Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714
Vicenç Aguado i Cudolà 1714. L’IMPACTE DEL RÈGIM BORBÒNIC A LA COMARCA DE LES GARRIGUES: VALORACIÓ GENERAL
1.- Plantejament general i consideracions prèvies
objecte d’aquest treball és el d’oferir una visió ge- neral sobre com impactà la Guerra de Successió i la implantació del règim borbònic en el territori que avui coneixem com les Garrigues. Si bé ja comencem a tenir un cert gruix de treballs que tracten aspectes d’aquest període, en clau essencialment local, no hi ha encara una valoració general com succeix amb d’altres comarques1. La necessitat d’obtenir aquesta visió global es fa necessària per a comprendre com va actuar la màquina de repressió que Felip V dissenyà per a CatalunyaL’ en parts concretes del territori i com això ha conformat i influït a la nostra realitat actual, tot això amb ocasió del tricentenari de la caiguda de Barcelona l’any 1714. Les Garrigues no deixava de ser llavors una mera denominació geogràfica que no comprenia tots els municipis que avui s’inclouen a l’actual àmbit administratiu2. Així, la pròpia capital les Bor- ges Blanques i una part d’aquest territori es venia considerant que pertanyia a l’Urgell, mentre que una altra part s’entenia que formava part de la Segarra. En canvi, una part del que es considerava tradicionalment de les Garrigues avui forma part de la comarca del Segrià. Les divisions del territori es basaven en les baronies jurisdiccionals i les batllies reials, així com en les vegueries. En aquells moments la baronia més important d’aquest territori estava sota el control del Mo- nestir de Poblet (el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, les Besses, Vinaixa, Tarrés, Fulleda, els Omellons, l’Albagès, el Cogul i Juncosa). L’abat de Poblet Francesc Dorda es posicionà clarament com austri- acista arribant a ocupar llocs de responsabilitat en el govern de Carles III d’Àustria, que el recom- pensà amb el bisbat de Solsona, càrrec que Felip V d’Anjou mai no va arribar a reconèixer. Una altra part del territori estava sota el control del duc de Medinaceli que per via matrimonial havia fet seu el patrimoni dels ducs de Cardona, entre els quals es trobava la baronia d’Arbeca, que incloïa Cas- tellots part senyorial, i la baronia de Juneda. La Baronia de l’Albi, que comprenia els municipis de l’Albi i Cervià, estava en mans de Josep-Galceran de Cartellà II i Sabastida, Erill-Desplà, un destacat austriacista que exercí càrrecs polítics de rellevança, com virrei de Mallorca i ambaixador davant la Cort. La Baronia de la Granadella, incloïa a més de la Granadella, Bellaguarda, Bovera i Granyena de
1 Vegeu J. M. T. GRAU I PUJOL: “La Guerra de Successió a la Conca de Barberà” disponible a la següent adreça electrònica:
Fulleda 2013 33 Recerques i testimonis
les Garrigues. El Priorat d’Escala-Dei ostentava el domini sobre la població de Castelldans. La vila de Puiggròs estava sobre la senyoria de Francesc Cubells Gavàs de Montsuar, destacat austriacis- ta, que fou veguer de Lleida. L’Ordre de Sant Joan de l’Hospital ostentava el domini i la jurisdicció sobre l’Espluga Calba. El Comanador d’aquesta vila i Gran Prior de Catalunya fou l’austriacista Jordi de Puigdorfila. En canvi, estaven sota la jurisdicció directa del rei les Borges Blanques, que era con- siderada un carrer de la ciutat de Lleida, i Castellots, part reial. Les tropes austriacistes comandades per Manuel Desvalls i Vergós i Miquel Sobies aconseguiren que les Borges Blanques i Arbeca es decantessin per la causa de l’Arxiduc Carles en setembre de 17053. Pot advertir-se que l’austriacisme estava àmpliament generalitzat entre les classes dirigents en aquest territori. Sembla que també deuria tenir un ampli suport popular al qual deuria contribu- ir la influència que al respecte exercí l’església. Cal també tenir present el mal record que havien deixat les tropes franceses a Catalunya durant els conflictes que es van desenvolupar durant el segle XVII, que van tenir entre d’altres conseqüències la cessió del comtat del Rosselló. La major part de tot aquest territori s’incloïa dins de la vegueria de Lleida, si bé cal esmentar que una altra part va formar part de la vegueria de Montblanc. Històricament eren d’aquesta darrera vegueria al segle XIV els municipis garriguencs de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, l’Albi, Cervià de les Garrigues, els Omellons, el Cogul, Tarrés i l’Espluga Calba. Al segle XVI els dominis de Poblet van canviar de la vegueria de Montblanc a la de Lleida4. La raó sembla que es troba en el fet que el monestir va voler eludir el pagament d’un fogatge que va ordenar el rei per sufragar la guerra amb França5. Per tant, els límits d’aquestes circumscipcions van variar fins a la seva supressió i substitució pels corregiments establerta per Felip V. En el moment de la seva supressió la Vegueria de Montblanc exercia la seva jurisdicció al territori que avui coneixem de les Garrigues en els muni- cipis de l’Albi, Cervià de les Garrigues i l’Espluga Calba. Al front de la vegueria estava el veguer que actuava com a delegat del rei, exercint en el seu nom funcions jurisdiccionals.
2.- Els antecedents; decadència o indicis de recuperació econòmica i social?
Tradicionalment, des de la Renaixença s’ha vingut associant el període anterior a la Guerra de Successió com una etapa de decadència (s. XVI-XVIII) que es manifestà en l’àmbit demogrà- fic, social, econòmic i cultural. La prohibició de comerciar amb les Amèriques hauria provocat aquest col·lapse, fins que aquesta prohibició s’aixecà amb posterioritat a la Guerra de Succes- sió, l’any 1778. En l’actualitat, però, s’està procedint a revisar i, fins i tot, a qüestionar aquesta “decadència”6. A la comarca de les Garrigues s’ha dit que el desenvolupament de la indústria de l’oli ve do- nada amb motiu de la introducció de la variant arbequina, portada des de Palestina i impulsada pel Duc de Medinaceli, l’any 1763, que va prometre un ral de billó per cada olivera plantada. Sembla que aquesta promesa es va incomplir, justificant-ho en les despeses que havia ocasio-
3 Vegeu Q. CASALS BERGÉS: Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868), Ed. Universitat de Lleida, Lleida, 2002. 4 Vegeu Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587-1594) volum III. Estudi i edicio a cura de F. TEIXIDÓ I PUIGDOMÈNECH, Ed. Fundació Noguera, Barcelona, 2009. Disponible a la següent adreça electrònica:
34 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714
nat el préstec al rei Carles III de Borbó per les noces del seu fill l’infant Carles amb M. Lluïsa de Parma7. En aquell període hi havia el duc Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y Moncada que fou un gran partidari de la política d’ultramar que hauria facilitat la importació d’aquesta varietat d’olivera. Durant el segle XVII es troben, en almenys alguns llocs, diverses dades que permeten intuir la fonamentació d’unes bases amb les quals es produiria el trànsit d’una economia de subsistència, basada en el conreu de cereals, en una economia d’excedents que gira al voltant de l’oli i el vi8. Entre els indicis que fonamenten aquesta afirmació trobem la construcció de molins d’oli durant aquest període, així com a cups de vi on es guardarien aquests excedents susceptibles de comercialitzar-se. En aquest sentit podem esmentar com en el cas del municipi del Vilosell es construeix un molí d’oli l’any 16329 que es va finançar a través de censos amb el monestir de Poblet10. En una relació d’ingressos del poble o universitat del Vilosell s’assenyala que “en dita vila hi ha un molí d’oli del qual se’n treuen una anys amb altres trenta lliures i estès lo demès anys se gasten en obres per a dit molí” 11. En sentit semblant Isidre Piñol parla de la documentació dels segles XVII i XVIII relativa a la baronia de l’Albi que incloïa també Cervià de les Garrigues on ja es troben referències a la construcció de molins d’oli i on qüestiona que l’origen de la indústria de l’oli a la comarca sigui exclusivament la promesa del Duc de Medinaceli l’any 176312. Respecte a la producció de vi que és considerat com un “indici de l’augment de producció vinícola” trobem un contracte de 5 de desembre de 1698 sobre un cup de vi al Vilosell pel qual Josep Amorós el ven al monestir de Poblet13. Pot esmentar-se també una lletra de l’abat Josep Tresànchez de 18 de gener de 1703 sobre un cup de vi en el qual s’adverteix a una persona ano- menada Aymerich que el torni com estava abans d’utilitzar-lo14. També cal assenyalar com el senyoriu de Poblet sobre aquestes terres comença a qüestionar-se ja al segle XVII a través de plets que interposa la universitat o municipi davant la Reial Audiència de Catalunya que era el màxim òrgan judicial del Principat. D’aquesta forma, trobem per exemple com el primer plet formal entre el Vilosell i Poblet és de 1689 sorgit precisament d’un conflicte pel bestiar que entrava a les vinyes15. La possibilitat de qüestionar fins i tot el domini que venia exercint Poblet sobre aquestes terres sembla mostrar com la pagesia tenia uns interessos a defensar, pro- vinents d’una certa expansió econòmica, que els permet pledejar davant dels tribunals de justícia16. Els antecedents semblen mostrar com existia amb anterioritat a la Guerra de Successió uns elements que permeten qüestionar la tesi d’una decadència i que semblen més aviat percebre o intuir les bases d’una activació econòmica. Amb això, no es vol ignorar els perjudicis que degué suposar la Guerra dels Segadors i la Guerra amb França que tingué lloc a finals del segle XVII.
7 Vegeu J. M. SANS I GENÉ: Arbeca història i record, Ed. Ajuntament de la Vila d’Arbeca, 1983. 8 Sobre els conreus a la comarca de les Garrigues al segle XIX vegeu F. SALES: “Tranformacions agrà- ries a les Garrrigues (1860-1936)” disponible a la següent adreça electrònica:
Fulleda 2013 35 Recerques i testimonis
Més aviat cal dir que aquests conflictes, inclosos la Guerra de Successió, esdevindran un fre a aquests estímuls, que es van generant i activant durant el segle XVII. Per tant, sembla que cal qüestionar que fossin les conseqüències de la Guerra de Successió les que van produir aquest creixement econòmic durant el segle XVIII que cristal·litzarà amb el procés d’industrialització del segle XIX, sinó que això fou possible perquè anteriorment es van fixar les bases que van fer pos- sible aquest creixement econòmic, social i cultural.
3.- El territori de l’actual comarca de les garrigues com a escenari bèl·lic
Mentre que el setge i caiguda de Barcelona, així com de les principals places fortes del terri- tori durant la Guerra de Successió, han estat objecte d’un acurat estudi (Lleida, Tortosa, Cardona), cal aprofundir encara més en el que esdevé per la lluita pel control del territori a l’interior de Cata- lunya. En aquest treball farem referència al període que va des de la caiguda de Lleida (1707) fins al setge de Barcelona (1713) en el territori que avui coneixem com les Garigues. Cal dir que que aquest territori no va ser escenari de grans batalles, sinó més aviat de petits enfron- taments pel seu domini i control. La importància que tenia llavors el conreu del cereal en aquella zona va comportar que esdevingués estratègic per mantenir les tropes que es disputaven les rutes d’avituallament. Per a estudiar aquest període hem procedit a realitzar un buidatge de les Narraciones históri- cas de Francesc de Castellví i Ovando en què s’esmenten en diverses ocasions poblacions de les Garrigues. Cal dir, però, que aquest cronista no esmenta, llevat error o omissió, en cap ocasió el topònim de les Garrigues. Per a referir-se aquesta zona es refereix al territori que està entre el “llano de Urgel” i “el campo de Tarragona”, com també a las “montañas de Prades”. També hem utilitzat altre material complementari que permet fer-nos amb una imatge més precisa del que esdevingué en aquest escenari bèl·lic. La derrota d’Almansa i la destrucció de Xàtiva (1707) obre el pas de l’exèrcit de les Dues Co- rones (borbònic) al Principat de Catalunya. En aquest sentit, la conquesta de Lleida es converteix en un objectiu prioritari gràcies a la seva posició estratègica, com a porta d’entrada a Catalunya des de l’Aragó. Durant la fase del bloqueig i setge de Lleida (1707) l’exèrcit aliat, comandat pels generals comte de Galway i marquès das Minas, es retira a la vila de Juneda, per tal d’aconseguir una posició més avantatjosa17. El 16 de juliol de 1707 se’n van de Juneda per acampar entre les Borges Blanques i Belianes18 on van romandre fins el 21 d’octubre19. El suport als que defensa- ven el setge de Lleida per part de les tropes acantonades a les Borges es va limitar a cartes del general comte de Galwayen les quals es feien genèriques promeses20. El setge a la ciutat de Lleida es va produir entre l’11 i el 13 de setembre de 1707. Quan va caure la ciutat es va iniciar la fase d’assalt al castell que va durar fins l’11 de novembre quan es va capitular, a causa especialment d’una epidèmia de disenteria i de la falta de provisions d’aigua.
17 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas, edició a cura de J.M. MUNDET I GIFRE I J.M. ALSINA ROCA, Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada, 1998, vol. 2, p. 384. 18 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, p. 386. 19 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, p. 393: “En este campo se mantuvieron los aliados hasta 21 de octubre, día en que el capitán don Francisco Albareda, que en 19 había salido de Lérida, entregó a Galway un pliego. El mismo día marchó a acamparse a las Borjas. En este tiem- po se mandó unirse las milicias o sometén general y fusileros a las partes de l’Albi y Vinaixa en número de 4000, mandados por el coronel don Antonio Desvalls, señor del Poal, don Magín Vilallonga y el gobernador del campo de Tarragona, don Magín Vilas. Apostaron a la parte de la Granadella 1500.” 20 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, 398: “Los sitiados el 29 recibieron por dos ciudadanos cartas de milord Galway que les esperanzaba de socorro. Permanecía acampado en las Borjas, poco más de 4 horas de distancia. Allí mandó el rey Carlos unirse al ejército toda la caballería y cuanta infantería fuese posible, la mayor parte tropa nueva.”
36 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714
Sembla que durant el mes de setembre de 1707 es va produir la destrucció del poblat de Cas- tellots21 que estava subjecte a una doble jurisdicció, la part reial (per la seva vinculació a les Borges Blanques) i la part senyorial (per la seva relació amb Arbeca). La proximitat d’aquest poblat amb el campament aliat a les Borges Blanques, així com el fet que estava situat estratègicament prop de les vies de la comunicació, degué marcar el seu tràgic destí a mans de l’exèrcit borbònic, que deuria veure una presa fàcil davant la dificultat que oferia les Borges Blanques. La població originària de Castellots es va instal·lar posteriorment al lloc que coneixem en l’actualitat com la Floresta. Cal dir que també seran abandonats com a conseqüència de la guerra de Successió els poblats de les Bes- ses (actual terme de Cervià de les Garrigues) i el de Vinferri (actual terme de Juneda). El príncep de Darmstadt va arribar amb reforços a aquella zona l’any 1707, però no van poder evitar la caiguda de Lleida22. Van tenir lloc algunes accions a la Granadella amb la mort del cape- llà23 i la captura de presoners que van ser portats al campament aliat de les Borges Blanques24. Durant l’any 1708 l’exèrcit de les Dues Corones comença a fer incursions pel terrritori de les Garrigues que arriben fins a la Conca de Barberà. Els borbònics arriben de la mà del Coronel Valle- jo fins a Vinaixa i l’Albi on prenen fins a setenta atzembles i es retiren cap a Lleida sent hostigats pels fusellers.25 El coronel Vallejo realitzarà en aquesta zona importants requises amb poques pèrdues durant l’any 170926. Des de Lleida també s’intentarà un primer assalt al castell d’Arbeca el 20 de febrer de 1709 que serà rebutjat27. L’exèrcit aliat va marxar cap a Lleida, s’estengué en quatre columnes i quedà a una banda del riu Segre (la de l’esquerra cap a l’ermita de Granyena)28. Després de la retirada
21 Vegeu F. MARTIN I VILASECA: “De la nostra història” a Castellots any 5 desembre 2007, disponible en el moment d’elaboració del treball a la següent adreça electrònica:
Fulleda 2013 37 Recerques i testimonis
dels aliats, el comte d’Aguilar va traspassar el riu arribant a les Borges29. L’1 d’octubre de 1709 s’inicia el setge del castell d’Arbeca que és expugnat finalment per les tropes de les Dues Coro- nes el 27 del mateix mes, després de vuit hores de defensa 30. En els castells de Granyena i l’Albi el mariscal Starhemberg va desplegar durant l’any 1709 part de les seves tropes31. Durant l’any 1710, les tropes de l’exèrcit de les Dues Corones va cór- rer per aquella zona (“en toda aquella cordillera de montes que divide el llano de Urgel y Campo de Tarragona”) on van obtenir provisions i avituallament 32. Entre els fets bèl·lics que cal destacar és la presa del castell de l’Albi el 28 de febrer de 1711 per l’exèrcit de les Dues Corones i com l’exèrcit aliat torna a reconquerir-lo en una acció audaç del sergent major de fusellers Pere Paiet amb la qual enganya els enemics i rendeix la plaça. Malgrat que el coronel borbònic Salazar intenta reconquerir el castell finalment es retira33 . A finals de 1712 l’exèrcit aliat ataca el coronel Vallejo que es retirava a Arbeca amb un enfron- tament molt sagnant on van prendre prisioners i cavalls34. Aquest potser fou el darrer conflicte que tingué com a lloc el territori de la nostra comarca. A partir de 1713, les tropes de les Dues Corones ocupen sense oposició gran part de Catalunya, entre la qual es troba “todo el campo de Tarragona, montañas de Prades, Conca de Barberá y Panadés”, a conseqüència de la retirada de l’exèrcit aliat amb motiu del Tractat d’Utrecht 35.
29 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, p. 632: “El conde de Agui- lar advirtió al amanecer haber decampado los aliados. Luego mandó a mil caballos pasar el río, a fin de saber la marcha de los aliados. Llegaron a la Borjas. Tomaron algún bagaje de oficiales, parte de los vivanderos y algún equipaje del mariscal. Aguilar quedó perplejo, no penetrando el rumbo de los aliados. Diole el aviso la artillería de los castillos de Lérida, disparando algunos tiros hacia la parte de Balaguer.” 30 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, p. 641: “El 1 de octubre entraron en el campo aliado 970 acémilas cargadas de víveres. El rey Felipe mandó atacar el castillo de Ar- beca, que presidiaban 80 fusileros al orden del teniente coronel Juan Folch. Fióse al coronel Vallejo con dos cañones. El 27 después de 8 horas de defensa se rindió la guarnición prisionera, salvo los equipajes, no ser entregados al gobernador de Lérida y ser canjeados al primer canje. Entraron en la guarnición 300 hombres de los regimientos de Lisboa, Cádiz y Navarra.” 31 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 2, p. 641: “En Verdú (el mariscal Starhemberg) apostó 400 infantes y 300 fusileros en el castillo de Grañena, y 100 fusileros; en Montblanc el general Frankenberg con 1500 palatinos; en el castillo de l’Albi, 50 soldados y 200 fusileros; durando la campaña, 800 fusileros, que se mantenían en las cercanías del ejército en los declivios de los montes, condujeron al campo 470 prisioneros y 240 caballos.” 32 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 3, p. 48. 33 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol 3, p. 286: “Las Dos Coronas en 28 de febrero ocuparon el castillo del Albí, cuatro horas distante de Poblet, y dejaron 48 soldados de guarnición para poner aquél país en contribución. El sargento mayor de fusileros Pedro Paiet, con sus cama- radas se introdujo de noche en la villa disfrazados en traje de paisanos con 18 borricos. En día claro hicieron muestra de traer víveres y se hicieron dueños de las puertas y sostenidos de los demás fusileros tomaron la guarnición prisionera. Este mismo día llegó el coronel Salazar con 400 caballos y 200 infantes y con ellos debía reforzar aquella guarnición. Halló el castillo ocupado. Intentó recobrarle y hechos algunos esfuerzos consideró que era difícil la empresa y se retiró a Lérida”. Posteriorment, també es refereix als mateixs fets vol 3, p. 300, en els següents termes: “A 28 de febrero, el castillo del Albí por sorpresa al sargento mayor de fusileros Pedro Paiet, 58 prisioneros. El mismo día atacó el coronel Salazar y no logrando rendirle se retiró.” 34 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 3 p. 430: “Deshicieron una partida de 70 que encargaron a los fusileros 40 caballos que tomaron, y atacando la otra partida que supieron que estaba a un cuarto de hora hicieron 20 prisioneros.” 35 Vegeu F. DE CASTELLVÍ I OVANDO: Narraciones históricas… op. cit. vol. 3, p. 648.
38 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714
4.- L’impacte en l’arquitectura: la destrucció de castells i muralles
La Guerra de Successió produeix canvis importants des del punt de vista de l’arquitectura i de l’urbanisme. Aquests canvis es manifesten, principalment, en el fet que les esglésies i els seus campanars ocupin una posició determinant en l’skyline dels nuclis de població en detriment dels castells per culpa del seu deteriorament i destrucció. L’any 1716 el marquès de Castel-Rodrigo dicta una providència en què mana “la demolición de todas las murallas de los lugares y los castillos y casas fuertes de Cathaluña que pueden servir de abrigo a los malintencionados, y en caso de guerra á los enemigos”36. Aquesta disposició es “justifica para pacificar el Principado de Cathaluña y establecer en èl la mas durable y perpetua quietud, respeto á sus moradores”. El propi estat d’aquestes edificacions va facilitar que fossin utilitzades com a pedreres per a refer edificis i habitatges dels habitants del lloc on es trobava el castell37. Així, per exemple, s’ha assenyalat que l’església parroquial de l’Assumpció de Maria de les Borges Blanques de la segona meitat del segle XVIII fou construïda amb pedres de l’antiga església i del castell enderrocat. També és el cas del castell del Vilosell que segons la tradició popular serví per a bastir les cases del nucli antic i, fins i tot, les seves portes de fusta van ser traslladades a una d’aquestes cases38. Per a conèixer l’estat general dels castells de la zona durant aquest període és fonamental l’informe que realitza l’enginyer reial Juan Muñoz de Ruesta intitulat “Relación en la qual se de- clara el estado, de las villas y lugares cercados, castillos y palacios, de este veguerio, de Lérida”39 en què trobem la descripció dels castells de la Granadella, l’Albagés, Torrebesses, Granyena, Juneda, el Cogul, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Tarrés i Arbeca. Com hem dit abans, altres poblacions garriguenques pertanyien a la Vegueria de Montblanc com són els casos de l’Albi, Cervià de les Garrigues i l’Espluga Calba. Per aquest motiu, no surten en aquesta relació. Alguns d’aquests castells van ser protagonistes, com hem vist, de fets bèl·lics relacionats directament amb la Guerrra de Successió. El document resulta excepcional perquè ens dóna una fotografia de l’estat d’aquestes fortifi- cacions. Cal dir, però, que no s’ha pogut determinar amb exactitud la seva datació. Segons G. Jori la seva elaboració estaria entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718, assenyalant una comunicació del general Verboom de 17 de juliol de 1717 en la qual s’esmenta que Juan Muñoz de la Ruesta havia estat destinat a visitar places, castells i cases fortes d’algunes vegueries, entre les quals hi havia la de Lleida40. Aquesta informació tindria un valor estratègic per si havia de ser utilitzada en operacions militars41, així com el destí que havia de donar-se a aquests castells. Per l’estat en què es troben els castells visitats és força probable que aquesta relació fos elaborada amb posterioritat a la caiguda de Barcelona (1714) i a la fi de la Guerra de Successió amb la cai- guda de Mallorca (1715).
36 Aquest document pot consultar-se a la Biblioteca de Catalunya. Vegeu la següent adreça electrònica:
Fulleda 2013 39 Recerques i testimonis
Cal dir que en el moment de la visita hi havia una sèrie de castells dels quals no hi havia memòria de quan van ser destruïts. Per tant, ja ho havien estat amb anterioritat a la Guerra de Successió, probablement en algun altre conflicte bèl·lic (com podia ser la Guerra dels Segadors), o com a conseqüència del seu abandonament al llarg dels anys. Aquests serien els casos de Juneda, el Cogul, Tarrés i Juncosa42. La resta de castells dels quals es dóna notícia estaven dem- peus però, en general, bastant desteriorats i inhabitables. En alguns casos van tenir un protago- nisme directe a la Guerra de Successió com serien els casos de la Granadella43 i Arbeca44. Llevat del cas d’Arbeca on era fàcilment recuperable per a la defensa, la resta no tenien “exterior que la defienda”. Finalment, s’esmenten els castells de l’Albagès45, Granyena de les Garrigues46, la Pobla de Cérvoles47 i el Vilosell48.
5.- L’impacte en el dret i en les institucions
Despreés de la Guerra de Successio es van produir uns canvis significatius en el Dret vigent a Catalunya, especialment a partir del Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya de 16 de gener de 1716. Aquestes disposicions tenien per finalitat l’afirmacio de poder del monarca a traves de l’assimilacio dels territoris conquerits a les lleis del Regne de Castella, eliminant les singularitats que havien caracteritzat a la Corona d’Arago.
42 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. 43 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. El castell de la Granadella “se reduce a una casa grande con quatro torres mui diminutas y nada fuertes y todo lo ynterior de la casa destruido yncapaz de avitarlo, y una de las murallas principales amenaza ruina, no tiene exterior que la defienda”. 44 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero military Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. En el cas d’Arbeca trobem la següent descripció: “el Castillo esta colocado en lo mas alto de la Villa en paraje eminente y por la parte de la campaña es ynacesible, el terreno y por la parte de la villa esta mas acesible, es mui capaz y por lo que toca a la vivienda, la tiene toda destruida, y totalmente ynavitabe, y por lo que toca a los exteriores del Palacio, no tiene nada arruinado y todos son fuertes por su materia la qual es de buena canteria y cal, de raçonable altura con almenas mui corpulentas, esta dicha muralla terraplenada capaz de poderse poner artilleria contra el Lugar y superior a esta ai otra que circunda el Palacio con tres torres redondas y desde ellas se puede disparar a cubierto, tiene tres cisternas, pero como esta arruinado el Palacio no tiene agua, combendra mantener este paraje, por la buena situacion en que se alla para la de- fensa del Pais, no siendo mui costoso a Su Mag. las obras que pueden ofrecerse, aprovechandose Su Mag. de los materiales de las ruinas para ponerlo en una razonable defensa.” 45 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. En el cas de l’Albagès també es parla de Palau: “el Palacio esta junto al Lugar, es mui capaz, pero tiene mui destruida la avitacion, y una de las murallas principales arruinada, tiene cisterna, y en lo exterior no tiene no tiene cosa alguna que lo defienda.” 46 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. En lloc de castell es parla de palau: “el Palacio esta unido al Lugar, es de moderada vivienda, tiene lo ynterior ynavitable, y las quatro paredes principales de buena canteria, no tiene torre ni exterior alguno que lo aga fuerte”. 47 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero military Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. Pel que fa a “La Puebla de Çerbols”: “en lo alto de la montaña ai una casa que llaman la Granga la qual tiene lo ynterior mui derrivado y parte de una muralla principal, tiene cisterna pero esta llena de tierra, no tiene nada fuerte dicha casa, ni exterior alguno que la defienda, es esta casa de Dn Luis Maguerola residente en Barcelona”. 48 Vegeu G. JORI: “La visita del ingeniero military Juan Muñoz de Ruesta al Veguerío de Lérida...”op. cit. Sobre el “Bellusell”: “el Castillo se reduce a una casa grande situada en terreno alto junto al Lugar tiene todo lo ynterior mui destruido yncapaz de poder avitarlo, tiene cisterna pero no tiene agua por estar arruina- dos los tejados, delante de la puerta levantaron unas paredes de piedra y barro para defenderla, demolidas estas no queda otro exterior alguno que la defienda.”
40 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Estudis monogràfics · Commemoració 300 aniversari 1714
La desaparició dels antics Consells municipals va comportar una major centralització i depen- dència de les autoritats centrals i dels partidaris del rei. Van sorgir els Corregidors i van assolir el control les autoritats militars. Cal destacar com determinats municipis es regien fins la Nova Planta pel règim de paeria com eren el cas de les Borges49 i Arbeca. Així, podem esmentar com el comte-rei Ferran el Catòlic va atorgar un privilegi a la llavors vila de les Borges Blanques suspe- nent el sistema d’insaculació. En aquest privilegi s’esmenta “als paers” de les Borges Blanques. Durant aquell període, els habitants de les Borges Blanques gaudien dels mateixos drets que els ciutadans de Lleida i no estaven sotmesos a un règim de caràcter senyorial, sinó que depenien directament del comte-rei. Eren protegits per la ciutat de Lleida, a través del privilegi de Defensa i Bandera, de les pretensions de la Casa de Cardona que dominava, entre d’altres, les veïnes poblacions d’Arbeca i de Juneda. Establien el seu propi règim tributari, a través dels censals. També proposaven una terna de persones per a designar el batlle o representant del comte-rei, que exercia en el seu nom la justícia. S’ha dit que la Nova Planta va ser positiva per a les Borges Blanques perquè li va permetre in- dependitzar-se de la ciutat de Lleida i constituir-se en un ajuntament independent. La història, però, l’expliquen a la seva manera els vencedors. La realitat és una altra. La desaparició del règim de pae- ria que tenia les Borges Blanques va suposar una negació de l’autogovern que tenia sota l’aixopluc de la ciutat de Lleida. A partir d’aleshores, els que regien els destins de les Borges eren súbdits fidels i submisos designats per les autoritats centrals, com era el Corregidor i l’Audiència de Lleida. El Dret que va perdurar va ser el Dret civil, però va quedar fossilitzat al no haver-hi corts o parlaments propis que introduïssin novetats per adaptar-les a les noves necessitats socials. Un paper fonamental en la conservació del Dret civil català el van tenir els notaris. Cal dir, però, que el règim borbònic establí disposicions que van limitar la fe pública que des de temps immemo- rial s’havia atribuït als rectors de les parròquies. En aquest sentit cal esmentar que en la Reial Provisio de 29 de novembre de 1736 es constatava, segons el Fiscal de l’Audiencia de Catalunya, com “era muy reparable que los rectores o curas parrocos del Principado dentro del distrito o recinto de sus parroquias, no solo hacian escrituras de los testamentos de sus parroquianos, sino tambien todo genero de instrumentos de contratos y otros, y lo mismo practicaban sus tenientes o vicarios en ausencia o enfermedad de los propietarios, y que aunque esta practica estaba apo- yada con constitucion de este Principado, parecia que se debia revocar y quitar especialmente en los ins- trumentos de contratos y otros que se celebren entre personas legas”. D’acord amb aquest Informe del Fiscal de l’Audiencia, el rei Felip V acorda en l’esmentada Provisio “que para lo futuro los curas, rectores o sus tenientes solo habian de poder otorgar testamentos o ultimas voluntades cada uno en su distrito, territorio o feligresia, no habiendo en ella escribano Real o numerario, pero con declaracion de que no habian de poder recibir ni actuar escritura de contrato ni otro instrumento entre vivos”. Aquesta disposició va ser duta a terme a través de la visita del magistrat Andrés de Simón Pontero, sent ratificada la possibilitat d’atorgar testaments a través d’una disposició de 8 de juny de 173950. Solament van poder excepcionar-se d’aquesta situació aquells rectors que ho eren per autoritat reial com era el cas dels rectors del Vilosell, segons privilegi de 128051. Cal dir, però, que el rector del Vilosell Francesc Lletget va haver de recórrer al Consell de Castella per veure reconeguda la seva condició de notari 52.
49 Vegeu V. AGUADO I CUDOLÀ: “La rehabilitació de la denominació “paeria” per a l’Ajuntament de les Borges Blanques” a DD.AA.: Fites en el temps. VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, El Cogul 27 d’octubre de 2007, Ed. Fonoll, Juneda, 2008. 50 Vegeu A. GARCIA OMS: El dret notarial català. La implantació a Catalunya del model castellà 1716- 1755, tesi doctoral UB dirigida per J. MARSAL GUILLAMET, consultable a la següent adreça electrònica:
Fulleda 2013 41 Recerques i testimonis
Per la qual cosa, els rectors del Vilosell no van veure constretes les seves facultats de l’exer- cici de la fe publica als testaments, com succeia amb la majoria dels rectors, sino que van poder continuar autoritzant qualsevol tipus d’escriptura tant inter vivos com mortis causa. Aixi, per exemple, un vei de la Pobla de Cervoles o de Vilanova de Prades, per posar el cas de dues pobla- cions limitrofs, podien atorgar testament davant del rector de la seva respectiva parroquia, pero si volia fer un contracte de compra-venda, de lloguer o d’empenyorament havia d’acudir a un notari public per autoritat reial, sent un dels mes propers el rector del Vilosell. D’aquesta forma, en els protocols notarials del Vilosell es guarda el contracte relatiu a l’orgue i al rellotge barroc que avui es conserva a l’esglesia parroquial de la Pobla de Cervoles. Aquesta situacio es produira fins a la Llei del Notariat de 28 de maig de 1862. Per tant, des de 1736 fins a 1862 trobem protocols notarials dels rectors del Vilosell en què hi havia qualsevol tipus d’escriptura publica.
Bibliografia sobres les Garrigues al segle XVIII
- AGUADO I CUDOLÀ, Vicenç. “La delimitació de les muralles i del nucli antic del Vilosell mitjançant el cadastre del segle XVIII” a DD.AA: II Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Ed. Ajuntament de Tarrés, Tarrés, 1999. - AGUADO I CUDOLÀ, Vicenç. “Les cases del Vilosell als segles XVIII i XIX: Un estudi a través dels inventaris notarials” ” a DD.AA: III Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Ed. Ajuntament de Cervià de les Garrigues, Cervià de les Garrigues, 2002. - AGUADO I CUDOLÀ, Vicenç. “La rehabilitació de la denominació “paeria” per a l’ajuntament de les Borges Blanques” a DD.AA.: Fites en el temps. VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, El Cogul 27 d’octubre de 2007, Ed. Fonoll, Juneda, 2008. - AGUADO I CUDOLÀ, Vicenç. “Els rectors del Vilosell com a notaris publics per autoritat reial: estudi d’un privilegi de l’any 1280” a Talaia del Vilosell. Revista del Centre d’Estudis Locals del Vilosell núm. 11, agost 2010. - GERMÀ ESCOBEDO, Miquel. “Fesomia de Cervià de les Garrigues l’any 1716” a DD.AA: V Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. La Granadella 29 d’octubre de 2005, 2006. - MIRÓ I BERNAT, Ramon. “El castell de l’Albi al segle XVIII” a DD.AA.: III Trobada d’Estudio- sos de les Garrigues. Cervià de les Garrigues 3 de novembre de 2001, Ed. Ajuntament de Cervià de les Garrigues, Cervià de les Garrigues, 2002. - MIRÓ I BERNAT, Ramon; COHS, Dolors. “L’església vella de l’Albi, segles XII-XVIII” a DD.AA: Solcs de Terra. V Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. La Granadella 29 d’octubre de 2005, Ed. Fonoll, Juneda, 2006. - PASQUAL PALAU, Josep Maria. “Tarrés en trànsit pel segle XVIII”. Vida i població a DD.AA: Fites en el temps. VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, El Cogul 27 d’octubre de 2007, Ed. Fonoll, Juneda, 2008. - PLA, Josep. “Un tomb per la Vinaixa del segle XVIII” a DD.AA.: VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. Vinaixa 24 d’octubre de 2009, Ed. Fonoll, Juneda, 2010. - RIPOLLÉS DE LA FRAGUA, Roser. “La migració a les Garrigues durant el segle XVIII. Els casos de les Borges i Castellots” a DD.AA: II Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Ed. Ajunta- ment de Tarrés, Tarrés, 1999. - TEIXIDÓ GELONCH, Josep. “La població d’Arbeca entre 1700 i 1850” a DD.AA.: III Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. Cervià de les Garrigues 3 de novembre de 2001, Ed. Ajuntament de Cervià de les Garrigues, Cervià de les Garrigues, 2002. - VALLÈS I MARTÍ, Josep Maria. “El capbreu del Vilosell 1754” DD.AA: V Trobada d’Estudio- sos de les Garrigues. La Granadella 29 d’octubre de 2005, 2006.
42 IX Trobada d'Estudiosos de les Garrigues