PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ESTACIONS D’ESQUIÍ DE LA MOLINA I MASELLA

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC

DOCUMENT D’OBJECTIUS I PROPÒSITS I AVANÇ

Febrer 2016

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ DE LA MOLINA I MASELLA Document d’objectius i propòsits generals i Avanç

I. DOCUMENT D’OBJECTIUS I PROPÒSITS GENERALS II. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ III. DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC IV. Annex I. ESTUDI PER A LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ. EL MARC NORMATIU, OBJECTIUS I ANTECEDENTS 1 1.1 EL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA COM A MARC DE REFERÈNCIA 1

1.2 EL DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC 1

1.3 EL MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA 3 2 CARACTERÍSTIQUES DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC 4 2.1 LES ESTACIONS D’ESQUÍ DE LA MOLINA I MASELLA I ELS ASSENTAMENTS HUMANS 4

2.1.1 LA MOLINA 5 2.1.2 MASELLA 8

2.2 ABAST DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I OBJECTIUS 10

2.2.1 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT 10

2.2.2 OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC 11

2.3 OBJECTIUS AMBIENTALS 13

2.3.1 MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA 13

2.3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS 18

2.4 PLANEJAMENT TERRITORIAL, URBANÍSTIC I SECTORIAL DE REFERÈNCIA 20

2.4.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL 20

2.4.2 PLANEJAMENT SECTORIAL 23

2.4.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL 26

2.4.4 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL 27

2.5 CARACTERÍSTIQUES DEL PLA DIRECTOR 35 3 SÍNTESI DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS 39 3.1 UBICACIÓ I SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT D’ESTUDI 39 3.1.1 COMUNICACIONS 40

3.2 MEDI FÍSIC 41 3.2.1 OROGRAFIA 41

3.2.2 CONTEXT GEOLÒGIC 42 3.2.3 EDAFOLOGIA 45 3.2.4 CLIMATOLOGIA 46 3.2.5 HIDROLOGIA 51

3.3 MEDI NATURAL 57 3.3.1 VEGETACIÓ 57

3.3.2 USOS DEL SÒL I HÀBITATS DE CATALUNYA 62

3.3.3 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 64

3.3.4 FLORA 67

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.3.5 ARBRES PROTEGITS 69 3.4 FAUNA 69

3.5 ÀREES D’INTERÈS FAUNÍSTIC I FLORÍSTIC 73

3.6 ESPAIS NATURALS 74

3.6.1 ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL I XARXA NATURA 2000 74

3.6.2 BOSCOS D’UTILITAT PÚBLICA 77

3.6.3 RESERVA NACIONAL DE CAÇA 78

3.7 CONNECTIVITAT ECOLÒGICA 79 3.8 PAISATGE 80

3.9 RISCS AMBIENTALS 83

3.9.1 EL RISC SÍSMIC 83

3.9.2 EL RISC D’INCENDIS FORESTALS 87

3.9.3 EL RISC D’ALLAUS I ALTRES RISCS GEOLÒGICS 88

3.10 PATRIMONI CULTURAL 88

3.10.1 PATRIMONI HISTÒRIC 88

3.10.2 CAMINS RAMADERS 88

3.11 VECTORS AMBIENTALS 89

3.11.1 NOMBRE DE VISITANTS 89

3.11.2 CONSUM D’AIGUA 89

3.11.3 PRODUCCIÓ D’AIGÜES RESIDUALS 91

3.11.4 CONSUM D’ENERGIA 93

3.11.5 PRODUCCIÓ DE RESIDUS 94

3.11.6 QUALITAT DE L’AIRE 94 4 ANÀLISI D’ALTERNATIVES 99 4.1.1 ALTERNATIVA 0. NO REDACCIÓ DEL PDU 99

4.1.2 ALTERNATIVA 1. CREIXEMENT 0 101

4.1.3 ALTERNATIVA 2. CREIXEMENT INTENSIU 102

4.1.4 ALTERNATIVA 3. CREIXEMENT MIG 104 4.2 PROPOSTES 104

4.2.1 DOMINI ESQUIABLE ÚNIC 105

4.2.2 LA MOLINA 107

4.2.3 MASELLA 110

4.2.4 MILLORES I AMPLIACIÓ DE XARXES DE SERVEIS 111

4.2.5 MILLORES EN LA MOBILITAT 111 5 POTENCIALS IMPACTES AMBIENTALS 112

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

5.1 OCUPACIÓ TERRITORIAL 112

5.2 AMPLIACIÓ DE LA FREQÜENTACIÓ HUMANA 112

5.3 IMPACTES SOBRE EL MEDI FÍSIC 112

5.3.1 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 112

5.3.2 EDAFOLOGIA 113

5.3.3 HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA 113

5.3.4 QUALITAT ATMOSFÈRICA 114

5.4 IMPACTES SOBRE EL MEDI NATURAL 115

5.4.1 IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ, LA FLORA I ELS HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI 115

5.4.2 IMPACTES SOBRE LA FAUNA 124

5.4.3 IMPACTES SOBRE EL PAISATGE 129 6 INCIDÈNCIES PREVISIBLES SOBRE ELS PLANS SECTORIALS I TERRITORIALS CONCURRENTS. 130

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

1 INTRODUCCIÓ. EL MARC NORMATIU, OBJECTIUS I ANTECEDENTS

1.1 EL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA COM A MARC DE REFERÈNCIA

El present Document Inicial Estratègic correspon al primer esglaó de l’avaluació ambiental estratègica ordinària requerida per a la redacció del Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella. Segons la Disposició addicional Vuitena, lletra 6.a., de la Llei 16/2015, de simplificació administrativa, són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària: Tercer. El planejament urbanístic que estableixi el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que pugui tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural Quart. Les modificacions dels plans urbanístics que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que puguin tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007 o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural. Aquest és el cas de la figura de planejament que ens ocupa, de la qual se’n derivaran possiblement projectes (ampliacions del domini esquiable, remuntadors, infraestructura hidràulica d’emmagatzematge i distribució) que necessitaran d’avaluació d’impacte ambiental; tanmateix, la seva ubicació a tocar d’un espai d’alta muntanya inclòs a la Xarxa Natura 2000 fa necessari considerar els seus possibles efectes.

1.2 EL DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC

El Document Inicial Estratègic és el document que el promotor, en aquest cas la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, presenta a l’òrgan ambiental (la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat) per iniciar el procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària segons el que determina la llei 21/2013, de 9 de desembre de evaluación ambiental. Actualment, en l’avaluació ambiental estratègica a Catalunya ens trobem en un període d’impàs, donat que és vigent la llei 21/2013, estatal, d’avaluació d’impacte ambiental, i encara no s’hi ha adaptat la llei catalana 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i programes. Mentre tant, és vigent la disposició addicional vuitena de la llei 16/2015 que bàsicament compara els dos processos normatius tant terminològicament com en qüestió de procediment. El Document Inicial Estratègic equival, procedimentalment, al que anteriorment es denominava com Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar. El contingut del document inicial estratègic és el fixat en l'article 18 de la Llei 21/2013. El document inicial estratègic té un paper fonamental en el procés d'avaluació, ja que fixa els aspectes que, segons la perspectiva ambiental, han de determinar la formulació del pla i la seva possible incidència ambiental: identifica els aspectes ambientalment rellevants del territori (valors, vulnerabilitats, dèficits...), les obligacions jurídiques existents i els requeriments consegüents per a la redacció, i justifica l'elecció de l'alternativa general d'ordenació adoptada, un cop feta la comparació

1

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

prèvia amb altres alternatives viables (en qualsevol cas, amb l'alternativa zero, és a dir, la situació en cas de no realització del pla). Textualment, la llei fixa el següent contingut mínim:

a) Els objectius de la planificació.

b) L’abast i contingut del pla o programa proposat i de les seves alternatives raonables, tècnicament i ambiental viables.

c) El desenvolupament previsible del pla o programa.

d) Els potencials impactes ambientals prenent en consideració el canvi climàtic.

e) Les incidències previsibles sobre els plans sectorials i territorials concurrents.

La seva estructura adaptada per incorporar els preceptes emanats de la llei catalana 6/2009, corresponent als primers apartats de l'estudi ambiental estratègic definint, implica considerar els següents objectius principals per l’elaboració del Document Inicial Estratègic:

 Les característiques bàsiques del futur pla o programa i els instruments que el desenvoluparan.  Diagnosticar els aspectes ambientalment rellevants. Realitzar una anàlisi sintètica del context ambiental global del de l’àmbit d’estudi destacant-ne els elements i àmbits ambientals rellevants en el context del Pla Director Urbanístic.  Proposar els objectius i criteris ambientals per a l'elaboració del pla o programa  Realitzar una primera anàlisi ambiental dels plantejaments urbanístics i territorials de la proposta d´Avanç del Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella.  Descriure i avaluar les alternatives considerades i justificar la idoneïtat ambiental de l'alternativa elegida  Aportar, al llarg del procés de configuració del Pla Director Urbanístic, informació i elements d’interès que promoguin el debat reflexiu i permetin incorporar la filosofia i el contingut de les pràctiques del desenvolupament sostenible en la proposta de PDU finalment aprovada.  Considerar en els objectius ambientals i en les propostes d’ordenació l’aspecte del canvi climàtic.

Aquests objectius generals bàsics anteriors es poden concretar en els següents objectius específics:

 Descripció bàsica dels aspectes significatius i rellevants del context territorial i ambiental de l’àmbit afectat pel Pla Director Urbanístic, pel que fa al marc físic i geogràfic, al medi natural i als anomenats “vectors ambientals”.  Determinar els objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa vigent i en el context del planejament territorial i urbanístic de referència.  Definir els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla en el seu disseny, configuració, desenvolupament i execució.  Anàlisi ambiental d’alternatives urbanístiques i territorials (models de desenvolupament) i justificació ambiental de l’alternativa seleccionada.

Atenent que els Plans Directors Urbanístics són objecte d’aplicació d’aquesta llei, caldrà que el promotor realitzi les següents actuacions d’avaluació ambiental estratègic (article 17 de la Llei 21/2013):

2

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Cal formular un avanç del pla amb els continguts que estableix l'article 106 del Reglament. Aquest avanç ha d'incorporar un document inicial estratègic. 1er pas de l’avaluació ambiental estratègica i moment on es troba aquest document.

 El promotor del pla ha de presentar-ne l'avanç al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l'òrgan ambiental corresponent, que pot resoldre’n la inadmissió si hi concorre alguna de les circumstàncies previstes per la Llei 21/2013.

 D'acord amb aquesta documentació i els resultats de les consultes que estableix la legislació, l’òrgan ambiental emet, en el termini de dos mesos, el document d'abast que ha de guiar la formulació del pla i la seva avaluació. Aquest document ha d'incorporar com a annex l'informe urbanístic i territorial lliurat per l’òrgan urbanístic competent

 El pla que s'aprova inicialment ha d'incorporar un estudi ambiental estratègic (EAE), sens perjudici d'aquells aspectes ambientals que han de contenir els altres documents del pla. L'EAE i el pla del qual forma part se sotmeten a informació pública durant 45 dies, com a mínim.

 El pla objecte de l'acord d'aprovació següent ha d'incorporar també una declaració ambiental estratègica, que ha de ser emesa en el termini de tres mesos prèvia anàlisi tècnica de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet per part de l’òrgan ambiental. En cas de no poder formular la declaració ambiental estratègica, previ requeriment de subsanació de l’expedient i/o d’informació addicional, l’òrgan ambiental pot resoldre la terminació del procediment.

 En l'acord d'aprovació definitiva, mitjançant una declaració, s'hi ha de fer constar la presa en consideració de l'EAE i de la declaració ambiental estratègica en l'adopció de la resolució corresponent. En cas de discrepàncies amb els resultats de l'avaluació ambiental estratègica, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.

1.3 EL MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

Pel que fa a les principals disposicions del marc normatiu urbanístic i de planejament en què es tramita el PDU de les estacions d’esquí de la Molina i Masella i el procediment d’avaluació ambiental, tenim les següents:

 Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient, transposada per l’Estat Espanyol amb la Ley 9/2006.  Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.  Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.  Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.  Llei 6/2009 del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes  Decret legislatiu 1/2010 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya  Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost  Ley 21/2013 de 9 de diciembre de evaluación ambiental

 Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació administrativa

3

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2 CARACTERÍSTIQUES DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

2.1 LES ESTACIONS D’ESQUÍ DE LA MOLINA I MASELLA I ELS ASSENTAMENTS HUMANS

Els dominis esquiables de la Molina i Masella, inclosos pel PD de les estacions de muntanya dins el sistema Cerdanya central, entesos com un únic domini esquiable esdevenen el segon més gran de Catalunya, després de Baqueira Beret. Així, les estacions de la Molina i Masella connectades i convertides en un dels dominis esquiables més grans dels Pirineus compten amb 118 pistes, 32 remuntadors (amb una capacitat de transport de 41.180 esquiadors/hora) i 908 canons de neu, el que representa 135 km esquiables, la qual cosa la converteix en l’àrea esquiable amb més quilòmetres de Catalunya. Ambdues estacions sumen 10 escoles d’esquí que donen feina a 520 professors. Per donar una idea de l’activitat directa i indirecta que mouen el conjunt de les dues estacions cal dir que compten amb 23 establiments d’allotjament amb 3.771 places situades a peu de pistes, i 14.046 places més en la seva àrea d’influència. Durant la temporada 2013-2014 la Molina i Masella van vendre 668.847 forfaits, amb una facturació conjunta per aquest concepte de 12.630.000 €. En aquest sentit cal fer esment a un estudi d’ESADE i de la Universitat Pompeu Fabra sobre l’impacte de les estacions d’esquí de muntanya sobre l’economia de la seva àrea d’influència del qual es desprèn que cada euro de despesa en forfet genera 6,03 euros de despesa addicional directa. Val a dir que tot estar unides físicament (a través del telecadira de 6 places Jumbo Tosa de Masella i pel telecabina Alp2500 de la Molina) i disposar d’un forfet conjunt (Alp-2500), es tracta de dues estacions diferents i, per tant, administrades per separat.

Figura nº1. Esquema de les instal·lacions actuals de les estacions d’esquí de la Molina i Masella. Vistes cap al sud des de la Collada de Toses

4

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2.1.1 LA MOLINA La Molina és una estació d'esquí i de muntanya que s’emplaça majoritàriament al municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la sortida del túnel ferroviari de Toses, a la capçalera del riu Alp (o riera de la Molina), si bé també afecta als municipis de Bagà, Castellar de n’Hug i Toses. Les altituds són compreses entre un mínim de 1400 m (Vall de la Molina) i un màxim de 2540 m (Tosa d’Alp). És una estació de dimensió mitjana-gran (1.200 ha aproximadament) la qual per ubicació i distància a les principals ciutats catalanes, esdevé una estació de dia, amb gran afluència d’esquiadors de cap de setmana i fins i tot d’un sol dia d’esquí. L’estació disposa de tres accessos per carretera: des de Barcelona, pel túnel del Cadí; des de Masella; i també des de Barcelona, per Vic i la collada de Toses. L’estació disposa, a més, d’una via d’accés per ferrocarril, que és un dels principals factors que possibilita l’esquí de dia. L’origen del nom el trobem a l’any 1751 quan es documenta la subhasta per a la construcció i explotació d’una “molina” o serradora moguda per la força de l’aigua. En tot cas, el nucli modern nasqué a redós de l’arribada dels primers esquiadors a partir de les primeries del s. XX. La seva trajectòria com a centre d’esquí i estiueig va començar el 1925 amb la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya, moment a partir del qual es consolidà com estació d’esquí pionera a l’Estat Espanyol. El 1942 s’inaugurà el primer telesquí de l’Estat Espanyol a Font Canaleta i successivament s’hi anaren instal·lant altres entitats esportives i obrint noves instal·lacions, les quals foren significatives a partir de 1976 i 1977. La reforma més recent ha estat la unió, a través del cim de la Tosa, amb la veïna estació de Masella. Actualment la majora de la seva extensió està situada a la Cerdanya. Té 61 km esquiables repartits en 54 pistes per a tots els nivells, un snowpark de grans dimensions i el súper pipe més gran dels Pirineus. Aquesta complexa xarxa de pistes forestals i remuntadors permeten assolir dos cims destacats: el Puigllançada (2244 m a la capçalera del torrent Negre) i la Tosa (prop de 2531 m). Dins l’oferta lúdica per al públic no esquiador ofereix un gran nombre d’activitats, com són excursions en màquina trepitjaneu, raquetes de neu, segway sobre neu o circuits de múixing. A més, té una llarga trajectòria en esdeveniments internacionals com la Copa del Món d’esquí alpí (2008), els Campionats del Món de snowboard (2011) o els Campionats del Món d’esquí alpí per a discapacitats (2013). La titularitat de l’explotació, com la de bona part de la proietat dels terrenys, correspon a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).La resta de terrenys els té en concessió aquest organisme i són propietat dels municipis d’Alp, Bagà i Castellar de n’Hug. Malgrat tenir unes condicions d'innivació complicades (molt vent i poques precipitacions) La Molina aconsegueix tenir una temporada d'esquí turística per sobre els 4 mesos gràcies a una xarxa molt extensa de canons de neu produïda. Les instal·lacions mecàniques són força modernes gràcies a les inversions de principis del segle XXI i permeten un accés ràpid a la muntanya i amb poques cues. La crisi econòmica ha deixat alguns projectes ja iniciats pendents d'executar (telecabina fins al cim de la Tossa d'Alp o telecadira d'accés al Coll de Pal). El funcionament de l’estació constitueix un actiu econòmic important per al municipi d’Alp, del qual se’n deriven beneficis econòmics que s’estenen per tot l’àmbit territorial. D’altra banda, aquesta important afluència durant l’hivern principalment, fa que l’indret es trobi sotmès a una forta pressió humana (urbanística, de freqüentació, esports d’hivern...). En aquest sentit cal remarcar que el 22% de la superfície de l’actual domini esquiable interfereix amb sòl de protecció especial. La Molina disposa de dos nuclis turístics principals. El primer, conegut com "l'Estació", es troba a 1500 metres d'alçada, al voltant de l'estació de Renfe de la línia fèrria L'Hospitalet de Llobregat-La Tour de Carol. Està format per varis blocs d'apartaments construïts al llarg de més de cinc dècades, alguns xalets i un grapat de comerços. La manca de neu va fer que es tanquessin els telecadires i

5

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

les pistes que permetien esquiar fins a la zona de l´estació i avui és només una zona residencial sense instal·lacions per a l´esquí. A la cota 1700 metres, on realment comencen les pistes i els remuntadors, hi ha la urbanització de Súper Molina formada per blocs d´apartaments, hotels i comerços. És la veritable base de l'estació d'esquí, on es troben la majoria de serveis i instal·lacions turístiques i on es continua construint actualment. Aquesta zona té varis accessos a les pistes d’esquí, essent el principal el pàrquing d’Alp 2500, des d’on s’accedeix al telecabina Alp 2500 que puja fins a 2300 m a la muntanya de la Tossa d’Alp i que permet la connexió amb Masella. Des d’aquesta zona també s’accedeix a altres telecadires (Cap de Comella, Font Canaleta o Trampolí) que permeten accedir a zones de debutants o bé pujar fins a cotes altes a la muntanya del Puigllançada. Tot seguint la carretera que puja a la Collada de Toses existeixen altres aparcaments amb remuntadors propis que permeten l’accés a diferent àrees del Puigllançada: Pista Llarga (zona de debutants), Roc Blanc (estadi de competició) i Alabaus (zona de free-style). Entre els dos nuclis, principalment al llarg de la carretera que els uneix, trobem de forma més disseminada altres hotels, apartaments o xalets.

Figura nº2. Esquema de les instal·lacions actuals de l’estació d’esquí de la Molina. Vistes cap al sud des de la Collada de Toses

Taula nº1. Dades principals de l’estació d’esquí de la Molina

68 km esquiables 61 pistes d’esquí Domini esquiable 477 canons Cota màxima: 2.537 m Cota mínima: 1.700 m 1 telecabina 7 telecadires 14 remuntadors mecànics 3 teleesquís 4 cintes transportadores

6

Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Capacitat remuntadors: 25.500 esquiadors/hora 17 pistes verdes 18 pistes blaves 61 pistes d’esquí alpí 19 pistes vermelles 7 pistes negres 1 pista trineus 2 snowparks 2 pistes raquetes de neu 3 estadis de competició FIS 1 superpipe 1 circuit trineu guiat per gossos Zones especials 1 pista adaptada PMR 1 circuit segway 1 parc aventura pels arbres 1 circuit de conducció 4x4 2 pistes tubbing 1 parc ARVA 9 escoles d’esquí 1 centre d’esports adaptats 6 bars i restaurants 3 zones infantils i parcs de neu 3 taquilles Serveis a pistes i a peu de pistes 1 centre d’informació i reserves 7 pàrquings 1 lloguer de material 1 bus intern 1 centre mèdic

7

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2.1.2 MASELLA L’estació d’esquí de Masella es troba a la vessant Nord del massís de la Tossa d’Alp, dins els termes municipals dels municipis cerdans d’Alp, Das i Urús. És una estació d’esquí alpí de dimensió intermèdia (més de 600 ha), inaugurada l’any 1967. La seva situació i accessos, des del túnel del Cadí per Alp i Das o des de la Molina, converteix l’estació de Masella en un important destí per al turisme de neu d’un dia o de cap de setmana, a causa de la seva proximitat i bona connexió amb Barcelona i del potencial de l’oferta, especialment si es té en compte l’amplitud del domini esquiable des que s’ha propiciat el forfet únic Masella-la Molina. La manera d’accedir que té el públic en general és el vehicle privat, encara que des de Masella es fan ofertes per promocionar el transport públic oferint un pack de dia que inclou: bus + forfet + assegurança, des de Barcelona. Un 1% del domini esquiable al sector nord-est de l’estació i un 7% del domini al sector sud-oest, estan afectats per algun tipus de protecció especial, en terrenys del Parc Natural del Cadí Moixeró. Un 81% de la superfície del domini esquiable es troba per sobre de la cota dels 1.800 m. L’estació neix de l’impuls de l’ajuntament d’Alp i de l’empresa promotora Telesquís de la Tossa de Alp, S.A., constituïda el maig de 1.966, per propiciar l’aprofitament turístic d’aquesta zona. Posteriorment l’any 1.971 es realitza una ampliació de l’àmbit de l’estació cap a la zona de la Tossa i Coma Oriola als termes municipals de Das i Urús. Actualment l’estació disposa de 18 remuntadors mecànics que sumen un total de 12.338 m de longitud i 935 m de desnivell, de 64 pistes d’esquí amb una longitud total de 74 km de pistes, que es preparen amb 6 màquines de preparació de pistes. El 48% de les pistes estan dins la xarxa de neu produïda, amb un total de 454 canons, aigua per la fabricació d’aquesta neu s’extreu de 9 pous i una captació que l’estació te repartits dins del seu domini esquiable i s’emmagatzema en tres llacs, amb una capacitat total de 244.000 m³, tanmateix des de l’any 2013 compta també amb 10 km de pistes il·luminades. Masella disposa de tres bases. La principal és el Pla de Masella (1.600), on es concentren la majoria de serveis (lloguer, venta, restauració,...) i on està situada la bossa de pàrquing principal, per tant és una zona amb una alt nivell de circulació rodada. A la cota 1.750 trobem la Pia, una base que actualment ja compta amb una zona d’aparcament i on en breu s’hi ha d’instal·lar un conjunt de serveis que la convertiran en autònoma (venta de forfets, lloguer, serveis i restauració). A la cota 1.950 trobem la Coma Oriola, una base amb zona d’aparcament i zona de serveis amb local de restauració. Fins ara les bases de la Pia i de Coma Oriola han estat destinades a un client esquiador i amb equipament propi. Aquest caràcter es pretén modificar dotant-les dels serveis necessaris per a que esdevinguin autònomes.

8

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº3. Esquema de les instal·lacions actuals de l’estació d’esquí de Masella. Vistes cap al sud des de la Collada de Toses

Taula nº2. Dades principals de l’estació d’esquí de Masella

74 km esquiables 509 canons Domini esquiable Cota màxima: 2.535 m Cota mínima: 1.600 m Desnivell: 935 m 5 telecadires 7 teleesquís 18 remuntadors mecànics 2 telecordes 4 cintes transportadores 9 pistes verdes 24 pistes blaves 65 pistes d’esquí alpí 23 pistes vermelles 9 pistes negres

9

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2.2 ABAST DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC i OBJECTIUS

2.2.1 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT El territori pirinenc ha viscut, en els darrers cinquanta anys, un profund canvi socioeconòmic. El turisme ha desplaçat el sector primari i ha transformat l’economia del territori. El model turístic que ha transformat els Pirineus és l’anomenat model alpí que es caracteritza per l’alternança entre turisme blanc (turisme de neu) a l’hivern i turisme verd (turisme de natura, turisme rural, turisme d’aventura) a l’estiu. Aquesta complementarietat estiu/hivern confereix solidesa al model perquè l’existència de dues temporades altes garanteix la viabilitat econòmica del sistema. L’impacte positiu d’aquest procés es fa palès en la demografia, en tant que ha aconseguit aturar la pèrdua continuada de població que s’estava produint des de feia un segle i mig, rejovenint l’estructura de la població en les àrees més dinàmiques. La millora de les condicions de vida, de les infraestructures, dels serveis i dels equipaments ha estat accelerada i innegable, però no està exempta de riscos, entre els quals la pèrdua d’identitat, la desestructuració social que ocasiona l’elevat pes de la població flotant, l’ocupació estacional i el creixement d’un teixit urbà especialitzat, amb un elevat pes de la segona residència, buida bona part de l’any. El Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, en endavant PDU, es redacta en aquest context socio-econòmic i en el marc del “Pla director de les estacions de muntanya”, que té com objecte donar suport al turisme de neu, establint un marc d’actuació estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat de les estacions i n’asseguri la viabilitat i el paper com a motor econòmic de la zona on s’emplacen. El PDU ha d’esdevenir el marc legal per a les futures actuacions a les estacions d’esquí de la Molina i Masella, i s’ha d’entendre com l’oportunitat d’aprofitar les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar el domini esquiable de la Molina-Masella com a motor econòmic i turístic de la zona, durant els 365 dies de l’any. El PDU haurà de definir urbanísticament totes les actuacions previstes per a l’àmbit d’actuació durant el seu període de vigència, tant les relacionades amb el turisme blanc com amb el turisme verd, amb la clara voluntat d’incentivar la desestacionalització de les dues estacions. Històricament, cada actuació duta a terme en les estacions d’esquí de la Molina i Masella s’ha tramitat i executat de manera puntual i individual. Aquesta, és una dinàmica totalment contrària a impular un domini esquiable únic (encara que gestionat de manera separada), potent econòmicament, turística i empresarial. Un domini esquiable que té moltes coses a favor per a ser reconegut com a únic, cosa que milloraria la competitivitat nacional i internacional, situant-lo entre els més importants d’Europa. La redacció del PDU s’ha d’entendre, doncs, com l’oportunitat d’aprofitar les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar, aprofitant el fet de disposar d’un instrument de planejament estratègic i supramuncipal per actuar amb una visió global i conjunt en les dues estacions d’esquí, facilitar la tramitació de cadascuna de les actuacions proposades i establir un calendari de prioritats, entre d’altres. Fora el domini esquiable, cal fer esment dels nuclis urbans de la Molina i Masella, nuclis eminentment residencials nascuts a l’empara de les dues estacions d’esquí. En ambdós casos es detecten importants desajustos entre el planejament vigent (PGOPM de la Cerdanya al municipi d’Alp, de 1986) i la realitat consolidada, les necessitats actuals i les previsions de futur. Aquest és un tema que lògicament el planejament municipal d’Alp haurà de resoldre, però es considera important que el PDU pugui establir certes directrius atès que les

10

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

necessitats i previsions per a aquests nuclis estan directament relacionades amb l’activitat turística i econòmica de les dues estacions

2.2.2 OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC Tal i com ja s’ha fet esment en el present document, el PDU es redacta amb l’objectiu general de fixar l’ordenació de fixar l’ordenació integrada de les dues estacions d’esquí, aprofitant les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar el caràcter de motor econòmic i turístic del domini esquiable de la Molina-Masella; i la d’establir directrius d’ordenació urbanística per als teixits urbans. Aquest objecte general es concreta en els següents objectius bàsics, a assolir tenint en compte els criteris i directrius que es detallen a continuació: Facilitar, potenciar i gestionar el desenvolupament integrat del domini esquiable - Cal establir una ordenació que englobi les dues estacions d’esquí, per tal que es puguin llegir (territorialment i funcionalment) com un domini esquiable únic. - L’ordenació proposada ha d’incloure totes les actuacions previstes en el període de vigència del PDU, amb la voluntat que puguin ser conegudes i avaluades pels diferents agents implicats, en el conjunt del domini esquiable únic. - L’ordenació proposada ha de buscar la millora del rendiment de les estacions, millorar les preexistències abans de proposar ampliacions. En aquest sentit cal establir un calendari de prioritats d’actuació i preveure millores en la dotació de neu produïda (caldran nous punts d’embassament d’aigua); en els remuntadors i la maquinària; en les pistes i els edificis de serveis. - Calen garanties d’ús: totes les intervencions han d’anar acompanyades d’un pla i programa d’utilització que en garanteixi la viabilitat i utilitat. Impulsar i potenciar el caràcter de motor econòmic i turístic de les estacions d’esquí durant tot l’any - El domini esquiable conjunt de la Molina i Masella ja és, actualment, un referent en el rànquing mundial. Tot i això, caldria establir mecanismes per a la captació d’esquiadors internacionals i d’estada setmanal, en competència amb les estacions de França, Andorra i també les catalanes més allunyades de l’àrea de Barcelona. - Diversificar l’oferta de les estacions d’esquí i superar-ne l’estacionalitat preveient activitats que es puguin dur a terme durant tot l’any o durant els mesos d’estiu (circuits BTT, stages esportius, etc) que, en la mida del possible, aportin visitants de més d’un dia (amb pernocta). - Ordenar els peus de pista amb usos turístics, culturals i recreatius que ajudin a diversificar l’oferta. Establir directrius d’ordenació per als teixits urbans - A partir de l’estudi del grau de consolidació del sòl urbà, establir unes directrius de futur per aquest tipus de sòl i per al sòl urbanitzable, encaminades a establir una ordenació racional, compacta i funcional dels nuclis de la Molina i Masella. Establint una ordenació que s’ajusti a les previsions de futur reals a curt i mig termini. - Impulsar l’ús turístic (hotels, residències, apartaments de lloguer, etc) en detriment de la segona residència. Reduir les previsions de creixement residencial.

11

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

- Cal dotar els nuclis urbans d’un interès i complexitat més enllà del de ser el dormitori de l’estació d’esquí. Així, cal crear noves centralitats ordenant la base de les estacions i facilitant la implantació d’usos complementaris a la pràctica de l’esquí. Compatibilitzar el usos en els àrees protegides - Ajustar el domini esquiable a la proposta definitiva, tenint en compte les previsions de futur i excloent tots aquells sòls on no hi ha cap previsió. - Preveure l’adaptació al medi i al paisatge per a reduir l’impacte. - En cas que es produeixin superposicions entre el domini esquiable i àrees de protecció, estudiar l’impacte de la intervenció que es proposa adaptant-la per tal de no tenir efectes negatius pel medi. - Impacte mínim. Qualsevol obra, infraestructura o activitat que es dugui a terme en la reforma, ampliació o millora de les estacions ha de ser sotmesa a una anàlisi rigorosa dels previsibles impactes (energia, paisatge, interès públic/privat, viabilitat econòmica, etc).. La gestió d’aquests impactes és la manera de controlar els canvis als quals es sotmet el territori, amb importants i fràgils valors naturals. Buscar l’excèl·lència en aquesta matèria i en l’adopció de mesures correctores. Millorar l’accessibilitat i mobilitat - Garantir l’accessibilitat i l’aparcament. Diversificar els punts d’accés per tal d’evitar la focalització de desplaçaments en un sol punt. Garantir l’accés i l’aparcament a peu de remuntadors. - Promoure una mobilitat intel·ligent: accessible, eficient, innovadora, saludable i segura (preveure el transport i l’accés de la manera menys agressiva possible; prioritzar en els elements claus per al futur de les estacions; pensar en noves formes d’accés via cable entre la vall i l’estació; pensar en el transport col·lectiu (públic o privat) com a element clau de l’accessibilitat al complex; millorar l’accessibilitat als diversos punts d’accés de les estacions). - Garanties d’accés (garantir i millorar l’accés a tots els peus de les estacions). - Millora de la mobilitat interna per tal de promoure unes bases d’estació atractives. Xarxes de serveis - Innivació - Sanejament - Electricitat Establir directrius ambientals - Directrius ambientals. Generals - Directrius ambientals. Medi natural - Directrius ambientals. Vector aigua - Directrius ambientals. Vector energia

12

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2.3 OBJECTIUS AMBIENTALS

2.3.1 MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA El marc de referència bàsic en termes ambientals a nivell de la Unió Europea ve establert pel “VIè Programa de medi ambient de la Unió Europea” que estableix 4 àrees d’actuació prioritària:

 Intentar resoldre el canvi climàtic  Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.  Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.  Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de l’economia i la prevenció de la generació de residus.

El planejament analitzat té diferent capacitat d’incidència en cadascuna d’aquestes àrees, i es poden referenciar com a objectius ambientals generals a tenir en referència els següents:  Garantir el bon funcionament dels sistemes naturals  Garantir la preservació i diversitat dels hàbitats naturals.  Potenciar un desenvolupament urbanístic sostenible en les diverses vessants (territori, vectors ambientals, mobilitat,...).

Tot seguit relacionarem les obligacions que el planejament analitzat té en els diversos àmbits en què te capacitat d’incidència, intentant apuntar els diversos nivells –europeu, estatal, autonòmic o municipal- en què es recullen aquestes obligacions.

 Obligacions en matèria de biodiversitat

L’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat o l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat, basats en els principis rectors de la lluita global contra la pèrdua de la diversitat biològica estan recollits, concretats i adequats a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya en la documentació de l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Història Natural. La proposta que vol ser d’aplicació al conjunt de la matriu territorial (concepte recollit en la proposta del sistema d’espais oberts delS Plans Territorials Parcials que afecten a l’àmbit d’estudi) i no només als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic.

Del contingut l’Estratègia Catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, els objectius on el planejament analitzat pot incidir-hi en positiu o negatiu, amb major o menor grau són els següents:  La integració dels condicionaments de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en el planejament urbanístic i territorial.

13

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Garantir la permeabilitat ecològica del territori per tal de facilitar o no alterar significativament els processos de desplaçament i dispersió de les espècies; garantir les connexions biològiques en el conjunt global del territori  Mantenir (i potenciar) globalment la conservació dels tipus d’hàbitats, amb especial atenció als endèmics, rars o amenaçats

De fet l’objectiu estratègic numero 8 de l’eix estratègic 3 de l’Estratègia Catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica es titula “Assolir un model territorial sostenible que faci compatibles el desenvolupament econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els nivells de planejament i per a totes les zones del territori ”. Aquest objectiu estratègic es concreta en els dos objectius operatius següents:

 Objectiu 8.1: incorporar en la planificació i l’ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica  Objectiu 8.2 :incorporar en el planejament i en la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística catalana, els objectius, normativa i instruments que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica

Altres disposicions i normatives estatals i autonòmiques que cal tenir presents en aquest punt sobre biodiversitat són, sense detriment d’altres que no estiguin llistades, les següents:

 Llei 12/1985 d’Espais Naturals, incloent plans derivats com el Pla d’Espais d’Interès Natural i l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i l’Inventari de geòtops i geozones.  Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya.  Llei 6/1998 Forestal de Catalunya  Llei 43/2003 forestal (estatal) de 21 de novembre  Llei d’Aigües Estatal (Ley 29/1985) i el seu reglament de desenvolupament  Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa, de 21 de maig de 1992)  Directiva Aus (Directiva del Consell de 2 d’abril de 1979, 79/409/CEE)  Llei de Protecció dels Animals (Llei 22/2003 de 4 de juliol, DOGC nº3926, de 16-7-2003)  Normativa del PTP de l’Alt Pirineu i Aran, del PTP de les Comaques Gironines i del PTP de la Catalunya Central.  Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas  Real Decreto 1274/2011, de 16 de septiembre, por el que se aprueba el Plan Estratégico del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad 2011-2017, en aplicación de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, de Patrimonio Natural y de la Biodiversidad  Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de protecció de plantes de la flora autòctona de Catalunya (DOGC nº493, de 12-12-84) i Decret 214/1987 de 9 de juny sobre declaració d’arbres monumentals, i ordres posteriors de declaració d’arbres monumentals  l’Acord de Gov 112/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova la Xarxa Natura 2000 a Catalunya  Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés al medi natural i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

14

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Resolució MAH/534/2005, d’1 de març, pel qual es fa públic l’Acord de Govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), alguns dels espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d’importància comunitària  Decret 172/2008, de creació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya  ACORD GOV/176/2013, de 17 de desembre, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió.

 Obligacions en matèria d’aigua

En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius ambientals on el planejament territorial pot tenir incidència i que són, especialment els següents:  Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.  Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.  Protegir i millorar el medi aquàtic.  Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.  Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.  Protegir les aigües territorials.

Altres disposicions i normatives estatals i autonòmiques que cal tenir presents en aquest punt sobre el cicle de l’aigua són, sense detriment d’altres que no estiguin llistades, les següents:

 Llei d’Aigües Estatal (Ley 29/1985) i el seu reglament de desenvolupament  Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT)  PSARU i PSARI (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals i Industrials, respectivament)  Normatives sobre abocaments de l’Agència Catalana de l’Aigua  Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

 Obligacions en matèria de medi ambient atmosfèric

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; per avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres; per disposar adequadament sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i, finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari. Entre els objectius de la Directiva sobre els quals el planejament territorial i urbanístic sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, són els següents:  Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació de l’aire.

15

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Altres informacions, normatives i disposicions que cal apuntar en aquest punt sobre el medi ambient atmosfèric són, sense detriment d’altres que no estiguin llistades, les següents:

 Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori als contaminants atmosfèrics de la Generalitat de Catalunya  Informació proporcionada per la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya  Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica  Mapes de capacitat acústica local/cadastre sònic/ordenança municipal reguladora de soroll  Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i reglament 82/2005 que la desenvolupa.  Recomanació del Consell de la Unió Europea de 12 de juliol de 1999 relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics  Real Decreto 1066/2001 de 28 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas  Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

 Obligacions en matèria de sòl

No es té constància de cap document amb implicacions legals ni cap estratègia aprovada sobre el sòl, si bé en base a l’existència d’una Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les regions (COM/2002/0179) titulada “Cap a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl”, es detecta determinats objectius sobre els quals el planejament territorial i urbanístic podria tenir capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, i que són els següents:  Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització i inundació i esllavissament.  Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.  Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les inundacions i l’esllavissament de terres.  Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

Aquesta comunicació destaca a més el paper de protecció dels recursos edàfics, que pot tenir l’ordenació del territori, fent que en les decisions relatives a l’ús del sòl es tinguin en compte les seves característiques.

 Obligacions en matèria de canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, nombrosos convenis i protocols internacionals i europeus entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la

16

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible. A nivell de la Unió Europea destaca l’Estratègia en l’horitzó 2013-2020.

En base a l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic promoguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2013-2020.

Internacional

 Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Objectiu: l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic

 Protocol de Kyoto – Objectiu: 38 països industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle d’un 5,2% per al període 2008-2012 respecte dels nivells del ‘any 1990

Comunitari

 29/04/1998, la Comunitat Europea va signar el Protocol de Kyoto a Nova York, i posteriorment, el 31-5-2002, tots els estats membres de la Unió Europea van ratificar el Protocol de Kyoto i es van comprometre a rebaixar un 8% el nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre els anys 2008 i 2012, segons els gasos emesos l’any base (1990)

 Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

 Paquet legislatiu energia i clima: conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, agricultura o residus.

 03/10/2010 Estratègia Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia

 COM 147/4 (2009). Llibre Blanc d’Adaptació al Canvi Climàtic

Estatal

 Ratificació d’Espanya del Protocol de Kyoto. Objectiu: assumir el compromís de limitar les emissions a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008-2012

 Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta 2007-2012-2020

 Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

 Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC).

Catalana

 Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012

17

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Pla Energia i Canvi Climàtic 2012-2020

 Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020

 Estratègia pel desenvolupament sostenible de Catalunya 2026

 Segon Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya

 Obligacions en matèria de paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques. A Catalunya la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (i el Reglament que la desenvolupa), promou el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament sostenible com a dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu. Els objectius que es deriven del principis d’actuació de la llei que poden ser integrats com a tals al planejament urbanístic, són els següents:  Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.  La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i de l’edificació.  Integrar el paisatge com a instrument d’anàlisi, diagnòstic i presa de decisions en el planejament.  Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi naturals.

Altres disposicions i normatives estatals i autonòmiques que cal tenir presents en aquest punt sobre paisatge són, sense detriment d’altres que no estiguin llistades, les següents:

 Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística.  Catàlegs i disposicions corresponents de paisatge del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, de les Comarques Gironines i de la Catalunya Central

2.3.2 OBJECTIUS AMBIENTALS A continuació s’exposen els principis, objectius i criteris ambientals adoptats per l’esperit que regeix el Pla Director Urbanístic en el context d’un desenvolupament urbanístic sostenible del mateix i l’acompliment dels principis pel sòl no urbanitzable marcats pels POUMs o Normes Subsidiàries dels municipis afectats, així com els Plans Territorials Parcials que afecten a l’àmbit d’estudi. La integració d’aquests principis, objectius i criteris per part de la documentació urbanística, i la seva consideració des de l'inici del procés de planejament, és clau per a garantir la implementació de mesures efectives en pro de la sostenibilitat en el context urbanístic i de planejament proposat.

Els principis, objectius i criteris que s’exposen a continuació es fonamenten en el convenciment de l’equip tècnic redactor del PDU i dels promotors, el contingut i disposicions de la normativa de planificació urbanístic i territorial, i les disposicions normatives vigents (municipals, autonòmiques,

18

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

estatals i europees- de caràcter ambiental amb incidència sobre l’urbanisme i el planejament). Així doncs, en aquest apartat s’aporta un llistat d’aquestes principals disposicions, que complementaran l’apartat de normes urbanístiques que formaran part de la documentació del propi Pla Director Urbanístic.

Els àmbits sobre els quals es defineixen els principis, objectius i criteris ambientals a tenir en compte en el planejament del sector són els 4 següents:

 Model territorial, ocupació del sòl i riscos ambientals  Cicle de l'aigua  Residus, energia, ambient atmosfèric  Biodiversitat, paisatge, patrimoni etnològic i natural

Model territorial, ocupació del sòl i riscos ambientals

 Compactació dels sectors urbanitzats residencials, hotelers i de serveis al voltant dels nuclis urbans preexistents

 Consideració dels riscos ambientals existents en l’àmbit d’estudi, especialment el risc d’allaus, d’erosió i d’esllavissades

 Prevenció i minimització dels futurs riscos i impactes associats a les activitats futures (impacte acústic, lumínic, contaminació aigües, incendis forestals...)

 Afavorir formes de mobilitat sostenible que prioritzin sobre la mobilitat privada

Cicle de l’aigua

 Garantir la disponibilitat d’aigua i d’altres recursos necessaris per al desenvolupament sostenible del sector.

 Garantir la protecció i la utilització sostenible dels recursos hídrics del subsòl i superficials

 Garantir l’òptim tractament i depuració de les aigües residuals generades en l’àmbit d’estudi

Residus, energia i ambient atmosfèric

 Aprofitament d’energia a partir de fonts renovables i implementar mesures d’eficiència energètica

 Reduir la contaminació lumínica i acústica

 Afavorir una gestió sostenible dels residus

Biodiversitat, paisatge, patrimoni etnològic i natural

 Minimitzar les afeccions a hàbitats d’interès comunitari propis de l’alta muntanya pirinenca

 Minimitzar les afeccions a espècies de flora i fauna amenaçada, vulnerable i/o d’interès pròpies de l’alta muntanya pirinenca

 Fer compatible el Pla amb les directrius de gestió del Parc Natural de la Serra del Cadí i els espais protegits de la Xarxa Natura 2000

19

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Aconseguir la millor integració paisatgística possible de les noves instal·lacions i serveis

 Protegir el patrimoni cultural i etnològic, com els camins ramaders

 Protegir la connectivitat territorial dels sistemes naturals

2.4 PLANEJAMENT TERRITORIAL, URBANÍSTIC I SECTORIAL DE REFERÈNCIA

2.4.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL El document del Pla territorial general de Catalunya s’aprova per la Llei 1/1995, de 16 de març. En aquesta Llei es defineixen els àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials; els sistemes de proposta com àmbits d’aplicació de les estratègies territorials i l’assoliment del model d’assentaments així com les estratègies i directrius que emmarquen als futurs plans territorials parcials i sectorials, entre d’altres. Els plans parcials territorials són l’instrument encarregat de definir els objectius d’equilibri d’aquesta part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s’hi emprendran, per tal d’avançar cap a una determinada visió de futur. Dels 7 plans parcials territorials existents, 3 són d’aplicació en l’àmbit d’actuació del present PDU: el pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran; el de les Comarques Gironines i el de les Comarques Centrals.

Figura nº4. Plans Territorials Parcials i àmbit d’estudi

20

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 25 de juliol de 2006 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l’efecte de la seva executivitat immediata. És el pla territorial que més incideix en l’àmbit del PDU, que l’inclou dins els sistema de Puigcerdà. Segons aquest pla, els sòls inclosos dins l’àmbit del PDU tenen la categoria de sòl de protecció especial de valor natural i de connexió, sòl de protecció especial, PEIN i altres espais protegits i sòl de protecció territorial. S'inclouen en la categoria de sòl de protecció especial aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d'àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d'interès natural i agronatural o com a sòls d'alt valor agrícola productiu, i també per la seva funció específica en l'equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. S'inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius: a) Existència de riscos geològics, d'inundabilitat o d'altres afecta-cions que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic i que, per la seva extensió o significació territorial, convingui assenyalar. b) Valor paisatgístic, identitari, d'estructuració territorial o d'interès social a regular pels catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics. c) Valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable. d) Valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l'àrea per a possibles infraestructures o equipaments d'interès estratègic en el futur. Per als nuclis urbans de la Molina i Masella proposa completar els sòls més consolidats replantejant-ne i l’ordenació urbanística i buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat d’urbà i urbanitzable de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta. En el cas de Masella, atesa la voluntat de deixar tancada la seva ordenació, vista la insuficient concreció d’alguns paràmetres urbanístics i, sobretot, la multiplicitat de projectes que es proposen sobre el sòl no urbanitzable adjacent, a l’objecte de donar seguretat jurídica a totes les parts, s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà definir: a) els límits exactes del sòl urbà i/o urbanitzable sobre cartografia detallada, b) la densitat màxima d’habitatges en cadascun dels subsectors, c) l’ordenació i el parcel·lari definitiu de la zona d’habitatges unifamiliars, d) la vialitat interna, e) les mesures de concentració d’edificació i de foment de l’equipament turístic en front de la segona residència, f) les places d’aparcament dins del sòl urbà i/o urbanitzable i g) les instal·lacions lúdiques, peus de pista i possibles àrees d’aparcament complementàries en sòl no urbanitzable.

21

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº5. Categories del sòl a l’àmbit d’estudi segons el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 14 de setembre de 2010 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5735, de 15 d’octubre de 2010, a l’efecte de la seva executivitat immediata. Segons aquest pla, els sòls inclosos dins l’àmbit del PDU tenen la categoria de sòl de protecció especial. Figura nº6. Categories del sòl a l’àmbit d’estudi segons el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines

22

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 16 de setembre de 2008 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d’octubre de 2008, a l’efecte de la seva executivitat immediata. Segons aquest pla, els sòls inclosos dins l’àmbit del PDU tenen la categoria de sòl de protecció especial, PEIN i xarxa natura 2000, i sòl de protecció preventiva. S’inclouen en la categoria de sòl de protecció preventiva els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

Figura nº7. Categories del sòl a l’àmbit d’estudi segons el Pla Territorial Parcial de les comarques centrals

2.4.2 PLANEJAMENT SECTORIAL

PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA El Pla director de les estacions de muntanya va ser aprovat definitivament per Acord de Govern de la sessió de 23 de maig de 2006 i publicat al DOGC número 4669, de 5 de juliol de 2006. El Pla director de les estacions de muntanya dels Pirineus catalans té com a objectiu central donar suport al turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i n’asseguri la viabilitat i el paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya.

23

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Bona part dels objectius i estratègies fixats per aquest document estan directament relacionats amb polítiques econòmiques, turístiques, o de publicitat. Així són les estratègies que a continuació es descriuen les que incideixen directament en l’objecte i proposta del present PDU: 1. Garantir les infraestructures bàsiques: neu i accessos a. La neu com a element bàsic. b. L’accés com a sobrecost per a les estacions. c. Cal pensar en noves formes d’accés via cable entre la vall i l’estació. 2. Definició de dominis esquiables i gestió sostenible a. Millorar abans d’ampliar b. Ampliacions per sobre la cota 1.800 m c. Garantir l’accessibilitat i l’aparcament d. Minimitzar els conflictes amb àrees protegides e. Impacte mínim 3. Millora de l’accessibilitat i de la mobilitat dins dels sistemes territorials a. Incorporar a la xarxa viària els trams d’accés a les estacions de muntanya. b. Reduir al màxim les necessitats de transport privat. c. Dimensionar i distribuir equilibradament les àrees d’aparcament. Equilibrar la dotació d’aparcaments amb la capacitat de l’estació. d. Complementar amb transport públic l’accés a destins obligats. e. Distribuir les pressions d’accés sobre les estacions de muntanya. 4. Ordenar els creixements residencials-turístics lligats a les estacions de muntanya. a. Rehabilitar i renovar abans que colonitzar nous sòls. b. Reciclar els sòls ja utilitzats. c. Establir límits al creixement. d. Regular les tipologies edificatòries. e. Adoptar criteris de qualitat en les noves construccions. 5. Qualificar el sistema urbà, diversificar els equipaments. a. Millorar les característiques dels equipaments existents. b. Completar les dotacions actuals d’equipaments.

24

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

c. Potenciar els elements d’interès propis de cada sistema. d. Promoure activitats. e. Propiciar la gestió integrada de les activitats.

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC NATURAL DEL CADÍ- MOIXERÓ El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Cadí-Moixeró regula les condicions d’execució dels projectes o les iniciatives que puguin incidir-hi a fi d’assegurar el respecte envers els valors naturals protegits. També posa èmfasi a promoure el benestar de la població local dels municipis que integren el Parc Natural mitjançant el suport tècnic i administratiu, la dinamització econòmica i la preservació dels valors històrics i culturals. D’entre els objectius més específics d’aquest Pla especial, destaquen: conservar i potenciar la riquesa florística i faunística del Parc i les comunitats vegetals primàries de caràcter exemplar; desenvolupar els instruments de gestió específics per al coneixement i monitoratge dels sistemes

25

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

naturals i de les espècies de flora i fauna; augmentar significativament el grau de maduresa dels ecosistemes forestals; recuperar les comunitats forestals primàries i les espècies de fauna extingides o en recessió; mantenir el paisatge obert de prats a les àrees d’aprofitament ramader tradicional i preservar i restituir la morfologia, fisonomia i qualitat visual del paisatge, en general; diversificar l’estructura dels boscos per evitar la uniformitat predominant; prevenir els processos erosius i els processos d’alteració de les comunitats vegetals; corregir i prevenir impactes importants sobre el sistema hidrològic; racionalitzar i millorar la xarxa d’equipaments d’ús públic i la distribució de visitants; afavorir el coneixement sobre els valors del Parc; conservar el patrimoni cultural; i establir directrius en relació amb l’activitat socioeconòmica tradicional perquè pugui desenvolupar-se de manera sostenible, amb un aprofitament dels recursos naturals que faci compatible la conservació dels sistemes naturals amb els aprofitaments tradicionals. El nou instrument divideix tot el seu àmbit territorial en tres zones. La zona d’alt interès natural, que comprèn les àrees de major interès natural i que caldrà preservar estrictament. La zona d’interès natural, que inclou zones ocupades per ecosistemes fràgils que s’han de mantenir i recuperar de manera compatible amb els aprofitaments tradicionals a la zona. Finalment, la tercera zona és l’agroforestal, que té com a objectiu regular els usos i les activitats de manera que la protecció dels valors naturals sigui compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i les activitats dels seus habitants. La zonificació establerta constitueix la peça bàsica de l’estructura d’ordenació definida en el Pla especial. El pla especial va ser aprovat inicialment pel conseller de Medi Ambient i Habitatge el 2 de juliol de 2010, si bé mai ha adquirit executivitat al no haver-se aprovat definitivament.

2.4.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL

PLA DIRECTOR URBANISTIC DE LA CERDANYA El Pla director urbanístic de la Cerdanya va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 31 de juliol de 2008. A la Molina, atesa la manca de consolidació en els seus tres nivells d’assentament, el dèficit d’infraestructures urbanes existent, la gran dimensió del creixement previst, la necessitat d’una protecció més ferma del paisatge i la voluntat existent d’incrementar el paper d’espai d’activitat econòmica, s’exigeix la remodelació urbana i la reurbanització mitjançant l’adaptació del planejament, buscant solucions que contemplin: - Concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes per reduir el consum de sòl. - Alliberar sòl classificat de naturalesa forestal. - Promoure usos turístics per damunt dels residencials i proporcionant en els teixits presents i futurs nous equipaments i zones de pàrquing. S’estableixen les directrius següents: - A l’àmbit de Font Moreu, s’estableix un nombre màxim de 100 habitatges i un sostre màxim de 20.000 m2 i el percentatge legal que li correspongui d’habitatge de protecció pública. L’àmbit s’ha de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana. No es poden construir edificacions per damunt de la cota 1.625 m. - S’estableix l’obligació que el planejament urbanístic municipal transfereixi part de l’aprofitament del sector SU-09 la Solana al sector SU-10 el Golf i concentri l’habitatge de protecció pública al sector de la Solana. En el sector SU-10 el Golf s’estableix l’obligació que les edificacions es concentrin en les cotes més baixes del sector alliberant entre la meitat i el terç superior del sector.

26

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

A Masella, donada la manca de concreció dels seus paràmetres, tant en el sòl urbà com en el sòl no urbanitzable adjacent, el PDU fixa alguns d’aquests paràmetres i dóna compliment a les determinacions del PTPAPA amb l’objectiu de donar una major seguretat jurídica a totes les parts i garantir els objectius assenyalats per aquest pla d’avançar cap a una major eficiència en el consum de sòl, la promoció d’usos turístics per damunt dels residencials, la dotació d’equipaments estratègics com els pàrquings, la desestacionalització i, en general, la consolidació d’una àrea d’activitat econòmica d’interès nacional. - Es defineixen els límits exactes de l’àmbit de Masella i s’estableix que el planejament urbanístic haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl que no quedi comprès dins la delimitació esmentada. Aquets terrenys es consideren inadequats per al desenvolupament urbà per raons de pendent excessiu i alt valor forestal i paisatgístic. - S’estableixen tres àmbits i diverses peces de sòl de cessió –zones verdes i domini esquiable– que hi estan vinculades. Cadascun d’aquests tres àmbits s’han de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana per als quals es defineixen paràmetres concrets de sostre, habitatge protegit, sòl de cessió i places d’aparcament. En la resta de sòl urbà s’estableix un sostre mínim de 21.700 m2 de sostre hoteler. - S’estableix l’obligació que dins dels límits del conjunt de l’àmbit de Masella es garanteixi una oferta total de 3.000 places d’aparcament.

2.4.4 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL El planejament urbanístic general dels municipis inclosos dins l’àmbit d’aquest PDU és el següent:

Figura nº8. Planejament urbanístic municipal i àmbit d’estudi

27

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Taula nº3. Figures de planejament urbanístic municipal que afecten l’àmbit del PDU

MUNICIPI EXPEDIENT AD PUBLICACIÓ BAGÀ 1983/000673/N Normes subsidiàries de planejament 06/07/1983 07/10/1983 CASTELLAR DE N’HUG 1994/000781/N Normes subsidiàries de planejament 20/03/1997 22/04/1997 ALP 1981/000614/G PGO plurimunicipal de la Cerdanya 17/01/1986 12/03/1986 DAS 2010/040966/C POU plurimunicipal de la Cerdanya 30/06/2010 19/04/2011 URÚS 2010/040966/C POU plurimunicipal de la Cerdanya 30/06/2010 19/04/2011 TOSES 2006/021910/G POU plurimunicipal de la Vall de Ribes 02/06/2010 17/09/2010

NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BAGÀ

Les NNSS de Bagà van ser aprovades definitivament en data 6 de juliol de 1983 i publicades al DOGC per a la seva executivitat en data 7 d’octubre de 1983. L’àmbit del terme municipal de Bagà inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit nord-est del municipi, a la frontera amb el terme municipal d’Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl no urbanitzable objecte d’especial protecció, clau SEP; zona turística esportiva, claus 15a i 15; i zona de protecció de servituds, clau 16. Al sòl no urbanitzable objecte d’especial protecció no hi són permesos altres usos i edificacions que els adscrits a la protecció i conservació del parc i els relacionats directament amb la qualificació de reserva natural, com és la conservació de la flora, la fauna i altres valors. Es prohibeixen explícitament els usos residencials en general, així com l’emplaçament d’instal·lacions de remuntatge fora dels espais qualificats de turístics-esportius.

28

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº9. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit de Coll de Pal dins el t.m. de Bagà

Es qualifica com a zona turística i esportiva de primera categoria, el sòl no urbanitzable que per la seva especial situació o potencial d’ús pot acollir les activitats relacionades amb el turisme i els esports. S’admeten els usos residencial, esportiu, cultural, serveis, aparcament i acampada. S’estableix un índex d’edificabilitat bruta de 0,01 m2st/m2s; ocupació màxima de 0,5%; edificació segons ordenació aïllada i alçada màxima d’11m. Es qualifica com a zona turística i esportiva de segona categoria el sòl urbanitzable que per la seva especial situació i potencial, és necessari per acollir les instal·lacions relacionades amb els esports d’hivern. Dins aquesta zona es permeten els usos següents: pastura transhumant i edificacions auxiliars de la mateixa; instal·lació de telearrastres, telecadires i demés instal·lacions auxiliars. Es qualifica com a zona de protecció de servituds el sòl no urbanitzable que és afectat pels sistemes generals, infraestructures tècniques i sistema fluvial. En aquest sòl no s’hi pot construir cap edificació, llevat d’aquelles construccions i instal·lacions vinculades amb l’execució o manteniment d’obres i serveis públics. No s’admeten altres usos que l’agrícola i el forestal, sempre que no impliquin construcció d’edificis o locals. Aquest planejament defineix el sistema de transport per cable com el conjunt d’infraestructures d’abast supramunicipal que comprèn tots els gins necessaris pel transport de viatgers per tecnologia traccionada per cable. És un sistema de mobilitat per cable format per: estació motriu, estació retorn, pilones, cabina, canons de neu de cultiu, accessos i serveis complementaris pel condicionament de dites actuacions.

29

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE CASTELLAR DE N’HUG Les NNSS de Castellar de n’Hug van ser aprovades definitivament en data 20 de març de 1997 i publicades al DOGC per la seva executivitat en data 22 d’abril de 1997. L’àmbit del terme municipal de Castellar de n’Hug inclòs dins aquest PDU correspon a una petita franja situada al nord del terme municipal, al límit amb el municipi d’Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats pel planejament de sòl no urbanitzable, amb la qualificació de zona forestal d’alta muntanya, clau SF1. Es qualifica de sòl forestal els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests, i els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la forestació o la reforestació; i també els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos de poblats, les pistes i camins forestals. El sòl forestal d’alta muntanya és la zona de cota superior dels límits dels boscos. En general l’únic ús admès és el forestal, raó per la qual queda prohibida qualsevol transformació del sòl que lesioni el valor específic de la vegetació arbòria.

Figura nº10. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit del terme de Castellar de n’Hug inclòs al PDU

30

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ PLURIMUNICIPAL DE LA CERDANYA. ALP El PGO d’Alp va ser aprovat definitivament en data 17 de gener de 1986 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 12 de març de 1986. L’àmbit del terme municipal d’Alp inclòs dins aquest PDU correspon als nuclis urbans de la Molina i Masella i als terrenys ocupats per les dues estacions d’esquí. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, amb diverses qualificacions. En concret el sòl no urbanitzable es qualifica de NU-14, sòl forestal. Es qualifica de sòl forestal les zones de bosc amb més d’un 30% de densitat de copes, que s’ha de preservar de tota mena d’activitats que puguin afectar el seu caràcter de reserva i objecte. S’autoritzen els usos forestals, agrícoles i ramaders i d’esplai, podent-se estudiar l’obertura de pistes d’esquí, entre d’altres, a través de plans especials i sectorials. Queda expressament prohibida l’edificació, excepte les destinades a la protecció o explotació forestal i als serveis mínims que hagin de situar-se a peu de pistes. Queden prohibits expressament els usos residencial i hoteler.

Figura nº11. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit del terme d’Alp inclòs al PDU

31

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTIC PLURIMUNICIPAL DE LA CERDANYA. DAS I URÚS

El POUP va ser aprovat definitivament en data 30 de juny de 2010 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 19 d’abril de 2011. L’àmbit del terme municipal de Das inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit sud del municipi, comprés entre els termes municipals d’Alp i Urús. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl de protecció territorial, clau 92, sòl de valor natural i connexió, clau 93 i espais PEIN i Xarxa natura, clau 96-b. Figura nº12. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit del terme de Das inclòs al PDU

32

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

L’àmbit del terme municipal d’Urús inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit est del municipi, al límit amb el terme municipal de Das. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl de protecció territorial, clau 92, i espais PEIN i Xarxa natura, clau 96.

Figura nº13. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit del terme d’Urús inclòs al PDU

Es qualifica com a sòl de protecció territorial aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòl de protecció especial, convé preservar de la transformació per algun dels motius següents: existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic i que, per la seva extensió o significació territorial convingui assenyalar; valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular per catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics; valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur. S’inclouen dins la classe de protecció especial aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possiblitats de transformacions que els poguessin afectar. El sòl de valor natural i de connexió es protegeix principalment pel seu interès natural, agronatural i ecològic en el qual l’ús agrícola i ramader sovint juga un paper rellevant a preservar. Els espai PEIN i Xarxa Natura 2000 són terrenys amb proteccions sectorials.

33

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTIC PLURIMUNICIPAL DE LA VALL DE RIBES. TOSES El POUP va ser aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 17 de setembre de 2010. L’àmbit del terme municipal de Toses inclòs dins aquest PDU correspon a una petita franja de terrenys situats al límit oest del municipi, a la frontera amb Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de forestal de valor, clau 22, i alta muntanya, clau 23.

Figura nº14. Categories del sòl i qualificacions urbanístiques a l’àmbit del terme de Toses inclòs al PDU

Es qualifica de sòl forestal de valor les àrees amb masses arbòries i arbustives en les seves diferents qualitats i circumstàncies, quan l’activitat forestal és la principal. Així es qualifiquen com a tal el sòl rústic poblat d’espècies arbòries o arbustos, matolls i herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per la protecció d’aquets, els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la reforestació i els prats de regeneració natural. Es qualifica de sòl d’alta muntanya, les àrees de muntanya, amb predomini de prats. Comprèn els terrenys existents en cotes altes que no disposen de formacions boscoses i donen pas a la vegetació d’alta muntanya, sense altra explotació que la ramaderia d’estiu.

34

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

2.5 CARACTERÍSTIQUES DEL PLA DIRECTOR

El Pla Director Urbanístic emmarca tota una sèrie de noves instal·lacions i serveis necessaris per a un desenvolupament econòmicament i ambiental sostenible de les estacions. Cal deixar clar, no obstant, que en aquest estat del document (Avanç de Pla Director Urbanístic), es tracta de propostes d’estudi, no propostes definitives. L’apartat 4.2. d’aquest Document Inicial Estratègic detalla amb major precisió, posteriorment a l’explicació de les alternatives,

A continuació s’esquematitzen les instal·lacions i serveis proposats en el marc del Pla

Figura nº15. Noves pistes, remuntadors, llacs i aparcaments proposats a la zona de la Molina

Pistes Noves

Projecte Tosca Nous remuntadors Nou tubbing

Nou aparcament

Nous llacs

35

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº16. Noves pistes, remuntadors, llacs i aparcaments proposats a la zona de Masella

Pistes Noves Nou aparcament

Nous llacs

Nous remuntadors

36

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº17. Perspectiva de les noves zones de serveis i actuacions proposades a Masella

37

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº18. Perspectiva de les noves zones de serveis i actuacions proposades a la Molina

Coll de Pal Obagues Accés a Tosa Puigllançada d’Alp

Sector Alabaus

38

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3 SÍNTESI DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS

3.1 UBICACIÓ I SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

Amb una superfície de 2630 ha, l’àmbit objecte d’aquest document s’emplaça al nord de Catalunya, a la serralada dels Pirineus, en la confluència entre les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. Inclou terrenys dels termes municipals de Castellar de n’Hug i Bagà (Berguedà); Alp, Das i Urús (Cerdanya); i Toses (Ripollès).

Figura nº19. Àmbit del PDU en relació als límits comarcals i municipals

Taula nº1. Superfície aportada per cada municipi Comarca Percentatge de Municipi Superfície (ha) l’àmbit El Berguedà Bagà 408,26 17,29 Castellar de n’hug 12,87 0,54 El Ripollès 3,45 Toses 81,53 La Cerdanya Das 277,05 11,73 Urus 188,49 7,98 Alp 1.634,88 58,97 Total 2.630,08

L’àmbit del PDU engloba la totalitat de l’actual domini esquiable de les estacions de la Molina i Masella amb l’objecte d’estudiar-ne els límits i ajustar-los a les necessitats i previsions reals. També inclou aquells terrenys que es consideren adequats per a ampliar-los i els sòl urbans i urbanitzables que conformen els assentaments urbans que complementen l’oferta turística i esportiva de la zona.

39

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº20. Àmbit del PDU sobre l’ortofotomapa

3.1.1 COMUNICACIONS La via de comunicació bàsica de l’àmbit del PDU és la carretera GI-400 que dóna accés als nuclis urbans de la Molina i Masella i els peus d’estació. La carretera GI-400 enllaça a l’oest amb la carretera E-09 al nucli de Das (la carretera E-09 ràpidament porta a la C-16 i la boca nord del túnel del Cadí). Per l’est, la carretera GI-400 enllaça amb la N-152 a les Colladetes (km 145), que forma part de la Collada de Toses. En una cota més baixa, la carretera GIV-4082 ressegueix el fons de vall de la ribera d’Alp des del nucli d’Alp fins a la part baixa de la Molina.

Per l'extrem sud-est, la carretera de la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug a la Molina (BV-4031) passa pel coll de la Creueta (altitud superior a 1900 m) i el pla d'Anyella, enllaçant amb la GI-400 a la collada del Pedró (zona d’Alabaus de la Molina). Una mica més cap a l'oest, hi ha la carretera de Bagà a coll de Pal (BV-4024, altitud superior a 2000 m), asfaltada només fins al límit Berguedà- Cerdanya, i que després es converteix en una pista difícil que duu fins a Masella, no transitable durant l’hivern.

Cal tenir en compte també que la línia del ferrocarril Barcelona-Puigcerdá té una estació de ferrocarril funcional al nucli de la Molina, havent estat aquest un dels accessos principals tradicionals a l’estació d’esquí.

40

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.2 MEDI FÍSIC 3.2.1 OROGRAFIA Els massissos de la Tosa d'Alp (2.536 m.s.n.m.) i el Puigllançada (2.409 m.s.n.m.) constitueixen una unitat molt diferenciada de la resta de muntanyes que formen el Parc Natural del Cadí- Moixeró. Tenen un aspecte que es pot qualificar de més típicament pirinenc. Tots dos tenen formes compactes i un relleu força suau, amb les parts altes molt arrodonides. Les dues muntanyes es troben separades pel coll de Pal, a 2130 m, que serveix de pas entre el Berguedà i la Cerdanya. Aquesta alineació de muntanyes, amb la Tosa d’Alp com a límit occidental, i seguint cap a l’est, el Puig d’Alp (2.407 m.s.n.m.), el cap del Serrat Gran (2.402 m.s.n.m), els vessants septentrionals del Puigllançada, el Coll de Pal i la carena que mena cap al Cap de les Costes de l’Huguet (2.190 m.s.n.m.) són els relleus que conformen el límit meridional (i les cotes màximes) de l’àmbit del PDU.

Fotos. Vistes des del Cap del Serrat Gran; a l’esquerra cap a l’est (Puigllançada); a la dreta cap a l’oest (Tosa d’Alp)

Figura nº21. Ubicació dels cims principals a l’àmbit d’estudi

Nom Altitud

(msnm) 1 Cap de les Costes de l’Huguet 2190 2 Puigllançada 2409 3 Cap del Serrat Gran 2402 4 Puig d’Alp 2407 5 Puig del Comabella 2460 6 La Tossa 2536

D’aquí cap al nord, l’orografia ve determinada pels relleus d’erosió fluvial marcats per la xarxa hídrica, amb una successió de valls i vessants més o menys pendents, més o menys amples, que determinen el relleu de l’àmbit del PDU i, per extensió, del domini esquiable de les dues estacions.

41

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.2.2 CONTEXT GEOLÒGIC La unitat fisiogràfica en la qual s'inscriuen els territoris ocupats pel PDU són els Pirineus. Aquesta serralada té un sòcol format per materials paleozoics, testimonis de la serralada Herciniana que existí abans dels Pirineus i que gairebé va desaparèixer per l'erosió del triàsic. Per damunt del sòcol paleozoic es disposen els materials mesozoics i terciaris, fortament afectats per l'orogènia alpina del terciari, que donà lloc a la serralada Pirinenca. Finalment tenim els materials postorogènics del Neogen i del Quaternari, que no van ser afectats per l'orogènia alpina.

En la visió tradicional, els materials del sòcol paleozoic que afloren al centre de la serralada havien rebut la denominació de Pirineus axials o zona axial, mentre que les serres formades per materials mesozoics i terciaris que hi ha a tots dos costats de la zona axial eren anomenades Prepirineus. Seguint aquest criteri a l’àmbit d’estudi del PDU, el Puigllançada, Tosa d'Alp i ja més a l’oest el Moixeró formarien part dels Pirineus axials. Aquests termes es continuen utilitzant en l'actualitat en geografia, però són confusos des del punt de vista geològic. La distinció d'una zona axial només té sentit per a designar els materials paleozoics que afloren, però no es tracta de cap unitat estructural, ni tampoc representa l'eix de la serralada.

En la visió geològica actual, als Pirineus centrals i orientals, es distingeix una zona meridional - amb estructures vergents cap al sud- i una zona septentrional -amb estructures vergents cap al nord- que estan separades per la falla nord-pirinenca. El territori del PDU estaria, com tota l'àrea pirinenca catalana, dins dels Pirineus meridionals, formats per un conjunt d'unitats estructurals o mantells de corriment que han estat desplaçats cap al sud uns quants quilòmetres. Es distingeix entre els mantells superiors, constituïts només per roques de la cobertora (materials mesozoics i terciaris), i els mantells inferiors, en els quals hi ha tant roques de la cobertora com del sòcol paleozoic.

El mantell del Cadí, un mantell inferior, és una unitat estructural que s'estén des del Segre fins a la Mediterrània, ocupant bona part del vessant meridional dels Pirineus orientals. Els materials que s'hi troben són tant del sòcol hercinià com de la cobertora (aquests darrers sobretot paleogens). Els materials del sòcol són del Silurià, Devonià i Carbonífer, i a l’àmbit d’estudi del PDU formen els relleus de la Tosa d'Alp i Materials calcaris aflorants prop de l’aparcament Puigllançada. Els materials de cobertora són d’Alabaus mesozoics (inexistents a l'est del Llobregat i pràcticament inexistents a l’àmbit d’estudi).

En els materials de cobertora del mantell del Cadí hi predominen netament els paleogens. Cap a l'est s'estenen per una banda que ressegueix el sud del Moixeró, Tosa d'Alp i Puigllançada, per sota dels materials del sòcol hercinià del mateix mantell del Cadí, i arribant fins al Llobregat pel sud.

En contacte amb el sòcol hercinià apareixen capes de conglomerats i lutites, damunt dels quals es troba la sèrie lacustre de fàcies garumniana -materials sedimentaris continentals rogencs del

42

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Cretaci superior i el Paleocè- constituïda per un nivell inferior amb margues roges i un de superior format per calcàries lacustres de 10-100 m de gruix.

Per damunt dels materials garumnians comença la sèrie sedimentària marina de l'Eocè, formada bàsicament per potents capes de margues carbonatades i calcàries. Aquesta és constituïda per diversos nivells o formacions.

Foto. Relleus calcaris amb karst a la zona del Cap del Serrat Gran, fora del límit del PDU

Figura nº22. Materials geològics de l’àmbit d’estudi

BRETXES

GRESOS LUTITES

QUARSITES

ARGILES

GRAVES Qgpd SORRES Drc CALCÀRIES

43

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Taula nº4. Datació dels diferents materials geològics existents a l’àmbit d’estudi

Categoria Litologia Altra litologia peresent Era Període Època predominant Cacg2 Bretxes Paleozoic Carbonífer Dcrb Calcàries Paleozoic Devonià Devonià Superior Cagl Gresos Microconglomerats Paleozoic Carbonífer Carbonífer +lutites inferior

Orst Lutites Paleozoic Ordovicià Ordovicià Superior Org Quarsites Paleozoic Ordovicià Ordovicià Superior Qgmd Argiles Llims+sorres+còdols Cenozoic Quaternari Plistocè +blocs Qvl Graves Sorres + llims Cenozoic Quaternari Plistocè

Qgpd Sorres Còdols+blocs+lutites Cenozoic Quaternari

Font: www.icc.cat

44

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Cal tenir en compte que, a tocar de l’àmbit del PDU, però fora d’ell, hi ha catalogada una geozona

Fitxa nº1: Característiques de la geozona 139 “La Molina” GEOZONA 139: LA MOLINA Localització: Alp Interès: estratigràfic Era: Paleozoic Tipus de Roca: Formacions sedimentaries d’especial rellevància.

Aquest és un dels millors afloraments dels conglomerats de l'Ordovicià superior del Pirineu i constitueixen la base d'una seqüència on s'hi localitzen els primers restes fòssils dels materials paleozoics.

Figura: Localització de la Geozona nº139 al context d’Alp

Font: DTS

3.2.3 EDAFOLOGIA Si bé són varis els factors que condicionen la tipologia de sòls, el substrat litològic i el clima de la zona, junt amb el relleu –orientació i pendent del terreny–, solen constituir uns dels factors més decisius en la seva estructura.

En aquest cas concret, i segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació, la Food and Agriculture Organization) a la zona més propera a l’àmbit d’estudi es diferencien tres grans tipus de sòls: litosòls, rendzines i cambisòls.

Els litosòls són sòls prims amb presència d’una roca dura dintre dels primers 10 cm; es tracta, per Litosòls a les parts elevades del Coll de Pal tant, de sòls amb una estructura molt senzilla, com

45

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

els que es troben a les zones amb presència de tarteres i pedrusques calcàries, cingles i penyals...

Les rendzines són sòls una mica més evolucionats, que tot i estar formats només per certes acumulacions d’humus i virosta de la roca mare, permeten l’arrelament de vegetació; són sòls oligotròfics i molt permeables, desenvolupats a partir d’un material original calcari, i sotmesos a uns constant rentat i pèrdua de substàncies nutritives. La major part d’aquest tipus de sòls, per tant, es troben a les zones de prats alpins.

Mentre que els cambisòls són sòls més ben constituïts, amb una diferenciació d’horitzons més manifesta, tant per canvis en la seva coloració, estructura, etc. Són els sòls presents a la resta del territori, especialment als sectors amb presència de boscos i matollars.

Finalment, però, destacar també els histosòls, és a dir, les torberes o sòls hidromorfs orgànics, constituïts per l’acumulació de material orgànic en zones amb un cert grau de saturació d’aigua i/o en zones amb un règim tèrmic fred. Tot i que es tracta d’estructures edàfiques relativament escasses presenten un notable interès.

3.2.4 CLIMATOLOGIA Dins l’àmbit d’estudi existeix un observatori meteorològic amb una llarga sèrie de dades. Es tracta de l’observatori meteorològic de la Molina. Aquesta està gestionada per el Instituto Nacional de Meteorologia controlat pel Ministerio de Medio Ambiente del Gobierno de España.

El clima de l’àmbit d’estudi és plujós i fred, amb neu a l’hivern. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, que es donen principalment en els mesos d’estiu, tardor i primavera, i amb un mínim relatiu a l’hivern. El clima de la zona té una gran humitat, amb temperatures mitjanes anuals molt baixes i amb un dèficit hídric inexistent durant tot l’any.

Segons l’Atles Climàtic de Catalunya, la temperatura mitjana anual a l’àmbit d’estudi se situa entre els 4 i 5ºC majoritàriament, (tot i que amb les zones baixes amb mitjanes de 5-6º i 6-7º) amb una amplitud tèrmica anual d’entre 14 i 15ºC (i només a la part més baixa amb amplituds tèrmiques entre 15-16ºC). En relació a la pluviometria indicar que les precipitacions mitjanes anuals oscil·len entre els 1.100 i els 1.150 mm; mentre que l’evapotranspiració potencial se situa entre els 427 i els 572 mm.

46

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº23. Diagrama ombrotèrmic de l’estació de la Molina pel període 1841-1970

Figura nº24. Temperatura Mitja anual. Representació de les isotermes, amb una equidistància d'1ºC

Figura nº25. Amplitud Tèrmica Anual. Representació de les línies d'isoamplitud, amb una equidistància d'1ºC. Conté 8 intervals.

47

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

TEMPERATURES

A l'estatge subalpí, a la Molina, ja apareixen tres mesos glacials (amb mitjanes inferiors a 0ºC) de desembre a febrer i, a més, tres altres són hivernals (novembre, març i abril); l'hivern tèrmic en aquestes cotes dura, doncs, sis mesos (novembre-abril). De l'estatge alpí es disposa únicament dels registres de 1995-96 al refugi del Niu d'Àguila, situat al cim de la Tosa d'Alp (2530 m), segons els quals en aquesta altitud hi ha sis mesos glacials (novembre-abril) i dos més hivernals (octubre i maig); l'hivern hi dura ja vuit mesos. La distribució anual de les temperatures baixes determina el període d'activitat vegetal, que seria de 7-9 mesos als estatges submontà i montà (estacions de referència properes d’Alp), de 4-6 al subalpí i inferior a 4 a l'alpí.

Els mesos de gener i febrer són els que presenten un percentatge de dies amb temperatures més baixes. Així, i si bé els valors negatius de les temperatures mínimes es perllonguen des de novembre fins al mes d’abril, tot i que amb alguns períodes intermedis d’escalfament, indicar també que els valors de la temperatura són força irregulars d’un any a l’altre.

Taula nº5. Variació de la temperatura mitjana anual amb l'altitud.

Alp (Cerdanya, 1154 m; 7 anys) 10.3 Puigcerdà (Cerdanya, 1190 m; 62 anys) 10.2 la Molina (Cerdanya, 1711 m; 22 anys) 5.4 Tosa d'Alp (Cerdanya, 2530 m; 1 any) 1.7

Aquest descens de les temperatures amb l'altitud no és, però, tan simple com podria semblar, ja que el relleu pot modificar substancialment el clima local. Un exemple clar poden ser-ne les situacions d'inversió tèrmica prolongades, freqüents a l'alta muntanya els mesos de gener i febrer, durant les quals les temperatures poden ser molt superiors a les que cal esperar per l'altitud. Només es pot reportar, com a exemple, el cas de l'any 1993 al Xalet de Coll de Pal, situat a 1920 m en un vessant solell: aquest any la mitjana del mes de gener va ser de 5.4ºC, superior a la mitjana en qualsevol altra estació de la zona, de manera que aquest mes no va arribar a ser-hi ni hivernal, quan per l'altitud li hauria correspost ser glacial. El mes de febrer, en desaparèixer la inversió tèrmica, la mitjana ja va ser negativa (-0.74ºC) i el mes glacial; es va tornar així a la normalitat. Situacions comparables d'inversions tèrmiques prolongades es van donar en aquesta localitat cada hivern el gener o febrer en el període 1990-95, de manera que molt probablement les mitjanes per a registres llargs -si existissin- haurien donat temperatures força superiors a les que caldria esperar d'una extrapolació mecànica dels canvis de temperatura amb l'altitud.

Les mitjanes estivals baixen gradualment amb l'altitud: 16.1ºC l'agost a Gisclareny (1339 m), 13.8 a la Molina (1711m) i només 8.6 al cim de la Tosa d'Alp (2530 m) l'any 1997. L'amplitud tèrmica anual a les estacions amb registres està entre 15 i 18ºC. L'aplicació dels índexs de Gorczynski i de Gorczynski modificat per Conrad per a l'anàlisi del grau de continentalitat tèrmica (taula següent.), dóna valors força alts de continentalitat arreu, més acusats a la conca del Segre que no a la del Llobregat. La continentalitat disminueix amb l'altitud. Tots dos índexs indiquen continentalitat per a valors superiors a 25, de manera que el clima de la zona podria ser qualificat de subcontinental.

48

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Taula nº6. Índexs de continentalitat tèrmica. Gorczynski Gorczynski-Conrad

Alp 22.7 18.5 la Molina 19.4 15.0

Taula nº7. Temperatures mitjanes (ºC).

G F M A M J J A S O N D Mitjana

Puigcer. 2.0 3.5 6.5 9.1 12.4 15.1 18.7 18.9 16.1 10.8 6.3 3.1 10.2

Alp 2.1 3.4 6.8 10.2 13.0 16.4 19.1 18.8 15.8 11.6 5.9 1.4 10.4

Molina -1.4 -1.6 0.6 3.0 7.4 10.8 14.1 13.8 11.0 6.5 1.8 -1.3 5.4

Tosa Alp -3.4 -5.5 -1.6 -0.3 2.6 5.6 8.9 8.6 8.3 2.4 -1.0 -3.8 1.7

Altituds i períodes de registre

Puigcerdà: 1190 m, 62 anys Alp: 1154 m, 10 anys (1942-51) la Molina: 1711, 22 anys Tosa d'Alp: 2530 m, novembre 1995-desembre 1996

PRECIPITACIONS

Taula nº8. Precipitacions mitjanes (mm).

G F M A M J J A S O N D Anual

Puigcer. 42.5 44 54.9 63.3 85.2 92.5 81.9 71.3 76.2 62.2 55.5 58.7 788

Alp 20 27 47 46 73 53 61 74 64 51 20 44 580

Molina 63.3 63.7 93.3 106.7 139.0 135.4 115.0 121.0 121.5 101.5 135.0 85.4 1280 Aquestes dades han d’estudiar-se també amb deteniment. A la Molina un registre de 22 anys -el que utilitzem- dóna 1280 mm, un de més curt (10 anys, 1984-93) proporciona una mitjana de només 927.9 mm i un de més llarg (30 anys) dóna 1213 mm.

En línies generals, les precipitacions augmenten amb l'altitud, però mostren una regularitat entre sectors molt inferior a la que manifesta el descens de la temperatura amb l'alçada.

En totes les localitats amb registres una mica llargs l'estació més plujosa és l'estiu i la més seca l'hivern; el segon i tercer llocs poden correspondre a la primavera o a la tardor. La successió sol ser, doncs, ETPH o EPTH.

Aquest màxim de pluges a l'estiu, que descarreguen sovint en forma de tempestes, és força característic dels climes de tendència continental i de les muntanyes. Un projecte d'investigació desenvolupat a la capçalera del Llobregat ha posat de manifest que la intensitat de les precipitacions en aquestes tempestes estivals (juliol i agost) pot ser molt alta en breus períodes de

49

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

temps (s'han registrat fins a 6 i 8 mm/minut), comparable amb la dels aiguats de tardor a les zones litorals i prelitorals. El mínim de l'hivern estaria provocat per l'efecte de pantalla que representen els Pirineus per a les pertorbacions d'origen atlàntic, que són les dominants a l'estació. Les pluges de primavera acostumen a ser dilatades i de poca intensitat; és en aquesta estació quan hi ha el màxim nombre de dies amb precipitacions. Per contra, les de tardor és freqüent que vinguin en forma d'intensos aiguats i tenen una irregularitat elevada.

La irregularitat interanual és un factor molt a tenir en compte, que queda emmascarat quan es presenten únicament les mitjanes d'una sèrie d'anys. En l'àmbit del PDU, sotmès a la influència del clima mediterrani, la irregularitat és elevada. Per a l'alt Llobregat el coeficient de variació anual ha estat calculat en un 25.8 %, superant el 100 % per a novembre, gener i febrer. A la Molina el mínim anual absolut ha estat de 730.8 mm el 1934, i el màxim de 1792.1 mm el 1959.

PRECIPITACIONS EN FORMA DE NEU Els dies amb precipitacions en forma de neu guanyen importància amb l'altitud, com és ben lògic, fins al punt que poden representar prop de la meitat del total a l'estatge subalpí. Cal esperar que més amunt, per sobre dels 2000 m, els dies en els quals la precipitació es produeix en forma de nevada seran majoritaris. A la Molina, per al període 1970-79, l'estació que aportava la major quantitat de precipitacions en forma de neu va ser la primavera (de març a abril) seguida de l'hivern, mentre que les nevades de tardor (de setembre a novembre) van ser molt poc importants. Els dies en què la precipitació va ser en forma de neu eren predominants de desembre fins a abril, mentre que als mesos de tardor i el maig van dominar els dies amb pluges.

Taula nº9. Nevades i innivació.

Dies amb nevades % sobre els dies Dies innivació amb precipitació la Molina (1711 m, 22 anys) 53.6 42.1 137

Taula nº10. Mitjana de dies amb nevades a la Molina (període de 30 anys).

Mes G F M A M J J A S O N D

Dies 8 7 11 9 4 0 0 0 0 2 4 6 neu

El període que la neu resta a terra varia encara més amb l'altitud. A les parts inferiors acostuma a aguantar molt pocs dies, sempre i quan no es tracti d'una rara nevada particularment intensa. A l'alta muntanya, per contra, el període d'innivació pot ser llarg, i condiciona el funcionament de tots els ecosistemes. La distribució espacial de la coberta nival és, però, molt irregular: la permanència és molt llarga a les clotades i en vessants obacs, mentre que als solells, als llocs ventosos i a les convexitats del terreny la neu hi pot restar molt poc temps, encara que es trobi en cotes superiors als 1900 m.

Per exemple, al Coll de Pal, malgrat tractar-se d’una zona d’alta muntanya, la permanència de la nou sobre el terreny no és molt alta. Així, un 70% dels dies de gener i febrer tenen neu sobre el sòl, mentre que al desembre i març aquest valor és del 50% i al mes d’abril baixa fins al 35%.

50

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

VENTS

Els vents es consideren a la zona poc intensos i sense gaire importància per a la configuració del clima. Poden tenir un paper destacat, però, en els climes locals d'algunes zones d'alta muntanya (sense registres), on poden presentar-se amb una regularitat i intensitat notables. Les observacions realitzades tant a la Molina com a l'alt Berguedà indiquen un predomini al llarg de l'any dels vents del N i NW, amb unes velocitats màximes el gener. Però cal assenyalar que, per causa del relleu, tenen més importància els vents convectius locals (vents de vessant) que no pas els vents regionals.

D’altra banda, en relació al règim de vents (també segons els estudis realitzats per Mazón), a la cota 1.800 de la Molina els episodis de vent provenen majoritàriament de l’W i del NE, mentre que a la Tosa (a la cota 2.537), les direccions predominants del vent són l’W i la NW, tot i que amb algun episodi de llevant (SE).

Pel que fa a la intensitat del vent, els mateixos estudis indiquen que les velocitats dominants a la Tosa són d’entre 40 i 50 km/h en un 40% dels dies del període estudiat (entre 1998 i 2003). Les intensitats superiors als 60 km/h, tanmateix, ja són menys freqüents, tot i que es possible que a Coll de Pal els vents siguin menys intensos que a la Tosa, principalment com a resultat de la canalització d’aquesta zona i l’efecte Venturi provocat per les serres del Puigllançada i la Tosa.

BIOCLIMES Els bioclimes de l’àmbit del PDU es poden assignar a dos tipus, tot seguint la classificació adoptada per Bolòs & Vigo (1984):

1) Bioclima axèric fred subalpí: Seria el clima de l'estatge subalpí, entre 1600 i 2200-2300 m. Es caracteritza per l'absència d'estiu tèrmic i de períodes àrids, amb hiverns llargs que poden tenir fins a 5 mesos glacials. És el que correspon a les dades de la Molina. 2) Bioclima axèric fred alpí: Segurament deu ser el bioclima de les parts més altes del Puigllançada i Tosa d'Alp, bé que la manca de registres no permet contrastar-ho. Correspon a les zones amb temperatures glacials al llarg d'uns 6 mesos i els períodes de bon temps (temperatura mitjana superior a 5ºC) amb una durada no superior als 4 mesos. Les dades obtingudes el 1995-96 al cim de la Tosa d'Alp (6 mesos glacials i 4 amb temperatura superior a 5ºC) confirmarien aquesta suposició, bé que caldria disposar d'una sèrie més llarga.

3.2.5 HIDROLOGIA

SUPERFICIAL

CONQUES HIDROGRÀFIQUES

L’àmbit del PDU se situa entre la capçalera de dues conques: la del Segre, que correspon a bona part del domini esquiable de les dues estacions (vessant nord de les carenes formades per la Tosa d’Alp, el Cap de Serrat Gran, el Puigllançada i el Cap de les Costes de l’Huguet), que forma part de la conca de l’Ebre; i la del Llobregat, agafant pràcticament només part del domini que queda als

51

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

municipis del Berguedà, amb la zona del Coll de Pal, que pertany a les conques internes de Catalunya. Una part del límit oriental de l’àmbit d’estudi correspon a a la conca del Ter.

Figura nº26. Conques hidrogràfiques en relació amb l’àmbit d’estudi

Conca Segre

Conca Ter

Conca Llobregat

Conca Hidrogràfica de l’Ebre (Conca del riu Segre)

Conques internes de Catalunya (Conca del Lobregat i del Ter)

Foto. A l’esquerra, capçalera del riu de Gavarrós a Coll de Pal, únic sector del PDU qe forma part de la conca del riu Llobregat. A la dreta, vista cap a Alabaus des del Coll de la Creueta, sector hidrogràfic situat a la conca del riu Ter.

TORRENTS I RIUS

A la zona s’hi troben diversos torrents, que es poden apreciar a la figura següent:

52

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº27. Xarxa hidrogràfica superficial de l’àmbit d’estudi

3 2 1

4 15

14 12 6 7 8

10 9 11 5

1.Torrent de Fontseca 8. Torrent Negre 2. Torrent del Clotar 9. Torrent Roig 3. Torrent del Reller 10. Clot de l’Hospital 4. Torrent de la Baga 11. Barranc del Pedró 5. Torrent de Coll de Pal 12. Torrent de Comaoriola 6. Torrent de les Set Fonts 13. Torrent de Comabella 7. Torrent de la Font Gran 14. Torrent de la Fou 16. Torrent de la Ringueta 15. Torrent del Sitjar

D’altra banda, i segons la consulta realitzada a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i al document IMPRESS, a l’àmbit més proper a la zona d’estudi no es disposa de dades d’aforaments ni relatives a la qualitat superficials de les aigües. Tanmateix, però, en quant a la qualitat de les aigües, i donat el tipus de substrat (majoritàriament de naturalesa calcària, amb pendents pronunciats) sobre el qual discorre la xarxa de drenatge natural del terreny i la seva climatologia (temperatures mitjanes baixes), destacar que químicament el grau de mineralització de les aigües superficials es considera mig/baix. Mentre que des del punt de vista biològic indicar que les aigües dels cursos d’alta muntanya acostumen a ser oligotròfiques; és a dir, sense presència de nutrients en dissolució (o amb poca presència, principalment a l’estiu i com a resultat de la freqüentació per part del bestiar de les zones de prats i pastures d’alta muntanya), la qual cosa limita el creixement d’organismes aquàtics i manté l’aigua transparent.

53

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

D’altra banda, i en relació al cicle hidrològic d’aquests cursos fluvials, destacar les crescudes que experimenten a l’època de desgel, que generalment té lloc durant els mesos d’abril, maig i juny, quan es fon la neu acumulada a les muntanyes. Si bé també es produeixen augments del cabal durant els mesos d’estiu i principis de tardor, però les pluges, aquestes són relativament inferiors.

Gran part de l’àmbit d’estudi presenta un caràcter drenat (per la presència de calcàries) a la major part del territori (medis fissurats i karsificats). Aquests aqüífers són quasi sempre kàrstics sent estricta en roques calcàries doncs són de materials silurians i devonians molt compartimentats per la tectònica.

ZONES HUMIDES

Segons l’Inventari de zones humides de Catalunya, dins l’àmbit d’estudi se situen dues mulleres que comparteixen pràcticament espai, amb codi MU-090 i H54B_142, als Rasos de Comabella i Font de Comafloriu. A més, n’hi ha una altra fora de l’àmbit d’estudi però proper vora la font del Serrat Gran, a la capçalera del torrent del Serrat Gran, amb codi MU-089

Figura n28. Mulleres catalogades i àmbits d’estudi

Mullera_090

Mullera H54b_142

Foto. Entre els Rasos de Comabella i el Roc de Canells, el fons del barranc de la Font de Comafloriu (al fons esquerra de la

imatge) té característiques físiques i de

vegetació de mullera

54

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

INUNDABILITAT En relació als estudis de delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT de les Conques Intercomunitàries i les Conques Internes de Catalunya indicar que a l’àmbit d’estudi no es localitza cap zona potencialment inundable.

LLACS ARTIFICIALS Dins l’àmbit d’estudi existeixen diverses basses o llacs artificials, generats per poder acumular aigua que permeti el funcionament del sistema d’innivació artificial. Actualment, n’existeixen 7 dels quals 4 estan a l’àmbit de la Molina i 3 (Pla de Masella, construït el 1994 a 1675 m.s.n.m., Muntanyes Russes, construït el 1999 a 1800 m.s.n.m. i Depuradora, construït el 2008 a 1550 m.s.n.m.) a l’àmbit de Masella

Taula nº11. Capacitat dels llacs artificials existents a l’àmbit del PDU Llacs artificials la Molina Llacs artificials Masella Llac Prat Alegre 126.000 m3 Pla de Masella 14.000 m3 Llac la Molina 112.903 m3 Muntanyes Russes 109.417 m3 Costa Rasa 6.500 m3 Depuradora 117.616 m3 Alabaus 5.500 m3 250.903 m3

Llac la Molina Llac Pista Alegre

Llac Alabaus Llac la Molina des de Coll de Pal

55

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Llac de Vista Alegre des del Cap de Serrat Gran

SUBTERRÀNIA

L’àmbit d’estudi es localitza sobre la massa d’aigua corresponent a la Cerdanya (amb codi 41), tot i que al S, relativament propera, es troba també la massa d’aigua de la Conca alta dels Cardener i Llobregat (amb codi 05) i a l’àmbit més oriental, la massa d’aigua de la Conca del Ter i del freser.

Figura nº29. Àmbit d’estudi i Masses d’aigua aqüíferes de Catalunya

Sense massa d’aigua associada Massa d’aigua la Cerdanya Massa d’aigua Conca Ter i Freser

Massa d’aigua Conca Alta Cardener i Llobregat

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P41800277491338804707154

A la massa d’aigua subterrània de la Cerdanya, sobre la que reposa la major part de l’àmbit d’estudi, els materials detrítics (no al·luvials) i, en menor mesura els al·luvials i carbonatats, són els predominants; es tracta en la major part dels casos d’aqüífers lliures i confinats, tot i que amb predomini dels lliures. Mentre que a la massa d’aigua subterrània de la Conca alta dels Cardener i Llobregat els materials carbonatats són els predominants; igualment, en la major part dels casos es tracta d’aqüífers lliures i confinats associats amb predomini dels lliures.

56

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Quant al règim hidrodinàmic, destacar que als aqüífers constituïts per materials detrítics la circulació de l’aigua depèn de la porositat del substrat; mentre que als aqüífers de materials carbonatats la circulació de l’aigua es troba associada a sistemes càrstics.

Cal destacar la confluència a la zona de carenes dels aqüífers de les calcàries devonianes del Cadí (amb codi 1122C51), en la seva confluència amb l’aqüífer de les calcàries devonianes del Moixeró-Llobregat (amb codi 1121C51), l’aqüífer dels materials quaternaris de la Cerdanya (sector Moixeró – Serra Cavallera) (amb codi 1122A21) i l’aqüífer dels conglomerats i graves eocenes del Cadí (de codi 1111I11).

L’ACA no disposa a la zona més propera a l’àmbit d’estudi de cap piezòmetre ni punt de control de la qualitat de les aigües subterrànies.

Indicar d’altra banda que a l’àmbit d’estudi no es localitza cap aqüífer protegit dels definits pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (DOGC núm. 1074, 28.11.98), ni tampoc cap de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries definides pel Decret 476/2004, de 28 de desembre (DOGC núm. 4292, 31.12.04).

3.3 MEDI NATURAL

3.3.1 VEGETACIÓ La vegetació de l’àmbit d’estudi es pot diferenciar en dos àmbits molt diferenciats, el primer del qual (vegetació bòreoalpina de l’alta muntanya) presenta dos estatges. A continuació es poden explicar.

LA VEGETACIÓ BÒREOALPINA DE L’ALTA MUNTANYA > 1.600 M.S.N.M. Dels tres estatges que es poden distingir a l’alta muntanya pirinenca, l’estatge nival no està representat a l’àmbit d’estudi, i l’estatge alpí té una extensió molt reduïda. L’estatge subalpí, en canvi, hi té una considerable extensió.

ESTATGE ALPÍ > 2.500 m.s.n.m. Correspon a una petita zona culminal que agafa les parts més elevades, a la Tosa d’Alp i el Cap del Serrat Gran, Correspon a prats per sobre dels 2.500 m d’altitud i que s’assemblen molt al paisatge de les terres àrtiques del nord d’Europa.

A causa del clima molt fred, on el sòl està cobert de neu dues terceres parts de l‘any, només hi pot viure una vegetació baixa de prats i gespes. El prat alpí n’és el més característic, dominat per gramínies i ciperàcies, però on a l’estiu hi fan florida una gran varietat d’espècies de flors molt vistoses. La lenta degradació de les restes vegetals afavoreix un substrat acidòfil, fins i tot on la roca dominant és calcària, per això els prats alpins dominants són també acidòfils.

57

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Els tipus principals de prats són el prat de festuca airoide (Hieracio-Festucetum airoidis), als llocs plans; així com el prat de càrex corbat (Leontodon-Caricetum curvulae), als racons més humits.

Segons els processos d’acidificació o descalcificació del substrat, es formen prats alpins diferents com els gespets o prats de gesp (Festucion eskiae) als solells abruptes dels terrenys silícics; prats de pèl caní (Nardion) als sòls àcids humits i molt pasturats; i pasturatges calcícoles, com la gespa d’ussona (Festucion gautieri) als solells, el prat de prímula gran i genciana (Primulion intricatae) als obacs i el prat d’elina (Elyno-Oxytropietum) a les carenes ventoses.

Complementen la diversitat d’aquests paisatges, els nombrosos afloraments rocallosos i tarteres, fonts i rierols, congesteres i molleres. Per raons geogràfiques i històriques, aquest sector alpí és relativament ric en endemismes i espècies rares i singulars.

2.500 m.s.n.m. >ESTATGE SUBALPÍ > 1.600 m.s.n.m.

Es tracta de l’estatge dels boscos subalpins o nord-europeus, equivalent a la taigà nòrdica. Ocupa bona part de l’àmbit d’estudi.

El clima continua sent molt fred, però els mesos més temperats hi duren més. Hi ha força humitat i els sòls es renten i s’acidifiquen de la mateixa manera que passa a l’estatge alpí, amb un domini

de la vegetació acidòfila.

És el país dels boscos de coníferes d’alta muntanya, amb el bosc de pi negre (Saxifrago- Rhododendretum ferruginei), de pi negre (Pinus uncinata) amb sotabosc de neret (Rhododendron ferrugineum), nabiu (Vaccinium myrtilus) i ginebre (Juniperus communis subsp. nana). I als llocs més ombrívols l’avetosa (Goodyero-Abietetum albae), on abunda l’avet (Abies alba).

La degradació de la pineda de pi negre també fa que en lloc de boscos es trobin alguns matollars secundaris: neretars de neret, ginebroses de ginebró, baleguers de bàlec, de boixerola, etc. O per pastures similars a les de l’estatge alpí.

En aquest estatge també s’hi desenvolupen les comunitats d’herbassars megafòrbiques (Adenostylion), constituïdes per plantes de grans dimensions com l’adenostil (Adenostyles alliaria), l’herba tora (Aconitum napellus), la tora pirinenca (Aconitum pyrenaicum subsp. lamarckii), el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) i el veladre (Veratrum album).

58

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

LA VEGETACIÓ EUROSIBERIANA MEDIOEUROPEA DE LA MUNTANYA MITJANA HUMIDA < 1.600 M.S.N.M.

Apareix només a les parts baixes de l’àmbit, precisament a les àrees basals de les estacions i especialment les àrees urbanitzades. El clima és més temperat, hi fa fred però molts menys mesos l’any, i la pluja d’estiu és prou important, fent que els boscos siguin esponerosos i amb un domini dels arbres de fulla caduca, encara que a l’àmbit d’estudi també hi són prou importants alguns boscos de coníferes com les pinedes de pi roig, en bona part secundàries a causa de l’alteració del bosc caducifoli primigeni.

Destaquen els boscos de pi roig (Pinus sylvestris), amb alguns matollars de landes de bruguerola (Calluno-Genistion), estrictament damunt sòls silícics, brolles de gòdua i falguera (Prunello- Sarothamnetum scopari), prats i pastures humides, entre les quals destaquen les calcícoles gespes d’ussona (Festucetum gautieri) i els fenassars, prats de dall (Arrhenatherion) i gramenets i prats montans subhumits (Mesobromion).

ESTRUCTURACIÓ DE LA VEGETACIÓ A L’ÀMBIT D’ESTUDI L’àmbit d’estudi té el tipus de vegetació propi dels massissos de Tosa i Puigllançada; Considerem el conjunt d'aquests dos massissos en un únic sector, bé que la dissimetria climàtica entre els vessants de la Cerdanya i el Berguedà és accentuada. El vessant cerdà té una influència continental clara, mentre que el berguedà rep l'aire marítim (només un petit sector de l’àmbit d’estudi). El tret més característic del sector és la dominància de les pastures als nivells superiors, ja siguin com a vegetació potencial o -molt més sovint- secundària. En cap altre sector del conjunt de serres del Cadí-Moixeró hi trobem extensions tan grans i contínues de prats alpins, subalpins i altimontans. Aquestes pastures estan més desenvolupades com més cap a l'est anem -i sobretot als solells. Les grans pastures, juntament amb el relleu suau que tenen les muntanyes, donen al paisatge un caràcter més pirinenc que el de la resta del parc. El substrat litològic és molt diversificat, i encara que hi predominen les calcàries, les roques silícies hi ocupen també superfícies importants; l'acidificació dels sòls pel clima humit és, d'altra banda, un fenòmen molt corrent.

La vegetació de les zones baixes no es diferencia gaire de la que podem trobar en àrees veïnes de l'alt Llobregat occidental o del Cadí nord-oriental. Al costat de la Cerdanya, l'estatge l'estatge montà és el domini exclusiu dels boscos de coníferes (pi roig i, en alguns punts, avet); en contrast amb el vessant meridional, hi predominen les comunitats acidòfiles (Hylocomio-Pinetum als obacs, Veronico-Pinetum als solells). Els boscos potencials de l'estatge subalpí eren, com arreu, les diverses pinedes de pi negre: Pulsatillo-Pinetum als obacs calcaris, Genisto-Arctostaphyletum als solells i Saxifrago-Rhododendretum als afloraments silicis obacs o en llocs descalcificats.

La vegetació potencial de la part superior de l'estatge montà i del subalpí ha estat molt degradada, en especial als vessants solells, i els boscos han estat substituïts per pastures que enllacen -i es confonen- amb els prats potencials de l'estatge alpí. Les comunitats herbàcies són molt diversificades, i sovint es disposen en mosaics, seguint petites variacions de la topografia. Als

59

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

estatges montà i subalpí hi trobem prats mesòfils (Mesobromion) en llocs planers o poc pendents, prats acidòfils (Nardion) a les depressions, i xeròfils (Festucetum gautieri, Xerobromion, Ononidetalia striatae) als vessants més inclinats. A l'estatge alpí és destacable la relativa importància que hi arriben a tenir els prats mesòfils de l'Hieracio-Festucetum, en companyia del Festucetum gautieri als pendents forts i de les comunitats de carena pedregosa (Oxytropido- Caricetum, Elyno-Oxytropidetum). La vegetació de roca i tartera (Iberidion spathulatae, Aquilegio- Xatardietum, Saxifragetum mediae, Hieracio-Potentilletum, etc) només té un impacte paisatgístic remarcable en algunes zones del massís de la Tosa d'Alp. Les mulleres anteriorment descrites a l’apartat d’hidrologia presenten formacions vegetals del Caricetum fuscae.

A parts basals de l’àmbit d’estudi, sobre substrats àcids, apareix la pineda de l'Hylocomio-Pinetum catalaunicae, que es troba entre 1400 i 1600 m, en vessants obacs i de pendent fort.

LES PINEDES DE PI NEGRE El bosc subalpí típic de l’àmbit d’estudi és la pineda de pi negre (Pinus uncinata), el qualpot desenvolupar-se per damunt dels 2.000 m, en condicions que no suporta cap altra espècie arbòria; així, pot prosperar tant a carenes ventoses amb sòl pedregós i a les esquerdes de les roques, on sovint apareix ajagut i retort, com a les àrees torboses i inundades.  Als obacs la pineda més corrent és el Pulsatillo fontqueri-Pinetum uncinatae, una associació calcícola força variable, que es fa entre 1600 i 1900 m, en vessants de pendent fort. Forma una banda quasi contínua per tot el vessant nord del Parc Natural de la Serra del Cadí, des del Cadí occidental fins al Puigllançada, entrant doncs dins l’àmbit d’estudi. Es tracta d’una pineda mancada d’espècies acidòfiles (com el neret i nabiu) i rica en plantes calcícoles, com la seslèria, la pulsatil·la blanca (Pulsatilla alpina) i, fins i tot, el boix (Buxus sempervirens). Als obacs prou humits de terrenys carbonatats es troba un altre tipus de pineda, encara que relacionada amb la pineda de pi negre amb neret (Rhododendron-Pinetum uncinatae seslerietosum), de la qual es diferencia, però, per la presència de certes espècies calcícoles, com la seslèria (Sesleria coerulea), i l’abundància de plantes pròpies de la fageda

També a les bagues, però damunt substrats silicis (natura granítica o esquistosa) o en sòls acidificats, apareixen les pinedes del Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferruginei, que es desenvolupen entre 1600 i prop de 2200 allà on troben les condicions adequades. Són corrents al Cadí oriental, Moixeró i Tosa d'Alp, ja dins l’àmbit d’estudi. És un bosc poc dens,amb presència al sotabosc de neret (Rhododendron ferrugineum) i, en menor mesura, nabiu (Vaccinium myrtillus) i ginebró (Juniperus communis ssp. alpina).

ELS MATOLLS DE BÀLEC O GINEBRÓ  Als indrets ben assolellats i poc coberts de neu a l’hivern, on els neretars (les formacions arbustives més típiques de l’alta muntanya) no troben condicions adequades a les seves exigències, cedeixen el seu lloc a una altra mena de matoll presidit per una mata d’apetències contraposades: el ginebró (Juniperus communis ssp. alpina).

El ginebró és una espècie resistent a l’eixutesa estival i a les glaçades, adequada, per tant, als solells de les muntanyes, on forma matollls (20-50 cm), sovint extensos, al costat d’espècies d’exigències ecològiques semblants, com el bàlec (Genista purgans) i la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi).

60

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

En aquest sentit el matoll de ginebró amb bàlec o boixerola (Genisto-Arctostaphyletum) és especialment abundant a les àrees pirinenques continentals situades entre els 2.000 i 2.400 m d’altitud. Tanmateix als terrenys calcaris manca el bàlec, i aleshores al costat del bàlec és habitual la presència habitual de la boixerola, que en els indrets rocosos arriba a dominar.

ELS PRATS D’ALTA MUNTANYA

D’entre els principals prats d’alta muntanya presents a l’àmbit d’estudi cal destacar especialment les gespes d’ussona, les quals es troben als vessants calcaris assolellats, rostos i pedregosos, on la neu hivernal aguanta poc temps. És aquí on prospera aquesta comunitat pratense calcícola de marcat caràcter xeròfil, la gespa d’ussona (Festucetum gautieri), on a més de la pròpia ussona (Festuca gautieri), l’espècie predominant, solen ser-hi presents altres gramínies com la festuca durissima (Festuca indigesta var.durissima), l’avena de muntanya (Avena montana), la poa alpina (Poa alpina) o la seslèria (Sesleria coerulea). Es tracta, doncs, d’una gespa ben eixarreïda entremig de la qual solen ser-hi presents certes lleguminoses com els astràgals (Astragalus australis, A. alpinus, A. semprevirens, etc.)

Tanmateix, a les zones de substrat acidòfil i humides predominen les gespes del Nardion strictae dominades pèl caní (Nardus stricta), les quals s’han arribat a difondre molt, especialment com a conseqüència de la sobrepastura, donat que el pèl caní és rebutjat pel bestiar. A més del pèl caní, però, altres espècies que es solen trobar en aquestes gespes són els càrex (Carex fusta, C. echinata, C. leporina...), el selí pririnenc (Selinum pyrenaicum), la genciana pirinenca (Gentiana pyrenaica) i la regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum). Tanmateix, en aquells ambients menys humits i amb un caràcter més xeròfil el més típic és la gespa de pèl caní amb poa violàcia (Poo- Nardetum); mentre que sobre substrats calcaris acidificats es fa una altra mena de gespa de pèl caní (Endressio Nardetum), amb endrèssia (Endressia pyrenaica), festuca rogenca (Festuca rubra var. commutata), potentilles (Potentilla erecta, P. crantzii), trèvols (Trifolium repens, T.montanum, T. alpinum, T. pratense...)

LES COMUNITATS DE TARTERES I PEDRUSQUES SUBALPINES I ALPINES Són diverses les plantes lligades als ambients rocallosos d’alta muntanya que es troven a la zona estudiada Tanmateix, però, es pot reconèixer un grup de comunitats fonamentalment calcícola (Iberidion spatulathae) i un de silicícoles (Senecio leucophylli).  COMUNITATS MEGAFÒRBIQUES I DE LLOCS HUMITS  Tant a diverses fondalades humides com a llarg del curs de molts torrents existeixen poblaments de plantes propis de lloc amb humitat edàfica elevada. Quant a les comunitats megafòrbiques, tot i que ocupen una reduïda extensió i són molt localitzades, tenen importància per presentar espècies lligades a un hàbitat força frágil com ara Lilium martagon, L. pyrenaicum, Adenostyles alliariae, Ranunculus platanifolius, etc...

Més lligades a l’aigua es troben les plantes pròpies de comunitats fontinals i cursos d’aigua (aliança Cardamino-Montion), com ara: Cardamine amara, Caltha palustris, Epilobium alsinifolium, Parnassia palustris, diversos Càrex, etc.

61

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.3.2 USOS DEL SÒL I HÀBITATS DE CATALUNYA

Com es pot observar a la figura, els usos del sòl dominants a l’àmbit d’estudi són els boscos de pi negre a les parts baixes i occidentals de l’àmbit d’estudi i els prats i herbassars a les parts centrals, amb roquissars i tarteres prop dels àmbits culminals meridionals.

Figura nº30. Usos del sòl a l’àmbit d’estudi

Taula nº12. Percentatge i superfície absoluta dels grans usos del sòl dins l’àmbit d’estudi

Categoria Superfície (ha) Percentatge

Prats i herbassars d’alta 1129

muntanya 44,66

Pi negre (recobriment >20%) 854,27 33,79

Roquissars 207,16 8,19 Pi negre (5-20% recobriment 104,38 4,13 Matollars 94,21 3,73

Tarteres 58,97 2,33

Edificacions 39,15 1,55 Sòl nu 31,93 1,26 Carreteres 7,01 0,28

Llacs i llacunes continentals 2,14 0,08

Prats i herbassars de tallades 0,06 0,004 arreu

Segons els mapes d’hàbitats de Catalunya, els habitats presents en aquest ambit són bàsicament els següents:

62

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

 Matollars baixos de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l’estatge alpí (31h)  Balegars (matollars de Genista balansae), silicícoles, d’indrets secs, sovint solells, de l’estatge montà (31t)  Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies) (32aa)  Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb Selseria coerulea, Primula veris subsp. columnae, Carex humilis..., dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (34a1)  Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule..., de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes (34b).  Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina, Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum, Teucrium pyrenaicum (angelins)..., de l'estatge montà dels Pirineus (34d).  Prats silicícoles i mesòfils amb Agrostis capillaris, Festuca nigrescens, Anthoxanthum odoratum (gram d'olor)..., dels estatges montà i subalpí dels Pirineus (35b).  Prats acidòfils i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Deschampsia flexuosa, Primula intricata, Gentiana acaulis..., generalment en terreny calcari, de l'estatge subalpí dels Prepirineus orientals (35e).  Prats de pèl caní (Nardus stricta) o de Bellardiochloa variegata, acidòfils i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca (36c).  Prats de Festuca airoides o de F. yvesii, acidòfils, de l'alta muntanya pirinenca (36i).  Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, de l'estatge alpí dels Pirineus (36m).  Prats de Festuca airoides o de F. yvesii, acidòfils, de l’alta muntanya pirinenca (36n).  Rouredes (de Quercus pubescens o híbrids), silicícoles, de la muntanya mitjana (41l).  Pinedes de pi negre (Pinus uncinata) generalment amb neret (Rhododendron ferrugineum), acidòfiles i mesòfiles, dels obacs pirinencs (42f).  Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), acidòfiles i xeròfiles, dels solells pirinencs (42g).  Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), calcícoles i xeròfiles, dels solells pirinencs (42h).  Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), calcícoles i mesòfiles, dels obacs pririnencs (42i).  Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), o repoblacions, sense sotabosc forestal (42j)  Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfiles i mesòfiles, dels obacs de l’estatge montà (i del submontà) dels Pirineus (42l).  Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montà i submontà (42p)  Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal (42r).  Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), silicícoles, de la muntanya mitjana (43d1).  Molleres de Carex nigra, poc o molt àcides, dels Pirineus (54b).  Tarteres i pedrusques calcàries de l'alta muntanya (61e)  Cingles i penyals calcaris de muntanya (62b).  Àrees urbanes i industrials, inclusa la vegetació ruderal associada (86a).  àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural (86b).

63

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.3.3 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI Bona part de l’àmbit d’estudi està cartografiat com Hàbitats d’Interès Comunitari. La figura següent permet observar aquells lligats als boscos de coníferes (verd fosc), els lligats a prats i pastures (verds clars), els lligats matollars (gris fosc i beige) i els ligats a tarteres (gris clar)

Figura nº31. Hàbitats d’interès comunitari dins l’àmbit d’estudi

64

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

9430. BOSCOS DE PI NEGRE (PINUS UNCINATA).

Els boscos de pi negre dins l’àmbit d’estudi ocupen polígons fins a 788,51 ha. Ocupen les parts mitges i baixes dels vessants septentrionals

6210. PRATS I FÀCIES EMMATADES MEDIOEUROPEUS, SEMINATURALS, SOBRE SUBSTRAT CALCARI (FESTUCO-BROMETEA). Els prats seminaturals medioeuropeus, dins l’àmbit d’estudi ocupen polígons fins a 502,69 ha. Ocupen les parts mitges i part de les altes (especialmente remuntant el torrent del Coll de Pal) dels vessants septentrionals.

4060. MATOLLARS ALPINS I BOREALS. Ocupen unes poques taques a les parts mitges de l’àmbit d’estudi, en polígons que arriben fins a 67,43 ha

65

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

8130. TARTERES DE L'EUROPA MERIDIONAL AMB VEGETACIÓ POC O MOLT TERMÒFILA

8210. COSTERS ROCOSOS CALCARIS AMB VEGETACIÓ RUPÍCOLA

Es tracta de dos tipus d’hàbitats que en part de l’àmbit se superposen i ocupen generalment les parts elevades, essent molt més importants i extensos a les obagues de la Tosa d’Alp i Cap del Serrat Gran. També existeix un punt molt menut on apareix l’hàbitat 8120. Tarteres calcàries dels indrets frescals de muntanya

El primer ocupa polígons amb superficie de fins a 308,30 ha i el segon de fins a 233,23 ha.

6170. PRATS CALCÍCOLES ALPINS I SUBALPINS Aquests hàbitats se situen a les parts elevades de l’àmbit, ocupant polígons fins a 572,11 ha

66

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.3.4 FLORA

A la comarca de la Cerdanya s’han identificat gairebé 2.000 espècies de plantes amb flor. La major part de les dades corresponents a la comarca pertanyen al Parc Natural del Cadí, mentre que a la resta de la comarca la quantitat de dades és menor. Tot i que, en part, és un efecte de la major prospecció, una de les quadrícules de 10x10 km del Cadí, situada a cavall de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà, i que conté part de l’àmbit d’estudi, incorpora 1.706 tàxons identificats, cosa que la fa una de les quadrícules més riques en flora vascular de Catalunya. Aquesta enorme diversitat vegetal es pot explicar per la confluència en aquest territori de nombrosos condicionants físics – gradient altitudinal, efecte solana-obaga, diversitat de substractes geològics, i fins i tot climàtiques.

Sembla que el sector amb una diversitat florística més gran és l'alt Llobregat, segurament pels gradients altitudinals més marcats, la varietat de substrats litològics i l'activitat humana més intensa. En l'única zona d'on es disposa d'una informació prou completa (Moixeró-Tosa d'Alp) i s'han estudiat les diferències entre vessants, s'han trobat uns 150 tàxons més al vessant sud (Berguedà) que no en la part contigua del vessant nord (Cerdanya). Aquí també es manifesta clarament la dissimetria florística entre les valls del Llobregat i del Segre: un 24.4 % dels tàxons catalogats al Moixeró-Tosa d'Alp són exclusius del vessant berguedà i un 14.6 % del vessant cerdà, mentre que un 60.4 % és comú a tots dos.

En la mateixa zona abans citada (Moixeró-Tosa d'Alp) s'ha analitzat la diversitat florística en funció de l'altitud. El resultat és que les diversitats més grans es donen en altituds baixes i mitjanes, i sobretot entre els 1000 i els 1750 m, rang altitudinal en el qual el nombre de tàxons es manté per damunt dels 800. Més amunt -fins als 2000 m- la diversitat baixa fins a 663 tàxons, un nombre similar al que es trobava en altituds de 750 a 1000 m. A partir dels 2000 metres el nombre de tàxons ja baixa d'una manera més marcada: 462 entre 2000 i 2250 m i només 213 entre 2250 i 2540.

A l’àmbit d’estudi existeix un conjunt de plantes rares, endèmiques, amenaçades i, en alguns casos, estrictament protegides. També segons les dades del Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya, s’observa que quantitativament el quadrat UTM de 10x10 km DG18 on es troba part de la zona estudiada presenta una alta concentració (prop d’un centenar) de plantes rares, endèmiques o amenaçades.

Cal recordar que apart de les espècies protegides a tot el territori de Catalunya (Ordres 5-11-84 i 28-11-86) presents a l’àmbit d’estudi que són Taxus baccata, Gentiana lutea i Ilex aequifolium, una altra espècie que és present al Parc Natural del Cadí Moixeró, com és Dracocephalum austriacum consta en els annexos II i IV de la Directiva Hàbitats. Apart, dins el PEIN del Cadí Moixeró (Decret 328/1992), es protegeixen les següents espècies: Adonis pyrenaica, Campanula haubertiana, Daphne alpina, Dracocephalum austriacum, Iris latifolia, Oxytropis amethystea, Potentilla nivales, Seseli peucedanoides, Woodsia pulchella i Xatardia scabra.

Per actualitzar aquest llistat d’espècies protegides caldrà tenir en compte els diversos annexos del Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC 5204, de 28-8-08), que inclou un extens llistat de flora que, però, no es troba referenciat quant a la seva distribució geogràfica.

67

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Una revisió completa de tàxons d’interès situats en els límits del Parc Natural del Cadí Moixeró i a la Tosa d’Alp pot ser trobat als treballs de Pere Aymerich1, 2 . Cal destacar també l’existència d’un interessant treball etnològic que recull els usos humans d’un bon nombre d’espècies cerdanes3. Altres treballs interessants són els de Mateo4 i Soriano5.

 Gagea reverchonii Degen Es tracta d’un endemisme alpino-pirinenc. A Catalunya troba les seves poblacions més importants precisament al massís de la Tosa d’Alp, on es localitza a les quadrícules UTM d1x1 km DG0887, DG0888, DG0889, DG1088 i DG1089. Viu en herbassars i prats, entre els 1.680 i 1.950 m d’alçada.

 Hieracium alatum Lapeyr. Espècie endèmica dels Pirineus i zones properes, però de la que no es tenen gaires localitats concretes a Catalunya i que corresponguin a identificacions fiables. Ha estat indicada de la zona de la riera d’Alp – La Molina per Mateo

 Hieracium vogesiacum (Kirschl.) Fries Espècie molt rara a Catalunya, que ha estat indicada de la zona de la riera d’Alp – La Molina, en talussos calcaris a uns 1.400 m per Mateo.

 Hieracium attractum Arv.-Touv. subsp. attractum Es tracta d’un endemisme pirinenc, molt rar a Catalunya i que segons Mateo existeix a la zona de La Molina, entre els 1.500-1.810 m.

 Lappula deflexa (Wahlenb) Cesati Espècie boreo-alpina extremadament rara i escassa, i també amenaçada, als Pirineus i a Catalunya. De fet a la península Ibèrica només es coneix la localitat del massís de la Tosa d’Alp. A més és una espècie estrictament protegida i catalogada com en perill d’extinció al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008). Existeixen localitats a la Font Canaleta, Porxo del Sitjar, i a la zona alta de la Tosa d’Alp: Serrat de les Pedrusques (Urús), Canal de les Gralles i el torrent de la Miquela (Guardiola de Berguedà).

 Minuartia villarii (Balb) Wilczek & Chenevard Espècie de les muntanyes del S d’Europa, extremadament rara a Catalunya, on es troba a la zona de la Tosa d’Alp i àrees properes on creix en tarteres. Es tracta d’una espècie estrictament protegida a Catalunya mitjançant el Decret 172/2008. Ha estat indicada de diverses localitats de la zona de la Tosa d’Alp, entre els 1.950 i 2.300 m

1 AYMERICH, P. (2004). Avaluació de plantes protegides, amenaçades o rares al Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus orientals). Butlletí Institució d’Història Natural, 72: 19-37. 2004 2 AYMERICH, P. et al. (2008). Addicions a la a la flora vascular del Parc natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes (Prepirineus orientals ibèrics). Acta Botanica Barcinonensia 51: 35-47; 3 MUNTANÉ. J. (1994). Herbes, remeis i creences de Cerdanya. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà 4 MATEO, G. (2005) “Aportaciones al conocimiento del género Hieracium L. en España, X. Novedades para el Pirineo Catalán”. Flora Montiberica 31: 62-69 5 SORIANO, I. (1993). Aportació al coneixement florístic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus catalans). Folia Botanica Miscellanea 9: 27-34.

68

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.3.5 ARBRES PROTEGITS Dins l’àmbit d’estudi no existeix cap exemplar d’arbre protegit per la legislació. Val a dir que, si bé als boscos de pi negre és possible trobar algun exemplar adult i de bon port, segurament els exemplars arboris de major interès dins l’àmbit d’estudi segurament són els peus de pi blanc prostrats que es troben a les parts culminals de l’àmbit. Peu de pi negre al cim del Cap del Serrat Gran (2.300 m.s.n.m.)

3.4 FAUNA

Des del punt de vista faunístic les principals espècies presents en l’àmbit són les pròpies de zones d’alta muntanya, les quals es distribueixen segons una zonificació altitudinal.

Els principals biòtops faunístics que es poden trobar a la zona d'estudi són els següents:

 L’herbaci, de prats alpins i subalpins (zona estricta on es desenvoluparà el projecte)  El forestal de boscos alpins i subalpins  El rupícola, constituït bàsicament per rocs i penyals subalpins

FAUNA DE L’HÀBITAT HERBACI, DE PRATS I PEDREGARS ALPINS I SUBALPINS

Durant els mesos d'estiu als prats, com a tot l’estatge alpí, hi abunden les llagostes i saltamartins (ortòpters), la qual cosa condiciona que hi hagi una gran disponibilitat de menjar en forma d'insectes. I algunes espècies d'ocells que nidifiquen en els prats alpins treuen profit d'aquesta abundància: és el cas, per exemple, del grasset de muntanya (Anthus spinoletta) i l'alosa (Alauda arvensis). També, i sempre en relació amb alguna pedra o runa, són típics el còlit gris (Oenanthe oenanthe) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). De la mateixa manera, cal afegir altres espècies que malgrat no nidifiquen en aquestes zones, poden alimentar-se aprofitant la gran disponibilitat d'artròpodes: és el cas de la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), que nidifiquen en ambients rupícoles alpins i subalpins, però també poden concentrar-se en les zones de prats capturant gran quantitat de llagostes.

Durant la fase de dispersió postreproductora és coneguda també la presència de vàries espècies de rapinyaires que pugen des del seus indrets de cria de la terra baixa a alimentar-se de llagostes als prats alpins: és el cas del xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l'arpella pàl·lida (Circus cyaneus). Igualment, i malgrat que l’escassetat de sol vegetal impedeix que en aquestes zones de prats els micromamifers puguin assolir densitats significatives, també es pot veure l'aligot comú (Buteo buteo), que puja per alimentar-se de talpons. Així mateix, altres rapinyaires que es poden observar sobrevolant la zona d'estudi, a banda dels nidificants propis dels ambients rupícoles i forestals, són el voltor comú (Gyps fulvus), l'aufrany (Neophron percnopterus) i el milà reial (Milvus milvus); aquests no crien als prats però poden utilitzar-los com a àrees de campeig.

69

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

La perdiu xerra (Perdix perdix) prefereix ambients amb refugi de matollar propers de zona de muntanya. La perdiu blanca (Lagopus mutus) ha estat citada un cop al Coll de Pal (Ramón Martínez, com. pers.) essent en tal cas la seva presència ocasional i segurament hivernal quan pot baixar a cotes més baixes de les que és habitual.

Entre els mamífers destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), actualment força estès per tots els ambients dels Pirineus: a l'estiu principalment a les zones de prats i roquissars alpins (sobretot a les obagues), i a l'hivern a l'interior del bosc, on acostuma a cercar refugi. Igualment, i com s’ha comentat anteriorment, per la seva abundància destaquen també els talpons de prats alpins i subalpins, com ara el talpó roig (de bosc) (Clethrionomys glareolus)i el talpó dels prats (Microtus arvalis). Altres mamífers que pugen a menjar als prats alpins durant l’estiu, són la guineu (Vulpes vulpes), el porc senglar (Sus scrofa) i l’ermini (Mustela nivalis)... Citar, igualment, la llebre (Lepus europaeus), que a l'estiu també pot assolir els prats alpins i subalpins; així com la marmota (Marmota marmota), que es troba en fase de rápida colonització d’aquest sector pirinenc.

Entre els amfibis i rèptils als prats alpins també s’hi pot trobar la granota roja (Rana temporaria), comuna en els prats embassats, i la sargantana roquera (Podarcis muralis), que es veu obligada a passar tot l'hivern dormint, enterrada. Així mateix també es pot trobar algun exemplar de gripau comú (Bufo bufo), tòtil (Alytes obstetricans), granota roja (Rana temporaria), salamandres (Salamandra salamandra) i el tritó pirinenc (Calotriton asper).

Un gran interès especial dins l’àmbit d’estudi té la població existent de llangardaix pirinenc (Lacerta agilis). Es tracta d’un rèptil amb una área de distribució molt reduïda. Habita el Pirineu Oriental (Cerdanya i Ripollès), el nord-est d’Andorra, la vall del riu Arieja prop del Pas de la Casa i el massís de Carlit (França). Ha estat objecte de seguiment específic en els darrers anys6, 7. Habita en prats alpins i subalpins amb presència de matolls o d’herba alta on refugiar-se, en un rang altitudinal de 1400-2300 m. En el mapa adjunt, de qualitat de l’hàbitat potencial realitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, els punts negres marquen les poblacions conegudes actualment

Figura nº32. Hàbitat potencial i poblacions conegudes de llangardaix pirinenc, així com àmbit d’estudi

Font: “Mapa de qualitat d’hàbitat potencial del llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) a Catalunya”, CTFC.

6 RAFART, E. (2009). Conservació de rèptils de muntanya. Distribució i demografia del llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) a Catalunya 2009. (4636-2009/23). Forestal Catalana i DMAH 7 RAFART, E. (2010). Conservació de rèptils de muntanya. Distribució i demografia del llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) a Catalunya 2010 (4636-2010/1291027785). Forestal Catalana i DMAH

70

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

La población té especial significació a l’àrea de Masella, i està constituïda per un nucli a la Pleta de les Vaques i altres tres petits nuclis més meridionals (Coll de Mola “coll”, Coll de Mola “remuntador” i Coll de Mola “font”). La interconnexió entre els diferents nuclis és molt més probable entre els tres últims nuclis (els del Coll de Mola), que entre aquests i el de la Pleta de les Vaques, ja que els separen pistes d’esquí, bosc i instal·lacions

La zona de la Pleta de les Vaques, està situada a només 1700 m d’altitud, en un prat de pastura envoltat de bosc de pi negre, amb diverses espècies de matolls com ginebrons, rosers, boixos o cards, que serveixen com a refugi pel llangardaix pirinenc. La població queda dividida per la presència de la carretera, i aquesta, juntament amb l’àrea de lleure que hi ha i la proximitat al nucli urbà de Masella, fan que sigui una zona bastant freqüentada pels humans i les seves mascotes. Per aquesta área, el 2009 es va calcular una población potencial de 109 individus.

A causa de les obres d’ampliació projectades en aquesta zona per ampliar l’estació d’esquí, el 5 de maig de 2009 ECAFIR va enviar a la Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora el “Pla per la prospecció i trasllat d’individus de llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) a la zona de La Pia de l’estació d’esquí i muntanya de Masella d’acord amb la resolució de la ponència ambiental realitzada el dia 4 de novembre de 2008 (Alp, Cerdanya)”. Aquest treball va ser avaluat per tècnics del CTFC i de Medi Natural i es van realitzar durant la temporada primavera-estiu de 2009 diverses captures i reubicacions, en alguns casos dins el mateix àmbit però fora de la zona afectada per les obres (14 individus), i en altres casos en àrees d’hàbitat propici al municipi d’Urús (15 individus), dins el Parc Natural de la Serra del Cadí.

FAUNA DEL BIÒTOP FORESTAL, DE BOSCOS ALPINS I SUBALPINS

Als boscos alpins (pinedes de pi negre) s’hi pot trobar el gall fer (Tetrao urogallus), una espècie altament sensible. Dins l’àmbit d’estudi té presència al bosc de l’obaga de Comella i l’obaga de Muntanya Sagrada, que constitueix un sector crític de cant/hivernada, així com una altra zona del Prat d’Urús i una altra àrea prop d’Alabaus. Es tracta de la mateixa població que ocupa el conjunt del massís del Parc natural de la Serra del Cadí. Es important destacar la població de l’obaga de Comella és molt probablement originària d’una repoblació realitzada fa una vintena d’anys per personal del propi parc i l’estació de muntanya de La Molina, ja que el lloc d’alliberament va ser precisament l’obaga de Muntanya Sagrada

Quant als rapinyaires forestals diürns que nidifiquen als boscos alpins i subalpins, cal citar l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus) (tot i que aquest darrer només durant l’estiu), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot comú (Buteo buteo).

El més habitual al biòtop forestal alpí i subalpí, però, són els ocells de mida petita, d’entre els quals els més comuns són el trencapinyes (Loxia curvirostra), la mallerenga petita (Periparus ater), el pinsà comú (Fringilla coelebs), el reietó (Regulus regulus), etc. També són habituals espècies forestals generalistes com la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus o Lophophanes cristatus), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el bruel (Regulus ignicapillus), la merla (Turdus merula), la griva (Turdus viscivorus), el picot garser gros (Dendrocopos major), el tudó (Columba palumbus), etc.

Algunes altres espècies escasses però força característiques d’aquests ambients són el picot negre (Dryocopus martius), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), la becada (Scolopax rusticola)

71

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

i el mussol pirinenc (Aegolius funereus). El mussol pirinenc té presència en la zona del Prat d’Urús al límit occidental de l’àmbit d’estudi.

Mentre que en el límit entre el bosc alpí i els prats, en zones de bosc clar, pot trobar-se la perdiu xerra (Perdix perdix), la llucareta (Serinus citrinella), la griva (Turdus viscivorus) i la merla de pit blanc (Turdus torquatus). Citar també la presència, especialment a les zones de matollars subalpins, del pardal de bardissa (Prunella modularis).

Pel que fa als mamífers d’aquests ambients forestals és característica la presència de la marta (Martes martes); tanmateix, també pot ser-hi present el gat fer (Felis silvestris) i l'esquirol (Sciurus vulgaris) així com la rata cellarda (Eliomys quercinus) i la fagina (Martes foina). Entre els ungulats, a banda del porc senglar, també pot ser-hi present el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol (Cervus elaphus) i, a l’hivern i en busca de refugi, l'isard (Rupicapra pyrenaica).

Finalment, indicar que a les aigües fredes de l'alta muntanya, dels rierols que baixen dels cims més enlairats, s’hi localitza un amfibi de gran interès, el tritó pirinenc (Euproctus asper o Calotriton asper), un endemisme pirinenc comú, molt estès i abundant al Pirineu català.

FAUNA DEL BIÒTOP DELS CINGLES I PENYALS Les cingleres més importants poden albergar nius d'àliga daurada (Aquila chrysaetos), falcó pelegrí (Falco peregrinus) i fins i tot trencalòs (Gypaetus barbatus), tot i que aquest no nidifica a l’àmbit d’estudi sinó que l’utilitza com a zona de campeig d’un nombre indeterminate d’adults i subadults i se situa dins del territory d’una parella adulta. CaI indicar, a més, que aquest darrer disposa igualment d’un Pla de recuperació específic, aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre (DOGC núm. 1972, del 14.11.94).

Igualment, a les zones rupícoles també hi cria el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el corb (Corvus corax), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris) i el pardal roquer (Petronia petronia). Altres espècies destacables són la merla roquera (Monticola saxatilis), el pelaroques (Tichodroma muraria), la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). A les parts alpines del rocam, a més del citat pela-roques, també s’hi troba el cercavores (Prunella collaris); mentre que a la part més baixa del penya-segat hi viu el duc (Bubo bubo).

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) no nidifica a l’àmbit d'estudi, però podria ser un visitant hivernal, atesa la captura de centenars d'ocells (per anellar-los) en una localitat dins l’àmbit d’estudi durant els hiverns (a Coll de Pal).

FAUNA DEL BIÒTOP FLUVIAL Els cursos fluvials a l’àmbit d’estudi són torrents de capçalera amb règims irregulars i cabals, en alguns casos, escassos. No es pot citar un tipus de fauna específica remarcable i la única espècie d’interès que hi podria tenir presència, com és l’almesquera (Galemys pyrenaicus) sembla només estar present aigües avall en la vessant ripollesa.

72

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.5 ÀREES D’INTERÈS FAUNÍSTIC I FLORÍSTIC

El Mapa d'Àrees d'Interès Faunístic i Florístic és un mapa elaborat amb la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals la Generalitat de Catalunya té una informació especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català. En tot cas, es tracta d’una figura informativa sense figura jurídica però que s’ha de tenir en compte alhora de qualsevol avaluació ambiental de plans i projectes perquè explica la presència d’espècies d’alt nivell de protecció. En el cas de l’àmbit d’estudi existeixen diverses àrees així determinades

Figura nº33. Àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades. En un sol mapa es poden visionar totes les zones crítiques, de risc o d'interès per la fauna i flora amenaçada.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. http://dadesobertes.gencat.cat/ca/cercador/detall-cataleg/?id=7171

En aquest cas, el conjunt de polígons detlimitats correspon a la presència d’una sèrie d’espècies de fauna com el Gall fer (Tetrao urogallus), la sargantana pirinenca (Lacerta agilis), l’Almesquera (Galemys pyrenaicus), el Trencalòs (Gypaetus barbatus) i el Mussol pirinenc (Aegolius funereus). Per altra banda, també un conjunt d’espècies de flora com Gagea reverchonii i Minuartia villarii.

73

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.6 ESPAIS NATURALS

3.6.1 ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL I XARXA NATURA 2000 Envoltant l’àmbit d’estudi pels seus costats oest i sud, i penetrant en alguns sectors, existeix un gran espai natural protegit, el Parc Natural de la Serra del Cadí, que alhora forma part de la Xarxa Natura 2000.

Figura nº34. Àmbit del PDU i Xarxa Natura 2000

Prepirineu Central català Codi ZEC/ZEPA ES0000018 Superficie: 57.074,59 ha

513,31 ha de l’àmbit d’estudi se situen dins el Parc Natural i l’espai Xarxa Natura 2000. Les pistes d'esquí només penetren dins els límits del parc en una àrea d'unes quatre hectàrees situada al damunt de Comabella (Tosa d'Alp), per on passa un tub enterrat per a la neu de cultiu, i també en uns quants metres a la part superior del Puigllançada.

També al vessant nord de la Tosa d'Alp, sota la pleta de Comabella (Bagà), hi ha les instal·lacions de la petita estació de coll de Pal, inclosa a l’àmbit del PDU. Només compta amb dos ròssecs i depèn de l'ajuntament de Bagà. La pista forestal que duu a la pleta és utilitzada ocasionalment com a pista d'esquí de fons. Aquesta estació també queda fora dels límits estrictes del parc, bé que és completament envoltada per terrenys de l’espai protegit.

Els sectors del PDU inclosos a l’espai natural protegit es poden observar a la figura següent.

74

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº35. Àmbit d’estudi i Parc Natural del Cadí-Moixeró

1

2

4 3

Parc Natural del Cadí- Moixeró

1.Pleta de Das 2.Prats de la Tosa – Obaga de la Tosa d’Alp

3.Obagues del Puigllançada 4.Coll de Pal

75

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

PARC NATURAL DE LA SERRA DEL CADÍ – ZEC/ZEPA SERRA DEL CADÍ Quant al Parc Natural de la Serra del Cadí-Moixeró, es tracta d’un conjunt orogràfic format per tres unitats ben diferenciades: la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra de Moixeró (part central) i altres massissos més orientals, com la Tossa d'Alp i el Puigllançada (sobre els vessants septentrionals dels quals recau l’àmbit del PDU), i per últim el massís del Pedraforca, directament adossat al vessant meridional del Cadí. La Serra del Cadí està bàsicament formada per sediments calcaris, en els quals el modelat càrstic del relleu ha tingut molta importància. El contrast climàtic entre els dos vessants de la Serra, les característiques del relleu i el fort gradient altitudinal, determinen una gran diversitat de paisatges mediterranis, euro-siberians i bòreo-alpins. És el millor representant dels espais dels Pre-pirineus orientals septentrionals, tant en diversitat com en singularitat. És el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Pre-pirineus catalans La vegetació i la fauna del parc natural tenen un gran interès a causa de les condicions climatològiques variades, que permeten tant l’existència d’espècies d’alta muntanya com mediterrànies.

Té territori als municipis d’Alàs i Cerc - Alp - Bagà - Bellver de Cerdanya - Castellar de n'Hug - Das - Cava - Gisclareny - Gósol - Guardiola de Berguedà - Josa i Tuixén - Montellà i Martinet - Saldes - Urús - Vallcebre - La Vansa i Fórnols, amb un total de 41.342 hectàrees. Es va declarar Parc Natural mitjançant el Decret 353/83, de 15 de juliol, de declaració del Parc Natural del Cadí- Moixeró (DOGC 357, de 24 d’agost de 1983).

Taula nº13. Distribució administrativa del territori del parc en superfície total, percentatge de superfície del parc per cada entitat administrativa i percentatges de les entitats administratives incloses al parc.

COMARCA Superfície dins parc % superfície del parc % superfície entitat Municipi (ha) per entitat administrativa administrativa inclosa al parc

BERGUEDÀ 19.048,74 46,3 16,12

Bagà 3.618,65 8,8 83,9 Castellar de n'Hug 3.283,13 8,0 69,7 Gisclareny 3.646,56 8,9 100,0 Gósol 1.200,36 2,9 21,5 Guardiola de B. 3.861,18 9,4 62,5 Saldes 3.160,01 7,7 47,6 Vallcebre 278,87 0,7 10,0

CERDANYA 9.759,84 23,7 17,85

Alp 42,97 0,1 1,0 Bellver de Cerdanya 3.172,06 7,7 32,3 Das 359,59 0,9 24,7 Montellà i Martinet 3.723,07 9,0 67,8 Riu de Cerdanya 1.029,04 2,5 83,4 Urús 1.433,11 3,5 82,3

ALT URGELL 12.352,36 30,0 8,54

Alàs i Cerc 1.873,38 4,6 32,5 Cava 2.428,75 5,9 57,6 Josa i Tuixén 4.665,31 11,3 68,4 la Vansa i Fórnols 3.384,93 8,2 31,9

76

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.6.2 BOSCOS D’UTILITAT PÚBLICA Gran part de l’àmbit d’estudi està ocupat per forests d’utilitat pública. La taula i figura següents ubiquen aquestes forests en l’àmbit del PDU

Taula nº14 i Figura nº36. Forests d’utilitat pública i àmbit d’estudi

Codi Forest Nom de la forest Superfície total Superfície dins de la forest l’àmbit 1019 Muntanya de 347,12 Bagà 335 Muntanya de Das 601,60 296, 92 325 Muntanya d’Alp 1137,50 823, 27 1517 48, 69 355 Muntanya d’Urús 776,80 177,88 1234 529,73 294 11,35

1517

325 335

355 1234

1019 294

77

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.6.3 RESERVA NACIONAL DE CAÇA Bona part de l’àmbit d’estudi se situa dins els límits de la reserva Nacional de Caça del Cadí

Figura nº37. Límit del PDU i Reserva Nacional de Caça del Cadí

Reserva Nacional de Caça

Altres catalogacions

La Reserva nacional de caça del Cadí va ser creada l'any 1966 (Llei 37/1996 de 31 Maig) amb l'objectiu específic de gestionar una explotació cinegètica racional de les poblacions d'isard. A l'any 2000 la Reserva nacional es va ampliar a tota la zona de caça controlada de l'Alt Llobregat, que ocupa 2.857,06 ha i que coincideix amb les finques patrimonials de la Generalitat de Catalunya a la zona.

La peça de caça en la qual es centra l'activitat a la Reserva nacional de caça del Cadí és l'isard. La seva captura segueix la reglamentació específica que determina aquesta figura legal. El nombre de permisos es concedeix en funció dels resultats dels dos censos anuals -de primavera i de tardor- i habitualment representen un 13-15 % dels isards adults comptats. La població ha crescut molt des que es va crear la reserva i es va començar un control estricte de les captures, passant dels 80 individus estimats als anys 70 fins als més de 2000 a començaments del segle XXI. Entre l’any 2005 i el 2008 la població va patir una regressió important a causa d’una epidèmia de l’anomenat pestivirus de l’isard. En els darrers temps la població s’ha tornat a recuperar.

L'altra espècie de caça major del territori és el porc senglar, que es captura tant a les àrees privades de caça com a la reserva. En els darrers anys -com a conseqüència de l'augment que ha experimentat i de la disminució general de la caça menor- el senglar s'ha convertit en l'objectiu preferent de la major part dels caçadors locals. Des de 1997 sí que s'han començat a capturar cérvols de la població de l'alt Llobregat.

78

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.7 CONNECTIVITAT ECOLÒGICA

En un àmbit d’alta muntanya, limítrof amb espais naturals protegits de gran importància, l’àmbit de la connectivitat és força important. Cal tenir en compte que bona part de l’àmbit del PDU coincidint amb els dominis esquiables tradicionalment considerats, no han estat tinguts en compte com ambits de connectivitat preferent en els treballs sectorials realitzats (exceptuant, lògicament, els espais naturals declarats que intersecten amb l’àmbit del PDU).

Figura nº39. Proposta de delimitació dels àmbits de connectivitat entre espais del PEIN (DMAH, 2007) i sector afectat pel PDU

Cal tenir en compte que les pròpies instal·lacions de les estacions d’esquí tenen un comportament singular quant a connectivitat; si bé bona part de les obres associades (remuntadors, pistes, serveis que solen ser soterrats) són instal·lacions permeables pel pas de fauna, solen produir efectes com la multiplicació d’ecotons i la creació d’illes de boscos subalpins amb extensions intersticials d’àmbits oberts, el que pot dificultar la connexió per espècies molt sensibles; a més, el propi funcionament dels remuntadors, maquinària i instal·lacions (amb la generació de sorolls) i la hiperfreqüentació en alguns moments també segurament afectaran d’alguna manera o altra a algunes espècies.

79

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.8 PAISATGE

El paisatge general de l’àmbit d’estudi correspon a un entorn marcadament pirinenc amb cims, puigs i toses de relleus arrodonits amb àmplies pastures a les parts culminals i vessants amb boscos de pi negre i pastures als vessants septentrionals, en alguns casos amb torrents i rocams amb cert pendent.

Foto. Panorama 180º pres des del Cap del Serrat Gran; a l’esquerra la Tosa d’Alp, al centre baix el llac de la Molina i al fons les muntanyes del nord de la Cerdanya. A la dreta, el Puigllançada

Aquest paisatge propi de la zona del Pirineu Oriental està transformat notablement per la presència de les instal·lacions de les estacions d’esquí i les zones urbanitzades associades. Si bé les parts culminals de l’àmbit tenen molt poca transformació (amb només alguns elements artificials com finals de remuntador, petites antenes i instal·lacions com l’alberg del Niu de l’Àguila i el pas de la línia d’alta tensió pel Coll de Pal), les parts mitges presenten les traces rectilínies dels remuntadors i sinuoses de les pistes (especialment visibles quan no hi ha neu) i les parts baixes la transformació associada al desenvolupament de sectors residencials, hotelers, aparcaments i servies pròpies d’aquestes estacions.

Foto. Parts altes de l’àmbit d’estudi amb relatiu nivell de transformació; a la imatge, tota la zona de Coll de Pal

Fotos. A l’esquerra, transformacions paisatgístiques associades a les zones de pistes a la part mitja de l’àmbit (àrea d’Alabaus). A la dreta, fortes transformacions paisatgístiques a les àrees urbanitzades de la part baixa de l’àmbit.

80

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Foto. Visió de zones basals de Masella on es pot observar la fragmentació visual de les masses forestals a causa de pistes, remuntadors i accessos

Des del punt de vista de Catàlegs de Paisatge i altres documents similars, val a dir que actualment, només el Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran està aprovat (no el de Comarques Gironines ni el de Catalunya Central que afecten a part de l’àmbit. Al mateix temps, cal tenir en comtpe també la Carta de paisatge del Berguedà, iniciada al 2005 i finalitzada el 2007.

Segons la Carta del paisatge del Berguedà, l’àmbit d’estudi inclòs en aquesta comarca se situa dins la unitat dels paisatges muntanyosos i forestals de l’Alt Berguedà, i més concretament dins la subunitat 1.4, corresponent als paisatges montans del Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada.

En aquest sentit, i segons la fitxa de la citada subunitat, en ella hi predominen tres grans tipus d’ambients: els afloraments rocosos, que representen el 14,4% del territori, i que en ocasions són de gran rellevància, tal com succeeix a les Penyes Altes del Moixeró; els prats i pastures d’alta muntanya, que representen el 25,8% de l’espai, els quals tenen una gran tradició, com els prats ceretans que hi ha situats al Coll de Pal; i els boscos, que representen el 51,8% del territori, i que majoritàriament es troben constituïts per pinedes de pi roig i pi negre. Així, les extenses zones forestals les pinedes atorguen al paisatge una tonalitat verdosa i fosca, la qual contrasta amb els afloraments rocosos predominants en les carenes i tarteres –de color gris clar– i els prats subalpins –de color verd clar i lluent al final de primavera i principis d'estiu, els quals s’engrogueixen a mesura que s’intensifica la calor, fins quedar coberts amb l’arribada de les primeres nevades de l’hivern–.

81

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

D’altra banda, i en quant a la descripció de la subunitat, aquesta comprèn tres grans unitats muntanyoses: la serra del Moixeró, que té com a cim més elevat les Penyes Altes del Moixeró (2.276 m); el massís de la Tossa d’Alp, que assoleix els 2.536 m; i el massís del Puigllançada, que arriba als 2.409 m. Per tant, doncs, es tracta d’un territori muntanyós, amb importants desnivells, i de vegades força abrupte (especialment al sector del Moixeró i al vessant del Berguedà).

Mentre que en quant als principals valors paisatgístics de la subunitat dels paisatges montans del Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada cal destacar especialment el seu elevat valor ecològic, producte de la diversitat d’hàbitats que apareixen en els més de 1.000 m de desnivell que hi ha entre els fons de valls i els cims.

A més dels elements que constitueixen el medi físic i biòtic, d’especial interès natural, però, cal destacar també una sèrie d’elements antròpics, els quals sovint distorsionen el paisatge. Citar, en aquest cas, el conjunt d’infraestructures associades a les estacions de muntanya de La Molina i Masella (les pistes, els remuntadors, les pistes forestals que serveixen d’accés i per al manteniment de les citades instal·lacions, les línies elèctriques, etc.). Destacar, igualment, la carretera BV-4024, d’accés al Coll de Pal, així com l’antiga estació d’esquí de Coll de Pal i el refugi del Niu de l’Àliga, obert durant tot l’any. En aquest sentit, també cal destacar les dues línies aèria d’alta tensió (de 110 kV) que travessa, en direcció N-S el Coll de Pal, situades a la banda oriental i occidental del projecte.

Per altra banda, segons el Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, la part de l’àmbit d’estudi inclòs a la comarca de la Cerdanya se situa a la unitat U13. Vall Cerdana.Segons el Catàleg de

Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, les principals característiques d’aquesta unitat són les següents:

Aquesta unitat U13. Vall Cerdana correspon bàsicament a la unitat 38.12 de l’Atlas de los Paisajes de España.

82

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº40 Àmbit d’estudi en el marc de la unitat de la Vall Cerdana i propostes d’itineraris paisatgístics

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/AP/Memoria2/Cartografia/U13_C.pdf Val a dir que segons el Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran, la Tosa d’Alp és un cim de referència i alhora un mirador principal de paisatge. A més, tot l’entorn natural proper destaca pels valors de les pastures d’estiu i el caràcter natural existent.

3.9 RISCS AMBIENTALS

3.9.1 EL RISC SÍSMIC

La situació de la Cerdanya en l’eix pirinenc, una zona de complexa història geològica i encara dinàmica, determina l’existència d’un risc sísmic no menyspreable.

Catalunya està situada al marge NE de la Península Ibèrica i part nordoccidental de la Mediterrània, dins de l’àmbit geodinàmic de la col·lisió de les plaques tectòniques d’Euràsia i d’Àfrica. Aquesta col·lisió va provocar l’engruiximent de l’escorça continental i la formació de l’orogen alpí dels Pirineus i l’aprimament neogen d’obertura del Golf de València. Les grans unitats

83

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

geològiques catalanes són: els Pirineus, el Sistema Mediterrani, la Conca de l'Ebre i la zona de transferència entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani.

La Cerdanya es troba situada a la unitat geològica del Pirineus aquests estan formats per els massissos granítics, els gneissos i la sèrie paleozoica que constitueixen la zona Axial, i per les sèries mesozoica i paleògena, que constitueixen les unitats al·lòctones de cobertura. El principal episodi tectònic de formació dels Pirineus desenvolupant un cinturó d’encavalcaments i plecs es va produir des de l’acabament del Cretaci fins al Miocè (50- 25 MA). La part central i oriental, on es troba situada Catalunya, es caracteritza per un sistema d’encavalcaments format per l’apilament d’unitats estructurals limitat per un sistema imbricat asimètric d’encavalcaments dirigits cap al N i cap al S (amb un major escurçament en la vessant sud ~100 km). Dins d’aquest context, durant el període extensiu d’edat oligocena superior-miocena inferior es va configurar la depressió intramuntanyosa neògena de la Cerdanya.

En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on no és sempre posible identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives. La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l’escorça terrestre pot explicar la distribució de la sismicitat.

La zonació tectònica és el primer pas per a una zonació sismotectònica. Aquesta zonació ha tingut en compte els paràmetres geològics més representatius de l’escorça terrestre, principalment aquells que provenen de la pròpia estructura geològica sense tenir, però, en compte la neotectònica (post-miocè). Les variacions de diferents paràmetres geològics seleccionats permet una primera definició de zones tectòniques homogènies.

Per a obtenir la zonació sismotectònica, s’ha incorporat la distribució sísmica a la zonació tectònica afegint noves zones o modificant els límits per tal de tenir en compte distribucions de sismicitat no explicables per paràmetres purament geològics. Les zones frontereres amb França proposades en els estudis en els que es basen aquesta anàlisi de risc estan d’acord amb les obtingudes en estudis similars a França. Cal destacar que tres de les onze zones sismotectòniques han estat definides únicament amb criteris de distribució de la sismicitat.

La Cerdanya es troba dintre de les zones de major activitat sísmica, ja que aquesta major activitat es concentra als Pirineus. El terratrèmol més important d’aquests darrers vint anys, ocorregut l’any 1996, de magnitud 5.2 -seguit de nombroses rèpliques associades-, es va localitzar als Pirineus orientals (oest de Perpinyà).

Hi ha determinades àrees a Catalunya que estan exposades a un risc més gran de que es produeixin situacions d’emergència sísmica. Els estudis que duen a la identificació d'aquestes zones consta fonamentalment de dues parts: - L’avaluació de la perillositat sísmica, que fa una estimació de la intensitat del moviment sísmic que pot raonablement esperar-se a cada municipi de Catalunya i dona lloc al mapa de zones sísmiques. - L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica de les construccions en tot el territori català, que fa una estimació dels danys que el moviment sísmic considerat pot causar sobre els municipis de Catalunya. Construccions tals com les edificacions d’habitatge i altres usos per a la població aquelles en les quals reposen els serveis imprescindibles per a la comunitat aquelles les quals, degut a les seves activitats, en cas de sisme poden fer que s’incrementin els danys per efectes catastròfics associats.

La combinació d’aquests dos estudis permet l’elaboració d’un escenari de risc per a cada municipi de Catalunya.

84

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

A causa de la sismicitat moderada de la regió, la vulnerabilitat sísmica dels edificis actuals no ha estat posada a prova per cap terratrèmol important. Per similitud amb construccions de vulnerabilitat coneguda, i a partir del coneixement de les tècniques constructives del país, ha pogut fer-se una estimació de la vulnerabilitat sísmica del parc d'edificis existents a Catalunya.

El resultat d'aquesta classificació ha permès establir la distribució dels edificis de cada municipi en classes de vulnerabilitat A, B, C i D (classificació EMS'92). Cada municipi ha estat catalogat de vulnerabilitat alta (25 municipis), mitjana (569 municipis) o baixa (347 municipis).

A partir de la classificació dels edificis en classes de vulnerabilitat, s'ha dut a terme una avaluació general dels danys que podrien observar-se a cada municipi de Catalunya, considerant les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques i l'efecte del sòl. L'avaluació dels danys dels edificis s'ha realitzat a partir de matrius de probabilitat de danys, obtingudes a partir de les observacions de terratrèmols recents d'Itàlia. Com a resultat de l'avaluació del dany físic, s'obté el nombre d'edificis de cada municipi distribuït segons els diferents graus de danys. Com a síntesi dels resultats obtinguts, s'ha fet una classificació dels municipis segons la distribució dels diferents graus de dany, amb l'objectiu de presentar una visió global del deteriorament per municipis. En aquest ordre, s'han determinat tres grups de municipis segons el grau de dany: lleu, moderat i greu.

En resum, es consideren com municipis seriosament danyats aquells que tindrien més del 40% dels seus edificis amb danys moderats o greus; moderadament danyats els que tindrien de 20% a 40% dels seus edificis amb dany moderat o greu i lleugerament danyats els que tindrien menys del 20% d'aquestes categories.

A la figura següent es presenta el resultat d'aplicar aquest procediment. En aquest mapa s'observa una gran concentració dels municipis seriosament danyats a la part nord de la regió, la qual arriba al voltant del 25% dels municipis de Catalunya; el contrari a aquesta situació es presenta a la part sud, on es localitzen els danys lleus, observats al major nombre de municipis, corresponent a quasi el 50% del total. A la porció central de la regió, al 25% de la resta de municipis, es troben els danys moderats.

85

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº41. Mapa de vulnerabilitat sísmica i àmbit d’estudi

Font: ICC

Cal assenyalar que el mapa no correspon a l’escenari d'un sol possible terratrèmol sinó a les estimacions fetes pels valors d'intensitat assignats en el mapa de zones sísmiques anterior. També s'ha realitzat una valoració dels danys físics a les persones i una estimació econòmica del dany físic als edificis d'habitatge.

Aquests resultats s'incorporen en el Pla d'Emergència Sísmica de Catalunya (SISMICAT) que ha preparat la Conselleria d'Interior, per tal de determinar quins municipis han de realitzar el pla d'emergència municipal en front de terratrèmols. El Pla ha estat homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil en el mes de juny de 2002.

A la comarca de la Cerdanya els danys que es produirien serien greus o moderats ja que està situada en una zona sísmica important, segons el SISMICAT la totalitat del municipis de la Cerdanya pertanyen al grup amb intensitat sísmica igual o superior a VII per un retorn de 500 anys, per tant es necessari que aquest municipis disposin d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM). En aquest PAM queden reflectides les actuacions del municipi davant d’una emergència sísmica.

86

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.9.2 EL RISC D’INCENDIS FORESTALS Dins l’àmbit d’estudi, en general, el risc d’incendis forestals és baix a causa de l’estructura de la vegetació i la climatologia. En general, els boscos de pi negre tenen un baix risc d’incendi forestal.

Figura nº42. Mapa de risc d’incendis forestals del territori proper

Es pot observar com dins l’àmbit d’estudi majoritàriament el risc d’incendi és baix, amb només un sector puntual amb risc d’incendi alt prop de la Tossa d’Alp.

87

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.9.3 EL RISC D’ALLAUS I ALTRES RISCS GEOLÒGICS El Pla Director Urbanístic s’acompanyarà d’un estudi de riscos geològics que fa especial incís al risc d’allaus, un dels elements força importants a tenir en consideració i que serà incorporat als documents ambientals en la fase d’aprovació inicial.

3.10 PATRIMONI CULTURAL

3.10.1 PATRIMONI HISTÒRIC Dins l’àmbit d’estudi no existeixen jaciments arqueològics coneguts ni monuments històrics; existeixen, però, alguns edificis d’interès lligats a l’inici del moviment excursionista i muntanyista, com l’estació de ferrocarril de la Molina i l’edifici del Centre Excursionista de Catalunya.

3.10.2 CAMINS RAMADERS Per l'actual àmbit del PDU hi passen tres carrerades importants, dues de les quals tenen com a destí els extensos pasturatges del sector Tosa d'Alp-Puigllançada-Montgrony:

 1. Camí ramader Ripollès del Vallès a la Cerdanya: aquest era un dels tres principals camins ramaders de Catalunya; seguia la ruta Sant Feliu de Codines-Moià-Sant Bartomeu del Grau-Alpens-Castellar de n'Hug-Alp. Un tram concret, el camí del Paller a Coll de Pal, està aprovat per Ordre Ministerial amb una amplada de 20 metres i una longitud de 7500 m.  2. Camí ramader del Penedès a les pastures de muntanya del Berguedà i la Cerdanya: carrerada secundària resultant de la prolongació de l'antic camí ramader de Poblet (que acabava als Rasos de Peguera); la ruta seguida era Roda de Berà-Rodonyà-Santa Coloma de Queralt-Calaf-Pinós-Cardona-Montmajor-Berga, punt aquest darrer des del qual es bifurcava, podent anar Bagà i el Puigllançada o a la Pobla de Lillet-Castellar de n'Hug-Pla d'Anyella

Figura nº43. Camins ramades a l’àmbit d’estudi

1 2

88

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

3.11 VECTORS AMBIENTALS

3.11.1 NOMBRE DE VISITANTS

Un dels efectes ambientals importants que es produeixen a causa de l’activitat de les estacions de la Molina i Masella és la concentració d’un gran nombre de visitants en un espai d’alta muntanya. Actualment, el nombre de visitants conjunt a les dues estacions es pot situar en un nombre proper a les 500.000 persones/any

A continuació es proporcionen dades corresponents a nombre de visitants a l’estació de la Molina, considerant el nombre de forfaits venuts. Lògicament, aquestes xifres no incorporen els visitants fora d’època, els usuaris dels allotjaments i serveis que no compren forfaits i les persones que resideixen, encara que sigui temporalment, als habitatges de les zones urbanes. A data de tancament d’aquest DIE no es compta encara amb les dades de l’estació de Masella.

Taula nº15. Visitants a les estacions d’esquí a les darreres 6 temporades

Temporada 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 La Molina 295.437 287.353 172.381 231.937 266.928 265.798 Masella

3.11.2 CONSUM D’AIGUA En l’àmbit del PDU existeixen dues grans fonts de consum d’aigua; per una banda, la que es deriva de la producció de neu de cultiu durant la temporada a les dues estacions, i per altra banda la que es deriva del consum d’aigua urbana a les zones urbanes residencials i hoteleres.

CONSUM D’AIGUA PER LES ACTIVITATS D’ESQUÍ

Els consums d’aigua per fabricació de neu de cultiu actual es troba al voltant dels 550.000 m3 conjunts entre les dues estacions. A data de tancament d’aquest DIE només es compta amb dades detallades de l’estació de la Molina.

Taula nº16. Consum d’aigua (m3) per producció de neu de cultiu a la Molina, darreres 6 temporades

89

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Taula nº17. Consum d’aigua (m3) per producció de neu de cultiu a la Molina, temporades 1988/1989 a 2008-2009

L’aigua necessària per abastir aquest consum es regula via els llacs artificials existents en els dominis esquiables, que són subministrats tant a partir de concessions d’aigua subterrània com de captacions d’aigua superficial.

CONSUM D’AIGUA URBANA

El municipi d’Alp disposa d’una xarxa d’abastament d’aigua potable formada per 6 dipòsits d’aigua situats en diferents punts de la geografia del terme municipal. Aquests dipòsits s’alimenten a partir de 8 captacions diferents d’aigua de les quals 4 corresponen a pous i les altres restants són fonts o manantials. Tots aquests dipòsits s’utilitzen per abastar d’aigua els tres nuclis urbans: Alp, La Molina i Masella. A continuació, es pot observar una figura en la què s’exemplifiquen les diferents connexions entres les infraestructures que formen la xarxa d’abastament d’aigua a la municipi d’Alp.

90

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº44. Xarxa d’abastament d’aigua potable del municipi d’Alp

Municipi: Alp

CAPTACIONS DIPÒSITS 1 NUCLIS

Font del Puig Dipòsit de Collets:

Capacitat: 1000 m3 1247 msnm Zona Prederes: ALP

Pou nº 1 Dipòsit de Fontrillans:

Capacitat: 1000 m3 Pou nº 2 Dipòsit de Correc: Captació Capacitat: 750 m3 1245 msnm MASELLA Masella

Manantial de la Ringueta Dipòsit de Fontrillans:

3 Capacitat: 1000 m Font gran Dipòsit de Fontrillans:

Pou turó de la Capacitat: 1000 m3 LA MOLINA Perdiu Dipòsit de Fontrillans:

Capacitat: 1000 m3 Pou Prat Agre

Font: Elaboració pròpia a partir d’informació facilitada pels serveis tècnics de l’Ajuntament del municipi d’Alp

Els consums que SOREA proporciona per abonat al municipi d’Alp els anys 2001 i 2002 són de 117 m3/abonat anual l’any 2001 i de 102 m3/abonat anual l’any 2002. En el Pla Director de les instal·lacions d’aigua potable d’Alp (SOREA, abril 2003) s’estimava un rendiment de la xarxa de l’ordre del 60%.

El certificat de suficiència de SOREA (agost 2010) estableix que el volum anual subministrat a Alp (des de dipòsits de capçalera) en el període de juny 2009-maig 2010 va ser de 231.094 m3/any. En el cas de la Molina, pel mateix període, el volum anual subministrat fou de 392.800 m3/any. El certificat de suficiència de SUPERMOLINA (setembre 2010) estableix que el consum anual actual a l’àmbit de Supermolina és de 53928 m3/any. El certificat de suficiència de TTADUSA (setembre 2010) estableix que el consum anual actual a l’àmbit de Masella és d’uns 10768 m3/any.

3.11.3 PRODUCCIÓ D’AIGÜES RESIDUALS La comarca de la Cerdanya compta amb un total de 15 depuradores actualment en funcionament, segons han informat fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua, localitzades als termes d’Alp (amb 4

91

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

de les 15 depuradores), Bellver, Bolvir, Das, Fontanals, Prats i Sansor, Puigcerdà i Montellà i Martinet. Al terme d’Alp es destaca que 2 de les 4 depuradores estan vinculades a les estacions d’esquí de la Molina (amb les referències de la Molina i Supermolina), una altra a l’estació de Masella i una quarta al nucli d’Alp. Les EDARs vinculades a les estacions d’esquí estan en funcionament des de l’any 1995. Un altre aspecte a destacar de la xarxa actualment en funcionament és el baix grau de separació d’aigües pluvials i d’aigües residuals; en aquest sentit l’actual PSARU, com es comenta després, preveu diverses actuacions de “desconnexió d’aigües blanques”. Les quatre EDARs corresponent al municipi d’Alp, tenen les següents característiques.

Figura nº45. Localització i característiques de les quatre EDARs presents en el municipi d’Alp

ALP

ALPO

ALPM

ALPS

Nom: Alp Nom: Alp (Masella) Estat: En servei Estat: En servei Codi de Sistema: ALP Codi de Sistema: ALPM Data d’alta: 01/11/1994 Data d’alta: 20/10/1995 Tipus de Tractament: DB Tipus de Tractament: DB Descripció del tractament: EDAR Biològica Descripció del tractament: EDAR Biològica

Nom: Alp (Supermolina) Nom: Alp (La Molina) Estat: En servei Estat: En servei Codi de Sistema: ALPS Codi de Sistema: ALPO Data d’alta: 20/10/1995 Data d’alta: 20/10/1995 Tipus de Tractament: QB Tipus de Tractament: DB Descripció del tractament: EDAR FQ-Biològica Descripció del tractament: EDAR Biològica

Font: elaboració pròpia a partir de base de dades del DMAH

92

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº46. Localització i característiques dels punts d’abocament de les EDARs presents en el municipi d’Alp

CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS

D’ABOCAMENT

Localització (X,Y): 408762.0, 4692940.0 Codi depuradora: DALP Nom: ALP Estat: En Servei

Tipus de tractament: Biològic

Localització (X,Y): 409702.0, 4690056.0 Codi depuradora: DALPM

Nom: MASELLA Estat: En Servei Tipus de tractament: Biològic Demarcació: Lleida Llera receptora: Riu d’Alp

Localització (X,Y): 412212.0, 4688046.0 Codi depuradora: DALPS Nom: SUPERMOLINA Estat: En Servei Tipus de tractament: Biològic Demarcació: Lleida Llera receptora: Riu d’Alp

Localització (X,Y): 413656.0, 4689097.0

Codi depuradora: DALPO Nom: LA MOLINA Estat: En Servei Tipus de tractament: Biològic Demarcació: Lleida Llera receptora: Riu d’Alp

3.11.4 CONSUM D’ENERGIA Les estacions d’esquí de la Molina i Masella consumeixen una important quantitat d’energia elèctrica per produir neu de cultiu, així com una gran quantitat de combustible pel funcionament de totes les maquinàries de manteniment, i també energia elèctrica pel funcionament d’edificis i serveis.

Segons les dades proporcionades per la Molina, en la temporada 14-15 van tenir una capacitat real consumida d’electricitat de 3.352.021 kw. Al mateix temps, les seves màquines de

93

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

manteniment van consumir 130.209 litres de gasoil. A data de tancament d’aquest DIE no es compta amb les dades provinents del funcionament de les instal·lacions de Masella.

A més, caldrà tenir en compte tot el consum d’energia associat al funcionament dels sectors residencials i hotelers, i la mobilitat privada associada al funcionament de les dues estacions.

3.11.5 PRODUCCIÓ DE RESIDUS El model de gestió de residus implantat al municipi d’Alp és el sistema “clàssic” de contenidors de carrer en superfície. La gestió de la recollida selectiva la realitza el Consell Comarcal de la Cerdanya. A Alp es realitza la recollida selectiva dels següents residus: envasos lleugers, envasos de vidre i paper i cartró. Cada una d’elles degudament classificada en el contenidor del color corresponent. Més enllà dels contenidors per a la recollida selectiva i de rebuig, Alp no compta amb cap infraestructura específica de gestió o tractament dels residus domèstics. Alp disposa de tres àrees d’aportació de residus corresponents als tres nuclis urbans: Alp, Masella i la Molina; un cop a la setmana els residus acumulats són recollits i portats a les respectives centrals de tractament de matèria selectiva.

Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, la producció de residus domèstics del municipi d’Alp va ser l’any 2014 de 1.592,43 tones, amb una generació, per tant, de 2,63 kg/hab i dia de brossa. Aquesta xifra de generació domèstica, lògicament, només té en compte les 1.661 persones censades en aquest any, i no la gran quantitat de població flotant, que també genera brossa, i així s’explica aquesta xifra tan alta.

D’aquesta generació de brossa, només el 22,70% va anar a la recollida selectiva.

3.11.6 QUALITAT DE L’AIRE

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA La Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) és l’eina fonamental per a la caracterització i avaluació de la qualitat de l’aire. En aquest sentit el territori es divideix en zones de qualitat de l’aire (ZQA), les mesures que es fan de les quals tenen com a objectiu ser representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota la zona i, a més, tenir una superfície homogènia respecte a l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i de trànsit.

I l’àmbit d’estudi es troba a cavall de dues zones de qualitat de l’Aire; la part del Berguedà correspon a la zona 10 (Alt Llobregat) i la resta de l’àmbit a la zona 11 (Pirineu Oriental).

La ZQA 10 s’ha delimitat a partir de les emissions existents provinents d’una central tèrmica que funciona amb carbó (la central de Cercs). En aquest cas les àrees rurals, amb una important coberta vegetal, representen la pràctica totalitat del seu territori, i només presenta nuclis urbans de grandària petita.

Així, en quant a les condicions de dispersió la ZQA 10 és constituïda per una vall de muntanya orientada de N a S, on es pot formar un règim de brises de muntanya i hi pot arribar, canalitzada pel Llobregat i cap a mitja tarda, la brisa de mar. Afegir, així mateix, que a la ZQA 10 hi ha una pluviositat considerable que afavoreix el rentatge de contaminants a l’atmosfera. Per tant, doncs, els nivells d’emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i del trànsit són baixos.

94

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Indicar, així mateix, que hi ha molt pocs focus industrials, tret de la central tèrmica de Cercs.

Tanmateix, destacar que en alguns pobles s’utilitza el carbó de les mines de Saldes per a les calefaccions domèstiques, la qual cosa pot contribuir de manera significativa als nivells de SO2 durant l’hivern.

Segons dades consultades a la citada web de la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), a la ZQA 10 hi ha diverses estacions de mesurament de la XVPCA per avaluar la qualitat de l’aire: una a Berga, dues a Cercs, una altre a Fígols, una més a la Nou de Berguedà i dues més a Vallcebre. A la taula adjunta es mostren quins contaminants es mesuren en cadascuna d’elles

Taula. Estacions de mesurament de la ZQA 10

En relació a la valoració del balanç de la qualitat de l’aire a partir de les dades dels darrers 5 anys s’exposa que els nivells mesurats de diòxid de nitrogen, monòxid de carboni, diòxid de sofre, benzè, plom, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres estan per sota dels valors límit.

Respecte als nivells d’ozó troposfèric, hi hagut algunes superacions del llindar d’informació a la població i no s’ha superat cap vegada el llindar d’alerta.

Dins la ZQA 11, la XVPCA disposa d’una estació de mesurament a Bellver de Cerdanya que analitza metalls pesants (Pb, Ni, Cd i As), NOx i NO2, així com Ozó i PM10. Segons les dades de qualitat de l’aire dels diversos informes anuals, la valoració de la qualitat de l’aire corresponent a la zona esmentada és la següent.

A la Zona de Qualitat de l’Aire 11, Pirineu Oriental, els nivells mesurats pel diòxid de nitrogen, el plom, el benzè i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors en alguns casos als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació que no s’han de superar a partir de l’any 2020. No s’ha detectat cap superació del llindar d’informació a la població i no s’ha excedit en cap ocasió el llindar d’alerta.

95

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Els estudis del comportament de l’ozó troposfèric en aquesta zona indiquen que el contaminant limitant són els òxids de nitrogen que, curiosament, provenen bàsicament de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es preveu que amb l’aplicació del Pla d’actuació corresponent a la declaració de zona de protecció especial, d’acord amb el Decret 226/2006 de 23 de maig, es reduiran les emissions dels òxids de nitrogen de l’Àrea Metropolitana de Barcelona contribuint a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric en aquesta zona.

Pel que fa al monòxid de carboni i el diòxid de sofre, a partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona s’estima que els nivells són inferiors als valors límit.

D’altra banda, i en relació als Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT) elaborats per la DGQA, indicar que el projecte se situa en la zona 8, que correspon a les comarques del Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vald’Aran, el Ripollès i l’Alta Ribagorça.

En aquest cas la vulnerabilitat, entesa com un indicador del risc d'exposició de la població i dels espais d'interès natural als contaminats atmosfèrics, és nul·la per al monòxid del carboni, les partícules en suspensió i el diòxid de sofre. Mentre que en quant a la capacitat de dispersió de contaminants atmosfèrics a la zona d’estudi aquesta no ha estat valorada.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

L’àmbit superior de la zona d’estudi acostuma a presentar uns nivells sonors característics de zones d’alta muntanya, els quals generalment oscil·len al voltant dels 45-50 dB(A) tant durant el període diürn com en el nocturn. En dies de fort vent, però, el soroll de fons produït pel propi vent pot fer que els nivells sonors siguin lleugerament més elevats, assolint valors de fins a 50- 60 dB(A).

A l’hivern, però, mentre les pistes d’esquí de l’àmbit d’estudi estan obertes, els nivells sonors puntualment poden ser una mica més elevats, tant per l’afluència d’esquiadors i el personal de manteniment de les instal·lacions existents actualment a la zona, com pel trànsit esporàdic de motos de neu i la maquinaria necessària per condicionar les pistes d’esquí, el funcionament dels propis remuntadors...

Mentre que si bé a l’estiu la afluència de visitants és molt inferior, la circulació esporàdica de vehicles tot terreny i motocicletes per les pistes existents a la zona, contribueixen també a que els nivells sonors habituals (especialment els diürns) en certs moments puguin ser superiors als d’altres zones d’alta muntanya properes a aquest sector del Pirineu.

En aquest sentit, doncs, la presencia de les instal·lacions associades a les estacions d’esquí de La Molina i Masella, com dels actuals accessos rodats, propicien una certa activitat humana a la zona i, en conseqüència, uns nivells acústics relativament més elevats dels esperats, tot i que només sigui de forma puntual (segons l’època de l’any, si es tracta del període diürn/nocturn...).

En el cas d’Alp el mapa de capacitat acústica estableix els objectius de qualitat ambiental i de protecció tant urbanística com de la salut regulant totes aquelles actuacions i/o activitats, en el municipi, específiques en matèria de sorolls i vibracions. Es defineixen unes zones de sensibilitat acústica tenint en compte les característiques urbanístiques, industrials, d’infraestructures viàries o d’altres, de cada poble i es fa un control per evitar que no passin els valors límits d’emissió d’acord

96

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

amb els criteris establerts. A continuació podem observar una figura representativa del mapa de capacitat acústica del municipi d’Alp dividit en els tres nuclis urbans que el formen.

Figura nº47. Mapa de contaminació acústica dels nuclis urbans del municipi d’Alp ALP

Masella

la Molina

Font: Serveis tècnics de l’Ajuntament d’Alp

CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Seguint els criteris que estableix la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, el Mapa de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya,. estableix 4 categories de protecció envers la contaminació lumínica:

 Zona E4.Protecció menor. Zona urbana d'ús intensiu durant la nit que es troba a més de 2 km d'una zona E1.  Zona E3. Protecció moderada. Zona urbana o urbanitzable declarada com a tal pel planejament urbanístic.  Zona E2. Protecció alta. Zona no urbanitzable del planejament urbanístic que no pertany al grup de zones protegides E1.  Zona E1. Protecció màxima. Àrees incloses en la Xarxa Natura 2000, en el Pla d'Espais d'Interès Natural o en els Espais Naturals de Protecció Especial.

97

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº48. Zonificació lluminosa a l’àmbit d’estudi

Com es pot observar, els àmbits inclosos a la Xarxa Natura 2000 tenen el màxim nivell de protecció lluminosa, mentre que els àmbits urbanitzats del peu de l’estació tenen una protecció moderada. La major part de l’àmbit té un nivell de protecció alta.

CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA Pel centre de l’àmbit d’estudi discorren una línia elèctrica d’alta tensió de 110 kv que remunta el Coll de Pal i descendeix en direcció nord fins a prop d’Alp. Existeix, doncs, un risc de contaminació electromagnètica en les immediacions de dita línia d’alta tensió.

98

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

4 ANÀLISI D’ALTERNATIVES

Vistos l’objecte i l’abast del PDU, es fa difícil definir alternatives concretes d’ordenació, podent-se donar múltiples solucions finals en funció de la combinació de diferents propostes en cadascun dels camps on el PDU actua. Així, el PDU opta per dibuixar diferents escenaris en funció de les majors o menors previsions de creixement, analitzant-ne les fortaleses i debilitats i extraient-ne unes conclusions que han de portar a la proposta d’ordenació definitiva.

4.1.1 ALTERNATIVA 0. NO REDACCIÓ DEL PDU Es presenta com alternativa 0 la no redacció del PDU, havent-se d’analitzar la previsible evolució de l’àmbit del PDU amb les condicions urbanístiques actuals. Actualment, qualsevol projecte o actuació dins el domini esquiable de les estacions de la Molina i Masella es tramita de manera individual i aïllada, a l’empara d’allò que determinen els articles 47 a 49 del TRLU d’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic i de projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable o a través de la tramitació del corresponent pla especial urbanístic. Aquestes actuacions resten subjectes al planejament municipal que correspongui en funció del terme municipal en el qual s’emplacen (NNSS de Bagà, de 1983; NNSS de Castellar de n’Hug, de 1997; PGO d’Alp, de 1986; POUPM de Das i Urús, de 2010; i POUM de Toses, de 2010). Es tracta de documents urbanístics de diversa naturalesa, redactats en èpoques i escenaris urbanístics i socials molt diferents, per la qual cosa cada actuació proposada (fins i tot la mateixa actuació) té tractament diferent en funció del municipi on s’emplaci. Això, juntament amb el fet que moltes vegades cada actuació afecta a diversos municipis, diverses comarques i fins i tot diverses comissions territorials d’urbanisme, desemboca en tramitacions urbanístiques llargues i complicades. D’altra banda, i a excepció de Bagà (les NNSS preveuen una qualificació específica pel sòl inclòs dins el domini esquiable: zona turística esportiva i zona de protecció de servituds), la delimitació del domini esquiable d’aquests planejaments generals es redueix a l’establiment d’un límit físic, sense que se’n derivi cap tipus de regulació, previsió o planificació més enllà d’assenyalar l’àmbit on es pot implantar i desenvolupar aquesta activitat. En relació als nuclis urbans, tant la Molina com Masella disposen de molt sòl urbà encara per desenvolupar, amb molts vials executats, o amb mancances puntuals d’urbanització, on manca per executar gran part dels solars residencials als quals donen façana. A més del sòl urbà, a la Molina hi ha delimitats dos sectors de sòl urbanitzable i a Masella tres sectors de pla de millora urbana, tots ells d’ús residencial. Tant en un cas com en l’altre es dóna la circumstància que bona part dels terrenys inclosos en aquests sectors actualment estan ocupats per grans zones d’aparcament de les quals les estacions no poden prescindir esdevenint imprescindibles per al seu bon funcionament i accessibilitat. En aquest context urbanístic el PDU detecta les debilitats següents: - Dins el domini esquiable cada actuació es tramita i executa de manera individual i aïllada, de manera que la seva valoració per part dels organismes implicats només fa referència a dita actuació, sense tenir una visió de conjunt del global de l’estació d’esquí. Concretament a nivell ambiental, cada projecte es fa amb un estudi d’impacte ambiental que no té en compte les repercussions en el conjunt, no hi ha una avaluació ambiental estratègica conjunta de totes les actuacions previstes.

99

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

- La planificació del conjunt de cada estació no és pública, tan sols en són coneixedors des de la pròpia estació. No hi ha una planificació conjunta de les dues estacions, la qual cosa no afavoreix el funcionament de l’estació d’esquí com a estació integrada. - Tramitació administrativa complicada: cal demanar llicència a cada ajuntament que valorarà el projecte en funció del propi planejament municipal. La tramitació encara es complia més si afecta diferents comissions d’urbanisme. - El límit del domini esquiable i la seva definició no són clars la qual cosa comporta certes problemàtiques com la manca de regulació específica allí on el domini esquiable interfereix amb els límits del parc natural del Cadí-Moixeró, entre d’altres. - Es detecta una forta estacionalitat que porta molts visitants durant la temporada d’hivern però que durant la resta de l’any no és capaç d’oferir prous atractius per a esdevenir, també en aquesta època, un motor econòmic en les comarques o municipis sobre els quals té influència directa. - En els nuclis urbans, es detecten importants contradiccions entre les previsions del planejament vigent, la realitat consolidada i les previsions de futur, que haurien d’encaminar- se a superar l’estacionalitat de la zona i a superar un model de segona residència que s’ha demostrat poc adequat en tots els àmbits (social, econòmic, turístic, ambiental, etc). Per tot això, es considera que en el context urbanístic actual no és factible fer una definició detallada i acurada de l’escenari final dels dominis esquiables de la Molina i Masella, tenint-hi cabuda múltiples i diferents propostes executades de manera individual i sense una visió de conjunt que les englobi. Així, és difícil donar solucions a problemes globals com l’estacionalitat, la manca d’interès dels nuclis urbans més enllà de l’estricta relació amb l’activitat d’esquí, les interferències de les estacions amb el parc natural o la no percepció d’un domini esquiable únic, entre d’altres. Des del punt de vista ambiental, cada pla especial o projecte és analitzat per separat, en el marc de successives avaluacions ambientals estratègiques o avaluacions ambientals de projecte, en el marc de les quals és difícil assolir una visió de conjunt i relacionar cadascun dels projectes o planejaments amb d’altres existents en l’entorn i que formen part d’un mateix conjunt: l’activitat de les dues estacions. Com a conseqüència, es perd la visió global, no es poden analitzar bé els impactes sinèrgics entre diversos projectes o acumulatius i s’entra en una dinàmica de fraccionament de projectes que és precisament el que la Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica pretén combatre.

Així, des del punt de vista ambiental, es tracta de l’alternativa menys favorable, independentment dels projectes que definitivament s’hi derivin.

Queda palesa, doncs, la necessitat de redactar un document urbanístic, Pla director urbanístic, que planifiqui de manera conjunta el desenvolupament i evolució de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, garantint-ne la qualitat, funcionalitat i futur. En aquest sentit també és important recalcar la determinació del Pla director de les estacions de muntanya relativa a la necessitat de redactar un pla director de cadascuna de les dues estacions, millor de manera conjunta, es redacta el present Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella.

100

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

4.1.2 ALTERNATIVA 1. CREIXEMENT 0 Aquesta alternativa reconeixeria les instal·lacions actuals de les dues estacions d’esquí sense preveure ampliacions del domini esquiable i limitant les possibles actuacions a les de millora i adequació de les instal·lacions existents (substitució d’alguna línia de transport, construcció d’alguna petita edificació de serveis, ampliació de la xarxa de neu produïda i/o de l’enllumenat, etc). Sense preveure creixements, aquesta alternativa podria establir mecanismes que permetessin la implantació de nous usos per superar l’estacionalitat i establir mecanismes encaminats a entendre la Molina i Masella com un domini esquiable únic. També podria establir mecanismes per al sòl urbà per impulsar un canvi de model d’implantació i dotar-lo d’interès els peus de pistes i el sòl urbà, més enllà de l’estrictament relacionat amb l’activitat de l’estació. En aquest context urbanístic es detecten les debilitats següents: - Estancament de l’oferta esportiva i turística, amb la pèrdua de competitivitat i d’importància com a motor econòmic de la zona que això pot comportar. - No permet potenciar el domini esquiable del conjunt de les estacions a nivell internacional (actualment està entre els 50 més importants de tot el món). - Impossibilita també la resolució d’alguns problemes ambientals importants, com són la dependència enorme de la mobilitat privada per accedir als espais de pistes (inexistència d’accessos amb transport col·lectiu des dels nuclis urbans o des de l’estació de ferrocarril de la Molina) i es continua amb un model de dues estacions amb una mínima interconnexió i relació, fet que dificulta la resolució de problemes ambientals des d’un punt de vista global. Al mateix temps, dificulta l’establiment de mesures compensatòries, preventives o correctores ja que es fa referència a projectes existents, executats o amb procediments d’avaluació d’impacte ambiental ja definitis, i no es poden així fer replanteigs d’alguns aspectes ambientals des d’un marc regulatori com el que un PDU amb capacitat de generar noves instal·lacions podria definir. En aquest context urbanístic es detecten les fortaleses següents: - Es tracta d’una alternativa molt conservadora sense grans afectacions ambientals i paisatgístiques al medi actualment no involucrat en l’activitat de les estacions d’esquí. Tot i això, podria arribar a esdevenir una opció més agressiva pels terrenys actualment ocupats degut a la sobreexplotació. - La redacció del PDU afavoreix tenir una visió conjunta de les dos estacions d’esquí, entenent-les com a estacions integrades. Permet ajustar el domini esquiable a les instal·lacions actuals i fer-ne una regulació global. - Permet donar respostes a problemes com l’estacionalitat, dotar de més interès el sòl urbà i el peu de pistes, etc. - Permet l’avaluació ambiental, econòmica, social, energètica, de mobilitat, etc. de l’estat actual de les dues estacions d’esquí. - Facilita la tramitació administrativa. - Dóna compliment a les determinacions del Pla director de les estacions de muntanya. Donar resposta a les debilitats d’aquesta alternativa passa per millorar, entre d’altres, aspectes com la mobilitat, la connectivitat entre estacions o amb altres elements d’interès; adaptar les instal·lacions a noves modalitats d’esquí i a les demandes de pistes més especialitzades; augmentar l’oferta d’activitats fora la temporada d’esquí; amb la implantació de les millores i noves instal·lacions en els indrets més adequats i mediambientalment i paisatgística.

101

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Totes aquestes intervencions passen, inevitablement, per l’augment del domini esquiable. Una ampliació que pot ser més o menys gran; més o menys continguda; afectant uns terrenys o altres, depenent de l’anàlisi concreta de cada actuació. En qualsevol cas, es considera una ampliació necessària per garantir la viabilitat futura de les estacions d’esquí de la Molina i Masella. Les diferents ampliacions com també la voluntat d’estendre la xarxa de neu produïda a bona part de les pistes de les estacions obliga a preveure nous punts de captació i emmagatzematge d’aigua per a subministrar en aquesta xarxa, així com comprovar-ne la capacitat elèctrica.

4.1.3 ALTERNATIVA 2. CREIXEMENT INTENSIU Un creixement intensiu directament relacionat amb la candidatura olímpica Barcelona Pirineu 2022. Es proposa un esquema amb doble centralitat: una ciutat que lidera la candidatura i allotja el programa de gel i les cerimònies (Barcelona) i un segon pol, a la muntanya, que acull tot el programa de neu. A la Molina-Masella se situarien cinc seus de competició per als esports de neu i un circuit de lliscament, construint-se en el centre d’aquesta àrea la Vila Olímpica dels Pirineus. Les actuacions relatives al domini esquiable serien:

102

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

D’altra banda, la construcció de la vila olímpica es faria en els terrenys actualment ocupats per l’aparcament de l’estació d’esquí de la Molina, classificats d’urbanitzables i preveient el desenvolupament d’una operació que doti l’estació d’esquí d’una oferta potent d’allotjament i serveis a peu de pista. La superfície total del recinte seria de 9 ha en què es preveu un conjunt concebut sota el model de flexibilitat com un agregat de mòduls prefabricats que conformarien edificis de 3 o 4 plantes d’alçada, fet que admeti la seva reutilització i explotació després dels jocs. El conjunt es completaria amb mòduls temporals que serien retirats, restituint paisatgísticament el terreny ocupat al seu estat natural. La capacitat tota de la vila durant els Jocs permetria allotjar fins a 3.575 persones.

També s’hauria de construir el centre de mitjans que amb una superfície de 10.000 m2 s’emplaçaria en un recinte de caràcter temporal a la zona de la “Pista llarga”. Ocupant una posició central en relació amb les seus de competició i altres zones d’interès olímpic.

A nivell d’infraestructures, aquesta candidatura aniria acompanyada del desdoblament de via del tram Moncada i Reixac – Vic; millores puntual al tram Vic-Ripoll-la Molina-Puigcerdà; i millores puntuals al tram Berga-Bagà, de la C-16. També es preveu la construcció de 2 nous telecabines, al nucli d’Alp des de Masella, i a la Molina per enllaçar l’estació del ferrocarril amb l’estació d’esquí. Tal i com es pot apreciar, es tracta d’una alternativa o projecte amb implicació nacional, amb un abast que va molt més enllà de l’àmbit i objecte del PDU tal i com ha estat presentat i encarregat pel conseller de Territori i sostenibilitat.

103

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Des del punt de vista de l’avaluació ambiental estratègica i dels efectes ambientals de l’alternativa, caldria tenir en consideració que el procés d’avaluació hauria d’analitzar tots els projectes sinèrgics associats a la mateixa, com les obres d’infraestructura i els nous accessos per telecabina, tot considerant un sol pla avaluat estratègicament i, per tant, en un àmbit territorial molt més gran que abastés tot aquell territori afectat per millores infraestructurals. En tot cas, l’augment d’intensitat urbanitzadora, de places d’allotjament, implicaria augments en els consums de vectors ambientals i augments de freqüentació molt important, en un territori sensible al límit mateix d’espais d’alta muntanya pirinenca protegits sota la figura de Zona d’Especial Conservació i Parc Natural. També les noves instal·lacions i les superfícies necessàries implicarien efectes i impactes considerables sobre hàbitats i espècies.

4.1.4 ALTERNATIVA 3. CREIXEMENT MIG El creixement proposat ha de servir per garantir la viabilitat econòmica de les dues estacions i potenciar-ne el paper de motor econòmic del territori als quals pertanyen. Cal doncs, oferir uns serveis de qualitat, una millora de l’accessibilitat, entenent les estacions com a base d’una economia revitalitzada i consistent, que ofereixi un sistema de serveis de qualitat i generi dinàmiques de creixement econòmic. Cal acabar de configurar un sistema modern i complet d’instal·lacions esportives de nivell competitiu, amb disponibilitat permanent de neu gràcies a la modernització dels sistemes d’innivació (més potents i més respectuosos ambientalment), la qual cosa permetrà, entre d’altres, diversificar l’oferta actual. Dins el marc d’aquesta alternativa, el PDU estudiarà valorarà les propostes fetes des de la direcció de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, sens perjudici que es pugin afegir altres actuacions fruit de l’estudi detallat i de les aportacions de tots els organismes implicats. A nivell del teixit urbà, aquesta alternativa ha de perseguir els mateixos objectius descrits en l’alternativa anterior. Les actuacions a estudiar en aquesta alternativa queden descrites al següent apartat de descripció de la proposta.

4.2 PROPOSTES

Vistes les alternatives abans descrites, s’han descartat les més immobilistes per considerar que no donen resposta als objectius i requeriments del PDU i també la de més gran envergadura, la relacionada amb la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu 2022, per considerar que el seu abast s’escapa dels esmentats objectius i requeriments. Així, des de la redacció del PDU s’ha optat per una alternativa que comporti cert creixement del domini esquiable, que no del sòl urbà i urbanitzable, que garanteixi l’assoliment dels objectius fixats. Es tracta d’una alternativa conformada, al seu torn, per vàries alternatives. És a dir, tenint en compte el caràcter d’avanç d’objectius i propòsits del present document, s’ha optat per fer un recull de totes les propostes de creixement i millora presentades des de les estacions, així com d’altres sorgides com a conseqüència de l’anàlisi efectuat en el marc de la redacció del PDU. Aquest recull de propostes ha de servir per conformar la proposta definitiva un cop estudiades amb profunditat, analitzades totes les possibles repercussions i posant especial èmfasi en les afeccions ambientals (interferències amb el parc natural, riscos geològics, sostenibilitat energètica, etc.) i paisatgístiques.

104

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

A continuació es descriuen totes les actuacions en estudi. És important recalcar que es tracta d’un llistat de màxims que caldrà analitzar des de tots els prismes possibles i valorar per part de tots els ens implicats, per tal de poder consensuar una proposta que doni resposta als objectius establerts alhora que garanteix una màxima integració en el medi, mínimes afectacions, màxima competitivitat, etc.

4.2.1 DOMINI ESQUIABLE ÚNIC Delimitació i definició del domini esquiable El PDU ha de delimitar un domini esquiable únic que englobi les estacions de la Molina i Masella. Aquest domini tindrà com a base el que sorgeix de la juxtaposició de tots els planejaments municipals implicats, el que es descriu al Pla director d’estacions de muntanya i les previsions de creixement i reducció recollides en aquest document. En qualsevol cas el domini esquiable definitiu s’ajustarà a les actuacions previstes en el marc del PDU, ampliant allí on correspongui i excloent aquelles àrees on no hi hagi previsions concretes. El PDU ha de definir el concepte de domini esquiable i establir normativa urbanística o regulacions específiques per al sòl que hi està inclòs. Millora en la definició del domini esquiable únic El PDU explica la importància d’entendre la Molina i Masella com un domini esquiable únic, tot i estar conformat per dos estacions de gestió diferenciada. De fet, l’impuls del domini esquiable Alp 2500 ja denota la voluntat de voler oferir un producte comercial, esportiu i turístic de major envergadura, que complementi l’oferta de cadascuna de les estacions i les mantingui, en conjunt, entre els 50 dominis esquiables més importants del món. Actualment ja existeixen pistes i remuntadors que uneixen les dues estacions a la zona compresa entre la Tosa i el coll de la Mola, fins i tot alguna pista compartida. Es podria dir que aquesta és la zona d’intersecció entre les dues estacions, i allí on caldria reforçar el domini esquiable únic preveient noves pistes amb els corresponents remuntadors, posant especial èmfasi en que des de les dues estacions es tingui accés al refugi del niu de l’Àliga, des d’on es pot iniciar el descens cap a les dues bandes. D’entre aquestes pistes és important de preveure’n alguna de nivell tècnic mig- baix, atès que actualment aquesta connexió només és possible a través de pistes de gran nivell tècnic. Es tracta d’un projecte de gran dimensió pel qual s’han d’analitzar les possibles afectacions a poblacions de gall-fer i sargantana pirinenca, així com les espècies de flora Gagea reverchonii i Minuartia villarii en els àmbits orientals de Masella i totes les pistes i remuntadors en direcció sud- oest/nord-est des de Tossa d’Alp. Caldrà analitzar també els impactes sobre els hàbitats 8130, 8210 i 6170 que es produeixen a les zones culminals, ja que els impactes sobre hàbitats d’interès comunitari en zones mitges són menors.

La millora en l’accessibilitat a la Tossa d’Alp implica també un augment de freqüentació en aquesta zona sensible d’alta muntanya pirinenca, amb possibilitat d’augmentar la freqüentació de persones cap a l’oest dins les crestes culminals del Parc Natural de Cadí-Moixeró.

La zona en la que es contempla actuar és la que actualment té menys incidència paisatgística de fragmentació visual per la presència de pistes tot i que, en general, al ser zones de pastures i rocams un bon disseny de les pistes permetria disminuir els efectes ambientals quant als que es produeixen sobre masses de pineda. Altres aspectes en els quals ha d’incidir el PDU per tal de millorar en la definició del domini esquiable únic és la millora de la connexió rodada entre ambdós estacions, intervenint en la

105

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

carretera que les uneix. I establir directrius estètiques i formals comunes per a les edificacions pròpies de les estacions, en un intent de totes les actuacions es llegeixin com un conjunt. Noves pistes per completar l’oferta esportiva d’hivern Garantir la viabilitat de les pistes i millorar la seva compatibilitat tan a nivell nacional com internacional, passa per ampliar l’oferta esportiva d’hivern, és a dir, l’oferta de pistes que s’adaptin a les noves tendències, així com per permetre competicions internacionals. L’obertura de noves pistes va acompanyada, inevitablement, de nous remuntadors. Les zones on es proposen noves pistes són els prats del Puigllançada i Alabaus a la Molina. I als prats de la Tosa i pleta de Das a Masella. Ara bé, cal tenir en compte que els desenvolupaments occidentals de la zona de Masella s’introdueixen dins d’espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 i al Parc Natural del Cadí-Moixeró. També ho farien els desenvolupaments de la Molina a les obagues de Puigllançada. Per tant, en aquestes zones, caldrà tenir en compte les directrius i els instruments de gestió d’aquesta ZEC, així com els instruments de gestió i d’ordenació del Parc Natural de la Serra de Cadí-Moixeró.

En l’àmbit dels sectors Prats d’urús, existeixen interseccions de les possibles pistes amb una àrea considerada d’interès o crítica per l’amenaçat gall fer i per poblacions de l’espècie de flora amenaçada Minuartia villarii. A més, existeixen afectacions sobre hàbitats 6170, 8130 i 8210 i en petita mesura sobre hàbitat 9340 i 6210. En el cas del sector Pleta de Das, existeixein interferències amb una àrea on existeix l’amenaçada espècie de flora Gagea reverchonii i un punt de possible nidificació del mussol pirinenc, amb afectacions bàsicament sobre els hàbitats 9340 i 6210.

SECTOR

PLETA DE

DAS

Caldrà també tenir en compte les afectacions sobre àrea definida com a crítica per sargantana pirinenca, així com població de Gagea reverchonii i gall fer en les parts baixes de Masella amb petits remuntadors i millores proposades.

Les zones pensades per ampliació de la Molina tenen afectacions sobre els hàbitats 8310 i extensament sobre l’hàbitat 6170, amb una afectació petita a l’hàbitat 9430 en la zona d’Alabaus.

106

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Per tant, les zones de possibles creixements de l’estació han de ser avaluades amb detall i rigor, especialment quant als impactes sobre hàbitats, espècies i espais naturals protegits que produeixen.

Desestacionalització Les previsions i regulació del sòl no urbanitzable ha de ser prou flexible per preveure la implantació de noves activitats, amb els requeriments ambiental que pertoqui, no relacionades amb la neu. També cal incidir amb els peus de pista i amb els nuclis urbans, dotant-los d’interès per si mateix i preveient la implantació d’usos (equipaments, comercials, residencials-hotelers, etc.) que generi activitat durant els mesos d’estiu.

4.2.2 LA MOLINA Recuperació del telecabina entre l’estació de tren i l’aparcament de Font Canaleta Com a debilitat principal d’aquesta proposta cal destacar el seu alt cost econòmic. Per contra, és una actuació que reforça l’accés a l’estació amb transport col·lectiu; col·labora en la reducció de trànsit per l’interior del nucli residencial (autobusos de connexió de l’estació de tren amb el peu de pistes); té poc impacte paisatgístic ja que recupera unes instal·lacions que, tot i no funcionar, encara existeixen físicament; tot el sòl afectat està classificat d’urbà i és de titularitat pública. En qualsevol cas, és una actuació que hauria d’anar vinculada a una millora de la xarxa de ferrocarril. Els efectes ambientals d’aquesta alternativa serien positius ja que l’afecció territorial és mínima (traça preexistent, en bona part discorrent sobre sòl urbà) i permetria reforçar el paper que el ferrocarril pot tenir per l’accessibilitat a l’estació, així com reduir el trànsit dins els nuclis urbanitzats.

Recuperació de les pistes d’esquí que arriben fins l’estació de tren Proposta que contradiu les determinacions del PD de les estacions de muntanya relatives a no ocupar cotes inferiors a la 1600. Atesa la poca altitud d’aquestes pistes, el seu funcionament dependria, pràcticament en exclusiva, de la neu produïda. En aquest sentit cal fer esment del fenomen de la inversió tèrmica, que moltes vegades comporta temperatures més baixes en aquesta zona que en d’altres de l’estació d’esquí. Es tracta d’una actuació amb poc impacte paisatgístic atès que recupera unes pistes que ja havien funcionat; tot el sòl afectat està classificat d’urbà i és de titularitat pública. Tot i no ser condició indispensable, reforçaria l’ús del telecabina abans descrit.

107

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

En qualsevol cas, caldria estudiar l’abast real d’aquesta inversió tèrmica per verificar les possibilitats reals d’aquesta proposta. Així com la seva viabilitat econòmica i en relació a la sosteniblitat energètica. Caldria tenir en compte, no obstant, els possibles efectes ambientals de noves pistas en aquest sector, que podrien afectari a l’hàbitat d’interès comunitari 9340 (pinedes de pi negre) i afectaria de resquitlló a una de les àrees d’interès definides per la sargantana pirinenca (Lacerta agilis).

Fomentar l’accés per Coll de Pal Es tracta de l’accés principal a les pistes d’esquí des del Berguedà (també s’hi pot accedir des de Castellar de n’Hug). Fomentar-ne el seu ús hauria d’estendre la influència a nivell econòmic i social de l’estació per aquesta comarca. La carretera BV-4024, propietat de la Diputació de Barcelona, mena a un peu de pista elevat on actualment ja existeixen una sèrie d’instal·lacions infrautilitzades (edifici de serveis, arrastres i pistes de debutants). Que l’estació de Coll de Pal esdevingués un accés important al domini esquiable dependria, primerament de garantir la vialitat de la BV-4024, una carretera la qual, molts cops durant l’hivern, la neu, les congestes o les allaus bloquegen la circulació de vehicles i presenten eventualment elevats riscs per les persones i els béns. Així caldria la implantació d’algunes millores per evitar congestes, l’aplicació de mitjans neteja-neus i la implantació de plans i protocols de seguretat. En segon lloc, també restaria condicionat a la construcció o finalització del telecadira de Coll de Pal, el qual garantiria el retorn des de altres zones de l’estació. Implicaria adequar l’aparcament existent a l’arribada del telecabina, essent un projecte que ja disposa d’avaluació ambiental aprovada, i en cota inferior a un altre projecte important, com és el Llac de Pal, que també disposa d’estudi d’impacte ambiental. Nombrosos projectes se succeïrien sobre un espai d’alta muntanya que, però, ja està afectat pel pas d’infraestructures com són les línies elèctriques d’alta tensió i on ja existeixen diversos edificis, la carretera i peus de remuntadors. Més que els impactes que es poguessin produir in situ (bàsicament afectació a hàbitats d’interès comunitari 6210 en la zona del coll i en petites taques d’hàbitats 6170 i 4060 en la traça del telecabina), el fet de reforçar l’accessibilitat en aquest sector possiblement implicaria augmentar la freqüència cap a les zones més sensibles de cims a l’est (Puigllançada) i l’oest (Cap del Serrat Gran). Ordenar l’accés unit els tres peus de pista L’estació de la Molina té tres peus de pista principals, sense que existeixi un centre o eix potent en quant a serveis, equipaments o relació de persones. Es valora de cabdal importància la creació d’un eix cívic, de serveis, equipaments i usos comercials per millorar la imatge, ordenació i funcionament del peu de pista de l’estació, de manera que esdevingui una estació integrada on a part dels usos estrictament esportius s’hi desenvolupin altres de complementaris. Les actuacions en aquest sentit haurien d’anar encaminades a millorar la imatge actual, disgregada i de cert caos entre els tres peus de pista i reorganitzar el trànsit rodat i el de persones.

108

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Aquest eix esdevindrà, també, de vital importància en la desetacionalització de l’estació, atès que s’ha de configurar de manera que sigui capaç de tenir interès per ell mateix, independentment de l’activitat de l’esquí, i tant en els mesos d’hivern com d’estiu. Els espais on s’actuaria estan ja en general força transformats per situar-se a tocar de carreteres i accessos, dels edificis i serveis de peu de pista i en zones de fort trànsit i freqüentació, amb circulació de maquinària, vehicles i persones. Es produeixen afectacions petites a hàbitats 9340 i 6210 sense que hi hagi àrees definides d’interès o crítiques per espècies de fauna o flora amenaçades. Ampliació i/o noves construccions d’edificis de serveis - Millora i ampliació del refugi niu de l’Àliga; edifici i lavabos Alabaus; centre d’esports adaptats; edifici-magatzem Coll Sisè; edifici-magatzem Puig d’Alp. - Nou aparcament a Coll de Pal; dotar d’usos l’edifici de serveis existent. Projecte que ja disposa d’avaluació ambiental. - Nous edificis a la pista llarga per a l’escola d’esquí i per a ludoteca infantil. - Adequació de l’antiga clínica Joan Anton Samaranch per a habitatge de treballadors. - Adequació i atorgament d’usos a l’edifici i magatzem de Bonasort. - Remodelació per encabir màquines i modernitzar el taller de l’hangar de màquines de Montana. - Ampliació de l’edifici Costa Rasa per destinar-lo a magatzem i taller. Millora del restaurant. Nucli urbà Qualitat urbana del territori, plantejant un model d’assentament urbà de muntanya que camina vers l’autosuficiència energètica i limita el seu impacte sobre l’entorn i el paisatge, incorporant elements que en respectin i n’accentuïn la seva singularitat, tant en els habitatges de nova construcció com en la rehabilitació dels ja existents. El PDU ha d’establir criteris i directrius per al sòl urbà i l’urbanitzable encaminades a ajustar-ne els límits tenint en compte aspectes com el baix grau d’ocupació actual, una topografia poc adequada per a les implantacions urbanes, la lluita contra la dispersió i a favor de generar un nucli més compacte, intensificant-hi el caràcter urbà, entre d’altres. Reduir l’abast en sòl de noves activitats (sectors de sòl urbanitzable). La Molina no pot ser únicament “el dormitori de l’estació d’esquí”, ha d’esdevenir un nucli amb atractiu per si mateix, tant a l’estiu com a l’hivern, per la qual cosa cal reconduir els usos actuals cap a usos turístics-hotelers, comercials i equipaments, convertint-se en un centre turístic, respectuós amb el medi, que integir serveis i dotacions fora dels usos estrictament d’esquí.

109

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

4.2.3 MASELLA Nova estació intermèdia a la zona del Clotar Aquesta actuació representa la construcció a la zona del Clotar d’un aparcament i dos telecabines (fins al pla de Masella i fins a la pleta de Das). A llarg termini aquesta estació podria connectar-se, a través d’un nou telecabina amb un nou aparcament al costat de la C-162, por el nucli urbà d’Alp. Aquesta és una actuació amb un cost econòmic molt important i amb possibles afeccions ambientals i paisatgístiques significatives, especialment les explanades per aparcament i el telecabina. . S’aconsegueix una ampliació substantiva de pistes esquiables però cap a cotes inferiors que segurament necessitaran d’un subministrament important de neu de cultiu. No existeixen en aquesta àrea zones definides d’interès o crítiques per la fauna i flora amenaçada, tot i que l’àmbit d’actuació afecta directament a una massa de pineda de pi negre considerat hàbitat d’interès comunitari 9340. D’altra banda, seria un impuls del transport col·lectiu que facilitaria la reducció del trànsit i descongestió dels últims trams de la GI-400 i el nucli de Masella i disminuiria la freqüentació de trànsit a zones més sensibles properes al parc natural. També comportaria un acostament de l’activitat al nucli d’Alp, millorant-ne l’activitat econòmica. Entre d’altres aspectes, caldrà analitzar el possible punt d’arribada al nucli urbà d’Alp i la possible vinculació amb el ferrocarril. També cal estudiar les millores al camí d’accés a l’estació del Clotar. Construcció de dues pistes fins la nova estació intermèdia Proposta que contradiu les determinacions del PD de les estacions de muntanya relatives a no ocupar cotes inferiors a la 1600. Atesa la poca altitud d’aquestes pistes, el seu funcionament dependria, pràcticament en exclusiva, de la neu produïda. En aquest sentit cal fer esment del fenomen de la inversió tèrmica, que moltes vegades comporta temperatures més baixes en aquesta zona que en d’altres de l’estació d’esquí. Es tracta d’una actuació amb poc impacte paisatgístic atès que ocupa terrenys no arbrats. En qualsevol cas, caldria estudiar l’abast real d’aquesta inversió tèrmica per verificar les possibilitats reals d’aquesta proposta. Ampliació i/o noves construccions d’edificis de serveis i aparcaments - Millora de l’aparcament de Coma Oriola. - Nou edifici per a garatge de màquines. - Millora i ampliació de l’edifici de tallers i sala de màquines. - Adequació, ampliació i millora dels edificis bar-refugi del cap del bosc i Coma Oriola. - Nou edifici de serveis a la Pia i la Pleta. - Adequació, ampliació i millora de l’edifici principal de serveis del Pla de Masella. Nucli urbà Qualitat urbana del territori, plantejant un model d’assentament urbà de muntanya que camina vers l’autosuficiència energètica i limita el seu impacte sobre l’entorn i el paisatge, incorporant elements que en respectin i n’accentuïn la seva singularitat tant en els habitatges de nova construcció com en la rehabilitació dels ja existents. Valorar les necessitats al nucli de Masella per a ser un centre d’acollida. Establir les modificacions, criteris o directrius urbanístics per a reduir l’abast en sòl nde noves actuacions (sectors de sòl urbanitzable).

110

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Estudiar els usos existents i reconduir per a una major garantia de centre turístic que integri serveis i dotacions fora dels usos estrictament d’esquí.

4.2.4 MILLORES I AMPLIACIÓ DE XARXES DE SERVEIS Noves captacions d’aigua superficials o soterrades: - Nou llac a Coll de Pal (la Molina) - Nou llac a Alabaus (la Molina) - Ampliació de la zona lúdica d’estiu del llac de la Molina - Ampliació de la bassa de les muntanyes russes (Masella). - Nova bassa a Font del rector (Masella) Caldrà avaluar els efectes sobre el vector aigua i la seva disponibilitat (superficial, subterrània) així com els efectes sobre paisatge, hàbitats i espècies.

4.2.5 MILLORES EN LA MOBILITAT Hi ha altres actuacions que caldria efectuar per millorar l’accessibilitat a les estacions d’esquí de la Molina i Masella, però es tracta d’actuacions de gran abast que depassen tant l’àmbit del PDU com el seu objecte, però que condicionen la viabilitat d’aquestes actuacions i que per tant han d’estar coordinades: - Millores a la C16 entre Berga (final de l’autovia actual) i Bagà (inici de la concessió del túnel del Cadí). - Desdoblament de la línia ferroviària entre Moncada i Vic (o Torelló); millores al tram Vic- Puigcerdà; i millores en el ferrocarril entre Campdevànol i la Molina.

111

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

5 POTENCIALS IMPACTES AMBIENTALS

5.1 OCUPACIÓ TERRITORIAL

Els serveis i instal·lacions proposats pel Pla Director Urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella implicarà la construcció o ampliació de llacs, dels quals caldrà definir la superfície i capacitat, la preparació de noves pistes, dels quals caldrà definir la longitud i superfície d’afectació/ocupació, la construcció d’aparcaments, dels quals caldrà definir la superfície i nombre de places, la construcció de nous remuntadors, dels quals caldrà determinar les longituds, superfície d’ocupació i afectació de les traces, i la disposició de zones d’afectació per la construcció de serveis d’abastament i producció de neu de cultiu. A més, a les zones baixes, hi hauran actuacions per millorar la connectivitat entre els centres de peu d’estació, actuacions de les quals caldrà definir l’afectació superficial

5.2 AMPLIACIÓ DE LA FREQÜENTACIÓ HUMANA

Les obres i serveis proposats pel Pla Director Urbanístic preveuen un augment de la utilització de les dues estacions de muntanya, el que implicarà un augment significatiu de visitants/any i un augment de la circulació del número de vehicles/any (que hauria de ser proporcionalment menor a causa de les actuacions de millora de l’accessibilitat i connexió amb sistemes de transport col·lectiu.

5.3 IMPACTES SOBRE EL MEDI FÍSIC

5.3.1 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA Els impactes més importants sobre la geologia i la geomorfologia es produiran durant les fases d’obres dels projectes de construcción de les instal·lacions i serveis: excavació de llacs, adequació de les noves pistes d’esquí, instal·lació de peus i suports per remuntadors i excavacions i explanacions associats als nous aparcaments, així com anivellaments, reperfilaments i pas de maquinària, i principalment pels canvis sobre la fisiografia i el relleu que implicaran els moviments de terres associats a les obres anteriorment descrites, i per l’ocupació de nous terrenys, és a dir, per un canvi en l’ús i característiques del sòl.

Quant al pas de maquinària pesada necessària per a les obres, que se situen de manera extensa en una gran superficie de l’àmbit d’estudi i a totes les cotes, pot deixar roderes que després són línies de circulació preferent de l’aigua, induint el procés d’aixaragallament del vessant i augmentant els riscs d’erosió. Aquest risc s’accentua quan el terreny està humitejat, ja sigui de manera habitual (rierols, torberes), o bé per pluges, vessaments...

Val a dir que en tots els casos les canonades i serveis associats a les noves instal·lacions (especialmente al sistema d’alimentació de neu de cultiu) aniran soterrades, el que implica també un volum important de metres cúbics excavats.

Els balanços de terres que es puguin establir, en el sentit de les necessitats d’excavació i desmunts en relació a les necessitats de terraplenat, és bàsic per definir el sentit dels impactes, en tant en quant el balanç de sobrants sigui major o menor i en determini les necessitats d’abocament, que pot traslladar els impactes fora de l’àmbit d’estudi.

112

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

És important també considerar que es requeriran superfícies addicionals per parcs de maquinària, magatzem dels materials d’obra, acopi de terres vegetals...

Lògicament, els impactes seran molt diferents depenent de la zona on es produeixin les obres, en base al pendent que tingui (majors quant més pendent) i l’existència o no d’afloraments rocosos, amb especial impacte a les zones de tarteres.

Cal indicar en darrer lloc que el pla no afectarà cap geòtop ni geozona.

5.3.2 EDAFOLOGIA L’impacte més important sobre l’edafologia es produirà única i exclusivament per la destrucció directa de la capa edàfica més superficial, especialment en la zona d’implantació de llacs, aparcaments i suports de remuntadors, i les superfícies d’ocupació temporal previstes.

Igualment cal tenir en compte el potencial increment i/o acceleració dels processos erosius que poden contribuir a la pèrdua directa de sòl i/o la modificació de les característiques, efecte especialment greu a les zones de noves pistes d’esquí amb forts pendents, a les parts més elevades on el sòl és més esquelètic i en els primers anys d’explotació.

D’altra banda, i de forma indirecta, l’afectació es pot donar per la contaminació del sòl, a causa del possible vessament de líquids i substàncies potencialment contaminats (combustibles, olis, líquids desencofrants, formigons, additius...).

5.3.3 HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA Els impactes sobre la hidrologia i el cicle de l’aigua es produeixen tant en la fase de construcció (afectació de les diverses obres sobre els components hidrològics del territori) com en explotació, associat especialment a l’increment en el consum d’aigua derivats de les noves instal·lacions i serveis, concretament per la generació de neu de cultiu.

Durant la fase d’obres, els impactes es produiran per afectació directa i/o indirecta, i tant sobre les aigües superficials com subterrànies.

En relació a les aigües superficials l’afectació es pot produir per causa directa en el cas que les obres abastin cursos d’aigua superficials i/o modifiqui l’actual xarxa de drenatge natural del terreny o per causa indirecta si la qualitat de les aigües es pot veure alterada com a conseqüència del desenvolupament de l’obra.

Alguns dels llacs, com és el projectat llac de Coll de Pal, se situen interceptant o recollint aigües d’escolament superficial natural, el que afectarà al règim hidrològic d’aquests torrents de capçalera; per altra banda, algunes de les noves pistes projectades poden intersectar o creuar torrents i línies naturals de drenatge.

Mentres, l’alteració de la qualitat de l’aigua superficial es pot produir tant per un increment de la terbolesa, degut a l’erosió de les superfícies denudades, l’arrossegament de terres soltes en períodes de fortes pluges o aiguats puntuals d’estiu, o perquè hi puguin anar a parar materials contaminats procedents de l’obra (combustibles, olis, líquids desencofrants, formigons, additius, etc.).

113

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Respecte a l’afectació sobre les aigües subterrànies aquesta també es pot produir de forma directa, si les obres intercepten fluxos d’aigua subterrània, si l’excavació requerida interceptés el nivell freàtic o a possibles surgències que alimenten als cursos i masses d’aigua existents a la zona, o bé de forma indirecta, per la infiltració de contaminants o aigües contaminades que puguin entrar en contacte amb les aigües subterrànies. Cal tenir en compte el caràcter d’alimentació per fenòmens kàrstic de bona part de les masses aqüíferes en capçalera, aspectes que poden implicar

Quant al consum d’aigua nou, caldrà estimar els consums tant per producció de neu de cultiu com per nous serveis i/o zones urbanitzades, així com per l’augment de freqüentació a l’estació, i l’impacte que aquests consums tindran sobre la disponibilitat de recurs a les fonts actuals de subministrament.

5.3.4 QUALITAT ATMOSFÈRICA Els impactes principals que es poden produir són l’augment de la pols en fase d’obres, la contaminació acústica en fase d’obres, i la contaminació lumínica i acústica en fase d’explotació.

Per altra banda, el consum d’energia addicional requerit per fer funcionar les noves instal·lacions i serveis, així com el consum de combustible addicional causat per la mobilitat dels nous visitants i usuaris addicionals, té una trasllació directa en la generació de gasos d’efecte hivernacle

L’impacte sobre la contaminació de l’aire és causat principalment per la pols que es pot generar durant les obres, principalment per dos qüestions:   D’una banda com a conseqüència dels moviment de terres que caldrà realitzar en les diferents obres, a causa bàsicament al transvasament de terres d’unes zones a altres (treballs d’excavació, de creació de desmunts i terraplens...) i a la instal·lació de la conducció d’abastament, així com pel propi moviment de la maquinaria d’obra per la zona (pel transport de les terres i la resta de materials necessaris per la construcció de les diferents instal·lacions i serveis).  I de l’altre per l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera per part de la maquinària d’obra.  Cal tenir en compte també que es tracta d‘un medi on el nivell actual de contaminants atmosfèrics és molt baix i, per tant, presenta una elevada capacitat d’absorció. També cal tenir en compte que l’àmbit del PDU presenta una pluviometria i humitat elevades, essent per tant el factor climàtic una circumstància favorable respecte al fet d’evitar la generació de pols.

En aquest sentit, un cop acabades les obres, tanmateix,els impactes seran nuls, ja que la recuperació de la qualitat de l’aire inicial es produirà de forma immediata.

Respecte a la contaminació lumínica en fase d’obres, dependran de si es realitzen durant fases nocturnes o no.

Mentre que respecte el soroll o contaminació acústica en fase d’obres les principals causen que la generaran seran les mateixes que s’han apuntat en relació a la producció de pols: l’execució dels treballs de moviments de terres, la instal·lació de materials i el trànsit de la maquinaria per la zona d’obres.

114

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

En aquest sentit, doncs, els nivells sonors s’incrementaran de forma notable, ja que el soroll que pot generar un camió està entorn els 70-75 dB(A), mentre que el propi de la maquinària pesada que s’utilitzarà a les obres es troba al voltant dels 80-85 dB(A).

Així, tant l’execució dels moviments de terres com el trànsit dels camions i maquinària d’obra comportaran una pertorbació dels nivells sonors que s’enregistren actualment a l’àmbit, que en alguns sectors distals i elevats són molt i molt baixos.

Durant la fase d’explotació, cal destacar que l’augment de contaminació lumínica vindrà directament associat a la necessitat o no d’instal·lar sistemes d’il·luminació de les noves instal·lacions o serveis, i també derivat de la tecnologia d’il·luminació més o menys eficient i la forma de les luminàries, fanals i sistemes per prevenir la contaminació lumínica. En tot cas, la contaminació lumínica més important en el global del sector es concentrarà a les zones urbanitzades de la base de les estacions, a causa dels sistemes d’il·luminació viària, de la il·luminació dels vehicles que hi transiten i la il·luminació derivada de les finestres d’habitatges i allotjaments, sistemes d’il·luminació de seguretat i publicitaris.

En fase d’explotació, la contaminació acústica prové de diverses fonts. Els treballs de manteniment de les pistes i remuntadors que es fan a l’estiu a l’estació d’esquí ja impliquen actualment un ambient sonor més elevat que el que s’enregistra a la resta de les zones de muntanya. Aquesta font de soroll s’incrementarà en la mesura en que existirà més superfície de pistes a mantenir. Per altra banda, el funcionament dels propis remuntadors i sistemes de fabricació de neu de cultiu a l’hivern impliquen també un impacte acústic basal. L’augment de freqüentació humana en zones elevades com la Tosa d’Alp, així com a tot l’àmbit del PDU, implica també un augment del soroll que cal tenir en consideració.

5.4 IMPACTES SOBRE EL MEDI NATURAL

5.4.1 IMPACTES SOBRE LA VEGETACIÓ, LA FLORA I ELS HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI Com s’ha comentat a l’apartat 6.1, les obres, serveis i instal·lacions que abasta el PDU impliquen la transformació irreversible d’una superfície significativa de terreny (suports de remuntadors, nous llacs o ampliacions, nous aparcaments) i la transformació important d’una altra significativa quantitat de terreny (noves pistes i franges dels nous remuntadors, així com traces dels serveis soterrats).

En alguns casos, les instal·lacions impliquen afectacions a masses forestals de pi negre, i en d’altres a diverses tipologies de prats i vegetació de roquissars.

Els impactes es produeixen tant en fase d’obres (generació de pols que afecten a les masses vegetals, pas de maquinària pesada amb compactació de sòls i possibles danys a troncs) com especialment per l’ocupació important de terrenys ocupats per les noves instal·lacions. Evidentment, llacs, edificis i suports transformen totalment la vegetació, mentres que les noves pistes i les franges de seguretat i traces dels remuntadors impliquen que la vegetació es veu reduïda a herbassars que tenen també condicions d’impacte concretes (trepig per maquinària, erosió, major cobertura de neu...). També la major freqüentació de gent i accessibilitat a alguns sectors concrets, com el Coll de Pal, pot implicar el fet que augmentin les possibilitats d’extracció i recol·lecció de plantes silvestres, especialment bulbs i plantes en flor-

Per altra banda, el risc d’incendi forestal només es pot produir com a conseqüència d’una major freqüentació de gent i vehicles a l’entorn (és a dir, el personal d’obra en fase de construcció). Així

115

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

mateix algunes accions com la realització de petites fogueres per escalfar-se a l’hivern, la crema d’embalatges (paper, cartró, fustes...), etc., podrien ser causa d’incendi, junt amb la realització de certes activitats d’obra (com les soldadures) que accidentalment podrien provocar un incendi. Aquests riscs, lògicament, augmentaran a les zones de cobertura forestal amb pineda de pi negre o arbustiva.

Cal tenir en compte, tanmateix, que en aquesta zona d’alta muntanya el major risc d’incendi es dona a l’hivern, coincidint amb l’estació en què la pluviometria és més baixa i el material vegetal està més sec, bàsicament pel fred.

Per contra la presència de nous llacs amb gran capacitat i ben accessibles per camions de bombers i també utilitzable pels mitjans aeris (helicòpters) tindrà un efecte positiu, ja que en cas d’incendi poden ser utilitzats com a reservoris d’aigua per atacar els incendis.

Quant a la flora d’interès, diverses poblacions de les espècies Minuartia villiarii, situada especialment a les parts altes i occidentals, i Gagea reverchonii, que ocupa prats a les parts baixes, poden ser afectades per obres i serveis de l’àmbit del PDU creuar àmbit amb les zones d’interès per la fauna i flora.

Quant als hàbitats d’interès comunitari, existeix una lògica interacció entre aquests i les noves instal·lacions i serveis plantejades en el marc del PDU, donat que els hàbitats d’interès comunitari ocupen la pràctica totalitat de la superfície de l’àmbit.

A continuació es revisen les possibles afectacions, encara sense caracteritzar a nivell superficial, sobre els diferents hàbitats d’interès comunitari. Per una millor comprensió visual, es presenten les possibles noves instal·lacions i serveis per cadascuna de les estacions, sobre els diferents hàbitats d’interès comunitari.

Figura nº49. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a hàbitats d’interès comunitari

116

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº50. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 9340 Pinedes de Pi Negre

Figura nº51. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 6210 Prats

117

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº52. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 4060 Matollars alpins

Figura nº53. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 8310 tarteres

118

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº54. Afectació possibles de noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 6170 Prats naturals

Figura nº55. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 8210 Roquissars

119

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº56. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de la Molina a l’hàbitat 5120

Figura nº57. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a hàbitats d’interès comunitari

120

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº58. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 9340 Pinedes de pi negre

Figura nº59. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 6210 Prats seminaturals

121

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº60. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 6170 Prats naturals

Figura nº61. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 8130

122

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº62. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 8210

Figura nº63 i nº64. Afectació de possibles noves instal·lacions i serveis de Masella a l’hàbitat 5120 (esquerra) i 4060 (dreta)

123

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

5.4.2 IMPACTES SOBRE LA FAUNA

Lògicament, en un ambient sensible com és l’alta muntanya pirinenca, una successió de projectes que derivin en l’execució d’obres que afecten espais i hàbitats ha de tenir efectes i impactes sobre la fauna.

L’impacte potencial sobre la fauna causat pel projecte es pot produir tant de forma directa com indirecta, i causat tant en fase d’obres com en fase d’explotació:

 De forma directa el principal impacte és degut a la destrucció i/o alteració dels diferents hàbitats faunístics en les zones afectades pel projecte, on es produirà un canvi en l’ús del sòl, tant en aquelles superfícies d’ocupació permanent com temporal.  I de forma indirecta, i mentre durin les obres, com a conseqüència de la major freqüentació de gent, la pols generada i, especialment, per l’increment dels nivells sonors que s’enregistrarà a la zona, pel treball i el moviment de la maquinària per l’obra i en explotació, igualment, a causa de la molt major freqüentació de gent i els nivells de soroll causat pel funcionament de remuntadors, sistemes de fabricació de neu de cultiu, maquinària de manteniment de pistes i la presència, en alguns moments massives, de persones dins l’àmbit esquiable.

En general, les espècies d’aus amenaçades lligades als ambients rupícoles de grans penyasegats com el trencalòs, l’àguila daurada, el falcó pelegrí, el voltor, etc., no es veuran afectats pel conjunt d’obres i serveis de les instal·lacions, tot i que aquestes permetran una major accessibiltat a espais com la Tosa d’Alp des del qual possiblement incideixi en l’augment de freqüentació humana a les carenes i crestes situades més a l’est, ja a l’interior del Parc Natural de la Serra del Cadí i que són espais més sensibles.

Pel que fa al trencalòs, i si bé el PDU se situa parcilament dins l’àmbit territorial definit dins del seu Pla de recuperació, es preveu que les instal·lacions, obres i serveis que el PDU emmarquen comportin un impacte lleu sobre la citada espècie, i únicament en el cas que el trencalòs arribés a nidificar en una àrea pròxima l’impacte podria arribar a ser crític. En aquest cas, però, el fet que l’àmbit d’estudi es trobi dins del territori d’una parella adulta i de l’àrea de campeig d’un nombre indeterminat de joves i subadults, fan que l’impacte sobre aquesta espècie hagi de tenir-se en consideració.

Segurament les espècies lligades als ambients forestals de pinedes de pi negre sí que poden rebre una major afectació ja que bona part d’instal·lacions i serveis les recorren i, necessàriament, l’obertura de pistes i remuntadors implica la creació de franges deforestades que fragmenten les taques arbrades i creen noves zones d’accessibilitat per persones i major impacte acústic.

En quant al gall fer la seva actual presència, com a mínim, al sector de Muntanya Sagrada podria indicar que les instal·lacions existents (bàsicament pistes i remuntadors) no suposen importants molèsties per la població existent aquí. Tot i així, existeixen altres espais vitals per l’espècie, com són els boscos de la zona baixa de Prat d’Urús (on es plantegen noves instal·lacions a Masella) i els boscos confrontants amb els espais d’Alabaus (on es planteja un nou llac i ampliar i pistes), puguin presentar-hi impactes.

El mussol pirinenc té només una zona coneguda de reproducció dins l’àmbit d’estudi, concretament a l’extrem occidental de la Pleta de Das. Es tracta d’un sector on també es plantegen noves actuacions en forma de pistes, per la qual cosa és important determinar mesures

124

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

de conservació de l’entorn dels punts coneguts de nidificació. El picot negre, tot i que més abundant, podria també partir certes afectacions per part de les obres i instal·lacions

La sargantana pirinenca, amb àmbits vitals situats en prats amb arbusts de les parts baixes de Masella i de connexió entre aquesta i la Molina, les actuacions realitzades en el seu moment d’ampliació de l’estació van tenir impactes importants que van implicar fins i tot la translocació d’exemplars cap a espais situats dins el Parc Natural de la Serra del Cadí. Serà important continuar amb la catalogació i estudi de les poblacions remanents i preveure mesures preventives.

Per altra banda, a les parts elevades, sí que es poden veure afectades les espècies que viuen als prats i pedregars alpins, especialment aquelles més fugisseres i menys tolerants a la presència humana habitual, com és la perdiu xerra.

Quant a la rata almesquera, l’àmbit del PDU limita només amb zones aptes per l’espècie situades als sistemes fluvials aigües Collada de Toses avall; no obstant, qualsevol actuació que afectés al règim hidrològic, els cabals i la qualitat de l’aigua d’aquestes subconques podria també tenir repercusions negatives sobre aquesta espècie.

Mentre que respecte a altres espècies protegides i/o sensibles que també poden ser presents al sector del PDU, com el llop o el gat fer, per exemple, indicar que aquests prefereixen hàbitats relativament més tancats i allunyats de la influència antròpica. Actualment són molt rars ja a l’àmbit d’estudi.

Quant a les poblacions d’ungulats, i molt particularment l’isard, freqüent a l’estiu en àrees elevades, baixant a cotes menors a l’hivern, té una certa tolerància a la presència humana, tot i que especialment la seva possibilitat d’utilitzar les cotes baixes de l’àmbit d’estudi durant l’hivern es veurà disminuïda.

Per altra banda, un altre tipus d’impacte que es pot produir és la mort per ofec de mamífers, rèptils, aus i amfibis als nous llacs o als espais ampliats. És important establir-hi mesures per evitar la caiguda i/o per facilitar la sortida.

A continuació es plantegen algunes figurs amb la intersecció entre serveis i projectes prevists en el marc del PDU i àrees definides com a crítiques o d’interès per espècies de flora i fauna amenaçada. En blau fosc límits del PDU, en verd noves pistes, en vermell nous remuntadors, en lila nous aparcaments, en blau clar nous llacs o ampliacions.

125

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº65. Superposició de previsions i projectes a la part nord-est de Masella amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada (en aquest cas, Tetrao urogallus, Gagea reverchonii i Lacerta agilis

1

Figura nº66. Superposició de previsions i projectes al sector Pleta de Das de Masella amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada, en aquest cas Aegolius funereus i Gagea reverchonii

126

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº67. Superposició de previsions i projectes al sector Prats d’Urús de Masella amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada, en aquest cas Tetrao urogallus i Minuartia villarii.

2

Figura nº68. Superposició de previsions i projectes al sector base d’Alabaus de la Molina amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada, en aquest cas Gagea reverchonii i Tetrao urogallus

127

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

Figura nº69. Superposició de previsions i projectes al sector base de la Molina (connexió estació de ferrocarril) amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada, en aquest cas Galemys pyrenaicus i Lacerta agilis

Figura nº70. Superposició de previsions i projectes a les àrees de connexió entre la Molina i Masella amb àrees d’interès per la fauna i flora amenaçada, en aquest cas Lacerta agilis

128

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

5.4.3 IMPACTES SOBRE EL PAISATGE L’impacte paisatgístic està relacionat per una banda amb la qualitat paisatgística actual de la zona del PDU i, per l’altra, amb l’alteració que comportarà sobre aquest l’execució dels diversos projectes derivats, principalment els canvis sobre la fisiografia –canvis geomorfològics– i l’ús del sòl –principalment per l’afectació a la vegetació i específicament la tala en masses forestals i arbustives –, així com per la implantació d’elements antròpics en el medi natural –aparcaments, remuntadors, nous llacs-, sovint amb formes artificials rectilínies que no encaixen amb la sinuositat del relleu.

Es tracta, a més d’un impacte relacionat amb la visibilitat i la percepció que la població local i ocasional té del paisatge, apreciació relativament subjectiva.

En tot cas, bona part de l’àmbit d’estudi ja presenta un grau important d’artificialització, especialment alguns dels vessants i de manera més greu les parts baixes on es concentren els sectors residencials i de serveis turístics, els accessos, els aparcaments, els serveis de les estacions, els llacs i les sortides dels remuntadors. A la part alta, només alguns edificis com el refugi del Niu de l’Àliga o bé edificis d’arribada de remuntadors, restes d’edificis del Coll de Pal, suposen elements artificials en unes carenes que mantenen encara un atractiu skyline.

Els impactes, actualment, resulten més greus quant les pistes d’esquí han interceptat masses forestals de pi negre, que s’observen com fragmentades per línies rectes (remuntadors) i sinuoses (pistes) creuant un paisatge de “pell de llangardaix” molt allunyat de les línies de força visuals de les zones d’alta muntanya.

En general, no es possible tenir, a causa de l’orografia, una visió general de conjunt de la globalitat del PDU. Per tant, els impactes paisatgístics caldria analitzar-los per sectors o per diferents punts d’observació del paisatge que presentin visuals àmplies o específiques.

En general, però, si bé és cert que bona part de l’àmbit té un important grau de transformació paisatgística, algunes àrees suposen extensions del que ara ja tenia algun impacte, com per exemple els extrems occidentals del domini de Masella (Pleta de Das, Prats d’Urús), les parts properes a Tosa d’Alp i el Coll de Pal, que tot i que actualment presenta l’impacte important de la carretera i les línies d’alta tensió, es tracta d’un espai de gran bellesa, fàcilment accessible i d’alta qualitat escènica, que incorporarà noves actuacions – entre elles un llac artificial – que poden implicar transformacions paisatgístiques remarcables.

129

Pla Director Urbanístic de les Estacions d’Esquí de la Molina i Masella Document Inicial Estratègic Febrer 2016

6 INCIDÈNCIES PREVISIBLES SOBRE ELS PLANS SECTORIALS I TERRITORIALS CONCURRENTS.

S’ha pogut comprovar en apartats anteriors d’aquest DIE com el PDU és congruent amb el planejament territorial i urbanístic concorrent sobre la zona, sense que impliqui afectacions significatives a les categories del sòl i a les previsions que aquests mantenen sobre aquest territori.

Existeix, però, una superposició del domini esquiable a Das (Pleta de Das) i Urús (Prats d’Urús) amb la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural de Cadí-Moixeró, així com en àmbits culminals de Bagà (obaga de la Tosa d’Alp) i Castellar de n’Hug (obagues del Puigllançada).

És en aquesta superposició on cal estudiar amb detall les possibles afectacions del PDU sobre Plans sectorials relacionats amb la conservació d’espais naturals protegits.

Cal tenir especialment present ACORD GOV/176/2013, de 17 de desembre, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió. Aquest acord, lògicament, afecta a la ZEC ES0000018 que és la que intersecta amb l’àmbit del PDU.

Aquest acord de govern identifica els elements prioritaris per a cada ZEC i en desenvolupa mesures de conservació. De manera específica, no proposa mesures concretes a la ZEC ES0000018 que tinguin relació amb les pistes d’esquí. Reconeix per aquesta ZEC un nombrós llistat d’hàbitats considerats elements prioritaris de conservació, entre els quals presents a l’àmbit del PDU: 6170, 8130, 8210 i 9430*.

En aquest sentit, aquest Acord de Govern recull també l’Acord de Gov 112/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, i que pels espais del Prepirineu (com és la ZEC ES0000018) inclou les següents directrius:

La construcció o ampliació de noves infrastructures turístiques (pistes d’esquí, refugis de muntanya, etc.) no podran afectar les àrees amb presència d’elements prioritaris de conservació, definits al Punt II.6.2.

En les pistes d’esquí existents, s’identificaran les zones que puguin presentar conflictes amb la conservació d’hàbitats i/o espècies d’interès comunitari (cables dels sistemes d’arrossegament d’esquiadors, etc.) i es proposaran les mesures correctores oportunes per a reduir aquests conflictes (senyalització de cables de telecadires, etc.).

Segons aquest punt els elements prioritaris de conservació són els hàbitats de Prats de dall, Pastures seminaturals i Boscos de pinassa; i les espècies Gall fer, Picot negre, Trencalòs i Àguila cuabarrada. Els prats de dall, el gall fer i el picot negre tenen presència dins l’àmbit d’estudi.

També caldria tenir en consideració les directrius de gestió i la normativa emanada del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge vigents al Parc Natural del Cadí-Moixeró, però actualment el parc no disposa d’una figura equivalent aprovada definitivament. Per tant, les fases posteriors de l’avaluació ambiental estratègica del PDU hauran d’avaluar amb més detall els efectes de les propostes del PDU sobre la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural.

130