et diré que, si a l’any 988, el estem consagrats avui i que que realment no comprenen, Compte Borrell II va dir prou aquest poble es compromet a o diuen que no comprenen, a les injustícies trencant el defensar, aquí i arreu del món. quina és la gran diferència vassallatge amb el rei franc Et diré que som hereus de entre el món que vol ser lliure Hug Capet, i així naixé la les conviccions revolucionàries per decidir i el món que ho identitat de Catalunya com a per les quals van lluitar els vol impedir. Els pots dir que poble, ara, 1029 anys després, nostres avantpassats a l’hora vinguin a Catalunya. També et diré que també diguis prou de defensar la nostra terra. n’hi ha alguns que diuen que a les injustícies de l’Estat Estem orgullosos d’ells, i et els que volen impedir que Espanyol. Et diré que el teu diré que ara és el moment de un poble parli són govern de país et necessita, ara més canviar d’estatus, i que la torxa futur. Els pots dir també que que mai. No permetis que ha passat a mans d’una nova vinguin a Catalunya. et facin callar, mobilitza’t, generació de catalans, que fa Et diré que la llibertat és surt i parla… vota en el molts anys que espera millorar indivisible, i quan hi ha un referèndum 1-O. la seva vida i la dels altres, poble que està privat de disciplinats i obsessionats en la poder decidir el seu futur, democràcia. ningú pot considerar-se Et diré que, en la nostra lliure. Quan arribi el dia Xavier Minguet història recent, ja fa anys de decidir, que ho farà, La Veu / 3 Apunts d’osonencs independentistes

Avui no parlaré del que espanyol, acusat d’haver la segona república. Tres fem a l’Ajuntament de , organitzat el 9-N. En Kiko, de d’ells moriren afusellats: en parlaré del que han fet i del petit, ja penjava els poemes Ramon Blasi i Blasi (Taradell), que fan, a Osona, alguns del poeta de Catalunya, en en Leandre Salomó i Torné homes i dones influents, Jacint Verdaguer (un altre (Montesquiu) i en Joan Portús per a aconseguir que la osonenc eminentment i Basagaña (Sant Quirze de nostra nació esdevingui, catalanista, nascut a Besora). També tingué un al més aviat possible, un Folgueroles), a les parets de paper predominant en Marià estat independent. Primer la seva habitació. Aleshores Serra i Badell, alcalde de Vic citaré als polítics en actiu i ja anhelava que el seu país durant la República, que després mencionaré altres esdevingués lliure. Jo crec va organitzar l’evacuació personatges històrics, que, que és un dels responsables d’expatriats i refugiats cap a sense ells, estic segur que principals de l’inequívoc gir Mèxic, on ell també va haver la realitat actual, seria que va fer Convergència, al de fugir al final per tal de sensiblement diferent. costat del president Artur deslliurar-se de la repressió Dels més influents a Mas. franquista. l’actualitat, vull començar En Josep-Maria Vila d’Abadal Estic segur de que hi per dues vigatanes: la Marta no va néixer a Vic: ell és de ha molts més osonencs Pascal i la Marta Rovira. La . Però viu en una que estan, o han estat, primera és historiadora i masia mil·lenària del meu al davant del moviment politòloga i, actualment, municipi, propietat de la seva independentista, com per és coordinadora general família des dels inicis. També exemple, en Pep Musté de del PDCAT i diputada al passa temporades llargues a Montesquiu (va néixer a Sant parlament de Catalunya. Vidrà, on també és propietari Quirze de Besora), dirigent de Va ser presidenta de les d’una finca ancestral. És Terra Lliure i secretari general JNC entre el 2012 i el 2015. enginyer agrícola i forestal. El del MDT. En Musté fou La Marta Rovira també és seu avi, Lluís Vila i d’Abadal torturat i empresonat l’any politòloga, però la segona (aquest sí que era vigatà) fou 1992 (fins al 1996) per ordres carrera és la d’advocacia. Des un dels fundadors d’Unió del Jutge Baltasar Garzón. del 2012 és diputada per ERC Democràtica de Catalunya. Però ja no em queden més al Parlament de Catalunya, En Josep-Maria va deixar paraules. i actualment és la número 2 Unió (i sé que li va doldre Jo no sóc historiador, d’aquest partit. molt) quan era Alcalde de Vic, i només he citat els Ara em toca parlar d’un disconforme amb la posició independentistes que conec. altre diputat vigatà, però propera a “la tercera via” que Si creieu que em descuido aquest, actualment, està proposava la direcció d’aquest d’algú, m’ho podeu recordar i, inhabilitat. Va néixer a Vic partit i en contradicció directa fins hi tot, els podria apuntar per coses que té la vida, però al seu president. Aleshores en algun un altre article. I si ell, i la seva família, són va marxar i va fundar el creieu que m’equivoco, us inequívocament de Taradell. Moviment Demòcrata Català. prego que m’ho feu saber, així És en Francesc Homs. És Ha estat també president i em donareu l’oportunitat de advocat, i ha estat diputat uns dels fundadors de l’AMI rectificat. Moltes gràcies. del Parlament de Catalunya, des del 2011 fins al 2015, i portaveu del Govern, aleshores, va ser substituït el conseller de Presidència i, fins president . fa poc, diputat al Congrés de Anteriorment, altres Diputats de Madrid. El 29 de osonencs independentistes Josep Ramon març passat, va ser inhabilitat destacats ho foren alcaldes Soldevila pel Tribunal Suprem dels convulsos temps de 4 / La Veu M’hi esforço, però no aconsegueixo entendre’ls

M’hi esforço, hi dono voltes, però no aconsegueixo entendre la posició de dels Comuns i de Podem en relació amb el referèndum del dia 1 d’octubre. Fa pocs dies, el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin va anunciar que, les bases del partit, van decidir avalar el referèndum de l’1 d’octubre com una jornada de mobilització, però sense considerar-lo vinculant. Aquests formen part de l’esquerra transformadora? Ens suggereixen un altre 9N?. govern del PP, insensible a la a un estat català independent Els Comuns, amb el seu voluntat de milions de catalans en forma de república. líder senyor Domènech al als quals hauria de respectar i I que sortiran amb els capdavant, exigeixen que el considerar perquè formen part independentistes al carrer per referèndum del dia 1 d’octubre del ciutadans que suporten defensar-lo, democràticament, sigui pactat. Curiós, el mateix l’estat que ells, en aquest a la catalana, quan convingui. que exigeix el senyor Iceta, moment, representen. Amb un No és l’hora dels partits, no escolanet ballarí del PSOE. Val PSOE lliurat al PP més ranci, és l’hora de la por, no és el a dir que el senyor Iceta va més menys democràtic en totes les moment de la resignació. lluny, molt més lluny. Insisteix seves actuacions,una fàbrica És l’hora de la convicció. És una vegada i una altra que el de corrupció, i que planteja l’hora del compromís i de govern de la Generalitat faci seriosos dubtes democràtics la coherència. Particular i pública la Llei de Transitorietat en relació amb les polítiques col·lectiva. Hi hem de ser tots i Jurídica fil per randa. Deu ser que aplica a Catalunya...És totes i jo demano a tots aquells per facilitar la impugnació intolerable que un partit dit que tenen projecció universal exprés del TC amb la qual el d’esquerres no s’alci contra el seu compromís, a cara seu partit es troba tan còmode. les contínues interferències descoberta, els necessitem. Quina vergonya. Si ja han d’un estat que ens considera Per això donem les gràcies decidit que els seus alcaldes a tots, als votants del PSC- a l’actitud decidida d’en no col·laborin ni prestin el PSOE també, com a súbdits Guardiola, d’en Savall, d’en seu suport polític ni facilitin als quals cal castigar perquè Carreras i de tants d’altres que es pugui dur a terme, què són indòmits quan haurien de que estaran a l’alçada de les els importa el contingut de la ser mesells... Un estat que es circumstàncies. Nosaltres som Llei de Transitorietat Jurídica. vanta d’haver-nos destrossat el somni, deia la malaguanyada Aquesta és l’actitud del «Nou la sanitat, que té clavegueres Muriel Casals. Guanyem-nos el PSOE de debò»? Quina estafa amb més líquid que el dret de passar del somni a la per a aquells que s’ho creguin!. Manzanares,que ens impedeix realitat. Malgrat tot, estic convençuda fer les polítiques que ens que a l’esquerra hi ha votants convindrien, sobretot als més que coneixen i valoren amb vulnerables. precisió la situació que està I estic convençuda que Teresa Casals vivint el nostre país. Amb un aquests ciutadans votaran SÍ La Veu / 5 624 anys llum El passat 9 de juny de 2017 passarà a la historia. Per fi tenim data i pregunta per al referèndum. Amb una pregunta clara i concisa, que fins i tot va més enllà del que es podia esperar, ja que marca un camí inequívoc cap a un estat independent basat en la república. Aquella que tants cops ha estat negada al poble de Catalunya, foragitada per mitjà de les armes com si fos el pitjor dels mals per les elits polítiques i econòmiques d’aquesta Espanya rància de la qual no perden mai el control. La pregunta és clara i la continuem sense aturador possible en la qüestió determinació és total. El aquest procés engrescador catalana, i és que l’autèntic govern català, amb les forces de construcció nacional, poder, el poder econòmic polítiques compromeses que aglutina múltiples emmirallat en l’IBEX35, que amb el país i les entitats de sectors de la societat, amb té lligats de peus i mans la societat civil, autèntics diverses sensibilitats que partits polítics, mitjans catalitzadors d’aquesta lluiten per superar-se davant de comunicació, entitats revolució democràtica, la magnitud de l’empresa, empresarials i tot aquell fan passes mesurades però a 624 quilometres el focus d’opinió amb un cert fermes cap a la consecució parlament espanyol debat pes, aquest poder participa de la nostra transició. La una moció de censura contra d’aquest sistema corrupte nostra, la de debò. Aquesta el govern del partit popular. instaurat i sostingut. Només que ens obrirà el camí cap a Una moció de censura així s’entén que el líder de la maduresa com a societat i àmpliament justificada, la oposició, defenestrat i ens permetrà desenvolupar organitzada en un dels ressorgit de les cendres, ara amb plenitud un país que períodes mes foscos de la no es rebel·li contra aquest s’ho val. Serà una república, història recent de la política govern, sustentat en la crisi catalana, laica, europea, espanyola, on el partit al de lideratge del seu propi progressista... com nosaltres govern és poc més que partit. decidim que sigui. una organització del crim I els catalans ens ho mirem I els catalans la volem. organitzat amb una xarxa des de la barrera, sense Que ens tregui la condició de corrupció tan extensa i participar-hi políticament. de súbdits imposada en a tal alt nivell que fa bona I em sembla molt correcte un procés d’una transició l’expressió “no hi ha un pam que sigui així, ja que política maldestra, un pas de net”. Hi ha munició per no va amb nosaltres. La de dictadura a monarquia a un debat sense fi: Casos desconnexió és un fet. Tal anacrònica, orquestrada oberts de tràfic d’influències vegada sembla que passi a sota la batuta d’una casta i suborns, finançament 624 anys llum. tardofranquista que és il·legal del partit, portes qui segueix movent els giratòries... fils d’aquest cementiri de Però la moció de censura nacions. neix morta, per la mateixa I mentre a Catalunya raó que no hi ha cap diàleg Daniel Roig 6 / La Veu El centre i la “transversalitat” Dues paraules ambigües socialistes, que, gràcies partit. I més, si aquest que intenten determinar als anys d’abundància, partit és dels que mana les situacions de les tiraven cap al centre, en el fòrum polític. Uns diferents ideologies han marcat perfil estiren cap aquí, altres existents en el nostre i, fent declaracions cap allà, els uns creuen mapa polític actual. inversemblants, que tenir la raó, els altres Hi havia un temps, en a ser d’esquerres no també, i allò provoca un l’època de la transició, els guanya ningú, han mar de confusions en en què, després de renegat del centre i les bases del partit. És tants anys de dictadura han aconseguit un quan sorgeixen diferents feixista, i amb els grapat més de vots corrents d’ opinió, que partits polítics en la dels indecisos, veient poden arribar a afeblir clandestinitat, les il·lusionats que allò els les formacions, ja que, posicions a les bandes funcionava. en un començament, extremes eren més I així, tenim també allò que es veu fàcil marcades. Les esquerres alguns partits de dretes i escaient es va i tot el ventall del que, buscant el centre, enverinant, si no hi socialisme tenien la seva desitjarien trobar un ha unes línies ben postura ben definida, espai on conjugar les marcades per seguir el i també la tenien els bondats socials i les rumb establert en un partits de dretes, que es bondats capitalistes. començament. recolzaven en el sistema I en la transversalitat Per tant, el centre capitalista i la seva praxi. dins d’un partit, ens aplega una mica Però el centre sempre ha passa, segons el meu l’ambigüitat del estat cobejat pels uns i parer, quelcom de tarannà polític en pels altres, i fins i tot el semblant. Aquí tot alguns partits, del qual CDS d’Adolfo Suárez ho hi cap. Podem ser fugen quan els convé, pretenia. d’esquerres i podem ser i la “transversalitat” Amb el temps que de dretes, podem ser aplega, com en una tot ho canvia i tot ho anarquistes, comunistes, caixa de Pandora, tota relativitza, els partits independents o no mena de sensibilitats han tirat més cap al independents, com polítiques. I serà només centre deixant l’extrema podem ser animalistes, en els fets, que podrem esquerra en minoria, feministes, etc. Tot analitzar i jutjar, que i instaurant-se en la hi cap dins del fet podrem adonar-nos de còmoda posició que és transversal que quins camins agafen el mig de qualsevol cosa, defineix un partit o una les diferents tendències on també algunes dretes associació. Però, ai las, polítiques de cada han buscat l’aixopluc per arriba un moment en formació o de cada partit aconseguir més votants què les coses s’han de polític. en períodes electorals, definir, s’han de prendre deixant a l’extrema decisions cap a una esquerra el paper del banda o una altra, i ho dimoni escuat. han de resoldre per Pilar Altarriba Però les dites esquerres poder tirar endavant el LaLa VeuVeu // 73 La llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió està president Puigdemont, al barri de la Salut, Llefià, regulada en la sacrosanta després que va manifestar i no va poder acabar el seu Constitución Española de la seva solidaritat amb les discurs, ja que hi havia 1978. A l’article 20.1 diu víctimes, un altre tuitaire el una trama organitzada, clarament: “Se reconocen va amenaçar de mort dient presumptament per un y protegen los derechos: a) A que ell seria el següent. Algú exalcalde de la localitat, amb expresar y difundir libremente los va fer res? gent situada estratègicament, pensamientos, ideas y opiniones El passat 18 de juny, a i que es va dedicar només a mediante la palabra, el escrito , van aparèixer uns cridar, escridassar i insultar o cualquier otro medio de cartells amb la fotografia el president i a l’alcaldessa i reproducción.” I en el punt 4 de n’Iceta, en Franco Rabell, altres personalitats, com la d’aquest mateix article ens n’Arrimadas i n’Albiol nostra companya Laura Soler, diu: “Estas libertades tienen su amb la llegenda “Els que que hi era. Això també és límite en el respeto a los derechos neguen el democràtic dret llibertat d’expressió, no? reconocidos en este Título, en a l’Autodeterminació, són Us imagineu què hauria los preceptos de las leyes que lo enemics del poble”. Gravíssim! passat si la situació hagués desarrollen y, especialmente, en el Una amenaça brutal, no? estat a l’inrevés? Un grup derecho al honor, a la intimidad, Doncs aquí sí que va actuar d’independentistes bramant a la propia imagen y a la la fiscalia, d’ofici, buscant contra l’Albiol, en Millo, protección de la juventud y de la els despietats autors d’aquest la Soraya o en Rajoy? Ens infancia.” criminal missatge. En un haurien titllat de radicals, Aquí tenim els drets i els comunicat, el Ministeri fiscal antidemocràtics, subversius, límits d’aquest dret. Com diu que “la Fiscalia de Lleida, com a mínim. podem saber on és el límit? a la vista dels cartells en Doncs bé, això és el que Després de l’atemptat de to amenaçador apareguts a seguirem aguantant si Manchester, un usuari de la ciutat amb la fotografia continuem pertanyent a Twitter es va lamentar que de diferents líders polítics, aquest país tan democràtic entre les víctimes no hi fos ha encarregat als Mossos com és Espanya. en Pep Guardiola, tot i que la d’Esquadra la investigació Marxem ja? seva família si que hi era, al oberta aquest divendres, que concert. A part del rebombori obeeix a un presumpte delicte que hi va haver, ningú no va d’odi”, segons el comunicat. actuar. Divendres 16 de juny, el Després dels últims president Puigdemont, un Albert Aragonès atemptats a Londres, el altre cop, va anar a Badalona La Veu / 3 Reagrupament Independentista

Llibres recomanats Pere Torra

Palau i Fabre i la generació dosi de felicitat”); s’acosta al conte de tema mariner (“El llampat i la del despullament tramuntana”); dedica una sàtira als servidors del franquisme, basat en Josep Palau i Fabre. Contes despullats i La tesi un cas real (“El censor”); fins i tot, fa doctoral del diable, Proa, 2017. la reivindicació més singular que he llegit mai de la llengua catalana (“La Encara que no està tenint la llengua del diable”). repercussió que mereixeria, enguany Potser el fil conductor del conjunt es commemora el centenari del dels contes es troba en el caràcter naixement de Josep Palau i Fabre obsessiu dels seus personatges per (1917-2008). Un dels seus primers objectes, accions o situacions ben fruits és la reedició per part de Proa, diverses: La recerca de les múltiples en un sol volum, de dos llibres de combinacions per escriure el nom de narracions (Contes despullats i La Liliana, els rellotges que mesuren pas tesi doctoral del diable), publicats del temps, l’exploració tàctil de les inicialment pels mítics i enyorats escultures de Gargallo per part d’un Llibres del Mall el 1983 i el 1984. cec, la dèria d’un jove per romandre a El primer dels reculls inclou l’illa de Rousseau com a via d’accés una interessant presentació en als secrets del filòsof, l’habilitat a què Palau i Fabre equipara el seu fer caramboles de billar guiades per “despullament” retòric i estilístic amb l’escot i els pits d’una noia, l’afició la prohibició i marginació de la nostra a les patates d’un monjo franciscà, llengua i cultura: “Després de tot — majoria escrites a finals dels 70 i l’odi a la tramuntana d’un pescador diu Palau—, pertanyo a la generació principis dels 80—, l’afirmació de de Llançà, etc. En tots aquests que va ser del tot despullada de la Palau, potser l’hem de reconèixer casos els personatges es mouen pròpia llengua.” Certament, la nostra més en la llibertat dels temes i el seu per una obsessió exagerada, que, literatura deu la seva supervivència tractament desacomplexat. inevitablement, acaba davallant a un a la generació de Palau, que, si fa La majoria dels relats (“Vacances terreny sensual, carnal, material, com, no fa, coincideix amb l’anomenada a Venècia”, “La carrera dels per exemple, ocorre ben clarament generació del 36. Digueu-me què homúnculs”, “Gargallo nocturn”, “La a “Vacances a Venècia” -potser un seria de les nostres lletres sense carambola”, “Germana patata”, “De dels contes més brillants- amb Rodoreda, Calders, Tísner, Sales, com Sílvia esdevingué dona”, “La el formidable coit submarí descrit Espriu, Torres, Vinyoli, Pedrolo, taverna de Londres”, “Una venjança amb tot detall que fa proclamar Perucho, etc. al barri llatí”, “Zooaddictes”) remeten al protagonista que “jo vull morir El “despullament” de què parla al desig sexual, car “l’home no plora estimant.” Palau, és a dir, les prohibicions i els pels ulls, plora pel sexe, i és amarg Encara que Palau sigui més obstacles a la nostra llengua, no va plorar sol”, deia Palau en el seu conegut per la poesia o també pels impedir que, gràcies al seu esforç, cèlebre poema “La sabata”. També seus textos dedicats a Picasso, les aquesta generació ens hagi llegat n’hi ha de to filosòfic (“Rousseau és narracions en prosa porten el segell un conjunt d’obres literàries de gran una illa”, “Els rellotges de Ginebra”, incofusiblement palauifabrià, cosa nivell. En canvi, no crec que hàgim de “La tesi doctoral del diable”, fins i tot que els fa molt interessants per a (re) fer gaire cas a la pruïja antiretòrica “Els noms de Liliana”); i encara de descobrir aquest gran autor, membre que manifesta l’autor: Ja se sap propers a la rondalla clàssica (“La destacat de la “generació del que la manca deliberada de retòrica llegenda dels ulls de sirena”). Així despullament”. Comptem que ara ja també és retòrica. En tot cas, en les mateix, Palau evoca la infantesa i hem anat vestint com cal els nostres narracions d’aquests dos reculls —la el seu avi d’origen provençal (“Una escriptors!

Humor Boet