Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952

RESUMS

ESTUDIS tradicionals fora de les gran aglome- racions urbanes amb la que feien de la ciutat industrial moderna. Bosch de la Josep M. Domingo, Trinxeria representa la visió més con- Estratègies del servadora i Oller seria el novel·lista de catalanisme literari. la societat moderna, mentre Pin i Soler L’epístola narraria la transició i Verdaguer, tot i la seva exaltació de la natura, admetia L’article examina un dels efectes de algunes virtuts de la gran capital. les estratègies de renovació que el ca- Paraules clau: literatura, revolució talanisme literari, a partir dels anys 60 industrial, ciutat, natura, ruralisme del segle xix, activa per a la poesia da- vant la rutina de la norma jocfloralesca: Oriol Maymó Gatell, la de la promoció de l’epístola literària. La celebrada «Epístola» de Bartrina en El simbolisme de la serà un èxit evident. muntanya en el llenguatge Paraules clau: poesia, epístola lite- de Records de la darrera rària, catalanisme literari, La Jove Ca- carlinada, de Marian talunya, La Misteriosa, Jocs Florals de Vayreda , Joaquim M. Bartrina En aquest article s’analitza com l’ús simbòlic de la muntanya en el llenguat- Xavier Duran, Camp, ge literari de Records de la darrera car- indústria, ciutat: la linada esdevé una manera de conservar dicotomia rural-urbà en l’essència del pensament de Marian les obres de Bosch de Vayreda. El tradicionalisme de Vayre- la Trinxeria, Pin i Soler, da i la defensa d’uns valors lligats intrín- Verdaguer i Oller secament a la idea de país constitueixen el cossol sobre el qual l’autor olotí bas- La revolució industrial va provo- teix un text en què la muntanya —en- car grans canvis en tots els àmbits i va tesa com el conjunt de la seva gent, les accentuar les diferències entre l’àmbit tradicions i el paisatge— és convertida rural i l’urbà. Analitzem aquí la visió en un tot, en un conjunt unificat que de quatre autors —Bosch de simbolitza els fonaments i l’estructura la Trinxeria, Pin i Soler, Verdaguer i vertical de la nació catalana. Oller— sobre el procés d’industrialit- Paraules clau: tradicionalisme, zació. Especialment, comparem la seva muntanya, carlisme, catolicisme, pai- valoració de l’entorn natural i la vida satge, valors

217 Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952 Resums i abstracts

Juan Carlos Rodríguez Llorenç Soldevila, Esteban, Genealogia i Andorra i la literatura història familiar de la saga catalana Rusiñol a Manlleu. A la recerca d’un hereu, contra La literatura en català com a tal no una mort omnipresent es manifesta a Andorra fins ben entrat el segle xx. Abans, però, són els viat- Una de les etapes determinants en gers catalans (Valentí Almirall, Jacint la vida de Santiago Rusiñol, estudia- Verdaguer i Josep Aladern) els que en da, però, amb menor precisió que les parlaran en sèries d’articles i dietaris. altres és l’adolescència. En gran part, No va ser fins després de 1939, que es coneix pel que va explicar el propi nombrosos exiliats i refugiats catalans Rusiñol. Durant aquest període es pro- hi feren estada, que hi haurà unes pri- dueix la molt comentada influència de meres manifestacions sòlides en cata- l’avi patern, Jaume, que més tard es là: Lluís Capdevila, Josep Fontbernat, transformaria en el senyor Esteve de Francesc Viadiu (amb l’emblemàtica L’Auca. La seva obsessió per convertir crònica d’Entre el torb i la Gestapo), el net en hereu del negoci familiar s’as- Amat-Piniella (K. L. Reich fou acaba- sumeix, per gran part dels biògrafs de da a Sant Julià de Lòria), Esteve Albert l’artista, com el detonador principal de (poeta, decisiu dinamitzador cultural), la direcció que va prendre l’existència Norbert Orobitg... D’entre els andor- de Rusiñol al món de l’art. Una anàlisi rans, cal destacar la figura de Catarina detallada de les circumstàncies per- Guerrero i Ubach però, sobretot, An- sonals de l’avi Jaume, així com de la toni Morell, qui de fet és el primer a genealogia de la família en el context novel·lar amb perspectiva moderna els de la seva residència a Manlleu, permet avatars històrics i socials del país. Als comprendre millor l’origen de l’obses- anys vuitanta del segle passat poetes sió anteriorment esmentada. com Vicent Andrés Estellés i Miquel Paraules clau: Santiago Rusiñol, Martí i Pol li dedicaran també la seva Manlleu, genealogia, història familiar, atenció poètica. D’entre les darreres hereu, mort generacions d’andorrans destaquen les innovadores aportacions d’Albert Sal- vadó i Albert Villaró, en narrativa, i la de Teresa Colom, en poesia i narrativa. Paraules clau: literatura catalana, escriptors, escriptores, Andorra

218 Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 Resums i abstracts ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952

TEXTOS rari de la Societat l’Aranya, on el poe- ma va rebre un guardó. Paraules clau: Josep Castells i Ar- Narcís Garolera, «Serenís- bós, Societat l’Aranya, certamen hu- sim senyor...». Set cartes moristicoliterari, Los dos amors, poesia inèdites de Verdaguer a jocosa, satírica i burlesca l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria Joan Vilamala, Dues car- tes verdaguerianes diri- La present contribució a l’epis- tolari consta de set cartes de Jacint gides a Francesc Rosés, Verdaguer a l’arxiduc Lluís Salvador propietari de la Torre d’Àustria, del decenni 1890-1900. Re- Nova velen la dramàtica situació del poeta en uns anys difícils i algunes manifesten la Es presenten dues cartes adreçades gratitud al protector i amic pels benefi- a Francesc Rosés, propietari de la Tor- cis que n’ha rebut. També s’ofereixen re Nova de Badalona: carta manuscrita en apèndix dues cartes adreçades a un de Jacint Verdaguer de novembre de editor: una, en alemany, d’una altra mà, 1899 i carta del doctor Benet Roura, però signada per Verdaguer; l’altra, en un dels metges que va assistir el poeta francès, escrita pel poeta. els darrers dies de la seva vida, que es Paraules clau: Jacint Verdaguer, pot datar el 1902 (abril). Es comenten Lluís Salvador d’Àustria, cartes, con- els detalls de les dues cartes, que per- flicte, ajuda econòmica meten situar el receptor, l’emissor i la seva relació amb Verdaguer. Paraules clau: Jacint Verdaguer, Pep Vila, De l’amor pas- Francesc Rosés, Torre Nova, Badalo- sió a l’assenyat. Un joc na, Benet Roura. de contraris en un cant a la musa jocosa, obra del prevere i llatinista Josep Castells i Arbós (1878)

Es dona a conèixer la figura i l’obra del prevere, professor, llatinista i poeta barceloní Josep Castells i Arbós, autor d’un poema original editat a Barcelona Los dos amors (1878), una peça menor d’intenció burlesca, que és l’objecte d’estudi i s’edita en aquest treball. Es descriu el Certamen humoristicolite-

219 Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952 Resums i abstracts

ABSTRACTS

STUDIES urban agglomerations in contrast to their views of the modern industrial city. Bosch de la Trinxeria represents Josep M. Domingo, the most conservative view and Oller Strategies of Literary would be the novelist of modern soci- Catalanism. The Epistle ety, while Pin i Soler would narrate the transition and Verdaguer, despite his This article examines one of the ef- exaltation of nature, recognized some fects of the strategies of renewal that of the virtues of the great capital. Literary Catalanism, beginning in Key words: literature, industrial the 1960s, sets in motion against the revolution, city, nature, rural lifestyle routine norms of the Floral Games: promoting the literary epistle. Bartri- na’s renowned “Epistle” illustrates its Oriol Maymó Gatell, success. Mountain in Key words: poetry, literary epistle, the language of Records Literary Catalanism, La Jove Catalu- de la darrera carlinada, by nya, La Misteriosa, Barcelona’s Floral Marian Vayreda Games, Joaquim M. Bartrina In this article, I will analyse the symbolic use of the term “mountain” Xavier Duran, in the literary language of the novel Countryside, industry, city: Records de la darrera carlinada (“Mem- rural-urban dichotomy in ories of the Last Carlist War”) by the works of Bosch de Marian Vayreda. I will explore how la Trinxeria, Pin i Soler, the use of such a term becomes a way Verdaguer, and Oller to preserve the essence of Vayreda’s thought. Vayreda’s and The Industrial Revolution brought his defence of values inherently linked about huge change in all aspects and to his own idea of the “Catalan Na- threw into relief the differences be- tion” become the basis on which the tween countryside and city. We analyse author builds a work where the term here the perspectives of four Catalan “mountain” takes on the significance authors — Bosch de la Trinxeria, Pin of the whole — understood as the i Soler, Verdaguer, and Oller — on combination of its people, traditions the process of industrialisation. In and landscape — a unified whole sym- particular, we compare their assess- bolizing the foundations of the vertical ments of the natural environment and edifice of the Catalan Nation. traditional lifestyle beyond the great Key words: traditionalism, moun-

220 Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 Resums i abstracts ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952 tain, Carlism, Catholicism, landscape, Llorenç Soldevila, values Andorra and Juan Carlos Rodríguez Catalan literature as such is not Esteban, Genealogy and found in Andorra until well into the family history of the twentieth century; though prior Rusiñol saga in Manlleu. In to this, Catalan travellers (Valentí search of an heir, against Almirall, Jacint Verdaguer and Josep an omnipresent death. Aladern) spoke of Andorra in series of articles and diaries. Not until af- One of the key stages in the life ter 1939, when a number of Catalan of Santiago Rusiñol, albeit examined exiles and refugees sojourned there, with less precision than the rest of his did there appear the first solid core life, is his adolescence. Much of what of Catalan writing: Lluís Capdevila, we know about it is based on what he Josep Fontbernat, Francesc Viadiu himself told. From this period comes (with his signal chronicle Entre el torb i the well-known influence of his pa- la Gestapo), Amat-Piniella (K. L. Reich ternal grandfather, Jaume, who would was completed at Sant Julià de Lòria), later become the Senyor Esteve of Esteve Albert (poet and decisive cul- L’Auca. His obsession in making his tural activist), Norbert Orobitg and grandson the heir of the family busi- others. Noteworthy Andorrans in- ness is assumed, by many of the art- clude Catarina Guerrero i Ubach and, ist’s biographers, to be the root cause especially, Antoni Morell, the first to of the direction that Rusiñol took in novelize from a modern perspective the world of art. A detailed analysis the historical and social avatars of his of grandfather Jaume’s personal cir- country. In the 1980s poets such as Vi- cumstances, as well as the family’s ge- cent Andrés Estellés and Miquel Martí nealogy in the context of his residing i Pol turned their poetic attention to- in Manlleu, provides a better under- ward Andorra. Recent generations of standing of the origin of the aforemen- Andorrans have given rise to the inno- tioned obsession. vative contributions of Albert Salvadó Key words: Santiago Rusiñol, and Albert Villaró in narrative, and Manlleu, genealogy, family history, Teresa Colom in poetry and narrative. heir, death Key words: Catalan literature, writers, women writers, Andorra

221 Anuari Verdaguer 28 - 2020, p. 217-222 ISSN 1130-202X, ISSN electrònic 2385-4952 Resums i abstracts

TEXTS lished in Barcelona titled Los dos amors (1878), a minor parody that we exam- ine and publish here. Described here Narcís Garolera, is the Contest of Literary Humour «Sereníssim senyor...». sponsored by the Societat l’Aranya, Seven unpublished which awarded a prize for the poem. letters from Verdaguer to Key words: Josep Castells i Arbós, Archduke Lluís Salvador of Societat l’Aranya, prize for literary hu- Austria mour, Los dos amors, humorous poetry, satire and parody This contribution to the collect- ed letters includes seven letters from Joan Vilamala, Two letters Jacint Verdaguer to Archduke Lluís written by Verdaguer to Salvador of Austria, dating from the Francesc Rosés, owner of decade 1890-1900. The letters reveal the dramatic situation the poet is un- the Torre Nova dergoing during these difficult years, and in some he shows his gratitude Two letters addressed to Fran- toward his protector and friend for cesc Rosés, owner of the Torre Nova his support. By way of appendix, we in Badalona, are examined: one let- include two letters to publishers: one ter handwritten by Verdaguer in in German, written by another hand Novermber 1899 and one from Doc- but signed by Verdaguer, and another tor Benet Roura, one of the physi- in French written in the poet’s hand. cians attending Verdaguer during the Key words: Jacint Verdaguer, Lluís final days of his life, dating from 1902 Salvador of Austria, letters, conflict, (April). Details of the two letters are economic support examined, shedding light on recipient, sender and relationship with Verda- guer. Pep Vila, From passionate Key words: Jacint Verdaguer, to sensible love: An Francesc Rosés, Torre Nova, Badalo- interplay of opposites in a na, Benet Roura canto to the jocular muse, work by priest and Latin scholar Josep Castells i Arbós (1878)

This article foregrounds the figure of Josep Castells i Arbós, priest, pro- fessor, Latin scholar and Barcelona poet, author of the original poem pub-

222