El Coronel Niubò, Un Militar Liberal De La Primera Guerra Carlina

Pol Galitó Martí

Anuari 7 · 2016 · Pàgines 63-72

El coronel Niubò, un militar liberal de la Primera Guerra Carlina

Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró Centre de recerques del Pla d'Urgell Mascançà

RESUM: Antoni Niubò Xammar, més conegut com el la seva època, malauradament té ben pocs estudis coronel Niubò, és el militar liberal de més renom de la Pri- dedicats. El seu nom només apareix en alguns tre- mera Guerra Carlina a la plana de Lleida. El seus orígens i balls sobre alguns fets de la Primera Guerra Carlina la seva vida havien estat fins ara coberts per un vel de mis- isempre està associat al patiment, a la crueltat i a teri. Felip Gallart i Vicent Lladonosa ens desvelen aspectes l'extermini: a Guimerà1 amb la seva torre esberlada desconeguts del personatge i en fan una semblança que i 70 presoners bàrbarament afusellats: 33 a Guime- completa una mica més la seva figura més enllà de les rà, 12 a Verdú, 22 a Tàrrega i 3 a Igualada; i a Sant seves gestes militars. Llorenç de Morunys amb l'incendi i destrucció del Santuari de Lord després d'un setge d'una brutalitat PARAULES CLAU: Coronel Niubò, Guerra del Fran- esfereïdora. Els treballs que més han tractat el per- cès, Primera Guerra Carlina, Bellestar, Tàrrega, el Clot dels sonatge són: La plana salvatge I,2 de Felip GALLART Morts, Casa Estany, Biosca, Lloberola (2011), i l'article “Antoni Niubó, el coronel”,3 de Francesc PASQUAL GREOLES (2013), ens ofereixen ABSTRACT: Antoni Niubò Xammar, better known as una semblança molt àmplia i precisa dels episodis Colonel Niubò, is the most renowned liberal military of militars que va protagonitzar i cobreixen un gran the First Carlist War in the plain of Lleida. His origins and buit històric. Aquest article no se centrarà tant en his life had been covered until now by a veil of mystery. les “proeses” militars del coronel, molt ben consig- Felip Gallart and Vicent Lladonosa reveal unknown as- nades en els escrits esmentats, sinó que aportarà un pects of the character and make a complete biographical seguit de dades inèdites sobre altres aspectes de la sketch of his figure a little more beyond his military deeds. seva vida com els seus orígens, la família, la seva ves- sant com a gran hisendat i terratinent, la seva fi, la KEYWORDS: Colonel Niubò, Peninsular War, First Carlist identitat fascinant del seu Cap d'Estat Major, Ramon War, Bellestar, Tàrrega, el Clot dels Morts, Casa Estany, Bios- Salvia, i, finalment, el trajecte del seu fill i únic des- ca, Lloberola. cendent, Eusebi Niubò, que marcarà el declivi total de la família. Tot plegat per tal de complementar El coronel Niubò és, sens dubte, un dels perso- els indispensables treballs abans esmentats i, alhora, natges més rellevants de la història de les nostres servir de base per a la confecció d'una semblança terres durant els convulsos anys de la I Guerra Car- més àmplia, a partir d'una ingent quantitat de do- lina. Militar cruel i implacable amb els enemics, cumentació recollida en diferent arxius, d'un perso- mai no mostrà ni una engruna de pietat. Malgrat natge tan controvertit com imprescindible per a la que es tracta d'un personatge que il·lustra tan bé comprensió de la nostra història contemporània.

1 BOLEDA, R., El setge de Guimerà en la Primera Guerra Carlina, Recerques de Ponent, núm. V, 1983, pp. 33-39. 2 GALLART, F., La plana salvatge I, Alcarràs, Editorial de París, 2011. 3 GREOLES, F., “Antoni Niubó, el coronel” a “En memòria de Miquel Galitó Pubill”, Estudis Catellnouencs 22, Lleida, Pagès editors, 2013. p.19-56. 4 NIUBÓ, N., Érase una vez la familia Niubó, Lleida, Editorial Milenio, 2011, p. 30. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

ELS ORÍGENS son 767 jornales; á demierado tanto este terreno Privilegi de cavallers por lo poco que á llovido, y por lo mucho salobre que á salido que la tienen de sembradura quedará La nissaga Niubò va arribar a Castellnou de Se- hierma sino llueve mas de lo que á llovido de al- ana al voltant de 15154 i es va escampar per tota gunos años accá. la plana urgellenca. Els Niubò de Castellnou de Se- ana tenien tractament de cavallers5 i per tant els El 4 d'octubre de 1740 Josep Niubò Toldrà i la seus descendent gaudien de tots els privilegis, ho- seva tercera esposa, Peronella Tarragona, van com- nors, drets, preeminències i prerrogatives que tenia prar al Duc de Sessa i Senyor de les Baronies de Bell- aquest tractament. Josep Niubò Toldrà, repadrí de puig, Linyola i Bellestar una heretat:12 Antoni Niubò, era descendent dels Niubò de Cas- tellnou de Seana segons constava en un document con su casa, é Iglesia en ella construida, y edificada, (Interrogatori) datat de 30 de juliol de 1727.6 Deu parte Campa y parte de cultivo con todos los pactos de ser per això que, segons hem pogut llegir en con que la tienen concedida en establecimiento sita l'obra de José MORALES ROCA, Próceres habilitados en el termino de Ballestar de dimencion de Ducien- en las Cortes del Principado de Calaluña, Siglo XVII7 tos ochenta y tres jornales de tierra poco mas...” (1599-1713), Josep Niubò Toldrà, que en aquesta obra consta com a nascut a Barcelona, tenia la dig- Ho van comprar a cens13 de 75 sous pagadors nitat de noble des del 14 d'abril de 1706. Era doctor perpètuament el dia de Sant Jaume pel preu de en ambdós drets,8 arribà a ser Paer9 de la ciutat de 3.300 lliures i 18 sous de moneda barcelonesa. Cervera i tenia tractament de Magnífic,10 que era el D'aquests diners Peronella aportava dues mil lliures que rebien els cavallers, donzells, ciutadans de la mà del seu dot.14 La casa podria ser la que tradicional- major i els consellers de Barcelona. ment s'anomenava la casa del Baró, avui malauradament desapareguda. L'any 1743, poc després de la Entre Castellnou de Seana i Bellestar mort de Josep Niubò Toldrà, la seva vídua, Perone- 11 El Cadastre de 1746 descrivia Bellestar d'aques- lla,15 restava com a propietària de la casa, l'església i ta manera: els 283 jornals de terra. Peronella abans havia estat casada amb Francesc Albareda, baró de Castellblan- El termino ronego de Ballestar es del exmo. Sr. Du- ch i Senyor de Renant-Agramunt, amb qui havia tin- que de Sessa; se compone de 39 jornales de tierra gut una filla, la Maria Paula Albareda. Aquesta filla de sembradura y 728 de tierra hierma que juntos

5 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò Número 9778. 6 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò 7 MORALES, J. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Calaluña, Siglo XVII, Madrid, Hidalgía, 1983, p. 8. 8 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò Número 9778. 9 Guía de fons de l'arxiu de Terrassa. Família Niubò (1266-1908), Pàgina 23. 10 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r. 11 Catastro y nova recanació del lloc i terme Roneo de Ballestá del Vegueriu de Tárrega executat en lo corrent any de Mil set cents quaranta y sis. 12 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Hipoteques Tàrrega. Registre per l'ofici de hipoteques del terme de Ballestà del partit de Tàrrega a càrrec de Marià Lloses escrivent del seu Ajuntament per l'any 1788. Foli 2r. 13 A la compra a cens el deutor es comprometia a pagar una quantitat anual, reconeixent el capital corresponent i gravant la seva propietat amb la responsabilitat del diner i del capital. Era un contracte o venda que suposava la cessió del domini útil, no del directe, de la propietat a canvi d'uns diners en préstec, a uns interessos que acostumaven a ser d'entre el 3%, el 5% o el 7% (segons les èpoques), i per a garantir el compliment del deute s'hipotecaven els immobles pactats. 14 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r. 15 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 349. Any 1743. Folis 167r i 167v. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

es va casar amb Josep de Niubò i Thomasa, fill del família va mostrar la seva elevada posició econòmi- segon matrimoni de Josep Antoni Toldrà amb Ma- ca. El van enterrar amb l'assistència de 22 sacerdots, ria Thomasa, el qual havia rebut per testament16 del a cadascun els van donar una almoina de 6 pessetes seu pare una casa i una important hisenda a Castell- i dinar. El Baltasar,23 setè fill, va morir l'octubre de nou de Seana. Aquest tipus de casament entre un fill 1797 amb només sis anys. El 17 de juliol de 1793, i una filla de matrimonis anteriors no era estrany en- quan Antoni Niubò només tenia 4 anys, moria el tre famílies amb importants patrimonis, ja que pos- seu pare,24 Josep de Niubò i Albareda, a l'edat de 51 sibilitava el control de la transmissió de la propietat i anys. Tots van ser enterrats a la capella familiar de evitava la seva dispersió, de forma que l'hereu, Josep Bellestar. Niubò Albareda, pare del coronel, a més de rebre per part del seu pare les possessions de Castellnou El naixement 17 de Seana, rebia l'heretat de Bellestar per part de la Fins al present escrit sembla exacte afirmar que seva mare i concentrava així un important patrimo- Antoni Niubò era nascut a Castellnou de Seana al 18 ni. A la partida de defunció de la seva jove, Antònia voltant de 1790. Les dades que constaven al seu Xammar, la mare del coronel, Josep Niubò Albareda full de serveis25 confirmaven la data de naixement consta com a baró de Bellestar. ja que en dos documents del seu expedient militar26 s'indicava clarament que Antoni Niubò era natural Pares i germans de Castellnou de Seana. I era estrany, perquè al Lli- El pares del coronel eren Josep Niubò i Albareda bre de Baptismes27 d'aquella parròquia no consta i Antònia Xammar i Bassa. La mare19 havia nascut el cap batejat com a Antoni Niubò per a l'any 1790, 1749 a Castellserà i era filla de Jeroni Xammar, doc- ni tampoc dins del període que volta aquesta data tor en medicina, i de Gertrudis Bassa de Bellpuig. en un marge de 10 anys. Això es podia justificar de Es van casar20 a l'església de Santa Magdalena de moltes maneres: un descuit del sacerdot; una ano- Castellserà el 18 d'abril de 1774, ja que era costum tació incorrecta; que el coronel fos un fill “incògnit”, de casar-se a la parròquia de la noia. Van tenir vuit nom amb què s'anomenaven llavors els nadons fills fills, el sisè dels quals era el nostre protagonista. de pares desconeguts; que hagués nascut a Castell- D'aquests fills sabem que tres van morir molt joves. nou i que l'haguessin batejat en un altre lloc... El La Josepa,21 el 1786, amb només 6 anys. La mort del cert és que segons la documentació que es tenia, el cinquè fill, el Vicent,22 va ser el 1806. Era estudiant i coronel Antoni Niubò havia nascut a Castellnou de tenia 20 anys d'edat. El funeral va ser un acte on la Seana al voltant de l'any 1790.

16 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r. 17 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Rafael Soler. Volum Capbreus. Folis 235v fins 238r. 18 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v. 19 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres parroquials de Santa Magdalena de Castellserà. Llibre de baptismes número 16 de 1741 a 1763. Foli 28. 20 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres parroquials de Santa Magdalena de Castellserà. Llibre de matrimonis número 19 de 1763 a 1804. Foli 259. 21 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell, Parroquial 00381. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental/Llibre de fundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, Quinquilibri Foli 113. 22 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell, Parroquial 00381. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental / Llibre de fiundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, Quinquilibri. Foli 436. 23 Arxiu diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres de defuncions Capella de casa Niubò (Ballestà) depenent de Vallverd de 1771 a 1851. Quinquilibri. Foli 421. 24 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres de defuncions Capella de casa Niubò (Ballestà) depenent de Vallverd de 1771 a 1851. Quinquilibri. Foli 418. 25 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Hoja de servicios del capitán Antonio Niu- bó, 30 d'agost de 1829. En aquesta data al document hi consta que Antoni Niubó llavors tenia 38 anys. 26 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814. 27 Arxiu Municipal de Castellnou de Seana, Llibres de Baptismes del segle XIX de la Parròquia. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Hi havia, però, un altre buit. Ni l'expedient mili- per diferents motius, Antoni Niubò va atorgar po- tar, ni cap dels molts articles de la premsa de l'època ders30a altres persones perquè actuessin legalment que explicaven les seves gestes, consignaven el se- en nom seu o en va rebre31 per fer-ho ell en nom gon cognom del coronel. Això feia molt complicat d'altri o també en compres de terres.32 En la seva no solament establir una genealogia que clarifiqués partida matrimonial33 s'anota també aquest fet i, fins els seus orígens, sinó també l'atribució de qualsevol i tot, una lectura atenta del seu full de serveis indi- document. No va ser fins a la troballa del testament ca que Antoni Niubò era de Bellestar.34 Finalment, a tancat28 que al setembre de 1808 Niubò va redactar l'Arxiu Diocesà de l'Urgell vam trobar el que podria poc després d'allistar-se als miquelets lleidatans que ser la partida de baptisme d'Antoni Niubò Xammar no se'ns va revelar el segon cognom: Xammar. Ja i que, si ho fos, corroboraria la teoria que Antoni podíem aprofundir millor en la recerca: el coronel es Niubò va néixer a Bellestar. És un document35 molt deia Antoni Niubò Xammar. El document deia així: malmès i incomplet que correspon al Llibre de Bap- tismes de Bellestar on s'hi llegeix: Consideran que en qualsevol instan pot esdevenir- nos la mort perso devem sempre estar previnguts .... cònjuges de Ballestá. Y lo dia divuit de dit mes y per morir ve, y tenirla feliz sempre que Deu vulla. any a la tarda fou batejat solemnement segons rito Y per est motiu yo Dn. Anton de Niubó, y Xam- de N. S...... a les fonts baptismals de la parroquia mar fill llegitim, y natural dels Conjuges Dn. Jph de de Vallvert per mi Joseph Marti Economo de.... Niubó, y de Doña Antonia Xammar tots del terme Padrí Don Joseph de Niubò y Xammar fadrí de Ba- rural de Ballestar temen lo morir, y estar clar de llestà Bisbat de Urgell. potencias ordeno lo present meu testament, y ul- Ito eso Joseph Marti Economo. tima voluntad en la Ciutat de Lleyda Principat de Cathaluña. És molt plausible que Antoni Niubò fos batejat el dia 18, dos dies després del seu naixement. A fa- I no solament ens mostrava la identitat completa, vor d'aquesta dada també hi ha el fet que el padrí el document també obria una nova possibilitat: que de bateig del nadó sigui el germà gran del coronel, Antoni Niubò Xammar hagués nascut a Bellestar, Josep Niubò Xammar, que llavors tenia uns 10 anys. actualment entitat de població de Penelles on el co- Però no s'hi poden llegir ni l'any, ni el mes, ni la ronel tenia casa i una important propietat. Bellestar identitat del batejat i, per tant, no es pot concloure era el llogaret on havien nascut i on tradicionalment de forma inequívoca que aquesta sigui la seva parti- foren batejats i enterrats la major part dels membres da de bateig tot i que és molt probable que ho sigui. de la família Niubò, almenys durant quatre gene- Sembla, per tant, que ha de ser Bellestar el lloc on va racions. I, a més, es donava el cas que l'església de néixer Antoni Niubò Xammar, si fem cas del que diu Bellestar on el sacerdot de Vallverd celebrava missa la major part de la documentació que s'hi refereix. tots els festius era annexa a la casa de la família Niu- L'any de naixement del coronel el vam desco- bò.29 Que el coronel era natural de Bellestar ens ho brir indirectament a partir d'una troballa sensacional corroboren també altres documents notarials quan, que vam fer al cementiri de Tàrrega. Era una dada

28 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Testaments tancats. 10-744. CX.35. 29 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Hipoteques Tàrrega. Registre per l'ofici de hipoteques del terme de Ballestà del partit de Tàrrega a càrrec de Marià Lloses escrivent del seu Ajuntament per a l'any 1788. Foli 2r. 30 Arxiu Històric de Lleida. Notari Joan Gras. Volum 641 - Folis 114r-v / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis i Targa. Volum NII 43 Manuals. Any 1829. Folis 78r i 78v. 31 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis. Volum NII 43 Manuals. Any 1829. Folis 57r i 57v. 32 Arxiu Històric de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis. Volum NII 43 Manuals Any 1829. Folis 132r fins 142r. 33 Arxiu Eclesiàstic Diaper. Madrid. Llibre 158. Foli 4 matrimonis. 34 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Hoja de Servicios, 30 de agosto de 1829. 35 ADU Parroquial 00831. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental / llibre de fundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, (el foli 1 d'aquest llibre està arrancat i perdut). Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

definitiva per calcular la data exacta del seu naixe- donar, el cert és que l'Urgell era un autèntic refugi de ment. Es tracta de la tomba del coronel Niubò i de la desertors. Segons una ordre del 25 d'agost de 1810, seva esposa amb una làpida36 que té una inscripció els pobles havien d'exposar les llistes dels “indignos que diu: españoles” que havien defugit les seves obligacions militars. El governador militar de Cervera, el tinent RESTOS MORTALES coronel Benito Losada, es queixava amargament a DEL MARISCAL DE CAMPO EL ESEMO SOR D. ANTONIO la comandància superior de guerra amb aquestes DE NIUBÓ Y XAMMAR MUERTO EN ACCION DE GUERRA paraules: “con dolor dexo esta madriguera de de- DE 1º MAYO DE 1837 A LA EDAD DE 47 AÑOS 7 MESES Y sertores que no tan solo lo es de mi corregimiento 15 DIAS, Y DE SU ESPOSA LA ESCMA SORA DA FRANCISCA sino de los demas del Principado, pues esta clase de RAURÉS Y BARBERI QUE FALLECIÓ EN 22 canalla siempre se refugian en los pueblos inmedia- MARZO DE 1855, A LA EDAD DE 61 AÑOS tos a los que ocupan los enemigos”.39 En el mateix 8 MESES Y 13 DIAS document el governador afirmava que si volia, ell RYP mateix podia capturar més de dos mil desertors a RECUERDO FILIAL l'Urgell. Els pagesos aprofitaven aquells “indignos españoles” com a mà d'obra barata. Res que hagi Segons el còmput que es desprèn de les dades d'estranyar. Abans d'acabar el 1810 el governador inscrites a la làpida el coronel va néixer exactament militar va enviar una partida d'uns dos-cents homes el dia 16 de setembre de 1789, mentre a França armats per tal d'atrapar els pròfugs i desertors. Pot- es produïa el formidable esclat de la Revolució, que ser el nostre Antoni Niubò en formava part. tant commocionà Europa i que obrí nous horitzons L’any 1811 Antoni Niubò va obtenir el grau de que marcaren el pas definitiu de l'Antic Règim a una capità pels mèrits que va contreure el 5 de maig altra època i mentalitat: l'Edat Contemporània. en una acció de guerra al castell de Sant Ferran de Figueres.40 El 28 de juny de 1811, després del setge MILITAR I HISENDAT de Tarragona, fou fet presoner i deportat a l’hospi- La Guerra del Francès tal de la ciutat occitana d’Orlhac,41 on va estar un L’1 de juliol de 1808, en plena Guerra del Francès, temps malalt. Fins al 1814, quan va acabar aquella la Junta Superior de Catalunya va conferir a Antoni guerra, encara es va distingir en altres gestes que li Niubò el grau de subtinent a la Segona Companyia valgueren la Creu del Primer Exèrcit.42 Aquesta Creu del Segon Terç de Miquelets de Lleida.37 Va inter- fou instituïda per Ferran VII per distingir tots aquells venir en diferents campanyes contra els francesos i que van estar sota les ordres del Tinent General l’any 1810, per disposició del Marquès de Villena, se Francesc de Copons i Navia durant els anys 1813 l'assignà a una legió catalana per a la persecució de i 1814. Era una creu de distinció feta d'or per als desertors.38 I és que malgrat la imatge de resistència oficials amb una inscripció que deia “Fernando VII unànime i massiva contra els invasors napoleònics al ejercito victorioso del primer ejercito” i al revers que una lectura interessada de la història ha volgut “Por las campañas de 1813 y 1814”.43

36 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Columna 5, fila 2a. 37 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Solicitud de expedición del grado de subteniente, 29 de noviembre de 1815. 38 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación de haber servido en el Segundo Tercio Lérida, 11 de enero de 1816. 39 AMORÓS, F.; Història de les Penelles, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs,, 1984, pàg.104 40 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Solicitud del grado de teniente coronel, 19 de agosto de 1822. 41 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Acreditación del grado de subteniente, 4 de octubre de 1814. 42 Archivo Militar de Segovia, Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829. 43 MARTÍN DE BALMASEDA, F., Decretos del Rey Don Fernando VII. Año IV de su restitución al Trono de las Españas, TOMO IV, Madrid, Imprenta Real, 1829, p. 18. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Reenganxament militar i família litar, però amb el grau de subtinent50 i amb destí El 14 de febrer de 1814 el baró d'Eroles entrava al Regiment d'Infanteria de Bailén. Tot i que com a Lleida i el 22 de març Ferran VII entrava a l'estat suboficial i per tant amb menys rang que en acabar espanyol. La Guerra del Francès havia acabat. la Guerra del Francès, Antoni Niubò decidia seguir El 17 d'abril de 1814 es casava Josep Niubò Xam- la carrera militar. mar, l'hereu, amb Casilda Tudela Gallart de Juneda.44 En ple Trienni Liberal, l'11 d'abril de 1823, quan Poc més de dos mesos després, el 27 de juny de Antoni Niubò estava destinat a Lleida com a capità 1814, Antoni Niubò, ja amb 23 anys i Capità dels del Batalló d'Infanteria de la Milícia Constitucional, Reials Exèrcits amb destí al Batalló del General, es naixia el seu primer fill. El van batejar a la catedral 51 casava amb Francesca Raurés Barberí de 20 anys, amb el nom d'Antoni, Eusebi, Lleó i Manel. A finals filla de Maria Lluïsa Barberí i de Francesc Raurés, d'octubre, Espoz i Mina capitulava i el 4 de novem- notari reial d'Igualada.45 Als capítols matrimonials46 bre l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís atorgaren a la noia un dot de 1.500 lliures catalanes. entrava a Lleida on se celebraven misses per festejar El retorn de Ferran VII va suposar la restitució del el triomf dels reialistes i el retorn del poder absolu- sistema absolutista i la derogació de la Constitució tista de Ferran VII. Començava una brutal repressió de Cadis, que havia suprimit les proves de noblesa contra els liberals. per accedir a l'exèrcit. Ara es tornaven a restablir i es El 10 de novembre de 1825, als 64 anys, moria 52 donava preeminència als fills d'oficials i descendents Antònia Xammar, la mare, i era enterrada a Tàrre- 53 de la noblesa. No és estrany doncs que per aconse- ga, on vivia des de feia 12 anys amb la seva filla Te- guir l'acreditació del grau de subtinent, Antoni Niu- resa de 33 anys. I poc temps després moria l'hereu, bò fes constar que era natural de Castellnou de Sea- Josep Niubò Xammar, amb només 49 anys d'edat. na.47 Ja hem vist que els Niubò de Castellnou tenien Tot i que no en tenim la data exacta, sabem que el privilegi de cavallers.48 La depuració dels membres 28 de gener de 1826 ja era mort. Així es deia en l'in- 54 de l'exèrcit per evitar aixecaments militars liberals el ventari de béns que va haver de fer la seva vídua va afectar de ple i se li va obrir un Consell de Guer- Casilda Tudela. ra amb un expedient sobre justificació de “empleo El 4 de gener de 1827 Antoni Niubò era “purifi- y conducta” per tal d'aclarir el seu comportament cat” de la seva conducta durant el Trienni Revolucio- 55 mentre era presoner dels francesos.49 En data de 29 nari. Al cap de quatre mesos i mig, naixia a Tàrrega de novembre de 1815 se'l va rehabilitar com a mi- la filla d'Antoni Niubò i de Francesca Raurés, a qui

44 Arxiu diocesà de Lleida. Lleida. Arxivador Dispenses matrimonials de 1840 entre Josep Antoni Xammar Aran i Maria del Carme Niubò Tudela. 45 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Llicències matrimonials 1810-1815. Caixa 97 i Arxiu Eclesiàstic Diaper. Madrid. Llibre 158. Foli 4 matrimonis. 46 Arxiu Comarcal Anoia. Igualada. Notari Francesc Pujol Borday. Volum 11 de Capellades. Folis 45r fins a 47v. 47 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814. 48 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814. 49 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Expediente formado sobre justificacion del Empleo y Conducta de Dn. Antonio Niubó 4 de octubre de 1814 (4c),. 50 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Havilitacion al exercicio de su Empleo de D. Antonio Niubó, 29 de noviembre de 1815 (8c). 51 Arxiu de la Catedral de Lleida. Lleida. Llibre sacramental de baptismes de 1823-1824. Foli 20. 52 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v. 53 L'edat de la mare, de la filla i el temps que feia que vivien a Tàrrega ho hem extret del Padró d'habitants de Tàrrega corresponent a l'any 1825, Arxiu Històric de Tàrrega. 54 Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Ginés Valeta Monrabà. Les Borges Blanques. Volum 143. Folis 16v fins 17v. 55 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

van posar de nom Francesca,56 com la mare. Van tans. Però no es va limitar als successius ascensos en batejar-la el 18 de maig de 1827. A la seva partida l'escalafó. Antoni Niubò i la seva esposa van reunir de naixement Antoni Niubò, com havia esdevingut un gran patrimoni de béns i de terres que els conver- amb el seu pare, constava com a baró de Bellestar. tiren en uns hisendats molt importants. D'aquesta filla no en tenim cap més notícia, però El 30 d'agost de 1825, Josep Niubò Xammar va sabem que no va viure gaires anys ja que en el tes- haver de donar a Antoni Niubò un pati per fer una tament57 de la seva mare, redactat el 3 de juny de casa al carrer de Mitjavila, un altre pati per fer una 1850, consta que Eusebi Niubò era l'únic fill que era i un total de 49 jornals i 4 porques de terra, tot tenia. En néixer aquesta filla, Antoni Niubò estava al poble i terme de Castellnou de Seana. Això va ser destinat de capità del Tercer Batalló de Voluntaris en pagament dels drets de legítima paterna i mater- de Girona i el 30 d'agost de 1829 al full de serveis na que Antoni Niubò va reclamar a l'hereu en ha- constava com a noble i veí de Bellestar.58 Finalment, ver mort el pare, Josep Niubò Albareda, sense haver l'any 1830, amb 40 anys i algunes distincions mili- fet testament. En morir la mare,60 l'11 de novembre tars adquirides en diferents accions de guerra, era d'aquell mateix any, per testament61 va nomenar he- ascendit a tinent coronel d'infanteria59 amb antigui- reu universal el seu primer fill. La seva germana, la tat del 30 de maig de 1815 per manament del rei Teresa, rebia mil lliures i el capità Antoni Niubò, la Ferran VII. Als seus 40 anys Antoni Niubò consolida- quantitat de cinc-centes lliures en moneda catalana va definitivament el seu estatus militar com a oficial d'or o de plata“en agrahiment dels molts favors tinch de l'exèrcit. rebuts de ell”. Entre 1829 i 1831 Antoni Niubò i la seva espo- Ric i gran hisendat sa seguiren incrementant les seves propietats. Així 62 Militars o eclesiàstics eren destins força freqüents a la mort del germà gran, Josep Niubò Xammar, entre els cabalers de cases importants. Això assegurava que moria pocs mesos després de la mare, el capità el seu futur i, amb la institució de l'hereu, garantia que Niubò va rebre a Bellestar un total de 150 jornals i 63 64 no es dissolgués el patrimoni i la casa amb successives 5 pórques i mitja per satisfer el deute de 1.734 reparticions de béns entre els descendents. Després lliures i 18 sous en moneda barcelonesa que el seu de la Guerra del Francès Antoni Niubò va seguir la germà havia contret amb ell. També cal consig- carrera militar aprofitant els mèrits i el grau que ha- nar els 21 jornals de terres que va incrementar per via obtingut després d'allistar-se als miquelets lleida- compra del mateix coronel i, finalment, 61 jornals

56 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum 12 de baptismes. Foli 9. 57 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v. 58 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829. 59 Archivo Militar de Segovia, Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, Concesión del Grado de Teniente coronel, 30- 01-1830. 60 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v. 61 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francisco Llopis. Volum NII - 43 Manuals. Anys 1824.1825. Folis 60r fins 62r. 62 No sabem la data exacta de l'òbit de Josep Niubò Xammar, però seria entre la mort de la mare i els primers dies del 1826, ja que en un Inventari que fa la Casilda Tudela Gallart el 28 de gener de 1826, es feia constar la seva condició de vídua i s'acreditava una gran hisenda que consistia en una casa en Ballestar i un total de 300 jornals de terra contigus a l'edificació: Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Ginés Valeta Monrabà. Les Borges Blanques. Volum 143. Folis 16v fins 17v. 63 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip- tura número 79. 64 El deute total era de 3.446 lliures i 18 sous. D'aquests 1734 lliures i 18 sous corresponien a l'Antoni Niubò, 600 sous a la mare, ja difunta i 1.112 lliures al subtinent Josep Fàbregas, d'aquests l'Antoni Niubò en tenia legítms poders: Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Joan Gras Miró. Volum 641. Folis 7r fins 10v. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

de terra i 13 pórques i una casa que són producte La Primera Guerra Carlina 65 de la compra de Francesca Raurés. La casa esta- Fou a la Primera Guerra Carlina quan, amb el va formada per baixos, primer pis, corrals, coberts grau de coronel, Antoni Niubò esdevingué el més i altres dependències que ocupaven una superfície temible assot dels carlins de la nostra plana i en un de 1.130 m². Tot plegat feia una hisenda composta militar de gran prestigi i futur. Primer com a tinent 66 d'una gran torre i d'uns 234 jornals de terra. I no del rei de la plaça de Lleida.68 Després com a co- eren les compres, els préstecs i les jugades legals les mandant d'una columna mòbil que corria a l'encalç úniques formes que tenia el coronel d'enriquir-se i de les faccions carlines.69 Seguidament com a co- 67 augmentar patrimoni. Segons Antonio Pirala, en mandant d'armes de Tàrrega.70 Al gener de 1836, algunes ocasions Niubò hauria aprofitat la guerra el general Mina el va nomenar responsable de la per tal d'obtenir diners d'altri. Així el 14 de febrer Sisena Brigada71 amb l'ordre expressa de protegir de 1837, en plena Primera Guerra Carlina un veí de els corregiments de Cervera, la Segarra i el marge Castelltallat, actualment a la comarca del Bages, de- esquerra del Segre fins a la seva desembocadura a nunciava al general Gurrea que el coronel Antoni l'Ebre, si les circumstàncies així ho exigien. Niubò li havia sostret 11 unces d'or.

Casa del coronel Niubò a Tàrrega Font: https://maps.google.es/

65 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip- tura número 79. 66 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip- tura número 79. 67 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos liberal y carlista, tomo IV, Madrid, Imprenta de Dionisio Chaulié, 1869, p. 302. 68 LLADONOSA, J., La Primera Guerra Carlina a les terres de Lleida, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1965, p. 6. 69 GALLART, F., La plana salvatge I, citat, p. 41. 70 GALLART, F., La plana salvatge I, citat, p. 41. 71 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos liberal y carlista, tomo II, Madrid, Imprenta de Dionisio Chaulié, 1869, p. 19 Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

La guerra era la seva gran passió i tenia una xar- haver d'aturar a Cardona on tingué un tiroteig. L'al- xa d'espies que abastava tot el territori. Accions tan tra, comandada pel coronel Niubò, amb uns 2.000 esgarrifoses com el setge de Guimerà, la defensa de soldats arribà a Biosca sense cap contratemps. Era el Tàrrega, la batalla de Passanant, la de Lord, l'aniqui- dia 1 de maig de 1837. Els carlins havien destacat lament del cap carlí Anton Borges i de la seva parti- tropes des de Biosca al mas Xuriguera i mas Estany da, la captura i mort del temible bandoler Casaca, de Lloberola, uns 7.000 homes, segons algunes crò- la gesta del Pont d'Alentorn i tantes altres mostres niques, amb Joan Castells, el Ros d'Eroles, el Llarg de de la seva ferotgia, li donaren nom i prestigi d'ho- Copons i el Bep de l'Oli al capdavant. Per aquesta ac- me temible, i van convertir el coronel en el militar ció, Joan Castell, també conegut pel Gravat d'Ager, liberal més temut de tota la plana lleidatana. Niubò va rebre “La Encomineda de la Real y Americana combatia els carlins amb les seves mateixes armes: Orden de Isabel la Católica”74. El xoc va durar unes la mobilitat, la insistència, la sorpresa, el menyspreu, dues hores i va ser terrible. El coronel Niubò, en un la ferotgia, la brutalitat i l'acarnissament. El seu pres- primer moment, va aconseguir fer front a l'enemic i tigi creixia dia a dia i el 10 de novembre de 1836 fins i tot desallotjar-lo de la seva posició més impor- era nomenat sotsinspector de la Milícia Nacional de tant, que era el tossal on s'aixeca la casa de l'Estany, Lleida72 i a primers de febrer de 1837 se li conferia però quan l'enemic va reprendre l'atac, Niubò va ha- la comandància general de tota la província de Llei- ver-se de posar a la defensiva i quan ja li minvaren les da.73 Era al punt culminant de la seva vida. municions va intentar carregar a la baioneta, però va ser endebades. Veient-se perduts, el soldats liberals LA FI DEL CORONEL ja no obeïen els tocs de corneta i fugien com podien El Clot dels Morts del camp de batalla. Fins i tot l'assistent del coronel 75 Durant la Primera Guerra Carlina el coronel An- va marxar amb el seu cavall. Segons Pirala el pànic toni Niubò mai no va perdre ni una sola batalla. No- era tan gran que “hubo escenas, cuyo relato parece més la darrera, quan el dia 1 de maig de 1837 va increible”. Niubò, amb uns pocs lleials, es va tancar morir al camp de batalla, prop de Biosca i Lloberola, al mas Estany, i va resistir fins que se li van acabar en mans de les tropes carlines del general Joan Cas- les municions. Llavors va sortir obrint-se pas amb la tells, el Gravat d'Àger. baioneta fins que va caure presoner i, segons Pira- 76 Després d'una forta lluita, la nit del 20 al 21 d'abril la, “le mató de un sablazo Borjas, en venganza de de 1837 la ciutat de Solsona havia estat ocupada pels la muerte de su padre”. Aquest “Borjas” era el cap carlins. Benet Tristany havia aconseguit conquerir la carlí Josep Borges, que va jurar venjar la mort del seu catedral i el Palau Episcopal. El dia 22 els defensors pare, Anton Borges, que Niubò va fer afusellar a Cer- 77 liberals de l'Hospital es van rendir, però al convent de vera el 3 de juny de 1836. Una altra versió diu que les monges les forces liberals encara resistien malgrat el coronel, greument ferit, fou portat al Corral de les els constants oficis instant-los a la rendició. El baró Eugues de cal Galinyó, on va morir. Durant molts de Meer, cap de l'exèrcit liberal de Catalunya, va en- anys una creu de pedra assenyalava aquell lloc. Les 78 viar dues columnes en ajut als defensors. Una d'uns cròniques de l'època lloaren la figura del coronel 3.000 homes, comandada pel coronel Azpiroz, es va amb encesos elogis com aquest:

72 Arxiu Diputació de Lleida. Lleida. Guerres carlines. Signatura 21398. Any 1836. N. 100. 2ª Seccion. 2 Novembre de 1836. Milícia Nacional. 73 Eco del Comercio, 9 de març de 1837, p. 2 / El Español, 31 de març de 1837, p. 3. 74 CLEMENTE, J., Breve historia de las Guerras Carlistas, Madrid, Editorial Nowtilus, 2011, p. 211. 75 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, tomo 2, Madrid, Felipe González Rojas, 1880, p. 815 76 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, tomo 2, citat, p.815. 77 COBERÓ, J., “La batalla de Lloberola i Perecamps i altres histories” a El carlisme i la seva base social, DDAA, Barcelona, Llibres de l'Índex, 1992, p. 132. 78 El Eco del comercio, 9 de maig de 1836. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Mas Estany de Lloberola. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Biosca

El coronel Niubó dejó de existir como un soldado Ramon Salvia, el traïdor? valiente, dando pruebas de su intrepidez y adhe- Els isabelins, que no estaven acostumats a perdre sion á la justa causa, y su memoria será eterna al en batalles a camp obert, no van pair l'estrepitosa pueblo leridano, que con tanta razon le amaba. derrota del Clot dels Morts i van cercar motius per justificar-la: el coronel s’havia avançat dues hores so- 79 Antonio Pirala parla de 27 oficials i 300 soldats bre el temps previst, potser perquè hi havia hagut un 80 morts. Jaume Coberó aixeca la xifra fins a 400 excés de confiança per part del Niubò o, tal vegada, morts i 600 ferits. El mateix Coberó afirma que el perquè l’enemic tenia unes forces molt superiors. La lloc on es produí la batalla encara avui es coneix brigada del Niubò era d’uns dos mil soldats contra els 81 com “El Clot dels Morts” i durant molts anys s'hi sis o set mil carlins... La versió que més fortuna va ser trobaren enterraments d'éssers humans, bales de fou la traïció del cap d’Estat Major, el capità Ramon plom i altres estris de guerra. Salvia, el qual, deien, s’havia passat als carlins. El van Per voluntat de la vídua les despulles del coronel fer presoner. Se li va formar causa i se l’acusà de ven- Niubò foren traslladades a la capella de la casa Baró, dre la brigada del Niubò a l’enemic i de ser aquesta la al costat dels seus avantpassats. Per a l'etern descans principal causa de la terrible derrota isabelina i en con- de la seva ànima cada any se celebraven vint misses seqüència de la mort del coronel i de la resta d'oficials 82 senzilles o resades, a quatre rals de billó cadascu- i soldats. Salvia publicà un manifest84 per defensar-se na. Posteriorment, les restes del coronel foren dutes, de les terribles acusacions que se li feien. Al·legà que segurament per ordre del seu fill, a un nínxol del si havia anat a la facció carlina era perquè volia assassi- cementiri de Tàrrega, on encara es poden veure. Se- nar Benet Tristany, tal com havia dit davant del mateix 83 gons la inscripció que encara hi ha a la làpida tenia general Serrano i d'altres caps i oficials. 47 anys, 7 mesos i 15 dies.

79 PIRALA, A,: (1880) Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, volum 2, citat, p. 815. 80 COBERÓ, J., La batalla de Lloberola i Perecamps i altres històries, citat p. 132. 81 COBERÓ, J., La batalla de Lloberola i Perecamps i altres històries, citat, p. 133. 82 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v. 83 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Fila segona. Columna 5. 84 El Español, 12 de juliol de 1837. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Però qui era Ramon Salvia?85 Ramon Salvia era resistir molts atacs dels carlins, capturar molts faccio- tot un personatge, protagonista d'una vida atzaro- sos i, finalment, destacar en gestes tan increïbles com sa i plena d'aventures. Va néixer a Lleida el 1789, la protagonitzada el 13 de novembre de 1836 quan el mateix any que el coronel. Com aquest, fou a la deixà 57 morts al camp de batalla, va fer dos preso- Guerra del Francès on va iniciar-se en la carrera mi- ners i va recollir 37 armes sense tenir ni un sol ferit. El litar. Salvia va destacar en diferents episodis que li certificat destacava també els seus esforços per batre valgueren el reconeixement del mateix baró d'Eroles el carlisme i reanimar el liberalisme a tota la comarca. i del Consell de la Regència per acreditar un valor De res li van valer tots aquells mèrits i a primers de que es qualificà de “desconegut” i que el van fer juliol de 1837 Ramon Salvia87 era afusellat a Barcelo- mereixedor de la Cruz de la Real y Militar Orden de na acusat de traïdor a la pàtria. Tenia uns 47 anys. Sant Fernando, una distinció molt preuada que pre- Segons la premsa de l'època,88 Ramon Salvia tenia el miava el valor heroic i singular als camps de batalla. dubtós honor de ser el militar de més alta graduació Un cop acabada la Guerra del Francès es va traslla- que s'havia passat a l'enemic carlí. dar a les illes Filipines, al Batallón de Milicias Disciplina- das Flecheros Segundo Ligero. El 3 de juny de 1823, Francesca Raurés, la vídua a Manila, era entre els homes que van batre el capità Andrés Novales i la seva revolta. El 1824 embarcat en Francesca Raurés Barberí havia nascut a Igualada un panco,86 una típica embarcació filipina de cabotat- el 9 de juliol de 1793.89 A la mort del coronel restava ge, i comandant un oficial assistent i 34 soldats flet- vídua amb només 44 anys i un fill, l'Eusebi, de 14 anys. xers, es va distingir en la lluita contra els terribles pira- Des del 183190 vivia al número 5 del carrer de Santa tes moros quan assetjaven les illes Capones cometent Anna de Tàrrega amb el seu fill i dos criats. Tenia, això tot tipus de malvestats. Malauradament, l'any 1829 es sí, un bon patrimoni, amb una gran casa de camp i va veure embolicat en l'assassinat del llicenciat Manu- grans propietats a Bellestar. En data de 26 d'octubre el Gaitan. Va ser jutjat i empresonat i l'any 1831 fou de 1837 per tal de “recompensar los servicios y méri- posat en llibertat per Reial Indult i retornat a la penín- tos del valiente Niubó” se li va concedir, a més de la sula el 1832. A la Primera Guerra Carlina el veiem com pensió de viduïtat que li corresponia pel Monte Pío a capità, home de confiança i cap d'estat major de la Militar, una pensió de guerra equivalent a la diferència Sisena Brigada que comandava el coronel Niubò. Un entre aquella i el sou líquid que tenia el coronel en el certificat expedit per l'ajuntament d'Agramunt desta- moment de la seva mort91 i que feia un total de 21.600 cava la seva vàlua i entre altres coses deia que quan rals de billó anuals.92 Els diners d'aquella pensió no va estar destinat com a comandant d'armes de la vila sempre es van pagar amb la puntualitat necessària, tal i aquesta estava delmada per la terrible malaltia del com consta en el seu testament.93 Tot plegat gràcies còlera, amb només 28 homes de tropa i 90 integrants a la insistència dels diputats progressistes Pascual Ma- de la Milícia Nacional, va poder millorar la fortificació, doz, Ferrer Garcés, Cabrera Nevares i Bertran de Lis.94

85 La major part de la informació sobre Ramon Salvia ha estat extreta del Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio de Ramon Salvia., 1824-1836 86 l panco era una mena de vaixell de fusta, canya, nipa i bejuco propi de les Illes Filipines que utilitzaven els pirates Moros segons BERNALDEZ, E., Reseña Histórica de la Guerra al Sur de las Filipinas sostenida por la armada española contra los piratas de aquel archipiélago desde la conquista hasta nuestros dias, Madrid, Imprenta del memorial de ingenieros, 1857, p. 42-43. 87 El Español ,23 de juliol de 1837. 88 El Eco del Comercio, 28 de desembre de 1838. 89 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Llibre de Baptismes 1788-1781. Número de registre 159. 90 Arxiu de l'Ajuntamet de Tàrrega, Padró d'habitants de 1834-1836. 91 El Guardia Nacional. Barcelona. Miércoles 15 de Noviembre de 1837. Página 2. 92 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v. 93 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v. 94 Diario de sesiones de la Cortes Constituyentes, tomo VIII, Imprenta Garcia, 1872, p. 4813-4814. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Làpida de la Julita Roca, esposa d'Eusebi Niubò, fill del Làpida del coronel Niubò i de la seva esposa al cementiri coronel, al cementiri de Tàrrega. Font: Arxiu propi de Tàrrega. Font: Arxiu propi

El 8 d'abril de 1854, amb 62 anys, va morir la A la mort de la seva mare, Eusebi Niubò era un ad- seva cunyada, germana del coronel, Teresa Niubò vocat de 31 anys i amo d'un extensa heretat de terres Xammar,95 i el 22 de març de 1855, Francesca Rau- a Castellnou de Seana, a Bellestar i a altres indrets. rés Barberí, vídua del coronel, moria a Tàrrega als El 16 de setembre de 1856 es va comprar un casa 61 anys, 8 mesos i 13 dies, tal com consta en la amb corral descobert situada al número 28 del carrer làpida del nínxol del cementiri de Tàrrega on la van del Carme de Tàrrega per un total de 32.000 rals de enterrar i dins del qual també reposen les restes del billó,98 segurament per anar-hi a viure amb la seva coronel, el seu espòs.96 promesa, Julita Roca Farré, amb qui es va casar el 26 de novembre de 1857,99 quan aquesta tenia 27 anys. EL FINAL D'UNA CASA A Julita Roca la va haver de dotar100 el seu germà, Eusebi Niubò, el fill Francesc Roca, ja que els seus pares, l'advocat Antoni Roca i la Magdalena Farré, ja eren morts. Ho va fer Eusebi de Niubò i Raurés va estudiar a la Uni- amb la considerable suma de 1.800 lliures en mone- versitat de Cervera, a la Universitat Literària de Ma- da catalana, dues calaixeres amb pedra de marbre, drid i, finalment, a la Universitat de Barcelona on tres vestits de seda, una mantellina de blonda, dos el 1845 va obtenir el títol de Batxillerat en Jurispru- mocadors (un de crespó i l'altre de llana) i tota la roba dència. A l'edat de 25 anys va ser admès als exà- blanca corresponent. Malauradament, el 12 d'agost mens i aprovat per 4 vots el 9 d'octubre de 1848. de 1859, poc després d'un any i mig de casada, Julita Finalment, el 4 de juliol de 1849 va rebre el títol Roca101 va morir amb només 28 anys, 11 mesos i 20 de Llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de dies, tal com està gravat a la seva làpida102 que encara Barcelona.97 es pot veure al cementiri de Tàrrega.

95 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Llibre VI d'òbits. Foli 70. 96 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Fila segona. Columna 5. 97 Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Expedient acadèmic d'Eusebi de Niubò Raurés. 98 Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Mariano Arnaldo Graselles. Volum 1514. Escriptura 549. Folis 773r a 774r. 99 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum V de matrimonis. Foli 136r. 100 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1857. Escriptura 413. Folis 608v fins 612v. 101 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum 6 defuncions. Foli 149v. 102 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Columna 5. Fila 3a. Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

El 1862 Eusebi Niubò era nomenat alcalde103 de rebre la hisenda de Bellestar com a pacte de retroven- Tàrrega i el 1871 es presentava com a candidat dels da per un preu de 33.400 pessetes. D’aquesta manera carlins a les eleccions provincials pel districte de Tàr- van cancel·lar i anul·lar les dues hipoteques que gra- 1 rega.104 Aquest és un fet molt estrany i singular en vaven la finca. L'any 1877 van vendre l'heretat a Fer- ser l'Eusebi el fill i únic descendent del militar que els ran Puig Gibert, senador del regne, per 43.000 pes- havia combatut amb més braó. setes. Ferran Puig va arrendar les finques a la societat Refinería Colonial de Badalona per 12 anys a raó de El destí de l'heretat de Bellestar 10.000 pessetes per any. Finalment, Ferran Puig, amb Per un seguit de deutes i hipoteques als qual no va escriptura del 5 de gener de 1900, les va vendre per poder fer front, Eusebi Niubò va haver de malvendre 205.000 pessetes a la raó social "M. Bertrand y Com- les seves propietats de Castellnou de Seana,105 d'An- pañía", societat domiciliada a Barcelona, de la qual era 110 glesola,106 la casa del carrer del Carme de Tàrrega107 gerent i administrador Manuel Betrand i Salsas. i, finalment, tota l'heretat de Bellestar108 per un valor La fi de tot de 25.874,61 pessetes de les quals només va rebre 18.374, 61 pessetes, ja que la resta, 7.500 pessetes, El 5 de juliol de 1885, als 63 anys d'edat, Euse- les va haver de lliurar a les seves creditores, Mercè Co- bi Niubò Raurés va morir a Barcelona a causa d'una rominas i a Rita Soler (mare i filla) com a pagament bronquitis crònica. Se li donà sepultura al cementiri 111 d'un crèdit.109 L'Eusebi no va poder tornar el capital, del Sud-oest de Barcelona. A la partida de defunció que estava gravat en un 6% anual i les creditores van constava com a “empleat”. No va tenir descendència.

103 Arxiu Històric de Tàrrega, eleccions municipals de 1862. Carta del Governador de Lleida a l'alcalde de Tàrrega el 24.12.1862. 104 La Conviccion, 12 de febrer de 1871, p. 6 105 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Josep Fontanet. Volum any 1857. Escriptura 263. Folis 450r a 541v. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari D. Marià Teréz Pascual. Volum any 1857. Escriptura número 245. Foli 373r. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1859. Escriptura 413. Folis 268r fins 269v. 106 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2323 U: 5272. Any 1857. Folis 36v a 37v. 107 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Bergadà Folch. Volum any 1875 (II). Escriptura 402. Folis 1059r fins 1063r. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1859. Escriptura 413. Folis 268r fins 269v. / 108 Arxiu Històric Igualada. Notari Marià Puigdollers Cuyner. Volum ANI Igualada 733. Escriptura 149. Folis 410r fins 413r. / Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escriptura número 79 / Arxiu col·legi notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Joaquin Mozes. Volum 1315/75, Escrip- tura nº 239. Folis 1407r fins 1054r. 109 Registre de la Propietat de Balaguer. Balaguer. Volum 258. Finca nº 296. Folis 150r a 151r. 110 Registre de la Propietat de Balaguer. Balaguer. Volums 258, 343 i 493. 111 Registre Civil de Barcelona. Llibre de defuncions 49 (7). Número 374.