ARXIU fs - gener 2002

ROSA ALMUZARA

Context històric del document: "Llibre manuscrit format per una col·lecció de dinou plànols (s. xvill) amb indicació cartogràfica dels dominis del marquesat de Moja, que representen part del territori dels actuals municipis d'Argentona, , Mataró i " els plànols del marquesat de moja

! títo! de marqués de Moja' es va concedir a Ramon de del Boliidor i de Grimau, senyor de la torre de Moja.^ La seva darrera descendent directa que ostentà el marquesat fou Josepa de Sarriera i de Copons

Detall del plànol (1796-1865)i que també era mar­ AHMA002 on apareix quesa de Cartellà,"^ heretat perquè e] mas Ballot. Ma Lluïsa de Copons i de Carte- llà'' era la seva àvia materna. Va morir, sense haver tingut fills, cl mera de les esmenes diu: "Prime- forma esquina, ORDENA que ei 22 d'abril de 1865, vídua de Pere ramente; En prueba de la buena posesor ó posesores que dcspues Carles de de Riquer Í memòria que tiene la Sefiora otor- de seguido su fallecimiento lo se- Puiggener, marquès de Castell- gante de sus ascendientes que lle­ an de dicho edificio palacio, no , de manera que Therèncía varen los tltulos de Marqueses de puedan derribarlo ..." La redacció dels Moja-Cartellà es dispersà.^ Moya y de Cartella, à cuyos titu- d'aquesta clàusula testamentària, Per sort, Josepa de Sarriera havia los es la misma sucesora y de los creiem que és una perfecta síntesi tet tmes variacions testamentàries cuales es un vivo recuerdo el edifi- del que ha estat el llegat històric el 19 de febrer de 1863,^ concre­ cio palacio que posee ta Senora dels Moja-Cartcllà, ja que efecti­ tament va manar redactar sis codicilante en la callc de la Puer- vament, l'existència d'aquest pa­ esmenes a les seves últimes volun­ taferrisa de esta ciudad y en la lau," tot i els diversos propietaris tats, fins llavors testades. La pri- Rambla de Estudiós en los cuales posteriors,^ ha fet perdurar la

1. Tíiol concedit pel comtr-rei gons intormació lacilitada per Ma Lluïsa de Copons i de Car- Havia tet tesramenr tancar amb el de Culrura de la Generalitat de

Felip IV, que després regnarà Armand de Fluvià, rccenrmeni [ellà, a la lli marquesa de Caric- notari barceloní Nicolau 1-abrós Catalunya, 1987, l'i9 pp. com a Felip V d'Espaiij-j. i Mat- ha esiai rehjbíljiai [Hír Mercè de llà i després consort i vidua del el 26 de juny de 1861, i i.uiibe 8. Els hereus de conliança. pri­ sella d dia ,(0 de iiox·i·mlirc de Fonicoberta i de Saiiià, per via de IV marquès de Moja, ja que dos coilicils a 25 de setembre de mer llogaren l'cditki al Fomen­

1702. la seva àvia materna (Sarriera). liem vis[ que hi havia variacions ]860Íal5d'agosideI861. to de la Producción Nacional i,

2. Qiian ton rehabilirai cl 1924, 3. Acíualmeni està vacant. El a rhora d'escriure els seus genti­ 6. Notaria de Josep Janer de el 9 de juny de 1870, el comprà perquè no es pogués coiitoiidre que es va rehabilitar amb la dc- licis, io[ i que la manera més ge­ Al va rei (). Protocol /Kiuoni López i l/ipn, primer ajiib cl marques.» de Moià. es uominadó de Ciriellà de S.ibas- neralitzada és; Maria Uuísa de 1863 "testameni de Josei'a de marquès de Comillas. Final­ denoniiiii Moj,t de h lorre. Fou rida. lou concedit a Josep Galce­ Copons, Descaillar, Canellà, Senimatiat de Sarriera i de Co­ ment, els seus descendents concedií a Pil·ir de Pousich i de ran de Canellà pel comie-rei Sarriera, Desbach, Oms, Abo­ pons". (Güell), l'any 1982, el VAn ven­

Sarriera que passj .d seu lill Jo­ Carles 111. l'Arxiduc, el 26 da- nés y Malla, 7. Santiago Alcolea. E! palau dre al Departament de Ciiltiir.i sep M d'Olives i de Pcuuich, per brilde 1707. 5. Segons intormació facilitada Moja. Una conlribució /irsiacaiiii de la , la seva dcüiritió esraw vacant 4. Per una simplificació que es per Armand de Fluvià, va deixar a l'atíjuitrctura cataL·ina del srgle actual seu de la Direcció Gene­ des del 17 de gciíer de V)')"^. Se­ faci entenedora, heni anomenat cU seus béns a la beneficència. X\'lll. Barcelona: E>epanament ral del PatrimoDJ Cultura. m CENTRE D'ESTUDtS ARGENTONINS JAUME CLAVELL •-»- •»,,. foBts - gener 2ÒO2 ARXIU

memòria històrica d'aquesta famí­ gentona: hi ha diversa documen­ nial del marquesat de Moja, for­ Plànol AHMA002. Esbós lia, sense que encara se n'hagi tació sobre els Desbosch'^ gràcies mat per 2.300 pergamins i 577 del plànol on apareix el realitzat cap estudi global, malgrat a una important adquisició docu­ lligalls (alguns dels quals hem castell de Burríac ï el mas l'abundantíssima documentació mental que va fer l'Ajuntament consultat, poden tenir 30 cm de Ballot d'Argentona. que sha conservat, i que en el l'any 1952. llom, de manera que en un sol lli­ futur encara es pot ampliar. La Arxiu patrimonial: del mar­ gall s'hi poden conservar cents de ressenyem a continuació: quès de Santa Maria de Barberà'^ documents). Arxiu Nacional de Catalunya: i de la Manresana, ubicat al castell Arxiu Històric Comarcal de s'hi troben documents que fan refe­ de Vilassar de Dalt, on s'hi con­ Mataró: en cl fons Districte No­ rència al llinatge Sarriera-Cartellà- serva un important fons arxivístic tarial de Mataró, sobre el marque­ Desbac de Santvicenç (barons de (amb gairebé 9-000 pergamins), sat de Moja, hi hem trobar refe­ Vilassar), formant part del fons dels segurament dels llinatges Copons, rències de 51 instruments proto- marquesos de Castelldosrius^ perquè Desbosch, Sanvicens i Sarriera col-litzars pel notari Antoni Ga- Josepa de Sarriera estava casada (entre altres), actualment s'està ca­ lorons (1777-1800), que abracen amb el marquès de Castelldosrius,'" talogant, a través d'un conveni des del 1782 fins al 1800, i per això s'ha conservat conjunta­ amb la Universitat de Barcelona.''* del notari Desideri Torras Galo- ment amb els fons dels Sentmenat.'' Biblioteca de Catalunya secció rons (1801-1845) hem referenciat Arxiu Històric Municipal d'Ar­ Reserva: s'hi troba l'arxiu patrimo­ 55 instruments, que abracen des

9. Josep Fcrnïindez Trabal / 1990, 402 piJ. 12, Vegeu els esmdis tels, a par- nadüi, 1990; Ma Assumpció en I època moderna.

Francesc B;il.iil,i BDÍCII / Casimií 10. Tíiol concedí! a Maiii]d de lir d'aquesta docnjneniació. de: /jpata Biixens / Les jurisdiccions 13. Coiiccdií a Josep Galceran

Maní Mani / liiveniari íUhjàm: Semmcnar-Oms de Samapau i Montserrat Ridiou Llimona / locals en el pas dr l'edat mitjana a de Pinós, pel coniie-rei Felip IV

marquesos de Castflldosrius, Cis- de Lanuia, Baró de Dosrius, el 6 Aproximació a la Història d'Ar- l'edat moderna. Els batlles de d 12 de juliol de r02.

lariyer i "Ln Espafia iiiduslriíir d'abril de 1696, per Carles Jl, geiiiotia segle Xin-XV. Argeiiiotia sachs I eh batlles reiiih a lii bilro- 14. Vegeu ípsa Arca Rcxisia del

lit l'Amiu Niicioiiiil de Caudu- 11. Tamlié cii el tons Giiell- 1987 (Premi Biirtiac 198'^); nia Desbosch. Mataró; Caixa Museu Arxiu Municipal de Vi­

nya'. Barcelona: Depanamem Coüiillas de l'Antiu Naeio[i;il de Maria-Josep Castillo Ezqiierra / d'Estalvis Laietana, l?^. i la lassar de EXdt, uúm. .i, juny 2000.

de Culiuia (Servei d'Arxius) de Catalunya, hi ha dociimeniatió Argentona i Vilassar a cavall de Tesi doctoral de propera lectura p. 16: Conveni pera la catalo^ció

la Ccnccaliíai de Caialunya, reíèrida al palau Moja (s. Xix). durs èpoques. Argetitona: l'AJser- sobre IJI baronia dels Desboscb de l'arxiu del castell de VilaM-ir. CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL m ARXIU tdnís - gener^2002

del 180] Hnsal 1819.'^ també en lo terme de Argentona, També cal tenir present que el Ara bé, a part d'aquests fons com y saberse ab los matexos los plànol 1 en el llibre correspon al integrats per documents generats noms mes principals, antichs y foli 11 a, i no al foli 1, el plànol per la pròpia família Copons-Des- mes comuns que tenen las partidas 18 segueix després del 17, Í el plà­ carllar, tant per la línia troncal dels terrenos ahont son cituadas las nol 19 no figura en l'índex. com per les branques laterals, cal fincas o pesas de terra, a fi de pu- Potser el que més sorprèn és tenir en compte que hí ha molta ga, lo qui cuidara dels dit Dominis que majoritàriament està escrit en altra documentació referida als en lo Successiu formar un Indize català, encara que hi ha anotacions marquesats de Moja-Cartellà que de la Separació, o unió de las pesas i notes en castellà, però ple d'ex­ es troba en els fons produïts per de terra que los matexos compre­ pressions que denoten que no s'es­ les diverses administracions, que nen, qual indize se ha de formar al tà habituat a escriure en aquesta al llarg dels segles han administrat temps que los emphiteotas presen- darrera llengua. Ara bé, el que més cl país. tian los Actes per firmarse per raho dificulta la seva contextualització, de Seííoria". Conté 3 folis amb 18 El document "Llibre manus­ és que en el manuscrit no hi cons­ llegendes, i 19 plànols acolorits crit format per una col·lecció de ta cap data, cosa que fa pensar que que comprenen part del territori dinou plànols {s. XVlll) amb indi­ és un document complementari d'Argentona, Vilassar de Dalt, Ma­ cació cartogràfica dels dominis del d'un altre document, o bé que for­ taró i Cabrera de Mar. marquesat de Moja, que represen­ ma part de tot un conjunt docu­ ten part del territori dels actuals El primer que permet detectar mental i, per això, no calia especi­ municipis d'Argentona, Vilassar que és una col·lecció documental ficar la data. Però, entre la infor­ de Dalt, Mataró i Cabrera de factícia és que hi hagi 46 folis en mació escrita (creiem posterior a la realització cartogràfica), que hi ha 15- Dels anp 1810, I81I i de Mar", adquirit l'any 1996 per l'al­ blanc, intercalats entre els que en algims plànols puntualitza ubi­ 1814 A 1818 no hi ha tap ins- caldia de Mataró, a proposta del tenen les representacions carto­ cacions que tan referència als anys mimeni. Fent la leciuw d'Jgiins Patronat Municipal de Cultura, gràfiques, i estan molt més ben 1799, 1803 i 1806,"' o bé figura d'aquests Jnsirumenrs, dtòta- forma part d'aquest grup de fons, conservats que els folis on hi ha en nota: "La torra y gleva de tierra quem h referència del Manual molt sovint desgavellats en temps representats els plànols, que estan de Peremàs; y Matas, esta figurada, de 1803. íbli 322 "rfomlnJo bèl·lics. Es tracta d'un lübre ma­ molt més deteriorats per l'ús. En no solo a lo antiguo, si tambien direcio de aquella una pieza de nuscrit (45,20 X 32,20 cm), for­ un segon anàlisi veiem que les lle­ com se balla en el ano 1798",''' hi [jerra horii^'a que antes fiw Pra- mat per 86 folis, en paper verjurat gendes dels plànols segueixen l'or­ altres dues notes: "però las afronta- do de una Fabrica de Indiaiias... {sense marca d'aigua), que sols dre: plànol 1-foli 1; plànol 2-foli cions de tot cl plan son piuituals en el termino de Aipentona'. A conserva el folre de cartró de les 4; plànol 18'foli 56; plànol 3-foli com se encontraban en lo any l'Aníiii Històric de Protocols de cobertes. Consta el títol; "Indice, 9; plànol 4-foli 12; plànol 5-foli 1806",'^ i "Esto fou terreno de Barcelona. t;imlx hj liem rcalïrüt o Prospecto dels Plans que se en- 15; plànol 6-foli 18; plànol 7-foli conreu, y vuy en 1806 es albeo de consultes, però no hi hem tèt iin contran en est Llibre los que van 21; plànol S-foli 24; plànol 9-foli la Riera de Argentona y compren buidat^ de les reterèiicies dels .signats desde n" 1 ad (en blanc) 27; plànol 10-foli 30; plànol 11- tot lo sircuit ab pichs".''' insiriimeiHS relcriïs aií Moja. inclusive ab los que se pot veurer foli 33; plànol 12-foli 38; plànol

16. Foli 16 anvers. ab brevedat tots los Dominis y 13-foli 41; plànol 14-foli 44; plà­ Tampoc el títol que consta

17. Foh S'í anvers. Sefiorias que la litre Casa de Car- nol 15-foli 47; plànol 16-foli 50; abans de l'índex de les llegendes,

18. Foli 67 a. tellà y de Moya te, no sols en lo plànol 17-foli 53, i que sols n'hi ajuda a determinar clarament el

19. Foli 72 a. terme de la Ciutat de Mataró, Si ha 18 i, en canvi, hi ha 19 plànols. per què de la producció d'aquest

Forn de P« pastisseria' LA JULIÀ CONFECCIÓ INFANTIL i MERCERIA

Tel. 93 797 02 (M 08310 ARGENTONA Carrer Gran. 34 - ARGENTONA - Tel. 93 797 01 02

E3 CENTRE DESTUDiS ARGENTONINS JAUME CLAVELL folïs'^-^ge^r 20Ò2 ARXIU

Plànol AHMA004. Correspon a la zona que comprèn des del torrent de la Feu fins el torrent de ta Pastanaga d'Argentona.

CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL S] ARXIU íonts - gelíèr 2002

Grau Cassan!

'Manual 1790" foli 75. UJ^fi- 's>,*:\r. • ^^VuúzmA^/^/''^<^'>^lOPV

20. Any de la mort de Josep de ilibre manuscrit, ja que només d'un expedient incoat al Tribunal Tot i així, hi havia un rebuig Copons i d'Oms, marquès de parla de Mataró i Argentona, tot i de la Real Intendència de Catalu­ generalitzat en contra d'aquest sis­ Woja. A rel de la seva deftinejó que inclou plànols de Vilassar de nya, ja que està realitzat a partir de tema impositiu, no tan sols per ser es va fer un inveniari dels seus Dalt. Per cert en el cartró, que ara l'aplicació de la informació del en excessiu gravós,''' sinó perquè béns (riouri Grau Cassani Ma­ fa de coberta, a manera d'anotació Cadastre, o bé incoat a la Reial significava ia ruptura amb el siste­ nual 1790 folis 48 a 75). gràcies dorsal, hi consta en la part supe­ Audiència de Catalunya per a la ma fiscal que s'havia emprat a Ca­ al qual lenim la descripció de tot rior dreta la llegenda Argentona y recuperació de les senyories incau- talunya. Una prova d'aquesta pro­ el qite hi havia al Palau Moja i al Mataró. Allò que sí que clarifica el tades el 1/13, amb el suport de la blemàtica la tenim en el fet que a castell de Vilassar. En el foli 72: t/tol és que vol indicar els dominis informació cadastral. la mort de Ferran VI, quan el seu "Primo una casa o Casidl, ab un i senyories dels marquesos de Car- A partir de la instauració del germà Carles desembarcà a Bar­ Portal, ab son Vall, Pont y demés tellà i de Moja amb la finalitat de Decret de Nova Planta^^ comen­ celona, camí de Madrid, per a ser eircumstancias de Castell tetme- "a fi de puga, lo qui cuidara dels çarà a implantar-se un nou ordre coronat rei (Carles III), atorgà iiat", conriniia la descripció dels dit Dominis en la Successiu for­ polític que requerirà obtenir cons­ una amnistia fiscal sobre tots els cellers, la capella, la casa. quiíiia- mar un Indize de la Separació, o tantment recursos, per a dotar la pagaments endarrerits per gua­ [ics i peces de lerra. unió de las pesas de terra que los hisenda pública. D'aquesta neces­ nyar-se l'ànim dels catalans. A fi­ 2!. RealDeçirto íobrr fi esíabU- matexos comprenen, qual indize sitat recaptadora naixerà el Cadas­ nals del segle XVllI (1785) donada cimirmo y Nueva Planto de se ha de formar al temps que los tre.^^ Ara bé, aquest nou sistema l'expansió de les ciutats, que com­ Gohierno de Catalufia (16 de emphiteotas presentian los Actes impositiu provocà constants en­ portà l'inici del valor immobiliari, gener de 1716). per firmarse per raho de Senoria". frontaments, a tot nivell, no sols s'estableix la Contribución de fru-

22. Normas GeneialesdelSupiriíi- Endemés el fet que posi en primer amb els administrats, sinó entre tos civiles, que gravava els beneficis lendenre José Patino para el es- lloc el marquesat de Cartellà, cre­ les diverses administracions, fet de les cases (censos, censals, del­ tabUcimimto del Real Caiastre en iem que és indicatiu que és poste­ que provocarà gran quantitat de mes, lloguers), que venia a com­

Catalufia {Real Decreio 9.12, rior a 1790,™ tot i que les propie­ plets. Tant és aíxi que inicialment plementar el cadastre reia). tats provenen dels Moja. 1715), publicat d !5d'octubrede gairebé sols es recaptava el cadas­ Ara bé, dins la complexitat 1715. De manerJ simplificada, Pel tractament cartogràfic de tre personal, conegut popular­ politicosocial del segle XVlll, tot direm que hi ha\^a el cadastre reid les representacions, a base de tèc­ ment per repartos. Per a facilitar la intentant desenvolupar hipòtesis aplicable a les rendes de cases, nica pròpia d'agrimensor, amb recaptació del cadastre reial, es va de treball que ens portin a poder molins, torns, hostals i els seus indicació à'honors sense que s'hagi intentar realitzar el "Censo de la determinar clarament el context censos, censals i delmes; i d cid.is- emprat triangulacions geodèsi­ riqueza y la población de Catalu­ històric d'aquest Llibre manuscrit, tre personal calculat sobre les ques, fa que els dinou plànols els fia", i les normes d'aplicació es volem destacar tres aspectes que manutactiues i rendes dd ireball, datem a finals del segle segle xviii. van refer als anys 1730-35 i creiem que en el , Í espe­

23. A cura del superimendent Però el document cai sÍtuar-lo 1748.'' cíficament en el territori represen-

Anionio de S.iriine d 1730 i el cronològicament ^íWí^KíZW 1806,

1735 i. posteriormeiii, pel supe- perquè és la darrera data que rintendcm Josí Contamina el figura en dues notes, o bé consi­

1748, que va perdurar tliis a la derar-lo de 1806 per la interpre­ reforma de 1845. tació de la nota que diu "y wxy en S3 24. Benet 01i\·a Ricós / L· geiie- 1806". Carrer Nou, 9. MATARÓ ració de Feliu de la Peirya. Burgfsia Després de conèixer els fons Tel. 93 790 55 82 mera/mil i Guerra de Succesiió documentals sobre els Moja-Car- Fax 93 790 65 96 entre el Maresme i Banelonu. Llei­ tellà i haver fet l'anàlisi diploma- E-mail [email protected] da: Ed. de la Urm'crsilai iHe Uciíll, tària del Llibre manuscrit, hem Web http://www.robafaves.com 2001, p, 165 (comprèn una tsicn- arribat a la conclusió que molt sa bibiiogntfia sobie l'èpoci). probablement es tracta de part

E CENTRE D'ESTUDIS AHGENTONINS JAUME CLAVELL '^^-•i f oB/s "3^eWr'^2Ò02 ARXIU

lat t'n LIS dinou plànols, tingueren el llistat entre molts d'altres, figu­ tornar a ser considerats molts mu­ 25. Vegeu Joan Mercader / Eh molta incidència. Es tracta de la ren Josep Galceran de Pinós cl nicipis altre cop de jurisdicció capitam generals, Barcelona: Edi- creació de la Suprema Regalia (ju­ més hisendat de Catalunya, seguit baronial, representava una càrrega lorial Teide. 1957, pp. 28-30 risdicció criminal) sota un batlle de Joan Copons de la Manresana, fiscal molt elevada sostenir l'estat 26. Jouií Metcider / Felip Ye i representant del rei, i també Fa- el mataroní Rafael Llampillas i el borbònic sols amb les recapta­ Catalunya. Barcelona; Ed 62, iiullació de la jurisdicció senyo- seu sogre Onofrc d'Homdedeu cions dels municipis que fossin de 1968, p.%. rial derivada dels "Usatges" i les (Riudecanyes),^" del vilassarenc jurisdicció reial. Tant és així que 27. Beneí Olií-a Ricos op. cii.

"Constitucions catalanes". Així Salvador Feliu de la Penya^' es diu en època del regnat de Carles lli Pp. 166-167,TamW ca] destacar

Francesc Amatller/^ proposà "los 'Salvador Feliu de la Penya no tie- (1757-1788) es començà a fer els esiiidis d'Ernesi Llutli / La enfiteoticarios laicales, cree opor- ne hacienda, que la podria preten- efectiu el retorn dels dominis Catalunya venuda det segle XVIII. tuno quitarles esta jurisdiccion y der su mujer como heredcra de segrestats el 1713, perdurant la Foscors i cLrors de la lllusimàà. sujetarlos al ordinario y Audièn­ Miqul Isern su abuelo que murió problemàtica, a través de llargs Barcelona: Ed 62, 1996; [-'alter­ cia para el conocimiento de las dcntro de Barcelona durante el si- plets. nativa catalana (1700-1714- causas".^'' tio". En l'estudi de Joan Merca­ Ara bé, per tal de completar 1740) Ramon de Vilana Pei-las i Un segon aspecte, per cert der*' també s'inclou Joan de Lanu- l'estudi sobre aquest Llibre ma­ Juan Amor de Soria: teoria i acció molt poc estudiat, és la íncautació za i d'Oms, comte de Plasència.^^ nuscrit, encara cal fer l'anàlisi ausiriacisies. Vk: Eiimo ed. de les hisendes als austracïstes^^ i El darrer aspecte que hem documental, des d'un punt de 2000, i \i sa-a tcsí docloral El dels que defensaren Barcelona, inclòs en la línia d'investigació, vista de la cartografia històrica. pensament econòmica Catalunya quan el setge. A! cap d'un mes, el per tal d'aproximar-nos al context Ben segur que un cop estigui en­ 1760-1840. Barcelona: Ed. 62, 15 d'octubre de 1714, José Pati- històric del Llibre manuscrit, ha llestida aquesta investigació, que 1973. no^^ confisca in perpetuum els estat tenir en compte les conse­ tot just hem començat, es podrà 28. Vegeu Joan Mercader / flj béns als sis estaments: Consellers, qüències del fet que es va produir determinar anib més exactitud capitans generals, p. 30-31.

Braç Militar, Diputats entre el 1713, respecte a les baronies, l'expedient de procedència i, fins i 29. Exirei de Historia del me­

1713-1714, ministres nomenats que tant les eclesiàstiques com les tot, pot ser que s'hagi conservat. morable ^itio y bloijueo de Barce­ per l'Arxiduc, persones resistents i civils passaren a ser territoris de En l'emmarcament del context, hi lona y herocia defensa de losjueros militars que han intervingut en el sobirania reial del futur Felip V, ha ajudat cl fet que entre la docu­ y privilegies de Catalunya en setge. La transcripció de l'inici mentre durés la Guerra de Succes­ mentació adquirida per l'Ajunta­ 1713 y 1714, con las causas del d'aquest text de Patino^'' resulta sió (1702-1714).''' Aquesta .situa­ ment d'Argentona el 1952 hi hagi levanlaniieiilo de Cataluiia con­ molt il·lustrativa de la situació: ció va perdurar al llarg del tot el plànols coetanis Í, sobretot, el plà­ tra Frlipe V y consiguienie procla-

"Sugetos que mas se demostraron segle XVIII, ocasionant innumera­ nol que representa el territori del macion del Archdu/jue Carlos de en las conmociones de Catalufia a bles plets a yAudiència Reial, tot i ca.stell d'Olèrdola i els Sagarrulls, Àustria, abandono de es te, tmtado

íavor del Sr. Archiduque, unos tu- que ri de novembre de 1725, el qual ha estat l'element que ens de Uirech, y demàs parmenores, niulteando de principio el Pais, y dins l'articulat del tractat de la ha permès traçar la línia cap a les hima LI definitiva instalación de otros que fueron los princípales, Pau austro-espanyoL·, s'acordà res­ hipòtesis de treball exposades, i)( Borbones en L·pana. despues de para que Barcelona en el afio 1713, tituir les finques segrestades amb sobre el context històric d'aquest vemidos los valientes catalanes. se resistiere en dar la obediència; Y motiu de la Guerra de Successió. Llibre mamiscrit, propietat de l'A- Eícrita y recopilada por Mateo lo que importa e! producte liquido Per això, des de la Reial Audiència juniament de Mataró. Bruguera, Pbro. Barcelona: Esia- es posaren moltes traves legals per de los que tienen la hacienda con­ Realment, cal celebrar que el liIccJJnieruo Ti|)ogratico Edilorial evitar l'aplicació de l'articulat del fiscada ..." Pel que fa ais confiscats Centre d'Estudis Argentonins dl- Liiis Hol y Gros, TOI. 1 1871, tractat de pau, ja que en haver de de l'àmbit que estem estudiant, en Jaume Clavell hagi tingut la ini­ •"52 11. vol. II 1872,684 pp.

ciativa d'organitzar l'exposició 30. Vegeu 'La Roca de Xeix'

Argentona al 1800: cartografia his­ (Ajuiiiaineiii de! Masnou, 2001,

tòrica a partir de plànoU del mar­ mimí 23-24) p. 14.

quesat de Moja, \ que la Regidoria 31. Reriei Oli^-a op, cii pp. 68-69.

de Cultura d'Argentona hagi tet 32. ]<>iui Mercader / Felip Vè i

possible que es pogués dur a ter­ (jiialuiiya.op. cir. pp, 166-169.

me. Però, probablement influïda 33- Ell els Ions dels m.irquesos

pels resultats de les jornades de la de Casi el Ido rius (ANC) s'hi iro-

Tardor Literària, que tan encerta­ b;i dociimentació sobre el llinai-

Plaça Nova dament també es va organitzar des pe Lanuia. Tel. 609 02 31 51 del CEAJC, el proper dia 13 de 34. Joan Mercader/ Felip Vè i ARGENTONA gener, em permetré parlar-vos no Catalunya p. 169.

CENTRE D'ESTUDIS ABGENTONINS JAUME CLAVFLL S] ARXIU foíits - gener 2002

Detall del plànol prés d'enderrocar tres cases, situa­ filles: Maria que va morir sense AHMA004. des a la Portaferrissa. La cons­ fills, i Josepa, casada amb el mar­ trucció del palau va durar quinze quès de Castelldosrlus, que no anys (1774-1789), coincidim gai­ van tenir descendència. rebé el seu acabament amb la Per això la primera esmena mort de Josep de Copons Í d'Oms. testamentària que va fer Josep de De manera que la marquesa vídua Sarriera al 1863, un cop conei­ de Moja va haver de fer front a xem la història del llinatge gran quantitat de pagaments de Moja-Cartellà, pren una força les obres,^^ després va seguir el gairebé secular: només quedava pagament de la contribució espe­ el Palau Moja. És clar que és la

35- Vegeu Santiago Alcolea op. cial per la Guerra de la Indepen­ visió de la darrera descendent

Cit. pp. 50-54. dència (1808-1814),^'' que es va directa d'aquests llinatges, però,

36. Segons Saiiii^o Altolea op. pagar amb objectes de plata que per a nosaltres també va quedar cit. Ei van l'er els |>a|pnients de la hi havia al Palau. Maria Lluïsa de un dels fons arxivístics patri­ contribució de guerra (2.740 un- Copons va morir en plena guerra, monials més importants de ces de plata), d 24 de novcrnbrc deixant una filla vídua, amb dues Catalunya.^'' de 1808, i l'il d'abril de 1809. de documents cartogràfics sinó de Ma Lluïsa de GDpons VA morir el Maria Lluïsa de Copons i de Car- MATARÓ 21 de novembre de 1809. tellà, com a marquesa vídua de '?CevtccU€n4€4' Av. Amèrica, 54-56 Tel. 93 790 55 37 37. Agraïm la col·laboració Moja, j'a que enmig de la comple­ C/. Rosselló, 9 d'Armand de Fluvià (Societat xitat política que vivia la noblesa Tel. 93 798 38 27 Catalana de Genealogia i Heràl­ catalana al segle XVIIl va saber rirar >#*s Mercat Plaça Cuba Parades 147-149-187-18S dica), Laiireà Pagarolas (Arxiu endavant la construcció de! Palau Tel, 93 790 72 06 Hiítòtic de Protocols de Barce­ Moja, -un dels edificis més reei­ PREMIÀ DE MAR lona), servei de relerència de l'A- xits de l'arquitectura catalana-, a C/: Enric Granados, 63 Tel. 93 752 24 08 rea de Fons Històrics (ANC), i partir d'un projecte del seu pare, ELABORACIÓ D'EMBOTITS ARGENTONA Julià Lladó (Centre d'Esiudi.í el marquès de Cartcllà, de cons­ C/. Barcelona, 16 La carn més nutritiva Argentoniíis Jaume Clavell}. truir una nova casa familiar, des­ Tel. 93 797 20 56

MARIA.assessora tècnico-fiscal assegurances - gestions Hmr^cnion a I V WMtè4

Carrer Gran, 18 Tel.: 93 797 06 16 Cl Les Parres, 6-8 - Tel. i Fax 93 797 02 06 ARGENTONA 08310 Argentona

Entrepans Obrim a les 8 del mati Esmorzars Dilluns tancat Vermuts S^oT=»' 10 CENTRE

Cl. Josep Vilaseca, 3 C/. Dr. Farrero, 10-12 Tel. 93 846 21 06 Tel. 93 797 20 04 Bernat de Riudemeia. 4 08440 08310 ARGENTONA Argentona Tel. 93 756 08 47

E] CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL