2 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

\ %.

xninigolf. VALLDARO

BAR* CAMAS ^ ELÀSTICAS * MINIGOLF 3|( ATRACCIONES •

P* -í"*\»

•lulIlV-- -'^

1 •;íiï?

EL NOU - CONSERGE AGRAEIX A TOTS ELS SOCIS, LA CONFIANÇA QUE EN ELL HAN DIPOSITAT. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 3

SUMARÍ-, PÒRTIC

1 Portada: Acte de col·locar la BENVINGUDA A LLAGOSTERA, NORMA primera pedra. (Fotos, Tià). Pràcticament de bracet amb la primavera arribà a Llagos­ 3 Pòrtic: Benvinguda a tera la Norma. Acollida amb notable interfts pel nostre Ajun­ Llagostera, Norma tament, la Campanya per a la Normalització lingüística em­ 4 a 7- Entrevista: presa per la Generalitat té lloc al nostre poble del 31 de AvelJí Artis-Gener març fins el 25 d'abril. 8 a 12- Coses del poble - Oda al "foc", per Mercè La Campanya recollida sota el lema "el català, cosa de tots" ^Entrevista Junta Patronat és realista i per tant no excesivament «nbiciosa. Els objectius Pensionista. inicials, malgrat que molt primaris, són de prou difícil realit­ -El Ple zació. A l'horitzó, el somni de molta gent: l'absoluta norma­ —Poesia per Josep Calvet lització de la Llengua Catalana. 13 • Curiositats de l'àvia Haver iniciat ei camí és per si sol significadament positiu Les arrels de l'I de maig i els primers fruits no s'han fet esperar. En certa mesura 14-15- Recordant un ans d'ahir per en Tià s'ha aconseguit aturar el progressiu deteriorament del Català, 16-17- La reforma dels Estatuts s'ha suggestionat a tothom perquè autoanalitzi ei propi llen­ del Casino guatge i conseqüentment el millori, i sobretot el que hem 18-19- Apunts sobre caciquisme i d'agrair a la Campmiya és la qualitat d'haver (tespertat cons­ cultura, per Pere Solà ciències d'un son ancestral i fins i tot en algims casos con- 20-21- Pòster del Col·lectiu vertint-les en capdavanteres de la lluiti per a la nonnaütza- 22-23- Sobre l'atur i la crisi, per JVB ció. Amb tot, no s^iem estar-nos d'insinuar que la Norma­

25 - Temps i coses, per P. Parés C. lització no s'assolirà amb una Campanya de primavera, ni amb la conscienciació d'un considerable nombre de gent. 26-27- Petites obres d'art Cal duria a terme, cal oferir els mitjans perquè l'ús del català 28 ...I si apliquéssim el privilegi? esdevingui el lògic. 29 al 31 Portaveu dels lectors Si no fóssim part interessada ens atreviríem a dir que és —Nova Secció: Els veins denuncien necessari recolzar els medis de comunicació en català, com el nostre, com tants. Però ja que som part interessada ens ho 32 - Entrevista: Ramir Carreras callarem. 33 - Esports Confiem en què la Norma no hagi estat només de pas per 34 - Escacs Llagostera i c^e aquesta consciència estrenada perduri i es 37 - Acudits d'en Ramon manifesti en totes les nostres i vostres accions. 38 - Poesia Mots encreuats Col·lectiu de Redacció

El CoLItctiu dl Redacció vol rttpM- tar li llibertat d'ixprissió i li diversitat d'opinions. COL·LECTIU DE REDACCIÓ: El Col·lectiu da Redacció no es res­ Esteve Barceló, Ramon Brugulat, Mercè Carbó, Maria Llosent, ponsabilitza nacastàriament da las opi- Enric Ramionet, Elena Roget, Joan Ventura, Eduard Vert, niont dels col.laboradore i no as compro- Ruth V«rt. •nit I qua tots als aicrits rabuts siguin publicats. Llagostera, abril del 1982 "BUTLLE'ri DE LLAGOSTERA" Tanmateix s'acceptaran treballs sig­ Núm. 22 nats amb pseudònim, però al Col.lactiu ha de SW sabedor dat nom de l'autor. Dirigit ptl: Col·lectiu de Redacció Editat per: L'Anociacio de Veim Aparut 54 LLAGOSTERA Per raons d'espai, al Cd.lactiu de nadacció as reserva cl dret de resumir d Imprimeix: Gràfiques Duch • Cassà Dipòmt Legal: GE-300-19eO cmtingut fonamental dels escrits. 4 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA isl^ AveUí Artís-Gener NER

—Periodista, pintor-ninotaire, cata­ lanista, home de cultura, nacionalista, republicà... com us definiríeu? —Tot és vàlid d'exercir al mateix temps, potser la que requereix més explicació és la dualitat de dibuixant- periodista. Són dos mi^ans d'expressió totalment diferents, però és molt pro­ bable que allò expressat tant d'un mè­ tode com de l'altre sigui el mateix, al­ menys aquesta és la pretensió. Quan pinto, faig simplement de pintor. Intento ésser honest, sincer, projectar a fora allò que realment sento. Aques­ En "Tísner" és un gran conversador ta actitud és idèntica quan escric. Em considero republicà, nacionalis­ ta... Entenc que Catalunya és una na­ La norma del Col·lectiu és tractar temes, personatges, esdeveni­ ció i ho entenc a ultrança. Sóc, per vo­ ments,... relacionats directa o indirectament amb el poble. En haver cació, socialista, no vull dir afiliat a tingut oportunitat d'entrevistar-nos amb l'Avel.li Artis-Gener "Tís• cap partit socialista. Crec que s'ha de ner", periodista pintor-ninotaire, nacionalista,... que no està vinculat, trobar una forma més honesta de rela­ ció entre els homes, no hi hauria d'ha­ però que en sap molt de la "Norma", entenem que la publicació ens ver-hi rics tan rics, ni pobres tan po­ ve obligada. Entre innombrables altres facetes, ell és el principal crea­ bres. Caldria un equilibri més sensat. dor d'aquesta espabilada i concienciada "Norma" que trobem cada Ès terrible que morin milions de perso­ dia en els periòdics. nes per coses que l'home hauria d'ha­ ver solucionat, com la fam, més quan Ens ha rebut amb tota naturalitat, amicalment. Amb esperit/ove- els pressupottos de defensa als pai'sos, nívol corteja els 70 anys. Exilat a Mèxic, hi va viure 25 anys; aquest són cent vegades superiors als de cul­ fet és una constant en la nostra xerrada. Actualment encara hi té tura. molta relació, quatre filles hi viuen, i una de les seves millors novel·les, Crec en essència en la bondat in­ l'al·legòrica "Paraules d'Opoton el Vell" és fruit dels seus coneixe­ trínseca de l'home. Això em porta gai­ ments de ta cultura mexicana, així com també el recent llibre "Mèxic, rebé a una idea romàntica d'anarquis­ una radiografia i un munt de diapositives". Són importants també les me, com a forma ideal de societat. He dit moltes vegades, amb profunda tris­ obres "Les dues funcions del cirs" i "Prohibida l'Evasió" (Premi Ber- tesa, que hi ha hagut una evolució tec­ trana 1969). Gr»i conversador, més que preguntar, hem escoltat. La nològica extraordinària, però l'home casa, ~on viu amb la seva dona-, les parets, les cambres, estan plenes continua essent absolutament idèntic a dels objectes més impensats, recollits dels molts viatges que ha fet la prehistòria. L'evotució ha estat ma­ arreu del món, i llibres, molts de llibres, tots ben ordenats i seleccio­ terial, moralment no. El que passa és que ara en comptes d« destrossar-nòs a nats, sempre a punt per l'avidesa d'un lector incansable. cops de destrals, ho fem amb bombes Nacionalista a ultrança, forma part del Consell Polític de Naciona­ atòmiques, que són més contundents. listes d'Esquerra. L'única i gran dificultat de dos matins de diàleg, ha Si el progrés connsteix en això, fa en­ estat sintetitzar en el paper uns pensaments i uns conceptes irrenun­ yorar la destral de sílex. L'home actual està totalntent desvalgut, sobretot el ciables. Els mots d'en "Tísner" no es poden pas resumir més. de la ciutat. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 5

Es una mena de trapelleria que per­ El n^oa, és una llengua meravello­ LA FIDELITAT IDEOLÒGICA metia perfectament invalidar la legiti­ sa, increïble. Actualment encara hi ha mitat del dret d'una conquesta arma­ uns sh milions de persones que \p par­ da, i el fet de poder manifestar a la len. Jo mateix la vaig aprendre, i anant En resum, em sembla que qualsevol inversa tolM les arbitrarietats que ha­ per poMes vaig descobrir les riqueses actitud és vàlida si realment sents que via comès Espanya a la conquesta. d'un món viu, i això forn» part de les tens alguna cosa per comunicar a Rebutjo el tarme conquesta i sobre­ experiències en l'Opoton. Vaig tardar tretze anys per escriure'l. l'exterior, sigui escrivint o pintant. Hi tot descobriment. Descobrir vol dir ha una subordinació total a una qües­ destapar una cota que estè tapada i -De tota la vostra producció novel- tió ideològica que és- absolutament Amèrica no.estava tapada, aleshores lística que destacaríeu més... irrenunciable i exigeix una fidelitat tre­ penso que se n'hauria d'haver dit l'en­ —Cada llibre és producte d'un mo­ menda, i no podem pas distreure'ns. contre o la troiMda. ment determinat, d'ui» criteris, d'uns Ho podríem anomenar com una lluita —En els vostres articles, llibres, és condicionaments. Un llibre, si ha ettst quotidiana. En Rafael Tasis, un gran palpable que us agrada escriure d'una escrit horwstament. mai es pot invali­ amic meu, deia que escriure era un forma irònica, humorística... dar en deteriorament d'un irf^e. Gene­ ralment però, el que m'agrada mtés és acte de servei. Ès una frase que trobo —Sí, el qu» passa és que forma part l'últim. Però cadascun d'ells en un mo­ meravellosa, «cacta. Nosaltres, els ca­ de la disfressa. En el cas d'Opoton, ment determinat complí o almenys ho talans, sotmesos als governs centralis­ potser és per embarcar més bé el lec­ pretenia, una missió. Potser la que m'a­ tes espanyols, que sempre ens han vol­ tor, perquè t'acompanyi fins al final. grada més és "Prohibida l'evanó", gut dir allò que hem o no de fer, en D'altra banda es tractava d'explicar al també "Les dues fundons del circ". aquestes circumstàncies, comunicar-se públic català tota una sèrie de conno­ Quant a la primera, se m'ha dit que era és un acte de servei a la col·lectivitat. tacions de la cultura azteca que aquí cinematogràfica, perquè en la rtovalJa Si tens alguna cosa per dir, és obligato­ s'ignoraven. Una cultura sensancional, tota la gent mira de tant en quant una ri que ho diguis. Això justifica que que en molts aspectes ultrapassava la càmara .inexistent, però acpieïu repre­ s'hagi pogut escriure a l'exili sense pen­ cultura europea. En canvi, eh espar»- senta la consctència. Oe manarà que sar específicament en la necessitat de yols dubtaven de si eren animals o per^ es justifica la teoria de què qualsevol publicar. sones... Tenien uns gran coneixements, actuació noftra és de caràcter einama- -El llibre "Paraules d'Opoton el per exemple, astrològicament, el ca­ togràfic o hhtriònic... Però el fer refe­ Vell", es pot interpretar com una re­ lendari era d'una exactitud extraordi­ rències a l'etcana no vol dir que sigui venja d'allò que els espanyols van fer nària. Ells, observant sense altre medi cinamatoyèfica. en terres mexicanes...? que l'ull nu els etteh, anaven molt endavant d'Europa. Sabien que la Ter­ —Passem a la nostra situació políti­ —En certa manera, el llibre és un ca actual. Quines relacions creieu que atac furibund contra tot tipus de con­ ra era esfèrica, el cicle de tots eh pla­ netes, un coneixement de la medicina podríem tenir en el futur, amb els al­ questa armada, d'invasió, de colònia... tres pobles que integren l'Estat espan­ S'havia de publicar en un règim de cen­ extraordinari (s'han trobat cranh amb proves d'intervencions quirúrgiques ce­ yol? sura que era molt estricta, s'havia de —Naturalment no tinc cap resposta buscar una manera que no es sentissin rebrals...). Feien una tècnica dental que consistia en arrencar la dent ma­ panacea. D'entrada, crec que Catalurt- "lesionats", aleshores se'm va ocórrer ya és una nació i que vam tenir cons­ la facècia de canviar de conquesta. Per lalta, curar-la i reintegrar-la. (Actual­ ment s'està assajant a Rússia i està do­ ciència de nació uns segles abans que puè els mexicans no podien venir a la formació d'Espanya. Espanya és una nant resultats). Ells ho practicaven Espanya abans? Era invertir la situació ficció, no és res més que el pseudònim correntment i amb anestèsia, el "pe- i posava de manifest la incongruència de Castella davant l'expansió. Espanya yote". de la realitat que s'esdevindria al cap neix en una època de vassallatge i de d'uns anys dels espanyols anar a Amè- No escrivien, però en canvi amb al domini, des d'aletfiores Catalunya ''ica. Els mexicans que arribaven aquí seu llenguatge idaogràfic feien uns peiv manté cada vegada d'una manera més (l·sfei·n esglésies i en el seu lloc edifi­ ta^vmes sensacionals, que ara sabem precària ta seva condició de Nació-Es- caven piràmides, deien que Déu era que són d'una fidelitat absoluta, com tat Aquí hem de diferenciar els con­ •'•••gítim, que el bo era al seu, eh aquests "Còdex Borgia" sobre cosmo- ceptes. Estat vol cfir una nació itatura- •nsenyavan a cantar lloattces en una gonia i|ue hi ha al Vaticà. Els espan­ litzada que té els instruments de go­ llengua, el néhoa, que als gallecs no yols van passar per damunt de tot ai­ vern. Nació, Estat o no Estat, és una comprenien. xò, només veien dimonis... altra cosa. La qualitat de Nació és 6 • BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

irreversible. Som una Nació per una sèrie de coses, una llengua, uns cos­ tums, una cultura, unes dimensions, una consciència pròpia que ens fa dife­ rents. Ara bé aquesta nació ha estat ocupada militarment des de l'any 1714. Però renunciar a aquesta con­ dició específica nacional és una quime­ ra, la portem a la sang.

ELS "PAÏSOS CATALANS"

Aquesta península que es diu Estat espanyol, no és sinó un mosaic de na­ cionalitats amb llengües, costums, etc, diferents: Galícia, País Basc, Castella, Andalusia, Països Catalans... Penso que l'única forma de convivència i autènti­ ca solució, és una confederació de pai- sos ibèrics, un Estat Confederal. El concepte de "Pafsos Catalans" També cal clarificar els termes ban­ —Situem-nos en els moments ac­ no l'hem inventat nosaltres. Existeix dera i senyera. La gent es creu que sen­ tuals, l'actuació i comportament dels des de l'època d'expansió medieval, es yera és la bandera catalana i rto és cert. partits a la Generalitat, Ajuntaments,... tenia uns afanys imperialistes que avui La senyera és l'emblema que represen­ l'ocupació del poder realitzada fins dia no compartim, tampoc no volem ta a una corporació, organització, etc. ara, creieu que és positiva? subjugar pobles. No compartim les A voltes, la bandera en general, serveix conquestes de València ni Mallorca, per portar la gent al combat, o a les però Jaume I ho va fer en una època coses més absurdes... UN ARBRE QUE REBROTA de guerres, amb empordaitesos poblà —Tinc entès que vau participar en les Illes, i amb gent de Lleida poblà la Fundació de l'Assemblea de Cata­ —No podem jutjar-ho severament, València. La imatge de la catalanitat lunya. Creieu que s'han aconseguit els perquè no podem oblidar les situacions de València ha estat molt deteriorada quatre punts? tan precàries sobre les quals estan tre­ pel "coqueteig" constant de Madrid. Des del primer moment vaig pertàn­ ballant. El Parlament de Catalunya no Amb Mallorca ha passat el mateix. yer a la permanent d'intel.lectuals, que té cap poder legislatiu, això ja és in­ De moment, ja tenim el fet de les ban­ era una branca de l'Assemblea. No crec congruent. Una Generalitat que viu deres, la blavera a València i la morada en absolut que s'hagin aconseguit els pràcticament en l'almoina que li do­ a Mallorca. quatre punts, i el més greu és que s'ha­ nen des de Madrid, amb uns traspas­ gi deteriorat l'esperit de l'Assemblea, -Quin sentit té la bandera? -Ara sos de serveis lentíssims. N'hi hauria que ens feia pauar per damunt de les ens estem trobant en Diades com Sant per plegar de seguida. Ès important la conveniències de partits, tots érem u, Jordi o ri 1 de setembre, que hi ha les presència als Ajuntaments dels grups de cara a una feina concreta. Alguna dues barKieres als balcons... socialistes i comunistes, més els con­ vegMla he dit que enyorava l'poca de la -El fet de la bandera és purament vergents. Si fem balanç sembla que és clandestinitat, perquè realment ens simbòlic. Ara que en aquests anys, el impottible el que s'ha aconseguit amb agarmanara. Ara amb al florintent dels franquisme hagi aconseguit cotes cinc anys. El dèficit era molt gran. I partits polítics, lat dasavinancat, lat ri­ d'aquest tipus és lògic. S'han deterio­ at lluita contra una cota encara viva valitats, i la primacia de votar aconse­ rat moltes coses, tenim una feiiM enor­ qua ét al franc^itma. Hem de procurar guir el podar, ho ha atpatilat anorma- me. La creincia de què això és EtpMi- que alt guanys vagin estant efactiut. Et mant ja que s'ha empobrit l'asparit de ya és força comú. A vegades «iii diuen: una tatca enorme; malgrat tot, t'han lluita que era moh net i pur en l'At- "Ès que això aquí a Espanya no ha fat grant progrettot. El fet català ét passat mai", i jo he de dir no: "Això tamblea; encara que corríem molt de un arbra que rebrota, tot i que el van allà a Espanya... aquí és Catalunya!". perill. voler tallar de toca-rel.

4WW* m ^—•' J i^T^^ p > BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 7

una opció contrària a la seva. L'ac­ titud del "tant-se·m'en-fotisnte" és seguir la tàctica d* l'estruç. -Quina actitud, quin comporta­ ment ha de seguir avui un nacionalis­ ta català? -L'única alternativa vàlida per a nosaltres com a nacionalistes cata­ lans és el dret d'autogovernar-nos. Hem d'ésMf indcpandentistes perquè ja sabem qu* no hi ha altra solució. La paraula indapandcntisma espanta molt a tota ac^MSta Espanya reaccio­ nària aferrada ais principis de: 'la grandesa de un imperio, uita e indivi­ sible...", això és una ftna. L'única pos­ sibilitat de desenvolupament lliura i òptim és la rrastra condició de poble lliure sense dependències de cap mana. Avui, al febrer de 1982, sembla que L'AveJ.Jj' Artís té fe en la recuperació parlar d'això és realment inassolible, i retrobabent de la identitat de Catalunya però de cap manera vol dir qtie ho si­ gui, tanmateix. També ho semblava al 1930, i en canvi al 1931 ho vam assolir. Crec que no hem de perdre -Actualment sou membre de Na­ afany de poder. l'esperança, i que un dia o altre acon­ cionalistes d'Esquerra. El que a les pas­ —Què en penseu d'això que els par­ seguirem el reconeixement de Cata­ sades eleccions semblava que seria una tits d'esquerra anomenen "vot útil" lunya Nació i Estat. Treballem a partir força important, va acabar essent i que probablement va motivar que N. d'un passat que no s'ha pogut inter­ nimoritària... d'E. no tingués més vots? rompre. La gent contimia fidel amb la -Sóc del Consell Polític de N. d'E. El "vot útil" està en funció del re­ llengua i jo tinc una fe cega en la recu­ Vam treure 50.000 vots, I els andalu­ sultat. Si l'opció de N. d'E. era una ga­ peració i retrobament de la identitat- sos amb 4.000 més van fer dos dipu­ rantia, per què no votar-la? En els ac­ condició estatal de Catalunya. tats. Però temo que la nostra funció tes que vam fer a Girona i comarques hauria passat desapercebuda, sense su­ vam tenir molt d'èxit. Crec que a Ca­ port, encara que haguéssim discrepat talunya hi ha molta gent que té for­ no hauria pas passat res. L'opció de mada la consciència nacional latent, N. d'E. és igualment legítima, ja que desperta. Molta més de la que pot vo­ recull un sentiment pur i vàlid. Nosal­ tar en un moment determinat. Qui tres pretenem desvetllar la conscièn­ Densa que abstenir-se és inhibir-se és cia nacional de la gent, no tenim cap mentida, ja que està donant força a Col·lectiu de Redacció

/è^i^^í:^ ^COMTITE 1

;^^v,^ii«^

\ ^OQS<^

Segells que tenien diferents entitats locals, ans de la guerra. Cedits per en Tià. 8 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA DEL„ POBLE

Robatoris a Llagostera De nou ens veiem obligats a parlar dels robatoris que es realitzen al nostre poble. A començaments del mes de JORNADES març, se'n produiren alguns a diferents PER A LA CAMPANYA cases de les afores. El valor de les coses OE NORMALITZACIÓ que s'endugueren no és pas que sigui LINGÜÍSTICA molt important, però sí, com ja dèiem en alguna altra ocasió, l'enrenou i l'an- gustia que deixen en la gent que ha passat per aquesta situació. Contínuament se sent parlar de ca­ ses de pagès que han estat visitades A finals del mes de març s'iniciaren complement presentació al públic de pels lladres, i cotxes aparcats en els a la nostra vila un seguit d'actes que Llagostera d'un documental de la co­ carrers del poble que són oberts durant s'acabaren el dia 23 d'abril dins la marca del Gironès, que és propietat la nit. També fa pocs dies, va ésser ro­ Campanya promoguda per la Genera- de l'Ajuntament. bat l'Estanc de la Plaça en ple dia. tat de Catalunya per a la Normalitza­ El dia 12 d'abril la II Trobada Sar­ Creiem que és necessària una millor ció Lingüística. danista a Llagostera, a la plaça de vigilància, sobretot nocturna, ja que Els actes en ei nostre poble han es­ Catalunaya. així potser s'evitarien alguns d'aquests tat promoguts per l'Ajuntament de la Per al dia 16 d'abril està previs^t fets. Vila i s'hi han adherit les següents en­ realitzar una conferència, però en el Estrany fenomen titats: "Amics de la Sardana", "Amics moment d'escriure aquesta crònica no El passat dia de març es deixà sen­ del Teatre", "Associació de Veins", ens han pogut confirmar el conferen­ tir a Llagostera, igual que en altres in­ "Associació Pares Alumnes Lacustari ciant, que sembla serà en Jaume So- drets de les comarques gironines un "Associació Pares Alumnes Ntra. Sra. brequés, historiador i senador. estrany fenomen, que es repetí dues o Carme", "G.E. Bell-Matí", "Casal Par­ Com a cloenda d'aquestes jorna­ tres vegades en un matí. Era com un roquial", "Casino Llagosterenc". "CC des, el dia 23 d'abril. Sant Jordi, a soroll molt fort que féu trontollar els 00", "CiU", "Comissió Festes", les 8 del vespre, es farà un cercavila vides a 2/4 de 10 del matí, a quarts "ERC", "Parrquia de Sant Fèlix", espectacle amb gegant, capsgrossos, d'una i a quarts de dues. "P.S.C", "PSUC", "Unió de Boti­ banda musical, dracs, manaies, llença- Posats en contacte amb l'observato­ guers", "U.G.T.". ment de bengales, etc. A les 10 de la ri Fabra de Barcelona no ens van poder Les jornades començaren el dia 31 nit en el Casino Llagosterenc, represen­ dir quina fou la causa, ja que en els de març amb una conferència a càr­ tació de l'obra "Civilitzats tanmateix" seus aparells no van enregistrar cap fe­ rec de l'Aina Moll, en el Casino Lla­ de Carles Soldevila, pel Grup "Amics nomen sísmic, ni res d'anormal. Al­ gosterenc. Seguidament repartiment del Teatre". guns diaris deien que podien ésser dels premis als guanyadors de les re­ A la sortida del teatre es farà un avions de prova que trencaven la daccions en català escrites amb motiu ball de carrer, amb fanalets i sorpreses. barrera del sò. de l'Exposició de llibres en català feta Per a la mainada el dia 25 d'abril a a l'Ajuntament pel Nadal 81. El dia 2 les 5 de la tarda, en el Casal Parroquial Matança del porc representació pel grup "Rialles" de l'o­ d'abril, .a les 10 de la nit, concert de Unes 500 persones asssistiren el dia bra de Folch i Torres, "Les aventures sardanes al Casino Llagosterenc, a 14 de març a la "V Matança del porc" d'en Massagran". càrrec de l'Orquestra la Principal de al Casal Parroquial Llagosterenc. La Bisbal. El 14 d'abril, a les 10 de Esperem que tots els actes siguin Aquesta diada ja s'està tornant una la nit, al Cinema Llagosterenc, projec­ molt concorreguts i sigui un èxit tradició al nostre poble, i és molta la ció de la pel·lícula "COMPANYS, aquesta campanya per a la normalit­ gent que hi participa i col.labora, aju­ PROCÉS A CATALUNYA", i com a zació lingüística de l'ús del català. dant a tallar la carn, coent-la, o només el mes de març en el saló d'actes de anant-hi a dinar. Enguany el bon Cicle de conferincies sobre l'Ajuntament, sobre primers auxilis i temps hi acompanyà i la gent pogué primers auxHis i dietètica dietètica. La conferència sobre primers passar un bon dia, menjant el menú ja Organitzat pel Col·legi Oficial de auxilis estava a càrrec de Josep Olivet i tradicional d'aquesta festa. A.T.S. de Girona, amb la coIJaboració la de dietètica a càrrec de Laura Padró. Passejant pels terrenys del Casal po­ de la Con«elleria de Sanitat de la Gene­ Fou molt poca la gent que hi assistí guérem observar que ja s'estan portant ralitat i l'Ajuntament de Llagostera, potser degut a la poca informació que endavant els treballs de preparació es féu un cicle de conferències durant es féu sobres les mateixes. del futur camp d'esports. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 9

Incendi a la fusteria Ramos del carrer de Girona AMB LA COL·LABORACIÓ DE El dissabte dia 27, diada de Carna­ La indignació de la gent fou molt val, quedà destruïda completament gran, ja que en tot el poble no es tro­ per un incendi, el taller de fusteria pro­ baren mangueres per poder començar a SUPERMERCAT MERCÈ pietat del Sr. Ramos, en el carrer de apagar l'incendi i existia el perill que Camprodon, 31 - Tel. 83.03.94 Girona. El foc s'inicià a les 9 o quarts s'escampés a les cases properes, cosa Carns i Embotiu REMIGI GASCONS de 10 del vespre. De seguida foren avi­

Carns LLUÍS RIBAS Camprodon, 4

JOAN PARÉS, lampisteria Jaume I, 8 - Tel. 83.03.28

FRANCESC XIRGU,recader Tel. 83.01.57

FRANCESC PI, fusteria Àngel Guimerà, 6 - Tel. 83.02.22

ENRIC MONTIEL, agència Calderers, 5 - Tel. 83.03.62

MOBLES SOLER Àngel Guimerà, 8 - Tel. 83.00.44

M.DEULOFEU.rostiswria L'incendi de la "Fusteria Ramos" era un espectacle dantesc Donzelles, 31 -Tel. 83.01.77 • ODA AL FOC CLIMENT FRIGOLA, pastisseria

La nit de Camaval mentre tots en compte que es desplaçaven de Sant CARBÒNIQUESFUYÀ obríem l'armari per treure la pols de Feliu i Girona, la tardança sembla una P. Romeu, 1 - Tel. 83.08.62 les disfresses, acumulada de diferents mica injustificada (després ens assaben­ CA L'ANDREU, barberia generacions, una notícia capgirà tot el taríem de què els telèfons no funciona­ poble com un mal presagi: "S'ha calat ven, encara no se sap per què)— carre­ Passeig, 5 foc a ta fusteria de Can Ramos". Des gà l'ambient d'una barreja de curiositat EDIT - Robes per a la casa del passeig es veien unes grans flamara­ a més d'una por controlada. La barrera Passeig, 58 - Tel. 83.05.30 - 3 des que sortien de darrera l'edifici del humana es féu més mobible, els co­ Banc i omplien la fredor d'una nit di­ mentaris que en prirtcipi es feien a frec Aquarama SANT ANTONI ferent. Davant la fusteria la gent apilo­ d'orella anaven pujant de to. Acusa­ Comte Guifré, 21 • Tel. 83.03.21 nada feia mil comentaris a cau d'orella. cions a l'alcalde, especulacions sobre El teulat havia caigut i la fusteria era la possibilitat d'evacuació de les cases JAUME FA, lampisteria un immens forn crepitant. del costat, es parlava de què l'incendi LLUÍS CAMACHO MORENO, pintura i Ens omplia una mena d'hipnosi fos provocat... Però la barrera humana decoració - Maiena, 4 - Tel. 83.05.49 col·lectiva, miràvem el foc sense esma, seguia impotent, amagada sota l'anoni­ de tant en tant un comentari auto- mat de la nit, plena de seruacions am­ SOLEDAT, articles regal i llistes de noces justificatiu en una boca anònima: bigües... Panedes, 33-Tel. 83.02.11 l'Es vergonyós que no hi facin res..." El foc era «I ventabto r«i d'aquella '•L'Ajuntament... no hi ha dret". Els nit de Camavd, majestuós, incontrola- culpables semblaven ésser uns "ells" Me, ple de vida, element de destrucció VILALLONGA-Confeccions "«definits, inexistents i seguíem boca- i purificació. Tothom l'adorava immò­ Cl. Àngel Guimerà, 24 -Tri. 83J)2.55 vadats davant aquest espectacle m^es- bil aquella nit, amb una espurna de CAL DEGOLLAT ^ósi gratuit. sentiment de culpa a la punta dels dits. Telèfon 83.01.29 L'arribada dels bombers, hora i mit- J« després de començar el foc -tenint Mercè BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Gira per Suïssa de l'orquestra COSES DEL POBLE "La Principal de Llagostera" 1 FOf^'ADA LA JmSTTA DEL PATRONAT DEL PHVBIONISTA | A primers de jufiy, la cobla-or- questra "La Principal de Llagostera" Recentment s'ha format a LHagostera el Casal de la Tercera Edat. Popularment iniciarà una gira d'uns 15 dies per sembla que ha tingut molt bona acollida perquè amb menys d'un mes, compta ja Suïssa on oferiran una sèrie de con­ amb més de cent socis. Per assabentar-nos de com ha estat la seva formació, hem certs. Esperem obtinguin un gran èxit. parlat amb alguns socis, entre ells el President i el Secretari de la Junta. —Com i per què es formà aquest Casal? Visita al Pantà i a la Central —Va sorgir arrel de l'Homenatge a la Tercera Edat el 18 d'octubre passat. Es Hidroelèctrica de Susqueda va formar perquè hi havia unes inquietuds per part d'un grup de pensionistes en El proppassat dia 26 de març veure les possibilitats de poder fer coses. els nens i nenes de 4.rt. i 5.è vam -De quina manera està organitzat el Casal? anar d'excursió al pantà de Sus­ —En una reunió celebrada el 16 de febrer, es va formar la següent Junta, per queda. Primer vam veure la presa. votació democràtica: President: Joaquim Colomeda, Sots-President: Martí Mas- vicM, Vocals: Joan Castelló, Josep Fàbregas, Antoni Grau, Artur Oliveras, Josep Un senyor ens explicà moltes Ramionet, Joan Valentí, i com a Secretari el Sr. Domingo, Delegat de "la Caixa". coses. Ens va dir que a l'any De moment ens reunim a la sala d'actes de l'Ajuntament. Comptem amb el su­ 1962 s'iniciaren les obres i s'aca­ port legal de la llei d'associacions. baren l'any 1968. L'aigua del —Quines pretensions teniu a nivell de poble? pantà té una profunditat de 50 —En primer lloc aconseguir un local social, ja que podríem treballar més i m. i un desnivell de 165 m. res­ s'associaria molta més gent. La nostra tasca dins el poble és de donar ajut al jubilat en el que calgui, l'organització de l'homenatge a la Tercera Edat, progra­ pecte a la Central. Embassa mació de viatges, festes i l'esbarjo en general. 235.000.000 m.3, és a dir, es -Heu tingut col·laboració d'alguna entitat? podrien omplir 235 mil mi­ —De moment, a nivell general hem tingut la coIJaboració de l'Ajuntament i lions d'ampolles de litre. L'al­ "la Caixa" (dins l'obra social de "la Caixa" hi ha un apartat d'ajudes). També a çada de la presa és de 135 m. la Festa de la Tercera Edat hi va participar molta gent, col·laboració que agraifn amb una longitud de 360 m. una vegada més. L'amplada de la base és de -Com funciona la inscripció? 21'5 m. i l'amplada de dalt és —El preu és de 50 pessetes que s'han d'ingressar en una llibreta a la vista a de 5 m. Cada 15 m. hi ha unes "la Caixa" a nom del Patronat. Per ara no es fan pagar quotes mensuals, només la quantitat esmentada per pagar el carnet. galeries que la travessen per po­ —Quina resposta teniu per part de les dones? der controlar els moviments de —Hi ha trenta senyores pensionistes apuntades. De senyores soles no n'hi ha dilatació i contracció que hi que­ gaires, quati tots som matrimonis. Però que quedi clar que el Patronat és obert den registrats en uns aparells. per a tothom. També hi ha un sismògraf que Col.lectiu de Redacció mesura els terratrèmols. El tècnic que ens va atendre ens va dir que degut a la forma de mig ou que EN LA MORT té la presa, caldria un terratrèmol DEL Sr. Ml LAN molt fort per poder-la esquerdar. No és costum d'aquest "Butlletí" Després vam visitar la Central publicar notes de societat, ni en con- hidroelèctrica que està 200 m. fi­ seqüràcia necrologies, però entenem cada dintre_ la muntanya. A la sa­ que la mort de Josep Milàn Lerin, la de turbines, aquestes voltaven ocorreguda a Barcelona él dia 18 de tan de pressa i eren tan grosses març, als 72 anys, requereix una espe­ cial menció. El Sr. Milàn ha fet dife- que feien una fressa que n'hi ha­ raits apoxUiàoa», tan materials com via per tomar-se boig. Els genera­ econòmiquM, a la vila de Llagostera dors eren com uns dinamos ge­ com ho demottra l'edificació de la gants de bicicleta. part nova de l'Hospital (també un Ens va agradar molt i ens ho complet equipunent), la constrticció i iiutid.lació deb locals de la Creu Roja, vam passar molt bé. donacions al Casal Parroquial, etc. El Volem agrair l'ajuda econòmi­ seu altruisme, poc corrent en les perso­ ca de la Caixa de Pensions nes de les seves possilMlitats, farà que Alumnes de 4 j't. i 5.è dd sigui recordat a Llagostera com un CoLIegi Públic Lacustària home indulgent i benefactor. EI Sr. Milàn va far moltes aoortacions a l'Hospital BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 11

COL·LABORADORS FOTOS VALL-LLOSERA 12 DE MARC DEL 1982 c/. Sant Feliu EL PLE PEIXATERIA PLANA TeL 83 02 58 CASA CORTINA - Teixits i Confeccions Després d'aprovar l'acta anterior, pagar uns rètols de caràcter particular. PI. Catalunya; 14 - Tel. 83 05 46 llegir la correspondència (de la qual A la fi, la moció es va deixar sobre la destaquem una carta cíe la Telefònica taula. TRANSPORTS PAYRET dient que l'avaria del servei, la nit del Servei d'apagafocs: Cantallops, 2 dia 20 de febrer, podia estar ocasiona­ El grup socialista, veient la impo- PERRUQUERIA MIR da, d'una banda per efectes de l'incen­ tèrKia de l'ajuntament davant el foc Camprodon, 6 - Tel. 83 04 94 di de Can Ramos i, de l'altra pel gran del passat dia 20 de febrer a Can Ra­ ASSEGURANCES NOGUÉ nombre de trucades que, a efectes de mos, va proposar les següents mesures: l'esmentat incendi, es degueren efec­ 1.— Readquisició del vehicle apaga- Almogàvers, 21 - Tel. 83 01 39 tuar, en aquells moments, saturant to­ focs. FARMÀCIA SAURÍ tes les línies (?); i assumptes de tràmit, 2.— Disposar dels utensilis necessa­ CARNISSERIA AGUSTÍ el ple es va centrar en tres punts: ris i d'un personal preparat per actuar Consellers -LOAPA (Llei Orgànica d'harmo­ davant una urgència. MOBLES i FUSTERIA CATEURA nització del procés autonòmic). 3.— Controlar amb rigor les normes Músic Aguiló, s/n -Tel. 83 05 12 — Retolació de cartells en català, i de seguretat que totes les indústries -Servei d'apagafocs. han d'observar. La proposta es va complementar re- LOAPA: saltant la urgència de les mesures, te­ El Sr. Puig va llegir una moció en la nint en compte la responsabilitat de qual es considerava la importància de ANUNCIEU-VOS AL l'ajuntament en situacions d'aquesta què els ajuntaments adoptin una pos­ índole. tura davant aquesta llei. D'aquesta mo­ Seguidament, el Sr. Santamaría va ció destaquem els següents punts: resaltar que s'efectuaven gestions amb — El trencament de l'evolució auto­ la Diputació de Girona, per recuperar nòmica i del pacte polític de la Consti­ el vehicle apagafocs, però la Diputació tució amb l'Estatut d'Autonomia, sen­ considera que no ens el pot tomar si se comptar amb la voluntat dels ciuta­ no tenim personal adiestrat per fer-lo dans de Catalunya. servir. — La continuació del poder de l'es­ El Sr. Codina va fer saber que la Ge­ tat espanyol sobre els governs auto­ neralitat proposa formar a cada muni­ nòmics, retallant la funció de la Gene­ cipi un cos de voluntaris, que serien ralitat. adiestrats, tindrien un sou i estarien as­ En conseqüència, el regidor va pro­ segurats. La funció d'aquests seria la posar solidaritzar-se amb el Parlament d'actuar abans no arribessin els bom­ de Catalunya i demanr la retirada de la bers. Aleshores, un cop format aquest LOAPA de les Corts Generals. cos, la Diputació atorgaria el vehicle i Seguidament, el Sr. Parés va llegir materials necessaris. una esmena en la qual es demanava de Seguint ivnb el tema dels incendis, rebutjar la moció anterior, considerant hi va haver una mena de debat sobre que no era competència de l'Ajunta­ els equips apagafocs que farien falta. ment. L'esmena no va ésser aprovada i En general, es va opinar que a nivell de es votà favorablement la moció. poWe no es poden tenir equips sufi­ Retolació de cartells en catali: cientment eficaços, però sí que cal dis­ El Sr. Clara va llegir una moció, re­ posar d'utensilis per tal de no estar ferent a la normalització del català. Es plegats de mans i donw impressió de proposava que s'edités un band, reco­ descontrol davant un fet d'aquests. manant als botiguers i locals comer­ Ala fi s'acordà: cials que posessin els rètols i cartells -demanar el vehicle, formant *ans en català. Per tal que aquesta mesura el cos de bombers. no fos una càrrega pel comerciant, du­ -revisar les condicions de seguretat rant cinc anys se li atorgaria una bonh en les indústries, en tot el referent a íicació del 30 per 100 sobre l'impost incendis. de rètols. Es va acabar amb l'apartat de precs Referent a aquesta moció, el Sr. i preguntes. Nuell va manifestar que no li semblava adequat que l'Ajuntament hagués de Col·lectiu de Redacció 12 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

COSES DEL POBLE

LA CAMBRA AGRÀRIA LOCAL ES PREOCUPA #% D'INFORMAR LA PAGESIA i t^. ^- Amb l'organització de tres conte rendes en el termini d'un mes, Ii Junta de la Cambra Agrària que ja \ani en­ trevistar en el Butlletí d'octulro pas­ sat , ha demostrat la seva preocupació per informar a tota l'agricultu-a i ra­ maderia de Llagostera i rodalies ContcMÒncia sobre L'i fcrtilitüT bovina Dia 25 2^2 La tauJa que acompanyava a 1 conferenciant Sr. Enric Roca El Sr. Enric Roca i Cienfuentes, Dr. Veterinari i Cap de Serveis de Sanitat i Agràries de Catalunya, Sr. Josep Maria boració de la Caixa Rural i acompan­ Producció Animal de la Generaitat, va Giralt i Eorner, va ésser substituït per yaren al conferenciant: el Sr. Clos, parlar sobre la "Problemàtica ds la fer­ un membre del seu departament. La membre del seu departament; Sr. Ra­ tilitat bovina". La dissertació del Sr. segona conferència, ja pel Sr. Giralt, va mon Rovira, president de la Cambra Roca, molt tècnica i ben docunenta- ésser el diumenge 21 de març, i era Agrària de Girona; Srs. Heres i Teixi­ da, es va iniciar fent un repàs atots els molt esperada per tots els qui es dó, representants de !a Caixa Rural; i factors que incideixen en la fsrtilitat m.ouen al voltant de la nostra agricul­ Delfi Olivé, president de la Cambra bovina, fent especial èmfasi en dos as­ tura i ramaderia, ja que tothom és local. pectes que considerà bàsics er les ex­ conscient, que en un temps més o CaJ destacar que al final de les xer­ plotacions de vacú-Ueter: "L'aunenta- menys llunyà, tindrem els mateixos rades s'establiren uns interessants col- cio 1 la millora genètica, mitjaiçant la o pitjors problemes que els que està loquis, que reflectiren les inquietuds i inseminació artificial, com a plars fo­ travessant l'agricultura i ramaderia co­ l'interès dels assistents, munitària. namentals de la necessitat que hi ha Col·lectiu de Redacció d'augmentar la rendabilitat de les ex- El Sr. Giralt, profund coneixedor p'iotacions". D'altra banda, va recalcar del Mercat Comú des de la seva presi­ la importància que té el fet d'acoUir-se dència de la Confederació Europea de Cambres Agràries, va donar molta im­ al registre provisional de granges de AIRES PRIMAVERALS producció lletera com a primeipas per portància a la producció lletera, ja que la comunitat s'està movent en exce­ fer un estudi seriós del potencal lleter £/ rossinyol fa viatges dels Països Catalans, destacani tanma­ dents de producció, la qual cosa els ha de l'arbreda en el roser teix, els esforços que està portant a portat a una potenciació dels derivats terme la Generalitat en la canapanya làctics. i, entre cantada i cantada s'atura en el cirerer. de Sanejament i erradicació ce la tu Es necessari unir-se en berculosi i brucel.losi bovina. Agrupacions Agràries Les cireres són vermelles Aquesta xerrada estava organitzada Reconeixent l'esforç que està fent les roses perfumen bé, a més de la Cambra, per l'Obra Agríco­ la nostra ramaderia per millorar la pro­ són regals de Primavera la de "la Caixa" i pel grup lleter "Ra­ ducció de llet, manifestà que el se­ que m'alegren d'allò més. maders del Gironès". Al conferenciant güent pas és la unió de tots els produc­ M'agrada sortir als afores l'acompanyaven el Sr. Querol, cap de tors, mitjançant associacions de pro­ la Prefectura de Ramaderia de Girona, ductors agraris, per fer viable la sortida (cada any amb més in te rés) el veterinari del Grup Lleter Sr. Joan i comercialitzar els productes, ja que a veure els camps i la riera Corominas, el veterinari titular Sr. Jo­ la CEE el 80 per 100 dels productes es­ amb ses catifes de verd. sep Maria Ceris, el President i Secreta­ tan agrupats en cooperatives o similars. Al matí fresca rosada ri de la Cambra; un veterinaridels Ser­ a la tarda amb cel serè veis de la Generalitat i el Sr. D;legat de Eleccions a les Cambres Agràries "la Caixa", que va cloure 'acte, al Quant a les Cambres Agràries, va dir cap llum vers la muntanya que assistiren unes setanta ranaders. que si bè temps enrera es volien abolir, quan el sol hi bat de ple. ara constitueixen una eina de treball Això és pau, això és vida molt vàlida per defensar els interessos L'agricultura catalana davint i si el paisatge floreix la del Mercat Comú de la pagesia. Sobre les properes elec­ cions, digué que era indispensable cerco la Natura amiga Aquesta xerrada es va fer primer, el abans, la realització d'un cens agrari que m'ho dóna tot per res. 21 de febrer, però en no poder-hi assis­ real i complet. tir el conferenciant anunciat, el Presi­ dent de la Confederació de Cambres Aquesta conferència era amb col.la- Jcsep Calvet BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 13 CURIOSITATS DE L'ÀVIA

LES ARRELS DE L'I DE MAIG

L'execució de 5 anarquistes fou el tràgic desenllaç de les commo­ Menjars deTtemps de la meva cions socials viscudes a Xicago el maig del 1886. àvia i padrina Faustina. Any Les condicions infrahumanes de treball, els sous de misèria, les jor­ 1860. nades interminables, van fer sortir els treballadors al carrer. L'exigèn­ Es diu que ei ventre porta a cia de viure dignament conquerí la ciutat, ^a vaga es generalitzà, i el les cames i les cames tot el demés crit de justícia sortia de totes les boques. La força dels obrers units va de la persona. somoure Xicago i òbviament la represió no es va fer esperar, arribà MENJARS PER DIES DE d'hora i amb tota cruesa. La violència s'apoderà dels carrers, treba­ QUARESMA lladors i policies moriren enfrontats. El ressò d'aquests fets recorregué el mór i arribà als Països Cata­ "Tenca Fregida" lans. Les primeres repercussions van tenir lloc a Barcelona i Sant Mar­ "Prepararàs un adob compost tí de Provençals, on els anarquistes obriren una intensa campanya de un got d'aygua, un de vinagre, amb motiu d'obtenir la jornada de vuit hores. sal, pebre, herbes fines picades y Tres anys més tard, el 1889, en el Congres Internacional Socialista bon oli, s'hi deixen les tenques s'instituí el Primer de Maig com a jornada ce .luita del proletariat In­ partides de March a llarch per es- ternacional. Els objectius immediats eren l'cbtenció dels anomenats 3 pay de dues hores, y's treuen vuits. Es a dir, la divisió del dia en tres pjrts; 8 hores de treball, 8 pera enferinarles fregiries y ser­ d'educació i 8 de descans. A l'horitzó i somni ce tots, la transforma­ viries ab una guarnició de cerfull ció de la societat capitalista en socialista. y julivert fregit." A partir d'aquesta institució sorgí una clara diferència entre els "Llusset a la graella" plantejaments socialistes i anarquistes. A Catalunya, l'I de maig del 1890 els primers impulsaren la celebració d; manifestacions o mítins "Netejaràs y escataràs el peix, pacífics que lliuraven peticions obreres a les autoritats. Els anarquis­ fenthi alguns talls al llom, ama- tes seguien l'estratègia de la vaga general i a:onseguiren que gran part ninlo ab julibert, oli, cebetes y del Principat els secundés fins el 12 de maig, data en qjè els patrons escalunyes picades. Després d'un concediren la jornada de 8 hores. Si bé aquesta consecució fou efíme­ parell d'hores de tenirlo en ra en molts rams, hi hagué un rellençament de l'organització obrera i aquest adob, el posaràs a les grae­ s'inaugurà una acusada sensibilitat entorn IE qüestió social. La legisla­ lles arruixantio ab el mateix molt ció i institució d'aquesta diada en molts estats, ha desvirtuat el seu sovint. Quant estigui ai punt, el sentit originari, convertint e! que era una jornada de lluita en una serviràs ab una salsa y t'ofones." Festa de Treball. "Carpa estofada" Avui, quan han transcorregut pràcticament 100 anys i malgrat que "Després de buidaria y escatar- persisteix en molts llocs l'explotació i la niustícia social, el movi­ la, la couràs sencera ab arrels ta­ ment obrer als Països Catalans s'ha enfebli; molt. La massa treballa­ llades a tiras, farigola, julibert, dora no està unida, els sindicats compten amb un índex d'afiliació cebetes tallades, llorer, pebre, sal, molt reduit i la majoria dels obrers busquen la salvació pel seu un porró de vi. Mart fresch pas­ compte, a costa del que sigui i de qui sigui. tat ab farina, un xich de vinagre, Rellegint la història i escorcollant entre les impersonals dades i pebre y sal. Una vegada cuyta la dates, es descobreixen milions de vides segades, sofriments, presó, carpa, la separaràs, posantia en molta sang vessada en la defensa de les casses populars. Milers de una plata y colaràs l'adob, fentio persones que des del més absolut anonimat han entregat lluí vida per reduit fins a punt de salsa a la un món més habitable. Per tots ells, pels cue han mort lluitant pels que hi afegiràs tòfones y una an­ drets dels obrers en la confiança de què la seva no era una mort estè­ xova picada, ab lo que cobriràs ril, cal recuperar la vertadera identitat de l'I de maig. el peix al servirlo." v i V Un Roig 14 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA RECORDANT UN ANS D AHIR DE LA NOSTRA VILA Lletres i números POESIA DEL 1912 El dia 1 d'un mes fred, l'at­ Per acabar diré que el meu zar posà colze a colze a 2 amics rellotge marcava les 15 hores Temps endarrera es publicaren din­ que, segons ells, quan eren més d'un dia plujós quan acabava tre les planes d'aquest Butlletí unes joves feien tronar i ploure; per d'enllestir aquest escrit. poesies signades amb el pseudònim Rossinyolet, era un Llagosterí de bona celebrar la casualitat entraren a • * » casta, amic i corresponsal durant llargs l'acreditada taverna de Can 3 Alguns renoms d'uns vells i bons anys del diari "La Vanguardia" de Bar­ quan el rellotge del nostre clo- vei'ns de la nostra vila celona. Aquelles poesies eren recollides quer donava les céimpanades de del nostre vell i desaparegut periòdic "L'ai-ai", "L'àvia Sisa", "L'a­ les 4 hores de la tarda. Després "La Selva", (any 1911). margant", "L'ayola", "L'àvia Ca- de donar-se unes estretes de mà i Avui he arreplegat del mateix periò­ nera", "L'aroles", "L'aucell", llargues abraçades decidiren brin­ dic (any 1912) una poesia d'un assidu "L'arna", "La bruixa", "El burro cof.laborador, el senyor Pere Genis de dar amb un got de bon vi, que d'en Carbó", "En Bufa", "En Castell d'Aro, escric poètic que fa ho­ •valia 5 cèntims; xerraren, rieren Buscà", "La burra de la màxi­ nor al seu nom. i fumaren fins prop de les 6. La ma", "La bruixa del paraigües", Si vos plau, llegiu-lo. xerrada i el tabac els deixà la "En Barrap", "A can Bou", "En (Transcripció original) boca amargantada i el "pas de Barrabas", "En barres tristes", PLOS DE MARE la sopa" sec, angoixa i senyal "En Bronquis", i "En Bofeteja Recalcada en la vora del bressol, d'una tourtuosa 7; en adonar- merdes". la pobre mare guaita amb ulls plorosos se que tenien el got 8 determina­ aquell tendre infantó que's son, conçol, * « • ren demanar un 9 got de vi que i que allí acotxadet, resta amb ulls (Fotocòpia de "Activitat i vitali­ almenys valgués 10 cèntims. closos. tat en la nostra vila. Anuari de Apenas de son cor s'escapa un breu Això m'ho contaren el dia 11 l'any 1926".) suspir, del mes 12 de l'any 13, mig any la mare acongojada tem i plora... abans de la guerra mundial de Senyor! no us l'endueu..., l'acaba l'any 14. .'/M Per en Tià de finir l'infant, que fou uns jorns l'il.lusió temptadora d'aquella dona ideial d'amor i de bondat! Oh, fill meu! No te'n vagis! Déu meu! Perquè això feu? qu'ell ara ve a la vida i em te lo cor robat; que es ma esperança!..., que es lo àngel meu!... i l'infantó ja dorm eternament, PARAULES QUE EM VA ESCRIURE UN HOME escapant de ses llavis, un somrís de dolçura; Viu i iljumim dintre meu un record: el nostre la mare, delirant, s'hi apropa amoro­ primer petó. Bes tímid, perfumat, dolç i ple de sament, desitjós, sortí de dintre meu entremig de paraules arrancant de son, cor la febre i tremoloses i trossejades emparant-lo i acollint-lo l'amargura, amb afany i dolcesa els teus molsuts i verme­ per besarlo en els llavis, somrienta, llencs lavis. e endinçar en el cor de son fillet, Acompanyen el record aquelles vesprades les noves forses que'n'lo seu sustenta, que en allunyar-me m'abrigava la nostra darrera mes...! jOh Senyor!, l'infant ja quashi esfrct; abrassada plena d'alè i sang menta que duu * * * la tendra joventut, obra i cant de la natura. Tu, iLbtíions, somnis i esperances emple­ Oh fill... del cor d'aquella pobre mare nen k meva existència. s'escapa un dolorós suspir de mort!; Així resaven les lletres escrites de i besant, del fillet, la freda cara, l'home que emplena de joia la meva vida. cau a terra plorant sa trista sort! P.GENÍS ROSELLÓ Margarida del Cabo Castell d'Aro, 7-1-1912 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 15 Kabre.'^s (üandjr.) l'.issech (.Arturc) Jofrò iuIn) lUf. Carm. iitas. - I Pasas . .M.iliu. II \'allni;ij(') ^N.tr.'is-p) Propietaris* Hlix..!,! (I,..i.nz.i) ANUARI DEL 192 6 t Vidal Ras.-f (.TosC-i R.'tiià GJi 11 in) Vidal (Joa.iulii, Ciiliet (.Ant'el) TarrC·s (Mit'u.li R. .'olor.s (Jos.' I ••^••'•iiídri,,. 11 i.\r- R.'Col·'Tis 'T ••u \'ilaH..nKa iFspi.-i- Casad.A'all v lliins V. rdagu.r (Minu. !) narul,, d. Tiavé Carbón (I irp- -• i Ttlbas i.Tí.ii-.i''I Medicos di.'.ii 1 il'abloí Beloje* (pàb 1 '"rruvo· li .]iia,i MIN-KUAL Sastre (MnT-i"' I-Vint (Fiancíse· ) Nilallniitía 'Juar. Mc.·u!nn.-i (JOS(j) Muller y Wess. i K.iiOs .\ Pun- T^lirin'')s (Caniili Sala íP.lrni Pascual vi) •ir.iiiK'·) Transportea Representants tonet AutomóvUes Caralc·rfa· ^"idal ( b'afiuín ^-Vètcerias (V. Ageticiusi ' •>ail)uti,r, s : Pon J.liíin.'js (í'amilo) sl·:K\ U"io Canet (Pedró) \V. ber V ^.-^r. nai-Ríin |(i;mil:.H Bopa blanca Veterlnario •laimo !•"! itroia .\ Caldab de Ma!.i- Cantó (Ram'ini fila (FivCnz) '.irtina iJ''S(^i " Ksteljaii Ca- C.-ris (Narciso) \.ll.a, diario, .a <"apdevíla ( .T n a- ICstartüs Auolcr.si (Coní..< ri.in) nella.' Yttte (Embalají s i las iZn. 12·o0, Madl (V/fla, d. P-- Madl (Kita) ''•••' nr.cinnuh .t. — qull Masgrau (Vda. ilc) ir,·45 y 17'4ri. - eJíl.i iP -dri I dr. Mas (Alejaiidrina) l'rol ' Dufla Kmin'csfi • Ïíib6, dfiw uJ.sí) MasO /^linuel Ma.sgrau (Maria) Zapateria* CaiMiien Grala- .i,' les P.alll.- (Mauricio) Font V Artica.s, CrOi'foll (Vdf., diCOK Bopa* hacbaa ci-.s Mony (Franciscà t n,.till (Salvador) .S. A Jloí* í.luan) erin; (Coma.) liRAlHAPA P-HK (Rafail) Cal vet (Clntild. ) A Santa Cristini. Sol(|i (Josií) •drn) Amargant Oimilio) /iiivYíür.' D. .Toa- de .\rii arpint«ríai Rodi'l (Miiçuel) Guitart (Ksteban) 'luln .N'avairu lo) líureh (Frunc,") A L·a K.T.ila, dia- HnKk'^ (.hian) Vi/ens (Carm.ui SuriAach (Amnd. o) ' rifcsorrn; n. .Ju- rset«riai l.tusíins (Joséj l-io iitOí Vlanovü (Fr,.i, •,• ; Znecoa (F.·lbs.) , liàn (.•iitill. I- H-jlife. lis r.Ximi·la ilsiaï·Hi.s (Dolore.s) .\ Monlràs Modlctas Font (Juan) Parés (Vicente) ' ' Juan P^idíi .\ l'a;afru>;ell. por f , Mnsuriiu 'Mont:-'-. N'oBU.' (Juan) .\.^ niiorlcb (lOni :- Fulla n-.^nriqu. ) '•' -luan Fàhjc- San F'Iiu d.- <;ui- it/Vi-a., l.ilS Mifi-,Illes 'Vi-;,',al iiu-t:. 1 (libert (Maria) X(,!« y PalarnCis, Has.ts rCarncn) Mas.') .'Mifíuelj ''"'•'•'•".1. - hstiifr- rCnbero» tonel«ro< Vi:!iiNAT v>v. P.nu- diario. a las 9'35 C..mpia (Clotilde) Mestr. s (i;ir.ilio) aKEHA - I>. Je ta: 1) 1.- verrié " Pas (J:iim. ) --- Empres" : Ri­ C.irb.ii tKnri.iueta) R.HÍa.> (Vda. d. < :!(i3 h. d.< n. y ' '''••mafn.·,, . jrfe: I-'or I (Jos.'1 I""' l-iurii Car- bot, Font y Ai- c.ruiirt (Maria) R.idA (Migiiel) :i(i2 de D. dicl tigaR. S, A. Srotrnerías Madí (Maria) Sa'strarSa· VKHINAT DS CAN­ .\ Palam.'.?. dlaric Frlirola cc'emenlc) Mont : I-rancisca) ÜU-'-tins (Alb. rti.J TALLOPS. — \.. ,, Abacerías A Fanals o Playa M.issó /'l'.au(5·!:oi l'.dabí i Aiiiï.Ia i Po.-b (1{|.-,...1) de ir,3 h de M, "a niafià (AKUhün) de Aro Pujol A' ' de Ju >r) l'IaiKlls (Carm.n) Quintana (.ATiguel; y 1.-.4 de n. A San Feliu de •^alhit (Jos.-) BlectTlcidad Puy (Conrhltai R.id.'· iM'i,'!;..'. VKJIINAT I'K Cm Ouixols, diario, a '."'•"minas (Jos;-., (M.-.; 1 W··'wt (.\insuelo^ Sertiro* (.•v^encs) r>K SEKIH - I las 1 S'OO y a las ^•'Ji nrninas (N'ait- •) Cflli.t r.Nni;.'!. Ib.ura rjos.'fai '.^aialan." 'I,a). -- de ISC b de ii 2ri0. - Kmiircxa : '.'.'•us (Vda. d.- J ) rnsadoNiíll X'.'iulr.ll (Matilde^ .1 .;r>i(. • 11. Artu- y 13'.' .1- 11. '•'spert ipflix) Ribot, l'nnt y Ar- \'ic..n> (("'nrmen'i VKHINAT pi' Vv\ • Iter-lons .-.I.i .'M j r.) Itiss. eb '•In-lnos (Caniilo) ticas, S. A. Vifi.ias (Trinidad) I.I.I:I:AS . TMrrad:is (H.iniún) I nien (1/),—.),7fiu. i.loveraa (Palbino) A Palafruçell. din- Objetos de eicrlto- d.' 17a . ,i.. :, Escnela 'e; I). Nar<'.»o -^ art nelKKduardo) Tlo rlo y papeleria y (!.• 1,1 It. Ibis .Art'S (De).- Verd.iguer A Tossa, diario I/lirin6s (Camilo) VKIII.\AT l'i: ;,>:,,,. ;)ir. .'..'• • 1'. P.-i- Serrin de corcho DRI-ÓSITO T TAL·l.Kl". Orqnecta (Fàh. — (' li. (;\ I,, i '•'•'••ts (Salvin» f.ie: Mas ('isadcvall Principal (T.,a) Coris y C* d»' H . i;;, i i "iset-h (Artur..) Xstancos VKin.NAT ii; GAI ,V, ir,""-! (Juan) Banco* l-"iibr.-i;asiSalvad·.r) Faja (Aln.s ) Slfone* (Fàb.) .Alin (Juan) -- I, .!•• ;7(l i; '"^ (Antnnio) (Corr.ïsponsale.s) M.·irtin··ll (Jos.'-) Vila (Manuel) Rissech (Arturol Cai>d«-vilaiJoa.iiiIn) de u ,-. IT:' n Ac·acia· Sctcreiiai Sociedade* Rortas (Clemente) Xotruira (Franc,") Casin.; ï.lagosle- \'KHI.NAT I'l, I.!,"- f, '•- TK.4N»I.OI;TI-S Palle-lbitilK.s'.bis.'·i Payr.'t (Jos.'i HATKRA .• Basquaro» Ma.li iN' • ile V- dr.i rense Ctrra, Panaderia* d.' l.al ii d.; II, • mas (Pedro) P.i.sch y cjodola Centro Agrlcila y Canet (JíiiíT'-l) rarmaclas Artii,'as (Vda, de J) y 1.".2 d,- ]i /'"t (X'arcisoi Hrunuere (M.) SfL-ia 1 CawidevAll (N.) .\rl:ober (P.dr.r. l!almHfl.'i (Acustln) VBHI.SAT lui MAT..- ' ^'>•>"'•( (Josél Coop. raiiva I-a Ke- Barbariai Rerolorts '"Jo?**) Sauri (Juani P..iseh (rVancisco) C. d.> (i:! li ue •*·t·lo>n·raaoi Tondas Rcn.radora lírun-ct (JíKs?) CarTaMi (nepi.i.) Clara (Vda. de F) Fratei niíb d Repu­ H, %. de D. Tínlnm (Tlbureio) CiK.p.Tativa I^a R. . j, , °B cuncHo Capdevila (Kranr."! Vila (Manuel) blicana VKKINAT Dl. I'ANF- Mayol (Jos(^) C'apdevtla (Sllvtre ) ClatmatóCTafo c.neradora Somniier* (F.'ib) ^ HAS, -- \.. (].• m^^^ ^· '•^•'R·l- Firri'in (Sim6ni M.iSKrau (Joa^uln) Casin» TílaKost.'- Oallatas íK.'.i).) S.il.r (Gervasio) i;i7 b, de JI. y Riera (Franclsco) Riera (Emcsto) rensXínel) Valmafia (.Vntonlo) \ ComeatlbleK I.ürin.'is ((';itiiiln) Puit; nicas (.lo.!.') (".ispcrt (F.^lix) 178 h. d. IT y '•"• (Manano) \'a]niaAa .Antoilio) Bellv.lil íKamAiO I.lov.r.i.a iP.ilblno) Fescado fresco T/l.mi·li (Nai.-iso) 173 de p Bombaa íCnnstr ) ('n.ip.T.if i v;i I ,a Ii> . Pr.'sa^: C<:i;vi;.t (CMIIS ) Madl (J..«.'•) -1 " "'"'"• de Paji) Cas:irl..vall (.N- 1 lí-M' r:( 'l'-a I·iiitr '.T ,"!•• P.i.'li ,M,ir!,,i MasL^rau (Iíam'^n) 16 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

LA REFORMA DELS ESTATUTS DEL CASINO O LA NECESSITAT D'UNA REFORMA

El Casino Llagosterenc és, per diferents motius, l'entitat més arre­ lada del poble. El seu incomparable edifici i el gran nombre de socis en són dues raons evidents. Amb el pas dels anys l'entitat ha conegut diferents èpoques, la millor potser pel voltant del 1929 quan es van redactar els Estatuts i es va fer la reforma de l'edifici. La més dolenta després de la guerra amb l'abandó i saquejament de la biblioteca, i més tard pel progressiu endarreriment de l'immoble, deixant d'ésser una entitat per al soci, ja que ara, tothom hi té l'entrada lliure, no oferint tampoc (al soci) el que una entitat que es diu cultural i recrea­ tiva hauria de donar. En els últims anys, s'ha anat arrenjant l'edifici, amb unes necessà• ries millores, i ara és quan s'engega el projecte més ambiciós: Refor­ mar els Estatuts, procurant paulatinament que el Casino sigui una so­ cietat per i del soci. Volem aprofitar aquesta introducció per recordar que el Casino, fundat el 19-10-1888, arribarà aviat al centenari, efemèrides que sens dubte ja s'hauria de començar a preparar, perquè, com sol passar so­ vint en aquest nostre país, no ens agafi desprevinguts, i es pugui do­ nar als actes que es poden celebrar, el relleu i la importància que un aniversari d'aquesta magnitud es mereix.

L'atractiu dels locals del Casino Un espai potser encara més viant les coses, probablement Durant els mesos de febrer i tradicional és el magnífic marc hauria estat millor restaurar la març s'han celebrat una sèrie de del Saló-Cafè, lloc de reunió i sala en la forma original, potser reunions, que han acostat els so­ esbarjo, local de gran bellesa, més adornada, convertint-la en cis a la problemàtica del Casino. amb el que es pot sorprendre un local "retro", estil "La Palo- Per a la primera d'aquestes reu­ fàcilment a qualsevol amic foras­ ma" de Barcelona o altres, nions es va enviar a aquests, un ter. Potser l'únic agravant, és el pràctica que està gaudint de Balanç corresponent als anys toc "masclista", que si bé està gran èxit actualment. 1978/9/80/1, que va ésser apro­ superat en teoria, no ben bé en No ens podem oblidar de les vat per l'Assemblea, però en el la pràctica, sobretot a determi­ dues sales de conferències, expo­ que indudablement hi és neces­ nades hores. sicions, etc, la prevista biblio­ sària una revalorització, actualit­ teca, i les moltes possibilitats zació i periodicitat (de presenta­ que encara ofereix tot el con­ ció). En el mateix hi consta el junt. deute ique té amb la Societat, la Primer pai per a la Reforma Carme Clauselles, arrel del fallit De la primera reunió s'ha de "Bingo", un dels fets més criti­ destacar: el fet de què no es va cables de les darreres Juntes, ja poder completar la Junta, ei no solament per ésser el causant retornar (sembla que definiti­ d'unes pèrdues que volten el mi­ vament) el nom oficial de CASI­ lió de pessetes, sinó perquè va Per completar aquesta trilogia, NO LLAGOSTERENC, el canvi significar la hipotecació (per sort hi ha el saló de ball, ara discote­ de Consergeria i la conformitat momentània) del local d'actes ca, d'explotació particular, única per reformar els Estatuts. socials per excel·lència de Lla­ forma de garantir el seu funcio- A finals de febrer la Junta va gostera (teatre, conferències, vet­ nan>ent, essent rentable alhora. enviar a tots els socis una còpia llades...), el Cinema del Casino. Aquí però, i vist com van can­ dels mateixos, que consten de BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 17

El Casino per als socis D'aquesta reforma estatuària, hi ha un aspecte que destaca, és l'aplicació a curt termini de què l'entrada al Casino només sigui per als socis (exceptuant ball i cinema). Indubtablement aquesta mesura ha de ser nruslt sospesada, i d'això els membres de la Junta en són molt conscients. Hi ha un acord amb el Conserge de prova de sis mesos, i després sem­ bla que s'aplicarà. Hom pensa que tractant-se d'una societat de caire cooperativista, els únics propietaris són els socis, és de lò­ Una bella imatge de l'època. Amb la sardana i el vell Casino. (Cedida per M. Llosent) gica que siguin aquests els que se'n beneficiïn, cosa que fins ara no ha estat així. 121 articles i que des de l'any cituds. Després d'una selecció No pensem es tracti de margi­ 1929 tenen vigència. Deien així (els candidats havien d'acceptar nar a -ningú, ans al contrari, en la presentació: unes condicions que imposava la Societat —la primera vegada ara amb la Reforma dels Esta­ "En la darrera Assemblea Extra­ tuts, en la que es tractaran temes ordinària del cinc de febrer, es decidí, des de molts anys—), es van es­ com la Festa Major (probable­ entre altres temes, modificar els Esta­ collir tres professionals: Antoni tuts del Casino a fi i efecte d'establir Guirado Pérez, resident a Figue­ ment no serà obligatori adquirir una base jurídica sòlida i vàlida per al res (havia estat a "Can Meri"), l'abonament, i hem de recordar temps actual i amb projecció de futur. Sebastià Padilla Rodríguez, pro­ que si per una banda el Casino La Junta Directiva ha volgut iniciar arrisca molt amb poc benefici, aquest procés de reforma adreçant a pietari del "Black Cat" i Carles per altra tampoc en té ['exclusi­ cada un de vosaltres una còpia dels Recasens Vecina, que té a Llagos"- Estatuts que, des de l'any 1929 fins tera ei "Bar Sais". Després d'ha­ va), el poder apuntar-se les do­ ara, regulen el funcionament de la ver llegit els informes i aporta­ nes, etc. Societat. Aquesta reglamentació, adap­ cions dels interessats, es va fer Creiem que és el moment en tada formalment a la legislació de l'any què l'entitat ha de ser més ober­ 1965, serà l'objecte de les modifica­ una votació de tots els socis pre­ ta a tothom convertint-se en un cions que s'han de basar, principalment, sents (cent), essent escollit Se­ en plantejament de nous objectius per bastià Padilla per 65 vots, seguit vertader nucli canalitzador de la al Casino.— De tots és coneguda la d'en Guirado amb 13 i en Reca­ vida social, cultural i recreativa importància d'aquesta tasca i la neces­ sens amb 11, amb 9 vots en blanc llagosterenca. sitat de fer-la bé amb la participació del major nombre de socis. Per a tal i 2 nuls. CoLlectiu de Redacció efecte s'ha constituït una COMISSIÓ DE REFORMA DELS ESTATUTS DEL CASINO de la que podeu formar part assistint a la primera reunió que tindrà lloc al local del cinema de la Societat, el 26 de març. Mentrestant, RICARD la Junta serà receptora de totes les *uggerències que formulin els socis.- Recordant-vos que el Casino serà el MONTIEL «We reflexin els Estatuts i que els Estatuts han de reflexar la nostra voluntat..." I AGUILÓ CX)NS1RUCCI0NS Elecció de Conserge El 23 de nnarç es va celebrar •a Reunió Ordinària per elegir CA Cadí, 6 (Urb. Rufí) Tel. 8307 77 conserge, plaça per a la qual LLAGOSTERA s havien presentat dotze sol·li­ 18 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

APUNTS SOBRE CACIQUISME I CULTURA A LLAGOSTERA (VERS 1910)

En aquest article m'agradaria una mica millor la dinàmica normes dificultats "sociològi­ de discutir alguns aspectes cab­ micro-local de la creació d'esco­ ques" i administratives per a sub­ dals de la cultura i l'associacionis­ les. D'escoles al servei dels sec­ sistir en una societat oficialment me llagosterenc de les primeres tors de les classes socials del confessional com la nostra. Això dècades de segle. De fet tinc poble: explica prou bé que fins a la data força avançada una petita recer­ de la dissolució de l'escola de la ca sobre l'evolució cultural de la "La interminable sèrie de interini- Cooperativa, els seus directius dades, dice, por que pasaron las escue- vila de 1890 a 1950, de la qual las oficiales en los ominosos tiempos anessin fent la viu-viu sobre el aquestes ratlles, juntament amb de la dotninación caciquil sugerió (sic) caràcter no confessional "de fac­ l'article publicat a la Miscel·lània a una Sociedad obrera la idea de insta- to" i també "de iure" (puix del Col·legi Universitari de Giro­ lar un coiegio particular, y esto indujo que així ho establien els regla- na (vol II) amb motiu del seu a otros elementos a establecer otro ents aprovats de la coopera­ desè aniversari, en són una mena dirigido por Hermanos que se cerró a tiva) de la seva escola. los pocos afios. Así las cosas y borrado de primícia. por el digno director de aquél el dicta- El parlament que "La Selva" Caldrà establir molt millor tot do de neutró que se le atribuía, era lle­ tribueix al metge Moret també el relatiu al que hom ha anome­ gada la oportunidad de, sumando ener- fa referència a l'intent d'una nat període caciquil de la dinastia gías, crear un buen centro de ensefian- "Junta particular de ensefíanza" Roure. Segons M. Mercè Carbó za; mas el azote de la pobiación, el in­ de crear una alternativa escolar cansable cacique derrotado, valióse de ("Revista de Girona", 91, p. 71) anti-laicista a nivell local i,sobre­ un licenciado que viste habito, quien el cacic Jaume Roure va admi­ con la promesa de un cargo honorifico tot de l'activitat al si d'aquest Pa­ nistrar el municipi des del 1897 y bien retribuído se ha comtituído tronat confessional d'un "licen­ a 1^)9. I, més envall, afirma que (en) el brazo derecho de aquél para ciado que viste habito" el qual "més de 25 anys va durar el caci­ crear divergencias, y en el seno de una hauría acusat d'ateus l'Ajunta­ quisme a Llagostera". Una de les Junta particular de ensefianaza, acuso ment i la Junta local (oficial) de atees al Ayuntamiento y a la Jun­ característiques del caciquisme, ta de instrucción, con el propósito de d'instrucció. Aquí caldria escatir fenomen complex de dominació romper la versión de todos los elemen­ si aquest "licenciado que viste oligàrquica sobre el qual ara no tos". habito" no va ser el que primer em puc estendre, és precisament Aquesta manera força críptica va portar l'escola confessional el seu obstruccionisme cultural i d'expressar se no amaga, però, que venia a omplir el buid dei­ la seva despreocupació per la la importància que el combat cul­ xat pels "Hermanos" de La Sa- "modernització" del país a través tural i escolar té capa 1910. Mo­ lle, és a dir, el prevere Jordà, més de l'escola pública. En aquest ment en què les escoles público- tard professor de català de la sentit no és, doncs, gens d'es­ estatals estan als seus nivells més Normal de Girona. Potser l'amic tranyar que un vocal de la Junta baixos de prestigi, circumstància Sebastià Gispert, gran coneixedor d'instrucció local, el metge muni­ de la qual n'és fet culpable el de coses de la Llagostera contem­ cipal August Moret, pogués haver caciquisme (acusació no per cò­ porània, ens ho podría aclarír. fet les declaracions que li atri­ moda menys real); moment, tam­ Recordem que els Germans de La bueix a l'estiu del 1911 "La Sel­ bé, en què ja es veuen clarament Salle s'havien establert a la vila va" (núm. 1), publicació local. les enormes dificultats de l'alter- del 1904 al 1910, al carrer Sant Declaracions que —sembla— van nativa laica o neutra en ei terreny Pere 45 i Consellers 10. Feien ser desautoritzades pel ní>etge, escolar: l'escola de la Coopera­ primària i estudis nocturs i, ofi­ però que, si més no, són revela­ tiva de Consum La Regeneradora. cialment, el seu nom era "Sagra- dores. A través d'elles hom veu Una escola laica topava amb e- do Corazón de Jesús". BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 19

"Dos. sacerdotes (Pedró fàbregas y Més aviat caldria pensar que part i propers (llevat de Cassà i Sant José Gelabert) tratan, sucesivamente, dels seus directius va constituir Feliu de Guíxols). de encarar la actividad de una coopera­ anys a venir el "rellet" de l'admi­ tiva laica con escuela, que lleva el am- L'època republicana a la vila bicioso nombre de "la Regeneradora" nistració caciquil. Per exemple, va precedida de dues importants (però aunque el mérito corresponde a és evident que algun dels princi­ fetes a nivell cultural i cívic. los dos sacerdotes citados, el impulso pals membres del Consistori mu­ D'una banda la potenciació de les vino del pàrroco D. Lorenzo Duran). nicipal l'any 1910 havia fet la se­ escoles municipals als anys 20, Llamaron a la puerta de La Salle, y va 'carrera" pública al Casino la escuela cristiana comenzó el 15 de amb la important presència en Llagosterenc." Aquest seria el cas abril del mismo 1904, però no con elles de mestres com Abelard Fà­ acierto. Instalada en la calle San Pe­ del primer tinent d'alcalde J.M. bregas i sobretot Julià Cutiller. I, dró, un Hermano cayó enfermo y Companó i Terres, secretari del per l'altra, el nou esperit de ser­ contagiosos, por lo que hubo que ale­ Casino l'any 1905 i 1907, o del vei cívic del Casino Llagoste­ jar las clases de la vivienda (...). Hubo mateix segon tinent d'alcalde, renc (període de reforma cap al excesivos cambios entre los Hermanos. Artur Rissech i Vingut, presi­ La verdad es que en 1908 solo había 1930). L'altra entitat democrà­ 55 alumnos. El comitè manifesto su dent del Casino abans de la pèr­ tica i plena de sentit social de insatisfacción, y al ano siguiente aban- dua de les darreres colònies. les primeres dècades de segle és donaron, dejando todo en manos de Com era la vila des del punt la Cooperativa La Regeneradora. los Hermanos. de vista econòmic? Quina era als Tots aquests aspectes seran Vista la situación, intervino enton- anys trenta la seva estructura so- desenvolupats a l'estudi que estic ces el "amor propio" de la comuni- cio-político-econòmica? Consul­ dad. Asumieron la total responsabili- ultimant. dad, afinaron la calidad al miximo, y tem les dades que ofereix M. Ro­ No vull, però, pas acabar en 1910 eran ya 120 los alumnos. sa Virós ("Perspectiva Social", aquesta ressenya sense agrair al Plantearon entonces a la villa la con­ B., 10, p. 46 i ss). Ja hem dit que metge Pompeu Pascual l'accés al ti nuación o no, dentro de las bases ori- a la Restauració, a les èpoques seu arxiu particular i a Joan Ven­ ginales; però el ambiente se había en- més glorioses del "caciquisme" friado ya; en tal coyuntura, los Her­ tura la invitació a expressar-me electoralement Llagostera per­ manos solo pensaron ya en acabar a les pàgines d'aquest Butlletí con dignidad, casi con brillantez. F^a- tanyia al districte electoral de Gi­ que, tant de bo, pugui continuar ron la fecha de la retirada, y planea- rona. Vers 1935, en plena Re­ informant i formant la ciutada­ ron una terminación solemne: exàme- pública, el seu percentatge de nia llagosterenca. hes públicos, exposición grandiosa de contribuents sobre el cens electo­ los trabajos del aüo... Y el 30 de agos­ ral era d'un 20 a un 35 per 100. Pere Solà i Gussinyer to de 1910 se retiraron, con la cabeza La Sagrera, Barcelona, abril 1982 alta, però dejando tras de sí una villa El percentatge de riquesa agrope- sumida en la ambigüedad" (GALLE­ cuària en mans de contribuents GO, La Salle. Centenario en Espaíïa, grans i mitjans residents al muni­ Donostia, 1978). cipi era baix: del 0 al 30 per 100. En Pere Solà, historiador Bé, el que l'historiador de l'Or­ Això ja ens dóna una clara idea i professor universitari, dre no diu és que entremig hi ha­ de la minva d'importància dei ja va col·laborar en el gué la Setmana Tràgica i que la "caciquisme", ja que la "presèn­ núm. 19 (Des. 81), amb l'article "La pèrdua del burgesia local, o almenys una cia" física del gran propietari és nostre patrimoni cultu­ part d'ella era d'ideees contràries bàsica en la dominació caciquil ral popular". De temps, a l'ensenyament de les Congrega­ de la Restauració. D'altra banda, que està treballant i re­ cions. De fet, dintre de l'esperit i segons el primer cens agrari collint dades sobre el d'aquesta petita i mitjana burge­ d'Espanya, a Llagostera no hi Casino Llagosterenc, sia local, hi havia la por a una predominava pas la parceria so­ la Cooperativa La Re- involució caciquil. bre l'arrendament. Però si una xi­ genadora i d'altres ins­ Podem suposar que la lluita a fra significativa hi ha és la que fa titucions que puguin nivell local contra la "dominació referència a l'índex d'industrialit­ constituir l'entremat caciquil" (ara no entrem a dins zació l'any 1935, segons la con­ associatiu del nostre del que hi ha darrera d'aquesta tribució de comerç, indústria i poble en una època determinada. La seva expressió retòrica) s'havia fet en professions del 1935: podem tasca és molt important '>ona mesura des de la magna ins­ considerar que la vila està situada per conèixer un passat titució local Casino Llagosterenc. força amunt pel que fa a aquest immediat que no hau­ índex, molt més amunt en tot No sembla pas que els grans pro- ríem d'oblidar. P»etaris locals el dominessin mai. cas que els municipis circundants

Ü^*!j#«^^ 22 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

REFLEXIONS SOBRE L'ATUR I LA CRISI ECONÒMICA A LLAGOSTERA

Parlar de la crisi econòmica i de la manca de feina que hi ha a Lla­ gostera, és difícil i complexe. Bàsicament per dues qüestions: 1.3 - Encara és l'hora que s'ha de fer una anàlisi seriosa i amb perspectiva de futur, de la situació i possibilitats de la indústria (com a títol ge­ nèric) local. — 2.on - Per poder opinar de les empreses que han po­ gut anar a l'orri o que estan en preocupant conjuntura, s'hauria de tenir en compte una sèrie de condicions que no podem contemplar amb facilitat en aquestes reflexions.

negligència que hi ha per part de l'autoritat corresponent (?) per con­ trolar la que va sortint. Aqui ja entrem en el terreny del legalisme i la il·lega­ litat. En concret, en el sector de U construcció és on hi ha més "trampa" si és que podem anomenar-ho d'algvma manera. Si per una banda ja tenim els treballadors autònoms (legals) amb els que a nivell de preus no pot competir un empresari de 15 0 20 obrers, (tri­ buts, S.S., etc), per l'altra hi ha em­ presaris que aprofiten les "conces­ sions" fent treballar autònoms, atu­ rats, jubilats, marroquins, etc. Per aca­ bar, els "clandestins" que actuen al marge de la llei, ja no solament sense Mentre la fàbrica de lesAgulles ha tancat les portes, permisos d'obres, sinó sense ser ni al davant s'està construint. autònoms. Un breu r^iis S'ha d'observar la problemàtica dels Llagostera és en essència un poble a pesar de la proliferació dels bars... permisos que atorga o no per construir de botiguers, petits artesans i aitò- Cosa normal i digne exemple d'un país l'Aïuntament. Degut a la pràcticament noms. Ja fa molts anys que el suro va en el qual quan tothom en ve, nosal­ manca d'ordenances (inexistència d'un debcar d'étwr per a nosaltres la indús­ tres hi anem, un país en el qual la pre­ pla d'ordenació) s'ha actuat especula- tria capdavantera (cosa no comprensi­ visió és quelcom que no s'ha tingut tivament i construït arbitràriament du­ ble si mirem d desenvolupament que mai en ctMnpte, un país en el qual el rant molts anys (e^. en la venda de hi ha hagut a Cassà). No «i fà tants primer artide de la llei es diu "frau". parcel·les sense serveis, construccions que ho ha deixat d'ésMr, el sector de A Llagostera la llista d'aturats es smse permís, o amb permís, però ni la construcció i tot i& nun que d'^ de­ va agegantant. La caiguda d'una em­ mai que l'haguessin donat. -Ex.: Ca­ pèn. Quan es paria de gran indústria, presa important com el "Disme, S.A." ses Barates, Girona Futur, etc.-). només tenim un exemple: la Fàbrica (uiu 40 empleats) i recentment "Agu- Ara amb d fre, en el sentit de regu­ Pascual. Si, també hi ha fàbriques de jas, S.A." (20 empleats), junt amb els laritzar, que significarà l'aprovació taps i aglomerats, de punt, empreses de trebaSados procedmts de la c«utruc- de 1M Normes Subsidiàries, desa|3a- paletes, fustefs, pintors, semUers, me­ ció, sobretot de les reduodons de plan- reixerat en bona part les il·legalitats. cànics, tranq>orts, etc., però tots amb tites dete tradidooals empresaris Suposem que es faran les coses com plantilles petites i una més que impro- Ragcdta, Portas i Solm, comporta que s'han de fer i es normalitzaran els baUe expansió. d nombre de parats augmenti cons­ permisos per construir, animant en d tantment. possible aquest important àmbit de Hem ambit • la "crài" tnbaU, (tot tenint en compte que a En ds dtfiws tmnps, s'està entrmt La legalítBt, la íLlegalitat, la llei, la Costa Brava hi ha excedents de pisos en situadoBS límits, la cóú només es la clwKlestimtat... i q>artaments, i a Llagostera, a no aplacada o ^bçada ptl carwiel cada Pels comentaris que hom ha pogut tardar). vegada més pcit qee és el tutbme, i sentir, la caiguda de Disme i Agujas, més quan In ettnictwes éà sist«na pot ser produïda, a més de la consabu- Els projeetM de "ciència-fiMÍó" quasi-c^taUsta i tot^SMBt consumis- da crisi, per mda administradó. En Els projectes de "ciènda-fícdó" u, s'hm anat endcrrocnt. S'està per­ canvi a la construodò el problema ve (Ex.:Motor Ibèrica, Aeròdrom a Pane- dent cada dia més, t\ poder adquisitiu, més per la manca de feina, i per la det,...) em fà recordar l'apartat de BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 23

"somnis" irrealitzats, on hi hem d'a­ Les relacions amo-treballador nacional, si local, es regularitzi la situa­ notar les moltes fàbriques que amb Ès difícil fer d'àrbitre en la relació ció dels aturats ofícials i no oficials, el temps s'ha dit que vindrien a Lla­ amo-treballador o viceversa. Tothom amb possibilitats o sense, amb feina o gostera i que no han acabat d'arribar té els seus motius i raons. Quant als sense, etc. etc. Però això ho comen- mai. Fa anys vaig sentir que a les for­ amos, ja no són els d'abans. Ès allò de terem unjJtre dia. ces "immobilistes" del poble no els què "qualsevol" pot ésser-ho (qui té interessava la creació de grans indús­ domini d'alguna cosa). Ja no és la tries, perquè significaria automàtica­ imatge d'un "patró" dur i temible. ment demanda de treballadors, i conse­ L'empresari s'ha hagut de sometre a güentment, augment de salaris... Hagi uns canvis metamòrfics. Actualment, estat aquesta causa o una altra, no hi prou treball tenen a mantenir enlaire ha indústria sufícient i molta gent ha una fàbrica o negoci. Una altra qües­ d'anar a treballar a fora. Tanmateix tió és la poca responsabilitat que a dubto que els projectes esmentats, vegades s'observa en alguns "empre­ cas de portar-se a terme, puguin saris", probablement degut a allò ^^ f'OLírics! paliar el problema. de què "abans que paleta s'ha d'ésser manobra", cosa que molta gent sembla Una probable alternativa, seria que haver oblidat. Estic convençut, que la ens deixéssim d'empreses de "ciència- mala, a vegades nula, organització, és ficció" i es procurés donar facilitats el principal factor de què les coses no (amb terrenys, serveis, etc.) a possibles vagin bé. demandes per instal·lar empreses que reverteixin més en la vida local. Les Quant als treballadors han passat en urbanitzacions, que han hipotecat en pocs anys, d'ésser sotmesos i utilitzats, -r-:^ totes direccions, amples zones dels a tenir formes legals d'organització i terrenys llagosterencs, han estat un reivindicació. També aquí podem par­ benefici per molt poca gent, i és una lar d'irresponsabilitats, no està gens Un raigd'optimJsmèTir "mamella" que està deixant de rajar. clar quins són els drets i quines les L'atur i la manca d'inversió scm els Ara, resta aquesta població temporal obUgacions. A voltes el treballador es dos grans problemes que pwten a la (encara que alguns ja hi viuen habitual­ converteix en un aspirant a "burgès". greu situació de "crisi econòmica". El ment), que s'ha convertit en client del Sobra ambició, manca solidaritat. per què s'ha esdevingut, ho podem ge­ comerç: donen vida!, però ull!!, això El "monstre" de l'atur neralitzar com a "crisi de astema", per no significa cap solució envers l'atur Ara l'agobiant situació a què s'està tant tota solució, hauria necessària­ i la crisi econòmica, ja que el ram de arribant, està desgavellant el sistema o ment de passar per una rvestiuctuiaciò botiguers i petits industrials, són dels relació ben entesa entre obrers i em­ del mateix, i ccm que això ja no és un que tenen feina. presaris. Homes que havien estat con­ problema de poble sinó d'Estat, aquí Una altra alternativa, suposant que siderats com "amos" ideals, es troben "m'aturo" jo, en benefici dds lactOTS, tinguéssim consciència de poble de en dificultats angoixoses, que no sa­ i en peijudici dels veiMdofs d* paper, cinc mil habitants, és a dir, un poble bem cap on poden devallar. De mo­ ja que en no escriure tant, mo podran relativament petit, i aprofitant aquesta ment, cada dia és més la gent que està produir tant, així no podran comprar mcyoria d'autònoms, seria revalorítzar apuntada a l'atur. Ja se sap, i és lògic, paper a la TMras, i així és com ha les nostres coses, és a dir, recobrarl a que molts estan treballant igualment, hagut de tancar la "bnraca" el Banc identitat i la senziUesa de poble. Però contribuint en certa manera a un frau, dels Pirineus... Vet aquí, com parlant això seria una evident obstrucció al que mai serà com els que ens demos­ de la "crisi" UagoAerenca hem acon­ "progrés", ja que hauríem d'abando­ tren cada dia que es poden fer... Però seguit descobrir un "niisteri"... nar les "ambicions innates" de l'ho­ això no és solució, i és hora (quan mol­ Ja sé que no són coses de riure, me, com és l'afany d'acumulació ta gent ja comença a haver d'esperar però amb aquest panwama, qué més (riquesa) i tal vegada, poder... per cobrar el subsidi) que sinó a nivell s'hi pot fer..? En fi, això és de "somia-truites" i Joan Ventura i Brugulat entra en unes concepcions de poble, que dissortadament crec, pocs com­ partiríem... Potser, encara que resulti lleugera­ ELECTRONICS ment irònic, on hi ha més possibilitats de treball és a la agricultura. En ésser un poble de molta extensió, força CODÒLAR pla i amb possibilitats de reçadiu (si VÍDEO 3nés plovent com en els darrers dies, TELEVISIÓ clar) té molt de terreny cultivable i ALTA FIDELITAT molts masos tancats. Però ja se sap, ELECTRODOMÈSTICS l'explotadò d'una casa de pagès, l'equereix ésser-hi cada dia, i adquirir ^uest compromís no és a l'abast d* C/. Camprodon, 11 Tel. 83 04 77-LLAGOSTERA totíiom. 24 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Ramon CONSTRUCCIONS I IMARCis LL·INÀS

I Passatge Costa Brava, n.o 10

construcció de xalets pressupostos Telèfon 83 04 22 adobs LLAGOSTERA

. . Fontaneria RENAULT Els hi ofereix els seus serveis de iCaiecTricitat Calefacció

IXSTAL.L/ICIOX·) Tel. 83 04 75 ^ 1 FONTANERIA-EIECTRICIIAT-CAIEFACCIO f" LLAGOSTERA

Carrer Cristòfol Colom, 14 -Tel 83 04 96 LLAGOSTERA

I 1^ \ REPARACIÓ I VENDA 'MPRENTAJ OFFSET^,, ''^/v U^^ I^ADIO - TV- COLOR - HI-FI Rodas MONTATGE D'ANTENES

C/. Barcelona, 7 LLAGOSTERA Tetétono 83 02 10 Telèfon 83.04.30 (Girona)

Pintura i Decoració MATEU .(3a FONT Hy Per a encàrrecs: C/. Pompw Fabra, 36 Tel. 8306 20 COSES BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 25 Uffl^i I CIHEMl MIT -A les meves mans et voldria cinc minuts ! Et desfaria com un "bolado". Salvatge..! Porc..! -Així, o semblant estarígot el feia tot ensenyant uns bra­ ços sens dubte prou capacitats per allò que deia i molt més. Resultava en altres ocasions que els dolents havien serrat un pont de fusta i Si a la pantalla hi sortia un: estava a punt de caure en un cingle es- -Ah..! ganifòs. Aquella mala gent es fregava les mans de satisfacció quan a la noia 11 La senyora Rosalia Pey; per la qual O, un: -Oh..! -era corejat pel públic faltava poc per arribar a la fatídica vaig sentir de sempre un gran afecte, passera. era la pianista del Casino, quan el cine­ sencer. ma era mut. Les pel·lícules que en Sovint passava que la senyora Rosa­ -No hi passis, burra! -deien les do­ aquells temps de la meva infantesa es lia, -a la qual fins i tot és lògic supo­ nes entre xiscles. projectaven, eren majoritàriament sar-li certa afecció al cinema- es que­ -Aquesta boja vol que la m^n! grans dramons que feien caure llàgri­ dava una estona més o menys llarga -Deixeu-la, que si es trenca el cap, mes ben abundants al candorós audito­ sense fer música. No trigava en sentir- prou que la enterraran..! ri. No cal ni dir que la interpretació se la veuassa de qualsevol bergant: il el noi, doncs, és que no estava al més celebrada, més autènticament -PIANO.^! cas? Vaja si hi estava! Que, al mcxnent aplaudida, era la de Francesca Bertini, ja es veu, cavaller en un fogós corser, tràgica italiana de renom universal. arriba a salvar-la. Aquell heroi, en el La senyora Rosalia acompanyava moment que ella ja tenia un peu al les escenes de pel·lícula amb música pont asserrat, d'una revolada la treu adient al diferent desenrodlament fíl­ entre un esglai dels espectadors, quan mic. Així, podia ésser romàntica, si es ja la passera rebotava cingles avall. tractava d'un festeig de la parella. De Aquells moments de joia els com­ forta estridència quan un dels traïdors partia el públic amb una ventallada amenaçava una noia. 0, de melodia d'aplaudiments, potser dignes de mi­ alegre quan el bo la salvava dels ma­ llor causa. neigs inconfesables de qualsevol mal­ Abans d'acabar-se la sessió, era el vat. mommt de la pelJicula còmica. Ara sí que la gent reia a més no poder. A nosaltres, nois de vuit o nou anys Amb en Xarlot, en Fatty, «n Buster allò que més ens entusiasmava eren les Keaton, -Pamplines- l'HaroId Lloyd, dinàmiques facècies dels "cob-boys". en fi en tot el bo i miQor dels artistes La m^oritària preferència es decanta­ pallassos. Eren els moments més espe­ va pel gran Tom Mix, i el seu cavall rats per a tothom. Eren els moments "Rayo". Aquella valentia que demos­ en què l'aldarull, la gresca, cdpien el trava davant de perilloses aventures, la terrible udol general quasi insopwta- rapidesa màgica en treure el "Coit" de ble. la funda, el trotar frenètic de "Rayo".. Tant, que fins molta de gent gran, Tot això es celebrava amb crits i víc- Ella, sempre muda i callada, al mo­ ja d'edat, aprofitaven per sortir al car­ tors, entre un vertader tràngol de ca­ ment engegava el primer cuplet que U rer. Només cal pensar que tota la Sala, dires que fèiem retrucar a terra... i venia bé, i així les grolleres riallades era un núvol de pols, acompanyat de alguna bofetada al nano rival de "co­ del pocasolta eren apagades. baralles i plantofades a tota marxa. lla". No us en dic res quan les escenes El piano, jo no tocwra. i?w què? representaven una violència fora de Els diàlegs de les peUícules repre­ La senyora Rosalia havia recollit sol­ sentades, es podien seguir mitjançant lloc. Quan, per exemple, al pobre Mi­ fes i música diversa que hi tenia. Tam­ els rètols de la pantalla en totes les quel Strogof aquell malvat ofícial re­ bé ella, tan fràgil, s'escapolia fora. escenes. Seria errat pensar que això bel el fuetejava salvatgemoit, i més Jo la veia traspassar la Plaça camí de fos un problema per als analfabets, encara en acostar-U als ulls un ferro casa seva. Amb quin respecte i admi­

Aquesta vegada tenim aquí les obres dels nens i nenes de cinquè curs dels dos Col·legis de la vila. En un principi volíem que ens fessin un petit diàleg per a titeles però vam pensar que seria de més bon fer la confecció d'acudits (gràfics o escrits). La idea ha tingut molta acceptació i, encara que alguns no semblen pas inventats per ells, dels molts rebuts n'hem seleccionat els que ens han semblat més originals i simpàtics.

Hi havia una vegada un home que li ^r?^ feia vergonya ser tan baix... que anava PAPA, É.M P\j', ME.ivjA(^ uEb xevEs POf-r^es 1 a la frontera i passava sense donar el carnet perquè li diguessin: " /Alto!" Jordi Rondon i Luis Isabel Sagué Hi havia un home que era tan "pa- tós" que quan entrava a l'oficina feia: Un home està pescant amb una -Quac, quac! galleda i una canya, a les Rambles de Dolon Pico i Amat En Joan troba en Pere pel carrer i Barcelona. Se li acosten uns joves i li li diu: -Com va la vida? En Pere li diuen; -Quènoi, piquen' i ell respon: respon: - Va tirant. I la teva, com va? -Déu n'hi do! amb vosaltres ja fan I en Joan respon: -Està retrassada. catorze! Un dia, un va trucar a la porta del Francesc Vilanova i Vila Xavier Planella i Morató seu veí, i li va dir si li podia deixar un burro. El veí li va contestar: - Que no saps que no en tinc de burros?, però ara ja en tinc un. L'altre va dir: Era un home que va anar al metge. -Doncs si en tens un, per què no me'l El metge li va dir: -No provi l'alcohol deixes? I el vet li va contestar: -Es perquè se li està escurçant la vida. que el burro que tinc ets tu! L'home respongué:-Sí, té raó, el dia que no bec se'm fa més llarg. Vicens Lloveras Francesc Xavier Malagon i Ariza

oS^

Dice el oculista: -Lee estàs letras. La nina contesta: -No, me voy; es­ ta lección la hicimos el ano pasado. Anna Callol Jordi Pinsach i Estanyol BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 27 (."J

MUiB ly^iuMita

Era un home que reia tant, tant, Maria Teresa Gurnéi i Celis tant, que va tenir que canviar-se de pantalons. Era un home que devia molts cèn­ Dolors Llinàs i Gavilan tims. Un dia va dir: - Jo ja no puc més, em tiraré al mar! A la poca estona un Una gitana dice a un alemàn: li diu: -No deies que et mataries? -"Chico, pa verte enterica hay que ja- —Sí, però hi havia, sota la mar, un bus cer noche en er ombrigo." a qui devia mil pessetes. Encarna Malagon i Sànchez Joan Manel Sànchez i lópez El pastís és així perquè els nuvis són de Pisa. Antoni Gutiérrez i Lapera

Un anglès, un francès i un espanyol 'it^ítm ejff havien de domar un cavall. L anglès li puja al damunt i el cavall el llença pels aires. Quan el monta el francès el ca­ vall s'aixeca dret i el fa caure a terra. ücrr OUUAAI-T Va l'espanyol i li diu: -O et portes bé o et duc al "matadero"! I així el va domar. Eugènia Comas Jordi Olivé i Bayé

-Què vols, cara o creu? -Jo cara, i tu? -Què podria demanar? -Jo de tu diria creu. -Bé, vull creu. Anna Gorgues i Gcima

-Foc -Aon,a on? -Que disparis, home...! Susanna Tomion L Josep Sànchez 28 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

...I SI APLIQUÉSSIM EL PRIVILEGI?

Deixant de banda la coincidència (suposem una segona edició). La pri­ es podrien actualitzar els apartats amb el cop d'estat, aquesta data se mera publicació, probablement va és­ en els que no s'ha evolucionat? —no es m'està presentant amb una singularitat ser deguda a una sentència favorable podria demanar a la Corona una revi­ fora del normal. Amb aquest escrit in­ del jutjat de La Bisbal, confirmada per sió dels mateixos? tento desvetllar dubtes que han anat l'Audiència Territorial de Barcelona, Però en Gondi, a qui sembla que en sorgint arrel del pretès 742-Aniversari, segons veiem en un escrit de tres folis, un principi va desbordar l'entusiasme , i fer una sèrie de puntualitzacions i co­ adreçat als "Habitants de Llagostera", s'afanyà a puntualitzar en el B.I.M. mentaris per a tothom a qui pugui in­ encapçalat per: "Podemos confirmar i núm. 15-desembre (segon núm. en què teressar. confirmaros que se ampara al Ayunta- es parla del 23-F): "Esfuerzo, ilusión, miento Constitucional de Llagostera, meditación y la posibilidad de publicar El "Descobriment" que pueden romper y cazar, cortar le- cosas de aquí, sí, però de ayer, en las Amb tots els respectes per a la sec­ üas y maderas, coger bellotas en los que tos rencores estan fosilizados, los ció "Momento" de Gondi, que es pu­ montes del termino de dicha villa, y odiós petrlflcados y no ofenden". blica a cada número del B.I.M., em va conducir los cerdos a las montanas de En el B.I.M. núm. 16-gener: "La con- sorprendre que gairebé es tractés en Tursà de Callés y de Olives (Solius)". cesiòn era para la perpetuidad y, sin caire de "descobriment" la data del El mateix Gondi ens recorda que en embargo, se quebró, porque entre "23-F". diverses ocasions, fa poc més de cent otras razones, no podria ser de otra Des de l'any 1978, l'AA.VV. la por­ anys, va ésser reconegut aquest dret manera (??) (...) Hoy las normas jurí- tàvem de patronímic. El tema havia es­ històric. dicas no son perpefuas. La Ley rompé tat tractat per en Joaquim Arbussé, El Ple "Extraordinari 23-F" el derecho, o lo que es igual a decir probablement l'home que més ha in­ que una ley puede ser modificada vestigat sobre la història de Uagostera, un espectacle por otra posterior". en el núm. 22 (1-10-66) del "Lacusta- La celebració del ple (?) extraor­ Discrepo del primer paràgraf, no es ria". Una còpia del "Privilegi" la te­ dinari per commemorar el 742—A.,^ va tracta de rencors, ni d'odis ni d'ofen­ nien (que jo conegui) dos dels homes ésser un acte força trist. Vam poder dre a ningú, sinó de reclamar el que fa que més han fet per la cultura i el nom comprovar, no sabem per quins mo­ cent anys era de tothom (Rei?) és a dir de Llagostera, en Sebastià Gispert (En tius, que els de la dita oposició no ha­ de la Comunitat, o del Poble que és el "Tià", habitual col·laborador del "But­ vien estat gaire informats del tema. mateix. —Per què doncs, hauríem de lletí") i l'Esteve Fa El primer escrigué Arrel d'això i de la discussió que s'es- celebrar el 742-A. d'uns privilegis que en el núm. passat que ja a l'any 1917 tablí, per la presència d'un membre de d'entrada considerem enterrats? Quant un grup d'amics el comentaren amb la Comissió sentat a la dreta del batlle, al segon punt entenc és una interpreta­ gran interès, però aquí s'acaba tot, i per la gravació dels parlaments i del ció de la llei, per justificar la impossi­ que encara no fa tres anys n'havia do­ precedent que creava, es va acabar com bilitat d'actualitzar-los. nat dues còpies. Quant al segon, va el "rosari de l'aurora", com sovint pas­ ésser amb en Josep Maria Romo, els sa en els plens no tan "extraordinaris". Situar històricament el document qui van suggerir-ho com a patronímic Innecessària la descripció afalagado­ Estem d'acord en què eren altres de rAA.VV., explicant en un circular ra de la figura de Jaume I, per part de temps, per això mateix el pas més im­ del febrer-79 el seu significat. Tanma­ la Comnsió. En èpoques de guerres i portant és situar històricament el "Pri­ teix el fet es comenta en els llibres vassallatges, en què la majoria d'habi­ vilegi", i veure quines eren les reper- d'història relacionats amb Catalunya i tants de Llagostera probablement vi­ cuttions rtfls sobre el poble en aquella Aragó. vien en situacions precàries, quan no època, si es va concedir a altres comar­ Arrel del primer escrit de Gondi, se sap com i en qui revertiren els pri­ ques, etc. Pel de més, seguir fent supo- aviat es va fomiar la Comissió Pro-742 vilegis, ni per què es van concedir... sición és difícil i delicat. No sé si en la Aniversari. Em pregunto si era necessa­ enaltir el semblant del rei Jaume I, conferència programada d'en Jaume ri que ho digués el Secretari de l'Ajun­ tan conqueridor com imperialista, em Sobrequés (estic escrivint el 30-3-82), tament, perquè la data es considerés sembla gratuït. reconegut historiador, se'ns donarà al­ important. guna resposta, en tot cas, aquesta Actualitzar el "Privilegi" qüestió s'hauria de clarificar. Al segle passat encara va Aquest punt és tan conflictiu com Quant a la possible aplicació del ésser reconegut utòpic, però no me'n puc estar de "Privilegi", recordo una vegada més El documínt va ésser pik)licat al se­ plantejar-ho seriosament. "El Privilegi" que estem en un regne, i que tothom gle passat en un llibret. Segons en Gon­ tracta d'uns drets comunals de 1240, ho interpreti com vulgui. Jo, tinc espe­ di el 1843 per la impremta "Carreras y concedits per un Rei, reconeguts "real­ rança, però la fe (que diuen mou mun­ Torres, c. del Candés 12 de Girona" i ment" per darrera vegada el 1973/4 tanyes), de temps que la he perdut. segons la còpia que ara tinc, el 1879 per Carles IV, i respectats al segle pas­ sat en diversos litigis. Així doncs, ara, pel "Establiment Tipogràfic de Pacia- Joan Ventura i Brugulat no Torres, C. Constitució 12, Girona" que també estem en un reialme, —no BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 29 PORTAVEU DELS LECTORS

AGRAÏMENT -res més que "pelar-lo". (Algú està d'a­ la flora. D'això potser en parlaré un cord amb mi i pot donar una solució altre dia, més, vagi per endavant millor que tranquil·lament creuar-nos aquest petit entremès. (Uiuiui, de de­ Sr. Director de braços, esperant se'ns vagi a l'altre bò, vaig bé?). Per estalviar aspres sor­ Muy Sr. mío. barri?). preses m'atreveixo a demanar als que Agradeceré la publicación de esta Deixant de banda aquesta qüestió, n'hagin de tenir cura tinguin present, si se'm permet, iré pel tema que carta en esta revista que tan dignamen- almenys, el que escriuré tot seguit: se­ m'ocupa avui. Aprofitant que dintre te dirige, que no tiene otro objeto que ria una pena que, altre cop, haguéssim poc, per mitjà del nostre Ajuntament, testimoniar a mis convecinos la ayuda de suportar la pèrdua d'una "relíquia" els terrenys on passava el "Carrilet" que me han prestado para llevar a cabo més, com ja ens va succeir amb les seran propietat del poble, en aquest la labor que el Ayto. me confirió en dues darreres masies que teníem dintre Butlletí voldria esmerçar un xic del su dia com agente municipal. Creo que la vila i que, ara, ens irien de primera meu temps per dedicar quatre compta­ sin la colaboración ciudadana, de casi per estatge del MUSEU D'ESTRIS I des ratlles en favor de la VELLA ES­ todos, no podria haber cumplido mi COSTUMS DEL CAMP. (Els hi ha TACIÓ. (Volen seguir-me?). tarea, nueva para mi y que, como es semblat bé que no digués malaguanya­ MUSEU ARQUEOLÒGIC DE LLA­ notorio, conlleva una sèrie de dificul­ des: "Casa del Puig" i "Can Romeu"?). tades que todos conocen. GOSTERA on, aquestes "relíquies", hi Per acabar, altra vegada em permeto Quisiera aprovechar esta ocasión restessin exposades per poder-les donar una suggerència fàcil de realit­ para decir que he cesado del puesto de contemplar tothom. Periòdicament les escoles podrien fer-hi passar llurs alum­ zar: demanant a qui calgui el correspo­ policia municipal a petición pròpia, nent permís i abans de què no hi estem que fue aceptada por acuerdo de la nes, del nivell convenient, per tal de què hi fessin variats treballs sobre la a temps. Per arranjar el singular teulat Comisión Permanente del Ayto. del de l'Estació es podria fer servir, les dia 3 de Febrero de 1982. ceràmica de diferents èpoques, mine­ rals, etc. i aix í conèixer a fons la mane­ restes que encara hi ha a la Caseta que Nada mas, Sr. Director, le quedo ra de viure dels llagosterencs que ens es troba en l'antic pas nivell de la muy agradecido a Ud. por la publica­ han precedit fa una tira d'anys, a la ve­ "Costa d'Alou", ja que dintre poc, se­ ción de esta carta, y a mis conciudada- gada que tindrien una idea dels recur­ gons vaig poder comprovar personal­ nos por las razones que apunto mas sos minerals que hi existeixen. Ensems ment no fa molt, no en quedarà res i arriba. se'ls podria motivar l'afecció a cercar fer de nou les "rares" peces de ceràmi­ Cordialmente, més material per engruixir l'esmentat ca que manquen a la nostra vella Esta­ Manuel Cano Hernàndez ció suposo seria bastant costós. Si de Crec que, buscant el suport necessa­ moment no la podem restaurar, crec ri on pertoqui, podria ésser deguda­ que el més prudent seria treure aque­ ment RESTAURADA i en no disposar, lles peces de la Caseta i guardaries, UN ALTRE PREC: actualment en la població, de cap local ja que és una vertadera llàstima que es RESTAUREM L'ESTACIÒ per ubicar la gran quantitat de troba­ malmetin miserablement podent, més endavant, treure'n un bon profit. DEL "CARRILET" lles arqueològiques, recuperades per una colla d'entusiastes del "cavic" en (Què, serveix quelcom d'això que he En l'últim Butlletí proposava la sal­ les rodalies del nostre terme, penso dit o és millor que ho llencem tot?). vació del "Suro del Puig", al mateix seria un lloc idoni perquè ens servís de Confio que aquesta proposta, a la temps que donava una petita suggerèn- Museu. (Però, ull, no deliro, no?). curta o a la llarga, no caurà en sac cia per dur-ho a terme. Sobre aquest A més, pels voltants de la restaura­ foradat. (De tota manera, serà bo que particular, casualment vaig tenir una da Estació, s'hi podria cultivar un inte­ comencem a demanar a les Altures ens curta xerrada amb un senyor que, per ressant JARDÍ BOTÀNIC que, a part hi ajudin una miqueta. Amén). rutina, sembla entendre en la matèria de gaudir amb llur contemplació i i em va dir que fer-hi el que jo havia lloc ideal de repòs i passeig per a la Llorenç Ventura i Sabarí suggerit seria matar-lo. Li vaig contes­ gent gran, podria tenir la finalitat de -N'espera llur fruit, tar que no es tractava pas de fer el que què els escolars aprenessin, "in situ". un diumenge d'abril 82 jo deia, sinó que s'hi fes l'adequat per­ què no es mori. Després de romadre una estona enraonant, a part de dir-me que el que li convenia de necessitat era "pelar-lo", no va dar-me altra "re­ cepta" que deixar morir en pau el pobre suro. Aquest bon home potser no està errat del tot ni tampoc dubto de la seva bona intenció però, la veri­ L'estació tat, no va pas convèncer-me massa. un edifici El "remei" aquest, de deixar-lo morir, a conservar a mi no em serveix, tota vegada que em resisteixo a creure no pugui fer-s'hi 30 • BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Però no es disposava de cap mànega BON DIA LLAGOSTERA BLE, PERÒ ELLS TAMBÉ, 0 NO? I crec que van fer molt bé de voler que tan sols per a ruixar les parets veïnes i (Del Ple de "Carnestoltes") "constés en l'ACTA"; són FETS que vigilar els patis i tinguérem que restar també d'alguna manera fan història. quiets espectadors impotents i angu­ Que hi ha AJUNTAMENTS de to­ No és això: TU T'ESTÀS AQUÍ PER­ nioses esperant que els bombers arri­ tes menes ho sabem tots. Que n'hi ha QUÈ JO COM ALCALDE I PRESI­ bessin a temps. de més DEMOCRÀTICS també ho sa­ DENT AIXÍ HO MANO... APA NA- Cal estar esperançat que d'aquest bem. Que n'hi ha que celebren el NO, "ORDENO Y MANDO Y QUE desgraciat sinistre, els responsables, "CARNESTOLTES" al carrer amb SE HAGA PRONTO" ni més ni menys podran treure'n conseqüències profito­ "carrosses i festeigs" també ho sabem: que la "REPRESSIÓ SISTEMÀTICA". ses i corretgir-ne les falles. Allò de que Ara bé, el nostre no és així, el nostre Ara feia temps que en aquest CON­ tan ràpid seria el servei dels bombers és diferent... m'explicaré. SISTORI semblava que s'havien mode­ de Sant Feliu com el que s'organitzés Poc, molt poc, se'n podia esperar rat aquestes formes i la veritat és que aquí en el moment del foc, s'ha de­ d'un PLE EXTRAORDINARI en un m'estranyava. Pensava, no que hagues­ mostrat que és fals. Els bombers tar­ dia com aquest a ho ser que fós per sin canviat vostès sinó la "tàctica", daren 18 minuts a partir de la recepció "fotre's de la gent". El FET i la CON­ ara veig que no, que segueixen el ma­ de la notícia, si hi afegim els 15 ó més VOCATÒRIA del mateix eren impor­ teix camí, el camí de sempre i pensa­ que es tardà en avisar-los per la cir­ tants, jo diria que importantíssims, ja va que no ho fessin de cara a les "pro­ cumstàncies del telèfon (no esclarida que es tractava d'un FET emmarcat en peres eleccions'"...electoralisme se'n quan escric aquesta carta) suma massa la història del POBLE o sigui el seu diu. temps. Si es juntessin circumstàncies passat i jo sempre he pensat que el pas­ Bé, veig que a aquest AJUNTA­ més desfavorables com una ventada, sat és alliçonador. Ara bé, si aquest REI MENT la DEMOCRÀCIA no hi entra boques de foc no adients a les màne­ era bo, era ros i tenia els ulls negres, no per cap "escletxa" no se'n veu ni un gues dels bombers (segons diuen al­ m'importa i crec que no li importa a petit "BROT" ni una "ESPURNA" i gunes no s'acoplaven), la desgràcia ningú; és el FET el que sí importa i res això que s'apropa la PRIMAVERA. podria ser de més trascendència. més. Crec que fóra més adient que Jo em permeto suggerir que es Qui més qui menys ha llegit la his­ aquests que avui GOVERNEN es dei­ tinguin sempre a punt unes quantes tòria i sap com eren les MONAR­ xessin de PERSONALISMES i ho fes­ mànegues i que el Ihgam de comunica­ QUIES en aquell temps, eren els REIS sin un xic més DEMOCRÀTICAMENT ció amb la caserna dels bombers sigui uns senyors poderosos (guerrers indub­ que de fet és això el que el POBLE mitjançant la ràdio instal.lada a la tablement) que dominaven unes grans va "VOTAR"... DEMOCRÀCIA. Casa de la Vila. extensions de terreny i com més fort Si no es prenen mesures, estarem tenien llur "Exèrcit" més i més exte- Cantaclar altra vegada pendents d'un fil i de la nien llurs dominis. En aquest cas fou sort, i caldrà que els afectats es confor­ un REI poderós que portà a terme les min des d'ara fent-se càrrec a no espe­ (entre altres) conquestes de VALÈN­ ON EREN ELS BOMBERS? rar res de bo quan els toqui la rifa CIA, MALLORCA, CÒRCEGA, SICÍ Srs. CoLlectíu de Redacció sinistra. LIA, CERDENYA. Ara que al mateix del "Butlletí" Molt cordialment, temps que donaven (el cas d'ací), tam­ J. Alba Matamala bé treien, treien vides i béns. Benvolguts senyors: Bé, més o menys sabem com eren Degut a l'incendi de la fusteria d'en aquests senyors i no era això el que vo­ E. Ramos, he sentit a molta gent lia dir, que jo no sóc cap historiador i estranyar-se de la falta de bombers la història s'escriu i es fa de moltes for­ locals. Jo ho sabia perquè era dels pocs mes. Crec que l'AJUNTAMENT i assistents en el Ple Municipal on es aquest PLE tamtw van fer història. va decidir traslladar el vehicle propie­ Anem al cas. Crec que no es pot es­ tat de l'Ajuntament de Llagostera, a tar d'acord amb el procediment del Sr. Sant Feliu de Guíxols, malgrat l'oposi­ BATLLE en l'esmentat PLE perquè si ció d'alguns regidors. Per tant tenia hi havia uns "seients reservats" per a la clar a qui dcHiar les gràcies si se'ns COMISSIÓ -de l'ANIVERSARI, ales­ cremaven les cases. El que no sabia hores què hi feia aquell Sr., que deia era que no tinguéssim ni un metre que aquett REI tenia el pél ros, a la de mànega per a prevenir la propagació taula dels CONSELLERS i al mifl del del foc, i això que ara sembla d'una C(»tólSTORI en un PLE MUNICIPAL imprudència temerària, llavors, mirant impotents les paoroses flames, era per Oeov)^ i per què aquesta defensa aferrítsada del Sr. BATLLE quan l'OPOSICIÒ va a mi, per a la meva família, per als demanr explicacions sobre aquest FET. veïm més afectats i per a tots els A l'anterior número repro­ NO, Sr. BATLLE, AQUEST NO ÉS altres, d'una negligència gravíssima. duíem una bonica fotografia dei EL SISTEMA EL POBLE I L'OPOSI­ Penseu que sortir al pati era com carrer Baixada de Caldes feta a CIÒ MEREIXEN UN RESPECTE estar a dins un forn i que si el foc ha­ gués corregut més enrera hi havia el l'any 1923. Aquelles cases amb QUE VOSTÈ ELS NEGA, VOSTÈ els anys es van enderrocar, se REPRESENTA UNA PART DEL PO­ perill que saltés als patis i convertir l'illa de cases en un infern. n'hi han fet de noves, però hi ha BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 31 quelcom que segueix igual, millor gentilment si és possible d'arrenjar-nos dit, pitjor: el carrer. En aquesta aqunt carrer, perquè hi poguéssim fotografia es mostra el llastimós transitar a les darreries de la nostra vi­ estat en què es troba. Un grup de da amb un mínim de comoditat. Adjuntem fotografias de la situa­ vei'ns en va parlar fa temps amb ció actual del carrer que forns* part l'Ajuntament, fins ara no s'ha d'aquesta Vila que vostè té fbofior solucionat. Els afectats ens han d'administrar, a fi i efecte que M faei enviat per a publicar una Carta una idea del mal estat en què aclMl- Oberta al Batlle, explicant-1i de ment es troba. nou el problema, Ès Obvi que el Gràcies anticipades. carrer és intransitable i que s'hi En nom dd Jubilats, ha de posar remei. Francesc Llobet Aquest escrit és el primer que a nivell de suggerència, denúncia, UN COMENTARI proposta..., obre la nova secció En aquestes quatre ratlles només que pretén recollir de boca dels vull fer un petit comentari sobre la principals afectats les anormali­ festa de Sant Josep. tats urbanístiques i/o socials del Vull fer-me ressò del que vaig sentir nostre poble. a dir a molta gent del poble, tot refe­ El carrer es troba rint-se a què no comprenien el per què Tothom qui vulgui fer-nos arri­ en un estat lamentable la diada de Sant Josep haviq d'ésser bar la seva disconformitat o sim­ festa a la nostra vila, quan a la mcqoria plement l'opinió, sobre aspectes Som cinc jubilats de 72 a 76 anys, dels pobles de Catalunya era un dia que tenim les nostres cases a la Baixa­ del municipi que cregui s'haurien laborable, (només uns 20 pobles ho da de Caldes, que creiem forma part de regularitzar, aquí té una pàgi• celebraren), a més tenint en compte del municipi del nostre poble, com ho que essent el 19 de març festa, es perd na oberta al seu servei. demostra el fet de què ens passen el un dia de la Festa Major, que quedarà rebut de les clavegueres, que per cert reduïda a dilluns i dimarts. fins l'any 1980 vam pagar 150'- pt«s. i Carta oberta al Es fa una mica difícil d'entendre aquest any n'hem pagat 840'- per què ha estat declarada festiva una Batlle de Llagostera D'altra banda, felicitem a vostè i als diada que no té cap significació ni seus companys de Consistori per l'inte­ Llagostera, març del 1982 tradició en el nostre poble. Al revés rès que han demostrat envers els jubi­ d'altres llocs, quan a pertot recuperen Benvolguts amics: lats en general de la vila, com per Us enviem aquesta carta oberta al les festes populars, aquí, en canvi, es exemple, les 70.000'- pessetes pressu­ treu un dia de l'única festa tradicional Batlle de la Vila amb el prec de què la postades per a la Festa de la Tercera publiqueu en el proper "Butlletí". que ens queda, la Festa Mcqor, i no es Edat el mes de novembre de l'any pas­ recupera cap de les altres traiicionds Sr. Batlle de la Vila de Llagostera: sat, gest que és d'agrair. Ara bé, no se­ a Llagostera. ria més positiu i gentil que comencés­ El 24 de febrer del 1981, el* veí'ns Crec que per l'any vinent val la sim d« pujar l'etcala pel primer esglaó? del carrer Baixada de Caldes, vam ésser pena pensar-s 'hi una mica, i de passada Suggerim això, perc^è els jubHats convocats per vostè, amb la finalitat de hom no haurà de sentir comentaris sostenir un canvi d'impressions per tenim necessitat de passar cop i recop, com el de "Home, com vols que Sant tractar sobre les deficients condicions amunt i avall d« la Baixada de Caldes, Josep no sigui festa, si és el dia del de trànsit en què es troba aquest car­ amb el consegüent p·rül de trencar-nos seu Sant/!". rer. Ha transcorregut un any i l'as- les cames (do« de nosaltres ja hem so­ sumpte resta immòbil. fert aquest CM). Par tant li demanem J. C. C.

*So «Ràdio *T.V. JOAQUIM «Electrodomèstics COMAS CL·ÜLRA.N' CORRIUS, SA. ^ii Clara Andrés CONSTRUCTOR D'OBRES

Àngel Guimerà, 8 - Tel. 83.02.23 LLAGOSTERA C/. Afaiena, i5 - Tel. 83.02.06 LLAGOSTERA 32 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA ACÍ

»»^ k^ Ramir Carreras

«Un home de pes» eia, l'elasticitat i l'agressivitat ben en tesa, és a dir, el "nervi" en la compe tició. -Si bé avui en dia no és tan accen­ La presentació és innecessària, greus, si bé de patacades no en man­ tuat, ha existit una certa obsessió en qui no coneix a Ramir Carreras. quen. Evidentment depèn molt de la bona part del jovent per aquest esport. tècnica dels competidors. De tota ma­ El que segurament pocs saben és —Sí. La publicitat, la invasió de pel- nera el reglament de competició prohi­ que recentment ha estat guanya lícules d'arts marcials en són els res­ beix, per exemple, els cops de puny a ponsables. Tampoc hem d'oblidar el dor en la categoria dels "pesats" la cara. Per altra banda, en el cos s'hi clima d'inseguretat que es respira. del primer torneig de TAE porten protectors i en "les parts bai­ -Els practicants dels Tae-Kwon-Do KWON-DO celebrat a Girona. xes" una coquilla. Així mateix és to­ són un tipus de gent concreta? Ramir, al llarg d'aquesta entre­ talment prohibit colpejar al competi­ —No, molts que han vist les pel·lí­ dor quan es troba d'esquenes,^ o a vista ens endinsa i desvetlla el cules i venen al gimnàs pensant que en món d'un dels esports més terra. També existeix un gran respecte als àrbitres. És un esport molt disci­ 4 dies es convertiran amb un "Bruce espectaculars i alhora menys plinat on la correcció pròpia dels Lee" aviat se'n cansen i pleguen. El coneguts en profunditat. orientals impera sempre. Tae-Kwon-Do no fomenta l'agressivi­ tat, ans el contrari. -Què és el Tae-Kwon-Do? -És un esport complert? -Un art marcial procedent de Co­ Així mateix aquestes persones que —Sí, és complert, tot el cos treballa. rea, l'orígcn del qual es remonta a mostren certa facilitat per a les baralles Si bé es basa principalment amb la 2.000 anys. Al nostre país fa 20 anys i usen els coneixements de lluita per tècnica també són importants la potèn- que es practica i la Federació Catala­ agredir, són expulsats del gimnàs. na connita actualment amb unes 20.000 llicències. De l'organiuació se n'ocupa la "Federació de Judo i disci­ plines aplicades" i potser l'únic que el diferència de qualsevol altre esport és que alhora serveix de Defertsa Personal. -Sovint hom con forn el Tae-Kwon- Do- amb el Karate. Quines diferències distingueixen ambdues disciplines? —Les principals es troben en la for­ ma df competició i lluita. El Taa-kwon- és més d'attc, més, podríem dir, agres­ siu. En lluita de competició, a diferèn­ cia

-Quant fa que practiques el Tae- Kwon-D(>:' - Tres anys. Vaig sentir la necessitat de fer algun esport i com que ja ante­ riorment havia sentit certa atracció per aquest, va acabar-me de decidir el fet de conèixer que existia un gimnàs a Giro­ na. El Tae-Kwon-Do m'hà oferit els FUTBOL avantatges que dóna la pràctica de qua- HOQUEI PATINS qualsevol esport, sentir-se en forma, RESULTATS RESULTATS etc. Tercera Regional Juvenils -Quantes hores hi dediques'' 7-3-82 Lacustària, 3 • Palafrugell, 10 —10 hores a la setmana. Dues hores Llagostera - Osor, 4 - 0 Lacustàría, 2 - GE i EG, 9 diàries de dilluns a divendres en el 14-3-82 SHUM 12- Lacustària, 0 Gimnàs de Choois-Lee. Maçanet - Llagostera, 2 - 1 Lacustàría, - Ripoll, N.P. -A quina categoria estàs'' 21-3-82 Lacustària, 1 - Lloret, 10 —Sóc cinturó blau i el juliol m'exa­ Llagostera — Blandense, 8 - 1 Infantils mino pel marró. Per al negre encara 28-3-82 Lacustària, 2 - SHUM, 19 falten 3 anys més. Bonmatí — Llagostera, 1 - 7 Lacustària, 1 - Riudellots, 7 -Quants cinturons hi ha'.' 4-4-82 GE i EG, 8- Lacustàría, 5 —Per aquest ordre: blanc, groc, ta­ Llagostera - Vidreres, 4 - 2 Lacustària, 1 - Farners, 4 ronja, verd, blau, marró i negre. Lacustària, 3 - Lloret, 8 Juvenils -Com es canvia de cinturó'' 7-3-82 —Mitjançant un examen que es Vidreres — Llagostera, 2 - 5 composa de: IDIOMA (conèixer el mo­ Ja arribem a la fi de la lliga i viment i nom en coreà), TÈCNICA 14-3-82 tal com era la nostra intenció Llagostera — Lloret, 2-5 (salt-trencament), PUNTSES (movi­ s'està aconseguint un equip cohe- ments coordinats de defensa i atac, 21-3-82 sionat, amb ganes de lluitar. Arbúcies — Llagostera, 4 • 1 com una espècie de dansa) i COMBAT. Estem preparant el "Torneig de 28-3-82 -Fa poc es celebrà el Primer To'·- Primavera", i a més a la llarga Llagostera - Blanes, Ajornat iieig de Tac-Kwon-Do de Girona en el esperem que la temporada pro- qual tu hi participares. 4-4-82 (3era els resultats millorin molt i —Sí, vaig guanyar en la categoria de Sant Hilari - Llagostera, 1 - 2 que la classificació entre els "pesats" (a partir de 85 quilos). Infantils primers sigui una realitat. -Quant peses'' 6-3-82 -Oscil·lo sempre al voltant dels 100 Riudarenes - Llagostera, 3 - 1 Resumint, aquesta temporada El meu gimnàs CHOISS LEE de Giro­ ha estat purament de tràmit, ja 13-3-82 na, s'endugué 5 de les 7 medalles en Descans que tots dos equips eren novells joc. 20-3-82 en la categoria, però el proper - Què és important per ésser un Llagostera - Hostalric, 0 - 6 any cal aspirar al màxim. bon lluitador? Com sempre, però, cal que la —Confiança en un mateix, concen­ 27-3-82 tració, força de voluntat. Sovint es pa­ Vidreres - Llagostera, 5 -1 gent col·labori i ens doni el teixen lesions que t'aparten momentà­ 3-4-82 suport que tot esport amateur niament de la pràctica, després cai tor­ Llagostera - Breda, 0 - 2 necessita. nar-hi, no cedir. L'afany de superació Encara que classificat a cinc 6s important en aquest com en tots els punts del primer lloc, ocupat per esports. BÀSQUET l'Amer, el nostre primer equip -Com reus el teu futur en aquest continua lluitant per tal d'assolir CLASSIFICACIÓ esport? -Tens possibilitats en el l'ascens a la categoria superior. C.B. ADEPAF 36 punts Campionat de Catalunya^ Recordem que el Llagostera i C.B OLOT 30punts ~Per al Campionat de Catalunya l'Amer no s'han enfrontat cap de PUMA SANT JOSEP 30 punts cal anar a Barcelona i és molt difícil C.B.P. AMER 24 punts les dues vegades programades en el 9uanyar. Allà fa molt més temps que C·B· LLAGOSTERA 18 punts *s practica i tenen molta més experièn­ calendari, el que vol dir que hi ha CB. GUÍXOLS 16 punts cia en competiciona. quatre punts en joc exclussiva- U D. CALONGE 12 punts ment per als dos equips a més PERE ROSELLÓ 10punts dels punts generals dels altres U.E. VILARROJA 4 punts Col·lectiu de Redacció C.B. BORDILS - 2 punts partits. 34 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Acabada la competició des que es porten disputades el millor d'hivern ens hem col·locat en un e/

REFORMES EN L'ESCACS LOCAL JO COMPRO, JO VENC El proppassat quinze de març Aquí tothom qui vulgui, hi pot anunciar els "homes forts" de l'Escacs el que li sembli. local van tenir una important reunió. Com a tema principal Especuladors abstenir-se. figurava la situació del Club en *-- Venc Cota-74 / 123 c.c. Molt bon estat. tots els seus aspectes. Després Preu: 25.000 ptes., negociables d'una temporada força irregular Raó: Can Tordera s'imposava un canvi d'impres­ »_ \/enc tenda de campanya canadiense, 3 places. sions per esborrar una mica el Raó: Ganix, 30 mal gust de boca deixat per la pèrdua de Categoria. *— Venc un porta-eq ui patges reforçat de "SA VA " 74 Raó: Àngel Guimerà, 11 En la mateixa reunió s'acordà per unanimitat que la Junta Di­ *— Venc motxilla i sac de dormir.— Raó: La redacció. rectiva estaria constituïda per: President, Jaume Ventura; Vice- *-~ Professora nativa dóna classes d'anglès a tots nivells. president, Jordi Fontanals; Tre­ Raó: Jenny Bartlett • Avda. de la Mata, 2 sorer, Gervasi Gonzàlez; Secreta­ *—Venc muntacàrregues amb motor de benzina. ri, Robert Pascual; Vocals, Carles Especial per a pous. Maó: Tel. 83.01.30 Soto i Salvador Masnou. Desitgem que hi hagi molta *— Es donen classes aquest hivern d'E.G.B., BUP i màquina. sort. Raó: Concepció, 9 C. Jave 2 d'abril del 1982

SOLS eL 6UTLLeT\ us POT SAX.\)N^ , OEL UOSTRE €TeRMl AV/OROMeiOT MORTW-Ui

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ LOCAL Apartat 54 - LLAGOSTERA

NOM „ ADREÇA TELÈFON

Desitjo iiMr: D SUBSCRIPTOR (3 númtrot: 275 ptn.) D COL. LABOR ADOR (3 núimrot: 1.000 ptn.) 36- BUTLLETÍ DE.LLAGOSTERA FINQUES GALOBARDES

Plaça Catalunya, 5 - Tel. 83.Ú0.47 LLAGOSTERA ANTIGUITATS (( LACUS- ART »» ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

VENDA DE VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL Cl. Constància, 4 - Llagostera LLAGOSTERA Veniu a informar-vos, US INTERESSA! • 7{

PLÀSTICS PER A LA CONSTRUCCIÓ

C. Nou, 26 - Telèfon 83 02 16 (provisional)

LLAGOSTERA (Gironí] Passeig Romeu, 2 - Telèfon 83 01 41

TRANSPORTS JAPIC BAR A TOT ESPANYA EL DORADO Sm^nk d* Rccacl·iia dt

LLAGOSTERA Llago·t·ra a Girona, a Barcelona Carrer Girona, 16 i 20 Àngel Guimerà, 27 - Tel. 83.06.64 Ttíèfon 83 01 83 LLAGOSTERA

JOSÉ

SERVEI OE GRUA Ramírez PLANXA i PINTURA Urbanización «Cal Curt» Telefono 83 02 26 LLAGOSTERA BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 37 acudits d'en RAMOIM

JO, ^

fcLS AmeLen MO PAS LK ESTRELLES... 38 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA FOESIA VELES CANT A CATALUNYA Poncelles de St. JORDI vermelles com la sang, Jo veig una vela blanca d'un poble CA TALUNYA que lluita al mig del fang, que es destaca en la blavor són ferides obertes que esclaten al seu pit, com una ala de gavina seran roses un dia que ens donaran l'esperit. un puntet, una joguina Envolten la "senyera", tot CATALUNYA un clam que ja es perd a l'horitzó. i mentre tot es lluita, el poble passa fam, Jo veig una vela blanca del mar a la muntanya, de la muntanya al mar en el mar de ma il·lusió. el POBLE... tot el POBLE s'abraça a MONTSERRAT. Per llevant ve la ventada De les ciutats, les viles dels barris i contorns per ponent el sol se'n va. envolten la "senyera"que brilla al seu front, Ara la nit és sobtada aquí cridem joiosos el crit de LL IBER TA T la tardor porta ressaga la terra dóna vida... pregona VERITAT. potser demà plourà. Una vela que era blanca S'enlaire la "senyera", s'enlaire cara al vent ara es comença a daurar, d'aquesta "terra nostra"pregona al firmament una vela que s'agranda el català que pensa, el català que riu que retorna de pescar, recorda i pensa sempre... el POBLE encara és viu. darrera en segueix una altra Jardí de roses roges, vermelles com la sang i una altra molt més enllà... d'un poble CA TALUNYA que lluita al mig del fang Jo en veig una vela blanca un dia seran roses, el POBLE serà un CLAM que a la nit em fa somiar seran ROSES VERMELLES... la vida alegraran. perquè em sento l'enyorança, la inquietud que ve del mar. J. Riera 4-3-82 NOTA.- Pensant en una CATALUNYA LLIURE he escrit aquesta breu poesia per a tots els CATALANS, els d'ací i els vinguts de fora, per a TOTS.

MOTS ENCREUATS n: 15

1 2 3 A. 5 6 7 (ï 9 10 <1 HORITZONTALS: 1.- Que diuen grolleries, femení. 2.- Ciutat de França en el Vallespir- 1 Població ctel Baix Llobregat. 3.- Cèlebre científic català contemporani. Paret. (Al revés i plural) llengua Provençal. 4.- Nom de dona. El dia que se­ gueix al present. 5.- Població del Vallès. Vas de terrissa per criar-hi flors. 3 • I 1 1 6.- Dit del que fa rajols. 7.- Aire amb partícules d'aigua suspeses. Aura brisa 8.- (Al revés) fruit dels cereals. Arrogància sboergueria. Atrau al ferro. 9.- Arbre de fusta molt dura. Vint-i-un. 10.— Nom d'home. De poca amplària. 11.- Tela molt clara i subtil. Grau d'agudesa d'un so. Plataforma flotant de troncs lligats. VERTICALS: 1.- Ciutat de Menorca. Terreny vora la mar o riu. Consonant repetida. 2.- Per totes bandes. Ovella que es queda al corral. 3.- Melics. 4.- Nom de lletra. (Al revés) fruit del cep. 5.- Dificultat en la respiració. Estar estirat n al llit. 6.- Útil, convenient. Conjunt de coses col·locades una rera l'altr'a. • 7.- Títol nobiliari anglès. (Al revés) hortalissa. (Al revés) nom d'home. ni 1 8.- Contracció. Líquid volàtil. Consonants. 9.- Perdre una cosa part del seu mèrit. 10. - Amb poca abundor. Copia. 11.- Punt madur de les coses. Vestit dels romans. Gemec.

SOLUCIÓ AL NÜM. 14 HORITZONTALS: 1.- Capvesprada. 2.- IdealRemer. 3.- Dol.Eco.lso. 4.- Blat.Ansa. 5.- PisaX.àtrA. 6.- N. SardanaR. 7.-Costa.Santa. 8.-Ara Mut.çaM. 9.-Girar.saV. 10.-Car.Timides. 11.-Unes.CI.Acs. VERTICALS: 1.-Cid.Anca.Cu. 2.-Adobs.Organ. 3.-Pellissaire. 4.-Va.Apat.R.S. 5.-Elet.Ramat. 6.-S.C.XD. Úric. 7.-Proa.Ast.Mi. 8.-Re.Nana.Si. 9.-Amistançaria. 10.-Desar.Tavec. 11.-Aro.Aram.SS. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 39 m

BQQQ

SERVICIO OFICIAL Núm. 05258 TALLER DE REPARACIONES COCHES NUEVOS Y USADOS TOTALMENTE REVISADOS

RIEGOS Y BOMBAS

CA Camprodon, 49 Tels. 83.02.25 LLAGOSTERA 83.02.37 •^ 83 04 62 -Cta. Comarcal K. 25.7 LLAGOSTERA de Girona a S. Feliu Guíxols (OIrena)

En rúltim Campionat Local de dards s'obtingué aquesta classifi­ cació: l.er JOSEPLLOVERAS 2.on TONIMARTIN 3.er JAUME MIQUELA fins a 16 participants.

Premi: Un joc de dards de tungstè per als tres primers. JL Esta pranavera ALDI ^ escomol * UI

I al asUlo diFaranta y

"k'M-,, " los pracíos mós bojos %"K •jíM..*m'.A.