Indicis arqueologics del pas de la per Sabadell (Valles Occidental): la intervencid arqueolhgica a la riba esquema del riu Ripoll A Jordi Roig i Buxó

En aquest article, i'autor presenta els resultats d'una intervenció arqueolbpica feta l'any 1999 a la nba esq del nu Ripoll, ai costat del pont de la Saiut. Per aquest indret discoma i'antic cadde Caldes de Montbui de la constmcció del pont, l'any 1864. L'actuació arqueolbpica va ser motivada per les obres de condici ment de les ribes del Ripoll dins el Pla integral de millora del nu al seu pas per Sabadell. Amb ia interven& es va obtenir una sequhncia estratimca del mqeesquerre del nu en el punt del camf de Caldes, i es van identificar diversos nivells d'apo~tacióantropica En el nivell inferior es doc una preparació de Cwois a l'interior d'un gran retall, que s'ha identiñcat com les restes de la solera d d'm romana. L'autor planteja la hipbtesi que es tracti de les mtes d'un tram de la via Augusta al seu pas Sabadell. moli d'm TomUa, cm aiaw aVm es amemmpoacial- quest escrit volem donar a conher els d-mnt les resta del seo tmpt. Aquest vial fai otüitzat p~iaintervtnci6arqueo1bgicaefectuadaelmes finsmoittempa~dela~6delpoot de 1998 en un petit sector de la nba esquer- La intervenció aqueolbgica va ser motivada per Ripoll, al costat del pont de la Saluf dins les obres de condicionament del riu Ripoii diog el Sabadell Orallb Occidental). Eis resui- Pia integrai de millora del nu al seu pas per ts amb aquesta excavació puntual han Sabadell. Aquest pla formava parf del projecte del dades per al coneixement del Parc Fluvial del Ripoil engegat l'any 19% pel Sta al seu pas per Sabadeil i Dqartament d'üdmisme (Oficina del Ripoll / IDES) amb dades arqueolbgiques recents, de 1'Ajuntament de Sabadell. Aquest projecte va i els estudis plantejats des de la histo- incloure l'enck i larealització d'un estudi histonc i arqueolbgic amb l'elaboració d'un inventad i una tervenció es va dur a terme en una -da catalogació de tots els elements patrimonials i tots costat nord del pont de la Salut, a uns vint els jaciments arqueolbgics que quedaven inclosos en del pilar est del pritner ull del pont Aquest el pla d'actuació al riu i les riberes adjacents.' per on disemia l'antic cad de Caldes de Segons aquest inveniari de jaciments, un dels punts abaus de la c011smieci6 del pon& Sany 1864. que. esdevenien ~'Rs@ interes histonc i arqueolbgic cad travessava a gual el riu i s'enñiava pel eren les nbes dmia i esquema del nu a l'altina del pont dret tot pawmt a pocs metres & la podada del de la Salut i el moli d'en Torreiia, indret per on l'antic cm' de Caides travessava el Ripoll i pujava, serpente- dent, a la primera meitat del segle 1 aC, i va perdurar jant suaument, cap al pla de Sabadell. fins al segle nI dC, a grans trets. D'aquesta vil.la des- En aqucst sentit, i amb motiu de la instal.lació taca una considerable pars rustica, on es transforma- d'un col.lector paral,lel al nu per la nba esquema, ven i s'emmagatzemaven els productes del camp. Les s'obn una gran rasa que talla transversalment el excevacions arqueolbgiques van posar al descobea traqat d'aquest camí, a escassos metres del pont. diverses conduccions i diposits, un magatzem amb Aquestes obres de seweis van motivar la realització 68 doiia, com també quatre forns de ceramica per a d'un sondeig arqueolbgic a l'indret precís del traqat la fabncació d'amfores i terra sigiLlada hispanica del camí, que va permetre efectuar una lectura estra- D'altra banda, es van identificar, de forma molt pun- tigrafica de la seva seqüencia. tual i parcial, les restes de la pars urbana o residen- Aquesta intewenció puntual, d'escassa espectacu- cial. amb presencia d'un paviment de mosaic amb la latitat material i estructural, va ofenr, tanmateix, una representació del déu Neptú i una tritonessa, que s'ha valuosa informació histbrica arnb l'aportació de noves associat a un conjunt termal, juntament amh les res- dades sobre un dels aspectes més debatuts per la his- tes de canalitzacions i dipbsits.' 78 tonografia local i comarcal, com és la constatació del Tanmateix. el coneixement que tenim d'aquesta pas de la via romana (via Augusta) per i'indret del nu important vil.la romana de la Salut és forqa parcial. Ripoll, baixant de la vil4a romana de la Salut, a la Les diverses intervencions arqueolbgiques efectuades serra de Sant Iscle (vegeu el plano1 1 i la fotografia 1). a partir de la pnmena del segle xx no van ser exhaus- tives i es van fer amb la metodologia i els coneixe- Antecedents i consideracions histbriques: ments de I'epoca, de manera que els resultats obtin- la Arragone i la via Augusta guts, que en gran part romanen encara per analitzar, han estat parcials i la informació generada ha estat Les excavacions arqueolbgiques dutes a teme a pnn- poc valorada. En aquest sentit, doncs, mancatia un cipis del segle xx (d'una forma discontínua entre 1912 estudi de conjunt de totes les aportacions arqueolbgi- i 1949) a i'indret i a l'entom del santuati de la Mare de quec i una acurada analisi dels matenals, amb una Déu de la Salut de Sabadell, situat dalt la serra de Sant recopilació i actualització de totes les dades obtingu- Iscle, han testimoniat i'existhncia d'un important des al llarg de les diferents actuacions al jaciment. jaciment d'epoca romana, identificat com una vil.la Així mateix, esdevindna necessfia una intervenció de tipus rural. La serra de Sant Iscle, situada a en extensió al conjunt, tant dels sectors excavats d'an- ponent de I'actual nucli urbh, s'estén de nord a sud tic com de la resta d'espais no intervinguts. paral.lela al nu Ripoll. La historiografia ha relaciona1 aquesta vil.la amb La vil4a romana sembla que va ser fundada en I'Arragone mansio, una parada de la via Augusta epoca republicana sobre un assentament ibenc prece- que apareix esmentada en els itineraria del vasos

1 Aquest treball queda recollit en una membna inedita, elaborada per diversos auton, dipositada a l'Arxiu Histbric de Sabadell, al Museu d'Histbna de Sabadell i a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. 2 Els treballs bisics referents a les excavacions i els estudis del jaciment sÓn de J. VILACINCA (1927). V. RENOMI COSTA,Lluís MAS 1 G~MIS(1950). Emest MATEUI VIDAL[ef al.] (1962). M. RWA I ROUMWS(1978), Teresa CASASI SELVAS(1987). Teresa CASAS[et al.] (19881, entre d'altres. 3 Lluís MAS 1 GOMIS(1944 i 1949). Rafael SUB~RANA1 OLLÉ (1979). Marc MAYERi Isabel RODA(1984 i 1997), J. ESTRADA1 GARRIOA(19971, p. 154. Aquests vasos trobats a Vicarello sembla que eren ofrenes dels viatgers que anaven a Roma. Es tracta d'uns objectes en forma de mil4iari a escala reduida on hi ha gravats, a quatre columnes, els noms de les mansiones (parades) que hi havia entre Gades (Cadis) i Roma, amb les distlincies respeetives en milles romanes. Sabem que durant 1'8poca d' August es va dura terme la millora de I'eix viari conesoonent a l'antiaa" via Heraclea, que enllacava Italia amh Cadis.. i aue. havia estat utilit- rada des dels primers temps de la conquesta romana. Així, es va dura terme la const~ccióde la via Augusta, corresponent al tram Pirineu-Cadis, iuntament amb I'amoliació de la xarxa viliria, amb la constnicció d'altres camins i vials secundaris aue unien la via principal amh I'interior 4 Marc MAYER,Isabel RODA (19971, p. 115. m% 1. Wsio 6 de lo 9Iui I'ony 1864,un mpfimIihrrd6 bm de mnstrucrld l !Coldn encor nwmen Jr irmpten vcrmell). S'obsenw I'lndrei on es w dur a unnc lo lotenencid orqumqun (mquadmi en vcnneri),jusi 01 pudel mer ull dclpont Autor dexonegut (AHS).

de Vicareiio (Italia) que es poden datar d'hona (termine de Arraho~,Camilaii de Sant Cugat del Vallb, doc. 173); l'any 1007, la pacrbquia sociaci6 de les restes mmanes localitzades a d'hona @arroquia & Raho~,A~mo 1985, doc. amb I'Arragone mansio de les fonts itinerh- 16); l'any 1024, la panoquia de Sant Feliu d'Anaona 6 del tot versemblanf si considerem la sig- @amchia S. Feüci de Arraho~,Camilan de Sant perdwabiiitat i fossilitzaci6 del topbnim Cugat del Vallb, doc. 495). i l'any 1049, el casteil n el mateix indret concret. d'hona (cm& Arraho~,Arxiu de la corona uest sentit, la presencia de la patrbquia d'Arag6, col. Ramon Berenpr i,perg. 105). d'hna(awi coneguda com capelia de D'altra banda, diversos estudis sobre la xarxa vi&- au d'hmona) -empkqada fisicament als na romana a Catalunya confirmen que la via principai del santuari de la Salut a la sena de Sant era la via Augusta de l'interior, la qual pot ser datada, sencia del castell d'Arraona -situat en un en el hqat primigeni, a l'epoca republicana, tot i que de la mateixa terrassa fluviai, a poc més d'uns es detecta una profunda i sistematica remodelaci6 de de metres del jaciment m& esdevenen tot el seu mmegut duta a teme per l'emperador concloents. Així doncs, descartem la proposta August, dins un context de reestnictwaci6 tenitorial autors sobre la possible ubicaci6 de la man- ampli, que s'ha datat en el decenni 1616 aC.' tre de l'actual nucli urbk On, d'altra banda, En el recorregut al pas pel VaileS, aquesta via cions arqudbgiques no han localitzat enllaqava, segons les fonts itinerhies, tres o quatre manes de cap naturalesa mansiones diferents: Sempmnia~i Praetorium raonaments s6n ref0qat.s pex les primeres (identificada a la zona de l'actual Granollers 1 Parets doamentals caiegudes d'aquestes dues i la Roca del Vailh), Arragone (identificada a la zona poder feudal: el castell i la parrbquia del santuari de la Mare de Déu de la Salnt de Aquests registres ebtsdaten del segle x i Sabadeil) i Ad Fines (localieada a l'actual Martorell). ialn>entabundo6os al LLarg dels segles XI, Diferents autors han proposat un wxmgut per al Xm. Una mostra d'aqwstes primeres referbies tmpt de la via Augusta al llarg del seu pas per la tenim l'any 961 amb l'esmnt del terme Catalunya des dels Pirhcus? Pel que fa al tram con- F -. -- la ribo dreta del riu Ripoll amb b ed~caclonsdel mdi d'en Todla(1) i prt del tmqat de I'antic cami de Caldes (2). , dewonegut (AHS. CL 03299). cret que creua el territori del Vaiihs, aquest trapt Les riuades havien deixat al descobert la s sena el que vindria de Sant Celoni, per Llinars i la cia estratiflca en secció del marge dret Roca, passant per Parets, Sabadell, Sant Quii, sud d'uns dos metres d'alcada, on va ser possible o de Rubí, Can' Ametller l Sant Uorenc de Fontcalgada les diferents capes o nivells successius que a Sant Cugat i Castellbisbai, per anar a travessar el del temps s'havien fet al vell camí. Repr nu pel pont del Diable a Martorell. les observacions i descripcions que en va Taumateix es desconeix per on disconia físicament mateix Rafael Subirana en el moment de la loc gran part d'aquest trqat, &S que no disposem, per ci6 i identificació: "En aquest tallaf hi havia ara, de cap tram wnsemat o, si m6s no, identificat capes o nivells que demosiraven, amb tota c amb cesa les vegades que el camí s'havia arranjat per Segons aquest itinerari ha estat possible plantejar passar millor. En el nivell més inferior, sobre la el pas d'aquesta via per l'actual ciutat i terme de verge, hi havia un gmix de paviment de SabadeU. Passaria per la vibla mmana de la Salut tot construi" amb morter i petits fragments de baixant des de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu #&poca mmana, entre ells tmssos de tegu Ripoll a l'indret del pont i s'enfilaria per la riba dreta dolim.Aquest gruix de paviment mmA tenia fins a assolir el pla on s'emplqa l'actual ciutat de centímetres i era de construcció molt forta i resi Sabadell. AUb 6s. efectivamenf la demostració m& cl Les primeres restes que es van identificar a afirmativa del pas de la via mmana per sota del Sabadell atribuibles a aquest tram de la via Augusta de cal de^".^ van ser locaiie pel Sr. Rafael Subiii Olié Es despr6n d'aquesta descripció que podria després de les riuades de l'any 1962, en el tal1 estra- tar-se d'un nivell superior o de circulació de la time del cami de Caides al vessant dret del riu tal vegada la preparació del seu enllosat, que Ripoll, a escassos metres del portal de la planta baixa ralrnent podia ser de conshucció més sblida del molí d'en Tonella (vegeu la fotografía 2). algun cas ñns i tot, amb preskncia de morter, Em els m& mteruts i difiailtosa

a i per tant no se'n ftu la des

ni de cap dibuix de les restes, tan sol

i situar la treballa.

binava @le1 a ia riba esquemi del riu en tota 1

de Can ~iueta.A la zona del molí d'en 1 dla. . i el wnt de la Salut aauesta rasa tenia una 3. YM~4cm1 dc IÍÍd'lntmndd am~~amb pMa d'&roximadame krátabcol~olmowaqum&1ilu.md~ni~ms'm- nt ' una fondaria pim.dmml&Co~finsoimdIrbmmm&ronses. ROI~- i suxa wr nord-oest i 130 graus sud-est. A Saltura del rahrdi del ponf a uns 12 metres del primer pilar, la riba esquemi del Ripoll a I'idret del pont de la rai. va tallar transvenialmcnt el pas de l'antic Salut de m& de 30 de ílargada, com també

E& va incloure una lectura estrati~~cadel Lcs restes arqu~olbgiiqucslocalikadcs cstavm rPi) & la rasa i motivh Sobertura en planta d'un situades a una cota d'entm 139,502-140.056 metres s. dnt de 4 per 4.5 me-. que s'excavh en exten- n. m, amb una difabncia diins quam mctres nspec- 1 rs@ht I'estratigrafia horitzontal (vegeu la foto- te a la Ilaa del riu actual, que esa a una cota de

&d sector del ~8sdel camí de Caldes. i va uer- m&w. D'aauesta manera. tenim pus el la &

RIBERA ESQUERRA RIU RIPOLL. ' PONT DE LA SALUT Samoe va les 0% _ -. -. ------1 PLANTA SECTOR EXCAVACIÓ (Julio1 1998) J 1

L figura 1. Planto del redor d'excavació omb la preporocló de codolr (VES). Elaboració propia. Aquest nivel1 de codols i tema UE 8 i UE 9 sem- bla correspondre a una capa de preparació o solera d'un camí o vial, que alhora actuaria de drenatge i fil- tració de les aigües d'escorrentia. La continuytat d'a- questa rasa i preparació de cbdols es confmi en els dos extrems, i fou especialment evident en el perfil est del tal1 estratigrific, on les restes estaven més ben conservades. - RIBERA ESQUERRA RIU RIPOLL - PON1 DE LA SALUT Així doncs. aquest possible tram de vial seguia (Sabadell, Vallas Occ) Sondeig arqueolPgic, juliol 1998. un eix est-oest, transversal al nu, de manera que I'ex- sECCIO A. A. (Nord. sud) trem est s'enfilava, serpentejant suaument per la nba E Estrai supefinal dreta, cap al santuari de la Salut i la serra de Sant -_ Estat d'oportac~6nw~at (nuaaaj Iscle' Oest la Ilera del t? Ertratr antr6p,a inwellr caml decaldes s. mademYu>ntempdni~ ZC? Enrat antrdpic Preparan* de cbdols .slatomen (Via romana) lava cap al pla de Sabadell. LS Ertatr geoi0gic. d'aportacib nuvial 84 En aquest sentit, cal considerar que la nba dreta del riu és la que ha estat més afectada al llqdel temps Figura 2.Seccio nord-sudde Vareo d'excovocio omb lo seqüencinertm- per la possible desmicció de qualsevol vestigi i traGa tigrdfico locofitzodo corresponent o les diverres sobreposic~onsdel comi i lo preporocid dels codob. Elaboració propia. de I'antic camí i la via. En canvi, a la riba esquerra és on hi ha més possibilitats de fer noves troballes, de - 8m.W E- manera que fins i tot 6s possible localitzar-hi encara 1 restes conservades del cm' de Caldes al capdamunt del mqe, ara cobert de vegetació i bardissa, al costat - , - nord del pont de la Salut (vegeu la fotograf~a4). ------. - .- És Ibgic plantejar, doncs, que I'excavació en . extensió d'aquest vial pel costat de Ilevant, o la rea- lització de rases transversals. esdevé del tot interes- sant i suggerent i ens ajudaria a completar les dades L.. , . aquí presentades.

Consideracions arqueologiques paral.leles RIBERA ESQUERRA RIU RIPOLL - PONT DE LA SALUT (Sabadell. Valles Occ.) Sondeig arqueolbgic, juliol 1998. SECClO B - E' (Est - Oest) A manera de recapitulació i a l'hora d'efectuar una interpretació a partir de les dades disponibles aquí B Estrai supemclal C7 Enmt d'aponacib nwlal exposades, podem manifestar que les restes arque- 6-3 Estrats antrbplcr (nbellt saml de Calda. a. mod~mnbmpomia) 611 Enrat anhbptc. Preparami) de codolr -rlBumso. (Va mmana) olbgiques localitzades a la nba del nu Ripoll -un m Estmts geol0gics I'aponacib nuvlal retal1 antrbpic efectuat al terreny natural juntament amb una concentració de codols a ]'interior- han de Figura 3. Secció ert-oeest de I'dreo d'excowció omb lo reqüencio eestm- correspon&e a una capa de solera i preparaci,5 tigrofico locolitlodo correrponent o les diverses sobreporicionr del 1 cun comi i lo preporocio del5 c6dois. Elaboració propia. cmío vial imwriant. i Aquest vial, ateses les seves característiques En aquest sentit, i tal com seguidament es desen- estructurals i l'emplacament físic, es podria associar, volupa, les caractenstiques de les escasses restes a manera d'hipbtesi i amb la pmdencia i les reserves conservades a la nba del Ripoll s'adiuen perfecta- necessaries que la parcialitat dels vestigis ens pemet, ment amb el que coneixem d'aquest tipus de cons- a les restes d'una via romana, i més concretament a la truccions vials romanes.' A mes, la presencia de frag- via Augusta al seu pas per l'actual teme de Sabadell ments de tegulae associats a l'estructura, com tambk dins el temton del Vall&s. la significativa absencia de teula hab i materials d'al- hpoques, permeten situar les restes dins I'hpoca romana, sense més precisions. ~anmateix,cal tenir en compte que les restes loc,alitzades durant la intervenció arqueolbgica COI~espondrien tan sols a la part inferior d'aquesta via . cal suposar, doncs, que la parí superior amb el niv,el1 de circulació, com també les diverses capes de Pre:paraci6 i reparació, ja deurien haver estat altera- des d'antic pels successius tracats i les refaccions del cam' que al llarg del temps s'hi realitzaren damunt. S'dba a I'extrem, també, que estan totalment des- mides a causa de les diverses riuades i revingudes del riu al llarg de la historia. Pel que fa als estudis genkrics sobre vies romanes, ,l@ns autors ja han assenyalat que els tradicionals i nod&licsesquemes de les calcades romanes descrits ~1sautors clhssics poques vegades es compleixen a la practica. Aquests són fmit d'una mala interpretació d'alguns autors, especialment Vitmbi, a partir d'una errbnia associació de les descnpcions que fa dels rev estiments dels sbls i paviments amb les constmc- cions de les calcades. Així doncs, es considera que la vis i6 clhssica d'aquestes vies com unes obres cons- :tives espectaculars. amb paviments enllosats i i estratificació de caues de morter i codols de nre- ac.6 no es pot fer extensible a totes les vies roma- Figura 4. Dlbuix i jotogrqfia deis jragments de tegulae localitzais o lo preporoció de codoir (UES), voro i frogment informe. Julio1 de 1998. nes ; i ni tan sols a les més emblematiques, ni fins i tot Elaboració,DroDia, , als trams urbans9 (vegeu el plano1 2). Tanmateix, cal tenir en compte que I'estructura de Els diversos estudis i seccions que s'han efectuat les calcades era sovint realitzada amb cura, perb no d'aquestes vies romanes descriuen generalment una amb la sumptuositat amb que generalment s'han des- mateixa estructura constructiva. S'obsewa, perb, que crit. Fins i tot, s'ha obsewat que el morter de cal$ no tenen una diversitat formal, especialment en i'ampla- era presenten la constitució dels diferents estrats.'O da de la calcada i les caracterfstiques de construcció. Aquests recorreguts viaris tenien una classifica- La modalitat plenarnent assumida per aquest tipus de ció jerhrquica en funció de la seva importancia i el vials i la més perfeccionada (via glarea stratae o sili- seu itinerari, i eren representats per les vies glarea ce stratae) contenia una preparació esaatificada amb stratae o silice stratae i les vies terrenae. Aquestes una successió variable de capes. darreres eren les menys elaborades i alhora les El nivel1 inferior, conegut com a starumen, con- majoritbies. sistia a disposar, sobre un terreny natural aplanat o

8 Volem a- aquj les indicacions donades pel doctor loaquim Pera i Isern. i molt especiahent les obse~acionsi tota la infomaci6 facilitada per I'arquebleg Francesc Busquets i Costa, referenr a les vies i els camins mmans i, especialment, sobre la via del Capsacosta (la Garroua 1 el Ripoll&s),Francesc Bus~mi COSTA (1999). Amb tot. I'autor 6s I'únic responsable de les valoracions que s'exposen en a¶Uesi esdt i dels emrs que s'hi puguin uobar. lean-Piern.4~~~(1996). p. 300-302. lose A. ABASOLO(19901, p. 15, Antonio BaTRAN (1990). P. 50-51. 10 Cn texi deTit Livi. iI.lustrabu rcspecre d'aqucsta qücsti6. ens explica que I'any 174 aC ICP calcades estaven pavimentades en les ira- vesslep urhanc~.perh solament revcsrides d arena o de c

Figura 5. Dibuk hipotetic del model construrtiu #una via romana. Exirt ?t de: Obras pUblicas en la Romana, Madrid: Ministerio de cultura, ig80. 88 secció va revelar una capa compacta de 20 cm de a Sabadell s'adiuen perfectament amb les seccions gruix, composta de tema i cbdols, a sobre d'una altra estratigraftyues conegudes d'aquests vials romans. capa de 20 cm també integrada per cbdols i pedres Tanmateix, cal tenir en compte que les restes barrejades amb terra, i per sobre el revestiment de documentades al Ripoll corresponen a una petita part Iloses. Un altre exemple és un tram de la , d'aquesta possible via, concretament a la preparació on la primera capa esta formada per un estrat de tros- inferior, feta de terra i cbdols (statumen).Així doncs, sos de tosca uiturats de 40 cm de gmix, després apa- la part superior de l'estructura amb el seu nivel1 de reix una capa de pedres i graveta també d'uns 40 cm circulació (summa crusta) ha desaparegut totalment, i, finalment, les lloses de lava. 1 el cas de la via i se'n desconeixen, per tant, les característiques de la Appia, amb una primera capa de tema que rep al calcada. NO podem saber, si més no en aquest tram, damunt una capa de pedres calcanes triturades on si la calcada estava empedrada o enllosada o si, sen- s'han fixat les lloses de lava superiors de 25 a 40 cm." zillament, era constituida per una capa de cbdols Pel que fa a Italia, és on disposem dels exemples piconats. més semblants i il~lustratiusd'aquestes construccions És comunament acceptat pels diferents autors vials. Les seccions de la via Ostiense, la via Anziate, que en els passos delicats i els desnivells pronunciats la via Labtcana, entre d'altres, ofereixen uns nivells aquestes vies eren consiructivament més sblides i de preparació de petits cbdols efectuats a dins una acurades, tenint en compte el risc de malmetre's per rasa poc fonda previament retallada en el terreny aiguats i riuades. En aquest sentit, les restes localit- nat~ral.'~Són també significatius els diferents testi- zades es trobarien emplacades en un indret crític del monis arqueolbgics de la via Emília, com també d'al- recomgut, just en el punt on el vial s'enfila, serpen- tres calcades del temtori de Bolonya, amb nombro- tejant, pel marge esquerre del riu, fins a assolir la part sos exemples de via Glareata, caracteritzada per la superior de la terrassa fluvial i la carena de la Salut o presencia de capes de cbdols piconat~.~~ sena de Sant Iscle, a 236 metres d'altitud, esquivant Tots aquests exemples, ampliament il.lustrats un desnivel1 d'uns cent metres respecte a la llera amb imatges i seccions estratigrafiques, ens mostren, actual del riu. en línies generals, unes mateixes tecniques construc- Un altre aspecte que cal tenir en compte és el pas tives per a aquests vials. S'observa la presencia cons- d'aquestes vies per les lleres dels rius menors i les tant en totes les vies d'una preparació de cbdols a la torrenteres; aspecte del qual no tenim gaires dades, si solera, generalment efectuada en el terreny natural més no aquí a casa nostra.21 Generalment s'ha consi- degudament preparat o rebaixat mitjancant una rasa. derat que aquests accidents naturals eren solucionats En aquest sentit, les característiques constructives i la mitjancant la construcció de ponts de diferents carac- seqüencia identificada en el cm' de la riba del Ripoll terístiques i entitat estructural segons el riu que creua- ven. Cal considerar, també, que els indrets dels rius on Montbui. Aquest cm', que sortia de la vila de paigua és prou baixa i el fons prou bo es podien creuar Sabadeli pel portal de Manresa i seguia per l'actual caminant mitjangant passeres i construccions de fusta. carrer de la Salut, apareix referenciat ja durant I'epo- Pel que fa al nostre cas, desconeixem com aquesta via ca baixmedieval i moderna com a vial p~cipalde romana creuava el pas del riu RipoU. En aquest sentit, comunicació entre les viles medievals de Sabadell i podem apuntar que el camí de Caldes, fuis poc des- Caldes. Aquesta darrera, a més, amb importants ves- prés de la construcció del pont de la Salut l'any 1863, tigis d'epoca romana relacionables amb un gran con- creuava el riu mitjancant un gual. junt termal (vegeu el plhnol 2). Així doncs, es pot pressuposar que aquest camí de Conclusions Caldes devia seguir el mateix tracat que I'antiga via romana, tal vegada sobreposant-s'hi o fins i tot apro- Volem acabar aquest text amb unes darreres ratlles on fitant-ne les restes. Un estudi detallat del recorregut, exposar unes conclusions obertes sobre la romanitat com també la realització d'intervencions arqueolbgi- del camí identificat a Sabadell. D'aquesta manera, i ques en determinats punts del trqat, especialment al després del que s'ha exposat anteriorment, plantegem llarg del pendent de la nba esquema del riu fins a la 89 la posible atribució de les restes localitzades al riu carena de Sant Iscle, proporcionarien una valuosa Ripoll amb la coneguda via Augusta de l'interior. informació respecte d'aquesta qüestió. m- S'aporten així noves dades que reforcen les ja cone- gudes i publicades per la histonografia local, que ja plantejava aquesta identificació." Sabem que aquesta important via romana estava en plena activitat durant l'epoca dAugust i que pas- sava per la parada d'Arragone (Sabadell) grhcies a les inscripcions dels vasos votius on es descriu l'iti- nerari d'aquesta via amb els noms de totes les esta- cions o parades (mansiones) que hi bavia al llarg de tot el seu recorregut durant el segle I dC. En aquest sentit, i tal com s'ha plantejat a partir dels estudis histbrics i les fonts itinerhries, i espe- cialment arran de la troballa de l'any 1962 a la riba dreta del Ripoll, podem resseguir, amb forga garan- ties, el tragat de la via al seu pas pel territori del Valles i el terme de Sabadell. Així doncs, podem con- siderar que l'eix principal de la via romana (via

Augusta).- ,- ~rocedent d'ItiIia i desorés de creuar els Pirineus i endinsar-se a Catalunya, travessava la 18 D. Smms, E CASTAGNOLI(1970), p. 28-29. depressió Prelitoral i passava per la vil.la romana de la Salut (Arragone). Des d'aquí devia creuar el nu 19 Lorenzo QUILICI(1999), p. 19-32. Ripoll per l'indret del pont de la Salut -el més suau i 20 JacoPo 0RTALL1(1999),P.147-160. factible de tot el seu reconegut- i remuntava el 21 Un exemple il~lusttatiuel tenim en un Uam de la via Mansue- risca al seu pas per zones pantanoses d'Hautes-Fagnes (Belgica), dret fins a travessar l'actual centre de Sabadell, on s'ha documentat una estructura de fusta formada oer dues file- per se~uidamentseguir cap a Martorell (Ad Fines) res pard.leles de taulons distants uns 2 meves que es recolzen fins a &bar al des: final, ~adis. sobre vavesses ctavades al sol mitjancant estaques. que suponen una calcada constituida per perxes de fusta, lloses de calcana, D'aquesta manera, podem constatar que l'em- i codofs maconats. J. MERTENS(1982).. . M. H. COREIAU plagament d'aquesta via és del tot coincident amb el 6982). traqat de Santic camí veinal de Sabadell a Caldes de 22 Rafael SUBIRANAI OLLÉ (1979). p. 83-84. de 1'Homme. (Documents d'Archéologie Bibliografia Francaise; 61).

J. M. ABASCAL(1981). "E1 corte estratigráfico de M. H. CORBMU(1982). "La Ea Mansuerisca, Gárgoles de Arriba y el trazado de la via Segontia- voie antique des Hautes Fagnes belges", Actes du Segobriga", Was-Al-Hayara, núm. 8, p. 420-421. colloque: Les voies anciennes en Gaule, Université de Tours, p. 323. José A. ABASOLO(1990). "El conocimiento de las vías romanas. Un problema arqueológico", Simposio J. ESTRADAGAMGA (1997). "El itinerario sobre la red viaria en la Hispania romana, de los Vasos ApoLinares en el trayecto de : Institución Fernando el Católico, p. 7-20. a " dins G. CASTELLV~,J. P. COMPS, J. KOTARVA,A. PEZIN.Voies romaines du Rhone Jean-Pierte ADAM(1996). La construcción romana, ti 12bre: via Domitia et via Augusta. Pasis: Éditions materiales y técnicas. León: Ed. de los oficios de la Maison des Sciences de l'Homme, p. 149.156. 90 (traducció de 1989), p. 300-314. (Documents d'Archéologie Francaise; 61).

Jesús ALTURII PERUCHO(1985). Diplomtari José Manuel IGLESIASGIL, Juan Antonio MUÑIZ de Polinyu del Vall2s. Aproximació a la histdria CASTRO(1990). "Aportaciones al análisis d'un poble del segle x al XII Bellaterra: Universitat topográfico y tipológico de la vía Iuliobriga-Portus Autonoma de Barcelona. Blendum", Simposio sobre la red viaria en la Hispania romana, Zaragoza: Institución Fernando Antonio BELTRÁN(1990). "La red viaria en la el Católico, p. 277-292. Hispania romana: introducción", Simposio sobre la red viaria en la Hispania romana, Zaragoza: M. LUGANI(1997). "Observations sur le mode Institución Fernando el Católico, p. 45-53. de construction de la vía Domitia Pinet" dins G. CASTELLVÍ,3. P. COMPS,J. KOTARVA,A. PEZIN. Francesc BUSQUETSI COSTA (1999). La part occi- Voies romaines du Rhone a l'Ebre: via Domitia dental de la via del Capsacosta (la Garrotxa /el et via Augusta. Paris: Éditions de la Maison Ripolles): historia d'un camí Treball inhdit. des Sciences de I'Homme, p. 194-200. (Documents Bellaterra, febrer de 1999 (dipositat a la Biblioteca dArchéologie Francaise; 61). de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB). David MACAULAY(1978). Nacimiento de una Teresa CASASI SELVAS."Estudi preliminar: les ciudad romana. Barcelona: Timun Mas, p. 26-27 Mores de la vil.la de la Saiut (Sabadell), Arraona, a epoca, núm. 1 (1987), Sabadell, p. 15-26. L. MASI GOMIS."Arragonem, la progenitora de Sabadell", Museo de la ciudad de Sabadell, Teresa CASASI SELVAS[ef al. ] (1988). Aproximació Sabadell (mar$ de 1944). p. 39-44. al coneixement del món rural roma al Valles Occidental. Treball premiat per la Caixa d'Estaivis L. MASI GOMIS."Situación de estación o poblado de Sabadell, en el Concurs d'Estudis de hagona de los itinerarios romanos de Socioeconbmics i Culturals, corresponents a l'any los primeros siglos", IV Congreso Arqueológico 1986, agost de 1988 (inhdit). del Sudeste Español, 1948, Cartagena 1949, p. 393-399. CASTELLV~,COMPS, KOTARVA, PEZIN (1997). Voies romaines du Rhone 1'Ebre: via Dornitia et via Ernest MATEUI VIDAL,Pere ROCAI GARRIGA,Josep Augusta, Paris: Éditions de la Maison des Sciences SERRAI RAFOLS (1962) [et al.]. A la memoria de Don Vicente Renom Costa. Sabadell: Museo V. RENOMt COSTA,L. MAS I GOMIS. "Las excava- de la Ciudad de Sabadell. ciones del poblado de Arragona", Arrahona, núm. 1-2 (1950), Sabadell: Museo de la ciudad Marc NIAYER, Isabel RODA (1984). La rornanització de Sabadell, p. 93-118. del Valles segons l'epigrafa. Sabadell: Museu dsstbria de Sahadell. J. Rrrrs r SERRA(1945). Cartulari de Sant Cugat del Valles, 1, Barcelona: CSIC. Marc MnYER, Isabel RODA(1997). "La viu Augusta des pyrénées h l'khre. Présentation", dins G. CASTELLV~, Pierre SILLI~RES."La Via Augusta de Cordoue J. P. COMPS,J. KOTARVA,A. PEZIN.Voies romaines a Cadix. Documents du me.s. et photographies & Wne u l'Ebre: viu Domitia et via Augurta. Paris: aériennes pour une étude de topographie histori- Éditions de la Maison des Sciences de I'Homme, Paris, que", Mélanges de la Casa Velázquez, xrr (19761, p. 114-125. (Documents GArchéologie Francaise; 61). p. 27-67.D. STERPOS,F. CASTAGNOLI,"La strada romana", Quaderni di Autostrade, 17 (1970), Roma, J. MERTENS(1982). "Quelques aspects chronologi- p. 28-29. 91 ques du réseau routier romain en Belgique", Actes du colloque: Les voies anciennes en Gaule, Rafael SUBIRANAI OLLÉ (1979). Obra sabadellenca, Université de Tours, p. 329. 1953-1978, Sabadell, p. 83-84.

Obras publicas en la Hispania romana (1980). J. VELA1 CINCA(1927). Memoria de los trabajos Madrid: Dirección General del Patrimonio realizados en las cercanías del Real Santuario Artístico, Archivos y Museos. Subdirección de Nuestra Señora de la Salud de Sabadell, General de Arqueología, Ministerio de Cultura, Sabadell: Imp. Ribera. p. 11-14. VITRWS.De architectura. vii, 1. e Jacoppo ORTALLI(1999). "La cispadana orientale: via Emilia e altre strade", Tecnica stradale romana, Universith di Bologna-Instituto di archeologia, "L'Erma" di Bretschneider, Roma, p. 147-160.

Federico PALL~AGUILERA (1985). La Vía Augusta en Catalurin, Bellaterra: Universidad Autónoma de Barcelona (Faventia Monografías; 3).

D. PAYA(1997). "La fouille dun troncon de la via Domitia: i'exemple des 'nves du Salaison' au Crhs", dins G. CASTELLV~,J. P. COMPS,J. KOTARVA, A. PEZIN.Voies romaines du Rhone Q l&bre: via Domitia et via Augusta. Paris: Éditiuiis de la Maison des Sciences de PHomme, p. 191-194. (Documents d'Archéologie Fraucaise; 61).

Lorenzo QUSLICI(1999). "Evoluzione della tecnica stradale nell'Italia centrale", Tecnica stradale romana, Universith di Bologna-Instituto di archeo- logia, "L'Erma" di Bretschneider, Roma, p. 19-32.