Pla Local De Joventut Del Masnou

PLA LOCAL DE JOVENTUT DEL MASNOU El procés d’elaboració del present Pla Local de Joventut ha volgut posar especial atenció en el foment de la participació com a eina per a recollir elements de diagnòstic i d’estratègia alhora que es generen espais de relació i comunitat entre els col·lectius de joves i el consistori.

PLA LOCAL DE JOVENTUT DEL MASNOU CONTINGUTS 1 2 3 INTRODUCCIÓ DIAGNÒSTIC AVALUACIÓ DEL Els plans locals 2.1. Anàlisi de la realitat PLA D’ACCIÓ de joventut són la juvenil del Masnou, 17 metodologia que permet 2.1.1. Demografia, 17 JOVE 2009-2012 respondre millor a les L’anàlisi realitzada té molt en necessitats dels i les 2.1.2. Realitat compte i està molt marcada joves de cada territori, 8 socioeconòmica, 21 pels condicionants que van 2.1.3. Recursos i influir de forma decisiva en equipaments educatius, la formulació del Pla d’Acció sòcioculturals i sanitaris, Jove, 48 22 2.1.4. Habitatge, 22 2.1.5. Mobilitat, 24 2.1.6. Equipaments i recursos educatius, socioculturals i sanitaris, 25 2.2. Agents estructuradors 4 de la realitat juvenil del Masnou, 39 ESTRATÈGIA 2.2.1. Ajuntament, 39 A l’estratègia del PLJ 2.2.2. Entitats i col·lectius del Masnou s’apliquen juvenils, 41 els principis del Pla 2.2.3. Sector privat, 42 Nacional de Joventut, 58 2.3. Polítiques de joventut al Masnou, 44 2.4. Conclusions del diagnòstic, 45

4 L’Ajuntament ha vist la necessitat d’elaborar un nou document estratègic que defineixi les accions per tal de donar resposta a les necessitats actuals de la joventut del Masnou. És per això que s’ha dut a terme un nou procés participatiu que ha permès, en primer lloc, fer un diagnòstic de la situació i les necessitats actuals, avaluar el grau d’implementació de les accions que es recollien al Pla d’Acció Jove del 2009 per, finalment, orientar les polítiques juvenils per als propers anys.

5 PUNT 1 INTRODUCCIÓ

6 7 PUNT 1 INTRODUCCIÓ

Els plans locals Els plans locals de joventut són la nuació concentra les línies d’actua- de joventut són la metodologia que permet respon- ció i les accions per als propers dos metodologia que permet dre millor a les necessitats dels i anys, fins a la finalització del man- respondre millor a les les joves de cada territori. En el cas dat actual. Aquest termini limitat necessitats dels i les joves del Masnou, el darrer document fa que es tracti d’una proposta rea- de cada territori. d’aquest tipus es corresponia al lista i amb la voluntat d’esdevenir període 2009-2012. una guia pràctica d’actuació per al consistori. Passat aquests cincs anys, l’Ajun- tament ha vist la necessitat d’ela- Com veurem al llarg d’aquest do- borar un nou document estratègic cument, la manca d’una estratègia que defineixi les accions necessà- actualitzada i alguns dèficits vin- ries per tal de donar resposta a les culats a l’estructura i els recursos necessitats actuals de la joventut dedicats a joventut en els darrers del Masnou. És per això que s’ha anys, han marcat les capacitats dut a terme un nou procés parti- per realitzar actuacions específi- cipatiu que ha permès, en primer ques adreçades a aquests col·lec- lloc, fer un diagnòstic de la situació tius i, sobretot, han dificultat i les necessitats actuals, avaluar el l’establiment d’espais de relació i grau d’implementació de les acci- interlocució entre els i les joves del ons que es recollien al Pla d’Acció Masnou i l’Ajuntament. Jove del 2009 per, finalment, orientar les polítiques juvenils per als En aquest sentit, doncs, el procés propers anys. Val a dir, però, que el d’elaboració del present Pla Local document que es presenta a conti- de Joventut ha volgut posar espe-

8 cial atenció en el foment de la par- de necessitats o espais de trans- cipis rectors de les polítiques de ticipació com a eina per a recollir formació social. Per una banda, joventut emmarcades dins del Pla elements de diagnòstic i d’estratè- aquelles necessitats vinculades a Nacional: gia alhora que es generen espais la joventut com a etapa del cicle de relació i comunitat entre els vital, en què es donen transicions - Participació: el PLJ del Masnou col·lectius de joves i el consistori. o processos d’emancipació a partir ha de desenvolupar-se a través de D’aquesta manera la voluntat dels quals la persona jove defineix processos i espais de participació del Pla transcendeix el propi la seva vida adulta. I, per l’altra, estables que possibilitin relacions document resultant i vol consoli- les necessitats que fan referència de comunicació bidireccionals dar una forma de treball col·labo- al moment present i que estan vin- entre les i les joves del municipi ratiu entre l’Ajuntament i els i les culades a la qualitat de vida. i l’Ajuntament, però també que joves de la vila. suposin una implicació i un poder Tenint aquest plantejament en de decisió en el procés d’elabora- La participació és un del princi- compte i, amb la voluntat d’in- ció del PLJ i en el disseny de polí- pis rectors del Pla Nacional de cloure els i les joves en les diver- tiques i accions. En aquest sentit, Joventut de Catalunya 2020 i, a ses fases del desenvolupament de ITD plantejarà metodologies de la vegada, ha esdevingut un valor les polítiques de joventut, en la participació basades en la cores- fonamental en les polítiques pú- proposta de definició del Pla Lo- ponsabilitat. bliques dels darrers anys al nostre cal de Joventut del Masnou s’ha país i resulta més destacada enca- previst una sèrie mecanismes i - Transformació: la voluntat del ra quan parlem del jovent. criteris metodològics per tal d’as- PLJ ha de ser transformar la rea- segurar aquesta participació. litat juvenil del Masnou canviant El Pla Nacional vigent classifi- i millorant les condicions de vida, ca l’objecte de les polítiques de Totes les actuacions del PLJ es per tal que els i les joves del mu- joventut en dos grans àmbits plantegen d’acord amb els prin- nicipi puguin desenvolupar ple-

9 nament el seu projecte de vida. polítiques i cal generar un funcio- El procés d’elaboració Una transformació, però, que ha nament de treball en xarxa. del present Pla Local de de ser inclusiva i universal per a Joventut ha volgut posar tota l’heterogeneïtat dels i les jo- - Qualitat: la qualitat en el ser- especial atenció en el ves del municipi. vei i les actuacions que integrin foment de la participació el PLJ del Masnou és essencial com a eina per a recollir - Integralitat: per tal de desen- per poder oferir allò que els jo- elements de diagnòstic i volupar polítiques de joventut ves necessiten. És per això que d’estratègia. que integrin totes les realitats, cal establir uns nivells diferents circumstàncies i problemàtiques, de detecció d’aquestes necessitats cal que aquestes tinguin un ca- per poder realment oferir unes ràcter transversal incorporant la polítiques adequades a la realitat perspectiva juvenil en la resta de dels joves.

Principis rectors de les polítiques de joventut

Participació Transformació Integritat Qualitat El PLJ del La voluntat del Per tal de La qualitat en Masnou ha de PLJ ha de ser desenvolupar el servei i les desenvolupar- transformar la polítiques de actuacions que se a través de realitat juvenil del joventut que integrin el PLJ processos i espais Masnou canviant integrin totes les del Masnou és de participació i millorant les realitats cal que essencial per estables. condicions de aquestes tinguin poder oferir allò vida. un caràcter que els joves transversal. necessiten.

10 Metodologia

Tenint aquest plantejament en - Grups de debat amb joves del compte i, amb la voluntat d’in- Masnou. cloure els i les joves en les diverses - Realització de 218 enquestes a fases del desenvolupament de les població jove del Masnou (presen- polítiques de joventut, per a l’ela- cials i responent un qüestionari boració d’aquest Pla s’ha seguit la online). següent metodologia: - Entrevistes en profunditat a in- formants clau del municipi: perso- . El principal òrgan de participa- nes que a títol individual tenen co- ció creat ad hoc per a l’elaboració neixement sobre la realitat juvenil del Pla ha estat el Grup Motor del del Masnou. Pla. Aquest grup ha estat format per joves del Masnou amb repre- Per a la concreció de l’estratègia: sentativitat d’edat, gènere, origen i . S’ha celebrat una Jornada ober- diferents nivells d’implicació en la ta de treball: un cop tancat el di- realitat juvenil i associativa de la agnòstic i a partir d’una primera vila. El Grup Motor s’ha correspon- proposta de possibles línies d’acció sabilitzat juntament amb l’equip treballades amb el Grup Motor, es tècnic i polític del consistori i va realitzar una Jornada de par- l’equip d’ITD, del procés d’elabora- ticipació i treball oberta a tota la ció del Pla i ha aportat les seves vi- població jove de la vila. sions sobre la realitat del Masnou i les necessitats de futur en l’àmbit A més d’aquestes accions, l’elabo- juvenil. ració del PLJ del Masnou s’ha desenvolupat en paral·lel a una es- A mes de les aportacions del Grup tratègia de comunicació que ha Motor s’han realitzat les següents respòs als següents objectius: accions per a l’elaboració del PLJ . Comunicar i informar del procés del Masnou 2017-2019: . Incentivar la participació en la re- El principal òrgan de collida d’opinions. participació creat ad Per a la fase de diagnòstic: Aquesta estratègia que ha comp- hoc per a l’elaboració - Anàlisi tècnica: recollida de da- tat amb el suport i la col·laboració del Pla ha estat el Grup des i informació relativa a la rea- dels membres del Grup Motor, ha Motor del Pla format per litat actual del Masnou a partir de fet ús de les següents eines: joves del Masnou amb fonts secundàries (Idescat, bases - Facebook “El Masnou Jove” representativitat d’edat, de dades de la Diputació de Bar- - Grup whatsApp PLJ Masnou gènere, origen i diferents celona i memòries i documentació - Xarxes socials de l’Ajuntament nivells d’implicació aportada per l’Ajuntament). amb l’etiqueta #PlaJoventutMas- en la realitat juvenil i - Grups de debat amb tècnics mu- nou nicipals. - Web de l’Ajuntament associativa de la vila.

11 PUNT 2 DIAGNÒSTIC

12 13 PUNT 2 DIAGNÒSTIC

L’orografia del Masnou El Masnou és complexa en tant que, cap a l’interior El Masnou és un municipi de la del municipi s’alcen els comarca del Maresme, té una 2 primers turons de la superfície de 3,44 km i limita amb Serralada de la Marina. els termes municipals de Montgat, Premià de Mar, Alella i Teià. Es troba a 18 km. de Barcelona en direc- ció sud i a 13 km. de Mataró, capi- tal de comarca, en direcció nord.

L’orografia del Masnou és complexa en tant que, cap a l’interior del municipi s’alcen els primers turons de la Serralada de la Marina. El terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urba- nitzat degut al fet que es va formar amb la unió dels veïnats o barris marítims de Teià (1825) i Alella (1840).

14 Mapa 1. Fogars de la Selva

Municipis Tordera del Maresme Palafolls

Sant Malgrat El Masnou Iscle Sant Cebrià St Susana Arenys de Pineda Munt Calella 3,44 km2 Dosrius Sant Pol de superfície Canet Arenys Sant Vicenç Argentona Sant Andreu A18 km Cabrils Mataró de Barcelona Cabrera Alella Teià Vilassar Mar Mediterrani Tiana Premià El Masnou A13 km Mongat de Mataró

Actualment el Masnou forma un a Mataró i Blanes. Disposa també poblacions veïnes. Val a dir, però, únic nucli urbà molt compacte de línies d’autobús regular, la línia que arrel de la crisi econòmica que que inclou els barris d’Alella de C10 Barcelona-Mataró (operat per va arrencar el 2008 alguns dels Mar i Ocata. El teixit urbà es carac- l’empresa Casas), i dos línies d’au- negocis ubicats al port del Masnou teritza per estar compost per tres ti- tobusos nocturns (N80 Barcelo- van haver de tancar, un fet que va pus de trames residencials, el Casc na-Mataró i N81 Barcelona-Vilas- provocar que durant uns anys la Antic, l’Eixample i la ciutat jardí, la sar de Dalt). vida del port vinculada a l’oci i la més extensa en el territori1. restauració es veiés reduïda. Tan- El Masnou, a més, té un port es- mateix, sembla que en els darrers Les vies de comunicació del Mas- portiu amb 1.058 amarradors de temps aquesta tendència s’ha re- nou són la carretera N-II i l’auto- fins a 22 metres d´eslora i tota vertit, han aparegut nous negocis pista C-32 (sortida 86). Pel que una oferta de serveis vinculats als locals que s’havien quedat buits fa al transport públic, el munici- amb la pròpia activitat de port i el Port ha començat a recuperar pi compta amb dues estacions de (serveis tècnics, empreses espe- el dinamisme que el caracteritzava Renfe, el Masnou i Ocata, des de cialitzades, etc.) juntament amb anys enrere. les quals hi ha trens regulars en l’oferta d’hosteleria i restaura- direcció a Barcelona i en direcció ció, fent d’aquesta infraestruc- tura portuària un espai d’oci de 1 Font: Pla Local d’Habitatge del Masnou referència al municipi i entre les 2009 – 2014.

15 Mapa 2. El Masnou

El Masnou té unes dimensions re- duïdes (3,4 km2) i una densitat poblacional per sota d’alguns Taula 1. Densitat poblacional 2016 municipis veïns, com Premià de Mar, però força superior a la densitat del conjunt de la comarca del Maresme i encara més superior si la comparem amb el conjunt de la província. Densitat poblaci- Població Km2 onal (habitants / Cal dir, en aquest sentit, que el km2) Masnou té un nombre important d’habitatges unifamiliars i amb El Masnou 23.119 3,4 6.820 densitats relativament baixes. D’acord al Pla Local d’Habitatge Premià de Mar 27.866 2 13.207 realitzat l’any 2009, el 73% d’edi- ficis amb algun habitatge del Mas- Vilassar de Mar 20.678 4 5.170 nou són unifamiliars, mentre que només un 26,9% són plurifamili- Maresme 441.505 398,5 1.107,8 ars. Aquest fet impedeix una con- Província de centració d’habitants més elevada 5.542.680 7.726,4 717,4 Barcelona que si es tractés d’un municipi amb una proporció superior d’habitatges plurifamiliars (blocs de pisos). Font: Elaboració pròpia a partir de dades

16 2.1. Anàlisi de la Gràfic 1. realitat juvenil del Evolució de població. Masnou Població total i joves (15 a 29 anys)

2.1.1. Demografia 25000 Evolució poblacional

20000 L’evolució de la població al Masnou en els darrers deu anys s’ha mantin- 15000 gut força estable, amb una lleugera evolució passant dels 21.464 habitants el 2005, als 23.119 l’any 2016. 10000

Tanmateix, el volum de població 5000 jove s’ha reduït lleugerament en la darrera dècada fins arribar als 0 3.180 habitants en edats entre els 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2 011 2012 2013 2014 2015 2016 15 i els 29 anys. Mentre l’any 2006 la població jove representava el 18% del total de població, el 2016 el pes TOTAL Joves del jovent s’ha reduït fins a un 14%. Tot i que no es tracta d’una reducció Font: Idescat. Padró municipal d’habitants alarmant, cal tenir-la en compte en l’anàlisi prèvia a l’elaboració del present Pla Local de Joventut.

La piràmide d’edats mostra com dels 35 als 59 anys, mentre que la Per tant, la piràmide poblacional l’evolució poblacional ha provocat, franja dels 20 als 29 presenta els permet visualitzar un cert enve- també, canvis en la seva estructura percentatges de pes més baixos, lliment de la població del Mas- d’edats. Les diferències més impor- a excepció de les franges corres- nou degut a la disminució del pes tants entre 2005 i 2015 es donen ponents a la població major de 80 de població jove (dels 20 als 34 en les franges d’edat entre els 20 anys. anys) que s’ha donat en la darre- i els 34 anys que han perdut pes ra dècada. en la darrera dècada (el 2005 la Pel que fa a la divisió del pes po- població entre els 20 i els 34 anys blacional per sexe, és força equi- representava el 23% del total de librat en els dos anys analitzats, població i el 2015 un 17%). amb una presència major de dones en les franges més altes d’edat (a El 2015 la població del Masnou partir dels 70 anys), una tendència presenta una distribució per edats habitual en el conjunt de la realitat amb un predomini de la franja demogràfica del país.

17 Gràfic 1. Evolució de població. Població total i joves (15 a 29 anys)

Gràfic 2. Piràmide poblacional

De 85 anys i més De 80 a 84 anys De 75 a 79 anys De 70 a 74 anys De 65 a 69 anys De 60 a 64 anys De 55 a 59 anys De 50 a 54 anys De 45 a 49 anys De 40 a 44 anys De 35 a 39 anys De 30 a 34 anys De 25 a 29 anys De 20 a 24 anys De 15 a 19 anys De 10 a 14 anys De 5 a 9 anys De 0 a 4 anys -6 -4 -2 0 2 4 6

Dones 2005 Dones 2015 Homes 2005 Homes 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat.

Origen de la població Aquest fet es deu molt probable- Al Masnou només el 25% ment a un alt percentatge de ve- de la població ha nascut Al Masnou només el 25% de la ïns i veïnes del Masnou nascuts a la mateixa comarca, un població ha nascut a la mateixa a Barcelona, a d’altres ciutats percentatge molt inferior comarca, un percentatge molt in- del Barcelonès o d’altres co- si es compara amb el ferior si es compara amb el Mares- marques veïnes (Vallès Oriental Maresme me (38,1%) i encara més en com- i Occidental) que han optat per parar-lo amb la realitat catalana traslladar la seva residència al en el seu conjunt (45,4%). Masnou.

Aquest baix percentatge de pobla- Per altra banda, el percentatge de ció nascuda a la mateixa comarca població resident al Masnou nas- es contraposa amb l’elevada pre- cuda a l’estranger (11,2%) és lleu- sència de població nascuda a una gerament inferior al pes que té a altra comarca catalana, que és la comarca (13,3%), i força menor molt més alta al Masnou (47,8%) que el percentatge que es dóna al que a la resta de realitats territori- conjunt del país (17%). als analitzades.

18 Gràfic 3. Població segons lloc de naixement. Total població. Comparativa territorial. 2015

El Masnou 47,8% 16,3% 11,2%

Maresme 30,9% 17,7% 13,3%

Catalunya 19,3% 19,3% 17,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat.

Pel que fa a la població jove, mostra que al Masnou hi ha un comarca (78,7%) i molt su- tot i no disposar de dades més percentatge més alt de po- perior en comparar-lo amb desglossades segons el lloc de blació nascuda a Catalunya el conjunt del territori català naixement, el següent gràfic (82,6%) que al conjunt de la (70%).

Gràfic 4. Població segons lloc de naixement. Població jove (15 a 29 anys). Comparativa territorial. 2015

El Masnou 3,2% 14,2%

Maresme 2,5% 18,8%

Catalunya 3,2% 26,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Catalunya Resta Estat Estranger

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat.

19 Nacionalitat

Del total de població estrangera resident al Masnou (1.866 perso- Gràfic 5. nes), el 35% prové d’algun altre Població estrangera del Masnou país de la Unió Europea, un 24% per nacionalitat. 2015 d’Amèrica del Sud i un 23% d’al- Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat. gun país africà.

Resta UE Tanmateix, centrant l’anàlisi en la 35% població jove, el percentatge més Resta d’Europa elevat de persones amb naciona- 05% litat estrangera residents al Mas- Àfrica nou es correspon a població de 23% països d’Amèrica del Sud (32%), Amèrica del Nord i Central seguida de la població amb naci- 06% onalitat d’altres països europeus Amèrica del Sud (28%). 24% Asia i oceania 07%

Gràfic 6. Població jove (15 a 29 anys) estrangera del Masnou per nacionalitat. 2015 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat.

Resta UE 28% Resta d’Europa 07% Àfrica 20% Amèrica del Nord i Central 06% Amèrica del Sud 32% Asia i oceania 07%

20 2.1.2. Realitat socioeconòmica Taula 2. Taxa d’atur2 per edats. La taxa d’atur al Masnou és inferior a la mitjana de la provín- El Masnou. Gener 2016 cia de Barcelona en tots els trams 2 d’edat. La taxa d’atur és la relació entre la població desocupada i la població activa. Val a dir, a més, que aquesta di- ferència és especialment desta- Edat Homes Dones Total cable en el cas de la població El Província de El Província de El Província de més jove (de 16 a 24 anys) que Masnou Barcelona Masnou Barcelona Masnou Barcelona al Masnou té una taxa d’atur De 16 a del 7% mentre que al conjunt 8,18% 16,83% 5,82% 14,94% 7,08% 15,92% 24 anys de la província és del 16%, una De 25 a diferencia de més de 8 punts per- 8,47% 10,89% 11,44% 12,83% 9,93% 11,86% centuals. Aquest fet, però, cal 34 anys analitzar-lo en relació al nivell De 35 a 7,53% 10,69% 8,72% 12,88% 8,08% 11,74% d’instrucció de la població del 44 anys Masnou que, com es veurà més De 45 a 10,87% 14,14% 13,69% 15,74% 12,18% 14,92% endavant, és superior a la mitjana 54 anys provincial i catalana. De 55 a 17,14% 18,78% 25,57% 26,61% 20,99% 22,62% És a dir, la taxa d’atur en aquests 64 anys trams de població és inferior per- TOTAL 10,25% 13,31% 13,15% 16,04% 11,61% 14,64% què una part important dels masnovins i masnovines joves estan Font: Diputació de Barcelona en col·laboració amb la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupa- cursant estudis superiors i, per ment Econòmic Local, a partir de la Taxa d’atur registral i els aturats registrats del Departa- tant, encara no han entrat a for- ment d’Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat Social. mar part del col·lectiu de població activa, aquella de més de 16 anys que té ocupació o està disponible i realitza gestions per incorporar-se Taula 3. Evolució de la renda al mercat laboral. familiar disponible per habitant El Masnou té una renda famili- (milers d’euros). ar disponible menor que la de Vilassar de Mar però superior a Any 2006 Any 2013 Var. la resta de realitats analitzades. (base 2000) (base 2010) Pel que fa a l’evolució els darrers anys, la renda familiar al Masnou El Masnou 18,4 17,9 -0,5 ha disminuït lleugerament, una Premià de Mar 14,8 17,0 +2,2 reducció que també s’ha donat a Vilassar de Mar 18,7 18,6 -0,1

Vilassar de Mar i al conjunt del Maresme 16,1 15,8 -0,3 Maresme, mentre que a Premià de Catalunya 15,6 16,2 +0,6 Mar ha augmentat notablement i, en menor mesura, també s’ha in- crementat al conjunt del país. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

21 2.1.3. Nivell d’estudis

Pel que fa al nivell d’estudis de la Taula 4. Nivell d’estudis. Any 2011 població del Masnou, les diferen- cies més destacades respecte al conjunt de la província es donen El Masnou Província de Barcelona als nivells superiors (Diplomatura, Grau i Llicenciatura i Doctorat): Nivell d’instrucció Nombre % Nombre % al Masnou hi ha un percentatge No sap llegir o escriure 205 1% 70.957 2% superior de població amb estudis superiors que al conjunt de Sense Estudis 1.351 7% 384.124 8% la província. Educació primària 1.875 10% 581.562 13%

ESO 4.584 25% 1.238.291 27%

2.1.4. Habitatge Batxillerat superior 3.051 16% 6 27.161 14%

El Masnou disposa d’una Oficina FP grau mitjà 1.082 6% 314.211 7% Local d’Habitatge, un servei pú- FP grau superior 1.230 7% 340.406 7% blic municipal gratuït per gestionar, informar i assessorar en qüestions Diplomatura 1.882 10% 311.406 7% vinculades a l’habitatge. Grau universitari 580 3% 108.452 2%

En el període anterior a la crisis Llicenciatura i doctorat 2.812 15% 559.831 12% econòmica del 2008, l’activitat de l’Oficina d’Habitatge va estar molt TOTAL 18.653 100% 4.547.457 100% centrada en oferir serveis i oferta Font: Diputació de Barcelona a partir de dades d’Idescat. Població de 16 anys i més. d’habitatge específica per a la pobla- ció jove, tanmateix, d’ençà de 2008 les polítiques van anar canviant a al després dels engegats al període La manca de polítiques mida que avançava la crisis eco- previ a la crisi. Aquesta manca de específiques orientades a nòmica i social i importants sec- polítiques específiques orientades promoure l’emancipació tors de població entraven en risc a promoure l’emancipació juve- juvenil es sumen, a més, de pèrdua del seu habitatge. Per fer nil es sumen, a més, amb un alt amb un alt desconeixement front a aquesta situació, caracterit- desconeixement de l’existència de de l’existència de l’Oficina zada pel desbordament i la urgèn- l’Oficina Local d’Habitatge i dels Local d’Habitatge i dels cia en la necessitat d’intervenció, serveis que pot oferir a l’hora de cer- serveis que pot oferir a es va modificar el centre d’atenció car habitatge al municipi. l’hora de cercar habitatge al de les polítiques d’habitatge, des- plaçant en molts casos els joves del Del total de població jove enques- municipi. focus d’actuació. Les limitacions tada per a l’elaboració d’aquest Pla, pressupostàries municipals, a més, un 84% no coneixen l’existència de van fer que l’Ajuntament no impul- l’Oficina Local d’Habitatge i només sés cap promoció més per a joves i un 5% han fet ús dels serveis que no es va generar més habitatge soci- ofereix.

22 Gràfic 7. Població jove segons si coneixen l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou Font: Enquesta Pla Local de Joventut del Masnou 2017

Coneixes l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou?

SI 16% NO 84%

Gràfic 8. Població jove segons si han utilitzat l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou Font: Enquesta Pla Local de Joventut del Masnou 2017

Has utilitzat l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou?

SI 05% NO 95%

23 2.1.5. Mobilitat

De la mateixa manera que ocorre Taula 5. Taxa d’autoconcentració i en molts dels municipis veïns, el autosuficiència del Masnou (2001) Masnou s’acostuma a categorit- zar com a “poble dormitori” en tant que gran part de la població ocupada treballa o estudia fora Taxa d’autoconcentració Taxa d’autosuficiència del municipi. Això ho demostra la taxa d’autoconcentració (pobla- 31,07% 54,30% ció ocupada que resideix i treballa al municipi respecte el total de po- Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes del Programa HERMES de la Diputació blació ocupada del municipi) que de Barcelona. al Masnou és només d’un 31%.

Pel que fa a la taxa d’autosuficièn- En aquest punt és important des- El Masnou està ben comunicat cia2, del total de llocs de treball tacar que el passat 2016 l’Ajun- (dues parades de tren, línies d’au- existents al municipi, un 54,3 % són tament va presentar el Pla de tobusos interurbans, N-II i C-32) si ocupats per residents. Per tant, més Mobilitat Urbana i Sostenible el comparem amb d’altres muni- d’un 45% dels llocs de treball del (PMUS)3 que respon a l’objectiu cipis de la comarca i la valoració Masnou són ocupats per treballa- de definir estratègies de futur feta per la població enquestada dors no residents, és a dir, persones que estiguin en consonància amb per aquest Pla és força positiva: un que van a treballar al Masnou però el foment de modes de desplaça- 7 sobre 10. Ara bé, els i les joves resideixen a altres municipis. ment més sostenibles. Aquest do- del Masnou preguntats apunten cument estableix una sèrie d’ac- alguns espais de millora en l’àmbit Pel que fa a la mobilitat de la po- tuacions de reorganització de la de les comunicacions. blació jove per motius d’estudis, mobilitat a partir d’intervencions que no estarien comptabilitzats que tindran efectes en totes les El 22% de recomanacions de mi- en els índexs anteriors, el Masnou formes de mobilitat (a peu, en llora plantejades tenen a veure disposa d’una oferta formativa bicicleta, en transport col·lectiu amb el preu dels bitllets tant de adequada per al volum de pobla- i en vehicle privat), a més de tren com d’autobús, en aquest ció, com es mostra en els següents comptar amb estratègies de pro- sentit, el fet que el Masnou sigui apartats, que cobreix la formació moció i sensibilització per a l’ús el primer municipi del Maresme a obligatòria i oferta de Batxillerat i de modes sostenibles. formar part de la zona 2 d’acord a part dels Cicles Formatius. Tanma- la mapificació del Sistema Tarifari teix, els estudiants universitaris Un cop aprovat caldrà esperar Integrat de l’àrea de Barcelona, fa masnovins són els que es despla- un temps per poder veure els que els veïns i veïnes del Masnou cen ja sigui a Barcelona, a Ma- seus efectes en el conjunt de les paguin tarifes més elevades que taró o a d’altres municipis amb dinàmiques de mobilitat de la la població resident a Montgat, el oferta universitària (Cerdanyola vila i dels seus veïns i veïnes. poble veí. En aquest sentit, però, del Vallès, Terrassa, etc.). cal fer notar que el passat 2016 es va presentar una moció al Ple de 2 Taxa d’autosuficiència: relació entre el 3 Disponible en línia: http://www.elmas- l’Ajuntament per sol·licitar la in- nombre de desplaçaments laborals de resi- nou.cat/ARXIUS/mobilitat/mobilitat2016/ corporació del Masnou a la zona dents en el propi municipi i el total de llocs Presentacio_PMUS_PlaAccio_Masnou_pu- de treball del municipi. blica.pdf tarifaria 1.

24 Per altra banda, també s’apunta com a possible millora l’ampliació Gràfic 9. Principals elements dels horaris i la freqüència de pas, en aquest cas, de les línies d’auto- a millorar pel que fa a les busos que comuniquen amb d’al- comunicacions del Masnou tres municipis. Font: Enquesta Pla Local de Joventut del Masnou 2017

25% 2.1.6. Equipaments i recursos 22% 21% educatius, socioculturals i sa- 20% 18% nitaris

15% Centres educatius4 12%

10% El Masnou compta actualment amb 08% 08% els següents centres educatius: 05% 5% 04% 02%

- 2 instituts públics d’Educació Se- 0% cundària Obligatòria, Cicles For- matius i Batxillerat:

. L’Institut Maremar que oferta: Abaixar els preus Millorar comunicació Altres § Batxillerat en Ciències i Tecno- amb altres municipis logia, Humanitats i Ciències Soci- als. 22% 12% 18% § CFGM d’atenció a les persones Ampliar horaris i Millorar la xarxa de Res freqüències bus interna amb dependència i Cures auxiliars d’infermeria 21% 08% 05% § CFGS en Educació Infantil, In- El·limiar peatges Rebaixar el trànsit Ns/Nc tegració Social i FPDUAL. de la N-II . L’Institut Mediterrània que oferta: 04% 08% 02% § Batxillerat en Tecnològic, Ciències de la Naturalesa i de la Salut, Cièn- cies Socials, Humanístic i Artístic.

- 3 centres concertats que oferei- - A més, compta amb l’Escola Mu- El 22% de recomanacions xen Educació Secundària Obliga- nicipal de Música i el Centre de de millora plantejades tòria: Formació de Persones Adultes el tenen a veure amb el preu . Escola Bergantí Masnou (CFPAM) situat a l’edifici dels bitllets tant de tren . Escolàpies El Masnou els Vienesos. com d’autobús. . Escola Sagrada Família

4 El Masnou també compta amb 5 escoles d’Educació Infantil i Primària públiques.

25 1 7 4

6 2

5 3

Mapa 3. 1. Escola Bergantí Centres 2. Escolàpies el Masnou educatius 3. Escola Sagrada Família del Masnou. 4. Institut Maremar 5. Institut Mediterrània 6. EMUMM – Escola Municipal de Música del Masnou 7. Centre de Formació de Persones Adultes El Masnou - CFPAM

L’oferta formativa del Masnou estudis obligatoris i que volen, o l’accés als Cicles de Grau Superior, és adequada per a un municipi bé adquirir el títol d’ESO, o realit- el 86% són menors de 30. de les seves característiques i di- zar alguna de les proves d’accés als mensions, i així ho perceben els i Cicles Formatius de Grau Mitjà o S’ha detectat, però, que darrera- les joves consultats/des per a l’ela- Superior. En efecte, al present curs ment han augmentat les places boració d’aquest Pla. Tanmateix, 2016-2017 del total de persones vacants en aquest centre perquè sí s’ha fet notar la manca d’una matriculades per a obtenir el Grau alguns joves opten per anar als cen- oferta més àmplia de Cicles For- en educació secundària per a per- tres de segona oportunitat que ha matius, que actualment es centren sones adultes (GES) en aquest cen- habilitat la Generalitat, sobretot al en l’àmbit social i sanitari. tre, més del 75% són joves menors de Premià de Mar, i que són gratuïts. de 30 anys. Així mateix, del total El Centre de Formació de Perso- d’alumnes matriculats al Curs de Aquesta particularitat no és exclusi- nes Adultes fa una funció impor- formació per a les proves d’accés va del Masnou ni tampoc d’aquest tant per a la població jove del als Cicles Formatius de Grau Mitjà, tipus de servei, sinó que a partir de Masnou que no van finalitzar els un 90% són joves, i pel que fa a determinades edats els i les joves no

26 s’acaben de vincular a l’escola ja que espais on es realitzen activitats es- i instituts fora de l’horari lectiu. prefereixen altres fórmules d’apre- portives, el Masnou disposa d’un Tanmateix, des del mandat passat nentatge com les classes particulars complex esportiu, dos camps muni- aquests usos han deixat d’estar a o per compte propi. Per altra banda cipals de futbol i dues zones espor- disposició dels ciutadans i ciuta- l’Escola Municipal de Música ofe- tives. A més a més, té un circuit de danes del Masnou o de les entitats reix, a més de l’oferta per a nens i fúting i carril bici al Passeig Marítim esportives degut, principalment, a nenes, formació avançada per a i una zona d’ús lliure a la platja. retallades pressupostàries que no joves i adults a partir de 18 anys permeten la presència de personal a través de la pràctica col·lectiva ja Fins el curs passat, algunes de les municipal gestionant aquests es- sigui amb un instrument o amb la pistes poliesportives que perta- pais fora d’horari lectiu. Tot i així, veu, participant al cor i/o al combo nyen als centres educatius pú- al següent mapa estan també ubi- de joves i adults. blics del municipi havien entrat cats aquests centres educatius en a formar part del programa “Pa- tant que sí que són utilitzats per Instal·lacions i espais esportius tis Oberts” orientat a fer ús públic algunes entitats esportives de for- Pel que fa a les instal·lacions i els dels espais comuns de les escoles ma regular.

8 2 10 1 3

5 12

4 7

1. Complex Esportiu Municipal 7. Pista poliesportiva del CEIP Ocata Mapa 4. 2. Zona ludicoesportiva Pau Casals 8. Pista poliesportiva del CEIP Instal·lacions 3. Camp Municipal de Futbol d’Ocata Rosa Sensat i espais 4. Camp Municipal de Futbol 9. Pista poliesportiva del CEIP Marinada 5. Pista poliesportiva de l’escola 10. Pistes de Petanca Ramón y Cajal esportius del Ferrer i Guàrdia 11. Pistes poliesportives de l’IES Masnou. 6. Pista poliesportiva de l’escola Lluís Mediterrània Millet 12. Zona esportiva dels Països Catalans

27 El fet d’haver deixat d’utilitzar-se Pel que fa a la participació de joves en Equipaments sanitaris les pistes esportives de les escoles activitats esportives, sembla que a El Masnou compta amb dos cen- les, juntament amb l’important partir dels 16-17 anys, una part dels tres d’Atenció Primària i diversos volum d’entitats esportives pre- i les joves que havien estat vinculats centres mèdics privats. Així ma- sents al municipi, fa que actual- a algun dels grups o entitats espor- teix, el municipi acull el Centre ment el Masnou presenti algunes tives al Masnou abandonen aquesta de Salut Mental d’Adults Maresme mancances en quant a equi- activitat, tot i que alguns s’hi tornen Sud i un dels Centres de Desenvo- paments esportius per donar a incorporar a mitjans de la vintena. lupament Infantil i Atenció Precoç resposta a l’activitat actual. En del Maresme (CDIAP). aquest sentit, el pavelló polies- Cal apuntar que el fet que hi hagi portiu que forma part del com- un dinamisme esportiu destacat A més de l’oferta habitual de ser- plex municipal és l’equipament al Masnou també genera oportu- veis sanitaris dels centres d’aten- que presenta una major saturació nitats laborals per a la població ció primària, el CAP Ocata compta en tant que dóna cabuda a tots jove del municipi, a través dels amb el projecte Tarda Jove, un els equips del Masnou Basquet- cursos de monitors i monitores servei gratuït d’atenció indivi- bol (des de l’escola fins a la ca- d’activitats de lleure per a infants i dual i confidencial a joves sobre tegoria sènior), l’Escola de Judo joves, cursos per a entrenadors i/o sexualitat i contracepció, malal- i Gimnàstica Rítmica Masnou i àrbitres que es programen anual- ties de transmissió sexual (MTS) l’Associació Esportiva de Fútbol ment des de les federacions i clubs i sida per accedir al qual no cal Sala Masnou Interdinàmic. esportius. concertar visita.

3 2

1 4

Mapa 5. 1. Centre d’Atenció Primària (CAP) El Masnou Equipaments 2. Centre d’Atenció Primària (CAP) Ocata sanitaris públics 3. Centre de Salut Mental d’Adults Maresme Sud 4. Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció del Masnou. Precoç del Maresme (CDIAP)

28 Tot i l’oferta específica per a joves del poble van fer que el Ple del la setmana l’Informador juvenil que ofereixen els CAPs del muni- consistori aprovés una modificació atén al públic des de l’equipa- cipi, sembla que la població jove de l’ordenança municipal sobre la ment Els Vienesos. del Masnou no en fa un ús gaire convivència ciutadana en relació intensiu d’aquest tipus d’asses- amb el consum de begudes alco- En relació a la participació ciutada- sorament especialitzat. Davant hòliques, la coneguda “Ordenança na pel que fa a la gestió d’aquests d’aquesta situació, però, des de la contra el botellon”. dos equipaments, Ca n’Humet i Els Regidoria de Salut Pública i Con- Vienesos, cal apuntar que cadas- sum de l’Ajuntament s’organitzen Equipaments culturals i soci- cun d’ells compta amb un Consell tallers i xerrades als instituts per oculturals d’Equipament format per les enti- tractar qüestions vinculades a la Pel que fa als equipaments cultu- tats i els col·lectius que en fan ús. prevenció de consum de drogues i rals, el Masnou compta amb una Aquests Consells es reuneixen dues alcohol o a la salut sexual i repro- Biblioteca municipal, la Casa de vegades l’any per tractar qüestions ductiva. Cultura, un edifici patrimonial que vinculades als usos, al manteni- actualment acull l’Oficina d’In- ment i a d’altres temes d’interès. En aquest sentit, el passat 2015 es formació Turística i diverses sales va aprovar el II Pla Municipal de d’exposicions, i el Museu Munici- Pel que fa als equipaments privats, Prevenció de Drogodependènci- pal de Nàutica del Masnou. Així cal fer esment del Casino del Mas- es 2015-20195 que desenvolupa mateix, com a espais amb un ca- nou i el Cinema La Calàndria. una sèrie d’actuacions, algunes ràcter més sociocultural es troba d’elles dirigides a centres educatius Ca n’Humet, un edifici inclòs en i professionals de l’àmbit educatiu, l’Inventari del Patrimoni Arquitec- d’altres pensades directament per tònic de Catalunya que va ser re- intervenir directament en els i les modelat per usos socials i culturals joves que han iniciat el consum de a principis dels 2000. Ca n’Humet drogues, així com actuacions diri- disposa d’un espai escènic, un pati gides a famílies, professionals de i una sala polivalent i, tot i que la salut i entitats. acull el Punt d’Informació Ju- venil una tarda a la setmana, en Les persones consultades per a els darrers anys ha perdut la l’elaboració d’aquest pla, però, seva referencialitat com a equi- apunten que el consum de dro- pament jove i actualment la seva gues entre els i les joves del Mas- activitat central és l’escènica. nou no sembla una qüestió alarmant, mentre sí que es detecta Un altre equipament amb un ca- com a més preocupant pel que fa ràcter sociocultural del Masnou a la salut pública, el consum d’al- és l’equipament de proximitat Els cohol entre menors, un consum, Vienesos que ofereix un seguit a més, que es realitza en molts de recursos per reforçar projectes casos a la via pública. Aquest ús adreçats a la millora de la comu- de l’espai públic i les conseqüents nitat, i al desenvolupament inte- queixes per part de veïns i veïnes gral de la persona (tallers, cursos, conferències, etc.) i que acull el Centre de Formació de Persones 5 Disponible en línia: www2.elmasnou.cat/ ARXIUS/salut/Salut2017/PMPD.pdf Adultes. Actualment, una tarda a

29 5

1 3 4

7 2 6

Mapa 6. 1. Biblioteca Joan Coromines 2. Casa de Cultura Equipaments 3. Museu Municipal de Nàutica del Masnou culturals i 4. Ca n’Humet. socioculturals 5. Equipament de proximitat Els Vienesos 6. El Casino 7. Cinema La Calàndria

La valoració de la xarxa d’equi- Després de la seva inauguració la nalitzar el contracte de gestió de paments culturals i sociocul- gestió de l’equipament la realitza- l’empresa que dinamitzava l’es- turals del Masnou és força asi- ven un grup d’entitats juvenils del pai juvenil i el consistori va deci- mètrica des de la perspectiva municipi i els seus usos es centra- dir no renovar-lo per tal de repen- juvenil. Així, mentre la Biblio- ven en l’activitat juvenil i, a més, sar el paper de l’equipament. teca Joan Coromines es valora les oficines de la Regidoria i l’equip molt positivament com un espai tècnic de joventut es trobaven tam- Tots aquests canvis, doncs, fan que de referència per als masnovins bé a Ca n’Humet, fent d’aquest un actualment Ca n’Humet no esti- i masnovines que estudien, Ca equipament eminentment juvenil. gui actuant com un equipament n’Humet, que va néixer amb la Després d’aquesta primera etapa juvenil de referència. voluntat d’esdevenir un espai l’Ajuntament opta per donar-li un per a joves, actualment no com- ús cultural a part de l’equipament, En efecte, Ca n’Humet és un pleix aquesta funció per diver- l’Espai Escènic, i s’externalitza en equipament que actualment ha sos motius. Per entendre aquesta una empresa la gestió de l’Espai pres una nova significació a manca de referencialitat com a Escènic, i en una altra, la dinamit- partir de la posada en marxa espai juvenil cal fer una anàlisi zació de l’espai juvenil. d’una programació escènica dels darrers anys i dels canvis regular que combina especta- que s’han donat en els usos i la Finalment, coincidint amb el cles professionals amb amateurs gestió d’aquest equipament. canvi del mandat passat, va fi- esdevenint l’Espai Escènic Ca

30 n’Humet. A més, l’equipament disposa de diversos bucs d’assaig musical i punts d’accés a Gràfic 10. Mancances en Internet, dos usos, però, que l’oferta d’oci del Masnou han anat perdent pes en els Font: Enquesta Pla Local de Joventut del Masnou 2017 darrers temps. En el cas dels bucs, degut a una manca de di- namització i uns horaris d’accés 90% poc adaptats a les necessitats de 81% 80% grups musicals amateurs, i en el cas dels punts d’accés a Internet, 70% per la decisió de no reemplaçar aquells equips que han anat dei- 60% xant de funcionar en tant que s’ha valorat que aquest tipus de 50% serveis ja s’ofereixen des de la Biblioteca. 40%

La resta d’equipaments cultu- 30% rals i socioculturals del Mas- nou, tot i que poden realitzar 20% alguna programació específica 13% 10% dirigida a col·lectius joves, no 05% estan especialitzats i tampoc 01% 0% han esdevingut referents per a la població jove.

En aquest punt cal fer un apunt Espais adients Oferta d’activitats sobre un nou espai que s’acaba per a joves innovadores per a joves de posar en marxa al Masnou. Es tracta d’un centre social ocupat 13% 81% a una antiga oficina bancària to- Comunicació Ns/Nc cant a la carretera nacional. Tot i que es tracta d’un projecte inci- 05% 01% pient i que no compleix amb la legalitat vigent, no es pot deixar de banda en l’anàlisi.

D’acord als resultats de l’en- l’oferta d’oci del municipi, un D’acord als resultats de questa realitzada a la població 81% apunten la manca d’acti- l’enquesta realitzada a la jove del Masnou, la valoració vitats que siguin innovadores població jove del Masnou, la de l’oferta cultural existent és i que estiguin orientades als valoració de l’oferta cultural d’un 6 sobre 10 i davant la pre- joves. existent és d’un 6 sobre 10. gunta sobre quines creuen que són les principals mancances en

31 PRINCIPALS RESULTATS DE L’ENQUESTA

Per a l’elaboració del diagnòstic del Pla Local de Joventut s’han enquestat a 218 joves del Masnou. D’aquestes enquestes realitzades, 101 han estat respostes de forma presencial a peu de carrer i les 117 restants s’han respòs mitjançant una plataforma online.

Els resultats obtinguts d’aquesta enquesta permeten extreure la situació de la població jove del Masnou i la seva opinió sobre diferents aspectes que els afecten directament i que tenen relació amb el potencial abast de les polítiques de joventut.

Les properes pàgines recullen els principals resultats de l’enquesta, que han permès confirmar i complementar la informació recollida mitjançant la resta de tècniques metodològiques (grups de treball, entrevistes, anàlisi de fonts secundàries, etc.) utilitzades durant l’elaboració del diagnòstic.

32 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LES PERSONES ENQUESTADES

POBLACIÓ ENQUESTADA PER GÈNERE

NOIA NOI NO VULL RESPONDRE

54% 45% 02%

POBLACIÓ ENQUESTADA PER EDAT

10 24 MENYS DE 15 ANYS 75

MÉS DE 30 ANYS 2 DE 16 A 18 ANYS 39 NO VULL RESPONDRE

71 DE 26 A 30 ANYS

DE 19 A 25 ANYS

ESTUDIS OCUPACIÓ

ESTUDIEN TREBALLEN 73% 50%

33 GRAU DE CONEIXEMENT I D’ÚS DELS SERVEIS MUNICIPALS

OCUPACIÓ

CONEIX EL HA UTILITZAT SERVEI LOCAL EL SERVEI D’OCUPACIÓ LOCAL D’OCUPACIÓ 80% DEL MASNOU 12% DEL MASNOU

HABITATGE

NO CONEIX HA UTILITZAT L’OFICINA EL SERVEI D’HABITATGE LOCAL D’HABITATGE 84% DEL MASNOU 05% DEL MASNOU

MOBILITAT

PUNTUA DEL 0 AL 10 LES COMUNICACIONS DEL MASNOU

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 01% 01% 01% 03% 04% 11% 22% 36% 18% 01% 04% 36% PUNTUA AMB UN 7 LES COMUNICACIONS DEL MASNOU

34 GRAU DE CONEIXEMENT I D’ÚS DELS SERVEIS MUNICIPALS

MOBILITAT

QUÈ CREUS QUE CAL MILLORAR A LES ABAIXAR ELS PREUS 22% COMUNICACIONS AMPLIAR HORARIS I FREQÜÈNCIES DEL MASNOU? 21% ELIMINAR PEATGES 04% MILLORAR COMUNICACIONS AMB ALTRES MUNICIPIS 12% MILLORAR LA XARXA DE BUS INTERNA 08% REBAIXAR TRÀNSIT DE LA N-II 08% ALTRES 18% RES 05% NS/NC 02%

OCI I CULTURA

PUNTUA DEL 0 AL 10 L’OFERTA D’OCI ACTUAL DEL MASNOU

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 05% 01% 04% 03% 07% 25% 32% 16% 02% 01% 04% 32% PUNTUA AMB UN 6 L’OFERTA ACTUAL D’OCI DEL MASNOU

GRAU DE CONEIXEMENT I D’ÚS DELS SERVEIS MUNICIPALS

OCI I CULTURA

ACOSTUMA NO ACOSTUMA A FER LES A FER LES ACTIVITATS ACTIVITATS D’OCI AL D’OCI AL 66% MASNOU 34% MASNOU

OCI I CULTURA

MANCANCES EN L’OFERTA D’OCI DEL MASNOU 05% COMUNICACIÓ 01% 81% NS/NC 13%

ESPAIS ADIENTS PER A JOVES

OFERTA D’ACTIVITATS INNOVADORES PER A JOVES

POLÍTIQUES DE JOVENTUT

NO CONEIX CONEIX EL PUNT EL QUE FA D’INFORMACIÓ L’AJUNTAMENT JUVENIL PER ALS JOVES 80% DEL MASNOU 70%

GRAU DE CONEIXEMENT I D’ÚS DELS SERVEIS MUNICIPALS

POLÍTIQUES DE JOVENTUT

NO ACOSTUMA ACOSTUMA A A PARTICIPAR EN PARTICIPAR EN LES ACTIVITATS LES ACTIVITATS QUE ORGANITZA QUE ORGANITZA LA REGIDORIA DE LA REGIDORIA DE 86% JOVENTUT 14% JOVENTUT

PARTICIPACIÓ

39% 46% 19% LI AGRADARIA LI AGRADARIA FORMA PART PARTICIPAR PARTICIPAR EN D’ALGUNA EN EL PROCÉS ALGUN ESPAI DE ASSOCIACIÓ D’ELABORACIÓ PARTICIPACIÓ O COL·LECTIU DEL NOU PLA DE PER A JOVES JOVE JOVENTUT DEL DE FORMA MÉS MASNOU ESTABLE

CONVIVÈNCIA

PUNTUACIÓ QUE ELS I LES JOVES ENQUESTATS/ DES DONEN A LA 6 SOBRE 10 CONVIVÈNCIA

37 FITXA TÈCNICA

ÀMBIT GEOGRÀFIC

EL MASNOU

UNIVERS MOSTRA

POBLACIÓ RESIDENT AL MASNOU DE 16 A 29 ANYS 218 INDIVIDUS

TIPUS D’ENTREVISTA TREBALL DE CAMP

PRESENCIAL ONLINE DEL 23 DE MARÇ AL 9 D’ABRIL DEL 2017 AL CARRER 101 117

38 2.2. Els agents estructuradors de la realitat juvenil al Masnou

2.2.1. Ajuntament

L’Ajuntament és el principal ac- Diputació de Barcelona (a través Actualment l’estructura organitza- tor que defineix les polítiques de l’Oficina del Pla Jove) i la Gene- tiva de l’Ajuntament del Masnou de joventut al Masnou, tot i que, ralitat de Catalunya (a través de la és la següent: a nivell supramunicipal també cal Direcció General de Joventut) com tenir en compte el Consell Co- a entitats públiques que marquen marcal del Maresme (a través del algunes de les línies a seguir en Servei Comarcal de Joventut), la l’àmbit juvenil.

Alcaldia

Gabinet d’alcaldia

Regidoria de Promoció econòmica

Regidoria de Turisme

Àrea de Serveis Àrea de Comunitat i Persones Generals Àrea de Territori

Regidoria Regidoria Acció Cívica d’Hisenda Regidoria Medi Ambient Regidoria d’Acció Social Regidoria de Regidoria de Mobilitat Serveis Generals Regidoria de Cultura i Via Pública Regidoria de Seguretat Regidoria d’Ensenyament Regidoria de Projectes i Ciutadana Obres Regidoria d’Esports Regidoria d’Urbanisme i activitats Regidoria de Gent Gran Regidoria de Regidoria d’Habitatge manteniment, serveis municiapals i paisatge Regidoria d’Igualtat

Regidoria de Infància

Regidoria de Joventut

Regidoria de Salut Pública i Consum

39 És important destacar que des estructura i el seu pressupost Pel que fa al pressupost munici- de l’any 2016 la Regidoria de que, des del passat 2016 ha co- pal global de l’Ajuntament del Joventut ha quedat inclosa en mençat a recuperar, tot i que sense Masnou, entre 2014 i 2015 es va un departament de nova creació arribar als nivells anteriors. incrementar més d’un 6% mentre anomenat d’Acció Cultural, que que el pressupost destinat a Jo- inclou també les Regidories de Pel que fa al personal, actualment ventut es va reduir un 14%. Tan- Cultura, Infància i Acció Cívica. es compta amb 1 Tècnic de Co- mateix, la baixada més destacada Aquesta decisió respon a criteris munitat i Persones amb una de- és la que es va donar entre 2015 d’eficiència i transversalitat en l’or- dicació de 37,5 hores de les quals, i 2016 quan el pressupost de Jo- ganització tot i que centrant-nos un 25 % de dedicació la presta a ventut es va reduir en més d’un només en l’àmbit juvenil, els can- la Regidoria de Joventut (el que 60%. Aquesta reducció és deguda vis produïts han provocat certa suposa 9,38 hores setmanals). a la finalització del contracte de difuminació de les responsabili- També es disposa d’un Informa- serveis de Ca n’Humet que, com tats tècniques en aquesta matèria dor juvenil amb 10 h setmanals ja s’ha apuntat, fins el 2015 estava i, des de la perspectiva dels i les de dedicació que no pertany a la adjudicat a una empresa externa joves del Masnou, no facilita la plantilla de l’Ajuntament sinó que que gestionava l’equipament i el identificació dels referents - tèc la despesa del seu contracte va a Punt d’Informació Juvenil. nics amb qui han d’interlocutar. càrrec de la partida Contractes de serveis de joventut. Així mateix, Així doncs, el 2016 aquesta parti- Per altra banda, aquesta organit- també cal afegir una part de la de- da es va el·liminar i, enguany, el zació hauria de permetre una dicació del responsable del depar- 2017, s’ha optat per contractar a major transversalitat en la ges- tament d’Acció Cultural, de qui de- un dinamitzador juvenil que as- tió, però això no es reflecteix en pèn la coordinació de les diferents sumeix la gestió del Servei d’In- l’existència d’una coordinació i regidories incloses, entre les quals formació Juvenil 10 hores a la d’un treball conjunt constants ni es troba Joventut. setmana. en la formulació de projectes comuns amb capacitat d’incidir en Per poder mesurar quin ha estat el Cal tenir en compte, però, que les condicions de vida de les per- nivell de reducció de recursos hu- aquests 45.000 € que es corres- sones joves. mans dedicats a joventut cal tenir ponien al contracte de l’empresa en compte que fins l’any 2012 la dinamitzadora de Ca n’Humet, La Regidoria de Joventut és la Regidoria comptava amb 1 Tècnic en finalitzar el contracte van dei- responsable d’executar els pro- auxiliar de Joventut amb una de- xar de formar part del pressupost grames i les accions del Pla d’Ac- dicació de 37,5 hores setmanals i de Joventut però es van mantenir ció Jove, un document de guia de un Informador Juvenil amb una dins el pressupost global de l’Àrea les polítiques juvenils, tanmateix, dedicació de 20 hores. d’Acció Cultural, que engloba la que en el cas del Masnou, com ja Regidoria de Joventut. Per tant, a s’ha apuntat, no s’actualitza des de Així doncs, aquesta estructura re- efectes pràctics, gran part d’aques- l’any 20126. duïda sumada a la manca d’un Pla ta partida ha servit per realitzar d’Acció Jove actualitzat ha tingut, activitats i accions dirigides als És important destacar que aquesta sens dubte, impacte en la generació col·lectius joves del Masnou, tot i Regidoria ha patit en els darrers i el desenvolupament de les políti- no aparèixer explícitament al seu anys un aprimament en la seva ques de joventut en els darrers anys. pressupost.

6 A l’apartat 1.3. s’analitza en profunditat les accions recollides al Pla d’Acció Jove 2009-2012.

40 Taula 6. Evolució del pressupost municipal del Masnou

Var. % Var. % 2014 2015 2016 14-15 15-16

Total Pressupost municipal 21.589.352,00 € 6,8% 23.047.585,00 € 0,6% 23.190.000,00 €

Joventut

Contractes de serveis de joventut 6.500,00 €

Activitats del Pla d’Acció Jove 17.700,00 € 16.000,00 € 17.700,00 €

45.000,00 Contracte de Serveis Ca n’Humet 55.000,00 € ------€

72.700,00 € -14% 62.700,00 € -64% 22.500,00 €

Pes Joventut sobre el total 0,3% 0,3% 0,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament del Masnou.

2.2.2. Entitats i col·lectius juvenils D’acord al Registre municipal d’en- Gràfic 11. titats de l’Ajuntament, el Masnou Entitats del Masnou per tipologia té actualment 130 entitats i as- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Masnou sociacions actives. D’aquestes, un 29% treballen en l’àmbit social, un 21% són de caràcter cultural Culturals 21% i un 16% esportives. Esportives 16% Pel que fa a les entitats juvenils, Socials 29% només dues apareixen al registre Educatives 15% identificades com a específiques Veïnals 06% d’aquest àmbit, tanmateix, es trac- Polítiques 10% ta de dues entitats vinculades a partits polítics, així que al gràfic Altres 02% apareixen incloses dins la classifi- cació d’entitats polítiques.

41 D’acord a les fonts consultades en també una riquesa destacable nucli urbà. Així mateix, durant els l’elaboració d’aquest Pla, l’associ- al Masnou per la seva diversitat i mesos d’estiu, les guinguetes de acionisme juvenil ha patit cer- per la seva capacitat aglutinadora la platja també són uns espais de ta baixada en els darrers anys de diferents col·lectius de joves. A trobada per a la població jove del degut a una manca de relleu més, les diferents entitats esporti- Masnou. generacional, per una banda, i a ves col·laboren de forma regular Pel que fa a l’àmbit educatiu, a la dificultat per continuar - pro amb la Regidoria d’Acció Social més de l’Escola Municipal de Músi- jectes liderats per col·lectius de per donar resposta a casos d’exclu- ca, el Masnou també compta amb joves com es va donar amb el cas sió social d’infants i joves a través altres tres escoles de música pri- de la Revetlla de Sant Joan orga- de la seva participació en activitats vades, acadèmies de reforç, es- nitzada en alguna ocasió per grups esportives. coles d’art i d’idiomes. de joves als Jardins de la Nimfa o les anomenades Festes Majors Per últim, des de la perspectiva ju- En l’àmbit cultural un apunt a part Alternatives. La primera d’aques- venil, mereixen també atenció les mereix La Calàndria, un cinema tes iniciatives que aglutinava a entitats d’educació en el lleure: d’una sala que projecta estrenes col·lectius diversos del poble va l’Agrupament Escolta Foc Nou, a preus reduïts amb una progra- topar amb problemes amb alguns l’Esplai Sant Pere del Masnou, mació que es concentra els caps veïns propers als Jardins que es Lleureka, Luz del Alba i Atjem. de setmana. Es tracta d’un local queixaven del soroll i l’Ajuntament Aquestes entitats no només actu- destacable perquè actualment va decidir retirar el permís per la en com a espais d’educació per a queden molt poques sales de cine- celebració en aquest espai, reubi- infants i joves del poble, sinó que mes a municipis de les dimensions cant-la a la platja. Una dada que també, en molts casos esdevenen poblacionals del Masnou, i encara confirma aquesta anàlisi és que el espais de professionalització per a menys, dins del mateix nucli urbà. 81% de les persones enquestades persones interessades en l’educa- Tot i l’existència d’aquesta oferta per a l’elaboració d’aquest Pla no ció i la dinamització sociocultural. privada, i tota la resta apuntada en estan associades i més del 80% no els apartats anteriors, d’acord als estan interessats en formar part de 2.2.3. Sector privat resultats de l’enquesta, la pobla- cap entitat. ció jove del Masnou concentren L’anàlisi del sector privat des de la les seves activitats d’oci majori- Tanmateix, cal apuntar que en perspectiva juvenil la centrarem tàriament a l’espai públic (45%), l’àmbit de la cultura popular i en l’oferta vinculada a l’oci, l’edu- seguit del port (22%) i la platja tradicional sí que es detecta ri- cació i l’àmbit cultural, tot i que (20%). Pel que fa a la valoració quesa i dinamisme associatiu el Masnou compta amb un sector que fan els i les joves enquestats/ amb presència de joves actius a privat molt més ampli i que abasta des de l’oferta d’oci del Masnou, diverses entitats, especialment a molts altres àmbits. la puntuen amb un 5 sobre 10. la Colla de Diables del Masnou i la Colla de Geganters, dues asso- Pel que fa a l’oferta privada d’oci, ciacions culturals que estructuren cal destacar les discoteques i bars gran part de la dinàmica cultural nocturns o musicals del Masnou. del municipi entorn al calendari Pel que fa a les discoteques i bars festiu. musicals, totes elles es concentren al Port esportiu, mentre que Així mateix, com ja s’ha apuntat alguns dels bars que són referents en apartats anteriors, l’associaci- o espais de trobada per als i les jo- onisme al voltant de l’esport és ves del Masnou es troben dins del

42 Gràfic 12. Espais on realitzen activitats d’oci al Masnou Font: Enquesta Pla Local de Joventut del Masnou 2017

50%

45% 45%

40%

35%

30%

25% 22% 20% 20%

15%

10% 07% 5% 04%

01% 0%

Espai públic Barcelona / carrer 45% 04%

Casa Natura 07% 01%

Platja Port

20% 22% La població jove del Masnou concentren les La valoració que fan els i les joves enquestats/des de seves activitats d’oci l’oferta d’oci del Masnou, és de 5 sobre 10. majoritàriament a l’espai públic (45%)

43 2.3. Polítiques juvenils al Masnou

El Pla d’Actuació Territorial de que en els darrers anys el Masnou - Ajudar a millorar la formació del Polítiques de Joventut 20167, de- no ha disposat d’unes orientacions jovent en l’adquisició i pràctica senvolupat en el marc del Pla Na- clares per incidir en la realitat ju- d’idiomes. cional de Joventut, apuntava una venil de la vila. - Oferir pràctiques als joves univer- sèrie d’elements en els que les polí- sitaris del Masnou, tant en empre- tiques de joventut havien d’incidir: Val a dir, però, que l’any 2014 es ses de la vila com al mateix Ajun- va realitzar una enquesta a la - Atendre als desavantatges dels tament. població jove del Masnou i un joves en el mercat laboral. diagnòstic de la situació. L’en- Dins la línia d’Infància i Joventut: - Treballar per prevenir l’abando- questa va ser contestada per 54 - Redactar un nou Pla Local de Jo- nament prematur dels estudis i el persones i les principals conclusi- ventut fracàs escolar. ons d’aquest diagnòstic apuntaven - Destinar el local municipal del - una sèrie de recomanacions en re- Prevenir les pràctiques de risc port per activitats lúdiques adreça- lació a la mobilitat, l’educació, el que afecten a la qualitat de vida des al jovent dels joves i les seves condicions de mercat de treball, l’emancipació i - Crear un Consell de Joventut del desenvolupament personal. l’habitatge, els hàbits saludables, la participació, l’oci i la cultura i la Masnou - Establir eines per afavorir la con- comunicació. Dins la línia d’Equipaments de pro- nexió dels joves amb els mecanis- ximitat: mes tradicionals i institucionals de Tot i que el PLJ parteix d’un di- participació. - Redefinir el Centre de Participa- agnòstic ad hoc per analitzar la ció Juvenil de Ca n’Humet com - Vèncer les desigualtats territori- realitat actual dels joves i plante- a equipament de proximitat, reals i les dificultats que aquestes su- jar estratègies i propostes des del servant-ne un ús particular per al posen en el ple desenvolupament moment present, el diagnòstic jovent, especialment en els àmbits del projecte vital dels joves. realitzat el 2014 serveix també de la música, les arts escèniques i per validar i complementar les les arts visuals. conclusions de la tasca d’anàli- Els plans locals de joventut són la si que s’ha realitzat en el marc metodologia que permet respon- del Pla Local de Joventut 2017- Algunes d’aquestes actuacions, dre millor a les necessitats dels i 2019. com la redacció del Pla Local de les joves de cada territori. En el Joventut o les pràctiques univer- cas del Masnou, el darrer docu- Per altra banda, al Pla d’Acció sitàries i de Formació Professional ment d’aquest tipus es correspo- Municipal actual del consistori Dual, ja s’han posat en marxa, nia al període 2009-2012. per al període 2015-2019 recull d’altres estan lligades al pro- una sèrie d’accions específiques pi resultat d’aquest procés de Tot i que el grau d’implementació per a joves. redacció que permetrà validar i dels programes i les accions que concretar algunes d’aquestes acci- es recollien en aquest document Dins la línia d’Ensenyament: ons, com la creació d’un consell de es realitza en el proper capítol, sí Joventut o el futur del local muni- que és important tenir en compte - Crear beques per a joves universi- cipal del port. taris per cobrir despeses de despla- 7 Disponible en línia: http://bit.ly/2lV- çaments i similars. 4TOe

44 2.4. Conclusions del diagnòstic Matriu DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Debilitats)

FORTALESES DEBILITATS

- Bona situació socioeconòmica en comparar-la amb - Poble dormitori: gran part de la població treballa i estu- altres municipis veïns i amb altres realitats territorials dia fora del municipi. (taxa d’atur juvenil molt inferior que la mitjana provin- - Manca d’oferta de lloguer i compra d’habitatge públic cial, nivell d’instrucció elevat, etc.). adreçat als joves. - Bones comunicacions amb altres municipis. - Desconeixement de l’oferta de serveis que ofereix - Voluntat de l’equip tècnic municipal de portar a terme l’Ajuntament per part de la població jove. projectes i activitats enfocades als joves que respon les - Insuficients infraestructures esportives per donar respos- necessitats actuals. ta a totes les demandes. - Oferta formativa adequada que es complementa amb - Manca d’un equipament o espai que sigui de referència un Centre de Formació de Persones Adultes i l’Escola per a la població jove del Masnou – pèrdua de referen- Municipal de Música. cialitat de Ca n’Humet com a equipament juvenil. - Incorporació d’un informador juvenil arrelat amb el - Insuficient oferta d’activitats i programació per a joves. municipi. - Replantejament dels recursos humans i econòmics de la Regidoria de Joventut. - Estructura organitzativa de la Regidoria de Joventut que dificulta la identificació dels referents tècnics per part dels i les joves. - Manca de línies clares que orientin les polítiques juvenils del municipi. - Poca utilització dels serveis municipals per part dels joves. - Manca d’espais de participació estables amb participa- ció juvenil.

OPORTUNITATS AMENACES

- Entitats de cultura popular i tradicional amb presència - Reducció del volum de població jove i pèrdua del seu juvenil i capacitat estructuradora de l’activitat social i pes poblacional i progressiu envelliment de la població. cultural del municipi. - Desafecció dels joves vers les iniciatives i poca credibili- - Existència d’un local municipal al Port amb potencia- tat de l’execució dels compromisos assumits. litat per esdevenir un equipament jove en els propers - Canvis de residència de joves que volen emancipar-se anys. i opten per municipis amb lloguer més assequibles que - Bona valoració de l’actitud de l’equip tècnic pel que fa al Masnou. a la seva predisposició a donar resposta a les deman- - Oferta d’oci i cultura més atractiva fora del Masnou. des dels col·lectius juvenils. - Activitats d’oci molt centrades a l’espai públic. - Existència d’una base de dades de joves interessats/ - Reducció del nombre de matrícules al CFPAM per l’ofer- des a participar en les dinàmiques i les polítiques juve- ta gratuïta existent a altres municipis. nils creada a partir dels diferents espais de participa- ció per a l’elaboració del Pla Local. - Col·lectius de joves dinàmics amb ganes de millorar de col·laborar per donar resposta a les necessitats del jovent del poble.

45 PUNT 3 AVALUACIÓ DEL PLA JOVE 2009-2012

46 47 PUNT 3 AVALUACIÓ DEL PLA JOVE 2009-2012

La base de la A l’hora de fer el balanç del Pla proposades estaven servint per as- informació recollida d’Acció Jove 2009-2012 del Mas- solir els objectius i eren coherents sorgeix d’una font nou s’han trobat un seguit de difi- amb la realitat actual; segon de la obtinguda a partir de cultats que han convertit l’anàlisi implementació, mitjançant indica- tècniques qualitatives de les polítiques de joventut en un dors que mesurin el grau d’asso- repte. liment dels objectius plantejats i, tercer, de la metodologia, per com- Una primera ha estat la discontinu- provar si s’estava aplicant el pla de ïtat en el temps reflectida enel tall forma transversal, interinstituci- que va suposar la fi del pla l’any onal, amb el grau de participació 2012. Aquesta circumstància, jun- previst, etc. tament amb la situació de crisi que ha durat gairebé una dècada i Al llarg de les properes pàgines les conseqüències de la qual estan s’intenta donar resposta a aques- encara per valorar i quantificar, ha tes incògnites, però tanmateix generat una manca de seguiment ha estat difícil fer-ho de forma de les polítiques públiques i l’ab- sempre sistemàtica i amb fonts sència d’indicadors i de criteris d’informació quantitatives. La d’avaluació objectius que ens pu- base de la informació recollida guin servir en aquesta tasca. sorgeix d’una font obtinguda a partir de tècniques qualita- De fet, el Pla d’Acció Jove preveia tives, principalment de les valo- una triple avaluació en el seu dis- racions que els diferents tècnics seny: en primer lloc de necessitats, dels serveis municipals han rea- per contrastar si les actuacions litzat en el marc d’un grup de dis-

48 cussió i la resta d’espais de refle- forma decisiva en la formulació relegades a un segon pla. De ben xió i debat que s’han dut a terme. del Pla d’Acció Jove. Des de 2009 segur, aquest no ha estat un feno- a 2012 estem abordant els pitjors men ni únic ni exclusiu del muni- Pel que fa al contingut substantiu moments de la crisi econòmica i cipi, però, sens dubte, ha influït del darrer Pla d’Acció Jove del social al nostre país, fet que afegit en el grau d’acompliment baix de Masnou, es dividia en dos grans als canvis legislatius introduïts per les mesures previstes al Pla d’Ac- eixos: emancipació i participa- successius governs de l’Estat, limita- ció Jove i en el desplaçament de les ció, com a base de les polítiques cions de l’endeutament i la LRSAL, polítiques de joventut a un nivell de de joventut seguint allò indicat van suposar la institucionalització prioritat encara més perifèric del pel Pla Nacional de Joventut de de les polítiques d’austeritat a que tenien prèviament. Catalunya (PNJCat) 2000-2010. tots els nivells administratius. En Dins de l’apartat d’emancipació, aquest context, de retallades en Tenint en compte aquestes dificul- es parlava dels àmbits d’educació, les polítiques públiques, d’econo- tats i la conjuntura econòmica que treball, habitatge, cultura i oci, sa- mies municipals precàries, d’emer- ha emmarcat aquests anys des de lut i esport, mobilitat. Per la seva gència social que afectava a amples l’inici del Pla del 2009, a continua- banda, al de participació, es con- capes de la població i, com a con- ció es presenta una síntesi del ni- cretaven les actuacions en matèria seqüència de tot aquest conjunt de vell d’implementació programes de participació i cohesió social. circumstàncies, de governs locals i accions recollits al Pla de 2009 desbordats i incapaços en molts ca- s’utilitzen les següents infografies, L’anàlisi realitzada té molt en sos de fer front a les situacions que tot tenint en compte, però, que te- compte i està molt marcada pels es plantejaven als seus territoris, les nen un caràcter informatiu i visual condicionants que van influir de polítiques de joventut han quedat però en cap cas científic:

Infografies per TOTALMENT IMPLEMENTAT avaluar el nivell d’implementació dels programes i EN GRAN PART IMPLEMENTAT accions del Pla Jove PARCIALMENT IMPLEMENTAT 2009-2012 POC IMPLEMENTAT

NO HI HA HAGUT CANVIS RESPECTE 2009

49 Taula 7. Grau d’implementació del Pla Jove 2009-2012

Totalment En gran part Parcialment Poc No hi ha hagut Implementat Implementat Implementat Implementat canvis respecte 2009

OBJECTIU: EMANCIPACIÓ

GRAU EIX PROGRAMA ACCIÓ D’IMPLEMENTACIÓ

1. Educació 1.1 Facilitar l’accés a la forma- 1.1.1 Ampliar l’oferta de cicles formatius i ció, adaptant l’oferta educativa programes de qualificació professional inicial post-obligatòria a les necessitats 1.1.2 Augmentar l’oferta d’educació no for- formatives dels joves del Masnou mal del municipi

1.2 Afavorir l’accés a la infor- 1.2.1 Informar, orientar i assessorar els joves mació sobre educació en matèria d’educació

2. Treball 2.1 Afavorir la creació de llocs 2.1.1 Detectar nous filons d’ocupació de treball 2.1.2 Donar suport al jovent emprenedor

2.2. Facilitar l’accés al món labo- 2.2.1 Facilitar la relació entre oferta i deman- ral als joves entre 16 i 30 anys da laboral

2.2.2 Informar, orientar i assessorar els joves en matèria d’accés al treball

3. Habitatge 3.1 Facilitar que l’edat no sigui 3.1.1 Informar, orientar i assessorar jurídica- cap impediment per l’accés dels ment i econòmica a la gent jove en matèria joves a l’habitatge d’habitatge

3.2. Facilitar l’accés a l’habitat- 3.2.1 Cercar habitatges desocupats i facilitar ge a la gent jove el seu lloguer a través de la mediació

3.2.2 Direccionament dels esforços per aconseguir habitatge de protecció oficial destinat a joves

4. Cultura i oci 4.1 Fomentar punts de trobada i 4.1.1 Potenciar Ca n’Humet com a espai de de realització d’activitats trobada.

4.1.2 Realitzar activitats en espais públics.

4.2 Adaptar l’oferta lúdico-cul- 4.2.1 Donar resposta a les demandes juvenils tural a les demandes i interessos en matèria de cultura juvenil 4.2.2 Donar suport a les iniciatives lúdiques i/o culturals que donin resposta a les demandes no cobertes a l’actualitat

4.2.3 Treballar intermunicipal i supramunici- palment la mobilitat nocturna dels joves a les zones d’oci externes al Masnou.

50 Taula 7. Grau d’implementació del Pla Jove 2009-2012

Totalment En gran part Parcialment Poc No hi ha hagut Implementat Implementat Implementat Implementat canvis respecte 2009

OBJECTIU: EMANCIPACIÓ

GRAU EIX PROGRAMA ACCIÓ D’IMPLEMENTACIÓ

4. Cultura i oci 4.3 Afavorir la creativitat cultu- 4.3.1 Apropar els joves a la diversitat de ral per part dels joves manifestacions culturals existents

4.3.2 Impulsar i donar suport a la creació artística i cultural per part dels joves

4.3.3 Fomentar l’accés i la participació dels joves a la cultura popular

5. Salut i esport 5.1 Promoure l’adquisició d’hà- 5.1.1 Enfortir les habilitats i les capacitats dels bits saludables joves per adoptar formes de vida saludables

5.2 Disminuir les potencials pràc- 5.2.1 Formar, informar, orientar i assessorar tiques de risc en matèria de salut en matèria de salut

6. Mobilitat 6.1 Fomentar i millorar la mobi- 6.1.1 Millorar la mobilitat dels joves per a litat dels joves, especialment per facilitar-los l’accés als recursos de fora del aquells que tenen més dificultats. Masnou, en especial als més propers.

OBJECTIU: PARTICIPACIÓ

7. Participació 7.1 Garantir la informació com a 7.1.1 Potenciar el Punt d’Informació Juvenil Ca element bàsic de participació n’Humet com a espai de referència en temes d’informació i participació.

7.2 Afavorir la participació com 7.2.1 Potenciar les entitats i associacions com a procés de cohesió social a elements de cohesió social

7.2.2 Estimular la implicació dels i les joves en la vida de la vila

7.3 Fomentar la participació 7.3.1 Crear espais d’interlocució com a procés d’aprenentatge i eina de decisió 7.3.2 Fomentar processos participatius

8. Cohesió 8.1. Fomentar la convivència a 8.1.1 Millorar la convivència entre els joves i social la vila la resta de població per l’ús de l’espai públic

8.1.2 Vetllar i assegurar que el Pla d’Acció Jove incorpori la igualtat de gènere

8.1.3 Vetllar i assegurar que el Pla d’Acció Jove incorpori una visió intercultural

51 Més enllà de l’avaluació concreta ència de la necessitat de retorn per busquen incentivar el foment de de les accions plantejades al Pla a la finalització dels estudis obli- l’esperit emprenedor entre el jo- anterior, hi ha tota una sèrie de va- gatoris, atesa la seva situació poc vent de la vila i l’aparició de noves loracions més generals sobre les atractiva per al mercat de treball. iniciatives empresarials i oferei- polítiques juvenils que també cal xen als guanyadors una dotació tenir en compte en aquesta anàlisi A nivell de recursos humans, és de 6.000 € per a invertir en el seu i que es pot desenvolupar en fun- un servei que compta amb una projecte empresarial. ció d’aquestes qüestions bàsiques: tècnica i un suport administratiu, més una part subcontractada de En relació a l’àmbit de l’Habitatge En relació a l’àmbit del Treball dinamització d’un espai de recerca de feina 20h a la setmana. Els L’àmbit de l’habitatge és un dels Pel que fa les polítiques d’ocupa- recursos sovint no són suficients que més s’ha vist modificat d’en- ció, els serveis municipals, és a per donar cobertura al conjunt de çà de la situació prèvia a la crisi dir, l’Oficina Local d’Ocupació, la població necessitada i tampoc social i econòmica de la darrera té un percentatge de joves com reuneixen un grau d’expertesa es- dècada. El preu d’un habitatge al a usuaris registrats que voreja pecífic en inserció laboral d’aquest Masnou està entre els més cars el 20% del total d’usuaris. Entre perfil en concret, el dels joves. Tot de la zona, juntament amb el de els usuaris i usuàries joves existei- i això, s’han buscat vies de col·la- Vilassar de Mar, en relació amb xen dos grups molt diferenciats, boració amb entitats expertes en altres pobles de la comarca com repartits gairebé al 50%, uns molt inserció de joves i s’han signat Teià, Montgat, Premià o Mataró. autònoms i uns altres que reque- acords i convenis per treballar Cal afegir, a més, un fenomen re- reixen un nivell d’acompanyament amb aquest grup. Des de 2014 cent que en els darrers anys s’ha més elevat. s’han fet càpsules de capacitació, escampat a indrets propers a les d’orientació laboral per joves i en- grans ciutats i que ha agreujat Per al primer dels col·lectius, guany s’ha treballat un programa l’alça dels preus de l’habitatge, el servei és una eina de recerca molt específic, d’”esprint laboral”, el dels apartaments turístics que de feina des de la mateixa sessió amb el Casal dels Infants que no es lloguen a través de plataformes inicial de recerca de feina ja que només treballava la inserció la- a Internet. són molt autònoms en el procés boral sinó el posicionament en el de recerca de feina i acaben in- mercat i determinades competèn- Com a conseqüència d’aquest serint-se, apuntant-se a algun altre cies com l’anglès. Dels 15 partici- seguit de fets, el municipi del programa o cursant un postgrau o pants, han acabat 11 i d’aquests, Masnou té dificultats a l’ho- un màster. 6 han aconseguit treball perquè ra de retenir població jove que anava acompanyat d’una prospec- s’emancipa del domicili fami- En el segon dels grups, composat ció empresarial, mentre que altres liar. A la vegada, les polítiques per joves que no han acabat amb han tornat al sistema educatiu. municipals en aquesta matèria sola seva escolaritat obligatòria o vint no són prou conegudes entre que s’incorporen a uns estudis re- Des del servei d’Ocupació també la població jove. Si bé és cert que glats al setembre i s’adonen de que s’ofereixen cursos de monitors i en el període anterior a la crisi es no és el que volien fer, es reque- directors de lleure i de menjador van engegar polítiques d’habitatge reix una atenció més constant i i des de la Regidoria de Promoció amb certa ambició, concretades en personalitzada. S’intenten buscar Econòmica s’organitzen els Premis la creació de l’oficina d’habitatge i propostes o alternatives que per- d’Emprenedoria Jove dirigits a em- en la construcció de dues promoci- meti aquests joves tornar a una prenedors i emprenedores de fins ons d’habitatge protegit adreçat al formació reglada, prenent consci- a 35 anys d’edat. Aquests premis col·lectiu jove, una de 75 habitat-

52 ges i l’altra de 20, el preu de l’habi- va en la promoció de mesures que En aquest terreny de l’oci, cal tenir tatge lliure al Masnou ja aleshores ofereixin alternatives. en compte l’oferta limitada dis- era elevat. D’aquesta mateixa èpo- ponible al Masnou, sobretot com- ca foren també les ajudes de la ren- En el context actual de recuperació parada amb l’existent a altres mu- da bàsica d’emancipació, que eren econòmica relativa, d’alça destaca- nicipis propers, de la comarca i a uns ajuts de 210 euros exclusiva- da dels preus dels lloguers i d’in- Barcelona, que pot ser més diversa ment per als joves per poder pagar certesa per als llogaters provocada i respondre als seus interessos. Si els lloguers, a més de les ajudes de pels canvis legislatius de 2013, les bé des de l’Ajuntament es realitzen la Generalitat al lloguer a les quals situacions es van tornant més com- algunes activitats puntuals adre- també podien accedir els joves, tra- plexes i a la dificultat de poder as- çades al públic juvenil, no existeix mitades totes elles des de l’Oficina sumir un lloguer cal afegir proble- una política específica adreçada al Municipal d’Habitatge. Així mateix, màtiques com la d’unitats familiars col·lectiu, així com els canals ade- coexistiren durant un temps dues vivint en habitatges massa petits quats per arribar-hi a l’hora de di- borses d’habitatge de lloguer, una per la seva dimensió, o la mateixa fondre allò que es fa. d’elles específica per a joves que es impossibilitat d’emancipació dels va acabar agrupant amb la genèri- joves que quan ho fan acaben op- En relació a l’àmbit de la Salut i l’Es- ca. Tanmateix, sempre hi ha hagut tant per buscar lloguers més asse- port al Masnou una mancança impor- quibles a poblacions veïnes. tant d’oferta de pisos de lloguer per Pel que fa a la promoció de la sa- aquest canal públic. En relació a l’àmbit de la Cultura lut, un dels problemes detectats i l’oci en quant a hàbits de salut és la Una altra mesura que encara està pràctica del “botellot”, ubicada a vigent és el programa Compartir Centrant l’atenció en la qüestió la zona del Port i altres espais del habitatge, iniciativa de la Xarxa dels equipaments adreçats a jo- municipi, i d’aquí l’adopció per Nacional d’Emancipació Juvenil, ves dins l’àmbit de la cultura i part del plenari municipal d’una però que al Masnou ha tingut un l’oci, com ja s’ha apuntat al llarg ordenança per evitar el consum èxit força limitat. d’aquest document, l’experiència d’alcohol als espais públics. A ban- de Ca n’Humet encara marca la da de les sancions previstes per la Actualment, les polítiques muni- reflexió al voltant de quin model normativa, també s’ofereix la pos- cipals d’habitatge intenten cobrir d’equipament és el més conve- sibilitat d’acollir-se a una mesura una necessitat que s’ha anat creant nient per contenir i fer possible alternativa de treball comunitari. per una crisi que ha generat situ- la posada en pràctica de les polí- L’enfocament d’aquesta proble- acions d’emergència social. A la tiques i serveis de joventut. màtica, tanmateix, no ha aconse- pràctica els habitatges protegits guit provocar canvis destacables destinats inicialment a joves han Tanmateix, l’anàlisi realitzada ha en el consum d’alcohol per part servit també per fer front a deri- fet palesa la manca d’espais es- dels joves del municipi. vacions per part de Serveis Soci- pecífics per a joves al Masnou, als municipals i també altres casos en especial d’equipaments que Pel que fa a la pràctica esportiva derivats des de la Generalitat de puguin contenir propostes d’oci entre el jovent, aquesta està ma- famílies que han perdut l’habitat- juvenil. Una realitat, per altra ban- joritàriament mediatitzada per ge. Això vol dir que no hi ha cap da, que ja apareixia el Pla d’Acció les entitats esportives. Si bé és programa específic per a joves, Jove 2009 posant de manifest la cert que l’afluència més massiva sinó que es basa en l’atenció de necessitat d’equipaments per a jo- als equipaments esportius és d’es- problemàtiques, en una dimensió ves, que encara ara no ha trobat port base, de franges inferiors (del reactiva més que no pas proacti- resposta. 3 als 17 anys en el cas de la pisci-

53 na, per exemple), són les entitats temps, amb moments de major i Durant la primera dècada del segle esportives principalment les que menor intensitat. Es barregen aquí XXI van existir alguns espais de fan seguiment d’aquest col·lectiu i diferents aspectes i circumstàncies treball compartit entre les enti- fan l’acompanyament a l’esport de de caràcter estructural i conjuntu- tats juvenils, és el cas de la plata- base i escolar. ral, així com factors exclusius de forma per reivindicar equipaments l’àmbit municipal amb fenòmens per als joves i la pròpia gestió de A partir dels 16 anys s’ha detectat comuns i generalitzats arreu del Ca n’Humet per aquesta federa- una baixada de l’hàbit de l’activi- territori. ció d’entitats. Finalment, aquest tat esportiva, que després es torna intent no es va materialitzar, a recuperar en molts casos a par- El recorregut de la participació seguint la dinàmica dels diferents tir dels 22-23 anys. Aquells joves durant aquests anys ha traves- grups motors de participació cre- que segueixen la pràctica esporti- sat per dinàmiques irregulars, ats al voltant de sengles processos va tenen altres alternatives com a existint dos factors que poden de formulació dels plans locals de monitors, no només com a usuaris, considerar-se claus per entendre joventut del Masnou, que van te- sinó com a formadors o fins i tot l’estat de la participació de les nir una vida intensa en un principi àrbitres, seguint els seus progra- persones joves: d’una banda, el però que un cop aprovat el pla no mes d’aprenentatge. Una vegada paper de l’Administració envers van disposar d’una continuïtat i entren en el món de l’activitat es- aquest col·lectiu, ja fos d’acompa- una estabilitat en el temps. portiva, alguns si tenen el futur nyament, assessorament, facilita- molt encarat en aquest sentit, po- dor o bé de limitador de les seves Una cosa semblant va succeir den arribar a buscar una alternati- iniciatives i propostes; de l’altra, respecte a la participació en l’or- va com a sortida laboral. les dinàmiques pròpies del mo- ganització de la festa major. Tra- viment associatiu juvenil, condi- dicionalment hi havia un grup de En relació a l’àmbit de la Participació cionades tant per la situació social joves que participava a la comissió i econòmica com per la seva capa- de festes però per la pròpia dinà- Un problema detectat des dels citat d’agència en l’entorn més im- mica de la Comissió va anar des- serveis municipals és el desconei- mediat, és a dir, la possibilitat de apareixent. xement per part de la majoria de tirar endavant projectes, idees, etc. joves dels mecanismes d’entra- Cal apuntar, però, que tot i la man- da en els circuits que permeten En efecte, la visió general per part ca de participació dels joves en accedir a recursos i prestacions del personal tècnic de l’Ajunta- l’organització de la Festa Major, que ofereixen les administra- ment és que la participació dels l’Ajuntament ha mantingut una cions públiques. La millora de joves ha anat perdent pistonada oferta de concerts per a joves en la l’acompanyament a les persones per un conjunt de factors que te- programació. joves, primer per ajudar-lo en la nen molt a veure amb els condi- inserció laboral i després a ins- cionants exposats anteriorment, El cicle festiu ha estat sempre criure’s a la borsa d’habitatge, es principalment per l’eixamplament una de les oportunitats i un dels pot considerar un repte bàsic per de la distància entre el jovent i terrenys en el qual la participació als serveis que tracten amb aquest l’administració que s’ha manifes- jove s’ha donat amb més facilitat. col·lectiu. tat en una desconfiança mútua Segons les aportacions fetes pels cada cop més gran i en la pèrdua diferents joves consultats durant La participació del jovent en la de les eines de treball conjunt que la realització d’aquest diagnòstic, definició i la implementació de en altres moments podia propiciar en els darrers anys s’ha aconseguit les polítiques de joventut al Mas- l’existència d’un espai de referèn- una mobilització important del nou ha estat oscil·lant al llarg de cia, malgrat les seves limitacions. col·lectiu jove al voltant d’aquesta

54 qüestió, ja fos amb l’organització fet aquest relleu generacional i se- En relació a l’àmbit de la Cohesió de les Festes Majors alternatives gueixen amb la mateixa composició social o bé amb la Tropikal Party orga- amb l’afegit del pas dels anys. nitzada pel col·lectiu MMK coinci- En la línia de lluitar contra les dint amb la Revetlla de Sant Joan. Pel que fa a les anomenades noves conseqüències de la crisi que as- En els darrers dos anys també formes de participació, que sovint solat el país la darrera dècada, s’ha anat modificant la situació es vinculen amb les xarxes socials i des dels serveis socials muni- d’aquestes iniciatives, d’una ban- Internet, des de l’Ajuntament s’ha cipals s’han desenvolupat algu- da com a conseqüència de la re- viscut amb l’hàndicap de no po- nes mesures que han afectat de formulació de la Festa Major Jove der utilitzar en els darrers temps ple la infància, el jovent i les organitzada per l’Ajuntament i, de els perfils específics de joventut seves famílies. Una d’aquestes l’altra, trobant espais més definits, a les xarxes. Per a la realització ha estat el Centre Obert Mari- com la platja per fer la revetlla. d’aquest Pla s’ha reactivat la pàgina cel que porta a terme una tasca de Facebook Masnou Jove i, si bé social i educativa donant suport En aquest sentit, existeix la sensa- han augmentat significativament al desenvolupament personal i el ció generalitzada entre els i les el nombre de seguidors, el cert és procés de socialització i integra- joves del Masnou que manquen que manca activitat, segurament ció dels infants i joves. Aquest és, facilitats i suport per part de perquè actualment existeixen altres per tant, un recurs important per l’Ajuntament per tirar endavant eines i canals que responen més als a adolescents i joves en risc d’ex- i consolidar iniciatives joves en usos habituals del jovent. En aquest clusió social en aquesta dimen- l’àmbit festiu. Molts dels i les jo- sentit, l’existència de canals espe- sió reactiva de la qual es parlava ves consultades creuen que preval cífics i adequats de comunicació anteriorment. Entre les activitats la visió dels joves amb problemes amb el col·lectiu jove representa organitzades es poden trobar ta- (que tenen conductes de risc amb un element clau per poder arribar llers diversos (de curtmetratges, l’alcohol, per exemple) o com a a transmetre informació i copsar les hip-hop, grafits, malabars, etc.), problema (quan fan molt soroll als seves preocupacions, demandes o accés a Internet, ludoteca, cam- llocs de festa, deixen residus amb propostes. pionats esportius, entre d’altres. el botellot o qualsevol altre con- Per les característiques de les ducta considerada incívica) que in- Per últim cal apuntat l’absència persones participants, en molts dica una manca de prioritat cap a de mecanismes de comunicació casos les activitats han estat tu- l’oci juvenil com a política pública. directa i efectiva amb el jovent. toritzades. Tanmateix, la presència de joves A més, també es considera que la encara resulta significativa en al- participació ha canviat respecte En la intervenció contra l’exclu- gunes de les entitats culturals de com era fa uns anys, té un caire sió social també es treballa des la vila, com ja s’ha apuntat ante- diferent, estant actualment força de l’àmbit esportiu ja que s’està riorment. En aquest cas la colla de marcada per una relació de depen- vehiculant la lluita a través de la Gegants i els Diables són el millor dència de l’associacionisme vers pràctica esportiva en trobar be- exemple d’entitat amb presència l’Administració, tot i la impossibi- ques del tercer sector social (són juvenil i amb el relleu generacio- litat de facilitar l’acompanyament beques de les federacions cap a nal garantit. necessari en determinats proces- nens amb problemàtiques i per sos, sí que s’estableix una relació fer cursos de monitors, pre-mo- A diferència d’aquest grup d’associades de la crítica i l’exigència, per- nitors...). S’intenta així vincular cions, hi ha un altre grup d’entitats dent de vista una mica el treball un seguit d’infants, adolescents que en el seu moment van estar vin- autònom i l’esperit de negociació i joves a través de l’esport com culades a Ca n’Humet que no han amb l’ajuntament. a fórmula de relació social.

55 PUNT 4 ESTRATÈGIA

56 57 PUNT 4 ESTRATÈGIA

A l’estratègia del PLJ L’estratègia del PLJ del Masnou re- participació de les persones joves del Masnou s’apliquen cull els objectius als quals la polí- en la definició de les polítiques de els principis del Pla tiques de joventut del Masnou han joventut és la única manera d’as- Nacional de Joventut de donar resposta en els propers segurar que aquestes donin res- anys, tot estructurant la proposta posta a les necessitats reals. És per d’accions a partir d’uns eixos estra- això que en la present estratègia tègics. s’han incorporat propostes fetes directament per joves del Masnou. Ara bé, de la mateixa manera que s’han tingut en compte els princi- . Transformació: la capacitat pis rectors del Pla Nacional de transformadora del PLJ ha de Joventut 2020 per a l’anàlisi de la passar per assegurar l’atenció als realitat juvenil del Masnou i l’ela- diferents factors estructurals de boració del diagnòstic, en la fase desigualtat entre els i les joves del de disseny del Pla aquests principis Masnou, i atendre la diversitat de també han d’estar-hi presents. Així necessitats del conjunt de la po- doncs, a l’estratègia del PLJ del blació jove. Aquest principi ha es- Masnou s’apliquen els principis tat present en l’elaboració del PLJ del Pla Nacional de Joventut de generant diversos espais de parti- la següent manera: cipació als quals han tingut accés tots els i les joves del municipi. . Participació: la participació ha estat present en tota la fase de . Integralitat: els fenòmens soci- diagnòstic del Pla però també ha als són complexos (multidimensi- de ser un principi inserit en tot el onalitat) i gairebé mai obeeixen a disseny i la posterior implemen- una sola causa (multicausalitat). tació del PLJ. En aquest sentit, la Aquesta integralitat de les políti-

58 ques de joventut implica analit- 4.1. Missió i Visió del Quan parlem de missió, zar les problemàtiques juvenils de PLJ del Masnou fem referència a quina és la manera interrelacionada, cercant finalitat que pretén acomplir correlacions i associacions entre Quan parlem de missió, fem refe- el Pla, mentre que la visió fenòmens. En aquest sentit, tot i rència a quina és la finalitat que indica l’horitzó a què vol que el PLJ del Masnou s’estructura pretén acomplir el Pla, mentre arribar el PLJ del Masnou en a partir d’eixos, aquests eixos i les que la visió indica l’horitzó a què últim terme. accions que es concreten en cadas- vol arribar el PLJ del Masnou en cun d’ells, tenen molt sovint punts últim terme. de trobada i d’intersecció.

. Qualitat: l’aplicació del principi de qualitat en la definició del Pla té a veure amb intervenir so- Missió Visió bre problemàtiques que són re- llevants per al municipi i per a les persones joves que hi viuen, El Pla vol servir de guia Aconseguir donar resposta tenint en compte les capacitats estratègica per a les po- als reptes actuals dels i les reals i la possibilitat d’establir in- lítiques de joventut del joves del Masnou, comp- dicadors mesurables i avaluables Masnou, atenent als can- tant amb ells per generar per tal de fer un seguiment acurat vis que es succeeixin i els espais de col·laboració de les accions que es proposen. adaptant les accions pla- necessaris per promoure Com veurem, l’estratègia del PLJ nificades a les noves ne- la consolidació de la po- té molt en compte aquest princi- cessitats i capacitats que blació jove del poble com pi plantejant i prioritzant eixos i puguin anar sorgint en els a agents de canvi social i accions d’acord a les possibilitats propers anys. ciutadania activa. reals d’execució.

59 4.2. Els objectius es- 4.3. Eixos estratègics Eix 1. Espais joves tratègics del PLJ del Masnou Tot i que l’abast temporal d’aquest Aquest primer eix recull totes les Pla es centra en els propers dos accions orientades a donar respos- anys, la tasca de diagnòstic realitza- ta a la necessitat dels i les joves Els resultats del diagnòstic realit- da ha permès identificar una sèrie del Masnou de disposar d’espais zat permet identificar una sèrie de reptes i objectius que cal abor- de trobada i relació. d’objectius estratègics als quals el dar, tot i que molt probablement no PLJ ha d’intentar donar resposta a sigui possible fer-ho en un període En aquest sentit el nou local mu- través del Pla d’Acció. tan curt de temps. És per això que nicipal del Port donarà resposta a s’ha optat per plantejar l’estratègia part important d’aquesta necessi- Aquests objectius són: del PLJ del Masnou a partir d’un tat, però més enllà de l’existència doble nivell de planificació: d’un espai físic que es presenti com . Generar espais de participa- “l’espai jove” del poble, la seva re- ció, relació i trobada per als i - per una banda, aquella que s’in- ferencialitat entre la població jove les joves del Masnou en els que tegra en el curt termini (per al del Masnou dependrà del pro- puguin desenvolupar activitats període 2017 – 2019), fins a la fi- jecte que s’hi desenvoluparà. La del seu interès i que promoguin nalització del mandat i, definició del projecte, doncs, passa l’apoderament del conjunt de - un segon nivell a mig termini, per la concreció dels espais i els joves del poble. que arriba fins al 2023, incloent-hi usos que se’n faci però també pel també el següent mandat. model de gestió que s’apliqui i . Promoure una relació i una co- per l’aposta municipal per dotar-lo municació estable i fluida entre Val a dir, però, que tot i el planteja- dels recursos necessaris per al l’Ajuntament i la població jove del ment d’aquest segon nivell de pla- seu bon funcionament. Masnou. nificació, arribat l’any 2020 caldrà fer una revisió del PLJ en tant que, Més enllà del local del port, però, . Millorar la confiança de la po- de ben segur, apareixeran nous cal assegurar les possibilitats que blació jove cap a l’Ajuntament reptes, necessitats i oportunitats la població jove del Masnou té per a través del suport a aquelles que caldrà integrar en les futures fer ús de l’espai públic del muni- iniciatives que neixen de la ini- polítiques de joventut. cipi i del conjunt d’equipaments ciativa juvenil i que es mostren municipals. beneficioses per al conjunt de la Tanmateix, no volem deixar passar vila. l’oportunitat de fer palesos aquells Eix 2. Cultura i oci àmbits que han aparegut com a . Ampliar l’oferta cultural i d’oci problemàtics o amb necessitats es- Durant tot el procés de diagnòstic del municipi tot assegurant un pecífiques a cobrir i que, si bé serà s’ha detectat una insuficient ofer- equilibri entre els diversos interes- difícil incidir-hi en els propers dos ta d’oci i cultura adreçada al pú- sos i inquietuds dels i les joves del anys, pel seu caràcter estructural blic jove, o que respongui als seus Masnou. seguiran sent vàlids per a la plani- gustos, inquietuds i necessitats. En ficació del futur del Masnou en el aquest sentit, tot i que cal tenir en . Dissenyar i implementar políti- mig termini. compte les limitacions a les que ha ques juvenils orientades a pro- de fer front un municipi de les di- moure l’emancipació de la po- Així doncs, els eixos estratègics per mensions poblacionals del Masnou blació jove del Masnou en unes al curt termini són: i tan proper a Barcelona, des del condicions dignes i justes. PLJ cal abordar aquesta qüestió

60 i treballar per millorar l’oferta prioritats i obligacions de l’Admi- tat de les persones joves per tal existent, adequant-la a les capaci- nistració, de manera que es duguin d’augmentar les seves oportunitats tats, però sobretot, comptant amb a terme polítiques i accions que d’accés al treball i la realització del els i les joves del municipi a l’hora siguin beneficioses per al màxim propi projecte professional. de decidir i prendre mesures per de població possible. ampliar i millorar l’oferta cultural Eix 6. Habitatge i d’oci. Així mateix, la participació també té a veure amb la capacitat de la Aquest eix recull totes les actuacions Eix 3. Comunicació població jove d’organitzar-se i que l’Ajuntament desenvolupi per dur a terme projectes i iniciati- tal de promoure i facilitar l’accés a Els actuals canals de comunica- ves de caire divers (culturals, so- l’habitatge entre la població juvenil ció que utilitza l’Ajuntament per cials, esportives, polítiques, etc.). com a part del procés d’emancipació comunicar-se amb el conjunt de En aquest sentit, el diagnòstic ha i desenvolupament personal inte- la ciutadania no acaben d’ade- detectat una disminució del nom- gral en la joventut. quar-se amb les formes de comu- bre d’entitats juvenils i una baixa- nicació més habituals entre els i da de la presència de col·lectius Com s’ha apuntat al diagnòstic, les les joves. Aquest fet genera alguns joves en les entitats del poble. Així polítiques municipals orientades a problemes a l’hora de fer arribar la doncs, cal trobar fórmules per fa- promoure l’accés a l’habitatge per informació i oferta municipal a la cilitar i potenciar qualsevol espai, part de la població jove del Mas- població jove del Masnou. En una formal o informal, d’organització i nou es van veure afectades per societat interconnectada, la tecno- participació juvenil que es generi l’inici de la crisi econòmica que va logia ha canviat les nostres formes al Masnou, perquè la ciutadania forçar al consistori a reorientar i de comunicar-nos i relacionar-nos organitzada és una font de riquesa prioritzar les seves actuacions en i aquests canvis es donen amb que cal preservar i fomentar. aquesta matèria. Tanmateix, actu- molta més intensitat entre els més alment estem vivint en un context joves. Per això és important que Els eixos estratègics a treballar en on cada cop és més difícil acce- les administracions adaptin les el mig termini, a partir del 2020, dir a l’habitatge, sent aquest un seves eines i estratègies de co- són: problema que afecta a cada vegada municació a les noves formes de més estrats socials. En aquest sen- relació, una necessitat encara més Eix 5. Formació i treball tit, la població jove és un col·lectiu urgent quan es tracta de comuni- amb especial afectació per aquesta car-se amb la ciutadania més jove. L’oferta formativa del Masnou es problemàtica i és per això que des percep com adequada per a un mu- de les administracions locals no Eix 4. Participació juvenil nicipi de les seves característiques. es pot deixar de banda aquesta Tanmateix, en tant que es tracta problemàtica que molt probable- L’elaboració del PLJ ha permès d’un àmbit amb una importància ment s’anirà ampliant. obrir espais de participació entre cabdal en el desenvolupament de els i les joves del Masnou i vies de les persones joves, s’integra en un Eix 7. Recursos juvenils col·laboració amb l’Ajuntament eix juntament amb les accions que cal mantenir i ampliar. En vinculades al desenvolupament Com s’ha vist al diagnòstic, els aquest sentit, cal tenir present que professional, entenent que són recursos municipals destinats una de les claus per aconseguir dos elements interrelacionats. Així a joventut en els darrers anys una major participació i implicació doncs, pel que fa al treball, aquest s’han vist reduïts, tant pel que juvenil és trobar l’equilibri entre eix també recull aquelles accions fa als recursos econòmics desti- les demandes dels i les joves i les dirigides a millorar l’ocupabili- nats com en els recursos humans.

61 Aquesta situació ha tingut efectes EIX 1. Espais joves en la capacitat de l’Ajuntament de desenvolupar i donar continuïtat a les polítiques i als programes ACCIÓ en l’àmbit específic de la joventut. 1.1.Definició del projecte del local del Port Així doncs, pensant en el mig termini, cal apostar per recuperar el DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ nivell de recursos per a les polí- En el moment de la redacció del present document l’Ajunta- tiques de joventut al Masnou, ja ment està treballant en l’elaboració del Pla d’usos del local sigui augmentant directament les municipal del Port que esdevindrà el nou equipament juve- partides i el personal assignant o nil del Masnou. Tanmateix, juntament amb el Pla d’usos, cal bé, trobant fórmules i projectes de definir el projecte del local integrant els usos, el model de col·laboració amb altres regidories gestió i funcionament que tindrà i apuntant les principals ac- amb més capacitat pressupostària. tivitats que s’hi realitzaran. En aquest sentit, durant la jornada “Concerts Joves” celebrada el mes de juny per recollir propostes sobre el nou local, els joves assistents van apuntar 4.4. Pla d’acció algunes propostes sobre el tipus d’activitats a fer al nou local i serveis amb els que hauria de comptar aquest nou espai: El pla d’acció recull les propostes cursos de cuina, servei de bar, exposicions, painting, concerts d’acció vinculades a cadascun dels i jam sessions, xerrades, tallers, tornejos de videojocs, dianes eixos estratègics del Pla. Aquestes i futbolins, entre d’altres. Cal tenir en compte totes aquestes accions són el resultat de la feina propostes alhora de definir el projecte final. feta en els diferents espais de treball i participació durant el procés AGENTS IMPLICATS d’elaboració del PLJ i tenen, per Regidoria de Joventut, tant, orígens diferents que s’espe- Regidoria d’Urbanisme i activitats, cifiquen en cadascuna d’elles: Regidoria de Cultura, - Accions d’origen tècnic: són re- Regidoria d’Acció Cívica, sultat del treball tècnic realitzat, col·lectius i grups juvenils tant per l’equip de l’Ajuntament, com per l’equip de consultors ex- ORIGEN DE L’ACCIÓ terns que han participat en l’elabo- ració del PLJ. T - Accions d’origen juvenil: propos- T tes expressades pels i les joves del Masnou a través dels diferents es- CALENDARI pais de participació que s’han dut a terme. J - Accions de continuïtat: aquelles 2017 - 2018 accions que ja s’estan realitzant i que es valoren com a molt po- sitives per donar resposta als objectius del Pla i que, per tant, cal mantenir-les i consolidar-les. C

62 EIX 1. Espais joves

ACCIÓ 1.2. Concreció d’un espai públic de referència per a activitats juvenils

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Es proposa concretar una localització a l’espai públic (plaça o parc) que compleixi les condicions ne- cessàries per acollir totes aquelles activitats i projectes liderats per entitats i col·lectius juvenils, que necessitin desenvolupar-se a l’exterior (celebracions, concerts, etc.). D’aquesta manera es podran evitar situacions passades en les que aquests tipus d’activitats han hagut de canviar de localització per queixes de veïns. Es tracta, doncs, de pactar conjuntament l’espai més adient per destorbar el menys possible al veïnat però garantint també el dret del jovent a fer ús de l’espai públic del poble.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Regidoria de Cultura, Regidoria de Seguretat Ciutadana T 2018

EIX 1. Espais joves

ACCIÓ 1.3. Reformulació del sistema d’accés als bucs d’assaig de Ca n’Humet

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ L’horari actual d’accés als bucs d’assaig de Ca n’Humet, juntament amb la manca de personal suficient disponible per gestionar els accessos, dificulta el seu ús per part de grups de música del Masnou que poden assajar sobretot a última hora del dia o els caps de setmana. Per això es proposa instal·lar un sistema d’obertura i gestió d’accessos a través d’aplicacions de mòbil. Aquests sistemes permeten donar accés a persones concretes (a través dels seus números de telèfon) en horaris espe- cífics i tenir el control de les entrades i les sortides. Aquest sistema de fàcil instal·lació suposa poca inversió i podria incrementar substancialment l’ús que actualment es fa dels bucs d’assaig.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria de Cultura, Regidoria de Serveis Generals T 2018

63 EIX 1. Espais joves

ACCIÓ 1.4. Reactivació del programa Patis Oberts

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ El programa Patis Oberts va deixar de funcionar el passat curs tot i ser una iniciativa molt positiva que permetia donar un ús cívic a espais dels centres educatius fora de l’horari escolar. El principal motiu per deixar d’oferir aquests espais és la manca de personal municipal per gestionar-los. Tanmateix, vista la necessitat d’espais existents al municipi, cal trobar la fórmula per aconseguir reprendre aquest programa, sobretot tenint en compte que actualment, durant els caps de setmana, grups de joves del Masnou salten les tanques dels centres educatius per fer ús dels patis sense control ni mesures de seguretat.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria d’Esports, Regidoria d’Ensenyament J 2018

EIX 1. Espais joves

ACCIÓ 1.5. Ampliar l’oferta d’equipaments i espais esportius

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Com s’ha apuntat en l’acció anterior, s’ha detectat la necessitat d’ampliar l’oferta d’equipaments esportius al Masnou. La riquesa d’entitats esportives juntament amb els hàbits no només de persones joves que realitzen esport al poble, provoquen saturació en alguns equipaments com és el cas del pavelló poliesportiu. Així doncs, es proposa valorar una futura inversió per ampliar l’oferta d’espais esportius. Val a dir, però, que en el moment de la redacció d’aquest Pla, ja està en marxa el projecte per a la construcció d’un nou complex esportiu que serà un annex de l’actual centre poliesportiu i que donarà, en bona part, resposta a les necessitats actuals.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Esports, Regidoria de Projectes i Obres J 2021

64 EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.1. Aula d’estudi nocturna a la Biblioteca Joan Coromines

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Al Masnou hi ha un gran nombre de persones joves que estudien, ja sigui en alguns dels centres del municipi com en d’altres fora del Masnou. És per això que en època d’exàmens, la biblioteca Joan Coromines converteix la seva sala polivalent en una aula d’estudi nocturna, fins la 1h de la matina- da. Aquest horari excepcional té molt bona acollida pels i les joves i, per tant, és important que és mantingui bé i, si s’escau, valorar la seva ampliació en altres moments del curs lectiu.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Cultura, Regidoria de Joventut C 2017 - 2023

EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.2. Programació jove regular

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Molts dels i les joves consultats/des creuen que no hi ha programació cultural al poble pensada per a ells. En aquest sentit cal que des de l’Ajuntament s’aposti per oferir propostes culturals (espectacles, concerts, cinema, etc.) pensades específicament per als i les joves de forma regular. Tanmateix, és important implicar als joves en la definició d’aquest programació. En aquest sentit, el nou local del Port pot ser l’espai adient per posar en marxa aquesta programació i implicar al jovent en la seva definició. Així mateix, la col·laboració entre l’Espai Escènic ca n’Humet i els centres educatius del Masnou pot ser una bona manera per fer arribar la programa- ció al públic jove del Masnou i crear nous públics culturals.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria de Cultura, Entitats, col·lectius i persones J 2019 - joves a títol individual. 2023

65 EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.3. Projecte entre l’Escola Municipal de Música i centres educatius

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ L’Escola Municipal de Música del Masnou ja compta amb gent jove entre el seu alumnat i la seva tasca es valora molt positivament. Així doncs, cal trobar fórmules per aprofitar més les possibilitats que ofereix l’Escola Municipal de Música i el seu impacte en el conjunt de la població jove del poble. Per assolir aquest objectiu es proposa dissenyar un projecte específic de col·laboració amb els centres educatius del Masnou per tal d’incloure l’oferta i els sabers experts de l’equip de l’Escola Municipal de Música en els projectes educatius dels centres educatius del poble.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria d’Ensenyament, Escola Municipal de Música J 2019

EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.4. Propostes de Gaming – tornejos i campionats

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ De les propostes d’activitats a fer al nou local recollides durant els “Concerts Joves” celebrats en el marc del PLJ, moltes tenien a veure amb la celebració de tornejos i campionats de diferents jocs i disciplines: videojocs, futbolí, daus, etc. Sembla ser, doncs, que les propostes de gaming (joc) i competitives desperten força interès entre els i les joves del Masnou. Per tant, es proposa l’organit- zació d’aquest tipus d’activitats per potenciar els espais de relació i oci entre els i els joves del poble. Novament, el local del Port serà un espai adient per realitzar aquest tipus de propostes.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Entitats, col·lectius i persones joves a títol individual J 2019

66 EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.5. Concurs de Música Jove

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquest concurs està organitzat pels departaments de Joventut dels Ajuntaments de Cabrils, el Mas- nou, Montgat i Vilassar de Mar i enguany se celebrarà la seva 13ena edició. Es tracta, doncs, d’una molt bona iniciativa i incentiu per a les persones joves del Masnou vinculades al món de la música. Així doncs, cal seguir apostant per la celebració d’aquest concurs i valorar la possibilitat de promoure una major participació per part de grups i músics del Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut C 2017

EIX 2. Cultura i oci

ACCIÓ 2.6. Potenciar el Pla Municipal de Prevenció de Drogodependències (PMPD) i les campanyes de sen- sibilització sobre aquest tema, especialment entre el jovent i durant períodes d’elevada activitat d’oci. DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ L’Ajuntament compta amb el II Pla Municipal de Prevenció de Drogodependències 2015-2019 que desenvolupa una sèrie d’actuacions, algunes d’elles dirigides a centres educatius i professionals de l’àmbit educatiu, d’altres pensades directament per intervenir directament en els i les joves que han iniciat el consum de drogues. Cal seguir desenvolupant aquest pla i desenvolupar accions específi- ques que ajudin a desvincular l’oci i la festa del consum de drogues. Aquesta tasca de sensibilització es pot desenvolupar en els mateixos espais d’oci dels i les joves del Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Salut Pública i Consum Regidoria de Joventut J 2017 - 2019

67 EIX 3. Comunicació

ACCIÓ 3.1. Creació d’un compte a les xarxes socials gestionat per Joventut

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ La població jove, especialment els col·lectius de menor edat, utilitzen les xarxes socials d’una forma intensiva per comunicar-se enter ells, però també per informar-se. Tanmateix, no totes les xarxes s’utilitzen de la mateixa manera i pels mateixos grups d’edat.

En aquest sentit, s’ha detectat que les persones més joves (entre 16 i 20 anys) utilitzen Instagram no només per penjar imatges i vídeos, sinó també com a principal instrument de comunicació, uti- litzant amb menor intensitat altres xarxes com Facebook o Twitter. Tenint això en compte, doncs, cal que l’Ajuntament, i especialment la Regidoria de Joventut, repensi les seves estratègies i mecanismes de comunicació amb els joves i valori la possibilitat d’obrir un compte en aquestes xarxes que serveixi d’un instrument de comunicació efectiu amb la població jove del municipi i valorar la possibilitat de la participació dels i les joves directament en la gestió d’aquestes xarxes.

En aquesta mateixa línia, caldrà valorar l’impacte i els resultats obtinguts arrel de la reactivació de la pàgina de Facebook “El Masnou Jove” durant els mesos que ha durat el procés d’elaboració del PLJ i decidir si és positiu mantenir-la.

AGENTS IMPLICATS CALENDARI Regidoria de Joventut Departament de Comunicació i Premsa 2018

ORIGEN DE L’ACCIÓ J

68 EIX 3. Comunicació

ACCIÓ 3.2. Difusió específica als instituts i centres d’educació secundària dels serveis municipals

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ El diagnòstic ha mostrat que hi ha molt poc coneixement dels serveis municipals existents entre la població jove del Masnou. En aquest sentit, una bona forma d’arribar a la població més jove és fer ús dels centres educatius per fer difusions específiques sobre l’oferta de serveis i activitats municipals. En aquest sentit, l’informador juvenil podria assumir aquesta tasca i explicar als centres tots els serveis i l’oferta a l’abast de la població jove del Masnou. Així mateix, també podria ser beneficiós que àrees específiques de l’Ajuntament, com Habi- tatge, Igualtat o Promoció Econòmica, poguessin dissenyar materials de difusió específics per fer arribar als i

les joves del Masnou la part de la seva oferta de serveis que pot resultar de més interès per a la població jove. AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria d’Ensenyament, Regidoria d’Igualtat, J 2018 Regidoria d’Habitatge, Regidoria de Promoció Econòmica Departament de Comunicació i Premsa

EIX 3. Comunicació

ACCIÓ 3.3. Instal·lació d’una pantalla digital signage (o cartelleria digital) a l’entrada del local del Port

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquest tipus de pantalles permeten l’emissió de continguts multimèdia. Comptar amb una d’aquestes pantalla a l’entrada del nou local permetria informar sobre les activitats i l’oferta que es pogués realitzar tant dins del local com en d’altres espais i equipaments del Masnou. Així mateix, aquet sistema també permetria anar-hi publicant entrades de Twitter i Instagram que utilitzin unes eti- quetes determinades (per exemple: #localjovedelport) aconseguint, així, donar visibilitat al local i a totes les persones que l’esmentessin a les xarxes. Totes les opcions que et permet aquest sistema poden ajudar a generar un canal de comunicació estable i interactiu entre l’Ajuntament i els i les joves del Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut, Regidoria de Serveis Generals Departament de Comunicació i Premsa T 2019

69 EIX 3. Comunicació

ACCIÓ 3.4. Wifi obert al local del Port (programa europeu WiFi4EU)

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ La instal·lació de wifi al local del Port ha estat una de les demandes joves durant el procés del PLJ. En efecte, actualment l’accés a xarxes wifi i la seva potència són molt sovint un element de decisió per anar a un espai o un altre. En aquest sentit, la Comissió Europea està actualment preparant el programa WiFi4EU, per fomentar la connectivitat wifi als espais públics de tota Europa. La con- vocatòria del 2017 està adreçada als ens locals i s’obrirà molt probablement a la tardor, per tant, es tracta d’una molt bona oportunitat per donar resposta a les demandes juvenils rebent suport i finançament europeu i, alhora, començar a generar un atractiu tangible al nou local del ort.P

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Regidoria de Mobilitat i Via Pública Departament de Comunicació i Premsa J+T 2018 Serveis Generals

EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.1. Creació d’un Grup de joves per decidir el projecte del local del Port

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Per aconseguir que els i les joves del Masnou se sentin seu aquest espai des de l’inici, caldrà comptar amb la seva col·laboració en aquest procés de definició del projecte del nou espai. Caldrà crear un espai de treball conjunt entre joves i Ajuntament per acabar de definir el model de gestió del pla, les responsabilitats i compromisos per ambdues parts i les línies de programació que es duran a terme.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Grup motor del PLJ Entitats i joves del Masnou Regidoria de Joventut J+T 2017 - 2018

70 EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.2. Consolidació d’un grup de joves responsable de la gestió del local

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Un dels reptes més importants serà consolidar el grup de joves que s’impliqui en la gestió i la go- vernança d’aquest espai del port. Caldrà definir amb la seva participació quin paper tindran a nivell de concreció d’activitats i de continguts d’allò que succeeixi al local.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Grup motor del PLJ Entitats joves del Masnou J+T 2019 - 2023

EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.3. Potenciació de la presència de joves en la Comissió de Festes

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Per accentuar el perfil juvenil de la Festa Major i millorar la implicació del jovent en la resta del cicle festiu, cal apostar i facilitar que els i les joves del Masnou tinguin un paper destacat en l’organització de les activitats festives, a través de la seva implicació en la Comissió de Festa Major. Una major presència juvenil en aquest òrgan pot ser una oportunitat per reforçar també el paper de les entitats culturals del Masnou. Per això, cal fer un esforç de motivació entre les entitats i els grups de joves organitzats per sumar-los de forma estable en l’organització de la Festa Major i d’altres celebracions del calendari festiu.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Entitats juvenils del Masnou Comissió de Festes Regidoria de Cultura J 2017 - Regidoria de Joventut 2018

71 EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.4. Pressupost participatiu per a activitats organitzades des de la Regidoria de Joventut

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ S’aposta per determinar una partida pressupostària de la Regidoria de Joventut, per tal que els i les joves puguin decidir a què destinar els recursos. Aquest procés podria estar lligat amb la dotació de contingut i d’activitats del local del port. Per posar en marxa aquest projecte pilot es pot iniciar amb una primera partida limitada i a mesura que es vagin avaluant els resultats de la participació, anar incrementant-la paulatinament.

AGENTS IMPLICATS Regidoria d’Hisenda ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Entitats i joves del Masnou T 2018 - 2023

EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.5. Facilitació la tasca de les entitats i els col·lectius de joves organitzats

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ A partir de les aportacions dels i les joves al llarg del procés participatiu per formular aquest Pla Local, s’ha mostrat necessari que l’Ajuntament adopti una paper de facilitador de les activitats i del funcionament quotidià de les entitats i grups informals existents al Masnou. Les relacions entre les entitats juvenils i l’Ajuntament han d’estar marcades per un diàleg clar, sincer i constant on cada actor pugui defensar els seus interessos i es posi de manifest el paper destacat de les entitats i col· lectius juvenils en la vida cultural i associativa de la vila.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Regidoria de Mobilitat Via Pública J+T 2019 - 2023

72 EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.6. Creació d’un espai jove de participació

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ El Consell Local de Joventut, com diu l’article 39 de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya, és un ens de representació i participació format per diverses entitats i grups juvenils, que de forma independent de l’administració coordina el teixit associatiu juvenil del municipi, representa les organitzacions juvenils del municipi i dialoga amb els poders públics.

Entre les actuacions complementàries dels municipis en matèria de joventut, segons l’article 13.1.e) de la mateixa llei, l’Ajuntament ha d’afavorir i promoure l’associacionisme juvenil i la creació de consells locals de joventut en l’àmbit territorial del seu municipi.

Tanmateix, al llarg del procés d’elaboració del PLJ s’ha pogut comprovar la voluntat de participar de joves, tant organitzats com a títol individual, però a través d’espais més flexibles i menys oficials que un Consell Local.

És per això que es proposa la creació d’un espai de participació obert als i les joves del poble per treballar projectes concrets, com l’espai del port o la Festa Major, generant així més interlocució i comunicació entre la població jove i l’Ajuntament. Ara bé, per tal que aquest espai sigui reconegut per les persones joves del Masnou, cal que tingui un caràcter vinculant i s’assumeixin els compromisos que se’n desprenguin.

En aquest sentit, un altre element que pot afavorir la consolidació d’aquest espai de participació jove pot ser vincular-lo directament amb un espai físic, en aquest cas, el nou local del Port.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ Entitats Col·lectius de joves Regidoria de Joventut del Masnou T

CALENDARI 2019 - 2023

73 EIX 4. Participació Juvenil

ACCIÓ 4.7. Ajuntament jove

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ

Com a continuació del Consell Municipal d’Infants, des de l’Ajuntament s’aposta per la fórmula de l’Ajuntament Jove, que permeti seguir treballant i tenint contacte amb els i les infants que prenen part de l’òrgan de participació un cop han superat l’edat de formar-ne part.

S’aconseguiria així la continuïtat i el seguiment de trajectòries participatives en el municipi i un major contacte directe entre l’administració municipal i les persones joves.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ Entitats i col·lectius de joves Joves a nivell particular Regidoria de Joventut del Masnou T

CALENDARI 2019 - 2023

74 EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.1. Posada en marxa d’un projecte d’intervenció social amb infants, adolescents i joves, amb l’objectiu de reduir l’absentisme escolar i prevenir el consum de substàncies addictives i comporta- ments incívics i altres conductes de risc

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquesta proposta formulada en el Pla d’Acció Municipal 2015-2019 pretén apostar per una in- tervenció conjunta dels diferents actors públics i privats, educatius, administratius, socials, entre d’altres, per desenvolupar un programa de prevenció de l’absentisme escolar i fomentar els hàbits saludables entre la població jove i adolescent.

L’objectiu és formular un projecte que compti amb l’educació entre iguals, la mentoria i altres mitjans i estratègies que cada cop més s’estan mostrant com a alternatives als mètodes tradicionals d’intervenció.

Cal donar rellevància a l’adquisició d’hàbits saludables entre els i les joves a partir de la millora de la pròpia autoestima de l’individu i el desenvolupament d’eines per disposar d’informació rellevant i suficient que permeti l’adopció de decisions conscients i conseqüents

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ Departament d’Ensenyament Centres educatius Regidoria d’Ensenyament T Entitats del Tercer Sector expertes Regidoria d’Acció Social

CALENDARI 2018 - 2023

75 EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.2. Creació de beques per a joves universitaris per cobrir despeses per desplaçaments i similars

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Per facilitar les condicions de mobilitat i accessibilitat als seus centres d’estudi, des de l’Ajuntament es crearà una borsa de beques per cobrir despeses de desplaçaments en funció d’una sèrie de criteris que afavoreixi les persones joves que puguin tenir dificultats per fer front a aquesta despesa pel seu nivell de renda.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Joventut Regidoria d’Ensenyament Regidoria de Mobilitat T 2018

EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.3. Suport als programes d’intercanvi d’estudiants que es duen a terme des de centres educatius de la vila

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Departament d’Ensenyament Centres educatius Regidoria d’Ensenyament C 2020 Regidoria de Joventut

76 EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.4. Millora de la formació del jovent en l’adquisició i pràctica d’idiomes

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquesta mesura pot derivar en un programa amb diverses branques, des de l’ensenyament més formal que pot ser acreditat per el Centre de Formació de Persones Adultes del Masnou, fins a la pràctica oral dels idiomes a partir del voluntariat que es pot organitzar com una activitat més del local del port.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI CFPAM Regidoria de Joventut Diputació de Barcelona T 2018 - 2023

EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.5. Oferta de pràctiques als joves universitaris del Masnou, tant en empreses de la vila com al mateix Ajuntament

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Una via d’accés al mercat laboral és a través del guany progressiu d’experiència laboral i l’oferta de pràctiques pot esdevenir un primer pas en les trajectòries professionals de moltes persones joves. En aquest sentit, l’Ajuntament es proposarà realitzar un esforç de concertació amb empreses del municipi i concretar quines possibilitats de pràctiques existirien dins del propi consistori. Caldrà establir convenis amb el sistema d’universitats públiques del país per desenvolupar el programa.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria de Serveis Generals Regidoria de Joventut Servei Local d’ocupació T 2020 - Universitats de Catalunya 2023

77 EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.6. Col·laboració entre el CFPAM i el Servei Local d’ocupació per millorar els itineraris formatius amb orientació professionalitzadora

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Una major coordinació entre els serveis i equipaments educatius i d’ocupació existents al Masnou es pot concretar en una millora de l’atenció personalitzada de les persones joves per tenir en compte possibles trajectòries formatives amb voluntat professionalitzadora. En aquest sentit, cal trobar projectes conjunts que millorin la capacitat dels i les joves del Masnou d’accedir al mercat laboral.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI CFPAM Servei Local d’Ocupació Regidoria d’Ensenyament T 2018 - Regidoria de Promoció Econòmica 2023

EIX 5. Formació i treball

ACCIÓ 5.7. Elaboració d’un programa integrat d’accions en l’àmbit de la formació, adreçades a afavorir la inserció del jovent en el mercat laboral

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquest programa ha de consistir en el desenvolupament d’un seguit d’accions en les darreres etapes dels períodes formatius que millori el grau d’ocupabilitat dels joves. Els programes de Formació i Inserció poden ser una via per aprofundir en la connexió entre l’àmbit formatiu i la realitat laboral. Tanmateix, aquesta no serà l’única via, també caldrà apostar per un treball més profund amb els instituts per donar a conèixer les principals sortides laborals del Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Ensenyament Regidoria de Joventut Servei Local d’Ocupació T 2021 - Departament d’Ensenyament 2023

78 EIX 6. Habitatge

ACCIÓ 6.1. Línia de suport a l’habitatge jove

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Dins de l’estratègia de la Regidoria d’Habitatge, cal apostar per donar un tracte diferenciat al col· lectiu jove, adaptant la informació que es facilita des de l’Ajuntament a les necessitats comunica- tives d’aquest col·lectiu. Així mateix, cal començar a preveure mesures específiques per promoure l’accés de joves a un habitatge al Masnou, potenciant la presència del jovent en qualsevol nova promoció pública.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Habitatge Regidoria de Joventut J+T 2020 - 2023

EIX 6. Habitatge

ACCIÓ 6.2. Generació de propostes alternatives en matèria d’habitatge per fer front a l’alt cost del lloguer dels pisos

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquesta acció consisteix en difondre mitjançant les eines i mitjans existents –Oficina d’Habitatge, local del port, comunicació de l’Ajuntament, etc.- la diversitat de fórmules d’accés a l’habitatge, més enllà de les tradicionals com el lloguer o la compra. Es tracta de donar a conèixer les diferents alternatives que es duen a terme a través de la difusió d’experiències (cessió d’ús, cooperatives d’habitatge, etc.), per tal d’estudiar la viabilitat de tirar endavant alguna de les opcions en funció de la demanda del col·lectiu jove.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Habitatge T 2020 - 2023

79 EIX 6. Habitatge

ACCIÓ 6.3. Establiment de convenis amb les entitats financeres propietàries d’habitatges buits, per tal de facilitar-ne el lloguer de caràcter social centrat en el col·lectiu jove DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Davant de la situació de crisi econòmica i social viscuda en els darrers anys, s’han establert mesures excepcionals per facilitar l’accés de determinats col·lectius amb dificultats que han comptat amb la col·laboració d’algunes entitats financeres amb un parc immobiliari destacat. Aquesta tasca de concertació de l’Ajuntament haurà de servir per intermediar entre qui posseeix el recurs i qui no pot accedir-hi des del mercat lliure, garantint el cobrament dels lloguers establerts a un preu just (inferior al 30% dels ingressos de la unitat familiar) i prioritzant els col·lectius que com el jove tenen més complicacions per arribar a viure pel seu compte al Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Habitatge Entitats bancàries T 2019 - 2020

EIX 7. Recursos Juvenils

ACCIÓ 7.1. Increment dels recursos públics dedicats a joventut

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Aquest Pla Local de Joventut vol representar una aposta per dotar les polítiques de joventut al Masnou dels recursos necessaris, tant augmentant directament les partides i el personal assignat, com trobant fórmules i projectes de col·laboració amb altres regidories amb més capacitat pressupostària per crear projectes conjunts. Així doncs, amb l’horitzó posat més enllà del 2019, la previsió ha de ser la d’incrementar els recursos disponibles per permetre definir i desenvolupar estratègies a mig i llarg termini.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Hisenda Regidoria de Serveis Generals Regidoria de Joventut J+T 2019 - 2023

80 EIX 7. Recursos Juvenils

ACCIÓ 7.2. Ampliació de l’horari de l’informador juvenil

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ La tasca de l’informador juvenil s’albira com a fonamental en el procés de definició del futur equipament juvenil, associat al local del port, a més d’assumir altres tasques vinculades amb la medi- ació entre l’Ajuntament i els col·lectius joves del Masnou. Per aquest motiu, en els propers anys caldrà valorar el reforç de la seva dedicació com a fórmula per potenciar la tasca d’informació dins dels equipaments existents i la connexió entre l’Ajuntament i la població jove del Masnou convertint-se en un fil directe de comunicació.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Hisenda Regidoria de Serveis Generals Regidoria de Joventut J+T 2018 - 2023

EIX 7. Recursos Juvenils

ACCIÓ 7.3. Garantir la viabilitat del projecte del local del port amb els recursos necessaris

DESCRIPCIÓ DE L’ACCIÓ Un projecte d’equipament juvenil com el del local del Port cobra sentit quan està dotat dels recursos necessaris per tirar-lo endavant, nodrint-lo de contingut, activitats, projecte i vida propis, amb la partici- pació i implicació de les entitats i joves en general. Per tant, els recursos, tant econòmics com d’altre tipus, han de servir per posar les bases del projecte en aquest primer moment, convertint l’espai actual en un indret de referència per al jovent del Masnou.

AGENTS IMPLICATS ORIGEN DE L’ACCIÓ CALENDARI Regidoria d’Hisenda Regidoria de Serveis Generals Regidoria de Joventut J+T 2018 - 2023

La coordinació i redacció d’aquest estudi ha estat duta a terme per:

Itd (Innovació, Transferència i Desenvolupament) Àngel Mestres i Xema Gil, direcció Marta Domènech, coordinació. Miquel Àngel Lozano, tècnic. Silvia Pérez, disseny i maquetació.