full de càlcul

La internacionalització de l’economia catalana: fre o estímul a la independència?

vista prèvia > Les visions més apocalíptiques de la independència giren al voltant de l’impacte negatiu sobre l’economia catalana. Uns mals auguris que solen provenir de les grans empreses que s’han beneficiant de l’estructura oligopòlica i clientelar de l’economia espanyola i que són molt poc representatives d’un teixit empresarial català que disposa del dinamisme necessari per apro- fitar les oportunitats de la internacionalització.

Elisenda Paluzie Professora del Departament de Teoria Econòmica i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB [email protected]

88 | eines 24 | tardor 2015 La internacionalització de l’econo- da de l’Estat espanyol a la Comuni- sobre de la mitjana de la UE i en una mia catalana ha estat utilitzada en tat Econòmica Europea; canvi que posició similar a la de la zona euro. el debat sobre les conseqüències de es veu accentuat amb l’entrada en El PIB per habitant de Catalunya el la independència de Catalunya en funcionament de la Unió Monetària 2014 fou de 28.181 euros, mentre dos sentits. Els detractors, utilitzen i Econòmica el 1999. En aquest que el de l’Estat espanyol en el seu la internacionalització de l’activitat context, ha obert progressivament la conjunt —incloent Catalunya— era econòmica com a argument contra seva economia als intercanvis amb de 22.800 euros. El PIB per habitant la necessitat de l’establiment de la resta del món i molt especialment català fou, doncs, un 23,6% superior fronteres polítiques, alhora que ad- amb la resta de països europeus. al de la mitjana estatal. La posició verteixen de forts costos econòmics Avui, Catalunya és una economia de relativa de Catalunya dins l’Estat hau- derivats de la pèrdua de comerç que dimensió mitjana en l’entorn euro- ria millorat lleugerament els darrers comportaria la independència. Per peu, relativament rica en termes de anys, coincidint amb la crisi; així el contra, els partidaris de la indepen- renda per capita i considerablement 2010 el PIB per habitant català era un dència, veuen en la internacionalit- oberta. 20,8% superior a l’espanyol. En canvi, zació de l’economia catalana un aliat la crisi hauria empitjorat la situació en el procés d’independència. En Catalunya és la dotzena economia de relativa de Catalunya dins la UE. aquest article, en primer lloc, des- la UE-27 en termes de renda econò- criurem alguns dels fets estilitzats mica absoluta, mesurada pel PIB. Quan, a més, es tenen en compte que evidencien la creixent interna- Així, el PIB de Catalunya el 2014 fou les diferències de nivells de preus cionalització de l’economia catalana. de 209.282 milions d’euros, similar entre països i es calcula el PIB en En segon lloc, analitzarem la relació al de Dinamarca —257.753 milions paritat de poder de compra, Cata- teòrica entre internacionalització d’euros— i de Finlàndia —205.178 lunya se situa fins i tot per sobre de l’activitat econòmica i processos milions d’euros. En el gràfic 1, es de la mitjana de la zona euro, atès d’independència. En tercer lloc, ana- mostra la dimensió econòmica rela- que el seu PIB per capita en paritat litzarem i quantificarem els costos tiva de Catalunya dins la UE. de poder de compra va ser el 2014 comercials de la independència. I un 14% superior a la mitjana de la finalment, conclourem. L’indicador del PIB per capita, que UE-27 i un 7% superior a la mitjana és l’indicador utilitzat habitualment de la zona euro, tal com mostra la 1. La internacionalització per mesurar la prosperitat econò- taula 2. En aquest cas el diferencial de l’economia catalana mica d’un país, situa Catalunya en positiu s’hauria reduït amb la crisi, una posició encara millor. Així, com atès que el 2010 el PIB per capita en Catalunya experimenta el 1986 un es pot veure a la taula 1, en termes paritat de poder de compra era un canvi rellevant, el derivat de l’entra- de PIB per capita Catalunya està per 18% superior a la mitjana de la UE

tardor 2015 | eines 24 | 89 Catalunya és una economia de dimensió mitjana en l’entorn europeu, relativament rica en termes de renda per capita i considerablement oberta

Gràfic 1 El PIB de Catalunya en el context de la UE. 2014 (milions d’euros)

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000 Estat espanyol (sense Catalunya) Estat espanyol PaÏsos Baixos PaÏsos Suècia Polònia 500.000 Bèlgica Àustria Dinamarca Catalunya Finlàndia Irlanda Grècia Portugal República Txeca República Romania Hongria Eslovàquia Luxemburg Croàcia Bulgària Eslovènia Lituània Letònia Estònia Xipre Malta 0 Alemanya Unit Regne Estat francès Itàlia

Font: Eurostat i Idescat i un 8% superior a la mitjana de la incorporació de l’Estat espanyol al Avui disposem tant d’estadístiques zona euro. Segons aquest indicador, mercat comú europeu el 1986, l’eco- de comerç exterior [Duanes, AEAT] Catalunya seria avui el novè país nomia catalana ve experimentant un com d’estadístiques de comerç més ric de la UE, amb una renda per procés d’internacionalització desta- entre comunitats autònomes [C-In- capita situada entre la de Finlàndia cable. Amb la crisi econòmica, aquest tereg] i podem conèixer l’evolució (110) i Bèlgica (119) i per sobre de la procés s’ha accentuat. L’augment relativa des del 1995 de la destina- de Regne Unit (108), l’Estat francès de les exportacions i de les impor- ció de les vendes de mercaderies (107) i Itàlia (97). tacions ha convertit Catalunya en a l’exterior —resta del món i resta una economia molt oberta. El 2014 de l’Estat.1 El grau d’internaciona- En l’actual context de crisi econòmi- les exportacions de mercaderies de ca, un dels pocs sectors de l’econo- Catalunya van superar els 60.000 mi- 1 Aquestes quotes de mercat corresponen a les mia catalana que ha mostrat dina- lions d’euros, representant el 25,07% vendes de mercaderies i s’obtenen a partir de les dades de comerç intraregional de C-Intereg i les de misme és l’exterior. De fet, des de la de les exportacions totals de l’Estat. comerç internacional de duanes de l’Agència Estatal

90 | eines 24 | tardor 2015 Catalunya és la dotzena economia de la UE-27 en termes de renda econòmica absoluta, mesurada pel PIB

lització de les empreses catalanes Taula 1 s’ha incrementat en aquest perío- PIB per habitant. 2010-2014 (euros) de de manera notable com es pot observar en el gràfic 2. La crisi PIB per habitant 2010 2011 2012 2013 2014 econòmica ha accentuat aquesta Catalunya 28.047 27.914 27.600 27.710 28.181 tendència i el 2009 marca el punt Estat espanyol 23.200 23.000 22.600 22.500 22.800 de trencament: per primer cop les Zona euro 28.400 29.100 29.100 29.300 29.800 exportacions a la resta del món Unió Europea 25.300 26.000 26.400 26.600 27.300 superen les vendes a la resta de l’Estat. El 2013, el mercat espanyol Font: Eurostat i Idescat absorbeix només el 39,5% de les vendes catalanes a l’exterior davant del 60,5% que representa el mercat Taula 2 de la resta del món. PIB per habitant, en paritat de poder de compra. 2010-2014 (euros)

El grau d’obertura de Catalun- PIB per habitant (PPC) 2010 2011 2012 2013 2014 ya —suma de les exportacions i Catalunya 118 115 115 116 115 importacions en relació al PIB—, Estat espanyol 98 95 94 94 93 si no considerem les vendes i les Zona euro 108 108 107 107 107 compres de mercaderies a la resta Unió Europea 100 100 100 100 100 de l’Estat espanyol com a exporta- cions i importacions, hauria estat Font: Eurostat i Idescat del 63,1% el 2014. I fent el supòsit d’una Catalunya independent que resta de l’Estat, les quals passen a d’obertura és superior al del conjunt manté les compres i vendes a la ser importacions i exportacions, el de l’Estat espanyol el 2014 (46,5%), grau d’obertura de Catalunya hauria i és també superior al de països 2 d’Administració Tributària (AEAT). Si volem conèixer estat del 93% el 2013. Aquest nivell de dimensió econòmica similar a el repartiment del valor afegit produït a Catalunya, Catalunya com Finlàndia, on la taxa incloent serveis, aleshores cal utilitzar les dades de la darrera taula input-output de Catalunya pel d’obertura el 2014 va ser del 55,4%, 2011. Aquestes indiquen que el mercat català pesa 2 Les dades de comerç interregional calculades per i Dinamarca amb una taxa del 61%. el 60,9%, el mercat espanyol el 19,1% i el de la resta C-Intereg tenen un retard en relació a les dades del del món el 20,0%. El 1987, el de la primera taula comerç internacional obtingudes per l’AEAT. Així Catalunya estaria, malgrat això, input-output de l’economia catalana, el mercat català tenim dades d’exportacions i importacions de la encara lluny de les economies més pesava el 60%, el mercat espanyol el 30,3% i el de la resta del món anuals fins el 2014 i del comerç entre resta del món només el 9,7%. comunitats autònomes només fins el 2013. obertes de la UE, com Bèlgica, que

tardor 2015 | eines 24 | 91 Catalunya seria avui el novè país més ric de la UE, amb una renda per capita situada entre la de Finlàndia i Bèlgica i per sobre de la de Regne Unit, l’Estat francès i Itàlia

Gràfic 2 Destinació de les exportacions catalanes (%)

70

60 Resta Estat espanyol Resta món 50

40

30

20

10

0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Font: Duanes Dataxomex i C-Intereg té una taxa d’obertura comercial del resta del món. El 1995, com es pot milar magnitud —el mercat propi, la 174%.3 veure al gràfic 3, les exportacions a resta de l’Estat i la resta del món— la resta del món només represen- amb una reducció constant del pes També és interessant analitzar les taven el 23,1% del total de vendes del mercat de la resta de l’Estat i un vendes de les empreses catalanes de les empreses catalanes, mentre augment progressiu de les exporta- distribuïdes entre els tres principals que el mercat de la resta de l’Estat cions a la resta del món. I el 2009, mercats de destinació, el català, suposava un 40,4% del total i el per primer cop des de la industrialit- el de la resta de l’Estat i el de la mercat interior català un 36,3%. El zació de Catalunya, les exportacions 2007, com es pot veure al gràfic 4, a la resta del món (41.462 milions 3 Les taxes d’obertura dels estats europeus han la distribució geogràfica dels fluxos d’euros) van superar les vendes a estat calculades a partir de les dades d’exportacions, comercials catalans s’aproximava a la resta de l’Estat (38.508 milions importacions i PIB d’Eurostat. Les catalanes, a partir de les dades de C-Intereg i Duanes, AEAT. una distribució en tres terços de si- d’euros).

92 | eines 24 | tardor 2015 El 2014 les exportacions de mercaderies de Catalunya van superar els 60.000 milions d’euros, representant el 25,07% de les exportacions totals de l’Estat

El 2013, la progressió en les ex- Gràfic 3 portacions ha continuat i aquestes Vendes de mercaderies de les empreses catalanes. 1995 (milions d’euros) superen els 58.000 milions d’euros. Així, les vendes a la resta del món 350.000 —les exportacions— ja representen 300.000 més del 42% del total de vendes de 31.387 250.000 28.197 40,4% les empreses catalanes. En concret, 36,3% 200.000 es va exportar per valor de 58.981 milions d’euros, mentre que les 150.000 17.974 vendes al mercat català eren de 100.000 23,1% 44.479 milions d’euros i les vendes a 50.000 la resta de l’Estat de 38.558 milions 0 d’euros. Tal com mostra el gràfic Vendes Exportacions a la resta Exportacions a Catalunya de l’Estat espanyol a la resta del món 4, la distribució en tres terços s’ha desequilibrat, doncs, cap al mercat Font: C-Intereg i Duanes, AEAT internacional, que pesa un 42,4%, per un 27,7% el mercat de la resta de l’Estat i un 31,9% el mercat inte- rior català. Gràfic 4 Vendes de mercaderies de les empreses catalanes. 2007 (milions d’euros) Cal destacar que aquesta tendència no és un simple fruit estadístic de 600.000 la caiguda de vendes, per la crisi, 500.000 52.250 52.873 als mercats català i espanyol. Això 49.678 400.000 33,7% 34,1% hagués pogut provocar aquest efecte 32,1% sense incrementar les exportacions. 300.000 Però no ha estat el cas, les exporta- 200.000 cions en volum i en valor no han pa- rat de créixer. Si el 2007, just abans 100.000 de la crisi, Catalunya exportava per 0 valor de 49.678 milions d’euros, el Vendes Exportacions a la resta Exportacions a Catalunya de l’Estat espanyol a la resta del món 2013 ho va fer per valor de gairebé 59.000 milions d’euros. Font: C-Intereg i Duanes, AEAT

tardor 2015 | eines 24 | 93 La crisi ha accentuat la internacionalització de les empreses catalanes. El 2009, per primer cop, les exportacions a la resta del món superen les de la resta de l’Estat

Gràfic 5 europeus, el 2013 els principals Vendes de mercaderies de les empreses catalanes. 2013 (milions d’euros) clients de les empreses catalanes són per aquest ordre: l’Estat francès, 700.000 Aragó, Alemanya, País Valencià, Itàlia, 600.000 Castella-la Manxa, Portugal, Comuni-

500.000 58.981 tat de Madrid, Regne Unit i Andalusia. 42,4% Cal destacar que el País Valencià fins 400.000 44.479 38.558 el 2005 era la primera comunitat au- 300.000 31,9% 27,7% tònoma en el rànquing de clients del 200.000 Principat i d’aleshores ençà ha estat 100.000 superada per l’Aragó. És molt pos-

0 sible que el menyscabament de les Vendes Exportacions a la resta Exportacions infraestructures de l’eix mediterrani a Catalunya de l’Estat espanyol a la resta del món per part del govern espanyol hagi Font: C-Intereg i Duanes, AEAT començat a passar factura a les rela- cions comercials amb el País Valen- El 2014, el darrer any del qual dis- comprem més béns? Aquí Alemanya cià i que les dificultats de l’economia posem de dades del comerç de béns i l’Estat francès inverteixen l’ordre, del País Valencià, que rep un tracte amb la resta del món, les exporta- i Alemanya passa al primer lloc fiscal enormement lesiu per part de cions catalanes ja van superar els atès que les compres catalanes de l’Estat, també hi tinguin relació. Per 60.000 milions d’euros (60.194 mi- béns alemanys van totalitzar 12.432 altra banda, el desenvolupament de lions d’euros). Pel que fa a les impor- milions d’euros. A continuació, vénen la plataforma logística de Saragossa, tacions de béns, aquestes van ser de l’Estat francès, Itàlia i Holanda. Val a el bon tracte fiscal que rep Aragó i la 71.890 milions d’euros. El 63% de les dir que en el rànquing global, sense millora de les comunicacions expli- exportacions catalanes a la resta del centrar-se en la UE, la Xina ja ocupa carien l’increment del pes relatiu de món es van dirigir a la UE-25, mentre el tercer lloc en els proveïdors de l’Aragó com a soci comercial de Ca- que n’importàvem el 57% del total. Catalunya i el comerç bilateral amb talunya. Pel que fa als principals pro- Qui és el nostre principal client a els EUA no és menyspreable —és el veïdors de les empreses catalanes, Europa? L’Estat francès, que el 2014 vuitè client de Catalunya i el seu sisè serien per aquest ordre: Alemanya, ens va comprar mercaderies per proveïdor. l’Estat francès, Xina, Itàlia, Andalusia, valor de 9.685 milions d’euros, seguit País Valencià, Aragó, Comunitat de d’Alemanya, Itàlia i Portugal. I qui és Considerant indistintament comuni- Madrid, Holanda i Regne Unit, com es el nostre principal proveïdor, a qui tats autònomes espanyoles i estats pot veure a la taula 4.

94 | eines 24 | tardor 2015 El 2013, el mercat espanyol absorbeix només el 39,5% de les vendes catalanes a l’exterior davant del 60,5% que representa el mercat de la resta del món

Globalització i processos Taula 3 d’independència Principals estats clients i proveïdors de Catalunya. 2014 (milions d’euros) Principals estats Principals estats Un argument que s’utilitza sovint en clients de Catalunya Exportacions proveïdors de Catalunya Importacions el debat públic contra la indepen- 1. Estat francès 9.684,7 1. Alemanya 12.432,4 dència és que aquesta és antiquada 2. Alemanya 6.197,2 2. Estat francès 7.574,0 en un moment en què el que es fa 3. Itàlia 4.893,2 3. Xina 5.959,1 és integrar, unir països en projectes 4. Portugal 4.107,4 4. Itàlia 5.695,2 com el de la UE. Aquest argument 5. Regne Unit 3.688,2 5. Holanda 3.218,9 no resisteix la confrontació amb 6. Suïssa 1.979,1 6. Estats Units 2.500,3 l’evidència empírica. De fet, la ten- 7. Holanda 1.940,9 7. Regne Unit 2.495,8 dència política dominant de la fi del 8. Estats Units 1.775,4 8. Algèria 2.301,6 segle XX ha estat la creació de nous 9. Bèlgica 1.374,0 9. Bèlgica 2.021,6 estats. El 1945 hi havia 74 estats 10. Mèxic 1.140,6 10. Portugal 1.724,4 reconeguts al món i el 2014 n’hi Font: C-Intereg i Duanes, AEAT ha gairebé 200, dels quals 193 són estats membres de l’ONU. Els dos darrers estats admesos són Sudan Taula 4 del Sud —el 2011— i Montenegro — Principals comunitats autònomes i estats clients i proveïdors de Catalunya. el 2006. Per tant, en els darrers 69 2013 (milions d’euros) anys s’han creat 119 nous estats al Principals clients Principals proveïdors món. La mitjana de creació de nous de Catalunya Exportacions de Catalunya Importacions estats és d’un nou estat independent 1. Estat francès 9.893 1. Alemanya 11.155 cada set mesos. Molts d’aquests 2. Aragó 8.582 2. Estat francès 7.225 estats estan a Europa i avui formen 3. Alemanya 6.713 3. Xina 5.531 part de la UE o en formaran part 4. País Valencià 6.675 4. Itàlia 5.399 en el futur pròxim. Pel que fa a la 5. Itàlia 4.630 5. Andalusia 5.216 6. Castella-la Manxa 3.777 6. País Valencià 4.028 mida, val la pena remarcar que 91 7. Portugal 3.632 7. Aragó 3.956 d’aquests estats tenen menys de set 8. Comunitat de Madrid 3.391 8. Comunitat de Madrid 3.409 milions d’habitants, 55 tenen menys 9. Regne Unit 3.230 9. Països Baixos 2.822 de tres milions d’habitants i 29 men- 10. Andalusia 3.362 10. Regne Unit 2.233 ys de 500.000 habitants. Catalunya no seria, doncs, un estat petit en el Font: C-Intereg i Duanes, AEAT

tardor 2015 | eines 24 | 95 L’Estat francès seguit d’Alemanya, Itàlia i Portugal són els nostres principals clients. I Alemanya, l’Estat francès, Itàlia i Holanda són els principals proveïdors

concert de les nacions independents aquesta tendència i analitzen la estats nació europeus als segles del món, sinó que es situaria al mig formació dels estats com a resul- XVII i XVIII a partir de l’agregació de del rànquing poblacional d’estats. tat d’un equilibri entre dues forces realitats regionals i nacionals molt contraposades. heterogènies. En canvi, en un context De fet, aquests dos fenòmens, la d’obertura internacional, les regions creació d’estats i la reducció en la D’una banda, hi hauria forces cen- petites poden permetre’s el luxe de seva mida, no han passat desaper- trípetes favorables a la constitució convertir-se en estats independents. cebuts en el món acadèmic i tota de grans estats per aprofitar les No cal que les seves empreses una línia de recerca de la «Nova economies d’escala en la provisió de pertanyin a un estat més gran per Economia Política» els ha analit- determinats béns i serveis públics — aprofitar-ne el mercat donat que po- zat. Aquests estudis, sintetitzats en com la defensa— i l’accés a mercats den accedir més enllà de les seves el llibre d’Alberto Alesina i Enrico interiors amplis que permeten a les fronteres sense límits. Spolaore, La mida de les nacions,4 empreses produir a un cost unitari mostren que la globalització i la libe- menor. D’altra banda, una major En aquest context, l’exemple de ralització del comerç internacional dimensió dels estats comporta Catalunya és paradigmàtic. De afavoreixen les tendències indepen- també costos derivats de l’heteroge- fet, Catalunya va perdre les seves dentistes atès que formar part d’un neïtat. Així, els ciutadans que han de institucions d’estat, les seves Corts estat gran resulta menys necessari compartir els béns públics són més i el seu poder fiscal el 1714, amb la i esdevenen més viables unitats nombrosos i més diversos, i és més derrota a la Guerra de Successió.5 polítiques més petites. En aquesta difícil que les polítiques públiques Més , a la segona meitat del literatura, els estats no es prenen els satisfacin. Els costos de l’hetero- segle XIX, esdevé la «fàbrica d’Es- com una variable predeterminada i geneïtat constituirien les forces cen- panya» en un context d’integració inamovible, sinó que són fruit dels trífugues, favorables a la constitució del mercat espanyol. Les economies mateixos processos econòmics. d’estats més petits i homogenis. d’escala i la reducció dels costos de Tradicionalment, l’economia interna- transport, amb la construcció del fe- cional havia considerat les fronteres En un context de proteccionisme rrocarril, van consolidar l’avantatge com una dada predeterminada i no comercial, les forces centrípetes són inicial de Catalunya.6 Però el context com el que són, és a dir, institucions més importants que les centrífugues creades per l’ésser humà i resultat perquè cal aprofitar la dimensió del 5 Per a una anàlisi de la hisenda i fiscalitat de Cata- de processos polítics i econòmics. mercat nacional donat que l’accés al lunya abans de 1714 vegeu PALUZIE, «La fiscalitat Aquests autors trenquen amb mercat internacional es veu res- abans i després de 1714». tringit per les barreres comercials. 6 TIRADO, PALUZIE i PONS, «Economic integration and industrial location. The case of Spain before 4 ALESINA i SPOLAORE, The Size of Nations. Això explicaria la consolidació dels WWI» analitza els determinants de la localització de

96 | eines 24 | tardor 2015 El menyscabament de les infraestructures de l’eix mediterrani per part del govern espanyol ha començat a passar factura a les relacions comercials amb el País Valencià

actual, caracteritzat per la liberalit- Prat i Martorell ven arreu del món, La principal força centrífuga és zació comercial tant a nivell global principalment a l’Europa Occidental. el cost de l’heterogeneïtat de les —amb el desarmament aranzelari Quan l’Estat espanyol no pertanyia preferències. Aquest cost es dóna en el marc de l’Organització Mundial a la Comunitat Europea i, a més, quan, en un país gran i divers, més del Comerç— com a nivell europeu aquest bloc regional era en un ciutadans han de compartir les —amb el procés d’integració euro- procés molt incipient d’integració mateixes polítiques i els mateixos pea— han disminuït els beneficis econòmica, per a aquesta empresa béns públics. Com més gran i més econòmics de la unió i augmentat era rellevant que el mercat prote- diversa sigui la població, més lluny els costos de la pertinença a l’Estat git on estaven situades les seves se situarà el ciutadà mitjà de la seva espanyol. fàbriques fos relativament gran: una política pública ideal. Catalunya independent, amb barre- Pel que fa a la principal força cen- res comercials amb l’Estat espanyol En el cas de Catalunya, les diferèn- trípeta, la necessitat d’un mercat i amb la resta d’Europa, li hagués cies culturals no estan basades en domèstic gran per aprofitar millor suposat una reducció en les seves l’etnicitat però sí que ho estan en les economies d’escala, un senzill vendes. En canvi, actualment, que la història, la cultura i la llengua. exemple ens permetrà veure que l’indret on té localitzades les seves Una part important de les polítiques aquesta força s’ha afeblit amb els fàbriques, Catalunya, pertanyi o no a públiques que afecten al votant processos d’integració econòmica. l’Estat espanyol li és irrellevant. Les mitjà català estan doncs relacio- Així, imaginem el cas de l’empresa barreres comercials s’han reduït a nades amb la cultura, l’educació i automobilística Seat, fundada el nivells molt baixos pel comerç amb la llengua. El fet que les principals 1950. Inaugura la primera fàbrica tot el món i són inexistents a tot lleis en aquest àmbit s’estableixin a a la Zona Franca de el Europa, fins i tot, amb els estats que les Corts espanyoles —o se’n fixi la 1953 i els primers anys ven ex- no pertanyen a la UE, com Noruega interpretació al Tribunal Constitucio- clusivament al mercat espanyol. o Sèrbia. El mercat de Seat ja no és nal— implica un risc d’allunyament Actualment, en canvi, des dels seus domèstic, sinó que des de Barce- de les preferències dels ciutadans centres de producció a Barcelona, El lona ven a tot el món els models catalans, que en els darrers anys de cotxes que fabrica. Per tant, la s’ha materialitzat amb lleis que mo- la indústria a l’Estat espanyol durant la segona mei- pertinença de Catalunya a l’Estat difiquen substancialment la política tat del segle XIX i els efectes del procés d’integració econòmica interna —creació del ferrocarril i unifica- espanyol no és el factor que permet que havia estat decidida pel Parla- ció monetària amb la creació de la pesseta. Mostra a Seat vendre el nombre de vehicles ment de Catalunya. que Catalunya acabà concentrant una gran part de la indústria perquè el seus avantatges comparatius suficient per aprofitar les econo- inicials es van fixar gràcies a l’aprofitament de les mies d’escala, sinó que ho és la seva Ara bé, l’heterogeneïtat en les pre- economies d’escala, en un context de reducció dels costos de transport interns. inserció en l’economia global. ferències respecte a les polítiques

tardor 2015 | eines 24 | 97 La globalització i la liberalització del comerç internacional afavoreixen l’independentisme: formar part d’un estat gran és menys necessari i són més viables unitats polítiques més petites

públiques no només pot venir de les de l’elector mitjà a les polítiques del i reduïts. Pel que fa a l’evolució del diferències culturals, sinó també govern central estaria, segons el PIB als estats de la UE-27 durant el de les diferències en l’estructu- model de Alesina i Spolaore, actuant període 2002-2010, el que s’obser- ra econòmica dels territoris. Així, com a força centrífuga, favorable a va és que per la major part d’anys Catalunya, una economia exporta- la secessió.7 considerats, la taxa de creixement dora, requeriria una inversió pública dels països petits se situa per sobre que complementés les necessitats El context econòmic actual es de la corresponent als països grans. de la seva indústria exportadora i caracteritzaria per la desaparició De fet, l’única excepció es donaria que afavorís la competitivitat de les dels incentius a la integració de el 2009. En termes generals es pot seves empreses en el món global. Catalunya dins l’Estat espanyol i apuntar que la taxa mitjana acu- En canvi, el govern espanyol ha l’exacerbació dels costos d’aquesta mulativa de creixement dels estats discriminat de manera sistemàtica unió. El context europeu també ofe- petits se situa en el 3,32% anual. La projectes com el corredor del Me- reix testimonis que van en aquesta corresponent als països grans queda diterrani, per al transport de mer- línia. Així doncs, Albert Castellanos, marcadament per sota d’aquesta, en caderies cap a Europa, en favor de Elisenda Paluzie i Daniel Tirado ana- un 2,81%. És a dir, els països petits projectes que interessen a les elits litzen empíricament algunes de les de la UE enregistraren unes taxes dominants del govern central i de prediccions d’Alesina i Spolaore,8 per de creixement del PIB per capita regions menys dinàmiques. L’exem- a la UE-27 en el període 2002-2010.9 significativament més elevades que ple més rellevant en aquest àmbit L’estudi mostra que els països de els països grans, amb una diferèn- és el de la construcció d’una xarxa menys de 10 milions d’habitants són cia que se situa al voltant del 0,5% radial de trens d’alta velocitat que més rics que la mitjana europea i anual. ha de connectar Madrid amb totes creixen més. Les causes d’aquest les capitals de província. El model millor rendiment econòmic rauen Aquest estudi analitza també l’exis- de gestió dels aeroports espanyols en el fet que són més oberts i que tència d’una relació entre la dimen- també constitueix un altre exemple tenen sectors públics més eficients sió de les economies de la UE-27 de política pública que afavoreix i el grau d’obertura. Aquesta és la l’aeroport de Madrid en detriment 7 A PALUZIE, «The costs and benefits of staying proporció que representa la suma de together: the Catalan case in Spain» s’analitzava el de la formació d’un hub a l’aeroport cas català a la llum del model d’Alesina i Spolaore, i les exportacions i importacions d’un de Barcelona. Per tant, sembla clar s’anticipava que la sentencia del Tribunal Constitu- país respecte al seu PIB. Les econo- cional, que encara no s’havia produït, seria decisiva que les preferències dels ciutadans per al creixement de l’independentisme. mies més petites es caracteritzen de Catalunya, expressades en les 8 ALESINA i SPOLAORE, The Size of Nations. per tenir majors taxes d’obertura. majories parlamentàries, no es veu- Tot i així, hi ha alguns estats que 9 CASTELLANOS, PALUZIE i TIRADO, Dimensió dels en respectades, i aquesta distància estats i comportament econòmic a la Unió Europea. tenen un comportament divergent

98 | eines 24 | tardor 2015 La liberalització comercial tant a nivell global com a europeu han disminuït els beneficis econòmics de la unió i augmentat els costos de la pertinença a l’Estat espanyol

amb aquest patró. D’una banda, seus nivells de renda per capita de més grans són els països menys entre el grup d’estats de major partida. El millor comportament renda per capita tenen. A més, els dimensió, es comprova com Ale- econòmic dels països petits es deu a estats petits representen més de la manya manté unes taxes d’obertura que aquestes economies es caracte- meitat dels 30 països del món amb superiors a les que corresponen a la ritzen per estar més integrades en l’Índex de Desenvolupament Humà seva dimensió econòmica o pobla- l’economia internacional i dependre més elevat —aquest índex afegeix cional. Ben al contrari, l’Estat fran- en menor mesura del seu mercat mesures d’educació, salut i infraes- cès, Regne Unit, Itàlia o també l’Estat intern. I en segona instància, perquè tructures intangibles a la renda. Val espanyol mantenen unes taxes també es caracteritzen per mos- a dir que l’estudi també destaca que d’obertura clarament per sota de les trar una dimensió més reduïda de l’Índex de Desenvolupament Humà que corresponen a la seva mida. Pel la despesa pública. Aquest tret es de Catalunya i Escòcia seria superior que fa als estats de menor dimensió relaciona amb la dimensió, perquè al de l’Estat espanyol i Regne Unit, n’hi ha alguns, com ara Grècia, amb els països petits poden gaudir d’una respectivament. unes taxes d’obertura marcadament major eficiència en la provisió de inferiors a les que es corresponen béns públics i, sobretot, estan menys L’estudi del Credit Suisse Research a la seva mida. En l’altre extrem de obligats a practicar polítiques redis- també indica que els estats petits la distribució es troben economies tributives territorials, atesa la seva són menys desiguals i que la seva com les de Bèlgica, Països Baixos, menor fragmentació i la seva major major homogeneïtat està associada Eslovàquia o la República Txeca que homogeneïtat. a nivells més elevats de l’Índex de són clarament més obertes que el Desenvolupament Humà. També tro- que correspondria, com a mitjana, Un altre estudi recent de l’Institut de ben que els països petits estan més a la seva dimensió econòmica o Recerca del Credit Suisse analitza oberts al comerç internacional i es- poblacional. l’èxit dels estats petits, en el context tan més especialitzats. Ara bé, el seu del debat sobre la independència creixement econòmic és més volàtil. Finalment, l’estudi de Castella- d’Escòcia i Catalunya.10 A partir Per altra banda, contràriament a la nos, Paluzie i Tirado fa una anàlisi d’una mostra de 58 països analitzats teoria, els països grans no semblen dels determinants del creixement durant el període 1980-2012, l’estudi beneficiar-se gaire de les economies econòmic dels estats de la UE mostra que la mida dels estats està d’escala en la provisió dels béns durant aquest període i conclou que correlacionada negativament amb públics. Així, mentre Alesina i Spo- els països de l’àrea amb major grau el PIB per capita. És a dir, que com laore trobaven que els països grans d’obertura i amb un sector públic gastaven menys en béns públics més petit han crescut d’una forma en relació al seu PIB, l’estudi del 10 CREDIT SUISSE RESEARCH. The success of small més ràpida que la prevista pels countries. Credit Suisse no troba relació entre

tardor 2015 | eines 24 | 99 Com més gran i més diversa sigui la població, més lluny se situarà el ciutadà mitjà de la seva política pública ideal

la dimensió dels països i la despesa la independència, no poden negar pel canvi de moneda. Aquest tercer pública relativa al PIB. Mentre que la l’existència d’un dèficit fiscal, d’unes motiu afectaria tant a les vendes a despesa en defensa no sembla estar transferències fiscals que van de l’Estat espanyol com a la resta de la relacionada amb la mida, els països Catalunya a la resta de l’Estat. Per UE. Aquest tercer tipus de cost, però, petits sí que gasten més en educació tant, en aquest àmbit, s’han centrat és absolutament inviable i fantasiós, i salut, factors clau per al desen- en minimitzar les xifres d’aquestes atès que, estigui o no estigui Cata- volupament dels països. D’altra transferències sense negar-les i lunya a la UE, la lliure circulació de banda, el resultat més sorprenent situen els principals costos econò- béns es pot garantir amb acords de l’estudi és que els països grans mics de la independència en l’àmbit bilaterals de lliure comerç amb la tenen tipus impositius més elevats i, comercial. Unió, com els que tenen Suïssa o per tant, el cost de finançament dels Turquia, i Catalunya pot continuar serveis públics és més elevat; quan, Quins serien aquests costos comer- utilitzant l’euro com a moneda, si en principi, un dels avantatges dels cials? Anteriorment hem vist que així ho decideix el seu govern, sense països grans és el fet que el cost per l’economia catalana és una econo- que ningú li ho pugui impedir. Ens persona dels serveis públics hauria mia molt oberta i fortament interna- centrarem doncs en els altres dos: el de ser més petit! Finalment, l’estudi cionalitzada. Ara bé, és cert que el boicot comercial i l’efecte frontera. destaca una diferència de rendiment mercat espanyol segueix represen- entre els països petits més «vells» i tant el seu principal mercat expor- Un boicot és la interdicció de tota els més recents. Sembla que es ne- tador, que representa al voltant d’un relació comercial o social amb algu- cessita un temps de desplegament 27% de les vendes de mercaderies na persona, entitat, empresa o país institucional i legal per aconseguir el 2013, mentre que la UE en repre- amb el propòsit de coaccionar-lo o els beneficis dels quals disposen els senta un 26%, el mercat català un punir-lo. Hi ha molts tipus de boi- països petits. 32% i l’extracomunitari un 16%. Els cots, però de fet, ateses les caracte- costos comercials que s’han plante- rístiques del comerç de Catalunya, Els costos comercials jat serien una caiguda en les vendes les represàlies i/o amenaces de de la independència per tres motius diferents. El primer represàlies dels ciutadans espanyols seria el boicot comercial a l’Estat s’han centrat en la compra de béns Els contraris a la independència de espanyol. El segon, l’anomenat produïts per empreses catalanes. Catalunya han centrat el debat sobre «efecte frontera» que també afecta- Així, per exemple, en el període de les seves conseqüències econòmi- ria a les vendes a l’Estat espanyol. negociació a les Corts espanyoles ques en els costos comercials. Així, I el tercer, el derivat de la imposició de l’Estatut aprovat pel Parlament malgrat que qüestionen la magni- d’aranzels al comerç de Catalunya de Catalunya el 30 de setembre de tud dels guanys fiscals derivats de amb la UE i als costos de transacció 2005, va tenir lloc un boicot contra

100 | eines 24 | tardor 2015 El govern espanyol ha discriminat de manera sistemàtica projectes com el corredor del Mediterrani, per al transport de mercaderies cap a Europa

el cava català que va tenir un cert fenomen conegut com «free-riding» tacions catalanes dirigides al mercat èxit. De fet, la crida al boicot va ser o «viatgers sense bitllet», és a dir, a espanyol, acompanyada d’una més general i circulaven llistes per l’incentiu individual a no participar reducció simètrica de les compres a internet amb productes i empre- en el boicot, tot esperant rebre’n Catalunya de productes espanyols, i ses catalanes, però només va tenir les conseqüències positives —les en calculen la repercussió sobre el incidència en les vendes de cava, un represàlies sobre l’economia catala- PIB català a partir de les dades de producte perfectament identificable na. El segon és que el boicot podria la taula input-output15 de l’economia i amb vendes molt concentrades implicar políticament el contrari del catalana del 2005. Presenten els en el tercer trimestre de l’any, les que es busca. D’una banda, dur-lo resultats de diverses simulacions quals van caure en un 6,6% el 2005, a terme abans de la independència de caiguda en les vendes, sota passant de 100 milions d’ampolles pot augmentar el suport a aquesta. el supòsit que el boicot afecta de venudes el 2004 a 93,5 el 2005. Val I d’altra, després d’una declaració manera més intensa als béns de a dir, però, que les exportacions d’independència, ja no aconsegui- consum final que als béns d’inver- de cava van créixer aquell any un ria el seu objectiu principal que és sió o intermedis. I suposant que la 6,3%, la qual cosa va representar 6,7 evitar-la. I tercer, per la dificultat reducció simètrica d’importacions milions d’ampolles més que l’any material de dur a terme un boicot procedents de l’Estat espanyol és anterior.11 generalitzat. Normalment els boicots compensada amb producció domès- s’acaben concentrant en determi- tica o importacions d’altres països. Els economistes Modest Guinjoan nats productes de consum final que En l’escenari que anomenen catas- i Xavier Cuadras, que han analitzat puguin tenir una identificació clara trofista, en el qual es produeix una els efectes econòmics d’un eventual amb el país objecte del boicot, tal disminució del 40% de les vendes de boicot comercial argumenten, però, com indiquen Cuadras i Guinjoan.13 productes de consum i del 20% de que la probabilitat d’un boicot co- les vendes destinades a empreses al mercial a gran escala és molt baixa Tot i així, Guinjoan i Cuadras van mercat espanyol, la reducció del PIB per tres motius.12 El primer és pels analitzar les repercussions que català seria del 4%. És una reducció costos en què incorreran els que hi tindria per a l’economia catalana notable, però molt inferior al dèficit participin, atès que les relacions co- un hipotètic boicot per part de la fiscal, la transferència anual que mercials sempre generen beneficis societat espanyola.14 Els autors mutus. Aquests costos portaran al simulen una reducció en les expor- 15 El model input-output és un model econòmic de taules emprat per analitzar la interdependència 11 GUINJOAN i CUADRAS, Sense Espanya. Balanç 13 CUADRAS i GUINJOAN, «Independència i boicot». d’indústries en una economia. El model indica com econòmic de la independència. les sortides d’una indústria (outputs) són les entra- 14 GUINJOAN i CUADRAS, Sense Espanya. Balanç des d’una altra (inputs), mostrant una interrelació 12 CUADRAS i GUINJOAN, «Independència i boicot». econòmic de la independència. entre elles.

tardor 2015 | eines 24 | 101 El context econòmic actual es caracteritzaria per la desaparició dels incentius a la integració de Catalunya dins l’Estat espanyol i l’exacerbació dels costos d’aquesta unió

Catalunya fa a l’Estat espanyol i que és difícil distingir si els productes la distància i la renda i no havent-hi supera el 8% del PIB de Catalunya. d’aquestes empreses, com Volswa- aranzels entre els dos països. Estu- En aquest escenari, a més, Guinjoan gen, Nissan, Nestlé o BASF prove- dis posteriors, van rebaixar aquest i Cuadras suposen que no augmen- nen de Catalunya o d’un altre país. efecte a un factor de 6 en lloc de 22 ten les vendes a la resta del món, Així doncs, atès que la facturació pel comerç entre províncies cana- cosa que és molt poc realista, atesos d’aquestes multinacionals és el 40% denques.19 El comerç entre Canadà els precedents a Catalunya i a la de la facturació manufacturera de i els EUA es veuria reduït en un 44% resta del món en altres episodis de Catalunya —i probablement més del per l’existència d’una frontera, i un boicots. Amb la publicació de la taula 40% de les exportacions catalanes— 30% el comerç entre altres països input-output del 2011,16 Cuadras un boicot no podrà afectar mai més industrialitzats. i Guinjoan han actualitzat aquest del 60% de les exportacions. Supo- estudi. La reducció del PIB català en sant que el boicot afectés al 50% L’efecte frontera es tractaria, doncs, l’escenari catastrofista seria ara del dels béns de consum final —que són d’un efecte important, però alhora 3,4% —en lloc del 4%. un terç de les exportacions catala- controvertit i que ha donat lloc a tota nes— i al 20% dels béns intermedis una literatura en comerç internacio- El Consell Assessor per a la Tran- —que són dos terços de les exporta- nal, la qual d’una banda ha inten- sició Nacional (CATN),17 també s’ha cions catalanes—, el boicot afectaria tat analitzar les causes d’aquest plantejat la possibilitat d’un boicot només al 18% de les exportacions fenomen i de l’altra, també ha anat comercial. El seu escenari extrem es catalanes a l’Estat espanyol. corregint els errors de càlcul en diferencia del de Guinjoan i Cuadras les primeres estimacions. Pel que perquè suposa que les multinacio- El segon motiu que podria causar fa a les causes de l’efecte fronte- nals radicades a Catalunya no es una reducció de les exportacions a ra, aquestes serien diverses. Una veurien afectades pel boicot; d’una l’Estat espanyol és l’efecte frontera. primera podrien ser les barreres banda, perquè és poc probable que Aquest és el nom que rep un resul- burocràtiques i administratives, fruit els ciutadans i les empreses espan- tat sorprenent obtingut per John de les legislacions diferents entre yoles vulguin perjudicar els seus McCallum:18 el 1988, les provín- estats independents. Una segona se- socis europeus i de l’altra, perquè cies canadenques comerciaven 22 ria l’existència de xarxes comercials vegades més entre elles que amb i socials que faciliten el comerç i que

16 CUADRAS i GUINJOAN, Impacte econòmic d’una els estats nord-americans, fins i tot són fruit de segles d’història com- reducció dels fluxos comercials entre Catalunya i després de descomptar l’efecte de partida. Una tercera podrien ser els la resta de l’Estat. Una aproximació a partir de les Taules Input-Output de Catalunya (2011).

17 CATN. Les relacions comercials entre Catalunya i 18 MCCALLUM, «National Borders Matter: Cana- 19 ANDERSON i VAN WINCOOP, «Gravity with gravi- Espanya. da-U.S. Regional Trade Patterns». tas: a solution to the border puzle».

102 | eines 24 | tardor 2015 Els països petits de la UE enregistraren unes taxes de creixement del PIB per capita significativament més elevades que els països grans

efectes sobre els gustos i preferèn- mateixes friccions comercials que té tre. Es tracta d’inèrcies creades per cies dels consumidors generats pel l’Estat espanyol amb Portugal, men- segles de compartir un mateix estat fet de compartir un mateix sistema tre que una Escòcia independent tin- que han anat generant unes rela- de cultura de masses, i en particular dria la mateixes que té el Regne Unit cions comercials més intenses que uns mitjans de comunicació comuns. amb Irlanda. El comerç de Catalunya aniran disminuint gradualment, de o l’Estat espanyol cauria un 80%, el la mateixa manera que s’han creat. En el debat del referèndum d’in- del País Basc amb l’Estat espanyol Així, les xarxes comercials creades dependència escocès i del procés un 70% i el d’Escòcia amb el Regne no es desmuntaran immediatament independentista català, alguns Unit un 35,6% —la frontera econòmi- amb la independència. I les bones economistes han plantejat que la ca entre Regne Unit i Irlanda és rela- connexions d’infraestructures —au- independència comportaria la crea- tivament prima. El model prediu una topistes, trens d’alta velocitat— amb ció d’un efecte frontera que reduiria caiguda del PIB català d’un 9,5%, del l’Estat espanyol fruit d’un model ra- el comerç de Catalunya amb l’Estat basc d’un 12,5% i de l’escocès d’un dial, tampoc no desapareixeran amb espanyol i el d’Escòcia amb la resta 5,5%. En el cas de Catalunya, també la independència. Ni els catalans del Regne Unit —Anglaterra, Gal·les introdueixen en la simulació l’efecte deixaran de parlar castellà l’endemà i Irlanda del Nord. Aquesta qüestió d’eliminació del dèficit fiscal calculat de la independència —ni, de fet, més també es va plantejar quan el País pel mètode del flux del benefici —un endavant. Basc estava immers en el debat al 6,5% del PIB el 2005—, amb la qual voltant del Pla Ibarretxe. Així, dife- cosa la reducció neta del PIB queda Antràs considera,22 que no és rents acadèmics calibren un model reduïda a un 3,4%. correcte comparar un cost del 9% de comerç internacional per simular del PIB per l’efecte frontera que es què passaria si Catalunya, el País Aquest plantejament ha rebut nom- donarà a llarg termini, amb l’elimi- Basc i Escòcia es convertissin en broses crítiques, com la dels econo- nació del dèficit fiscal del 6,5% que estats independents.20 La premissa mistes Pol Antràs i Jaume Ventura.21 tindrà lloc de manera immediata bàsica del seu exercici consisteix en La crítica que fan és que és inver- després de la independència.23 Així suposar que una Catalunya i/o un semblant que l’efecte frontera, que País Basc independent tindran les fa que els intercanvis comercials de 22 ANTRÀS, «La desagradable (pero errónea) aritmé- Catalunya amb l’Estat espanyol si- tica de la independencia: respuesta a la entrada de guin més grans que amb la resta del José Vicente Rodríguez Mora». 20 COMERFORD, MYERS i RODRÍGUEZ-MORA, món, desaparegui d’un dia per l’al- 23 Val a dir que també és molt qüestionable que «Algunos aspectos comerciales y fiscales de posible Rodríguez-Mora utilitzi exclusivament el dèficit fiscal relevancia para entender las consecuencias econó- calculat pel mètode del flux del benefici, atès que micas de una hipotética independencia de Cataluña»; l’impacte sobre el PIB i sobre el creixement econòmic i COMERFORD i RODRÍGUEZ-MORA, «Regions are not 21 ANTRÀS i VENTURA, «Dos més dos són mil. Efec- el mesura el mètode del flux monetari. Aquella countries: a new approach to the border effect». tes comercials de la independència». despesa pública que passarà a fer-se a Catalunya

tardor 2015 | eines 24 | 103 Les economies dels països petits es caracteritzen per estar més integrades en l’economia internacional i dependre en menor mesura del seu mercat intern

que suposant que la hipòtesi d’una efecte que tindrà lloc a llarg termini. crítica, Antràs ja la va plantejar caiguda del 9% del PIB fos correcta, Les seves estimacions es basen en per qüestionar un dels treballs de si aquesta es produís en un període suposar que el comerç entre la res- referència sobre l’efecte frontera, en de més de 30 anys, l’efecte net de la ta del Regne Unit i Escòcia s’assimi- considerar molt poc convincent un independència seria sempre positiu larà al que hi ha ara entre els estats exercici contrafactual en el qual les en els càlculs d’Antràs. De fet, els de la zona euro en un període de 30 barreres comercials d’un país amb autors d’aquestes prediccions tan anys. La reducció en el comerç bila- un altre país augmenten marca- catastrofistes argumenten que no teral al cap de 30 anys serà d’entre dament, mentre que les barreres analitzen el període de transició, un 83 i un 86%, la qual cosa supo- d’aquest país amb altres països no perquè no saben quan durarà i que sarà una caiguda del PIB d’Escòcia disminueixen.27 Curiosament, un se centren exclusivament en l’estat del 4%. En termes de reducció anual d’aquests autors, David Comerford, estacionari;24 com també, en altres del PIB en mitjana dels 30 anys en un article al bloc de política bri- treballs, precisen que l’objectiu del estaríem parlant d’un 0,13%. Uns tànica de la London School of Eco- seu exercici de calibratge no és fer nivells, doncs, molt més reduïts que nomics,28 destaca que la caiguda del una predicció de quant baixarà o pu- els previstos en l’anàlisi anterior. 5,5% del PIB d’Escòcia per l’efecte jarà el PIB de Catalunya com a país Cal remarcar, també, que Escòcia és frontera seria més que compensada independent.25 més depenent del comerç amb el si postindependència el nivell de Regne Unit que Catalunya, atès que comerç amb la resta del món d’Es- En el cas d’Escòcia, el govern brità- el 60% de les seves exportacions còcia s’assimilés al que tenen els nic, en l’informe Scotland Analysis,26 s’hi adrecen, mentre que a Cata- països del nord-oest d’Europa amb fa una estimació de l’efecte frontera lunya des del 2009 s’exporta més a poblacions compreses entre els dos sota la premissa que es tracta d’un la resta del món que a la resta de i els deu milions —els nòrdics, més l’Estat espanyol. Irlanda, Àustria i Suïssa. En aquest cas, l’increment del PIB seria del 9% amb la independència tindrà un impacte econòmic sobre el territori català. El dèficit fiscal correcte per L’informe del govern britànic matisa, i l’efecte total, sumant-hi la reducció aquestes estimacions d’impacte sobre PIB seria de a més, que aquesta pèrdua podria del PIB per l’efecte frontera amb l’ordre d’un 8% del PIB. ser compensada per una reorien- Regne Unit, seria un efecte positiu 24 COMERFORD i RODRÍGUEZ-MORA, «Regions are not countries: a new approach to the border effect». tació del comerç si Escòcia guanya

25 COMERFORD, MYERS i RODRÍGUEZ-MORA, «Algu- nous mercats a altres països de 27 ANTRÀS, «La desagradable (pero errónea) aritmé- nos aspectos comerciales y fiscales de posible rele- la resta del món. Ara bé, no fa cap tica de la independencia: respuesta a la entrada de vancia para entender las consecuencias económicas José Vicente Rodríguez Mora». de una hipotética independencia de Cataluña». estimació d’aquest fenomen, el qual també és ben conegut i analitzat 28 COMERFORD, «The costs of a border between 26 HER MAJESTY GOVERNMENT, Scotland Analysis: an independent Scotland and the rest of the UK is Macroeconomic and fiscal performance. en comerç internacional. Aquesta estimated at 5.5% of Scotland GDP».

104 | eines 24 | tardor 2015 Més de la meitat dels 30 països del món amb l’Índex de Desenvolupament Humà més elevat són països petits

de 3,5%. És a dir, el PIB d’Escòcia es constata que a diferència de les capacitat de decisió i dels recursos augmentaria amb la independèn- regions franceses frontereres amb necessaris per fer infraestructures cia perquè es crearia més comerç els seus estats veïns, les regions que afavoreixin el seu comerç amb que no se’n perdria. Tot i això, els espanyoles frontereres amb Portu- la resta del món, com per exemple, treballs sobre l’efecte frontera de gal no mostraven cap sobrecomerç el corredor ferroviari mediterrani i Comerford i José V. Rodríguez-Mo- amb aquest estat i si estaven més els enllaços d’aquest amb els ports ra,29 parteixen d’unes premisses especialitzades en el comerç amb de Barcelona i Tarragona. que condicionen molt el resultat Portugal, això era exclusivament que obtenen per Catalunya. Així, el fruit de la proximitat física —la Així, val la pena reconsiderar contrafactual que trien, Portugal, té distància.30 l’efecte frontera actual, a la llum uns nivells de comerç amb l’Estat d’una altra perspectiva, la de les espanyol particularment baixos, si En el cas de Catalunya és d’esperar, oportunitats perdudes en el comerç els comparem amb els del contra- doncs, que amb la independència, amb la resta del món i en particular factual per Escòcia, que és Irlanda. el procés d’internacionalització la UE, per les polítiques decidides Això és lògic si tenim en compte creixent que ha viscut l’economia en pels governs espanyols al llarg de que els fenòmens que hi hauria al les darreres dècades s’accentuarà les darreres dècades, en particular darrere de l’efecte frontera es ge- i els guanys per creació de comerç en l’àmbit de les infraestructures. neren molt lentament en el temps. amb altres països més que com- A priori, la integració en un mercat Portugal s’independitzà de l’Estat pensaran la hipotètica reducció en comú hauria d’haver afavorit les espanyol el 1640 —i abans havia el comerç amb l’Estat espanyol. De regions frontereres en passar d’una format part de la corona de Castella fet, com recorda Antràs els fluxos posició perifèrica a una posició només durant alguns períodes—, comercials són molt complementa- més central i millorar el seu accés mentre que Irlanda ho féu el 1921. ris amb els fluxos d’inversió directa al mercat exterior. Aquest procés L’economia portuguesa va tenir estrangera, i aquests darrers són s’ha donat per exemple amb molta una important orientació atlàntica molt sensibles al nivell d’infraes- intensitat a la regió transfronterera a causa del seu passat colonial. De tructures.31 El govern d’una Cata- del sud dels EUA i el nord de Mèxic fet, en una anàlisi del comerç de les lunya independent disposarà de la de la signatura del Tractat de regions frontereres amb els estats Lliure Comerç d’Amèrica del Nord. veïns, aplicant el model de gravetat, 30 LAFOURCADE i PALUZIE, «European integration, Hi ha hagut creixement a ambdós FDI and the internal geography of trade: evidence costats de la frontera i aquesta from Western European border regions». 29 COMERFORD, MYERS i RODRÍGUEZ-MORA, «Algu- regió s’ha convertit en un important nos aspectos comerciales y fiscales de posible rele- 31 ANTRÀS, «La desagradable (pero errónea) aritmé- centre de producció i intercanvis vancia para entender las consecuencias económicas tica de la independencia: respuesta a la entrada de de una hipotética independencia de Cataluña». José Vicente Rodríguez Mora». transfronterer.

tardor 2015 | eines 24 | 105 Els països grans tenen tipus impositius més elevats i, per tant, el cost de finançament dels serveis públics és més elevat

Amb Miren Lafourcade vam analit- és la inexistència durant aquest pe- una caiguda del comerç amb l’Estat zar,32 en el període 1978-2000, els ríode de millores substancials de les espanyol, que hauria de veure’s efectes de la integració europea en infraestructures transfrontereres compensada per un increment del l’orientació comercial de les regions als Pirineus, alhora que havia millo- comerç amb altres països i/o d’un franceses. Els resultats obtinguts rat la comunicació del Sud fran- increment de la producció local per indicaven que en el període 1978- cès amb el Nord i les connexions a substituir importacions. A curt 2000 les regions frontereres france- amb Alemanya i Bèlgica.33 Aquest termini, també és possible que les ses havien comerciat amb els estats exercici és indicatiu dels efectes empreses hagin de reduir els seus veïns respectius un 73% més del negatius en el comerç internacional preus per poder vendre a la resta previst per la gravetat —PIB i distàn- de Catalunya, produïts per la manca del món els productes que deixen cies físiques. Aquest sobrecomerç de competències i recursos propis de vendre al mercat espanyol. Es s’explicava en part per la inversió per afrontar aquelles inversions poden plantejar diferents escenaris estrangera directa dels estats veïns. productives que haurien d’acompan- que simulin l’impacte sobre el PIB Ara bé, aquest diferencial s’havia yar la indústria exportadora i que es d’aquests fets. Així ho han fet el anat reduint al llarg del temps. De podrien, sens dubte, revertir amb la CATN,34 basant-se en el treball previ fet, analitzat més en detall, vèiem independència. d’Antràs i Ventura,35 i la Cambra de que s’havia mantingut per les Comerç de Barcelona.36 regions frontereres amb Bèlgica i Tot i aquestes limitacions, imagi- Alemanya i havia disminuït dràstica- nem que es produeix un dels dos En l’estudi del CATN, per a calcular ment per les regions franceses fron- fenòmens descrits anteriorment els efectes sobre el PIB d’una da- tereres amb l’Estat espanyol i Itàlia. —boicot comercial i efecte fronte- vallada de les vendes de productes S’havia produït, doncs, una reorien- ra— o bé una combinació dels dos. catalans a l’Estat espanyol es parteix tació comercial de les regions del La conseqüència serà la mateixa: de dues dades. Primera, s’arro- sud de l’Estat francès que reduïen la doneix al 50% la proporció de les seva especialització comercial amb 33 Les dades de l’estudi acabaven el 2000. En el exportacions catalanes que van al l’Estat espanyol i Itàlia per intercan- període analitzat, 1978-2000, les infraestructures transfrontereres disponibles eren bàsicament les au- viar més amb el nord francès i amb topistes de la Jonquera i d’Irún que es van construir altres països europeus. Una possible el 1975. Des del 2013 Catalunya està connectada amb França amb una línia que és de semialta velo- 34 CATN. Les relacions comercials entre Catalunya i explicació d’aquest resultat negatiu citat. En principi, en uns anys es podrien començar Espanya. a tenir indicadors de l’impacte econòmic d’aquesta 35 ANTRÀS i VENTURA, «Dos més dos són mil. Efec- connexió, tot i que les línies d’alta velocitat són tes comercials de la independència». adequades per a passatgers i no per a mercaderies i 32 LAFOURCADE i PALUZIE, «European integration, en aquest sentit no tenen un efecte econòmic tan di- 36 ESTUDIS ECONÒMICS DE LA CAMBRA DE CO- foreign direct investment (FDI), and the geography of recte sobre el comerç i la inversió com el que podria MERÇ, «El sector empresarial a Catalunya i Espanya. French trade» tenir el corredor ferroviari mediterrani. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics».

106 | eines 24 | tardor 2015 Des de fora de la UE es pot garantir la lliure circulació de béns amb acords de lliure comerç com els de Suïssa o Turquia. També es pot continuar utilitzant l’euro, si així ho decideix el govern català

mercat espanyol.37 Segona, es pren productes que s’han deixat de ven- preu del 10%. Per tant, ens situaríem la dada de les exportacions catala- dre a l’Estat espanyol. Per exemple, en una reducció del preu del 35%. nes respecte al PIB, però descomp- si en l’escenari d’una caiguda de tant-hi el valor dels béns intermedis vendes del 80%, aquesta reducció de Pel que fa a la caiguda de vendes, importants de l’estranger. És a dir, preus és del 50%, es recuperaria la Antràs i Ventura consideren que en s’utilitza la dada del percentatge de meitat del valor dels productes que un escenari extrem de boicot comer- Valor Afegit Brut (VAB) que s’expor- es deixen de vendre a l’Estat espan- cial la caiguda de vendes seria del ta a l’Estat espanyol, que s’extreu yol i la pèrdua en el PIB ja no seria 18%.40 L’efecte frontera es dóna a de les taules input-output del 2005. d’un 18%, sinó d’un 9%. llarg termini, per tant, a curt termini, Aquesta dada és el 22,5% del VAB.38 que és quan es podria produir un Això significa que una caiguda de les Quin seria un escenari raonable escenari de boicot, tindrà un efecte vendes a l’Estat espanyol del 80% entre totes les hipòtesis possibles? irrisori. Per tant, en el pitjor dels ca- implicarà una reducció del PIB del Pel que fa a la reducció de preus, en sos, l’escenari que preveuen és una 18% (0,8 x 22,5) i una caiguda de les els estudis economètrics dels fluxos reducció de vendes compresa entre vendes a l’Estat espanyol del 20% comercials, una elasticitat del volum un 15% i un 20%, i una reducció del comportarà una reducció del PIB de vendes a canvis en el preu igual preu de venda a l’estranger del 35%. del 4,5% (0,2 x 22,5). A continuació, a 4 és una estimació raonable. Això Amb aquests paràmetres, la caiguda s’estableixen diferents hipòtesis de equival a una reducció d’un 25% del en el PIB de Catalunya se situa- reduccions de preus necessàries per preu de venda per poder recuperar ria entre l’1,2% i l’1,6%, lluny dels poder vendre a la resta del món els totes les vendes perdudes. En ge- escenaris catastrofistes que presen- neral, segons Antràs i Ventura, una ten alguns analistes espanyols i el 37 A la taula input-output del 2011 és el 19,5%. Veure forquilla raonable de reducció de Ministeri d’Assumptes Exteriors. CUADRAS i GUINJOAN, Impacte econòmic d’una preus aniria del 10% al 40%.39 Cal- reducció dels fluxos comercials entre Catalunya i la resta de l’Estat. Una aproximació a partir de les dria, a més, afegir un sobrecost de Pel que fa a l’estudi de la Cambra Taules Input-Output de Catalunya (2011). transport pel fet que caldrà vendre de Comerç de Barcelona, també 38 En alguns dels estudis recollits en els informes els productes a una major distància. planteja la possibilitat d’una caiguda del Ministeri d’Assumptes Exteriors no es té en compte que les exportacions incorporen béns no Aquest es podria situar entorn al en les vendes a l’Estat espanyol per produïts a Catalunya, quan es calcula l’impacte d’una 10%. Si aquest sobrecost fos assu- boicot comercial, efecte frontera reducció de les mateixes sobre el PIB i es suposa que una reducció de X euros en les exportacions mit íntegrament pels venedors im- i/o una combinació d’ambdós. En és equivalent a una reducció de X euros en el valor plicaria una reducció addicional del aquest estudi, l’impacte sobre el afegit que es genera a l’economia. A partir d’aquest error s’obtenen xifres desproporcionades de l’impac- te d’una caiguda de les vendes sobre el PIB català, que són les que hem vist publicades en mitjans de 39 ANTRÀS i VENTURA, «Dos més dos són mil. Efec- 40 ANTRÀS i VENTURA, «Dos més dos són mil. Efec- comunicació espanyols. tes comercials de la independència». tes comercials de la independència».

tardor 2015 | eines 24 | 107 Dur a terme un boicot abans de la independència pot augmentar el suport a aquesta. I realitzar-lo després, ja no aconseguiria el seu objectiu principal: evitar-la

Taula 5 Els resultats en termes de reduc- Efecte comercial de la independència sobre el PIB ció del PIB de Catalunya i l’Estat català i espanyol (% sobre el PIB) espanyol, per a cinc escenaris que Reducció del comerç bilateral representen caigudes del comerç 10% 20% 30% 40% 50% entre Catalunya i l’Estat espanyol del Efecte sobre el PIB català -1,1% -2,3% -3,4% -4,5% -5,7% 10, 20, 30, 40 i 50%, es mostren a la Efecte sobre el PIB de l’Estat espanyol taula 5. sense Catalunya -0,3% -0,6% -0,8% -1,1% -1,4%

Font: ESTUDIS ECONÒMICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ, «El sector empresarial a Catalunya i Espanya. En aquest estudi, una reducció de Impacte econòmic de diferents escenaris polítics». les exportacions catalanes a l’Estat espanyol del 20%, acompanyada d’una reducció de les importacions Taula 6 procedents de l’Estat espanyol del Efecte comercial de la independència sobre el saldo comercial 20%, comportaria una caiguda del català i espanyol (% sobre el PIB) PIB català del 2,3% i del PIB es- Reducció del comerç bilateral

0% 10% 20% 30% 40% 50% marge per reduir preus. d) Una tercera part del valor Saldo comercial de Catalunya 10,7% 9,6% 8,4% 7,3% 6,2% 5% que representa la disminució de les importacions de l’altra zona és substituïda per producció domèstica Saldo comercial de l’Estat espanyol 0,4% 0,1% -0,2% -0,4% -0,7% -1% —o representa una reducció del valor de les importa- cions totals derivada de la contracció de la renda. La resta és substituïda per importacions de l’estranger. Font: ESTUDIS ECONÒMICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ, «El sector empresarial a Catalunya i Espanya. e) Per estimar el pes relatiu de les exportacions Impacte econòmic de diferents escenaris polítics». catalanes a l’Estat espanyol es pren com a referència el valor afegit de les exportacions catalanes a la resta de l’Estat de les taules input-output del 2005 PIB en termes relatius és igual a la que representa un 22,6 % del PIB català. f) Tant la caiguda de les exportacions com l’augment de la diferència en les exportacions per És a dir, una reducció de les exportacions catalanes producció domèstica tenen efectes multiplicadors unitat de PIB, menys la diferència en a l’Estat espanyol implicaria una reducció equivalent sobre el conjunt de l’economia, a través de l’impacte en valor de les importacions catalanes de l’Estat associat amb les variacions en el consum derivades les importacions, també per unitat espanyol. b) Els valors estimats representen valors de les variacions en l’ocupació i en la renda dispo- de PIB. Els supòsits en què basen acumulats al llarg d’un període de tres a cinc anys, nible. El coeficient multiplicador aplicat es l’1,5. g) deixant un cert marge per a la substitució parcial Se suposa que el saldo exterior de Catalunya abans els seus escenaris són lleugerament de clients i proveïdors a les dues zones. c) Una de la independència es l’estimat per l’IDESCAT per diferents als de Antràs i Ventura.41 tercera part del valor que representa la disminució al 2013: un 10,7 % del PIB català. El saldo exterior de les exportacions a l’Estat espanyol/Catalunya és d’Espanya sense Catalunya, a partir de les mateixes substituïda per altres mercats. La resta representa dades, seria del 0,4 % del PIB espanyol. Veure ES- una pèrdua de valor derivada de la reducció dels TUDIS ECONÒMICS DE LA CAMBRA DE COMERÇ, «El 41 Aquestes hipòtesis són les següents: a) La preus d’exportació necessària per vendre en mercats sector empresarial a Catalunya i Espanya. Impacte disminució del comerç és simètrica a les dues zones. alternatius, o dels volums exportats quan no hi ha econòmic de diferents escenaris polítics».

108 | eines 24 | tardor 2015 En el pitjor escenari, l’efecte del boicot comercial sobre el PIB català seria del 4%. Una reducció notable, però molt inferior a un dèficit fiscal que supera el 8% del PIB de Catalunya

panyol del 0,8%. Es tracta d’una es basen en les dades del comerç dència. El fet que en els darrers anys xifra lleugerament superior a la de exterior de Catalunya que s’extreuen la diversitat de preferències que l’estudi del CATN i Antràs i Ventura,42 de la taula input-output del 2005. En expressava la població catalana en però que també queda molt lluny aquella taula, el mercat espanyol relació a l’espanyola —en termes de de les previsions catastrofistes dels pesava el 22,5% i el de la resta del llengua, cultura, educació i infraes- economistes espanyols.43 món el 18,5%. A la taula input-output tructures— hagi estat mal atesa del 2011,44 el mercat espanyol ja pels diferents governs espanyols, ha L’estudi de la Cambra de Comerç només pesa el 19,1% mentre que el reforçat les tendències independen- també analitza l’impacte sobre els de la resta del món ha augmentat tistes. saldos comercials de Catalunya i de fins el 20%. Les reduccions de PIB l’Estat espanyol, postindependència. que preveuen els diferents escenaris Ara bé, els costos econòmics de la Com es mostra a la taula 6, després de caiguda de comerç amb l’Estat independència també se centren de la independència Catalunya con- espanyol serien, doncs, inferiors. en l’àmbit comercial. Però, perquè tinuaria tenint un saldo comercial aquests costos hi siguin cal que el global positiu que estaria comprès Conclusions procés d’independència sigui conflic- entre un 9,6% del PIB si la reducció tiu i impliqui represàlies de la socie- del comerç bilateral fos del 10%, i el En resum, la globalització és un aliat tat espanyola en forma de boicots 5% del PIB si la reducció del comerç i no un obstacle per a la independèn- comercials. Els efectes no associats bilateral fos del 50%. En canvi, l’Es- cia de Catalunya. El procés d’afebli- a represàlies, com l’efecte fronte- tat espanyol sense Catalunya passa- ment de les fronteres econòmiques ra, són ambigus i es donen a llarg ria d’un superàvit comercial del 0,4% que ha representat la globalització termini, a banda, solen ser compen- preindependència (2013) a un dèficit ha disminuït la necessitat de formar sats per increments de comerç amb comercial si el comerç bilateral es part d’un estat més gran per tal altres zones del món. En el cas de reduís en un 20% o més. d’aprofitar les economies d’escala. Catalunya, els costos comercials, si En canvi, la diversitat de la població es donen, implicaran reduccions del És important recalcar que els dos en un estat compost té uns costos PIB en el període de transició que se darrers estudis que hem explicat en termes de polítiques públiques situaran entre un 1% i un 3% del PIB. que, quan són excessius, poden A diferència d’altres nacions que es

42 CATN. Les relacions comercials entre Catalunya afavorir els processos d’indepen- plantegen la independència, com i Espanya; i ANTRÀS i VENTURA, «Dos més dos són Escòcia, o que se la podrien plan- mil. Efectes comercials de la independència». 44 CUADRAS i GUINJOAN, Impacte econòmic d’una tejar en el futur, com el País Basc, 43 MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES Y COOPE- reducció dels fluxos comercials entre Catalunya i els costos comercials a Catalunya RACIÓN, Nota interna consecuencias económicas de la resta de l’Estat. Una aproximació a partir de les una hipotética independencia de Cataluña. Taules Input-Output de Catalunya (2011). són àmpliament compensats per

tardor 2015 | eines 24 | 109 Els costos de la independència, si es donen, implicaran reduccions d’entre un 1% i un 3% del PIB en el període de transició, àmpliament compensades per la desaparició del dèficit fiscal

la desaparició del dèficit fiscal que p Bibliografia se situa al voltant del 8% del PIB de ALESINA, Alberto i SPOLAORE, Enrico. The Size Catalunya. Per acabar, és important of Nations. Cambridge i Massachussets: MIT destacar que aquests hipotètics Press, 2003. costos comercials es redueixen ANDERSON, James E. i VAN WINCOOP, Eric. amb el procés d’internacionalitza- «Gravity with gravitas: a solution to the ció, i l’economia catalana ha fet els border puzle». A American Economic Review, darrers deu anys un salt especta- núm. 93, p. 170-192, 2003. cular en la internacionalització de ANTRÀS, Pol. «La desagradable (pero les seves activitats econòmiques. errónea) aritmética de la independencia: La independència accelerarà aquest respuesta a la entrada de José Vicente fenomen. p Rodríguez Mora», [en línia]. A Nada es Gratis, 2012. Disponible a: .

ANTRÀS, Pol i VENTURA, Jaume. «Dos més dos són mil. Efectes comercials de la independència» [en línia]. A Col·lectiu Wilson, 2012. Disponible a:

CASTELLANOS, Albert, PALUZIE, Elisenda i TIRADO, Daniel A. Dimensió dels estats i comportament econòmic a la Unió Europea. Barcelona: Fundació , 2012.

COMERFORD, David. «The costs of a border between an independent Scotland and the rest of the UK is estimated at 5.5% of Scotland GDP» [en línia]. A British Politics and Policy, 2014. Disponible a: .

COMERFORD, David. MYERS, Nicholas i RODRÍGUEZ-MORA, José V.«Algunos aspectos comerciales y fiscales de posible relevancia para entender las consecuencias económicas de una hipotética independencia de Cataluña». A Revista de Economía Aplicada, núm. 64, vol. XXII, ps. 85-130, 2014.

COMERFORD, David. i RODRÍGUEZ-MORA, José V. «Regions are not countries: a new approach

110 | eines 24 | tardor 2015 to the border effect». A CEPR Discussion geography of trade: evidence from Western Papers, núm. 9967, 2014. European border regions». Documents de treball E05/145 — Facultat d’Economia i CATN. Les relacions comercials entre Catalunya Empresa de la UB. Barcelona, 2005. i Espanya. Informe núm. 11. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2014. LAFOURCADE, Miren i PALUZIE, Elisenda. «European integration, foreign direct CREDIT SUISSE RESEARCH. The success of investment (FDI), and the geography of French small countries. Zurich: Credit Suisse Research trade». A Regional Studies, núm. 45 (4), ps. Institute Report, 2014. 419-439, 2011.

CUADRAS, Xavier i GUINJOAN, Modest. MCCALLUM, John. «National Borders Matter: «Independència i boicot». A AMAT, Oriol (et al.) Canada-U.S. Regional Trade Patterns». A Economia de Catalunya. Preguntes i respostes American Economic Review, vol. 85(3), ps. 615- sobre l’impacte econòmic de la independència. 23, 1995. Barcelona: Col·legi d’Economistes de Catalunya i Profit Editorial, 2014. MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES Y COOPERACIÓN. Nota interna consecuencias CUADRAS, Xavier i GUINJOAN, Modest. Impacte económicas de una hipotética independencia econòmic d’una reducció dels fluxos comercials de Cataluña. Madrid: Dirección General de entre Catalunya i la resta de l’Estat. Una Relaciones Económicas Internacionales, 2014. aproximació a partir de les Taules Input-Output de Catalunya (2011). Barcelona: Comissió PALUZIE, Elisenda «The costs and benefits d’Economia Catalana — Col·legi d’Economistes of staying together: the Catalan case in de Catalunya, 2015. Spain». A BOSCH, Núria, ESPASA, Marta i SOLÉ-OLLÉ, Albert (eds.). The political economy ESTUDIS ECONÒMICS DE LA CAMBRA DE of inter-regional fiscal flows: measurement, COMERÇ. «El sector empresarial a Catalunya determinants, and effects on country stability. i Espanya. Impacte econòmic de diferents Edward Elgar, Londres, 2010. escenaris polítics». Barcelona, 2014. PALUZIE, Elisenda. «La fiscalitat abans i GUINJOAN, Modest i CUADRAS, Xavier. Sense després de 1714». A ALCOBERRO, Agustí. (dir.). Espanya. Balanç econòmic de la independència. Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació. Barcelona: Edicions Pòrtic, 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya — Ara llibres, 2014. HER MAJESTY GOVERNMENT. Scotland Analysis: Macroeconomic and fiscal TIRADO, Daniel A, PALUZIE, Elisenda i PONS, performance. Londres, 2013. Jordi. «Economic integration and industrial location. The case of Spain before WWI». A LAFOURCADE, Miren i PALUZIE, Elisenda. Journal of Economic Geography, vol. 2 (3), ps. «European integration, FDI and the internal 343-363, 2002..

tardor 2015 | eines 24 | 111