Enric Bertran i González

La fira de Sant Martí a Solsona. 500 anys

Enric Bertran i GonzÀlez

Sant Martí als temps medievals Sant Martí de Tours fou un sant amb una gran devoció a Catalunya durant d’edat mitjana i el primer a ser venerat sense ser màrtir. El seu culte, que havia adquirit una gran importància ja des de l’època visigòtica, s’estengué per la Catalunya Vella, especialment pels bisbats de Girona, Elna, Perpinyà i Solsona, i arribà a superar el de Santa Maria (Ribas Garriga 2006, p. 11). El dia de Sant Martí, 11 de novembre, ocupà un lloc important en el calendari religiós, on fou senyalat com el primer d’advent, que marcava el començament de l’any litúrgic, i fou festa de precepte fins a finals de l’edat mitjana (Ribas Garriga 2006, p. 20).

No n’ha d’estranyar, doncs, la riquesa iconogràfica i les múltiples representacions artístiques del sant, que daten dels segles VI al XIX. N’és una mostra ben avinent el retaule barroc de Sant Martí de , que es conserva entre els contraforts de la nau central de la catedral de Solsona. També és prova irrefutable de la devoció a aquest sant el nombre de topònims que en testimonien el patronatge arreu del país i la munió de temples1 posats sota la seva advocació. El canonge de Solsona Antoni Llorens el compta com a titular de set esglésies2 al Solsonès, xifra que la Catalunya Romànica (XIII, p. 56-62) eleva fins a quinze,3 cosa que fa de Sant Martí el més venerat de la comarca.

1 La Catalunya Romànica en comptabilitza tres-cents tres. 2 Les parròquies de “La Corriu, , Riner, Llanera, Joval i Cellers, amb la capella de les Serres a prop de Guilanyà” (II, 1987, p. 207). 3 A més de les citades a la nota anterior, hi ha documentades les esglésies de , Tarascó, Vilapedrers, Vila-seca, Pegueroles, Ten- tellatge, Cambrils i Pinós, que abans de 1300 eren sota l’advocació de Sant Martí.

109 1985, p. 683). Una de les fites culminants d’aquesta devoció seria la fundació al Pirineu de l’abadia bene- dictina de Sant Martí del Canigó, poc abans de l’any 1000, per part del comte Guifré II de Cerdanya. Fou així que Sant Martí esdevingué, a Catalunya, patró de la gent d’armes fins el segle XII, quan a causa d’influències bizantines començà a arraconar-lo un cavaller d’incert origen oriental, Sant Jordi. Durant la centúria següent, a despit d’afermar-se el nou patronat- ge, el nom de Sant Martí fou donat a llocs avançats i perillosos de la frontera de la Catalunya Vella (Carreras Candi 1908, p. 15-16). Això hi explica la profusió de topònims amb el nom del sant i la trentena llarga de pobles que el tenen de patró. A la segona meitat del segle XIV, sobrevingué encara una forta revifalla del seu culte per influència del rei Martí l’Humà, fill del Cerimoniós (Ribas Garriga 2006, p. 37). A casa nostra, Sant Martí aviat es convertí en

Figura 1. Retaule de Sant Martí de Riner, a la catedral de Solsona protector dels tractants d’ases, mules i cavalls, dels (foto Enric Bertran) ferrers, manyans i altres treballadors del ferro,4 dels soldats i els teixidors, dels hostalers i els mossos de Aquesta devoció arrenca de les gestes llegen- quadra, dels moliners i els traginers... I era força estès dàries del soldat Martí -nom que prové del llatí el costum de clavar ferradures votives als batents de Martinus, diminutiu de Mart, déu de la guerra- al les portes de les esglésies que li eren dedicades, per- servei de Roma i de la partició de la capa per abrigar què era arrelada la creença que així hom posava els un captaire mort de fred que resultà ser Jesucrist, la animals de peu rodó a la seva empara i els prevenia qual cosa enceta la seva carrera religiosa fins a ser contra les malures. Aquesta consuetud permetia de sa- escollit bisbe de Tours al segle IV. L’espasa que obrà ber, de fora estant, en quines capelles es podia venerar la caritativa acció del soldat Martí per força havia de el sant patró de la cavalleria i del bestiar de ferradura. tenir poders sobrenaturals. El fet que fos forjada amb ferro pot explicar que el sant que l’empunyava com a soldat esdevingués protector tant d’artesans del ferro com de la milícia. No ha d’estranyar doncs que, un cop convertida en venerable relíquia, una espasa atribuïda a Sant Martí aparegués en el testament del rei Pere el Cerimoniós en 1370 (Carreras Candi, 1908, p. 20). Per altre cantó, l’activitat pastoral que desenvolupà el bisbe Martí des de la seu episcopal de Tours l’apropà força als camperols, fet que acabà de conformar una aura de santedat que anys a venir esdevindria motiu de respecte i adoració. El culte a Sant Martí fou introduït en terres ca- talanes arran la conquesta carolíngia, per part dels soldats francs, que n’eren molt devots i que en bastien capelles com a mostra de gratitud per la seva favora- ble intercessió en la lluita contra els sarraïns (Amades Figura 2. Sant Martí de la Nou (bisbat de Solsona) (foto Tomàs Irigaray)

4 Els treballadors del ferro adoptaren el patronatge de Sant Eloi a la segona meitat del segle XVI.

110 oppidum El destacat etnòleg Joan Amades escriu, al Cos- extreu d’aquesta mateixa font documental una altra tumari Català (V, p. 16), que “de les ferradures que partida, referida al pagament dels músics contractats clavaven els ferradors durant la vuitada anterior a per tocar a la fira: “Entre la fira de sent Martí i la Sant Martí, una es tornava d’or i portava gran riquesa fira de sent Bertomeu, als juglars de , amb i ventura a l’amo de la bèstia afortunada. Diuen que voler dels cònsols, VIII florins.” Aquest assentament, durant aquests dies els ferrers posaven una ferradura que es repeteix, semblantment a l’anterior, en anys de franc, és a dir, que de les quatre només en cobraven successius, palesa l’interès de la ciutat d’afavorir-hi tres. El dia d’avui, però, els ferradors no ferraven, car el comerç i emprar amb aquesta finalitat la música era tingut com un gran pecat el fer-ho.” D’aquí prové com a mitjà d’animació de la jornada festiva. la dita Per Sant Martí, ni ferra el ferrer, ni mol el molí. Aquesta vinculació de Sant Martí amb les acti- vitats relacionades amb el ferro s’estén a les feines pageses i als canvis de la natura que s’esdevenen el novembre. Pel que fa a l’agricultura, el refranyer aconsella: Per Sant Martí, tapa el teu vi i Per Sant Martí, bótes a reomplir. Pel que fa a la meteorologia, Per Sant Martí, la pinya cau del pi; Per Sant Martí, la neu al pi: si no hi és al vespre, al dematí; i Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Romà, la neu al pla. Aquesta popularitat ve reblada per la diversitat de fires i tradicions lligades al seu culte. Entre les primeres, un pot citar les fires de Montblanc, o Solsona. Mentre que entre les segones destaquen les denominacions d’arc i estiuet de Sant Martí, que han donat lloc a llegendes prou conegudes del folklore d’inspiració religiosa.5

Sobre l’origen de la fira de Sant Martí La primera menció de la fira de Sant Martí, transcrita per Antoni Llorens (II, 1987, p. 158-159), correspon a una anotació de 1432 al llibre de comp- tabilitat on els clavaris, per encàrrec dels cònsols de Figura 3. “Llibre de comptes” núm. 41, que conté comptes de la clavaria Solsona, feien relació detallada d’ingressos i despeses de Solsona, de 1422 a 1460 (ACS) efectuats per compte de la ciutat: “Per escriure la fira de sent Martí, IIII diners. Mes, per legir la dita crida e Aquestes dues mencions són les dues primeres per aquels que tocaren al cridar, an Camp e an Corriol, notícies que tenim de la fira de Sant Martí. No obstant a VI de novembre, II s.[ous] X d.[iners].”6 Aquest això, no és aventurat suposar-ne un origen més recu- assentament, corresponent a l’anunci de la fira, ales- lat. A mesura que Solsona es desenvolupava, en el hores dit girar la fira, apareix regularment els anys marc de l’increment demogràfic, la roturació de noves posteriors fins 1460, cosa que permet d’afirmar que terres i l’apogeu comercial del segle XIII, calien fires Sant Martí és a mitjan segle XV una fira plenament que complementessin l’activitat del mercat setma- consolidada. El canonge Llorens (II, 1987, p. 159) nal. En aquest sentit, val a dir que la fira arreplegava

5 Tot i que no podem avalar l’antiguitat d’aquests proverbis, val a dir que Carreras Candi (1908, p. 19) aporta les dates del segles XIII-XIV per a l’arc de Sant Martí, extretes de la Crònica del rei Jaume I el Conqueridor, quan en relatar el fracàs de l’expedició ultramarina de 1269, diu que s’alcà “horre temps de Levant e feu un arch blau e vermeyl d’aquests quen dieu de Sent Martí.”. 6 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS). Fons de l’Ajuntament de Solsona, “Llibre de comptes” núm. 41, que conté comptes de la clavaria de Solsona, de 1422 a 1460, p. 53r.

111 més diversitat de productes i volum de negoci, car dos jorns.”(Carreras Candi 1924, p. 322). als mercaders que hi feien cap de més lluny no els A cavall dels segles XV i XVI, Solsona celebrava devia compensar una demanda limitada com la del quatre fires, distribuïdes durant l’any d’acord amb mercat setmanal. El dret de celebrar fira era atorgat el calendari de les activitats agrícoles i ramaderes, per l’autoritat comtal, primerament, i reial, més tard, que constituïen els fonaments de l’economia medie- amb caràcter perpetu, per garantir-ne la periodicitat. val. Seguint aquest patró agrari, les fires del primer Aquesta concessió, però, no s’ha trobat, fins al mo- dilluns de Quaresma i de Pasqüetes (segon dilluns ment, a l’arxiu municipal de Solsona ni als registres sobre Pasqua Florida) es reunien a la primavera, quan de la Cancelleria de l’arxiu de la Corona d’Aragó, i es venia el gra i el vi sobrant de l’any anterior, i la per això anem a notícies indirectes. llana de xollar les ovelles; la fira de Sant Bartomeu Així, en 1201 l’autoritat civil i l’eclesiàstica con- (24 d’agost), a l’estiu, rere la collita de cereals tar- cediren guiatge -l’anomenada pau del mercat, que dans i abans de la verema; i la de Sant Martí (11 de vetllava pel bon funcionament de la reunió- a qui novembre), avançada la tardor, quan es feia negoci feia cap al mercat de dimarts, des del matí de dilluns amb el most del vi novell i el bestiar engreixat a les a la nit de dimecres (Batlle 2004, p. 121), sense fer pastures de muntanya. La fira de Sant Martí esdevenia cap referència a fires. No fou fins el 1283 quan, en així el retorn o tornafirade la de Sant Bartomeu, una una de les concòrdies que es feren en aquells anys, el mena de segona fira on es pagaven deutes contrets vescomte pretenia que el castlà tenia dret a demanar a la primera. fermances els dies de mercat i de fira. Per tant, ales- El fet que la diada de Sant Martí fos festa de pre- hores, ja se celebrava, si més no, una fira a Solsona. cepte permet afirmar que la fira s’inaugurava amb una L’any 1295 ja se citen fires en plural, i així es féu a missa en honor de sant patró que mirava d’assegurar partir d’aquesta data, senyal que se n’hi feia més una jornada reeixida. La fira era abans de tot una d’una (Catalunya Romànica, p. 73). Sobre les fires se reunió per als intercanvis comercials de productes sap també que la convocatòria es feia de conjunt per diversos, fet que posava en contacte venedors i com- les dues senyories -la del castell i la del monestir- i pradors, i facilitava les relacions entre comarcans i que el 1319 el vescomte va prometre a la universitat passavolants, entre amics i coneguts. Era d’aquesta de Solsona que impediria la construcció de cases al manera que la fira esdevenia un espai de sociabilitat, camp d’en Pereta, que era de la jurisdicció del pabor- en què es contractaven aprenents i es liquidaven deu- de, a fi que s’hi celebressin les fires pacíficament. És tes, es llogaven criades i s’emparaulaven casaments, molt probable que aquestes fires de les quals no es trencant així l’aïllament del món rural (Batlle 2004, p. diu el nom fossin les mateixes que se celebraven el 136). La fira era també una jornada festiva i lúdica. És segle XV per Sant Bartomeu i Sant Martí (Catalunya en aquest sentit que hem d’entendre la contractació Romànica, p. 73). dels joglars d’Agramunt, que devien animar la festa De moment, sabem també de les fires per les or- amb música i acrobàcies. No hi devia mancar el joc dinacions municipals, disposicions dictades per les de daus, atès com quedava regulat a les ordinacions autoritats locals de cara al bon govern de la ciutat. Pel del mostassà: “Primo, ordenaren que, degun hom que fa als controls de qualitat i mesures dels queviu- estrany ho priuat, no gos jugar en la vila de Solsona, res, els encarregats eren uns funcionaris municipals a degun joch de daus ... fins que misa major sie dita, anomenats mostassàs, d’aquí el mot mostassaferia per sots ban de v. sous...”(Carreras Candi 1924, p. 330). designar-ne el càrrec i el llibre de normes a observar. Val a dir, finalment, que la vinculació entre reli- Les ordinacions del mostassà, recopilades per Fran- gió i comerç és cosa ben antiga. Sense necessitat de cesc Carreras Candi, daten de 1434 i regulen l’estada remuntar-nos més enllà en el temps, un pot dir que del bestiar a les pastures de Solsona en dies de mercat ja a les feriae dels romans convivien les celebracions i de fira: “Item, que, ninguna persona menant bestiar religioses amb el lleure i les activitats mercantils. en los emprius de la present vila, nol gos sostenir en Aquesta simbiosi festiva s’expandirà amb la roma- aquels ans lo dia que lono metrá lon hage a traure sots nització i perdurarà al llarg de l’edat mitjana. Serà ban de cent sous. Empero no son entesos los jorns de a redós dels monestirs on es reuniran les primeres fires, ne de mercats, com aquels volem agen spay de fires, a l’empara de la protecció de pau i treva que

112 oppidum les sagreres -trenta passes a l’entorn del sagrari- ofe- del Ars a la argelagosa 41 moltons… que junt valen rien a la població. Hom pot reblar aquest vincle tot 89 lliures Pagadas a Pera angarill 18 lliures les demés esmentant el mot messe, que significafira en llengua a St. Martí [1671]). germànica i deriva del mateix ètim llatí que la paraula El Manual de Credenceria de Manresa i els corres- catalana missa, fet que palesa la interrelació existent ponents Memorials, comptes i albarans,9 conservats a entre ambdues reunions (Carreras 2004, p. 17). Per l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa (AHCM), aple- tot plegat, doncs, no sembla agosarat apuntar al fet guen una valuosa informació, compresa entre 1589 i religiós com un dels motius principals a l’hora de 1805, de viatges i compres efectuats a les fires on es triar Sant Martí com a data per fer fira a Solsona. desplaçaven els encarregats de proveir de cabres i mol- tons la carnisseria de la capital del Bages. Hi consten La fira de Sant Martí als segles XVII-XVIII anotacions d’operacions realitzades en diverses fires Per mirar de resseguir la celebració de la fira de d’arreu de la Catalunya Central, com és ara Berga, Sant Martí a Solsona durant l’època moderna, hem Cardona, Sallent, Santpedor, Moià, els Prats de Rei i fet servir dues menes de fonts documentals, tres són Calaf, i de més a ponent encara, de Santa Coloma de registres de comptabilitat de diferent procedència Queralt, , Agramunt, i Verdú. El fet i altres dos, testimonis de viatgers il·lustrats. En el revelador és que no hi surt cap fira de Solsona; les primer grup, hi ha el Fons Pallarès, el Manual de úniques mencions referides a Solsona són en dates Credenceria de Manresa i els llibres de descàrrega en què no hi havia fira. A partir del segle XVIII hi del Santuari del Miracle. En el segon grup hi ha El comencen a aparèixer anotacions de compres de Atlante español ó Descripción general Geográfica, moltons fetes a les fires de camp del Bancal de l’Arç, Cronológica, e Histórica de España, por Reynos, y la Torregassa i l’Empelt. Provincias…, de Bernardo Espinalt, i el Diario de los Els llibres de descàrrega del Miracle, conservats viajes hechos en Catalunya, de Francisco de Zamora. a l’arxiu d’aquest monestir benedictí, abasten, amb El Fons Pallarès aplega una gran diversitat de algunes discontinuïtats, de 1668 a 1766 i contenen papers pertanyents a una nissaga de farmacèutics de apunts dels pagaments satisfets pels administradors Solsona, datats entre 1450 i 1855.7 Per bé que bona del gran patrimoni d’heretats d’aquest santuari marià part dels documents són de caire sociosanitari, n’hi del terme de Riner. Als volums revisats, que aple- ha també de referents a ramaderia, oficis i altres as- guen els períodes 1668-1684, 1675-168?, 1684-1709, pectes interessants per estudiar la vida social de la 1705-1739 i 1740-1766,10 no hi ha mencions de la fira vila en època moderna. Els llibres de comptes enre- de Sant Martí i, en canvi, hi ha molts assentaments gistren mencions de la fira de Sant Martí per als anys de compres o vendes de matxos i de despeses de 1602, 1640, 1647 i 1671,8 ensems que de les altres desplaçament a la fira de Verdú (1670, 1675, 1686, fires antigues que se celebraven a Solsona (Quaresma, 1689, 1706, 1707, 1721, 1730, 1742, 1745, 1750 i Pasqüetes i Sant Bartomeu). Als anys tot just citats es 1767); hi ha anotacions per l’adquisició de bous a la constaten la pràctica de pagar personal llogat (“Sea fira de Berga (1679 i 1739), per compres de sàrries i pagat algún mosso la vigilia de la fira de St. Martí formatges a la fira de Calaf (1671 i 1672), de les des- tres lliures… 1640.”) i el compromís de saldar deutes peses de menar ovelles a la fira de Torà de Riubregós ajornats en ocasió de la fira (“Sea comprat al bancal (1737) i d’anar a la fira de Santa Coloma de Queralt

7 El Dr. Marcel Coromines i Balletbò realitzà una tesi doctoral basada en l’inventari i l’anàlisi exhaustius dels documents del Fons Pallarès, que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Solsona (ADS). 8 ADS. Fons Pallarès, lligall 3 “deutes i préstecs (1600-1606)” p. 51r; lligall 55 “llibre de comptes” p. 1r i p. 177v; i lligall 17 “compte de ramats” p. 155v (respectivament). 9 TORRAS, Marc (2000), Inventari de la credenceria de les carns de Manresa. AHCM. Manresa. 10 Llibre de rebudas del que pagaran los Administradors de Nostra Senyora del Miracle comensant lo any 1668; títol il·legible (janer 1675-168?); Llibre de rebudas o descarga desdel añy 1684 fins 1709; Llibre de la descarrega se farà en la administració del Miracle en lo qual se asentara lo que se pagara per raho de dita Administració ab lo motiu de pagar o ab la causa perque se pagará y pagaran los administradors, o Regidors de la Administració sobredita de la Casa y Santuari de Nostra Señora del Miracle. Terme y parroquia de Sant Martí de Riner. Bisbat de Solsona, començant lo present llibre en lo corrent any 1705; i Llibre de les descarregas se farán en la Casa y Santuari de Nostra Señora del Miracle comensant en lo any mil set cents quaranta, essent Administrador Rafel Ballonga de la parroquia de Sú. Bisbat de Solsona. (En endavant se citen com a Llibre de descàrrega, amb indicació dels anys.).

113 (1751). També hi consta que anaven a comprar mules El segon testimoni és el de Francisco de Zamora, a Torà (1682), a (1736), al Call d’Odèn (1737), alcalde del crim de la Reial Audiència de Barcelona, a Tàrrega (1766) i, fins i tot, a la fira de la Santa Creu qui estigué destinat al Principat entre els anys 1785 de Maig a Vic (1745).11 i 1790 i efectuà diversos itineraris pel país, recollits El primer dels testimonis de viatgers il·lustrats als seus Diarios de los viajes hechos por Cataluña.13 correspon al geògraf de Santpedor Bernardo Espinalt, Endemés, Zamora trameté un qüestionari als ajun- alt funcionari de Correus i membre numerari de la taments de les principals poblacions per recollir-ne Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del informació de caire geogràfic, històric, demogràfic, País, qui a finals del segle XVIII escrivíEl Atlante es- social i econòmic. A les respostes que es refereixen a pañol ó Descripción general Geográfica, Cronológica, Solsona i al seu bisbat, en l’apartat de comerç, se citen é Histórica de España, por Reynos, y Provincias: De les mateixes fires que al’Atlante Español... i s’hi pot sus ciudades, Villas, y Lugares más famosos: de su llegir, prou significativament: “La venta, y compra de Población, Rios, Montes, &c. Adornado de estampas ganados suele hacerse, en ciertas concurrencias, en finas, que demuestran las Vistas perspectivas de lugar despoblado, que se llaman Aplecs.”14 todas las Ciudades: Trages propios de que usa cada Aquestes fonts comptables i testimonials aporta- Reyno, y Blasones que les son peculiares. Es tracta des proven la reunió de la fira de Sant Martí a Solsona d’una magna obra en 14 volums, que recull informa- en època moderna, si bé no són prou exhaustives per ció de temàtica diversa sobre els llocs més importants assegurar-ne la periodicitat anual. Ara bé, deixen d’Espanya, amb mapes i gravats. Pel que fa a Solsona, prou palès el costum d’anar a fira i permeten de supo- s’hi pot llegir: “Se celebran en ella quatro Ferias al sar que, a les primeres dècades del segle XVIII, la fira año: la primera, en el primer Lunes de Quaresma; de Sant Martí no devia ser encara un lloc important de la segunda, el Lunes inmediato al Domingo de Qua- contractació de bestiar de peu rodó, ja que hom anava simodo [Pasqüetes]; la tercera, el dia 24 de Agosto a d’altres reunions més allunyades o especialitzades. [Sant Bartomeu]; y la quarta, el dia 11 de Noviembre Per altra banda, les vendes de bestiar oví i cabrum [Sant Martí].”12 es feien a les grans fires de camp que es reunien en despoblat, no gaire lluny de Solsona (el Bancal de l’Arç, la Torregassa i l’Empelt), a final d’estiu i prin- cipi de tardor,15 prop dels camins ramaders per on aquests animals tornaven de l’estada a muntanya i davallaven cap a la plana, i on es disposava de pas- tures suficients, sense les limitacions establertes als emprius de la vila. A més, l’11 de novembre era una data avançada del calendari ramader, que s’esqueia amb els ramats més a la vora dels prats d’hivern. Així, doncs, a Solsona, per Sant Martí, la fira devia ser una reunió on es comerciava amb una més gran diversitat de productes que al mercat setmanal, però amb la modesta presència de bestiar local, porcs i Figura 4. Vista parcial de Solsona de l’Atlante Español de Bernardo Espinalt. vaques, sobretot.

11 Llibre de descàrrega 1668-1684, p. 38r; Llibre de descàrrega, 1675-168? p. 15r; Llibre de descàrrega, 1684-1709, p. 48r i 223r; Llibre de descàrrega, 1705-1739, p. 11r, 22v, 193v i 308r; Llibre de descàrrega, 1740-1766, p. 42r, 94r, 199r i 322r; Llibre de descàrrega, 1675- 168? p. 181v; Llibre de descàrrega, 1705-1739, p. 864v; Llibre de descàrrega 1668-1684, p. 51r; Llibre de descàrrega, 1675-168? p. 69v; Llibre de descàrrega, 1705-1739, p. 847v; Llibre de descàrrega, 1740-1766, p. 217r; Llibre de descàrrega, 1675-168? p. 225r; Llibre de descàrrega, 1705-1739, p. 829v; Íd. p. 860v; Llibre de descàrrega, 1740-1766, p. 316v; i Íd. p. 94r (respectivament). 12 ESPINALT, Bernardo (1783): El Atlante español ó Descripción general Geográfica, Cronológica, e Histórica de España, por Reynos, y Provincias…Madrid: Imprenta de Antonio Fernández. Vol. VI, p. 255. 13 ZAMORA, Francisco de (1973), Diario de los viajes hechos en Catalunya. Barcelona: Curial. 14 Resposta del Bisbat de Solsona al qüestionari de Francisco de Zamora. Document microfilmat núm. 95, apartat “comercio” (Arxiu Nacional de Catalunya). 15 19 i 20 de setembre i 19 d’octubre, respectivament (hi havia una altra fira al Bancal, el 28 de gener).

114 oppidum La fira de Sant Martí al segle XIX i primer terç del XX La fira de Sant Martí es continuà reunint durant Les fonts que ens han permès constatar la celebra- la segona meitat del segle XIX, a tenor de l’esment ció de la fira de Sant Martí en època contemporània, que en fan els diversos almanacs consultats: Calen- ara sí amb una regularitat remarcable, han estat, dario para el Principado de Cataluña del año 1850 lògicament, més nombroses, en ser més properes en (Barcelona, Imprenta de Pons y Cia.), Almanaque el temps. En destaquem, per ordre cronològic, uns del Diario de Barcelona para el año 1861 (Barcelona, quants almanacs, entre els quals el Calendari del Imprenta del Diario de Barcelona), Calendario para Pagès, els llibres de comptes de la Companyia de el Principado de Cataluña del año 1875 (Barcelona, Calaf, el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico Imprenta de Llorens) i Calendari del Pagès per lo de España i sus posesiones de Ultramar de Pascual any 1890 (Barcelona, Imprenta de Anton Brusi). La Madoz, alguns autors locals i forans, i les notícies consulta exhaustiva de les edicions anuals corres- de premsa aparegudes en diverses publicacions ponents a la segona meitat del vuit-cents d’aquests i periòdiques. d’altres almanacs permeten de resseguir anuncis de La fira de Sant Martí continuà reunint-se a Sol- la fira de Sant Martí any a any, gairebé sense solució sona durant el primer terç del segle XIX, tal com de continuïtat. es manifesta a la resposta al Interrogatorio sobre Els llibres de comptabilitat de la Companyia fábricas, artes y oficios que 1802 [sic] el Gobierno de Calaf o d’Aragó, conservats a l’Arxiu Històric dirigió al Ayuntamiento de Solsona,16 i tal com consta de Tarragona (AHT), pertanyen a un extens fons al Calendario para el Principado de Cataluña del documental d’aquesta societat mercantil, dedicada año 1803, editat a Madrid (Imprenta de los señores a l’explotació de recursos tradicionals, com és ara Torres y Brugada), i en posteriors edicions datades el negoci de mules, entre els segles XVIII i XIX. a Manresa (1810), Barcelona (1820) i Girona (1830). Contenen mencions de les fires que formaven part Que Sant Martí era una fira important resta demostrat dels itineraris que seguien els ramblers, entre elles la en un almanac carlí de 1840, que la situa al Santuari Torregassa, el lloc més important del Solsonès pel que del Miracle, adduint que el canvi d’ubicació és a fa a la contractació de bestiar de peu rodó, i el Bancal causa “que moltas firas de Cataluña se celebran en de l’Arç (Sales, 1983, p. 77 i Bertran 2001, p. 62). Hi poblacions actualment ocupadas por los enemichs”.17 ha, endemés, nombrosos assentaments de compres A mitjan segle XIX, l’advocat, diputat a Corts per de mules fetes a cases de pagès de la rodalia (Torre i futur ministre d’Hisenda Pascual Madoz aple- d’en Dach, Moriscots d’, Alsina de Lladurs, gà una ingent informació dels municipis espanyols, Caballol, Bajona de Clarà, Pallarès...)18 i no hi surten, a través d’una extensa xarxa de corresponsals locals en canvi, mencions de la fira de Sant Martí. La raó que n’avalava la veracitat, sobre la qual bastí el Dic- de tot plegat, l’apunta Pascual Madoz (1985, vol. I, cionario geográfico-estadístico-histórico de España p. 427), en parlant de la Torregassa: “en esta feria no y sus posesiones de ultramar, editat a Madrid, entre se conocen las trabas y vejámenes que pesan sobre 1845 i 1850. En l’entrada dedicada al municipi de las que se celebran en las poblac.[iones].” Solsona, es té confirmació de la continuïtat de les Convé, però, ser caut i considerar la migradesa fires medievals i de l’aparició de la de Sant Isidre, en dels registres una possible causa de la manca de poder-se llegir a l’apartat “ferias y mercados” que “se mencions de la fira de Sant Martí pel que fa al negoci celebran cuatro de las primeras anualmente: la 1ª el de mules. Aquest bestiar, que assegurà la mobilitat lunes de cuaresma, la 2ª el primer lunes de cuasimo- de persones i mercaderies durant el set-cents, anà do, la 3ª el 24 de agosto y la 4ª el 11 de noviembre, reemplaçant els bovins com a força de treball al camp y otra sin autorización el 15 de mayo” (Madoz 1985, durant el vuit-cents, amb l’ampliació de conreus per vol. II, p. 330). a satisfer la demanda a l’alça de la creixent població

16 ACS, fons Ajuntament de Solsona, lligall 99, carpeta 13. 17 Calendario para el Principado de Cataluña, correspondiente al año bisiesto del Señor 1840, en la Imprenta del Gobierno por José Trullás (donem les gràcies a Felip Vendrell, que ens el va facilitar). 18 AHT, Fons de la Companyia de Calaf o d’Aragó, “Papeles que estaban en poder de Josep Brufau. Negocio de mulas (1824 enero, 1 - 1849 enero, 31) (Borrador desde 1824 á 31 Juliol de 1834)” (sense numerar).

115 urbana (García Pascual 2000, p. 74-75). Per reblar el no obstante los bajos precios á que se cotizaba todo clau, cal tenir en compte que el Solsonès esdevingué el ganado, especialmente el lanar y vacuno á con- el segle XIX una contrada de recria de mules, fet de secuencia de la constante sequía…” (El Montañés, què es féu ressò Benito Pérez Galdós al volum 18 dels 12.11.1904, p.2) Episodios Nacionales, Un voluntario realista,19 escrit “El dia 11 del pròxim novembre se celebrarà en 1878 i ambientat en aquest rodal, en dir: “Estos la fira de Sant Martí, una de les més importants 2.056 habitantes setelsinos ... También se dedicaban a que celebra nostra ciutat, degut al gran nombre de criar mulas lechales que traían del cercano Pirineo,” remaders que de fora de Catalunya hi acudeixen.” en una descripció de Solsona que situa “allá por los (Lacetània, 27.10.1917, p.4) “Comença ja a notar-se turbulentos principios de nuestro siglo [XIX].” gran afluencia de forasters amb motiu de celebrar-se el pròxim diumenge la tradicional fira de Sant Martí.” (Lacetània, 9.11.1917, p.5) “El día 11 del presente mes tendrá lugar en esta ciudad la feria anual de ganado, denominada feria de San Martín, que es la principal del año. Seubasem- brada.20” (La Vanguardia 6.11.1929, p.29) “Favorecida de un día de sol estival, transcurrió la tradicional feria de San Martín, en medio de extraor- dinaria animación y concurrencia de forasteros. Este mercado se distinguió por la abundancia de ganado mular, asnal y porcino. Comparecieron infinidad de vendedores ambulantes, quizá en demasía, por lo que están quejosos los comerciantes de esta localidad, entendiendo que tanto vendedor ambulante perjudi- Figura 5. Fira a Solsona. El Vall Fred (Fons Vicens, ACS) ca sus intereses mercantiles. Seubasembrada.” (La Vanguardia 14.11.1930, p.19) Ja al segle XX, tenim notícies de premsa referides “… es nota una gran efervescència a la nostra a la fira de Sant Martí que, a més de demostrar-ne ciutat amb motiu de la proximitat de les eleccions a una certa periodicitat, parlen de trets propis de diputats per la , que s’han de l’esdeveniment com és ara l’afluència de gent foras- celebrar diumenge vinent, dia 20. Ahir, fira de Sant tera, ja les vigílies, i la seva procedència, la presència Martí se’n veien molts que feien cara de córrer per de marxants i venedors ambulants, el tipus de bestiar vots… tornaren a repetir-se els robatoris de carteres exposat i referències al negoci efectuat, la influència que ja fa unes quantes fires que venen posant en prac- de la meteorologia, la importància relativa de la fira tica elements forasters que exploten la badoqueria entre la dotzena que es reunien a Solsona, la visita dels descuidats.” (Nap-buf, 12.11.1932, p.5) “Malgrat d’activistes de ben diversa mena, que aprofitaven la el temps un xic rúfol, fou ben concorreguda la Fira nombrosa concurrència, com ara polítics i carteris- de Sant Martí.” (Acció Popular, 27.11.1932, p.14) tes... Són aspectes que permeten d’afigurar-se un poc Les dades que permeten de matisar algunes de les com devia de ser la fira, aspectes alguns dels quals afirmacions llegides a la premsa són les dels registres mirarem de matisar. De moment, repassem-ne una de ramaderia que es conserven a l’ACS i que recullen selecció cronològica datada el primer terç del segle: dades de les transaccions de bestiar, amb indicació “La feria de San Martín … á pesar de haberse visto de procedència de venedors i compradors. Les cor- muy concurrida ha sido muy pobre en transacciones responents a la fira de Sant Martí és reprodueixen a

19 Alianza Hernando. Madrid, 1976. p. 7. 20 Les notícies de La Vanguardia són les úniques signades. L’autor és Martí Seubasembrada, director del periòdic quinzenal Acció Popular i delegat del Partit Agrari de Catalunya pel districte de Solsona (1931).

116 oppidum En aquest sentit, paga la pena aportar unes frases extractades de la descripció que Martí Seubasembra- da (1931)23 fa de la fira de Sant Martí: “El bon temps que porta l’estiuet de Sant Martí fa que sigui una de les fires més concorregudes … els marxants de robes … omplen la Plaça Major de tendes i de parades. En un reconet de la plaça veurem sempre una bona dona que porta a la fira manadets d’herbes flairoses i altres reméis especials per a guarir els refredats … La gent de les masies llunyanes proveeixen de robes, de farina i de vi a l’engròs … Uns esgarrifosos xiscles de garrins setsemanencs us esborronen la pell. Veureu al

Figura 6. Fira a Solsona. El firal del Camp (Fons Vicens, ACS) Firal un bestiar porcí que no es pot bellugar de gras: li ha arribat el seu Sant Martí...” Certament, doncs, la fira de Sant Martí devia ser l’annex del present article i deixen entreveure, ara sí, una fira de bestiar, amb mules, ases i porcs, criats però amb la prudència deguda a la migradesa de les o recriats a la mateixa contrada, que aprofitava els dades, que sobretot s’hi negociava amb mules, amb darrers dies de bonança de l’any, però era també una presència menor de porcs i bovins, perquè aquest una reunió on la gent de la comarca feia provisió de bestiar devia tenir altres canals de comercialització gènere per enfrontar el fred que s’atansava, d’aquí el vinculats al consum de carn. L’absència d’ovins s’ha sobrenom de fira de les mantes amb què es coneixia de contemplar en relació a les fires de camp, que es popularment i que parlava de la presència dels reunien en despoblat, ran les carrerades. xerraires venedors ambulants d’aquests articles de Pel que fa a la procedència de compradors, res- temporada. No hem trobat cap referència, en canvi, ta demostrat que vénen d’arreu de Catalunya (Pla de l’apel·latiu fira dels ganivets o dels esclops, que d’Urgell, Segrià, Osona, Conca de Barberà...) i de esmenta el folklorista Joan Amades al Costumari Ca- l’Aragó, fet insòlit si no és que considerem la fira talà (p. 711), adduint que la pagesia solia adquirir-hi un important mercat de mules. Ara bé, a la vista els esclops per a la hivernada i, sobretot, els reputats d’aquestes dades, sobta la consideració de la fira ganivets solsonins, cosa que no dubtem que feia. de Sant Martí com la principal del año, en mots de Martí Seubasembrada. El buidatge dels registres de Postguerra i fi de la fira de Sant Martí ramaderia fet en estudiar la fira de Sant Isidre (Bertran Després de la Guerra Civil 1936-39, les fires de- 2003) demostra ben a les clares l’hegemonia de la fira caigueren arreu i durant els anys quaranta, a Solsona, de Sant Isidre21 pel que fa a la venda de bestiar, així algunes d’aquestes reunions veieren seriosament com una posició molt modesta de la de Sant Martí amenaçada llur continuïtat. La culpa fou de la paràli- en el conjunt de les fires de Solsona.22 La raó del si institucional, de la progressiva substitució de la cronista Seubasembrada ha de ser, doncs, una altra, força de treball animal per la tracció mecànica, cosa probablement de caire més subjectiu, amb un pes que reduí la presència de mules a fira, i del règim determinant de la història, ja que Sant Isidre és una d’autarquia imposat, fet que comportà una greu crisi fira moderna, apareguda a mitjans del XIX (Bertran agrària i que abocà l’agricultura al conreu del blat per 2003, p. 35). combatre la fam (Bertran 2012, p. 112).

21 Les transaccions de Sant Isidre (141) quadrupliquen amb escreix les de Sant Martí (31) (Bertran 2003b, p. 48). 22 Els anys vint, Solsona celebrava una fira cada mes: Cap d’Any (2 de gener), el Bancal (28 i 29 de gener), Quaresma (el primer dilluns d’aquest temps litúrgic), Sant Josep (19 de març), Pasqüetes (el segon dilluns rere Pasqua Florida), Sant Isidre (15 de maig), Sant Antoni (13 de juny), Sant Jaume (25 de juliol), Sant Bartomeu (24 d’agost), Sant Lluc (18 d’octubre) i Sant Martí (11 de novembre). A més, un no ha d’oblidar les fires de camp: la Torregassa (20 de setembre), a Olius, l’Empelt (19 d’octubre), prop del Miracle, i Santa Llúcia (13 de desembre), a Navès. 23 Hem utilitzat el text reproduït a Tàsies (2003, p. 76).

117 Això no obstant, a partir dels primers cinquanta, una primera impresión de quietud y somnolencia» el Fomento de Ferias y Fiestas, popularment conegut [… y] tampoco se celebra «de vez en cuando alguna com les Tres Efes (en al·lusió a les sigles FFF), esmer- feria dominguera».24 En Solsona se celebran 12 ferias çà esforços a revifar les fires de Solsona. Per bé que anualmente, y algunas como la de San Martín, San les primeres iniciatives d’aquesta entitat promocional Isidro, San José y San Jaime, tienen resonancia en de creació municipal intentaren de rellançar també toda la Región Catalana y Aragonesa.” La contun- les fires de Sant Josep, Sant Antoni, Sant Jaume i Sant dència de la resposta del periodista solsoní potser Martí, aviat els afanys s’abocaren a la de Sant Isidre, cal entendre-la més en relació proporcional al to amb exposicions de maquinària agrícola des de 1953 colpidor de les frases de l’historiador de Sant Llorenç i concursos de ramaderia a partir de 1956. Aquelles de Morunys que no pas a una voluntat expressa de altres fires, en canvi, no veieren modificades llurs reflectir la realitat de les fires solsonines. orientacions tradicionals i es mantingueren mentre Si un vol cercar l’aclariment de les xifres, cal anar durà la inèrcia dels temps passats (Tasies 2003, p. 91, a una conferència pronunciada per Joaquín Gías, en 94 i 99). Quant a la fira de Sant Martí, la premsa local, ocasió del Día de la Provincia celebrat a Lleida en tot i reconèixer la tasca de les Tres Efes, no s’estigué 1965, qui en tractar de fires i mercats (apartat 2.8.2)25 de deixar lliscar, en el marc d’un optimisme mal dis- a Solsona, diu: “La del 19 de marzo [Sant Josep] ... se simulat, unes pinzellades prou pessimistes, pel que fa mantiene con gran esplendor asistiendo alrededor de al volum de negoci que s’hi realitzava: 200 expositores ... superando las transacciones los tres “El pasado domingo día 11 [de novembre] tuvo millones de pesetas ... Las de San Antonio, 13 de junio, lugar la feria que celebramos todos los años en esta San Jaime, 25 de julio y San Martín, 11 de noviembre, fecha. Por ser domingo la afluencia de forasteros fue tienen parecidas características, con una asistencia de numerosísima y nuestras calles se vieron animadas 75 expositores pertenecientes a la comarca y zonas hasta muy avanzada la tarde, aunque al igual que limítrofes, y son también muy concurridas efectuán- ocurre siempre en ferias que tienen lugar en días dose transacciones del orden de 1.500.00[0] de pesetas festivos, las gentes vienen casi con el sólo propósito en cada una de ellas.” Salvant qualsevol exageració, de pasear, lo que hace que efectúen compras en canti- perquè de les dades no s’indica procedència, hem dades poco respetables…” (Solsona, 15.11.1951, p.6) d’imaginar una fira de Sant Martí d’àmbit local amb “… Notamos un gran número de paradas, en una àrea d’influència més aviat reduïda. general todas de artículos y prendas propias de la Aquestes xifres situen la fira de Sant Martí per estación que se avecina (mantas, guantes, zapatos, sota la fira de Sant Josep i a nivell de les reunides per etc.). En cuanto a ganado, si bien había algún lote, Sant Antoni i Sant Jaume, pel que fa a presència de se verificaron limitadas transacciones, siguiendo la firaires i a volum de negoci. Al mateix apartat, Gías tónica general de los últimos días, dada la tendencia deixa clara la supremacia de la fira de Sant Isidre, per de baja, la cual provoca apatía en el ánimo del posi- a la qual comptabilitza més de 200 estands, però amb ble comprador. Es loable el espíritu que anima a la exposició de mercaderies avaluades en 75 milions de entidad creada con el objeto de fomentar y devolver a pessetes, unes transaccions entre 8 i 10 i un nombre de su antiguo esplendor las ferias y mercados de nuestra visitants per damunt dels 50.000. D’acord amb aquesta ciudad y ojalá podamos ver pronto ferias que, como jerarquia i en el marc d’una tendència a l’alça, la fira la pasada de San Martín, era de las más concurridas de Sant Isidre, dècades després, arribarà a esdevenir del año. (Solsona, 15.11.1952, p.4) una mena de festa major del Solsonès (Tasies 2003, Aquest tarannà relativament positiu muda en p. 177), mentre que la resta de reunions entraran en optimisme en la contesta d’Agustín Moreno (Sol- un esllanguiment que les portarà, al cap dels anys, sona, 25.12.1953, p.2) a un article de Manuel Riu a a la desaparició. La darrera a fer-ho serà la de Sant la revista Bages, dient-li que “Solsona no «produce Josep, els anys vuitanta, perquè sobreviurà gràcies a

24 Entre cometes franceses, les frases textuals de Manuel Riu. 25 Sense número de pàgina.

118 oppidum ser un dia festiu, amb barraques de fira i atraccions (Bertran 2012, p. 114). Al cap i a la fi, l’antiga fira de Sant Martí, do- cumentada ja al segle XV, arriba així a port, havent realitzat un periple de més de 500 anys. Aquella reunió que denominàvem segona fira, on se satisfeien els deutes contrets en una altra, no haurà perdut pas el seu caràcter de tornafira perquè “la feria de Sant Josep servía normalmente para conocerse los novios; y por la feria de Sant Martí quedaban ya de acuerdo para el día de la boda. Eran las dos ferias en las cuales se hacían más bien los tratos de casamiento [cursiva a l’original].”26 Cal tenir-ho ben present, la fira és fruit de l’organització dels intercanvis comercials, però ho és, així mateix, de la necessitat que senten les persones de fugir de l’aïllament tot buscant la companyia de qui té els mateixos problemes i preocu- pacions, encara que de vegades sigui una recerca inútil (Casassas 2000, p. 226). Mentre algunes fires, com és ara la de Sant Isidre, reeixiren a evolucionar d’un caire mercader a un altre d’expositor i festiu, d’altres, com és ara la de Sant Martí, no ho feren i acabaren desapareixent. Tanmateix, abans de fer-ho, s’arraparen a aquesta inèrcia psicològica que les feia llocs volguts de trobada. Un hom digué que mentre es continuessin reunint dues persones hi hauria fira. Sembla exagerat, però potser és per això que en 1967 el Boletín Oficial de la Provincia de Lérida (núm. 18, p.119) encara anunciava que a Solsona es feia una fira cada mes, quan a la majoria ja se’ls havien cantat les absoltes.

26 Resposta d’un petit industrial, de 53 anys, enquestat els anys vuitanta del segle passat per l’antropòleg Andrés Barrera (1990, p.153).

119 Bibliografia LLORENS, Antoni (1987), Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vols. Ed. Virgili & Pagès. Lleida. AMADES, Joan (1985): Costumari Català. Vol. V ISBN 84-86387-20-5 “Tardor.” Barcelona: Salvat Editores MADOZ, Pascual (1985), Articles sobre el Principat BATLLE GALLART, Carme (2004): Fires i mercats. de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat d’Aragó (reedició facsímil del Diccionario geográfico- (segles XI a XV). Barcelona: Rafael Dalmau editor. ISBN estadístico-histórico de España y sus posesiones de 84-232-0674-2 ultramar, 1845-47). 2 vols. Ed. Curial. Barcelona. ISBN BARRERA GONZÁLEZ, Andrés (1990): Casa, he- 84-7256-256-5 rencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza RIBAS GARRIGA, Rosa (2006): Culte i iconografia Editorial. ISBN 84-2062-634-1 de sant Martí a Catalunya. Barcelona: editorial Claret. BERTRAN, Enric (2001), “La fira de la Torregassa: ISBN 84-8297-895-0 una fira ramadera i una fira de camp”, a Treballs de la SALES, Núria (1983), “Ramblers, traginers i mules Societat Catalana de Geografia, núm. 51. Barcelona, p. (segles XVIII-XIX)”, a Recerques, Història, Economia, 57-81. ISSN 1133-2190 Cultura, núm. 13. Barcelona, p. 65-81. ISSN 0210-380X BERTRAN, Enric (2003), “Les fires de Solsona en el SEUBASEMBRADA, Martí (1931), “Les típiques fires temps.” A: BARTRINA, Enric; BERTRAN, Enric; i TÀSIES, de Solsona”, a El Correo Catalán, núm. 18.123, de 6 de Jordi, 50 anys de Fira. Sant Isidre. Solsona: Consell Co- setembre, p. 3-4. Reeditat amb el mateix títol a L’Abella marcal del Solsonès. p. 21-61. ISBN no hi consta d’or a les contrades de Lleida 1931. Ed. Altés. Barcelona. BERTRAN, Enric (2012), “Sant Josep, una fira que ISBN no hi consta aparegué entre Quaresma i Pasqüetes”, a Oppidum, núm. TASIES, Jordi (2003), “50 anys de fira.” A: BARTRI- 10. Solsona, p. 105-118. ISSN 1577-5453 NA, Enric; BERTRAN, Enric; i TASIES, Jordi, 50 anys de CARRERAS CANDI, Francesc (1908): “Sant Martí y Fira. Sant Isidre. Solsona: Consell Comarcal del Solsonès. la sua catalana espasa” a: Butlletí del Centre Excursio- p. 63-253. ISBN no hi consta nista de Catalunya, 18-156 (gener, 1908), p. 15-22. VIGUÉ, Jordi (dir.) (1987): Catalunya Romànica. Vo- ISSN no hi consta lum XIII “El Solsonès i la Vall d’Aran.” Barcelona. ISBN CARRERAS CANDI, Francesc (1924): “Ordinacions 84-7739-013-4 urbanes de bon govern a Catalunya (segles XIII a XVII).” A: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar- celona XI. Barcelona.- p. 292-334. ISSN no hi consta CARRERAS, Albert; i TORRA, Lídia (2004), Història econòmica de les fires a Catalunya. Barcelona: Gene- ralitat de Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i Consum. ISBN 84-393-7417-2 CASASSAS, Lluís (2000), Fires i mercats a Cata- lunya. Societat Catalana de Geografia. Barcelona. ISBN 84-7283-548-0 (reedició del llibre del mateix títol, publicat per Edicions 62. Barcelona, 1978. ISBN 84- 297-1443-X) GARCÍA PASCUAL, Francisco (2000), “De la rama- deria tradicional a la ramaderia industrial”, a VILAGRA- SA, Joan (ed.), Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX). Pagès editors. Lleida, p. 71-109. ISBN 84-7935-766-5 GÍAS JOVÉ, Joaquín (1965): La economía de Solso- na y su desarrollo futuro. Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses. ISBN no hi consta

120 oppidum Annex Compravendes de bestiar efectuades a la fira de Sant Martí (11 de novembre), Solsona

venedor població caps bestiar comprador població de residència comarca o regió any

José Reig Olius 8 porquí José Betriu Coll de Nargó Alt Urgell 1908 Baix Cinca Pedro Vilajosana Olius 1 mular Pedro Baquer Fraga 1908 (Aragó) Agustí Parramont Olius 1 asiní Manuel Montoya Barcelona Barcelonès 1912 Santa Eulàlia de José Semis Olius 1 mular Ramon Vilà Osona 1913 Riuprimer Miguel Argerich Olius 8 mular Eusebio Bueno Osca Aragó 1913

José Semis Olius 1 asiní Rafael Malla Lleida Segrià 1915

José Serra Olius 8 mular Antonio Gallicó Segrià 1915

José Semis Olius 1 mular José Santanach Terrassa Vallès Occidental 1916

José Semis Olius 1 mular Cosme Amorós Pla d’Urgell 1916

Miquel Terrés Olius 1 mular Cosme Amorós Mollerussa Pla d’Urgell 1916

Ramon Rotchés Olius 1 mular Cosme Amorós Mollerussa Pla d’Urgell 1916

José Costa Olius 1 asiní J. Canela Lladurs Solsonès 1917

Miguel Argerich Olius 2 mular Buenaventura Malet Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 1917

Juan Rafart Solsona 1 mular Juan Argerich Solsona Solsonès 1918

José Davins Cardona 1 cavallí Juan Argerich Solsona Solsonès 1918

José Davins Cardona 1 mular Juan Argerich Solsona Solsonès 1918

Juan Argerich Solsona 2 mular Cosme Amorós Mollerussa Pla d’Urgell 1918

Juan Argerich Solsona 1 cavallí Buenaventura Farré Lladurs Solsonès 1918

Joan Colell Olius 40 porquí Joan Freixanet Lleida Segrià 1918 Baix Cinca Florencio Culell Olius 6 mular Antonio Gallego Fraga 1918 (Aragó) Domigo Marbá Solsona 1 asiní Antonio Romero Lleida Segrià 1919

José Mosella Solsona 1 mular Cosme Amorós Mollerussa Pla d’Urgell 1919

Pedro Sampons Olius 1 mular Jaime Febré Sentfores Osona 1919

Esteban Codina Olius 1 mular Cosme Amorós Mollerussa Pla d’Urgell 1919

Florencio Culell Olius 1 cavallí Fructuoso Lloret Rubí Vallès Occidental 1919

Miguel Prat Montclar 1 mular José Mosella Solsona Solsonès 1920

Jaime Jounou Olius 7 mular Buenaventura Mulet Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 1920

Miguel Jounou Olius 4 mular José Casafont Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 1921

Pedro Cots Solsona 2 asiní Pablo Aguilera el Bruc Anoia 1922

José Pujal Solsona 2 mular José Flores no hi consta 1922

Juan Argerich Solsona 1 asiní Francisco Raimundo Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 1922

Juan Argerich Solsona 1 mular Francisco Raimundo Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat 1922

Font: elaboració pròpia a partir del Libro-registro que lleva esta Alcaldía [Olius] de los ganados conforme al art. 263 de las ordenanzas de Aduanas vigentes (ACS, Fons de l’Ajuntament d’Olius, núm. 51) i del Registro especial de Ganadería [del Ayuntamiento de Solsona] para el cumplimiento del artículo 263 de las Ordenanzas de Aduanas del 15 de Octubre de 1894 (ACS, Fons de l’Ajuntament de Solsona, núm. 156).

121