FRANCESC MACIÀ I

Manel Giné i Freixes

L'objectiu d'aquest petit treball històric no és el d'escriure una breu biografia del President Francesc Macià, car de biografies de l'Avi ja se ( h n'han escrit quatre o cinc. Ací, doncs, ens limitarem solament a explicar f y)y alguns fets de la vida política del "Senyor Macià" (així es com se 7 l l'anomenava a les Borges Blanques); fets que succeïren a la nostra ciu- \ yL tat i que tingueren una certa importància en la vida social i política de la nostra població. | Encara que Francesc Macià no fos fill de les Borges (Nasqué a Vilanova \ i la Geltrú el 21 de setembre de 1859) hi venia molt sovint i hi tingué, men- \ tre visqué, nombrosos i fidels amics , i no cal dir que també hi tenia oncles, * cosins germans,... car no hem d'oblidar que els seus pares eren de les Borges. A més cal recordar que l'infant Francesc Macià fou alletat per una dida de les Borges, la qual cosa vol dir que va passar una part de la seva infància a la ciutat de les . El pare d'en Francesc, Joan Macià Artigas, pertanyia a una família benestant de pagesos, i com solia passar en aquells temps, les cases s'identificaven més aviat pel renom que pel cognom. En Joan Macià per exemple era de cal Ganyada. La mare, Maria Llussà, també de les Borges, era de cal Mardino; (els cognoms Macià i Llussà encara són vius avui en dia a les Borges). Els pares d'en Francesc anaren a viure a Vilanova i la Geltrú, on el pare es dedicava al comerç de l'oli i del vi, productes que comprava a les Borges i a l'Albi i que els venia sobretot a Barcelona. Gràcies al bon funcionament del negoci, la família Macià gaudia d'una bona posició econòmica i social a Vilanova. En Joan Macià plegà el negoci el 1881 i morí el 1882. Na Maria Llussà visqué fins el 1910. Els biògrafs de Francesc Macià, en llurs obres citen sovint el nom de les Borges, perquè com diu en Ramon Arrufat, autor d'una biografia inèdita de Francesc Macià, La tragèdia política d'una figu- ra excepcional en un poble que ha perdut la fe: "el que va passar fou que a les Borges es va formar en la política, i el Districte sense excepció, li va fer de suport perquè pogués portar a terme la políti- ca forjada a cop de desenganys"

DISCURSOS DE MACIÀ, SALMERON, CAMBÓ I MOSSÈN SALES A LES BORGES

Probablement una de les primeres actuacions públiques i com a polític de Macià a les Borges, fou la del 9 d' Abril de 1907. En aquella ocasió, la Solidaritat Catalana, va organitzar un míting electoral (les eleccions van tenir lloc el dia 25; Macià fou elegit per Barcelona i les Borges, però al no poder representar els dos districtes renuncià al de Barcelona) en el qual intervingueren quatre oradors, Salmerón, Macià, Cambó i Mossèn Sales. Aquell fou un dels primers mítings, en la presentació de candidats, que la Solidaritat celebrava a Catalunya. Per celebrar l'arribada d'aquells quatre homes d'èlit, els Borgencs es manifestaren en massa pels carrers de la ciutat. Els homes (la majoria exhibi- en la llarga brusa blanca, el cap cobert, alguns amb la típica gorra musca, altres amb la barretina i calçats amb la lleugera espardenya de pinxo), seguien amb viva emoció llurs ídols que caminaven IY TROBADA D'ESTUDIOSOS DE LA COMARCA DE LES GARRIGUES WMMMMMMMMMMMAMMMMMMMMMMM amb pas decidit vers la Plaça de la Constitució. Una munió de vailets i noietes precedia, avançant i movent-se d'una banda de carrer a l'altra aquella corrua humana. Els balcons de les cases, gairebé sempre buits, ara estaven atapeïts de gent. Les dones, lluint llurs amples i llargs vestits blancs i negres, ocupaven les voreres dels carrers, contemplant atònites aquell espès formigueig de gent. Hom podia veure, sobresortint per damunt de les testes dels manifestants les senyeres dels orfeons i masses corals de la localitat. Els quatre personatges, acompanyats d'alguns homes distingits de les Borges, tant bon punt arribaren a la plaça, entraren a can Bardina. Els Bardina oferiren als quatre oradors el millor balcó de l'artística casa que habitaven a la Plaça. Quan els quatre estadistes van aparèixer al balcó hi pro- feriren en viva veu: Catalunya!, la multitud, que esperava ansiosa, en sentir el crit de ¡Catalunya! fou profundament commoguda i emocionada. Al balcó de cal Bardina, a més de Salmerón, Macià, Cambó i Mossèn Sales, hi havia Josep Palau, Miquel Palau (metge), Ramon Arqués (notari) i Pere Mies (que fou conseller d'agricultura i economia el 1933). Per tal que el lector pugui crear-se una imatge d'aquell moment històric, transcric uns fragments del llibre ja citat més amunt de Ramon Arrufat: "Tots pronunciaren fogosos i abrandants discursos. L'entusiasme d'aquella generació allí aplegada feia la impressió d'un deixondiment col·lectiu; mai i mai més, en aquella plaça s'ha vist tanta gent reunida. Els parlamentaris de més fogositat foren en Cambó i Mossèn Sales..." En Macià en prendre la paraula feu esment de la seva decisió d'abandonar la carrera militar, una carrera brillant a la qual consagrà uns trenta anys de la seva vida. Així mateix recordà els motius que l'havien portat vers la Solidaritat Catalana1. Malgrat que Macià no era un gran orador, les seves paraules, pronunciades per un home el rostre del qual expressava un sentiment de bondat i al mateix temps inspirava confiança, eren compreses fàcilment per aquelles persones senzilles que formaven part del nostre poble. En ell veien un home intel·ligent i amable que es movia com un gran senyor i que actuava com un polític sincer que creia en una Catalunya sobirana i digna. El vell Salmerón, gran orador i polític consagrat, en el seu parlament exposà entre altres coses, el que significava per als catalans la Solidaritat Catalana i quin era l'objectiu d'aquell moviment polític. Finalment, Cambó prengué la paraula . El seu discurs se centrà sobre els avantatges que podria obtenir Catalunya si pogués gaudir de la seva autonomia política. A l'abril de 1907 presentat per Solidaritat Catalana, Macià va ser elegit diputat de les dues actes que havia tret, la de les Borges i la de Barcelona, però renuncià a aquesta darrera i conservà la primera, esdevenint doncs, el representant del districte de les Borges Blanques. Gràcies a la seva condició com a diputat, Macià va poder aconseguir que a la nostra comarca es construïssin carreteres, la qual cosa va facilitar la comunicació entre els diversos pobles de les Garrigues2.

ELS FETS DEL 28 DE JULIOL DE 1909

Pel que fa als esdeveniments que van tenir lloc els dies 27 i 28 de Juliol de 1909, i no disposant de cap document escrit, hauré de valer-me de la informació que sobre aquesta lamentable història va donar-me, ja fa anys, el fill d'un cosí germà de Francesc Macià, Julià Macià de cal Ganyada, el qual va viure els fets d'aquelles tristes jornades recordades pels nostres avis (cal dir que també he obtingut algunes dades gràcies a la documentació de l'arxiu de la l'Ajuntament de les Borges

1 Segons Domingo Arrufat Giné, propietari del cafè Imparcial i amic del senyor Macià, afirmà que el Diputat, abans de formar part de la candidatura de solidaritat catalana, vingué a les Borges i des d'un dels balcons del cafè Imperial (situ- at al final del carrer la Bassa a mà esquerra), adreçant-se a la multitud que l'aclamava, digué, entre altres coses, que aban- donava la carrera militar. 2 ARRUFAT, R., Macià, la tragèdia..., inèdit. Blanques, del llibre ja esmentat de Ramon Arrufat i del senyor Antoni Pau i Sans d'). Segons Ramon Arrufat, la causa del malestar de la gent de les Borges i la d'alguns altres pobles veïns es devia a la resolució presa pel Govern d'incorporar un cert nombre de reser- vistes que havien d'anar a l'Àfrica (entre els reservistes n'hi havia fins i tot Manifestació al carrer de la Font (9 abril 1907) en ocasió de la vinguda a les Borges dels ora- dors de Solidaritat Catalana, Macià, Cambó, Salmerón i Mossèn Sales segons el llibre " de casats i amb i el fet Nacional" de Romà Sol i Carme Torres, en aquella manifestació hi havia 8000 persones fills). La nit del 27 de Juliol de 1909, un nombrós grup d'homes vinguts de pobles de la rodalia i prin- cipalment d'Arbeca, es reuniren amb homes de les Borges a l'avui desaparegut quiosc del Terral (actualment Biblioteca Comarcal). L'objectiu d'aquells descontents era d'aturar i sabotejar el tren correu que havia de passar per l'estació de les Borges direcció a Lleida, l'endemà 28 de juliol a les 11 del matí. Aquesta acció de revolta contra el mal govern, era com un mitjà de protesta per tal d'evitar que els nous soldats fossin enviats a l'Àfrica. En aquella trobada nocturna al quiosc, es va acordar que quatre o cinc dels organitzadors d'aquella manifestació anti-governamental, anessin a Arbeca a informar als veïns d'aquella vila sobre el moviment que s'estava preparant a les Borges. Segons una altra versió dels fets facilita- da per senyor Antoni Pau i Sans d'Arbeca, fou en aquesta població on es fomentà la perpetrado de l'atac al tren. L'instigador d'aquella perillosa operació fou Josep Perera de la població d'Arbeca, conegut com el Dr. Roig. El dia 28, de bon matí uns quatre-cents homes d'Arbeca es presentaren a les Borges armats amb garrots i altres objectes contundents, car havien acceptat la proposta de prendre part en aquella operació bèl·lica. A les Borges, però, homes i dones, tement que assaltar un tren els podria portar a una situació dramàtica, vacil·laren i la majoria ja s'oposava al sabotatge. Els homes d'Arbeca per contra, més decidits que els de les Borges, ja estaven preparats per atacar el tren i fins i tot, enrabiats com estaven pel canvi que hi havia hagut, és a dir, de fer marxa endarrera, van amenaçar als pagesos de les Borges dient-los "que si no s'afegien al sabotatge del tren, els cremarien les garbes de blat i ordi que ja havien portat a les eres per a la batuda". Després d'una acalorada discussió, els homes d'Arbeca, juntament amb els de les Borges i pobles veïns s'encaminaren abrandats i proveïts d'aixades escarpell i pics cap l'estació de tren. A l'estació, al moll, el Dr. Roig, des de d'alt d'una pila de paques d'alfals s'adreçà a una munió d'homes (també hi havia dones i canalla) que escoltaven les agosarades paraules d'aquell orador improvisat, el qual els incitava a la revolta. El revoltosos van rebentar les portes d'un magatzem de l'estació on van trobar i prendre pics i pales que pertanyien als obrers que reparaven les vies. El cap de l'estació, alarmat, manà a un Probablement es tracta de la presentació a les Borges de Solidaritat Catalana el 9 d'abril de 1907. En aquella manifestació Macià, Cambó, Salmerón i Mossèn Sales van parlar des del balcó de cal Bardina, a la Plaça. guardagulles que anés immediatament cap a la Floresta i que intentés deturar el tren que venia de Tarragona, car hom ja havia tallat els fils del telèfon i aixecat algun rails. El guardagulles, esbufe- gant, va poder arribar en un indret des d'on fent senyals amb els braços fou vist pel maquinistes, els quals van parar el tren. Calia recular. Malauradament la petita locomotora no tenia suficient força, ja que havia de superar un petit pendent de la via. Tanmateix el comboi va poder retrocedir fins la Floresta. Per la seva banda, aquells agitadors implacables es van precipitar vers el lloc on romania immò- bil el tren. Tot ocupant-lo, ordenaren als viatgers, esfereïts i presos pel pànic, que desallotgessin els vagons. Abans de calar foc al tren, els maquinistes van demanar i ho aconseguiren que no incendiessin la màquina, car podria explotar i causar danys considerables. Entre els cotxes que es van cremar, n'hi havia un que portava, entre altres coses, les nòmines i els diners que havien de percebre els empleats del ferrocarril. Sobre la desaparició d'aquells diners s'han dit moltes coses; mentre que a Arbeca hom deia que algunes persones anaven a comprar a les botigues amb monedes fumades, a les Borges, dues o tres famílies que abans de la crema del tren eren més aviat pobres, després d'aquell incident van comprar alguna que altra finca. Havent assolit llur objectiu, és a dir, la destrucció dels vagons i alguns trams de via. Els avalota- dors van dispersar-se, uns cap a les Borges i altres cap Arbeca, aquests últims pel camí que uneix Arbeca amb la Floresta. A Lleida, els responsables de l'ordre públic, havent estat informats del desordre que regnava a les Borges, no vacil·laren a expedir-hi una vintena de parelles de la Guardia Civil. Els guàrdies sota el comandament d'un capità procediren a nombroses detencions. Els arrestats romanien tancats en una fàbrica d'extracció d'oli de pinyola situada als afores de la població, prop de l'estació de tren. L'actitud de la Guardia Civil envers als detinguts era més aviat brutal. A causa d'aquest aldarulls, als pobles veïns i sobre- tot a Arbeca, la gent patia, i estava angoixa- da i es preguntava on els portaria aquella tràgica situació. Envà els revoltats intentaren alliberar els reclusos, però cada cop que ho intentaven topaven amb els números de la Guardia Civil . Segons Julià Macià, que va viure aquella trista situació, alguns dels detinguts, en pa- rella i amb les manilles posades, els guàrdies els feien anar i venir de la fàbrica-presó a la Plaça, on en aquella època s'hi trobava l'Ajuntament del poble. S'ignora el motiu pel qual es realitzava aquella maniobra. El diputat Macià, que aleshores vivia a Lleida, tant bon punt s'assabentà que, en aquells moments, a les Borges, la població s'havia manifestat amb violència contra el Govern, es posà tot seguit en contacte amb les autoritats competents a fi de poder obtenir informació verídica sobre els fets i en conseqüència poder actuar eficaçment. El nostre diputat, per tal de poder anar a les Francesc Macià l'any 1916 Borges el més aviat millor, ja que la situació ho exigia, demanà a l'Autoritat, com a diputat que era, un cotxe oficial (cal recordar que en aquells temps solament les famílies riques o benestants es podien permetre el luxe de posseir un automòbil). A Macià, malgrat que li havien assegurat que podria disposar d'un cotxe oficial, va haver, per poder obtenir-ne un, de procedir pel seu propi compte, i deixant de banda les ordenances oficials "s'apoderà - com diu Ramon Arrufat- del vehicle de l'Autoritat i burlant els localismes, amb cotxe oficial va presentar-se a les Borges a primera hora de la tarda". No cal dir que Macià així que arribà a les Borges se n'anà cap a la fàbrica on es trobaven els presos. Tot caminant pels carrers de la població va poder constatar que aquella gentada que l'aclamaven podria cometre alguna acció veri- tablement desastrosa. Els guàrdies, cosa insòlita, ja que es tractava d'un diputat, no deixaren passar el Sr. Macià, impedint-li, àdhuc, el pas amb les armes. Macià per a poder entrar en contacte amb els detinguts va haver de fer ús del dret que tenia com a diputat a Corts, és a dir, de la immunitat parla- mentària. Li calgué, però, parlar llargament amb el capità de la guàrdia civil, el qual no acabava de comprendre les raons exposades pel nostre diputat. Els detinguts tant aviat com van adonar-se de la presència del Sr. Macià s'hi van atansar amb respecte, emocionats, demanant-li el seu ajut, car volien ser alliberats, ja que no es consideraven cul- pables. L'admiració vers llur ídol era tan gran que fins i tot n'hi havia que per testimoniar-li llur agraïment li besaven les mans o bé s'agenollaven als seus peus. Segons Julià Macià, els arrestats foren empresonats a Lleida. Tanmateix, l'endemà, gràcies a les gestions dutes a terme pel Senyor Macià els presos van poder recobrar la llibertat i retornar a les Borges on foren rebuts calorosament per familiars i amics, ara ja tranquil·litzats. Aquell capità sorrut i intransigent, a causa del seu comportament incorrecte, fou destinat a una altra província. Pel que fa als manifestants d'Arbeca, van tornar, com ja em dit, pel camí de la Floresta. A Arbeca s'hi van presentar uns esquadrons de la Guàrdia Civil. Pel que fa al Dr. Roig, quan els guàrdies van entrar a Arbeca per detenir-lo ja havia fugit d'amagatotis, avisat del perill per la seva germana que estava a l'aguait. Per contra 39 homes (entre els que hi havia el batlle d'Arbeca, Josep Perna) que no havien pres part als avalots, foren denunciats per un veí de la pròpia localitat, car segons el denunciant, aquells homes (alguns formaven part de les autoritats de la vila) haurien pogut evitar la intervenció de la gent d'Arbeca i la crema del tren. Els inculpats foren conduïts a Lleida a peu i estretament vigilats per la guàrdia civil muntada a cavall. Els inculpats varen poder sortir de la presó de Lleida gràcies a les diligències fetes per dos diputats a les Corts, l'un pel dis- tricte de Lleida, Joan Moles i l'altre pel de les Borges, Francesc Macià. Sobre la sort de la resta dels homes d'Arbeca que varen participar a la revolta, malgrat els interrogatoris efectuats per la Guàrdia Civil, ningú va voler-los denunciar i per tant no pogueren ser arrestats. Quant a Francesc Macià, l'Ajuntament de les Borges, en un ple el 31 de Juliol de 1909, acordà, com a prova de reconeixement per la seva enèrgica intervenció en els deplorables fets del 28 de Juliol, de posar el seu nom en un dels carrers de la població, carrer que ja existia i que era i és el carrer Nou, el qual a partir d'aquell dia rebria el nom de carrer del Diputat Macià. En aquell històric ple hi podem llegir "(•••) por su intervención en los lamentables sucesos ocurridos aquí el 28 del corriente, evitando un día de luto a la población " (el setembre de 1939 en ocasió de la primera Festa Major franquista, l'Ajuntament canvià el nom del carrer Francesc Macià pel del Generalísimo (Franco). Actualment ha recuperat el seu nom antic carrer Nou. Al president Macià se li ha dedicat una nova avinguda a continuació de l'Arraval del Carme. Cal recordar que Francesc Macià fou declarat fill adoptiu de les Borges el 12 de Gener de 1892. En Josep Ma Farré i Josa, en un article publicat el gener de 1982 a la revista Terrall, transcriu la lletra d'una cançó que recorda els fets del 28 de Juny; la lletra diu:

Recorde-us del vint-i-vuit Lo que aquí va passar Van cremar los telégrafos I foc al tren van posar Recorde-us lo que aquí va passar La ciutat dol portaria I ell (Macià) ho va "apaciguar" Els ingrats que han fet la planxa De no voler-lo votar No són pas bons patricis Ni borgencs, ni catalans.

EL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA

El mes de Juny de 1910, el diputat Macià expedí un telegrama al batlle de les Borges comunicant- li queja s'havia signat pel Real Ordre el Decret segons el qual el proper 1 de Setembre ja funcionaria el Jutjat de Primera Instància de les Borges. L'Ajuntament, el mateix dia en un telegrama adreçat al Sr. Macià, li expressava el seu reconeixement per les gestions que havien dut terme i que havien fet possible que les Borges tingués un jutjat de Primera Instància. No cal dir que la població rebé amb entusiasme la bona noticia i manifestà una altra volta la seva adhesió al seu Diputat.

L'ANADA A MADRID

Macià, havent constatat que al Parlament espanyol era difícil dialogar o bé posar-se d'acord amb els polítics parlamentaris, el 25 de novembre de 1915, decidí renunciar a l'Acta de Diputat pel dis- tríete de les Borges. Pel que concerneix a aquesta renúncia, l'historiador Albert Virella en una biografia sobre Francesc Macià diu: "La seva sinceritat no s'avenia, sovint, amb l'eufemisme dels oradors parlamentaris, que deien moltes paraules i no conduïen a res de positiu". Havent fracassat la política que es portava a cap a Madrid, calgué votar de nou. Les eleccions foren convocades pel dia 8 d'abril de 1916, "Macià - escriu Albert Virella- fou presentat novament pels seus amics de les Borges i obtingué un nou i esclatant triomf. Però ell, refractari als triomfalismes que no veia clars, refusà prendre possessió del seu càrrec al·legant que al Parlament espanyol no hi tenia res a fer atesa la mala voluntat que es manifestava davant tots els problemes de Catalunya (...) Davant de la nega- tiva del seu candidat electe, els amics de les Borges, sí que van tenir una pensada espectacular: (...) van anar a Madrid a presentar al Congrés l'acta de diputat netament guanyada per Francesc Macià."3 Els darrers dies del mes d'abril, els macianistes de les Borges i d'alguns altres pobles de les Garrigues, iniciaren les inscripcions de les persones que havien d'anar a Madrid a lliurar l'acta de diputat al Parlament. El preu del viatge d'anada i tornada en tren era de 70 pessetes Ia classe; 46,50, 2a; i 26,75 pessetes 3a classe. El 21 de maig, dia de la partença, a les 9 del matí, hora d'arribada del tren; la llarga i ampla andana de l'estació de les Borges era totalment ocupada pels nombrosos expedicionaris acompa- nyats de llurs familiars i amics. Tan bon punt la negra locomotora, fumejant, anuncià amb un xiulet estrident que calia partir, la multitud començà a cantar els adéus i enlairar mocadors. En arribar el tren a l'estació de Lleida, Macià, al mig d'una munió de gent, el rostre il·luminat com un dia de pri- mavera, adreçar la paraula als expedicionaris, el nombre dels quals va augmentar en deturar-se el tren a Lleida. En arrancar el comboi i com acomiadament se sentiren els crits de "Visca Macià!". A Saragossa els viatgers varen haver de canviar de tren. Aquell tren, insuficient i brut, arribava a Madrid a les 6 del matí del dia següent. A l'estació, nombrosos agents de seguretat, lluint llurs

Arribada de Francesc Macià a l'estació de les Borges per celebrar, sens dubte, un acte politic. (any 1931?)

3 Vilella, A., Francesc Macià..., pàg. 9. sables, observaven desconfiats (temien algu- na manifestació?) els pacífics expedicionaris que baixaven del tren. A Madrid, la Comissió (composta pels Srs. Palau, Viles, Cortada de les Borges, Galceran de , i Vendrell de la Pobla de la Granadella) decidí que aquell mateix dilluns 22 de maig a les 3 de la tarda, els 600 expedicionaris, exhibint al trau de l'americana el distintiu dels catalans,, havien de trobar-se davant del Congrés a fi de poder fer a mans del President del Congrés l'acta de Diputat del Sr. Francesc Macià. El President es mostrà molt atent envers els expedicionaris i expressà en poques paraules l'admiració que sentia pel nostre Diputat i al mateix temps aprovava que ells, els macianistes, haguessin votat el Sr. Macià. Els membres de la comissió, ja que tenien l'ocasió de trobar-se al Congrés, van decidir visitar-ne les sales més importants i allí tingueren l'oportunitat d'entrevistar-se amb periodistes i diputats, els quals manifestaren llur simpatia als seguidors de Macià, i elo- giant, al mateix temps, l'acte que estaven Francesc Macià a les Borges Blanques el 22 de març de 1931. A realitzant; el primer que, segons ells, s'efec- l'esquerra Maria Rius de cal Fum, a ma dreta Ramona Farrerons tuava a Espanya. Periodistes i diputats de ca l'Armengol. Per festejar la visita del senyor Macià, es van esperaven que Macià tornaria a ocupar el aixecar 49 arcs. seu lloc al Congrés de Diputats (recordem que la sortida del Congrés fou filmada). Abans de tornar cap a les Borges el nostre grup visità alguns monuments històrics de la capital. A la nit, a 2/4 de 8, els comissionistes foren convidats a assistir, a la Casa del Pueblo, a una assemblea precedida pel dirigent socialista Pablo Iglesias. Segons l'en- viat de l'Avenç (fou admès, com els altres corresponsals a la tribuna de premsa del Congrés), a l'Assemblea del Partit Socialista regnava l'ordre, mentre que al Congrés, a causa de la xerrameca no es podien sentir els discursos pronunciats pels oradors. Val a dir que, el comandant de seguretat, com també els altres oficials, capitans,., van portar-se molt bé amb els expedicionaris, atenent-los amablement i facilitant-los els passos que calgué fer per poder lliurar l'acta al Congrés. Calia tornar a casa. L'endemà a les 9 del matí, els 600 manifestants partiren cap a les Borges. Aquesta vegada amb un tren que reunia millors condicions que el d'anada a Madrid. Van dinar a Calatayud, on canviaren de tren. Un tren amb pocs cotxes pel gran nombre de viatges que trans- portava. A 2/4 d' 11 de la nit arribaven a l'estació de Lleida (el tren hi tenia 30 minuts de parada). No cal dir que el Sr. Macià era allí, afable i agraït, saludant i donant les mans als seus fidels admi- radors. A 2/4 de 12 de la nit, a l'estació de les Borges, els nostres viatgers, cansats però satisfets, eren saludats per la població, donant-los la benvinguda amb viva emoció4.

4 Vegeu Avenç, 28 de maig de 1916. L'APLEC DE LA SERRETA

El dia 1 de maig de 1916, la gent de les Borges va festejar fervorosament l'elecció del seu Diputat pel districte de les Borges. Aquell dia, fidel a la cita, Francesc Macià arribà a l'estació de les Borges, amb el tren de 2/4 de 10 del matí. La immensa gentada, que l'esperava emocionada, i abans que Macià baixés del vagó, ja va començar a ovacionar-lo. Tot caminant des de l'estació cap al carrer la Font, els macianistes enlairaven els braços, feien volar coloms i a l'encems tiraven flors a llur Diputat "flors tirades per mans oloroses i també blanques que'l Diputat acollia amatent per respirar-ne la seva aroma", escriu l'autor anònim de l'article "Borges a son Diputat" publicat a Y Avenç del 14 de maig de 1916. La manifestació, precedida per una banda de músics locals, avançava pels carrers de la població sota els nombrosos i artístics portals aixecats pels admiradors del distingit convidat. "Per art de màgia - diu VAvenç - se va convertir tota la Ciutat en un immens jardí, allí on arribava la vista, allí havien de veure penjorelles, ramatges, banderes barrades, damaços,..." Mentre la gent es dirigia (passant pel carrer Francesc Macià, avui en dia carrer Nou) vers la Plaça, les flors encara voleiaven a l'entorn del nostre personatge, el qual tot caminant i aixecant el braç dret amb el barret a la mà, saludava la massa de manifestants que l'aclamava amb entusiasme. A la Plaça, des d'un dels bal- cons de Can Segarra, Macià adreçà unes paraules a la multitud: "Me dec a vosaltres i jamai vos abandonaré; allí on el perill em demani, allí seré" (l'Avenç 14-5-1916). No cal dir que els aplaudi- ments i els visques ressonaren a la Plaça i als carrers, car la manifestació encapçalada pels músics, recorria les diverses vies de la població. En aquestes manifestacions el poble era, a més d'especta- dor, part integrant del gran espectacle, i fins i tot, contribuïa a organitzar-lo, construint els mag- nífics portals, fent voleiar flors i alliberant coloms. A la tarda del mateix dia tingué lloc a la Serreta el tant esperat Aplec, és a dir, es tractava d'una trobada de gent de les Borges i de fora reunida per tal de poder homenatjar a llur Diputat. En aque- lla diada la natura es mostrà benigna, ja que el bon temps convidava a petits i grans a participar d'aquella joiosa festa campestre (la Serreta es trobava aleshores a 500 metres de la població). Els sardanistes ( la nostra dansa no podia faltar en una festa de caire catalanista) van puntejar nombroses sardanes. L'endemà Francesc Macià s'acomiadà dels seus admiradors, els quals encara recordaven la festa del dia anterior (cal dir que tots aquests actes narrats foren filmats i en posseïen còpies els Srs. Cambrodí, Vives, Bosch, Minguella Güell i Sans.)5 Abans de cloure aquest escrit sobre les relacions que Macià mantingué amb la gent de les Borges, voldria recordar que la majoria de borgencs van votar-lo en totes les consultes electorals que tingueren lloc al districte de les Borges Blanques els anys 1907, 1910, 1914, 1616, 1918,1920,1923. Macià consagrà la seva vida a Catalunya. Per Catalunya abandonà la seva carrera militar, sacri- ficà la seva fortuna, va haver d'exiliar-se, ser empresonat, processat i expulsat del territori francès. Viatjà per Europa (fins i tot anà a Moscou) i Amèrica a fi de poder trobar l'ajut moral i material necessari per tal de poder retornar la llibertat i la dignitat a Catalunya. Macià fou un polític pur i un home eficaç per a Catalunya.

BIBLIOGRAFIA

Arrufat, Ramon; Macià: la tragèdia política d'una figura excepcional en un poble que ha perdut la fe, inèdit. Cruells, Manuel; Francesc Macià, Editorial Bruguera, Barcelona, 1971. Jardi, Enric; Francesc Macià, Edicions 62, Barcelona, 1991. Ucelay da Cal, Enric; Francesc Macià: una vida en imatges, , Barcelona, 1984. Virella, Albert; Francesc Macià, Vilanova i la Geltrú, 1977.

5 Vegeu Avenç 14 de maig de 1916.

« ...