LelIa Cuberli GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 90-91

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Recital

LelIa Cuberli

• PASSEIG UE GRAcIA. 41 TEL È F O N 21 6 U I 73 08007 BARCELONA

•

CARRER SANT PAU. 6 TELEFON 317 32 46 08001 BARCELONA •

EL REGULADOR BAGUES RAMBLA DE LES FLORS. 105 TELEFON 317 19 74 08002 BARCELONA

•••••••••••••••• E Dimarts, 7 de maig, a les 21 h., funció núm. 82, torn LelIa Cuberli

d'ascen­ als Estats Units, a l'estat de Texas, Leila Cuberli va néixer la residèn­ casarà amb un italià i fixarà dència italiana (més tard es els rea­ els estudis musicals piano), cia a Itàlia). Tots (composició, de es a la Universitat Dallas, però litza als Estats Units, on diploma d'activitats els fa a Itàlia, on, després els estudis de cant complets el consell del director de es trasllada tot seguint primerenques, Internacional de l'Acca­ de Dallas. Allà guanya el Concurs l'Òpera el Benia­ el Verdi de Parma, demia Chigiana de Siena, Giuseppe Peschiera del i el Giacomo Lauri-Volpi de mino Gigli de Macerata i a el amb Martine Dupuy Garda. Aquest darrer concurs, guanya de Pamira de L 'assedio di Corinto la final canta la pregària prova Serail de Die aus dem de Rossini i «Martern aller arten» Entführung amb dues una trobada molt perso­ de Mozart; a més, té important i Alberto els l'orienten nalitats com Rodolfo Celletti Zedda, quals Des moment resideix decisivament sobre el seu repertori. d'aquest fa els importants a Milà i l'any 1975 primers passos professionals De canta a de Budapest. seguida a Europa amb La Traviata l'Òpera Musicale Fiorentino i Orfeo (Amor) de Gluck al Maggio en el Martina Franca i s'aferma ràpidament (Amenaide) al Festival de i el i romàntica i també en l'oratori recital, camp de l'òpera clàssica Mozart i Rossini. amb en les òperes de mindel, especialització Die Ent­ de Milà amb la Konstanze de L'any 1978 debuta a Strehler una de Giorgio führung aus dem Serail, amb producció la Scala Gruberova. ha tornat a i en alternança amb Edita Després di Folleville), amb Lucia Silla (Giunia), Il otaggio a Reims (Contessa i de Gluck (Euridice). Le nozze di Figaro (Contessa) Orfeo hom desta­ en ha podria Entre els espectacles els quals participat de Gènova, al Regio de car Semirarnide de Rossini al Comunale a La Fenice de Venè­ Torí i al Verdi de Trieste; Tancredi de Rossini Il turco in Italia i Il cia i al Verdi de Trieste; La donna dellago, de Pesaro; Mitridate, re di Ponto viaggio a Reims al Festival Rossini Silla de Mozart a Nanterre de Mozart a la Fenice de Venècia; Lucia Chéreau; Orlando de Han­ i a Brussel.les amb la «regia" de Patrice Benvenuto Cellini de Berlioz del a la Fenice amb Marilyn Horne; de Bellini a Moscou amb La a Radio France; Capuleti e Montecchi Mozart al Festival d' Ais de Scala de Milà; Le nozze di Figaro de Provença, al Festival de Salzburg i a París; La traviata a la Mon­ d'intuïció immediata envers les intencions del compositor i em naie de Brussel.les. Il a a viaggio Reims l'Òpera de Viena; Costjan sento una mica a casa meva, com si aquest llenguatge fos exacta­ Le nozze di i Il turco a tutte, Figaro in Italia la Zarzuela de Madrid, ment el meu. No sols ho sento a la gola, sinó que també tinc la etc. impressió de comprendre els personatges; és quelcom instintiu i va al L'any 1985 participar Festival de Berlín amb la Missa Solem­ del tot espontani. Si hagués de cantar el repertori verista, hauria de nis Beethoven sota la direcció de Herbert van Karajan, el qual de forçar la meva natura i no em sentiria còmoda de cap de les també la dirigí l'any següent al Festival de Salzburgen la Missa maneres. Certament, el meu «bel canto» no es limita a Donizetti, Solemnis i la Novena Simfonia de Beethoven i el Requiem Ale­ Bellini, Rossini; m'agrada incloure en el repertori compositors com de Brahms. many mindel i Mozart. Sobretot Mozart, que és un compositor que per­ Altres habituals al seu papers menys repertori són Lucia di Lamer­ tany totalment a l' òpera italiana i ha de ser cantat per intèrprets moor, Desdemona Mimi Mélisande en l'única (), (La bohème), (Pelléas que s'hagin especialitzat aquest repertori; diferència, pot­ et Anne Mélisande), Trulove (The rake's progress), Matilde (Gui­ ser, amb el «bel canto» pròpiament italià, és que ell utilitza les veus llaume Tell) i també una obra per a soprano i orquestra que Nino de manera més instrumental». Rota va escriure per a la seva veu. Ha cantat sovint per a la ràdio i la televisió (per Televisió Espa­ nyola la vam poder veure a II viaggio a Reims des de l'Òpera de Viena amb la direcció de Claudio Abbado i la «regia» de Ronconi). Entre els seus enregistraments discogràfics hom podria esmentar els de La Senna festeggiante de Vivaldi, II barbiere di Siviglia de Paisiello, amb Claudio Abbado, Tancredi amb Marilyn Horne, la Missa Solemnis amb Herbert van Karajan, , així com un recital que inclou àries de L 'assedio di Corinto, Bianca e Fernando, Matilde di Sbabran, Rosmonda d'Ingbilte­ rra i Ermione i més recentment Marguerite de Faust i la mozar­ tiana trilogia Da Ponte amb la direcció de . La crítica italiana li concedí el premi Franco Abbiati 1982 amb motiu de «tot un seguit de proves d'un valor artístic ben alt" i el 1986 va rebre el Grand Prix du Disque de París per la seva intervenció a Il viaggio a Reims i la Màscara d' Argent d'Itàlia. Darrerament ha cantat a Tokyo, Pesara, Orfeo a la Scala de Milà, Guillaume Tell al Champs Elysées de París, Tancredi a la Lyric Opera de Chicago, Guillaume Tell al Covent Garden de Londres, Anna Bolena a la Zarzuela de Madrid i al Metropo­ litan de Nova York. Enguany canta per primera vegada a Barce­ lona.

Sobre la seva predilecció pel «bel canto» ella mateixa confessà a Sergio Segalini (<

Robert Kettelson

És actualment mestre col-laborador a la Scala de Milà. Va néixer als Estats Units, on es diplomà en piano, i completà alhora els estu­ dis de literatura anglesa a la Universitat de Harvard. Resideix des de 1970 a Itàlia i s'ha distingit com a col-laborador d'alguns grans directors d'orquestra. Al Comunale de Florència, ho ha estat de Zubin Mehta (Der Ring des Nibelungen), Carlo Maria Giulini (Falstaff) i Georges Prêtre (Werther); a la Scala de Milà, de Wolfgang Sawallisch (Die Zauberftote i Die Frau ohne Schatten), Claudio Abbado (Carmen i Pelléas et Mélisande) i Riccardo Muti (Nozze di Figaro, , Alceste i Nabucco). Riccardo Muti l'ha cridat vuit anys seguits al Festival de Salzburg, on, a més de la tasca com a clavicernballista a Casifan tutte (també enregistrat en disc) i Don Giovanni, ha col-laborat en la preparació de II ritorno d'Ulisse in patria i en la producció de La clemenza di Tito que inaugurà el Festival 1988. també el cridà per a collaborar en concerts de la Filharmònica de Viena a Salzburg i a Lucerna i Muti a Filadèlfia per un Orfeo. Durant tres anys seguits ensenyà al Mozarteum de Salzburg en els cursos per a cantants lírics; també ha col-laborat al Festival dei Due Mondi de Spoleto i al San Carlo de Nàpols. Des del principi dels estudis s'interessà per la col-laboració amb els cantants i realitzà estudis vocals amb Felix Wolfes (deixeble de Strauss i Pfitzner), amb el qual perfeccionà també el repertori ale­ many; tot seguit estudià el repertori francès amb Pierre Bernac. Com a pianista en recitals públics i discogràfics ha col-laborat sovint amb cantants de gran prestigi, com Lella Cuberli, Luciana Serra, Cecilia Gasdia, Catherine Malfitano, Carol Vaness, Dunja Vejzovic, Luciano Pavarotti, Renato Bruson, James Morris i Samuel Ramey. Avui, amb el recital de LelIa Cuberli, actua per primera vegada a Barcelona. LelIa Cuberli soprano

Robert Kettelson piano

Programa

Wolfgang A. Mozart Ridente la calma (1756-1791) Dans un bois

Dove sana (de Le nozze di Figaro)

Gioacchino Rossini La promessa (1792-1868) 11 rimprovero La pastorella delle Alpi

Bel raggio lusinghier (de Semiramide)

II

Vincenzo Bellini Eccomi in lieta vesta ...

(1801-1835) Oh, quante volte ... (de I Capuleti ed I Montecchi)

Gaetano Donizetti La corrispondenza amorosa (1797 -1848) A mezzanotte

Al dolce guidami (de Anna Bolena) Entre les àries i les cançons

en el reialme del cantar bell

Àries i cançons de circumstàncies i àries operístiques configuren el en el és un tot el programa que se'ns ofereix, qual, fons, perfec­ tament coherent i, fins i tot, homogeni, presidit pel concepte més autèntic i genuí del belcantisme; de l'exercici de la creació vocal de crea­ més literalment pur i amb una major i més acurada voluntat ció de bellesa. tres estan Observem que, excepte Bellini, els altres compositors i representats per una ària important del seu opus operístics per dues -Mozart, Donizetti- i tres -Rossini- àries i temes que res­ ten al marge de cap adscripció directament dramàtica, però que, tanmateix, en el pla musical no difereixen substancialment de les àries pròpiament operístiques. Són temes considerats, tal com s'ha enunciat abans, de circumstàncies, escrits servint encàrrecs de can­ con­ tants a pensats per a sessions més a menys familiars, a vegades cebuts com a esbossos a apunts per a un posterior material ope­ rístic. Bernhard Paumgartner ha assenyalat els trets diferencials de les can­ çons divuitesques vieneses respecte de les alemanyes, centrats en la influència melodista italiana, la qual els atorga un color i una vida particulars. Mozart va escriure moltes àries i cançons aïllades entre 1785 i 1787 i, d'aquesta època, són les seves paraules adreçades al cantant professional i compositor afeccionat Michael O'Kelly: «La melodia és l'essència de la música. Un bon melodista pot ser considerat semblantment a un noble cavall de curses; el contra­

puntista solament és un cavall de càrrega ... ». En aquest context cal situar temes com «Ridente la calma» a bé «Dans un bois», deliciosos i farcits d'encant i d'un elegant contin­ gut melòdic. L'ària «Dove sono» illustra un dels moments operístics mozartíans més grans. Le nozze di Figaro és un dels tres fruits de la collabo­ ració amb el llibretista Lorenzo da Ponte i, argumentalment, cons­ titueix la continuació temàtica de Il barbiere di Siviglia rossinià. L'enamorat Comte Almaviva d'aleshores és ara un entossudit fal­ diller, entestat a aconseguir els favors amorosos de la serventa Susanna, promesa amb Figaro, l'abans confident i eficaç collabo-' rador del mateix Comte. "Dove sono" centra, si no el moment cabdal de l'obra, sí una refle­ Semiramide és un dels grans títols "seriosos» de Rossini. Estrenat xió definitòria de l'argument. La comtessa, que segueix mantenint a La Fenice el1823, ha tingut una trajectòria irregular, encara que relativament a el seu noble esperit, es pregunta, davant la conducta tan evident últimament retorna de forma sovintejada les grans

" del seu espòs, ... on són aquells bells moments de dolcesa i plaer?», programacions líriques. "Bell situa el moment " .. L'ària la .la ... raggio Iusinghier» (Bell raig falaguer) Mentre, però, manté íl.lusíó que meva constància em por­ clau de l'òpera. La protagonista, Semiramide, ha fet assassinar el tarà l'esperança de canviar el seu cor ingrat». seu espòs, el rei Nino, en una acció de la qual se n'ha deslliurat Com correspon a l'extraordinària capacitat de Mozart per a definir el seu fill Arsace, qui no apareix fins quinze anys després i amb musicalment estats d'ànim i caràcters psicològics, la primera part qui es vol casar la reina, ignorant de qui es tracta. Ara és el moment de l'ària és d'una densa i planyívola contenció, expressiva del clima en què anuncia, joiosa, la seva decisió, que tot seguit descabde­ de desencís que envaeix el personatge, mentre que, a la segona, llarà la tragèdia, ja que la veu d'ultratomba del rei mort suposa una l'alè de fe en el futur la mateixa comtessa ha en el seu que posat nova dinàmica de l'argument, el qual és capgirat del tot. Es tracta és servit un més viu esperit per tempo -però sempre dens-, que d'una parcella de lluïment brillant, en tempo "Andante grazioso», no solament sadolla d'elegància tota l'ària sinó que serveix també molt sostinguda sobre les notes mitjanes i on destaquen trets per a reflectir la noblesa d'esperit ja alludida de la protagonista. heroics i també un clima d'energia i ensems de tendresa, perfecta­ Els tres temes de Rossini, previs a l'ària de Semiramide del pro­ ment definitoris de la personalitat de Semiramide, una dona que entre de i d'amor. grama, formen part d'un conjunt de dotze cançons escrites per Ros­ malda l'afany poder i són els continuadors d'una sini i recopilades pel seu editor parisenc Troupenas el 1835 amb Com és prou conegut, Bellini Donizetti línia evolutiva del es concreta en el títol de Les soirées musicales. Són cançons realment de circums­ gènere operístic, que l'opus mozartià i que, de passar també per Rossini, esclatà en el tàncies específiques, les quals, en aquest cas, formen un tot més després gran moment romàntic central italià. a menys unitari. Les tres primeres, entre les quals figuren "La pro­ mess a» i «Il rimprovero» tenen text de Metastasio mentre que "La pastorella delle Alpí» -sisena- està composta sobre lletra de Pepoli. Aquests temes van desvetllar un gran interès en compositors com Liszt, Respighi i especialment Britten, el qual va escriure instru­ mentacions especialment brillants d'alguns d'ells. En el moment de la composició d'aquest opus Rossini residia a París i, encara que havia abandonat la composició operística després de Guglielmo Tell (1829) seguia component obres escadusseres, entre les quals el recull que se'ns ofereix ara parcialment. Hi destaca, una vegada més, la gran saviesa en el tractament vocal i la capacitat per crear climes sensuals i emotius, sempre brillants. Escrits per a ser inter­ pretats acompanyats al piano, cal fer esment especial del domini delllenguatge pianístic, que remet a l'obligada condició de gran virtuós d'aquest instrument que fou el músic de Pesara. És, en defi­ nitiva, una música, barreja -autènticament rossiniana- d'estils de saló, populars i operístics, música en la qual es fa evident la fina oïda del compositor. Gran Teatre del Liceu: Saló dels Miralls. Retrat de . Un dels nexes comuns més clars és el culte exquisit pel belcanto, de la accepció qual els alIudits compositors italians són els repre­ sentants més explícits. Tanmateix, mentre Rossini i Donizetti van atendre substancialment el gènere buffo, Bellini centra els seus grans atots en obres d'un acusat contingut tràgic com , Il Pirata, La Sonnambula o aquest I Capuleti ed i Montecchi, refe­ rència inequívoca al Romea i Julieta shakespearià.

L'ària «Eccorní in lieta vesta ... », que continua amb "Oh quante volte ... », mostra un moment central de l'obra situat poc abans del gran duo dels protagonistes principals al primer acte. Giulietta manifesta el seu deler per trobar-se amb l'enamorat, expressat en la pregunta que clou l'intens recitatiu inicial: «Dove, dove inviarti i miei sospiri?», Després, l'ària pròpiament dita, "Oh quante volte, oh! quante ti chiedo al ciel piangendo», reforça aquest clima de desig total de la feliç trobada. És una ària d'una enorme tensió lírica, en temps lent, on la cantant ha d'accentuar els recur­ sos expressius en jocs de modulacions d'una gran volada lírica. Als dos primers temes de la programació donizettiana del recital cal aplicar-los els principis genèrics referits a l'apartat no operístic de Mozart i Rossini d'aquest mateix programa. Melodisme exquisit, tractament vocal mestrívol i natural són colum­ nes d'un material musical sempre gratificant a l'oïda. "Al dolce gui­ damí», l'ària final de l'òpera Anna Balena, constitueix una de les grans pàgines dellirisme dramàtic romàntic. La protagonista, Anna, es disposa a ser executada, moment en el qual pronuncia aquesta mena d'adéu a la vida amb el qual rememora els moments de felí­ citat viscuts, en un recorregut memorístic d'un lirisme excepcio­ nal. També hi domina el tempo lent, que esdevé ideal o quasi irre­ nunciable en funció dels objectius expressius pretesos. La seva interpretació exigeix, més que no unes facultats poderoses, aquest món ampli i subtil de valors que respon a musicalitat, íntellígèn­ cia, exquisidesa, sensibilitat, elegància, expressivitat, bon gust... Característiques que, de fet, s'escauen amb tota èmfasi al conjunt del programa. És un àmbit argumental que es resumeix en el con­ bàsic i elemental del cantar bé al servei del cantar «bell», con­ cepte JOYEROS cepte alhora, aquest, entès en l'accepció més elevada i exigent.

F. Pérez 4 Tel. O'Zl Turó Jaume Comellas Cabrera, 2013300 Borcelonc-Oê (junta Park) WOLFGANG A. MOZART Le nozze di Figaro Recitatiu i ària: «Dove sono» Ridente la calma

Ridente la calma nell'alma si ne resti un di destí, segno sdegno e Recitatiu timor. E Susanna non vien! Tu vieni frattanto a mio le dolce catene si al stringer bene, grate Sono ansiosa di saper corne il Conte mio cor. accolse la proposta. Alquanto ardito il progetto mi par, ad uno sposo si vivace, e gelosa! Dans un bois Ma che mal c'è? Dans un bois solitaire et sombre Cangiando i miei vestiti Je me promenais l'autr' jour, con quelli di Susanna, Un enfant dormait à

y ... l'ambre, e i suoi co'miei C'était le redoutable Amour. al favor della notte ... oh cielo, a qual'umil stato fatale sa beauté me ]'approche, flatte, io son ridotta da un consorte erudel!, Mais devais m'en défier; je che dopo avermi con un misto 11 avait les traits d'une ingrate, inaudito d'infedeltà, di gelosia, di sdegno, d'oublier. Que j'avais juré Prima amata, indi offesa, e al fin tradita, 11 avait la bouche vermeille, fammi or cercar da una mia serva aital Le. teint aussi frais que le sien, Un soupir m'échappe, il s'éveílle, Ària L'Amour se réveille de rien. Dove sono i bei momenti, di dolcezza, e di piaeer, Aussitòt ses ailes et saisissant déployant dove andaro i giuramenti Son arc vengeur, di quel labbro menzogner. L'une de ses flèches, cruelles en partant, Perchè mai se in pianti e in pene 11 me blesse au coeur. per me tutto si cangiò. La memoria di quel bene Va! aux de va, dít-íl, pieds Sylvie, dal mio sen non trapassò. De nouveau et brúlerl languir Ah, se almen Tu l'aímeras toute la vie, la mia costanza, Pour avoir osé m'éveiller. nellanguire amanda ognor, mi portasse una speranza Antoine Ferrand di cangiar l'ingrata cor. GIOACCHINO ROSSINI / oh! come gemè, tremò, langui, respirÒ!. . ... / Dal dal rruo pensier agni mio duol sparr, spari cor, calma a cor La promessa si il terror. / La questo dileguò , / a me verra, Arsace renderà; Arsace ritornò, qui, qui Chio mai vi possa lasciar d'amare, Arsace verrà, / si, ei verrà, verrà! qui ' no nol ., credete, pupille care; a te sornde 1 amante cor, Sl. Dolce pensiero di quell'istante, / nemmen per gioco v'ingannerò. Come piu caro dopo il tormento Voi sole siete le mie faville, è il bel momento di pace e amor, e voi care sarete, pupille, amor. è il bel momento di gioja e il mio bel foco fin chío vivrò.

Il rimprovero VINCENZO BELLINI

Mi I ed I Montecchi lagnerò tacendo della mia sorte amara, Capuleti » vesta ... Recitatiu i romança: «Eccorni in lieta ma ch'io non t'ami o cara, non lo sperar da me. Oh! volte» Crudel, perchè finora farmi penar cosí? quante

Eccomi in lieta vesta ... La delle pastorella Alpi Eccomi adorna ... come vittima all'ara. (Tirolese) Oh! almen potessí qual vittima cader dell'ara al piede! a nuziale tede, abborrite cosi, Son bella pastorella, che acende ogni mattino, cosi fatali, siate, ah! siate per me faci ferali. ed offre un cestellino di fresche frutte e fior. Chi viene al albore avrà vezzose ... primo rose Ardo una vampa, un foco E venite al pome rugiadose, mio giardin. tutta mi strugge. Ahu, ahu. Un refrigerio ai venti io chiedo invano. are sei tu, Romeo? Chi nel notturno orrore smarri la buona via, in qual terra t'aggiri? alla capanna mia ritroverà il cammin. dove, dove inviarti, dove i miei sospiri? Venite, o passaggiero, la pastorella è qua, Oh! quante volte, oh! quante Ma il fior del suo pensiero ad uno sol darà! ti chiedo al ciel piangendo! Ahu, ahu. Con quale ardor t'attendo, e inganno il mio desir! Semiramide Con quale ardor t'attendo, Cavatina: «Bel raggio lusingbier» e inganno il mio, il mio desir!

Ària Raggio del tuo sembiante ah! del Bel raggio lusinghier, / di speme e di piacer, parmi il brillar giorno: al fin per me brillò, brillò! / Arsace ritornò, ah! L'aura che spira intorno si, a me verrà; / quest'alma che finor mi sembra un tuo sospir. Anna Balena Escena i ària: «Al dolce guidarni» La corrispondenza amorosa Billets chéris, interprètes de l'ame, Piangete voi? D'onde tal piante? je n'ose pas vous garder plus Iongternps, E di nozze. nés de ses feux questa giorno perissez dans la flamme j'ai puerde 11 Re è acceso, infiorato l'altar. vous m'aspeua.; indiscrets confidents, e'en est done fait tous ces écrits si tendres,' ne seront plus, Datemi tosto il mio candido ammanto, helas! qu'un peu de cendres. Brúlez! brülez! il crin m'ornate del mio serto di rose". gages d'amour vous serez là gravés toujours, brúlez Che non lo il Re l'impose. brülez! gages d'amour, ah! vous serez là Percy sappia, gravés toujours. Oh! ".chi si duole?

di .. Je veux encor palpitante et ravie de leur nectar m'enivrer Chi parlò Percy? une non lo ch'io m'asconda a'suoí fois: de flot en flot je remonte ma vie; Ch'io vegga; sguardi dans chaque mot je retrouve sa voix. È vano". Ei viene". ei maccussa..; Billets chéris, mon beau tresor, ma gloire, ei mi sgrída.; ah! mi sgrida, mi accusa. avant l'adieu passez dans ma memoíre. Ah! mi perdona, mi perdona ... Brúlez! brülez! gages d'amour, vous serez là gravés toujours, infelice son ío. brülez! brülezl gages d'amour ah! vous serez là gravés toujours. il saura le Quand dernier sacrifice, pour l'adoucir, Al dolce guidami me du qu'il plaigne moins, billets chéris, que le sort s'accomplisse, castel natio, disparaissez sans sans temoins. pitiè ai verdi platani, Ah! les transports de l'étranger qui m'aime, al queto rio qu'ils n'aillent point s'évanouir, che i nostri mormora de mème, brülez! brülez! gages d'amour, sospiri ancor. mais dans coeur vivez toujours, Ah! colà, dimentico brúlezt brülez! gages d'amour, ah! mais dans son coeur de'scorsi affanni, restez toujours. un giorno rendimi de'mieí A mezzanotte prirn'anní, un giorno rendimi Quando notte sarà oscura e le stelle in ciel vedrai, del nostro amor, cheto cheto mi verrai nel mio asilo a ríttrovar. ah!". un solo Nel silenzio della notte dentr'all'umile mio letto, giorno vieni del nostro amor. pure, o mio diletto, la tua ninfa a consolar: canta pur la tua canzone, ch'io t'attendo sul balcone, ah! Ma non debbo a te soltanto aprir l'uscio a notte bruna, coprirebbesi la luna, vereconda in suo pudor. Noi due soli non saremo, verecondia non consente, vuò che un terzo sia presente, e quel terzo sia l'amor. ®

Entre arias y canciones en el reino del cantar bello

Arias y canciones de circunstancias y arias operísticas configuran en viene a ser el programa que se nos ofrece en lo que, el fondo, un todo perfectamente coherente e incluso homogéneo, presidido del del por el concepto más auténtico y genuino belcantisrno, ejer­ cicio de la creación vocal más literalmente puro y con una mayor voluntad de creación de belleza. tres están Observamos que, excepto Bellini, los otros compositores representados por una aria importante de su opus operístico y por dos -Mozart, Donizetti- y tres -Rossini- arias y temas que res­ tan al margen de adscripción directamente dramática, pero que, sin embargo, en el terreno musical no difieren substancialmente de las arias propiamente operísticas. Son temas considerados -como ya se ha enunciado- de circunstancias, escritos sirviendo a menos fami­ encargos de cantantes a pensados para sesiones más liares, concebidos a veces como esbozos a apuntes de un poste­ rior material operístico. Bernhard Paumgartner ha señalado los caracteres diferenciales de las canciones dieciochescas vienesas respecto de las alemanas, cen­ trados en la influencia melodista italiana, que les otorga un color y una vida particular. Mozart escribió numerosas arias y canciones sus diri­ aisladas entre 1785 y 1787 y, de esta época, son palabras gidas al cantante profesional y compositor aficionado Michael O'Kelly: «la melodía es la esencia de la música. Un buen melodista se puede considerar igual que un noble caballo de carreras; el con­

trapuntísta tan sólo es un caballo de tiro ... ». En este contexto cabe situar temas como «Ridente la calma», a «Dans un bais», deliciosos y llenos de encanto y de un elegante contenido melódico. El aria «Dove sano» ilustra uno de los momentos operísticos mozar­ tianos más importantes. Le nozze di Figaro es uno de los tres fru­ tos de la colaboración con ellibretista Lorenzo da Ponte y argu­ mentalmente constituye la continuación temática de Il barbiere di Siviglia rossiniana. El enamorado Conde Almaviva de enton­ ces, ahora es un pertinaz mujeriego, empecinado en conseguir los favores amorosos de la sirvienta Susana, novia de Figaro, el antes confidente y eficaz colaborador del mismo Conde. Pesaro. Es, en definitiva, una música mezcla autènticamente rossi­ «Dove sano» centra, si no el momento capital de la obra, sí una niana de estilos de salón, populares y operísticos, que destacan por reflexión definitoria del argumento. La condesa, que sigue mante­ el fino oído que demuestra el compositor. niendo su espíritu noble, se pregunta, ante la conducta tan evidente Semiramide es uno de los grandes títulos «serios» de Rossini. Estre­ de su esposo, "". ¿dónde están aquellos bellos momentos de dul­ nado en La Fenice el año 1823 ha tenido una trayectoria irregular, zura y de placer?" Mientras, pero, mantiene la ilusión de que «".mi últimamente está volviendo de forma relativamente con­ ... me aunque constancia llevará la esperanza de cambiar su ingrato a las líricas. corazón". tinuada grandes programaciones E! aria «Bell raggio lusínghíer» (Bello rayo lisonjero) sitúa el Como corresponde a la extraordinaria capacidad de Mozart para momento clave de la ópera. La protagonista, Semiramide, ha hecho definir musicalmente estados de ánimo y caracteres psicológicos, asesinar a su esposo, el rey Nino, en una acción de la que se ha la primera parte del aria es de una densa y doliente contención librado su hijo Arsace, quien aparece quince años más tarde y con expresiva del clima de desencanto que invade al personaje, mien­ quiere esposar la reina ignorando de quien se trata. Ahora tras que, en la segunda parte, el aliento de fe en el futuro que la quien es el momento en el que anuncia, feliz, su decisión, que inmedia­ misma condesa ha instalado en su espíritu está servido por un tamente provocará la tragedia, ya que la voz de ultratumba del rey tempo más vivo, siempre sin embargo denso, que no sólo empapa muerto significa una nueva dinámica del argumento, que es alte­ de elegancia el aria sino que sirve para reflejar la nobleza de espí­ rado totalmente. Se trata de una brillante parcela de lucimiento, ritu ya aludida de la protagonísta. en tempo «Andante grazioso», muy sostenida sobre las notas Los tres temas de Rossini, previos al aria de Semiramide del pro­ un clima medias, en la que destacan caracteres heroicos y también grama, forman parte de un conjunto de doce canciones escritas definitorio de de energía y, a la vez, enternecedor perfectamente por Rossini y recopiladas por su editor parisino Troupenas el año la de Semiramide, una mujer que se mueve entre el 1835, con el título de Les soirées musicales. Son canciones real­ personalidad afán de poder y el amor. mente de circunstancias específicas, que en este caso forman un Como es bien sabido, Bellini y Donizetti son los continuadores de todo más a menos unitario. Las tres primeras, entre las que se una línea evolutiva del género operístico, que se concreta en el encuentran «La prornessa» e «II rimprovero», tienen texto de Metas­ opus mozartiano y que, después de pasar también por Rossini, tasio mientras que «La pastorella delle Alpí» -sexta- está com­ explotará en el gran momento romántico central italiano. puesta sobre letra de Pepoli. Uno de los nexos comunes más claros es el culto exquisito por Estos temas despertaron un gran interés en compositores como el belcanto, acepción de la que los aludidos compositores italia­ Liszt, Respighi y especialmente Britten, quien escribió unas instru­ nos son los más explícitos representantes. Sin embargo, mientras mentaciones especialmente brillantes sobre algunos de ellos. Rossini y Donizetti atendieron substancialmente el género buffo, En el momento de la composición de este opus, Rossini había asen­ Bellini centra sus grandes logros en obras de un acusado conte­ tado su residencia parisina y, aunque había abandonado la com­ nido trágico como Norma, Il Pirata, La Sonnambula a este I posición operística después de Guglielmo Tell (1892), seguía com­ Capuletti ed I Montecchi, referencia inequívoca del Romeo yJulieta poniendo obras aisladas, entre las que se encuentra el conjunto shakespeariana. que se nos ofrece parcialmente ahora. En él destaca una vez más El aria «Eccorní in lieta vesta".», que continua con «Oh quante la gran sabiduría en el tratamiento vocal y la capacidad para crear volte.;», muestra un momento central de la obra, situado poco climas sensuales y emotivos, siempre brillantes. Escritos para ser antes del gran duo de los protagonistas principales en el primer interpretados acompañados al piano, hay que hacer referencia espe­ acto. Giulietta manifiesta su ansia por encontrarse con su enamo­ cial al dominio dellenguaje pianística, que remite a la olvidada con­ rado, expresada en la pregunta que cierra el intenso recitativo dición de gran virtuoso de este instrumento que fue el músico de inicial: dove inviartí i miei «Dove, sospiri?». Después el aria pro­ N o t e s importants piamente dicha, «Oh quante volte, oh! quante ti chiedo al ciel pian­ este clima de en gendo», refuerza deseo total del feliz encuentro. Es En atenció als artistes i al públic general, s'exigeix l'adequada un aria de una enorme tensión en americana i i es la lírica, tiempo lento, en la que correcció en el vestir (senyors: corbata), prega la cantante ha de acentuar los recursos expresivos en juegos de màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop modulaciones de un gran vuelo lírico. començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ A los dos primeros temas de la programación donizettiana del reci­ fies o filmar escenes de cap mena. tal se le han de les circumstàncies ho recla­ aplicar los principios genéricos referidos al apar­ El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si tado no de o els anun­ operístico Mozart y Rossini de este mismo programa. men, podrà alterar les dates, els programes intèrprets Melodismo exquisito y tratamiento vocal sabio y natural son colum­ ciats en aquest programa. nas de un material musical siempre gratificante al oído. «Al dolce En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament guídamí», la gran aria final de la ópera Anna Balena, constituye d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­ una de las grandes páginas dellirismo dramático romántico. La pro­ litzar el saló delIr pis i el vestíbul de l'entrada. tagonista, Anna, se dispone a ser ejecutada, momento en el que esta forma de adiós a la vida en el rememora los Accés carrer Sant núm. d'ús exclusiu per a pronuncia que l pel Pau, 1, bis, momentos de felicidad vividos, en un recorrido memorístico de o.. minusvàlids. Tel. 31891 22. un lirismo excepcional. También aquí domina el tempo lento, que resulta ideal o casi irrenunciable en función de los objetivos expre­ sivos pretendidos. Su interpretación exige, más que unas faculta­ des poderosas, este mundo sutil y amplio de valores que responde a musicalidad, inteligencia, exquisitez, sensibilidad, elegancia, Portada: Ballets Russos. el ... Teatre del expresividad, buen gusto Características que, en realidad, con­ El Sol de la Nit, estrenat a Barcelona, al Gran Liceu, de vienen decididamente al conjunto del programa. Es un ámbito argu­ dia 24 de juny de 1917, per la Companyia coreogràfica Sergei Larionov. mental que se resume en el concepto básico y al mismo tiempo Diaghilev, amb decoracions i vestuari de Michail Repro- elemental de cantar bien al servicio del cantar «bello», concepto ducció de J.B. Wilkinson. al mismo tiempo, entendido en su más elevada y exigente acepción. Programes: -../.11'1.('0/2000 Jaume Comellas

Disseny: EHSA, Carmelo Hernando

Biografies: Pau Nadal FUNDACIÓ FUNDACIÓ A E DEL e It A ¡'II T F. A T It E DEL r: It A r.. T " T It

L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons CATALANA DE GAS La Fundació Gran Teatre del Liceu s'ha creat privada CAIXA DE CATALUNYA amb una finalitat és la d'estimular les bàsica, que empre­ CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA ses del sector privat perquè contribueixin a la promo­ AIGÜES DE BARCELONA Ció i difusió de la com Cultura, tal és norma als països BANCO DE EUROPA més desenvolupats. BANC DE SABADELL GRUPO TORRAS En aquest sentit, les empreses que formem el primer CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Patronat i les anat que s'han adherint a la nova Funda­ Protectors com a Collaboradores o Coo­ ció, ja sigui Protectores, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL peradores, entenem que la societat catalana d'avui no BASSAT, OGILVY & MATHER desentendre's de la sort d'una tan arre­ pot institució IBM lada a la vida cultural de Barcelona i tan representativa SEAT de la sensibilitat musical de com és el Gran Catalunya CoHaboradors Teatre del Liceu. NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més de Cooperadors 150 anys sense cap altre impuls que no fos el BUFET BERGÓS que procedia d'una il-lusió col·lectiva. Deixar imparable COOPERS & LYBRAND ara el futur del Liceu a l'exclusiva de les responsabilitat EDITORIAL VICENS VIVES institucions a una mena de públiques equivaldria ENIMONT IBERICA deserció. MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO MOLINA Per això us demanem que, en la mesura de les vostres Informació: us a la tasca ens hem possibilitats, incorporeu que impo­ Fundació Gran Teatre del Liceu sat i tot associant el nos­ que, vostre nom al prestigi del el. Sant Pau, 1 bis tre Gran Teatre, ajudeu a la realització dels seus pro­ 08001 Barcelona jectes. Telèfon 31891 22 ®

Pròximes funcions

Tosca

G. Puccini Eva Marton (dies 9, 13, 17 i 20) I Galina Kalinina (dies 11 i 14) I Mara Zampieri (dies 22 i 26), Jaume Aragall (dies 9, 11, 14, 20, 22 i 26) I Miguel Cortez (dies 13 i 17), Alain Fondary (dies 9, 11, 13 i 14) I Sherrill Milnes (dies 17, 20, 22 i 26) M. Antonia Martín-Regueiro (9, 11 13 i 14) I Carme Viaplana (17 i 20) I Rosa Martín Andrews (22 i 26), Alfonso Eeheverría, Vicenç Esteve, Alfredo Heilbron, Jesús Castillón, Joan Tomàs Director d'orquestra: Theo Alcántara Direcció d'escena: Gianearlo Cobelli, realitzada per Massimo Belli Escenografia i vestuari: Paolo Tommasi Producció: Teatro Comunale di Bologna Funció de Gala Dijous, 9 de maig, 21 h., funció núm. 83, torn B Dissabte, 11 de maig, 21 h., funció núm. 84, fora d'abonament Dilluns, 13 de maig, 21 h., funció núm. 85, torn A Dimarts, 14 de maig, 21 h., funció núm. 86, torn D Divendres, 17 de maig, 21 h., funció núm. 87, torn e Dilluns, 20 de maig, 21 h., funció núm. 88, torn E Dimecres, 22 de maig, 21 h., funció núm. 89, fora d'abonament Diumenge, 26 de maig, 17 h., funció núm. 90, torn T

Recital Kiri Te Kanawa Obres de Mozart, Liszt, R. Strauss i àries d'òpera Piano: Roger Vignoles Dimarts, 21 de maig, 21 h., funció núm. 91, torn D

Concert Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A. Seriabin: Poème de l'extase R. Strauss: Don Quichotte Arturo Bonueci, violoncel Josep M. Alpiste, violí Aureli Vila, viola

Director: Uwe Mund

Divendres, 31 de maig, 21 h. funció núm. 92, torn D Dissabte, 1 de juny, 21 h., funció núm. 93, torn e