Dossier

L’Ecomuseu del Moianès, la valorització del patrimoni preindustrial d’una comarca

Consorci del Moianès*

1. Introducció

El Moianès és una comarca ben de- finida. Amb una extensió relativament petita, en l’actualitat està envoltada i integrada administrativament en tres comarques: el Vallès Oriental, a la que pertanyen els municipis de , Castellterçol, i ; el (, l’Estany, Monistol, Moià i Santa Maria d’Oló) i Osona (). Aquest conjunt de 10 municipis presenten una geo- grafia pròpia precisa, una climatolo- Masia d’Esplugues, a Castellcir. gia diferenciada, una vegetació i uns ecosistemes particulars, una economia diversificada i especialment, a efectes d’aquest treball, d’un patrimoni natu- una “marca” pròpia i irrepetible i que, de l’Ecomuseu, basat en la presenta- ral i cultural singular poc conegut, una a la vegada, sigui reflex del què ha ció de les activitats manufactureres història rica i intensa i una població estat i continua éssent la comarca. Cal preindustrials a Catalunya. amb una fesomia i un tarannà que li oferir la realitat que tenim a tocar, cal Una de les etapes clau en la his- han donat, des de fa anys, un interès ensenyar allò que coneixem però no tòria de Catalunya ha estat la indus- cultural i turístic prou remarcable. hem viscut, allò que hem estudiat però trialització, que tingué una intensitat La comarca del Moianès, doncs, desconeixem, allò que ens han explicat i unes repercussions que marcarien ofereix un elevat potencial de desen- però que no hem vist, aquell patrimoni el futur del nostre país i el dotarien volupament cultural i turístic. Igual únic i excepcional que no pot ser vist de personalitat pròpia. Precisament, que moltes altres zones de Catalunya, ni exposat en cap altre lloc que en el el discurs del museu explora les arrels el seu patrimoni natural i el seu patri- seu lloc original, allà on es troba. d’aquest procés econòmic i social, els moni històricoartístic, són una bona És en aquest context que arrenca el seus immediats precedents, sistemes base per a la documentació, la difusió projecte Ecomuseu del Moianès, com econòmics i socials anomenats prein- i, en definitiva, per incentivar l’atractiu a línia d’actuació del diagnòstic de dustrials. El Moianès constitueix, en dels diferents sectors de públic, amb l’estudi Anàlisi de la potencialitat tu- aquest sentit, un dels pocs llocs de tot l’increment que la seva especificitat i rística del Moianès, que havia realitzat el país on es poden conèixer i mostrar, exclusivitat li poden donar. el Consorci del Moianès l’any 1997. de forma conjunta i global, la majoria En un projecte ex-nuovo, en un Complementant el projecte, un treball de tots aquests processos, per reunir context de creixent competència en- liderat també des del Consorci estudi- en un espai geogràfic petit totes i ca- tre territoris per posicionar-se i captar ava la viabilitat econòmica i comercial, dascuna de les més importants acti- l’atenció dels visitants potencials, és així com la repercussió social per a la vitats econòmiques i socials que es necessari que l’oferta patrimonial es població i agents del territori d’aquest desenvolupen al país entre els segles percebi com a nova, original, singular projecte. Una de les conclusions prin- XVII i XIX. Així, el conjunt de patrimo- i diferenciada, que permeti atorgar-li cipals era el posicionament del discurs ni de l’època preindustrial, conegut

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 33 L’Estany, el municipi més elevat del Moianès, guarda un dels monuments insignes del romànic català, el Monestir de Santa Maria de l’Estany.

encara de forma parcial i superficial, limitats. Les activitats i les relacions te les premisses següents: pot mostrar-se plenament a la comarca de la societat preindustrial no eren • Un model descentralitzat i distri- del Moianès de forma global i comple- simples i estàtiques, com pugui sem- buït per tot el territori que permeti ta. La tradició econòmica i social de la blar aparentment. La societat prein- la dinamització econòmica dels 10 zona, la seva història, el seu patrimoni dustrial era enormement complicada, municipis que el formen. i la seva gent, permeten pensar que activa i diversificada, en un estat de • Un projecte global que permeti el l’Ecomuseu del Moianès pot esdeve- moviment gairebé permanent: oficis, desenvolupament turístic del Mo- nir un lloc de referència per a expli- activitats, formes de treball, costums, ianès fent-ne un reclam i una visita car, recuperar, preservar i restituir tot hàbits, diversions i ocupacions que obligada. el patrimoni cultural, arquitectònic, apareixen i desapareixen, que pugen i • La conservació i difusió del patrimo- històric, artístic i tradicional, únic i baixen d’intensitat i importància, que ni de forma integral, tant l’arquitec- irrepetible, relacionat amb les activi- es ramifiquen i s’entrecreuen constant- tònic com l’humà, per tal de seguir tats preindustrials del Moianès i de ment. La impressió d’una vida rural mantenint la seva pròpia identitat. tot Catalunya. simple i quieta és només un producte • Un fil conductor que interrelacioni Completada la redacció de l´estudi, de l’actual òptica contemporània, in- els 10 municipis entre sí. el personal tècnic del Consorci va orga- dustrial i urbana. • Diferents temàtiques que potenciïn i nitzar una jornada tècnica per presen- En definitiva el fil conductor de valorin el passat, el present i el futur tar els resultats als deu ajuntaments l’Ecomuseu del Moianès és el de fer particular de cada un dels municipis implicats, així com per sensibilitzar de una passejada pel temps, situant-se dins del conjunt global del Moianès. la incidència de l´execució del projecte al Moianès dels segles XVIII-XIX, per en el territori. Arrel de la jornada, es va observar i conèixer el seu sistema de Amb aquestes premises el model prendre per unanimitat l´acord d´inici- vida i les seves formes i mitjans de d’Ecomuseu es va organitzar a partir ar els tràmits per executar el projecte, producció. En definitiva, la seva forma de 10 espais radials musealitzables, atès l´impacte econòmic i social que de vida quotidiana. L’Ecomuseu ha de de forma que cada un d’ells s’ubiqués el projecte representava tant per cada crear uns ambients on el visitant pu- en un dels municipis del Moianès i pre- municipi a nivell individual com pel gui, a través dels seus propis sentits, sentés, de forma específica, un àmbit conjunt del Moianès. endinsar-se i anar descobrint com la temàtic de l’època preindustrial del Amb aquesta iniciativa sorgia l’Eco- coneixença, el domini i l’explotació Moianès. Aquests radials es comple- museu del Moianès, amb l’objectiu de dels recursos que l’entorn natural van menten amb més de 100 llocs visita- reconstruir els aspectes bàsics de la crear i desenvolupar el Moianès. bles distribuïts per tot el territori, i que producció, les relacions i l’intercan- formen part d’itineraris o recorreguts vi de la societat moianesenca i, per preestablerts, no tenen infraestuctura extensió, catalana de l’època prein- 2. L’organització immoble i formen part, plenament, del dustrial. El panorama fascinant que de l’Ecomuseu discurs global i patrimonial de l’Eco- presenta un model de societat, que museu. Aquesta distribució espacial es en molts aspectes encara ha pervis- 2.1. La distribució d’espais: radials cohesiona amb un Ecomuseu virtual, cut fins ben entrat el segle XX, ha de i llocs visitables iniciativa amb la que es pretén oferir al mostrar i explicar la visió d’una gent, A l’hora de definir el model d’Eco- visitant una visió global de l’Ecomuseu en aquest cas, la del Moianès, que ha museu que millor s’adaptava a la reali- del Moianès d’una forma interactiva sabut aprofitar al màxim uns recursos tat del Moianès, es van tenir en comp- i on es presenti el projecte global de

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 34 l’Ecomuseu, descrivint els radials, els Castellterçol, la Mina de l’Estany, i el nial està catalogat com un BCIL. llocs visitables, els llocs col·laboradors, Camí ral de a al seu pas Les obres que hi hem fet són: etc. L’Ecomuseu virtual ha de permetre pel Moianès, que presentem a conti- • Neteja interior i exterior. al visitant viatjar, desplaçar-se i conèi- nuació: • Obres de restauració del Cobert. Es- xer, a partir de l’Ecomuseu, tota la rea- pai de recepció/exposicions itine- litat del Moianès i tota l’oferta de l’Eco- 3.1. Radial de Castellcir Esplugues rants/activitats/lavabos. museu sense haver-se de desplaçar. En aquest radial s’ hi explica l’àm- • Execució de les obres de restauració Les àrees temàtiques que volem ex- bit temàtic de les Formes de viure. d’una peça de l’edifici d’Esplugues plicar a partir de la visita als diferents Viure als masos. Viure al poble. • Execució de les obres de consolida- radials i llocs visitables: El paisatge de Per a la instal.lació d’aquest radial ció de la bauma. la societat preindustrial s’ha escollit una construcció molt es- • Agost 2011. Adjudicació de les 1. Formes de viure. Viure als masos. pecial i única al Moianès: Esplugues, obres de restauració II (la restaura- Viure al poble. una masia construïda sota una bauma ció de la totalitat de l’edifici). 2. Formes de treballar. Treballar al que data de l’època troglodítica. • Obrim els diumenges de 12 a 2 camp. Treballar a la fàbrica. La masia d’Esplugues està situada del migdia i visites concertades per 3. Formes d’alimentar-se. Les transfor- a l’extrem sudoest del terme municipal grups (des de Setmana Santa fins la macions i aprofitament dels recur- de Castellcir. Puríssima). sos alimentaris. La casa està construïda sota una 4. Formes d’aprofitar els recursos na- bauma que li fa de teulada. L’edifici 3.2. Poues de la Ginebreda - lloc turals. consta de planta baixa i dues plan- visitable - Castellterçol 5. Formes de comunicar-se i relacio- tes més. Tot i que es troba en bastant Fins ben entrat el segle XIX l’única nar-se. El paisatge de les comuni- mal estat de conservació, fins a finals transformació aprofitable que podia cacions. del 2002 va estar habitada. Prop de fer-se a l’aigua, un líquid, era trans- la casa s’hi troben altres baumes que formar-lo en sòlid: el gel. Al llarg dels s’utilitzaven com a coberts. Completa segles XVII, XVIII i XIX, el Moianès va 3. Situació actual del el conjunt un pont romànic del s.XI. ser una de les zones de major produc- projecte. Resultats Esplugues és de titularitat privada, ció de gel de Catalunya i una de les co- obtinguts però degut al gran interès patrimoni- marques amb una major concentració al, es va creure necessari realitzar-hi de pous de gel de tot Europa. L’estudi de viabilitat econòmica i co- algun tipus d’actuació que permetés Les poues de gel o de neu naturals, mercial descrit a l’inici d’aquest treball rehabilitar-la i fer-la visitable. Per això els pouers, els traginers, els oficis de estructurava la proposta del pla d´exe- l’Ajuntament de Castellcir ha signat un conservació i construcció dels pous, cució en diferents fases, i preveia un conveni amb la propietat per un lloguer etc., van generar una extraordinària total de 12 anys per a l´execució global de 30 anys, amb la finalitat d’ubicar-hi activitat econòmica al Moianès que, del projecte. Les variables que podien el radial de Castellcir de l’Ecomuseu en alguns municipis, va representar influir en aquest calendari eren, bàsi- del Moianès. Aquest element patrimo- la seva principal font de producció i cament, l’obtenció de recursos externs, la gestió de titularitat dels elements pa- trimonials i la disponibilitat a cedir-los i l’aportació dels propis ajuntaments. Atesa la dimensió del projecte i l´ele- vat nombre de factors i variables que incideixen en la seva execució, es va creure convenient elaborar un pla d´ac- ció anual, i l’any 2013 es va redactar un nou Pla director de l’Ecomuseu del Moianès, on es recullen totes les actu- acions realitzades i es prioritzen fins el 2017. El “Pla director de L´Ecomuseu del Moianès” és el document base que defineix el conjunt d´accions i activitats relacionades amb el projecte. En l’execució del projecte Ecomuseu del Moianès, destaquem les actuacions realitzades en 4 espais: Esplugues-ra- dial de l’Ecomuseu del Moianès a Cas- tellcir-, Poues de la Ginebreda, lloc visitable de l’Ecomuseu del Moianès a Poua de glaç de la Ginebreda, a Castellterçol.

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 35 existia a tocar del poble i del Mones- tir. Aquí volem explicar com era abans l’estany, els motius pels quals es va dessecar, com es va construir la mina i l’originalitat del seu funcionament, com es va obtenir el prat tal com ara el coneixem. La Mina és l’element patrimonial que s’ ha restaurat i que és visitable. Actualment s’està treballant per la construcció d’un centre d’interpreta- ció. Propietat municipal – BCIL • Obres de restauració de la Mina. A l’Ecomuseu incorporem el camí ral de Vic a Manresa al seu pas Inaugurades el 7 desembre 2012. pel Moianès. 3.4. El Camí Ral de Vic a Manresa al seu pas pel Moianès - lloc visitable supervivència. hem escollit les Poues de la Ginebre- A l’Ecomuseu hi incorporem el camí Les poues de glaç, concentrades es- da, a Castellterçol, que juntament amb ral de Vic a Manresa al seu pas pel Mo- pecialment a la zona sud de la comar- l’ermita de Sant Gaietà i l’edifici de ianès, per explicar com eren els siste- ca, són una de les construccions més l’antiga incineradora, formaran un ra- mes de transport i les comunicacions. representatives del nostre patrimoni dial molt interessant. La xarxa de camins, els traginers, i, al mateix temps, un dels elements Aquest element és propietat muni- etc., han constituït una altra forma de productius més singulars de l’època cipal – BCIL – 150 millors elements vida que, en alguns casos, ha donat preindustrial. del patrimoni industrial de Catalunya. lloc a la creació d’un poble. En aquest Les poues de glaç, que també po- • Es fan visites guiades a les poues radial es pretén reproduir la importàn- dien emmagatzemar neu, són dipòsits per grups concertats i obrim cada cia de les comunicacions, dels oficis excavats al subsòl, generalment de for- dissabte de 12 a 2 del migdia (des que se’n deriven i dels establiments ma circular, l’interior dels quals és re- de Setmana Santa fins la Puríssima) relacionats. cobert de maçoneria per tal de poder-hi Cal conèixer, explicar i veure direc- guardar la neu o el gel natural que es 3.3. La Mina de l’Estany tament tant les infraestructures de les recollia durant l’hivern a l’exterior i - lloc visitable comunicacions al Moianès d’època poder proveir d’aquest producte a la Durant molts segles el domini de la preindustrial, és a dir, els camins de ciutadania al llarg de tot l’any, ja sigui terra va estar en mans del monestirs i bast, les carreteres, els camins rama- als habitants més propers al pou com dels senyors dels castells. També, l’ús ders, com els serveis i edificis relaci- als de ciutats i pobles ben allunyats. i domini de l’aigua i els seus recursos onats amb el transport i les comuni- El Moianès va oferir unes immillo- era en mans de la gent benestant. cacions: els hostals, els traginers, el rables condicions per al desenvolupa- El Monestir de L’Estany, el propi correu, les cases de postes, els ferra- ment d’aquesta actitivitat comercial: estany i bona part de les terres veïnes dors, tractants de cavalleries, etc. climatologia adient, altitud i orientació formaven un tot. Per aquest motiu, el • Restaurat un primer tram a Collsus- de la comarca i proximitat als centres radial de L’Estany, destinat a explicar pina (des del nucli fins al Bosc de de consum, molt especialment a la aquesta peculiar situació econòmica Casanoves). ciutat de . i social, l’anomenem “El domini de • Execució de l’obra segregat 1- Des Les prop de 60 poues identificades l’aigua i de la terra”. del nucli de Calders fins al terme que encara es poden trobar a la comar- Sota aquest títol volem donar a de , i trams discontinus ca així com la incidència històrica, so- conèixer, a més, la importància de de Moià i Collsuspina. cial i econòmica que van tenir al Mo- l’art romànic al Moianès amb el seu • Pendent d’adjudicar la segona fase. ianès, mereixen que un dels radials de màxim exponent que és el Monestir de Per més informació: l’Ecomuseu es destini exclusivament a L’Estany, amb l’església, el claustre i • http://www.consorcidelmoianes.cat/ aquest apartat de la producció prein- les antigues dependències monacals, ca/ecomuseu dustrial, reproduïnt-se la construcció i volem descobrir als visitants la història • Telèfon: 938301418 funcionament d’una d’aquestes poues que amaguen les pedres, com es vivia i mostrant al públic en general el pro- i es treballava, etc. *Marta Purtí cés de treball que es seguia al llarg de D’altra banda, la història del muni- Teresa Soler tot l’any. cipi i del Monestir va estar estretament Jaume Perarnau Per explicar aquesta àrea temàtica, lligada a la història de l’estany que Consorci del Moianès

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 4 - D o v e l l a - 36