Richard Wagner, amb els seus dra­ importància d’aquests enregistra- mes musicals i els seus escrits teò- discografia ments prové de la profunditat dramá­ rics, donà vida a un mon ideologie tica que el seu eminent director i estètic que anava dirigit, amb gran imposava en les obres de Wagner. ambició, a renovar l’activitat ope­ Finalment, resta l’obra del direc­ rística per tal de donar-li un sentit tor Herbert Von Karajan, que tre- modern i vital, tot cercant en el pas­ La Walkiria ballà llargament amb DGD, 1966-70, sât la inspiració necessària. Oferia i amb la “seva” orquestra Fil- amb aixó a un públic nou la justifi- harmònica de Berlin, amb la quai cació deis seus grans ideals i de les obté uns résultats més identificats seves Iluites. amb el carácter del director que no De totes les obres que el compo­ pas del compositor. Per aixó, els sitor alemany va deixar escrites, matisos de refinement musical són aquella que, pel contingut literari i ANTONI SALA SERRA d’un romanticisme excessiu: es referencial, encaixa millor a l’espe- transforma en el tradicional “so” rit i l’ambient renovador del moment Karajan, en Iluita amb Wagner fou sens dubte La Walkiria. Aquest seva disposició una promoció de mateix. drama musical, que juntament amb cantante memorables que han fet És difícil decantar-se per l’un o per “L’Or del Rhin”, “Sigfrid” i el “Cap- escola i s’han caracteritzat com a l’altre a l’hora de qualificar el millor vespre dels déus” forma la Tetralogia especialistes wagnerians. Després enregistrement de La Walkiria d’a­ de “L’Anell dels Nibelungs”, és pos­ els succeïren cantante polivalente, quests eminents directors: tots tenen siblement l’ més romàntica del de bona musicalitat i tècnica, però algún aspects singular diferenciat, cicle. Plena de símbols, l’amor apas- força diferenciats dels anteriors. Les però cal dir que possiblement la de sionat entre germane, estroncat per millors veus d’aquella espléndida Karl Bohm és la més autèntica i, glo- la intervenció directa de la divinitat, època són: Birgit Nilsson, Martha balment, la més perfecta. la influéncia de les forces de la natu­ Mòdi, Wolfgang Windgasse, Jame ra a voltes desfermades i a voltes King, Ramon Vinay, Max Lorenz, propicies, la mort que genera vida, Teo Adams, Hans Hotter, Leonie Enregistraments clàssics el foc que purifica i que permet per­ Rysanek (que va morir fa pocs dies 85 donar les faltes, etc., era el resum a Viena), Kirsten Flagstad, Helga Els personatges principals són esmentats en l’ordre següent: Siegmund (Sm): ; Dernesch, Régine Crespin, etc. idealista i fantasiós de l’esperit Siegliende (SL): Soprano; Hunding (H): Baix; modernista catalá deis darrers anys Karl Bohm (Philips, 1966) va diri­ Brünhilde (B): Soprano; Wotan (W): Baix; del segle XIX. gir dues versions de la Tetralogia, Fricka (F): Mezzosoprano. Enguany, dins la temporada 1997- una de les quais en directe des del ■ EMI, 1953, Roma. Dir. W. Furtwängler. 98 del Gran Teatre del fou pro­ Festpielhaus de Bayreuth. La que Martha Mold (B), Elsa Caveiti (F), Wolfgang comentem ha estât considerada Windgassen (Sm), Ferdinad Frantz (W), gramada una Walkiria en versió de Gottlob Frick (H). corn la més autènticament wagne­ concert, al Palau de la Música ■ DECCA, 1960, Viena. Dir. G. Solti. Birgit Catalana, que donava satisfacció al riana, amb una Walkiria tècnica- Nilsson (B), Regine Crespin (SL), públic wagneriá i continuítat a les ment perfecta. (Sm), Hans Hotter (W), Christa Ludwig (F). anteriors representacions d’aques- Georg Solti, amb l’orquestra i el ■ PHILIPS, 1966, Bayreuth. Dir. K. Bohm. ta obra en les temporades 1978-79, cor de Viena, va traballar amb una Birgit Nilsson (B), Leonie Rysanek (SL), Marga i recompensada paciència Annalies Brmeister (F), Jame King (Sm), 82-83, 90-91, de les que també Theo Adam (W). (DECCA, 1958-66) fins a comple­ fórem fideis espectadors. ■ Deutsche Grammophon, 1967. Dir. H. Von Pel que fa a la discografia de La tar una versió majestuosa i monu­ Karajan. Regine Crespin (B), Gundula Walkiria, entre els anys 1950 i 1970, mental de la Tetralogia, amb noms Janowitz (SL), Jon Vickers (Sm), Thomas coincidint amb la reanudació, des- mitics com Birgit Nilsson (la gran Stewart (W), Mariti Tavela (H). prés de la guerra, i la renovació artís­ Bruhilda de tots els temps), Kirsten tica deis Festivals Wagnerians de Flagstad (encara), Georg London, Nous enregistraments Bayreuth, sota la direcció de Wieland Christa Ludwig, Regina Crespin i un Wagner, es succeíren molts i nota­ Fischer-Dieskau jove. ■ EMI, 1988. Dir. B. Haitink (Orquestra Radio bles enregistrements tant de la Les dues versions històriques d’un Baviera). Eva Marton (B), Cheryl Studer (SL), Tetralogia completa com de les qua­ director tan alemany com Furt­ Waltraud Meir (F), Rainer Golfberg (Sm), Jame Morris (W), Matti Sálminen (H). tre operes que la constitueixen. En wängler (Eurodisc, 1950, i EMI, ■ TELDEC, 1991. Dircet aquesta discografia cal destacar una 1953) foren enregistrades a Itàlia, i Festival de Bayreuth. Anne Evans (B), selecció de cinc enregistrements entre d’altres, disposé de dos noms Nadine Secunde (SL), Linda Finnie (F), Poul importants: les dels directors Bohm, memorables per ais liceistes: Max Elming (Sm), John Tomlinson (W), Matthias Solti, Furtwängler i Karajan. Durant Lorenz i Kirsten Flagstad, tots dos H ollé (H). aquests 50-70, Bayreuth tenia a la en I’apogeu de la seva carrera. La