Revista EL POU número 8, desembre 2018 68 69 de la policia de desallotjar la masia i per la defensa passiva dels joves “okupes”.(10) José Maria Nunes Onze d’ells es pengen de les façanes per resistir al desallotjament fins que el jutje desestima l’acció policial. Finalment la Un veí del barri de la Teixonera dedicat al món del Fundació de l’Hospital de Sant Pau obté cinema i un dels fundadors de l’escola de Barcelona sentència ferma favorable però no va por- tar a terme l’execució. I encara no ho ha fet. En aquests darrers anys la masia ha re- cuperat una vida que havia oblidat. Els que l’habiten volen demostrar que “es pot viure d’una altra manera, de forma col·lectiva i autogestionària, amb vocació social, un

JF JF laboratori d’aprenentatge”. La masia i els MÓN RURAL CAN MASDEU Relleu en pedra de l’escut de La creu símbol de l’Hospital en una de horts s’han rehabilitat. Han recuperat el l’Hospital de la Santa Creu les baranes metal·liques sistema d’aigües, reactivades les basses MARIA NUNES CIN JOSÉ E MA abandonades i fet nous dipòsits que han permès de nou el conreu de les terres. El habitants de la masia ara disposen de pro- ductes de l’hort per a la seva alimentació, i els veïns, d’horts urbans. Han passat més de 500 anys des que els pagesos rabassaires conreaven les vinyes de la vall de can Masdeu allà pel segle XVI fins arribar als horts urbans treballats per ciutadans del segle XXI. Tot un exemple de supervivència.

Dibuix al·legòric a l’entrada de la finca. A la dreta, notícia de l’”okupació” a La Vanguardia del 2/5/2002 Nunes en la presentació del seu llibre Cenestesia el novembre de 2007. A la dreta, dos cartells de les seves pel·lícules

liques. L’escut en relleu i serigrafies de do- trenta comencen les obres del nou edifici, Notes Carles Sanz figurant a pel·lícules d’Enrique Gómez, Ig- La segona incursió al món del cine- nes pietoses són presents a les façanes. l’hospital de Sant Llàtzer, que s’allarguen 1) Arxiu Històric Hospital Santa Creu i Sant Pau nasi F. Iquino o Joan Lladó, entre d’altres, ma per part de Nunes serà No dispares (doc.31) El 1904 el malalts de l’Hospital de Sant per diverses dificultats fins els cinquanta. 2) Arxiu Històric Hospital Santa Creu i Sant Pau osé María Nunes neix a Faro, al sud però va continuar realitzant altres tasques contra mi (1961), una història policíaca. Llàtzer del centre de Barcelona s’instal·len Però ja era massa tard pel trasllat de ma- (doc.21) de Portugal, el 2 de febrer de 1930. com la d’script, avisador, doblatge, ajudant L’any següent, ja amb un cert prestigi a la nova seu. Els residents de can Mas- lalts que s’oposaven a canviar per haver 3) Arxiu Històric Hospital Santa Creu i Sant Pau A la recerca de noves oportunitats, la de direcció o responsable de direcció. de director poc corrent, s’encarrega de (doc.11) J deu eren de tots dos sexes i no excedien millorat les condicions a la masia. Les te- família emigra cap a Sevilla el 1942, allà Aquest llarg aprenentatge li va permetre l’adaptació i direcció d’una obra tea- 4) Persones designades pel testador per fer complir el en nombre de vint-i-cinc. Portaven una ràpies per tractar la malaltia havien can- testament. Reben la remuneració que hagin pactat amb comença a interessar-se pel món cinemato- dedicar-se a allò que més li agradava, tral, Amedée ou comment s’en débar- vida de llibertat dins del recinte, conrea- viat i la masia ja no feia el servei adequat. el testador i en el seu defecte l’equivalent al 10% de gràfic. Un dels primers llibres que va llegir director de cinema. Així el 1957 filma rasser (1954) d’Eugène Ionesco. Fidel al ven petites parcel·les de terreny per al seu Els pocs malalts que quedaven es van tras- l’herència mentre duri l’administració. va ser El guión cinematográfico. Su teoría Mañana..., una pel·lícula formada per seu estil, Nunes en fa una reinterpretació 5) Arxiu Històric de Protocols Notarials propi ús i l’Hospital organitzava diferents lladar al sanatori de Fontilles (Alacant) i 6) Gemma Garcia i Fuertes. L’abastament d’aigua a la y su técnica, d’Enrique Gómez, el qual quatre curtmetratges units per una temà- on només hi apareixen dos actors. Aquell actes lúdics per a la seva distracció. La el 1961 can Masdeu resta deshabitat fins Barcelona del segle XVIII va ajudar-lo a escriure el seu primer guió. tica: la solitud dels protagonistes. Abans mateix any, Ignasi F. Iquino li proposa re- casa servia més de refugi que d’hospital, l’any 2001. 7) Arxiu Històric Hospital Santa Creu i Sant Pau Quatre anys més tard, el 1946, la família de Mañana..., Nunes ja havia realitzat alitzar una pel·lícula que apuntava a ser un 8) Actes de la MIA de la Fundació de l’Hospital de Sant els malalts hi arribaven en un període molt Pau s’instal·la definitivament a Barcelona, alguns curtmetratges com Universidades èxit, però la censura ho impedeix i es va avançat de la seva malaltia, quan ja havien “Okupació” 9) Pilar Salmerón. desantacreuasantpau.blogspot.com primer en una barraca a Montjuïc i des de laborales, Córdoba o El toro, i és preci- haver de conformar amb un guió sobre el esgotat tots els recursos per poder-se curar. Mai ha estat tant coneguda la masia de 10) Hemeroteca La Vanguardia (maig 2002) l’any 1951 al barri de la Teixonera, on hi sament un projecte que fa durant aquesta món taurí d’un dels actors principals de la Procedien de tot el territori català i valen- can Masdeu com quan, després d’aquests Bibliografia viuria fins a la seva mort. època que li serveix com a episodi final pel·lícula, José Campos. cià, el tractament quasi era inexistent, tant cinquanta anys d’abandonament, un col· Díez i Quijano, Desideri. Les Masies d’Horta. Barce- Al principi, va anar treballant en diver- de la seva primera pel·lícula. D’aquesta manera va sorgir la seva per la ineficàcia pròpia de tota temptativa lectiu “okupa” s’hi instal·la amb la inten- lona. 1986. sos oficis, en una constructora i en una boti- tercera producció, La alternativa (1962), en les formes avançades com per la manca ció de “recuperar un espai verd i obrir-lo Garcia i Fuertes, Gemma. L’abastament d’aigua a la ga de fotografia, però, alhora, seguia escri- una decepció per a la crítica que esperava Barcelona del segle XVIII. Barcelona. 1990. Va treballar en diversos oficis, de mitjans de curació apropiats.(9) a la gent”. Pocs mesos després, el maig de Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau vint petites novel·les. Interessat en el món més d’un director que havia sorprès Amb el pas dels anys l’edifici resta in- 2002, la propietària de la finca, la Fundació (AHSP) del cinema, a la dècada dels cinquanta va en una constructora i en una amb les seves dues primeres pel·lícules. adequat i contaminat i l’Hospital decideix de l’Hospital de Sant Pau insta al desallot- Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) començar un periple molt ampli en els dife- botiga de fotografia, però seguia Al 1966 arribaria Noches de vino tinto, desantacreuasantpau.blogspot.com construir un hospital nou a la mateixa fin- jament dels “okupes”. Seran noticia peri- www.canmasdeu.net rents oficis de la indústria cinematogràfica escrivint petites novel·les produïda per la companyia de Jacinto ca i a pocs metres de la masia. Als anys odística diversos dies seguits pels intents Hemeroteca La Vanguardia catalana. Va començar treballant fent de Esteva. D’aquesta manera Nunes va en- 70 71 el film no existeixi legalment. Les dues produccions que van seguir a Sexperieci- Conversa amb la família de José María Nunes as tampoc van estar exemptes de proble- mes. Iconockaut (1975) es va topar amb El mercat quedava molt lluny? la censura i no va poder ser estrenada fins Responen els fills: “El més pròxim és el de l’any 1981, fet que la va privar de gaudir la Vall d’Hebron, al carrer Jordà, tampoc de massa ressò. D’altra banda, amb Au- queda lluny el del Carmel, però com que topista A-2-7 (1977), Nunes va intentar teníem de tot no feia falta desplaçar-te al tornar a un cinema més convencional i mercat. Teníem forns de pa, pesca salada, accessible per al públic amb una història però la verdura i els ous els compraven a sobre una família colpejada per la mort del algunes torretes que tenien gallines i hort”. pare i de com el fill gran en pren les regnes. Problemes amb l’aigua. Sabem que a fi- Aquesta vegada, però, un problema amb la nals dels anys seixanta la gent del barri enca- productora va fer que s’embargués el film i ra anava a buscar aigua al costat de l’aqüe- no es pogués distribuir. ducte que hi havia al carrer Arenys amb JOSÉ MARIA NUNES CIN JOSÉ E MA L’any 1982 arriba En secreto, amor, una Plutó i Santa Gemma on hi havia una mina. MARIA NUNES CIN JOSÉ E MA pel·lícula que explica la relació que esta- Els fills diuen: “Aquí sempre hem tingut ai- bleixen un executiu amb la vida aparent- gua corrent, José María va plantar un ficus al ment solucionada i una prostituta que con- pati d’entrada de la casa a l’any 1982. No sé tracta per a explicar-li tots els seus secrets. si t’has fixat però arriba fins a dalt al terrat. De nou, el projecte no va tenir una gran re- Això és degut a què per sota de la casa passa Llibre de l’exposició dedicada a l’obra buda a les sales, però Nunes no es va rendir una torrentera. Abans teníem un roser, sem- de Nunes el 2016. A sota, biografia i dos anys més tard va presentar una nova pre tenia flors, el dia de Sant Jordi els nens del crític Joan M. Minguet Batllori proposta, Gritos... a ritmo fuerte (1984). feien cua per emportar-se la rosa”. Aquesta vegada es tractarà d’una pel·lícula documental on es mostrarà la vida musical Estem pràcticament al mig entre el Car-

de la Barcelona més profunda i amagada, JF mel i la Vall d’Hebron, a quina banda us amb la intenció de fer una crònica de la A la dreta, al fons, la dona de Nunes, Adela. A l’esquerra, els fills, Jorge, Daniel i Raquel. En primer pla, a la dreta Carles Sanz relacionàveu mes? crisi que vivia la societat del moment. Fills: ”Nosaltres a la Teixonera sempre Aquesta vegada, Nunes va aconseguir hem mirat més cap a la Vall d’Hebron que força reconeixement i la premsa se’n va fer Carles Sanz l’Hospital de la Vall d’Hebron, i molts pa- José María va viure una primera eta- cap al Carmel. Cap el Coll molt poc. De eco. Un detall que cal destacar d’aquests letes i manobres aniran a viure a la Teixo- pa a la Teixonera des de 1951 fins a l’any fet aquesta part fins al anys vuitanta era co- dos últims films és que ambdós estan ofici- ls pares de José María Nunes, por- nera en petits blocs de pisos plurifamiliars. 1955 en què es va casar amb l’Adela i van neguda com la Vall d’Hebron, altres deien alment dirigits per la filla de Nunes, Virgí- tuguesos procedents de la ciutat de Hi tindrà alguna cosa a veure? anar a viure al carrer Diputació, a la casa que era el Carmel, no tothom li deia Tei- nia. Aquesta va ser la solució que va trobar EFaro, arriben a Barcelona després La família va traslladar-se aquest ma- de la mare d’ella. Va tornar a la Teixonera, xonera. Pensa que ara és Horta-Guinardó del seu pas per Sevilla l’any 1946. Primer teix any de 1951. El terreny estava situat al primer pis de la casa familiar del carrer però la vorera del davant és Gràcia, antiga- van viure en una barraca a Montjuïc al final al carrer de Santa Rosalia, que és un dels Castellbisbal, l’any 1963. La casa llavors ment tot això era Horta”. “En secreto, amor” és una del carrer Nou de la Rambla; llavors José que formaven part de la futura colònia, i el tenia magnífiques vistes a la vall d’Horta i pel·licula que explica la relació María era un jove de 16 anys. Tenia molt de Castellbisbal. En un plànol de 1933 ve- a Collserola, sol per tot arreu i clima molt Sempre s’ha dit la Teixonera? Hi ha una entre un executiu, amb vida bons records d’aquella època, on una mica iem encara aquest lloc sense urbanitzar. El saludable. mica de confusió amb el nom del barri: solucionada, i una prostituta més avall de la barraca el seu germà jugava terreny estava entre barrancs. Les difícils Els fills diuen: “D’aquella etapa ini- Taxonera o Teixonera, he sentit a alguns a pilota amb el cantant Joan Manuel Serrat. condicions del terreny van afavorir que el cial sabem que l’àvia rentava els unifor- veïns que pronuncien Tachonera, de fet L’any 1951, Silvestre, el pare de Nunes, preu de venda fos més assequible. mes dels equips de futbol del barri; par- també és coneguda com la Tacho. Fills: el cineasta als impediments posats per part compra un terreny al costat de la denomi- lem dels anys cinquanta. El meu tiet era “Fins a principis dels vuitanta aquesta zona del govern socialista que no permetia l’au- nada Colònia Taxonera. La parcel·lació Com era aquesta zona de la Teixonera a porter i després àrbitre”. Se’ns fa difícil era coneguda com Valle Hebron i també toria d’un estranger. inicialment estava pensada pels botiguers principis dels cinquanta? pensar que hi hagués un camp de futbol Carmelo, no tots anomenaven el barri com Durant els quinze anys que separen de Gràcia com a lloc d’estiueig, per això L’Adela, la companya de José María, re- en aquests barrancs. “No, els partits es la Taxonera, no hi havia sentit d’identitat. el seu últim projecte i el primer dels tres li van dir colònia, i també per fugir de la corda que “només teníem una caseta al jugaven als Salesians davant de l’actual La Festa Major es fa des de 1981 i al prin- trar a formar part d’una Escola de Bar- últims que farà a la seva carrera entre calor o bé per passar els caps de setmana. davant i dos més darrera. Hi havia la casa Velòdrom. El meu avi era un dels orga- cipi hi havien “vaquilles”. Després va te- celona que estava naixent durant aquells l’any 2000 i el 2009, Nunes es dedica a El mateix Joaquim Taxonera tenia una dels Taxonera i el carrer principal era el nitzadors, havia fundat un equip a Faro i nir lloc un error amb el nom. Li van posar anys. El film mostra dos personatges que fer xerrades, col·loquis, presentacions, fàbrica de calçats al carrer Montmany, a d’Arenys, nom que li van posar perquè era aquí en va fundar un altre”. Teixonera que ve de teixó però en realitat es coneixen de nit i recorren la ciutat de subtítols per a TV3 i TVE i, a més a més, Gràcia. Per aquest motiu, a principis dels el lloc de naixement del propietari. Era una es Taxonera que és el cognom del propi- Barcelona a la recerca de bars i, alhora, escriu els llibres Cenestesia, i seu tercer cinquanta, la família Nunes tenia al voltant zona de casetes d’estiueig, hi havia la Casa Quins serveis es van trobar l’any 1963? etari de molts d’aquests terrenys. S’havia d’ells mateixos. llibre, Digresiones (1988). Finalment, van només casetes i torretes. De totes maneres Encantada que tenia diversos pisos i esta- L’Adela respon: “Hi havia botigues per arribat a dir que també el nom podia tenir A Noches de vino tinto, va seguir Bi- arribar les propostes més personals del les comunicacions eren complicades i no va deshabitada, era una casona senyorial i comprar una mica de tot, una lleteria, una origen en la bòbila que hi havia al barri, es otaxia (1968) sense massa èxit de taqui- director amb Amigogima (2000), A la sole- van millorar fins a la dècada dels seixan- durant molts anys va estar “okupada” verduleria, una de queviures, botigues de a dir de totxo”.(*) lla ni crítica, però amb reconeixement dad (2007) i Res publica (2009), estrenada ta. Els fills de José María recorden algunes La casa la va anar fent l’avi Silvestre joguines, de matalassos, etc.” Els fills afe- al Festival de Karlovy-Vary de Moscou. un any abans de la seva mort el 23 de març d’aquestes torretes abandonades que van que, entre altres moltes altres ocupacions, geixen: “Jo vaig néixer l’any 1966 i tinc (*) Nota de Redacció Arran d’aquest fet arriba Sexperienci- del 2010. ser llocs d’esbarjo per a ells. era paleta. Inicialment només va construir una foto al mostrador d’una botiga, o sigui L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), màxima autoritat as (1969), ja que des del festival rus el van La família no sap ben bé perquè i com la planta baixa. Una vegada vivint allà ana- que hi havia fins i tot un fotògraf. Quan no lingüística de la llengua catalana dictamina que els convidar per al següent any perquè pogués Per a més informació: va arribar l’avi a aquest lloc. Sembla que va fent poc a poc la part del primer pis amb hi devia haver res seria al principi dels cin- noms de lloc o topònims que tinguin el seu origen en un cognom, han d’estar regularitzats segons la norma- presentar la seva següent pel·lícula. Però Bibliografia: Nunes. El cineasta intrèpit de Joan M. a principis dels cinquanta van començar a “materials sobrant d’altres cases”. Vivien a quanta quan van arribar els avis”. L’Adela Minguet Batllori, Filmoteca de Catalunya, 2006 i tiva de la llengua catalana, si es dona el cas. El barri de amb el poc temps de maniobra que tenia el Nunes més enllà del temps, AAVV, Departament de parcel·lar-se aquests terrenys, no sabem si la banda de baix, i a dalt, sense portes ni explica que al principi es ficaven a la cuina la Teixonera prové en el seu origen de la Colònia de director i la por a ser censurat pel Règim, Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2016 pertanyien o no a Joaquim Taxonera, que finestres, criaven conills. A la nevada del ratpenats, petites bestioles i hi havia gats Joaquim Taxonera. Quan es va convertir en el nom del Pàgines web: https://ca.wikipedia.org/wiki/José_ barri, molt després del seu inici com a Colònia, es va va decidir fer la pel·lícula sense demanar María_Nunes i especialment nunescine.es/ - pàgina també havia comprat la masia de can Grau. 1962 a la terrassa es van obrir algunes es- per tot arreu. La gent llençava les escom- regularitzar la seva grafia segons la normativa. Aquesta els permisos pertinents fent que, avui dia, oficial i amb textos seus És el moment en què s’està construint querdes pel pes de la neu. braries a la muntanya. és l’única explicació de la denominació actual del barri. 72 73 que coneguéssin les seves pel·lícules. A la Teixonera mai s’ha passat una pel·lícula seva”. L’Adela diu que al barri li pregunta- BRIOLES ven de què treballava el seu marit. “Jo els Una banda pionera de deia que al cine, però ràpidament aclaria que no era acomodador sinó un director rockabilly a la Teixonera maleït”. des de 1986 Home, Adela, jo no ho diria d’aquesta manera, era un director atípic això sí, de C. S. sensibilitat anarquista com ell mateix deia i que rodava pel·lícules d’art i assaig. BRIOLES és una banda barcelonesa de Adela: “Sí, és veritat, independent, no es rock and rock amb influències del rocka- casava amb ningú i tirava endavant projec- billy dels anys cinquanta creada pels ger- tes amb molt pocs diners i sense subvenci- mans Jorge i Daniel Nunes a la dècada ons. Inicialment la gent del barri a aquesta dels vuitanta. Ells són els responsables JOSÉ MARIA NUNES CIN JOSÉ E MA casa li deia “la casa de los portugueses”, d’una de les pel·lícules més representati- MARIA NUNES CIN JOSÉ E MA però més endavant quan venia gent de la ves de la joventut d’aquella època i dirigi- Estudi de José María Nunes on preparava els guions de les pel·lícules faràndula, del cinema, escriptors, pensa- da pel seu pare, José María Nunes. dors, etc. ja sabien que venien aquí i els in- Los Nunes, Jorge (cantant i guitarra) i Què em dieu de les comunicacions als dicaven el camí per arribar. Va tenir molta Daniel (baix), més Jorge Lamelas (bateria) anys seixanta? relació amb els directors Ignacio F. Iquino i Jou (veu) són el grup inicial. Tots estudi- Fills: “El bus més proper que teníem era i Francesc Pérez Dolz, a tots tres els unia la aven al IES Patronat Ribas. El seu primer el 26 que anava a la plaça Catalunya i que passió pels diccionaris. També venien molt nom com a grup va ser No hueles a perro, tenia el final a la benzinera que hi ha a la Abel Paz, Luis Andrés Edo, Salvador Gu- era un grup punk ramonero. La primera Ronda de Dalt amb l’avinguda Vallcarca. rucharri i Paco Madrid”. actuació va ser al mateix Patronat Ribas, Des d’allà sempre caminant a peu fins a La pel·lícula més coneguda de Nunes actualment IES Vall d’Hebron, el 21 de- casa. Després vam tenir també el 25, el 27 es Noche de vino tinto, una de les quatre o sembre de 1981. i el 28. Des que està el metro, fenomenal. cinc emblemàtiques de l’Escola de Barce- L’any 1982, l’Associació de Veïns de la De fet, sempre ha estat ben comunicat el lona dels anys seixanta. Es va passar a Bar- Teixonera, els va facilitar les claus d´una problema és que els taxistes et deixaven a celona a quantitat de locals de tota mena. antiga botiga perquè poguéssim assajar. Brioles, conjunt de rockabilly format el 1986 amb Jorge i Daniel Nunes (2009) la Ronda i no volien pujar aquí dalt. Això Adela: “No només a Barcelona sinó a Havia estat una peixateria. “Per dintre es- sí, bus nocturn no n’hi havia llavors”. molt pobles. Jo l’acompanyava i abans de tava en runes, runes que vam treure nos- ra i veu) i Xavi “Bugs” (bateria). En tots cumental volia reflectir l’ambient de pro- començar sempre deia: ‘Si les gusta la pelí- altres. No hi havia llum, la vam agafar de aquest anys han passat molt bateries pel testa d’una joventut frustrada, escèptica i Vosaltres als anys setanta a quina escola cula se quedan y si no les gusta se marchan la farola de davant del local”, diuen. Un grup, Jordi (RIP), Salvador “Joker”, Blas, desorientada de cara al seu futur. Tractar de anàveu? que se haran un favor a ustedes y a la pelí- any després es van traslladar al local del Pedro, Pep i des de 2014, Josep Maria”. comprendre el punk? Crits, crits i crits no Fills: “Era privat i li dèiem la Casa de Fusta, cula’”. costat, una antiga tintoreria; era més gran i Com a BRIOLES han editat 12 discos, són més que ànsies de llibertat. era un lloc molt conegut, tenia piscina i una tenia dos pisos. Això va durar fins el 1983. alguns per companyies japoneses i alema- Què millor que unes paraules de José zona de gespa. Estava situat entre el carrer Cóm era José María a casa, compagina- Aquests locals estaven al principi del car- nyes. Amb altres grups en tenen uns quants María Nunes per explicar el què d’aques- Jericó i el de Nazaret al costat de la parrò- va feina i família? rer General Mendoza, que actualment és més. En aquests anys també van crear i ta pel·lícula: “Va tenir lloc una època en quia del Sant Crist. Era del senyor Bordas Fills: “Sí, el que passa és que era un pare un parc. participar en altres bandes com Bop Pills, la que a Barcelona sonava un nou grup que possiblement fos parent de Joaquim atípic amb horaris canviants. Sempre tenia Posteriorment, l’any 1983, quan es fil- Nu Niles, The Booze Roosters i Hogh musical a cada cantonada. Era principis Taxonera. A l’institut vam anar al Patro- un projecte entre mans i al seu despatx ana- mava la pel·lícula Gritos a ritmo fuerte van Valley Stompers, sempre musicant entre dels vuitanta. Barcelona sonava a assaig. nat Ribas que va començar a funcionar un va planificant com fer-ho”. adoptar el nom de Gatotumba, que és com el rockabilly i el R’n’B’. Així mateix han A quasi tots els carrers s’escoltaven sons any abans, el 1978. Havia estat abandonat A més de molt xerraire caminava molt, surten al cartell junt amb Brigton 64, Los col·laborat amb molts grups i han acompa- de grups que feien música, en molt diver- molts anys, menys mal que es va salvar jo mateix havia anat a vegades amb ell fins Rebeldes, Decibelios, Código Neurótico, nyat de gires a artistes de fora. Actualment sos locals: antics magatzems, soterranis de perquè volien fer pisos. Va ser una expe- a Major de Gràcia amb Travessera des del Dios, Joni Destruye i Loquillo entre d’al- continuen en actiu després de 32 anys de cases, tallers de petites indústries, cases riència d’innovació pedagògica avançada. Raval i ell continuava caminant fins a casa tres. Pel·lícula de culte en format docu- BRIOLES i 37 des del primer concert de deshabitades, etc. tant al centre de la ciutat No complia amb el sistema tradicional del Dos aspectes de la casa de Nunes pujant per Vallcarca. mental que reflecteix la crisi de la joventut No hueles a perro. com a la perifèria... naturalment les idees Ministeri, van enviar una directora que li amb el ficus gegant al mig Fills: “Li agradava molt caminar i xer- a la dècada dels vuitanta del segle passat. surten fàcils en el Set Sentit que és el ci- van fer la vida impossible, la trucaven per rar al mateix temps, ja saps, era molt amic “No future” crit del Sex Pistols, a la cançó Gritos a ritmo fuerte nema. Qui hi ha en aquest so? Gens d’in- telèfon de matinada i li abonyegaven el cot- encara li diu “la cantonada dels vienesos”. dels seus amics. Jo vaig treballar amb ell God save the queen, va ser un referent en Els fills de José María són en realitat els vestigació, de preparació prèvia al rodatge. xe. Recordo la capella molt bonica i intacta, Tenien una torre ben maca que va durar en una empresa durant tres anys posant aquella època que explicava l’opinió que que provoquen aquesta aposta per un direc- Anar a trobar-los no va ser difícil, però es però a la dècada dels vuitanta, que era la fins als anys vuitanta, a més a més tenien subtítols a pel·lícules en un estudi que es- tenien els punks sobre la societat. La pel· tor de cinema que no ha tocat mai aquests calculava que hi hauria uns sis-cents grups dels xorissos i quinquis amb tot el tema de dos locals que era on gravaven els progra- tava a General Mitre i anàvem i tornàvem lícula es va estrenar el 29 de març de 1984 temes i que a més a més és el seu pare. La o bandes a Barcelona i rodalies. Sempre he la droga, la van destrossar. Ara és la biblio- mes per a la televisió espanyola. A vegades caminant. Pensa la distancia que hi ha”. al cinema Padró. relació que Nunes tenia amb Vicente Gil, tingut bons col·laboradors. Amics. Quasi teca. Aquest fet de la droga tant a Montbau tenien la persiana pujada i podíem veure Bé, ha quedat clar que el seu barri, la “Cap el 1985 assajàvem al menjador conegut com Vic, actor i cantant d’un grup tots companys de sensibilitat anarquista, com aquí a la Teixonera ens va afectar molt, moltíssimes marionetes penjades i també Teixonera, li deu a José María Nunes algun de casa, al carrer Castellbisbal, fins que un anomenat Dios, va ser un dels màxims encara que algú no ho sap”. van morir bastants joves del barri”. la gosseta. Recordo a Herta passejant la tipus de reconeixement, no pot quedar en any després vam condicionar una habitació col·laboradors, fins al punt de sortir als Els seus fills apunten que: “El nostre Una de les referències del barri de la gosseta, Marilyn, pel carrer”. Bé, pels que la ignorància que aquí va viure la majoria del pis de baix i es va convertir en el nostre crèdits com a ajudant de direcció. Cristian pare sempre va incloure música a les seves Teixonera és la casa dels vienesos. Són els estiguin interessats, la seva col·lecció de de la seva vida i va crear la majoria de les local”. BRIOLES van néixer el 1986. José Dios, el Vic, i la seva companya, la Juana, pel·lícules. famosos Artur Kaps, Herta Frankel, Frank titelles es troba exposada al Parc d’Atrac- seves pel·lícules. Maria Nunes els va buscar un estudi i els que també cantava al grup, són recordats A Superespecatculos del mundo ( 1962) Johan i Gustavo Re que es van quedar a cions del Tibidabo. Fills: “Estaria bé que es pogués passar va pagar la primera maqueta l’any 1987. per la botiga de samarretes i fanzines, de que van dirigir els SIREX. A Noche de Barcelona fugint de la 2a Guerra Mundial i alguna d’elles al Centre Cívic i explicar “Avui per avui són més de 1200 con- nom Informe, que primer tenien al carrer vino tinto la banda sonora és dels Mustang, van venir a viure a la Teixonera. Parlem ara del teu pare. Era conegut al breument la seva trajectòria com a creador certs per tot l’Estat i gairebé tot Europa”. Torres i Amat i posteriorment al carrer del Los Gatos Negros i un grup portuguès, Fills “La casa estava aquí al costat, Santa barri com a director de cinema? del món del cinema i fundador de l’Escola Els components del grup van ser Daniel Carme, 90. Os Duques. A la pel·lícula surten dos dels Rosalia amb Besòs. La gent gran del barri Fills: “La gent sabia qui era però dubto Barcelona” . Nunes (contrabaix) Jorge Nunes (guitar- José María amb aquesta pel·lícula-do- grups tocant”.