SUBSECRETARÍA INFORME MENSUAL CONJUNTURA AGRÀRIA I SEGUIMENT DE SEQUERA GENER - 2019
SECCIÓ D’ESTUDIS AGRARIS DIRECCIÓ TERRITORIAL VALÈNCIA
Índice de contenido
1 INDICADORS AGROMETEOROLÒGICS...... 4 1.1 RESUM...... 4 1.2 COMPARATIVA AMB ANYS ANTERIORS...... 6 1.3 INDICADORS AGROMETEOROLÒGICS PER ESTACIONS...... 9 1.4 PREDICCIÓ PER ALS PRÒXIMS MESOS...... 11 1.5 HUMITAT DEL SÒL...... 12 1.6 ÍNDEX DE SEQUERA...... 13 2 SITUACIÓ DELS EMBASSAMENTS I RECURSOS CIRCULANTS...... 14 2.1 ESTAT DELS EMBASSAMENTS...... 14 2.2 ESCENARIS DE LES UNITATS TERRITORIALS D’ESCASSESA...... 15 3 DANYS PUNTUALS I SEQUERA EN CULTIUS I RAMADERIA...... 17 Sequera...... 17 Vents...... 18 4 EVOLUCIÓ DELS CULTIUS I RAMADERIA...... 19 4.1 CEREALS...... 19 Cereals d’hivern (blat, ségol, ordi i avena)...... 19 Cereals d’estiu...... 20 4.2 AROMÀTIQUES...... 21 4.3 TUBERCLES...... 21 4.4 HORTALISSES...... 21 4.5 CÍTRICS...... 23 4.6 FRUITERS...... 29 Fruiters de llavor...... 29 Fruiters de pinyol...... 29 Caqui...... 32 Magraner...... 33 4.7 VINYA...... 33 4.8 OLIVERA...... 36 4.9 AMETLER...... 37 4.10 RAMADERIA...... 40
2 de 39
1 INDICADORS AGROMETEOROLÒGICS
1.1 RESUM
El mes de gener s’ha caracteritzat per ser tèrmicament normal i extremadament sec (segons dades oferides per la xarxa SIAR de l’IVIA). Les temperatures mitjanes més elevades es van donar el dia 31, mentre que els dies 11 i 12 l’entrada d’aire fred juntament amb els cels clars que s’han mantingut bona part del mes van donar lloc a gelades en diversos punts, fins i tot prop de la costa. Destaquen els -9,2ºC d’Ademuz o els -8,2ºC de Chiva (AEMET). La segona quinzena del mes van dominar els vents de ponent amb fortes ratxes. No obstant això, el que ha caracteritzat el mes ha sigut la pràctica absència de precipitacions, un 96 % per davall de la mitjana, i això situa al mes com el més sec dels últims 15 anys, si es té en compte la mitjana de pluviòmetres de la xarxa SIAR de l’IVIA. Aquesta tendència continua amb la del mes passat (caracteritzat com a sec) enfront dels mesos plujosos de setembre, octubre i novembre.
A continuació es mostra l’evolució de temperatures, precipitacions i ratxes de vent.
3 de 39
Evolució de les temperatures mitjanes, màximes i mínimes. Font: xarxa SIAR IVIA
Repartiment de precipitacions al llarg del mes. Font: xarxa SIAR IVIA
4 de 39
Evolució de les ratxes de vent al llarg del mes. Font: xarxa SIAR IVIA
Veiem en la distribució de precipitacions (imatge esquerra) que en pràcticament tota la província ha plogut menys de 5 l/m², fins i tot en la franja central menys d’1 l/m². Segons dades d’AEMET, el caràcter pluviomètric del mes va ser molt sec en la major part de la província i extremadament sec en part de la Vall d’Albaida i la Costera.
1.2 COMPARATIVA AMB ANYS ANTERIORS
Segons dades de les estacions agroclimàtiques de la xarxa SIAR de l’IVIA1, el mes de gener les temperatures màximes (16,5ºC) han estat 0,7ºC per damunt de la mitjana, mentre que les mínimes (2,8ºC) han estat 1,2ºC per davall, amb la qual cosa la temperatura mitjana del mes (9,1ºC) ha estat molt pròxima a la mitjana.
Pel que fa a la precipitació total acumulada mitjana, i com ja s’ha comentat en el resum, els escassos 1,6 l/m² caiguts representen un 96 % menys que la mitjana, situada en 39,3 l/m².
En les gràfiques següents s’observa la comparació de la mitjana d’aquest mes de totes les estacions de les temperatures màximes, mitjanes i mínimes, hores-fred, precipitacions, evapotranspiració i humitat relativa respecte a la mitjana del mateix mes dels últims 15 anys i a l’històric d’aquest període.
1 Es descarten les estacions d’Algimia d’Alfara i Moncada 2, en no disposar de l’històric de 14 anys anteriors.
5 de 39
6 de 39
7 de 39
Aquest mes, en ser el primer de l’any, no mostra la comparativa d’aquestes variables amb la resta de mesos de l’any.
1.3 INDICADORS AGROMETEOROLÒGICS PER ESTACIONS
A continuació es mostren les dades dels principals indicadors agrometeorològics recollits per les estacions SIAR de l’IVIA distribuïdes en quasi tota la província. Els valors més alts estan destacats en roig i els més baixos en blau.
Exceptuant-ne les estacions de Requena i Campo Arcís (no hi ha estacions al Racó d’Ademús i la Vall d’Aiora), tots els registres de temperatures mitjanes van estar per damunt dels 8ºC, i el més alt va ser el de Sagunt amb 10,7ºC enfront dels 4,6ºC de Campo Arcís. A causa de les crestes d’alguns dies càlids per a ser el mes de gener, les temperatures més elevades registrades en cada estació van rondar els 20ºC, sense grans diferències entre comarques (22,8ºC a Carcaixent i 18,6ºC a Requena com la més alta i la més baixa respectivament). Per contra, a causa dels dies freds i clars que es van produir la segona setmana del mes, en totes les estacions excepte a Vilallonga (1,1ºC) i Pedralba (0,7ºC) es van registrar temperatures per davall dels zero graus, destacant-ne els -8,7ºC de Campo Arcís. Com a conseqüència, es va registrar un elevat nombre d’hores de fred en totes les estacions, des de les 152 de Sagunt, fins a les 460 de Campo Arcís. Allò més destacable de les precipitacions
8 de 39
va ser-ne l’absència. Prova d’això és que la màxima registrada van ser els 5,8 l/m² de Llutxent. Els vents van bufar principalment de component nord i oest. Cal destacar les ratxes màximes que en algunes zones van superar els 50 km/h i van arribar quasi als 60 km/h a Carlet.
Resum comarcal:
Quant a la gràfica de distribució d’Eto-PP, hi veiem que, igual que el mes anterior, en totes les comarques la precipitació total ha sigut superior a l’evapotranspiració acumulada, i ha sigut la Costera la de menor diferència.
9 de 39
1.4 PREDICCIÓ PER ALS PRÒXIMS MESOS
Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) per als pròxims mesos de FEBRER-MARÇ- ABRIL de 2019 a tot Espanya, la probabilitat dels tercils corresponent a la temperatura és la climatològica (període de referència 1981-2010).
10 de 39
Quant a la precipitació per a FEBRER-MARÇ-ABRIL de 2019, hi ha una major probabilitat que la precipitació se situe en el tercil superior al nord-oest peninsular. En la resta d’Espanya, la probabilitat dels tercils corresponent a la precipitació és la climatològica (període de referència 1981-2010).
1.5 HUMITAT DEL SÒL
Segons el butlletí hídric decennal d’AEMET, en data 31 de gener a causa de l’escassesa de precipitacions pràcticament tota la província està en capes superficials, amb un percentatge d’humitat entre el 0 % i el 10 % .
Quant a les capes profundes, encara es conserven percentatge d’humitat acceptables, entre el 40 % i el 80 %, si bé són inferiors al del mes passat, i cal assenyalar que a les comarques de la Vall d’Aiora i la Canal de Navarrés aquesta xifra se situa entre el 20 % i el 40 %.
11 de 39
Font: AEMET
1.6 ÍNDEX DE SEQUERA
A les comarques de l’interior-sud (la Vall d’Aiora, la Canal de Navarrés, la Costera i la Vall d’Albaida) l’SPI ha descendit respecte al mes anterior i se situa entre -0,5 i 0,5, mentre que en la resta de la província es manté en la franja entre 0,5 i 1.
2 SITUACIÓ DELS EMBASSAMENTS I RECURSOS CIRCULANTS
2.1 ESTAT DELS EMBASSAMENTS
Igual que el mes anterior, el volum embassat torna a incrementar-se encara que amb un augment (3,4 %), inferior a l’experimentat al desembre. Així, segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) el volum embassat en data 28 de gener va quedar en 1.202,55 hm3, i això representa un 35,93 % de la seua capacitat.
12 de 39
Fuente: CHJ
Si comparem la situació dels embassaments globalment amb la de fa un any, continuem amb una tendència d’augment de la diferència positiva. És a dir, si el mes anterior el volum embassat era de 318 hm3 més que l’any passat, aquest mes la diferència es de 335 hm3.
Percentatge d’aigua embassada respecte a la seua capacitat al gener de 2018. Font: CHJ
13 de 39
A continuació es mostra la situació a nivell individual de cada embassament. Font: CHJ
2.2 ESCENARIS DE LES UNITATS TERRITORIALS D’ESCASSESA
Continuem amb la nova metodologia de seguiment dels escenaris d’escassesa que es mesura a partir dels índexs d’estat d’escassesa, extret de l’informe de seguiment de la sequera i l’escassesa elaborat per la CHJ.
14 de 39
Tal com s’explica en l’informe esmentat, els indicadors d’escassesa reflecteixen la impossibilitat, de manera conjuntural, d’atendre les demandes en situacions de disponibilitat hídrica reduïda i, alhora, serveixen com a instrument d’ajuda en la presa de decisions relatives a la gestió dels recursos hídrics en aqueixes situacions. Per a això, en cada unitat territorial s’han triat diversos indicadors relacionats amb la disponibilitat de recursos, de manera que reflecteixen el risc de no satisfer les demandes d’aigua.
Les variables triades en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer han sigut les precipitacions mesurades en les estacions meteorològiques, les aportacions dels rius en les estacions de cabal i les aportacions d’entrades a embassaments, les evolucions dels nivells piezomètrics en els aqüífers i els volums embassats.
Amb la ponderació i agregació de les distintes variables s’obté l’índex d’estat únic de cada unitat territorial d’escassesa (UTE). El rang de valors de l’índex d’estat va de 0 a 1, i permet classificar la situació d’escassesa en els quatre nivells següents:
Font: CHJ
Igual que amb els escenaris de sequera, el pas d’uns escenaris d’escassesa a d’altres és progressiu i requereix una certa permanència en el temps mantenint el mateix valor abans de canviar d’escenari, d’acord amb la taula següent:
Font: CHJ
15 de 39
A continuació es mostra el mapa amb els escenaris d’escassesa en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer del mes de gener, comparat amb el del mes anterior (més xicotet, dalt esquerra). Veiem que la situació és la mateixa per a les unitats territorials que afecten la província de València:
Font: CHJ
3 DANYS PUNTUALS I SEQUERA EN CULTIUS I RAMADERIA
A partir de la informació subministrada per les oficines comarcals de la província, s’exposen a continuació els danys patits en cultius i/o ramaderia a causa d’incidències climatològiques:
16 de 39
Sequera. Als Serrans, encara que no hi ha hagut pluges al gener, s’ha mantingut la humitat del terreny.
A la Ribera Alta-Alzira, l’absència de precipitacions efectives des de les abundants pluges de novembre de 2018, han obligat a reprendre els regs, sobretot en els cultius hortofructícoles i cítrics amb la collita sense recol·lectar.
A la Ribera Alta-Carlet, no hi ha restriccions per a reg. Les condicions climàtiques: temperatures elevades (20ºC aprox.) i vent de ponent, han requerit un increment en la dotació d’aigua per a reg, en les plantacions de fruiters de pinyol 2-4 h de reg/setmana; en les plantacions de cítrics amb collita, 4-6 h reg/setmana; en les plantacions de cítrics sense collita, 2 h de reg/setmana, i en les plantacions de caqui, 0-2 h de reg/setmana.
Al Camp de Morvedre, la persistència de l’ambient sec i ventós ha generat un increment dels regs, estimat en un 20 %.
Vents A la Foia de Bunyol i la Costera, s’han declarat danys per vent en cítrics.
Al Camp de Morvedre, els vents també han tingut influència negativa sobre els cítrics que queden per arreplegar en forma de depreciació per deshidratació i caiguda de fruits.
Al Camp de Túria, durant els últims dies del mes s’han registrat valors de ratxes de vent per damunt dels valors normals que ha causat alguna caiguda de fruits, de poca importància, que principalment ha afectat la varietat lane late, més sensible. No obstant això, l’ambient lleugerament sec del mes ha contribuït a reduir els possibles danys per les precipitacions de mesos anteriors, principalment en cítrics i hortalisses.
17 de 39
4 EVOLUCIÓ DELS CULTIUS I RAMADERIA
Aquest epígraf es realitza a partir de la informació subministrada per les oficines comarcals i col·laboradors de la Secció d’Estudis.
4.1 CEREALS
Cereals d’hivern (blat, ségol, ordi i avena) A la Vall d’Aiora, els cereals d’hivern es van acabar de sembrar en parcel·les en les quals encara no s’havia fet.
La sembra del cereal a la comarca del Racó d’Ademús està patint un hivern sense pluges, encara que les temperatures no són excessivament baixes. L’elecció de les espècies a sembrar es veu molt condicionada per la pressió de la fauna silvestre, fins al punt que es desestima plantar avena, i algunes varietats de blat, ja que la seua producció pot ser delmada totalment per cabirols, porcs senglars, cérvols, cabres salvatges, etc. El panís és l’últim cultiu a collir. La resta de cultius estan sense fulles o en parada vegetativa. S’inicia la campanya.
A Utiel s’ha realitzat un volteig de la campanya anterior i pràcticament el 90-95 % està sembrat.
A la Vall d’Albaida s’observa una bona nascència dels cereals d’hivern sembrats amb les pluges de la tardor, a pesar que hi ha moltes parcel·les que estan en guaret.
Camp de cereals a Fontanars dels Alforins. Font: OCA de la Vall d’Albaida
Als Serrans-Chelva s’observa una bona nascència en els recintes sembrats de blat i ordi. Les parcel·les collides són pasturades pel ramat per a aprofitar les restes del cultiu.
18 de 39
Parcel·les de cereal. Font: OCA dels Serrans-Xelva
Cereals d’estiu Arròs: en la zona de la Ribera Baixa encara s’ha realitzat fangueig en zones baixes. A l’Horta Sud- Catarroja, les zones altes i baixes estan totes inundades. Sense problemes a la comarca.
19 de 39
En la del satèl·lit veiem com s’han secat parcel·les de la part sud. Imatge de satèl·lit en la banda d’Infraroig el 27 de desembre (esquerra) i el 31 de gener (dreta). Font: Sentinel-Hub
Panís: al Racó d’Ademús, durant aquest mes s’ha collit pràcticament tot, amb un rendiment normal de 9.000-10.000 kg/ha.
4.2 AROMÀTIQUES
Al Racó d’Ademús, el cultiu està en la parada hivernal.
4.3 TUBERCLES
Xufa: a l’Horta Nord, la recollida d’aquest tubercle està pràcticament realitzada.
Creïlla: a l’Horta Nord s’observa que hi ha bastants camps sembrats de creïlles, més tard del normal per les pluges de novembre-desembre.
4.4 HORTALISSES
A l’Horta Nord s’observen plantacions de cebes i encisams. Les carxofes no presenten massa deshidratació pel vent.
20 de 39
Camp de carxofes. Font: OCA de l’Horta Nord
Al Camp de Túria, durant el mes s’ha continuat collint la carxofa. S’han continuat recol·lectant les cols de cicle mitjà, amb capces de poca qualitat a causa de les incidències climàtiques i cotitzacions molt variables. A principis de mes s’ha continuat realitzant plantacions de ceba de mitjana estació o de tipus bavosa.
Microbulbs de ceba plantats a Villar del Arzobispo i detall. Font: OCA del Camp de Túria
A la comarca d’Enguera i la Canal s’observen camps preparant-se per a la sembra i plantació de les diferents hortícoles. Poca activitat en el sector.
A la Ribera Baixa continua la recol·lecció d’hortalisses d’hivern i continua la preparació de camps per a les sembres d’hivern-primavera. Estan recol·lectant-se els distints tipus de verdures xineses.
21 de 39
Ribera Alta-Alzira
Plantació de col xinesa a Albalat de la Ribera. Font: OCA de la Ribera Alta-Alzira
Col xinesa amb manta tèrmica a Albalat de la Ribera. Font: OCA de la Ribera Alta-Alzira
4.5 CÍTRICS
L’Horta Nord-Foios
En les plantacions de navel que s’han collit o queden pendents de collir, s’observa l’afecció de clareta, i s’ha tallat poca mandarina i taronja tardana. Els arbres estan movent.
22 de 39
Ribera Alta-Alzira
Finalitza la recol·lecció de les varietats de mitjana estació (navelina, clemenvilla...), tot i que queda encara per recol·lectar un nombre significatiu de parcel·les, sobretot les més danyades pel granís o empeltades sobre patró mandariner cleopatra que retarda la maduració dels fruits. El vent afavoreix la caiguda de fruita ja molt madura.
La Foia de Bunyol
Finalitzada la recol·lecció de clemenules.
La Costera-Xàtiva
Encara s’observen parcel·les de navelina pendents de recol·lectar.
El Camp de Morvedre
Ha finalitzat la recol·lecció de clementines de plena temporada, inclosa la clemenvilla.
S’estima que al Camp de Morvedre s’ha quedat un 25% de clementines per collir, i les que s’han collit s’han pagat per davall de 0,20 €/kg.
Clemenules que no s’han venut i s’han tirat a terra al Camp de Morvedre. Font: OCA del Camp de Morvedre
23 de 39
La taronja de la varietat navel ha tingut problemes de comercialització, i s’ha limitat a la venda per als mercats locals. Podem dir que la campanya de taronja de mitjana temporada ha començat a finals de gener amb la lane late, que és la varietat més representativa de la comarca. Hi ha una elevada collita i abunden els calibres baixos; per aqueix motiu, hi ha molta diferència entre el preu de la taronja d’un bancal a un altre. Segons el calibre, el preu de la venda pot variar entre 0,15 €/kg i 0,25 €/kg, clarament per davall de les cotitzacions de les dues últimes campanyes.
Camp jove de clemenules arrancat. Font: OCA del Camp de Morvedre
Camp de clementiner podat i preparat per a triturar. Font: OCA Camp de Morvedre
24 de 39
Les clementines híbrides avancen cap al seu punt òptim de maduració. En aquest grup de varietats també hi ha bona collita i abunden els calibres baixos, per la qual cosa els preus tampoc són alts.
Recollint lane late. Font: OCA del Camp de Morvedre
Durant el mes de gener s’ha iniciat la poda, tant dels fruiters (caquis i magraners), com dels cítrics que ja estan collits.
El Camp de Túria
Durant el mes s’ha continuat amb les recol·leccions de les varietats navel, navelina i clemenules, i s’han iniciat les recol·leccions de clemenvilla, hernandina i lane late.
A pesar de l’augment de l’interés al començament del mes per varietats com ara clemenvilla i lane late, els preus pagats als agricultors han continuat mostrant valors baixos, als quals s’uneixen les denúncies d’alguns agricultors per pràctiques abusives des dels comerços per elevar els índexs de rebuig.
En les parcel·les amb danys per pedra o danys causats per les precipitacions dels mesos anteriors, principalment de clemenules, les quadrilles han tirat el fruit no comercial al sòl a canvi de recol·lectar la fruita comercial a cost zero. Les varietats més tardanes com ara les mandarines nadorcott, orri i tango continuen madurant amb normalitat, igual que la varietat de taronja valencia late, encara que en aquesta última s’ha observat calibres molt baixos.
25 de 39
Fotografies preses al mes de novembre. Font: OCA del Camp de Túria
Fotografies realitzades al mes de gener. Font: OCA del Camp de Túria
La Ribera Alta-Alzira El taronger, en les varietats d’estació mitjana (navelina i salustiana), té el fruit en fase de maduració. En les varietats tardanes, el fruit està en creixement i maduració.
La Ribera Alta-Carlet
Durant aquest mes la recol·lecció de cítrics ha continuat al mateix ritme amb què es va iniciar aquesta campanya. En el cas de la varietat navelina, el retard en la recol·lecció ha ocasionat en els fruits un important repunt de ¨clareta¨. La varietat clemenvilla també s’ha vist perjudicada pel retard de la recol·lecció: les baixes temperatures registrades (mínimes de fins a -3ºC), durant els dies 11 i
26 de 39
12, han provocat una important caiguda de fruits. Les fortes ratxes de vent de finals de mes van ocasionar importants danys per ¨ramejat¨ en els fruits.
Brotada de clementiner orogròs. Catadau. Font: OCA de la Ribera Alta-Carlet
La Ribera Baixa Taronger: recol·lecció de navelines finalitzada. Els preus estan afonats. Gran part del recol·lectat al gener és per a indústria. Comença la de navel i lane late.
Clementiner: en clemenules, la recol·lecció es considera finalitzada; s’han quedat bastants parcel·les sense recol·lectar.
Híbrids: finalitzant la recol·lecció de la varietat nova, prompte començarà la d’ortanique i nadorcott.
La Canal de Navarrés Poca collita queda en l’arbre, només varietats tardanes de taronja i ortaniques. Com en la resta de la regió, els agricultors es queixen dels baixos preus de la collita i que alguns camps s’han quedat sense recol·lectar.
La Vall d’Albaida
S’estan acabant de collir en la zona de Quatretonda-Llutxent les taronges navelines. Respecte a les clementines, de clemenules s’han quedat bastants camps per collir a causa de les pluges del mes de novembre que va fer-ne malbé la pell. Actualment, estan ja seques les clementines. També s’han acabat de collir les clemenvilles o noves, i comença a collir-se la poca ortanique. Respecte a l’estat
27 de 39
vegetatiu de les plantes, estan totalment parades, i en alguna parcel·la s’ha començat a regar per a mantindre la saó superficial.
Horta Sud-Catarroja Ja està finalitzada la recol·lecció de totes les mandarines, i quant a la taronja, en les varietats tipus late (lane late, navel late) està a punt d’iniciar-se. Continuarà la recol·lecció amb les varietats tipus powell.
4.6 FRUITERS
Fruiters de llavor
Al Racó d’Ademús, les pomeres estan en la parada hivernal. Algunes parcel·les que realitzen la poda manual anticipen l’inici de les operacions, atés que és un treball molt laboriós.
Fruiters de pinyol
A la Vall d’Albaida continua la poda dels fruiters de pinyol, s’estan fent tractaments d’hivern en els fruiters i en alguna parcel·la en floració de bresquilla. Ateses les altes temperatures que hi ha hagut durant aquest mes, algunes varietats de bresquilla més primerenca han començat a florir, encara que en la major part dels fruiters predominen els estadis vegetatius de gemma d’hivern a gemma inflada. Amb la sequera de les últimes setmanes, s’observa que la major part de les parcel·les han estat llaurades.
Gemmes d’albercoc a la Pobla del Duc. Font: OCA de la Vall d’Albaida
28 de 39
Pruneres a Atzeneta d’Albaida. Font. OCA de la Vall d’Albaida
Camp de bresquilla a Castelló de Rugat. Font: OCA de la Vall d’Albaida
Al Camp de Túria, en la bresquillera, en algunes parcel·les amb varietats més primerenques, s’ha iniciat la floració, mentre que la resta de varietats continuen en parada vegetativa. Durant el mes s’han realitzat les faenes de poda.
A la Ribera Alta-Alzira ha començat la floració de les varietats més primerenques de bresquilla- nectarina.
29 de 39
Bresquillera-nectariner en flor a Algemesí i camp de bresquilla-nectarina. Font: OCA Ribera Alta-Alzira
A la Ribera Alta-Carlet s’han realitzat els tractaments d’hivern: oli + oxiclorur de coure + piriproxifén.
Les varietats primerenques i extraprimerenques de bresquilla i nectarina han arribat a l’estat de floració pròxim al 100 %. En albercoquer, les varietats més primerenques com mogador estan en fase de gemma inflada.
Bresquilleres en flor. Font: OCA de la Ribera Alta-Carlet
A l’Horta Sud-Catarroja, tots els fruiters de pinyol de la comarca estan en parada vegetativa.
30 de 39
Caqui A la Vall d’Albaida, actualment està tota la fruita collida; s’estan realitzant tasques de poda, i a causa dels vents de ponent que estan produint-se els últims dies comença en alguna partida a regar- se esporàdicament per a mantindre la saó.
Camp de caquis. Font: OCA de la Vall d’Albaida
Al Camp de Túria, els arbres estan en parada vegetativa. Durant el mes han continuat realitzant-se podes.
A la comarca de la Ribera Alta-Alzira, el caqui està en parada hivernal. Continuen les faenes de cultiu d’hivern, com ara la femada i la poda. En algunes parcel·les s’arquegen rames per a augmentar-ne la producció.
Camp de caquis amb les rames arquejades a Algemesí. Font: OCA de la Ribera Alta-Alzira
31 de 39
Femada en parcel·les de caqui a Beneixida. Font: OCA de la Ribera Alta-Alzira
A la Ribera Alta-Carlet, la campanya està pràcticament acabada, en la majoria de les cooperatives de la comarca ja no queda fruita emmagatzemada en fred. Finalment, no ha sigut una bona campanya ja que la minva de producció no ha sigut compensada amb una millor cotització. Durant aquest mes, han continuat les pràctiques de poda.
A la Foia de Bunyol finalitza la recol·lecció.
A Enguera i la Canal es realitza durant aquest mes la poda.
A l’Horta Sud-Catarroja, el caqui està en parada vegetativa.
A la Ribera Baixa, la recol·lecció està finalitzada.
Magraner
Al Camp de Túria, els problemes en el cultiu, les incidències climàtiques i les dificultats en la comercialització de la fruita durant els últims anys han contribuït a l’augment del nombre de parcel·les abandonades.
32 de 39
4.7 VINYA
A la Vall d’Albaida continuen amb la poda, s’estima que hi haurà sobre un 80 % ja podat. Els bancals estan també llaurats.
Vinya i vinya prepodada a Fontanars dels Alforins. Font: OCA de la Vall d’Albaida
Camps de vinya a Fontanars dels Alforins. Font: OCA de la Vall d’Albaida
A la Vall d’Aiora estan fent-se faenes de poda en la majoria de parcel·les.
En la zona del Camp de Túria estan en parada vegetativa, durant el mes han continuat realitzant-se podes i llaurades de sòl.
33 de 39
Vinya acabada de podar. Villar del Arzobispo. Font: OCA del Camp de Túria
Als Serrans ha finalitzat la poda en quasi totes les parcel·les i, acte seguit, es realitza alguna llaurada si les característiques del sòl ho permeten.
Estat de les vinyes. Font: OCA dels Serrans
A Requena, la vinya està en estat vegetatiu.
A Utiel, la recol·lecció de la vinya ha sigut del 100 %. La collita normal, amb bon desenvolupament a causa de les pluges hivernals.
4.8 OLIVERA
A Enguera i la Canal, la collita està pràcticament finalitzada (la cooperativa d’Enguera ha notificat que es podrà lliurar oliva fins a l’11 de febrer). La campanya ha finalitzat amb una collita inferior a
34 de 39
la campanya anterior, menys rendiment i un menor preu per quilo d’oliva. S’observen alguns camps podats o començant a podar.
A la Vall d’Aiora es realitzen treballs de poda en la majoria de les parcel·les i crema de restes generades.
A Utiel, la recol·lecció de l’olivera ha sigut del 100 %. La collita normal, amb bon desenvolupament a causa de les pluges hivernals. A Requena, estan en recol·lecció de l’olivera.
A la Vall d’Albaida, les oliveres continuen en parada hivernal i estan realitzant-se les tasques de poda.
Oliveres a Atzeneta. Font: OCA de la Vall d’Albaida
Oliveres a la Font de la Figuera Font: OCA de la Vall d’Albaida
Al Camp de Túria: les oliveres estan en parada vegetativa, durant el mes han continuat realitzant-se podes i llaurades de sòl.
35 de 39
Als Serrans-Chelva, finalitzada la recol·lecció, l’arbre es deixa vegetar lliurement. Si la parcel·la ho permet se’n fa una llaurada.
Camp d’oliveres i olivera als Serrans. Font: OCA dels Serrans-Xelva
4.9 AMETLER
A la Vall d’Albaida, en la zona més litoral de la comarca estan en plena floració, mentre que en l’interior com ara a la Font de la Figuera estan en estat vegetatiu de gemmes inflades.
Gemmes d’ametlers i ametlers joves a la Font de la Figuera. Font: OCA de la Vall d’Albaida
A l’Horta Nord-Foios, els ametlers estan en flor.
36 de 39
A Enguera i la Canal no s’observa floració en la majoria de camps d’ametlers. S’han podat els camps de nogueres que hi ha a la comarca.
A la Vall d’Aiora es van realitzar faenes de poda i crema de restes de fusta.
Al Racó d’Ademús, el cultiu sense fulles es troba en la parada hivernal, moment en què es realitza la poda en algunes parcel·les.
A Requena, l’ametler està en estat vegetatiu.
A Utiel, la recol·lecció de l’ametler ha sigut del 100 %. La collita normal, amb bon desenvolupament a causa de les pluges hivernals. En el cultiu d’ametlers (Prunus dulcis) s’ha detectat l’inici de floració en la varietat desmai llargueta, amb el consegüent perill d’alguna gelada posterior que ocasione danys en la producció.
Al Camp de Túria, les varietats dels ametlers menys exigents en hores de fred i de floració més primerenca com les de tipus llargueta han iniciat la floració, mentre que la resta de varietats continuen en parada vegetativa.
Ametler en flor i camp d’ametlers. Font: OCA del Camp de Túria
En la zona dels Serrans-Chelva, en algunes parcel·les està realitzant-se la poda d’ametlers i altres labors culturals. S’observen plantacions noves d’ametlers. En la zona baixa de la comarca s’ha iniciat la floració dels ametlers, en la zona alta encara no s’ha iniciat la floració de les varietats tardanes.
37 de 39
Camps d’ametlers en flor als Serrans. Font: OCA dels Serrans
Ametler i camp d’ametlers als Serrans. Font: OCA dels Serrans
A la Ribera Alta-Carlet, només la varietat marcona ha iniciat el procés de floració. La majoria de les varietats cultivades a la comarca, com la lauranne, estan més adaptades a les condicions climàtiques de la zona i floreixen més tard.
38 de 39
4.10 RAMADERIA
Als Serrans, la forest està encara un poc humida, amb el consegüent efecte en les pastures, amb efectes positius per a la ramaderia extensiva, respecte de les floracions silvestres, beneficiosa per a l’apicultura, s’ha iniciat la floració del romer i de la argelaga.
Forest als Serrans. Font: OCA dels Serrans
Al Racó d’Ademús, la falta de precipitacions limita l’aparició de pastures, si bé la floració d’aromàtiques és bona, tant per a l’aprofitament en l’apicultura com en l’obtenció d’olis essencials. S’observa el descens de ramaders i de caps de ramat oví i cabrú.
València, 01 de març de 2019
39 de 39