Patrimoni

L’empremta de Puig i Cadafalch a Can (Santpedor) Intervencions de l’arquitecte i altres artistes del seu entorn a l’antiga casa Llissach

Mireia Vila Cortina - Jordi Falip Sabartés

El present treball glossa l’evolució de la finca de can Jorba (Santpedor, el ), antigament propietat dels nobles Llissach. Les intervencions d’època modernista foren protagonitzades per Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de referència de la família. Mostren noves facetes del personatge en àmbits com l’enginyeria, la jardineria i la decoració d’interiors. La torre de l’aigua de Can Jorba, única obra arquitectònica modernista del Bages atribuïble a Puig i Cadafalch, il·lustra amb elegància aquesta vocació pràctica.

Introducció Vista general de la casa Llissach [ca.1925] (Carrió, Feixas, Vila, 2001). Encara avui en dia les persones que visiten Santpedor se sorprenen en passar per davant de Can Jorba. Re- closa per velles reixes de ferro forjat . Va ser llavors quan vam te- Puig i Cadafalch de l’Arxiu Nacional i poblada de frondoses espècies exò- nir l’oportunitat de visitar la finca de de Catalunya (ANC) que feien referèn- tiques, la finca de can Jorba es dreça Can Jorba. El caràcter insòlit i la gran cia a Can Jorba. com un retall del passat enmig de la qualitat artística de les obres que hi La casualitat va voler que el 2017 trama moderna, un extens espai on vam observar van suscitar una recerca es celebrés a Catalunya l’Any Puig i s’amaguen testimonis de temps pretè- en diferents arxius i biblioteques per Cadafalch, coincidint amb el 150è rits que recentment hem tingut ocasió tal d’identificar l’autoria i datar tots aniversari del seu naixement i els 100 d’estudiar. els diferents elements. Un dels punts anys com a president de la Mancomu- El nostre estudi es va iniciar el ge- de partida va ser l’obra de David Grà- nitat de Catalunya. El treball que pre- ner passat, durant la fase de camp cia sobre la família Llissach (Gràcia, sentem sobre el seu llegat a Can Jorba del catàleg de patrimoni de Santpe- 2013), en la qual es feia menció a un pretén ser una aportació més per com- dor, que ha coordinat la Diputació de conjunt de plànols custodiats al fons memorar-lo i reivindicar-lo com a cre-

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 3 7 Retrat de Concepció de Llissach, [ca.1890]. Arxiu Col·legi Llissach. Retrat de dues joves a la reixa de la carretera de [1925-1930]. Molts santpedorencs es feien retrats davant d’aquest element tan emblemàtic. Arxiu particular Joan Vall.

ador en tota la seva pluralitat de face- i substituint l’ofici de teixidors per Banca Jover. Concepció o doña Con- tes, algunes de les quals fins ara poc càrrecs polítics com a lloctinents i xa és recordada amb gran veneració a conegudes. A la vegada, volem posar veguers, tant a nivell reial com epis- Santpedor, tant pel seu caràcter sever en relleu la singularitat de la torre de copal. El 1659 formaven ja part de la i profundament religiós, com pel fet l’aigua de Can Jorba, ara per ara l’úni- baixa noblesa com a ciutadans hon- de ser una gran benefactora pel poble. ca obra arquitectònica modernista en- rats. Tres anys més tard, l’hereu Llis- Entre d’altres actuacions, va promou- terament atribuïble Puig i Cadafalch sach, també de nom Jaume, comprà re la instal·lació dels Germans de la que existeix a la comarca del Bages. la finca coneguda com el Camp de la Salle al poble, donant lloc al conegut Font o la Quintana d’En Coma, per tal “col·legi dels Hermanos”. També fou de construir-hi la seva casa pairal. En la impulsora de la reforma de la cape- Els Llissach i la seva finca aquells terrenys ja hi havia edificada lla de les Santes Espines de l’església de Santpedor una casa i uns trulls, que els Llissach parroquial. seguiren explotant. Amb Concepció de Llissach van Des d’una perspectiva històrica, Al segle XVIII la família va seguir començar les primeres reformes a la Can Jorba s’hauria d’anomenar “Can ascendint gràcies a la col·laboració casa. Una de les primeres intervenci- Llissach”, ja que durant gairebé tres amb les noves autoritats borbòniques, ons fou la portalada monumental que segles va ser propietat del llinatge una afiliació gestada ja en temps de encara actualment delimita la finca amb aquest nom, actualment extingit. la Guerra de Successió (1705-1714). pel cantó sud. La seva construcció No va ser fins el 1934 que seria ad- Aviat les responsabilitats polítiques l’any 1883 s’ha de relacionar amb el quirida per Joan Jorba i Rius (1869- els van portar a instal·lar-se a Man- projecte governamental de fer un camí 1838), fundador dels famosos magat- resa i van deixar la casa de Santpe- d’enllaç, conegut com a camino trans- zems Jorba, del qual en són descen- dor en mans de masovers. El 1880, versal, que havia d’unir Navarcles dents els actuals propietaris. la mort inesperada de l’hereu Narcís amb la carretera de Bassella. El seu Procedents d’Occitània, els Llis- de Llissach tornarà la família a la casa traçat, corresponent a l’actual carre- sach s’establiren a Santpedor l’any de Santpedor. La responsable de la tera de Navarcles a Callús, creuava la 1587, quan Jaume Llissach es casà decisió va ser la seva germana i suc- finca Llissach. amb la santpedorenca Jerònima Fu- cessora Concepció de Llissach (1823- Poc després, Concepció de Llissach llós. A partir d’aquest moment experi- 1895), vídua d’Antoni Jover i Sans, també va fer reformar la casa, amb la mentaren un ràpid ascens social, bo industrial i germà del fundador de la construcció d’un capella als baixos,

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 3 8 Vista general de la casa Llissach [ca.1925], en què es pot observar l’enjardinament. I la reixa d’entrada a la finca construïda el 1880. Arxiu particular Joan Vall.

d’una nova façana i d’un badalot o millora del jardí. L’entorn de la casa torre per a la caixa d’escala. Llissach en aquell moment devia ser Una de les troballes d’aquesta re- molt semblant a una era de pagès, cerca ha estat una antiga fotografia envoltada d’arbres fruiters i de vinya. conservada a l’arxiu parroquial de la En temps de Concepció de Llissach vila en forma de clixé de vidre i que es van plantar palmeres, però Serafi- datem vers el 1890. Observem que en na volia anar més enllà. Fins i tot va aquell moment el badalot de la caixa contractar un jardiner, Manel Armen- d’escala encara s’havia de construir i gol, un expert en jardineria originari que, en el lloc de l’actual torre de l’ai- de l’Hospitalet de Llobregat que es va gua, hi havia un senzill molinet que instal·lar a viure a la part de dalt de la servia per extreure l’aigua del pou de casa amb la seva família. la finca. Per fer el tipus de jardí senyorial que volia Serafina de Llissach calia disposar de més volum d’aigua, i lla- Serafina de Llissach, vors aquest era un recurs que escasse- l’última dels Llissach java a Santpedor. El sentit de la torre

Retrat de Serafina Jover de Llissach, de l’aigua, fou doncs, l’optimització En morir Concepció, la seva única [ca.1880]. Arxiu particular Maria Closa. del pou de la casa Llissach per al rec filla Serafina Jover de Llissach (1850- del jardí i l’abastiment de la casa. 1928) va quedar com a hereva. Se- Una construcció datable a l’entorn de rafina estava casada amb Enric Guix torre residencial, que ben poc tenia a l’any 1907, i que és la primera i més i Monteys, membre d’una nissaga in- veure amb el què es portava en aquell emblemàtica de les obres de Puig i dustrial barcelonina, amb qui no va te- moment a Barcelona entre les classes Cadafalch a Can Jorba. nir fills. En enviudar el 1900, va deixar altes, que era el Modernisme. Aquí Puig i Cadafalch era un home de la casa del marit i, acompanyada de la és on entra en joc Josep Puig i Ca- moda a principi del segle XX: havia fet seva minyona Angeleta, es va instal·lar dafalch. de regidor a Barcelona i l’any 1907 en un pis a Barcelona. L’última dels estava preparant la candidatura al Llissach va alternar la residència a la Congreso de los Diputados. Com a ciutat amb llargues estades a Santpe- Intervencions de Puig arquitecte, havia dut a terme molts dor, la vila on havia transcorregut bona i Cadafalch a can Llissach projectes per a famílies nobles i bur- part de la infantesa. geses. És possible que ell i Serafina Quan va arribar a Santpedor, l’any La torre de l’aigua (ca. 1907) s’haguessin conegut en aquests cer- 1900, Serafina es va trobar amb una Les primeres intervencions de l’ar- cles de l’alta societat barcelonina. finca de regust decimonònic, a mig quitecte són producte de l’obsessió A l’ANC, a més dels dibuixos i camí entre una casa de pagès i una que tenia Serafina de Llissach amb la plànols que va fer per a Serafina, es

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 3 9 Plànol original de la Torre de l’Aigua de la casa Llissach, obra de Josep Imatge actual de la Torre de l’Aigua. Foto: Mireia Vila. Puig i Cadafalch [ca.1907]. Arxiu Nacional de Catalunya.

conserven les factures i correspondèn- van acabar duent a terme amb estuc i elegant, que encara conservava el re- cia derivada d’aquests projectes. Les simulant aquest material, sens dubte gust medievalitzant –“de castell”– de cartes mostren un tracte molt cordi- una opció molt més barata. les seves primeres obres, però que ja al, i que Puig havia visitat en diverses Al capdamunt de la torre de l’ai- començava a augurar formes més sò- ocasions la casa de Santpedor. Va ser gua es va col·locar un nou molinet, bries d’etapes posteriors. possiblement en ocasió d’aquestes vi- però per tal de complementar la força La construcció va ser també un ele- sites que l’arquitecte va estudiar les d’extracció del molí, s’instal·là també ment decisiu per a la casa Llissach, cases medievals de Santpedor i la por- una bomba elèctrica. L’aigua es feia que va permetre a Serafina millorar tada romànica de l’església per a la pujar i s’emmagatzemava al dipòsit de l’enjardinament amb la construcció seva obra “L’arquitectura romànica a 8.000 litres situat a la part alta, just d’una bassa i d’un hivernacle a la part Catalunya” (Puig i Cadafalch, Goday i en el tram en què l’escala de cargol posterior de la casa. En aquella època Falguera, 1909-1918). discorre per l’exterior de la façana. a Santpedor no hi havia encara xarxa La torre de l’aigua va substituir el D’aquesta manera s’aconseguia la pública d’electricitat, i va caldre fer vell molinet que hi havia en temps de pressió per distribuir-la pel jardí i l’in- una inversió particular per fer arribar Concepció de Llissach i que extreia ai- terior de la casa. el cablejat fins a la casa, tal i com gua del pou per mitjà de la força del La torre de l’aigua de la casa Llis- havien fet en els mateixos anys les vent i d’un sistema de pistons. A l’ANC sach és una obra d’arquitectura rural fàbriques tèxtils santpedorenques de es conserva l’alçat, planta i seccions i d’enginyeria, a mig camí entre les ca l’Armangué i cal Clarassó. L’ener- originals projectades per l’arquitecte, senzilles torres d’aigua de pagès i les gia elèctrica, era doncs, un privilegi les quals presenten una fesomia idèn- grans torres urbanes i representatives. exclusiu per a la casa Llissach, com tica a la torre que avui en dia encara Puig i Cadafalch va convertir-la en un ho era també el fet de poder gaudir podem veure. A l’hora de dur a terme element emblemàtic tant de can Llis- d’aigua corrent. el projecte, les parts que segons els sach com de tot Santpedor, i avui en Entre la població de Santpedor, dibuixos havien d’anar en maó (marcs dia encara és un referent en l’skyline però, les comoditats de la casa Llis- de les obertures, nervis i merlets del del poble. Això ho va aconseguir per sach no sempre van ser vistes amb coronament superior), finalment es mitjà d’un tractament molt equilibrat bons ulls.

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 4 0 sos. Més tard van suprimir l’hivernacle tot conservant la porta, però en l’actu- alitat aquesta no és visible a la faça- na. El motiu és que, poc després de la retirada del pavelló, es construí en el seu lloc un annex, de manera que l’obertura en l’actualitat serveix per donar accés a la biblioteca de la casa. Tenim notícies d’altres projectes, dels quals en desconeixem la data. El fet que es llistin a manera d’esborrany en un paper amb la capçalera del Con- greso de los Diputados situa al 1907 el terme post-quem per a la seva data- ció (Puig i Cadafalch va ser diputat a Madrid de 1907 a 1909). En la nota apareixen tota mena de projectes menors: un esgrafiat que su- posadament s’havia d’aplicar sobre la cornisa, canonades i arrebossat; una reixa; uns graons de pedra, juntament amb la barana i la limitació de l’es- cala; l’esplanat del pas de carruatges sobre la carretera i la seva delimita- ció amb uns pilars amb cadena; una Esbós d’una làmpada per a la casa Llissach, Làmpada atribuïble al disseny de Puig i Cada- cuina amb muntaplats i una possible obra de Josep Puig i Cadafalch [1907-1917]. falch a l’interior de Can Jorba. Foto: Jordi Falip. reforma a la cuina de servei del pri- Arxiu Nacional de Catalunya. mer pis (aleshores ja anomenada “of- fice”); uns altres pilars amb cadena a la façana; la finalització d’una tanca; i En una de les cartes a Puig i Ca- el manteniment de la finca, i també finalment unes làmpades per l’escala, dafalch, Serafina es mostra preocu- li encarregà un gran nombre d’inter- la sala i el rebedor. En referir-nos a pada perquè l’aigua de la bassa està vencions menors. La reforma que te- tota aquesta llista d’elements, hem de tèrbola i demana consell a l’arquitecte nim més ben documentada va tenir parlar de “projectes” i no pas obres, per poder-la clarificar. Entre els plà- lloc l’any 1917. Va consistir en el re- ja que molts d’ells no els hem pogut nols de l’ANC trobem el disseny d’un forç de les obertures de la casa i en la identificar, ja fos perquè més tard es sistema de filtres que creiem que no construcció d’una tanca a base de bi- van retirar o perquè no es van arribar és obra seva, però que en tot cas mos- gues de ferro al cantó nord de la finca. a dur a terme. tra que va actuar com a assessor en A més de la casa Llissach, l’arquitecte D’entre ells, els que semblen cor- aquesta qüestió. també va projectar la construcció del respondre a elements existents ac- Mentre doña Serafina patia perquè desguàs al col·legi dels Hermanos. tualment són uns pilars amb cadena veia l’aigua de la seva bassa tèrbola, L’encarregat d’executar totes aques- que es troben a l’entrada nord de la molta gent de Santpedor emmalaltia tes reformes va ser el mestre d’obres finca, juntament amb un pas de car- i moria a causa la contaminació de la Antoni Guitó i Gros, de Santpedor. ruatge des de l’emblemàtica portalada font pública. Sense anar més lluny, el El ciment es va comprar a la fàbrica de ferro de la carretera de Navarcles, 1902 hi havia hagut una epidèmia de Asland i es va portar amb el carrilet flanquejat per dos guarda-rodes i per tifus que va provocar la mort a més de des de a l’estació de una rasa de desguàs. 80 persones. Es tracta d’una paradoxa Santpedor. Una part de les bigues de També hem pogut identificar dues que il·lustra molt bé les desigualtats tancament la va proporcionar la com- de les làmpades mencionades, que en en l’accés als recursos que hi havia a panyia fundada per Manuel Ballarín, l’actualitat encara es troben a l’interi- inici del segle XX. soci de l’arquitecte i probable autor or de la casa. En canvi, no coincidei- d’altres elements de forja de la casa. xen amb cap element existent els di- Altres reformes de Puig i Cadafalch Possiblement fou llavors quan es buixos que va fer d’una reixa de ferro La qüestió de l’aigua mostra que construí la porta d’accés a l’hiverna- i d’una llar de foc. Creiem, però, que Puig i Cadafalch aviat va esdevenir cle, sostinguda per dues columnes. El aquesta última es podria haver dut a “l’arquitecte de capçalera” de Sera- disseny original de Puig i Cadafalch terme, però que amb el temps es va fina. La senyora Llissach li confiava preveia que els capitells fossin deco- acabar retirant. tota mena d’aspectes relacionats amb rats, però finalment es van deixar lli- Un altre element atribuïble a Puig

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 4 1 Disseny de mosaic amb el motiu “Salve” en el catàleg Mosaic obra de Lluís Bru conservat a l’entrada de can Jorba. Foto: Jordi Falip. de Lluís Bru, [ca.1909]. Arxiu Municipal d’.

i Cadafalch és la casa per als ocells, compositors: Handel, Pedrell, Bach... El relleu: els Jorba de clara factura modernista. Presenta Una altra possible intervenció és una teulada a base de peces multicolor la del forjador Manuel Ballarín, que a Serafina Jover de Llissach va mo- o “escates” i un pinacle ceràmic que més de col·laborador de l’arquitecte rir sense descendència el 1928 i amb remata el carener. Els estucs simulant també en va ser soci. Des del 1900, ella es va extingir el llinatge. En el tes- maó que ressalten les obertures i les comença a produir de manera mecà- tament va deixar la casa perquè s’hi cantonades són molt semblants als de nica peces seriades exposades en un traslladés el col·legi de nenes de la la torre de l’aigua. catàleg, que es podien combinar en- vila, aleshores regit per les germanes tre elles. Alguns dels elements de can Carmelites. Bona part dels seus béns Jorba que presenten formes identifica- van anar a parar a una fundació encar- Altres artistes de l’entorn bles amb el repertori de Ballarín, són regada de gestionar les escoles religi- de Puig i Cadafalch la làmpada conservada a l’escala de la oses de nens i nenes de la població. casa (que Puig i Cadafalch ja llistava L’acte d’entrega de la casa Llissach Com a assessor de Serafina, Puig i en el paper del Congreso) i la reixa de per a la seva conversió en col·legi va Cadafalch també va inspirar el treball la porta principal. Més amunt ja hem tenir lloc el 27 de febrer de 1929, en d’altres artistes del seu entorn. És el dit que la seva empresa va proporcio- un acte solemne presidit pel general cas del mosaista Lluís Bru, autor de nar part de les bigues per a la tanca Emilio Barrera, capità general de Ca- creacions tan singulars com els mo- construïda el 1917 sota la direcció de talunya durant la dictadura de Primo saics del Palau de la Música de Bar- Puig i Cadafalch. de Rivera. celona, sota la direcció de Lluís Do- mènech i Montaner (Vv.aa., 2005). Al fons Lluís Bru d’Esplugues de Llobre- gat es poden trobar els dissenys del mosaic de l’entrada, amb el motiu del “Salve”. Aquest disseny formava part del catàleg que el taller oferia als seus clients i es va dur a terme el 1909 a la casa Llissach. Un any més tard, el 1910, es plasmaria també al Palau del Marquès d’Alfarràs (Barcelona). Bru hauria fet també altres treballs pels Llissach, com dues jardineres Vista general del amb l’escut familiar. Un pintor del seu jardí, poc abans de la taller va ser l’encarregat de les pintu- mort de Serafina de Llissach [ca.1925]. res murals del saló de música, amb Arxiu fotogràfic medallons amb l’efígie de diferents Alfons Codina.

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 4 2 El projecte però, no es va arribar a de la classe noble al llarg de les di- AMENÓS, LL., “Les arts del ferro al servei materialitzar: el 1933, la fallida del ferents èpoques històriques, des d’un de l’arquitectura modernista”, Butlletí Banc Hipotecari Català on es troba- origen lligat a la gestió de la terra fins de la Reial Acadèmia de Belles Arts va dipositat el llegat dels Llissach va a l’entroncament amb l’elit industrial Sant Jordi, XXV, 2001: 121-148. obligar la fundació a vendre la finca. i financera i l’adopció dels patrons AMENÓS, LL., “La décoration en fer dans les édifices art noveau de Barcelone”, El comprador fou Joan Jorba i Rius, estètics de la burgesia encarnats pel Historical Lab 3 - Nature, Creativity que la va adquirir el 1934. Els Jorba, modernisme. and Production at the time of Art Nou- establerts a des de finals del Les intervencions d’època moder- veau, 19 novembre 2011. http://www. segle XIX, havien prosperat molt a la nista a la finca tenen a Puig i Ca- artnouveau-net.eu/ArtNouveauEcolo- ciutat gràcies a la producció i comerç dafalch com a principal protagonista. gy/Colloquia/Milano2011/tabid/165/ de teles. Feia poc que també havien Puig esdevingué l’arquitecte de refe- gv2064__gvac/1/gv2064__gvpi/1/lan- fundat a Barcelona els Magatzems rència de la senyora Serafina de Llis- guage/en-GB/Default.aspx (consulta Jorba, un dels primers centres comer- sach, la qual cosa el portà a preocu- 28.10.2017) cials de Catalunya (1926). par-se per qüestions tant d’enginyeria BALLARÍN, M., Catálogo de objetos ar- Com a família moderna i emprene- i jardineria com de petites reformes i tísticos de hierro, : latón y cobre para dora que eren, van fer diversos arran- detalls decoratius. cerrajería ylampistería, J.Thomas, Bar- celona: 1904. jaments a la casa per tal d’adaptar-la En aquestes realitzacions se’ns CARRIÓ, J., FEIXAS J.M., VILA.J., Santpe- als seus gustos i a les comoditats de mostra el personatge en totes les seves dor: història en imatges: 1893-1976, la vida moderna. Algunes de les refor- vessants creatives, fent gala de l’atri- Manresa, Angle, Centre d’Estudis del mes que van realitzar foren la subs- but d’arquitecte holístic i integral. Hi Bages: 2001. titució de l’hivernacle del cantó nord veiem un Puig i Cadafalch preocupat GRÀCIA I GONZÁLEZ, D., Un arbre ferm. per un de nou annex, compost d’un per la utilitat pràctica de les seves Els nobles Llissach i Catalunya (1213- porxo a planta baixa i d’una biblioteca construccions, inspirador de l’obra 2013), Farell, Barcelona: 2013. al primer pis; l’ampliació de la cape- d’altres artistes de primer nivell i por- PUIG I CADAFALCH, J., L’Oeuvre de Puig lla; la construcció d’una nova bassa tador de comoditats modernes com Cadafalch-Architecte : 1896-1904 : amb una font; la reforma de l’enjardi- l’electricitat i l’aigua corrent. Tot ple- architecture, Décoration, Mobilier, Ser- nament amb noves espècies i camins gat trenca amb la tradicional idea que rurerie, Carrelages, etc., J. Parera, Bar- resseguits per gairebé 3 quilòmetres és té d’ell com a autor de grans obres celona: 1904. PUIG I CADAFALCH, J., DE FALGUERA, de bordons de pedra; el bastiment arquitectòniques i de reformes monu- A., GODAY, J., L’arquitectura romànica d’estables i nous edificis per a les aus mentals, al mateix temps que reforça a Catalunya, Institut d’Estudis Cata- al cantó nord-est de la finca. Temps el caràcter pluridisciplinari i renovador lans, Barcelona: 1909-1918. més tard, el 1979, una pedregada que va tenir el Modernisme per a mol- VV.AA., Lluís Bru, Fragments d’un creador, va malmetre la teulada, bo i obligant tes finques i pobles de la ruralia. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, a substituir l’antic badalot per una En l’actualitat can Jorba és una 2005. claraboia. mostra isolada de tot un llegat que el La casa va estar habitada fins a pas del temps i l’especulació immobi- Fonts d’arxiu mitjan de la dècada de 1990, i en- liària han anat esborrant a la majoria ARXIU DEL COL·LEGI LLISSACH DE cara avui en dia pertany a la família de pobles i ciutats catalanes. És im- SANTPEDOR. Jorba, igual que el conjunt de la fin- portant destacar que, tot i que el Mo- ARXIU MUNICIPAL D’ESPLUGUES DE ca. El 2012 l’Ajuntament va adquirir i dernisme va anar passant de moda al LLOBREGAT, Fons Lluís Bru. modificar una part del cantó est de la llarg del segle XX, els Jorba van saber ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC), finca per tal de construir-hi la nova re- mantenir i apreciar els elements que Fons Josep Puig i Cadafalch. sidència municipal, inaugurada l’any es van trobar. És gràcies a ells que ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA, Fons 2014. avui en dia encara podem gaudir del de l’Oficina Tècnica de Mines i aigües llegat arquitectònic dels Llissach i de subterrànies. ARXIU MUNICIPAL DE SANTPEDOR, Puig i Cadafalch a Santpedor, i molt Fons municipal. en particular d’un element tan singu- Can Jorba, testimoni ARXIU PARROQUIAL DE SANTPEDOR, de l’esperit renovador lar com és la torre de l’aigua. Volem Col·lecció fotogràfica del doctor Antoni de Puig i Cadafalch agrair a la família Jorba aquest esforç Vila. i del Modernisme de conservació, així com la seva bona ARXIUS PARTICULARS: família Jorba, disposició per deixar-nos entrar a casa Maria Closa, Joan Vall, Alfons Codina. El conjunt de Can Jorba és un tes- seva, ja que sense ells aquest treball timoni únic de l’auge i del declivi del no hauria estat possible. Mireia Vila Cortina llinatge extingit dels Llissach. En el Historiadora. Responsable de l’Arxiu Històric present treball hem procurat desgra- Bibliografia Municipal de Santpedor nar l’evolució constructiva de la finca, Associació d’Arquitectes de Catalunya, Jordi Falip Sabartés que no només plasma la trajectòria Anuario, anys 1904, 1907-08, 1909- Empresari del sector mediambiental. Col·labo- de la família, sinó també els anhels 10 i 1918. rador de l’Arxiu Històric Municipal de Santpedor

H i v e r n 2 0 1 7 - D o v e l l a - 4 3