LLANERA DE RANES L A C OSTERA

AJUNTAMENT DE ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Francesc-Lluís Esteve Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Llanera de Ranes, 196

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected]

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llanera de Ranes

ISBN: 978-84-482-6026-2 Depòsit legal: V-1400-2015 Impressió: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com

www.avl.gva.es LLANERA DE RANES

Llanera de Ranes és un municipi de la comarca de la , sub- comarca de la Costera de Ranes, situat a la vall del riu Cànyoles, dit tra- dicionalment riu de Montesa. El seu terme municipal, un dels més extensos de la Costera de Ranes, té una superfície de 9,22 km2, i limita a ponent amb el terme de Xàtiva; al nord-oest, amb el d’; a l’extrem nord, amb el de ; al nord-est, amb Rotglà i Corberà; a llevant, amb i Vallés, i al sud, amb i Canals. A més, té diversos enclavaments dins la foia de Cerdà i, inversament, dins el seu terme hi ha algunes illes de terreny que pertanyen a Xàtiva. El municipi prové de la fusió en un únic nucli dels antics pobles de Carbonell, Llanera i Cairent, alqueries en l’època medieval, i de la incor- poració més recent, el 1864, del poble de Torrent d’en Fenollet, situat al nord i separat de la resta del nucli urbà. Com la majoria dels pobles de la Costera de Ranes, Llanera s’ha conformat al llarg d’una doble línia més o menys paral·lela. D’una banda, la séquia de Ranes, que partia tradicio- nalment el terme entre la terra de reg, a llevant i migjorn, i la de secà, a ponent i tramuntana. De l’altra, el poble ha anat creixent seguint el camí reial –després carretera– que va cap a la Manxa i que travessa el nucli urbà de banda a banda. Com a mínim des del segle XVIII hi ha documentada una intensa acti- vitat de «traure serra», és a dir, de rompre les terres incultes de la zona muntanyosa de secà; actualment es pot dir que tot el terme és terreny cultivat, excepte unes poques parcel·les de les elevacions muntanyenques que tanquen el terme pel nord. Fins fa pocs anys l’activitat econòmica se centrava quasi exclusivament en l’agricultura i l’exportació de la fruita, activitats que en els darrers temps han anat minvant fins a ser superades en importància per la indústria i el sector terciari. Des de fa més d’un segle la població ha anat creixent progressivament des dels 890 habitants del 1900 fins als 1.035 que té en l’actualitat. Les alqueries de Carbonell, Llanera i Cairent van ser habitades quasi exclusivament per musulmans fins a la seua expulsió, l’any 1609. A conti- nuació, van ser repoblades amb cristians; les condicions de vassallatge, les càrregues i les obligacions respecte al senyor del poble (Alfons de Vilaragut) es van establir en la carta de població de 1611. Jordi Vilaragut Sanç i Castellví, fill i successor de l’anterior, va ser nomenat marqués l’any 1650, en què es crea el marquesat de Llanera. El 1691 el títol va passar, per enllaços familiars, a una altra família il·lustre, la dels Fenollet, que van ser senyors de Llanera fins a l’extinció del règim senyorial ja ben entrat el segle XIX, després de disputes judicials amb els llauradors del poble, que s’havien negat a pagar les rendes. El nom de Llanera prové del cognom del propietari d’una de les al- queries de l’horta «l’alqueria d’en Lanera» –forma datada l’any 1373–. El mateix origen tenen el nom de l’antic poble de Carbonell –«Les alqueries d’en Carbonell», datat l’any 1463– i el del poble de Torrent d’en Fenollet –«L’alqueria d’en [Francesc] Torrent», també del 1463–. El determinatiu de Ranes prové del nom de la subcomarca de la Cos- tera de Ranes, que, al seu torn, deriva de l’alqueria de Rahana o Raana, ja documentada a mitjan segle XIII en el Llibre del Repartiment i que dóna nom a la séquia de Ranes. Com a determinatiu, va ser afegit oficialment l’any 1916 per distingir Llanera d’altres municipis amb nom idèntic. ELEMENTS FÍSICS

Orografia Alt de Morant el Botjar Blanc Alt del Mut la Coma Altet de Boles la Cova de la Rata Altet de Bolinxes la Pollissada Altet de Pep Penyots de la Cova de la Rata Altet del Bifi Pla de la Llacuna Altet dels Castanyers de Capilla Serra de Carraposa Cauets de Roig Serreta de Parra Cova de la Rata Serreta del Naixement

Hidrografia natural Barranc de Ceba Barrancó de la Coma Barranc de l’Espardenyer Barranquet de Cotra Barranc de la Sal Barranquet de la Mina Barranc de la Serreta de Parra Canyada d’Alminyana Barranc de la Sospedrada Canyada dels Bandolers Barranc de les Foietes Clot del Sastre Barranc del Brull Font del Judeu Barranc del Clot del Sastre la Llacuna Barranc del Pinar Naixement del Brull Barranc dels Rojals

Hidrografia artificial Braçal de la Bassa Braçal Llarg Braçal del Barranquet la Sequieta Braçal del Camí de la Granja Partidor de Cotra Braçal del Cirerer Partidor de Torrent Braçal del Matador Séquia de Baix Braçal del Ros Séquia de Ranes

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament Casa del Pinar Llanera de Ranes Corral de la Coma Torrent d’en Fenollet Corral de la Llacuna Partides i paratges Carraposa la Coma el Brull la Coroneta el Calvari la Foia de Cerdà el Clot de la Llacuna la Mina el Fondo la Pedrera de Nelo el Garro la Pollissada el Palmeral la Punta de la Llacuna el Pinar la Sospedrada el Pont de Basili les Foietes els Cauets de Roig les Pedreres de Sanxis els Fontanars les Penyetes els Prats Racó de l’Espardenyer els Rojals Racó de Cabielo els Terrers Racó de la Bota Finca de Jaquetó Racó de la Civila l’Era Alta Racó de Martinetes l’Olivar Llarg Racó de Torrent l’Ombria de Coet Racó del Fuster la Caseta del Retor

Vies de comunicació Assagador de Torrella Camí del Brull Assagador de Torrent Camí del Calvari Autovia València-Albacete Camí del Cementeri Camí d’Énguera Camí del Fondo Camí de Dalt de la Foia Camí del Pinar Camí de la Cova de la Rata Camí del Pinar de Càndid Camí de la Granja Camí del Ros Camí de la Llacuna Carretera de la Granja Camí de les Pedreres de Sanxis Carretera de Rotglà Camí de les Penyetes Carretera de Sellent Camí de Maneu Carretera del Port d’Énguera Camí de Sellent Senda de Carbonell Camí de Torrent Senda de la Coroneta Camí de Vallés Senda del Clot del Sastre

Altres llocs d’interés Cementeri Pedrera de Màxim Ermita de Torrent Poliesportiu Ermita de Llanera Polígon Industrial Elements físics

TERME DE SELLENT

B.de les Foietes

TERME D’ESTUBENY . TERME DE ROTGLÀ I CORBERÀ Serra de Carraposa Alt de. Morant la Cova .de la Rata Serreta. de Parra . .Cova de la Rata de Parra Penyots de la Cova Barranc Serreta de la Rata de la Brull Altet de. Boles . Barranc . Altet de Bolinxes Cotra la Altet dels Castanyers Coma Sal Sospedrada del de la de de Capilla la Alt del. Mut .Naixement del Brull TERME de de Ceba . Ranes Barranc Barranc Serreta del Naixement D’ANNA Sastre Barranquet . Barranc Partidor de Torrent de del Pinar Barrancó del Barranc el Botjar Blanc Altet del. Bifi . la Coma Canyada Braçal Llarg . dels dels Clot Barranc Canyada Bandolers Pla de la Llacuna . de Cirerer Rojals la Llacuna Braçal del de Granja del Camí la la Pollissada . d’Alminyana Braçal del TERME DE LA . Clot del Sastre GRANJA DE de Braçal del Cauets de Roig Matador la . Bassa LA COSTERA la Braçal de Barranc Barranquet Llanera de Ranes Font del Judeu Altet de Pep . Braçal Barranquet . Mina del Ros TERME DE VALLÉS TERME DE XÀTIVA TERME DE TORRELLA Séquia Braçal del . Baix Barranc Partidor de Cotra TERME DE TORRELLA de de l’Espardenyer Séquia la Sequieta

TERME DE CANALS

Metres 0 100 200 400 600 800 1.000 Presència humana

TERME DE SELLENT

les Foietes Racó del Fuster Carretera de Sellent TERME D’ESTUBENY TERME DE ROTGLÀ I CORBERÀ l’Ombria de Coet Carraposa Assagador Racó de Martinetes

Camí Racó de la Bota Camí de la Cova de la Rata Coroneta Autovia València-Albacete de la Coroneta el Palmeral de el Brull Sellent la Sospedrada Camí Senda de la les .Ermita de Torrent Torrent Racó de Torrent TERME Camí de els Prats Casa del Pinar. Racó de Cabielo del Torrent d’en Fenollet del . Camí D’ANNA Racó de la Civila el Pinar Pedrera de Màxim Camí Penyetes Pinar les Penyetes Carretera de la Granja Camí Fondo de Càndid de la Pedrera de Nelo l’Era Alta Torrent de Brull Pinar els Rojals Polígon Industrial Finca de Jaquetó del el Clot de la Llacuna la la Coma del el Fondo . Carretera de Rotglà Llacuna Corral de la Coma de la Punta de la Llacuna la Granja Camí Camí TERME DE LA del Clot Corral de la Llacuna la Mina Camí del Cementeriel Pont de Basili la Pollissada Senda del Sastre . Camí GRANJA DE les Pedreres de Sanxis . els Cauets Sanxis Cementeri Camí de Maneu LA COSTERA de l’Olivar Llarg Llanera de Ranes Camí de Roig de les Pedreres el Calvari d’Énguera Camí del . Camí Camí Calvari Ermita de Llanera el Garro .Poliesportiu de els Terrers TERME DE VALLÉS TERME DE XÀTIVA TERME DE TORRELLA Camí Vallés Senda la Foia de Cerdà de Carbonell del Ros de Assagador Camí deTorrella Dalt de la Foia TERME DE TORRELLA la Caseta del Retor Racó de l’Espardenyer els Fontanars

Carretera del Port d’Énguera TERME DE CANALS

Metres 0 100 200 400 600 800 1.000